FREDERIC SUÑER I CASADEVALL

1,20€ Edició de Girona

DIMECRES · 17 de juny del 2020. Any XLV. Núm. 15393 - AVUI / Any XLII. Núm. 14263 - EL PUNT NACIONALNova etapa P6,7

El govern no esperarà la fi de l’estat d’alarma per regular la nova situació L’Estat aprova l’ajuda de 16.000 milions, que els territoris troben insuficient

El Girona va tornar a mostrar una pobra imatge i no va poder derrotar el Racing de Santander ■ MANEL LLADÓ El Girona continua en fase 0 Nou empat sense gols, aquest cop a casa i contra el cuer El TC manté les condemnes als presos polítics NACIONAL. Plana 18

Opinió Adeu a En la mort de

Frederic Suñer 147135-1228670Q Frederic Miquel Noguer El llegat planià Suñer de Suñer Mor als 87 anys Miquel Riera l’exalcalde de Sensibilitat Palafrugell i de l’objectiu expresident de Josep Bofill Blanc la Diputació COMARQUES GIRONINES de Girona Planes 24 i 25 jamargant - 17/06/2020 09:33 - 79.151.248.14

www.diaridegirona.cat

Aquest diari utilitza PREU Dimecres paper reciclat en un 80,5% 1,30 € 17 DE JUNY DE 2020 FUNDAT EL 1889

Salut notifica La Fiscalia investiga el tres noves morts a geriàtric de Palafrugell Girona i ja frega les 800 per la mort de 36 residents víctimes 4 L’EPIDEMIÒLEG ORIOL MITJÀ Un informe El personal PREVEU UNA SEGONA ONADA dels familiars ha permès lamenta que l’actualització DE CASOS «MÉS GREU» SI NO obrir diligències per possible imprudència dels protocols va dificultar la gestió de la crisi 2 S’ACTUA AMB PREVISIÓ 3 i 4

EsportsDdG 21 a 25 Emotiu record a

Borja García, desaparegut, en Frederic Suñer, una ocasió que va desaprofitar a la primera part. MARC MARTÍ el farmacèutic que va passar per la política

■Diferents personalitats de la po- lítica, de la vida local de Palafru- gell i de la cultura recorden el llegat cientíﬁc, polític i personal de Frederic Suñer, exalcalde de Pala- frugell i expresident de la Diputa- ció. Ha mort als 87 anys. 10 i 11

La falta d’omega-3 posa en perill el futur de les sardines a la Costa Brava

Un estudi de la UdG i l’IRTA 0 0 alerta del perill en la viabilitat de CONFINAMENT TOTAL GIRONA RACING les poblacions de sardines a la Costa Brava. L'estudi apunta que 4 HORRIBLE PARTIT DEL GIRONA, SENSE JOC, NI OCASIONS NI IL·LUSIÓ, CONTRA EL RACING, CUER DE LA CATEGORIA aquest peix té menys volum d'o- mega-3 que fa deu anys. 32

UGT BOMBERS Turisme a la Costa A més a DdG Detenen un regidor Brava: «Bojos per de Vox de Salt per una estafa a una botiga de tornar-nos a veure» compravenda d’or 12 4 EL PATRONAT DE TURISME HA LLANÇAT UNA CAMPANYA DE MÀRQUETING PER ATREURE TURISTES I MANTENIR VIU EL SECTOR La pandèmia deixarà La campanya de màrqueting −disponible en català, castellà i anglès− unes pèrdues de 4,5 ha començat aquesta setmana i es difondrà a través dels mitjans i les  RESCAT AMB UN PATINET. Els Bombers van haver d’utilitzar xarxes socials ﬁns a ﬁnals d’any. 6 un patinet per rescatar un submarinista que acabava de fer una immersió i no milions d’euros es trobava bé a la cala Giverola, de Tossa de Mar. 14 a la Fundació Dalí 26 EL PUNT AVUI 26 | Comarques Gironines | DIMECRES, 17 DE JUNY DEL 2020

Un patí aquàtic ajuda els Ajuts de la Diputació per a Bombers en un l’ensenyament en línia rescat a Tossa Redacció a És de 30.000 euros i es destinen als ajuntaments que han adquirit recursos per a alumnes en risc TOSSA DE MAR Un rescat dels Bombers d’exclusió social a La CUP, Tots per l’Empordà i el PSC han criticat la gestió d’Educació d’un submarinista ahir al matí a Tossa de Mar (Sel- Imma Bosch va) va generar crítiques GIRONA Sol·licitaran per la falta de material del l’IVA reduït per cos d’emergències, que es El ple de la Diputació de Gi- va haver de desplaçar fins rona ha aprovat una línia als consistoris on hi havia la persona a la per als ajuntaments del ————————————————————————————————— qual calia assistir a bord territori que hagin adqui- En la sessió plenària, es va d’un patí i de dues pira- rit recursos per a l’ense- aprovar per unanimitat una gües, segons es veu en fo- nyament en línia (com- moció presentada per In- tografies de l’actuació di- prant ordinadors o contra- dependents de la Selva se- foses a través de les xarxes ctant dades wifi, entre d’al- gons la qual se sol·licitarà a socials. tres) perquè els alumnes l’Estat que s’apliqui un IVA El sindicat UGT, per en risc d’exclusió social reduït a les obres munici- exemple, es va mostrar dels seus municipis po- pals que es facin durant irònic a Twitter i al costat guessin seguir l’educació l’exercici del 2020 i 2021. de les fotografies va es- virtual durant el període de L’objectiu és aportar més criure: “Nou material de confinament per la Co- liquiditat als municipis de rescat aquàtic de Bombers vid-19. L’aportació és de les comarques gironines de la Generalitat de Cata- 30.000 euros i “és de caràc- afectats per la pandèmia lunya.” També hi va haver ter excepcional”. El punt de de la Covid-19 i, anterior- queixes d’algun bomber a l’ordre del dia s’ha aprovat ment, pel temporal Glòria. títol particular, que va de- amb l’abstenció de la CUP. La sessió del ple s’ha tornat a fer per via telemàtica ■ DIPUTACIÓ DE GIRONA manar explicacions al cos, La diputada Laia Pèlach informa l’ACN. (CUP) va argumentar ció amb la pandèmia”, va cia i la seva incompetència estat “poc consensuada covid-19. A més, també Com a resposta, els l’abstenció del seu grup dir Pèlach, que va mante- a l’hora d’afrontar qualse- amb la comunitat educati- han acordat destinar 1,5 Bombers van explicar que dient que, tot i que com- nir que, malgrat els anun- vol de les activitats sobre la va, els sindicats i els direc- milions d’euros al progra- ahir van treballar en el res- partien la necessitat de do- cis que havia fet, “a l’hora pandèmia”, i va agrair els tors de les escoles”. ma “Benestar i comunitat” cat d’un home que s’havia nar suport als municipis, de la veritat no ha cobert ajuts de la Diputació “per- El ple ha avalat també centrat en combatre la po- trobat malament mentre no estaven d’acord amb la totes les necessitats, ni de què al final sempre respon dos decrets de crèdit extra- bres i reduir les desigual- feia una immersió a la cala gestió que ha fet el Depar- bon tros”. a les necessitats que tenen ordinari al pressupost de tats socials. L’objectiu és Giverola de Tossa de Mar. tament d’Educació “per- En aquest sentit es va els ajuntaments”. l’organisme autònom de donar resposta a l’incre- L’home va ser evacuat en què els ajuntaments estan pronunciar el portaveu de La portaveu del PSC, salut pública Dipsalut per a ment de demandes d’ac- barca del lloc on havia que- cobrint unes despeses que Tots per l’Empordà, Carles Sílvia Paneque, va comen- l’exercici 2020. Un import tuacions enfocades a ga- dat i el van posar a disposi- són competència de la Ge- Motas, que va dir que “el tar que la gestió que s’ha fet de 290.515 euros és per a rantir les necessitats bàsi- ció del Sistema d’Emer- neralitat”. “Som molt crí- Departament d’Educació des del Departament despeses en productes far- ques de la població afecta- gències Mèdiques (SEM) tics amb la gestió que ha fet s’ha caracteritzat bàsica- d’Educació “no ha estat macèutics i material sani- da per l’actual crisi socioe- perquè el traslladessin a el Departament d’Educa- ment per la seva inoperàn- adequada” i, sobretot, ha tari per la prevenció de la conòmica. ■ un centre sanitari. ■

La reforma del port L’Ajuntament Protocol de cooperació fa retirar la de Blanes, malmès terrassa d’un entre Figueres i Vilafant pel ‘Glòria’, urgent bar, a Girona

document són urbanisme Redacció a Els municipis volen La frase i planificació territorial, Segons informa la Ge- ————————————————————————————————— GIRONA més lligams en temes mobilitat, equipaments, a Els treballs, neralitat, els treballs se urbanístics, turístics, “L’objectiu és que desenvolupament econò- valorats en 2,4 centraran a tapar el forat L’Ajuntament de Girona culturals i de mobilitat l’àrea urbana de mic i turisme, polítiques milions, s’allargaran de 30 metres que la llevan- va informar ahir que s’ha- Figueres es consolidi i socials i de benestar i edu- durant nou mesos tada va obrir a l’espatller via notificat al responsa- Redacció es creïn sinergies cació, cultura i esports. del dic i a reposar l’esculle- ble d’un bar situat al nú- FIGUERES / VILAFANT entre els municipis” El punt de partida és Redacció ra amb pedres i blocs de mero 9 del carrer Riu Fre- Agnès Lladó que l’àrea urbana genera, BLANES formigó. A finals de febrer, ser que havia de retirar la Els ajuntament de Figue- ALCALDESSA DE FIGUERES des de diversos punts de el conseller de Territori i terrassa, en no disposar de res i Vilafant volen apro- vista, realitats que es po- La Generalitat ha declarat Sostenibilitat, Damià Cal- la llicència d’ocupació de la fundir en el camp de la co- den gestionar de manera urgent la reparació de l’es- vet, ja va visitar les instal- via pública. Des del consis- operació local en l’àrea ur- de transport. compartida, per tal de fer- voranc al port de Blanes, lacions del port. tori es va explicar que, ar- bana Figueres. L’objectiu L’alcaldessa de Figue- les més sostenibles i efi- malmès al gener pel tem- Les obres consistiran ran de la petició, el propie- és establir més lligams en- res, Agnès Lladó, i l’alcal- cients. poral Glòria. El consell ex- en el reforç del dic de re- tari del negoci va treure la tre els dos municipis veïns dessa de Vilafant, Consol “L’objectiu és que l’àrea ecutiu del govern va deci- cer, especialment en la terrassa voluntàriament. que comparteixen espais Cantenys, han signat urbana de Figueres es con- dir ahir destinar-hi 2,4 mi- tercera alineació d’aques- Just el dia abans, veïns del com l’entorn de l’estació aquesta setmana un pro- solidi i es creïn sinergies lions d’euros. Els treballs ta infraestructura, on el barri de Pla de Palau-Sant del TAV, com també mar- tocol que pretén recollir per treballar conjunta- s’allargaran nou mesos i ja temporal va causar un es- Pau de la ciutat van infor- car estratègicament els principals àmbits es- ment i millorar tant els ser- haurien d’haver començat voranc a l’escullera i una mar que havien iniciat punts d’acord pel que fa al tratègics que poden estar veis com el planejament setmanes enrere, però es obertura a l’espatller en una recollida de firmes per desenvolupament urba- subjectes a la cooperació. urbanístic dels municipis”, van endarrerir a causa de un tram de 30 metres de les molèsties que els cau- nístic, econòmic, social i Els àmbits plantejats en el diu Agnès Lladó. ■ la Covid-19. longitud. ■ sava l’establiment. ■ jamargant - 17/06/2020 09:33 - 79.151.248.14

12 DIMECRES, 17 DE JUNY DE 2020 Diari de Girona Girona i Comarques

La Diputació aprova diferents Detenen un regidor de Vox de Salt per línies d’ajut als municipis per fer estafar una botiga de compravenda d’or front al virus Sergio Concepción està acusat de participar en una conxorxa per treure diners d’un establiment ANIOL RESCLOSA ACN /DdG GIRONA TAPI CARRERAS/EVA BATLLE GIRONA/SALT ■ El ple de la Diputació de Girona ■ L’actual regidor de Vox a Salt va convalidar ahir dos decrets Sergio Concepción va ser detin- d’aprovació d’expedients de crèdit gut a ﬁnals de la setmana passada extraordinaris per fer front a la co- dins d’una operació dels Mossos vid-19. Per un costat, 290.515 euros d’Esquadra acusat de participar per a despeses en productes farma- en una estafa als propietaris cèutics i material sanitari i, per l’al- d’una botiga de compravenda tre, 1.500.000 euros per al programa d’or i empenyoraments al carrer «Benestar i comunitat», que té com Mestre Francesc Civil, a tocar de a objectiu combatre la pobresa i re- la Punxa de Girona. duir les desigualtats existents. El ple En total, es van acabar detenint també va estalir les bases per ﬁnan- nou persones. Concepción hau- çar les despeses municipals moti- ria cobrat en metàl·lic, presum- vades pel temporal Gloria amb un tament, alguns dels quatre xecs a import màxim de 50.000 euros i mí- nom de la franquícia, per un valor nim de 3.000 euros. Per unanimitat total de 9.000 euros, juntament també es va tirar endavant una línia amb una altra persona, segons ha de subvencions per a les escoles pogut saber Diari de Girona. municipals de música i de dansa i Una conxorxa per treure diners els conservatoris. de la botiga entre aquesta dona i les dues persones que cobraven aquests xecs. Sergio Concepción. El local on es van perpetrar les operacions. MARC MARTÍ

El Parlament L’inici de la investigació En finalitzar la investigació, els euros, que han estat lliurades al aprova la proposta La investigació es va iniciar el Va ser arrestat la Mossos van detenir una novena seu propietari. mes de març, quan la policia va persona, relacionada amb un Els detinguts, tres dels quals te- de resolució del saber que la responsable d’una setmana passada dels detinguts, com a presumpte nien antecedents, van passar el botiga de compravenda d’or i em- juntament amb autor de la sostracció de 500 dia 13 de juny a disposició del jut- PSC sobre Hinojosa penyoraments de Girona hauria grams d’or efectuat a la mateixa jat d’instrucció en funcions de DdG SARRIÀ DE TER estafat els propietaris de la fran- vuit persones més botiga. guàrdia de Girona, el qual va de- ■El grup parlamentari del PSC en quícia, amb diversos moviments cretar la seva llibertat amb coordinació amb els grup munici- econòmics i materials fraudu- per estafar els Nou detinguts de tres municipis càrrecs. pal de Sarrià de Ter va presentar lents. Els Mossos van iniciar les Els investigadors van acabar de- Sergio Concepción és actual- una proposta de resolució al Parla- indagacions i van constatar que propietaris d’un tenint, entre el 10 i el 12 de juny, ment regidor de Vox. Era el nú- ment, en suport a l'Ajuntament de la responsable de l’establiment, vuit persones com a presumptes mero 2 de la llista i van treure tres Sarrià de Ter i les afectacions me- durant l’any passat, s’hauria negoci amb autores d’un delicte d’estafa, en- representants. Anteriorment ho diambientals de l'empresa papere- apropiat de joies empenyorades l’ajuda d’una tre les quals Sergio Concepción,i havia estat de Plataforma per Ca- ra de Sarrià SL del Grup Hinojosa. i comprades per la franquícia. una novena, com a presumpta talunya (PxC), també com a nú- Els punts d’acord de la proposta de Posteriorment, donava aquestes treballadora autora d’un delicte d’apropiació mero 2 de la candidatura, abans resolució que han votat unànime- joies a persones afins a ella per tal indeguda. que aquesta formació que tenia ment han estat els d’obligar la pa- de revendre-les a tercers i treu- En total són cinc dones i tres com a lema «primer els de casa» perera de Sarrià SL del grup Hino- re‘n un profit econòmic, segons quícia, per un valor total de 9.000 homes, d’entre 24 i 58 anys i veïns es disolgués dins del partit de josa a solucionar definitivament el van informar els Mossos en un euros, per cobrar-los en metàl·lic de Girona, Salt i Sant Feliu de Santiago Abascal. El 2018 va que- problema de la pudor i a fer les mi- comunicat. amb l’ajuda de dues persones Guíxols, com a presumptes au- rellar-se contra tres membres de llores tècniques disponibles i incor- A més, els agents també van més. Un d’aquests seria el regidor tors d’un delicte d’estafa conti- l’Espai Antiracista de Girona i Salt porar-les a l’autorització ambiental detectar que la dona havia utilit- de la formació ultradretana de nuada. Finalment, es van recupe- per un delicte d’odi però el jutjat per avaluar-ne l’efectivitat. zat quatre xecs a nom de la fran- Salt. rar joies per un valor d’uns 15.000 els va absoldre.

