El llegendari local

L’origen dels pobles, dels primers pobladors, s’uneix inevitablement a la tradició cultural arrossegada des dels llocs de partença fins a l’assentament sedentari. La curiositat pels orígens adopta diverses manifestacions que tant poden afectar al llegendari local com als mites més coneguts que són traslladats al nou lloc de residència. La convivència, els treballs i patiments comuns en un territori hostil, treballós i d’escàs rendiment econòmic i construeixen l’imaginari popular a través de les aportacions que durant un període de temps s’entremesclen i barallen sense solució de continuïtat. Les llegendes conten i expliquen fets de difícil comprovació i han estat objecte d’utilització per a fins polítics o religiosos, si molt convenia. D’altres narracions modelen una concepció moral de la vida que transmeten als oients. En realitat són un reflex de la imatge que té la gent del poble, que es valorat i estimat, malgrat que no s’ajuste a la percepció exterior. Així hem fet d’aquest motiu l’eix central dels estudis. Encetem etapa amb aquest primer número de la revista d’història i cultura L’Escudella, una font emblemàtica del poble que concita caminants, excursionistes i estimadors de la natura i la oralitat. Vora seu s’han contat i escoltat històries i passades, s’ha rigut i s’ha plorat. És per aquest motiu que hem volgut aprofitar la popularitat d’una deu humil i senzilla, de la qual trobareu notícia digna a l’article d’Antoni Martí, al costat d’unes notes interessants sobre la font dels Madallars, signe de concòrdia i pau entre parts, de noble remembrança. Centrem la publicació en una de les rondalles més suggestives del llegendari local, que ha sobreviscut al pas del temps i s’hissa com un estendard de la cultura viva transmesa per generacions de xeraquers: La serp de la Venta. Jaume Palmer aborda la fortuna editorial de la faula a través d’un repàs general a la transmissió impresa del mite. El tercer article tracta de la continuïtat de la llegenda, de clares arrels medievals, sobre la qual hem volgut escatir-ne els orígens i les variacions introduïdes a través dels segles amb una recerca sobre les nombroses versions conegudes. S’hi documenta la presència de diverses variants dins el mateix corpus llegendari forjades per la diversificació de fonts. Tanca la revista un article de Francesc Torres sobre un autor del segle x v i i i , Carles Ros, analitzat a través d’una de les facetes més preclares de la seua obra: els col·loquis.

Jo a n Ib o r r a Les fonts de l’Escudella i dels Madallars An t o n i Ma r t í Mi l á n

Fa deu anys, l’Associació Cultural la Go- font poc cabalosa del massís del Montdú- leta començà a publicar regularment una ver, a prop dels Terratrèmols i la Mallade- sèrie de treballs monogràfics inspirats en ta Fonda. l’espai local o pròxim a sobre te- mes geogràfics, històrics, etnològics... El La font dels Madallars, símbol de concòrdia pas del temps ha deixat una estimable do- El periple Xeraco---Simat- cumentació sobre la memòria viscuda pels Benifairó-Tavernes-Xeraco d’uns seixan- habitants del poble o dels avantpassats ta quilòmetres de distància, reuneix una amb el propòsit de valorar el coneixement varietat paisatgística que abraça des dels i l’autoestima de la realitat més prope- ullals de la marjal passant pels camps de ra per tal de competir amb l’aclaparador conreu agrícola fins als vessants pelats allau d’informació globalitzadora que des i àrids de la muntanya. Des del punt de dels mitjans de comunicació ens arriba vista històric, el viatge s’enriqueix amb constantment. un seguit de monuments compresos entre Quan hem demanat col·laboració a alguna la magnificència del monestir de Santa persona sobre els temes tractats en anys Maria de la Valldigna, una curiosa nevera anteriors, sempre hem trobat la cooperació de muntanya i la modèstia del corral de més viva, a més de la sorpresa pel nostre Santoma, un tancat per al ramat. Dins les interès. Posarem com a exemples l’expli- nombroses possibilitats derivades del pe- cació amatent d’una dolça recepta per part riple hem escollit, pel seu valor simbòlic, d’una anciana cuinera, la fabulosa història una visita a la font dels Madallars. d’un sac de blat en temps de l’estraperlo Un quilòmetre després de creuar Barx en o la inversemblant volea llançada per un direcció a Simat, trenquem a la dreta pel pilotari per damunt les teulades. Ara re- desviament de la Visteta, enmig de con- prenem les nostres reflexions locals sota reus de tarongers, oliveres, garrofers i el títol de L’Escudella, plat d’arròs, pasta algun ametler, així com antigues granges o llegums cuits en brou o en aigua amb d’aviram. En el mateix desviament s’eri- algun condiment, però també nom d’una geix l’edifici d’un restaurant. Comencem

L’Escudella 4 De camí cap a la font de l’Escudella el recorregut per una carretera de munta- i coscoll, a continuació quatre escalons nya que mena en primer lloc a la font del de terra abaixen fins un bassalet d’aigua Cirer, de doll generós, a recer d’un cin- reposada. Tot el paratge respon al fenomen gle a desplom i uns airosos xops. Molts geogràfic que els geòlegs denominen valldignencs fan provisió d’aigua omplint una dolina, forma característica de tota mena de recipients. Després d’un tram geomorfologia càrstica en una depressió molt empinat arribem a la Foia, plena de tancada, circular o el·líptica, que acaba casetes amb jardins de fruiters i pins. Un en forma d’embut i la pluja desaigua per lloc pla i delitós on estiuen sobre tot els una sima o avenc. simaters. Un altre brollador, la font Nova, De retorn al camí principal, cent metres omplia les basses annexes convertides ac- més avant, a mà esquerra, hi ha la segona tualment en aparcament de cotxes. casa de Santoma, de la qual només resten Només abandonar la font Nova reprenem les parets mig assolades d’una closa qua- el vial asfaltat, però molt malmès. Quan drada de vint-i-cinc metres de costat. A portem recorreguts quatre quilòmetres i l’interior del tancat resten murs paral·lels mig des del desviament de la Visteta, un a la part oest, probablement la casa dels indicador, a mà dreta, apunta cap a la font habitadors. L’angle sud-est queda remar- del Gos (PR–CV 51 Font del Gos 500 m). cat per un molló cònic. Per tot arreu s’ob- Convé seguir la senda marcada, si eixim serven estretes faixes de terra recolzades d’ella podem trobar-nos amb forats o sobre marges de pedra seca sense carar engolidors que suposen un perill notable que en ocasions s’han atribuït als moris- perquè la vegetació els dissimula. En un cos. Antigament es conreaven garrofers, dels engolidors s’ha col·locat una trapa oliveres, alguna figuera, mentre esparses de tela metàl·lica com a protecció per casetes amb aljub aixoplugaven els corat- evitar danys. Accedim al naixement per josos camperols. Tot s’abandonà a mitjan un passadís de sis metres cobert d’heura del segle XX mentre el matoll i el pi ocu-

