cat Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera

El sector Requesens-Baussitges presenta les de reserves naturals per a la protecció d’espècies zones més humides i enlairades, amb una animals en perill de desaparició a Catalunya cobertura de bosc de gairebé el 100 % i amb (DOGC 833-29.04.87) crea la Reserva Natural una vegetació extraordinàriament variada amb Parcial de Sant Quirze, de 742 ha, també per a la suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, protecció de la tortuga mediterrània. fagedes i els prats de la zona culminal. L’àrea de Per tant, els espais naturals de protecció especial Requesens comprèn la capçalera del riu Anyet, de l’Albera ocupen una superfície total de 4.207 amb una esplèndida vegetació de ribera que inclou ha, de les quals 3.465 corresponen al Paratge freixes, salzes i verns. La zona de Baussitges Natural pròpiament dit (i que inclou dues reserves inclou l’alta vall del riu Orlina, on persisteixen les naturals parcials) i 742 ha a la Reserva annexa de poblacions de faig més orientals de la península. Sant Quirze. El sector Sant Quirze de Colera-Balmeta està El Paratge natural i les reserves estan inclosos, La serra de l’Albera és el nom que rep el tram vertebrat al voltant de l’important monestir de Sant des del 2006, en un més extens espai d’interès oriental del Pirineu, des del coll del Pertús fins al Quirze de Colera, vertadera joia de l’art romànic natural anomenat l’Albera que forma part de la mar. Separa les grans planes de l’Empordà i del català. Constitueix ja una zona de característiques xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva Rosselló i des del 1659, pel Tractat dels Pirineus, plenament mediterrànies, secularment castigada 92/43/CEE que crea una xarxa ecològica europea la seva carena forma part de la línia fronterera pels incendis forestals. La vegetació està d’espais protegits. francoespanyola. Té uns 25 km de llargada i els dominada per escadusseres suredes, brolles L’àmbit d’aquest nou espai protegit té una cims principals són el puig Neulós (1.257 m), el i matollars. En aquest indret subsisteixen les superfície de 16.302 ha i s’estén pels municipis puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre darreres poblacions de tortuga mediterrània de de , , , Mollet de Termes (1.156 m) i el pic de Sallafort (992 m). la península Ibèrica. Peralada, , Espolla, Rabós, El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera , , Vilajuïga, Llançà, Colera forma part dels termes municipals de la Jonquera, fou creat per la Llei 3/1986, de 10 de març, del i . Espolla i Rabós. Parlament de Catalunya (DOGC 666-26.03.1986). Està constituït per dos sectors ben diferenciats: Posteriorment, el Decret 101/87, de 20 de febrer, Un d’occidental, el de Requesens- Baussitges sobre desplegament de la Llei 3/1986 (DOGC i l’oriental de Sant Quirze de Colera-Balmeta, 825-06.04.1987) estableix la creació de dues separats per la zona del coll de Banyuls. reserves naturals parcials en el si del Paratge Constitueix una unitat ecològica i paisatgística de Natural. Aquestes són la Reserva Natural Parcial Portada: Vall de Sant Quirze de Colera gran qualitat on pot observar-se la transició entre de la capçalera de l’Orlina, de 384 ha, creada les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les amb la finalitat de preservar la flora, especialment més típicament mediterrànies; tot plegat inserit en la fageda, i la Reserva Natural Parcial de la Vall Pàgina anterior: Castell de Requesens una zona dominada per les roques metamòrfiques de Sant Quirze, de 585 ha, per a la protecció del Pirineu: esquists i pissarres. de la tortuga mediterrània. Poc més endavant, el Foto superior: Monestir de Sant Quirze de Colera. Decret 123/87, de 12 de març, sobre declaració La gent de l’entorn l’anomena el Convent 1 2 7

