1
Des de que la colla de xeremiers, allà pel segle XVII, deixaren de formar part de l’antiga formació de ministrils, uns dels trets característic d’aquells homes (on hi sovintejaven els pastors) va ser que eren sonadors , o sigui, que tocaven d’oïda, memorit- zant les cançons que escoltaven. Els músics , o sigui, les persones que sabien música, d’una forma general no s’interessaren gaire per aquests instruments. I així fou fins al ressorgiment de la cultura de la pagesia, de les seves músiques i tonades, del seu ball, i per tant, també de les xeremies, allà pels anys 70 del segle passat.
Un dels problemes que es trobaren els estudiosos de les xeremies fou la mancança de repertori escrit per aquests instru- ments. De tal forma que per aquells anys començà una recerca de partitures antigues al mateix temps que es feren un bon grapat de transcripcions de música xeremiera per tal de recuperar i conservar escrites aquelles melodies per al seu posterior estudi i/o difusió. Uns dels primers en començar aquest treball foren Joan Morey i Antoni Artigues, entre d’altres. A partir d’aquells anys es transcriviren a mà moltes melodies i també se’n crearen de noves. Algunes d’aquestes partitures s’incl- ogueren dins els primers llibres que es van editar sobre el món dels xeremiers. Altres, circularen a base de copies fetes a mà, i quan la tecnologia ho permeté: fotocòpies. I fotocòpies de fotocòpies! Degradant-se algunes reproduccions fins al punt de que amb prou feina es podia llegir la partitura. Fins que aparegueren els ordinadors i les impressores i ja es pogueren fer par- titures molt més clares i precises.
Referint-se al tamborí, destaca la poca escriptura que hi ha sobre el seus ritmes, ja que fins fa poc, era habitual obviar aquest instrument i donar per entès el ritme que havia de dur, o senzillament, improvisar-ho.
Gràcies a Internet, avui en dia, el problema de les partitures està bastant resolt. Encara que, no tothom té facilitat, o volun- tat, d’accedir a la Xarxa. I no tothom està disposat a fer-hi una recerca de partitures per imprimir-se-les i així poder-les estu- diar.
Per aquest motiu, per facilitar l’accés i disponibilitat a aquest material d’estudi, he creat aquest llibret on hi podreu trobar noves i velles cançons. Algunes d’aquestes peces també incorporen escrit el ritme del tamborí (He procurat escriure-ho quan un cert tipus de ritme és peculiar, o es veu per primera vegada).
Aquest replec de peces no pretén esser un compendi exhaustiu o històric de les cançons xeremieres. Si fos així necessitaríem varis cançoners com aquest. Afortunadament l’actual cultura musical dels xeremiers és molt més rica i extensa que aquest llibret, sobretot si volguéssim comptar amb les diferents versions que hi ha de les cançons més populars. Aquesta diversitat de versions es deu al fet de que els xeremiers, al tocar d’oïda, sonaven les cançons així com les recordaven, o senzillament així com podien.
Amb aquest cançoner voldria que les cançons aquí transcrites fossin profitoses tant per als músics com per als sonadors. He concebut aquest cançoner com una eina de treball per ajudar als meus alumnes de flabiol i de xeremia, i que sonant, sonant, aprenguin a conèixer, dominar, i estimar aquests instruments.
He intentat abastar, de forma pràctica, el màxim de cançons populars que conec. També m’he atrevit a afegir-hi algunes de les meves cançonetes (per passar-les a net) o d’altres escrites per amics meus.
No hi ha un criteri estricte per l’ordre d’aparició de les partitures: el grau de dificultat, l’espai disponible, la conveniència, o senzillament l’atzar, són alguns dels motius de l’ordre aplicat. Per accedir fàcilment a les cançons hi ha dos índexs: un d’alfa- bètic i un altre segons l’ estil de la cançó. Podríem discutir una estona sobre el què entenc jo per estil ; quants n’hi podria ha- ver; i quins noms rebrien; però per això es necessitaria, segurament, tot un llibre sencer. Per tant, us haureu de conformar amb els que aquí apareixen, alguns d’ells creats de forma intuïtiva o bé del tot subjectiva (per exemple: les “Cançons Medie- vals”, no n’hi ha cap que realment ho sigui, però tenen un caire que més o menys s’hi assembla).
