Deu Anys D'honoris C a U

DEU ANYS D’HONORIS CAUSA 1991/2001 Propietat del text dels discursos reservada als autors Fotografies: Àlex Pérez, Universitat Jaume I

Edició: Servei de Comunicació i Publicacions. Vicerectorat de Coordinació, Comunicació i Política Lingüística Edifici Rectorat i Serveis Centrals. Campus del Riu Sec. 12071 Castelló de la Plana Tel. 964 72 88 19. Fax 964 72 88 32 http://sic.uji.es/publ e-mail: [email protected]

Imprès per Castelló d’Impressió, S.L. Polígon Industrial “La Bassalà” Naus “La Residencia” 44-45 Ctra. Nac. 340, Km. 68,400 12004 CASTELLÓ Tel. 964 24 20 88 Fax 964 24 61 14

Dipòsit legal: CS 394-2000 Índex

Pròleg de Fernando Romero 9

Vicent Sos Baynat 15

Karl-Otto Apel 37

Ramon Lapiedra Civera 57

Germà Colón Domènech 75

Manuel Valdivia Ureña 91

Eduardo Primo Yúfera 109

Enrique Costa Novella 131

James E. Cross 149

Klaus Tiedemann 169

Alfred Giner Sorolla 191

Antonio García Verduch 221

Enric Valor i Vives 251

Nicolás Sánchez-Albornoz y Alboín 271

Frank Albert Cotton 281

Pròleg

Fernando Romero Subirón 10 Deu anys d’honors compartits

ES COMMEMORACIONS resulten sempre una ocasió especial per a recuperar la memòria col·lectiva, aquella que es construeix en l’esforç silenciós de la quotidianitat i que ix a la llum en els actes de reconeixement d’aqueixa tasca callada i continuada al llarg del temps. La Universitat Jaume I celebra aquest curs 2000-2001 els seus deu primers anys d’existència, una data amb gran valor per a una institució, com la nostra, que uneix a la seua joventut una constant voluntat de permanència. La primera dècada de vida representa per a les universitats creades després de la Llei de Reforma Universitària (LRU) superar un primer nivell de maduresa que avala el treball desenvolupat i projecta un futur sempre espe- rançador. Deu anys, deu cursos creant i compartint coneixements. Una dècada compromesos amb la construcció i progrés de la societat a què servim. Tota una labor de milers de persones involucrades en aquest projecte comú, sense la dedicació de les quals la Universitat Jaume I no seria avui la realitat que ens enorgulleix a tots. La història, com ja ens va ensenyar Unamuno, la construeixen els homes i dones que amb el seu quefer diari transformen la realitat, la modelen, encara que siga a poc a poc i de manera a vegades imperceptible, amb resultats només visibles a llarg termini. Per tant, la història de la nostra Universitat és fruit de tots aquells que treballen o han treballat per aqueixa. I ara, en el moment d’iniciar les cele- bracions pel desè anivesari de la seua creació, ens ha semblat oportú emprendre aqueixa labor de recuperació de la memòria comuna amb alguns noms propis d’especial significació: els catorze doctors honoris causa de la Universitat Jaume I, un grup de persones a les quals aquesta institució ha volgut retre homenatge pels seus destacats coneixements i mèrits en el terreny científic, tecnològic, cultural o humanístic. En la història de les organitzacions socials és necessària, cada vegada més, l’existència d’una sèrie de noms propis que actuen com a referents per a la resta de la col·lectivitat. En aquest sentit, la Universitat Jaume I ha sabut dotar-se d’un grup de persones la vida de les quals representa un exemple magnífic de dedicació a la recerca i transmissió de coneixements, finalitat última d’aquesta institució d’educació superior. Així, la seua herència es dilata més enllà de les seues obres immediates i abasta totes aquelles generacions posteriors que prenen per a si els valors i principis que van marcar la seua existència. La concessió del grau de doctor honoris causa representa un reconeixement per a la persona que el rep, però, al mateix temps, la seua acceptació suposa sempre un honor per a la institució que confereix el títol, ja que a partir d’aqueix moment el nou doctor entra a formar

11 part del seu claustre universitari, un claustre que així s’enriqueix amb el bagatge de personalitats tan il·lustres. Es tracta, per tant, d’un honor compartit. Els noms de Sos Baynat, Apel, Lapiedra, Colón, Valdivia, Primo Yúfera, Costa, Cross, Tiedemann, Giner Sorolla, García Verduch, Valor, Sánchez-Albornoz i Cotton formen ja part de la història de la Universitat Jaume I, de la nostra història comuna, i les seues trajectòries acadèmiques i professionals són per a tots nosaltres exemple de dedicació i generositat. Alguns d’ells, per als quals voldria tindre un record especial, no es troben ja entre nosaltres per haver mort. No obstant això, i encara que no puguem comptar amb aqueixa presència física, el seu llegat es troba ja viu per sempre entre nosaltres, tan viu que augmenta i es difon amb cada promoció de titulats universitaris. En aquests deu anys d’honors compartits, la Universitat Jaume I s’ha enriquit notable- ment amb l’experiència i el saber d’aqueix conjunt de persones els noms dels qual formen part ineludible no sols del nostre passat, sinó també del nostre futur. Per tot això, i en nom de la comunitat universitària castellonenca, vull manifestar-los a tots la meua gratitud i reconeixement.

FERNANDO ROMERO SUBIRÓN Rector de la Universitat Jaume I

12 Diez años de honores compartidos

AS CONMEMORACIONES resultan siempre una ocasión especial para recuperar la memoria colectiva, aquella que se construye en el esfuerzo silencioso de la cotidianidad y que asoma a la luz en los actos de reconocimiento de esa labor callada y continuada a lo largo del tiempo. La Universitat Jaume I celebra este curso 2000-2001 sus diez primeros años de existencia, una fecha con gran valor para una institución, como la nuestra, que aúna a su juventud una constante voluntad de permanencia. La primera década de vida representa para las universidades creadas tras la Ley de Reforma Universitaria (LRU) superar un primer nivel de madurez que avala el trabajo desarrollado y proyecta un futuro siempre esperanzador. Diez años, diez cursos creando y compartiendo conocimientos. Una década comprometidos con la construcción y progreso de la sociedad a la que servimos. Toda una labor de miles de personas involucradas en este proyecto común, sin cuya dedicación la Universitat Jaume I no sería hoy la la realidad que nos enorgullece a todos. La historia, como ya nos enseñó Unamuno, la construyen los hombres y mujeres que con su quehacer diario transforman la realidad, la moldean, aunque sea poco a poco y de manera a veces imperceptible, con resultados sólo visibles a largo plazo. Por tanto, la historia de nuestra univesidad es fruto de todos aquellos que trabajan o han trabajado por la misma. Sin embargo, ahora, en el momento de iniciar las celebraciones por el décimo anivesario de su creación, nos ha parecido oportuno emprender esa labor de recuperación de la memoria común con algunos nombres propios de especial signfi- cación: los catorce doctores honoris causa de la Universitat Jaume I, un grupo de personas a las que esta institución ha querido rendir homenaje por sus destacados conocimientos y méritos en el terreno científico, tecnológico, cultural o humanístico. En la historia de las organizaciones sociales es necesaria, cada vez más, la existencia de una serie de nombres propios que actúen como referentes para el resto de la colectividad. En este sentido, la Universitat Jaume I ha sabido dotarse de un grupo de personas cuya vida representa un ejemplo magnífico de dedicación a la búsqueda y transmisión de conocimientos, finalidad última de esta institución de educación superior. De esta forma, su herencia se dilata más allá de sus obras inmediatas y alcanza a todas aquellas generaciones posteriores que toman para sí los valores y principios que marcaron su existencia. La concesión del grado de doctor honoris causa representa un reconocimiento para la persona que lo recibe, pero, al mismo tiempo, su aceptación supone siempre un honor para la ins- titución que confiere el título, ya que a partir de ese momento el nuevo doctor entra a formar parte de su claustro universitario, un claustro que así se enriquece con el bagaje de personali-

13 dades tan ilustres. Se trata, por tanto, de un honor compartido. Los nombres de Sos Baynat, Apel, Lapiedra, Colón, Valdivia, Primo Yúfera, Costa, Cross, Tiedemann, Giner Sorolla, García Verduch, Valor, Sánchez-Albornoz y Cotton forman ya parte de la historia de la Universitat Jaume I, de nuestra historia común, y sus trayectorias académicas y profesionales son para todos nosotros ejemplo de dedicación y generosidad. Algunos de ellos, para los que quisiera tener un recuerdo especial, no se encuentran ya entre nosotros por haber fallecido. Sin embargo, y aunque no podamos contar con esa presencia física, su legado se encuentra vivo entre nosotros, tan vivo que aumenta y se difunde con cada promoción de titulados universitarios. En estos diez años de honores compartidos, la Universitat Jaume I se ha enriquecido notablemente con la experiencia y el saber de ese conjunto de personas cuyos nombres forman parte ineludible no sólo de nuestro pasado, sino también de nuestro futuro. Por todo ello, y en nombre de la comunidad universitaria castellonense, quisiera manifestarles a todos mi gratitud y reconocimiento.

FERNANDO ROMERO SUBIRÓN Rector de la Universitat Jaume I

14 Solemne acte acadèmic amb motiu de la investidura com a doctor honoris causa del Sr. Vicent Sos Baynat 16 Acta de nomenament

A la ciutat de Castelló de la Plana, a les 9.30 hores del dia 18 de maig de 1992 i a la Sala de Juntes del Campus de la Penyeta Roja, de la Universitat Jaume I, sota la presidència de l'Excel·lentíssim Senyor Rector Magnífic, Francesc Michavila i Pitarch, es va constituir la Junta Consultiva Provisional de Govern de la Universitat, per a deliberar, entre altres qüestions de l'ordre del dia, sobre el punt que motiva aquesta acta. La Junta Consultiva Provisional de Govern té coneixença de l'acord pres per la Comissió Gestora de la Universitat, el passat dia 4 de maig, pel qual s'informa favorablement la proposta presentada pel rector, de nomenar doctor honoris causa de la Universitat Jaume I l’Excel·lentíssim Senyor Vicent Sos Baynat, i també del fet que, d'acord amb l'article 2 de la Normativa sobre nomenament de doctors honoris causa d'aquesta Universitat, aquesta proposta de la Comissió Gestora es elevada a la Junta perquè decidesca. La Junta Consultiva Provisional de Govern, a la vista de la memòria justificativa que acompanya l'acord, i en la qual es relacionen els rellevants mèrits científics que concorren en la persona de l’il·lustre investigador castellonenc, iemet informe favorable sobre aquesta proposta. A la vista d'aquest acord, l’Equip de Govern, reunit el mateix dia 18 de maig, a les 5 de la vesprada i al campus universitari ja esmentat, decideix de nomenar doctor honoris causa de la Universitat Jaume I, l'Excel·lentíssim Senyor Vicent Sos Baynat i que el solemne acte acadè- mic d’investidura d'aquest grau honorífic, primer que concedeix la Universitat, se celebre amb el protocol previst el dia 12 de juny de 1992. Totes les quals coses, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consig- nen en aquesta acta que, amb el vistiplau del rector i com a secretària general i fedatària de la Universitat, estenc a Castelló de la Plana, el dotze de juny de mil nou-cents noranta-dos.

Vist i plau El rector La secretària general

Francesc Michavila i Pitarch Mª Dolores Rodrigo Carbonell

17 18 Vicent Sos Baynat Breu biografia

VICENT SOS BAYNAT (Castelló de la Plana, 1895) va cursar la carrera de Ciències Naturals a la Universitat de Madrid. Al 1922 VICENT SOS BAYNAT (Castellón de la Plana, va ingresar en el Museu Nacional de Ciències 1895) cursó la carrera de Ciencias Naturales Naturals de Madrid i dos anys després era a la Universidad de Madrid. En 1922 ingre- professor de geologia d’aquest museu. A més só en el Museo Nacional de Ciencias Naturales a més, va ser professor de Ciències a l’Institut de Madrid y dos años después era profesor de Escola i a la Institució de Lliure Ensenyança. geología de este museo. Además, fue profesor El 1934 va guanyar la càtedra d’Història de Ciencias en el Instituto Escuela y de la Natural de l’Institut de Castelló. Institución de Libre Enseñanza. En 1934 ga- Va prendre part en tots els treballs d’inves- nó la cátedra de Historia Natural del Instituto tigació del laboratori de geologia del Museu de Castellón. Nacional de Ciències, i a principis de l’any Tomó parte en todos los trabajos de investi- 1950 començà a treballar a Extremadura, on gación del laboratorio de geología del Museo va dirigir, en qualitat de geòleg, diverses mi- Nacional de Ciencias, y a principios del año nes de cassiterita i wolframita. 1950 comenzó a trabajar en Extremadura, Va publicar nombroses monografies i estu- donde dirigió, en calidad de geólogo, diversas dis sobre Villuercas, Montánchez, Sierra de minas de casiterita i wolframita. San Cristóbal, i en especial sobre la seua mi- Publicó numerosas monografías y estudios neralogia. Entre els seus estudis sempre ha sobre Villuercas, Montánchez, Sierra de San estat present la geologia de Castelló. Cristóbal, y en especial su mineralogía. Entre La labor de Sos Baynat ha sigut àmpliament sus estudios siempre ha estado presente la ge- reconeguda. Així el 1965 va obtenir el premi ología de Castellón. nacional atorgat per l’Acadèmia de Ciències La labor de Sos Baynat ha sido ampliamen- Exactes, Físiques i Naturals de Madrid. te reconocida. Així en 1965 obtuvo el premio La constant i infatigable passió del doctor nacional otorgado por la Academia de Ciencias per la docència i la investigació va quedar Exactas, Físicas y Naturales de Madrid. demostrada en el seu treball La paleontolo- La constante y infatigable pasión del doctor gía y la evolución de los organismos, publi- por la docencia y la investigación queda de- cat el 1991. mostrada en su último trabajo La paleonto- logía y la evolución de los organismos, pu- Vicent Sos Baynat va faltar el dia 5 de se- blicado en 1991. tembre de 1992. Vicent Sos Baynat falleció el día 5 de septiembre de 1992.

20 Laudatio

TEÓFILO SANFELIU

Magnífico y Excelentísimo Sr. Rector, sonal en este acto, debido a la amistad que Excelentísimas e Ilustrísimas autoridades, seme une con el profesor Sos, y también se- ñoras y señores Claustrales, señoras y se- ñalar, como una de sus mejores virtudes, su ñores, sentimiento profundo de amistad, como valor humano imperecedero y universal. ER TRACTAR-SE d’un acte universitari de Conocí a D. Vicente Sos por sus publica- màxim ressò, perquè es tracta d’un ciones. Corría el año 59, el Centro Excur- acte íntim de Castelló, poble meu vol- sionista de Castellón y los recorridos mon- gut, per tractar-se d’un amic. tañeros de aquella época me motivaron a Un apasionado aplauso cerró con so- conocer la obra del Dr. Sos en la que se per- lemnidad la apertura del curso académico de cibía a un hombre de acción que sabía es- la Universitat Jaume I. Habían quedado atrás cudriñar la naturaleza, investigarla, descri- esfuerzos e ilusiones renovadas. El martes 15 birla y explicarla. de octubre con el primer canto oficial del Más tarde, tuve el honor de tratarle per- Gaudeamus igitur, la vida de Castellón y sus sonalmente y de gozar de su amistad. gentes empezaba una nueva etapa. Aprendí siempre de él; de sus ideas, relatos Hoy estamos de nuevo aquí para rendir y vivencias, transmitidos con la objetividad homenaje a un hombre apasionado, ilustre científica y con la rica expresividad de su ex- y venerable; hombre apasionado de la in- traordinaria cultura, su prodigiosa memoria vestigación y de la docencia, de las que ha- y su bondadosa humildad. ce su razón de vivir y que intensa e ininte- Nacido en Castellón, en 1895, en el nú- rrumpidamente le han hecho participar en la mero 8 de la calle de O’Donnell, sus prime- vida cultural y científica de nuestro país. ros estudios fueron en el colegio de Don La Universitat Jaume I, una de las más jó- Carlos Selma, al que siempre consideró co- venes de España, se honra en acoger en el mo modelo. Estudió el bachillerato en el seno de su Claustro de Doctores, con toda Instituto de Castellón, en aquel viejo caserón la solemnidad que el acontecimiento requiere, de la calle Mayor en el que se podía leer gra- al profesor Vicente Sos Baynat, ampliando, bado en la piedra la leyenda Timor domini en este momento histórico, el número de sus principium sapientiae. Siempre recuerda con doctores con un gran científico. veneración las enseñanzas de los profeso- Antes de exponer sus méritos, os pido res Francisco Doménech Carbó y Antimo que me permitáis manifestar mi emoción per- Boscá Seytre, quien despertó su vocación por

21 las ciencias naturales. Con sus dos tíos, Nacional de Ciencias Naturales, centro de in- Gaspar Sos y José Baynat, se introduce en el vestigación donde confluían grandes maes- estudio de las lenguas clásicas y en general tros de la época, Ignacio Bolívar, Luis Lozano, en las humanidades. A todos ellos, y prin- Hernández Pacheco, José Royo Gómez..., y cipalmente a su padre, que poseía una for- donde desarrolló sus clases de Geología, a ni- mación enciclopédica, debe su talante de hu- vel universitario. Allí se ejercitó en la enseñan- manista a la par que científico, que lo forjó za y en la investigación en el laboratorio y en inculcándole su optimismo, idealismo, vo- el campo. En 1933 pasó al Instituto Quevedo cación y dedicación al trabajo. como profesor oficial de Historia Natural, aten- Es en Madrid, al cursar estudios de to a la anatomía y fisiología humanas, a la bo- Ciencias Naturales, donde profundiza en el tánica y a la zoología; cátedra donde descu- medio ambiente (Sierra del Guadarrama, el brió a los alumnos, cada día, las sorpresas del Tajo y el Jarama). Allí conoce al geólogo mundo mineral y del mundo vivo. Eduardo Hernández Pacheco. Obtuvo la li- Ya en 1935 es catedrático por oposición cenciatura en 1919 y se doctoró en 1924. en el Instituto de Castellón. Al año siguien- El buen hacer de Vicente Sos sigue el este, se traslada a los institutos Luis Vives y píritu de los que fueron sus maestros, de los Blasco Ibáñez de Valencia. Vuelve en 1937, que siempre reconoce con orgullo ser discí- como director, al instituto de nuestra ciudad. pulo en esa misión de comunicar los cono- En esta fecha asiste al Congreso Geológico cimientos con su actitud tolerante y pacífica de Rusia junto con Royo Gómez, Martín aprendida en sus años jóvenes. Cardoso y Candel Vila. Presentó un trabajo Recién salido de la Universidad, entró en la sobre la geología de Castellón. institución Libre de Enseñanza, donde recibió Durante sus años en Extremadura, años los primeros alientos de profesor y convivió, y años de ausencia, toda una vida por me- en un ambiente de excepción, con aquellos dio, estudia su geología, minería y petrogra- ideólogos creadores de principios innovado- fía. En estos largos años recoge muestras, res, que tanta repercusión han tenido en la cul- producto de sus estudios, que constituirán tura de nuestro país. Allí aprendió las mane- los fondos del hoy Museo de Geología de ras de obrar con Manuel Cossío, Domingo Extremadura, el cual cuenta con más de Bamés, Gloria Giner, María Goyri. Allí conoció 10.000 ejemplares. En 1965 se le concedió a diario lo que era enseñar y sobre todo lo que el Premio Nacional de Ciencias por su traba- era educar... Educar, formar la personalidad de jo titulado Geología y minerología de la Sierra los escolares. Fue profesor de ciencias del de San Cristóbal de Logrosán de Cáceres. En Instituto-Escuela, centro oficial que marca un este año, ingresa de nuevo como catedráti- nuevo periodo notable en nuestra enseñanza co en el Instituto de Ciudad Rodrigo y, tras contemporánea, regido por los grandes ma- su jubilación, continuó y continúa en con- estros Castillejos, Zulueta, Gili Gaya... Participó tacto con la enseñanza. En el Colegio Estudio en sus ideales y en sus métodos, y siguió su de Madrid, compartió tareas de bachillerato aprendizaje de profesor. Fue titular del Museo y de cursillos especiales, trabajando al lado

22 Sos Baynat amb Francesc Esteve i Teófilo Sanfeliu de su rectora, Jimena Menéndez Pidal. lores en el humanismo de cualquier época. Asimismo en nuestra ciudad ha impartido su- Con este acto se culmina un proceso que cesivos cursos y conferencias en los institu- responde al deseo de un amplio colectivo de tos de bachillerato, en el Ateneo y en el profesores y alumnos, pues D. Vicente Sos Colegio Universitario y continúa dictando en ámbitos docentes, profesionales, insti- conferencias, y cursos monográficos para li- tucionales y culturales, ya fue con anterio- cenciados, en diversas instituciones de España. ridad homenajeado y valorado. Así, tiene los Sos Baynat es viajero del mundo (Portugal, siguientes títulos: Inglaterra, Francia, Rusia, Norteamérica), sin Socio de Honor de la Sociedad Española dejar de ser de Castellón. En 1971 durante de Historia Natural, de la Sociedad Española una visita a los Estados Unidos establece conde Geología, de la Institució Catalana tactos con la Universidad de Cincinnati y con d’Història Natural, fue presidente de la la NASA, básicos para sus estudios poste- Sociedad Española de Mineralogía. riores sobre la geología de la Luna que re- En 1983 es nombrado académico de la dactó con el profesor Garrido, de la Real de Ciencias y Artes de Barcelona. Ese Universidad Autónoma de Madrid. mismo año fue vicepresidente del I Congreso Hoy rendimos homenaje no sólo al cien- Español de Geología. tífico, sino también a quien como él repre- En 1984 se le concede la Medalla de Plata senta la superación con constante trabajo, va- del Ateneo de Castellón y se le da su nom-

23 bre, Vicente Sos Baynat, a un instituto de ba- Es hoy Presidente de Honor del Consejo chillerato de nuestra ciudad. Municipal de Cultura. En 1985 se le concede la Medalla de Plata Al menos debo mencionar, entre su ex- de la Ciudad de Castellón. tensa bibliografía de su primera época, hasta En 1988, el IGME y la Escuela de el año 1937, trabajos tales como La paleon- Ingenieros de Minas de Madrid le ofrecen un tología y el origen del hombre, El nuevo mapa homenaje en reconocimiento de su trabajo y geológico de España, La tectónica de Cataluña, personalidad científica. En este mismo año, Geología del Estrecho de Gibraltar, Las tierras se le otorga el Trofeo Ciudad de Mérida. rojas mediterráneas, Los Pirineos vasco-espa- En 1989 se le nombra Hijo Predilecto de ñoles, Aportaciones a la Geología de la pro- la Ciudad de Castellón. vincia de Castellón, El Triásico en la Sierra de En 1990 se le declara Valenciano del Año. Espadán y El Eoceno Continental de Vallibona, En 1991 se inaugura el Museo de Excursión geológica al Desierto de las Palmas, Geología de Extremadura, creado por él, y se Sobre Geología de Peñagolosa, El cretácico de le nombra Hijo Adoptivo de Mérida, al tiem- Vallibona. po que se le concede la Medalla de Oro de En palabras de Jaime Truyols, catedráti- Extremadura. co de Paleontología de la Universidad de Rendir homenaje académico al Dr. Sos Oviedo, «su labor científica inicial se vio trun- por su personalidad cultural y científica, es cada, desgraciadamente, por las circunstan- rendir homenaje a un hombre bondadoso y cias políticas acarreadas tras la guerra. En un generoso en todo su quehacer, respetuoso momento de su vida, cuando la obra que ha- con todas las opciones personales, hom- bía iniciado con tan buenos augurios podría bre que cree en la importancia de la libertad, haber desembocado en resultados impor- producto de la verdad, y se entrega a los de- tantes, se vio obligado a interrumpirla de ma- más con entusiasmo en la docencia y en la nera definitiva, y sólo tras infinitos sacrificios investigación, en pacífico e inteligente com- y con la fuerza de voluntad consiguió so- promiso con la vida, trabajador constante brevivir científicamente con una realización durante su larguísima trayectoria. que puede exhibir con todo orgullo como Su vida de acción iniciada en los años 20 suya.» se continúa hasta la actualidad. Quiero des- En los años 40 escribe un Tratado de tacar alguna faceta concreta de su vida. Su Paleontología general y práctica. Asimismo castellonerismo –amigo y compañero de tradujo del inglés Aspectos útiles de la geo- Adsuara, Alicart, Porcar, Artola, Francisco logía, La geografía física, de Davis y La evo- Esteve– lo vive y siempre lo ha vivido. Fue pio- lución de las ideas, de Dubois. nero en la fundación del Ateneo de Castellón, En 1950, trasladado a Extremadura como tiene una vinculación entrañable con la geólogo director de Minas, estudió los yaci- Sociedad Castellonense de Cultura, con hom- mientos de casiterita y dirigió las explota- bres como Sánchez Gozalbo, Expresati, Revest, ciones en Logrosán, Montánchez, Arroyomo- Casimiro Meliá, Sánchez Adell y tantos otros. linos, Cáceres, Trujillo, además de publicar la

24 Sos Baynat amb el padrí Teófilo Sanfeliu

Geología de la Sierra de Villuercas, el Mapa provincia de Castellón y Bibliografía Geo- Geológico de Cañaberal, la Geología de las ca- lógica de Castellón. siteritas de Extremadura, Los yacimientos de Como en 1988 escribía Emilio Llorente, Wolframita de la Sierra de Montánchez, etc. director del Instituto Geológico y Minero de Junto con estos profundos estudios so- España, «Al conocer la vida y obra del pro- bre la geología extremeña, realizó numero- fesor Vicente Sos Baynat, tenemos la sensa- sísimos trabajos de investigación geológica ción de habernos encontrado con todo un sobre petrología, mineralogía, estratigrafía y siglo de la geología española, y no sólo por tectónica de Castellón, y ha publicado entre su fecunda y dilatada obra, sino porque su otros los siguientes trabajos: actividad le ha llevado a estudiar todos los Morfoestructura de las costas de Castellón, campos de la geología.» Los terrenos paleozóicos, triásicos y cretáci- En este solemne acto que hoy celebra- cos de Moró-Villafamés, Los terrenos del vamos, se va a nombrar el primer doctor ho- lle de Borriol, Pobla Tornesa y Bartolo, noris causa propuesto en la joven historia Introducción a la mineralogía de Castellón, de la Universitat Jaume I. Vicente Sos enca- La Plana de Castellón como glacis relicto, beza así el listado de aquellos que poseerán El cretácico entre el barranco Carbó y el mayor de los galardones universitarios. Es Peñagolosa, Los yacimientos fosilíferos del la primera personalidad del mundo cultural cuaternario de Castellón, la Geología de la y científico que recibe este honor. Es ésta una

25 decisión coherente con el estilo de nuestra valores universales que ha representado la Universitat, en la que la calidad y la inno- vida de Sos Baynat, pensador y hombre cul- vación son las características fundamentales to, que día a día ha sabido mantenerse más de su personalidad, a consolidar a lo largo sabio, más libre y más tolerante. de los años, como universidad europea y La incorporación de la figura de D. Vicente mediterránea, con lo que esto significa de Sos Baynat a esta Universidad queremos que tradición cultural, de forma de vida y de re- sea aún más viva y cotidiana, que aquí ten- lación humanista: «Universitat cuya forma- ga siempre su lugar preferente como mo- ción está basada en la relación entre el hu- delo y referencia para nuestra juventud uni- manismo, la ciencia y la técnica», según versitaria. En definitiva, que sea un sabio palabras de nuestro Rector Magnífico, ejemplo de lo que proclama nuestro lema: Francesc Michavila. Sapienta sola libertas est. Estos valores son fácilmente reconocibles Con esta breve descripción de su den- en la dilatada vida de Vicente Sos Baynat, por sa y fructífera vida de trabajo, quisiera ha- su capacidad, su actividad cultural, su in- ber sabido reflejar la calidad científica, la novación educativa, pero lo que da brillo pro- labor investigadora y la categoría humana pio a su personalidad es su constante e in- del profesor Sos Baynat, que hoy esta fatigable pasión por la docencia y la Universidad se honra en incorporar a su investigación, que se mantiene en él viva, co- Claustro. mo lo demuestran los recientes cursos por Solo me resta cerrar esta intervención ma- él impartidos y su último trabajo La paleon- nifestando que este Claustro le acoge con tología y la evolución de los organismos, pre- los brazos abiertos, le expresa la más cordial sentado en 1992. bienvenida, y le desea que permanezca en- Si nuestra meta es impartir la mejor do- tre nosotros muchos años. cencia posible, ahondar en la investigación Y por todo lo expuesto, solicito que se científica y técnica, y ser depositarios del hu- proceda a investir al Excmo. Sr. D. Vicente manismo enraizado en nuestro pueblo, su Sos Baynat con el grado de doctor honoris lengua y su cultura, estos mismos son los causa por esta Universidad.

26 Lectio

VICENT SOS BAYNAT

Excelentísimo Señor Rector Magnífico de la La he ejercido durante muchos años, en va- Universidad, ilustres profesores, autoridades rios centros oficiales. En Castellón, en Madrid todas, colegas, amigos. y en otras provincias. Mis primeros contactos con la Geología EAN MIS primeras palabras para ex- se produjeron durante el Bachillerato, en 1914, presar mis gracias más emocionadas en la cátedra de Historia Natural con el pro- por esta distinción que se me conce- fesor D. Antimo Boscá Seytre. Entonces fue- de y que repercute en lo más profundo de ron mis primeras manipulaciones de los mi- mí, que rebasa lo que jamás podía imaginar. croscopios, de los microtomos, del soplete, el La agradezco emocionado, por el gran primer contacto con las clasificaciones … valor académico que tiene en sí misma y, to- En aquel tiempo inicié asimismo las pri- davía más, por venir de esta Universitat meras excursiones al campo, buscando y re- Jaume I, creada con gran ilusión, nacida con cogiendo plantas, insectos, rocas, etc. tanto prestigio, y también emocionado por También, las salidas por las costas de tratarse de la Universidad de mi pueblo. Oropesa, en busca de materiales de la fau- Con esta decisión vuestra se manifies- na marina; las visitas a Ribesalbes, en bus- tan dos hechos. De una parte, la gran bene- ca de yesos trapecianos… volencia que la Universidad tiene conmigo; de otra parte, el homenaje que se rinde a las ciencias geológicas. La Universidad y el Museo de Intentando justificar los motivos que han Ciencias Naturales dado lugar a esta importante decisión, creo se- rá oportuno hacer una rápida referencia a las En 1915 fui a la Universidad de Madrid. que fueron mis actividades docentes y a mis De allí recuerdo mis estudios sobre Geología, incursiones en el ámbito de la geología, y la con Hemández Pacheco y con Fernández acompañaré con algunas breves reflexiones. Navarro; sobre los Vertebrados, con Lozano Rey; sobre Biología, con José Gogorza. Les recuerdo a todos con profundo cariño. Profesor y geólogo En 1925 entré por oposición en el Museo de Ciencias Naturales de Madrid. Allí tuve Mi actividad oficial ha sido el profesora- plena dedicación a la Geología. No sólo me do, la enseñanza de las ciencias, la cátedra. dediqué a las tareas propias de laboratorio,

27 a la estratigrafia y la paleontología, sino que Con estos precedentes no podía faltar, en también hice correrías por los alrededores aquellos núcleos de estudio y trabajo, la pre- de Madrid y excursiones por toda España. ocupación por la Geología. De la Institución Entonces llegó el momento de los pri- fueron miembros los geólogos Macpherson, meros estudios concretos, sobre cuestiones Quiroga, Calderón, González de Linares y específicas, y las primeras publicaciones, que otros. Macpherson destacaba por sus estu- se unían en mi tarea con mi atención al cur- dios de los niveles cristalofílicos de la so de Geología del que era profesor y con el Península; fue el primero en la aplicación del trabajo en el Museo, todo ello enriquecido microscopio al estudio de las rocas; también por el trato personal y los intercambios cien- fué el autor de las primeras síntesis sobre la tíficos con D. Ignacio Bolívar, con Royo estructura peninsular. Quiroga sobresalía por Gómez, Gómez de Llarena, Gómez Llueca, sus notables estudios de nuestras rocas. Martín Cardoso, o Pardillo Vaquer y San Calderón, por sus conocimientos de las se- Miguel de la Cámara, de Barcelona. dimentaciones de la Meseta, de la mineralo- Y en estos tiempos se produjeron dos sa- gía y la paleontología. González de Linares, lidas al extranjero: en 1929, a Londres, para in- más biólogo, fué conocido por su descubri- teresarme en estudios sobre la fauna miento del wealdense de Santander. Y aún Wealdense; en 1930, a París, para ampliar co- había en la Institución otros geólogos, más nocimientos sobre la facies cretácica aptiense. recientes, que no citamos en este momento. Contemporáneos de los nombrados fueron muchos miembros del Instituto Geo- Centros vividos lógico y de la Escuela de Minas, geólogos de renombre universal. Personalmente, he vivido los ideales y los valores educativos de varios centros docentes importantes: el Instituto-Escuela, la La geología de Castellón Institución Libre de Enseñanza y el Museo Nacional de Ciencias Naturales. En el prime- Estando en Madrid, de profesor en la ro, como un logro pedagógico. En el segun- Institución y trabajando en el Museo, me do, como un gran centro innovador, forma- ocupé en estudiar la geología de Castellón. dor. En el tercero, como un centro creador Sobre 1925, había empezado a realizar de ciencia. algunas excursiones y, al recorrer los terre- Del Instituto-Escuela podría hablar mu- nos, una de mis primeras sorpresas fué el cho, especialmente de sus métodos. Sobre encuentro de unas pizarras y muestras de la Institución, las referencias serían diferen- grauvacas que ya estaban registradas, pero tes. Se trataba de un centro de contenido uni- que estaban sin datar geológicamente. Más versal, un centro de grandes inquietudes por tarde las pude determinar como pertene- las ciencias, las artes, la filosofía. Preocupaba cientes al Paleozoico superior, a un allí la formación del Hombre. Carbonífero de facies Culm. Son estratos del

28 Dinantiense, plegados en anticlinales y sin- otras muchas publicaciones más. En mis ex- clinales por la orogenia herciniana de la fa- cursiones recogí fósiles, rocas y otros mate- se Astúrica. Contienen gran cantidad de res- riales, que están en el Museo de Ciencias, tos vegetales fósiles. Este Paleozoico es donde se conservan. Algunos otros están en importante por tratarse de los terrenos mas el Instituto Ribalta. antiguos de la provincia de Castellón, con unos trescientos millones de años. Al mismo tiempo, me ocupé también de los terre- Nota personal nos de los períodos Secundario (Jurásico y Cretácico), el Terciario y de algunos sectores Creo que es importante saber que, como parciales. geólogo, he realizado numerosos viajes y ex- La geología de la provincia de Castellón cursiones. He recorrido detalladamente la es sencilla, pero se hace apasionante cuan- provincia de Castellón y parte de la de do se la estudia en relación con la gran cuen- Valencia, además de muchísimos otros lu- ca Mediterránea, en relación también con la gares de España, sierras y valles. Conozco el orogenia alpina y los fenómenos que acom- norte de Portugal. Una mención especial, en pañan. Entonces se comprueba que es un este capítulo, corresponde a muchas zonas producto de la gran apertura del océano del territorio ruso y de la antigua URSS. Así, Atlántico, de la apertura del golfo de Vizcaya, los Urales, el Cáucaso, Cabriskan, Ufa, Bakú, relacionado con la movilización de la placa los yacimientos petrolíferos de la península ibérica y el origen de las presiones tangen- de Tamán, etc. También he visitado en varias ciales; con la aparición de los Pirineos y la ocasiones América del Norte: las Montañas cordillera Ibérica, un mecanismo geológico Rocosas, Yelowstone, Arizona, el Lago Salado, que afecta a la formación de las montañas las montañas Allegheny, las cataratas del del Maestrazgo. Y está en relación, de ma- Niágara. Y, de Canadá, he visitado Toronto. nera especial, con los empujes del continente Para un geólogo es un placer comprobar africano sobre la península, con la orogenia cómo los fenómenos se repiten con toda bética, con los fenómenos que dieron lugar precision, y cómo muchos fenómenos en a la Sierra Nevada, a las Baleares, etc. y que apariencia corrientes se presentan sin em- dejaron testigos en su retirada. Y, en los fi- bargo de manera muy caprichosa. Poseo nu- nales de todo este proceso, está en relación merosas notas, de todas estas andanzas. con las erupciones volcánicas que dieron lugar a las Columbretes. Con motivo de estos estudios fueron, apa- En Extremadura reciendo algunos artículos y trabajos míos. Puedo aludir a lo editado sobre el Desierto En 1950 me trasladé a Extremadura, a de las Palmas, el valle de Miravet, la Sierra de Mérida, donde permanecí dieciocho años, Espadán, el cretácico de Vallibona, las ofi- dedicado a la Geología. Todo este período tas eruptivas, un volumen de compendio y extremeño de mi vida tiene dos facetas: la

29 industrial, con las minas, y la científica, con las colecciones parciales, hasta que llegaron la Geología. Primero, estuve dedicado a la a un total de más de diez mil ejemplares. localización de los yacimientos de casite- Con ellas se ha montado el actual Museo rita y wolframita; después a los trabajos de de Geología de Extremadura, recientemente explotación minera, con sus múltiples pro- organizado e instalado bajo los auspicios del blemas. Pero paralelamente dediqué tiem- Ayuntamiento de Mérida –su propietario– y pos a estudios geológicos, sobre los que la Junta de Extremadura. Este Museo cons- fueron apareciendo muchos artículos y tra- tituye hoy una entidad del mayor interés cien- bajos extensos. Los temas fueron los si- tífico, un archivo para futuros estudios so- guientes: la sierra de Villuercas, Guadalupe; bre la región extremeña. Cuenta además con la sierra de San Cristóbal, Logrosán; la ge- una copiosa Biblioteca. Hace unos días, ha ología del mapa de Cañaveral; la geología servido de referencia para celebrar un im- de las inmediaciones de Mérida; la comar- portantísimo Congreso sobre el Paleozoico ca de Trujillo, el Casar de Cáceres, etc. inferior, muy concurrido por especialistas Además, en 1962, realicé una extensa mi- nacionales y extranjeros. neralogía de Extremadura, totalmente original en cuanto a especies, yacimientos y génesis. La geología extremeña Desde 1955, fui colaborador oficial del Instituto Geológico y Minero de España, y La geología de Extremadura es muy compor esta razón tuve un trato continuo con pleja, muy difícil. Comprende dos grandes los geólogos de este centro, todos ellos pri- unidades: la centro-ibérica y la Ossa-Morena; meras figuras de la Geología nacional. contiene Precámbrico 600 m.a., Cámbrico, Recuerdo con estimación los nombres de Ordovícico, Carbonífero 300 m.a. Contiene Almela Samper, Roso de Luna, Hernández igualmente gneis, pizarras metamórficas, Sampelayo, López Azcona, José María Ríos grauvaca, además de grandes territorios de y, entre los catalanes, Solé Sabarís, Candel batolitos graníticos. Tiene una tectónica com- Vila, Carmina Virgili, Crussafont, Villalta plicada, donde se pueden identificar varias Trullols o Font Altava. orogenias muy antiguas. Todo el territorio extremeño es importante, por su lejana relación con la geolo- El Museo de Geología de gía de América del Norte, Canadá, etc.; con Extremadura el sector de la llamada Laurencia. Tiene tam- bién importancia por razones biológicas, pa- Durante los años de las explotaciones mi- leontológicas. Hasta el año 1950, o poco más, neras y de los estudios geológicos, al mis- no se habían encontrado allí restos paleon- mo tiempo, fui conservando todo el mate- tológicos. Los primeros conocidos eran del rial que iba obteniendo de todas las zonas Cámbrico 570 m.a. y, de manera sorpren- estudiadas. Con el tiempo fueron creciendo dente, estos seres tenían una organización

30 Sos Baynat eixint de l’acte d’investidura similar a la de los animales actuales. Se ca- gran interés, porque contienen los fósiles que recía de los organismos intermedios. Pero en dan el enlace biológico ignorado para la cien- estos últimos años se han encontrado seres cia hasta su descubrimiento. en el Precámbrico y en el Cámbrico, en la fauna de Edicara, sur de Australia y otras. Destacan unos seres notables de forma Consideración final laminar, cuerpo plano, de una sola lámina flexible y ondulante, que más tarde se arro- La Geología es una ciencia apasionante, llan en forma cilíndrica, tubular, y así fosili- pero no es como las demás. Tiene particu- zan. Son ejemplos el Helicuplacus, el Hyolites laridades que otras no poseen. Es una cien- y otros. A esta forma tan primitiva, se le uni- cia que exige a sus cultivadores unos es- rán después los seres provistos de las pri- fuerzos físicos, exige caminar en busca de meras conchas de protección incompleta y, los ejemplares necesarios, las rocas, los fó- después, el grupo notable del tipo llamado siles, detalles tectónicos. Exige, al mismo tiem- Arqueociatus. Los trilobites llegaron más tar- po, que el geólogo esté dotado de la pa- de. De este tipo Arqueociatus existen mues- ciencia indispensable en el laboratorio. En el tras en Extremadura, entre otros lugares, en campo y en el laboratorio es donde el geó- las canteras calizas de Alcunera (Badajoz). logo recibe las sorpresas, donde se le plan- Esta clase de terrenos extremeños son de tean los problemas.

31 Las reflexiones de los geólogos permiten ro la Geología es además la historia de la vi- comprender cuándo y cómo se formaron las da, la historia de todas las plantas, la de to- montañas, cuándo y por qué se produjeron dos los animales. Es la historia de todos los las grandes transgresiones, cuándo se pro- animales hasta llegar a los mamíferos. Es la dujeron las grandes modificaciones de los historia de la aparición del Hombre. seres vivos. La Geología es la historia de la Tierra, pe- He dicho.

32 Discurs del rector

FRANCESC MICHAVILA PITARCH

Doctor Vicent Sos Baynat i orgullosos amb la decisió dels òrgans de go- Claustre Universitari vern de la nostra institució que l’han motiva- Excel·lentíssimes i il·lustríssimes autoritats, da. El doctor Sos Baynat reuneix i encarna els estimats amics, valors suprems que han d’animar la vida uni- versitària: el saber, l’esforç per un ensenyament OQUES coses en aquest estadi de la millor i més lliure, la bondat i el bon fer. meua vida poden produir-me l’emo- És Vicent Sos un exemple permanent d’a- ció i la satisfacció que sent en aquests quests valors, de les essències més íntimes i moments. Tinc l’alè amerat per les més ínti- pures de l’home universal: d’aquelles qualitats mes vibracions. En aquell dia quan pujant la que atribuïa Cossío al bon mestre com són costera que deixa a la dreta l’antiga Escola de la creativitat, el do de transmetre coneixements, Camins al Retiro madrileny Vicent Sos, en di- l’esperit d’ensenyar en llibertat, d’una banda, visar la silueta del que en el seu temps va ser i l’arrelament irrenunciable a la seua terra, es- Institut Escola, em parlava dels seus molts re- timant-la a través de l’estudi i el seu necessa- cords, o en aquell altre, quan quasi als afo- ri retrobament físic i sentimental, d’altra. res de Morella em donava una magnífica ex- Per això, i també perquè la seua persona és plicació estratigràfica amb fòssils a les mans símbol de valors de cultura i tolerància en els o en aquells tants altres dies de feliç con- quals el nostre poble s’identifica, el doctor Sos vivència familiar a casa seua o a la meua amb ja pertany un poc a tots, és patrimoni de tots la seua mirada bondadosa i la paraula sàvia els ciutadans d’aquesta terra encesa que deia i afectiva... en tots aquells moments, no po- Raimon. Parafrasejant Lorca, la vida de Sos és dria imaginar-me que, transcorregut un una vida «de collita i de frescor, de rossinyol temps, estaria jo vestit amb muceta negra i insomne i de lluna sense taca» com aquell ge- oficiant en el temple de la intel·ligència, com ni granadí desitjava a Guillén, un altre il·lustre deia Unamuno, en aquesta solemne inves- integrant d’aquella generació de catedràtics de tidura seua, com a Doctor Honoris Causa per batxillerat, com el doctor Sos, que tant contri- la Universitat Jaume I. buïren a la recerca, desgraciadament trunca- El professor Sos Baynat és el primer doc- da aleshores, d’un horitzó més culte i de ma- tor honoris causa per la nostra Universitat. jor benestar per a la societat espanyola. Aquest fet no és gratuït ni és degut a l’atzar. I No entraré ací, puix no em correspon, a estic convençut que els universitaris i la socie- detallar i analitzar la biografia del profes- tat a la qual ens devem se senten complaguts sor Sos Baynat i les contribucions científi-

33 El rector Francesc Michavila lliura el nomenament a Sos Baynat

ques i educatives que han motivat aquesta Ciències Naturals i guia les primeres investi- investidura de doctor honoris causa. Això ja gacions geològiques. Aquella generació d’- ho ha fet molt afortunadament el seu pa- homes cultes va ser un exemple de toleràn- drí, el professor Teòfil Sanfeliu, membre del cia, de respecte a les creences i posicions nostre Claustre. Voldria fer, tanmateix, unes personals. I deixeu-me destacar la condició breus reflexions. de Vicent Sos d’intel·lectual compromès, d’- El doctor Sos s’incorpora des de la pri- home generós, idealista, que anteposa les ne- mera joventut i amb el temps és un dels mà- cessitats col·lectives de progrés i cultura al pro- xims exponents d’aquella il·lustre generació pi benestar, i fins i tot utòpic (perquè, com deia de castellonencs que, en els distints àmbits una vegada Don José Prat, «si llevem tot el que de la cultura i de la ciència, amb els seus es- d’utopia hi ha en la vida ¿què hi queda?»). I ho crits, els seus assajos de laboratori o les in- fa per un compromís intransigent amb la jus- vestigacions naturalistes, donen, en l’entorn tícia i la llibertat sense, en cap moment, en cap de la Societat Castellonenca de Cultura, un circumstància, ni en les més difícils i greus impuls definitiu al progrés de la nostra terra. (quan la pròpia vida corria perill) renunciar a Permeteu-me que, a través de la figura de la tolerància, al respecte a la discrepància, sen- Vicent Sos, faça simbòlicament extensiu aquest se considerar-se posseïdor de veritats irreba- homenatge a tots ells: Revest, Sánchez tibles per hi més fe que tinguera dipositada. Gozalbo, Guinot… o fins i tot Royo Gómez, Hi ha una frase que pronuncia el perso- a qui coneix Sos al Museu Nacional de natge Garcés en La velada de Benicarló que

34 crec que s’ajusta amb precisió al nostre il·lus- doctor Sos a allò que va significar i significa en tre doctor. Diu Garcés: «pense en la part tem- l’horitzó de l’educació a Espanya la Institución perada de l’esperit on nia la intel·ligència i on Libre de Enseñanza que tan brillantment ha no hi ha lloc per a la mística ni el dogma- recordat el professor Vicent Sos en el seu dis- tisme i on està exclosa tota aspiració a l’ab- curs. No és possible parlar de la vida, els sen- solut». El pensament i el sentiment del doc- timents i les il·lusions del nostre il·lustre doctor Sos sempre han discorregut, certament, tor sense fer referència a la Institución. per aqueixa part temperada de l’esperit. En aquell gongorià i surrealista 1927 en què A Madrid, amb la incorporació al Museu Vicent Sos s’hi incorpora, les idees de Giner, Nacional de Ciències Naturals el doctor Sos Sanz del Río i Azcárate havien germinat i la co- coneix directament una plèiade excepcional de llita no va poder ser més fecunda. Els institu- naturalistes i geòlegs com Hernández Pacheco, cionistes de primera línia i els que vam apren- Bolívar o Fernández Navarro, juntament amb dre a través d’ells sabem que el missatge és el seu paisà ja esmentat Royo Gómez. Això actual, que cal mirar al futur i que les idees i marca una altra de les característiques vitals les pràctiques de la Institución tenen més de de Vicent Sos, la incorporació al món de la in- visió avançada sobre el futur educatiu, que d’un vestigació científica en una de les àrees de mà- record cultural trencat per la intolerància, l’or- xima esplendor en la seua època. todòxia inquisitorial o per aquells que sempre Des d’aleshores i a través de les nom- ho van tenir tot i que menysprearen tot allò broses aportacions estratigràfiques i mine- que ignoraven, com deia el poeta. ralògiques, la seua tasca científica serà re- La vida i l’obra del doctor Sos està mar- coneguda internacionalment i la seua cada per la Institución i això per a ells supo- personalitat anirà amerant-se dels trets que sa una de les millors essències. Com a uni- caracteritzen el científic: l’esperit inquiet que versitaris mirem amb respecte i afecte aquest mira sempre el futur i l’actitud infatigable de esforç educatiu mai igualat en la nostra histò- recerca de la veritat i el coneixement. ria contemporània i ho fem amb esperit d’a- En tot això Sos encarna les virtuts que a prenents. través de la Junta de Ampliación de Doctor Sos, enhorabona. I permeteu-me Estudios un conjunt de pensadors avançats que felicite també en aquesta ocasió aquei- al seu temps, coordinats per D. José xa dona extraordinària i d’esperit indomable Castillejos, volgueren crear les condicions que és Mercedes. idònies per tal que es consolidaren les més Doctor Sos, us preguem que continueu riques escoles científiques. Aquesta forma aconsellant-nos i enriquint-nos amb l’as- d’entendre el vertader progrés de la socie- sessorament que us permet la vostra extra- tat mitjançant l’avenç científic s’engrandeix ordinària experiència. i es concreta amb pensadors i savis com Doctor Sos, a partir d’aquest moment ho- Vicent Sos. noreu aquest Claustre i la Universitat Jaume També l’homenatge que aquest solemne I en esdevenir un dels seus doctors. Gràcies acte acadèmic comporta s’estén a través del i moltes felicitats.

35 36 Solemne acte acadèmic amb motiu de la investidura com a doctorshonoris causa del Sr. Karl-Otto Apel i del Sr. Ramon Lapiedra i Civera 38 Acta de nomenament

A la ciutat de Castelló de la Plana, a les 10 hores del dia 26 d’octubre de 1992 i a la Sala de Juntes del Campus de la Penyeta Roja de la Universitat Jaume I, sota la presidència de l’Excel·lentíssim Senyor Rector Magnífic, Francesc Michavila i Pitarch, es va constituir la Junta Consultiva Provisional de Govern de la Universitat, per a deliberar, entre altres qüestions de l’ordre del dia, sobre els punts que motiva aquesta acta. La Junta Consultiva Provisional de Govern té coneixença dels acords presos per la Comissió Gestora de la Universitat el passat dia 19 d’octubre, segons els quals s’emet informe favorable sobre les propostes presentades pel rector, de nomenar, d’acord amb l’article 2 de la Normativa sobre Nomenament de doctors honoris causa de la Universitat Jaume I, doctors honoris causa l’Excel·lentíssim Senyor Prof. Dr. Karl-Otto Apel, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Frankfurt, i l’Excel·lentíssim Senyor Prof. Dr. Ramon Lapiedra i Civera, ca- tedràtic de Física Teòrica i Rector Magnífic de la Universitat de València, i també del fet d’elevar aquesta proposta de la Comissió Gestora a la Junta perquè decidesca. La Junta Consultiva Provisional de Govern, a la vista de les respectives memòries justificatives que acompanyen els acords, i en les quals es relacionen els rellevants mèrits cientí- fics que concorren en les persones dels il·lustres investigadors, informa favorablement sobre aquestes propostes per unanimitat. Particularment, es destaca en el professor alemany Apel la seua consideració de ser una de les figures més importants de la reflexió filosòfica interdisciplinària en l’àmbit mundial; són decisius els seus treballs de pensament sobre la construcció d’una ètica normativa i, sobretot, la seua influència en el disseny d’un nou concepte d’Europa. Quant al professor Lapiedra, a més de la seua provada vàlua científica en l’àmbit de la Física Teòrica, demostrada per una intensa activitat acadèmica i per les seues nombroses publicacions, reuneix l’afectiva condició de ser el rector de la Universitat de València quan es va crear la nostra Universitat, en el procés fundacional de la qual va tenir un paper molt des- tacat i favorable. A la vista d’aquests acords, I’Equip, de Govern, reunit el dia 19 d’octubre, i al campus universitari ja esmentat, decideix de nomenar doctors honoris causa de la Universitat Jaume I, l’Excel·lentíssim Senyor Prof. Dr. Karl-Otto Apel i l’Excel·lentíssim Senyor Prof. Dr. Ramon Lapiedra i Civera, i que el solemne acte acadèmic d’investidura d’aquests graus ho- norífics se celebre quan l’atapeïda agenda de les dues personalitats permeta la reunió de

39 les dues investidures, que s’ha pogut portar a terme amb el protocol previst el dia 11 de juny de 1993. Totes les quals coses, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consig- nen en aquesta acta que, amb el vistiplau del rector i com a secretar¡ general i fedatari de la Universitat, estenc a Castelló de la Plana l’onze de juny de mil nou-cents noranta-tres.

El secretar¡ general Vist i plau El rector

Juan-Luis Gómez Colomer Francesc Michavila i Pitarch

40 Karl-Otto Apel Breu biografia

KARL OTTO APEL (Düsseldorf, 1922) està considerat actualment com una de les figures capdavanteres de la reflexió filosòfica en I’àmbit mundial. Compagina els treballs docents com a professor emèrit de la Universitat de Frankfurt amb la investigació sobre la possible construcció europea. Després d’estudiar Filosofia, Germanística i Història a la Universitat de Bonn, el seu treball teòric se centrà en la construcció d’una ètica normativa, d’una racionalitat pràctica, des de la qual es reivindique el concepte d’humanitat. Ha estat també professor de les universitats de Kiel i Saarbrücken. Entre les seues publicacions destaquen La idea del llenguatge en la KARL OTTO APEL (Düsseldorf, 1922) está tradició de l’Humanisme de Dante a Vico considerado actualmente como una de las fi- (1963), Transformació de la Filosofia (1963) o guras principales de la reflexión filosófica de Discurs i responsabilitat (1988). ámbito mundial. Compagina los trabajos docentes como profesor emérito de la Universidad de Frankfurt con la investigación sobre la posible construcción europea. Después de estudiar Filosofía, Germanística e Historia en la Universidad de Bonn, su trabajo teórico se cen- tró en la construcción de una ética normativa, de una racionalidad práctica, desde la que se reivindique el concepto de humanidad. Ha sido también profesor de las universidades de Kiel y Saarbrücken. Entre sus publicaciones destacan La idea del lenguaje en la tradición del Humanismo de Dante a Vico (1963), Transformación de la Filosofía (1963) o Discurso y responsabilidad (1988).

42 Laudatio

VICENT MARTÍNEZ GUZMÁN

Exel·lentíssim senyor Rector Magnífic, au- amb uns límits que, potser, són propis de la toritats, membres del Claustre de Professors, multiplicitat de coses que s’han fet en tan poc senyores i senyors: de temps. Per això no estic segur que puguem dir que ja tenim la Universitat que desitgem. e’m permetrà que, en el marc de la Tanmateix el simbolisme d’un acte com el nostra jove Universitat, siga jo ma- d’avui crec que és un intent per mantenir la teix el que em senta honorat, per la coherència amb aquest model d’Universitat possibilitat de presentar un filòsof de la im- que compartim. Va ser iniciativa del rector portància del Prof. Apel, per a formar part del proposar a la Junta Consultiva Provisional de claustre de doctors de la Universitat Jaume I. Govern els dos il·lustres doctorands: d’una Des que la nostra Universitat era un pro- banda el Prof. Apel que representa la fona- jecte hem compartit la necessitat de mante- mentació racional rigurosa del quefer filosò- nir-la fonamentada sobre els pilars de la tèc- fic, i la recuperació del sentit de les Ciències nica, la ciència bàsica i les humanitats, tot Humanes mitjançant l’exercici de la capacitat cercant un equilibri que ens ajudara a aten- humana de donar raons i argumentar. D’altra dre les necessitats de desenrotllament econò- banda, el rector Lapiedra, dignament apadri- mic del nostre entorn, amb pretensions eu- nat pel Prof. Climent, que ha mostrat, a més ropeistes, però mai a qualsevol preu; i, de cap de la seua activitat científica, un exemplar ta- manera, al preu de minvar la investigació uni- rannà de tolerància i racionalitat en la difícil versitària, seriosa i rigurosa, sobre els trets bà- etapa de transició entre les dues universitats. sics dels éssers humans, les seues relacions Centrant-me en el Prof. Apel és fàcil la pre- socials, el seu llenguatge, o la seua pròpia sentació, no per la meua capacitat o forma- història, de llarga tradició en els estudis uni- ció, sinó pel coratge i la saviesa que traspua versitaris a Castelló de la Plana. Diu la seua biografia personal i intel·lectual. Wittgenstein que «els resultats de la filosofia Defensa amb cor, apassionadament, la ne- són el descobriment... de bonys que l’enteni- cessitat de donar raons fins als límits últims ment s’ha fet en anar a topar amb el límit del de la pròpia racionalitat. Exercita, amb sa- llenguatge» (Investigacions filosòfiques §119). viesa, les condicions de possibilitat de tota És cert que, en tractar d’obtenir resultats del comunicació, fins i tot de la comunicació ra- nostre «model d’Universitat», de la nostra ma- cional de les pròpies passions. nera d’entendre la Universitat, aquest enteni- De fet ell mateix conta l’«experiència sin- ment s’ha omplit de bonys, en anar a topar gular» que va tenir en acabar-se la segona

43 guerra mundial: l’any 1945 després de cinc la teoria de la ciència de Popper i Peirce. Els anys de servei militar va començar a estudiar escrits de finals dels anys 50 reflecteixen l’in- primer història i després filosofia amb la terés per la comprensió, el llenguatge, la fe- consciència que a Alemanya, amb el nacio- nomenologia, i les humanitats. nalsocialisme, s’havia viscut una catàstrofe Les inquietuds manifestades en aquests sense paral·lelismes en la història que havia escrits, continuen aprofundint-se en els anys fet experimentar als joves de la seua gene- 60, però en aquests anys la discussió del jo- ració la «destrucció de l’autoconsciència mo- ve Marx, el moviment estudiantil, la «teoria ral». En la filosofia buscava el retorn a la nor- crítica» de la primera Escola de Frankfurt, i la malitat (Zurück zur Normalität), més difícil presència de Habermas el fan «despertar a per als qui havien patit aquesta «experiència la dimensió política de la filosofia». En una singular» que per als aliats –els de les de- reflexió, ara ja madura, recorda que aquells mocràcies liberals–, amb qui s’havien de anys van servir per a encetar, a Alemanya oc- comparar. Apel comença a estudiar filosofia cidental, una consciència filosòficopolítica en a Bonn amb el sentiment que allò que els ha- el marc d’una discussió pública o, com deia vien fet creure des dels anys 40 als 45 als jo- Kant, «d’una opinió pública enraonadora» ves alemanys, «era tot fals». Comença, doncs, (räsonierenden Öffentlichkeit). Va carregar a fer filosofia, com ens van ensenyar Sòcrates, d’utopia els plantejaments polítics, i potser Platò i Aristòtil, des d’una profunda expe- –pensa ara Apel–, la crítica radical a l’esta- riència d’interrogació pels fonaments on afe- blishment, va produir un greu desconeixe- rrar-s’hi per tal de «donar raons» de la prò- ment de l’herència liberal democràtica: com pia vida i de les relacions humanes. si es volguera «resistir» en els 60 el que no Es va formar en la necessitat, apresa dels es va resistir contra el Tercer Reich i, a més, seus professors per influència de Dilthey, de a un preu més barat. Cal dir que la relació «comprendre-ho tot»: historicisme i her- amb Habermas era ja dels anys 50 a Bonn. menèutica. El mateix existencialisme, que tam- Aquest autor, en el discurs de nomenament bé va estudiar, el distanciava de la política, d’Apel com a professor emèrit de la Uni- després del fracàs políticomilitar de la versitat de Frankfurt, conta la impressió que guerra. Va ser doctor l’any 1950 amb una te- li va produir veure ja en aquells anys el ni- si sobre una interpretació de Heidegger des vell de «compromís filosòfic» d’Apel. Però Apel de la perspectiva de la teoria del coneixe- reconeix que serà precisament a través de la ment. Però ni l’historicisme ni l’hermenèuti- interpretació del marxisme que Habermas fa, ca, ni la pretensió de ser «normal» en com- que despertarà a la dimensió política de la parar-se a les democràcies occidentals filosofia. Amb Habermas comparteix el re- deixaven satisfeta la necessitat d’aferrar-s’hi buig del reduccionisme cientifista, que no, a un fonament que donara raons de la prò- evidenment la validesa cognoscitiva de la pia vida des de la singularitat de l’experièn- ciència, i les implicacions negatives d’aquest cia que havia viscut. Tanmateix, va apren- cientifisme per a les relacions entre els és- dre a argumentar amb la filosofia analítica i sers humans. Amb Habermas comparteix

44 Otto Apel amb Vicent Climent i Ramon Lapiedra també la necessitat de substituir una interper un acte de la nostra voluntat, ens podem pretació de la història basada en una meta- desviar, si volem, d’aquests pressupòsits. física utòpicoescatològica, per l’adopció de Amb això arribem a la fase de maduresa de les fèrtils nocions de Kant, «idees regulatives» la biografia filosòfica del Prof. Apel, que ell ma- i «postulats de la raó pràctica». Crec que es teix anomena la fase de l’«equilibri pragmà- pot interpretar que Apel no renuncia a la uto- tic». Aquest equilibri l’aconsegueix dins del de- pia. Però el concepte d’«idea regulativa» per- bat rigorós amb els corrents capdavanters de met que els éssers humans tinguem la pos- la filosofia contemporània i sense oblidar l’em- sibilitat de «donar raons» dels ideals que, d’una prempta kantiana acabada d’esmentar. Ell ma- banda han d’orientar la nostra vida com una teix contribueix a la convergència entre el «gir brúixula que ens assenyala el nord cap el que hermenèutic de la fenomenologia» i el «gir lin- hem d’anar, si no volem viure en la deso- güístic» de la filosofia analítica del llenguatge. rientació. Per això serveixen de «criteris» des D’aquesta manera s’enfronta a la separació, in- dels quals, mai millor dit, «criticar» les nostres terpretada per alguns historiadors de la filo- conductes reals. D’altra banda, alhora que sofia com a tradicional, entre les filosofies del nord que indica obligació i possibilitat de crí- món angloamericà i les del continent europeu. tica, es converteixen en pressupòsits bàsics El pont entre les filosofies separades per que donen el sentit originari a totes les ac- l’Atlàntic, li permet proposar com a realment cions humanes, encara que els ésser humans rellevant en la filosofia contemporània, el «gir

45 pragmàtic». És important amb l’Hermenèutica Des que naixem estem immergits en una ma- deixar lloc a la interpretació del sentit del llen- nera de parlar que expressa una determinada guatge i de les accions humanes, que proce- forma de vida i que ens relaciona amb els al- deix de la vella interpretació de textos. És im- tres fins al punt que per reconèixer-nos a no- portant amb la Filosofia Analítica del llenguatge, saltres mateixos ho fem amb els criteris i les que l’anàlisi del significat esdevinga amb regles del llenguatge que hem aprés en inte- Wittgenstein aclariment de: a què juguem quan racció. Fins i tot per a poder identificar el meu parlem, quines regles seguim i quina forma de mal de queixal, el dolor del qual, evidentment, vida explicitem en parlar. O que aclarim amb el sent jo tot sol, utilitze els criteris d’identifi- Austin què fem quan parlem i com fem coses cació que he aprés en interacció amb les al- amb paraules, perquè d’aquesta manera la re- tres persones en situacions de comunicació. flexió sobre el llenguatge es converteix en re- Però tot açò encara seria mera descrip- flexió sobre les accions humanes. Del llenguatge ció de com esdevenen els fets del llenguat- aprenem, des de la perspectiva de l’acció hu- ge i la comunicació humana segons ho ex- mana, que les unitats mínimes d’investigació ja perimentem en les llengües concretes que no són les oracions gramaticals ni els signifi- suposen formes de vida particulars. I recor- cats en el sentit de la semàntica veritativa, si- dem que la inquietud filosòfica del Prof. Apel nó allò que fem en parlar, els actes de parla. partia de l’experiència profunda i singular Però, alhora, de les accions sabem pel que diem de pèrdua de la consciència moral que re- d’elles. Així és com aprenem que la vessant del clamava uns fonaments racionals últims và- llenguatge que interessa a la filosofia segons lids per a tots els éssers humans. D’Austin Apel, és la que tè a veure amb les accions hu- aprenem que mai parlem per parlar i que en manes, amb la praxi: la pragmàtica. La filoso- parlar ens comprometem. I si en parlar no fia realitza el «gir pragmàtic». som sincers, o no diem la veritat, o no diem A més de tot això, l’estudi del llenguatge en el que és correcte en el moment oportú, o acció ens fa superar una concepció de la fino parlem amb la intenció que ens enten- losofia segons la qual cadascú començava a guen, els qui escolten tenen tot el dret del fonamentar la investigació des del seu propi món de reptar-nos, d’exigir-nos responsa- «jo» o des de la seua pròpia «consciència», in- bilitat. Doncs bé, Apel aprofita la pragmà- clús amb el perill de pensar que més que de tica universal de Habermas, i allò que seria tot podia saber de mi mateix, tot sol, solus ip- «exigència» dels qui ens escolten quan par- se, solipsisme. Per contra el gir pragmàtic que lem, esdevé «pretensió» atribuïda a tots els proposa Apel amb Habermas, permet supe- interlocutors en un context de comunicació. rar aquesta manera de veure les coses, aquest El terme alemany és Anspruch i la interpre- «paradigma de la consciència», per una altra tació que fa la professora Cortina crec que manera de veure-les, pel «paradigma de la co- em permet fer en català aquest joc entre municació». El llenguatge en acció ens fa re- «exigència» i «pretensió». En una interacció conèixer-nos als éssers humans sempre en in- comunicativa els qui ens escolten ens po- teracció, sempre en situacions de comunicació. den exigir responsabilitat pel que hem dit,

46 perquè uns interlocutors ens atribuïm als al- tat genuïna i actuar simplement de manera tres, si més no, la capacitat, és a dir la «com- estratègica, estan inserides dins la responsa- petència comunicativa» de parlar perquè ens bilitat del reconeixement dels uns als altres entenguen, de dir la veritat, de ser sincers i com a interlocutors amb els mateixos drets. de parlar amb correcció. I açò ja no val no- Aquest és el fonament de l’ètica que Apel ano- més per als qui, de fet, parlem una determi- mena, «ètica discursiva» i que crec que ens im- nada llengua, tot expressant una concreta plica a tots els éssers humans i constituex un forma de vida. Açò val per a tots els éssers punt de referència indefugible per als qui ens humans. Per aquest motiu, seguint l’em- dediquem a les ciències humanes. premta de Kant ja comentada, dirà Apel que Després de la catàstrofe nacional del na- la pragmàtica del llenguatge que ens por- zisme el professor Apel troba en l’ètica dis- ta, irremeiablement, al reconeixement d’a- cursiva el fonament on aferrar-s’hi per tal questes pretensions-exigències de tot par- d’exercir com a éssers humans que resolen lar com a rerafons de tota interacció els seus conflictes amb la força de la raó i no humana, és una «pragmàtica transcenden- amb la raó de la força. tal». És a dir que arriba a explicitar les con- Jetzt würde ich gern ein paar Worte an dicions que fan possible que tots els éssers Herrn Professor Apel richten. Ich möchte mich humans puguem parlar, argumentar, i en in Namen der Universität Jaume I für Ihre definitiva raonar, açò és, fer ús de la nostra Annahme des Doctor Honoris Causa recht racionalitat. Precisament en aquest darrer herzlich bedanken. Es ist eine grosse Ehre für sentit, podem dir que la racionalitat genui- uns, Sie als Mitglied unseres Colegiums be- na dels éssers humans és «racionalitat co- grüssen zu dürfen. municativa». I si ens podem apartar d’ella, Weiters möchte ich mich auch im Namen per a actuar enganyant, o aprofitar-nos es- der Professoren der Geiteswissenschaften für tratègicament uns éssers humans dels al- Ihre Untersuchungen bedanken, die die epis- tres, és, precisament, desviant-nos d’aques- temologische Grundlage des Verstehens in ei- ta genuina racionalitat comunicativa. ner transzendentalpragmatischen Sicht ents- Les implicacions de recuperació de la cons- cheidend verstärkt haben. ciència moral que Apel buscava semblen ara Ebenfalls möchte ich den Dank in Namen estar més clares. Si la racionalitat genuina és der Professoren der Philosophie ausdrücken la racionalitat comunicativa, el comportament für Ihre Bemühungen in Bezug auf die correcte serà partir del reconeixement de tots Letztbegründung der menschlichen Rationa- els éssers humans com a persones. I ara re- lität, die heutzutage eine mutige Alternative conèixer els altres com a persones serà re- zu einem für den aktuellen Zeitgeist gehalte- conèixer la seua competència comunicativa, nen Relativismus darstellen. el seu dret a la paraula. Les relacions huma- Für dies alles, rechtherzlichen Dank Herr nes, les relacions entre els éssers humans, Professor¡ col·lectius, nacions, si és que per pròpia voluntat no volem apartar-nos de la racionali- I a tots vostes moltes gràcies

47 Lectio

KARL-OTTO APEL

El principi d’autorecuperació de les ciències humanes criticoreconstructives*

I. La història de la ciència com a duït Isaac Newton en el marc de la seua fi- exemple de les ciències humanes losofia «naturalis principia mathematica», la criticoreconstructives idea d’un «espai absolut»? En una primera comparació d’ambdues N LA MEUA CONFERÈNCIA tractaré qüestions, es podria pensar que, en els dos d’aportar una contribució al fonament casos, es tracta del mateix tipus de pregun- normatiu i metodològic de les cièn- ta, és a dir, és tracta de la causa o les causes cies humanes criticoreconstructives. Per tal de l’esdeveniment d’un succés, una pregun- d’aclarir el problema d’aquest fonament i els ta, la resposta de la qual es troba en una ex- conceptes introduïts en el títol de la meua plicació nomologicocausal. Més exactament: conferència, vull començar amb un exemple. la resposta es troba per mitjà del recurs a Considerem la diferència de les dues següents lleis o, almenys, a unes regularitats i a uns qüestions que pregunten per què, i que es antecedents o condicions perifèriques exac- proposen en diferents contextos científics: tament com en les ciències naturals. La primera pregunta podria ser propo- Prima facie es podria arribar a una in- sada per un institut d’investigació de la con- terpretació d’aquest tipus i, fins i tot, s’hau- juntura econòmica: «Per què en els darrers ria d’arribar a ella, com a defensors de la me- anys ha baixat la demanda de productes con- todologia neopositivista de la unitat de totes crets –per exemple cigarrets– entre grups de les ciències. consumidors determinats –per exemple els No obstant això, em sembla que, almenys estudiants–, mentre que ha crescut en altres en el primer cas –en el de l’institut d’inves- grups –per exemple les estudiantes?» tigació de la conjuntura–, es pot entendre La segona podria ser proposada per un com una pregunta analíticocausal, però, en historiador de la ciència: «Per què ha intro- cap cas, com la qüestió dels historiadors de

* Conferència pronunciada pel Prof. Dr. Karl-Otto Apel de la Universitat de Frankfurt amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa de la Universitat Jaume I de Castelló l’11 de juny de 1993. Traducció de Vicent Martínez Guzmán, assessorament lingüístic de la professora Ela Maria Fernández Palacios.

