INFORME DE L’INCENDI DE L’EMPORDÀ DEL 19/07/1986

1. Dades oficials de l’incendi

Codi SPIF: 178600064 Sup. arbrada: 11.039 ha T.m. inici:

Incendi originat Data inici: 19/07/1986 Sup. no arbrada: 5.763 ha Paratge: a França

13.00 h Hora inici: (entrada a Sup. forestal: 16.802 ha Lloc inici: - Catalunya)

Data fi: 25/07/1986 Sup. no forestal: 2.810 ha Causa: 2-Negligències

Hora fi: 06.00 h Sup. total: 19.612 ha

Taula 1: Taula amb les dades oficials de l’incendi. Font: SPIF: Servei de prevenció d’incendis forestals del DARP

2. Qüestions destacables de l’escenari: condicions meteorològiques adverses i episodi de focs simultanis a diferents indrets de Catalunya Les condicions de propagació de l’incendi eren molt desfavorables i els mitjans dedicats a l’extinció molt escassos. Per tant, l’incendi va propagar pràcticament de manera lliure i el perímetre que va fer finalment, excepte les últimes cues i fronts que van cremar quan la tramuntana ja havia parat, és el que va fer per si mateix amb les condicions de vent de tramuntana, relleu i vegetació del moment. Aquest episodi de vent afecta altres indrets de Catalunya. El mateix dia hi ha incendis al cap de Creus (crema pràcticament tot el PPP) i a altres pobles de l’Empordà: , etc. En zones de Tarragona on bufa el mestral també hi va haver incendis. És un episodi d’alt risc, tant per la sequera acumulada com pel fort vent.

3. Incendis històrics La serra de l’Albera ha estat afectada per nombrosos incendis, de mida molt variable, la majoria conduïts per la tramuntana. Entre el 1968 i el 2009, a la zona han cremat unes 35.000 ha de terreny en condicions de vent de nord, gairebé 20.000 de les quals degudes a l’incendi del 1986. Als documents del Perímetre de Protecció Prioritària G1 del massís de l’Albera i cap de Creus es va fer el recull del incendis històrics més rellevants amb situació de tramuntana, i es van determinar tres eixos principals de propagació pels quals els focs de vent presenten un potencial important: el coll del Pertús, el coll de Banyuls i l’eix de la Nacional II a l’alçada de la Jonquera. Aquesta documentació està disponible al web del DARPA en el projecte PRINCALB. A continuació es presenta una taula resum dels incendis històrics més importants en aquestes zones:

1

Coll del Pertús Coll de Banyuls Nacional II 1919 (Écluse), 1945 (el 1974 (Rabós),1978 1978 (la Jonquera), 1979 (la Jonquera), Voló), 1972 (Pertús), (Rabós) 1985 (la Jonquera), 1986 (la Jonquera), 1983 (Écluse), 2012 (la 1994 (), 1999 (Biure), 2006 (2, Sant Jonquera) Climent Sescebes), 2012 (la Jonquera)

Aquest recull és només un resum dels més destacats, els quals s’han produït amb situacions de tramuntana, i que han cremat una superfície prou important com per considerar-ne l’estudi i la reconstrucció i poder extreure així patrons de propagació i perímetres similars. En la imatge següent apareixen els principals perímetres d’incendis que han afectat aquesta zona:

Imatge 1: Perímetres dels principals incendis que han propagat amb una situació de tramuntana des de l’any 1968 fins al 2009. En color taronja, el del 19 de juliol del 1986. Font: Bombers.

4. Episodi meteorològic Situació sinòptica L’incendi va cremar del 19 al 23 de juliol. Entre el 19 i el 21 al migdia-tarda va bufar principalment la tramuntana. El dia 21 (cap a les 15 h) va parar la tramuntana i el vent va girar ràpidament a marinada forta. El vent de mar es va mantenir fins al final de l’incendi, del 21 al dia 23. El mapa de pressions en superfície mostra que els dos primers dies de l’incendi (19 i 20) la situació sinòptica era de vent de nord, el primer dia més accentuada (major gradient de pressió) que el segon. El tercer dia (dia 21) la situació sinòptica era anticiclònica.

2

Meteorologia a nivell de superfície L’any 1986 hi havia molt poques estacions meteorològiques que mesuressin el vent prop de l’Albera. Només s’han trobat les dades de l’estació meteorològica de l’Estartit (Baix Empordà), fora de la zona de l’incendi, però també exposat a la tramuntana.

Gràfic1: Dades meteorològiques de l’estació de l’Estartit del 15 al 28 de juliol del 1986. El ratllat vermell al gràfic de vent indica tramuntana, mentre que el ratllat negre indica marinada. Font: J. Pascual.

