GENTGENT DELDEL MASNOUMASNOU Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 337, desembre 2015

Bon Nadal PER A NADAL I REIS LLIBRES EDUCATIUS D’ESTEVE PUJOL I PONS Valors per a la convivència. Parramón Ediciones (reflexió, contes, activitats…) (*) Valors per créixer. Parramón Ediciones (reflexió, contes, activitats…) (*) El Gran Llibre dels Contes amb Valors. Parramón Ediciones (26 contes sobre valors) (*) El Gran Llibre de les Emocions. Parramón Paidotribo (20 contes sobre emocions) (*) Pensaments d’un educador. Edicions Saragossa (Premi d’Assaig Pedagògic. Santa Llúcia 09) (*) També hi ha edicions en castellà i en altres idiomes.

Materials per a la construcció i la decoració NOVETAT! ENS HEM Et podem fer qualsevol color www.materialshoms.cat TRASLLADAT amb pintura

Joan XXIII, (Ronda del Masnou (sobre l’autopista) 93 555 81 56 Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma i bricolatge o jardí. Pintura Escultor Llimona, 9 · 93 540 37 69 . Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposi- ció de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics Nou horari: tots els dies jornada seguida de 7 a 18 · Dissabte de 8 a 12. ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2015! CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS: EL DIUMENGE, DIA 10 DE GENER, A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA. La fotografia es farà, com de costum, a les escalinates de Bell-Resguard.

Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13 GENT Editorial TROBAR EL NORD PERDUT DEL MASNOU Quan qui escriu aquest editorial era molt més jove que ara, va tenir el privilegi, jun- Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa- tament amb d’altres companys de fatigues, de militar en el moviment escolta d’in- ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscrita cipient implantació al Masnou. Jovenets i enjogassats com érem, anàvem al “cau” amb el número 7.669 al registre d'associacions de la . dels minyons de muntanya, també coneguts com a Boy Scouts, i allà, entre jocs i cants, apreníem tècniques i descobríem l’amor a la natura i al país. Déu n’hi do. Equip de Redacció: Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray - Entre les diferents tècniques que rebíem, els nostres caps ensenyaven a orientar- Esteve Pujol nos amb l’ajut d’una brúixola, petit estri imantat que sempre assenyalava el nord. Portada: Nadal Poc ens adonàvem aleshores que, aprenent a manejar aquell senzill aparell, de retop estàvem aprenent a orientar-nos nosaltres mateixos davant de les proves i Publicitat: 93 555 80 06 entrebancs que la vida d’adults ens aniria presentant. La qüestió era no perdre el Imprimeix: Jobagraf nord, tant el magnètic com el nord personal, el nord dels valors que ens feia més Tiratge: 3.500 exemplars persones. Tot aquest llarg i personal preàmbul ve a tomb de les tristes vivències que ens han Paper ecològic de 90 g. colpit darrerament i que ens fan dubtar sobre els encerts i desencerts de la socie- Edita: Gent del Masnou tat en la qual estem immersos, tant els qui pertanyem al vessant dit “occidental” Dipòsit legal B. 29.758-87 com els qui n’estan exclosos o al marge. Ens referim naturalment als brutals GENT DEL MASNOU atemptats del mes passat a París que van causar tant d’estrall entre la població civil Dr. Agell, 9 08320 El Masnou francesa, massacrada indiscriminadament per uns fanàtics encegats, que, cercant Tel. 93 126 82 20 el seu nord, l’han perdut totalment. Tristesa, dolor, indignació, rebuig, odi, descon- [email protected] www.gentdelmasnou.cat cert, malfiança… aquests i més substantius que hi podríem afegir descriuen tots els sentiments que s’han generat a resultes d’aquesta nova batzegada. L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable, necessàriament, del contingut dels articles signats És evident que calen actuacions policials i tal vegada militars per eradicar aquest pels seus col·laboradors. càncer que atropella sense miraments els valors que ens són més propers i El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb el suport de l’Ajuntament de la Vila. preuats: la democràcia, la cultura, la llibertat d’expressió i de creences religioses, l’esbarjo i tots els drets i deures socials que hem aconseguit (no sempre, malau- radament) dins el marc de la convivència; però també és cert, no ho perdem de Concert de vista, que cal reflexionar, entonar un mea culpa i reparar en la mesura del possi- Nadal Coral ble el cúmul d’abusos i espifiades que al llarg de segles els “occidentals” hem anat escampant per tota la geografia de la terra des de la nostra talaia privilegiada i que Xabec avui segueixen provocant violència extrema i fugides a la desesperada en molts Dissabte 19, a 2/4 de 10 del indrets de l’”altre món” . vespre, a la Parròquia de No és gens fàcil, ho sabem de sobres, però cal retrobar el nord perdut per redreçar Sant Pere del Masnou. aquest desgavell que ens aclapara i fa infeliços a uns i altres sota la dictadura de Més info. pàg. 31 les armes i de l’odi desfermat que trepitja persones, cultures, religions, valors i drets humans. Cal que els responsables dels diferents països, entitats supranacionals i caps visibles de les diferents religions es trobin i es comprometin en aquesta in- Bon ajornable causa en benefici de tota la humanitat. El nord segueix al seu lloc; ara, cal retrobar-lo i és tasca de tots plegats, també tasca personal de cadascú en el Nadal i nostre entorn més proper. Aprofitem l’avinentesa d’aquest nou Nadal per afinar la nostra brúixola personal i Feliç Any posem-nos mans a l’obra en tot allò que tinguem a l’abast. BON NADAL! 2016 El President Sumari EDITORIAL...... 3 Fe d’errata NADALA Esteve Pujol ...... 5 BÚSTIA OBERTA...... 7 El mes passat al capçal de la GENT AMB GENT Montserrat Llagostera Torrent ...... 8 VOT CAPTIU VOT INÚTIL Joan Camps ...... 10 portada del butlletí sortia com a LAJEDO DO PAI MATEUS Joan Maresma Duran ...... 11 PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ...... 14 octubre i evidentment era novem- QUI VA MATAR A L’ALMIRALL NELSON? Josep Condeminas ...... 15 HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ...... 18 bre; el núm., però, era correcte, el HISTÒRIA DE LA PESSETITA Lidia Ruiz Sanchez ...... 22 SOM Oriol Lugo ...... 23 336. En demanem disculpes. LA PUNTA DE LA LLENGUA(71) Esteve Pujol ...... 23 LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot ...... 25 Recordeu els follets de què ARRAN DE SÒL per Pledebuit...... 26 TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart ...... 26 parlavem a l’octubre? Doncs, GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ...... 27 DITES POPULARS Albert Vidal ...... 27 d’aixó, ells en foren els culpables. CRÒNIQUES ...... 30 GENT DEL MASNOU INFORMA ...... 31 3 LLAR D’INFANTS

MOLT BONES FESTES Ventura Gassol, 29 · 93 555 57 11· El Masnou

L’estanc MARIA ARNAU Josep Campano us desitja

Fotografia de UN BON NADAL I FELIÇ ANY NOU TABACS · CAVA DE CIGARS · CIGARRETS ELECTRÒNICS · REGALS GUARNIMENTS PER AL NADAL I CAP D’ANY Carrer Navarra, 51 · Tel. 93 540 14 48 Nadal 2015Mitjançant la nadala ja tradicional del nostre consoci Esteve Pujol i Pons, la redacció, al costat de la Junta Directiva, s’afegeix als sentiments de l’autor –aquest any amb un rerefons cívic ben actual–i desitja a tothom –socis, simpatitzants i lectors de Gent del Masnou– unes Bones Festes i el millor per a l’any 2015.

Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum i no s’acosten a la llum, perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum, perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu. (Jn 3,20-21)

LES RATAPINYADES DEL PESSEBRE

De les bigues de l’estable – Només volem foscor– clamen penjades en dolça pau, els muricecs esverats–; un munt de ratapinyades ni fulgors ni clarianes dormien i somiaven, ni llampecs ni tan sols llànties de tota claror allunyades …ni nounats amb lluminàries com des de segles ho fan. ni parelles fulgurants!

