FULLS DE BIBLIOGRAFIA Núm. 13 • 2010 Publicació anual de la Biblioteca Nacional SUMARI Abril del 2010 Descripció i abreviatures 2 Les golfes 3 ‘Quin Zenal’, reflex de l’adveniment Coordinació: del turisme de masses a Andorra Pilar Burgués Monserrat Quim Torredà La sala de més amunt 7 Recopilació: Qui coneix Andorra? Qui les seves gents? Meritxell Merino Mudarra Txema Díaz Júlia Fernández González El soler 13 Andorra a la cruïlla Edició: Iñaki Rubio Biblioteca Nacional Ministeri d’Educació i Cultura Nova aproximació a la història d’Andorra Maquetació: Jordi Guillamet A-Tracció-A El rebost 20 - Guia de Plantes d’Andorra Dipòsit legal: AND. 23-1998 - Veu, vot i truita de patates - La cruïlla andorrana de 1933: la revolució de la modernitat - IBO - Les Cols de l’Espoir El nostre agraïment: Pere Miquel Fonolleda A Quim Torredà Martí, Txema Díaz Torrent, Jordi Guillamet Anton, Iñaki Rubio Manzano, Els hostes 24 Orígens i evolució de la premsa andorrana Pere Miquel Fonolleda Pérez, Carles Pont Sorribes, Carles Pont / Jaume Guillamet Jaume Guillamet Lloveras, Joan Bosch Ballbona, Joaquim Garriga Riera i Francesc Miralpeix Vilamala El catàleg sobre les arts de l’època moderna a Andorra (segles XVI-XVIII): un salt quantitatiu en el coneixement de l’art i la cultura visual del Principat Joan Bosch / Joaquim Garriga / Francesc Miralpeix Bibliografia d’Andorra 39 Monografies, programes i catàlegs Articles i buidats Biblioteca Nacional Enregistrament de vídeo Placeta Sant Esteve s/n AD500 Andorra la Vella Documents cartogràfics Música impresa Tel.+376 826445 Publicacions periòdiques Fax +376 829445 A/e: [email protected] Índex d’editors i entitats patrocinadores 137 Lloc web: www.bibliotecanacional.ad Índex onomàstic Índex de títols DESCRIPCIÓ I ABREVIATURES Els llibres i els articles porten una referència que ajuda a la indexació posterior. Consta de dos números: el de la publicació i el dels Fulls. La fitxa descriptiva de cada publicació és la següent: Referència Títol : subtítol – Edició – Lloc d’edició : Editor, Any ISBN o ISSN Dipòsit legal Descripció física Col·lecció ; núm. Signatura Entrada principal(s) Matèria(s) Entrada secundària(s) Notes Les abreviatures utilitzades són: [ ] : informació no ressenyada a la publicació ampl. : ampliada aprox. : aproximadament cm : centímetres col. : color coord. : coordinador Cop. : Copyright corr. : corregida dir. : director DL : Dipòsit legal ed. : edició Ed. : editor f. : folis fot. : fotografies gràf. : gràfics il. : il·lustrat o il·lustrador map. : mapes p. : pàgines pròl. : pròleg Ref. : referència s.l. : sense lloc s.n. : sense nom trad. : traductor Vol. : volum 2 LES GOLFES ‘QUIN ZENAL’, REFLEX DE L’ADVENIMENT DEL TURISME DE MASSES A ANDORRA “[…] j’ai découvert que tout le malheur des hommes vient d’une seule chose, qui est de ne savoir pas demeurer en repos dans une chambre.” Blaise Pascal, Pensées, 1669 buir als hotels, els bars, els restaurants, els comerços, els cinemes, els càmpings, les benzineres i als punts d’atenció al turista del Sindicat d’Iniciativa de les Valls d’Andorra. La raó de ser del document, doncs, era el compendi d’informació més o menys pràctica per a visitants que decidien fer una estada al país. Així, hi trobem des de llistes d’hotels, càmpings, res- taurants i piscines, fins a horaris de misses i de clípols –nuestros populares minibuses–, passant pel calendari de les festes majors o la programació de la plaça de toros i dels cinemes. Tot plegat, un escapçall d’infor- macions farcit de publicitat i amanit amb textos, a quatre llengües (català, francès, castellà i anglès), que parlen de l’especificitat d’un coprincipat on regna sempre el més elemental sentit democràtic. Avui, gairebé 40 anys després de la seva publicació, Quin Zenal suposa un pàl·lid reflex d’una activitat que ha acabat capgirant el nostre país com un mitjó: el tu- risme. Però aquesta forma “moderna” d’ocupar el temps de lleure no és pas una novetat per a l’Andorra dels anys setanta. El turisme té com a precedent l’es- tiueig que a principi del segle XX ja feien les classes benestants. La curiositat, l’esnobisme, la malaltia i la recerca de climes diferents (no pas més benèvols) són l’origen d’un fenomen que aconsegueix establir-se quan Agost 1971. Fons BNA algunes persones emprenedores comencen a cobrar per oferir un servei que va més enllà de facilitar l’es- tada i els desplaçaments. En conseqüència, ben aviat Remenant les golfes de la Biblioteca Nacional d’Andor- es desvetlla una nova concepció comercial i mercantil ra hom hi troba de tot. Cartells, postals, programes, dels viatges; la idea romàntica dels desplaçaments prospectes… documents de tota mena, entre els quals deixa pas a una ocupació publicitada del temps de lleure. Cada vegada sembla més imperatiu decorar les Quin Zenal, una guia turística i d’espectacles publica- estades als establiments termals d’Escaldes, per da l’agost de 1971. exemple, amb activitats que permeten confirmar l’e- Quin Zenal és, de fet, un fullet turístic editat per la xistència de realitats “autèntiques”, pintoresques, Unió Pro-Turisme d’Escaldes-Engordany que es va distri- excèntriques als ulls dels visitants. 