5 paven tot el sòl. Aquelles margenades ro- de la societat moderna. Cap al sud, el mangueren al descobert en març de 2006 Montdúver, agullonat per les banderilles quan una nit, bufant aire de ponent, va co- electromagnètiques, ha perdut sense remei mençar un foc paorós a les Foies de Simat l’encís ondulant de les dues mamelles en i l’incendi calcinà la muntanya dels ter- benefici de les comunicacions modernes. mes de Simat, Benifairó, Xeraco, , Alfonso Raja, bon coneixedor del paratge, Barx i Gandia. Les autoritats acudiren tard conta la mort d’un poc senglar per la llo- i feren discursos al balcó de l’Ajuntament. ma d’enfront en el transcurs d’una batuda Els planys de la terra no s’acaben mai. contra els seglars a causa dels escarbats Deixem darrere Santoma resseguits molt i destrosses que ocasionen als conreus a prop per unes corbes de fort desnivell al agrícoles del pla. Un dels porcs, malferit final de les quals deixem el camí asfaltat per trets d’escopeta, inicià una perillosa i trenquem a la dreta per un vial forestal escomesa contra els caçadors que, per de terra practicable per a vehicles tot ter- sort, acabà a la base d’un marge, rematat a reny. Un curt recorregut de quatre-cents boca de canó. Després el transport a redo- metres mena directament a la font objecte lons fins a la propera senda va deixar un principal de l’itinerari. A partir d’ací, el ferotge rastre de sang. El relat acaba amb caminal continuarà fins al Mondúver. Uns l’accelerat pas de dues perdius sobrevo- acollidors xiprers anuncien la proximitat lant-nos arran de xiprers. de la fontana en la nua roca calcària, on s’obri un petit cocó o receptacle de cin- Notes quanta cm de diàmetre. Hi viuen cullerots Probablement la font dels Madallars coin- i els guardallibres vigilen la frescor. Brolla cidisca amb la del Bossell esmentada molt poca aigua que baixa per un regueró en un document de l’arxiu municipal de picat a la pedra mentre un sorollós eixam Xeraco sobre la divisió dels termes de d’abelles xupla el preuat líquid fins un sa- Gandia i la Valldigna1. La divisió data de fareig redó de 4,5 m de diàmetre, construït 1388 on s’explica de manera detallada amb una fulla interior i exterior de rajola les persones de la comissió encarregada reomplida de morter on sols aplega un in- (cavallers, monjos, moros i un notari) i la nocent però constant degoteig. situació dels mollons de pedra i argamassa L’oratge primaveral acompanya el brunzir repartits per la carena dels tossals. A de les abelles en un matí seré. Albirem prop dels Madallars trobem un d’aquests una estreta franja de la platja de Xeraco mollons inusualment ben conservat, emmarcada pel cingle on s’aboca el bar- d’altres hi romanen restes i alguns han ranc de Serra cap a la plana litoral, a l’es- querra les pedres monolítiques dels Fra- rets, la primera casa de Santoma, el pla 1 La veu bossell significa 1. «Aparell de manutenció consistent en una o diverses politges col·locades dins de Cucons o Cocons i els ‘treballats’ de un bloc de ferro o de fusta». 1a bossell doble és un Manuel del Petit, Angelino Bou, Màxim, aparell com l’anterior que en lloc d’una sola politja, en els Bailes, Aliaga i altres. Ara tot hi res- porta dues col·locades paral·lelament l’una a l’altra. ta abandonat. Potser a primeries del segle 2. Motllura rodona que generalment forma part dels basaments de les columnes. 3. Mena de ribot estret amb XX en aquell altiplà d’oliveres i garrofers una sola còncava de secció semicircular, i també el tall (‘guanyar-se les garrofes’ hom sol dir) els de la fulla que serveix per a perfilar bordons a la fusta. camperols, doblegant l’esquena de sol a Coromines recull la veu Madallars com una font de sol, mesuraven el temps i el treball amb Xeraco, si bé la considera una metàtesi de Malladars, vegeu Joan Co r o m i n e s : Onomasticon Cataloniae, V, unes consideracions molt diferents a les Editorial Curial, Barcelona, 1985, p. 154.

6 Font del Madallars desaparegut per complet. El document dels Estoris, e mira ves Mondúber, la font històric indica l’ús de l’aigua per a beure del Boscell. E aquí en lo dit cabeçol meteren el bestiar d’ambdues jurisdiccions, si e posaren hun molló d’argamassa per depar- bé la font manté un cabal escàs per a timent dels dos termes. Ítem, partint los dits tal propòsit2. Com a alternativa podríem comissaris del dit molló, anaren a la dita font comptar amb la font de l’Escudella, també de Boscell jassia que la dita font fos e sia en de pobra dotació. En tot cas s’ha perdut terme de la dita vila. Emperó los dits hon- el nom original esmentat al document que rats jutges i comissaris, per ben de la pau e reproduïm en la part afectada. de concòrdia, pronunciaren e jutjaren que la dita font ésser e romanir migera e comuna Ítem, partint del dit molló apellat de l’Ullas- entre los dits térmens de Gandia e de Vay- tre, los dits jutges anaren al primer cabeçol lldigna e dels habitadors en aquelles. E que qui és ben avant, molt alt dreta línia vel qua- cascuna de les dites parts, e qui ells volran, si. E affronta ab la primera foya, appellada pusquen abeurar e fer abeurar llurs bestiars de qualsevol natura seran en la dita font, sens perill o reemça alcuna, perquè posaren 2 Vg. Antoni Ma r t í Mi l a n : «Amollonament del terme sobre la dita font hun molló miger d’arga- de Valldigna per part de Gandia. Any 1385», Ab ben massa a departiment dels dits térmens. Cedrell, 1 (2009), pp. 6-7.

7 Pla de Santoma

Els plets sobre les fonts i els drets sobre De vegades, les històries de segles pas- aigua i pastures seguiran al llarg dels sats ens fascinen si el relat aporta conei- segles com acrediten diferents acords xements o actituds que considerem fruit entre administracions. El monestir de la del modern desenvolupament científic o Valldigna fou desamortitzat el 26 de juliol social, com si el treball fóra també un pa- de 1835, segons manament enviat a l’abat trimoni de recent descobriment. Robert Torregrossa després de 538 anys de El relat de la divisió dels termes de la vida monàstica, però les disputes seguiren Valldigna i Gandia, en especial l’acord entre els ajuntaments hereus del monestir3. sobre la migpartida font del Bossell excel·leix com a heretat exemplar de Que también es convenido en que Simat relació i fins i tot intercultural. Imaginem debe dar a los ganados de Benifairó, así pro- fa més de sis segles una comissió de sedan de los que les arrienden terreno abas- monjos, cavallers i mudèjars recorrent to o sus vecinos, brevada en las balzas de tossals i marcant de manera consensuada la Foia del Cirer, y los de Benifairó a los de les fites d’un territori com a bons veïns. Simat tengan igual obligación con respeto a Encara més, hi ha una font al mateix límit la fuente de la Escudilla, pero unos y otros i acorden que «cascuna de les dites parts deben entrar en dichas brevadas por el aza- e qui ells volran pusquen abeurar e fer gador que respectivamente se demarque4. abeurar llurs bestiars». Cada comissionat no va imposar el poder del seu estatus i va actuar amb intel·ligència i respecte. 3 Vg. Francesc To r r e s i Fa u s : La Valldigna: terme i territori, La Xara, Simat de Valldigna, 2003, pp. 150-153. Si tenim a bé caminar per l’itinerari de la Aquesta publicació recull la concòrdia de 6 de març de divisió trobarem l’exemple d’una societat 1837 entre els ajuntaments de Simat i Benifairó per a diversa i multiètnica en el paisatge, les dividir l’antic terme mancomunat de la Foia Alta. pedres i les fonts. També una lliçó d’amis- 4 Miquel Jo a n : El Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, València, 2000, p. 47. tat i avinença.