Cap per avall, monstres sàdics, Si la nit es torna dia orelluts, peluts, goluts, i el dia es transmuda en nit, esperen que la nit caigui embolica que embolica, per recórrer amb vol erràtic, ni podrem fer una dormida boca oberta i aspre llavi, ni podrem fer la sortida, els entorns i molt més lluny. que la llum és un perill!

A la nit d’aquell desembre Ells que sí, prenen volada, havien sortit a caçar: s’arreceren en un cau al matí amb la fartanera on no entri ni una flama, tornaven molt satisfetes, on regni una fosca opaca. ben sadollades d’insectes No en queda cap a l’estable, i amb ganes d’anar a clapar. que hi ha massa claredat.

Quan el primer son ja trenquen, El Josep i la Maria l’estable s’omple de llum no entenen pas el perquè que les esglaia i desvetlla: d’aquella voleiadissa; – Si la nit encara és tendra, Ei!, ¿com pot ser que algú odia com és que el dia comença la llum amb tal ferotgia en moment inoportú? que fugi d’un cel serè?

Des del sostre prou s’adonen Ho entendran quan Jesús digui: d’on surt aquella claror: – Qui obra el mal vol la foscor; surt d’un Infant que acaronen que cap testimoni el miri una dolça mare jove ni de lluny uns ulls l’espiïn. i un noi gallard que enamora; Els qui tenen un fer nítid, tots dos l’omplen de petons. aquests cerquen la claror.