La nit del 17 va començar a bufar vent de nord – nord-oest i es va accentuar durant el dia 18.

3

El dia 19 (inici de l’incendi a les 11.00 h a França) va bufar tramuntana tot el dia de forma sostinguda, amb força 6-7 a l’escala Beaufort, una velocitat mitjana de 40-60 km/h i amb cops molt forts de més de 100 km/h, i va continuar bufant amb força similar tota la nit del 19 al 20. La tramuntana es va mantenir bufant reduint la força fins al dia 20 a la tarda, moment d’una petita pausa en la qual el vent va girar a marinada suau, d’uns 10-15 km/h. Però la mateixa nit del dia 20, la tramuntana va reprendre de nou i fins a migdia del dia 21. Al migdia del 21 es va acabar l’episodi de nord i els vents de marinada van entrar amb força a tota la zona de l’Empordà, amb velocitats de 20-30 km/h. El dia 22, a partir de migdia, la marinada va seguir imposant-se amb força 4 de l’escala Beaufort, uns 20-30 km/h.

5. Reconstrucció de l’incendi La major part de la superfície de l’incendi dins de l’Albera sud va cremar el dia 19 des de les 13.00 h, en què el foc va entrar pel Pertús. Aproximadament el que va cremar cada dia al vessant sud és:

 Dia 19: 10.000 ha

 Dia 20: 4.000 ha

 Dia 21: 5.000 ha

 Dies 22 i 23: 1.000 ha

Imatge 2: Perímetre de l’incendi del 1986, amb el detall de les isòcrones diàries. Font: Núria Nadal i Bombers.

4

Primer dia (dia 19) 10.30 h. Inici de l’incendi sota la Piràmide fronterera (frontera de l’AP-7), en territori francès. El foc corre pel talús de l’autopista, en el qual hi havia eucaliptus plantats. Es dirigeix cap al sud empès per la forta tramuntana que bufa. Els bombers del Pertús van al foc, però no el poden parar. El foc continua en direcció al camp de futbol (sota el viaducte de l’autopista). Arribat al fons de la vall on hi ha el camp de futbol, el foc s’obre pel flanc esquerre tirant vall amunt en direcció a Sant Martí. A les 13.00 h el cap en màxima propagació salta la vall del viaducte i encén la vegetació de darrere les cases del Pertús (sempre al costat est del poble i de la carretera). A partir d’aquí, els bombers es concentraran a protegir les cases i el foc propagarà molt ràpidament cap al sud, seguint el vessant de muntanya que el portarà fins a la Jonquera. Les flames van molt inclinades pel vent. Cap de la Jonquera – N-II A les 15.00 h, aproximadament, el foc arriba a flanquejar les cases de la Jonquera. Aquest flanc dret del foc es manté a l’est de la N-II i no la salta fins més avall de la Jonquera (Bosquerós – Banys de la Mercè). Un equip de Bombers intenta treballar al Mas Brugat, i gairebé tenen un atrapament a la pista del zig-zag que puja a la Civadera. El foc va “saltar” per sobre el Mas Brugat. Al Mas Esquerrà, també s’hi concentren mitjans i com que tenen tots els voltants conreats, el mas no es veu afectat. El foc flanqueja ja les cases de la Jonquera. Als voltants del castell de Carmanxel hi ha conreus d’oliveres i això ajuda a protegir les cases del foc. Va més ràpid per dalt la carena que per la falda del vessant, com es pot veure a l’annex fotogràfic El foc avança cap a Canadal, travessa la carretera de (perpendicular al vent) i comença a cremar amb molta virulència a la serra de Cumanera. Als Estanys hi ha efectius de Bombers, però no poden aturar el foc. El foc va molt ràpid i arriba a (17.00 h) i més tard a Vilarnadal (18.00 h), i s’apaga quan arriba a la zona de conreus, on ja no té combustible per cremar. El primer salt del foc a la banda oest de la N-II es produeix a l’alçada dels Banys de la Mercè (per on també va saltar el 1978). Més tard el foc va saltar pel trencant de la carretera de – Maçanet de Cabrenys, colant-se per sota del pont de l’autopista. Això es va tenir en compte en l’extinció de l’incendi de Capmany del 2006 (també amb tramuntana) i va resultar efectiu: es va aconseguir que no fes el mateix salt. Aquests són punts estratègics a gestionar. A la zona del Mont-roig hi ha una certa confusió dels esdeveniments, però a grans trets es pot dir que els contravents generats al solell del Mont-roig obren el flanc dret de l’incendi. Als petits incendis del 1999 i el 2004 es veu clarament aquest efecte. El foc del 1986 ja venia obert des de més al nord i va cremar l’obaga del Mont-roig a la tarda o nit del dia 19. Cap al sud el foc para vora els Hostalets de – La Vall, que el mateix dia ja havia cremat en un incendi independent que havia arribat fins al castell de . A grans trets podem dir que a l’oest de la N-II el foc va cremar poca superfície en relació amb el total, i que una bona part d’aquesta superfície la va cremar amb marinada a partir del tercer dia.

