Municipis De L'alt Urgell

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE REVISIÓ DELS SÒLS NO SOSTENIBLES DE L’ALT PIRINEU

Document III. MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ

b. Memòries específiques i fitxes proposta

Municipis de l’Alt Urgell

Aprovació inicial Juliol de 2019

Juliol de 2019

Municipis de l’Alt Urgell

Sistema urbà de la Seu d’Urgell 1. Arsèguel 2. Josa i Tuixén 3. La Seu d’Urgell

Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu Aprovació inicial III. MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ · B. MEMÒRIES ESPECÍFIQUES I FITXES PROPOSTA · MUNICIPIS DE L’ALT URGELL | 1

Juliol de 2019

Sistema urbà de la Seu d’Urgell. Habitatges principals necessaris en 2026, Sistema urbà de la Seu d’Urgell habitatges totals acabats entre 2002 i 2018, i població, 2018

Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran. Estratègies de desenvolupament i altres determinacions

Sistema urbà de la Seu d’Urgell. Estratègies de desenvolupament assenyalades pel Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Departament de Territori i Sostenibilitat, Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori.

territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTPAPiA) identifica i assenyala l’estratègia de desenvolupament urbanístic corresponent a 62 nuclis, dels quals la de creixement potenciat només a la Seu d’Urgell i la de creixement moderat a Alàs i Cerc, Noves de Segre, el Pla de Sant Tirs i Tuixén. L’estratègia de creixement de reequilibri l’assigna a 13 nuclis i la de millora i compleció als 44 nuclis que conformen la resta.També, identifica dues àrees especialitzades, les corresponents al polígon industrial de Montferrer i a la Farga de Moles, respectivament, ambdues vinculades a l'activitat econòmica. El municipis objecte del present Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu (PDURSNS_AP) que no es troben adaptats al PTPAPiA són: Arsèguel, Josa i Tuixén, i la Seu d’Urgell. Per al sistema urbà de la Seu d’Urgell, el Pla territorial estableix les estratègies següents: . Potenciar la capitalitat de la Seu i el funcionament integrat d’aquesta amb els municipis veïns. . Augmentar la vitalitat de les nombroses valls laterals, tot concentrant el creixement en els nuclis principals. . Conservar el patrimoni edificat existent, tot promovent les activitats rurals que poden ajudar a mantenir-lo.

Sistema urbà de la Seu d’Urgell. Dinàmica de la construcció. Habitatges acabats, 2002-2018 250

200 Alàs i Cerc Arsèguel Ca va Estamariu 150 Josa i Tuixén

Montferrer i Castel lbó El Pont de Bar Ribera d'Urgell et 100 La Seu d'Urgel l

les Valls d'Aguilar

Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques Les Valls del Vali ra

(antecessor de l’actual de Territori i Sostenibilitat), Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran. La Vansa i Fórnols 50

El sistema urbà de la Seu d’Urgell es compon dels 12 municipis següents: la Seu d’Urgell –que és la polaritat al voltant de la qual s’articula el sistema–,Alàs i Cerc, Arsèguel, Cava, Estamariu, Josa i Tuixén, Montferrer i 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Castellbó, el Pont de Bar, Ribera d’Urgellet, les Valls d’Aguilar, les Valls de Valira, i la Vansa i Fórnols. El Pla Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Departament de Territori i Sostenibilitat, Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori.

Juliol de 2019

Municipi d’Arsèguel. Àrea urbana, potencial del planejament urbanístic, 1. Arsèguel extensió admissible i diferència entre les dues darreres variables (A) Área urbana (1) Superficie sòl d'extensió (E) Extensió urbana admissible Diferencia existent (ha) (ha) (ha) entre el PTPiAP i el Assentament urbà Sòl Superfície Sòl urbà Total % Estratègia (2) Superfície % planejament urbanitzable vigent (ha) Arsèguel 3,32 0,00 0,00 0,00 0 Reequilibri 1,00 30 1,00

Pont d'Arsèguel 0,49 0,00 2,08 2,08 426 Millora i compleció _ _ _

A: Àrea urbana existent en la data d’aprovació del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (2006) segons el criteri d’aquest darrer E: Extensió admissible segons l’estratègia de desenvo lupament assenyalada pel Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran 1: Potencial del planejament urbanístic general vigent en 2006 segons l’estat de desenvolupament 2: P er al càlcul de l’extensió admissible en aplicació de l’estratègia de creixement moderat, es fa servir la fórmula següent: 30

E = · A · f �� 100 A les superfícies de càlcul iguals o inferiors a 50 ha, el factor de correcció f es calcula de la manera següent: 18 + A - 0,005 · A² f = A + 5 El factor f pren el valor d’1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 ha i el valor de 2,43 per a superfícies de càlcul iguals oinferiors a 4 ha Font: Elaboració pròpia.

En el període 2002-2018, el municipi d'Arsèguel ha perdut 23 habitants (el -21% respecte de la població del municipi i el -1,6% de l’increment de la del sistema urbà) i la variació del parc d’habitatges total ha estat positiva en un nombre de 2 (0,1% del sistema urbà). Aquestes dades indiquen que en aquest municipi no hi ha demanda d'habitatges. Municipi d’Arsèguel. Població, 2018 El Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran (CPAPiA) considera el municipi dins la Unitat de paisatge Cadí. Aquest document determina uns objectius de qualitat, entre els quals el que les noves implantacions no han de distorsionar els nuclis tradicionals, ni els escenaris que els envolten. L'inclou dins els nuclis encimbellats dalt d'un

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Arsèguel. Àrea urbana existent en la data d’aprovació del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (en vermell)

El municipi d’Arsèguel, amb una superfície de 10,6 km2, se situa al nord-est de la comarca de l’Alt Urgell, a la part baixa de la serra del Cadí, i limita al nord-oest amb el Pont de Bar; al nord-est, amb Estamariu; a l’oest, amb Alàs i Cerc; i al sud, amb Cava. Es tracta d’un municipi petit (el de dimensió més reduïda de la comarca), on la topografia accidentada ha estat un condicionant per a la implantació d’assentaments. La població es reparteix en dos nuclis: Arsèguel i el Pont d’Arsèguel. El terme ha perdut 23 habitants des de 2000 i compta actualment amb 85 habitants, 61 dels quals (el 72%) a Arsèguel, que n'és la capital, i 24 (el 28%), al Pont d’Arsèguel. Pel que fa a l’habitatge, n’hi ha 128 en total al municipi, dels quals només 41 (el 32%) estan ocupats, 62 (el 48%) són de segona residència i 25 (el 20%) estan buits. D’acord amb aquestes dades, es conclou que és un municipi sense demanda d’habitatges per a creixement endogen i amb romanent d’habitatges buits sobre el total. El sector econòmic principal és el de serveis. Estratègia territorial de desenvolupament dels assentaments urbans El Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran assenyala l’estratègia de creixement de reequilibri al nucli històric d’Arsèguel, de manera que permet que es consolidi la previsió de creixement del planejament urbanístic municipal. Al Pont d’Arsèguel, li assigna l’estratègia de millora i compleció pel fet que aquest nucli d’escassa dimensió no té capacitat per estructurar desenvolupaments en extensió. Tot i així, és en aquest nucli del Pont d’Arsèguel on se situen els dos sectors de sòl urbanitzable previstos pel planejament general urbanístic vigent.

Dels dos nuclis, el d'Arsèguel no té cap sòl sense desenvolupar i, per tant, no és objecte del present PDURSNS_AP. Font: Elaboració pròpia.

Juliol de 2019

El Pont d’Arsèguel. Àrea urbana existent en la data d’aprovació del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran caràcter normatiu, bé per fer canvis de qualificacions, sense que s’hagi fet cap reflexió global sobre les (en vermell) i àmbits de desenvolupament previstos pel planejament general urbanístic vigent (en groc) necessitats del municipi ni d’adaptació al planejament territorial vigent. Al nucli d’Arsèguel, les Normes subsidiàries delimiten un polígon d’actuació urbanística (UA1), el qual té com a finalitat resoldre les necessitats d’aparcament i zones verdes del lloc, tot obtenint-los per cessió. Aquest polígon d’actuació ja ha estat executat i edificat. Al Pont d’Arsèguel, les Normes subsidiàries preveuen dos sectors en sòl urbanitzable que encara no s’han desenvolupat: el SAU-1, per a activitat econòmica, i el SAU-2, d’ús residencial. D’acord amb el certificat urbanístic emès per l’Ajuntament de data 3 d’abril de 2019, cap dels sectors del municipi s’han desenvolupat. Legislació sectorial D’acord amb l’informe de l’Agència catalana de l’aigua (ACA) de 12 de novembre de 2018, el sector SAU-2 podria tenir afeccions en relació amb la inundabilitat. D’acord amb l’informe de l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de data 28 de juliol de 2019, no hi ha risc geològic aparent. Anàlisi dels assentaments urbans Arsèguel El nucli d'Arsèguel, amb 61 habitants, s'emplaça a dalt d'un petit promontori del serrat de la Bada que domina el riu d'Arsèguel. S'hi accedeix per la carretera LV-4052, que fineix al poble. Morfològicament, el poble es caracteritza per carrers estrets a l'entorn del turó, que creen un teixit orgànic d'origen medival. El PTPAPiA li assenyala l’estratègia de creixement de reequilibri. D’acord amb aquesta estratègia, el planejament Font: Elaboració pròpia. urbanístic municipal corresponent ha de fer les previsions de sòl necessàries per satisfer la demanda d’habitatges i llocs de treball que resulta de les circumstàncies demogràfiques i laborals del nucli o àrea urbana, i del municipi. turó, dels quals, al capítol 13, objectiu de qualitat paisatgística 1, textualment, diu que es diferencien per estar El CPAPiA l'inclou dins els nuclis encimbellats dalt d'un turó. assentats a dalt de petits turons o cims que en condicionen la fesomia i on normalment destaca el campanar El planejament no preveu cap sector urbanitzable i la única unitat d'actuació en sòl urbà no consolidat ja ha estat situat al capdamunt del turó. Són fàcilment visibles i sovint formen part de l’imaginari col·lectiu de la població de desenvolupada, i, per tant , el nucli no és objecte del present PDURSNS_AP. l’Alt Pirineu i Aran. El Pont d’Arsèguel A tal efecte, el CPAPiA estableix un seguit de criteris, entre els quals destaquen els següents, que es transcriuen literalment: El nucli del Pont d’Arsèguel, amb 24 habitants, compta amb unes poques edificacions que es van assentar a l’entorn de la cruïlla de les carreteres N260 amb la LV-4052, de manera dispersa i sense cap estructura urbana. Criteri 1.7. Promoure una configuració d’acord amb els nuclis amb fesomia singular (nuclis en mitja vessant, en vall tancada i envoltats de prats, conreus o feixes; nuclis en fons de vall, envoltats de prats i amb presència de El PTPAPIA li assigna l’estratègia de millora i compleció, l’objectiu de la qual, d’acord amb l’article 3.10, apartat 1, bosc de ribera; nuclis encimbellats dalt d’un turó; i nuclis a la solana i sota paret de pedra), definits a l’objectiu de de les Normes d’ordenació territorial, és la recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic qualitat paisatgística 1 (veure capítol 13), i evitar l’aparició de teixits discontinus que fragmentin el paisatge i la mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, activitats professionals desconcentrades i imatge de conjunt urbà. segona residencia de reutilització i serveis turístics de petita escala. Criteri 2.22. Localitzar les noves implantacions de polígons d’activitat econòmica en àrees de creixement amb D’acord amb l’estratègia assenyalada, els plans d’ordenació urbanística municipal poden determinar, mitjançant la continuïtat amb les trames urbanes o de polígons ja existents i evitar la formació de façanes amb una exposició delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà d’aquestes àrees, petites extensions encaminades a la compleció de visual directa a les vies de comunicació per tal d’impedir l’efecte carretera-aparador. Evitar-ne la dispersió en el l’assentament, la regularització de la franja perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element territori, combinant la maximització de l’accessibilitat amb la minimització de l’alteració en l’estructura del paisatge. d’activitat econòmica o equipament. Els petits creixements seran suficients per a atendre les necessitats internes del nucli Planejament urbanístic municipal vigent A més, d’acord amb l’apartat 2 del mateix article suara esmentat, els plans d’ordenació urbanística municipal La figura de planejament urbanístic municipal vigent són les Normes subsidiàries de planejament, aprovades corresponents s’han de centrar en el manteniment, la reconstrucció i la millora de les trames urbanes existents, definitivament en data de 23 de juliol de 1996 i publicades al DOGC en data 9 de setembre de 1996. amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc. Tot i que les Normes subsidiàries no inclouen ni un pla d'etapes ni un programa d'actuació que fixin terminis per El planejament urbanístic municipal vigent va delimitar dos sectors en sòl urbanitzable: el sector SAU-1, destinat a als sectors, atès que han passat 22 anys des de l’aprovació definitiva i la publicació, i que, a partir dels vuit anys, l’activitat econòmica del municipi a prop de la carretera N-260, i el sector SAU-2, d’ús residencial. ja se’n podia efectuar una revisió, s’entén que els terminis d’execució dels sectors s’han superat a bastament ,i per tant, el present PDURSNS_AP considera adequat revisar-lo en relació amb la sostenibilitat i l’adequació al El SAU-1 no se situa de manera contígua respecte dels sòls urbans consolidats del nucli del Pont d'Arsèguel i, planejament territorial. atès l'ús industrial que té, podria assimilar-se a una àrea especialitzada, tot i que el PTPAPiA el grafia com a part integrant del nucli. De l’anàlisi del planejament vigent, es desprèn que les Normes subsidiàries no s’han adaptat a les determinacions del PTPAPiA. Les cinc modificacions de planejament general posteriors corresponen a canvis puntuals, bé de Per altra part, el PTPAPiA recomana a tots els municipis que qualifiquin sòl per a ús hoteler o equipament turístic de superfície igual o superior a una hectàrea i ubicat en un emplaçament de suficient interès per a l’activitat del