Esteve Pujol i Pons 5 24 hores al seu servei FARMÀCIA DE GUÀRDIA La farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides. De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà. -- Desembre 2015 -- 1 dimarts Aymar 29 dimarts Aymar 2 dimecres Ocata 30 dimecres Dominguez 3 dijous Riera 31 dijous Viayna 4 divendres Fàbregas 5 dissabte Viayna 6 diumenge Viayna 7 dilluns Aymar 8 dimarts Aymar 9 dimecres Riera -- Gener 2016 -- 10 dijous Fàbregas 11 divendres Viayna 1 divendres Viayna Cap d’any 12 dissabte Dominguez 2 dissabte Ocata 13 diumenge Dominguez 3 diumenge Ocata 14 dilluns Ocata 4 dilluns Aymar 15 dimarts Riera 5 dimarts Dominguez 16 dimecres Fàbregas 6 dimecres Dominguez Reis 17 dijous Viayna 7 dijous Ocata 18 divendres Dominguez 8 divendres Riera 19 dissabte Aymar 9 dissabte Fàbregas Trobada 20 diumenge Aymar 10 diumenge Fàbregas nadons del 15 21 dilluns Ocata 11 dilluns Dominguez 22 dimarts Fàbregas 12 dimarts Aymar 23 dimecres Viayna 13 dimecres Ocata 24 dijous Riera 14 dijous Riera 25 divendres Riera Nadal i 15 divendres Fàbregas 26 dissabte Riera St Esteve 16 dissabte Viayna 27 diumenge Riera 17 diumenge Viayna 28 dilluns Fàbregas 18 dilluns Aymar Horaris de les farmàcies del Masnou De dilluns a divendres Dissabte Aymar (Maricel) Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14 Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30 Fàbregas Navarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13 Ocata JFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30 Riera (Club nàutic) J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30 Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14 FARMACÈUTICS DEL MASNOU finalitats solidàries i un munt vaig veure com n’era, de difí- de coses més… cil, passar en aquelles cir- Però ara es el moment que cumstàncies. No hi havia algú altre es posi al capda- manera. Per això no entenc vant per continuar consoli- com la gent es queixa quan Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. del l’autobús no arriba a l’hora. DNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini- dant la Penya Barcelonista cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce- entre les més actives del Com ha d’arribar, si li posen dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podrà bastons a la roda? Moltes abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsable Maresme. del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man- Aquesta temporada a la gràcies per la seva atenció. tindrà correspondència amb els seus autors. Penya hi haurà una comissió Ben cordialment. gestora presidida per Fran- Rosa Ma. Contin Roca PENYA BARCELONISTA entesa amb el poble veí va cesc Puiggròs, que serà l’en------Benvolguts Amics, ser quan ens vam establir en carregada de convocar les Avui, com a Junta sortint de el nou local social en el car- eleccions al final de la tem- ENCORATJAMENT la Penya Barcelonista El rer Fontanills, una experièn- porada; us animem a tirar L’Assemblea Nacional Cata- Masnou-Ocata-Teià, ens cia que ha durat fins a la endavant i que us presenteu lana-Al Masnou decidim es adrecem a tots els socis i passada temporada i de la a les eleccions al final de la felicita per la decisió i apro- amics per agrair-vos tota la qual ens sentim molt satis- temporada. vació en el ple de l’Ajun- confiança i amistat que ens fets; però ara, després de la Rebeu una salutació i tot l’a- tament del Masnou del pas- heu demostrat al llarg d’a- desvinculació dels dos po- graïment de la Junta sortint: sat dijous 19 de novembre quests anys; alguns de nos- bles, l’entitat recupera el Vicenç Segarra; Enric Guer- pel suport al Parlament de altres ja en fa vint-i-quatre nom de Penya Barcelonista ra; Robert Solsona; Amparo Catalunya en la resolució del que hi som i és per això que El Masnou-Ocata Guillem; Simeon Merino; Isi- 9 de novembre del 2015 de creiem que ja ha arribat l’ho- Pel que fa a la Junta, ens dre Busqué; Oriol Ribera; la Declaració d’inici del pro- ra de deixar-ho. han acompanyat molts com- Marc Lacuesta i Josep Lluís cés de creació de l’Estat Va ser l’any 1978 quan un panys; a tots ells donar-los Rubio Català indendependent en grup de culés del poble les gràcies per les diferents Visca La Penya Barcelonista! forma de república. Així encapçalats pels senyors tasques en les quals ens Visca el Barça!!! mateix encoratgem els regi- Josep Cabanes, Emili heu ajudat, perquè sense el ------dors partidaris d’un Estat Ramon, Joan Domènec, vostre suport i col·laboració propi a continuar en l’esforç i Josep Mª Ramon i Jordi tot això no hauria estat pos- EL REVOLT BOB MARLEY la lluita per aconseguir una Mallafré van decidir de crear sible; tam-bé volem aprofitar Senyor President, república catalana, justa, lliu- la Penya Barcelonista per tenir un record pels nos- El motiu d’aquesta carta és re i democràtica en la qual Benvinguts El Masnou, i tres companys de Junta felicitar l’Ajuntament del tots els ciutadans de Cata- l’any 1990 va ser el senyor Antoni Gabarró, Xavier Ta- Masnou per una feina ben lunya puguem construir un Jaume Miralpeix i Basomba mareu i Emili Vila, i per tots feta. Si som bons per criticar, país més lliure, més just i qui es va posar el capdavant els socis que ens han deixat també ho hem de ser per més solidari per al nostre de l’entitat com a President al llarg d’aquests anys. lloar. futur. fins a l’any 1991, any en què També hem de donar el nos- Es tracta de la nova senya- Visca Catalunya Lliure! hi va haver les primeres tre agraïment a tots els lització que van posar Al Masnou decidim ANC eleccions democràtiques de voluntaris i a tots els establi- aquest estiu al revolt del ------la Penya on en va sortir ments del poble que col·la- carrer Navarra (anomenat escollit President el senyor boreu amb la penya i que Bob Marley) arran de la RENOVACIÓ DE LA Vicenç Segarra Bernardo i desitgem que ho continueu immobilització de l’autobús JUNTA DE LA COLLA fins al dia d’avui, 30/07/2015 fent ja que sou una part molt urbà, que no va poder girar DE DIABLES DEL El llarg d’aquests anys a l’en- important per a la nostra perquè hi havia cotxes MASNOU titat hi ha hagut diferents entitat. aparcats a ambdós costats, En data 14 de novembre de canvis, tant pel que fa a Han estat uns anys fantàs- el dia 5 de juliol d’enguany. 2015 ha estat elegida com a membres de junta, com el tics, però no tot han estat El conductor va avisar la presidenta de la Colla de nom de la penya i el canvi de flors i violes, hem tingut Policia Local per tal de Diables del Masnou la situació de la seu social. grans alegries però també demanar ajuda i aquests senyora Saray Rubio i La Penya es va passar a dir algunes decepcions. van retirar del lloc els vehi- Fernández. Penya Barcelonista El Mas- A la Penya, hi hem dedicat cles que molestaven. Al cap Aprofito l’avinentesa per nou-Ocata fins a l’any 2009, moltes hores, hem plorat i d’uns dies l’Ajuntament, va donar les gràcies a totes les que s’hi va afegir el nom de hem rigut, hem viatjat, hem posar més senyals prohibint persones, comerços del Teià després de la fusió dels fet jornades gastronòmi- aparcar en aquell indret. Jo dos pobles; fruit d’aquesta ques, hem col·laborat en anava en aquell autobús i Continua a la pàg 14 7 GENT AMB GENT Montserrat Llagostera Torrent CONVERSES LA CAPITANA DEL XABEC …des de jove m’he sentit molt independent