Esper que vos sigui de profit. Antoni Genovart Espinosa
Sant Llorenç des Cardassar, maig de 2014.
Il·lustracions: Tomàs Barceló Castelà
2
Tipus Nom Núm pàg Tipus Nom Núm pàg
4 BALLS 31 MARXES Jaleo 93 49 Aquests de Sa Capa Negre 71 38 Sant Antoni 29 17 Ball de Noces d'Arenys de Munt 60 32 Sant Joan Pelut 15 10 Bauxa 34 19 Uztai Dantza 77 41 Cançó de na Maria del Mar 42 23 Cançó per n'Aina 58 31 5 BOLEROS Cançoneta 1 52 28 Bolero Airós 46 25 Cançoneta 2 44 24 Bolero Antic 22 13 Cercaviles d'Artà 92 48 Bolero de Pòrtol 28 16 Cercaviles de Muro 51 28 Bolero de Santa Maria 7 6 Cercaviles de Sant Llorenç 23 14 Bolero des Molinar 68 36 Cercaviles de Son Servera 61 33 El Bon Jesuset 2 3 Es Garballó 87 46 1 COPEO Gaztelugatxeko Martxa 89 47 Copeo de Muntanya 32 18 Marxa Bretona 79 42
M'és Igual 66 35 1 HAVANERA Mitta Dansa 90 47 Repartiment de Coques 35 20 Nans de Tarragona 54 29 No en Volem Cap 13 9 5 HIMNES Passejant 72 38 Amazing Grace 94 49 Per Anar de Copes 14 9 Himne de l'Alegria 95 50 Per Tocar Caminant 1 4 4 Himne de Riego 96 50 Per Tocar Caminant 2 27 16 Himne Espanyol 98 51 Per Tocar Caminant 3 12 8 La Balanguera 97 51 Sa Llombardera 70 37 Ses Jornades 25 15 23 JOTES Ses Porgueres 37 21 Ball de Sa Cisterna 65 35 Tià Tianet 41 23 Cançó de Sa Corbaia 48 26 Tonada den Pixedis 43 24 Dimoni de Santa Praxedis 24 14 Tripetes 18 11 Ets Txeretxes 31 18 Un Dia de Fira 62 33
Jota de Muro 17 11 Jota de Sa Teulera 21 13 2 MASURQUES Jota de Sant Marçal 16 10 Masurca de Bretonya 39 22 Jota des Bassiot 80 42 Valset d'Estiu 40 22 Jota des Llargos 57 31 Jota des Puig de Sa Font 75 40 6 NADALES Jota des Vermar 47 26 Bona Nit 102 54 Jota Matinada 81 43 El Desembre Congelat 105 56 Jota Menor 59 32 El Noi de la Mare 101 54 Jota Murera 36 20 El Petit Timbaler 106 56 Mateix Amorosa 67 36 Fum, Fum, Fum 103 55 Mestre Guillemet 1 3 Jingle Bells 104 55 Na Pixedis Torta 45 25 Sa Calera 10 7 1 POLCA Sa Calistrona 69 37 Sa Polca Ruca 53 29 Sa Serverina 38 21
Ses Rodes 33 19 Sonada Llorencina 49 27 11 CANÇONS VARIADES Sor Tomaseta 9 7 Calabruix 99 52 Cançó de Noces 91 48 Cançó des Xeremier 63 34 13 ESTIL MEDIEVAL Dharma 74 39 Ball de l'Ós 8 6 El Dimoni Entre els Sastres 82 43 Ball de ses Quatre Espases 50 27 Entrades 19 12 Ball des Capvespre 86 45 Entre Canyes 20 12 Ball d'Estranys 56 30 Es Flabiol per Alt 100 53 Cançó per na Cecília 55 30 Galarina 11 8 Deku Palace 84 44 Matinada 3 4 Es Pou Salat 76 40 Te Donam els Molts d'Anys 64 34 Kornamuses 73 39
Martingala 83 44 Sa Cervera 88 46 3 VALSOS Sa Medieval 26 15 Ball des Còssil 6 5 Sa Nova Medieval 78 41 Es Pont de París 5 5 Saltarel·lo 85 45 Mateixa dels Cavallets 30 17
106 Cançons en Total 3
Nom Núm Pàg. Estil Nom Núm Pàg. Estil
