PALMA La Ciutat Envaïda La Biografia De Ciutat

PALMA la ciutat envaïda La biografia de Ciutat. Segona part: La ciutat moderna. De 1900 a 1936 La ciutat moderna, de 1900 a 1936 Presentació

Què pretenem amb aquesta iniciativa? Aquesta Biografia de Ciutat consisteix en crear una narració col·lectiva sobre els fets més significatius que expliquen l’evolució de la ciutat de Palma durant el segle XX fins a l’actualitat. La narració tendrà quatre parts. La primera serà des dels inicis de Palma fins al segle XX, part que ja està realitzada i publicada a la nostra web. La segona va des de 1900 a 1936, que és la que tens a les mans ara. La tercera serà des de 1936 fins a 1979. Finalment la quarta serà des de 1979 fins a l’actualitat.

Amb les aportacions de molts experts de diferents disciplines i de persones que han participat activament a la investigació o la gestió i desenvolupament de la Ciutat, anirem fent col·lec- tivament una narració consensuada, amb aportacions gràfiques i documentals de tot tipus.

Pensam que per planificar millor el futur, hem de conèixer el passat. Per això, fem aquest recorregut històric del què ha estat Palma al segle XX, per tal de fer millors propostes del que hauria d’arribar a ser la Ciutat del segle XXI.

Aquest recorregut ens ha de servir per entendre les claus profundes d’un creixement de la Ciutat que ha sobrepassat els límits sostenibles, que ja ha destruït molt de patrimoni que ara trobam a faltar, i que pot arribar a transformar-se -especialment els nuclis històrics de la badia- en una ciutat que viu d’esquenes als residents, morta per a la vida social normal, convertida en una plataforma de negoci turístic, urbanístic i comercial internacional.

Jaume Garau President de Palma XXI

Col·lecció: Iniciatives XXI

Dipòsit legal: PM 834-2018 Edita: Palma XXI Primera Edició de la segona part: Juny 2018 Copyrights: Palma XXI Disseny: C3PO USALAFUERZA Director de fotografia: Jaume Gual Coordinador del projecte: Jaume Garau

Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense autorització de l’empresa editora. Tots els drets reservats. Continguts

La ciutat moderna, de 1900 a 1936

Introducció: Del somni modernitzador al malson de la guerra civil 06 Palma a 1900. La revolució social i demogràfica del segle XX 12 Palma a 1900. La vida quotidiana a Ciutat 16 La relació íntima entre Palma i Barcelona a 1900 22 Palma toma les murades i neix la ciutat nova 26 El turisme s’enlaira a Ciutat, de la mà del Modernisme 30 Gaspar Bennazar lidera la revolució arquitectònica 34 i urbanística de Palma Palma es recupera de la crisi de Cuba i la ciutat industrial avança 40 Campins modernitza l’església i la Setmana Tràgica la fa recular 44 Joan March entra a Ciutat 48 Joan March conquesta Ciutat 54 Guillem Forteza lidera el regionalisme 58 Palma lluita per un benestar social de nivell europeu 62 La dona i la vida social a la ciutat dels anys 20 70 La dona i el treball a la ciutat dels anys 20 74 Joan March guanya la batalla política 80 La dictadura de Primo de Rivera també arriba a Palma 84 La ciutat turística pren forma 90 L’arribada de la República a Ciutat 94 Palma inmersa a la República 100 Palma abans del cop d’Estat 106 Epíleg 112 Annex 118 alma va viure un primer terç La construcció de la muralla de Palma de segle apassionant. L’ener- havia estat lenta i havia afectat a moltes gia creativa es va desenvo- generacions, amb el conseqüent esforç lupar de forma contínua en en inversió pública. Al seu torn, també Pmúltiples activitats que van convertir ho va ser tant la seva demolició com les la ciutat en una de les més modernes posteriors actuacions de rehabilitació d’Europa amb comparació amb altres de les muralles conservades, especial- de semblants dimensions. Malaura- ment el front marítim de la ciutat, les dament tot va acabar malament. En quals s’han allargat fins al segle XXI, tal un context europeu cada vegada més com veurem al llarg del llibre. A més de bel·licós, l’Espanya dels dos bàndols va l’enderrocament de les muralles, els ciu- acabar enfrontant-se en una guerra tadans de Palma van impulsar moltes que va arrossegar a tots i de la qual Pal- altres obres i iniciatives de tota mena. ma no va sortir indemne. Algunes molt lentes i costoses com les de l’Eixample i d’altres molt més ràpides, L’última part del segle XIX va servir per com fou la del Passeig de Sagrera que posar els fonaments del projecte liberal gairebé es feu amb un dia. per modernitzar la ciutat a través d’un nou urbanisme que ajudés a créixer la Podem dir que durant el primer terç indústria i iniciar l’activitat turística. Tot del segle XX, Palma va ser una ciutat en i la crisi colonial del 98, la recuperació obres. Gràcies a les fotografies de l’èpo- econòmica va ser relativament ràpida i ca, podem constatar la quantitat d’obres no va comprometre les aspiracions a la que es van fer a la ciutat, entre les quals Introducció: modernització de la ciutat. destaquen els nombrosos edificis de Gaspar Bennàzar, Lluís Domènech i Per a moltes ciutats espanyoles i euro- Montaner, Jaume Alenyar, Francesc Roca del somni pees, l’eliminació de les muralles suposà o Guillem Reynés, així com les reformes el debut del seu desenvolupament ur- de la Catedral dirigides per Antoni Gau- banístic, econòmic i social. Cal recordar di, gràcies a la iniciativa i embranzida del que la modernització de les grans ciu- bisbe Campins. modernitzador tats com Barcelona, Madrid, París o Vie- na, s’havia iniciat a mitjans del segle XIX L’activitat privada impulsada per homes o fins i tot abans; en canvi, capitals més de negocis, com Alzamora, Sureda, Pal- petites amb centres històrics emmura- mer, Tous, Pensabene, Casasayas, Cor- al malson de llats com Lleó, Pamplona, Cadis o Palma, bella i tants d’altres, va ser molt intensa. anaven més endarrerides. També el sector públic va manifestar una important activitat com el saneja- la Guerra Civil Pel que fa a la demografia, al 1900 la ment del clavegueram i la conducció població del municipi de Palma arri- d’aigües, el transport públic, la millora bava a les seixanta-cinc mil persones, dels habitatges, la millora de les carre- mentre que al 1936 ja havia assolit les teres amb els pobles de l’illa, l’ampliació cent mil. La capital continuava amb la del port, la creació d’escoles i centres tendència, iniciada al segle XIX, d’absor- de salut, etc. bir el flux migratori interior. Així, doncs, si el 1900 la ciutat acollia el vint-i-cinc Aquesta obra física anava acompanya- per cent de la població de l’illa, el 1936 da d’altres activitats polítiques i socials arribava al trenta-cinc per cent. Per al- com fomentar la laïcitat, incorporar la tra part, a principis del segle XX, la gran dona en la vida social, laboral i política, majoria dels seixanta-cinc mil habitants modernitzar la vida cultural, impulsar del municipi de Palma vivia a la ciutat l’associacionisme, impulsar el regiona- 6 històrica “dins murades”. lisme polític amb la conseqüent volun- 7 Antoni Gelabert. La murada i la Seu. c.1905. Oli sobre tela.

tat de descentralitzar el poder, etc. To- conflicte social que impregnaren la vida A Espanya, i també a Palma, el bipar- Alguns esdeveniments a Espanya van tes aquestes qüestions esdevingueren ciutadana de Palma i de moltes altres tidisme pactat anà perdent pes en fa- marcar també la vida ciutadana de Pal- claus per al procés de modernització, ciutats europees. L’oligarquia observa- vor d’altres actors polítics (republicans, ma, sembrant dubtes sobre el procés procés que tingué una trajectòria irre- va amb creixent preocupació com un regionalistes, socialistes, comunistes i modernitzador. Un d’aquests esdeve- gular i no poc accidentada. moviment obrer cada vegada més fort anarquistes, els quals tengueren cada niments va ser la Setmana Tràgica de i reivindicatiu, reclamava la seva quota cop més protagonisme social i polític). Barcelona, que va suposar per a molts En el món de l’economia i el treball, el de participació i de poder, deixant molt D’aquesta manera, la vella política va anar liberals i conservadors un avís impor- procés d’industrialització va crear noves clar que no acceptaria quedar fora dels deixant pas -de mala gana- a la nova. tant de què la intolerància i la repres- 8 relacions laborals i noves situacions de beneficis del procés modernitzador. sió dels moviments obrers radicals po- 9 negocis més rendibles que estassin al Tot i la dinàmica política autodestructiva seu abast, fossin legals o il·legals. Amb que regnava a Espanya, la vida social de aquesta actitud esdevingué protagonis- Ciutat es va anar obrint a altres formes ta indiscutible de la ciutat abans i des- i costums, sobretot a causa del creixent prés de la Guerra Civil. nombre d’estrangers que la visitaven i dels que s’hi quedaven a viure, especial- Durant tot el primer terç del segle XX, les ment en el barri del Terreno. idees regionalistes i nacionalistes anaren creixent paral·lelament a l’augment Tal com retrata Llorenç Villalonga en la de la cultura local i la força econòmica seva novel·la Mort de Dama, publicada de la ciutat i l’illa de Mallorca, influenciats el 1931, Palma s’havia convertit en una sens dubte pel que passava a Catalunya. ciutat en la qual convivien el món cos- El regionalisme va veure com una opor- mopolita, de costums molt liberals, i el tunitat l’arribada de la Segona República, món tradicional, conservador d’arrels el 1931, tot i que després es va decebre culturals centenàries. Un dels seus per- quan les seves expectatives de veure sonatges -Donya Maria Antònia- expo- un Estatut d’Autonomia aprovat per les nent de la bona educació ciutadana, diu corts espanyoles no foren satisfetes. referint-se a la “colònia estrangera”:

Les dificultats de tot el procés modernit- “Hem de viure a part de certes zador i les noves idees que l’encapçala- persones, perquè tenen costums ren en un entorn europeu, radicalitzat diferents i no podríem congeniar, amb el triomf de la Revolució Russa, fe- però no hem de voler jutjar al ren créixer també la força de la resistèn- proïsme. Bastant tindrem algun cia de les idees tradicionals i immobilis- dia, amb donar compte a Déu dels tes. La ineficàcia en els intents per part nostres propis actes“. de la monarquia d’arbitrar entre els dos blocs, cada cop més allunyats entre sí, Benedicció de la nova bandera de la Guardia Civil. Gener de 1936. Arxiu Miquel Font. La vida cultural i associativa de Palma Publicada a “Palma 1931-1936” de Xavier del Hoyo i Arnau Company. va provocar una bretxa social i la política que irremediablement desembocà tràgi- va seguir les pautes de molts anys en- cament a la Guerra Civil. rere. L’afició dels palmesans per pas- dia acabar amb el seu món econòmic les forces conservadores, en aquells sejar, pel teatre, els toros, el futbol, les i religiós. Els successos de la Setmana moments afeblides per la crisi del Mau- Els fracàs dels partits polítics per sortir bicicletes i els cavalls, varen anar gene- Tràgica van ser molt sentits a Palma. risme. En un principi, March volgué con- de la crisi social i institucional, passà rant nous espais, com ara el velòdrom Concretament, la imatge del polític An- trolar a republicans, socialistes i regio- per la dictadura de Primo de Rivera, del “Tirador” amb una cabuda de dues toni Maura va sortir molt perjudicada i, nalistes, emperò finalment, al acceptar que, si bé en un principi podia sem- mil persones, el Teatre Lírico, el Passeig al seu torn, la classe dirigent de Palma la impossibilitat de controlar aquestes blar a molts un mal menor, en realitat Sagrera, el Passeig de la Riba, el canò- va començar a pensar que en el pro- forces, decidí donar un gir en la seva es- suposà una embranzida que acabaria drom, el frontó balear, la plaça de toros cés de la modernització podia conduir tratègia, donant un suport decisiu a la en l’enfrontament armat. La promesa de 1929, o el cinema Born de 1931. La a situacions perjudicials pels seus inte- dreta i al seu braç armat, el sector més de regeneracionisme i provisionalitat, Segona República va arribar sense avi- ressos, situacions que, ara ho veien, no reaccionari de l’exèrcit, desembocant tot no van ser autèntiques i en poc temps sar. A Palma ho feu amb les alegries i havien calculat. plegat l’Aixecament. Primo de Rivera va eliminar els partits amb recels de la gent, sense l’entusias- polítics convencionals per, a continua- me d’altres capitals. En aquest esperançador i de vegades La filosofia econòmica i política de Joan ció, organitzar-se mitjançant un nou dramàtic escenari, un mallorquí de la March era oposada al de la burgesia partit polític, Unió Patriòtica, que en el Després de moltes iniciatives positives en “part forana” – Joan March- anà adquirint industrial de Palma. A ell no li interes- cas concret de Palma va donar cabuda el camp de l’urbanisme, la política, la sa- un paper protagonista, tant a Mallorca sava fer indústria o turisme per moder- a membres procedents del Maurisme. nitat i l’ensenyament, encapçalades entre com a Espanya. Entrà a la vida econòmi- nitzar la ciutat, sinó guanyar diners de Des del 1923 fins a la caiguda de la dic- d’altres per persones com Alexandre Jau- ca i social de Ciutat sense demanar per- la manera més ràpida i menys costosa. tadura el 1930, Palma va tenir cinc bat- me i Emili Darder, el somni de la moder- mís a les classes dirigents i la seva irrup- Per això va fer en tot moment el que lles, escollits “a dit” entre els membres nitat es soterrà definitivament i començà 10 ció significà la ruptura del consens entre més el convenia, duent endavant els del partit governamental. un malson que duraria molts anys. 11 Hipòdrom de Bons Aires. Autor desconegut. Principis segle XX. Fons Manuel Oliver. Palma a 1900. Publicat a l’Abans Palma, recull gràfic 1860-1970. Ed. Efadós. er situar-nos a com era la po- els ciutadans espanyols i també els de blació de Palma a 1900, ens ha Palma. L’esperança de vida que a 1900 La revolució semblat una bona idea establir estava en els 35 anys, ara està en torn una comparació amb la pobla- als 80. Mentre la majoria de les dones Pció que te ara. També hem recollit algunes se casaven als 25 anys, ara ho fan als 35. dades de l’evolució demogràfica espanyo- social i la per tenir així un altre punt de referència. A 1900 les famílies nombroses eren lo normal, mentre ara a Palma un 34% viu Mentre Espanya va triplicar la seva pobla- sol i les parelles que tenen fills en tenen ció al llarg del segle XX, Palma la va sex- un o màxim dos. A 1900 les dones anal- demogràfica tuplicàr. Aixó reflecteix l’enorme mobilitat fabetes arribaven al 65 %, ara no arriben haguda a tot l’Estat, amb un pol d’atracció al 3,5 %. Mentre que a principis de segle molt potent a la perifèria costanera i a les nomes un 10% de dones feia feina, a fi- del segle XX illes, que produí un important èxode ru- nals del segle XX ja era el 40%. ral i una gran concentració de la població en àrees urbanes. Es en aquest moment En quant a l’evolució de la població de quan es va manifestant progressivament Palma respecte de Mallorca, es interes- el major pes del sector serveis, destacant sant observar com al 1900 la població de sobretot la província de Madrid, però Palma era una quarta part de Mallorca i també les Illes Balears i sobretot Palma. al 1980 ja era del 54%. En canvi a partir El 60% d’adults treballava al camp i ara ho dels anys 90, la població de Mallorca tor- fan un 8%, mentre que els que treballen na créixer respecte de Palma. Aquesta al sector de serveis és ara d’un 83%. evolució de la relació Palma-Mallorca es segurament un indicador de la pèrdua Aquesta mobilitat poblacional se pro- progressiva, a partir dels anys 80, de la dueix en paral·lel a altres canvis socials forçà social i política de la capital envers 12 que durant el segle XX han experimentat el de Mallorca i l’arxipèlag. 13 Aquesta pujada i la posterior decadència del poder de Ciutat respecta de tota l’Illa, s’explica a traves de molts factors, encara que un dels més determinants és el canvi experimentat en la creixent utilització del vehicle privat i la progressiva extensió de la urbanització a tota Mallorca, creant una gran xarxa metropolitana, amb un gran nucli a la badia de Palma i una te- ranyina urbana que es va fent mes dèbil cap al nord de l’illa i cap a la part més in- accessible de la Serra de Tramuntana.

Una conseqüència i també una causa d’aquesta transformació es el canvi de perfil poblacional de Ciutat, en un principi amb més persones d’altres pobles de Mallorca, seguit de més immigrants de la península i més estrangers de països europeus i, finalment, just als darrers anys del segle, s’inicia una immigració global, que agafa grans dimensions a la primera dècada del segle XXI

Al 1900, el 70% dels ciutadans de Palma vivien dins la ciutat murallada. La resta de ciutadans vivien en els barris exte- riors, com Santa Catalina, la Soledat, el Molinar, etc. També a les més d’un centenar de possessions que encerclaven la ciutat, com hem vist en un capítol anterior del llibre. Ara els que viuen al centre històric, a l’espai que abans tancaven les murades, no arriben al 10% dels ciutadans, en canvi el centre històric segueix donant cabuda a una gran par de les concentracions humanes, ja sigui pel reclam turístic com per les celebracions festives, ens pot servir d’exemple les festes de Sant Sebastià.

Si haguéssim de destacar el fet mes rellevant de l’evolució de la població durant aquest segle i de més impacte en el futur, seria el de l’envelliment. Mentre que a 1900 hi havia a Espanya 15 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15, ara segons Ibestat amb dades del 2016, el 15,1% dels ciutadans tenen menys de 15 anys i el 15,4% tenen més Vianants, capgrossos i carruatges davant el Gran Hotel. c. 1910. Fotografía de Bartomeu Reus. de 65 anys. O sigui, la proporció es 1 de 1. 15 Palma a 1900. La vida quotidiana Passeig del Born. c.1920-1930. Fotografia de Bartomeu Reus. a ciutat de Palma vivia en 1900 per Pedro Garau i demolit més tard. Als de cara al mar. Quan comença- ciutadans els agradava asseure’s en te- a Ciutat va a fer bon temps, el ciutadans rrasses, bars i cafès, mantenir converses anaven a les seves cases d’es- i xerrades en qualsevol racó de la ciutat. Ltiueig, o simplement a nedar a s’Aigo Les excursions i berenars es feien lluny Dolça o a Can Barberà. de la ciutat, inaugurant el turisme local.

De passeig o per obligació, moltes perso- Els ciutadans de Palma podien viatjar nes acudien al port a veure com arriba- a Paris en 1900 per visitar l’Exposició ven les mercaderies, esperar a qualque Universal durant 12 dies, per un preu familiar, o simplement a mirar i veure les de 600 pessetes. Per fer-nos una idea, tasques portuàries que anaven augmen- anar al Teatre Principal llavors costava tant any rere any fins a la Primera Gue- uns 80 cèntims. El preu del viatge in- rra Mundial, a causa de les exportacions cloïa el vaixell fins a Barcelona, el tren a de productes agrícoles, teixits o calçats. Paris, l’hotel, i, a més de les entrades, el servei d’un guia. A l’exposició també van En 1900 la gent de Palma solia passejar acudir organitzacions obreres de tota pel Born i les muralles, més tard ho faria Espanya i la de Palma va ser encapçala- 16 pel Moll de la Riba urbanitzat en 1912 da per Sebastián Crespí. 17 La participació de Palma en l’Exposició a Barcelona, projecte incomprès en el Terreno i els Hostalets. Els edificis en les tralistes i regionalistes, i entre republi- Universal de Paris i el moviment en el seu temps i admirat 100 anys després. avingudes es van anar construint també cans i monàrquics. El modernisme, quan port amb arribades de personatges com lentament al voltant de l’estació de trens. s’entenia com a progrés tecnològic tro- l’Arxiduc, el rei d’Anglaterra i uns altres, En 1901 es començava a construir el bava molts adeptes que, per exemple, ens donen una idea d’una ciutat connec- Gran Hotel a Palma, només dos anys Com hem dit moltes persones vivien admiraven els primers automòbils que tada amb el món. Una ciutat connecta- després de la inauguració de l’Hotel Ritz “fora murades” en barris obrers i en les arribaven a Palma. No hi havia el mateix da especialment amb Barcelona, però de Paris. El 9 de febrer de 1904 s’inau- més d’un centenar de possessions que consens amb les idees renovadores dels també amb Europa, com ho demostra gurava, beneït pel Bisbe Campins, amb envoltaven la ciutat. D’aquestes posses- costums socials que acompanyaven a la quantitat de persones il·lustres que ja l’assistència de totes les autoritats de la sions baixaven els carros que portaven l’actitud modernista. coneixien perfectament Mallorca de la província i la policia municipal a cavall i de els productes per vendre a la ciutat i en mà de molts viatgers del XIX, com hem gala. Joaquim Mir i Santiago Rusiñol van entrar havien de pagar les taxes muni- L’Ajuntament tenia per costum decla- vist en un altre capítol anterior del llibre. pintar per a l’ocasió dos grans murals per cipals establertes. Per aquest motiu de rar fills il·lustres a persones rellevants al menjador. Va ser una data clau en l’ori- vegades es produïen problemes greus de Palma, com ho feia en 1900 amb el Els viatges a Barcelona eren freqüents. gen del turisme a Mallorca, com veurem que acabaven en els jutjats. La cultura poeta Jeroni Rosselló, figura rellevant En 1891 s’havia constituït “La Isleña Ma- més endavant en un altre capítol. payesa impregnava la vida ciutadana. del Partit Liberal de Sagasta a la ciutat. rítima”, fruit de la fusió de “L’Empresa Si bé el maurisme conservador era pre- Marítima a Vapor” i de “La Isleña” i du- El tema de la demolició de les muralles Camilo Pou, escriptor i periodista, es ponderant, els liberals eren el segon rant 30 anys va ser la concessionària de associat a la mortalitat de la ciutat era queixava de la contínua tala de pins que grup polític més important, però els re- les comunicacions regulars entre Palma obsessiu i recurrent. Mentre, s’estava a es feia al castell de Bellver, en aquells publicans anirien agafant força i entra- i els ports del llevant espanyol, a més l’espera de l’informe del “Cos d’Enginyers temps propietat de l’Estat. Sembla que li rien aviat al govern municipal de la mà dels interinsulars i amb Alger i Marsella. militars”, que sospitaven seria desfavo- van fer cas ja que l’Estat va prohibir la tala de Lluís Martí, així com Francesc Roca A partir de 1910 hi havia cinc serveis a rable. L’articulista de l’Almudaina deia: el mateix any, però no seria fins a 1932 seria el primer regidor socialista de la Barcelona, tres a Cabrera, un a Marsella que el castell i el bosc de Bellver es trans- història de Palma. Al mateix temps, els i un a Alger. Aquests dos últims es van “El recinte emmurallat que, per feriria a l’Ajuntament, gràcies en part a les Jocs Florals de València rendien home- mantenir fins a 1930. desgràcia de tots i sense profit de gestions del polític Alexandre Jaume, que natge a Joan Alcover. ningú, ens té tancats des de fa per una ironia tràgica, acabaria empreso- La Revolució Industrial que s’estenia per segles baix pretext de defensar-nos nat al castell en el tràgic estiu de 1936. La vida cultural i social de la ciutat veia tota Europa també va arribar a Palma. d’il·lusoris perills, ens lliga a foc amb sorpresa i alegria que en 1903 s’in- L’industrial Vicente Juan Ribas havia ad- lent contribuint notablement a la El Cercle Weylerista posava en circulació augurava el primer cinematògraf, en quirit a Paris un “carruatge automòbil mortalitat de Palma”. el manifest lloant el coratge que va tenir s’Hort del Rei, cridat pels ciutadans “Can Clement Bayard” i un tricicle a motor “De Weyler en enfrontar-se als insults i hu- Truyol”, que costava entre 5 i 15 cèntims Dion Bouton” que van arribar a Palma Al Pla Calvet de l’eixample de la ciutat miliacions dels americans en la Guerra l’entrada. Abans ja havia existit un pave- el 8 d’abril de 1897 a bord del Correu aprovat en 1901, li va seguir a l’any se- de Cuba. El tema cubà continuava viu, ja lló de fusta on es projectaven pel·lícules, Illenc. Era el primer automòbil que es güent el gran esdeveniment ciutadà de que els seus impactes econòmics i psi- però el de’n Truyol va ser el primer local veia a la illa. la mà de l’arquitecte municipal Gaspar cològics encara estaven molt presents no ambulant dedicat exclusivament al ci- Bennazar i la filla del General Weyler: a la ciutat, així com les notícies preocu- nema. L’incansable empresari José Tous A Europa, la Revolució Industrial anava l’enderrocament de la primera pedra pants sobre els mallorquins a Filipines. Ferrer a punt de construir el nou teatre acompanyada d’una revolució cultu- de les muralles que envoltaven la ciutat. Líric i l’Assistència Palmesana, va inaugural sense precedents. Naixia un pen- Unes 10.000 persones van assistir a l’ac- Dos palmesans van jugar un important rar el nou teatre en 1901. El comença- sament nou, molt diferent de la vella te de demolició. A la Casa Consistorial, paper en la política estatal, Antonio ment de les sessions contínues de cine- forma de veure el món. En 1900 es pu- entre domassos i flors en la balconada Maura i Valeriano Weyler. Tots dos van ma en el Teatre Líric i el preu inferior de blicava la interpretació dels somnis de central, es va instal·lar un gran rètol for- coincidir amb la crisi de Cuba, en dife- les localitats, va provocar la ruïna i el tan- Sigmund Freud i també en 1900 es con- mat per milers de llumets de gas que rents moments, tenien una gran influèn- cament del Cinematògraf Truyol en 1910. solidaven els estudis de genètica que deia: “Visqui la Palma de l’Avenir”, junta- cia en l’entorn polític estatal, en l’exèrcit fonamentaven la teoria de l’evolució de ment amb els retrats de Weyler i Maura. i en el nucli de poder de la monarquia La nostra cultura seguia renaixent i el Bis- les espècies de Darwin. Viena era un espanyola. Per aquesta raó, entre d’al- be Campins aprovava el bilingüisme a les dels centres europeus més importants Palma evolucionava extramurs lenta- tres, Palma estava al corrent de tot el escoles. Els Jocs Florals de Barcelona els de la revolució modernista, de la mà ment. Al barri de Santa Catalina i la So- que passava en la vida política del pais. guanyaven Mª Antonia Salva i Llorenç Ri- de l’arquitecte Otto Wagner i del pintor ledat van anar sorgint fàbriques junta- ber. S’inaugurava l’escola graduada i l’Ajun- Gustav Klimt. En 1900 Picasso arribava ment amb una nova classe proletària, i Les idees i debats modernistes estaven tament declarava fills il·lustres a Pedro Al- 18 a Paris i Gaudí construïa el Park Guell també als barris del Molinar, la Vileta, El presents, així com el debat entre cen- cántara Peña i a l’Arxiduc Luis Salvador. 19 Passejar pel Born, o per la muralla, prendre un gelat en Ca Joan de S’Aigo o anar a missa eren entreteniments habituals. Vetllades de debats i discussions se- guien molt presents en el Cercle Mallor- quí, en l’Ateneu Balear, o en la Veda. Els teatres Principal i Líric oferien programes culturals de primera.

Antoni Gelabert. Corpus a Cort. c.1915-1918. Oli sobre tela. 21 La relació Casa Fuster. Barcelona. Foto J.G.

íntima entre a història de la relació entre Una de les relacions especials entre Pal- Palma i Barcelona es remunta ma i Barcelona fou l’urbanisme i l’arqui- en els temps de quan els Ro- tectura. Una relació que tendrà molts mans ocupaven els territoris episodis però nosaltres començarem Palma i Lmediterranis occidentals, amb funda- per l’esbucament de les murades, impul- cions de ciutats com Tarraco, de la que sada a Barcelona per Pere Felip Monlau depenia administrativament Palma, i el 1841, quan guanyava el concurs mu- més tard Barcino. nicipal amb el lema “Abajo las murallas”. Barcelona El seu fill Josep Monlau i Sala, va venir a Com hem vist a la primera part de la Palma i ocupà la càtedra d’Història i Agri- Biografia de Palma, la relació es farà cultura de l’Institut Balear, des de la que a 1900 mes intensa quan Palma passa a ser la va impulsar les idees higienistes del seu capital del regne de Mallorca. Després pare i influencià a tot un conjunt de pro- del trencament causat per la Guerra de fessionals, entre ells, l’enginyer Eusebi Successió el 1714, els llaços entre Palma Estada. Curiosament, Josep Monlau deixà i Barcelona s’anirán afluixant i enfortint una biblioteca interessant que es pot els de Madrid. Així i tot la relació seguirà consultar a l’Arxiu del Monestir de la Reial. essent molt important ja que l’evolució del transport marítim aproparà molt Per urbanitzar l’eixample de Barcelona més les dues ciutats. hi va haver una lluita política molt important entre Barcelona i l’Estat, que va En aquesta pàgina fem una introducció guanyar Madrid donant suport al projec- sobre algunes d’aquestes relacions en- te “quadriculat” de Cerdà, mentre la bur- torn a 1900, iniciant un fil narratiu que gesia barcelonina volia que fos el “radial” no perdrem al llarg del llibre. de Rovira i Trias. 23 La filosofia urbanística de Cerdà es va no, ciutadà rellevant de la burgesia de empremta de Miquel dels Sants Oliver rades a Palma, a una casa del barri de estendre a tot l’Estat i arribà a Palma Palma, advocat, mauriste i polifacètic, es com a Director de La Vanguardia, son Gènova, casa que recentment ARCA va amb el Pla d’urbanització de Santa Ca- va casar amb la filla del Marquès d’Ale- mostres de l’estreta relació literaria que intentar preservar de la seva destruc- talina, ja que la trama urbana es feia per lla i batle de Barcelona, Consuelo Fabra es vivía en aquells moments entre Palma ció, però no ho va poder evitar. illetes quadriculades amb una diagonal i Puig. Una vegada casat traslladà la seva i Barcelona, i de la que seguirem parlant que les travessava. Quan es va fer el residència a Barcelona, venent bona al llarg dels diferents capitols. La política i el pensament catalanista va- concurs públic per planificar l’eixample part dels seus bens a Mallorca, com l’em- ren dur a Lluis Marti a l’Ajuntament de de ciutat, Bernat Calvet, eivissenc però blemàtica possessió de Galatzó. Fuster a Uns dels grans pintors de Ciutat de la pri- Palma i a Josep Salas al de Barcelona, els ciutadà de Palma, enginyer i funcionari més de regidor de l’Ajuntament de Bar- mera part del segle XX fou sens dubte An- dos regidors d’esquerra republicana, va- de l’Ajuntament, va presentar un projec- celona, va arribar a presidir el Cercle Ar- toni Gelabert, del qual hem utilitzat alguns ren prendre possessió dels seus càrrecs te “radial” molt semblant al de Rovira i tistic barceloní. Va escriure el llibre “La quadre seus per il·lustrar les nostres pàgi- en els seus respectius ajuntaments a Trias. En canvi, l’altre proposta, atribuï- acuarela y sus aplicaciones” (Barcelona nes. Antoni Gelabert, i la que seria la seva principis de segle XX parlant en català per da a Garcia Farias i basat en la filosofia 1893), amb il·lustracions de importants amiga i companya de fatigues la pintora primera vegada, amb un intent d’usar el de Cerdà, va perdre el concurs. Per tant pintors catalans i mallorquins de l’época, Pilar Montaner, varen rebre una influència català de manera habitual, cosa que s’els Palma va créixer radialment, una de les com Galofre, Pradilla, Masriera, Maura, molt clara de dos grans mestres catalans hi va impedir des de la delegació del Go- grans decisions que determinaren mol- Bauzà Ribas i el seu cosí Antoni Fuster, de la pintura modernista: Santiago Russin- vern de Madrid. Esteim segurs de que no tes altres durant tot el segle XX. reconegut retratiste i paisatgista, que yol i Joaquim Mir. Dos pintors que alterna- va ser fruit de l’atzar, sinó d’una estratègia ens deixaria interessants testimonis del ven freqüentment la seva vida professio- conjunta ja que Lluis Marti tenia una rela- L’arquitectura modernista de Barcelona port de la Palma de finals del XIX, i que nal entre Palma i Barcelona. ció estreta amb Barcelona i va ser un dels va entrar a Palma el 1902 de la mà de pintaría el retrat de Ramón Berenguer III protagonistes de l’evolució del republi- Domench i Montaner amb el Gran Hotel, En el mon de la musica cal destacar canisme i del regionalisme a Ciutat, com per l’Ajuntament de Barcelona. La Casa la relació entre Antoni Noguera i Felip i va anar teixint altres obres com la de Fuster va pasar per moments crítics, veurem més endavant. Gaudí a la Seu, de les que parlarem més Pedrell, que fou el music català moder- però fou salvada per iniciativa popular, nista que va introduir el Nacionalisme Aquests apunts sobre la relació entre Pal- endavant. No hem d’oblidar que impor- encapçalada -entre d’altres- per l’arqui- tants sectors ciutadans trobaven massa dins la música popular catalana, seguint ma i Barcelona són només una mostra tecte Oriol Bohigues. Avui és un hotel de les corrents d’aquells temps a països d’una corrent de relacions intensa que atrevides aquestes propostes. Això ex- luxe en el cor del Passeig de Gràcia. plica que la reforma del Círculo Mallor- com França o Itàlia. Pedrell fou mestre les dues ciutats havien establert després quín impliquès la intervenció del tambè La literatura i la llengua eren també un d’altres musics excel·lents com Enric de moltes generacions, basades en el co- arquitecte barceloní Miquel Madorell, dels grans elements que agermanaven Granados o Manuel de Falla i també el merç i la industria, però també en la cul- amb solucions més tradicionals, assolint Palma i Barcelona. Com un antecedent nostre Antoni Noguera. Aquest formava tura i la política. Si veiem fotografies de la un to mitjà de modernitat. La tasca, que del que seria al segle XX, a finals del XIX part del grups dels “Insensats”, amb MS. vida quotidiana de la Barcelona de 1900, li havia estat adjudicada per concurs el hem d’assenyalar la empremta de Ma- Oliver i altres intel·lectuals inquiets per veurem que s’assemblen molt a les de 1900, la realitza entre el 1913 i el 1918, riano Aguiló y Fuster, patriarca de la Re- modernitzar la vida cultural i política de Palma, encara que algunes infraestructu- amb un canvi notable a l’edifici. Dome- naixença literaria, residenciat a Barce- Ciutat a principis del XX. Per cert, Ma- res eren més avançades a Barcelona, ja nech, més avançat i dotat d’una perso- lona, on desenvoluparia la seva carrera nuel de Falla va passar llargues tempo- que tenia una industria molt més potent. nalitat rotunda i polifacética, va construir profesional, arribant a ser Director de la tambè la casa modernista més cara de Biblioteca Universitaria, a més de pre- Barcelona, la coneguda Casa Fuster. Ho sident dels Jocs Florals en diverses oca- va fer per encàrrec del palmesà Mariano sions. Tambè el seu germà Plàcid es tras- Fuster i Fuster. Amb el Palau de la Mù- lladaria a la Barcelona de finals de segle sica, construit coetàniament, constitueix per col·laborar amb ell, i a partir dels anys una de les últimes obres de l’autor. 80 el seu cunyat Lluis Piña, casat amb la seva germana Pepa, que havia estat Mariano Fuster provenia d’una familia fundador de la Compañía Mallorquina amb una llarga tradició mercantil, ende Vapores i la Harinera Balear. Un altre riquida amb negocis bancaris i el tràfic lletraferit mallorquí faria costat a Aguiló, amb Amèrica, mitjançant una sòlida em- Antoni Maria Alcover, impulsor del Dic- presa naviliera. Al seu pare Rafel Ignaci cionari, durant les seves estades a Bar- Fuster, compromès liberal progressista, celona, president del primer Congrés de va ser senador per Balears a la tercera la Llengua Catalana el 1906. Totes dues 24 legislatura d’Amadeu de Savoia. Maria- personalitats, sense oblidar la posterior Descàrrega de mercaderies al port de Palma. Principis segle XX. Foto Bartomeu Reus. 25 Palma toma les murades i neix la Porta de Santa Catalina. Aquarel·la de Bartomeu Ferrà. Ajuntament de Palma. l segle XX comença a la nostra Per això, no és d’estranyar que la pri- Ciutat amb un gran canvi simul- mera vegada que es comença a parlar tani amb l’enderrocament de la del tema de l’eixample de Palma sigui ciutat nova murada: l’aprovació del Pla Cal- l’any 1859 per part d’en Pere Alcàntara Evet o Pla de l’Eixample, el 1901. Aquest Penya. Durant el Sexenni Progressista el Pla canviarà la fisonomia de Palma i mar- 1873 ja es va aconseguir tomar una part carà la seva forma de ser en el segle XX. de la murada davant la llotja.