Juliol de 2019

El Pont d’Arsèguel. Dades del planejament general urbanístic vigent i capacitat d’acollida de l’habitatge, 2019 Superfície Densitat Edif. bruta Sostre Habitatges (u.) Àmbits de gestió i de planejament derivat m2 Htg/ha m2st/m2 m2 Tipologia Existents No executats

SAU-1 Sòl apte per urbanitzar 1 11.555 0,35 4.044 actv. econ. SAU-2 Sòl apte per urbanitzar 2 9.216 10 0,22 2.028 Unif Filera 10 Total 20.771 6.072 0 10 Total d'habitatges previstos al planejament vigent 10 Font: Elaboració pròpia.

sector. També, recomana potenciar la qualificació de sòl per a usos turístics per damunt dels estàndards en aquells nuclis als quals se’ls assenyala l’estratègia de canvi d’ús i reforma, en les àrees especialitzades no totalment consolidades i en els nuclis situats a l’entorn d’estacions de muntanya o altres recursos turístics de primer ordre (Normes d’ordenació territorial, article 3.14, apartat 3). El sector SAU-2 s’ubica entre dos agregats aïllats que componen el sòl urbà consolidat existent amb l’objectiu de relligar-los. Els terrenys on se situa tenen, en la major part, pendents superiors al 20%. Aquest sector SAU-2, amb una superfície de 0,9 ha, té un potencial de 2.028m2 de sostre (amb una edificabilitat de 0,22m2st/m2s) i 10 habitatges (que corresponen a una densitat de 10 htg/ha), amb una tipologia unifamiliar en filera, que implica un estàndard de 202 m2st/htg, en coherència amb el model tipològic adoptat. Aquest sector implica un creixement del 188% sobre la l'àrea urbana existent, molt per sobre del que admet l'estratègia assenyalada pel planejament territorial vigent i, per tant, és objecte del present PDURSNS_AP. En resum, el creixement potencial del planejament general urbanístic vigent supera l’extensió admissible per l’estratègia assenyalada pel PTPAPiA i, per tant, els sectorsSAU-1 i SAU-2 són objecte d’actuació per part del present PDURSNS_AP per tal de garantir la sostenibilitat d’aquests sòls.

Juliol de 2019

FOTOGRAFIA AÈRIA GENERAL AFECTACIONS SECTORIALS INFORMACIÓ GENERAL Comarca: Alt Urgell Municipi: Arsèguel - Pont d'Arsèguel Planejament NSb Data aprovació 23/07/1996

Codi municipal SAU-1 Pont d’Arsèguel Descripció Id. sector 25032-1PPU Tipus de Activitat econòmica desenvolupament Classificació Sòl Urbanitzable del sòl Superfície (ha) 1,16 Activitat económica (ha) Residencial (ha) Índex d'edificabilitat bruta 0,35 Densitat (htg/ha): Nombre d'habitatges Sostre activitat econòmica (m2: 4.044 Sostre residencial (m2):

Pla parcial: Data: (DOGC) Data de termini d'execució: Estat de desenvolupament: Edificació Urbanització Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i l'Aran Data: 06/09/2006 Estratègies de desenvolupament, nuclis Pendents Protecció especial Zona Molt alt Risc de transport de Millora i compleció Alt mercaderies histórics i les seves extensions superiors 20% i/o PEIN / xn2000 inundable Mig Baix perilloses Estratègies de les àrees especialitzades Directrius dels plans directors Nom Data Determinacions: - Observacions

Model urbanístic - Compacitat (htg/ha): <20 20 a 50 > 50 Continuitat: % fora de la zona d'influència de l'àrea urbana existent 0 - Percentatge dins de zona amb pendent superior al 20%: 14,0 Dades d'afectacions sectorials - Criteris ambientals Percentatge dins de protecció especial dels plans territorials 3,0 parcials i/o zona PEIN / XN2000 - Riscos naturals Percentatge dins de zona inundable (zona de flux preferent) 0,0 - Riscos tecnològics Risc de transport de mercaderies perilloses (infraestructures) 0 Risc químic 0 Sector lliure d'afectacions (percentatge) 85 PDU de revisió dels sòls no sostenibles de l'Alt Pirineu

SAU-1 Pont d’Arsèguel

Fitxa - 1

PLA TERRITORIAL PARCIAL TOPOGRÀFIC 1:50.000 ó PLA DIRECTOR URBANÍSTIC Juliol de 2019 ANÀLISI MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA El sector SAU-1 d’activitat econòmica, destinat a usos de magatzems i petites indústries, se situa en la cruïlla entre les carreteres N-260 i LV-4052, molt a prop del nucli del Pont d’Arsèguel, però separat d’aquest pel riu Segre i a una cota més baixa. El sector es disposa sobre una plataforma plana situada al voltant de 10m per sota de la rasant de la carretera N-260, amb la finalitat de minimitzar-ne l’impacte visual des d’aquesta, d’acord amb el criteri que s’explica al document de la Memòria de les Normes subsidiàries de planejament vigents. El sector té una superfície d’1,16 ha i un índex d’edificabilitat de 0,35 m2st/m2s, que correspon a un potencial de construcció de 4.404 m2 de sostre. El sistema de gestió previst per les Normes subsidiàries és el de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. Estat de desenvolupament D’acord amb el certificat urbanístic de l’Ajuntament de data 3 d’abril de 2019, el sector no s’ha desenvolupat. Les Normes subsidiàries no preveuen cap període d’execució per al sector. No obstant això, es considera que el període de desenvolupament del sector ha caducat, atès que la revisió de les Normes subsidiàries és possible un cop passats vuit anys des de la data d’aprovació. Criteris territorials i urbanístics El PTPAPiA preveu que, al sistema urbà de la Seu d’Urgell, siguin aquesta polaritat i el nucli de Montferrer les localitzacions on es pugui acollir el major potencial de creixement i, també, que el creixement per a activitat econòmica es concreti al polígon industrial de Montferrer (Capítol 5. El sistema d’assentaments urbans). Altrament, el PTPAPiA recomana a tots els municipis que qualifiquin sòl per a ús hoteler o equipament turístic de superfície igual o superior a una hectàrea i ubicat en un emplaçament de suficient interès per a l’activitat del sector. També, recomana potenciar la qualificació de sòl per a usos turístics, per damunt dels estàndards, en aquells nuclis per als quals s’assenyala l’estratègia de canvis d’ús i reforma, en les àrees especialitzades no totalment consolidades i en els nuclis situats a l’entorn d’estacions de muntanya o altres recursos turístics de primer ordre. (Normes d’ordenació territorial, article 3.14, apartat 3) El PTPAPiA disposa que, en els espais oberts, el planejament urbanístic ha de protegir els sòls que els estructuren en termes d’eficiència, sostenibilitat i qualitat de vida, i, en concret, fa referència als que fan de franja protectora dels corredors fluvials i zones humides (Capítol 4. El sistema d’espais oberts i Normes d’ordenació territorial, article 2, apartat 1). Criteris paisatgístics El Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran inclou el municipi dins la unitat de paisatge Plana de l’Urgellet. El criteri 2.22 estableix que s’han de localitzar les noves implantacions de polígons d’activitat econòmica en àrees de creixement en continuïtat amb les trames urbanes o polígons ja existents i, així, evitar la formació de façanes amb una exposició visual directa a les vies de comunicació per tal d’impedir l’efecte carretera-aparador. Criteris sectorials La carretera N-260 té una afectació per risc de transport de mercaderies perilloses amb el grau de perillositat alt d’acord amb el Mapa de protecció civil de Catalunya. Per tant, la proximitat a aquest risc s’han de tenir en compte en la implantació de nous usos o elements vulnerables. Conclusions El PTPAPiA considera que els creixements industrials del sistema urbà s’han de situar a l’indret previst pel propi document i que cal potenciar els usos d’activitat lligats a els usos turístics en àmbits amb una superfície igual o superior a una hectàrea. Si bé el sector no té contigüitat amb el sòl urbà consolidat, el PTPAPiA el grafia dins la categoria dels nuclis històrics i les seves extensions, cosa que fa que, a efectes del present PDURSNS_AP, s’ha d’entendre que es un creixement en continuïtat amb la trama existent. El sector té una dimensió 1,16 ha, que s’ajusta a la determinació mínima establerta pel PTPAPiA. Altrament, la dinàmica poblacional del municipi és decreixent i no es preveu una demanda de llocs de treball per a activitats de petites indústries a curt termini. Pel que fa a l'accessibilitat, cal dir que no és la més idònia per a un polígon industrial, atès que l'accés es produeix en un revolt de la carretera amb pendent. Les mateixes Normes subsidiàries justifiquen l’emplaçament del sector per la posició deprimida respecte de la carretera, de manera que s’evita l’impacte paisatgístic des de la via de comunicació més important i, per tant, l’efecte carretera-aparador. El sector permet la continuïtat dels espais oberts al llarg del riu, atès que no arriba a la llera. En resum, tot i el pas dels anys, l'àmbit no s'ha desenvolupat per la manca de demanda i, consegüentment, s’estima que cal reconsiderar el sector. Per tot això, es conclou que, al sector SAU-1 Pont d’Arsèguel, cal fer una actuació de modificació, consistent en CADASTRE TOPOGRÀFIC 1:5.000 o PLANEJAMENT ampliar els usos a activitats de caràcter turístic, sempre i quan les afeccions per riscos no ho impedeixin. PROPOSTA Es proposa la directriu per al planejament general urbanístic d’ampliar els usos del sector SAU-1 Pont d’Arsèguel amb activitats terciàries i, especialment, turístiques, sempre i quan no hi hagi afeccions per riscos per transport de mercaderies perilloses. El desenvolupament de l’àmbit queda subjecte a la revisió o modificació prèvia del planejament general urbanístic vigent per tal d’adaptar-lo al present PDURSNS_AP. FOTOGRAFIA AÈRIA GENERAL AFECTACIONS SECTORIALS INFORMACIÓ GENERAL Comarca: Alt Urgell Municipi: Arsèguel - Pont d'Arsèguel Planejament NSb Data aprovació 23/07/1996