5

Cap-flanc esquerre cap al pla de l’Arca – Cantallops A les 14 h aproximadament, després del salt del camp de futbol del Pertús, el flanc esquerre del foc se’n va amunt per la zona del Mas Rius – Mas de la Comtessa – Mas de l’Illa i Sant Pere del Pla de l’Arca. D’aquí, una llengua de foc avança molt ràpid cap amunt al Fornàs – la Civadera, ja que ha fet grans salts (un testimoni afirma que des del Mas del Calze a dalt el Fornàs) gràcies a panes de suro seques no recollides (testimoni de Mas Rius – Mas Brugat), i en molt poc temps ha saltat la carena del Fornàs – Civadera i descendeix cap a Cantallops ràpidament. El foc “salta” Cantallops i, dins el poble, es cremen molt poques construccions (alguna caseta d’hort). El foc s’enfila per les Serres i continua cap a Sant Climent (17-18 h), i s’atura quan troba els conreus. A diferència de l’incendi del 2006, el foc no entra dins el poble de Sant Climent. Hi ha un salt del foc des del vessant est del Mas de l’Ullastre cap a la serra de l’Altrera. En direcció nord-est – sud-oest, diferent del que passa en general (nord-oest – sud-est). L’Altrera no va cremar des de Vilarnadal, sinó des de – Sant Climent. [Tornant a la zona del Pla de l’Arca]: el flanc esquerre d’aquest cap-flanc esquerre es va eixamplant més lentament i arriba a la pista del coll del Pla de l’Arca a l’Auleda. Allà es para de forma natural gràcies a la vegetació d’alzinar gros sense sotabosc que s’hi troba i que el vent i el relleu ja no estan tan alineats. Cap a les 14.30 h, abans de que el foc arribi a Cantallops, un avió francès model DC-6, que participava en les tasques d’extinció, s’estavella a les Canals mentre anava de sud a nord. L’explosió va eixamplar el foc pel flanc esquerre i en va afavorir l’obertura. Un parell d’hores més tard, els bombers francesos van al rescat dels cossos dels pilots i hi accedeixen per la pista del coll del Pla de l’Arca a l’Auleda. D’anada i tornada és quan crema aquella zona d’alzinar on el foc acaba parant sol, tot i que també hi ha l’ajuda dels hidroavions francesos que remullen la zona de la pista perquè els bombers que van al rescat puguin arribar a l’avió, rescatar els cossos i tornar cap a França pel mateix camí.

Imatge 3: Fets destacats del primer dia: entrada del foc a Catalunya (blau). Ignició causada per l’accident de l’avió (vermell). Salt del foc de la N-II i obertura de flanc dret degut al contravent (verd). Comportament del foc dins de capacitat d’extinció (groc). Font: Núria Nadal i Bombers.

6

El foc va cremar fins al límit de la finca de Requesens. Les causes són, probablement, que el vent mateix impedia travessar la carena i que la vegetació a l’interior de la vall de Requesens és sensiblement menys vulnerable al foc. Cap al sud el foc, doncs, arriba al campament militar de Sant Climent, cremen els Castellars (nombroses explosions) i baixa cap a la presa d’ – els Vilars. Ja és de nit i, tot i que la tramuntana no disminueix, el foc s’alenteix i li costa molt passar de la zona de la presa – vessant est dels Castellars.