Als anys cinquanta del segle XIX per tota La filosofia higienista va ser la justifica- Europa s’estén la filosofia econòmica lli- ció popular més important per impul- beral, filla d’una burgesia que està des- sar les reformes a Palma, com l’ende- envolupant una nova forma de capitalis- rroc de les murades i les canalitzacions me. Del capitalisme mercantil que havia d’aigües. El procés de l’enderrocament generat el creixement d’aquesta classe de les murades era molt complicat i no social, s’estava passant al capitalisme fi- estava absent de l’especulació econò- nancer i en aquest, la urbanització de les mica a causa de la requalificació urbana ciutats i la consegüent inversió immobi- de les “zones polèmiques” que delimita- liària juga un paper molt important a Eu- ven l’entorn de la murada fins a 1.250 ropa, fet que va propiciar el creixement metres de distància. dels negocis urbanístics. 27 L’Ajuntament va insistir durant tot el La intervenció a Madrid dels mallorquins 1901 en el fet que volia el permís per Valeriano Weyler, aleshores Ministre de tomar la murada de terra. Primer va la Guerra i d’Antoni Maura, va ser defi- arribar un permís per fer un enderro- nitiva per la seva promulgació. Com a cament parcial en tres trams de 20 me- record d’aquesta intervenció, a l’any se- tres i com que l’Ajuntament no ho va güent, es va dedicar una estàtua a Mau- acceptar, va arribar el definitiu en forma ra a la Plaça del Mercat. de telegrama signat pel general Weyler Segons la llei d’Eixamples de 1861 apro- que en aquell moment era Ministre de la vada per l’Estat, calia convocar un con- Guerra, essent Batlle Enric Lladó. curs de projectes. En el cas de Palma, En quant a les persones que varen im- es va fer una comissió a l’Ajuntament pulsar el Pla d’Eixample de Palma, eren presidida per Bernat Calvet per redactar gent progressista. El mateix Calvet Girona les bases del concurs. Al concurs es va- fou en 1906 Regidor i Batle de Palma pel ren presentar dos projectes, un, enviat grup republicà. Eusebi Estada va esser el des de Cartagena i actualment atribuït a primer que al 1885 posarà de manifest la Garcia Faria, amb el lema “Salus Populi” necessitat d’un canvi radical de la ciutat. molt influït pel de Cerdà de Barcelona, va ésser defensat per l’Acadèmia de Me- Esbucament del Baluard de Moranta. c.1916-1918. Foto Arxiu Escalas. Manifestàven la inutilitat estratègica de dicina i Cirurgia per la seva orientació les murades i la possibilitat d’ocupar les general que es basava en el clima, si bé 1895 que va autoritzar l’enderrocament derrocaments de les murades adqui- anomenades “zones polèmiques“, un es- l’altre projecte anomenat “Felix qui potuit de les murades de la part de terra, i es rits per burgesos i terratinents locals, pai de 1.250m entorn de les murades cognoscere causas” realitzat per Bernat va dur endavant durant el primer terç els que varen finançar l’obra. Uns anys on no es podia construir. Deien que la Calvet, fou el guanyador del concurs. del segle XX. La festa ciutadana multitu- més tard, al 1905, Font i Monteroque població es trovava amuntegada i amb El model de ciutat que es va tenir en dinària durà tres dies, mostrà un alt con- era metge i destacat higienista seria unes condicions sanitàries molt defi- compte no va ésser el de Barcelona, si sens ciutadà entorn l’operació. A l’inici Batlle de Ciutat, i Bernat Calvet l’engin- cients. Enderrocar les murades signifi- més no el de París i el de Viena, on s’ha- de l’enderrocament de la primera pedra, yer municipal redactor del Pla, ho seria cà el progrés, i foren els conservadors, via urbanitzat entorn a l’espai ocupat per unes 10.000 persones van assistir a l’ac- l’any següent. com en Bartomeu Ferrà de la Societat les antigues murades amb bulevards, te de demolició. A la Casa Consistorial, Arqueològica Lul·liana, l’única veu de pes creant un plànol radio-concèntric en entre domassos i flors al balcó central, L’arquitecte responsable de gestionar el que s’oposà. El valor patrimonial de la torn a la ciutat antiga. es va instal·lar un gran rètol format per Pla de l’Eixample fou Gaspar Bennazar, murada no pesava tant com el seu en- milers de llumetes de gas que deia: “Vis- que des de 1901 fou arquitecte munici- derrocament, pels progressistes era “un Al text de les bases del concurs podem ca la Palma del porvenir” juntament amb pal de Palma. El seu nomenament va ser cinturón de piedra que nos oprime i man- llegir: “El ensanche comprenderá un espa- els retrats de Weyler i Maura molt polèmic donat que fou designat a tiene el aire fétido“. cio anular (situado)...en la parte interior dit, a proposta del regidor Sr. Planas, tal por las calles que limitan el casco antiguo” L’aplicació del Pla Calvet, va posar al volta per la influència d’Eusebi Estada, La filosofia de la nova ciutat era acon- i a la part exterior es demanava: “Enlazar mercat 69.687,72 m² de sòl públic, dels amb l’oposició de regidor Sr. Pou, que va seguir el desenvolupament industrial Palma con Santa Catalina y el Camp d’en quals es varen vendre 62.541,72 m², denunciar que per al nomenament de modern que estava amenaçat per la Serralta y estas dos últimas barriadas con el que va suposar el 40% dels ingres- Bennazar “se atendiese al compadrazgo y construcció de fàbriques que no po- Son Españolet y la Punta, unir Palma con sos del pressupost de l’Eixample i un no al mérito demostrado por medio de los dien créixer més dins ciutat i se’n havien el Hostalet y la Soledad, llevando el ensan- traspàs de sòl públic al privat de gran ejercicios de una oposición“. d’anar massa lluny del centre. che hasta las desembocadura del Torrente importància. Si bé no es va fer com a de Bárbera en el Portixol“. En tot cas, des Els tràmits per dur endavant el projecte Barcelona, on es va emetre deute pú- Aquest inici polèmic no va minvar la ca- de 1901 fins a 1930 es va dur endavant d’una nova ciutat, són anteriors al llibre blic en forma de préstec hipotecari ga- pacitat de Bennazar per endegar una l’aplicació del projecte guanyador, si bé d’Eusebi Estada. L’any 1878 ja es va crear rantit pels valors potencials dels solars obra extraordinària que durà més de 30 als anys 50 hi havia encara molts carrers un concurs per adjudicar l’avantprojecte edificables; per poder dur endavant el anys, i al mateix temps, a cometre una sense asfaltar i estava molt poc poblat. per a la redacció del projecte de l’Eixample, projecte, hi varen ésser els impostos quantitat enorme d’obra privada que si bé fins al 1901 no es va aprovar, precisa- L’aplicació del Pla Calvet amb l’enderro- damunt els propietaris dels solars a deixà a Palma un gran nombre d’edifi- ment perquè per poder esbucar les mura- cament de les murades de la part de te- l’Eixample, els ingressos per llicències cis importants i singulars, la qual cosa des calia el desenvolupament d’una llei que rra de Palma comença el 18 d’agost de d’obres i els beneficis obtinguts de les el senyalen com l’arquitecte més impor- 28 no es va promulgar fins a l’any 1895. 1902, segons les directrius de la llei de vendes dels solars procedents dels en- tant del segle XX a Ciutat. 29 allorca a 1900 és famosa a tota Europa. Molts viatgers il·lustres la fan popular arreu del món. Les idees ex- Mposades el 1891 per Miquel dels Sants Oliver de que s’havien de millorar les infraestructures i la promoció turística es van fent realitat amb l’edificació del Gran Hotel i la creació de Foment del Turisme, liderat per Enric Alzamora. Amb la industria turística es pretenia crear una alter- nativa a la crisis agrària i a la baixa indus- trialització que patia Mallorca. Desprès del Gran Hotel vendrien altres d’inspira- ció modernista com el Príncipe Alfonso el 1906 a Cala Major o l’hotel Alhambra, els dos de la mà de Gaspar Bennazar del qual parlarem en la propera pàgina.

Joan Palmer Miralles, industrial del calçat mallorquí que es va enriquir a l’Uruguay, va ser el promotor del Gran Hotel. Vo- lia aportar a Ciutat un luxós refugi per El turisme acollir l’incipient turisme. Va encarregar el projecte l’any 1901 a Lluis Domènec Montaner, reconegut arquitecte català que ja havia fet l’Hotel Internacional s’enlaira per a l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. El pla empresarial va córrer a càrrec d’un altre català, Antoni Albare- a Ciutat, da i Canals que era un especialista amb hostatgeria, de gran prestigi a Barcelona.

Inaugurat l’any 1903, va ser considerat de la mà del el millor hotel espanyol del moment. En el discurs inaugural Miquel del Sants Oliver digué:

Modernisme “Asistimos a uno de estos actos decisivos que separan y dividen radicalmente dos épocas. No es un templo dedicado al placer, se trata de algo más, se trata de la realización de un designio, de un ensueño casi, de una revolucion pacífica desde la cualMallorca puede, desde hoy, ponerse en con- tacto con la Europa culta y entrar definitivamente en el comercio de la civilizacionuniversal.” Aquarel·la d’Erwin Hubert mostrant el Castell de Bellver i els ametllers en flor. Principis segle XX. Foment del Turisme de Mallorca. La història del Gran Hotel és molt in- El primer president del Foment va ser En- teressant i curiosa. Va ser durant molt ric Alzamora, amic de Miquel dels Sants temps l’hotel capdavanter del turisme Oliver, que era president de la Cambra de luxe a Mallorca, després se li afegí el de Comerç. L’entitat es va constituir l’oc- Formentor i el Mediterrani. La idea ori- tubre de 1905, data que representa el ginal de fer un hotel de ciutat per llar- tret de sortida de la indústria del turisme gues estàncies de la burgesia industrial a Mallorca. Alzamora, junt amb Oliver, va centreeuropea, no va funcionar. Poc ser el promotor també del grup anome- desprès de la mort del seu propietari el nat Els insensats, del que ja hem parlat 1918, els seus hereus varen proposar al en altres pàgines. Del primer article dels Govern de Madrid instal·lar-hi l’oficina estatuts del Foment, que sorgeix per po- de Correus. Finalment, el 1944, després sar en pràctica tots els mitjans per a la de la primera crisis turística provocada prosperitat de Mallorca, consta: per la Guerra Civil, va acabar essent la seu del Instituto Nacional de Previsión, i “Millorar i embellir les infraestruc- actualment, una vegada rehabilitat, és la tures de l’illa. Protegir els turistes seu del centre cultural Caixaforum. i proporcionar informació de noticies, guies, itineraris i informa- Per un altre costat, l’any 1903 Barto- ció gratuïta, així com un pla de meu Amengual, un altra figura clau dins publicitat, amb anuncis, cartells el sector turístic, recollint les idees de etc. Organitzar excursions, facilitar n’Oliver, va publicar una sèrie d’articles l’accés a camins, indicadors, allot- a La Almudaina, amb el nom genèric jament i locomoció i altres formules de La industria de los forasteros, inspi- de seguretat en els punts perillosos. rats amb els seus propis coneixements Organitzar espectacles per entrete- de la indústria turística d’Itàlia, Suïssa nir i perllongar les estàncies”. i França. En els seus articles, que des- prés es publicaren en forma de llibre Els noms dels promotors figuren a la pri- amb pròleg de Joan Alcover, proposà mera pàgina de les actes. Hi trobem a la necessitat de crear una entitat des- Enric Alzamora, Guillem Sampol, Sebas- tinada a organitzar les activitats turísti- tià Josep Estada, Gabriel Roca, Josep La- ques, que ell va anomenar Pro-Majorica. vandera, Antoni Albareda, etc., un grup Aquesta proposta és fonamental per interessant de professionals lliberals, entendre el que va ser després Foment il·lustrats, progressistes i innovadors, de Turisme. que actuaven amb motivacions huma- nistes i filantròpiques. La seva pretensió Foment de Turisme va ser l’entitat pio- era donar a conèixer les bondats de Ma- nera a Espanya de promoció turística. llorca al illencs i als turistes estrangers. Gràcies al suport desinteressat dels seus socis, va posar en marxa moltes El turisme agafà força amb petit impuls iniciatives. Fou pioner en la promoció durant la Primera Guerra Mundial. Aca- turística que volia respectar la protecció bada la guerra, fins el 36, serà un destí Record del Gran Hotel. 1903. Foment del Turisme de Mallorca. cultural i mediambiental. Més tard, ja al mundial de primera magnitud. Entre el 1907, Amengual va impulsar la creació 27 i el 36, es creen les bases de l’orga- a Barcelona de la Societat d’Atracció de nització turística mallorquina. Durant ristes, de 20.000 a 40.000, i es triplicaren Aquest moviment es trenca amb la Gue- Forasters amb els mateixos objectius. El aquests anys el treball de Foment de el nombre de passatgers de creuers, de rra Civil i la Guerra Mundial. El turisme primer president i fundador de la Socie- Turisme va ser constant, sempre amb 15.000 a 45.000. La importància del turis- desapareix gairebé per complert i no tat d’Atracció de Forasters fou l’alcalde il·lusió, molt influent a altres iniciatives me en aquesta època es comprèn millor reapareix fins després dels 50 amb el de Barcelona, Domènec Sanllehy i Alrich, d’Espanya, tot mantenint el respecte pel quan comparam els 87 milions de pesse- boom turístic. Comença del turisme de- que ho va ser fins a la seva mort, el 9 de patrimoni cultural i ambiental. De l’any tes que s’ingressà per l’agricultura amb vastador, el turisme de masses. 32 gener de 1911. 30 al 36 es duplicaren el nombre de tu- els 30 que ingressà el turisme, el 1933. 33 Gaspar Bennazar lidera la revolució Detall de Can Caubet, cantonada carrer Constitució amb Passeig del Born. Dècada 1910-1920. Foto de Bartomeu Reus.

n un espai tan limitat com Nascut a Palma el 1869, va ser contem- arquitectònica aquest es impossible descriure porani d’un conjunt de personatges que el que va representar per Pal- varen liderar el pas d’una ciutat antiga ma Gaspar Bennazar. Durant del segle XIX a una ciutat moderna i libe- Emés de 35 anys que va durar la seva ca- ral del segle XX. i urbanística rrera professional, va tenir una vessant pública i una privada, no absenta de Bennazar va compartir molt estreta- contingut polític important dins la cons- ment el projecte modernitzador de la de Palma trucció de la ciutat. ciutat amb persones com Miquel dels S. Oliver, del qual era cunyat, però també El detall de la vida i obra de G. Benna- amb altres com Eusebi Estada, al qual zar està ben presentat en un excel·lent considerava el seu mestre i la persona llibre que ha escrit la seva néta, Maribel més qualificada i compromesa amb la Bennazar. Així i tot volem fer algunes millora de la ciutat. Personatges com observacions per facilitar la compren- Enric i Bernat Alzamora, Antoni Gela- sió de l’obra de Bennazar i situar-la en bert, Antoni Maura, Alexandre Rosselló, la història de Ciutat. Antoni M. Alcover, Joan Alcover, Pere Joan Campins, Gabriel Alomar, Francesc Gaspar Bennazar fou l’arquitecte munici- Roca, Guillem Reynes, Jaume Alenyar, pal des de 1901, responsable de gestio- Mª Antònia Salvà, Pilar Montaner, Fran- nar l’enderrocament de la murada i dur cesc Palmer, Maria Mut, Manuel Salas, endavant l’aplicació del Pla de l’Eixample. Valeriano Weyler, Josep Tous, Bernat 35 Vista de l’Hotel Príncipe Alfonso des de Cala Major. 1922. Foto Arxiu Escalas.

Calvet, Pedro Garau, Guillem Forteza, seus somnis se n’anaven a norris. Amb aquests debats i la figura de Guillem For- burgesia que s’anava consolidant amb el entre d’altres, compartiren amb ell il·lu- ells també s’acabarà un esforç col·lectiu teza en la construcció de la ciutat mo- creixement industrial i turístic de la ciu- sions i projectes de Ciutat, algunes ve- sense precedents a Ciutat. derna, en parlarem més endavant. Ara tat, així com també d’alguns “indianos”, gades amb intensos debats. ens centrarem en l’obra de Bennazar en persones que s’havien fet riques a les Políticament volia situar-se a distàn- els primers 20 anys del segle XX. “amèriques”. Per més detall de qui eren Bennazar va ser sens dubte el més cia dels conflictes entre els diferents els “patricis” de Palma que encarregaven destacat entre els destacats de finals corrents liberals i conservadors, però Com hem dit, va ser l’encarregat de fer obra a “ S’Arquitecte”, consultau el segon i principis de segle. La seva obra publi- sens dubte estava vinculat per filosofia viable l’enderrocament de la murada, tom del llibre de Maribel Bennazar. ca i privada va ser excepcional i la seva i per família al maurisme, tan dominant juntament amb Jaume Aleñar, Eusebi Es- presència a la vida ciutadana era inten- a la ciutat de Palma de principis del XX. tada i altres, i fer créixer la nova ciutat a De la quantitat enorme d’obra pública sa. Per això se’l coneixia com “S’Arquitec- Aquesta vinculació ideològica li va provo- l’Eixample que havia dibuixat Calvet. que va fer, ens referirem a una petita te”. Va morir el 1933 a Barcelona i, com car algunes encontrades i picabaralles part que, per nosaltres, té una significa- la majoria de companys del seu temps, amb el regionalisme, liderat entre d’al- Pel que fa a la feina privada, compatible ció especial. Parlam de l’enderrocament no arribà a viure la Guerra civil. El des- tres per Guillem Forteza, arquitecte i po- en aquells moments amb la tasca públi- de la murada que, per a la seva comple- 36 tí els va estalviar veure com molts dels lític, crític amb l’obra de Bennazar. Sobre ca, va ser l’arquitecte preferit de la nova xitat i dimensions, va ser segurament 37 el projecte que li va donar més mal de Haussmann a Paris- defensaven com de caps. En aquell procés destacarem la millor manera d’actuar en els centres dues iniciatives. Una va ser la creació històrics. Una altra era la de construir del Passeig Sagrera “en una nit”, degut ciutats “Jardí” al costat de la mar. Aques- a la necessitat de tenir l’espai de davant ta va ser una de les que estava darrera la Llotja ben endreçat amb motiu de la la fantasia creativa de Bennazar, quan va fira agrícola que s’hi havia de celebrar. fer la proposta per una ciutat “olímpica” L’altre va ser l’enderrocament, també en a l’Arenal, o participant en la posada en una nit, de la Porta de Santa Margalida. marxa de la Ciutat Jardí al 1920. Com es Un enderrocament que va crear un de- veu en la imatge adjunta, aquestes pro- bat important a Ciutat ja que no es va postes quedaven plasmades en els plà- saber exactament com havia estat i qui nols que l’Ajuntament aprovà. n’era el responsable. Ara, després de més de 100 anys, podem L’enderrocament de la porta de Santa dir que, per la manca de recursos i l’ex- Margalida era defensat per Eusebi Esta- trema dificultat de gestió, el Pla de 1918 Projecte de façana de l’Hotel Príncipe Alfonso (publicat per Miguel Seguí Aznar, “La arquitectura Modernista en Baleares”, Ed Cort, 1975). da per tal de millorar l’accés i sortida de només es va executar en un tros petit del la Ciutat. Es diu que es va dinamitar en centre, l’actual carrer de la Constitució, de funcions diferents, com els de Can cine Augusta. A l’Eixample, Bennazar hi una nit i, al dia següent, la brigada muni- carrer que concentra dos edificis molt Casassayas, els magatzems de l’Àguila, va fer varis edificis molt importants, com cipal dirigida per Bennazar la va acabar interessants de Bennazar, el conegut per l’edifici de Sa Nostra a la plaça de sant l’Escorxador, la Plaça de Toros i la resi- de desfer. Era la porta d’origen islàmic, Can Caubet, on als anys 50 s’hi situaria el Francesc, Can Corbella, Can Barceló, Can dència de persones majors coneguda d’allà on es creu que va entrar Jaume I. famós bar Formentor, i l’edifici conegut Forteza Rei, i molts d’altres. com les Hermanitas de los Pobres. Fins i tot el Rei d’Espanya va enviar un te- com el de la Telefònica. Al costat, hi ha legrama al Batlle de Palma per mostrar-li l’edifici de la Delegació de Govern, obra El centre de la ciutat seguia essent el Segurament l’espai on Bennazar va rea- la seva indignació. de l’arquitecte Francesc Roca. principal atractiu pels inversors i arqui- litzar més obres al llarg de la seva vida tectes a l’hora de fer noves cases. Així i va ser la columna vertebral que travessa Respecte a l’adaptació de la ciutat a les El modernisme, un tant eclèctic, influït tot, l’Eixample començava a veure els pri- la ciutat per la Rambla i el Born, la qual noves necessitats de l’automòbil i del tu- pels arquitectes catalans i també pels de mers edificis de la nova modernitat. Les cosa demostra la importància que li do- risme, el projecte de Bennazar recull mol- l’escola de Viena, era l’estil arquitectò- avingudes era el nostre “ringstrasse” i allà naven els inversors fa cent anys, i que li tes idees que bullien ja en aquell temps. nic que dominava els nous edificis més se n’hi construïren bastants. Can Segura, segueixen donant ara. El més conegut Idees com la d’urbanitzar millor el barri importants que es feien en els primer de Francesc Roca, a l’avinguda del Comte d’aquests edificis és el del cine Born de del Terreno i integrar el castell de Bellver anys del segle XX a Ciutat. Bàsicament de Sallent, d’estil modernista, va ser se- 1931, avui seu de Zara. Però n’hi va cons- a la ciutat van ser realitzades parcialment eren quatre els arquitectes responsa- gurament la casa privada més important truir molts d’altres, com els esmentats en les properes dècades. Algunes, com bles: Francesc Roca, Guillem Reynés, que es va edificar a les noves avingudes del Teatre Líric i Hotel Alhambra, Can les dels jardins davant la part de ciutat arquitecte de la Diputació, Jaume Aleñar sorgides de l’enderrocament de les mu- Salas, Can Mulet, la Telefònica, Can Coll, que donava al port de passatgers, no es i Gaspar Bennazar, arquitectes munici- rades. D’altra banda, el primer edifici Can Planas, Can O’Ryan, Can Ribas, Can varen dur a terme, encara que sí es varen pals. Deixam apart l’obra de Gaudí a la públic important que es va construir va Caubet, La Protectora, Can Escarrer i Can fer els jardins de S’Hort del Rei. Seu, a la qual també li dedicarem una ser l’Institut Ramon Llull al 1914, a l’actual Rotleu, tots ells a poca distància del Born. part més endavant, al ser aquesta una Avinguda de Portugal nº2, segons projec- El projecte de Bennazar per Palma intervenció específica i una mica allunya- te de l’arquitecte Tomas Gomez Acebo. Els edificis purament modernistes s’aca- aprovat per l’Ajuntament el 1918, i en da de l’obra arquitectònica de la Palma baran de construir entorn al 1920 amb part sustentat en un anterior de Jaume d’aquells temps. Més endavant, a l’avinguda Joan March, la construcció del Gran Hotel Alhambra Aleñar del 1912, ens dóna una idea de s’hi situava Can Mir, un edifici modernista i la reforma del Circulo Mallorquín, so- la visió de la modernització de la ciutat El modernisme vengué de la mà dels pri- que era un magatzem per guardar pro- bre un projecte de 1899 fet per Miquel que tenia la majoria de les persones in- mers edificis turístics i d’oci importants, ductes que arribaven a l’estació de ferro- Madorell. Desprès apareixerà el racio- fluents d’aquells moments. Idees que com el Gran Hotel, del que ja hem parlat, carril de la plaça d’Espanya. Més tard, al nalisme, que durarà mes temps. Aques- anirien fent camí de manera desigual l’hotel Alhambra, el Teatre Líric, i el pri- 1936, es va fer tristament famós perquè ta caiguda de l’interès pel modernisme fins al 1936. Aquestes idees eren una mer hotel a la vora del mar, el Príncipe fou utilitzat com a presó on es tancaren s’explica perquè el noucentisme passarà mescla de diferents projectes que ve- Alfonso de Cala Major, tots tres obra de els presos polítics durant l’aixecament a dominar el gust dels barcelonins i el nien d’Europa. Una era el concepte de Bennazar. També es varen construir al franquista. Fou enderrocat als anys 40 i modernisme prendrà el nom de l’època 38 “cirugia urbana” que els urbanistes -des centre de la ciutat antiga altres edificis ara hi ha l’edifici que es coneix com el del “mal gust”. 39 n una pàgina anterior de la Palma va recuperar-se de la Guerra de nostra biografia, dèiem que Cuba bastant aviat. Durant els primers Palma es va ressentir amb la 10 anys del segle XX l’economia va tor- Guerra de Cuba perquè les nar a dinamitzar-se. Es començaven a Eexportacions, que eren vitals per a mol- fer inversions importants en hotels, nota gent, es varen fer molt més difícils. ves indústries, cases particulars, edificis Així i tot l’economia de Mallorca, i Palma públics i en equipaments d’oci per do- com a motor, va anar recuperant-se i nar impuls al que es volia que fos el nou obrint nous camins de creixement, no motor de l’economia de Mallorca: el tu- exempts de dificultats i d’alts i baixos. risme. Un sector que, malgrat les seves Un creixement que, com veurem al llarg aturades esporàdiques, anirà creixent del llibre, desmenteix el mite de que fins a esdevenir hegemònic, amenaçant Palma era abans del turisme, una ciutat ara amb morir d’èxit al segle XXI. Jun- pobre, de botifarres i pagesos, que va tament amb el turisme, la construcció passar de la misèria agrícola a l’abun- també anirà fent el seu camí fins a ser dància del boom turístic sense una eta- co-protagonista principal en els anys pa industrial, sense burgesia. seixanta, ja en temps del boom turístic. Acompanyant el creixement econòmic, Hem de situar-nos en un país on la de- les lluites obreres també seran sempre mocràcia estava molt restringida. El sis- presents. Per exemple, al 1903, els pica- tema electoral espanyol només feia uns pedrers feien una vaga per motius sala- anys que era universal, però només pels rials i horaris laborals. homes de més de 25 anys. Les dones Palma es no votaren fins a la Segona República. El L’administració pública no era un motor caciquisme i el govern “per torns” entre econòmic principal però ajudava en els conservadors i liberals era el joc polític moments crítics, sobretot quan tots els recupera de que marcava el poder de les institucions, partits polítics demanaven contractar excepte en situacions molt greus de obres per esbucar la murada, donant descrèdit de la monarquia on la ciuta- feina també d’aquesta manera als atu- dania mirava cap a altres alternatives. La rats. Així, durant els primers 10 anys del la crisi de Cuba Guerra de Cuba va ser una d’aquestes segle XX hi van haver algunes actuacions situacions que va fer que els republicans importants, com la continuació del ja fossin la llista més votada a l’Ajuntament esmentat esbucament de la murada, la de Ciutat al 1901, amb Lluís Martí al reforma del Consolat de Mar per a la i la ciutat front. La presència dels republicans en creació de l’Escola de Magisteri femení, la política dels primers anys del segle XX la construcció de l’Hospital Psiquiàtric, o influiria en el fet que hi haguessin més el nou Escorxador. També hi hagueren industrial avança inversions en obres públiques. iniciatives importants d’entitats civils o

