REVISTA CULTURAL Tardor'97 ANY I, número O
BORRIOL, un poble
e fre barrancs
===== Associació Cultural "TOSSAL DE L'ASSUT" ===== Tardor'97 ANY I, número O Borriol (Plana Alta) Tiratge de 500 exemplars
Presidenta: Nati Alcañiz i Gascó Directora: Azucena Cano i Portela Consell de Redacció: Cristian Linares i Bayo Natxo Valls i Falomir Xavier Andreu i Miralles Martin Aparicio i Bayo Diego Tena i Roca
Colaboradors: Leví Rull i Bernat Vicente Alcañiz i Puertas Una borriolenca Antonio Canales
Fotografía: Priscila Pauner i Meseguer Vicente Bernat Cristian Linares i Bayo Nati Alcañiz i Gascó
Edita: Associació cultural Tossal de l'Assut
Imprimeix: Graficas Mabor Camí Terrarroja, s/n Tel. i Fax: (964) 32 1066 12190 Borriol
Dipòsit Legal: CS-394-1997
Nota: "La Botàlaria", no es fa responsable de l'opinió dels seus col.laboradors en els treballs publicats, ni s'hi identifica necessàriament "La Botalària" demana disculpes si comet algún error en dades, noms, etc. en apartat de fotos per al record. Si aixó pasès preguem comuniquen les correctes a l'adreça corresponent. Agraïm a totes aquelles persones que han fet possible que es dugés a terme aquest projecte. Vista de la part antiga de Borriol
ESPECIALITATS EN SANGRIES
NOU HORARI: VESPRADES, a partir de les 15 h.
Carrer Almassora, s/n • BORRIOL (Plana Alta)
Pé.g.2 ~======~=L=a=r]=ot=al=à,[=ia======~
·EDITORlAL
"I si fem una revista?....". Un pensament, una reflexió ...No! Una iniciativa. Qué fa un col-lectiu de gent quan li surgeix una idea aixi? Té dos solucions:o deixar-la correr o dur-la a terme. Nosaltres hem optat per la segonda. Borriol té una manca increible de publicacións sobre temes que parlen sobre la seva història, tradicions, costums,etc. Aquest mitjà serveix per transmetre tota eixa informació e les generacions futures; i a més a més pot servir com a vehicle de comuniació per a la gent del poble. Degut a tot açò i a les ganes de començar un projecte cultural com aquest ha sorgit "La Botalàría ", revista cultural de Borriol, i voltans. Aquesta serà publicada regularment amb totes les diferents seccions de les quals esta composta, con per exemple un apartat que consta de fotogràfies antigues col-Iecionables, amb molt d'interés hitòric. Un apartat d'opinió on la gent del poble podrà escriure tot allò que vullga, etc. Quina serà la resposta de la gent? Imprevisible. Encara que mirant com esta la situació avui en dia esperem que no s'agafe,es mire i es tire com si foren uns papers sense valor. Esperem que això no pase ja que tenim la intencio de fer fascicle quan s'acumularan uns quants números de la revista, amb la finalitat tindre guardada aquesta informació històrica de Bonio!. El lema triat per designar el terme "Borriol, un poble entre barrancs" no h'hem ficat per casualitat, sinó més bé perquè Boniol és un gran barranc, una gran vall que s'allarga des de les Costes de la Pobla fins les primeres estribacions en el llindar de la Plana. Borriol és un poble format per barrancs, inclús els seus carrers baixen per la vila com si buscaren el riu. En definitiva, creiem que aquesta era una bona designació per el nostre primer número. Esperem que tot isca bé i aquesta revista amb la nostra millor intenció siga del vostre agrat. Es despedeix atentament la redacció
AMB LA CULTURA I LES TRADICIONS DE BORRIOL
Tel. (964) 32 11 11 (4L.) • Fax 32 11 63· 12190 BORRIOL (Castellón)
pag.3 J!======~=~=ar.B=ota=fà="'ia===== ~
C¡!Ttr;,'iJj:7ir¡~;;"-'111ffi"iir~ll[tj'*""'%*'¡íV'Th'P
,»_.,~""~,.,."".",.,"",,,,,.,.,.,,,,,,,~»=,,,,,",,,,,~&~,,',,,",=',""AA',',,;;,""""'''
LES CARTES POBLES DE BORRIOL
L'any 2000 es conmemora el 750 aniversari de la ]U i la 2a Cartes Pobles de Borriol. Enguany, 1997,fa 747 anys que som un poble, des que el rei cristià Jaume I ens va conquerir aquestes terres mores, especialment a Borriol, on la Moreria adquirí una importància ressenyable, i mostres del recinte encara ens queden en l'actualitat. A l'igual que altres pobles veïns hem decidit impulsar des de la nostra associació cultural una sèrie d'actes que conmemoren els 750 anys de Borriol, entre els quals ens proposem l'edició de temes especials de la Carta Pobla en el n° 2 de la revista "La Botalària". El següent escrit pertany a Salvador Babiloni Tena, i el podeu trobar en el llibre "Borriol, en el umbraI de la PLana"
Primera Carta Pobla, (12 defebrer de 1250) El poblat moro de Borriol, amb totes les seues pertinences, fou cedit, abans de conquistar-lo, per Alfons II d'Aragó, el28 de novembre de 1178, al Bisbe Ponç de Mulualls i Cabild de Tortosa. D'esta forma l'extensión territorial de la Diòcesi arribava fins Almenara. Este era el mode d'excitar l'entusiasme en la lluita dels seus cavallers per part d'Aragó. La conquista de Borriol es realitzà poc abans del Nadal de 1233, pel rei Jaume l el Conquistador sense resistència de la població àrab, la qual mantenia una perfecta convIvència amb els cristians conquistadors, fins el 1247 en què al veure l'alçament dels àrabs, el rei els expulsà del Regne i amb ells als de Borriol, el terme del qual restà despoblat. No obstant, i com hem dit ans, En Jaume havia donat ja el castell i el poblat de Borriol al Bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles. Aquesta donació té el seu origen en pago a l'ajuda que el Bisbe prestà al rei a Peníscola, el 1225. Com a conseqüència, el 12 de febrer de 1250 el rei concedeix la la Carta Pobla:
Campanar dc l'Esglèsia dc Sant Bartomcu Torrc lateral dcl Castell
======Pag.4 ======;Moc est tnmslatum Òe heruo aÒ herhum hale et fiòe1itur sumptum hiòe1icet priÒie nonas i!lu1ii annn ànmini mi11essimn cec" ?Qfl,;u~Ji!l", cum adnrita!e tamen et Òecretn henerahiHs i!lnqannis Òe ~ruscqa justicie ¿JlI{nreUe aqunòam prihihgin regin in pergamenn ecriptn sigil1n cerco apcnÒicin sigilhtto nlTt! resn nec cnnce11atn nec in a1iqua sui parte ahn1itn seu hiciatn tenor cuius sequHur un qunc mnÒum, J'Qnuerint unihersi qunÒ nns jaenuus àei gracia 2f{ex J\ragnnum ¿JlI{ajnricarum et helende, enmes harcqinnne et JfJrgel1i et ànminus ¿JlI{nntispesulani per nns et nostrns àamus et cnnccòimus per qereÒHatem prnpimn, francqam et 1iheram unhis :!illernarÒn òe nmÒeres, hernaròn aguUó, raJ;lmunòio et herengarin hertranài et hestris et cui hnlueritis imperpetuum tntam hil1am Òe hurrinl LJuam hil1am [laheatis rum pratis pascuis, qerhis, [iquis, silhis, henadnnihus, aquis, mnlenÒinis, furnis fadis et fadcnòis, et nmnihus terminis qeremis et pnpulatis introitiuus exitihus affrlTntadonihus et suis pertinenciis unihersis a celn in ahissul1t aà nmnes hnluntates hestras et hestrnrum cuicumque hnluerHis fadenòas exceptis militihus, dericis et hiris re1iginsis. 2f{etinemos tatem iui qostes et mhalcatas et musas criminales et cihiles et qunò faciatis secunòum qun!'t facerint alii qauHatnres halcnde et qunò qinc aò òecem annns aliqua preÒidarum nnn henòatis. Q1nnceÒimus edam hnhis qunò preòichmt hilhmr cum suis terminis pnssHis intes hns òihiÒare et ihi alins pnpulatores qun!'t et quos uluerHis pnpulare et retincre nnhis et òare il1is quns ihi pnpulnuerHis secunÒum hnluntatem et arhHrium hestrum et òihisinncm quam iuÒe faceritis Arc de la Moreria, amb el castell al fons lauòamus enncemmus et ennfirmamus, àatum moreUe priòie iòus fehnmrii mmn natihitatis ànmini mil1esilttn cc". @uinquagesimn, sig + num jaenhi bei grada regis aragonum nminrimrum et halencie enmitis harcqinnne et JfJrge11i et ànmini mnntispesulani. '([estus sunt p.cnrnel1i ll1ainrònmnpnus aragnnum. l~etrus !'te nto:ntecatqenn. 2f{aJ;lll1unòus Òe ll10ntecatqenn. <1iiluiUelmus Òe angularia. 1Jiximinus petri sig + num a. ~e ulmn qui nmnàato !'tomini regis prn gom:alho petri eius notaria qec scripsH lnen àie et anno prefixis. jiiig + num jn[lannis Òe urusdla justicie mnreUe preÒiti qui quic twns1ato adnritatem suam prestitit et Òecretultt. l~resentihus testihus raJ;lmunÒo castell notario òe xina et Ònminien sant marti. jiiig + num nmtqei àe alhareis puh1ici nntari mnrel1e qui uiso origina1i [luic transl1atn me proteste suscriuo. j&ifi + num !'tominid ros notari morelh puhlid qui uisn nriginali quic transl1atn pro teste me suscrihn. j&ig + num hartqolomei òe almenar adnritate Ònmini regis awgonum puh1id nntari per tmam terram et òominimcinncm eiusòem qui preòidum translanhrm scripsit et òenmnòatn òidi justide cius iussu adnr Hatem suam aposuit et dausH bie et annn in prima [inea enntentis.
