De Tres En Tres És Fàcil
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
BÀSQUET TOP 16 FUTBOL ESPANYOL FUTBOL VAGA Els clubs de De tres en tercera reclamen més mesures tres és fàcil de pressió ATLETISME El Barça es fa fort al Palau i aconsegueix un El golàs de Víctor Kiplagat buscarà triomf imprescindible contra el Galatasaray Sánchez acosta el rècord mundial (82-70) amb setze triples, el seu rècord els blanc-i-blaus en la mitja marató històric en un partit de l’Eurolliga a la final de Barcelona 0,5 La preocupació de Rajoy EUROS XAVI TORRES OPINIÓ La mirada fixada MARC NEGRE Contradicció moral permanent TONI ROMERO ANY 14. NÚM. 4738 ANY 14. · www.lesportiudecatalunya.cat · @lesportiucat www.lesportiudecatalunya.cat DIVENDRES, 13 DE FEBRER DEL 2015 · DEL 2015 DE FEBRER 13 DIVENDRES, Josep Maria Bartomeu declara avui “Puc aportar al Barça l’experiència com a imputat a l’Audiencia Nacional d’haver treballat en un gran club” 2·OPINIÓ L’ESPORTIU. DIVENDRES, 13 DE FEBRER DEL 2015 AVUI FA... Jordi Camps DIARI DE REDACCIÓ Lluís Simon Divendres 13 Confio que Bartomeu etzibi al senyor Ruz, a la cara, allò que pensa, que és l’instrument d’una conspiració contra el Barça. Ànims, tu pots. PUJA El CNB atura el Barceloneta 2011 WATERPOLO. El CN Barcelona va derro- tar el CN Atlètic Barceloneta en la final de la copa que es va disputar a les instal·lacions del CN Sant Andreu (7-3) i va trencar la ratxa de quinze títols consecutius del seu rival en les competicions es- panyoles. El Barceloneta havia guanyat tots els tí- tols –lliga, copa i supercopa– d’àmbit estatal que s’havien posat en joc des del 4 de febrer del 2006, en què va guanyar la final de la copa de la tempo- rada 2005/06 –a més de cinc copes de Catalu- nya–. La victòria del CN Barcelona va ser clara i els de Toni Esteller van poder celebrar la vuitena vic- tòria en la copa. ■ FOTO: Q. PUIG El sorprenent Paquito 1972 ESQUÍ. L’es- BAO TAILING / WPF 2015 quiador madrileny Pa- quito Fernández Ochoa La millor foto per al millor crac. va guanyar de manera sorprenent la medalla d’or en l’eslàlom dels Jocs Olímpics d’hivern de Sapporo. Fernández Ochoa va batre l’italià DE CAP Gustavo Thoeni amb una victòria en la prime- ra mànega i un segon lloc en la segona. ■ FOTO: COE La mirada fixada 1964 FUTBOL. Mor als 67 anys l’exjugador del a fotografia és la congelació de l’instant, és la captació camp de futbol, el Messi envoltat de riquesa rutilant, el Barça Paulino Alcántara. L del moment en què l’escena parla per si sola sense ne- Messi difícil de gestionar en el dia a dia es despulla per en- 1972 RAL·LIS. El Ral·li Costa Brava puntua per cessitat de so ni moviment. La força de la imatge traspas- senyar-nos la seva essència més primària. El posat da- primer cop per a l’europeu. Guanya l’italià Raffaele sa la pantalla, el paper i et colpeja per la seva irreverent vant del trofeu que té a dos pams és captivador. La mira- Pinto (Fiat 124 Spider). potència o la seva delicada subtilesa. Ahir es da fixada en el que acaba de perdre i que sap van conèixer els premis del World Press que costa tant de guanyar l’humanitza, el fa 1974 FUTBOL. Espanya queda fora del mun- Photo 2015. En moltes de les premiades la La fotografia vulnerable. La fotografia premiada dóna un dial del 1974 en perdre contra Iugoslàvia (1-0) en mirada perduda del protagonista transcen- premiada valor afegit a la figura del crac argentí. Tam- el desempat, amb un gol de Katalinski. deix. En la parella homosexual russa, en la bé, per això, és el millor del món. No és res del malalt d’Ebola o en la de la manifestant tangible ni quantificable. La imatge de Mes- 1988 RAL·LIS. Bruno Saby (Lancia) guanya la dóna un valor turca. Però la guanyadora en l’apartat es- si no és d’un gol estratosfèric, ni d’una victò- primera edició del Ral·li Catalunya-Costa Brava, portiu no és la foto d’una mirada perduda. afegit ria, ni d’un somriure exultant. És la imatge que puntua per a l’europeu, després de la fusió Tot el contrari, és la d’una mirada ben foca- postderrota. I en això també Messi marca dels ral·lis Catalunya i Costa Brava. litzada. La de Messi clavada en el trofeu del a la figura del diferències. Si fos entrenador d’esport de 1990 BÀSQUET. El Joventut perd la final de la campió del món després de perdre la final crac argentí base penjaria aquesta foto al vestidor. En copa contra el CAI Saragossa a Tenerife (76-69). contra Alemanya. La foto del xinès Bao Tai- un món extremadament competitiu, l’a- ling és l’efecte mirall del nen davant el pre- proximació de Messi a la derrota el fa dife- 2011 HOQUEI SOBRE PATINS. El Voltregà mi desitjat, de l’esportista davant el somni rent un cop més. Admira el trofeu, se’l mira amb resigna- guanya l’Arenys de Munt en la copa femenina perseguit, del geni davant l’imaginari per- ció, abstret de l’entorn, en silenci i en un diàleg íntim. És amb un gol d’or (4-3). dut. La imatge és d’una transparència col- la mirada fixada d’un perdedor, però és una mirada ten- pidora. El Messi devorador de rècords al dra, seductora i, fins i tot, gratificant. 