3 4 5 6 8 9

La fauna Del grup dels ocells rapinyaires cal remarcar la cellarda (Eliomys quercinus), el liró gris (Glys glys), la moixera (Sorbus aria), el roure de fulla grossa l’estepa negra (Cistus monspeliensis), l’estepa De la resta d’espècies vegetals protegides cal presència de la majestuosa àguila daurada (Aquila el ratolí de les collites (Micromys minutus) i el talpó (Quercus petraea) o el ginebró (Juniperus borrera (Cistus salviifolius), l’estepa blanca (Cistus remarcar la presència d’algunes orquídies, com chrysaetos), l’àguila cuabarrada (Hieraaetus muntanyenc (Microtus agrestis) communis). Dels arbres de ribera destaquen el albidus), el bruc (Erica arborea) o la ginesta limodor abortiu (Limodorum abortivum), (Orchis L’espècie animal més valuosa de l’Albera és, sens fasciatus), l’esparver (Accipiter nissus) o el duc No podem acabar aquest apartat de la fauna freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el vern (Spartium junceum). ustulata), (Neotia nidus -avis) o (Serapia lingua), dubte, la tortuga mediterrània (Testudo hermanni). (Bubo bubo). Amb una menció especial per al sense mencionar la vaca de l’Albera. Es tracta (Alnus glutinosa) i el trèmol (Populus tremula). En el Paratge Natural de l’Albera hi ha diverses entre d’altres. A la zona oriental del Paratge i al seu entorn és xoriguer petit (Falco naumanni) que ha estat d’una raça autòctona, endèmica de la zona, i Als voltants del castell de Requesens s’hi espècies vegetals protegides. Pel que fa als arbres En aplicació del PEIN (Pla d’espais d’interès l’únic lloc de la península on subsisteix aquesta reintroduït a la zona amb èxit. de la qual queden amb prou feines una trentena realitzaren plantacions d’arbres exòtics, alguns tenen aquesta consideració el boix grèvol i el teix. natural) tenen la consideració d’espècies espècie (a part de les zones del Garraf i de cap La llista d’ocells seria inacabable - se n’hi han d’exemplars. És una vaca negra, de mida petita dels quals es mereixen de ser citats: xiprer dels El boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre protegides al massís de l’Albera la molsa de Creus on han estat recentment reintroduïdes). detectat més de 200 espècies - en destacarem que viu al bosc en règim de llibertat total. Els pantans (Taxodium distichum), tell (Tilia sp.), avet localitzat a la muntanya mitjana, sovint el trobem (Oedipodiella australis), la falguera de rei Es tracta d’una població realment relictual en greu només el picot garser gros (Picoides major), el seus costums són més propers als dels animals (Abies sp.), pícea (Picea sp.), pinastre (Pinus acompanyant els roures en indrets humits i a (Osmunda regalis), (Centaurea spinabadia), perill d’extinció a causa sobretot de la proliferació pica-soques blau (Sitta europea) o el tallarol de salvatges que als dels domèstics. El nombre dels pinaster), etc. Destaquen per sobre de tots, tant les fagedes. Presenta dues característiques que (Armeria ruscinonensis), (Limonium tremolsii) i d’incendis forestals, dels canvis en els usos del sòl garriga (Sylvia cantillans). seus exemplars ha anat minvant dràsticament per les mides que han assolit com per la seva el fan una espècie clau en el manteniment del (Saxifraga fragosoi). i de la captura que hom ha realitzat per utilitzar-la Dels peixos cal fer especial menció de la truita amb el temps, a causa sobretot del baix rendiment bona adaptació, els cedres (Cedrus sp.). seu ecosistema. És un arbre perennifoli que viu com a animal de companyia. Per aquesta raó, la comuna (Salmo trutta) i del barb de muntanya carni. Actualment, s’estan fent esforços per part de En el sector Sant Quirze-Balmeta, la vegetació habitualment en boscos de caducifolis, per la qual tortuga mediterrània està subjecta a una protecció (Barbus meridionalis) que viuen a les netes i propietaris i de l’Administració per tal de recuperar-ne té un caràcter marcadament mediterrani i està cosa a l’hivern sovint és l’únic arbre amb fulla. A especial. La seva captura és totalment prohibida. oxigenades aigües de la capçalera de l’Anyet i de les poblacions. molt condicionada a la secular proliferació més, és precisament