Vista de Borriol des del Calvari
pag.5 ===~~===1!a f]ota[à~ia dJJrm
Açò està tradlÜt paraula a paraula i fidelment realitzat, per suposat, el 9 de juliol de l'any 1318 amb l'autoritat i amb el decret, no obstant, del venerable Joan de Brusca, justícia de Morella. S'adjunta privilegi reial en pergamí escrit amb segell de cera, amb apèndix segellat no llis ni cancel'lat, en cap part abolida la seua validesa, tenor que se segueix del següent mode: A realitzar tot el que Jaume l D.G. Rei d'Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i Senyor de Montpellier per nos i els nostres donem i concedim com a herència pròpia, franca i lliure a vosaltres Bernard de Maderes, Bernard Agulló, Raímundo i Berenguer d'Aguiló, Amau Barberà, Guillem Escuder, Ferraro de Brusca, Bernard de Quadres i Berenguer Beltran i als vostres i als que els torne a perpetu, tota la ciutat de BUlTiol, amb tot allò que tinga la vila, prats, pasturatges, herbes, llenya, boscos, caça, aigües, molins, forns fets i per fer i tot el terme amb les muntanyes i planures i qualsevol altres termes erms i població de dintre, fora o acantonada i totes les seues pertinences al vostre cel i completa voluntat vostra i dels vostres i a qui vulga tomeu les hisendes, menys militars, clergues i homes religiosos. Mantenim, no obstant, enemics i cavalcades i causes criminals i civils i allò que feu ho feu segons el que feren els altres habitants de València i que des d'ara i fins a deu anys, no vengueu quant s'ha dit abans. Concedim doncs a vosaltres, la citada vila amb els telmes que posseïu dividida entre vosaltres i altres pobladors que i als que tomareu a poblar i retindre per a nos i donar a aquells allí on poblareu, segons voluntat i arbitri vostre, ja que amb judici feu, afalaguem, concedim i confirmem. Donat a Morella el 13 de febrer de l'any de la Nativitat del Sr. 1250, Segell + Número Jaume rei per la G.D., rei d'Aragó, Mallorca i valència, Comte de Barcelona i d'Urgell i Senyor de Montpellier. Són testigs, P. Corneli, Majordom d'Aragó, pere de Montecateno, Raimundo de Montecateno, Guillem d'Angulària. Executat per Pere Segell + número A. de l'ülmo, que ordinat pel Sr. Rei mitjançant GozalÈJo Pere, el seu notari, escrigué açò en el lloc i any dits. Segell + número de Joan de Brusca, justícia de Morella, predictà que açò, tradlÜt per la seua autoritat i decret, prevalga. Com a testimonis presents Raimundo Castell notari de Xina i Domènec Sant Martí. Segell + número Mateu d'Albareis, notari públic de Morella suscriu, com a testimoni, vist l'original d'aquesta traducció. Segell + número de Domènec Ros, notari públic de Morella suscriu per testimoni, vist l'original d'aquesta traducció. Segell + número Bartomeu d'Almenara autoritat del Sr. Rei d'Aragó, notari públic de tot l'àmbit i dominis seus, el qual escrigué la precedent traducció i demanda i per ordre de la seua justícia establí la seua autoritat i conclogué el dia i any continguts en la primera línia
GRES BABILONI, S. L. Materials de Construcció - Goteig - Manisstes i Paviments Balustres - Celosíes - Columnes i Pedres
Ctra. Morella, Km. 7'9 • Tel. 32 15 25 • Fax 32 10 33 12190 BOR R IOL (Castelló)
======Pag, 6 ======;;; ELS POBLES DEL PLA DE L'ARC l LA SERRA DE LES CONTESES (Serra de Borriol)
I.QUÈ ÉS EL PLA l LA SERRA? I.Per una primera caracterització. Cal centrar-nos, en primer lloc, que el present estudi està enfocat des de la perspectiva nacional de les terres valencianes i, com a tal, cal enquadrar la zona d'estudi, la comarca o subcomarca del Pla de l'Arc i la Serra de les Conteses, dintre de la comarca de la Plana Alta o la Plana de Dalt, segons el criteri que es trie, que a la volta pertany a les comarques del nord valencià, agrupades administrativament baix el nom de la província de Castelló. orogràficament parlant, és un accident geogràfic en forma de planura irregular envoltat de muntanyes, que s'origina entre els termes de Cabanes, Benlloc, la Vall d'Alba, la Pobla Tornesa i Vilafamés, a pesar de que les dues darreres poblacions no estiguen assentades pròpiament en ell, sinó en la falda d'una muntanya i en una petita olla envoltada d'altures mitjanes, respectivament. La Serra de les Conteses és una immensa serralada prelitoral, que destaca per la seua majestuositat, a causa d'estar prop
de la costa; i es presenta de forma més que abrupta i Arc de Cabanes accidentada al terme municipal de Borriol (Coll de la Serra a 620 m. i Penya del Corn a 729 m.) i al de Sant Joan de Moró (Tossal del Mollet, a 724 m.), i de manera menys acusada i esgraonada en Vilafamés i la Pobla Tornesa (Tossal de la Balaguera). La realitat és que "el Pla i les Serra" com a entitat geogràfica i social a part no ha sigut concebuda conscientment, sinó que en el queviure del dia a dia dels habitants dels diferents nuclis de població que la integren, cosa més que suficient per iniciar des d'ací una merescuda tasca, de la qual destaca el buit treball amb què ens trobem avui en dia. L'escriptor Manuel Sanchis Guarner, en la seua obra "Els pobles valencians parlen els uns dels altres ", ha estat qui millor i primerament ha sabut ref1exar la realitat objectiva d'aquesta zona, amb pobles que sempre han compartit característiques semblants, amb unes estructures històriques i culturals (romeries de Sant Miquel de Moró i de les
Detalls de les bases de l'Arc de Cabanes
======- Pag.7 ======- ===~===1!.a rBotafàtia rddJ~
El Pla de l'Arc i la Serra de les Conteses compalteix la comarca administrativa de la Plana Alta amb la subcomarca de la Serralada del Desert de les Palmes i la Ribera costanera (Benicàssim, Orpesa, la Ribera i Torreblanca) i la pròpia subcomarca de la Plana dellà el Millars, amb els populosos municipis de Castelló de la Plana i Almassora. És per això que la definició atorgada per Sanchis Guarner ha estat la més encertada, que no pas aquella que s'empra en l'organització estatal: "La confluència de la rambla Carbonera i el riu Montlleó origina la rambla de la Viuda, principal afluent Vista de Vilafamés del riu Millars. Entre la dreta de la rambla de la Viuda i els serrats del Desert de les Palmes (728 m.) hi ha una subcomarca de petites planures i suaus ondulacions triàsiques, el nucli de la qual està constituït per un extens pla d'uns 326 Km, que rep el nom de Pla de l'Arc a causa d'un bell arc romà que es conserva al seu bell mig, en t~rme de Cabanes ". La Rambla de la Viuda constitueix la delimitació natural comarcal en la part occidental i creua els termes de la Vall d'Alba, Vilafamés, Sant Joan de Moró i Borriol, de nord a sud, i s'esdevé com un dels dos fenomens geogràfics caracteritzadal'S i delimitadors més importants del Pla i la Serra. L'altre accident orogràfic és la serralada del Desert de les Palmes, que voreja la comarca i la separa de la costa per la part oriental, també de nord a sud, i travessant els termes de Cabanes, la Pobla Tornesa i Borriol. Aquests dos components del relleu tanquen la comarca per les dues bandes, deixant entre mig una gran vall de forma cònica invertida que, començant tímidament a Borriol, s'accentua i s'amplia considerablement en les seues postreres estribacions, conformant la gran planura del Pla de l'Arc, després d'haver intercalat zones de transició orogràfica a l'altura de la Pobla Tornesa i Vilafamés.