L’Espai Municipal Més de 300 cursos d’Ocupació de Salt Calonge donarà 500 € al mes als a la nova guia forma 210 persones negocis que contractin aturats de l’FP Integrada en línia presa podrà rebre aquest ajut per la llem perquè el poble avanci malgrat de Girona i Salt DdG SALT L’ajuda, que s’emmarca dins contractació de fins a dues perso- totes les dificultats. Hem de fer que DdG GIRONA ■ L’Espai Municipal d’Ocupació el programa Tastets d’Oficis, nes que estiguin en situació d’atur. les coses passin i, en aquest sentit, ■L’Ajuntament de Girona, a través de Salt (EMO) ha format 210 per- tindrà una dotació econòmica El programa es desenvoluparà amb apel·lem a la responsabilitat de tots del Consell Municipal de la Forma- sones en línia durant el període de de 36.600 euros un conveni entre l’Ajuntament i el els partits a fugir de la seva zona de ció Professional i Ocupacional de confinament. Durant aquestes Consell Comarcal. confort, on es troben instal·lats, que Girona, ha actualitzat la Guia de setmanes s’han arribat a organit- Tot i que no es va poder aprovar és la queixa a tot i el bloqueig cons- l’FP Integrada de Girona i Salt, que zar fins a 16 tallers en línia per tal DdG CALONGE I SANT ANTONI pel ple un canvi de partides que tant», afegeix. compta amb més de 300 cursos. d’adaptar-se a l’impacte de la co- ■ L’Ajuntament de Calonge i Sant hauria gairebé doblat aquesta do- Miquel reitera que des del go- L’acord de publicació d’aquesta vid-19. En aquest sentit, el servei Antoni preveu destinar 36.600 eu- tació econòmica, l’equip de govern vern seguiran «treballant amb la nova guia es va aprovar en la darre- d’orientació i assessorament ha ros al programa «Tastets d’Oficis» creu que 36.600 euros és un import mà estesa per arribar a un acord ra sessió plenària del Consell i es va funcionat telemàticament oferint per donar impuls a la contractació inicial adequat i no descarta injec- amb la resta de grups que ens per- fer de forma conjunta amb Salt, es- als usuaris l’opció de realitzar de persones aturades del municipi. tar-hi properament nous recursos. meti, si cal, incrementar la dotació devenint un acord intermunicipal. consultes via telèfon o correu El programa preveu ajuts directes Des de l’equip de govern, el regi- d’aquest projecte». I indica que «es Inclou per primer cop l’oferta de electrònic. El servei d’emprene- per un import de 500 euros al mes, dor de Promoció Econòmica, Sal- tracta d’una acció molt important formació professional inicial, els doria també ha seguit funcionant amb un màxim de tres mesos, a vador Miquel, explica que «es tracta per promoure la creació de llocs de programes de formació i inserció, tot atenent consultes sobre ajuts i empreses o autònoms de Calonge d’una mesura que servirà per paliar treball i que és fruit del treball de els itineraris formatius específics mesures a persones treballadores i Sant Antoni per a la contractació els efectes de la covid-19 en l’eco- l’equip de govern per promoure per a persones amb necessitats autònomes i emprenedores i ofe- de persones en situació d’atur em- nomia local». «Volem ajudar les fa- mesures que ajudin les empreses i educatives especials i persones en rint formació en línia. padronades al municipi. Cada em- mílies amb més necessitats i treba- els treballadors». risc d’exclusió social, entre d’altres. jamargant - 17/06/2020 09:33 - 79.151.248.14

6 7 DIMECRES, 17 DE JUNY DE 2020 Tema del dia

COVID-19 OBJECTIU: SUPERAR LA CRISI Turisme a la Costa Brava: «Bojos per tornar-nos a veure» El Patronat llança una campanya inèdita per reactivar el turisme al litoral gironí L’economista La platja de l’Estartit el passat cap de setmana, en fase 2 de Antón Costas creu en la supervivència del sector desescalada. A. RESCLOSA

C.SACREST/AGÈNCIES GIRONA ■Sector públic i privat ja s’han po- «Si no ens donen entre el 10 i el 15%. sat mans a l’obra per optimitzar el que quedi de la temporada turísti- ajudes durarem «Menys que un telenotícies» ca i, tantes són les ganes de descon- A la cimera organitzada per la pa- finar-se i reengegar motors, que el menys que un tronal CEOE fins al 25 de juny, l’op- Patronat de Turisme Costa Brava telenotícies», timisme tampoc va planar entre els Girona i Pirineu no ha dubtat en líders de cadenes hoteleres i em- apostar pel lema: «Bojos per tor- lamenta Hidalgo, preses turístiques. Per aquest mo- nar-nos a veure». Amb aquest mis- tiu, van prendre la paraula, ahir, per satge de reclam, la Diputació de Gi- president del exigir al Govern espanyol un pla rona ha llançat aquesta setmana contundent de suport al sector, una campanya de màrqueting per grup turístic amb mesures com ara incentius tal d’atreure prou turistes del país Globalia STOP COVID-19 fiscals i ampliacions dels Expe- i, així, poder mantenir viu el sector Certificació de risc de dients de Regulació Temporal i procurar que la nova normalitat – mínim contagi al Balneari Vichy Catalan d’Ocupació (ERTOs) i dels crèdits marcada pel pas de la pandèmia ICO. El president de la cadena ho- del coronavirus– no deixi una tem-  L’Hotel Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella té previst telera Grup Barceló, Simón Pedro porada d’estiu esbravada. obrir les seves portes el 22 de juny, en el primer dia després de sortir Barceló, també va demanar per la De moment però, hi ha esperan- «El turisme de l’estat d’alarma. Abans de fer-ho, l’establiment termal ja ha desin- seva banda màxima flexibilitat en ces i optimisme per part d’alguns és competitiu fectat les instal·lacions i ha esdevingut el primer allotjament turístic, els contractes de lloguer o l’aplica- economistes, com ara el catedràtic apunten des del mateix balneari, en rebre la certificació «Stop Covid- ció de l’IVA súper reduït en totes les i expresident del Cercle d’Econo- estable i líder, 19», expedida pel Laboratori Dr Oliver Rodés. Durant l’estada dels activitats del sector turístic. mia, Antón Costas, que sosté que clients, les habitacions i els espais comuns seran desinfectats diària- «Si no ens donen ajudes, dura- la supervivència del sector turístic i això no es ment i han adquirit el purificador d’aire Beyond Guardian Air per a la rem menys que un telenotícies», va espanyol està garantida gràcies al generació de ions, oxidació fotocatalítica contra bacteris, virus, pols i lamentar el president del grup tu- lideratge internacional assolit fins perdrà en un fongs, tant en l’aire com en superficies. DdG CALDES DE MALAVELLA rístic Globalia, Juan José Hidalgo, ara. ja que al·lega que no podran «pa- «El turisme és competitiu, esta- futur», sosté gar totes les càrregues». «No poble i líder, i això no es perdrà en un Costas dent de la Diputació i Patronat, Mi- pirar tanta confiança als econo- dem continuar si no ingressem, futur», va afirmar Costas durant la quel Noguer. mistes. han de donar-nos un cop de mà», seva intervenció en el debat tele- Segons expliquen fonts de la Segons el Col·legi d’Economis- va reclamar. màtic organitzat pel Club d'Econo- ques del paisatge del litoral i Piri- mateixa organització, la campanya tes de Catalunya, l’índex de con- mia de Lloret de Mar, al costat del neu gironí. En la segona fase de la difon un missatge amb «sentit bi- fiança entre els seus col·legiats ha Línia d’ajudes de la Generalitat director territorial a Catalunya de campanya, prenen protagonisme direccional i humanista», ja que caigut en l’enquesta de la situació Justament ahir el Departament CaixaBank, Jaume Masana. Ara bé, una sèrie de testimonis reals d’em- «evoca les ganes de retrobar-se, econòmica d’aquesta primavera, d’Empresa publicava al Diari Ofi- va puntualitzar que serà necessari presaris del sector que fan propos- que se suposen tant per part dels que se situa en el 3,62 per a l’eco- cial les bases per accedir a la línia reinventar-se, que el govern gasti tes turístiques temàtiques, de pro- empresaris turístics amb els clients nomia catalana i en el 3,33 per a d’ajudes de 8,5 milions d’euros per «el que calgui» i que no dubti a re- ductes i experiències. com per part dels visitants amb la l’economia espanyola. En tots dos donar suport a autònoms i empre- bre els ajuts de Brussel·les. La campanya de màrqueting – destinació, després d’un llarg pe- casos, molt per sota dels índexs ob- ses del sector turístic que pateixen disponible en català, castellà i an- ríode de confinament i separació». tinguts en l’enquesta de l’hivern – els efectes de la covid-19, des de Turisme de proximitat glès– ha començat aquesta setma- que va tancar el 26 de febrer, quan guies turístics fins a titulars d’esta- En aquest sentit, tornant al lema na i es difondrà a través dels mit- Confiança (o no) dels economistes l’amenaça de la covid-19 «encara bliments hotelers i apartaments «Bojos per tornar-nos a veure», el jans i les xarxes socials fins a finals Mentre l'expresident del Cercle era percebuda com a molt difosa»– turístics. Els guies de turisme habi- Patronat de Turisme ha iniciat d’any, en una campanya que el d'Economia i catedràtic Antón , en la qual els índexs respectius es litats rebran la quantia de 1.000 €; aquesta setmana una campanya mateix Patronat ha qualificat Costas mira amb ulls optimistes el van situar en el 5,44 i en el 5,21. La els autònoms i empreses amb una dirigida al mercat intern, és a dir, el d’«inèdita». «Fem un esforç econò- futur del turisme (considera que el majoria també preveu una caiguda mitjana de fins a 5 treballadors, nínxol de mercat s’ubica dins les mic extraordinari per contribuir a turisme és un sector «madur, però del PIB català, concretament el 2.500 €; empreses amb una mitja- fronteres del país i de Catalunya reactivar el sector turístic a la de- no podrit», amb una gran capacitat 45% dels enquestats creuen que na d'entre 6 i 49 treballadors, mateix. marcació de Girona amb una cam- per incorporar innovacions tecno- aquest 2020 caurà entre un 5% i un 5.000€; i empreses amb una mitja- Es tracta de vídeos que, en pri- panya de publicitat potent i sense lògiques), la tendència general de 10%, però més d’una tercera part na de més de 50 treballadors, mer lloc, mostren imatges gràfi- precedents», va recalcar el presi- l’economia del país no sembla ins- (34,3%) sosté que el retrocés serà 10.000 €. jamargant - 17/06/2020 09:33 - 79.151.248.14

10 11 DIMECRES, 17 DE JUNY DE 2020 COMARQUES

Frederic Suñer. La mort de Frederic Suñer (1932-2020) ha deixat un buit a Palafrugell, d’on va ser alcalde durant dotze anys i on ha estat una peça clau per a la Fundació Josep Pla. També va ser president de la Diputació i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), des d’on va impulsar la construcció de l’hospital Santa Caterina a Salt. Adeu al farmacèutic que va reivindicar Pla

era un analista extraordinari [...]. va revalidar durant els dos man- Laura Fanals La política ha fet oblidar una mica dats següents (1995-1999 i 1999- GIRONA la seva vessant científica, però va 2003). Dotze anys, doncs, que li ser molt reconegut pels seus estu- van servir per deixar la seva em- dis i aportacions en el mon de premta a Palafrugell. «Jo crec que CRÒNICA l’anàlisi». De fet, recorda que en va marcar una època. Va ser l’èpo- els darrers temps s’havia dedicat ca de consolidació dels ajunta- molt a la fotografia, passió que li ments democràtics, de canvis im- ientífic, humanista, venia precisament de la seva èpo- portants en l’estructura social del palafrugellenc, admi- ca com a analista clínic. poble i jo crec que la seva feina va rador de Pla, polític. En política, va començar mili- quedar i queda en el poble», re- C 2 Frederic Suñer (1932- tant en el PSC liderat pel seu amic corda Medir, que afegeix: «Va te- 2020) va ser un home polifacètic i Josep Pallach. Tot i això, l’any 1987 nir mandats molt bons, i la seva compromès en molts àmbits, va formar part de la llista de CiU a obra, naturalment, perdura en el però tots els que el van tractar de l’Ajuntament de Palafrugell, mal- que és el disseny del Palafrugell prop durant els seus 87 anys de grat que no va guanyar. Després d’avui». Un altre exalcalde del mu- vida coincidien ahir a destacar la de quatre anys a l’oposició, el 1991 nicipi, Juli Fernández (PSC), tam- seva bohonomia, la seva vocació va encapçalar la candidatura i va bé valora molt positivament la de servei públic i la seva gran per- ser nomenat alcalde, càrrec que seva tasca al capdavant del muni- sonalitat. «Era un home molt bo i, cipi: «Va ser una persona que es va alhora, un murri, com a bon em- dedicar en cos i ànima a la política pordanès: si li aconsellaves anar a escala municipal, perquè ell vi- per un camí o per una manera de via molt de prop. Els seus vuit pri- fer que no era la seva, es feia el dis- mers anys com a alcalde, sobretot, tret i tirava milles pel seu camí», van ser molt profitosos». descriu l’exdiputat de CiU Josep Per a Piferrer, el llegat més im- López de Lerma. Durant la seva portant de Suñer a Palafrugell, dilatada trajectòria política va ser més enllà de les seves obres -com alcalde de Palafrugell per CiU, di- Abans d’entrar en per exemple l’impuls a la piscina putat provincial, president de la o el teatre-, va ser el seu impuls a Diputació i president de l’Institut política, Suñer la Fundació Josep Pla, que va pre- d’Assistència Sanitària (IAS), eta- sidir des de 1997 a 2002 i a la qual pa durant la qual va promoure el havia destacat va seguir vinculat com a vocal del nou hospital de Santa Caterina a com a analista Patronat fins al darrer moment. Salt. Abans d’entrar en política, La gerent de l’entitat, Anna Aguiló, tanmateix, Suñer havia destacat clínic, on havia recorda que gràcies «al seu esforç, en l’àmbit científic: era membre tenacitat i convenciment» la Fun- de la Reial Acadèmia de Farmàcia obtingut un dació Josep Pla «ha esdevingut un i formava part de nombroses as- centre de patrimoni literari de re- sociacions científiques i interna- reconeixement ferència a Catalunya». Tot i això, cionals. Home d’àmplia cultura, recorda que el seu procés de crea- era també un ferm admirador de tant en l’àmbit ció va ser «llarg i costós», i que va Josep Pla i va ser impulsor de la ser Suñer qui va aconseguir la im- Fundació que porta el nom de espanyol com plicació de totes les administra- l’escriptor, de la qual va ser presi- cions i el mecenatge de la Funda- dent i on va seguir vinculat fins a internacional ció la Caixa. Sota el seu lideratge, la seva mort. Nascut a Palafrugell l’any 1932, Suñer va ser doctor en Farmàcia i estava especialitzat en anàlisi clí- cat als més de dos-cents articles i nic. L’any 1959 va començar a tre- FREDERIC SUÑER, EL POLÍTIC BO sis llibres acadèmics que ha dei- ballar a la farmàcia familiar, on va xat. Amb els anys va ingressar a la obrir el primer laboratori d’anàli- Reial Acadèmia de Farmàcia de sis clíniques de Palafrugell. Lluís 15 de juny de 2020. Un savi que va Catalunya. Medir (Entesa), un dels altres bat- tenir la gentilesa de dedicar uns L’any 1987 sí que va acceptar el lles històrics de Palafrugell i tam- Jordi Xuclà anys de la seva vida al comú. Un repte de presentar-se a l’alcaldia bé farmacèutic de professió, re- EXDIPUTAT DEL PDECAT AL CONGRÉS amic que m’ha marcat. Han mort de Palafrugell per la llista de Con- corda que Suñer va excel·lir en els tres pallaquistes amics: Joa- vergència i Unió. I no va guanyar. I aquest àmbit: «Va ser un analista quim Ferrer, Narcís Oliveres, va estar quatre anys picant pedra brillant, reconegut a tot Espanya i 11 de gener de 1977 el pital. No hi havia unitat de cardio- Frederic Suñer. Home de tempe- fins a guanyar les eleccions de més enllà», assenyala. També l’ac- farmacèutic de Pala- logia a Girona. Suñer conduïa el rament i criteri propi. Un home 1991 i repetir victòria i alcaldia el tual batlle de Palafrugell, Josep Pi- L’ frugell Frederic Suñer R12 que el va portar fins a l’hospi- que feia gran la política i no pas al 1995 i el 1999. Ser alcalde de Pala- ferrer (ERC), recorda la seva vàlua va rebre una trucada. tal de Bellvitge, on va morir tot just revés. L’any 1980 li van proposar frugell era apassionant i requeria científica i acadèmica: «Va ser una El seu amic Josep Pallach, que es- quan el cotxe arribava al centre ser diputat al primer Parlament temperament perquè tant la ciu- eminència a escala europea. Era tava a Esclanyà just després del sanitari. Frederic Suñer, farma- electe després del franquisme. Va tat, les ciutats, com l’alcalde en te- un gran estudiós de les anàlisis i Congrés del PSC-Reagrupament, cèutic, acadèmic, alcalde de Pala- declinar. No li agradava conduir i nien molta, de personalitat. I xo- va participar en nombrosos con- es trobava indisposat i el cardiòleg frugell i president de la Diputació estava de ple en la seva vocació caven i componien solucions a gressos internacionals, perquè va aconsellar el seu ingrés a l’hos- de Girona, va morir el vespre del professional d’analista clínic, abo- l’empordanesa manera. Una tarda jamargant - 17/06/2020 09:33 - 79.151.248.14

Diari de Girona

[email protected]

