TOPONIMIA CADASTRAL DEL SEGLE XVIII A LES

Santi Arbós

OBJECTIUS I METODOLOGIA

L'objectiu d'aquest treball1 és presentar una petita mostra de la toponímia garriguenca del segle XVIII continguda en la documentació cadastral custodiada a l'Arxiu Històric de . Els topònims localitzats s'han ordenat de forma alfabètica col·locant en primer lloc el determi- natiu i, a continuació, l'apel·latiu o genèric. Seguidament, s'ha consignat una cita textual on aparei- xia la forma entrada i el document de procedència entre parèntesis. En una altra línia, s'ha introduït la localització del topònim a nivell de terme municipal i, alguns cops, s'ha aportat algun altre tipus d'informació geogràfica o d'altra mena. Per acabar, en diverses entrades, hem donat algun tipus d'informació etimològica. No ens ha sem- blat convenient donar explicacions sobre formes totalment comprensible {coma, comellar, pla, era...), ni sobre el nom dels municipis actuals ja estudiats a bastament. Algun altre cop la presència de formes dubtoses o males lectures també ens ha fet desistir de la recerca dels ètims. En tot cas, considerem que la recerca etimològica és més una tasca de tipus diacrònic que no pas l'objecte d'un recull merament sincrònic. Tot i així, finalment, no ens hem resistit d'incloure moltes opinions de Joan Coromines i algunes intuïcions o hipòtesis nostres. Unes breus conclusions, de caire més aviat reflexiu, clouen el treball.

DOCUMENTACIÓ

Documentació manuscrita

Hem procedit a codificar els nuclis de població garriguencs, consignant l'existència o no de documentació manuscrita de tipus cadastral o similar referent al segle XVIII:

Nucli de població Codi Dades Albagés, 1' Ag X Albi, 1' Ai Ar Be

Borges Blanques, les BB [X] Bo Ca Cervià de les Garrigues CG X Cogul, el Co Espluga Calba, 1' EC [X]

1 Una primera versió molt més extensa del qual es va elaborar com a TAD de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida, dirigit pel Dr. Albert Turull, a qui agraïm els consells i suggeriments. Floresta, la FI Fu x Granadella, la Gr Granyena de les Garrigues GG de les Garrigues JG Ju Omellons, els Om Pobla de Cérvoles, la PC X Puiggròs Pu X Soleràs, el So Tarrés Ta X Torms, els To Vilosell, el VI X Vn x: poblacions estudiades amb documentació cadastral de l'Arxiu Històric de Lleida [x]: poblacions amb documentació localitzada corresponent al segle XVIII

Mostres textuals de la documentació manuscrita

Puiggròs (CadPU1745: Arxiu Històric de Lleida. Cadastre. Puiggròs) Catastro y nova recanació del lloch y terme de Puiggròs del corregiment de Lleyda execut lo corrent any de 1745 "Sebastià Romeu. Pda. del Salat o Baca Roja. L. Ab la Carrera de la Condessa M. Ab lo terma de Castellots P. Salvadó Ventosa T. Ab lo Camí Ral" (CadPul745: 93).

Cervià de les Garrigues ÍCadCGXVIII: Arxiu Històric de Lleida. Cadastre. Cervià de les Garrigues) Catastro o inventari de les cases y heretats del lloch de Cervià y son terme ab distinció de totas las pesas de terra... "Més altre pessa de terra a la partida dita al Tosal d'en Vallà, dista de dit lloch un quart de hora de camí, consisteix en quatre cortans de terra campa de sambradura y mitg jornal de vinya. Se cull en dita vinya quatre cantis de vi cada any, y en dits quatre cortans de terra campa de sembradura, se cull sègol, espelta o ciuada, se cultiva en any per altre, dóna de fruit lo any se sembra, si de sègol una quartera y si de espelta o ciuada una quartera vuit cortans. Confronta a llevan ab Batista Masip, a mitgdia ab Joseph Aldomà, a ponén ab lo camí qui va a la Coma, y a tremontana ab lo tros de la Rectoria, és dita terra de tercera calitat de dit terme" (CadCGXVIII: [9]).

La Pobla de Cérvoles ÍRepPC1739: Arxiu Històric de Lleida. Cadastre, la Pobla de Cérvoles) Repartimiento de Pobla de Siérboles para el año 1739. "Miquel Català, jornaler. Pmo. 6 jor. Terra campa a la partida dita la Coua d'en Martí y és de 2a cat. y per falta de medis hi a dos jornals de herm" (RepPC1739: Miquel Català).

FI Vilosell ÍCadV11726: Arxiu Històric de Lleida. Cadastre, ) Catastro o inventari de les cases y heretats que té lo poble del Velusell i son terme ab dis- tinctió de totas las pesas de terra que las componen i los jornals que conté cada pesa de terra, fruits que produeix i fertilitat que té, declarant lo nom del possehedor de ella, nota dels desimadors així uniuersals com particulars i quant cada una de aquella produeix, forns i molins en la forma següent. wammÈtammmmK^KmmmKmmmKmmmm iv TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LA COMARCA DE LES GARRIGUES

"ítem altra pesa de terra dita lo Paraló, diste del lloch y de la casa del hamo mitga hora, posoïda per dit Joan Llurba, consisteix en I jornal de terra de sembradura ab un nogué que costume donar de fruits cade ani I fanecha de nous i en dit tros ja 10 jornals de garriga que sols serveix per fer formigués y algunes càrrigues de llenya per lo ús de sa casa, se cull sèguol, se cultiue un ani per altre, a mitgdia ab Maria Romeu, de ponent ab lo Pla dels Còdols, de tremuntana ab Jaume Forasté y dóna de fruits quant se sembra 2 quarteres per una y en cada jornal 2 quarteres, és de 3a calitat" (CadV11726: Joan Llurba). Tarrés (CadTal720: Arxiu Historie de Lleida. Cadastre. Tarrés) Catastro o inventari de las heretats que té lo terme o lloch de Tarrés ab distinchció de totas las pesas de terra que les componen y los jornals que conté cada pesa de terra, fruits que produex, fertilitat que se declaran, lo nom que lo poseïdor d'ella, nota dels desimadors, axí uniuersal com particular, y quan cada un de aquells perseben.