Carrascar a la Serra Ermita de Sant Vicent
Pag.8 ======Sanchis Guarner també va saber reflexar amb un plantejament molt oportú el caràcter dual i ambigu de la comarca, enclavada entre la Plana i el Maestrat: "Aquesta subcomarca del Pla de l'Arc assenyala la transició de la Plana als massissos muntanyencs que foren dominis del Nfaestrat de Montesa, i és travessada per la carretera de Castelló a Morella i el Baix Aragó, Les terres del Pla de l'Arc, fora d'algunes penyespelades, estan conreades íntegrament amb els secans mediterranis, i hi ha algunes hortetes als entorns dels pobles, dels llogarets i de les bones masades que hi abunden extraordinàriament ". Un altre fenomen destacat pel cèl'lebre assagista suecà és la gran població dispersa que caracteritzava la zona, més abans que ara, sobretot en l'immens terme municipal de Vilafamés, del qual es van segregar les pedanies o aldees, avui pobles, de la Vall d'Alba, ell92S, i de SantJoan de Moró, el 1989, municipis que, encara actualment presenten una important i abundant població de masies i aldees rurals, En aquesta obra considerem la concepció de Sanchis Guarner com la primera i més adequada de totes les observacions i definicions que s'han fet dels pobles d'aquesta comarca, fins el moment. És clar i palpable que parlem d'una comarca de petites planures combinada amb formacions muntanyoses, que inclou tant el Pla pròpiament dit, així com la planura de Moró i la Vall de Borriol, i Portal de València altres zones determinades de semblant terreny. Cal identificar-la d'avantmà com a una zona de transició, intermitja, entre dos grans entitats comarcals: la Plana i el Maestrat, amb vincles comuns amb aquestes zones i amb característiques pròpies i comunes tan sols en l'àmbit de la comarca, ja que cap d'aquestos pobles ha pertangut mai a la història del Maestrat ni a la geografia de la Plana, per més vincles que s'hagen mantingut i es mantenen amb les dues zones. Són quelcom a part, amb el fet diferencial de qualsevol terra de transició, BAR PAUET Especialitat en Esmorzars A5A UllO
i Tapes variades MAXIMA QUALITAT· EN CARNS DEL MAESTRAT EMBUTITS CASOLAS, CECINA PERNILS DE TEROL, PERNILS DE PORC IBERIC Avgda. Saragossa, 77 • Telèfon 32 11 41 Plaça La Font, 12 o Tel. 32 12 03 12190 BORRIOL (Castelló) BORRIOL (Castelló)
Pago 9 ======A!======~=~=a=13=ota=fà=7-ia===== ~
RECUPERACIÓ DEL BALL DE L'ARQUET
Les ancestrals festes de Sant Cristòfol de Borriol, que van ser recuperades l'any 1995 gràcies a la coI'laboració i interés aportat pels veïns dels carrers Fondo i dels Rajolars, després de gairebé mig segle d'absència, ens han deixat el ball de l'Arquet com l'única representació del folklore borriolenc en l'actualitat. Em de destacar la participació en el Pregó infantil de les festes de la Magdalena de Castelló, així com la paliicipació en la XIII Setmana Cultural, i aquest any en les festes de Sant Vicent i Sant Cristòfol. Aquesta senzilla dansa, que fou ballada per darrera vegada l'any 1949, constitueix un esdeveniment sense precedents per a la recuperació de la oblidada cultura popular local. Cal dir que, aquesta extingida manifestació aliística ha sigut recuperada juntament amb les festes de Sant Cristòfol perquè era en aquestes dades quan era desenvolupada. Avui en dia, les xiquetes que el ballaven sónja dones d'edat avançada~ i han estat qui s'han encarregat d'ensenyar el ball a altres de més joves, entre les quals es troba la mestra borriolenca Maria Teresa Bernat, que ha dirigit i encapçalat laboriosament tots els assajos, i també Maite Sos, que actualment ensenya balls populars a les xiquetes del Co1ïegi l'Hereu. Xiquetes ballant a la Plaça La Font Aquell any 1949 la dansa es va fer amb el so del clarinet, la trompeta i la caixa, i a més d'açò hi hagueren deliciosos versos per part de la rapsoda local Rosario Montañés, que foren recitats pels xiquets; fou el "tio Beltran" qui s'encarregà dels assajos d'aleshores.
D'OLIVA TERRACOTES· TAULELLETS· MARBRE ANTICAT
TELS.: 2201 05 - 32 1760 MAGATZEM I EXPOSICIÒ: FAX: 2221 59 CTRA. CASTELLÓ-MORELLA, KM. 8'200 12190 BOR R IOL
======Pago 10 ======~J!.a===t]otafà~ia rdJJ[ffi
Xiquetes ballant al carrer Fondo Component del grup mostrant el traje típic
~~~ CARNICERIA
TALLER EL I RAVAL JOIERIA
CI Hereu, 2 • Tel. (964) 32 11 82 Dr. Portolés, 7 • Tel. 32 10 57 12190 • BORRIOL (Castellón) 12190 BORRIOL
======pag.11======~===1!a tBotaLà'l,ia dlJcm
ENTREVISTA HANBOLBORlUOL
HANDBOL A BORRIOL
Des de l'any passat Borriol ja té el seu propi equip d'handbol. Una vintena de xiquets entrenen dos cops per setmana per poder estar a punt el dissabte. "És molt dur, sobretot als entrenaments, ja que no disposem de camp propi per a entrenar", comenta Sílvia Sos, entrenadora dels dos equips existents actualment. "A més a més, no disposem de transport propi per a l'equip, i hem d'utilitzar el públic, per la qual cosa la combinació no es massa bona.", comenta Silvia. Representació de l'equip de Handbol, campió del torneig a la Plaça Santa Clara (Castelló) La trajectòria de l'equip no ha pogut estar millor. L'any del seu debut, l'equip femení començà discretament, però, a poc a poc, anaren millorant el seu joc i acabaren la temporada en cinquena posició. Enguany s'ha creat un nou equip amb xiquets i xiquetes d'entre deu i onze anys. Els dos equips s'han mantingut durant tot l'any en posicions capçaleres, i l'equip femení ha aconseguit el campionat de lliga amb la excel'lent materialització d'haver estat imbatudes, aconseguint una mitjana de quasi vint gols per partit.
