Editorial Kees me, stupid Beure és com l'amor: el primer bes és màgic, el segon íntim, el tercer rutinari. Després, simplement, lleves la roba a la noia. (Raymond Chandler) amuel Wilder (Sucha, dia de l'incendi Austria -avui Polònia, del Reichstag. 1906-). I la carn es feu S geni: Billy Wilder Precisament a (París, 1933 -Hollywood París, va dirigir la 1981: edat cinematogràfica). seva primera pel·lícula Curvas El darrer dels clàssics o el peligrosas. Totes primer dels wilderians. les seves grans Budd Boetticher, Elia produccions les Kazan i Samuel Fuller, entre va dirigir a EUA. d'altres, sobreviuen amb ell Tot i així, va exi­ de la llarga nissaga de direc­ liar-se cinema­ tors que ha escrit les pàgines togràficament més brillants de la història parlant, de nou a del cinema Nord-americà. Europa, per fer Fedora (1978), Billy Wilder serà el protago­ pel·lícula nista del proper cicle que finançada amb "SA NOSTRA" projectarà doblers alemanys al Centre de Cultura. Era un deute, un grafia com a guionista. D'aquests en els anys en què Hollywood va girar- buit dins una programació que se ríor- guions destaca una gran lucidesa, una li l'esquena. Malgrat tot, Wilder fou gulleix de retre homenatge als millors i manera de veure el món a partir d'un fidel als seus, no va voler fer el viatge de posar a l'abast del públic les millors gran sentit de l'humor, tot presentat a sol i es va fer acompanyar de William produccions. través d'una fina ironia, que frega en Holden i Henry Fonda perquè fessin alguns casos el cinisme. Les primeres part del repartiment en els papers Si alguna cosa es constitueix com a tret aportacions de Wilder, com a guionis­ principals. a totes les pel·lícules de Billy Wilder és ta, són comèdies divertides, un aspec­ la consistència i la solidesa del guió. te que sorprèn per coincidir en una Billy Wilder i el Centre de Cultura de No és estrany, si consideram que des­ època d'un home -Wilder- que va "SA NOSTRA", també viatgen a la fi prés dels seus inicis com a periodista haver de fugir de Hitler, sortint de junts a partir del mes de maig. ••• s'introduí en el món de la cinemato­ Berlín i establint-se a París, el mateix | TEMPS MODERNS| Papers de cinema ImprimeiH Consell de redacció F. Javier Sánchez-Cuenca, Joan David Dasola, Entorn, Ignacio Edició mensual Gráficas Planisi, S.A. Antoni Figuera, Miquel Pasqual, Obrador, Antoni Serra, Toni Martín Jiménez, Josep Carles Roca, Matías Vallés, Camilo José Maig 1997. Núm. 33 Dipòsit Legal: P.M. 648-1994 Andreu Ramis, Albert Ribas, Romaguera, Joan Tortellà, Cela Conde, J. A. Mendioia, Xavier Flores. Iñaki Revesado, Gràcia Sarión, Edita Director Claudio Barrera, Biel Amer, Blanca Garau. Jaume Vidal Amengual Centre de Cultura Col·laboradors Valentí Valenciano, Enrique "SA NOSTRA" Vicedirectora Josep Rosselló, Jeroni Salom, Lázaro, Jorge Martí, Josep Franco, DibuïHos Margalida Bennàssar Carrer Concepció, 12 Francisca Niell Llabrés Miquel Roca, Pere Esteirich i Miquel López Crespí, Antoni 07012 Palma Secretari de redacció Massutí, Eduard Jordà, Gabriel Bernat, Reynaldo González, Joan Fotos Telèfon 72 52 10 i assessorament lingüístic Genovart, Perfecto Cuadrado, Bover, Jaume Pomar, Francisco J. Arxiu Centre de Cultura Fax 71 37 57 Manel-Claudi Santos Elena Ortega, Francesc Rotger, Díaz de Castro, J.C. Llop, "SA NOSTRA" "Temps moderns" no comparteix, necessàriament, l'opinió dels seus col·laboradors. Podeu trobar "Temps Moderns" al Centre de Cultura 'SA NOSTRA", llibreria CIDA (Campus universitari), llibreria Embat i als cines ABC, Chaplin, Portopí i Renoir, llibreria Espírafocs (Inca). Tots som Billy Ulilder Claudio Barrera Blilly és com un jardí de déu"; "com que no hi crec, en Déu, només crec en Billy Wilder, gràcies Mr. Wilder!" Entre tots dos discursos, un de creient i un d'agnòstic (Shirley Maclaine en un home­ natge al director austríac el passat mes de març a Califòrnia, i Fernando Trueba al parlament d'entrega del seu oscar 1994), i salvant les distàncies de tots dos cre­ dos -que aquest no és el dilema-, queda la cir­ cumstància de l'admira­ ció a un director que ja ocupa, amb entranyables títols i sobrats mèrits, un lloc en la història. Días sin huella. Wilder és el darrer super­ vivent dels anys daurats de Hollywood, capaç de commoure qualsevol generació, va decidir fa catorze anys posar fi a una carrera brillant mar­ cada pels triomfs. No és mort, però després de dècada i mitja movedora nebulosa de nostàlgia que Billy Wilder sí és Billy Wilder. d'inactivitat la seva obra s'aprecia com ens protegeix de la realitat hostil, que una retrospectiva llunyana, però