1 parlava de la Fundació», recorda. TWITTER Però la tasca política de Suñer va transcendir el municipi de Pa- EN LA MORT lafrugell, ja que va ser diputat provincial entre 1987 i 1996 i presi- JOAN BAGUÉ DE FREDERIC dent de la Diputació -que en el seu @joanbague ple d’ahir va fer un minut de silen- SUÑER ci en la seva memòria- entre 1996 «M’assabento del i 1999. L’exdelegat del Govern i traspàs del Sr. exalcalde de Bescanó Xavier Soy Frederic Suñer, Miquel recorda que Suñer, com a presi- Noguer i Planas dent de la Diputació, va tenir alcalde de PRESIDENT DE LA «molta personalitat»: «Sabia el @ajpalafrugell i DIPUTACIÓ DE GIRONA que volia, i defensava el que considerava que s’havia de fer. Era president de la d’aquelles persones que, si t’havia @DiputacioGiron ncara estic colpit pel de dir alguna cosa, ho feia a la a, poc temps traspàs de Frederic cara, sense embuts i sense donar- E Suñer i Casadevall. hi voltes. En guardo molt bon re- després de perdre Havia tingut l’oportu- cord», assenyala. López de Lerma la seva estimada nitat d’haver-lo pogut tractar molt i també coincideix a admirar la en més d’un aspecte de la seva seva «gran personalitat» com a Anna M. Va ser llarga i prolífica vida, tant política polític, i creu que la seva etapa amic de Pallach i com pública i professional. com a polític «va ser de plenitud un excel·lent Més enllà de la seva biografia en absoluta, perquè va ser un home tots aquests aspectes —i que els molt estimat en la seva acció pú- servidor públic. mitjans, com aquest, ja s’ocupen blica». Un patriota de reproduir—, els que el conei- Entre 1987 i 1996, Suñer va ser xíem bé segur que coincidirem en 3 el president de l’Institut d’Assis- compromès i amb la talla humana d’en Frederic. Va tència Sanitària (IAS), i durant criteri propi» saber aportar humanisme a tota la aquella època va propiciar l’im- seva tasca política, com a presi- puls perquè el nou hospital de dent de la Diputació de Girona du- Santa Caterina s’aixequés a Salt. ISABEL RUIZ rant tres anys i com a alcalde de «Si avui l’edifici de la Generalitat @IRuizMargalef Palafrugell durant dotze. a Girona és on és, és gràcies a ell. «DEP Frederic Va ser un enamorat de la pobla- Quan es va signar el conveni entre ció on va néixer i, per això, es va la Generalitat i l’IAS, va ser gene- Suñer, un bon vincular activament a la Fundació rós i va fer possible, juntament alcalde i una Josep Pla, que va presidir de 1992 a amb Trias, que la Generalitat es 2006; és a dir, va viure els anys de- pogués instal·lar en l’actual edifi- bona persona» cisius del seu creixement i en va ci», recorda Soy, que en aquella ser una peça clau. època era delegat del Govern a Gi- ROSA NÚRIA No vull passar per alt que en rona. Frederic era un savi farmacèutic i Però més enllà del llegat polític, ALEIXANDRE un analista clínic reconegut i apre- per a molts queda la seva vàlua @1Aleixandre ciat per tothom que l’havia cone- com a persona. «Era una presona gut, a la farmàcia familiar o al seu 4  LA TRAJECTÒRIA DE FREDERIC afegeix, es va poder remodelar la d’una extraordinària cultura i ha- «Un gran laboratori d’anàlisis clíniques, el SUÑER, EN IMATGES. 1 Frederic seva casa natal i la casa veïna del via fet una jubilació d'or, perquè professional primer de Palafrugell. Ell sempre Suñer, al seu laboratori d’anàlisi clíni- carrer Nou. A més, el 1997 va havia deixat les seves feines tradi- pioner del deia que es considerava, per sobre ca, en una imatge de l’any 2005. F aconseguir que la Generalitat de- cionals, la farmàcia i la política, i de tot, un home de ciència, més MARC MARTÍ 2 Amb l’exalcalde de Gi- clarés l’Any Pla. «Sense ell, la fun- ara ves dedicava a la vida social, a laboratori, que no pas un polític. I era així. La rona i l’expresident del Govern Felipe dació no existiria, perquè li va do- passejar pel poble. Era una com- fundador de la política li va arribar com a conse- González, en un acte a Girona el juny nar l’impuls definitiu. Va ser un panyia agradable i sempre troba- qüència del seu esperit generós i de 1997, moment en què Suñer era moment en què, com a alcalde, va va algun comentari agut per fer», Societat Catalana altruista, com ho va demostrar en president de la Diputació. F DIARI DE GI- tenir clar que l'obra de Pla tras- recorda Medir. Piferrer també es de bioanàlisis les responsabilitats diverses que va RONA 3 Suñer, durant la presa de cendia i podia fer més que custo- mostra agraït: «El tracte que hi he clíniques, ocupar, inclosa la de president de possessió del seu tercer mandat com diar una biblioteca. Va ser el polí- tingut jo des que m’he dedicat a la l'Institut d'Assistència Sanitària. a alcalde de Palafrugell, l’any 1999. F tic que s'ho va creure i que va tirar política ha estat molt afable i so- company i amic» Però hi ha una qüestió que su- DIARI DE GIRONA 4 Amb els expresi- endavant el projecte», indica bretot de persona amb experièn- pera totes les anteriors, i que avui dents provincials Josep Arnau, Arcadi Aguiló. Piferrer coincideix amb cia que et vol donar consells, però PRESIDENT DE LA vull subratllar d’una forma espe- Calzada i Joan Giraut, l’any 2015, du- aquesta visió: «A ell, que era molt sempre en positiu i amb ganes cial. En Frederic Suñer va excel·lir rant la presa de possessió de Pere autocrític amb el seu pas per la d’ajudar. Només puc estar agraït DIPUTACIÓ com a persona. I aquest és un as- Vila. F DIARI DE GIRONA polític, li brillaven els ulls quan d’haver-lo tingut al costat». @PresidenciaDdgi pecte cabdal de la seva personalitat. Mai no va ser un sectari. En res. «Com a diputat i Estimava les persones i les tractava com a president, com a tals. I es feia estimar. En la de juliol em va presentar Carles 2003 es va tornar a presentar. Ha- A l’últim Patronat de la Funda- va conjugar amb política va tenir els seus encerts i Sentís a la seva magnífica casa de via tingut les seves desavinences ció Josep Pla, el 29 de maig, en desencerts, com ens passa a tots Calella. Recordaré aquella con- amb el partit, entre altres coses, Frederic es va connectar, com generositat i els que ens dediquem a gestionar versa i les que van seguir tota la perquè era raonable que el 1999 tots, telemàticament. Ens en vam encert l’estima el bé comú. Però va ser inqüestio- vida. Suñer era un alcalde il·lus- hagués repetit de president de la alegrar i li vam donar el condol nable la seva dedicació i la seva vo- trat, que a vegades parlava amb si Diputació, la qual cosa no va pas- per la mort recent de la seva es- per Palafrugell i luntat d’arribar a acords amb tot- mateix i que tenia la seva manera sar. Recordo que el 2003 ningú posa. El 7 de febrer va ser l’últim el conjunt de les hom, fins al punt que això li va ser singular de ser pràctic i resolutiu volia anar a fer la presentació de dia que el vaig veure i vam xerrar comarques possible. alhora que sabia que les coses la seva candidatura. Hi vaig anar llargament, ens vam descabde- Amic Frederic, descansa en importants i amb transcendència jo, a l’hotel Garbí, un vespre atra- llar sobre el moment del país. Ho gironines» pau. El teu record, el teu mestratge s’havien de preservar. Per això va muntanat de primavera. Suñer a vèiem semblant. Ens posàvem i el teu llegat -plasmat en nombro- promoure la creació de la Funda- les verdes i a les madures. L’ho- les mans al cap però sabíem que sos llibres i articles sobre política i ció Josep Pla –ell n’era amic me savi que havia impulsat el «tot va avall» i rèiem. No va per- ciència- sempre el tindrem ben abans que sortissin planians de nou hospital Santa Caterina, que dre un somriure que sobretot te- present tots aquells que t’hem es- sota les pedres- i va acollir l’Arxiu era escoltat per tots els consellers nia als ulls. En Frederic era un timat i que tenim, avui, el privilegi Josep Pallach a l’Arxiu Municipal. de Sanitat, que sabia fer bons ofi- polític bo i per això deia que no d’haver recollit el teu llegat. Pla va Va promoure un magnífic cente- cis i resoldre problemes de ma- era bo per a la política. Com sigui, qualificar d’homenots les perso- nari del naixement de Josep Pla. nera discreta, en puc donar testi- ha fet un gran servei, robust, al nalitats notables. I en Frederic va Va ser alcalde tres legislatures i el moni. país i a Palafrugell. ser-ho. EL PUNT AVUI 24 | Comarques Gironines | DIMECRES, 17 DE JUNY DEL 2020

Mor l’exalcalde de Palafrugell i expresident de la Diputació de Girona

Retrospectiva de Suñer, des d’una entrevista el 2014; un dels darrers plens, el 2003, a Palafrugell; una presentació de la Garoinada que va impulsar, a Llafranc, i en una exposició dels projectes per al nou parc hospitalari de Santa Caterina, a Salt ■ QUIM PUIG / A. VILAR / IAS

Adeu a Frederic Suñer AUTORITAT · Farmacèutic i analista clínic, va passar de la militància al PSC de Pallach a la Convergència dels 80, com a alcalde a Palafrugell i president de la Diputació LLEGAT · Va engegar la Fundació Pla i el projecte del nou Santa Caterina

Emili Agulló 1959 havia treballat a la tiques. Per aquest darrer va sondejar el 1980 per Sanitària (IAS), on va po- llarg de govern consecutiu PALAFRUGELL farmàcia familiar i hi va vessant serà més recor- anar als primers llocs de la der comandar, fins al del consistori per part de la obrir el primer laboratori dat, des dels anys de la candidatura per Girona al 1996, el procés per fer pos- mateixa força política Frederic Suñer i Casade- d’anàlisis clíniques. El Transició, “cap al 1976 o Parlament. Va dir que no, sible l’actual parc hospita- –dotze anys–, per bé que vall, exalcalde de Palafru- conreu de l’activitat cien- 77”, com rememorava ell perquè detestava conduir lari Martí i Julià, amb el disputat amb els catorze gell (1991-2003) i presi- tífica, en què també va mateix, en què va comen- i haver de baixar a Barce- trasllat del vell hospital de anys i mig que Lluís Medir dent de la Diputació de Gi- destacar com a membre çar a militar en el PSC (Re- lona. Però a la segona, el Santa Caterina. va ser batlle –entre els pri- rona entre el 1996 i el de la Reial Acadèmia de agrupament) liderat pel 1987, li van demanar ser a mers quatre anys del 1999, va morir dilluns als Farmàcia de Barcelona i pedagog figuerenc Josep la llista municipal i, des- El vessant municipalista PSUC, els quatre següents 87 anys al seu municipi. Hi de nombroses associa- Pallach –que va conduir prés de sortir escollit com Entremig, el 1991 va acon- amb el PSC i la darrera eta- havia nascut el 1932, i des- cions científiques nacio- fins a l’hospital, quan va a regidor, el van triar com seguir ser investit alcalde pa 2003-2009 amb l’Ente- prés de doctorar-se en far- nals i internacionals, el va morir–, fins al seu fitxatge a diputat provincial dele- per majoria absoluta en- sa i en pacte, cedint a ERC màcia i formar-se com a saber compaginar amb les per Convergència. gat de Sanitat i president capçalant la llista de CiU, i l’alcaldia un any i mig en el analista clínic, des del inquietuds literàries i polí- L’expresident Pujol el de l’Institut d’Assistència va encetar el període més darrer mandat.

De JxCat, sigla hereva del grup de l’antiga CiU al Reconeixement, consistori, Josep Salvate- lla en destacava “entre encerts i errors, l’impuls i la també de rivals, consolidació d’iniciatives com ara la Fundació Pla, la cantada d’havaneres te- de la seva vàlua levisada, la garoinada i equipaments molt necessaris”. I a la Diputació, dicar uns anys al comú” i després del minut de si- a Tres dels alcaldes “‘un amic que m’ha mar- lenci que ahir tot el ple li posteriors lloen la cat”–. Però també compa- va dedicar després del tasca de Suñer i en nys i rivals de consistori. traspàs, el president, Mi- L’actual alcalde, Josep quel Noguer, també va re- valoren els consells Piferrer (ERC), li agraïa cordar “el seu bagatge en E.A. les trobades al Fraternal i l’àmbit polític, social i sa- PALAFRUGELL li reconeixia “l’autocrítica nitari”. que ell mateix havia fet en La Fundació Josep Pla La notícia de la mort de articles a la Revista de Pa- Medir i Suñer, en una ofrena floral al monument de Josep Pla el 2004 ■ A. VILAR també va retre homenat- Suñer va provocar mos- lafrugell”. Pel que fa a ge ahir al seu patró; de la tres de condol des del pri- l’obra de govern, Piferrer l’empenta que té, és pel va animar a tornar-me a dua: “La rivalitat va aca- mateixa manera que la bi- mer moment, començant destacava els equipa- seu coneixement de l’obra presentar al 2019” i en bar quan tots dos vam sor- blioteca municipal, que per excompanys de sigla ments, però recordava i la família, i n’ha format destacava l’experiència i tir de l’escenari polític; és després d’haver inaugu- amb CiU, com ara Joan que “una piscina o un tea- part fins a l’últim mo- obra de govern, “sobretot una persona que admira- rat, li havia servit de vehi- Bagué –“amic de Pallach i tre els pot fer qualsevol”, i ment.” en els dos primers man- va com a científic i se li ha cle per exposar fotogra- excel·lent servidor pú- prioritzava la feina per L’anterior alcalde, Juli dats”. Pel que fa al gran ri- de reconèixer la tasca polí- fies o participar en projec- blic”– i l’exdiputat Jordi bastir la Fundació Josep Fernández, també el con- val coetani de Suñer, Lluís tica i la seva capacitat tes i clubs de lectura per Xuclà –“un savi que va de- Pla: “Si la tenim, i amb tinuava freqüentant. “Em Medir, lamentava la pèr- d’anàlisi. Era un referent.” analitzar literatura. ■ EL PUNT AVUI DIMECRES, 17 DE JUNY DEL 2020 | Comarques Gironines | 25

——————————————————————————————————————————————————————————————————————— Miquel Noguer i Planas OPINIÓ PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— En la mort de Frederic Suñer

ncara estic colpit pel traspàs de Frederic Suñer i Ca- sadevall. Havia tingut l’oportunitat d’haver-lo pogut E tractar molt i en més d’un aspecte de la seva llarga i prolífica vida, tant política com pública i professional. Més enllà de la seva biografia en tots aquests aspectes –i que els mitjans, com aquest, ja s’ocupen de reproduir–, els que el coneixíem bé segur que coincidirem en la talla humana d’en Frederic. Va saber aportar humanisme a tota la seva tasca política, com a president de la Diputació de Girona durant tres anys i com a alcalde de Palafrugell du- Al consistori, el llegat ria absoluta, va haver de casa annexa a la de la famí- mensió ciutadana i pre- rant dotze. que va deixar inclou la con- pactar amb el PP. I el 1999, lia, com a seu, i el seu fons sencial que mantenia ha- Va ser un enamorat de la població on va néixer i, per ai- secució d’equipaments empatat amb el PSC, va documental i de manus- bitualment a l’entorn de xò, es va vincular activament a la Fundació Josep Pla, que cabdals avui per a la cultu- signar un acord amb AMC i crits. plaça Nova, i amb la taula va presidir de 1992 a 2006; és a dir, va viure els anys deci- ra local, sobretot el Teatre va impulsar el projecte de Fins tot just fa dues set- habitual que li reservaven sius del seu creixement i en va ser una peça clau. Municipal i la biblioteca; o la reurbanització de Can manes, Suñer va conti- al Fraternal per a la tertú- No vull passar per alt que en Frederic era un savi farma- per a l’esport, en el cas de la Mario, discutit pels veïns nuar participant com a lia amb els amics de la colla cèutic i un analista clínic reconegut i apreciat per tothom piscina o altres equipa- per la configuració d’una membre del patronat de la i la resta de coneguts, salu- que l’havia conegut, a la farmàcia familiar o al seu labora- ments, i el planejament de plaça dura i que li va fer ————————————————————————————————— dats i polítics en exercici, tori d’anàlisis clíniques, el primer de Palafrugell. Ell sempre millors infraestructures. perdre l’hegemonia en els Va renegar de la als quals no dubtava a atu- deia que es considerava, per sobre de tot, un home de Sota el seu primer man- comicis del 2003. rar, convidar a fer el cafè i ciència, més que no pas un polític. I era així. La política li va dat també es va engegar la gran política, reflexionar sobre l’esdeve- reeixida campanya gastro- El llegat de Pla però no pas de la nir del municipi, les difi- nòmica de la Garoinada, la Malgrat això, i amb la pers- municipal cultats de la gestió i apor- primera que es va engegar pectiva dels anys, els seus ————————————————————————————————— tar consells i impressions. a la Costa Brava i que enca- rivals polítics al consistori Renegava de la gran políti- ra perdura, cada hivern, en destacaven ahir la sa- fundació, que mai va aban- ca, però no pas de la local. per dinamitzar la tempo- viesa, dedicació i, sobre- donar i que va combinar Per acabar d’explicar el rada baixa entre restaura- tot, l’impuls de la Funda- en els darrers anys amb al- decés, la mort de Suñer, dors i hotelers del munici- ció Josep Pla, a partir de tres noves aficions, com que segons diversos cone- pi. O la iniciativa de fer re- l’any dedicat a l’escriptor ara la fotografia o la tecno- guts tenia càncer, s’ha es- transmetre la Cantada el 1997, pel centenari del logia, amb presència acti- devingut tot just un mes i d’Havaneres de Calella, i seu naixement –amb un va i interacció en xarxes mig després del traspàs de donar-li una dimensió de peu a la Diputació i l’altre a socials com ara Facebook la seva dona, Anna Maria país. l’Ajuntament–, i les nego- o Instagram. Però tot ple- Carbó, l’1 de maig, als 80 El 1995, ja sense majo- ciacions per aconseguir la gat sense abandonar la di- anys. ■

l l l l l l l l l l l El llegat planià de Suñer l La sensibilitat de l’objectiu l l l l l l l Al començament de l’any passat, mesos abans de l A vegades el desenvolupament com a persones no l l l l l l l les eleccions municipals, vaig ser a Palafrugell per l està premeditat ni previst amb cap objectiu. Es va l l l l l fer diferents entrevistes i escriure una anàlisi so- l posant de manifest a partir del nostre tarannà, les Frederic Suñer, en una fotografia de l’any 2013, a la farmàcia l l l l APUNT l bre com podien anar els comicis a la població. APUNT l nostres maneres de fer i saber estar. En Frederic familiar ■ QUIM PUIG ’