Amazing Grace 94 49 himne Jota de Muro 17 11 jota Aquests de Sa Capa Negre 71 38 marxa Jota de Sa Teulera 21 13 jota Ball de l'Ós 8 6 medieval Jota de Sant Marçal 16 10 jota Ball de Noces d'Arenys de Munt 60 32 marxa Jota des Bassiot 80 42 jota Ball de Sa Cisterna 65 35 jota Jota des Llargos 57 31 jota Ball de ses Quatre Espases 50 27 medieval Jota des Puig de Sa Font 75 40 jota Ball des Capvespre 86 45 medieval Jota des Vermar 47 26 jota Ball des Còssil 6 5 vals Jota Matinada 81 43 jota Ball d'Estranys 56 30 medieval Jota Menor 59 32 jota Bauxa 34 19 marxa Jota Murera 36 20 jota Bolero Airós 46 25 bolero Kornamuses 73 39 medieval Bolero Antic 22 13 bolero La Balanguera 97 51 himne Bolero de Pòrtol 28 16 bolero Martingala 83 44 medieval Bolero de Santa Maria 7 6 bolero Marxa Bretona 79 42 marxa Bolero des Molinar 68 36 bolero Masurca de Bretonya 39 22 masurca Bona Nit 102 54 Nadala Mateix Amorosa 67 36 jota Calabruix 99 52 tonada Mateixa dels Cavallets 30 17 vals Cançó de na Maria del Mar 42 23 marxa Matinada 3 4 tonada Cançó de Noces 91 48 tonada M'és Igual 66 35 marxa Cançó de Sa Corbaia 48 26 jota Mestre Guillemet 1 3 jota Cançó des Xeremier 63 34 tonada Mitta Dansa 90 47 marxa Cançó per na Cecília 55 30 medieval Na Pixedis Torta 45 25 jota Cançó per n'Aina 58 31 marxa Nans de Tarragona 54 29 marxa Cançoneta 1 52 28 marxa No en Volem Cap 13 9 marxa Cançoneta 2 44 24 marxa Passejant 72 38 marxa Cercaviles d'Artà 92 48 marxa Per Anar de Copes 14 9 marxa Cercaviles de Muro 51 28 marxa Per Tocar Caminant 1 4 4 marxa Cercaviles de Sant Llorenç 23 14 marxa Per Tocar Caminant 2 27 16 marxa Cercaviles de Son Servera 61 33 marxa Per Tocar Caminant 3 12 8 marxa Copeo de Muntanya 32 18 copeo Repartiment de Coques 35 20 havanera Deku Palace 84 44 medieval Sa Calera 10 7 jota Dharma 74 39 tonada Sa Calistrona 69 37 jota Dimoni de Santa Praxedis 24 14 jota Sa Cervera 88 46 medieval El Bon Jesuset 2 3 marxa Sa Llombardera 70 37 marxa El Desembre Congelat 105 56 Nadala Sa Medieval 26 15 medieval El Dimoni Entre els Sastres 82 43 tonada Sa Nova Medieval 78 41 medieval El Noi de la Mare 101 54 Nadala Sa Polca Ruca 53 29 polca El Petit Timbaler 106 56 Nadala Sa Serverina 38 21 jota Entrades 19 12 -- Saltarel·lo 85 45 medieval Entre Canyes 20 12 tonada Sant Antoni 29 17 ball Es Flabiol per Alt 100 53 tonada Sant Joan Pelut 15 10 ball Es Garballó 87 46 marxa Ses Jornades 25 15 marxa Es Pont de París 5 5 vals Ses Porgueres 37 21 marxa Es Pou Salat 76 40 medieval Ses Rodes 33 19 jota Ets Txeretxes 31 18 jota Sonada Llorencina 49 27 jota Fum, Fum, Fum 103 55 Nadala Sor Tomaseta 9 7 jota Galarina 11 8 tonada Te Donam els Molts d'Anys 64 34 tonada Gaztelugatxeko Martxa 89 47 marxa Tià Tianet 41 23 marxa Himne de La Alegria 95 50 himne Tonada den Pixedis 43 24 marxa Himne de Riego 96 50 himne Tripetes 18 11 marxa Himne Espanyol 98 51 himne Un Dia de Fira 62 33 marxa Jaleo 93 49 ball Uztai Dantza 77 41 ball Jingle Bells 104 55 Nadala Valset d'Estiu 40 22 masurca