Codi municipal SAU-2 Pont d’Arsèguel Descripció Id. sector 25032-2PPU Tipus de Residencial desenvolupament Classificació Sòl Urbanitzable del sòl Superfície (ha) 0,92 Activitat económica (ha) Residencial (ha) Índex d'edificabilitat bruta Densitat (htg/ha): Nombre d'habitatges 10 Sostre activitat econòmica (m2: 0 Sostre residencial (m2): 2.028

Model urbanístic - Compacitat (htg/ha): <20 X 20 a 50 > 50 Continuitat: % fora de la zona d'influència de l'àrea urbana existent 0 - Percentatge dins de zona amb pendent superior al 20%: 70,0 Dades d'afectacions sectorials - Criteris ambientals Percentatge dins de protecció especial dels plans territorials 0,0 parcials i/o zona PEIN / XN2000 - Riscos naturals Percentatge dins de zona inundable (zona de flux preferent) 0,0 - Riscos tecnològics Risc de transport de mercaderies perilloses (infraestructures) 0 Risc químic 0 Sector lliure d'afectacions (percentatge) 30 PDU de revisió dels sòls no sostenibles de l'Alt Pirineu

SAU-2 Pont d’Arsèguel

Fitxa - 2

PLA TERRITORIAL PARCIAL TOPOGRÀFIC 1:50.000 ó PLA DIRECTOR URBANÍSTIC Juliol de 2019 ANÀLISI MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA El sector SAU-2 d’ús residencial, se situa entre les dues parts de què consta el sòl urbà consolidat del Pont d’Arsèguel. El sector té una superfície de 0,9 ha, que duplica la superfície dels dos petits àmbits urbans del nucli i es destina a la construcció de 10 habitatges unifamiliars en filera. El sistema de gestió previst per les Normes subsidiàries és el de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. Estat de desenvolupament D’acord amb el certificat urbanístic de l’Ajuntament de data 3 d’abril de 2019, el sector no s’ha desenvolupat. Les Normes subsidiàries no preveuen cap període d’execució per al sector. No obstant això, es considera que el període de desenvolupament del sector ha caducat, atès que la revisió de les Normes subsidiàries és possible un cop passats vuit anys des de la data d’aprovació. Criteris territorials i urbanístics El PTPAPIA assenyala al Pont d’Arsèguel l’estratègia de millora i compleció. L’objectiu d’aquesta és la recuperació i millora del nucli com a patrimoni urbanístic mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, activitats professionals desconcentrades, segona residencia de reutilització i serveis turístics de petita escala (Normes d’ordenació territorial, article 3.10, apartat 1). D’acord amb l’estratègia assignada pel PTPAPiA, el planejament urbanístic municipal pot determinar, mitjançant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà d’aquestes àrees, petites extensions encaminades a la compleció de l’assentament, la regularització de la franja perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element d’activitat econòmica o equipament. Els petits creixements són suficients per atendre les necessitats internes del nucli. Per tant, el sector no s’hi ajusta, atès que és un creixement més gran que el propi nucli i no aporta nous usos que representin un increment de la complexitat, sinó que, ben al contrari, s’assimila més a un teixit especialitzat residencial en el territori, que contradiu els criteris i objectius de la planificació territorial i la sostenibilitat urbanística. D’acord amb l’estratègia assenyalada pel PTPAPiA, el planejament urbanístic municipal corresponent s’ha de centrar en el manteniment, la reconstrucció i la millora de les trames urbanes existents, amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc (Normes d’ordenació territorial, article 3.10, apartat 2). Per tant, s’ha de plantejar el canvi de la tipologia edificatòria de manera que permeti mantenir les característiques del nucli existent amb una ordenació orgànica. Per altra banda, gran part del sector (més del 60% de la superfície) té un pendent superior al 20%. Criteris sectorials D’acord amb l’informe de l’ACA de 12 de novembre de 2018, el sector podria tenir una afecció en relació amb la inundabilitat respecte del torrent de la Fenella. Criteris paisatgístics D’acord amb el PTPAPiA, les noves trames urbanes de les àrees d’extensió i de reforma urbana s’han d’adequar a les condicions topogràfiques de l’espai on s’ubiquin i, sense perjudici de les solucions concretes d’ordenació adequades en cada cas, han d’establir relacions de continuïtat i harmonia formal amb les trames existents, i cal extremar aquest principi en els nuclis que, per la pròpia visibilitat, són components significatius del paisatge (Normes d’ordenació territorial, article 3.14). El CPAPiA inclou el municipi dins la unitat de paisatge Cadí i estableix uns objectius de qualitat, entre els quals, que les noves implantacions no han de distorsionar els nuclis tradicionals ni els escenaris de l’entorn, i que s’han d’estudiar les tipologies arquitectòniques i estructures urbanes de cadascun dels nuclis de població i assentaments amb poblament dispers per poder adaptar les normes urbanístiques que es derivin de les diverses figures legals del planejament en els sistemes d’assentaments al caràcter de les construccions preexistents d’arrel històrica (Capítol 14, Criteri 1.1) Conclusions El municipi d’Arsèguel ha perdut 23 habitants (el 21%) des de 2000 i no s’ha construït gairebé cap nou habitatge. Això confirma que municipi no té cap dinàmica immobiliària i es considera que les previsions de creixement demogràfic estan garantides, amb escreix, amb el sòl urbà disponible. També, caldria la reducció de l’àmbit del sector per raons d’adequació topogràfica, tot excloent els sòls amb pendent superior al 20% i els sotmesos a les afeccions que es puguin derivar de l’estudi d’inundabilitat per tal de fer compatible la proposta amb l’establert a la legislació sectorial d’aigües. Per altra banda, l’àmbit edificable resultant s’ha de situar a l’entorn d’un o dels dos subàmbits residencials existents i s’han de mantenir els estàndards d’aprofitament i de cessió de sistemes. El model de cases en filera no es propi d’aquests petits agregats de caràcter rural, cosa per la qual, també, s’ha de plantejar el canvi de la tipologia edificatòria per una que permeti mantenir les característiques del nucli existent amb una ordenació orgànica, d'acord amb els criteris del Catàleg de paisatge i del PTPAPiA. Finalment, també caldria, per tal d’augmentar la complexitat dels assentaments i donar compliment a la CADASTRE TOPOGRÀFIC 1:5.000 o PLANEJAMENT determinació de fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans d’acord amb el PTPAPiA (Normes d’ordenació PROPOSTA territorial, article 3.2, lletra g), una actuació de millora i introduir l’ús turístic o d’altres activitats. Es proposa la directriu per al planejament general urbanístic consistent en reduir l’àmbit, tot excloent els sòls amb pendent superior al 20% i els Per tot això, atès que el nombre d’habitatges del nucli del Pont d’Arsèguel és tan reduït i per tal de mantenir el sotmesos a les afeccions que es puguin derivar de l’estudi d’inundabilitat, per tal de fer compatible la proposta amb l’establert a la legislació criteri de l’estratègia de millora i compleció prevista pel PTPAPiA, es proposa una actuació de modificació. sectorial d’aigües. L’àmbit edificable resultant s’ha de situar a l’entorn d’un o dels dos subàmbits residencials existents. Per altra banda, es recomana ampliar els usos i mantenir les tipologies edificatòries pròpies del nucli existent. Les possibles afeccions per inundabilitat s’han d’estudiar en el marc del planejament de desenvolupament. El desenvolupament de l’àmbit queda subjecte a la revisió o modificació prèvia del planejament general urbanístic vigent per tal d’adaptar-lo al present PDURSNS_AP. Juliol de 2019

2. Josa i Tuixén Municipi de Josa i Tuixén. Àrea urbana, potencial del planejament urbanístic, extensió admissible i diferència entre les dues darreres variables (A) Área urbana (1) Superficie sòl d'extensió (E) Extensió urbana admissible Diferencia existent (ha) (ha) (ha) entre el PTPiAP i el Assentament urbà Superfície Sòl urbà Sòl urbanitzable Total (%) Estratègia (2) Superfície (%) planejament vigent(ha) Josa de Cadí 2,10 0,00 0,00 0,00 0 Millora i compleció Tuixén 6,83 1,59 1,57 3,16 46 Moderat 4,10 60 0,93

A: Àrea urbana existent en la data d’aprovació del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (2006) segons el criteri d’aquest darrer E: Extensió admissible segons l’estratègia de desenvolupament assenyalada pel Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran 1: Potencial del planej ament urbanístic general vigent en 2006 segons l’estat de desenvolupament 2: Per al càlcul de l’extensió admissible en aplicació de l’estratègia de creixement moderat, es fa servir la fórmula següent: 30

El PTPAPiA assigna l’estratègia de millora i compleció al nucli de Josa de Cadí, el qual és troba a l’interior del Parc natural del Cadí-Moixeró i, per aquest motiu, en té condicionat el creixement. El planejament urbanístic municipal defineix el límit del sòl urbà sense delimitar cap sòl d’extensió, cosa per la qual aquest nucli no és Municipi de Josa i Tuixén. Població, 2018 objecte d’actuació per part del present PDURSNS_AP. Assentament urbà habitants D’acord amb el PTPAPiA, l’estimació de les necessitats d’habitatge per al sistema urbà de la Seu d'Urgell en 2026 Josa de Cadí 23 seria de 2.156 habitatges principals. Altrament, la construcció d’habitatges en el període 2002-2018 ha estat de Tuixent 95 1.539 habitatges totals (un 71% dels principals estimats), mentre que la població ha crescut en 1.430 persones

Total població 118 Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Josa de Cadí. Àrea urbana existent en la data d’aprovació del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (en vermell)

Josa i Tuixén és un municipi amb una superfície de 61,16 km2 que s'emplaça a llevant de la comarca de l’Alt Urgell i al vessant meridional de la Serra del Cadí. El municipi limita al nord amb Cava, de l’Alt Urgell; al nord-est, amb Montellà i Martinet, de la Cerdanya; a l’est, amb Gisclareny, Gósol i Saldes, del Berguedà; al sud, amb la Pedra i la Coma, del Solsonès; i a l’oest, amb la Vansa i Fórnols, de l’Alt Urgell. Es tracta d’un territori amb topografia accidentada, amb dos nuclis: Tuixén, situat a 1.206 m d’altitud, i Josa de Cadí, a 1.431 m. Entre ambdós hi ha una distància d'aproximadament 7 km per la carretera C-563. El municipi es caracteritza per tenir dues valls generades per dos rius, el de Josa i el de la Mola, que, a partir de l’aiguabarreig sota el nucli de Tuixén, formen el riu de la Vansa. La majoria del terrenys del municipi tenen pendents superiors al 20% i nomes a l'entorn de Tuixén es troba una petita plana agrícola. Des de 2000, la població del municipi ha disminuït en 51 habitants (l’equivalent al 30% de la població inicial) i compta actualment amb 118 habitants, dels quals 95 (el 80%), a Tuixén, que n'és la capital, i 23 (el 20%), a Josa de Cadí. El municipi compta amb 239 habitatges, dels quals 65 (el 27%) són principals; 141 (el 59%), secundaris; i 33 (el 14%), buits. El sector econòmic principal és el de serveis. Estratègia territorial de desenvolupament dels assentaments urbans El Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran inclou Josa i Tuixén al sistema urbà de la Seu d’Urgell, i reconeix a Tuixén el paper territorial de nucli estructurant que ha de fer la prestació de serveis al propi entorn immediat com a petit centre d’un territori amb escassa accessibilitat. Al nucli de Tuixén, el PTPAPiA li assenyala l’estratègia de creixement moderat, que admet una extensió màxima del 30% en relació amb la superfície de l’àrea urbana existent, ajustada amb un factor de correcció per tractar-se Font: Elaboració pròpia.. d’un nucli d’escassa dimensió.