Central I. Arxiu Andreu Muntaner. 41 de l’Església, com foren la construcció amb una xarxa de 212 kms, que enllaça- del velòdrom del Tirador, impulsat per va Palma amb les principals ciutats de la societat ciclista Veloz Sport Balear, les Mallorca: Sóller, Inca, Manacor, Felanitx escoles del Sagrat Cor o La Salle, la re- y Santanyí estenent així la concepció ra- forma de la façana de Santa Eulàlia o la dial del creixement urbà. La densitat de important intervenció de Gaudí a la Seu, la xarxa ferroviària era el doble que la mi- de la que en parlarem més endavant. tjana espanyola. Es complementava amb una xarxa de tramvies a Palma que s’ini- Encara que els dos sectors econòmics ciaria l’any 1916 amb la línia Palma-Por- esmentats -Turisme i Construcció- ani- topi, i acabaria arribant a tots els barris ran creixent, a principis del segle XX, de la ciutat el 1935, amb un total de 51,7 el sector que més creix a Ciutat és l’in- km. de línia. Aquest era el transport més dustrial. Malgrat ens costi de creure, la popular, i va arribar a comptabilitzar més població activa empleada en el sector de 14 milions de passatgers a l’any 1938. secundari era, al 1900, d’un 22%, el que la situava en el quart lloc d’Espanya, des- Una vegada rompuda la barrera física i prés del País Basc, Catalunya i Madrid. psicològica que suposava la murada, les fàbriques concentrades en el centre his- Les exportacions de productes trans- tòric s’estengueren cap a Santa Catalina, formats del camp, a més dels de tèxtil i el Molinar, els Hostalets i la Soledat. Uns les sabates, tendran també una notable dels eixos principals de la industrialitza- Fàbrica de productes químics a S’aigua Dolça. 1928. Arxiu Escalas. força la qual cosa farà créixer el sistema ció va ser el que anava paral·lel al ferro- industrial mallorquí. Les exportacions carril. L’estació va anar creixent entorn registrades al port de Palma de 1900 a l’actual Plaça d’Espanya, i el volum de talment local, va guanyar al 1910 el con- El creixement de la indústria va anar apa- 1920 es duplicaran, i la demografia es mercaderia era tan gran que es va fer curs estatal de la concessió de línies de rellat amb el creixement del moviment torna a recuperar després de 30 anys el 1931 un túnel fins a la murada del transport marítim amb les altres illes, obrer, que lluitava com a altres ciutats d’emigracions importants. Així mateix mar, per evitar que el tren passés per la Barcelona, València, Argel i Marsella, europees per la millora dels seus drets són positives les dades comparatives de Rambla i el Born per arribar al Port. Així amb més freqüències setmanals i amb i les condicions econòmiques dels seus la renda per càpita respecte d’Espanya i s’acomplia l’objectiu més desitjat dels ac- l’obligació de refer la seva flota amb 5 contractes. El moviment obrer, defen- l’estabilitat de preus. Tot indica una eco- cionistes del ferrocarril: connectar direc- vaixells de vapor moderns. La compan- sat en part per republicans, i totalment nomia millor que la mitjana espanyola. tament el Port de Palma amb tota l’illa yia, que tenia oficines en les principals pels socialistes, va anar evolucionant tan sense haver de travessar la ciutat. capitals europees com Paris, Londres qualitativament com quantitativament Per tal que el sector industrial pogués i Berlín, es va llançar a un projecte de a força de vagues i lluites que costaven créixer era imprescindible un bon trans- La necessitat de transport marítim feia primera categoria europea. Varen en- molts de sacrificis. port, una indústria transformadora i un que alguns indústries se situassin al carregar la construcció dels cinc vaixells sistema portuari eficaç. Aquest va ser el costat de la mar, com la fàbrica de pro- a la famosa Casa Odero de Gènova, Poc a poc la coalició republicana-so- projecte econòmic principal de la nova ductes químics Alcasil a S’Aigo Dolça. La amb un èxit total ja que, per la seva ele- cialista es va reforçar amb els regio- burgesia de Ciutat durant el primer terç ciutat portuària creixia davant la Llotja i gància i majestuositat, els vaixells foren nalistes, i el moviment obrer va rebre del segle XX. Per la situació del Port i pel davant la Seu amb nous molls i serveis coneguts popularment com “los Cisnes una bona ajuda d’en Joan March, no volum de persones i d’empreses, Palma per als vaixells, fins que a 1912 es va del Mediterràneo”. exempta de contrapartides com veu- va ser la capital del nou sistema econòmic construir -segons projecte de Pedro Ga- rem més endavant. Uns anys després, liberal de Mallorca. Un sistema econòmic rau- el famós moll de la Riba. La Riba va Al 1910, impulsada per la Cambra de a causa de la Primera Guerra Mundial impulsat per la modernització de tota la ser un lloc molt popular, no únicament Comerç i amb un suport important de les exportacions també patiren certes vida política i social que es feia a tota Eu- com a lloc de feina i de passeig, sinó l’Ajuntament, es va fer davant la Llotja la transformacions, però també hi hagué ropa. Un canvi tan important, que va su- també de “desenfeinats” que anaven a primera exposició regional amb la par- noves oportunitats, degut a la neutra- posar també resistències molt acusades, badar i a contemplar les operacions dels ticipació de 420 expositors, que va re- litat de l’Estat espanyol i a les neces- un pas endavant que també podria anar nous vaixells de vapor que poc a poc bre visitants de tota Mallorca i Espanya. sitats extraordinàries que tenien els acompanyat d’un pas enrere. substituirien els grans velers. S’aprofità l’ocasió per convertir el des- països en guerra de béns primaris. campat portuari de davant la Llotja en un Veurem com l’entrada de Joan March La xarxa del ferrocarril començada a La Isleña Marítima, la companyia navi- passeig, ordenat per Gaspar Bennazar, al a Palma canvia la dinàmica política i 42 1874 acabaria completant-se a 1930, liera puntera de Mallorca i de capital to- qual li dedicarem la pàgina següent. econòmica de la ciutat. 43 Campins Detall vitrall de Gaudí a a Catedral de Mallorca. modernitza principis del Segle XX, l’esglé- El 1903 comença la col·laboració de sia de Mallorca estava molt Gaudi a la Seu, amb una extraordinària arrelada a la vida quotidiana, i polèmica intervenció que durarà poc religiosa i política del poble. més d’una dècada. Vist amb els ulls l’església i la AliadaA tàcitament amb el maurisme, d’ara, el resultat final afegeix a la Seu un participava de les tensions socials asso- aire contemporani que, juntament amb ciades al caciquisme. Així i tot no vivia al la recent intervenció de Miquel Barceló, marge de les necessitats de modernit- es tradueix, entre altres coses, en la ma- Setmana Tràgica zació industrial i social de l’època en a nifestació d’un esperit religiós que no vol que li havia tocat viure. Per fer aquesta donar l’esquena a la modernitat. adaptació entrà en escena el 1898 el la fa recular Bisbe Pere J. Campins, en un moment en Durant la dècada de 1900 a 1910 Bar- el que el debat entre integristes i conci- celona visqué en una dinàmica perma- liadors era ben present. nent d’aldarulls i vagues obreres. En 1909 Maura, com a president de govern, Durant tot el seu bisbat que tingué una mobilitzà els reservistes contra els insur- durada de 17 anys ja que va morir el gents del Marroc, com a conseqüència 1915, amb només 56 anys, el bisbe Cam- dels atacs a interessos empresarials es- pins realitzarà una gran labor en tot allò panyols a la zona colonitzada. que afectava la projecció social de l’es- glésia, però també en la modernització Arran d’aquesta mobilització que afec- dels edificis eclesiàstics i en la creació tava les famílies socialment més vulne- d’infraestructures culturals. La més im- rables, es produí l’anomenada Setmana pactant d’aquestes intervencions arqui- Tràgica a Catalunya que, segons el pro- tectòniques fou la de la Seu de Mallorca. fessor Smith, de la Universitat de Leeds, 45 pecte als canvis socials i econòmics que Que passava a Palma?… com influïa la anticristià del liberalisme. Això deixava la podien associar a la modernització. La Setmana Tràgica? El dirigent mes impor- molt clara la posició de l’Església que, desconfiança creixerà i les posicions in- tant dels socialisme del primer terç del en definitiva significava un cert retorn a tegristes es feren més fortes. Per una al- segle XX, Llorenç Bisbal, escrivia un ar- l’integrisme i la màxima precaució de tot tre part la crisi dels conservadors, degut ticle a El Obrero Balear amb el títol de el que significava la modernització. La a la dimissió de Maura per les pressions “Guerra al Gobierno, guerra a la guerra”. mort a 1915 del Bisbe Campins afavori- internes i internacionals, abocarà a una Títol molt eloqüent que expressava la ria aquest retrocés. crisi profunda del període de la restau- indignació de les classes populars ma- ració i de la Monarquia. llorquines en contra del sistema de re- Vist en perspectiva, es bastant probable clutament impost pel govern, on sempre que la Setmana Tràgica fos l’expressió Les ganes de canviar la situació deca- sortien malparats els pobres, mentre d’una separació radical entre les dues dent a la que havia abocat la dinàmi- que els rics podien pagar una quantitat Espanyes que Ortega veia en aquella ca política pactada entre els dos grans per alliberar-se del reclutament. Les re- situació critica i decadent: l’Espanya Ofi- partits i el Rei, arribà fins a la passió de accions eren de tot tipus, com expressa cial i l’Espanya Vital. La mostra de que la l’intel·lectual mes rellevat d’aquella èpo- aquesta glosa que recull Peñarrubia al radicalització estava en marxa, es que ca, Ortega y Gasset, que passà a l’acció seu llibre sobre el centralisme: per primera vegada un socialista, Pablo fundant una entitat política, la Liga de Iglesias, entraria el 1910 com a Diputat Educación Política Española. A una fa- A sa mare d’En Tomeu, de les Corts espanyoles i des de la tribu- mosa conferència que va donar a Ma- l’han posada a sa presó, na d’orador amenaçava amb greus inci- drid el maig de 1914, titulada -(veuran causa que es fill major, dents si Maura tornava al Govern. Una els lectors com l’història de vegades es no vol anar a servir el Rei. altre mostra va ser l’augment molt im- repeteix)- Vieja y nueva política, en motiu portant d’afiliats al sindicat de l’UGT i el Com ens conten Pere Gabriel i Antoni de presentar la seva associació política, naixement de la CNT, sindicat anarquista Marimon, a l’octubre del 1909 per pro- deia sobre Maura: que serà cada vegada mes protagonista testar en contra dels fets i contra Maura, de l’història d’Espanya. es va celebrar un míting a la vella plaça “El señor Maura (y dejemos las pá- de bous, protagonitzat per republicans ginas oscuras de 1909) es el que ha La divisió entre les dues espanyes irre- i socialistes amb l’assistència d’unes afirmado siempre que España es conciliables, va generar la crisi mes pro- 6.000 persones. Però quan semblava una cuestión de orden público, que funda de la Restauració, que no se va so- que el maurisme estava ferit de mort, el gran problema de España es el lucionar amb mes democràcia sinó tot lo les eleccions del mes de desembre del Ministerio de la Gobernación, preci- contrari, amb la dictadura de Primo de 1909 varen tornar a donar una victòria samente en lo que tiene de Ministe- Rivera el 1923. Més tard, aquesta falsa Bisbe Campins. Retrat. Museu Diocesà. Palma. als mauristes. La campanya contra Mau- rio de represión. Además, el señor sortida a la crisi monàrquica va suposar ra va motivar la participació de les forces Maura, cuando el señor Cambó l’enfonsament total de la Monarquia que conservadores que varen aconseguir en las Cortes últimas pedía que se va provocar el sorgiment de la II Repú- guanyar a Ciutat, encara que per no fou “la revolta més violenta que va tenir rompiera para siempre el turno de blica, el 1931. La Segona República tam- molts vots: 10 regidors mauristes per 8 lloc a l’Europa occidental entre finals los partidos, fue el defensor del tur- poc fou la solució per a Espanya ja que de les esquerres. En canvi a la part fora- del segle XIX i el principi de la Primera no de los partidos, síntoma típico nomes cinc anys després va esclatar la na el maurisme va arrasar. Guerra Mundial.” Esclatà el 25 de juliol de la Restauración”. Guerra Civil i es va consolidar la dictadu- del 1909 i provocà la mort de 109 civils Pel que fa a l’Església de Mallorca, els ra de Franco que duraria 40 anys. i 2000 detinguts. Uns mesos més tard La dimissió de Maura provocà el principi fets de la Setmana Tràgica afectaren el pedagog Ferrer i Guardia fou acusat d’una ruptura en el si la vella classe polí- molt al grup que liderava el Bisbe Cam- Tota aquesta cadena d’esdeveniments de ser l’instigador i cervell de la revolta i tica, tan a nivell de l’Estat espanyol com a pins, especialment a Costa i Llobera que es donaven en un context internacional afusellat. El mallorquí Gabriel Alomar s’hi Mallorca. La figura de Maura va tenir en des d’aquell moment es va dedicar a te- també molt tensionat, entre els revolu- oposà publicant el seu assaig titulat “La Miquel dels Sant Oliver un gran defensor. mes d’interès mes personals i deixà de cionaris d’esquerra i els feixistes. El 1917 pena de mort”, una obra que el consoli- Així veia Oliver la bronca nacional contra participar en moltes activitats públiques. Rússia va fer la Revolució d’Octubre. El dà com a referència intel·lectual de l’es- Maura el 20 de juny de 1913, “Contra 1922 Mussolini marxà cap a Roma amb querra illenca. Maura, no: contra la Monarquía: “Dígase Va dominar el discurs que venia de Bar- les brigades del partit nacional feixista i de una vez, claramente y sin eufemismos celona, especialment del bisbe de Vic es va fer amb el poder. El 1929 el mon La Setmana Tràgica suposarà un abans i (…) el veto no es contra Maura y los con- Torres Bages, consistent en associar els econòmic mundial feia crack i el 1933 46 un desprès de la posició del Església res- servadores, sino contra la Monarquía”. atacs a l’Església com un component Hitler va prendre el poder a Alemanya. 47 Joan March entra a Ciutat Detall façana de la Banca March al carrer de Sant Miquel de Palma. Foto J.G.

l 1910, Joan March, de mal porcionarà a March els vots necessaris nom en “Verga”, tenia 30 per ésser elegit diputat a Corts en totes anys. Ja havia consolidat el les eleccions celebrades en el període seu negoci de contraban de comprès entre 1923-1934. Després, en Atabac a la Mediterrània occidental i ad- el febrer de 1936, el va succeir el seu fill quirit una gran experiència en la par- Joan March Servera, que també va guan- cel·lació de grans finques rústiques que yar les eleccions. comprava, a baix preu, als aristòcrates vinguts a menys. Les venia en petites Al 1910, March va comprar la casa sen- parcel·les a pagesos solvents que po- yorial dels Dezcallar al carrer de Sant Mi- dien pagar els corresponents terminis. quel nº 11, a Palma, que avui és la seu del La futura Banca March sorgí de la gran Museo Fundación Joan March. Abans de quantitat de crèdits concedits per March venir-hi a viure, es duran a terme impor- a petits propietaris que volien incremen- tants obres de remodelació, la direcció tar els seus terrenys i als pagesos desi- de les quals l’encarregarà a l’arquitecte tjosos de posseir, per primera vegada, Guillem Reynés. un tros de terra per conrear. L’entitat creditícia reforçarà l’estructura de de- Per aquell temps, l’entitat Crèdito Ba- pendències i clientelisme, el que pro- lear-Es Crèdit li va concedir un préstec 49 de fosfats a Portopi i en totes les elec- aliats com amb els alemanys. La seva convertir en l’home més poderós d’Es- cions polítiques d’àmbit local i estatal ideologia no incloïa patriotismes de cap panya i un dels més rics del món. que enfrontaven liberals contra mauris- signe ni predileccions envers cap dels tes. Una pugna que acabarà guanyant bàndols en guerra. La política era solament un instrument Joan March, i que està magníficament per incrementar els seus bens patri- explicada en els llibres sobre Joan March Joan March, per controlar aquest sector monials i dineraris, per tenir accés a les de Pere Ferrer. estratègic, va fer-se discretament amb grans concessions estatals, assolint la un paquet molt important de les accions impunitat en les seves grans operacions El 5 de juny de 1916, al Senat, el polític de La Isleña Marítima que era la com- mercantils il·legals. conservador Manuel Allende Salazar ha- panyia creada per la burgesia ciutadana. via qualificat March de “gran enemigo del Tenia la seva seu al carrer Palau Reial, Des que Joan March s’instal·la a Ciutat a Estado“, responsabilitzant-lo del mono- actualment on té el seu domicili la Con- principis dels anys vint, va esdevenir una poli del contraban de tabac a la Medite- selleria d’Hisenda i Economia. força emergent que, juntament amb el rrània occidental. Avaluarà les pèrdues suport de republicans i socialistes, que de la Hisenda estatal d’entre 20-25 mi- La Isleña era la “joya de la corona” de la havien irromput en l’escena política, fe- lions de pessetes anuals. burgesia palmesana, ja que tenia una ren trontollar el sistema polític i social flota, de sis vaixells recents construïts d’aquella època, dominada pels mauris- L’assassinat del seu soci Rafel Garau a Gènova, una flota molt moderna i de tes. Serà una època de virulents enfron- fou un estigma en la carrera de March. gran bellesa i qualitat, el que feia que fos taments entre liberals i mauristes, entre Els seus adversaris el consideraran coneguda pel sobrenom de “Los cisnes “verguistes i antiverguistes”. Retrat de Lluis Alemany. presumpte inductor del crim. Les cau- del Mediterráneo”. Publicat a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. ses haurien estat la relació amorosa Ens diu Josep Pla al seu llibre “Retrats de de Garau amb la seva dona, i la rivali- March, que ja tenia la majoria de les passaport“, pag 528: tat d’ambdós per fer-se amb el domini, accions de la Trasmediterranea, navilie- molt elevat, en contra de l’opinió de D. en determinades zones del llevant pera d’àmbit estatal, creada per la fusió “El cert es que, amb motiu de la Manuel Salas Sureda, vocal rellevant del ninsular, del proveïment de tabac de d’altres navilieres locals, va vendre les formació del “Dia”, vaig anar a Consell d’Administració, fet que causà la contraban. La investigació va topar amb accions de La Isleña a la Transmedite- Palma amb Estelrich i que llavors seva dimissió. múltiples entrebancs. El jutge instruc- rranea. Amb aquesta operació, la com- vaig conèixer el senyor Joan March. tor, quan anava a imputar-lo, va ésser panyia mallorquina es va integrar en la Hi vaig esser presentat a l’aire lliure, Manuel Salas era el principal industrial relegat per un altre jutge que no rela- Transmediterranea, encara que la flota en aquella tertúlia peripatètica que de Ciutat, el tercer propietari agrícola de cionà March amb els fets. Hi va haver de La Isleña va continuar operant amb abans de dinar realitzaven alguns Mallorca i el primer finançador del par- una clara ingerència política en les ac- el seu nom original. amics a la plaça de Cort, a la vo- tit maurista. Va esser regidor pel Partit tuacions de la Justícia. ravia del palau de l’ajuntament de Conservador a Palma (1909-13) i diputat Malgrat que la burgesia de ciutat va in- Palma. El senyor March hi fumava provincial (1919-22). Durant tota la Primera Guerra Mundial tentar per tots els mitjans recuperar-la, sempre el seu cigar de l’Havana i es va fer evident que el control marí- no fou prou astuta ni comptarà amb els seus amics eren generalment A principis del segle XX, Manuel Salas se tim era una peça clau per a l’enriqui- el capital necessari per recomprar-la. persones de diverses professions, n’adonà que March era cada vegada més ment del qui el tenia en les seves mans. La conseqüència directa fou la pèrdua generalment comerciants, que pas- influent en el Crèdit, des que es col·ligà March va albirar la nova conjuntura i del control del tràfic marítim a favor de saven per aquell lloc. S’hi solia afe- amb el President de l’entitat, Francesc s’avançarà als seus potencials competi- Joan March. gir el periodista Pinya, que coneix Blanes. Fou una aliança de la força amb dors. L’economia de les illes incremen- molt bé les noticies de la localitat, la prudència. tarà, en temps de guerra, l’exportació La Primera Guerra Mundial va oferir i el pintor Gelabert que tenia una de productes agrícoles, els articles ma- a Joan March grans oportunitats co- barberia a la mateixa plaça i que L’enfrontament econòmic i polític en- nufacturats i el carbó. D’un costat supo- mercials, moltes d’elles qualificades de entre servei i servei sortia a estirar tre March i Salas es farà inevitable i es sava un enriquiment per aquest sector contraban de guerra. Actuacions coles cames”. va perllongar fins a principis de 1936, empresarial, d’altra banda provocarà mercials que repetí durant la Segona quan les dretes s’uniran per vèncer el un dèficit important de proveïments Guerra Mundial . Aquest record de Pla, que no tenim Front Popular. Durant aquest període, per a la població local. perquè dubtar de la seva veracitat, ens la disputa per l’hegemonia econòmica i El comerç de guerra, el contraban de mostra un Joan March que fa vida “de ca- política es va centrar amb els afers de la March, amb la seva flota, va poder fer tabac, les parcel·lacions, les elèctriques, rrer”, que participa de la vida quotidiana 50 companyia marítima La Isleña, la fàbrica negocis d’envergadura tant amb els les operacions financeres, etc., el varen de Ciutat. Li agrada la tertúlia, el debat i 51 la política, però sobretot desitja la co- de 1901 fins a 1923. Els dos blocs que bejança de riqueses i la proximitat al dominaven el sistema polític es repar- sexe femení. teixen el torn de govern. En color verd els Liberals formen govern en sis oca- A partir del 1917, en comptes de crear sions i els Conservadors, color blau, en una nova formació política, opta per en- cinc ocasions. trar en el partit Liberal. Això ho fa de la mà de Lluís Alemany, home de confiança Destaca la permanència dels liderat- del líder del partit liberal a Mallorca, ges. Pels conservadors Josep Cotoner, Alexandre Rosselló. Aquest polític va és- Comte de Sallent, i Antoni Maura. Pels ser cap de llista i elegit diputat a totes les liberals Alexandre Rosselló, que ana- eleccions legislatives celebrades entre va acompanyat en tres eleccions legis- 1901-1923. També va ocupar diversos latives pels fills del general Valeriano ministeris en la dècada dels anys vint. Weyler. A partir del 1920 anirà de la mà de Lluis Alemany, home fort de Joan El projecte que pretenia dur a terme March, que havia estat batle de Palma i March era convertir el vell partit liberal en President de la Diputació. un partit modern i autonomista, incorpo- rant els regionalistes en les seves files. En els dos propers capítols completa- rem la narració de la revolució política En aquest quadre veiem els principals que va ocasionar a Palma i a tot Mallor- resultats de les eleccions general des ca, Joan March.

CONSERVADORS, ELECCIONS PRESIDENT LIBERALS MAURISTES GENERALS DEL GOVERN I VERGUISTES I ANTIVERGUISTES

Alexandre Rosselló, 1901, Maig Sagasta Josep Cotoner Guillem Moragues i Mateo Garau

Josep Cotoner, San Simon, 1903, Abril Sivela Alexandre Rosselló Maura i Truyols

Alexandre Rosselló, 1905, Setembre Montero Josep Cotoner i Antoni Maura Bernat Amer i Fernando Weyler

Antoni Maura, Josep Cotoner, 1907, Abril Maura Alexandre Rosselló San Simon, Josep Socies

Alexandre Rosselló, Venezuela 1910, Maig Canalejas Antoni Maura i Josep Cotoner i Antoni Weyler

Antoni Maura, Josep Cotoner, 1914, Març Dato Alexandre Rosselló Josep Socies i Geroni Estades

Alexandre Rosselló, 1916, Abril Romanones Josep Cotoner i Josep Socies Valeriano Weyler

Antoni Maura, Josep Cotoner Alexandre Rosselló, 1918, Febrer Garcia i Prieto i Josep Socies Fernando Weyler

Antoni Maura, Josep Cotoner Alexandre Rosselló, 1919, Juny Maura Homes fent tertúlia al carrer Palau Reial. Foto Fons Rul·lan. ASIM. i Josep Socies Eusebi Pascual

Antoni Maura, Josep Cotoner Alexandre Rosselló, 1920, Decembre Dato i Josep Socies Lluis Alemany

J. March Ordines, Lluis Alemany 1923, Abril Garcia i Prieto Antoni Maura i Josep Cotoner 52 i Alexandre Rosselló 53 favorit per la crisi del maurisme i de la monarquia espanyola sobre la qual ens hi hem referit abans, March, el 1918,A passa a controlar el Partit Liberal. L’estratègia d’en March serà la de teixir una entesa amb tots aquells partits que tenen com a objectiu posar fi a l’hegemonia del maurisme en el marc econòmic i polític. Es tractava de trobar punts d’en- contre amb els regionalistes de Guillem Forteza oposats al centralisme i a favor de la cultura pròpia. Aquesta inclusió dels regionalistes en el bàndol verguista va ser una de les innovacions que va comportar el canvi polític que es donarà en aquest període. El regionalisme era una força política que despuntarà per la defensa de la cultura autòctona i l’autonomia de les illes. Idees que s’enfortiren a Mallorca amb l’arribada, des del Princi- pat, de les influències de la cultura de la Renaixença. Posteriorment, es conver- Joan March tirà en un moviment polític, moviment del qual Guillem Forteza en serà un dels impulsors i capdavanters. Com veurem conquesta més endavant. El 1921 crearà un mitjà de comunicació

–El Dia– que dirigirà Joan Estelrich, des- Joan March. 1931. Foto: www.canverga.com Ciutat tacat intel·lectual regionalista, un diari liberal en el qual escriviren destacats escriptors i polítics de diferents ideolo- gies, com Josep Pla i el dirigent socialista talista modern disposat a pactar amb Indalecio Prieto. els socialistes. L’entesa del capitalisme avançat amb el socialisme havia de ser Perquè l’estratègia abans anunciada re- l’etapa prèvia a la instauració del socia- eixís, Joan March va establir una aliança lisme. March, a diferència dels mauris- amb el partit socialista que encapçala- tes, reconeixia els drets dels treballava Llorenç Bisbal, qui havia substituït el dors i considerava que havien de tenir 1913 a Francesc Roca en el lideratge del cabuda, en un futur pròxim, en un siste- PSOE, ambdós procedents del sector ma polític renovat. del calçat. El 1917 Llorenç Bisbal fou regidor socialista a l’Ajuntament de Palma i Joan March trobarà en Lluís Alemany, el el 1931 el primer Batle socialista. polític idoni per establir ponts entre els liberals i els socialistes. L’interlocutor La convergència dels socialistes amb dels socialistes serà Alexandre Jaume, March se sustentava amb la creença cunyat de Lluís Alemany i nebot del líder del líder nacional Julián Besteiro, i la liberal Alexandre Rosselló. Joan March i dels seus seguidors a Palma, que March Alexandre Jaume es coneixien des que era un significat representant del capi- varen ser socis, durant un breu perío- 55 Se’l responsabilitzava de la manca de crítica i la crida a la mobilització de les productes de primera necessitat com bases contra Joan March, pel pacte tàcit el carbó i la farina, entre molts d’altres. que havien establert amb el potentat. March s’havia convertit en el principal exportador envers els països bel·lige- Bona part del sentiment popular contra rants, a pesar de la prohibició del govern en Joan March es canalitzava des de la de l’Estat. Com a conseqüència d’aques- publicació “Foc i Fum” dirigida per Jordi ta activitat comercial il·legal, apareixerà a Martí, conegut com el “Mascle Ros”. La Ciutat el fantasma de la fam, la desnutri- força de la crítica va arribar a fer mal a ció i les pandèmies, principalment entre la imatge pública de March i el va dur les famílies urbanes més desprotegides. a judici per difamació, aconseguint una Aquesta fou la causa de les revoltes po- resolució contra ell amb una multa de pulars de 1918 i 1919. 1000 pessetes i més de dos anys de des- terrament a 100 kilòmetres de Palma… Ceràmica de La Roqueta. Museu de Mallorca. Les classes populars assenyalaven Joan Per tant se’n va haver d’anar a Barcelo- March com un dels principals culpables na. Quan va retornar el 1922 va repren- de la situació de misèria en què vivien. dre la publicació amb diferents estratè- L’acusaren d’acaparador i de contraban- gies segons les circumstàncies. de, de la famosa fàbrica de la Roqueta. sistema polític de la Restauració. Unes es dista de queviures i de molts productes La família Alexandre l’havia comprada a declararen decididament germanòfiles, i considerats imprescindibles en el trans- La por que inspirava la revolució bolxe- Aguiló “Cetre”. Poc després, Joan March les altres es posaren de part dels aliats. córrer de la vida diària, segons assen- vic va endurir la política repressora de comprà la part dels Jaume i es convertí L’economia de l’Espanya de 1917 era de- yalaven les lleis dictades pel govern. El les forces conservadores, disposició en l’únic propietari. La causa foren les ficitària i seguia, encara, depenent d’un compliment de l’extensa legislació de que es va fer palesa a Ciutat durant i diferències de parer en els articles que sector primari de baixa productivitat. La subsistències fou escàs, a causa de la després de les revoltes de 1918 i 1919. s’havien de fabricar. Per a March s’havia industrialització seguia essent incipient. conxorxa establerta entre autoritats i El 1918, Joan March, a través del diari de potenciar la producció dels materials A més a més comptava amb unes vies acaparadors. Una part dels productes Última Hora, es dirigirà a l’opinió públi- de construcció més demandats, en de- de comunicació poc desenvolupades i prohibits es camuflaven en caixes i sacs ca mitjançant una carta oberta en què triment de la fabricació artística. els transports eren deficitaris i antiquats. que contenien productes excedentaris, desmenteix les acusacions d’acaparador Aleshores, és clar, que no tenia la capaci- l’exportació dels quals estava autoritza- i exportador il·legal que se li fan des de L’interès dels liberals per aliar-se amb tat per armar ni proveir un exèrcit capaç da. L’actitud dels vigilants del port era la premsa conservadora i anarquista. En els socialistes estarà motivada per la in- de ser eficaç en el camp de batalla. més aviat col·laborativa que repressora. l’escrit no solament nega la seva impli- fluència majoritària de la UGT dintre les La corrupció era un fet inqüestionable cació en pràctiques il·legals lligades al societats obreres, i per extensió dins tot La neutralitat, segons va reconèixer el que comprenia la majoria d’agents i de comerç fraudulent de productes de pri- el món obrer. Aquesta convergència va mateix Alfons XIII, va potenciar la pro- dirigents polítics i que, fins i tot, pene- mera necessitat, sinó que també fa una donar com a resultat tres pactes tàcits ducció industrial i manufacturera, creixe- trava en alguns despatxos de ministres. severa crítica a les autoritats per la seva que feren córrer molta tinta. El primer va ment estimulat per la demanda dels paï- política ineficaç de subministraments i, ser la defensa de Joan March, per part de sos en guerra. De la mateixa manera, el Els avalots que es produïren a Ciutat el fins i tot, s’atreveix a proposar solucions Llorenç Bisbal, durant la crisi de subsis- sector agrícola i ramader va incrementar 1918 foren provocats per la manca de per sortir de la crisi. tències. El segon fou el suport dels socia- força les exportacions envers aquestes carbó, en els quals les dones hi tengue- listes en el conflicte de la fàbrica d’adobs nacions, productes i articles que es pa- ren un paper rellevant des que escla- Malgrat totes les acusacions, Joan March de March a Portopí. En contrapartida, garan a preus desorbitats. La inflació es taren. Elles, amb la seva valentia, foren seguia enfortint la seva imatge de de- March es va comprometre davant els re- va disparar i els mercats locals patiren l’espurna qui encengué el foc de la revol- fensor de les classes populars, segons presentants de les societats obreres, tots una severa escassesa de productes bà- ta. Es produïren enfrontaments violents es reflecteix en aquestes declaracions ells socialistes, a finançar la construcció sics. Aquest desproveïment generà la entre les forces de l’exèrcit i els manifes- de 1918 al Obrero Balear: “ (….) quien d’una Casa del Poble a Palma. crisi de subsistències, que provocarà tants, com a conseqüència dels quals re- conozca a fondo Mallorca habrá podido fortes tensions socials que desemboca- sultarà ferit greu, d’un tret de bala, el mi- apreciar que esta región, una de las más Quan el 1914 esclatà la Primera Guerra ren en importants mobilitzacions, pro- litant socialista Miquel Cabotà, que morí ricas y productivas de España, debe parte Mundial, Espanya es declara neutral, deci- testes i aldarulls violents. l’endemà dels successos. Encara que els de su prosperidad a la existencia de una sió condicionada per una economia pau- socialistes lluitaven per combatre els verdadera legión de pequeños propieta- pèrrima i per una divisió ideològica entre A Palma, la crisi de subsistències va te- acaparaments, l’especulació i l’exporta- rios, a los que yo contribuí notoriamente 56 les forces que configuraven el marc del nir com a protagonista a Joan March. ció il·legal, els líders tendien a frenar la en veinticinco años (…)”. 57 Palau de Marivent. 2018. Foto J.G. Guillem Forteza om deia Ortega, Espanya pa- El Regionalisme cultural ja feia temps tia una separació profunda que exercia una influència important lidera el entre l’Espanya oficial i l’Es- entre els intel·lectuals i la classe política panya vital. El bipartidisme mallorquina. En la darrera dècada del Centre conservadors i liberals, defensat, segle XIX l’activitat regionalista mallor- emparat i utilitzat per una monarquia quina es començà a renovar. Es passà regionalisme decadent, ja no donava més de sí. Fi- d’una Renaixença estantissa a un Nou- nalment la crisi de la segona dècada centisme classicitzant i culturalista. Amb del segle XX no se superarà i ens veu- el canvi de segle, un grup d’intel·lectuals rem abocats a la dictadura de Primo mallorquins, sempre encapçalats per de Rivera el 1923. Miquel dels Sants Oliver, inauguraren l’anomenat Regionalisme Mallorquí. En Les forces emergents que erosionaven aquells moments el Noucentisme català el bipartidisme tenien dues fonts pro- s’havia situat a l’avantguarda de totes les fundes d’on xuclaven tota l’energia con- veus que propugnaven la reforma de tra la monarquia. Una era, sens dubte, l’Estat en un sentit descentralitzador i la lluita obrera que- estava encapçalada regionalista, a partir del coneixement de pels sindicats i pels partits d’esquerra, la seva pluralitat interna. Aquest enforti- socialistes i comunistes-, lluitava contra ment del catalanisme cultural i polític és la injustícia social i per unes condicions un factor que contribueix decisivament laborals justes que la nova burgesia in- a estimular l’aparició i el desenvolupa- dustrial no els volia donar. Una altra era ment del Regionalisme Mallorquí. el Regionalisme que estava liderat a Es- panya pel catalanisme i s’estenia per tot Ja des de la Renaixença, que impulsa- arreu com una expressió contra el cen- ren Marià Aguiló, Tomàs Aguiló i Josep tralisme i contra la imposició de la cultu- Lluís Pons i Gallarza, així com una mica ra castellana sobre la pròpia. més tard persones de gran prestigi com 59 tir-se els escons va fracassar i per tant vocació reflexiva, la capacitat de feina i pera a Francesc Cambó, líder de la Lliga les eleccions foren més obertes que mai. d’elaborar idees i projectes nous, afegit Regionalista de Catalunya. Per primera vegada es va veure la possi- al seu amor per Mallorca i la seva ciutat, bilitat de que les esquerres (republicans Palma, el fa un dels grans personatges En la creació del diari, segurament va i socialistes) podien fer front a les dretes d’aquesta època. tenir molt a veure la batalla que va tenir (mauristes i weyleristes). El Partit Liberal, Joan March contra Jordi Martí Rosselló, que va ser el més votat, podria aliar-se En la seva tasca com a arquitecte desconegut com “es mascle ros”, dirigent del amb les esquerres si fos necessari, com taca el càrrec d’Arquitecte Director de popular setmanari satíric “Foch y Fum” es va demostrar més tard. Fruit d’aquests Construccions Escolars de l’Estat a les que tenia una tirada d’uns 5000 exem- plars, i des del qual ironitzava sobre els resultats, Llorenç Bisbal fou regidor per Balears, que ocupà des de 1921. Això negocis i les trifulgues de Joan March. A primera vegada i el Batle va ser el liberal i va fer que la seva producció d’edificis aquest no li va agradar gens les bromes financer Pere Martínez Rosich. escolars fos extensíssima. En un primer instant podríem dir, de manera resu- que li feia “es mascle ros” i el va dur a judici Encara que els regionalistes obtingue- mida, que la seva arquitectura tenia un per calúmnies. Jordi Martí fou desterrat ren un resultat mediocre, estava clar caire principalment regionalista. Va ser a a una distància de 100 km de Palma per que la seva influència anava pujant. És principis de la dècada dels trenta, coin- tres anys i sis mesos, raó per la qual va en aquest context que es va crear el cidint amb l’inici de la República, quan partir a Barcelona. Però el 1922 tornava a 1917 el seminari La Veu de Mallorca, di- la seva arquitectura evolucionà cap al sortir al carrer “Foch y Fum”. rigit per Joan Estelrich. Estelrich, que era racionalisme, tot modernitzant-se i te- El diari El Dia, finançat per Joan March, felanitxer, va ser un dels intel·lectuals nint com a referències les arquitectures va ser una eficaç plataforma de comuni- més influents en les relacions entre Ma- centreeuropees, i com a col·laborador cació durant alguns anys tant pels seus a Carl Hakh. A Ciutat són molt conegu- llorca i Catalunya en els anys previs a la negocis com per les idees regionalistes. Retrat de Guillem Forteza Pinya. Web Obra Social Sa Nostra. des obres com el Palau de Marivent, el Guerra Civil. Quelcom s’estava coent a Després, ja en temps de la República i de Col·legi de Jaume I a Sa Feixina, o l’escola la capital catalana. Sumant accions mi- la mà sobretot de Llorenç Villalonga, ata- de Son Espanyolet. Com tots saben, el croscòpiques i grans projectes de lluita cà i ridiculitzà el regionalisme. Molt més Mossèn Antoni Mª Alcover, Joan Alcover i Palau de Marivent fou, abans de ser la en pro de la llengua, neix la Generació tard, durant el franquisme, va passar a Mª Antònia Salvà, s’anà prestigiant la llen- residència d’estiu de la família reial, un de 1917. autoanomenada per Joan Es- ser El Baleares. gua i la cultura pròpia, que demanava un telrich la Nova Generació, liderada per encàrrec del pintor, enginyer i mecenes lloc al costat de la castellana, creant el Miquel Ferrà, estava formada pels joves egipci d’origen grec, Juan de Saridakis. La relació de Joan March amb Guillem que s’anomenà Escola Mallorquina, un mallorquins que aleshores estudiaven a Forteza es va anar fent més estreta des referent no tan sols literari sinó polític, i Barcelona, entre d’ells, Guillem Forteza. Des del Centre Regionalista volia crear de que el partit liberal va acceptar les en aquest cas conservador. un consens bàsic entre tots els partits tesis polítiques de l’autonomisme. Fou A finals de 1917 els fets es precipiten. En polítics sobre el fet regional, que poc a en aquest context que Forteza, amb el En el camp purament polític, el llibre de menys d’un mes Guillem Forteza acaba poc anirà prenent la forma de projecte suport del propi March, va ser Batle de Miquel dels Sants Oliver el 1898 sobre la carrera, es fa càrrec de La Veu de Ma- autonomista. Els resultats electorals i el Palma el 1923. En aquell mateix temps la qüestió regional, i la lluita del regidor llorca i funda el Centre Regionalista de consens polític no acompanyaren a For- Joan March li encarregà el projecte ar- republicà Lluís Martí en defensa del dret Mallorca. Aquest neix com a grup polític teza. Maura no en volia ni parlar. Fou lla- quitectònic de la Casa del Poble que ha- a que el mallorquí es pogués parlar a que pretén convertir-se en el referent de vors quan Forteza i la majoria dels líders via promès a les societats obreres lide- l’Ajuntament, fundaren un espai polític la catalana Lliga Regionalista a Mallorca, del Centre Regionalista s’integraren en rades pels socialistes. pel Regionalisme. Des de l’esquerra, el de la qual en lloaven la seva obra. Des el partit liberal que en aquells moments Regionalisme es defensarà en la perso- del principi estava presidit per Guillem ja liderava Joan March. Com a moviment També el 1923, durant els primers mena de Gabriel Alomar, un dels líders del Forteza, personatge important per a la social i polític, el Regionalisme no va qua- sos de batllia de Guillem Forteza, es creà Partit Republicà Català, fundat el 1917, ciutat i per tota Mallorca, ja que a més llar en una formació política prou sòlida l’Associació per la Cultura de Mallorca que fou elegit diputat per Barcelona el de fer política va ser un gran arquitecte, que tingués força electoral, i els seus amb persones de moltes professions 1918, amb més vots que Lerroux, Una- rivalitzant, en certa manera, amb Gaspar membres acabaren integrant-se dins els diverses, però unides per l’ideal regiona- muno o Giner de los Ríos. Bennàzar, com veurem mes envant. partits més establerts. lista. Malgrat les distàncies ideològiques, Gabriel Alomar serà nomenat soci d’ho- A Palma les eleccions municipals de 1917 Com bé ens explica Jaume Mayol, Gui- Una mica més tard, el 1922, Joan March nor de l’Associació i Emili Darder en serà tingueren una especial importància, com llem Forteza era una figura polièdrica: creà el periòdic El Dia i posà com a di- el seu President el 1925. L’existència de ens explica Antoni Marimon. El pacte intel·lectual, polític i arquitecte en parts rector a Joan Estelrich, que en aquells l’Associació per la Cultura de Mallorca 60 entre liberals i conservadors per repar- proporcionals. La seva formació i la seva moments ja era una persona molt pro- s’allargarà fins al 1936. 61 Palma lluita per un benestar social de nivell europeu