Montserrat Llagostera Torrent La interpretació al clavicèmbal la vaig 53 anys perfeccionar fent estades puntuals a Mestra i directora de la Coral Xabec de Gent del Masnou Amsterdam, però en l’orgue sóc autodi- La introversió podria ser en moltes persones la disfressa dels qui mai no dacta, una pràctica en un instrument al han donat res o que mai no han aportat res en l’entorn social on les cir- qual, en no poder tenir-lo a casa, no puc cumstàncies de la vida els ha anat situant. Quan hem iniciat la conversa dedicar totes les hores que voldria. El amb la Montserrat, coneixent-li una bona part de les seva dedicació pro- clavicèmbal, més que interpretar-lo fessional, de la seva vocació i del seu altruisme, preguntant-li “Qui ets com a solista, m’agrada tocar-lo acom- tu?”, ens ha respost “No entenc bé la pregunta!”, hem pressentit que ens panyant com a part d’un petit grup o, quedaríem amb moltes ganes de conèixer la part més substancial d’ella millor encara, amb orquestra. mateixa, que, en voler mantenir blindada en la seva intimitat, ens ha enco- ratjat encara més a descobrir. Per això de bones a primeres, estimulats per T’ha quedat recança d’altres tendèn- la curiositat, hem volgut insistir. cies musicals que t’agradin? Com a assignatura pendent, sí! Sem- Pel que sabem, coneixem la teva envolupar-me en l’ofici de músic. blarà estrany, però sí que m’agradaria condició d’artista i pensem que la També en el terreny més personal la amb el piano aprofundir en la música de música és la teva vocació predomi- Michèle Boix, mestra de primària, em jazz, sobretot en l’àmbit de la improvisa- nant; però, a part de la música, com va marcar molt, igual que a mi, també a ció. En realitat entre la música barroca i et definiries tu? la majoria de les altres noies de la clas- el jazz hi trobo molts trets en comú. No m’agrada gaire parlar de mi! –s’ho se. Era una dona que transmetia con- Molts autors i intèrprets m’agraden, però pensa uns instants, però tot seguit ha fiança i ens feia parlar i raonar; aquesta no tinc cap ídol concret ni em decanto respost–: Més que vocació m’hi he tro- influència va reforçar la meva persona- per cap estil determinat, tot el que escol- bat, la música m’ha agradat des de litat; això ha fet que la vida no m’hagi to m’aporta un valor específic que m’im- sempre, i amb el temps també m’ha arrossegat, més aviat he estat jo matei- pacta més o menys. Si un autor o intèr- semblat molt adient com una sortida xa que m’he marcat el camí i des de pret m’agrada molt el se-gueixo. professional i és que jo, potser per idea- jove m’he sentit molt independent . lisme, sempre he cregut que si profes- Als divuit anys, havent viscut sempre a I en l’oci, tens alguna afició que prac- sió i vocació, sent la mateixa cosa, Ripoll, vaig venir a i la millor tiquis? poden anar juntes, és evident que oportunitat per estudiar vaig trobar-la en M’agrada la muntanya, el meu apre- apunten la possibilitat d’assolir en la el Conservatori de ; aleshores nentatge a gaudir de la natura s’inicià a vida un grau de realització personal era una escola que mantenia un Ripoll. Malauradament, fa poc vaig tren- impagable. ambient quasi familiar, era un valor afe- car-me el peroné i la recuperació ha És clar que la música m’agrada i forma git per als qui érem lluny de casa. estat lenta; això m’ha limitat les excur- part de mi, però també és una afició on sions a la muntanya com estava habi- m’he trobat còmoda; tot i sentir-me atre- tuada. Sortosament puc nedar bé i la ta per la seva tècnica, la música m’ha piscina em permet mantenir la forma captivat pel seu component poètic. Per mentre recupero la plena mobilitat. resumir, crec que m’he format i especia- litzat en la franja de la música per a la Col·legi de monges! T’ha influït? qual m’he trobat més dotada. No sóc gaire religiosa però sóc creient, sóc catòlica i m’agrada molt el Papa Com has pogut formar-te musical- Francesc tan trempat i tan simpàtic que ment i a la vegada fer del magisteri el tenim. mitjà de vida? Socialment m’he relacionat molt bé Fou la Sara, la meva primera mestra de amb els mossens de les parròquies on música en el col·legi de les Carmelites he viscut i m’he integrat fàcilment amb de Ripoll; d’ella vaig rebre les primeres la gent que hi participa activament i de classes de solfeig i també de piano; molt bon rotllo. Últimament només fre- més tard i atreta per la música antiga qüento l’església de Sant Pere, on fou l’Albert Romaní a Barcelona qui em La Montserrar mostrant-nos un cartell sovint acompanyo amb l’orgue les mis- va donar els primers elements per des- on figura la Coral Xabec. ses i celebracions. 