Juliol de 2019

Tuixén. Àrea urbana existent en la data d’aprovació del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran present PDURSNS_AP considera adequat revisar-los en relació amb la sostenibilitat i l’adequació al planejament (en vermell) i àmbits de desenvolupament previstos pel planejament general urbanístic vigent (en groc i en blanc) territorial. Legislació sectorial D’acord amb l’informe de l’ACA de 12 de novembre de 2018, no hi ha afecció a l'escala de treball del present PDURSNS_AP. D’acord amb l’informe de l’ICGC de 28 de juliol de 2019, no hi ha risc aparent. Anàlisi dels assentaments urbans Josa Vist que el nucli de Josa no presenta cap mena de proposta de sòls d’extensió urbana, no s’ha inclòs perquè es considera que no es objecte d’actuació per part del present PDURSNS_AP. Tuixén El nucli de Tuixén s'emplaça sobre un turonet a la vall on es troben es rius de Josa i de la Mola. S'hi accedeix per dues carreteres: la C-462, que va de la Seu d'Urgell a Solsona, i la C-563, provinent de Saldes. És un nucli encimbellat que es caracteritza per un teixit orgànic, amb carrers estrets i poca inclinació, i amb una barreja d’edificacions antigues, amb façanes de pedra, i de noves, arrebossades i pintades. El PTPAPiA li assenyala l’estratègia de creixement moderat per tractar-se d'un nucli estructurant que, per les condicions de sòl i de connectivitat, pot tenir un creixement proporcionat a la pròpia realitat física. En concret, admet un creixement màxim del 30%, majorat segons els coeficient de correcció fins al 60%. Els àmbits previstos pel planejament general urbanístic comporten un creixement del nucli urbà per sota del potencial admissible per part del planejament territorial i no s’observa que els sòls d’extensió tinguin afeccions en relació amb els altres criteris establerts pel present PDURSNS_AP, cosa per la qual no han de ser objecte d'actuacions d'extinció. Font: Elaboració pròpia..

(un 10%). En el període 2002-2018, Josa i Tuixén ha perdut 51 habitants (el -30% respecte de la població del municipi i el -3,5% de l’increment de la del sistema urbà) i la variació del parc d’habitatges total ha estat positiva en un nombre de 17 (l’1,1% del sistema urbà). Aquestes dades indiquen que no hi ha demanda d'habitatges endògena sinó de segona residència. El Catàleg de paisatge de l'Alt Pirineu i Aran reparteix el municipi dins de dues unitats de paisatge: el nucli de Josa, l'inclou a la del Cadí, i el de Tuixén, a la de la Vansa. A l’anàlisi dels objectius de qualitat del paisatge, reflexiona sobre el canvi de model productiu que es produeix i les necessitats de garantir-ne el manteniment de la qualitat paisatgística existent. Planejament urbanístic municipal vigent El planejament urbanístic municipal vigent són les Normes subsidiàries de planejament, aprovades el 2 de juliol de 2003 i publicades el 15 de gener de 2004. Preveuen una vigència indefinida i només s’haurien de revisar si les magnituds demogràfiques, d’ocupació o altres de significatives s’alteressin substancialment. S'han aprovat cinc modificacions de planejament general, de les quals cal esmentar el document de modificació que afecta el nucli de Tuixén, amb data d’aprovació de 19 de maig de 2011, que planteja cinc modificacions puntuals amb l’bjecte, entre altres, d’ajustar el límit del sector urbanitzable 1- Camí de Fité i canviar l’instrument de planejament derivat de la UA3, que passa a pla de millora urbana per tal de canviar les condicions d’ordenació amb un model més integrat amb el teixit urbanístic tradicional. De l’anàlisi del planejament vigent es desprèn que les Normes subsidiàries no s’han adaptat a les determinacions del PTPAPiA. Les modificacions de planejament general posteriors corresponen a canvis puntuals, bé de caràcter normatiu, bé per modificar de qualificacions, sense que s’hagi fet cap reflexió global sobre les necessitats del municipi ni d’adaptació a la planificació territorial. Per tant, tot i que les Normes subsidiàries no inclouen ni un pla d'etapes ni un programa d'actuació que fixin terminis per al desenvolupament dels sectors ni per a la revisió, atès que han passat 15 anys des de l’aprovació definitiva, s’entén que els terminis d’execució dels sectors i polígons s’han superat a bastament i, per tant, el

Juliol de 2019

El planejament general urbanístic té delimitats dos polígons d’actuació, un pla de millora urbana i un sector en sòl urbanitzable. Els polígons i sectors urbans se situen en contigüitat als sòls urbans consolidats, amb intensitats similars a les existents. Tanmateix, la dinàmica demogràfica (-51 habitants) i de construcció d’habitatge (17 habitatges nous) dels darrers anys (2002-2018) demostren que les previsions de creixement són molt elevades respecte de la realitat social. La poca dinàmica urbanística del municipi després de l’aprovació de les Normes subsidiàries vigents ha estat relacionada amb accions de millora i compleció del nucli, sense que s'hagi desenvolupat cap creixement previst pel planejament general urbanístic. Per tant, continua havent-hi un potencial de 101 nous habitatges (un 42% sobre els existents) en els polígons i sectors no desenvolupats del nucli de Tuixén. D’acord amb el PTPAPiA, el planejament general urbanístic ha de tenir unes estratègies de desenvolupament per tal que el creixement per extensió es produeixi de manera gradual i contínua respecte de l’assentament existent i es mantingui una proporcionalitat entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea urbana consolidada. (Normes d’ordenació territorial, article 3.13). Per això, es considera necessària una actuació de modificació, consistent en establir la condició que es desenvolupin primer els sòls urbans no consolidats abans que s'iniciï el desenvolupament dels sòls urbanitzables. Per altra banda, tal com ja es va fer en la modificació de les Normes subsidiàries esmentada que afecta el PMU-1, per tal de donar compliment a l’estratègia de millora i compleció assenyalada pel PTPAPiA, es recomana una actuació de millora consistent en el canvi de la tipologia de l’edificació que permeti mantenir les característiques del nucli existent amb una ordenació orgànica. En aquest sentit, el CPAiA l'inclou dins els nuclis encimbellats dalt d'un turó que, textualment, es diferencien per estar assentats a dalt de petits turons o cims que en condicionen la fesomia i on normalment destaca el campanar situat al capdamunt del turó. Són fàcilment visibles i sovint formen part de l’imaginari col·lectiu de la població de l’Alt Pirineu i Aran. (Capítol 13, Objectiu de qualitat paisatgística 1) A tal efecte, el CPAPiA estableix un seguit de criteris, entre els quals hi ha els següents: Criteri 1.8. Evitar les extensions urbanes que modifiquin figures, perfils i escenaris urbans tradicionals. Criteri 1.10. Els nuclis amb fesomia singular definits en l’objectiu de qualitat paisatgística 1 (veure capítol 13) mostren estructures i perfils característics, perceptibles des de determinades àrees i recorreguts, els quals constitueixen fites paisatgístiques que tenen una relació directa amb els respectius fons escènics. En aquests casos el desenvolupament urbà tant de rehabilitació com de nova obra ha de respectar aquests perfils o imatges i impedir, a través del planejament urbanístic, l’aparició d’elements volumètrics que els desfigurin.

Tuixén. Dades del planejament general urbanístic vigent i capacitat d’acollida de l’habitatge, 2019 Superfície Densitat Edif. bruta Sostre Habitatges (u.) Àmbits de gestió i de planejament derivat m2 Htg/ha m2st/m2 m2 Tipologia Existents No executats

UA-1 Tuixén 7.550 0,6 4.530 unifamiliar 13 UA-2 Tuixén 2.880 x unifamiliar 12 PMU1 (antiga UA-3) 7.680 29 0,54 4.147 unif /plurif 22 Sector 1 Camí del Fité 15.723 35 0,45 7.075 unif /plurif 54 Total 33.833 15.753 0 101 Total d'habitatges previstos al planejament vigent 101 (x) sense dades Font: Elaboració pròpia.

En resum, es tracta d’un municipi sense demanda d’habitatges per creixement endogen, amb una petita demanda, bàsicament , per a segona residència, amb un petit romanent d’habitatges buits sobre el total i amb unes previsions del planejament general urbanístic sobredimensionades, i, per tant, el sector S1 Can Fité de Tuixén és objecte d'actuació per part del present PDURSNS_AP.

Juliol de 2019

FOTOGRAFIA AÈRIA GENERAL AFECTACIONS SECTORIALS INFORMACIÓ GENERAL Comarca: Alt Urgell Municipi: Josa i Tuixén - Tuixén Planejament NSb Data aprovació 30/10/2002

Codi municipal Sector 1 Can Fité Descripció Id. sector 25910-1PPU Tipus de Residencial desenvolupament Classificació Sòl Urbanitzable del sòl Superfície (ha) 1,57 Activitat económica (ha) Residencial (ha) Índex d'edificabilitat bruta 1,45 Densitat (htg/ha): 35 Nombre d'habitatges 54 Sostre activitat econòmica (m2: 0 Sostre residencial (m2): 7.075

Pla parcial: Data: (DOGC) Data de termini d'execució: Estat de desenvolupament: Edificació Urbanització Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i l'Aran Data: 06/09/2006 Estratègies de desenvolupament, nuclis Pendents Protecció especial Zona Molt alt Risc de transport de Creixement moderat Alt mercaderies histórics i les seves extensions superiors 20% i/o PEIN / xn2000 inundable Mig Baix perilloses Estratègies de les àrees especialitzades Directrius dels plans directors Nom Data Determinacions: - Observacions

Model urbanístic - Compacitat (htg/ha): <20 20 a 50 X > 50 Continuitat: % fora de la zona d'influència de l'àrea urbana existent 0 - Percentatge dins de zona amb pendent superior al 20%: 16,0 Dades d'afectacions sectorials - Criteris ambientals Percentatge dins de protecció especial dels plans territorials 0,0 parcials i/o zona PEIN / XN2000 - Riscos naturals Percentatge dins de zona inundable (zona de flux preferent) 0,0 - Riscos tecnològics Risc de transport de mercaderies perilloses (infraestructures) 0 Risc químic 0 Sector lliure d'afectacions (percentatge) 84 PDU de revisió dels sòls no sostenibles de l'Alt Pirineu