Nines al Mollet. 1923. Arxiu Escalas.

es enllà de la lluita política, aeronàutica amb Barcelona. El velòdrom Palma continuava la seva de Palma seguia essent el millor d’Espan- obra modernitzadora amb ya i just s’acabava de crear la Real Socie- edificis que avui ja no hi són, dad Alfonso XIII, antecedent del que des- Mcom el cine Modern o l’Hotel Alhambra, prés seria el club de futbol Mallorca. ambdós de Gaspar Bennazar. Després dels vaivens de l’economia, influïda per Obra del mateix destí que ens espera a la Primera Guerra Mundial, les coses co- tots, per aquells temps morien dos ciu- mençaven a rutllar. Als anys 20, el Port tadans que havien estat protagonistes de Palma doblava el tràfic navilier que de les primeres embranzides de la nova tenia el 1900, i es creava la primera línia ciutat: Miquel dels Sants Oliver, que morí 63 a Barcelona el gener de 1920, el mateix el Capità general de Catalunya, Joaquin any que Joan Palmer Miralles, el pro- Milans del Bosch, avi del Jaime Milans del motor del Gran Hotel. Pocs anys abans Bosch que va participar en el cop d’Estat havien mort Enric Alzamora, Eusebi Es- del 1981. Tot i així, la vaga fou un èxit i tada, Pere Garau i Guillem Reynés. En el s’aconseguiren moltes de les reivindica- món de la cultura, Costa i Llobera moria cions, entre elles la jornada de vuit hores el 1922 i Joan Alcover el 1926. Semblava per a tots els sectors laborals. L’ambient com si la generació dels grans ideòlegs laboral de Palma d’aquella època queda de la transformació de la Palma del XIX a reflectit en la novel·la recentment apare- la del XX començaven a donar pas a una guda de Miquel Mas, “Llums de tardor”. altra generació, que seria la que aplica- ria aquelles idees en tots els terrenys, Les prestacions per atur eren inexistents de la ciència a la tecnologia, de l’urbanis- i la sanitat pública, mínima. L’Estat havia me a la cultura. Ara venia l’hora de Joan creat el 1921 una prestació d’una pesse- March, Guillem Forteza, Francesc Cases, ta diària -el Retir Obrer- per a quan els Alexandre Jaume, Emili Darder, Llorenç treballadors deixaven la feina. Quan la Bisbal, Miquel Ferrà, Maria Antònia Sal- família fallava, la gent pobre tenia única- va, Llorenç Villalonga, i tants d’altres que ment al seu abast les societats d’ajuda copsarien el protagonisme dels anys mútua i les societats de caritat privada previs a la Guerra Civil. o de beneficència pública. Palma era la tercera ciutat d’Espanya en qualitat i En aquells anys 20, les condicions gene- quantitat d’aquestes societats. Entitats rals de la població no eren les més òp- com la del Patronat Obrer, fundada pel times. L’educació, la sanitat, els serveis pollencí Pare Vives al 1907, i que enca-

socials i les condicions laborals necessita- ra perdura, tenien la funció de mitigar la Grup de mestres i al·lots al pati de la Misericòrdia. Foto Fons Rul·lan. ASIM. ven mà de metge. Tot i així, la combinació fam i les penúries que provocava l’atur. de la iniciativa publica de la Diputació i de l’Ajuntament, juntament amb la iniciativa L’esperança de vida de Palma havia ex- privada religiosa i laica, donaven un cert perimentat una important millora en els desaparegut, si exceptuam la pandèmia que també fou molt important el procés suport a les famílies pobres, al mateix darrers cinquanta anys del segle XIX, de grip de 1918 que, com el seu nom de cloració de l’aigua que experimentà temps que pal·liaven les situacions greus com a la resta de les Balears. Tant és indica, va tenir un abast mundial. la ciutat des de la primera dècada del de crisi sanitària i/o econòmica. Malgrat així que el 1900 era dels 42’55 anys, el segle XX. Tampoc s’ha de descartar un totes les dificultats, Palma era, en matèria que la situava com la segona capital de Les causes de tot plegat cal cercar-les en millor accés a l’alimentació i la pràctica de benestar social, una de les ciutats més província més alta d’Espanya, mentre el el procés de modernització social, políti- d’hàbits saludables, que es comencen a avançades d’Espanya. 1930 assolia els 53’17 anys. Una dada ca i sanitària que vivia la ciutat, a pesar posar de moda en aquesta època. Entre que pot semblar baixa si la comparam de les forces que empenyien en sentit aquests, cal citar la recerca de la vida a Les condicions laborals eren dures i les amb l’actualitat, però que era molt ele- contrari, especialment el creixement l’aire lliure i la pràctica de l’esport, tan- lluites obreres eren constants, sobretot vada per a l’època, i això que Palma, demogràfic. Concretament, es devia a mateix inicialment reduïts a la burgesia. en els nous sectors industrials. La si- com la resta de ciutats europees, patia la millora de la higiene pública i privada, Una excel·lent mostra d’aquest ambient tuació general d’Espanya en el principi els efectes de l’urban penalty, és a dir, fruit d’un comportament institucional i ciutadà es pot veure a la interessant d’aquells anys 20 era de crisi política la presència de condicionants exclusius familiar que es remuntava moltes dèca- filmació d’aquells temps que es diu “La profunda i de vagues generals impor- que empitjoraven les taxes de morta- des abans, però que ara es racionalitza- fiesta del pedal”. tants, com la de Barcelona, l’any 1919, litat en comparació amb el medi rural. va gràcies als avanços de la bacteriologia de la companyia d’electricitat anome- De fet, Mallorca gaudia de l’esperança difosos pels professionals de la medici- A més, seguiren funcionant les institu- nada la Canadiense, que molt després de vida més alta de tot l’Estat espanyol na, i als esforços d’un Ajuntament cada cions provincials assistencials per ex- estarà lligada a un capítol més de la lle- durant aquests anys. Lògicament les ta- cop més capficat en millorar les condi- cel·lència, reformades durant el segle genda de Joan March. xes ordinàries de mortalitat i de mortali- cions de vida del seus ciutadans. precedent. La nova competència adqui- tat infantil anaven en consonància amb rida de la Diputació havia significat un La tensió social que provocà dita vaga aquest avançat estadi de la transició Aquesta situació arribà a la seva culmi- augment de la seva dotació pressupos- fou tan intensa que el Govern arribà a demogràfica. Al mateix temps, la mor- nació amb la creació de la xarxa d’aigua tària i, en conseqüència, una modernit- 64 declarar l’estat de guerra, com sol·licitava talitat extraordinària havia pràcticament potable durant la Segona República, tot i zació dels serveis que s’oferien, aspectes 65 que s’acabarien consolidant a les primeres dècades del segle XX. Així, l’Hospital General es convertí paulatinament en una institució capacitada per curar els malalts, encara que bàsicament seguia restringit a les classes més pobres. La Misericòrdia continuà com el gran hos- pici de Mallorca, però amb una atenció cada cop més professionalitzada envers els pobres de solemnitat o els vells des- emparats. El 1900 els ingressos es situa- ven al voltant de les 171.000 pessetes, mentre que a l’any 30 arribaven a les 300.000. Però alhora no podem oblidar que era un centre de reclusió per evitar la mendicitat al carrer. Per últim, la Inclu- sa seguí el mateix camí de progrés, però cada cop manco utilitzada pels mallorquins, prova de la nova valoració de la infància i del descens de la natalitat, que regulava el nombre de fills de cada famí- lia segons les seves necessitats.

Paral·lelament l’Ajuntament invertia en els pobres de la ciutat, especialment en l’atenció domiciliària, ja sigui amb els metges titulars com amb els serveis de beneficència municipals. El padró de beneficència era una cartilla d’assistèn- cia sanitària per a les persones i famílies pobres de ciutat. No sabem exactament quantes famílies estaven registrades, però segurament més de les que apun- tava Mario Verdaguer respecte als pobres en aquell temps:

“Respecto a la no existencia de pobres en Palma, Leclerq tenia razón. En aquella època de mi juventud había sólo dos pobres clásicos en la ciudad. Dos únicos pobres que parecían tener la exclusiva de la pobreza en Palma…” pàg. 83, La ciudad desvanecida.

Manifestació d’obrers a Ciutat. 1911. Foto Bartomeu Reus. En els aspectes més purament sanitaris, els pobres tenien dret a una atenció sa- nitària a domicili, i també en el dispen- sari del propi Ajuntament, la coneguda com a Casa de Socors. El Padró va durar fins els anys 80 del segle XX, anys en el 67 que es va suprimir, ja que s’universalit- un servei de dispensa de llet, sense la per arribar a bona part de la població de dit abans, era de les més baixes de zà l’atenció sanitària. Les seves funcions pretensió de substituir la lactància ma- Ciutat. En el mapa electoral de les vota- l’Estat. L’analfabetisme era un dels més van ser establertes definitivament mit- terna ni tampoc relegar la mercenària, cions municipals de 1917, bastant realis- alts d’Espanya. De totes formes, encara jançant un reglament publicat el 1908 . sinó que es tractava de facilitar llet de ta ja que els resultats no estaven pactats, que les escoles fossin insuficients i poc la millor qualitat i convenientment pre- podem veure com els barris de Sa Ca- adients per a l’ensenyament, encara era De totes formes, la repercussió de to- parada a aquelles mares que, segons latrava, Gerreria, Hostalets, Soledat, etc., pitjor la demanda educativa per part de tes aquestes institucions en les taxes de prescripció del metge, no podien alletar foren els que majoritàriament votaren a sectors majoritaris de la població ma- mortalitat globals de la ciutat és comple- el seu fill, per un motiu o un altre. Els l’esquerra, i eren també els que tenien llorquina (tesi de Bartomeu Orell). De xa, ja que els estudiosos consideren que nins atesos eren degudament registrats més problemes sociosanitaris, perquè hi fet, a Palma es posaren en pràctica les la seva presència, abans de la implan- i objecte d’un seguiment setmanal. En havia fàbriques i tallers, i moltes cases, idees pedagògiques més avançades de tació d’una medicina terapèuticament cas de detectar-se una malaltia, eren sense aigua ni clavegueram. l’època, seguint l’estela dels veritables eficaç, podia fer augmentar la mortalitat visitats per un metge i, si presentaven pioners en la matèria, com Guillem Cifre ordinària, atès que era un factor d’atrac- un quadre infecciós (rosa, pigota o tos L’higienisme era un moviment molt actiu, de Colonya, Alexandre Rosselló o Miquel ció d’un gran nombre d’individus amb un ferina, principalment), no podien acudir integrat per metges i altres professionals, Porcel Riera, en contacte amb el movi- alt risc de morir provinents de tota l’illa, al consultori per evitar contagiar els al- com pedagogs, enginyers, arquitectes, ment de renovació pedagògica que lide- com és el cas dels pobres malalts o dels tres nins. A més, amb les Gotes de Llet infermeres, etc. Metges com Riera, Bor- rava la Institución Libre de Enseñanza de infants abandonats, realitats que cal si- s’iniciava una primera campanya pueri- doy o Gelabert, enginyers com Estada o Francisco Giner de los Ríos. tuar dins l’esmentat urban penalty. cultora. Això es concretava mitjançant Garau, impulsaven el sanejament de la l’anomenada “Escuela de Madres”, a on ciutat en l’àmbit de la conducció de resi- Aquest creixent interès per l’educació Un altre element de gran relleu fou l’aug- havien d’assistir un dia determinat de la dus, de la canalització de l’aigua potable, (tant en l’àmbit local com estatal) expli- ment de la valoració de la infància, que setmana totes les mares o encarrega- de la inspecció en mercats de productes ca que, en les dues primeres dècades es va traduir en una major inversió pel des de la lactància dels nins. (extret de alimentaris i escorxadors, del sistema de del nou-cents, es duplicassin el nombre benestar d’aquest sector de la població i “La Lluita per la Vida”, pàg. 169). neteja de les vies públiques, així com la d’escoles a Ciutat. Les escoles unitàries en la millora de les seves condicions sani- millora de la superfície dels habitatges i deixaran pas a les graduades i, el 1912, tàries. El 1904 s’aprovava per primera ve- Al marge d’aquesta beneficència que la ubicació de les fosses sèptiques. s’inaugura finalment l’escola graduada gada una llei estatal amb aquesta finalitat. podem considerar mixta (privada i pú- de Llevant, ja desapareguda. Aquesta Això no era aliè a la difusió de la pediatria, blica) es va desenvolupar en la mateixa Ara sabem que la depuració de les ai- era fruit d’un projecte -un més! – de Gas- que es començà a implantar per diverses època una caritat privada, que va gau- gües ha estat responsable de gran part par Bennazar. El 1914 s’edificà l’Institut vies, com veurem a continuació. dir d’una gran importància a Mallorca, del augment de l’esperança de vida en Ramon Llull, obra de l’arquitecte madri- especialment a càrrec de les Germanes els països desenvolupats durant el se- leny Tomás Gómez Acebo, i poc desprès De fet, no poques iniciatives en aquest de la Caritat, les Germanes Franciscanes gle XX. La filtració i la cloració de l’aigua el seu germà bessó, el Joan Alcover. Això camp varen tenir un origen privat, per Filles de la Misericòrdia i les Germanes potable ha estat probablement l’avanç no vol dir que les mancances en aquest bé que acabaren també sota patrocini de l’Empar, Terciàries Agustines, a les més important en salut pública del pas- camp no fossin evidents. púbic. Per exemple, seguint una iniciati- quals s’afegiren a principis del segle XX sat mil·lenni. D’aquesta forma es con- va d’Alexandre Rosselló (1853-1923), la altres congregacions, com les Germanes trolà la incidència de les malalties gas- Així, mentre que a 1910 les escoles pú- Diputació va crear el 1895 –o va ajudar dels Sagrats Cors, les quals preparaven tro-intestinals, que encara feien estralls bliques i privades eren insuficients i sem- a fer-ho– l’anomenada “Societat Protec- a les futures mares en els principis de la entre la població infantil durant els me- blants en nombre de mestres i alumnes, tora de la Infància” a Palma, que també puericultura. Per últim, s’ha de remar- sos d’estiu de principis del segle XX. De només 10 anys després el nombre de gaudia d’una subvenció de l’Ajuntament. car que totes aquestes congregacions totes formes, els inicis de la cloració de mestres de l’escola pública creixerà poc, suposaven una xarxa assistencial sense la Font de la Vila que hem de començar mentre els de l’escola privada pegarà un Aquesta entitat fou un veritable prece- parangó a la història, que abastava tota a datar a la primera dècada del segle salt del 400 per cent. D’uns 150 mestres dent de les Gotes de Llet creades poc l’illa, per bé que, per suposat, no deixa- XX -per bé que no de forma sistemàtica passarà a uns 500. Haurem d‘esperar temps després a les principals ciutats de ven de costat la doctrina catòlica. fins els anys vint-, la utilització de filtres ben entrats els anys vint, i de la mà de l’Estat. A Palma, la primera es va obrir el o la difusió de pràctiques puericultores Joan Capó, Guillem Forteza i Francesc gener de 1907, sota la direcció del met- El moviment higienista de Palma era i sanitàries entre les mares (ebullició de Cases, per veure com es creen un nom- ge Josep Mir Mir, el qual també treballa- mot influent, com ja havíem dit en un l’aigua, per exemple) afavoriren la baixa- bre important d’escoles a Palma i a tota va a la Inclusa. Tot i que es tractava d’una altre capítol. Va ser el principal valedor da de la mortalitat. Mallorca, amb un model d’arquitectura iniciativa particular, s’ha de remarcar de la decisió política de l’enderroc de funcionalista i una concepció educativa que no haguera pogut subsistir sense les muralles, però va haver d’esperar a A pesar de tot això, s’ha de tenir pre- actualitzada, que farà pujar el nivell edu- les subvencions de l’Ajuntament i de la 1936 perquè existís una xarxa comple- sent que l’educació dels ciutadans i ciu- catiu de Ciutat, duent-lo als nivells nor- 68 Diputació. Entre d’altres funcions, tenia ta d’aigua potable amb suficient pressió tadanes de Palma a 1900, com ja hem mals de l’Estat espanyol. 69 La dona i la vida social a la ciutat

dels anys 20 Festa de la flor, es Born. c.1917-1920. Arxiu Escalas.

es dones de Ciutat protago- Destacaren, i avui en dia encara són des- nitzen bona part de la vida tacats referents, Emília Sureda, Mª Antò- social, però no de la política. nia Salvà, Maria Mayol o Pilar Muntaner, A principis del segle XX les do- entre d’altres. Un altre grup de dones Lnes de Palma estaven encara molt lluny ressenyables i recordades són les que de l’emancipació i la llibertat, cosa que consagraren la seva vida al magisteri i avui en dia, és un fet normalitzat. Es- a l’ensenyament. Els noms de Paula Ca- cassíssimes dones tenien la possibilitat ñellas, Paula Torres, Rosa Estaràs o Ma- de gaudir d’una vida social, pública. L’ac- ria Mut, mereixen un lloc destacat en la cés a la cultura era gairebé nul i el fet història de la Ciutat. Mut, per exemple, que pogués ser independent ni tan sols va estudiar amb Guillem Cifre de Colon- es plantejava. Les poquíssimes dones ya a la Institución Libre de Enseñanza a que accedien a la cultura eren les que Madrid. Més tard va fundar l’Escola Ca- naixien en famílies burgeses o benes- tòlica Alemanya amb Manuel Salas i al- tants. Algunes d’elles es dedicaren a la tres membres de la burgesia ciutadana. literatura i altres optaren per la pintura. Maria Mut va ser reconeguda per la seva 71 tasca pedagògica amb la medalla del la dona al món de la política, l’esfera del al fallit Institut, Maria Mayol, pocs anys Mèrit al Treball l’any 1926, el primer cop treball i a la formació més enllà dels pri- més tard, el 1926, va reeditar la mateixa que s’atorgava. mers anys d’ensenyament de les nines. idea. En aquesta ocasió, ho va poder fer La seva educació estava dedicada a pre- gràcies a la iniciativa privada de l’Asso- La dedicació de moltes d’aquestes do- parar a les criatures per realitzar les fei- ciació per a la Cultura de Mallorca, que nes a l’ensenyament va se, en bona part, nes pròpies de la dona: brodar, cosir, ne- tengué un paper protagonista en la vida gràcies a la creació de l’Escola Normal tejar, cuinar… Però gràcies a una iniciativa cultural i política de finals dels anys vint Femenina el 1913, situada curiosament progressista de l’Ajuntament de Palma, i principis dels trenta. des del 1917 a l’actual Consolat de l’any 1915 es va crear l’Institut d’Estudis Mar. Impulsada per el liberalisme laic Superiors de la Dona, un fet realment in- Millor sort tengué el Museu Pedagògic d’Alexandre Rosselló, va tenir un paper versemblant per a l’època. L’Ajuntament Provincial de les Balears, creat l’any 1918 actiu en millorar la cultura de la dona a va aprovar per unanimitat un pressupost i dirigit, en exclusiva, per homes. Així Palma. Va estar molt vinculada als mo- de 2.000 pessetes per iniciar la creació de s’entén que funcionés sense problemes viments reformadors de l’ensenyament l’Institut. La proposta venia recolzada per fins a la seva clausura per mor de l’escla- com el de Rosa Sensat i va comptar amb tots els grups polítics, encara que la idea fit de la Guerra Civil. I com no podia ser excel·lents professores com Rosa Roig, va ser de l’advocat Benet Pons i Fàbre- d’altra manera, la seva tasca fou recone- Ana Canalias i Maria Dolores Herrero, gues, republicà i molt present a la prem- guda per tothom com a un element di- fins que l’any 1931 es va fusionar amb sa ciutadana. A més, en aquell temps era namitzador en la renovació pedagògica l’Escola Normal Masculina. el Cronista oficial de Ciutat i Secretari de de la capital i de totes les Illes balears. l’Ajuntament de Palma. Les pedagogues Altres dones, molt poques, es dedicaren que varen dirigir la institució foren Pau- En general, les dones tenien una vida a treballs excepcionals per a una dona, la Canyelles i Rosa Estaràs. L’Institut s’in- social basada en dos pilars. En primer com per exemple Martina Pasqual, que augurà l’estiu de 1915 amb parlaments terme, participaven en tot tipus d’actes fou la primera bibliotecària de Cort. Més d’Estaràs, Canyelles i Pons. socials aprovats, això sí, per la rígida tard, quan es proclamà la Segona Re- mentalitat social i eclesiàstica: festes pública, un grup molt divers de dones Tot i que en un primer moment les molt tradicionals de Ciutat, misses, fu- s’implicaren en política, encara que amb cròniques periodístiques varen ser nerals, desfilades, processons, passe- l’esclafit de la Guerra Civil, dones que es relativament positives, no tardaren a jos, banys, balls, noces, celebracions dedicaren a la política en els partits d’es- aparèixer articles molt crítics. Poquís- familiars… Per altre cantó, exercien una querra foren empresonades o els hi cos- sim temps després s’organitzà l’ofen- tasca de voluntariat en organitzacions tà la vida. Els casos més paradigmàtics i siva conservadora. Els cercles més re- femenines, religioses o socials. Sem- coneguts són els d’Aurora Picornell i les accionaris de Ciutat s’assabentaren del pre dedicades a fer el bé a persones Roges del Molinar, que moriren afusella- contingut del programa pedagògic de vulnerables de les classes socials més des arbitràriament pels franquistes. l’Institut. L’ideari del centre era massa desfavorides, encara que mantenien el liberal en matèria religiosa. A l’Institut, distanciament social en altres ocasions Per altra banda, les dones eren conside- bàsicament, es concedia a les alumnes més compromeses. Carnaval a la Societat Bellver, fundada l’any 1922. Fons M. Riera Frau. Publicat a l’Abans Palma, recull gràfic 1860-1970. Ed. Efadós. rades bàsicament com amants esposes i la llibertat per elegir formar-se o no en mares educadores dels seus fills. Aquest religió. Una afronta insuportable. Per acabar, un indicador indirecte de era el seu paper, i la llar el seu regne. la poca consideració que es tenia per Aquesta concepció cultural i social era Començà una duríssima campanya des les dones que destacaven en la seva pròpia d’una societat endarrerida, incul- de la premsa ciutadana. L’ofensiva tam- vida professional, és l’escàs nombre de ta i molt influenciada per l’integrisme de bé es va produir en el mateix Ajunta- carrers de Palma que duen noms de l’Església catòlica. Tot i aquests entre- ment. I el projecte quedà, finalment, en dona. Dels centenars de carrers que hi bancs, amb l’adveniment de la Segona això, en un projecte frustrat. L’ombra ha a Ciutat, només 75 estan dedicats a República, i després d’intensos debats, de l’Església era encara molt allargada. dones. I d’aquests, només una tercera les dones accediren al dret al vot des- Aquest fracàs demostrà la meridiana part són noms de dones vinculades a la prés de l’aprovació de la Constitució re- pugna constant entre les idees més mo- història de la capital palmesana. Aquest publicana de 1931 a les Corts de Madrid. dernitzadores i les idees més reactives. fet exemplifica el poc interès i, també, el Gairebé sempre s’imposava l’ideari con- menyspreu que hi ha hagut, fins fa relati- La ideologia conservadora imperant era servador i proper a l’Església catòlica. vament poc, a l’hora de batiar els carrers 72 totalment contrària a la incorporació de Així i tot, una de les dones vinculades amb noms de dona. 73 La dona i el treball a la ciutat dels anys 20

Dones amb covos. Es Jonquet. Foto Fons Rul·lan. ASIM.

dia d’avui estam en condi- quotidiana de les dones des de la seva cions d’afirmar que les do- més tendra infantesa, com ha demostrat nes de Palma aportaven, Joana Maria Escartín. Aquesta investiga- amb la seva feina, una part dora ha proposat un model per poder considerableA del producte econòmic calcular la quota femenina de la riquesa de Ciutat. A més de dedicar-se al treball generada a Ciutat. Aquest percentatge productiu, elles s’encarregaven, també, no devia ser gens menyspreable. Les da- de tota la feina reproductiva, és a dir, des extretes de les estadístiques oficials de menar la casa, d’atendre les neces- són definitives. Però, naturalment, no hi sitats dels seus marits i de tenir cura ha fonts que recullin les importants acti- dels seus infants. Així ho dictava la rígida vitats irregulars o submergides de les fè- moral d’aquell temps. El treball produc- mines. Les dones de Palma s’ocuparen, tiu i reproductiu, la tradició, el masclis- des de sempre, en tots els sectors pro- me, la religió, els maltractaments físics i ductius: l’agrari, l’industrial o manufactu- psicològics marcaven a sang i foc la vida rer i el de serveis. Això sí, sempre amb 75 salaris molt inferiors als dels homes, fet la perillositat de manejar les màquines que encara avui no ha canviat gaire. Per- i eines dels establiments industrials. In- què es comprengui millor aquest feno- convenients que eren comuns a tots els men: les dones cobraven la meitat del edificis fabrils. La coexistència de tallers salari masculí. I els infants cobraven la domiciliaris i de fàbriques no generava meitat del sou femení. problemes, tot el contrari. Trobam a la dona fent feina en tallers de sabates, sas- En el camp desenvolupaven la seva feina treries, gerreries, i també com a jornale- en els horts però també s’ocupaven a les res en fàbriques tèxtils o de sabates. Les possessions que envoltaven Palma, mol- dones tenien una experiència acumulada tes d’elles encara ben productives en el històricament que no es podia infravalo- segle XX. La seva feina començava abans rar. Sabien cosir, confeccionaven teles, de sortir el sol i acabava quan havia fi- manejaven telers, eren reparadores de nalitzat les tasques de la unitat familiar calçat… I tenien les mans petites i des- i podia anar a dormir. Tenien cura de tres, molt més que la dels homes. Tot la casa, dels fills, del marit, i també dels això era molt apreciat pels propietaris de seus pares o sogres. Tot sense descans, fàbriques i tallers. En el sector industrial, amb tasques molt pesades. Gairebé un la presència de la dona a Ciutat se situava 30% de les persones que feinejaven a entorn del 20%, sempre segons les esta- les zones rurals de Palma eren dones. dístiques oficials. Moltes d’elles no comp- I no hem d’oblidar que quan arribaven taven com a jornaleres. a casa apedaçaven la roba que s’havia esqueixat, confegien les senalles de pal- La dona com a treballadora fabril es va ma o de fibres vegetals, teixien, cosien, convertir en un problema social. Era la treballaven amb la filosa, feien sabó, primera vegada que les dones adultes, formatge… I totes aquestes tasques joves i nines sortien de casa massiva- les feien quan plovia, o quan ja es feia ment. Això volia dir que contribuïen al Fàbrica de tapissos Hermanos Fernandez. ASIM. Publicat a l’Abans Palma, recull gràfic 1860-1970. Ed. Efadós. fosc després de tornar esgotades de sosteniment de la família i qüestionaven fer de pageses. En aquests moments la masculinitat dels cap de família, ba- començava una altra jornada per a les tiats pels anglosaxons com a “breadwin- dones. Les nines petites no quedaven ners”, literalment, els guanyadors de pa. degut al desplaçament dels pobles a Ciu- la dona s’incorporés en els treballs que exemptes de treballar. S’encarregaven Els autèntics sostenidors de la família, tat. Eren els pares els que negociaven la eren considerats, habitualment, feines de tenir cura dels animals, gallines, coles dones, havien de feinejar a casa. col·locació de les seves filles a cases de d’homes, ja fos en el comerç, l’artesania nills o porcs. I també d’anar als pous per ciutat. La major part eren nines, criade- o la indústria. Arguments de tot tipus, proveir d’aigua a la família. Una clara ex- En el sector terciari trobam a les dones tes, de 10, 11, 12, 13 i 14 anys. Les sen- físics, morals, sexuals, religiosos, etc., plotació infantil, pensam aborronats ara. fent feina, en primer lloc, en el servei do- yores no les volien més grans, les volien s’esgrimien per anar en contra del que Però abans, tots els membres de la fa- mèstic, bàsicament, com a criades (cria- modelar al seu gust. Moltes vegades, els ja era un procés més que generalitzat a mília havien de contribuir al sosteniment des, dides i tetes representaven un 66% pares les deixaven entre desconeguts a tota Europa. de la unitat familiar, petits, adults i vells. del terciari). Després es localitzen en els canvi d’un llit per dormir a un raconet de Era l’habitual i ningú no es plantejava serveis religiosos (convents, esglésies i la casa i de menjar. Les nines arribaven Les paraules de l’advocat i polític libe- que pogués ser d’una altra manera. institucions socials i sanitàries). I final- amb un boliquet de roba i els pares les ral Alexandre Rosselló, de 1904, ens ment les trobam a l’ensenyament. abandonaven, literalment, a canvi de res ajuden a copsar la realitat de les dones El treball de la dona com a obrera fabril i, tal vegada, no les tornaven a veure pus al nostre país: “En España, vive la mujer va créixer exponencialment a finals del La importància del servei domèstic té mai. Les nines quedaven desconsola- en un triste desamparo, porque a vuel- segle XIX i principis del XX. Va ser quan molt a veure amb el desenvolupament des, temoroses, desolades. tas del lirismo que las consagramos al la fàbrica va irrompre amb força i amb econòmic de Palma, fenomen que con- apellidarla ángel del hogar, encanto y majestuositat en el paisatge urbà. Les tribuí a l’emigració femenina de la part És fàcil d’imaginar que la major part de sostén de la familia, en realidad la aban- dones s’hi adaptaren bé a les activitats forana a la capital. En aquest sentit, i se- la societat d’aquell temps, incloses tam- donamos en absoluto a todas las mise- fabrils, malgrat la nul·la higiene, els mal- gons les investigacions de Carmen Sara- bé les dones, estava endarrerida, era rias y a todas las necesidades de la vida, tractaments, els assetjaments, la brutor, súa, Palma era una de les ciutats espan- ignorant i molt fanàtica des del punt de que para ella es mucho más cruel que 76 l’aire viciat, la toxicitat dels productes i yoles amb una taxa de feminitat més alta vista religiós, i no estava d’acord en què para el hombre”. A hores d’ara, és im- 77 Grup de nines amb la mestra. Foto Fons Rul·lan. ASIM.

periós reivindicar i estudiar, en parau- contingut que tenen la pretensió que la tes paraules sense perdre el sentit: “Ser fresc i que no bota”, deien, i d’obreres les de Julián Casanova, aquest “terreno dona retorni a on no hauria d’haver sor- vencidos por una mujer de mérito es un industrials, i els carrers de Palma s’om- ignorado”, el “common people” de la tit mai, la seva llar. Però Janer insisteix: triunfo. Ser vencidos por una estúpida, plien de gom a gom de dones, “a toc de història. I el fet que ser dona significava “la casa familiar és considerada el regne es una derrota”. I no es cansaven de dir pito”, que feien sonar els encarregats de estar integrada a les capes més profun- de la dona, el lloc on troba la seva ver- aquestes coses i no se n’adonaven que les fàbriques en senyal d’inici de l’exte- des d’aquest terreny ignorat. tadera vocació i on desenvolupa la seva els vertaders estúpids eren ells. nuant jornada laboral. personalitat”. En definitiva, la llar per a Llegim horroritzats les paraules, publi- la dona i la dona per a la llar. I aques- Tanmateix, la realitat s’imposà a les Aquesta sentència final no deixa lloc al cades a 1880, de Guillermo Janer. Pen- ta ha de ser la seva major preocupa- fantasioses elucubracions que, a més, dubte. S’ha de tenir molt clar que la dona sava de la dona mallorquina que “hay ció, per sobre del seu interès personal, eren abundantíssimes. Les necessitats sempre ha fet feina. Sempre. A ca seva, que educarla, elevarla a su propia y pro- que ha de deixar al marge. La diversió, econòmiques de les famílies impulsaren a la unitat productiva familiar, a les fàbri- videncial esfera para que pueda ser efi- la coqueteria, el desig, la bellesa física de cada vegada amb més ímpetu a les ques, factories, més modernes i meca- caz y felizmente corresponder a su re- són enemics de la dona i fan malbé a la dones a sortir de casa i fer de placeres, nitzades. La dona sempre ha contribuït 78 generadora tarea”. Paraules buides de seva família i al seu marit. Llegiu aques- de venedores de peix pels carrers, “peix al manteniment de la seva família. 79 Joan March guanya la batalla política Fàbrica d’adobs químics de March a Porto Pi. Foto Bartomeu Reus.