l ’ l l l l l L l Quan ja enfilava cap al cotxe, vam creuar-nos amb L l Suñer i Casadevall ha sigut una d’aquestes perso- l l l l l en Frederic Suñer i ens vam convidar a fer un cafè l nes. Va néixer quatre anys abans del 1936 i va for- arribar com a conseqüència del seu esperit generós i altru- l l l l l l l en una de les terrasses d’aquell mirador de la vida l jar-se també, a l’ombra del campanar inacabat de ista, com ho va demostrar en les responsabilitats diverses l l l l l que és la plaça Nova. Feia temps que no ens vè- l Palafrugell, de petit, jugant al carrer i també recor- que va ocupar, inclosa la de president de l’Institut d’Assis- l l l l l iem, però en Frederic desprenia la mateixa força i l rent carrers, i tenia una percepció molt concreta l l tència Sanitària. l l l l l vitalitat que quan ens havíem tractat anys enrere, l d’aquella vila que va viure. Més tard els estudis el Però hi ha una qüestió que supera totes les anteriors, i l l l l l sobretot arran de la consolidació de la Fundació l van allunyar durant uns quants anys del dia a dia que avui vull subratllar d’una forma especial. En Frederic l l l l l l l Josep Pla i de la celebració de l’Any Pla, que va te- l del seu poble. Amb tot, acabada la carrera científica Suñer va excel·lir com a persona. I aquest és un aspecte l l l l l nir un enorme ressò a tot el país. Com assegurava l es va instal·lar a ca seua de tota la vida i va rebutjar ————————————————————————————————— cabdal de la seva personali- l l l l l ahir Anna Aguiló, directora de l’entitat planiana, l ofertes per establir-se en grans capitals. Amb sen- l l tat. Mai no va ser un sectari. l l Ell sempre deia que l l l “sense en Suñer la fundació no existiria”. I és ben l zillesa i sense fer soroll, però movent cel i terra En res. Estimava les perso- l l l l l cert, Suñer hi va creure –llavors hi havia molt po- l quan feia falta, va ajudar moltes persones i famílies, es considerava, per nes i les tractava com a tals. l l l l l l l ques entitats que valoressin un patrimoni literari– l sobretot per problemes de salut, perquè fossin ate- sobre de tot, un I es feia estimar. En la políti- l l l l l i va aprofitar la seva posició política per donar-li l sos pels millors metges o cirurgians. En jubilar-se, ca va tenir els seus encerts i l l home de ciència l l l l’impuls que li calia. Va convèncer les diferents l en Frederic es va aficionar a la fotografia i va am- desencerts, com ens passa l l ————————————————————————————————— l l l l l institucions que hi participessin, va seduir la famí- l pliar la perspectiva del seu objectiu natural. Cap- a tots els que ens dediquem l l l l l lia i Josep Vergés que Palafrugell era el millor lloc l tant i deixant constància del que en la distància, a gestionar el bé comú. Però van ser inqüestionables la se- l l l l l l l per als manuscrits de Pla i va aconseguir que la l l’objectiu de focal variable li facilitava. Això li va per- va dedicació i la seva voluntat d’arribar a acords amb tot- l l l l l Fundació La Caixa financés la compra de la l metre retratar molts moments de la vida hom, fins al punt que això li va ser possible. casa que és l’actual seu. Un gran llegat de palafrugellenca. El cas és que, d’una ma- Amic Frederic, descansa en pau. El teu record, el teu Suñer a la seva estimada vila. nera o altra, en Frederic Suñer i Casadevall mestratge i el teu llegat –plasmat en nombrosos llibres i ar- ha pogut continuar vivint amb la seua sen- ticles sobre política i ciència– sempre els tindrem ben pre- zillesa al poble que sempre s’ha estimat. sents tots aquells que t’hem estimat i que tenim, avui, el privilegi d’haver recollit el teu llegat. Pla va qualificar d’home- Miquel Riera PERIODISTA Josep Bofill Blanc PERIODISTA nots les personalitats notables. I en Frederic va ser-ho. EL PUNT AVUI Apunts 35 DIMECRES, 17 DE JUNY DEL 2020 | | Les necrològiques

Arbúcies Girona Mataró Casada amb James Bellafiore i deixa Ana Pérez Pérez. Va morir als 92 Margarita Carrascosa Escude- Manuel Cuyàs i Gibert. Va morir tres filles. Exèquies, avui, a les 10 del anys. Vivia a Arbúcies. Vídua d’Antonio ro. Va morir ahir als 96 anys. Vivia a abans-d’ahir als 67 anys. Exèquies, avui, matí, a la parròquia de Santa Maria de Sánchez i deixa quatre fills. Girona. Vídua d’Andrés Alcalá Tíscar i a les 12 del migdia, al tanatori de la fu- Roses. Blanes deixa tres fills. Exèquies, avui, a les 6 de nerària Cabré Junqueras de Mataró. Sant Feliu de Guíxols la tarda, a la sala de cerimònies del ta- Genara Prior García. Ramon Bonillo López. Va morir Va morir natori de Girona. Palafrugell ahir als 84 anys. Vivia a Blanes. Vídua el dimarts 7 d’Abril del 2020 als 59 anys. Antonia López Fernández. Va Josep Colls Genís. Va morir ahir de Narciso Martínez Nevado i deixa qua- Era natural de Sant Gregori i vivia a Sant morir abans-d’ahir a l’edat de 88 anys. als 92 anys. Casat amb Concepció Sala Feliu de Guíxols. Exèquies, demà, a les tre fills. Exèquies, demà, a les 12 del Colomer. Exèquies, avui, a 2/4 de 4 de la migdia, a la parròquia de Santa Maria. Vivia a Girona. Vídua de Francisco Mar- 10 del matí, a l’oratori del tanatori de tínez López i deixa tres filles. Exèquies, tarda, al tanatori de Palafrugell. Sant Feliu de Guíxols. Castell d’Aro avui, a les 11 del matí, al tanatori de Gi- Paquita Sarís Bardina. Va morir María Hurtado Carmona. Va rona. abans-d’ahir als 100 anys. Vivia a Pala- Vilafant frugell. Vídua de Diego Suquet Figueras Catalina Buenaventura Olive- morir abans-d’ahir als 88 anys. Era na- Llagostera tural de Malpartida de la Serena (Bada- i deixa tres fills. ras. Va morir ahir als 95 anys. Vivia a joz) i vivia a Castell d’Aro. Vídua de Sil- Pere Artau Comas. Va morir ahir Vilafant. Vídua de Pere Suñer Dalmau i vano Algaba Acedo i deixa quatre fills. als 74 anys. Vivia a Llagostera. Exè- Roses deixa dos fills. Exèquies, avui, a 2/4 de 5 Exèquies, avui, a les 10 del matí, a la quies, avui, a les 5 de la tarda, al tanato- Viktoria Bellafiore. Va morir de la tarda, a la parròquia de Sant Ce- parròquia de Castell d’Aro. ri de Llagostera. abans-d’ahir als 70 anys. Vivia a Roses. brià de Vilafant.

El president, els patrons i les treballadores de la FUNDACIÓ JOSEP PLA de Palafrugell volen manifestar el seu condol per la mort de Frederic Suñer i Casadevall President de la Fundació Josep Pla des de l’any 1992 ﬁ ns al 2007 Vocal del Patronat des del 2007 ﬁ ns a l’actualitat

En pau reposi.

Palafrugell, 17 de juny del 2020 ✝

Junts per Catalunya expressa el més sentit condol per la mort de

Frederic Suñer i Casadevall qui va ser alcalde de Palafrugell i president de la Diputació de Girona. Frederic Suñer i Casadevall

President de la Diputació de Girona (1996-1999) i diputat de la mateixa corporació (1987-1996)

El president i la Diputació de Girona s’uneixen Frederic Suñer i Casadevall al dol de la família per aquesta pèrdua tan sentida. Alcalde de Palafrugell entre els anys 1991 i 2003

L’Ajuntament de Palafrugell mostra el seu condol a la família.

Girona, 17 de juny del 2020 Palafrugell, 17 de juny del 2020 jamargant - 17/06/2020 09:33 - 79.151.248.14

Diari de Girona DIMECRES, 17 DE JUNY DE 2020 15 Necrològiques

DEFUNCIONS JOAN COSTA i GAMELL

ARBÚCIES ESQUELES La junta i socis del Centre Esportiu i Recreatiu de l’Escala ens afegim ANA PÉREZ PÉREZ al dol de la família per la pèrdua del company i amic Joan,  Ha mort als 92 anys. Era vídua Diari de Girona president del CER entre els anys 2004 i 2006. d’Antonio Sánchez i tenia quatre fills. Descansi en pau. Residia a Arbúcies. ᵏ 972 20 20 66 BLANES GENARA PRIOR GARCIA [email protected]  Ha mort als 84 anys. Era vídua de 17 de juny de 2020 Narciso Martínez Nevado i tenia quatre fills. Residia a Blanes. SANT FELIU DE GUÍXOLS  La cerimònia se celebrarà demà dijous, a les 12 del migdia, a la parrò- RAMON BONILLO LOPEZ quia de Santa Maria de Blanes.  Ha mort als 59 anys. Residia a ✝ Sant Feliu de Guíxols. Pregueu Déu per CASTELL D’ARO  La cerimònia serà demà dijous, a MARÍA HURTADO CARMONA les 10 del matí, a l’oratori del tanato-  FREDERIC SUÑER CASADEVALL Ha mort als 88 anys. Era vídua de ri de Sant Feliu de Guíxols. Doctor en Farmàcia i especialista en anàlisis clíniques Silvano Algaba Acedo i tenia quatre Vidu d’Anna Maria Carbó Montaner VILAFANT fills. Residia a Castell d’Aro. Ha mort cristianament el dia 15 de juny del 2020 a l’edat de 87 anys.  La cerimònia se celebrarà avui di- CATALINA BUENAVENTURA A.C.S. mecres, a les 10 del matí, a l’església OLIVERAS de Castell d’Aro.  Ha mort als 95 anys. Era vídua de Els seus fills, Enric, Julià, Joaquim i Frederic; filles polítiques, Marisa, Maria i Irene; nets, Julià, Paula, Tomàs, Carla i Diana; germans, Isabel, Joaquim, Maria Marta, i tota la família, participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua. La cerimònia Pere Suñer Dalmau i tenia dos fills. en sufragi de la seva ànima se celebrarà avui dimecres, dia 17, a les 5 de la tarda, a la Parròquia de Sant Martí de Palafrugell. GIRONA Residia a Vilafant. Sala de vetlla: Tanatori de Morena, camí del Cementiri, 35 (Sala 3) ANTONIA LÒPEZ FERNÁNDEZ  La cerimònia se celebrarà avui di- Palafrugell, 17 de juny del 2020  Ha mort als 88 anys. Era vídua de mecres, a 2/4 de 5 de la tarda, a la PER A CONDOLS: www.memora.cat Francisco Martínez López i tenia tres parròquia de Sant Cebrià de Vilafant. filles. Residia a Girona.  La cerimònia se celebrarà avui dimecres, a les 11 del matí, al tanatori de Girona.

MARGARITA CARRASCOSA ESCUDERO  Ha mort als 96 anys. Era vídua Junts per Catalunya expressa el més sentit condol d’Andrés Alcalá Tíscar i tenia tres FREDERIC SUÑER per la mort de fills. Residia a Girona.  CASADEVALL La cerimònia se celebrarà avui di- FREDERIC SUÑER mecres, a les 6 de la tarda, al tana- Alcalde de Palafrugell entre els anys 1991-2003 tori de Girona. i CASADEVALL LLAGOSTERA L’Ajuntament de Palafrugell mostra el seu condol a la família. qui va ser alcalde de Palafrugell i president PERE ARTAU COMAS de la Diputació de Girona  Ha mort als 74 anys. Era solter. Palafrugell, 17 de juny de 2020 Residia a Llagostera.  La cerimònia se celebrarà avui dimecres, a les 5 de la tarda, al tanatori de Llagostera.

PALAFRUGELL FREDERIC SUÑER CASADEVALL  Ha mort als 87 anys. Era vidu d’Anna Maria Carbó Monta- ner i tenia quatre fills. Residia a Pa- lafrugell.  La cerimònia serà avui dimecres, a les 5 de la tarda, a la parròquia de Sant Martí de Palafrugell.

PAQUITA SARÍS BARDINA  Ha mort als 100 anys. Era vídua de FREDERIC SUÑER Diego Suquet Figueras i tenia tres fills. Residia a Palafrugell. i CASADEVALL JOSEP COLLS GENÍS  Ha mort als 92 anys. Era casat amb Conscepció Sala Colomer. Resi- president de la Diputació de Girona (1996-1999) i diputat de la mateixa corporació (1987-1996) dia a Palafrugell.  La cerimònia se celebrarà avui dimecres, a 2/4 de 4 de la tarda, al tanatori de Palafrugell. El president i la Diputació de Girona ROSES s’uneixen al dol de la família per aquesta pèrdua tan sentida. VIKTORIA BELLAFIORE  Ha mort als 70 anys. Era casada amb James Bellafiore i tenia tres filles. Residia a Roses.  La cerimònia serà avui dimecres, a les 10 del matí, a la parròquia de Girona, 17 de juny de 2020 Santa Maria de Roses. EL PUNT AVUI 30 | DIMECRES, 17 DE JUNY DEL 2020 Cultura i Espectacles

Art. Els reptes de la Fundació Gala-Salvador Dalí

Jordi Mercader, ahir durant la roda de premsa telemàtica, entre les clàssiques cues del Teatre-Museu Dalí i l’obra ‘Poesia d’Amèrica’, inclosa en l’exposició temporal sobre la rica etapa surrealista de Dalí amb què reobrirà el museu figuerenc ■ MANEL LLADÓ / F.G.S.D.

Els museus Dalí tornaran a obrir de l’11 de juliol al 13 de setembre, dos mesos durant els quals la fundació perdrà mig milió d’euros i rebrà suport institucional Surrealisme antivíric

Xavier Castillón considera una possible fle- màtica que va tenir lloc triccions d’assistència a sives en funció dels sala- seus, i el 80% dels visitants FIGUERES xibilitat que l’allargui fi- després del ple del patro- una tercera part de l’habi- ris– i no en descarta d’al- són estrangers que es con- nalment, si les condicions nat de la fundació, en el tual. Entre altres mesu- tres més endavant. Per centren tradicionalment Els tres museus que la ho permeten. Els museus qual es va informar dels res, la fundació ha hagut primera vegada en la seva entre Setmana Santa i el Fundació Gala-Salvador reobriran amb les màxi- comptes de la de l’exercici d’aplicar un ERTO a tots història, la Fundació Gala- 30 de setembre. L’epidè- Dalí té a Figueres, Púbol i mes mesures certificades passat –4,2 milions de be- els seus empleats, uns 116 Salvador Dalí ha hagut de mia ha provocat que Cadaqués tornaran a obrir d’higiene (“Serem un nefici, el 2019–, però so- –amb retallades progres- demanar suport econòmic aquest estiu desaparegui les portes el dissabte 11 de exemple”), per garantir la bretot de com afronta la a les institucions i han res- de cop bona part d’aquesta juliol, gairebé quatre me- seguretat dels visitants i fundació un futur, tant a El Teatre-Museu post a la seva crida l’Ajun- demanda internacional. sos després del seu tanca- dels empleats, a pesar de curt com a llarg termini, tament de Figueres, la Di- Per compensar-ho, la fun- ment per l’emergència sa- tractar-se d’uns recintes que es presenta ple d’in- de Figueres putació de Girona, el De- dació posarà en marxa nitària. A més, els museus singulars on no falten ra- certeses: la previsió de reobrirà amb partament de Cultura de una política “més sofisti- estaran oberts aquest any cons i altres espais reduïts pèrdues per a aquest any la Generalitat i el Ministeri cada” per atreure al mà- durant dos mesos, fins al on semblaria impossible és de 4,5 milions d’euros i l’exposició ‘Dalí: de Cultura espanyol. xim de visitants possible, 13 de setembre, una tem- mantenir les distàncies. només els dos mesos el surrealisme Com va recordar Mer- sobretot els “locals”, fent porada que és inèdita- Així ho va anunciar ahir d’obertura d’aquest estiu cader, el 85% dels ingres- servir tota una sèrie de re- ment curta en el cas del el president de la funda- costaran a la fundació mig soc jo’ sos de la fundació prove- cursos a través d’internet i Teatre-Museu Dalí de Fi- ció, Jordi Mercader, en milió d’euros, per la pèr- nen de la venda d’entrades les xarxes socials per acce- gueres, en el qual sí que es una roda de premsa tele- dua de visitants i les res- i de les botigues dels mu- dir a mig milió de visitants EL PUNT AVUI DIMECRES, 17 DE JUNY DEL 2020 | Cultura i Espectacles | 31

L’APUNT Després d’escoltar el president de la Fundació Gala- tiu i no defineix prou bé dues atraccions turístiques de Salvador Dalí, el primer que et ve al cap és, inevitable- primer ordre, amb milions de visitants que hi accedei- ment: “Si els museus Dalí estan així, com deuen estar xen com si anessin a un parc d’atraccions. No és cap Fins i tot Dalí els altres museus i la resta del sector cultural...” En de- crítica: tant de bo tota la cultura tingués el mateix po- finitiva, el Teatre Museu Dalí és un dels museus més der de persuasió intergeneracional i interclassista. No visitats de Catalunya, juntament amb el del Barça, i en és el cas. I si a can Dalí parlen d’ERTO, de sostenibilitat Xavier Castillón tots dos casos el concepte de museu és massa restric- i estalvi, és fàcil intuir com està la cultura de base.