8 Les edicions de la rondalla de Xeraco La serp de la Venta Ja u m e Pa l m e r

La llegenda popular La serp de la treballar la llengua amb l’alumnat, de Venta, pertany al patrimoni oral de forma i manera que la llengua oral, la font Xeraco i ha estat transmesa oralment de de la història, actuara d’enllaç i produïra generació en generació. El pas del temps la sensació d’herència i continuïtat d’una ha introduït algunes novetats que si bé no cultura d’elevada qualitat literària. Es han reelaborat el text, l’han matisat o han pretenia així que actuara com un element alterat els elements inicials amb d’altres de dinamització dins l’àmbit escolar i en procedents de llegendes nacionals més el familiar. allunyades en els segles. A hores d’ara La reproducció gràfica de la rondalla, ha esdevingut una manifestació literària a l’escola d’aquella època, significà un de la rondallística culta. Fet i fet és la repte important per als docents atès que llegenda local més coneguda i divulgada els mitjans de treball eren de naturalesa de la tradició oral que ha subsistit a rudimentària i dificultosa a l’hora de Xeraco. plasmar la tipografia i el dibuix. La La Serp de la Venta es va publicar per confecció es realitzava en clixés de cera primera vegada en una artesanal edició a partir de les tecles d’una màquina impresa dins la revista escolar L’Ullal d’escriure sense cinta i armats amb núm. 5, editada pel Col·legi Públic un punxó de metall. Ocorria sovint, Joanot Martorell de Xeraco el dia tres de però, que la fina pel·lícula de cera es desembre de l’any 1980. Antoni Martí fou trencava i calia començar de nou. La l’autor d’aquesta primera compilació, a la reprodució es féu en una vella màquina qual atorgà un caire literari, que es deixa d’imprimir batejada vulgarment com «la notar favorablement, amb la bella intenció vietnamita». Malgrat aquestes condicions de construir un model paradigmàtic de tan precàries d’edició i després de passar la narrativa oral. Una eina adequada per ponts i calderes, finalment s’imprimí per aquell moment en què, per primera la rondalla acompanyada d’un excel·lent vegada en segles, s’ensenyava el valencià dibuix al·legòric. Aquest primer text a l’escola. Un text excel·lent a l’hora de escrit esdevingué un clàssic per al treball

9 L’Escudella el vint-i-u de juny de 1995, veié la llum un llibre col·lectiu, coordinat per Antoni Martí, Rafael Campos i Joan Iborra, que s’edità sota el títol literari més famós de la població: La serp de la Venta i el subtítol descriptiu Contalles tradicionals de Xeraco. Un projecte que va comptar amb el suport entusiàstic de l’Associació de Pares d’Alumnes del Col·legi Públic Joanot Martorell. Es tracta d’un llibre de contalles populars xeraqueres amb una finalitat eminentment didàctica, però també per a donar a conéixer que dins la tradició oral heretada dels nostres avantpassats s’integra una manifestació literaria culta que ha lograt perviure al llarg dels segles. Aquest llibre ha estat lectura bàsica del públic infantil i del no Revista L’Ullal, núm. 5, 1980 tan infantil durant uns quants anys i s’ha escolar, l’estudi de la rondalística local convertit en una fita per a la recuperació i la recuperació de la llengua durant la de la memòria col·lectiva xeraquera. dècada dels setanta i va aconseguir una Al llibre de festes de l’any 2000, difusió inesperada. Pol Ferrando escrigué una singular L’adveniment d’un canvi en el vent teoria sobre el mite de la serp i la seua escolar, a la sopalma de la empenta llegenda. El títol avançava el contingut: mostrada pel claustre de l’escola pública, «Un antimite i antihistòria: Una memòria que comptava amb el suport actiu dels sense història?» L’any 2001, L’Associació pares, s’encetà un moviment a les aules Cultural la Goleta, amb motiu de la que tenia per centre l’alumnat i per missió primera representació teatral en les la recollida de la riquesa rondallística de festes patronals de La Serp de la Venta, Xeraco, transmesa oralment fins llavors va elaborar un quadern amb el text de però en segur procés de desaparició. Després d’un curs de treball de camp intens, d’entrevistes i de mobilització ciutadana per a preservar la cultura popular, es va obtenir un corpus llegendari realment important per a la població de Xeraco. Tot un treball realitzat amb il·lusió i complicitat del professorat que no dubtà el més mínim en donar un colp de mà i fer possible que el projecte arribés a bon port. Calia, però, realitzar les labors de transcripció i afinament de les diferents contalles i de preparaciuó dels dibuixos, fets pel mateix alumnat, que havien d’il·lustrar els textos recollits. Finalment, Edició multilingüe. Festes 2001

10 La serp de la venta, edició 1995 la llengenda per a donar-la a conèixer Falla La Foguerà i L’AC la Goleta. El a veïns i visitants. Hi incorporava allò nou d’octubre de 2002, la rondalla veié que avui dia denominem plurilingüisme, la llum en la secció del conte, en el nou vist que afegia una versió del text projecte de publicacions de La Goleta; el traduïda a diverses llengües europees: primer llibre que du com a títol: La ruta francès, alemany, anglès i castellà, de vora riu. il·lustrada per dibuixos del pintor local L’any 2001 La Goleta va editar, Rubén Leite. El text a partir del qual dedicada especialment per a la xicalla, es representà la llegenda fou obra de el Joc infantil de la Serp de la Venta, l’autor teatral Ximo Vidal que recreà semblant al conegut joc de l’Oca amb la amb el seu estil inconfusible l’espai i finalitat de fer més popular la rondalla. l’aroma de l’època narrada. Els actors Es va reeditar per a la Trobada d’Escoles d’aquesta primera representació teatral Valencianes realitzada el 2005 a Xeraco. eren novells i membres de les diverses Un nou projecte de caire pedagògic associacions locals que intervingueren per a l’alumnat valencià sobre la llegenda en aquets projecte: Penya l’Esclafit, xeraquera nasqué de la mà del mateix Reina i dames de 2001, Almanac Teatre, equip amb el suport del Col·lectiu de

11 Portada La serp de Xeraco. Enrique Bofí. 2007 Mestres de la , l’any 2007. Es va publicació va acompanyada de material preparar una unitat didàctica transversal visual variat. La portada la va dubuixar aplicable al tercer cicle de Primària i el pintor Enrique Bofí i els dibuixos els primer de Secundària. Es va reelaborar el féu David Marqués. S’extenia per un grup text per a preparar una versió més extensa de propostes didàctiques per a l’alumnat i literària de la rondalla amb textos de divertides i entretingudes. diàleg com a recurs didàctic per a fer més Ara per ara, podem trobar la llegenda palesa l’acció dels personatges, cosa que en versió electrònica a diversos webs hi va facilitar una major riquesa, fluidesa d’Internet, a fi de difondre-la i donar i interés, tot i que hom mantenia el mateix notícia de la nostra rondallística de guió de la llegenda primitiva. Aquesta Xeraco a tot arreu.