"ítem té altra pesa de terra de sis jornals y mig a la partida dita les Conteies, a distància del poble poc més de mig quart, y de dits jornals n'i a tres de rocas y montaña que no poden produí cosa, y tres de terra herma y esta si es cultiua pot produí blat, ordi, siuada, y mig jornal qu-es sembra un any per altre, y entre de sembradura mitja quartera, pot produí blat dos quarteras y nou cortans, de ordi tres quarteras tres quartans, de siuada lo mateix. Afronta a sol ixent ab Miquel Arbós, a ponent ab Juan Palau, a tramuntana ab lo camí de Fulleda, y és dita terra de la tersera, quarta y sexta calitat" (CadTal720: 37).

Fulleda (CadFul716: Arxiu Històric de Lleida. Cadastre. Fulleda) Catastro o inventari de las heretats del terme del lloch de Fulleda, ab especificació de las pessas de terra que las componen, fruits que produexen y las casas de dit lloch, ab sas confronta- cions.

"ítem altra pessa de terra cultiua en la partida de la Font de na Marieta, dista del lloch poch menos de un quart, consta de 2 póreas, entra de sembradura 6 quartans de espelta, se sembra un any per altre, produex uns anys ab altres 1 quartera y 6 quartans de espelta, hi ha 8 jornals de garriga esti- mada 6 diners per jornal. Affronta a orient y ponent ab garriga del lloch, a mitgdia ab Joseph Josa y a tramuntana ab lo terme de la Espluga" (CadFul716: Joseph Prats).

L'Albagés ÍCadAel716: Arxiu Historie de Lleida. Cadastre. l'Albagés) Catastro del lloch de Albagés, vegueria de Lleyday del real monasterio de Poblet

"N° 2. Altra pessa de terra de tenguda un jornal terra campa situada en lo Torrent, dista del poble y casa del duenyo 300 passos, poseída per Thomàs Ceró, s'i cull mestall y ordi, se sembre un any per altre, confronte a sol ixent ab garriga, a ponent també ab garriga y a mitgdia y tremuntana també, produeix dit jornal 4 quarteres de mestall y 6 quarteres de ordi. Es de la ínfima calitat" (CadAgl716: 2).

3. Bibliografía [DCVB] ALCOVER, A. M. & MOLL, F. de B.; Diccionari Català-Valencià-Balear, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1930-1962. S'ha consultat, però, la versió en línia del diccionari a l'adreça: http://dcvb.iecat.net/ [DECat] COROMINES, J.; Diccionari etimològic i complementan de la llengua catalana, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1980 i posteriors. [OC] COROMINES, J.; Onomasticon cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1994 i posteriors. TOPÒNIMS