48 la ciència. ¿Fins a quin punt hi ha aquí una aquesta explicació causal neutral respecte diferència? dels valors, per la seua banda, estaria al ser- La meua resposta és que ja en el primer vei de la configuració d’una prognosi. cas es tracta d’una qüestió de les ciències Breument: en aquest cas es tracta d’un socials i no de les ciències naturals. En exemple d’aquell tipus de ciències socials –les aquest sentit no necessitem entendre-la, anomenades behavioral sciences–, en el qual d’antuvi, com una pregunta analiticocausal, existeix, de fet, una àmplia analogia meto- sinó que la podem entendre com una pre- dològica amb les ciències naturals nomolo- gunta per les raons bones o dolentes dels gicoexplicatives. Tal com C. G. Hempel ha afir- consumidors per a fumar cigarrets. En el mat de manera general, en el terreny de la mateix sentit no es tractava en absolut d’u- ciència, la comprensió hermenèutica només na explicació nomològica, sinó d’una com- té una funció heurística. Del que tracta la prensió hermenèutica i, possiblement, fins ciència és, en última instància, de l’explicació i tot d’una valoració de les raons de l’ac- causal, neutral respecte dels valors, i al ser- ció dels éssers humans. (Podria ser, que les vei de la prognosi tecnologicosocial. estudiantes foren ara menys sensibles a les Considerem ara, però, la pregunta de la advertències de perill per a la salut que els història de la ciència «per què Newton intro- estudiants, per tal de manifestar la igualtat dueix el concepte d’«espai absolut»?» En prin- de drets o per raons de prestigi. En aquest cipi, ¿seria també possible aquí interpretar la cas les raons que entendríem, no serien bo- pregunta d’acord amb Hempel, com una pre- nes raons.) gunta per una explicació nomologicocausal No obstant la meua opinió, si la pregun- en el sentit d’una metodologia unitària i conta fóra formulada per un institut d’investigació testar de la manera corresponent? de la conjuntura, seria improbable, que l’in- La meua resposta seria que açò, en prin- terés subjacent del coneixement es dirigira cipi, no seria possible. La pregunta s’ha d’in- primer cap a una comprensió o inclús va- terpretar en aquest cas com una qüestió per loració de les raons bones o dolentes dels la comprensió de les raons –bones o do- estudiants o les estudiantes. En aquest cas la lentes– de Newton. Ja que –com Karl Popper comprensió de les raons de l’acció només ha dit correctament–, seria paradoxal voler podrien tenir una funció heurística, per tal explicar i predir nomològicament els resul- d’esbrinar les causes del comportament que, tats creatius i innovadors de la ciència. Si açò normalment, s’espera dels consumidors. Això tinguera sentit, aleshores hauria de ser pos- vol dir que les raons de l’acció interessen aquí sible substituir la ciència natural creativa per no com a raons bones o dolentes, sinó com una ciència social del comportament (legí- a raons causals i efectives, que es poden ad- tim) del científic de la naturalesa, que expli- duir en l’esquema de pensament d’una ex- cara atenent a les causes, –per una ciència, plicació del comportament quasinomològi- que, en principi, podria predir els descobri- ca –per exemple, estadística– i que es ments creatius. Això seria, evidentment, ab- considera neutral respecte dels valors; i surd (igual d’absurd, –dit entre parèntesis–,

49 com l’intent d’una explicació nomològica i mostrar que la història de la ciència natural de predicció del procés necessari de progrés podia entendre´s com un procés de progrés. en la història.) I això volia dir que podia ser reconstruïda tot Amb altres paraules: la pregunta de l’his- valorant-la críticament. El mateix motiu es va toriador de la ciència no pot pertànyer al con- manifestar de manera més aguda, en la context d’una ciència quasinatural, de la mane- frontació amb les escoles de la sociologia em- ra que és possible en les qüestions de les pírica de la ciència. Precisament aquí va for- behavioral sciences. En la pregunta del nos- mular Lakatos la seua diferència entre la tre exemple d’història de la ciència, es trac- història de la ciència interna i externa. Segons ta de la comprensió hermenèutica –i fins i la seua tesi s’ha de partir abans que res del tot de la valoració– de les bones o dolentes projecte constructiu d’una història interna, és raons de Newton. I en això es mostra, que a dir, de la història del progrés de la ciència la història de la ciència –també i precisament bona. Sense aquest projecte, no es podria de- la història de la ciència natural–, és un mo- terminar en absolut el tema de la història de del, un cas paradigmàtic, d’allò que podem la ciència: les aportacions del científic a di- anomenar ciència humana. ferència de les altres aportacions de la cultu- És en aquest context tan interessant on ra. D’ara endavant s’ha d’intentar, segon Karl Popper, que primerament es va acos- Lakatos, maximitzar l’abast de la història in- tar a la metodologia unitària de l’explicació terna de la ciència. És a dir, s’han d’intentar causal proposada per Hempel, es veuria obli- comprendre, tot el possible, la pluralitat de gat per l’exemple de la història de la cièn- raons de l’acció dels clàssics de la ciència. cia, a apartar-se completament del reduc- Només si aquest esforç de comprensió valo- cionisme naturalista i, finalment, fins i tot a rativa es porta cap als seus límits, té sentit, se- desenrotllar ell mateix una concepció de l’- gons Lakatos, explicar de manera causal les hermenèutica. Encara més interessant en el opinions i les accions del científic d’acord amb nostre context, és el següent fet: Popper i el la psicologia o la sociologia empírica. seu deixeble I. Lakatos, que, en un primer Amb aquesta concepció es va reivindicar moment, van entendre la sociologia –igual de facto per a la història de la ciencia, la pri- que Hans Albert– com una ciència neutral macia de la comprensió hermenèutica, i, fins respecte dels valors en el sentit de Max i tot, ultrapassant Max Weber, la primacia de Weber, es van veure forçats a defensar, alla comprensió criticoreconstructiva i, ales- menys per a la història de la ciència, la ves- hores, valorativa. ¿Es va proclamar o reivin- sant de la història o de la sociologia criti- dicar ja amb això de manera completa i ge- coreconstructiva i, en aquest sentit, no neutral neral, el concepte d’una ciència humana que respecte dels valors. no només no estiguera lliure de valors, sinó Com es va arribar a aquest canvi? Des d’u- que, a més, fóra criticoreconstructiva? Segons na perspectiva històrica el motiu era que, con- la meua opinió, açò no es pot afirmar de tra la teoria de Thomas Kuhn del (simple) can- Popper i Lakatos, i la raó és, com podem veu- vi de paradigma, els popperians volien re, la següent:

50 II. És la història de la ciència un l’objectivitat de la recerca de la veritat, ella ma- cas especial de les ciències hu- teixa, el criteri últim de valoració, atés que, és manes, que no contradiu el prin- per causa d’aquesta objectivitat que la cièn- cipi de Weber de la ciència lliure de valors? cia ha de ser neutral respecte dels valors. Per tant es podria concloure– que únicament la valoració en el sentit de la història de la cièn- Ni Popper ni Lakatos van estar disposats cia criticoreconstructiva pot ser objectiva i, en a considerar de manera general el cas aca- la mesura que és objectiva, científica. bat d’esbossar de la història de la ciència, Per aquesta raó, segons Max Weber, no- com a model de les ciències humanes o de més en la ciència de la cultura és possible i la cultura que sí fan valoracions. Més aviat legítim comprendre els resultats de la cultu- el van considerar com una excepció que hau- ra a la llum de les «relacions de valor», sem- ria de ser completament compatible amb la pre que aquesta comprensió valorativa si- neutralitat respecte dels valors de les cièn- ga relativa a criteris últims de valoració que cies socials i humanes en el sentit de Max se pressuposen hipotèticament. D’aquesta Weber. Com van raonar això? manera ha entés Max Weber la seua prò- Es podria argumentar de la següent ma- pia valoració en la sociologia de la religió i nera: la raó per què la història de la ciència, en la reconstrucció del procés occidental de a diferència de totes les altres ciències hu- racionalització. En aquest cas es tractava de manes o socials, no puga ser neutral respec- valoracions condicionades que depenien de te dels valors, consistiria en el fet que, en pressuposicions dels criteris últims de valo- aquest cas, és pot pressuposar un criteri su- ració, sense possibilitat de fonaments ulte- perior de valoració que és immanent a la cièn- riors –per exemple depenien de la pressu- cia: el criteri de valoració del progrés en la re- posició del valor últim de la racionalitat cerca de la veritat. Valorar els resultats de la occidental en el sentit de la ciència i de la ra- ciència segons aquest criteri, es considera cionalitat de l’acció mitjans-fins. científicament legítim –a diferència d’una va- Es podria intentar demostrar la compati- loració dels altres resultats de la cultura d’a- bilitat del gir dels popperians en la història cord amb un criteri de valor extracientífic, per de la ciència criticoreconstructiva amb la te- exemple segons els criteris de la moral. Si es si de la neutralitat de valors de Max Weber volguera comprendre i valorar críticament els i, així, es marcaria una posició estàndard de resultats de la cultura humana de manera ge- la teoria de la ciència de la actualitat, encara neral, per exemple a la llum de criteris mo- vigent. Però, ¿és satisfactòria aquesta solució? rals, religiosos o estètics, s’haurien de pres- De moment es podria posar en qüestió suposar –com Max Weber va subratllar– –precisament amb Max Weber–, la posició criteris de valoració últims, subjectius i, en excepcional de la teoria de la ciència: aquest sentit, irracionals. D’acord amb Max Certament és obvi, que –sota la pressuposi- Weber es podria argumentar que només en ció del valor superior de l’objectivitat (de la el cas de la història crítica de la ciència és ciència)–, la reconstrucció valorativa del pro-

51 grés de la recerca de la veritat científica s’ha principii; aleshores, la mateixa afirmació de presentar com a independent de totes les d’«indiscutibilitat racional» mostra que ja posicions subjectives de valor i com a ob- pressupose una decisió última i subjectiva jectivocientífica per ella mateixa. Però, si se- en favor de la racionalitat com a valor últim gons Weber també el valor superior de la ra- d’occident. cionalitat científica, que està pressuposat en Aquesta concepció del fet que es podria el procés de racionalització occidental, s’ha retrocedir més enllà de la racionalitat de l’ar- de considerar com a posició simplement hi- gumentació i decidir-se per ella des d’un punt potètica, aleshores, el criteri de valoració de exterior, és novament una pressuposició com- l’objectivitat, immanent a la ciència o la re- partida des de Nietzsche i Kierkegaard, per cerca de la veritat, sembla ser encara de- molts pensadors moderns –entre altres, tam- pendent d’una posició de valoració subjec- bé per Max Weber i Karl Popper. Però en el fet tiva i, en última instància irracional, dels éssers que algú argumente en favor d’aquesta po- humans. Amb tot això, arribaríem novament sició, mostra que és insostenible; atés que a una posició última, característica de la fi- ell mateix, en argumentar, ja té la pretensió de losofia actual, que és representada per exem- la validesa intersubjectiva de la racionalitat. ple per Nietzsche, Max Weber i l’existencia- Així, per exemple, qui em faça el reprotxe de lisme. Aquesta posició diria que no hi ha cap la petitio principii, ell mateix té ja la pretensió criteri de valoració que valga intersubjecti- de la validesa intersubjectiva de la lògica. vament, només hi ha decisions últimes i sub- Breument: es mostra que, en argumentar, no jectives de valoració. es pot retrocedir més enllà de la pressuposi- En aquest lloc voldria ara enfrontar-me a ció de la racionalitat argumentativa; aquesta l’esperit del temps, amb una estratègia d’ar- no es pragmaticotranscendentalment ultra- gumentació pragmàtico-transcental. Vulguera passable; i això vol dir: no hi ha cap punt de sostenir la tesi que hi ha criteris de valoraciò vista filosòfic de la pura subjectivitat, ni tan últims que valen intersubjectivament, racio- sols abans de decidir-se per la racionalitat de nalment indiscutibles, no només per a la l’argumentació vàlida intersubjectivament. Tota història de la ciència, sinó per a totes les cièn- intenció de discutir això, ens porta a una au- cies humanes criticoreconstructives. tocontradicció performativa. Què hem acoseguit ara amb aquest ar- gument pragmaticotranscendental en el con- III. La validesa intersubjectiva de text del nostre problema? la racionalitat de l’argumentació Abans que res, el següent: per mitjà de no pot ser posada en qüestió per la reflexió pragmaticotranscendental sobre mitjà d’arguments la pròpia argumentació es pot reconèixer que les següents pretensions sobre la va- Es podria objectar immediatament que lidesa intersubjectiva pertanyen a les pres- ja amb la meua afirmació de criteris «racio- suposicions indiscutibles de l’acció d’argu- nalment indiscutibles» comet una petitio mentar:

52 1. Una pretensió de sentit articulable lin- nefici d’un paral·lisme per principi, del crite- güísticament sobre la qual en principi s’ha ri de valoració de la raó teòrica i pràctica. de poder arribar al consens amb tots els pos- Malgrat tot ¿s’ha demostrat també la possibles interlocutors. sibilitat d’una ciència humana crítico-recons- 2. Una pretensió de veritat, en principi tructiva, en la qual el paradigma de la histò- igualment consensuable. ria de la ciència –així com el paradigma de la 3. Una pretensió de veracitat, en principi reconstrucció criticovalorativa del progrés en igualment consensuable; i la recerca de la veritat, s’ampliaria a altres di- 4. Una pretensió de correcció normati- mensions de valoració –per exemple, la de la vomoral dels actes de comunicació i d’inte- moral i/o el dret? ¿s’ampliaria de manera que racció, en principi, també intersubjectivament –tot extrapolant la connexió amb Lakatos– es consensuable que, en el marc del discurs, està poguera postular una primacia de la història necessàriament vinculada a l’argumentació. interna sobre l’externa, aplicada també a la re- Amb aquest catàleg mínim de pressupo- construcció de la història de la consciència mo- sicions indiscutibles de l’argumentació s’ha ral i/o de les institucions del dret? preparat una fonamentació normativa per a Jo voldria afirmar aquesta possibilitat. les ciències humanes criticoreconstructives, Tanmateix, amb aquesta finalitat he d’inde dues maneres: troduir un nou punt de vista per al fona- Es mostra ara que s’ha de pressuposar ment normatiu de les ciències humanes cri- tant per a les pretensions de veritat –per ticoreconstructives: un punt de vista exemple de la ciència–, com inclús per a la quasiteleològic que nomenaré el principi correcció normativa de les pretensions de d’autorecuperació de les ciències humanes validesa moral, que la mateixa ciència està reconstructives. Sens dubte no puc partir sotmesa a un criteri intersubjectiu de valide- aquí d’una posició metafisicodogmàtica d’un sa. Seria impossible que argumentarem telos de la història com s’ha donat en la fi- –això és: que pensarem amb pretensió in- losofia especulativa de la història –en Hegel tersubjectiva de validesa–, si no es poguera i, sobretot, en Marx. Més aviat, la prova i s’haguera de fer la pressupossició d’una pragmaticotranscendental, és a dir, estric- comunitat ideal d’argumentació i, igualment, tament reflexiva, sobre l’argumentació, ha la pressuposició d’una norma fonamental, de ser suficient com a pressupòsit últim de intersubjectivament a priori, de la moral. les presuposicions no discutibles de tota Amb tot això s’ha demostrat ara també la acció d’argumentar: aquell catàleg mínim possible validesa intersubjectiva, tant del cri- de quatre pretensions consensuables de va- teri últim de valoració de les pretensions cien- lidesa que he esbossat anteriorment. Però, tífiques de veritat, com la possible validesa ¿com ha de ser possible deduir a partir d’a- intersubjectiva de valoració de les preten- quest pressupòsit, un criteri quasiteleolò- sions normativomorals de correcció. La po- gic per a la reconstrucció críticament ava- sició excepcional de la història de la ciència luativa de la història o de l’evolució de la criticoreconstructiva està ja superada –en be- cultura dels éssers humans?

53 2. Però ara es dóna la cir- cumstància que, avui, podem re- conèixer la necessitat del pressupò- sit de l’apriori del discurs per a totes les ciències, com un fet de la histò- ria. (La «facticitat» del nostre histò- ric «ésser-en-el-món» (ésser-hi) de cap manera abasta només els pres- supòsits particulars de tradicions culturals o formes de vida concreta, com es suggereix sovint, sinó tam- bé els pressupòsits vàlids universal- ment de l’apriori de l’argumentació.) 3. Si ara correspon a les ciències humanes comprensives la tasca de reconstruir críticament l’evolució cultural dels éssers humans en el sentit de la valoració del progrés i el re- trocés, aleshores, ha de pertànyer també al seu tema el fet de fer comprensible, com es podria arribar, en Otto Apel l’a priori del discurs, a la compren- sió de la racionalitat científica, i com IV. El principi d’autorecuperació s’ha arribat efectivament en la història de l’es- de les ciències humanes criticre- perit. Això vol dir que les ciències humanes constructives críticament valoratives han d’entendre els pressupòsits de la seua pròpia racionalitat Voldria ara demanar que repassarem con- com el quasitelos de la història de l’esperit i, juntament els següents passos de l’argu- en aquest sentit, tractar-los com a criteri nor- mentació: matiu de la seua comprensió crítica. A açò ho 1. Hauria de quedar clar que les pressuposi- anomene el principi d’autorecuperació de les cions no discutibles de l’argumentació que hem ciències humanes criticoreconstructives. mostrat, són eo ipso pressuposicions de totes (En aquest context parle de quasitelos, les ciències i, en aquest sentit, també de les cièn- perquè s’ha assolit un criteri teleològic de re- cies humanes reconstructives. Totes les ciències construcció de la història, que no es basa en i la filosofia estan vinculades al pressupòsit prag- la suposició metafísica que la història té un maticotranscendental del discurs argumentatiu telos, sinó únicament en la circumstància que i les seues pressuposicions necessàries. En alles ciències humanes reconstructives han tres paraules: a l’apriori del discurs. d’estar en situació de fer-se elles mateixes

54 construït per elles matèixes.) 4. Si s’afirma el principi d’autorecuperació esbossat resulta que també ha de ser possible generalitzar i extra- polar la tesi de la primacia de la història interna sobre l’externa, que Lakatos va proposar per a la història de la cièn- cia. Si és correcte que la formació argumentativa de consens sobre les pretensions de veritat pressuposa les normes morals d’una comunitat ideal de comunicació, aleshores, ha de ser possible també una reconstrucció crítica de la història interna del progrés de la consciència moral –i també de la història del dret. Una re- construcció que faça que ens adonem del telos de l’evolu- ció cultural i, en aquest sentit, del criteri últim de la seua va- loració positiva en les normes de la comunitat ideal d’argu- Otto Apel amb el padrí, Vicent Martínez Guzmán mentació. I una tal recons- trucció críticament valorativa comprensibles, –és a dir el fet històric de la ha de tenir preeminència sobre totes les ex- seua pròpia existència i funció–, com a re- plicacions externes –piscològiques i sociolò- sultat de la història. Si això fóra discutible, giques– de la història de la moral i del dret– entrarien en contradicció amb els seus pro- de la mateixa manera que, en la història de pis pressupòsits de racionalitat. Breument: el la ciència, la reconstrucció de les bones ra- principi d’autorecuperació de les ciències hu- ons del progrés en el coneixement de la ve- manes criticoreconstructives se segueix im- ritat pot reclamar aquesta preeminència. mediatament del principi d’autocontradicció 5. La importància i transcendència d’a- performativa que s’ha d’evitar, si s’afegeix la questa fonamentaciò normativa de les cièn- premissa que les ciències humanes expres- cies humanes criticoreconstructives resulta sen, un fet de la història que ha de ser re- clara a partir de la següent consideració: la

55 història de la filosofia moderna des de cauen en l’autocontradicció performativa. Gassendi i Hobbes passa per la concepció del Però en la mesura que pretenguem explicar reduccionisme naturalista com a acompan- la història o l’evolució de la cultura, en yant metafísic-antimetafísic de les explicacions aquesta mesura, són posades a ratlla pel de la ciència natural. Pense que les nombro- principi d’autorecuperació. Això vol dir: (no- ses variants de l’afirmació d’aquest reduccio- més) són refutades en en la mesura que a nisme podrien reduir les pretensions norma- priori, quan s’oposen a la preeminència de tives de validesa de la racionalitat humana a la història interna; i, en aquest sentit, no po- causes ocultes, per mitjà de l’explicació cau- den fer comprensibles les seues pròpies sal que descobriria aquestes causes ocultes: condicions de possibilitat i validesa. Però en a factors naturals deterministes, que mostra- la mesura que les explicacions «res més que» ren la llibertat i la raó normativa com a il·lu- redueixen la pretensió metafísica-antime- sions. Així es diu, per exemple, en vistosa con- tafísica del reduccionisme total mantenen seqüència: els motius de la història dels éssers una funció complementària de la compren- humans, en última instància, no es basen en sió reconstructiva de les ciències humanes: res més que (nothing but) en interessos ma- serveixen per a l’explicació causal i funcio- terials, impulsos sexuals, la voluntat de poder, nal de la història externa de la humanitat, reflexos condicionats o, també, els condicio- l’abast de la qual es determina evidentment naments del sistema social funcional. en dependència de la intenció de com- Totes aquestes explicacions «res més prendre hermenèuticament tant com siga que» és comú que no siguen capaces de possible, a partir de bones raons, i de la in- prendre seriosament les seues pròpies pre- tenció de valorar com una contribució al tensions de validesa i, en aquest sentit, progrés de la cultura.

56 Ramon Lapiedra i Civera Breu biografia

RAMON LAPIEDRA CIVERA (Almenara, 1940), és catedràtic de Física Teòrica, àrea sobre la qual ha desenvolupat 25 publicacions i ha participat en cinc obres de divulgació. També ha intervingut, com a investigador principal, en dos projectes científics subven- cionats. A més a més, ha sigut rector de la Universitat de València-Estudi General des de 1984 fins 1994. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid, es va doctorar en Física Teòrica a les universitats de París i Barcelona. Ha estat becari dels governs espanyol i francès en el Collège de France i investigador en el Centre National RAMON LAPIEDRA CIVERA (Almenara, de la Recherche Scientifique. Els seus estudis 1940), es catedrático de Física Teórica, área so- principals s’han centrat en les equacions de bre la que ha desarrollado 25 publicaciones la mecànica relativista predictiva. y ha participado en cinco obras de divulga- ción. También ha intervenido, como investigador principal, en dos proyectos científicos subvencionados. Además, ha sido rector de la Universitat de València-Estudi General desde 1984 a 1994. Licenciado en Ciencias Físicas por la Universidad Complutense de Madrid, se doc- toró en Física Teórica en las universidades de París y Barcelona. Ha sido becario de los gobiernos español y francés en el Collège de France e investigador en el Centre National de la Recherche Scientifique. Sus estudios principales se han centrado en las ecuaciones de la mecánica relativista predictiva.

58 Laudatio

VICENT CLIMENT

Excel·lentíssim Senyor Rector Magnífic, En la Junta Consultiva Provisional de claustre universitari, excel·lentíssimes i il·lus- Govern de la Universitat Jaume I del dia 26 tríssimes autoritats, senyores i senyors, doctubre de 1992, i a proposta de l’Equip amics tots. Rectoral d’aquesta Universitat es va tractar, en un dels punts de l’ordre del dia, el nome- VUI, la Universitat Jaume I de nament, com a doctor honoris causa del rec- Castelló té el goig de retre home- tor Lapiedra. La Junta no sols va emetre in- natge al professor Ramon Lapiedra forme favorable sobre aquesta proposta, sino i Civera investint-lo com a doctor honoris cau- que a més a més va permetre que els mem- sa, i s’honora, així, a incorporar-lo a la seua bres presents expressaren el seu goig i ale- comunitat, en un dia molt especial en què la gria, i manifestaren el seu suport unànime vessant científica personalitzada en el Dr. perquè la intenció d’aleshores esdevingués Lapiedra, i la vessant humanista personalit- aviat una realitat. zada en el Dr. Apel es fusionen en aquest ac- Estic convençut que a més dels univer- te acadèmic d’investidura. sitaris de la Jaume I, també la societat que Em correspon a mi, com a doctor del ens envolta i a la qual ens devem, se sent Departament de Ciències Experimentals, fer la complaguda i orgullosa amb aquesta de- preceptiva laudatio i defensa de mèrits davant cisió, ja que el rector Lapiedra, científic per el claustre d’aquesta jove Universitat. Però és formació i humanista de fets, té una per- ben veritat que, aquesta laudatio, l’hauria po- sonalitat emblemàtica que aglutina moltes guda presentar qualsevol dels membres del de les qualitats fonamentals que són ne- claustre que abans de crear-se la nostra insti- cessàries per alimentar, dinamitzar i cons- tució pertanyia a la Universitat mare de València, truir la vida universitaria, com són: la seua i vull que sigueu conscients que darrere la meua formació, el seu rigor, la capacitat de dià- veu hi ha altres veus, i que les paraules que es- leg, el seny, la tolerància… Són molts i di- coltareu i que omplin aquests fulls no són sols versos els motius que conflueixen en la per- les meues paraules, són les paraules de molts sona que honorem que el fan mereixedor companys que, volent participar en aquest ac- d’aquesta distinció. Entre aquests voldria te solemne, assumeixen, amb mi, les afirma- ressaltar no sols els motius acadèmics i cions i els qualificatius que destinaré al que científics, sinó també els humans i socials, va ser, i continua sent, per a la majoria de no- i especialment els que fan referència a: saltres, el benvolgut rector Lapiedra. • La seua tasca pel desenvolupament par-

59 ticipatiu i democràtic de la Universitat la màxima qualificació). Així mateix, va gau- de València. dir-hi de dues beques significatives: va ser • L’alé infós a la instrució universitària que becari de la Fundació Juan March durant el representa en la promoció i defensa de curs 70-71 i becari de l’Institut d’Estudis la nostra llengua i cultura. Catalans durant el curs 71-72. • Haver donat suport i impulsat polítiques El 1978 guanya per oposició una plaça de universitàries de compromís social amb professor agregat de Mecànica Teòrica en la els més febles. Universitat de Santander i el 1981 obté la cà- Com a dades biogràfiques i acadèmiques, tedra de la mateixa disciplina en l’esmenta- cal dir que el professor Lapiedra neix en una da Universitat; aquest lloc l’ocuparà fins a de les nostres comarques més significatives: 1982. És en aquest any quan guanya per con- la Plana Baixa, concretament a Almenara, el curs de trasllat la càtedra de Mecànica Teòrica 1940; als cinc anys es trasllada a Sagunt on de la Universitat de València, plaça que ocu- rebrà els primers ensenyaments i on cursà pa i exerceix fins a l’actualitat. en l’Institut d’aquesta ciutat, el batxillerat; hi Els seus treballs d’investigació s’han cen- va rebre els fonaments de la seua sòlida for- trat en l’extens camp de la mecànica clàssi- mació humanística i científica. ca i la mecànica estadística relativista pre- Posteriorrnent es trasllada a Madrid per dictiva, en estudis sobre estructures en cursar els estudis de la llicenciatura en estrelles binàries, plasmes, radiació gravi- Ciències Físiques, que finalitza el 1963. Acabat tatòria i cosmologia. de llicenciar guanya una beca d’un any del Les seues valuoses aportacions científi- Govern francés per completar la seua for- ques estan recollides en nombrosos articles mació en el Collège de France. L’estada en publicats en revistes internacionals de gran aquesta institució es va prorrogar dos anys impacte científic com ho són: Physical Review; més, ara com a becari del Govern espanyol. Physics Letters; The Astrophysical Journal; El 1966 s’incorpora com a investigador al Journal of Mathematical Physics; Astronomy CNRS (Centre National de la Recherche and Astrophysics, i els Annales de l’Institut Scientifique) on romandrà durant tres anys, Henri Poincaré... fins a 1969. En aquest termini va aconseguir Al moment d’incorporar-se a la Universitat el doctorat en Física Teòrica (Doctorat d’Etat) de València (Estudi General), el rector Lapiedra per la Universitat de París amb la màxima posseeix, com a físic teòric, un currículum qualificació, en el mític any de la revolució molt brillant i prometedor, però el que tots cultural i universitària francesa del 68. nosaltres pensem, i públicament li agraïm, és És a l’octubre de 1969 quan es trasllada que preferira enfrenar la seua progressió a Barcelona i s’incorpora al Departament de científica per un projecte il·lusionador com Física Teòrica de la Universitat de Barcelona ho era, i ho va ser, la modernització de la fins a l’any 1978. Durant aquest període (l’any Universitat de València, a tots els nivells. 1974) va obtenir el grau de doctor en Física Farà prompte ja nou anys que el profes- Teòrica per aquesta universitat (també amb sor Lapiedra va ser proclamat rector consti-

60 Francesc Michavila i Vicent Climent amb Ramon Lapiedra tuent de la Universitat de València. Açò era de l’estat deixaren de ser això, torres, per con- el 19 de juny de 1984, per la voluntat majo- vertir-se en enclaus bàsics on arrelara el pen- ritària de tots els estaments que s’aplegaven sament lliure i crític i la investigació, perquè al voltant de les idees de renovació, progrés, actuaren com a fors d’estudi i de debat que identitat valenciana i completa autonomia analitzaren i enriquiren l’home i la seua so- universitària; en aquells temps era evident i cietat, oferint solucions més perfectes i imminent la necessitat de desancorar la ins- alhora més humanes. titució valenciana del llast de les antigues es- L’any 1984, i després d’uns anys d’agita- tructures a què havia estat sotmesa, a causa da provisionalitat (tal com diu el preàmbul del centralisme decimonònic i dels règims dels seus Estatuts), la Universitat de València dictatorials d’aquest segle, i que havien im- es troba en circumstàncies propícies per fo- pedit durant molts anys un avanç adequat i mentar una renovació d’estructures que li sincronitzat amb els esdeveniments cientí- permeten desenvolupar les funcions que li fics, culturals, socials i polítics, com també són pròpies i que la societat li reclamava: el amb el nou pensament europeu. conreu de l’esperit crític, la contribució a la És la Llei de reforma universitaria la que lliure circulació de les idees, la participació permet a les universitats de l’estat espanyol en l’avenç universal de la ciència, l’increment assumir el repte de la modernització: que les del nivell cultural de la població..., tot això torres de vori que estaven disseminades arreu emmarcat en una acció transformadora de

61 la societat que, alhora que hi estimulès ob- fer una Universitat altament participativa; jectius de justícia, llibertat i pau, solucionès amb aquest fi ha adoptat sempre una acti- els problemes reals del País Valencià i con- tud dialogant, equànime i constructiva que tribuís al manteniment de la seua identitat l’han convertit en una persona respectada i lingüística i cultural. volguda pel personal docent i investigador El nou de març de 1984 és una data histò- de la seua Universitat i que ha merescut el rica per a la Universitat de València per tal reconeixement del professorat d’altres uni- com es van elegir els representants dels di- versitats de l’estat espanyol. versos estaments al claustre constituent. Aquest tarannà de persona dialogant, re- Aquesta serà la fita inicial d’un procés llarg i ceptiva i negociadora s’ha fet palès durant no gens fàcil que tenia com a repte respon- tota la seua trajectòria i en qualsevol cir- dre a expectatives de divers abast. cumstància i també ens ho ha demostrat, a L’actitud del llavors rector Ramon Lapiedra nosaltres, en les tenses relacions mantingu- va donar un fort impuls a la redacció i a l’a- des durant el procés de crisi de l’antic Col·le- provació dels esmentats estatuts. S’hi va en- gi Universitari de Castelló, quan es reclama- cetar una nova etapa en la qual es consolidà va a la institució universitària valenciana el funcionament democràtic de l’antiga uni- majors quotes d’autonomia (i encara que versitat dins del marc. legal actual. Sens dub- al final varen aplegar, ja era massa tard). te, el tret respectuós i universitari del rector Així, davant les dificultats per trobar una Lapiedra ens ha ensenyat, a tots, a treballar solució legal que garantira major autonomia en democràcia, a escoltar els altres i a cons- per al que era aleshores el Col·legi Universitari truir, d’aquesta manera, la que va ser i enca- de Castelló, la direcció del centre castello- ra és, una de les universitats d’ideologia i es- nenc, a la qual donava suport la Junta de tructura més progressista. Centre, va presentar la dimissió. Durant el Per a la Universitat de València, en Ramon punt mort (o l’impasse) que comportava Lapiedra va ser el rector adequat en el mo- aquesta situació cap membre del Col·legi ment just; parafrasejant el nostre poeta Vicent Universitari de Castelló va voler, per volun- Andrés Estellés, Lapiedra va ser la clau que tat pròpia, assumir la direcció, no per falta va obrir tots els panys, el pany de l’esperança, de responsabilitat, sinó per solidaritat amb el pany de la participació, el pany de la iden- l’anterior equip directiu i per adhesió a les titat, el pany de l’autonomia, i el pany de la idees i el projecte que imperaven aleshores cientificitat i de l’humanisme, com calia en al Col·legi Universitari de Castelló. una Universitat que s’enorgulleix d’haver tin- Recorde aquell matí en què una repre- gut lligams amb l’humanista Joan Lluís Vives. sentació de professors del Campus de I és pel fet de representar la més antiga, la Castelló ens vàrem entrevistar amb el rector més arrelada i la més gran Universitat del Lapiedra i li vàrem sol·licitar que, com a rec- País Valencià que les seues accions han trans- tor, no fes ús de la potestat de designar un cendit el valor purament acadèmic. És indis- director (comissari), ja que això hauria com- cutible que la seua major preocupació va ser portat l’estigmatització de la persona desig-

62 sible a tota la comunitat universitaria de la Universitat de València, tenir ara una Uni- versitat a Castelló ens hauria sigut molt més difícil. De la seua tasca com a màxim representant de la ins- titució acadèmica valenciana cal ressaltar la defensa de la cultura i del patrimoni cultural de les nostres comarques, com també la lluita reiterada per difondre-la. Aquest entusiasme el va saber contagiar a tots els òrgans i estaments de la comunitat universitària. Cosa que, malauradament, ha servit per situar la Universitat de València, i especialment al seu rector, en el punt de mira d’aquella gent que, cegats per la irracionalitat, han intentat sempre desvirtuar la història i la cultura del nostre Ramon Lapiedra amb el padrí Vicent Climent poble substituint el rigor cien- tífic per un folfklorisme caduc nada. La seua resposta no es va fer esperar i buit. La universitat, com a màxim exponent i als pocs dies va nomenar una coordinado- acadèmic, i com a defensora de la cultura, ha ra d’ampla representació, per assumir la di- d’estar íntimament relacionada amb la so- recció del centre. Així de respectuós, i enca- cietat, i és en aquesta línia de defensa dels ra més, amb les voluntats democràtiques ha valors socials que s’emmarca la trajectòria sigut sempre la persona que avui honorem. de Ramon Lapiedra com a rector. No deba- A pesar de les dificultats insalvables que des rebia en 1987, de mans de la Fundació van dur a la creació de la Universitat Jaume Gaetà Huguet, el nomenament de Valencià I, la voluntat de cooperació, la seua dispo- de l’any, per la seua tasca en el redreçament nibilitat i el seu ajut sempre han anat per lingüístic i cultural de la Universitat de davant i han fet possible iniciar la trajec- València des que va accedir al càrrec de rec- toria de la nostra Universitat. Sense la seua tor. Aquesta actitud li ha valgut, des de sem- voluntat i sense aquesta cooperació exten- pre, les enemistats dels qui són enemics del

63 poble, d’aquells que erigint-se en defensors de places que pogueren reduir aquest alt ín- del poble valencià, l’havien deixat perdre du- dex de professors desafavorits, sacrificant, rant molts anys per falta de consciència i d’in- en aquest sentit, la promoció de professorat tegritat. ja mes estabilitzat. D’aquesta manera la És molt significatiu, que durant el pro- Universitat de València aconseguia situar al longat període en què ha sigut rector Ramon seu professorat en una situació molt més Lapiedra, s’icorporaren a la universitat va- digna. L’altre exemple al qual vull fer menció, lenciana, personalitats de la talla de Joan és més recent i afecta a la política externa Fuster, i també que durant aquest temps ad- universitària, em referisc a la creació d’un quirira més rellevància la figura de Manuel Patronat nord-sud que puga reduir les grans Sanchis Guarner, malauradament tots dos diferències economicosocials i culturals que tristament desapareguts; per a nosaltres, en hi ha entre els països rics d’Europa i els po- particular, també va ser molt significativa bles pobres que s’emmarquen al sud: al la incorporació del nostre benvolgut Premi Magreb, a l’Amèrica Llatina, etc.; contribuint de les Lletres Valencianes i primer professor d’aquesta manera a un apropament entre els emèrit de la Universitat Jaume I el profes- pobles, que en darrera instància repercutirà sor Arcadi Garcia, a qui tots ens estimem en la col·laboració, la convivència i la ger- gaudint de la seua saviesa. I ja com a últim manor dels éssers humans amb inde- exponent de tota aquesta tasca, valga l’ho- pendència del seu origen, raça i nació. Tot menatge pòstum al poeta recentment des- açò en una época en què cal aconseguir des- aparegut Vicent Andrés Estellés. terrar les accions que al voltant de la xe- Per finalitzar voldria dedicar unes parau- nofòbia, tornen malauradament a niar en les a elogiar la política universitària de com- el nostre vell continent d’Europa. promís social, especialment amb els més fe- És, doncs, per tot açò exposat, i per altres bles, que sempre ha dut a terme el rector motius que no he esmentat però que conei- Lapiedra. Valguen dos exemples. El primer xeu tan bé o millor que jo, que us sol·licite la és que, després d’aprovar els Estatuts, la investidura de l’Excel·lentíssim Senyor Ramon Universitat de València tenia un elevadís- Lapiedra i Civera amb el grau de doctor ho- sim percentatge de places de professorat no noris causa. numerari, els que s’anomenaven habitual- Senyor rector Lapiedra, us desitgem, tant ment PNN, i que des de sempre havien su- a vós com a l’antiga institució que represen- portat, en gran mesura, la major part de la teu, que pugueu afrontar els reptes que us càrrega docent i investigadora de la univer- oferirà el futur amb el mateix tarannà i en- sitat, i tot açò amb unes condicions que avui certs amb què fins ara ens heu guiat. se’ns manifesten inadmissibles. Doncs bé, Benvolgut rector Lapiedra, gràcies per ha- davant la situació d’aquest col·lectiu, la polí- ver assumit la veu del nostre poble en moments tica de professorat impulsada per l’equip rec- tant decissius de la nostra convivència, i acabe toral va ser la de destinar preferentment els dient-vos en nom de tots, el que resa un vell recursos econòmics permesos, a la creació dit nostre: benvigut siga qui a sa casa ve.

64 Lectio

RAMON LAPIEDRA I CIVERA

La matèria dels somnis universitat podia propiciar en la ciutat i les — I de què està fet? — De la matèria que estan fets els somnis seues comarques. — Com? No era, doncs, gens difícil tenir aquesta ac- — Deixe-ho córrer titud de col·laboració davant d’un projecte que Un policia i Bogart en el «Falcó maltès» de Huston acabà apareixent com clarament necessari, i des d’aqueix punt de mira no hi havia cap mè- 1. Agraïments introductoris rit particular en la nostra manera de procedir. És clar que tampoc allò que és més difícil no A UNIVERSITAT Jaume I de Castelló de la té, per ser més difícil, més mèrit, si és que d’en- Plana m’ha concedit la més alta distin- trada n’ha de tenir algun, car ja deia Antonio ció acadèmica que pot atorgar una uni- Machado que sempre hi haurà qui trobarà versitat: el doctorat honoris causa. Deixeu-me, més mèrit en partir una llamborda amb les doncs, que les meues primeres paraules en dents que en engendrar un fill. En definitiva, aquest acte siguen per expressar alhora la meua en aquella ocasió, vàrem complir senzillament satisfacció i el meu agraïment més sincers. amb el nostre deure, i trobe que, si això és me- La raó adduïda per a concedir-me la dis- reixedor d’algun reconeixement, ho serà en la tinció ha estat la meua actitud de col·labora- mesura que, des de la Universitat de València, ció en la creació d’aquesta Universitat, una ac- sabérem superar amb equitat un narcisisme titud que no ha estat meua únicament, sinó d’institució que, si sempre és comprensible, que he compartit amb molts membres de la rarament és compatible amb els interessos de Universitat de València i, en definitiva, amb la societat com un tot. Ah! el gran somni de la institució com un tot. Òbviament, no falla serenitat i l’equitat fetes compatibles, si cal, taren en el procés les contradiccions, ni les amb la passió! Veure les coses com són, enllà discussions acalorades, però el diàleg res- de les nostres pors i els nostres desitjos..., i ac- ponsable entre tots els implicats acabà im- tuar-hi en conseqüència! posant-se i fent el seu camí. Cal afegir, però, que amb el temps la creació d’una universitat a Castelló de la Plana havia esdevingut una 2. El somni nostre de cada dia tasca indefugible, tant per raons de funcio- nalitat de l’antic Col·legi Universitari, com pel Oh! No cregueu que demane massa en desenrotllament econòmic i social que la cre- expressar així aquest desideràtum. No hi faig ació, ací, a Castelló de la Plana, d’una nova cap proposta heroica, encara que no tinc res

65 contra els herois si no és una certa aprensió de «quien bien te quiere te hará llorar» és se- escèptica. Mal assumpte, trobe, si ens calen gurament el resultat torpement encobert d’un els herois per tirar endavant cada dia la vida fracàs íntim en l’estima per si mateix, el re- col·lectiva. sultat de l’excés de repressió que exercim Mirem-ho altrament: mirem-ho des de la contra uns sentiments i uns desitjos nostres necessitat que tenim d’una ètica quotidiana, no sempre rebutjables. Així, fer un repàs ètic al nivell de les actuacions, les decisions i els dels nostres actes és fer un repàs no única- dilemes del dia a dia. Sempre he pensat que ment d’allò que hem fet o no hem fet pels al- els grans manaments, com és ara aquell de tres, sinó també d’allò que alhora hem dei- posar l’altra galta, ens alliberen de fet de la xat de fer per nosaltres mateixos. Després de preocupació de bastir i aplicar sense retòri- tot, i renunciant a qualsevol solemnitat en el ca una ètica efectiva, puix que, aleshores, que- to a emprar en aquest assumpte, podem afe- da clar que la tasca de plantejar-se i adop- gir que està en l’interès objectiu de cadascú tar un comportament ètic, en la vida col·lectiva que el seu veí i conciutadà siga el més feliç en particular, és matèria de sants o d’herois, possible i puga defugir amb èxit la tempta- en tot cas de personatges ungits pels déus ció perenne de l’autotortura, altrament pa- i destinats a morir joves i en batalla, i no un garem els plats trencats tots els qui som al objectiu a l’abast de qualsevol ciutadà res- seu costat en haver de suportar-li el mal hu- ponsable. No, segurament això de ser aqueix mor que mai no l’abandona, a més d’un se- ciutadà responsable és prou més fàcil que guit interminable de dolències cròniques, d’a- partir per a escometre la realització dels dot- quelles que desafien qualsevol diagnòstic ze treballs d’Hèrcules: al capdavall es tracta que volgués postular-ne un origen somàtic. de fer la nostra faena ben feta, de pagar els Però, tornant al que dèiem adés, hem de impostos que pertoque, i de saber i voler as- concloure, com no podia ser d’una altra ma- sumir les petites o grosses, segons es mire, nera, que, en el negoci de la cosa pública i responsabilitats familiars i col·lectives d’un en la qüestió del seu funcionament, tots som dia corrent. implicats, i no solament algunes individuali- Potser caldria encara remarcar que una tats especials o superiors o encara en exclu- preocupació ètica, capaç de regular verament siva aquells qui governen. Mireu, si més no, i eficaçment els nostres comportaments en- allò que passa al voltant de la corrupció de vers els altres, s’assenta sempre sobre un mí- certs polítics o de certs grups de polítics, que nim de reconeixement i d’acceptació de si sovint amb tanta raó ocupa els mitjans de mateix, sobre la pròpia estima en definitiva, comunicació. Quan s’hi escolten alguns co- malgrat l’oposició frontal que sovint sol es- mentaris i denúncies, es diria que aquests ca- tablir-se entre la sol·licitud pels altres i la sol·li- sos de corrupció cauen del cel i no tenen res citud per un mateix. De fet, l’oblit de si ma- a veure amb el ciutadà corrent, amb la so- teix, l’absència d’autoestima, sol donar com cietat civil. Mal servei es fa així a la causa d’u- a subproducte l’agressivitat més persistent, na societat més solidària i transparent. Sense explícita o encoberta, contra els altres: tot allò enyorar el to acusador amb què els vells pro-

66 El rector Francesc Michavila amb Ramon Lapiedra fetes de l’Antic Testament increpaven el seu i des d’aquesta implicació criticar responsa- poble, cal dir que no és bo deixar-se rellis- blement i enèrgica. car pel pendent de l’exculpació general men- Encara més, però. Denunciar les lacres so- tre aïllem celestialment el grup estranger dels cials, sense donar ensems una perspectiva, únics culpables: els polítics ara, els jueus adés, adoptant el posat infantil del crític implaca- o els moros encara, sense oblidar les doble que, a diferència dels altres, no es fa il·lu- nes o, si m’apureu, els catalans. Es guanya- sions respecte d’un món suposadament po- ran així no pocs aplaudiments fàcils, mentre drit sense remei, és una altra volta llançar un al costat un ciutadà exculpat i afalagat llan- missatge destructor, allà on un progrés pos- çarà al carrer la bossa de plàstic esgarrada sible reclama la confluència d’energies que junt a la paperera no advertida que el regi- convoquen les il·lusions col·lectives, i els som- dor municipal, tot just denostat sense nis de què som fets i que necessitem com el clemència, ell i de passada tots els regidors pa de cada dia. A l’endemà del primer matí imaginables presents o futurs, havia fet col·lo- en què el mico, que ens ha precedit a tots, car amb el poc èxit que s’acaba d’evocar. s’alçà sobre el bipedisme acabat d’estrenar, Afalagar alguns, encara que siga implícita- i esguardà, aprensiu, els llunyans horitzons ment, en aquestes qüestions de les responde la plana infinita, ja havia començat a con- sabilitats col·lectives, és tot just deixar-los de- vertir el menjar i el beure, la cova i la vesti- sarmats enfront de la necessitat d’implicar-s’hi menta, l’agressió i la còpula, és a dir, allò més

67 suposadament real i tangible, en una barre- De fet, somiem des de sempre solidari- ja indestriable de pura coerció física i de som- tats perquè el seu dèficit ens amenaça com ni evocador, d’immediatesa inconscient i de a espècie i, per tant, com a individus. Sense projecte integrador. I no parà fins inventar la sinergia dels nostres agrupaments socials, les «debilitats» de la decoració i la vaixella, la som ben poca cosa com a espècie a l’hora moda i el ritual, l’amor i la pertinença… És a de reeixir com a tal, i les nostres necessitats dir, fins a inventar-se a si mateix, tasca en afectives, els nostres somnis, i el nostre de- la qual som a hores d’ara tan compromesos ler més íntims reflecteixen la selecció natu- com aquell dia. Perquè, potser, podem re- ral que hem patit a partir d’aquella sinergia nunciar als nostres somnis, convençuts fi- necessària: senzillament aquells micos bípe- nalment per un fals pragmatisme mutilador, des possibles, de la substància dels quals no però no podrem aplacar llavors el desfici pro- formaven part els somnis necessaris, han de- vocat pel negatiu dels forats de buidor saparegut tots de l’escena sense la des- guanyats en herència. Què és el que avui ens cendència que faria avui d’advocat de llur fa encara tan sensibles a la peripècia i els sím- causa. Així, entre nosaltres, els humans, la bols d’aquells grans projectes de reforma so- competència i l’emulació únicament poden cial que, en una part d’Europa, el nostre se- desplegar les seues benèfiques possibilitats gle ha vist brollar en un primer moment per si s’assenten sobre el terreny ferm d’una so- a ser negats després en un fracàs irrepara- lidaritat prèvia i profunda. Fora d’aquest marc ble?: el nostre gran somni humà de solida- comú, la competència deslliura fatalment to- ritat i llibertat, sense el contrapés i les moti- tes les forces disgregadores que amenacen vacions del qual podríem retrocedir, farts permanentment la mínima cohesió social que d’immediatesa i mancats de perspectiva, a ens és absolutament necessària. vells estadis de marginació i intolerància so- En arribar ací, hom pot preguntar-se si no cials. Ni la història, encara que passada, no exagerarem el paper i la rellevància que ve- està tan lluny, ni els mals exemples són tan nim atorgant als productes ideològics, amb absents del nostre entorn geopolític, ni tots vista a un funcionament satisfactori dels afers els indicis que trobem en la vella i culta col·lectius, que vol dir, al final, dels afers hu- Europa són tan tranquil·litzadors com per- mans a seques; si allò decisiu per a una so- què pleguem veles i deixem de ser pràctics, cietat no serà el nombre, diguem, de fàbri- ço és, deixem d’albirar la plana del nostre miques per cada Km2 del territori que abasta i co ancestral amb els ulls de la raó i la ima- la tecnologia que empren totes elles. S’hi trac- ginació creatives. ta, no cal dir-ho, d’un factor d’allò més relle- Però, en una societat que continuem so- vant a l’hora d’avaluar la capacitat que té una miant tan solidària, què en farem de la com- societat per donar satisfacció a les necessi- petència i l’emulació humanes, tan necessà- tats dels seus membres. Però cal fer-ne dues ries per a la recta ordenació de la vida social, precisions tal volta no supèrflues: la prime- com els fracassos històrics adés esmentats ra precisió, ben trivial, posa en relleu el fet han pogut mostrar? que, si bé els humans tenen unes necessitats

68 riors a la civilització material, però sí que uns i altres formen una única realitat in- terdependent, els diversos elements de la qual no són habitualment destriables. Així, per posar un exemple, les diferències de benestar purament material entre un qualsevol dels països del Francesc Michavila i Ramon Lapiedra durant l’acte d’investidura nord d’Europa i un tí- pic país del Tercer materials a la satisfacció de les quals va di- Món, que ens remeten de seguida a compa- rigida justament la producció d’aquelles fà- rar les xarxes productives i de serveis co- briques, encara cal l’existència prèvia d’una rresponents, enfonsen els seus mecanismes certa disposició interna, fisiològica per desde reproducció en els valors ètics i, en defi- comptat però també anímica, que permeta a nitiva, culturals vigents en un país o l’altre. l’individu fer-ne l’ús previst, en forma satis- Així, hom mesura com és de pragmàti- factòria, deixant de banda la qüestió que no ca la qüestió de quins valors operen real- totes les necessitats humanes podrien ser cament en una societat determinada, i com talogades com a tals necessitats materials. Tot és d’equivocada l’actitud de no veure en açò és suficientment trivial com perquè no aqueix domini més que cabòries d’intel·lec- ens calga detenir-nos-hi més i encara, segu- tuals fatalment allunyats de la realitat i de rament, ho haguérem pogut passar per alt. les necessitats de la vida. La matèria de què La segona de les precisions, però, a què m’- som fets com a éssers socials no és, doncs, he referit adés, potser no és tan trivial i és ni de bon tros, sempre tangible, i d’aquei- aquesta: de fet és impossible tenir aqueixes xa matèria formen part, no cal dir-ho, els fàbriques emblemàtiques fora del marc con- nostres somnis més pregons. Ens calen, catenat d’uns individus socials, que compar- doncs, somnis col·lectius a la mesura de les teixen en llur major part unes normes de con- necessitats humanes de sempre, i a la me- ducta bàsiques i uns valors bàsics sura del món que ens ha tocat viure i del interioritzats compatibles amb aquell món fa- que ens cal a tots construir. Parle de la ne- bril, o deixant de banda aqueixa metàfora re- cessitat de somnis col·lectius, perquè, òb- duccionista, amb la xarxa productiva i de ser- viament, qui podria viure sense els seus veis d’una societat moderna. I no vull dir amb somnis individuals? Parapetat darrere d’un això que les idees o els somnis siguen ante- pudor malentés, presumint ingènuament

69 de xafar de peus a terra, algú podrà ne- tibles d’una transferència tecnològica més o gar les seues inclinacions més íntimes, però, menys mediada, produïm també des de la és clar, qui el creuria? crítica aqueixos productes ideològics que la nostra vida social necessita sense recanvi possible, i si al capdavall nosaltres mateixos 3. Nosaltres les universitats renunciàrem a aqueixa producció per mor d’una serietat acadèmica mal entesa, qui po- Donem, llavors, la pregunta per contes- dria compensar plenament aquesta deserció tada i, per acabar, vinguem a les universitats. que la nostra capacitat innegable fa d’entra- Quin és el paper que els toca jugar a les nos- da innecessària? tres institucions pel que fa a les qüestions Acabe ja, tornant per on havia començat. que acabe de suscitar, si mai n’hi han de ju- Senyor rector: l’honor que m’ha fet la gar cap? Les universitats tenim encomana- Universitat Jaume I amb la distinció conceda la tasca múltiple de produir i difondre co- dida i l’ocasió d’aquest acte em congratu- neixements i cultura i, en una línia de len i m’esperonen. El meu afecte i els meus solidaritat i progrés, no podem deixar d’in- millors desitjos han estat en les instal·la- tervenir en la gènesi i la difusió de nous vacions universitàries de la ciutat de Castelló lors i perspectives, com en la reproducció de la Plana dels del temps que, conforma- d’aquells ja existents la vigència dels quals des com a Col·legi Universitari de la haja de ser mantinguda. Uns i altres cons- Universitat de València, vaig accedir al rec- titueixen el cement social d’una cohesió ne- torat. Dels esforços compartits en aquella cessària. És la nostra tasca més específica ve- època, amb molta gent, maldant per po- tlar críticament perquè aquell cement i tenciar ací els estudis universitaris existents, aquesta cohesió no siguen mai la justifica- ha quedat en particular una amistat since- ció d’allò segur, però inacceptable, de mara amb molts dels qui ara pertanyen a nera que el que en resulte no siga una uni- aquesta Universitat, amistat forjada per anys formitat embrutidora i mistificadora, sinó la d’esforços no sempre coronats per l’èxit, no consciència i la gestió lúcides de l’inevitable cal dir-ho. Tant de bo que en l’esdevenidor conflicte social en l’arena compartida d’uns no em falten ni el trellat, ni els esforços re- referents comunitaris mínims i alhora bàsics. novats, a què la vostra amistat i generosi- Veritablement la societat que ens manté pot tat em convoquen. exigir-nos que, al costat de produir i difondre coneixements científics i tècnics suscep- València, 11 de juny de 1993

70 Discurs del rector

FRANCESC MICHAVILA PITARCH

Autoritats, cia i l’humanisme la seua meta més volguda, professor Apel, professor Lapiedra, els criteris bàsics del seu model educatiu i la Claustre universitari convicció d’avançar en la correcta direcció senyores i senyors, per al desenvolupament d’una personalitat benvolguts amics, específica en l’àmbit universitari. Una opció per, transcorreguts uns anys i sempre en el QUEST SOLEMNE acte acadèmic ve a marc realista de les nostres possibilitats, com- coincidir, en el temps, amb la fi- petir amb èxit en un horitzó europeu on pri- nalització del període lectiu del se- men la mobilitat, la innovació i l’apropament gon any docent de la nostra Universitat i amb entre les demandes socials i els interessos l’inici d’aqueixes setmanes tan intenses en la acadèmics. vida de tot estudiant com és l’època d’exà- Per això és especialment grat i significa- mens de juny. Bo és que recordem ara que tiu que dues il·lustres personalitats univer- al llarg del present curs, d’aquests mesos que sitàries s’incorporen avui al nostre Claustre han passat des que es va iniciar l’activitat en com a nous doctors honoris causa: el pro- aquell 28 de setembre, han ocurregut co- fessor Apel, un dels principals pensadors ses notables. Amb pols serè unes vegades, mundials en l’àmbit de les humanitats i de la accelerat unes altres, però sempre ple de vi- construcció europea, i el professor Lapiedra, da hem avançat, progressat radicalment di- admirat rector d’aqueixa Universitat, avui ger- ria jo, cap a l’assentament i la construcció mana, i ahir també mare, de la nostra com d’aquesta magnífica realitat que és la Jaume I. és la Universitat de València, pensador lúcid, Un camí cap a un futur millor de tots els ciu- intel·lectual compromès amb el seu país i a tadans de Castelló i les seues comarques que, la vegada científic d’obra reconeguda dins i pas a pas i de forma irreversible, fan possi- fora de les nostres fronteres. ble amb el seu treball tots els universitaris: Permeteu-me que, abans de continuar la professors, estudiants i personal d’adminis- meua intervenció, em detinga uns instants tració i serveis. per honorar la memòria de qui va ser el nos- Un esdeveniment com el d’avui és una tre primer doctor honoris causa: aquell ésser bona culminació d’aquests mesos d’esforç. I bondadós i ple de tota saviesa que fou Vicent ho és perquè amb ell podem, una vegada Sos Baynat que avui físicament ja no es tro- més, refermar la nostra voluntat acadèmica ba entre nosaltres. Al llarg del curs el recor- que té en l’equilibri harmònic entre la cièn- dem emocionats i amb l’esdevenir del temps

71 el seu exemple, la seua lliçó vital adquireixen ca de les nostres accions ja no es redueix al dimensions majors. Vicent Sos: sempre seràs nivell familiar o del propi estat. Estem tan in- entre nosaltres. terrelacionats tots els éssers humans que Hem nomenat doctor honoris causa un problemes com el del «medi ambient» o el de humanista universal , com ja ha dit el pro- la «pau» ens fan assolir una responsabilitat fessor Martínez Guzmán en presentar el pro- que abasta tot el planeta i, fins i tot, allò on fessor Apel, aquest nomenament és un es- hi hagueren éssers humans. L’ètica ja no és forç per mantenir la coherència amb el nostre un assumpte de la vida privada, sinó sobre- model d’Universitat. En el panorama de la fi- tot de la vida pública perquè els éssers hu- losofia internacional, el professor Apel és cap- mans ens entenem, fonamentalment, im- davanter a buscar el rigor de la «comprensió» mergits en una «comunitat de comunicació». en les ciències humanes. Diu alguna tradi- I aquestes afirmacions que ens donen una ció filosòfica que mentre les Ciències Naturals responsabilitat com a ciutadans ens preo- «s’expliquen», les Ciències Humanes «es com- cupen també com a universitaris perquè prenen». És cert que el ferm desenrotllament s’han de justificar, en el marc d’un nou im- de les Ciències Naturals en la modernitat pot puls de les Humanitats on la comprensió i la tenir el perill d’encaminar la investigació no- comunicació siguen els fonaments de la nos- més cap a les aplicacions tècniques. I és per tra responsabilitat ètica. això que des del principi, hem volgut per a la I amb les humanitats, en aqueix equilibri nostra Universitat l’equilibri entre tècnica, cièn- harmònic tan volgut per a nosaltres, un ciencia bàsica i humanitats. tífic, un altre universitari d’excepció, el pro- Amb aquest acte volem reconèixer l’es- fessor Lapiedra rep per mitjà del seu nome- forç del professor Apel per recuperar un es- nament de doctor honoris causa el nostre tatut digne per a les humanitats, tot elimi- reconeixement. En aquest universitari nascut nant el complex d’inferioritat que reduirà a les comarques castellonenques del sud, «l’interès cognitiu» de la Ciència de les Ciències ressalten les nobles essències del científic matematicoexperimentals. Alhora, ens ser- compromès. La seua brillant trajectòria com veix d’estímul per a mantenir el rigor en to- a físic relativista, com a investigador en centes aquelles investigacions, com la història, tres d’excel·lència europeus, no l’allunyen de la psicologia, la sociologia, la geografia hu- les raons i desraons del seu país i arribat el mana, les filologies o la filosofia, que tenen moment accepta les més altes responsabi- a veure amb els éssers humans, perquè hem litats universitàries i assumeix amb valentia de ser una Universitat preocupada pel de- i èxit la tasca de civilitzar la seua pròpia so- senvolupament tecnològic i científic de les cietat. És un bon exemple de com són com- nostres comarques, però, en el fons, la pre- patibles l’electrodinàmica i la lleialtat a les ocupació per aquest desenrotllament ha de idees. Aqueix impuls vital que a José Prat li ser una preocupació pels éssers humans. fa afirmar «la lleialtat a les idees m’ha sem- A més a més, com a ciutadans aprenem blat sempre un mèrit indubtable, la lleialtat a del professor Apel que la responsabilitat èti- les idees no ens eximeix d’una consideració

72 respectuosa dels altres. El més admirable perquè com deia recentment el professor és això: ser lleial a les idees i tolerant amb els Lapiedra la construcció d’una nova societat més altres». Amb el seu esperit reflexiu i bonho- tolerant i solidària no s’improvisa, i demanda mia el professor Lapiedra és l’un i l’altre. la convergència tenaç, durant anys i anys, de Amb el nomenament del doctor Ramon multitud d’esforços generosos. Lapiedra no sols volem retre homentage a Avançant com a universitaris en aquest la seua contribució científica en el domini de sender complirem amb una de les nostres les equacions de la mecànica relativista sinó responsabilitats principals. Des de la a l’universitari que ha sabut mirar l’horitzó Universitat maldant per millorar la qualitat llunyà contribuint amb el seu treball i amb el de la docència, augmentant la producció seu pensament a impulsar el procés reno- científica, sent cada dia més sensibles a tot vador que al llarg d’aquests últims anys han el que la societat ens demana també cons- realitzat i realitzen les universitats valencia- truïm la societat. Més encara dissenyem el nes i espanyoles en general. Com a rector ha futur del nostre poble. Fem país. sabut impulsar el paper de la institució uni- Avancem com a universitaris deixant de versitària com a consciència crítica d’un po- banda els valors obsolets dels localismes, ble, preservar la seua cultura i defensar i fer perdent la por al desconegut cap al: respectar la seua llengua. A més a més de l’humanisme i la ciència, els temps d’esperit, de seny i de saviesa nostres nous doctors honoris causa a través de temps de claror i de consciència forta, les seues trajectòries personals, de les vivèn- cies universitàries i del seu pensament ens con- que reclamava Bernat Artola, a través dels dueixen a l’europeisme i a la manera d’integrar- irrenunciables valors de l’universalisme eu- se en Europa dels distints pobles i, pel que fa a ropeu i la solidaritat, arrels de tot humanis- nosaltres, a la participació europea del País me i raó última del progrés científic. Valencià. Fa uns mesos el professor Apel afir- Professors Apel i Lapiedra des d’avui us mava que la missió universalista d’Europa con- incorporeu al claustre de docents de la nos- tinua avui existint com a possibilitat i obligació. tra Universitat i amb els valors humans, cien- És en aquest nou marc europeu on hem de re- tífics i universitaris que la vostra obra conté definir i reorientar els impulsos que caracterit- ens feu millors. zen el futur del nostre poble i tenir paciència, Moltes gràcies.

73 74 Solemne acte acadèmic amb motiu de la investidura com a doctors honoris causa del Sr. Germà Colón Domènech i del Sr. Manuel Valdivia Ureña 76 Acta de nomenament

JUNTA CONSULTIVA PROVISIONAL DE GOVERN NÚM. 19 (30-10-92)

A la ciutat de Castelló de la Plana, a les 10 hores dels dies 30 de juny i 26 de juliol de 1992 i a la Sala de Juntes del Campus de la Penyeta Roja de la Universitat Jaume I, sota la pre- sidència de l’Excel·lentíssim Senyor Rector Magnífic, Francesc Michavila i Pitarch, es va constituir la Junta Consultiva Provisional de Govern de la Universitat, per a deliberar, entre altres qüestions de l’ordre del dia, sobre els punts que motiva aquesta acta. La Junta Consultiva Provisional de Govern té coneixença dels acords presos per la Comissió Gestora de la Universitat els passats dies 9 de juliol i 2 de setembre, pels quals s’informa favorablement sobre les propostes presentades pel rector, de nomenar, d’acord amb l’article 2 de la Normativa sobre Nomenament de Doctors Honoris Causa de la Universitat Jaume I, doctors honoris causa l’Excel·lentíssim Senyor Prof. Dr. Germà Colón Domènech, catedràtic de Filologia Romànica de la Universitat de Basilea, a proposta del Departament de Filologia, i l’Excel·lentíssim Senyor Prof. Dr. Manuel Valdivia Ureña, catedràtic d’Anàlisi Matemàtica de la Universitat de València, a proposta de la Unitat Predepartamental de Matemàtiques, i també del fet d’elevar aquesta proposta de la Comissió Gestora a la Junta perquè decidesca. La Junta Consultiva Provisional de Govern, a la vista de les respectives memóries justificatives que acompanyen els acords, i en les quals es relacionen els rellevants mèrits cientí- fics que concorren en les persones dels il·lustres investigadors, informa en les dues reunions abans esmentades favorablement sobre aquestes propostes. Particularment, es destaca en el professor Colón la seua consideració de ser una de les figures valencianes més importants de la filologia romànica, especialment de la filologia catalana i occitana, i de la lexicografia espanyola, francesa i romànica en general. Les seues investigacions en els camps lingüístic, humanístic i d’erudició han estat decisives per aclarir l’evolució lingüística del llatí cap a les llengües romàniques. Quant al professor Valdivia, és de remarcar la seua provada vàlua científica en l’àmbit de les matemàtiques, els treballs bàsics del qual són considerats fonamentals per als investigadors d’aquest camp, a més de crear una extensa i magnífica escola reconeguda internacionalment. A la vista d’aquests acords, l’Equip de Govern, reunit els dies 9 de juliol i 2 de setembre, i al campus universitari ja esmentat, decideix de nomenar doctors honoris causa de la Universitat Jaume I, l’Excel·lentíssim Senyor Prof. Dr. Germà Colón Domènech i l’Excel·lentíssim Senyor

77 Prof. Dr. Manuel Valdivia Ureña, i que el solemne acte acadèmic d’investidura d’aquests graus honorífics se celebre el dia 14 d’octubre de 1993. Totes les quals coses, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consig- nen en aquesta acta que, amb el vistiplau del rector i com a secretar¡ general i fedatari de la Universitat, estenc a Castelló de la Plana el tretze d’octubre de mil nou-cents noranta-tres.

El secretar¡ general Vist i plau El rector

Juan-Luis Gómez Colomer Francesc Michavila i Pitarch

78 Germà Colón Domènech Breu biografia

GERMÀ COLÓN DOMÈNECH (Castelló de la Plana, 1928) està considerat actualment com una de les figures capdavanteres de la filologia romànica en l’àmbit mundial. Des de 1967 és catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de Basilea (Suïssa). Ha estat també professor associat de les universitats d’Estrasburg (1968-72) i de Barcelona (1973-74). Ha estat membre del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de GERMÀ COLÓN DOMÈNECH (Castellón de Bones Lletres de Barcelona, de I’Institut la Plana, 1928) está considerado actualmen- d’Estudis Catalans, de la Real Academia te como una de las figuras principales de la Española, del Bureau de la Société Linguis- filología románica de ambito mundial. Desde tique Romane i de la Junta Permanente de 1967 es catedrático de esta disciplina en la Historia de la Lengua Española. Ha sigut pre- Universidad de Basilea (Suiza). Ha sido tam- sident de l’Associació Internacional de bién profesor asociado de las universidades Llengua i Literatura Catalanes (1976-82) i és de Estrasburgo (1968-72) y de Barcelona doctor honoris causa per les universitats de (1973-74). Ha sido miembro del Consell València i Alacant. Entre les seues nombro- Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia ses obres destaquen l’edició crítica dels Furs de Bones Lletres de Barcelona, de I’Institut de València, la del Llibre del Consolat de Mar, d’Estudis Catalans, de la Real Academia El léxico catalán en la Romania i La llengua Española, del Bureau de la Société Linguistique catalana en els seus textos. Romane y de la Junta Permanente de Historia de la Lengua Española. Ha sido presidente de la Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82) y es doctor honoris causa por las universidades de València y Alacant. Entre sus numerosas obras destacan la edición crítica de los Furs de València, la del Llibre del Consolat de Mar, El léxico catalán en la Romania y La llengua catalana en els seus textos.

80 Laudatio

LLUÍS GIMENO BETÍ

Magnífic i Excel·lentíssim Sr. Rector. tan nostrat que el filòleg castellonenc trac- Excel·lentísimes i il·lustríssimes autoritats. tava d’esclarir. Després, ja estudiant de Claustre acadèmic de la Universitat. Filologia Romànica a la Universitat de Senyores i senyors: Barcelona, el vaig poder escoltar en un curs sobre aragonés que el professor Colón im- ERAMIÉSun honor i un plaer de pre- partia per ésser professor visitant d’aquella sentar, avui, Germà Colón i Domè- Universitat. I una mica més tard també vaig nech en tant que doctor honoris poder veure’l i escoltar-lo en la inauguració causa de la Universitat Jaume I, tot complint del IV Col·loqui Internacional de Llengua i la comesa que m’ha estat confiada pel seu Literatura Catalanes que aquell any de 1976 il·lustre Rector Francesc Michavila, a qui dose celebrava a Basilea, la seua Universitat, on ne gràcies ben de cor per l’encàrrec que m’- havíem anat un grup bastant nombrós d’es- ha fet. tudiants –malgrat que jo ja no ho era. Sé que Disposat, doncs, a glossar convenient- ell ho recorda perquè alguns anys després ment els mèrits de la persona que avui s’in- n’hem parlat. Però no va ésser fins l’any 1982 corpora, amb tots els honors, a la nostra que va començar la nostra relació de col·le- Universitat, posant en relleu tant la signifi- gues per tal com aquell any fou proclamat cació de la seua obra científica com l’inte- ‘valencià de l’any’ per la Fundació Huguet i rés de la nostra institució per reconéixer-la jo, juntament amb uns altres dos companys, d’una manera formal, voldria demanar que vaig fer-li una entrevista que aparegué al dia- em siga permés de manifestar la meua més ri Mediterráneo. Jo no sé si ell se’n recorda, íntima emoció en participar en aquest acte però jo no ho oblidaré mai, ja que des d’a- acadèmic. Vaig llegir el nom del nostre il·lus- quella data l’amistat que tan generosament tre homenatjat per primera vegada cap a fi- m’ha brindat ha anat de la mà tan sols de nals dels anys seixanta o principis dels se- la seua saviesa com a gran romanista. He tanta, essent encara jo un jovenet d’aquells aprés molt d’ell així com també he tingut la que de tant en tant es deixava caure per sort de poder-li sentir contar algunes vivèn- l’Arxiu Municipal -situat llavors a les golfes cies que m’han mostrat un Colón molt humà de la Biblioteca del carrer Major– en un but- i amb una gran dosi d’humilitat i paciència. lletí de la Societat Castellonenca de Cultura Voldria, doncs, saber dir breument qui és que casualment m’havia caigut a les mans Germà Colón, que és honorat, avui, per la on Colón escrivia sobre el mot ‘senderi’, mot Universitat Jaume I; què ha fet Colón i, so-

81 bretot, com ha fet ço que ha fet, perquè la nominació satisfactòria, o aquell adjectiu ai- Universitat el distingesca, i quina és aques- gualit o el verb esmussar! La llengua de ta Universitat Jaume I que així vol retre ho- Castelló ho deia tot, i l’altra, no...» És a par- menatge a Germà Colón i Domènech. tir d’aquesta curiositat que el jove Colón co- Colón és un cas singular en la vida cul- mença, ja amb mètodes científics al seu abast, tural castellonenca. En una època en què la a estudiar profundament i a poc a poc aque- nostra llengua no era ensenyada a la lla llengua que va aprendre a casa i que era Universitat ni enlloc i, a més, era menyspre- la que li servia per a relacionar-se amb la ada i fins i tot humiliada, ell hi va entrar en gent. Entrar en el món de la ciència, de la contacte de la mà dels estudis de romàmi- Filologia i de la Lingüística Romàniques, li va ques i això és un fet que cal destacar per tal permetre d’estendre les mires i es va adonar com, temps a venir, tindrà rellevància perquè que si volia arribar a desentranyar els ètims la seua tasca en favor de la llengua, sense es- de mots valencians no tenia més remei que tridències ni escarots, ha fet probablement fer-ho des d’un punt de vista panromànic, més en favor del seu coneixement i conreu, és a dir, només el coneixement dels eixos sobretot a l’estranger i després a casa nos- sincrònic i diacrònic neollatins li permetria tra, que la cridòria d’alguna gent. D’aleshores de poder aprofundir veritablement i arribar ençà li ve el goig de poder desentranyar l’o- al moll de l’os de les paraules, per tal com el rigen d’alguns mots que des de la seua in- solar romànic és en realitat l’àmbit comú on fantesa l’havien fet cavil·lar, tal com molts molts fenòmens lingüístics troben la seua anys després així ho ha manifestat en el prò- conjuminació i explicació. Això ens fa en- leg del llibre El catalán y el español, juntos y tendre per què l’homenatjat es va interessar en contraste, publicat a Barcelona l’any 1989, des d’un bon principi pel francés i l’occità, i que jo m’he pres la llibertat de traduir: «A per una banda, i, per l’aragonés, el castellà i mi el fenomen de la relació entre els idiomes el portugués, per l’altra, llengües i dialectes espanyol i català m’ha marcat des de la in- que l’ajudarien a entendre millor els proces- fantesa. A l’escola sentia una llengua, al sos perquè havia passat la nostra llengua en carrer o a casa, una altra. La qüestió dels con- èpoques pretèrites. Amb aquesta prepara- trasts entre espanyol i català m’ha obses- ció, Colón es llançà amb entusiasme a col·la- sionat [...]. La disparitat de vocabulari era el borar amb un dels seus primers mestres, el que superficialment més em sorprenia. Per doctor A. M. Badia i Margarit, en la càtedra què –em demanava de menut– ventana i fide Gramática Histórica Española de la nestra, ciruela i pruna, per què agujero i fo- Universitat de Barcelona; en aquella època rat, cebada i ordi, subir i pujar, queso i for- entra en contacte amb Felip Mateu i Llopis, matge? Així em vaig fer llargues llistes que Martí de Riquer i Josep Maria de Casa- avui em fan somriure, però que van arribar cuberta, entre d’altres, els quals fora de les a fer-me perdre l’enteniment: oh, aquells aules universitàries li ensenyen tot allò refe- substantius bresquilla, esme i cotna, el nom rent a la llengua catalana que ell no podia per als quals no trobava a l’altre costat de- adquirir dins els claustres d’aquella univer-

82 Germà Colón amb el padrí Lluís Gimeno Betí sitat. Després d’haver llegit el doctorat a idiomes romànics, així com la passió per la Madrid amb una tesi sobre el parlar caste- ciència; no debades ha sabut crear escola allà llonenc en què assajava el mètode geolin- a la Universitat de Basilea, bona prova d’això güístic sobre un parlar valencià, se’n va a que dic són els nombrosos deixebles que hi Lovaina i Zuric amb un beca, i allà es posa ha deixat, entre els que cal destacar: Rolf definitivament en contacte amb el bo i millor Eberenz, Michael Metzeltin, Gret Schib, dels romanistes europeus, com ara un altre Beatrice Schmid, Curt Wittlin, etc. els quals semestre seu, el gran lexicògraf suís Walter von gueixen investigant en els camps romànics Wartburg, o amb el gran dialectòlec roma- més estimats pel seu mestre: el català, l’es- nés Severius Pop, etc. A partir de 1954 resi- panyol, l’occità i el francés. Encara que l’inte- deix a Basilea i hi desenvolupa una intensa rés de recercador es concentra en les llen- tasca docent, primer com a lector (1954), des- gües de la Península Ibèrica, cal assenyalr que prés com a privatdozent (1959), professor ex- Colón fou durant deu anys col·laborador i re- traordinari (1963) i des del 1967 com a ca- dactor del Französisches Etymologisches tedràtic numerari de Filologia Iberoromànica. Wörterbuch i que també va donar classes de Allà en aquella Universitat ha desenvolupat Filologia Francesa a les Universitats de Basilea una intensa tasca en favor de les llengües de i d’Estrasburg. Però amb tot això cal ara po- la Península Ibèrica i també inculca als seus sar de manifest un fet: Germà Colón, caste- alumnes la curiositat i el respecte per tots els llonenc de Basilea, no ha abandonat mai les

83 Colón, des d’un bon co- mençament de la tasca investigadora, va publicar en les revistes més rellevants del món de la Filologia Romànica, així com també en totes les altres que han anat apareixent i que hi tenen relació o amb algun aspecte d’erudició o literari. Cal dir que la publicació de El Léxico catalán en la Romania, en 1976, fou la consagració definitiva com a romanista admirat i respectat en tots els fòrums científics. La publicació de texts medievals és un altre aspecte que també cal destacar en la seua producció. No és estrany que un dels primers que va donar a la impremta fos el Llibre d’Hores que mossèn Manuel Betí havia descobert, molts anys enrere, a l’Arxiu de El padrí Lluís Gimeno Betí durant la laudatio l’Església Parroquial de Morella i que dormia plàcidament en seues relacions amb la terra nadiua, i cada la Biblioteca de la Societat Castellonenca de any ha continuat venint i, sobretot, relacio- Cultura. Ell, a través d’un examen filològic i lin- nant-se amb els seus antics professors de güístic, afirmava que aquell text havia estat re- l’Intitut Ribalta, on ell va estudiar el batxille- dactat a la diòcesi de Tortosa i és, actualment, rat. Sempre ha aprofitat per a fer la visita als l’únic llibre d’aquestes característiques que ens «sabuts» de la Societat Castellonenca de ha pervingut. El mètode de treball de Colón no Cultura: Lluís Revest, Àngel Sánchez Gozalbo, és tancat ni dóna res per definitiu, per això po- Casimir Melià, Bernat Artola, Josep Sánchez dem trobar-nos de vegades que insisteix en Adell, etc. De fet no ha oblidat mai les seues anàlisis que havia començat des de temps, com arrels castellonenques i valencianes i des d’un ara el cas de l’explicació de l’ètim del mot «rall» primer moment també va publicar en revistes tractat l’any 1961 a la Revue de Linguistique com ara l’entranyable Boletín de la Sociedad Romane i que enguany mateix ha tornat a do- Castellonense de Cultura [Castelló de la Plana], nar a la impremta a la revista Antiqua et nova Revista Valenciana de Filologia [València], etc. Romania de la Universitat de Granada en un

84 homenatge al seu amic i col·lega José Mondéjar. havia d’acudir a institucions de caràcter pri- El programa de recerca traçat des de les seues vat, com ara la Fundació Huguet o la matei- primeres passes l’han menat a la publicació i xa Societat Castellonenca de Cultura esmen- estudi –en col·laboració amb Arcadi Garcia a tada ja diverses vegades al llarg de l’acte. partir de 1970– dels Furs de València obra cab- En segon lloc, hi ha l’obra científica de dal per a l’esclariment i tipologia del valencià Colón, que abraça treballs de recerca i dels primers temps. No es tracta d’enumerar d’erudició i treballs de divulgació. No en dic tots el treballs de Colón, cosa que per una altra res més, perquè la glossa de la seua obra és banda resultaria bastant feixuga atés el seu gruix, el que ha omplit la part central d’ aquesta sinó de destacar i calibrar amb quina serietat meua al·locució. científica treballa i està, per tant, en condicions En tercer lloc hi ha el fet humà i personal d’opinar sobre temes polèmics a l’entorn de la que lliga el nom de l’homenatjat i la matei- llengua dels valencians com per exemple el de xa Universitat: Germà Colón és fill de Castelló la unitat, no perquè aquest tema necessite ar- de la Plana, i aquesta Universitat vol estar guments provatoris en el camp de les llengües fortament arrelada a la ciutat. Res més na- romàniques, sinó pel fet que en determinades tural, doncs, que la Universitat Jaume I ha- conjuntures socioculturals aquests arguments ja volgut fer, d’aquest castellonenc de Basilea, ajuden a centrar els fets, que algú o alguns, volun membre, amb tots els honors, de la nos- drien fora de la ciència, la cultura i la racionali- tra institució. Però jo gosaria dir que enca- tat. L’opinió del professor Colón en aquest i en ra hi ha una quarta raó per a la investidura d’altres assumptes relacionats amb la llengua de Germà Colón i Domènech. I és el fet que representa, ara per ara, la veu de la ciència sen- amb aquest acte es fa realitat el desig d’una se cap interferència partidista ni particularista. persona, que ha portat el nom de Castelló Dic això perquè sé que ell, com a membre del de la Plana per terres europees i que ha sa- Consell Valencià de Cultura, ha sentit en més but donar raó d’home de ciència i d’huma- d’una ocasió aberracions i posicions massa par- nisme d’una manera planera, de veure que tidistes que no són de cap manera les que ha el seu poble ha sabut mantenir la sintonia de defensar un universitari. entre la seua manera de viure i d’obrar i la Resta, encara, un darrer punt. És el que es manera de viure i d’obrar de les comarques refereix a qui honora, avui, Germà Colón. La castellonenques i valencianes en general. resposta és fàcil: la Universitat Jaume I. La Universitat Jaume I es sent joiosa, avui, Aquesta resposta conté, emperò, diverses im- d’incorporar als seus rengles, i amb tots els plicacions. D’antuvi, voldria posar en relleu honors, Germà Colón i Domènech, investi- que el gest de la Universitat Jaume I vol sig- gador savi i modest, que, ultra home de cièn- nificar el seu pregon desig d’encarar-se dins cia, ha sabut ésser home del seu temps i del la realitat sociocultural que l’envolta. Ja han seu país, amb tot allò que de significació po- passat els temps, gràcies a Déu, en què la nos- sitiva puga tenir la seua actitud. tra realitat cultural quedava al marge de les aules universitàries i si algú volia conéixer-la Per a molts anys, Germà Colón.