8 Fes autocrítica; dels pecats capitals, quin és el que t’agafa a vegades amb el peu canviat? Sembla una pregunta molt indiscreta –s’ho repensa somrient i avisa–: Respondré amb la mateixa ironia que intueixo en la pregunta: La mandra és el meu pecat capital, em ve sobretot quan haig de fer coses inútils, és una mandra sana que m’estimula la virtut de la paciència i m’evita perdre els estreps. Sóc una activista de l’eficàcia que acti- va en moltes situacions la meva tole- rància. Però no sempre! És massa so- vint que en molts àmbits de treball i de L’orgue, passió, servitud i fantasia. serveis públics que haurien de ser àgils, aquesta constància? trajectòria de la Coral al local de Gent la burocràcia inútil els fa ineficaços. Potenciant el talent musical i les veus del Masnou i a final de gener farem dos dels cantants en un repertori amè i concerts, un a Ca n’Humet i l’altre a En què no estàs d’acord? variat que assagem amb l’afany de Sant Pere posant les nostres veus a la Sembla mentida que havent avançat treure’n el millor de cadascú de nosal- Missa en Sol M de F. Schubert. tant científicament i tecnològicament, tres. Sí que hi ha hagut moments can- encara hi ha mig món patint guerres que viants, baixes justificades, ja que assa- Què ens recomanaries? obliguen a emigrar tanta gent buscant jar un vespre cada setmana i atendre Un llibre: Cròniques italianes, de refugi i països d’acollida; alguns respon- els nombrosos concerts en dies festius, Stendhal sables directes de tanta injustícia es a vegades és incompatible amb la vida Un pintor: Giorgio de Chirico mostren molt interessats a atiar els con- laboral i familiar; però no han faltat les Una pel·lícula: Oh brother, dels ger- flictes sense cap sensibilitat per les misè- noves incorporacions, que han enriquit mans Cohen ries que han causat i segueixen causant. el grup i han influït positivament en el so Una música: Les cantates de J. S. Bach actual de la Coral Xabec. També alguns I la solidaritat? dels components ens han deixat, i el Què faries si fossis una dona immen- Intento ser generosa. Tot allò que faig dolor i el dol sí que ens han atrapat. La sament rica? desinteressadament m’ho trobo quasi música, però, és un bàlsam, potser la Si tingués molts diners compraria un sempre compensat; en el meu entorn millor teràpia per apaivagar les desgrà- orgue per a l’església de Sant Pere i social la cadena solidària és una cons- cies que ens imposa la vida. m’hi passaria part de la vida i renuncia- tant, es dóna i es rep recíprocament; a Enguany en celebrem el vintè aniversa- ria a la resta de diners que no necessi- vegades es rep més del que es dóna, ri i per aquest motiu aquest mes d’octu- tés. Però, fantasies a part, si un dia m’o- sobretot en la meva tasca com a docent. bre vam pujar a Montserrat a cantar ferissin ser l’organista de la parròquia després de la missa conventual; pel d’un poble perdut, potser m’hi perdria Ara portes més de trenta anys al desembre hi haurà una exposició de la per sempre. Masnou; com hi vas venir a parar? Fou en un projecte d’escola de música que des del Conservatori de Badalona vam oferir a l’Ajuntament d’aquí. Així va néixer el Taller de Música de la Casa de Cultura, un intent que va tenir prou impacte, però la falta de mitjans la va extingir sense poder acomplir els tres anys. Des d’aleshores, a mesura d’anar venint al Masnou i sentir-m’hi bé, vaig decidir de quedar-m’hi . La Coral Xabec sí que ha marcat una gran part de la meva activitat musical i aquest any en celebrem els vint anys; ja som part de la història cultural del poble.