a fàbrica d’adobs químics que l’emanació de gasos tòxics perjudicials posà en marxa March a Portopí per a la salut de les persones que vivien donava treball a quatre-cents a les proximitats de la indústria química treballadors. Des del principi, la de Portopí. Lfàbrica va tenir problemes amb les autoritats, ja que els fums i olors que des- Durant tot el conflicte Llorenç Bisbal prenia eren suposadament tòxics per a va aconseguir que el moviment obrer la gent que habitava els seus voltants. donàs suport a March, en un període Això va fer que els veïns i estiuejants en què l’industrial estava en una posició organitzassin una manifestació de pro- d’inferioritat política respecte als mau- testa que va reunir a més de dues-cen- ristes que copaven el poder. March va tes persones. Les pressions polítiques pretendre convèncer l’opinió pública donaren el resultat perseguit. La fàbri- que li tancaven la fàbrica per raons es- ca fou clausurada, en primera instància, trictament polítiques, alhora que negava per ordre de l’ajuntament de majoria la toxicitat de les emanacions de la seva maurista, i posteriorment ratificada pel fàbrica. Insistirà que el tancament supo- govern central presidit per Antoni Mau- sava deixar sense feina a cents de treba- ra. La justificació del tancament serà lladors i provocar la seva ruïna. 81 tura de la fàbrica. Poc mesos després, davant. March va aprofitar, una vegada va obtenir l’autorització del nou govern més, l’avinentesa per enfrontar les socie- per reiniciar la producció. Per tal que tats obreres contra els mauristes. no continuassin els atacs dels mauristes contra la seva persona, quan es L’operació de March va tenir com a produí un relleu en la presidència del mínim dues repercussions. Per una govern hostil als seus interessos, va fer part, va dividir les esquerres, ja que els una maniobra d’encobriment: va tras- anarquistes varen estar en contra d’ac- passar les accions de la indústria quí- ceptar l’oferiment de March. Per altra mica a la Transmediterranea, de la qual banda, s’assegurà la majoria del vot po- n’era soci majoritari. Aquesta condició pular, com es podrà comprovar en les de March en la naviliera era per a molts eleccions municipals de 1922 i les ge- desconeguda. Posteriorment, la fàbrica nerals de 1923. d’adobs es transformaria en Petróleos Portopí. Havia aconseguit el monopoli a L’escenari polític de Ciutat està molt ben l’Estat espanyol de la venda de petroli descrit per Antoni Marimon. Per una de la Cia Nafta russa. Un negoci que en- part, la lluita de la dreta es dóna entre trava en competència amb la Shell que els mauristes (antiverguistes) de Manuel representava Manuel Salas a l’illa. Salas i els liberals (verguistes) de Joan March. Per un altre costat, la lluita dins El suport dels socialistes a March pro- l’esquerra enfronta socialistes, anarquis- duirà una escissió dins la família so- tes i comunistes cialista. La col·laboració havia donat els resultats electorals desitjats a les En les eleccions municipals de 1922, el eleccions municipals de 1917 i 1920, i bloc de Joan March traurà 5.735 vots, va permetre que Llorenç Bisbal acon- mentre que el bloc maurista n’obten- seguís una regidoria a l’Ajuntament drà 4.752. Els socialistes, que anaven de Palma. En canvi, a les eleccions de sols a les eleccions per dissipar els 1922, el traspàs de vots sobrers dels li- dubtes del seu electorat respecte a berals no anaren a incrementar els vots l’aliança amb March, obtingueren 730 del candidat socialista. Els verguistes, sufragis menys que en les anteriors liberals, es desentengueren dels com- eleccions. L’esquerra solament acon- promisos adquirits: ja no els necessi- seguí un escó, el del republicà Fran- taven. El bloc verguista obtingué 7.285 cesc Julià. Els comunistes varen acon- vots, enfront dels conservadors que en seguir solament 12 vots. sumaren 4.776. Llorenç Bisbal deixarà de ser regidor. L’entesa de Bisbal amb Malgrat els fronts polítics oberts que Retrat de Llorenç Bisbal. Publicat a “Palma 1931-1936” de Xavier del Hoyo i Arnau Company. March es va rompre i va aprofundir la tenia, Juan March continuava la seva in- crisi interna en el partit socialista. tensa activitat com a urbanitzador. En 1922 comença a urbanitzar Son Arma- El funcionament de la seva indústria era presari que s’entenia amb els obrers, El compromís que adquirí Joan March dams, una finca molt coneguda a Palma, nociu també per persones influents del sortís vencedor d’aquell conflicte. En de construir la Casa del Poble va ser el de 32 quarterades, que era dels Truyols maurisme que tenien les seves cases el fons volien limitar la seva pujança febrer de 1918, el mateix any que es Despuig, segons escriptures de compra- d’estiueig a la zona. Entre ells hi figurava econòmica per evitar que es convertís, va afiliar al PSOE Alexandre Jaume, el venda que se signen davant el notari Pe- el germà d’Antoni Maura i Manuel Salas, econòmicament i políticament, en la primer intel·lectual que ingressà en el dro Alcover Maspons, germà del poeta. home fort del maurisme. Com ja ha- força dominant. Partit. March, per donar credibilitat a la Al món de la política i els negocis, tant víem dit, a més de les diferències per- seva oferta, des d’aquella data pagarà el a escala local com nacional, la lluita pel sonals, existia entre Manuel Salas i Joan Quan Sánchez Guerra va accedir a lloguer d’un local on es faran les activi- poder va quedar decidida totalment a March una rivalitat econòmica i política 1921 a la presidència del govern estats de les societats obreres. Malgrat la favor seu quan en les eleccions generals que marcarà la vida política de l’època. panyol, March va entaular converses al negativa de l’Ajuntament maurista a ce- de 1923 es va imposar al mateix Antoni 82 Els mauristes no volien que March, em- més alt nivell per aconseguir la reober- dir-los un solar, el projecte seguiria en- Maura, sent el candidat més votat. 83 a història és com un riu molt monarca per presidir el primer govern gran que es va nodrint d’esde- de concentració, en el context dels con- veniments que provenen de flictes de les Juntes de Defensa il’As- moltes fonts diferents. Segons semblea de Parlamentaris. Lla potència dels successos, el riu de la història pren una direcció o una altra. El mallorquí Antoni Maura, unes set- Un d’aquests potents afluents que des manes després del Desastre d’Annual, dels anys 20 varen fer que el riu de la l’agost de 1921, tornaria a esser desig- història d’Espanya es desbordés el 1923 nat per formar govern per indicació real. i després el 1936, va esser la Guerra del Per altra banda, el general de divisió Marroc i, especialment, l’anomenat De- Juan Picasso González, fou oficialment sastre d’Annual. El 15 de juliol de 1922 encarregat d’investigar els fets, redac- varen morir, a mans de les guerrilles tant el conegut com Expedient Picasso. d’Abdel Krim, més de 13.000 soldats de Les conseqüències de la investigació del l’exèrcit espanyol, en una maniobra mili- general Picasso mai foren dutes a ter- tar que resultà catastròfica. me, ja que el 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Espanya estava encara traumatitza- Primo de Rivera, amb el suport del rei da per la pèrdua de les colònies de proclamà la dictadura. De l’expedient es Cuba, Porto Rico i Filipines. Bona part podien treure conseqüències que afec- del comandament de l’exèrcit espan- taven directament a Alfons XIII. Aquesta yol conegut com a africanistes s’havia situació, més la virulència dels conflictes concentrat al Protectorat del Marroc socials, especialment amb el sorgiment La Dictadura per poder fer mèrits de guerra i ascen- del “pistolerisme” que afectava la ciu- dir de manera ràpida, com ho va fer el tat de Barcelona, determinaren que la mateix Franco, que als 33 anys ascen- voluntat reial anés cap a una opció au- de Primo de dí al generalat passant esser el més toritària, la qual li comportaria, el 1931, jove d’Espanya. A l’aixecament militar perdre la corona. de 1936 la majoria d’aquests africanistes serien protagonistes principals del A finals de 1922, Alfons XIII encarregà Rivera també cop d’Estat frustrat que conduí cap a la formar govern i convocar eleccions al Guerra Civil. Mola, Goded, Queipo de liberal Antonio Garcia-Prieto. Com era Llano, Varela, Franco i altres, desen- clàssic al sistema de l’època, el Partit voluparen gran part de la seva carrera Liberal en sortir guanyador en gaudir arriba a Palma militar en el conflicte marroquí. del suport del rei. Les eleccions es realitzaren l’abril de 1923, i foren les El sistema bipartidista que repartia el darreres eleccions de la monarquia. A poder – segons voluntat reial- entre Mallorca, fins aleshores feu del conser- conservadors i liberals, entrà en cri- vadorisme, els liberals encapçalats pel sis després de la Setmana Tràgica de magnat Joan March Ordinas en sorti- Barcelona el 1909. El monarca Alfons ren guanyadors, emperò el cop d’Estat XIII facilità el govern al Partit Liberal, la no permeté que els resultats tingues- qual cosa provocà el conservador An- sis conseqüències i en March no va toni Maura és sentis humiliat i decidís arribar a gaudir del seu escó. no participar en el sistema de la Res- tauració i, conseqüentment provocà la A l’època, la sortida autoritària havia ruptura dels conservadors que es divi- pres cos a Itàlia on el rei Víctor Manuel diren entre datistes i mauristes. La crisi acceptà i protegí la dictadura feixis- política, econòmica i social s’aguditzà ta de Benito Mussolini. Així, la deriva després de la Primera Guerra Mundial i, cap a l’extrema dreta havia començat el 1919, Maura torna a esser cridat pel a Europa fent camí cap a l’esclat de la 85 Segona Guerra Mundial. El novembre primera pedra es va posar a 1928 fins de 1923 el dictador espanyol i Alfons que es va inaugurar a 1945. Primo de XIII visitaren Itàlia i allà davant el rei Rivera també atacà als anarquistes, na- del Víctor Manuel el monarca espan- cionalistes comunistes i tots els homes yol presentà a l’italià al general i assen- a l’esquerra dels socialistes, com Ignasi yalant-ho va dir: “Este es mi Mussolini”. Ferretjans i Jaume Garcia. Personatges Alfons XIII justificà el cop afirmant: “Yo polítics de primera fila que tornarem a acepté la dictadura militar porque Es- trobar quan esclati la Guerra Civil, es- paña y el Ejército la quisieron para aca- sent protagonistes d’unes pàgines terri- bar con la anarquía, con el desenfreno bles de la història d’aquesta ciutat. parlamentario y la debilidad claudican- te de los hombres políticos. La acepté Els primers anys la dictadura comptà como Italia tuvo que acogerse al fas- amb la complicitat i benevolència de cismo porque el comunismo era su in- part del Partit Socialista i el seu dirigent, mediata amenaza. Y porque había que Francisco Largo Caballero, arribà a ser emplear una terapéutica enérgica sobre membre del Consell d’Estat de la dicta- los tumores malignos que padecíamos dura. Així, la inauguració de la Casa del en la Península y en África”. A Mallorca, Poble, en principi prevista per setembre el diari El Día, fundat per Joan March el de 1923, es dugué a terme, amb algunes 1919, fou l’únic que criticà el cop de Pri- limitacions, el gener de 1924. Es complia mo de Rivera. La victòria del verguistes a la paraula de Joan March cap a les So- les eleccions es veié truncada i el batle cietats Obreres. L’edifici ubicat al carrer de Palma, aleshores l’arquitecte Guillem Reina Maria Cristina fou dissenyat per Forteza Pinya, com la resta de càrrecs, l’arquitecte Guillem Forteza que dirigí les fou cessat. El primer batle “primorive- obres i era d’un estil anomenat regiona- rrista” fou Francesc Sales i, en 7 anys, lista que era del gust de l’època. El cost n’hi haurà quatre més. estimat del projecte un cop finalitzat va ser d’unes 450.000 pessetes d’aquells Seguint els principis del programa rege- temps, aproximadament uns 4 milions neracionista, Primo de Rivera assenyalà d’euros actuals. A la solemne inaugu- a Joan March com un dels principals ració Joan March Ordines realitzà un corruptors, juntament amb Santiago discurs que finalitzà dient: “… Antes de Alba, del règim que ell havia enderro- pocos días, quizás dentro de unos ins- cat. Fins i tot va forçar que March fos tantes, nadie guardará recuerdo de las detingut i jutjat. Sense trobar proves palabras que he pronunciado en este que l’inculpessin va esser deixat en lli- acto; pero no ocurrirá lo mismo, cier- bertat. Passats uns mesos, gràcies als tamente, en cuanto al testimonio vivo seus contactes, influències, regals i su- y perpetuamente tangible de este edifi- borns, aconseguí que el dictador el con- cio que vivirá muchos años y centurias

Retrat d’Antoni Maura. siderés un dels actius econòmics més como atalaya vigilante de los derechos y Foto de Dalton Kaulak importants del seu règim i un gran pa- los intereses de la clase trabajadora, es per a La Esfera, 1917. triota, fins i tot va ser anomenat per Pri- para mí la mayor satisfacción. La Casa (Font: wilkipedia). mo de Rivera membre de l’Assemblea del Pueblo será siempre la mayor obra Nacional Consultiva, una mena de par- que he realizado”. Malauradament, l’edi- lament controlat pel partit dictador, la fici s’esbucà el gener de 1975 a través Unión Patriótica. En aquesta nova eta- d’un expedient municipal de runa. pa política de Joan March, va seguir fent obres benèfiques com l’hospital per Malgrat la dictadura, que molts pensaven malalts de tuberculosis anomenat Cau- seria provisional, la vida econòmica de la bet, actualment Hospital Joan March. La ciutat va continuar amb l’empenta que 86 construcció va ser molt llarga, ja que la ja era evident en el principi dels anys 20. 87 llengua catalana deixant la presidència de l’entitat en mans d’Emili Darder, que l’exercirà des del 1925 fins al 1931. Així tot, l’activitat de l’entitat va ser escassa fins al final de la dictadura, moment en el qual va reprendre amb força i va ser molt rellevant en la vida ciutadana fins a l’esclat de la Guerra Civil. Un altre fet cultural molt important d’aquells anys va ser l’inici de la publicació del diccionari de mossèn Antoni Maria Alcover, con- tinuat i culminat per Francesc de Borja Moll. Cal també citar la mort del poeta i assagista Joan Alcover i Maspons, el 25 de febrer de 1926.

En el camp de la política local, en aquests anys, concretament el 13 de desembre de 1925 morí el polític i advocat Antoni Maura i Montaner, home d’una llarga carrera política i un dels mallorquins més influents durant el període de la Restau- ració. Ja retirat de la política deixà la vida a la seva finca de Torrelodones, deixant el testimoni al seu fill Miguel Maura Gamazo que també gaudirà d’un destacat protagonisme en l’inici de la Segona República. També cal citar la desaparició física de dos destacats protagonistes de la política de Ciutat: Josep Cotoner, més conegut com el Comte de Sallent, que fou company de cartell electoral d’Antoni Maura, i del polític liberal Alexandre Rosselló i Pastor. Casa del Poble. (Font: pepvilchezcarreras.blogspot.com.es).

Com a botó de mostra d’aquells anys de Possiblement, el fet més rellevant dins bonança, es va crear, el 1926, la Banca el món cultural de la Palma d’aquells March, es realitzà l’ampliació del port de temps va ser la creació de l’Associació Palma per augmentar els trajectes a Bar- per la Cultura de Mallorca, en certa ma- celona de la Compañía Transmediterra- nera una continuació més madura i po- nea i també s’inauguraren nous edificis tent del Centre Regionalista de Guillem importants com el Cine Modern, Can Bibi- Forteza i Miquel Ferrà. Aquesta vegada loni, la Plaça de Toros, l’Edifci de la Telefò- les forces progressistes s’unien per de- nica, l’Hotel Victoria i altres. La vida social clarar la seva voluntat autonomista i la i cultural de la ciutat es va veure bastant fe en la cultura generada des d’aquí. El refrenada, en part per la croada antica- primer president fou Elvir Sans Rosselló, talanista de Primo de Rivera, croada que fill de l’escriptora Coloma Rosselló, qui va merèixer la reprovació de 119 dels va tenir amistat amb l’Arxiduc i publicà principals intel·lectuals espanyols en una diverses obres referides a Valldemossa. 88 memorable carta que li dirigiren el 1926. Elvir fou un defensor de la unitat de la Plànols de la façana de la Casa del Poble. (Font: fideus.com). 89 Costa de El Terreno des de la mar. Foto Bartomeu Reus.

em de recordar, com vàrem arriba a ser aprovat pel consistori en el dir a les primeres pàgines 1917, donant peu al projecte del futur d’aquesta segona part de la Parc de Bellver i, en part, també al futur La ciutat biografia de Ciutat, que la bur- Passeig Marítim. Hgesia liberal tenia dos grans projectes que eren molt reclamats per tots els ciu- Durant tots els anys vint les infraestruc- turística tadans: esbucar la murada per obrir la tures i els edificis moderns varen anar ciutat a la indústria i als barris perifèrics, creixent. Es va fer més fàcil venir a Palma i crear noves infraestructures per poder des de Barcelona en vaixell i també es va expandir el turisme que fins aquells mo- introduir el correu postal que arribava el pren forma ments era molt minoritari. 1921 amb els hidroavions als hangars del Jonquet. Altres ports mediterranis esta- Recordem com Miquel del Sants Oliver ven millor connectats amb Palma i es creen els seus articles “Desde la terraza”, en aven vora mar hotels de categoria com el el 1891, somiava una illa turística. Recor- Victòria o el Mediterrani. És molt interes- dem com el projecte de fer un hotel de sant i curiós veure el documental sobre primera categoria europea es feia reali- l’exportació d’ensaïmades del Forn de Sa tat, en el 1902, de la mà de Domenech i Plaça de Palma fins a Barcelona. Montaner. Recordem com la creació del Foment del Turisme, en el 1905, eren El turisme peninsular i el turisme senyals inequívoques que un projec- nord-europeu i nord-americà anava te utòpic, amb una ampla base social, creixent d’una manera important a tot s’anava fent realitat. arreu, i Mallorca es trobava en el cap del rànquing dels llocs més coneguts i apre- Després vendran les idees de les Ciutats ciats de la Mediterrània. Recordarem Balneari que, per primera vegada, va també que els ciutadans de Palma ja ha- expressar Gaspar Bennazar en el 1912, vien consolidat l’hàbit d’anar a prendre referint-se al projecte d’una ciutat turís- banys a S’Aigo Dolça, Bellver i Can Bar- tica de nova creació a S’Arenal, i les idees barà mentre, al mateix temps, moltes fa- innovadores per a tota Palma, recollides mílies es feien una casa d’estiueig a Son en el seu Pla, molt fantasiós, però que Alegre, el Terreno i Portopí. 91 de la nostra ciutat representaria la cons- plaça Gomila, esdevingués un barri molt en el seu llibre sobre la Platja de Palma. trucció d’aquesta transcendental obra, si important per a la Ciutat, amb la seva Concretament a 1913, de la mà un altre fos concebuda i realitzada amb la gran- pròpia cultura i les seves normes socials, cop de Gaspar Bennazar. Les primeres diositat que mereix. Allà hi cabria tot en totalment cosmopolites, així com els parcel·lacions varen ser adquirides per harmònica conjunció: esplèndides vo- seus protagonistes, com bé explica Xa- emprenedors de Palma i de Llucmajor, reres, amples vies de trànsit normal de vier Terrasa en el recent llibre “Així era el entre ells Ferran Alzamora, germà d’En- vehicles i passeig central pels cotxes de Terreno. Imatges d’ahir”. ric Alzamora, al qui substituirà en la di- luxe, verals per genets i ciclistes, parcs recció del Foment del Turisme. Durant infantils i fonts monumentals; aprofitant A dins Ciutat, el Gran Hotel continuava la els anys en què es va crear el ferrocarril artísticament les horribles irregularitats seva singladura amb més o manco difi- de Palma a Llucmajor i es va dur l’elec- actuals de la costa, podrien aixecar-s’hi cultats, ja que era un hotel concebut per tricitat, entorn el 1920, ja es va crear el luxoses edificacions i establiments de estances d’hivern i la tendència general primer hotel, el Terminus. banys i esports marítims, gran parc d’ar- era contrària. D’aquí que el seu propieta- breda i atraccions que embelliria l’avui ri, Joan Palmer, obrís l’hotel Villa Victòria al També es va produir el mateix procés tristíssim glacis de Santa Catalina……”. costat de la mar. El mateix va fer el senyor de parcel·lació i urbanització a Can Pas- Joan Pensabene Cunill, propietari de l’Al- tilla, apareixent l’hotel Oasis. Però serà Ciutat Jardí. Foto Fons Rul·lan. ASIM. El 1949, impulsat per Gabriel Roca Gar- hambra, hotel que combinava amb l’Hotel la parcel·lació de les Meravelles, la que cias (1896-1986), cap de la Junta d’Obres Mediterrani. Apareixien a Ciutat altres ho- tendrà una major consistència i des- del Port, es començà a construir el tels més petits, com l’Hostal Cuba, l’Hostal envolupament, amb la famosa església somniat Passeig Marítim, que s’acabà el Perú, l’Hotel Ferrocarril, Catalonia, etc. construïda per l’arquitecte racionalista Serà aquesta part de la ciutat la que 1958. Però malauradament, a poc a poc, Francesc Cases, que a la vegada cons- anirà convertint-se a poc a poc en un de llavors ençà fins als nostres dies, el Girant la nostra mirada cap a llevant, ja truiria en la parcel·lació que va fer Joan destí turístic específic, dins Palma. Ara Passeig Marítim s’ha anat transformant vàrem veure en una pàgina anterior que, March de Son Armadams. ens pot semblar mot fàcil i natural, però en una via ràpida travessada per vehi- des de la Porta des Camp fins al Molinar, hem de recordar que des del Jonquet cles privats i camions de mercaderies hi havia un conjunt de fàbriques d’elec- Al llarg dels anys 20 i fins a la Guerra Ci- fins a Portopí, era un penya-segat de te- del Port cap a la Ciutat, i la badia de Pal- tricitat, d’adob, una refineria de petroli vil, Palma va créixer en clau turística, in- rra, impracticable per passejar i nedar, ma s’ha anat omplint de vaixells de luxe, i magatzems que donaven una imatge closa la destrucció peça a peça de la mu- exceptuant les tres caletes de S’Aigo grans creuers, i molls per a la indústria totalment industrial, molt diferent de la rada renaixentista, que tant havia costat Dolça, sa Pedrera i es Corb Marí. Les nàutica, tapant completament les vistes zona del Terreno. El Molinar era un petit construir. El seu Pla de l’Eixample no va poques fàbriques industrials que hi ha- al mar de tot el Passeig. barri de pescadors i obrers, i el Portixol cobrir les expectatives, ja que els inver- via a la zona com la de l’automòbil Loryc era un petit grup de cases sense cap ho- sors tiraven més cap al centre de Ciutat o la de fosfats de Joan March anaren El sentir dels terreners avui dia, després tel, que havia crescut seguint una mica o cap a la costa i el Terreno. desapareixent. de la construcció del Passeig Marítim i l’ordenació que havia previst Bartomeu la cada vegada major ampliació del port Ferrà ja el 1891. El procés urbanitzador de l’Eixample, La transformació de tota aquesta costa de Palma és que convertiren en im- més enllà de les avingudes, no acabava en un Passeig Marítim no arribaria fins possible aquella pràctica dels banys de En canvi, la “Ciutat Jardí” data de princi- d’arrancar, i quan ho feia era de manera als anys 50, encara que el projecte ja era mar, no sense la recança de molta gent pis dels anys 20. Impulsada per Josep poc exemplar. Basta veure el que deia clar als anys vint. L’enginyer Antoni Pa- que es va veure privada d’aquella pràc- Tous, empresari omnipresent en totes l’arquitecte protagonista de la futura re- rietti, el que va fer la carretera de sa Ca- tica tan habitual. les iniciatives d’oci de Ciutat, es creu que forma de Palma, Gabriel Alomar, quan lobra i la de Formentor als anys 30, ens comptava com a soci el també omnipre- en 1935 escrivia a la Nostra Terra: “Un deia sobre el passeig marítim, en un arti- Però abans de la construcció del Pas- sent Gaspar Bennazar. De fet, l’hotel em- estudi detingut de la causa primordial cle molt interessant aparegut a la revista seig Marítim existia un gran dinamisme blemàtic, que encara destaca, va ser dis- per la qual la nostra eixampla té aquest La Nostra Terra el 1930, a la pàg. 333: en la construcció d’hotels i balnearis ensenyat pel que era el seu amic i company desgraciadíssim aspecte de pobresa ur- tre els quals destacaven el Victòria i el de feina de l’Ajuntament, Jaume Alenyar. banística, ens duria a la conclusió que no “…el passeig marítim que a continuació Mediterrani. Els hotels arribaven fins a El conjunt es va conceptualitzar com un és, com a primera vista sembla, la pau- del de Sagrera s’hauria de perllongar Cala Major, amb l’Hotel Principe Alfonso Balneari de Palma, més de cara a l’es- pèrrima categoria artística i econòmica vorejant la mar fins a la Pedrera del i el Bristol a Sant Agustí. Es construïen tiueig dels ciutadans que dels turistes. de la majoria de les edificacions que fins Terreno, on enllaçaria amb la carrete- a poc a poc cases privades importants en el present s’han aixecat en els seus ra de Palma al Port d’Andraitx. És difícil en uns moments de gran dinamisme so- Com hem dit abans, els projectes d’urba- carrers, sinó la manca absoluta de certs donar-se compte cabal del pas gegant i cial que varen donar com a resultat que nització de S’Arenal varen començar ben elements arquitectònics que anomenam 92 definitiu que, pel progrés i embelliment el Terreno, amb la seva plaça central, la prest, com ens mostra Manuel Cabellos de “caracterització urbanística”….”. 93 L’arribada de la República Comité polític de la Conjunció Republicano-Socialista de Palma (abril de 1931). A la fotografia veiem drets, d’esquerra a dreta, Jaume Bauzà (socialista), Jaume Rebassa (socialista), Alexandre Jaume (socialista), Ignasi Ferretjans (socialista), J. Portas (republicà) i Vicenç Tejada (republicà); i asseguts, Josep Tomàs Renteria (republicà), Francesc Julià (republicà), Gabriel Alomar (socialista), a Ciutat Llorenç Bisbal (socialista) i Antoni Pou (republicà). Arxiu de Casa Vila. Publicada al llibre Palma 1931-36: L’Evolució de la Ciutat a través de la imatge. a caiguda de Primo de Rivera va també s’ha d’entendre com una sortida ser també un altre episodi trà- democràtica a la crisi de l’estat liberal i gic de la història d’Espanya, ja paternalista que durant 57 anys havia que el dictador va acabar forçat estat liderat pel bipartidisme i la monar- La exiliar-se a París, on va morir al cap de quia. Solució també al bipartidisme tan sis setmanes, diuen que de la diabetis i criticat, però també porta oberta a la la tristesa. Després s’obrí un període de complexitat política i al caos de la mul- transició de 1930 a l’abril de 1931, sota tiplicitat d’actors polítics que cerquen el la dictadura d’un altre general africanis- seu rèdit i el seu espai de poder. ta, Damaso Berenger. Malgrat havia estat condemnat per negligència en el desas- En un ambient nacional eufòric, Palma tre d’Annual, ara era Cap de la casa reial. va ser la segona ciutat de l’Estat espanyol, després de Barcelona, a on es va En aquest breu període, es va forjar el proclamar la República, encara que a les “pacte de San Sebastián” entre les forces eleccions d’abril de 1931 varen guanyar polítiques antimonàrquiques i progres- els monàrquics, (veure Fig 1). Això ma- sistes, per enterrar la monarquia i es- teix els hi va passar a altres capitals de tablir la Segona República. Una solució província, com Lugo, Girona, Avila, Bur- a la crisi política del moment, però que gos, Pamplona, Sòria i Vitòria. 95 de sempre per la seva apatia davant la Per un altre costat, la república va ha- DISTRICTES política i per la seva tònica conservadora, ver d’afrontar, ja des dels seus inicis, el TOTAL COALICIONS que es traduïa en un predomini indiscutit debat de la plurinacionalitat d’Espanya, 1 2 3 4 5 6 7 8 9 dels partits de dretes. El clergat, com és forçada en certa manera per la decla- lògic, participava amb poques excepcions ració de la República Catalana que va

Liberals 1.370 1.391 1.462 517 1.717 1.878 2.002 1.794 1.957 14.088 d’aquestes característiques, començant pel fer Francesc Macià el mateix 14 d’abril. seu arquebisbe-bisbe Josep Miralles…“. Immediatament, es va consensuar en- Conservadors 147 610 1.304 484 353 833 275 453 616 5.075 19.936 tre el nou govern de l’Estat i els republi- Durant la primera part de la República, cans catalans, un pacte de “no agressió” Reformistes 114 409 250 773 del 31 al 33, l’època gestionada per les que va conduir a l’elaboració, discussió esquerres, els batles de la Palma republi- i aprovació per part de les corts es- Regionalistes 235 1.389 1.084 1.125 1.040 447 751 893 6.964 cana, persones excel·lents i entregades a panyoles de l’Estatut d’Autonomia de la feina, canviaren sovint, seguint la nor- Catalunya. El 9 de setembre del 1932 Republicans 119 108 1.698 1.439 879 354 1.351 648 738 7.334 18.591 ma de què eren anomenats pel Governa- Catalunya recuperava la Generalitat i dor. Per tant els canvis de batles es feien en Francesc Macià era el seu President. Socialistes 1.319 1.686 326 550 412 4.293 segons les circumstàncies de la persona i L’exemple de Catalunya va estimular els la dinàmica política que s’imposava a Es- regionalistes mallorquins que de segui- TOTAL 1.871 4.817 7.234 2.554 4.074 4.840 4.625 3.896 4.616 38.527 panya. La Segona República no va tenir da varen constituir una comissió redac- temps de canviar aquesta norma. tora de l’Estatut de les Illes Balears. Una Taula dels resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril a Palma. Elaboració pròpia, a partir de les dades publicades al diari Ultima Hora uns dies després de les eleccions. de les entitats que lideraven el projecte i Llorenç Bisbal, líder socialista històric, va que primer varen parlar d’un Estatut per ser el primer batle de la República des totes les Illes fou la Cambra de Comerç, del mes d’abril fins al d’octubre del 31, que de seguida decidir sumar esforços només 6 mesos, acompanyat pels socia- amb l’altra iniciativa sorgida de l’Asso- El 14 d’abril es va proclamar la repú- ban que publicà, fou mantenir l’ordre i listes Crespi i Ferretjans. Les crisis obre- ciació per la Cultura de Mallorca, que en blica perquè a les ciutats grans el vot garantir el respecte a persones i béns, res portuàries i el seu estat de salut, que aquells moments presidia Emili Darder. republicà va ser clarament superior al per tal de donar una imatge de madure- finalment el va dur a la tomba el 1935, Des de les dues entitats es va impulsar monàrquic. El rei reconeixia la derrota sa política del nou règim. el feren abandonar el càrrec a favor del un text que es volia aprovar el mateix amb aquestes paraules: “Las elecciones veterà republicà Francesc Villalonga. estiu del 32 en unes jornades que se ce- El republicanisme de Palma es va anar celebradas el domingo me revelan clara- Aquest ocupà el càrrec des de l’Octubre lebrarien al Teatre Principal. mente que no tengo hoy el amor de mi fent-se fort quan va veure la proclama- 1931 fins al maig de 1932, també només pueblo” (Hemeroteca diari ABC, Madrid, ció de la República a la resta de l’Estat 6 mesos, ja que també tenia problemes El debat va prendre per uns camins di- 17 d’abril de 1931). La proclamació de la espanyol. Quan el mes de maig es repe- de salut i va morir al cap de poc temps ferents del de Catalunya. Malgrat que hi república a Palma es va fer des del balcó tiren les eleccions per denúncies d’irre- de deixar la batllia. Durant el seu man- havia un nombre molt importat d’enti- de l’Ajuntament, amb discursos de dife- gularitats, guanyaren les forces prorepu- dat es varen accelerar les obres del pla tats congregades, no hi havia cap repre- rents polítics, entre ells els d’Alexandre blicans en 8 dels 9 districtes electorals d’infraestructures educatives, dissenyat sentació de Menorca. Això es justifica- Jaume, Francesc Villalonga i Ignasi Ferre- de Palma. Aquestes serien les primeres per en Capó i en Guillem Forteza anys va amb la idea que encara no s’havien tjans. Jaume va fer el primer ban del nou i darreres eleccions que guanyaria el re- abans. Després de Villalonga li seguiria constituït les corts republicanes, però Ajuntament, per explicar que ocupava el publicanisme municipal d’esquerres. el republicà Bernat Jofre, des de juny de en realitat era que la societat menorqui- càrrec de Batle accidental per malaltia 1932 al gener de 1933. Bernat Jofre va na, tement el centralisme de Mallorca, de Llorenç Bisbal. La reacció de l’Església va ser d’acceptar tenir una vida més llarga i una carrera no estava cohesionada per anar cap a la realitat de la crisi monàrquica, encara política i civil molt interessant, arribant una unió politicoadministrativa amb les Podem dir que en general va ser una jor- que sabia perfectament que anava en a ser després del seu exili, la persona altres Illes. Finalment, no va participar nada pacífica, ja que la dreta acceptava contra seva. Des dels temps de la set- de confiança de David Rockefeller a Ve- aquell estiu, ni el desembre del 31 quan el destí que li tocava jugar. Però des d’un mana tràgica de Barcelona, la reacció neçuela i més tard, traductor de l’ONU. es va tornar a fer un intent després que bon principi el temps polític s’accelerà i contra el republicanisme, laïcisme i so- A Jofre li seguiria Josep Tomàs Renteria, s’aprovés l’Estatut Català. Palma va entrar en un intens dinamis- cialisme va anar creixent en diferents també republicà i metge, fins al desem- me que ja no s’aturaria fins ben entrada àmbits de l’Església. Segons Josep Mas- bre del 33, moment el que va ser ano- Això va obrir un forat polític difícil de la Guerra Civil. La preocupació màxima sot, exceptuant les actituds minoritàries menat batle Emili Darder. Tomàs va fugir gestionar. Els mallorquins tenien tres d’Alexandre Jaume, compartida pels al- que celebraven amb alegria la Repúbli- del cop d’Estat cap a Marroc i després va opcions: a) no fer un estatut per Balears 96 tres dirigents republicans i molt clara al ca, “…el poble mallorquí era conegut des passar a Mèxic, on morí als 49 anys. i seguir amb el centralisme de Madrid; 97 que va redactar en forma d’articles que publicava a l’Obrero Balear per donar a conèixer directament el que passava a les corts espanyoles, deia:

“será seguramente aprobado por las Cortes el Estatuto de Cataluña y quedará zanjada, de momento, la cuestión catalana que desde hace tantos años, viene gravitando sobre la política española. Abrigamos la esperanza de que esa fórmula de convivencia acentúe las relaciones fraternas entre Cataluña y las demás regiones y hará desaparecer para siempre los recelos y las suspicacias que hasta hoy han existido entre los habitantes de una y otra parte del Ebro. El problema no queda, como hemos dicho, resuelto definitivamente. El ideal nacionalista seguirá vibrando a menos que Castilla sepa, a través del tiempo, asimilarse a Cataluña, como ha sabido asimilarse a Asturias y a León. Pero Cataluña y Castilla podrán conllevarse, según frase de Ortega, sin peligro de la Retrat d’Alexandre Jaume. Foto Fons Rul·lan. ASIM. unidad nacional“.