85 Lectio

GERMÀ COLÓN DOMÈNECH

Molt Honorable Senyor President de la sent en l’esperit la grandesa de la dignitat Generalitat Valenciana, Excel·lentíssim i que m’és conferida. Al meu padrí, profes- Magnífic Senyor Rector, senyor Conseller sor Lluís Gimeno, li agraesc les seues pa- d’Educació i Ciència, estimats col·legues, sen- raules, pel que tenen de generositat m’emo- yores i senyors: cionen. En quant a les exageracions, tan evidents, li les perdone perquè les ha dicta- N GRAN POETA, Carles Riba, digué dels des l’amistat. Voldria dir que una de les no- seus versos que havia volgut donar tícies que m’han atristat més els darrers dies a l’abundància del cor una antiga re- és saber que el nostre rector ens deixa. gla que l’acordés amb el pudor de la veu. Només voldria dir-li gràcies d’una manera D’abundància del cor hauria de parlar jo ací, més cordial per tot el que ha fet per Castelló. perquè els sentiments que experimente en També per dir gràcies, hauria volgut pre- veure’m en el meu poble de Castelló recom- sentar-vos una bella i animada lliçó. La quan- pensat amb el major guardó acadèmic són titat d’assumptes de caire lingüístic que les els que us podeu imaginar. Ajustant-me a comarques de Castelló o les terres valencia- l’antiga regla, tractaré en breus paraules de nes en general posen a l’abast de l’estudiós dir el meu agraïment. és molt gran, siga en la dimensió dialectolò- Representem-nos un jove que allà pel gica, siga en l’aspecte filològico-històric. La 1946, en haver acabat el batxillerat, ha de- tria dins l’abundor es fa difícil. cidit seguir la carrera de lletres. Se n’ha d’a- La llengua és un fet social i ara més que nar del seu Castelló si desitja seguir la voca- mai interessa la gent d’ací. Això té el seu ció. I ara obrim els ulls, i ens trobarem en atractiu innegable i també duu implícit el seu aquest Castelló amb una magnífica univer- risc. Apassionar-se, voler intervenir en les sitat. Sembla un somni, somni que la clari- més variades qüestions lingüístiques, creu- vidència de les autoritats de la Generalitat re’s capaç de dirimir, siga amb l’ajuda d’un Valenciana han fet realitat. ¿Com no expres- fantasmal mossàrab o d’un incontaminat ro- sar-los la reconeixença més pregona? I la manç prejaumí, és patir d’un entusiasme di- gratitud va igualment al rector Francesc guem-ne filològico-patriòtic, el qual pot en- Michavila i al claustre, especialment als col·le- gendrar situacions grotesques. L’elecció d’un gues de la secció de Filologia Catalana. capítol a tractar es fa, doncs, ben delicada. Vosaltres tots m’heu fet deutor de tan ines- Apartant-me d’actualitats esvaroses, he timable confiança. Tinc i tindré sempre pre- preferit refugiar-me en la calma i la sereni-

86 tat dels clàssics. Precisament, quan vaig sa- qual, tal com el coneixem ara, remunta al se- ber que la Universitat Jaume I em distingia gle XIV. Quan començaren a dur-se a la im- amb l’honorífic doctorat, m’ocupava jo d’Elio premta els clàssics, siga Ramon Llull, Antonio de Nebrija tant en el vessant de la Eiximenis, Jaume Roig o Ausiàs March, els seua producció sobre el castellà com en el impressors o curadors de llurs edicions, que de les adaptacions que, dels seus tractats gra- són del segle XVI generalment, procuraren maticals, es van fer a la nostra llengua, a acostar els vells texts a la comprensió del lec- València, a Barcelona i a Mallorca, al co- tor, bé modernitzant els escrits, bé afegint mençament del segle XVI. Aleshores compa- glosses i explicacions. Així Ausiàs March va rava les realitzacions vulgars de les ésser publicat a València el 1539 en edició Introductiones latine nebrissenses amb el llen- bilingüe, és a dir encarat amb la traducció guatge contemporani utilitzat pels menys fre- castellana; després, en reimprimir-se tres vol- qüentats autors valentins com ara Corella, tes a Barcelona els anys 1543, 1545 i 1560, Gassull i Fenollar (allunyant-me dels més co- l’original era acompanyat d’unes taules de neguts: Tirant lo Blanch, Ausiàs March, vocables escurs, en els quals era dit que glots L’Espill, etc.). La primera cosa que trobe en són golosos o que renart significava la ra- obrir la Vita Christi de Joan Roís de Corella bosa o que el paoruc era el poruc o temerós. és la paraula servici al foli 5v i servey als fo- El parangó dels manuscrits amb les impres- lis 11v i 12v; el mateix passa amb Joan Esteve sions cinccentistes és una condició prèvia que al número 111 escriu una frase com si es vol palpar el dinamisme d’una llengua «Aquells qui faran gran serveys merexen que al llarg del seu recorregut en el temps, la seua nosaltres façam lo semblant…» i al número diacronia. No es tracta de veure-hi una de- 113 una altra: «Com sia cosa indigna de exo- cadència, sinó simplement una evolució nor- blidar los servicis, yo nom exoblidaré may los mal. Com totes les coses, els idiomes van teus». Servei, servicis. A la Vida de santa canviant i la contemplació d’aquestes modi- Magdalena en cobles de l’any 1505 llig un ficacions i el contrast amb les actualitzacions vers: «fill desigà - y agué·l en poca stona». són un requisit indispensable. Només el terme estona, «breu moment» Prenc, doncs, la Crònica del nostre rei –tan vituperat i tant i tant– deuria posar en Jaume, i observaré algun dels aclariments de guàrdia els partidaris d’una desconfiada via què fon objecte en l’edició valenciana, im- valenciana, perquè és un fet que aquesta po- presa per la vídua de Joan Mey l’any 1557. dria més útilment i sense sacrificar-se enri- Porta a la fi de l’obra quatre fulls en foli a dues quir una família, els membres de la qual te- columnes amb 79 paràgrafs d’extensió va- nen entre ells vincles inalienables. riada; algun d’ells conté quatre, cinc o més Davant tant de perill, m’encaminaré per glosses, mentre que altres paràgrafs en con- terrenys més plàcids i demanaré la protec- tenen una solament; el total fa dos centenars ció del patró onomàstic de la institució cas- llargs d’escolis. El títol d’aquest escrit és: Taula tellonenca que ens acull: el rei Jaume I. de les paraules dificils que’s troben en la ch- M’adreçaré a la seua Crònica, el text de la ronica del Invictissim Rey en Iacme… Hi són

87 ció completa però no és l’oca- sió ara d’analitzar totes les anotacions. Algunes donarien oca- sió a curiosos comentaris: així la relativa al lexema «trotant e d’arlot, significa al galop» o bé «era hujat», vol dir que era fati- gat e cansat; «e enviam sempre», sempre vol dir encontinent i tantost, vol dir de seguida i no sempre com es diu avui. Em li- mitaré a un sol cas, la història del qual he anat seguint durant anys fins que he trobat, em sembla, la solució. És la postil·la següent: «ahon se llig castigam- los, ço és asinistram-los, e advertim-los» (núm. 49). No és el terme castigar amb la significació d’«aconse- llar, ensenyar, educar» el que ara m’interessa, puix que això és normal i correspon al sentit originari del llatí castigare. Castigare en llatí vol dir «es- menar, endreçar» i no punir; Gemà Colón impartint la lectio sols cal recordar l’obra castellana medieval: Castigos e do- explicats sobretot térmens guerrers caiguts cumentos que el rey Sancho IV dio a su fijo. en desuetud (p. e., «fonèvol, és ingeni de gue- Ací castigos són «directrius de conducta». El rra antich, feyt a modo de fona, ab la qual fo- que m’importa és assinistrar. La Crònica par- na tiraven pedres»), particularment s’expli- la d’una estratagema parada pel rei al port quen els d’origen àrab («torre albarrana, és de València per tal de sorprendre uns sa- torre mestra o més principal») més que ex- rraïns; Jaume I demana paciència als seus plicar arcaismes autòctons, bé que n’hi ha al- hòmens que estaven a l’aguait esperant l’a- guns: «…a hon diu mes nostre senyor uolch rribada d’uns vaixells moros: «e castigam- estorcre que no morissem, vol dir delliurar del los [castigar els seus hòmens] castigam-los perill ab mà poderosa»; «junyir, vol dir justar», que no exissen tro que ells [els sarraïns] fos- «brin vol dir segó», etc. N’he preparat l’edi- sen bé en terra».

88 La glossa valenciana, com ja hem dit, fa: esquerre. Fra Pedro de Alcalá apunta en el «ço és asinistram-los e advertim-los». parlar de Granada nazarita els conceptes de Assinistrar és un terme ben documentat «presto, aparejado» preparar i de izquierdo. en català antic des de Ramon Llull, qui, al seu El problema per reduir a un denominador llibre de Contemplació, escriu: «L’ome savi no- comú els conceptes de facilitar, preparar i drex e asinestra e adoctrina l’ome neci». d’esquerre és tan sorprenent en àrab com Tinc exemples valencians d’Ausiàs March, el que ensinistrar presenta entre nosaltres. del Tirant lo Blanch, del Somni de Johan Johan Hem de tenir present que les idees d’es- del Cançoner satírich valencià, de les Corts de querre (mà esquerra, costat esquerre) con- Felip II, etc. tenen una noció que en moltes llengües es Hui es diu ensinistrar, així ho havia sentit considera desfavorable, fatídica, i hi ha la jo a ma casa, i ara comprove que és un ter- tendència a disfressar-la amb térmens an- me que la gent ja usa poc o no usa gens. tifràstics. En grec, per exemple, euwnumox, «la Sempre m’havia demanat per quina raó mà ben anomenada» és l’esquerra; el llatí si- acudim a la mà esquerra sinistra/sinestra i nister, sinistra, sinistrum, que substitueix els diem ensinistrar (o, com deien en la llengua genuïns scaevus i laevus, significa en reali- antiga assinistrar), quan els altres idiomes tat «la mà que guanya, la que trau profit». recorren a la dreta, i així el castellà empra L’àrab antic, preislàmic, tenia per esque- adiestrar, el francès dresser o destérite, l’ita- rra la paraula asura (encara hui per a l’es- lià addestrare, etc. Pensava en allò que diu querrà, el zurdo que diuen en castellà es Nebrija en el seu diccionari sota el lema «du- gasta aquesta paraula: ‘as’ar). Però s’ha reco.is.xi… por guiar o llevar de diestro». Durant emplaçat i hui en àrab generalment per es- un cert temps vaig anar preguntant amb qui- querre es diu yasar. És una necessitat d’eu- na mà els cavallers duien ací les regnes del femisme, car l’esquerre és el costat nefast, cavall o amb quina mà el llaurador porta el que calia designar mitjançant un vocable de matxo del morro. Si ho fa amb la mà dreta, valoració propícia, venturosa. L’antònim ell va a l’esquerra de l’animal; i si ho fa amb d‘asura era doncs yasara. Com que els mu- l’esquerra, hi va a la dreta. Però tot era de ba- sulmans tenen la tendència, no sols els mu- des i no en traïa mai l’aigua clara. Fins que sulmans, però sobretot els musulmans, te- un bon dia la llum es féu. nen la tendència a declarar-ho tot de Els diccionaris de l’àrab enregistren una manera positiva per evitar malestrugàncies, família de mots procedents de l’arrel y s r no volgueren denominar la mà esquerra di- amb els sentits de fàcil i d’esquerre. Així yas- rectament, car porta mal averany i cercaren sara significa «facilitar alguna cosa, fer pros- la locució contrària. És a dir que els àrabs perar, fer possible, aplanir, preparar». van qualificar la mà esquerra com «la que D’aquesta família ixen derivats que signifi- és senzilla, la que facilita». Vet ací reunits els quen «costat esquerre», mà esquerra. El sentits de fàcil (facilitar, preparar, ensenyar) Vocabulista in arabico del segle XIII tradueix i el sentit d’esquerre en una sola família le- l’àrab yasar com a parare: preparar i sinister: xical.

89 El rector Francesc Michavila lliura el nomenament a Germà Colón

El català ha calcat el contingut semàntic que no ho farem: les universitats valencia- de l’àrab a partir del derivat de sinister: assi- nes estan formant el nostre jovent amb l’ob- nistrar, ensinistrar. Som davant un fenomen jectiu de mirar, sí, vers un futur prometedor, de simbiosi romànico-semítica en unes però sense negligir un memorable passat del terres ben arabitzades. És un exemple més que venim. a afegir a la sèrie d’expressions com les de El títol envejable que em concediu, que si- l’ús personal en castellà d’amanecer/anoche- ga immerescut o que en relació amb ell jo cer, portuguès amanhecer/anoitecer que ofe- no haja desmerescut massa, em proporcio- reixen matèria romànica amb un esperit àrab. na una gran alegria, i alhora em compromet, Quan es diu «amaneció enfermo», això no vol en sóc conscient, a una col·laboració i a lli- dir fer-se de dia, sinó la mateixa persona que gams afectius més estrets amb l’alma ma- hi participa i això és un calc de l’àrab asbaha. ter de Castelló, la Universitat Jaume I. Tot això, Deixem ara l’escoli assinistrar que ens ha el meu goig, el meu orgull i el meu agraïment, ofert l’edició valenciana de la Crònica de –Molt Honorable Senyor President de la Jaume I. És només un cas entre tants com Generalitat Valenciana, Magnífic i Excel·len- presenta el text. Les nostres terres tenen una tíssim Senyor Rector, familiars i amics— em gran riquesa d’exemples semblants per es- plau compartir-ho hui amb vosaltres. tudiar i un camp d’investigació filològica ben ample. No els condemnem a l’oblit, i jo sé Gràcies de tot cor.

90 Manuel Valdivia Ureña Breu biografia

MANUEL VALDIVIA UREÑA (Martos, Jaén, 1928) és doctor enginyer agrònom per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrò- noms de Madrid (1961). El mateix any es lli- cencià en Ciències Matemàtiques per la Universitat Complutense de Madrid, disciplina de la qual es doctorà el 1965. Des de MANUEL VALDIVIA UREÑA (Martos, Jaén, 1965 és catedràtic d’Anàlisi Matemàtica i des 1928) es doctor ingeniero agrónomo por la de 1969, catedràtic de Matemàtiques (Àlge- Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agró- bra i Càlcul Infinitessimal), càrrecs que ha nomos de Madrid (1961). Ese mismo año se exercit en la Universitat de València-Estudi licenció en Ciencias Matemáticas por la General i en la Universitat Politècnica de Universidad Complutense de Madrid, disci- València. Ha dirigit més de trenta tesis doc- plina de la que se doctoró en 1965. Desde 1965 torals i ha estat membre de tribunals de te- es catedrático de Análisis Matemático y des- sis d’estat a Lió i Tolosa de Llenguadoc. Ha de 1969, catedrático de Matemáticas (Álgebra realitzat més de 126 treballs d’investigació, y Cálculo Infinitesimal), cargos que ha ejerci- entre els quals destaca el llibre Topics in do en la Universitat de València-Estudi Locally Convex Spaces (Amsterdam, Nova General y en la Universitat Politècnica de York, Oxford, 1982). El seus teoremes estan València. Ha dirigido más de treinta tesis doc- recollits en volums de G. Kothe, J. Hovarth, torales y ha sido miembro de tribunales de te- H. Jarchow i uns altres. El 1981 fou distingit sis de estado en Lyón y Tolosa de Llenguadoc. amb l’Orde d’Alfons X el Savi. Els anys 1985, Ha realizado más de 126 trabajos de inves- 1986, 1987 i 1988 fou proposat candidat al tigación, entre los que destaca el libro Topics Premi Internacional d’Investigació Príncep in Locally Convex Spaces (Amsterdam, Nueva d’Astúries. York, Oxford, 1982). Sus teoremas están recogidos en volúmenes de G. Kothe, J. Hovarth, H. Jarchow y otros. En 1981 fue distinguido con la Orden de Alfonso X el Sabio. Los años 1985, 1986, 1987 y 1988 fue propuesto candidato al Premio Internacional de Investigación Príncipe de Asturias.

92 Laudatio

VICENTE CERVERA

Molt Honorable President de la Generalitat, Universidad Complutense de Madrid. Dos magníficos y excelentísimos señores, exce- años más tarde, en 1963, obtendría el grado lentísimas e ilustrísimas autoridades, sede doctor en Ciencias Matemáticas por di- ñoras y señores claustrales, señoras y se- cha universidad. En 1965, obtiene por con- ñores, amigos: curso-oposición la cátedra de Análisis Matemático de la Facultad de Ciencias de ONSTITUYE para mi un gran honor la Universidad de Valencia, convirtiéndose académico, que nunca hubiese ima- en uno de los primeros fundadores de la ginado, hacer la presentación ante Sección de Matemáticas de dicha Uni- este Claustro de un gran matemático y ma- versidad, que más tarde daría lugar a la ac- estro como es el profesor Manuel Valdivia. tual Facultad de Ciencias Matemáticas. Es difícil resumir en poco tiempo los abun- Posteriormente, en 1969 obtendría tambien dantes méritos que concurren en el profesor por concurso-oposición la cátedra de Valdivia, tanto a nivel docente como investi- Matemáticas de la Escuela Técnica Superior gador, que le han hecho merecedor de esta de Ingenieros Agrónomos de la Universidad distinción académica: ser investido doctor ho- Politécnica de Valencia. De la cual pidió la ex- noris causa por nuestra Universidad. Mi pre- cedencia en 1976. Hasta hoy ha venido de- sentación no pretende ser exhaustiva; por otra sarrollando una intensa e incansable labor parte, sería difícil abarcar toda su labor ma- tanto en el aspecto docente como investi- temática. El profesor Valdivia es sin duda uno gador. de los matemáticos españoles más conocidos, En la Facultad de Ciencias Matemáticas y sobre todo reconocido internacionalmente creó un importante grupo de investigación en el ambito del Análisis Funcional. en Análisis Funcional. Pero la influencia de Manuel Valdivia realizó sus estudios de Manuel Valdivia en este ámbito, se extendió bachillerato en su ciudad natal, Martos (Jaen). más alla de Valencia, y ello dió lugar a que Tras superar el examen de estado en la hoy en día el Análisis Funcional sea uno de Universidad de Granada, preparó su ingre- los tópicos más importante de las matemá- so en la Escuela Técnica Superior de ticas en España. De hecho, las contribucio- Ingenieros Agrónomos de Madrid. nes de los matemáticos españoles al Análisis Recibe el título de doctor ingeniero agró- Funcional son reconocidas internacional- nomo en 1961, y termina ese mismo año su mente. Ello se debe también en buena par- licenciatura en Ciencias Matemáticas por la te a las numerosas conferencias sobre sus

93 investigaciones que ha pronunciado en pres- Realmente estas palabras fueron proféti- tigiosas universidades y centros de investi- cas, pues ese mismo año apareció publica- gación en Matemáticas, entre los que pode- do el primero de los trabajos del profesor mos destacar: el Institut Poincaré de París, Valdivia sobre los teoremas de la gráfica ce- los Institutos de Matemáticas de Lieja y rrada y de la aplicación abierta, éste sería el Oberwolfach, las Universidades de París VI, principio de una gran «avalancha». Durante Burdeos, Mainz, Frankfurt, Colonia, y un lar- los últimos 25 años, ha publicado alrededor go etcétera. de 130 artículos sobre diversos tópicos re- A lo largo de todo este tiempo, el profe- lacionados con los espacios vectoriales to- sor Valdivia ha sido galardonado con mul- pológicos; en los cuales ha dado respuesta titud de premios y distinciones honoríficas. a varios problemas abiertos durante años. Entre las más importantes podemos desta- Al mismo tiempo que ha creado nuevos con- car que, en 1973 fue elegido académico co- ceptos, ha inspirado una gran cantidad de rrespondiente de la Real Academia de temas de investigación tanto en España co- Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de mo en el extranjero. Prueba de ello son las Madrid, y posteriormente en 1975 sería ele- 30 tesis doctorales dirigidas en Matemáticas; gido académico de número de la misma. y que entre sus autores 10 han obtenido una La Academia de Ciencias y Artes de plaza de catedrático en la Universidad Barcelona le nombró académico en 1985, y Española, y otros tantos son profesores ti- la Real Sociedad de Ciencias de Lieja le nom- tulares de universidad. bra académico correspondiente en 1990. Los trabajos del profesor Valdivia reco- En 1981 le fue concedida la Orden de gen alrededor de 1.000 teoremas. Sería im- Alfonso X el Sabio al mérito docente. Y en posible hacer una referencia exhaustiva de cuatro ocasiones ha formado parte del gru- todos ellos; pero permítanme exponer algu- po de investigadores candidatos al Premio nas de las líneas maestras de sus trabajos, Príncipe de Asturias de Investigación. aunque ello suponga omitir los resultados En la inaguración del Congreso Inter- más difíciles y profundos; y por supuesto, nacional de Análisis Funcional que tuvo lugar sin hacer referencia a sus demostraciones en Peñíscola (1990) con motivo del 60 cum- que en ocasiones son tremendamente inge- pleaños del Profesor Valdivia, el profesor John niosas como afirma el mismo profesor Horváth de la Universidad de Maryland (USA), Horváth. recordaba una carta fechada en 1968 por el La carrera investigadora del profesor profesor D. Ricardo San Juan Llosá, en la que Valdivia no comienza en 1968, debemos re- éste mencionaba a un profesor de Valencia, montarnos unos años atrás. En su tesis doc- el profesor Valdivia, cuya tesis doctoral había toral, el año 1963, ya obtuvo interesantes re- dirigido, y en la que tras referirse a su traba- sultados sobre diversos conceptos definidos jo reciente, terminaba diciendo: «pienso que usualmente sobre los espacios de aplicacio- obtendrá resultados; pues me parece que es nes de un espacio topológico en un espacio un buen investigador». métrico o un espacio uniforme.

94 Manuel Valdivia acompanyat del padrí Vicent Cervera

Posteriormente, una gran parte de sus tra- XX, se presentaban provistos de una norma bajos se basaron en la generalización del «natural», ya se habían producido algunas Teorema de la Gráfica Cerrada a diversos ti- notables excepciones. La teoría de estos es- pos de espacios. Este teorema en su versión pacios más generales se desarrollaría de for- más simple afirma que toda aplicación line- ma fructífera al relacionarse con la idea de al entre dos espacios de Banach, cuya gráfi- convexidad. Dando así origen a una teoría ca es un subconjunto cerrado del producto más general, la teoría de los espacios local- cartesiano de ambos, debe ser continua ne- mente convexos. cesariamente. Este sorprendente resultado Sobre estos espacios es donde se preci- se ha convertido en una de las más pode- saba estudiar la generalización del Teorema rosas herramientas en todas las aplicacio- de la Gráfica Cerrada. Concretamente, en nes del Análisis Funcional. Dicho resultado términos sencillos, el problema consiste en fue publicado por Banach en 1932, en un tra- que dada una clase de espacios localmen- tado que recogía además muchas aplicacio- te convexos que sirven de partida de las nes de los Espacios de Banach al Análisis clá- aplicaciones lineales, debemos caracterizar sico, presagiando así un brillante porvenir a la clase maximal de espacios localmente esta teoría. convexos para los posibles espacios de lle- Aunque casi todos los espacios funcio- gada, verificando el Teorema de la Gráfica nales aparecidos desde principios del siglo Cerrada.

95 Buena parte de los trabajos del Profesor El profesor Valdivia puso de manifiesto al- Valdivia ha estado dirigida a la resolución de gunas de las limitaciones de la teoría de las diversas conjeturas basadas en este proble- distribuciones a la hora de abordar la cons- ma, algunas de las cuales habían permane- trucción de cierto tipo de espacios relacio- cido abiertas durante más de treinta años. nados con el problema de la gráfica cerrada. Así, podemos citar por ejemplo, una conje- En los últimos años, su interés se ha vuel- tura sobre un tipo particular de estos espa- to a centrar en la teoría de los espacios de cios, formulada por el matemático V. Pták Banach. Sus últimas investigaciones en este (profesor de la Academia de Ciencias de campo han despertado gran expectación y Checoeslovaquia) a principios de los 50; o la han tenido una gran repercusión en el mun- resolución de la célebre conjetura de do del Análisis Funcional, como se refleja en Grothendieck sobre el Teorema de la Gráfica algunos libros publicados este mismo año Cerrada, usando un tipo de espacios más sobre espacios de Banach. simples que los introducidos por De Wilde La investigación del Profesor Valdivia se en 1967 para resolver este problema. ha basado en la resolución de complicados Algunos de los resultados obtenidos en problemas que surgen bien de la propia ac- este sentido, ya se encuentran expuestos a tividad matemática o bien de otras ramas nivel de libros para estudiantes universita- científicas. El conocido físico y matemático rios, gracias a haber sido recogidos en el cé- Roger Penrose cuestionaba si «cuando los lebre tratado de Bourbaki y en el conocido matemáticos obtienen sus resultados ¿estan libro de Jarchow sobre espacios localmente produciendo solamente elaboradas cons- convexos. trucciones mentales que no tienen auténti- Pero sus trabajos no se han limitado uni- ca realidad, pero cuyo poder y elegancia bas- camente a este tema. Así, ha realizado di- ta simplemente para engañar incluso a sus versos estudios sobre el espacio base de las inventores haciéndoles creer que éstas son distribuciones definidas sobre un subcon- «reales»? ¿o estan descubriendo realmente junto abierto del espacio real de dimensión n. verdades que estaban ya «ahí», cuya exis- La Teoría de las Distribuciones desarrolla- tencia es independiente de las actividades de da a partir de 1945 gracias a los estudios del los matemáticos?». Creo que el ejemplo del matemático Laurent Schwartz, se convirtió profesor Valdivia, con sus descubrimientos en una herramienta fundamental en el mun- de tantos resultados que durante tiempo ha- do de los analistas, que debido a su gran ge- bían resistido los esfuerzos de la comunidad neralidad, permite eliminar muchas de las matemática, es una muestra que corrobora restricciones en las operaciones fundamen- el segundo punto de vista. tales del Cálculo. La teoría de los espacios Junto a esta faceta tan fructífera como in- localmente convexos ha encontrado un am- vestigador que he esbozado, Manuel Valdivia plio campo de aplicaciones en esta teoría; es además un magnífico profesor, como que a su vez, también ha resultado de gran prueba la cantidad de discípulos suyos que aplicación en el campo de la Física Teórica. ya han alcanzado un importante renombre.

96 profesor Valdivia pudiera estar más vinculado en un futuro con estas actividades docentes. He tratado de resumir los aspectos más destaca- bles de un gran investigador y profesor de mate- máticas. En este acto académico rendimos homenaje a un hombre apasionado de la investigación y la docencia, de las que ha hecho una de las razones fundamentales de su vida, como él mismo recordaba en su discurso de investidura como doctor honoris causa por la Universidad Politécnica de Valencia. Si el auténtico espíritu universitario se funda- menta en impartir la mejor docencia, y profundizar al máximo en la investigación Vicent Cervera en un moment de la laudatio científica y técnica, sin per- der de vista el aspecto hu- Aunque, tambien cabría hablar no solo de manístico de la cultura, el profesor Valdivia discípulos, sino de los discípulos de éstos; es sin duda uno de sus mejores exponentes. pues es ingente la cantidad de matemáti- Por todo ello, consideramos que es un cos que nos hemos iniciado en este apasio- gran honor para esta joven universidad po- nante mundo gracias a ellos. der incorporar a partir de ahora en su Sus lecciones magistrales transmiten su Claustro de Doctores a un gran investigador pasión por las matemáticas, como puso de y profesor de las matemáticas como es el manifiesto en el curso de doctorado que im- profesor Valdivia. partió recientemente en el programa de doc- Este breve resumen de la personalidad torado de nuestra unidad predepartamen- científica del profesor Valdivia, ha traído a mi tal. En este sentido, desearíamos que el memoria una reflexión de Bertrand Russell

97 sobre la labor creadora, dirigida a todos los nes partió la iniciativa de proponer el nom- hombres de ciencia, y con la que nos iden- bramiento como doctor honoris causa; y tificamos plenamente: «Todo gran arte, toda tambien de todos los miembros de esta co- gran ciencia, surgen del deseo apasionado munidad universitaria que mostraron desde de dar cuerpo a lo que fue un fantasma in- un principio su apoyo a este nombramien- forme, una belleza seductora que saca a los to, quiero desearle a D. Manuel Valdivia mu- hombres de su paz y de su tranquilidad y los chos más años de fecundo magisterio y de arrastra hacia un tormento glorioso. Los una fructífera labor científica. hombres a quienes atormenta esta pasión Sólo me resta añadir, después de todo lo no deben ser aprisionados por las cadenas expuesto, que se ratifique la propuesta acor- de una filosofía utilitaria, porque a su ardor dada por el Equipo de Gobierno de la debemos todo lo que engrandece al hom- Universidad, y se conceda la investidura de bre.» doctor honoris causa por la Universitat Antes de terminar mi intervención, y en Jaume I al profesor Manuel Valdivia Ureña. nombre de todos los miembros de la Unidad Predepartamental de Matemáticas de quie- Muchas gracias.

98 Lectio

MANUEL VALDIVIA UREÑA

El infinito en matemáticas

Muy Honorable Señor. Euclides diciendo que dado un número pri- Magníficos y excelentísimos señores. mo cualquiera siempre existe un número pri- Ilustrísimos señores. mo mayor que él. Actualmente este aspec- Señores y señoras. to conceptual da lugar a que el infinito pueda ser contemplado de maneras diferentes. Cuando se dice que el conjunto de los nú- N PRIMER LUGAR quiero dar las gracias meros naturales es infinito, se puede enten- por el gran honor que se me ha con- der de dos formas: como una capacidad pa- cedido. En segundo lugar, y dado que ra obtener números tan grandes como mis trabajos se encuadran dentro de la queramos; así, si tomamos el número un mi- Matemática Infinita, voy a exponer algunas llón, podemos asegurar que existe un nú- ideas en torno al infinito matemático. mero más grande que él, por ejemplo, dos El hombre ha sentido siempre un atrac- millones. Al infinito concebido de esta ma- tivo especial por el infinito, sugerido éste, nera se le llama infinito potencial, y es el que quizá, por la hipótesis de poder alejarse de utiliza Euclides. La segunda forma es la usa- un punto indefinidamente y en línea recta, o da por el matemático alemán Cantor, a fina- también, en relación con el tiempo, por la les del siglo XIX; los números enteros, por posible existencia de un tiempo eterno, que ejemplo, se consideran como un conjunto no terminará nunca. con existencia real y objetiva, como algo que En la publicación más famosa de la an- está ahí. Al infinito entendido de esta otra tigua Grecia, los Elementos de Euclides, apa- manera se le llama infinito actual, y ha sido recidos en el siglo III antes de Cristo y en fuente de numerosas discusiones. donde se recogen los conocimientos mate- Antes que Euclides, Aristóteles evitaba máticos descubiertos hasta entonces, casi también el empleo de la palabra infinito. todos ellos obtenidos por los pitagóricos, no Algunas de las razones que contribuyeron a se utiliza la palabra infinito. Así, por ejemplo, ello fueron las famosas paradojas de Zenón el teorema que en lenguaje moderno afirma de Elea, que comentaré más adelante. que el conjunto de los números primos es Elea era una pequeña ciudad de la Magna infinito, viene expresado en el libro de Grecia fundada en el siglo VI antes de Cristo

99 por griegos que procedían de la ciudad de terpretado razonablemente. Bertrand Russell Focea, en Asia Menor, en la costa jónica. opina que Pitágoras consideraba al mundo Estos griegos, huyendo de los persas, llega- como atómico, y los cuerpos formados por ron a lo que hoy es el sur de Italia, y allí se moléculas compuestas por átomos, con es- establecieron. En nuestros días es posible vi- tructuras diversas. Estos átomos son las uni- sitar en Italia las ruinas de Elea, que se en- dades pitagóricas, que se pueden suponer cuentran más debajo de Sorrento, y que tie- para explicar lo que sigue como pequeñas nen ahora el nombre de ruinas de Velia, que esferas. Imaginemos ahora que queremos fue la denominación que le dieron los ro- construir figuras triangulares con las unida- manos. des pitagóricas. Podemos considerar una uni- Elea, a pesar de ser una ciudad poco im- dad como una figura triangular; para formar portante, fue la cuna de un grupo de filóso- la figura triangular siguiente se necesitan tres fos que han influido extraordinariamente a unidades puestas en contacto dos a dos; la lo largo de la historia. El principal filósofo de siguiente figura triangular tiene seis unida- la escuela eleática fue Parménides que tuvo des; y así sucesivamente. Entonces aparecen a Zenón como discípulo. Se sabe que en el unos números: 1, 3, 6, 10, etc., que respon- año 450 antes de Cristo, Parménides y Zenón den al número de unidades que se necesi- visitaron Atenas formando parte de una co- tan para formar dichas figuras. Por esta ra- misión diplomática, promocionada por los zón, a estos números se les llama eleáticos con la finalidad de convencer a triangulares. Si se quieren formar figuras cua- Pericles para que firmara un pacto de alian- drangulares, se puede considerar que una za entre las dos ciudades. Parménides y unidad pitagórica es un cuadrado; el si- Zenón pudieron reunirse en esta visita con guiente cuadrado se forma con cuatro uni- filósofos atenienses, en especial con Sócrates dades; el siguiente, con nueve, etc. Así apa- que tenía entonces veinticinco años. recen los números 1, 4, 9, 16, etc., que se Zenón, con sus paradojas, pretendía dos llaman cuadrangulares. Por este método pue- cosas. Por un lado, la defensa de las ideas fi- den obtenerse diversas figuras geométricas losóficas de Parménides y, por otro, hacer y, asociadas a ellas, ciertos números. una crítica severa de ciertas concepciones Puesto que los cuerpos están formados admitidas por Pitágoras en el siglo anterior. por unidades pitagóricas estructuradas se- Es conocido que Pitágoras daba una gran gún figuras geométricas de diversos tipos, importancia a los números, sobre todo a ra- quedan asociados a cada cuerpo los núme- íz de haber descubierto la existencia de una ros correspondientes, de aquí que la afir- razón constante entre las longitudes de las mación de Pitágoras de que el número sea cuerdas de una lira y los acordes funda- la esencia de todas las cosas adquiera un mentales de la música. Pero Pitágoras iba sentido. mucho más lejos afirmando que todas las La recta pitagórica está formada por uni- cosas eran números. Esto, tomado al pie de dades y dado que una unidad tiene dimen- la letra, no tiene sentido, pero puede ser in- sión, puede decirse que la recta está forma-

100 Francesc Michavila, Manuel Valdivia i Vicent Cervera en un moment de la investidura da por puntos con dimensión. El concepto ta habrá avanzado algo. Cuando Aquiles lle- de punto sin dimensión es posterior a ga a la nueva posición de la tortuga, ésta ha- Pitágoras y los argumentos de Zenón con- brá avanzado un poco más. Así, cada vez que tribuyeron a su aceptación por parte de los Aquiles alcanza una nueva posición, la tor- matemáticos. tuga se aleja a otro lugar. Puesto que estas Con respecto al tiempo sucede otro tan- posiciones son puntos que, según Pitágoras, to, Pitágoras consideraba al tiempo consti- tienen dimensión, y hay una infinidad de tuido por instantes con duración. ellos, Aquiles se verá obligado a recorrer una Por otra parte, los pitagóricos admitían la distancia infinita y, por tanto, el movimiento divisibilidad infinita tanto del espacio como no se acabará nunca: Aquiles no alcanzará del tiempo. la tortuga. Pasemos ahora a describir las paradojas La segunda paradoja, llamada de la pis- de Zenón de Elea. ta de carreras, afirma que nadie puede cru- La primera se refiere a la historia de zar la pista de carreras de un extremo a otro, Aquiles y la tortuga. Aquiles disputa una ca- pues ha de alcanzar el punto medio. Para pa- rrera con la tortuga dándole una ventaja en sar de la posición inicial al punto medio, ha la salida. La argumentación consiste en que de ir al punto medio de la primera mitad y Aquiles no puede alcanzar nunca a la tortu- así sucesivamente. Por tanto, ha de pasar por ga. Se inicia la carrera y mientras Aquiles al- una infinidad de puntos medios. Por consi- canza el punto de partida de la tortuga, és- guiente, si se admite que los puntos tienen

101 dimensión, nunca podrá uno ni siquiera ini- hace intervenir el tiempo formado por ins- ciar el movimiento. tantes con duración, y se explica con ellas En estas paradojas, Zenón no prueba que que la teoría de las unidades pitagóricas si- Pitágoras estuviese equivocado, lo que sí po- gue siendo contradictoria incluso si se ad- ne de manifiesto es que no se puede admitir mite que un segmento de recta está forma- al mismo tiempo la teoría pitagórica de las do por un número finito de unidades y, en unidades y la divisibilidad infinita de la recta, consecuencia, que no se puede subdividir in- pues ambas a la vez son incompatibles. finitamente. Como los matemáticos hemos Los matemáticos, a la vista de los argu- elegido los puntos sin dimensión estas dos mentos de Zenón, optaron por la elección paradojas no nos atañen. que les resultó más conveniente, admitien- Volviendo ahora al concepto de infinito do que un segmento de recta se puede divi- actual diré que éste no se admitió como tal dir indefinidamente y suponiendo que los hasta el siglo XIX. puntos geométricos carecen de dimensión. Galileo, a principios del siglo XVII se dio Estos puntos geométricos son los que apa- cuenta que hay tantos números naturales recen en los Elementos de Euclides. He de como cuadrados perfectos. Para ello, asig- decir que la aceptación de puntos sin di- naba al 1 el 12, al 2 el 22, al 3 el 32, y en ge- mensión no fue fácil, pues en el mundo que neral, al n el n2. De esta forma establecía una nos rodea no parece que existan; no obs- correspondencia biunívoca entre los núme- tante, la matemática humana se ha cons- ros naturales y todos los números cuadra- truido con esta hipótesis. A este respecto, se dos perfectos. Pero los cuadrados perfectos puede uno situar en la posición platónica y forman una parte propia de los números na- considerar a estos puntos como pertene- turales por lo que a Galileo le pareció que la cientes al mundo de las ideas, admitiendo correspondencia construida por él iba en que son pensamientos de Dios, o bien adop- contra del principio que dice que el todo es tar una postura más modesta y ponerse al mayor que la parte, de aquí que no acepta- lado de Aristóteles suponiéndolos meras ra que los números naturales constituye- abstracciones de puntos materiales. ran un conjunto. A la correspondencia an- Los matemáticos, además de aceptar el terior se la ha llamado durante mucho tiempo concepto de punto sin dimensión, fueron in- la paradoja de Galileo. fluenciados de alguna manera por Zenón Fue en el siglo XIX cuando un matemáti- para establecer con rigor el concepto de lí- co famoso, Bernardo Bolzano, sacó de nue- mite e introducir las series convergentes. vo a la luz el infinito actual. Hay dos paradojas más de Zenón: la de El padre de Bolzano era un italiano del la flecha lanzada hacia la diana y la de los norte de Italia, comerciante en antigüedades, tres atletas, uno de los cuales permanece sen- que, casado con una alemana, vivía en Praga. tado en las gradas y los otros dos corren en De este matrimonio nació Bolzano en el año una pista circular en sentido contrario y con 1781. Siguiendo el deseo paterno hizo la cala misma velocidad. En estas paradojas se rrera eclesiástica, y se ordenó en 1805. Desde

102 1805 hasta 1820 enseño teología en la finitos, desarrollando en parte la aritmética Universidad de Praga. transfinita. Por sus intervenciones a favor de la in- Aclararé aquí que en la matemática mo- dependencia nacional del pueblo checo y en derna el infinito es fundamental, y así en la contra de la monarquía austríaca fue sepa- axiomática de la teoría de conjuntos, la de rado de la enseñanza, asignándosele una Zermelo-Fraenckel-Skolem, se garantiza en pensión mezquina con la que apenas podía su axioma número cinco la existencia de convivir. Marchó a Techbuz en donde se dedicó, juntos infinitos. con algunos de sus amigos, a las matemáti- Paso ahora a comentar uno de los con- cas y a la filosofía. En el año 1841 regresó a ceptos más escurridizos de la matemática: Praga, donde vivió hasta su muerte, acaeci- los infinitésimos. da en 1848. Un ejemplo muy claro del manejo de los Bolzano, un año antes de su muerte, es- infinitésimos es la determinación del área del cribió un libro titulado Paradojas del Infinito, círculo tal como la obtiene, en el siglo XV, que tiene fundamentalmente carácter filo- Nicolás de Cusa, que era cardenal y matemá- sófico. Afirma Bolzano en esta obra que la tico. Razona de la siguiente forma: la circun- mayor parte de los enunciados paradójicos ferencia es un polígono regular de infinitos que se encuentran en el dominio de las ma- lados infinitesimales. Cada uno de los lados temáticas son teoremas que contienen di- de este polígono es la base de un triángulo rectamente el concepto del infinito, o bien isósceles que tiene como vértice opuesto el se apoyan en él. Bolzano, por esta razón, centro del círculo y cuya altura es el radio; el intenta clasificar la noción de infinito. área infinitesimal correspondiente es la mitad Demuestra que el conjunto de las proposi- de la base por la altura. Concluye Nicolás de ciones matemáticas es infinito y presupo- Cusa afirmando que al sumar todas las áre- ne claramente que los números enteros for- as de estos infinitos triángulos resulta que el man un conjunto infinito. Pone en área del círculo es el producto de la longitud correspondencia biunívoca un conjunto de de la semicircunferencia por el radio. números reales como un subconjunto pro- Este razonamiento, que ningún matemá- pio de él, pero en vez de utilizar este hecho tico acepta, aunque la conclusión sea co- para desechar el concepto de conjunto in- rrecta, es típico de la utilización de los infi- finito, como hacía Galileo, le sirve como de- nitésimos. finición. Esto fue redescubierto más tarde Ya Arquímedes, matemático del siglo III por el matemático alemán Dedekind que antes de Cristo, emplea los infinitésimos con formuló la siguiente definición: un conjun- carácter heurístico y determina el área del to es infinito cuando se puede poner en co- segmento parabólico, pero convencido de la rrespondencia biunívoca con una parte pro- no existencia de los infinitésimos, inventa pia de él. el método de exhaución y así da una prue- Posteriormente, Cantor, a finales del si- ba rigurosa de la fórmula del área que ha- glo XIX, elabora su teoría de conjuntos in- bía obtenido.

103 Acosado por las críticas de sus contem- guna limitación. Al comienzo del libro se di- poráneos sobre el empleo de los infinitési- ce que dos cantidades que difieren en un in- mos, solía decir que el corazón intervenía finitésimo son iguales y se considera que ca- para facilitar el trabajo. da curva está formada por una infinidad de Newton llamaba «fluente» a toda función segmentos rectilíneos de longitudes infini- del tiempo que da la posición de un móvil y tamente pequeñas. «fluxión» a la función que da la velocidad. Fue necesario esperar hasta el siglo XIX, La determinación de cada una de ellas en tér- exactamente al año 1872, en que Weierstrass minos de la otra es la esencia del cálculo in- establece rigurosamente el concepto de lí- finitesimal inventado independientemente por mite mediante el método llamado εδ. En es- Newton y Leibniz en el decenio 1660-1670. te momento, los infinitésimos son expulsa- Aunque los fundamentos de esta parte de la dos de la matématica. matemática son expuestos rigurosamente por Podría creerse que con el advenimiento ambos autores, a la hora de hacer cálculos del rigor los problemas quedan totalmente aparece la confusión debido a la utilización zanjados, pero he aquí que los físicos y los de los infinitésimos. Newton se esforzaba en ingenieros no se resignan y siguen mane- evitarlos, pero había pasos en los que le era jando los infinitésimos hasta nuestros días, imposible. Por otra parte, Leibniz afirmaba animados sin duda por el hecho de que aunque se podía razonar con infinitésimos sin que el método sea oscuro, los resultados ob- ningún error, como si existieran. tenidos son correctos. Esta situación obliga Es famosa y brillante la crítica sobre los a que se continue investigando sobre este infinitésimos hecha por el irlandés Berkeley, tema, y gracias a la lógica matemática, que el filósofo que negaba la existencia de la maes el gran monumento intelectual de nues- teria y que llegó a ser obispo en el año 1734. tro siglo, se logran resultados que no se hu- Se cuenta que un astrónomo inglés, Edmund bieran sospechado nunca. Abraham Robin- Halley, el amigo de Newton que financió la son en el año 1964, con la creación del publicación de los Principia, trató de con- análisis matemático no estándar, logra re- vencer a un conocido de Berkeley de lo in- cuperar en una forma completamente rigu- concebible que era la doctrina cristiana. rosa los métodos infinitesimales en el cál- Enterado el obispo reaccionó afirmando que culo diferencial e integral a la manera de los las fluxiones de Newton eran tan confusas clásicos, tal como los usaban Newton, y precarias como los puntos más oscuros de Leibniz, Euler, los Bernouilli, etc. la teología, y, en una publicación titulada El Daré a continuación una idea intuitiva de Analista, hace una crítica destructiva y cer- cómo se consigue esto. El lógico noruego tera de los infinitésimos. Skolem se dio cuenta al estudiar los axiomas A pesar de las objeciones de Berkeley, el de los números naturales, los llamados axio- primer libro de cálculo infinitesimal, publi- mas de Peano, de que éstos admiten mode- cado en 1696 y del cual es autor el marqués los con objetos extraños no contemplados en de L´Hopital, utiliza los infinitésimos sin nin- la aritmética ordinaria. Este fue el punto de

104 partida de Robinson. Se considera ahora el El cálculo infinitesimal, las ecuaciones di- conjunto R de los números reales al cual lla- ferenciales e incluso el cálculo de probabi- mamos el universo real, y la siguiente infini- lidades y la estadística matemática se ex- dad de enunciados verdaderos relativos a R. ponen de una manera muy simple en el 1. Existen números mayores que 0 y me- análisis no estándar, pero en contrapartida nores que 1/2. las intenciones no son tan claras como en el 2. Existen números mayores que 0 y me- análisis matemático clásico. nores que 1/3. Quisiera decir aquí que la matemática es 3. Existen números mayores que 0 y me- probablemente la obra intelectual mejor he- nores que 1/4. cha por el hombre, pero que no es perfec- 4. Existen números mayores que 0 y meta, incluso, como hemos visto, las imper- nos que 1/5. fecciones han contribuido a su desarrollo. Y así sucesivamente. Es obvio que si se A veces los errores han jugado un papel toma un número finito de estos enunciados, fundamental en ellas, y es que, lógicamen- estos son verdaderos a la vez. Se aplica aho- te, la matemática está sujeta a la condición ra un teorema del lógico matemático ruso humana. La perfección absoluta no es po- Malcev, el llamado teorema de compacidad, sible en este mundo. Esto lo expresa muy que permite afirmar que si se tiene un uni- bien el gran poeta bengalí Rabindranaz verso U y una colección de enunciados ver- Tagore, que dice lo siguiente: Si cerráis la daderos tal que cada subconjunto finito de puerta a todos los errores dejaréis fuera a ellos es verdadero, entonces existe un uni- la verdad. verso V que contiene a U de manera que en Finalmente, opino que la matemática es V son verdaderos simultáneamente todos mucho más que sus aplicaciones. En rela- los enunciados de la colección. Entonces se ción con esto cito unas palabras de una car- puede asegurar que existe un universo S que ta que el matemático alemán Jacobi, en el si- contiene al universo real en el que son ver- glo pasado, dirigió al matemático francés daderas simultáneamente todos los enun- Legendre. Decía Jacobi: un teorema sobre ciados citados anteriormente, es decir, exis- teoría de números vale tanto como una cues- ten elementos en S mayores que 0 y menores tión sobre el sistema del mundo, porque la simultáneamente que 1/2, 1/3, 1/4, 1/5, etc, o finalidad fundamental de la ciencia es la ren- sea, menores que cualquier número real po- dir honor al espíritu humano. sitivo. Estos son los infinitésimos. A partir de Nada más. Muchas gracias por la aten- aquí se desarrolla la teoría. ción que me han prestado.

105 Discurs del rector

FRANCESC MICHAVILA PITARCH

MOCIÓ ÍNTIMA i profunda que sent per cia en l’actualitat, per als estudis en les seues la celebració d’aquest solemne acte respectives àrees de coneixement. acadèmic. Germà Colón honora ja la nostra Havia desitjat que la meua última inter- Universitat per ser un dels seus doctors ho- venció com a rector tinguera un marcat sen- noris causa. tit acadèmic i científic (no administratiu). La Universitat jaume I s’incorpora al re- El meu missatge més reiterat: recerca de coneixement que la Universitat de València i l’equilibri entre la ciència i l’humanisme, avui la Universitat d’Alacant feren prèviament. ha adquirit cos amb la incorporació d’un molt ¡Quina gran satisfacció sentirà el professor il·lustre humanista (Germà Colón) i un emi- Colón: el reconeixement al seu país, per da- nent científic (Manuel Valdivia). munt de qualsevol distància! Més encara, el reconeixement al rigor El professor Colón, compromés amb la acadèmic com a solidesa universitària, s’ha seua terra a través de la seua cultura. fet present a través de les seues biografies. Company del Consell Valencià de Cultura. El M’ha correspost l’altíssim honor de re- romanista valencià més important en l’ac- presentar la nostra Universitat, al llarg de la tualitat, amb més d’un centenar de contri- meua època com a rector, en el nomenament bucions científiques, a més de les seues nom- de cinc doctors honoris causa: Sos Baynat, broses obres de divulgació. Apel, Lapiedra, Colón i Valdivia. L’harmonia El professor Colón és, des de la seua cons- d’aquests nomenaments i els criteris cientí- titució, membre del Consell Assessor d’Inves- fics i culturals que els motivaren és un mo- tigació de la nostra Universitat. Una reflexió tiu més d’orgull i satisfacció pel camí pel qual sobre això. En els pròxims mesos, en els prò- marxa la nostra institució. xims anys, cal potenciar el Consell Assessor Nomenaments coherents amb els nostres d’Investigació. Gràcies als seus il·lustres com- principis i ideals. L’humanisme i la ciència ponents, només es derivaran beneficis d’això. units pel rigor de l’obra ben feta. Dos il·lus- Fou una idea original i fèrtil, però no és prou tres professors, dos savis en camps tan l’impuls inicial. En la Universitat Jaume I en- allunyats a priori, com la filologia i les ma- cara estem necessitats del bon consell cientí- temàtiques. Dos investigadors d’obra exten- fic, de l’orientació en les prioritats d’investi- sa i intensa. Creadors d’escola, formadors de gació i d’una programació pluridisciplinar que deixebles, respectats pel rigor del seu treball evite els aïllaments o la marginalitat acadè- i les obres dels quals són obligada referèn- mica.

106 Francesc Michavila i Manuel Valdivia

Manuel Valdivia, el creador d’una impor- a la investigació matemàtica, recollides en més tant escola científica en l’àmbit de l’Anàlisi d’un centenar de publicacions, han assolit una Matemàtica, s’incorpora al nostre Claustre, dimensió i un reconeixement mundials. com fa uns dies també doctor honoris cau- Una reflexió motivada per la figura del prosa per la Universitat Politècnica de València. fessor Valdivia. També ho he repetit nom- El professor Valdivia, a qui conec de fa broses vegades. Una Universitat és sòlida i té prou anys i a qui professe una profunda un bon futur, si té bons professors. Aquesta amistat, representa el prototipus del bon pro- és la pedra angular. No són els edificis, no fessor, de l’home apassionat per la ciència són les infraestructures, no és la gestió la úl- (l’anàlisi matemàtica) i que amb les seues ex- tima i més íntima raó de ser de la Universitat: traordinàries qualitats pedagògiques ha es- són els seus docents i investigadors. tat capaç de captar tota una plèiade de bri- Necessitat de creació d’escoles científi- llants universitaris, que amb el transcurs del ques. Valdivia com a exemple. temps són ja matemàtics respectats. Alguns, Amb motiu de la presència del president amb relació directa o indirecta amb la nos- de la Generalitat, vull aprofitar l’ocasió, per tra Universitat: López Pellicer, Marquina, Pérez a testimoniar-li personalment tot el que he Carreras, Salvador Hernández, entre d’altres. repetit en actes públics i reunions sobre el La matemàtica espanyola actual no és pos- seu decisiu paper en l’espectacular avanç de sible explicar-la o entendre-la sense la figu- la Jaume I, al llarg d’aquests tres anys (nin- ra de Manuel Valdivia. Les seues contribucions gú ho sospitava fa 4 anys).

107 He trobat el seu suport sempre sempre tíceps de la conquesta del futur de progrés que l’he sol·licitat. del nostre poble. Davant de les dificultats, naturals en tota És per això que reitere la meua fidelitat al gestació, sempre he pogut comptar amb ell. pensament del president, reflectit en els tex- Malgrat les nombroses ocupacions que té, tos anteriors. sempre ha tingut temps per a la Jaume I. Gràcies, president des de l’afecte i el res- Va creure en el projecte inicial i ho ha de- pecte que et professe. mostrat. La meua gratitut en permetre’m Acabe amb una proposta concreta: que realitzar el treball fundacional. cada any, per exemple a partir de la fina- La seua sensibilitat amb la Jaume I és una lització del present curs acadèmic, la de les principals garanties del nostre futur Universitat Jaume I reunesca els seus doc- com a institució. tors honoris causa per a reflexionar, en la No tan sols suport material, des de l’òp- forma d’un seminari o unes jornades cien- tica del gestor, sinó amb plantejaments. tífiques, sobre aquells temes que preocu- Deia en l’acte inaugural: «La qualitat no pen i interessen a la comunitat univer- s’aconsegueix només desitjant-la o parlant sitària. d’ella. La qualitat és quelcom que depén di- Escoltar el seu pensament, els seus sug- rectament, no sols dels recursos que tinga a geriments, les propostes i la seua visió de la seua disposició la Universitat, sinó sobre- la marxa de la Universitat. tot també de la voluntat dels seus docents i Fer efectiva i periódica la vinculació de la dels seus alumnes». Jaume I amb els seus doctors honoris causa. «Plantejar-se en termes funcionarials la En aquestes reunions ja no podrà estar tasca docent de la Universitat és quasi con- Sos Baynat. El nostre record ple d’admiració demnar-la a no tenir futur». per al primer doctor honoris causa de la «És veritat que treballar requereix esta- Jaume I. En la seua memòria, demà inaugu- bilitat, però també és veritat que la Universitat rem l’aula Vicent Sos Baynat, de caràcter cien- és el contrari de rutina.» tífic (àrea de Geologia). Des de la Universitat Jaume I hem de ser Moltes gràcies i enhorabona als profes- fidels a aquesta voluntat innovadora, ser par- sors Colón i Valdivia.

108 Solemne acte acadèmic amb motiu de la investidura com a doctors honoris causa del Sr. Eduardo Primo Yúfera i del Sr. Enrique Costa Novella 110 Acta de nomenament

JUNTA CONSULTIVA PROVISIONAL DE GOVERN NÚM. 19 (30-10-92)

A la ciutat de Castelló de la Plana, a les 10 hores del dia 30 de novembre de 1994, sota la Presidència de l’Excel·lentíssim Senyor Rector Magnífic Celestino Suárez Burguet, es reuneix en sessió ordinària la Comissió Gestora de la Universitat Jaume I, per a deliberar, entre altres qüestions de l'ordre de dia, sobre els punts que motiva aquesta acta. El dia 4 de maig de 1993 el Consell del Departament d'Enginyeria Química va acordar presentar al Vicerectorat d'Investigació la sol·licitud de nomenament dels professors Eduardo Primo Yúfera i Enrique Costa Novella, d'acord amb la disposició segona, punt 3, de la Normativa sobre nomenament de doctors honoris causa. Després dels informes favorables aportats per la Comissió d'Investigació i Doctorat, l’Excel·lentíssima Sra. Vicerectora d'Investigació eleva aquesta proposta a la Junta Consultiva Provisional de Govem per tal que emeta el seu informe. Reunida la Junta Consultiva Provisional de Govem en sessió ordinària el dia 29 de novembre de 1994, I'Excma. Sra. Vicerectora presenta l’esmentada proposta de nomenament d'a- quests professors. La Junta Consultiva Provisional de Govern, a la vista de les respectives memò- ries justificatives que acompanyen els acords, i en les quals s'indiquen els rellevants mèrits científics que concorren en les persones dels il·lustres investigadors, emet informe favorable sobre aquesta proposta per unanimitat i l'eleva a la Comissió Gestora perquè decidesca. En virtut d'aquests fets, i atès que es compleixen tots els requisits que exigeix la vigent normativa sobre nomenament de doctors honoris causa de la Universitat Jaume I, la Comissió Gestora decideix de nomenar doctor honoris causa de la Universitat Jaume I, l’Excel·lentís- sim Senyor Prof. Dr. Eduardo Primo Yúfera, i I'Excel·lentíssim Senyor Prof. Dr. Enrique Costa Novella, i que el solenme acte acadèmic d’investidura d’aquests graus honorífics se celebre amb el protocol previst el dia 27 de febrer de 1995, Festa de la Universitat. Totes les quals coses, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consig- nen en aquesta acta que, amb el vistiplau del rector i com a secretari general i fedatari de la Universitat, estenc a Castelló de la Plana, el 27 de febrer de 1995.

El secretari general Vist i plau El rector

Francisco Marco Viciano Celestino Suárez Burguet

111 112 Eduardo Primo Yúfera Breu biografia

EDUARDO PRIMO YÚFERA (Carlet, València, 1918) és llicenciat en Ciències Químiques per EDUARDO PRIMO YÚFERA (Carlet, Valencia, la Universitat de València (1940), disciplina en 1918) es licenciado en Ciencies Químicas por la la qual es va graduar el 1941, i doctor en Universitat de València (1940), disciplina en la Ciències per la Universitat de Madrid (1944). que se graduó en 1941, y doctor en Ciencias por Va ser director de l’Institut d’Agroquímica i la Universidad de Madrid (1944). Fue director Tecnologia d’Aliments del CSIC, del qual va del Instituto de Agroquímica y Tecnología de los ser també fundador. Des del 1964 és ca- Alimentos del CSIC, del que va ser también fue tedràtic de Bioquímica i Química Agrícola de fundador. Desde 1964 es catedrático de la Universitat Politècnica de València. L’any Bioquímica y Química Agrícola de la Universitat 1987 va estar nomenat professor emèrit d’a- Politècnica de València. En 1987 fue nombrado questa universitat. Ha dirigit 53 tesis docto- profesor emérito de esta universidad. Ha dirigi- rals, ha publicat 12 llibres i ha realitzat 183 do 53 tesis doctorales, ha publicado 12 libros y treballs d’investigació. Ha estat conseller nu- ha realitzado 183 trabajos de investigación. Ha merari del CSIC, president de l’Institut Nacional sido consejero numerario del CSIC, presidente de Ciència i Tecnologia d’Aliments, vicerector del Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de d’Investigació de la Universitat Politècnica de los Alimentos, vicerrector de Investigación de la València i president del Consell Superior Universitat Politècnica de València y presidente d’Investigacions Científiques (1974-1977). Ha del Consejo Superior de Investigaciones Científicas rebut un elevat nombre de nomenaments ho- (1974-1977). Ha recibido un elevado número de norífics, entre els quals destaquen els de vi- nombramientos honoríficos, entre los que des- cepresident de la Unió Internacional de tacan los de vicepresidente de la Unión Ciència i Tecnologia d’Aliments, membre nu- Internacional de Ciencia y Tecnología de los merari de la World Academy of Arts and Alimentos, miembro numerario de la World Science i acadèmic corresponent de la Reial Academy of Arts and Science y académico co- Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i rrespondiente de la Real Academia de Ciencias Naturals. Així mateix, ha rebut moltíssims pre- Exactas, Físicas y Naturales. Asimismo, ha reci- mis i condecoracions, entre les quals estan el bido muchísimos premios y condecoraciones, en- Premi Juan de la Cierva a la investigació tèc- tre los queestán el Premio Juan de la Cierva a la nica, la Gran Creu d’Alfons X el Savi i Medalla investigación técnica, la Gran Cruz de Alfonso X d’Or de la Universitat Politècnica de València, el Sabio y la Medalla de Oro de la Universitat entre d’altres. Politècnica de València, entre otros.

114 Laudatio

VICENTE CONEJERO TOMÁS

Honorable Señor, Exelentísimo y Magnífico Pero vayamos ya a lo nuestro y veamos Rector de la Universitat Jaume I de Castellón, si soy capaz de honrar como se merece a excelentísimas e ilustrímas autoridades, pro- D. Eduardo Primo Yúfera. Sin pasarme. Como fesores y alumnos, señoras y señores: él mismo me ha recomendado. Para aquellos que no conocen a OY ES UN DÍA grande para esta D. Eduardo Primo voy a adelantar unos Universidad porque van a ser reci- rasgos de su currículum que den idea de bidos en su Claustro de Doctores la dimensión de su obra. Hablemos pri- dos de los científicos valencianos que más mero de su carrera en la Universidad y en han contribuido a la Academia, a la Ciencia el Consejo Superior de Investigaciones y la Tecnología española en las últimas dé- Científicas: cadas. También lo es, porque los doctores honoris causa constituyen de alguna mane- • Graduado en Ciencias con Premio ex- ra el patronazgo intelectual y científico de traordinario. una Universidad. Por ello, quiero que mis pri- • Doctor en Ciencias por la Universidad meras palabras sean de felicitación a la de Madrid, con la máxima calificación. Universitat Jaume I, por la sensibilidad y sa- • Investigador numerario del Consejo biduría mostradas en la elección. Superior de Investigaciones Científicas. En segundo lugar, quiero agradecer el ho- • Fundador y director del Instituto de nor y la satisfacción de participar en este her- Agroquímica y Tecnología de Alimentos moso acto, como padrino de D. Eduardo del Consejo Superior de Investigaciones Primo Yúfera, quien, además de poseer una Científicas. categoría científica y humana excepcionales, • Cofundador y primer jefe de estudios de ha sido desde hace treinta y cinco años ad- la Escuela Técnica Superior de Ingenieros mirado maestro y querido amigo. Agrónomos de Valencia Tengo también otros motivos de satis- • Catedrático de Bioquímica y Química facción. Y son, el hecho de que mi compa- Agrícola de la Universidad Politécnica de ñero de padrinazgo sea el Profesor Agustín Valencia. Escardino, gran científico y amigo desde ha- • Presidente del Instituto Nacional de ce muchos años y el que este acto tenga lu- Ciencia y Tecnología de Alimentos. gar en Castellón, cuna de todos mis ances- • Vicerrector de Investigación de la Univer- tros por vía materna. sidad Politécnica de Valencia.