3 Amb tot, no serà fins després de la Segona Guerra Mundial que el turisme esdevindrà un objectiu en si mateix. Un negoci lucratiu en el marc del desenvolu- pament econòmic occidental. Les vacances pagades, una conquesta sindical que es fa extensiva a àmplies capes de la classe obrera, passen a ser un bé de con- sum més, que explotat de forma “industrial” adquirirà una importància econòmica i sociocultural de primer ordre, tant en els països emissors com en els països receptors de turistes. El boom del turisme a Andorra, doncs, s’inicia a mitjan anys cinquanta i es consolida als anys seixanta, quan esdevé massiu i provinent d’arreu. Tot plegat no representa un fet aïllat sinó que està en consonància amb l’expansió del desarro- llismo espanyol i amb l’efervescència del turisme de vacances que viu l’Europa occidental. ANDORRA ESTÀ RADIANT D’ALEGRIA: FINALMENT ARRIBA UNA “INDÚSTRIA” QUE COMPORTA IMPLÍCITAMENT INGRESSOS I FEINA (…) És en aquest context que documents com Quin Zenal adquireixen tot el seu valor testimonial. La llista Són els anys en què el turisme es percep, sense com- d’hotels de la temporada 1970, per exemple, ja anun- plexos, com un poderós i beneficiós agent de canvi cia la nova dimensió que està adoptant el turisme a econòmic i social. Andorra està radiant d’alegria: final- Andorra. Les residències i els hostals tradicionals, que ment arriba una “indústria” que comporta implícita- ofereixen fins a una trentena d’habitacions del juny a ment ingressos i feina, una activitat econòmica expan- l’octubre, han de competir amb els moderns hotels sionista que estimula la inversió i l’ocupació, que que obren tot l’any i que disposen de més de 100 modifica l’ús anacrònic de la terra i modernitza l’es- habitacions, totes amb chambre de bain privée. S’e- tructura econòmica tradicional. Des de les finestres, videncia, doncs, un canvi de tendència esperonat, en turistes i amfitrions, contemplen com l’avinguda Merit- part, per l’eclosió del fabulós espectacle del turisme xell i l’avinguda Carlemany es fonen. Veuen passar els hivernal. Arriba un nou tipus de turista, l’esquiador. cotxes que van i vénen. Constaten que hi ha un movi- La guia llista, també, els equipaments que ofereixen ment intens; d’això es tracta, l’afluència de turistes els flamants centres d’esquí: cinc téleskis al Pas de la crea més afluència de turistes, és l’efecte bola de neu. Casa (Pas-Coll Blanc, Grau-Roig-Coll Blanc, Costa Cafè, sucre i formatge de bola; tabac, alcohol i per- Rodona, Font Negra i la Solana), sis pistes de toutes fum; complements per al cotxe, càmeres fotogràfiques les catégories a Soldeu (que ofereix un Télésiège per i cassets. Divagar a peu, entrar a les botigues i com- remuntar 450 metres de desnivell) i un téleski a Incles prar, l’oferta és àmplia; souvenirs, panderetes i cas- (és el Parador d’Esquí Canaro, pioner en la instal·la- tanyoles. Si usted gusta de los toros… grandes courses ció de canons de neu artificial). A més, s’anuncien les de taureaux… every tuesday, thursday and saturday by stations en cours d’equipament ou en étude, dos night bullfighting for fans and amateurs. telecabines a Arinsal, equipaments a Ransol i a Sor- Aviat, però, els olés de la plaça de toros d’Escaldes o teny, i fins i tot un projecte a tres bandes, Andorra la la música del Raymond’s club d’Andorra la Vella hau- Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria, que ran de conviure amb una altra percepció del turisme. no ha arribat mai a prosperar: Camp Ramonet. Els visitants, rebuts com a admiradors de paisatges, 4 costums i atractius del país, passen a ser considerats població andorrana que ha viscut un creixement competidors, consumidors escadussers dels minsos demogràfic exponencial. Ja no hi ha marxa enrere. En recursos naturals que ofereix l’alta muntanya. Així, escassament cinquanta anys s’ha desenvolupat un l’activitat turística, com qualsevol altra activitat eco- model econòmic que, de retruc, ha imposat un estil nòmica de caràcter extensiu, requereix una impor- de vida urbà. tant labor de planificació i gestió. El turisme de masses és molt més que un simple increment de visi- tants i un augment espectacular del volum de serveis (…) L’AFLUÈNCIA DE TURISTES CREA i de negocis. També implica costos. Comporta un MÉS AFLUÈNCIA DE TURISTES, ÉS L’E- accelerat procés de destrucció de l’estil de vida tra- dicional i de l’entorn natural. Imposa unes condicions FECTE BOLA DE NEU. laborals asimètriques, impregnades d’un fort compo- nent inflacionista, empobreix els sectors econòmics tradicionals i ens fa excessivament dependents d’una Qui avui es fixi en la publicitat que apareix a les pàgi- activitat massa inestable.