Segon dia (20) Des de la zona dels presa d’Espolla – els Vilars, el foc es revifa considerablement i arriba a Rabós, Sant Quirze, Mas Mallol... El cap del foc no passa de la zona de conreus, però creix cap a l’est, com ho havia fet el dia abans. Segons un testimoni observador, el foc es va alentir significativament a la zona de Sant Quirc – Santa Julita i el Mas Mallol, tot i que hi bufava el vent. A la zona de Delfià el foc es para perquè es troba amb un perímetre de foc independent que ja havia cremat el dia 19 i que va afectar des de Delfià fins a travessar la carretera N-260, la qual va saltar, però es va aturar perquè també es va trobar amb un cremat d’un foc anterior sortit de l’abocador de Pedret i Marzà. A la nit el foc és a la serra d’en Gibert i al Raval de la Font de . És important destacar que Mas Pils el dia 20 no havia cremat (mentre que Mas Mallol i Sant Quirze sí que ho havien fet), i que finalment no va cremar amb tramuntana. És a dir, des d’on venia el foc (els Vilars) i amb el vent de tramuntana, el foc no va poder anar prou enrere com per cremar la vall de Pils amb tramuntana. La carena del Puig de Balaguer – Mas Corbera i/o la carena del dolmen d’en Gibert, alineades al vent, són un impediment natural al foc que hi arriba de flanc.

Imatge 4: Principals carenes alineades al vent, en les quals el foc no va propagar per la mateixa acció del vent (blau). Camps de conreu i zones en descendent amb un comportament menor del foc (taronja). Impacte del foc amb perímetre anterior (groc) i Localització del foc a última hora del dia. Font: Núria Nadal i Bombers.

2

Tercer dia (21) Durant el matí segueix bufant la tramuntana, però més fluixa. L’incendi avança lent i hi ha mitjans d’extinció alertes almenys al Mas Corbera i al Mas Freixe. A les 15.00 h hi ha el canvi de vent, de tramuntana a marinada. L’incendi canvia totalment, deixa d’avançar cap al sud i cap a mar i es revifen els perímetres mal cremats o mal apagats. Hi ha llengües de foc a Requesens (zona dels Mesclants), on el foc es va parar sol quan ja no va trobar vegetació vulnerable; a Baussitges el foc puja per la vall del Freixe i a l’oest de la N-II el foc avança de Darnius cap a . Però el gir que va comportar més superfície cremada nova es va donar a la zona del Mas Pils. El foc amb tramuntana ja havia cremat el Mas Mallol i la vall de Sant Quirze, però el foc s’aguantava a la serra d’en Gibert (gràcies al mateix vent). Quan va girar el vent, el foc va avançar amb una rapidesa extraordinària cap al Mas Pils (el mas pròpiament no es va cremar, però sí tot el voltant) i cap al coll de Banyuls. Al coll hi ha un camió de Bombers francesos vigilant també el foc i va haver de fugir cap a Banyuls per evitar el foc ascendent. L’incendi va entrar de nou a França i va cremar- hi unes 5.000 ha més. En aquestes condicions, el que era el cap de l’incendi amb major potencial, que hauria pogut saltar cap al cap de Creus, va quedar totalment alentit. Es va quedar per la vall del Mas Guanter – Sant Silvestre. Cap a l’est, el foc va baixar lentament per la muntanya de Colera i es va apagar sol o el van apagar.

Imatge 5: Principals reproduccions amb el canvi de tramuntana a marinada. Font: Núria Nadal i Bombers.

3

Quart i cinquè dia (22 i 23)

Amb vents de marinada, la zona més activa de l’incendi és a Darnius – Agullana. A la zona de l’Albera, hi queden punts calents (se sap perquè hi ha sortides de Bombers que van quedar registrades) al Mas Corbera i al Mas Freixe, però sembla que sense gaire moviment.

Imatge 6: Eixos principals de propagació, amb tramuntana (vermell) i marinada (blau). A més a més, s’observen els dos focs que es van produir el mateix dia a Llançà i a Vilademuls. Font: Núria Nadal i Bombers.

4

6. Lliçons apreses En aquest tipus d’incendis d’alta intensitat i llançament massiu de focus secundaris el cap estarà pràcticament sempre fora de la capacitat d’extinció, tant per rapidesa com per longitud de flama, i també per l’emissió de focus secundaris a llargues distàncies. Els incendis històrics ens mostren que en situacions de vent fort les infraestructures perpendiculars al vent no són efectives per parar el cap, excepte quan es tracta d’una gran àrea de discontinuïtat de combustible, com la plana de conreus de l’Empordà, que va ser el final dels successius caps de l’incendi el 1986. De l’incendi de l’Empordà, podem dir que:

 Les infraestructures perpendiculars a l’avanç del foc no són efectives degut a la seva poca amplada respecte la distància a la que el foc propagava per focus secundaris.

 Cal, doncs, concentrar-se en l’atac als flancs que afavoreixin l’obertura del foc, que és la que fa que l’incendi creixi i vagi afectant més i més superfície a mesura que passa el temps.

 S’ha de garantir el treballar sempre al flanc motor, limitant-ne l’obertura, perquè sovint estarà dins de capacitat d’extinció i això permet anar estretint el front reduint les carreres laterals dels flancs.