115 • Presidente del Consejo Superior de • Premio Nacional a la Investigación Investigaciones Científicas. Científica. • En la actualidad y desde 1987, profe- • Gran Cruz de la Orden de Alfonso el sor emérito de la Universidad Politécnica Sabio. de Valencia. • Gran Cruz de Alfonso X, al Mérito • Ha publicado más de 200 trabajos de Docente. Investigación, 84 trabajos de revisión y • Premio «Alberto Sols» a las Investigaciones 10 libros. en Beneficio de la Salud Humana. • Ha dirigido 55 tesis doctorales. • Premio Nacional de Investigación Tecno- lógica «Torres Quevedo» En cuanto al reconocimiento de su tra- • Medalla de Oro de la Universidad bajo hay que decir que tiene todas las dis- Politécnica de Valencia. tinciones y premios que uno pueda imaginar. Mencionaré sólo algunas entre las que Pero antes de hacer todo esto –y aunque a él más ilusión le dan y más pueden ayudar es dificil de imaginar– y eso es algo que su- a dibujar su perfil. cede siempre con nuestras referencias vitales, D. Eduardo Primo tuvo que nacer y ser • Hijo adoptivo de Carlet. niño. Nació el primer día de abril de 1918 en • Vicepresidente de la Unión Internacional Mazarrón, pueblo murciano de pescadores de Ciencia y Tecnología de Alimentos. en el que su padre era maestro por aquellos • Académico correspondiente de la Real días. Pero realmente el pueblo donde creció Academia de Ciencias Exactas, Físicas y y se hizo hombre fue Carlet. Allí hizo la en- Naturales. señanza primaria y el bachillerato con su pa- • Académico de número de la Real dre Eduardo Primo Marqués, excelente Academia de Medicina de Valencia. maestro. • Miembro de la Junta de Gobierno del Eduardo Primo terminó el bachillerato con Capítulo Español del Club de Roma. quince años. En aquellos años recibió una • Ponente de la Conferencia Ibero- formación humanística muy completa y en americana de Ministros de Educación. especial un gran amor por la literatura y la • Presidente del IV Congreso Internacional música que sería ya una constante de su vi- de Ciencia y Tecnología de Alimentos de da y que tanto contribuyeron al desarrollo la International Union of Food Science de su finura de espíritu. and Technology. En abril de 1934, recién cumplidos los die- • Presidente del Comité Científico del II ciséis años comienza la licenciatura en Congreso Mundial de Ingeniería de Ciencias Químicas en la Universidad de Alimentos. Valencia. Fue allí donde comenzó el cúmu- • Premio «Juan de la Cierva» a la Inves- lo de coincidencias en el transcurso de la vi- tigación Técnica para Autores Indivi- da académica y científica de estos dos hom- duales. bres que hoy honramos. La primera, es que

116 Pero entre los primeros años de carrera y el Premio Torres Quevedo sucedieron muchas cosas. Por desgracia, pronto tuvo que demostrar que además de ser un bri- llantísimo estudiante, su co- raje y temple no le iban a la zaga. Fue nuestra maldita guerra civil quien le puso la prueba más dificil de superar: la trágica pérdida de su padre que le convirtió en ca- beza de familia cuando sólo tenía 18 años. La carrera, como tantas otras cosas, que- dó pospuesta hasta el final de la guerra y en 1941 se gra- duaba en Ciencias con Premio Extraordinario. Posteriormente, se planteó la necesidad de hacer la tesis doctoral. Como en Valencia entonces no existía la posibilidad de que le dirigieran la El padrí, Vicente Conejero Tomás tesis, se alió con su amigo Enrique Costa y entre los dos eli- D. Eduardo Primo y D. Enrique Costa fueron gieron un tema de investigación de interés compañeros de carrera y amigos, a pesar de farmacológico: los glucósidos cardiotónicos que se disputaban las matrículas de honor. de la digital. Cada uno de ellos se puso a ais- La amistad que nació entonces se ha visto lar este tipo de compuestos de una especie acrecentada a lo largo de su vida profesio- de digital de las dos que había en el Jardín nal y familiar, que ha tenido coincidencias Botánico al que acudieron por consejo de tan hermosas como la de haber recibido am- Don Francisco Beltrán Bigorra, a la sazón ca- bos el más alto galardón que nuestro país tedrático de Medicina de la Universidad de da en investigación tecnológica: el Premio Valencia. Una vez aislados e identificados los Torres Quevedo. En este sentido el acto de compuestos con actividad cardiotónica se hoy tiene para ellos y para sus discípulos y fueron a Madrid a ver a D. Manuel Lora amigos, un significado especial. Tamayo, catedrático de Química Orgánica

117 que luego fue ministro de Educación y Medicina por el descubrimiento de la corti- Ciencia. Don Manuel les preguntó quien les sona. Con él estuvo trabajando durante un había dirigido el trabajo y ellos tuvieron que año en el aislamiento de los glucósidos car- confesar su autodidactismo. Se apiadó de diotónicos del estrofanto. El profesor ellos y les apadrinó. Le debió caer muy bien Reichstein fue uno de sus grandes maestros, la pareja porque desde entonces fueron muy pero no el único. Según palabras del propio buenos amigos. La aventura tuvo un final fe- D. Eduardo, su primer maestro de investiga- liz y obtuvieron la calificación de sobresa- ción fue don Ignacio Ribas Marqués, gran liente «cum laude». Estamos en 1944. químico orgánico y hombre de acusada per- Una vez conseguido el título de doctor, sonalidad. D. Enrique Costa se dedicaría a la Ingeniería A su vuelta a España después de aquel Química mientras que D. Eduardo Primo si- año sabático, se reincorporó al Departamento guió con la Química Orgánica en Valencia de Química Vegetal. Desde entonces, el y ganó por oposición la plaza de Profesor Consejo Superior de Investigaciones Cien- Adjunto en la Cátedra de Química Orgánica tíficas y luego la Universidad Politécnica se- que regentaba D. José María Viguera Lobo rían las dos Instituciones entre las que se ha en la Facultad de Ciencias de Valencia. repartido su vida de trabajo. En 1945 contrajo matrimonio con Aurora Tras aquella etapa inicial del Departamento Millo, Doña Aurora. Creo que éste ha sido el de Química Vegetal, el nuevo director impri- mayor acierto de su vida. Mujer de cultura mió un cambio de rumbo a la nave y toda- excepcional, lectora voraz y de memoria pro- vía en los locales del sótano de la antigua digiosa, compañera ideal de la que él ase- Facultad de Ciencias, el Departamento to- gura que ha sido la persona que le ha per- mó una nueva orientación temática dirigida mitido tener la estabilidad, tranquilidad y a la tecnología de alimentos, que posterior- alegría para realizar su trabajo. Le ha dado mente se extendió también a temas relacio- también una hermosa familia: cuatro mag- nados con la problemática agrícola valencia- níficos hijos, Aurora, Eduardo, Jaime y Jorge, na. El Departamento de Química Vegetal se que a su vez le han dado ocho nietos. A to- convierte en el Instituto de Agroquímica y dos ellos quiero darles mi más sincera en- Tecnología de Alimentos: el IATA, como pron- horabuena. to fue conocido no sólo en España sino en En 1950 sacaba, por oposición, una pla- todo el mundo. Pero no será hasta unos años za de investigador del CSIC, y tras el cese vo- más tarde, que gracias a su empuje dinami- luntario de D. José Maria Viguera como di- zador y a su tesón el IATA estrenó un mag- rector del Departamento de Química Vegetal, nífico edificio excelentemente equipado, en fue nombrado para el cargo D. Eduardo la calle Jaume Roig, muy cerca de las Primo. Facultades. Todavía recuerdo la ilusión y es- En 1952 consiguió una beca para la fuerzo que derrochamos todos con ocasión Universidad de Basilea en el laboratorio del del traslado y en este punto quiero hacer es- profesor Tadeo Reichstein, premio Nobel de pecial mención del Dr. D. Andrés Casas el gran

118 colaborador de D. Eduardo en aquella aven- nes del programa). Llevaba también un bi- tura y también de D. Juan Galdeano respon- gote característico de la época y tenía una sable técnico del mantenimiento de instala- calva más que incipiente. La primera impre- ciones y equipos en el nuevo Instituto. sión, desde luego, no era como para cam- Hasta aquí en mi glosa de D. Eduardo biar de opinión sobre lo que podría dar de Primo he utilizado fundamentalmente refe- sí todo aquello. Por fortuna para todos, se rencias, datos y fuentes ajenos a mí. En lo trataba de D. Eduardo Primo, un hombre tan que sigue voy a hacer uso del conocimien- rebosante de Universidad que iba a llenar de to directo que tengo de él a través de mi con- ella no sólo aquel aula sino toda la Escuela dición de discípulo, colaborador y amigo. y cualquier lugar donde él estuviera. Fue en octubre de 1961, en la apertura de Recuerdo que hizo una introducción muy curso de la nueva Escuela de Ingenieros breve y profunda acerca de la Ciencia y la Agrónomos de Valencia, la primera vez que Tecnología como motores de la sociedad. vi a D. Eduardo. Allí, en un aula de la antigua Después nos hizo una pequeña arenga en Estación Naranjera de Levante, en las afueras la que resaltó la importancia de aquel mode Burjasot, que había sido habilitada para mento y de la tarea que teníamos por de- alojarnos provisionalmente (con una provi- lante, así como el esfuerzo que tendríamos sionalidad de 7 años) estábamos quienes nos que realizar. Entonces, movido por la trans- habíamos embarcado en la aventura de es- cendencia del acto y coherente con sus con- tudiar la carrera de ingeniero agrónomo, que vicciones religiosas y las de la mayor parte se implantaba por primera vez en provincias. de la audiencia, nos invitó a rezar una ora- Mientras esperábamos el comienzo de ción, el Padre Nuestro, para que Dios nos aquella apertura de curso, me asaltaron una ayudara en aquella andadura. Y sin más pre- serie de sensaciones y pensamientos nega- ámbulos, y, por supuesto, sin dejar la pri- tivos. Acostumbrado a la solemnidad y el em- mera clase para el día siguiente, como todos paque del Paraninfo de la Universidad en la esperábamos, dio la primera lección del pro- calle de la Nave o del Salón de Actos de la grama: la estructura del átomo. Facultad de Ciencias, no esperaba que pudie- De esta manera se metió en mi vida ran producirse muchos milagros en un aula D. Eduardo Primo. Desde entonces, he te- donde apenas cabían setenta personas, des- nido el privilegio de tenerlo siempre cerca. nuda de tradición y falta de todo aquello que Primero, como profesor de Química pudiera recordar al aura universitaria. Orgánica, Bioquímica, Análisis Agrícola, De pronto, delante de nosotros, se pre- Química Agrícola y Bromatología. Después, sentó, dispuesto a dar la lección inaugural, como director de la Cátedra en donde me un hombre menudo de unos 40 años. formé como profesor de Bioquímica en la Llevaba un cuaderno-archivador de tapas Escuela Técnica Superior de Ingenieros negras tamaño cuartilla con anillas que ya Agrónomos; también, como director del no le abandonaría jamás en sus clases (te- Instituto de Agroquímica y Tecnología de nía uno para cada asignatura; eran los guio- Alimentos, donde guió mis primeros pasos

119 como investigador con la ayuda inestimable vencionales sino un conjunto heterogéneo, de Pascual Cuñat, hoy profesor de Inves- muy tamizado por él, de conceptos que tigación a quien quiero también rendir ho- consideraba fundamentales para la forma- menaje desde estas líneas. Posteriormente y ción química y bioquímica de un ingeniero hasta la fecha, como compañero de cátedra agrónomo. en el Departamento de Biotecnología de la Una de sus grandes obsesiones era ele- Universidad Politécnica de Valencia. Han si- var el nivel tecnológico de nuestro país. Y ello do treinta y cuatro años aprendiendo junto sólo podía lograrse formando buenos téc- a un hombre inteligente, culto, claro, preci- nicos en todos los ámbitos. Es un hombre so en la exposición de sus ideas, honesto, que creía y cree en la Ciencia como funda- imaginativo, enérgico (con un genio por mento de la Tecnología y en la Tecnología aquellos días, de mil demonios) y a la vez como motor del progreso económico y so- sensible, de humor socarrón, el propio de la cial. Pero no sólo había que creer en la cien- gente sencilla, extraordinaria capacidad de cia y tecnología de los demás, de los países trabajo, organizado él mismo en sus cosas ricos de gran potencial industrial, que en eso y capaz de organizar a la mismísima no es muy difícil creer. Mucho más difícil es Universidad si le dejaran. Para mí se ha con- estar convencido de que nosotros podemos vertido en una referencia, en alguien con aspirar a crear nuestra propia riqueza, al me- quien se puede estar o no de acuerdo en mu- nos en parte, con nuestra aportación cientí- chas cosas, pero a quien consultar cuando fica y tecnológica. estás en una situación difícil o debes tomar Como hombre de acción, no se ha con- una decisión importante. formado nunca con permanecer en el mun- D. Eduardo me produjo un gran impac- do de las ideas y las ha hecho bajar al sue- to desde el primer momento. Decía cosas a lo. Quería ayudar al desarrollo de la ciencia las que yo no estaba acostumbrado y con y la tecnología del país. Por ello eligió una un lenguaje muy claro y directo. Iba con parcela que pensó debía ser potenciada y gran facilidad a la esencia de las cosas. que sería adecuada para poner en práctica Antes de conocerle, me habían hablado de sus ideas. D. Eduardo Primo, había nacido y conceptos, de teorías, de ciencia más o me- había vivido en Carlet en un entorno emi- nos empírica, pero casi siempre con una vi- nentemente agrícola y sus intereses inves- sión alejada de la realidad y de su posible tigadores pronto se decantaron hacia la aplicación práctica. De cualquier forma, lo Química, Bioquímica y Tecnología Agrícola que aquel hombre nos decía en clase so- y de Alimentos. naba distinto. A él le preocupaba que los La clarividencia de su planteamiento era conceptos fueran introduciéndose en un y sigue siendo innegable: la Humanidad de- orden lógico y que el conjunto tuviera in- pende de la alimentación. Las plantas son tencionalidad y coherencia. Hay que tener directa o indirectamente (a través de la nu- en cuenta que algunas de las asignaturas trición de los animales) la fuente más im- que explicaba no eran en absoluto con- portante de alimentos y de materias primas

120 para la industria. Todo lo que contribuyera Supongo que quienes me están escu- al conocimiento de las plantas -su estruc- chando y no conozcan bien a D. Eduardo tura, composición y fisiología productiva en deben pensar que estoy exagerando. No es relación con el medio (el suelo, el agua, los fácil hacerlo cuando de él se trata. D. insectos, los patógenos y agentes estre- Eduardo supera toda mi capacidad de exa- santes…) y la intervención tecnológica del geración y de sorpresa (que no son pocas). hombre- presentaba para él un gran inte- Y si no, juzgue cada cual por sí mismo: ha- rés científico y tecnológico. Y más, en una ce unos meses había ido yo a su despacho tierra como la nuestra tan dependiente de a comentarle una serie de cuestiones rela- la agricultura. Ese fue y ha seguido siendo tivas a nuestro próximo traslado a los dos el objetivo fundamental de su vida de tra- nuevos institutos de investigación que, ba- bajo en sus dos aspectos fundamentales: la jo los auspicios del Consejo Superior de creación y la transmisión de ciencia y tec- Investigaciones Científicas y la Universidad nología agrícolas. Sus logros en ambas di- Politécnica de Valencia, se han construido mensiones han sido muy importantes. Entre en el campus de esta última. Él se iba al otros: la introducción en España de la Instituto de Tecnología Química y yo al de Ciencia y la Tecnologia de Alimentos, la cre- Biología Molecular y Celular de Plantas y es- ación del Instituto de Agroquímica y tábamos comentando cosas sobre esta nue- Tecnología de Alimentos con su Máster en va situación. Pues bien, a sus setenta y cin- Tecnología de Alimentos, ambos de gran co años, me hablaba de ello con la ilusión prestigio dentro y fuera de nuestras fron- de un postdoctoral de treinta y cinco, recién teras, y la fundación, junto con D. Eusebio regresado a España de su aventura por esos González-Sicilia, de la Escuela Técnica laboratorios de Dios y dispuesto a comer- Superior de Ingenieros Agrónomos. El pres- se el mundo. Y ya el colmo, fue cuando al tigio de su labor al frente del Instituto de preguntarle si nos podía ceder algo de es- Agroquímica y Tecnología de Alimentos le pacio en su laboratorio, en tanto nos tras- llevó a la Presidencia del Consejo Superior ladábamos al nuevo edificio, me contestó de Investigaciones Científicas, el organismo que sí, que los siete doctorandos que tenía que por aquel entonces (primera mitad de con él habían terminado su trabajo experi- la década de los setenta) canalizaba el ma- mental en el laboratorio y estaban ya en fa- yor esfuerzo del país en ciencia y tecnolo- se de redacción de la tesis. Es inaudito, pen- gía. Por todo ello y por sus trabajos de in- saba yo. Aquel hombre que tenía sentado vestigación, le han sido otorgados y frente a mí parecía haber hecho un pacto, concedidos como hemos visto una larga lis- no con el diablo, sino con el Primer y ta de honores y condecoraciones que cul- Segundo Principio de la Termodinámica: ha- minaron con el más alto reconocimiento bía estado estos últimos años dirigiendo sie- que este país da a sus tecnólogos: el Premio te tesis doctorales a la vez; además, ha ter- Nacional de Investigación Tecnológica minado y están para salir de la imprenta dos «Torres Quevedo». libros suyos (una Química Orgánica

121 Fundamental y Aplicada para estudiantes de controlar las clases de Bioquímica de su nie- Ciencias y de Ingeniería y una Introducción ta Diana y a mí que soy su profesor. a la Investigación Científica y Tecnológica), En aquellos momentos sentí algo muy da las mismas o más horas de clase que yo, especial: una mezcla de admiración y de sa- tiene una actividad pública importantísima, na envidia. Pero sobre todo, me sentía or- dedica gran atención a su entrañable fami- gulloso y afortunado por haber tenido y se- lia... y le sobra tiempo para ser un docu- guir teniendo el privilegio de aprender, mentadísimo melómano y asiduo impeni- trabajar y convivir con un hombre como tente del Palau de la Música, y también, para D. Eduardo.

122 Lectio

EDUARDO PRIMO YÚFERA

Hacia una democratización de la ciencia

OY MÁS QUE NUNCA y cada vez más, Además, la ciencia tiene prestigio y cau- los avances científicos influyen en sa respeto que, en parte, nace de que la sola vida del hombre; en el conjunto ciedad sabe que en los países de ciencia más del entramado social y en la vida de cada avanzada son los que gozan de más altos persona humana. niveles de riqueza. En encuestas realizadas La ciencia tiene credibilidad y produce ad- entre la población francesa aparecen, co- miración y temor. Hoy, todos los hombres mo motivaciones preferentes para el pres- cultos admiten, como artículos de fe, los des- tigio de Francia, 1º la cultura y la lengua, 2º cubrimientos científicos. Creemos que la ve- las realizaciones científicas y en 3º y 4º lugar locidad de la luz es de 300.000 Km/s que la aparecen el nivel de vida y la economía. distancia al Sol es de 149 millones de Km, Pero la trascendencia social de lo cientí- que el DNA es la materia de los genes y tie- fico, a su vez, produce una corriente de in- ne la forma de una doble hélice; creemos en fluencia de la sociedad sobre la ciencia, que el sistema solar y en las galaxias, porque lo actúa sobre las directrices de ésta y ha cre- han dicho entíficos, aunque no entendamos ado la conciencia de que las necesidades hu- nada de ello. Teriemos fe en la ciencia y en manas deben definir los objetivos del avan- los científicos y un alto grado de admiración ce científico. por sus figuras más señeras. Así, sir Julian Huxley decía: Y la fe en la ciencia es necesaria para la sociedad, porque el profesional ha de actuar «La forma y dirección que la ciencia adop- con los conocimientos de su tiempo: el mé- ta están determinadas, en gran medida, por dico con la ciencia médica actual, un labo- las necesidades sociales y económicas del ratorio de criminología ha de dictaminar con lugar y el período». los medios de hoy, como también un quí- «La ciencia no es el género descarnado mico que informe sobre un residuo tóxico de actividad que algunos imaginan, empe- en un alimento, y lo que se les puede exigir ñada en la tarea abstracta de buscar la ver- es que se ajusten a la ciencia consolidada de dad universal, sino una función social ínti- su época. mamente vinculada con la historia y el

123 destino humano. Y cuanto antes los científi- lo pueden moverse en un estrecho margen cos, como conjunto, comprendan esto y orde decisión. Pero, por otra parte, la ciencia ganicen sus actividades sobre esta base, tan- nos hace mas libres: el conocimiento es li- to mejor será para la ciencia y para la bertad, disminuye nuestros miedos a lo des- sociedad”. conocido, nos libera de enfermedades, nos da mas tiempo para el ocio, elimina las limitaciones de las distancias, aumenta nuestras La ciencia a través de posibilidades de elección, es decir, nuestros la tecnología horizontes de vida, etc. Con este claroscuro, algunos discuten la La ciencia llega a la gente, sobre todo, a bondad del avance científico, pero nadie través de la tecnología; hay un efecto social prescinde de los beneficios de la técnica, y de los cambios científicos, a través de la se- sus mayores detractores, gozan de calefac- cuencia ción, del automóvil, de los plásticos y de otras comodidades contaminantes. ciencia → tecnología → vida → sociedad El hecho de que la tecnología cambia rá- pidamente en nuestros dias, también impri- Para el hombre de la calle, ciencia es lo me su sello en la sociedad actual; el enve- que ve funcionar: la televisión, la exploración jecimiento de las técnicas (El peso de un médica por ultrasonido, el lanzamiento de tomavistas pasó de 5 kg a 400 gr en tres satélites, los medicamentos, los plásticos, las años. Del disco de polivinilo al disco-láser nuevas fibras textiles, etc.; pero este hombre vídeo-audio han transcurrido menos de diez corriente no se detiene a pensar en la au- años) y la oferta contínua de novedades de téntica ciencia que hay detrás de todas estas consumo influyen mucho en la vida familiar, innovaciones tecnológicas y la desconoce. en los hábitos individuales y colectivos, en Así, a través de la tecnología, la ciencia es los objetos de deseo, en los ideales y en las juzgada según el beneficio y la escala de va- economías. lores de cada uno: los avances de la medici- La ciencia, como reconocimiento del uni- na o la degradación de la naturaleza, la ro- verso, es intrínsecamente buena, pero sus de- bótica o el paro, el consumo de bienes de lujo rivaciones tecnológicas pueden ser buenas o o la contaminación del medio, etc. Pero, a fin malas. Por ejemplo, el conocimiento del nú- de cuentas, en los países desarrollados casi cleo atómico es un bien, pero su aplicación nadie puede escapar a la realidad de una so- destructora es un mal; el conocimiento del ciedad tecnológica, que condiciona nuestra genoma humano será un bien y, si se aplica vida en el hogar, en el trabajo, en el ocio y en a la prevención de las enfermedades heredi- nuestra economía, necesidades y deseos. tarias, producirá otro bien, pero una posi- De este modo, la ciencia limita nuestra li- ble aplicación con fines racistas sería mala. bertad; se habla de un determinismo tecno- Algunas encuestas de opinión, europe- lógico y hasta se dice que los gobiernos só- as y americanas, indican que alrededor de

124 Vicente Conejero, Eduardo Primo Yúfera, Enrique Costa i Agustín Escardino

2/3 de la población piensan que la ciencia viendo en una atmósfera formada por 21% y la tecnología aportan a la humanidad más de oxígeno y 79% de freón”. Cuarenta años beneficios que perjuicios y 1/3 opina que tan- mas tarde se descubre que destruyen la ca- tos perjuicios como beneficios. pa de ozono que nos protege de la radia- Sin embargo, también 2/3 opinan que la ción ultravialeta solar y han de prohibirse. ciencia crece demasiado deprisa en relación Cuando se descubrió el DDT, tuvo un éxi- con el progreso del sentido moral del hombre. to asombroso; acabó con la epidemia de ti- fus exantemático que asolaba a las tropas aliadas en el frente italiano y con la de ma- Los efectos a largo plazo laria en los frentes orientales, ambas trans- mitidas por insectos; a Müller, su descubri- En algunos casos, los efectos indeseables dor, le otorgaron el premio Nobel y para la de la ciencia son imprevisibles; por ejemplo, agricultura era ideal: efectivo, barato y per- cuando se descubrieron los hidrocarburos sistente; sin embargo, por no degradarse, se fluoroclorados y su empleo como propul- acumula en el medio natural y también se ha sores-nebulizadores y líquidos frigoríficos prohibido su uso. (freones), se habían encontrado los produc- Otra cosa es la degradación de la natu- tos ideales, efectivos, baratos y no tóxicos; raleza producida por la introducción de nue- se anunciaban con una fotografía de un re- vas tecnologías; por ejemplo, en el desarro- cipiente de vidrio, dentro del cual cantaba un llo de los insecticidas, que se inicia en los jilguero, y el pie decía “este jilguero esta vi- años cuarenta, no se tuvieron en cuenta los

125 efectos sobre el medio y el equilibrio ecoló- blicas para programas de investigación, que gico; sólo en los años ochenta se empieza a persiguen aplicaciones tecnológicas, la socie- hablar de «agricultura ecológica» y se desa- dad debe tener una participación en la defi- rrollan los nuevos métodos de lucha llama- nición de los objetivos que tanto le afectan. dos «biorracionales», para compaginar las Esta participación ha de realizarse, principal- necesidades de producción masiva de ali- mente, por el sistema electoral mediante la in- mentos con el respeto a la naturaleza. En es- clusión, en los programas de los partidos conta línea está la reciente declaración del go- tendientes, de sus planes de política científica. bierno holandés que es ejemplo de esta Sin embargo, esto exige una cultura cien- nueva mentalidad. tífica adecuada en los distintos estratos sociales.

Sobre el control social de la ciencia La cultura científica en la sociedad Sin embargo, parece cierto que, en el futuro, el bienestar social será el motor princi- Nuestra sociedad tiene una escasa cultu- pal del desarrollo tecnológico y que algún ra científica; incluso entre las personas cul- control de la sociedad decidirá que el bene- tivadas, los grandes principios científicos de ficio para la humanidad tenga preferencia nuestro tiempo son ignorados y muchos sobre el beneficio de los grupos que invier- «hombres de letras» desconocen el segundo ten en I+D como fuente de ganancias. principio de termodinámica, el código gené- La enfermedad, el hambre, el medio na- tico o la naturaleza de los materiales poli- tural, la energía, etc., y, en las ciencias del méricos, lo que equivale, en el campo de las hombre, la angustia, la violencia, la agresivi- Humanidades, a no saber nada del Renaci- dad, la drogadicción, la depresión, etc., se- miento, de Lope de Vega o de Platón. Es fá- rán objetivos preferentes de la investigación cil comprobar también que, salvo excepcio- científica y tecnológica; y aquellos otros que nes, las élites políticas y económicas carecen crean nuevas necesidades artificiales, los de de conocimientos básicos de la ciencia de armamento y medios de destrucción o aque- nuestro tiempo y, lo que es peor, ignoran có- llos cuya finalidad primordial es obtener be- mo se producen y cómo se pueden utilizar neficios económicos desproporcionados, se- para los fines del buen gobierno. rán menos favorecidos por la presión social. Este desconocimiento general se debe, Es evidente que la investigación para la probablemente, a que el lenguaje científico ciencia básica no debe estar sometida sin nin- es esotérico y, utiliza símbolos y términos gún control y también es evidente que las in- especializados y aunque, en su esencia, los versiones de capital privado en I+D no pue- conceptos son sencillos y asequibles, se pre- den someterse a directrices estrictas. Pero no sentan en términos abstractos y complica- es menos cierto que, en las inversiones pú- dos. En general, los científicos no saben ex-

126 plicar la ciencia y hacerla inteligible para una conocimiento del saber científico fundamen- persona normal, y esta carencia aleja al cien- tal y desean adquirirla pero, posiblemente, no tífico de la sociedad. encontraran buenas fuentes para hacerlo. Esta afición al lenguaje críptico de los cien- La divulgación de la ciencia es muy difí- tíficos es antigua; Leonardo da Vinci escri- cil; hay muy buenas revistas de alta divulga- bió muchas notas en sentido inverso, para ción pero, incluso en ellas, muchos artículos ocultar sus ideas y leerlas, él, en un espejo. son ininteligibles para los no especialistas. Luego está el lenguaje greco-latino de En cambio, no hay buenas revistas de divul- la medicina y las jergas restrictivas de tantas gación para el hombre corriente, no cientí- especialidades. fico, que desea enterarse de cosas con sen- Pero, ahora, todo se complica más con las cillez y naturalidad. Revistas serias y veraces abreviaturas y las siglas agobiantes que pro- y, al mismo tiempo, amenas, interesantes, de liferan en los artículos y hasta en los anun- lectura fácil para una persona que no sabe cios de material científico, donde mas clari- matemáticas, ni física, ni química, ni fisiolo- dad se podría esperar. gía y bioquímica, pero quiere enterarse de Tampoco en el bachillerato se hace en- los grandes hechos científicos de nuestro tender la ciencia, cuando se pretende intro- tiempo. ducir en su docencia la jerga y la simbología Y hay una demanda para esta literatura especializadas, preocupándose demasiado científica; recientemente ha aparecido un li- por el rigor y poco por la pedagogía; y es bro cuyo título es significativo «1001 temas que, verdaderamente, enseñar ciencia es muy sobre ciencia. 1001 cosas que todo el mun- difícil. Por otra parte, se obliga a tragar de- do debería saber sobre ciencia», su autor es masiada información vana, llena de dificul- James Trefil, que ha hecho un buen trabajo tades inútiles y farragosas, cuyo único desde selección y un gran esfuerzo divulgador. tino es el exámen y, tras él, el olvido; de lo Frente a este desconocimiento de los prin- que cabria demandar graves responsabili- cipios científicos, hay un gran interés por las dades a los sucesivos legisladores y a los noticias sobre avances tecnológicos; en la profesores demasiado «excelsos». prensa, en la radio y en la TV se dan, a me- Tampoco en la Universidad existe una en- nudo, noticias sobre nuevos medicamentos, señanza de la ciencia de carácter cultural y nuevos sistemas de comunicaciones, lanza- no especializado; así, luego, no hay comu- miento de satélites y naves espaciales, la te- nicación entre la cultura humanística y la levisión de alta definición, los nuevos mate- científica, la cual es, socialmente, un defec- riales sintéticos, nuevas técnicas de to grave. El caso es que, ahora, cuando la in- exploración clínica, etc., y hay mucha gente terdependencia entre la ciencia y la sociedad que se entera de estas innovaciones y las co- es mayor, la incomprensión abismal entre menta. ambas es más insalvable. Pero la tecnología, en los medios de co- Sin embargo, la mayoría de las personas, municación de masas, está teñida de sensa- opinan que, para ser cultos, necesitan un buen cionalismo que oculta el profundo sentido y

127 el valor trascendente de los descubrimientos. detrás de aquella? ¿cuánta inteligencia y es- As i lo denunció un periodista crítico, E. fuerzo han sido necesarios para alcanzar tan- Diamond, en un artículo sobre el Apolo XI: ta perfección? Cuando veo a mi nieto de cua- «¿Qué es lo que salvará a los medios de co- tro años introducir en el «vídeo» una cinta de municación de masas de sus propias defi- dibujos y ponerla en marcha, tocando los ciencias, cuando llegue la próxima noticia del botones adecuados, me pregunto: éste ¿de siglo? ¿Acaso alguien estará dispuesta a ha- qué se va a asombrar cuando sea mayor? cer investigaciones básicas o interpretacio- Y además está la naturaleza, el conoci- nes claras? ¿Acaso alguien se preocupara si- miento medianamente documentado de los quiera? Ciertamente no serán los directores fenómenos naturales; vemos crecer plantas, miopes que publican la versión oficial, ni los salir nuevas hojas en primavera, verdear todo, productores atentos al rating, que se sien- pero no nos paramos a pensar en que esto es ten como el director del circo cuando pre- un hecho asombroso, que cada primavera es senta el gran número, ni el reportero sin ima- una milagrosa maravilla y que aprender có- ginación que le pregunta a la esposa del mo y por qué sucede todo así es una aventu- astronauta “¿Cómo se siente en este mo- ra interesante y divertida; saber que ese co- mento, señora?” Los periódicos y la TV, an- lor verde de las hojas es una substancia capaz te acontecimientos científicos auténticamente de tomar la luz del sol y hacer crecer las plan- significativos e incluso vitales, los reducen tas y aprender cómo lo hace, sencillamente, a su mínima expresión, a una adormecedo- sin fórmulas ni conceptos inasequibles. ra banalidad». El caso es que estos «sucesos» tecnológi- cos tienen una gran audiencia y reciben ex- Hacia un control democrático traordinaria atención de la prensa; en algu- de la I+D nos lanzamientos de Cabo Cañaveral se han reunido más de 4.000 periodistas. El crecimiento científico-tecnológico es Otro tanto pasa con los premios Nobel; muy rápido y contrasta con el lento avance en España, muchas personas conocen el del conocimiento del hombre, de las reac- nombre de Ochoa, pero pocas conocen el ciones del alma, del comportamiento de las descubrimiento científico que le valió tan re- agrupaciones humanas, de las ciencias so- levante premio y su trascendencia para la ciales, de educación, etc. Para muchos pen- humanidad. sadores, la ciencia y la tecnología crecen de- Las bases científicas de la tecnología son masiado deprisa, en relación con el desarrollo desconocidas y lo peor es que nadie pien- moral de las sociedades mas avanzadas. sa en ellas. Ponemos un disco-láser vídeo- Ambos desequilibrios son graves y cau- audio, apretamos unos botones y vemos y sas potenciales de conflictos de todo orden. oímos una opera con maravillosa perfección, Una sociedad inmoral y muy tecnificada pue- pero ¿alguien se pregunta por qué sucede de compararse con un insensato manejan- este «milagro»? ¿qué razones científicas hay do productos altamente peligrosos. Como

128 dice C. J. Cela: «el hombre es animal muy po- tiempo de ocio, ¿qué problemas humanos co maduro y que, para colmo, maneja una surgirán? y ¿cómo preparar sus soluciones?; herramienta técnica que le desborda. con la mecanización y la robótica, el traba- Pero las causas de la conflictividad social jo y el empleo irán siendo bienes escasos y y de las conductas delictivas sólo podrán deberá desarrollarse una ciencia para su dis- desvelarse si las ciencias del hombre avan- tribución; la erosión, la desertización, los in- zan, en el futuro, como las ciencias de la na- cendios, la descontaminación y depuración turaleza han avanzado en los últimos cien de vertidos van a convertirse en objetos de años. Por tanto, es urgente dedicar, a aqué- investigación de carácter mixto, tecnológico- llas, un esfuerzo mayor y los recursos nece- sociológico, cuya integración todavía no se sarios para su necesario desarrollo. ha intentado, etc. Del mismo modo que la sociedad con- En éstos y en otros muchos problemas se fía en la ciencia y la tecnología para resolver producirá, en el futuro, un mayor control so- sus problemas materiales, de bienestar o de cial de los programas, de los gastos y de los salud, llegará a confiar en el futuro, en la ca- objetivos de la I+D financiada con cargo a ra humanística de aquéllas para eliminar la los contribuyentes y también, indirectamen- conflictividad social, la tristeza de la soledad, te, de los financiados por empresas privadas. el buen uso del tiempo creciente de ocio, la El beneficio social de un programa de I+D desproporción pobreza/riqueza, etc. será ponderado por organismos capacita- Un ejemplo dramático es el hambre en dos, en los que la sociedad tendrá su voz grandes masas de población. Hoy, las tec- junto a los científicos, y estos se integrarán, nologías de la agricultura y de las indus- cada vez más, en aquélla, tomando con- trias de alimentos permiten producir canti- ciencia de su papel y abandonando cualquier dades suficientes de éstos para alimentar a aislamiento y despreocupación respecto a toda la población mundial, pero no existe los problemas reales del hombre. La partici- un sistema socioeconómico, capaz de lo- pación democrática de la sociedad llegará grar un equilibrio en su consumo, y que cu- también a la política de I+D y el ciudadano bra, en su planteamiento, a toda la huma- querrá saber cómo se gasta, en ello, el dine- nidad. ro público. Pero problemas de otra índole van a exi- Este escrito es un resumen del capítulo gir también un impulso investigador y el de- «Política científica» del libro de E. Primo sarrollo de sectores científicos nuevos: en Introducción a la Investigación Científica y una futura sociedad en que predominará el Tecnológica, Alianza Editorial (1994).

129 130 Enrique Costa Novella Breu biografia

ENRIQUE COSTA NOVELLA (València, 1916) és llicenciat en Ciències Químiques per la ENRIQUE COSTA NOVELLA (Valencia, 1916) es Universitat de València (1941), en Farmàcia licenciado en Ciencias Químicas por la Universitat per la Universitat de Granada (1951) i doc- de València (1941), en Farmacia por la tor en Ciències Químiques per la Universitat Universidad de Granada (1951) y doctor en de Madrid (1947). Ha sigut professor visitant Ciencies Químicas por la Universidad de Madrid al Massachussets Institute of Technology, (1947). Ha sido professor visitante en el catedràtic de Química Tècnica a la Universitat Massachussets Institute of Technology, catedrá- de València i des del 1961 catedràtic d’En- tico de Química Técnica en la Universitat de ginyeria Química de la Universitat València y desde 1961 catedrático de Ingeniería Complutense de Madrid. L’any 1989 és no- Química de la Universidad Complutense de menat professor emèrit d’aquella Universitat. Madrid. El año 1989 fue nombrado profesor emé- Ha dirigit 65 tesis doctorals, ha publicat 160 rito de esa universidad. Ha dirigido 65 tesis doc- comunicacions científiques i té inscrites 8 pa- torales, ha publicado 160 comunicaciones cien- tents d’invenció. Destaca la publicació del lli- tíficas y ha inscrito 8 patentes de invención. bre Ingeniería Química, format per 7 volums. Destaca la publicación del libro Ingeniería Ha exercit els càrrecs de degà de la Facultat Química, formado por 7 volúmenes. Ha ejercido de Ciències de la Universitat Complutense, los cargos de decano de la Facultad de Ciencias vicerector de la mateixa universitat, president de la Universidad Complutense, vicerrector de la adjunt del CSIC i director general d’Uni- misma, presidente adjunto del CSIC y director versitats i Investigació en el Ministeri general de Universidades e Investigación en el d’Educació. Acadèmic de les reials acadèmies Ministerio de Educación. Académico de las rea- nacionals de Ciències Exactes, Físiques i les academias nacionales de Ciencias Exactas, Naturals i de la de Medicina, va obtenir la Físicas y Naturales y de la de Medicina, obtuvo Medalla d’Or de la Reial Societat Espanyola la Medalla de Oro de la Real Sociedad Española de Física i Química i l’Orde del Mèrit Docent de Física y Química y la Orden del Mérito Docente d’Alfons X el Savi, entre d’altres distincions. de Alfonso X el Sabio, entre otras distinciones. Ha estat nomenat doctor honoris causa per Ha sido nombrado doctor honoris causa por el l’Institut Nacional Politècnic de Tolosa i per Instituto Nacional Politécnico de Tolosa y por la Universitat de Castella-la Manxa. la Universidad de Castilla-La Mancha. Enrique Costa Novella va faltar el 9 de juny Enrique Costa Novella falleció el 9 de junio de l’any 2000. del año 2000.

132 Laudatio

AGUSTÍN ESCARDINO

Excelentísimo Señor Rector Magnífico de la De acuerdo con dicha normativa pasaré Universitat Jaume I de Castelló, excelentísi- seguidamente a cumplir la para mi fácil y hon- mos e ilustrísimos señores, distinguidos co- rosa tarea de actuar como tutor del Prof. Costa legas y amigos de otras universidades es- Novella, ante el público de esta sala, a fin de pañolas, queridos compañeros de este que como consecuencia de su nombramien- Claustro Universitario, señoras y señores. to de doctor honoris causa pueda pasar a formar parte honoríficamente, del claustro de ICEELREFRÁNque «nunca segundas profesores de la Universitat Jaume I de partes fueron buenas». Ese es el pro- Castellón. Digo que la tarea será fácil, porque blema, en cualquier acto, coloquio los argumentos que voy a manejar en defen- o reunión, de aquel a quien corresponde ha- sa del recipiendario, son tan convincentes que blar en segundo lugar. Despues de la mag- los avalaría y suscribiría cualquiera de los pro- nífica intervención que, en defensa del Prof. fesores de Ingeniería Química presentes en Primo Yúfera, ha hecho mi querido amigo este acto, y digo que será honrosa, porque el y prestigioso profesor Vicente Conejero, re- aspirante es mi maestro. sulta difícil argumentar, en defensa del se- El Prof. Costa, a sus 78 años, aún traba- gundo aspirante, sin ser reiterativo. No obs- ja ocho horas diarias, desempeñando las fun- tante procuraré salir lo mas airoso posible ciones de Prof. emérito de Ingeniería Química en el cumplimiento de mi cometido. de la Universidad Complutense y como ase- Según el diccionario de la lengua, «doc- sor científico de la empresa REPSOL, S.A. tor honoris causa», es un título honorífico Sigue manteniendo su proverbial capacidad que las Universidades conceden a persona- de trabajo, de sobra conocida por todos los lidades eminentes. que en alguna etapa de nuestra vida profe- El proceso de nombramiento de doctor sional hemos trabajado junto a él. honoris causa, por una Universidad, requie- Varios de los togados presentes en la sa- re cumplir la formalidad de que un doctor la tuvimos el honor de tenerle como padri- defienda, ante la presencia pública, los meno, cuando nos fue impuesto el birrete de recimientos que, para recibir tal dignidad, po- doctor, y como valedor, en otras ocasiones see el recipiendario de dicha distinción. Todo a lo largo de nuestra vida. ello, después de haber sido aprobado el De la sociedad ha recibido numerosas nombramiento por la Junta de Gobierno, a pruebas de reconocimiento por su labor pro- la vista del currículum del aspirante. fesional. Entre los honores más preciados

133 que ha obtenido cabe destacar el de ser nico al desarrollo cultural, social y económi- miembro, como académico de número, de co de nuestro entorno. la Real Academia Nacional de Ciencias En palabras del Prof. Lain Entralgo, «todo Exactas, Físicas y Naturales y de la Real el saber, hasta cuando más revolucionario Academia Nacional de Medicina. Se le ha es, parte de lo que hasta entonces se sabía. concedido la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio En términos generales, puede decirse que, y pertenece a la Orden del Mérito Docente para ser responsablemente revolucionario, de Alfonso X el Sabio. Ha sido nombrado hay que conocer primero con seriedad aque- doctor honoris causa por el Instituto llo de lo cual se es revolucionario. Hay que Nacional Politécnico de Toulouse y por la heredar pues hasta lo que ya no tiene vi- Universidad de Castilla-La Mancha. Asimis- gencia y, por supuesto, lo que todavía no mo se le ha concedido el Premio Leonardo la ha perdido. Porque etimológicamente tra- Torres Quevedo de Investigación Técnica, la dición significa transmisión, oral o escrita, de Medalla de Oro de la Real Sociedad Española los hechos o de las doctrinas. En el caso de de Física y Química, la Medalla de Plata de la la enseñanza universitaria, es preciso trans- Universidad Complutense, la Medalla «García mitir todo lo necesario, en forma adecuada Cabrerizo» a la Invención, la Gran Cruz del para que se entienda lo mejor posible aque- Mérito Militar con Distintivo Blanco, etc. llo que se enseña». Hay que transmitir efi- Sin esgrimir otro mérito en mi favor que cazmente el saber con vistas a conseguir la el de llevar 38 años dedicado a los queha- mejor preparación de los estudiantes. Ahora ceres universitarios, en sus múltiples facetas, bien, tan importante o más que transmitir voy a tratar de exponer la coherencia que, meros conocimientos es, en mi opinión, in- en mi opinión, existe entre la misión que tie- tentar enseñar a nuestros discípulos a «sa- ne encomendada la Universidad y la trayec- ber hacer», y tratar de inculcarles la preo- toria académica de mi defendido y maestro. cupación por el «bien hacer». Como ente responsable de enseñar y pro- La realización eficaz de la misión de mover el saber, la Universidad debe cumplir transmitir, exige implicitamente el cumpli- su misión según el triple imperativo que ex- miento del segundo de los términos antes presan estos tres términos: tradición, actua- enunciados: la actualización de los cono- lización e innovación. En efecto, el artículo cimientos. Hay que tener inquietud por el 1º, punto nº 2 de la Ley de Reforma Univer- desarrollo de la ciencia, de la técnica y de la sitaria dice textualmente que «son funciones cultura, para que cuanto se transmite sea de la Universidad al servicio de la sociedad: actual, aún cuando periódicamente se alu- a) la transmisión, desarrollo y creación de la da a lo obsoleto, para resaltar aún más lo ciencia, de la técnica y de la cultura; b) La pre- presente. paración para el ejercicio de actividades pro- Como colofón de los dos imperativos an- fesionales que exigen la aplicación de cono- tes enunciados es preciso referirse a la in- cimientos y métodos científicos o para la novación. La misión y el deber de conquis- creación artística; c) El apoyo científico y téc- tar saberes nuevos es complementaria, en el

134 1. TRANSMISION. El candidato, a lo largo de su trayectoria como profesor universitario, cobró fama de excelente transmisor en las dos universidades en las que prestó sus servicios: la de Valencia (Estudi General), durante 11 años, y la Complutense de Madrid, por el res- to de su vida. Su total dedicación a la docencia, su respeto por los estudiantes y su buen hacer «en clase» es recordado por muchas promo- ciones de químicos universitarios. Pero hay otros dos aspectos muy importantes de la transmisión, que he mencionado de pasada anteriormente, aunque tratando de resaltar el enorme interés que a mi juicio tienen: el enseñar a «saber hacer»y el inculcar la preocupación por el «bien hacer». En estos dos aspectos el Prof. Costa Novella ha sido un verdadero maestro. Ha sabido transmitir tan eficazmente a sus El padrí, Agustín Escardino discípulos estas dos facetas que los resultados de esa transferencia no quehacer universitario, a la de transmitir sa- se han detenido en la primera generación. beres antiguos y actuales. La investigación Han trascendido hasta la segunda y aún a la es la tercera vía para prestar apoyo científi- tercera generación, con efecto multiplicador. co y técnico al desarrollo cultural, social y Y se supone que aún continua ese fenóme- económico de la colectividad. no de transporte, en régimen continuo y es- Así pues, transmisión, actualización e in- tacionario, utilizando un lenguaje propio de vestigación, son las tres funciones que debe rela Ingeniería Química. alizar la Universidad, y en consecuencia las que En efecto, la Escuela de Ingeniería Química deben configurar la tarea a desarrollar por el creada por el Prof. Costa Novella es, sin du- profesor universitario. Seguidamente analiza- da alguna, la más prolífica de nuestro país. ré el grado de cumplimiento de estos cometi- Sus componentes, discípulos directos o in- dos, a lo largo de la trayectoria profesional del directos (de segunda y tercera generación) aspirante al grado de doctor honoris causa. del recipiendario, ocupan cuarenta plazas de

135 catedrático y noventa de profesor titular de do asimismo muy amplia y fructífera. Ha di- Ingeniería Química en las Universidades de rigido sesenta y cinco tesis doctorales, pu- Madrid (Complutense y Politécnica); Santiago blicado ciento sesenta artículos de investi- de Compostela; Extremadura; La Laguna; gación y desarrollado ocho patentes de Granada; Córdoba; Jaen; Málaga; Castilla- invención. También en el desarrollo de es- La Mancha; Alicante; Valencia (Estudi General ta tercera función, se vuelve a destacar su y Universidad Politécnica); Castellón y capacidad para enseñar a «saber hacer» y Barcelona (Universidad Central y Universidad para comunicar la inquietud por el «bien ha- Autónoma). Como puede apreciarse, están cer». Prueba de ello son las casi trescien- perfectamente justificadas las distinciones tas cincuenta tesis doctorales y los casi tres relativas a la Orden de Alfonso X el Sabio mil artículos de investigación publicados que le han sido concedidas por su labor do- por los catedráticos y profesores titulares cente y formativa. pertenecientes a las diferentes generacio- 2. ACTUALIZACION. Al Prof. Costa Novella nes de su escuela. y a los Profesores Vian Ortuño, Gutiérrez Su abnegada dedicación a esta actividad Jodra, Martínez Moreno y Mato Vázquez, le ha hecho merecedor de diversas distin- junto a sus discípulos, se debe la actualiza- ciones que se han mencionado anterior- ción y dignificación en España del Área de mente, entre las que cabe destacar la de ser Conocimiento de la Ingeniería Química. miembro de número de la Real Academia Gracias al impulso que han recibido duran- Nacional de Ciencias Exactas, Físicas y te los últimos cuarenta años las enseñanzas Naturales y de la Real Academia Nacional de de las diversas materias que configuran di- Medicina. Asímismo es digno de mención el cha area de conocimiento, puede cursarse Premio «Leonardo Torres Quevedo» de hoy dia la titulación de ingeniero químico en Investigación Técnica. casi todas las Universidades españolas. 4. ACTIVIDADES DE GESTION. Además Como muestra perdurable del afán de ac- de las tres funciones que son propias y ca- tualización del Prof. Costa Novella, cabe desta- racterísticas de la Universidad, el Prof. Costa car su magnífica obra, compuesta por siete vo- ha desempeñado, como todo universitario lúmenes escritos en lengua castellana, titulada que se precie, diversos cargos de gestión en Ingeniería Química, que empezó a publicarse la Universidad y en Organismos Públicos de en 1983. Para confeccionarla contó con la ines- Investigación. timable colaboración de sus discípulos de la Fue interventor general en la Universidad Universidad Complutense. Esta obra es un mag- de Valencia (Estudi General) y el primer de- nífico compendio de los Fenómenos de cano del Colegio Oficial de Químicos de Transporte y sus aplicaciones a las diferentes Valencia. Ha sido decano de la Facultad de Operaciones Básicas de la Ingeniería Química. Ciencias y vicerrector de La Universidad 3. INVESTIGACION (INNOVACION). La Complutense, presidente adjunto del Consejo labor investigadora y de formación de in- Superior de Investigaciones Científicas y di- vestigadores del Prof. Costa Novella ha si- rector general de Universidades e

136 El rector, Celestino Suárez, Enrique Costa i Agustín Escardino

Investigación en el Ministerio de Educación desde que se creó administrativamente esta y Ciencia. Durante su estancia en la Dirección Universidad. El de favorecer la venida de pro- General de Universidades, se negoció la ce- fesores de prestigio para que actuasen como sión, a la Universitat de Valencia (Estudi «motores» de la investigación y la docencia, General) de los terrenos que actualmente con vistas a motivar a las jóvenes generacio- ocupan las Facultades de Ciencias y la de nes de profesores y así acelerar su desarrollo. Farmacia en el Campus de Burjassot. Creo que si las jóvenes generaciones de A la vista de este currículum no es nece- profesores de la Escuela Superior de sario hacer un gran esfuerzo para com- Tecnología y Ciencias Experimentales de prender mi anterior afirmación, en el senti- nuestra Universidad tratan de imitar el ejem- do de que era fácil tarea defender la plo de estos dos ilustres científicos y maes- candidatura del Prof. Costa Novella para ser tros universitarios valencianos, los profeso- nombrado doctor honoris causa, no solo an- res Costa Novella y Primo Yúfera, a quienes te el público de esta sala, sino también ante hoy se honra nombrándoles doctor hono- el público presente en cualquier otro recin- ris causa por la Universitat Jaume I, se ha- to universitario. brá cumplido con creces uno de los princi- Para terminar, quiero hacer una reflexión pales objetivos que se marcó, en su día, el que se me ocurre al hilo de recordar uno de Departamento de Ingeniería Química, cuan- los eslóganes que se ha manejado bastante do los propuso para tan alta distinción.

137 Lectio

ENRIQUE COSTA NOVELLA

ACE AHORA justamente un año asistí de toda la vida Eduardo Primo. Le felicito y en Ciudad Real a un acto como és- me felicito por esta circunstancia. te. Entonces la nueva Universidad Magnífico Rector y Claustro de esta jo- de Castilla-La Mancha a instancias de mi an- vencísima y pujante Universitat Jaume I de tiguo alumno y colaborador Antonio de Castelló, profesor Escardino, responsable di- Lucas, catedrático de la misma, me honraba recto de cuanto aquí sucede, gracias, mu- con la misma distinción de doctor honoris chas gracias. causa, con la que hoy lo hace la aún más jo- Las palabras que reglamentariamente de- ven Universitat Jaume I de Castelló, a ins- bo pronunciar las dedicaré a resaltar la im- tancias esta vez de otro antiguo alumno y portancia de la promoción de la tecnología. colaborador, Agustín Escardino, catedrático de esta Universitat, y primero de entre ellos que alcanzó la cátedra universitaria suce- PROMOCION DE diéndome en la Universidad de Valencia al LA TECNOLOGIA pasar yo a la de Madrid. Por tratarse en ambos casos de las mues- Tecnología es un término ambiguo al que tras de afecto que más puede valorar un vie- no todos le damos el mismo significado. jo profesor universitario, mi modestia no ha Conviene que aclare el que voy a darle en sufrido excesivo quebranto. mis palabras de hoy: También en esta ocasión como entonces, Entiendo por tecnología el resultado de contemplo los rostros de queridos antiguos la investigación aplicada, es decir, de la in- alumnos, colaboradores y compañeros, ami- vestigación y desarrollo, I+D, como se co- gos entrañables todos. Muchos de vosotros noce generalmente la misma. En tal sentido: habéis sido víctimas por segunda vez de in- sistentes invitaciones que os han forzado a «Tecnología es el resultado de utilizar sis- desplazaros desde lejos para asistir a este temáticamente todo el conocimiento y to- acto. Os agradezco sinceramente vuestra pre- da la experiencia para llegar a algo útil: un sencia y os ruego que perdonéis tantas mo- producto, un proceso de fabricación, un sis- lestias por mi causa. tema, un servicio, una metodología» Quiero asimismo manifestar mi alegría por compartir esta investidura con mi com- Dada su formación, los técnicos jóvenes pañero de promoción y de penas y fatigas al incorporarse a las empresas pueden dar

138 por supuesto que la tecnología debe cons- bilidades tecnológicas a su alcance, genera- tituir la médula de las mismas y parte esen- das tanto dentro como fuera de las mismas? cial del funcionamiento y planificación de su Aun pareciendo obvia para muchos la im- dirección. Las cosas no son así ni aun en las portancia de aprovechar la tecnología para compañías intrínsecamente tecnológicas. mantener un desarrollo adecuado no lo es Esta realidad que ya pude advertir en mi para todos. Son numerosos los ejecutivos a prolongado contacto con la industria quími- los que es necesario convencer de que de- ca durante mis 35 años en las Universidades ben invertir en tecnología más allá del míni- de Valencia y Madrid como profesor de in- mo indispensable para salvar las apariencias. geniería química, la confirmé plenamente en La sociedad en general tiene un vago con- los 10 últimos que como asesor estoy pa- cepto del I+D y hasta muy recientemente, a sando en una gran empresa como Repsol S.A. la ciencia, la ingeniería y la tecnología no En ella me encontré de nuevo a Robert se les prestaba suficiente importancia en el Malpas ingeniero industrial británico que fue sistema educativo. codirector en los años 1963-1965 de Alcudia El problema de la necesidad de explotar S.A. en Puertollano, una de las empresas pre- la tecnología para un desarrollo armónico cursora de la actual Repsol. Tras desempeñar no es trivial ni fácil de argumentar con bre- destacados puestos en compañías como ICI, vedad. Incluso los que lo consideran impor- BP, Halcon Internacional, etc., es actualmente tante, o bien se resisten a defenderlo, o son presidente de la firma Cookson Group y des- poco coherentes y convincentes en su ar- de hace algún tiempo Consejero de Repsol. Su gumentación al hacerlo. Sin embargo cons- experiencia le ha convencido de la necesidad tituye el punto de partida fundamental que de fomentar el empleo de la tecnología en las hay que plantear y que no puede ser eludi- empresas, convirtiéndose en «leader» de una do. Falla cualquier esfuerzo ulterior a menos campaña a tal fin que se prolonga hace ya va- que se admita inicialmente tal formulación. rios años. Tan es así que fue nombrado pre- Consideremos algunas razones impor- sidente del grupo gubernamental inglés LINK tantes de la necesidad de la tecnología. para la promoción de la colaboración en in- vestigación entre la industria y las universidades y centros académicos en Inglaterra. Dada 1. Creación de riqueza su autoridad en la materia le invité a pronunciar una conferencia sobre la misma en la Real Robert Solow, economista americano, Academia de Ciencias de Madrid y colaboré Premio Nobel de Economía en 1987 afirmó que con él en la versión castellana de la misma a escala macroeconómica el principal factor de ya que quería pronunciarla en español. creación de riqueza es el aumento de produc- Muchos de los argumentos que le oí me he tividad alcanzable mediante la tecnología. permitido utilizarlos en lo que voy a decir. En una reciente reunión de una Asociación ¿Por qué a las empresas les resulta difí- Británica de empresarios el economista in- cil aprovechar eficazmente las muchas posi- glés James Ball decía:

139 El rector Celestino Suárez lliura els atributs de doctor honoris causa a Enrique Costa

«No puede juzgarse adecuadamente el 2. Período de bajo crecimiento y cambio económico solamente en función de gran cambio tecnológico los cambios de magnitud de los factores de producción. Hay una fuerza acrecentadora, En períodos de gran crecimiento como llamada progreso técnico o como se quie- el de los años cincuenta y sesenta, la gran ra...». «El segundo factor importante es el ca- demanda de productos y servicios permi- pital humano, que constituye el impulsor úl- tió a muchas empresas prosperar con la es- timo del sistema». Continúa… «Probablemente trategia del «yo también», es decir, copian- la interacción del capital humano y el pro- do a otros. En cambio en un período de greso técnico constituye el factor crucial en crecimiento reducido es esencial la dife- el proceso del crecimiento» renciación de los productos. Cada vez más éstos se venden por su eficacia además de No puede haber afirmación más taxativa por su precio. de la necesidad de invertir tanto en perso- La persecución de la denominada «cali- nas como en tecnologia. dad total» exige que los fabricantes conoz- Adviértase que estas manifestaciones es- can muy bien como se elaboran sus pro- tán hechas por economistas y no por técni- ductos y su comportamiento al ser utilizados. cos. Confiemos que administraciones e in- Más de lo mismo o meras copias de otros versores capten el mensaje. ya no resulta una estrategia viable.

140 3. Competencia internacional embargo disperso y sin explotar, requirién- dose un buen liderazgo para su aprovecha- Las barreras proteccionistas se han re- miento eficaz por parte de la empresa. ducido de modo importante y continuaran haciéndolo en el futuro. El libre acceso a los productos del mercado internacional supo- 5. Tendencias ecológicas ne la desaparición de refugios para los de y sociales segunda categoría y que la lealtad a los nacionales sea sólo superficial. Las normas ambientales continúan en- La aplicación de la mejor tecnología, buen dureciéndose progresivamente. Con el pre- diseño y eficaz «marketing» internacional, au- tendido objetivo de «ningún residuo» se plan- menta la demanda de productos de calidad tean interesantes oportunidades de desarrollo cada vez mejor y precios cada vez menores de productos y procesos. en términos reales. Las iniciativas sobre eficacia energética y las políticas gubernamentales a tal respec- to están todavía en su infancia. Cómo fabri- 4. Generación de nuevas car productos y cómo utilizarlos para mejo- opciones rar sustancialmente el rendimiento energético es una de las opciones obvias que deben Los negocios necesitan renovarse constante- perseguirse de inmediato. mente para sobrevivir y prosperar, de lo contra- La generación de la energía que se requeri- rio declinan gradualmente hasta llegar impercep- rá en el futuro y la reducción de la contamina- tiblemente a una situación peligrosa. ción que la misma produce serán objetivos La renovación, la mejora y la regeneración transcendentes. Para compañías energéticas co- exigen la utilización eficaz de toda la tecno- mo Repsol que fabrican millones de tonela- logía disponible, interna y externa a cada das de productos combustibles, la eficacia ener- compañía. Los desarrollos tecnológicos se gética es razón principal, no sólo en los procesos generan en muchos sitios de cada empresa de producción sino particularmente en el em- y no solo en sus laboratorios y talleres de pleo de sus productos. El rendimiento ener- I+D. Fuera de las empresas tales desarro- gético se convertirá cada vez más en un ele- llos pueden encontrarse principalmente en mento de servicio vendido con el producto las universidades, en centros de investigación utilizable como poderosa arma de mercado. oficiales o privados y en otras empresas con las que frecuentemente es posible colaborar. 6. La inversión en tecnología es Resulta sorprendente descubrir en algu- rentable nas empresas un importante acerbo de tec- nología tanto propia (incluidas las capaci- dades y especialidades de sus técnicos), como Los estudios coste-beneficio en las acti- procedente del exterior. Tal acerbo está sin vidades de I+D demuestran que la rentabi-

141 lidad de la inversión en las mismas es muy que la medida y control sea un campo en rá- elevada. pida expansión que abre muchas y nuevas British Petroleum ha publicado reciente- oportunidades. mente cifras y Repsol S.A. ha completado un estudio que confirman este aserto. La inversión en I+D puede ser la mas ren- MISION DE LOS TÉCNICOS table de todas las de la cartera de la compañía. Es importante convencer de que el gasto La utilización de la tecnología para el de- de I+D es una inversión y no un coste. sarrollo rentable de las empresas es un proceso difícil. Para que este proceso resulte eficaz es ne- 7. Tendencias del mercado cesario comprenderlo y tener claras las funciones que deben desempeñar los principa- Son varias las tendencias del mercado que les participantes en el mismo. determinaran el desarrollo de productos y Los términos ciencia, científico, ingeniería, procesos en la próxima década. A modo de ingeniero, tecnología y técnico son utilizados ejemplo citaremos tres de ellas, aunque hay con bastante ambigüedad. Conviene inter- muchísimas más, que harán crecer los be- pretarlos bien, sabiendo la diferencia y rela- neficios. ción entre ellos. Para conseguir que pase algo en lo que han de colaborar varios grupos Miniaturización heterogéneos de profesionales con ideas y Se tiende con ella al ahorro de materiales valores diferentes es esencial la comprensión y energía, así como a facilitar el uso de los mutua y un lenguaje de comunicación común. productos. Considerada la tecnología como resultado de la actividad de I+D, para crearla y apro- Agua vecharla hay que recorrer en ambos senti- Se está convirtiendo en un recurso es- dos un camino en uno de cuyos extremos caso y caro. Debido a ello están siendo afec- se encuentra el dominio de las ciencias, en tados los diseños de los dispositivos con- su parte media el campo de la tecnología y sumidores de agua. Tal es el caso de las en su otro extremo el área de los negocios. lavadoras y lavavajillas en Japón y de las La tecnología surge en cualquier lugar a lo plantas industriales en todas partes. largo del camino, aunque normalmente lo En vez de «diluir y dispersar» como has- hace mas frecuentemente en la interfase en- ta ahora habrá que «concentrar y filtrar». tre ciencia e ingeniería. (Figura 1). Imaginemos que el camino está ilumina- Medida y control do por el conjunto de todo el conocimiento La aspiración a la «calidad total», las re- y toda la experiencia y que constituye una gulaciones ambientales y el mejor conoci- autopista de dos direcciones con frecuente miento de productos y procesos, determina iteración (quizás por el aire?) hacia adelan-

142 te y hacia atrás a lo largo de su iluminado confortables en el campo de la tecnología por recorrido. lo que es responsabilidad del técnico plani- El dominio de la ciencia está poblado prin- ficar y construir la autopista completa que se cipalmente por científicos, algunos de ellos extiende desde la ciencia a través de la tec- matemáticos y por ingenieros, particular- nología hasta los negocios y el mercado, una mente en el límite entre ciencia e ingeniería, y otra vez. En la prospección del terreno pron- en el que se produce la invención, la con- to advertirá que hay dos simas importantes cepción y el diseño de prototipos. Los cien- (a veces casi abismales) que tendrá que puen- tíficos se desenvuelven en la frontera del co- tear, una entre la ciencia y la tecnología y otra nocimiento, estando muy motivados por el entre la tecnología y los negocios. mismo aunque algunos también lo estén por La tarea del técnico no es solo planificar fines útiles. Su categoría se mide por sus pu- y construir autopistas con sus dos puentes, blicaciones académicas y pueden no intere- sino que tendrá que viajar por ellas hasta sus sarse por fin útil alguno. Es lo normal y no límites extremos de ciencia y negocios te- debe producir ninguna extrañeza. niendo que residir en ellos durante largos Por otra parte el técnico, por el propio sig- períodos. Tendrá que llevar a las personas nificado de la tecnología «práctica, utilización de sus respectivos campos a los suyos pro- comercial» debe estar totalmente dedicado pios, hacerles sentir bienvenidos, conforta- a la utilización del conocimiento y de la ex- bles y motivados por la tarea entre manos. periencia para la consecución de beneficios. Los técnicos tendrán que darse cuenta En general, la mayoría de los ejecutivos que depende de ellos el proceso completo u hombres de negocios no se encuentran de utilizar la tecnología para el aumento de

La Topografía de la Tecnología

Figura 1

143 los beneficios y que son ellos quienes tienen conocimiento y contribuirá de modo im- que tomar el liderazgo para asegurar el pa- portante a la tecnología, pudiendo decirse so desde la concepción, por todo el camino, que «la ciencia es la madre de la tecnología hasta el mercado y desde este de regreso a pero también su hija», frase más de una vez la concepción. escuchada. Los técnicos no pueden abandonar sus La ingeniería y el ingeniero son la disci- productos en la frontera del área de los ne- plina y profesión principales implicadas en gocios con una nota que diga «para comer- la tecnología. Un técnico puede ser cual- cialización», tampoco, una vez sobrepasa- quiera, preferible pero no necesariamente da la etapa de concepción, dar las gracias a con algún tipo de formación técnica. los científicos diciéndoles que su labor ha Leonardo de Vinci y Faraday constituyen dos terminado y pueden regresar a casa. ejemplos famosos a este respecto. Sin em- Tras este esbozo de la compleja misión del bargo es cierto que los técnicos, cualquiera técnico en la explotación de la tecnología ha- que sea su especialidad, cuando «aprove- ré algunas consideraciones adicionales. chan todo el conocimiento y toda la expe- La ciencia es el principal ingrediente del riencia para llegar a algo útil» están practi- conocimiento incorporado a la tecnología, cando la ingeniería. como se demuestra con el descubrimiento, Muchas de las ideas que acabo de expo- invención, concepción y desarrollo de un ner fueron advertidas hace ya tiempo por el nuevo producto o proceso, pero también catedrático de Ingeniería Química de esta es muy importante durante las ulteriores Universidad, Agustín Escardino, que en 1969 etapas hasta su llegada al mercado. En efec- creó en Valencia el Instituto Universitario de to, a veces se dice que la tecnología mar- Química Técnica de Formación Profesional cha por delante de la ciencia y en ocasio- e Investigación que había de transfomarse nes así lo parece. Por ejemplo, al en 1983 en el actual Instituto Universitario desarrollarse una tecnología o un mercado de Tecnología Cerámica concertado con la pueden presentarse dificultades o zonas de Asociación de Investigación de la Industria ignorancia y frecuentemente han de supe- Cerámica. rarse problemas empíricamente, sin saber La ya dilatada labor de este Instituto cons- exactamente cómo y por qué. El técnico in- tituye un elocuente ejemplo de promoción teligente mientras continúa su camino tras- de una tecnología concreta, la cerámica, a ladará el problema al científico para que través de las relaciones entre la Universidad averigüe el cómo y el por qué. Con una bue- y las empresas en una comarca con tan gran na comprensión este proceder mejora la número de ellas basadas en dicha tecnolo- tecnología, aumenta los valores competi- gía. Sinceramente considero que este Instituto tivos, se mejora la protección de las paten- representa un modelo a imitar en otras la- tes e incluso pueden aumentar también las titudes y para otras tecnologías. Por el mis- aplicaciones. Con ello el científico satisfará mo hay que felicitar a la Universitat Jaume I su motivación principal de búsqueda del de Castelló, que lo acoge en su seno.

144 Discurs del rector

CELESTINO SUÁREZ BURGUET

Dr. Eduardo Primo Yufera, Dr. Enrique Costa ció, dels projectes d’infraestructura, es por- Novella, Honorable Sr. Conseller d’Educació ta a terme aqueix primer pas que ningú no i Ciència, excel·lentíssimes i il·lustrísimes au- podrà desfer, se supera aqueix llindar que toritats, Claustre de Professors, estudiants, tots volem creuar. personal d’administració i serveis, senyores Sense cap dubte, la ràpida resposta da- i senyors, estimats amics, vant la petició d’acurtament del període tran- sitori, que en l’acte d’obertura de curs us IHAMOLTESraons perquè aquesta transmetia, Sr. Conseller, com un desig com- celebració del quart aniversari de la partit per tota la comunitat universitària, ha Universitat Jaume I tinga una espe- estat una mostra més de la vostra sensibili- cial rellevància. Sense cap dubte, el fet de tat personal, de la del Govem de la Generalitat complir un any més ja és important per si que avui ací representeu, i també, és clar, de mateix, i com passa en la vida d’una perso- la sensibilitat de les Corts Valencianes que na, des de la relativitat del temps, són aquests aprovaren la llei corresponent, envers aques- primers anys els que resulten objecte de prin- ta Universitat. Aqueixa sensibilitat amb la qual cipal celebració. Són tantes les coses que esperem continuar comptant en el futur ocorren, tants els projectes que es dissen- tindrà, per la nostra banda, la corres- yen, tants –per què no dir-ho– els objec- pondència del màxim esforç en el treball i el tius que es van assolint, que amb totes les rigor més adequat en les nostres propostes. dificultats que puguen aparèixer en el camí, En aquets moments, quan ja s’han apro- el balanç, any rere any, és positiu. vat les normes que regularan les primeres D’altra banda, seria difícil trobar una mo- eleccions claustrals a la Universitat Jaume I, tivació de més alt contingut acadèmic per a esperem amb la impaciència pròpia de qui un acte universitari com aquest que la in- veu que s’aproxima un esdeveniment im- corporació de nous doctors al nostre claus- portant, la seua publicació en el Diari Oficial tre de professors, que a poc a poc incrementa per a, immediatament, iniciar un període elec- no sols el seu nombre sinó també el treball, toral que, en acabar, permetrà emprendre l’experiència i la saviesa acumulada. l’elaboració dels Estatuts de la nostra Uni- Aquest curs acadèmic, a la meitat del qual versitat. ens trobem, va a quedar en la història de la Com en qualsevol procés electoral, i en nostra Universitat com l’any en què, tant en aquest sentit la Universitat no és una excep- l’àmbit institucional com en el de la concre- ció, l’existència de posicions legítimament

145 El rector, Celestino Suárez, el conseller d’Educació, Joan Romero, i l’alcalde de Castelló, José Luis Gimeno

oposades en alguns aspectes pot ser inter- institucions implicades, convençuts de l’o- pretada per la resta de la societat com que portunitat de les nostres demandes per a hi ha divisions o enfrontaments. Res més complir millor les responsabilitats en la lluny de la realitat. La institució università- docència i la investigació que la societat té ria ha demostrat àmpliament la capacitat per dret a exigir-nos. a la discussió, la confrontació dialèctica i l’a- Però si tot això és important i evidencia cord sobre propostes i accions que, en de- l’abast de l’aposta col·lectiva que tots fem en finitiva, sempre comporten avanços en la el procés de consolidació de la nostra convivència. No podria ser d’una altra ma- Universitat, hem assistit avui, al llarg d’aquest nera. Al cap i a la fi, aqueixes són les bases acte, al que constitueix una de les essències del nostre treball diari i els fonaments del de la vida acadèmica: la incorporació de nous nostre quefer universitari. doctors al Claustre universitari. En l’àmbit de la consolidació física de la La meua felicitació als nous doctors i als Universitat, continua a bon ritme la cons- seus directors, que amb el seu treball, esforç trucció dels edificis de l’Àrea Jurídicoi i dedicació, culminen no sols metes perso- Econòmica, amb l’objectiu que puguen ser nals, sinó que es converteixen en vertaders utilitzats ja en el pròxim curs acadèmic. Per artífexs de la construcció de l’edifici univer- a culminar amb èxit el repte que suposa la sitari, i no cal dir que no parle ara d’infra- configuració d’un nou campus, articulat al estructures. voltant d’un espai únic, estem segurs de con- Per una altra banda, és especialment grat tinuar comptant amb el suport de totes les i significatiu que s’incorporen també, avui al

146 nostre Claustre com a doctors honoris cau- ple de dedicació i lliurament a la docència, a sa dues il·lustres personalitats universitàries: la investigació i a la configuració i suport d’e- el professor Costa Novella, precursor al nos- quips de treball que consoliden l’avanç con- tre país de la moderna enginyeria química, tinu del coneixement científic. En definitiva, i el professor Primo Yúfera, bioquímic de en tots dos es personalitza l’esperit univer- prestigi i autoritat reconeguda en el camp de sitari en els seus nivells més elevats. la tecnologia d’aliments. Així mateix, tots dos han demostrat amb En les seues laudatio respectives, els pro- el seu treball rigorós que és possible, i no fessors Conejero i Escardino, padrins de la sols desitjable, combinar el més alt rigor cien- investidura, ja han glossat els seus currícu- tífic amb l’aplicació profitosa per a la millo- lums i ens han fet partícips dels seus mèrits ra de les condicions de vida del conjunt de acadèmics i els seus valors humans. la societat. No cal ser expert -i per això Permeteu-me que, coneixent la sincera m’atrevisc- per imaginar i, fins i tot, com- amistat que els nostres nous doctors hono- prendre la importància i la transcendència ris causa es professen, els unisca un poc més, directa de les seues investigacions, en en- si pot ser, ressaltant les moltes coses que te- ginyeria química i bioquímica, sobre el be- nen en comú i les qualitats i múltiples virtuts nestar quotidià de tots nosaltres. que tots dos comparteixen. Professors Costa Novella i Primo Yúfera, Amb admiració i no sense una certa do- amb la vostra incorporació al Claustre de la si de sana enveja, veiem com uns inicis de la nostra Universitat ens feu el regal que un vida acadèmica certament difícils van tenir la universitari més pot apreciar: posar el seu contrapartida de l’estreta companyonia, la nom al costat de les persones a les quals res- col·laboració, més il·lusionada i, per què no pecta i admira i, sens dubte, el vostre nom dir-ho, la competència més honorosa, que està unit avui al de la Universitat Jaume I. és aquella que es basa en l’estudi i en l’es- forç personal per saber més. Gràcies per l’exemple que representeu per Des d’aleshores, les seues vides són exem- a tots nosaltres.

147 148 Solemne acte acadèmic amb motiu de la investidura com a doctor honoris causa del Sr. James E. Cross 150 Acta de nomenament

JUNTA CONSULTIVA PROVISIONAL DE GOVERN NÚM. 19 (30-10-92)

A la ciutat de Castelló de la Plana, a les 10 hores del dia 31 de gener de 1995, sota la Presidència de l’Excel·lentíssim Senyor Rector Magnífic Celestino Suárez Burguet, es reuneix en sessió ordinària la Comissió Gestora de la Universitat Jaume I, per a deliberar, entre altres qüestions de I’ordre del dia, sobre el punt que motiva aquesta acta. El Consell del Departament de Filologia va acordar presentar al Vicerectorat d’Investigació la sol·licitud de nomenament com a doctor honoris causa, del professor James E. Cross, d’acord amb la disposició segona, punt 3, de la Normativa corresponent. Després dels informes favorables aportats per la Comissió d’Investigació i Doctorat, l’Excel·len- tíssima Sra. Vicerectora d’lnvestigació, Sra. M. Dolores Rodrigo Carbonell, eleva aquesta proposta a la Junta Consultiva Provisional de Govem per tal que emeta el seu informe. Reunida la Junta Consultiva Provisional de Govern en sessió ordinària el dia 30 de gener de 1995, l’Excma. Sra. Vicerectora presenta l’esmentada proposta de nomenament d’aquest professor. La Junta Consultiva Provisional de Govern, a la vista de la memòria justificativa que acompanya l’acord, i en la qual s’indiquen els rellevants mèrits científics que concorren en la persona de l’il·lustre investigador, emet informe favorable sobre aquesta proposta per unanimitat i l’eleva a la Comissió Gestora perquè decidisca. En virtut d’aquests fets, i atès que es compleixen tots els requisits que exigeix la vigent normativa sobre nomenament de doctors honoris causa de la Universitat Jaume I, la Comissió Gestora decideix de nomenar doctor honoris causa de la Universitat Jaume I, l’Excel·lentís- sim Senyor Prof. Dr. James E. Cross, i que el solemne acte acadèmic d’investidura d’aquest grau honorífic se celebre amb el protocol previst el dia 27 de setembre de 1995, inaugura- ció oficial del curs acadèmic 1995/96. Totes les quals coses, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consig- nen en aquesta acta que, amb el vistiplau del rector i com a secretar¡ general i fedatari de la Universitat, estenc a Castelló de la Plana, el 31 de gener de 1995.

El secretar¡ general Vist i plau El rector

Francisco Marco Viciano Celestino Suárez Burguet

151 152 James E. Cross Breu biografia

JAMES E. CROSS (Bristol, Anglaterra, 1920), catedràtic emèrit de la Universitat de Liverpool, és sobretot un gran filòleg. JAMES E. CROSS (Bristol, Anglaterra, 1920), Coneixedor expertíssim de la cultura escrita catedrático emérito de la Universidad de de l’Anglaterra anglosaxona (segles VI-XI), Liverpool, es sobre todo un gran filólogo. les seues aportacions li han atorgat un gran Conocedor expertísimo de la cultura escrita de prestigi internacional entre anglosaxonistes la Inglaterra anglosajona (siglos VI-XI), sus i filòlegs en general. Les seves publicacions aportaciones le han otorgado un gran presti- inclouen algunes edicions de manuscrits en gio internacional entre anglosajonistas y fi- llatí i anglès antic, més de cent articles on lólogos en general. Sus publicaciones inclu- s’hi defineixen les fonts llatines de moltes yen algunas ediciones de manuscritos en latín porcions de la literatura de l’anglès antic, i e inglés antiguo, más de cien artículos en los també innumerables recensions bibliogràfi- que se definen las fuentes latinas de muchas ques que, més enllà de la descripció lau- porciones de la literatura del inglés antiguo, datòria o punitiva, s’han convertit sempre en y también innumerables recensiones biblio- un nou estat de la qüestió. Les seues idees gráficas que, más allá de la descripción lau- i activitats, amb fèrtil producció, superen l’àm- datoria o punitiva, se han convertido siempre bit dels llibres i dels articles. Idees de «Jimmy» en un nuevo estado de la cuestión. Sus ideas (com és habitualment conegut) han engegat y actividades, con fértil producción, superan grans projectes internacionals com Fontes el ámbito de los libros y de los artículos. Ideas Anglo-Saxonici (Londres) i Sources of Anglo- de «Jimmy» (como es habitualmente conoci- Saxon Literary Culture (Nova York). do) han iniciado grandes proyectos interna- Membre del consell de redacció de revis- cionales como Fontes Anglo-Saxonici (Londres) tes com Peritia i Mediaevalia, vicepresident y Sources of Anglo-Saxon Literary Culture vitalici de la Viking Society for Northern (Nueva York). Research; va ser ferit al desembarcament de Miembro del consejo de redacción de re- Normadia. vistas como Peritia i Mediaevalia, vicepresidente vitalicio de la Viking Society for Northern James E. Cross va faltar el dia 18 de de- Research; resultó herido en el desembarco de sembre de 1996. Normadía.

James E. Cross falleció el día 18 de di- ciembre de 1996.