4
Mestre Guillemet 1 jota (Cançó Popular)
Presto Xeremia
Tamborí
El Bon Jesuset 2 marxa (Cançó Popular)
Andante
Xeremia
Tamborí
5
Matinada tonada 3 (Cançó Popular)
Andante
Per Tocar Caminant 1 4 marxa (Cançó Popular)
Allegro
6
Es Pont de París vals 5 (Cançó Popular)
Allegro
Ball des Còssil 6 vals (Cançó Popular)
Allegro
7
Bolero de Santa Maria 7 bolero (Cançó Popular)
Moderato
Ball de l’Ós 8 medieval (Cançó Popular)
Allegro
8
Sor Tomasseta 9 tonada (Cançó Popular)
Moderato
Presto
Sa Calera 10 jota (Cançó Popular)
Presto
9
Galarina 11 tonada (Autora: Maria del Mar Llull)
Allegro
Per Tocar Caminant 3 12 marxa (Cançó Popular)
Allegro
10
No en Volem Cap 13 marxa (Cançó Popular)
Allegro
Per Anar de Copes 14 marxa (Cançó Popular)
Allegro
11
Sant Joan Pelut 15 ball (Dansa Tradicional de la festa de Sant Joan, a Sant Llorenç)
Presto
Jota de Sant Marçal 16 jota (Autor: Xavier Juan)
Presto
12
Jota de Muro 17 jota (Cançó Popular)
Presto
Tripetes 18 marxa (Cançó Tradicional Provençal)
Allegro
13
3 Tipus d’Entrada 19
1
Ad Libitum i molt cantat
2
3
Entre Canyes 20 tonada (Autor: Tomàs Barceló)
Allegro
14
Jota de Sa Teulera 21 jota (Autor: Pep Zanoguera)
Presto
Bolero Antic 22 bolero (Autor: Bartomeu Calatayud)
Moderato
15
Cercaviles de Sant Llorenç 23 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
El Dimoni de Santa Praxedis 24 jota (Autor: Antoni Genovart)
Presto
16
Ses Jornades 25 marxa (Cançó Popular)
Andante
Sa Medieval 26 medieval (Variació sobre la cançó: “Ballo in Fa Diesis Minore”, d’Àngelo Branduardi)
Andante
17
Per Tocar Caminant 2 27 marxa (Cançó Popular)
Presto
Bolero de Pòrtol 28 bolero (Autor: Antoni Roig)
Moderato
18
Sant Antoni 29 ball (Cançó Tradicional de les festes de Sant Antoni a Mallorca)
Presto
Mateixa dels Cavallets 30 vals (Cançó Popular)
Allegro
19
Ets Txeretxes 31 jota (Cançó Popular)
Presto
Copeo de Muntanya 32 copeo (Cançó Popular)
Presto
20
Ses Rodes 33 jota (Cançó Popular)
Presto
Bauxa 34 marxa (Variació sobre una marxa dels feixistes italians)
Allegro
21
Repartiment de Coques 35 havanera (Cançó Popular)
Lento
Jota Murera 36 jota (Cançó Popular)
Presto
22
Ses Porgueres 37 marxa (Cançó Popular)
Andante
Sa Serverina 38 vals (Autor: Pep Zanoguera)
Allegro
23
Mazurca da Bretoña 39 masurca (Cançó Tradicional de Bretonya, Lugo)
Allegro
Ritme de masurca: un cop fluix al cércol del tamborí i dos cops forts a la pell.