———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Opinió Llorenç Soldevila i Balart Manuel———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Cuyàs,———————————————————————————— en el record

Manuel Cuyàs ■ JUANMA RAMOS

iumenge al matí, ingenu de mi, quan batxillerat per interactuar amb els autors. el Manuel ja devia estar en les últi- Entre els morts s’homenatjà Josep Pla, D mes, em vaig decidir de telefonar-li Mercè Rodoreda, Josep Trueta... Sense la al mòbil. Va saltar el contestador i li vaig col·laboració i implicació de Manuel Cuyàs deixar un missatge d’ànims. Les noves aquella època daurada de la cultura mata- potencials. posició anunciada fins al sia ha tornat a demanar la tecnologies permeten aquestes intromis- ronina no hauria estat possible. A més, el Teatre-Museu novembre al voltant del que es va fer recentment a sions gens ni mica oportunes en el desig Un altre període intens de la nostra Dalí oferirà un al·licient cèlebre obra El Crist Moscou per portar-la a que la mort no arribarà. amistat va ser el de les reunions del con- important en la seva re- (1951), que havia de viat- Sant Petersburg, i hi ha Amb en Manuel ens vam conèixer pels sell editorial d’El Punt, primer a Girona, a obertura: l’exposició tem- jar a Figueres des de Glas- peticions de Corea i el Ja- volts de 1984, quan em vaig traslladar a la Farinera i, després, al restaurant La Cro- poral Dalí: el surrealisme gow. És significatiu que pó–; les exposicions im- viure a Argentona. D’aquells anys recordo sa de Sant Dalmai. Una vegada al mes, va- soc jo, que permetrà veure l’exposició Dalí: el surrea- mersives com la que s’està la sintonia que, de seguida, vam tenir, ell ren ser sopars i nits memorables, en bona juntes per primera vegada lisme soc jo s’hagi conce- fent a la Provença , i les ini- fent de director d’El Punt del Maresme i jo companyia, amb els enyorats Joan i Jordi dotze obres surrealistes but a partir d’obres del ma- ciatives editorials, com amb les meves experimentacions didàcti- del fons de la fundació, re- teix fons de la fundació i ara un gran llibre cronolò- ques a l’institut Satorras. Especialment in- Sempre polaritzava la partides normalment per amb mitjans humans cent gic de l’obra daliniana, que teressant va ser la seva implicació el se- diferents sales o prestades per cent propis. La volun- Taschen publicarà el pri- tembre de 1988 en la ruta planiana de vuit tertúlia amb la seva actitud a altres museus. Entre tat d’internalitzar al mà- mer semestre del 2021, i dies. Ell, que també havia estat professor provocadora, irònica, aquests olis, hi ha Poesia xim els recursos i serveis una reedició posada al dia a les escoles Freta, de Mataró, i que era un d’Amèrica (1943), una forma part del pla de futur de La vida secreta de Sal- empedreït planià, es va sentir suggestio- sorneguera; era un obra en què, segons Mer- que Mercader vol presen- vador Dalí. La fundació nat per l’experiència i ens va seguir fent un opinador de pedra picada cader, Dalí s’anticipa, amb tar a la consideració del també donarà un impuls diari de ruta que, després, va publicar una posició antiracista, a patronat abans de final nou a la seva presència a molt generosament a Presència. la tensa situació que estan d’any per afrontar la crisi les xarxes socials. Per con- També va ser en aquells anys vuitanta Bosch, entre altres. De debats sobre els vivint ara els Estats Units. fins a final del 2022. Més tra, queden congelades les que vam coincidir al Patronat de Cultura de continguts i la línia del diari i del que s’es- En canvi, ha quedat ajor- enllà d’aquesta data, Mer- noves adquisicions. l’Ajuntament de Mataró. Allà es va consoli- caigués d’actualitat, que acabaven a les nada fins l’any vinent l’ex- cader no s’aventura a in- El president de la fun- dar definitivament la nostra amistat, amb hores petites. En Manuel sempre polarit- tentar endevinar un futur dació considera que, a pe- la Tere Almar, Ramon Ramis i en Josep zava la tertúlia amb la seva actitud provo- El seu president, que ja és volàtil i incert no- sar de tot, la fundació té Fradera. Van ser uns anys de molta il·lusió cadora, irònica, sorneguera; era un opina- més a mesos vista. Sap que uns “actius molt ben pre- i engrescament, en totes les seccions pe- dor de pedra picada. Després els comen- Jordi Mercader, “aquesta no és una crisi parats”, després de les in- rò, especialment, en la literària. Férem un taris continuaven al cotxe que ens duia a anuncia un pla a conjuntural, ha vingut per versions fetes des del seguit d’homenatges a autors vius i morts la sectorial del Maresme (amb en Jaume quedar-se, i cal treballar i 2019 per “augmentar la que permeteren el pas per la ciutat de plo- Oliveras i Joan Villarroya) cap a casa. llarg termini per posar-se en marxa aviat comoditat i la seguretat” mes d’indiscutible prestigi: Pere Calders, Com a periodista d’opinió el vaig seguir garantir el futur per fer-hi front”. de tots els seus museus. I Tísner, Miquel Martí i Pol, Montserrat sempre. Es feia llegir amb la seva singula- de la fundació El pla de futur implica al final tot queda resumit Roig... Alguns d’ells van passar una setma- ritat d’estil que treia el suc de les més pe- també potenciar el depar- en una frase: “La qualitat, na a Mataró convidats per l’Ajuntament. tites i, a vegades, anodines coses. Era un tament de drets; les expo- quan existeix, la gent la Va ser una experiència inoblidable, amb escriptor de raça que mai et deixava indi- sicions a l’estranger –Rús- compra.” ■ teatres plens d’alumnes de secundària i ferent. EL PUNT AVUI 23 DIMECRES, 17 DE JUNY DEL 2020 | Comarques Gironines

Els efectes del coronavirus Fase 3 del desconfinament

BLANES Dos terços menys El geriàtric de de capacitat al jardí Marimurtra El jardí botànic Marimurtra de Blanes ha reobert les portes després de 91 dies. La funda- Palafrugell, sota ció privada Carl Faust, que gestiona el paratge, de 4 hec- tàrees, ha reduït dos terços de la capacitat. Al juny només investigació obre els caps de setmana de les 10 h del matí a les 6 h de la tarda. Ara hi podran entrar un a La fiscalia obre diligències per l’elevat nombre de morts al màxim de 285 persones “de centre a Els familiars havien demanat que s’aclarissin els fets manera simultània” quan abans la xifra era de 900, explica el gerent, Josep Borrell. La Fundació ha aplicat un ER- Redacció manava que s’aclarissin els TO de reducció de jornada del La data fets. “Si és que han accep- 70% als 22 treballadors, que PALAFRUGELL ————————————————————————————————— tat tirar endavant la inves- preveu aixecar al juliol, quan el La fiscalia investiga el ge- tigació que demanàvem, jardí estarà obert tota la set- riàtric Palafrugell Gent perfecte, perquè crec que mana. ■ J.F. Gran per l’elevat nombre 30.05.20 tant la direcció del centre de morts que s’han produ- L’associació de familiars com els familiars volem ït en aquest centre durant d’usuaris del centre va que s’aclareixi que va pas- CALDES DE MALAVELLA la pandèmia del coronavi- aprovar posar en coneixe- sar”, diu Maria Lluïsa Far- Acord per rus. Segons informa ment de la fiscalia els fets. ràs, presidenta de l’entitat. suspendre la festa l’Agència Catalana de No- Ahir, però, Farràs enca- Una cuidadora entra, ahir, a les instal·lacions del geriàtric tícies, s’han obert diligèn- ra no tenia confirmació de Palafrugell Gent Gran ■ XAVIER PI / ACN major del juliol cies d’investigació per la gació s’encarrilaria per via si l’actuació de la fiscalia L’Ajuntament de Caldes de possible comissió de delic- penal. respon precisament al pas Malavella i les entitats que or- tes d’imprudència amb re- que havia fet l’AFRU el 30 La meitat dels residents, contagiats ganitzen les activitats han sultat de mort. Xifres a l’alça de maig passat: en una as- ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— acordat suspendre la festa L’objectiu de la investi- En concret, s’investigaria semblea extraordinària Vuitanta-nou d’un total de es van fer. En declaracions a major local, que hauria de te- gació és aclarir si es va co- la mort de 36 persones, tot l’associació va acordar po- cent cinquanta; més de la l’ACN, la presidenta del comi- nir lloc a finals de juliol i a metre alguna negligència i que el darrer balanç indica sar en coneixement de la meitat dels residents del Pa- tè d’empresa, Rosa Moreno, principis d’agost. El consistori en l’atenció dels usuaris que al Palafrugell Gent fiscalia un escrit que reco- lafrugell Gent Gran s’haurien assegura que els treballadors informa que els actes no po- afectats per Covid-19, si el Gran es van morir un total llia “una sèrie de fets que contagiat del coronavirus. A van fer tot el possible però re- drien tenir lloc de manera ha- geriàtric va adoptar els de 39 persones. La diferèn- poden ser constitutius de l’inici de l’epidèmia hi va ha- corda que en aquell moment bitual i la programació se’n mitjans necessaris per evi- cia correspondria al nom- delicte, intencionat o no”. ver queixes al centre per l’es- els protocols “canviaven ca- ressentiria. L’equip de govern, tar contagis entre els resi- bre de defuncions que es “Només volíem que fos- cassetat de material de pro- da dia” i la informació arriba- de Junts i el PSC, i les asso- dents i si un cop els an- coneixia a final de maig, sin les instàncies judicials tecció; posteriorment es va va “tard i malament”. Moreno ciacions treballen per fer una cians ja s’havien infectat quan l’Associació de Fami- les que valorin si hi ha moti- atribuir la proliferació del vi- hi afegeix que entén que els celebració alternativa respec- per Covid-19 el tracta- liars i Residents d’Usuaris us per posar en marxa una rus a l’absència de símpto- familiars vulguin que s’inves- tant en tot moment les mesu- ment i les cures que els (AFRU) de Palafrugell investigació”, diu la presi- mes evidents i a la poca sen- tigui el que va passar a la resi- res d’higiene i de seguretat van proporcionar van ser Gent Gran va enviar un es- denta de l’associació de fa- sibilitat d’algunes proves que dència. “que dicta la Generalitat de les adequades. La investi- crit a la fiscalia en què de- miliars. ■ Catalunya”. ■ J.F.

sident de la Diputació i co- mandaments d’emergèn- Tres morts més per Última reunió setmanal cies. En les sessions, cada departament ha exposat informació, s’ha parlat so- Covid-19 a la regió del Comitè d’Emergències bre les mesures que adop- tava el govern, s’han valo- U.C. la xifra de casos positius rat els canvis de fase i s’ha GIRONA acumulats des de l’inici a G. Pladeveya trobades per via telemàti- ordinària, sempre que si- analitzat l’evolució de la la regió sanitària de Giro- GIRONA ca, que s’han dut a terme gui necessari. El comitè desescalada. El comitè es El departament de Salut na se situa en 6.991, se- setmanalment, per fer el està integrat pel delegat va crear al gener arran del va registrar ahir tres gons les darreres dades El Comitè Territorial de seguiment de l’evolució de del govern a Girona –Pere temporal Glòria i amb la morts més per Covid-19 difoses ahir. Pel que fa a Coordinació d’Emergèn- la pandèmia a la demarca- Vila–, els directors i les di- Covid-19 es va reprendre. a la regió sanitària de Gi- les altes hospitalàries, en cies de les comarques giro- ció. Amb l’entrada dilluns rectores dels serveis terri- “Tot i que les dades són rona i la xifra total ja és les darreres hores no nines es va reunir per pri- passat a la fase 3, aquest torials, els alcaldes i les al- més optimistes, no hem de 796 persones mortes s’ha donat cap alta nova mer cop el 27 de febrer per gabinet va celebrar ahir la caldesses de les capitals de d’abaixar la guàrdia. Te- per la pandèmia –243 en dels centres sanitaris, de informar i compartir da- seva darrera reunió set- comarca o dels municipis nim molta feina a partir residències– a les comar- manera que la xifra acu- des de la Covid-19. Des manal, ja que a partir d’ara de més de 20.000 habi- d’ara per ajudar a pal·liar ques gironines. També mulada es manté en d’aleshores els seus mem- aquests contactes es con- tants, els presidents dels els efectes de la pandè- va registrar quatre nous 6.991, com el dia ante- bres han realitzat setze vocaran de manera extra- consells comarcals, el pre- mia”, va destacar Vila. ■ casos positius, per tant, rior. ■ jamargant - 17/06/2020 09:33 - 79.151.248.14