"És molt important per a nosaltres haver aconseguit aquest títol, ja que demostra que ha valgut la pena tot el nostre treball durant la temporada i que ací també juguem un handbol de qualitat", diuen les jugadores. començaràn la lliga provincial, una lliga molt més exigent, amb les màximes aspiracions. Per altra banda, l'equip masculí ha acabat en segon lloc, a un pas del títol, una posició molt important tenint en compte que es la seva primera temporada. Segons la entrenadora, "ara els obectius per a l'any que ve són consolidar-nos com a equip en la lliga provincial i anar millorant a poc a poc, i pel que fa als menuts, compartir i Alguns components de l'equip de Handbol de Borriol fomentar l'ús del handbol.
DIEGO TENAI ROCA
Pag.12======
~======~=L=af]=o=ta=Là=",ia======~
BUDA I PEST, DUES CIUTATS UNIDES PEL DANUBI.
Poques ciutats estan tan condicionades pel riu com Budapest. El Danubi constitueix l'essència principal sobre la qual gira el moviment de la capital hongaresa. El riu, de fet, era l'obstacle que segles enrere impedia la unió dels dos nuclis urbans de Buda i Pest, que posteriorment formarien la capital d'Hongria. Avui, la ciutat viu de cara al riu. Els gairebé trenta quilòmetres del Danubi que travessen Budapest són el principal escenari de la vida de la metròpoli. La major part dels edificis més importants, com el Parlament, l'Acadèmia de les Ciències, el Casino o el Castell estan al costat del riu, com també les grans avingudes i carrers que fan de Budapest ungrancentre cosmopolita. El riu, però, també permet aïllar un conjunt d'edificis de l'aglomeració de la ciutat. L'illa Margarida enmig del Danubi, i entre Buda i Pest, ofereix la més absoluta tranquil"litat en un paseig pels seus carrers. Fins i tot es pot arribar via fluvial a Viena en tan sols quatre hores. L'herència de l'època imperial es recull a Budapest, principalment, en dos castells: el de la ciutat i el de Vajdahunyad. El primer presenta les restes de l'església gòtica de Torre Margarida, la porta de Viena, l'església Maties i el Palau Reial, que acull tres museus. El segon és un conjunt de reproduccions d'edificis reials que avui es troben en territori romanés. El començament del segle XX va significar per la capital hongaresa l'aparició de nous banys termals. Altres més antics, alguns daten del segle setze, van ajudar a promocionar a Budapest com a important centre de descans i tractament termal. Els banys de Rudas (construïts el 1566 pels turcs), Rac (femenins) o Lucas (s. XIX), configuren, juntament amb les quatre piscines Gellert (autèntiques belleses modernistes), un circuit d'espais per al relax que atruen milers de ciutadans arreu d'Europa. De fet, els banys són només un dels interessants aspectes que ofereix Budapest. La resta, són fàcils de descobrir. LEVÍ RULL BERNAT
Segurs rE~ CATALANA • ,t .., OCCIDENT
HNOS.CHIVA
GÈNERES DE PUNT - PERFUMERIA DROGUERIA - PAPERERIA - MERCERIA
Raval Doctor Portolés, 6 12190 BORRIOL Sanchis Guarner, 9 12190 BORRIOL Tel. (964) 321369 (Caste/lón) Tel.(964)321118 (Castellón)
======;;; pag.14======;;; Núm. I· L'últim any a l'escola Any 1955, xiquets i xiquetes nascuts al 1942, al pati de l'escola amb En Alfredo Propietat de Martín Aparicio i Bayo.
Núm.2· Primer curs d'E.G.B. Any 1983, xiquets i xiquetes nascuts al 1976, al pati de l'escola amb Na Paqui Monfort Barbera Propietat de Natxo Valls. Núm.3 • Pasqua pel terme. . Any 1966, Lolita Bayo "la valera", M" Carmen "la vinatera", Vicentica Valls, Utxi "l'andalusa", Encarna Espadas "La Xeta" (que viu a Palma) M" Carmen Esteve "la corbelleta" i M" Ramos "de Valls" ' Propietat de Lolita Bayo.
Núm.4· Exposició de caça a la Font Núm. 5 • Monges a l'Hortet (actualment església de Sta. María) Any 1964, Juan Balaguer "El Basero" caçador del jabalí amb Any 1930, José Castellano "Eusebiet" ,José Pallarés "el Monjo", la seua germana Rosario Balaguer, M" Vicenta Linares Vicente L1orens, Sentet "L'Ariño", Josefina "L'Ariño", Adela Celades (del mas de Terongeta), Paco "el Rosero" i Tonico "1'Herberet". "La Potecaria", Rosario "de Molins", Antonieta "la Miralla", Silvia, Tereseta Propietat de Teresa Vilarrocha. (dona de José Pallarés), Dolores "del Rosso" i Antonia Ramos "de Josepos" Propietat de Laura Porto/és. ) )
Núm. 6· Dinar de companyes de treball al Maset de l'Assut d'Antonieta la Rulla. Any 1974, Companyes de la fabrica de camises. Tere Parrilla, Consuelo Esteve "la Rosalll'a", Pepita Chulvi "el Trinquet", Consuelo Safont PalJarés, Carmencita Falomir "la Pastelera", Rosarito Sos, Antonieta "la Rulla", Paula Hermíndez "la Madrilenya", Xelo "d'Anita Peua", Lola Francisco, M" Calmen Vilarrocha "la Saboqueta", Erondina Personat "Tecieta", Lolita Bayo "la Valera", Tere Personat "Tecleta" i Tonica Sos. Propietat de Lo/ita Bayo.
Núm.7 Núm. 8· Boda al Bar de Clavos (actual Carajillo) Any 1960, Un dia de Pasqua. BenjamÍn i Aclelino SantamarÍa, Jose Juan Any 1964, Boda de la tia Tonica "La Valera"i Juan Camino. Familiars i Peris, Santiago Gascón, Manolo "El Toio", Pedro Salvador, Roberto Valls i amics que ajudaren a servir. Juan Balaguer. Propietat de Teresa Vilarrocha. Propietat de Teresa Vilarrocha. Núm. 9 • Festa de Sant Vicent Any 1966, Foto típica d'eixa festa. Tere Vilarrocha, Erondina Personat "Tecieta" ,M" Carmen Portoles "la Catxutxa" i Fina Aragón "de Bibiana" Propietat de Teresa ViLarrocha.
Núm. 10· Quintos del 72-73 Any 1970, Dia que els van medir per anar a la mili. Toni Mayo, Vicent Pallarés, Eliseo Tena (72), Manuel Balaguer, Sito Sala, Fernando Safont, Fernando Vicent, Benjamín Santamaría Salvador Bernat, Fernando Alfaro, Ximo Solis, Pepe Camino, Manola Tomas i Vte. Fernando Santamaría (73). Propietat de Vicel1fe Meseguer. ~=====~ ~.fa rJ30talàtia
AMB LA PÈRDUA DELS NOSTRES CAMINS, PERDEM EL NOSTRE PASSAT.
