ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre March Rosa Yagüe Juli Jordà Departament de Direcció d’Empreses Departament d’Economia Aplicada ‘Juan Jose Renau Piqueras’

Joaquín Martín Cubas Dep. de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració

Joan Carles Membrado-Tena Departament de Geografia

© de esta edición / d’aquesta edició: Alejandro Mollá Universitat de València 2018 Departament de Comercialització © de los textos: los autores y autoras / dels texts: i Investigació de Mercats els autors i autores Àngela Montesinos © de las imágenes: los autores y autoras / Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de les imatges: els autors i autores Josep Montesinos Departament d’Història de l’Art

Sandra Obiol ISBN: 978-84-9133-175-9 Departament de Sociologia i Antropologia Social ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

EL CAMP DE TÚRIA EL CAMP DE TÚRIA, ENTRE VALÈNCIA Y LOS PIEDEMONTES VALENCIANOS

La comarca del Camp de Túria se encuentra al bla de Vallbona, Benissanó, Casinos, Marines, El Camp de Túria tiene una superficie de unos noreste de la gran aglomeración urbana que es y Gátova. Finalmente, el eje meridional, 750 kilómetros cuadrados, de los cuales Llíria el Área Metropolitana de València. Se trata de está articulado primero por el río Túria y segun- ocupa unos 228. Esta población, la antigua Ede- un territorio que comprende un sector entre la do por la carretera de a . En ta íbera, es la capital de la comarca. Tiene una Serra Calderona, prolongación de la sierra de él hallamos los municipios de Riba-roja de Túria, población de 23.500 habitantes; le sigue La Javalambre, y el río Túria, que tradicionalmen- y algo más desplazados Benagua- Pobla de Vallbona (22.500), Riba-roja de Túria te se ha reconocido geográficamente como los sil y . En total: 15 municipios. (21.500), Bétera (21.500) y L´Eliana (17.500). “piedemontes valencianos”. Un espacio de tran- Se pueden apreciar diversos paisajes que con- sición entre la llanura litoral y los relieves del Estos sectores en su conjunto están influencia- trastan entre sí: núcleos históricos como el de interior de la comarca vecina de La Serranía, en dos por la proximidad del Área Metropolitana Llíria, poblamiento disperso condicionado por la que se disfruta de un clima suave mediterrá- de València, la mayor concentración urbana y la construcción de urbanizaciones residencia- neo, con una temperatura media de 16 grados, demográfica de la Comunitat Valenciana. Y sus les, como en Bétera, Riba-roja de Túria, la Po- 8,8 en enero y 24,3 en julio, y una precipitación efectos se dejan notar irremediablemente por bla de Vallbona y en particular L´Eliana; y muni- media anual de 450 mm. el territorio comarcal, de manera que el Camp cipios que mantienen su estructura de núcleos de Túria, como otras comarcas contiguas (Hoya rurales, como Serra (3.100 habitantes), Olocau El Camp de Túria es un territorio de contras- de Buñol, por ejemplo), constituye una pieza de (1.600), Benissanó (2.200), Marines (3.100) y tes debido precisamente a su localización. la segunda corona metropolitana. El hecho co- Gátova (400). La población total de la comarca Ciudades y pueblos, cultivos de regadío y de marcal y el proceso de territorialización metro- asciende a 155.000, lo que representa el 6% secano, actividades económicas autóctonas politano conviven. provincial. y foráneas, población del lugar y nuevos resi- dentes, llanura y montaña. Geográficamente De esa manera se explica el rápido proceso de Los usos del suelo del Camp de Túria están con- se aprecian varios espacios individualizados, industrialización de algunos de sus municipios, dicionados por la influencia, cuando no presión, cuyas singularidades se han acrecentado con el auge de empresas relacionadas con la cons- de los intereses de la gran urbe. La agricultura las relaciones con la vecina Área Metropolita- trucción y los materiales para ello, la relocaliza- ocupa 27.000 hectáreas, un tercio de la super- na de València. Un sector septentrional, defi- ción de empresas procedentes del Cap i Casal ficie comarcal; el suelo industrial sobrepasa los nido por la cuenca del Barranc del , y su área metropolitana, el diseño y la materiali- 16 millones de metros cuadrados (12% del pro- en el cual hallamos las poblaciones de Bétera, zación de diversos polígonos industriales, el cre- vincial), y sus 28 polígonos industriales ocupan Nàquera y Serra. Un sector central, que está cimiento de algunos municipios, o la expansión 8.400.000 metros cuadrados. En contraposi- vertebrado por la autovía València-Llíria. Junto del uso residencial tanto en segundas como en ción hallamos 195,2 km2 de espacios protegi- a la capital, Llíria, se encuentra L´Eliana, La Po- primeras residencias. dos, como el Parque Natural de la Serra Calde-

6 EL CAMP DE TÚRIA, ENTRE VALÈNCIA I ELS PEUS DE MUNTANYA VALENCIANS

La comarca del Camp de Túria està trional, definit per la conca del ba- Així s’explica el procés d’industrialit- tura de nuclis rurals, com Serra situada al nord-est de la gran aglo- rranc de Carraixet, en el qual hi ha zació ràpid d’alguns dels municipis, i (3.100 habitants), Olocau (1.600), meració urbana que és l’àrea metro- les poblacions de Bétera, Nàquera i com a conseqüència l’auge d’empre- Benissanó (2.200), Marines (3.100) politana de València. Es tracta d’un Serra. Un sector central, vertebrat ses relacionades amb la construc- i Gátova (400). La població total de territori que abasta un sector entre per l’autovia València-Llíria. Al cos- ció i els materials, la relocalització la comarca és de 155.000, xifra la serra de la Calderona, prolongació tat de la capital, Llíria, hi ha l’Eliana, d’empreses procedents del cap i que representa el 6% provincial. de la serra de Javalambre, i el riu Tú- , Benissanó, casal i l’àrea metropolitana, el dis- ria, que tradicionalment s’ha recone- Casinos, Marines, Olocau i Gátova. seny i la materialització de diversos Els usos del sòl del Camp de Túria gut geogràficament com els «peus Finalment, l’eix meridional, l’articula polígons industrials, el creixement estan condicionats per la influència, de muntanya valencians». Un espai primer el riu Túria i també la carre- d’uns quants municipis, o l’expansió quan no pressió, dels interessos de transició entre la plana litoral i els tera de Manises a Pedralba. Tro- de l’ús residencial tant en segones de la gran urbs. L’agricultura ocupa relleus de l’interior de la comarca bem els municipis de Riba-roja de com en primeres residències. 27.000 hectàrees, un terç de la su- veïna de La Serranía, en el qual hi ha Túria, Vilamarxant i una mica més perfície comarcal; el sòl industrial un clima suau mediterrani, amb una lluny i Loriguilla. En total, El Camp de Túria té una superfície sobrepassa els setze milions de temperatura mitjana de 16 graus, quinze municipis. d’uns 750 quilòmetres quadrats, metres quadrats (12% del provin- 8,8 al gener i 24,3 al juliol, i una pre- dels quals Llíria n’ocupa uns 228. cial), i els 28 polígons industrials cipitació mitjana anual de 450 mm. Són sectors que en conjunt estan La població, l’antiga Edeta ibera, és que hi ha ocupen 8.400.000 metres influïts per la proximitat de l’àrea la capital de la comarca i té una po- quadrats. En contraposició, trobem El Camp de Túria és un territori metropolitana de València, la con- blació de 23.500 habitants; van da- 195,2 quilòmetres quadrats d’es- de contrastos conseqüència de, centració urbana i demogràfica rrere la Pobla de Vallbona (22.500), pais protegits, com el parc natural precisament, la localització que té. més gran de la Comunitat Valen- Riba-roja de Túria (21.500), Bétera de la serra de la Calderona o el Ciutats i pobles, cultius de regadiu i ciana. I els efectes que té això es (21.500) i l’Eliana (17.500). Es poden parc fluvial del Túria. Representen de secà, activitats econòmiques au- deixen notar irremeiablement al te- apreciar diversos paisatges que el 23,6% de la superfície comarcal. tòctones i foranes, població del lloc rritori comarcal, de manera que el contrasten entre si: nuclis històrics i nous residents, plana i muntanya. Camp de Túria, com altres comar- com el de Llíria, poblament dispers El regadiu és especialment destacat Geogràficament s’hi aprecien diver- ques contigües (Hoya de Buñol, per condicionat per la construcció d’ur- a la comarca. Regadiu tradicional sos espais individualitzats, les sin- exemple), constitueixen peces de la banitzacions residencials, com ara relacionat amb l’aigua del Túria als gularitats dels quals s’han acrescut segona corona metropolitana. El fet Bétera, Riba-roja de Túria, la Pobla pobles castells (Benaguasil, la Pobla amb les relacions amb la veïna àrea comarcal i el procés de territorialit- de Vallbona i en particular l’Eliana; de Vallbona, Vilamarxant i Riba-roja), metropolitana. Un sector septen- zació metropolità hi conviuen. i municipis que mantenen l’estruc- reg de la Font de Sant Vicent, a Llí-

7 rona o el Parque Fluvial del Túria. Representan La industria se caracteriza por compatibilizar La población ocupada en el Camp de Túria as- el 23,6% de la superficie comarcal. dos procesos de desarrollo industrial. Por una ciende a 46.800 trabajadores, de los cuales parte, el propio de la trayectoria de la estructu- 33.200 corresponde al régimen general de la El regadío es especialmente destacado en esta ra económica del Camp de Túria, en donde des- seguridad social y 11.700 son autónomos. La comarca. Regadío tradicional relacionado con tacaba la transformación manufacturera re- industria emplea a 11.000 trabajadores, ocu- las aguas del Túria en los Pobles Castells (Be- lacionada con productos endógenos. Por otra pados en 676 empresas (5,6% de la provincia). naguasil, La Pobla de Vallbona, Vilamarxant y Ri- parte, la continua relocalización industrial pro- La actividad comercial, muy relacionada a la ba-roja); riego de la Font de Sant Vicent, en Llíria cedente de València y su primera corona me- dimensión poblacional que ha adquirido esta (que se extiende a tierras de la vecina Benissa- tropolitana. La accesibilidad (relacionada con comarca, es muy dinámica. Destaca el número nó); y riegos ligados a ramblas y barrancos de la proximidad física y la disponibilidad de vías de supermercados y autoservicios, más de 60, reducidas dimensiones; a ellos se les une unas de comunicación rápidas) y la oportunidad de y el volumen de comercios no alimentarios en destacadas obras de regadío moderno como el disponer abundante suelo a menor precio que poblaciones como Llíria, Bétera, L´Eliana o Ri- Canal del Camp de Llíria (pantano de Loriguilla) en la capital han sido factores fundamentales ba-roja, todos ellos con más de 150, muestra o los numerosos pozos abiertos durante las úl- que explican el crecimiento e incluso a veces la de los elevados índices de consumo. timas décadas. Con todo, la superficie agrícola expansión del fenómeno industrial por estos te- regada (17.000 hectáreas) representa el 63% rritorios. Destaca la concentración de suelo in- El Camp de Túria, comarca de los piedemontes y el secano, el 37% restante. El Camp de Túria dustrial equipado en el extremo meridional de la valencianos, se halla en una encrucijada: con- es hoy tierra de cítricos y frutales, y hortalizas comarca, en el sur de Riba-roja de Túria, como tinuar con un modelo de desarrollo territorial como las cebollas, y árboles de secano, como el consecuencia del cruce de las autovías A-7 (co- basado en el consumo de suelo, de lugares… algarrobo o el olivo. Actualmente hay 5.760 ex- rredor mediterráneo) y A-3 y el eje empresarial muy condicionado por las demandas del Área plotaciones agrarias, cuyo tamaño medio alcan- entre y ; el tramo entre Metropolitana de València, o, en cambio, optar za las 4,7 ha/explotación. Destaca el fenómeno Llíria y Casinos; así como los numerosos polígo- por un modelo más acorde con los criterios de del cooperativismo agrario en esta comarca: nos que se sitúan junto a las principales vías de desarrollo sostenible. hay 22 cooperativas, lo que representa el 8% comunicación (Bétera, La Pobla de Vallbona, Ri- provincial. ba-roja, Vilamarxant…). Jorge Hermosilla Joan Carles Membrado

8 ria (que s’estén a terres de la veïna La indústria es caracteritza per l’extrem meridional de la comarca, que ha adquirit la comarca, és molt Benissanó), i regs lligats a rambles compatibilitzar dos processos de al sud de Riba-roja de Túria, com a dinàmica. Hi destaca el nombre de i barrancs de dimensions reduïdes; desenvolupament industrial. D’una conseqüència del creuament de les supermercats i autoserveis, més s’hi uneixen unes destacades obres banda, el propi de la trajectòria de autovies A-7 (corredor mediterrani) de 60, i el volum de comerços no de regadiu modern com el canal del l’estructura econòmica del Camp i A-3, i l’eix empresarial entre Quart alimentaris en poblacions com ara Camp de Llíria (pantà de Loriguilla) o de Túria, on destacava la transfor- de Poblet i Cheste; el tram entre Llí- Llíria, Bétera, l’Eliana o Riba-roja, els nombrosos pous oberts durant mació manufacturera relacionada ria i Casinos; així com la quantitat de tots amb més de 150, mostra dels les darreres dècades. Amb tot, la amb productes endògens. D’altra polígons que hi ha al costat de les índexs de consum elevats. superfície agrícola regada (17.000 banda, la contínua relocalització vies de comunicació principals (Bé- hectàrees) representa el 63% i el industrial procedent de València i tera, la Pobla de Vallbona, Riba-roja, El Camp de Túria, comarca dels secà, el 37% restant. El Camp de la primera corona metropolitana. Vilamarxant…). peus de muntanya valencians, es Túria és hui terra de cítrics i fruiters L’accessibilitat (relacionada amb la troba en un creuer en el qual es i hortalisses, com ara les cebes, i proximitat física i la disponibilitat de La població ocupada al Camp de Tú- pot continuar amb un model de arbres de secà, com la garrofera vies de comunicació ràpides) i l’opor- ria és de 46.800 treballadors, dels desenvolupament territorial basat o l’olivera. Actualment hi ha 5.760 tunitat de disposar d’abundant sòl a quals 33.200 són del règim general en el consum de sòl, de llocs… molt explotacions agràries, d’una gran- preu més econòmic que a la capi- de la seguretat social i 11.700 són condicionat per les demandes de dària mitjana de 4,7 hectàrees per tal han sigut factors fonamentals autònoms. La indústria dóna faena l’àrea metropolitana de València, o, explotació. Hi destaca el fenomen que expliquen el creixement i fins i a 11.000 treballadors, ocupats en en canvi, optar per un model més del cooperativisme agrari: hi ha 22 tot a voltes l’expansió del fenomen 676 empreses (5,6% de la provín- d’acord amb els criteris de desenvo- cooperatives, xifra que representa industrial que hi ha. Destaca la con- cia). L’activitat comercial, molt re- lupament sostenible. el 8% provincial. centració de sòl industrial equipat a lacionada a la dimensió poblacional

Jorge Hermosilla Joan Carles Membrado

9

ÍNDICE ÍNDEX I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO II. RECURSOS HUMANOS III. SECTOR PRIMARIO IV. SECTOR SECUNDARIO 1.1 Medio físico...... 16 2.1 Estructura y dinámica de la población...... 32 3. Agricultura y Ganadería 4.1 El papel de la industria en València...... 68 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo Carles Simó Juan Piqueras Joan Carles Membrado-Tena

1.2 Marco climático...... 18 2.1.1 Panorámica demográfica...... 34 3.1. El sector agrario en el Camp de Túria...... 56 4.2 La industria en el Camp de Túria...... 68 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.1.2 El tamaño de la población...... 36 3.2 Los regadíos históricos...... 56 Joan Carles Membrado-Tena 2.1.3 Estructura de la población...... 36 3.3 Los regadíos modernos...... 56 1.3 Medio ambiente...... 22 4.3 Principales sectores...... 72 2.1.4 Dinámica: natalidad, mortalidad, 3.4 Una amplia gama de cultivos Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo migraciones, crecimiento...... 36 en secano y regadío...... 58 Joan Carles Membrado-Tena 1.3.1 Recursos forestales...... 22 2.1.5 Densidad de población...... 38 3.5 La ganadería: Un recurso puntual...... 64 1.3.2 Infraestructura verde y diversidad 2.2 Mercado laboral...... 40 IV. SECTOR SECUNDARI paisajística...... 24 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego III. SECTOR PRIMARI 4.1 El paper de la indústria a València...... 69 3. Agricultura i Ramaderia Joan Carles Membrado-Tena 2.2.1 Caracterización de la comarca I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Juan Piqueras en relación a la actividad económica...... 40 4.2 La indústria al Camp de Túria...... 71 1.1 Medi físic...... 17 2.2.2 Caracterización del nivel educativo 3.1. El sector agrari al Camp de Túria...... 57 Joan Carles Membrado-Tena Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo de la comarca...... 42 3.2 Els regadius històrics...... 59 4.3 Principals sectors...... 75 1.2 Marc climàtic...... 19 2.2.3 Caracterización del empleo comarcal, 3.3 Els regadius moderns...... 59 Joan Carles Membrado-Tena Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo por sexo, edad y nacionalidad...... 42 3.4 Una gamma de cultius àmplia 2.2.4 Caracterización sectorial del empleo en secà i regadiu...... 59 1.3 Medi ambient...... 23 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo de la comarca...... 46 3.5 La ramaderia: Un recurs puntual...... 65 2.2.5 Caracterización de las condiciones 1.3.1 Recursos forestals...... 23 de empleo y trabajo en la comarca...... 48 1.3.2 Infraestructura verda i diversitat 2.2.6 Caracterización del paro registrado paisatgística...... 23 en la comarca...... 52

II. RECURSOS HUMANS 2.1 Estructura i dinàmica de la població...... 33 Carles Simó

2.1.1 Panoràmica demogràfica...... 35 2.1.2 La grandària de la població...... 35 2.1.3 Estructura de la població...... 35 2.1.4 Dinàmica: natalitat, mortalitat, migracions, creixement...... 37 2.1.5 Densitat de població...... 39 2.2 Mercat laboral...... 41 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego 2.2.1 Caracterització de la comarca pel que fa a l’activitat econòmica...... 41 2.2.2 Caracterització del nivell educatiu de la comarca...... 43 2.2.3 Caracterització de l’ocupació comarcal, per sexe, edat i nacionalitat...... 43 2.2.4 Caracterització sectorial de l’ocupació de la comarca...... 47 2.2.5 Caracterització de les condicions d’ocupació i treball a la comarca...... 49 2.2.6 Caracterització de l’atur registrat a la comarca...... 49 12 V. SECTOR TERCIARIO VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VII. RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES VIII. INFRAESTRUCTURAS 5.1 Equipamientos y servicios...... 80 6.1 Recursos sociales...... 110 7.1 Recursos culturales y patrimoniales...... 130 8.1 Infraestructuras de comunicaciones...... 144 Sandra Obiol, Alícia Villar Josep Montesinos, José Luis Jiménez José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1.1 Equipamiento sanitario...... 80 Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2 Instrumentos de planificación...... 116 7.1.1 Bienes de Interés Cultural...... 130 8.1.1 Red de carreteras...... 144 Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas 7.1.2 Bienes de Relevancia Local...... 134 8.1.2 Ferrocarril...... 144 5.1.2 Equipamiento educativo...... 84 Agustín Rovira, Javier Serrano 7.1.3 Yacimientos arqueológicos...... 136 Alícia Villar, Sandra Obiol 8.2 Parque de vehículos...... 148 7.1.4 Museos y colecciones museográficas...... 136 6.2.1 Agencias para el Fomento José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1.3 Equipamiento bancario...... 90 de la Innovación Comercial (AFIC)...... 116 7.2 Fiestas y Sociedades Musicales...... 138 José Manuel Pastor, Ángel Soler 8.3 Parque de viviendas...... 152 6.2.2 Municipios por la sostenibilidad Àngela Montesinos José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.2 Equipamiento comercial...... 96 de la Agencia 21 local, a la Xarxa de Municipis Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil per la Sostenibilitat y el Pacto de las Alcaldías VII. RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS por el Clima y la Energía...... 118 VIII. INFRAESTRUCTURES 5.2.1 Equipamiento comercial...... 96 6.2.3 Programas de desarrollo 7.1 Recursos culturals i patrimonials...... 131 5.2.2 Comercio minorista de base alimentaria...... 100 8.1 Infraestructures de comunicacions...... 145 territorial local...... 122 Josep Montesinos, José Luis Jiménez José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.3 Sector turístico...... 104 6.2.4 Mancomunidades...... 124 7.1.1 Béns d’interés cultural...... 131 Rosa Yagüe, Isidre March 8.1.1 Xarxa de carreteres...... 145 7.1.2 Béns de rellevància local...... 135 8.1.2 Ferrocarril...... 145 VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 7.1.3 Jaciments arqueològics...... 135 . V. SECTOR TERCIARI 6.1 Recursos socials...... 111 7.1.4 Museus i col leccions museogràfiques...... 135 8.2 Parc de vehicles...... 149 José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1 Equipaments i serveis...... 81 Sandra Obiol, Alícia Villar 7.2 Festes i Societats Musicals...... 139

Àngela Montesinos 8.3 Parc d’habitatges...... 153 5.1.1 Equipament sanitari...... 81 6.2 Instruments de planificació...... 117 Alícia Villar, Sandra Obiol Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas José Manuel Pastor, Ángel Soler Agustín Rovira, Javier Serrano 5.1.2 Equipament educatiu...... 85 Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2.1 Agències per al Foment de la Innovació Comercial (AFIC)...... 117 5.1.3 Equipament bancari...... 91 6.2.2 Municipis per la sostenibilitat: José Manuel Pastor, Ángel Soler De l’Agenda 21 local, a la Xarxa de Municipis 5.2 Equipament comercial...... 97 per la Sostenibilitat i el Pacte de les Alcaldies Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil pel Clima i l’Energia...... 121 6.2.3 Programes de desenvolupament 5.2.1 Equipament comercial...... 97 territorial local...... 123 5.2.2 Comerç minorista de base alimentària...... 99 6.2.4 Mancomunitats...... 127 5.3 Sector turístic...... 105 Rosa Yagüe, Isidre March

13 Vistes del Camp de Túria des del Monestir de Sant Miquel. Llíria Autor: ESTEPA I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.1 MEDIO FÍSICO

El Camp de Túria ocupa una posición central, al terrumpido por los pequeños promontorios de como el sistema rambla Castellarda-rambla norte de la provincia de València. Es un espacio la Rodana (342 m) y la Rodana del Pic (322 m). de Artaj y la rambla Primera, que drenan en el de interior, de transición entre las tierras bajas Túria por su margen izquierdo, y el Barranc de del litoral y los sistemas montañosos, abruptos, Son diversos los materiales geolitológicos que Carraixet, que vierte sus aguas directamente al occidentales. Integrada por 16 municipios, tie- se encuentran en la comarca. El Cuaternario se mar Mediterráneo. ne una superficie de 823 km2, distribuidos de localiza en el sector central, de este a oeste, manera desigual entre sus entidades locales, siendo sus elementos más característicos los La estructura hidrogeológica subyacente en la siendo la de menor extensión Benissanó (2,3 materiales sueltos de distintos tamaños, que comarca está compuesta por tres sistemas km2) y la de mayor Llíria (228 km2). Limita, por han construido glacis, mantos de arrollada, cos- acuíferos: “Medio Palancia”, “Liria-Casinos”, y el norte, con la comarca del , en la tras calcáreas, travertinos, aluviones, terrazas “Buñol-Cheste”, según la delimitación de la Con- provincia de Castelló; por el sur, en la provincia y coluviones. El Jurásico, mayoritariamente lo- figuración Hidrográfica del Júcar. El primero, de València, con El (nores- calizado al norte, aparece con litologías diver- localizado al norte, es de naturaleza litológica te), L’Horta (sudeste), La Hoya de Buñol-Chiva sas como margas, calizas margosas, calizas, carbonatada y de tipo mixto, pues combina (sudoeste) y la Serranía (oeste). calizas oolíticas, calizas con silex, calizas pisolíti- propiedades de acuífero libre y de confinado. cas, y areniscas. El Neógeno está representado Liria-Casinos es un sistema de litología mixta La comarca de Camp de Túria se asienta sobre en la parte central baja de la comarca, com- (carbonatada y detrítica) y tipo libre, mientras una planicie extensa, flanqueada en gran parte puesto por calizas algales, lutitas rojas, margas, que Buñol-Cheste es un acuífero de tipo mixto, Juan Antonio Pascual por montañas. Al norte, la Serra de Caldero- y areniscas. Del Cretácico, presente sobre todo con litología también mixta. En los tres casos Emilio Barba Emilio Iranzo na, como etapa final del Sistema Ibérico en su en el sector occidental, aparecen calcarenitas, tienen tanto demandas agrícolas, como urba- contacto con el Mediterráneo, impone su lími- arenas, margas, calizas, areniscas y arcillas. nas e industriales, siendo las primeras las que te natural, cuyas principales elevaciones son El tienen un mayor porcentaje de consumo. Debi- Gorgo (907 m) y el pico Rebalsadors (798 m); al La red de drenaje superficial se organiza sobre do a la presión de las demandas, los tres acuífe- oeste, un sistema de lomas de las últimas estri- el río Túria. A él vierten un buen número de ba- ros sufren de presiones similares, con sobrex- baciones de la Sierra de y la Sierrra de rrancos y ramblas de régimen esporádico. Los plotación (mayor volumen de extracción anual los Bosques cierran la comarca; y al sudeste, principales cursos que se atraviesan la comar- que potencial de recarga) y contaminación difu- el amplio llano que forma el río Tuira se ve in- ca tienen su origen en la Sierra de la Calderona, sa de origen agrícola.

16 1.1 FÍSIC MEDI km (2,3 km (2,3 Benissanó és extensió menor de la locals; les entitats desigual entre contacte amb la Mediterrània, impo Mediterrània, la amb contacte el en Ibèric sistema del final a etapa com Calderona, la de serra la nord, Al muntanyes. per part gran en jada flanque extensa, plana una en senta s’as Túria de Camp de comarca La (oest). nía Serra iLa (sud-oest) Buñol-Chiva de Hoya La (sud-est), l’Horta (nord-est), Morvedre de Camp el amb València, de província ala sud, pel Castelló; de província ala Palancia, Alto ca de 823de km superfície una i té municipis setze formen La occidentals. abruptes, muntanyosos, sistemes iels litoral del baixes terres les entre transició de d’interior, espai un És València. de província la de nord al central, posició una ocupa Túria de Camp El 2 ). Limita, pel nord, amb la comar la amb nord, pel ).Limita, 2 ) i la més gran Llíria (228 Llíria gran més ) ila 2 , distribuïda de manera manera de , distribuïda - - - - - sa el límit natural, les elevacions prin elevacions les natural, límit el sa travertins, al travertins, calcàries, crostes glacis, construït han que grandàries, diferents de solts materials els són racterístics ca més elements i els d’est a oest, central, sector al localitza es ternari Qua El comarca. ala ha hi que gics geolitolò materials els diversos Són (322 Pic m) del Rodana ila m). (342 Rodana la de promontoris tets xico pels interromput veu es Túria riu el forma l’ampli que pla sud-est, al i comarca; la tanquen Bosques Los d’Andilla i serres les de contraforts deun llomes sistema dels darrers (798 m);m) Rebalsadors al’oest, iels (907 Gorgo el són qual la de cipals lex, calcàries pisolítiques, i gresos. igresos. pisolítiques, calcàries lex, sí amb calcàries oolítiques, càries cal calcàries, margoses, calcàries margues, ara com diverses logies lito amb apareix nord, al localitzat majoritàriament Juràssic, El luvions. . luvions, terrasses icol terrasses luvions, ------. per tres sistemes aqüífers: «Mitjà «Mitjà aqüífers: sistemes tres per composta està comarca ala cent L’estructura subja hidrogeològica Mediterrània. mar ala ment l’aigua que aboca directa Carraixet, de barranc iel esquerre, marge pel Túria el en drenen que Primera, bla d’Artaj i la ram Castellarda-rambla la Calderona, rambla com el sistema de serra ala l’origen tenen comarca la travessen que principals cursos Els esporàdic. règim de i rambles barrancs de nombre bon un quen Túria. Hi abo riu el sobre s’organitza superficial drenatge de xarxa La i argiles. gresos calcàries, margues, arenes, calcarenites, apareixen occidental, sector al sobretot present tàcic, Cre Del i gresos. margues roges, lutites algals, calcàries per compost comarca, la de baixa central part ala representat està Neogen El - - - - - difusa d’origendifusa agrícola. tencial de recàrrega) i contaminació po que anual d’extracció gran més (volum sobreexplotació amb similars, pressions pateixen aqüífers els tres causa de de la les demandes, pressió A alt. més consum de percentatge un tenen que les primeres les i són iindustrials, urbanes com agrícoles, demandes tant tenen casos els tres En mixta. també litologia amb mixt, tipus de aqüífer un és darrer iel lliure, itipus idetrítica) (carbonatada mixta litologia de sistema un és - Casinos Llíria confinat. ide lliure d’aqüífer tats propie combina que ja mixt, tipus i de carbonatada litològica de naturalesa és nord, al quer. Elprimer, localitzat del Xú Hidrogràfica la Configuració de delimitació la segons - Cheste», Palància», «Llíria - Casinos», i «Buñol - - -

17 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

En general, el régimen de precipitaciones anua- CLIMA les es relativamente bajo, con un registro me- Municipios Precipitación Temperatura dio inferior a 500 mm (449,7 mm). Sin embar- media anual (mm) Media anual Media de enero Media de julio go, se dan diferencias considerables entre los Benaguasil 392,9 16,9 10,0 23,0 municipios que integran la Comarca, presen- Benissanó 385,2 16,7 9,7 25,2 tando una diferencia pluviométrica de 136 mm. Bétera 456,7 16,9 9,7 24,8 Casinos 441,6 15,7 8,4 24,4 Benaguasil y Benissanó son los que alcanzan los Eliana, l’ 437,2 17,0 9,4 24,3 registros más bajos, inferiores a 400 mm anua- Llíria 419,6 16,0 8,9 23,7 les; Llíria, La Pobla de Vallbona, Vilamarxant, Loriguilla 521,7 13,8 6,1 24,4 L’Eliana, Casinos, Olocau, San Antonio de Bena- Marines 455,8 15,4 8,3 23,1 géber, y Riba-roja de Túria registran precipita- Náquera 498,7 16,5 9,5 23,8 Olocau 445,6 16,0 9,0 24,2 ciones algo más bajas que la media comarcal, Pobla de Vallbona, la 420,1 16,9 9,7 24,2 entre 400 y 450 mm; Marines, Bétera, Gátova, Riba-roja de Túria 448,6 16,8 9,6 24,6 Nàquera y Serra ofrecen valores superiores a Serra 501,0 15,5 8,4 24,3 la media comarcal (de 450 a 500 mm), mien- Vilamarxant 422,6 16,8 9,7 23,6 tras que Loriguilla, el término municipal con las Gátova 490,7 14,2 7,0 25,2 precipitaciones máximas, supera los 500 mm. San Antonio de Benagéber 446,4 16,9 9,6 23,0 Juan Antonio Pascual Comarca 449,7 16,0 8,8 24,3 (Cuadro 1.1). Emilio Barba Cuadro 1.1 Características de los municipios de la comarca del Camp del Turia Emilio Iranzo Fuente: Elaboración propia a partir de NINYEROLA, M.; PONS, X.; y ROURE, J.M. (2005): Atlas Climático Digital de la Península Ibérica. Metodología La distribución mensual de las lluvias (Figura y aplicaciones en bioclimatología y geobotánica. ISBN 932860-8-7. Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra. 1.1) presenta un patrón irregular (climograma de la estación El Carril, en Llíria). Las precipi- taciones mensuales oscilan entre lluvias muy parados con los de otoño. El verano destaca de Casinos (15,7 °C), Serra (15,5 °C), Marines escasas, mínimas de verano, en el mes de ju- por ser la estación preponderantemente seca, (15,4 °C), Gátova (14,2 °C) y Loriguilla (13,8 °C). lio, inferiores a 10 mm, y valores máximos de siendo los meses de junio, julio y agosto los que Las temperaturas medias de invierno son mo- otoño, en octubre, que superan los 60 mm. El presentan una relación de estrés hídrico más deradas, pues oscilan entre 6,1 °C en Loriguilla patrón de distribución por meses muestra una acusada, pues coinciden las altas temperatu- y 10 °C en Benaguasil, dando una media comar- marcada estacionalidad. Septiembre, octubre ras con precipitaciones escasas. cal de 8,8 °C. Los registros de verano indican y noviembre delimitan la época de mayores re- unas condiciones algo calurosas, con valor me- gistros mensuales acumulados, con lluvias que La temperatura media anual de El Camp de Tú- dio de julio para toda la comarca de 24,3 °C, que superan los 40 mm; la segunda estación de ma- ria es suave, 16 °C, oscilando entre los mínimos se distribuye entre la temperatura más baja de yores lluvias, en primavera, queda delimitada en de Loriguilla (13,8 °C) y los máximos de L’Eliana Benaguasil (23 °C) y la más elevada de Benissa- abril y mayo, aunque en ella los registros, alre- (17 °C). La mayoría de municipios presentan nó y Gátova (25,2 °C). Las amplitudes térmicas dedor de 20 mm, son bastante menores, com- temperaturas superiores a 16 °C, a excepción entre invierno y verano son relativamente ba-

18 1.2 CLIMÀTIC MARC mensuals oscil mensuals precipitacions a Llíria). Les El Carril, l’estació de (climograma irregular estacionalitat. Setembre, octubre octubre Setembre, estacionalitat. marcada una mostra mesos per distribució de 60mm. els patró El superen que a l’octubre, tardor, de a10 màxims mm, ivalors inferiors juliol, al d’estiu, mínimes escasses, ges plu les de mensual distribució La 500els (Quadre mm 1.1). supera màximes, precipitacions les amb municipal terme el Loriguilla, (decal 450 a500 que mm), mentre comar mitjana ala superiors valors obtenen iSerra Nàquera Gátova, 400 Bétera, i 450 mm; tre Marines, en comarcal, mitjana la que baixes més mica una precipitacions tren regis Túria de iRiba-roja Benagéber de Antonio San Olocau, na, Casinos, Pobla de Vallbona, l’Elia Vilamarxant, la Llíria, a400 anuals; mm inferiors baixos, més registres els tenen que els són iBenissanó mm. Benaguasil 136 de pluviomètrica diferència una ha hi comarca; la de municipis els entre considerables ha diferències (449,7mm hi això, mm). No obstant a 500 inferior mitjà registre un amb baix, relativament és anuals cions precipita de règim el En general, (Figura 1.1) (Figura . len entre pluges molt len entre presenta un patró patró un presenta ------cil 16 suau, és Túria de Camp °C,os del anual mitjana temperatura La escasses. i les precipitacions altes les temperatures coincideixen que ja acusada, més hídric d’estrés relació una presenten que els són iagost juliol juny, de mesos els seca, preponderantment l’estació ser per L’estiu tardor. de els amb destaca comparats menors, bastant són 20 de mm, voltant al registres, els que encara a l’abril imaig, mitada deli queda primavera, ala pluges, més de estació 40 segona mm;la els superen que pluges amb alts, més acumulats mensuals gistres l’èpocai de delimiten novembre re °C). La majoria de municipis presen municipis de °C). majoria La (13,8 (17l’Eliana de màxims °C)i els es distribueix entre la temperatura temperatura la entre distribueix es 24,3 de comarca °C, la que a tota per juliol de mitjà valor amb loroses, ca mica una condicions unes diquen in d’estiu registres 8,8 Els de graus. comarcal naguasil, amb una mitjana 6,1 tre i10 °C °C aBe aLoriguilla oscil que ja moderades, són d’hivern mitjanes temperatures Les (14,2Gátova (13,8°C) i Loriguilla °C). (15,5Serra (15,4 °C), Marines °C), (15,7Casinos de °C,a excepció °C), a16 superiors temperatures ten . la entre els mínims de Loriguilla Loriguilla de mínims els entre la . len en ------Publicaciones de Divulgación 205pp. Técnica, Colección“Territori”,No4, Publicaciones deDivulgación Urbanisme nidad Valenciana i Transports, Públiques, Generalitat Valenciana. (1961-1990). d’Obres Ed. Conselleria Figura 1.1 10 °C o superior a 25 °C. Gran part 10 a 25 part °C. Gran °C osuperior a inferior temperatura una registra mes cap calorosos: mica una tius ies suaus hiverns amb d’un clima indicativa és Llíria de climograma mensual tèrmica La tendència del 19 °C aproximadament. amb i Gátova, Loriguilla °C, excepte 13 entre i 16 estan comarca la de municipis dels part major la baixes, relativament són i estiu hivern entre (25,2 tèrmiques °C). amplituds Les i Gátova Benissanó de elevada més (23 °C) Benaguasil de ila baixa més Fuente: Elaboración propia a partir de PÉREZ CUEVA, A. J. (coord.) (1994): Atlas climático de la Comu- Atlas climático (1994): de J. (coord.) A. PÉREZ CUEVA, de a partir Elaboración propia Fuente: -

renciats, d’est aoest: d’est renciats, dife climàtics tipus dos de espais integra caracterització la que nera ma tal de l’Horta, de litoral de i els València, de província la de serrana, comarca la de propis muntanyosos, i d’interior continentalitzats, més climes els entre transició de espai un Túria és de Camp del comarca La superiors. són temperatures les l’any, de a setembre, juny ta de 10 i20 entre res °C. La valors tren regis a maig, d’octubre mesos, dels - - - -

19 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

jas, estando en la mayoría de los municipios de la comarca de La Serranía, de la Provincia de cálidas. La temperatura media anual está entre la comarca entre 13 y 16 °C, a excepción de València, y los de litoral de L’Horta, de tal ma- 16 y 18 °C. Loriguilla y Gátova con 19 °C aproximadamente. nera que la caracterización integra espacios de dos tipos climáticos diferenciados, de este Clima de la franja de transición, hacia el interior La tendencia térmica mensual del climograma a oeste: de la comarca. Es un espacio de transición a los de Llíria es indicativa de un clima con inviernos climas del interior montañoso de la provincia de suaves y veranos algo calurosos: en él ningún Clima de la llanura litoral septentrional, en el València. Las principales diferencias con el cli- mes registra una temperatura inferior a 10 °C sector de la comarca cercano al litoral. Presen- ma de la llanura litoral serían un cierto aumen- I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC o superior a 25 °C. Gran parte de los meses, ta precipitaciones medias anuales alrededor de to de las precipitaciones medias anuales (sobre I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO de octubre a mayo, registran valores entre 10 450 mm, con máximos anuales acentuados en 500 mm), la disminución del máximo de lluvias y 20 °C. El resto del año, de junio a septiembre, otoño, y un segundo pico menos acentuado en de otoño, y la disminución de las temperaturas, las temperaturas son superiores. primavera. En verano se dan precipitaciones con descenso de la media anual (sobre 15 °C). muy escasas que, junto al aumento de tempe- La comarca de El Camp de Túria es un espacio raturas, producen una pronunciada sequía de de transición entre los climas más continenta- unos cuatro meses consecutivos. Las tempe- lizados, de interior y montañosos, propios de raturas de invierno son suaves y las de verano

20 anual (sobre 15 (sobre anual °C). mitjana la de descens amb ratures, tempe les de disminució ila tardor disminució de del pluges màxim de 500 (sobre mm), anuals la mitjanes augment de lescert precipitacions un serien litoral plana la de clima el amb principals cia. diferències Les Valèn de província la de muntanyós l’interior de climes als transició de espai un És comarca. la de l’interior a cap transició, de franja la de Clima 16 i18 entre és anual °C. mitjana temperatura La càlides. d’estiu les i suaus són d’hivern temperatures Les consecutius. mesos d’uns quatre pronunciada sequera una haja hi que fa temperatures, de l’augment amb i, junt escasses molt són cipitacions pre les A l’estiu primavera. a la tuat accen menys pic segon iun tardor, a la accentuats anuals màxims amb 450 de mm, voltant al anuals tjanes mi precipitacions Presenta litoral. al proper comarca la de sector al nal, septentrio litoral plana la de Clima 1.2 CLIMÀTIC MARC ------Garroferes d’Olocau . Autor: Pep Pelechà

21 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

1.3.1 Recursos forestales RECURSOS FORESTALES

Superficie Forestal Principales formaciones forestales El Camp de Túria tiene casi un 40% de su su- (Arbolado y matorral) Municipios perficie cubierta por terrenos forestales (Fi- Mezcla de HA % Frondosas Coníferas coníferas gura 1.2, Cuadro 1.2). Algunas poblaciones, y frondosas como Benissanó, L’Eliana o San Antonio de Be- Benaguasil 382,5 15,1 150,2 38,0 - nagéber tienen una superficie forestal mínima, Benissanó 24,1 10,6 - - - tanto en términos absolutos (menos de 50 ha) Bétera 1.076,8 14,3 841,8 2,6 24,7 como relativos (menos del 11% de su territo- Casinos 1.068,3 25,7 1.022,7 - 0,3 Eliana, l’ 19,0 2,2 19,0 - - rio). En el extremo opuesto, Llíria y Loroguilla, Llíria 6.970 30,6 5.317,1 - 13,6 con más de 6.000 ha, y Serra, con casi 4.800 Loriguilla 6.421,6 88,7 2.170,8 949,4 225,3 destacan en términos absolutos, mientras que Marines 2.548,2 71,3 1.078,1 7,0 140,2 son Loriguilla, Serra y Gátova los municipios que Náquera 1.293,8 33,40 882,8 54,8 31,7 tienen más de un 80% de su término municipal Olocau 2.033,4 54,4 1.599,1 - 17,4 Pobla de Vallbona, la 403,9 12,2 60 - - cubierto por terrenos forestales. Globalmente, Riba-roja de Túria 1.130,5 19,7 354,7 21,2 37,1 sólo un 39% del territorio comarcal es de uso Serra 4.781,0 83,4 2.773,5 150,2 103,6 forestal. De esta superficie, un 63% es arbola- Vilamarxant 1.646,9 23,2 1.436,6 30,3 11,9 Juan Antonio Pascual da, dominando claramente las coníferas. Entre Gátova 2.530,5 83,2 427,2 110,7 185,7 Emilio Barba San Antonio de Benagéber 32,0 3,7 29,1 - - Emilio Iranzo los municipios, Benissanó carece de superficie forestal arbolada, y ésta es meramente testi- Comarca 32.362,6 39,3 18.162,7 1.364,2 791,7 Provincia 581.938,5 53,8 317.483,7 15.133,4 17.883,8 monial en L’Eliana (menos de 20 ha). Las frondo- C.Valenciana 1.263.607,8 54,3 589.161,8 92.869,5 71.914,5 sas tienen una presencia notable en Loriguilla, Comarca/Provincia 5,56% - 5,72% 9,01% 4,43% donde casi alcanzan la mitad de la superficie Cuadro1.2 Fuente: Mapa Forestal de España (1997-2006). arbolada. Pero estas especies son escasas en muchos municipios, y no se encuentran como no Pinus pinaster, que alcanza las 274 ha entre algunos alcornocales Quercus suber en Gátova formaciones puras en otros (además de Benis- Gátova, Loriguilla, Marines y Serra, y algunos y Serra. Estos alcornocales, que apenas llegan sanó, en Casinos, L’Eliana, Llíria, Olocau, la Pobla pinos piñoneros Pinus pinea y salgareños Pinus a las 160 ha, son los únicos que encontramos de Vallbona y San Antonio de Benagéber). nigra en Loriguilla. Encontramos numerosos en- en la provincia de València. Enebrales Juniperus cinares Quercus ilex que, aunque rara vez supe- spp. y sabinares Juniperus phoenicea son tam- El pino carrasco Pinus halepensis cubre la ran las 100 ha individualmente, totalizan casi un bién dignos de mención, los primeros en Llíria mayor parte de suelo forestal, superando las millar de hectáreas en su conjunto, en Loriguilla. y Loriguilla, y los segundos en Llíria y Casinos. 16.500 ha (Ministerio de Agricultura, Pesca, Ali- Aunque siempre con superficies totales meno- Por último, podemos encontrar pequeñas su- mentación y Medio Ambiente 2006). Pero cabe res a las 200 ha, cabe destacar la presencia de perficies de bosques ribereños, a lo largo del destacar la presencia, aunque sea residual, de algarrobos Ceratonia siliqua en Bétera, Gátova, Río Túria, en Riba-roja de Túria, Vilamarxant y otras especies de coníferas, como el pino rode- Nàquera, Riba-roja de Túria y Vilamarxant, y de Benaguasil. 22 1.3 AMBIENT MEDI Benissanó, a Casinos, l’Eliana, Llíria, (a de més altres en pures macions afor com troben es ino municipis, ensón espècies molts escasses Però d’arbratge. superfície la de mitat la són quasi on a Loriguilla, una tenen doses notable presència fron Les hectàrees). vint de (menys al’Eliana testimonial merament és i d’arbratge, forestal superfície té no Benissanó municipis, els Entre hi dominen clarament les coníferes. d’arbres; 63% un poblat és perfície, D’eixa su forestal. d’ús és comarcal 39% un territori del només ment, Global forestal. de terreny cobert municipal d’unmés terme 80% del tenen que municipis els iGátova rra Se Loriguilla, són que mentre luts, abso termes en 4.800, destaquen vora amb iSerra, 6.000 hectàrees, de més amb iLoriguilla, Llíria sat, opo l’11% Enl’extrem territori). del (menyshectàrees) com relatius de cinquanta de (menys absoluts mes ter en tant mínima, forestal fície Benagéber, una super que tenen de Antonio oSan l’Eliana nissanó, 1.2) (Figura 1.2, Quadre forestal rreny te de coberta superfície la de cent 40 un per quasi té Túria de El Camp 1.3.1 forestals Recursos . Hi ha poblacions, com ara Be ara com poblacions, . Hi ha ------els primers a Llíria i Loriguilla, i els i els i Loriguilla, a Llíria primers els d’esment, dignes són cea)també phoeni (Juniperus spp) isavinars de València. (Juniperus Ginebrars província ala trobem que úniques les són 160 ales hectàrees, arriben apenes que suredes, Les i Serra. a Gátova suber) (Quercus suredes ide Túria iVilamarxant, de Riba-roja Nàquera, Gátova, aBétera, siliqua) (Ceratonia garroferes de presència la destacar cal 200les hectàrees, a menors totals superfícies amb Totsempre ique aLoriguilla. junt, con el en d’hectàrees miler un vora totalitzen individualment, hectàrees cent les superen vegades poques que encara que, ilex) (Quercus nars alzi Trobem nombrosos a Loriguilla. nigra) (Pinus pinea)(Pinus i pinasses vers pins quants iuns i Serra, rines Ma Loriguilla, Gátova, entre tàrees 274 les abasta hec que pinaster), (Pinus pinastre el com coníferes, siga residual, d’altres de espècies que encara presència, la destacar 2006). cal Ambiente, Però Medio y Alimentación Pesca, Agricultura, de 16.500 (Ministerio les hectàrees supera forestal, sòl de part major la El pi blanc (Pinus halepensis) cobreix de Benagéber).Antonio i San Vallbona de Pobla la Olocau, - - - - - té alguna mena de protecció. La in La protecció. de mena alguna té 1.3)dre (Figura Túria de Camp Al 1.3, Qua o reconeixement. de figura protecció alguna o tenen ecològica patrimonial que per la singularitat enclavaments ha hi quals els en d’urbanització, cés pro del lliures d’espais conjunt al cia referèn fa verda infraestructura La paisatgística diversitat 1.3.2 Infraestructura verda i nord de Llíria. de nord part la afectar va aAndilla originat queChulilla, incendi el greu mentre a originat l’incendi per afectats re veu van es Casinos, de sud vèrtex el limitada, molt manera i, de Llíria de 2016). Rural, ment sud zona la Així, i Desenvolupa Climàtic Canvi bient, Am Medi d’Agricultura, (Conselleria 2012 el en Serranía aLa originats incendis pels afectats s’han vist 2010,del que sí que municipis ha hi des comarca ala forestal incendi gran cap hagut ha hi no que Encara i Benaguasil. xant Túria, Vilamar de Túria, aRiba-roja riu del llarg al ribera, de boscos de superfícies podem xicotetes trobar Finalment, iCasinos. a Llíria segons , el 23,61%, el superfície la de ------l’àrea metropolitana de València.l’àrea metropolitana a proximitat la de acausa nificativa de manera sig els habitants mentat s’han incre poblacions les de resta ala urbanitzacions, les proliferat han nord al mentre Així, superfície. la duït n’han que re verds, iespais cultiu de de les zones i en industrial, detriment urbana expansió forta la destaca XX segle del principis de Des humans. i naturals amalgama de processos d’una resultat el és Elpaisatge tica. paisatgís diversitat unabem gran Túria tro del Camp del comarca A la protecció. tenen també que coves (PATRICOVA);d’inundació cinc ha ihi risc per lliures azones com mitades 2.806,10 Hi ha gestionada. ca deli 8.868,84quals públi muntanya són (PATFOR), forestal les de territorial d’actuació Pla del dins previst restal 21.615,4 ha hi d’espai fo hectàrees (ZEPA). aus ales per comarca Ala 9.831,04 zones d’especial protecció (LIC) i comunitari d’interés llocs són 9.700 En total, hectàrees nicipals. mu 601,92 naturals paratges de i Túria, sud) al del natural i parc nord-est, al Calderona, la de (serra 12.809,40 naturals parcs de són quals les de protegida, superfície de 19.447,81 per sentada hectàrees repre troba es verda fraestructura ------

23 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

Aunque ningún gran incendio forestal se ha ini- INFRAESTRUCTURA VERDE Superficie Protegida (1) o o ciado en la comarca desde 2010, alguno de sus Municipios % Superficie N tipologías N unidades protegida (1) municipios sí se ha visto afectado por incendios Km2 HA de protección (1) paisajísticas (2) originados en La Serranía en 2012 (Consejería Benaguasil 3,88 388,22 15,28 1 2 de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climá- Benissanó - - - - 1 Bétera - - - - 2 tico y Desarrollo Rural, 2016). Así la zona sur Casinos - - - - 2 de Llíria y, de forma muy limitada, el vértice sur Eliana, l’ 0,11 10,64 1,21 1 1 de Casinos, se vieron afectados por el incen- Llíria 0,55 55,30 0,24 1 4 I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC dio originado en , mientras que el grave Loriguilla 66,68 6.668,05 92,08 2 3 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO incendio originado en Andilla afectó a la parte Marines 9,00 899,91 25,18 3 2 norte de Llíria. Náquera 3,43 343,13 8,86 3 2 Olocau 13,20 1.320,09 35,29 3 3 Pobla de Vallbona, la - - - - 2 Riba-roja de Túria 6,23 623,02 10,83 1 3 1.3.2 Infraestructura verde Serra 53,96 5.396,12 94,15 3 2 y diversidad paisajística Vilamarxant 18,25 1.825,01 25,67 2 2 Gátova 19,18 1.918,32 63,06 3 1 San Antonio de Benagéber - - - - 1 La Infraestructura Verde hace referencia al Comarca 194,48 19.447,81 23,61 4 7 conjunto de espacios libres del proceso de ur- Provincia 4.549,39 454.938,79 42,08 - - banización, en los que se hallan enclaves que C.Valenciana 9.055,06 905.506,28 38,91 - - por su singularidad ecológica o patrimonial Comarca/Provincia 4,37% 4,43% - - - cuentan con alguna figura de protección o re- Cuadro 1.3 (1) Fuente: MAGRAMA (2017). Las tipologías de protección que aquí se indican son las siguientes: LIC, ZEPA, Paraje Municipal, Parque Natural y Paisaje Protegido. (2) Fuente: HERMOSILLA, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del Paisaje. Ed. Dirección General del conocimiento. En el Camp de Túria (Figura 1.3, Territorio y Paisaje, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana, 715 pp. I.S.B.N.: 978-84-370-8771-9. Cuadro 1.3), el 23,61% de la superficie se halla bajo alguna figura de protección. La Infraes- 8.868,84 son Montes Públicos Gestionados. mientras en el norte han proliferado las urbani- tructura Verde se encuentra representada por Existen 2.806,10 ha delimitadas como zonas zaciones, en el resto de las poblaciones se han 19.447,81 ha de superficie protegida, de las libres por riesgo de inundación (PATRICOVA); y incrementado los habitantes de manera signifi- cuales 12.809,40 ha son de Parques Naturales hay 5 cuevas que también tienen protección. cativa debido a la proximidad al Área Metropoli- (Serra Calderona, al noreste, y Parc Natural del tana de València. Túria, al sur) y 601,92 ha de Parajes Naturales En la comarca del Camp del Túria encontramos Municipales. En total 9.700 ha son Lugares de una gran diversidad paisajística. Su paisaje es el Su paisaje es el resultado de una amalgama de Interés Comunitario (LICs) y 9.831,04 ha Zonas resultado de una amalgama de procesos natu- procesos naturales y humanos. Desde princi- de Especial Protección para las Aves (ZEPAs). rales y humanos. Desde principios del siglo XX pios del siglo XX destaca la fuerte expansión ur- La comarca cuenta con 21.615,4 ha de espacio destaca la fuerte expansión urbana e industrial, bana e industrial, en detrimento de las zonas de forestal contemplado dentro del Plan de Actua- en detrimento de las zonas de cultivo y espa- cultivo y espacios verdes, que han reducido su ción Territorial Forestal (PATFOR), de las cuales cios verdes, que han reducido su superficie. Así, superficie. Así, mientras en el norte han prolife- 24 1.3 AMBIENT MEDI Figura1.2 Recursosforestales

25 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO

Figura1.3 Espacios protegidos

26 1.3 AMBIENT MEDI articulen la xarxa hidrogràfica. Són Són hidrogràfica. xarxa la articulen Carraixet del barranc Túria i el El riu de l’espai.sentaments as els tots entrellacen que i locals infinitat de carreteres comarcals una ha hi amés, més De industrial. d’expansió eix gran un isuposa tovia en au desdobladasigut i convertida l’A-7 és principal CV-35, ila ha que L’eix viàries. carreteres de tructures ment de desmesurat les infraes creixe un hagut ha hi A més, tats. afec més municipis els són o l’Eliana Vallbona de Pobla la Bétera, Serra, Nàquera, dècades; darreres les en ines les urbanitzacions residències decut manera les exponencial sego cres han Calderona, la de serra la a proper A nord-occidental, l’extrem de València.tropolitana a l’Àrea Me proximitat la de causa a significativa manera de habitants poblacions s’han els incrementat les de resta a la urbanitzacions, les proliferat han nord al que mentre Així, superfície. seua la reduït han que verds, i espais conreu de zones les de detriment en iindustrial, na urba expansió forta la destaca XX segle del principis de Des humans. i naturals processos de amalgama d’una resultat el és paisatge El seu ------transporta aigua en períodes de de períodes en aigua transporta només pedregós, extremadament llit un amb Carraixet, del barranc el que Mentre pluvionival. tipus de és cabal iel mediterrani caràcter un té unitat, la de meridional límit a com exerceix Túria el Així, rent. dife ben naturalesa de llits dos - d’un valor elevat i una zona urbana urbana zona i una elevat d’un valor agrícoles espais amb interés, gran de forestals, masses quantes unes Conviuen ancestrals. temps de des antropització densa una s’uneix dita i hidrològica climàtica morfològica, configuració la A mediterrani. clima del típiques intenses, precipitacions l’àrea metropolitana de València, el l’àrea metropolitanadeValència, el rona, pulmóverdseptentrional de parc naturaldelaserraCalde - Entre les zones verdes, destaca el de València.l’àrea metropolitana a proximitat la de principalment, sa, a cau eixamplat, ha que i industrial Sant MiqueldeLlíria. Autor: Pep Pelechà -

27 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

rado las urbanizaciones, en el resto de las po- expandiendo, debido principalmente a su cerca- claro carácter montano, ya que está vinculado blaciones se han incrementado los habitantes nía al área metropolitana de València. a la Sierra Calderona o Portaceli. Una formación de manera significativa debido a la proximidad compuesta por una sucesión de sierras, conti- al Área Metropolitana de València. Entre las zonas verdes destaca el Parque Na- nuación de la sierra de Javalambre, que por su tural de la Serra Calderona, pulmón verde sep- disposición y altitud funciona como una muralla, En el extremo noroccidental, cercano a la Serra tentrional del área metropolitana de València, el difícil de franquear entre la Depresión Central Calderona, han crecido de forma exponencial Paraje Natural Municipal de les Rodanes en el Valenciana y el valle del río Palancia. Las condi- las segundas residencias y las urbanizacio- municipio de Vilamarxant, y el Parque Fluvial del ciones climáticas, la orografía, y los materiales I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC nes en las últimas décadas, siendo Nàquera, Túria, que conforma un espacio verde y cultural geológicos han influido de manera directa en la I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO Serra, Bétera, La Pobla de Vallbona o l’Eliana entre Manises y Vilamarxant. Entre los espacios vegetación que, si bien inicialmente era de ca- los municipios más afectados. Además, se ha agrícolas destacan espacios de huerta añeja cir- rrasca, la deforestación, la roturación agrícola y producido un crecimiento desmesurado de las cunscritos a Benaguasil, Vilamarxant y Riba-roja los reiterados incendios forestales han propicia- infraestructuras viarias. El principal eje de ca- de Túria, e irrigados por medio de aguas subte- do un paisaje vegetal formado por bosquetes de rreteras es la A-7 y la CV-35. Esta última ha sido rráneas y donde se producen principalmente cí- pino carrasco acompañado de matorral. desdoblada y convertida en autovía y supone un tricos y hortalizas. gran eje de expansión industrial. Junto a estas La Serra Calderona es un buen ejemplo de sie- dos vías se extienden un sinfín de carreteras Es en el siglo XX cuando este paisaje, tradicional- rra humanizada. Se halla próxima a grandes comarcales y locales que entrelazan todos los mente de secano, exceptuando las huertas de las espacios habitados y además alberga en su asentamientos de éste espacio. vegas del Túria y tributarios, sufre como conse- seno asentamientos concentrados y dispersos cuencia de las actividades humanas una mayor desde antiguo. Los árabes, primero y cristianos El rio Túria y el barranc del Carraixet articulan la transformación. En primer lugar, por la expansión después habitaron los valles de la sierra, con- red hidrográfica. Ambos son dos cauces de muy del regadío como consecuencia de la construc- figurando sistemas de riego y huertas a partir diferente naturaleza. Así el Túria, ejerce como ción del Canal Principal del Camp de Túria. Lo que de fuentes y barrancos, laderas abancaladas límite meridional de la unidad, tiene un carácter supuso la transformación de zonas de secano en para el secano, fortificaciones para la defensa y Mediterráneo, y su caudal es de tipo pluvionival. zonas de citricultura. En segundo lugar, por la pro- control del territorio y edificios para la oración, Mientras, el barranc del Carraixet, con un cau- liferación en los años 60, de zonas residenciales y además de una densa red de caminos y veredas ce extremadamente pedregoso, sólo transporta segundas viviendas, con mayor impacto en Llíria, que discurrían por las montañas conectando los agua en periodos de precipitaciones intensas, Olocau y Marines, que vino acompañada de la apa- núcleos de población. Otras manifestaciones del típicas del clima mediterráneo. A esta configura- rición de áreas industriales y actividades mineras, aprovechamiento humano de la sierra y el bos- ción morfológica, hidrológica y climática se une por su cercanía a València capital, ya que forma que son las neveras y los ventisqueros, los corra- una densa antropización desde tiempos ances- parte de su segunda orla metropolitana. les para el ganado, las caleras y las carboneras. trales. Conviven algunas masas forestales, de gran interés, con espacios agrícolas de elevado En el extremo norte de la comarca se ubica el valor y una zona urbana e industrial que se ha ido paisaje agroforestal de sierras, un paisaje de

28 1.3 AMBIENT MEDI la construcció del canal principal del la construcciódelcanalprincipal del regadiucomaconseqüènciade manes. Enprimerlloc,perl’expansió conseqüència delesactivitatshu- una transformaciómésgrancoma les hortesdelTúriaitributaris,pateix tradicionalment desecà,exceptuant És en el segle passatquanelpaisatge, principalment cítricsihortalisses. mitjà d’aigüessubterràniesionesfan xant iRiba-roja deTúria,iregatsper circumscrits aBenaguasil,Vilamar- les destaquenespaisd’hortaanyenca Vilamarxant. Entreelsespaisagríco- espai verdiculturalentreManises parc fluvialdelTúria,queconformaun danes almunicipideVilamarxant,iel paratge naturalmunicipaldelesRo- de serres, continuació de la serra de de serres,continuaciólaserra mació compostaperuna successió de laCalderonaoPortaceli.Unafor- clar, jaqueestàvinculatalaserra un paisatgedecaràctermuntanyós el paisatgeagroforestaldeserres, A l’extremnorddelacomarcahiha part delsegonanellmetropolità. proximitat alcapicasal,jaqueforma industrials iactivitatsmineres,perla acompanyada del’apariciód’àrees Llíria, Olocau i Marines, que va arribar gones vivendes,ambmésimpactea seixanta, dezonesresidencialsise- lloc, perlaproliferació,enelsanys en zones de citricultura.En segon la transformaciódezonessecà Camp deTúria.Fetquevasuposar concentrats i dispersos des d’antic. concentrats des i dispersos bitats i améshihaassentaments troba pròxima a grans espais ha- humanitzada.Es serra de exemple és unbon la Calderona de La serra de piblancacompanyatmatoll. paisatge vegetalformatperbosquets forestals hanpropiciatquehihajaun puda agrícolaielsreiteratsincendis de carrasca,ladesforestació,rom- getació, laqual,sibéinicialmentera han influïtdemaneradirectaenlave- l’orografia ielsmaterialsgeològics Palància. Lescondicionsclimàtiques, sió centralvalencianailavalldelriu difícil defranquejarentreladepres- i altitud funciona com una muralla, Javalambre, laqualperdisposició calç ilescarboneres. forns de els bestiar, al per corrals els neveres, bosc sónles i el serra la cions humà de l’aprofitament de manifesta població. Altres nuclis de muntanyesles aconnectar per els camins i sendesquediscorrienper xarxa densade a mésd’una l’oració, a territori iedificisper i elcontroldel defensa a la secà, fortificacions per rrancs, vessants abancalats al per fonts de i ba- i hortesapartir reg de hi vansistemes serra; configurar acabant, van habitar lesvallsdela cristians, i els en Els àrabs,primer, -

29 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC La Pobla de Vallbona Font: Ortofoto 2017 CC BY 4.0 © Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat. II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.1 ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN

En este apartado se ofrece una caracterización relación con la actividad de la población y la pro- Valenciana se ha instalado en el decrecimiento, demográfica de las comarcas de la provincia porción de personas residentes que han nacido y gran mayoría de las comarcas de la provincia de Valencia fundamentada en el análisis de la fuera de la Comunidad Valenciana con el objeti- de Valencia decrecen. Se trata, por lo tanto, de estructura y la dinámica de la población a par- vo de analizar la estructura de la población se- una población estacionaria. Solo Camp de Túria, tir de los datos de la renovación a primero de gún el origen. Los indicadores de dinámica que por una parte, y Horta y Valencia, por otra, con- enero del 2015 y 2016, y también del 2006, da- se analizan son las tasas brutas de natalidad servan un crecimiento positivo. Al concentrar tos del movimiento natural de la población (na- y mortalidad que se pueden relacionar con la el 60% de la población de la provincia de Valen- cimientos y defunciones) y de las estadísticas estructura y el crecimiento y sus componentes cia tienen un impacto fuerte en la dinámica de de variaciones residenciales publicadas por el (natural o migratorio). Los indicadores de cre- crecimiento provincial. La tiene un Instituto Valenciano de Estadística y el Instituto cimiento calculados son la tasa de crecimiento crecimiento cero, y el resto de comarcas, Se- Nacional de Estadística. En el cálculo de algu- anual entre el uno de enero del 2015 y el 2016, rranía, Canal de Navarrés, Requena-, Hoya nos indicadores, como por ejemplo la tasa de la tasa de crecimiento natural entre los mis- de Buñol-Chiva, , Valle de , Vall población activa, se han utilizado los datos del mos dos momentos, y la tasa de crecimiento d’Albaida, , Camp de Morvedre, Rincón censo del 2011. Dado que se trata de la mejor anual para el periodo de diez años que va entre de y están inmersas en herramienta que da cuenta de la estructura el comienzo de enero del 2006 y el de enero del un proceso de decrecimiento de intensidad di- por edad y sexo de la fotografía instantánea 2016. Todas las tasas se expresan por mil. El úl- versa. Aunque hay comarcas del interior de la de la población a primero de enero del 2015, timo indicador de dinámica calculado es la tasa provincia que entraron en un proceso de des- Carles Simó para el análisis de la estructura se ha utilizado de inmigrantes calculada sobre la población a poblamiento a mediados de siglo pasado (Go- la pirámide de población comarcal (representa- comienzo de enero del 2016 y expresada por zálvez Pérez, 1987), la tendencia de pérdida de da en grupos quinquenales), que ha sido com- ciento. Finalmente, se ha incorporado también población actual se ha iniciado en los últimos parada sistemáticamente con la pirámide de la la densidad de la población expresada en per- diez años como consecuencia de la reducción provincia de Valencia (Figura 2.1). Para conside- sonas por kilómetro cuadrado, como indicador de la inmigración y el aumento de la emigración, rar el equilibrio entre sexos, se ha empleado la de la ocupación del territorio. Indicador que se lo cual ha vuelto negativo el saldo migratorio. relación de masculinidad o sex ratio, expresada ha calculado también sobre la población media También ha participado la fuerte reducción de como el número de hombres por cada cien mu- entre los dos inicios de enero (2015 y 2016) con la fecundidad (número medio de hijos nacidos jeres. En cuanto a la estructura por edad, se ha el objetivo de aminorar el efecto de las fuertes vivos que tiene una mujer a lo largo de su vida utilizado la edad media, el índice de dependencia oscilaciones en entidades muy pequeñas. fértil, desde los 15 hasta los 49 años), por otro global (relación entre los individuos en edad no lado (Simó et. al., 2012). Desde mediados de la activa respecto de la población potencialmente Actualmente, en la panorámica demográfica década de los setenta, la fecundidad se instaló activa), el índice o tasa de envejecimiento (re- general de las comarcas de la provincia de Va- en niveles por debajo del umbral del reemplazo lación entre la población de 65 años y más y la lencia, el decrecimiento y el envejecimiento son de las generaciones. Durante ese largo periodo población de 0 a 15 años), y se ha utilizado tam- los elementos más importantes. Por ahora, la de reducción de los nacimientos, la población, bién la tasa de población activa. Se ofrecen tam- tasa de crecimiento provincial conserva toda- que continuaba creciendo gracias al saldo natu- bién la tasa de actividad para caracterizar la vía el signo positivo, mientras que la Comunidad ral, inició un proceso de envejecimiento que fue

32 global (relació en els individus entre l’edat mitjana, l’índex de dependència s’ha utilitzat edat, per l’estructura a fa que Pel dones. cent cada per d’homes nombre el com pressada - ex ratio, osex masculinitat de raó la s’ha emprat sexes, entre l’equilibri 2.1). (Figura piràmide de de València la província comparada amb la sistemàticament quinquennals),grups la qual ha estat població en (representada comarcal de piràmide la s’ha emprat tructura 2015, de gener l’es de al’anàlisi per de aprimer població la de tantània ins fotografia la de isexe edat per l’estructura de compte dóna que eina millor la de tracta es que Atès 2011. de cens del dades les litzat s’han uti activa, població de taxa la com d’alguns indicadors, càlcul En el Estadística. de Nacional i l’Instituto d’Estadística Valencià l’Institut per publicadesvariacions residencials dedefuncions) i de les estadístiques detural la població (naixements i na 2006,de moviment del dades 2015 de gener de i2016, itambé aprimer renovació la de dades les de apartir població la de dinàmica la i l’estructura de l’anàlisi en recolzada de València demarques la província co les de demogràfica racterització ca una s’ofereix apartat En aquest POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA Per tenir compte de de compte tenir Per ------densitat de la població expressada de la població expressada densitat la també s’ha incorporat Finalment, cent. per en 2016de iexpressada gener de aprimer població la bre so calculada d’immigrants taxa la de indicador és dinàmica calculat Eldarrer mil. per s’expressen taxes 2016. de gener de Totes aquestes 2006 de primer iel gener de primer el entre va que anys deu de període al per anual creixement de taxa la i moments, dos mateixos els entre natural 2016, creixement de taxa la 2015 de gener de primer el i entre anual creixement de taxa la són lats calcu Els de indicadors creixement (naturalcomponents o migratori). i i els el seus creixement tructura l’es amb relacionar poden es quals les imortalitat natalitat de brutes taxes les són s’hi que analitzen ca dinàmi de indicadors Els origen. seu de lal’estructura població segons el Valenciana d’analitzar a fi Comunitat la de fora nascut han que residents població, i de la persones proporció la de l’activitat amb relació la teritzar carac per d’activitat taxa la també S’ofereixen de població activa. taxa 0 a15 la també anys), is’ha emprat de població i la i més 65 de anys ció d’envelliment (relació la pobla entre otaxa l’índex activa), potencialment població ala respecte activa no edat ------la Safor, el Valle de Cofrentes, la Vall la Cofrentes, Valle de Safor, el la Buñol-Chiva, de Hoya la quena-Utiel, Re de Plana la Navarrés, de Canal la Serrans, comarques, de resta i la zero, creixement un té Alta Ribera La provincial. dinàmica de creixement la en impacte fort un tenen rritoris te de aquests valència la província el 60%concentrar de la població de En positiu. un creixement conserven l’altre de iValència, Hortes iles tat, Túria, d’un de cos Camp el Només doncs d’una població estacionària. Es tracta València decreixent. estan de província la de comarques les de la però gran majoria decreixement, Valenciana s’ha instal nitat Comu la que mentre positiu, signe el encara conserva provincial ment creixe de taxa la moments aquests En importants. més elements els i l’envellimentdecreixement són el València de província la de ques general de les comarmogràfica de panoràmica la en Actualment, molt petites. oscil fortes les de (2015 i 2016) l’efecte minorar de a fi gener de primers dos els entre na mitja població la sobre també culat s’ha cal indicador Aquest territori. com a indicador de l’ocupació del quadrat, kilòmetre per persones en . lacions en entitats lacions en entitats . lat en el el en lat ------es va instal va es 1970, dels dècada la de fecunditat la 2012). al. et (Simó da mitjans de Des 15 dels des ban 49 anys), als d’altra fèrtil, vida seua la de llarg al dona una té que vius nascuts fills de mitjà bre (nom fecunditat la de reducció forta la També participat ha hi migratori. saldo el negatiu tornat ha cosa qual la l’emigració, de il’augment gració immi la de reducció la de seqüència acon com anys deu darrers els en s’ha iniciat actual població de pèrdua de 1987),Pérez, tendència aquesta (Gozálvez passat segle del a meitat entrar de un despoblament procés en van província la de l’interior de comarques Tot algunes ique diversa. d’intensitat de decreixement procés un en immerses estan Baixa Ribera ila Ademuz de Rincón el Morvedre, de Camp el d’Albaida, Costera, la d’edat jove, i per tant, d’edat repro tant, iper d’edat jove, efectius 2007) aportar rez, van i que 2008; 2005; al. et Simó Torres Pé Castro, (Mora XX segle del a finals arrencar van que d’immigració xos flu intensos els amb contrarestat ser va que d’envelliment procés un iniciar va natural, saldo al gràcies la població, creixent que continuava dels deríode naixements, reducció pe llarg aquest Durant generacions. del llindar del de reemplaçament les . lar en nivells per sota sota per nivells en lar ------

33 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 34 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS rejas –jóvenes–rejas a de menudo inmigrantes deci a que las pa principalmente gracias aumentó nacimientos de Elnúmero reproductiva. edad de tanto, y, lo por joven edad de efectivos ron al.,2005; 2007) Torres Pérez, aporta y que 2008; et. Simó Castro (Mora pasado siglo del postrimerías las en comenzaron que intensos con de los flujos inmigración contrarrestado Fuente: PadrónMunicipalContinuo,IVE,2016 Figura 2.1PiràmidedepoblaciódelCampMorvedre. POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA - - - (Simó et. al., 2014). et. (Simó de cambio el con Además, de hace tendencia acelerar el envejecimiento cambio El años. diez dura ya tendencia la ahora y fuerza, con disminuido ha nacimientos de ro núme el recursos–, alos acceso de crisis una –en definitiva, actual ylaboral económica crisis la Con valencianas. tierras en establecidas vez una reproductivo proyecto su emprender dían - los 100.000los habitantes. y Valencia) superan y Horta Alta Safor, Ribera Túria, (Camp de metropolitana área del marcas co y las comarcas tres Finalmente, Morvedre). Vall d’Albaida de yCamp Baixa, Ribera Costera, y 100.000 Buñol-Chiva, de Hoya (Requena-Utiel, 20.000 entre tienen comarcas Seis Serranía). y Navarrés de Canal Cofrentes-, de lle Va Ademuz, de (Rincón 20.000de habitantes menos tienen comarcas Cuatro grandes. son diferencias las tamaño, al Encuanto difieren. población y los tamaños poblacionales también la de estructura La tiempo. el yen intensidad en difieren inmigrantes llegadas de personas y las emigración por población de pérdida la que por aspectos muchos en difieren comarcas, entre parecidas características las de pesar A aotra. comarca una de enormemente cambia panorámica La envejecimiento. al también ye hecho quesa población contribu joven-adulta, expul signo del el saldo territorio migratorio, estructura de población relativamente más jo de población relativamente estructura una Con provincia. la de alto más ritmo al hace ylo creciendo continúa comarca la extranjera, gada de delos flujos inmigración de población a principios del sigloque con la protagonizó lle en comparación con elregresión crecimiento cierta una sufrido ha también Aunque València. de dinámica dede lalas provincia comarcas más la es Túria de ElCamp Demográficamente, 2.1.1 Panorámica demográfica ------de Requena-Utiel, Hoya de Buñol-Chi de Hoya Requena-Utiel, de (Plana 20.000 100.000 i habitants entre tenen comarques Sis rranos). iSe Navarrés de Canal tes-Ayora, (Rincón de Ademuz, Valle de Cofren de menys comarques tenen 20.000 Quatre grans. són diferències les grandària ala fa que Pel difereixen. també poblacionals grandàries i les població la L’estructura de temps. el i en en intensitat difereixen grants immi persones de arribades i les la pèrdua de població per emigració perquè aspectes en molts difereixen aquestes comarques, entre blants sem Tot trets al’altra. iels comarca d’una enormement canvia noràmica pa La al’envelliment. també buint contri jove-adulta, població foragita signe el territori del saldo migratori 2014). al. et de canvi el amb Amés, l’envelliment accelerar fent (Simó està tendència de canvi Aquest anys. deu du ja tendència aquesta i ara amb força, ha disminuït naixements de nombre el recursos–, als d’accés una crisi –en definitiva, actual laboral i valencianes. Amb econòmica la crisi terres en establertes volta una tiu emprendre el seu projecte reproduc decidien freqüentment molt grants –joves–d’immi parelles les que fet al principalment gràcies augmentar va naixements de Elnombre ductiva. DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA ------de Túria representa només el 6,1 el només representa Túria de Camp de comarca la de població La la de població 2.1.2 grandària La d’immi fluxos dels l’arribada amb XXI s. del aprincipis protagonitzar va que en comparació amb el creixement regressió certa una patit ha també Tot València. de ique província la de comarques les de dinàmica més la és el CampDemogràficament, del Túria demogràfica 2.1.1 Panoràmica mica més intensa. (Quadre 2.1). intensa. més mica una d’immigració taxa iuna alta més lleugerament natalitat de taxa una té Túria de Camp el comarques, les de resta la amb comparada jove, més de població relativament estructura una Amb província. la de alt més me rit al fa i ho creixent continua marca co la estrangera, població de gració va, Costera, Ribera Baixa, Vall d’Albai Baixa, Ribera Costera, va, cia) superen els 100.000 els cia) superen habitants. iValèn Hortes iles Alta Safor, Ribera Túria, (Camp de metropolitana l’àrea de comarques iles comarques tres Finalment, Morvedre. de iCamp da - - - - - cada volta més el nombre d’efectius d’efectius nombre el més volta cada 19575 de després cudes reduït han nas generacions les que mostra tat natali la de caiguda la València: de província la que recent demogràfica evolució mateixa la comparteix que demostra cosa qual la 40 anys, dels a partir piràmide de forma la pren només representació La provincial. mitjana la de la que jove més tura estruc una mostra Túria de Camp 0-19 edats i 35-59 el les anys anys, a efectius i més 65 de anys blació po menys amb Tot envellida, ique la de població 2.1.3 Estructura setze. (Quadre 2.1).setze. té en que comarca una en pobles sis de població la sumar cal comarca la de 70% al població la de arribar Per província. la de comarques a altres diferent fa la polaritzada gens bució, distri Aquesta d’habitants. miler al arriba no Gàtova poble el Només ria. Tú de i Riba-roja Vallbona de Pobla la Llíria, l’Eliana, Bétera, habitants 17000els entre 23000i els situa se quals les de grandària la cions pobla cinc amb compta comarca la que és peculiaritats les Una de cia. provín la de població la de cent per ------rior (54,3rior anys). la L’estructura de 18 de més d’edat supe és jana anys mit la a Gàtova que mentre naixeve, Be de Antoni a Sant imig 36 anys de d’edat és mitjana la vol, O, es si 37. té en envellida, més molt Gàtova, 16, de que menors mentre xiquets 100 cada per 64 de anys majors 8 persones només amb Benaixeve de Antoni Sant situa se extrem Enun envellides. ipoblacions joves poblacions entre intracomarcal contrast fort un existeix que banda id’altra mitjana, la que jove més és comarca la que d’una banda dencien evi d’estructura indicadors Els nes. 90 a110 100 cada per homes do de marges els en troba es municipis de resta la masculinitzada, més ció pobla una amb Tret d’Olocau també. municipis entre variacions iles lut, abso l’equilibri de a prop molt està comarcal masculinitat de raó La 2.1.2). (gràfica dones les de vida de esperança major la mostra que fet femenina és un sobrerepresentació la on i més, 75 anys tenen que cions genera a les fins menció de dignes sexe de desequilibris entreveure de la població. La piràmide no deixa reducció nova una provocant tual ac crisi la arribar va i, finalment, a augmentar començar van ments naixe els 20 uns anys, fa que, fins ------

35 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 36 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS nacidas después de 1975 de cada después nacidas reducido han que las generaciones muestra de la natalidad de València: que la provincia la caída reciente ca demográfi evolución misma la comparte que tra demues que lo años, cuarenta los de apartir de pirámi de forma la toma solo representación La más que la joven de la media provincial. tructura es una muestra Túria de 35-59 Camp el años, 0-19 edades las en y años efectivos ymás años Aunque envejecida, con menos población de 65 2.1.3 la de población Estructura 2.1). (Cuadro dieciséis tiene que marca co una en pueblos seis de población la sumar que hay comarca la de 70% al población la de llegar Para provincia. la de comarcas aotras diferente hace la polarizada, nada distribución, Esta tantes. habi de millar al llega no Gátova pueblo el Sólo Túria. de yRiba-roja Vallbona de Pobla La Llíria, 17.000 L’Eliana, Bétera, 23.000 ylos habitantes: los entre sitúa se tamaño cuyo poblaciones cinco hay comarca la en que es peculiaridades sus de Una provincia. la de 6,1 población la de ciento por sólo el La población de la representa comarca 2.1.2 El dela tamaño población 2.1). (Cuadro intensa. más algo inmigración de tasa yuna alta más ligeramente natalidad de tasa una tiene Túria de ElCamp resto, el con comparada ven, POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA ------(Cuadro 2.1). 33% del (Cuadro casi 5,5%, es Olocau en del es Gátova en mientras pero València, de cia provin la en observado el que bajo más bastante es Valenciana Comunitat la de fuera nacida ca comar la de población la de Elpeso tercomarcal. in contraste fuerte un oculta también origen por población la de (54,3perior años). estructura La su años dieciocho de más es edad de media la de Benagéber,Antonio que en mientras Gátova San en ymedio 36 de años es edad de media la 37. tiene envejecida, más quiere, O, se mucho si Gátova, que mientras dieciséis, de menores ños ni cien cada por 64 de años mayores personas de San Benagéber Antonio sitúa con solo ocho se extremo Enun envejecidas. ypoblaciones nes poblaciones jóve entre intracomarcal contraste fuerte un hay que lado otro ypor media, la que joven más es comarca la que lado un por dencian evi estructura de indicadores Los mujeres. cien 90 de a110 márgenes los cada por hombres en encuentra se municipios de resto el linizada, Olocau, con unaExcepto población más mascu también. municipios entre variaciones ylas luto, abso equilibrio del cerca muy está comarcal dad 2.1.2). (gráfica mujeres masculini de relación La las de alta más vida de esperanza la muestra femenina es un hecho que sobrerepresentación la donde ymás, años ycinco setenta tienen que las generaciones dignos de menciónsexo hasta de La desequilibrios pirámide no deja entrever población. la de reducción nueva una provocó que actual crisis la llegó y, finalmente, aumentar a empezaron nacimientos los años, veinte unos hace que, hasta efectivos de número el más vez ------(Cuadro 2.1). (Cuadro pequeñas muy enculo poblaciones de las tasas el cál que compromete Problemática cadores. de en manera los cálculos notable de indi afecta cual lo transcurre, que año del y negativo natural saldos ylos siguiente yel año un de enero de aprimero población de cifras las en desajuste un años últimos los en acumula que datos los de error un presenta pequeña, muy población Gátova, de Elcaso y Vilamarxant. Vallbona de Pobla La Olocau, Nàquera, Loriguilla, intenso, to crecimien un teniendo continúa año último el en anualmiento de de San Benagéber, Antonio que de creci del la ritmo intensidad ble y destaca medio unhan crecimiento nota experimentado comarca la de municipios los todos años, timos úl Enlos hecho. un es población la de cimiento ejemplo Serra, Nàquera y Benissanó, el decre por como otros, yen inmigración, la es otros en Vilamarxant, de caso el es como crecimiento, el mantiene que el es positivo natural saldo el que los en municipios Hay provincial. la que alta más mucho es anual crecimiento de tasa yla positiva pero baja es comarca la en natural crecimiento de tasa La comarca. la de pueblos los de yoría ma la en hecho un es natural crecimiento el que de signo un es yesto municipios, dieciséis los de en once son más que las elevadas de mortalidad natalidad de tasas Las comarca. la de rístico caracte más lo es población la de dinámica La crecimiento migraciones, 2.1.4 mortalidad, natalidad, Dinámica: ------és casi del 33% del (Quadre casi 2.1).és 5,5% del és aOlocau a Gàtova que mentre però València, de província ala l’observat que baix més prou és Valenciana Comunitat la de fora da nascu comarca la de població la de pes El intercomarcal. contrast fort un oculta també origen per població en porcentaje).(*)Sindatos (2) Fuente:INE.Censomunicipio Cuadro 2.1(1)Fuente:IVE (4) Altas dehombresporcada municipales depersonasdel sobre lapoblación de 2011. (3)Numero 100 mujeres. (2017). a procedentes defuera 1 de 2015(expresado de enero ESTRUCTURA YDINÁMICADELAPOBLACIÓN DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA Náquera Vilamarxant Serra Sa Riba-roja deTúria Pobla deVallbona,la Olocau Loriguilla Provincia Comarca Marines Llíria Gátova Benaguasil C.Valenciana Eliana, l’ Bétera Benissanó Comarca/Provincia Casinos Municipios n Antonio de Benagéber

4.980.689 2.543.315 155.250

Población 21.391 22.994 22.745 10.936 17.436 22.349 2015 (1) 6,10% 9.208 3.142 7.981 6.204 1.859 1.953 1.670 2.785 2.233 364

de población Densidad 1.996 - 189 235 214 159 701 130 373 940 100 431 300 976 54 45 52 27 12 67 - més característic d’aquesta comar d’aquesta característic més tret el és població la de dinàmica La creixement. migracions, mortalitat, 2.1.4 natalitat, Dinàmica: i això és un signe que el creixement creixement el que signe un és i això Túria, de Camp 16 del dels municipis 11 en mortalitat de les que elevades més són natalitat de taxes Les ca.

Sex ratio (1) (3) 102 109 109 102 107 103 115 107 110 103 101 104 101 105 97 98 97 90 96 -

10,73 11,39 11,27 15,08 10,63 11,66 2015 (1) natalidad Tasa de 8,83 9,40 8,72 9,34 8,11 9,60 4,17 9,49 2,74 9,50 6,45 8,66 8,26 -

mortalidad 2015 (1) 16,09 32,88 10,32 10,06 Tasa de 9,09 6,75 5,65 4,23 7,38 6,44 5,31 4,17 6,58 8,34 5,23 9,77 5,77 6,22 8,9 -

inmigraciones 6,07 4,43 4,53 6,94 7,14 4,65 5,38 6,29 7,27 5,16 2,75 5,87 6,14 5,28 4,76 (1) (4) 9,1 9,4 6,6 4,6 % - -

ció, i en d’altres com Serra, Nàquera Nàquera Serra, com d’altres ien ció, immigra la és d’altres en marxant, com és elel cas de creixement Vila manté que el positiu natural saldo el és municipis Enalguns provincial. la que alta més molt és anual ment creixe de taxa ila positiva però baixa és comarca ala natural creixement de taxa La comarca. la de pobles dels majoria la en fet un és natural nacidos fuera 28,11% 22,16% 33,22% 16,87% 20,33% 17,21% 17,35% 22,49% 32,93% 24,74% 16,90% 24,20% 20,36% 19,11% 23,74% 10,75% 27,62% 15,26% Residentes de laCCAA 4’96% 5,49% (2) %

-22,92 crecimiento -18,86 2015 (1) 17,79 60,39 23,04 15,53 -3,13 Tasa de -4,17 -0,72 9,62 0,37 anual 8,98 5,38 1,63 6,08 2,24 5,49 8,89 2,83 -

-30,14 crecimiento -0,27 2015 (1) - 4,83 Tasa de natural -0,26 -0,18 -1,80 2,65 2,90 9,85 5,09 1,14 4,01 2,80 0,00 5,37 4,05 0,69 2,44 1,35 -

2006-2016 crecimiento -22,39 18,19 20,48 14,63 16,18 26,19 29,08 31,40 20,83 60,53 47,27 11,07 18,33 10,56 Tasa de anual 3,23 3,14 7,87 8,95 8,76 - - - -

La pobla de Vallbona i Vilamarxant . El .El i Vilamarxant Vallbona de pobla La Loriguilla, Nàquera,intens, Olocau, unany creixement tenint continua darrer en que Benaixeve, de Antoni anual de creixement de Sant ritme del la intensitat i hinotable destaca mitjà un creixement experimentat han comarca la de municipis els tots anys, darrers Enels fet. un és blació i de Benissanó la el po decreixement población Tasa de 68,51 67,02 66,69 68,01 70,01 69,93 71,83 69,18 68,95 69,27 67,16 67,26 68,19 69,63 63,96 65,48 66,75 activa 55,5 (2) 69 -

dependencia Índice de 45,98 49,21 49,95 47,12 42,88 43,01 44,93 39,21 45,02 44,37 48,67 44,54 80,17 49,81 43,62 56,35 52,72 46,65 48,9 (2) -

envejecimiento 12,56 16,69 17,16 15,54 12,18 10,51 13,19 15,24 14,35 17,64 37,39 12,02 18,96 17,87 17,17 11,63 Tasa de 8,01 8,97 (2) 9,9 -

40,18 42,47 42,56 41,89 41,38 39,14 37,92 39,14 41,83 41,10 36,49 44,96 39,33 54,29 41,65 43,83 42,29 39,49 42,43 media Edad - -

37 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 38 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS (Cuadro 2.1). (Cuadro comarca la de los pueblos entre demográfica historia ciente dinámicas de la poblacionales re las diferentes medida,municipales en cierta también reflejan, en las densidades deva, población el contraste En definiti cuadrado respectivamente. lómetro ki por 976con y940habitantes Benagéber de Antonio y San y Benissanó cuadrado, kilómetro por L’Eliana habitantes mil dos casi destaca con densidades de población En muy alta. el grupo con municipios hay lado, otro Por cuadrado. kilómetro por personas setenta a las menores densidades muestran ySerra Olocau Marines, cuadrado), porpersonas kilómetro Loriguilla, (sólo doce Gátova Casinos, lado, un Por culares. municipioslas variaciones entre son especta pero cuadrado, kilómetro por 46 personas en provincial la que menor es comarca la en ción municipales.los términos La densidad de pobla de superficies las en ytambién poblaciones las de tamaños los en diferencias las de reflejo un es y esto desigual muy es comarca la de cipales muni términos los en población la de reparto El 2.1.5 Densidad población de POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA ------Benaguasil.

Autor: ESTEPA termes municipals. La densitat de de densitat La municipals. termes dels superfícies les de grandàries les de i també poblacions les de grandàries les en diferències les de reflex un és i això desigual molt és comarca la de municipals termes els en població la de repartiment El 2.1.5 població de Densitat des en poblacions menu molt les taxes el compromet càlcul de blemàtica pro Aquesta d’indicadors. càlculs els notable manera de afecta cosa qual la l’any de transcorre, que i negatiu natural saldos iels següent iel any d’un gener de aprimer població de xifres les en desajust un anys rrers da els en acumula que dades les de error un presenta menuda, molt grandària de població Gàtova, de cas DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA (Quadre 2.1). - - - comarca (Quadre 2.1).comarca els pobles de la entre demogràfica història recent la de poblacionals dinàmiques diferents les mesura certa en reflecteixen, també cipals de població muni en les densitats contrasts els Endefinitiva, vament. respecti quadrat quilòmetre per 976 amb i 940 habitants Benaixeve de Antoni iSant Benissanó quadrat, quilòmetre per 2000casi habitants amb l’Eliana destaca grup En aquest alta. molt població de densitats amb municipis ha hi banda, D’altra drat. qua quilòmetre per 70les persones a menors densitats mostren i Serra quadrat), Loriguilla, Marines, Olocau quilòmetre per (només 12 persones Gàtova Casinos, D’una banda culars. municipiscions entre són especta varia les però quadrat, quilòmetre per 46 persones en provincial la que menor es comarca ala població - - - - -

39 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.2 MERCADO LABORAL

En tanto que los problemas y la evolución de la la misma se aprecia un mayor porcentaje de resultado es una tasa de desempleo femenino situación laboral no se viven del mismo modo en población incorporada al mercado laboral, tanto del 32%, seis puntos mayor que la de los hom- todos los territorios, es imprescindible abordar mujeres como hombres, que no se traduce en bres. Ahora bien, como el reparto del trabajo el análisis local (comarcal y municipal) del mer- una mayor incidencia del desempleo. Esto último doméstico todavía dista de ser equitativo entre cado laboral. Con todo, esta tarea se enfrenta es debido a que lo anterior se acompaña de un géneros, la carga global de horas de trabajo (re- al problema de la pobreza y limitaciones de la acceso al empleo más frecuente en la comarca munerado y no remunerado) asumidas por las información disponible a escala local. En lo que que en la provincia o el conjunto autonómico. mujeres es mayor que la de los hombres. sigue, hemos intentado salvar estas dificulta- des con el objetivo de ofrecer una imagen de la Si tenemos en cuenta que el Camp de Túria dis- La comarca del Camp de Túria se halla altamen- situación laboral actual y su evolución reciente pone de una estructura poblacional bastante te integrada en la dinámica del área metropolita- en la comarca del Camp de Túria. Para la co- menos envejecida que el promedio, se enten- na de València, lo que desde una perspectiva la- rrecta interpretación de la información utiliza- derá que la mejor situación relativa a la que boral significa que un buen número de personas da, hemos tenido siempre presente que esta acabamos de referirnos deriva de una menor buscan y alcanzan empleo en la ciudad de Valèn- comarca presenta la particularidad de haber presencia del grupo de 65 y más años, quienes cia o en las comarcas de l’ y l’Horta pasado a formar parte plenamente de la diná- mayoritariamente están fuera del mercado la- Oest. A la inversa, una porción elevada de las mica socioeconómica del área metropolitana boral y sin empleo. Con todo, Olocau y Marines oportunidades de empleo existentes en el Camp de València, con todo lo que ello comporta en se alejan sustancialmente de este rasgo del de Túria es cubierta con mano de obra residente Ernest Cano términos de elevados flujos de población entre conjunto comarcal. en la comarca de l’Horta. A lo anterior se une Amat Sánchez Josep Vicent Pitxer el Camp de Túria y el centro y la primera corona la recepción neta de población procedente de Josep Banyuls de esta área metropolitana, así como de otros En 2011, de cada cien personas de 16 y más este mismo espacio, el impacto positivo en tér- Juan Ramón Gallego procesos como los cambios residenciales o las años, 69 se incorporan al mercado de trabajo minos de llegada de empresas a la comarca, así ubicaciones y relocalizaciones empresariales. esperando alcanzar un empleo (tasa de acti- como el tradicional fenómeno de las segundas vidad), pero con las oportunidades laborales residencias. Así pues, si bien habrá muchos fac- existentes únicamente 49 lo consiguen (tasa tores implicados en las desigualdades internas 2.2.1 Caracterización de la comarca de empleo). El resultado es una tasa de paro a la comarca en materia laboral, entre los mis- en relación a la actividad desproporcionadamente elevada, del 29% (3 de mos tendrá un cierto peso la variable proximi- económica cada 10 personas incorporadas al mercado la- dad a l’Horta, medida en términos de facilidades boral no ha alcanzado un empleo). Esta negativa y tiempo de desplazamiento, del mismo modo Con información de 2011, la población de la co- situación laboral afecta con mayor intensidad que también lo tiene la posibilidad de participar marca presenta unos comportamientos labora- a las mujeres, quienes todavía se incorporan en estos procesos de desconcentración urbana. les y unos resultados en el mercado de trabajo en menor medida que los hombres al merca- muy similares al conjunto del País Valenciano. La do laboral, lo que no se refleja en una menor Sea como sea, la negativa situación laboral es información recogida en la Cuadro 2.2 podría incidencia del desempleo porque la brecha en vivida con particular intensidad en Benaguasil, llevarnos a pensar lo contrario, puesto que en el acceso al empleo todavía es considerable. El Gátova, Llíria y Marines, todos ellos con tasas

40 Cuadro 2.2 POBLACIÓN ENRELACIÓNCONLAACTIVIDADECONÓMICA,PORSEXO Benissanó El CampdeTúria Gátova Casinos Bétera Benaguasil Marines Loriguilla Eliana, l’ Província deValència Olocau Nàquera Llíria Comunitat Valenciana Vilamarxant Riba-roja deTúria Pobla deVallbona,la Serra San AntoniodeBenagéber Municipios

Fuente: CensodePoblación2011(INE).

68,7 % 64,2 % 63,6 % 68,8 % 38,3 % 61,7 % 71,3 % 68,2 % 62,4 % 61,1 % 72,1 % 65,3 % 66,9 % 70,5 % 74,0 % 64,6 % 66,5 % 77,9 % 65,6 % Total

Tasa deactividad2011 i l’evolució recent a la comarca del del comarca ala recent i l’evolució actual laboral situació la de imatge amb d’oferir l’objectiu una ficultats di eixes salvar intentat Hem local. a escala disponible informació la de blema de i la limitacions pobresa pro al s’enfronta que tasca una és tot, Amb laboral. mercat del cipal) dar l’anàlisi (comarcal i muni local abor imprescindible és territoris, els tots en manera mateixa la de viuen es no laboral situació la de Com que els i problemes l’evolució 2.2 MERCAT LABORAL 72,7 % 68,9 % 68,0 % Hombres 65,9 % 75,8 % 67,6 % 71,2 % 73,0 % 43,6 % 68,9 % 68,2 % 58,3 % 69,3 % 69,3 % 74,8 % 79,2 % 76,5 % 69,4 % 80,1 %

64,5 % 59,7 % 59,3 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres 57,1 % 70,6 % 63,3 % 59,8 % 33,3 % 64,9 % 56,3 % 65,1 % 60,3 % 66,6 % 63,7 % 67,2 % 61,6 % 66,1 % 68,6 % 75,7 %

29,3 % 31,4 % 33,4 % 29,2 % 31,6 % 24,9 % 25,0 % 35,1 % 35,5 % 26,4 % 36,6 % 24,1 % 24,8 % 37,3 % 32,2 % 23,6 % 31,6 % 27,6 % 20,9 % - - - -

d’altres processos com els canvis canvis els com processos d’altres com així metropolitana, l’àrea de corona primera ila centre iel Túria de Camp el entre població de vats ele fluxos de termes en comporta que el tot amb València, de litana socioeconòmica de l’àrea metropo dinàmica la de plenament part mar afor passat d’haver particularitat la presenta comarca la que sent pre sempre tingut hem utilitzada, informació la correcta manera de ainterpretar Túria. Per de Camp Tasa deparo2011 26,6 % 28,7 % 30,8 % 28,3 % 21,4 % 30,2 % 22,8 % 37,0 % 21,6 % 33,0 % 29,4 % 21,0 % 18,0 % 29,7 % 24,0 % 21,5 % 19,8 % 30,5 % 25,0 %

32,4 % 34,3 % 36,3 % 30,7 % 31,6 % 33,3 % 27,3 % 36,1 % 29,0 % 37,5 % 42,9 % 28,0 % 41,7 % 26,8 % 33,3 % 46,2 % 32,8 % 30,7 % 22,0 %

48,6 % 44,1 % 42,4 % 48,6 % 41,9 % 49,2 % 42,2 % 53,5 % 39,6 % 51,2 % 24,7 % 40,9 % 45,1 % 50,1 % 46,4 % 54,2 % 48,2 % 53,6 % 61,7 % Total - - - -

al conjunt del País Valencià. La infor La Valencià. País del conjunt al similars molt treball de mercat el en i uns resultats laborals portaments com uns presenta comarca la de 2011, del informació Amb població la econòmica al’activitat que pel fa comarca 2.2.1 dela Caracterització calitzacions empresarials. calitzacions oresidencials les ubicacions i relo

Tasa deempleo2011 obe Mujeres Hombres 53,4 % 49,1 % 47,1 % 48,4 % 54,1 % 45,9 % 58,5 % 43,0 % 57,2 % 46,5 % 30,8 % 50,0 % 52,7 % 54,5 % 59,5 % 46,0 % 62,7 % 52,0 % 64,2 %

43,6 % 39,2 % 37,8 % 48,9 % 44,4 % 38,1 % 48,5 % 36,0 % 44,9 % 37,3 % 19,0 % 44,8 % 32,5 % 37,1 % 45,1 % 47,5 % 46,8 % 59,0 % 44,4 % - - - mació inclosa en el Quadre 2.2 el en inclosa mació dament elevada, del 29% (tres de desproporciona d’atur taxa una és d’ocupació). El resultat (taxa gueixen 49 aconse ho únicament ha hi que laborals oportunitats les amb però d’activitat), (taxa guir una ocupació aconse esperant treball de mercat al 69 s’incorporen anys, imés setze 2011,En el de persones cent cada de del conjunt comarcal. tret del s’allunyen substancialment iMarines Olocau tot, Amb ocupació. i sense laboral mercat del fora està majoritàriament que 65 anys, i més de grup del presència d’una menor deriva referir-nos de acabem qual ala bona més relativa situació la que s’entendrà mitjana, la que da envelli menys poblacional bastant d’una estructura disposa Túria de Camp el que compte en tenim Si o el conjunt autonòmic. província ala que comarca ala freqüent més al’ocupació d’uns’acompanya accés l’anterior que acausa és Això pació. incidència més gran de la desocu una en tradueix es no que homes, com dones tant laboral, mercat al incorporada població de alt més percentatge un s’hi que aprecia ja contrari, el apensar portar-nos dria po ------

41 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 42 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS años tiene estudios universitarios (tres más más (tres universitarios estudios tiene años 2011,de 16 100 de 22 cada de ymás personas 2.3). los delclaramente País Valenciano superan y altos medios estudios con población de València, de metropolitana los porcentajes área del procedente principalmente décadas, últimas las en población de neta receptora que tiempo al autonómico, conjunto el en que jecida enve menos población una con comarca En una dela comarca educativo nivel del 2.2.2 Caracterización Valenciana. litat Genera la de Estadístic Portal el por provincial sub a nivel (EPA) Activa realizada Población de Encuesta la de datos de estadística explotación y 16% la según hombres), mujeres las los en en 18% del 2017 en comarcal paro de tasa (21% comocomarca en el País Valenciano, siendo la la en tanto 10 porcentuales, en ducido puntos re han se paro de tasas las consecuencia y en la de con empleo porción personas ha crecido 2014, de apartir lugar tenido ha que empleo de neta creación la de apartir Afortunadamente, 40%. el superan femeninas paro de tasas las donde y Vilamarxant, Marines Gátova, en grave particularmente es situación la Y, estos, tasa. entre 30% esta el en mente ligera superan yVilamarxant Túria de Riba-roja Casinos, 35%. el vez, su A superan que paro de 2.2 MERCADO LABORAL Según del información Censo de Población (Cuadro (Cuadro - - - - - Pobla de Vallbona ySerra. Vallbona de Pobla la en aprecia se también intensidad de menos algo con que Un fenómeno universitarios. dios estu con personas las tienen presencia mayor Nàquera y Olocau son las poblaciónes donde Bétera, l’Eliana, Benagéber, de Antonio San nes. no es a generalizado lassidente todas poblacio re población la de estudios de nivel mayor Este tobligatoria). grado (educación y pos secundaria obligatoria segundo de 10058 estudios cada de tienen que mientras autonómico), conjunto el en que Cuadro 2.3 POBLACIÓN DE16YMÁSAÑOS,PORNIVELEDUCATIVO El CampdeTúria Benaguasil Benissanó Casinos Bétera Loriguilla Llíria Gátova Eliana, l’ Nàquera Marines Comunitat Valenciana Riba-roja deTúria Pobla deVallbona,la Olocau Província València Vilamarxant Serra San AntoniodeBenagéber Municipios

Fuente: CensodePoblación2011(INE).

Analfabetos 1,0 % 1,7 % 1,5 % 1,2 % 0,9 % 0,5 % 1,4 % 0,9 % 2,3 % 1,0 % 0,7 % 0,0 % 1,2 % 1,1 % 0,0 % 2,1 % 1,1 % 0,7 % 0,3 %

Sin estudios 14,8 % 12,3 % 6,7 % 8,8 % 8,4 % 9,9 % 5,8 % 8,2 % 8,6 % 3,9 % 9,1 % 9,4 % 4,9 % 4,9 % 8,0 % 6,7 % 5,5 % 6,4 % 2,8 % - - - -

biado, de modo que desde 2013 desde que 2017 modo de biado, hasta las cam ha tendencia la crisis, la de inicio el desde vivida empleo de destrucción fuerte la tras que, aprecia Se residentes. por o no ocupados son dede en si trabajo la zona independientemente 2.4 Cuadro el (véase rritorial te anivel existentes empleos los de evolución la y volumen el captar permiten nos Social guridad a la Se las afiliaciones limitaciones, Con ciertas nacionalidad y sexo, por edad comarcal, empleo del 2.2.3 Caracterización 1 12,5 % 14,8 % 15,1 % 10,1 % 22,0 % 19,7 % 12,2 % 13,6 % 25,9 % 10,9 % 21,1 % 12,7 % 13,4 % 11,0 % 14,0 % 13,6 % 12,3 % ER 8,5 % 5,7 % Grado

58,0 % 56,7 % 55,4 % 2 54,0 % 55,0 % 60,9 % 61,7 % 49,4 % 53,8 % 50,2 % 59,5 % 59,1 % 54,3 % 63,3 % 65,6 % 64,0 % 50,6 % 56,2 % 60,0 % º Grado ), esto es, puestos puestos es, ), esto

3 21,7 % 19,9 % 17,8 % 12,8 % 18,2 % 11,1 % 13,1 % 28,2 % 14,7 % 32,9 % 29,8 % 12,0 % 12,3 % 19,2 % 23,8 % 29,4 % 23,9 % 31,3 % ER 5,2 % Grado - - - recepció neta de població neta procedent recepció la s’uneix Aaixò l’Horta. de comarca ala d’obra mà resident amb coberta és Túria de Camp al ha hi que pació d’ocu ció elevada de les oportunitats por una revés, Al Oest. il’Horta Nord l’Horta de comarques oales casal i cap al ocupació i aconsegueixen bon cerquen nombre de persones laboral que significa un perspectiva d’una des cosa qual la València, de metropolitana de l’àrea dinàmica la en integrada altament troba es Túria de Camp del comarca La homes. dels la que alta més és dones les per assumides remunerat) i no (remunerat treball de d’hores global càrrega la gèneres, entre equitatiu ser de dista encara domèstic treball del bé,Ara com que el repartiment homes. dels la que alta més punts desocupació femenina del 32%, sis de taxa una és Elresultat siderable. con és encara al’ocupació l’accés en bretxa la perquè desocupació la en una incidència menorflecteix de re es no cosa qual la laboral, mercat al homes els que mesura menor en s’incorporen encara quals les dones, les intensitat més amb afecta que ocupació). laboral Situació negativa una no ha aconseguit laboral mercat al incorporades persones deu cada 2.2 MERCAT LABORAL - - - - taxa d’atur comarcal és del 18% del és el en comarcal d’atur taxa la Valencià; País al com comarca a la tant percentuals, punts deu en reduït s’han d’atur taxes les conseqüència i en crescut ha ocupació amb nes 2014, del perso de partir porció la a lloc tingut ha que d’ocupació neta creació la de arran Afortunadament, 40%. al superen menines fe d’atur taxes les on Vilamarxant, i Marines a Gátova, greu cularment parti és situació la quals, els Entre 30%. el lleugerament superen xant iVilamar Túria de Riba-roja sinos, Ca 35%. el torn, seu Al superen que d’atur taxes amb tots iMarines, ria Llí Gátova, a Benaguasil, intensitat particular amb viscuda és laboral situació negativa la siga, com Siga urbana. de desconcentració cessos pro els en participar de possibilitat la té el també que manera mateixa la i de temps de desplaçament, cilitats fa de termes en mesurada l’Horta, a proximitat variable la pes cert un té laboral, matèria en comarca a la internes en les desigualtats plicats im factors molts ha hi bé si doncs, men de Així les segones residències. feno tradicional el com així comarca, ala d’empreses d’arribada termes en positiu l’impacte espai, mateix del ------géber, l’Eliana, Bétera, Nàquera iOlo Nàquera géber, Bétera, l’Eliana, les poblacions. de San Bena Antonio en totes no és generalitzat resident població la de alt més d’estudis El nivell postobligatòria). i (educació obligatòria secundària de segon grau estudis tenen cent 58 cada que de mentre autonòmic), conjunt el en que més (tres sitaris univer estudis té anys imés setze de 2011,del persones cent 22 cada de gons del informació cens de població del País Valencià (Quadre 2.3). els clarament superen i alts mitjans de població amb estudis centatges de València,metropolitana els per de l’àrea procedent principalment de dècades, població en les darreres neta receptora ialhora autonòmic envellidamenys que en el conjunt població una amb comarca En una la de comarca educatiu nivell del Caracterització 2.2.2 ralitat Valenciana. ralitat Gene la de Estadístic Portal pel cial subprovin (EPA) aescala feta activa ca de dades de l’enquesta de població homes), segons l’explotació estadísti 2017 (21% i16% dones les en els en Se ------Encara que una bona part de la po la de part bona una que Encara d’ocupacionstal del País Valencià. to 3% el del quasi representa cosa qual la comarca, a la situats treball s’aconsegueixen els 51.000 llocs de el del conjunt autonòmic. Amb això que elevat més percentuals punts pacions addicionals), cinc un ritme (8.700 20%un comarca ala ocu crescut han Social Seguretat a la 2013del 2017 al fins afiliacions les des que manera de canviat, ha cia tendèn la crisi, la de l’inici de des d’ocupació forta viscuda destrucció la de després que, o no. S’aprecia de sidentment els ocupen residents indepen zona ala treball de dir, llocs Quadre 2.4 el (vegeu rritorial te a escala ha hi que ocupacions les de i l’evolució volum el captar meten per ens Social Seguretat ala cions afilia les limitacions, certes Amb nacionalitat i sexe, edat per l’ocupaciócomarcal, de 2.2.3Caracterització cia a la Pobla de Vallbona iSerra. Vallbona de Pobla ala cia s’apre també d’intensitat menys poc un amb que Un fenomen universitaris. estudis amb persones de ha hi cia cau són les poblacions on més presèn ), és a a ), és ------

43 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 44 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Loriguilla Gátova Marines Llíria Eliana, l’ Casinos Pobla deVallbona,la Olocau Nàquera Benissanó Riba-roja deTúria Bétera Província València Comunitat Valenciana Benaguasil El CampdeTúria Vilamarxant Serra San AntoniodeBenagéber la situación laboral de los últimos años. últimos los de laboral situación la de mejora la descansa que los sobre pilares los de uno es este comarca, la de fuera trabaje ria Tú de Camp del población la de parte buena una de empleos del Paísdel total Valenciano. Aunque 3% el casi representa que lo comarca, la en dos 51.000 ubica los trabajo de alcanzan puestos se esto Con autonómico. conjunto del el que do eleva más porcentuales puntos cinco ritmo un 20% en la (8.700 comarca empleos adicionales), a la un Social han Seguridad afiliaciones crecido Cuadro 2.4 TOTAL AFILIACIONESSEGURIDADSOCIALPORSEXO(Trim2) 2.2 MERCADO LABORAL de C.V.Sieldatoafiliacióntrabajadoresesmenorquecinco,noseindicavalorrealsino unespacioenblanco. Municipios

Afiliaciones a la Seguridad Social, por sexo Afiliaciones a la Seguridad (2ºtrimestre).Fuente:Conselleriad’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni comarca, pero sí se incluyenenlos datos provinciales y

1.536.063 2013 (trim2) 808.291 42502 12390 1985 4813 4383 5810 5152 1420 1454 2122 Total afiliacionesS.Social 595 447 539 598 310 438 46

- - - 1.767.306 2017 (trim2) 917.144 de Bétera). de caso el en intenso más mucho (siendo marcal co media la en mantenido ha se empleo de creación de ritmo el poblaciones estas todas los empleos. Y, con la de excepción l’Eliana, en 48% de otro representan conjuntamente na yl’Elia Llíria Bétera, Vallbona, de Pobla la que mientras comarca, la de trabajo de puestos los 29% el todos de aglutina Túria de ba-roja Ri poblados: más núcleos cinco alos torno en se concentran Los empleos existentes 51243 14855 5802 4807 2723 6970 6973 1693 1922 2293 312 510 672 541 648 467 55

20,6 % 13,5 % 15,1 % 12,9 % 19,6 % 37,2 % 14,1 % 20,5 % 19,9 % 20,0 % 35,3 % 19,2 % 32,2 % 9,7 % 0,4 % 8,4 % 0,6 % 8,1 % 6,6 % Total Variación relativa2013-2017(trim2)

Hombres 20,6 % 14,2 % 15,9 % 15,4 % 21,1 % 30,8 % 37,1 % 20,8 % 16,6 % 24,9 % 23,0 % 20,2 % 31,5 % 6,8 % 8,8 % 4,6 % 8,1 % 7,9 % 4,2 %

- - - Mujeres 20,5 % 12,5 % 14,0 % 19,5 % 12,2 % 18,8 % 37,4 % 45,3 % 13,2 % 17,4 % 10,2 % 33,2 % -9,4% l’Eliana. Se trata de los dos únicos casos en los los en casos únicos dos los de trata Se l’Eliana. i aBétera excepto comarca la de poblaciones las a todas afecta intensidades, diferentes con que, característica una es Esta autonómico). vel a ni que menos puntos (casi cinco mujeres por de los empleos del Camp de Túria son ocupados 39% el únicamente reducido: muy es todavía ca comar la de empleos a los mujeres las de ceso ac el 20%. todo, del Con ritmo aun casos bos am en sexos, ambos de Social Seguridad a la afiliaciones las crecido han años últimos En los -7,3 % 5,4 % 5,0 % 8,6 % 8,8 % 8,3 %

03(rm)2017(trim2) 2013 (trim2) 38,9 % 45,0 % 44,9 % 53,0 % 28,7 % 31,1 % 24,7 % 36,7 % 43,5 % 51,1 % 44,8 % 35,6 % 31,5 % 42,6 % 34,3 % 36,1 % 34,9 % 40,4 % 39,6 % Tasa defeminización

38,9 % 44,6 % 44,5 % 54,2 % 28,8 % 23,1 % 36,4 % 38,2 % 32,9 % 54,9 % 40,4 % 29,6 % 41,8 % 39,9 % 29,8 % 42,2 % 34,4 % 36,2 % 34,3 % - - - - espacio enblanco. sino un real valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de Comunitat dato de y de Valenciana. Siel sí seincluyen enlosdatos provinciales comarca, pero Cuadro 2.5 48% altre un representen tament conjun il’Eliana Llíria Bétera, llbona, Va de Pobla la que mentre comarca, la de treball de llocs els 29% tots de de Túria Riba-roja el poblats: aglutina més nuclis cinc dels entorn centren con es ha hi que ocupacions Les anys. darrers dels laboral situació la de millora la descansa quals els bre so pilars dels un és comarca, la de fora treballe Túria de Camp del blació AFILIACIONES ALASEGURIDADSOCIAL.POREDAD(Trim2) 2.2 MERCAT LABORAL Província València Comunitat Valenciana Vilamarxant Serra Pobla deVallbona,la San AntoniodeBenagéber Riba-roja deTúria Olocau Nàquera Eliana, l’ Casinos Llíria Gátova Bétera Marines Loriguilla Benissanó Benaguasil El CampdeTúria Municipios

Afiliaciones a la Seguridad Social, por edad (2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas:Existen Conselleria afiliaciones noasignadas Fuente: a ningúnmunicipioni edad (2ºtrimestre). Social,por AfiliacionesalaSeguridad

itiuinaiicoe o dd21 tiete2 Distribuciónafiliaciones poredad2017(trimestre2) Distribución afiliacionesporedad2013(trimestre2) 16 a19 12,6 % 12,0 % 11,8 % 12,7 % 10,5 % 12,9 % 10,3 % 18,4 % 11,1 % 10,3 % 12,4 % 16,7 % 10,7 % 12,5 % 12,3 % 10,5 % 12,6 % 9,4 %

- - - - 0a4 5a4 60 ymás 45a49 30 a44 45,8 % 45,7 % 49,3 % 45,7 % 41,3 % 51,3 % 52,3 % 53,9 % 44,5 % 52,3 % 43,9 % 37,1 % 51,9 % 45,0 % 47,6 % 49,5 % 50,6 % 43,6 % comarca encara és molt reduït: úni reduït: molt és encara comarca la de ocupacions a les dones les de l’accés 20%. tot, del Amb ritme un a casos dos tots en sexes, dos tots de Social Seguretat ala afiliacions les crescut han anys darrers En els Bétera). de cas el en intens més (és molt comarcal mitjana la en s’ha mantingut d’ocupació creació de poblacions eixes el ritme en totes l’Eliana, I, excepte ocupacions. les de

35,5 % 35,1 % 33,5 % 34,2 % 41,1 % 29,4 % 33,1 % 31,9 % 29,9 % 31,9 % 42,5 % 34,9 % 32,6 % 36,0 % 33,8 % 35,7 % 34,3 % 36,0 %

6,7 % 6,6 % 5,4 % 7,3 % 6,2 % 6,3 % 4,3 % 3,9 % 5,3 % 9,3 % 3,9 % 3,8 % 6,8 % 6,4 % 5,7 % 7,8 % 2,7 % 6,0 %

13,0 % 13,4 % 12,1 % 6a1 0a4 5a4 60ymás 45a49 30a44 16 a19 12,2 % 12,4 % 13,8 % 12,2 % 11,2 % 10,6 % 10,5 % 13,3 % 11,3 % 16,7 % 12,7 % 12,2 % 13,4 % 7,9 % 8,4 % -

sectorial de les ocupacions. sectorial perfil del acausa 50%, segurament l’ocupació supera lleugerament el de feminització de taxa la quals els en casos únics dos dels tracta Es il’Eliana. Bétera excepte comarca la de poblacions les totes afecta intensitats, diferents amb que, tica caracterís una És autonòmica). la a esca- que menys punts (quasi cinc del Camp de Túria les ocupen dones ocupacions 39% el les de cament 41,9 % 41,8 % 44,0 % 42,5 % 36,8 % 46,8 % 41,3 % 48,8 % 45,7 % 33,8 % 40,1 % 47,0 % 45,5 % 39,2 % 42,7 % 43,3 % 44,3 % 39,5 %

37,8 % 37,5 % 37,6 % 38,3 % 47,5 % 33,7 % 39,4 % 38,2 % 34,4 % 44,9 % 39,4 % 36,7 % 40,2 % 37,5 % 38,2 % 38,3 % 36,2 % 39,2 %

10,7 % 7,3 % 7,3 % 6,2 % 7,0 % 7,7 % 7,0 % 5,1 % 5,4 % 5,5 % 4,6 % 5,3 % 7,9 % 7,3 % 7,1 % 7,8 % 5,7 % 6,1 % - bona mesura població estrangera. en atenguen que treball de llocs concentren es qual el en comarca a la enclavament cap tant, ha, per hi No 12% al afiliacions. arriba les de casos dels cap en alt, més és gera estran nacionalitat d’obraa mà de recurs el i a Olocau a l’Eliana bé Si món. del resta UE ila la de països els entre mitats per pràcticament teix cià). L’origen repar es quals les de Valen País al que menys punts (tres els estrangeres ocupen persones del 8%entorn dels de llocs treball espanyola nacionalitat de apersones recurs el mitjançant coberts són comarca la de treball de llocs dels part jor ma la que destacar cal Finalment, comarcal). situació la que més (cinc punts joves d’un 17% disposa de d’ocupacions d’una l’Eliana Únicament ocupació. disposen ajubilar-se d’edat pròxima persones les com joves els tant què d’espai per poc queda Valencià, País al com comarca a la tant doncs, Així 59 30 anys. iels els entre ses d’edatsocupen persones compre les comarca la de ocupacions les 80% de del entorn Social, guretat Se a la afiliacions les amb i seguint Tal Quadre 2.5 el en s’aprecia com (Quadre 2.6) . Únicament . Únicament ------,

45 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 46 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS por población extranjera. en buena de atendidos trabajo medidapuestos concentren se que el en comarca la en clave en ningún tanto, por No existe, afiliaciones. las 12% el alcanza de presencia su casos los de mayor, ninguno en algo es extranjera nalidad nacio de obra de amano recurso el Olocau en y l’Eliana en bien Si mundo. del resto UE yel la de países los entre mitades por ticamente prác reparte se personas estas de El origen Valenciano). País el en que menos puntos (tres extranjeras personas por ocupados son bajo tra de puestos los 8% al de torno en mente 2.6) (Cuadro española nacionalidad de apersonas recurso el mediante cubiertos son comarca la de trabajo de puestos los de parte mayor la que destacar cabe último, Por comarcal). situación la que más (cinco puntos jóvenes por 17% un de ne ocupados empleos de dispo l’Eliana Únicamente empleo. un de pongan a la de jubilación edad dis las próxima personas como jóvenes los tanto que para espacio poco queda Valenciano, País el en como comarca la en tanto pues, Así 59 30 años. ylos los entre das ocupados por de personas edades comprendi son comarca la de empleos 80% al los de torno a la Social,do Seguridad las con afiliaciones en Cuadro el en 2.5 Tal aprecia se y como de sus empleos. sectorial perfil el 50%,ligeramente a causa del seguramente supera empleo del feminización de tasa la que 2.2 MERCADO LABORAL , y siguien . Única . ------Cuadro 2.7 Cuadro el en aprecia se Como empleodel dela comarca sectorial 2.2.4 Caracterización (9% del empleo), de y comercio las actividades yalmacenamiento 2017), transporte sector el (21% manufacturera la industria del empleo en (especialmente en laspecializado dos primeras): es halla se territorio este que las en productivas ramas acuatro torno 2017 en en concentra se pleo generado por las de empresas la comarca Riba-roja deTúria Olocau Marines Província deValència Nàquera Comunitat Valenciana Pobla deVallbona,la Vilamarxant Serra San AntoniodeBenagéber Loriguilla Gátova Eliana, l’ Llíria trabajadores esmenorquecinco,noseindicaelvalorrealsinounespacioenblanco. Cuadro 2.6 DISTRIBUCIÓN DELASAFILIACIONESSEGÚNNACIONALIDAD Casinos Benissanó El CampdeTúria Bétera Benaguasil Municipios

Afiliaciones Seguridad Social Afiliaciones Seguridadpor nacionalidad (datos Fuente: Conselleria d’Economia 2º trimestre). Sostenible. Si el dato de afiliación de

91,3 % 89,3 % 92,2 % 91,9 % 90,8 % 91,8 % 91,3 % 94,0 % 92,8 % 91,6 % 97,3 % 94,8 % 91,1 % 95,7 % 88,5 % 93,7 % 91,2 % 94,5 % 91,4 % Nacionalidad española (trim2) 2013 , el 60% del em 60%, el del

100,0 % 91,5 % 89,2 % 92,1 % 90,7 % 91,1 % 93,1 % 92,5 % 89,7 % 92,4 % 96,3 % 93,2 % 90,4 % 88,4 % 92,6 % 92,6 % 92,0 % 94,8 % 90,5 % (trim2) 2017

- -

Nacionalidad extranjera especial la industria manufacturera. laespecial industria 2013, desde en crecimiento de ritmo fuerte un han experimentado actividades estas que todas destacar Túria). de cabe Camp el en vez, Asu que el 46%presentan del empleo, 14 menos puntos (donde res València de provincia la oen ciano Valen País del conjunto el en que comarca la en una tienen mayor relativa presencia actividades tres estas que en medida la en especialización (7%la construcción del empleo). Hablamos de (22%reparaciones del empleo) de y el sector (trim2) 3,5 % 4,9 % 3,6 % 5,8 % 2,0 % 4,8 % 3,7 % 4,2 % 3,5 % 2,7 % 4,0 % 2,6 % 5,4 % 3,6 % 4,3 % 3,6 % 3,3 % 4,4 % 2013

3,9 % 5,4 % 4,1 % (trim2) 2,7 % 6,4 % 4,0 % 7,4 % 4,2 % 3,3 % 6,4 % 4,5 % 3,4 % 3,8 % 6,3 % 0,0 % 5,5 % 4,0 % 2,3 % 3,8 % 2017

Nacionalidad extranjeraNoUE 5,2 % 5,8 % 4,2 % 0,7 % 3,3 % 3,5 % 4,2 % 4,6 % 2,5 % 3,4 % 4,7 % 3,4 % 5,2 % 6,1 % 2,0 % 5,2 % 2,2 % 4,2 % (trim2) 2013

4,6 % 5,4 % 3,8 % 1,0 % 2,9 % 3,4 % 2,9 % 3,4 % 3,6 % 3,2 % 4,5 % 3,6 % 3,6 % 5,3 % 1,8 % 0,0 % 4,0 % 2,9 % 5,7 % (trim2) 2017 - - sino unespacioenblanco. municipio ni sí comarca, se incluyenenlosdatospero provinciales ydeComunitat Valenciana. dato Si de afiliación trabajadores esmenorquecinco, el real de no valor se indica el 60% de l’ocupació generada per per generada 60% l’ocupació de el en s’aprecia Com la de comarca del’ocupació sectorial Caracterització 2.2.4 2.7 Cuadro A. Agricultura,ganadería,silviculturaypesca Total AFILIACIONES SEGURIDADSOCIALPORSECCIÓNDEACTIVIDAD J. Informaciónycomunicaciones I. Hostelería F. Construcción B. Industriasextractivas K. Actividadesfinancierasydeseguros H. Transporteyalmacenamiento devehículosmotor G. Comercioalpormayorymenor;reparación yaireacondicionado D. Suministrodeenergíaeléctrica,gas,vapor C. Industriamanufacturera N. Actividadesadministrativasyserviciosauxiliares L. Actividadesinmobiliarias gestiónderesiduos E. Suministrodeagua,actividadessaneamiento, O. AdministraciónPúblicaydefensa;SeguridadSocial M. Actividadesprofesionales,científicasytécnicas Q. Actividadessanitariasydeserviciossociales P. Educación R. Actividadesartísticas,recreativasydeentretenimiento S. Otrosservicios de personaldoméstico T. Actividadesdeloshogarescomoempleadores 2.2 MERCAT LABORAL Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por sección de actividad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’EconomiaConselleria Sostenible.Notas:Existen afiliaciones noasignadas Fuente: a ningún actividad (datos2ºtrimestre). sección Socialde por Afiliaciones Seguridad

Quadre 2.7

, el el ,

la indústria manufacturera (21% manufacturera indústria la primeres): dos les en (especialment especialitzat està territori el quals les en productives branques tre qua de 2017 entorn concentra es el en comarca la de empreses les

100,0 % 23,3 % 20,0 % 2013 0,8 % 3,5 % 5,6 % 9,2 % 7,6 % 0,1 % 0,3 % 4,0 % 4,1 % 0,4 % 0,7 % 0,5 % 4,3 % 1,7 % 4,3 % 4,3 % 2,6 % 2,4 %

EL CAMPDETÚRIA 100,0 % 072013-2017 2017 22,2 % 20,9 % 0,8 % 3,0 % 6,2 % 9,3 % 7,4 % 0,1 % 0,2 % 4,5 % 3,9 % 0,5 % 0,7 % 0,6 % 4,0 % 1,7 % 5,5 % 3,9 % 2,5 % 2,0 %

-19,8 % - 20,6 % 18,1 % 17,3 % 31,7 % 18,5 % 13,8 % 22,2 % 15,2 % 24,8 % 30,8 % 25,7 % 10,9 % 35,0 % 51,6 % 17,7 % 54,0 % 17,0 % 4,0 % 8,4 % 0,2 % (7% de l’ocupació). Parlem d’espe construcció la de sector pació) iel (22% l’ocu de ireparacions comerç de (9% l’ocupació), activitats de les i l’emmagatzematgedel transport 2017), en l’ocupació de sector el

100,0 % 20,9 % 14,2 % 2013 8,9 % 4,1 % 1,6 % 5,0 % 5,9 % 1,0 % 0,1 % 4,4 % 0,7 % 2,3 % 0,2 % 5,8 % 6,2 % 7,7 % 4,0 % 1,6 % 3,0 % 2,4 % COMUNITAT VALENCIANA

100,0% 20,7 % 14,5 % 072013-2017 2017 9,9 % 1,8 % 1,7 % 5,0 % 1,0 % 0,1 % 3,6 % 4,6 % 0,9 % 6,3 % 0,2 % 5,5 % 6,3 % 1,8 % 7,4 % 3,8 % 2,9 % 2,1 %

-10,0 % 15,1 % 19,3 % 28,4 % 15,7 % 18,3 % 24,3 % 13,5 % 24,1 % 16,9 % 41,5 % 11,5 % 27,3 % -9,4 % 1,8 % 7,7 % 2,6 % 9,0 % 9,6 % 9,0 % 0,7 % - - niment i millores. mante reparacions, de i al’activitat de les segones residències sistència per ala com així comarca, ala ció de de les arribades pobla derivades construccions noves a les na, obeeix trucció, també en lògica metropolita cons la de dinamisme el torn, seu Al d’oci. i activitats comercials centres grans amb comerç xicotet el conviu on comercials, activitats en com així logístiques, iactivitats transport tria, gonisme de les ocupacions en indús prota el explica metropolitana rona co ala cap ha. L’expulsió d’activitats hi que laborals oportunitats les de sectorials trets els tant, i, per ductiu pro perfil el manera gran en explica de Valènciaen l’àrea metropolitana comarca la de dècades darreres les de llarg al creixent integració La manufacturera. 2013,del indústria la especialment des fort creixement de ritme un tat han experimen esmentades tivitats ac les totes que destacar cal torn, Túria). de Camp al que seu Al menys 46% 14 el l’ocupació, de ten punts de Valènciaprovíncia (on represen o a la Valencià País del conjunt al que comarca ala alta més relativa presencia una tenen activitats tres les què en mesura la en cialització ------

47 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 48 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS cios auxiliares (35%). auxiliares cios y servi administrativas 54%) actividades de y el el empleo sociales (del en sanidad y servicios experimentado ha años seis últimos los en que crecimiento el destacar de es bloque, En este otro. de auxiliares, yservicios administrativas profesionales, y actividades lado, un de sociales, pública,tración educación, sanidad y servicios de empleo de adminis no despreciable. Se trata generación ala aportación una suponen ciano, Valen País el en que comarca la en presencia mayor una tienen no bien si que, ramas cinco de trata Se entidad. menor de productivas des activida entre 19% repartido más restante el el 21%tamente del empleo comarcal, estando conjun generan ramas cinco de actividad Otras y mejoras. mantenimiento reparaciones, de y ade las la segundas actividad residencias persistencia ala como así comarca, ala blación de las llegadas de po derivadas construcciones nuevas alas obedece metropolitana, lógica en también construcción, la de dinamismo el vez, su A ocio. de yactividades comerciales centros des el pequeño con gran comercio donde convive comerciales, actividades en como así logísticas, y actividades empleos en transporte industria, de los el protagonismo explica metropolitana corona la hacia actividades de expulsión La tes. laborales existen de lastoriales oportunidades sec rasgos los y, consiguiente, por productivo perfil este medida gran en explica València de na metropolita área el en comarca la de décadas últimas las de largo alo integración creciente La 2.2 MERCADO LABORAL ------des como un empleo secundario. También cabe activida estas tiene población la de parte una que tanto en mayor algo es real relevancia su que menos es lo Túria, no de Camp el en vidades acti estas de peso de pérdida progresiva la ble innega es bien Si reducido. muy es años últimos los en crecimiento de ritmo Valenciano),y cuyo País el yen provincia la en que menor relativo (un peso empleos 3% los el de generan mente única cuales las comarca, la en y ganaderas agrarias actividades las de protagonismo caso es al referencia hacer sin acabar No podemos Pobla deVallbona,la Olocau Nàquera Eliana, l’ Serra Riba-roja deTúria Gátova Bétera Província deValència Comunitat Valenciana Vilamarxant San AntoniodeBenagéber Marines Loriguilla Llíria Casinos Benaguasil real sinounespacioenblanco. valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de dato de Si el General. Régimen Social enel se incluyenlasafiliacionesalaSeguridad Cuadro 2.8 AFILIACIONES PORTIPODECONTRATOYJORNADA Benissanó El CampdeTúria Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por tipo de contrato y por tipo de jornada (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Social contrato Fuente:Conselleria Sostenible. Sólo por tipode jornada (datos 2º trimestre). y portipode Afiliaciones Seguridad

27,5 % 29,7 % 25,4 % 19,9 % 25,1 % 45,1 % 24,8 % 19,4 % 21,8 % 38,0 % 31,9 % 27,2 % 36,1 % 48,5 % 50,0 % 32,7 % 25,8 % 27,6 % 21,6 % (trim2) 2013

32,3 % 34,3 % 29,6 % 41,1 % 30,5 % 38,7 % 29,6 % 20,8 % 34,8 % 35,4 % 31,0 % 24,1 % 37,9 % 30,0 % 72,4 % 32,7 % 34,5 % 38,1 % 33,0 % (trim2) 2017 - - - - -

neiio Temporales Indefinidos -22,2 % País Valenciano labo precariedad es la elevada Uno de los problemas del laboral mercado en el enla comarca ytrabajo de empleo las de condiciones 2.2.5 Caracterización lo había abandonado. que previamente personas algunas retornado han sector aeste actividades, otras en empleo el perder y tras crisis, de años los en que, añadir 18,1 % 19,1 % 13,7 % 15,6 % 36,4 % 16,9 % 49,1 % 16,9 % 13,7 % 32,3 % 13,3 % 32,6 % -9,8 % -3,6 % -5,0 % 7,7 % 9,5 % 5,1 %

133,3 % -12,4 % -12,4 % 36,5 % 36,6 % 46,6 % 12,9 % 50,7 % 73,3 % 28,6 % 13,8 % 71,8 % 57,9 % 61,7 % 73,8 % 46,6 % 76,0 % 69,6 % 4,1 %

22,3 % 23,2 % 20,1 % 11,9 % 17,4 % 13,6 % 17,0 % 43,9 % 32,8 % 28,3 % 45,4 % 26,6 % 15,7 % 18,3 % 55,6 % 32,0 % 23,6 % 20,6 % 20,8 % (trim2) 2013

23,4 % 24,0 % 20,6 % 19,4 % 15,5 % 12,5 % 11,6 % 48,1 % 35,8 % 18,1 % 26,8 % 37,5 % 12,0 % 12,7 % 17,3 % 62,1 % 32,8 % 26,6 % 21,3 % (trim2) 2017

- població té eixes activitats com a una a una com activitats eixes té població la de part una que mentre gran, més mica una és real rellevància la que ys men és ho Túria, no de Camp al tats activi dites les de progressiva pes de pèrdua la innegable és bé Si reduït. molt és anys darrers els en quals les Valencià), de de creixement i el ritme País ial província ala que menor tiu (un rela pes ocupacions 3% les el de marca, les quals únicament generen co ala iramaderes agràries vitats acti les de protagonisme poc al cia referèn fer sense acabar No podem (35%). auxiliars iserveis nistratives admi (del54%) cials d’activitats i el so iserveis sanitat en l’ocupació experimentat ha anys sis darrers que en el els creixement destacar S’hi de ha l’altra. de auxiliars, serveis i administratives professionals, tats i activi d’una banda, socials, serveis pública,nistració educació, i sanitat d’Admi tracta Es menyspreable. no a la generacióaportació d’ocupació una suposen Valencià, País al que ca comar a la presència més tenen no bé si que, branques cinc de tracta Es entitat. poca més de productives activitats entre repartit més està 19% restant el comarcal, l’ocupació el 21% conjuntament generen de d’activitat branques cinc Altres 2.2 MERCAT LABORAL ------Un labo dels del problemes mercat ala comarca itreball d’ocupació condicions deles 2.2.5 Caracterització dos fronts els nivells són els menors nivells dos fronts tots en que cert és bé Si stàncies. circum ambdós persona mateixa una en sumen se casos bastants en que descartar sense parcial, ajornada fan ho d’altri compte per que cada treballen persones cent de vint que temps mateix al poral, tem 2017el contracte un tenen en assalariats cent cada de trenta Quasi excepció. n’és una Túria no de Camp del comarca la d’altri), te comp per (treball Social Seguretat de general la al règim afiliacions 2.8 Quadre el en veu es ballador. Com tre el voluntàriament tria no que parcials jornades iles temporal assalariat treball el són precàries d’ocupació formes les de Dos tent. exis l’ocupació de laboral carietat pre l’elevada és Valencià País al ral que prèviament l’havien abandonat. l’havien que prèviament persones sector al retornat han tats, activi altres en l’ocupació perdre de idesprés crisi, de anys els en que, gir També afe cal secundària. ocupació , que utilitza la informació de les les de informació la utilitza , que ------tots els casos. els tots 30% al en superiors nivells amb la assalariada, població entre qüent fre més és fenomen el quals els en municipis els són iGátova l’Eliana Serra, Casinos, Bétera, parcial, da jorna la de presència a la fa que Pel temporalitat. ala poc més rreguen recó empreses les que explica que factor el és a Riba-roja industrial bablement, el major pes del sector menor,24%. el pro bastant Molt és Túria la de incidència la temporalitat de aRiba-roja que mentre marcal, co mitjana la de damunt per mica 30 35%, el i el una entre situa se temporalitat de taxa la comarca la de d’ocupació oportunitats les de gros el concentra es quals els en municipis cinc dels quatre en això, No obstant comarca. la de conjunt el en que acusat més és temporal al’ocupació recurs el xicotets més municipis alguns en que cert És percentuals. punts en quatre anys quatre els en temporalitat de taxa la 2013el crescut ha que mentre en existents parcialitat de taxes les s’han mantingut millorat: ha no ció situa la anys quatre darrers els en que menys és ho no parcialitat), en i tres temporalitat en (cinc punts que els del conjunt del País Valencià ------des, per tant l’augment de la desocu la de l’augment tant per des, masculinitza productives activitats durament més castigar va crisi La iVilamarxant. Túria de Casinos, Nàquera, Olocau, Riba-roja poblacions: Benaguasil, Benissanó, diverses en aguda més sigut ha ració poblacions de la comarca, la deterio les totes per seguida dinàmica la és 2007. el en 4.200 persones Tot ique crisi, a la previs nivells dels lluny molt 2017, el en comarca som encara ala 12.000 desocupades persones amb anys, darrers dels millora la de Apesar s’ha triplicat). autonòmica i provincial aescala que (mentre quasi es quadruplica registrats (Quadre 2.9), viva més manera de Túria de Camp al s’ha viscut desafortunadament, que, Procés homes. els entre ment del volum de desocupació, principal en el el creixement correlat va tindre cià d’Ocupació i Formació (SERVEF), Valen el que Servei proporciona trat regis d’atur xifres les amb D’acord intensa. ser va d’ocupació destrucció 2007 anys i2013 els Túria, entre la de Camp al Tant com Valencià País al ala comarca l’atur de registrat Caracterització 2.2.6 on el volum d’aturats d’aturats volum el on ------

49 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 50 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cuadro 2.9 PARO REGISTRADOSEGÚNSEXO que cierto es bien Si circunstancias. ambas sona per misma una en sumen se casos bastantes en que descartar sin parcial, ajornada hace lo ajena cuenta por trabajan que personas cien cada de 20 que tiempo al temporal, contrato un tienen 2017 en 100 30 cada de Casi asalariados pecto. res aeste excepción una es no Túria de Camp del ajena), comarca la cuenta por (trabajo Social al Régimenafiliaciones de General la Seguridad Cuadro el en 2.8 recoge se Como trabajador. el por luntariamente vo no yporal escogidas las parciales jornadas empleo son el asalariado precarias trabajo tem de formas las de Dos existente. empleo del ral 2.2 MERCADO LABORAL Província València Pobla deVallbona,la Nàquera Marines Comunitat Valenciana Vilamarxant Serra San AntoniodeBenagéber Riba-roja deTúria Olocau Loriguilla Llíria Gátova Eliana, l’ Benissanó Benaguasil El CampdeTúria Casinos Bétera Municipios

Paroregistradosegúnsexo (a31demarzocadaaño).Fuente:Servicio ValencianodeEmpleoyFormación(SERVEF)

que utiliza la información de las la información que utiliza

198.345 95.784 2007 4254 158 712 132 795 262 565 425 290 563 58 90 29 40 16 58 61

Total paroregistrado

- - - - 293.973 591.125 16743 232 1 2013 1192 2571 2461 3066 1425 1389 1984 se concentra el grueso de las oportunidades de de el de grueso lasse oportunidades concentra que los en municipios cinco los de cuatro en go, embar Sin comarca. la de conjunto el en que do acusa más es temporal empleo al recurso el ños peque más municipios algunos en que cierto Es porcentuales. 4puntos en años cuatro estos en temporalidad de tasa la do 2013 en creci ha que mientras existentes lidad parcia de tasas las mantenido han se mejorado: ha no situación la años cuatro últimos los en que menos es lo no parcialidad), y3en temporalidad dellos del País conjunto Valenciano (5 en puntos que menores son niveles los frentes ambos en 547 195 329 550 160 317 275 50

208.164 420.710 12083 2017 1854 1702 2305 1060 1000 1420 411 131 385 132 830 247 199 215 48 44

206,9 % 198,0 % 293,6 % 2007-13 248,1 % 451,7 % 314,4 % 300,0 % 387,5 % 355,0 % 261,1 % 285,7 % 212,5 % 265,6 % 335,6 % 235,3 % 419,7 % 374,1 % 379,0 % 252,4 % Variación relativaparoregistrado

2013-17 -29,2 % -28,8 % -27,8 % -18,1 % -24,9 % -29,6 % -36,2 % -32,3 % -30,4 % -25,3 % -30,8 % -27,9 % -24,8 % -12,0 % -25,6 % -32,2 % -28,0 % -28,4 % -27,6 %

- - - - - 071 072013 2007 2007-17 117,3 % 112,1 % 184,0 % niveles superiores al 30% en todos los casos. los 30% al todos en superiores niveles la asalariada, población con entre más frecuente es fenómeno este que los en municipios los son yGátova l’Eliana Serra, Casinos, Bétera, parcial, jornada la de presencia a la respecta que En lo empresas. sus de parte por temporalidad ala so recur menor este de explicativo factor el es ción pobla última esta en industrial sector del peso menor,te el 24%. el Muy mayor probablemente, Túria es bastan la de incidencia la temporalidad de Riba-roja en que mientras comarcal, promedio del 30 35%, el encima yel por algo entre sitúa se temporalidad de tasa la comarca la de empleo 191,7 % 155,2 % 174,4 % 351,7 % 230,0 % 189,9 % 216,8 % 160,1 % 201,2 % 175,0 % 149,4 % 160,4 % 252,5 % 243,1 % 244,8 % 152,2 %

61,3 % 60,3 % 61,6 % 51,7 % 62,1 % 59,9 % 56,7 % 62,9 % 62,5 % 69,6 % 61,6 % 62,9 % 56,3 % 60,6 % 56,2 % 70,5 % 56,9 % 60,0 % 65,0 % Tasa feminizaciónparoregistrado

50,0 % 50,3 % 49,4 % 51,9 % 50,4 % 49,2 % 49,7 % 47,4 % 57,8 % 49,0 % 46,7 % 50,6 % 49,6 % 50,0 % 53,0 % 46,7 % 49,1 % 48,0 % 46,4 %

61,1% 57,8 % 57,8 % 57,8 % 58,0 % 62,8 % 55,3 % 57,1 % 47,8 % 59,0 % 53,0 % 65,7 % 55,6 % 36,4 % 60,3 % 49,3 % 57,1 % 57,5 % 57,3 % 2017 - - - el 2017.el si molt nivells de tracta Es 2007 2013 49% al el en 58% i al en 61% del passat ha el en aturades de persones eldones total sobre ca comar ala com Valencià País al tant del col enca les la fluctuacions composició expli Això homes. els clarament més 2017 del apartir beneficiat ha pació d’ocu nivells els en millora la canvi, En homes. els entre acusat més ser 2007 anys i2013 els entre pació va Cuadro 2.10 INCIDENCIA DELPAROREGISTRADOSOBRELAPOBLACIÓNDE15YMÁSAÑOS,SEGÚNSEXO 2.2 MERCAT LABORAL Benaguasil Pobla deVallbona,la Casinos Benissanó El CampdeTúria Llíria Gátova Eliana, l’ Vilamarxant Olocau Nàquera Marines Loriguilla Bétera Província València Comunitat Valenciana Serra San AntoniodeBenagéber Riba-roja deTúria Municipios (Quadre 2.9)

.

lectiu de persones aturades, aturades, persones de lectiu

Paroregistradoa31demarzoporsexo/Población15añosymássexo.Fuente:Elaboración propiacondatosdeServicioValencianoEmpleoyFormación(SERVEF)PadrónMunicipalContinuo(INE).

: el pes relatiu de les les de relatiu pes : el

- - - - 3,8 % 4,5 % 4,7 % 2,8 % 3,3 % 4,6 % 4,4 % 3,7 % 3,2 % 3,3 % 4,0 % 3,8 % 3,9 % 2,5 % 3,3 % 4,3 % 3,7 % 3,5 % 3,7 % oa Hombres Total milars als del conjunt del País Valen de la desocupació a la comarca és és comarca ala desocupació la de s’apreciapoblació que la incidència de total al d’indicar. Per acabem que a les qüestions complementària perspectiva una oferir permet ens rada), en el Quadre arreplegat 2.10 pa està que anys i més quinze de de població ocupació (percentatge L’indicador d’incidència de la des poblacions de la comarca. massa s’allunyen no quals idels cià,

Incidencia paro2007 2,9 % 3,5 % 3,8 % 1,6 % 2,5 % 3,4 % 3,4 % 3,3 % 2,8 % 2,8 % 3,1 % 3,1 % 2,3 % 2,3 % 2,4 % 3,1 % 2,8 % 2,5 % 2,8 %

Mujeres 4,7 % 5,4 % 5,7 % 4,0 % 4,1 % 5,9 % 5,3 % 4,1 % 3,5 % 3,8 % 4,9 % 4,4 % 5,4 % 2,7 % 4,4 % 4,6 % 5,6 % 4,6 % 4,6 %

- - - , 13,1 % 13,5 % 13,6 % 13,1 % 11,9 % 15,5 % 13,8 % 11,4 % 14,3 % 14,2 % 11,4 % 11,0 % 14,8 % 14,3 % 15,0 % 14,1 % 12,6 % 9,7 % 9,5 % Total bretxa sempre desfavorable a les a les desfavorable sempre bretxa la tant gènere: de diferències les capten es torn, seu Al parades. nes perso les cent cada de deu i eren la intensitat, problema reduït havia 2017 el en que mentre el tretze, 2013 el en parades, n’erenja taven es persones cent cada de quatre 2007 el en que únicament mentre lució del problema a la comarca: l’evo capta menor. es mica més, A una sempre que encara tonòmic, au conjunt del ala semblant molt

Incidencia paro2013 13,1 % 13,8 % 13,7 % Hombres 13,5 % 15,3 % 14,4 % 11,9 % 14,9 % 12,0 % 13,8 % 10,3 % 14,3 % 14,5 % 14,7 % 14,8 % 10,6 % 12,6 % 9,3 % 8,1 %

13,1 % 13,2 % 13,5 % 12,7 % 11,8 % 15,7 % 13,3 % 10,1 % 11,0 % 13,7 % 12,6 % 11,3 % 15,4 % 14,1 % 15,3 % 10,8 % 13,4 % 14,6 % 12,5 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres

- - - - 10,5 % 10,7 % 11,0 % 10,7 % 10,1 % 13,5 % 12,3 % 11,5 % 11,8 % 10,8 % 10,6 % 11,4 % 11,2 % cia de la desocupació és de les més més les de és desocupació la de cia incidèn la iOlocau, Nàquera Bétera, l’Eliana, Benagéber, de Antonio a San en el 2017,ens centrem veiem com (Quadre 2.10). ialtres uns entre diferències certes ha hi que alt per passar podem Túria, no de Camp del municipis els tots per compartida és descrites i evolució situació la bé Si anys. deu darrers incidència del problema al llarg dels la de desigual l’evolució com dones, 9,0 % 8,9 % 8,0 % 8,6 % 9,5 % 7,5 %

Incidencia paro2016 10,5 % 12,1 % 14,9 % 10,7 % 10,2 % 10,4 % 9,2 % 9,7 % 9,9 % 8,8 % 9,2 % 8,9 % 7,7 % 7,2 % 7,7 % 9,9 % 7,5 % 7,3 % 5,6 %

11,7 % 11,6 % 12,0 % 11,0 % 11,1 % 10,4 % 11,9 % 14,8 % 12,4 % 12,8 % 10,3 % 12,6 % 12,6 % 13,4 % 12,5 % 9,9 % 9,9 % 8,8 % 9,6 % 9,4 % Si -

51 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 52 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS dro 2.9) dro (Cua comarca la en como Valenciano País el en de desempleadas, personas tanto del colectivo en las la explica fluctuaciones composición Esto hombres. alos claramente más beneficiado ha año este de apartir empleo de niveles los en ra mejo la Encambio, hombres. los entre acusado 2007 del desempleoto entre y 2013 ha sido más aumen el que lo con masculinizadas, productivas aactividades duramente más castigó crisis La yVilamarxant. Túria de Riba-roja naguasil, Benissanó, Casinos, Nàquera, Olocau, ha sido más agudo en algunas poblaciones: Be deterioro el comarca, la de poblaciones las das to por seguida 2007. dinámica la es ésta bien Si en 4.200 crisis, personas ala previos de veles ni los de lejos muy 2017en estamos todavía 12.000 desempleadas personas en la comarca con años, últimos los de mejora la de A pesar triplicado). ha se yautonómico provincial a nivel que (mientras cuadruplica se casi registrados viva más manera Túria de de Camp el en vivido ha se hombres. proceso Desafortunadamente este lumen los de desempleo, entre principalmente vo del crecimiento el en correlato su tuvo esto (SERVEF), yFormación Empleo de Valenciano cio Servi el por proporcionadas registrado paro de cifras las con acuerdo De intensa. fue empleo 2007 de y 2013 Túria, entre de destrucción la Camp el en como Valenciano País Tanto el en enla comarca registrado paro del 2.2.6 Caracterización 2.2 MERCADO LABORAL (Cuadro 2.9), (Cuadro : el peso relativo de las mujeres sobre el el sobre mujeres las de relativo peso : el donde el volumen de parados ------de 9), mientras que en el extremo contrario Llí contrario extremo el en que 9),de mientras valor el a superar llega no indicador (donde el ca comar la de reducidas más las de es desempleo del incidencia la yOlocau, Nàquera na, Bétera, vemos cómo en de San Benagéber, Antonio l’Elia misma de la los integrantes entre diferencias ciertas existen que alto por pasar Túria,podemos no de Camp del municipios los todos por partida com es descritas yevolución situación la bien Si años. diez últimos los de largo alo problema como la desigual de evolución la incidencia del mujeres, alas desfavorable siempre brecha la to tan género: de diferencias las captan se vez, su A 10 paradas. 100siendo cada de personas las 2017 el problema había su reducido intensidad, 2013 en paradas, 13, en que eran ya mientras hallaban 100 se cada 4de personas únicamente problema en la comarca: que en mientras 2007 del evolución la capta menor. se algo Además, a la autonómico, aunque del conjunto siempre del desempleo en la es comarca muy parecida incidencia la que aprecia se población de total el indicar. Para de acabamos que cuestiones a las complementaria una perspectiva ofrecer mite 2.10 Cuadro el en parada), recogido lla ha se que años ymás quince de población de taje El indicador de incidencia del desempleo (porcen demasiadas poblaciones de la comarca. alejan se no que los yde Valenciano, País del to conjun del alos similares muy niveles de trata Se 61% 2007 en 49% al 2013 en 58% yal 2017. en de desempleadas personas ha pasado del total (Cuadro 2.10) (Cuadro . Centrándonos en. 2017, Centrándonos , nos per , nos ------dro 2.11) dro cidencia del problema por grupos de edad (Cua in la de distribución la a estudiar procedemos registrado paro del datos los con último, Por 12 el 13%). yel entre (con niveles registros peores los presentan yVilamarxant Gátova ria, de la comarca en el área metropolitana de València. de metropolitana área el en comarca la de inclusión la vista de perder sin pero comarcal, cala aes abordarse debe que Un reto públicas. ciones e la interven tran necesidad de atención dedicarles y poblaciones, mues colectivos acusados en ciertos más problemas los como así laboral, precariedad la incidenciavolumen de de desempleo, la significativa que del los del País conjunto Valenciano, el elevado peores son no comarca la de indicadores los bien Si satisfactoria. es no Túria de Camp del laboral tuación si la que constatado queda realizado, Tras análisis el edades de propias cada población. de estructura la en a particularidades ralmente no son de granpecto entidad, gene y responden res a este municipios los entre observan se que que lasno diferencias pasar podemos por alto vez, Asu 45 de años. mayores de grupo del favor en protagonismo 25 perdido ha de po años a44 los endos bloques el definidos tre cuadro: el gru en recomposición una lugar 25 tenido ha años de mayores paradas personas las entre todo, Con paradas. personas de 10% del nos total del me 25 de representan años menores los ción, 2017, en como recupera de años algunos tras recesión, de años diversos de después negativa Tanto 2013, en Valenciano. más situación la con País yel comarca la entre remarcables rencias . No se aprecian a este respecto dife respecto aeste aprecian . No se ------DISTRIBUCIÓN PAROREGISTRADOPORGRUPOSDEEDAD cas diferències remarcables entre entre remarcables cas diferències 2.11). d’edat (Quadre grups per blema de la del incidència pro distribució la a estudiar procedim registrat l’atur de dades les amb Finalment, 12 el 13%). iel entre nivells (amb roïns més registres els ten presen iVilamarxant Gátova Llíria, contrari al’extrem que 9), mentre de valor el asuperar arriba no dor (on l’indica comarca la de reduïdes Cuadro 2.11Paroregistradosegúngruposdeedad(a31marzocadaaño).Fuente:ServicioValenciano deEmpleoyFormación(SERVEF).Fuente:MinisterioSeguridadSocial(enero2017). 2.2 MERCAT LABORAL Província València Comunitat Valenciana Serra Vilamarxant San AntoniodeBenagéber Riba-roja deTúria Pobla deVallbona,la Olocau Nàquera Marines Loriguilla Llíria Gátova Eliana, l’ Casinos Bétera Benissanó El CampdeTúria Benaguasil Municipios

No s’aprecien pel que fa al al fa que pel No s’aprecien

Menos de25 - - - 10,8 % 10,3 % 10,4 % 11,6 % 5,5% 8,9 % 8,8 % 8,6 % 8,9 % 4,9 % 9,5 % 8,3 % 5,0 % 7,1 % 9,3 % 6,0 % 6,0 % 8,8 % 9,8 % perdut protagonisme en del favor protagonisme perdut ha 25 de anys a 44 grup el quadre: el en definits blocs dos els entre ció recomposi una lloc tingut ha anys 25 de majors parades persones les entre tot, Amb parades. sones per de 10% del total menys del ten represen 25 de anys menors els recuperació, de anys d’uns quants 2017, el en com recessió, després de anys diversos de després gativa 2013, el en ne més situació la amb Tant Valencià. País i el comarca la

2013 (a31deMarzo) 25 a44años 51,2 % 50,2 % 51,8 % 51,0 % 54,7 % 53,1 % 49,8 % 55,3 % 57,5 % 53,9 % 53,8 % 57,6 % 52,6 % 52,0 % 47,6 % 50,8 % 50,2 % 51,6 % 49,5 %

- - - - 45 ymásaños 39,8 % 41,0 % 39,6 % 39,8 % 40,1 % 42,0 % 40,8 % 36,4 % 38,1 % 37,5 % 35,3 % 35,8 % 35,4 % 38,8 % 42,0 % 46,4 % 41,0 % 36,7 % 40,7 % ca no són més roïns que els del con del els que roïns més són no ca comar la de Tot indicadors els i que satisfactòria. és no Túria de Camp del laboral situació la que constatat queda feta, l’anàlisi de Després població. cada de pròpies d’edats ra l’estructu en a particularitats ment general i responen de gran entitat, són no cas al fa que pel municipis els entre s’observen que diferències les que alt per passar podem no torn, seu Al 45 de anys. majors de grup

Menos de25 7,2 % 7,1 % 6,8 % 7,5 % 7,7 % 3,2 % 7,8 % 6,5 % 8,5 % 2,3 % 4,7 % 9,5 % 7,6 % 4,8 % 2,3 % 6,5 % 5,4 % 5,0 % 8,0 %

2017 (a31deMarzo) - - - - certs col certs encom els més problemes acusats així laboral, precarietat la de cativa de desocupació, la incidència signifi junt del País Valencià, el volum elevat metropolitana de València.metropolitana l’àrea en comarca la de inclusió la ta vis de perdre sense però comarcal, s’haaescala que d’abordar repte públiques. Un i intervencions atenció de dedicar-los la necessitat tren 5a4 ñs45ymásaños 25 a44años 41,9 % 41,3 % 42,3 % 40,0 % 41,3 % 42,8 % 39,3 % 45,4 % 42,7 % 50,1 % 39,9 % 43,2 % 44,5 % 38,1 % 40,9 % 37,2 % 41,1 % 42,7 % 43,2 % . lectius i poblacions,lectius mos

50,9 % 51,6 % 50,9 % 52,5 % 51,0 % 54,0 % 52,9 % 48,1 % 55,0 % 45,2 % 49,2 % 47,1 % 57,1 % 50,7 % 56,8 % 56,3 % 53,6 % 52,3 % 48,8 % - - -

53 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Garrofes Autor: Pep Pelechà III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 3. AGRICULTURA Y GANADERÍA

3.1 El sector agrario actuaciones de la Administración Pública con el al riego de la Font de Sant Vicent. Este potente en el Camp de Túria Canal de Benagéber. manantial, situado a unos tres kilómetros al NE de la ciudad de Llíria viene siendo explotado des- La comarca del Camp de Túria es una de las de tiempos romanos para abastecer las necesi- más ricas de la provincia desde el punto de 3.2 Los regadíos históricos dades urbanas y regar las huertas que rodean el vista agrícola, por más que la proliferación de casco urbano de Llíria y es, en último término, el urbanizaciones, centros de ocio y polígonos in- Se localizan básicamente en las riberas del río mayor responsable de la prosperidad de la mis- dustriales le hayan robado hasta casi 10.000 Turia desde el mismo momento en que entra en ma en épocas pasadas. Su caudal varía mucho hectáreas a los cultivos en los últimos veinte la comarca procedente de Pedralba. En el estre- en función de las lluvias, aunque la media ronda años y que hayan sido abandonadas algunas cho de la Pea está primero la derivación natural los 25.000 litros por minuto. La apertura de po- zonas marginales donde no es posible la meca- por la margen derecha (sin azud) de la Acequia zos aguas arriba ha hecho que su caudal se vea nización. Es así que la superficie cultivada, que Mayor de Vilamarxant, que al llegar a este pueblo muy reducido y que sea necesario recurrir ella era de casi 43.000 hectáreas en 1959, bajó a se divide en dos, la de Foc i Sang y la del Quint, misma a pozos. El resto de municipios comarca- 35.600 en 1995 y hoy se estima en unas 26.400 con la que se riega en término de Riba-roja. Por nos también tiene regadíos históricos con aguas (36% de la superficie total), de las que 18.200 la margen izquierda derivan dos grandes ace- de fuentes (Olocau, Serra, Nàquera) pero sólo están en regadío (cítricos, frutales y hortalizas) quias: la de Benaguasil, que luego de divide en va- alcanzan cierta magnitud en el caso de Bétera, y las otras 8.200 en secano (almendros, olivos, rios brazales y riega en los términos de Benagua- donde l’Horta Vella ocupa unas 420 hectáreas. Juan Piqueras algarrobos y algunos viñedos) (Cuadros 3.1, 3.2, sil, la Pobla y l’Eliana; y la de Llorca, que mueve el 3.3 y 3.4, Figuras 3.1 y 3.2). gran Molino de la Barca, antes de empezar a dar riego a los términos de Vilamarxant y Riba-roja 3.3 Los regadíos modernos La bondad del clima mediterráneo y la cercanía (partidas de Barratxina y la Marjal) muriendo en al mar permiten una amplia gama de cultivos y el Barranco de Mandor, donde también lo hacen Los regadíos modernos, aunque empezaron ya también la posibilidad de ir cambiando por otros los sobrantes de la de Benaguasil. En total estas con agua de pozos a finales del siglo XIX, han co- alternativos según la coyuntura histórica y del tres acequias dan agua a 3.400 hectáreas y es- nocido su mayor expansión en la segunda mitad mercado. tuvieron transfiriendo desde 1967 a 1974 una del siglo XX. Los primeros comenzaron a ser per- ayuda a los vecinos de Benissanó y Llíria para forados en dos zonas muy próximas a la llanura Lo más destacado quizá sean sus complejos regar otras 650 que, teóricamente, pertenecen litoral: Bétera y el Pla de Quart (extremo meridio- sistemas de riego, en los que se combinan los regadíos históricos de origen romano (Font de EVOLUCIÓN DE LA SUPERFICIE CULTIVADA. HECTÁREAS Sant Vicent de Llíria) y musulmanes de Benagua- Año Total Regadío Secano Huerta Cítricos Algarrobo Olivo Viña Almendro Frutales sil, Vilamarxant, Riba-roja y la Pobla de Vallbona 1959 42.960 6.360 36.600 3.850 1.800 9.620 5.760 12.000 5.500 ? (els Pobles Castell), con la extracción de agua 1995 35.580 25.100 10.500 6.700 17.330 5.200 2.200 612 2.160 450 del subsuelo mediante pozos, cuyo ejemplo más 2016 26.400 18.200 8.200 1.400 14.500 2.000 2.760 781 3.060 920 relevante sería el de la REVA, y, finalmente, las Cuadro 3.1 Fuentes:Cámaras Agrarias 1959 y Conselleria d’Agricultura 1995 y 2016

56 gen abandonat algunes zones margi s’ha i que anys vint darrers els en tius cul 10.000 als avora fins hectàrees d’oci hagen i polígons robat industrials d’urbanitzacions,proliferació centres la ique tot agrícola, vista de punt del des província la de riques més les de una és Túria de Camp del comarca La al Camp deTúria 3.1 agrari El sector RAMADERIA I AGRICULTURA 3. Cuadro 3.2 SUELO PRODUCTIVO Casinos Bétera Benissanó Eliana, l’ Benaguasil Llíria Náquera Marines Loriguilla Olocau Pobla deVallbona,la Riba-roja deTúria Serra C.Valenciana San AntoniodeBenagéber Gátova Vilamarxant Comarca Comarca/Provincia Provincia Municipios

(1) Fuente:IVE(2009). (2) Fuente:COPUT(1995)ySIOSE(2005).(*) No disponemosdeestosdatosparaelconjunto delaComunidadValenciana.

895.434,36 436.010,03 27.052,3 1.739,46 3.258,13 9.758,81 1.404,38 1.128,81 1.277,94 1.029,46 2.775,22 2.591,52 201,79 527,74 877,89 337,99 6,20% 58,12 41,16 43,88 Ha - - - Total

(ametlers, oliveres, garroferes ialgu garroferes oliveres, (ametlers, 8.200 secà en altres iles hortalisses) i fruiters (cítrics, regadiu en estan 18.200 quals les de total), superfície la 26.400 unes en s’estima ara (36% de 1959, a35.600 baixar va 1995 en i en 43.000 quasi de era hectàrees que conreada, superfície la que així És mecanització. la possible és no on nals Figures 3.1 i3.2) vinya). na 38,48 32,85 40,34 41,93 43,37 25,43 55,29 42,80 30,18 14,77 31,09 33,00 11,11 15,32 48,26 36,45 4,69 2,79 5,02 % -

(Quadres 3.1, 3.2, 3.3 i3.4, 148.489,16 267.753,88 Superficie cultivada(1) 17.033,42 6.485,72 1.275,71 1.909,62 11,46% 2.804,4 755,54 952,11 347,73 169,65 782,77 374,64 109,41 Ha 43,98 19,05 956,7 15,17 31,22 Regadío

62,96 29,91 34,07 43,44 86,07 75,67 46,28 67,80 33,19 65,89 84,07 74,86 66,46 76,04 45,97 71,15 12,46 73,69 4,49 % -

287.520,89 10.018,88 627.680,5 - 3.273,09 1.499,51 983,92 453,73 452,27 180,01 754,17 321,24 246,69 322,82 768,48 Ha 3,48% 14,14 22,11 32,14 681,9 12,66 gadius històrics d’origengadius històrics romà (Font re els combinen es quals els ha, en hi que complexos ben reg de temes sis els són potser destacat El més mercat. idel històrica juntura con la segons d’alternatius altres per d’anar canviant-los possibilitat la itambé cultius de gamma àmplia una permeten mar al proximitat la i mediterrani clima del bondat La Secano

70,09 65,93 37,04 13,93 56,56 24,33 32,20 15,93 33,54 53,72 25,14 34,11 66,81 23,96 95,51 87,54 54,03 28,85 26,31 % -

u lvd lvd oeaaBj Muybaja Baja Moderada Elevada Muy elevada 13,72 25,89 80,11 36,35 73,14 48,00 16,72 6,88 8,80 6,03 -(*) ------

46,12 27,71 46,98 15,69 65,00 61,93 44,82 14,36 24,77 58,64 28,23 28,21 30,85 69,08 29,27 9,03 - (*) Capacidad agrícola(%)(2) - - -

- - - 21,24 47,73 27,29 47,40 19,82 54,89 21,59 26,13 46,31 12,25 25,65 50,72 nal de Benagéber. ca el amb pública l’Administració de actuacions les REVA,la i, finalment, de el seria quals dels rellevant més l’exemple pous, mitjançant subsòl d’aigua del l’extracció amb castell), (els pobles Vallbona de Pobla ila ja Riba-ro de Benaguasil, Vilamarxant, imusulmans Llíria) de Vicent Sant de 6,12 3,03 1,55 7,44 8,31 - (*) - -

14,28 15,51 19,73 18,34 10,45 18,22 23,37 21,27 15,82 80,37 34,05 26,65 30,03 0,57 9,90 7,70 4,19 0,53 - (*) -

15,57 19,49 29,43 2,91 3,36 1,15 4,76 1,76 2,13 5,56 9,26 0,13 7,38 - (*) ------

cualificada 0,25 0,06 0,13 0,15 0,12 0,01 0,51 0,89 - (*) No ------

57 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 58 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI perficie en riego ha experimentado en los últi los en experimentado ha riego en perficie la hidráulicas su obras estas aGracias todas yBétera. Pobla la Olocau, hasta Llíria, en terminar debía antes sión de 13’5m3/seg, prolongando el canal, que conce una con quedó final al que Benagéber, de Canal del marcha en puesta la Júcar, retrasaría del 1982 en crecida gran la por destrucción y su del embalse en de la Tous construcción retraso Turia del El Benagéber. agua en extraer pudiera se realmente Júcar-Turia que para trasvase y el Tous de (río embalse Júcar) del construcción la 1955 en a que esperar que aprobase hubo se 1952. hasta Pero oficialmente terminado se pudo no que Benagéber de embalse al mentaria deRiegos 1933 de Levante como obra comple de Plan el en ya previsto estaba canal Este reas. 15.000 aunas riego dando hectá yBétera Llíria de y Camp Serranía la de municipios varios corre yre Benagéber de embalse del arranca que ria, Llí o de Benagéber de Canal el duda sin es dura enverga mayor de obra la Pero Nuevo. Marines Nuevo) y (Domeño Carril del Masia Nueva, guilla de poblados nuevos en Lori al establecimiento y planes de ligados riego grandes perforaciones IRYDA), atérmino (luego llevó que la Colonización de Nacional Instituto antiguo del através tado, Es del administración propia la fue Finalmente riego. el yampliar asegurar para pozos abrieron que las históricos regadíos los de regantes de las mismasMás fueron comunidadestarde REVA. la de la como sociedades ode particulares iniciativas de fruto Riba-roja), de término del nal GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------nes e infraestructuras de transporte. de einfraestructuras nes de urbanizacio grandes polígonos industriales, creación ala debido muchas perdido han se te 25.000 de más 1995, en posteriormen aunque 1959 en 6.400 de más a poco hectáreas de pasado yha expansión gran una decenios mos ca regresión tanto por su misma reconversión reconversión misma su por tanto regresión ca (8.200 fran en secano de ha) están tierras Las yregadío secano en 3.4 Una amplia gama cultivos de Cuadro 3.3 ESTRUCTURA DELAPROPIEDAD Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Benaguasil San AntoniodeBenagéber Gátova Serra Riba-roja deTúria Pobla deVallbona,la Olocau Náquera Marines Loriguilla Llíria Eliana, l’ Casinos Bétera Benissanó Vilamarxant Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrario(2009).

Nº Explotacionesagrícolas 119.612 67.774 8’50% 5.761 1.612 1.045 - - - 398 148 430 173 250 483 664 266 16 74 87 22 33 60

convenientemente atendidos. El cubre atendidos. olivo convenientemente estén que decir puede se 3.800pa siempre yno ocu sólo tan 14.000 hoy de más par hectáreas aocu llegó que algarrobo, el que mientras van, culti se no ya secano de cereales Los olivo. el y algarrobo el viña, la panificables, cereales los 1950 años los sido hasta habían tradición yor de ma los cultivos del siglo Históricamente XX. mediados de del mucho difiere actual agrícola paisaje el razones y otras estas Por y olivos. algarrobos para reservadas estuvieron mente en las colinas quezaciones suaves tradicional urbani de proliferación la por como regadío en Tamaño medio(Ha) 14,63 7,49 6,44 4,70 2,74 4,57 3,90 2,59 4,80 1,87 3,12 1,76 2,91 6,45 7,63 3,05 2,32 6,05 6,96 ------I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. proveir les necessitats urbanes i re urbanes necessitats les proveir a per romans temps de des explotat és que Llíria de nord-est al metres quilò tres auns situat potent, ment Naixe Vicent. Sant de Font la de reg al pertanyen teòricament, que, més 650 a regar-ne per iLlíria nissanó a 1974Be de veïns als ajuda una 1967 de transferir iva hectàrees a3.400 aigua donen séquies tres les En total, Benaguasil. de la de sobrants els fan ho dor, també on Man de barranc al morint Marjal) la i Barratxina de (partides i Riba-roja Vilamarxant de termes als reg nar a do començar de abans Barca, la de molí gran el mou que Llorca, de ila il’Eliana; Pobla la Benaguasil, de termes als irega braços diversos naguasil, en es que divideix després Be de la séquies: grans dos deriven esquerre marge Pel Riba-roja. de terme el rega es qual la amb Quint, del ila iSang Foc de la dos, en deix divi es poble al arribar en que xant, Vilamar de Major séquia la de sut) as (sense dret marge pel natural derivació la primer ha hi Pea la de Enl’estret Pedralba. de procedent comarca a la entra què en moment mateix del Túria des riu del beres ri ales bàsicament localitzen Es 3.2 històrics Els regadius ------del segle XX. Els primers es van co van es primers Els XX. segle del mitat segona la en expansió major la conegut han XIX, segle del fi a la pous de aigua amb començar van ja que encara moderns, regadius Els 3.3 moderns Els regadius que van obrir pous per a assegurar a assegurar per pous obrir van que les històrics regadius dels regants de comunitats mateixes les ser van REVA. la de la tard Més com tats socie ode particulars d’iniciatives fruit Riba-roja), de terme del dional meri (extrem Quart de Pla iel tera Bé litoral: plana ala pròximes molt zones dos en aperforar mençar el major de la responsable prosperi terme, darrer i n’és, en Llíria de urbà nucli el envolten que hortes les gar pa unes 420 unes hectàrees. pa ocu Vella l’Horta on Bétera, de cas el en magnitud certa tenen només Nàquera), però Serra, (Olocau, fonts de aigua amb històrics regadius té també comarca la de municipis de resta La apous. recórrer necessari siga i que reduït molt veja es cabal el que fet ha amunt aigua pous de tura L’ober minut. 25.000 per els litres roda mitjana la que encara pluges, les de funció en molt varia té que Elcabal passades. èpoques en tat ------Llíria, fins a Olocau, la Pobla i Bétera. iBétera. Pobla la aOlocau, fins Llíria, d’acabarel canal, havia que abans a 13,5 de concessió m3/s, allargant una amb quedar va géber, final al que Bena de canal del marxa en posada la Xúquer, del retardà crescuda gran 1982 en Tous la per destrucció ila de l’embassamentla construcció de en Elretard aBenagéber. Túria del aigua extraure poguera es realment Xúquer-Túriatransvasament perquè Tous de (riu Xúquer) iel bassament l’em de construcció la s’aprovara 1955 en que esperar caldre va Però a 1952. fins oficialment acabar der po va es no que Benagéber de ment aa l’embassa obra complementària 1933 de Levante de com Riegos de Plan el en previst estava ja El canal 15.000 a unes reg i dóna hectàrees. i Bétera Llíria de camp i el Serranía La de municipis diversos i recorre ca de l’embassament de Benagéber arran que Llíria, ode Benagéber de canal el dubte sens és envergadura més l’obra de Però Nuevo. Marines Nuevo) i (Domeño Carril del Masia Nueva, a Loriguilla poblats nous de al’establiment lligats reg de i plans perforacions grans aterme portar IRYDA), (després va que la nización Colo de Nacional Instituto l’antic de através l’Estat, de l’Administració ser va Finalment reg. el i ampliar ------es pot dir que estiguen convenient estiguen que dir pot es n’ocupa 3.800 sols tan sempre i no 14.000hui de més par hectàrees a ocu arribar va que garrofera, la que mentre conreen, es no ja secà de cereals Els il’olivera. garrofera la vinya, la panificables, cereals els dècada sigut dels havien cinquanta a la fins tradició més de cultius els Històricament, XX. segle mitjan de del molt difereix actual agrícola ge paisat el altres, i per raons dites les Per ioliveres. agarroferes per reservats estaven tradicionalment que tossals suaus els en zacions d’urbanit proliferació la per com regadiu en reconversió mateixa la per tant regressió franca en tan (8.200secà de ha) es terres Les àmplia iregadiu ensecà 3.4 Una gamma cultius de infraestructures de transport. i urbanitzacions industrials, polígons grans de creació la de a causa tes mol n’han se perdut posteriorment 25.000 de més 1995, en que encara 1959 en 6.400 de més a hectàrees poc de passat iha expansió gran una decennis en els darrers perimentat ex ha reg amb superfície la liques, hidràu obres les atotes Gràcies ------

59 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 60 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI fuerza las cebollas, que eran expedidas por las fe cebollas, que expedidas eran fuerza (1795). a tomar empezaron XIX del Afinales Cavanilles botánico yel Riba-roja de párroco el endémicas,bres como denunciaron en su día fie las causaban que mortandad gran la por erradicado fue pero yVilamarxant, Riba-roja Benaguasil, de términos los en 800 hectáreas) 10.500 cubría (unas arroz XVIII el hanegadas siglo el en que recordar que hay bien si lizas, horta de tipo todo haber solía huertas En las Villar y del Cheste. Arzobispo del las como comarca la de fuera activas más bodegas aotras uva de cosecha la enviada do elaboración de casi vino ha desaparecido, sien yla yhortalizas, acítricos dedicadas ahora está de Llíria, y Casinos Vilamarxant, cooperativas (227) (98). bodegas Llíria y Casinos grandes Las (450),Vilamarxant de términos los entre tidas 2016 repar en 781 quedan apenas hectáreas, que manera tal de naranjos, por sustituido ser a empezó siguientes años los en pero táreas, En 1976 mitad. su en 7.000 quedaban aún hec (1912-1930)filoxérica replantadas sólo fueron crisis la 15.000 tras que casi cubrir hectáreas, expansión,máxima a del finales siglo XIX, llegó a de momentos En los Pedralba. de y los Llíria de Serra), los de (término Torre Portaceli la de de los eran como renombre gran de vinos producir a yllegó comarca la de representativo más tivo cul el siglos durante fue Elviñedo cultivo. a este Europea Unión la de ayudas las de abrigo al nes plantacio- nuevas efectuado ha se años últimos los yen marginales zonas en 2.966 hectáreas GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------secuencia del abandono de algunos campos en con como 3.000 casi de hectáreas regresión una habido ha Posteriormente mandarinos. tad mi otra y la 1995,en dulces naranjos mitad la 17.300 de amás aumentarían que hectáreas 1.800 de más poco entonces sumaban más no y algu estos REVA la de Entre Quart). (Pla de partida la en concretamente más Riba-roja, (1.100 (264) Vallbona de Pobla la y hectáreas), Bétera de término el en capitalina burguesía la de propiedad pozos de agua con huertos des gran en concentraban se fechas estas en que naranjos, de plantaciones las por afectados sido habían no todavía históricos regadíos los En 1959 cítricos. los sido han regadío del sión expan la de protagonistas grandes los Pero dorada fruta la cítricos: Los etc. lechugas, coliflores, pimientos, tomates, años; los según hectáreas 200 y400 entre (y con melones), sandías las son plantada más hortaliza segunda La Pobla. y lasLlíria demás en Casinos, Benaguasil y la de término en ellas de mitad la 450 hectáreas, 2016 en que de más algo cachofas, ocupaban al las importancia más cambio en cobrando amenos, vinieron luego que ytabaco, algodón de campos muchos plantaron se ysesenta ta 2016). en 50 cincuen hectáreas años Enlos (sólo unas cultivan se no casi ya actualmente Túria, aunque de Camp del típicos más regadío de cultivos 1980 los en de uno siendo seguían todavía y que yAlemania, aInglaterra portación ex su para València de Grau el hasta rrocarril ------xant (52)xant yotros. de Llíria,ellas seguida por en Vilamar término de mitad la 360 de más hectáreas, algo cubre comarca esta en que valencianos agricultores los entre moda de árbol el caquis, años, diez últimos los en ya todo, y, sobre melocotoneros especialmente muchostado frutales, árboles plan han se también regadíos nuevos En los (Benissanó). Darder y Navarro (Benaguasil) Ramafruit como culares, parti almacenes los tampoco faltan no aunque y Bétera, Vallbona de Pobla la Vilamarxant, ria, Llí de cooperativas las son y comercialización envasado de empresas mayores Las a manta. regando sigue se bajas más zonas las en que mientras goteo, por riego y con abancalar sin campos sobre están Portaceli de Sierras la de estribaciones las en recientes más ciones (1.256)Riba-roja (950). y Nàquera planta Las (4.500 (2.750),ha), (1.960),Bétera Vilamarxant son Llíria donde mayor alcanza representación comarcal. Los cultivada municipiosla superficie 60% toda el de 14.600 casi casi de hectáreas, una cubren extensión los cítricos actual estado 1.000 entre y 1.500 En su perdido hectáreas. ha cítricos) los (no sólo cultivada total superficie la cuales los de uno cada en y Riba-roja, guasil Bena Llíria, Vallbona, de Pobla la Bétera, son como metropolitana, área al cercanos más nos en los térmi notable comarca, especialmente esta conocido ha que servicios yde industrial urbano, crecimiento extraordinario el por todo sobre pero agua, de falta por Llíria de Camp el ------I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. màxima expansió, a la fi del segle segle del fi ala expansió, màxima de moments En els Pedralba. de els i Llíria de Serra), els de (terme celi Torre Porta la de de els eren com renom gran de vins aproduir bar arri iva comarca la de presentatiu re més cultiu el segles durant ser va vinya La cultiu. al Europea Unió la de ajudes les a l’abric de plantacions noves s’hi fet han anys darrers els ien marginals zones en hectàrees L’olivera 2.966 abasta ateses. ment Cuadro 3.4 TIPO DECULTIVO(Ha) Loriguilla Llíria Eliana, l’ Casinos Bétera Benissanó Benaguasil Marines Náquera Pobla deVallbona,la Olocau Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca San AntoniodeBenagéber Gátova Vilamarxant Riba-roja deTúria Serra Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrariode2009.

110.959,32 57.944,18 1.629,42 3.623,1 - - - herbáceos 121,99 193,73 149,02 253,59 167,85 875,07 Cultivos 6,25% 10,49 12,45 87,12 40,07 15,96 8,29 48,9 4,67 4,48 i Casinos (98). Els grans cellers (98). cellers i Casinos grans Els (450), (227) Vilamarxant Llíria de termes els entre repartides tàrees, 2016 781 queden en hec a penes el en que manera tal de tarongers, per substituïda a ser començar va següents anys els en però tàrees, 1976 7.000 n’hi havia encara hec En mitat. la en replantades ser van fil la de crisi la de després que hectàrees, 15.000 vora a cobrir arribar va XIX,

. loxera (1912-1930)loxera només 151,17 8,64% 52,92 familiar Huerto 4,57 1,17 0,09 0,51 0,06 0,06 0,32 0,07 0,29 0,23 0,04 0,62 0,37 0,15 0,39 0,2 -

220.110,74 429.474,33 19.890,25 Cultivos leñosos 1.366,81 2.770,93 1.023,96 7.412,65 2.246,31 1.427,47 177,21 458,22 676,18 262,27 348,39 677,39 9,04% 21,84 46,26 25,36 949 - -

10.500 (unes 800 hec fanecades cobria XVIII l’arròs segle el en que recordar cal bé si d’hortalisses, tipus tot haver-hi solia hortes A les idel Cheste. Arzobispo Villar de els com comarca la de fora actius més cellers s’envia aaltres raïm de collita la desaparegut, ha quasi vi de il’elaboració hortalisses, i acítrics dediquen es ara marxant, de Llíria, i Casinos Vila cooperatius 158.035,05 354.982,4 3.534,38 Otros cultivos 231,08 715,57 250,57 292,96 241,62 176,99 524,87 472,29 2,24% 14,09 29,38 98,19 403,5 70,43 6,81 3,51 2,52

436.142,89 895.567,22 27.052,3 9.758,81 1.404,38 1.739,46 3.258,13 1.128,81 1.277,94 2.591,52 1.029,46 2.775,22 201,79 527,74 337,99 877,89 Total 6,20% 41,16 58,12 43,88 - - trics. En 1959 els regadius històrics En 1959 històrics trics. regadius els pansió del han regadiu els sigut cí l’ex de protagonistes grans els Però daurada fruita la cítrics: Els etc. encisams, coliflors, gons els anys; tomaques, pimentons, se 200 i400 hectàrees entre amb els melons d’Alger i l’any, els de tot són plantada més hortalissa segona La Pobla. ila Benaguasil a Casinos, resta ila Llíria de terme al mitat la 450 de més hectàrees, mica una 2016 el en que carxofa, la ocupava importància més canvi, en i cobrà, amenys, anar van després que bac, ita cotó de camps molts plantar van es iseixanta cinquanta anys els 2016). el en 50 hectàrees unes En se’n no (només fa quasi ja tualment ac que Túria, encara de Camp del de mésdels regadiu cultius típics un 1980 en sent cara continuava en ique iAlemanya, a Anglaterra a l’exportació per València de Grau al fins ferrocarril per s’enviava que ceba, la força aagafar començar va (1795). Cavanilles tànic XIX del fi Ala bo iel Riba-roja de rector el ment mo seu el en denunciar van com endèmiques, les causaven febres que mortaldat gran la per eradicat ser va però iVilamarxant, Riba-roja Benaguasil, de termes als tàrees) ------

61 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 62 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI Y GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. Figura 3.1Zonificacióndecultivos I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. Figura 3.2 Capacidad agrológica

63 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 64 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI (Cuadro 3.5) València. de Metropolitana Área vecina yla ca comar la por distribuye y se localmente envasa se que miel producen que 800 colmenas casi con apícola actividad la destaca septentrional, parte la por levanta se que sierra y la naranjos de campos los entre acaballo Llíria, de término (3.000) (2.500).Vilamarxant y Bétera de nos En en los térmi casi exclusivamente concentrado encuentra se yque provincial, cabaña la toda de parte cuarta la representan que cabezas 6.000 casi con bovino, ganado el es destacado más lo Pero municipios. de resto el en que yVilamarxant Llíria Benissanó, Benaguasil, en abundantes más aunque territorio, el por tidas (60.000) (560.000), aves y de repar- muy todas (7.400 granjas de ovino rosas cabezas), porcino nume con cuenta comarca la agricultura la con comparada cosa gran representa no ​Aunque 3.5 puntual ganadería: La un recurso GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. - - - Cuadro 3.5 GANADERÍA Benaguasil Loriguilla Llíria Casinos Benissanó Eliana, l’ Bétera Provincia Comarca/Provincia C.Valenciana Comarca San AntoniodeBenagéber Olocau Náquera Marines Serra Vilamarxant Riba-roja deTúria Gátova Pobla deVallbona,la Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrariode2009.

Nº Explotacionesganaderas 7,51% 4.193 1.319 99 21 13 15 13 8 3 2 3 3 4 3 6 5 - - -

Superficie parapastos(Ha) 116.886,13 31.063,92 756,82 159,07 116,77 303,22 2,44% 15,78 23,64 15,58 49,36 10,36 2,39 45,6 6,73 4,77 0,25 3,3 - - I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. actual, els cítrics abasten una ex una abasten cítrics els actual, 1.000 En l’estat i 1.500 hectàrees. entre perdut ha cítrics) els lament (no so conreada total superfície la quals dels un cada en iRiba-roja, sil Benagua Llíria, Vallbona, de Pobla la Bétera, són ara com metropolitana, a l’àrea propers més termes als la comarca, especialment notable a hagut ha hi que extraordinari veis i urbà, de ser industrial creixement pel sobretot d’aigua, però falta per Llíria de camp al camps l’abandó de de aconseqüència com hectàrees 3.000 vora de regressió una hagut ha hi Posteriorment mandarí. mitat il’altra dolç 1995, taronger mitat la 17.300 de amés augmentar van en que 1.800 de més poc hectàrees llavors sumaven altre, ialgun quals, els REVAla Entre Quart). (Pla de de partida a la concretament més (264)Vallbona de Pobla iRiba-roja, (1.100 Bétera de me la hectàrees), ter al icasal cap del burgesia la de propietat pous de aigua amb horts grans en concentraven es llavors que tarongers, de plantacions les per afectats sigut havien no encara - - - - - (4.500 (2.750), ha), Bétera Vilamar Llíria són representació més té on municipis Els comarcal. cultivada superfície la 60% tota el de quasi 14.600 vora de tensió hectàrees, seguit per Vilamarxant (52) i altres. (52) ialtres. Vilamarxant per seguit Llíria, de terme al mitat la tàrees, 360 de més hec mica una abasten comarca ala que valencians, tors agricul els entre moda de l’arbre caquiers, anys, deu darrers els en ja i, sobretot, bresquilleres cialment espe fruiters, arbres molts plantat s’han també regadius nous En els (Benissanó). Darder Navarro i (Benaguasil) Ramafruit com culars, parti magatzems ha hi també que encara i Bétera, Vallbona de Pobla la Vilamarxant, Llíria, de cooperatives les són icomercialització sament d’enva importants més empreses Les amanta. regant continua se baixes més zones ales que mentre localitzat, reg i amb abancalar se sen camps en estan Portaceli de serres la de contraforts als recents més (950).quera plantacions Les (1.960),xant (1.256)Riba-roja i Nà ------cia. (Quadre 3.5)cia. Valèn de metropolitana àrea veïna i la comarca la per distribueix i es meldueixen que s’envasa localment pro que 800bucs vora amb apícola l’activitat destaca septentrional, s’alça part la que per serra ila gers taron de camps els entre Llíria, de (3.000) (2.500). iBétera terme Al Vilamarxant de termes als ment quasi exclusiva concentrat troba es ique provincial, cabanya la tota de part quarta la representen que 6.000 vora amb caps boví, bestiar el en destacat més el Però municipis. de resta a la que iVilamarxant Llíria a Benaguasil, Benissanó, abundants més que encara territori, pel tides i d’aus (560.000), repar molt totes (7.400 d’oví ges (60.000) caps), porcí gran nombroses ha hi comarca a la l’agricultura, amb comparada cosa gran representa no que Encara puntual recurs un 3.5 ramaderia: La ------

65 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI Polígons industrials a Riba-roja de Túria Font: Ortofoto 2017 CC BY 4.0 © Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat IV. SECTOR SECUNDARIO IV. SECTOR SECUNDARI 4. SECTOR SECUNDARIO

4.1 El papel de la industria en València les y se especializa en la producción de bienes 4.2 La industria en el Camp de Túria de consumo (cerámica, textil, confección, jugue- El territorio de la provincia de València y, en ge- te, calzado, mueble, agroalimentación) con una En el caso del Camp de Túria, la agricultura neral, de la Comunitat Valenciana se caracte- fuerte tradición artesana basada en los recur- emplea a un 5% de sus personas empleadas, riza desde el punto de vista territorial por un sos locales. Una excepción a la industrialización la construcción a menos del 8%, la industria a fuerte desequilibrio entre un litoral muy urba- endógena es el Área Metropolitana de València. algo más del 20% y los servicios al 68. Las ciu- nizado y densamente poblado y un interior que dades con mayor porcentaje de empleos indus- se despuebla. La reciente terciarización de la En el caso del Camp de Túria, nos encontramos triales son, por este orden, Marines, Nàquera, economía valenciana, gracias en buena medida con una comarca de fuerte tradición agrícola y Llíria, la Pobla de Vallbona, Olocau, Benissanó al desarrollo de los servicios y del turismo (tan- de reciente industrialización por su proximidad y Riba-roja. Allí donde el papel residencial (des- to de sol y playa como urbano en el caso de la al Área Metropolitana de València y, en especial, congestión del AMV) predomina, las actividades ciudad de València), ha agudizado el contraste al eje que conecta València y Madrid (A-3), justo industriales son residuales (l’Eliana, Bétera). entre el interior y el litoral. Solo la industria sirve en el cruce con la A-7 (eje Mediterráneo). (Cua- Cabe destacar que el Camp de Túria, como toda de contrapeso para evitar un mayor despobla- dros 4.1 y 4.2; Figuras 4.2 y 4.3) En realidad, el AMV, posee un sector industrial diversificado, miento de las comarcas del interior. las zonas sur y este del Camp de Túria forman con una potente inversión del capital exógeno. parte de la Segunda Corona Metropolitana de Esta dinámica inversora creciente del Camp de Las principales actividades industriales valencia- València (que va desde Sagunt y Llíria a Ches- Túria no es ajena a lo que ocurre en el resto Joan Carles Membrado-Tena nas se desarrollan principalmente sobre espa- te y ), caracterizada por un sector del espacio metropolitano de València, donde cios prelitorales (la Plana occidental, el Camp de industrial diversificado, que responde a una la industria agroalimentaria, y también la quími- Morvedre, el Camp de Túria, La Hoya de Buñol, dinámica muy diferente a la de los distritos o ca, se superan año a año a la estela tanto de l’Horta, la Ribera, la Costera, la Vall d’Albaida, l’Al- clústers industriales valencianos. Frente al ca- Mercadona como de la cooperativa Consum, a coià-, la Foia de Castalla, el Vinalopó). Mas rácter endógeno de los distritos industriales, quienes proveen de alimentos y de productos al interior de estas comarcas mencionadas, la en el Área Metropolitana de València prevale- de limpieza e higiene personal. Muchas de las presencia industrial es residual, mientras que en cen las iniciativas de carácter exógeno; frente empresas proveedoras de Mercadona, de he- el espacio litoral al este de las mismas predomi- a las PYMES locales de aquellos, en esta predo- cho, se encuentran en el Camp de Túria. A la nan las actividades terciarias, ligadas principal- minan las grandes empresas multiplanta o mul- vez, la planta Ford de Almussafes mantiene sus mente al turismo y servicios. tinacionales. La segunda corona metropolitana ritmos de producción y ejerce de motor para su de València se consolida a partir de la década industria auxiliar de automoción, que no se res- Sin la industria, las comarcas de transición en- de 1980, y desde entonces es receptora de un tringe a Almussafes, sino que se escampa por tre el litoral superpoblado y el interior despobla- intenso proceso de suburbanización residencial todo el espacio metropolitano de València, y que do serían económicamente mucho menos via- y de relocalización de actividades industriales y está presente en Llíria y en Riba-roja de Túria. bles. Dichas comarcas intermedias poseen, en de servicios procedentes de la ciudad de Valèn- general, una notable industrialización endóge- cia y su primera corona metropolitana (Salom y La comarca del Camp de Túria, por lo tanto, se na, que deriva de iniciativas empresariales loca- Albertos, 2006, 102) (Figura 4.1). encuentra altamente integrada en la dinámi-

68 palment a turisme i serveis. iserveis. aturisme palment lligades princi terciàries, activitats les a l’est predominen l’espai litoral a que mentre residual, és industrial presència la esmentades, ques comar les de pó). al’interior Més Vinalo Vall del Castalla, de Foia tat, VallCostera, d’Albaida, Alcoià-Com Ribera, occidental, Horta ñol-Chiva, Bu de Túria, Hoya de Camp vedre, Mor de Camp occidental, (Plana prelitorals espais sobre cipalment prin es desenvolupen valencianes industrials activitats principals Les l’interior. ode prelitorals comarques les de gran més blament despo un aevitar per contrapés de serveix indústria la Solament litoral. el i l’interior entre contrast el aguditzat València), de ha ciutat la de cas el en urbà, com iplatja sol de (tant turisme i del al dels desenvolupament serveis mesura en bona gràcies valenciana, de l’economia recent La terciarització despobla. es que interior iun poblat idensament urbanitzat molt litoral un entre desequilibri fort un per territorial vista de punt del des caracteritza es en general, Valenciana de la Comunitat i, València de província la de El territori aValència 4.1 El la paper de indústria SECUNDARI SECTOR 4. ------ración propiaapartirdelacapaCalificaciónyClasificaciónurbanísticaComunidadValenciana del©INSTITUTCARTOGRÀFICVALENCIÀ. Elabo- Fuente: (3). (2017). ARGOS Fuente: (2). gas yagua. Industrias extractivas. B:manufactureras.C:Industrias A: luz, de Caja España Fuente: (2007). 4.1 (1). Cuadro EQUIPAMIENTO INDUSTRIAL moble, agroalimentació) amb una moble, agroalimentació) calçat, joguet, confecció, tèxtil, ca, (ceràmi consum de béns de ducció pro la en is’especialitza locals rials empresa d’iniciatives deriva que endògena, industrialització notable una general, en tenen, intermèdies comarques Les viables. menys molt blament econòmicament serien despo de vies en il’interior poblat super litoral el entre transició de comarques les indústria, la Sense Pobla deVallbona,la Olocau Comarca Serra Loriguilla Casinos Benissanó Riba-roja deTúria Llíria Eliana, l’ Bétera Náquera Provincia San AntoniodeBenagéber Gátova Vilamarxant Marines Benaguasil C.Valenciana Comarca/Provincia Municipios

- - - - - industriales (1) 11.958 23.803 Nº Empresas 5,65% (A-3), tot just en l’encreuament amb amb l’encreuament en (A-3), just tot iMadrid València connecta l’eix que a i, especialment, València de litana metropo al’àrea proximitat la per recent i d’industrialització agrícola tradició forta de comarca una bem tro Túria, ens de Camp del cas En el València. de metropolitana l’àrea és endògena industrialització a la Una excepció locals. recursos els en basada artesana tradició forta 676 195 93 11 78 32 20 47 13 61 47 60 6 1 5 7 -

8,36% Nº Polígonos industriales 630 335 28 (2) 5 1 1 1 1 1 3 3 1 1 6 3 1 - - -

184.488.899 90.899.001 8.398.052 - - 1.203.998 1.482.699 2.874.240 de lospolígonos industriales (2) 922.998 197.385 295.468 375.945 114.607 273.261 460.226 Superficie 47.531 53.961 95.733 9,24% dogen dels districtes industrials, industrials, dogen dels districtes valencians. Enfront delvalencians. ca Enfront industrials o clústers districtes dels ala diferent molt dinàmica a una que respon diversificat, industrial sector un per caracteritzada safes), iAlmus aCheste iLlíria Sagunt de (que des València va de tropolitana me corona segona la de part men zone 4.2; Figures les 4.2 i4.3). Enrealitat, l’A-7 (Quadres 4.1 i (eix mediterrani) - - - s sud i est del Camp de Túria for Túria de Camp del iest s sud

136.264.968 291.947.960 16.110.125 1.589.997 5.917.657 1.125.485 2.608.315 m 993.231 326.811 204.319 208.895 493.350 254.838 966.561 540.602 162.691 647.574 industrial 11,82% 3 69.798 desuelo (3) ràcter en ràcter -

- - - -

69 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 70 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA SL, de equipos eléctricos y electrónicos para para yelectrónicos eléctricos equipos SL, de ejemplo, España la Power empresa electronics Túria. Por de Camp del baratos más suelo del precios los dados l’Horta, desde empresas de llegada una producido ha se ytambién miliares, unifa aviviendas avivir trasladarse suelen que Túria, de Camp al l’Horta de procedente blación ha habido además de po una neta recepción décadas, últimas En las l’Horta. en residentes personas con cubierto es Túria de Camp el en existentes empleos los de porcentaje alto un po, tiem mismo Al l’Horta. de resto el oen València de ciudad la en trabajan habitantes sus de chos mu que significa laboral perspectiva una desde que lo València, de metropolitana área del ca Cuadro 4.2 SECUNDARIO SECTOR 4. MANO DEOBRAINDUSTRIAL Camp deTúria Gátova Serra Loriguilla Sant Antoni Casinos Marines Benaguasil Bétera Nàquera Riba-roja Olocau Benissanó L’Eliana Vilamarxant Llíria La PobladeVallbona Municipios

Fuente: PersonasafiliadasalaSeguridadSocial(2016).

en industria(2016) Personas afiliadas 10.328 1.791 3.243 2.055 409 882 258 324 401 163 242 333 37 40 72 73 5

- - - - de todo el suelo industrial de la provincia). No provincia). la de industrial suelo el todo de (un 4,5% cuadrados metros de 6millones casi suma municipio este o urbanizable), (urbanizado industrial suelo de resto el suma le se dustriales in polígonos tres sus en cuadrados metros de 3millones casi Túria: alos de si Riba-roja es trial cuadradosnúmero de suelo de metros indus mayor posee que Túria de Camp del El municipio nics-traslada-lliria/1539755.html). com/comarcas/2017/03/11/power-electro (http://www.levante-emv. Llíria de Carrasses les de polígono el en 2017 reubicada ser para en de Tecnològic Parc el abandonará España), Ford de (auxiliar motor de vehículos Personas afiliadas en SS(2016) 50.310 14.288 1.823 2.381 1.689 7.094 2.517 5.789 4.731 6.846 446 707 546 514 265 628 48

% 20 10 13 14 28 23 35 31 50 20 30 23 26 8 6 5 6 - - - impulso dado por el Consell ha supuesto la re la supuesto ha Consell el por dado impulso Elreciente logístico. parque dicho en plantadas im estaban logística y la transporte del sector En2017, Valencia. de puerto 15 del empresas hacia ymercancías desde el en contenedores de transporte 2009, al desde dedica yse rando ope lleva que creación, reciente de plataforma y A-7.A-3 una de autovías las de cruce trata Se el en l’Oliveral, de polígono al junto estratégica situación una en Riba-roja, en València, de tic Logís Parc del creación la por compensado vio València), de se municipio el en puerto, al (junto Punta la de huerta la de destrucción la supuso que València, de puerto del Logísticas) vidades Acti de (Zona ZAL la de Elfracaso logísticas. y particularmente industriales, de inversiones atracción de polo un es Riba-roja by-pass. del Europa), de a través y resto Francia Catalunya, Murcia, y Alacant, Castelló de (puertos rráneo A-7/AP-7)la de través Medite Corredor el con (a (V-30) conexión su València de como puerto A-3)la (por y el Madrid con directa conexión su tanto asegurada queda forma, esta De ciana. de comunicaciónterias Valen de la Comunitat Algeciras-Inverness), ar dos de las principales (A-7/AP-7:del by-pass Algeciras-Barcelona; E-15: (Madrid-València) A-3 y la de unión de entorno el en València, de área del proximidades las en tra encuen se Riba-roja de Elmunicipio ubicación. estratégica asu debido Mediterráneo, arco del neurálgico centro que tanto en enormes, son cuadradosllones de de suelo metro industrial, mi seis casi con Riba-roja, de logístico miento del emplaza dudacabe que las potencialidades ------Figura 4.1CoronasmetropolitanasdeValència 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. cial i de relocalització d’activitats d’activitats relocalització ide cial residen de suburbanització procés d’un intens receptora és llavors de ides passat, segle del huitanta dels dècada la de apartir consolida es cia de Valèn gona metropolitana corona se La o multinacionals. multiplanta hi predominen les grans empreses locals, pimes les de davant exogen; caràcter de iniciatives les prevalen València de metropolitana a l’àrea - - - En el cas del Camp de Túria, l’agricul de Camp del cas En el al Camp deTúria 4.2 indústria La tura ocupa un 5% de les persones persones 5% un les de ocupa tura (Figures 4.1). 2006,tos, 102) (Figures (Salom i Alber metropolitana corona primera ila València de ciutat la de procedents i de serveis industrials - - Llíria i a Riba-roja de Túria. de iaRiba-roja Llíria a present és també ique València, de l’espai metropolità tot per campa s’es que sinó aAlmussafes, tringeix res es no que d’automoció, auxiliar indústria a la per motor de exerceix i producció de ritmes els manté d’Almussafes Ford planta la Alhora, Túria. de Camp al troben es fet, de de Mercadona, proveïdores preses em les de Moltes personal. i higiene neteja de productes ide d’aliments proveeixen aqui Consum, perativa coo la de com Mercadona de tant arecer any rere any superen se la química, i també agroalimentària, de València, on la indústria tropolità l’espai me de resta a la ocorre que al aliena és no que Túria de Camp del exogen. creixent Dinàmica inversora capital del potent inversió una amb diversificat, industrial sector un té de València,l’àrea metropolitana tota Túria, com de Camp el que car desta Cal Bétera). (l’Eliana, duals resi són industrials activitats les (descongestió de l’AMV) predomina, Allíba-roja. on el paper residencial iRi Benissanó Olocau, Vallbona, de Marines, Nàquera, Llíria, la Pobla orde, per són, alt més industrials d’ocupacionsamb un percentatge 68%. ciutats el Les serveis 20% iels del més mica una 8%, indústria la del menys ocupades, la construcció ------milions de metres quadrats en els els en quadrats metres de milions tres vora Túria: als de si Riba-roja és industrial sòl de quadrats tres me de gran més nombre un té que Túria de Camp del El municipi nics-traslada-lliria/1539755.html). cas/2017/03/11/power-electro (www.levante-emv.com/comar Llíria de Carrasses les de polígon al 2017 el terna aressituar-se per abandona el Parc Tecnològic de Pa España), Ford de (auxiliar motor de per a vehicles i electrònics elèctrics SL, d’equips España Electronics ria. Per exemple, l’empresa Power Tú de Camp del econòmics més sòl del preus els atesos l’Horta, de des d’empreses arribada una produït s’ha itambé unifamiliars, habitatges a aviure trasllada es Túria, que de Camp al cap l’Horta de procedent més de una població neta recepció a hagut ha hi dècades, darreres Enles al’Horta. residents sones per amb cobert és Túria de Camp al ha hi que ocupacions les de alt percentatge un Alhora, l’Horta. de resta oala València de ciutat a la treballen dels habitants que molts d’una laboral significa perspectiva des cosa qual la València, de litana metropo l’àrea de dinàmica la en integrada altament troba es tant, Túria, per de Camp del comarca La ------

71 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 72 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 126.000 m de más de venta la con parque del activación SECUNDARIO SECTOR 4. cho polígono, cuya ocupación era mínima, se ha ha se mínima, era ocupación cuya polígono, cho di Recientemente yCasinos. Llíria CV-35, entre la en Carrasses, les de polígono el en mente (urbanizado o urbanizable), especial industrial suelo el contamos si 3millones y casi polígonos, cuadrados dellones suelo de metros en sus 6 1,5con Llíria, es mi industrial suelo mayor con Túria de Camp del municipio el Tras Riba-roja, 2012; al. et 2014). (Arvis nas Díaz-Fuentes, perso ylas territorios los de logístico trabajo ydel transportes de sistemas los de así deriva se económica actividad la de notable Una parte 2014). (Díaz-Fuentes, yhumanos materiales sos y a recur mercados a los accesibilidad y la dad la movili que han posibilitado nes en la logística innovacio y de transporte de infraestructuras las en cambios de fruto medida, buena en sido, y han comerciales de inversión oportunidades 2014). ySantinha (Colomb regional Las gración inte la y de economía la de estructurales bios cam los de central núcleo el sido han rritorial te 2007), (Díaz-Jara accesibilidad y la espacio yel tiempo del largo alo ymercancías sonas per de movilidad La mundial. aescala humano capital del movilidad y la comercio el en ricos ligados a los cambios histó estrechamente están ylogística transportes de sistemas Los es/eige/plv/castellano/prensa.php). valenciano (http://www.eige. económico sector del motor el son que empresas, y medianas ñas 2 , facilitando el acceso a las peque a las acceso el , facilitando ------plástico del Camp de Túria se encuentran en Ri en encuentran se Túria de Camp del plástico de empresas grandes otras Las automóviles. para plástico de accesorios de fabricación de también empleadas), 7 ASL (266 personas lliriana Plastic la empresa en plástico cializada espe También está ypintura. cromado hasta de desde inyección plástico decorativas; piezas mas y biseles y otras placas de identificación, de emble vehículos: hasta desde rejas teriores e in exteriores para plástico de piezas fabrica 1.000 acasi y emplea personas Almussafes, de Ford compañía la de auxiliar empresa, SL. Esta Llíria SRG Global multinacional ala gracias ria, Llí en concentra se plásticos de fabricación La yópticos. electrónicos informáticos, productos de yla metálicos no minerales productos otros de la motor, de vehículos de la eléctrico, y equipo material de la yequipo, maquinaria de la tálicos, me productos de fabricación la alimentación, la de industria la química, industria la de seguido yplásticos, caucho de productos de fabricación de el es Túria de Camp del afiliadas) personas de número (por industrial sector principal El 4.3 sectores Principales suelo industrial (urbanizadosuelo industrial o urbanizable). y 1,6 3 polígonos, sus en de cuadrados metros 1,2 de posee Vallbona de millones tor. Pobla La para vehículos de mo y electrónicos eléctricos equipos SL, de España Electronics Power como empresas de instalación ala gracias reactivado ------nuevo Riba-roja, con Helados estiu (113 estiu Helados con Riba-roja, perso nuevo de destaca alimentación la de industria En la agroquímicos. productos otros y pesticidas de fabricación SA, de Oro Químicas la de empresa BenagéberSant Antoni destca En Mercadona. de proveedora fue también que yabrillantamiento, limpieza de artículos y otros detergentes jabones, de fabricación de slu, mar ro Quimi empresa la mencionar cabe Nàquera Mercadona de la marca Deliplus. También en de proveedora es que empleadas, personas 463 con ycosméticos, perfumes de bricación fa RN BSL, de valenciana empresa la bona, Vall de Pobla la en todo, sobre Túria destaca, de Camp el en Pero similares. vestimientos y re barnices pinturas, de fabricación de sas (175). Montó Pinturas con empre son Ambas Marines y en empleadas), (200Isaval personas Pinturas con Riba-roja, en lado, un por centra, con se Túria de Camp del química industria La plástico. de yembalajes envases de fabricación de sa Caiba empresa la está bién tam En Riba-roja Almussafes. de España Ford de subsidiarias son Llíria, de las como y que, vehículos, para plástico de accesorios fabrican SA (197), Urbanos Sistemas nium también que SA (208) Om y Plastic Inergy Auto nium SL (275), Om Plastic Exteriores Componentes SA (348), Omnium Plastic Exteriores mientos empleadas),personas Omnium Equipa Plastic SA (1.063 España Automotive Omnium Plastic multinacionales las de Túria: trata de se ba-roja ------4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. Figura 4.2 Planeamiento urbanístico

73 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 74 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 4. SECTOR SECUNDARIO SECTOR 4. Figura 4.3 Red decomunicacionesypolígonosindustriales 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. va veure compensat per la creació creació la per compensat veure va València), de es municipi al port, del (al costat Punta la de l’horta de ció destruc la suposar va que València, logístiques) de del port d’activitats (zona ZAL la de Elfracàs logístiques. isions particularment industrials, d’inver d’atracció pol un és Riba-roja by-pass. del d’Europa), através resta i França Catalunya, Múrcia, Alacant, i Castelló de ( mediterrani dor l’A-7/AP-7) de través corre el amb (a (V-30) connexió la València com l’A-3) (per de Madrid amb port iel directa la connexió tant assegurada Valenciana. queda la Comunitat Així de comunicaciócipals de artèries Algeciras-Inverness), dos de les prin (A-7/AP-7: Algeciras-Barcelona; E-15: l’A-3 (Madrid-València) i del by-pass d’unió de al’entorn València, de tat ciu la de l’àrea de proximitats a les troba es Riba-roja de Elmunicipi té. que estratègica ubicació la de causa a l’arc de mediterrani, neuràlgic tre acen com enormes, són industrial sòl de quadrats metres de milions sis quasi amb Riba-roja, de logístic de l’emplaçament potencialitats les que dubte ha No hi província). la de industrial sòl 4,5% el tot de (un quadrats metres de milions sis vora suma municipi el urbanitzable), o (urbanitzat industrial sòl de resta la suma se industrials polígons tres ------d’innovacions en la logística que han han que logística la en d’innovacions i transport de infraestructures les en canvis de fruit mesura, bona en sigut, han id’inversió comercials 2014).i Santinha, oportunitats Les i de regional la (Colomb integració l’economia de estructurals canvis dels central nucli el sigut han torial terri 2007),- Jara, il’accessibilitat il’espai (Díaz temps del llarg al ries imercade persones de mobilitat La mundial. humà a escala capital del mobilitat i la comerç el en històrics canvis als lligats estretament estan ilogística transports de sistemes Els eige/plv/castellano/prensa.php). econòmic valencià (www.eige.es/ sector del motor el són que preses, em imitjanes xicotetes ales l’accés de 126.000de m més de venda la amb parc del tivació reac la suposat ha Consell el donat L’impuls ha que logístic. recent parc al implantades estaven logística i la del transport del sector empreses L’any València. de port 2017, quinze amb el en contenidors mercaderies de transport 2009, al dedica i es del des opera que recent, creació de A-7. d’una plataforma tracta Es i A-3 autovies les de l’encreuament en l’Oliveral, de polígon del costat al ba-roja, en una estratègica situació aRi València, de logístic parc del 2 , cosa que facilita facilita que , cosa - - - - - seguit de la indústria química, la in la química, indústria la de seguit iplàstics, cautxú de productes de fabricació de el Túria és de Camp afiliades)nombre de persones del (per industrial sector El principal 4.3 Principalssectors gràcies a la instal ala gràcies s’ha reactivat poc fa que mínima, era Casinos. Polígon, l’ocupació del qual i Llíria CV-35, ala entre Carrasses, zable), especialment al polígon de les ourbanit (urbanitzat industrial sòl el compten si milions tres ivora té, que polígons sis als sòl de quadrats tres 1,5 amb me Llíria, de és milions trial indus sòl més Túria amb de Camp de Riba-roja,Després el municipi del 2012; 2014). -Fuentes, Díaz al., (Arviset persones iles territoris dels i logístic del treball transports de sistemes dels així deriva es mica econò l’activitat de notable Una part 2014). (Díaz-Fuentes, i humans rials mate iarecursos mercats als tat i l’accessibili la mobilitat possibilitat industrial (urbanitzat o urbanitzable). (urbanitzat industrial i1,6 polígons, sòl de tres als drats qua 1,2 té metres de bona milions Vall de Pobla La motor. de vehicles d’equips per a i electrònics elèctrics SL, España Electronics Power com . lació d’empreseslació ------plàstic per a vehicles, i que, com les les com ique, avehicles, per plàstic de accessoris fabriquen també que SA (197), Urbanos Sistemas Omnium SA (208) Spain iPlastic Inergy Auto SL (275), Omnium Plastic Exteriores (348), Omnium Componentes Plastic SA Exteriores Equipamentos Omnium 1.063 Plastic (hi treballen persones), SA España Automotive Omnium tic Plas multinacionals les de tracta es Túria: de aRiba-roja troben es Túria del Camp de plàstic empreses de grans altres Les aautomòbils. per plàstic de d’accessoris fabricació de 266 també persones), SL (hi treballen l’empresa 7 A plàstic lliriana Plastic en especialitzada També està pintura. i acromat fins plàstic de d’injecció des decoratives; peces ialtres bisells a emblemes i plaques d’identificació, de fins vehicles: des de reixes teriors i in a exteriors per plàstic de peces ifabrica persones mil vora ocupa que d’Almussafes Ford companyia la de auxiliar SL. Empresa Llíria SRG Global multinacional a la gràcies a Llíria, tra concen es plàstics de fabricació La i òptics. electrònics metàl productes de de l’alimentació,dústria la fabricació tàl me no minerals productes d’altres la motor, de vehicles de la elèctric, quinària i equip, i equip la de material . lics i la de productes informàtics, informàtics, productes de ila lics . lics, la de ma de la lics, - - - - -

75 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 76 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA En la fabricación de otros productos minerales minerales productos otros de fabricación En la motor. de vehículos para rios y acceso piezas componentes, otros de cación fabri de son empresas Ambas empleadas). nas BKI SL (317 Autoliv Vallbona de Pobla la perso en todo, y, sobre Ochoa, Industrias Riba-roja en citar cabe motor de vehículos de En fabricación no doméstica. y refrigeración ventilación de maquinaria de fabricación de Marines, de ra Cáma yGarcía yválvulas, grifería de fabricación de Bétera, de Fominaya citar cabe maquinaria deen Benagéber. Sant Antoni En de fabricación y material equipo defabricación eléctrico, otro SA, de GH Electrotermia ytambién iluminación, de eléctricos yaparatos lámparas de bricación fa SA, de iluminacion Antares con Riba-roja, ta despun nuevo de eléctrico yequipo material de Enfabricación (378 empleadas). nes personas aleacio yferro acero hierro, de básicos ductos valencianasfesionales SL, de de pro fabricación pro Soldaduras Soldaval con Riba-roja, nuevo de destaca metálicos productos de industria En la goma de mascar, con 71 empleadas). personas (de sl gum y Chic-kles empleadas) 490 personas con y hortalizas, frutas de y conservación sado SL (proce Verdifresh es lo también na, como Mercado de proveedor es que empleadas), nas SECUNDARIO SECTOR 4. ------migración, con el fuerte EREmigración, debido con el al fuerte abandono tercera En2009 su llegó precio. al sensibles menos ytambién consumo al próximos menos industriales, más clientes para atrabajar pasó aIBM.vos transición, En2004, segunda su en alternati básica y buscar clientes electrónica de fabricación de procesos nuevos desarrollar por optó empresa última esta Limited), ces Servi MSL de (Manufacturing IBM parte por En1995, de adquisición la de Celestica. araíz 2004desde canadiense grupo al mencionado Machines) de La Pobla de Vallbona pertenece Business IBM (International informática de ca fábri antigua La empleadas. 300con personas ensamblados, impresos de circuitos fabricación SA, de Valencia Celestica todo, y, sobre lógicos yodonto médicos ysuministros instrumentos de fabricación SL, de Orliman eléctrico, y control distribución de aparatos de das), fabricación de SLsas Finder (131 electrica emplea personas empre las con Vallbona, de Pobla la de núcleo el destacar cabe yópticos electrónicos máticos, infor productos de fabricación la en último, Por aluminio. de (Nàquera),sl producción de cionar también la Sopena empresa innovations men Túria. Conviene de Riba-roja SA en Unión la y Cementos Llíria, SA, en mediterráneo del Tejas yladrillos destacar que hay metálicos no ------de viabilidad económica. de viabilidad 2008 en falta por definitivamente cerró planta cuya Benaguasil, en todas 250solo personas, a redujo se 2006 y 2008 entre plantilla la te, Posteriormen Daimiel). manchega la yen guasil Bena de (en plantas las a 950bajado personas había número 2006 en este pero productivas, a1.600 plantas ocho en empleaba personas 2004en todavía producción, de décadas de Después juventud. la de icono un en convirtió se 1970, años los en vaquera y ropa en mundial mercado del puestos primeros los de uno en posicionó se y Caroche Cimarron Caster, Lois, marcas 1954 sus en con cido que , en na vaquera, ropa de textil grupo un fue Merino Sáez (Benaguasil). Túria de Camp del textil tria indus extinta ala referirse cabe finalizar Para ml). t -20151121161603.h n o i c sas/201511/21/antigua-prepara-cuarta-transi (http://www.lasprovincias.es/economia/empre- industrial y electrónica bién de electromedicina y aeroespacial tam y contenido para defensa principalmente manufacturada, car electrónica afabri dedica se actualidad Enla subvenciones. de pérdida por fotovoltaica, yenergía ventas, de caída su por automoción, la como sectores de ------4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. amb 490 persones que hi treballen) treballen) hi que 490amb persones i hortalisses, fruites de conservació i SL (processament Verdifresh és ho també com Mercadona, de veïdor (113Estiu pro és que treballadors), Helados amb Riba-roja, nou de taca des l’alimentació de indústria En la agroquímics. ductes pro i altres defabricació pesticides SA, de Oro Químicas l’empresa ca A de San Benagéber Antonio desta Mercadona. de proveïdora ser va bé tam que iabrillantament, neteja de articles i altres detergents sabons, de SLU, fabricació romar de Quimi l’empresa esmentar cal a Nàquera cadona de la marca Deliplus. També Mer de proveïdora és que ballant-hi, tre 463 amb persones i cosmètics, perfums de fabricació R NBSL, de bla de Vallbona, l’empresa valenciana Po ala sobretot, destaca, Túria de Camp al Però similars. revestiments i vernissos pintures, de fabricació (175). Montó ras de empreses Són Pintu amb iaMarines treballadors), (200 Isaval Pinturas amb Riba-roja, a d’una banda, concentra, es Túria de Camp del química indústria La d’envasos de i plàstic. embalatges fabricació SA de Caiba l’empresa ha hi també ARiba-roja d’Almussafes. paña Es Ford de subsidiàries són Llíria, de ------Tejas del y Mediterráneo ladrillos minerals no metàl productes d’altres fabricació En la motor. de avehicles per accessoris i peces components, d’altres cació ocupades). Són de fabri empreses BKI SL (317 Autoliv llbona persones Va de Pobla a la i, sobretot, Ochoa Industrias a Riba-roja citar cal tor mo de vehicles de En fabricació no doméstica. y refrigeración de maquinariacación de ventilación fabri de Marines, de Cámara García y yválvulas, grifería de fabricación de Bétera, de Fominaya citar cabe maquinaria de ber. Enfabricación de en Benagé Sant Antoni eléctrico, yequipo material otro de fabricación de sa, GH Electrotermia y también iluminación, de eléctricos y aparatos lámparas de fabricación de sa, cion ilumina Antares con Riba-roja, ta despun nuevo de eléctrico y equipo material de pleadas). Enfabricación (378 em personas aleaciones ferro y acero hierro, de básicos ductos valencianas sl, de de pro fabricación Soldaval Soldaduras profesionales con Riba-roja, nuevo de destaca cos metáli productos de industria En la ocupades). 71tegar, amb persones SLmas (de gum de goma i Chic-kles . lics cal destacar destacar cal lics ------sectors com ara l’automoció, per la la per l’automoció, ara com sectors l’abandó de de ERO a causa fort el amb migració, tercera la arribar va L’any preu. al sensibles 2009menys itambé consum al pròxims menys industrials, més aclients per ballar atre passar va transició, segona aIBM. L’anyalternatius 2004, la en clients d’electrònica bàsica i cercar fabricació de processos nous volupar desen per optar va empresa darrera la Limited), Services (Manufacturing MSL de d’IBM part l’adquisició de per El1995, Celestica. arran canadenc grup 2004 del al’esmentat des tany per Vallbona de Pobla la de chines) Ma Business IBM (International tica L’antiga d’informà treballen. fàbrica hi que 300 amb persones semblats, as impresos circuits de fabricació SA, de Valencia Celestica i, sobretot, mèdics i odontològics ministraments isub d’instruments SL, fabricació de distribució i control elèctric, Orliman ocupades), d’aparells de fabricació de SL (131 electrica Finder persones empreses les amb Vallbona, de bla Po la de nucli el destacar cal òptics i electrònics informàtics, ductes pro de fabricació la en Finament, d’alumini. SL (Nàquera), producció de l’empresatambé Sopena innovations esmentar Túria. Convé de a Riba-roja SA Unión la iCementos SA, aLlíria, ------per falta de viabilitat econòmica. viabilitat de falta per 2008 el en definitivament tancar va que planta aBenaguasil, totes nes, 250 anomés perso reduir va es lla 2006 i 2008 anys els planti la entre Posteriorment, Daimiel). manxega la ia Benaguasil de (a plantes nes les a950 perso baixat 2006el havia ja en però productives, plantes huit en 1.600 treballaven persones hi cara 2004 el en en producció, de cades dè de Després joventut. la de icona una en convertir va ies setanta, dels dècada la durant vaquera roba en mundial mercat del llocs primers dels un en posicionar va es Caroche i Cimarron Caster, Lois, marques les 1954 en amb que nascut aMillares, vaquera, roba de tèxtil grup un ser Túria (Benaguasil). Merino Sáez va de Camp del tèxtil indústria tinta al’ex referir-se cal afinalitzar Per ml). t -20151121161603.h n o i c antigua-prepara-cuarta-transi economia/empresas/201511/21/ (www.lasprovincias.es/ industrial ca i d’electromedicina també i electròni aeroespacial icontingut adefensa per principalment manufacturada, trònica elec afabricar dedica es l’actualitat En subvencions. de pèrdua per taica, fotovol ienergia vendes, de caiguda ------

77 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA Centre comercial el Osito Font: Ortofoto 2017 CC BY 4.0 © Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat. V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.1 Equipamiento sanitario EQUIPAMIENTO SANITARIO Nº Centros Municipios Nº Hospitales Nº Consultorios de salud El estudio de la salud y el sistema sanitario nos permite conocer mejor nuestra sociedad, pues- Benaguasil - 1 - Benissanó - - 1 to que constituyen dos elementos clave en la or- Bétera 1 1 - ganización de ésta y forman parte de la estructu- Casinos - - 1 ra social. Las transformaciones que se dan en la Eliana, l’ - 1 - gestión pública de la salud vienen impulsadas por Llíria 1 1 - los cambios sociales y políticos de cada época. Loriguilla - - 1 Marines - - 2 Por ello, el sistema sanitario se encuentra direc- Náquera - - 1 tamente relacionados con los cambios sociales Olocau - - 1 que se van produciendo (González y Hortelano, Pobla de Vallbona, la - 1 - 2000). Por ejemplo, según un estudio con fami- Riba-roja de Túria - 1 1 lias de las comarcas de València, a excepción de Serra 1 - 1 Vilamarxant - 1 - la capital, se pone de manifiesto que para una Gátova - - 1 más amplia eficacia de los programas de preven- San Antonio de Benagéber 1 - 1 Alícia Villar ción es fundamental considerar la pluralidad de Comarca 4 7 11 Sandra Obiol modelos familiares en cuanto a sus actitudes y Provincia 29 139 284 C.Valenciana 61 283 605 comportamientos en torno a las drogas (Gonzá- Comarca/Provincia 13,79% 5,04% 3,87% lez, Fernández-Coronado, Gómez, 2015). Cuadro 5.1 Fuente: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2016).

La comprensión de lo que es saludable y lo que como un activo para el desarrollo económico y últimos datos disponibles en referencia al año no lo es, sobre aquello que es prioritario en tér- social de la Comunidad”. En este sentido, el bien- 2016 y de la Memoria de Gestió de 2016 de la minos de actuación sanitaria o la relación entre estar y la salud son considerados un derecho Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. cómo las desigualdades sociales determinan elemental para todas las personas. el estado de salud de la ciudadanía, han ido va- Antes de pasar a los datos, haremos una breve riando con el tiempo y configurándose según Nos acercaremos a esta compleja relación en- aclaración definitoria de los recursos sanitarios diferentes modelos de atender la salud comu- tre sociedad y salud mediante los datos sobre disponibles. En el ámbito de la Comunitat Valen- nitaria y, con ello, la disposición de recursos equipamiento sanitario, una manera descriptiva, ciana, la provisión de las prestaciones sanitarias, sanitarios que responden a políticas sanitarias y limitada, de conocer nuestro sistema sanitario, servicios preventivos, diagnósticos, terapéuticos, concretas. En el IV Pla de Salut de la Comuni- pero suficiente por el acotado alcance de este rehabilitadores y de promoción de la salud con- tat Valenciana (2016-2020) se establece como texto. Las cifras las hemos obtenido del portal figuran lo que se denomina el sistema sanitario principio básico que “la salud tiene que ser va- de información ARGOS de la Generalitat Valen- valenciano. Estas prestaciones se proveen a tra- lorada como un gran recurso de la sociedad y ciana a partir del cual podemos consultar los vés de la gestión pública, fundamentalmente, y 80 comunitària i, amb això, la disposició disposició la això, i, amb comunitària salut la d’atendre models diferents segons is’ha configurat temps el amb variat ha ciutadania, la de salut de l’estat determinen socials tats com les desigualo la entre relació sanitària d’actuació termes en ritari prio és que el sobre és, ho no que el i saludable és que del comprensió La 2015). Gómez, do, (González,gues Fernández-Corona dro les de entorn ha hi que ments comporta iels actituds ales quant de models familiars rar la pluralitat conside és fonamental de prevenció programes dels àmplia més eficàcia a una per que manifest de posa es ques de València, la capital, excepte comar les de famílies amb estudi no, 2000). Per exemple, segons un iHortela (González produint van es que socials canvis els amb relacionat directament troba es sanitari tema sis el això, Per època. cada de tics ipolí socials canvis pels impulsades estan salut la de pública gestió la en ha hi que transformacions Les social. l’estructura de part i formen cietat so la de l’organització en clau ments ele dos són que ja societat, nostra la bé més conéixer permet ens tari sani L’estudi sistema iel salut la de SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS 5.1.1 sanitari Equipament ------tics, terapèutics, rehabilitadors i de i de rehabilitadors terapèutics, tics, diagnòs preventius, serveis tàries, sani prestacions les de provisió la Valenciana, Comunitat la de l’àmbit En disponibles. sanitaris recursos dels breu definitori aclariment un farem dades, ales passar de Abans Pública. iSalut Universal Sanitat de del 2016de Gestió de la Conselleria al’any 2016 ferència Memòria la ide dades disponibles ambdarreres re les consultar podem qual del a partir Valenciana Generalitat la de ARGOS d’informació portal del obtingudes hem les xifres Les text. nostre del fitat l’abast per suficient però tari, sani sistema de el conéixer nostre i limitada, una manera descriptiva, sanitari, equipament sobre dades les mitjançant isalut societat entre relació complexa ala acostarem Ens persones. les tes per a elemental un to dret siderats con són salut i la benestar el sentit, Valenciana». En eixe Comunitat la de econòmicdesenvolupament i social al per actiu un icom societat la de recurs gran un com s’havalorar de salut «la que bàsic a principi com Valenciana (2016-2020) s’estableix Comunitat la de Salut de Pla IV En el concretes. sanitàries a polítiques responen que sanitaris recursos de ------litats, que també són centres que que centres són també que litats, d’especia centres els banda, seua la Per població. ala especialitzat tipus de prestacions les d’acostar nalitat fi la amb l’hospital, i de salut de tres sionals dels cen i pròpies tècniques profes integra ambulatori, règim en població ala atenció presta que integrat, sanitari centre anomenat sanitari recurs d’un altre disposa residencial. Tambédeshabituació es ide mama de càncer del prevenció de i reproductiva, sexual salut de addictives, conductes de mental, de salut d’odontologia preventiva, rehabilitació, de unitats següents: unitats les ha hi valencià sanitari sistema En el socials. recursos els amb i es coordinen terdisciplinaris in aequips com actuen que suport de unitats denominades les ha hi També sanitari. sistema al inicial es podenris considerar com l’accés consulto iels salut de centres Els requerisca. es que tractament i el complexitat la de funció en pitalari, hos règim oen ambulatòria atenció en presta es L’atenció sanitària iconcertats. privats mitjans de a través itambé fonamentalment, pública, gestió la de a través veeixen pro es que Prestacions valencià. sanitari sistema el denomina es que el configuren salut la de promoció ------L’hospital de Llíria és de creació creació de és L’hospital Llíria de a Bétera. provincial psiquiàtric el i Moliner Doctor el Llíria, de el tals: hospi tres ha hi comarca a la que ja hospitalari, servei ampli Hiun ha especialitzats. 46 serveis de d’una cartera Disposa comarcal: la dotació a conéixer-ne per provincials, recursos de nombre el amb relació ien absoluts valors en següent taula la en assenyalats sanitaris, recursos diversos de posa València-Arnau Dis de Vilanova-Llíria. de salut alvinculada departament està Túria de Camp del comarca La departaments. als pertanyen també que comarcals demarcacions demarcació i en altres la de comarques a les viu que blació po la atota cobertura donen que de d’onze salut total departaments un ha hi València de província A la valenciana. Comunitat ala hemoteràpica al’activitat per necessaris recursos els disposen es on l’estructura és que transfusió, de ocentre perifèrica d’extracció fix punt el és valencià sanitari sistema el en disponible recurs Un altre tal. l’hospi de externes consultes les de prolongació una com ifuncionen ri ambulato règim en atenció presten (Quadres 5.1 i5.2) (Figura 5.1) (Figura - - - - -

81 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 82 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI ten un total de 11 departamentos de salud (Figu salud de 11 de total un departamentos ten exis València de provincia la de comarcas En las Comunidad. en nuestra dad hemoterápica activi la para necesarios recursos los disponen se donde estructura la es que transfusión, de ocentro periférica extracción de fijo punto el es valencianoso disponible sanitario en el sistema recur Otro hospital. del externas consultas las de prolongación una como y funcionan bulatorio am régimen en atención prestan que centros de especialidades quelos también son centros parte, su Por población. ala especializado tipo de prestaciones las acercar de finalidad la con de salud y depropias del los centros hospital, y técnicas profesionales integrando bulatorio, am régimen en población a la atención prestan que integrado, sanitario centro llamado nitario dencial. También sa recurso se dispone de otro del cáncer de mama y resi de deshabituación prevención de y reproductiva, sexual salud de adictivas, conductas de mental, salud de tiva, preven dades de de odontología rehabilitación, unidades: las siguientes univalenciano existen sanitario sistema En el sociales. recursos los con y se coordinan interdisciplinarios equipos como actúan que apoyo de unidades minadas También sanitario. al sistema las deno existen mos son como considerados el inicial acceso pode consultorios y los salud de centros Los requiera. se que ytratamiento complejidad la de función en hospitalario, régimen oen ambulatoria atención en presta se sanitaria atención La dos. yconcerta privados medios de através también SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------blica y atiende a pacientes crónicos y de larga larga yde crónicos a pacientes yatiende blica pú titularidad de también es Serra de localidad la en Moliner Doctor Hospital el parte, otra Por Arnau deHospital Vilanova, en València. situado al 147 con complementario Es y cuenta camas. creación reciente de es Llíria de Hospital El ra. Béte en provincial psiquiátrico Hospital y el ner Moli Doctor Hospital el Llíria, de Hospital el les: 3 hospita ubican se comarca la en que puesto hospitalario, servicio amplio un con Cuenta cal: comar dotación la conocer para provinciales, recursos de número al relación y en absolutos señalados en entarios tabla la valores siguiente sani recursos varios de Dispone lanova-Llíria. de salud València-Arnaual departamento de Vi vinculada está Túria de El Camp de comarca La departamentos.. a esos pertenecen también que comarcales nes demarcacio otras yen comarcas estas en vive 5.1) ra CENTROS DELACOMARCA Cuadro 5.2 Unidad deOdontologíaPreventiva Centro deSalud Unidad deSaludsexualyreproductiva Unidad deRehabilitación Salud Mental Hospital Consultorio auxiliar Centro SanitarioIntegrado (Cuadros 5.1 y5.2) que dan cobertura a toda la población que que población la atoda cobertura dan que

Recursos sanitariosdeElCampTúria.2016.Fuente:PortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana

Tipo decentro

------Número de 56 oficinas de farmacia. de 56de oficinas total un Túria hay de ElCamp de comarca En la al más usuario. especializadas prestaciones de aquellas acercar condel el hospital, objetivo y salud de centros los de propias técnicas las y profesionales a los integrando ambulatorio, ena régimen la población fundamentalmente atención que prestan sanitarias instituciones de trata se que aclarar Cabe comarcas. las das to disponen no que del recurso un integrado, rio sanita centro un con cuenta que comarca una es ytambién mencionado, hemos ya como rios, hospitala servicios de número alto el Destaca mentales. enfermos para y sanitaria social atención de espacio un a de ahora reconversión en proceso encuentra se desmantelándose, años los con ido ha que Bétera, de psiquiátrico Hospital al En cuanto 2012). Moliner Doctor Hospital del Gestión de 145 con (Memoria camas contando estancia 2 2 1 1 3 9 1 6

Comarca /Provincia 16,7 % 4,3 % 4,8 % 4,5 % 2,1 % 3,3 % 7,1 % 4,8 % - - - un total de 56 oficines de farmàcia. de 56 de oficines total un ha hi Túria de Camp del comarca A la acions l’usuari. més especialitzades presta les d’acostar l’objectiu amb l’hospital, i de salut de centres dels i pròpies fessionals les tècniques pro els integrant ambulatori, gim la en població rè fonamentalment atenen que sanitàries d’institucions tracta es que aclarir Cal marques. co les totes disposen no qual del recurs un integrat, sanitari centre un té que comarca una és i també esmentat, hem ja com hospitalaris, serveis de l’alt nombre Destaca mentals. amalalts per i sanitària social d’atenció espai a un conversió re de procés en ara troba es anys, els amb s’ha que desmantellat tera, Bé de psiquiàtric al’hospital Quant 2012). Moliner Doctor l’Hospital de gestió de 145 ha (Memòria hi llits estada, llarga ide crònics pacients iatén ca públi titularitat de també és Serra, Moliner, a Doctor el banda, D’altra a València. situat al’Arnau Vilanova, de mentari 147 ha i hi comple És recent llits. I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------Figura 5.1Mapasanitario

83 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.2 Equipamiento educativo personas inmigrantes y también el retorno a Estas comarcas cuentan con un total de 2.090 sus lugares de origen de una parte de las per- centros según los datos del curso 2016-2017, La educación es sin duda un ámbito de actuación sonas que habían venido a trabajar a nuestra concentrados especialmente en València ciudad prioritario y que incide de manera directa en la comunidad, a causa de la fuerte crisis econó- (25,2%) y las comarcas de l’ (12,2%), caracterización de cualquier sociedad. Aquello mica y laboral; por otra parte, hemos asistido l’Horta Nord (10%) y la Ribera Alta (10%), en con- que entendemos como “educación” se represen- a una nueva reforma educativa, la LOMCE de cordancia, lógicamente, con las dimensiones ta frecuentemente como “sistema educativo” 2013, con efectos en las ratios profesorado/ demográficas de dichos territorios comarcales. (Hernàndez, 2000: 192). En nuestro caso, el sis- alumnado. También el cambio político autonómi- tema educativo valenciano ha ido configurándo- co de las elecciones de mayo de 2015, con un Conviene hacer unas aclaraciones definito- se a partir de los cambios demográficos y de las nuevo equipo al frente de la Conselleria d’Educa- rias preliminares. Los centros denominados actuaciones en materia de política educativa. ció, Investigació, Cultura i Esport, está teniendo CAES o Centros de Acción Educativa Singular efectos, a corto y medio plazo, en el sistema se encuentran ubicados en un Barrio de Ac- Los datos de la demografía educativa del siste- educativo, especialmente en la dotación de cen- ción Preferente o son aquellos que escolarizan ma educativo valenciano en el período de veinte tros, la reestructuración de profesorado o en alumnado con necesidades de compensación años, comprendido entre 1990 y 2010, indican, los nuevos programas lingüísticos. educativa en un porcentaje igual o superior al como fenómeno significativo, la existencia de 30% del total del centro. En la Comunitat Valen- una tendencia a la contracción del número ab- Una manera descriptiva, aunque con sus limi- ciana existen actualmente un total de 80 CAES, Alícia Villar taciones, de acercarnos a conocer el sistema de los cuales 43 están situados en las comar- Sandra Obiol soluto de alumnado escolarizado, producido por una importante bajada de la natalidad iniciada educativo valenciano, y en concreto en las co- cas de València, 13 en las de Castelló y 24 en en los ochenta (Villar et al, 2012: 41). Otros fe- marcas de València, es a través del equipamien- las de Alacant. nómenos asociados a este período, que aportan to educativo. Por equipamiento educativo en- impactos variables y distintas lecturas de inter- tenderemos básicamente, y según los datos a Por otra parte, los denominados Centros de Edu- pretación son: a) los incrementos de plazas en los que tenemos acceso, el número de centros cación Especial son aquellos centros educativos determinados niveles educativos, como es el educativos, su desagregación por niveles edu- en los que se escolariza alumnado con necesi- caso de la educación infantil, debido a factores cativos, por titularidad y el número de alumnado dades educativas especiales asociadas a seve- de alcance socioeconómico; b) los efectos de las y su escolarización según programa lingüístico, ras condiciones permanentes de discapacidad reformas educativas, como es el caso de la LOG- todo ello para las enseñanzas no universitarias. y en los se dispone de un conjunto de recursos SE de 1990, que reorganizó los niveles educa- Esta información la obtenemos del portal de in- adaptados que no se encuentran en los centros tivos y aumentó la enseñanza obligatoria hasta formación ARGOS de la Generalitat Valenciana ordinarios. Cabe decir que dependerá de las los 16 años; c) los impactos de la escolarización a partir del cual podemos consultar los últimos características del alumnado con necesidades de los hijos e hijas de las personas migrantes. datos disponibles del curso 2016-17. educativas especiales su escolarización en cen- tros ordinarios o en Centros de Educación Espe- En los años más recientes, dos factores han La población escolarizada en el curso 2016-17 en cial. Con el objetivo de favorecer la inclusión se incidido especialmente en la demografía edu- las comarcas de València en los niveles educati- tiende a escolarizar al alumnado con necesida- cativa: por una parte, la bajada de las cifras de vos no universitarios es de 356.592 personas. des educativas especiales en centros ordinarios, 84 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS matèria de política educativa. educativa. política de matèria en actuacions les i de demogràfics canvis dels apartir s’ha configurat valencià educatiu sistema el cas, tre 2000: 192).(Hernández, nos En el educatiu» a«sistema com sovint ta represen es aeducació com tenem en que El societat. qualsevol de ció caracteritza la en directa manera de incideix i que prioritari d’actuació àmbit L’educació un dubte, sens és, 5.1.2 educatiu Equipament Fuente: elaboraciónpropia apartirdedatosdelPortalInformación Argos. GeneralitatValenciana Cuadro 5.3 CENTROS DELACOMARCA La RiberaAlta La PlanadeUtiel-Requena La HoyadeBuño La Costera/LaCostera La Safor La RiberaBaixa La CanaldeNavarrés El ValledeCofrentes-Ayora El RincóndeAdemuz L’Horta Nord La Valld’Albaida El CampdeTúria El CampdeMorvedre TOTAL València L’ L’Horta Oest Municipios

CentrosdelascomarcasValenciaportipo de centroytitularidad(curso2016-17).

Nº decentroseducativos - - - - 2090 208 154 129 209 106 143 255 526 37 49 71 20 12 65 74 27 ferents lectures d’interpretació són: són: d’interpretació lectures ferents idi variables impactes aporten que esmentat, període al associats mens al., 2012: et (Villar 41). fenò Altres huitanta els en iniciada natalitat la de important una per baixada produït d’alumnat absolut escolaritzat, bre del nom atendència la contracció ha, una com a fenomen significatiu, 1990 anys els i 2010, hi que indiquen entre comprés anys, vint de període valencià en educatiu el va del sistema educati demografia la de dades Les 5

% respectoaltotalde comarcas deValencia 100,0 10,0 12,2 10,0 25,2 1,8 2,3 3,4 1,0 3,1 0,2 5,1 7,4 0,6 6,2 3,5 1,3 6,8 - - - - que amb limitacions, d’acostar-nos d’acostar-nos limitacions, amb que encara descriptiva, Una manera lingüístics. programes nous els en o professorat de reestructuració la centres, de dotació la en pecialment es educatiu, sistema el en imitjà, curt atermini efectes, té iEsport, Cultura Conselleria d’Educació, Investigació, la de capdavant al equip nou un amb mic de les eleccions de maig del 2015, autonò polític També canvi el alumnat. professorat/ ràtios les en efectes 2013, LOMCE del la educativa, amb reforma nova auna assistit hem da, ban d’altra ilaboral; econòmica crisi forta la de acausa atreballar, vingut havien que persones les de d’una part d’origen llocs als tornada la i també immigrants persones de xifres les de baixada la d’una banda, educativa: en la especialment demografia incidit han factors dos anys, darrers En els migrants. de les persones fills dels l’escolarització de impactes c) els anys; setze als fins obligatori i va augmentar l’ensenyamentcatius edu nivells els reorganitzar va que 1990, de LOGSE la de cas el és com educatives, reformes les de efectes b) els socioeconòmic; d’abast factors de acausa infantil, l’educació de cas el és com educatius, nivells minats a) de places en els deter increments - - - - - nats CAES o centres d’acció educa ocentres CAES nats denomi centres Els preliminars. ris definito aclariments uns fer Convé comarcals. toris mensions dels terri demogràfiques di les amb lògicament, cordança, (10%) (10%), Alta Ribera ila con en (12,2%), Oest l’Horta Nord l’Horta (25,2%) València de comarques iles 2017, especialment a concentrats segons les dades del 2016- curs 2.090 de centres total un Hi ha nes. 356.592 de és perso universitaris València no en educatius els nivells 2016-2017 de comarques ales curs el en escolaritzada població La nibles del 2016-2017. curs dispo dades darreres les consultar podem qual del apartir Valenciana Generalitat la de ARGOS formació d’in portal del l’obtenim informació La universitaris. no ensenyaments als per això tot lingüístic, programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre iel titularitat per educatius, nivells per desagregació la catius, edu centres de nombre el accés, tenim quals ales dades les segons i bàsicament, entendrem educatiu equipament Per educatiu. pament l’equi de através és València, de comarques ales concret ien lencià, va educatiu a el conéixer sistema ------

85 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 86 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI los que suele haber cursos de preparación de de preparación de cursos haber suele que los en centros Son años. dieciocho los de a partir acceder puede Se eintereses. expectativas sus mación que puede en teniendo cursar cuenta for la sobre orientación una darle para adulta persona a cada inicial manera de valora se de don específicos unos centros también existen Adultas Personas de Formación ala Respecto Alacant. y5en 14València, Castelló en de comarcas las en 27 sitúan se cuales los de 46 CRA, actualidad la en hay Valenciana munitat Co la en Actualmente, 30 minutos. los supere no el instituto aquella donde está hasta localidad desde la ellos desplazamiento agrupamientos paratambién es configurar considerado, puesto po en cada curso). El tiempo del desplazamiento decir, es 1gru (4 unidades, unidades de mínimo 16 el con y30 entre alumnos prevista mínima demanda una hay si ESO de centro un asigna se para los desplazamientos conrales dificultades ru En zonas número. a este excepciones algunas 150 de es existen aunque alumnos, Obligatoria Secundaria Educación de centro un Para tipo. este de centro un municipio aun asigne se que para mínima demanda una (CRA)pados existe Agru Rurales Centros llamados alos En cuanto y17 Alacant. en Castelló en 7 València, de comarcas las en 24cuales están los de Valenciana, Comunitat la en 48 centros de total un hay Actualmente, educativa. política de materia en decisiones ylas políticos momentos también depende de los cuestión aunque esta SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------Profesional; 25 centros imparten enseñanzas enseñanzas imparten 25 centros Profesional; yFormación ESO, Bachillerato primaria, infantil, educación de 129, centros 93 son cuales los de de cifra la alcanza educativos centros de total 156.744 de total un El con marcas, habitantes. co a otras comparación en población de alto ro núme un con comarca una Túria es de El Camp lingüístico. programa según escolarización y su alumnado de número yel titularidad por tivos, educa niveles por desagregación su educativos, de Túria, en el número centrándonos de centros Camp del comarca la de educativo equipamiento sobre los datos A continuación, comentaremos y67 Alacant. de Castelló de a las de comarcas corresponden València, 29 135 Comunitat, la en Adultas Personas de ción Forma de 231 de centros total Del específica. formación de tipo y otro universidad ala acceso Profesional, aFormación acceso el cundaria, Se Educación de Graduado del libres pruebas CENTROS DELACOMARCAPORTIPOCENTRO Fuente: PortaldeInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Cuadro 5.4 TOTAL Formación depersonasadultas Centro sistemaextranjero Centros deenseñanzasespecializadas Centres deEducaciónEspecial Centros ruralesagrupados Centros deInfantil/Primaria/ESO/Enseñanzasmedias

Centros delacomarcaElCampTúriaportipocentro(curso2016-17). Tipo decentro

- - - - -

de primer ciclo de infantil, mientras que los cen los que mientras infantil, de ciclo primer de públicos 14 con centros cuenta Túria de El Camp de comarcas València.comparación con otras en adultas personas de formación ala dicados de centros dotación una con comarca una Es CAES. como centro un de dotación ala conllevar que pueden socioeducativas necesidades yores ma darán se donde aSagunt, similares sociales ycaracterísticas dimensiones de urbana ción pobla una hay no que hecho el con relacionado está 2), seguramente con que lo cuenta que dre, Morve de (El Camp anteriormente comentada la que poblada más mucho siendo CAES, aún tro cen ningún con cuenta no que comarca una Es 5.7). y 5.4 (Cuadros 5.3, extranjero educativo sistema de centro un tiene también agrupado; rural centro 1 con comarca una Es especial. educación de 1centro hay Adultas; Personas de Formación ala dedicados están 8centros especializadas; Número 129 93 25 8 1 1 1

------ment, hi ha un total de 48 centres 48 centres de total un ha hi ment, Actual educativa. política de matèria i les decisions en polítics moments dels depén també que qüestió una és que encara ordinaris, centres en especials educatives necessitats l’alumnat amb aescolaritzar tendeix es inclusió la d’afavorir l’objectiu Amb d’educacióo en centres especial. ordinaris centres en l’escolarització especials educatives necessitats de l’alumnat amb característiques les de dependrà que dir S’ha de ris. ordina centres els en ha hi no que adaptats recursos de d’un conjunt disposa es quals els i en discapacitat de permanents condicions severes especials associades a educatives amb alumnat necessitats colaritza s’es quals els en educatius centres d’educaciótres especial són els D’altra banda, els cen denominats i24 d’Alacant. ales Castelló 13 València, de de ales província la de comarques a les situats estan 43 quals 80 de CAES, dels total un Valenciana hi ha actualment munitat Co Ala centre. del total 30%al del osuperior igual percentatge un en de compensació educativa sitats amb alumnat neces escolaritzen que els osón d’acció preferent barri un en situats troben es singular tiva I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------accedir a partir dels díhuit anys. Són Són anys. díhuit dels a partir accedir S’hi pot té. que interessos iels tives expecta les compte en tenint cursar pot que formació la sobre orientar-la a per adulta persona cada inicial manera de valora es on específics centres uns ha hi també adultes persones de formació ala Quant i5aAlacant. 14València, aCastelló de comarques ales 27 situen se quals 46 ha CRA, hi dels Valenciana Comunitat ala Actualment, hora. tja mi la superar de ha no l’institut ha hi on fins localitat la de des plaçament el els des a agrupaments configurar per plaçament és també considerat: des del curs). Eltemps cada en grup adir, és un unitats, (quatre d’unitats 16 mínim el amb i30entre alumnes prevista mínima demanda una ha hi d’ESO si s’assigna centre un ments desplaça als per dificultats amb rurals Enzones excepcions. ha hi que 150 de és encara alumnes, gatòria d’Educaciócentre Secundària Obli aun Per així. centre un municipi un manda mínima s’assigne perquè a (CRA) agrupats hi harurals una de centres anomenats als fa que Pel i17 aAlacant. 7aCastelló València, de comarques ales situats 24 estan Valenciana, quals dels a la Comunitat ------un centre rural agrupat; també té un un té també agrupat; rural un centre amb comarca una És especial. cació d’edu centre un ha hi adultes; sones per de formació a la dedicats estan centres huit especialitzats; yaments ensen nal; 25 imparteixen centres professio iformació ESO, batxillerat d’educació primària, infantil, centres 129, de 93 són xifra quals a la dels arriba educatius centres de El total de 156.744amb un total habitants. comarques, aaltres comparació en població de alt nombre un amb comarca una és Túria de El Camp lingüístic. programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre i el titularitat per educatius, vells ni per desagregació la educatius, en el nombre de centres centrem Túria. Ens de Camp del comarca la de educatiu equipament sobre des les da A continuació, comentarem i67 d’Alacant. Castelló 29 València, de de comarques a les ha, 135 hi que adultes corresponen persones de formació de centres 231 de total Del específica. formació de tipus altre iun universitat ala cés ac professional, aformació l’accés d’Educació del Graduat Secundària, lliures proves de preparació de sos cur haver-hi sol quals els en centres ------ticament el 50%. La formació pro 50%. formació el La ticament pràc és i privada pública de porció pro la batxillerat de cas Enel privada. 64% un amb titularitat de alt, privada de hi haobligatòria un percentatge secundària Enl’educació privats. cinc i concertats privats catorze amb junt pública, titularitat de 26ha centres de segon cicle i educació primària hi infantil al’educació Quant públics. els tripliquen 43, adir,són és privats els educatiu nivell el mateix imparteixen que privats centres els que mentre d’infantil, cicle primer de públics tres cen catorze ha hi Túria de Camp Al d’altres comarques de València. comparació en adultes persones de formació a la dedicats centres de dotació amb comarca una És aCAES. com centre un dotar que poden comportar cioeducatives so necessitats unes ha hi on Sagunt, a similars socials i característiques ha una població urbana de dimensions hi no que fet el amb relacionada està segurament n’hi dos), cosa ha qual la (al Morvedre de Camp comentat hem ja que la que poblada més molt i ser CAES, tot cap ha hi no comarca A la ger. estran educatiu sistema de centre (Quadres 5.3, 5.4 i5.7). ------

87 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 88 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI torio junto a una “una densa red de práctica y y práctica de red “una densa a una junto torio un terri fenómeno bien arraigado en nuestro dered asociaciones y agrupaciones musicales, una numerosa Valenciana cuenta Comunitat La 46,7% en valenciano. estudia Un mencionados. universitarios no educativos 21.139 niveles los de alguno cursan personas 2016-17,curso del datos los Según de total un (Cuadro 5.5). superior grado de 55% caso el en del más yde medio grado de profesional mación 47,3% un con básico: grado de for de caso el en formación la de aexcepción privada, titularidad de centros de porcentaje alto un con también cuenta profesional 50%. formación al La mente práctica es yprivada pública de proporción la Bachillerato de caso Enel privada. titularidad de 64% un con alto, privada de porcentaje un hay ria obligato secundaria educación Enla 5 privados. y concertados 14 junto privados pública, laridad titu de 26 hay centros primaria yeducación ciclo segundo de infantil educación ala Encuanto cos. públi alos triplican privados los 43, que lo son por educativo nivel este imparten que privados tros SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------red pública y privada con una presencia muy he muy presencia una con yprivada pública red por la doble caracterizado educativo un sistema de imagen una da nos equipamiento sobre datos de los específica En observación conclusión, esta música. de 17 privadas hay escuelas comarca la en pública, titularidad de 3centros estos de más Ade Loriguilla. en municipal escuela yuna Llíria, de música, profesionales rios en y Riba-roja en 2013).al, 2conservato hay Túria de EnElCamp derialidad la Comunidad Valenciana” (Rausell et territo de grado mayor con cultural hecho el en música ala convierte que musical, aprendizaje CENTROS DELACOMARCAPORNIVELEDUCATIVO Fuente: elaboraciónpropiaapartirdedatosdelPortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Cuadro 5.5 Educación Infantilprimerciclo Educación InfantilsegundocicloyPrimaria Ciclos formativosdeGradoBásico Educación SecundariaObligatoria Bachillerato Ciclos formativosdeGradoMedio Ciclos formativosdeGradoSuperior Centros delacomarcaElCampTúriaporniveleducativoytitularidad(curso2016-17).

Nivel educativo

- - - - Públicos en nuestro ámbito territorial más cercano. cercano. más territorial ámbito nuestro en educación la de desarrollo el en efectos derivan se que ydel conocer conviene que valenciano vo educati del sistema a destacar de los aspectos uno es que Creemos comarca. según terogénea 14 10 10 10 26 5 4

concertados Privados 14 14 13 0 3 2 1

Privados 29 5 1 6 5 2 4

titularidad privada Presencia 75,4 % 47,3 % 22,2 % 64,2 % 44,4 % 55,5 % 9,0 %

- Cuadro 5.7 EQUIPAMIENTO DEEDUCACIÓN cursen algun dels nivells educatius no algun no cursen educatius dels nivells 2017, 21.139 de total un persones Segons les dades del 2016- curs (Quadre 5.5). superior grau de 55%del cas el en més ide mitjà grau de professional 47,3% un amb formació de cas el en bàsic: grau de formació la excepte alt, privada titularitat de centres de percentatge un també té fessional I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS Benaguasil Benissanó Eliana, l’ Casinos Bétera Loriguilla Marines Llíria Náquera Olocau Pobla deVallbona,la Riba-roja deTúria Serra Vilamarxant San AntoniodeBenagéber Gátova Comarca/Provincia Provincia Comarca C.Valenciana Municipios

Fuente: ConselleriadeEducación,Investigación,CulturayDeporte(2017).

Infantil, primaria y secundaria 6,35% 1.465 2.574 93 15 16 13 14 5 1 2 2 8 2 1 2 2 5 5 -

un grau de territorialitat més alt de de alt més territorialitat de grau un amb cultural fet el en música la teix musical, que conver aprenentatge i pràctica de xarxa «una densa una amb junt territori nostre al arrelat musicals nombrosa, un fenomen ben d’associacionsxarxa i agrupacions Valenciana hi ha una A la Comunitat en valencià. estudia Un 46,7% esmentats. universitaris Profesional 135 86 ------

5,93% Adultos 135 231 8 1 1 1 1 1 1 1 1 ------

Nº Centroseducativos 3,70% Rural 46 27 - 1 1 ------

feta de les dades sobre equipament equipament sobre dades les de feta En conclusió, l’observació específica vades de música. pri escoles dèsset ha hi comarca la a pública, titularitat de centres, tres dels Amés a Loriguilla. municipal cola es iuna iaLlíria, aRiba-roja música, de professionals dos conservatoris al., 2013).et ha hi Túria de Camp Al (RAUSELL Valenciana» Comunitat la 12,50% Escuela Oficial de idiomas 17 8 1 1 ------

4,17% seilEtajrsOtros Extranjeros Especial 48 24 1 1 ------

- - 5,88% territorial més proper. territorial àmbit nostre el en l’educació de ment en el desenvolupa efectes es deriven valencià que i conéixer del convé qual educatiu sistema del s’ha destacar de que aspectes dels un és que Creiem segons comarca. heterogènia molt presència una amb iprivada, pública xarxes, dos les per caracteritzat catiu edu d’un sistema imatge una dóna ens 36 17 1 1 ------

7,69% 552 338 26 3 3 1 4 5 1 1 1 2 2 1 2 - - - -

de educación habitantes Centros por mil 0,84 0,73 0,83 0,82 1,19 0,93 0,90 1,50 0,36 1,19 2,14 0,66 0,49 0,79 0,64 1,30 0,83 0,76 - - - -

89 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.3 Equipamiento bancario la red de oficinas era uno de ellos. Así, desde ficie de la comarca muestra una reducción to- 2007 la red de oficinas se ha reducido un 38% davía mayor al pasar de 0,2 oficinas por km² en El sistema bancario es uno de los pilares bási- y el empleo en el sector un 30%. La reducción 2009, a 0,1 en 2015. cos del funcionamiento de las economías de- de la red de oficinas ha sido tan importante que sarrolladas. Su actividad principal consiste en aparece un nuevo problema: la exclusión finan- De los 16 municipios que componen la comarca, la intermediación, proceso mediante el cual se ciera. En efecto, un 2,5% de la población espa- uno de ellos ha perdido la oficina bancaria que captan fondos de los agentes con capacidad de ñola vive en municipios donde no hay ninguna estaba instalada en el territorio. El municipio de financiación y se canalizan estos fondos hacia oficina, y en algunas provincias este porcentaje la comarca que pasa a situación de exclusión aquellos que tienen necesidad de financiación. supera el 10%, lo que exige una respuesta tanto financiera es Gátova. El municipio que mayor nú- por parte de los bancos como por las AAPP. mero de oficinas ha visto desaparecer es Llíria, En este proceso de intermediación la red de ofi- que pasa de 25 a 11 oficinas, lo que supone una cinas bancarias tiene un papel determinante al En la comarca de El Camp de Túria la reducción reducción del 56%. La Pobla de Vallbona y Béte- aumentar la accesibilidad de los clientes a los en el número de oficinas entre los años 2009 y ra experimentan reducciones de 8 y 7 oficinas servicios bancarios, tanto en la captación de 2015 ha sido de 48 oficinas (Figuras 5.2, 5.3, respectivamente. (Cuadro 5.8) pasivo como en concesión de préstamos, pues 5.4 y 5.5), pasando de 134 a 86. Esto supone cuanto más densa sea la red de oficinas mayor una disminución del 35,8%, esto es, casi 2 pun- Loriguilla y Nàquera son los municipios que será la cercanía del banco con el cliente y ma- tos porcentuales más de caída que la media de presentan una mayor densidad de oficinas por José Manuel Pastor la provincia de València. En términos de ofici- cada 1.000 habitantes en 2015, con un valor 2 Ángel Soler yor el conocimiento del historial crediticio. nas por cada 1.000 habitantes, en 2009 esta y 0,8 respectivamente, mientas que atendiendo Con la crisis, el sector bancario español se ha ratio se situaba en 0,9, mientras que en 2015 a la ratio de oficinas por km² L’Eliana con 9 ofi- visto obligado a afrontar una profunda reestruc- muestra el valor de 0,6 oficinas por cada 1.000 cinas bancarias exhibe un valor de 1, muy supe- turación para corregir diversos desequilibrios y habitantes. El análisis de acuerdo com la super- rior al 0,2 de la media de la provincia.

90 financera. En efecte, un 2,5% un la de Enefecte, financera. un problemaapareix nou: l’exclusió que important tan sigut ha cines d’ofi xarxa la de 30%. reducció La un sector el 38%un en il’ocupació 2007, s’ha reduït d’oficines xarxa la del des n’eraAixí, un. d’oficines xarxa i la desequilibris diversos a corregir per profunda reestructuració una a afrontar obligat s’ha vist panyol es bancari sector el crisi, la Amb de creditici. l’historial coneixement el alt imés client el amb banc del tat proximi la serà gran més d’oficines xarxa la siga densa més com que ja préstecs, de concessió en com passiu de captació la en tant caris, ban als serveis dels clients sibilitat l’acces augmentar en determinant paper un té bancàries d’oficines xa xar la d’intermediació, procés En el finançament. de necessitat té qui a cap i canalitzen es finançament de capacitat amb agents dels fons capten es qual el mitjançant procés és la principal intermediació, tivitat ac seua La desenvolupades. nomies bàsics del funcionament de les eco pilars dels un és bancari El sistema 5.1.3 Equipament bancari I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------més oficines ha vist desaparéixer és és desaparéixer vist ha oficines més que Elmunicipi Gátova. és nancera fi d’exclusió asituació passa que comarca la de Elmunicipi territori. instal que tenia bancària l’oficina perdut ha un comarca, la componen que municipis setze Dels 2009, el en km² a0,1 2015. el en per 0,2 de oficines passar en gran més encara reducció una mostra comarca la de superfície la de base L’anàlisi la sobre habitants. mil cada per 0,6 de oficines valor el mostra 2015 el en que 0,9, en mentre tuava si se 2009 el en ràtio la habitants, mil cada per d’oficines En termes València. de província la de mitjana la que caiguda de més percentuals 35,8%, punts a dir, és dos quasi del disminució una suposa 86. Això 134i 5.5), d’haver-n’hi a passat ha 48 oficines de 2009 anys i2015els tre sigut ha en d’oficines nombre el en reducció la Túria de Camp del comarca A la de públiques. les administracions com bancs dels tant resposta una 10%, exigeix el cosa supera qual la percentatge el quals les en víncies pro ha i hi oficina, cap ha hi no on població espanyola en viu municipis (Figures 5.2, 5.3, 5.4 . lada al al lada - - - - Cuadro 5.8 EQUIPAMIENTO BANCARIO en el 2015, el en 2i0,8 valor res un amb habitants mil cada per d’oficines alta més una densitat pis que presenten munici els són iNàquera Loriguilla (Quadre 5.8) respectivament. oficines iset huit de reduccions experimenten tera iBé Vallbona de 56%. Pobla del La reducció una suposa cosa qual la 25 de a11 passa que Llíria, oficines, Náquera Marines Loriguilla Serra Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca San AntoniodeBenagéber Gátova Vilamarxant Riba-roja deTúria Pobla deVallbona,la Olocau Llíria Eliana, l’ Casinos Bétera Benissanó Benaguasil Municipios

Fuente: CajaEspaña(2011).

Nº BancosyCajasdeAhorro 4,06% 4.508 2.390 - - - 97 18 11 14 15 12 1 1 1 3 3 1 3 6 2 6 0,2 de la mitjana de la província. província. la de 0,2 mitjana la de d’1, al valor un superior molt exhibeix l’Eliana bancàries amb nou oficines km², per d’oficines ràtio la compte en tenint que mentre pectivament, -

Índice debancarización 0,88 0,93 0,64 1,78 2,17 0,51 0,55 0,77 0,51 0,44 0,64 0,30 0,69 0,70 0,70 0,44 0,53 0,66 - -

91 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 92 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Y SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS Figura 5.2 Equipamiento bancario.Oficinas/1.000hab.(2009) I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS Figura 5.3 Equipamiento bancario.Oficinas/km 2 (2009) (2009)

93 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 94 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Y SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS Figura 5.4 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab. (2015) (2015) hab. Oficinas/1.000 bancario. Equipamiento I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS Figura 5.5 Equipamiento bancario.Oficinas/km 2 (2015)

95 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIAL

5.2.1 Equipamiento comercial tables o transportables, incluyendo camio- encuentran las comarcas que cuentan con una nes tienda. capital comarcal de tamaño medio, como las Las relaciones entre el comercio, como equipa- comarcas de El Camp de Morvedre con Sagunt, miento o recurso disponible para la población, y Los grandes almacenes: equipamiento co- el Camp del Túria con Llíria, La Ribera Alta con el territorio en que se localiza están marcadas mercial no especializado, organizado por de- Alzira, La Ribera Baixa con Sueca, La Costera por la búsqueda de oportunidades para gene- partamentos con surtidos amplios y profun- con Xàtiva, La Vall d’Albaida con y La rar atracción o proximidad hacia los potencia- dos especializado en todas las gamas de Safor con , actuando como capitales co- les consumidores. productos. marcales que dinamizan la actividad económica y social relevante en el territorio y que se refleja El comercio, en sus diversos formatos, aporta Los centros comerciales, conjunto de es- en la capacidad de compra y consumo de sus a la población un completo abanico de servicios tablecimientos comerciales independientes, habitantes. Por el contrario, las comarcas más que contribuye a mejorar su calidad de vida y su planificados y desarrollados por una o varias al interior de la provincia como La Serranía, El libertad de elección como consumidores. entidades, con criterio de unidad; su tra- Rincón de Ademuz, La Plana de Utiel-Requena, bajo, mezcla comercial, servicios comunes y La Hoya de Buñol, La Canal de Navarrés y el Va- Los principales equipamientos comerciales actividades complementarias, está relacio- lle de Cofrentes muestran la menor capacidad (PATSECOVA) de carácter público y privado que nado con su entorno y disponen permanen- de consumo de sus municipios, dado su peque- consideramos en este trabajo y que, en diversa temente de una imagen y gestión unitaria ño o reducido tamaño con una centralidad en la Alejandro Mollá (AECC). capital comarcal cada vez más debilitada por la Agustín Rovira medida, están en las comarcas valencianas son: Irene Gil importancia económica y comercial de la ciudad Los mercados municipales, que como equi- En la Comunitat Valenciana, las pautas de lo- de València y su área metropolitana, quedando pamiento de carácter público integran un calización territorial del comercio minorista reflejada la dualidad franja litoral-sistema rural número amplio de puestos o puntos de ven- responden a la distribución de la población, de (Mollá, Gil y Rovira, 2015). ta frescos: carnicerías, pescaderías, frute- forma que las áreas más pobladas disponen de rías, verdulerías, etc., desempeñando una una mayor oferta comercial. En cuanto a la oferta comercial que se concen- importante función social y económica al lo- tra en los espacios públicos y privados, se pro- calizarse en su entorno numerosas activida- La provincia de València representa el 51,29% duce una mayor concentración en las comarcas des complementarias. de la población de la Comunitat Valenciana (INE de l’Horta y València con 44 mercados munici- 2016) y el 48,4% del total de la oferta comercial pales, 82 mercados ambulantes y mercadillos, Los mercados ambulantes / mercadillos, minorista (La Caixa 2013). 4 grandes almacenes y 22 centros comercia- como venta efectuada fuera de un estable- les; en la Ribera Alta con mercados municipales cimiento comercial permanente, de forma El área de València y las comarcas de l’Horta, en 10 municipios y 34 mercados ambulantes y ocasional, periódica o continuada, en los pe- concentra la mayor oferta y superficie comer- mercadillos, y 2 centros comerciales; y en la Sa- rímetros o lugares debidamente autoriza- cial de la Comunitat Valenciana (La Caixa, 2013). for con 39 mercados ambulantes y 4 centros dos, en instalaciones comerciales desmon- A un segundo nivel en la provincia de València se comerciales. Sin embargo, Camp de Túria con

96 són: valencianes comarques ales ha hi mesura, diversa en i que, treball que enblic considerem el i privat (PATSECOVA)cials pú caràcter de comer Els equipaments principals d’elecció com a consumidors. i de la vida llibertat lallorar qualitat ami contribueix que serveis de plet com ventall un població a la aporta formats, diversos els en comerç, El midors potencials. consu als cap oproximitat atracció agenerar per d’oportunitats cerca la per marcades estan localitza es què en territori iel població, ala per a equipament disponible o recurs com comerç, el entre relacions Les 5.2.1 comercial Equipament COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2

pl con za ec ex fr fr p de pú co El s escos: carnisseries, peixteries, carnisseries, escos: uiteries, verduleries, etc., que etc., verduleries, uiteries, ementàries. erceixen una funció social i social funció una erceixen r-se en l’entorn una quantitat quantitat una l’entorn en r-se blic integren un nombre ampli nombre un integren blic onòmica important en localit- onòmica important m a equipament de caràcter de m aequipament siderable d’activitats com- siderable d’activitats mercats municipals, mercats arades o punts de venda venda de o punts arades que que - - - - -

nera que les àrees més poblades poblades més àrees les que nera ma de població, la de distribució ala responen minorista comerç del territorial localització de tes pau les Valenciana, Comunitat A la blim ve El tà me l’ plem se ba ta lu pen d’ El ga fu am or me El inc desm en o ll o co de entorn, i disposen permanent- entorn, establiments comercials inde- comercials establiments s s ambulants s mercats pats per una o diverses enti- odiverses una per pats nds especialitzat en totes les totes en especialitzat nds ria (AECC).ria ts, amb criteri d’unitat; el tre- el d’unitat; criteri amb ts, nda efectuada fora d’un esta- fora efectuada nda ganitzat per departaments departaments per ganitzat rveis comuns i activitats com- iactivitats comuns rveis manera ocasional, periòdica mmes de productes. de mmes ll dels quals mescla comerç, comerç, mescla quals dels ll ocs degudament autoritzats, degudament ocs losos camions botiga. losos nt comercial no especialitzat, no especialitzat, comercial nt nt d’una imatge i gestió uni- igestió d’una imatge nt b assortiments amplis ipro- amplis b assortiments centres comercials, centres dents, planificats i desenvo- planificats dents, grans magatzems grans ent comercial permanent, comercial ent ntinuada, en els perímetres perímetres els en ntinuada, entàries relacionades amb relacionades entàries instal untables o transportables, untables . lacions comercials : equipa- conjunt conjunt , com a com , - - seus municipis, per la poca gran poca la per municipis, seus dels consum de capacitat menor la mostren Cofrentes i ElValle de rrés Nava de Canal la Buñol, de Hoya La Rincón de Ademuz, Utiel-Requena, El Serranía, La com a l’interior més comarques les contra, Per bitants. ha dels iconsum compra de pacitat ca la en reflecteix es ique territori el en rellevant isocial econòmica l’activitat dinamitzen que comarcals a capitals com actuen que Gandia, amb Safor ila Ontinyent amb baida Vall la d’Al Xàtiva, amb Costera la Sueca, amb Baixa Ribera la Alzira, amb Alta Ribera la Llíria, amb Túria del Camp el Sagunt, amb Morvedre de Camp el com mitjana, grandària de comarcal capital una tenen que comarques les ha hi València de cia 2013). provín ala nivell segon Enun Valenciana (La Caixa, Comunitat la de comercial isuperfície oferta major la concentren l’Horta de L’àrea comarques iles València de 2013). (La Caixa, detallista comercial l’oferta de 48,4%total del (INE, Valenciana 2016)munitat iel 51,29%el Co la de població la de de ValènciaLa província representa gran. més comercial d’una oferta disposen ------dència, generalment residents de ladència, generalment residents de segona resi població turística ambresidencial d’una presència caràcter de municipis de conjunt (Quadre 5.10), Túria de Camp del comarca La (Quadre València de 5.9).cial l’equipamentque produeix comer comercial i l’atracció proximitat la menor, a causa de fonamentalment equipament un té comarques altres a superior població una Túria amb de Camp el això, No obstant cials. comer i4centres ambulants cats 39 ha hi mer Safor iala comercials; i 2 centres ambulants 34 mercats i municipis deu en municipals cats mer ha hi Alta Ribera a la mercials; co i 22 centres magatzems grans 4 ambulants, 82 mercats cipals, muni mercats 44 amb València i l’Horta de comarques ales alta més concentració una ha hi privats, i públics espais els en concentra es que comercial a l’oferta Quant 2015).i Rovira, (Mollá, Gil rural tema litoral-sis franja la dualitat flectida re queda tant i per metropolitana, il’àrea icasal cap del icomercial ca econòmi importància la de a causa dèbil més vegada cada comarcal tal capi a la centralitat una amb dària la conformen un un conformen la ------

97 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 98 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI poblaciones próximas. Cuenta con unapoblaciones Cuenta próximas. pobla València, provincial, de la capital residentes y de segunda residencia, generalmente turística de con una presencia residencial ter población carác de municipios de conjunto un conforman 5.10) (Cuadro Túria de Camp del comarca La 5.9). València (Cuadro de comercial equipamiento el produce que cial comer atracción y a la cercanía a la talmente see un menor equipamiento debido fundamen po comarcas a otras superior población una ción EspañoladeCentrosyParquesComerciales(AECC),eInstitutoNacionalEstadística(2016). Cuadro 5.9Fuente:Censo de Mercados Municipales y Mercados deventa de Comercio no y sedentaria delaDirecciónGeneral Consumo, datos centros comerciales DirectoriodeCentros y Parques Comerciales2016delaAsocia EQUIPAMIENTO COMERCIALPORCOMARCAS COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 Camp deMorvedre Camp deTúria Provincia La València Hortes yValència La Valld’Albaida La Safor Valle deCofrentes Rincón deAdemuz C.Valenciana Ribera Baixa Ribera Alta La PlanaRequena-Utiel La Costera Canal deNavarrés La HoyadeBuñol Provincia/C. Valenciana Comarcas Serranía

Población 2016 4.959.968 2.544.264 1.537.665 790.201 172.821 156.744 220.676 51,29 % 89.531 88.335 16.484 71.718 10.163 80.623 38.542 42.323 16.236 2.403

la la - - - - - equipamientos 52,86 % Número 157 los residentes de estos municipios del de interior. estos los residentes para ciudad la de atractivos los de uno en vierte con se Llíria de ambulante mercado El midad. proxi de comercio al principalmente orientada limitada más comercial oferta una con cuentan que interior del municipios de conjunto un tan pivo ella ysobre Llíria es comarcal capital La (22.696) (21.521). Túria de yRiba-roja (23.403), Vallbona de (22.796), Llíria Bétera Pobla La habitantes, de número mayor de pios 156.744 de ción munici los siendo habitantes, Mercados municipales 83 16 44 10 2 5 4 0 4 5 2 0 2 2 3 0

Puestos conventa 47,70 % 1.868 3.916 1.273 807 106 147 85 34 66 64 28 20 36 0 9 0 0

equipamientos 49,06 % Número 316 644 Ambulante ymercadillos 28 18 18 22 22 14 39 82 17 15 34 8 4 9 8

Puestos conventa 50,98 % - - - - 20.654 40.508 11.299 5.558 1800 1303 1616 696 637 344 876 393 173 163 622 706 26 100 comerciales. locales (SBA) de ydispone Alquilable Bruta Superficie área de influencia. Cuenta con 69.000 con m Cuenta influencia. de área su en encuentran se que urbanizaciones las de y visitantes también apero los residentes 1994), de la zona, que a los atiende residentes (apertura ElOsito comarca, la de comercial con lacomarca del localización único centro la en comercial referente un en convertido ha se comarcal L’Eliana capital la es no aunque

66,66 % almacenes Grandes 4 6 0 0 0 4 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

53,12 % equipamientos Número Centros comerciales 34 64 22 2 1 1 8 0 4 0 1 2 0 0 1 0 0

54,33 % Locales 1.999 3.679 1.371 149 100 674 122 110 70 53 24 2 0 0 0 0 0 0 de de - EQUIPAMIENTO COMERCIALDELCAMPDEMORVEDRE ciación EspañoladeCentrosyParquesComerciales(AECC),eInstitutoNacionalEstadística (2016). Cuadro 5.10 COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 bre la qual pivoten un conjunt de de conjunt un pivoten qual la bre so Llíria, és comarcal capital La (21.521). (22.696) Túria de Bétera i Riba-roja (23.403), Vallbona de (22.796), Llíria Pobla la són habitants més amb pis 156.744de munici iels habitants, població una Hi ha pròximes. cions València, provincial, i pobla capital Benaguasil Bétera Benissanó Casinos Loriguilla Eliana, l’ Llíria Marines Náquera Serra Riba-roja deTúria Pobla deVallbona,la Olocau San AntoniodeBenagéber Gátova Vilamarxant Comarca Provincia C.Valenciana Comarca/Provincia Comarcas

Fuente: Censo de Mercados Municipales y Mercados deventa no Comercio de sedentaria y de laDirecciónGeneral Consumo, datos centros comerciales DirectoriodeCentros y Parques Comerciales2016delaAso-

Población 2016 4.959.968 2544.264 156.744 10.967 17.591 22.696 22.796 21.521 23.403 6,16% - - - 1.998 2.783 2.226 1.869 6.087 1.685 9.223 3.070 8.463 366 comarcal s’ha convertit en un refe un en s’ha convertit comarcal L’Eliana capital la és no que encara dels municipisdents de l’interior. resi als per ciutat la de atractius dels un en converteix es Llíria de ambulant El mercat proximitat. de al comerç principalment orientada limitada, més comercial oferta una tenen que l’interior de municipis

equipamientos 4,82% Número 157 Mercados municipales 83 4 1 1 1 1 ------

Puestos conventa 1,82% 1.868 3.916 34 17 10 3 4 ------

- - equipamientos sa de cent locals comercials. locals cent de sa (SBL) llogable idispo bruta superfície a l’àrea d’influència. Té 69.000 d’influència. a l’àrea m ha hi que urbanitzacions les de tants i visi zona, els també residents però 1994), de la els que residents atén (obrí en El Osito comarca, la de cial comer centre l’únic de localització la amb comarca a la comercial rent 5,70% Número 316 644 Ambulante ymercadillos 18 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1

Puestos conventa 20.654 40.508 4,24% 876 107 125 120 120 106 21 28 23 67 22 14 98 8 9 2 6

2 de de almacenes Grandes 0,00% - - - 0 4 6 ------

(Quadre 5.11). Vall la d’Albaida amb junt Morvedre, de Camp iel Safor la Baixa, Ribera ila Alta Ribera ala com així víncia, pro la tota de gran més servei re de lliu alimentària comercial tació do una s’assenta on és A València alimentària base de 5.2.2 minorista Comerç

equipamientos 2,94% Número 34 64 Centros comerciales 1 1 ------

5,00% 1.999 3.679 100 Locales 100 ------

99 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 100 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Cuadro 5.11Fuente:Alimarket.Diciembre 2017. (de de más grandes 317por supermercados representada está València, de provincia la en alimentaria base de libreservicio de oferta La 5.11). (Cuadro Vall la d’Albaida con junto Morvedre, de Camp el y Safor la Baixa, Ribera yla Alta Ribera la de las en como así provincia, la toda de servicio libre de alimentaria comercial dotación mayor una asienta se donde es València de ciudad En la alimentaria base de 5.2.2 minorista Comercio COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIAPORCOMARCAS València Provincia/C. Valenciana C.Valenciana Provincia Hortes yValència La Camp deTuria Camp deMorvedre La Valld’Albaida La Ribera Plana deRequena-Utiel La HoyadeBuñol La Canal deNavarrés Valle deCofrentes Rincón deAdemuz Ribera Municipios Safor Serranía Costera Alta Baixa

46,37 % Cash&Carry 69 32 16 5 1 1 1 5 0 1 4 0 0 3 0 0 0

47,8 % Autoservicio (≤ 399m municipios con una población de 5.000 de o más población una con municipios en que mientras cotidiano, consumo de ductos de pro el que abastecimiento vicios facilitan autoser los predominan 5.000de habitantes, menos con tamaño, menor de municipios En los Valenciana. en la Comunitat como València de provincia la en tanto servicio libre de comercio del mitad la de más trando concen alimentaria, ensolidado la distribución con más formato el constituyen permercados su Los y18 hipermercados. 32 cash&carry 1.000 m 623 298 109 53 29 21 10 25 10 11 13 20 30 7 8 2 3

2 ) 2 ), 239 medianos, 298 autoservicios, ), 298 239 autoservicios, medianos, 39,08 % 400-999 m 609 238 139 70 11 24 11 28 5 0 3 2 5 4 4 2 0

Supermercado 2 50,64 % ≥ 1.000m 626 317 179 96 13 31 13 11 24 27 9 1 4 4 1 0 0

2 50,00 % ≥ 2.499m - - - - - 1 1 2 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

rista de libreservicio para dar servicio tanto a la a la tanto servicio dar para libreservicio de rista mino comercial oferta una de desarrollo el cido favore ha que municipios de etc). Una tipología Olocau, Nàquera, Vallbona, de Pobla La na, Llíria, poblaciónuna de segunda alta (L’Elia residencia con cuenta que municipios de conjunto un por caracteriza se Túria de Camp del comarca La (PATECO,tantes 2016). 10.000 entre de y30.000 población una habi con municipios en localizan se valencianos dos Un 31,1%supermercado. supermerca los de de formato el presencia mayor tiene habitantes 2 2.500- 4.999m 16,7 % 1 6 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 -

Hipermercado 2 5.000- 9.999m 31,6 % 19 6 2 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 -

2 58,82 % ≥ 10.000m 17 10 3 7 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2 - - - - - com a la Comunitat Valenciana. Comunitat ala com València de província ala tant servei lliure de comerç del mitat la de més concentren alimentària, tribució dis la en consolidat més format el són supermercats Els permercats. i18 al’engròs hi 32 autoserveis COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 m (de 1.000 de més grans mercats 317 per super representada està València de província ala mentària ali base de servei L’oferta lliure de Cuadro 5.12 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIA Benaguasil Provincia/C. Eliana, Casinos Bétera Benissanó C.Valenciana Comarca San AntoniodeBenagéber Gátova Vilamarxant Serra Riba-roja deTúria Pobla deVallbona,la Olocau Náquera Marines Loriguilla Llíria Provincia Municipios 2 ), 239 mitjans, 298 autoserveis, 298), 239 autoserveis, mitjans,

l’

Fuente: Alimarket.Diciembre2017

Valenciana

4,00% Cash&Carry - - - - 60 25 1 1 ------

habitants (Pateco, 2016). (Pateco, habitants mil itrenta mil deu d’entre població una amb municipis en localitzen es valencians supermercats dels Un 31,1%supermercat. de format el presència més té habitants més o mil cinc de població una amb cipis muni en que mentre quotidià, sum con de productes de proveïment el faciliten que autoserveis els minen predo habitants, mil cinc de menys amb menuts, més municipis Als

Autoservicio 7,17% (≤ 399m 615 293 21 1 8 4 1 1 2 1 1 2 ------

2 ) 400-999 m 2,06% 616 243 5 1 2 1 1 ------

Supermercado 2 - - - sidència els caps de setmana o en oen setmana de caps els sidència re segona a la s’allotja que població a la com resident població a la tant servei adonar per servei lliure de detallista comercial d’una oferta desenvolupament el afavorit ha que municipis de etc.).cau, Una tipologia Olo Nàquera, Vallbona, de Pobla la de (l’Eliana, segona residència Llíria, alta població una tenen que nicipis mu de conjunt un per caracteritza Túria es de Camp del comarca La 7,28% ≥ 1.000m 615 316 23 2 2 3 4 4 1 4 3 ------

2 ≥ 2.499m 1 2 ------

2 2.500- 4.999m 1 7 ------

Hipermercado 2 grans (Quadregrans 5.12). de 399de m d’autoservei (menys establiments huit tindre per destaca Bétera da, ban D’altra un. cada supermercats quatre amb iRiba-roja Vallbona de Pobla la Llíria, destaca hi València; de província la de quadrats) metres (més mil de grans supermercats de 7,57% el representa quantitat la de comarca La vacances. de períodes 5.000- 9.999m 18 6 ------2

) i tres supermercats supermercats ) i tres 2 ≥ 10.000m 10% 17 10 1 1 ------2 - 101 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 102 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI cados grandes (más 1.000 de grandes cados m 7,57% el supermer de representa número del comarca La vacacionales. periodos oen mana se de fines los residencia segunda su en aloja como a lapoblación población residente que se COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 mentación, hostelería y colectividades. mentación, hostelería ali en especializado comarca la de mayorista comercio único el localiza se Vallbona de Pobla En La principal. locomotora de actúa yque to, ElOsi- comercial centro el en integrado drados, 10.000 de más con cua metros hipermercado formato el bajo libreservicio de superficie gran una con cuenta que L’Eliana municipio único el es 5.12). (Cuadro des (menos de 399(menos de m de autoservicio ochotener establecimientos por destaca Bétera parte, otra Por una. cada supermercados cuatro con yRiba-roja Vallbona de Pobla La Llíria, destacando València, de cia 2 ) y tres supermercados gran supermercados ) y tres 2 ) de la provin la ) de ------Casa delaVilaoPalauMunicipal.Llíria. Autor: Antoni MartínezBernat COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 col i hostaleria alimentació, en cialitzat espe comarca la de majorista merç co l’únic ha hi Vallbona de Pobla la A principal. locomotora de actua i que ElOsito, comercial centre el en integrat quadrats, metres mil deu de més amb hipermercat format el amb servei lliure de superfície gran una L’Eliana té que municipi l’únic és . lectivitats. - - Mercatmunicipal.Riba-roja deTúria.

Autor: ESTEPA 103 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.3 SECTOR TURÍSTICO

La Figura 5.6 muestra el principal indicador de intensidad de alojamiento turístico, representa- do por la tasa de “Plazas por 1.000 habitantes”.

Este se trata de un indicador más fiable y preci- so que la cifra absoluta de plazas, puesto que se establece en función del tamaño de la comarca en términos poblacionales.

En amarillo figuran las comarcas con un peso preponderante del turismo de playa. En verde las comarcas con una clara orientación hacia el turismo rural. El turismo urbano (en rojo) se concentra en la ciudad de València y por último, las cinco comarcas marcadas en color azul (l’Horta menos la ciudad de València, el Camp de Túria, la Vall d’Albaida, la Ribera Alta y la Coste- Rosa Yagüe Isidre March ra) presentan un índice de alojamiento turístico muy bajo dejando constancia de que en ellas el turismo es una actividad residual o testimonial.

El Camp de Túria es una comarca cercana a la capital y dentro de su radio de influencia. Buena parte de sus 16 municipios son considerados Figura 5.6 Fuente: Elaboración propia a partir de IVE(2016). poblaciones dormitorio con una población que ha aumentado considerablemente en las últimas dos décadas. cal, tan sólo por detrás de la Ribera Alta, y muy miento, si bien es en apartamentos donde su alejada del promedio provincial de 35,46. En oferta resulta más escasa. Son únicamente 52 La economía de la comarca se sustenta en la términos absolutos, las 1.026 plazas ofertadas los apartamentos censados, bastante reparti- oferta de servicios, actividades comerciales e tan sólo representan el 1,14 % del total. (Figura dos y con mayor presencia en Riba-roja (12) y industriales. La actividad turística es testimo- 5.7 y 5.10) L´Eliana (11). nial y prueba de ello es la escasa tasa de aloja- miento por 1.000 habitantes. Con un valor de La posición rezagada de la comarca se da en El turismo rural tiene cierta presencia en la co- 6,55 se sitúa en la penúltima posición comar- prácticamente todas las modalidades de aloja- marca. Dos municipios cuentan con una oferta

104 darreres dos dècades. darreres en considerablement les augmentat ha que població una amb dormitori poblacions nicipis són considerats mu setze dels part Bona d’influència. radi del idins capital ala propera comarca una és Túria de El Camp otestimonial. residual activitat una és hi turisme el que constància deixa que cosa baix, molt turístic un índex d’allotjamentpresenten Costera) ila Alta d’Albaida, Ribera la Vall Túria, la de Camp el València, de ciutat la menys (l’Horta blau color en marcades comarques cinc les i, finalment, i casal cap al concentra es (en roig) urbà turisme El rural. turisme al cap clara orientació una amb comarques les En verd platja. delun de turisme pes preponderant amb comarques les ha hi En groc poblacionals. termes en comarca la de grandària la de funció en s’estableix que ja ces, pla de absoluta xifra la que i precís fiable més d’un indicador tracta Es habitants. mil per places de taxa la per representat turístic, d’allotjamentindicador d’intensitat principal el 5.6 mostra figura La 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 - - ment per excel l’allotja de significativa oferta una tenen municipis Dos comarca. a la presència certa té rural turisme El (onze). i l’Eliana (dotze) ba-roja a Ri presència més i amb repartits bastant censats, apartaments els 52 únicament Són baixa. més sulta re l’oferta on apartaments en és bé si d’allotjament, modalitats les totes pràcticament en dóna es ca comar la de ressagada posició La tal. l’1,14% representen sols tan to del 1.026 les oferides absoluts, places 35,46. de Entermes provincial tjana mi la de allunyada imolt Alta, Ribera la de darrere per sols tan comarcal, posició penúltima la en 6,55 situa se de valor un Amb habitants. mil per d’allotjament taxa l’escassa prova in’és una testimonial és turística L’activitat iindustrials. comercials activitats serveis, de l’oferta en ta L’economia de la se comarca susten Gátova, amb dotze cases, i Nàque cases, dotze amb Gátova, capacitat de 26 de places. capacitat una amb Vilamarxant, de localitat la a situat alberg un ha hi comarca la A comarca. 23 ala ha hi les que 78% el de concentren sis, amb ra, (Figura 5.7 i5.10) . lència, la casa rural. rural. casa la lència, ------eqüestres i una en turisme d’aven turisme en i una eqüestres activitats en quatre actiu, turisme en especialitzades empreses cinc (2017),València ha hi comarca a la de Diputació la de dades Segons 207 de aRiba-roja. màxim iun nos aCasi places tretze de mínim un entre naguasil) places d’allotjament, ofereixen (Be un excepte municipis els tots que fet el és destacable Una particularitat ol’Eliana. Bétera Llíria, com grans, més els quals 10, els l’índex entre de barrera ala arriben no resta La 10 i 16. entre taxes amb municipis Van cinc amb diferència. darrere turístic, allotjament en alta més intensitat una amb localitat la és 125,68 de taxa una Amb provincial. mitjana la supera Gátova, municipi, un sols tan habitants, mil per places de nombre pel representat rístic, tu d’allotjament a l’índex Passant hotelera. l’activitat completen Tres iestreles. sis pensions hostals quatre de hotel un itambé estreles itres dos de establiments dels mini predo amb localitats, set entre tits disponibles,Són huit els repar hotels València. de ciutat ala proximitat la en comparació del pes poblacional i rellevant, poc és L’oferta hotelera ------A la comarca no hi ha cap balneari. cap ha hi no comarca A la cellers. haver-hi no en comarca, la a present és no enològic El turisme 37. amb iBétera establiments 40 amb Llíria poblats, més municipis dos altres dels damunt per tauració, res de rànquing el 53amb lideren 6,16%. L’Eliana 63 amb iRiba-roja tal, per davall del pes poblacional del 5,02% el to suposen del ha hi que 311 Els restaurants restauració. de l’oferta en destaca no comarca La quatre. amb Llíria destaca ha; hi hi PR que les nou Són derisme. a sen per recorreguts en cionada posi ben bastant està comarca La l’equitació. de l’àmbit en singular pecialització es una denota cosa qual la tura, - - - - - 105 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 106 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Según datos de la Diputación de València València de Diputación la de datos Según 207 Riba-roja. en de máximo y un 13 de Casinos en mínimo plazas un entre alojamiento, de plazas ofertan guasil) (Bena uno excepto municipios los todos que es el hecho de destacable Una particularidad oL´Eliana. Bétera Lliria, como tamaño, mayor de los 10, ellos índice del entre barrera la alcanzan 10 y16. entre no tasas con Elresto municipios cinco siguen Le diferencia. con turístico, miento es la localidad con en mayor aloja intensidad 125,68 de tasa una Con provincial. promedio el supera Gátova, municipio, un sólo tan bitantes, 1.000 por plazas de ha número el por sentado repre turístico, alojamiento de índice al Pasando hotelera. laseis actividad pensiones completan y Tres hostales 4estrellas. de hotel un también y estrellas ytres dos de establecimientos los de 7 localidades, con predominio entre repartidos ciudad de València. Sondisponibles, 8 los hoteles ala cercanía yla poblacional peso su con ración compa en relevante, poco es hotelera oferta La 26 plazas. para capacidad con Vilamarxant, de localidad la en ubicado albergue un con cuenta comarca La comarca. la en 78 23 el las % de ofertadas 6, concentran con 12 con yNàquera casas Gátova rural. casa del por alojamiento excelencia, la significativa TURÍSTICO SECTOR 5.3 - - - - - ración. Sus 311 restaurantes suponen el 5,02 el suponen 311Sus ración. restaurantes restau de oferta su en destaca no comarca La cuatro. con Llíria destacando alberga, PR que 9 los Son senderismo. para recorridos en posicionada bien bastante está comarca La equitación. la de ámbito el en cialización lode una cual aventura, singular denota espe turismo en y una ecuestres actividades en ellas de cuatro activo, turismo en especializadas sas empre (2017), cinco con cuenta comarca la Figura 5.7 Fuente: ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016) - - - La comarca no alberga ningún no alberga balneario. La comarca bodegas. de disponer no al marca, co la en presente está no enológico El turismo 37. con yBétera 40 establecimientos con Llíria poblados, más municipios dos otros los de encima por restauración, de ranking el lideran 6,16 del %.L´Eliana 53 con 63y Riba-roja con poblacional peso su de debajo por total, % del - 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 Figura 5.10OfertaturísticadelCampdeMorvedre 107 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Monestir de Sant Miquel. Llíria Autor: ESTEPA VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.1 RECURSOS SOCIALES

La solidez del tejido asociativo de una sociedad NÚMERO DE ASOCIACIONES juega un papel fundamental en su fortaleza Municipios Número asociaciones Porcentaje democrática, puesto que es uno de los meca- Loriguilla 14 1,00 nismos con los que la ciudadanía cuenta para Gátova 16 1,15 implicarse de manera activa en los asuntos pú- Casinos 25 1,79 blicos (Font, 2001), así como en su capacidad de Olocau 29 2,08 respuesta ante los riesgos sociales (Subirats, Marines 32 2,29 Benissanó 35 2,51 1999). La participación ciudadana a través de Serra 35 2,51 las asociaciones tiene una larga tradición en San Antonio de Benagéber 45 3,22 nuestro país, pero en los últimos años, especial- Vilamarxant 66 4,72 mente a partir de los 90, ha vivido un empuje im- Náquera 75 5,37 portante sobre todo a través de la participación Benaguasil 86 6,16 en entidades de nuevo cuño, de formas y carác- Pobla de Vallbona, la 145 10,38 Bétera 153 10,95 ter diferentes a las que han sido predominantes Riba-roja de Túria 163 11,67 hasta este momento (Ariño, 2004; Ariño y Cucó, Eliana, l’ 172 12,31 2001; Ariño, Castelló y Llopis, 2001). De hecho, Llíria 306 21,90 el número de asociaciones de la provincia de Total comarcal 1397 100,00 Sandra Obiol València han experimentado un incremento sig- Comarca/Provincia 4,74 Alícia Villar Cuadro 6.1 Número de asociaciones y distribución porcentual de la comarca. Fuente: Conselleria de Governació i Justicia (2014) nificativo, pasando de 5.491 entidades en 1988 a 29.492 en 2014 (Cucó, 2015). ria (11,67%) y la Pobla de Vallbona (10,38%). El trata de la tasa más baja en comparación con Según los datos proporcionados por la Con- resto de municipios no superan el 10% de las el resto de comarcas valencianas. Y no en vano, selleria de Governació i Justicia (2014), en el asociaciones registradas en el Camp de Túria, la mayoría de municipios que forman parte de Camp de Túria el número total de las asociacio- siendo las poblaciones de Loriguilla con un 1% la comarca presentan un número de asociacio- nes alcanza las 1.397, lo que supone un 4,74% y Gátova con un 1,15% las de menor peso por- nes en relación a su población bajo, siendo San del total de entidades de la provincia de Valèn- centual respecto el total de asociaciones locali- Antonio de Benágeber con un 6.14‰ la que pre- cia. La distribución porcentual de esta cifra por zadas en la comarca. (Cuadro 6.1 y Figura 6.1) senta una menor concentración asociativa. En municipios (ver tabla 1) nos muestra que son sentido contrario, aquellos municipios que tie- cinco de sus 16 municipios los que concentran El número de asociaciones en relación a la po- nen una mayor tasa de asociacionismo son Nà- gran parte de las asociaciones registradas en blación comarcal nos ofrece otra perspectiva quera, con un 12,39 ‰, Llíria con un 12,98‰, el territorio del Camp de Túria, un 67,22%. Es- de análisis. El Camp de Túria tiene un total de Benissanó (15,34‰), Marines (17,36‰) y Olo- tos municipios son Llíria, en mayor medida con 9,01 asociaciones por 1.000 habitantes. Se tra- cau con un 17,79‰, pero sobre todo Gátova un 21,9%, seguida de las localidades de Béte- ta de una tasa menor que la media provincial con un 41,34‰ (que en el mapa se señala con ra (10,95%), l’Eliana (12,31%), Riba-roja de Tú- que se sitúa en el 11,49‰ provincial, es más se un color más oscuro). En este último caso, mu-

110 tual de la xifra per municipis (vegeu (vegeu municipis per xifra la de tual percen distribució La València. de província la de d’entitats total del 1.397, 4,74% un suposa que cosa de és d’associacions total quantitat (2014),Justícia la Túria de Camp al i Governació de Conselleria la de Segons les dades proporcionades 2014el (Cucó, 2015). 1988 en 5.491 a29.492 entitats en de un significatiu, increment mentat experi ha València de província la de d’associacions quantitat la fet, De 2001).2001; iLlopis, Castelló Ariño, (Ariño,llavors 2004; i Ariño Cucó, fins que predominants sigut havien ales diferents icaràcter formes de encuny, nou de entitats en ticipació par la de através sobretot portant im estrebada una viscut ha ranta, no dels apartir especialment anys, darrers els en però país, nostre al ga les associacions una té llar tradició de a ciutadana través participació 1999). (Subirats, socials La riscos dels davant resposta de capacitat 2001), (Font, la en públics com així assumptes els en activa manera de per a implicar-se la ciutadania té que mecanismes dels un és que ja democràtica, fortalesa seua la en fonamental paper un té societat d’una associatiu teixit del solidesa La 6.1 RECURSOS SOCIALS ------un 12,39‰,un 12,98‰, un amb Llíria amb Nàquera, són alta més nisme d’associacio taxa una tenen que pis munici els contrari, En sentit baixa. més associativa concentració una 6,14‰ un amb presenta que la és ció baixa; de San Benágeber Antonio pobla seua la amb relació en cions d’associa una quantitat presenten comarca la de part formen que pis munici de majoria la debades, I no valencianes. de comarques la resta de comparació en baixa més taxa la de tracta es més, és provincial, l’11,49‰ en situa se que provincial mitjana la que menor d’una taxa ta trac Es habitants. mil per sociacions 9,01 de as total un té Túria de Camp d’anàlisi. El perspectiva una altra ofereix ens comarcal població ala fa que pel d’associacions quantitat La Túria. de Camp al registrades associacions 10% el les de superen no municipis (10,38%). Vallbona de de resta La (11,67%)Túria de Riba-roja Pobla i la (10,95%),Bétera (12,31%),l’Eliana de 21,9%, localitats les de seguida Túria, 67,22%. un un amb Llíria, Són de Camp del territori al registrades associacions les de part gran tren municipis els quedels setze concen cinc són que 1) taula la mostra ens (Quadre 6.1 i FIgura 6.1) ------territorial i la cohesió social i te social cohesió ila territorial per al desenvolupament significatiu element un Són comarca. ala per valuós social recurs un en verteix de referència…–comunitat les con de la el territorial desenvolupament la democràtica, incidència en gestió –la cooperatives les de rectors pis princi i els Elcaràcter territori. al ha hi que cooperatives d’entitats En segon lloc, el abordem nombre comarcal. societat la és dinàmica de com de imatge ra una prime ofereixen ens analitzades estadístiques Tot les iaixò, terme. a duen que l’activitat de caràcter i volum el ni socis, de nombre del através associacions, les de social de mobilització exemple la capacitat per valorar podem no quals les de tir apar generals dades amb tractem descomptat, Per ciutadana. pació partici major una permetre deuen de la població,en quotidiana la vida mesura major en incidir deuen nicipi mu al registrades entitats setze les teòricament, almenys que, pensar en el 2014 segons l’IVE–, podem –384 població habitants poca amb 41,34‰. municipi cas, darrer Enel un amb Gátova sobretot però (17,36‰) 17,79‰, un amb iOlocau (15,34‰),Benissanó Marines ------del total de cooperatives de la provín la de cooperatives de total del 4,42% un que indiquen ens comarcal i local aescala disponibles dades Les icomarcal. local aescala tives coopera les de situació la de imatge primera una dibuixar permeten però 2003), al (es refereixen tualitzades ac ipoc tenim que dades les poques les dades comarcals.resumeix Son 42,05%. un amb 2ens ris taula La de consumidors i usua cooperatives a les es concentren de treballadors quantitat de parlem si això, obstant 58,54%. treball: seu el No tjançant l’exerceixen els socis mil’activitat adir, és que les associat, treball de cooperatives les conformen la cia Valèn de província ala part major la cooperatives, les de caràcter al fa el 73,39% Pel dels que treballadors. i 55,32% un València: entitats les de de província la de territori en tren concen es cooperatives de majoria La societats. de tipus aeixe vinculats 19,55% espanyols dels treballadors iun espanyoles cooperatives de tal 10,7% un relatius to del valors en suposava Això 45.096 treballadors. de total un amb Social Seguretat la en d’alta situació en cooperatives 1.260 havia hi Valenciana societats 2015). 2016, Enel Comunitat ala i Haro, Sanchis (Campos, rritorial ------111 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 112 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS un 10,7% del total de cooperativas españolas y españolas 10,7%un cooperativas de total del relativos valores en suponía Esto trabajadores. 45.096 de total un con Social Seguridad la en alta de situación en cooperativas sociedades 1.260 había 2016 Valenciana Comunitat la en 2015). yHaro, Sanchis (Campos, En y territorial social cohesión y la territorial desarrollo el para para la comarca. Son unsignificativo elemento social recurso valioso un en convierte cia– las de referen cidencia territorial en el desarrollo in ysu democrática –su gestión cooperativas las de rectores principios ylos carácter El torio. terri su en radicadas cooperativas entidades de número el lugar,abordamos En segundo Túria. de Camp del Comarcals d’Estudis Institut el comarcal carácter su por como así comarca, la de ciones pobla las en tradición larga una con musicales, sociedades las destacan donde comarcal dad socie la es dinámica cuán de imagen primera una analizadas nos ofrecen así, las estadísticas mismas Aun asociaciones. por estas rrollada desa actividad la de y carácter volumen el ni socios, de número del através asociaciones, las ejemplo la capacidad social de de movilización por avalorar entrar podemos no generales tos da tratando estamos supuesto, Por ciudadana. población, una permitirán mayor participación la de cotidiana vida la en medida mayor en rán 16 en el municipio incidi registradas entidades las teóricamente, menos al que, pensar mos 2014 en pode IVE-, el -384 según habitantes nicipio con un número de reducido población 6.1 RECURSOS SOCIALES ------dentro del Camp de Túria. Y ese porcentaje porcentaje Túria. Y ese de Camp del dentro ubican se València de provincia la de rativas coope de 4,42% un que total del indican nos ycomarcal local anivel disponibles datos Los ycomarcal. local anivel cooperativas las de ción situa la de imagen primera una dibujar permiten a2003) pero (se refieren actualizados samente y esca contamos que los con datos los pocos Son comarcales. datos los resume 2nos tabla 42,05%. un con La yusuarios consumidores de cooperativas las en concentran se estos dores trabaja de número de hablamos si embargo, Sin 58,54%. trabajo: propio su mediante socios sus por ejercida es actividad cuya aquellas decir es asociado, trabajo de cooperativas las forman lo València de provincia la en número mayor el cooperativas estas de carácter al Respecto 73,39% yel trabajadores. los de entidades 55,32% un València: de las de provincia la de territorio en concentran se cooperativas estas de mayoría La sociedades. de tipo a este lados vincu 19,55% españoles un trabajadores los de NÚMERO DECOOPERATIVAS Cuadro 6.2 Porcentaje Comarca/Provincia Porcentaje Provincia Comarca Número decooperativassegúntipoenvaloresabsolutosyrelativos.Fuente:ElaboraciónpropiapartirlosdatosdelIVE(2003)

100,00 100,00 2241 Total 4,42 99

12,23 22,22 Agrarias 8,03 274 22

- - - - - agrarias agrarias (22,22%)de importancia por las cooperativas orden por seguidas asociado, trabajo de son (2003), 69,7% el d’Estadística Valencià Institut el por proporcionados datos los según Túria de Camp el en registrada 99 las De cooperativas agrario. carácter de provinciales cooperativas de número al 8,03% al referirnos al aumenta a conocer un poco mejor los recursos que los los que recursos los mejor poco un a conocer contribuye ycomarcas municipios nuestros de cooperativas y de asociativo tejido el Conocer Túria. de Vall Riba-Roja en La Transportes de da bien Valenciana la Sociedad Cooperativa limita o Bétera de Agrícola Cooperativa la Llíria, de vinícola Cooperativa la destacar podemos lle, deta al más Bajando asociado. trabajo de tivas coopera las destacan municipios estos todos En territorio. del cooperativas las de mitad la acumula se poblaciones (2003). tres Enestas IVE del datos los según registradas perativas 14,4%, 12,12% un con y Llíria coo de total del 24,24%, un con Vallbona de Pobla la de seguida un con Túria de Riba-Roja de municipio el taca Trabajo asociado 73,18 69,70 1640 4,21 69

(Cuadro 6.2). (Cuadro Vivienda 0,94 4,73 1,01 106 A nivel municipal des municipal Anivel 1

3,17 9,86 7,07 Otras 221 7 - - - - - 6.1 RECURSOS SOCIALS Figura 6.1Númerodeasociaciones 113 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 114 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS que den respuestas a estas necesidades. necesidades. aestas respuestas den que políticas implementar ypoder ciudadanos sus de conocer mejor las necesidades depropósito el con local anivel yactualizados desagregados suficientemente datos con contar por y abogar relevancia su entender 2000). fundamental Es (Adelantado,de bienestar Noguera y Rambla, como de un provisión agente den constituirse pue asociaciones y las territorio su con tivas debienestar. relación las coopera La estrecha su mejorar para alcance asu tienen ciudadanos 6.1 RECURSOS SOCIALES - - Cooperativa VinícoladeLlíria.

Autor: Joan CarlesMembrado-Tena 6.1 RECURSOS SOCIALS municipal destaca el municipi de de municipi el destaca municipal agràries agràries (22,22%)tància cooperatives les de d’impor orde per seguides sociat, (2003), as 69,7% el treball de són d’Estadística Valencià l’Institut de dades les segons Túria de Camp al registrades 99 cooperatives les De agrari. caràcter de provincials ves cooperati de nombre al referir-nos 8,03% al en augmenta percentatge Túria. I el de Camp del comarca la de límits els en situen se València de cia (Quadre 6.2). A escala escala A - - - 16,67% local. total del el representen destaquen, també agrícola caràcter de les peratives, coo de tipus d’eixe importància i la tot on, a Llíria iés associat, treball de cooperatives les Hi destaquen territori. del cooperatives les de tat s’acumula mi la poblacions tres les (2003).l’IVE de dades les A segons registrades cooperatives de total 14,4%un 12,12%un amb iLlíria del amb Vallbona de Pobla la de seguit 24,24% un amb Túria del Riba-Roja - - advocar per tindre dades suficient dades tindre per advocar entendre’nmental i la rellevància 2000). iRambla, Noguera fona És (Adelantado, de benestar de provisió agent un com constituir pot es cions associa les de la també com rritori te el amb cooperatives les de treta es relació La benestar. el millorar a per al’abast tenen ciutadans els que recursos els bé més mica una a conéixer comarques contribueix i municipis nostres dels peratives coo ide associatiu teixit el Conéixer CooperativaagrícoladeBétera. ------ques que els hi donen respostes. respostes. donen hi els que ques i poderciutadans implementarpolíti dels mésnéixer bé les necessitats co de propòsit el amb local a escala i actualitzades desagregades ment

Autor: Joan CarlesMembrado-Tena - - 115 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN

6.2.1 Agencias para el Fomento La Red cuenta con más de cien agencias ubi- ción de herramientas telemáticas especificas a de la Innovación cadas en Ayuntamientos, mancomunidades y tal efecto; (5) participar en los estudios sobre la Comercial (AFIC) consorcios de la provincia de València y permi- situación del comercio local, que deben identifi- te acercar la actuación administrativa a un alto car los factores sociales, económicos y urbanís- Las Administraciones Públicas locales han porcentaje de usuarios, universalizando el servi- ticos que condicionan su dinámica; (6) realizar tenido un papel clave en la dinamización co- cio a través de la colaboración con la Federación propuestas de actuación sobre las estrategias mercial de las ciudades lo que se refleja en la Valenciana de Municipios y Provincias (FVMP). e inversiones a desarrollar, tanto en las actua- creciente importancia que han ido concedien- ciones territoriales de inspiración comercial, así do al comercio dentro de la estrategia de ciu- Las oficinas AFIC actúan como interlocutoras como en las que afecten a los equipamientos dad. Actuando en colaboración estrecha con especializadas en comercio local y sirven como colectivos; (7) ejecutar actuaciones de carác- la Administración Autonómica, han desarro- nexo de unión permanente entre los comer- ter promocional que dinamicen el comercio de llado acciones de dinamización del comercio, ciantes, sus organizaciones representativas y la ciudad; (8) cualesquiera otras actuaciones o entre la que se encuentra la creación de figu- la Administración. Igualmente, la Red AFIC es un proyectos que coadyuven a la efectiva racionali- ras técnicas de apoyo al sector: Agencias para componente básico de cooperación entre la Ad- zación y modernización de la estructura comer- el Fomento de la Innovación Comercial (AFIC). ministración local y autonómica, lo cual permite cial, así como la creación o captación de opor- Esta figura profesional tiene sus antecedentes una actuación coordinada de cara al desarrollo tunidades de negocio dentro del municipio, que en los profesionales denominados “Asesores de políticas proactivas que procuren el desa- redunden en la mejora de la calidad de vida y en Joaquín Farinós Técnicos de Comercio” (ATC) que en los muni- rrollo de la actividad comercial local. el fomento del atractivo de la ciudad. Andrés Gomis Joaquín Martín Cubas cipios valencianos fueron los impulsores de los Agustín Rovira Centros de Desarrollo Comercial de la década Las funciones de la Red de Agencias para el Fo- A partir de la futura aprobación del Plan de Ac- Javier Serrano de los 80 y 90 junto a los ATC que prestaban mento de la Innovación Comercial (Red AFIC) en ción Territorial del Comercio de la Comunidad servicios en el tejido asociativo-comercial va- los municipios de la Comunitat Valenciana son (1) Valenciana (PATSECOVA), la red AFIC deberá lenciano y en las Cámaras de Comercio. la de acercar la actuación administrativa comer- asumir nuevas funciones de ordenación, plani- cial a sus usuarios, coordinando las relaciones ficación y dinamización comercial. A través del La Red de Agencias para el Fomento de la entre los comerciantes y las Administraciones conocimiento especializado y de las herramien- Innovación Comercial (Red AFIC), coordinada Autonómicas y Locales; (2) conseguir una orde- tas adecuadas, la red AFIC está capacitada para y apoyada desde la Dirección General de Co- nación comercial eficiente y competitiva dentro prestar asesoramiento y apoyo técnico, tanto a mercio y Consumo de la Conselleria de Eco- del territorio municipal; (3) potenciar los centros las propias corporaciones locales, en cuanto a nomía Sostenible, Sistemas Productivos, Co- comerciales tradicionales en los que se basa la las decisiones que tienen que adoptar en rela- mercio y Trabajo, es un instrumento mediante articulación del territorio de la localidad, favore- ción con el sector, como el conjunto del tejido el cual, la Generalitat Valenciana, en colabora- ciendo su consolidación como función de centra- comercial de cada localidad, ya sea en los pro- ción con la Administración Local, impulsa el lidad urbana; (4) facilitar el acceso a la informa- cesos de modernización de las PYMES, en la re- proceso de modernización y ordenación del ción especializada a los operadores del sector novación y desarrollo comercial de los centros comercio local. de la distribución comercial, mediante la utiliza- urbanos, así como en la consolidación de espa-

116 sum de la d’Economia Conselleria i Con Comerç de General Direcció la de suport iel coordinació la amb AFIC), (Xarxa comercial innovació la de foment al per d’agències xarxa La comerç. de cambres les ien lencià va associatiu-comercial teixit el en serveis ATC els amb prestaven que junt inoranta huitanta dels dècades comercial dedesenvolupament les de centres dels impulsors els ser van valencians municipis els en que (ATC)comerç» de tècnics sessors «as denominats els professionals en antecedents els té que fessional (AFIC). pro Figura comercial novació in la de foment al per agències tor: sec al suport de tècniques figures de creació la ha hi quals les entre comerç, del dinamització de accions desenvolupat han autonòmica, ció l’Administra amb estreta laboració col en Actuant ciutat. de tratègia l’es de dins comerç al concedint anat han que creixent importància la en reflecteix es que fet ciutats, les de comercial dinamització la en clau paper un tingut han cals públiques lo administracions Les (AFIC) Comercial la de Innovació 6.2.1 al per Foment Agències PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 ------. per al Foment de la Innovació Co Innovació la de Foment al per d’agències xarxa la de funcions Les local. comercial l’activitat de ment el que desenvolupa procuren tives proac envolupament de polítiques des al cara de coordinada actuació una permet cosa qual la l’autonòmica, l’Administracióperació entre local i coo de bàsic component AFIC un és xarxa la Igualment, i l’administració. representatives les organitzacions comerciants, els entre permanent d’unió anexe com iserveixen local en comerç especialitzades locutores a inter com AFIC actuen oficines Les (FVMP). Províncies Federació Valenciana de Municipis i col la de a través servei el d’usuaris universalitzant alt, percentatge aun administrativa ció l’actua acostar ipermet València de província la de iconsorcis nitats mancomu ajuntaments, en tuades si agències cent de més té xarxa La local. comerç i ordenació del de modernització procés el impulsa local, ministració lenciana, en col Va Generalitat la qual, el mitjançant instrument un iTreball, és Comerç Productius, Sistemes Sostenible, . laboració amb l’Ad . laboració amb la la amb laboració ------ció i modernització de l’estructura l’estructura de imodernització ció racionalitza al’efectiva coadjuven que o projectes actuacions altres (8) qualssevol ciutat; la de comerç el dinamitzen que promocional ter caràc de actuacions (7)executar col equipaments els afecten que les en com així comercial, ció d’inspira territorials actuacions les en tant s’han desenvolupar, de que iinversions estratègies les sobre d’actuació (6)mica; propostes fer que la en dinà condicionen banístics iur econòmics socials, factors els d’identificar han que local, comerç del situació la sobre estudis els en (5) participar al’efecte; pecífiques d’eines es telemàtiques la utilització mitjançant comercial, la distribució de sector del operadors als litzada l’accéscilitar a la informació especia (4) urbana; fa centralitat de a funció com consolidació la aafavorir-ne per localitat, la de territori del ticulació l’ar basa es quals els en tradicionals comercials centres els (3) potenciar municipal; territori del dins petitiva iordenació com comercial eficient una (2) ilocal; aconseguir tonòmica au administracions iles merciants co els entre relacions les coordinant usuaris, als comercial administrativa (1) són l’actuació valencians acostar municipis AFIC) els en (xarxa mercial . lectius; lectius; ------na, per l’oficina PATECO. l’oficina na, per Valencia Consum de la Generalitat i Comerç de General Direcció la de suport el amb (PAC), aterme duts d’acció comercial plans els sigut han valencià AFIC territori al les de ció al’ac suport a donar per servit han que instruments Un dels a vianants. per preferent d’ús comercials bans ur d’espais consolidació la en com així urbans, centres dels comercial desenvolupament iel renovació la en pimes, les de modernització de processos els en siga ja localitat, cada de comercial teixit del conjunt al com sector, el amb relació en d’adoptar han que decisions a les fa que pel locals, corporacions a les tant tècnic, i suport assessorament aprestar per capacitada AFIC està xarxa la adequades, eines les ide zat especialit del coneixement través comercial. ificació dinamització A d’ordenació, funcions noves plani VA), d’assumir AFIC haurà xarxa la Valenciana (PATSECOla Comunitat de comerç del d’acció territorial Pla del aprovació futura la de A partir ciutat. la de l’atractiu de foment el ien vida de qualitat la de millora la en redunden que municipi, del dins de negoci d’oportunitats captació o creació la com així comercial, ------117 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 118 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS cultural y social y sostenibilidad de la comarca. comarca. la de ysostenibilidad ysocial cultural con generación de empleo, desarrollo petitivo económico al com del logro desarrollo centes condu acciones las todas de realización la sión mi como tiene que organización-red una crear de trata Túria de Camp Mancomunidad la de cal Lo yDesarrollo Empleo de Agencias de Red La AFIC. Red Oficina con cuenta que municipios cinco ycon 16 integran), los lo Túria de Camp del (15 Túria de Camp del de comunidad municipios AFIC, Man la red ala adscrita supralocal entidad una con cuenta Túria de Camp del comarca La denciales o “ciudades dormitorio”. (Cuadro 6.3) València, municipios muchos son de resi estos de ciudad ala cercanía su Dada industriales. e urbanas marcadamente características de áreas con municipios y otros rural, vocación enorme una con todavía cuentan yGátova rines Ma Olocau, Casinos, como pueblos los que la en comarca, ala caracteriza que dualidad fuerte una Existe Serranos. valenciano, interior del L´Horta comarca la comarca y la entre Nord transición de zona una Representa intermedio. carácter un tiene Túria de Camp comarca La Valenciana, PATECO.la Generalitat por la Oficina de yConsumo Comercio de General Dirección la de apoyo el con (PAC), Comercial realizados ción Ac de Planes los sido han valenciano territorio AFIC el en los de acción la apoyar para servido han que instrumentos los de Uno peatones. por preferente uso de comerciales urbanos cios PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------de Aalborg. Constituirían la “Red de Municipios Municipios “Red la de Constituirían Aalborg. de Carta la de principios los suyos y hacer impulsar a comprometían se municipios los ella de través A Xàtiva. de Carta la de 2000 firma año la con 21 (AL21) Agenda a la Local el en producía se definitivo impulso el València de provincia En la Clima el por yla Energía. delas Alcaldías Pacto yel de Municipis per la Sostenibilitat De la Agenda 21 Local, a la Xarxa 6.2.2 Municipios la por sostenibilidad: área de influencia. área su de poblaciones pequeñas las sobre mente del área, del especial interior brador dentro verte papel un y ejerce València de Comercial Área del Subcabecera es Llíria supramunicipal. influencia una ejerce que comercial centro un localiza se municipal término su en que ya cial), Comer Equipamiento GEC (Gran un en basado comercial Nodo un es Comercial, Referencia de Nodal L’Eliana, comunidad. Sistema el según man ala pertenecen que sí que pero Afic Red Oficina de disponen no local comercio de ción dota buena relativa una con cuentan yque sa nicipios con una amplia zona disper residencial (11,2%). L’Eliana mu dos Vallbona, de Pobla yLa (15,7%), (14,9%), Bétera (12,9%) l’Eliana y Llíria Túria (17,6%), de Riba-roja Vallbona de Pobla la comarca: la de municipios principales los en 11.735 localizan se empresas Estas empresas. aproximadamente con Túria cuenta de El Camp ------la implantación efectiva de los Planes de Acción Acción de Planes los de efectiva implantación la y desarrollo el “Impulsar red la de misión como 2017-2021, Estratégico Plan nuevo postula que el elaborado ha Sostenibilitat a la Cap lencians Va Municipis de Xarxa la europeo, carácter de yorganizaciones redes otras con relación y la compromisos los actualizados y mantener lizar revita de fin el y con inicial, esfuerzo Tras este ciudadanía. la de zación y sensibili formación la para colar, y actividades 21 Agenda una es de desarrollo el cartografía, de preparación la emisiones, de inventario un ambiental ytico socioeconómico del municipio, incluían un diagnós auditorías tamiento). Estas ayun DIVA la de propio el o por parte por des: en dos modalida de las auditorias la realización para ayudas de (convocatorias financiero como metodología) la (desarrolló técnico soporte to municipales”.ambientales tan Para ello ofrecía auditorías de “Programa el AL21 las de destaca y desarrollo elaboración la DIVA favorecer para la por acabo llevadas actuaciones las Entre planes depondientes acción local. corres los de a partir real implementación a su inicial que ibanel diagnóstico desde intensidad de niveles AL21, propia su diferentes llaron con desarro- red la de municipios Algunos intensas. especialmente fueron 2000 actuaciones las años los de década la de mitad la de A partir AL21. las de yseguimiento impulso al contribuir (DIVA)València de de fin el con Diputación la por Valencianos hacia la Sostenibilidad”, apoyada ------Desarrollo Rural(2015). Cambio Climático Ambiente, Medio y Agricultura, de Conselleria Fuente: (3) (2015). Ambiente Alimentación y Medio Agricultura, Ministerio de Fuente: (2) AFIC noacreditada. a estared pertenecen no sehanpodidoañadirlosmunicipios que que lo Municipis iProvíncies(FVMP)estaba actualizandolosdatospor Valenciana de Federació consulta la la momento de En el Economía Comercio yTrabajo(2017). Sostenible, SectoresProductivos, de Conselleria Fuente: 6.3 (1) Cuadro INSTRUMENTOS DEPLANIFICACIÓN rural, i altres municipis amb àrees àrees amb municipis i altres rural, vocació enorme una encara tenen iGátova Marines Olocau, Casinos, ara com pobles qual la en comarca, la caracteritza que dualitat forta una Hi ha Serranía. La valencià, rior l’inte de comarca ila Nord l’Horta de comarca la entre transició de zona una Representa intermedi. caràcter un té Túria de Camp del comarca La PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 Bétera Benissanó Casinos Loriguilla Llíria Eliana, l’ Benaguasil Marines Olocau Náquera Serra Riba-roja deTúria Pobla deVallbona,la Vilamarxant Comarca/Provincia Gátova C.Valenciana Provincia Comarca San AntoniodeBenagéber Municipios

Oficina No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí - - - - -

Camp de Túria (quinze municipis municipis Túria (quinze de Camp del AFIC, mancomunitat la xarxa la a adscrita supralocal entitat una té Túria de Camp del comarca La (Quadre 6.3). dormitori tats dels municipis o són residencials ciu molts València, de ciutat ala mitat proxi la Atesa iindustrials. urbanes marcadament de característiques Acreditada No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí - - - -

Red Afic(1) MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA MANC. CAMPDETÚRIA Servicio mancomunado Nombre ------

accions conduents a assolir el des el a assolir conduents accions les totes aterme dur amissió com té que organització-xarxa una crear de Túria tracta de Camp del munitat localdesenvolupament de la manco i d’ocupació d’agències xarxa La AFIC. xarxa la de oficina tenen que municipis i cinc part), men for en Túria de Camp del setze dels Acre. No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí - - - -

(2000 -2006)(2) 11,84% PRODER 2 142 76 No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 9

(2002 -2006)(2) 1,49% LEADER + 202 67 No No No No No No No No No No No No No No No Sí Programas dedesarrollo 1

- - -

de Túria (17,6%), Túria de Vallbo de Pobla la Riba-roja comarca: la de municipis principals els en localitzen es que 11.735ment Empreses empreses. aproximada ha hi Túria de Camp Al comarca. la de litat i sostenibi i social cultural lupament amb generació d’ocupació, desenvo envolupament econòmic competitiu Ruralter -LEADER (2007 -2013)(3) 2,90% 316 138 No No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí 4

(2010 -2014)(3) 7,24% PDRS 351 152 11 No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí - - - - 119 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 120 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS horizonte del 2020, experimentaba un renova un 2020, del experimentaba horizonte el en puestos 2008 año objetivos el con desde Alcaldes” los de “Pacto el Lanzado climático. bio cam el contra lucha y de CO2 de emisiones de reducción de energética, materia en promisos de loste delocales gobiernos una de serie com Comisión Europea, supone la adopción por par porgía”, la financieramente apoyada iniciativa Ener y la Clima el por Alcaldías las de El “Pacto decienciación la y sostenibilidad. fomento y naturales, con de recursos sostenible gestión residuos, de y gestión y minimización verde mía cambio climático, del ciclo agua, integral econo energía y específicas: co comisiones técnicas cin de aparición la con amplían ahora) se hasta AL21 las de (únicas seguimiento y de sostenible municipal gestión de comisiones las Así, tentes. exis yestrategias instrumentos los renovar de intención la con y transversal, diversificado plio, am más AL21.la enfoque nuevo un con hace Lo deso de y planificación, implementación gestión proce del mejora una por apuesta alcaldías, las de pacto al otorga que papel el con junto El plan, sociedad valenciana”. la de implicación la y en valencianas comarcas las de sostenible desarrollo de políticas las en bilidad, el papel potenciando de los municipios sosteni la hacia compromisos y posteriores Aalborg de Compromisos los con línea en cipal munibilidad de la los en ámbitos gestión todos sosteni de criterios de integración la como así 21, Local Agenda y la Alcaldías las de Pacto del PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------ridos al Pacto de los Alcaldes antes de 2015 de antes y Alcaldes los de Pacto al ridos adhe estaban ya que municipios alos dirigía se (PACES). ‘B’ modalidad La Sostenible Energía la y Clima el para (ERVCC) Acción de co Plan y el del Cambio Climáti Vulnerabilidades derivadas y Riesgos de (IER), Evaluación la Referencia de Emisiones de DIVA la de Inventario del parte por yentrega ‘A’ realización la en dalidad consiste mo La Pacto. al adheridos 50.000 habitantes modalidades) a dirigida municipios de menos de (en tres ayudas de línea una entonces tenía que DIVA, la de parte por dado impulso el con diendo 2016, del apartir hecho han coinci lo firmantes municipios los de parte mayor ejemplo). La por Ribera, La (como de el comarcales consorcios y algunos energía, de y regionales locales cias como entidades, las de agen otras participación la contempla DIVA; la también pero coordinadora municipios adheridos al Pacto, siendo la entidad 228 València de provincia la en hay Actualmente resultados. de yevaluación guimiento se su yrealizado práctica en puesto y haberlo Acción, de Plan el con contar adhesión, mera la de cumplimiento: niveles tres contempla Pacto El objetivos. los conseguir para a cabo llevarán plan las de medidas que acción incluya que se yun climático cambio del derivadas rabilidades yvulne riesgos de evaluación una emisiones, de inventario un arealizar comprometen se pacto al adhieren se que municipios Los invernadero. efecto de gases y de CO2 de emisiones 40% las 2030 el para un yreducir climático cambio al se adaptar de 2015 en impulso do objetivo el con ------Vilamarxant. Este porcentaje contrasta con el el con contrasta porcentaje Este Vilamarxant. y Olocau Nàquera, Marines, Gátova, l’Eliana, (el38%): DIVAla de desarrollo su para ayudas las AL21 la yrecibieron suscrito Túria, 6han de Camp del comarca la 16 de los De municipios acabo. llevado han las apenas que las a frente acción de Plan su desarrollado han pios munici de totalidad la donde comarcas las tre sido homogénea, en con acusadas diferencias AL21 las de ha no territorial implantación La AL21. la de implementación la para seguido el recuerda que esquema un tanto, por sigue, Se contratación. una mediante miento, DIVA la de ayunta odel parte por sea bien da, y el PACES siguiendo estableci la metodología IER, del ERVCC el realización la a dos: reducidas quedan que modalidades las en cambio un con Alcaldías, las de Pacto del cumplimiento el para 2017año El ayudas aconvocar DIVA la volvió en elrecogidas mismo. de inversión dela las financiación actuaciones a dirigía se ayuda yla redactado, Acción de Plan un con contaban ya que municipios a los dirigía ‘C’ PACES. se ERVCCla nuevo modalidad yun La en 2030), de consistían que horizonte nuevo el 2015 de Energía yla Clima el por (con Alcaldes los de 2020) del Pacto nuevo al (con horizonte el de desde el lostación Pacto de Alcaldes 2008 adap de trabajos los implicados municipios los a llegar yhacía DIVA La realizaba condiciones. y objetivos nuevos a los adaptarse debían que - - - - - PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 de la Carta de Xàtiva. Per mitjà de la la de mitjà Per Xàtiva. de Carta la de l’any 2000 firma produí la amb es al’Agenda 21 (AL21) Local definitiu l’impuls València, de província A la l’Energia i Clima pel Alcaldies les de Pacte iel la per Sostenibilitat Municipis de la Xarxa l’Agenda 21 a Local, 6.2.2. d’influència. àrea seua la de blacions po especialment les sobre xicotetes l’àrea, de l’interior de dins tebrador ver paper un ité València de mercial co l’àrea de subcapçalera és Llíria supramunicipal. una influència ceix exer que comercial centre un ha hi municipal terme al que ja comercial), equipament GEC (gran un en basat comercial node un és comercial, cia nodalsegons el de sistema referèn L’Eliana, mancomunitat. ala tanyen per que sí AFIC, però xarxa la de na d’ofici disposen no local, comerç de dotació bona relativa una tenen i que una àmplia zona dispersa residencial amb municipis dos Vallbona, de bla (12,9%) (11,2%). iLlíria L’Eliana Po ila (15,7%),na (14,9%), Bétera l’Eliana

la s la Municipis per ostenibilitat: De ostenibilitat: ------sensibilització de la ciutadania. de la ciutadania. sensibilització i formació ala per iactivitats colar 21 d’una Agenda es envolupament des el cartografia, de preparació la municipi, d’emissions, un inventari i ambiental socioeconòmictic del incloïen un diagnòs auditories Les DIVA la de l’ajuntament). ode part per modalitats: dos en auditories les a terme a dur per d’ajudes catòries la metodologia) (convo financer com (va desenvolupar tècnic suport tant nicipals. oferia Per a implementar-lo mu ambientals d’auditories grama pro el AL21 les de destaca pament desenvolu iel l’elaboració a afavorir DIVA la de per actuacions les Entre plans d’acció local corresponents. dels apartir real implementació a la inicial que anaven del des diagnòstic d’intensitat nivells diferents amb pia, AL21 prò desenvolupar van que xa xar la de municipis Hi hagué tenses. vanactuacions ser especialment in 2000 les anys dels dècada mitjan AL21. les de de seguiment A partir iel al’impuls contribuir de finalitat (DIVA) València de la amb Diputació la de suport el amb Sostenibilitat, la a cap Valencians Municipis de Xarxa la d’Aalborg. Constituïren Carta la de principis els seus ifer a impulsar tre comprome van es municipis els qual ------les AL21 (úniques fins ara) AL21 s’amplienles fins (úniques de seguiment i de sostenible cipal muni les comissions deAixí, gestió existents. estratègies i les ments instru els renovar de intenció la amb itransversal, diversificat ampli, més nou enfocament un amb Ho fa l’AL21. de igestió implementació ció, planifica de procés del millora una per aposta alcaldies, les de pacte al atorga que paper el amb junt pla, El valenciana».cació de la societat i valencianes en lacomarques impli de les sostenible desenvolupament dels municipis de en les polítiques el paper potenciant sostenibilitat, a la cap posteriors compromisos d’Aalborg i compromisos els amb línia en municipal gestió la de bits àm els tots en sostenibilitat de ris crite de 21, integració la com així i l’Agenda Local Alcaldies les de te Pac d’acció del plans dels efectiva implantació ila desenvolupament el «impulsar xarxa la de amissió com 2017-2021,estratègic postula que Pla nou el elaborat ha Sostenibilitat a la cap Valencians Municipis de xa Xar la europeu, caràcter de zacions iorganit xarxes altres amb relació ila compromisos els actualitzats i mantindre revitalitzar de finalitat la i amb inicial, l’esforç de Després ------el seguiment i l’avaluació de resultats. de il’avaluació seguiment el fet ihaver-ne pràctica en posat ver-lo d’acció iha pla el tindre l’adhesió, de compliment: nivells tres preveu Elpacte objectius. els a aconseguir per aterme dur s’hi de que han res mesu les incloga d’acció que pla un i climàtic canvi del derivades litats i vulnerabi de riscos una avaluació d’emissions, inventari un afer meten compro es pacte al s’adhereixen que municipis Els d’hivernacle. d’efecte gasos ide CO2 de emissions 40% les 2030 al per un ireduir climàtic canvi al 2015 d’adaptar-se l’objectiu amb el en renovat impuls un experimentà 2020, del l’horitzó en situats jectius l’any de 2008 des ob amb Alcaldies les de Pacte el Llançat climàtic. canvi el contra lluita ide CO2 de sions d’emis reducció de energètica, tèria ma en compromisos de sèrie una queposa locals adopten els governs su Europea, Comissió la de financer suport té que iniciativa i l’Energia, Clima pel Alcaldies les de El Pacte sostenibilitat. la de ifoment ció iconsciencia naturals, recursos de sostenible de gestió residus, gestió i i minimització verda economia gua, climàtic,canvi de cicle l’ai integral energia i específiques: tècniques comissions cinc de l’aparició amb ------121 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 122 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS cumplimiento de los compromisos, la de adhe de fase primera la en encuentran se Pacto al adherido han se que comarca la de municipios de Elresto Energía. yla Clima el por Alcaldías las de Pacto nuevo del 2030 derivados horizonte el para compromisos 2020para nuevos a los objetivos los ‘B’) adaptar (modalidad ción para Diputa la de 2016 ayuda en la que recibieron provincia la de municipios cuatro los de uno es Asimismo, Sostenible. Energía la para Acción de 2014 de afinales Plan su presentado haber tras (de tres), las fase segunda la en ya halla se que encuentran, La Pobla de Vallbona es el municipio se que en implementación de fase ala En cuanto 2017. en hizo lo 2030. el para Todos que 2016 en Bétera, salvo objetivos con 2015,de Pacto nuevo el aprobado 2009), en ya a partir hecho han lo hicieron lo (que Benagéber de Antonio y San Vallbona de Pobla la de aexcepción Pacto, el suscrito han que Todos municipios los Pacto. aeste adherido han se no yVilamarxant Loriguilla Casinos, de detonio Benagéber. Únicamente los municipios An y San Gátova Túria, Serra, de Riba-roja bona, Vall de Pobla la Olocau, Nàquera, Marines, Llíria, l’Eliana, (81%):to Bétera, Benissanó, Benaguasil, Pac del firmantes comarca 13 la de municipios hay actualmente Energía, yla Clima el por días Alcal las de Pacto al adhesión ala En cuando Casinos. excepto todos Sostenibilitat; ala Cap Valencians nicipis Mu de Xarxa la de parte forman 94% que los de PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------adhesión no ha dado el paso hacia la segunda. la hacia paso el dado ha no adhesión de fase primera la de 2009, plazo en el cumplido Pacto al adherirse en provincia la de municipios primeros los de fue aunque que, ya Benagéber de Antonio San de caso el destacar CES. Cabe IER, del ERVCC la PA yel DIVA entrega la para 2016 en la de recibieron ayuda que únicos los son yOlocau Marines Benissanó, ellos, De sión. DER (Liaison Entre Actions de Développement Développement de Actions Entre DER (Liaison LEA rural (IC)desarrollo de Comunitaria ciativa Ini primera la de marcha en puesta la desde años veinticinco de más ya Han transcurrido deciana València. y en la provincia Valen Comunitat la territorio el en trayectoria larga una con ya cuentan y que LEADER dología meto la en basadas están que rurales, zonas las en Local Acción de Grupos los gestionan (EDLD), que Participativo Local Desarrollo de las Estrategias especialmente destacar cabe ellas entre De desarrollo. de estrategias de tipos diferentes expresamente 2020 recoge 2014- programación de periodo actual el en que Cohesión, de Política ala ligados munitarios co fondos los resultan relevancia especial De fórmulas. diferentes sus en y territorial local llo los programas de desarro debemos destacar València de provincia la de territorio el cuenta que con institucionales recursos los de Dentro local territorial 6.2.3 dedesarrollo Programas ------cipios que superen ese umbral de población. La La población. de umbral ese superen que cipios de muni de agrupaciones larias concurrencia convocato las en excluye no aunque habitantes, 20.000 de más de urbana unidad a una limita se que ámbito un general lo por EDUSIlas tienen práctica la en supramunicipal, ámbito de son rural desarrollo de estrategias las Si urbanas. a caso las ciudades y regiones gidas en este (FEDER) Regional ydiri Desarrollo de Europeo Fondo el por (EDUSI),cofinanciadas Integrado e Sostenible Urbano Desarrollo de Estrategias de marcha en puesta la contempla 2020 también 2014- Cohesión de Política la parte, otra Por requeridas. coordinación y gestión de prácticas las en como territorial base su en cambios los por tanto desarrollo, de programas los implementar de forma la en cambios a sucesivos han debido hacer frente También progresiva. forma de rural desarrollo de materia en experiencia ganando ido han integran, las que municipios los todo, y, sobre comarcas que en las del Las distintas litoral). interiores comarcas las (mayor en espacio el en ni tiempo), del paso el con creciendo ido ha peso (su tiempo el en ni valenciano; territorio el todo en generalizada sido ha no programas estos Económica de Zonas Rurales). La aplicación de yDiversificación Desarrollo de Operativo ma PRODER (Progra rural desarrollo de española iniciativa la con concordancia en convivió esta años varios durante que ya acabo, llevaba se que rural desarrollo de iniciativa única la No fue de l’Économie Rurale) valenciano. en el territorio - - - - PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 modalitat C es dirigia als municipis municipis als dirigia Ces modalitat l’ARVCC en tien PACES. nou i un La 2030), del consis que horitzó nou el 2015 del il’Energia Clima pel (amb Alcaldies les de 2020) Pacte nou al del 2008 del (amb l’horitzó caldies Al les de Pacte del des d’adaptació treballs els implicats, municipis als arribar DIVA feia La i els cions. feia, icondi objectius nous als d’adaptar 2015 del abans dies s’havien ique Alcal les de Pacte al adherits ven esta ja que municipis als dirigia es B (PACES). modalitat La sostenible i l’energia clima al d’acció per Pla i el (ARVCC) climàtic canvi del derivades i vulnerabilitats riscos de l’avaluació (IER), referència de d’emissions ri l’inventa DIVA illiura A, la elabora modalitat En la pacte. al adherits habitants mil cinquanta de menys a dirigida municipis de modalitats) (en d’ajudes tres línia una llavors nia DIVA, la de te que l’estrebada amb 2016, del a partir fet coincidint han ho firmants municipis dels part jor ma La exemple). per Ribera, la de (com el comarcals iconsorcis gia, agències locals i d’ener regionals les com entitats, d’altres ticipació par la preveu hi també però dora; coordina DIVA la n’és l’entitat pacte, al adherits 228València municipis de província ala ha hi Actualment ------cepte Casinos. cepte ex tots sostenibilitat; ala cap cians valen municipis de xarxa la de part 94% formen el que amb dels trasta con que Percentatge Vilamarxant. i Olocau Nàquera, Marines, Gátova, el desplegament (el 38%): l’Eliana, a fer-ne per València de Diputació la de l’AL21 ajudes les rebre ivan subscrit han Túria, sis de Camp del comarca la de municipis setze Dels aterme. dut han els apenes que i les d’acció pla el desenvolupat han cipis muni els tots quals les en marques les co acusades entre diferències amb homogènia, AL21 sigut ha no les de territorial implantació La l’AL21. de implementació a la per seguit el recorda que esquema un tant, per continua, Es tractació. una con mitjançant de l’ajuntament, DIVAla de o part per siga bé blida, esta metodologia la PACES seguint l’IER, de l’ARVCC iel realització la ados: redueixen es que modalitats les en canvi un amb Alcaldies, les de Pacte el acomplir per ajudes vocar L’any 2017, acon DIVA la tornar va incloses. d’inversió actuacions les de finançament al i l’ajuda dirigia es d’acció redactat, pla un tenien ja que ------municipis de la comarca adherits al al adherits comarca la de municipis de resta La il’energia. clima pel dies alcal les de pacte nou del derivats 2030 al’horitzó per compromisos 2020 al per nous als objectius els B)a adaptar per (modalitat putació 2016 el en Di l’ajuda la de rebre van que província la de municipis quatre dels un és mateix, Així sostenible. gia 2014 del a l’ener d’acció per pla el fi a la presentar de després tres), (de les fase segona la en troba es ja que municipi el és Vallbona de Pobla la d’implementació, fase ala Quant 2017. el en fer va ho que 2016, Bétera, excepte 2030. al per Tots el en objectius amb 2015,del pacte nou el aprovat 2009), el en a partir fer fet han ho (que van ho ja Benagéber de Antonio i San Vallbona de Pobla la de cepció a ex subscrit, l’han que municipis Tots els pacte. al s’hanno adherit de i Casinos, Loriguilla Vilamarxant Benagéber. Únicament els municipis de Antonio iSan Gátova Serra, ria, Tú de Riba-roja Vallbona, de Pobla la Olocau, Nàquera, Marines, Llíria, l’Eliana, Bétera, naguasil, Benissanó, (81%): firmat l’han que comarca Be la de municipis tretze ha hi ment pel climacaldies i l’energia, actual al les de pacte al al’adhesió Quant ------(EDLD), que gestionen els grups d’ac grups els (EDLD), gestionen que localdesenvolupament participatiu de especialment les estratègies s’han destacar de quals les Entre de desenvolupament. d’estratègies tipus diferents inclou expressament 2014-2020 actual de programació període el en que cohesió, de política ala lligats comunitaris fons els ten resul especial D’unales. rellevància fórmu diverses les en iterritorial cal de lo programes desenvolupament de València els hem de destacar província la de territori al ha hi que institucionals Dins dels recursos local territorial desenvolupament de 6.2.3 Programes no ha fet el pas cap a la segona. ala cap pas el fet ha no d’adhesió fase primera la de termini 2009, el el en complit pacte al rir-se a adhe província la de municipis primers dels ser va que encara que, ja Benagéber, de Antonio San de cas el l’ERVCC PACES. i el destacar Cal l’IER, alliurar per València de putació 2016 el en Di rebre la de van ajuda que únics els són iOlocau Marines Benissanó, quals, Dels d’adhesió. la de compliment dels compromisos, fase primera la en troben es pacte ------123 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 124 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS rrollo rural, ya que solo el 25 munici el los % de solo que ya rural, rrollo del beneficiaria programa dela desa superficie de significativa muy reducción una produjo se (2007-2013) Ruralter-LEADER periodo el Para (GAL) Serranía. Local la de Acción de Grupo el en integrado quedó que Loriguilla, +fue IC LEADER la aplicó se donde municipio Elúnico marxant. yVilla Serra Olocau, Nàquera, Marines, Llíria, Casinos, Benissanó, PRODERbajo 2: Benaguasil, fueron ellos de mayoría la aunque comarca, la de 63 total el %del supusieron programas Madrid. Los municipios de ambos beneficiarios o Andalucía como regiones otras en ocurrió sí como tiempo mismo al programas ambos de es decir, un municipio no podía ser beneficiario simultánea; PRODER fue no programa el bajo te, +o, IC la alternativamen LEADER bajo mitación, deli Esta área. del municipios primeros los ron 2000-2006,+, delimita se periodo el en cuando IC la LEADER de llegada II. la LEADER en con Fue Ini LEADER en ni produjo se no rural desarrollo València la de implantación los programas de de provincia la de interior del comarca En esta intermedia. de la franja dentro quedaría Oeste parte la que 100 cota la mientras en queda misma la de parte 100 intermedia, franja yla cota la de geográficas áreas las entre caballo a encuentra se Túria de Camp del comarca La del Gobierno de España. Hacienda de Ministerio el pública convocatoria mediante Comunidades la Autónomas, realiza las presentan que estrategias, las de selección PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------de la comarca. Los municipios seleccionados 69 total el %del alcanzar hasta desarrollo de mero de municipios del programa beneficiarios nú el en incremento un 2020) producido ha se (2014-programación de periodo actual En el este. en fue lo que sí anterior, periodo el en do selecciona fue no que Gátova, que mientras do; perio este en PRODER no en II pero integrados estado habían que municipios de ausencia la ca Desta Ademuz. de Rincón yel Serranía La dre, Morve de Camp de comarcas las de municipios los con junto Interior, Valencia Rural Desarrollo el para 4: zona Asociación la de parte formaron Todos ellos y Gátova. Olocau Loriguilla, Casinos, seleccionados: fueron área el integran que pios Cuadro 6.4 MANCOMUNIDADES Pobla deVallbona,la Náquera Loriguilla Llíria Eliana, l’ Casinos Bétera Benissanó Benaguasil Olocau Marines Riba-roja deTúria Vilamarxant Serra Comarca San AntoniodeBenagéber Gátova Municipios

Fuente: MinisteriodeHaciendayAdministracionesPúblicas(2017).

Municipios mancomunados 11 SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI - - - - -

- - - - -

sentado dos candidaturas: las de Bétera (“Béte Bétera de las candidaturas: dos sentado pre han se EDUSI, a las comarca la en En cuanto Túria. de Camp del rio territo el en discontinuidades ciertas provoca Todo ello desarrollo). de programa ningún en previamente beneficiarios sido (que habían no Túria de yRiba-roja Bétera de delimitación va PRODER en 2; nue la estuvieron que municipios de integración la yBenissanó; Benaguasil de da continua ausencia la hechos: varios Destacan Turia Rural Calderona. Desarrollo de Asociación GAL el bajo ellos todos yGátova; Villamarxant Túria, Serra, de Riba-roja Olocau, Náquera, nes, Mari Loriguilla, Llíria, Casinos, Bétera, sido: han No actividadesmancomunadas 14 14 14 14 14 14 14 14 14 ------PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 mes de desenvolupament, tant pels pels tant desenvolupament, de mes d’implementarforma els progra la en canvis successius d’afrontar També han hagut progressiva. nera de de rural desenvolupament ma matèria en experiència guanyant anat han integren, les que municipis els i,sobretot, comarques diferents Las litoral). del les en que interiors comarques l’espai (major les en en ni temps), del pas el amb crescut ha (el pes temps el en ni valencià; rritori te el a tot generalitzada sigut ha no L’aplicaciórurales). programes dels económica de zonas diversificación y desarrollo de operativo (Programa PRODER rural desenvolupament de espanyola amb lacordança iniciativa con en conviure va anys diversos durant que ja a terme, s’hique duia rural desenvolupament de iniciativa l’única ser No va valencià. territori loppement de l’Économie Rurale) al Déve de Actions Entre DER (Liaison LEA rural (IC) desenvolupament de comunitària iniciativa primera la de marxa en posada la de des anys cinc vint-i- de més transcorregut Ja han de València.província i a la valencià territori el a tot llarga trajectòria una tenen ja DER ique LEA metodologia la en basades tan es que rurals, zones ales local ció ------cia, la implantació dels programes programes dels implantació la cia, Valèn de província la de l’interior de A la comarca, intermèdia. la franja de dins queda oest part la que tre 100 cota ala men és qual la de part 100 intermèdia, cota la franja ila de geogràfiques les àrees entre troba Túria es de Camp del comarca La pública. vocatòria d’Espanyadel con govern mitjançant Hacienda de Ministerio el fa la mes, autòno les comunitats presenten que estratègies, les de selecció La llindar de eixe població.que superen d’agrupacionsrrència de municipis la concu exclou en les convocatòries no que encara habitants, mil vint de més de urbana unitat auna limita es que àmbit un general en EDUSI tenen les pràctica, la en supramunicipal, són rural d’àmbitdesenvolupament de estratègies les Si urbanes. gions ire ciutats ales (FEDER) idirigides Regional de Desenvolupament peu Euro Fons pel (EDUSI), cofinançades i integrat sostenible urbà lupament desenvo de estratègies marxa en posar preveu també 2014-2020 cohesió de política la banda, D’altra ció requerides. icoordina gestió de pràctiques les en com territorial base la en canvis ------Associació per al Desenvolupament 4: zona la de part formar Tots van Casinos, Loriguilla, i Olocau Gátova. seleccionats: ser van l’àrea integren que 25% el municipis només dels que ja rural, desenvolupament de del beneficiària programa perfície su la de significativa molt ducció (2007-2013) re una produir va es Ruralter-LEADER període al Per (GAL) Serranía. d’acció local La de grup el en integrat quedar va que lla, Lorigui ser + va IC la LEADER aplicar L’únic va es on municipi Vilamarxant. i Serra Olocau, Nàquera, Marines, naguasil, Benissanó, Casinos, Llíria, PRODER amb 2: ser van Be majoria la que encara comarca, la de total 63% el del suposar van programes dos tots de beneficiaris municipis Els andalusaautonomies o madrilenya. les com regions altres en ocórrer va que sí com alhora programes dos tots de beneficiari ser podia no cipi adir, és muni un simultània; ser va PRODER, no programa el amb ment, +o, IC la alternativa LEADER amb que, Delimitació l’àrea. de municipis primers els delimitar van es quan 2000-2006,DER +, període el en IC la LEA II. de l’arribada Va amb ser LEADER en Ini LEADER en ni produir va es no rural desenvolupament de ------s’han presentat dos candidatures: candidatures: dos s’han presentat EDUSI, ales comarca Quant ala Túria. de Camp del territori el en tats discontinuï certes Tot provoca això de desenvolupament). programa cap en prèviament beneficiaris sigut vien (que Túria de ha no iRiba-roja Bétera de delimitació PRODERen 2; nova la ser van que municipis de integració tinuada de Benaguasil i Benissanó; la con l’absència fets: diversos taquen Hi des Calderona. Túria Rural ment GAL Associació de Desenvolupa el amb tots iGátova; Vilamarxant Túria, Serra, de Riba-roja Olocau, ra, nos, Llíria, Loriguilla, Marines, Nàque han Casi Bétera, sigut: seleccionats municipis Els comarca. la de total del 69% al aarribar fins envolupament del de programa des beneficiaris ment en el nombre de municipis (2014-2020) incre un s’ha produït programació de període En l’actual ser. va ho que sí rior, llavors ante període el en seleccionat ser va no que Gátova, que mentre període; eixe en no PRODER en II però tegrats in estat havien que municipis de cia Rincón de l’absèn Ademuz. Destaca iEl Serranía La Morvedre, de Camp els municipis de les comarques del amb junt Interior, València Rural ------125 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 126 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Valls” “Les de 1. Mancomunitat 6.4) (Cuadro mancomunidad: una única con tualidad ac la en cuenta Túria del Camp del comarca La 6.2.4 Mancomunidades autónomos. de los trabajadores representante asociación y la comarca la de y comerciantes de las empresarios asociaciones sindicatos, los comarca, la de municipios los participan él y en subvención, la de solicitante entidad la fue Túria, que de Camp del Mancomunitat la gestionando está lo acuerdo El empresarial. iniciativa la de fomento yel laboral inserción la empleo, de creación a la dirige se y que mental, experi proyecto el como territorial diagnóstico el tanto incluye ATEDLque un modalidad la en desarrollando está se también comarca En la 2017, año del la toria, seleccionadas. fueron convoca segunda la en presentadas dos, las de ninguna Vallbona”). la embargo, (EDUSI Sin “Viure Vallbona de Pobla yla Calderona”) la de aroma ra, PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 Be Mu Te w Lo Fec ww.mancomunitatcampdeturia.es léfono: 962 79léfono: 81 50 calización: :C/ l’Arc, de Pla s/ncalización: naguasil, Casinos, Benissanó, Bétera, nicipios asociados: ha de inscripción: 16/01/1987 Ll íria - - -

Promoción • Promoción • Coordinación • Promoción • Mejoramiento • Mejoramiento • Gestión • Constitución • Colaboración • yservicios: obras siguientes las acabo llevar puede mancomunidad la Estatutos, Según Servicios • Promoción • Mejoramiento • Establecimiento •

Servicio • y V P La L’ y ba y ed a pú s y m de de l m da la m ci ocial. grícolas. Eliana, , Llíria, Marines, Olocau, Olocau, Marines, Llíria, Gestalgar, Eliana, ón de servicios en relación con los fines de de fines los con relación en servicios de ón ancomunidad. extinción de incendios. extinción blicos, mataderos ymercados, mataderos blicos, des públicas para fines de la la de fines para públicas des ilamarxant. edio ambiente. os municipios de la mancomunidad, ucación en sus distintos niveles. distintos sus en ucación nco de datos. de nco ancomunidad. obla de Vallbona, Riba-roja de Túria Túria de Riba-roja Vallbona, de obla

u d

rbanística d e

e

t i d a g ndustrial

urística,

m gropecuaria e estión

d d

co

e l ecanización d d d e a

e e e

c n d l i

os nstrucción, onsorcios l l l

e as a os el

t

u s e s

ributaria.

n

a a alubridad, ervicios Es n y

bastecimientos tenciones

p m g tado arque eneral. ercantil,

y

a d

c dministrativa

e

on c

pa

d

c ultura c

e ooperativas h

omarcal ra o

igiene p d tras

olicía e la

í ndole

re

e

nti- aliza-

6.2.4 Mancomunitats PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 Camp del 1. Mancomunitat (Quadre 6.4) munitat: manco una única ha en l’actualitat hi Túria del Camp del comarca la A autònoms. dels treballadors tant represen il’associació comarca la de icomerciants d’empresaris cions associa les sindicats, els comarca, la de municipis els participen ihi ció, sol l’entitat ser va Túria, que de Camp del comunitat L’acord man la presarial. gestiona el em iniciativa la de foment iel laboral a la d’ocupació, creació la inserció s’adreça ique experimental, jecte pro el com territorial diagnòstic el tant inclou que ATEDL modalitat la en un desplega es també comarca A la 2017, seleccionada. ser va l’any de la convocatòria, segona la en presentades dos, les de cap això, («Viurena Vallbona»).la No obstant Vallbo de Pobla la de i la Calderona») la de aroma («Bétera, Bétera de la Lo 16 d Da de calització: C/del de Pla calització: Túria ta d’inscripció: d’inscripció: ta e gener de 1987 de e gener . licitant de la subven la de licitant ------Col • següents: veis i ser obres les a terme dur pot tat mancomuni la estatuts, els Segons

Promoció • Millorament • Millorament • Millorament • Gestió • Establiment • Coordinació • Constitució •

www.mancomunitatcampdeturia.es Teléfono: 962 79 81 50 i V Va Ma Ca Be Mu l’ pú d’ hig d’ la polici a fi al m am du Arc, s/n,Arc, Llíria extinció d’incendis. extinció mancomunitat. índole social. tres entitats públiques per per públiques entitats tres ancomunitat. ilamarxant. r a terme serveis en relació relació en serveis r aterme blics, escorxadors imercats. escorxadors blics, llbona, Riba-roja de Túria Túria de Riba-roja llbona, sinos, l’Eliana, Gestalgar, Llíria, naguasil, Benissanó, Bétera, Bétera, naguasil, Benissanó, iene i medi ambient. nalitats de la mancomunitat. la de nalitats . b les finalitats de la la de finalitats b les nicipis associats: associats: nicipis rines, Olocau, la Pobla de de Pobla la Olocau, rines, laboració amb l’Estat per a per l’Estat amb laboració a dels municipis de

u rbanística

a

gropecuària

d

d d d d d e ’un els els e e

c

l l onsorcis a es

p s p

s erveis

arc

roveïments e a alubritat, n tencions

g c eneral. omarcal

i

d d a e e mb

- - Servei • Serveis • Promoció • Promoció • Promoció •

ad dif cu co ltura i educació en els els en ieducació ltura operatives agrícoles. operatives erents nivells. erents ministrativa i banc de dades. de i banc ministrativa

d

d e e

g t i d

ndustrial m estió urística. e

ecanització l a

i nstrucció,

t ributària.

i

m ercantil.

127 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Castell de Benissanó Autor: Antoni Martínez Bernat VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.1 R ECURS O S CULTURALES Y PATRIMONIALES

La comarca del Camp de Túria reúne un impor- plaza sobre el Cabeço de l’Ermita, de unos 5.000 so ejemplo de transición del románico al gótico tante conjunto de recursos culturales y patri- m2 y en el que destaca, sobre todo, su recinto con unas pinturas magníficas del siglo XIII y un moniales entre los que destacan los referidos a amurallado. De la huella dejada por Roma en lo artesonado mudéjar de extraordinaria belleza, su pasado ibérico, capitalizado por el Tossal de que fue el Municipium Edetanorum ha quedado el apoyado sobre arcos diafragmáticos. A partir Sant Miquel en Llíria. (Cuadro 7.1 y Figura 7.1) santuario y termas romanas de Mura, así como de la segunda mitad del siglo XVI, el centro neu- un espacio ubicado en la calle General Ferrando rálgico de la ciudad se dispuso a una cota más que alberga dos monumentos funerarios roma- baja, configurándose una Plaza Mayor, presidi- 7.1.1 Bienes de Interés Cultural nos. El conjunto de Mura por su entidad y más da por un edificio de estilo renacentista, cono- que notable grado de conservación, ocupa un cido como Ca La Vila, ya que en la actualidad La comarca del Camp de Túria cuenta con 36 lugar destacado dentro de los establecimientos constituye la sede del Ayuntamiento liriano. elementos declarados Bien de Interés Cultural termales romanos de la península Ibérica. (BIC), lo que representa un 7,73% de toda la pro- El municipio de Serra cuenta con 6 elementos vincia. La distribución por municipios determina La impronta de la trama urbana de la Lyria mu- con declaración de BIC, entre los que destaca la que Llíria, con 11 BIC, posea el 30,55 % de toda la sulmana que contó con una alcazaba y una me- Cartuja de Portaceli, la tercera de la Orden de comarca. El resto se distribuye entre Serra con dina, se percibe entre las que configuran San Bruno que fue fundada en 1272 y que con el 6 y Riba-roja de Túria con 4; Bétera, Benaguasil y la denominada Vila Vella en el cerro de la Sang. paso del tiempo adquirió notable relevancia. La Olocau con 3; Benissanó con 2 y, con uno, L’Eliana, La alcazaba, dominaba la parte más alta de la desamortización de Mendizábal acarreó su ex- Josep Montesinos Marines, Vilamarxant y Gátova. ciudad, en la actualidad ocupada por el Museo claustración pero a raíz de su compra en 1943 José Luis Jiménez Arqueológico de Llíria (MALL) -edificio que ex- por parte de la Diputación de Valencia, recuperó Llíria reúne varios yacimientos arqueológicos de- teriormente intenta recrearla- y que tenía una su función primigenia como residencia de cartu- clarados BIC como Zona Arqueológica. El más re- muralla propia que todavía puede contemplarse jos. El castillo es otro recurso destacado, aun- nombrado es el Tossal de Sant Miquel por haber- en la cuesta que lleva a la iglesia de la Sang. La que su estado de conservación es muy precario. se identificado con la ciudad de Edeta y que, con medina, enteramente protegida por una mura- La Torre de la Ermita, dentro del casco urbano, una superficie que superaba las 10 ha, ejercía lla almenada, reunía diversos elementos clave así como la Torre de Ria y la Torre de Satarenya la capitalidad de un extenso territorio. Su etapa para toda ciudad islámica, como la mezquita, son tres exponentes del dispositivo de defensa y más pujante se situó entre los siglos IV al II a.n.e. cuyos restos se hallan integrados en la iglesia vigilancia que los musulmanes establecieron en y su trazado urbanístico se adaptó de forma de la Sang, el zoco y los baños, estos últimos, este territorio. La relación de BIC se completa admirable a las exigencias impuestas por el te- ubicados extramuros en la actual calle de An- con la Torre del Senyor de la Vila, emplazada en rreno en ladera del cerro. Otro poblado es el de doval, que han sido objeto de una reciente y el casco urbano de Serra. la Mont-ravana con una superficie de 6.000 m2, excelente rehabilitación que ha hecho posible que conserva su perímetro amurallado cuyo inte- que puedan ser visitados. La iglesia de la Sang Riba-roja de Túria posee un castillo declarado rior ofrece, además de los habituales conjuntos constituye un monumento de visita obligada por BIC, que como en otros casos su construcción de viviendas, dos lagares y una almazara, para la su enorme atractivo. Construida en el siglo XIII, es el resultado de la yuxtaposición sucesiva de producción de vino y aceite. Un tercer poblado a raíz de la conquista cristiana de la localidad, diferentes cuerpos edificados procedentes de amurallado es el de Cova Foradada, que se em- lograda por Jaume I en 1239, supone un precio- épocas distintas (desde el siglo XI al XIX). Asi- 130 abans de la nostra era i el traçat ur traçat i el era nostra la de abans iII IV segles els entre ser va tindre va L’etapa que puixant més extens. ben d’un territori capitalitat la cia exer hectàrees, deu les superava que superfície una amb qual, la ta, d’Ede ciutat la identificat haver-s’hi en Miquel Sant de tossal el és nat anome El més arqueològica. zona BIC a com declarats arqueològics jaciments diversos ha hi A Llíria iGátova. Vilamarxant Marines, un, l’Eliana, i, amb dos, amb Benissanó, tres; amb iOlocau, guasil Bena Bétera, quatre; amb Túria de Riba-roja sis; amb Serra, entre bueix distri es resta La comarca. la tota de 30,55% BIC, el té onze amb Llíria, que per municipisdistribució determina 7,73% un La ta província. la tota de (BIC), represen cosa qual la cultural d’interés bé declarats 36 elements ha hi Túria de Camp del comarca A la 7.1.1 cultural d’interés Béns i Figura 7.1) a Llíria. Miquel Sant de tossal pel capitalitzat ibèric, passat al referits els destaquen quals els entre ipatrimonials culturals sos recur de important conjunt un neix reu Túria de Camp del comarca La PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 (Quadre 7.1 ------d’uns 5.000 m d’uns l’Ermita, de Cabeço el sobre plaça s’em que Foradada, Cova la de el és emmurallat poblat Un tercer oli. i vi de producció a la per màssera, al i una premses dos d’habitatges, conjunts habituals dels ha, amés hi qual del l’interior en emmurallat tre que va ser el Municipium Edetano Municipium el ser va que l’empremta per deixada Roma en el De emmurallat. recinte el sobretot, ocupada pel Museu de Arqueològic l’actualitat en ciutat, la de alta més L’alcassaba Sang. part la la dominava la denominada Vila Vella de al tossal que configuren els carrers cep entre i una medina, per es una alcassaba tindre va qual la musulmana, Lyria la de L’empremta urbana trama la de Ibèrica. península la de romans mals ter dins dels establiments destacat lloc un ocupa conservació, de grau notable que i més l’entitat per Mura, de Elconjunt romans. funeraris monuments dos alberga que rrando Fe General del carrer al situat espai un com així Mura, de romanes mes ter iles santuari el quedat ha rum 6.000 m de amb una superfície Mont-ravana la de el és poblat Un altre tossal. del vessant en terreny el imposava que manera admirable a les exigències de adaptar va es tenia que banístic 2 , que conserva el períme el conserva , que 2 , en el qual destaca, destaca, qual el , en ------d’una rehabilitació excel d’una rehabilitació poc fa objecte d’Andoval, sigut han carrer l’actual en extramurs situats quals, els banys, i els soc el Sang, la en l’església integrades es troben de qual la de restes les mesquita, la com islàmica, ciutat atota per clau ments ele reuniaemmerletada, diversos muralla una per protegida terament en medina, La Sang. la de a l’església porta que costa ala contemplar pot es encara que pròpia muralla una tenia ique recrear-la intenta ment exterior que (MALL) –edifici Llíria amb declaració de BIC, entre els quals quals els BIC, de entre declaració amb elements sis ha hi Serra de municipi Al llirià. l’ajuntament de seu la és tualitat l’ac en que ja Vila, la Ca com negut co renaixentista, d’estil edifici un per una plaçaconfigurà major presidida ies baixa, més cota auna disposar va es ciutat la de neuràlgic centre el XVI, segle del mitat segona la de Apartir diafragmàtics. arcs sobre recolzat d’una extraordinària, bellesa mudèjar XIII cassetonat i un segle del magnífiques pintures unes amb gòtic depreciós del transició romànic al 1239, Ien Jaume exemple un suposa de cristiana conquesta la de arran XIII, segle el en Construïda té. que me obligada per l’atractiude enor visita L’església monument un és Sang la de visitar. puguen es que possible fet . lent que ha ha que lent ------ment arqueològic de València la Ve la València de arqueològic ment jaci el ha hi població la de sud-est al quilòmetres tres Auns Mercat. el que discorre paral discorre que el Mur, com del així Torre carrer la iel de plaça a la localitzat el com vats conser ben trams quants uns amb emmurallat, d’un recinte disposa tat locali la mateix, XIX). al Així XI segle (del d’èpoques diferents procedents edificats cossos diferents de siva succes juxtaposició la de resultat el és casos BIC, altres en icom clarat de castell un té Túria de Riba-roja Serra. de urbà nucli al emplaçada Vila, la de Senyor del torre la amb BIC de completa es relació La al territori. establir musulmans van els que i vigilància de defensa dispositiu del exponents són tres de Satarenya torre ila Ria de torre la com així urbà, nucli del dins l’Ermita, de torre La cari. pre molt conservació de estat un en que encara destacat, recurs altre un és Elcastell cartoixans. de residència a com primigènia funció la recuperar va València, de Diputació la de part 1943 en compra la de per arran però Mendizábal va implicar l’exclaustració, de desamortització La notable. vància relle una adquirir va temps del pas 1272 en fundada ser va el amb ique que Bruno Sant de l’orde de tercera la Portaceli, de cartoixa la destaca . lel al carrer del del carrer al lel ------131 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 132 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS “Tebdemir”. de cruciforme monograma con medallón un en y “Tevdinir” epígrafe el con venera una en lizado rea grafito un en figura nombre VIII.siglo Este del principios de árabes alos sumisión de Pacto Teodomiro de del Orihuela, famoso suscriptor el famoso probablemente o eclesiástica, civil te éli la de áulica obra a una apuntan destacado, más rasgo su constituyen que labradas piezas 800 unas con arquitectónica decoración su de riqueza y la tipología La o aceite. vino grano, de almacenamiento al destinada rústica baja ta una superior, y una plan altura; aula dominical de metros doce los alcanzarían que plantas dos de menos al dotada fortaleza, de aspecto un confiere le que flancos, los en ytorres galería visigoda, que al responde modelo de con villa época de áulica villa una de restos los ofrece que Nadal, de Pla del Arqueológica Zona la con completa se Túria de BIC Riba-roja de recursos de El conjunto bizantinos. los por representada amenaza ala frente Leovigildo rey el por cido dede Valencia defensa estable y su territorio, dispositivo del parte formaría muralla, potente una de ydotado ha 4 unas de superficie una en el margen del derecho Túria.terraza Con de visigoda, época emplazado en una fortificado recinto un de trata Vella. Se la València de lógico arqueo yacimiento el localiza se población la de sureste al km 3 unos A Mercat. del calle ala lo parale discurre que el como así Muro, Del calle Torre la y la de plaza la en localizado el como rallado, con algunos bien tramos conservados amu recinto un de dispone localidad la mismo, YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------A poco más de 3 km al este de Bétera se loca se Bétera de este al 3km de más A poco carlistas). yguerras Independencia la de Guerra Sucesión, de (Guerra bélicos conflictos varios de escenario ser hizo le privilegiada ubicación Su Boïl. los de 1437en propiedad a ser pasó que cuatro, permanecen que las de torres seis de dotada edificación, nueva una posible hacer para En1364, derribo su latrava. II ordenó Pere Ca de Orden ala donado fue cristiana conquista la tras que musulmán castillo un fue En origen localidad. la de 1984 en do Ayuntamiento el por rehabilita fue que Boïl, los de palacio castillo el por dominado está Bétera de urbano El centro Cuadro 7.1 RECURSOS HISTÓRICOSYMONUMENTALES Benaguasil Benissanó Olocau Bétera Riba-roja deTúria Casinos Pobla deVallbona,la Náquera Marines Loriguilla Llíria Eliana, l’ Comarca/Provincia Comarca San AntoniodeBenagéber Gátova Vilamarxant Serra C.Valenciana Provincia Municipios

Fuente: Conselleriad’Educació,CulturaiEsport(2017).1.Datosdel2015

7,73% 1.142 466 BIC`s 36 11 3 2 3 1 1 3 1 1 4 6 - - - - -

3,97% 5.159 2.340 BRL`s - - - 93 10 10 13 13 9 8 2 2 1 1 3 3 7 8 3 -

rias, el albacar y la muralla defensiva. Y por otro, otro, Y por defensiva. muralla y la albacar el rias, secunda torres principal, torre la por integrado defensivo sistema un lado, un Por partes. dos de constaba Bofilla de XIV.siglo del recinto El mediados hasta propiedad su ejerció que trava Cala de Orden a la monarca el por donada fue I, Jaume torre la por Valencia de conquista la tras y que, XI siglo del a mediados origen su tuvo alquería 2010.esta que indicar Todo parece concluidode de en un rehabilitación, proceso Torre, la de caso el y en arqueológicas vaciones exca de campañas varias de Torre,y su objeto Bofilla de islámica alquería la de restos los lizan arqueológicos Yacimientos 5,95% 8.710 4.185 249 13 11 98 17 11 44 25 5 2 6 5 4 8 - - -

1 3,45% 136 Museos 58 2 1 1 ------

museográficas Colecciones 5,55% 104 54 3 1 1 1 ------I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 Nadal, on hi ha les restes d’una vil restes les ha hi on Nadal, de Pla del arqueològica zona la amb completa Túria es de Riba-roja de BIC recursos de conjunt El bizantins. l’amenaça els que representaven de davant Leovigild rei pel establit ri, territo seu iel València de defensa de dispositiu del part formaria ralla, mu d’una potent i dotat hectàrees quatre d’unes superfície una Amb Túria. del dret marge al terrassa d’època visigoda, emplaçat en una fortificat d’un recinte tracta Es lla. forme deforme «Tebdemir». cruci ambun medalló monograma «Tevdinir» l’epígraf amb venera ien una en fet grafit un en figura nom VIII. segle El del principis de àrabs als submissió de pacte conegut del subscriptor Teodomir d’Oriola, el probablement famós siàstica, o ecle civil l’elit de àulica obra a una apunten destacat, més tret el són en que llaurades, 800unes peces amb arquitectònica decoració la de riquesa i la tipologia La ooli. vi gra, a l’emmagatzematgedestinada de rústica baixa planta i una dominical aula superior, una d’altura; metres dotze als arribarien que plantes dos de almenys dotada fortalesa, de te aspec un confereix que flancs, als vil de model al àulica d’època visigoda, que respon . la amb galeria i torres itorres galeria amb la . la la - - - - - bèl ser escenari de conflictes diversos fer va el té que privilegiada ubicació La Boïl. dels propietat aser passar 1437 en quatre; va romanen quals les de torres, sis de dotada edificació nova una possible afer per cament 1364, l’enderro ordenar II va en Pere En Calatrava. de al’orde donat ser va cristiana conquesta la de després i musulmà castell un ser va origen 1984. en En rehabilitar va tament l’ajun que Boïl, dels palau castell el domina el Bétera de urbà El centre de la Independència car i les guerres rat per cases i edificis públics, en con en públics, iedificis cases per rat configu d’habitació lloc el l’altra, I de defensiva. muralla ila l’albacar dàries, secun torres principal, torre la per banda, integrat defensiu un sistema D’una parts. dos de constava Bofilla de XIV. segle Elrecinte amitjan fins propietat la tindre’n va qual el trava, Cala de al’orde donar va la monarca el València, de jaumina conquesta la de després ique, XI segle a mitjan l’origen té l’alqueria que indicar pareix conclòs en elrehabilitació, 2010. Tot de d’un procés torre, la de cas el en d’excavacionsyes arqueològiques i, campan diverses de objecte torre, ila Bofilla de islàmica l’alqueria de tes res les localitzen es Bétera a l’est de quilòmetres tres de més lines). Apoc . lics (Guerra de Successió, Guerra (Guerra Guerra lics de Successió, ------Pardines i casa pairal dels comtes comtes dels pairal icasa Pardines (torre Castell el ha hi d’Olocau urbà Endependències del castell. el nucli principals les pezoïdal, que conserva tra planta de interior, altre iun truït des molt gran, més un recintes, dos componen la fortificació La tianes. cris tropes ales arendir-se últimes les de una ser degué que musulmana, d’època d’una fortalesa tracta Es gut. del Realdenominat castell de Vilara també Real, del castell el ha hi cau iOlo Marines de municipis els Entre Felx de atorre com conegut també d’Abenaduf, Castellet el ha hi Túria riu el idominant Barca la de Pla del ge 1976 entre solat i1977. parat Enel as ser va ique població la de centre al situat castell del muralla la de tes ires torre una conserva Benaguasil de dosplanta habitatges. la recuperat han excavacions les teix, ma Així torres. les de una també reix apa on 32 metres, ara fins excavat s’han qual del rectilini, pràcticament 120 longitud, de de més de metres muralla de llenç un Hi destaca era. nostra la de abans iIV VI segles els qüència d’ocupació entre compresa Tos se una amb del Pelat ibèric blat po el localitza es i Montcada Bétera de termes els Entre banys. uns cret, ------Mèxic, Félix María Calleja y Del Rey. yDel Calleja María Félix Mèxic, de virrei el XIX segle del mitat gona se la en adquirir-la en denominació de canviar va i XVII, que XVI segles els en alçada masia Babà, de torre abans, anomenada Virrei, del torre BIC, la element un ha hi A l’Eliana Pou. idel iBétera València de portals i els torrasses quantes unes amb muralles, primitives les de part conserva es mateix, Així islàmica. ria d’una alque solar el sobre XV segle el en Cabanilles de Vilarrasa Luis truir cons manà que castell un troba es Benissanó de municipi del afores Als Carraixet. del barranc del natural pas el icontrolar defensar era tenia que II. del segle principis principal Lafunció a iabandonat era nostra la de abans d’uns 600 m fortí un Llops, dels Puntal del queològic ar BICjaciment el és element altre l’Ajuntament adquirir va d’Olocau. Un 1999, en que fins el propietaris rents dife per passar va i posteriorment Escorna aJoan XIV segle del principi a pertanyia propietat la Real, del tell cas el amb ocorre Com part. formava al en àrab, denominadauna Pardines torre i almàssera celler, premsa, amb rial senyo casa la de d’Olocau). Consta . lusió a l’alqueria àrab de la qual qual la de àrab al’alqueria lusió 2 establit a la fi del segle V V segle del fi ala establit ------133 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 134 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS alquería árabe de la que formaba parte. Como Como parte. formaba que la de árabe alquería ala alusión en Pardines denominada árabe, rre to yuna lagar, almazara bodega, su con ñorial se casa propia la de Olocau). Consta de Condes los de Solariega yCasa (Torre Pardines Castell el localiza se Olocau de urbano casco Enel tillo. del cas dependencias las principales conserva que trapezoidal, planta de interior, yotro truido des muy extensión, mayor de uno recintos, dos por compuesta está fortificación La cristianas. tropas alas rendirse en últimas las de una ser debió que musulmana, época de fortaleza una de trata Se Vilaragut. de Real del Castillo nado del Real, el Castillo encuentra también denomi se y Olocau Marines de municipios los Entre Abenaduf, también denominado Torre de Felx. de Castellet el encuentra Túria se río el nando 1977. ydomi Barca la de Pla del paraje Enel 1976 entre demolido y fue y que población la de centro el en situado castillo su de muralla la de y restos torre una conserva Benaguasil viviendas. dos de planta la recuperado han excavaciones las Asimismo, torres. las de una también aparece 32 m, donde fecha la hasta excavado ha se que los de rectilíneo ticamente 120 prác de más de muralla de longitud, m de lienzo un a.n.e. yIV VI Destaca siglos los entre con una secuencia de ocupación comprendida Tos del Pelat ibérico poblado el localiza se cada yMont Bétera de términos los entre caballo A baños. unos concreto, en públicos, edificios y casas por configurado habitación de lugar el YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------dad a la reconquista cristiana de 1238. de cristiana reconquista ala dad posteriori con levantada fue alquería La Real. del Castillo el divisa se misma la Desde Carraixet. del barranco del kilómetros cinco aunos Marines de término el yen Calderona Sierra la en ubicadas encuentran se Olla de yalquería BIC.de torre La declaración con Torre Olla la de posee Marines Rey. yDel Calleja María Félix Don jico, Mé de Virrey el por XIX siglo del mitad segunda de denominación al haber sido adquirida en la cambió y XVII, que XVI siglos los en levantada masía Torre Babà, de antes, llamada Virrei, del BIC, Torre la L’Eliana elemento un con cuenta Pou. y del Bétera y València de portales y los torreones algunos con murallas, primitivas las de parte conserva se Asimismo, islámica. alquería una de solar el sobre XV siglo el en Cabanilles de Vilarrasa Luis por construir mandado castillo un encuentra se Benissanó de municipio del afueras En las del Carraixet. barranco del natural paso del y control defensa la era principal II a.n.e.siglo función Su del pios aprinci Va.n.e.y abandonado siglo del a finales dels Llops, un fortín de unos 600 unos m de fortín un Llops, dels Puntal del arqueológico yacimiento BIC el es elemento depor Olocau. el Ayuntamiento Otro 1999, en que hasta adquirido fue propietarios diferentes por pasó y posteriormente Escorna a Joan XIV siglo del a principios pertenecía dad como del Real, el propie ocurre Castillo esta 2 establecido establecido - - - - de ermitas, localizadas preferentemente en en preferentemente localizadas ermitas, de presencia importante una observa se mismo, iglesias en como Llíria. todo sucede sobre Asi otras sumarse pueden que ala municipio, cada la iglesia de parroquial se encuentre apartado este en que habitual yes religioso carácter de a más los corresponde elevado el porcentaje identificados Atendiendo a de los tipos recursos 7. tiene Vilamarxant que 8, con mientras ySerra 9yBenissanó con 10, con Vallbona de Pobla y la Benaguasil Olocau de seguidas 13poseen BRL respectivamente, y Bétera Llíria 3,97%un provincia. la toda de 93, representa con que lo cuenta comarca la (BRL), Local Relevancia de aBienes En cuanto 7.1.2 Local deRelevancia Bienes rior de la Edad del Bronce. del Edad la de rior Asimismo, hay de evidencias un poblado ante zona. la en ubicarse podía que asentamiento un de de las defensas parte formara posiblemente que íbero, origen de rectangular torre una de trata Se Torrejón. de castillo el posee Gátova del castillo. del entorno y Conservación tección Pro de Especial Plan el redactado ha lamarxant Vi de ElAyuntamiento ventanas. de cuerpos dos y rectangular, planta de torre, la de exteriores fachada de lienzos cuatro los de tres pie en nen mantie se Actualmente urbano. casco el en do BIC, declarado su castillo tiene situa Vilamarxant ------I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 cosa representa un 3,97% de tota 3,97% un tota de representa cosa (BRL), n’hi 93, ha qual la comarca ala local rellevància de abéns Quant local 7.1.2 derellevància Béns bronze. al’edat del anterior blat d’un po evidències ha hi mateix, Així zona. ala situar podia es que ment d’un assenta defenses les de part gen iber, que formara possiblement d’ori rectangular d’una torre tracta Es Torrejón. de castell el té Gátova l’entorn del castell. de ipecial conservació de protecció es Pla el redactat ha Vilamarxant L’Ajuntament de finestres. de cossos idos rectangular, planta de torre, la de exteriors frontera de llenços tre qua dels tres peu en mantenen es Actualment urbà. nucli al BIC, situat declarat el castell té Vilamarxant 1238. de cristiana reconquesta a la posterioritat amb alçar va es queria L’al Carraixet. del barranc del tres quilòme cinc iauns Calderona de serra a la situades troben es Real, del d’on des s’albirad’Olla, castell el ialqueria BIC. de torre La claració de amb d’Olla torre la té Marines ------tota la comarca i darrere va Casi va i darrere comarca la tota 39,35% el té de 98amb jaciments Llíria província. la 5,95%tota de un 249,ha representa cosa qual la n’hiTúria de Camp del comarca a la arqueològics, a jaciments fa que Pel 7.1.3 arqueològics Jaciments nos amb 44 jaciments, Riba-roja de de Riba-roja jaciments, 44 amb nos més nombrós en la categoria. categoria. la en nombrós més tipus el diferència, gran amb tueixen consti edificis, molts de frontera ala generalment incorporats mics, cerà retaules Els monestirs. vents, poblacions i en menor mesura, con les de voltants als preferentment localitzades d’ermites, important presència una s’observa mateix, Així a Llíria. sobretot ocorre com glésies es altres sumar-se poden qual a la de cada municipi, parroquial glésia l’es haja hi que habitual i és religiós caràcter de als correspon elevat més percentatge el identificats, sos Tenint els de tipus en recur compte n’hi set. ha xant aVilamar que mentre huit, amb rra i Se i Benissanó nou amb Benaguasil deu, amb Vallbona de Pobla ila cau d’Olo seguits respectivament, tretze tenen en iBétera Llíria província. la ------cions interessants a Llíria i Bétera. iBétera. aLlíria interessants cions actua a terme duen es línia mateixa Enla Cara-sols. - Els ElPuig defensiva línia la en s’inclouen que trinxeres de dels huit quilòmetres de catalogació fase la conclòs ha Túria de ba-roja L’Ajuntament comarca. la de Ri de municipis diversos en anys darrers els en notable impuls un rimentat (1936-1939) Civil Guerra expe ha la de patrimoni el amb relacionada i arqueològica històrica La recerca (Bétera). Vella Túria) il’Horta de (Riba-roja Sargueta la de Pou el destacar cal quals els entre rurals, d’assentaments un nombre notable cià en època romana, en evidenciada dell’explotació camp intensa valen amb relacionades directament tan es que Infraestructures Quart. de denominada natural comarca el Pla la de perímetre el en vestigis rrers da els ise’n localitzen iRiba-roja xant paral en travessen, quals dels traçats els Túria cinc aqüeductes que abastava del sud ribera a la documentada na roma hidràulica xarxa la destaca arqueològica, Per la importància 8. amb 11 iVilamarxant 13, amb amb guasil iSerra Olocau 17, amb 25, amb Túria Bétera Bena . lel al riu, els termes de Vilamar de termes els riu, al lel ------segle XVIII. segle instal Gran, Casa La permanent gràfica col la ha hi Vallbona L’Olivar de Celler Pobla i ala gràfica col la ha hi Bétera A escorxador. l’antic de l’edifici en lat de la Seda,Etnològic-Museu instal Vallbona. el Museu acull Benaguasil de Pobla ila Bétera Benaguasil, tre en es distribueixen museogràfiques col tres Las d’Hispània. tiga tardoan civil plàstica de important col la Hi ha Nadal. de Pla del del visigot conjunt palatí terials ma i evidències història la exposar a Túria, destinat de PLA) aRiba-roja (MU Nadal de Pla de Visigot Museu el és Elsegon localitat. la de romà i ibèric passat el amb relacionats arqueològics materials els ha hi (MALL),ria principalment, qual, el en Llí de Arqueològic Museu el és cat desta més Elmuseu permanents. col tres i museus dos ha hi comarca la A museogràfiques 7.1.4 Museus icol . lada en una casa senyorial del del senyorial casa una en lada . leccions museogràfiques leccions museogràfiques . . lecció museo lecció museo . leccions leccions . lecció més . leccions ------. 135 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 136 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS lacionadas con la intensa explotación del campo lacionadas explotación con la intensa Estas infraestructuras están directamente re Quart. de Pla el denominada natural comarca la de perímetro el en localizan se vestigios mos últi ysus yRiba-roja Vilamarxant de términos los río, al paralelo en atraviesan, trazados yos cu acueductos cinco comprendía Túria del sur ribera la en documentada romana hidráulica red la destaca arqueológica importancia su Por 8. con 11 con ySerra cau yVilamarxant 17, con 25,con Bétera 13, con Benaguasil Olo Túria de Riba-roja yacimientos, 44 con Casinos sigue yle 39,35% el comarca la posee toda de 98 yacimientos con Llíria provincia. la toda de 5,95% un representa que lo 249 yacimientos, Turia de Camp reúne del Comarca la lógicos, arqueo ayacimientos refiere se que lo Por 7.1.3 Yacimientos arqueológicos de bienes. categoría en esta numeroso más tipo el diferencia, gran con yen constitu edificios, estos de muchos de fachada la en generalmente incorporados cerámicos, retablos Los monasterios. conventos, medida, de laslos alrededores poblaciones y en menor YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------(MUPLA) en Riba-roja de Túria, destinado aexpo Túria, destinado de (MUPLA) Riba-roja en do museo es el Museo Visigodo de Pla de Nadal Elsegun localidad. la de yromano íbero pasado relacionados con el arqueológicos materiales los reúne (MALL), principalmente, Llíria que de Arqueológico Museo el es destacado más seo El permanentes. lecciones museográficas mu co ytres museos dos con cuenta comarca La museográficas 7.1.4 ycolecciones Museos actuaciones en Llíria y Bétera. yBétera. Llíria en actuaciones interesantes realizando están se línea misma En esta Cara-sols. Els – Puig El defensiva línea la en incluyen se que trincheras de 8 kilómetros los de catalogación de fase la concluido ha Túria de Riba-roja de ElAyuntamiento comarca. la de municipios varios en años últimos los en pulso (1936-1939) im notable un experimentado ha Civil Guerra la de patrimonio el con lacionada y arqueológica re histórica La investigación Túria) de y L´Horta(Riba-roja (Bétera). Vella Sargueta la de Pou destacar cabe que los tre rurales, en denúmero asentamientos notable valenciano en romana, época en evidenciada un ------señorial del siglo XVIII. casa una en instalada Gran, Casa La manente bona con la per cuenta colección museográfica Vall de Pobla yLa El Olivar Bodega museográfica posee la antiguo Matadero. colección Bétera del edificio el en instalado Seda, la de gic-Museu de Vallbona. Benaguasil acoge el Museu Etnolò Pobla yla Bétera Benaguasil, entre distribuyen Hispania. se colecciones museográficas Las tres de tardoantigua civil mejor de colección plástica la Reúne Nadal. de Pla del visigodo palatino junto con del materiales yevidencias historia la ner - - - - I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 Figura 7.1Recursospatrimoniales 137 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.2 FIESTAS Y SOCIEDADES MUSICALES

La comarca del Camp de Túria está compuesta por dieciséis municipios, los cuales comparten las típicas festividades que podemos encontrar en el resto del territorio, casi todas religiosas, como Cabalgata de los Reyes Magos, Fallas y la Semana Santa, siendo característica la cele- brada en Llíria, ya que se remonta al siglo XV.

Otras fiestas son Sant Antoni, Sant Joan, ade- más de las patronales, patronos y patronas como Sant Blai, en Benaguasil, el 3 de febrero, donde la tradición manda que las personas veci- nas froten un pañuelo por la garganta del santo para prevenir o curar resfriados y afecciones de este tipo; o en San Antonio de Benagéber se puede disfrutar de la festividad de San Isidro La- brador (15 de mayo), patrón de los campesinos Àngela Montesinos y trabajadores.

Curiosas son las fiestas de La Purísima y San Rafael en Gàtova, siendo la primera fiesta de las chicas solteras y la segunda de los chicos solteros.

Una celebración muy interesante, aferrada a la cultura agrícola la encontramos en Serra, el Día de la Cereza, en el mes de junio y en donde se puede degustar esta fruta tan característica. De manera tradicional, la Reina de las Fiestas y su Corte de Honor, ataviadas con la ropa tí- pica valenciana, obsequian a las personas con pequeñas cestas de esta jugosa fruta.

Tres de estos municipios disfrutan de fiestas de Interés Turístico en diferentes niveles: en Serra, 138 Festa de les Alfàbegues. Bétera. Autor: Vicent Bes. Ajuntament de Bétera MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS la localitat. De manera tradicional, la la tradicional, manera De localitat. la de característica fruita cireres, tar tas poden es qual el en juny, de mes al Cirera, la de Dia el a Serra, bem tro la agrícola, cultura a la aferrada interessant, molt Una celebració segona fadrins. dels xics ila fadrines xiques les de és festa primera la a Gátova, Rafael iSan ma Purísi la de festes les són Curioses treballadors. i (15 llauradors dels maig), patró de Isidro San de festivitat la de fruir pot es on Benagéber de Antonio a San o semblants; iafeccions refredats ocurar a previndre per sant del gola la per mocador un freguen nes veï persones les que mana tradició la on febrer, 3de el a Benaguasil, Blai, Sant ara com ipatrones trons pa patronals, les de a més Joan, Sant Antoni, Sant són festes Altres XV. segle al remunta es que ja a Llíria, fa es que la característica és Santa, Setmana ila Falles Mags, Reis dels Cavalcada la ara com religioses, totes quasi ri, territo del resta a la trobar podem que típiques les festivitats parteixen com quals els municipis, setze ha Túria hi de Camp del comarca A la ------FIESTAS YSOCIEDADESMUSICALES (*) Fiestasquefuerondeclaradas“FiestadeInterésTurístico”anteslapublicaciónOrden ITC/1763/2006,de3mayo. y lasinternacionales,nacionalesturísticasdeclaradashastael2dejulio2015.(2)Fuente: FederacióndesociedadesmusicaleslaComunidadValenciana(2017). 7.2 Cuadro rada d’interés turístic local al maig maig al local turístic d’interés rada decla Roc, Sant de Baixà la Serra, A nivells. diferents en turístic rés d’inte festes tenen Tres municipis cireres. de cistelles xicotetes amb persones les obsequien ciana, amb valen la típica roba vestides d’honor, cort i la festes les de reina Provincia San AntoniodeBenagéber Gátova Serra Riba-roja deTúria Pobla deVallbona,la Olocau Náquera Marines Llíria Eliana, l’ Casinos Bétera Comarca Vilamarxant Loriguilla Benissanó Benaguasil Co C.Valenciana Municipios marca/Provincia

(1) Fuente: Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo (2017). Nota: Se indican las fiestas autonómicas y provinciales declaradas hasta el 7 de abril de 2015 de abril Nota: Seindican 7 de las fiestas hasta autonómicas el declaradas (2017). Economía, y provinciales Industria, TurismoyEmpleo de Conselleria Fuente: (1)

Internacional 12 - - - 2 ------

participen tots els municipis ribe tots participen i 2010. anys cinc cada celebra Se l’any de a l’octubre provincial rístic tu d’interés declarada ser va Túria riu al Túria, l’Ofrena del A Riba-roja majors. clavaris dels cases a les l’ermita de des sant del 2012,del d’una baixada tracta es ainlAtnmc Provincial Autonómico Nacional 20 8 ------

Fiestas segúninterésturístico 7,7% 30 13 1 1 ------

16,67% - - 53 d’interés turístic autonòmic. Ret tri Ret autonòmic. turístic d’interés 2007 del festa desembre al clarada d’Agost, de Déu de Mare ala gues Alfàbe les de Festa la I, finalment, ivalencianes. gues manxe aragoneses, localitats ha hi a dir, és desembocadura, a la fins del Túriarencs des del naixement 1 6 1 ------

Turístico (*) 13 8 ------

6,40% Sociedades Musicales 328 547 21 (2) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 3 2 - - - - 139 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 140 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS años tuvo el teatro más grande de la Comunitat Comunitat la de grande más teatro el tuvo años muchos durante que Llíria, de Musical Unió y la 1819) en fundada España, de antigua más banda (la ElClarín Primitiva Banda yEnseñanza sical Mu Ateneo el Llíria, de municipio el en ubicadas valenciano, del territorio internacionalmente reconocidas más sociedades las de dos por le sobresa total, del resto al respecto elevada dad canti una es no Aunque 6,40% provincia. la de el decir, es posee musicales, 21de sociedades total un acoge Túria de Camp del comarca La Concepció. Puríssima la de Iglesia la hasta superior, parte su en diámetro de medio y metro por altura de metros dos de albahacas, ygigantescas aromáticas de inundado corrido re un en dormida” “Virgen a la tributo Rinde co. Autonómi Turístico Interés de 2007de Fiesta diciembre en d’Agost, declarada Déu de Mare a la Alfàbegues les de Festa La último Y por Valenciana. munitat y Co Mancha La Castilla Aragón, de Comunidad decir, son las comunidades tres representadas es desembocadura, su hasta nacimiento su de los municipios todos y des participan ribereños 2010.año del 5años cada octubre celebra Se en Provincial Turístico Interés de declarada fue TuriaRío al Ofrenda Túria, La del En Riba-roja mayores. clavarios los de sas ca alas ermita la desde santo del bajada una 2012; del mayo de en Local Turístico trata se Interés de declarada fue Roc, San de Baixà La MUSICALES 7.2 FIESTAS YSOCIEDADES ------siglo la XIX segunda hasta década del siglo XXI. dación que años desde comienza tempranos del fun de temporal marco un Todas poseen ellas Gátova. de Cecilia Santa Musical Sociedad y la Villamarxant de Musical Artística Unió Túria, la de Riba-roja de Musical Unió la Vallbona, de Pobla Melodia” d’Olocau, la MusicalCorporació de la “La Agrupació la Nàquera, de Cecília Santa sical Mu Societat la Marinense, La Musical Sociedad la Loriguilla, en Bautista Juan San Musical ciedad L’Eliana, de Musical Unió la So la Casinense, sical Mu Unión la Bétera, de Musical Artístic Centre el Benissanó, de Familiar La Musical Sociedad La excepción, disponen de sociedades musicales. sin comarca, esta de Todos municipios los sical. mu sociedad una alojan poblaciones de El resto cal “Amigos de la Música”. Musi 2006 en Sociedad y la fundada joven, muy Musical, Sociedad la de disfruta Benagéber de (2010).creación Antonio Y San reciente de otra yla XX siglo del principios de una Musical, Unió y la Primitiva La Musical Societat la posee Serra XX. siglo el en fundadas fueron y Cultural, sical Mu Ateneu y el Musical Unión la En Benaguasil, disponen de dos sociedades cada una. guasil, Serra, como de San Benagéber Antonio Bena tanto comarca, la de resto al Respecto XX. siglo del noventa años los en ya fundada U.D.P.Musical Túria-Serranos, de Llíria-Camp Banda otra, con cuenta también dos, estas ten 1903; en exis fundada solo no Valenciana, pero ------MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS l’Ateneu Musical i Cultural, van ser ser van iCultural, l’Ateneu Musical i Musical Unión la A Benaguasil, una. cada en cietats so dos ha hi Benagéber de Antonio aSan com Serra aBenaguasil, tant comarca, la de resta ala fa que Pel passat. segle del noranta anys els en fundada Túria-Serranos, U.D.P. Musical de Banda Llíria-Camp n’hi altra, una ha també n’hi eixes, ha 1903. en fundada només no Però Valenciana, de la Comunitat gran més teatre el tindre va anys molts durant que Llíria, de Musical Unió i la 1819) en fundada d’Espanya, antiga més banda (la Clarín El Primitiva Banda iEnsenyament Musical neu lencià, les del municipi de Llíria, l’Ate va del territori internacionalment reconegudes més societats les de dos per sobreïx total, al fa que pel da eleva quantitat una és no que cara En a dir,és 6,40% el província. la de musicals, 21 de societats total un acull Túria de Camp del comarca La l’església de la Puríssima Concepció. a fins superior, part ala diàmetre de imig metre per d’altura metres dos de igegantesques, aromàtiques d’alfàbegues inundat un recorregut en Adormida Déu de Mare ala but - - - - - segona dècada del segle XXI. ala fins XIX segle del anys primers dels des comença que fundació de temporal marc un Totes tenen tova. ciedad Musical de Cecília Gá Santa So i la Vilamarxant de Musical tica Artís Unió Túria, la de Riba-roja de Musical Unió la Vallbona, de Pobla la d’Olocau, la Musical Corporació de l’Agrupació «La Melodia» Nàquera, de Cecília Santa Musical Societat la Marinense, La Musical Sociedad la aLoriguilla, Bautista Juan San sical Mu Sociedad la l’Eliana, de Musical Unió la Casinense, Musical Unión la Bétera, de Musical Artístic Centre el Benissanó, de Familiar La Musical musicals. La Sociedadha societats hi excepció, sense comarca, la de pis munici els Entots musical. societat una tenen poblacions de resta La dad Musical «Amigos de la Música». 2006 el en Socie ila fundada jove, molt Musical, Sociedad la de gaudeix (2010). Benagéber de Antonio I San recent creació de il’altra XX segle del principis de una Musical, Unión la i Primitiva La Musical Societat la ha hi ASerra XX. segle el en fundades ------La Baixàalesfestesde SantMiquel.Llíria.

Ajuntament deLlíria 141 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS Font de Sant Vicent de Llíria Autor: ESTEPA VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.1 INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIONES

Las infraestructuras en general y las públicas 8.1.1 Red de carreteras suponiendo el 15,5% del total de la provincia de en particular contribuyen a la vertebración del València. Casinos, Gátova, Vilamarxant, Olocau, territorio y al desarrollo económico de una re- La red de autopistas y autovías en la provincia Llíria y Marines poseen más de 5 kilómetros de gión o país, facilitando la eficiencia económica de València es la más extensa de la Comunitat carretera comarcal cada uno. De nord a sud y la cohesión social, además de aumentar la Valenciana, con 532 Kilómetros, un 45,6% del de la comarca circula la CV-25 (Segorbe-Llíria) eficiencia del sistema productivo, incentivar la total. La comarca del Camp de Túria cuenta con y la CV-50 (Llíria-Cheste-Alzira-Tavernes de la inversión privada, y mejorar la competitividad 43 kilómetros de este tipo de carreteras, un Valldigna). de las economías. 8,1% de la provincia de València. Llíria es el mu- nicipio que posee más kilómetros de autopistas El último tipo de carreteras analizadas son La mejora de la red de transporte y comunica- o autovías, un total de 17. Le sigue con la mitad las locales. La provincia de València es la que ciones contribuye a la reducción de los tiempos de Kilómetros Riba-roja de Túria, y a más distan- más kilómetros tiene, concretamente 2.278, de desplazamiento tanto para el intercambio cia se encuentran La Pobla de Vallbona y San un 40,9% del total. El Camp de Túria presenta de mercancías como al traslado de personas. Antonio de Benagéber con 6 y 4 kilómetros de 188,4 km de este tipo de carretera, un 8,3% de De esta forma, la existencia de infraestructu- autovía respectivamente. Por el Camp de Túria la provincia de València. Llíria, Bétera, Riba-ro- ras adecuadas de transporte y de comunica- transita la autovía CV-35, que conecta la ciudad ja de Túria y Serra son los municipios con más ciones a las necesidades actuales constituye de València con el Camp de Túria y la Serranía (y kilómetros de carreteras locales, superando un factor clave para el desarrollo de las activi- el Rincón de Ademuz). Además, justo en el límite todos ellos los 20 km. Le siguen Náquera y Ca- José Manuel Pastor dades humanas. Otros aspectos a considerar sinos, con 16 y 11 kilómetros respectivamente. Ángel Soler sur de la comarca (término de Riba-roja) se cru- de la mejora de la red de infraestructuras son zan dos de los ejes viarios más importantes del la seguridad (la reducción del número de ac- territorio: la A-7 (eje mediterráneo) y la A-3 (eje cidentes), la conservación de los vehículos, el València-Madrid) (Figura 8.1). 8.1.2 Ferrocarril consumo de combustible, la contaminación o la comodidad del viaje. La red de carreteras nacionales tiene una ex- La provincia de València posee 104,8 km de vía tensión en la provincia de València de 359 ki- de ferrocarril de alta velocidad (AVE), un 52% La ampliación y renovación de la dotación de lómetros, lo que supone el 39,5% del total. La del total de la Comunitat Valenciana, correspon- infraestructuras introduce mejoras de produc- comarca del Camp de Túria no posee kilómetro diéndole el restante 48% a la provincia de Ala- tividad y sobre el desarrollo de las regiones, es- alguno de este tipo de carretera. cant. La comarca de El Camp de Túria no posee pecialmente las más desfavorecidas. Muchos ningún km de este tipo de vía de ferrocarril. estudios avalan que las empresas se localizan En cuanto a las carreteras autonómicas, Cas- no solo donde la demanda de sus productos es telló es la provincia de la Comunitat Valenciana Si se considera el número de kilómetros de vías mayor, sino también donde los costes de trans- con más kilómetros. La provincia de València se de Renfe, la provincia de València posee 448 porte menores porque la red de infraestructu- sitúa en segundo lugar con 297 km, lo que supo- km, el 48,5% del total de la Comunitat Valencia- ras es mayor. ne un 34,4%. La comarca del Camp de Túria po- na. La comarca del Camp de Túria posee 5,6 see 46 kilómetros de este tipo de carreteras, km, lo que supone un 1,2% del total de la pro-

144 ment les més desfavorides. Molts Molts ment les més desfavorides. volupament de les regions, especial desen el i sobre productivitat de res millo introdueix d’infraestructures L’ampliació i de renovació la dotació viatge. del comoditat ola ció sum de la combustible, contamina dels vehicles, ella con conservació del nombrereducció d’accidents), (la seguretat la són fraestructures d’in xarxa la de millora la de derar s’han consi de que aspectes Altres humanes. activitats les de pament desenvolu al per clau factor un és actuals necessitats ales nicacions i deadequades comu de transport d’infraestructures l’existència Així, persones. de transport al per com mercaderies de al’intercanvi per els de temps desplaçament tant areduir contribueix comunicacions i transport de xarxa la de millora La les economies. de competitivitat la imillorar vada pri la inversió incentivar productiu, d’augmentar l’eficiència del sistema amés social, cohesió ila econòmica oregió país, l’eficiència faciliten desenvolupar econòmicament una ia territori el avertebrar bueixen les públiques contri en particular i general en infraestructures Les COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES ------província de València és la més ex més la és València de província ala iautovies d’autopistes xarxa La 8.1.1 carreteres de Xarxa (Figura 8.1). (Figura drid). il’A-3 (eix València-Ma mediterrani) l’A-7 (eix territori: del importants més viaris eixos dels dos creuen es Riba-roja) de (terme comarca la de sud límit el en just Ademuz). Amés, de (iRincón El Serranía iLa Túria de Camp el amb València de ciutat la CV-35, connecta l’autovia que ta Túria transi de Camp Pel vament. respecti d’autovia i 4quilòmetres 6 amb Benagéber de Antonio i San Vallbona de Pobla la ha hi distància Túria, ia més de Riba-roja va metres 17. quilò de mitat la amb Darrere de total un oautovies, d’autopistes quilòmetres més té que municipi el és Llíria València. de província la de 8,1% un 43 quilòmetres, té en Túria de Camp del comarca La total. del 45,6% un 532amb quilòmetres, Valenciana, Comunitat la de tensa fraestructures és més gran.fraestructures d’in xarxa la perquè baixos més són transport de costos els on també sinó gran, més és productes dels da no solament on la demanlocalitzen es empreses les que avalen estudis ------teres locals, superen tots els 20 els tots superen locals, teres carre de quilòmetres més amb municipis els són iSerra Túria de Riba-roja Bétera, Llíria, València. de 188,4 8,3% un km, província la de n’hiTúria de ha Camp Al total. del 2.278, 40,9% un concretament té, quilòmetres més que la és València de província La locals. les són zades analit carreteres de tipus El darrer Valldigna). la de (Llíria-Cheste-Alzira-Tavernes CV-50 ila CV-25la (Segorbe-Llíria) circula comarca la de a sud nord De un. cada en comarcal carretera de quilòmetres 5 de més ha hi Marines i Llíria Olocau, Vilamarxant, Gátova, de València.la província A Casinos, 15,5% el 46, de té suposa total del Túria en de Camp del comarca La 34,4%. un suposa cosa qual la km, 297 amb lloc segon en situa se cia de Valèn La província quilòmetres. Valenciana amb més Comunitat la de província la és Castelló ques, autonòmi carreteres ales Quant quilòmetre. cap té en no Túria de Camp del ca comar La 39,5% el suposa total. del cosa qual la 359 de cia quilòmetres, Valèn de província ala extensió una té nacionals carreteres de xarxa La ------estació, a Riba-roja de Túria. de aRiba-roja estació, una ha hi sols tan Túria de Camp i al Valenciana, 154 Comunitat la té que 68 ha hi les de València de província ala Renfe, de estacions a les Quant iUtiel. Buñol València, entre C-3 rodalia de línia la de tracta Es 4,1rril, i 1,5 km respectivament. km, ferroca de via tenen que municipis els són iLoriguilla Túria de Riba-roja València. de província la de total del 1,2% un suposa 5,6cosa qual la km, té en Túria de Camp del comarca La Valenciana. Comunitat la de total del 48,5% el 448 km, té en València de província la Renfe, de vies de metres Si es el considera nombre de quilò té. en no Túria de Camp del comarca La d’Alacant. província ala rrespon 48% co restant el Valenciana, nitat Comu (AVE), la de 52% un total del velocitat d’alta ferrocarril de via de 104,8 té València de km província La 8.1.2 Ferrocarril respectivament. 16 amb i Casinos, i11 quilòmetres Nàquera Van darrere quilòmetres. - - - - 145 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 146 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES ba-roja de Túria. de ba-roja Ri en encuentra se que estación, una tiene solo Túria tan de Camp y el Valenciana, Comunitat la 15468 las de posee València tiene de que cia provin la Renfe, de estaciones alas En cuanto yUtiel. Buñol València, entre C-3 cercanías de línea la de trata Se 4,1 y1,5 km ferrocarril, respectivamente. km de vía de km presentan que municipios los son de València.vincia de Túria Riba-roja y Loriguilla COMUNICACIONES DE 8.1 INFRAESTRUCTURAS - - Vista deLlíriadesBenissanó. Autor: Antoni MartínezBernat DE COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES Figura 8.1Reddecomunicaciones 147 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS

La industria del automóvil destaca como uno los bién han experimentado un importante incre- Pobla de Vallbona, Riba-roja de Túria y Llíria los sectores fundamentales de España en los últi- mento (12,1%), y pese a que en prácticamente municipios con mayor número de vehículos, su- mos tiempos, no solo por ser uno de los secto- todos los municipios el número de turismos ha perando los 15.000. res más importantes del sector industrial, sino aumentado, en Gátova se aprecia una pequeña por su importante contribución al crecimiento reducción. (Cuadro 8.1). Siete de los 16 municipios que componen la co- económico. Este sector aporta innovación, ex- marca del Camp de Túria no poseen autobuses portaciones e internacionalización y puestos de En el año 2016 el parque de vehículos se en- entre su parque de vehículos, estos son Bena- trabajo de calidad. cuentra dominado por los turismos, que repre- guasil, Benissanó, Casinos, Loriguilla, Olocau, sentan 6,6 de cada 10 vehículos en el Camp de Serra, y Gátova. El progresivo envejecimiento del parque de ve- Túria, 4,8 puntos porcentuales por debajo de la hículos, unido a la recuperación de las ventas media de la provincia de València y de la Comu- Respecto de los tractores industriales, todos motivado por la mejora de las perspectivas eco- nitat Valenciana. Le siguen en importancia las los municipios componentes de la comarca po- nómicas, supone una gran oportunidad para la furgonetas y camiones con un 14,5%, en este seen vehículos de este tipo en su parque, aun- reactivación y desarrollo del mercado interno caso 4,4 puntos porcentuales por debajo de que Marines, Olocau, Serra y Gátova tienen tan de la Comunitat Valenciana y España en el sec- la media de la provincia de València y de la C. solo entre una y tres unidades. tor del automóvil para el futuro. Valenciana. Las motocicletas representan un 9,1% del parque de vehículos y los ciclomotores Las diferencias entre municipios al considerar José Manuel Pastor El parque de vehículos del Camp de Túria ha ex- un 6,2%. Los tractores, autobuses y otros ve- la distribución porcentual del parque de vehícu- Ángel Soler perimentado en los 7 años comprendidos entre hículos son muy minoritarios, suponiendo tan los son muy reducidas entre los turismos, pues 2010 y 2016 un crecimiento del 8%, aunque si solo un 4,3% del total. el coeficiente de variación es muy pequeño. consideramos el tipo de vehículo observamos En motocicletas, ciclomotores y furgonetas y una cierta heterogeneidad en su evolución. Así, Bétera, La Pobla de Vallbona, Riba-roja de Túria camiones la dispersión municipal dentro de la los autobuses son el tipo de vehículo que mayor y Llíria, los municipios de la comarca que ma- comarca es mayor, aunque se ve superada por reducción muestra (15,5%) debido fundamen- yores cifras de población muestran –alrededor la que presentan los autobuses y los tractores talmente a la reducción de autobuses que ha de las 22.000 personas cada uno de ellos- re- industriales con una destacada presencia re- tenido lugar en la flota de Nàquera. Los ciclo- presentando el 57,7% de la población comarcal, lativa en municipios como Riba-roja de Túria y motores y las furgonetas y camiones también son los que mayor número de turismos poseen, Loriguilla. presentan tasas de variación negativas duran- alrededor de 11.000 cada uno de ellos, lo que te el periodo. Sin embargo, las motocicletas ex- supone el 57% del total de la comarca. Gáto- Los municipios de la comarca con mayor índice perimentan un importante incremento (19,8%) va, Olocau, Loriguilla y Marines son los munici- de motorización en turismos son Marines, l’Elia- en la comarca, sobre todo en los municipios de pios con menor número de turismos, menos de na, San Antonio de Benagéber y Riba-roja de Tú- San Antonio de Benagéber, Nàquera, Gátova y 1.000 en cada una de estas localidades. En las ria. Si se tiene en cuenta el total del parque de Loriguilla donde la tasa de variación es superior restantes categorías de vehículos, así como en vehículos el municipio con mayor índice de mo- al 30%. Los turismos, durante el periodo, tam- el total de los mismos siguen siendo Bétera, La torización es Riba-roja de Túria, que se sitúa un

148 Cuadro 8.1Fuente:IVE(2015). 8.2 PARC DE VEHICLES de vehicles, unit a la recuperació de de recuperació ala unit vehicles, de L’envelliment del parc progressiu qualitat. de treball de illocs lització i internaciona novació, exportacions in aporta Elsector econòmic. ment creixe al important contribució la per sinó industrial, del sector importants més sectors dels un ser per només no temps, darrers els en d’Espanya fonamentals com un dels sectors de l’automòbil La indústria destaca PARQUE DEVEHÍCULOS Comarca/Provincia C.Valenciana Loriguilla Casinos Provincia Comarca Vilamarxant Pobla deVallbona,la Náquera Llíria San AntoniodeBenagéber Riba-roja deTúria Olocau Bétera Gátova Serra Marines Eliana, l’ Benissanó Benaguasil Municipios

1.184.168 2.387.858 74.403 10.895 10.258 10.903 10.577 Turismos 6,28% 3.988 4.141 8.958 1.242 1.408 3.006 1.087 5.067 810 945 162 956 - - -

si el de tipus considerem vehicle del 8%,un creixement encara que 2010 el entre 2016 i el compresos anys set els en experimentat ha ria Tú de Camp del vehicles de El parc futur. al per l’automòbil de tor sec el en i espanyol valencià intern mercat el idesenvolupar reactivar a per oportunitat gran una suposa econòmiques, de les perspectives millora la per motivada vendes les 346.818 175.642 Motocicletas 10.187 5,80% 1.235 1.331 1.340 1.506 1.633 111 593 123 517 102 641 127 237 570 27 94

476.862 226.514 16.743 Furgonetas y camiones 7,39% 1.077 2.289 2.290 1.113 1.984 3.402 1.379 194 785 515 464 244 276 342 319 70 Tipo devehículo

- - 6,57% 4.372 2.345 Autobuses 154 40 11 27 42 3 5 9 9 8 rimenten un increment important important un increment rimenten expe això, les motocicletes obstant No període. el durant negatives ció varia de taxes presenten també icamions furgonetes iles motors ciclo Els Nàquera. de flota ala lloc tingut ha que d’autobusos reducció de la fonamentalment seqüència (15,5%) mostra reducció més con són eltobusos de tipus vehicle que au els doncs, Així l’evolució. en tat heterogeneï una certa observem ------

22.460 13.459 8,57% industriales 1.154 Tractores 665 18 41 92 39 35 79 44 42 60 10 21 2 3 3 -

79.518 44.206 7,75% 3.425 1.061 Otros 134 284 253 103 497 345 265 148 85 11 14 89 49 34 53 ------

xicoteta reducció. (Quadre 8.1).xicoteta una s’aprecia aGátova augmentat, ha turismes de nombre el nicipis mu els tots pràcticament en i que (12,1%), important increment itot un experimentat han també ríode, pe el durant 30%.al turismes, Els superior és variació de taxa la on géber, i Loriguilla, Nàquera, Gátova municipis de de San Bena Antonio (19,8%) als sobretot comarca, a la 479,42 465,60 479,25 Turismos 499,69 449,72 448,12 485,03 514,25 483,87 451,00 513,76 487,85 445,05 494,46 473,82 484,53 445,96 486,79 463,33 Índice demotorización -

666,15 647,32 683,19 651,42 649,98 648,95 798,09 683,23 738,03 748,59 671,31 719,57 747,25 758,54 624,27 666,11 699,96 664,30 657,00 Total - - - - 149 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 150 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES xant, San Antonio de San Benagéberxant, Antonio y Benaguasil. de Llíria, vehículos Serra, encontramos Vilamar del que parque simientras consideramos el total y Llíria Vilamarxant Serra, Casinos, Gátova, son con en menor turismos índice de motorización municipios Los guen Nàquera, y Gátova. Loriguilla si Le comarca. la de 17% índice del encima por 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS - - Xarxa decomunicacionsaLlíria. Font: Ortofoto2017CCBY4.0©InstitutCartogràfic Valencià, Generalitat. 8.2 PARC DE VEHICLES Gátova, Olocau, Loriguilla i Marines i Marines Loriguilla Olocau, Gátova, comarca. la de 57% el total sa del d’11.000 supo cosa qual un, la cada voltant al tenen, turismes més que els són comarcal, població la de 57,7% el un– representen cada nes 22.000 les de perso –alnen voltant te població més que comarca la de municipis els iLlíria, Túria de ba-roja Ri Vallbona, de Pobla la Bétera, 4,3% un total. sols del tan suposen minoritaris, molt són hicles ve ialtres autobusos tractors, Els 6,2%. un ciclomotors iels vehicles 9,1% un de representen parc tes del Valenciana.munitat Les motocicle Co la ide València de província la de mitjana la de davall per percentuals 14,5%, un amb camions 4,4 punts iels furgonetes les importància en Van darrere Valenciana. nitat Comu la ide València de província la de mitjana la de davall per tuals percen Túria, 4,8de Camp punts al vehicles 6,6 deu cada de senten dominen els que turismes, repre L’any 2016, el vehicles de parc el ------i furgonetes i camions la dispersió dispersió la i camions i furgonetes ciclomotors Enmotocicletes, cotet. xi molt és variació de coeficient el que ja turismes, els entre reduïdes molt són vehicles de parc del tual percen considerar la distribució en municipis entre diferències Les unitats. i tres una entre sols tan tenen en iGátova Serra Olocau, Marines, i que tot parc, el en tenen en comarca la de municipis els tots industrials, tractors als fa que Pel iGátova. rra sanó, Casinos, Loriguilla, Olocau, Se de vehicles, són Benaguasil, Benis parc el en autobusos ha hi Túria no componen la del comarca Camp de que municipis setze dels En set 15.000. els superen vehicles, més amb municipis els iLlíria Túria de Riba-roja Vallbona, de Pobla la ra, Béte són total, el en com així cles, vehi de categories restants En les localitat. cada en mil de menys mes, turis menys amb municipis els són ------i Benaguasil. de San Benagébermarxant, Antonio Vila Serra, Llíria, trobem vehicles de del parc que si el considerem total mentre i Llíria, Vilamarxant Serra, Casinos, Gátova, són baix més mes turis en motorització de índex un amb municipis Els iGátova. riguilla Lo Nàquera, Van darrere comarca. la de 17%un l’índex de damunt per situa se Túria, que de Riba-roja és alt més motorització de índex un amb municipi el vehicles, de parc del total el compte en té Túria. es Si de iRiba-roja Benagéber de Antonio San l’Eliana, Marines, són rismes tu en motorització de índex més amb comarca la de municipis Els Túria i Loriguilla. de Riba-roja ara com municipis en relativa presència destacada una amb industrials tractors i els busos auto els presenten que la per rada supe veu es que encara gran, més és comarca la de dins municipal ------151 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS

José Manuel Pastor Ángel Soler

Benaguasil. Autor: ESTEPA

El parque total de viviendas está formado por Con la crisis económica, los procesos de exclu- de conservación. El impacto de la actual crisis las viviendas principales y las no principales. La sión residencial se han agudizado en España, económica se traduce en muchos y graves pro- última crisis, provocada por el pinchazo de la afectando a grupos sociales en riesgo de exclu- blemas en el ámbito residencial en España: un burbuja inmobiliaria, ha tenido un efecto directo sión. Los problemas del sistema residencial no elevado número de viviendas vacías; urbaniza- sobre el parque total de viviendas, en especial se ciñen al acceso a la vivienda, sino también a ciones iniciadas y no terminadas y gran número sobre las viviendas principales que se han redu- las condiciones de habitabilidad, de estabilidad y de edificios nuevos y semihabitados. El acceso cido de forma continuada desde 2009 tanto en de adecuación pues una característica del par- a la vivienda tiene evidentes repercusiones so- el conjunto de España como en todas las CC.AA. que de viviendas es su elevada antigüedad. Se- ciales y económicas pues afecta a la formación Por su parte, según datos del Banco de España, gún estudios recientes el 54%, está construido de nuevos hogares, a la emancipación de los el 86% de las viviendas en España son de pro- antes de 1980 y el 78,9% de estas viviendas jóvenes y con ello, por ejemplo, a los índices de piedad, y sólo un 14% se disfrutan en régimen no son accesibles. Además, el 16,2% del par- natalidad. de alquiler o cesión. que de viviendas se encuentra en mal estado

152 8.3 PARC D’HABITATGES tats autònomes. Per la seua banda, banda, seua la Per autònomes. tats comuni les totes en com d’Espanya conjunt el en 2009 del des tant da continua manera de s’han reduït que els principals sobre especialment d’habitatges, total parc el sobre te direc mobiliària, un efecte ha tingut im bambolla la de punxada la per da no L’última principals. crisi, provoca i els principals habitatges pels mat for està d’habitatges total El parc Cuadro 8.2 PARQUE DEVIVIENDAS Eliana, l’ Bétera Benissanó Benaguasil Náquera Casinos Olocau Marines Llíria Pobla deVallbona,la Ri Loriguilla Serra Comarca/Provincia San AntoniodeBenagéber Gátova Vilamarxant C.Valenciana Comarca Provincia Municipios ba-roja de Túria

Fuente: INE,Censosde2001y2011.

3.147.515 1.452.770

86.030 11.305 11.040 12.070 10.595 1.165 1.205 2.385 6.705 1.170 8.625 6.365 5.315 2.655 3.675 5,9% 2011 920 835

------1.217.898 2.547.775 Número viviendas 62.769 2001 se cenyeixen a l’accés a la vivenda, vivenda, ala al’accés cenyeixen se no residencial blemes del sistema pro Els d’exclusió. risc en socials grups afecten aEspanya, aguditzat d’exclusiócessos s’han residencial pro els econòmica, crisi la Amb ocessió. lloguer de règim en són 14% un inomés propietat, de són el 86% a Espanya dels habitatges segons dades del Banco de España, 9.989 1.307 7.773 4.419 2.180 5.540 7.369 7.004 7.253 1.733 2.895 2.337 5,2% 860 875 492 743

112,06 Evolución -10,86 23,54 19,29 37,06 45,44 40,12 21,03 33,71 17,04 44,04 86,99 20,83 46,08 57,62 12,38 83,59 13,61 9,40 (%) -

1.986.905 1.014.675 Principales 56.885 7.905 5.895 1.095 2.160 8.880 4.600 8.205 7.730 1.350 2.505 3.460 5,6% 890 670 680 660 200

655.130 223.885 Secundarias 16.895 1.475 1.555 3.290 1.610 1.505 2.015 1.675 7,5% 110 435 425 100 280 530 900 970 - - 20

2011 tradueix en molts i greus problemes i problemes greus en molts tradueix es actual econòmica crisi la de pacte L’im conservació. de estat mal en ba 16,2% el Amés, tro bles. es parc del accessi 78,9%el són no quals dels 1980, de abans construït 54%, està el recents, estudis ha. Segons hi que és l’antiguitat elevada d’habitatges parc del característica una que ja i d’adequació, d’estabilitat tabilitat, d’habi condicions ales també sinó 505.065 214.015 12.230 Vacías 1.925 1.175 1.325 1.250 1.190 1.225 1.170 5,7% 205 220 140 885 105 955 335 75 50

Número viviendassegúntipo Otro tipo 10,3% 415 195 20 5 5 5 5 ------.

1.492.792 795.075 rniae eudra aísOtrotipo Vacías Secundarias Principales 35.809 5.213 1.124 3.200 4.504 4.264 4.714 6.028 2.142 4,5% 819 618 515 400 359 204 745 960

564.086 199.815 17.653 - - - - 1.154 4.285 1.426 1.465 2.078 2.526 1.548 1.725 8,8% 192 728 266 28 64 83 18 67 índexs deíndexs natalitat. els exemple, per això, iamb joventut la de l’emancipació llars, noves de ció forma la afecta que ja evidents ques socials i econòmi repercussions té L’accés al’habitatge i semihabitats. nous d’edificis nombre gran iun des i no acaba iniciades urbanitzacions buits; d’habitatges elevada quantitat en l’àmbit a residencial Espanya: una

2001 444.823 208.064 8.587 1.283 1.120 1.538 4,1% 170 115 332 250 314 967 576 800 472 482 83 44 41

46.074 14.944 4,8% 720 123 107 345 16 46 16 32 14 8 1 3 5 4 - - -

dencialviviendas de acogidaresi- Índice detecho de capacidad 1.101,09 1.169,07 según tipo 243,28 463,66 110,69 280,11 449,74 811,02 418,72 655,56 479,88 841,44 325,42 342,77 295,44 64,57 73,07 ------153 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 154 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES -10,9%. del variación una con Casinos, es éste viendas, vi de parque el en negativo crecimiento un tra mues comarca la de municipio un Únicamente 112,1%. un comarca, esta de viviendas de parque el en relativo cremento in mayor el experimentado ha que municipio el es Benagéber de Antonio San parte, su Por 2011, en viviendas 13,1% un comarcal. total del 2011. en comarca 11.305 con Bétera, sigue Le 12.070, Llíria, es presenta la 14% de un total del viviendas de número mayor que municipio El 5,9% el así 2011. en representando 2001, año del respecto porcentuales 0,7 puntos en València de provincia la de respecto peso su 62.769de 2011 en viviendas incrementado ha total un Con conjunto. su en València de vincia pro la por experimentado al superior cimiento 2001 de y2011, yViviendas Población de cre de la los Censos realización comprendido entre del 37,1% un incremento rimentado en el periodo expe ha Túria de Camp del viviendas de El parque 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS ------del de la comarca. encima por valor un presentan que los marxant sinos, Loriguilla, Nàquera, y Olocau, Vila Serra acogida son residencial los municipios de Ca del índice de deRespecto techo capacidad de principales. de viviendas el stock principalmente inmobiliariaexpansión en el incremento periodo la aque debido comarca, la de municipios los de parte mayor la en reducido ha se viendas vi de total el en secundarias viviendas las de peso el No obstante, principales. viviendas de número el en crecimiento al superior sido ha secundarias viviendas de número el en miento creci el yGátova Marines de municipios En los 15,7%. un aumentaron vacías viviendas las que 3,3%, un en mientras redujeron se secundarias Las viviendas principales. han sido viviendas 91% el que 23.261 de las de mento viviendas, 2001 y2011Entre incre un producido ha se - - - - - 8.3 PARC D’HABITATGES amb una variació del -10,9%. del variació una amb Casinos, d’habitatges, parc el en negatiu creixement un mostra ca comar la de municipi un Únicament 112,1%. un marca, co la de vivendes de parc el en gran més relatiu l’increment perimentat ex ha que municipi el és Benagéber de Antonio San banda, seua la Per 2011, 13,1% un comarcal. total del 11.305 amb Bétera, el en vivendes 2011. el en comarca la Va darrere 12.070,Llíria, 14% de un total del és habitatges més amb El municipi 5,9% el 2011. el en així l’any de 2001,respecte representa 0,7 percentuals en València punts de província la de respecte pes el tat en el 2011,habitatges ha incremen 62.769 de total un Amb conjunt. el en València de província la per tat superior a l’experimencreixement 2001 del 2011, iel ihabitatges blació po de censos dels realització la tre del 37,1% en el en comprés període un increment Túria ha experimentat de Camp del d’habitatges El parc ------munt del de la comarca. la de del munt da per valor un tenen que els xant i Vilamar Serra Olocau, Nàquera, els municipis de Casinos, Loriguilla, d’acollimentpacitat són residencial ca de sostre de al’índex fa que Pel principals. d’habitatges l’estoc principalment incrementà el període quecausa l’expansió immobiliària en a comarca, la de municipis dels part major la en s’ha reduït d’habitatges secundaris en el total habitatges dels pes el això, No obstant pals. princi d’habitatges nombre el en haris superior sigut al creixement secunda en el nombre d’habitatges de Marines el i creixement Gátova, 15,7%. un augmentar municipis Als van buits habitatges els que mentre 3,3%, un en reduir van es secundaris Els habitatges principals. habitatges 91% el quals dels sigut han tatges, 23.261 de increment un habi dueix 2001 anys els i2011Entre pro es ------155 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES

BIBLIOGRAFÍA BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFÍA

Adelantado, J; Noguera, J. A.; Rambla, X. (2000). tat Valenciana) (2016): Calificación anual de las Paisaje. València: Direcció General del Territori i El marco de análisis: las relaciones complejas en- aguas de baño de la provincia de Valencia. http:// Paisatge, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Ur- tre estructura social y políticas sociales. En Ade- www.agroambient.gva.es/ca/web/agua/califica- banisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. lantado, J. (coord.): Cambios en el Estado del cion-anual (consultado el 23/10/2017). Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): España. Barcelona: Icaria, 23-62. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Atlas de los recursos territoriales valencianos. Uni- (Generalitat Valenciana) (2016). Memòria de ges- versitat de València i Diputació de València. AECC (Asociación Española de Centros Comer- tió 2016. Disponible en: http://www.san. gva.es/ ciales) (2017): Base de datos de centros y par- documents/157385/7010100/Memoria+2016+- Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): ques comerciales en España. valencia-2.pdf. Los recursos territoriales valencianos: bases para el desarrollo. Universitat de València. ALIMARKET (2017). Bases de datos de distribu- Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ción alimentaria. (Generalitat Valenciana) (2016). IV Pla de Salut Hermosilla Pla, J. (1993): El Camp de Túria y la de la Comunitat Valenciana (2016-2020). Hoya de Buñol-Chiva: accesibilidad, industria y Anuario Económico de España (2013). Base de segunda residencia. Universitat de València: tesi datos municipal. Barcelona: La Caixa Cucó, J. (2015). Las asociaciones valencianas: doctoral. una modalidad de recurso social territorial. En Ariño, A. (2004). Asociacionismo, ciudadanía y Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E.: Atlas de los Hernàndez, F. J. (2000). Notes sobre el sistema bienestar social. Papers. Revista de Sociologia, 74, recursos territoriales valencianos. València, Uni- educatiu valencià. En Ninyoles, R. L. (ed.): La so- 85-110. versitat de València i Diputació de València, 64-65. cietat valenciana: estructura social i institucional. Alzira: Bromera. Ariño, A. i Cucó, J. (2001). Las organizaciones so- Font, J. (coord.) (2001). Ciudadanos y decisiones lidarias. Un análisis de su naturaleza y significado públicas. Barcelona: Ariel. INE. Instituto Nacional de Estadística. Padrón mu- a la luz del caso valenciano. Revista Internacional nicipal 2016. de Sociología (RIS), 29, 7-34. Generalitat Valenciana (2018). Banc de Dades Municipal. Portal d’Informació Argos http:// Infraestructura Valenciana de Dades Espacials Ariño, A., Castelló, R. i Llopis, R. (2001). La ciuda- www.argos.gva.es/va/inici/ (2018). ©INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. danía solidaria. El voluntariado y las organizacio- http://www.idev.gva.es/va/ nes de voluntariado en la Comunidad Valenciana. González, M. E. i Hortelano, J. C. (2000). Salut i sa- València: Fundació Bancaixa. nitat. En Ninyoles, R. L. (ed.): La societat valencia- Iranzo-García, E. (2009). El paisaje como patri- na: estructura social i institucional. Alzira: Bromera. monio rural. Propuesta de una sistemática inte- Campos, V., Sanchis, J. R. i Haro, E. (2015). Aná- grada para el análisis de los paisajes valencianos. lisis del cooperativismo valenciano como recurso González, M. E., Fernández-Coronado, R. i Gó- Universitat de València: tesi doctoral. del desarrollo territorial. En Hermosilla Pla, J. e mez, J. (2015). Las familias valencianas como Iranzo-García, E. (coord.): Los recursos territoria- agentes de salud en la prevención de drogode- Membrado-Tena, J. C. (2013). La división territorial les valencianos. Bases para el desarrollo. València pendencias. Revista Española de Drogodepen- valenciana: antecedentes, problemas y política de la València: Universitat de València, 285-296. dencias, 40 (3), 43-60. Generalitat. Investigaciones Geográficas, 59, 5-24.

Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2012): Membrado-Tena, J. C. (2015). El sector industrial Cambio Climático y Desarrollo Rural (Generali- Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del valenciano: empresas y municipios / El sector

158 industrial valencià: empreses i municipis. En Her- J. i Iranzo-García, E. (dir.): Atlas de los recursos Salom, J. (2015). Equipamiento industrial valencia- mosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los territoriales valencianos. Universitat de València i no: los polígonos industriales y superficie industrial recursos territoriales valencianos / Atles dels recur- Diputació de València, 130-131. regulada. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. sos territorials valencians. Universitat de València i (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos. Diputació de València, 104-105. Mollà, A. (2014): Els mercats municipals. En Picó, Universitat de València i Diputació de València, M. J. i Ruiz, M. (Coord.): Veus per l’Horta. Univer- 108-109. Membrado-Tena, J. C. (2015). Especialización in- sitat de València. dustrial comarcal valenciana / Especialització in- Salom, J. (2015). Índice industrial de los munici- dustrial comarcal valenciana. En Hermosilla Pla, J. Morales A. i Barba, E. (2015): El medio natural va- pios valencianos y a escala comarcal. En Hermo- i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos terri- lenciano. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. silla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los toriales valencianos / Atles dels recursos territorials (dir.) Los recursos territoriales valencianos: bases recursos territoriales valencianos. Universitat de valencians. Universitat de València i Diputació de para el desarrollo. Universitat de València, 33-82. València i Diputació de València, 110-111. València, 106-107. PATECO (2017). Oficina Comercio y Territorio. Sanchis, J.R.; Campos, V. i Mohedano, A. (2015). Membrado-Tena, J. C. (2015). Tendencias recien- Plan de acción comercial y sostenibilidad de Factores clave en la creación y desarrollo de coo- tes de la actividad industrial valenciana / Tendèn- València. Documento interno. perativas. Estudio empírico aplicado a la Comu- cies recents de l’activitat industrial valenciana. En nidad Valenciana. REVESCO. Revista de estudios Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de PATECO (2016). Oficina Comercio y Territorio. In- cooperativos, 119, 183-207. los recursos territoriales valencianos / Atles dels re- forme anual de la distribución comercial minorista cursos territorials valencians. Universitat de Valèn- en la Comunitat Valenciana 2016. Subirats, J. (ed.) (1999). ¿Existe sociedad civil en cia i Diputació de València, 116-117. España? Madrid: Fundación Encuentro. PATSECOVA (2017): Plan de Acción Territorial Membrado-Tena, J. C. (2015). Recursos territo- Sectorial del Comercio de la Comunitat Valencia- Villar, A.; Colom, F., Beltrán, J., Esteban, F., Martí- riales: la industria en la provincia de València. na. http:// www.patsecova.es nez, I., Martínez, R. i Pecourt, J. (2012). Sistema En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (dir.) Los educatiu valencià 1991-2011. Expansió, liberalis- recursos territoriales valencianos: bases para el de- Piqueras, J. (1999). El espacio valenciano: una sín- me i crisi. Arxius de Ciències Socials, 27, 37-56. sarrollo. Universitat de València, 163-178. tesis geográfica. València: Gules.

Membrado-Tena, J. C. (2016). Entes territoriales de Piqueras, J. (2012). Geografía del territorio valen- escala comarcal en la Administración local española. ciano: naturaleza, economía y paisaje. Universitat Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62(2), 347-371. de València.

Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Rausell, P., Coll-Serrano, V.; Abeledo, R. i Marco-Serra- Medio Ambiente (2006): Mapa Forestal de Espa- no, F. (2013). Eficiencia de las sociedades musicales de ña. http://www.mapama.gob.es/es/desarrollo-ru- la Comunidad Valenciana, Revista de métodos cuanti- ral/temas/politica-forestal/inventario-cartografia/ tativos para la economía y la empresa (15), 117-132. mapa-forestal-espana. Salom, J. i Albertos, J. M. (2006): Una evaluación Mollà, A., Gil, I. i Rovira, A. (2015): Áreas funcio- social y económica de los espacios ganadores en nales comerciales valencianas. En Hermosilla Pla, la Comunidad Valenciana, Ería, 69, 97-114.

159