Diari de Girona DIMECRES, 17 DE JUNY DE 2020 13 Comarques

ACN/DdG GIRONA ■La creació de l’Agència Catala- na de la Natura ha aixecat l’opo- L’Agència de la Natura arriba al sició de part del món agrari i dels ecologistes. Del que més es quei- xen és del centralisme barceloní i demanen més participació del Parlament amb forta contestació territori en la futura Agència. Im- pulsada per ERC, JuntxCat, els La Plataforma en Defensa del Món Rural fa arribar el seu malestar al president Quim Torra comuns i el PSC, l’Agència es de- batrà avui al Parlament. Un camí va assistir el conseller de Territori pacions de caçadors i pescadors ció d'emergència climàtica ac- lahur, creu que el nou ens no és que haurà durat vint anys veu el i Sostenibilitat, Damià Calvet, el entre d'altres, així com també la tual. Tot i això, el president «substitutori» d'un departament final i ahir van es van fer públi- director general de Polítiques Federació Catalana d'Associa- d'aquesta organització, Marc Vi- de Medi Ambient. ques reaccions en contra i a favor. Ambientals, Ferran Miralles, el cions de Propietaris Forestals. En contra s’hi va manifestar la president de Certificació Forestal Els alcaldes dels municipis in- Plataforma en Defensa del Món (PEFC), Josep Maria Vila d'Aba- tegrats al Parc Natural lamenten, Rural. Va fer arribar al president dal, l'advocat Jordi Salbanyà i segons han indicat des de la pla- de la Generalitat, Quim Torra, la l'ambientòleg Martí Boada. taforma, que la seva tramitació EDICTE sensació de «malestar» que hi ha Per la seva banda, el Consell s'hagi portat a terme amb una La Junta de Govern Local, en sessió ordinària del dia 12 amb el Govern en relació amb Coordinador del Parc Natural del «evident manca de difusió i par- de juny de 2020, ha adoptat el següent acord: «Primer.- Aprovar inicialment el Pla Especial d’assigna- l’Agència de Natura de Catalun- Montseny també ha aprovat una ticipació territorial» i demanen ció d’ús docent a la fàbrica Simón. Sistema d’equipaments comunitaris del PA 117- C/ Barcelona -nord, re- ya. Segons apunten, el malestar moció per demanar l'ajorna- que es comenci un procés de dactat pels serveis tècnics, previ encàrrec, de conformi- és per haver menystingut les ment de la votació per la creació participació amb el món local i tat amb el que disposa l’article 85 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urba- propostes d’un sector que és res- de l'Agència de la Natura. Aques- els sectors implicats en la gestió nisme, modificat parcialment per la Llei 3/2012, de 22 de ponsable del 60% del territori. ta oposició se suma a la de diver- del medi natural. També volen febrer. Així, una delegació d'aquesta sos ajuntaments, consells d'al- que els estatuts de l'organisme Segon.- Sotmetre l’expedient a informació pública, pel termini d’un mes, mitjançant Edictes publicats en el entitat, encapçalada pel presi- caldes i Consells Comarcals, a no s'aprovin sense el vistiplau EDICTE DOGC, en el BOP, en la premsa local i en el tauler d’a- nuncis de l’Ajuntament (seu electrònica). L’anterior ter- dent del Consell Comarcal del més d'organitzacions empresa- dels ajuntaments, EMD, i del El Ple de la Corporació, en sessió ordinària del dia 8 de juny de 2020, ha adoptat el següent acord: mini es computarà des de la última de les publicacions. Pallars Sobirà, Carlos Isus, es va rials, agràries i ramaderes o agru- Consell Coordinador del Parc «Primer.- Prorrogar la suspensió acordada pel Ple, en sessió L’expedient podrà ser consultat a la web municipal reunir dilluns amb el cap de Natural. del dia 8 d’abril de 2019, (DOGC núm. 7863, de 30 d’abril de www.girona.cat/urbanisme 2019), pel termini d’un any més, pel que fa a la tramitació de Tercer.- Sol·licitar informe al Ministeri de Transports, Mo- l'executiu català per plantejar-li La Federació de Cooperatives plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió ur- bilitat i Agenda Urbana, Subdirecció General de Planifi- banística i d’urbanització, així com l’atorgament de llicències cació Ferroviària que ajorni la votació de la propo- Agràries de Catalunya (FCAC) es de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació sició de llei que ha de permetre mostra crítica amb la Proposició o enderrocament de construccions, d’instal·lacions o d’activi- Quart.- Sol·licitar informe a la Comissió Territorial d’Ur- tats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals con- banisme, Serveis Territorials de Girona, de la Generalitat la seva creació, petició que tam- de llei de creació de l'Agència de nexes establertes per la legislació sectorial, de conformitat de Catalunya, de conformitat amb el que disposa l’arti- bé demana el Consell Coordina- la Natura de Catalunya, que di- amb el que disposa l’article 74.2 del DL 1/2010, de 3 d’agost, cle 85 en relació amb l’article 81 del DL 1/2010, de 3 d’a- pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, modifi- gost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanis- dor del Parc Natural del Mont- La Federació mecres es debatrà al Parlament. cat parcial per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, dins l’àmbit de me, modificat parcialment per la Llei 3/2012, de 22 de fe- seny a través d'una moció. L'entitat considera que «no gala modificació puntual del PGOU núm. 71 - PA 53 Santa Colo- brer. ma - Fecsa. Cinquè.- Donar trasllat del present acord al Departament Des de la nova plataforma la- de Cooperatives ranteix la representativitat del L’àmbit de suspensió està contingut en el plànol O.4 Suspen- d’Ensenyament, de la Generalitat de Catalunya, Serveis sió de llicències. Territorials a Girona». menten que el model d'agència sector agrari» i reclama un repre- Segon.- Aprovar inicialment la modificació puntual del PGOU L’alcaldessa. Marta Madrenas i Mir que es portarà a debat i votació Agràries recorda sentant en el seu Consell de Di- núm.71. PA 53 Santa Coloma - Fecsa, de conformitat amb el que disposa l’article 96 en relació amb l’article 85 de l’es- Girona, 15 de juny de 2020. al Parlament no preveu «la par- recció. mentat DL 1/2010, de 3 d’agost, modificat parcialment per la que l’àmbit rural Llei 3/2012, de 22 de febrer. ticipació del conjunt d'actors del Tercer.- Sotmetre l’expedient a informació pública, pel termini territori», la qual cosa creuen Conservació de la natura d’un mes, mitjançant Edictes publicats en el Butlletí Oficial de té cura del 80% del la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, que «accentuarà l'abandona- La Xarxa per a la Conservació de i en dos diaris de la premsa local, de conformitat amb el que ment dels boscos, l'agricultura i la Natura (XCN) assegura que la disposa l’article 85.4 del repetit DL 1/2010, de 3 d’agost. territori i vol que L’esmentat termini es computarà des de la darrera d’aquestes EDICTE els pobles», incrementant, se- creació de l'Agència de la Natura publicacions. Així mateix l’expedient podrà ser consultat tele- El Ple de la Corporació en sessió ordinària celebrada el 8 de gons afegeixen a la nota, el «de- és clau per poder tenir estructu- màticament en la següent adreça www.girona.cat/urbanisme juny de 2020 ha adoptat el següent acord: la seva veu sigui Quart.- Donar trasllat de l’expedient a ADIF , Departament de «Primer. Aprovar inicialment la modificació de l'Ordenança sequilibri territorial». A més de res per garantir la gestió efectiva Patrimoni i Urbanisme, als efectes oportuns». municipal de circulació en els termes que consten a la Me- Torra i Isus, a la reunió també hi dels entorns i fer front a la situa- L’alcaldessa. Marta Madrenas i Mir mòria justificativa de la modificació de l'Ordenança munici- escoltada Girona, 10 de juny de 2020 pal de circulació que s'adjunta. Segon. Sotmetre a informació pública la modificació de l'Or- denança per un termini de trenta dies, comptats a partir de la publicació de l'anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província, als efectes de presentació d'al·legacions i sugge- L’Escola Malagrida riments, tot significant-se que, en el supòsit de no presentar- 2,4 milions d’euros per tapar se'n, la modificació s'entendrà aprovada definitivament, de conformitat al que determina l'article 49 de la llei 7/1985, de d’Olot perd la EDICTE 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.» La Junta de Govern Local, en sessió ordinària del dia 12 de juny L’expedient amb la modificació que es sotmet a informació l’esvoranc del port de Blanes de 2020, ha adoptat el següent acord: pública consta al Departament de Mobilitat i Via Pública per segona línia de P3 «Primer.- Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització PA- tal que pugui ser examinat i presentar-se, en el seu cas, es- jecte, però ara el Govern ho té tot 105 - C/ Dr. Oliva i Prat, presentat per la Sra. Eva Gayolà, ar- crit d’al·legacions al Registre General, pel termini de 30 dies, per al curs vinent quitecte, en nom i representació de l’entitat LR Focus Coc, SL, comptat des de l’endemà de la publicació del present edicte Les obres duraran nou a punt per engegar l'obra. vist l’informe favorable dels serveis tècnics municipals en el Butlletí Oficial de la Província. OLOT (2020013406), amb un pressupost de 125.998,79 € ( IVA in- Girona, 9 de juny de 2020.– L’alcaldessa, Marta Madrenas Mir. X.V. mesos i permetran tapar Els treballs consistiran en la re- clòs), de conformitat amb el que disposa l’article 89.6 del DL ■ L’Escola Malagrida d’Olot tin- un forat de 30 metres tirada de l'escullera, col·locada 1/2010, de 3 d’agost, modificat parcialment per la Llei drà una sola línia de P-3 el curs vi- durant l'actuació provisional, i els 3/2012,de 22 de febrer. obert per la llevantada Segon.- Sotmetre l’expedient a informació pública, pel termi- AJUNTAMENT nent. D’aquesta manera es com- enderrocs del tram d'espatller i ni d’un mes, mitjançant Edictes publicats en el Butlletí Ofi- DE SANT FELIU DE PALLEROLS cial de la Província, en dos diaris de la premsa local, i en el plirà una amenaça temuda per del paviment afectats. Un cop fet tauler d’edictes de l’Ajuntament (Seu electrònica), i notificar Expedient X2020000165 BLANES el present acord als interessats. Assumpte: Projecte d’Urbanització de Llongafollia l’associació de pares des de feia ACN/DdG això, es reforçarà la part exterior L’anterior termini es computarà des de la última de les publi- anys. Des del 2018, els pares recla- ■La Generalitat ha aprovat desti- del dic de recer amb la reposició cacions. ANUNCI D’APROVACIÓ INICIAL PROJECTE maven que no se’ls tragués la línia nar 2,4 milions d'euros per repa- de pedra d'escullera i blocs de for- L’expedient podrà ser consultat en la web municipal (www.gi- D’URBANITZACIÓ DEL SECTOR D’ACTIVITATS rona.cat/urbanisme)». ECONÒMIQUES PLA DE LLONGAFOLLIA i Ensenyament ho condicionava a rar l'esvoranc que el temporal Glo- migó. Després, es construirà un L’alcaldessa. Marta Madrenas i Mir ria Girona, 15 de juny de 2020 El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de les preinscripcions. va provocar al dic de recer del nou tram d'espatller i es pavimen- data 28 de maig de 2020 va aprovar inicial- Aquest any, han tingut 33 port de Blanes (Selva). El Consell tarà la part del moll afectada. ment el «Projecte d’Urbanització del Sector preinscrits, tot i que l’oferta era de Executiu va aprovar ahir la decla- Segons concreta el Govern, «la d’Activitats Econòmiques Pla de Llongafollia» d’iniciativa municipal, promogut per l’INCA- 22 places. El nombre de preins- ració d'emergència de les obres, crisi sanitària del coronavirus ha SOL i redactat per la mercantil SBS Simon i crits ha estat considerat insufi- que duraran nou mesos. influït en l'endarreriment dels es- EDICTE Blanco, SLP, que compte amb un pressupost La Junta de Govern Local, en sessió ordinària del dia 12 de juny de d’execució per contracte de 1.428.019,83 € cient pel Departament d’Ensen- Entre d'altres, els treballs se tudis, la redacció de projecte i les 2020, ha adoptat el següent acord: «Primer.- AIXECAR la suspensió de la tramitació disposada per (IVA exclòs), validat pels serveis tècnics muni- yament, per la qual cosa ha deci- centraran a tapar el forat de 30 tramitacions pertinents». «Un cop acord de la Junta de Govern Local del dia 19 de juliol de 2019, pro- cipals. rrogada per acord de la pròpia Junta de Govern Local de 5 de des- dit treure la línia. Ara les onze fa- metres que la llevantada va obrir s'ha disposat dels estudis i del pro- embre de 2019, i APROVAR INICIALMENT els Estatuts i les Bases De conformitat amb l’article 89.6 i 119.2.c de mílies que no han obtingut plaça a l'espatller del dic i a reposar l'es- jecte, ja s'està en disposició de po- d’Actuació que hauran de regir la futura Junta de compensació del Real Decret 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’a- Pla Parcial Torre Rafaela I, de conformitat amb el que disposa l’ar- prova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, es hauran de buscar altres centres cullera amb pedres i blocs de for- der començar les obres», hi afe- ticle 119 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Re- fós de la Llei d’Urbanisme, modificat parcialment per la Llei sotmet a informació pública, pel termini d’un dins d’Olot o a la perifèria. migó. geix la Generalitat. 3/2012, de 22 de febrer. mes, mitjançant anunci en el Butlletí Oficial Segon.- Sotmetre a informació pública els Estatuts i les Bases de la Província, en un diari de difusió comar- Els pares han valorat la decisió A finals de febrer, durant una vi- Tan bon punt la situació actual d’Actuació que hauran de regir la futura Junta de Compensació del d’Ensenyament de política i han sita a la zona, el conseller de Te- per la covid-19 ho ha permès, la Pla Parcial Torre Rafaela I, pel termini d’un mes, de conformitat cal i, juntament amb el projecte, en el tauler amb el que preveu l’article 119.2.c) del DL 1/2010, de 3 d’agost, d’edictes electrònic (e-tauler) de la web muni- avisat que promouran mobilitza- rritori, Damià Calvet, ja va avan- Universitat Politècnica de Cata- mitjançant Edictes publicant íntegrament els Estatuts i les Bases cipal www.santfeliudepallerols.cat, per tal en el BOP, i edictes en la premsa local i en el tauler d’Edictes de cions. Ja van fer mobilitzacions i çar que els treballs costarien més lunya (UPC) ha fet diverses simu- l’Ajuntament ( seu electrònica). que qualsevol persona ho pugui consultar i protestes pel febrer quan Ensen- de 2 milions. La crisi sanitària de lacions. S’ha exposat el dic a dife- El termini d’informació publica es comptarà des de la última de presentar les al·legacions que considerin les publicacions. oportunes. yament va avisar de la possible su- la covid-19 ha endarrerit els estu- rents tipus d'onatge i vent per ana- Tercer.- Notificar individualment el present acord a tots els titulars de drets afectats per aquesta actuació urbanística». Artur Colomer Buchner, Alcalde pressió de la línia. dis, la redacció i tràmits del pro- litzar les situacions produïdes. L’alcaldessa. Marta Madrenas i Mir Sant Feliu de Pallerols, 10 de juny de 2020. Girona, 15 de juny de 2020 jamargant - 17/06/2020 09:33 - 79.151.248.14

Diari de Girona

[email protected]

SITUACIÓ DE LA COVID-19 A GIRONA A 15 DE JUNY DADES DEL DEPARTAMENT DE SALUT (*) DADES DEL 14 DE JUNY

Nous Noves Positius Defuncions Professionals positius Altes defuncions acumulats acumulades Hospitalitzats A l’UCI positius 4 2.690 3 6.991 796 37* 6* 15* + 0,05% Salut notifica tres noves morts a Girona i la xifra d’infectats frega els 7.000

Dues de les defuncions van tenir lloc dilluns Quatre Les funeràries catalanes n’han reportat dotze de cada més i Espanya segueix sense actualitzar la xifra deu infermeres han tingut el virus DdG/ACN GIRONA Blanes hi continua havent dues ■El Departament de Salut va no- persones ingressades. A la Funda-  Un 38,2 per cent d'inferme- tificar ahir tres noves morts per ció Salut Empordà s'han registrat res i infermers han sofert la coronavirus a la Regió Sanitària fins ara 349 casos positius de co- COVID-19 a Catalunya, segons de Girona. Dues d’aquestes van ronavirus. Cinc d’aquests es van l'enquesta difosa pel Sindicat tenir lloc dilluns i l’altra s’ha pro- detectar la setmana passada. En d'Infermeria SATSE, que con- duït en els darrers dies. D’aquesta els darrers dies també hi ha hagut clou que aquests professio- manera, el nombre total ja frega una persona ingressada per la nals posen de nota un 3,7 so- les 800 víctimes amb un total de malaltia que ja ha rebut l’alta. Ac- bre deu a la gestió de la Con- 796 defuncions registrades. tualment no hi ha cap persona selleria a l'hora de solucionar D'aquestes, està confirmat que hospitalitzada pel virus. els seus problemes durant la 580 persones havien donat posi- Ahir Salut no va actualitzar les crisi sanitària. També suspe- tiu mentre que la resta (216) eren dades de persones ingressades ni nen amb un 3 sobre 10 la Una professional d’un CAP amb una mostra de PCR. ACN sospitoses de contagi. de sanitaris infectats. quantitat i qualitat del mate- La xifra de positius també va rial de protecció que han tin- en total. En canvi, el Ministeri de dilluns (244.109) i 76 diagnosti- patir un petit increment, amb Dotze nous morts a Catalunya gut a la seva disposició, i vuit Sanitat manté congelada la xifra cats el dia previ. D’aquests, 42 quatre nous casos de contagi de Les funeràries catalanes van re- de cada deu han hagut de de morts per coronavirus en s’han produït a Madrid i 14, a Ca- COVID-19. Almenys un corres- portar dotze noves morts per CO- reutilitzar màscares FPP-2 o 27.136, la mateixa que els últims talunya. pon a dilluns tot i que el total pot VID-19, vuit més que en l'últim FPP-3 per atendre pacients i dies, i en va registrar 25 durant Quant a les defuncions dels úl- augmentar tenint en compte les balanç del Departament de Salut. ciutadans. S’ha fet una en- l’última setmana. Segons l’últim tims set dies, n’hi ha hagut set a actualitzacions dels pròxims dies. Això deixa la xifra global de vícti- questa a més de 8.000 pro- informe, des que va començar la Madrid i tres a Catalunya. En l’úl- Girona suma 6.991 positius acu- mes en 12.469. A banda, es van de- fessionals de la infermeria pandèmia hi ha hagut 244.328 ca- tima setmana hi ha hagut també mulats i 2.690 altes hospitalàries. tectar 79 nous casos positius tes- d’Espanya. DdG BARCELONA sos confirmats per proves diag- 86 hospitalitzacions i sis ingressos Quant a hospitals comarcals, a tats (30 menys) i ja en són 69.753 nòstiques, 219 més que al total de a l’UCI a tot l’estat espanyol. EL PUNT AVUI Nacional 9 DIMECRES, 17 DE JUNY DEL 2020 | |

Els efectes del coronavirus

FONT: COL·LEGI preveuen una caiguda que Enquesta de situació econòmica. Primavera del 2020 D'ECONOMISTES DE fins i tot superarà el 15% i El sector CATALUNYA / 1.300 economistes enquestats a Catalunya entre l’1 de maig i l’1 de juny del 2020 GRÀFIC: EL PUNT AVUI el 6,6% pronostiquen que turístic vol que serà inferior al 5%. Febrer del 2020 Maig del 2020 Principals problemes De fet, la situació és tan s’allarguin els greu que l’impacte de la Impacte de la Covid-19 90,3% ERTO 27,7% Covid-19 és la principal Atur 51,9% Millor Igual preocupació dels profes- Situació política 59,3% 0,7% 2,3% 36,7% sionals enquestats Redacció 51,9% (90,3%), seguida de l’atur Dèficit fiscal 31,2% MARDID 14,9% (51,9%), que és un dels Demanda interna 18,9% efectes de la crisi. L’en- El sector turístic retreu al Manca de reformes estructurals 35,5% questa es va fer entre els govern espanyol haver-lo 18,1% Situació NS/NC Pitjor 11,5% dies 15 de maig i 1 de juny deixat de banda durant la Situació financera actual 1,5% 95,5% 10,2% a uns 1.300 economistes. crisi del coronavirus. “El 6% Demanda externa 9,9% Millorarà Seguirà igual Davant l’evidència, el sector se sent abandonat”, 44,6% 12% 18,2% 95,5% dels economistes va resumir el president de Infraestructures i comunicacions 6,5% 15,5% consideren que l’econo- CEHAT, Jorge Marichal, Costos laborals 6,4% mia catalana està pitjor en la cimera empresarial 4,7% que fa un any i el 67,7% organitzada per la CEOE. Altres 4,3% 9,4% Tendència de creuen que l’economia En aquest context, els em- Preu de l’electricitat 1,4% NS/NC Empitjorarà 2,1% 67,7% continuarà empitjorant presaris van reiterar la pe- Preu del petroli 2,6% futur immediat 0,1% durant el segon trimestre tició d’allargar els ERTO i 20% 40% 60% 80% de l’any. els crèdits ICO fins que es El degà del Col·legi recuperi la demanda i van d’Economistes de Catalu- reclamar l’elaboració d’un nya, Anton Gasol, explica- pla estratègic sectorial. El 85,5% dels economistes va ahir en roda de premsa També van advertir d’una que des de la crisi del 2008 allau de concursos de cre- no s’havia produït una da- ditors a les empreses tu- vallada tan forta en les ex- rístiques i van demanar catalans creuen que el PIB pectatives dels economis- també aplicar una reduc- tes, “malgrat que la crisi ció de l’IVA a les activitats del 2008 va ser diferent i del sector i apostar per la va ser engreixada pel ma- flexibilitat laboral com ja es recuperarà l’any 2021 teix sistema, que va provo- una mesura per “protegir” car una bombolla tecnolò- l’ocupació. a gica i una bombolla immo- L’organització empre- El 44% dels professionals enquestats pel Col·legi d’Economistes consideren biliària”. Per Gasol, ara la sarial augura el tanca- que aquest any l’economia caurà un 10% a L’índex de confiança cau a mínims recuperació haurà de ser ment de 65.000 establi- “molt més ràpida” que la ments de restauració d’un viscuda més d’una dècada total de 270.000 locals, E. Garcia 8,5% més optimista cre- enrere. amb un descens de l’ocu- BARCELONA uen que la recuperació es- Suport per evitar concursos Amb tot, l’índex de con- pació de fins a 400.000 farà amb “un notable efec- ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— fiança dels economistes llocs de treball. En aquest El 85,5% dels economistes te rebot que quasi com- La Generalitat oferirà asses- tors i, un cop identificats, po- sobre l’economia catalana context, el president catalans creuwn que l’any pensarà la caiguda del sorament gratuït a empreses sin en contacte els interes- ha registrat també la cai- d’Hostaleria d’Espanya, vinent Catalunya ja haurà 2020”, mentre que un i persones ofegades pels deu- sats amb les cambres de co- guda intertrimestral més José Luis Yzuel, va lamen- recuperat el seu creixe- 11,4% d’economistes són tes per evitar concursos de merç i el notariat, que seran accentuada de la història, tar que no s’hagin impul- ment econòmic natural. més pessimistes i opinen creditors, afavorir els acords els que s’encarregaran de les en passar d’un 5,44 sobre sat microcrèdits per a les Segons l’Enquesta de Si- que encara hi haurà reces- extrajudicials i la reactivació negociacions en nom dels in- 10 a finals de febrer al 3,62 petites empreses, a les tuació Econòmica Prima- sió durant l’any vinent. El econòmica, entre altres avan- teressats amb la col·labora- actual. Els experts tampoc quals no han arribat els vera 2020 del Col·legi 45% dels enquestats cre- tatges, segons va informar ció de l’advocacia i la procura. es mostren optimistes ICO, amb avals de l’Estat d’Economistes de Catalu- uen que el PIB català cau- ahir el Departament de Justí- Amb aquesta mesura es vol amb relació a l’economia de fins a 25.000 euros. Així nya, el 77% dels enques- rà entre un 5 i un 10% el cia. Es preveu que els tècnics reduir el nombre de concur- espanyola, amb una nota mateix, va proposar apli- tats indiquen, però, que 2020, més d’una tercera identifiquin casos amb possi- sos de creditors, evitar l’eco- més baixa encara, de 3,33 car una reducció de l’IVA i aquesta recuperació “serà part (34,3%) consideren bilitats reals d’acord extraju- nomia submergida i afavorir sobre 10, quan en l’en- va criticar no haver parti- insuficient per compensar que la reculada serà d’en- dicial entre deutors i credi- la reactivació econòmica. questa d’hivern se situava cipat en l’elaboració del pla la caiguda del 2020”. Un tre el 10 i el 15%, un 10,1% en un 5,21. ■ estratègic sectorial. ■ 118044-1229279L