Més endavant, en el llibre esmentat, par- Façana principal de Cort i gent a a Plaça. Proclamació de la República. Foto Fons Rul·lan. ASIM. b) cercar una fórmula d’adhesió a l’au- la de l’autonomia de Balears i defineix la tonomia de Catalunya, que era el que seva postura, en certa manera semblant defensava en Gabriel Alomar, contra a la de Gabriel Alomar. Per ell, si no exis- fórmula canària del Cabildo, proposada de ciutat. Volia fer de Palma, aleshores tots, especialment en Lluís Alemany i en teix una possibilitat d’integrar-mos a l’Es- en certa manera per Menorca ja el 1912, una ciutat mal comunicada, una ciutat Francesc Villalonga, o, c) intentar un Es- tatut de Catalunya, que és el que ell desi- fórmula que suposa un pas cap a la des- més oberta al món, mitjançant la refor- tatut per Mallorca. La història es decantà tjaria, i no es pot aprovar un Estatut per centralització per anar després més en- ma integral de les comunicacions ma- per la primera. Malgrat aquest revés, la totes les Illes, ja que Menorca no vol par- davant i arribar a un Estatut com el de rítimes, les aèries, les postals i les tele- catalanització de les institucions públi- ticipar en l’Estatut que Mallorca li propo- Catalunya. Malauradament, com veurem fòniques. La més coneguda va ser sens ques anava endavant i el ministre de la sa, s’ha de cercar una altra solució. més endavant, la solució de l’Estatut Ca- dubte la lluita per la cessió definitiva Governació obliga a tots els funcionaris talà va servir per molt poc temps, ja que del Castell de Bellver a l’Ajuntament de de Mallorca a conèixer perfectament el Jaume defensà una autonomia “per Lluís Companys el 1934 declararia l’Estat Palma. Un espai emblemàtic de Ciutat català. A la fi, la lluita de molts anys del graus”, i perllongada en el temps. Pri- Català de la República Federal Espanyo- que aconseguí per Palma amb el suport republicà Lluís Martí veié els seus fruits. mer s’havia de fer la descentralització la… i seria empresonat. del seu amic Indalecio Prieto. Qui podia administrativa, per aconseguir després pensar en aquells moments d’alegria Alexandre Jaume des del seu escó de di- una autonomia del mateix nivell que la Malgrat el desencís que li causaven que Alexandre Jaume acabaria tancat al putat a Madrid, guanyat a les eleccions de Catalunya, quan la situació i la cons- aquestes derrotes i la crisi de les esque- Castell de Bellver amb el seu batle i amic, de 1931, seguia els debats a les corts ciència del poble ho permetessin. Final- rres en la gestió dels primers anys de la Emili Darder, i que poc després moririen sobre l’Estatut Català i es decantava per ment i com ideal, integració a Catalunya. República, la seva trajectòria i compro- junts, amb Antoni Mateu i Antoni M. les idees d’Ortega al respecte. En el seu Després d’una anàlisi interessant sobre mís el conduiria a fer moltes gestions Ques, afusellats a la paret del cementeri 98 llibre “Impresiones de un constituyente” el caciquisme, proposa l’adopció de la per dur endavant projectes importants de Palma? 99 Palma immersa en la Segona República

Retrat d’Emili Darder. Foto Fons Rul·lan. ASIM.

n aquests primers anys de la l’atenció de tots els ciutadans, com el de República, Palma seguia im- la presó i fuga de Joan March i els de- mersa en la Segona República, crets inspirats per Franco que anaven en amb dificultats però amb un contra del turisme. E gran sentiment de llibertat i de generació d’idees, grups i col·lectius que Joan March Ordinas va seguir essent el volien una altra ciutat. protagonista polític de Palma i en part també de l’Estat espanyol. Serà diputat Entre els molts episodis interessants a Corts Constituents el 31 per al nou que va viure la ciutat en els anys del se- partit que ell ha creat: Partit Republicà gons bienni republicà, entre el 33 i el 35, de Centre, ja que els Liberals i Conser- 100 període dos varen cridar especialment vadors han quedat fora de joc. Més tard 101 tornarà a guanyar les eleccions amb coa- la Monarquía, o la República le tancar l’acadèmia d’oficials de Saragossa Idea absurda que ens recorda les zo- lició amb el centre regionalista i la dreta somete, o el somete a la República». que ell dirigia i enviat a Mallorca el febrer nes polèmiques de la murada de Palma, el novembre del 33, i finalment guan- de 1933 com a Comandant Militar de les idea contra la qual la ciutat va lluitar tant yarà, en contra del Front Popular, amb Una vegada a la presó, March va jugar la Balears fins al febrer de 1935. d’anys. Aquest decret va aturar projec- la gran coalició de dretes del febrer del seva darrera carta política i la va perdre. tes d’edificacions que alguns estrangers Azaña, Ministre de la Guerra en aquells 36, aquesta vegada encapçalant la llista El setembre de 1933 hi havia eleccions al tenien planificats, ja que podria com- moments, deia. “Voy a enviarlo a man- electoral el seu fill, Joan March Servera. Tribunal de Garanties Constitucionals. Va portar l’expropiació i demolició. dar Baleares, donde estarà más alejado de presentar a votació dels Ajuntaments de tentaciones”. A Franco, sembla que no li El segon, on es veia més la influència Durant la República serà perseguit i Balears la seva candidatura per formar va agradar gens el canvi, i des de febrer de Franco, ja que només s’aplicava a empresonat, per acabar fugint de la part com a vocal del dit Tribunal. Va guan- de 1933 fins a setembre del 34, un any i Balears, obligava als turistes a identifi- presó i finançar part del cop d’Estat de yar la votació a l’Ajuntament de Palma i a mig, es va dedicar a recórrer les illes cercar-se davant la policia al cap d’un dia Franco. N’hi ha que diuen que també la majoria d’Ajuntaments de Balears. Per cant els punts febles que – segons Aza- de la seva arribada. La contestació de va ajudar la Sanjurjada de 1932, ja que primera vegada es feia visible una nova ña- tenia Balears davant una situació de totes les forces vives va ser unànime Juan Pujol, tot un personatge, director aliança, ja que va guanyar gràcies el su- perill de guerra. en contra dels decrets i el març del d’”Informaciones”, diari editat a Madrid port dels seus anteriors enemics polítics, 34 la Cambra de Comerç va convocar i propietat de March, n’havia redactat (ex-mauristes i conservadors). Malgrat Per una d’aquelles coincidències de la una manifestació a la qual varen acudir el manifest. Curiosament aquest Juan aquesta victòria regional, després no va història, a Lluis Companys li va tocar més de 10.000 persones que, congre- Pujol fou elegit diputat per Balears el tenir suficient suport estatal i la seva can- ocupar, amb desgana i per pocs mesos, gades a la plaça de l’Ajuntament, varen 1936, dins la llista de la CEDA, per pres- didatura fou declarada incompatible. Co- la cartera ministerial de Marina de juny dirigir-se- amb el batle Darder al cap- sions de Joan March. mençava així una altra etapa de la vida de a setembre de 1933. Se suposa que per davant- davant el govern civil per pro- Joan March, etapa que començarà amb la supervisar la seguretat de les Illes que testar. En aquells dies Franco no era a Coneixia el govern republicà la perillosi- fuga de la presó i la lluita per altres mit- tant preocupava a Azaña, a l’estiu del 33 Mallorca, ja que havia mort la seva mare tat de la manera de maniobrar de Joan jans contra la República. visità Mallorca i va ser rebut pel General i tenia uns dies de permís. Segons una March? Per respondre aquesta pregun- Franco. D’aquesta trobada hi ha el testi- interpretació global d’aquests fets que ta cabdal, reproduïm unes paraules Amb aquests antecedents, quan el no- moni gràfic molt eloqüent que oferim a fa Arnau Company a la biografia sobre que va dir el ministre d’Hisenda, Jaume vembre de 1933 es varen celebrar elec- la portada. En aquells moments els dos Darder, probablement aquesta mani- Carner, en el Parlament Espanyol, quan cions generals, la fragmentació de l’es- personatges es coneixien perfectament festació va tenir alguna influència en la es parlava de Joan March i la gestió del querra i l’enfortiment del caciquisme i sabien les posicions polítiques de cada decisió de Franco de negar-li l’indult a monopoli del Tabac, motiu pel qual va a Mallorca, va donar com a resultat el un, però el que no sabien era que Fran- les portes del seu afusellament. acabar a la presó: triomf total de la dreta. Julià Perelló i Jo- co donaria el vistiplau a l’afusellament de sep Teodor Canet, varen ser elegits com a Companys el dia 15 d’octubre de 1940 Un mes després, en una entrevista a Ul- “Ah!, es que March es un caso Diputats del Partit Republicà Radical, que en el Castell de Montjuïc. tima Hora, Franco treia ferro als decrets i raro. (Risas.). Perdonen los Sres era el partit lerrouxista, o sigui, de dretes. Com dèiem, Franco es dedicà a fer una “ensabonava” als mallorquins per recon- .Diputados que les diga que esto no Dos altres diputats, Tomàs Salort i Lluis supervisió de la situació de la defensa de ciliar-se amb ells: es para reír. Quizá la República un Zaforteza, varen anar pel nou partit de les Balears en cas de guerra i va arribar a día tendrá que llorar ! March es un dretes que es deia CEDA ( Confederación “No quiere el Gobierno producir la conclusió que s’havia de fer alguna cosa caso extraordinario; March no es Española de Derechas Autònomas ) lide- a los mallorquines la más leve immediatament, ja que les potències eu- enemigo de la República ni amigo rat per Gil Robles. Altres dos, Joan March i molestia, ni quisiera jamás ropees, com per exemple Itàlia, desitjarien de la República; March no fue Pere Matutes sortien elegits pel nou Par- disminuir en un solo individuo establir una influència militar a Mallorca. amigo ni enemigo de la Dictadura; tit Republicà de Centre, com ja hem dit, la lista de los enamorados de la March no fue amigo ni enemigo, de partit del mateix Joan March. Finalment, No se sap ben bé la participació que va belleza que vienen y han de seguir la monarquía; March no es amigo els regionalistes treien un diputat, Bar- tenir Franco, però el que és cert és que viniendo en cifra cada día más ni enemigo de nadie; March es tomeu Fons i Jofre de Villegas, un home al cap de poc temps de la seva estança grande a admirar la hermosura March” regionalista. L’Esquerra es quedava sense a Mallorca varen sortir dos decrets es- incomparable de esta tierra representació i Alexandre Jaume i Fran- tatals que- per motius de seguretat- maravillosa.” I mes endavant del discurs va dir aquella cesc Carreras perdien el seu escó. impedien el normal desenvolupament frase tan famosa : del turisme i l’economia lligada a ell. El Malgrat la defensa de Franco, els de- Per una altra part, Francisco Franco, el primer decret forçava la intervenció del crets foren derogats l’estiu del 34. Al general més jove d’Espanya, havia estat «El Sr. March, en este nuevo ministeri de la guerra sobre les noves cap de molt poc temps, el mes d’Oc- en certa manera “degradat” per unes de- régimen, está en la misma edificacions que es fessin a dins una tubre, Franco deixaria les Balears per claracions antirepublicanes quan es va 102 situación que en los tiempos de àrea de 5 kms. de distància de la costa. anar sotmetre la revolució d’Astúries, 103 Retrat de Francisco Franco. Foto Fons Rul·lan. ASIM.

encara que oficialment seguia essent propostes que el moviment higienista Comandant Militar fins al febrer del 35. de ciutat reclamava ja a finals del segle XIX, amb les idees de Montlau, Oliver i Quan va assumir l’alcaldia, Emili Darder tants altres. També va ser important ja venia fent feina per Palma des de 1931 la seva tasca com a diputat provincial, com Regidor i President de la Comissió càrrec que va exercir per representació municipal de Sanitat. Acompanyat d’An- de Palma, juntament amb Andreu Cres- dreu Crespí secretari de la Federació So- pi, que encara que no fossin del mateix cialista Balear i peça clau del nou Ajunta- partit tenien una gran amistat. Ambdós ment. Com a batle va intensificar l’impuls treballaren en les matèries sanitàries i a nombroses activitats socials, creant es- educatives, com una extensió del que coles, guarderies, dispensaris i millorant feien per Palma. les infraestructures de sanejament de la ciutat, com bé ens explica Arnau Com- La Segona República va entrar a mitjans pany. Com a curiositat d’aquell pla d’in- del 33 en problemes de tot tipus, especial- fraestructures públiques, era la freqüent ment per les diferències entre els diver- donació de solars per part de propietaris sos grups de l’esquerra a escala nacional privats per construir les escoles, cosa im- però també local. Aquí a Balears, malgrat pensable avui en dia. que finalment presentarien una candidatura única a les eleccions generals del Per primera vegada, l’esquerra tenia novembre del 33 i perdran les eleccions i l’oportunitat d’accelerar la política sa- el govern de Madrid. En el pròxim capítol nitària i educativa, i no va desaprofitar veurem com Emili Darder és decantat de l’oportunitat. Entendrem millor la feina la batllia el desembre del 34 i quan torna municipal de Darder, a la que s’entregà el febrer del 36 quan guanya el Front Po- 104 amb cos i anima, si l’enquadrem dins les pular, per continuar la seva labor. Carrer Sant Miquel. Col·lecció particular. 105 Palma abans

del cop d’Estat Emili Darder al balcó de l’Ajuntament el 20 de febrer de 1936. Foto Fons Rul·lan. ASIM.

ebobinant la nostra biografia ca. Al cap de tres mesos, el 24 de març ens donam compte que no de 1934, Joan March tornava del seu hem d’oblidar una sèrie de exili francès per prendre possessió de fets que havien passat molt de l’acta de diputat. Rpressa i que varen ser determinants. El 3 novembre del 1933 el contrabandista, No feia ni sis mesos que havia fugit polític, empresari i banquer mallorquí de la presó quan Joan March tornava Joan March Ordines va fugir del penal a ser un ciutadà lliure, sense causes d’Alcalá d’Henares amb l’ajuda de la di- pendents i amb més poder i fama que recció. En la seva estada a la presó vivia mai. D’aquella època és la cèlebre frase com un rei. del ministre d’Hisenda, Jaume Carner, “O la República sotmet March, o March Un parell de setmanes més tard, la dre- sotmetrà la República”. Una vegada ta va guanyar les eleccions generals. A retornat a Espanya i recobrada la ple- les Balears, Joan March va ser el candi- na llibertat, Joan March va començar a dat més votat i va treure l’escó al Con- intensificar les relacions amb la dreta i grés de Diputats. El 13 de desembre va donar suport econòmic a la Confe- del mateix any, Emili Darder i Cànaves deració Espanyola de Dretes Autòno- esdevenia batle de Palma. Substituïa mes (CEDA), liderada per José María Gil Josep Tomàs Renteria, destacat dirigent Robles. Una de les ajudes més conegu- 106 del Partit Republicà Federal de Mallor- des va ser el finançament de les opera- 107 cions del trasllat del general Franco de Aleshores Palma ja era una ciutat mo- Les eleccions generals del 1933 havien mentre que a escala d’Estat espanyol les illes Canàries al nord Àfrica amb el derna, capdavantera en moltes coses donat la victòria a la dreta. Aquest triomf va rebre més suport la coalició electoral famós avió Dragon Rapide. Aquesta in- respecte a altres poblacions espanyo- va fer desconfiar a bona part del socia- dels partits polítics d’esquerres, conegu- versió estratègica li donaria molt bons les. A causa de la recessió internacional, lisme de la lleialtat constitucional de les da com el Front Popular. rendiments en el futur. Joan March es l’economia tornava a passar per un mal forces conservadores. La resposta va guanyaria el sobrenom de “el banquer moment, però va tirar endavant. En el ser organitzar una vaga general revolu- Si analitzem la distribució geogràfica del de Franco”. plànol social, hi havia molta preocupació cionària l’octubre del 1934. De resultes vot de les eleccions generals de 1936 als per l’atur. Una mostra d’això és la reunió això, varen entrar al govern central tres diferents districtes de Palma, veurem com Tota aquesta dinàmica política tenia lloc a la Casa del Poble d’unes 500 persones ministres de la CEDA. Les manifestacions la sociologia del vot que va constatar An- en el context internacional dels anys amb greus problemes econòmics. Un a tota Espanya varen ser intenses i a As- toni Marimon a les eleccions municipals trenta, una dècada molt convulsa. Els grup d’aturats van acudir a veure el batle, túries foren dramàtiques. La repressió hi del 1917 es repetia. El febrer del 1936, les Estats Units estaven en procés de forta Emili Darder, que estava fent molts d’esva causar milers de morts. A Mallorca, el dretes guanyaven en set dels nou distric- depressió econòmica degut al Crac del forços per crear oportunitats de feina a seguiment de la protesta va ser tímid i tes. El Front Popular només es va imposar 29, que va arrossegar els països euro- través de les obres públiques i les inver- limitat. Es registraren disturbis a Llucma- als dos barris on es concentrava la indús- peus, sobretot Alemanya, la qual reac- sions en educació i sanitat. Els serveis de jor i Manacor, però no a Palma. tria: Santa Catalina i Llevant. cionaria amb el nazisme i Adolf Hitler es benestar municipals i les infraestructu- faria amb el poder a principis del 1933. res públiques varen continuar creixent, La repressió de la revolta del 1934 va La dreta maurista, moderada i catòlica, A Itàlia, el feixista Benito Mussolini tam- sobretot amb la construcció d’escoles i la ser protagonitzada una altra vegada per que en certa manera havia estat oberta bé s’havia consolidat. Als Estats Units, modernització dels serveis de salut, àm- l’exèrcit africanista, ja que Franco i Goded a la Segona República i al regionalisme l’economia es va començar a recupe- bits en els quals la Segona República va dirigien des de Madrid la reacció armada el 1931, es va anar tancant quan les porar amb inversions públiques a base fer una feina molt important. contra els líders i els que secundaven la sicions de la dreta espanyola es radica- de grans infraestructures. Alemanya va Revolució d’Astúries, amb l’ajuda de tro- litzaren. Aleshores va apostar clarament créixer a través d’una economia de gue- A la dècada dels anys trenta, un 60% de pes mercenàries del nord d’Àfrica. El proper una aliança amb la CEDA, que incloïa rra. A la Rússia soviètica, Stalin consoli- la població de Palma sabia llegir i escriu- tagonisme de l’exèrcit va ser benvingut tàcitament com a líder al seu màxim dava el seu poder amb una economia re. L’alfabetització arribava tant a homes per la dreta i es pot considerar un preludi adversari polític: Joan March. Això va centralitzada i col·lectivista. com a dones. Un dels motors de l’eco- del cop definitiu a la Segona República suposar que vell i el nou caciquisme es nomia i del sector serveis començava a que finalment tindrà lloc el 18 de juliol del presentaven plegats. A Mallorca, els re- En aquesta conjuntura internacional ser turisme, una activitat en creixement 1936 a través del Alzamiento Nacional. sultats electorals van ser molt positius s’estaven enfrontant les dues maneres constant fins a l’esclat de la Guerra Ci- per als seus interessos. La força de les d’entendre la modernitat: el liberalisme vil. El món agrari encara continuava sent A causa d’aquesta crisi institucional i po- organitzacions obreres i el republicanis- i l’igualitarisme. A Espanya, el règim de- potent, si bé s’allunyava a poc a poc de la lítica, el govern central va cessar els bat- me no va ser suficients per aguantar un mocràtic de la Segona República (1931- vida quotidiana de la ciutat. les republicans de les ciutats més impor- embat com aquest. 1936) va suposar la conquesta de les lli- tants, entre les quals es trobava Palma. bertats polítiques, entre les quals destaca L’energia creativa per modernitzar Pal- En conseqüència, Emili Darder es va veu- La persona que el 1936 representava el el sufragi universal. Però des del principi, ma continuava intensa el 1936. El pro- re obligat a deixar la batlia en mans dels maurisme era Bartomeu Fons i Jofre de aquesta llibertat estava amenaçada con- jecte de la burgesia liberal anava enda- mauristes (conservadors) i dels verguis- Villegas, parent de l’empresari Manuel tínuament pels extremistes d’esquerra vant, però també havia augmentat molt tes (partidaris de Joan March). Al cap de Salas, ja que els dos estaven casats amb i de dreta. La Guerra Civil espanyola es la conflictivitat amb els treballadors i les poques setmanes, una comissió gestora les germanes Maria i Mercè Garau Tor- pot considerar una encarnació de la pug- organitzacions sindicals. La classe obre- presidida pel conservador Lluís Ferrer nabells. D’aquesta família prové Gabriel na entre les forces més totalitàries que ra feia por a la burgesia catòlica i con- Arbona i altres regidors conservadors es Canyelles Fons, dirigent del Partit Popu- operaven en el context internacional: co- servadora, sobretot des de la Revolució va fer càrrec de la gestió municipal. lar i president del Govern Balear entre munisme contra feixisme. Russa del 1917. Per salvar la monarquia el 1983 i el 1995. Bartomeu Fons havia borbònica, la dreta espanyola va haver En una Espanya molt polaritzada, el fet costat a les iniciatives autonomistes, Entre 1900 i 1940 la població de Palma de recórrer als militars el 1923 a través president de la República, Niceto Alca- però a poc a poc va marcar distàncies gairebé es va duplicar. En xifres rodones, del cop d’Estat del general Primo de Ri- lá-Zamora, va dissoldre temeràriament amb els catalanistes. va passar de 64.000 a 114.000 habitants. vera, que es mantindrà en el poder fins les Corts Generals a finals del 1935 i va El creixement més important va tenir lloc al 1930. Per tombar la Segona República, convocar eleccions generals pel febrer Dos dies després que el Front Popular a la dècada dels trenta. Al marge de l’aug- les forces conservadores tornarien a re- de l’any següent. Això significava una in- guanyés les eleccions i declarés l’estat ment poblacional, el fet més rellevant córrer els militars, però aquesta vegada vitació a l’enfrontament dels dos blocs d’excepció a tot l’estat, el nou governa- és la distribució geogràfica, ja que unes ocuparien el poder fins a la mort del ge- polítics. A Palma i a totes les Illes Balears, dor civil de les Balears va restituir les 108 40.000 persones vivien fóra murades. neral Franco el 1975. va tornar a guanyar l’aliança de dretes, alcaldies que havien estat destituïdes 109 l’octubre del 1934. Emili Darder tornà a barata i tranquil·la, bon menjar, clima per- les eleccions generals del 1933. A partir la batlia de Palma, si bé aleshores el seu fecte, bell i variat paisatge”. d’aquí, l’activisme polític va créixer i sor- estat de salut ja era molt precari. Per això giren moltes d’organitzacions femenines va presentar la dimissió al seu partit, Es- El príncep Carles de Suècia va visitar Pal- tant pro-republicanes com conservado- querra Republicana Balear, el 19 de juny, ma i va assistir a un partit de frontó, men- res. El 8 de març del 1936 a la casa del però no es va acceptar i va romandre en tre que la companyia anglesa de vapors Poble hi va haver una trobada d’organit- el càrrec fins al 18 de juliol. En torna a la Bibby Line establia la capital balear com zacions d’esquerra que va agrupar 2.000 batlia va reprendre les polítiques socials i a una escala dels seus viatges a l’Orient. dones, entre les quals cal destacar Au- sanitàries que havien estat paralitzades, Feia pocs mesos que el primer ministre rora Picornell, que encapçalava la lluita a més de la cerca de treball per a moltes del Regne Unit, Winston Churchill, havia comunista, i la farmacèutica Maria Plaza, de famílies que es trobaven en precari. estat preparant l’estratègia contra Hitler dona del líder socialista Andreu Crespí. a l’Hotel Formentor. Malauradament, Aurora Picornell va pa- El 1936 els ciutadans de Palma continua- gar amb la seva vida el compromís amb Les estades llargues o curtes a la ciutat ven amb les principals aficions, la majo- la defensa dels drets de les dones i els eren freqüents per a molts intel·lectuals ria de les quals ja eren una passió des valors republicans. Va ser assassinada europeus. A Palma s’editaven dos setma- de principis del segle XX. Les més popu- pels franquistes el 1937. lars eren: jocs de cartes, festes tradicio- naris en llengua anglesa: Palma Post i Ma- jorca Sun and Spanish News; un en francès: nals, teatre, música, ciclisme, toros i els Com en una d’aquelles pel·lícules d’Alfred Le Jeudi; i dos setmanaris i un diari en ale- cavalls. A ells s’hi afegiren nous esports, Hitchcock, Palma vivia una doble vida en many: Der Insel, Die Voche i Der Herold. com ara el futbol, el frontó, el tenis, les les setmanes anteriors a la Guerra Civil. regates i la natació. Segons Toni Capella - en un document Era una ciutat en la qual semblava que no En l’àmbit cultural és important recordar inèdit- ens diu: “L’aportació dels intel·lec- passava res i que tot era normal. Segons el l’episodi desencadenat per l’escrit publi- tuals i artistes estrangers que pul·lulaven noticiari de maig del 1936 de La Nostra Te- rra així ho pareixia. Aquesta revista es feia cat el maig del 1936 a la revista La Nostra per Ciutat fou enriquidora. S’hi respirava A l'esquerra de la imatge Emili Darder, Batle i Manuel Goded, Terra i titulat “Missatge als mallorquins”. un ambient cultural extraordinari i molt ressò de l’actualitat i en destacava la visita Comandant Militar. Inauguració de la cantina escolar a l'Escola Va ser elaborat per un grup d’intel·lec- actiu. Hi havia conferències, tertúlies, ex- de 25 estudiants de medicina de Montpe- Graduada (16 de maig de 1936). tuals catalans i recolzat per moltes de posicions (a les galeries Costa, Nell i al Cír- ller a Palma, la inauguració de les escoles personalitats polítiques. A ell li va seguir culo Mallorquín), presentacions de llibres: d’Algaida i es Llombards, al terme de San- a Diari de Mallorca el 2006, ens explica la “Resposta als catalans”, segurament el del mateix Bernanos, “Journal d’un curé tanyí. Una comissió municipal de l’Ajunta- que el 4 de juny va explotar una bomba elaborada per Miquel Ferra i signada per de campagne” que acabava de ser un gran ment de Palma encapçalada pel batle va a la Casa del Poble de Palma i va causar mes d’un centenar d’intel·lectuals ma- èxit de crítica i vendes a França. L’acte, que anar a Madrid a cercar recursos per fer cinc ferits greus. Els autors de l’atemptat llorquins, especialment els anomenats va concentrar tota la intel·lectualitat del les obres públiques pendents i més im- van ser els falangistes, aleshores mino- membres l’Escola Mallorquina (Colom, moment, tingué lloc al Gran Hotel tot just portants per a la ciutat, com ara el mercat ritaris però molt radicalitzats i amb ac- Ferrà, Forteza, Pons, Salvà, entre d’al- el dia abans que estellés el Moviment. El 18 de l’Olivar. En aquelles dates, es restablia cés fàcil a les armes i als explosius per tres). Tots ells se sentien culturalment de juliol va estellar la Guerra Civil. Va ser el servei aeri entre Palma i Barcelona amb la seva connexió amb els militars antire- més propers a Catalunya que a Madrid. el principi de la fi per aquella Palma mul- un vol diari que sortia de Son Sant Joan a publicans. L’esquerra va reaccionar amb Aquest episodi va enfrontar a persones tinacional i cosmopolita de la qual parla les 10 del matí i tornava des del Prat de una vaga general que va tenir força èxit. rellevants, entre les que es trobaven els Villalonga. En un parell de mesos, d’aquell Llobregat a les 11,55 h. La imatge d’Emi- Una minoria violenta va sortir de la mani- intel·lectuals de Ciutat, amb els germans estol d’estrangers que vivia a la ciutat, no li Darder i el general Goded, vestit paisà festació i va atacar les esglésies de Sant Miquel i Llorenç Villalonga al capdavant. en va quedar cap. Ni residents ni refugiats. i visitant d’una manera relaxada en una Jaume i Santa Fe de la Calatrava. Els dos Ells es van oposar als que signaren el Els primers tornaren al seu país d’origen; escola infantil, també contribueix a crear incendis van causar molts de desper- manifest. Aquest episodi acabaria trista- els segons no tenien on tornar i partiren aquesta impressió de normalitat. fectes. Un dels falangistes detinguts per ment amb venjances i humiliacions des- cap a una destinació incerta.” l’atemptat contra la Casa del Poble era prés del cop d’Estat del 18 de juliol. Però sota d’aquesta calma, les forces l’asturià Canuto Boloqui. Va ser alliberat Un dels canvis més rellevants en aquesta colpistes tenien la seva agenda secreta. poc després i va fer carrera política. Va El maig del 1936, la publicació La Nostra època turbulenta de la història de Palma Estaven disposades a posar fi a la Sego- esdevenir cap de la Falange Española a Terra afirmava que les Balears eren co- va ser l’entrada en política de les dones. na República i implantar un règim militar. les illes Balears fins al 1941. Posterior- negudes a tota Europa. El diari britànic Com ja hem vist, a Ciutat es varen incor- El mes de juny del 1936, Palma va viure ment va exercir de delegat provincial The Observer les va anomenar el millor porar a poc a poc al treball industrial, a alguns senyals de la tragèdia que vendria d’Habitatge. Va morir a Palma el 1984. lloc del món, segons una enquesta feta l’ensenyament i, finalment, a la política. en breu. En la sèrie d’articles sobre la Se- Mai no va ser jutjat per l’atemptat contra 110 als seus lectors “per a descans i recés, vida Varen poder votar per primera vegada a gona República que Joan Mas va publicar la Casa del Poble. 111 ue li va passar a Palma que L’oposició de tota la vida al maurisme va començar el segle XX amb eren els liberals, i més tard la conjunció un gran projecte per Ciutat entre aquests i els republicans, els regio- i va acabar en una guerra nalistes i els socialistes. El líder dels libe- Qcivil? Perquè persones brillants i for- rals de sempre era n’Alexandre Rosselló, mes de pensar diferents i de vegades que no va aconseguir mai una aliança complementaries com Joan March, Lluís amb l’esquerra fins que va arribar en Alemany, Alexandre Jaume, Emili Darder, Joan March que, essent ja un home ric Llorenç Bisbal, Bartomeu Jofre, Gaspar i de tots coneguts com a contrabandista Bennazar, Guillem Forteza, Miquel Ferrà, i especulador immobiliari, va fer-se amb Joan Alcover, Llorenç Villalonga, Antoni el control del partit liberal, va pactar amb Mª Alcover i tants altres varen acabar les regionalistes i amb els socialistes, per amb enfrontaments mortals? finalment desbancar el poder maurista i establir un altre tipus de clientelisme que li donaria totes les victòries electo- El projecte liberal de modernitzar Palma rals fins al febrer de 36. es va obrir camí durant el primer terç de segle, en sintonia amb el context nacional i internacional, com hem vist. El Aquesta aliança va ser possible perquè projecte de la burgesia liberal consistia regionalistes com Guillem Forteza, inte- a fer una ciutat preparada per rebre un l·lectuals com Gabriel Alomar, sindicalis- turisme de qualitat que creixia, millorar tes com Llorenç Bisbal o socialistes com la indústria fora de les murades, higienit- Alexandre Jaume, varen creure que Joan Epíleg zar la ciutat, augmentar les exportacions March era una oportunitat de canvi del amb un port modern, comunicar millor capitalisme liberal que no volia pactar la ciutat amb els pobles i amb el seu en- amb els sindicats. Una força nova en la torn mediterrani, augmentar els serves direcció que ells anhelaven. L’aliança va públics de benestar social, intensificar durar fins que va arribar la Segona Repú- la cultura, millorar l’ensenyament, donar blica. Aquesta va intentar fer fora del joc protagonisme a la dona, etc. polític a Joan March però no va poder.

La força política dominant a Mallorca fins Alexandre Jaume era un d’aquests polí- als anys 20 va ser el maurisme, liderat per tics rars a la ciutat. Provinent de la tradi- Antoni Maura fins a la seva mort el 1925. ció de famílies d “indianos” que s’havien El maurisme era una ideologia conserva- enriquit a l’emigració, va establir-se a dora moderada, amant de les tradicions Palma per fer negocis industrials amb d’una illa agrària i aliada amb l’església. la seva família, però la seva vena cul- Conjuntava a persones de totes les clas- tural i humanista, el va dur a la neces- ses socials, sobretot a la part forana. sitat d’una visió econòmica més justa i Integrava a bona part dels líders de ciu- igualitària i amb una solidaritat amb els tat: Miquel dels S. Oliver, el seu cunyat moviments obrers. Va passar d’una cer- Gaspar Bennazar, Eusebi Estada i el seu ta relació empresarial i amistat amb en deixeble l’enginyer municipal Bernat Cal- Joan March, ja que foren socis durant vet. També als germans empresaris En- un breu període de la fàbrica la Roque- ric i Ferran Alzamora, així com l’industrial ta, a una estreta amistat amb en Llorenç Manuel Salas i l’empresari d’oci més im- Bisbal i a ser el primer diputat socialista portant de Ciutat Josep Tous. Amb més per Mallorca el 1931. El seu compromís, o menys complicitat i en segons quins tan especial i tan diferent, el va dur a la moments, s’aliava amb els conservadors tomba, segurament en una de les morts tradicionalistes, Valeria Weyler i Josep més socràtiques, valentes i dignes de la 112 Cotoner, Comte de Sallent. història de Palma. 113 El primer terç de segle de la ciutat es re- cordarà també per les inacabables lluites obreres que reclamaven unes condicions laborals dignes i un reconeixement del moviment sindical. Un moviment que estava vinculat al sindicalisme espanyol molt influenciat per la revolució russa i el creixement internacional dels partits socialistes i comunistes. En totes aquestes lluites no faltava la discussió i la divisió interna dins el mateix moviment obrer, protagonitzat pels socialistes, comunistes i anarquistes, en sintonia amb la resta d’Espanya i d’Europa. Malgrat aquestes baralles internes dels treballadors, una persona, Llorenç Bisbal, destacava sempre i era mereixedor de la confiança de tots, per la seva integritat i pel seu exemple com a persona sacrificada per la causa. La ciutat ho va reconèixer quan va ser escollit el primer Batle de la República.