Abellar, 1' "altra pesa de terra o bosch dita la partida del Abellà" (CadV11726: Pere Joan Forès). Al terme del Vilosell. Del nom comú abellar "lloc on es col·loquen els ruscos o arnes, con- junt de ruscos o arnes". L'Abellar tambés és el nom d'un mas de la vall d'Arles i d'una antiga par- tida de Sant Martí de Maldà (DCVB: "Abellar"). Abellers, lo Comellar dels "en la partida dita lo Cornellà dels Abellers" (CadAgl716: 8) Partida del terme de l'Albagés. Del nom comú abeller "abellaire, niu d'abelles, eixam, rela- cionat amb les abelles". Abullons, los "a la partida dita los Abullons" (CadTal720: 4) Al terme de Tarrés. Del nom comú abulló, forma regional d'albelló "canal o conducte per donar sortida a les aigües brutes" tot i que aquí s'utilitza per a les conduccions subterrànies que serveixen per desguassar terrenys entollats o amb aiguamoll. Aimara, lo pla de n'/ Aimara, lo Pla de n' "de lleuant ab lo pla de n'Aimara" (CadV11726: Batiste Carré); "altra pesa de terra dita lo Pla de n'Aimara" (CadV11726: Amadeu Forès). Al terme del Vilosell. Aimarach és un llinatge existent a Barcelona (DCVB: "Aimarach"). Albaia, 1' "pesa de terra dita la Albaya nomenada la Coua del Home Fe" (CadV11726: Francesc, vicari de ). Al terme del Vilosell. La lectura d'aquest topònim no és segura. Ameradors, los/ Ameradors, lo riu dels "altra pesa de terra dita los Ameradors" (CadV11726: Josep Farré); "altra pesa de terra dita los Amerados" (CadV11726: Francesc Llurba); "de tremuntana ab lo riu dels Amerados" (CadV11726: Francesc Llurba). Al terme del Vilosell. Per la peça de terra dita los Ameradors hi passava el riu de les Freixes que deu ser el mateix que el riu dels Ameradors que apareix en el darrer document referenciat. Sembla un derivat del verb amerar "amarar, mullar intensament alguna cosa", la qual cosa en principi sembla adir-se a un hidrònim o a les terres properes. El DCVB ("2. Amerador, -ora") sembla concretar-ho als llocs on es remullava el cànem o el lli (vg. "Llinar, lo", topònim del veí terme de la Pobla de Cérvoles), cosa que ben bé podria ser el sentit original del nom d'aquest rierol del Vilosell. Argiloses, les "en la partida de las Argilosas" (CadFul716: Josep Arrufat). Al terme de Fulleda. Derivat á'argila "roca terrosa", segurament per les característiques del terreny. Asègols, los "a la partida dita los Asègols" (CadTal720: 12) Al terme de Tarrés. Com a mera hipòtesi, podria ser el substantiu sègol "cereal de la família de les gramínies", en forma plural i amb una pròtesi vocàlica a-. Aubagès, lo Tros de n' "altra pesa de terra dita lo Tros de n'Aubagés" (CadV11726). Al terme del Vilosell. Del nom de la població garriguenca de VAlbagés, segurament a través del renom que duia algú que hi procedia. La forma VAubagès és la normal a la zona oriental de la comarca que té una parla nord-occidental amb trets, variables segons les poblacions, de transició cap a l'oriental cosa que deu afavorir la terminació -ès, amb e oberta, per analogia amb francès, anglès... si no és que es tracta directament d'un gentilici (potser albigès/albegès "originari d'Albi, Occitània tesi refutada, però, per Coromines a OC II, 65-66). La vocalització [1]> [w], no té cap tipus de pro- blema (cf. Aufàbrega, aumosta...). Barquera, la/ Barqueres, les "una pesa de terrra dita les Barqueres" (CadV11726: Francesc Nogué); "Pda. de la Barquera" (CadPul745: 110). Partides de Puiggròs i el Vilosell. Es tracta del mot barquera amb el sentit de "mena de camp que es dóna en dot o posseeix un criat cultivador" (OC II, 352). Belarda, la "a la partida dita la Balarda" (CadTal720: 3). Al terme de Tarrés. Probablement del nom personal germànic BELHARD (OC II, 398). Berardeta, la "terra sembradora nomenat la Berardeta" (CadTal720: 87). Al terme de Tarrés. Probablement es tracti d'un diminutiu de Belarda, el cas anterior, amb la intervenció d'un procés d'assimilació (1-r > r-r). Bertolina, la/ les Bertolines "a la partida dita la Bartolina" (CadTal720: 35); "a la partida dita les Bartolinas" (CadTal720: 17). Al terme de Tarrés. Coromines (OC II, 475-476) considera que El Bertolï, al terme de Vidrà, del nom personal propi BERHTI-LIN germànic. En el nostre cas, es tractaria de la forma femenina d'aquest mateix nom. Besses, les "a la partida dita les Beses" (CadTal720: 7). Al terme de Tarrés. Potser amb el mateix origen que l'entrada següent: bessa "bessona" (OC H, 490-491). Llevat que es tractés d'un postantropònim o del substantiu veça "planta herbàcia anual el fruit de la qual s'empra per a l'alimentació de diversos ocells". Besses, les "ab los confins del poble de les Besses" (CadCGXVIII: Pere Rubió). Antic poble, actualment despoblat i amb el terme incorporat al de Cervià de les Garrigues. De bessa "bessona" (OC II, 490-491), cf. l'aglutinació , població del Segrià però a la zona de les Garrigues històriques. Borna, la Cova de "altra pesa de terra dita la Coua de Borna" (CadV11726: Pere Joan Prenefeta). Al terme del Vilosell. De lectura dificultosa, podria ser també la Coma de Borna. El DCVB localitza la forma borna per borda a Banyoles (1335) i Palamós (1925). Boval, la "altra pesa de terra dita la Boual" (CadV11726: pubills Tarragó). Al terme del Vilosell. Segurament del nom comú boval "estable de bous", tot i que també hi ha un raïm boval, de grans negres, grossos i sucosos, que fa un vi fluix (DCVB: "Boval o Boal"). Buscarró, lo/ Buscarró, lo camí del/ Buscarró, lo Pla d'en "a la partida del Buscarró" (CadTal720: 65); "ab lo camí del Buscarró" (CadTal720: 12); "a migdie ab lo Pla d'en Buscarró" (CadTal720: 12). Al terme de Tarrés. Coromines (OC III, 22-26) ho relaciona amb Biscarri i s'inclina per un origen segurament preromà i relacionat amb l'oronímia tot descartant qualsevol connexió amb bosc. Tanmateix, creiem possible un diminutiu boscarró, de bosc, amb un tancament pretònic o> u segu- rament per contacte amb la bilabial b. D'altra banda, a València, buscarró és una pedra de color groc vermellós amb moltes vetes vermelles i Buscarró és una muntanya i pedrera de marbre situada prop de Xàtiva (DCVB: "Buscarró"). Canixiular, (lo) "altre pessa de terra a la partida dita Canisiulà" (CadCGXVIII: Miquel Rubió); "altra pessa de terra a la partida dita del Caniciulà (CadCGXVIII: Batista Rubió); "a la partida dita lo Canixiulà" (CadCGXVIII: Miquel Vilalta, Vilanova de Prades). Al terme de Cervià. Relacionat, potser, amb canya-xiula "canyís". Representaria, doncs, un col·lectiu de tipus vegetal. Cantonella, la "a la partida dita la Cantonella" (RepPC1739: Josep Roselló); "a la partida dita Cantonella" (RepPC1739: Josep Teixidor). A la Pobla de Cérvoles. Potser de l'expressió canta ausella "lloc on canten els ocells". L'evolució probablement hauria estat: canta ansella> Cantausella> Cantosella> Cantolella> Cantonella Cantorella, (la) "una pessa de terra cultiua en la partida de Cantorella" (CadFul716: Comú); "en da. pda. dita la Cantorella" (CadPul745: 159). Partida del terme de Fulleda i terreny del terme de Puiggròs, on segurament es devia incloure a la partida del Pinell i Corredon. Probablement, de l'expressió canta ausella "lloc on canten els ocells". L'evolució possible fóra: canta ausella> Cantausella> Cantosella> Cantolella> Cantorella. Canyar, lo "terra campa dita lo Cañar" (RepPC1739: Jaume Llurba). Peça de terra del terme de la Pobla de Cérvoles. Del nom comú canyar "lloc poblat de canyes". Capellana, la "la Capellana junt al riu" (CadAgl716: 4). Peça de terra de l'Albagés situada tocant al riu de Set. Potser relacionat amb capellà amb el sentit de "la terra, la partida del capellà", si no deriva d'algun renom partint de capellana "muller o amiga d'un capellà" (DCVB: "capellana"). Castellassos, los "Ab los Castellassos" (CadPul745). Al terme de Puiggròs. Plural elaborat sobre el ja plural castellars, el singular del qual provin- dria del llatí CASTELLARE "petit conjunt fortificat o territori agregat a un castell" (OC III, 308- 309). Catalanes, les "a la partida dita les Catalanes" (CadTal720: 39). Al terme de Tarrés. Caülles, les "de tremuntana ab les Caülles" (CadV11726: Jaume Forasté). Al Vilosell. Derivat del llatí CASA "cabana" amb el sufix -ulla (OC III, 331). Cavallera, la "en la partida de la Cauallera" (CadFul716: Josep Arrufat). Al terme de Fulleda. Segurament devia tractar-se de la possessió d'un antic cavaller i és un topònim que, com a nom de partida, es repeteix, per exemple, a Polop (Marina, País Valencià) (OC III, 344). Codines, la Sort de les/ Codines, les roques de les "altra pesa de terra dita la Sort de les Codines" (CadV11726: Nicolau Carré); "de tremuntana ab les roches de les Codines" (CadV11726: Joan Lladó). Al terme del Vilosell. Del nom comú codina "roca a flor