EL PUNT AVUI 20 | Nacional | DIMECRES, 17 DE JUNY DEL 2020

Medi ambient L’Agència de la Natura neix amb recels a El Parlament aprova avui l’ens per a la preservació del medi natural a Tot i el consens polític i el suport d’entitats ecologistes i del territori, ha sorgit la plataforma País Rural, que aplega alcaldes i propietaris rurals que s’hi oposen

Marta Membrives sos, ramaders i silvicul- Les xifres tors. “L’Agència és una ei- BARCELONA —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— na, no hi podem estar en Terrabastall en el món ru- contra, però no entenem ral per l’anunci de l’aprova- les presses ni com s’ha tra- ció de l’Agència de la Natu- 741 32% 64% 280 mitat.” Denuncia, a més, ra de Catalunya en el ple hàbitats diferents hi ha a Ca- del territori està protegit de la superfície de Catalu- organitzacions i col·lectius que les decisions sobre el del Parlament que comen- talunya, i d’aquests, 94 són pel Pla d’Espais d’Interès Na- nya són espais forestals, i donen suport a l’aprovació ur- territori es prenen des de ça avui. En les darreres d’interès comunitari, dotze tural, que inclou els espais de d’aquests, el 75% estan en gent de l’Agència de la Natura la centralitat. setmanes, l’arribada al cops més que a tot l’Estat. la xarxa Natura 2000. mans privades. de Catalunya. Les veus crítiques del tram final de la proposició territori han propiciat la de llei per a la creació de creació de la plataforma l’Agència de la Natura de pel Pla d’Espais d’Interès bit. En la mateixa línia, el tribuïts a terços entre mu- això reclama una reflexió País Rural. Josep Maria Vi- Catalunya ha fet que es de- Natural. responsable de conserva- nicipis, agents del sector als partits per reconduir la la d’Abadal, president de fineixin a banda i banda Entre els favorables a la ció de la natura d’Ecologis- primari i ambientalistes. situació “i que deixin que l’Associació Catalana de la partidaris i detractors de creació de l’ens, 280 enti- tes en Acció, Jaume Grau, “Tindrem un consell de di- els municipis rurals hi di- Certificació Forestal i un l’organisme que ha de ser- tats i col·lectius hi donen una de les organitzacions recció que aconseguirà guin la seva”. dels promotors de la plata- vir per a la preservació del suport a través d’un mani- que donen suport a l’Agèn- apropar la gestió de la natu- Gestors forestals i peti- forma, admet que el sector medi natural. Tot i que la fest elaborat per la Xarxa cia, reconeix que “és neces- ra, de la biodiversitat i de tes i mitjanes empreses del agroforestal sí que va ser tramitació es va encetar fa per a la Conservació de la sària però no suficient” i re- l’ús sostenible del territori, sector primari també de- consultat, tot i que no es tres anys i s’havia de votar Natura (XCN). Ahir, el seu clama el seu desplegament d’una manera que sigui nuncien que el projecte van acceptar les seves es- al Parlament el 15 de març president, Marc Vilahur, i “voluntat política per ti- compatible amb el sector s’ha ordit d’esquenes al ter- menes, però que no es va passat, moltes veus parlen insistia en la urgència de rar-la endavant” al mateix primari”, va assegurar ritori, i per això reclamen parlar amb els municipis de “precipitació” i han in- crear l’Agència per la si- temps que critica les pres- Calvet durant una visita a una major participació i de muntanya propietaris tentat fins l’últim moment tuació d’emergència cli- sions del que considera una formatgeria de Sort, l’ajornament de l’aprova- de boscos. “Hem de poder aturar el procés per donar màtica que ha provocat la “lobbys econòmics” per on també va garantir que ció, que no consideren prio- incidir en les polítiques al cabuda als sectors i terri- pèrdua del 20% de la biodi- aconseguir tenir més re- per a la redacció dels es- ritària quan la llei de la bio- territori i que el país rural toris que denuncien que versitat en els últims vint presentació ens els òrgans tatuts de l’Agència de la Na- diversitat de Catalunya fa pugui opinar i gestionar.” en queden fora, tot i l’am- anys. “A Catalunya des del de decisió de l’Agència. tura se seguirà un procés deu anys que està aturada i Vila d’Abadal considera pli consens polític en la 2010 no disposem d’una participatiu. quan encara no es disposa que l’oferta per participar creació de l’Agència, ja que estructura administrativa Més representació Aquestes ofertes no han de la font de finançament en la redacció dels esta- la proposició de llei ha es- per fer front a la crisi am- L’oposició de part del terri- convençut els sectors con- addicional per dotar de re- tuts és “insuficient”. Per tat impulsada conjunta- biental global amb garan- tori ha fet que les negocia- traris a l’aprovació de la cursos extraordinaris això tirarà endavant la ment per JxCat, ERC, el ties, fet que ha anat acom- cions per a la creació de proposició de llei. Entre els aquest ens, que haurien de plataforma, que es consti- PSC i CatECP. panyat de la pèrdua de més l’Agència s’hagin allargat que es consideren menys- procedir del nou fons del tuirà el juliol a Montblanc, L’Agència ha de perme- del 40% del pressupost per fins aquesta mateixa set- tinguts hi ha alcaldes del Patrimoni Natural que amb la voluntat de fer tre prioritzar la conserva- a la conservació de la natu- mana, per mirar d’ampliar que anomenen el “país ru- s’obtindrà a través de l’im- pressió perquè el territori ció de la natura, impulsar ra”, es lamentava. El presi- el consens, però no ha estat ral” com ara Jordi Selga, post sobre emissions de pugui incidir i gestionar urgentment polítiques dent de la XCN insistia que possible. Dilluns el conse- batlle de Guixers, al Solso- CO2 dels vehicles. Jordi les futures lleis que l’afec- ambientals que assegurin el procés de creació ha tin- ller de Territori i Sostenibi- nès, molt decebut perquè Ciuraneta, president de tin directament. “El nos- la funcionalitat ecològica gut en compte el sector litat, Damià Calvet, va ofe- creu que no s’ha comptat Pimec Tarragona, admet tre objectiu és agafar força del territori i incentivar les primari i el món rural. “El rir incrementar de tres a prou amb el territori. Selga que el treball per la biodi- per plantar cara a iniciati- activitats econòmiques resultat no és l’òptim, és quatre els representants desconfia de la utilitat de versitat és positiu però re- ves que es facin d’esquena sostenibles en un país que un resultat de compro- del món local, del sector pri- l’Agència tal com està con- clama un consens més al país rural.” Molts consi- té 741 hàbitats diferents, i mís”, admetia Vilahur, que mari i de les entitats am- cebuda i tem que acabi con- ampli que doni cabuda a deren que s’ha obert la d’aquests, 94 són d’interès reivindicava la necessitat bientals en el futur consell vertint-se en “agència de entitats, associacions, fe- capsa dels trons i que cal comunitari, una xifra dot- de tornar a tenir una conde direcció de l’Agència. col·locació de persones” i deracions, col·legis profes- obrir un debat que no me- ze cops superior a la resta selleria de Medi Ambient Aquest tindrà un 51% de compliqui la vida a produc- sionals, ajuntaments i nystingui el país rural a de l’Estat. A més, el 32% per donar resposta a les representants vinculats a tors rurals. “No necessitem consells comarcals i que l’hora de prendre deci- del territori està protegit necessitats d’aquest àm- la Generalitat i la resta, dis- més burocràcia”, diu. Per no es “criminalitzi” a page- sions que els afecten. ■

Les frases —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— “El consell de direcció “L’Agència és una eina, “La iniciativa dona “Volem poder incidir “L’Agència de la “No s’ha comptat amb farà compatible la no hi podem estar en resposta a la pèrdua en les polítiques Natura és necessària el territori, fem una gestió de la natura i la contra, però no de biodiversitat i està ambientals i que el però no suficient, cal crida perquè deixin que biodiversitat amb el entenem les presses ni feta amb participació país rural pugui opinar voluntat política per els municipis rurals hi sector primari” com s’ha tramitat” del territori” i gestionar” tirar-la endavant” diguin la seva” Damià Calvet Jordi Ciuraneta Marc Vilahur Josep Maria Vila d’Abadal Jaume Grau Jordi Selga CONSELLER DE TERRITORI I PRESIDENT DE PIMEC TARRAGONA PRESIDENT DE LA XARXA PER A LA PRESIDENT L’ASSOCIACIÓ CATALANA RESPONSABLE DE CONSERVACIÓ DE ALCALDE DE GUIXERS SOSTENIBILITAT CONSERVACIÓ DE LA NATURA (XCN) DE LA CERTIFICACIÓ FORESTAL LA NATURA. ECOLOGISTES EN ACCIÓ EL PUNT AVUI DIMECRES, 17 DE JUNY DEL 2020 | Nacional | 21 Disset ferits pel xoc d’un tren amb un

Vaques pasturant al parc natural topall a Mataró de l’Alt Pirineu ■ EVA POMARES

El tren va xocar contra el topall de la via i va provocar disset ferits de caràcter lleu, entre ells el maquinista ■ ACN

M.M. menors, van ser atesos a MATARÓ l’estació pel Servei d’Emergències Mèdiques i Setze passatgers i el ma- deu van ser traslladats a quinista d’un tren van re- centres hospitalaris. sultar ferits ahir a la tarda D’aquests, quatre van a l’estació de Mataró quan anar a l’Hospital de Mata- una unitat de la línia R1, ró, dos a Can Ruti i el altres que cobria el recorregut quatre a l’Hospital de Ba- entre l’Hospitalet de Llo- dalona. La incidència no va bregat i Mataró, va xocar afectar la circulació de la lí- contra el topall de la via 4 nia i es va obrir una investi- de l’estació. Els ferits, en- gació per mirar d’aclarir tre els quals hi havia dos les causes de l’accident. ■ Protegir els boscos a través de la realitat virtual

Redacció TORTOSA La tecnologia pot facilitar la feina de protegir els boscos amb mesures, més en- llà de la clàssica tala i poda selectiva de la massa forestal. És per això que En- desa ha decidit incorporar ulleres de realitat mixta, que fusionen el món real i el virtual, per comprovar que les distàncies entre la massa forestal i les instal- lacions elèctriques són les correctes. La companyia ha adquirit deu ulleres de realitat mixta d’última ge- neració, amb cascos de protecció individual incor- porats, i desenvoluparà un Les noves ulleres de realitat mixta es van presentar ahir ■ programari perquè la tecnologia hologràfica estigui un núvol de punts georefe- sa. El pla es vertebra en al servei de la natura. L’ob- renciats que, des d’una tres eixos: la neteja i cura tenció de dades mitjan- aplicació, permet mesurar de la massa forestal que çant l’ús de la tecnologia les distàncies entre els ca- creix al voltant de la xarxa Lidar, en què s’han intro- bles i la vegetació i fer estu- elèctrica, l’ús d’helicòp- duït totes les línies aèries dis de creixement de la ters per fer termografies i l’alta tensió, permetrà massa forestal. Endesa ha vídeos HD, i les inspec- abocar totes les dades ob- destinat enguany a Cata- cions visuals amb la intro- tingudes i fer possible la lunya prop de 20,3 milions ducció de noves tecnolo- realitat mixta. Mitjançant d’euros en la campanya de gies i drons, així com les aquest sistema es va crear protecció dels boscos, que revisions de les instal·la- un fitxer informàtic amb ahir va presentar a Torto- cions de la companyia. ■ 118414-1229795Q jamargant - 17/06/2020 09:33 - 79.151.248.14

CORREU ELECTRÒNIC [email protected]

que estudien com «sofisticar la política d’atracció de públics», La pandèmia deixarà pèrdues de 4,5 tant amb la venda d’entrades en línia com amb el suport de les administracions per «anar a buscar el visitant de proximitat» aquest milions d’euros a la Fundació Dalí estiu; desenvolupar nous productes com l’exposició immersiva de- dicada a l’univers dalinià que va Els tres museus Dalí reobriran l’11 de juliol i durant dos mesos per testar els nous protocols contra inaugurar als Baus de Provença  uns dies abans que esclatés la el coronavirus L’entitat ha aplicat un ERTO als seus 116 treballadors i busca noves fonts d’ingressos pandèmia o les exposicions temporals fora de l’Estat, com les que ALBA CARMONA GIRONA té entre mans en els pròxims anys La Fundació Gala-Salvador a Rússia, Corea i el Japó. Dalí, que reobrirà els tres Museus La Fundació també aposta per Dalí l’11 de juliol i fins al 13 de se- estrènyer vincles amb el món edi- tembre, patirà aquest any pèrdues torial i ja té avançats dos nous pro- de 4,5 milions d’euros a causa de jectes, entre ells la reedició de La la pandèmia. Els dos mesos que vida secreta, la gran obra literària els museus estaran oberts al pú- de l’artista figuerenc. blic durant el 2020 serviran per testar els protocols contra el coro- L’estiu, una prova de foc navirus que ha previst la institu- Per ara, però, l’objectiu més im- ció, que ha centrat els darrers me- mediat a l’agenda de la Fundació sos en un pla d’ajustament de des- Gala-Dalí és la reobertura dels peses i en la recerca de compro- tres museus, que al Teatre-Museu misos institucionals per pal·liar de Figueres estarà protagonitzada les dificultats derivades del coro- per la mostra temporal Dalí: el navirus, segons va detallar ahir el surrealisme soc jo, que exposarà president de la Fundació Gala- La poesia d’Amèrica-Els atletes Dalí, Jordi Mercader. En aquest còsmics. El quadre «explica i anti- sentit, va recordar que el 85% dels cipa la posició de Dalí pel que fa ingressos de la Fundació prove- al racisme, evocant la figura de nen de les visites i les vendes a les l’home nou que neix de l’Àfrica botigues dels museus, que el 80% perduda i destrossada, encarnada són de públic estranger i que el al final en un cadàver, que és el gruix es concentra durant la tem- que genera aquest home nou», va porada alta turística. assegurar ahir Mercader en una Així, va explicar Mercader, la roda de premsa telemàtica. institució s’ha centrat a «assegu- Les tradicionals cues davant del d’ampliar l’horitzó per la «volati- de fer la institució, que s’ha vist L’obertura de portes dels tres rar la sostenibilitat econòmica» Teatre-Museu, l’estiu passat. ANNA litat» de la situació. obligada a ajornar al 2021 una vèrtexs dels triangle dalinià com- fins al març del 2021 a través de FONT/ARXIU Abans de l’arribada de la pan- gran exposició que havia d’inau- portarà una despesa de mig milió dues vies: el suport de les admi- dèmia, la Fundació Dalí disposa- gurar al novembre centrada en el d’euros en aquests dos mesos i nistracions, a les que fins ara no va d’una tresoreria neta de 5 mi- Crist de Sant Joan de la Creu, del serà un «test de funcionament havia hagut de recórrer, i la reduc- lions d’euros, un coixí que li ha Museu Kelvingrove de Glasgow, molt radical» en el qual «primarà ció de més de tres milions d’euros El 85% dels permès afrontar les inversions així com un «un projecte especial- la seguretat» de treballadors i vi- de despeses. compromeses i les despeses cor- ment interessant» al castell de Pú- sitants. L’objectiu, va afirmar era «com- ingressos de la rents tot i tenir la seva principal bol centrat en la dona i la moda. La Fundació estima que rebrà prar temps» per «poder gestionar font d’ingressos, els museus, tan- La Fundació Dalí encara el fu- 1.176 persones diàries a Figueres, els canvis amb la serenitat degu- Fundació Dalí cada. «No podem ser optimistes, tur amb la previsió que caldran 375 a Púbol i 120 a la casa del pin- da» i per això entre altres mesures, però sí positius», va remarcar «esforços per redimensionar la tor a Portlligat, unes xifres que s’ha aplicat un ERTO que afecta provenen dels Mercader sobre la situació actual, casa, que exigiran sacrificis que queden lluny dels visitants al dia els 116 treballadors, de forma pro- i va assenyalar que actualment no no seran indolors» i sobretot, «po- de temporades anteriors i que porcional al volum d’ingressos de visitants i estan «en condicions de fer noves tenciar tot allò que puguin ser in- contemplen que l’aforament mà- cada empleat, i s’està treballant en de les botigues adquisicions». gressos complementaris». xim sigui d’un terç de l’habitual, un projecte de futur fins a finals La renúncia a comprar obra del Entre aquestes noves maneres tot i que Mercader no creu que del 2022 davant la impossibilitat dels museus pintor no és l’única que ha hagut de generar ingressos, va detallar s’assoleixi el màxim establert.