Mentre la batalla política prenia la forma de dos grans blocs socials que acabarien enfrontant-se a les eleccions del 36, la ciutat va anar fent un caramull de projectes, edificacions, infraestructures i serveis que hem relatat al llarg del recorregut. Això era possible per- què- malgrat les diferències - hi havia un gran consens sobre aspectes clau del projecte de Ciutat. La majoria de la gent veia molt bé que s’esbuquessin les murades i que les fàbriques anessin fora de la ciutat. Veia molt bé que s’edi- Construcció del Frontón Balear. 1934. Arxiu Vila. Publicada a “Palma 1931-1936” de Xavier del Hoyo i Arnau Company. fiquessin hotels i que el Terreno fos una nova part important de la ciutat. Estava molt interessada en el turisme i creia en En canvi, Joan March liderava una altra negocis de Joan March, sinó cap al fe- La població i les institucions públiques i aquesta nova forma d’economia. forma d’entendre l’economia, una eco- nomen del turisme mundial, negoci en privades estaven tan sensibilitzades so- nomia que fins a principis de segle havia el qual March no invertí mai a Mallorca. bre la importància del turisme i el seu L’higienisme social tenia una gran as- estat extensa però marginada: la del con- Palma era la capital d’Espanya en turis- creixement, que a causa dels decrets del cendència sobre el públic. L’anhel per traban del tabac, la parcel·lació immobi- me internacional. L’any 1934 arribaven 1934 inspirats per Franco, hi va haver un una vida més sana i de més qualitat era liària, l’especulació amb béns de primera a Palma 88.000 turistes internacionals, vertader front en contra de la limitació un moviment cultural liderat pels met- necessitat i la corrupció política, però que mentre que a la resta d’Espanya ho feren del negoci turístic. Aquella manifestació ges, que va tenir una gran influència i en les seves mans aquesta economia es 190.000. L’entrada de turistes a Palma liderada per Darder, va ser segurament que va aconseguir moltes realitzacions va fer gran i va pesar el suficient per acon- era el 46% dels que visitaven Espanya. la primera politització del turisme, poli- pràctiques, augmentant l’esperança de seguir un poder polític hegemònic. Per fer-nos una idea de la importància tització que d’un altre signe, tornarem vida de la població i l’educació de tots. d’aquestes xifres, l’any 2017 el turisme a a trobar en els anys de la democràcia Sens dubte, el lideratge d’aquest movi- L’economia de Palma del primer terç Mallorca era el 14% del total del turisme quan Mallorca i Palma es converteixin a ment en les obres públiques municipals 114 de segle no gravitava tota entorn dels a tota Espanya. poc a poc en un monocultiu turístic. va acabar sent d’en Emili Darder. 115 El macroprojecte de tomar les murades na al costat o paral·lelament a Gaspar s’havia complert amb la darrera part del Bennazar, com Jaume Alenyar i Francesc Baluard d’en Chacón a 1934. Però les ex- Roca i Guillem Reynes. Els més joves em- pectatives posades sobre el creixement prengueren altres camins i de vegades de l’Eixample no havien estat satisfetes, i s’enfrontaven a ell, com és el cas de Gui- les obres que s’hi feren no agradaven als llem Forteza. Enfrontament no exempt ciutadans, com bé manifestà més tard de política, ja que Bennazar estava ali- Gabriel Alomar, a 1950 ens deia: neat amb el maurisme i Forteza va vincu- lar-se amb el regionalisme i després amb «el triste resultado es este Ensanche en Joan March. de Palma, anodino, polvoriento, inhumano, sin carácter, sin espíritu, A Ciutat, el regionalisme polític va deixar el más ingrato, tal vez, entre los pas a l’autonomisme i a Catalunya es va ensanches de todas las ciudades del intensificar el sentiment d’independèn- mundo» Pàg 19. cia. L’associació per la Cultura de Ma- llorca va agrupar els elements intel·lec- Pot-ser el projecte de la Ciutat Nova tuals més vinculats a la cultura catalana estava viciat des de la seva concepció. i a la modernització de la ciutat. És cu- Possiblement el projecte que seguia el riós que el seu darrer president, Josep model de Barcelona d’en Cerdà- pre- Sureda Blanes, fos un home de ciència, sumptament d’en Garcia Farias – i que que entre molt altres mèrits tenia el va perdre el concurs el 1902, hagués d’haver dirigit la fàbrica d’adobs químics estat més d’acord amb les noves de- de Portopí, propietat de Joan March. En mandes de la burgesia. Aquesta, no va el terreny de la literatura, estaven agru- respondre davant l’oferta de construir a pats en el que s’anomenà l’escola ma- l’Eixample, ja que era tot un “món nou”, llorquina, grup al qual es varen contra- i va optar per fer més inversions immo- posar i enfrontar, d’una manera intensa, biliàries als llocs on eren més segures: emotiva i política, els germans Miquel i Centre Històric, Santa Catalina i el Te- Llorenç Villalonga. rreno. Mes tard, als anys 30, quan va veure que el turisme creixia per la costa, va iniciar inversions en els llocs mes Totes aquelles intenses i emotives atractius de la Badia de Palma, les pri- bregues que es visqueren, sobretot meres pedres dels que serien mes tard els anys 30, tant de caràcter ideològic, els centres del turisme de masses: Des com polític, econòmic i literari, segura- de S’Arenal a Santa Ponça. ment no haguessin produït les ferides que encara duren, si no hagués estellat Fins al 1932 que és l’any en què mor, a tota Espanya la Guerra Civil. La gue- Gaspar Bennazar havia estat l’arquitec- rra va ser un autèntic desgavell social i te més prolífic i amb més capacitat per econòmic i la mort definitiva del projec- adaptar-se a les demandes dels seus te modernitzador. clients, tant pels edificis d’habitatges privats de persones riques de la nova Després d’aquesta publicació de la se- burgesia, com projectes de la nova eco- gona part, començarem a treballar en nomia turística i d’oci. Encara que no tan la tercera part de la nostra biografia. vistosa, la seva tasca en l’obra pública va Del 1936 al 1979, ens endinsarem dins ser mot rellevant, sobretot la gestió de la ciutat franquista, la que viu l’aïlla- l’esbucament de la murada. ment de la guerra fratricida, la post- guerra, la guerra europea, els inicis del Altres arquitectes que també varen turisme de masses i la transició cap a 116 Portal de l’Almudaina. Foto Fons Rul·lan. ASIM. deixar una petjada a la ciutat, feren fei- la democràcia. 117 Introducció: Montaner, Pilar. Memòries. Ajuntament de Palma. Del somni modernit- 2010. Pol, A. Recuerdos de Palma. Editorial Mallorquina, zador al malson de Palma, 1957. la Guerra Civil Pons Fábregues, Benito. La bandera de la ciudad de Mallorca. Est. Tip. de F. Soler Prats, Palma, 1907. Rusiñol, Santiago. La illa de la calma. Revisió: Tomeu Bestard Va estudiar Filosofia i Lletres, especialitat d’Història URBANISME I ARQUITECTURA de l’Art i des de 2002 exerceix la plaça de Cronis- Guillem Rosselló i altres. I Centenari de ta de Palma en l’Ajuntament. Des de 2006 escriu l’Enderrocament de les Murades de Palma: articles d’història en el Diario de Mallorca. També 1902-2002. Palma: Ajuntament de Palma. ha col·laborat en programes de ràdio i de televisió. Serveis d’Arxius i Biblioteques, 2004. Bennazar, Gaspar. Contractació Municipal Actes OBRES DE CONSULTA GENERAL del Ple 1901. Pgs: 158, 254,303,338 Cien Años. Ultima Hora. 1893-1993. Edita Hora Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma. Toponímia i Nova SA. patrimoni de la ciutat. Palma: GB, 2012. Diario de Mallorca. Palma Ciutat. Cabellos, Manuel. La Platja de Palma. Evolució Dolç, Miquel, Palma a la Gran Enciclopèdia de històrica i planejament urbà. Ajuntament de Mallorca. Promallorca Edicions.S.L. 1995. Palma. Ed. Documenta Balear. del Hoyo, X. i altres. Palma 1900- 1936. (4 toms). Cantarellas, Catalina. Pedro de Alcántara Peña, L’evolució de la ciutat a través de la imatge. 2005- maestro de obras militares. 1823-1906. Ed. Col·legi 2013. d’Arquitectes.1984. Janer Manila, Gabriel. La Ciutat de Palma. Especial Ultima hora. El derribo de las murallas. Annex Ajuntament de Palma 1979. Biblioteca Fundació March. El derribo de las murallas de palma. Extracto Janer, Maria de la Pau i Catany, Toni. Palma de almudaina 10, 11, 12 y 13 de Agosto de 1902 . Mallorca. Ed. Lunwerg. Ajuntament de Palma. 2007. Ferrà i Martorell, Miquel. El Call de Palma. Palma: Mas Quetglas, Joan. Història de la Ciutat de Palma. Miquel Font, 2004. Editorial Moll. 1998. Ferrà i Martorell, Miquel. Palma i l’Islam. Palma: Palma, recull gràfic 1860-1870. L’Abans. Editorial Miquel Font, 2006. Efados. 2011 Fernández Legido, Roberto. Possessions de Palma: Puig, Valentí. Palma. Ed. Destino.1989. història i arquitectura del terme de la ciutat. Palma Sa Nostra. Cien años de la historia de Baleares. de Mallorca: J.J de Olañeta, DL 2007 Edit. Salvat. 1982. Fullana, Pere. El bisbe arquitecte. Publicacions Serra, S. i altres. Diccionari de partits polítics a les Catedral de Mallorca.2015 IB. IEB Gambús, Mercè i Fullana, Pere (coords). Campins i Gaudí. Publicacions Catedral de Mallorca. 2015 OBRES ESCRITES PER AUTORS DE L’ÈPOCA Historia del Arrabal de Santa Catalina. Fotos anti- Bennazar. La reforma de Palma. Arxiu de Palma. guas de Mallorca. Cases Lamolla. El nuevo puerto de Palma. 1937 Ladaira, Dolores. El centro historico de Palma. Pryeo. Coab. Escalas Real, Jaume. Guia ilustrada de Mallorca. 1933 Ladaria, Dolores. El ensanche de Palma: planteamiento del tema, problemática, construcción Escalas Real, Jaume. Aquella Ciudad de Palma. 1954. y valoración de un nuevo espacio urbano, 1868- Ensenyat Alemany. El ayuntamieno de Palma y la 1927. Palma: Ajuntament de Palma, 1992. municipalitat de servicios. 1920 Llabrés i altres. Gaudí a la Catedral de Mallorca. Ferra Perelló, Bartomeu. Ciutat ha seixanta anys. Edit. Triangle Postals. 2005 Miquel Font Editor 1996. Mayol, Jaume. L’arquitectura escolar de Guillem Forteza Oia. L’esdevinidor de la nostra ciutat. Forteza Pinya. Ed. Lleonard Munaner 2011. Urbanisme minim.1934. Pla Calvet 1902. Memoria al COAB Forteza, Guillem. L’art de construir les ciutats i la Quetglas, Josep. Les arquitectures de la Casa Nota important: reforma de Palma. Amengual i Muntaner, 1921 del Poble de Palma. 1918-1924. Ed. Associació 118 L’autor del text és el col·lectiu “Palma XXI”. La persona que fa la revisió no té perquè coincidir totalment amb les idees que expressa l’autor. Forteza, Guillem. La urbanitzacio de Palma 1930 d’Idees. 2015 119 Reynes, Guillem i Reynes i Muntaner,Guillem. anys de govern municipal. Cicle de conferències. Soldevilla, Llorenç. Joan Alcover i Miquel Cosa i Palma a 1900. Un estudiant d’arquitectura retrobat. Edicions Ajuntament de Servei d’Arxius i Biblioteques, Llobera. Classicisme i Modernitat. Generalitat de Documenta Balear. 2015 Palma, 2000. Catalunya i Govern Balears. 2005. La revolució social Segui, Miquel. La arquitectura modernista en Peiró, Ignacio. El mundo erudito de Gabriel Llabrés Valero, Gaspar. Palma, ciutat de poesia. i demogràfica del Baleares. Ed. Caixa d’Estalvis. 1975 Qintana. Ajuntment de Palma 1992. Ajuntament de Palma, Palma, 1999. segle XX Seguí, Miquel. Propuestas urbanísticas de Gaspar Ripoll, Luis. Palma la ciudad de Mallorca. Editorial: Valero, Gaspar. Passejada per les llegendes de Bennazar. [pdf on-line] Imp. Mossen Alcover, Palma de Mallorca, 1946 Palma: itineraris pels mites, les llegendes, les curiositats, les anècdotes i els detalls de la Ciutat Seguí, Miquel. Plantamientos teóricos y realización Roca Buades, Ignasi. La ciutat dels records (Palma Revisió: Maria Lluïsa Dubon Petrus de Mallorca. Mallorca: Moll, 2005. practica del Plan Calvet. 1852-1943). Mallorca: Miquel Font, 2006. Doctora en Geografia per la UlB, novembre de Vélez, Lea. La cirujana de Palma. Barcelona: Terrasa, Xavier. El patrimonio desaparecido de Rossello Bordoy. Els Hostalets d’en Canyelles, un 1999 (Llicenciada l’any 1982). L’Activitat professio- Ediciones B, Grupo Zeta, 2014. Palma. Madrid: Temporae, 2012. vell barri de Ciutat. Quaderns d’Arca nº7. nal ha estat realitzada des de l’Administració Auto- Verdaguer, Mario. La ciudad desvanecida. Palma nòmica, fonamentalment dins el camp de la demo- Terrasa, Xavier. Ayer y hoy de su patrimonio. Salas Fuster, Antoni. Palma ahir, Palma avui. de Mallorca: Guillermo Canals, 2013. grafia i de l’estadística. També ha estat Diputada Flashback Ediciones. Madrid, 2012. Mallorca: Moll, 2008. Verdaguer, Mario. La isla de oro. Palma de del Parlament de les Illes Balears i Consellera De- Tous, Melià, Juan. Palma a través de la cartografía Segui, M. i Morata, J. Las repercusiones del Mallorca: Cort, 1985. legada d’Urbanisme, Ordenació del Territori i Medi (1596-1902). Palma: Ajuntament de Palma, 2002. movimiento de la Ciudad jardin en Mallorca. Ambient en el Consell Insular de Menorca i desprès Villalonga, Llorenç. Mort de Dama. Villalonga, J. i Fernandez, R. El terme de Palma. Quaderns d’Arca nº3 de Territori en el Consell de Mallorca. Ha obtingut Evolució de la propietat i l’espai. Volum I. Valero, Gaspar. Itineraris pel centre històric de Villalonga, Miquel. Miss Giacomini. diversos premis, com el Cinquè Premi d’Investiga- ció Cultural “Francesc de Borja Moll” 1991 i el Premi Zaforteza y Musoles, Diego. La ciudad de Mallorca: Palma. Ajuntament de Palma, Palma, 1992. Ullastre 2004, per la seva contribució al l Pla Terri- ensayo histórico-toponímico. Ed. Facsímil. Valero, Gaspar. Palma fora porta: itineraris pel POLITICA I SOCIETAT torial Insular de Menorca. terme del municipi de Palma. Ajuntament de Alexandre Font, Jaume. Impresiones de un Palma, Palma, 2007. HISTÒRIA I VIDA QUOTIDIANA constituyente Edita Lleonard Muntaner. 2011 Vidal Alcover, Jaume. Passejades per ciutat. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Barceló Crespí, Barceló. Ciutat de Mallorca en el Alexandre Font, Jaume. Alexandre Jaume Rosselló. Ajuntament de Palma, Palma, 1993. Memòria de informació i anàlisis del PGOU. trànsit a la modernitat. Palma: Institut d’Estudis Edita Lleonard Muntaner. 2011 Ajuntament de palma Baleàrics, 1989. Company, Arnau. Emili Darder Cànaves. http://pmi.palmademallorca.es/pgou2012_ Ajuntament de Palma, 2008. Bestard, Bartomeu. Cròniques de Palma. LITERATURA I ART informacio/es/PG12_MEM_INF/INF_VOL%20 Ajuntament de Palma. Servei de Cultura, 2011. Aguiló, Josep Maria. Crónicas tristes de la ciudad Ferrer, Pere. Joan March. Edit. Zeta.2010. 06_TIT%2008-09.pdf Bibiloni Rotger, Jordi. Palma, història del tramvia de Palma. Mallorca: Roig i Montserrat, 2004. Ferrer, Pere. Joan March. Els inicis d’un imperi La población de España. INE. FLORENCIO ZOIDO elèctric. Aldeguer, Daniel. El arte del vidrio en Mallorca y financer. Cort .2000. NARANJO i altres. Bosch i altres. Festa i cerimònia a Palma. los Gordiola. Ed. Vidrieras Gordiola, 2001. Gabriel P, i altres. Cronologia de Mallorca 1930.39. http://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ Ajuntament de Palma. Serveis d’Arxius i Brotons, Mª Magdalena. Escultures de Palma. Ed. Randa nº 4. 1976. ES&c=INEPublicacion_C&cid=12599 Biblioteques, Palma, 2003 El Far de les Crestes. 2000 Garriga, Ramón. Joan March i su tiempo. Editorial 24959283&p=1254735110672&pa- gename=ProductosYServicios%2FPYS- Herranz, A. i Muntaner, A.. Santa Catalina, Imatges Ferrà i Martorell, Miquel. Palma vista pels Planeta. 1976. Layout¶m1=PYSDetalleGratuitas d’ahir. Miquel Font Editor. 2005. escriptors. Palma de Mallorca: Miquel Font, 2007. Gracia Alonso, Francisco. El sueño de una Observatori Municipal de Palma (Benestar Social). Fills il·lustres de Palma. Ajuntament de Palma: generación. Universitat de Barcelona 2006. Ferra i Martorell, Miquel. Palma vista pels Dades del Padró Municipal de l’Ajuntament de Diari de Balears: PromoMallorca, Palma, 2008. La història i les històries d’Emaya. EMAYA. 2008 escriptors. Miquel Font Editor. 2007. Palma. Itinerarios históricos en las Islas Baleares: 36 Marimon, Antoni. Les eleccions del bloc Garrido, Carlos. Palma íntima. Ajuntamet de La historia a través de los censos. rutas culturales clasificadas a lo largo de 8 épocas assembleista: un intent frustrat de democratitzar Palma. Edit. J.J. de Olañeta. http://www.ine.es/censos2011/censos2011_ históricas y más de un centenar de itinerarios. l’Ajuntament de Palma. Randa 77. Janer Manila, Gabriel coord.. Els escriptors balears historia.pdf. (Inclou: “Palma romana”, “Palma gótica”, “Palma Massot i Muntaner, Josep. La república i la Guerra i la seva producció en català. Govern Balear. 1986 Ibestat. Població por municipi, districte de renacentista”, “Patios barrocos de Palma”, “Palma Civil a Mallorca. Randa. Curial Barcelona 1976. modernista” i “La Guerra Civil en Palma”). Palma: Julià, Lluïssa. Maria Antonia Salvà. Ajuntament de residencia, sexo y gran grup d’edat. Mir, Gregori. Correspondència de Joan Mascaró. Editora Balear,2009. Palma. 2008. http://ibestat.caib.es/ibestat/estadistiques/ Editorial Moll. 1998. c516a0cc-fd5e-48d5-8983-e8c8ee17a7b0/ Lucena i altres. Palma Architecture Guide. Col·legi Nadal, Antoni. Literatura Obrerista a Mallorca. 1900-1936. Ajuntament de Palma, 1993. Oliver. El caso Maura. Edita Lleonard 1998. c86f062a-a1ce-4027-a6ce-780f1377734c/es/ Arquitectes. 1999. pad_t1c7_16.px Pascual, Aina coord.. De la beneficiència a l’estat Llompart Roca, Miquel. Can Weyler. Quaderns Oliver, Miquel dels Sants. La Ciutat de Mallorques. del benestar. Consell de Mallorca 2011. d’Arca nº6. Mallorca: Moll, 1987. Pascual, Aina i Llabrés, Jaume. Dones i èpoques. Mas Quetglas, Joan. Palma amb bicicleta. 7 rutes Pardo, Josep Mª et. Alt. Antoni Gelabert. Catàleg Catàleg d’exposició. Govern Balear. 1995 pel centre històric, la badia i les rodalies. Mallorca: raonat. Sa Nostra. Documenta Balear, 2004.Palma Ciclista: semanario Pla, Xavier (ed). El món d’ahir de Joan Estelrich. Rituals i obrers i avalots estudiantils a Mallorca. de sport [revista]. 1898-1902. Palma: Tipogràfica Universitat de València. 2015 1890-1980. B. Rotger. Peñarrubia Marquès, Isabel. Pilar Montaner i Serra, Antoni. Gabriel Alomar. Ajuntament de Mesquida, Biel. Mallorquins a Barcelona. Ajunt. de Maturana. Ajuntamet de Palma 2006. Palma. 1984. Barcelona. 1980. Rubi, Pilar. Arquitectura modernista a Palma. 120 Pau Cateura i altres. La Ciutat de Mallorca, 750 Editor Lleonard Muntaner. 2015 121 Palma a 1900. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES La vida quotidiana Mesquida Biel. Mallorquins a Barcelona. María Barceló i Crespí. Murada i vida quotidiana. Amengual, Bartolomé. La Industria de los a Ciutat Ajuntament de Barcelona. 1980. Estudis baleàrics, ISSN 0212-3703. forasteros (1903). Impres a Amengual i Montaner. Montaner Pilar. Memòries. Ajuntament de Palma. Escartín, J. Mª. (2001), La ciutat amuntegada. Barceló i Pons, Bartomeu. Història del turisme 2010. Indústria del calçat, desenvolupament urbà i a Mallorca. Treballs de la Societat Catalana de Huertas J.Mª i Jaume Fabre. Barcelona, memòria condicions de vida en la Palma contemporània Geograf1a – Núm. 50 – Vol. XV d’un Segle. Edita Ajuntament de Barcelona. 2001. (1840-1940). Palma de Mallorca, Documenta Cirer Costa, Joan Carles. De cuando el paquete Balear. Revisió: Lucia Garau Alemany López Guallar, Marina. Cerdà Barcelona. La turístico constituía un elemento de innovación Llicenciada en Geografía e Història i en Documen- primera metròpoli. 1853-1897. MUHBA. 2010 Estada, Eusebio. La ciudad de Palma. Su industria, turística. Revista Pasos. Vol. 7 Nº3 págs. 407- 414. sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su 2009 Escuela Universitaria de Turismo de Ibiza tació per la Universitat de Barcelona. Ha participat Gambús M i Fullana P. Coords. Campins i Gaudí. ensanche. J-Tous Editor. 1892 (España) a diversos projectes culturals i en la redacció i do- Col·lecció Seu de Mallorca. 2015. cumentació per a diverses publicacions i exposi- García (2003), Prólogo a la obra de Estada, E. La Dels Sants Oliver, Miquel. Cosecha periodística. cions, de les quals destaca el llibre Las raíces de ciudad de Palma (facsímil), Palma, Govern de les Recull d’articles a l’Almudaina. Imp. Amengual y Palma: los mil primeros años de la construcción REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB Illes Balears. Muntaner, Palma: 1891. de una ciudad : de la colonia romana a la medina Nota biogràfica sobre Mariano Fuster: Narch Noguera, J. L’enderrocament de les murades Lucena, Martin et. Al. Guia de Arquitectura de musulmana de Carlos García Delgado, el catàleg i https://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_ de Palma un triomf de l’higienisme mallorquí. Palma. Col·legi Arquitectes de Balears. exposició Jo, l’Arxiduc, comisariada per la escritora Fuster_y_Fuster Congrés d’Història de la medicina catalana. Vol 1. Carme Riera i la participació al Inventario, cataloga- Pons i Pons, Damià. El paper de Miquel dels Sants Sobre la Casa Fuster, a El Pais. Una casa con Pollença, 2002. ción y preservación del fons bibliogràfic patrimoni- Oliver en el procés de modernització de la Mallorca mucha historia. al contingut a la Biblioteca Pública de Palma. (2010) Ladaira M.D.. El centro historico de Palma.. Coab. d’entre dos segles. http://elpais.com/diario/2000/05/25/ Ladaira M.D. El Ensanche de Palma.1868-1927. VV.AA. Pasado y Presente del Gran Hotel. Edita catalunya/959216867_850215.html Ajut. Palma. Fundación la Caixa. 1993. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Blog sobre la pintura a Mallorca a fins del XIX i Tous Joan: Las murallas de Palma durante la era Vives Reus, Antonio. Historia del fomento del Oliver, Manuel. Vida en societat i en religió a: principis del XX. moderna. I centenari de l’Endorracament de les turismo de Mallorca (1905-2005). Editorial Palma, recull gràfic 1860-1870. L’Abans. Editorial http://pinturamallorca.blogspot.com.es/ Murades de Palma 1902-2002, l’Ajuntament de Fomento Turismo Mallorca. 2005 Efados. 2011. Nota biogràfica d’Antoni Noguera: Palma. Alemany Llovera, Joan. Els grans ports de les Illes https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Noguera_ Verdaguer Màrius. La ciutat esvaïda. Mallorca: REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB Balears. 2001. APIB. Balaguer Editorial el Moll. 1983. Primera Edición. Foment del Turisme de Mallorca Cien Años. Ultima Hora. 1893-1993. Edita Hora Quadre de Rossinyol a Palma: Estudis Baleàrics, núm. 70/71. Les murades de http://www.fomentmallorca.org/ Nova SA. https://www.facebook.com/ Palma. Miscel·lània.Diversos autors fotosantiguasdemallorca/photos/a.342554909 Gran Hotel (Palma de Mallorca) Emaya. La història i les històries d’EMAYA. 2008. 120576.78361.190648064311262/157863288884 https://es.wikipedia.org/wiki/Gran_Hotel_ del Hoyo, Xavier i altres. Palma 1900- 1936. (4 6099/?type=1&theater (Palma_de_Mallorca) toms). L’evolució de la ciutat a través de la imatge. El Gran Hotel de Palma 2005-2013. http://fotosantiguasdemallorca.blogspot.com. El turisme es/2011/03/el-grand-hotel-de-palma.html. s’enlaira a Ciutat, Societat d’Atracció de Forasters Palma toma de la mà del https://ca.wikipedia.org/wiki/ Societat_d%27Atracci%C3%B3_de_Forasters La relació íntima les murades Modernisme i neix la ciutat De la Industria de los forasteros (I) https:// entre Palma jdiaz474.wordpress.com/2016/08/17/de-la- nova i Barcelona Revisió: Miquela Forteza Oliver industria-de-los-forasteros-i/ a 1900 Doctora en Història de l’Art per la UIB (2005), Los comienzos del Grand Hotel de Palma http:// amb la tesi: “La xilografia en Mallorca a través de fabian.balearweb.net/post/121266 Revisió: Dolores Ladaria Bañares suscol·lecciones. La Impremta Guasp (1576-1958)”. Llicenciada en Història per la Universitat de La seva línia investigadora individual deriva, de la Revisió: Roman Piña Homs Barcelona. Doctora en Geografia per la UIB el 1986, susdita tesi, donant motiu a la publicació de llibres, Roman Piña Homs. Llicenciat (1960) i doctorat amb el Tema L’Eixample de Palma, premi Ciutat de articles i comunicacions a congressos, centrades (1977) en Dret per la Universitat de Barcelona. Fou Palma. Catedràtica d’Institut on ha impartit classes al món de les arts gràfiques, especialment en catedràtic d’Història del Dret a la Universitat de les de Ciències Socials, Història de l’art i Geografia. qüestions d’índole històrica, estilística i iconogràfica. Illes Balears. Autor de nombrosos llibres i director Té publicat els llibres: El ensanche de Palma; El La seva aportació a l’últim projecte s’ha centrat de moltes investigacions en història, especialment Melià de Mar, un Cordech en Mallorca; Del Círculo bàsicament en la documentació i anàlisi de la referent a les institucions de la Corona d’Aragó. El Mallorquín a Parlament de les Illes Balears (1990). recepció històrica de la reforma modernista de 2015 se li va concedir la Medalla d’or de la CAIB. Ac- Ha col·laborat amb el Col·legi d’Arquitectes, el diari la Catedral de Mallorca des de la perspectiva del tualment es president de la Real Acadèmia Mallor- Última hora i Televisió Espanyola. turisme cultural. És professora del Departament quina d’Estudis Històrics, Genealògics y Heràldics. d’Història de l’UIB.