de terra que impedeix la vegetació" o "espècie de cisterna senzilla". Si codina és, doncs, un tipus de roca, la construcció les roques de les Codines té un evident caràcter tautològic. Comabella "altra pesa de terra dita Comabella" (CadV11726: Joan Llurba). Al terme del Vilosell. Comanavarra "altra pesa de terra dita Comanabarra" (CadV11726: Nicolau Carré). Al terme del Vilosell. Segurament d'una antiga denominació "la Coma de na Navarra", amb caiguda de la preposició de darrere de vocal i eliminació haplològica de l'article personal na (na- Na> na). Comaredivina, la "a la partida dita la Comardivina" (CadTal720: 15). Al terme de Tarrés. Comellassos, los "als Comellassos" (CadCGXVIII: Batista Rubió). Partida del terme de Cervià de les Garrigues. Plural irregular analògic construït sobre comella(r)s, plural ja de comellar. Condessa, la carrerada de la "Ab la carrerada de la Condessa" (CadPul745: 91). Via pequària del terme de Puiggròs que no sabem si és equivalent a la Carrerada. No hem de veure necessàriament en condessa un castellanisme sinó una variant antiga i popular de comtessa (OC III, 422, pel que fa a condal i comtal). Conteies, les "a la partida dita las Conteias" (CadTal720: 3). Al terme de Tarrés. Tal volta d'una antiga contesa "lluita, disputa" amb caiguda medieval de la -5- intervocálica i aparició d'una [j] antihiàtica. Coromines no esmenta aquesta forma, però sí contesa i altres derivats (OC III, 427-428) . Corredon, lo Pinell i "Pda. del Pinell y Corredon" (CadPul745: 154). A Puiggròs. Sembla contenir l'adjectiu arcaic redon "redó, rodó" com Camprodon. Corregó, lo "a la partida dita lo Corregó" (CadTal720: 2). Partida del terme de Tarrés. Segons Coromines (OC III, 440-441) podria ser un derivat de càrrec i s'inclina per un genitiu plural indoeuropeu KORRUGON: pagus CORRUGON "la partida dels còrrecs". El DCVB ("Corregó") esmenta "Corregons: partida de terra del terme de Tarrés (les Garrigues)". L'etimologia que proposa aquesta obra, un derivat diminutiu de càrrec, ens sembla més encertada que la proposta de Coromines. Cortera, la "altra pesa de terra dita la Cortera" (CadVil726: Francesc Abat). Al terme del Vilosell. Sembla el substantiu quartera "mesura de grans o agrària" amb la monoftangació [wa] > [o] en posició pretónica típica d'aquesta zona i per a aquesta paraula. Corterades, les "altra pesa de terra dita les Corterades" (CadV11726: Francesc Carré). Al terme del Vilosell. Fonèticament, és un cas paral·lel a la Cortera. Domenge, lo/ Domenges, los "en la partida del Diumenge" (CadFul716: Jacint Saltó); "Pda. dels Diumenges" (CadPul745: 3); "altra pessa de terra a la partida dita lo Diumenge" (CadCGXVIII: Jaume Amorós). Als termes de Cervià, Fulleda i Puiggròs. Del nom comú i arcaic domenge "terra pertanyent al seyor". En tots tres llocs presenta la forma diumenge, per confusió entre domenge i diumenge "dia del Senyor", explicable per un origen etimològic semblant i una pronúncia idèntica en aquesta zona (duméndge). Donyana, les Sorts de la/ Donyana, los Clots de la "altra pesa de terra dita les Sors de la Donyana" (CadV11726: Joan Lladó); "pesa de terra dita los Clots de la Donyana" (CadV11726: Nicolau Carré). Al terme del Vilosell. Sembla una contracció de donya An(n)a. Escaleta, 1' "terra campa dita la Escaleta" (RepPC1739: Anton Català). Peça de terra del terme de la Pobla de Cérvoles. Segurament amb el sentit de designar un tra- jecte de camí (OC IV, 92) o alguna realitat física que implica un canvi de nivell. Escoba, lo Pla de l'/n' "en la partida de el Pla de la Escoba" (CadTal720: 55); "a la partida lo Pla d'en Scoba" (CadTal720: 15). Al terme de Tarrés. Del nom comú escoba "bàlec". Observi's que la presència de l'article personal n' podria fer pensar en Escoba com antropònim. Segurament es tracta només d'un derivat de l'article femení /'. Escoriáis, los/ Escoriáis, lo camí dels "en la partida dita dels Escoriáis" (CadFul716: Vicaria); "a la partida dels Ascortals" (CadTal720: 90); "y a tramontana ab lo camí dels Escortals" (CadFul716: Pere Joan Prats). Partida del terme de Fulleda, al límit amb el de Tarrés, on també s'esmenta però amb propi- taris fulledencs. De quartal "terra que paga la quarta part de les collites al senyor" o de cortal "pati tancat, espècie de corral", mitjançant una fragmentació parcial de l'article: los quartals > los Cortáis > lo Scortals > los Escortals. Estrets, los "pesa de terra campa dita los Estrets" (CadV11726: Jaume Forasté). Al Vilosell. En toponímia s'usa estret com a "pas estret d'un braç de mar o de riu", però també, i potser és aquest el nostre cas, com a "freu o escanyall en el curs d'un riu" (DECat III, 797). Ferosos, los Plans dels "a la partida dels Plans dels Ferosos" (CadCGXVIII: hereus de Mateu Martí). A Cervià de les Garrigues. Potser hauria esta millor grafiar Feroços si suposàvem que és un plural de feroç "animàlia, bèstia salvatge". Figueral, lo "altre pessa de terra a la partida dita del Figueral" (CadCGXVIII: Gabriel Manresa). Al terme de Cervià. Del substantiu comú figueral "lloc plantat de figueres". Fontanella, la "a la partida dita la Fontanella" (CadTal720: 27). Al terme de Tarrés. De fontanella, diminutiu de font. Fontfreda, (la) "a la partida dita de Fonfreda" (CadTal720: 40). Al terme de Tarrés. Aglutinació de font freda, amb referència a la temperatura de l'aigua. , la / Foradades, les "a la partida dita la Foradada" (RepPC1739: Josep Teixidor); "a la partida les Foradades" (RepPC1739: Josep Roselló). A la Pobla de Cérvoles. Coromines (DECat IV, 115) reporta un foradada "túnel", al segle XIX, tot i que abans havia significat "canonada, tubería". El DCVB ("Foradada") diu que és un forat natural o artificial que travessa una massa rocosa i per extensió un passadís estret i cobert semblant a un túnel. Formiga, la / Formigues, les "té altra pesa de terra de un jornal a la partida dita la Formiga" (CadTal720: 8); "a la partida dita les Formigues" (CadTal720: 51). Al terme de Tarrés. Franqueses, les "Pda. de las Franquesas" (CadPul745: 205). Al terme de Puiggròs. Coromines (OC IV, 274) diu que les franqueses eren establiments de pobladors que gaudien d'exempcions fiscals. En el nostre cas, devia tractar-se d'una partida que no pagava algun determinat tipus d'impost. Freixes, les/ Freixes, lo riu de les "pesa de terra a la partida de les Freixes" (CadV11726: Jaume Forasté); "de tremuntana ab lo riu de les Freixes" (CadV11726: Francesc Abat). Partida i riu del terme del Vilosell. Del nom comú dialectal freixa "freixe, arbre caducifoli de fusta dura i elàstica". Fumada, lo Camí de la/ Fumada, lo camí de la "terra campa dita lo Camí de la Fumada" (CadV11726: Jaume Forasté); "de tremuntana ab lo camí de la Fumada" (CadV11726: Joan Llurba). Al terme del Vilosell. Gel, lo Pou del "altra pesa de terra dita lo Pou del Geli" (CadV11726: Joan Lladó). Al Vilosell. Giberta, la "a la partide dita la Giberta" (CadTal720:83). Al terme de Tarrés. D'un nom propi germànic, potser ja usat com a cognom. Gorgs, los/ Gorgs, lo camí dels "una pesa de terra dita los Gorchs" (CadV11726: Comú); "altra pesa de terra al camí dels Gorchs" (CadV11726: Francesc Carré). Partida i camí del Vilosell. Del nom comú gorg "clot profund en un corrent d'aigua, on aques- ta s'entolla i alenteix". Guàrdies, les/ Guàrdies, lo camí de les "altra pesa de terra dita les Guàrdies" (CadVl 1726: Jaume Bernat); "a ponent i tremuntana ab lo camí de les Guàrdies" (CadV11726: Llúcia Vergé). Al terme del Vilosell. Deu tractar-se del medieval guàrdia "construcció de defensa o vigilàn- cia d'un nucli de poblament, castellet" (OC IV, 393). Home Fe, la Cova de I' "una pesa de terra dita la Albaya nomenada la Coua del Home Fe" (CadV11726: Francesc, vicari de Vilanova de Prades). Al Vilosell. Potser per alguna formació natural que recordava la figura d'un home (OC IV, 420) o perquè havia estat habitada per algú. Si ens centrem en la construcció Home Fe, podríem hipotitzar un originari Home Fer "home salvatge, solitari, esquerp" o Home de la Fe "religiós soli- tari, eremita, ermità". Joana/Junana, la serreta de na "de lleuant ab la serreta de na Juana" (CadV11726: Joan Lladó); "de tremuntana ab la serreta de na Junana" (CadV11726: Simó Prenafeta). Alineació muntanyosa del terme del Vilosell. Juncosa, lo camí de la "ab lo camí que va a la Joncosa" (CadCGXVIII: Miquel Rubió). Camí del terme de Cervià. En aquest cas s'utilitza l'article la davant del nom del poble Juncosa (de les Garrigues), un ús que actualment no existeix. Segurament, un més alt grau de "toponimització" implica l'eliminació d'alguns articles, sobretot en els noms de poblacions, sense que això hagi de ser necessàriament una influència de l'espanyol. Juriol, lo

