Itinerari Joaquim Ruyra a Blanes: quan el paisatge es fa literatura Joana Muñoz Mora NIA: 145547 Facultat d'Humanitats Universitat Pompeu Fabra Curs 2013-2014 Tutora: Rosa Cerarols Ramírez Índex 1. Introducció .................................................................................................................... 3 2. Metodologia: el projecte pas a pas ............................................................................... 6 3. Joaquim Ruyra i Blanes: literatura i paisatge ............................................................... 9 4. Precedents: Itineraris duts a terme en un passat ......................................................... 17 4.1. “Un viaje destino: ruta de homenaje a Joaquim Ruyra” ..................................... 18 4.2. 2003: Any Joaquim Ruyra ................................................................................... 21 4.2.1. Ruta Joaquim Ruyra a Blanes ....................................................................... 21 4.2.2. Joaquim Ruyra des de Blanes. Els pirates Teatre.......................................... 22 5. Noves propostes d’itinerari ......................................................................................... 24 5.1. Itinerari Joaquim Ruyra a Blanes. Mapa interactiu Eduloc ................................. 25 5.2. Itinerari Joaquim Ruyra a Blanes. El recorregut .................................................. 29 5.2.1. Objectius, preparació, realització .................................................................. 29 L’itinerari Joaquim Ruyra en la geografia local .............................................. 31 5.2.2. Itinerari .......................................................................................................... 31 Anada a Santa Cristina: Biografia de Joaquim Ruyra ..................................... 33 Platja S’Agulla (o S’Aguia) ............................................................................ 39 Sa Forcanera..................................................................................................... 42 Punta Santa Anna ............................................................................................. 44 Monument a Ruyra .......................................................................................... 47 Ermita de l’Esperança ...................................................................................... 51 Casa Pairal de Can Creus, c/Ample num. 10 ................................................... 56 Passeig de Mar ................................................................................................. 58 Barri de S’Auguer ............................................................................................ 60 Sa Palomera ..................................................................................................... 62 6. Conclusions ................................................................................................................ 64 7. Bibliografia ................................................................................................................. 68 8. Weblografia ................................................................................................................ 69 9. Annexos ...................................................................................................................... 70 2 1. Introducció He nascut i he viscut tota la vida a Blanes, conec les seves cales, els seus boscos i els seus carrers, però no coneixia la manera en què Joaquim Ruyra els va descriure. Tot i haver fet l’educació primària i secundària a Blanes mai havia llegit les Narracions, ja que no entraven en el temari de curs, però si coneixia l’escultura que hi ha al passeig de Mar “a Ruyra” i algunes de les seves novel·letes més conegudes, com “El rem de trenta-quatre”, perquè formen part de la cultura popular de la vila. Evidentment sabia qui era Joaquim Ruyra, l’escriptor, i que havia viscut un temps a Blanes, però no va ser fins al segon curs del Grau en Humanitats quan vaig descobrir els seus textos. En el marc de l’assignatura “Literatura catalana” les Narracions de Joaquim Ruyra eren temari d’estudi i algunes d’elles, textos obligatoris per comentar en un dels seminaris del curs. Així va ser com vaig entrar en contacte amb les seves històries i, indirectament, amb Blanes. A mesura que anava llegint m’adonava del lligam que existia entre l’escriptor i el meu poble i això em motivava a seguir descobrint nous llocs blanencs a partir de les aventures dels personatges. En aquella assignatura vam haver de realitzar un petit treball sobre alguns dels textos tractats a classe i jo, evidentment, vaig triar Ruyra. Conforme anava llegint, una idea em venia a la ment cada vegada més forta i