122 123 Gaspar Bennazar Rotonda/2012/07/27/homenaje-a-palma- Sobre la Isleña Marítima: la reforma de la Seu de Mallorca i la seva lidera la revolució guillen/ http://vidamaritima.com/2007/07/la-islena- implementació en el monument (1903-1947). Sobre la zona del Born als anys 20 maritima-y-los-cisnes-del-mediterraneo/ Capítol Catedral de Mallorca, 2015. ISBN 978-84- arquitectònica i http://fotosantiguasdemallorca.blogspot.com. Sobre Joan March: 608-3849-4. urbanística es/2012/07/la-plaza-de-la-reina-y-el-paseo-del. http://www.fideus.com/Marc%20h%20-%20 de Palma html memoria%20-%2001.htm REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB Ortega sobre Maura Revisió: Pere Rabassa https://dedona.wordpress.com/2015/05/30/ Arquitecte (1971), Escola de Barcelona. Professor vieja-y-nueva-politica-conferencia-de-jose- de composició i projectes a l’Escola d’Arquitectura Palma es recupera ortega-y-gasset-mayo-de-1914-teatro-de-la- de Barcelona (1972-1979). Premis als concursos: Campins modernitza comedia-madrid/ Parc de la Mar, Plaça Institut, Parc Bit i altres. Pre- de la crisi de Cuba l’església i la Marimon Antoni. El cost electoral de la Setmana mi Ciutat de Palma “Guillem Sagrera” (2003). Premi i la ciutat industrial Tràgica. a la trajectòria professional, Col·legi d’Arquitectes avança Setmana Tràgica https://dbalears.cat/opinio/2009/08/18/20735/ (2014). Projectes i obres de reforma i rehabilita- la fa recular el-cost-electoral-de-la-setmana-tragica.html ció a edificis BIC i catalogats: La Llonja, Museu de Mallorca, s’Escorxador, Col·legi d’Arquitectes (Ca la Merce Gambús, conferència sobre Gaudi a la Seu. Torre), Col·legi de Notaris, Sant Bonaventura (Lluc- Revisió: Ramon Molina de Déu https://www.youtube.com/ major), La Fortalesa i altres. Doctor en Economia, és Professor de la UIB en el Revisió: Pere Fullana Puigserver watch?v=E3uLcNn2UwY departament d’Economia Aplicada. Ha publicat un Doctor en Geografia i Història, per la Universitat de llibre com a autor i nou en autoria compartida. S’ha REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES les Illes Balears (1991), llicenciat en Història de l’Es- especialitzat en la història industrial de Mallorca. glésia, per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Aleñar Jaume: Anteproyecto de Reforma de Palma. Roma i diplomat en Arxivística, en l’Arxiu Secret del Tipo-litografía de Amengual y Muntaner. Palma Vaticà. Ha estat director de la Gran Enciclopèdia de REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Joan March Bennazar Maribel Gaspar Bennazar Moner. Toms I Mallorca (1992-2002), ha fet incursions temporals i II. 2017. Edició de M. Bennazar. Cabellos Manuel. Alemany Joan. Els grans ports de les Balears. en món de la gestió pública com a director general entra a La Platja de Palma. Edicions Documenta Balear. APB.2001 de Relacions Institucionals i de Presidència del Go- Ciutat 2016. Bibiloni Jordi. Història del tramvia elèctric. vern (1999-2003) i del Consell de Mallorca (2007- Lucena Martin, et alt. Guia d’arquitectura de Escartín Joana Maria. La ciutat amuntegada. 2011). La seva recerca s’ha centrat en la història Palma. 1999. Col·legi Arquitectes. Indústria del calçat, desenvolupament urbà i social, cultural i religiosa dels segles XIX i XX, temà- tica sobre la qual ha publicat diverses obres. És Reynés Guillem. Un estudiant d’arquitectura condicions de vida en la Palma contemporània professor d’Història de l’Educació Social en la UIB, Revisió: Pere Ferrer Guasp retrobat. Documenta Balear. 2015. (1840-1940). Edicions Documenta Balear. Palma de Mallorca, 2001, 398 pp. Ferrer Pere. Juan March. director de l’Arxiu Capitular de Mallorca i director Historiador, biògraf de Joan March i la seva època. Seguí Miquel. PROPUESTAS URBANÍSTICAS DE Edit. Zeta. 2008. de la Revista Lluc. Ha escrit diversos llibres sobre Joan March, així com GASPAR BENNAZAR. ha realitzat nombroses entrevistes periodístiques Gabriel Pere. El moviment obrer a Mallorca. http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/ sobre el tema. bsalArticles/index/assoc/BSAL_198/1v38p475. Editorial Lavinia. Barcelona 1973 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES dir/BSAL_1981v38p475.pdf Manera Carlos. Las cajas de ahorro y el Alomar Gabriel. La pena de muerte. Editorial crecimiento económico en Baleares 1880-2001. UIB Vértice. Barcelona REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB Molina Ramon y Antonia Morey. UIB. Ferrocarril, Bengoechea Soledad. Coord. Barcelona i la Cabrera Mercedes, Juan March (1880-1962) transformaciones económicas y especulación Setmana Tràgica, 1909 .Arrels i conseqüències. (2011). Evoluciones de los planes urbanístics urbanística: la Ciudad de Palma 1870-1940. IV MUHBA. Ajuntament de Barcelona. 2012. http://www.diariodemallorca.es/ Ferrer Pere, Joan March. L’home més misteriós del Congreso de Historia Universitaria. 2006. palma/2013/03/24/intentando-modernizar- Bisbal Llorenç. Guerra a la Guerra. Article en el món (2009). palma-plan-ribas-piera/834643.html Molina Ramon. UIB Coste del trabajo y coste de la Obrero Balear d 1909, citat a al llibre de Pere Ferrer Pere, Joan March. Els inicis d’un imperi vida como condicionantes del desarrollo industrial. Gabriel. Mosaic, Documental sobre Bennazar financer(1900-1924. Palma de Mallorca: Cort. Mallorca (1850-1936) http://arquitectobennazar.es/Aquitecto_ Fullana Pere. Antoni Maura y el maurisme a 2000) Bennazar/Mapas.html Mallorca. (1853-1925) Palma: Lleonard Muntaner, Gabriel Pere. A L’ENTORN DE JOAN MARCH “EN Editor. Blog sobre el Teatre Liric REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB VERGA”. Memòria Civil, núm. 49, Baleares, 7 desembre 1986. http://fotosantiguasdemallorca.blogspot.com. Sobre la Expo de 1910: Gabriel Pere. El moviment obrer a Mallorca. es/2011/05/el-antiguo-teatro-lirico-de-palma. http://fabian.balearweb.net/post/121285 Barcelona: Curial-Lavinia 1973. Ginard D. Coordinador. La casa del poble i el moviment obrer a Mallorca 1900-1936. Edit. html Sobre el túnel de la Plaça d’Espanya fins la murada Oliver M.S. El Caso Maura. Palma: Lleonard Lleonard Muntaner 2016. Sobre Miquel Ferrà i el port: Muntaner Editor, 1998. https://ultimahora.es/vips/quien-es- http://www.trensdemallorca.com/ Massot i Munaner Josep. Esglesia i Societat a la Marimon A, i Serra B. Eds. Diccionari de partits quien/2010/09/25/1462/francesc-llado-miquel- FFCCMallorca/port/port-presentacio.htm Mallorca del segle XX. Barcelona: Curial, 1976. polítics de les Illes Balears (1900-2008). Edita Lleonard Muntaner 2012. ferra-fue-una-persona-extremadamente- Sobre la història dels tramvies: Peñarrubia Isabel. Mallorca davant el centralisme. civica.html http://fotosantiguasdemallorca.blogspot.com. Barcelona: Editorial Curial. 1980. Antoni Marimon, pàg. 163 a La casa del poble i el moviment obrer a Mallorca 1900-1936. Edit. Sobre Lluís Nicolau d’Olwer es/2011/04/historia-de-los-tranvias-de-palma. Gambús Mercè, Coord. Campins i Gaudí: 124 http://opinion.informador.com.mx/ html Lleonard Muntaner 2016. 125 Pla Josep. Retrats de passaport. Ed. Destino. Ginard D. Coordinador. La casa del poble i el Guillem Forteza Opini%C3%83%C2%B3/el-cost-electoral-de-la- Barcelona 1970. moviment obrer a Mallorca 1900-1936. Edit. setmana-tragica.html. 2009. Lleonard Muntaner 2016. lidera el regionalisme Petita Biografia de Guillem Forteza: REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB Marimon A, i Serra B. Eds. Diccionari de partits http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20 polítics de les Illes Balears (1900-2008). Edita forteza%20-%20guillem.htm Sobre la Transmediterrànea Lleonard Muntaner.2012. http://vidamaritima.com/2017/03/petroleos- Sobre el “mascle ros”: porto-pi-el-buque-tanque-ophir-y-un-libro- Antoni Maimon. pag 163 a La casa del poble i https://ca.wikipedia.org/wiki/Foch_y_Fum extraordinario/ el moviment obrer a Mallorca 1900-1936. Edit. Revisió: Jaume Mayol Amengual Juan de Saridakis: Lleonard Muntaner 2016. http://centenariotrasmediterranea. Revisa el text, Jaume Mayol Amengual. Doctor en https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_ com/?lang=es Pla Josep. Retrats de passaport. Ed. Destino. Arquitectura amb la tesi doctoral L’arquitectura es- Saridakis Barcelona 1970. Sobre Los cisnes del Mediterráneo colar de Guillem Forteza. Ha participat en diferents http://vidamaritima.com/ universitats nacionals i internacionals: ETSAV i La Salle (Catalunya), IE School (Madrid), Cornell School Manifest de Primo de Rivera REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB of Architecture (Nova York), Accademia di Architet- https://es.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_ Libro sobre la Transmediterránea. tura di Mendrisio (Suïssa), UCD a Dublin (Irlanda). Primo_de_Rivera#El_golpe_de_Estado http://vidamaritima.com/2017/03/petroleos- Palma lluita Dirigeix l’estudi TEd’A arquitectes, des del que re- porto-pi-el-buque-tanque-ophir-y-un-libro- Sobre Joan March alitza projectes i pels que ha rebut alguns premis. per un benestar extraordinario/ http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20 A nivell local destacaria el premi a la millor vivenda social de march%20-%20ordinas.htm http://centenariotrasmediterranea. familiar, tant en l’edició 2011-2013 com en l’edició nivell europeu Sobre l’índex històric dels Diputats com/?lang=es 2014-2016. La seva obra ha estat exposada en di- http://www.congreso.es/portal/page/portal/ Sobre Los cisnes del Mediterraneo”: ferents ciutats d’arreu: Barcelona, Madrid, Lisboa, Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/ http://vidamaritima.com/ Berlín, etc. L’any passat varen formar part del Pa- velló Espanyol de la Biennal de Venècia, el qual va Revisió: Pere Salas Vives SDHistoDipu/SDIndHistDip? Manifest de Primo rebre el Lleó d’Or. Sobre la Casa del Poble https://es.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_ Doctor en Història Contemporània. Professor as- http://studylib.es/doc/6224365/casa-del- Primo_de_Rivera#El_golpe_de_Estado sociat del departament d’Història de la Universitat de les Illes Balears. Ha estudiat aspectes relacio- pueblo-de-palma-de-mallorca Sobre Joan March. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES nats amb el poder, l’administració local i la salut http://www.diariodemallorca.es/ http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20 Lucena Marti et. Alt.. Palma Guia d’arquitectura. pública a l’època contemporània. Entre les seves palma/2017/01/08/casa-pueblo- march%20-%20ordinas.htm COAIB 1999. publicacions destaquen: Guillem Cifre de Colonya. palma/1179265.html Sobre l’index històric dels Diputats Forteza Guillem. Els nostres renaixentistes i la Un sant que no anava a missa, El Gall editor 1999; http://www.congreso.es/portal/page/portal/ política d’un segle a Mallorca. Revista La nostra “Llibertat i /o dret a la vida. El resguard sanitari du- Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/ terra. 1933-34, volum 4. Institut d’Estudis Baleàrics rant el primer liberalisme” publicat Història Social; SDHistoDipu/SDIndHistDip? i El Gall editor. 2009. La lluita per la vida. Administració, medicina i re- Joan March Sobre la Casa del Poble. Forteza Guillem. L’esdevenidor de la nostra ciutat. forma sanitària (Mallorca 1820-1923) Gall Editor, conquesta http://studylib.es/doc/6224365/casa-del- La nostra terra. Revista 1933-34, volum 4. Institut 2014, conjuntament amb Isabel Moll, Joana M. pueblo-de-palma-de-mallorca d’Estudis Baleàrics i El Gall editor. 2009. Pujadas-Mora i Eva Canaleta. També ha estudiat Ciutat l’època actual amb una extensa obra titulada His- http://www.diariodemallorca.es/ Forteza Guillem. Pel ressorgiment polític de tòria de Pollença. Segle XX. Sa Nostra-Ajuntament palma/2017/01/08/casa-pueblo- Mallorca. 1931. Edició d’Hora Nova pel Consell de de Pollença, 2011. El seu darrer treball és Clara palma/1179265.html Mallorca. 2006. Hammerl, una dona de paraula, 2016. Sobre El dia. Gabriel Pere. El moviment obrer a Mallorca. Curial- Revisió: Pere Ferrer Guasp https://es.wikipedia.org/wiki/El_D%C3%ADa_ Lavinia. 1973. Barcelona. (Mallorca) REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Historiador, biògraf de Joan March i la seva època. Llull Anselm. El Mallorquinisme polític 1840- Ha escrit diversos llibres sobre Joan March, així com · Biografia resumida de Jordi Marti: https:// 1936. Volum 2. Del regionalisme al nacionalisme. MOLL BLANES, I. SALAS VIVES, P. PUJADAS ha realitzat nombroses entrevistes periodístiques ca.wikipedia.org/wiki/Foch_y_Fum Edicions catalanes de París. 1975 MORA, J. M. et al. (2014): La lluita per la vida. sobre el tema. Administració, medicina i reforma sanitària · Documental de 45 minuts sobre el mascle Ros: Mayol Jaume. L’arquitectura escolar de Guillem (Mallorca 1820-1923), Pollença, Gall Editor. https://www.youtube.com/watch?v=d9MLNkuChso Forteza Pinya. Edita LLeonard Muntaner i Institut REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES d’Estudis Baleàrics. 2011 Mir Roser y Maria del Carmen Fernández. “Sanidad Municipal. Fondo archivístico Benet Pons Moner Catalina i Pons Jordi. Gabriel Alomar. 2017. Cabrera Mercedes, Juan March (1880-1962) y Fàbregues: 1714-1930 Ayuntamiento de Palma”. (2011). Institut d’Estudis Baleàrics. Pujadas-Mora Joana Maria. Reforma sanitària Pla Xavier (ed). El mon d’ahir de Joan Estelrich. Ferrer Pere, Joan March. L’home més misteriós del y movimiento peuricultor en la lucha contra Universitat de València. 2015 món (2009). la mortalidad infantil en la Ciudad de Palma FERRER GUASP, Pere (2001). Juan March: los de Mallorca (siglos XIX y XX). Centre d’Estudis inicios de un imperio financiero, 1900-1924. Palma REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB Demogràfics – Universitat Autònoma de de Mallorca: Cort. Marimon Antoni. El cost electoral de la Setmana Barcelona. Gabriel Pere. A L’ENTORN DE JOAN MARCH “EN Tràgica: Salas Pere. La beneficència i l’assistència social VERGA”. Memòria Civil, núm. 49, Baleares, 7 http://dbalears.cat/actualitat/ a Mallorca en el marc de l’Estat liberal (1820- 126 desembre 1986. 1930). A “De la beneficència a l’estat del benestar. 127 Història dels serveis socials a Mallorca. Coordinat La dona Editorial Moll, Palma, pp, 39-63. La dona per Aina Pascual. Editat pel Consell de Mallorca. i la vida social COLOM, Antoni. J (2016). “La renovació educativa i el treball Departament de Benestar Social. IMAS. 2010. a Mallorca. 1880-1936”. Editat per Lleonard Verdaguer Mario. La ciudad desvanecida. a la ciutat Muntaner. Palma. a la ciutat Guillermo Canals Editor. Palma 2013. dels anys 20 DE MIGUEL, Domingo (1880): “Apuntes para una dels anys 20 Memoria sobre la importancia y necesidad de la REFÈRENCIES EN PÀGINES WEB educación de la mujer, su fomento y propagación con las luces del siglo II”, El Magisterio Balear, nº Esperanza de vida: Revisió: Joana Maria Escartín Revisió: Joana Maria Escartín 49, pp. 1-3. https://politica.elpais.com/politica/2015/02/26/ Revisa el text Joana Maria Escartín, Doctora en Revisa el text Joana Maria Escartín, Doctora en actualidad/1424969363_446948.html Història Econòmica. Professora Titular d’Universi- GALMÉS, Salvador (1987), La dida i altres Història Econòmica. Professora Titular d’Universi- narracions, Editorial Moll, Palma. Vaga general: tat d’Història i Institucions econòmiques a la UIB tat d’Història i Institucions econòmiques a la UIB https://es.wikipedia.org/wiki/Huelga_de_La_ (1996-2010). Ha investigat i publicat nombrosos GARAU y ESTRAÑY, Nadal (1914): Cartilla cívico (1996-2010). Ha investigat i publicat nombrosos Canadiense articles i llibres en torn el desenvolupament eco- moral para señoritas, La Esperança, Bassa Ramon articles i llibres en torn el desenvolupament eco- nòmic, la dona en el mercat de treball, processos i altres. L’ensenyament, panoràmica educativa nòmic, la dona en el mercat de treball, processos Patronat Obrer: d’emigració, condicions de vida i història industrial entre 1890 i 1975. Palma, recull gràfic. L’Abans. d’emigració, condicions de vida i història industrial http://www.patronatobrer.com/historia.html (segles XIX i XX). És Premi Ciutat de Palma d’Inves- Ajuntament de Palma. (segles XIX i XX). És Premi Ciutat de Palma d’Inves- Esperanza de vida en España a lo largo del siglo xx tigació 1992. GINARD, David. “Aurora Picornell. De la història al tigació 1992. https://w3.grupobbva.com/TLFU/dat/ símbol”. 2016. DT_2006_11.pdf REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES GRAÑA ZAPATA, Isabel. “Maria Mayol i el Foment REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES En Mallorca: Dialnet-La avanzada transicion de Cultura de la Dona”. Edicions Documenta demográfica en Mallorca AGUILÓ, Mariano (1903): Importancia de las casas- ALBERTÍ, Antònia i MOREY, Antònia (1986): “El cuna, Tip. de Felipe Guap, Palma. Balear. 2008 funcionament d’una possessió mallorquina en el Gripe Española: PASCUAL, Aina; LLABRÉS, Jaume (coord.). “Dones i primer terç del segle XIX: Son Vivot del Puig d’Inca, https://www.anfrix.com/2007/11/la-gripe- BATLLE i PRATS, Dolores (1875): “La madre de èpoques. Aproximació històrica al món de la dona Randa, nº20, pp. 5-45. espanola-de-1918-la-peor-pandemia-de-todos- familia. Algunas ideas sueltas sobre la misma”, El a les Illes Balears”. Palma: J. J. de Olañeta. (1999) los-tiempos/ Magisterio Balear, nº 33, pp. 1-3. ESCARTÍN BISBAL Joana Maria. El quefer ocult. Palma El mercat de treball de la dona a la Mallorca Llibre sobre Història dels Serveis Socials a Bibiloni Gabriel. Els carrers de Palma. Editat per ROIG, Mª Antònia (2007): “La primera escola contemporània (1870-1940). Edicions Documenta Mallorca: GB. 2012 normal femenina estatal de les Balears (1913- Balear. 2001 http://diari.uib.es/arxiu/Presentacion-del- BOSCH FIOL, Esperança, FERRER PÉREZ, Victòria 1931).” Tesi doctoral. libro-CD-De-la-beneficiencia-a.cid203193 A. (1997): El model de dona a la Secció Femenina. ESCARTÍN BISBAL, Joana Maria (2000): La Ciutat amuntegada. Indústria del calçat, Miquel Mas. Llums de tardor: Implantació a les Illes Balears (1939-1975), desenvolupament urbà i condicions de vida de la http://www.diariodemarratxi.com/el-escritor- Universitat de les Illes Balears, Palma. REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB classe treballadora a la Palma contemporània, marratxiner-miquel-mas-ferra-presenta-su- BOSCH FIOL, Esperança, FERRER PÉREZ, Roig Mª Antònia. Anàlisi d’un fracàs: l’Institut d’Es- 1840-1940, Documenta Balear edicions, Palma. ultima-novela-llums-de-tardor/ Victoria A. i RIERA Teresa, comp.: Una ciència tudis Superiors per a la Dona. UIB. GELABERT CANO, Antonio (1883): Memoria de las La fiesta del Pedal: no androcèntrica. Reflexions multidisciplinars, http://www.raco.cat/index.php/EducacioHisto- clases obreras, Imprenta de Juan Colomar. http://tools.yoolib.com/video/index. Universitat de les Illes Balears, Palma, pp. 11-26. ria/article/view/223024. php?user=memoirefilmiquedusud&filemedia_ BOSCH, Matías (1879): “Las escuelas de Palma” Miquel Porcel el pedagog que fa un viatge a Euro- GELABERT, M. i altres (1900): L’obra de palma. id=719&background=ffffff&pdf_ en: Almanaque Balear para el año 1880, pa a 1890. Cistelles, graneres i cordats, Sa Nostra/Conselleria type=external&url_css=&menu_ Establecimiento Tipográfico de Pedro José http://www.mecd.gob.es/dctm/revista-de-edu- de Comerç i Indústria del Govern Balear, Palma. left_visible=&menu_left_ Gelabert, Palma, pp. 165-170. cacion/doi/361144.pdf?documentId=0901e72b- GENOVARD, Bàrbara (1989): Tall de Dones, Institut type=&search=&lang=ca&url_ BOSCH, Matías (1882): “La primera enseñanza” 811d3cf0 d’Estudis Baleàrics, Palma, en concret, pp. 106- return=http%3A%2F%2Fwww. en: Almanaque Balear para el año 1883, Treball de la Dona 118. memoirefilmiquedusud. Establecimiento Tipográfico de Pedro José https://books.google.es/books?id=nXK5OKj- MANERA, Carles: Las islas del calzado: historia eu%2Fcollection%2F313-ca-la-fiesta-del-pedal Gelabert, Palma, pp. 186-190. QQaIC&pg=PA47&lpg=PA47&dq=el+trabajo+- económica del sector en Baleares (1200-2000) %2F%3Fn%3D10%26lang%3Dca&sid=nm5n8qn CANUT, María Luisa i AMORÓS, José Luis (2000): de+la+mujer+en+Palma+de+Mallorca+en+el+- Pascual, Aina; Llabrés, Jaume (coord.). Dones a les mvld3vf55jepscmv5m5&fullscreen=1 Maestras y Libros (1850-1912). La primera Normal siglo Illes: treball, esplai i ensenyament. (1895-1945). Velòdrom el Tirador: femenina de Baleares, Universitat de les Illes Escola Infantil Paula Torres, Carrer d’Amer 53. Palma: Impremta Politècnica. (1997) http://www.cihefe.es/ Balears/Institut Menorquí d’Estudis, Palma. http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/ SARASÚA, Carmen (1994): Criados, nodrizas cuadernosdefutbol/2017/01/el-veloz-sport- CAÑELLAS, Paula A. (1915): La cultura y la mujer, premsaForanaMallorca/index/assoc/ y amos. El servicio doméstico en la formación balear-decano-del-futbol-balear/ Imp. José Tous, Palma. Miramar_/1991_mes.dir/Miramar_1991_ del mercado de trabajo madrileño, 1758-1868, mes01_02_03_n0006.pdf CAPÓ VALLS DE PADRINAS, Juan (1909): “La Editorial Siglo XXI, Madrid. mujer”, El Magisterio Balear, pp. 354-355. María Mut i Mandilego. https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Mut_ CASANOVA, Julián (1991): La historia social y los REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB Mandilego historiadores, Ed. Crítica, Barcelona. Roig Mª Antonia. Anàlisi d’un fracàs: l’Institut Rosa Roig, o l’esperança esvaïda: COLOM, Antoni J. (1977): “Educació i cultura a la d’Estudis Superiors per a la Dona. UIB. http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/ Mallorca del segle XIX. L’Institut Balear”, en: AA.DD.: http://www.raco.cat/index.php/ pissarra/index/assoc/Pissarra/_2004_n0/117_ L’Educació a Mallorca (Aproximació històrica), EducacioHistoria/article/view/223024. 128 p035.dir/Pissarra_2004_n0117_p035.pdf 129 Miquel Porcel el pedagog que fa un viatge a PLA, Josep (1970). Retrats de passaport. Ed. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES https://ultimahora.es/vips/quien-es- Europa a 1890. Destino. Barcelona. Cabrera, Mercedes; Juan March (1880-1962). quien/2010/02/27/366/josep-darder-emili- http://www.mecd.gob.es/dctm/ VILLALONGA, J. I FERNÁNDEZ, R. (2016). El terme Marcial Pons Historia, Madrid, 2011 darder-tenia-una-curiosidad-intelectual- revista-de-educacion/doi/361144. insaciable.html de Palma. Evolució de la propietat i l’espai. Del Hoyo X. i Comoany A. : Palma 1920-1931 pdf?documentId=0901e72b811d3cf0 Volum I. ‘evolució de la ciutat a travès de la imatge. Institut Pere Gabriel sobre Joan March Treball de la Dona d’Estudis Balearics. 2008. http://www.fideus.com/Marc%20h%20-%20 https://books.google.es/books?id=nXK5OKj- memoria%20-%2001.htm REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB Ferrer Guasp, Pere. Joan March. L’home més QQaIC&pg=PA47&lpg=PA47&dq=el+trabajo+- 119 intel·lectuals castellans en defensa del català Libro sobre la Transmediterránea. misteriós del món Barcelona, Ediciones B, 2008. de+la+mujer+en+Palma+de+Mallorca+en+el+- http://www.pressreader.com/spain/la-vanguar http://vidamaritima.com/2017/03/petroleos- Gabriel Sirvent, Pere. A l’entorn de Joan March siglo dia/20150625/282501477277393 porto-pi-el-buque-tanque-ophir-y-un-libro- “en Verga”. Memoria Civil, núm. 49, Baleares, 7 Escola Infantil Paula Torres, Carrer d’Amer 53. extraordinario/ desembre 1986. Sobre Joan March i Caubet. http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/ http://www.canverga.com/recuerdoperenne/ http://centenariotrasmediterranea. Ginard Ferón, David (Cord.); La Casa del Poble i premsaForanaMallorca/index/assoc/ bunyola.pdf Miramar_/1991_mes.dir/Miramar_1991_ com/?lang=es el moviment obrera Mallorca 1900-1936. Palma, mes01_02_03_n0006.pdf Sobre Los cisnes del Mediterraneo”: Lleonard Muntaner ed. 2016. María Mut i Mandilego. http://vidamaritima.com/ González Calleja, Eduardo; La España de Primo de https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Mut_ Manifest de Primo: Rivera (La modernización autoritària 1923-1930) Madrid, Alianza Editorial, 2005. Mandilego https://es.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_ La ciutat Primo_de_Rivera#El_golpe_de_Estado Marimon, Antoni i Riutort i Serra Busquets, turística Sobre Joan March: Sebastià (Dirs.); Diccionari de partís polítics de http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20 les Illes Balears (1900-2008). Palma, Lleonard pren forma march%20-%20ordinas.htm Muntanerd ed. 2012 Joan March Sobre l’index històric dels Diputats: Marimón, Antoni; “Lucharemos con nuestras guanya la batalla http://www.congreso.es/portal/page/portal/ propias fuerzas”. La participació dels socialistes en Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/ el comicis municipals de febrer de 1922 a Palma. Revisió: Xavier Terrasa García política SDHistoDipu/SDIndHistDip? A Ginard Ferón, David (Cord.) La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca. Palma, Lleonard Llicenciat en Història i Postgrau en Didàctica del Sobre la Casa del Poble. Muntaner ed. 2017 Patrimoni amb el treball “Itineraris didàctics pel http://studylib.es/doc/6224365/casa-del- Centre històric de Palma” per la Universitat de pueblo-de-palma-de-mallorca Quetglas, Josep. Les arquitectures de la Casa del Poble de Palma. 1918-1924, Associació d’Idees, Barcelona. Ha estat assessor didàctic per National Revisió: Pere Ferrer Guasp http://www.diariodemallorca.es/ 2015 Trust a la vila romana de Chedworth (Regne Unit) i Historiador, biògraf de Joan March i la seva època. palma/2017/01/08/casa-pueblo- ha realitzat diverses tasques d’investigació històri- Ha escrit diversos llibres sobre Joan March, així com palma/1179265.html ca. És autor de diversos llibres sobre el patrimoni, ha realitzat nombroses entrevistes periodístiques Sobre El dia: REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB entre els quals podem destacar “El patrimonio des- sobre el tema. https://es.wikipedia.org/wiki/El_D%C3%ADa_ Dictadura de Primo de Rivera a les Balears aparecido de Palma”. Treballa a ARCA com a gestor (Mallorca) https://ca.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_ cultural. Primo_de_Rivera_a_les_Balears REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES: Pere Gabriel sobre March: http://www.fideus.com/Marc%20h%20-%20 Biografia de Jaume Garcia Obrado CABRERA, Mercedes (2011). “Juan March (1880- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES memoria%20-%2001.htm https://www.fideus.com/biografiesF%20-%20 1962)”. Alomar Gabriel. Elements de caracterització garcias%20-%20jaume.htm FERRER GUASP, Pere (2009). “Joan March. L’home urbanística a l’Eixampla de Palma. Revista La http://www.fideus.com/obrero%20balear%20 més misteriós del món”. Nostra Terra, pàgs. 6-10. 1935. Edició facsímil 5. El -%20jaume%20garcia.htm Gall Editor. FERRER GUASP, Pere (2001). “Juan March: los Inauguració de la Casa del Poble – Entrevista – inicios de un imperio financiero, 1900-1924”. Palma Barceló Bartomeu. Història del turisme a Mallorca. La dictadura Gran Fiesta Obrera de Mallorca: Cort. Treballs de la Societat Catalana de Geografia – de Primo de http://www.fideus.com/casa%20 Núm. 50 – Vol. XV GABRIEL, Pere (1986). A l’entorn de Joan March del%20poble%20-%201924%20%20 Rivera també Cabellos Manuel. La Platja de Palma, evolució “en Verga”. Memòria Civil, núm. 49, Baleares, 7 granfiestaobrera%20-%20EL%20DIA.htm desembre 1986. arriba a Palma històrica i planejament urbà. Edicions Documenta Gabriel Alomar a la inauguració de la Casa del Balear. 2017 GINARD, D. (2016). Coordinador. “La casa del Poble Dels Sants Oliver, Miquel, Cosecha periodística. poble i el moviment obrer a Mallorca 1900-1936”. http://www.fideus.com/casa%20 Recull d’articles a l’Almudaina. Imprenta Amengual Edit. Lleonard Muntaner. del%20poble%20-%201924%20%20 Revisió: Pep Vílchez Carreras y Muntaner. Palma, 1891. MARIMON, A. i SERRA, B. (2012) Eds. “Diccionari granfiestaobrera%20-%20EL%20DIA.htm Josep María de Vílchez Carreras (Pep Vílchez), Lli- Diez Francisco. Ciudad Jardín de Palma: Un de partits polítics de les Illes Balears (1900-2008)”. Esbucament de la Casa del Poble cenciat en Història. A treballat al servei d’Arxius i nombre impropio para una urbanización en la Edita Lleonard Muntaner. http://www.diariodemallorca.es/ Biblioteques de l’Ajuntament de Palma. Editor de costa de Mallorca a comienzos del siglo. MAIMON, Antoni (2016). pag 163 a “La casa del palma/2011/01/19/casa-pueblo-venta/637670. http://fideus.com i del blog calaixos (http://pep- http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/ poble i el moviment obrer a Mallorca 1900-1936”. html vilchezcarreras.blogspot.com.es/). Col·laboracions bsalArticles/archives/BSAL_198/8v44p307.dir/ Edit. Lleonard Muntaner. amb Diario de Mallorca, Ultima Hora i Balears i Nebot d’Emili Darder BSAL_1988v44p307.pdf 130 amb les revistes Unitat i l’Altra Mirada. 131 Roman Julia. Genesis y desarrollo històrico de REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES quien/2010/09/25/1462/francesc-llado-miquel- Font Alexandre. Alexandre Jaume Rosselló.( 1879- un barrio burgues del siglo XIX: del bosque Bagur i Mellinas, J. Menorca endins: el debat ferra-fue-una-persona-extremadamente- 1937). Edita Lleonard Muntaner. 2011. real del Castillo de Bellver al barrio del Terreno estatutari en la Segona República espanyola. civica.html Llull Anselm. El mallorquinisme polític, 1840-1936. de Palma. En Los Lugares de la Historia pag Col·lecció Petit Format. Institut Menorquí https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_ Edicions catalanes de Paris. 1975. 323. https://drive.google.com/file/d/1YPgu- d’Estudis, 2013 Ferr%C3%A0_i_Juan Massot i Muntaner Josep. Església i Societat a lZIlveTX2t2NMMDuKA4vWI3KkuJ/view Company A. Emili Darder Cantaves. El darrer batle Sobre Emili Darder la Mallorca del segle XX. Biblioteca de Cultura Parietti Antoni. El Turisme. El problema més gran i republicà de Palma. Ajuntament de Palma. 2008. http://www.fundacioemilidarder.cat/pagina. Catalana. Ed. Curial. 1975. més urgent per Mallorca. Revista La Nostra Terra, php?Cod_fam=1&Cod_sub=3 Rosselló Pere. Cultura i Literatura a Mallorca pàgs. 332-340. 1930. Edició facsímil 2. El Gall Del Hoyo X. i Company A. : Introducció de “Palma Sobre Bernat Jofre durant la Segona República. XXV Jornades Editor. 1931-36. Evolució de la ciutat a través de la imatge.” Institut d’Estudis Baleàrics. 2005. https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Jofre_ d’Estudis històrics Locals. Institut d’estudis Terrasa Xavier. Així era el Terreno. Imatges d’ahir. Roca baleàrics. 2006. Editorial Illa edicions. 2017. Font Alexandre. Alexandre Jaume Rosselló. (1879- 1937). Edita Lleonard Muntaner. 2011. Santacreu J.M. La Segona República. Solució Villalonga J y Fernandez R. El Terme de Palma. democràtica a la crisi de l’Estat Liberal. XXV Jaume Alexandre. Impresiones de un constituyente. Evolució de la propietat i l’espai. Volum I.Palma Jornades d’Estudis històrics Locals. Institut Editat per Lleonard Muntaner. Palma 2011. 2016 d’estudis baleàrics. 2006. Vives Antoni. El turisme, un fenomen social de la Llull Anselm. El mallorquinisme polític, 1840-1936. Palma modernitat del segle XX. L’Abans. Editorial Efdos. Edicions catalanes de Paris. 1975. immersa en REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB 2011. Massot i Muntaner Josep. Església i Societat a la Mallorca del segle XX. Biblioteca de Cultura la Segona A l’entorn de Joan March. Catalana. Ed. Curial. 1975. República https://www.fideus.com/Marc%20h%20-%20 REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB memoria%20-%2001.htm Peñarubia Isabel. El sufragi femení durant la Sobre Antoni Parietti. Segona República. XXV Jornades d’Estudis històrics Contra Joan March al Parlament espanyol https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Parietti_ Locals. Institut d’estudis baleàrics. 2006. http://www.congreso.es/est_sesiones/ el dia 14 Coll Revisió: Arnau Company i Mates de juny de 1932. Santacreu J.M. La Segona República. Solució Sobre el Terreno, pàgina de l’AVV. Arnau Company i Mates (Sant Joan, 1964). Doctor democràtica a la crisi de l’Estat Liberal. XXV Sobre la prensa republicana en Mallorca durante la http://www.elterreno.info/articles/litoral.php en història contemporània i màster en Periodisme Jornades d’Estudis històrics Locals. Institut Segunda República i Comunicació per la Universitat de les Illes Balears. Documental de 1931. Elaboració i exportació d’estudis baleàrics. 2006. Arnau Company Matas i Sebastià Serra Busquets d’ensaïmades del Forn de Sa Plaça a Barcelona. Les línies d’investigació han estat la història dels https://idus.us.es/xmlui/bitstream/ Serra Sebastià. De la dictadura de Primo de Rivera mitjans de comunicació a les Illes Balears, especi- Arxiu del So i l’imatge del Consell de Mallorca. handle/11441/61290/Sebastia%20 a la Segona República. XXV Jornades d’Estudis alment la premsa escrita, i el període de la Segona http://www.memoirefilmiquedusud.eu/ Serra%20y%20Arnau%20Company. històrics Locals. Institut d’estudis baleàrics. 2006. República i la Guerra Civil a Mallorca. És professor collection/320-ca-la-elaboracion-de-la- pdf?sequence=1&isAllowed=y Simó Guillem. Notes per a una història del projecte associat de l’àrea d’Història Contemporània de la ensaimada-en-mallorca/?n=12&lang=ca La situació econòmica. 1931-36, segons Bartomeu d’Estatut d’Autonomia de les Illes de 1931. A la UIB i professor d’institut des del 2003. És coautor, Barceló. Sobre Ferran Alzamora Gomà revista Randa nº 3. Sobre la República i la Guerra amb Xavier del Hoyo, dels 4 llibres de fotografies https://www.fideus.com/memoria%203%20 http://possessionsdepalma. Civil a Mallorca. comentades “Palma. L’evolució de la ciutat a través -%20economia.htm net/index.php?option=com_ de la imatge” -editats per l’Institut d’Estudis Baleà- content&view=article&id=387&Itemid=15 rics- i d’una biografia del batle republicà de Palma, La situació de la dona a Ciutat. REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB Emili Darder Cànaves. http://www.iefc.cat/documentacio/galeria-la- Sobre la proclamació de la Repùblica mirada-dels-nostres-avis/pages/ACM-3-10-cast. https://ultimahora.es/noticias/ php REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES local/2011/04/14/37720/palma-la-segunda- Sobre Miquel Ferrà L’arribada capital-espanola-en-proclamar-en-1931-la- CABRERA, Mercedes (2011). “Juan March (1880- https://ultimahora.es/vips/quien-es- republica.html 1962)” quien/2010/09/25/1462/francesc-llado-miquel- de la República http://www.diariodemallorca.es/ Cirer, Joan Carles. Aproximación a la ideologia ferra-fue-una-persona-extremadamente- a Ciutat palma/2015/02/01/burguesia-proclamacion-ii- econòmica del General Franco a través de una civica.html republica-palma/995939.html entrevista mantenida en 1934. https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_ Declaració del Rey davant la derrota electoral. Company Arnau. Emili Darder Canaves. El darrer Ferr%C3%A0_i_Juan http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/ batle republicà de Palma. Ajuntament de Palma. Sobre Emili Darder hemeroteca/madrid/abc/1931/04/17/003.htm 2008. Revisió: Alexandre Font Jaume http://www.fundacioemilidarder.cat/pagina. Joel Bagur. Sobre la posició de Menorca en el 31. Company Arnau i Serra Sebastià, coordinació. La php?Cod_fam=1&Cod_sub=3 Revisa el text Alexandre Font Jaume. Llicenciat en https://www.nuvol.com/entrevistes/joel- Segona República. XXV Jornades d’Estudis Històrics Dret i Doctor en Filologia Clàssica per la UB i cate- Sobre Bernat Jofre bagur-la-identitat-balear-ve-construida-des- Locals, Palma, del 22 al 24 de novembre de 2006. dràtic de llatí d’Institut. Està especialitzat en la pre- https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Jofre_ del-govern-balear-i-els-seus-mitjans/ sència de Roma i del món clàssic a Mallorca, sobre Company Arnau. Entorn a la historiografia sobre Roca la qual ha publicat diversos llibres, com “Les Illes a Sobre Ignasi Ferretjans la Segona República a Mallorca: un estat de la les Fonts clàssiques” o “Una vila romana al Pla de http://www.fideus.com/ignasi_ferretjans_ qüestió. IEB. Palma 2007. Mallorca”. sanjuan%20-%20memoria.htm Del Hoyo X. i Company A.: Introducció de “Palma És nét d’Alexandre Jaume i el millor coneixedor de Sobre Miquel Ferrà 1931-36. Evolució de la ciutat a través de la 132 la seva biografia. https://ultimahora.es/vips/quien-es- imatge.” Institut d’Estudis Baleàrics. 2005. 133 Palma “Missatge als Mallorquins”: La Nostra Terra, maig php?Cod_fam=1&Cod_sub=3 abans del del 1936, pàg. 197 Sobre Bernat Jofre cop d’Estat Oliver Araujo, Joan: “Las elecciones del Frente https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Jofre_Roca Popular en Baleares”. Palma”. Cuadernos de la Sobre la Revolució d’Octubre del 34 Facultad de Derecho núm. 13, 1986. https://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_ Payne, Stanley G.: “El camino al 18 de julio : la de_1934 erosión de la democracia en España (diciembre de Les dones entren en política. Aurora Picornell i Maria Revisió: Joan Mas Quetglas 1935-julio de 1936)”. Madrid: Espasa, 2016. Plaza Joan Mas Quetglas va néixer a Establiments (Palma) Peñarrubia i Marquès, Isabel: “Moviment feminista http://www.dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=290 el 1965. És autor dels assaigs Història de la ciutat i sufragi a Mallorca (segle XX)”. Quaderns d’Història de Palma (1998), Els mallorquins de Franco (2003), Contemporània de les Balears, núm. 57. Palma, de la guia Palma amb bicicleta i de la novel·la L’illa Documenta Balear, 2008. sense memòria (2012), premi Vila de Lloseta. Rosselló, Pere: “Cultura i Literatura a Mallorca durant la Segona República”. XXV jornades d’estudis històrics locals. Palma: IEB, 2006. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Santacreu, J.M. “La Segona República. Solució CABRERA, Mercedes: “Juan March (1880-1962)”. democràtica a la crisi de l’Estat liberal”. XXV Madrid: Marcial Pons, 2011 jornades d’estudis històrics locals. Palma: IEB, Capellà Toni: “Palma 1930 -1936. Residents, 2006. immigrants i refugiats”. Escrit inèdit. 2017 Valles, M.: “Churchill preparó en Mallorca la guerra Cirer, Joan Carles: “Aproximación a la ideología secreta contra Hitler”. Diari de Mallorca, 21-01- económica del general Franco a través de una 2018. entrevista mantenida en 1934”. HAOL, núm. 18 (Invierno, 2009), 105-115 REFERÈNCIES EN PÀGINES WEB Company, Arnau: “Emili Darder Canaves. El darrer batle republicà de Palma” Palma: Ajuntament de Sobre l’entorn de Joan March. Palma, 2008. https://www.fideus.com/Marc%20h%20-%20 memoria%20-%2001.htm Company, Arnau i Serra, Sebastià, coordinació: “La Segona República”. XXV Jornades d’Estudis Contra Joan March al Parlament espanyol Històrics Locals, Palma, del 22 al 24 de novembre http://www.congreso.es/est_sesiones/ el dia 14 de 2006 ; de juny de 1932. Company, Arnau: “Entorn a la historiografia sobre Sobre el personatge de Joan March la Segona República a Mallorca: un estat de la http://www.canverga.com/elpersonaje.pdf qüestió”. Palma, IEB, 2007. Sobre la prensa republicana en Mallorca durante la Del Hoyo, X. i Company, A.: Introducció de “Palma Segunda República 1931-36. Evolució de la ciutat a través de la Arnau Company Matas i Sebastià Serra Busquets imatge”. Palma, IEB, 2005. https://idus.us.es/xmlui/bitstream/ handle/11441/61290/Sebastia%20 Ferrer, Pere: “Joan March : el hombre más Serra%20y%20Arnau%20Company. misterioso del mundo”. Barcelona, Zeta, 2010 pdf?sequence=1&isAllowed=y Font Jaume, Alexandre: “Alexandre Jaume Rosselló. La situació econòmica. 1931-36, segons Bartomeu ( 1879-1937)”. Palma: Lleonard Muntaner, 2011. Barceló. Ginard David: “Aurora Picornell (1912-1937) : de https://www.fideus.com/memoria%203%20 la història al símbol”. Palma, Documenta Balear, -%20economia.htm 2016. La situació de la dona a Ciutat. Llull, Anselm: “El mallorquinisme polític (1840- http://www.iefc.cat/documentacio/galeria-la- 1936) : del regionalisme al nacionalisme”. Edicions mirada-dels-nostres-avis/pages/ACM-3-10-cast. catalanes de Paris, 1975. php Marimon, Antoni: Les eleccions del bloc Sobre Miquel Ferrà assembleista. Randa, número 77 pàgines 117-130. https://ultimahora.es/vips/quien-es- Mas Quetglas, Joan: “Història de la ciutat de quien/2010/09/25/1462/francesc-llado-miquel- Palma”. Mallorca : Moll, 1998. ferra-fue-una-persona-extremadamente- Mas Quetglas, Joan: “Días de fúria”. Diario de civica.html Mallorca 9-07-2006 https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_ Massot i Muntaner, Josep: “Església i Societat a la Ferr%C3%A0_i_Juan Mallorca del segle XX”. Barcelona, Curial, 1977. Sobre Emili Darder 134 http://www.fundacioemilidarder.cat/pagina. 135

PALMA XXI és una entitat ciutadana sense ànim de lucre, independent i oberta. Un observatori sobre el passat, el present i el futur de la ciutat des del qual reflexionar i dissenyar el futur de Palma. Un dels projectes que realitza la nostra entitat és La Biografia de Palma. Un llibre colectiu amb la col.laboració dels millors especialistes sobre la història de la nostra Ciutat, obert a la participació de tots els palmesans. Ara presentam la segona part, la ciutat moderna, de 1900 a 1936. Consulta aquest llibre a la nostra pàgina web www.palmaxxi.com