El motiu d'aquest escrit és per conscienciar a tota la gent, sobre la degradació d'algunes de les nostres sendes i dels camins del nostre terme municipal. Aquelles que un dia foren de gran servei per a nosaltres i els nostres avantpassats. És realment trist el vore com unes quantes d'eixes sendes més emblemàtiques del nostre terme estant sent virtualment arrasades pel simple capritx, d'uns senyors, el hobby i diversió dels quals és simplement anar amb les seues motos preparades, per camins o llocs angostos de difícil accés, sense el més mínim respecte o mirament envers la resta, destrossant, a poc a poc, eixe llegat que un dia ens van deixar els nostres Exemple de camí deteriorat (La Serra) avantpassats. És també trist i dolorós vore com tots ens quedem impassibles davant aquesta injustícia i barbaritat, sense que cap autoritat pose remei. Per què no reflexionem tots i les recuperem? Especialment els qui tinguen alguna opció a posar remei, el que deurien de fer és intentar recuperar les sendes i camins del nostre terme, amb gran història, per els que caminant i passejant a través d'ells podem accedir a molts dels bells paratges borriolencs i que molts no coneixem, bé per comoditat o bé perquè els ignorem.
VICENTE ALCAÑIZ PUERTAS
oc
PUB - BORRIOL
======Pàg. 15 ======Els Ibers foren els primers pobladors estables de les terres borriolenques, abans que vingueren els romans i després d'ocupacions de l'home prehistòric en llocs com el Castellet de les Ermites i el Molinàs. El seu territori s'estenia des del Ròdanfins al Segura, amb una cultura material basada en les relacions amb els fenicis, els grecs i els celtes, florint abans del segle Vabans de Crist o ja dintre de l'ocupació romana de la península. Els poblats ibers borriolencs més importants eren els del Tossal de l'Assut i el del Tossalet de les Forques, i Borriol suposa ser un dels llocs d'habitament més importants de tot el territori iber, fet que desconeixen molts habitants de la vila.
LA CULTURA ÍBERA A BORRIOL Els jaciments que trobem al terme de Borriol són plens de ceràmicafeta a torn, de cocció forta, color gris rosat i qualque altre Ji'agment decorat amb circumferències concèntriques de sanguina, en companyia de ceràmica negra campaniana i altra també íbera de tradició primitiva. Són dos els poblats més importants de l'època íbera en aquestes terres: el despoblat ibèric del Tossal de l'Assut i el despoblat ibèric del Tossal de les Forques. El Tossal de l'Assut es troba a la part "E" del terme, a tres quilòmetres del poble i en la partida de l'Assut. Estàformada de triàsic rosat, té quaranta metres d'elevació sobre el seu peu i presenta unaforma cònica amb base ovalada quin diàmetre major va de ponent a llevant; el vessant nord és penya-segat agudíssim, mentre el migdia és esgraonat i amb racers. És en la part del migdia on es troba l'estació ibèrica els vestigis de la qual acusen un gros nucli de poblat el qual ocupa tota la muntanya en la part alta i mitja del carassol. Entre els grans muntons de pedra solta i runes es deixa veure quantitat de plantes d'abric, predominant el quadrat amb abertura cara migdia i cara la mar; entre aquestes parcel "tes es veuen parets llargues pàral"teles al vessant, a manera de terrasses o muralles. Tot eljaciment és un llit espés de cerèmica íbera acompanyada d'algunsJi'agments d'heUenística i restes de queviures compostos d'ossos i moluscles. Lesformes de ceràmicapredominants són les d'ús ordinari en grans grandàries i sense decorar; també es veuen molins de mà i de torn. Amb motiu defer saltar un gros estrat en la paret corma (aquesta muntanya és convertida en cantera per fer rastells d'acera) aparegué un tall de jaciment en forma de cornaló que donava quatre estrats. En el primer apareixia ceràmica íberafeta a torn i decorada; en el segon ceràmica íbera de tradició primitiva; en la tercera terrissa de l'eneolític i en la darrera part la terra verge. El jaciment d'aquest despoblat dóna una major quantitat de vestigis quan més es davalla, apareixent en la part baixa ceràmicafeta a torn, sota els fonaments de les parets de factura íbera. A mig quilòmetre d'aquest tossal al NW, en un hort, han aparegut sepultures en vasos de cremació pertanyents a aquesta cultura. Allò més interessant del despoblat és que l'àrea que ocupa no ha estat conreada per l'agricultura, amb possible bona conservació de la planta i la urbanització. Pel que fa al poblat ibèric del Tossal de les Forques, cal dir que es troba situat en una muntanyeta, cap a la part S del terme i a un quilòmetre escàs de Borriol. Amb una alçada de vint-i-cinc metres des de la seua base. El vessant EN és penya segat, el SE de fàcil accés i el NWpresenta una llometa que com istme uneix la muntanya adjunta formant un coll; en la part corma presenta una meseta on es troba el poblat, restant encara a la vista algunes plantes d'abric i parets de pedra adobades de fang com muralla de factura íbera. La major part de l'àrea que ocupa aquest despoblat en l'actualitat és terra de conreu de garrofers i ametlers, encara que abandonats, i el jaciment està tot revolt per la superficie. Tot el lloc on es troba el mobiliari de la cultura íbera ocupa una quarta part de l'extensió que ocupa el despoblat del Tossal de l'Assut. En el vesssant EN i prop de la meseta es troba un gran solc excavat que aïlla estratègicament aquest tossalet del seu istme. Aquesta fossa excavada és molt típica dels poblats ibèrics valencians septentrionals, com el Mas del Pi a Benicàssim o la Magdalena a Castelló. :: !I~~!I/Iflllrl ' 'fI I I ,I rI( \\r I
Maqueta delforn de les Forques Divisses en els pendículs de les Forques
======Pàg. 16 ======;;;; ===~-.ta====tJ3otatà7-ia dJ][ffl.
El llit del jaciment és ric en mobiliari, amb ceràmica en quantitats desproporcionades a altres despoblats. Entre aquesta quantitat abundosa es deixen veure formes selectes i molt decorades; també apareixen pesos de teler de formes variades, molts dels quals porten divisses variades. També la quantitat de molins a mà i a torn resulta desproporcionada a l'àrea del despoblat. En la part corma de migdia apareixen gran quantitat de fragments de ferro pertanyents a eines agrícoles, d'indústria i de guerra; entre aquestes desferres solen trobar se altres metalls enfraagments i peces ostensòries com làmines circulars ornades, cadences ifibules, etc. Un sondeigfet per Joan Porcar el desembre de 1931 va donar com a resultat, en una àrea de 1 '50 m de quadrat per 0'6 m de profunditat, dues llances tortillades, un falçonet, una rella, part d'una aixada i ji-agments d'argolla i dagues, acompanyat tot d'una amforeta púnica, un vas petit campanià i un altre de factura íbera. Tot aques mobiliari aparegué sobre la roca i cobert amb ji-agments de vasos grans posats a sobre en sentit de cassola; la terra era recremada en cendres entre la qual apareixien punxons d'os recremat. En la part corma de ponent en els jaciments apareixen tarrassos d'ocre en tons variats a manera de matèries colorants. En la part baixa, cap al S, i a quaranta metres allunyat del poblat, apareixen soterraments en vasos de cremació indicant necròpolis. En la part corma de l'E apareixen unes grosses peces defang ,ig cuit enforma d'atobons que medeixen 0'40xO '30 i 0'10 d'espesor, queforen arrancats pel forcat al llaurar. Semblants atobons es troben també en el vessant baix de cara ponent. En una altra expedició de Joan Porcar, el gener de 1932, qui pagà l'excavació, va descobrir un forn ibèric de ceràmica. La troballa resulta ésser un dau de forn íber, el qual apareix dividit en dos cambres per mitjà d'una espiga central perpendicular a la boca que fa de matxo; cadascuna d'aquestes cambres forma una cavitat ovoidea en diàmetre major paral 'Lel a l'espiga. En les parets que constitueixen la camisa d'aquest dau s'obren unes grans correderes en forma cònica, essent l'eix corbat a manera de bec de llàntia, les quals constitueixen laforadada delforn. El nombre d'aquests conductes o forats és de set per banda, portant tots una simetria regular, no matemàtica. Totes aquestes correderes irradien a un centre descrivint, al paréixer, un cercle. El canó on comuniquen les cambres del dau és format per parets de superficie plana, essent les laterals en sentit vertical i el sol de canó, amb superficie plana, dóna una recta amb el sol del dau tenint un desnivell de 2 'OOxO'10m en vessant cara a la boca. A l'extrem anterior el sol del canó presenta un angle recte de camisa, indicant la paret posterior del cendrer o fons; en la part dreta i posterior, el dau ha aparegut abovedat, donant enforma la mateixa cavitat ovoidea que dóna el sol. Pel que fa als elements i sistemes constructius, aquest dau és fabricat amb atobons de fang cru elaborats amb terra pinyolada sense garbellar, emprant-se per aital ft la mateixa terra que dóna eljaciment geològic on està empotrat. Aquesta terra,fetafang, va mesclada d'una quantitat considerable de brins de vegetals trists o fermentats; les cavitats que descobreixen l'espesor d'aquests atobons donen un ple positiu similar a la palla trida d'ordi i griances, no podent-se precisar ben bé. Per analogia els terrissers actuals empren el fang mesclat amb fem per adobar la camisa dels forns ceràmics. Aquets atobons han estat EMBOTITS CASERS FABRICACiÓ PRÒPIA jèts a motllo i a mig secar han estat repassats amb una eina de ferro fent-los estries en forma d X a cadascuna de les cares amb laft de que lligaren ben bé en la construcció. L'adob per CI Colón, 2 - Teléf. 32 14 48 lligar els atobons era un brou de fang molt clar passat per BORRIOL (Castelló) sedàs, ben tamisat, adherint-se perfectament bé un amb l'altre..