clara: crear un itinerari per Blanes a partir de les narracions de Ruyra. De seguida em vaig adonar de la forta relació que hi havia entre literatura i paisatge i vaig decidir investigar fins a quin punt es podria descriure el poble a partir dels textos de l’escriptor. Després de realitzar una tutoria, el professor de literatura, Miquel Gibert, em va animar a tirar endavant la meva idea pel treball de l’assignatura. Però no només això, sinó que em va comentar que seria una bona proposta per realitzar el Treball de Fi de Grau. Durant els quatre anys de la carrera he anat pensat com seria, sobre què podia investigar, en quin tema em podria centrar, qui tindria de tutor... sabia que molts d’aquests aspectes els aniria decidint a mesura que avancés el grau, però n’hi havia un que tenia molt clar: volia (i vull) donar-li una “sortida pràctica” al treball. Una “sortida pràctica” que entenc des de molts punts de vista diferents: ja sigui coneixent en profunditat el tema estudiat en el treball o obrint-me camí en el món de les Humanitats, 3 a partir de contactes o del meu propi projecte. Clarament aquest últim punt seria el més interessant i enriquidor. Per aquest motiu en tot moment m’he plantejat el treball – l’itinerari- perquè es pugui dur a terme en un futur no gaire llunyà. Crec que el paper de les Humanitats és molt important en la nostra societat, i nosaltres, com a futur graduats en aquesta carrera, hem de fer que així sigui. Per això em plantejo l’itinerari com una possible sortida real del grau, ja que un cop finalitzada l’etapa d’estudiant estarem formats per dur a terme tasques com la proposo en aquest treball. A l’hora de triar el perfil de la carrera, he escollit el d’història de l’art, però també podria haver triat el d’història o algun més transversal, ja que estic a punt d’acabar el Grau i segueixo interessada en totes les matèries que tractem: sóc una enamorada de les Humanitats. Com que volia que aquest interès general es veiés reflectit en el meu treball vaig creure que un itinerari seria la solució idònia. Aquest projecte, amb una base indubtablement literària, es divideix en sis apartats. En les següents pàgines, el lector podrà comprovar quina metodologia he utilitzat per crear l’itinerari. Aquesta part és realment interessant per veure el procés seguit durant tots aquests mesos per arribar al resultat final que avui presento. També, abans d’entrar pròpiament amb les propostes de ruta, hi ha un apartat en el qual s’evidencia la relació que l’escriptor tingué amb Blanes. Hi va passar les vacances de petit, s’hi instal·là durant la seva joventut i allà es quedà durant la maduresa. Una vida en un poble que Ruyra relata en la majoria dels seus textos; en alguns, fins i tot, amb certs detalls autobiogràfics1. Seguidament, es repassen els antecedents històrics a la meva proposta. En aquest apartat es destaquen i s’analitzen les rutes de 1958 i 2003 en el context que es van dur a terme. Així com les diverses crides que s’han fet des de la revista Recvll2 per tal de crear una ruta Ruyra. És aquí on apareix gran part de la informació trobada a l’Arxiu Municipal de Blanes. I, per fi, arribem a la presentació de les dues propostes d’itinerari Joaquim Ruyra a Blanes. Aquest apartat es subdivideix en dues parts; en la primera, després d’una breu introducció, s’explica què és l’Eduloc i quins passos he seguit per crear el mapa 1 Sabem, per exemple, que “Una tarda per mar” pot narrar una divertit vespre de pesca que l‘escriptor visqué durant la infantesa. 2 La història de la revista Recvll i la relació que guarda amb Ruyra es troba en la pàgina 12. 4 interactiu. A més a més, s’exposen els avantatges d’emparentar les humanitats amb les noves tecnologies i les possibilitats que ofereixen per tots aquells que vulguin gaudir de la literatura feta paisatge in situ. En la segona part, es presenta un projecte de ruta totalment innovador i amb vistes a poder dur a terme en un futur no gaire llunyà. A diferència del mapa interactiu, en aquesta proposta apareix tota la informació que es donaria als participants de l’itinerari, el recorregut que se seguiria, les parades que hi haurien i les cites de text que es llegirien. Per últim, al final del treball, el lector podrà llegir les conclusions que extrec de realitzar un projecte d’aquest tipus. I encara més, podrà ser partícip de l’experiència de ser guia literària, un dels objectius que em plantejava a principis de curs i que he pogut assolir. 5 2. Metodologia: el projecte pas a pas La metodologia emprada en aquest treball, com el lector ha pogut intuir, és variada. Per tal de realitzar-lo, he hagut de fer recerca a l’Arxiu de Blanes, llegir i rellegir les Narracions, estudiar els fragments en què la literatura es torna paisatge i coordinar-los per obtenir el resultat