en aquesta estació quan Per preservar-ne l’hàbitat s’han creat dues reserves l’Orlina. Per preservar-ne l’existència les zones d’incendis que ha patit. Els arbres són escassos, fructifica i d’aquesta manera pot proporcionar 1 Duc (Bubo bubo) naturals parcials i existeix un Centre de Reproducció altes de les riberes són refugis de pesca. hi ha algun bosquet d’alzina surera i exemplars aliment a un bon nombre d’animals a l’època de Tortugues (CRT del Santuari del Camp, a La diversitat de mamífers en el Paratge Natural La vegetació aïllats d’alzina, roure martinenc o auró negre. de l’any més adversa. D’altra banda, la peculiar 2 Xoriguer petit (Falco naumanni) Garriguella) amb la finalitat d’aconseguir-ne, cada i la seva zona d’influència és notable, s’hi han A les rieres trobem el vern i l’àlber (Populus disposició de les branques, que es ramifiquen any, nous exemplars per ser alliberats. comptabilitzat 44 espècies, nombre que suposa alba). La vegetació predominant és el matollar arran de terra, formen un petit espai abrigat que 3 Senglar (Sus scrofa) De les altres espècies de la fauna herpetològica gairebé el 75% del total dels mamífers de Un dels valors naturals més destacats del Paratge amb presència abundant de l’argelaga negra serveix de refugi contra el fred a no pocs animals. (amfibis i rèptils) en destaca la gran varietat. Catalunya. Destaca la presència del porc senglar Natural és l’extraordinària diversitat botànica (Calicotome spinosa), la gatosa (Ulex parviflorus), Per aquesta raó la presència de boix grèvol 4 Vaca de l’Albera Així, ens trobem des d’espècies típicament (Sus scrofa), la llebre (Lepus europaeus) i el conill que atresora. És molt remarcable que en un als nostres boscos de caducifolis té una gran eurosiberianes com la granota roja (Rana (Oryctolagus cuniculus). Darrerament s’hi ha espai relativament petit s’hi trobi una varietat tan importància per a la fauna. Nombre % del total d’espècies a 5 Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) temporaria), el lluert (Lacerta viridis), la serp detectat la presència de muflons (Ovis musimon), considerable d’espècies vegetals. Grup El teix (Taxus baccata) antigament ocupava grans d’espècies Cataluña l’espècie més emblemàtica de l’Albera d’Esculapi (Elaphe longissima) o la serp verda- cabirols (Capreolus capreolus) i daines (Dama A la zona de Requesens-Baussitges dominen extensions, però actualment resta confinat a Mamífers 49 63 i-groga (Coluber viridiflavus), que es troben a dama) procedents de repoblacions efectuades en l’alzina surera (Quercus suber), l’arboç o llipoter unes poques localitzacions a la muntanya mitjana 6 La tramuntana modela les capçades: Faig ajagut zones veïnes. (Arbutus unedo), l’alzina (Quercus ilex), el on en queden exemplars molt vells. Té un cicle les zones més obagues i enlairades; fins a les Ocells 205 51 Dels carnívors, el més abundant és, sens dubte, castanyer (Castanea sativa), el roure martinenc reproductiu complex i són comptades les zones espècies més ibèriques com el llangardaix comú 7 Auró blanc (Acer campestre) (Lacerta lepida), la granota verda (Rana perezi), la guineu (Vulpes vulpes) però també trobem la (Quercus humilis) i el faig (Fagus sylvatica). Però Rèptils 20 70 on hi ha regeneració de l’espècie. És un arbre en el sargantaner gros (Psammodromus algirus), la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela nivalis), hi trobem també d’altres espècies més singulars, Amfibis 11 79 forta regressió arreu d’Europa. A l’Albera n’hi ha 8 Alzina (Quercus ilex) serp verda (Malpolon monspessulanus) o la serp el turó (Mustela putorius), la geneta (Genetta com la blada (Acer opalus), l’auró blanc (Acer molt pocs exemplars, localitzats en amagades blanca (Elaphe scalaris) que ocupen els llocs més genetta) i el gat salvatge (Felis sylvestris). campestre), l’auró negre (Acer monspessulanum), Peixos 12 50 i estretes escletxes de la zona de la capçalera 9 Orquídia (Orchis maculata) secs i assolellats. Entre els petits mamífers podem esmentar la rata l’oma (Ulmus glabra), el bedoll (Betula pendula), Total vertebrats 297 54 de l’Orlina. 490000 495000 500000 505000 510000