2 25 persones amb aquest cognom en primera posició (23 en segona), 18 de les quals a la comarca del Gironès. Dades extretes d'Idescat: http://www.idescat.es/servlet/Orpi?TC=N&VN=juliol "a la partida del Juriol" (CadCGXVIII: Jaume Guiu, l'Albi). A Cervià de les Garrigues. Sembla la forma col·loquial de nom comú juliol "setè mes de l'any", amb dissimilació entre laterals (1-1 > r-1). De qualsevol manera, no es veu la relació entre el nom comú i el topònim. Existeix un cognom Juliol, molt poc freqüent almenys actualment a Catalunya i molt localitzat al Gironès2. Llinar, lo "terra campa a la partida dita lo Llinar" (RepPC1739: Cristòfol Puigdengoles). Partida del terme de la Pobla de Cérvoles. Del nom comú llinar "lloc plantat de lli". , los Plans de "una pesa de terra dita la partida dels Plans de Llubera" (CadV11726: pubill Josa). Al Vilosell. Sembla un derivat de llop amb el sentit de "lloc on abunden els llops, cau de llops, llobatera". Mala, lo Tossal d'en "pesa de terra dita lo Tosal d'en Mala" (CadV11726: Nicolau Carré). Al terme del Vilosell. Mala Cara, la "a la partida dita la Mala Cara" (CadTal720: 9). Al terme de Tarrés. Segurament per la mala qualitat dels terrenys si no és que ve d'algun renom. Malpartit, la serreta de/ Malpartit, lo "de mitg dia ab la serreta de Malpartit" (CadV11726: Francesc Llurba); "altra pesa de terra dita lo Malpartit" (CadV11726: Mateu Rubió). Al terme del Vilosell. Coromines (OC V, 144) atribueix aquest topònim a un tema de repar- tició de senyories posteriorment rectificades. Tanmateix potser podríem veure-hi simplement un equivalent de "mala partida, terreny dolent". Malvasia, la "altra pessa de terra a la partida de la Malvezia" (CadCGXVIII: Joan Martí). Al terme de Cervià. Segurament del nom comú malvasia "tipus de raïm", que es diu que provenia de la ciutat grega homònima, pel tipus de producció de la partida. Mangraner, la Sort del "terra campa dita la Sort del Mangrané" (CadV11726: Jaume Forasté). Al terme del Vilosell. Del nom comú dialectal mangraner "magraner" (cf. Els Mangraners, barri de Lleida). Marrell, la Cometa d'en "de mitgdia y ponent ab la Cometa d'en Marrell" (CadV11726: Francesc Nogué). Al terme del Vilosell. Marrell no ens consta que sigui cognom català3, almenys estès. Potser no es tracta veritablement d'un antropònim i caldria veure-hi l'arrel panaràbiga marr "passar" (OC V, 206). Massa, lo Tossal d'en "altra pesa de terra dita lo Tosal d'en Massa" (CadV11726: Pau Balcells). Al Vilosell. Mata, la Font de la "terra campa dita la Font de la Mata" (RepPC1739: Maria ). A la Pobla de Cérvoles. Probablement del substantiu comú arcaic mata "bosc". Matallonga/ Matallonga, lo camí de