2011 BÀSQUET. El Barça revalida el títol de la copa derrotant el Real Madrid (68-60). Marc Negre PERIODISTA AMOS “Hem de mentalitzar els nostres “El resultat és bo però no decisiu. jugadors. Anar al Madrigal a Tenim molt de guanyat, però a DEL SEU veure què passa és perillós. l’hora de la veritat, a la tornada, SILENCI L’objectiu serà guanyar el partit” podem tenir el perill a tocar” LUIS ENRIQUE. Entrenador Barça SERGIO GONZÁLEZ. Entrenador Espanyol OPINIÓ · 3 L’ESPORTIU. DIVENDRES, 13 DE FEBRER DEL 2015 OBSERVATORI Contradicció moral permanent a crisi global que va arrencar el 2007 l’única manera de disfrutar del futbol i la F-1 que (menys per a Zapatero) i que hauria d’ha- ens ajuda a evadir-nos. Fiscalitzem L ver rebuts pal·liatius des dels poders pú- Fiscalitzem cada euro que paguem als repre- cada euro que blics ens ha acostumat, paradoxalment, a una sentants públics, i així ha de ser. Però mirem cap dinàmica de demolició de tot el que sigui comú. O a una altra banda quan l’estrella que cobra una paguem als els que hi creiem som babaus o hem caigut en la milionada en vol cobrar dues sense cap més ar- trampa subtil dels ultraliberals –és a dir, dels que gument que n’hi ha un altre de llampat que li pa- electes, però tenen forts interessos econòmics en el món pri- garia. Al regidor d’Esports li fem pintades a casa, vat– que ens han portat al precipici. Tot el que és si cal. El crac és intocable. I així anem fent en una mirem cap a públic està sota sospita. No podem negar que el contradicció brutal, permanent, que cada vega- una altra món dels càrrecs electes i tot el que en penja ens da eixampla la distància entre ells i nosaltres, i ofereixen exemples de putrefacció gairebé dia- que acabarà expulsant el talent i el voluntarisme banda quan ris, però la manera d’extirpar la malaltia no és dels llocs de servei públic. No ens estem adonant matar el malalt. que això no és cap broma. Sense món públic, l’al- l’estrella que Últimament s’ha posat de moda qüestionar ternativa és la selva. els sous de la cosa pública amb el pretext que, Consentim que ens regulin per llei l’aire que cobra una com que són de tots, i tots ens l’hem ajustat, ells La cara de Messi i Cristiano Ronaldo, en objectes respirem i no som capaços d’exigir límits raona- milionada també. Fins i tot el rei d’Espanya s’acaba d’abai- de marxandatge ■ REUTERS bles en el món privat. No n’hi ha prou de pagar xar el sou –direu amb raó que, tenint-ho tot pa- impostos del 52%. És que és immoral que s’hagi en vol dues gat, ja ho pot fer–. Tots ens l’hem ajustat? Segur? perquè cobra 2.500 euros amb dedicació exclusi- de posar un tipus del 52% perquè hi ha salaris Doncs no. Resulta que el grup de càrrecs directi- va. I resulta que els mateixos que ho rebentaríem descomunals. Per sort, l’estalinisme no tornarà, us de l’empresa té increments salarials molt per tot ens empassem sense cap vergonya que els es- però no pot ser que, un cop assolit un nivell de ri- sobre de l’IPC. És clar, és el sector privat, l’oferta i portistes (o els actors, o els cantants, o els ban- quesa ja gegantí –siguin salaris o beneficis em- la demanda i no sé quantes lleis econòmiques ir- quers, o els directius de sectors regulats, o els oli- presarials– l’objectiu irrenunciable sigui aug- refutables més. Immunes al pas del temps. gopolistes...) més ben pagats saquegin sistemàti- mentar-lo sense fi. Ja es veu que això només por- Un moment. Irrefutables? Victoregem els po- cament les nostres butxaques a través del preu ta que hi hagi menys rics que concentren més ri- pulistes de Podemos perquè prometen que els de la llum, de les targetes de crèdit, de l’entrada quesa, i moltíssims més pobres que cada cop són seus electes cobraran menys (si tenen gaires Mo- al cinema o de l’abonament al canal de pagament més pobres i que no tenen res a perdre.