12 Mites i llegendes de la marjal La serp de la Venta de Xeraco Ra f e l Ca mp o s i Jo a n Ib o r r a

La tradició cultural dels valencians ge cultural llegat la rondalla sobre una s’ha bastit durant molts segles sobre la serp monstruosa engolidora de xiquets i transmissió oral. Es tracta d’una litera- llauradors. En un altre moment anotà- tura anònima, senzilla, que serveix per rem les condicions en què s’esdevenia establir lligams, costums, despertar la la creació del mite local a partir d’un fantasia dels infants i mantenir de forma text preexistent que trobem encarnat atractiva una manera d’entendre la vida a d’altres poblacions. Hi definíem les i els valors morals amb què es regeix condicions d’aquestes feres ferotges: la convivència veïnal. Són relats sense «Ixen de la terra, viuen a prop de l’ai- pretensió, recitats, xiuxiuejats sovint gua, alguns volen pels aires i trauen foc a la xicalla que espera atenta el final pels queixals. La serp de la Venta quasi inesperat. El pas del temps ha bande- les compleix totes perquè viu en un cau jat quasi completament aquesta forma a terra, a prop del Gorg on flueix l’ai- d’oralitat, substituïda majoritàriament gua del riu la Vaca, pega uns bufits que pel domini de la imatge o dels audiovi- semblen de foc i tot i que no vola enlaira suals. I tanmateix, ha gaudit, i gaudeix el cap a un metre del terra (...) i porta encara, d’una cobertura d’interès que és monyo»1. La narrativa clàssica forneix convenient d’aprofitar per aprofundir en d’elements màgics aquesta classe d’ani- els orígens d’un dels mites animals que mals. La serp, antiga benefactora de formen part del patrimoni narratiu oral l’agricultura esdevinguda monstre de- de Xeraco: La serp de la Venta. vorador, ha de ser morta per un estrany La coincidència al terme de tres ti- per defugir el càstig inevitable que cau- pologies de cultiu, l’horta, la marjal i el rà sobre el poble. secà ha condicionat el devenir històric A principi del mes de desembre de dels xeraquers i ha marcat a foc l’he- 1980, el mestre Antoni Martí recollí una rència atàvica rebuda. No resulta casual que justament Xeraco siga l’únic poble 1 Vg. Rafel Ca m p o s , Joan Ib o r r a , Antoni Ma r t í : La serp de la Safor que mantinga dins el bagat- de Xeraco, AC La Goleta, Xeraco, 2007.

13 L’Escudella llegenda popular de Xeraco amb la noble un bosc immens poblat a més a més per intenció d’incloure-la dins la revista molta xara i llenya baixa. Si li afegim escolar que editava esforçadament el l’aigua pantanosa del riu amb una vege- col·legi públic on treballava. La finalitat tació de boves altes, senills i canyes on declarada consistia a recuperar aquest pul·lulen peixos, anguiles, rates, talpons, relat oral i posar-lo a disposició dels ànecs, polles, fotges i serps trobaren un mestres. Aquesta activitat s’enllaçava bon marc per a la nostra rondalla. amb el moment històric que hom vivia, Com que el pas del riu era obligat a a punt de començar la transcendental fer-lo pel pont on està la torres, conten dècada dels vuitanta i a poc més d’un que molts viatgers i carreters en arribar any de l’adveniment de la democràcia a aquest lloc sentien el bufit d’una serp als pobles a través de les eleccions locals que espantava a tothom. Les persones que agranaren quasi definitivament el fugien per on podien, les haques corrien franquisme residual dels ajuntaments. desbocades bolcant carros i mercaderi- La manca de material docent per a fer les es, els ramats mai no podien pasturar primeres passes de l’ensenyament del tranquil·lament. La serp. La fera tenia Valencià a l’escola fou l’excusa exacta espantada tota la gent. Ningú no sabia que menà a incloure un relat extret de si algun dia la serp pujaria fins al poble la tradició oral xeraquera per acostar i se’n duria algun xiquet. Va arribar un les beceroles d’aquella llengua rediviva moment en què les autoritats anaren a als xiquets i xiquetes en edat escolar. València per a demanar ajuda al gover- La curosa redacció d’aquella història, nador. Després de llargues discussions coneguda arreu del poble, dota el relat acordaren proposar als condemnats a d’una pàtina d’antigor que es fa d’agrair, mort que si algú gosava matar la serp li alhora que emmarca l’espai de l’acció seria perdonada la vida. Sols un en va amb referències concretes a les partides eixir. rurals i els animals que l’habitaven. En Arribà la nit i tot el poble se n’anà definitiva, el medi on es produïa el moll despavorit deixant el presidiari sota de la narració perquè el lector situara l’Empar de la torre, d’un trabuc ple de amb coneixement la rondalla. És per pólvora i perdigons amb una gran molla això que podem considerar aquesta de carn a la boca del canó. A mitja nit primera edició, eixida treballosament mentre escorcollava els moviments de de les impremtes artesanals escolars, les branques, dels pins i l’espill de les el primer text imprès de la llegenda aigües un soroll que xiulava amenaça- xeraquera. Datada el 3 de desembre dorament el va posar alerta. 1980, es publicà dins el número 5 de De sobte va aparèixer la serp, el cap la revista L’Ullal d’aquell mateix mes i plantat a l’altura de l’home amb movi- any. Llegim-la: ments circulars, la boca oberta, la llen- gua fora, uns bufits que en el silenci de Els vells conten que antigament pel la nit haveren espantat al més valent. camí de o de Baix hi havia unes El presidiari alçà el canó i apuntà. La pinades frondosíssimes de les que en- serp va intentar pegar mos a la carn que cara queden alguns flocs aïllats per les era la trampa i en disparar el presidiari partides del Canyar, Devesa i Marines. acabà amb la vida de la serp i guanyà Aquesta pinada enllaçava amb la del la pròpia. Saler, de manera que vora mar hi havia