Sector 1 Can Fité

Fitxa - 3

PLA TERRITORIAL PARCIAL TOPOGRÀFIC 1:50.000 ó PLA DIRECTOR URBANÍSTIC Juliol de 2019 ANÀLISI MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA El sector S1 Can Fité, d’ús residencial, se situa a l’est del nucli de Tuixén i tanca la petita fondalada on s’ubiquen les unitats d’actuació 1 i 2 previstes per les Normes subsidiàries. Els terrenys tenen un pendent en sentit d’est a oest, amb un desnivell acumulat de 25 m. El planejament urbanístic vigent preveu una ordenació de vial en anella i edificacions aïllades amb usos residencials unifamiliars, en filera, plurifamiliars i hoteler. Els paràmetres bàsics són de 0,45 m2st/m2s i 35 htg/ha, 105 de zones verdes i 4% d’equipaments. El sistema d’actuació triat és el de reparcel·lació en la modalitat de compensació. Les edificacions aïllades estan regulades segons la zona d’edificació unifamiliar aïllada (clau 2.4) i la resta, segons volumetria especifica, la qual no té altra regulació per part de les Normes subsidiàries que la fixació del nombre de plantes en PB+2, de l’alçada reguladora màxima (ARM) en 10,50 m i l’ocupació en un 40%. Estat de desenvolupament Les Normes subsidiàries no preveuen cap agenda o programa per als sectors, ni tampoc cap període a partir del qual se’n pot fer la revisió, llevat del cas que hi hagi canvis de magnituds demogràfiques, d’ocupació o altres significatives s’alteressin substancialment. Atès el termini de 16 anys transcorregut des de l’aprovació definitiva de les Normes subsidiàries, es considera que el sector es troba fora del període de desenvolupament. Tant això com l'aprovació en 2006 del PTPAPiA vigent, que estableix unes estratègies per als nuclis urbans, justifiquen la revisió de la sostenibilitat del sector. Criteris territorials i urbanístics El PTPAPiA l’estratègia de creixement moderat, que admet una extensió màxima del 30% en relació amb la superfície de l’àrea urbana existent, ajustada amb un factor de correcció per tractar-se d’un nucli d’escassa dimensió. Un dels objectius del PTPAPiA és moderar el consum de sòl i alentir la classificació de sòl urbanitzable residencial destinat a segona residència (Capítol 3. Objectius). Una altra de les determinacions del PTPAPiA és que el planejament general urbanístic ha de tenir unes estratègies de desenvolupament per tal que el creixement per extensió es produeixi de manera gradual i contínua respecte de l’assentament existent i es mantingui una proporcionalitat entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea urbana consolidada. (Normes d’ordenació territorial, article 3.13). Criteris paisatgístics El PTPAPiA, per a les àrees d’extensió i de reforma urbana, determina que les noves trames han d’establir relacions de continuïtat i harmonia formal amb les trames existents, i que cal extremar aquest principi en els nuclis que, per la pròpia visibilitat, són components significatius del paisatge (Normes d’ordenació territorial, article 3.14). El CPAPiA inclou el municipi dins la unitat de paisatge la Vansa. Determina uns objectius de qualitat, entre els quals, que les noves implantacions no han de distorsionar els nuclis tradicionals ni els escenaris del propi entorn, i que s’han d’estudiar les tipologies arquitectòniques i estructures urbanes de cadascun dels nuclis de població i poblament dispers per poder adaptar les normes urbanístiques que es derivin de les diverses figures legals del planejament en els sistemes d’assentaments al caràcter de les construccions preexistents d’arrel històrica (Capítol 14, Criteri 1.1) Criteris sectorials No es detecten afeccions sectorials amb la informació disponible a l'escala de treball d'aquest document. Conclusions El creixement previst pel planejament urbanístic vigent al nucli de Tuixén s’ajusta a l’extensió màxima admissible d’acord amb l’estratègia assenyalada pel PTPAPiA. Tanmateix, les dinàmiques demogràfiques són negatives i les de creixement de la construcció, mínimes. Per altra banda, només en els àmbits de sòl urbà no consolidat, hi ha un potencial de 47 habitatges, sense tenir en compte els solars en sòl urbà consolidat, que al ritme que s’ha construït en les dues darreres dècades, comporta un termini de desenvolupament de 40 anys. En aquest sentit, i d'acord amb els criteris del PTPAPiA esmentats, es considera necessari establir l'obligació de desenvolupar primer el sòl urbà no consolidat abans de desenvolupar el sòl urbanitzable. Per això, es proposa una actuació de modificació.

Un altre punt a tenir en compte és el de les característiques urbanes del nucli de Tuixén, que es basa en una ordenació mixta de cases aïllades entre mitgeres i de cases amb eres (cases amb pati), a les quals no s’ajusten els models previstos en el pla parcial d’edificacions en filera, aïllada, etc. Per això, s’ha d’estudiar el canvi de la tipologia d’edificació a una que permeti mantenir les característiques del nucli existent amb una ordenació orgànica, tot evitant la conformació d’urbanitzacions suburbanes d’habitatges unifamiliars aïllats. Per tot això es proposa una actuació de modificació. CADASTRE TOPOGRÀFIC 1:5.000 o PLANEJAMENT PROPOSTA Es proposa la determinació de condicionar el desenvolupament del sector S1 Can Fité a la urbanització prèvia dels àmbits de sòl urbà no consolidat UA-1, UA-2 i PMU-1 de Tuixén. També, es proposa la recomanació de canvi del model urbà del sector, el qual, quan es desenvolupi, ha d’adaptar les tipologies edificatòries a les pròpies del nucli rural on s’implanta i incloure un estudi paisatgístic. El desenvolupament de l’àmbit queda subjecte a la prèvia revisió o modificació del planejament general urbanístic per tal d’adaptar-lo al present PDURSNS_AP. Juliol de 2019

3. La Seu d’Urgell Municipi de la Seu d’Urgell. Àrea urbana, potencial del planejament urbanístic, extensió admissible i diferència entre les dues darreres variables

(A) Área urbana (1) Superficie sòl d'extensió (E) Extensió urbana admissible Diferencia entre el existent (ha) (ha) (ha) PTPiAP i el Assentament urbà Sòl planejament Superfície Sòl urbà Total % Estratègia (2) Superfície (%) urbanitzable vigent(ha)

La Seu d'Urgell 149,62 10,08 99,03 109,11 73 Potenciat 149,62 100% 40,51

A: Àrea urbana existent en la data d’aprovació del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (2006) segons el criteri d’aquest darrer

E: Extensió admissible segons l’estratègia de desenvolupament assenyalada pel Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran 1: Potencial del planejament urbanístic general vigent en 2006 segons l’estat de desenvolupament

Font: Elaboració pròpia.

de creixement, no tant sòls del sistema urbà, sinó de tot l’àmbit funcional territorial de l’Alt Pirineu i Aran, per consolidar-ne la posició dins la xarxa de ciutats mitjanes de Catalunya.

Assenyala a la Seu d’Urgell l’estratègia de creixement potenciat, ateses les condicions de connectivitat i aptitud Municipi de la Seu d’Urgell. Població, 2018 del sòl per al creixement en extensió. També, estableix referències específiques per a la determinació de les previsions de sòl d’extensió. D’altra banda, assenyala una estratègia especifica de creixement al polígon industrial de Montferrer per a la creació d’una nova àrea logística a l’Urgellet, tot seguint el model d’estructura de creixement del sistema urbà, cosa que significa la potenciació d’aquest sector en detriment d’altres. No reconeix els petits nuclis del municipi amb estratègies diferenciades i els inclou dins la l’estratègia general de la polaritat comarcal de la Seu d’Urgell.

La Seu d’Urgell. Àrea urbana existent en la data d’aprovació del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (en vermell) i àmbits de desenvolupament previstos pel planejament general urbanístic vigent (en groc i en blanc)

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. El municipi de la Seu d’Urgell, amb una superfície de 15,45 km2, se situa al nord de la comarca de l’Alt Urgell i limita al nord amb el municipi de les Valls de Valira; a ponent, amb el de Montferrer i Castellbò; al sud, amb Ribera de l’Urgellet; i a llevant, amb Alàs i Cerc. Morfològicament, es tracta d'un municipi petit de topografia bàsicament plana, amb els turons de les Forques al nord i el de Castellciutat a l'oest. La polaritat de la Seu d’Urgell se situa en l'aiguabarreig dels rius Segre i Valira. El nucli originari s'emplaçava al turó de Castellciutat i posteriorment es traslladà a la plana, a l'entorn de la seu episcopal, al voltant de la qual va néixer un barri medieval situat a llevant de l'actual passeig de Joan Budrieu. Posteriorment, a l'oest d'aquest carrer, es va desenvolupar l'eixample modern. El municipi està constituït per la polaritat de la Seu (11.017 habitants) i altres nuclis petits situats a l’entorn d’aquesta: Castellciutat (412 habitants), Poble-sec (84 habitants), Sant Antoni (134 habitants), Sant Pere (51 habitants), Santa Magdalena (249 habitants) i Serrat de la Capella (94 habitants). Conjuntament, constitueixen aquest centre urbà de 12.041 habitants que és la capital de la comarca. Des de 1998, la població ha anat en augment, va arribar als 13.063 habitants en 2009, i des de llavors, ha anat decreixent, tot i que el balanç final correspon a un increment de 1.098 habitants. El municipi compta amb 7.054 habitatges, dels quals 5.262 (el 75%) són principals; 673 (el 10%), secundaris; i 1.119 (el 15%), buits, segons el Cens d’habitatges de 2011. De la relació entre habitants i habitatges principals s'infereix una mitjana de 2,3 h/htg. D’acord amb aquestes dades, es conclou que es tracta d’un municipi de primera residència amb una demanda d’habitatges per creixement limitada. L'economia del municipi es basa en el sector dels serveis, amb una presencia modesta de l'industria i de la construcció, i amb l'agricultura com a sector testimonial. Estratègia territorial de desenvolupament de l’assentament urbà El Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, reconeix a la Seu d’Urgell el paper territorial de polaritat comarcal i centre del sistema urbà del mateix nom, que inclou un total de 12 municipis i 110 nuclis. Considera que, juntament amb el nucli de Montferrer, funciona com una sola unitat urbana que ha d’acollir el major potencial Font: Elaboració pròpia.

Juliol de 2019

D’acord amb el PTPAPiA, l’estimació de les necessitats d’habitatge per al sistema urbà de la Seu d'Urgell en 2026 seria de 2.156 habitatges principals. Altrament, la construcció d’habitatges en el període 2002-2018 ha estat de 1.539 habitatges totals (un 71% dels principals estimats), mentre que la població ha crescut en 1.430 persones (un 10%). En aquest període, en el municipi de la Seu d’Urgell, la població ha augmentat en 1.098 habitants (el 10%) i el parc d’habitatge, en 948 unitats (també el 10%).Tot això confirma que molts dels habitatges que es construeixen en aquest municipi estan vacants. De l’anàlisi de les característiques del nucli i de les previsions de creixement demogràfic es considera que la demanda d'habitatge és garantida amb escreix pels àmbits de desenvolupament en sòl urbà i urbanitzat previstos pel planejament general urbanístic vigent. El Catàleg de paisatge de l'Alt Pirineu i Aran, inclou el municipi dins la Unitat de paisatge Plana de l’Urgellet, i a l’anàlisi dels objectius de qualitat del paisatge, reflexiona sobre el canvi de model productiu que es produeix en aquets territori i les necessitats de garantir-ne el manteniment de la qualitat paisatgística existent. Planejament urbanístic municipal vigent El planejament urbanístic municipal vigent és la Revisió del Pla general d’ordenació urbana municipal, aprovada el 27 de novembre de 2002 i publicada el 14 març de 2003, que conté un Programa d’actuació urbanística. La revisió es preveu quan les circumstàncies econòmiques, demogràfiques o de model territorial plantegin nous criteris sobre l’estructura general i orgànica del territori