Valset d’Estiu masurca 40 (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
24
Tià Tianet 41 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
Cançoneta de na Maria del Mar 42 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
25
Tonada den Pixedis 43 marxa (Cançó Popular)
Allegro
Cançoneta 2 44 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Andante
26
Na Pixedis Torta (Jota de l’Oferta) 45 jota (Cançó Popular)
Presto
Bolero Airós 46 bolero (Cançó Popular)
Moderato
27
Jota des Veremar 47 jota (Cançó Popular)
Presto
Cançó de Sa Corbaia 48 jota (Autor: Pep Lluís Rufo)
Presto
28
Sonada Llorencina 49 jota (Autor: Antoni Genovart)
Presto
Ball de Ses Quatre Espases 50 medieval (Autor: Pau Huergo)
Allegro
29
Cercaviles de Muro 51 marxa (Cançó Popular)
Andante
Cançoneta 1 52 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
30
Sa Polca Ruca 53 polca (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
Nans de Tarragona 54 marxa (Cançó Popular Catalana)
Allegro
31
Cançó per a Cecília 55 medieval (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
Ball d’Estranys 56 medieval (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
32
Jota dels Llargos 57 jota (Cançó Popular)
Presto
Cançó per n’Aina 58 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
33
Jota Menor 59 jota (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
Balls de Noces d’Arenys de Munt 60 marxa (Cançó Popular Catalana)
Allegro
34
Cercaviles de Son Servera 61 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Andante
Un Dia de Fira 62 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
35
Cançó des Xeremier 63 tonada (Autor: Antoni Genovart) Moderato
Te Donam els Molts d’Anys (Happy Birthday) 64 tonada (Autores: Patty Hill i Mildred Hill)
Adagio
36
Ball de Sa Cisterna 65 jota (Cançó Tradicional d’Artà)
Presto
M’És Igual 66 canon (Autor: Antoni Genovart)
Es poden solapar, o sonar simultàniament, A, B i C
Andante
37
Mateixa Amorosa 67 jota (Cançó Popular)
Presto
Bolero des Molinar 68 bolero (Autor: Xavier Juan)
Moderato
38
Sa Calistrona 69 jota (Cançó Popular)
Presto
Sa Llombardera 70 marxa (Autor: Tomeu Bonet)
Andante
39
Aquests de sa Capa Negre 71 marxa (Cançó Popular)
Andante
Passejant 72 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
40
Kornamuses 73 medieval (Autor: Pau Huergo)
Ad Libitum Andante
Dharma (Popurri de Cançons) 74 tonada (Autor: Companyia Elèctrica Dharma)
Allegro
41
Jota des Puig de Sa Font 75 jota (Autor: Bartomeu Calatayud)
Presto
Es Pou Salat 76 medieval (Autor: Tomeu Bonet)
Allegro
42
Uztai Dantza 77 ball (Dansa Popular Basca)
Andante
Sa Nova Medieval 78 medieval (Autor: Antoni Genovart)
Presto
43
Martxa Bretona 79 marxa (Cançó Popular de Bretanya)
Andante
Jota des Bassiot 80 jota (Autor: Rodrigo Tenorio)
Presto
44
Jota Matinada 81 jota (Cançó Popular)
Presto
El Dimoni Entre els Sastres 82 tonada (Cançó Popular: “Devil among the tailors”)
Lento i anar accelerant
45
Martingala 83 medieval (Autor: Antoni Genovart) Moderato
Deku Palace 84 medieval (Verisó del Tema Musical del Vídeo Joc: The Legend of Zelda, Majora's Mask )
Andante
46
Saltarel·lo 85 medieval (Ball Medieval)
Andante
Ball des Capvespre 86 medieval (Autor: Pau Huergo)
Allegro
47
Es Garballó 87 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Andante
Sa Cervera 88 medieval (Autor: Antoni Genovart)
Ad Libitum, molt cantat
Allegro
48
Gaztelugatxeko Martxa 89 marcha (Autor: Kepa Junkera)
Presto
Mitta Dansa 90 marxa (Autor: Pau Huergo)
Allegro
49