154 Laudatio

XAVIER CAMPOS VILANOVA

President del Govern Autònom de València, Tres. Hom accepta generalment que cap rector d’aquesta Universitat, autoritats, mem- a l’any 700, Anglaterra era ja un mosaic de bres d’aquesta cominitat, senyores i senyors: regnes cristians. El llatí, doncs, tant com a llengua d’església i ferramenta comuna en- OBRETOT James Edwin Cross és un tre estudiosos, va entrar amb fluïdesa dintre anglosaxonista, i un anglosaxonista la cultura dels anglosaxons. és un acadèmic dedicat a l’estudi de Quatre. A part d’eixa curta, primerenca i la cultura de l’Anglaterra anglosaxona; és a fragmentària traducció al gòtic de cert llibre dir, Anglaterra entre les invasions germàni- de la Bíblia, l’anglès antic va ser sens dubte la ques del segle V –just després de la caiguda primera llengua vernacla d’Europa que va ser de l’imperi romà l’any 410– i la invasió dels utilitzada per a la comunicació escrita. normands de l’any 1066. Així, els anglosaxons són, per una ban- Així, per a entendre la naturalesa acadè- da, hereus d’una doble tradició llatina, clàs- mica i els descobriments de James Cross, pri- sica i cristiana, i, per altra, els creadors mer és necessari posar atenció sobre almenys d’una riquíssima literatura en anglès antic, els següents cinc punts: moltes porcions de la qual són traduccions Un. Avui utilitzarem el sintagma «anglosa- del llatí. xó» –no com a eixe aspre i poc precís sinònim Cinc. La cultura anglosaxona té tres mo- d’ «angloparlant» i de «cosa, assumpte, gent ments d’especial esplendor: o negoci relacionat amb la Commonwealth i Primer. La Nortúmbria del segle VIII, un l’Imperi Britànic»– sinó només per a referir-nos regne en contacte amb Aquisgrà i Roma d’on al temps que hem definit. venien amb freqüència no sols reliquies i ar- Dos. Les tribus paganes germàniques quitectes sinó també llibres i idees. Alcuío de que s’assentaren en Anglaterra parlaven dis- York i Beda el Venerable en són la prova. tints dialectes de la mateixa rabera, dialec- Segon. El segle IX de Wessex, després de tes de la branca germanicooccidental de l’ar- les invasions víkings que havien posat en pe- bre indoeuropeu. Així, el que avui rill la cultura cristiana. Aleshores, el rei Alfred anomenem anglès antic» amb tanta facilitat el Gran va crear –i prendre part activa en– és un hiperònim en lloc del nom d’aquells un fèrtil equip de traductors amb el propò- dialectes, el nortúmbric, el mèrcic, el kentish sit de fer anglesos «tots eixos llibres que les i el saxó occidental, tradicionalment con- persones han de conéixer per necessitat», se- siderats. gons va escriure el rei mateix. Curiosament,

155 va ser aleshores quan van traduir per pri- Emmanuel College, Cambridge, diu que mera vegada a qualsevol llengua vernacla «les seves innovadores i singularíssimes iden- d’Europa el llibre famós de Paulus Orosius, tificacions de les fonts escrites que varen uti- un religiós nascut probablement a Tarragona. litzar els autors de l’Anglaterra anglosaxona, Tercer. La gran collita d’escriptura i eru- sempre precises i acurades, sens dubte el dició que es va produir com a conseqüència producte d’una mestria impressionant de l’à- de la reforma benedictina del segle X darre- rea, no tenen igual ni avui ni ahir». renc, per nord i sud. Ethelwold de Winchester, Ara, a l’ecuador d’aquest discurs, anem a Elfric of Eynsham, i Wulfstan de York en són les coses concretes i permeteu-me de sintetit- la mostra. zar els fets que fan de Jimmy -com és inter- També caldria saber que els estudis an- nacionalment conegut i respectat- un acadè- glosaxons començaren amb timidesa durant mic generòs i una persona com no hi ha dues. el segle XVI. Des d’aleshores hom desxifrà la Malgrat de negar-ho, James E. Cross és llengua a poc a poc i el segle XVIII ja va pro- primer un paleògraf. Sempre que pot evita duir els primers diccionaris. Va ser, però, du- llegir edicions d’impremta de manera que rant la llarga era victoriana quan els estudis passeja amb comodidat els ulls i el cervell anglosaxons esdevingueren part del currí- pels manuscrits de moltes biblioteques culum. Acadèmics amb tasques de recerca i d’Europa. James Cross llegeix els manuscrits edició ens varen proveir amb un gran cab- llatins i en anglès antic com si foren periò- dal d’erudició. Va ser també a finals de l’era dics d’ara; és a dir, no sols entén les llengües, victoriana quan es varen produir els primers per descomtat, sinó el panorama cultural i estudis amb la identificació de les fonts lla- les idees que hi ha darrere. Aquesta rara ha- tines de la cultura anglosaxona. bilitat fa d’ell un explorador integral de fonts Bé. És evident que James Cross l’anglo- i antecedents. Açò vol dir que James E. Cross saxonista és un home i prou, un home de és també un historiador, almenys utilitza la carn i ossos, però –hom ho ha escrit fa poc– història com a una eina més. «un home amb una energia intel·lectual que Ha editat o publicat una dotzena de lli- sembla no esgotar-se». bres com el facsímil d’un manuscrit anglès James Cross és un anglosaxonista, no conservat a la Biblioteca Reial de Copenhage, –però– un anglosaxonista qualsevol. Com a un sermonari carolingi utilitzat pels predica- resum del meu missatge llegiré ara dos frag- dors anglosaxons i conservat a Pembroke ments de dos de les moltes cartes que hem College, Cambridge, una col·lecció d’homi- rebut donant suport la candidatura de James lies angleses de diversa procedència per al Cross per al títol d’honor que és a punt de temps de l’Assumpció, diàlegs «savis» molt rebre. interessants, etcètera. Keble College, Oxford, diu: «pel que fa a Més de cent articles seus, però, han fet les fonts de la cultura anglosaxona, les apor- veure la importància que –per a la com- tacions de Cross han fet que tot el treball an- prensió dels textos vernacles en anglès anterior quede obsolet». tic– tenen els manuscrits llatins de l’alta edat

156 El padrí, Xavier Campos, i el doctor honoris causa James E. Cross mitjana, i certament els seus articles han mi- Nosaltres tenim bones raons per accep- llorat i eixamplat el coneixement de la de- tar-lo entre nosaltres. Ell és un de nosaltres pendència que els anglosaxons tenien de les perquè ens ha ensenyat la rica presència col·leccions continentals de textos llatins de d’Isidor en la cultura anglosaxona, i fins a la patrística i posteriors. quin punt eren populars a l’Anglaterra an- Alguns dels seus articles són clàssics des glosaxona figures com sant Vicent de que durant els anys 50 i 60 va consolidar el València, Sant Jaume de Compostel·la i les seu prestigi amb una sèrie d’articles revo- dues Eulàlies, Eulàlia de Barcelona i Eulàlia lucionaris sobre la poesia de l’anglès antic, de Mèrida. en particular els relacionats amb el tema de Hom ha dit de Jimmy que és «l’anglosa- l’ubi sunt. xonista més gran de la postguerra», «el caça- Tot seguit James Cross va dirigir la seva dor de fonts amb més èxit de l’actualitat», o mirada cap a prosistes com Elfric i les homi- «un dels anglosaxonistes vius més eminents». lies anònimes. Aquest dossier demostra que les meves pa- Però els treballs que més fama li han do- raules són certes. Des que li arribà la jubi- nat tenen relació amb un martirologi mèrcic lació obligatòria en 1987, James E. Cross no del segle IX, generalment dit l’0ld English ha donat senyals de cansament. Ha conti- Martyrology, amb els que ha eixamplat les nuat investigant i publicant amb un vigor que fonts de la cultura anglosaxona, donant a no minva. Alguns dels seus descobriments aquests estudis una nova direcció. més espectaculars són, en efecte, dels anys

157 de la seva jubilació, en particular l’análisi d’uns titucions de recerca d’Austràlia, Canadà, manuscrits trobats a França, el seu treball Dinamarca, Anglaterra, Finlàndia, França, amb els manuscrits del bisbe Wulfstan, i el Alemanya, les dues irlandes, Israel, Itàlia, el descobriment del mateix manuscrit que va Japó, els Països Baixos, Nova Zelanda, utilitzar el traductor de la Vindicta Salvatoris Polònia, Escòcia, Espanya, Suïssa, dues dot- a l’anglès antic. zenes i mitja d’aquells Estats Units El currículum «ocult» de Jimmy és fins i tot d’Amèrica, i Gal·les. més atractiu. Dos importants projectes in- El missatge del món és aquest: James E. ternacionals d’alta significació, Fontes Anglo- Cross és un investigador exemplar i una bo- Saxonici a Europa, i Fonts de la Cultura Escrita na persona, un home generós. William Blake dels Anglosaxons a Amèrica, són idees d’ell, hauria dit que Jimmy és «un d’eixos amb qui així que –Princeton ho diu– «gràcies al seus estar connectat implica estar beneït.» exemple i energia li podem atribuir l’actual El nostre país –i això vol dir les nostres revifament de la crítica de fonts dins els es- famílies també–, la nostra Universitat, el nos- tudis anglosaxons.» tre Departament i els joves anglosaxonistes El Departament de Filologia, en nom del que hi ha, tots hem rebut la benedicció de la qual faig encara ús de la paraula, feliçment seva acceptació, professor Cross, de ser un fertilitzat per la ilimitada generositat i de nosaltres. Li estem molt agraïts. presència física de James E. Cross, amb Vull també agrair l’atenció i l’interés que agraïment ha organitzat un dossier im- tots vostés han fet a les meves paraules. pressionant que conté unes 150 cartes de medievalistes de distintes universitats i ins- Moltes gràcies.

158 Lectio

JAMES E. CROSS

Benvolgut senyor mector, membres d’aquesta En ocasions similars a la meva Universitat Universitat, alguns dels quals ja sou amics: de Liverpool he sentit discursos on es dona- ven consignes i veus molt sabudes que deien N ACADÈMIC hauria d’alegrar-se als joves com s’havia de viure la vida. Nosaltres, quan el treball que ha fet per la sortosament, som individus i duem una vida seva assignatura ha estat recone- individual. Si algú vol mirar-me i traure mis- gut. Nosaltres, sortosament, som éssers satge, el qual espero que siga bo, ja veurà ell humans i prou, i quan els amics et diuen què fa. A més, si no m’ho demanen, no do- alló de «m’ha agradat el teu article», o «no naré cap consell. Així, avui em perdonareu si estic d’acord amb tu, però els raonaments m’amago darrere la meva assignatura, que tenen valor», o , com em va dir fa poc un m’ha captivat des que era jo estudiant i m’in- bon amic, «sempre havia cregut que els troduïren a la literatura anglesa medieval. Per teus articles eren massa difícils per als a mi, entendre el passat –potser explicar-lo és meus estudiants, però he vist que els se- una gran complaença, i com em va dir un bon gueixen amb facilitat», eixes ocasions, dic, amic, sospito que amb ironia, «els teus des- són el plaer més gran que el concórrer a cobriments no fan mal.» l’erudició dins la comunitat acadèmica in- Curiosament, al principi de la meva carre- ternacional podria donar-me. Hi ha una ra, veig ara que el quasi primer descobriment cosa, però, que m’anima –i ens anima a que vaig fer em va dur no exactament a tots– a seguir mentre siga possible. De ve- aquest país –l’hospitalitat del qual ja vaig gau- gades, encara que rarament, podem can- dir l’any passat per primera vegada–, sinó al viar el procés de recerca per a impugnar nom de més influència del cristianisme hispà- definitivament un punt de vista actiu i amb nic medieval, a eixe acadèmic d’omniscient molta cua, o per a recuperar un fet oblidat semblança, Isidor de Sevilla, el meu tema d’a- que obri nous camins a la investigació. Açò vui com a tribut a la influència de la Hispania pot ser molt emocionant i pot passar a cristiana sobre l’Anglaterra anglosaxona. qualsevol edat. Alguns de vostés coneixen aquest home És una gran recompensa i un gran premi, millor que jo. Citaré, per tant, només uns però, quan un grup d’estudiosos, com els quants elogis. Un autor modern ha dit que que teniu ací a la Universitat de Jaume I, con- «Isidor de Sevilla fou el punt més alt del pa- vida un altre estudiós a ser part de la seva norama acadèmic hispànic». Segons el seu comunitat com a membre d’honor. col·lega Brauli, bisbe de Saragossa, Isidor era

159 lucernus ardens et non marcescens (una llum un tema relacionat amb la prosa en anglès que titil·la sense pansir-se); segons sant antic o la prosa llatina del període anglosa- Ildefons, Isidor era vir prudentissimus (un ho- xó, faig un cop d’ull a les obres d’Isidor per me molt savi); i al Vuitè Concili de Toledo (any comprovar el ressó de les seves paraules. 653) sentim que Isidor era «l’estudiós més Ara, però, us contaré una història molt sig- preeminent del nostre segle, la glòria més re- nificativa. Quan em vaig trobar el nom cent de l’Esglèsia Universal». A banda dels d’Isidor per primera vegada, em recordo seus escrits, poc sabem de la seva vida. anant al professor de llatí de l’aleshores me- Successor del seu germà Leandre, va ser bis- va Universitat de Bristol a preguntar-li per be de Sevilla aproximadament des l’any 600 Isidor. Mai no l’havia sentit anomenar. He de on va romandre fins al 634, any de la seva dir, però, que era un llatinista clàssic molt mort. Hauríem ara de recordar que més o més posat en Horaci que en Isidor. Nosaltres, menys per aquest temps el cristianisme va persones insignificants d’aquesta contem- arribar a Anglaterra amb dues missions poraneïtat, fem a l’inrevès d’Isidor: anar cap d’orígens distints: per una part, el papa sant a l’especialització. Gregori Magnus va enviar Agustí de Com podeu sospitar, els anglosaxons te- Canterbury a Kent cap a l’any 597; per una nien copies de molts treballs d’Isidor. Alguns altra, el rei Oswald de Northúmbria va dur a d’aquests manuscrits llatins, ja copiats a la seva nació el magisteri d’Aidan d’Iona uns Anglaterra, tenen anotacions en anglès antic pocs anys després. Així, quan les primeres per tal d’ajudar el lector anglès d’aleshores. missions arribaren a Anglaterra, l’erudició El treball d’Isidor més conegut avui pot cristiana feia temps que havia ja quallat a ser el llibre dit Etymologiae o Origines, un Hispània. compendi de coneixements medievals, sens Isidor fou l’acadèmic cristià més impor- dubte un treball de referència amb un gran tant i disposava sens dubte d’una gran bi- impacte. Avui hi ha sis còpies senceres d’a- blioteca a Sevilla. També sens dubte, Isidor quest treball del període anglosaxó que prova ser compilador i transmissor d’informa- venen de biblioteques com Canterbury, ció per al món cristià d’aleshores, la qual co- Winchester, Exeter i Salisbury, i dos fragments sa pot considerar-se normal en un temps on de la Northúmbria del segle VIII, la llar del el pensament original podia dur l’acusació nostre acadèmic anglès per excel·lència, Beda d’heretgia. El volum de les seves lectures, com el Venerable, bon lector dels llibres d’Isidor. dictava o escrivia, com organitzava el ma- Aquesta enciclopèdia va ser composta cap terial al seu abast i, sobretot, la claredat de a la fi de la vida d’Isidor, i va ser el bisbe Brauli pensament visible en totes les seves obres, de Saragossa qui la va editar subdividida en organitzades i dissenyades per a facilitar la vint capítols. lectura i la informació ràpida, poden ser un Llegiré ara els títols dels capítols per a bon exemple per als acadèmics d’avui. il·lustrar l’amplària d’aquesta lectura. Com he dit abans, vaig conéixer Isidor Patiu-me ara una miqueta mentre lle- molt prompte i, ara fins i tot, quan estudio geixo.

160 Si algú vol tastar el sabor del pensament medieval sobre qualsevol assumpte, aquest és el llibre. Ara donaré dos exemples de la presència de les Etymologiae en la prosa de l’Anglès Antic. Hi ha, però, molts més. El primer el tenim als treballs d’Aelfric, el prosista més prolífic de l’anglès antic, quan parla dels macabeus a l’Antic Testament. Explica Aelfric que si els macabeus havien tingut necessitat de lluitar físicament, els «campions de Déu» del seu temps, és a dir, monjos i sacerdots, han de lluitar només espiritualment. Açò, és clar, és el pensament d’un anglès del temps de les invasions escandinaves d’Anglaterra; el pensament d’un home amb l’esperança, sospito, de veure altres anglesos lluitant de veritat. Isidor es deixa veure quan Aelfric parla de la guerra: «Diuen James E. Cross els mestres que hi ha quatre classes de guerra: iustum, que és la Heu ací els llibres: 1) Gramàtica, 2) Retòrica justa; iniustum, la injusta; civile, entre ciuta- i Dialèctica, 3) Aritmètica, Geometria, Música dans; plusauam civile, entre parents. i Astronomia, curiosa barreja per a nosaltres, Iustum bellum (afegeix Aelfric amb cor 4) Medicina, 5) Lleis i Cronologia, 6) Llibres sentit) és «la guerra justa contra els cruels ví- de la Bíblia, 7) Déu, Angels i Sants, 8) kings, o contra qualsevol altra nació que vul- L’Església, 9) Llengües i Races, 10) Llistat ga destruir el nostre país.» Etimològic, 11) Hòmens i Monstres, 12) Aelfric segueix amb Isidor: «La ira pro- Animals, 13) L’Univers, 14) La Terra, 15) Obres dueix la guerra injusta. El tercer tipus de i Paisatges, 16) Pedres i Metalls, 17) Agricultura guerra, la baralla entre ciutadans, és molt pe- i Botànica, 18) Guerra, Jocs i Passatemps, 19) rillós. El quart tipus de guerra, la que hi ha Vaixells i Materials de Construcció, 20) entre membres d’una família, és molt trist i Menjars i Begudes. lamentable.»

161 Un altre ressó el trobem en llibres anglo- Llibres com aquest ens introdueixen al saxons, diguem-ne de cultura general, tant món medieval de l’aprenentatge. Cal dir que curiosos com The Prose Solomon and Saturn els llibres d’Isidor són serioses contribucions i Adrian and Retheus, on el coneixement pas- dissenyades per a ajudar la fe cristiana. sa de pregunta a resposta. Llibres com Alguns d’aquests llibres, amb títols ben ex- aquests són molt freqüents a tot Europa. La plícits, es troben també entre els manuscrits pregunta comença amb un «digues» i la res- anglosaxons: De fide catholica, ‘Sobre la fe posta amb un «dic». De vegades faig una d’a- universal’, en quatre manuscrits; De mira- questes preguntes als amics que pensen sa- culis Christi, ‘Sobre els miracles de Crist’, ber-ho tot de la Bíblia. La pregunta no té res en un manuscrit que va ser propietat d’un a veure amb Isidor però els acadèmics fins dels nostres bisbes per excel·lència, Leofric i tot necessitem un punt d’humor en la vida. d’Exeter. La pregunta és: «Digues el nom d’aquell Isidor va escriure també una regula, és a que sense nàixer va ser soterrat al si de sa dir unes ordinacions monàstiques les quals, mare i batejat després de morir.» Si algú sap he descobert fa poc, varen ser utilitzades en la resposta no li donaré cap premi, puix la una llista de manaments associats a l’arque- resposta és. «Dic que eixe va ser Adam». bisbe Wulfstan de Worcester i York. L’ordre Recordem que a Adam el varen fer de fang diu: «Hom no podrà ni resar ni parlar ni men- i, òbviament, el varen soterrar «en terra». La jar amb qui és excomunicat.» idea del baptisme després de la mort deri- Isidor també va escriure llibres de bio- va d’una tradició medieval que diu que la ca- grafies eclesiàstiques i bíbliques com De vi- lavera del Gòlgota, que en hebreu vol dir «el ris illustribus, ‘Sobre els homes famosos’, i lloc de la calavera», és la d’Adam, batejada De Ortu el Obitu Patrum, ‘Sobre el principi i per la sang de Crist durant la crucifixió. la mort dels pares’, llibre on la tradició de Sant Jeroni rebutja aquesta tradició que sant Jaume de Compostel·la pot tenir un ha sobreviscut, malgrat el sant, pels camins principi. El llibre diu: «Jaume, fill de Zebedeu... poc transitats del coneixement medieval. predicà al poble d’Hispània a les regions de La contribució d’Isidor és mèdica i, di- ponent i a la fi del món, i els il·luminà amb guem-ne, una mica macabra. «Digues com els seus sermons.» saber el moment de la mort de les persones.» Si us estranya veure Hispània a la fi del «Dic que els ulls d’una persona tenen les dos món, recordeu que Cadis, per a la mentali- figures d’una persona. Si no li les veus, eixa tat medieval, era el solar de les Columnes persona morirà en tres dies.» d’Hèrcules, el límit del món clàssic conegut. Isidor, utilitzant Servius el Gramàtic com L’afirmació sobre Jaume, fill de Zebedeu, a font, proporciona la informació relevant: apareix també en una imitació irlandesa «La pupil·la és el punt central de l’ull on jeu d’Isidor, fins i tot amb el mateix títol. El vos- la capacitat de la vista. Diuen els metges que tre gran medievalista, el professor espanyol les pupil·les se’n van tres dies abans de la Díaz y Díaz no vol creure, però, que va ser mort.» Isidor qui va introduir Jaume, el fill de

162 El rector Fernando Romero imposa el birret al doctor James E. Cross

Zebedeu, a Hispània malgrat la presència d’a- he de començar a acabar, i acabaré pel co- questa afirmació en tots els manuscrits su- mençament de les meves lectures d’Isidor de pervivents de l’obra d’Isidor. Sevilla. Deixaré el professor Díaz y Díaz amb el Tots els estudiants d’anglès antic llegeixen seu pensament i recordaré que aquesta tra- vegada rere vegada un parell de poemes curts dició és també recollida al llibre dit Martirologi que, malgrat l’absència de títols als manus- de l’Anglès Antic, una antiquíssima col·lecció crits, han estat tradicionalment anomenats de textos de sants segons el calendari de The Wanderer, ‘El Vagabund’, i The Seafarer, l’Església. ‘El Viatger de la Mar’. Aquests dos poemes «Aquest Jaume», diu el Martirologi, «va ser presenten una descripció de l’heroi que pa- el primer home amb l’encàrrec de dur la fe teix els infortunis de l’existència humana. cristiana al poble bàrbar d’Hispània, una gent Hauriem de recordar que igualment incò- que viu a l’occident del món molt prop d’on moda degué ser la vida a l’Anglaterra me- es pon el sol.» dieval com a la Hispània medieval, sense llum Aquesta informació ha hagut de venir ni calor amb només moure un dit, com ara. d’Isidor o PseudoIsidor. L’heroi de The Seafarer sembla solcar tot Bé, tot açò és només una xicoteta part de sol una mar hivernal. Parla de la duresa de la presència d’Isidor a l’Anglaterra anglo- la vida sens amics humans, i diu: saxona. No he arribat a esmentar ni el nom «El dies ja han passat, també tota la pom- de l’enorme ventall de les seves obres. Però pa dels regnes de la terra, ja no hi ha reis ni

163 emperadors, ni repartidors d’or, com abans tingut a veure amb el procés de transmis- n’hi havia, quan aconseguiren grans fets de sió d’aquesta temàtica i tornem a sentir glòria i vivien amb senyorívol renom.» l’ubi sunt, sota forma distinta en aquest cas, Isidor de Sevilla va escriure un tractat poc en el poema anomenat The Wanderer, ‘El usual per a ser d’ell titulat Synonvma i sub- Vagabund’: titulat De Lamentatione animae reccatoris, «On és ara el cavall? On l’home? On el re- ‘Sobre la complanta de l’ànima del pecador’, partidor de tresors? On han anat tots els goi- on amb estil repetitiu i sinonímic parla dels jos de palau? Ai las, la copa brillant! Ai las, el infortunis de la vida humana. Tenim còpia poder del príncep! Ara que el temps se n’ha d’aquest treball en cinc manuscrits anglesos anat, creixen amb foscor sota les ombres de dels segles IX i X, un fragment va meréixer la nit com si mai no haguessen existit.» ser citat en antologies llatines posteriors i Vita és brevis de debó, mentre que l’ars traduit fins i tot a l’anglès antic. El fragment –diuen– és longa. d’Isidor és aquest: On queda, però, el poema si no entenem «Curta és la felicitat d’aquesta vida, peti- ni les idees que conté ni les intencions de ta la glòria d’aquesta generació, fràgil i ines- l’autor? table el poder temporal. Digueu-me on són Reconèixer que el tema isidorià de la bre- ara els reis, on els homes poderosos de la vetat de la vida, present en aquests poemes, terra, on els rics del món. Han passat com ajude precisament aquests poemes a viure una ombra, esvaïts com un somni.» per a nosaltres, és una paradoxa que faria Açò és un exemple del que anomenem les delícies de l’autor d’un llibre de retòrica temàtica de l’ubi sunt, que expressa la bre- i dialèctica. vetat i mutabilitat de la vida terrenal. Aquesta Amb açò m’agradaria acabar el meu tri- temàtica encara viu a la literatura. Alguns re- but a la influència d’Isidor sobre la meva vi- cordareu una malenconiosa cançó: «On han da acadèmica i també manifestar el meu anat totes les flors?» És en efecte una pre- agraïment a qui m’ha dut a Espanya i ha tre- gunta que exigeix una resposta: «Ja no exis- ballat perquè em siga donat l’honor de ser teixen, se n’han anat». Isidor, certament, ha acceptat en la vostra comunitat.

164 Discurs d’inauguració del curs acadèmic 1995-96

FERNANDO ROMERO SUBIRÓN

Molt Honorable Senyor President de la cies, que sens dubte ens ofereixen persones Generalitat Valenciana, Honorable Senyor com el doctor Cross, elegides com a doctors Conseller, Il·lustríssim Senyor Alcalde, honoris causa. Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector de Parlant com estem de significats, vull in- la Universitat de València, Estudi-General, dicar que és per a mi un motiu de gran sa- Il·lustríssimes autoritats, senyores i senyors, tisfacció comptar en aquest acte amb la pre- companys i amics, sencia del president de la Generalitat i del conseller de Cultura i Educació, però de ma- STEM, una altra vegada, davant l’inici nera especial dels meus dos antecessors en d’un nou curs, ja el cinquè d’aques- el càrrec, els professors Francesc Michavila i ta nova Universitat, i acabem d’in- Celestí Suárez. Ells representen l’enorme es- vestir el professor James Cross doctor ho- forç realitzat per tota la comunitat univer- noris causa, la vuitena investidura que realitza sitària que ens ha portat a aquesta il·lusio- la nostra Universitat. nant realitat que és el punt de partida del Uns actes acadèmics, el d’inici de curs i el nostre projecte de govern. d’investidura de doctor honoris causa, que La creació del nou i definitiu campus i la ja comencen a ser quotidians per a aquesta construcció de l’Àrea Jurídica i Econòmica, jove institució. Quotidianitat que mai ha d’im- que dins d’uns dies tindrem l’honor que inau- plicar rutina, perquè es tracten d’actes que gure Sa Altesa Reial el Princep Felip de Borbó, atresoren rics i profunds significats encara són dos exemples importants, encara que que s’amaguen darrere d’un cert simbolis- amb tota seguretat no els més profunds, que me, lògic per una altra banda, que està pre- confirmen aquest treball ben fet. Que la sent en moltes altres representacions de l’ac- Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques tivitat humana. inicie les activitats d’aquest curs, que avui co- Per això, vull que aquest acte d’obertura, mença, ja al nou campus, en unes magnífi- més enllà del simbolisme, implique per a mi ques instal·lacions és una fita de gran reun compromís renovat, davant del curs que llevància, un esdeveniment que ens apropa s’inicia, de dedicació i de millora en el ser- un pas més a aqueixa aspiració, de tota la vei que prestem a la societat, compromís del comunitat universitària i de tot Castelló de que, per una altra banda, espere que sigueu poder comptar en un breu termini amb un partícips tota la comunitat universitària. Un campus únic. El projecte que amb tot l’encert compromís que requereix guies o referèn- va plantejar el rector Michavila, i en el qual

165 El rector Romero lliura els atributs d’honoris causa al professor Cross

han col·laborat moltes altres persones, és sell o una orientació, i a qui ha dedicat tot el avui una evident realitat de la qual amb tota temps que li han sol·licitat o que han neces- seguretat se sentiran plenament satisfets. sitat. Es tracta, no cal dir-ho, de qualitats que La nostra Universitat mostra també avui ens hauríem de comprometre a fer nostres i una gran alegria en incorporar al seu plan- que haurien de servir-nos de referència. ter de doctors el professor James Cross. La La Universitat Jaume I acull aquest ex- seua investidura no sols està justificada per cel·lent professor i investigador i se sent pres- la seua generosa vinculació a la Universitat tigiada i honorada amb la seua incorpora- Jaume I, sinó també, per les seues valuoses ció. Una universitat que necessita referents, aportacions al coneixement de la cultura an- però també l’esforç de tots els seus mem- glosaxona, que li han merescut un ampli re- bres i el suport de les institucions per fer reconeixement internacional. De les moltes alitat les esperances que es van forjar amb qualitats i mèrits que recauen en la figura del la seua creació. professor Cross, que de manera tan preci- Per això, des d’ací sol·licite a la Generalitat sa han estat exposades en la lloança pel pro- que assumisca aquells compromisos de fi- fessor Campos, vull ressaltar aquelles que nançament que ens permeten completar el fan referència a la seua passió pel coneixe- projecte de construcció del nou campus, se- ment i a la seua immensa generositat, de la gons la planificació ja acordada. Instal·lacions quals són coneixedors els seus deixebles i que necessitem per poder desenvolupar el col·legues, a qui mai els ha escatimat un con- nostre projecte. Un projecte que necessita

166 infraestructures, però que no sols se centra en el que per a mi és de major rellevància: la en la vessant material o tangible, sinó tam- formació dels nostres titulats. bé en la social i cultural. Per tant, demanem És la meua voluntat que durant aquest suport a totes aquelles iniciatives que ens primer semestre s’inicie un procés d’infor- permeten aconseguir una universitat arrela- mació i debat, en tots els departaments, cen- da al seu país, amb la seua economia, la seua tres i serveis, que complementada amb els tradició i la seua llengua. estudis que des d’aquest Rectorat es puguen Però parlem ja d’aquest curs que avui s’i- impulsar, ens permeten avaluar la conve- nicia, en el qual finalitzaran els estudis les pri- niència d’implantar nous enfocaments i sis- meres promocions d’estudiants que han cur- temes de gestió, dirigits a la millora contínua sat les primeres titulacions de cicle llarg, de la qualitat i de l’eficàcia de totes les ope- moment en què pot resultar oportú i adequat racions. Sistemes que han d’abraçar tots els fer una anàlisi dels resultats de la nostra ac- àmbits –el docent, la investigació i el desen- ció docent. Un curs en què, a més a més, ela- volupament, i l’economicoadministratiu– i borarem uns Estatuts que determinaran, o al- que han de tenir sempre present, i per tant menys condicionaran, el futur de la nostra orientar-se, a qui ha de servir la Universitat. Universitat i que seran el marc que regirà les És un procés de reflexió, que m’atrevisc a relacions entre totes les persones que for- plantejar justament en aquest període esta- mem aquesta organització en la qual la so- tutari amb la creença que és fonamental que cietat de Castelló ha dipositat tota la seua con- aquesta reflexió estiga present en la redac- fiança i il·lusió, coneixedora com ho és que ció dels estatuts, per la importància i la in- en depèn una part important del seu futur. cidència que tindran en totes les futures ac- Estem, doncs, davant d’un curs que ini- cions nostres. Desitge que els Estatuts de la ciarà un nou cicle, i espere que es puga obrir nostra Universitat reflectisquen la voluntat amb una esperança renovada pel que entenc de servei d’una institució del projecte de la que serà un futur il·lusionant. Un futur, al qual se senten tots els seus integrants -es- qual estem disposats a contribuir, amb tot el tudiants, personal d’administració i serveis nostre esforç i coneixement, les persones que i personal docent i investigador- copropie- formem aquest Equip de Govern. taris i copartícips. Així doncs, es la preocupació d’aquest rec- La intervenció i involucració en aquest tor en aquest moment i per a aquest perío- projecte dels estudiants i de tota la societat, de estatutari, per la seua limitada duració i únics receptors del nostre treball i esforç, és per l’intens treball que sens dubte compor- fonamental. Estic convençut que la nova es- tarà l’elaboració dels estatuts, que aquest curs tructura de gestió i de participació dels es- no s’aprofite per avançar, encara que siga tudiants, que aquest curs assajarem, ens aju- uns pocs passos, cap a la recerca del que ha daran a aconseguir aquesta participació, de ser el nostre objectiu, que no és un altre essencial per al nostre projecte. que la recerca de l’excel·lència en tots els ser- Sóc dels qui creuen, i estic convençut que veis que prestem a la societat i especialment aquesta creença no és una il·lusió, que des

167 de l’administració, en aquest cas des d’una les institucions i empreses de Castelló i les universitat pública, es poden donar uns grans seues comarques. serveis a la societat i que, a més, aquests es Finalment, i per acabar la meua interven- poden portar endavant de forma eficaç. ció, vull felicitar el professor Agustín Molt Honorable Senyor President, Hono- Escardino per la brillant i interessant lliçó rable Senyor Conseller, els agraïsc una altra inaugural que ens ha ofert, i el professor vegada la seua presència, i des d’ací els de- Xavier Campos per la justa lloança que ha mane que l’administració que representen realitzat del professor Cross, a qui done la siga partícip dels nostres projectes i que, per més cordial benvinguda a aquesta Universitat, tant, ens ajude a portar-los a terme. És un que és la seua. suport que també sol·licite des d’ací a totes Moltes gràcies.

168 Solemne acte acadèmic amb motiu de la investidura com a doctor honoris causa del Sr. Klaus Tiedemann 170 Acta de nomenament

JUNTA CONSULTIVA PROVISIONAL DE GOVERN NÚM. 19 (30-10-92)

A la ciutat de Castelló de la Plana, a les 12 hores del dia 31 d'octubre de 1995, sota la Presidència de l'Excel·lentíssim Senyor Rector Magnífic Fernando Romero Subirón, es reuneix en sessió ordinària la Comissió Gestora de la Universitat Jaume I, per a deliberar, entre altres qüestions de l’ordre del dia, sobre el punt que motiva aquesta acta. El Consell del Departament de Dret Públic va acordar presentar al Vicerectorat d'Investigació la sol·licitud de nomenament com a doctor honoris causa, del professor Klaus Tiedemann, d'acord amb la disposició segona, punt 3, de la Normativa corresponent. Després dels informes favorables aportats per la Comissió d'lnvestigació i Doctorat, l’Excel·len- tíssim Sr. Vicerector d'Investigació i Desenvolupament, Sr. Antonio Barba Juan, eleva aquesta proposta a la Junta Consultiva Provisional de Govem per tal que emeta el seu informe. Reunida la Junta Consultiva Provisional de Govern en sessió ordinària el dia 30 doctubre de 1995, l'Excm. Sr. Vicerector presenta l’esmentada proposta de nomenament d'aquest professor. La Junta Consultiva Provisional de Govern, a la vista de la memòria justificativa que acompanya l'acord, i en la qual s'indiquen els rellevants mèrits científics que concorren en la persona de I'il·lustre investigador, emet informe favorable sobre aquesta proposta per unanimitat i l'eleva a la Comissió Gestora perquè decidisca. En virtut d'aquests fets, i atès que es compleixen tots els requisits que exigeix la vigent normativa sobre nomenament de doctors honoris causa de la Universitat Jaume I, la Comissió Gestora decideix de nomenar doctor honoris causa de la Universitat Jaume I, l’Excel·lentíssim Senyor Prof. Dr. Klaus Tiedemann, i que el solemne acte acadèmic d’investidura d'aquest grau honorífic se celebre amb el protocol previst el dia 27 de febrer de 1996, Festa de la Universitat. Totes les quals coses, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consig- nen en aquesta acta que, amb el vistiplau del rector i com a secretària general i fedatària de la Universitat, estenc a Castelló de la Plana, el 31 doctubre de 1995.

La secretària general Vist i plau El rector

M. José Senent Vidal Fernando Romero Subirón

171 172 Klaus Tiedemann Breu biografia

KLAUS TIEDEMANN (Unna, Alemanya, 1938) va realitzar els estudis de Dret a les universitats de Gotinga, Friburg i Münster. El 1962 es va doctorar amb la màxima quali- ficació, i va obtenir el premi a la millor tesi doctoral jurídica. El 1968 va guanyar la cà- KLAUS TIEDEMANN (Unna, Alemania, 1938) tedra de Dret Penal, Dret Processal i realizó los estudios de Derecho en las univer- Criminologia de la Universitat de Giessen, i sidades de Gotinga, Friburg i Münster. En 1962 es va traslladar a la Universitat Albert- se doctoró con la máxima calificación, i obtu- Ludwing de Friburg de Brisgòvia, on és ca- vo el premio a la mejor tesis doctoral jurídi- tedràtic i director de l’Institut de Criminologia ca. En 1968 ganó la cátedra de Derecho Penal, i Dret Penal Econòmic des de 1973. Derecho Procesal y Criminología de la És el màxim especialista mundial en les Universidad de Giessen, y se trasladó a la matèries esmentades, amb destacades pro- Universidad Albert-Ludwing de Friburg de postes que han influït directament en la le- Brisgovia, donde es catedrático y director del gislació de diversos països. També és asses- Instituto de Criminología y Derecho Penal sor de nombrosos organismes internacionals Económico desde 1973. compromesos amb el desenvolupament ju- Es el máximo especialista mundial en las rídic democràtic (ONU, Consell d’Europa, etc.). materias citadas, con destacadas propuestas Actualment, té el càrrec de vicepresident de que han influido directamente en la legisla- l’Associació Internacional de Dret Penal, i ha ción de diversos países. También es asesor obtingut, entre d’altres, el Premi de Ciències de numerosos organismos internacionales Penals de la ciutat de Bremen, el Premi comprometidos con el desarrollo jurídico de- Mustis-Humboldt i el Premi Max-Planck mocrático (ONU, Consejo de Europa, etc.). d’Investigació en el Camp de la Cooperació Actualmente, ocupa el cargo de vicepresiden- Internacional, a més a més de tres doctorats te de la Asociación Internacional de Derecho honoris causa. Penal, y ha obtenido, entre otros, el Premio de Ciencias Penales de la ciudad de Bremen, el Premio Mustis-Humboldt y el Premio Max- Planck de Investigación en el Campo de la Cooperación Internacional, además de tres doctorados honoris causa.

174 Laudatio

JUAN-LUIS GÓMEZ COLOMER

Excel·lentísim Senyor Rector Magnífic de la mereixedor de la nostra més alta distinció ho- Universitat Jaume I, Honorable Conseller de norífica. Cultura, Educació i Ciència, Il·lustrísim Senyor Nascut a Unna, població propera a President del Consell de Participació Social, Dortmund (Westfàlia), el dia 1 d’abril de 1938, membres del Claustre Universitari, excel·en- el professor Tiedemann, després de cursar tísimes i il·lustrísimes autoritats acadèmiques el batxillerat a l’Institut Pestalozzi del seu lloc i polítiques, enyores i senyors, de naixença, realitza entre 1957 i 1961 els estudis de la llicenciatura en Dret a les uni- A UNIVERSITAT JAUME I ha decidit per versitats de Gotinga, Friburg i Münster. unanimitat en totes les seues instàn- D’acord amb el peculiar sistema universita- cies, d’acord amb la normativa prò- ri alemany, tan excel·lentment dissenyat, supe- pia vigent, concedir el títol de doctor honoris ra el primer examen estatal de la llicenciatura causa al Prof. Dr. Dr. h. c. mult. Klaus (Erstes Staatsexamen) en el Tribunal Superior Tiedemann, catedràtic de Dret Penal, Dret de Hamm, i, abans de fer el segon i obligatori Processal Penal, Criminologia i Dret Penal examen, marxa a París a ampliar estudis de Dret Comparat, de l’Albert-Ludwigs-Universität de Penal a la Universitat de la Sorbona. Friburg de Brisgòvia (Alemanya), a proposta Al mateix temps, acaba la tesi doctoral, de les àrees de Dret Penal i de Dret Processal. que defensa a Münster el 1962, i obté el pre- Vaja per endavant, en nom de tots els seus mi a la millor tesi doctoral jurídica. membres, el nostre agraïment al Departament Amb aquest bagatge, es presenta al sede Dret Públic, a la Facultat de Ciències gon examen estatal (Zweites Staatsexamen), Jurídiques i Econòmiques, a la Comissió en el Ministeri de Justícia de Stuttgart, i es lli- d’Investigació i Doctorat, a la Junta de cencia en Dret el 1966. Govern, a l’Equip Rectoral i, particularment, Abans, el 1963, inicia la carrera pròpiament al rector, per la seua especial sensibilitat i su- universitària, i és nomenat a la famosíssima port incondicional, perquè la nostra proposta Universitat de Tubinga ajudant (Assistent) del poguera culminar avui feliçment. professor Karl Peters, el seu mestre, un dels Dos aspectes voldria destacar-los en el més prestigiosos juristes alemanys. meu breu parlament: les dades més impor- Una vegada doctorat, i després dels anys tants del seu curriculum vitae i els rellevants preceptius d’ajudantia, el professor Tiede- mèrits investigadors i científics que concorren mann s’habilita el 1968, a la Universitat de en el professor Tiedemann, els quals l’han fet Tubinga, on obté la venia docendi en Dret

175 Penal, Dret Processal Penal, Criminologia i de Dret Penal i Dret Processal Penal que s’han Dret Penal Comparat. produït des que és catedràtic, he de destacar Immediatament és nomenat catedràtic de la concessió, el 1974, del Premi de Ciències Dret Penal, Dret Processal Penal i Criminologia Penals de la Ciutat de Bremen, i la concessió, de la Universitat de Giessen, el 1968, és a dir, el 1989, del Premi «Mutis-Humboldt» pel amb a penes 30 anys d’edat. D’aquesta Ministeri d’Educació i Ciència espanyol. Universitat és cridat a ocupar les càtedres de Recentment, el 1995, ha obtingut el Premi Dret Penal, Dret Processal Penal i Criminologia Max Planck d’Investigació en el Camp de la a les universitats de Magúncia, Kiel, Gotinga Cooperació Internacional, el més prestigiós i Friburg de Brisgòvia; acceptant l’oferta d’a- dels atorgats a Alemanya per a investigadors questa última, ciutat bellíssima, capital de la d’aquest gran país. Selva Negra, on es troba com a titular de la El professor Tiedemann ha estat nome- primera càtedra des de 1973 i on, a més, és nat doctor honoris causa per la Universitat director de l’Institut de Criminologia i Dret de Lima (el 1983), per la Universitat suïssa Penal Econòmic, fundat el 1930 pel professor de Friburg (el 1989) i per la Universitat Erik Wolf, càrrec aquest, el de director d’ins- Autònoma de Madrid (el 1992). titut, que, d’acord amb el model d’universitat No menys importants són també els seus ideat per Wilhem von Humboldt («societat de nomenaments com a vicepresident de savis que investiga»), és un dels més impor- l’Associació Internacional de Dret Penal (el tants en la universitat alemanya. També va ser 1989 i el 1994), i com a membre honorari de degà de la Facultat de Dret de la Universitat la Societat Japonesa de Dret Penal. de Friburg durant els anys 1982 i 1983. Friburg de Brisgòvia s’ha convertit avui, Independentment dels nomenaments com gràcies sens dubte en primer lloc al profes- a professor invitat de nombroses universitats sor Tiedemann i a les tasques científiques re- estrangeres (París, Coimbra, Yale, Stanford, alitzades per ell i pel seu equip a l’institut que Buenos Aires, Bogotà, Mèxic, Lima, Tòquio, dirigeix, en el centre mundial de la ciència pe- Kyoto, Sapporo i Tàipei) i espanyoles (la nal i juridicoprocessal penal. A la seua Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Albert-Ludwig, fundada el 1457, Universitat de Salamanca i la Universitat de hem acudit els qui, i en particular tots els Castellà-la Manxa), i del seu nomenament com membres amb dedicació exclusiva de les àre- a assessor d’institucions nacionals clau en el es que van formular la proposta de nome- desenvolupament jurídic (el Ministeri de Justícia nament com a doctor honoris causa, des de Federal alemany) i científic alemany modern la nostra especialitat com a penalistes o pro- (la Fundació «Alexander von Humboldt», per cessalistes estimem la Justícia i desitgem que exemple), i internacionals del màxim prestigi siga el millor instrument per a la convivèn- que s’ocupen de temes juridicopenals (v. gr., cia pacífica, social i democràtica. Nacions Unides, Consell d’Europa), així com Fins a tal punt és això veritat, que es diu del seu nomenament com a ponent alemany ja sense exagerar gens que els tres grans o general en els més importants congressos mestres del Dret Penal i del Dret Processal

176 El padrí, Juan-Luis Gómez Colomer, i el doctor honoris causa Klaus Tiedemann

Penal alemanys no en són tres, sinó quatre, Inge, que avui ha tingut la deferència d’a- a saber: els professors Hans Welzel, Hans- companyar-nos també. M’hauran de per- Heinrich Jescheck, Claus Roxin i Klaus metre que abandone per uns moments la Tiedemann. meua llengua materna i li expresse la nostra Però el zenit que representa Friburg per a gratitud en la seua: la ciència jurídica penal i processal penal, grà- «Liebe Inge! Unser größter Dank gebührt cies al professor Tiedemann, s’ha expandit per Dir für Deine grenzenlose Gastfreundschaft, tot el món científic també. El 1990, quan co- für Deine dauerhafte Unterstützung von uns mençava a quallar ja la realitat en què es con- spanischen Juristen und unserer Ehegatten, die vertiria la Universitat Jaume I uns mesos des- wir immer zwischen Gesetzessammlungen und prés, el nostre distingit hoste va visitar Castelló Büchern versinken, im Institut oder zu Hause, i hi va pronunciar una magnífica conferència an Werktagen wie an Feiertagen-ohne sobre «La influència de la Constitució en el Alternative, denn sobald wir die Tür öffnen, Dret Penal i en el Dret Processal Penal», en la stoßen wir auf den überlangen, kalten deuts- qual va destacar, a més, les idees essencials chen Winter. Vielen Dank für die Zuneigung que estructurarien la nostra Universitat; una zu unseren Kindern, für die jederzeitige vegada més es feia palesa la seua estima i sim- Bereitschaft, sich trotz der immensen patia per tot allò que ens afecta. Arbeitsbelastung als renommierte Anwältin in El professor Tiedemann reuneix qualitats Freiburg den Problemen zu widmen, die das humanes i personals extraordinàries, sens Leben im Ausland uns bereitet. Kurz und gut: dubte perfectament desenvolupades amb la Inge, vielen, herzlichen Dank dafür, daß Du an gran ajuda de la seua encantadora esposa der Seite von Klaus stehts, als Person und als

177 comentario, o una buena parte de la misma. Uno de ellos ha sido publicado en castellano. c) Tres libros de material didáctico para estudiantes, que tanta importancia tienen en el sistema universitario alemán, en el que la solución de casos prácticos es el tema central del segundo examen estatal jurídico. d) Nueve libros como coautor, de los que dos han sido traducidos al castellano. e) 165 artículos en publicaciones periódi- cas científicas, en libros colectivos, o en comentarios, varios de ellos en revistas de lengua castellana; y f) 17 comentarios de sentencias penales y procesales penales auténticamente importantes para el Derecho alemán. Además, el Prof. Tiedemann ha pronunciado e impartido en los últimos 25 años más de 250 conferencias y seminarios, en diferentes partes del mundo, sobre temas realmente decisivos de la ciencia jurídico-penal Juan-Luis Gómez Colomer y procesal penal moderna. De estos datos, sus más notables apor- Familie auf der Höhe, die Euch für Eure un- taciones se centran en tres grandes campos: vergleichlichen Qualitäten gebührt.» el Derecho Penal, el Derecho Procesal Penal, y el Derecho de Ejecución Penal, en los que Los méritos científicos, de una gran rele- además de realizar siempre un análisis rigu- vancia, del Prof. Tiedemann pueden resu- roso de primera línea desde el punto de vis- mirse con carácter general a la vista de las ta teórico, ahonda en la práctica de la nor- siguientes cifras: ma y da soluciones válidas para resolver los a) El Prof. Tiedemann ha publicado has- problemas que se plantean, muchos de ellos ta la fecha veinte libros como autor único, asumidos por la legislación alemana y varias varios de ellos con sucesivas ediciones, ha- de las extranjeras. biendo sido traducidos a muchas lenguas Destaquemos sus profundos estudios so- extranjeras y, en concreto, al castellano dos. bre Derecho Penal económico, y la protec- b) Seis libros como editor o coordina- ción jurídico-penal del medio ambiente, en dor (Herausgeber), en donde además de di- el área del Derecho Penal material; y sus de- rigir la monografía ha escrito un artículo o cisivas investigaciones en el campo del

178 Derecho Procesal acerca de las relaciones de muy importantes, algunos de los cuales no este Derecho con la Constitución, particu- puedo dejar de mencionar: larmente en punto a los derechos funda- 1º) El primero nos es afectivamente muy mentales, y su ideal de armonización de un cercano: la participación del Prof. Tiedemann proceso penal universal propio de un Estado en las comisiones internacionales encarga- de Derecho; sin dejar de mencionar estudios das de juzgar las cátedras de Derecho Penal de una gran influencia en el ámbito de la eje- y Derecho Procesal Penal en Argentina, en cución de la pena privativa de libertad; to- 1985, después de una prolongada etapa dic- dos ellos núcleos fundamentales del análi- tatorial, especialmente criminal con el que- sis investigador en nuestras materias desde rido pueblo hermano, desgraciadamente hace unos años, de grandes y graves reper- confirmada de nuevo por las noticias de los cusiones en nuestra Sociedad por los bienes últimos meses. jurídicos tutelados, que le han llevado a un 2º) La desinteresada ayuda, en segundo reconocimiento mundial unánime, siendo lugar, que ha prestado para la reconstrucción uno de los pocos científicos cuyas opinio- jurídica democrática de la antigua Alemania nes siempre son consideradas por el legis- del Este, tras la ansiada reunificación y, por lador; miembro asesor además del Bundestag extensión, a los demás países del Este euro- alemán y de numerosos parlamentos ex- peo, centrada fundamentalmente en la ins- tranjeros (como Francia, Inglaterra, Austria tauración de un proceso penal democrático. o Finlandia), razones por las que es desig- 3º) Finalmente, su intensa colaboración nado por sus propios compañeros mereci- con tres organizaciones especialmente vin- da y cariñosamente como Papst des culadas con la defensa de los derechos hu- Wirtschaftsstrafrechts («Papa del Derecho manos, de acuerdo con sus cartas funda- Penal económico»), y geistiger Vater des mo- cionales y fines propios: la Organización dernen deutschen Umweltstrafrechts («Padre de las Naciones Unidas, el Consejo de espiritual del moderno Derecho Penal ale- Europa y la Comisión y el Parlamento de la mán del Medio Ambiente»). Unión Europea, siempre ayudando y apor- Pero no quisiera terminar mi exposición tando sus extensos conocimientos para lle- sin hacer referencia a uno de los aspectos de gar a un Derecho Penal y a un Derecho mayor relevancia del nuevo doctor honoris Procesal Penal más justos. causa por la Universitat Jaume I, su defensa Por todo lo dicho, tener incorporado al constante de los bienes jurídicos más pre- Claustro de Profesores de la Universitat ciados para la Humanidad, consecuencia ló- Jaume I al Prof. Klaus Tiedemann es un altí- gica de sus profundas convicciones demo- simo honor, del que debe sentirse legítima- cráticas, y su inamovible compromiso con mente orgullosa y privilegiada para siempre los valores más importantes del ser huma- nuestra querida institución. no, demostrados diariamente en su quehacer intelectual, y también en actos concretos Muchas gracias.

179 Lectio

KLAUS TIEDEMANN

Excelentísimo Señor Rector Magnífico de la extranjeros, tanto de la rama jurídica, co- Universitat Jaume I, Muy Honorable Señor mo en su mayor parte de las ramas socia- Presidente de la Generalitat Valenciana, les, humanas, tecnológicas y de ciencias de Ilustrísimo Señor Presidente del Consejo de la salud. Participación Social, ilustrísimos señores de- Mi mayor agradecimiento por este acto canos, ilustrísimo señor director del departa- tan especial de la Universitat Jaume I, qui- mento de Derecho Público, ilustrísimos seño- siera hacerlo patente en estos momentos, sin res directores de departamento, excelentísimas prescindir naturalmente de las obligacio- e ilustrísimas autoridades, miembros del nes de colaboración futura con Vdes. que Claustro Universitario, estimados colegas, esme impongo personalmente a partir de aho- tudiantes y miembros del personal de admira, de acuerdo con la mejor tradición aca- nistración y servicios, señoras y señores: démica, hablándoles de un tema propio de mi especialidad, siendo plenamente cons- CEPTAR la más alta distinción aca- ciente de que entre Vdes. hay una mayoría démica de la Universitat Jaume I de universitarios no juristas. Por ello, creo en el día de hoy, significa para mí que el tema a escoger debe ser un tema ge- un gran honor, a la par que una alegría neral, no específicamente jurídico, que sea muy especial. La estrecha relación entre las capaz al mismo tiempo de mantener su aten- ciencias jurídicas, humanas y sociales por ción durante aproximadamente treinta mi- un lado, y las ciencias tecnológico-espe- nutos. Cuando encontrándome en la fría, por rimentales y naturales por otro, que mues- el clima, Alemania, recibí la grata noticia de tra de manera tan palpable y extraordina- la concesión en mi favor del doctorado ho- ria esta joven Universidad, ha sido durante noris causa, y pensando que tenía que pro- toda mi vida uno de mis deseos más ínti- nunciar unas palabras ante este inteligente mos, como lo demuestra el hecho de ha- público, caí inmediatamente en la cuenta de ber tenido que decidir durante más de diez que existe un tema muy actual, que para la años, en mi calidad de presidente de la Justicia de nuestros dos países va a repre- Comisión Feodor-Lynen, y de miembro de sentar esfuerzos notables y difíciles de cara la Comisión General de Selección de la al futuro, a saber, la responsabilidad por pro- prestigiosa Fundación Alexander von ductos defectuosos, sobre el que la juris- Humboldt, sobre candidaturas a becarios prudencia de los tribunales supremos espa- y a premios de investigadores alemanes y ñol y alemán han tomado ya decisiones

180 importantes al respecto, de influencia direc- de explicarme en España con ocasión de mi ta tanto en las ciencias jurídicas como en las ponenciagGeneral para la «Association de carácter técnico. Pero casi inmediatamente Internationale de Droit Pénal», defendida en también, rechacé hablarles de ello, a pesar Toledo en 1993. También opto por un obje- de su alto interés. De un lado, porque co- to de exposición que constituye igualmente nociendo de primera mano la extraordina- el núcleo del trabajo científico de mi apre- ria calidad del sector azulejero de Castellón, ciado padrino, el Prof. Dr. D. Juan-Luis Gómez sería una temeridad por mi parte apuntar Colomer, quien ha investigado estas cues- que podrían existir defectos de fabricación tiones en numerosas e importantes publica- dañinos para las personas o perjudiciales ciones españolas y alemanas, siendo en es- para las cosas. De otro, porque tratar rigu- tos momentos, conjuntamente con otros rosamente la temática fundamental de la res- discípulos de la gran Escuela científica de los ponsabilidad del fabricante, exigiría discutir Profesores Fairén Guillén y Montero Aroca, y distinguir las doctrinas sobre la causalidad uno de los mejores representantes y valedo- en el mundo jurídico y en el mundo de las res del estudio comparado del Derecho ciencias naturales, considerando casi todos Procesal alemán y español. Debo recordar los grandes conceptos del Derecho aquí apli- que no pocos miembros de este amplio cír- cables: acción, omisión, dolo, imprudencia, culo de universitarios han disfrutado de lar- responsabilidad objetiva, etcétera, temas to- gas temporadas de investigación en Friburgo dos ellos de una gran especialidad, para cu- de Brisgovia, concretamente en el Instituto ya exposición correcta no dispongo del tiem- que dirijo. A mi padrino le cabe el especial po necesario. mérito de haber impulsado, en el ámbito de En su lugar, quisiera elegir otro tema no la Ciencia Jurídico-procesal (es decir, con- menos actual ni trascendente, que tiene ade- templando también el proceso civil, el pro- más un gran porvenir y que ha adquirido una ceso laboral, el proceso constitucional, et- tan profunda como indeleble importancia en cétera), el relanzamiento y parcialmente la nuestros dos países: La relación entre la singularización del Derecho Procesal Penal, Justicia Penal y los Derechos Humanos, es logrando con ello incorporar a España, de decir, el análisis de los conflictos que se plan- acuerdo con los estándares internacional- tean entre las exigencias de efectividad de la mente admitidos, en el camino del desarro- Administración de Justicia Penal por un lado, llo científico actual. El más apropiado de mis y el respeto a los derechos fundamentales del reconocimientos, igualmente, para el Prof. Dr. inculpado por otro, conflictos que son vita- D. José-Luis González Cussac, miembro de les en toda democracia y que, ulteriormente, la magnífica escuela penalista encabezada caracterizan el grado de democratización de por mi querido amigo el Prof. Dr. D. Tomás una manera concreta de entender el Estado. Vives Antón, además magistrado del Tribunal Con esta temática no sólo me remito a in- Constitucional, sobre todo si tenemos en vestigaciones propias elaboradas durante dé- cuenta su decisiva participación en los tra- cadas, sobre las que he tenido oportunidad bajos preparatorios y discusiones posterio-

181 dalos sociales y económi- cos que en estos momentos se están viviendo aquí. Pero, como es lógico, en mi condición de extranjero y de científico invitado, no haré ninguna referencia a ello. Tan sólo diré como apunte personal, que lamentable- mente estos escándalos se han dado y se dan igualmente en otros países de nuestro entorno cultural, y que probablemente se den en el futuro, aunque espero confiadamente que ten- gan una menor intensidad y una mayor distancia en el tiempo que las que se han producido en España, entre otras razones, por las ex- traordinarias exigencias que van a significar para la Justicia de este gran país, Klaus Tiedemann que sin duda superará esta difícil prueba. res que han llevado a la aprobación del nue- Mi deseo de considerar en lo fundamen- vo Código Penal español de 1995. tal la aplicación en el proceso penal demo- La especial actualidad del fundamental te- crático de los derechos fundamentales re- ma procesal penal que he escogido, no ne- conocidos constitucionalmente, debe partir cesita justificarse con detalle en un país que necesariamente de la consideración de que, celebra ahora el vigésimo aniversario de su según la jurisprudencia de los tribunales vuelta a la democracia, y cuya Constitución constitucionales alemán, italiano y español, de 1978 garantiza mucho mejor que sus mola efectividad de la Justicia Penal es un valor delos, las constituciones alemana e italiana, jurídico-constitucional, ya que la protección los derechos fundamentales de la persona. de los ciudadanos frente a la violencia, la co- Naturalmente, y lo manifiesto con pesar, esa rrupción o el peculado de sus bienes patri- actualidad especial a que me refería no pue- moniales es un deber fundamental del Estado de significar ignorar toda la serie de escán- derivado de la propia Constitución. Aquí pre-

182 cisamente encontramos un primer aspecto na, ponderando de una manera excesiva- del conflicto con los derechos fundamen- mente vaga a mi entender los diferentes in- tales del inculpado, antes indicado, a cuyo tereses en juego, en virtud de la cual las vul- favor juega en todas las fases del proceso la neraciones de los derechos fundamentales consideración de que, a pesar de los indicios no siempre llevan, tratándose de la perse- existentes, quizás sea inocente. Desde los cución de los delitos más graves, sin más a tiempos de la Ilustración y de la Constitución la inutilización de los medios de prueba así Española de 1812, pertenece al bien común producidos. Al lado de la aplicación directa de las naciones de cultura occidental que la de los derechos fundamentales materiales Justicia que es impartida por los tribunales en el proceso penal, hay que considerar en penales sólo pueda ser buscada y rehecha un segundo nivel la aplicación de los llama- valorando la posición del inculpado como dos derechos fundamentales especiales o de sujeto, de manera totalmente distinta al his- carácter procesal, por ejemplo, del derecho tóricamente conocido como proceso inqui- a ser informado del motivo de la detención sitivo, que degradó como es sabido a la per- y del derecho al «habeas corpus» del artí- sona a un mero objeto de la investigación culo 17 de la Constitución española. Puesto estatal. El modo y manera de garantizar los que estos derechos fundamentales están derechos fundamentales en el proceso pe- pensados con relación directa al proceso, nal es también importante para los jueces le- siendo concretados frecuentemente por la gos, y pienso especialmente en la reinstau- legislación ordinaria de desarrollo, ofrece su ración del Jurado que ha realizado España práctica e interpretación normalmente me- recientemente, porque es típico de la cultu- nos dificultades que la aplicación de los de- ra jurídica europea, con sus técnicas viejas y rechos fundamentales establecidos con ca- nuevas, no siempre convincentes sin más rácter general. Derechos fundamentales al Jurado: de un lado, existe la posibilidad, generales y especiales conforman de este partiendo de la aplicación de los derechos modo y conjuntamente la «constitucionali- fundamentales generales o materiales, por zación» del proceso penal, en la que la con- ejemplo, del derecho a la protección de la in- creción y desarrollo de las garantías cons- timidad personal y privada, de deducir en titucionales y procesales, tanto en Alemania el proceso penal que cualquier vulneración como en España, es apuntalada por una vano amparada por la Ley lleva a la inutiliza- lerosa jurisprudencia. Así por ejemplo y es- ción de los medios de prueba así obtenidos. pecialmente, el Tribunal Constitucional Federal Este es el modelo democrático ejemplar con- alemán ha transformado de manera genial sagrado por la jurisprudencia constitucional en mi opinión todo el proceso penal alemán española, que ha aprobado expresamente a nacido de la postguerra, ayudándose del de- propuesta mía el Congreso Internacional de recho fundamental de carácter procesal con- Derecho Penal, celebrado en Río de Janeiro sagrado por la Ley Fundamental de ser oí- en 1994. Por contra, el Tribunal Constitucional do ante un tribunal (derecho que Vdes. tienen Federal alemán ha querido sentar la doctri- reconocido de una manera más amplia en el

183 art. 24 de la Constitución), un derecho for- internacional de los últimos diez años, que mal a simple vista, haciendo de un proceso los conceptos esenciales de los sistemas ju- con frecuencia brutalmente autoritario, un rídicos procesales heredados sean modifi- proceso regido por el principio del juicio lim- cados y reestructurados frecuentemente. pio y del proceso debido. De manera seme- Veamos algunos ejemplos importantes: El jante a España sin embargo, el legislador re- juez de instrucción del sistema tradicional formista se ha limitado en muchas ocasiones, francés, en tiempos pasados baluarte y sal- teniendo presente el trabajo eficaz de los vaguarda de las libertades civiles, aceptado Tribunales Constitucionales, a incorporar en por España en el siglo XIX, o bien ha sido las sucesivas reformas las decisiones del suprimido en numerosos países, o bien ha Tribunal Constitucional. A causa de ello, re- visto limitarse enormemente sus amplios po- flexiones fundamentales para la reforma le- deres de investigación, incluída la propia gislativa han quedado demasiado en un se- Francia, con el fin de acelerar significada- gundo plano. Pero antes de entrar en esta mente el procedimiento y de limitar al jui- cuestión, quisiera hacerles caer en la cuen- cio oral la importancia de la práctica de las ta de que: pruebas. Frente al sistema inquisitivo conti- Al lado de la aplicación de los derechos nental europeo reformado, en el cual el juez fundamentales generales y especiales en el averigua él mismo la verdad en la fase de jui- sentido antes expresado, los juristas han de- cio oral, ganan terreno y se van acuñando sarrollado ulteriormente también a lo largo en Europa ideas del llamado proceso de par- del último siglo una protección indirecta de tes de origen angloamericano, en el cual el los derechos fundamentales especialmente juez está limitado de manera ideal a un pa- importante, por medio de la cual, con noto- pel de árbitro. Finalmente, se van aquilatan- rio abandono del clásico proceso inquisiti- do también elementos consensuales en el vo (en el que un mismo juez investigaba, per- proceso penal, por ejemplo, la negociación seguía y sentenciaba), se han formado entre las partes, que facilita y descarga de diversas instituciones, que se reparten fun- trabajo a la Justicia Penal, aunque son en ver- cionalmente las diferentes tareas que exige dad difícilmente compatibles con el princi- la Justicia Penal (fiscalía, juez instructor, tri- pio inquisitivo, incluso en su entendimien- bunal sentenciador, acción popular, etcéte- to reformado, puesto que es el juez quien ha ra). Surge así considerado idealmente un sis- de constatar la veracidad de lo ocurrido y no tema de control y equilibrio («checks and las partes, y el ministerio público está ata- balances», en terminología anglosajona), que, do al principio de legalidad. de acuerdo a la implantación de la teoría de Estas discusiones reformistas, de carác- la división de poderes en el Estado demo- ter político y jurídico, han llegado también a crático, permite que el juez y el fiscal se con- España, especialmente el cambio de los po- trolen mutuamente y les haga permanecer deres de investigación del juez instructor en en posiciones equilibradas. Es, por otra par- favor del ministerio fiscal, si bien es de no- te, una característica principal de la discusión tar un amplio rechazo a esta nueva idea en

184 la práctica, aunque la Ley Orgánica 7/1988 de jueces comprometidos, algunos defectos haya limitado un tanto los poderes del juez de la defensa en el caso concreto por medio instructor, y aunque la doctrina, por ejemplo del llamado en Alemania «deber de asisten- el Prof. Gimeno Sendra, miembro también cia», al que están obligados de acuerdo con de la conocida Escuela de Derecho Procesal el concepto constitucional de mi país. Con fundada por el Prof. Fairén Guillén, ya en la ocasión de la reforma de las instituciones conferencia que pronunció en Friburgo en procesales penales españolas, no es conve- 1978, haya recomendado reformar de lege niente que existan prisas, sobre todo te- ferenda los poderes del ministerio público. niendo en cuenta que el sistema jurídico pro- Estas reservas reformistas no deben ser cri- cesal penal español –el llamado proceso ticadas aquí, porque tienen su anclaje en fun- inquisitivo reformado o sistema acusatorio damentos históricos nacionales propios, y formal–, descansa sobre una regulación ple- porque reformas precipitadas en esta mate- na de normas especialmente valoradas en el ria tan sensible de los conceptos esenciales ámbito internacional, a pesar de los pode- de la Justicia Penal, pueden llevar rápida- res, contraproducentes por excesivos, del mente a resultados perjudiciales, como lo juez de instrucción. Sólo indicaré la acción demuestran por ejemplo, las innovaciones popular, posibilidad inexistente en el Derecho del sistema italiano al aceptar de una mane- alemán, para casos realmente importantes ra considerable el proceso de partes y la ins- de interés público, como la protección de los titucionalización legal de la negociación. consumidores, la protección del medio am- Semejantemente podemos ver que la exal- biente, etcétera, o la regulación legal de la tación democrática de los antiguos países conformidad, que de acuerdo con la com- comunistas del Este de Europa por las ideas prensión de la doctrina española, no es re- del proceso de partes norteamericano, olvi- almente una negociación entre partes cuan- da que éste prevé una defensa correcta, de- do se realiza unilateralmente por la defensa sarrollada y eficiente, así como la garantía frente a la pena solicitada por el fiscal, por estatal de un defensor para cada inculpado. lo que no representa ninguna ruptura con el El modelo liberal de los Estados Unidos de sistema. Norteamérica, que por otra parte sólo en un Por otra parte, es de remarcar conclu- pequeño porcentaje es llevado a la práctica yentemente que el desarrollo de los valores realmente, es en consecuencia apenas tras- democráticos en el proceso penal, a los que ladable a estados fuertemente impregnados pertenecen tanto su rápida implantación co- de connotaciones sociales (¡y tampoco a los mo la protección de los derechos funda- más pobres!). En suma, el modelo inquisiti- mentales, depende de las dotaciones presu- vo reformado es más eficaz en la práctica, puestarias de la Justicia, pero también de porque cuesta financieramente menos en el manera igualmente decisiva de la cualifica- sentido de un análisis de la relación entre ción y ética del juez. Frente a la oportunidad costes y beneficios, y porque puede com- política de algunos fiscales, puede tranquili- pensar, sin perjuicio de la ética profesional zar la institucionalización del modelo de la

185 cita). Las apariciones públicas de jueces (y de fiscales), o los comentarios de las asociacio- nes profesionales de jueces sobre procesos «sub iudice», atentan directamente contra el espíritu del proceso penal democrático, sea un proceso debido, sea un proceso solamente público a partir del comienzo de la vista oral. El Derecho Procesal Penal de nuestros dos países, conjuntamente con el Derecho Disciplinario, contiene un medio de salvación típicamente jurídico, que por sí mismo apli- cado debe ser suficiente: la recusación o abs- tención de jueces y fiscales por parcialidad, conceptos que llevan dentro además un amplio poder discrecional, y que ante todo de- berían servir también como motivo para la aplicación de los derechos fundamentales en el proceso penal. La forma de este aprovechamiento depende sin duda e igualmente de la propia Justicia Penal, cuya mayoría de Tiedemann amb els atributs d’honoris causa miembros en España sin embargo estoy seguro de que también respeta la legalidad y acción popular antes mencionada respecto no está politizada. Como jurista alemán, de- a esos campos en los que el interés predo- seo al Poder Judicial español competente pa- minante es público. Más difícil es sin em- ra las causas penales, ante esta ingente y di- bargo encontrar un remedio adecuado a la fícil tarea de autodisciplina, mucho éxito y un creciente politización de los jueces. Un pe- poco de la suerte necesaria para lograrlo. riodista alemán muy conocido, el Sr. Walter Estoy seguro de que la formación jurídica que Haubrich, corresponsal del importante FAZ, se recibe en la actualidad en la Universitat que vive en España desde hace décadas y que Jaume I, va a contribuir a asegurar el futuro ama este país tanto como yo, ha dicho en una de la Justicia, por medio de cualificados ju- crónica publicada el 29 de noviembre de 1995, ristas, auténticamente profesionales y plena- y cito textualmente, que «los jueces que se mente responsables desde el punto de vista sienten políticos, están fácilmente tentados ético. de hacer de la política una prisionera de la justicia... Una política judicializada es tan fu- ¡Res més i moltes gràcies per la seua nesta como una Justicia politizada» (fin de la atenció!

186 Discurs del rector

FERNANDO ROMERO SUBIRÓN

Honorable Senyor Conseller de Cultura, societat– ens comprometem a aportar tot allò Educació i Ciència, Il·lustríssim Senyor Alcalde, que permeta complir els desitjos propis d’a- Excel·lentíssim Senyor Klaus Tiedemann, Exce- quest tipus de celebració, que no són altres l·lentíssim Senyor Rector Magnífic de la que els de desitjar a la nostra Universitat una Universitat de Castella-La Manxa, claustre vida pròspera i fecunda. Una prosperitat que, de professors, estudiants, personal d’admi- com en el cas de qualsevol infant, sols es nistracio i serveis, senyores i senyors, esti- podrà aconseguir amb una cura i atenció ex- mats amics. tremes, que requereix esforços addicionals. Un esforç i dedicació que ha estat la cons- OM JA ÉS COSTUM en els últims anys, tant del treball realitzat durant aquests cinc avui és un dia de celebració i de fes- anys per una immensa majoria de la comuni- ta per a la nostra Universitat, una tat universitària, que ha hagut de sumar al que festa d’aniversari que ja s’ha repetit cinc ve- suposa el compliment dels seus compromi- gades des d’aquell 27 de febrer de 1991 en sos laborals, docents, investigadors, adminis- què la Generalitat Valenciana promulgara la tratius –aquells inherents a una plantilla jove Llei de Creació de la Universitat Jaume I. Una que ha de desenvolupar una carrera profes- creació que satisfeia les aspiracions de la co- sional i els propis d’una institució que s’està munitat universitària de Castelló i de tota una fent, desenvolupant nous plans d’estudi, no- societat que veia, i continua veient en aques- ves assignatures, nous laboratoris, noves de- ta, l’esdeveniment més important de la seua pendències, noves estructures i procediments història recent, coneixedora del fet que nai- econòmics i administratius, etc. Un esforç que xia una institució que, recollint la millor sense cap dubte ha estat i és molt superior al herència de la tradició educativa de les nos- que ja per si mateix havien de fer altres uni- tres comarques, estava destinada a ser una versitats ja consolidades i que va merèixer, i és peça fonamental per a la seua transforma- bo reconèixer-ho, un tractament econòmic di- ció i progrés, clau per a garantir el seu futur. ferencial de la Generalitat Valenciana en els Una societat que està veient com madu- seus dos primers anys d’existència, però que rem dia a dia i com aquell projecte il·lusio- d’acord amb el que va imposar l’anterior ad- nant està convertint-se en una realitat. ministració ens obligava a retallar aquest di- Doncs bé, i com que estem en un aniver- ferencial en els quatre anys següents. sari, aquesta és una bona ocasió perquè tots Ens trobem, per tant, al final d’aquesta fa- –universitaris, institucions que ens tutelen, se inicial en una situació que jo m’atreviria a

187 qualificar de delicada. Amb un model de fi- per un gran consens. Un treball que tota la nançament ordinari que a partir del pròxim comunitat universitària hauria de conèixer i curs ens tractarà de la mateixa manera que que des d’ací personalment agraïsc. a la resta de les universitats de la Comunitat, Un Projecte que s’ha elaborat fugint de que compten amb un professorat format i criteris reglamentistes i que pretén ser la ba- amb una dimensió que els comporta tota se d’uns Estatuts que configuren una una sèrie d’avantatges, inherents a l’econo- Universitat amb identitat pròpia i amb ca- mia d’escala i al seu nivell de consolidació. pacitat d’adaptar-se a l’esdevenir dels temps. I amb una programació del pla d’inver- Una identitat que reflecteix unes idees i for- sions que, si no es corregeix de forma ràpi- mes d’entendre l’activitat universitària i que da, ens pot plantejar greus problemes i una es concreta, sense ambigüitats, tant en la de- pèrdua d’eficàcia manifesta. finició de les seues estructures com en la de Amb tot aquest bagatge, en aquest curs les seues finalitats. 1995/96 estem obrint la porta a la segona Ens trobem, doncs, davant un Projecte fase de construcció de la nostra Universitat, d’Estatuts que, com a norma que ordenarà que ens ha de portar a la seua consolidació. l’activitat universitària i que regirà les nostres Una fase que ens conduirà a un mes de relacions, conté una sèrie de principis rec- febrer del 2001 en el qual la Universitat de tors i valors essencials que jo desitjaria que Castelló haurà de ser una jove bella i prepa- es mantingueren. Entres aquests, m’atrevisc rada per a fer front als reptes que aqueixa a destacar: societat del segle XXI li demanarà. Una Universitat que a més de disposar d’un cam- • L’obertura a la societat i la vocació de pus únic, amb les instal·lacions i equipament servei al teixit social i econòmic que la que requereixen la seua funció i dimensió, nodreix. haurà de tenir uns valors i potencialitats que • El foment del diàleg i de la necessitat no es podran assolir sense rigor i autoe- de vincular-se a projectes globals xigència, però que tampoc es poden obtenir d’Universitat, com a vies que poden evi- amb una infantesa marcada per mancan- tar l’estamentalisme i trencar les ces o tensions que consumisquen de for- barreres que moltes vegades s’esta- ma inútil les seues energies. bleixen entre àrees, nivells o cossos. Una voluntat de rigor i d’autoexigència • La primacia dels òrgans generals sobre que hem d’anar consolidant dia a dia i per a els particulars i dels col·legiats sobre els la qual el procés d’elaboració dels Estatuts és unipersonals. fonamental. Un procés que entrarà en els prò- • Una estructura i uns òrgans de govern xims dies en la fase final, el debat en Claustre generals operatius, amb unes mides i de les esmenes presentades al Projecte unes funcions que permeten l’agilitat i d’Estatuts elaborat per la Comissió creada l’operativitat en la gestió i en la presa de amb aqueix fi. Una Comissió que ha realitzat decisions que avui es demana. en els últims mesos un intens treball, marcat • L’assumpció del principi de responsabi-

188 El rector, Fernando Romero, lliura els atributs d’honoris causa al professor Tiedemann

litat i de compromís, que afecta tots els Dons bé, si la trajectòria professional i càrrecs i que es trasllada a la resta de la personal d’aquest insigne valencià i catedrà- comunitat. tic d’Història del Dret és mereixedora del nos- • L’adopció de criteris de qualitat en la tre reconeixement, no ho ha de ser menys la realització de totes les seues activi- del professor Klaus Tiedemann, a qui la tats. Universitat Jaume I acaba d’investir com a En resum, uns valors o principis als quals doctor honoris causa i que ve a honorar se sumen, en majúscules, els de contribuir a aquest jove claustre de professors. consolidar una convivència lliure, pacífica, Una investidura plenament justificada per justa, solidària i no discriminadora. Uns va- les seues rellevants i extenses aportacions lors que són agredits amb massa freqüèn- científiques a l’estudi de la ciència jurídico- cia i dels quals la mateixa Universitat ha es- penal i processal. Mèrit al qual s’afegeix el tat desgraciada espectadora i víctima. d’haver estat un vertader mestre, en el pro- Voldria recordar la tràgica i recent pèrdua fund sentit que aquest terme comporta, cre- d’un universitari il·lustre, el professor Francisco ador d’una àmplia escola a la qual molts pro- Tomás y Valiente, una pèrdua que per estèril i fessors espanyols se senten vinculats. Uns inútil ha indignat a tots els universitaris de Castelló mèrits científics, que han quedat en relleu en que ens sentim ferits com si es tractara d’un com- la brillant lloança realitzada pel professor pany de la nostra Universitat. Descanse en pau Gómez Colomer, igual com ho han estat els aquest demòcrata i home de bé. múltiples compromisos adquirits i les quali-

189 tats que adornen aquest insigne professor. carrera, i els altres per la seua dedicació a Compromisos entre els quals m’atrevisc l’esport i pels resultats obtinguts en el pa- a destacar el de la defensa dels valors de- norama nacional universitari. mocràtics i dels drets humans i qualitats com Ells són la punta d’un iceberg que reflec- la senzillesa o la cordialitat d’una persona teix l’esforç i la dedicació de tot l’alumnat que que ha sabut apropar-se a les diferents re- treballa, dia a dia, amb un afany de supera- alitats culturals i entre aquestes la nostra. ció al qual continuarem animant i donant su- Gràcies Sr. Tiedemann per haver acceptat port. el doctorat honoris causa i per donar su- Tan sols em queda agrair la presència port al treball d’aquesta jove institució que de totes les autoritats, una presència que se sent prestigiada i honorada amb la seua demostra l’interès de les institucions que incorporació. representen per donar suport a aquest pro- Benvingut a aquesta Universitat, la seua jecte i també, com no, la de tots els com- Universitat. panys a qui també sol·licite que seguisquen Finalment, i per finalitzar aquest acte aportant aquest generós sobreesforç i que acadèmic que celebra el cinquè aniversari de anteposen als seus interessos individuals la nostra Universitat, vull felicitar a aquest o de grup, legítims, els globals de la insti- grup d’estudiantes i estudiants guardonats. tució. Uns en la vessant purament acadèmica, els mereixedors dels premis de final de Moltes gràcies.