Posteriorment, s’han aprovat 26 modificacions de planejament general. D’acord amb el certificat urbanístic aportat per l’Ajuntament de 24 d’abril de 2019, pel que fa al planejament derivat, l’estat de desenvolupament és el següent: . SUD 1 les Moreres - Llau de Sagristà: Pla parcial aprovat i publicat el 3 de juliol de 2018. estratègia específica per a l’Urgellet que assenyala la possibilitat d’un centre integral de mercaderies (CIM) amb . SUD 3 Llevant A: Pla parcial aprovat definitivament el 17 de juny de 2010, pendent de publicació. funció logística entre l’Alt Pirineu, Andorra i França (Normes d’ordenació territorial, article 3.19). . SUD 7 Horta de la Valira, subsector 1: Pla parcial a provat i publicat el 10 de juliol de 2015, urbanitzat i Des d’un punt de vista territorial, el sistema urbà de la Seu d’Urgell es caracteritza pels creixements a l’entorn de pendent de línia elèctrica de reforçament. l’Eix pirinenc i per l'empremta ambiental dels rius Segre i Valira en el territori. . SUD 7 Horta de la Valira, subsector 2: Avanç de pla parcial aprovat. Pel que fa als sòls d’extensió urbana, la previsió del planejament urbanístic municipal vigent per a la Seu d’Urgell També, s’han aprovat un seguit de plans especials i plans de millora urbana, fonamentalment, per a la és molt gran, de 101 ha, tant en àmbits destinats a habitatge com en relació amb l’activitat econòmica. En sòl transformació del sòl urbà consolidat. urbanitzable, hi ha delimitats 3 sectors per a activitat econòmica i 5 per a usos residencials. En concret, d’aquest De l’anàlisi del planejament vigent es desprèn que el Pla general d'ordenació urbana municipal no s’ha adaptat a potencial, 34,5 ha (el 35%) corresponen a activitat econòmica i 66,5 ha (el 65%), a usos residencials. El sector les determinacions del PTPAPiA. Les modificacions de planejament general posteriors corresponen a canvis SUD7 Horta de la Valira aporta el 63% de les previsions de creixement en sòl urbanitzable residencial i s’ha puntuals, bé de caràcter normatiu, bé per fer canvis de qualificacions, sense que s’hagi fet cap reflexió global plantejat mitjançant dos subsectors, el primer dels quals s’ha urbanitzat i es troba parcialment edificat. sobre les necessitats del municipi ni d’adaptació al planejament territorial vigent. D’altra banda, el municipi té sòls d’extensió encara per desenvolupar, en concret els sectors següents: Per tant, atès que han passat 16 anys des de la publicació del planejament general urbanístic, i que l'aprovació − En sòl urbanitzable: del PTPAPiA i la crisi econòmica escaiguda són circumstàncies que plantegen un nou model urbà, es considera . SUD-1 Sector les Moreres-l’Allau del Sagristà, per a activitat econòmica. que l'anàlisi dels sectors es troba justificada. Per altra banda, s’entén que els terminis d’execució dels sectors i . SUD-3 Sector Llevant A, d’ús residencial. polígons no desenvolupats s’han superat a bastament i, consegüentment, el present PDURSNS_AP considera . SUD-4 Sector Llevant B, d’ús residencial. adequat revisar-los en relació amb la sostenibilitat. . SUD-5 Sector la Capella, d’ús residencial. . Legislació sectorial SUD-6 Sector Llau de Benavarre, per a activitat econòmica. . SUD-7 Sector Horta de la Valira - subsector 2, d’ús residencial. D’acord amb l’informe de l’ACA de 12 de novembre de 2018, els sectors SUD-3 Llevant A, SUD-4 Llevant B, . SUD-8 Sector Cal Pregada, d’ús residencial. SUD-5 la Capella, SUD-6 Allau de Benevarre, SUD-7 Horta de la Valira Sub.1, SUD-8 Cal Pregada i SUD-9 Cal . SUD-9 Sector Cal Tonipal, per a activitat econòmica. Tonipal podrien tenir afeccions en relació amb la inundabilitat. El conjunt del sòl destinat a ús residencial inclòs en sectors de sòl urbanitzable té capacitat per a 1.800 habitatges, aproximadament. D’acord amb l’informe de l’ICGC de 28 de juliol de 2019, els sectors SUD-5 la Capella i SUD-9 Cal Tonipal estan sotmesos a risc geològic i, per tant, es poden donar situacions que en condicionin el planejament. − En sòl urbà . PERI-1 Sector Bòbila, destinat a activitat econòmica, amb 2.002,6 m2st. Anàlisi de l’assentament urbà . PERI-2 Sector Carrer de Ronda, destinat a ús residencial, amb 2.634 m2st i 12 habitatges. 2 La Seu d’Urgell . PERI-6 Sector Càmping Valira, destinat a ús residencial, amb 1501,3 m st i 40 habitatges. . PMU-1 Sector Seminari, destinat a espais públics, amb planejament derivat aprovat i publicat. La Seu d’Urgell conforma, conjuntament amb el nucli de Montferrer (del municipi de Montferrer i Castellbò), un . PEMU-2 Sector Escorxador, destinat a activitat econòmica, amb 1.356 m2st. sistema urbà que s’estén al llarg de la carretera N-260. Juntament amb Puigcerdà, són els dos sistemes urbans El conjunt del sòl destinat a ús residencial inclòs en sectors en sòl urbà té capacitat per a 52 nous habitatges. amb major centralitat de les comarques de muntanya. A més, la proximitat amb Andorra li atorga un paper complementari de l’activitat turística i de serveis del país veí. En total, els sòls d’extensió, entre el sòl urbanitzable i el sòl urbà no consolidat, sense tenir en compte els solars no edificats en sòl urbà consolidat, arriben a una capacitat total de 1.850 nous habitatges per als propers anys. Per tant, les previsions de creixement corresponen a un model territorial de major dimensió que l’estrictament local, fet que reconeix el PTPAPiA en assignar l'estratègia de creixement potenciat a la Seu d’Urgell i una Si es té en compte que, al municipi, hi ha 5.262 habitatges de primera residència amb un nivell mitjà d’ocupació de 2,3 habitants per habitatge, es pot concloure que, per a l’augment de 1.380 habitants produït durant els darrers

Juliol de 2019

20 anys, es van ocupar de l’ordre de 600 nous habitatges. Amb els 1.119 habitatges existents buits i 1.850 habitatges que encara es poden construir en sòls d’extensió, si es mantingués el ritme de creixement poblacional i

La Seu d’Urgell. Dades del planejament general urbanístic vigent i capacitat d’acollida de l’habitatge, 2019 Superfície Densitat Edif. bruta Sostre Habitatges (u.) Àmbits de gestió i de planejament derivat m2 Htg/ha m2st/m2 m2 Tipologia Existents No executats

PERI-6 Sector Càmping Valira 27.445 50 0,8 21.956 AE+H. Plurif 137 SUD-1 Les Moreres-L'Allau del Sagristà 62.492 0,45 28.121 AE SUD-3 Sector Llevant A 40.822 30 0,4 21.584 Plurif. 122 SUD-4 Sector Llevant B 50.625 30 0,4 20.250 Plurif. 152 SUD-5 Sector La Capella 94.425 30 0,4 37.770 Plurif. 283 SUD-6 Sector l'Allau de Benabarre 175.744 0,6 105.446 AE SUD-7 -Sector Horta del Valira, subsector 1 187.655 45 0,55 103.210 Unif/Plurif 116 728 SUD-7 -Sector Horta del Valira,subsector 2 228.000 45 0,55 125.400 1.026 SUD-8 Sector Cal Pregada 52.546 20 0,3 15.764 105 SUD-9 Sector Cal Tonipal 98.038 0,12 11.765 AE Total 1.017.792 491.266 116 2.554 Total d'habitatges previstos al planejament vigent 2.670 Font: Elaboració pròpia.

es considera un ròssec del 15% en el nombre d’habitatges, el planejament vigent té una capacitat de creixement superior a 75 anys. Per tant, es considera possible reduir i o desclassificar alguns sectors que contradiuen algun dels criteris del present PDURSNS_AP, sense que s’afecti el creixement potenciat previst. De l'anàlisi prèvia dels sectors es conclou el següent: . Sector SUD-1 les Moreres- l’Allau del Sagristà: es troba en fase d’execució. . Sector SUD-3 Sector Llevant A: va canviar el sistema d’actuació i la Comissió territorial d’urbanisme de l’Alt Pirineu (CTUAP), en sessió de 4 d’octubre de 2018, es va donar per assabentada i va condicionar l’eficàcia de l’acord a la presentació del projecte d’urbanització. L’Ajuntament va aprovat definitivament el projecte d’urbanització el 18 de febrer de 2019 i, el 13 de març de 2019, ho va comunicar a la CTUAP, que va quedar assabentada el 29 de maig de 2019. Consegüentment, el sector es troba en període d’execució. . Sector SUD-7 Horta del Valira, subsector 2, és l’àrea d’extensió, i en terrenys adequats, de l’eixample de la ciutat. El Subsector 1, amb el qual formen una ordenació conjunta, s’ha urbanitzat i es troba en fase de consolidació. Per tant, a llarg termini, es considera l’àmbit més adequat per fer ciutat. . Sector SUD-9 Cal Tonipal: es va tramitar la consulta d’avaluació ambiental de la Modificació número 32 del Pla general d’ordenació urbana, que té per objecte modificar paràmetres per implantar els usos hoteler i comercial, i que va ser informada per la CTUAP en sessió de 23 de febrer de 2018. En cap dels àmbits que es troben en període d’execució o en procés de modificació, s’ha detectat cap aspecte de sostenibilitat que impliqui canvis en la formulació i, per tant, no són objecte del present PDURSNS_AP. Els àmbits dels sectors SUD-4 Sector Llevant B, SUD-5 la Capella, SUD-6 Llau de Benavarre i SUD-8 Cal Pregada, es considera adequat revisar-los en relació amb la sostenibilitat i, consegüentment, són objecte d’actuació per part del present PDURSNS_AP.

Juliol de 2019

FOTOGRAFIA AÈRIA GENERAL AFECTACIONS SECTORIALS INFORMACIÓ GENERAL Comarca: Alt Urgell Municipi: Seu d'Urgell - Seu d'Urgell Planejament PGr Data aprovació 10/07/2002

Codi municipal SUD-4 Sector Llevant B Descripció Id. sector 25203-3PPU Tipus de Residencial desenvolupament Classificació Sòl Urbanitzable del sòl Superfície (ha) 5,06 Activitat económica (ha) Residencial (ha) Índex d'edificabilitat bruta 0,40 Densitat (htg/ha): 30 Nombre d'habitatges 152 Sostre activitat econòmica (m2: 0 Sostre residencial (m2): 20.250

Pla parcial: Data: (DOGC) Data de termini d'execució: Estat de desenvolupament: Edificació Urbanització Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i l'Aran Data: 06/09/2006 Estratègies de desenvolupament, nuclis Pendents Protecció especial Zona Molt alt Risc de transport de Creixement potenciat Alt mercaderies histórics i les seves extensions superiors 20% i/o PEIN / xn2000 inundable Mig Baix perilloses Estratègies de les àrees especialitzades Directrius dels plans directors Nom Data Determinacions: - Observacions

Model urbanístic - Compacitat (htg/ha): <20 20 a 50 X > 50 Continuitat: % fora de la zona d'influència de l'àrea urbana existent 0 - Percentatge dins de zona amb pendent superior al 20%: 0,0 Dades d'afectacions sectorials - Criteris ambientals Percentatge dins de protecció especial dels plans territorials 0,0 parcials i/o zona PEIN / XN2000 - Riscos naturals Percentatge dins de zona inundable (zona de flux preferent) 33,0 - Riscos tecnològics Risc de transport de mercaderies perilloses (infraestructures) 0 Risc químic 0 Sector lliure d'afectacions (percentatge) 67 PDU de revisió dels sòls no sostenibles de l'Alt Pirineu

SUD-4 Sector Llevant B

Fitxa - 4

PLA TERRITORIAL PARCIAL TOPOGRÀFIC 1:50.000 ó PLA DIRECTOR URBANÍSTIC Juliol de 2019 ANÀLISI MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA El sector SUD-4 Sector Llevant B, amb una superfície de 5 ha, comprèn els sòls situats al sud del Camí Ral de Cerdanya, entre el camp municipal d’esports i la ciutat consolidada. L’objectiu del sector és conformar, juntament amb el SUD-3 Sector Llevant A, la façana sud-est de la població, tot seguint un model de compleció del teixit urbà, i ampliar els equipaments existents. El planejament general urbanístic vigent preveu un aprofitament de 22.781 m2 de sòl privat, una edificabilitat de 0,4m2st/m2s i una densitat de 30 htg/ha, que corresponen a models tipològics plurifamiliars amb diferents graus d’intensitat. Les propostes orientatives del planejament vigent preveuen un model d’illa oberta amb espais lliures interns i equipaments situats en continuïtat amb els ja existents. Estat de desenvolupament Segons el certificat de l’Ajuntament de 24 d’abril de 2019, el sector no ha iniciat cap tràmit urbanístic i segons el Programa d’actuació del PGOU s’havia de desenvolupar en el primer quadrienni (2003-2007). La Junta de Govern Local de l’Ajuntament, en data 23 d’abril de 2019, va acordar per unanimitat aportar un escrit de suggeriments, entre els quals el de mantenir el sector com a sòl urbanitzable delimitat. Criteris territorials i urbanístics El PTPAPiA assigna l’estratègia de creixement potenciat a aquelles àrees que haurien d’augmentar-ne el rang com a nodes territorials per la significació urbana, les bones condicions de connectivitat i l’aptitud del sòl per al creixement per extensió. D’acord amb aquesta estratègia, el planejament general urbanístic corresponent ha de fer majors previsions de sòl de desenvolupament urbanístic que les que resultarien de considerar-ne només les necessitats internes El terrenys són planers i tenen contigüitat amb l’àrea urbana existent. Criteris paisatgístics El CPAPiA inclou el municipi dins la unitat de paisatge Plana de l’Urgellet. Criteris sectorials D’acord amb l’informe de l’ACA de 12 de novembre de 2018, el sector podria tenir una afecció en relació amb la inundabilitat respecte del riu Segre. Conclusions Tot i que el sector es localitza a més de 100 m del curs del riu, de l’ordre del 33% de la superfície se situa en zona inundable segons les dades disponibles. La normativa urbanística estableix limitacions d’implantació en base als criteris tècnics sobre les avingudes del Segre per al planejament derivat. En resum, tot i la previsió de creixement potenciat determinat pel PTPAPiA, ateses les condicions d’inundabilitat del sector, es proposa una actuació de modificació.