14 Marjal Xeraco-Xeresa Hom pot intuir que la llegenda, en terial narratiu preexistent per a introduir la versió d’Antoni Martí, inclou els ele- facetes o elements novedosos. Aquesta ments característics de la rondalla: la alteració és possible que no faça variar serp paorosa i immensa, el temor pro- la substància del relat però sí que en cor- fund, l’espai d’aiguamoll, el condemnat regisca el sentit o n’asumisca d’altres de a mort, el trabuc... Estranyament no nous, suggerits per la font alternativa. És apareixen alguns dels trets més influ- tot just aquí, en aquestes variables, on ents d’altres versions com l’espill o el rau l’originalitat creativa dels narradors cavall. locals i on podem trobar algunes de les Caldrà detenir-se en les variacions claus interpretatives més útils per a la operades sobre aquest text vist que la re- comprensió de la proposta ideològica i visió dels passatges canviants ens il·lustra estètica que realment ens han pretès de sobre el modus operandi de la transmis- transmetre, tal com podem comprovar a sió de la rondalla La serp de la Venta. La través de les variacions textuals que tin- intertextualizació narrativa és un recurs drem ocasió de veure. habitual en aquesta classe de textos i Quinze anys després, durant el curs també en d’altres manifestacions cultu- escolar 1994 – 1995, a iniciativa de l’As- rals de procedència popular. L’emprem- sociació de Pares d’Alumnes, mestres i ta més o menys documentada d’algunes alumnes del col·legi Públic Joanot Mar- variacions no expressa necessàriament torell encetaren una fructífera recerca la introducció directa d’aquests canvis entre la gent major del poble a fi de re- dins el cos llegendari de la llegenda. Tan alitzar un inventari de històries, faules, sols és una de les altres possibilitats que cançons i llegendes transmeses per tradi- s’ofereixen a la lectura crítica. Tanma- ció oral. S’hi obtingueren nombroses ver- teix, la reutilització de les fonts sol obrir sions de la famosa llegenda a més d’un assíduament processos de manipulació, ample ventall de rondalles, passades i reelaboració i resemantització textual cançons. Amb aquests documents de la que es materialitzen a partir d’una nova literatura popular, es féu una bella edi- escriptura que muda la literalitat del ma- ció on s’integrava la llegenda de la serp.

15 L’adaptació publicada en aquesta ocasió tava los hòmens passants per lo camí»2. oferia una informació addicional molt L’any 1609 és una data que cal retenir valuosa perquè situava espacialment el per a la recerca dels orígens de la ronda- domini del monstre: «al poble de Xeraco lla xeraquera. Les quaranta-dues famí- en un lloc que es deia la Venta, a la par- lies de moriscos que vivien a la població tida de les Comes, al costat de la torre de foren expulsats del regne de València i Guaita, vora el riu Vaca». Es descrivia la penosament hagueren de marxar cap a forma del rèptil: «molt gran i molt llarga Dénia a peu, amb només les pertinences (...) tenia un gran monyo» i s’hi incorpo- que pogueren portar a sobre, per un camí raven tres elements que posteriorment saturat de perills, robatoris i violacions han quedat fixats com a trets essencials executades per roders i soldats desgave- del text, malgrat que a la versió vuitan- llats. Per ordre del rei, havien d’embar- tesca no apareixien o ho feien sota una car cap a l’Àfrica per no tornar mai més altra forma: «el pres va demanar tres co- a la seua terra. La terra romangué erma, ses: un cavall, una escopeta i un espill». sense habitar ni treballar durant molts Observem que l’escopeta i l’espill havien anys. La recuperació poblacional fou estats obviats a la primera versió mentre costosa i llarga, es féu molt a poc a poc. que el trabuc era substituït per una arma Els nouvinguts provenien de la Ribera, més moderna, l’escopeta. També hi ano- de la Vall d’Albaida i de les Illes, prin- tem dos factors que eixamplen el relat, el cipalment d’Eivissa, gent llauradora de pres va realitzar «dos trets» d’escopeta Sueca i Cullera, coneixedors del conreu i «va passar tanta por que al cap d’uns de l’arròs i de les tècniques agrícoles. pocs dies va morir». Ara la llegenda s’ha Malgrat les condicions oferides, real- carregat d’elements versemblants que la ment en vingueren pocs, a residir a Xe- converteixen en una narració netament raco. Un informe religiós de 1622, indica local que ha fet fortuna a través de les la xifra de 9 cases habitades i 23 ‘com- diverses edicions fetes. La factura lite- bregants’; l’any 1646, la quantitat havia rària d’aquest relat hi atorga un punt de ascendit a 24 cases i 22 caps de família idealització que obliga a retrotaure’s en fins aconseguir així certa estabilització el temps per la rica ambientació local poblacional3. aconseguida. Aquestes dades poden plantejar una La qüestió dels orígens llegendaris de possible explicació per a entendre per la rondalla, de la font d’on vénen a nài- què la rondalla de marjal arrelà a Xeraco. xer aquesta classe de textos orals, resulta Partim d’un escenari novedós que parti- bastant senzill d’escatir. Segons Martí de cipa d’un procés de repoblació general Riquer, la llegenda ja existia a l’època al País Valencià precipitat per l’expulsió medieval: «a Sant Celoni hi havia una morisca. Una data ante quem, de tall, que gran serp que occia els vianants i el ‘fa- sembla molt clara. Els primers colons ar- mós cavaller’ Vilardell la matà amb la ribaren a Xeraco lentament, molt lenta- seva espasa meravellosa». Una explica- ment, a partir de 1609, probablement en ció presa de Francesc Eiximenis quan es una data més acostada a 1622. Hem d’en- referia a les espases de virtut de Jaume

I: «En los archius del senyor rey d’Ara- 2 Marti De Ri q u e r : Llegendes històriques catalanes, gó huy present és la spasa de Vilardell, Quaderns Crema, Barcelona, 2000, p. 127. famós cavaller, ab la qual matà la serp 3 Francesc To r r e s i Na v a r r e t e : «Consolidació i expansió de les cases de Xeraco després de l’expulsió aquella tan gran de Sant Celoni, qui ma- dels moriscos 1610-1754», Llibre de Festes, Xeraco, 2009.