riors.Aquesta acció donarà el tret l’activitat pròpia d’aquest centre de sortida del cicle, que es vincula del col·lectiu Nyamnyam, un es- L’ona expansiva del Sismògraf porta així amb altres projectes culturals pai «d’acció, pensament i trobada, afins del territori. Els recorreguts dedicat a la cultura entesa de ma- El Conde de Torrefiel a Mieres a l’estiu que faran aquests col·lectius són nera transversal». d’entre dos i tres dies, i el públic La programació del «Si no vols d’operacions, el Mas Nyamnyam, col·lectiu artístic nascut el 2012 a s’hi podrà sumar en diferents pols no vinguis a l’era» sorgeix de El col·lectiu Nyamnyam ubicat a Mieres, amb un cicle cul- Barcelona i traslladat a la comarca punts per gaudir de les accions ar- l’estreta vinculació de Nyamnyam impulsa un cicle amb Xavi tural durant el juliol i l’agost. de la Garrotxa l’any passat, porta tístiques. En arribar al mas, hi amb els artistes implicats. «Cada Manubens i Azkona&Toloza i Aquestes jornades s’integren dins per títol «Si no vols pols ni vinguis haurà un berenar-sopar de ben- peça s’adapta de manera única a Rubén Ramos Nogueira la programació «expandida» del a l’era» i arrencarà l’1 de juliol amb vinguda a l’aire lliure, on es posa- l’ecosistema local, amb una visió festival Sismògraf d’Olot i comp- una trobada al mas entre diversos ran en comú les experiències vis- inclusiva i transgeneracional», se- taran amb artistes com el Conde projectes culturals del territori cudes durant el camí. gons exposen. ACN/DdG MIERES de Torrefiel, Xavi Manubens, Az- (Mutte cultural, Cultural rizoma i El 3 de juliol hi haurà una jor- Les entrades d’alguns dels es- ■El col·lectiu artístic Nyamnyam kona&Toloza i Rubén Ramos No- Ü del bac, entre altres), que hau- nada de portes obertes i de pre- pectacles que integren el cicle ja obrirà per primera vegada al pú- gueira. ran caminat a peu fins a Mieres, sentació del cicle. Serà també la estan a la venda, a un preu de 12 blic les portes del seu centre El cicle organitzat per aquest respectivament, els dies ante- manera d’introduir el públic a euros.

El meu compte Surt

 cercar...

Dimarts, 16 Juny 2020 16:13 Redacció La Diputació de Girona destina 1,5 MEUR a pal·liar la pobresa i les desigualtats provocades per la covid-19 L'ens també preveu 290.515 euros per a despeses en productes farmacèutics material sanitari

ACN Girona .- El ple de la Diputació de Girona d'aquest dimarts, que s'ha tornat a fer per via telemàtica, ha avalat dos decrets de crèdit extraordinari al pressupost de l'organisme autònom de salut pública Dipsalut per a l'exercici 2020. Un import de 290.515 euros és per a despeses en productes farmacèutics i material sanitari per la prevenció de la covid-19. A més, també han acordat destinar 1,5 MEUR al programa 'Benestar i comunitat' centrat en combatre la pobres i reduir les desigualtats socials. L'objectiu és donar resposta a l'increment de demandes d'actuacions enfocades a garantir les necessitats bàsiques de la població afectada per l'actual crisi socioeconòmica.

'Benestar i comunitat' és un programa de Dipsalut que té com a ta principal combatre la pobresa i reduir les desigualtats existents a les comarques gironines. L'expedient de crèdit convalidat està destinat a ajuntaments, consells comarcals, consorcis i organitzacions no lucratives (ONL) a de donar resposta a l'increment de població atesa pels serveis de suport arran de la crisi sanitària produïda per la covid-19. La Diputació vol donar resposta a l'augment de persones sol·licitants d'ajudes a serveis socials o a altres serveis de suport.

Les actuacions hauran d'estar emmarcades, concretament, en els àmbits de la cobertura de necessitats bàsiques, el suport educatiu, l'acompanyament emocional i l'orientació, el foment de l'accés a l'ocupació i la seva promoció i la inclusió de persones d'especial vulnerabilitat.

En la sessió plenària, han aprovat per unanimitat una moció presentada per Independents de la Selva segons la qual se sol·licitarà a l'Estat que s'apliqui un IVA reduït a les obres municipals durant els exercicis 2020 i 2021. L'objectiu d'aquesta petició és aportar més liquiditat als municipis gironins afectats per la pandèmia produïda per la covid-19 i, anteriorment, pels temporals.

Bases de subvencions pel temporal Gloria

A nals del passat mes de gener el temporal Gloria va provocar estralls a nombrosos municipis de la / demarcació de Girona. La Diputació de Girona, igual que la resta d'administracions públiques supramunicipals, es va posar a disposició dels ens locals per col·laborar econòmicament en la reparació i reconstrucció dels elements malmesos.

Amb aquest objectiu la sessió plenària del març va aprovar un expedient de crèdit extraordinari per destinar 2 MEUR a ajudar els ajuntaments a pal·liar les despeses ocasionades per la borrasca.

Al ple d'avui, han aprovat, per unanimitat, les bases especíques reguladores de les subvencions per nançar aquestes actuacions municipals motivades pel temporal Gloria, un cop tramitat el crèdit extraordinari. Aquests ajuts van destinats als ajuntaments i a les entitats municipals descentralitzades amb la nalitat de nançar les despeses municipals en béns corrents i serveis que hagi causat el temporal Gloria, entre el 20 de gener i el 31 d'octubre de 2020 i objecte de facturació ns al 15 de novembre, amb un import màxim de 50.000 euros i mínim de 3.000.

Un cop aprovades aquestes bases reguladores, l'Àrea d'Assistència i Cooperació als Municipis informarà tots els ajuntaments perquè puguin preparar la documentació necessària per optar a aquestes ajudes al més aviat possible, abans de nalitzar l'any.

Minut de silenci

El ple ordinari de la Diputació de Girona corresponent al mes de juny ha començat amb un minut de silenci pel traspàs de Frederic Suñer i Casadevall, que va ser president de la corporació (1996-1999) i diputat provincial (1987-1996). A més de president de la Diputació de Girona, va ser alcalde de Palafrugell i president de la Fundació Josep Pla.

Escoles de música, dansa i conservatoris

La sessió plenària del juny també ha aprovat, per unanimitat, les bases especíques reguladores d'una línia de subvencions del Servei de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona que està relacionada directament amb la situació d'emergència provocada per la covid-19.

La línia consisteix en ajudes per a les escoles municipals de música, les escoles municipals de dansa i els conservatoris de música, que en els darrers mesos han vist reduïts els ingressos degut a la suspensió del cobrament de les quotes a les famílies o la disminució del seu cost. La majoria han continuat desenvolupant activitat lectiva en línia i han mantingut la despesa del personal treballador del centre.

Aquestes subvencions tenen com a destinataris els ajuntaments gironins titulars d'aquests centres i com a objecte les despeses corrents del seu funcionament, incloses les de personal. L'objectiu és aportar recursos als ajuntaments de les comarques gironines per satisfer despeses relacionades amb aquesta situació excepcional. El crèdit que s'hi ha assignat es distribuirà en funció del nombre d'alumnes matriculats de tots els centres autoritzats legalment. Per atendre aquestes despeses es disposa de 171.500 euros, import sobrant de la convocatòria de subvencions per a les escoles bressol del curs 2018- 2019.

També per fer front al coronavirus han aprovat una línia d'ajudes per nançar accions de suport als centres de màxima complexitat de les comarques gironines. Les subvencions estan adreçades als ajuntaments del territori que disposin d'aquests centres als seus municipis per nançar les despeses generades per l'adquisició de recursos per a l'ensenyament en línia, l'atenció psicopedagògica de l'alumnat / amb risc d'exclusió social, la compra de dispositius digitals per al seguiment de la formació en línia i la contractació de dades o wi per a l'alumnat en risc de quedar fora del sistema educatiu com a conseqüència de la crisi actual. La nalitat és que l'alumnat no es quedi al marge de l'educació, especialment en períodes de connament i d'educació virtual. PLE DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA El suport als ajuntaments gironins centra la sessió plenària de juny de la Diputació de Girona Es destinaran 1,5 milions d'euros a garantir les necessitats bàsiques de la població amb el programa "Benestar i comunitat" per NacióGirona , Girona, 17 de juny de 2020 a les 09:12 |  (https://www.naciodigital.cat/girona/pdf.php?id=31927)

El ple de la Diputació de Girona s'ha tornat a fer de forma telemàtica. | @diputaciogirona.

Aquest matí s’ha celebrat el ple ordinari de la Diputació de Girona corresponent al mes de juny. Un mes més, s’ha dut a terme mitjançant videoconferència i s’ha retransmès per via telemàtica. Amb la presència dels vint-i-set diputats i diputades de l’ens supramunicipal, la sessió d’avui s’ha iniciat amb un minut de silenci pel traspàs de Frederic Suñer i Casadevall, que va ser president de la corporació (1996-1999) i diputat provincial (1987-1996). A més de president de la Diputació de Girona, va ser alcalde de Palafrugell i també president de la FundacióPrivac Josep Pla.

Durant la sessió plenària d’aquest matí s’han convalidat dos decrets d’aprovació d’expedients de crèdit extraordinaris del pressupost de despeses de l’Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona, Dipsalut, per a l’exercici 2020. Per un costat, un import de 290.515 € per a despeses en productes farmacèutics i material sanitari per a la prevenció de la COVID-19 i, per l’altre, 1.500.000 € per al programa "Benestar i comunitat".

"Benestar i comunitat" és un programa de Dipsalut que té com a ta principal combatre la pobresa i reduir les desigualtats existents a les comarques gironines, factors determinants per a la salut de la ciutadania. L’expedient de crèdit convalidat avui està destinat a ajuntaments, consells comarcals, consorcis i organitzacions no lucratives (ONL) a de donar resposta a l’increment de població atesa pels serveis de suport arran de la crisi sanitària produïda per la COVID-19. I és que el nombre de persones solicitants d’ajudes a serveis socials o a altres serveis de suport s’ha incrementat notablement arran d’aquesta situació d’emergència.

El seu objectiu és donar suport a les actuacions enfocades a garantir les necessitats bàsiques de la població afectada per l’actual crisi socioeconòmica, tant des del punt de vista de la salut física com emocional. Les actuacions hauran d’estar emmarcades, concretament, en els àmbits de la cobertura de necessitats bàsiques, el suport educatiu, l’acompanyament emocional i l’orientació, el foment de l’accés a l’ocupació i la seva promoció i la inclusió de persones d’especial vulnerabilitat.

En la sessió plenària d’avui, a més, s’ha aprovat de forma unànime per tots els grups presents a la Diputació de Girona una moció segons la qual se solicitarà a l’Administració de l’Estat espanyol que s’apliqui un IVA reduït a les obres municipals durant els exercicis 2020 i 2021. L’objectiu d’aquesta petició és aportar més liquiditat als municipis gironins afectats per la pandèmia produïda per la COVID-19 i, anteriorment, pels temporals. Aprovació de les bases de subvencions per a actuacions derivades del temporal Gloria A nals del passat mes de gener el temporal Gloria va produir afectacions remarcables a nombrosos municipis de la demarcació de Girona. La Diputació de Girona, igual que la resta d’administracions públiques supramunicipals, es va posar a disposició dels ens locals per tal de colaborar econòmicament en la reparació i reconstrucció dels elements malmesos.

Amb aquest objectiu la sessió plenària del passat mes de març va aprovar un expedient de crèdit extraordinari dins del qual es destinaven 2.000.000 € a socórrer els ajuntaments a de paliar les despeses ocasionades per aquesta circumstància meteorològica adversa.

En la sessió plenària d’avui s’han aprovat, per unanimitat, les bases especíques reguladores de les subvencions per nançar aquestes actuacions municipals motivades pel temporal Gloria, un cop tramitat el crèdit extraordinari. Aquests ajuts van destinats als ajuntaments i a les entitats municipals descentralitzades amb la nalitat de nançar les despeses municipals en béns corrents i serveis que hagi causat el temporal Gloria, entre el 20 de gener i el 31 d’octubre de 2020 i objecte de facturació ns al 15 de novembre, amb un import màxim de 50.000 € i mínim de 3.000 €.

Un cop aprovades aquestes bases reguladores, l’Àrea d’Assistència i Cooperació als Municipis informarà tots els ajuntaments per tal que puguin preparar la documentació necessària per optar a aquestes ajudes al més aviat possible, abans de nalitzar l’any 2020.

La Diputació de Girona, des del primer moment, va oferir suport a les corporacions gironines afectades amb recursos tècnics i econòmics per iniciar els treballs de reconstrucció. Assistència i Cooperació als Municipis va centrar aquest suport en la recollida d'informació sobre l’abast dels danys provocats pel temporal i la seva valoració i es va coordinar amb la resta d'administracions afectades per oferir les màximes ajudes possibles.

Línia de subvencions per a les escoles municipals de música, les escoles municipals de dansa i els conservatoris de música

La sessió plenària corresponent al mes de juny també ha aprovat, per unanimitat, les bases especíques reguladores d’una línia de subvencions del Servei de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona que està relacionada directament amb la situació d’emergència provocada per la COVID-19.

Aquestes subvencions tenen com a destinataris els ajuntaments gironins titulars d’aquests centres i com a objecte les despeses corrents del seu funcionament, incloses les de personal. L’objectiu principal és aportar recursos als ajuntaments de la demarcació de Girona per satisfer despeses relacionades amb aquesta situació excepcional. El crèdit que s’hi ha assignat es distribuirà en funció del nombre d’alumnes matriculats de tots els centres autoritzats legalment. Per atendre aquestes despeses es disposa de 171.500,00 euros, import sobrant de la convocatòria de subvencions per a les escoles bressol, del curs 2018-2019.

També per fer front a la COVID-19 s’ha aprovat, amb l’abstenció de la CUP, una línia d’ajudes que se centra en el nançament d’accions de suport als centres de màxima complexitat de les comarques gironines. Les subvencions estan adreçades als ajuntaments del territori que disposin d’aquests centres als seus municipis per nançar les despeses generades per l’adquisició de recursos per a l’ensenyament en línia, l’atenció psicopedagògica de l’alumnat amb risc d’exclusió social, la compra de dispositius digitals per al seguiment de la formació en línia i la contractació de dades o wi per a l’alumnat en risc de quedar fora del sistema educatiu, entre d’altres, com a conseqüència de la crisi actual. La nalitat és que l’alumnat no es quedi al marge de l’educació, especialment en períodes de connament i d’educació virtual.

Aposta per les energies renovables

La Diputació de Girona aposta fermament per les energies renovables i per la lluita contra el canvi climàtic. Amb aquesta nalitat, al llarg del ple que ha tingut lloc aquest matí s’han aprovat, per unanimitat, dos convenis i un annex del conveni amb tres ajuntaments del territori gironí per conançar diverses instalacions solars fotovoltaiques d’autoconsum.

Per una banda, els dos convenis aprovats tenen com a nalitat la instalació de plaques solars per a autoconsum a dos municipis: Sant Julià del Llor i Bonmatí i Garrigàs. En el primer, la instalació es durà a terme a quatre edicis municipals i, en el segon, al local sociocultural. Per altra banda, l’annex del conveni amb l’Ajuntament de Celrà, signat el 18 de març passat, incorpora el manteniment preventiu i la garantia total de les instalacions que es portaran a terme amb el projecte d’instalació de plaques fotovoltaiques per a autoconsum a la piscina municipal i a la fàbrica Pagans d’aquest municipi.

Les instalacions fotovoltaiques que s'instalaran en aquests edicis municipals, juntament amb els sistemes de telegestió, permetran ajustar la producció d'energia renovable de la instalació amb la demanda dels edicis. Aquesta acció permetrà una reducció d'emissions de CO2 dels edicis municipals.

Ajudes per a la lluita contra la pobresa energètica

En el ple d’avui també s’han aprovat per unanimitat les bases reguladores d’una línia de subvencions del Servei d’Habitatge de la Diputació de Girona que té com a nalitat la lluita contra la pobresa energètica mitjançant subvencions per a inversions en electrodomèstics i altres aparells de les llars vulnerables relacionades amb el Programa d’Estalvi Energètic i Pobresa Energètica.

Així doncs, a través d’aquesta línia es dona la possibilitat de complementar actuacions a les llars amb colectius més vulnerables per tal d’incidir en la despesa energètica dels habitatges i disminuir l’import dels subministraments bàsics. Les ajudes, de concurrència competitiva i convocatòria pública, podran ser d’un import màxim de 10.000 € i un import mínim de 1.500 € per a cada ens local relacionat amb el programa, i se subvencionaran la compra d’electrodomèstics o aparells ecients energèticament, com per exemple calderes, neveres, sistemes de climatització, deshumidicadors o radiadors, entre d’altres.

Moció per a la bandera del colectiu LGBTIQ+

Tots els grups polítics han donat el seu vot a favor a una moció presentada per la CUP amb l’objectiu que el proper 28 de juny, dia en què es commemora el Dia Internacional de l’Orgull LGBT, la Diputació de Girona mostri la seva voluntat de suport al colectiu LGBTIQ+ mostrant la bandera de l’arc de Sant Martí en un lloc representatiu de la seu de l’ens supramunicipal, així com fent públic un comunicat institucional consensuat per tots els grups polítics de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que limita l’exposició de banderes LGBTIQ+.