CADASTRE TOPOGRÀFIC 1:5.000 o PLANEJAMENT PROPOSTA Es proposa la directriu per al planejament general urbanístic de reduir l’àmbit del sector SUD-4 Sector Llevant B, tot excloent els sòls inundables en zona de flux preferent, sens perjudici que un estudi d’inundabilitat de major detall pugui ajustar aquesta afectació. Les possibles afeccions per inundabilitat s’han d’estudiar en el marc del planejament de desenvolupament. El desenvolupament de l’àmbit queda subjecte a la prèvia revisió o modificació del planejament general per tal d’adaptar-se al present PDURSNS_AP. FOTOGRAFIA AÈRIA GENERAL AFECTACIONS SECTORIALS INFORMACIÓ GENERAL Comarca: Alt Urgell Municipi: Seu d'Urgell - Seu d'Urgell Planejament PGr Data aprovació 10/07/2002

Codi municipal SUD-5 La Capella Descripció Id. sector 25203-4PPU Tipus de Residencial desenvolupament Classificació Sòl Urbanitzable del sòl Superfície (ha) 9,44 Activitat económica (ha) Residencial (ha) Índex d'edificabilitat bruta 0,40 Densitat (htg/ha): 30 Nombre d'habitatges 283 Sostre activitat econòmica (m2: 0 Sostre residencial (m2): 37.770

Pla parcial: Data: (DOGC) Data de termini d'execució: Estat de desenvolupament: Edificació Urbanització Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i l'Aran Data: 06/09/2006 Estratègies de desenvolupament, nuclis Pendents Protecció especial Zona Molt alt Risc de transport de Creixement potenciat Alt mercaderies histórics i les seves extensions superiors 20% i/o PEIN / xn2000 inundable Mig Baix perilloses Estratègies de les àrees especialitzades Directrius dels plans directors Nom Data Determinacions: - Observacions

Model urbanístic - Compacitat (htg/ha): <20 20 a 50 X > 50 Continuitat: % fora de la zona d'influència de l'àrea urbana existent 0 - Percentatge dins de zona amb pendent superior al 20%: 17,0 Dades d'afectacions sectorials - Criteris ambientals Percentatge dins de protecció especial dels plans territorials 1,0 parcials i/o zona PEIN / XN2000 - Riscos naturals Percentatge dins de zona inundable (zona de flux preferent) 1,0 - Riscos tecnològics Risc de transport de mercaderies perilloses (infraestructures) 0 Risc químic 0 Sector lliure d'afectacions (percentatge) 71 PDU de revisió dels sòls no sostenibles de l'Alt Pirineu

SUD-5 La Capella

Fitxa - 5

PLA TERRITORIAL PARCIAL TOPOGRÀFIC 1:50.000 ó PLA DIRECTOR URBANÍSTIC Juliol de 2019 ANÀLISI MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA El sector SUD-5 La Capella comprèn els sòls situats entre la carretera N-145, la carretera N-260, el riu Valira i el sector de sòl urbà no consolidat PERI-6 Càmping Valira. Abasta 9,4 ha i té una edificabilitat de 0,4m2st/m2s i una densitat de 30 htg/ha, corresponents a models tipològics plurifamiliars amb diferents graus d’intensitat. Així mateix, preveu la cessió mínima del 55% del sector, del qual el 20% correspon a zones verdes, un altre 20% a equipaments i el 10% a xarxa viària. Els terrenys que conformen el sector es caracteritzen per incloure bona part del bosc de ribera situat al marge esquerre del riu Valira, que abasta una superfície al voltant de 3,6 ha, corresponent al 38% de l'àmbit. D’altra banda, el 16,7% del sector se situa sobre sòls amb un pendent superior al 20%. L’objectiu del sector segons el planejament general urbanístic vigent és generar una nova façana de la ciutat i la cessió d’una important reserva de zona verda destinada a l’inici del parc fluvial. Estat de desenvolupament D’acord amb el certificat de l’Ajuntament de 24 d’abril de 2019, el sector no ha iniciat cap tràmit urbanístic de desenvolupament urbanístic i, segons el Programa d’actuació del PGOU, s’havia de desenvolupar en el segon quadrienni (2007-2011). La Junta de Govern Local de l’Ajuntament, en data 23 d’abril de 2019, va acordar per unanimitat aportar un escrit de suggeriments, entre els quals el de classificar el sector com a sòl urbanitzable no delimitat, pendent de delimitació fins que els sectors de Llevant s’hagin desenvolupat i es pugui garantir l’accessibilitat del sector o es plantegi un canvi d’usos. Criteris territorials i urbanístics Un dels objectius del PTPAPiA per als sistemes urbans és reduir la desproporció entre sòl residencial i sòl per activitat econòmica (Capítol 3. Objectius pel sistema d’assentaments urbans), com també el d’alentir la classificació de nou sòl urbanitzable residencial (Capítol 5. El sistema d’assentaments urbans). Així mateix, el PTPAPiA determina que el planejament general urbanístic ha de tenir unes estratègies de desenvolupament per tal que el creixement per extensió es produeixi de manera gradual i contínua respecte de l’assentament existent i es mantingui una proporcionalitat entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea urbana consolidada. (Normes d’ordenació territorial, article 3.13). Per altra banda, un dels objectius del PTPAPiA en els espais oberts és que el planejament general urbanístic ha de protegir els sòls que estructuren l’espai obert en termes d’eficiència, sostenibilitat i qualitat de vida, i, en concret, fa referència als que fan de franja protectora dels corredors fluvials i zones humides (Capítol 4. El sistema d’espais oberts, Normes d’ordenació territorial, article 2.1). Per això, caldria situar els sistemes d’espais lliures en les zones més properes al riu i ampliar-los fins a protegir el bosc de ribera existent. Criteris paisatgístics El Catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i Aran inclou el municipi dins la unitat de paisatge Plana de l’Urgellet. El document determina uns objectius de qualitat entre els quals el 2.22, segons el qual les noves implantacions de polígons d’activitat econòmica s’han de situar en continuïtat amb les trames urbanes o de polígons ja existents, tot evitant la dispersió en el territori i combinant la maximització de l’accessibilitat amb la minimització de l’alteració de l’estructura del paisatge. Criteris sectorials D’acord amb l’informe de l’ACA de 12 de novembre de 2018, el sector podria tenir una afecció en relació amb la inundabilitat respecte del riu Valira. Per altra banda, es constata que la carretera N-260 té un grau de perillositat alt d’acord amb el Mapa de protecció civil de Catalunya. També consten afeccions provinents de la legislació sectorial de carreteres respecte de les distàncies d’edificació. D’acord amb l’informe de l’ICGC, de data 28 de juliol de 2019, el sector té perillositat mitja o alta i, per tant, es poden donar situacions de risc geològic que condicionin el planejament. Conclusions En primer lloc, en l’anàlisi del municipi, s’ha demostrat que la Seu d’Urgell té unes reserves d’habitatges molt sobreres respecte de les previsions del PTPAPiA i també respecte de la dinàmica real del municipi. Tot i la previsió de creixement potenciat previst pel PTPAPiA, cal constatar les grans reserves d’habitatges residencials en sectors aprovats i urbanitzats que donen cobertura als creixements demogràfics de la ciutat molt més enllà de 2026, la data horitzó del PTPAPiA. El Programa d'actuació del PGOU és obsolet i, per tant, caldria tornar a establir una programació en coherència amb les determinacions del PTPAPiA de preveure una proporció entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea urbana consolidada. Analitzat el sector, es constata que el desenvolupament ve condicionat per la construcció d’una nova variant de la carretera N-260 en direcció a Andorra, la qual hauria de permetre tenir l’accés al sector des de la rotonda CADASTRE TOPOGRÀFIC 1:5.000 o PLANEJAMENT d’intersecció entre la N-260 i la N-145, i sobre la traça antiga de la mateixa N-260. La variant es troba en estudi i PROPOSTA no se’n preveu l’execució immediatament. D’altra banda, no es preveu cap variant de la carretera N-145, que també limita el sector i que connecta el túnel del Cadí amb Andorra. Es proposa la directriu de classificar el sector com a sòl urbanitzable no delimitat, fixar els usos d’activitats econòmiques, turístiques i També, es detecta que l’àmbit, per una banda, se situa amb una diferència de cota respecte de la carretera N-145 dotacionals, i condicionar la delimitació del sector a que es tingui garantida l’accessibilitat des de la xarxa bàsica i que s’hagin urbanitzat la i, per altra banda, les infraestructures de caràcter estatal comporten uns límits infranquejables que redueixen la resta de sectors per a activitat econòmica, o bé quan hi hagi una necessitat d’oportunitat per una activitat econòmica única. També es mobilitat urbana. En certa manera, el sector queda aïllat respecte del nucli urbà consolidat. A dia d’avui, per poder recomana un ordenació conjunta de la xarxa bàsica viària amb el PERI-6 Càmping Valira. accedir-hi, caldria fer-ho a traves del sector PERI-6 Càmping Valira, en sòl urbà i d’ús residencial, que hi és Pel altra banda, per tal de garantir la funcionalitat ambiental del corredor fluvial, es recomana situar els sistemes d’espais lliures a les zones contigu però tampoc es troba desenvolupat i que també té l'accés des de la N-260. Aquestes circumstàncies més properes al riu i ampliar-los fins a protegir el màxim possible del bosc de ribera existent. comporten una accessibilitat del sector limitada i amb poca connectivitat amb la trama viària urbana. Les possibles afeccions per inundabilitat i riscos geològics s’han d’estudiar en el marc del planejament de desenvolupament. Per tot l’expressat, es considera que, al sector, l’ús residencial no li és el més indicat i, per tant, usos que admetin El desenvolupament de l’àmbit queda subjecte a la prèvia revisió o modificació del planejament general per tal d’adaptar-lo al present una accessibilitat i connectivitat més reduïda li són més propis. Així, sens perjudici del compliment de l’estratègia PDURSNS_AP. de creixement potenciat assenyalada pel PTPAPiA, es considera que hi ha altres sectors que són més aptes per al desenvolupament segons els criteris de sostenibilitat. Per últim, assenyalar que una part de l’àmbit té possibles afeccions sectorials d’inundabilitat. En relació amb això i amb el criteri del PTPAPiA de salvaguardar el corredors fluvials, es proposa excloure els terrenys afectats pel flux preferent per la legislació sectorial i situar els espais lliures al llarg del riu. Per tot l’esmentat, es considera que s'ha d'implementar una actuació de modificació consistent en establir unes condicions per al desenvolupament del sector i fixar uns usos que requereixin una connectivitat urbana menor que el residencial per tal d'ajustar-se a les estratègies del PTPAPiA i a les condicions del lloc. Juliol de 2019

FOTOGRAFIA AÈRIA GENERAL AFECTACIONS SECTORIALS INFORMACIÓ GENERAL Comarca: Alt Urgell Municipi: Seu d'Urgell - Seu d'Urgell Planejament PGr Data aprovació 10/07/2002

Codi municipal SUD-6 Llau de Benavarre Descripció Id. sector 25203-5PPU Tipus de Activitat econòmica desenvolupament Classificació Sòl Urbanitzable del sòl Superfície (ha) 17,57 Activitat económica (ha) Residencial (ha) Índex d'edificabilitat bruta 0,60 Densitat (htg/ha): Nombre d'habitatges Sostre activitat econòmica (m2: 105.446 Sostre residencial (m2):

Pla parcial: Data: (DOGC) Data de termini d'execució: Estat de desenvolupament: Edificació Urbanització Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i l'Aran Data: 06/09/2006 Estratègies de desenvolupament, nuclis Pendents Protecció especial Zona Molt alt Risc de transport de Creixement potenciat Alt mercaderies histórics i les seves extensions superiors 20% i/o PEIN / xn2000 inundable Mig Baix perilloses Estratègies de les àrees especialitzades Directrius dels plans directors Nom Data Determinacions: - Observacions