Sant Joan d’Albera Puig Neulós 1257 Å Comunicacions i accessos

Ref. de la A Banyuls la Seu d’Urgell A Perpinyà Tanyareda

Puig de Pradets Carreteres 1167 Pic de Sallfort Å Manresa Å980 Lleida Autopista AP-7 de Barcelona a França (sortida -Roses i la Jonquera) A N Barcelona A-2 Madrid-Barcelona-França per la Jonquera 999 I Puig de la L Tarragona R Å R Tortosa N-260 Figueres-Peralada-Llançà-Portbou N Carbassera ’ O Sant Martí C L I diverses carreteres secundàries de l’Albera A D E el Pertús els Límits P Ç A L E R A GI-601 la Jonquera - Cantallops Coll del Pertús 895 A Å Roc del Colom R GI-602 - Sant Climent Sescebes - Espolla A Banyuls 925 E GI-603 Espolla - Rabós - Garriguella Å Baussitges Puig de Llobregat B L Ferrocarrils A ’ Roc de Cols 894 Sant Martí Å Requesens L Coll de Banyuls Barcelona-Portbou (RENFE), estació de Vilajuïga.

Sant Genís Requesens E 4700000 4700000 D d’Esprac A Requesens s’hi arriba per la carretera de la Jonquera a

s í Cantallops, d’on surt una pista forestal de 6 km que ens porta N n Cervera Mas de l’Església I e e G x al Veïnat i al Castell. També s’hi pot accedir per una pista forestal N i t e P n r que surt de Sant Climent Sescebes.

a F Mas Pils Querroig

S e Å 637 e d Rocabertí A la zona culminal de l’Albera s’hi pot accedir amb cotxe per d Puig del Torn a a a r 712 651 r in Å Å una carretera asfaltada que surt al final del poble del Pertús, ja a e l S e i r Puig de ib Coll del Torn França. Aquesta carretera porta al coll de l’Ullat i arriba fins ben E R R O ’ la Calma R l Rib Punta del a prop del puig Neulós (1.257 m), cim culminant de l’Albera. Es R e Mas Corbera r Falcó A Puig d’en Jordà a poden fer passejades a peu pels prats de la carena, visitar l’antic l Puig Bonic ’ d A Å 757 D Coll de Plaja 485 E 679 Å e pou de neu i contemplar l’impressionant panorama sobre el n I Å E N y Puig Balaguer P u M T ortbo Rosselló i l’Empordà. Si continuem per la pista cap a llevant ens Santa Llúcia e A S L S R Punta t Í S portarà, per la fageda, a la reserva natural francesa de la Maçana. A 529 D E Å E L ’ A L VALL DE SAN del Claper B E R A B Les Barbes del Boc Els Castellars I RN T Q S UI Portbou G RZ Å 691 U Cantallops P E A Sant Quirze de Colera, on es pot visitar el monestir i l’ermita de

R N E N S

E ’ Santa Maria, s’hi accedeix per una carretera que podem agafar a E

D Sant Fè D Sant Quirze I N R Cap Marcer Rabós o a Vilamaniscle.

La Jonquera A A dels Solers de Colera R Mas Girarols R R A E D S R E D els Villars N E S Sant Jaume A L L N A T ’ Ri Canadal Q A B era R U d Seu del Parc Autopista GI-601 IR A e Colera i L M Punta del Frare b Z L E oli e D M na E B rs Nacional/Autonòmica r 4695000 4695000 a C E Mas Mallol O Mirador L E T Molinars de 1r ordre Estanys de la Jonquera d E l RA A e ’ GI-500 O R Autonòmica T Font del Conill r l ÀNIA o i n A Refugi lliure de 2n ordre r r a Sant Miquel

e a de Colera

l d Garvet l’Estrada l Carretera asfaltada AP-7 e a s r Puig d’Esquers R Edifici religiós d’interès Bell-lloc Vilartolí Sant Quirc e Espolla u i Å 606 Cap de Ras b i Santa Julita g S t e e ve Pista forestal E ar R r G R a e la a d Castell/Torre