Joan Baptista Porcar (Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura)
Pag.17======J!======~=~=afJ3=ota=Là="'ia===== ~
LITERJ4TURA .,"..Mv,;.;.:,>_-...w-..m..-.&.:-;..:;{è:<.;:;:::i..~~.:;:.,::;::,.:-::,.;:;:==~,.;;: ...... ,w~~=':::;~;~:;::;:';::$:J1,».<.:,:,.::""»"""""ú,"~. __,_~_",,*,W""""W~"":::;X...... ••<<<·.·X •• ,.·.....'";-;'Av:=_~-O=''''''''''''''~_·_- =~.''''
RITUS, DITES I COSTUMS Quan els abellerols canten insistentment i van pel cel tots junts i imparables és bon segur i senyal de que plourà. Els més vellets i velletes de Borriol deien que aquest pardal portava l'aigua. Quan el cel està tacat, esgraonat, també es diu que és senyal de que va a ploure. A més està la dita que ho afirma: "El cel a taquetes, aigua a les bassetes" Recordeu que cal tallar les canyes en lluna vella, ja que del contrari es podreixen i clavillen prompte.
ANTIGUES TRADICIONS Antigament, a l'arribada de Carnestoltes, els borriolencs es disfressaven i anaven pel carrer com si anaren normalment vestits, els homes amb draps de dona, alguns d'agüeles i algunes de mascle. Actualment, però i gairebé des dels temps de la dictadura de Franco aquesta típica tradició pràcticament va desaparèixer, uns diuen que amb la censura i altres per un esdeveniment particular que succeí, ja que aprofitant que es portava la cara tapada determinada persona va aprofitar per cometre un assassinat. A finals dels anys setanta encara quedaven algunes reminiscències de persones amades que encara continuaven disfressant-se el dia de Carnaval, i moltes persones encara ho recordaran, però la cosa va anarperdent-se fins a avui en dia, quan tan sols ens queda alguna cosa en la memòria. AI dia d'avui les Carnestoltes només són celebrades a mode de desfilada pels escolars del Canegi Públic l'Hereu, a diferència de la més estricta tradició, en la que es disfressaven tan grans com menuts, cosa que avui els pareixeria estúpid a molts habitants. Hom anava per on volia, pels carrers del poble bambant com un boig, a voltes amb la cara tapada i altres no, però sense vergonyes, tant els homes com les dones. No estaria malament recuperar aquesta tradició tan borriolenca, a pesar de que ens resultara estrany, ja que als nostres avantpassants no els sentava rar. Potser si es vulguera tomar a fer actualment costaria d'acceptar el fet que es disfressaren tots, grans i menuts, homes i dones, poca-vergonyes i vergonyosos.
======Pag.18======;:¡! ======
LÍRICA POPULAR LITERATURA MEDIEVAL
Una auela a Benicassi Balada de la Garsa i l'esmerla pujae parets amunt, i de ràbia que tenie Ab los peus verds, los ulls e celles negres, s'arrancae els pèls del cul pennatge blanc, he vista una garsa, (Dit a Borriol) sola, sens pm; de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; A Tales són dolçainers, i al seu costa, estava una esmerla, i a Artana són sarieros, ab un tal gest, les plomes i lo llustre, a Borriol pedrapiquers que no és al món poeta tan illustre, i a Onda taulelleros. que pogués dir les llaors de tal perla; (Dit a l'Alcora) i ab dolça veu, par art ben acordada, cant e tenor, cantaven tal balada;
"Del mal que emfas no puc guariJ; si no em mirau ab los ulls tals, que puga dir que ja no us plau que jo per vós haja a morir:
Si muir per vós, llavors creureu l'amor que us port, e no es potfer que no ploreu la trista mort d'aquell que ara no voleu; que el mal que pas no em potjaquir, si no girau los vostres ulls, que em vullen dir que ja no us plau que jo per vós haja a morir:
(Joan Roís de Corella)
pag.19======Veles e vents han mos desigs complir aprés ma mort d'amar perdau poder faent camins dubtosos per la mar. e sia tost en ira convertit, Mestre i Ponent contra d'ells veig armar: e jo, forçat d'aquest món ser eixit, Xaloc, Llevant los deuen subvenir tot lo meu mal serà vós no veer. ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn, O Déu, per què terme no hi ha en amor, fent humils precs al vent tramuntanal car prop d'aquell jo em trobara tot sol? que en son bufar los sia parcial Vostre voler sabera quant me vol, e que tots cinc complesquen mon retorn. tement, fiant, de tot l'avenidor.
Bullira el mar com la cassola enforn, Jo són aquell pus extrem amador mudant color e l'estat natural. aprés d'aquell a qui Déu vida tol. E mostrarà voler tota res mal Puix jo són viu, mon cor no mostra dol que sobre si atur un punt al jorn. tant com la mort per sa strema dolor. Grans e pocs peixs a recors correran A bé o mal d'amor jo só dispost, e cercaran amagatalls secrets, mas per monfat Fortuna cas no em porta. fugint al mar on són nodrits efets. Tot esvetllat, ab desbarrada porta, Per gran remei en terra eixiran. me trobarà faent humil repost.
Los pelegrins tots ensems votaran Jo desig ço que em podrà ser gran cost e prometran molts dons de cera fets. i aquests esper de molts mals m'aconhorta. La gran paor traurà al llum los secrets A mi no plau ma vida ser estorta que al confés descoberts no seran. d'un cas moltfer, qual prec Déu sia tost: En lo perill no em caureu de l'esment, lladoncs les gents no els caldrà donarfe ans votaré al Déu qui ens ha lligats al que amorfora mi obrarà. de no minvar mes fermes voluntats Lo seu poder en acte 's mostrarà e que tots temps me sereu de present. e los meus dits ab los fets provaré.