3 No apareix a l'obra Els llinatges catalans de Francesc de Borja Moll (Editorial Moll. Mallorca, 1987). Actualment no hi ha cap persona amb aquest cognom a Catalunya: http://www.idescat.es/servlet/Orpi?TC=N&VN=Marrell wmmmmmmmmmmMmmmmmmmmmammm iv TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LA COMARCA DE LES GARRIGUES

"en la partida de Matallonga" (CadFul716: Jacint Saltó); "y a tramontaba ab lo camí de Matallonga" (CadFul716: Pere Joan Prats). Partida i camí del terme de Fulleda. Composició formada pels arcaics mata "bosc" i llonga "llarga". Micó, lo Comellar d'en "a la partida dita lo Cornellà d'en Micó" (CadTal720: 34). Al terme de Tarrés. Miralbò, lo "a la partida dita del Miralbò" (CadCGXVIII: hereus de Josep Manresa). A Cervià de les Garrigues. Compost amb el verb mirar i l'adjectiu bo, amb el sentit d"'estar encarat cap a un lloc bo, fèrtil" (OC V, 279-283). Montgrat, la Coma de "a la partida dita la Coma de Mongrat" (CadTal720: 4) Al terme de Tarrés. Moterades, les "a la partida dita les Moterades" (RepPC1739: Joan Llobera) Partida del terme de la Pobla de Cérvoles. Topònim no tractat en l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines. Tanmateix, podria tractar-se d'un derivat de mota "gleva, terrós, munt de terra brossa" (DECat V, 817). Concretament sembla un derivat de moteró "lluc o bri d'una planta" que Coromines localitza al País Valencià, sense descartar, però, que no tingui alguna relació amb motollar "marge artificial de terra i plantes per conduir un rec o riu" o amb moterull "petita paret de pedra" (DECat V, 821-822). Mulets, los "terra campa dita los Mulets" (RepPC1739: Anton Català). A la Pobla de Cérvoles. Segons Joan Coromines (OC V, 419-420) es tracta del cognom Mulet de probable origen àrab, que l'Alcover-Moll localitza a Mallorca, València, Valls, i l'Albi, població limítrofa amb la Pobla de Cérvoles. Obellons, los "a la partida dita los Obellons" (CadCGXVIII: Josep Simó). A Cervià de les Garrigues. Sembla una evolució del mot comú albelló "conducte per al des- guàs d'aigües brutes o entollades". Així tindríem los albellons > los Aubellons > los Obellons, en què el resultat final, amb monoftongació [aw-]> [o-], sembla ser una ultracorrecció. Oberedes, les "terra herma dita les Oberedes" (RepPC1739: Joan Bosch). Al terme de la Pobla de Cérvoles. Fa l'efecte de ser una ultracorrecció per les Auberedes, amb la següent evolució: les Alberedes > les Auberedes > les Oberedes. Un cas, doncs, molt semblant a l'anterior. Omet, 1' "a la partida dita lo Homet" (CadCGXVIII: Andreu Massip, la Bisbal). A Cervià de les Garrigues. Del col·lectiu llatí ULMETUM "lloc poblat d'oms" (OC VI, 46), més aviat que un diminutiu d'om. Pedrinya/ Pedrinya, la cova de "pesa de terra dita Pedrinya" (CadV11726: Nicolau Carré); "de ponent ab la coua de Pedrinya" (CadV11726: Nicolau Carré). Al terme del Vilosell. La manca d'article, si es confirmés en altra documentació, sembla però indicar una antiguitat considerable que podria avalar un origen directament llatí. El DCVB esmen- ta, també Pedrinya (sense accentuar) com a "Partida del terme del Vilosell". Peixera, la "altra pesa de terra dita la Peixera" (CadV11726: Josep Ballasté). Al terme del Vilosell i limitant amb el riu de Set. Del nom comú peixera "rec que treu aigua d'un riu o estany per regar...", la qual cosa s'adiu perfectament a un lloc que és a la vora d'un riu. Perelló, lo / Perellons, los "altra pesa de terra campa y garriga dita lo Paraló" (CadV11726: Jaume Forasté); "altra pesa de terra de garrigha dita lo Paralló" (CadV11726: Pere Joan Forès); "posoeix una pesa de terra dita los Parallons" (CadV11726: Jaume Maria). Partida del terme del Vilosell. Nom, segons Coromines (OC VI, 202), derivat de pedra/pera: PETRARIOS {pedrer "pedreguer") > pereiro(n)s > perello(n)s, amb dissimilació. D'altra banda, però, existeix el cognom Perelló que assoleix el segon màxim percentual comarcal català a les Garrigues (4,75 garriguencs de cada mil porten Perelló com a primer cognom)4. Piboneta, la Font de (la) / Piboneta, lo Comellar de la / Piboneta, lo Comellar de la Font de la "una pesa de terra dita la partida de la Font de la Piboneta" (CadV11726: Pere Miquel Nadal); "una pesa de terra en dita partida de la Font de Piboneta" (CadV11726: Jaume Cases); "una pesa de terra dita lo Comelà de la Piboneta" (CadV11726: Jaume Englès); "una pesa de terra dita lo Comelà de la Font de la Piboneta" (CadV11726: Joan Giné, ). Al terme del Vilosell limitant amb el de Vallclara. Potser una formació paral·lela a la font de la Piqueta (DECat VI, 522), però partint de pila "pica, tina o cup del batan" (DECat VI, 537). Així, una hipotètica piloneta, mitjançant una dissimilació entre alveolars (1-n > b-n), hauria esdevingut piboneta. Pinell, lo "Dita lo Pinell" (CadPul745: 164). Partida de Puiggròs que molts cops s'utilitza en la forma composta lo Pinell i Corredon. Col·lectiu diminutiu llatí PINETULUM (OC VI, 219) "pinedeta". Pinell i Corredon, lo Vg. " lo Pinell". Poblet, la serreta de "a mitgdia ab la serreta de Poblet" (CadVU726: Jaume Forasté). Alineació muntanyosa del terme del Vilosell. Segurament, en aquest cas i el posterior, hem de veure en Poblet la presència senyorial del monestir cistercenc de la Conca de Barberà en aques- tes terres de les Garrigues. Poblet, los Camps de "a la partida dita los Camps de Poblet" (RepPC1739: Josep Roselló). Al terme de la Pobla de Cérvoles. Prat Salat, lo "altra pesa de terra de bosch en la partida del Prat Salat" (CadV11726: Josep Güell). Al terme del Vilosell. Tal volta del fet que s'hi donés sal als animals. Prerenya "altra pesa de terra de bosch dita Prerenya" (CadV11726: Josep Farré). Al terme del Vilosell. La lectura exacta del topònim, però, ofereix alguns dubtes. Prunafeta, les Sorts d'en "terra campa dita les Sorts d'en Prunafeta" (RepPC1739: Josep Teixidor); "terra campa a la partida d'en Prunafeta" (RepPC1739: Jaume Català). A la Pobla de Cérvoles. En un principi devia de tractar-se del nom de la població de Prenafeta, actualment agregada a Montblanc (Conca de Barberà), que a través de cognom o renom hauria ajudat a formar aquest topònim. La forma Prunafeta es podria explicar per un procés dis- similatori (e-è> u-è).