190 Solemne acte acadèmic amb motiu de la investidura com a doctor honoris causa del Sr. Alfred Giner Sorolla 192 Acta de nomenament

JUNTA CONSULTIVA PROVISIONAL DE GOVERN NÚM. 19 (30-10-92)

A la ciutat de Castelló de la Plana, el dia 3 de juliol de 1996, sota la Presidència de l’Excel·len- tíssim Senyor Rector Magnífic Fernando Romero Subirón, es reuneix en sessió ordinària la Junta Consultiva Provisional de Govern en la qual l’Excel·lentíssim Senyor Rector, basant-se en la possibilitat expressament prevista en la Normativa de concessió de doctorats honoris causa d’aquesta Universitat, presenta la proposta de nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat Jaume I del professor doctor Alfred Giner Sorolla. La Junta Consultiva Provisional de Govern, a la vista de la memòria justificativa que acompanya la proposta, i en la qual s’indiquen els rellevants mèrits científics que concorren en la persona de l’il·lustre investigador, emet informe favorable sobre aquesta proposta per unanimitat i l’eleva a l’Equip de Govern perquè decidisca. En virtut d’aquests fets, i atès que es compleixen tots els requisits que exigeix la vigent Normativa sobre nomenament de doctors honoris causa, de la Universitat Jaume I, l’Equip de Govern, en sessió ordinària cel·lebrada el dia 8 de juliol de 1996, decideix de nomenar doctor honoris causa per la Universitat Jaume I, l’Excel·lentíssim Senyor Professor Doctor Alfred Giner Sorolla, i que el solemne acte acadèmic d’investidura d’aquest grau honorífic se celebre amb el protocol previst el dia 18 d’octubre de 1996. Totes les quals coses, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consig- nen en aquesta acta que, amb el vistiplau del rector i com a secretària general i fedatària de la Universitat, estenc a Castelló de la Plana, el 18 d’octubre de 1996.

La secretària general Vist i plau El rector

M. José Senent Vidal Femando Romero Subirón

193 194 Alfred Giner Sorolla Breu biografia

ALFRED GINER SOROLLA (Vinaròs, 1919) és llicenciat en les especialitats de Ciències Químiques per la Universitat de València i en Farmàcia per la Universitat de Madrid, carreres que li van portar a realit- ALFRED GINER SOROLLA (Vinaròs, zar investigacions sobre tuberculostàtics. 1919) es licenciado en las especialidades de Doctor en Farmàcia per la Universitat de Ciencias Químicas por la Universitat de Barcelona, on va treballar com instructor València y en Farmacia por la Universidad fins el 1954, data en la que es va traslladar de Madrid, carreras que le llevaron a reali- al Sloan-Kettering Institute for Cancer zar investigaciones sobre tuberculostáticos. Research de Nova York, per iniciar investi- Doctor en Farmacia por la Universitat de gacions sobre quimioteràpia experimental Barcelona, en la que trabajó como instructor anticancerosa. Es va doctorar l’any 1957 en hasta 1954, fecha en la que se trasladó al l’especialitat de Bioquímica per la Cornell Sloan-Kettering Institute for Cancer Research University Medial College de Nova York, on de Nueva York, para iniciar investigaciones va ser professor associat de Bioquímica des sobre quimioterapia experimental antican- de 1963 fins l’any 1982, ja que a causa del cerosa. Se doctoró el año 1957 en la especia- canvi de política investigadora que portava lidad de Bioquímica por la Cornell University el departament, va passar a la Universitat de Medial College de Nueva York, en la que fue Florida. profesor asociado de Bioquímica desde 1963 A més a més de la seua dilatada activitat hasta el año 1982, ya que a causa del cam- científica, el seu tarannà obert, sensible i re- bio de política investigadora del departamento, ceptiu l’ha portat a escriure llibres d’assaig pasó a la Universidad de Florida. humanístic i filosòfic: Un nou Génesi: a l’en- Además de su dilatada actividad científi- torn dels orígens i L’ombra i els somnis; així ca, su talante abierto, sensible y receptivo lo com obres poètiques i dos llibres d’assaig ha llevado a escribir libros de ensayo huma- científic sobre el seu camp de treball i d’in- nístico y filosófico. Un nou Génesi: a l’entorn vestigació: La quimioteràpia experimental an- dels orígens y L’ombra i els somnis; así co- ticancerosa. mo obras poéticas y dos libros de ensayo cien- tífico sobre su campo de trabajo y de investi- gación: La quimioteràpia experimental anticancerosa.

196 Laudatio

PEDRO BARCELÓ BATISTE

Magnífic Rector de la Universitat Jaume I de personas excepcionales: el doctorado ho- Castelló, Molt Honorable President de la noris causa. Al mismo tiempo felicito a la Generalitat Valenciana, señoras y señores, Universitat Jaume I por el acierto, que a mi parecer, ha demostrado al escoger a este tan audeamus igitur iuvenes dum conocido y querido personaje, y hacerle ob- sumus». Estas letras iniciales del jeto de una honorosa incorporación a su himno universitario más famo- claustro. Pues Alfred Giner Sorolla, a partir «Gso del mundo que yo quisiera traducir li- de hoy doctor honoris causa castellonensis, bremente de la siguiente manera: «Dejadnos formará parte del cuerpo docente de la pres- alegrar, musas, pues somos jóvenes de es- tigiosa entidad que lo acoge en su seno. píritu», enlazan muy bien con el propósito Repassem sumàriament el seu curriculum y la persona que ocupan el centro de nues- vitae. Es llicencià en Ciències Químiques per tra atención. El propósito es celebrar la con- la Universitat de València l’any 1943 i en cesión de un grado académico; la persona Farmàcia per la Universitat de Madrid. En de la que se trata es Alfred Giner Sorolla 1954 va obtenir el doctorat en Farmàcia a la (A.G.S.), un joven de espíritu de 77 años, na- Universitat de Barcelona. Tres anys més tard tural de Vinaròs, profesor universitario de es doctorà per segona vegada en l’especia- prestigio internacional, que, después de de- litat de Bioquímica a la Cornell University de jar huellas en muchos países, ve reconoci- Nova York, on va ser professor associat fins dos sus méritos por el centro de gravitación l’any 1982. A partir d’aquesta data trasllada científico de su tierra natal, la Universitat la seua activitat d’investigació a la Universitat Jaume I de Castelló. de Florida, on es dedica a estudiar temes Naturalmente este hecho produce satis- d’immunologia i de quimioteràpia experi- facción. Como vinarocense, colega y amigo mental anticancerosa. Al marge del seu tre- de Alfred Giner Sorolla, es para mí un placer ball d’investigació, Alfred no para d’acumu- y un honor, desplazarme desde mi cátedra lar una densa i importantíssima obra literària de Potsdam, –en el corazón de la otoñal lla- que podríem dividir en dues parts: l’obra poè- nura de Brandenburgo– a la radiante Plana tica i els escrits dedicats a temes filosòfics o de Castelló y poder contribuir en el acto acade divulgació científica. démico, que tiene por finalidad investirle de Ante la evidencia de este extraordinario una de las más altas distinciones que la tra- quehacer científico y literario, que ha queda- dición universitaria reserva para celebrar a do plasmado en una infinidad de libros y pu-

197 blicaciones de todo tipo, nada resulta más fá- ñables de Alfred Giner Sorolla. Me exten- cil que defender y propagar los méritos de deré aquí sobre su quehacer literario y su Alfred Giner Sorolla. Algo más difícil es, sin calidad humana. Pues no conviene olvidar embargo, trazar el perfil íntimo del hombre que es la Facultad de Humanidades la que que nos ha hecho reunir hoy a todos noso- promueve el acto que vivimos hoy. Al te- tros aquí en las aulas de la Universitat Jaume I matizar estos dos puntos claves ya descu- para rendirle homenaje. Y digo difícil en un bro mi esquema de valoración del ilustre sentido de dimensión, no de cantidad. ¿Qué personaje que sucintamente vamos a ir pre- se puede admirar más en Alfred Giner sentando: me refiero al dualismo que re- Sorolla?, ¿Su obra químico-farmacéutica?, ¿Su side en lo más íntimo de la personalidad de cada día más amplio legado poético, o su per- Alfred Giner Sorolla, pues él es siempre dos sonalidad pedagógica? cosas a la misma vez, y, por muy distintas Como provengo del campo de la anti- que parezcan ser, nunca están en contra- güedad clásica no pretendo entrar en la va- dicción. Su personalidad las sintetiza, las re- loración sobradamente conocida por todos convierte y las armoniza. Alfred Giner nosotros de su obra científica strictu sensu. Sorolla es químico y poeta, es joven y vie- De ella basta realzar solamente una, a mi pa- jo, es metódico y caótico, es vernáculo y po- recer, muy importante característica. Me re- lilingüe, es poliscentrado y cosmopolita. fiero al estudio sobre la génesis del cáncer y Recreémonos con unos versos del poeta ti- la investigación dedicada a las posibilidades tulado «Monòleg atlàntic amb un estel de de su prevención. mar», en los cuales muy bien se aprecia es- No voy por tanto a extenderme alaban- ta coyuntura. do la magnificencia del laboratorio farma- céutico o transcendencia de fórmulas y pro- Cinc cesos químicos que deben su patemidad braços ben tendres a Alfred Giner Sorolla, y que difícilmente lle- d’un ninyó estel de mar, go a comprender, a pesar de las mil expli- movents tentacles caciones que su descubridor me haya po- sense mai no aturar; dido dispensar. A otros corresponde alabar no parlen esta meritoria, abnegada y semicentenaria i em diuen labor en torno a la utilización de las cien- amb un signe patent, cias exactas para comprender el misterio- la joia i bellesa so engranaje de la naturaleza, así como una de l’ésser vivent. serie de complejísimos procesos bioquími- cos y sacarles un máximo de provecho pa- Cal ésser bo, ra el bien de todos. no només humà; Sí quiero, sin embargo, centrarme en dos per a sentir caliu facetas posiblemente más desconocidas, i amor fraternal, pero no por ello menos explícitas y entra- a roques i arbres,

198 Pedro Barceló, Alfred Giner Sorolla i Juan José Ferrer

a tot el creat, Alfred Giner Sorolla. Oigamos sus palabras ja que procedim al respecto: del gran Sol a dalt. Terreta

Viure Un cranc i deixar viure ufanós és el més gran manament; al rocam, amor una medusa d’uns als altres, del fons i difícil seguiment… fang (Amunt i avall, pag. 127) o l’ordi altiu ¿Quiénes somos y dónde estamos? ¿Qué de roselles parte del mundo nos pertenece? El estado voltat; de alerta, de busca, de pasión y anhelo tan als seus magistralmente plasmado desde el inicio de amagatalls, nuestras letras en la homérica figura de fondaris i Ulises, el vaivén entre la lejanía y la patria, camps, un tema homérico por excelencia, es tam- no senten bién un punto de insistente referencia para més orgull,

199 no, xen formes i figures al·legòriques en el pen- que jo, sament i la manera de ser de les persones vinarossenc afectades. de soca, Alguna vez veo en Alfred Giner Sorolla d’arrel, una especie de centauro. Las piernas y el mediterrani tronco están llenas de fórmulas químicas, pels dotze mientras que, el pecho, los brazos y la ca- quadrants… beza aparecen rebosantes de imaginación (Amunt i avall, pag. 120) poética. La fascinación ejercida por las ciencias exactas, la observación minuciosa de Com ell ens conta, Alfred és un home de la naturaleza y sus leyes le llevan a compe- Vinaròs que va pel món amb el seu poble netrarse con los elementos básicos que con- sempre al coll. O dit d’una altra manera, po- figuran la esencia de la vida, le conducen a dríem matisar quan es troba a les aigües intuir sus sonidos, olores, cuerpo y alma, atlàntiques de Florida, mira cap a l’est enyo- es decir, la profunda dimensión poética de rant el Mediterrani; quan està aquí, en aques- la realidad. tes terres nostres, no es queda mai incomu- Los versos de Alfred no dan gritos, ni pro- nicat de la civilització anglosaxona i quan per fieren exclamaciones, su tono habitual es la exemple et convida a prendre un te, que ell media voz. En el aspecto formal muchos de el celebra més que el veu, sempre fa constàn- ellos oscilan entre la oda, el himno atenua- cia que està preparat amb aigua de Man- do y la pura estructura matemática. Hay luz, grano, cosa que el dignifica i que, al mateix sombra y claridad en ellos, y, desde luego no temps, és una referència clàssica vinaros- falta la música: senca per denominar el pou d’aigua que dó- na vida a tot: els corrents subterranis, l’en- Fulles troncament, el fons de moltes qüestions. Un altre punt de referència d’Alfred Giner Sorolla, clorofil·la que desfila, és també la plaça de Lamera, fòrum romà de clorofil·la que desfà; Vinaròs i, no cal dir-ho, el campanar, mesu- fila, fila clorofil·la, ra de totes les coses. clorofil·la que fruit fa. Parlo amb autoritat del tema, perquè jo també n’entenc un munt d’això i quan els rossa vents de Prússia bufen fort, tal com li pas- fulla, sa a Alfred, evoco la plana costanera del groga Baix Maestrat, terra que considerem el cen- i vermella, tre del món, com la Xina ho és per als xi- catalanesca nesos. clorofil·la Aquesta multiubicació dóna lloc a una bella. sèrie de canvis i mutacions que produei- (Galàxies, pag. 44)

200 La poesía de Alfred Giner Sorolla no de- fine muy bien el ideario de nuestro doctor ja por esto de renunciar nunca a una es- honoris causa. tructura cerebral y erudita. Se acerca más a Alfred Giner Sorolla pasa de la fórmu- Píndaro que a Homero, y, no lo digo por los la matemática, del proceso de reacciones temas que trata, sino más bien, por la im- químicas a la esencia del pensamiento de presión general que causa al lector. Alfred Heráclito de Éfeso o de Parménides. A mi Giner Sorolla nos habla sobre árboles, di- parecer, Alfred Giner Sorolla es uno de los serta sobre colores, se estremece contem- pocos discípulos-continuadores de una de plando el agua y el aire, y no digamos cuan- las tradiciones europeas de más enjundia do empieza a hablar del espacio: entabla un intelectual, ligada a nombres como Goethe diálogo, que nunca es monólogo y de re- y Winkelmann, una escuela de pensamien- pente se pierde, se esfuma en él como si fue- to que se distingue por el rescate de la cul- ra cosa propia, como si le perteneciera. Su tura clásica, siempre en peligro de extin- manera de contemplar una simple piedra pla- ción, y su adaptación al ambiente yera, le conduce a reflexionar sobre el prin- científico-literario contemporáneo. Al igual cipio de todas las cosas, sobre el Génesis. que los grandes maestros del idealismo ale- ¡Con qué facilidad dialéctica entremezcla di- mán que además de ser «viri litterati» eran vagaciones sobre cualquier pedazo de ma- insignes expertos en el campo de las cien- teria de alrededor, una roca, un grano de are- cias naturales. Alfred Giner Sorolla lee día na con la teoría de la formación de las a día, noche tras noche, los clásicos grie- galaxias, del universo! Quien lo oye cree asis- gos en su lengua original. Frecuentemente tir a una insólita sinfonía de diálogo, de pese emociona al hacerlo y su expresión ad- dagogía, de vitalidad. quiere cara de niño ávido de saber cuan- Pero todo lo que deduce de estos reen- do pregunta: Pedro, ¿te has dado cuenta cuentros tiene un doble sentido. El resulta- alguna vez qué concepto del tiempo más do es una percepción compleja, una mirada raro utiliza Homero? El otro día me decía: a la naturaleza de talante integrador. Pero no ¿Por qué conciben los clásicos griegos los se queda aquí. Ahora es cuando verdadera- ciclos históricos a razón de las estaciones mente se orquesta el espectáculo. Alfred del año? Vamos a ver, me apremia fre- Giner Sorolla edifica paisajes de cerca y de cuentemente: ¿tú cómo pronunciarías la lejos, evoca situaciones ficticias y reales, y lo palabra physis o apoikia o cómo acentua- que, a mi parecer es más importante, cuan- rías tú el verbo kratein? do impregna sus ideas en un lenguaje po- Alfred nunca para de preguntar y tomar ético, sus versos respiran vida y pasión. notas en un pequeño bloque de apuntes, La famosa frase de Hegel: «Nichts groBes que sólo él parece capaz de descifrar. Sus wird in der Welt gemacht ohne Leidenschaft» indagaciones constituyen un diálogo per- que quiere decir: «Todo lo verdaderamente manente que enlaza el presente con el pa- importante que sucede en el mundo es in- sado, la inquietud intelectual con el gusto concebible sin la pasión». Esta sentencia de- de vivir.

201 Com és això que els grecs tot i que ho ha- mano con lo material, la relatividad con la guessen pogut fer, no arriben a desenvolu- transcendencia, el principio con el fin de la par la idea del monoteisme? materia y aproximarse así a una visión pro- Per què són els jueus qui ho fan? fundamente humana de la vida. En este as- Explica’m, com és això que els romans pecto tiene un famoso antepasado. Es nada quan construeixen el seu imperi ho fan sen- menos que Goethe, quien en su obra dra- se recórrer a cap idea filosòfica destacable? mática Egmont formula una sentencia cla- Dis-me, per què progressa tant el cristia- ve para comprender su obra y que, por sin- nisme a partir del segle tercer? tetizar todo un mundo de comportamientos No existe ninguna parcela o campo del y actitudes, siempre me ha recordado a saber que deje de atraerle. La Antigüedad, el Alfred. Dice Goethe: Renacimiento, la etnología, el arte moderno, «Wie von unsichtbaren Geistern ge- la música clásica, la astronomía, las nuevas peitscht, gehen die Sonnenpferde der Zeit técnicas de comunicación, el saber popular mit unsers Schicksals leichtem Wagen durch; etc. Todo le interesa. Como está provisto de und uns bleibt nichts, als mutig und gefaBt una curiosidad enorme, es por esto un ma- die Zügel hochzuhalten und bald rechts, bald estro haciendo preguntas. Es incansable en links, vom Steine hier, vom Sturze da, die el arte de formular interrogantes u objecio- Räder wegzulenken. Wohin es geht, wer weiB nes y despertar así el interés de su interlo- es? Erinnert er sich doch kaum woher er cutor. Su ansia de saber parece no tener lí- kam». (Egmont segundo acto). mite. Como bien sabemos todos los que Yo la traduciría de la siguiente manera: vivimos en la república de las letras son las «Como si los espolearan espíritus in- preguntas lo que de verdad importa. Las con- visibles, se precipitan los caballos solares testaciones, si es que las podemos dar, son de Cronos en una carrera alocada tirando secundarias. Repito, Alfred Giner Sorolla, es del carro del destino. A nosotros, sólo nos un consumado maestro en el arte de pre- resta intentar mantener con temple la ru- guntar, plantear, acometer, tematizar, pen- ta, manejando los estribos y procurando sar en voz alta y divulgar. Su arteria peda- no caer en el empeño. Dónde van, quién gógica es aquí cuando mayor palpitación sabe, pues casi no se acuerda ya de dón- adquiere. Y como tan frecuente sucede cuan- de viene». do la contestación al interrogante no se pro- Se me hace la boca agua pensando en duce, siempre queda la pregunta como prin- el aprovechamiento y en el posible poema cipio de un proceso de génesis mental, como que es capaz de componer Alfred bajo la ins- punto de referencia y de partida. piración de esta frase. Y llegado a este punto no quiero dejar de Alfred Giner Sorolla es hoy un hombre de constatar una de las facetas menos conoci- un perfil diáfano, como un vaso de agua, sin das del pensamiento de Alfred Giner Sorolla dobleces y fisuras. Es fácil entenderle, com- que a mi parecer es esencial: la tendencia a penetrarse con él, nada esconde, todo lo en- conciliar lo perecedero con lo estable, lo hu- seña. Pero no nos engañemos, a pesar de los

202 El pianista Carles Santos, amb Juan José Ferrer, Alfred Giner Sorolla i Pedro Barceló temas que pueda suscitar a debate, él tiene com bolets sorgeixen noves Babels siempre unas ideas claras sobre el quid de que volen eixamplar aIs alts cels. la cuestión. Es difícil sorprenderle. Pocas cosas le cogen desprovisto. A base de años y pel confort es lliura molt d’empeny; experiencias ha ido acumulando un envi- creix la mola, s’arronsa el seny. diable bagaje de savoir vivre que sólo un excepcional y sosegado enfoque de la realidad de dins la costa ensutjant l´espai, posibilita. Su sencillez y modestia, no hay que desfent a la terra-mare ara i mai. confundir su acentuada meticulosidad con pretensión, su profunda convicción en la re- força no hi ha que atura latividad del saber humano hacen de Alfred l´atroç profanació de la Natura. Giner Sorolla un homme savant. Y como todas las personas de esta condición el es- l’allau és el seductor Progrés, cepticismo hace huella en ellas, como muy que duu a l’Apocalipsi promés. bien transmite una poesía que alude al tema de la idolatría del progreso. com enyorem els temps antics, verges terres, viure sense embolics. hem tapat la terra amb fums i omplert la nit amb falses llums. (Galàxies pàg. 35)

203 Es nuestro homenajeado, hombre de nú- És per tot això i per altres coses més que meros, letras y fórmulas, hombre de labora- no he pogut explicar en el poc temps dis- torio farmacéutico, de versos, libros, de pa- ponible, que la Universitat Jaume I et ren- labras luminosas y oscuras, hombre de deix, Alfred, aquest homenatge altament diálogo, de contactos sociales hacia todas merescut i et proclama el dia d’avui doc- las direcciones, hombre de puertas abiertas. tor honoris causa. I jo, com a amic i vina- Es Alfred Giner Sorolla como hace poco y rossenc, em sento molt orgullós de ser un muy acertadamente me decía Nati Romeu dels primers a felicitar-te públicament. No una especie de Sócrates particular al alcan- vull finalitzar les meues paraules sense dei- ce de todos nosotros. Es por eso que Alfred xar d’evocar la institució que ha possibilitat Giner Sorolla es patrimonio de sus conciu- aquest acte solemne. Seguint els usos dadanos, de todos sus colegas, alumnos, acadèmics, desitjo de tot cor a la Universitat amigos y conocidos. Es como un trozo de Jaume I de Castelló un vivat, crescat, flo- cada uno de nosotros, así como cada uno reat i a tu, Alfred, un molt sincer gratulor et de nosotros llevamos algo de él dentro. ad multos annos.

204 Lectio

ALFRED GINER SOROLLA

Som ra està estretament vinculada a la terra so- fills del foc, llum i pols dels estels... bre la qual es desenvolupa. Així veiem com (“Dol duen les flames ”València, 1973) l’esplèndida arquitectura i escultura grega s’originaren per l’abundància del marbre a Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector de l’Àtica i les escultures de Michelangelo de la Universitat Jaume I, claustre de professors, les canteres de Carrara. En el present cas col·legues, amigues, amics, existeix una connexió similar entre terra, tèc- nica i art, ja que el nou Institut sorgeix de AIG EXPERIMENTAR una gran emoció i l’argila, Keramís, de la nostra terra castello- alegria quan el rector de la Universitat nenca. Jaume I em va comunicar el projec- Voldria, tot seguit, mostrar la profunda te de nomenar-me doctor honoris causa; és gratitud al meu bon amic i paisà, el profes- aquesta la màxima distinció acadèmica que pot sor Pedro Barceló i Batiste, per la seua en- atorgar una Universitat i per la qual estic molt comiàstica defensa dels meus mèrits. Hi ha orgullós i profundament reconegut. un clar paral·lelisme entre les trajectòries del Quan anys enrere el professor Michavila professor Barceló i la meua. Tots dos và- em va escriure anunciant-me el projecte de rem deixar el niu casolà malgrat l’arrelament la creació de la Universitat Jaume I, li restan apassionat que sentim per Vinaròs, el pongué felicitant-lo i posant-me a la seua nostre poble. Tu, Pedro, vas emprendre la disposició per contribuir en allò que po- drecera transpirenaica i et vas veure de ben guera a la gestació de la nova Universitat. jovenet a les planúries germàniques. Vas triar Ara, en plena realització, vull expressar la estudis de la cultura i història antiga i una de meva cordial felicitació al rector i a tots els les recerques punta fou la transició del paque s’han esforçat en dur a terme aquest ganisme al cristianisme en el món de l’Imperi gran projecte. Romà. Jo, com tu, em vaig allunyar de la llar Enguany s’acompleix a la Universitat materna vaig creuar l’oceà per a llençar-me Jaume I la culminació de l’Institut de Tec- a la investigació oncològica, en la qual vaig nologia Ceràmica que encapçala el profes- contribuir a l’estudi d’una altra transició, la sor Escardino i que és paradigmàtic de la de la fal·laç creença del càncer com a malal- necessària i mútuament beneficiosa col·la- tia de la civilització a l’evidència del seu ori- boració entre la Universitat i la indústria. gen per causes naturals i d’una remota i còs- Sobre això, vull comentar que cada cultu- mica existència.

205 Ara, last but not least «darrer, però no Per fi, m’ha produït una especial satis- l’últim», voldria agrair al meu bon amic i facció que aquest nomenament de doctor també paisà, el gran pianista i compositor honoris causa, m’haja estat atorgat al meu Carles Santos, per haver acceptat molt gus- propi país i de poder agrair-ho i expressar- tosament la invitació de la Universitat me amb la meua estimada llengua. Jaume I per il·lustrar aquest acte acadèmic Iniciaré ara la meua exposició, que du amb alguna de les seues genials composi- per títol: «L’espurna de la vida, el bressol de cions. l’univers: repte i bellesa de la ciència».

206 L’espurna de la vida, el bressol de l’univers: repte i bellesa de la ciència

La història de la ciència mostra sen- per la creació artística i l’impuls per l’espe- se cap dubte, que els avenços real- culació filosòfica. ment significatius i revolucionaris, Quan començà aquesta inquietud humano provenen d’empiricisme, sinó de na? senzillament, amb l’aparició de la cons- noves teories. ciència, d’adonar-se l’ésser humà del self, del si J. B. CONANT mateix: aquell moment estel·lar, crucial, perdut en la nebulositat del temps remot. Com des- Com a lema introductori de la meua con- crigué el geneticista nord-americà Dobzhansky, ferència mostro aquesta citació-clau per és quan l’homínid esdevé Homo: que d’un és- Conant, professor de física, antic President ser de pares que no s’adonaven de l’existència de la Universitat de Harvard i director del de la mort, sorgiren uns fills que posseïen «Projecte Manhattan», que durant la Segona aquesta consciència. Guerra Mundial produí la bomba atòmica. És en l’aparició del sentiment de tragèdia Les noves teories han encetat amples de l’existència humana que no tan sols emer- perspectives: la concepció heliocèntrica, la geix el primer Homo, sinó també el primer filò- gravitació universal, l’evolució dels ésers vius, sof. És el Sein zum Tode «Ser per la mort», de la relativitat... Heidegger que imprimeix desde l’inici de la humanitat la consciència del seu destí efímer. El mateix ésser humà, l’Homo sapiens, fet i dret, I. Introducció: la llum del accepta el repte de la passió pel descobrir –en coneixement grec aletheia, significa veritat– els misteris de l’univers. Apareix així el primer científic. L’ésser humà és l’únic en la Creació que I el mateix Homo que cerca escalfor pel vol- entreveu reptes i els mamprèn. S’enfronta da- tant de l ‘inhòspit entorn, l’expressa en l’espe- vant d’un univers i una vida reblerts de mis- rit de la bellesa i el plasma en les admirables teris i sent l’impuls irreprimible de desxifrar- pintures rupestres com les que tenim al nos- los. Enmig de la immensa foscúria de l’ignot, tre país, a la Valltorta, a Morella la Vella i altres vol aportar llum; angoixat en contemplar indrets. Sorgeixen així els primers artistes. l’hostil fred del buit de l’espai infinit, vol tro- Veiem per tant, com apareixen conjumi- bar escalfor. Aquest ímpetu prové del mera- nats, en els primers éssers humans, els co- vellament, com expressaven els grecs clàs- neixements de filosofia, ciència i expressió sics: en la passió pel coneixement, l’obsessió artística.

207 II. Les concepcions de la ciència gran harmonia de l’univers enmig de la seua i l’escalfor de la poesia fabulosa complexitat; s’admira davant del misteri que ens envolta: la meravella de la nit La facultat imaginativa de l’home per a in- estelada, els mecanismes biològics, l’estruc- ventar mitologies, amb les quals tracta d’ex- tura de la matèria... plicar els misteris que l’envolten, freqüent- Què és la ciència? Entre les concepcions ment ha estat superada per la capacitat de que s’han proposat per a respondre aques- creure en elles. No solament de creure-hi, si- ta qüestió, una d’elles és impregnada per dog- nó arribar a sacrificar-se per elles. Com ex- mes tradicionals; així el paradoxal Miguel de clamà el literat i polític francés André Malraux Unamuno afirmava que la missió de l’home «l’home mata i es deixa matar per allò que era compondre un catàleg de l’univers per a no existeix». A la humanitat li plau ser de- oferir-lo a Déu, ben ordenat. Si es considera cebuda. Es posseeix una tendència natural a des d’aquest punt de vista tradicional, la cièn- fer més cas de les impressions que es reben cia constituiria un cos de coneixement està- dels sentits que de les dades de l’observació tic, com un edifici que s’està bastint maó so- analítica i del raonament reflexiu. bre maó, com una nova torre de Babel –però, Hom troba en la delusió una seguretat sense la confusió– per a atènyer el cel del sa- que es considera més confortable que el co- ber absolut, que seria Déu. neixement de la nua realitat. Així, seguint la Oposat a aquest punt de vista, el premi crida de les impressions i el caliu dels sen- Nobel Severo Ochoa considerava la ciència timents li sembla a l’home que la Terra és com la més gran aventura de l’ésser humà immòbil, que el Sol li dóna voltes i que tot en la recerca contínua de la veritat per la ve- allò que existeix ha estat creat per al seu gau- ritat mateixa, opinió compartida per la ma- di per un ens sobrenatural... Quan aquestes joria dels científics contemporanis. Segons creences són esfondrades per la ventada del aquesta concepció, la ciència consisteix en temps i la llum del coneixement, l’home ac- un procés dinàmic, incessant, que reflecteix cepta el repte de cercar la veritat. La veritat, l’impuls innat de l’ésser humà per a asso- que transcendeix en forma interconnectada lir un coneixement dels orígens, essència i als camps de la ciència, filosofia i poesia. finalitat de l’univers i de la vida. Reconeixent aquest lligam, Einstein exigia En tres frases per grans homes de cièn- que, per tal que una teoria siga plausible i cia es ressumeixen tres visions del pensa- fructífera, ha de contenir bellesa, com la que ment científic que van des del segle XVII es troba en la teoria de la relativitat o la te- al XX. Així, Kepler, l’astrònom que junt amb oria quàntica. Newton varen establir les lleis que regeixen Els primers filòsofs-científics, els cosmò- els moviments dels cossos del sistema so- legs presocràtics, s’expressaven sovint en for- lar, davant del gran espectacle que li ofe- ma poètica; creien d’aquesta manera que la ria la nit estelada va exclamar: «Misteri de bellesa els apropava a la veritat i a més a més, l’univers, en tu s’esfondra tot el meu pen- complaïen els deus. La ciència descobreix la sament».

208 Pedro Barceló, Alfred Giner Sorolla i Juan José Ferrer

En contrast a aquest meravellament, pisodi del jardí edènic, i en ser expulsat, ha Einstein opinava: «El major enigma de l’uni- trobat en la ciència el mitjà per a imitar-los. vers és la seua comprensibilitat». En el món actual, la ciència constitueix la Mentre que el biòleg britànic Haldane, predominant força cultural; la seua estruc- davant la complexitat que trobava en el tura i dinàmica representen la més gran món dels sers vius i la revelació tan trans- proesa del geni humà. Ha estat el segle pre- cendental durant els anys 20 i 30 per sent, denominat el de la «gran ciència» per Hubble, de l’inmens nombre de galàxies i la formidable eclosió de teories i desco- l’expansió universal, el biòleg britànic va bertes; la ciència avui dia ha arribat a pos- exclamar: «L’univers no és que siga més seir un significat profund, impactant de ple complex del que ens imaginem, sinó que a la societat. és molt més complex del que podem ima- Hom descobreix una relació entre la me- ginar». todologia de la investigació científica amb L’impuls per a desxifrar la natura de les l’esquema clàssic de la tragèdia grega: la tri- coses que ens encerclen, conté, a més a logia d’exposició, nus i desenllaç. Exposició: més, el germen per a subjugar-les: la mà- el plantejament del problema que es propo- xima ambició de l’home rau en el poder; sa per a comprovar una teoria. Nus: dur a pretén arribar a ser com els déus. Ja li va terme l’experiment físic, reacció química o les costar molt cara aquesta arrogància en l’e- proves biològiques amb els materials i know

209 how adients. Desenllaç: recollir les dades, in- investigació sobre el seu origen, profilaxi i terpretar-les, per a confirmar la teoria. tractament. Un enigma de tanta complexitat com és l’origen de la vida i íntimament connectat amb ella. És aquest tema el que III. Els plaers existencials de la constituirà la part central de la meua expo- ciència i la poesia sició, que versarà sobre els lligams entre l’o- rigen de la vida i el del càncer. Què és el que em va impulsar a mi, que Quan em vaig incorporar l’any 1954 al m’han considerat “el més improbable emi- Sloan-Kettering Institute for Cancer Research grant del meu poble” a marxar del niu ca- de Nova York, el major centre d’investiga- solà? Anys més tard, quan vaig reflexionar ció oncològic dels Estats Units, recentment sobre el motiu que em va impulsar a pren- s’havien descobert els tres primers fàrmacs dre la decisió de creuar l’Atlàntic, un vespre sintètics contra el càncer. Existia aleshores de Nadal, ple de nostàlgia, vaig compondre al laboratori de Terapèutica Experimental una poesia en què tractava de justificar-me una atmosfera d’expectació i d’euforia, un en un fragment representatiu: entusiame i dedicació a la recerca; no con- taven les hores d’esforç, impregnat pel ... «fugí del meu rengle caràcter obsessiu del repte que representa- i creuà l’oceà, va la lluita contra el càncer i d’un esperit de per a servir el meu mestre, zel messiànic... el pa de l’ideal ...» Messiànic certament, perquè tots els meus (Galaxies. «Poesies de l’espai-temps» col·legues pertanyien al poble i nissaga de Vinaròs, 1995) Nostre Senyor... Ens alentava així mateix, la fre- qüent visita del director i fundador de l’Institut, Quin ideal? el d’aportar més llum a la so- el Dr. C. P. Rhoads, que ens deia : «La cura del vint frustrant lluita contra la «Gran Dama», càncer és passada la cantonada»... la metàfora emprada pel poeta Espriu per El progrés que s’ha experimentat des d’a- a la mort, en aquest cas la malaltia que es leshores en la lluita contra el càncer ha estat sol prendre, molt equivocadament, com a considerable: més de 70 nous fàrmacs indi- sinònim i a la qual els grecs anomenaren cats contra distints tipus de la malaltia i un karkinos, cranc, com ho diuen els pagesos balanç de més de 4 milions de supervivents de l’Empordà: el càncer. (Cal fer constar que de càncer als Estats Units, gràcies als nous el 84% de la població no mor de càncer.) tractaments. Tant em movia l’aspecte de lluita contra una La recerca en el camp de l’oncologia exi- malaltia com el repte intel·lectual, derivat de geix una dedicació continuada davant les di- l’innat impuls de l’ésser humà per a conèi- ficultats i frustracions que es presenten en xer. Així em vaig enrolar a la gran empre- aquest camp més que qualsevol altre de la sa de desxifrar el que és «un enigma em- biomedicina. Enmig de la vasta monotonia bolicat en un misteri», el càncer, la de la recerca de laboratori sorgeix espontà-

210 niament un subtil esperit de bellesa com tadors, que devia tenir una gran bellesa l’he trobat en treballs de síntesi química o de «L’infern no és un esdeveniment del futur, si- proves biològiques que quan són corona- nó del remot passat: El big bang». A més a des per l’èxit produeixen una indescriptible més una intensíssima radiació carcinogèni- satisfacció. És la satisfacció que resulta de ca. De l’univers inicial compost per partícu- sintetitzar noves formes de matèria i d’in- les elementals es va produir una prolonga- vestigar llur efecte contra la malaltia, el que díssima evolució que donà lloc al present constitueix una creació, poiesi. Dóna la sen- univers constituït per galàxies, estels i pla- sació de «jugar a Déu», del que resulta una netes. L’explosió inicial de l’univers va tenir altra connexió: la que es troba entre ciència lloc fa uns 15.000 milions d’anys; de l’immens i poesia. nombre de galàxies, la nostra Via Làctia, del Davant la imatge que generalment es té residu de l’explosió d’una supernova, es va dels homes i dones que es dediquen a la formar el nostre sistema solar, i d’aquí sor- ciència, com éssers freds i distants, pot sor- gí la nostra Terra, un punt insignificant al mig prendre que algun d’ells puga sorgir al des- del buit de l’espai infinit. cobert amb una embranzida poètica o fi- Al nostre planeta, per un procés pro- losòfica. Sobre això, en el pròleg que Joan longadíssim de biopoesi, creació de la vida, Fuster escrigué per a la meua primera obra a partir de la matèria inert, sorgí un micro- literària li semblava molt insòlit que un cien- organisme que posseïa una molècula tan tífic mamprengués el conreu de la poesia. ingeniosa com estètica, el DNA. D’aquest Quan em va demanar què pensava jo de la microbi, se n’han trobat fòssils que daten relació entre ciència i poesia, li respongué: de fa més de 3.500 milions d’anys. Per un «en la ciència, en la pràctica de la ciència, procés de selecció natural i mutacions, es s’arriba a un extrem en què el resultat tam- formaren criatures cada vegada més com- bé és poesia». plexes, fins a arribar a l’Homo sapiens. Aquesta seqüència d’esdeveniments constitueix la narració del nou Gènesi, assaig IV. La sorprenent i esplèndida que vaig publicar l’any 1982 i en el qual vaig odissea: del big bang a l’Homo descriure àmpliament el periple de l’evolu- sapiens ció. A diferència de la vella mitologia bíbli- ca, el coneixement científic sobreviurà els embats del temps, milers i milers d’anys. La La vida té per font primària el foc i la llum raó d’aquesta perdurabilitat és perquè el dels estels i per bressols els grànuls interes- coneixement científic és vertader. Es ver- tel·lars, els oceans, llacs i l’escorça dels pla- tader perquè, entre l’immens nombre d’e- netes. El començament de la vida s’ha de si- xemples –tot el contingut de la ciència– ci- tuar sensu stricto al moment zero de l’explosió taré els coneixements científics més punters: de l’àtom primordial, el big bang, el formi- la Terra gira a l’entorn del Sol, els àtoms dable espectacle de pirotècnia, sense espec- existeixen, el DNA existeix, les galàxies for-

211 men part d’un univers en expansió, els és- de la Terra primitiva– obtingueren una sè- sers vius són producte de l’evolució... rie de productes, aminoàcids i pèptids, cons- L’univers actual conté amplament distri- tituents de les proteïnes, que són els princi- buïts els elements essencials per a l’origen pals components dels éssers vius. Fou amb de la vida: carboni, hidrogen, nitrogen i oxi- aquesta síntesi la primera vegada en què gen. Havent constatat aquest fet, el bioquí- s’aconseguien productes biogènics a partir mic català Joan Oró va exclamar: «l’univers de la matèria inert. Pocs anys després, Joan és essencialment orgànic»; asserció a la qual Oró, a la Universitat de Houston, va obtenir, es pot afegir: «l’univers és fonamentalment a partir de substàncies senzilles (amoníac, biogènic», és a dir, creador d’èssers vius. La cianhídric, aigua), en poques hores de re- vida apareix com un fenomen intrínsec a la acció, una barreja complexa de purines, en- matèria i pot sorgir arreu l’univers si es do- tre elles, l’adenina, que són els components nen les condicions adequades. Així és com bàsics del DNA, la molècula fonamental de succeeix a la Terra on existeixen les premis- la vida. ses essencials de la presència d’una atmos- Pels anys 80, al laboratori del Sloan- fera, una temperatura moderada, materials Kettering Cancer Center de Nova York, vaig orgànics i per damunt de tot, el do de l’ai- duplicar l’experiment d’Oró de síntesi abiò- gua, el medi i component indispensable de tica de purines; vaig aïllar materials interme- tots els éssers vius. dis de la reacció i determinà que alguns d’ells posseïen una intensa activitat inductora de tumors malignes en animals de laboratori. V. Exobiologia, la nova ciència de Un experiment que donà lloc a productes l’origen de la vida a la Terra que podrien menar a l’origen de la vida, pro- duïa així mateix substàncies inductores de Durant el segle XX «el segle de la gran càncer, corrobora experimentalment la tesi ciència» hem presenciat el naixement de la de la connexió entre vida i càncer. nova ciència de l’exobiologia: fou l’any l953 Després d’aquests avenços pioners, du- quan aparegué el sensacional article al rant la segona meitat del segle XX, s’ha pro- Journal of the American Chemical Society per duït un allau d’investigacions que han donat Stanley Miller, alumne de Harold Urey, pre- lloc a la síntesi abiòtica de la majoria dels mi Nobel. Per observació de les condicions components dels éssers vius. Si es reflexio- que devien existir a la Terra primitiva i que na sobre aquests experiments, es conclou s’havien deduït per observació astronòmi- que donada l’extrema facilitat amb què es ca del planeta Júpiter, varen dissenyar un ex- creen molècules biogèniques es demostra la periment de laboratori, el que s’anomena sín- plausibilitat de l’origen de la vida per causes tesi abiòtica. Aquesta síntesi consistí en l’ús naturals a partir de la matèria inerta. Així ho d’una barreja de gasos simulant l’atmosfe- varen enunciar les teories proposades du- ra del planeta Júpiter amb activació d’es- rant els anys 20 pel bioquímic soviètic Oparin purnes elèctriques –simulant els llampecs, i el biòleg britànic Haldane. Amb anteriori-

212 tat, en el segle XIX, Darwin va exposar ide- vaig trobar de transformacions d’una molè- es precursores sobre la possibilitat de l’ori- cula tan fonamental com és l’adenina. Uns gen de la vida a partir de substàncies inorgà- canvis en l’estructura química que es reflec- niques. Com a consequència, es demostra teixen en una gran diversitat de propietats com els avenços de la ciència vénen estimu- biològiques. lats per la introducció de noves teories com proposava Conant, el president de la universitat de Harvard i director del projecte VI. L’origen del càncer en un Manhattan: a la imaginació segueix. context global, evolutiu i còsmic l’acció

(Descripció gràfica ) El càncer es pot definir com el resultat d’u- En una diapositiva es descriuen fórmules na evolució errada, misevolution apareix si- químiques que corresponen a una sèrie d’in- multàniament amb l’emergència dels verte- vestigacions publicades en revistes científi- brats. Segons Lewis Thomas, antic president ques i realitzades al meu laboratori de del Sloan-Kettering, el càncer és el pagament Terapèutica Experimental del Sloan-Kettering que han d’efectuar els vertebrats per adqui- durant els anys 70 i 80. En aquesta diapo- rir el sistema immune, la complexitat del qual sitiva figura com a substància central, l’a- presuposa una major susceptibilitat de l’or- denina, una base component major del DNA, ganisme a experimentar errors de replicació la molècula essencial de tots els éssers vius. produïts per agents endògens o exògens que L’adenina, que com s’ha indicat abans, fou menen a la transformació neoplàstica. sintetitzada abiòticament per Joan Oró. En un article que vaig publicar amb la D’aquesta molècula, per reaccions com ara col·laboració de Joan Oró a un congrés so- l’oxidació en l’NH2 de la posició C-6 s’obte- bre l’origen de la vida a Jerusalem, l’any 1980, nen nous compostos que posseeixen una vàrem indicar que si s’examina el sistema pe- marcada activitat anti-càncer i antiviràsica. Si riòdic dels elements –és a dir els components l’oxidació es produeix en la posició N-3, les de la matèria de l’univers– s’observa que més substàncies que resulten són carcinogèni- de la meitat (55 sobre 103), són inductors de ques, d’una potència igual a la dels hidro- càncer, bé per si mateixos o en combinació carburs policíclics aromàtics. Alteracions com química. En contrast, els elements biogènics, ara afegir un radical etilè-sulfurat, dóna lloc és a dir, els que formen els éssers vius, no a substàncies amb potencial immunoesti- depassen d’una vintena. Què ens indica mulant contra càncer i virus. D’altres modi- aquest fet? que la matèria posseeix una ma- ficacions d’aquesta molècula-clau, com les jor tendència a exhibir propietats inductores resultant en substàncies inhibidores en- de càncer que les de formació de vida. Això zimàtiques, teratogèniques, no vull esten- indica, segons certs autors, que la Natura no dre’m per limitació de temps. Cal tan sols és gens benigna; encara que cal considerar concloure en la sorprenent polivalència que altres parers com el que la Natura (com jo

213 carcinogèniques, algunes de gran potèn- cia. D’aquesta flora primitiva, per un pro- cés evolutiu, es va passar a èpoques posteriors a noves plantes, les angiospermes, que constitueixen la major part de la flora actual, i que varen suplantar amb gran proporció les gimnospermes. Les noves plantes no posseeixen més que una min- sa proporció d’espècies, que contenen substàncies inductores de càncer, i encara aquests són de reduïda potència. Es va produir un procés de detoxificació en la Natura que afavorí l’emergència dels ma- mífers, i que menà a l’aparició de l’home. Aquestes dades las vaig publicar amb el meu col·lega Aaron Bendich, l’any 1972 a la revista Origins of Life. A més d’aquest fenomen paradoxal i Giner Sorolla llegint la seua lliçó intrínsec a la matèria, es troben així mateix, substàncies orgàniques amb potencial crec) és totalment indiferent al fat dels éssers carcinogènic i biogènic en meteòrits i come- humans. tes, cossos extraterraqüis, procedents de la L’existència d’elements carcinogènics és nebulosa solar, els materials que formaren immanent a la matèria i per tant, de difusió el Sol i els planetes. Igualment s’han detec- còsmica i d’un remotíssim origen: un punt a tat aquest tipus de substàncies orgàniques favor de la tesi aquí proposada que el cán- a l’espai interestel·lar. Fets que, tot plegat, in- cer no és pas degut a la civilització, ni a al- diquen la presència ubiqua a l’univers de tres causes més o menys «màgiques». components que tant poden ser precursors Pel que fa a l’origen terraqüi i remot de de molècules biogèniques com carcinogèni- les substàncies carcinogèniques, cal referir ques. El càncer, com la vida, són immanents les interessants recerques de paleobotàni- a l’existència de la matèria. ca realitzades per diversos investigadors du- En un article publicat a la revista Science rant el present segle. Aquests estudis han do- del mes d’agost d’enguany, es presentaren nat per resultat la demostració que durant unes investigacions de la NASA sobre la de- l’època Mesozoica (de fa més de 60 a 200 tecció de matèria orgànica de probable ori- milions d’anys, l’era dels rèptils gegants), la gen biològic en un meteòrit procedent de Terra estava coberta quasi exclusivament per Mart. S’ha descrit aquesta troballa com la una flora de plantes gimnospermes (fongs, possibilitat de l’existència de vida al planeta falgueres, cicas) que contenien substàncies Mart. Cal notar que les substàncies detecta-

214 des són hidrocarburs aromàtics policíclics, teligència humana que les copsa i les sap que pertanyen al tipus de substàncies amb analitzar i mesurar. potent activitat carcinogènica, com les que La transició en reconèixer la fal·làcia d’a- es troben en el fum del tabac. tribuir l’origen del càncer a la civilització, és En llegir la notícia d’aquesta troballa a la similar a la innovació duta a terme per la te- premsa el 18 d’agost -avui fa dos mesos- em oria copernicana que donà lloc a la revolu- va fer exclamar : «eureka !... ja s’ha trobat !»... Amb ció científica. El càncer té per origen causes aquest descobriment es confirmava la teoria naturals que han estat prevalents en els ver- que aquí s’exposa de la presència de substàn- tebrats des de l’era Mesozoica i els agents cies inductores de càncer arreu l’univers, en que la provoquen són extesos arreu l’uni- aquest cas, en un altre planeta del sistema so- vers. En forma paral·lela, la vida a la Terra, lar. A més a més, per l’origen biològic d’aques- fou originada per causes naturals. tes substàncies –els hidrocarburs aromàtics po- El coneixement està subjecte a límits, i licíclics– es corrobora la tesi aquí presentada de malgrat els avenços tan espectaculars de la la íntima connexió i lligam entre els orígens i ciència, podem exclamar no com el Faust, l’existència de la vida i el càncer, tots dos, im- que per molt que estudiava no avançava en manents a la matèria de l’univers. el coneixement, sinó com el famós literat No hi ha cap dubte que si es comprova Bernard Shaw, quan s’estranyava del fet que l’existència de vida en altres planetes, aquest els científics, com més problemes resolien, fet constituiria l’esdeveniment científic de sempre els apareixien multiplicades més la major rellevància de la història o fins i qüestions. És precisament un dels atributs tot superior a la teoria heliocèntrica, l’evo- que caracteritzen la ciència la humilitat amb lutiva de Darwin o l’expansió de l’univers. què reconeix l’enorme ignorància que es tro- Les conseqüències filosòfiques són motiu ba enmig de tants descobriments. Malgrat d’ampla reflexió, mentre que les pràctiques aquest fet, la ciència s’enorgulleix de consti- s’han plasmat en un renovat interès per part tuir en l’actualitat la força cultural que pot de la NASA per a l’exploració de vida ex- contribuir no tan sols al benestar de l’home, traterràqüia. sinó també a contrarestar el sentiment de so- litud d’haver-se-li negat el privilegi d’ésser el pinacle de la Creació. VII Conclusions i punt de decisió He mostrat en aquesta presentació una panoràmica de la ciència al segle XX i una La ciència explora, experimenta i desco- breu discussió sobre alguns aspectes teòrics breix, la tecnologia inventa; la determinació i experimentals de la meua investigació. He de la grandària de l’univers, la seua expan- mencionat la justificació de l’objectiu que em sió amb tots els estels i galàxies, la merave- vaig traçar de llençar-me a l’aventura de re- lla de la matèria i de la vida amb tota la seua cerca oncològica, deixant la llar: la irressisti- complexitat, no són res com va comentar ble crida de l’ideal. Com a punt concloent vol- Anatole France, quan es compara amb la in- dria llegir un breu passatge d’un llibre recent

215 de poesia en el qual expresso per una ban- refulgents espurnes da el meravellament davant la grandesa i mis- d’un gloriós esclat. teri de l’univers i per altra banda, el dubte quant d’esplendor, cartesià, la interrogació a la Natura, acom- sense creador? panyada per l’Angst pascalià davant del clot, quanta bellesa , forat i abisme de l’espai infinit : sense cap entesa?

...«caterines rodes («Galàxies, poesies de l’espai-temps». sense mai aturar, Vinaròs l995).

216 Discurs del rector

FERNANDO ROMERO SUBIRÓN

Excel·lentíssim Rector de la Universitat de Castelló per dotar-se d’un instrument es- València Estudi General. sencial per al desenvolupament cultural, so- Il·lustríssim President del Consell de Parti- cial i econòmic de les nostres comarques, cipació Social. conscient de l’obligació que aquesta volun- Il·lustrisíma Senyora Directora General tat manifesta comporta, ha adquirit el com- d’Ensenyaments Universitaris i Investigació. promís de treballar per la seua gent i pel seu Il·lustríssímes i excel·lentíssimes autoritats. país, identificant-se amb ells. Professorat, estudiantat, personal d’admi- Doncs bé, amb aquesta voluntat no po- nistració i serveis. díem oblidar el reduït grup de castellonencs Amics i amigues, i de manera molt especial que, com el doctor Giner Sorolla, han dedi- i afectiva, benvolgut i admirat doctor Giner cat tota la vida a l’estudi i a la investigació, i Sorolla. que ho han fet des de l’entrega als altres, ocu- pant el seu temps en la noble labor que cons- L SECULAR protocol universitari, que titueix la busca de camins o solucions que considera aquesta cerimònia acadè- ens ajuden a mitigar el gran nombre de pro- mica com l’expressió més clara de blemes que afecten i angoixen la humanitat, l’essència, l’alma mater, del treball universi- bé siga en el pla material o en l’espiritual. tari, em concedeix l’alt privilegi de donar avui Honorant aquest insigne vinarossenc, la la benvinguda a aquest il·lustre valencià que nostra Universitat també vol retre homenat- s’incorpora al nostre claustre com a doctor ge a tots els conciutadans que es van veure honoris causa. obligats a abandonar la seua terra per po- És un dels més alts privilegis que pot dis- der desplegar plenament les seues inquietuds frutar un rector, un universitari que conjun- intel·lectuals i professionals. Uns científics que turalment té l’honor de representar en aques- han estat lluny de nosaltres sols en la dimen- ta litúrgia ancestral la dignitat i el quefer de sió espacial, que no en l’afectiva. Alfred Giner tota una institució que, des de fa quasi un sempre ha estat molt prop de la realitat del mil·lenni, s’ha esforçat per adaptar-se al pa- seu país i de la seua gent, i s’ha preocupat so- per que la societat li encomana, com a res- bre manera per tot allò que el feia sentir-se ponsable de la custòdia, la transmissió i l’en- valencià, preocupant-se per conrear la seua riquiment de la ciència i de la cultura. llengua i la seua cultura. Uns valors i un com- La nostra Universitat, que va nàixer com promís que, amb tota seguretat, l’han ajudat una expressió de la voluntat de la gent de a projectar-se i destacar, des del seu Baix

217 El rector, Fernando Romero, es dirigeix al nou doctor honoris causa Alfred Giner Sorolla

Maestrat natal, en una societat tan competi- orgull que volem, a partir d’ara, que com- tiva com la nord-americana. partiu amb nosaltres. La Universitat Jaume I, a la qual us in- No vull reiterar en aquest moment els corporeu, és una Universitat jove i vigorosa, amplis i inqüestionables mèrits acadèmics, hereva de la millor tradició de la universitat científics i humans que concorren en Alfred valenciana, que no pot comparar-se en tra- Giner Sorolla, ja que han estat glossats de dició i història a moltes altres, ja centenàries, manera brillant pel professor Pedro Barceló, però que vol guanyar-se el reconeixement catedràtic d’Història de la Universitat de de la comunitat científica i de la societat que Potsdam, Alemanya, al qual, des d’ací, do- li dona suport. ne les gràcies per la seua laudatio, que ens Un reconeixement que ja hem assolit, mal- ha acostat –com sols podria fer un histo- grat els pocs anys d’existència, en no pocs àm- riador i amic– a la incommensurable figu- bits de la nostra activitat acadèmica i de gestió. ra d’aquest gran professor, investigador, as- El nom de la Universitat Jaume I es reco- sagista i poeta. neix amb força, i està present, en molts àm- Molts han estat els treballs investigació bits acadèmics nacionals i internacionals, i el realitzats pel doctor Giner en el camp de la seu treball i il·lusió comença a ser valorat més bioquímica, en la busca de matèries anti- enllà de les nostres fronteres. Un treball i una cancerígenes, i que han estat ben recone- posició de la qual ens sentim orgullosos; un guts a través de les nombroses publicacions

218 en les més prestigioses revistes i congres- cionisme d’allò positiu, sinó, ben al contrari, sos internacionals. Aquestes aportacions a integrar les dades concretes en la visió ge- l’han convertit en un dels investigadors de neral de la història de les idees i en una con- major prestigi. cepció àmplia de l’home i del món. Estem, doncs, sens dubte, davant d’un dels Benvolgut Alfred, molts han estat els tí- millors especialistes mundials en la lluita i en tols que us han fet mereixedor d’aquest doc- la prevenció del càncer. torat; molts i molt alts. Però d’entre ells sols Giner és, sobretot, un home de ciència cu- he volgut remarcar aquells que més ínti- riós i treballador, com sol ser tot gran in- mament estan vinculats a l’essència de la vestigador; però també és un gran huma- nostra Universitat, al nostre paper i al nos- nista, resultat, evidentment, del seu tarannà tre treball. crític, obert i sensible. Un caràcter que es re- En conferir-vos tan preuat honor, la prò- flecteix en la seua tasca quotidiana i en les pia Universitat se sent distingida i espe- aportacions al camp de la literatura, tant en rançada; distingida, perquè reconeix i ho- l’assaig filosòfic, com en la divulgació cien- nora a algú seu; esperançada, perquè amb tífica o en la poesia. la referència del vostre magisteri dissipa els En el fons, darrere del seu treball d’inves- dubtes sobre el nostre futur, un futur que tigació en la busca de productes contra el desitgem fèrtil per a una universitat valen- càncer, o de la seua producció literària, no ciana dotada de projecte pròpi, oberta, to- s’amaga altra cosa que una profunda pre- lerant, però això sí, que té la ciència per nord ocupació per la vida, per l’home i per la seua i que no pateix complexos estèrils; com- dignitat. plexos que, lamentablement, han llastat, i Alfred, gràcies pel vostre caràcter afable i encara són un llast excessiu, per al poble cordial, i gràcies per les vostres paraules, que valencià. ens han deixat una mostra, una breu ex- En el meu nom, i en el de tota la comuni- pressió de la vostra saviesa i de la vostra và- tat universitària, us felicite i us done la ben- lua acadèmica. vinguda al nostre claustre de doctors. El que la vostra persona representa vo- Una felicitació i una gratitud que tam- lem que servisca d’exemple per als que tre- bé voldria traslladar a tots els que ens ballem a la Universitat. Encarneu d’alguna acompanyeu i que heu volgut unir-vos, manera l’humanisme que ha de presidir el amb la vostra presència, a aquest acte nostre quefer universitari, l’humanisme que d’homenatge a un dels nostres més insig- s’entrellaça d’aspectes concrets de la vostra nes científics. especialitat, de rics i diversos coneixements Alfred, benvingut a la Universitat Jaume I, d’altres disciplines i de saviesa de la vida. la Universitat de la vostra terra. Conèixer a fons les vostres especialitats us ha ajudat a no perdre-vos en un reduc- Moltes gràcies.

219 220 Solemne acte acadèmic amb motiu de la investidura com a doctor honoris causa del Antonio García Verduch 222 Acta de nomenament

JUNTA CONSULTIVA PROVISIONAL DE GOVERN NÚM. 19 (30-10-92)

A la ciutat de Castelló de la Plana, el dia 20 de desembre de 1996, sota la Presidència de l’Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector Fernando Romero Subirón, es reuneix en sessió or- dinària la Junta Consultiva Provisional de Govern en la qual l’Excel·lentíssim Senyor Rector, d’acord amb la possibilitat expressament prevista en la Normativa de Concessió de Doctorats Honoris Causa d’aquesta Universitat, presenta la proposta de nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat Jaume I del professor doctor Antonio García Verduch. La Junta Consultiva Provisional de Govern, a la vista de la memòria justificativa que acompanya la proposta, i en la qual s’indiquen els rellevants mèrits científics que concorren en la persona de l’il·lustre investigador, emet informe favorable sobre aquesta proposta per unanimitat i l’eleva a I’Equip de Govern perquè decidisca. En virtut d’aquests fets, i atès que es compleixen tots els requisits que exigeix la vigent Normativa sobre Nomenament de Doctorats Honoris Causa de la Universitat Jaume I, I’Equip de Govern, en sessió ordinària celebrada el dia 23 de desembre de 1996, decideix de nomenar doctor honoris causa per la Universitat Jaume I, l’Excel·lentíssim Senyor Professor Doctor Antonio García Verduch, i que el solemne acte acadèmic d’investidura d’aquest grau honorífic se celebre amb el protocol previst el dia 11 d’abril de 1997. Totes les quals coses, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consig- nen en aquesta acta que estenc com a secretària general i fedatària de la Universitat, amb el vistiplau del rector.

La secretària general Vist i plau El rector

M. José Senent Vidal Fernando Romero Subirón

Castelló de la Plana, 11 d’abril de 1997

223 224 Antonio García Verduch Breu biografia

ANTONIO GARCÍA VERDUCH (Macastre, València, 1924) és Mestre Nacional i llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat ANTONIO GARCÍA VERDUCH (Macastre, Complutense de Madrid. El seu contacte amb Valencia, 1924) es Maestro Nacional y licen- el món de la investigació es va iniciar com ciado en Ciencias Químicas por la Universi- a becari l’Institut d’Edafologia i Fisiologia dad Complutense de Madrid. Su contacto con Vegetal del CSIC., on inicià l’estudi de las pro- el mundo de la investigación se inició como pietats físiques, químiques i tècniques de les becario en el Instituto de Edafología y argiles, que culminaren amb la presentació Fisiología Vegetal del CSIC, donde inició el es- de la seua tesi doctoral, la primera que es tudio de las propiedades físicas, químicas y presentava a una universitat espanyola so- técnicas de las arcillas, que culminaron con bre ceràmica. Ha desenvolupat els seus tre- la presentación de su tesis doctoral, la prime- balls d’investigació a l’Escola Tècnica Superior ra que se presentaba en una universidad es- de Chalmers, a Göteborg (Suècia); a l’Imperial pañola sobre cerámica. Ha desarrollado sus College of Science and Technology de trabajos de investigación en la Escuela Técnica Londres; al Massachusetts Institute of Superior de Chalmers, en Gotemburgo Technology a Cambridge (Massachusetts); i (Suecia); el Imperial College of Science and a l’Escola de Ceràmica de l’Estat de Nova York, Technology de Londres; el Massachusetts a la Universitat d’Alfred; entre altres centres Institute of Technology en Cambridge de reconegut prestigi. Ha participat en la crea- (Massachusetts); y la Escuela de Cerámica del ció de la Societat Espanyola de Ceràmica i Estado de Nueva York, en la Universidad de Vidre i de la Societat Europea de Ceràmica i Alfred; entre otros centros de reconocido pres- ha sigut comissionat per l’Organització de tigio. Ha participado en la creación de la les Nacions Unides per al desenvolupament Sociedad Española de Cerámica y Vidrio y industrial en països en vies de desenvolu- de la Sociedad Europea de Cerámica y ha si- pament. Membre de diverses societats de do comisionado por la Organización de las ceràmica, compta amb la Medalla d’Or de la Naciones Unidas para el desarrollo industrial Societat Espanyola de Ceràmica i Vidre y de en países en vías de desarrollo. Miembro de l’Associació Espanyola de Tècnics Ceràmics. varias sociedades de cerámica, cuenta con la Medalla de Oro de la Sociedad Española de Cerámica y Vidrio y de la Asociación Española de Técnicos Cerámicos.

226 Laudatio

JUAN B. CARDA CASTELLÓ

Antonio García Verduch: toda una vida dedicada al impulso de la ciencia cerámica

L PROFESOR Antonio García Verduch, de 1924 en la ciudad de Macastre (Valencia) será nombrado doctor honoris cau- donde su padre ejercía de maestro. Por un sa por la Universidad Jaume I du- cambio en el destino de su padre se trasla- rante el próximo mes de abril. Este hecho im- dó su familia a Madrid, cuando él era muy portante lo es más, si cabe, al dar la niño, manteniendo su residencia permanente coincidencia de ser el primer otorgado a un hasta que se ha jubilado, como profesor de investigador en el campo cerámico por la uni- investigación del Consejo Superior de versidad española. Estamos pues, ante un he- Investigaciones Científicas, el 30 de abril de cho histórico en la investigación que se está 1989, con la natural salvedad de los largos llevando en España. La Universidad, como periodos que ha pasado en el extranjero por institución que ampara a todo el saber hu- razones profesionales. Actualmente, reside mano, da la bienvenida y el reconocimiento en la ciudad de Borriol, inmerso en nuestras a la Ciencia Cerámica, en mayúsculas. tierras de Castellón, en pleno corazón in- El camino a recorrer todavía es largo, no dustrial cerámico, palpando los frutos de su lleno de dificultades y visicitudes, entre otras, investigación y la de otros que como él, pu- el reconocimiento de una titulación superior sieron una fe ciega en los estudios de los di- cerámica por parte de la universidad espa- ferentes componentes cerámicos bajo un ñola, quitando tapujos y máscaras al reco- punto de vista científico. Su vitalidad le per- nocimiento académico de esta área del sa- mite mantener todavía un espíritu muy acti- ber humano a través de otras titulaciones vo colaborando en tareas de investigación o cursos de postgrado. Pero lo que es bien en la Universidad Jaume I de Castellón, a tra- cierto, es que la semilla que una vez sembró vés del Instituto de Tecnología Cerámica y de el profesor García Verduch hace más de cua- la Asociación de Investigación de las renta años ha germinado, ha crecido y está Industrias Cerámicas, así como también con empezando a dar sus buenos frutos. otros departamentos de dicha Universidad, El profesor Antonio García Verduch es va- como lo es en el Departamento de Química lenciano de procedencia, nace el 3 de abril Inorgánica y Orgánica.

227 En síntesis, se trata de una personalidad Instituto de Edafología y Fisiología Vegetal siempre abierta a cualquier colaboración y del Consejo Superior de Investigaciones siempre solícita a impartir su saber a través Científicas, dada la proximidad con el insti- de conferencias y seminarios en diferentes tuto donde ejercía sus labores docentes. Esta foros científicos y sociales destacando en las fue una etapa de las más intensas y fructí- intervenciones en estos últimos, su calidad feras de su vida, ya que por un lado veía sa- humanística. tisfecha su profunda vocación docente co- Pero vamos a adentrarnos un poco más mo profesor de Ciencias y por otra parte, se en el personaje, tal y como tuve el privile- sentía por primera vez inmerso en una ac- gio y la satisfacción de conocerlo en prime- tividad investigadora responsable y que ha- ra persona durante las largas charlas man- bía de culminar en su tesis doctoral, dirigi- tenidas con el profesor García Verduch, da por el profesor doctor Vicente Aleixandre durante la elaboración de la memoria justi- Ferrandis, sobre la relación entre las pro- ficativa para su propuesta de nombramien- piedades físicas, químicas y técnicas de las to, en su residencia de Borriol, y donde su- arcillas. Hay que indicar que en esos mis- puso para mí adentrarme en la historia y la mos laboratorios estaba realizando al mis- evolución del pensamiento cerámico, desde mo tiempo otra tesis doctoral el profesor sus orígenes, no sólo en nuestro país don- doctor Demetrio Alvarez Estrada; ámbos a de fue el impulsor, sino también a nivel mun- la vez. dial, embelesado de la siempre amena y agra- Éstas fueron a nuestro entender las dos dable charla, no exenta de anécdotas, primeras tesis doctorales sobre cerámica que relatadas por Don Antonio. se presentaron en la universidad española, El profesor García Verduch arrastra una en el año 1951. La Ciencia Cerámica había vocación profunda docente, heredada de llamado por primera vez a la puerta de la su padre, así que después de realizar su ba- Universidad y fue entonces cuando en España, chillerato con toda brillantez, recién termi- la Universidad y la Cerámica como Ciencia se nada la guerra civil española, con una la ca- saludaron y tuvieron el gusto de conocerse. lificación de Premio Extraordinario, realizó Pero, ¿Cómo surgió la vocación cerámi- simultáneamente sus estudios de Magisterio ca del Profesor García Verduch? La verdad de Primera Enseñanza (1944) y de licencia- es que su meta original no era la cerámi- tura en Ciencias Químicas (1946), ejercien- ca, sino la edafología, la ciencia del suelo. do en primer lugar como maestro de pri- Por eso ingresó en el Instituto de Edafología mera enseñanza en el Grupo Escolar y Fisiología Vegetal. Le interesaba la mine- «Calderón de la Barca» de Madrid (1947) y ralogía de las arcillas y la fisico-química de después como profesor de ciencias en el los suelos y, tenía la ilusión de llegar algún Instituto Nacional de Enseñanza Media día, a obtener una imagen conjugada de to- «Ramiro de Maeztu» de Madrid (1947-1954). dos los aspectos mineralógicos, orgánicos Pero su labor investigadora dió comien- y biológicos de esa maravilla de la natura- zo en el año 1948 como becario en el leza que se llama suelo. Y por eso ingresó

228 también, en la Sociedad Española de Suelos El profesor García Verduch vió claramen- y aportó a sus sesiones científicas el fruto te que la única vía posible para penetrar, con de su trabajo. Todo iba bien por ese cami- criterios científicos en la esencia de la mate- no, hasta que el Instituto de Edafología y ria es la de seleccionar sistemas sencillos y Fisiología Vegetal recibió determinadas pre- construir el pensamiento sobre éllos. En esta siones en la industria de ladrillos y tejas, pa- reflexión está la razón del nacimiento de lo ra que orientase algunos de sus trabajos que hoy conocemos como cerámicas avan- hacia el conocimiento de las propiedades zadas de alta tecnología. de las arcillas que tienen relación con sus Una etapa importante en la vida científi- aplicaciones cerámicas. Entonces no existí- ca del profesor García Verduch fue aquélla an en España, como ahora, institutos y de- en que comenzó los estudios básicos de la partamentos dedicados a la investigación materia en el Instituto para la Investigación cerámica y, por lo tanto, había que echar de la Química de Silicatos, Escuela Técnica mano de todas las posibilidades existentes. Superior de Chalmers, Gotemburgo, Suecia, Un centro de investigación de suelos era la bajo la sabia dirección del profesor J. Arvid opción más próxima, por su coincidencia Hedvall y del Dr. Roland Lindner, teniendo el en el interés por la materia arcillosa. privilegio de comenzar sus investigaciones Y así ocurrió que el profesor García sobre el estado sólido en la misma cuna de Verduch, sin cambiar de ciencia, se vió tras- esta ciencia, cuando aún se hallaba dando plantado desde la edafología hasta la cerá- sus primeros pasos, y presentando los re- mica. Algunas veces él se pregunta: la lien- sultados de éstas, en el Primer Simposio cia española en aquéllos años difíciles, ¿era Internacional sobre la Reactividad de los una vocación o era un servicio? Sólidos (Gotemburgo, 1952). Esta tesis doctoral logró establecer inte- Ésta fue la primera ocasión en que se resantes relaciones entre los factores cons- reunió la comunidad científica internacio- titucionales de las arcillas y sus propiedades nal para hablar de la reactividad de los só- tecnológicas de interés cerámico. Además, le lidos, estando presentes figuras tan rele- sirvió al profesor García Verduch para afian- vantes como los profesores Otto Hahn, zar dos convicciones: 1) que su vinculación Fréchette y Natta. a la investigación de la ciencia cerámica ha- En el año 1955, el profesor García Verduch bía de ser ya definitiva e irreversible y, 2) que se desplazó al Imperial College of Science la cerámica tradicional de arcilla, al ser tan and Technology de Londres, para colaborar compleja, jamás podría ser estudiada a fon- con el Dr. F. C. Tompkins en sus estudios so- do si no se simplificaba mediante el uso de bre centros de color en los haluros alcalinos, modelos más elementales. Eso significaba desplazándose también en el mismo año a para él que había de abandonar, por el mo- los Estados Unidos para trabajar en el mento, su estudio frontal, para iniciar unas Massachusetts Institute of Technology, vías laterales, en las cuales fuese más via- Cambridge (Massachusetts), bajo la direc- ble el razonamiento científico. ción del profesor Carl Wagner, insigne ter-

229 nocer y tratar al joven profesor D. Kingery, que en la actualidad es una de las figuras mundiales más destacadas de la ciencia de los Materiales. El profesor Carl Wag- ner, en reconocimiento de las cualidades científi- cas del profesor García Verduch propuso al ca- pítulo de The Society of the Sigma Xi, del Instituto Tecnológico de Massa- chusetts, su designación como miembro de pleno derecho de esta prestigiosa sociedad científica norteamericana; propuesta que fue aceptada. En el año 1956, el profesor García Verduch se trasladó a la Escuela de Cerámica del Estado de Nueva York, Universidad El padrí, Juan Carda de Alfred, para iniciar una larga estancia de investi- modinámico y gran maestro en electroquí- gación que se se había de prolongar hasta mica de sólidos. En dicho centro, además de finales de 1958. Este centro universitario es- ocuparse de sus investigaciones asistió a di- pecializado en cerámica es el más antiguo versos cursos, como el dictado por el profe- de los Estados Unidos. Fue creado hace un sor F. H. Norton sobre cerámica. siglo como escuela de cerámica artesanal, El profesor Norton es bien conocido por y con el tiempo ha llegado a ser una de las los científicos ceramistas de todo el mundo universidades más prestigiosas en la rama por sus excelentes textos y por las valiosí- cerámica. simas aportaciones que ha hecho a la Ciencia Así pues, el profesor García Verduch en- Cerámica. Fue precisamente en el Depar- contró el centro que mejor podía satisfacer tamento del profesor Norton donde tuvo sus aspiraciones, ya que en él se compagi- ocasión el profesor García Verduch de co- naban los intereses de la cerámica tradicio-

230 nal con los de la cerámica científica. Una lar- lo cual esta Universidad le honró con el tí- ga estancia en esta Universidad le iba a per- tulo de Amicus Universitatis. mitir reencontrarse con la cerámica, pero A finales de 1958, el profesor García ahora con una visión mucho más profun- Verduch tuvo que hacer frente a un fuerte e da de sus raíces científicas. Sus trabajos de importante dilema que ya le marcaría su tra- laboratorio se realizaron, casi exclusivamente, yectoria futura: elegir quedarse en Estados en el Departamento del profesor Wayne E. Unidos, sucumbiendo ante las tentadoras Brownell, especialista en mineralogía de ar- ofertas que le proponían o regresar a España cillas y gran experto en materiales cerámicos donde la realidad de la investigación cientí- de construcción. fica cerámica y los medios disponibles eran Los resultados de sus investigaciones fue- contrastadamente muy diferentes. Al final la ron presentados en el IX Congreso Inter- decisión valiente que adoptó fue la de re- nacional de Cerámica (Bruselas, 1964) y tam- nunciar al sueño americano e intentar hacer bién han sido referenciados con profusión realidad su sueño español, compartiendo su en la bibliografía científica; merecieron pos- vida con los suyos. teriormente el Segundo Premio «Emilio Esta es una cruel disyuntiva, que no to- Jimeno» de la Asociación Nacional de dos los científicos españoles la han resuelto Químicos de España. como la resolvió el profesor García Verduch. La proximidad geográfica de las univer- De esta forma se reincorporó a su pues- sidades de Alfred y Cornell, facilitó la par- to de investigador en el Instituto de Edafolo- ticipación del profesor García Verduch en gía y Fisiología Vegetal, del Consejo Superior algunos acontecimientos científicos que se de Investigaciones Científicas y organizó su celebraban en ésta última. Así, tuvo el pri- trabajo en este Instituto para adecuarlo a las vilegio de ser invitado y asistir a una con- nuevas orientaciones de las investigaciones ferencia sobre difracción de bajos ángulos que iba a realizar. que pronunció el profesor Linus Pauling en A partir de entonces, comenzó una larga el año 1956. Se cita este hecho porque el y fértil etapa en la carrera científica, no exen- nombre de Linus Pauling es ya patrimonio ta de dificultades, del profesor García de la historia de la Química (dos veces pre- Verduch, en la cual se preocupó ya de for- mio Nobel, el de Química en 1954 y el de la mar discípulos y de abrir nuevas líneas de Paz en 1962, así como candidato a un ter- investigación, que en unos casos, fueron más cer premio por sus investigaciones en el básicas y en otros, cuando las circunstancias campo de las vitaminas, siendo doctor ho- lo requerieron, más orientadas hacia la uti- noris causa de cuarenta y ocho Univer- lidad práctica. sidades). Hace cuarenta años, en España era ya ur- El profesor García Verduch, durante su gente la evolución del pensamiento cerámi- estancia en el estado de Nueva York, tuvo co, desde unos modos artesanales o indus- contactos con la Universidad de Syracuse, triales, infiltrados de empirismo, hacia otros donde intervino en cursos y coloquios, por modos más reflexivos y más conscientes, ilu-

231 minados por la razón científica. Sería impo- El profesor García Verduch, con una fe in- sible cambiar las estructuras de la producción quebrantable en la bondad y viabilidad de industrial de la cerámica, si antes no se cam- su proyecto, junto con el profesor José María biaba el pensamiento de las gentes. Fernández Navarro, movió suficientes vo- Estos eran los temas de meditación del luntades, adhesiones y apoyos para que la profesor García Verduch, cuando veía en Sociedad Española de Cerámica y Vidrio na- Norteamérica, en los años 50, productos y ciese, creciese y fructificase. Han pasado más técnicas recién salidos de los laboratorios, que de treinta y cinco años desde entonces. La en España no eran ni siquiera imaginados. Sociedad ya no es un sueño, sino una rea- Mientras todo esto sucedía en los países lidad madura y consolidada, que ha ganado avanzados, la industria cerámica española prestigio dentro y fuera de España. dormitaba en sus viejas instalaciones, fabri- La asamblea de delegados de la Aso- cando unos productos tradicionales de ca- ciación Europea de Cerámica (AEC), reuni- lidades escasamente aceptables. La diferen- da en Copenhague el día 25 de mayo de cia entre una y otra situación era que, en un 1962, ratificó por unanimidad la admisión caso, existía voluntad de hacer cerámica cien- de la Sociedad Española de Cerámica y tífica y, en el otro, existía simplemente, vo- Vidrio como nueva organización miembro, luntad de hacer cerámica. estando como testigo de dicho acto el pro- El profesor García Verduch vivió intensa- fesor García Verduch. Esta era la primera mente en Norteamérica aquélla febril trans- ocasión en que la voz de España se hacía formación y la palpitó, y compartió los afa- oir en la más alta representación de la ce- nes e inquietudes de los investigadores más rámica europea. El profesor García Verduch avanzados, tanto de universidades como de ha sido uno de los dos representantes de la grandes empresas comprometidas en la al- Sociedad Española ante el Comité Directivo ta tecnología. de la Asociación Europea Cerámica duran- Uno de los principales objetivos que se te más de veinte años (1962-1983), vicepre- había planteado el profesor García Verduch sidente de dicha Asociación desde 1968 has- a su vuelta de Estados Unidos era la creación ta 1971, miembro del Comité Científico de una Sociedad Española de Cerámica y durante veintitrés años (1964-1987) y miem- Vidrio, cuyo objetivo principal fuese estimu- bro del Grupo Europeo de Documentación lar la creación y difusión de los conocimien- Cerámica (DEC). tos, para de esta forma, iniciar la revolución Entre las actividades europeas del profe- que había de conducir a la transformación sor García Verduch, en el seno de la del pensamiento cerámico español. En la Organización de Cooperación y Desarrollo España de entonces era escasísima la crea- Económicos (OECD), cabe señalar su perte- ción científica en estas áreas y, los conoci- nencia, como Delegado de España al grupo mientos, tanto los propios como los ajenos, plenario sobre la Coordinación de la no circulaban y quedaban enclaustrados en Documentación Internacional en Materia de recintos estancos. Cerámica y Vidrio.