Model urbanístic - Compacitat (htg/ha): <20 20 a 50 > 50 Continuitat: % fora de la zona d'influència de l'àrea urbana existent 0 - Percentatge dins de zona amb pendent superior al 20%: 0,0 Dades d'afectacions sectorials - Criteris ambientals Percentatge dins de protecció especial dels plans territorials 0,0 parcials i/o zona PEIN / XN2000 - Riscos naturals Percentatge dins de zona inundable (zona de flux preferent) 0,0 - Riscos tecnològics Risc de transport de mercaderies perilloses (infraestructures) 0 Risc químic 0 Sector lliure d'afectacions (percentatge) 100 PDU de revisió dels sòls no sostenibles de l'Alt Pirineu

SUD-6 Llau de Benavarre

Fitxa - 6

PLA TERRITORIAL PARCIAL TOPOGRÀFIC 1:50.000 ó PLA DIRECTOR URBANÍSTIC Juliol de 2019 ANÀLISI MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA El sector SUD-6 Llau de Benavarre comprèn els terrenys situats entre la variant de la carretera N-260 i el camí de Benabarre, i abasta 17,6 ha de sòl, sobre els quals es preveu un màxim de 123.020 m2 de sòl privat i 104.239,40m2 de sostre per a usos industrials. Estat de desenvolupament Segons el certificat de l’Ajuntament de 24 d’abril de 2019, en 2007, es va aprovar provisionalment una modificació puntual del PGOU que va ser retornada per la Comissió territorial d’urbanisme de Lleida (CTULL) el mateix any per procedir a la tramitació ambiental. No hi consten més acords, és a dir, el sector no ha iniciat cap tràmit urbanístic de desenvolupament i, segons el Programa d’actuació del PGOU, s’havia de desenvolupar en el primer quadrienni (2003-2007). La Junta de Govern Local de l’Ajuntament, en data 23 d’abril de 2019, va acordar per unanimitat aportar un escrit de suggeriments, entre els quals el de classificar el sector com a sòl no urbanitzable. Criteris territorials i urbanístics El PTPAPiA assenyala una estratègia específica de creixement al polígon industrial de Montferrer (Capítol 5. El sistema d’assentaments urbans, Normes d’ordenació territorial, article 3.20), per tal de crear una nova àrea logística a l’Urgellet, tot seguint el model d’estructura de creixement del sistema urbà. Criteris sectorials D’acord amb l’informe de l’ACA de 12 de novembre de 2018, el sector podria tenir una afecció en relació amb la inundabilitat respecte de la llau de Benavarre. Criteris paisatgístics El CPAPiA inclou el municipi dins la unitat de paisatge Plana de l’Urgellet. El Catàleg inclou uns objectius de qualitat, entre els quals el 2.22, que estableix que les noves implantacions de polígons d’activitat econòmica s’han de situar en continuïtat amb les trames urbanes o amb polígons ja existents, tot evitant la dispersió en el territori, i combinant la maximització de l’accessibilitat amb la minimització de l’alteració de l’estructura del paisatge. Conclusions En primer lloc, constatar que el sector es troba fora del termini d’execució previst pel Programa d’actuació del PGOU. La delimitació del sector SUD-6 representa un canvi absolut del model d’implantació territorial perquè obre al desenvolupament urbanístic un nou territori caracteritzat per ser una gran plana agrícola, amb la continuïtat territorial pròpia dels espais oberts. Això invalida l’estratègia del PTPAPiA de potenciar el sector d’activitat a l’entorn del polígon industrial de Montferrer i, consegüentment, el model del sistema urbà de la Seu d’Urgell. Per altra banda, aquest creixement, a l’igual que el del sector SUD 5 la Capella, es preveu a tocar d’una futura variant de la carretera N-260 que es troba en estudi i que no se’n preveu l’execució immediatament. Així, la manca de materialització de la infraestructura general prevista comporta una accessibilitat deficient per a un sector d’aquestes dimensions i usos. Altrament, les reserves de sòl, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, destinades a l’activitat econòmica previstes pel planejament general urbanístic vigent (16 ha) possibiliten el desenvolupament de l'activitat econòmica en el municipi sense haver de desenvolupar el sector SUD-6. La implantació d’aquest sector tampoc segueix l’objectiu del Catàleg de paisatge de concentrar el creixements en continuïtat amb els polígons existents i comporta l’obertura a la urbanització d’un nou territori que actualment manté característiques rurals. Aquest objectiu es compleix si se segueix la determinació del PTPAPiA de situar un nou sector en continuïtat amb el sector de Montferrer i es contradiu si es desenvolupa el sector SUD-6. Així, sens perjudici del compliment de l’estratègia de creixement potenciat assenyalada pel PTPAPiA, es considera que el sector no es troba en la posició adequada per donar compliment a l’estratègia específica del planejament territorial per a l'activitat econòmica. Per tot això, cal plantejar una actuació d'extinció per al sector.

CADASTRE TOPOGRÀFIC 1:5.000 o PLANEJAMENT PROPOSTA Es proposa la determinació de desclassificar els sòls del sector SUD-6 Llau de Benavarre de la Seu d'Urgell i incloure’ls en el sistema d'espais oberts del PTPAPiA en la categoria de sòl de protecció preventiva, dins el règim de sòl no urbanitzable i amb la qualificació de zona de sòl protegit de valor agrícola-ramader, clau 9a, regulat a l’article 276 de les Normes del PGOU de la Seu d'Urgell. FOTOGRAFIA AÈRIA GENERAL AFECTACIONS SECTORIALS INFORMACIÓ GENERAL Comarca: Alt Urgell Municipi: Seu d'Urgell - Seu d'Urgell Planejament PGr Data aprovació 10/07/2002

Codi municipal SUD-8 Cal Pregada Descripció Id. sector 25203-7PPU Tipus de Residencial desenvolupament Classificació Sòl Urbanitzable del sòl Superfície (ha) 5,25 Activitat económica (ha) Residencial (ha) Índex d'edificabilitat bruta 0,30 Densitat (htg/ha): 20 Nombre d'habitatges 105 Sostre activitat econòmica (m2: 0 Sostre residencial (m2): 15.763

Pla parcial: Data: (DOGC) Data de termini d'execució: Estat de desenvolupament: Edificació Urbanització Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i l'Aran Data: 06/09/2006 Estratègies de desenvolupament, nuclis Pendents Protecció especial Zona Molt alt Risc de transport de Creixement potenciat Alt mercaderies histórics i les seves extensions superiors 20% i/o PEIN / xn2000 inundable Mig Baix perilloses Estratègies de les àrees especialitzades Directrius dels plans directors Nom Data Determinacions: - Observacions

Model urbanístic - Compacitat (htg/ha): <20 X 20 a 50 > 50 Continuitat: % fora de la zona d'influència de l'àrea urbana existent 2 - Percentatge dins de zona amb pendent superior al 20%: 28,0 Dades d'afectacions sectorials - Criteris ambientals Percentatge dins de protecció especial dels plans territorials 0,0 parcials i/o zona PEIN / XN2000 - Riscos naturals Percentatge dins de zona inundable (zona de flux preferent) 20,0 - Riscos tecnològics Risc de transport de mercaderies perilloses (infraestructures) 0 Risc químic 0 Sector lliure d'afectacions (percentatge) 53 PDU de revisió dels sòls no sostenibles de l'Alt Pirineu

SUD-8 Cal Pregada

Fitxa - 7

PLA TERRITORIAL PARCIAL TOPOGRÀFIC 1:50.000 ó PLA DIRECTOR URBANÍSTIC Juliol de 2019 ANÀLISI MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA El sector SUD-8 Cal Pregada comprèn els sòls situats entre el col·legi Albert Vives, la zona de prats a la vora del riu Segre i el camí de Santa Magdalena. El sector abasta 5,2 ha de sòl, sobre els quals es preveuen 23.645,70 m2 de sòl privat i 15.763,4m2 de sostre per a usos residencials amb un potencial de 105 habitatges. Aquests paràmetres adopten estàndards de 150 m2/htg, propis d’un sector amb habitatges unifamiliars en filera o aparionats. L’objectiu del planejament és configurar la façana sud del riu amb usos residencials de baixa densitat. Les propostes orientatives d’ordenació del planejament general urbanístic preveuen un model d’illa oberta amb espais lliures interns i equipaments situats en continuïtat amb els ja existents i en coherència amb l’ordenació prevista a l’entorn. El sector té una morfologia allargassada a l’entorn del talús que separa la terrassa fluvial del riu Segre (cota +667) del nivell de la ciutat (cota +680), de manera que el sector se situa en el talús o a la terrassa inferior i, per tant, relativament deslligat del pla de la ciutat. El sector té l’accés a partir d’un vial de vora que ha de fer el subsector 2 del SUD-7 i ha de desenvolupar un altre vial de vora per la terrassa inferior, a peu de talús. Estat de desenvolupament Segons el certificat de l’Ajuntament de 24 d’abril de 2019, no s’ha iniciat cap tràmit urbanístic de desenvolupament i, segons el Programa d’actuació del PGOU, s’havia de desenvolupar en el segon quadrienni (2007-2011). La Junta de Govern Local de l’Ajuntament, en data 23 d’abril de 2019, va acordar per unanimitat aportar un escrit de suggeriments, entre els quals el de classificar el sector com a sòl urbanitzable no delimitat i condicionar-ne el desenvolupament a la urbanització dels sectors situats a llevant i que el sector les Hortes de la Valira - subsector 1 estigui desenvolupat en un 70% i el sector les Hortes de la Valira - subsector 2 estigui urbanitzat. Criteris territorials i urbanístics Un dels objectius del PTPAPiA per als sistemes urbans és el d’alentir la classificació de nou sòl urbanitzable residencial (Capítol 5. El sistema d’assentaments urbans). Així mateix, el PTPAPiA determina que el planejament general urbanístic ha de tenir unes estratègies de desenvolupament per tal que el creixement per extensió es produeixi de manera gradual i contínua respecte de l’assentament existent i es mantingui una proporcionalitat entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea urbana consolidada. (Normes d’ordenació territorial, article 3.13). Criteris paisatgístics El CPAPiA inclou el municipi dins la unitat de paisatge Plana de l’Urgellet i proposa uns objectius de qualitat entre els quals que les noves implantacions no han de distorsionar els nuclis tradicionals, ni els seus escenaris. Criteris sectorials D’acord amb l’informe de l’ACA de 12 de novembre de 2018, el sector podria tenir una afecció en relació amb la inundabilitat respecte del riu Segre. Conclusions Tot i la previsió de creixement potenciat determinada pel PTPAPiA, cal constatar que les grans reserves d’habitatges residencials en sectors aprovats i urbanitzats donen cobertura als creixements demogràfics de la ciutat molt més enllà de 2026, data horitzó d’aquest. Es tracta d’un sector que no té una estructura pròpia de ciutat ni desenvolupa l’estructura general i orgànica d’aquesta, i s’ha d’entendre que es va delimitar per recollir i ordenar certes preexistències en el territori, algunes de les quals amb activitats pròpies del sòl no urbanitzable. En concret, el sector depèn del desenvolupament del SUD-7 Horta de la Valira - subsector 2, el qual també es preveu a llarg termini. Un 28% de la superfície de l’àmbit té un pendent superior al 20% i un 20% del terrenys es troben afectats per riscos naturals d’inundabilitat, de manera que només resta sense afectacions el 52% del sòl. Per tot això, es considera una actuació d’extinció

CADASTRE TOPOGRÀFIC 1:5.000 o PLANEJAMENT PROPOSTA Es proposa la determinació de desclassificar els sòls del sector SUD-8 Cal Pregada de la Seu d'Urgell i incloure’ls en el sistema d'espais oberts del PTPAPiA en la categoria de sòl de protecció preventiva, dins el règim de sòl no urbanitzable i amb la qualificació de zona de sòl protegit de valor agrícola-ramader, clau 9a, regulat a l’article 276 de les Normes del PGOU de la Seu d'Urgell.