4 Dades d'Idescat: http://www.idescat.es/servlet/Orpi?TC=N&VN=perello Prunella, la "altra pessa de terra a la partida dita la Prunella" (CadCGXVIII: Jaume Amorós). Al terme de Cervià. Joan Coromines (OC VI, 285) s'inclina més per un col·lectiu diminutiu llatí PRUNETULA que per una evolució fonètica del mossàrab prunairas "pruneres" amb dissimi- lació entre vibrants. També existeix un cognom homònim i una planta labiada de l'espècie Prunella vulgaris anomenada prunella (DCVB: "Prunella"). Puntarró, lo "altra pesa de terra dita lo Puntarró" (CadV11726: Pau Balcells); "altra pesa de terra dita lo Puntaró" (CadV11726: Francesc Llurba). Al terme del Vilosell. Coromines (DECat VI, 868) dóna puntarró com a mallorquí: "punta rocosa que es fica dins mar". Simplement deu tractar-se d'un diminutiu de punta "puig, tossal", usual actualment almenys en la zona oriental de les Garrigues. Ràfols, los "a la partida dita los Ràfols" (CadTal720: 37). Partida del terme de Tarrés al límit amb el de Vinaixa. De l'àrab rahl "lloc on es fa parada al camí, campament, pleta, jaça" (DECat VII, 32). Reig, Vall de "en lo cecà, en la partida de Vall de Reig" (CadAgl716: 13). Partida del terme de l'Albagés. Vg. "Valldereig". Roca Bisbal, la "a orient ab la roca Bisbal" (CadFul716: Anton Comes). Partida i roca del terme de Fulleda. Segurament hem d'entendre bisbal com a "pertanyent al bisbe". Devia tractar-se de terres pertanyents a l'arquebisbat de Tarragona. Rovinal, les Roques d'en "terra campa dita les Roques d'en Rouinal" (RepPC1739: Josep Teixidor). A la Pobla de Cérvoles. El DCVB ("Rovinal") diu que en la forma rubinal en el Diccionari Aguiló significa "runes, edifici enrunat" i es localitza a Mallorca. Rovira, la "altra pessa de terra cultiua en la partida dita la Rovira" (CadFul716: Jacint Saltó). Partida del terme de Fulleda. Rovira, mot arcaic o dialectal, equival a "roureda, bosc de roures". Actualment, per un procés dissimilatori (r-r > r-rí), aquesta partida fulledenca és coneguda com la Rovina. Safrà, lo "altra pesa de terra dita lo Safrà" (CadV11726: Pere Joan Estradé). Al Vilosell. Probablement aquesta peça de terra rep el nom de la planta que s'hi devia culti- var en algun moment determinat. Salat, lo "Pda. del Salat" (CadPul745: 39). Partida del terme de Puiggròs. El salat és una planta amb el fruit de gust salat del qual, cre- mant-lo, s'extreia sosa (DECat VII, 604). Sant Miquel, Apartdamunt de l'Ermita de "una pesa de terra o bosch a la partida dita Apartdamunt de l'Ermita de Sant Miquell" (CadV11726: Josep Alentorn, Prades). Al terme del Vilosell. Segadella, la "altre pessa de terra a la partida dita la Sagadella" (CadCGXVIII: Gabriel Manresa); "altre pessa de terra a la partida dita la Sagadella més amunt" (CadCGXVIII: Gabriel Manresa). Al terme de Cervià. Per a Segadell, Coromines proposa un derivat col·lectiu diminutiu de SECALE "sègol", del tipus -ETULUM i per Segadelles (barranc tributari de l'Ebre) proposa un IV TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LA COMARCA DE LES GARRIGUES WMMMMMMMMMMMMMMMMMMMSMSSM femení o neutre plural de la mateixa base (OC VII, 75), cosa que s'adiria al nostre cas. Senyora, la Vinya "Més altra pessa de terra a la partida dita de la Vinya Senyora" (CadCGXVIII: Pere Rubió). Al terme de Cervià de les Garrigues. Segurament és el resultat de la següent evolució: la vinya de la Senyora > la vinya la Senyora > la Vinya Senyora. Set, lo riu de "a ponent en lo riu de Set" (CadAgl716: 7), "a ponent y tremuntana ab lo riu de Set" (CadVU726: Mateu Rubió); "a mitg dia ab lo riu da-Set" (CadCGXVIII: Comú). Riu que travessa els termes de l'Albagés, el Vilosell, Cervià de les Garrigues... D'un nom personal àrab, Zeid, que segons Coromines devia ser un rei moro de Lleida, els dominis del qual s'estendrien fins aquest riu, als límits amb els territoris de Siurana (OC VII, 126-127). Sevina, la Font de la "altra pesa de terra dita la Font de la Seuina" (CadV11726: Francesc Nogué). Al terme del Vilosell. Hem mantingut l'entrada amb la forma amb e (Sevina) perquè sembla presentar un punt intermedi entre la forma actualment més acceptada normativament (savina) i la secundària (sivina) que, per altra banda, és l'oral d'avui dia en diverses zones de la comarca (almenys a Fulleda i Tarrés). Coromines, per altra banda, diu que el nom de planta savina te vocalisme mossàrab, en part del territori, en se- (OC VI, 456), cosa que s'adiria perfectament a aquest cas. Sisear, lo "a la partida del Siscà" (CadCGXVIII: Batista Massip). Al terme de Cervià de les Garrigues. Indret on creix la sisea "espècie de canyís" (OC VII, 137). Sisquella, la Vall de la "cecà en la Vall de la Sisquella" (CadAgl716: 6). Partida del terme de l'Albagés. Del nom de planta sisea "espècie de canyís". En realitat per a sisquella tindríem un col·lectiu diminutiu del mateix tipus que Olivella (