232 Agustín Escardino, Antonio García Verduch i Juan Carda

En el año 1987 se reorganizó la Aso- la cerámica y del vidrio. Este vacío lo tendría ciación Europea de Cerámica, dejando de que cubrir un instituto de investigación en existir para transformarse en una nueva solos campos de cerámica y vidrio. ciedad científica, llamda Sociedad Europea de Aquel pequeño grupo de investigadores Cerámica, que estaba destinada a ser el pun- que se formó a partir del año 1948, en el to de encuentro de toda la investigación ce- Instituto de Edafología y Fisiología Vegetal rámica europea. El acto de su fundación tu- del CSIC, había de constituir el núcleo sobre vo lugar en septiembre de 1987, en la el cual creciese la gran estructura del Instituto Universidad de Kent, Canterbury, y el profe- de Cerámica y Vidrio. Este grupo inicial esta- sor García Verduch fue uno de los signatarios ba constituido por el profesor Vicente de la Acta de Constitución; perteneció a su Aleixandre Ferrandis, el profesor Antonio Comité Directivo y se integró en el Comité García Verduch, el profesor Demetrio Alvarez de Educación. Estrada y el profesor José María Fernández Sin embargo, y después de la creación de Navarro. Todos ellos eran advenedizos en las la Sociedad Española de Cerámica y Vidrio, Ciencias de la Cerámica y el Vidrio y fue ne- seguía faltando un sustrato que diese cobi- cesario proveer un periodo largo para la es- jo a unas nacientes vocaciones investigado- pecialización de los mismos y el estableci- ras y que actuase de núcleo y ejemplo para miento de una base documental. la construcción de una sólida infraestruc- El Instituto de Cerámica y Vidrio del tura científica española en los campos de Consejo Superior de Investigaciones Científicas

233 de España se creó administrativamente en el 1) Su obra científica ampliamente reco- año 1964, aunque seguía alojado en el nocidad y apreciada. Instituto de Edafología y Fisiología Vegetal. Al 2) Su intensa y prolongada actividad cien- fin, en el año 1971 se terminó la construcción tífica en Estados Unidos, y su participación de un hermoso edificio en Arganda del Rey, en el movimiento intelectual que llevó a la Madrid, en el cual vino a alojarse definitiva- definición de la cerámica científica y de la mente el Instituto hasta la actualidad. ciencia de los materiales. El profesor García Verduch continuó sus 3) Su decisiva intervención en la funda- funciones de ejecución y dirección de inves- ción de la Sociedad Española de Cerámica y tigación en el nuevo edificio, como profesor Vidrio y de su revista científica. de investigación y jefe de la Sección de 4) Su prolongada y fructífera labor en las or- Ciencia Básica, hasta su jubilación en el año ganizaciones científicas europeas de cerámica. 1989. 5) Su importante contribución a la creación Como complemento a su labor investi- y consolidación del Instituto de Cerámica y Vidrio. gadora, el profesor García Verduch, ejerció 6) Sus actividades docentes en España e su labor docente al más alto nivel en la Hispanoamérica. Facultad de Ciencias Químicas de la Univer- 7) Su variada participación en misiones sidad Complutense de Madrid, mediante la de asesoramiento y asistencia técnica exte- impartición de la asignatura de Doctorado rior a requerimiento de organizaciones in- «Teoría de los Procesos Cerámicos», desde el ternacionales. año 1961 hasta 1974. No quisiera terminar este relato sin hacer Este fue otro modo de sembrar voca- referencia a la capacidad humanística del ciones orientadas al cultivo de la Ciencia profesor García Verduch, tomando como re- Cerámica. Un buen número de los que en- ferencia las siguientes frases suyas: tonces fueron sus discípulos, hoy, en plena madurez, ejercen importantes funciones en «...El conocimiento se descubre con los po- la investigación y en la industria, alcanzan- tentes faros de la inteligencia, que iluminan do, algunos de ellos, destacado relieve in- la negrura de lo desconocido. Los lugares es- ternacional. casamente iluminados se tantean con el bas- El profesor García Verduch, contemplan- tón de la experimentación». «...El científico do los acontecimientos con una larga pers- genuino emite luz propia para iluminar lo pectiva histórica, considera que valió la peque le rodea, y no para iluminarse a sí mis- na renunciar a aquel sueño americano que mo, y hacerse visible como los seres fosfo- le deslumbró hace cuarenta años, para po- rescentes». der contemplar hoy su sueño español convertido en espléndidas realidades. El profesor García Verduch está recono- En resumen, podemos decir que las obras cido como un buen maestro. Él siempre es- más destacadas del profesor García Verduch tá preparado para enseñar. Ni se avergüen- han sido: za aprendiendo, ni se vanagloria enseñando.

234 Para él, ser alumno y maestro al mismo tiem- El Departamento de Química Inorgánica po es, simplemente, una forma de ser. y Orgánica se enorgullece de haber podido En el profesor García Verduch se puede llevar a cabo la propuesta del merecido re- descubrir una extraordinaria capacidad para conocimiento de doctor honoris causa y relacionar hechos, para prever consecuen- nuestra joven Universitat Jaume I se enri- cias, para crear sueños y convertirlos en re- quece en contar entre su comunidad de cien- alidades, para mirar en el interior de las co- tíficos con la honrosa figura del profesor sas, para abrir caminos y para crear ilusiones. doctor Antonio García Verduch.

235 Lectio

ANTONIO GARCÍA VERDUCH

Excelentísimo Señor Rector Magnífico de la ven –y ya prestigiosa– Universidad Jaume I, Universidad Jaume I; Honorable Señor que se asienta sobre tierra valenciana, sobre Conseller de Cultura, Educación y Ciencia de la la misma tierra en que yo ví la luz primera, y Generalitat Valenciana; Ilustrísimo Señor en la cual descansan mis mayores. Presidente del Consejo Social; excelentísimas e Me causa especialísima alegría recibir hoy ilustrísimas autoridades; Claustro universitario; esta alta distinción de la Universidad espa- distinguidos colegas y amigos todos, ñola que, con más clarividencia, ha dado al- bergue a las enseñanzas e investigaciones IS PRIMERAS palabras, emocionadas, cerámicas. Hacía tiempo, muchísimo tiempo, han de ser necesariamente para que la cerámica española necesitaba impe- agradecer muy de veras esta alta riosamente abrir su futuro - con pleno de- distinción que me otorga la Universidad recho - hacia los niveles superiores de la Jaume I, y que yo acepto con sencilla alegría ciencia y de la tecnología, hacia esos niveles y con la natural humildad de quien siente su- superiores del conocimiento, que constitu- pervalorados sus merecimientos y capaci- yen el patrimonio de la Universidad. dades. La cerámica necesitaba ocupar su propio Me invade la alegría de saber que esta lugar en los ámbitos universitarios, para cre- distinción que hoy se me otorga tiene una cer y fructificar en estrecha hermandad con importante componente emocional, y que las otras nobles ramas del saber humano. viene a reconocer mi participación en el con- La cerámica de hoy, por sus elevadas pre- tinuado esfuerzo que se ha hecho, durante ocupaciones científicas, participa con ple- las últimas cuatro décadas, para situar la ce- nitud del espíritu universitario, de ese espí- rámica española en el nivel científico y tec- ritu que anima a descubrir la verdad y a nológico que le corresponde. difundirla, a llegar con la mente allá donde Y también me asalta la perplejidad, al pen- no llegan los sentidos, a abrir mucho los ojos sar que la suma de mis méritos no sea su- para calar profundamente en las entrañas de ficiente para justificar tan alto reconocimiento lo desconocido, a dar sustento racional a las académico. previsiones, a hacer lógico lo que parecía iló- Debo aceptar, sin embargo, que debajo gico, a conectar lo que es inconexo, a verte- de todas estas emociones, palpita la satis- brar lo que es invertebrado, a iluminar lo que facción de sentirme, desde ahora, vinculado es penumbroso, a delinear con limpios per- formalmente y sentimentalmente a esta jo- files las figuras borrosas, a proveer sólida ci-

236 García Verduch, llegint la seua lliçó mentación para la arquitectura del pensa- los valores científicos y tecnológicos de la miento, a crear rectos caminos y a transitar cerámica, y a las personas que, modesta- por ellos, y a perseguir la verdad, infatiga- mente, dedicamos nuestras vidas a culti- blemente, mientras aliente la vida. varlos. Esta alta distinción que hoy se me otor- Las palabras que, reglamentariamente, ga, es un signo más de que la Universidad debo pronunciar, las dedicaré a señalar al- Jaume I, como depositaria del más puro es- gunas claves de la evolución del pensamiento píritu universitario, da cálida hospitalidad a cerámico.

237 Evolución del pensamiento cerámico

En el limitado tiempo de esta disertación, in- por primera vez. Y el hombre se admiró y tentaré señalar algunas de las transforma- pensó. ciones más significativas que han ocurrido El descubrimiento del fuego fue, sin duen el pensamiento cerámico, durante los úl- da, un acontecimiento trascendental en la timos cien años. historia de la Humanidad. Y la cocción a las ascuas, de aquel primer objeto de barro, constituyó otro hito importante, porque mar- La vieja y eterna cerámica có, nada menos, que el punto cero de la historia de la cerámica. La cerámica era un ascua de remotísimas Además, en aquel primer objeto de barro, civilizaciones, que se mantenía viva, protegi- se produjeron las primeras descomposicio- da por las cenizas de los siglos. Y esa ascua nes térmicas de sólidos, las primeras reac- mortecina llegó al umbral del siglo XX, y re- ciones entre sólidos a altas temperaturas, y cibió el soplo oxigenado de los nuevos colas primeras reacciones entre sólidos mine- nocimientos científicos. Ese soplo hizo el mi- rales y gases, que provocó un ser humano. lagro de rejuvenecer su incandescencia y de En aquella rústica cerámica todo ocurrió avivar su chisporroteo. obedeciendo, rigurosamente, las más estric- Esta es la vieja y eterna cerámica –com- tas leyes de la materia, aunque, como es na- pañera inseparable del hombre a lo largo de tural, la existencia de esas leyes no era en- su historia– que languidece en unas épocas tonces, ni siquiera sospechada. y resplandece en otras, pero nunca muere. La cerámica ha sido ciencia escondida du- La vieja y eterna cerámica ha acompaña- rante milenios. Y esa ciencia, escondida en do a los hombres humildes en sus chozas, su seno, se translucía y atraía obsesivamen- y a los reyes en sus palacios. Ahora, en el si- te la curiosidad de los hombres, pero ellos glo XX, acompaña, además, a los sabios en no sabían desvelarla. No tenían oido sufi- sus afanes de verdad, y a los tecnólogos en cientemente fino para captar sus débiles pal- sus afanes de perfección y utilidad. pitaciones, ni ojo suficientemente agudo pa- La cerámica tuvo un modesto y remotí- ra captar sus minúsculos destellos. simo origen, que se pierde más allá de don- Y hubieron de esperar siglos y siglos, has- de alcanza la memoria histórica. El fuego, ta que llegó un día –en nuestra cercana his- recién inventado por la creatividad huma- toria– en que ya tuvieron conocimientos e na, hizo el portento de endurecer el barro, instrumentos científicos suficientemente po-

238 derosos, para permitirles oir lo que antes no pida malla de conocimientos coordinados y oían, y ver lo que antes no veían. sistematizados. Durante todos esos siglos, la Humanidad Así ha ocurrido en todas las ramas del sa- no estuvo ociosa, y fue acumulando pa- ber humano y, lógicamente, así ha ocurri- cientemente conocimientos empíricos y ex- do también en la cerámica. periencias de gran riqueza y variedad. Y así, a lo largo del tiempo, los éxitos y los fraca- sos fueron jalonando su continuado esfuer- A principios de este siglo zo por hacer una cerámica, cada vez más útil y más bella. ¿Cómo pensaban los ceramistas de prin- Además, el tesoro de conocimientos em- cipios de siglo? En vez de enredarme en una píricos reunido durante tan largo tiempo, no farragosa descripción de sus métodos de tra- ha sido inútil para la ciencia, sino que, por el bajo, de sus carencias y de sus anhelos, pre- contrario, le ha servido como fuente inago- fiero narrar brevemente un hecho histórico table de inspiración. que revela claramente cuál era la situación La Humanidad siempre camina buscan- en esa época. Me refiero a la fundación de do la verdad, siempre observa, siempre pien- la Sociedad Americana de Cerámica, en 1898. sa, y siempre se pregunta por la razón de las La fundación de cualquier sociedad científi- cosas. ca, como esa, siempre coincide con alguna Y las verdades que descubre, se van acu- crisis del pensamiento. mulando aquí o allá y, con el paso del tiem- En la primavera del año 1958 me hallaba po, se van trabando entre sí hasta formar yo en los Estados Unidos, asistiendo a la reu- cuerpos doctrinales. nión anual de la Sociedad Americana de El hombre sencillo, el hombre del campo, Cerámica, y desde allí envié una crónica de se sienta sobre una piedra, apoya las manos la reunión a una revista técnica española. Por sobre su cayado, y la barbilla sobre sus ma- lo que tiene de significativo, me voy a per- nos. Deja vagar la mirada, sin prisa, por el mitir recordar algunos párrafos de aquella paisaje que le rodea, y observa con fina aten- crónica: ción lo lejano y lo próximo. Después pien- «La reunión anual que celebra este año sa sobre lo que observa, y sobre otras cosas la Sociedad Americana en Pittsburgh tiene que atesora en su memoria. Luego coordi- también su aspecto sentimental, porque la na las observaciones con los recuerdos y, atención de los ceramistas americanos es- poco a poco, se va sumergiendo en las plá- tá prendida en el viejo Pittsburgh, en el lu- cidas aguas del pensamiento. gar que ocupó la antigua casa de El hombre intelectual, el que está bien do- Monongahela, frente al río de su mismo tado para interpretar el conocimiento que nombre. Allí se va a colocar una placa en mana en otras mentes, ya no mira el mun- vidrio fotosensible, que perpetúe la memo- do de un modo simple, apoyando la barbi- ria del lugar en que nació la Sociedad hace lla sobre su cayado, sino a través de una tu- sesenta años.

239 Ladrillos, que se reunía en Pittsburgh por aquellos días. Su disertación debió resultar demasiado técnica, y nuestro hombre salió de la conferencia con la sensación de que había perdido el tiempo y había aburrido a los presentes. Hubiera querido marcharse a pa- sear, hubiera querido olvidar, pero la primavera de Pennsylvania aún estaba lejana. Era mejor pasar la tarde en la hos- tería, aunque hubiera de emplearla en rumiar su propia desilusión. Afortunadamente, Gorton no estaba solo. Allí estaba Samuel Geijsbeek, a quién podía confiar su verdadero estado de ánimo. Más tarde se unieron a ellos otros técnicos que asis- El nou doctor honoris causa Antonio García Verduch tían a la Conferencia. Hubo tertulia, no Ahora ésta es una Sociedad frondosa, con discusión. Todos pensaban lo mismo. Poco casi siete mil miembros desparramados por sabemos de lo que allí se habló, pero sa- todos los rincones de los Estados Unidos, bemos la conclusión a que llegaron. ¿Por y por muchos lugares del globo. Pero en- qué no organizar una sociedad de cerá- tonces, en aquel día de febrero de 1898, eran mica compuesta por aquellas personas ca- sólo nueve los reunidos en Monongahela paces de comprender el trabajo cerámico House. Eran gente inquieta, y además esta- desde un punto de vista científico? ban doloridos. Uno de ellos, Elmer E. Gorton, La última tarde de la Conferencia cele- había presentado un trabajo ante la braron una «reunión general» los nueve, Asociación Nacional de Fabricantes de nombraron un secretario provisional y co-

240 menzaron a hacer planes concretos de tra- porque se adapta con más nitidez al marco bajo. El salto estaba ya dado. La decisión era del siglo, pero cualquiera de las sociedades firme. Había que elevar la cerámica desde su cerámicas del mundo habrían dado la mis- secular estado de empirismo, a la categoría ma imagen, con más o menos años de dife- de ciencia. rencia. Ha pasado mucha agua bajo los puentes de Pittsburgh desde aquella “reunión general” de 1898 hasta la que ahora presencia- La primera mitad del siglo mos. Casi dos mil quinientos miembros de la Sociedad ocupan los salones del hotel en La división del siglo XX en dos mitades que se reúnen las diversas secciones. Es un puede parecer de una excesiva simplicidad, hormiguero. Los doce ascensores funcionan pero cuando se bucea en la compleja histo- incesantemente. ria del desarrollo cerámico, se comprueba Aquella tertulia que se celebró en que esa línea de ecuador tiene una signifi- Monongahela House en una tarde lluviosa cación muy real. de Febrero de 1898, no fue en vano. Hoy La primera mitad del siglo se ha carac- también llueve en Pittsburgh. No tengo a na- terizado por el interés en conocer con más die con quien hacer tertulia en castellano. Por minuciosidad los procesos y los productos eso escribo estas líneas». tradicionales, introduciendo innovaciones Hasta aquí mi crónica de Pittsburgh, que prudentes, no muy alejadas de los hábitos y describe dos momentos históricos muy sig- costumbres existentes. nificativos, a sesenta años de distancia, uno A título de ejemplo, vamos a citar algu- de otro. nos rasgos característicos de este primer me- En 1898, en una reunión de fabrican- dio siglo: tes de ladrillos, nueve técnicos, incom- prendidos y desilusionados, se reúnen en 1. Empeño en conocer los comporta- una hostería, durante una tarde lluviosa, mientos básicos de las masas arcillosas, ta- para proclamar la necesidad de una socie- les como: peculiaridades del sistema agua dad científica. - arcilla, efectos de los electrolitos, plastici- En 1958, sesenta años más tarde, en la dad, contracción, efectos de la orientación misma ciudad, los miembros de la de las partículas, evolución de los sistemas Sociedad que entonces se creó, se reuní- capilares, transformaciones durante la coc- an para rendir homenaje a aquel peque- ción, interacciones con la atmósfera a tem- ño grupo de fundadores. Ahora no eran peraturas elevadas, deformaciones de se- nueve, sino casi dos mil quinientos, los cado y de cocción, etc. que se reunían en Pittsburgh para desa- 2. Uso de composiciones cerámicas tra- rrollar un denso programa del más alto dicionales, que poco a poco fueron compli- nivel científico. cándose y perfeccionándose con la intro- Hemos elegido el caso norteamericano, ducción de minerales no habituales. Ejemplos

241 de ellas son la cerámica de wollastonita y las «La responsabilidad del desarrollo de ma- porcelanas de esteatita o de circón. teriales continuará siendo en el futuro una 3. Uso intensivo de la instrumentación y cuestión altamente cooperativa, y requerirá de las técnicas científicas tradicionales, pa- la actividad simbiótica de diversas especies ra el estudio de las materias primas, de las de científicos y de ingenieros. transformaciones cerámicas y de los pro- Cada grupo profesional verá la necesidad ductos fabricados. de apreciar más y más el papel de los restan- 4. Interés por desentrañar las razones de tes grupos. Ningún grupo profesional podrá todos los defectos que se producen duran- considerarse autosuficiente. El futuro desa- te la fabricación de los materiales cerámicos, rrollo del campo de los materiales dependerá o durante la prestación de sus servicios. del esfuerzo que se haga para estimular la co- 5. Estudio meticuloso de todos los pro- operación entre los diversos grupos profe- cesos de fabricación, con aporte de algunas sionales. Todos han de trabajar juntos en una interesantes innovaciones. atmósfera de mutuo respeto, nacido del sin- 6. Interés por la regulación y el control de cero aprecio de su mutua dependencia». los procesos de fabricación, y por la evalua- No se puede decir más, ni mejor dicho, ción de la calidad de la producción. en tan pocas palabras. 7. Investigación de las relaciones existen- Por su parte, en una reunión que se cele- tes entre las propiedades de los productos y bró el año 1962 en la Universidad del Estado las variables de los procesos de fabricación. de Pennsylvania, decía el brillante investigador Rustum Roy que los problemas cerámicos pue- Todos estos estudios condujeron a la den situarse dentro de un sistema ternario, cu- modernización de las instalaciones, a una yos componentes son: Física de sólidos notable mejora de las calidades, a una di- –Química de sólidos–Ingeniería cerámica. versificación de los productos, dentro del La existencia de este diagrama indica que, ámbito de lo tradicional, y al tímido lanza- si se desea hacer investigación de auténtico miento de algunas soluciones realmente valor dentro de la cerámica, hay que contar innovadoras. con equipos interdisciplinarios compuestos por personas especializadas en los diversos campos. Siguiendo este símil, hay que operar con una mezcla de tres personas, que Trabajo interdisciplinario representen las disciplinas indicadas, y no Al comenzar la segunda mitad de este si- con una disolución sólida de las tres men- glo se comprendió, con absoluta claridad, talidades en una misma persona. que el formidable desarrollo que se preveía Es muy difícil hallar una persona con una para la cerámica, no sería posible sino como mentalidad múltiple, que pueda representar fruto del trabajo interdisciplinario. adecuadamente este campo de disolución A este propósito, decía en 1963 el cono- sólida ternaria. Resulta mucho más viable la cido físico del estado sólido Frederick Seitz: colaboración de tres personas distintas, con

242 profunda reflexión acerca de los caminos del futuro, y del papel que la ciencia había de jugar en ellos. La primera de estas reflexiones fue que la ciencia no es aplicable, en toda su potencialidad, a sistemas muy complejos, como son los sistemas cerámicos tradicionales. Los científicos han de comenzar su trabajo operando sobre modelos simplificados, que después van complican- do con extraordinario esfuerzo y, por supuesto, hasta límites muy res- tringidos. Cuando ambas realidades se enfrentan, surge el conflicto en todo su dramatismo. La cerámi- ca tradicional, la que usa García Verduch, llegint la seua lliçó la gente en cantidades inmensas (ladrillos, bal- buena formación en sus campos específicos, dosas, aparatos sanitarios, aisladores eléc- y con suficientes conocimientos de los cam- tricos, refractarios, etc.) es demasiado com- pos adyacentes, para hacer posible una co- pleja para ser estudiada profundamente por laboración fructífera. métodos científicos rigurosos. Y la cerámica esquemática, de composición muy sencilla –que es la que se presta mejor al estudio Reflexiones para una revolución científico– no puede, de ningún modo, sus- tituir a la cerámica tradicional en sus usos Al doblar la primera mitad del siglo, se masivos. había llegado a un nivel tal de desarrollo de Así, pues, aparecen dos intereses clara- lo tradicional, que se hacía necesaria una mente enfrentados. El de la ciencia, que ha

243 de seguir inexorablemente sus métodos y zas naturales, y que vayan alcanzando poco sus caminos para hallar la verdad, y el de la a poco sus estados de equilibrio. cerámica tradicional, el de la cerámica que nos acompaña en la vida, que, a pesar de su complejidad, no renuncia a ser permeada por La cerámica y la ciencia el conocimiento científico, en la medida que de materiales sea posible. La ciencia cerámica ha de volar libre, por- La cerámica no fue la única. Fueron to- que nació para volar, y la cerámica tradi- dos los materiales tradicionales los que, a cional, cuyo gran tonelaje le impide volar, mediados de este siglo, hubieron de enfren- siente la urgencia de aumentar su permea- tarse al conflicto entre la ciencia, que exige bilidad a la ciencia, y de hallar los modos más amplísimas esferas de libertad para la cons- útiles de combinar los métodos científicos trucción del pensamiento, y la producción con los empíricos. El logro de este aumen- industrial que, a pesar de su esclavitud a fé- to de permeabilidad, ya ha dado sus frutos rreos condicionamientos, necesita desespe- en muchas ocasiones, acortando el tanteo radamente ser irrigada por la ciencia, para empírico. sobrevivir en un mundo económico alta- La ciencia cerámica, trabajando con sus mente competitivo. Todos los sectores de los métodos, ha hecho valiosísimas aportacio- materiales tradicionales, comprendieron la nes al conocimiento, y ha cosechado gran- necesidad de asegurarse una vinculación per- des triunfos en la creación de novísimos ma- manente y directa con las fuentes del cono- teriales. cimiento de la materia. La cerámica tradicional, combinando ade- Y así, unos y otros sectores –que, tradi- cuadamente los métodos científicos y empí- cionalmente, estaban separados por los mu- ricos, puede vanagloriarse de haber diversi- ros que protegían sus grandes tecnologías ficado sus productos, de haber mejorado industriales– hundieron sus raíces hasta lle- notablemente las calidades, de haber pro- gar a las propias fuentes donde manaba la fundizado en el estudio científico de los pro- ciencia, y allí fueron encontrándose las raí- cesos de fabricación, y de haber introduci- ces de todos ellos, en las inmediaciones de do importantes innovaciones, tanto en los las mismas fuentes. productos, como en las técnicas de fabri- La ciencia de materiales nació de esa ma- cación y de ensayo. raña de raíces ávidas de beber en los manan- Al fin, aquel conflicto que surgió a me- tiales de la ciencia, y surgió como un anhelo diados de siglo, al irrumpir la ciencia, con sus compartido de hallar una inspiración, siempre métodos, en un campo tan complejo como fresca, para la creación de nuevos materiales. es el cerámico, ha sido resuelto ya felizmen- Como consecuencia de esa revolución, la te. Lo ha resuelto el tiempo de un modo muy mente quedó liberada de las ataduras del sencillo –como resuelve el tiempo todas las viejo pensamiento industrial, y pudo volar li- cosas– es decir, dejando que actúen las fuer- bremente para desarrollar materiales ente-

244 ramente nuevos, como fruto exclusivo del ambos grupos de variables, falta un eslabón, razonamiento científico. que es el que corresponde a la microestructura del sólido policristalino. Las variables independientes, para cual- Una clave: la microestructura quier teoría de las propiedades físicas de los cerámica materiales policristalinos, deben ser, necesariamente, cantidades medibles en los pro- Los problemas cerámicos son muy com- pios materiales, que describan su composi- plejos, debido al gran número de variables ción y su microestructura. Por esta razón, que intervienen, pero lo más grave no es el la atención de la ciencia cerámica, desde los crecido número de variables, sino su calidad. últimos cuarenta años, ha estado y sigue es- En la fabricación cerámica existen muchas tando, concentrada en el establecimiento de variables tecnológicas, tales como: comuna clara imagen cuantitativa de la microes- posición de las pastas, tiempo de molien- tructura. da, humedad de moldeo, temperatura de Y una vez obtenida esa imagen cuantita- cocción, etc. tiva, una parte de la investigación se ocupa Siguiendo una determinada marcha de en buscar las relaciones entre las variables fabricación, se obtienen unos productos, que tecnológicas de los procesos y las variables poseen unas determinadas propiedades fí- microestructurales, y la otra parte de la in- sicas perfectamente medibles. Mediante grá- vestigación se ocupa en relacionar las varia- ficos y fórmulas empíricas, el ceramista pue- bles microestructurales con las propiedades de relacionar las variables del primer grupo, físicas. es decir, las tecnológicas, con las del segun- A medida que la ciencia va iluminando do grupo, es decir, las propiedades físicas, y todas esas relacionas parciales, se va ha- ello parece legítimo, porque entre las varia- ciendo más posible la vieja aspiración del bles de ambos grupos existen unas relacio- hombre, que consiste en relacionar lo que él nes de causa-efecto. sabe manejar, que son los procesos, con el Lo que es interesante señalar aquí, es que valor de lo que obtiene, que está reflejado esas relaciones de causa-efecto son dema- en las propiedades de los productos fabri- siado remotas, y que las variables tecnoló- cados. gicas son totalmente inadecuadas para ser- Para pasar, con facilidad, desde la orilla de vir de variables independientes en cualquier las variables de los procesos, hasta la otra le- teoría de las propiedades físicas de los pro- jana orilla de las propiedades físicas de los ductos terminados. Claramente se ve, que las productos, ha bastado construir en el centro teorías de las propiedades físicas de los só- de la corriente un firme apoyo –constituido lidos policristalinos, no incluyen variables ta- por las variables microestructurales– para les como «el tiempo de molienda» o «la hu- asentar el pie en él, y dar el salto definitivo. medad de prensado». Al abrir las puertas a la observación de la La clave del problema está en que, entre microestructura de los materiales, se descu-

245 brió un riquísimo universo de relaciones ge- Para disfrutar plenamente de la observa- ométricas y energéticas, que rigen la coexis- ción interna de la cerámica, el diminuto ex- tencia de los granos y de las fases que los plorador habría de ser incombustible y re- integran. fractario, para poder, así, recorrer sus Esas puertas estuvieron cerradas a cal y laberintos, cuando las piezas se hallan en canto durante milenios, hasta que, a media- el horno, a temperaturas elevadas. dos de este siglo, se entreabieron tímida- Estamos seguros de que se estremece- mente a la observación de la microscopía ría al contemplar la grandiosidad de las he- óptica y de la recién nacida microscopía elec- catombes microestructurales que se desen- trónica. cadenan a altas temperaturas. La extraordinaria fertilidad de lo descubierto, El diminuto explorador recorrería acci- atrajo poderosamente la atención de la co- dentadas galerías y estrechos pasadizos; se munidad científica, y estimuló un torrencial de- admiraría contemplando altas e irregulares sarrollo de instrumentos de observación, ca- bóvedas de grandes salas; vería como bro- da vez más agudos y penetrantes. taban surtidores de vapor de agua por do- Hoy, las microestructuras cerámicas son quier, o sentiría asfixiarse por oleadas de ga- transitables con la vista, hasta en sus más fi- ses acres y picantes; escucharía los nos detalles, y esa penetrante observación horrísonos chasquidos que produce la ma- hace crecer vertiginosamente el pensamien- teria sólida al agrietarse por mil lugares; ve- to. Cuánto más se ve, mejor se razona, y ría como se formaban ríos de lava viscosa y cuánto mejor se razona, mejor se intuye lo ardiente que avanzaban y caían en cascadas; que aún no se ve. y se asombraría contemplando, a la luz de Penetrar en las profundidades de la mate- los rojos resplandores, como brillaban los ria es, hoy, una obsesión que abruma al hom- nuevos cristales recién nacidos. bre de ciencia, que inflama su imaginación, La cerámica comenzó a hacerse ciencia el y que despierta su más dormida ingenuidad. día en que el hombre descubrió la belleza y El investigador que sueña, quisiera convertir- el orden que hay en su interior, y compro- se en un ser diminuto, para poder penetrar, bó, con alegría, como podía ver con sus pro- él mismo, entre los más estrechos resquicios pios ojos, lo que su razón ya se había anti- de la materia, como explorador ávido de nue- cipado a preveer. vas y apasionantes sensaciones. Así podría Un siglo denso, rico y jugoso está expi- escudriñar mundos desconocidos, con la ple- rando. Y este siglo denso, rico y jugoso que- nitud de sus sentidos, y podría captar, sen- dará registrado en la Historia de la Cerámica, sorialmente, la belleza arquitectónica de la ma- como su Siglo de Oro. teria, y la espectacularidad de sus profundas dislocaciones y transformaciones. Muchas gracias por su atención.

246 Discurs del rector

FERNANDO ROMERO SUBIRÓN

Doctor Antonio Garcia Verduch, Les universitats, des de fa quasi mil anys, Honorable Senyor Conseller de Cultura, han assumit, amb gravetat i responsabilitat, Educacio i Ciencia, l’altíssim compromís de preservar tot el cab- Il·lustríssim Senyor Alcalde de Castelló, dal de coneixements que genera l’activitat in- Il·lustríssim Senyor President del Consell de tel·lectual humana i, alhora, saber transme- Participació Social, tre’l, formant a les noves generacions excel·lentíssimes i il·lustrissímes autoritats, d’homes i dones i, no ho oblidem, contribuir professorat, estudiantat, personal d’admi- amb la investigació al progrés i a la reno- nistracio i serveis, amics i amigues, vació d’aquest magma fecund, tot assolint noves cotes de benestar i felicitat. NS TROBEM avui ací per a fer realitat l’a- Aquesta comesa, la realitzem els científics cord de la Junta de Govern de la en un clima de silenci, de discreció, i d’hu- Universitat Jaume I, la qual, a instàn- militat, condicions que són necessàries i con- cies del Departament de Química Inorgànica i substancials per a la reflexió i el diàleg. És Orgànica, va decidir, el 20 de desembre de 1996, una tasca callada però tanmateix, de tant en distingir el professor Antonio García Verduch tant –no amb la freqüència que voldríem–, amb el nomenament com a doctor honoris en el firmament acadèmic, en els amplíssims causa per part de la nostra Universitat. i universals horitzons de la ciència, la tècni- En l’arrel de la nostra institució se situa ca i les humanitats, apareixen homes i do- un anhel d’universalitat del qual deriva, fins nes d’una qualitat humana i mental insu- i tot, la mateixa paraula universitat. La cièn- perables, que brillen amb llum pròpia. cia, la tècnica i l’humanisme constitueixen els Llueixen com a estels i la seua llum no no- tres eixos a través dels quals es vehicula l’a- més il·lumina el firmament de la ciència, si- fany que sempre ha mogut els homes a nó que contribueixen poderosament amb el conèixer la realitat, el món sencer que l’en- seu ofici al progrés, a la millora del seu temps, volta. Aquesta necessitat i alhora aquest de- i obren camins que els seus predecessors ni sig, han impulsat, al llarg de totes les èpo- tan sols haurien pogut imaginar. ques, el coneixement humà, la investigació La universitat, com a institució sensible i la cultura dels homes, com a únics éssers a aquests esperits extraordinaris, perquè res vius que han sabut desenvolupar unes ca- del que és humà és aliè al claustre univer- pacitats d’anàlisi i transformació del medi on sitari, distingeix amb els nomenaments com l’evolució els va col·locar. a doctors honoris causa aquests homes i

247 El rector, Fernando Romero, lliura els atributs d’honoris causa al professor García Verduch

dones, capdavanters que amb els seus tre- fou mestre. Un senzill mestre d’escola en uns balls i afanys, oblidant moltes vegades l’in- temps especialment difícils per al nostre pa- terès personal, fan avançar tota la societat ís. Després es va especialitzar en edafologia, i generen canvis substancials en tots els ni- la ciència del sòl. Crec que tot té la seua lò- vells de l’activitat humana on es projecta la gica clara i meridiana, el sòl és el substrat seua obra. d’on brolla la vida i l’escola primària és el Avui retem homenatge al professor, a substrat des d’on un bon mestre ha de fer l’amic, Antonio García Verduch. En la figura crèixer totes aquelles potencialitats i virtuts del professor García conflueixen diversos que després floriran a la universitat i al mer- factors i característiques que fan d’ell un ho- cat professional. me excepcional, tant per la seua vàlua acadè- L’amic Antonio García Verduch va com- mica i investigadora, com en el seu tarannà prendre molt aviat la importància que la cerà- humà. Valencià de naixement, molt jove va mica havia d’assolir a les terres valencianes. haver d’abandonar la seua terra, a la qual, i Si com escrivia el poeta castellonenc Bernat això l’honora, no ha renunciat. Artola: «la terra de ma terra és la pols del meu I com un fill pròdig, després d’escam- camí…», la terra més profitosa per als va- par la seua llavor arreu del món, ha retor- lencians durant aquest segle ha estat l’argi- nat i ens conhorta amb la seua presència. la. La indústria de la ceràmica ha vingut a re- Abans que químic Antonio García Verduch volucionar amb una força inusitada les

248 estructures productives valencianes. Allò que ceràmica viurà encara una nova primavera, havia estat una manufactura tradicional, continuarà creixent de forma natural i, ne- constrenyida pel marc artesanal, ha vingut a cessàriament seguirà fructificant. I jo em desbancar el sector productiu per excel·lèn- permet d’afegir que en la dolçor renovada cia: l’agricultura. Hem canviat de producció d’aquests fruits podrem descobrir la mà però no hem abandonat la terra com pode- amorosida d’Antonio García Verduch. rós recurs econòmic. El professor García fou La Universitat Jaume I, des de la seua el primer científic a elaborar una tesi doc- creació, ha entés molt bé que la tasca do- toral sobre la relació entre les propietats fí- cent i investigadora de la institució univer- siques, químiques i tècniques de l’argila. La sitària no pot anar deslligada de les de- ceràmica entrava, de la seua mà, en el rigor mandes i de les necessitats que genera la acadèmic i científic. societat. Fou la pròpia societat castello- Els resultats d’aquesta iniciativa, i del tre- nenca, a través dels seus legítims repre- ball de milers de valencians i valencianes, sentants a les Corts Valencianes, la que va han oferit uns resultats esplendorosos per auspiciar el naixement de la Universitat a la nostra economia. L’acte d’avui, és, per Jaume I. Moltes vegades hem manifestat el tant, un acte de justícia envers un home que nostre objectiu i la nostra voluntat de ser- fou pioner en aquesta conjunció de cièn- vir de motor de progrés per a aquesta socia i treball productiu, que tants beneficis cietat. I aquest desig no el podem fer rea- reporta a la societat castellonenca i valen- litat sense vetlar constantment per allò que ciana. la societat demanda. Des de fa més de vint- Però la tasca del professor García i-cinc anys, l’Institut de Tecnologia Ceràmica, Verduch no va acabar ací, i al llarg de la seua a hores d’ara integrat en la Jaume I, ve vida professional, l’aprofundiment en la acomplint una funció insubstituïble en la ciència de la ceràmica l’ha dut a recórrer bo- investigació, estudi de nous materials i na part del món. Finalment, el professor transferència de resultats en tots aquells García ha esdevingut un referent impres- aspectes del procés de producció ceràmi- cindible en la Química aplicada a la tecno- ca. La universitat respon així a la respon- logia ceràmica. Des de fa un temps ens as- sabilitat que s’ha dipositat en nosaltres i és sessora i el seu consell és valorat tal i com en aquesta línia, en la qual volem seguir s´ho mereix. No debades, el professor García treballant, conscients del paper que podem ha metaforitzat, en un recent article, la cerà- jugar en el futur de les nostres comarques. mica com a un arbre vell i mil·lennari, les Millorar els processos tendents a potenciar arrels dels qual les nodreix la saba de la tra- el benestar de la nostra societat significa dició i les noves branques, brots i fulles les apostar i contribuir decididament per una formen les investigacions en camps tan di- societat on la llibertat, la tolerància, la so- ferents com ara la ciència de materials, la fí- lidaritat i la convivència pacífica siguen va- sica del foc, l’òptica dels cristalls o la mine- lors sòlids sobre els quals avance el pro- ralogia. El professor Verduch augura que la grés econòmic i cultural.

249 En el meu nom, i en el de tota la comuni- volgut unir-vos, amb la vostra presència, a tat universitària, Antonio García Verduch, us aquest acte d’homenatge a un dels nostres felicite i us done la benvinguda al nostre científics més universals. claustre de doctors. Aquesta felicitació vull Antonio, benvingut a la Universitat fer-la extensiva també a tots i totes aquells Jaume I, la Universitat de la vostra terra. i aquelles que ens acompanyeu i que heu Moltes gràcies.

250 Solemne acte acadèmic amb motiu de la investidura com a doctorhonoris causa del Sr. Enric Valor i Vives 252 Acta de nomenament

JUNTA CONSULTIVA PROVISIONAL DE GOVERN NÚM. 19 (30-10-92)

A la ciutat de Castelló de la Plana, a les 9.30 hores del dia 4 de novembre de 1998, al Campus de la Penyeta Roja de la Universitat Jaume I, sota la presidència de l'Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector Fernando Romero Subirón, es va constituir en sessió ordinària la Junta de Govern per a deliberar, entre altres assumptes, sobre la proposta de nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat Jaume I del professor Enric Valor i Vives, d'acord amb el que preveu l'article 5 I.t dels Estatuts de la Universitat Jaume I, aprovats pel Decret 5/1997, de 28 de gener, del Govern Valencià. La Junta de Govern, a proposta del Departament de Filologia Anglesa i Romànica acorda per unanimitat la concessió del grau de doctor honoris causa per la Universitat Jaume I al professor Enric Valor i Vives, a la vista de la memòria justificativa que acompanya la proposta, en la qual s'indiquen els mèrits rellevants que concorren en la persona de l’il·lustre lin- güista i els importants treballs i estudis que han sorgit a partir de la seua obra. Així mateix acorda que el solemne acte acadèmic l’investidura d'aquest grau honorífic se celebre amb el protocol previst el dia 26 de febrer de 1999, festa de la Universitat. Tot així, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consigna en aquesta acta que estenc com a secretària general i fedatària de la Universitat, amb el vistiplau del rector.

La secretària general Vist i plau El rector

Asunción Ventura Franch Fernando Romero Subirón

Castelló de la Plana, 26 de febrer de 1999

253 254 Enric Valor i Vives Breu biografia

ENRIC VALOR I VIVES (Castalla, 1911), es- ENRIC VALOR I VIVES (Castalla, 1911), escriptor i filòleg, ha estat una de les persona- critor y filólogo, ha sido una de las personalitats valencianes més destacades en l’estu- lidades valencianas más destacadas en el es- di i la recuperació tant de la llengua com la tudio y la recuperación tanto de la lengua cultura pròpia. Ja en els difícils anys 40 va como de la cultura propia. En los difíciles años començar les seues relacions i activitats cí- 40, comenzó sus relaciones y actividades cívi- viques amb noms com Miquel Adlert, Joan cas con nombres como Miquel Adlert, Joan Fuster, Miquel Sanchis Guarner, Miquel Fuster, Miquel Sanchis Guarner, Miquel Batllori, Carles Salvador... Batllori, Carles Salvador... Entre les seues nombroses creacions li- Entre sus numerosas creaciones literarias teràries destaquen, per l’abast i l’acceptació destacan, por el alcance obtenido y la acepta- pública, les trenta-sis celebèrrimes Rondalles ción del público, las treinta y seis celebérrimas valencianes, que han merescut infinitat d’e- Rondalles valencianes, que han merecido in- dicions, i les novel·les L’ambició d’Aleix i la tri- finidad de ediciones, y las novelas L’ambició logia "El Cicle de Cassana". Menció espe- d’Aleix y la trilogía "El Cicle de Cassana". cial s’ha de fer de les seues obres de Mención especial merecen sus obras de gra- gramàtica i lexicografia, fonamentals per a mática y lexicografía, fundamentales en la en- l’ensenyament de la llengua, Millorem el llen- señanza de la lengua, Millorem el llenguat- guatge, Curs mitjà de gramàtica catalana i ge, Curs mitjà de gramàtica catalana y Flexió Flexió verbal, entre d’altres. verbal, entre otras. Ha rebut importants distincions honorí- Le han sido otorgadas importantes distin- fiques entre les quals destaquen, el Premi de ciones honoríficas entre las que destacan el les Lletres Valencianes (1986); el Premi Premi de les Lletres Valencianes (1986); el d’Honor de les Lletres Catalanes (1987), la Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), y és doctor honoris causa, Catalunya (1993), y es doctor honoris causa, també per la Universitat de València. Així ma- también por la Universitat de València. teix ha estat objecte d’exposicions, com l’or- Asimismo ha sido protagonista y objeto de es- ganitzada per la Fundació Bancaixa "Enric tudio de exposiciones, como la organizada por Valor, un tresor de paraules i de fidelitats" i la Fundación Bancaja "Enric Valor, un tresor de simposis i seminaris científics. de paraules i de fidelitats" , así como de sim- posios y seminarios científicos. Enric Valor i Vives va faltar el dia 13 de gener de 2000. Enric Valor i Vives falleció el día 13 de enero de 2000.

256 Laudatio

VICENT SALVADOR LIERN

Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector, temporània: la d'Enric Valor i Vives, valencià il·lustres autoritats, de Castalla, novel·lista, recuperador de la nos- membres de la comunitat universitària, tra rondallística i dels nostres parlars, gramà- senyores i senyors, tic, lexicògraf, didacta il·lusionat, enamorat d'una llengua i d'un país als quals ha dedi- A UNIVERSITAT JAUME I m'ha fet l'honor cat les energies de vora vuitanta-nou anys d'encarregar-me aquest bellísim exer- de joventut. cici ritual de la laudatio en l'acte d'in- Renunciaré a puntualitzar ara una llarga vestidura del doctor Enric Valor. I dic bellís- biografia humana i intel·lectual que, en trets sim, és clar, no pels mèrits d'aquestes breus generals, és o hauria de ser coneguda dels ratlles que oralitzaré, sinó per la bellesa in- seus conciutadans. Renunciaré també a la trínseca que comporta el ritual de la lloança descripció sistemàtica d'una obra polièdrica a una persona viva, a condició que aquesta que ha sabut combinar el treball lingüístic ri- lloança siga merescuda, assumida honesta- gorós que naix d'una profunda sensibilitat ment per qui la fa i per la comunitat present lingüística, amb la vocació innata de contar en nom de la qual parla l'orador, i mentre històries i difondre coneixements. M'exonera que no hi haja al darrere un poder que fo- d'aquesta responsabilitat el fet que dues uni- mente interessos espuris o llagoteries de versitats germanes –la de València i la de les qualsevol mena. El Cèsar sempre ha tingut Illes Balears– s'hagen avançat a reclamar qui el cante amb lira aduladora –una lira que Enric Valor com a doctor honorari dels claus- avui és mediàtica, digitalment insidiosa i que, tres respectius, i també el fet que la biblio- a més, prefereix ressonar en els idiomes vehi- grafia analítica sobre la seua obra comence culars de l'imperi. A l'estil universitari, en can- a esdevenir avui una joiosa realitat, a la qual vi, li convé un capteniment d'independèn- la Universitat Jaume I ha volgut contribuir, cia respecte al poder i una fidelitat ara mateix, amb un volum sistemàtic d'estu- insubornable al sentit de la història i a la prò- dis. No caldrà, doncs, recordar les dades pia llengua. Per això, la veu que entonarà la exactes de gramàtiques i diccionaris, de mor- laudatio ho farà en la llengua i en l'estil fologies verbals, de reculls de textos norma- d'aquesta comunitat universitària, i en nom tius on s'apostava per millorar el llenguatge d'aquesta mateixa comunitat que avui s'ho- dels valencians, de sèries rondallístiques, d'u- nora a integrar en el seu claustre una de les na sotraguejada i interrupta trajectòria no- figures clau de la història valenciana con- vel·lística que culmina amb la recent trilogia

257 denar mentalment i articular com a narració l'experiència del món i de la vida: sia mites, novel·les, biografies, sia els persuasius exempla dels ora- dors o les anècdotes que donen credibilitat amena a la conversa. En el cas de Valor, la seua novel·lística i el seu rondallari són la millor prova d'a- quest tarannà de narrador, però tam- bé ho és la seua oralitat col·loquial, farcida d'anècdotes i convertida man- ta volta en història de vida, tal com ho ha sabut reflectir Rosa Serrano en les Converses amb un senyor escriptor. En aqueix mateix volum, l'escriptor deixa constància de la fascinació que li produïen, de petit, les històries contades pel seu pare, que incloïen fins i tot sinopsis en valencià de l'ar- gument de algunes de les novel·les que hi havia, en versió castellana, a la llar familiar: Los miserables, El conde El padrí, Vicent Salvador de Montecristo o Cinco semanas en globo. del Cicle de Cassana però que s'havia en- El desfici inoculat tan d'hora li durarà to- cetat ja amb un text inèdit perdut durant el ta la vida i es manifestarà en una autèntica seu transport ferroviari a Barcelona, el dia dèria per novel·litzar el món i en un rigor cre- mateix que començava la contesa civil es- atiu que el durà, fins i tot, a refer sencera una panyola. Em limitaré, per tant, a desenvolu- obra seua –L'ambició d'Aleix– anys després par unes reflexions sobre aspectes concrets de la primera edició. Aquesta dedicació ri- d'aquesta obra, que no només justifica si- gorosa a la rescriptura d'un text novel·lístic, nó que exigeix en justícia el reconeixement que remet a una concepció de l'obra en mar- del món universitari. xa, de l'obra total d'un escriptor, no sovinte- El primer dels aspectes que vull glossar és ja en les nostres latituds, on Llorenç la passió de contar. En efecte, Enric Valor ten- Villalonga és un dels pocs precedents que deix sovint a donar cos al seu discurs per mitjà s'hi poden citar. de les estructures del relat. Al capdavall, la ra- Segurament, en un altre país, Enric Valor cionalitat humana ha trobat, des de fa milers hauria realitzat des de jove la seua vocació d'anys, un recurs poderós en la capacitat d'or- novel·ladora amb continuïtat i no hauria es-

258 perat a arribar a la ratlla de la setantena per són un intent de recuperació paral·lel als iniciar la seua producció novel·lística de més d'Alcover i als Amades en altres terres de pes. Qui sap si no s'hauria arribat a profes- parla catalana. Admeten també la compa- sionalitzar com a escriptor. Però la nostra ració analítica amb allò que en altres països història socioliterària, tan estretament rela- europeus havien representat els germans cionada amb la història sociolingüística, és Grimm o Afanasiev per mitjà de la recopila- plena de factors d'anomalia: com ara –i dei- ció de relats folklòrics que pertanyen a un xant de banda les malifetes de la censura de mateix arbre temàtic, esponerós i transna- postguerra– les dificultats dels escriptors ge- cional. En són exemple il·lustratiu el tema de ogràficament perifèrics per accedir als centres la Ventafocs, que es remunta pel cap baix d'edició, o bé la timidesa d'uns mercats lite- a Basile, en el sis-cents napolità, o el d'Escla- raris que només ahir o despús-ahir han as- famuntanyes, parent xixonenc de l'heroi ca- solit calibres mínimament operatius. Les grans talà Joan l'ós, del Juan el oso de la tradició novel·les arribaren, a la fi, com a coronació popular espanyola, o del castellonenc d'una llarga carrera de lletraferit, però ho fe- Tombatossals. Tal com fa Pascual Tirado, ren amb un cert desfasament cronològic, quan també Valor novel·litza el personatge i les els narradors valencians que havien començat circumstàncies del relat folklòric i els vesteix a publicar durant els anys setanta miraven ja sovint de didactisme. Perquè, tot ben gar- cap a uns altres llocs a l'hora de buscar mo- bellat, la dèria de Valor en les seues ron- dels de ficció literària. Aquesta circumstància dalles té un doble vessant: el del relat –la féu minvar la influència que, en una situació passió de contar– i el de difondre el conei- normal, Valor podria haver exercit sobre els xement del país, del paisatge i de la llen- joves escriptors d'aleshores, tot i que, sens gua estimada. dubte, la prosa dúctil de les rondalles sí que Com a filòleg, gramàtic o lexicògraf, Enric va representar un referent lingüístic cabdal per Valor palesa aquesta mateixa passió d'en- a molts escriptors valencians de diverses ge- senyar, una empenta difusora i didàctica que neracions i, més en general, per a l'ensenya- el fa plantejar-se contínuament la seua tas- ment i la difusió de la llengua escrita. ca des de perspectives que consideraríem Siga com siga, el cas és que el novel·lis- de lingüística aplicada i de planificació lin- ta vocacional va derivar majoritàriament, du- güística. Alguns l'hem sentit proclamar a ve- rant dècades, cap al treball filològic i cap a gades, entre la il·lusió i la ràbia, que avui la recuperació de la rondallística. En aquest –quan es disposa, almenys en teoria, d'uns darrer aspecte, sembla que va ser Sanchis mitjans de difusió audiovisuals– avui menys Guarner, en l'ambient de les tertúlies de ca que mai, no podem renunciar a la difusió so- n'Adlert als anys quaranta, qui el va incitar cial d'un model de llengua de qualitat, genuí a emular la tasca feta per Alcover respecte i elaborat. a la literatura oral de la tradició mallorqui- Perquè les virtuts més vistents de reflexió na. D'aquesta manera, les rondalles valen- lingüística de Valor són segurament, com en cianes que comencen a veure la llum el 1950 la seua pràctica de l'escriptura, la precisió i l'e-

259 quilibri. L'afany de precisió el mena al matís, ratiu per a unes funcions socials de les quals a la distinció subtil i aclaridora, a la netedat de no podem dimitir. perfils. El sentit de l'equilibri el fa conciliar la Les meues paraules han volgut fer, da- dimensió més unitària i disciplinadament nor- vant aquesta comunitat universitària i en el mativa –fabriana, en última instància– amb seu nom, un elogi ponderat de l'escriptor i un olfacte de caçador i excursionista, atent a filòleg que avui convidem a seure entre no- les espècies més vives de la variació dialec- saltres i a ensenyar-nos, com ho ha fet, des tal. «A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que de la distància dels llibres, durant la seua feli pertany», en diríem, tot i que no és conve- cunda vida. Tot compte fet, aquest hauria nient, en aquest cas, associar Déu amb la nor- d'haver estat el seu lloc des de fa anys. Ho mativa ni deixar en mans del Cèsar l'irresisti- propugnem des de la convicció que l'estudi ble –i legítim– encant del particularisme. de la llengua, com qualsevol altra disciplina Sempre, al capdamunt de les reflexions gra- del saber científic, ha de trobar el seu marc maticals de Valor, hi trobarem una concepció de referència en les institucions università- funcional de la llengua en la societat, una il·lu- ries, que constitueixen en una societat mo- sió i un compromís, una teleologia realista del derna el millor garant de control episte- seu escorcoll filològic. L'obra Millorem el llen- mològic, transparència i crítica racional dels guatge és un bon paradigma d'aquestes vir- coneixements. La Universitat Jaume I recla- tuts. I el seu títol, un emblema que frega la ma així el dret a gaudir de la paraula sàvia consigna: partir d'una realitat d'ús que no està d'un lletraferit com Enric Valor, que només tan deturpada, en els pobles valencians, com per les anomalies de la nostra història ha certs pessimismes interessats volen fer creu- romàs tant de temps allunyat de l'alma mare, però, a l'ensems, caminar decididament cap ter i que ara invitem a participar-hi, tal com a un ús lingüístic repristinat, elaborat, enriquit els mèrits que he intentat glossar ho reco- amb el contrast interdialectal i, sobretot, ope- manen en estricta justícia. He dit.

260 Lectio

ENRIC VALOR I VIVES

Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Ferran Catalunya la implantaren ací definitivament. Romero, rector de la Universitat Jaume I, Emprant aquesta llengua i sota l’ordena- senyors doctors, ció dels Furs de València, els nostres avant- senyores y senyors, passats visqueren i s’entengueren fins als amigues i amics, nostres dies i foren capaços de crear terra rica i una agricultura modèlica i pròspera, un La nostra llengua ahir i avui bon comerç i unes bones indústries. Crearen així mateix una literatura medieval esplen- OM UN POBLE, el poble valencià, es- dorosa que es féu universal amb els Cants tablit secularment en un bell país, d’Ausiàs March, amb la gran novel·la Tirant vora el Mediterrani, i que parla una lo Blanc, amb L’Espill de Jaume Roig, amb la llengua pròpia que ja fa temps que ano- deliciosa Vita Christi de Sor Isabel de Villena, menem valencià. Es tracta d’un idioma etc. Cal també comptar com a notables tex- romànic que compartim amb el Principat de tos literaris les quatre grans cròniques: El Catalunya, el Rosselló, les Illes Balears, la Llibre dels Fets, de Jaume I, El Llibre del rei Franja de Ponent (a l’Aragó) i la ciutat de Pere d’Aragó, la Crònica de Muntaner, veí de l’Alguer a Sardenya. (És tracta, doncs, de Xirivella, i la Crònica Reial del famós rei Pere la llengua coneguda científicament com a el Cerimoniós. catalana.) Té un vocabulari ric, una estruc- El segle XVI, tota la Corona de Catalunya- tura pròpia i molt perfecta gramaticalment Aragó entra en la Decadència, i la nostra li- parlant, és a dir, un idioma normal com teratura s’obscureix. Més encara ens aom- qualsevol altre –el francés, el portugués, el brem els valencians amb la pèrdua dels Furs castellà, l’italià, etc.–, apte per a la literatu- en la Guerra de Successió. El nostre idioma ra, la jurisprudència, les ciències... una llen- queda prohibit oficialment i es transmet oral- gua de civilització. ment de pares a fills fins als nostres dies. El Com diu molt poèticament Menéndez castellà, implantat com a única llengua oficial Pelayo, la nostra llengua fou deixada pel rei per la força de les armes i el tenebrós Decret Jaume I com a anell nupcial a les Balears i de Nova Planta, és l’única font d’ensenyament. a València. Tanmateix, va ser amb la gran re- Però el nostre poble roman fidel. La llengua població subsegüent dels segles XIV i XV, es salva, i, rere el gran silenci de la dictadura que una majoria de pobladors de Lleida, de franquista, recupera amb la democràcia ac- Tortosa, de Barcelona i de la resta de tual la seua oficialitat compartida amb la del

261 castellà, que encara manté la seua prepon- Una pinzellada nacionalista derància en l’ensenyament, en els mitjans de comunicació i en l’ús oral de les grans ciu- La meua iniciació en el nacionalisme va ser tats. Tanmateix, ja s’estudia la nostra llen- primerenca, almenys en el pla cultural. El meu gua en tot el nostre país, més o menys ple- pare va estudiar a la Universitat de Barcelona nament, des de l’EGB i els instituts fins a totes a la darreria del segle XIX. Va tornar a l’Alcoià, les universitats. Torna a cultivar-se literària- al seu pintoresc poble de Penàguila, i es va cament amb plena llibertat i en tots els gène- sar a Castalla, el meu. Durant la seua estada res: conte, novel·la, rondallística, assaig i, pro- a la Universitat, essent coetani de Cambó, oïa gressivament, en llibres d’ensenyament de les converses que aquest tenia amb els com- totes o gairebé totes les matèries i en diccio- panys. Llavors, cada setmana, comprava la re- naris i enciclopèdies de complet abast. També vista L’Esquella de la Torratxa i va fer-ne una apareix, per bé que minoritàriament, en el te- apreciable col·lecció que ell mateix es va relli- atre, la ràdio, la televisió i el cinema. gar. Doncs bé, en els primers anys de la meua Davant de tot açò, que va fent-nos un vida –cinc o sis anys–, ens ensenyava, al meu país culturalment més normal, cal dir que germà i a mi, a llegir català amb l’ortografia tots els valencians estem moralment obli- de l’esmentada revista, anterior a la normalit- gats a contribuir a l’ús, el conreu, el res- zació feta per Pompeu Fabra. La meua alfa- pecte i la difusió del nostre català, el va- betització va ser, doncs, simultània en castellà lencià, la dignitat col·lectiva i personal; i –a l’escola primària– i en català a casa nostra. encara que els estudis d’altres llengües pu- Encara puc recitar de memòria els poemetes ga enriquir-nos, no podem consentir la que aprenia a L’esquella de la Torratxa: allò, destrucció cultural i espiritual del nostre com ara, de «La una de la nit», ja no recorde poble per mitjà de la implantació totalità- de quin poeta: ria d’un altre idioma. Com bé deia un dels nostres millors filòlegs, Manuel Sanchis Ja rodola ja rodola, Guarner, la pèrdua de l’idioma propi sig- davallant del campanar... nifica la mort cultural d’una pàtria. Penseu en l’evidència que si tots els francesos no Tota sola tota sola, sabessen parlar més que l’alemany, ja no tota sola pel món va. existiria el poble francés. No es tracta, doncs, de la destrucció física d’un poble, De soledat com la seva sinó de la del seu esperit, del seu geni se- cap n’existeix ni ha existit. cular, del seu pensament original, puix cada idioma és en certa manera una visió pe- És la una que ara es lleva, culiar del món i de la vida. Altrament, la és la una de la nit. llengua pròpia és la manifestació més autèntica i inintercanviable de la seua per- El meu pare tenia molt clar això de la nos- sonalitat. tra catalanitat dins la nostra valencianitat. Al

262 El fill d’Enric Valor, Enric Valor i Hernández, va llegir la lliçó en nom del seu pare meu poble, en la meua infantesa i en la meua recorde ja en quina ocasió, em va regalar tres adolescència, pràcticament cap estament so- llibres d’aquesta editorial: Contes de la ima- cial no parlava més que el català, i hi havia, ginació nòrdica, de Joaquim Reig, distingit a més, una prevenció contra l’arrogància dels advocat valencià; L’Espill a trossos, del poeta castellans de l’altra banda de la frontera lin- Francesc Almela i Vives, i la novel·la d’Artur güística (Villena, Sax, Elda, altrament enllà de Perucho Ícar o la impotència. Aquestes tres les muntanyes). obres em van fer una gran impressió. Ja co- El 1929, ja començava a funcionar a neixia alguna altra cosa, menor, que publi- València l’editorial L’Estel, i el meu pare, no cava el grup del Rat Penat, i aviat comencí a

263 comprar a Alacant algun número de la re- quinta, i me’n vaig anar a l’exèrcit fins al fi- vista nacionalista El Camí. Llavors, es féu la nal de la guerra. Llavors vaig tornar a València proclamació de la República. Ja a Alacant, i, a poc a poc, vam anar trobant-nos uns vaig col·laborar en el periòdic setmanal d’es- quants nacionalistes, pocs: el mestre fabris- querres i un xic anticlerical El Tio Cuc. Enviava ta Carles Salvador, els del grup d’Acció algun treball a El Camí. Em vaig oferir al dia- Nacionalista, l’Emili Beüt (excursionista im- ri alacantí El Luchador, de tendència radical- portant), l’Adolf Pizcueta, el mestre i poeta socialista. Especialment tant en el setmana- Enric Soler i Godes... i a primeries de la dena ri El Camí com en el diari El Luchador tractava dels quarantes, Miquel Adlert Noguerol i temes nacionalistes i altres articles dedicats Xavier Casp Verger van fundar la tertúlia na- a provar la catalanitat dels valencians. Al Tio cionalista més important de tots els temps Cuc, feia i tot alguns editorials sobre temes de la dictadura. Allà, començàrem a refer el de política general de l’estat espanyol, sen- nacionalisme dins el País Valencià. A ban- se signar, naturalment, i de tarannà –com da, coexistien dues petites tertúlies del ma- el del setmanari– crític i humorístic. Llavors, teix caire: la del Cercle de Belles Arts, presi- amb repetides converses amb el director, dida per Pizcueta, i la del poeta Almela i Vives, Josep Coloma Pellicer, vaig aconseguir que on assistia el poeta Soler i Godes, Carles comencéssem gestions per a fundar un par- Salvador i algun altre nacionalista d’aquella tit nacionalista. Vaig assolir que constituís generació. Jo era molt més assidu a la de l’Agrupació Regionalista Alacantina, presidi- l’Adlert, feta a casa seua, però també solia da pel prestigiós metge Pasqual Devesa; de aparèixer per les altres dues. tresorer anava el senyor Coloma, i jo era el La tasca més eficaç, però, la dugué a ter- primer secretari de l’Agrupació. També, en me la de Miquel Adlert, on va acudir molta nom de l’entitat, feia notes a la premsa i per- joventut feinera. I amb la fundació per ell i sonalment dos espais setmanals per a Ràdio Casp de l’editorial Torre, molts joves co- Alacant, parlava com a secretari d’ARA so- mençàrem a publicar. Al cap de poc, no rebre el País Valencià, els estatuts d’autonomia, corde l’any exactament, el quaranta-tants, els noticiaris, etc. se’ns hi uní el professor Sanchis Guarner que, El 1934, ja vivia a València, i vaig conti- com a capità de l’exèrcit republicà, fou bas- nuar fent alguna col·laboració –fins de na- tant castigat i hi trigà a estar amb nosaltres; rrativa– a El Camí, i en una revista de políti- més tard, Joan Fuster arribà a la tertúlia. ca, art i literatura que es deia La República de Després s’hi incorporà Vicent Andrés Estellés. les Lletres. Darrerament, es va fundar una al- Ell i Fuster es revelaren com uns excel·lents tra revista, aquesta d’esquerra nacionalista, poetes i publicaren poemes, crec que tots El País Valencià, on vaig col·laborar amb més dos en la col·lecció de Torre. continuïtat que en les altres publicacions. D’allí a uns anys –ja dins els cinquantes— En venir la Guerra Civil, me’n vaig anar a començaren a aparèixer desavinences, sens Castalla de temporada estiuenca, i als pri- dubte originades per divergències importants mers mesos de 1937 van mobilitzar la meua d’opinions sobre el nacionalisme i les cre-

264 Matilde Salvador, Medalla d’Or de la Universitat Jaume I, i Enric Valor i Hernández ences religioses, i lentament anà dissolent- que no us preocupéssiu gens d’acostar- se aquell grup, que tot i això va fer un gran vos al nostre català: que tractéssiu de des- paper en l’afermament del nacionalisme. castellanitzar el valencià i, enriquint-lo, pro- Un altre aspecte de l’eficàcia de la tertú- curar acostar-lo al valencià dels vostres lia Adlert-Casp fou procurar-nos la conei- grans escriptors medievals. xença personal d’alguns homes importants del catalanisme i la cultura de Barcelona, tals com Josep Maria de Casacuberta, l’Octavi Notes sobre les meues rondalles Saltor, el poeta de Mallorca Miquel Dolç, el pare Batllori, etc. Allí es va fixar el català lite- A conseqüència de la llarga decadència rari de València, sota la inspiració i direcció que va sofrir el valencià, moltes tradicions de Sanchis Guarner, amb el seu encertat po- culturals nostrades estaven en perill de de- licentrisme convergent, que féu efectiva l’o- saparéixer. pinió de Pompeu Fabra, que ja se sap que Tots els pobles del món tenen o han tin- deia als valencians allò de: gut un tresor de contes populars, fabulosos especialment, que els vells han contat a la vo- Nosaltres, catalans, no desitjaríem altra co- ra de la llar a les nits d’hivern als països tem- sa sinó que emprenguéssiu una obra de perats, o en les nits serenes dels tròpics, da- forta depuració del vostre idioma, encara vant escoltadors més o menys infants. Als

265 pobles més cultes, s’han fet famoses col·lec- Doncs bé, tres designis o intencions van cions de rondalles o contarelles, com els Esops presidir la redacció literària dels temes tro- a Grècia, Les mil i una nits al Pròxim Orient, el bats en boca de muntanyesos i pobletans Decameró a Itàlia, les Rondaies Mallorquines d’aquelles belles terres: a) «nacionalitzar» les a les Balears, la replega immensa de Joan rondalles, les quals moltes vegades sense fi- Amades al Principat de Catalunya, els Contes xació del territori on s’esdevenen les accions, de Perrault a França, els d’Andersen a em semblava que perdien realitat, i així les Dinamarca... Són universals, i la seua gràcia i he situades en muntanyes o costes conegu- interès resideixen –a part dels literaris– en el des pertanyents a pobles de so i arrel valen- fet que un mateix tema –l’ambició, el coratge, cians, a vegades solament indicats; b) des- el ric i el pobre, les bruixes, les fades bones criure els nostres paisatges, donar a conèixer o dolentes, etc.– té al món centenars de va- bastants plantes nostres i alguns arbres dels riants i grans diferències segons les interpre- nostres boscos, posar noms valencians, tot tacions dels diversos pobles o nacionalitats. presentant-los amb el nostre humor pecu- Una mica més tard, com que al País liar, als diversos personatges, i c) utilitzar un Valencià sols havia fet una replega important llenguatge planer, popular però correcte, ric i graciosa, a Castelló, l’escriptor Pasqual Tirado, de vocabulari com és el valencià que jo vaig amb el Tombatossals com a realització més aprendre en la meua infantesa i la meua pri- espectacular, vaig decidir allà vers els anys mera joventut: fer-ne literatura dins el gène- cinquanta de fer una recerca sistemàtica als re i no folklore a seques. És a dir, fer una obra pobles de muntanyam meridional valencià, que, tot distraent –i si era possible divertint–, és a dir, a les comarques de l’Alcoià i la Vall procuràs alhora una mica d’ensenyament del d’Albaida, amb alguna incursió a la Safor. El nostre català. També, no cal dir, fer paleses resultat són 36 rondalles: unes de tema me- moltes peculiaritats psicològiques i costu- ravellós, d’altres de tema costumista i unes mistes de la nostra estimada gent de la mun- poques d’animals personificats. tanya i del pla.