Cançó de Noces 91 tonada (Autor: Antoni Massanet)
Andante
D.C. i Fine
Fine
Cercaviles d’Artà 92 marxa (Autor: Antoni Genovart)
Allegro
50
Jaleo 93 ball (Cançó Tradicional de Menorca)
Presto
Amazing Grace 94 himne (Himne Cristià)
Adagio
51
Himne de l’Alegria 95 himne (Himne Europeu)
Moderato
Himne de Riego 96 himne (Himne de l’Antiga República)
Andante
52
La Balanguera 97 himne (Himne de Mallorca)
Allegro
Himne Espanyol 98 himne (Himne d’Espanya)
Moderato
53
Calabruix 99 tonada (Autor: Antoni Genovart)
A 2 veus
Moderato = 70 Xerem.
Flab.
Tamb.
54
Es Flabiol per Alt 100 tonada (Autors: Tomàs Barceló i Antoni Genovart)
A 3 veus
Allegro
Flabiolet FA
Xeremia DO
Flabiol DO
55
El Noi de la Mare 101 nadala (Nadala Popular Catalana)
Presto
Bona Nit 102 nadala (Autor: Bartomeu Calatayud)
Allegro
56
Fum, Fum, Fum 103 nadala (Cançó Popular Catalana)
Allegro
Jingle Bells 104 nadala (Autor: James Pierpont)
Allegro
57
El Desembre Congelat 105 nadala (Nadala Popular Catalana)
Allegro
El Petit Timbaler 106 nadala (Nadala Popular Nord-americana)
Moderato
58
UNA MICA D’HISTÒRIA “gaita”, o també com a “Sac” o “Sac de gemecs” (com encara se l'anomena a Catalunya). A altres indrets dels països catalans també rep, o rebia (ha desapare- La Xeremia té un so molt fort i penetrant, i no es poden fer notes fluixes ni suaus, gut a molts indrets), altres noms: musetes, cabretes, criatura verda, coixineres, és propi d'un instrument fet per a sonar al carrer. A Mallorca, és sobretot un sacs de les aspres, ploraneres, bots de les nines, bots de vent, bunes, botelles, instrument popular, molt vinculat a la música que es fa a les festes dels pobles i manxes borregues, catarinetes, etc. amb un fort arrelament dins la cultura mallorquina. A la resta de les illes de l'arxi- Les xeremies eren un cant de tradició familiar que no s'ensenyava, sinó que pèlag balear no hi ha tradició d'aquest instrument. s'havia d'aprendre d'oïda i, de vegades, d'amagat. Durant alguns anys fou una La seva presència està totalment arrelada a dins les festes i dins els temps d'es- manera de viure i anaven ben alerta a ensenyar-ne gaire. barjo d'arreu de tot Mallorca, fins al punt en que tots els mallorquins coincidim en dir: “El so de la xeremia fa festa!”, relacionant el so de les xeremies amb senti- Les xeremies mai varen estar realment a punt de desaparèixer, el que va passar ments positius i d'alegria. Hi ha pocs llocs on la xeremia participi de cerimònies o fou que estaven en mans de clans bastant tancats, normalment familiars. Els instruments, molt difícils d’aconseguir, i el repertori emprat, passaven de pares a processons tristes. En canvi als esdeveniments solemnes i, sobretot, als alegres hi fills, o de padrins a néts, tenint aquest repertori molt gelós, fins al punt de que hi sol ser habitual. Curiosament, es sol tenir la impressió de que el xeremier és una persona animada i divertida, amic de la gresca i la xerinola, la qual cosa no sem- havia colles que no volien sonar si veien que davant d'ells hi havia una altra colla pre és així. o algun xeremier que no fos “dels seus”, evitant així que els hi poguessin copiar les seves cançons. El motiu d’aquesta gelosia era purament pecuniari, s’hi gua- La invenció d'aquest instrument es perd a dins l'antigor de la història. Hi ha gra- nyaven molts doblers sonant les xeremies. vats de l'antic Egipte on es veuen músics sonant un instrument molt consem- A partir dels anys 70 del segle passat a tota Europa hi hagué un reviscolament del blant, però en