actual. per excés virtual, menyspream. Tots Fedora, no és només la mort del mite i sabem que és així, però intentam no del cine sonor, a diferència de la mort Els bons directors solen ser aquells que enrocar-nos per contribuir d'aquesta del cine mut a El crepúsculo de los dioses, encerten en la posada en escena un manera a l'onada d'existèncio-mil.len- Fedora, enfonsada en les drogues i llui­ seguit de moments clau de la història narista. Els grans com Billy -el nin tant per mantenir el mite, vençuda per que estan contant, i això es confirma en etern-, s'han quedat en el segle XX, és William Holden, que disposada a arri­ tota una obra que demostra la compla­ la seva manera d'oposar-se a la vulgari­ bar a la veritat mata un amor i des­ ença d'un cineasta més preocupat per la tat d'un indefinit i fat trànsit de segle. I trueix el mite. És el testament d'una realitat, o la seva realitat, que no pel en la memòria d'aquest segle quedarà el vida per i per al cine, la culminació cine. Precisament per això ha fet cine vertiginós ritme de Un, dos, tres i metaforitzada en una pel·lícula. Les amb la força dels qui en practicar-ho Primera plana; l'amor redimit de Jack seves històries distintes i distants, de l'inventen o el reinventen. Wilder és el Lemon, a Irma la dulce; el drama amb permanent actualitat, de personatges cineasta capaç d'escriure i dirigir amb la aire de desassossec a Perdición i Días sin que estimes, susciten la fascinació de humanitat entranyable i el talent d'un huella; la comèdia denuncia de Bésame, públics de diferent generació. Mirall geni. "Tenc deu manaments. Els nou tonto, Sabrina i En bandeja de plata, i no dels deliris i la grandesa del cine, primers diuen: no has d'avorrir!" menys brillant La vida privada de reflectits en un cant a la vida, que ha Aquest precepte, elevat a fórmula, el va Sherlock Holmes. A quants dilluns he estat imitat, parodiat, fins i tot objecte dur fins a les seves darreres conseqüèn­ sobreviscut gràcies a una pel·lícula de de seqüel.les per part d'altres autors, cies. Billy Wilder i a quantes decepcions de com Woody Alien a Manhattan, la infantesa: els reis d'Orient no existei­ Shirley Mclaine i Fernando Trueba es Els qui estimam el cine de tots els xen; els nins no vénen de París; el rato­ vanten de saber-ho i ho celebren: tots temps, i particularment el cine dels lí Pérez és un caramel; la ciència no té els qui estimam el cine, som Billy millors temps, ens cobrim d'una com­ consciència, però no tot és mentida: Wilder. • Ray Milland: "La majoria dels homes menen la seva vida amb desesperació silenciosa. Jo no puc sofrir la desesperació silenciosa" ( Días sin huella El mirador deV infinit Hmh faldes i... seriosament 'aplicació dels postulats de la psi­ assenyat i coanàlisi i la semiòtica a l'anàlisi assumible, textual cinematogràfica ha acon­ que només de seguit una fructífera via d'inter­ confirmar les pretacions: González Requena, bases duna MartíL n Arias, Barthes, Biosca, compatibili­ Zunzunegui, Talens, Aristarco... han tat, delimitat, sabut explotar des d'aquesta perspecti­ els camps res­ va aquesta productiva via de penetració pectius i en el contengut simbòlic de la pel·lícu­ papers que la. En les seves anàlisis, però, han dei­ han de desen­ xat de banda un gènere tan productor volupar home de simbolitzacions com la comèdia i dona, arri­ (¿per un malentès a priori segons el barà a ser arti- qual no és un genere que s'hagi d'agafar culable, sem­ seriosamentf). pre al final de la pel·lícula. La comèdia clàssica s'articula a partir La dona i de l'encontre entre dos contraris, fre­ l'home de comèdia sorgeixen del caos, tació simbòlica del cine clàsseic de sim­ qüentment l'home i la dona. I comença de la indefinido dels seus papers, i ple "masclisme": no han entès res). des del caos que aquesta confrontació només en el darrer sospir s'ubiquen allà inicialment insostenible (i per tant on es complementen mútuament (tot i Passa a la seqüència del vagó del tren de digna de riure) genera, des de la impos­ que el feminisme integrista i delirant Con faldas y a lo loco, allà on Dafne Joe sibilitat de mantenir un discurs sexual moltes vegades titlla aquesta interpre­ manté aquest diàleg de dobles sentits amb Suggar: "-No vull que ningú sàpiga que som tan amigues./ -Amb sort es con­ verteix en unafesta sorpresa/-Quina és la sorpresa?/ -Encara no...ha, ha..." "Amigues, a gust, sorpresa ... paraules que despleguen el seu dual joc de sentits: erigides en la seva acepció fàl.lica des de la masculinitat (Joe), tot i que sosten- guts per una travestida feminitat que els amaga/guarda (Dafne).