R r R d Rie O A e AD Ferrocarril R l D R Grifeu a A Restes arqueològiques Dolmen de la E C B O GI-504 L’ALT EMPORDÀ Cabana Arqueta S Frontera L a EL Rabós A l D N-II m A R Cim B e R GIP-6021 t E Estanys A a S Límit municipal MAR MEDITERR e GI-602 G l dels Torlits El Castellar A Barrera o cadena L Reserva Natural l Vilamaniscle D o Capmany ’ Parcial (RN) b Sant Climent E r N e Sant Silvestre Base Militar g Sescebes F de Valleta el Port Paratge Natural a E t GIV-6032 d’Interès Nacional R Sant Genís

R del Terrer GIP-6031 A Espai d’interès GIP-6022 N natural (EIN) Font Pudosa GI-502 Llançà Reserva natural de fauna salvatge GI-504 Mollet 4690000 Delfiá N-260 4690000 Mare de Déu de Peralada del Camp A Figueres Centre de Reproducció UTM fus 31N 0 5 km European Datum 1950 ·de Tortugues Font Garriguella Departament de Medi Ambient i Habitatge Institut Cartogràfic de Catalunya 490000 495000 500000 505000 510000 1 2 3 4 5

El patrimoni històric i monumental dels trofeus de Pompeu a la via Domitia-via fortificacions dels segles XIV-XV. Podem admirar molts altres indrets d’interès. Són moltes les - poden assecar-se en estius secs i calorosos. Centre de Reproducció de Tortugues Augusta (s. I aC). belles mostres d’arquitectura popular i casals festes populars i religioses que s’hi celebren, En èpoques d’emigració molts ocells hi troben de l’Albera Hi ha un ric patrimoni d’art romànic, l’estil propi senyorials a la Jonquera: la Posta Reial, Ca l’Armet especialment les festes majors dels pobles - amb repòs i aliment, especialment els que han de És un equipament gestionat per l’entitat Amics de La serra de l’Albera, que té els colls més baixos de l’alta edat mitjana, època en què es consolidà i Can Laporta, a Espolla: castell d’ Espolla i casa sardanes, cercaviles, focs d’artifici etc.- i els travessar el Pirineu en direcció al nord en dies de la Tortuga de l’Albera (ATA) que es troba vinculat al de tots el Pirineu, ha estat de sempre lloc de el poblament del sector. Dins l’àmbit del paratge, dels marquesos de Camps, i també les de Rabós. aplecs a santuaris i ermites. tramuntana. La presència d’una massa estable Paratge Natural. Està situat al santuari de la Mare pas entre els pobles i les cultures d’Europa i la el monument més notable és l’antic monestir Tot l’Empordà és una regió molt rica en patrimoni d’aigua converteix la zona, a més, en un indret de Déu del Camp, a Garriguella. Ha estat creat de península Ibèrica, però també lloc d’establiment benedictí de Sant Quirze de Colera, documentat monumental i històric. Al sector més proper al favorable per a la reproducció de moltes altres cara a la reproducció i conservació de la tortuga humà. En els seus vessants meridionals hi ha des del s. X, del qual resta la magnífica església Paratge Natural destaquem les imponents restes Altres llocs d’interès espècies animals, sobretot amfibis. Als estanys mediterrània, espècie en perill d’extinció. Partint una de les concentracions més importants de basilical i vestigis del claustre, dependències del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, les s’han observat i catalogat 115 espècies d’ocells, d’individus que han viscut sempre en captivitat, monuments megalítics de Catalunya, amb una monàstiques i fortificacions; prop seu hi ha l’antiga belles poblacions de la costa del cap de Creus: 23 de mamífers i 24 de rèptils i amfibis. donats per particulars, es realitza la seva cria i cronologia entre el neolític mitjà i el calcolític parròquia de Santa Maria de Colera, també , Cadaqués, Roses, la ciutat de Bosc de la Maçana Aquesta zona es troba protegida pel Pla general nous individus són alliberats al seu hàbitat natural. (3500-1800 aC). En el terme de la Jonquera es romànica, tot dins el terme de Rabós, a la vall de Figueres amb el conegut Teatre-museu Dalí o el veí Es troba al vessant nord de