16 tendre que devien ocupar les millors zo- nes agrícoles de llavors, és a dir, les que podien regar-se, i abandonarien el secà o l’artigament de terres noves. La marjal però, era cobejada i desitjada perquè for- nia d’alimens els llauradors: caça, pesca i verdura. Legal o furtiva, que aquest és un altre món. En tot cas, els nou colons es relacionaven directament amb la mar- jal. No podem oblidar que provenien de Dibuix de la Venta terres on també hi existia acs paisatge. Entre el bagatge de coneixements agrí- el serpent de Manlleu, el drac de Sant coles no podem descartar que conegue- Celoni, etc. Estranyament també arribà ren moltes llegendes relacionades amb a Jaén5. el medi semiaquàtic que treballaven i les De totes aquestes llegendes, la del transmeteren a les generacions futures. Patriarca és la que manté les semblances Tot just en aquesta època naix una de les més significatives amb La Serp de la llegendes més conegudes de València, Venta. L’any 1896 l’editorial valenciana El drac del Patriarca, que transcorre a edità un volum amb dotze la ciutat, a la vora del llit del riu Túria, narracions de caire costumista escrites al caliu d’una de les grans sèries llegen- per Vicent Blasco Ibáñez. Publicades dàries catalanes, L’espasa de Vilardell, inicialmente al diari El Pueblo durant el centrada en la tradició de les espases de trienni 1892 – 1895, foren objecte d’un virtut, una de les quals pertanyé a Jau- seguiment i lectura inusual per al temps. me I. El naixement de la narració fabu- L’èxit aconseguit féu que es compilaren losa valenciana ha estat atribuïda a una en un sol llibre editat sota el nom de bèstia terrera que tenia el cau a prop del Cuentos Valencianos. Entre la dotzena Mercat Central, per on passava el Túria de relats naturalistes que recreaven llavors, una marjal pantanosa recoberta algunes tradicions populars valencianes, d’espès senillar. L’animal devorava qual- hi havia l’adaptació literària de la faula sevol persona que s’hi acostara, quan te- El drac del Patriarca, la distribució de la nia fam. L’arribada a ciutat de dos cai- qual manté un paral·lelisme interessant mans del Perú l’any 1606 per obsequiar amb la llegenda La serp de la Venta l’arquebisbe Joan de Ribera donà ales a de la població de Xeraco. Vegem- la imaginació popular per relatar la mort ho. Totes dues bèsties viuen en zona d’aquests animalons, en realitat, morts, palustre, a prop d’una zona habitada, disecats i penjats, un a l’atri del Col·legi mengen animals i persones, és un pres del Patriarca i l’altre al monestir de San- l’encarregat de donar-li mort, va a cavall, ta Maria del Puig sota uns inscripció pa- i si un «Iba cubierto con una vestimenta orosa: «Si en silenci dins no esteu, a mon de cristal, con una armadura de espejos», ventre parareu»4. Una tipologia narrativa l’altre va demanar «un espill». Salvador que, tanmateix, veiem repetida en altres Miragall, veí de Xeraco, nascut l’any territoris com el drac de Coll de Canes,

5 Juan Es l a v a Ga l á n : La leyenda del Lagarto de la 4 Joan de Déu Do m è n e c h : «Cocodrils i balenes a les Malena y los mitos del dragón, Caja Ahorros de Córdoba, esglésies», Locus amoenus, 5 (2000-2001), pp. 253-275. Còrdova, 1981.

17 19, conta la presència de dos presoners, doncs, la recordança de la fera vençuda. un menava els ramals de l’haca i l‘altre Una seqüència de fets que també trobem portava l’escopeta. El pres errà el primer ‘modernitzats’ a mesura que s’acosta el tret però el segon va impactar al cap de temps actual. la serp. Hem vist com l’espasa, l’arma mor- Podem sintetitzar la llegenda de tífera que blandeix el cavaller Soler de La Serp de Xeraco així: A la marjal de Vilardell, es converteix en un trabuc en Xeraco, a tocar d’un lloc conegut com la la nostra narració fabulosa, una arma de Venta, a la partida de les Comes, habitava foc caracteritzada per usar un canó en una serp enorme i llarga, dotada d’un forma de trompeta. Un instrument de característic monyo i pegava uns bufits mort bastant arcaicac, lent i poc precís, esgarrifosos. S’alimentava d’animals d’ús generalitzat al segle x v i i , justament i persones. Les autoritats demanaren l’època en què s’assentaren els nous co- ajuda al governador de València i aquest lons a Xeraco després de l’expulsió dels envià un pres per a matar la bèstia. El moriscos. L’escopeta representa la mo- valent demanà tres coses: un cavall, una dernització del trabuc, arma coneguda escopeta i un espill. Segons altres ver- i utilitzada a bastament a la marjal pels sions, portava un trabuc. La fera, en caçadors locals, l’activitat dels quals no veure la seua imatge reflectida a l’espill, dubtem que influí en el conte i substi- l’envestí i el pres aprofità el moment tuí el trabuc, encara que no del tot, en el per a disparar-li dos trets a boca canó decurs del temps. Un canvi que podem que la varen matar. Una variant oblida suposar, o suggerir, que es produí al se- l’espill i el substitueix per un tros de gle x i x quan aquestes armes metàl·liques carn col·locada a l’obertura del canó del es generalitzaren entre els caçadors. Al- trabuc. De tanta por com va passar, al guns episodis resulten de difícil datació, caps d’uns dies el pres morí. atés que entenem que formen part de di- El drac i l’espill són dos elements fol- verses línies argumentatives confluents clòrics catalogats a l’inventari de motius en les variacions experimentades per la literaris narratius, usat a bastament dins nostra llegenda. el corpus narratiu europeu6. La mort del Tal volta no calga recórrer al mite pres potser siga una reminiscència de la de Perseu per a entendre la difusió de llegenda original en la qual el cavaller la rondalla La serp de la Venta, vistes Vilardell morí perquè una gota de sang les circumstàncies històriques que han del drac l’esguità, tot i que el nostre pres concorregut al terme de Xeraco, perquè també morí, però de paüra. Finalment hi s’instal·le bellament i continuada aques- coincideixen totes dues rondalles en què ta narració llegendària que ha fet fortuna l’animal fou dissecat i penjat. Llegendà- entre els xeraquers i és estimada com un riament, la serp de la Venta dissecada es ver patrimoni cultural de la literatura lle- troba al Museu de Ciències Naturals on gendària de transmissió oral del nostre fou traslladada des de Xeraco per estu- poble. diar-la i exhibir-la. Un final que conté la justificació vera de l’existència de la fera en aquestes terres. La pell de la serp, és