 Les carenes perpendiculars al vent generen contravents i zones de turbulències que tenen la capacitat d’obrir els flancs a sotavent. És important identificar aquestes zones per evitar que el foc pugui eixamplar-se per reduir el potencial. La zona de Mont-roig obre el flanc dret i la zona de la carena de Can Conxa, el flanc esquerre. No obstant, les zones de sobrevent són oportunitats per fixar el perímetre i assegurar-lo davant un canvi de vent a marinada.

 Les oportunitats de treball per aturar o ralentir el cap de l’incendi han de tenir una càrrega molt baixa de combustibles i una amplada suficient per posicionar-se i controlar la caiguda de focus secundaris.

 Al final de l’episodi de vent de nord, s’imposa la marinada de direcció est i sud-est. Això canvia totalment la direcció de propagació de l’incendi i afecta especialment el flanc dret (amb situació de tramuntana), que l’estirarà cap al nord-oest. Al flanc esquerre, la marinada s’acanala per la vall de l’Orlina i el foc propaga cap al coll de Banyuls. La marinada també arriba a les solanes del castell de Requesens i afavoreix la propagació topogràfica de l’incendi en direcció nord, cap al torrent del Pregon.

5

7. Annex fotogràfic

Dia 19/07/86

Dia 19, 13 h. Coll del Pertús vist des de la zona duanera de la Jonquera. Font: Ivan Sanz.

Dia 19, 15 h aprox. Benzinera “estació frontera” de la Jonquera. El foc arriba del Pertús a la zona de l’estació frontera (nord de la Jonquera). Font: Montserrat Burset.

6

Dia 19, 15-16 h aprox. Costat est de la N-II a l’alçada de la zona duanera de la Jonquera. Columna de fum inclinada pel vent del foc que arriba ja vora les primeres edificacions del nucli. Font: Parc de Bombers de la Jonquera / Cantallops Acció Cultural.

Dia 19, 16 h. Costat est de la N-II a la Jonquera, a l’alçada de la sortida núm. 2 de l’AP-7.El foc ja a Canadal. Les carreres principals van per dalt la carena, més tard el flanc dret va baixant i afectant el vessant. Font: J.M. Montalt.

7

Dia 21/07/1986

Dia 21. Vessant est de la muntanya de Colera vist des d’un punt encara situat més a l’est. La tramuntana ja ha parat i el foc baixa lentament pel vessant de llevant de la muntanya de Colera, cremant les repoblacions forestals. Font: Marian Roman.

POST INCENDI

Coll del Pertús des del Mas de la Comtessa. Inici del foc marcat amb estrella i direcció que va seguir el foc amb fletxes. El foc va pujar a la Comtessa pel vessant que es veu en primer pla. Font: Joaquim Julià, Bombers.

8

Zona del Carmanxel de la Jonquera (costat est del nucli). Els olivars treballats van fer de franja del nucli de població. Font: Ramon Boix.

Zona de Rocabertí de la Jonquera (costat est del nucli). Observeu la franja de vegetació verda que va sobreviure vora Rocabertí i també el cremat del 1985 que no es va tornar a cremar el 1986. Font: Ramon Boix.

9

Carretera de la Jonquera a Cantallops, últim revolt abans dels Estanys. El foc va cremar molt intensament i de capçades, ja que no va quedar res fi sense cremar. Més endavant hi ha els prats dels Estanys, on hi havia camions de Bombers que no van poder parar el cap del foc. Passada aquesta zona, el foc va cremar la serra Cumanera. Font: Montserrat Burset.

Cantallops després del foc, vist des de l’entrada del poble venint de la Jonquera. Al fons, la muntanya que porta a Requesens, amb el coll de Medàs a la dreta. Requesens no es va cremar, el foc no va travessar la carena que es veu en part. El foc va “saltar” per sobre de Cantallops. Font: Montserrat Burset.

10

Conca que baixa de la zona de l’Auleda i les Canals. A l’incendi del 1945, els habitants del poble van parar el foc durant aquesta baixada, segurament ajudats per la reducció de la intensitat de la tramuntana. Font: Montserrat Burset.

Coll de Banyuls mirant al pic de la Calma, França a l’esquerra. Punt de pas del foc de les 15-16 h de la tarda del dia 21, quan després d’haver parat la tramuntana i haver-se girat el vent a marinada, el foc va girar des de la zona del dolmen de Girarols cap a Mas Pils i el coll de Banyuls, travessant a continuació la frontera i cremant unes 4-5.000 ha al costat francès. Font: Joaquim Julià, Bombers.

11