l’Albera, dins el d’urbanisme de la Jonquera i està inclosa en el Pla Al Centre també hi són presents exemplars destaquen els dòlmens de Canadal, del Mas Sant Quirze. També cal indicar l’ermita de Santa monestir de , els conjunts monumentals terme d’Argelers (Rosselló), en territori francès. d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat pel decret d’altres espècies de tortugues bàsicament de la Baleta, dels Mesclants, del Pedreguer o els Llúcia (s. XII-XIII, abans parròquia de Sant Miquel de Peralada o de Castelló d’Empúries, entre Constitueix una interessant reserva ecològica, 238, de 14 de desembre de 1992. conca mediterrània. Així mateix, també es dóna dòlmens i menhirs dels estanys; en el d’Espolla, de Solans), l’església de Sant Julià dels Torts (s. protegida com a reserva natural. Situat a tan sols informació diversa de l’Albera. els dòlmens de la Cabana Arqueta - un dels XII-XIII) i l’interessant exemplar preromànic de Sant 5 km del mar, es troba entre els 600 i els 1.150 m més grans de l’Albera -, de la font del Roure, Pere del Pla de l’Arca (s. X), a la Jonquera. Les d’altitud i té una extensió de 300 ha. Està format d’Arreganyats i del Barranc - amb una llosa de antigues parròquies de Sant Martí de Baussitges (s. majoritàriament per faig (Fagus sylvatica) i roure coberta amb gravats insculpits -, el menhir de X) i de Sant Genís d’ Esprac (s. XII-XIII), preromànica martinenc (Quercus humilis). No ha estat explotat Castellar o la necròpolis hallstàttica dels Vilars, i i romànica, respectivament, a Espolla; o l’ermita de des de l’any 1850 i conté exemplars de més de a Rabós d’Empordà, els dòlmens de la Coma de Sant Quirc i la parròquia tardoromànica de Sant 300 anys d’edat. A més de l’interès purament Felis, de les Comes Llobes, del Solar d’En Gibert Julià (s. XIII-XIV) a Rabós d’Empordà. botànic, els processos naturals de vida i mort o el menhir del Mas Roquer. Molt a prop, a Sant Al terme de la Jonquera, dominant estratègicament dels arbres afavoreixen la presència d’una fauna Climent Sescebes, hi ha el notable dolmen de la els colls de la serra de l’Albera, hi ha les restes d’invertebrats extremadament rica i variada: s’han Gutina i el menhir de la Murtra o Pedra Gentil. dels castell de Rocabertí, d’un llinatge nobiliari, trobat 1.256 espècies de coleòpters en una 1 Dolmen de la Cabana Arqueta Els colls de Panissars i del Pertús, tots dos vinculat al comtat de Peralada, que tingué un superfície de només 15 ha. paper destacat en la història de Catalunya. al terme de la Jonquera, són els passos més 2 Coll de la Tanyereda transitables de tota la serra, travessats per camins Posseïen també el proper castell de Requesens, Estanys de la Jonquera importants des de temps molt remots. A la ratlla al sud del puig Neulós, que fou reformat a la fi del És una zona de petits estanys i basses de 30 3 Salt del Fitó fronterera amb França hi ha les ruïnes de l’antic s. XIX a la manera fantasiosa pròpia de l’anomenat ha de superfície. Es troba a l’extrem meridional monestir de Santa Maria de Panissars (s. XI), que romanticisme arquitectònic, que havia posat en del terme municipal de la Jonquera, prop dels tingué una funció d’hospital de camí; excavacions voga a França Viollet Leduc; prop seu hi ha el termes de Cantallops i Capmany. L’Estany Gros 4 Fageda a Requesens arqueològiques recents han posat al descobert santuari de Santa Maria de Requesens (s. XVIII), (3,5 ha) és l’únic que té aigua tot l’any, mentre que vestigis de la calçada romana i grans blocs de centre de devoció popular. Un tercer castell del els altres - estany Petit, estany de Baix, estany 5 Instal·lacions del Centre de Reproducció de Tortugues pedra que han estat identificats amb les restes terme era el de Canadal, del qual resten notables de Terra Negra, estany d’en Figa i els Ullastres de l’Albera, a Garriguella 2 3 4