una forma un tant rudimentària. Els romans ja empraven un ins- folklore, dels valors i de la cultura del camp, de la foravila . Valors menyspreats trument consemblant a l'actual gaita anomenat “Tibia Utricularis”, que era l'ins- trument de la infanteria romana, el qual estava format per dues caramelles afegi- des dels inicis de l'era industrial. Aquesta ona arribà amb especial força a tot des a una bufeta d'animal, a la qual se l'insuflava aire mitjançant un bufador. Espanya ja que durant el franquisme el folklore regionalista havia estat en mans Sembla que l'antic emperador Neró no sonava una lira, sinó un “Utricularis”. de la 'Sección Femenina de la Falange', amb els seus 'coros y danzas' convertint Aquest instrument rudimentari anà evolucionant en el temps però a Europa no hi el folklore regional amb una pantomima i donant al folklore “nacional” (sobretot torna a haver referències fins al segle IX. a la música flamenca i a la “música española”) un caràcter representatiu de tots els espanyols. I a Mallorca es crearen noves escoles de ball de bot en una forma Pareix que la gaita amb grall és una derivació de l'antiga de voler reivindicar “lo nostro”. “xirimia” (una mena de dolçaina): un sac al qual se li ha afegit una “xirima”. Ambdós instruments varen conviure durant I de les escoles de ball de bot, i al mateix temps, i debut al ma- molts anys sonant conjuntament. No se sap quan se l'hi afegí teix impuls, de per dins la universitat de Palma sorgiren les el sac i la trompa, alguns historiadors asseguren que fou a les primeres colles de xeremiers que no provenien de la pagesia. regions provençals on aparegueren per primera vegada durant Per primera vegada les xeremies estaven en mans de gent “amb sabers”. I la xeremia es convertí amb una mena d'icona del l'alta Edat Mitja. La seva extensió a la resta del continent mallorquinisme. europeu, a les Illes Britàniques i al Magrib (al nord d'Àfrica), fou aparentment molt ràpida, propiciada pels joglars i els Es començà a mirar de recuperar els instruments de la colla de músics occitans. Segons les primeres notícies escrites sobre xeremiers. Es cercaren formes i maneres de copiar, reproduir i aquest instrument a Mallorca, sembla que arribà a l'illa de la millorar els antics instruments, tan en estètica com en qualitat mà de Jaume I el Conqueridor, encara que no està clar si l’ins- sonora i musical. instrument que vingué amb els catalans era una “xirimia” (actual “tarota”) o bé un “sac de gemecs” (gaita). I així, a finals dels anys 70 principis o dels 80, sorgiren els primers constructors, que, encara que no eren luthiers professionals sinó que eren artesans, sí que El flabiol de la colla de xeremiers és d'origen incert. Pareix ser que aquests flabi- aconseguiren fer instruments d'una qualitat molt acceptable, i anaren millorant ols per a una sola mà van aparèixer cap al segle XIII només a Europa i sobtada- la tècnica amb els anys. I sobretot, per primer cop es podien comprar instru- ment. Gaudí de gran popularitat i la seva aparició va ser revolucionària pel fet ments nous, i a preus accessibles. que un sol executant pogués interpretar el ritme i la melodia al mateix temps, amb la mà esquerra un flabiol i amb la dreta la baqueta que percudeix en el D'aquesta nova fornada de xeremiers, a finals dels anys 80, sortiren els primers tamborí, el qual, depenent de l'instrument que l'acompanya, penja amb una mestres xeremiers amb voluntat d'ensenyar a sonar bé l'instrument. I a mitjans corretja en