Jo tem la mort per no ser-vos absent, Tornada perquè amor per mort és anul "lats. Amor, de vós jo en sent més que no en sé, Mas jo no creu que mon voler sobrats de què la part pitjor me 'n romandrà. pusca ésser per tal departiment. E de vós sap lo qui sens vós està. Jo só gelós de vostre escàs voler Ajac de daus vos acompararé. que, jo morint, no meta a mi en oblit. Sol est pensar me tol de mon delit Ausiàs March car, nos vivint, no creu se puscafer:
Pag.20======~======~=~=a=f]=o=tal=à'i=ia======~
·W CORREFOCS
Les passades festes de Sant Vicent, del present any 1997, van marcar el punt de paItida per a una de les celebracions festives més arrelades arreu del País Valencià, el correfoc. Ja fa molts anys que se celebren correfocs a les festes de la Magdalena de Castelló, i a les festes de Morella, Vilafranca, Vila-real, al Grau de Castelló, Benicàssim, i altres pobles de la rodalia. Però a Borriol és la primera vegada que se celebra, amb un gran exit i ja era hora, ja que ací les coses bones sempre arriben tard. Cal Imatge del correfocs donar les gràcies als precursors d'aquesta iniciativa i animar-los per a què continuen celebrant actes tan significatius com aquest, al qual sols li va faltar el toc de la dolçaina, que forma part indiscutible de la festa en molts pobles. Des d'ací volem animar a aquells que festejaren i també als propulsors del correfoc per a que impulsen altres iniciatives com recuperar la dolçaina, els nanos i gegants del Corpus, les cordades, la pilota valenciana, el bou i les falles de sant Cristòfol i altres tantes tradicions que abans hi havia tan arrelades a Borriol.
üoistian Linares i Bayo
Components del correfocs
======Pàg. 21 ======~====ta f]otaLàtia ~~
La indústria del calcer a Borriol és, sens dubte, ha estat un dels pilars bàsics de l'economia local de les darreres dècades, juntament amb altres oficis, i potser, juntament amb la indústria tèxtil de la comarca de els Ports, els dos treballs que més beneficis han aportat als pobles del nord del País Valencià. Va tindre els seus precedents més immediats en l'espardenyeria. Els inicis d'aquesta artesania es poden datar d'èpoques molt antigues, ja que, encara que al principi no tingueren una finalitat comercial, sí que tenien la finalitat del consum popular. En llocs com Castelló o la Vall d'Uixó s'ha pogut constatar unes datacions inicials anteriors als segles XVI i XVII, respectivament, la qual cosa fa pensar que la datació de l'espardenyeria a Borriol compartiria la mateixa cronologia. En el cas de la Vall d'Uixó, al segle XVII, la població que treballava l'espardenya era la morisca, ja que en aquest poble hi havia una important moreria, a l'igual que a Borriol i a la Vilavella, tres dels centres més importants de les nostres comarques pel que fa als moriscs, cosa que fa pensar en l'estreta relació vinculant entre la primera indústria del calcer i els barris de les morenes. Cap al segle XVIII eren molts els pobles de la Plana i del Maestrat que s'ocupaven de la indústria de l'espardenya, a banda de la Vall podem trobar Castelló de la Plana, Vila-real, Almassora, Betxí, Nules, Borriol, la Vilavella, Atzeneta del Maestrat, la Mata de Morella, etc. Tot eren zones on es comeva el cànem, especialment a la capital comarcal, on el gremi de seguers va adquirir gran importància. El segle XIX és quan arriben els avanços tècnics i l'abastiment massiu a l'exèrcit, dos factors que influeixen considerablement en l'auge del calcer i l'espardenyeria. Es produeix, bàsicament a la Vall, el canvi del cànem pel iute impoliat, a pesar que el primer va continuar amb la seua rellevant importància. La Vall d'Uixó va adquirir importància perquè l'exèrcit carlista estava en guerra (laGuerra Carlista), el qual va adoptar "l'espardenya de cara" o "espardenya minyonera". Ja al segle XX podem distingir dos etapes bàsiques en el món de l'espardenya, que es veuen clarament a Borriol: fins als anys 50 aquesta indústria gaudeix de la importància d'abans; però a partir dels anys 50 aquesta manufactura entra en dura crisi a causa de la progressiva industrialització, i realment van anar desapareixent les empreses familiars artesanes per a anar creant una xarxa d'indústries petites i mitjanes que, en la seua producció opten per incloure cada volta més altres tipus de calcer, que no tan sols l'espardenya, a causa dels progressos tècnics que se'n deriven de la industrialització de les terres del País Valencià.
Indústria espardenyera el 1927
Localitat Espardenyers Taller Fabrica Fabrica calcer espardenyes espardenyes Albocàsser 3 Borriol 6 Burriana 13 Cabanes 2 Castelló 29 Forcall 4 1 Todolella 4 la Vall d'Uixó 11 49 I Vila-real 9 16 Font: Cambra de Comerç de Castelló
======Pago 22 ======Fabricació d'espardenyes el 1946 Localitat Tipus de fabricació Manual Mecànica Mixta Total Benlloch 2 2 Borriol 2 2 4 Castelló 10 10 6 26 La Mata 5 5 la Vall d'Uixó 53 9 5 67 Vila-real 18 2 20 Villores 8 1 9 Font: MEUA TENA, C: industrias del vestit·..., ob. Cit., pp. 88-90 L'artesania espardenyera es va reduïnt a poc a poc i s'incrementa el número d'empreses. El 1971 hi havia deu fàbriques, 8 en la Vall d'Uixó, 1 en Almenara i 1 a Borriol, amb un centenar d'operaris que simultàniament feien espardenyes amb altres tipus de calcer, cosa que s'ha reduït considerablement els darrers anys. Si es compara el mapa de localització de fàbriques i tallers espardenyers de 1955 amb el de 1927 es veu que, en un moment que la manufactura espardenyera encara ocupava un lloc destacat dins de les activitats secundàries, les fàbriques s'instal1aven en localitats amb tradició, com Castelló, Borriol, Forcall, Todolella, la Vall d'Uixó etc Evolució de la indústria espardenyera Localitat 1955 1965 1976 1983 Fabrica Taller Fabrica Taller Fabrica Taller Fabrica Taller Benlloch 2 I Borriol 2 2 I 2 Castelló 14 3 I 2 Les Coves I I I Forcall I 2 2 1 1 la Vall d'Uixó 26 47 25 12 15 2 5 Vila-real 4 3 Sorita 1 6 3 1 I Villores I Font: Cambra de Comerç de Castelló
LidonAgost Francisco (foto) va nàixer el 1935 i dedicà cinquanta anys de la seua vida al treball de l'espardenya, ja que quan tan sols tenia 11 anys va començar a treballar com a empaquetadora i preparadora de les espardenyes per a la venda, feina que, degut al seu progrés en la fabricació, abandonà per a passar a fer el que deien "retallar", una de les tasques més pesades, ja que es feia amb tisores en mà. Així estigué trenta llargs anys, fins que arribaren les primeres màquines, prou rústiques, i que van fer més lleugera la feina. Lidon ha vist passar els anys i totes les innovacions que s'han succeït, així com els continus anys de crisi que envoltaren aquesta indústria artesanal durant els anys 70 i 80. El cànem i la tela, imprescindibles Lidón fent espardenya per a la confecció de les espardenyes, han estat d'antuvi el centre de la vida local borriolenca, i antigament les dones, responsables de tan important manufactura, se situaven a les portes de les cases o en tallers menuts i entre xerrades, contribuïen de manera important a l'economia familiar