266 Discurs del rector

FERNANDO ROMERO SUBIRÓN

Excel·lentíssim Senyor Rector Magnífic de tat a cap als anys que hem compartit i que la Universitat de València, ha vingut a engrandir i enorgullir la nostra Il·lustríssima Senyora Directora General institució. d’Ensenyaments Universitaris i Investigació, Però avui tenim un altre motiu d’orgull Excel·lentíssim Senyor President del Consell amb la incorporació al nostre claustre d’u- Social, na de les figures fonamentals de la cultura Excel·lentíssim Senyor Vicerector d’Inves- valenciana, que forma part, sense dubtes, tigació i Planificació, d’eixe grapat selecte del qual formen part excel·lentíssimes i il·lustríssimes autoritats, professors i intel·lectuals com Carles Claustre Universitari, Salvador, Joan Fuster, Manuel Sanchis senyores i senyors, amics, amigues, Guarner, Vicent Andrés Estellés, Constantí Llombart, el pare Lluís Fullana, el mestre NS TROBEM, sense adonar-nos mas- Enric Soler i Godes i els castellonencs sa del temps passat, celebrant el ja Bernat Artola, Lluís Revest, el nostre hono- vuitè aniversari de la creació de la ris causa Germà Colón o el nostre enyorat nostra benvolguda Universitat en un acte Arcadi Garcia Sanz. Així la Universitat que conjuga dos elements que representen Jaume I s’uneix ara a la llista d’universitats la millor tradició universitària: el nomena- i institucions del nostre país, de les Illes i ment com a doctor honoris causa de l’in- del Principat que han concedit premis i dis- signe lingüista i escriptor de Castalla, el Sr. tincions a Enric Valor, un home que ha de- Enric Valor i Vives, i el lliurament dels pre- dicat la seua vida a la noble causa de la mis extraordinaris de final de carrera i de llengua. Una distinció que ens congratula doctorat a un conjunt d’estudiantes i es- oferir en aquest dia de festa perquè ha sor- tudiants que vénen a significar el millor que git a petició dels nostres propis estudiants la nostra Universitat ofereix a la societat: i estudiantes i que ha arribat a la Junta de una joventut preparada i responsable que Govern, que la va aprovar per unanimitat, representa tant l’esforç i la dedicació indi- i que té el suport del Departament de vidual, com el resultat de l’acció col·lectiva Filologia Anglesa i Romànica de la nostra de tota una comunitat universitària que s’- Universitat. ha acurat sobremanera per arribar-hi. Des A més a més, amb aquest simbolisme d’ací vull felicitar aquestes estudiantes i es- propi del doctorat honoris causa volem re- tudiants i agrair-los el brillant treball por- fermar el nostre compromís amb la nor-

267 El rector, Fernando Romero, lliura els atributs d’honoris causa al fill d’Enric Valor

malització i la dignificació de la llengua prò- corporació del mestre autodidacta que ha pia del poble valencià, una llengua de civi- sigut sempre Enric Valor i Vives. Aquesta lització, un idioma normal com qualsevol absència ha impedit a aquest auditori gau- altre –com acaba de dir-nos el propi Valor– dir de la saviesa d’un home que als seus 88 que compartim amb el Principat de anys encara conserva el tarannà del narra- Catalunya, el Roselló, les Illes Balears, la dor que sempre ha sigut, que segueix con- Franja de Ponent i la ciutat de l ‘Alger a la tant les seues històries, unes històries que Sardenya. representen la memòria d’un poble, unes Com ja sou coneixedors amb antelació, històries a què ningú com ell, un gran con- el Sr. Valor no ens ha pogut acompanyar en versador i mestre de la paraula, ha sabut aquest acte com haguera sigut la seua vo- donar forma. Una presència que amb tota luntat. Raons de prudència relacionades seguretat ens haguera contagiat l’amor per amb la seua avançada edat i amb els pro- l’idioma que ningú com ell representa. blemes de salut que limiten la seua mobili- Valor, com hem comprovat per la lloança tat en els últims anys ens han fet acordar que ens ha fet el professor Vicent Salvador, que siga el seu fill qui el represente. A ell a qui des d’ací felicite per la brillant sem- vull agrair-li la presència i li demane que blança del mestre que ens ha regalat, reu- trasllade a son pare el reconeixement de tot neix en un mateix autor un lingüista, un fol- un claustre que es veu honorat amb la in- klorista i un escriptor, camps que ha conreat

268 amb passió i rigor, obtenint en tots ells al- ferencials, més encara ho és la seua activi- tes quotes de qualitat i un merescut reco- tat en la formació de la identitat col·lectiva neixement. d’un poble que malauradament no sap tro- Com a lingüista cal destacar la seua obra bar la cohesió que ens donaria una iden- al camp lexicogràfic, amb la publicació de titat cultural no falsejada i compartida, ne- vocabularis bàsics i l’elaboració de glos- cessària per projectar-nos en un món saris, i al gramatical, amb la divulgació de globalitzat on cada vegada més cal conéi- la normativa fabriana al País Valencià i amb xer la posició que s’ocupa en relació amb la recopilació de materials lèxics de les co- els altres. Una identitat col·lectiva en la qual marques meridionals per al diccionari cala llengua i cultures pròpies podrien ser talà-valencià-balear dirigit per Francesc de punts forts, una identitat que no ha de ser Borja Moll. monolítica i que ha de permetre desenvo- En la literatura, Valor ha seguit dos ca- lupar identitats individuals obertes i plurals mins, el de rondallista i el de narrador, mit- pròpies d’un món complex i interrelacionat jançant novel·les de tall realista amb remar- com en el que ens trobem. ques de tipus naturalista. Com a rondallista Una identitat que des de la Universitat valencià Valor ha seguit la tradició que al pri- Jaume I hem intentat col·laborar a cons- mer quart de segle iniciava el castellonenc truir en aquests vuit anys d’existència. Josep Pasqual i Tirado, recollint contalles Retrobant-nos de nou amb la significació trameses per tradició popular a diferents d’aquest vuitè aniversari i canviant de temà- punts del nostre país, mostrant una gran ca- tica, cal indicar que prompte deixarem les pacitat literària al recopilar d’una forma ri- instal·lacions de la Penyeta Roja –eixe tos- gorosa els relats orals i les referències a l’en- sal tant privilegiat que sempre ha sigut es- torn. Sense dubtes, l’impacte de l’obra de cenari de contalles i de grans llegendes i Valor en els lingüistes actuals és immensa. que, com no, també ho ha sigut al mateix La nostra Universitat va ser, fa pocs mesos, temps de magnífiques realitats, com és el la seu del II Simposi Internacional sobre l’o- cas de la nostra Universitat– per a baixar a bra de Valor, un encontre científic del qual les noves edificacions dels campus que vo- es tindrà en breu un nou fruit amb la publi- regen la carretera de Borriol, una vegada cació del llibre Valoriana, primer títol de la que inaugurem, possiblement al mes d’a- nostra nova col·lecció Estudis Filològics, en bril, les noves instal·lacions de l’Àrea el qual es repassa l’obra del mestre de Científica i Tècnica, Rectorat-Serveis Centrals Castalla als camps de la normativa, el lèxic, i Biblioteca. les peculiaritats dels parlars valencians, els Estem, doncs, a les portes d’una prima- relats vinculats a la cultura popular, l’en- vera que ens farà perdre alguna de les imat- senyament de la llengua i la literatura i, fi- ges que fins ara representaven la nostra nalment, la creació literària. Universitat, per substituir-les definitivament Però si els treballs de Valor als camps lin- per altres que ens identificaran amb el fu- güístic i literari han sigut importants i re- tur immediat.

269 Ens podem permetre, per tant, aquest dia Per últim i ja per finalitzar no em queda de festa, reafirmant així el nostre compromís més que felicitar de nou als premiats i al de futur i millora, al mateix temps que re- mestre Valor i a tots vostes desitjar-los que coneixent un passat que ens ha permés gau- passen un bon dia i que seguesquen fent dir d’una realitat que, si em permeteu que us universitat. diga el meu parer, s’ha construït entre tots amb grans encerts i pocs i xicotets errors. Moltes gràcies.

270 Solemne acte acadèmic amb motiu de la investidura com a doctors honoris causa del Sr. Nicolás Sánchez-Albornoz y Alboín i del Sr. Frank Albert Cotton 272 Acta de nomenament

JUNTA CONSULTIVA PROVISIONAL DE GOVERN NÚM. 19 (30-10-92)

A la ciutat de Castelló de la Plana, a les 9,30 hores del dia 20 de desembre de 1999, al Campus del Riu Sec de la Universitat Jaume I, sota la presidència de l'Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector Fernando Romero Subirón, es va constituir en sessió ordinària la Junta Govern per a deliberar, entre altres assumptes, sobre la proposta de nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat Jaume I del professor Nicolás Sánchez-Albornoz, d'acord amb el que preveu l'article 51.t dels Estatuts de la Universitat Jaume I, aprovats pel Decret 5/1997, de 28 de gener, del Govern Valencià. La Junta de Govern, a proposta del Departament d’Història, Geografia i Art acorda per unanimitat la concessió del grau de doctor honoris causa per la Universitat Jaume I al professor Nicolás Sánchez-Albornoz, a la vista de la memòria justificativa que acompanya la proposta, en la qual s'indiquen els mèrits rellevants que concorren en la persona de l’il·lustre investigador. Així mateix acorda que el solemne acte acadèmic d'investidura d'aquest grau honorífic se celebre amb el protocol previst el dia 1 de juny de 2000. Tot això, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consigna en aquesta acta que estenc com a secretària general i fedatària de la Universitat, amb el vistiplau del rector.

La secretària general Vist i plau El rector

Asunción Ventura Franch Fernando Romero Subirón

Castelló de la Plana, 1 de juny de 2000

273 Acta de nomenament

JUNTA CONSULTIVA PROVISIONAL DE GOVERN NÚM. 19 (30-10-92)

A la ciutat de Castelló de la Plana, a les 9,30 hores del dia 20 de desembre de 1999, al Campus del Riu Sec de la Universitat Jaume I, sota la presidència de l’Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector Fernando Romero Subirón, es va constituir en sessió ordinària la Junta Govern per a deliberar, entre altres assumptes, sobre la proposta de nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat Jaume I del professor Frank Albert Cotton, d’acord amb el que preveu l’article 51.t dels Estatuts de la Universitat Jaume I, aprovats pel Decret 5/1997, de 28 de gener, del Govern Valencià. La Junta de Govern, a proposta del Departament de Ciències Experimentals acorda per unanimitat la concessió del grau de doctor honoris causa per la Universitat Jaume I al professor Frank Albert Cotton, a la vista de la memòria justificativa que acompanya la proposta, en la qual s’indiquen els mèrits rellevants que concorren en la persona de l’il·lustre investigador. Així mateix acorda que el solemne acte acadèmic d’investidura d’aquest grau honorífic se celebre amb el protocol previst el dia 1 de juny de 2000. Tot això, en compliment dels acords presos i perquè així conste, es consigna en aquesta acta que estenc com a secretària general i fedatària de la Universitat, amb el vistiplau del rector.

La secretària general Vist i plau El rector

Asunción Ventura Franch Fernando Romero Subirón

Castelló de la Plana, 1 de juny de 2000

274 Nicolás Sánchez-Albornoz y Alboín Breu biografia

NICOLÁS SÁNCHEZ-ALBORNOZ (Madrid, 1926) és professor emèrit de la New York University, de la qual ha estat professor i ca- tedràtic d’Història des de 1972. La seua ac- NICOLÁS SÁNCHEZ-ALBORNOZ (Madrid, tivitat acadèmica ha transcorregut bàsica- 1926) es profesor emérito de la New York ment a l’Argentina i als Estats Units a causa University, de la que ha sido profesor i ca- de l’exili a què es va veure forçat el 1948. Va tedràtic d’Història desde 1972. Su actividad ser professor de les universitats de Rosario, académica ha transcurrido básicamente en Bahía Blanca, La Plata, Buenos Aires, Texas, Argentina y los Estados Unidos a causa del Yale i Colúmbia, i a partir de 1976 va poder exilio al que se vio forzado en 1948. Ha sido tornar periòdicament a Espanya per impar- profesor de las universidades de Rosario, Bahía tir conferències i seminaris, i va exercir entre Blanca, La Plata, Buenos Aires, Texas, Yale y altres llocs, la càtedra de la Fundación BBV Columbia, y a partir de 1976 pudo volver pe- a la Universitat Carlos III. El professor riódicamente a España para impartir confe- Sánchez-Albornoz és un prestigiós especia- rencias y seminarios, y ejerció entre otros pues- lista en dues línies d’investigació: la història tos, la cátedra de la Fundación BBV en la econòmica d’Espanya del segle XIX i la histò- Universidad Carlos III. El profesor Sánchez- ria de la població a Amèrica Llatina, de la qual Albornoz es un prestigioso especialista en dos està considerat com un dels majors experts líneas de investigación: la historia económi- internacionals. Va ser el primer director de ca de Espanya del siglo XIX y la historia de la l’Instituto Cervantes, quan es va crear el 1991, población en América Latina, de la que está i fins a 1996. Està en possessió de notables considerado como uno de los mayores exper- distincions honorífiques, entre les quals des- tos internacionales. Fue el primer director del taquen un doctorat honoris causa per la Instituto Cervantes, cuando se creó, en 1991, y Universitat d’Oviedo i la Encomienda de la hasta 1996. Está en posesión de notables dis- Orden del Mérito Civil. Pertany a les acadè- tinciones honoríficas, entre las cuales desta- mies Portuguesa i Argentina de la Història, can un doctorado honoris causa por la i és membre corresponent de la Real Universidad de Oviedo y la Encomienda de la Academia Española de la Historia. Orden del Mérito Civil. Pertenece a las academias Portuguesa y Argentina de la Historia, y es miembro correspondiente de la Real Academia Española de la Historia.

276 Laudatio

JOSÉ ANTONIO PIQUERAS ARENAS

Rector Magnífico de la Universitat Jaume I, alimentarias o el proceso de modernización excelentísimas e ilustrísimas autoridades, demográfica, los efectos -en suma- de la doctores, compañeros profesores, estudian- transformación de la economía española en tes y amigos, señoras y señores, el siglo XIX; y, por otra parte, la historia de Iberoamérica, básicamente abordada a tra- ESULTA un honor presentar la perso- vés de estudios sobre población desde los nalidad científica del profesor Nicolás tiempos precolombinos al año 2025, como Sánchez-Albornoz y Alboín, a quien reza uno de sus libros más difundidos. Es la Universitat Jaume I ha acordado investir esta segunda faceta científica la que se ha con el grado de doctor honoris causa a pro- deseado significar en la propuesta de nom- puesta del Departamento de Historia, bramiento, pues responde al campo que le Geografía y Arte y a iniciativa del Centro de ha supuesto mayor reconocimiento interna- Investigaciones de América Latina. cional y obedece a una línea de colabora- Los méritos sobresalientes que concurren ción americanista que identifica de forma creen Nicolás Sánchez-Albornoz le acreditan co- ciente a un sector de nuestra Universidad. mo uno de los primeros especialistas en la El acto que hoy celebramos es también un Historia social y económica de España y de motivo de reencuentro del mundo académi- Latinoamérica, a la que ha contribuido con la co establecido, el de una institución dedica- apertura de nuevas perspectivas de estudio y da a la investigación y a la formación de nue- con el aporte de reconocidas investigaciones. vas generaciones, con la cultura universitaria Parafraseando el título de uno de sus li- del exilio, que en condiciones complejas nun- bros más celebrados, puede decirse que la ca perdió sus raíces y supo unir la aspiración trayectoria personal e intelectual del profe- al saber y el compromiso irrenunciable con sor Sánchez-Albornoz ha sido trazada por la libertad, en el claro entendimiento de que un destino dual: el país de origen en el que el universitario no puede abdicar de la con- aspiraba a vivir y los países en los que las dición de ciudadano sin comprometer los va- circunstancias históricas le obligaron a resi- lores sobre los que descansa su actividad for- dir y trabajar; la historia de España, a la que mativa y el cultivo de la dignidad humana. ha dedicado sendos estudios sobre la ban- Nicolás Sánchez-Albornoz y Aboín nació ca, las comunicaciones, la formación de pre- en Madrid en 1926 y muy pronto su existen- cios agrícolas y del mercado nacional, las ca- cia estuvo marcada por el discurrir dramático racterísticas de las crisis financieras y del siglo XX español. Perteneciente a una fa-

277 milia en la que el padre, don Claudio, era el más Texas. En 1968 pasó a ser Profesor Asociado prominente medievalista de la época y un desde la Universidad de Nueva York y en 1972 ob- tacado liberal republicano, el inicio de la gue- tuvo el nombramiento de catedrático de rra civil le conduce a Burdeos, hasta que la in- Historia. Durante su ciclo norteamericano ejer- vasión alemana de Francia le devuelve a Madrid. ce también la docencia en las universidades Rehace su bachillerato y en la Universidad de Yale en 1969-1970 y de Columbia en 1971- Central comienza la carrera de Filosofía y Letras 1972 y 1979-1980, así como en países suda- con la intención de especializarse en Historia. mericanos. Desde 1992 es catedrático eméri- Y es en los años universitarios de la posguerra to de la Universidad de Nueva York. donde participa con otros jóvenes estudiantes A partir de 1976, con el final del régimen en la oposición a la dictadura franquista. de Franco, retorna periódicamente a España Detenido en 1947 por actividad ilegal, es para impartir conferencias y seminarios. Entre procesado y condenado a trabajos forzados otros puestos, desempeña la cátedra de la en el destacamento penal de Cuelgamuros, el Fundación BBV de la Universidad Carlos III. actual Valle de los Caídos. Pero en agosto de Al crearse en 1991 el Instituto Cervantes es 1948 se evade con un compañero del campo designado su primer director, un cargo que de concentración, episodio que sería relatado desempeña hasta 1996, ocupándose de creen dos libros por Manuel Lamana y Bárbara ar su red internacional y de dotarle de con- Probst Salomon y que recientemente ha lleva- tenido. Con posterioridad ha sido profesor do al cine la película Los años bárbaros. Después extraordinario visitante en la Universidad de ganar la frontera de Francia le aguardaría Católica de Salta y ha sido designado para un largo exilio de casi tres décadas. ocupar la cátedra Jordan Davidson de la Llegado a Argentina hubo de volver a cur- Universidad Internacional de Florida. sar sus estudios antes de emprender la licen- Su labor académica se ha complementado ciatura de Historia en la Universidad de Buenos con una dedicación editorial muy activa. En Aires. En 1955 se incorpora a la Universidad Argentina fue director del Anuario del Instituto Nacional del Litoral, en Rosario, para desple- de Investigaciones Históricas de la Universidad gar desde entonces una intensa actividad co- del Litoral (1962-1966), secretario de la revis- mo profesor y director del Instituto de ta Desarrollo Económico (1965-1967) y codi- Investigaciones Históricas. En aquel tiempo im- rector de la «Biblioteca de América latina» y de partió docencia asimismo en las Universidades la «Biblioteca de Historia» de la editorial Paidós de Bahía Blanca, La Plata y Buenos Aires. (1967-1974). En Estados Unidos fue codirec- Al producirse en 1966 el golpe militar del tor de la revista Historia Ibérica (1973-1974) y general Juan Carlos Ongania, Nicolás Sánchez- editor y coeditor del Latin American Population Albornoz deja su puesto universitario y em- History Newsletter (1978 y 1986-1991). De re- prende un segundo exilio. Su accidentada ca- greso a España, fue director de la colección rrera académica se reconstruye en los Estados «Alianza América» entre 1985 y 1997. En la ac- Unidos, en donde en 1965 había ejercido co- tualidad pertenece a los consejos editoriales mo profesor visitante de la Universidad de de diversas revistas académicas.

278 El padrí, José Antonio Piqueras, i el doctor honoris causa Nicolás Sánchez-Albornoz

De su obra publicada hay que destacar los emigración en masa, 1880-1930 y El exilio es- libros Jalones en la modernización de España, pañol en América. Un trasvase cultural. España hace un siglo: una economía dual y Sus trabajos sobre América, de obligada La modernización económica de España, 1830- consulta para estudiantes y especialistas , se 1930, y el estudio introductorio y edición a la interesan básicamente por dos grandes te- obra de Tomás de Mercado, Suma de tratos mas: población y sometimiento indígena. y contratos. En lo que respecta a la vertiente En el primero se incluye la evolución de las americanista que aquí destacamos, sobresa- principales magnitudes referidas a la pobla- len los libros La población de América latina. ción americana, desde el impacto de la con- Desde los tiempos precolombinos al año 2025 quista a nuestros días. Los estudios de Nicolás (publicada en 1973 y revisada y reeditada en Sánchez-Albornoz proporcionan una re- España y los Estados Unidos), Indios y tribu- construcción general del proceso sirviéndo- tos en el Alto Perú (aparecida en Lima en 1978) se de depurados mecanismos de acopio y tra- y sus contribuciones sobre el desarrollo de tamiento estadístico de información, después la población en la obra dirigida por L. Bethell, de someter a crítica algunas de las fuentes The Cambridge History of Latin America. Ha más difundidas. En su explicación, la catás- sido responsable además de tres reputadas trofe demográfica originada por la conquis- compilaciones: Población y mano de obra en ta y los efectos de la colonización, que con- América Latina, Españoles hacia América. La ducen a una contracción de la población sin

279 en las áreas de recepción y de salida han merecido asimismo su atención. Un segundo tema lo constituye el estudio de las formas de sujeción social en la etapa colonial, en particular la prestación de servicios personales en forma de tributo indí- gena en la región del Alto Perú. Como una derivación de lo anterior se ha ocupado de las migraciones en el interior del virreinato andino motivadas por la huida de la pobla- ción indígena para escapar de la prestación tributaria, favoreciendo con ello la deses- tructuración de las comunidades y la exten- sión de las haciendas españolas. La condi- ción del indio, sometido a un mecanismo compulsivo y la respuesta por medio de la evasión preside en cualquier caso el reco- El padrí, José Antonio Piqueras, llegint la laudatio rrido por padrones, matrículas y reconstruc- ción de testimonios. comparación en la historia de la humanidad, En la última década, sin duda motivado por gana complejidad y se imbrica con las formas la estimulante dedicación al Instituto Cervantes, de asentamiento europeo: los apremios y las se ha interesado por la relación entre pobla- confiscaciones de reservas alimenticias, el em- ción y lengua, una cuestión que ya había lla- pleo de indígenas en el acarreo o como fuer- mado su atención cuando indagaba en los zas combatientes auxiliares, la sujeción a tra- registros y memoriales de los siglos XVII y bajo forzado, la alteración del ecosistema y la XVIII, en los que la población india estaba pre- modificación de cultivos y hábitos alimenti- sente con sus lenguas autóctonas aunque, co- cios, la pauperización, la transformación de la mo ha escrito, sólo podamos escucharles a familia indígena y la pérdida de los índices an- través los intermediarios, los funcionarios que teriores de fecundidad, la supresión de la cul- tradujeron y filtraron su voz. tura propia y la frustración vital que supuso, En el curso de su actividad profesional, el la propagación de epidemias foráneas y las profesor Nicolás Sánchez-Albornoz ha de- calamidades naturales fueron las causas de sempeñado numerosos cargos honorarios, la depresión de la población americana, que entre ellos los que siguen: en la Universidad apenas inicia su recuperación en el XVIII, cuan- de Nueva York ha sido director del Center for do más la mitad de quienes habitan América Latin American and Caribbean Studies; entre no son ya indígenas. 1977 y 1986 ha sido presidente del Committee Los movimientos migratorios desde on Demographic History de la Conference on España al Nuevo Mundo y su repercusión Latin American History; ha sido vicepresidente

280 del Abraham Lincoln Brigade Archive (Boston) que en la distancia no sólo ha estado presente entre 1983 y 1988, y sigue perteneciendo a su con su obra sino que ha contribuido activa- Consejo de Gobierno; ha pertenecido hasta mente, en ambos hemisferios, como hubiera 1996 al consejo directivo de The Spanish dicho la Ley de 1812, a la evolución de la his- Institute (New York), en en que ha desempe- toriografía de nuestro tiempo. ñado la presidencia de su comité cultural. En los últimos años nos hemos visto hon- Fue asesor en programas para América rados en la Universitat Jaume I con las aten- Latina de la Comisión Interministerial de Ciencia ciones que el profesor Nicolás Sánchez- y Tecnología, del Instituto de Estudios Fiscales Albornoz ha dispensado al Centro de y del Banco de España. Es vocal de la Investigaciones de América Latina. Ha for- Fundación Claudio Sánchez-Albornoz y entre mado parte del comité científico del congre- 1992 y 1997 ha sido su Director Académico. so internacional que sobre Nueva España y Se halla en posesión de importantes dis- las Antillas se celebró en 1997 y ha accedido tinciones honoríficas. Merece destacarse el a participar en la segunda convocatoria que doctorado honoris causa que le otorgó la tendrá lugar en octubre próximo. Ha impar- Universidad de Oviedo y la Encomienda del tido conferencias y ha integrado tribunales Orden del Mérito Civil. Pertenece a la Aca- académicos; desde la fundación en 1997 de demia Portuguesa de la Historia, a la la revista Tiempos de América forma parte de Academia Argentina de la Historia y es miem- su Consejo Asesor y en sus páginas hemos bro correspondiente de la Real Academia disfrutado de sus reflexiones. Española de la Historia. La relevancia de las aportaciones efec- Si, como él mismo escribiera hace unos tuadas por el profesor Sánchez-Albornoz al años, «la España contemporánea hizo a cos- terreno de la Historia cuantitativa y social, ta de los exiliados la entrega más importan- específicamente de la Historia de América, la te y digna que jamás haya hecho», y estos exi- condición de ser un cualificado exponente liados «iniciaron la cooperación internacional, de la cultura «transterrada» por efecto de la no a título del Estado español, sino a sus ex- intolerancia, y su proximidad a la proyección pensas», justo es que en el presente nombra- americanista que, entre otros, desde CIAL es- miento tengamos en el recuerdo a los histo- tamos impulsando en nuestra Universidad, riadores Rafael Altamira, José María Ots le hacen un digno acreedor de la distinción Capdequí y Vicente Llorens, al filósofo José académica que se propone, a la vez que Gaos, al sociólogo castellonense José Medida nuestro claustro se ha de enriquecer con tan Echavarría, al escritor Max Aub, a tantos va- señalada incorporación. lencianos como los citados que extrañados Por todo lo expuesto, y a propuesta del en su día de España y obligados a desplegar Departamento de Historia, Geografía y Arte, su actividad científica lejos de aquí, se han vis- tengo el honor de solicitar a la Universitat to separados, salvo excepciones, de nuestra Jaume I representada en su Rector Magnífico cultura contemporánea. Por fortuna no es el el nombramiento de doctor honoris causa caso del profesor Nicolás Sánchez-Albornoz, para el profesor Nicolás Sánchez-Albornoz.

281 Lectio

NICOLÁS SÁNCHEZ-ALBORNOZ Y ALBOÍN

Español y lenguas amerindias. Factores demográficos de cambio

L INCORPORARME a su claustro, la me confiere, me parece pues oportuno refor- Universitat Jaume I me concede la zar ese interés y corresponder con una bre- mayor muestra de generosidad ve reflexión sobre un aspecto relevante del que me cabe esperar de ella. Por haber par- pasado latinoamericano. ticipado en alguna de sus actividades, cono- La cuestión sobre la que me permitiré ocu- cía el juvenil empuje de sus estudios supe- par vuestra atención en este acto viene re- riores, pero no había probado hasta ahora su cogida en la pregunta siguiente: ¿cómo las benevolencia. La honra que hoy me otorga muchas gentes y hablas americanas pudie- mueve en mí una gratitud que nace de muy ron ser arrinconadas por otra llegada de afue- hondo. Mi expresión de agradecimiento se ra? El mismo desplazamiento ocurrió en otras dirige en estos momentos a las autoridades partes de América y en colonizaciones pos- y colegas que han acordado mi investidura y teriores de otros continentes, de modo que la se extiende, en especial, al profesor José respuesta que demos adquiere, por compa- Antonio Piqueras por sus muchas atenciones ración, una significación más allá de la pro- y por las buenas palabras vertidas hace un piamente americana. La sustitución operada momento. En su laudatio, ha logrado de- siguió un curso complejo que, a pesar de los mostrar no mis merecimientos, sino los ex- cinco siglos transcurridos, no ha acabado to- cesos a los que lleva su amistad. davía. Para acortar esta intervención, sólo con- La Universitat Jaume I ha sabido agrupar templaremos la parte de este largo recorri- en un Centro de Investigaciones sobre América do correspondiente al período colonial. En Latina un dinámico plantel de profesores que este proceso intervinieron varios factores que, se proyecta fuera de las aulas por medio de combinados, actuaron sobre autóctonos y ex- encuentros internacionales y de publicacio- traños. De estos factores -población, espacio, nes entre las que se cuenta una revista re- ley y educación- resaltaremos el papel del pri- putada pese a su juventud. Por esta dedica- mero. Antes de entrar en el tema, conviene sin ción sostenida, compruebo con agrado que embargo recordar que la inversión que so- el americanismo ha enraizado en esta brevino a la larga en el uso de las lenguas fue Universidad. Al aceptar la distinción que ella del todo imprevisible. Al comenzar los con-

282 tactos, la desproporción entre hablantes in- do. Por fortuna, una parte de la población in- dígenas y españoles era de tal magnitud que dígena sobrevivió. A mediados del siglo XVII, asombra que la voz intrusa llegara a hacer- cuando se supone que cesó el desmorona- se oír en América. Para hacer las cosas más miento humano, la desproporción entre las difíciles, los españoles no se contentaron con hablas contrapuestas se había acortado no- ocupar el litoral como hicieron los portugue- tablemente. Las decenas o centenares de mi- ses en el mismo siglo, sino que se internaron les que había al principio por cada recién in- tierra adentro donde tropezaron con multi- gresado en el Nuevo Mundo, se redujeron y tudes, incurriendo en el riesgo evidente de los indios fueron luego simplemente varias quedar diluidos en su elevado número. La veces más que los españoles. fuerza, más la maña para enfrentar entre sí las Mientras unos hablantes disminuían otros facciones indígenas, les permitió no obstan- aumentaron. De España llegó más gente que, te sobreponerse a su inferioridad y someter con su prole americana, conformó un estra- a sociedades complejas y vastos territorios en to compacto. Los españoles se apiñaron en un puñado de años. Al ser doblegados, los efecto en ciudades de antigua o nueva plan- indígenas y sus lenguas no dejaron de ser los ta, en las que una sociabilidad asidua les ayu- más. En definitiva, hombres y hablas resul- daba a preservar su idioma. A esto se añade taron menos asequibles que el poder. que bastantes indios a su servicio no tarda- Un movimiento en tijera produjo la pri- ron en soltar su lengua en el idioma de sus mera corrección a la descomunal disparidad amos. Más adelante lo adoptaron igualmen- entre amerindios y españoles. Varios factores te los esclavos. De etnia y habla dispares, los –epidemias, hambres, violencia y contracción esclavos, y los ulteriores libertos, nunca for- de la fecundidad, algunos de ellos fortuitos– maron núcleos estables con lengua propia. provocaron el conocido desplome de los na- Unos y otros terminaron por decantarse por turales. La Española, la primera isla ocupa- un español salpicado a lo sumo de entona- da, vio extinguirse a los indios en pocos de- ciones y vocablos africanos. La inmigración cenios. En las demás islas y en las tierras bajas forzosa africana no acabó pues por agregar tropicales en torno al Caribe sucedió lo mis- más hablas al ya nutrido mosaico americano. mo algo más tarde. En el litoral peruano, los La nueva composición de la población dio indios se eclipsaron después, avanzado el si- paso a una dualidad lingüística espacial así glo XVI. Una parte considerable de América como funcional. Los numerosos idiomas ver- quedó por consiguiente despoblada en me- náculos, válidos sólo para el Nuevo Mundo, nos de un siglo. De este espacio yermo, el idio- tuvieron un alcance meramente local o, a lo ma español se enseñoreó no por mérito pro- sumo, regional. Las tierras altas o de fronte- pio, sino por desaparición de las gentes y ra siguieron constituyendo su principal re- lenguas anteriores. Ahora bien, en las tierras serva. El español, habla de afuera, ocupó en altas, de la Nueva España a los Andes, los ha- cambio las tierras recién despobladas, como blantes amerindios sufrieron un recorte me- acabo de decir, donde los españoles y sus nor, aunque de cualquier modo pronuncia- descendientes constituyeron mayoría. El mis-

283 El professor Nicolás Sánchez-Albornoz, llegint la seua lliçó

mo idioma dominó también en las ciudades mas culmina con la aspiración de usar la len- que formaron islotes rodeados de un denso gua propia en las tierras adquiridas y los es- mar de hablas indígenas. Por unitario, el es- pañoles no se privaron de manifestar ese de- pañol se erigió, además, en un instrumento seo en Indias. Ahora bien, tales expresiones, imprescindible de comunicación entre clases, que sin duda existieron, no nos llevan de- entre ciudades y hacia el exterior. Las enton- masiado lejos. Con mente lúcida, el P. Acosta ces llamadas repúblicas de indios y de espa- planteó en 1588 si cabía esperar que el es- ñoles vivieron segregadas y no tuvieron de- pañol reemplazara a las lenguas amerindias masiadas ocasiones de relacionarse de viva cuando la desproporción entre sus hablan- voz entre sí, sino que formaron monolingüis- tes era de la magnitud que conocemos. El je- mos insulares, según expresión del lingüista suita escribió «si unos pocos españoles en peruano Rivarola. A medida que el aislamiento tierra extraña no pueden olvidar su lengua se rompió, el español se tornó sin embargo y aprender la ajena... ¿en qué cerebro cabe más necesario en la interlocución. que gentes innumerables olviden su lengua Que el idioma nativo cediera gradual- en su tierra y usen sólo la extraña que no mente ante el español ha sido explicado a la oyen sino raras veces y muy a disgusto?». menudo, no por las factores demográficos Al P. Acosta no se les escapaba pues el pe- o espaciales mencionados, sino por imperio so que tienen sobre el habla las dimensio- de los colonizadores. Todo triunfo de las ar- nes demográficas.

284 No muy lejos de estas consideraciones se bien pocos alumnos. Por lo demás, los reyes sitúa, por otro lado, el pragmatismo del Rey descartaron que su Hacienda sufragara la en- Prudente. En un borrador que el Consejo de señanza en el Nuevo Mundo. El déficit cróni- Indias presentó a su firma, Felipe II añadió la co de la Tesorería castellana impedía distra- siguiente apostilla de su puño y letra: «No pa- er ingresos de las cajas de Indias. Tampoco rece conveniente apremiarles a que dejen [se era hora todavía de tomar cartas en la ense- entiende que los indios] su lengua natural, ñanza de las primeras letras, obligación que más se podrían poner maestros para los que el Estado asumiría de lleno en el siglo XIX. Sin voluntariamente quisieran aprender el caste- docentes, sin material pedagógico y sin pre- llano». En esta frase, el rey admitía que a lo su- supuesto mal pudo proveerse una oferta promo cabía facilitar el aprendizaje voluntario del porcional a las necesidades. Por otro lado, la español. A pesar de que funcionarios, ecle- resolución del Concilio de Trento que obliga- siásticos y particulares opinaran de tanto en ba a los sacerdotes a aprender y a ejercer su tanto de otro modo, la regla del libre apren- ministerio en las lenguas autóctonas, tampo- dizaje rigió hasta casi fines del período co- co ayudó a que el idioma metropolitano se lonial. Varios historiadores modernos califi- propagara. Al exigirse, al único hispanoha- can de liberal el espíritu con que Felipe II blante residente fijo en el pueblo, a que ejer- abordó la cuestión. Silvio Zavala, entre ellos, ciera su sacerdocio en lengua vernácula se sostiene con buen fundamento que en Indias perdía la sola oportunidad de irradiación lo- el español nunca llegó a ser obligatorio y que cal del castellano. si prevaleció a la larga fue por otros métodos. En las Indias fueron erigidas notables ins- El argumento de la imposición del idioma pier- tituciones de enseñanza elemental, media y de pues asidero. Pasemos ahora a una se- universitaria, y específicamente colegios para gunda explicación relacionada con la anterior, hijos de caciques. La instrucción dispensada falta igualmente de sólido fundamento. en estos establecimientos, primordialmente La enseñanza del español no fracasó, co- urbanos, venía en gran parte a reforzar el como algunos creen, sino que más bien no exis- nocimiento del español que existía de ante- tió, al menos para el mundo rural, hasta fina- mano en las ciudades. La enseñanza no faltó les del régimen colonial. No la hubo desde pues para los españoles. En cambio, no hu- luego en la escala requerida para satisfacer la bo otra de la misma dimensión para el cam- demanda que esperaba Felipe II. De haber po. Esta desatención no debe sorprender, pues existido ésta, lo que no es seguro, hubiera fal- otro tanto sucedía en España o en cualquier tado en todo caso capacidad para satisfacer- país europeo. La diferencia está sin embargo la. «Somos muy pocos para enseñar la lengua en que, a este lado del mar, los rústicos ile- de Castilla a los indios», se quejaba en 1551 trados se expresaban en una variante llena de fray Juan Mansilla. El historiador Torre Revello color de su propio idioma, mientras que en sacó a la luz el registro de un loable envío des- las Indias se hubiera querido, aspiración ex- de Sevilla de 12.000 cartillas impresas para en- cesiva, que los mismos campesinos, pero in- señar a escribir. Ellas debieron alcanzar para dígenas, aprendieran una segunda lengua.

285 Reduciendo a modelos las combinaciones tensificación de contactos de los que sólo quede factores que, según hemos visto, incidie- dan constancias de orden local. ron sobre la marcha desigual de las lenguas, Una monografía reciente detalla precisa- tres momentos se suceden con un perfil dis- mente cómo los indígenas letrados del valle tinto cada uno. En el primer siglo y medio de de Toluca, en el México central, se fueron fa- colonización, el cambio demográfico y el es- miliarizando con el español. James Lockhart, pacial explican por sí solos la mayor parte de en un libro que acaba de ser traducido al es- las variaciones ocurridas. En este tiempo, el pañol, analiza minuciosamente los docu- número de hablantes indios disminuyó por mentos en lengua nahua, principalmente no- culpa de varios accidentes, mientras que sus tariales, que han llegado hasta nuestros días. interlocutores opuestos aumentaron por in- Por los préstamos castellanos que aparecen migración y por reproducción. Por otra par- en su prosa, este insigne historiador deduce te, el espacio que las hablas amerindias ocu- una interacción en alza desde mediados del paban en exclusiva antes, quedó dividido en siglo XVII hasta llegar, en las mismas víspe- dos. El campo siguió en poder de los natura- ras de la Independencia, al punto en el que el les, mientras que los españoles se hicieron de nahua desaparece de los papeles indígenas. las ciudades y se extendieron por las tierras Esta cala en el habla escrita –los testimonios despobladas. En esta etapa, el trato interper- orales evidentemente no quedan– se en- sonal, la ley o la educación contribuyeron po- cuentra sesgada hacia un mundo mediana- co a construir puentes entre los hablantes mente cultivado y resulta por ahora única. A amerindios y españoles. partir de un solo ejemplo no es lícito genera- Un segundo momento dio lugar a un in- lizar. Sin embargo, el sur del continente de- tercambio diferente. Tras un siglo y medio lar- para una sorpresa en sentido parecido. En go de retracción, la población indígena rural Cuzco y Charcas, durante la sonada rebelión comenzó a recuperarse y, con este avance hu- de Tupac Amaru de fines del siglo XVIII la pro- mano, las lenguas amerindias ganaron por fusión de proclamas emitidas fue escrita en lógica hablantes. El español aumentó también castellano y no en aymara o en quechua, co- entonces. De mediados del siglo XVII en ade- mo hubiera sido de esperar. Dirigidas a las lante, en lugar pues de reducirse un grupo e masas indígenas, su redacción en español no incrementarse el otro, ambos crecieron, aun- acarreó por lo visto inconveniente alguno. A que no a la par. El estrato de habla española fines del período colonial, el español ausen- ganó más en términos proporcionales por te de bastantes hogares se empleaba en el tra- gozar de una fecundidad más alta y por la lle- to público dando lugar a un bilingüismo. Por gada continua de inmigrantes desde allende esta razón sorprende la radicalización que so- el mar. La distancia que separaba a los blo- brevino entonces en los medios oficiales. ques lingüísticos siguió acortandose por una La última combinación antes de acabar doble velocidad del crecimiento demográfico. la colonia reordenó de nuevo las variables. Sin embargo, lo que aproximó a las dos ori- Indios y españoles siguieron creciendo, aun- llas y provocó a la postre un vuelco fue la in- que con diferencias en punto a urbanización.

286 Algunos espacios, como los valles neogran- Nueva España. Multitud de escuelas se fun- dinos o el norte de Chile, se pasaron ente- daron entonces. El orden introducido en las ros al español hacia esa época. El mestizaje cajas de comunidad por los subdelegados e en alza, otro aspecto demográfico, contribu- intendentes produjo sobrantes con los que yó entonces a la difusión del español al re- se pagó, en parte, a los maestros. Más que la plicar en la lengua el intercambio vivido en el imposición oficial, el éxito escolar se debió a seno de la pareja. Ley y enseñanza intentaron una buena gestión administrativa y financie- señalar el rumbo. La Ilustración alteró las re- ra. Por primera vez, la educación contó con glas tradicionales del juego. Carlos III supri- una financiación segura. mió, en 1770, el requisito lingüístico para la Cuando la independencia llegó por fin más provisión de los curatos rurales y también to- adelante, las nuevas repúblicas cuyo centro das las manifestaciones públicas en lenguas neurálgico se erigía en las tierras altas, here- indígenas. Al mismo tiempo fomentó la cre- daron, junto con Paraguay, un fuerte mono- ación de escuelas en los pueblos y propició lingüismo indígena. El español fue no obs- el uso universal del español. De la antigua tante declarado única lengua oficial en todos manga ancha se pasó pues a un despiada- los antiguos dominios y la implantación pos- do intervencionismo. ¿Cómo se explica una terior de la enseñanza primaria universal lo ruptura tan brusca con respecto al pasado? extendería a las capas más bajas. Llegados al Una ideología de larga gestación triunfó en poder, cupo pues a los criollos llevar al espa- ese momento de la mano por cierto de una ñol a su punto de difusión más alto. Iglesia regalista, pues no hay que olvidar que Lo acontecido durante el período colonial el mayor promotor de la nueva política fue el con las lenguas requiere, señor rector, cole- arzobispo de México Lorenzana. A las com- gas y amigos todos, una presentación más ponendas del pasado, la Ilustración opuso detallada que el esbozo trazado en el corto una nivelación basada en la razón. La asimi- tiempo de que dispongo. Reducir una reali- lación buscaba en principio la equiparación dad tan compleja y fluida a un manojo de fac- social y cultural de los naturales con el resto tores y a tres combinaciones resulta un atre- de la población. Las repúblicas étnicas vieron vimiento y fuerza a inevitables mutilaciones. desaparecer las barreras que las separaban, A pesar de sus límites, el ejercicio que he re- habla incluida. Que los indios fueran aún ma- alizado no me parece con todo haber sido en yoría en muchos lugares, no arredraba. La vano en tanto que falsas impresiones se disi- masa indígena, menos desorbitada que al pan y se hace patente la necesidad de fechar principio, parecía penetrable y el receso de sus siempre, así como de contar con los proce- lenguas llevaba a confiar en que el español se sos demográficos que acompañaron a los generalizaría. cambios lingüísticos. Recordemos, cómo he Hace apenas unos meses, Dorothy Tanck subrayado, el efecto que tuvieron sobre las de Estrada dio a conocer una voluminosa mo- lenguas la mortalidad, la fecundidad, la dis- nografía sobre la educación rural en la se- tribución espacial, las migraciones y el mesti- gunda mitad del siglo XVIII en el virreinato de zaje. Los lingüistas Rosenblat y Boyd-Bowman

287 El doctor honoris causa Nicolás Sánchez-Albornoz, durant la lectura de la lectio

impulsaron hace tiempo el conocimiento del tamientos demográficos y los presupuestos español del Nuevo Mundo por medio de un fiscales, sin los cuales todo proyecto queda mejor entendimiento del pasado demográfi- flotando en el aire y se incorpora al mundo co del hemisferio. Hay pues lugar para que de las ideas. historiadores y lingüistas coincidan en un mis- Antes, en fin, de reducirme a silencio, me mo propósito y camino. gustaría expresar que confío haber introdu- Lingüistas competentes no suelen sin em- cido dudas sobre las explicaciones usuales bargo seguir a sus ilustres predecesores y y de haber acrecentado la convicción de que consideran la redistribución de las lenguas el tema propuesto merece y necesita más sobrevenida en América como resultado de atención. De haber logrado ambos propó- una imposición, sin advertir en su propues- sitos como espero que haya sido, daría por ta que la lengua es una materia más escu- cumplidos los requisitos propios de la vida rridiza que el poder y que la dominación es universitaria, que consisten en cuestionar compatible con la variedad de lenguas. Otros el saber recibido y en promover el avance de culpan a la educación del desarraigo de las la ciencia, requisitos que, con mayor razón, lenguas amerindias o, al revés, explican el deben serme exigidos en esta ocasión, cuan- éxito del español por ella, sin analizar pri- do se me reviste de los eximios signos aca- mero, como hace cualquier moderna ofici- démicos que con tanto honor, satisfacción y na de planificación educativa, los compor- gratitud recibo.

288 Frank Albert Cotton Breu biografia

F. ALBERT COTTON (Filadèlfia, 1930) es va doctorar el 1955 a la Universitat de Harvard amb la tesi en química inorgànica dirigida pel premi Nobel Sir Geoffrey. Actualment, és professor distingit de la Fundació Robert A. Welch i director del laboratori d’estructura molecular i enllaç. En investigació científica, F. ALBERT COTTON (Filadelfia, 1930) se doc- el treball del professor Cotton en la química toró en 1955 en la Universidad de Harvard con dels metalls de transició ha estat vinculat als una tesis en química inorgánica dirigida por primers descobriments relacionats amb l’e- el premio Nobel Sir Geoffrey. Actualmente, xistència i propietats dels enllaços múltiples es profesor distinguido de la Fundación Robert entre àtoms metàl·lics; ha creat una nova, im- A. Welch y director del laboratorio de estruc- portant i extensa àrea de coneixement dins tura molecular y enlace. En investigación cien- la química, i és capdavanter en els estudis es- tífica, el trabajo del profesor Cotton en la quí- tructurals sobre enzims. Ha estat guardonat mica de los metales de transición ha estado amb nombrosos premis, entre altres la vinculada a los primeros descubrimientos re- Medalla Nacional de Ciències (EUA), el pre- lacionados con la existencia y propiedades de mi de la National Academy of Sciences en los enlaces múltiples entre átomos metáli- Ciències Químiques, vint-i-tres doctorats ho- cos; ha creado una nueva, importante y ex- noris causa, set medalles d’or de les seccions tensa área de conocimiento dentro de la quí- de l’American Chemical Society, el premi Rei mica, y destaca en los estudios estructurales Faisal de Ciència i la medalla Priestley de sobre enzimas. Ha sido galardonado con nu- l’American Chemical Society, i el premi en merosos premios, entre otros la Medalla Química de la Fundació Wolf, un dels guar- Nacional de Ciencias (EUA), el premio de la dons de major prestigi al món. National Academy of Sciences en Ciencias Químicas, veintitrés doctorados honoris causa, siete medallas de oro de las secciones de la American Chemical Society, el premio Rey Faisal de Ciencia y la medalla Priestley de la American Chemical Society, y el premio en Química de la Fundación Wolf, uno de los galardones de mayor prestigio en el mundo.

290 Laudatio

ROSA LLUSAR

Excelentísimo y Magnífico Senyor Rector, y, en 1962, publican el libro que se ha con- excelentísimas e Ilustrísimas autoridades, vertido en un clásico: Química Inorgánica ilustrísimos doctores y doctoras, Avanzada y que, en opinión de los expertos, Claustro Universitario, ha sentado las bases de la química inorgá- señoras y señores, nica moderna. En 1972, el profesor Cotton se traslada EHACORRESPONDIDOel honor de elo- a la Universidad de Texas A&M donde ac- giar al profesor F. Albert Cotton en tualmente es profesor distinguido de la este solemne acto de investidura Fundación Welch y director del laboratorio como doctor honoris causa por la Universitat de estructura molecular y enlace. Jaume I de Castelló. Con esta distinción, que Hablar sobre la actividad docente e in- honra a la Universidad que la concede, se vestigadora del prof. Cotton es adentrar- reconoce una vez más la labor docente e in- nos en la historia de la química inorgánica vestigadora del profesor Cotton, uno de los de las últimas cuatro décadas ya que su in- máximos exponentes de la ciencia actual. vestigación, con más de 1.400 artículos pu- Frank Albert Cotton nació en abril de 1930 blicados, ha abarcado prácticamente todos en Filadelfia, lugar donde cursa también los y cada uno de los aspectos relevantes de es- estudios de licenciatura, en las universida- ta área de la química, especialmente la de los des de Drexel y Temple. En 1955, se doctora elementos metálicos, sin olvidar que el pro- por la Universidad de Harvard con un tra- fesor Cotton ha sido pionero en el estudio bajo realizado bajo la supervisión del pro- de la química estructural de los enzimas. fesor Wilkinson (premio Nobel de Química Ante la dificultad de resumir en pocas pa- del año 1973), e inmediatamente se incor- labras la dilatada trayectoria del doctoran- pora como profesor a la Facultad de do, he optado por resaltar aquellas facetas Químicas del Instituto de Tecnología de que, a mi entender, han sido las más deter- Massachussets. minantes de su trabajo. Aunque el profesor Wilkinson ocupa la Entre las primeras contribuciones del pro- cátedra de Química Inorgánica en el Imperial fesor Cotton cabe destacar sus aportaciones College de Londres desde el mismo año de al descubrimiento de la fluxionalidad de los la gradución del doctorando, las colabora- carbonilos metálicos, al demostrar que esa ciones entre los profesores Cotton y pareja de átomos, carbono y oxígeno, que Wilkinson no cesan a pesar de la distancia denominamos carbonilo, no ocupa una po-

291 sición determinada respecto al metal sino y, por tanto, es ideal para la caracterización que se encuentra saltando o patinando so- de nuevos productos de síntesis. bre su superficie. Este descubrimiento cam- El profesor Cotton fue el primer químico bió por completo la visión estática que se te- en combinar, en un programa de investiga- nía de las moléculas, poniendo de manifiesto ción integrado, la química sintética con la que una molécula puede ser una entidad es- cristalografía a principios de los años 60. Esta table y a su vez dinámica, que se esfuerza incursión en la cristalografía se vio recom- por conseguir una forma definitiva sin llegar pensada con el descubrimiento de un com- jamás a lograr esta finalidad. puesto cluster trimetálico de renio,

El tema de la fluxionalidad fue protago- Cs3[Re3Cl12], donde cluster, significa «agrega- nista de otro logro clave en la trayectoria del do o conjunto compacto de átomos pesa- doctorando, al elucidar el mecanismo me- dos». El reconocimiento por primera vez de diante el cual los compuestos organome- un enlace doble metal-metal en este com- tálicos (o compuestos con enlaces metal-car- puesto fue el punto de partida de nuevos e bono) estereoquímicamente no rígidos importantes conceptos en la química de los experimentan lo que en química se denomi- clusters metálicos. Además este éxito con- na una reorganización fluxional. Con este dujo al descubrimiento, entre 1963 y 1964, descubrimiento se abrió un aspecto com- del enlace cuadrúple entre metales y al na- pletamente nuevo de la química organome- cimiento de una nueva área dentro de la quí- tálica ya que, finalmente, se podían explicar mica, la de los compuestos con enlaces me- las propiedades y los espectros de un gran tal-metal. número de moléculas. Para la comprensión En la actualidad asistimos a un importante de este fenómeno, el profesor Cotton utilizó avance en los campos más variados de la la recién nacida técnica de la resonancia mag- química tales como, el desarrollo de nuevos néticonuclear demostrando que se puede materiales con aplicaciones tecnológicas, el aplicar el uso avanzado de una nueva y so- diseño de fármacos o la síntesis de cataliza- fisticada técnica a los problemas cotidianos. dores que conduzcan a procesos más lim- Una característica de la investigación del pios y eficaces. Sin embargo, el hallazgo de profesor Cotton es el haber abordado la reun nuevo tipo de enlace supone desvelar un solución de problemas difíciles con todos los componente oculto fundamental de la quí- medios científicos y tecnológicos disponi- mica y penetrar en el mismo corazón de la bles, lo que muchas veces suponía generar ciencia. Hasta el descubrimiento del prof. el desarrollo y aplicación de una técnica de- Cotton de los enlaces múltiples metal-metal, terminada a un problema concreto. En este la química de coordinación estaba estructu- sentido cabe destacar el papel decisivo del rada dentro del marco conceptual introdu- doctorando en la difusión del uso de la téc- cido por Werner, premio Nobel de Química nica de difracción de rayos X, una valiosísi- del año 1913, según el cual un complejo me- ma herramienta de análisis que permite la tálico posee interacciones metal-ligando y identificación de moléculas a nivel átomico en ocasiones, ligando-ligando pero nunca

292 Purificación Escribano, Rosa Llusar, Frank Albert Cotton, José Antonio Piqueras i Nicolás Sánchez-Albornoz enlaces entre metales. Sin lugar a dudas el más avanzadas. Como muestra del enorme descubrimiento del profesor Cotton ha cam- potencial de este campo quiero señalar que biado la forma de pensar sobre el compor- algunos de los resultados más importantes tamiento de la mayoría de los elementos quí- en esta área se han producido en la última micos, añadiendo una nueva dimensión a la década y que nuevos y fascinantes com- ciencia. puestos siguen saliendo del grupo que diri- La química de los compuestos con en- ge el profesor Cotton. lace metal-metal ha sido el punto central de La investigación y la docencia represen- las investigaciones del profesor Cotton y de tan los deberes fundamentales de un cientí- sus colaboradores desde hace casi cuaren- fico académico. Nuestro homenajeado ha ta años. Este trabajo incluye, no sólo la pre- sobresalido también en el campo de la do- paración de compuestos con enlaces metal- cencia como autor o coautor de cinco libros metal de distintos órdenes para casi todos de texto cuya relevancia viene expresada por los metales del sistema periódico, sino el es- su traducción a más de 25 idiomas. Además tudio detallado de sus propiedades quími- del libro Química Inorgánica Avanzada, al cas y físicas mediante las técnicas estructu- que anteriormente hacia referencia, el prof. rales y espectroscópicas más avanzadas. Cotton ha escrito libros de química más ge- Además, el profesor Cotton combina sus in- nerales para enseñanza secundaria, de quí- vestigaciones experimentales sobre el enla- mica inorgánica general y otros con un ma- ce metal-metal con estudios teóricos, utili- yor carácter monográfico. Su libro La Teoría zando desde los métodos semiempíricos más de Grupos aplicada a la química ha servido sencillos hasta las metodologías ab initio para ampliar los horizontes de los estu-

293 del doctorando, más de 40 son en la actualidad catedráticos o titulares de Universidad y otros tantos ocupan puestos de alta responsabilidad en la industria. El profesor Cotton ha recibido numerosos reconocimientos por su trabajo. La Sociedad Americana de Química (ACS), otorga, a través de sus secciones locales, siete medallas que reconocen contribuciones excepcionales a la Química. El profesor Cotton es la única persona que ha sido galardonado con todas y cada una de estas medallas. También cuenta con 23 doctorados honoris causa de 10 países diferentes y es miembro honorario de varias academias nacionales de ciencia. Hace unos días la prestigiosa Fundación Wolf reconocía su labor otorgándole el premio Wolf en Química. Esta fundación, con sede en Israel, describía al doctorando como «el químico inorgánico La madrina, Rosa Llusar mas preeminente del mundo». Por sus aportaciones a la Ciencia y a diantes de química, presentándoles una vila comunidad científica mundial, en nom- sión comprensible de un tema juzgado en bre del Departamento de Ciencias otro tiempo como algo fuera del alcance de Experimentales, tengo el honor de solici- químicos no especializados en matemáticas. tar al Excelentísimo Rector Magnífico, el Su texto, sobre compuestos con enlaces múl- título de doctor honoris causa para el pro- tiples entre átomos metálicos, es un exten- fesor Frank Albert Cotton. so tratado sobre el nuevo campo de la quí- Asimismo, el Departamento de Ciencias mica descubierto por el profesor Cotton. Experimentales se enorgullece de haber ele- La tarea docente más noble de un cientí- vado la propuesta del merecido reconoci- fico académico es quizá la formación de cien- miento y la Universitat Jaume I se enrique- tíficos. El profesor Cotton ha dirigido 105 te- ce contando entre su comunidad de sis doctorales, y más de 150 científicos científicos con la honrosa figura del profe- postdoctorales de 20 nacionalidades distin- sor Frank Albert Cotton. tas, entre ellos siete españoles, han trabajado en su laboratorio. Entre los discípulos Muchas gracias.

294 Lectio

FRANK ALBERT COTTON

Excelentísimo Señor Rector Magnífico, científico es pertenecer a una comunidad que excelentísimas e ilustrísimas autoridades, abarca todas las nacionalidades y todas las miembros del Claustro Universitario, razas. Es también una comunidad en la que dignísimos invitados y amigos, sólo los hechos, y el trabajo bien realizado señoras y señores. y reportado de manera adecuada, le pueden dar a alguien un lugar de honor. El respeto STOY ENCANTADO de recibir un docto- no se compra o se hereda, sólo se gana. No rado honorario de la Universitat estoy diciendo con esto que todos los cien- Jaume I por dos razones. Antes que tíficos son ángeles, pero sí debemos recor- nada, porque ésta es una Universitat dis- dar que el quehacer científico tiene patrones tinguida que desempeñó un papel impor- éticos y morales muy elevados, los cuales tantísimo en la cultura europea. En segundo son respetados en gran medida. lugar, porque he tenido el placer y el privile- A un nivel más humano me gustaría gio por muchos años de haber llevado a ca- apuntar, tal como se ilustra hoy aquí, que los bo investigación en colaboración con nu- científicos activos y que han triunfado, ha- merosos científicos de España y también cen amigos alrededor del mundo fácilmen- porque he tenido a varios de ellos en mi la- te. Ningún buen científico necesita pagar un boratorio, donde sus habilidades excepcio- guía turístico cuando visita un país en el que nales y su dedicación han dado lugar a con- hay científicos de su propio campo. Incluso tribuciones muy importantes para nuestras aunque científicos en otros países no le ha- investigaciones. yan conocido personalmente, si ellos han le- Una de las cosas más maravillosas de la ído sus trabajos, usted será bienvenido. ciencia es el hecho de que la verdad es uni- De todas las ciencias, la química ocupa, versal e internacional. A pesar de las dife- quizás, el lugar más prominente en la vida rencias nacionalistas, culturales y lingüísti- humana. Para entender la vida, uno debe en- cas que pueden poner altas barreras, tender de química. Para fabricar nuevos ma- frecuentemente insuperables en otros cam- teriales, uno debe practicar la química. Para pos del conocimiento humano, los científi- poder lidiar de manera inteligente con el me- cos usamos los mismos métodos en todas dio ambiente, uno debe usar la química. partes, aceptamos los mismos hechos y po- Dentro del vasto campo de la química un demos cooperar de manera productiva en la individuo sólo puede aspirar a ser un ex- resolución de un mismo problema. Ser un perto en una pequeña área del conocimiento.

295 Yo escogí la química qnorgánica. Me inicié sido maravilloso no sólo ayudar a crearla sien el campo de la química inorgánica cuan- no también a montarla. do empecé a investigar con Geoffrey ¿Por qué llegó la ola cuando lo hizo? Wilkinson en Harvard, en 1951. Debido a que Como ocurre con frecuencia en ciencia, lle- surgió en esa época la historia del ferroce- gó porque había ventanas de oportunidad y no, fui muy afortunado al comenzar mi gente lista para aprovecharlas. No soy buen carrera en investigación en uno de los cam- historiador para tratar de mencionar cuales pos más calientes que aparecieron en quí- fueron estas ventanas –y cómo fueron ex- mica inorgánica desde que terminó la se- plotadas– ni tampoco creo que sea adecua- gunda guerra mundial. Sin embargo, después do hacerlo ahora. Prefiero simplemente men- hice un cambio consciente para salirme de cionar algunas de las líneas de investigación ese campo y buscar algo que hacer por mi en las que he participado activamente. Trataré propia cuenta. Cuando miro hacia atrás y veo de explicar qué se hizo i la forma en que se el desarrollo fantástico de la química orga- hizo y el porqué de lo mismo, desde mi pro- nometálica de los metales de transición en pia perspectiva. los veinte años posteriores a la obtención de Aunque mi programa de investigación ha mi doctorado, todavía sigo sin arrepentirme sido enriquecido por la síntesis de com- de haber dejado ese campo (que aún conti- puestos nuevos, también ha sido conducido núa floreciendo). Siento que no hay nada y habilitado de manera constante por la dis- más penoso que ver a alguien que simple- ponibilidad de nuevas oportunidades que se mente va agregando capítulos (en un sen- presentaron con el uso de nuevos métodos tido figurado) a su tesis doctoral. físicos y estudios teóricos. La mayoría de Desde entonces he tenido el privilegio de lo que mis colaboradores y yo hemos es- proseguir mi carrera en un período extraor- tudiado por métodos sintéticos ha sido el re- dinario de la química inorgánica que abrió sultado de nuestros esfuerzos sintéticos; sin una serie de nuevas ventanas de oportuni- embargo, nuestra selección de los proble- dad. Por supuesto, la decisión de quedar- mas sintéticos ha estado guiada por el come en el campo de la química inorgánica se nocimiento de lo que nosotros seríamos ca- basó en la percepción (un presentimiento, paces de caracterizar y comprender, una vez quizá) de que el futuro sería interesante. Aún que hubiéramos sintetizado el compuesto. a riesgo de pecar de inmodesto, podría agre- Una de mis primeras incursiones fue he- gar, de manera realista, que fui uno de los cha en la aplicación de la espectroscopía in- que ayudaron a hacerlo interesante. Lord frarroja a los carbonilos metálicos. La posición Rutherford fue reprendido por un colega por característica de las bandas de estiramiento de haber montado siempre la misma ola de la los grupos CO en el espectro IR, así como su química inorgánica de la posguerra. Simple- alta intensidad, las presentaban como una mente soy uno de quienes han contribui- fuente útil de información sobre la estructura, do, junto a otros, de manera sustancial. el enlace y la química de estos compuestos. Puedo afirmar que ha sido una gran ola y ha Cuando todavía era un estudiante de docto-

296 El professor Cotton, llegint la seua lliçó rado vi claramente que los químicos inorgá- que tendría que estudiar cristalografía de ra- nicos tenían pocas ideas sobre cómo utilizar yos X y hacerme un cristalógrafo. Nunca me esta información de manera adecuada, a pe- ha pesado haberlo hecho, no sólo porque sar de que la aparición de espectrómetros de en verdad fue necesario, sino también por- infrarrojo de doble haz en el mercado hacía que disfruté de la cristalografía. Es casi una cada vez más fácil el acceso a la misma. Para ciencia en sí misma, y muy fascinante tam- sacar provecho a esta situación, rápidamente bién. En realidad cuando empecé (mi prime- empecé a estudiar y a tratar de comprender ra publicación relacionada con la cristalo- mejor la simetría molecular y el análisis de las grafía apareció en 1962) la ventana aún no coordenadas normales. Esto fue lo que hizo se había abierto. No fue sino varios años des- posible mis contribuciones en este campo. Esto pués cuando los difractómetros automáti- es hoy parte integral de la metodología em- cos y los computadores con suficiente ca- pleada en química inorgánica. pacidad de cálculo aparecieron. Esto hizo Alrededor de 1960, mis intereses empe- que en la década de los sesenta la química zaron a dirigirse hacia donde la caracteriza- inorgánica estructural viviera una revolución, ción estructural de nuevos compuestos se- en la que disfruté de haber estado en la van- ría esencial, si los nuevos compuestos valían guardia. la pena de ser preparados. Era claro, por el Fue debido a la eficiencia con que la infor- volumen y la naturaleza de los problemas, mación estructural cristalográfica era obteni-

297 da que el trabajo en compuestos con enlace bién el desarrollo de todos los campos de la metal-metal y agregados moleculares, que ha ciencia, han sido fuertemente influenciados ocupado la mayor parte de mi atención en los y guiados por la apertura de nuevas venta- últimos treinta y cinco años, ha sido posible. nas de oportunidad. Esto es un paradigma. Una tercera ventana de oportunidad que Más aún, nuevas ventanas se abren conti- se me abrió oportunamente fue la evolución nuamente. No veo ninguna razón para es- de la mecánica cuántica, así como la apari- perar que los próximos cuarenta y cinco años ción de los ordenadores necesarios para po- sean menos emocionantes para un joven o der realizar cálculos en las sustancias de mi una joven que inicia ahora su carrera de in- interés (especies con 10 o más átomos pe- vestigación que lo que me ocurrió a mi en sados). Cuando empecé a estudiar los com- los últimos cuarenta y cinco años. De hecho, puestos con enlace metal-metal y agregados espero que una fracción importante de es- moleculares, los estudios teóricos de ellos a te período que viene también sea emocio- un nivel más allá del cualitativo eran impo- nante para mí. sibles. Alrededor de 1965, la mecánica cuán- Un director de la Oficina de Patentes de tica molecular no era capaz de dar resulta- los Estados Unidos, de finales del siglo pa- dos fiables aun para una molécula como la sado, recomendó encarecidamente al pre- del formaldehído (dos átomos más pesados sidente McKinley iniciar el proceso de ce- que el hidrógeno y 16 electrones). Algo co- rrarla, porque todo lo importante que se 2- mo [Re2 Cl8] (10 átomos pesados y 286 elec- podía inventar ya había sido inventado. trones) era tan inaccesible como la estrella Creo que Vannevar Busch estuvo más cer- Antares. Sin embargo, en los años ochenta, ca de la verdad cuando implantó en nues- esto se pudo hacer. En mi laboratorio, he- tro vocabulario la frase Ciencia, la frontera mos llegado a calcular las energías d ellos sin fin. Estoy seguro de que en universida- cuatro estados que surgen del enlace ∂ Mo- des como ésta y en otras similares en to-

Mo en especies del tipo Mo2Cl4 [PR3]4, en fun- do el mundo, la mente y el espíritu huma- ción del ángulo de torsión y hemos obte- no continuarán extendiendo las fronteras nido datos que concuerdan con las medidas de nuestro conocimiento y mejorando la experimentales (dentro del ámbito de apro- calidad de vida para el bienestar de la hu- ximadamente 500 cm-1). En general, la evo- manidad. lución de los métodos teóricos ha sido un Muchas gracias por el honor que hoy me factor fundamental en el rápido desarrollo confieren. Mi corazón está lleno de calor y de la química inorgánica de la posguerra. de los mejores deseos para mis colegas de Para resumir, tanto mi carrera, como el esta gran Universidad. desarrollo global de la química inorgánica del período de la posguerra, así como tam- He dicho.

298 Discurs del rector

FERNANDO ROMERO SUBIRÓN

VUI ÉS UN DIA propici per a fer una Però, per tal que aquestes activitats es fa- reflexió sobre alguns aspectes cen amb garanties, no hem de perdre mai de claus per al futur de les universi- vista que la directriu bàsica que les enllaça tats, i ens centrarem fonamentalment en el pa- és la funció educadora. És bàsic que la per de la recerca en una entitat pública d’e- docència i la formació d’investigadors es ducació superior, atès el significat de l’acte i la plantegen atenent a criteris educatius, però rellevància de les persones que homenatgem. per aconseguir-ho l’universitari necessita un Ens invita a aquesta reflexió la incorpo- ambient propici, que fomente la curiositat i ració al nostre claustre dels professors el rigor intel·lectual atès que són les caracte- Sánchez-Albornoz i Cotton, dos universita- rístiques pròpies del procés investigador. ris que han desenvolupat unes trajectòries En cada època les universitats han hagut acadèmiques excel·lents en dos àmbits di- d’adaptar la seua missió. Les de la nostra versos, com ara les ciències experimentals època esdevenen cada vegada més lloc de bàsiques i les humanitats. trobada envers el coneixement, posant en Una de les primeres coses que cal fer per contacte diferents disciplines, fomentant la tal d’avançar en la reflexió és afirmar clara- cooperació de tipus nacional i internacional, ment que els ideals humboldtians d’univer- establint xarxes, explorant nous medis i ba- sitat estan vigents i encara serveixen de guia sant tota una sèrie de valors fonamentals per per al nou mil·lenni. a la societat. La unitat indissoluble del binomi docèn- Tot això, a més, ho han de fer constituint- cia-recerca i, per tant, la concurrència de l’ense en pilar bàsic per al desenvolupament senyament i la investigació en el camp de l’e- econòmic, social i cultural de l’entorn, prenent ducació superior, no sembla obsoleta sinó part activa en les transformacions que se’ns de més actualitat que mai. Una altra cosa di- acosten i garantint l’accés social al coneixe- ferent és que no s’haja d’assajar i trobar fór- ment superior, és a dir, als últims avanços i les mules que facen que aquesta concurrència últimes línies d’exploració, debat o reflexió. es desenvolupe d’acord amb uns objectius Les universitats públiques han de facilitar clarament determinats i que s’haja d’establir aquest accés, sense limitacions, a totes les per- una millor organització, que permeta una sones i organitzacions que estiguen capaci- distribució adequada del temps del profes- tades per accedir-hi, i així contribuir a millo- sorat i dels recursos i que possibilite un mirar la cohesió social i a evitar situacions llor control d’ambdues activitats. excloents, de predomini o de monopoli.

299 El rector, Fernando Romero, es dirigeix al nou doctor honoris causa Frank A. Cotton

Estem en una època en la qual les di- mantenir-se com a referent social i cultural ferències de dotació de capital físic o béns de primer ordre, si vol garantir el futur de la tangibles perden significat i en la qual són els societat a la qual serveix i contribuir a l’ex- intangibles els elements determinants de la cel·lència del territori que la suporta. competitivitat. Els governs, les empreses, la Només d’aquesta manera la universitat societat, demanen a les universitats, cada ve- pot tenir el paper que se li reclama en els pro- gada més, que millorem els resultats de re- cessos de desenvolupament territorial, con- cerca i que ens involucrem en els processos tribuint així, i per extensió, al de les empre- d’innovació de les empreses. Però això, que ses que s’instal·len al seu entorn. Aquest és sense cap dubte importantíssim, no hau- projecte de territori ha de ser sostingut i, per ria de fer perdre de vista que no han de ser tant, necessita recursos cognitius suficients els interessos específics de les empreses i les i certes capacitats bàsiques que la universi- institucions els que han de guiar la política tat pot ajudar a desenrotllar. científica i el nucli d’actuació de la universitat. Tots els símptomes ens indiquen que es- La universitat ha d’assegurar la realització tem entrant en un temps de canvi. D’una ban- de projectes d’investigació bàsica, fomentar da, sembla que està finalitzant la fase de rela cooperació i l’obertura de les societats, im- cepció massiva d’estudiantat, que tant pulsar la curiositat, el compromís social i la d’esforç ha requerit, i d’una altra, pareix que capacitat de crítica del seu personal i ha de el foment de la investigació es planteja com

300 un tema prioritari en totes les agendes polí- vestigació, el desenvolupament i la tecnologia tiques. Tanmateix, l’expectativa i la confiança a la Comunitat Valenciana, conclourem que en el potencial de la universitat mai havia es- el sistema valencià arrossega una gran in- tat tant gran, almenys a nivell formal. Estem, suficiència financera i presenta alguns dese- per tant en condicions, després d’una èpo- quilibris, entre els quals podem ressenyar, ca difícil, de poder fer possible aquell ideal d’una banda, la baixa aportació de les em- humboldtià de què parlava i fer una univer- preses –el 27%–, i d’una altra, el paper de les sitat de qualitat capacitada per fer front als universitats valencianes, que suporten una nous reptes. gran part d’aqueixa activitat investigadora. El Doncs bé, centrant-nos ja de ple en la in- 57% del personal dedicat a la I+D a la vestigació i intentant fer una diagnosi de la Comunitat Valenciana és PDI i ha de portar situació, una de les primeres coses que endavant les seues propostes en una situa- s’ha de constatar és que la universitat a l’es- ció marcada per la insuficiència de recur- tat espanyol pateix un dèficit endèmic com sos financers i de personal de suport. a institució de recerca. Tot i que cal reconèi- En aquest sentit crec que una de les coses xer que en molts camps la posició espanyo- que hauríem d’aconseguir a curt termini en el la és més que digna pel que fa a resultats, i sistema universitari valencià, seria un fi- que s’ha avançat molt gràcies en gran part a nançament addicional i estable per a la in- les aportacions de les universitats que, mal- vestigació, pactat i vinculat a determinats ob- grat la manca de recursos i la inexistència de jectius, que complementaria el provinent de un marc legal adequat, s’ha esforçat per te- convocatòries públiques o de contractes, i que nir presència en un món extremadament exi- permetria dotar les unitats d’investigació d’un gent i competitiu. personal investigador i de suport del qual avui Només unes xifres que fan referència al no disposen i que fa de la tasca investigado- sistema valencià, que és la nostra referèn- ra una cursa d’obstacles i una activitat que es cia immediata, per avalar aquest diagnòstic. desenvolupa massa vegades en precari, amb En aquest se’ns recorda que la CV aporta a el risc i la baixa eficàcia que això comporta. la I+D el 0,6 del seu valor afegit brut, equi- Estem, per tant, davant d’una situació que valent al PIB, quan aquesta magnitud puja al hauríem d’aprofitar, els interessos de totes les 0,9 en el cas espanyol i a l’1,8 en l’europeu. parts podrien i haurien d’harmonitzar-se i en- Només aquestes dades ja mostren la preca- tre tots hauríem de trobar fórmules vàlides. rietat del sistema valencià de ciència i tecno- Ens equivocarem de nou i perdrem una oca- logia i que s’agreuja quan es considera que sió històrica si aqueix esforç, que hem de fer Europa hauria de dedicar el 3% de seu PIB en investigació, desenvolupament i innova- a finançar la investigació, per tal de satisfer ció per apropar-nos als indicadors interna- les aspiracions de progrés i de mantenir la cionals, es fa sense involucrar les universitats, competitivitat. que són les que més capital investigador acu- Si ens basem en les xifres que aporta el mulen i les que poden aprofitar sinergies que Primer Informe anual sobre l’estat de la inno es donen en altres institucions.

301 No hem de fer diagnòstics apressats ni El físic Max Born ja feia referència a aquest donar per descomptat la incapacitat de les tema quan deia: «…hem comprès que a cau- universitats per abordar processos de trans- sa dels resultats de la nostra tasca estem im- ferència de tecnologia i innovació. El que sí plicats irremissiblement en l’economia i en la que hem de fer és una anàlisi i una reflexió política, en les lluites socials dels països i pausada sobre el fet que el diàleg i la coo- en les lluites pel poder…, i tot això ens as- peració entre l’àmbit productiu i les univer- signa una gran responsabilitat». sitats no s’ha produït en la forma desitjada. Per administrar aquesta complexitat la Les universitats poden fer moltes coses millor fórmula és la pedagogia del testi- encara en l’impuls de la innovació i el de- moniatge. I avui tenim dos bons testimo- senvolupament tecnològic, tant en els pro- nis, la trajectòria dels quals em permetran cessos formatius com en els investigadors. que no reitere atès que han estat magnífi- Però, ho torne a repetir, que això no supose cament exposades pel professor José desatendre la formació en la investigació i el Antonio Piqueras i la professora Rosa foment d’una investigació bàsica àmplia. Que Llusar en les laudatio. A tots dos, i a la pro- la resolució d’un problema, sense dubtes im- fessora Purificación Escribano, com a pa- portant, no oculte la deficiència del sistema drins dels nous doctors honoris causa, la bàsic de generació de ciència. meua felicitació. He parlat d’investigació i del paper relle- Professors Cotton i Sánchez-Albornoz: vant que aquesta té per a la societat i també en el meu nom, i en el de tota la comunitat per a les universitats, però no ho he fet so- universitària i també en nom de totes per- bre el paper dels investigadors i investiga- sones que han volgut unir-se amb la seua dores. D’ells i d’elles, de l’actitud amb la qual presència a aquest acte d’homenatge a dos enfronten el repte i de com harmonitzen els homes de ciència, us felicite i us done la ben- diferentes interessos, dependrà el futur i la vinguda al nostre claustre de doctors. credibilitat de les institucions on desenvolu- Nicolás, Albert, benvinguts a la Jaume I, pen la seua tasca. En elles i ells està la deci- a aquesta universitat que a partir d’ara tam- sió sobre què s’experimenta o estudia i què bé és la vostra, ja que ací ha colpit profun- fer amb els resultats, i d’ací la gran respon- dament el vostre magisteri. sabilitat que s’assumeix, sobretot quan s’és universitari. Moltes gràcies.

302