Al terme de Cervià de les Garrigues. Potser derivat de vinya amb el sentit de "vinya gran". El topònim es repeteix en diversos llocs: Torelló, Pont d'Armentera, Sóller, Bunyola, el Pertús (Coll de les Vinyasses), etc. (DCVB: "Vinyassa"). Vinyosera, la/ Vinyoseres, les/ Vinyoseres, lo tossalet de les/ Vinyoseres, la muntanyeta de les "a la partida dita la Viñosera" (CadTal720: 23); "a la partida dita les Viñoseras" (CadTal720: 33); "a tremuntana en lo tosalet de les Viñyoseres" (CadTal720: 67); "a migdia en la montañyeta de les Viñyoseres" (CadTal720: 72). Al terme de Tarrés. Derivat de vinya?

CONCLUSIONS

Només unes breus consideracions, quasi reflexions, ja que hem partit de la base que l'objectiu principal del nostre treball era el presentar una mostra de la toponímia més que no pas l'estudi exhaustiu.

1) La documentació de tipus cadastral que es conserva a l'Arxiu Històric de Lleida, correspo- nent a l'actual comarca administrativa de les Garrigues, només abasta sis poblacions, aproxi- madament la quarta part de les existents. Segurament es possible trobar documents de cadastre o similars d'aquest període i zona en alguns ajuntaments o d'altres arxius5, per la qual cosa, òbvia- ment, aquest treball queda subjecte a futures ampliacions. 2) La recerca etimològica és complicada bàsicament per dos motius: el caràcter sincrònic del nostre treball la dificultat d'esbrinar si l'origen d'un determintat topònim és un cognom català, un cognom llatí o una forma més o menys referencial lligada al terreny, la vegetació... 3) L'estudi detecta topònims no consignats ni estudiats anteriorment (Cantorella, Cantonella, Moterades...), ni fins i tot en la magna obra de VOnomasticon Cataloniae de Joan Coromines. La qual cosa fa comprendre la necessitat prioritària d'elaborar inventaris onomàstics de base local o superior. 4) La primera impressió, que caldria confirmar amb un estudi etimològic rigorós, sembla detec- tar una immensa majoria de topònims d'origen netament "català". Tanmateix, es poden entreveure altres presències (preromà: Buscarró (?); llatí: Cervià, Omet, Pedrinyà (?); àrab: Vinaixa, Ràfols). 5) La documentació cadastral és relativament "pobra" quant a informació toponímica del territori, ja que si bé ens aporta el nom de les grans partides és poc exhaustiva en el tema de partides menors, peces de terra individualitzades, oronímia, hidronímia, etc. 6) Els cadastres del segle XVIII són de la darrera documentació, abans del segle XX, d'un cert caràcter oficial i amb informació toponímica que es pot trobar abans de la posterior castellanització queja es detecta en molts casos abans del 1750. Curiosament, el cadastre, una introducció deguda a Felip V, fou en un primer moment un document en llengua catalana.

5 Hem detectat la presència d'un cadastre d'aquest segle a l'ajuntament de i un capbreu de l'Espluga Calba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.