======Pago 23 ======PRÒLEG Per la seua docilitat i fidelitat, el colom ha despertat la simpatia de tots els pobles i ha estat incorporat a llurs mites i llegendes. En la mitologia grega era l'au d'Afrodita. En la Bíblia anuncia a Noé la fi del diluvi. Aixi mateix, en la iconografia del món occidental ocupa una ampla simbologia, tant en la iconografia profana (símbol de la pau i de l'amor), com en la religiosa, on, a més de simbolitzar la Tercera Persona de la Santíssima 'Trinitat, ha estat utilitzada per tal de representar l'eucaristia (dos coloms bevent d'un calze), la regeneració per l'aigua del baptisme (coloms bevent en una font), la inspiració de l'Esperit Sant als doctors de l'Eglésia. etc. Centrant-nos ja en l'afecció dels coloms esportius, d'origen remot, podem assenyalar, entre els documents que ai xi ho acrediten, les disposicions dictades per Emic IV de Castella, en les Corts de Salamanca, per a la protecció dels coloms i dels colomers. Ordre que fou ratificada pels Reis Catòlics en carta enviada al Justícia de la ciutat de Múrcia, amb data del 22 de desembre de 1488. Anys més tard, el 25 de maig de 1759, foren aprovades les ordenances per als afeccionats de la ciutat de Cadis, aprovades per la Real Chancillería de Granada. També hi ha una Pragmàtica Sanció, amb força de Llei, dictada per Carles III l'any 1784. Malgrat tractar-se d'un esport tan antic, la seua configuració moderna naix durant la 11 República, quan l'any 1932 es creà la Federació Regional de.Societats Columbicultores a Valencia. La part menys positiva la dóna el fet que aquesta federació agrupà inicialment colombaires valencians « ELS DISTINTS TIPUS DE COLOMS Rèmigies primàries Els coloms actuals pertanuyen a l'ordre dels Columbiformes, que és un dels més abundosos, i on s'inclouen dues famílies: la Columba o dels coloms pròpiament dits, i la Streptopelia o de les tórtores. Consten, però, de tres-centes vuit espècies distintes a tot arreu del món. A les nostres terres tenim representants de totes dues famílies, bé en estat salvatge, vé en el domèstic. Ens ocuparem especialment dels coloms domèstics, si bé hem de tindre en compte que l'origen d'aquestos és sempre l'estat salvatge. Dins la família Columba sols existeixen en estat silvestre tres especies SALVATGES: Colom roquer (Columba livia), que es conforn amb els domèstics amb certa facilitat, i que, segons la Història natural dels PPCC és l'origen d'aquests darrers, amb multitud d'encreuaments succesius, bé entre ells, bé amb l'altres colúmbods, com ara el tudó o, més difícilment, la xitxella. Tudó (Columba palumbus) , de major tamany que l'anterior (assoleix fins 40 cm.) i més sedentari. Segons el Diccionari de Pompeu Fabra, és aquest colom l'origen dels domèstics. Encara que, bassant-me sobretot en el seu tamany, jo crec que deuen ser possiblement l'origen, efectivament, d'una de les races domèstiques, la dels peters, que veurem més avant. Pot ser siga el turcàs (cast. torcaz). Xitxella (Columba oenas), és un colom esvelt i gràcil, de 30-35 cm., d'un color gris franc general, però proveït d'uns reflexos blasivos molt potents al coll, ben característics; que també apareixen en algun que altre domèstic, cosa que ens fa pensar en algun possible encreuament més llunyà que en els anteriors. De la segona família, la de les tórtores, sols posseïm un parell d'espècies a les nostres terres; una de forastera, la tórtora turca (Streptopelias decaocto), que penetrà a Europa des d'Àsia a començaments del segle actual; i una altra nostrada, des de ben antic, la tòrtora pròpiament dita (Streptopelia turtur), que és de petites dimensions (no passa de 26-28 cm.), amb ales de color castany i negre per damunt, i cos d'un gris vinòs, tret de l'abdomen, que blanqueja; l'ull centra una àrea rogenca, i destaquem també unes ratlles blanques i negres a ambdues parts al coll. Aquesta espècie, per causa de l'abús cinegètic està en franca regressió, encara que la podem trobar ja com animal domèstic, dedicat, sobretot, a l'alimentació humana. La pronúncia d'aquest animal a la Vall d'Albaida és totalment castellanitzada (Tórtola). Aixi mateix, la Generalitat Valenciana, a través de la seua Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, ha dictat una sèrie de decrets, com ara el 190/1985 (del 9 de desembre de 1985), en el qual es regularen els torns de vol dels coloms esportius i missatgers. ======Pago 24 ======~=====~ ~.fa'13otaiàtia Finalment cal assenyalar que, dins la nostra literatura apareixen nombroses referències a aquest esport, fonamentalment els escriptors valencians de la Decadència (a partir del segle XVIII). Aixi ho indiquen els textos de Carles Ros (< 1 Dits raça butge a Onda i butxos a Benifaió. Evidentment es tracta de formes castellanitzades (a partir del castellà buche=pap) 2 Afirma Magali Ruiz que «el colom lIaudí (sie) va eixir d'uns excreuaments que va fer el pare franciscà L1audis, al convent d'Ontenyent. Aquest colom tenia com a missió tancar la cacera. Elllaudi és el precursor del que avui s'anomena colom esportiu». ANTDN IO[ANALES Ma [ARMEN CAIXA RURAL CREDICOOP CAIXA RURAL CREDICOOP, S. COOP. DE CRÈDIT GRUP CREDICOOP Perruqueria MiHta LOCAL CLIMATITZAT La Caixa Rural Sónchis Guarner, 3 12190 • BORRIOL amb la cultura Tel. (964) 32 11 73 (Castelló) ======Pago 25 ======A!======~=~=a=13=o=ta=[à=7,ia======~ El passat mes de juliol alguns membres de l'Associació Cultural vam fer una excursió a la Cova Negra, situada entre el terme de la Pobla Tornesa i el de Boniol, lloc al qual vam accedir sense camí, per entre mig dels arbusts i les brosses que, en ocasions, ens passaven d'alçària. El motiu de l'excursió no era altre sinó la preparació de l'exposició de fotografies sobre les partides de Borriol, que la nostra associació presentarà aquesta tardor. La Cova Negra és, sens dubte, lm dels paratges millor conservats del terme, Vista desde dins de la cova ja que des de dalt a baix de l'ascens ho vam trobar tot cobert de vegetació arbustiva i matoll meditenani, amb bona mostra de plantes aromàtiques (romer, timó), coscoll, teix (Ulex europaeus), boja blanca (Sarothamnus scoparius), i moltes argelagues. La vista que s'assoleix una volta anibats a la Cova Negra és d'una magnífica bellesa i gratitud per a descansar, després de l'arriscada i llarga pujada a la mateixa. La cavitat es presenta en forma d'abric per la part de fora, mirant cap a l'antiga via romana o camí Vell, just enfront de la Talaia i les pujades de les Costes de la Pobla. La seua llargària encara no s'ha aconseguit mesurar, encara que es poden caminar alguns quilòmetres per dins d'ella. Alguns prehistoriadors i interessats en el tema li han catalogat algun interés arqueològic de l'època neolítica, a pesar que encara no ha estat suficientment estudiada aquesta. Els darrers capítols històrics que l'envolten es remunten a la darrera guerra civil, entre 1936 i 1939, quan també fou refugi de militars i civils. Actualment, i benauradament, es troba aïllada del món material, envoltada d'una grossa capa vegetativa, que la protegeix de qualsevol penetració estranya i visita massiva de persones, esperem que continue així; nosaltres li vam tirar algunes fotos per al record. Natj Alcañiz i Gascó Alguns components de la redacció i José Angcl Ortíz (Guarda de camps) ======Pago 26 ======~=~=a=13=ota=fà=''l,i=a ~ ====== IVATHER, S.L. CONSTRUCCIÓ I EDIFICACIÓ MIGUEL ANGEL SALES PORTOLES Trinquete, 18 • Telèfon (964) 32 18 76 12190 BOR R IOL (Castelló) OBRES ESTIVER, S.L. CONSTRUCCIÓ I EDIFICACIÓ Trinquete, 18 • Telèfon (964) 32 18 76 12190 BOR R IOL (Castelló) ======pag.27======Units pel passat - Units pel futur - Units per esta terra Units pel somnis Units pel treball - Units per les festes - Units pel paisatge Units per l'esforç - Units pel calor - Units per Bancaixa - Units pel futur - Units per Bancaixa BANC~XA Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant