La pedra en sec a la vinya de Súria
1 Albert Fabrega i Enfedaque
Introducció El 1890, Súna ambana als 12.000 xera moltes vinyes van tornar a re- hl. Llavors el Bages en produya plantar-se, de manera que I'activitat Des d'inicis del segle XVIII fins a 460.000 hl. Notem que l'extensió de la vitícola es va mantenir. Com veurem, la segona meitat del segle XIX la comarca és de 1295.10 km2, mentre la majoria de barraques de vinya de vinya a Súria va viure la seva epoca que la del terme de Súna és de 23.54 Súna cal situar-les en aquesta segona daurada. Entre 1731 i 1890 la produc- km*. Aquestes xifres ens indiquen que epoca. Més tard, la mineria, la indus- ció de vi es va duplicar. la superfície de Súna és 1/55 de la del tria i la caiguda de preus del vi, serien L'any 1731 es recollien 603.840 li- Bages i que, en aquell moment, la seva la ventable causa de la mort de la tres de vi' i 18.556 litres d'oli. Mentre producció de vi era 1/38 del total. Si vinya. que l'oli no va passar mai de ser una observem que la geografia és trencada No hi havia cap masia sense dues o producció domestica, el vi era el prin- i muntanyosa i la geologia és compli- tres grans tines, circulars, on s'emma- cipal producte local. La següent gri- cada i espectacular -mentre que gran gatzemava el vi. Pero, a la Súna pre- fica mostra la quantitat de vi que sor- part del Bages correspon al Pla de Ba- industrial, la majoria de famílies del tia de cadascuna de les 82 cases (so- ges, on els cultius són més comodes-, Poble Ve11 vivien també de la vinya. bre un total de 93) que, aquell any, en ens adonarem de la importincia que va Aixo fa que les cases del nucli antic feien. tenir aquí la vinya. Després de la fil.10- tinguin la mateixa estructura que la masia, amb les tines a la planta baixa i, més avall, els cellers soterranis, que formen un labennt de passádissos i cambres sota els carrers i cases. Ave- gades aquesta relació entre cases i pai- satges ha deixat el mateix nom a uns i altres. Així el turó de La Gran ha do- nat o ha rebut el nom a causa de la vinya de Ca La Gran. La vinya era al vessant de la muntanya i la casa és una de les del Poble Vell. La vinya va estretament lligada a les tecniques de construcció en pedra seca. L'abundancia de pedra -gresos i calciries- dels entoms, va subminis- trar la matMa primera necesshna per fer les obres d'aquesta arquitectura vemacla. Els pendents dels vessants de les muntanyes es van anar conver- tint en immenses grades. Els graons -les feixes- es feien rebaixant el terrer pcr durrcra i rcmnpliiit per davant, on planta irregular, condiciooada per la barraca de la vinya del Lari 11, es un mui--pare1 d'una sola cara- conte- l'espai on es construeixen. pot apreciar perfectainent aquesta iii;i i pn~icgiala leixa de I'erosió natu- Exemptes: Edificades en terfeny pla, forma el.lipsoldal de la volta. ral. Cada vinya tenia la scva barraca. o de poc pendent. Exteriiament són Rodones: La planta és circular. La Iin alguiis iiidrcts, les barraques van visibles les 4 facaiies. transició del cos de la barraca a lii iirrihar ii constituir pciites "urbanitza- Adossades: Una de les parets (nor- cúpula és directa i per tant I'estruc- cions". amh les construccions a tocar malmenc I'oposada a la de ia porta) tura és més sirnple. Aquestes recor- les unes de les altres, separades per un queda enganxada al penden1 del te- den inolt les barraques de pastor pi- centenar de metres escassos. rrer, de forma que són visibles iio- rinenqucs. Avui, les restes dels murs de les fei- més 3 fa~anes. Absidals: Són una especie rara. No- xcs i les barraqucs sóii el testimoni de Encastades: Edificades habitiialment més ii'hem localitzat una a la So- la passada esplendor de la vinya a Sú- en la paret seca d'un dels tnarges de lana del Quer, no gaire Iluny de les ria i encara constitueixen la nota més la vinya. La paret frontal, que conté barraques del Lari. Hi ha dues cú- característica del nostre paisatge rural. la porta, esta alineada amb la paret pules unides, i la planta de la ba- de la feixa i és I'única paret visible rraca recorda les de les ermites externament. Les altres tres parets romhiiiyues amb absis i una sola són excavades en el terreiiy, o bé el nau. La porta esti situada en un dels Les barraques: tipologia terreny es reomple de terra -en ex- angles de la barraca. i tecniques constructives planar la feixa- un cop feta la paret. 3) Scgons eis annexos: 2) Segons la planta: La majoria de les barraques no te- Quadrades: Les més abundants. En nen cap construcció annexa. N'hi ha, aquestes barraques hi trobem dues pero, que tenen: La rnajoria de les barraqiies de Sú- menes de coberta. La inés gencral a) Un petit estable adossat, amb men- ria sóii de planta quadrada, amb la és la chica, en la qual el desplom jadora o sense. Segurament era per porta centrada cn una de les parets i de la cúpula és constant. Si fein una deixar-lii la mula o I'ase usat per arnb llinda dc pedra. Les parels, d'o- secció de la barraca, la coherta es anar de casa a la vinya. bra seca, inolt aviat (habitualment veu com un triangle, la planta en b) Una cisterna o bassa tancada (així abdns d'arribar a l'alcada de la porta) canvi és circular. El desplorri es de- les anomenen la gent del país) que comcncen a tancar-se adquirint una fineix coin la distancia que avancen iiormalmelit té també una cúpula planta poligonal de voit costats que, les filades cap endins dividida per la per evitar I'evaporació de I'aigua. rapidament, acaba fent-se circular. Si distancia que puja la cúpula. D'a- Aqiiestes cisternes solen ser a tocar bé hi ha casos en que, ja des de terra, questa forma un desplom igiial a la barraca i emmagatzemen I'aigua les parets pugcn inclinades endins, en zero correspon a tina paret vertical. necessiria per a les tasques de la forma de tronc de piramidc, el Inés fre- Tarnbé trobem cúpules esferiques. Se vinya. qüent és que pugin verticals fins a un solen distingir clarament de les ch. c) Una tina. puni, ben delimitat, on, yuatre petites niques perque les últimes filades El que s'observa molt clarament és llindes situades en diagonal als angles són fetes de grans lloses que tan- que les diferents tipologies tendeixen a de les parets, transformen la planta en quen aviat el sostre. En els darrers concentrar-se en diferents zones del octogoníil i' rhpidament, les segiients voladissos, la cobei?a s'enlaira re- terme. Així, la banda de Cererols és filades adopte11 I'estructura chica o lativamcnt poc i en canvi avanca l'única o11 sovi~itegenles barraqiies semiesf&ricade la cúpula. A les Comes molt rhpidament cap a I'interior. En amb estable annex. A la banda de Can de Cererols, hi ha una barraca en que aquestes cúpiiles el desplom no és Sivila és on hi trobem les barraques la cúpula és piramidal. constant. A la part inferior és més amb cisterna. A vegades s'observen ba- Podem classificar les barraques se- petit, mentre que a la part més alta rraques de factura gairebé idkntica, la guiiit diferents criteris: de la volta es fa molt més gran. qual cosa permet assegurar que foren Rectangulars: Són bacraques relati- construides per uus mateixos barracai- 1) Segons la situació: vament poc freqüents i mai la pro- res. Moltes banaques tenen una cornisa Troglodítiques: Edificades aprofitant porció entre les dues dimensions del de lloses, que actua de trencaaigües, els espais creats per blocs o marges rectangle s'allunya gaire d'l. És a sota l'últiina filada de les parets. de roca natural2. Es construeixen o dir, són plantes "molt quadrades". bé contra els afloraments rocosos, El més interessant d'aquestes plan- usan(-los de paret del fons, o bé en- tes és que les cobertes cbniques i La tecnica constructiva treniig de blocs erratics. Al Bages esferiques es converteixen en cons ii'hi ha almenys tres: a Les Comes e1,líptics i e1,lipsoides respectiva- D'acord amb el Ton Radia de Cal de Tomella, a la vinya del Carner inent, pel fet de ser diferents els ra- Gdudó -1'últim barracaire sitrienc- la a Grevalosa i a Cal Pau de Valldb- dis de les dues seccions principals tkcnica constii~ctiva,en Iínies generals, ria a Rajadell. En general tenen la de la barraca. En algun cas, com en és la scgüent: Es fa un fonament de fondaria va- Normalment en un caire de la ba- usaven la pedra calar (calcaria) que és riable, segons el terreny. Si és sobre rraca s'hi fa un forat que puja dret a la la de més bona qualitat, de les que es roca no s'en fa i si la tema és molt tova volta i que serveix de xemeneia. Des- troben al país. La pedra la subminis- es baixa 40 cm. A partir d'uns 50 cm prés de cobrir extemament la volta traven els propietai-is, que la duien fins d'alcada de la paret, es comenca a tan- amb argila, se sol acabar posant-hi una al lloc on calia fer la barraca. Pera les car la volta, posant petites llindes als pedra dreta al cimal, comuna mena de parets i els contrapesos usaven pedra caires per fer la transició de la planta merlet. Al tema de la barraca no s'hi fa solta que recollien pels voltants. Pera quadrada a la rodona. Les filades de la res. És el tema natural. A vegades es la volta usaven lloses que solien arren- cúpula es procura fer-les amb lloses deixa una petita finestra en forma d'es- carde pedreres properes. Normalment primes, per evitar que s'enlairi massa. pitllera. La porta s'acostuma a posar a la llosa s'obria amb tascons de ferro. Cada filada surt uns 4 dits de la infe- migdia i al centre de la paret, perque Els bons picapedrers, pero, les obrien rior, i si les lloses són prou grans es po- així va més bé per comencar a tancar picant amb la pena del mal1 buscant el den fer sortir fins a un pam. Cada fi- la volta des de bastant avall. Les parets bei de la roca. lada s'ha de contrapesar, de manera solen fer de 50 a 60 cm de gmix. L'o- Ceina basica del barracaire era el que sempre hi hagi més pes al darrera bra és totalment en sec. No s'hi posa mall. La pena és la part punxeguda del que al davant. Les filades de la volta argila entre les pedres. Només es fal- mall, que s'usava per obrir les roques sempre es fan posant les pedres planes. quen amb pedres més menudes. pels seus plans d'exfoliació i obtenir Mentre per dius la volta es va tancant, Les barraques integrades a la feixa les lloses. La part plana és el pla, que per fora la paret segueix recta -tot i es fan buidant el terrer. És per aprofi- s'usava per petar les pedres. Calia pi- que en algun cas hem vist barraques en tar més bé el terreny, sobretot en vin- car amb I'aresta del pla si es volia que que I'exterior adopta a partir d'un punt yes petites. la pedra es trenqués de forma contro- la forma arrodonida de I'interior-, fins Algunes barraques tenen una porta lada. Si es pica amb el mall ben pla la arribar a una certa alcada en que de fusta per tancar-les. Altres no. pedra peta per on vol. Altres eines eren també perfora es comenca a tancar. Els barracaires, sempre que podien, la maceta i I'escarpa o punxó per re-
Súria. Seternbre de 2001. Reconstruccid de la falsa cúpula de la barraca de Cal Sorribes. tocarels blocs. Normalment només re- tes i cúpules, formades per dovelles i tocaven una mica els de les cantona- clau de volta. dcs. La resta era la pedra tal com ve- La mecinica estructural dels dos ti- nia. Amb la manuella (mena d'es- pus de cúpula és molt diferent. La cú- carpa Ilarga), fenl palanca, movien els pula veritable funciona de manera que grans blocs per resituar-los correcta- el pes de cada pedra es descompon en ment a la paret. Les eines havien d'es- una component tangencia1 a I'arc, que Cúoula vertical tar ben llosades (esmolades). acaba carregant sobre les parets de su- Sovint la barraca anava acompan- port de la volta, i una component nor- yada d'altres constmccions annexes mal a I'arc, que és anul.lada per la com podien ser un corral per I'ase o la forma adovellada de les peces i que fa mula, o cistemes per recollir I'aigua. que I'arc quedi sblidament travat. El Les cisternes es cobrien també amb problema d'aquestes voltes i cúpules volta i a vegades eren recobertes al seu és la cirrega lateral sobre els murs. interior de paret seca. S'bi recollia Aixb fa que aquests hagin de ser molt A I'aigua de la pluja, la qual s'usava per gmixuts depenent del radi de l'arc- o Cúpula horitzontal. a les tasques de la vinya i per abeurar bé que s'hagin d'assegurar amb els tí- I'animal. Els petits estables annexes pics conhaforts. La tensió lateral d'a- per guardar l'animal eren coberts amb questes constmccions fa que els edifi- un embigat de fusta d'un vessant. Hi cis acabin cedint pel punt més dkbil, havia alguna barraca feta de tres parets desplomant-se pels murs laterals. i teulada embigada on hi entrava el ca- Per altra banda, la cúpula necessita rro i la mula. una important infrastructura d'encava- llades a l'bora de construir-la, ja que no és estable fins que es tanca amb la La falsa cúpula clau de volta. Per fer arcs, voltes i cú- pules veritables cal aixecar primer la Un dels aspectes més atractius de cintra: una bastida de fusta o metall, I'arquitectura en general, és el de les de curvatura adecuada, per sostenir la cobertes i la seva historia. A banda dels cúpula durant la seva constmcció4. sostres naturals dels habitacles en La falsa cúpula funciona d'una cova, que normalment requereixen una forma molt diferent. El que s'aplica mínima o nul.la intervenció humana, aquí és la llei de la palanca. Cada bloc segurament les cobertes més antigues descansa sobre la filada inferior i es siguin les de les cabanyes d'habitació projecta una mica cap endins del re- prehistbrica, a base de fiista, branques, cinte. Aixb fa que el caire del bloc de herbes i argila. És clar que pel seu sota treballi com a fulcre d'una pa- Mecinica de la falsa cúpula carhcter perible, no ens ha anibat cap lanca. La cirrega total que suporta la d'aquestes cobertes, només fragments part voladissa del bloc ha d'ésser con- de tova amb les empremtes de les @apesada per I'esforc sobre la seva branques que formaven el sostre, com part interna. La llei de la palanca diu alguns de descoberts en el jaciment de que la cirrega i l'esforcj estan en rela- La Grau, a Súria. ció inversa a les llargades dels bracjos. Tractant de fer cobertes més sbli- Per tant, si la part intema que descansa des, per imitació a les coves i balmes, sobre la filada inferior és el doble de es comencji a usar la pedra. El seu pri- llarga que la part voladissa, n'hi ha mer Ús fou com a Ilinda, aixecada i prou amb la meitat de pes sobre la part muntada a base de forqa brutawrans interna per compensar la chnega de la blacs megalítics s'usaven per cobrir part voladissa. Jaque en general les fi- espais no massa amplis. Típicament lades es fan sobresortir poc, són sufi- sepulcres. cients contrapesos relativament petits Un pas realment important va ser el -en teoria- per suportar el pes de la descobriment de les falses voltes i cú- volta. Cal tenir present, perb, que a pules, a base de filades voladisses en mesura que s'avancja, el contrapks les quals cada filada es projecta una d'una filada és una cirrega per a les fi- mica més endins del recinte que la fi- lades inferiors. lada anterior. Més endavant es va pro- Les parets d'aquestes constmccions Falsa cupula de la vinya de la Vileia a les duir el gran salt amb les veritables vol- també solen ser gruixudes. Perb ara no Guixeres de Sijria. Arrodoniment de la falsa cúpula.
Falsa cúpula arrodonida de la Torre de la Pobla $ Súria.
Exterior de la cúpula de Iq vinya de La Gran a Súria. Chrregues d'una falsa cúpula per aguantar el pes de la volta sinó per La mecanica descrita fa que les fal- gant totes les filades superiors. mentre una qüestió de volums: perdonar prou ses cúpules, a diferencia de les venta- que les inferiors es mantenen intactes. espai a les pedres, pehscall i tema bles, s'ensomn pel seu centre, i no la- La falsa cúpula és estable al llarg de que actuen de contrapes de les filades. teralment per les parets. És freqüent tot el seu procés de coustmcció, per Tot i que a vegades algunes barraques veure falses cúpules parcialment es- tant no requereix cinü'es ni cap mena tenen talussos de tema que semblen ac- fondrades, perla part més alta, mentre de suport, sempre i quan es contrapesi tuar de contrafort, en realitat, si una que es manté perfectament la part correctament5. sola falsa cúpula se sosté sense con- baixa de la volta i les parets. traforts, 6s que aquests no són neces- En el cas de les barraques, la causa saris. De fet, hem vist barraques amb més freqüent de desmcció és la se- Els precedents de les barraques parets relativament primes a la seva güent: la constmcció, a partir d'un cert de vinya base. 1 cap de les barraques de Súria nivell, acostuma a seguir exteniarnent que estan enninades s'ha esfondrat per la mateixa forma que la cúpula interna. Tot i que les barraques de vinya del un desplom de la paret. Fins i tot, pa- Aixb vol dir que en la part superior de Bages són construccions mdes i de pe- rets parcialment ensorrades -per estar la volta, perla banda exterior, la terra tites dimensions, la tecnica de la falsa mal lligades o per altres causes- sos- i pedres que fan de contraes seguei- cúpula s'ha usat des de la prehistoria, tenen encara la cúpula sencera. xen un pla inclinat, abandonant la ver- en constmccions de gran envergadura En brut, I'aspecte d'una falsa cú- ticalitat de la part inferior externa de i refinament arquitectonic. L'exemple pula és el d'una escala invertida. En I'edifici. Aquí el material sol estar api- més famós és I'anomenat tresor d'A- construccions més acurades, comen la lotat de qualsevol manera. A causa del treu, a Micenes6(Grecia), on es va tro- torre de La Pobla de Súria, els caires pendent, les pluges, neus i altres bar la celebre mascara d'or d'A- inferiors dels blocs es retoquen per fer- agents, tendeixen a endur-se aquests gamemnon. Alla no només hi ha una los coincidir amb el caire superior de materials i, mica en mica, el contrapes falsa cúpula espectacular, sin6 que la la filada de sota. D'aquesta forma de les filades superiors esdevé més de- tkcnica de les filades voladisses s'usa s'obté un bonic efecte arrodonit que bil. Quan en alguna filada la cirrega en un tnangle de descarrega sobre la permet apreciar la cúpula amb tota la supera I'esfor$, aquella cedeix i es llinda de la porta. seva elegancia. bolca endins de I'habitacle, arrosse- En la literatura especialitzada, a Sepulcre de Manio 5 a Carnac. 1916
Llinda en filades del "Tresor d'Atreu" a Falsa cúpula del "Tresor d'Atreu8' Micenes. Els trulli de Puglia.
aquestes construccions se les ano- volta voladissa de pedra. fer un ngorós estudi d'un poblat mena tholos. És una paraula grega Durant molt de temps es va creure prehistbric a Portugal, el Poblat dels (tholos-tholoi) que vol dir cúpula. Un que les cultures megalítiques d'Europa Perdigots7. Els seus autors ens diuen autor les defineix aixi: Les tombes tho- occidental provenien de fenbmens de que es tracta d'un gran poblat de cam- los miceniques estan formades per difusió i colonització orientals, pero perols que, almenys a partir d'un cert una cambra d'enterrament circulal; actualment és un fet reconegut que van moment, usaven els metalls... s'hi subterrdnia, anomenada a vegades ser cultures autbctones antenors a les mantenia la deposició dels morts en thalamos, coberta per una cúpula vo- civilitzacions minoica i michica. Tot monuments tipus tholos, al mateix ladissa, a la qual s'accedeix per un i que a Catalunya no se'n coneix cap, temps que, molt probablement, conti- corredor (dromos) que s'estreny de en i'anomenat megalitisme atlantic nuaria la construcció i, sobretot, la sobte a la porta (stomion) que dóna (Bretanya, Galícia, Portugal i oest utilització i reutilitzoció de dhlmens, entrada a la cambra sepulcral. El ma- d' Andalusia) i en la cultura de Los Mi- encara que aquests s'anessin conver- teix autor assenyala que cal veure els llares són freqüents els monuments fu- tint, progressivament, en arquitectures tholos com a descendents directes de neraris de tipus tholos, adscrits tots del passat. Els autors assenyalen que les grans cambres sepulcrals cobertes ells a I'kpoca de I'inici dels metalls els tholos eren arquitectures fragils i amb lloses planes i situades a l'intenor (coure), que en aquestes zones pot si- lleugeres, semisubtemanies. on la pos- de grans hlmuls. Els tbolos micenics tuar-se cap a i'any 3000 aC. L'any sibilitat de col.lapse i ruina eren molt es daten entre el 1500 i el 1300 aC. 1893, Lluís Siret parlant de les sepul- superiors als dblmens. Més endavant Si pensem en alguna de les nostres tures de Los Millares deia: Un cente- indiquen que l'estructura d'aquest ti- barraques de vinya, encastades al te- nar de sepultures es troben escampa- pus de monuments podia incloure, en mer, veurem que les caractenstiques des per alla formant grups. Algunes sintesi o per separat, construcció di- estructurals dels tbolos micenics són estan construides com els dhlmens; al- versificada de pedra, excavació en la quasi identiques a les bamaques, i que tres, sempre responent al mateix pla, roca i integració de gkans ortostats, la diferencia fonamental és la funció són d'un tipus especial. Estan forma- donant lloc a un arquitectura filla de de la construcció i la seva qualitat. Així des essencialmentper una cambra cir- diverses tradicions constructives. La trobem que els tholos micenics estan cular construida amb pedres de poc hipotesi d'haver tingut lloc una cons- normalment enclotats als vesants dels gruix; les filades superiors, fetes de trucció creixent i sistemhtica de tholoi, turons,..., si les seves parts superiors pedres cada vegada més amples, se- paral.1elament a un desgast de la tra- es projecren per sobre del nivel1 del gueixen la tecnica del desplom o vol, dició de la arquitectura megalitica sol, són coberísper un túmul de terra, formant una volta per voladís;... 'pesada", representada pels grans ... tots eren totalmenr coberts amb una Més recentment, I'any 1997, es va dhlmens, por signijicar que es van Falsa cúpula d'un nuiagh de Cerdenya
Barraca de vinya a Sant Vicen~de Castellet. Any
anar enriquint iperfeccionant les tec- Mas Fabrega de Torruella. El mas era dichasparedes el agua se habrian lle- niques de construcció. dels Salipota i els Circuns I'havien vado la tierra i que tales paredes son La relació entre les falses cúpules i comprat a carta de gracia8. Quan es va necessarias en dicho luga,: pues sin les cobertes adintellades de grans llo- voler redimir, pagant la quantitat esti- ellas las lluvias huvieran malbaratado ses pot veure's encara en el fet que, ha- pulada, el propietari va adduir que hi dichoparage, y en el mismo se han he- bitualment, les voltes de les nostres ba- havia fet moltes millores i que valia cho sepas. rraques acaben tancant-se amb una més diners. Pel que fa als ceps plantats, les xi- llosa monolítica, més o menys gran. A part de diverses obres a la casa, fres són espectaculars: en els 11 anys D'aquesta manera, la coberta forma un aquestes millores consistien en la que van de 1750 a 1761, es van plan- con tmncat. En algun cas, comen una consüucció de paret seca a camps, vin- tar uns 8.500 ceps al Mas Fabrega, és barraca de La Gamga (Samunth), és yes, olivars i hortes, i en la plantació a dir uns 770 ceps per any, i un dels notable que després d'una o dues fila- de ceps i oliveres. Set testimonis van testimonis diu que las sepas que el tes- des aproximatives s'hi posa de cop i intervenir en la causa, per demostrar tigo ha visto en las tierras de dicha volta una gran llosa megalítica per tan- aquestes millores, i per ells sabem Heredad Fibrega son de mallols, y car el sostre de la barraca. quina era I'activitat d'ampliació de plantadas als valls, y no subrogadas Altres edificacions on veiem la tkc- conreus al mas Fibrega entre 1750 i de sepas viejas? L'any 1761 hi havia nica de la falsa cúpula són els nuragh 1761. En aquells anys es van fer 1.157 19.000 ceps al Mas Fabrega. Aquest de Cerdenya i les navetes de Menorca. metres de paret. Els margers cobraven mas encara existeix avui en dia i és de En aquestes, es presenten cobertes de 4 sous diaris, més la vida. Pensem que dimensions mitjanes. No es tracta, ni volta voladissa en forma de quilla de l'any 1731 un litre d'oli valia 2.5 sous. de bon tros, d'una gran propietat. barco. Els testimonis justifiquen la necessitat Un cas molt notable són els trulli de les parets dient que són para que de la regió italiana de Puglia, on la las lluvias no se lleven la tierra, o que Datació de les barraques falsa cúpula chica és la coberta de les són muy necesarias en dicho luga,: diferents habitacions de les cases, les por razón de las avenidas de aguas. El problema de la datació de les ba- quals formen baniades senceres a ciu- També llegim que són muy necessa- rraques de vinya és que tractant-se de tats com ara Alborebello. rias en el citado lugaz por no dete- constmccions modestes, concebudes riorarse dicha Knya Meja. Altres ar- com a refugi temporal i magatzem guments són que les parets detienen la d'eshis del camp, no s'esmenten en tierra, que no se vaya i encara que si quasi cap document i no figuren, nor- Cronologia tales paredes no se huviessen echo en malment, en els cadastres. De fet, cada dichos conreos, las avenidas de aguas vinya tenia la seva barraca de la qual se huvieran llevado las tierras, y no se n'era un element més, com els murs de Parets al Mas Fabrega de Torruella sembraria en ellas. Finalment son paret seca de les feixes. Cap dels au- aquellas necessarias en dichos Sotos, tors que han escrit d'aquestes cons- A mitjans del segle XViii, es va o Clots, pues sin ellas no se habrian tmccions, les han datat taxativament. produir un plet entre Cristbfol Sali- echo en dichos Sotos olivos, ni sepas, Tendeixen, perb, a situar-les a la se- pota, de Súria, i Francesc Circuns, pel como alli al presente se hallan, y sin gona meitat del segle XiX, tot i que as- scnyalen que a I'inici del segle XX en- conegut coin iri Cri.retir. En el mateix 5) Barraca de la vinya del Miqueló. cara s'cn constru?cn. Ilibre, l'any 1724' hi surt la Crilx~nride A la seva llinda llegim "1912". Scgui-iimcnt hi ha una croliologia Roges. Aixó cns mostra ben ciar que les 6) Barraca de Can Sivila. Du gravada dctcrminada pcr la tipologia. Així les antigues referkncies a barraq~ies~io po- a I'esquerra de la porta la dara ha¡-raqucs lroglodítiqucs serien les més dem associar-les, scnse més ni més, a " 19 15". Ics lletres "AM", una pe- antigucs, scg~iiricnles de planta ro- barraques de vinya actuals. lita creo i un dibuix esquemitic no dona, i Ics inSs rccents serien les de L'any 1788, a Súria, hi ha una identificar. Eii un altra bloc proper pi;int;i qudrada, 101 i que tots tres ti- veiida d'un tros de terra amb oliveres s'hi aprecien Iínies gravades on pus podes1 donar-se conteinporAnia- a la [>artiiliianonlerlnda las Barracas. seiiibla Ilegir-se dc nou I'any ment. Sabcm d'uiia llinda amb la data Aquest topbnim es conservava encara "1915". dc 1869 a Artés (Bages). Una altra ba- cap cls anys 1940 a l'indret on aviii hi 7) Barraca del camí del Portell de la rraca a Calders (Bages) tlu la data de ha la casa de Cal Cendra. El ceiis de Creueta a Viladellev~.A la seva 1861. A Sant Fruitós de Bages n'hi ha 1877, esmenta La Brrrraca del Lladú, llinda llegim "1927". del 1800. 1909, 1912 i 1949. Una ba- que dóna con1 a masía (!) habitada de 8) Barraca de Can Sivila. Gravat rraca d'Altafulla (Tarragones) és de diies plantes. De fet aquesta barraca amb "puntillat", a la porta de fe- 1834. Senibla que la datació inés an- estj localitzada, i té una tina annexa i i-ro, Ilegini "1935". tiga. a Catalunya, correspon a una ba- restes d'algiina altra constrlicció, pero 9) Barraca de la vinya de ca la Mo- i-raca de la Pobla de C~rvolcs(Garri- difícilment se In pot considerar una dista, aCan Sivila. A l'esquerra de gues), (fe I'any 1720. A Cal Pan de n~asia. la porta, scgons és mira de front, i Valldória, a Kajadeil (Bages), hi ha dos El matcix ccns de 1877 esrncnta, a a mitja alcada, llegim "Any 1937". grans biocs de pedra, un dels quals és Talamanca, 10 barraques i diu: Estas 10) Barraca del Torrent de cal Rei. A un fragment de I'altre, que delimiten barracas, que .sirven pura guarecerse la dreta de la porta, a mitja alqada un espai I-ect;ingular,a la capqalera del los tl-abqjcrílores eiz tiempo de lluvia. i amb unes incisions gairebé iin- qual encara són visibles restes de pa- estúii diseiniriurliis por el ténnirzo j~i- perceptibles, llegim "1941". rct seca i que tlcvia havcr-se usar com risdiccioi?ai. 1 1) Barraca de Can Sivila. Datada de a barraca. A la part interior del bloc de Fins al moment ienim localitzades, l'any ';1949". llevan1 podein llegir "1 783 san josep". a Súria, 1 1 barraques de vinya arnb (la- Aquesta seria, de nioment, la datació tes inscrites. La més antiga es troba eii A més a inés de les qiie porten gra- nrés antiga d'una barraca al Bages'". uiia pedra de !'interior d'una barraca vada la data de construcció, tenim da- Pel que fa a Súria? un document de en ruines; 4 tenen l'any al costat de la tades les harraques que el Ton Gaudó 173 1, esmenta una barraca del Sala. porta, a mitja alcada: una altra du I'any va fcr cls anys 1940: la del Gardaix Textualment diu: Kseizs Sala. Barraca. gravar amb una tecnica de puntillat, (1942), la del Leiia (1943), la del Xi- No 4,s ahitado. 1 a continitació llegim : feiit forats a la seva porta, la qual és de cana (1947) i la del Rabassut (1948). Terras contigiras rr dita barrcrca. Podria ferro; les altres 5 tenen la data gravada Ahans, el seu pare n'havia fet moltes tractar-se d'una construcció de pedra a la Iliiida de la porta. Per ordre cro- més i, nialgrat que no sahem quines seca i, d'aquesta forma; ens trobariem nológic són: són, aixó ens dóna un grup important davant la referencia més antiga douna 1) Barraca del Clot de les Fei~eres.En de barrayues datables entre 1910 i barraca a Súria, que no hein localitzat. una pedra trencada del seu interior 1940. El mateix documeiit esinenta 6 vinyes podcm llegir "??6712 Dia 7 Mes En definitiva, les harraques que a "la Cahanasa". Avui encara es con- Enero JR. han arribat als iiostres dies cal datar- serva el topbnim de "Cabanasses", on 2) Barraca de Cal Cortesó. A la seva les entre 1850 i 1950, amb algunes re- hi ha els pous 11 i 111 d'Iherpotash. La llinda es llegeix "1870" i hi ha una ferencies i restes anteriors. La majoria cabaiiassa seria una cabaiia grossa, i, petita creu, a~nbpeanya, gravada. de parets de feixes serien inés velles segons Isidor de Sevilla, una cabana ér 1) Barraca del Lladó. A la llinda, tren- -entre 1700 i 1800-, coincidint amb la criia cr~setatugi~ri que es faiz eis guar- cada, es llegeix "1870 i més en- gran expansió de la vinya. des de les vinye.s peral secc refugi'l. El sota, a la dreta, "1909". Aquesta El segiient grhfic mostra una distri- que és difícil de precissar són les ca- barraca és l'úuica a Súria que té bució comparativa entre les datacioiis racterístiques coiistructives d'aquestes adossada una tina. També s'hi de 87 barraques que Cliristian Lassure cabanes, de les qiials només en tenim veuen dues petites construccions dc ha fet a Franca i 21 barraques datades referencia escrita. No es pot garantir planta quadrada seiise coberta, que del Bages, eiitre les quals hi ha les 15 que fossin barraques de pedra seca i devia ser de fusta. Segurament la de Súria. Observem que hi ha un Ileu- falsa cúpula cozn les que coneixeni ac- primera data és la de la coiistrucció ger despiacament cap a la dreta de les tualmeiit. De fet en el 1-egistre de la de la barraca i la segona podria ser baraques del Bages, la qual cosa les Pai~bquiade Salo (Sant Mateu de Ba- la de la tina. faria més modernes que les franceses. gcs) s'esmenta, I'atiy 1723 la Barraca 4) Barraca de Can Sivila. Du gravada De totes formes caldria una inostra de Sta. Su.saiziia. L'aiiy 1732 la mateixa a la dreta de la porta, per dos cops inés amplia per poder tenir resultats construcció stirt citada com a Caseta de en dues pedres diferents, la data més Iiables. Saiztasusannu i actualment és un mas "191 1". Datació comparativa problemes són deguts a una mala construcció de la barraca, que sol ser tota ella de mala qualitat. Si la volta es manté, es pot plantejar al- gun tipus de reparació local més o menys satisfactoria. 6) Una o més parets totalment enso- rrades. Podem parlar en aquest cas de barraques enninades. Aquí, si es vol recuperar, I'únic que es pot fer és construir-la de non. Des del punt de vista de les institucions, en el moment actual, només es pot plan- tejar inventariar-les i fotografiar-les. La seva reconstmcció només té Anys sentit si el seu propietan la vol em- prendre pel seu compte, atés la gran quantitat de barraques que es con- serven en relatiu bon estat i que són facilment recuperables.
Experiencies i propostes nade barraques que es troben en es- En els darrers 3 anys, sobretot arrel de salvaguarda de barraques tat acceptable, amb els paraments i de la posada en funcionament de 1'Iti- la cúpula complets. nerari Patrimonial pel Samunti, a Sú- Si ens plantegem estrategies realis- 3) Falten algunes filades superiors de ria, hem procedit a la recuperació de 8 tes de rehabilitació de les barraques de la falsa cúpula. Cal reconstruir la barraques de vinya. vinya, caldria en primer lloc avaluar el coberta i reposar tota la terra. nivel1 de degradació de la construcció, Aquesta és una actuació important, 1) Barraca de la vinya del Rabassnt: i valorar el seu costa I'hora de conso- que ha de fer o dirigir un barracaire, cap actuació, pendent de neteja in- lidar-la. Aquesta informació hauna de amb I'ajut d'unes quantes persones. terior. constar en qualsevol inventari. Hi ha Nomalment les lloses de les filades 2) Barraca de la vinya del Sanera: ne- diversos processos destructius -la frac- que han caigut es troben a I'interior teja interior i reposició parcial de la tura de la llinda de la porta, per exem- de la barraca, sovint cobertes de tema de la coberta. ple-, pero el de I'erosió de la coberta terra i bardisses. Cal recuperar la 3) Barraca de la vinya del Miqneló: -queja hem descrit abans- és el més pedra, pujar-la a la volta, situar-la neteja interior, desbrossament de la freqüent. ben lligada -la part més difícil- i re- vegetació de l'entorn que n'impedia Una primera classificació, segons la posar tota la terra. En I'experiencia I'accés. Pendent de reposar la tema gravetat del problema, basada en la de Cal Sombes, un barracaire, amb de la coberta. nostra experiencia a Súria, pot ser: l'ajut constant de 6 o 7 persones, va 4) Barraca del Camp Gran: neteja in- reconstmir la meitat de la volta terior, exterior i reposició parcial de 1) Construcció en bon estat. En gene- gueera la que faltava- en un matí. la capa de terra. ral només li cal una neteja interior. 4) Falta tota la cúpula. Ens trobem 5) Barraca del Torrent de Cal Rei: cap Les parets, la volta i la coberta de com en el cas anterior. Ara, pero, actuació, pendent de reposar la tema tema no requereixen cap actuació. pot ser necessari treballar tot un dia. de la coberta. En les barraques en desús aixo és el 5) Una paret parcialment ensorrada. 6) Barraca de la vinya del Lari 1: ne- mínim que cal fer. A vegades també Normalment en aquest cas també teja i reposició de la tema de la co- s'ha de netejar la vegetació de l'en- falta la cúpula, tot i que pot ser que berta. tom i fins i tot reobrir el camí d'ac- aquesta es mantingui, total o par- 7) Barraca de la vinya del Lari 11: des- cés. cialment. Pot semblar una patologia brossament de I'entom i obertura 2) Capa de tema de la volta erosio- Ileu, pero arreglar-la bé és compli- del camí d'accés. nada. S'ba perdut total o parcial- cat, ja que les barraques són cons- 8) Barraca de Cal Sorribes: recons- ment I'argila que cobreix extema- truccions en que les filades supe- trucció de la meitat superior de la ment la volta. Cal fer-ne la reposi- rior~,tant de les parets com de la falsa cúpula, reposició de la terra de ció a fi de deturar el procés de des- volta, lliguen i treballen sobre les la coberta i neteja. trucció. Normalment unes poques inferiors. i una bona actuació re- persones inexpertes poden fer la re- quereix desmuntar i tomar a fer tota Excepte en la barraca de Cal Sorri- paració en unes hores. Aquesta és la barraca, a partir del punt on hi ha bes, totes les altres actuacions les ha I'actuació més freqüent en la majo- el desperfecte. Normalment aquests fet I'ADF local, en diverses sortides, d'una tarda de diirada. Lii de Cal So- http:!!www.picrreseche.coin, Accés: 8 criasiriiides omplisr-lcs de terra i buidant-lcs rribcs cs va ter en el marc de les Jor- cl';ibril de 2002. postcrioiliient quan la valla ja és completa. D'aqueiia fornia la terra fii In funció de la iiadcs Eiiropccs de Pairiinoni. de I'any OBEREINER, J-L., "llléinenls poui- servir B I'étude statique des voiites de pierres cinlrii. 200 1, en riii iriiilí. Aixh té una conseqüencia inieressant: es po- skches U encorbellemcnts" a L'Archi- Crcicin que el irrodcl Súria va- den iiiantenii oberriires en una falsa cúpula, de és icriiire K~crfilee,? Picrre SPcl~e,stippl. lid pcr a inolics alires poblacions. Es cosa que la veritable cúpula no permct. Aixb No 1, pp. 28-36 (Paris: CERAPS) és tipic en les trapcs de les torres que donen trticta dc Ser Ics acitiacions 21 base dc PLANS, J., Consri-i