6 S. Th o m p s o n : Motif-index of folk-literature, i v , Hèlsinki, 1934, p. 382.

18 La vida quotidiana a la València del x v i i i , segons Carles Ros Fr a n c e s c To r r e s i Na v a r r e t e

L’interès per la literatura popular s’ha Andreu Mayoral, a la justa poètica que vist revifat avui dia. També s’anomena li- la ciutat convocà per la Renovació de la teratura de cordell o de canya i cordeta. Capella de Nostra Senyora dels Desem- Fou menyspreada per autors cultistes o parats, a Joan Baptista Ferrer i a Ascensi acadèmics, considerada de plebea, bròfe- Sales - on l’autor s’acompanya de ga i sense qualitat. Ho feren Teodor Llo- l’arrogant títol de notari i escrivà públic rente, Joan Fuster o Menéndez i Pelayo. atorgat per l’autoritat apostòlica i reial. En paraules de Ricard Blasco, mereix Solen usar-se els pseudònims de Pepo, «una lectura vigilant que pare esment en Doctor de secà i, sobretot, el De la Musa les circumstàncies històriques i socials Lapera (D.L.M.L.), però d’altres «ni es- en què van ser produïts, i que així ma- tan escrites conforme la explicació de ma teix, contemple el codi estètic que els és pràctica de la llengua (…) ni del Tratat peculiar(...) i el decisiu paper jugat pels de adages que els dos llibrets són la font col·loquis en el salvament de la llengua hon se deu acudir per a ma opinió. Y en i del geni del nostre poble, durant els in- ells done a entendre bé al lector les notí- terminables segles de la Decadència». cies que jo tinc». La raó que dóna és que Joaquim Martí revalora el gènere dels «molts romanços meus estan reimpressos col·loquis, i els estudia des de l’òptica en vàries parts y en cada terra e imprenta lingüisticoliterària, de la història de la usen de diferent ortografia». cultura i antropològica. Conserven el llenguatge vivent de De l’important recull de col·loquis la València del segle x v i i i , que té poc de l’obra poètica de Ros, la majoria se- d’ampul·lós i de barroc, ans al contrari, gueix la norma de la llengua medieval és expressiu i realista. Hi coexisteixen cancelleresca, d’intencionalitat culta, indistintament l’ús de mots genuïns, cas- emprant esquemes i formes artificioses: tellanismes o vulgarismes, llatinismes o els gojos, els sonets a sants, els roman- llatinitzacions de mot patrimonials, amb ços en paronomàsies i monosil·làbics i un to grotesc o de paròdia, tòpic del ta- les poesies d’encàrrec - a Blai Jover, a rannà dels valencians, on els protagonis-

19 L’Escudella tes formen part de l’estament popular: de la Mercé - actual plaça de la Mercé llauradors, pescadors de canya, colom- -, el convent de Magdalenes - on es tro- baires, casats, curs d’havers, festejants, ba actualment el Mercat Central -, o els sogres i nores, llauradors disfressats. elements emblemàtics del cap i casal, També hi conviuen altres personatges com el Rat Penat, originat per confusió més il·lustres, més instruïts: l’apotecari, del drac alat de l’elm de l’escut reial, els el notari, l’advocat, el doctor en lleis, el «Engonaris», referits als atlants que sos- rector de parròquia, etc. Amb un llen- tenien els contraforts de la Llotgeta de guatge que de vegades ens resulta fami- l’oli - segons Coromines, creació d’una liar, d’actualitat, on les composicions mala lectura de en gónasi (=agenollat) semblen més que versos, prosa rimada, -, el Negret de l’Hospital, el cavallet de descriuen esdeveniments excepcionals, Sant Martí i el diable del Socors; el mític com les corregudes de bous i jònecs als pardal de Sant Joan del Mercat i l’òcul, plans de la Saïdia o del Mercat per ce- més conegut com la O de Sant Joan, tam- lebrar el segle Vè de la conquesta de la bé el Palau dit del Real i els cinc ponts ciutat de València, o del carrer de la Co- de la ciutat. rona per a les festes de sant Roc, on el Carles Ros participà en les festes o senyor intendent usa el castellà: Salga el justes poètiques, tant civils com religio- toro! En el mateix acte es fa referència ses que es feien a la ciutat. En la festa al torejador Trochena, expert en l’art de de l’onomàstica de Blai Jover, regidor de clavar la galotxeta, a les processons de la ciutat de València, a la festa de la re- la festivitat del Corpus amb les Roques, novació de la Capella de la Verge dels els Misteris, els bordets i les bordetes, Desemparats amb un sonet en castellà, els orats, la Degollà, els Reis Mags, la en les festes que celebrà la Ciutat de Va- fugida a Egipte, els vells dels cirialots, lència a últims de juliol pel casament de el bou, la mula i l’àngel bobo, els evan- l’infant Carles de Borbó i Ma Amèlia Cris- gelistes, la caixa del Testament; les fes- tina, reis de Nàpols (1738), en les festes tes que celebrà la ciutat de València a la que la ciutat de València celebrà pel Vè proclamació de Ferran VIè, on s’esmenta Centenari de la Conquesta el 1738, en al marqués de Caylús, tan pintoresques, l’entrada de l’arquebisbe Andrés Mayo- els jocs infantils, alguns dels quals ja ral a València, a la consagració de Joan són castellans; els paraments de cuina; Baptista Ferrer, bisbe de Lugo el 1745, a els consells a les fadrines i casadores, la proclamació de Ferran VI el l746, al els vestits tradicionals i la moda en la III centenari de la canonització de Sant indumentària femenina, les varietats de Vicent Ferrer el 1755, a la consagració coloms, els llocs on van els pescadors de d’Ascensi Sales, bisbe de Barcelona, el canya a pescar, el preu que costen els l755 i a l’exaltació del rei Carles III, el queviures, el joc de la pilota, receptes l759. casolanes per a guarir les malalties; les Fent una anàlisi sociolingüística, s’en- beceroles o la Jesús, la plaça de la Seu, treveu el nom d’alguns personatges com el carrer de les Cuines a la ciutat de Va- Blas, la temàtica de la justícia i de l’ho- lència, i els quatre quarters (Benimaclet, nor, etc. tòpics del barroc castellà, que Campanar, Patraix, i Russafa) que no ar- haurien penetrat per les representacions ribava als 200.000 veïns, vista al segle teatrals, bé al carrer de les Comèdies o x v i i i amb el convent de Sant Francesc - al teatre denominat el Corral de l’Olive- avui plaça del País Valencià -, el convent ra (1584-1750), i posteriorment, des del

20 1761 a la Botiga de la Balda, un antic provenen de gent poc acurada, puix es magatzem situat a la vora de les torres veien representats en una paròdia de la dels Serrans i el carrer del Salvador. Em- vida de l’entorn més immediat i de la pra les estrofes de tradició castellana - barreja de versos mig en castellà mig en l’heptasíl·lab -, és a dir, la catalanització català, característica d’impresos en plecs de l’octosíl·lab dels romanços castellans, solts. Forma part d’una literatura sense cosa que ja es dóna a la fi del s. XV en pretensió culta, inspirada en el món pre- la versió del Rossinyol, bon rossinyol, o fa industrial, i d’escàs interès despertat al referència al romanç de Calaïnos, Almi- present segle per l’anomenada literatura rante de la mar i al ball Mírame Miguel, de fil i canya. i encara documenta l’ungüent d’andare- Ara publiquem dos col·loquis dels més te (=andavete?). S’esmenten alguns jocs representatius de Carles Ros: Romanç infantils: a la bona mel, a carregueta de nou, curiós i entretengut, on es referixen pebre, olles de sant Miquel, a eixàbiga les conversasions que molts colombaires va!, tres en ratlla… solen tindre en la llotja, i el Romanç dels També es presenta com una font va- jocs, entreteniments, i invencions que els luosa dels vulgarismes que a propòsit xics de València exerciten en el transcurs