bandolera en el cas de flautes llargues (Chiflo, Pito, Txistu, Silbo, dels anys 90 a Sant Llorenç des Cardassar es va fer el primer “Taller de Xeremi- Chirula...) i de vegades del canell (flabiol eivissenc) o bé, com en el cas del flabiol es”, enfocat cap a un alumnat variat i nombrós. Amb una tècnica musical, d'exe- mallorquí, entre el dit índex i el polze. cució i coneixement de l'instrument ja encaminada a la formació musical del futur xeremier. I amb nous i suficients instruments i material didàctic a l'abast La xeremia mallorquina al llarg del temps no ha evolucionat gaire, encara es dels alumnes. sembla molt al “sac” que sonava a les corts medievals. A finals dels anys 90 del passat segle, els “Tallers de xeremies” (ensenyament no La colla de xeremiers a Mallorca abans formava part del grup de Ministrils, for- reglat de l'instrument) floriren com a bolets pels diferents pobles, convertint-se mació musical que pertanyia al Consell de Mallorca, fins a la seva desaparició a en pocs anys en cursos musicals, incorporant així les xeremies a algunes escoles principis del segle XX. Estava composta per: Vàries tarotes, trompa natural, saca- de música, d’on destacà durant uns anys l'Escola de Xeremies de l'Escorxador, a butx, baixó, bombarda, flabiol i tamborí, i el sac de gemecs. Cap al segle XVII, Palma, sobrepassant la seixantena d’alumnes. A principis del segle XXI s'obrí quan els Ministrils ingressaren al servei de la Catedral per un conveni amb el l'aula de Música Popular al Conservatori de Música de Palma, on també durant Gran i General Consell (l'antic govern de l'illa de Mallorca), els xeremiers foren uns anys hi fou part important l'estudi de la xeremia i del flabiol amb el tamborí. apartats de la banda de ministrils i substituïts per l'òrgan en l'interior de l'esglé- sia, i van continuar la seva tasca al marge de la nova visió culta dels seus antics Des de que les xeremies han entrat a dins les escoles de música, o des de que col·laboradors. De l'antic grup de Ministrils sortí la “cobla de tres quartans”, i s'ensenyen en diferents “tallers de xeremies” (classes no reglades) és molt habi- després de la desaparició de les tarotes i del sacabutx es quedà reduïda a una tual veure-les sonar amb bandes (algunes superen els 20 membres), essent cada simple colla de músics, anomenada “mitja cobla”: un sac de gemecs i un flabiol dia més freqüent sentir aquests grups sonar les seves cançons a dues o més veus, amb el tamborí, coneguda arreu de Mallorca amb el nom de “colla de xeremi- i/o acompanyats d'altres instruments. ers”, o dit vulgarment: “ses xeremies”, essent una de las formacions musicals, La colla de xeremiers encara està cercant nous camins musicals i cada vegada és encara vives, més antigues de tot Europa. A partir d'aquest moment i fins als més normal veure-la formant part en grups de diferents formacions musicals: anys setanta del segle XX, els pastors van ser els hereus i guardians de la tradició Xeremia, flabiol amb tamborí i/o tabal, tarota en Do, tarota en Fa, trombó... de la cornamusa a Mallorca, per bé o per mal. recuperant així l'antiga formació de la cobla; integrats a dins grups de ministrils; sonant puntualment amb alguna banda de música; sonant amb grups de música Fins al segle XIX, a Mallorca l'actual xeremia, era coneguda com a “cornamusa”,59 rock, folk... etc.
DIGITACIÓ DEL GRALL DE LA XEREMIA
DIGITACIÓ DEL FLABIOL
DIGITACIÓ DE LA TAROTA
La cultura és l'esforç que fan els pobles60 per dotar-se d'una personalitat.