Informació i Centres d’interès Agricultura i altres usos Normes i consells Superfície (Servei de Planificació DMAH. Actualització dades: 2008) Oficina i Centre d’informació del Paratge Natural 4.207 ha. (inclou 969 ha de reserves naturals i 742 ha Els cultius més representatius de les parts baixes • Aquesta zona té un alt risc d’incendi, no es a Espolla de la Reserva annexa de Sant Quirze de Colera) de l’Albera són la vinya i l’olivera. El primer, molt permet fer-hi foc. Rectoria Vella arrelat en aquestes contrades, es troba dins de la • Els vehicles només poden circular per les pistes C/ Amadeu Sudrià, 3 zona vitícola amb denominació d’origen Empordà- senyalitzades. No es pot sortir de les pistes. Cal 17753 Espolla Municipis , i produeix vins rosats i negres joves, evitar els sorolls i les velocitats excessives. Hi Telèfon: 972 54 50 79 Espolla La Jonquera Fax: 972 54 51 39 afruitats i lleugers, entre 11 i 12º, i vins negres de ha pistes d’accés motoritzat restringit que cal Rabós criança, robusts, fins a 14º. Mereixen una atenció respectar. A/e: [email protected] especial els vins dolços, la garnatxa, obtinguda • Cal respectar la flora, no es permet d’arrencar http://www.parcsdecatalunya.net del cep del mateix nom, de gran qualitat. Altres o malmetre cap classe de vegetal. Comarques ceps destacats són el carinyena, el macabeu i • El boix grèvol és espècie protegida. Està Centre d’informació del Paratge Natural L’Alt Empordà el xarel·lo. Hi ha cooperatives vinícoles a Rabós, rigorosament prohibit tallar-ne les branques. a La Jonquera Espolla, Garriguella, Vilamaniscle, Mollet de • Cal respectar la fauna i els seus hàbitats. És Can Laporta Data de creació Peralada, Peralada, Sant Climent Sescebes, prohibit capturar o molestar als animals fora de C/ Major, 2 Llei 3/1986, de 10 de març, que declara paratge Capmany i Masarac. les espècies cinegètiques i amb els permisos 17700 La Jonquera natural d’interès nacional els terrenys del vessant sud La superfície dedicada a cultiu de l’olivera es oportuns. Telèfon: 972 55 52 58 del massís de l’Albera. tradueix també en una indústria productora d’oli, • La tortuga mediterrània és una espècie si bé de menys importància que la vinícola, protegida en perill d’extinció. La seva captura Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera Protecció de caràcter internacional és present també als pobles del vessant sud està especialment perseguida i constitueix un Santuari de la Mare de Déu del Camp Xarxa Natura 2000. Regió Mediterrània. de l’Albera. A la població d’Espolla hi ha una delicte greu. 17780 Garriguella cooperativa de producció. • L’acampada lliure és prohibida. Telèfon: 972 55 22 45 Dins el camp de la ramaderia, cal destacar la • És totalment prohibit llençar deixalles. ramaderia bovina de caràcter carni, present en tota D’altres telèfons d’interès la superfície del Paratge. Els ramaders celebren 1 Pela del suro, un aprofitament tradicional a l’Albera Veïnat de Requesens (restaurant i visites al castell) encara la tradicional festa transfronterera de Telèfon: 972 19 30 81 l’esquellada. 2 La vinya i l’olivera són els conreus més característics Corral de Sant Quirze (restaurant) Una altre aprofitament característic de l’Albera és de l’Albera Telèfon: 972 19 31 86 la pela del suro, possible gràcies al les extenses 3 Bell cromatisme de la fageda a la tardor superfícies que ocupa el bosc d’alzina surera. 4 Rabós, amb la peculiar església fortificada de Sant Julià

Contraportada: Coll de Banyuls, llegendari pas del contraban català

1 © DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, Direcció General del Medi Natural SERVEI DE PARCS Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Dipòsit legal: B-16565-2005 Maquetació: Lluís Mestres / Jordi Ruiz / Marta Vilches Autors de les fotografies: Richard Martin, Jaume Justafré, Joan Budó, Xavier Capalleras i arxiu fotogràfic de la Jonquera. www.parcsdecatalunya.net