I Supòs açò, ja escomence cada qual dels seus parlant, a posar les calitats (hi ha cometes de la raça, Si un poc de tems en silenci diverses dels colomets, jarelos, glaudins, gotats, l’ auditori vol estar, puix totes les trobaran; culí roig, culicendrosos, oïrà un bon romancet també les conversacions culinegres, culiblancs d’un assumpt jamés tocat. i juntes he d’anotar culipavos, pèl de rata, Tots saben com els poetes que en la Lontja solen tindre, mongins de roig, de l’ull blanc, discursius i vacilants o en polleres del mercat. culitenats, figuretes, estan buscant ses idees, Molts aficionats tal volta mongins de negre, nevats, que és cosa de gran treball. a d’açò em replicaran: grisos, coloms de venera, De totes les diversions “La estimació que tenim de soltes, culigotats, que un home es pot emplear, als colomets és tan gran cendrosos, baios, gavins, altra de major profit que així al tort com al través, alinegres, obers, blanchs, que els coloms, ningú tindrà; ens fa dir lo que no hi ha; negres, roig, filacotons, puix són uns animalets puix home hi ha que d’ ells colomets assafranats, que gasto a l’amo no fan, tan enamorat està, fumats, rissats, xalandrins, perquè de ses cries trauen que parlant de ses cosetes del repeló i antiats, cada mes per a menjar, s’estaria un mes cabal: coloms de veta, que ells diuen, si les venen, si no tenen a més que la passió és cega i al que no són dels gotats, colomins per a emborrar, com l’amor que va benat, lo nom de coloms de ploma i s’aforren els diners, i qui es deixa portar d’ella, els donen en general; que en carn podrien gastar: cap de cosa acertarà”. aliblancs i refiladós, i a més que en ells, Así és forçós yo responga piquicurts i piquillarcs; entre tan tenen raons que els faça callar: hi ha també coloms peters, molts ratos d’ ociositat; « En un mig totes les coses roquers, puix l’aficionat, puix ja se’n pugen al porxe, pareix molt bé suportar», de tots en sa casa té, o al colomer del terrat, De vesprada als colombaires, molt calçats i coronats. miren así colomins; com ja he dit, encontraran L’u diu que té uns coloms allí ous a mig pollar, en la Lontja, a fer ses juntes de soltes tan extremats, allà com fan lo niuet, i ses pleits determinar. que li tornaran a casa per a posar-se a criar: Allí voran mil polleres, lo menys de Vila-real. per allí dos parellets i dins, les diversitats L’altre que té un gotadet que escomencen a volar, dels coloms que así es coneixen qui baix l’aigua el soltarà, per allà com empapucen: i als més dels aficionats i que de terra de moros tot és diversió ben gran. per tot lo rededor d’elles, sabrà a València tornar;

21 l’altre alaba un alinegre trico trico, trico tras, Aprés van eixint les maces, i tant lo vol remontar que concluïx este joc: que si a una porta l’aplega que diu se li’n tornaria quantos dedos hay detràs?, vella, o està mig rompuda, de les Índies orientals; a està el diablet en casa? li fan saltar una llenca. ix l’altre en una figura vísol, a eixàbega va. Juguen a tècum mantècum, acabant-ho d’ adobar, Frailes, frailes del convento, que és una vista tremenda, puix diu que de nit ben fosc, peus peus, conills amagar, d’aquest joc resulten rinyes, la soltaria en Alacant, a la gallineta cega, que acaben a pedra seca. i abans que es faça de dia a l’olla, al pobre soldat, Lo Dissabte Sanct tots busquen en València la voran; a sapo quedo, a sentilla; qui els regale una moneta, l’altre parla de les cries, estos dos són jocs cansats; lo menys que tinga dos ous, i les figures que trau. a un que es diu, sabateta i si quatre, més alegra. Ací és lo colp del mentir ve i sabateta va, A Pasqua ballen la trompa, en les mescles que ells se fan, per més senyes que finix: fins que lo trompellot entra, pués figures n’ixen tantes sabata de cordovà; i també a l’encreuellada que no es poden relatar; a la lluneta, a l’ anguila, a agulles o la terreta. l’altre els coloms de raça, també a moros i cristians Als últims del mes d’abril els té per més realçats. als llobets, als conillets, (que bona notícia esta!) Molt més tenia que dir i als cànters solen jugar; o en maig, que ací no em detinc, com els volguera apretar; també al joc de tres en ratlla, poc més o menys, quan aplega, més respecte les persones quan els passa per lo cap. solen escurar les séquies, que al principi he suposat; I Carlos Ros dóna fi i de l’argila que queda perquè molts colombairistes ací, dels jocs generals, per alguns carrers o places, fan mal terç al veïnat, que aprés en la part segona cada xic un pilot plega, i colomers per jostícia tratarà dels especials. entretenint-se bé en ell, són vist manar derrocar. tirant-lo en terra o arena, Açò basta, i Carlos Ros, Segona part i uns diuen: “quién me responde?” suplica molt humillat, Passada que és de Nadal (ço és cosa salandoneta) del romancet li perdonen la tan celebrada Festa, altre: “la hija del Conde”, quantes faltes han notat que han quedat tots els xiquets (sens nomenar la Condesa) sens diners en la bolseta, I altres raons que els xics saben, II puix plena de vent la tenen, que mon tinter les conserva. com boltjaca de poeta, En vindre el mes de maig, Primera part tornen a usar l’escampilla, juguen a pa i galtó (bona idea), Ara va, senyor Basilio, i trauen altra moneda aprés en lo mateix mes a vosté tinc de posar de cartes, que són les mones, escomença la cacera per cap de la processó, entrenint-se bé en ella, d’ oronetes i piuletes, puix d’ ella és lo Capità . al joc del buf, al rinquet, que està la gent torbadeta; Vinga ençà el so Bartholo, o al de la tava o taveta; I també al joc de tou tou ja que és tan aficionat aprés entren les milotxes, a la segona pasqüeta. a cantar nous romancets, i lo pic, o vol es deixa. Juguen a Nadal a l’auca, i este podrà decorar. Els dies de Carnestoltes a l’oca, a la coladeta. Lo so Tonet assistixca’m, fan els xics la maixquereta; Si tostemps fóra Nadal, aquell simple enamorat, i lo colp de les milotxes no havia més Índia que esta, que fa unes difinicions entra aprés en la Quaresma. dic per als xics, a l’amor, com del seu cap. En estant a la mitat, que a molts grans, I així suposta la idea, lo joc del sambori reina; d’esta Índia prou els pena. escomençaré a narrar juguen també al caragol, Jo sóc un fadrí molt visible, la tiramenga dels jocs. que al joc del sambori sembla. que li diuen (calla llengua, Tinguen conte, que ara van: Lo gran Dumenge de Rams que el nom no és precís posar-lo, Juguen a la bona mel, busquen fulles de eixe pensament refrena) a primera sin tocar, o de llorer, i fan creus I ací caríssim Letor, a carregueta de pebre, clavant-les en la muntera. concluïda està la idea a corretgeta amagar, Lo Dilluns Sanct monuments, de Carlos Ros, que el perdones a olles, olles Sanct Miquel, acapten una agulleta de tots els erros, et prega. a la rum-rum, joc gallart, a les dones, mes als hòmens a pam i xulla, a la fava, per un dineret se’ls prega.

22