No deu ser fàcil mantenir la motiva- ció d’una coral; com heu assolit La Montserrat i la Xabec a Montserrat en la celebració del 20è aniversari de la Coral 9 VOT CAPTIU, VOT INÚTIL Joan Camps i Ortiz

Aquest escrit va dirigit a tothom que qual cosa no comportaria la investidu- com jo vam votar a les urnes de cartró ra de Mas. del 9N i també a tothom que es va La investidura potencial d’Arrimadas sumar a la legalitat vigent d’acord al basada en el seu càlcul aritmètic és sacre text constitucional, que va per- tan improbable com cínic ha estat el metre les eleccions autonòmiques del seu discurs; però, amb la seva gosa- 27S, aquesta vegada emetent la dia en plantejar-lo amb tanta convic- papereta del vot en urnes homologa- ció, trobo estrany que no sigui CIUTA- des per a la democràcia orgànica, que DANS el partit més interessat en el des de la mort de Franco, però amb el referèndum per fer la prova del cotó franquisme encara ben viu, ha donat fluix, l’única manera de saber què nou oxigen a una monarquia impre- volem els catalans, tots, sense excep- sentable, que en la seva continuïtat ció; i per a mi és evident que els qui es dinàstica sembla voler perpetuar el neguen a posar les urnes per dirimir partidisme corrupte que ho ha perver- democràticament la controvèrsia de la tit tot infiltrant-se fins a la medul·la ins- independència, mostren la feblesa titucional de l’estat sense deixar un d’haver tibant tant la corda del centra- pam de net en cap dels seus àmbits, lisme que afavoreixen que a la majoria fent un poti-poti emmetzinat dels dels catalans no ens quedi cap estí- poders de l’estat: de l’executiu, el mul per mantenir la dependència asfi- legislatiu i el judicial amb la connivèn- xiant que ens ofereix l’estat espanyol. cia dels poder fàctics de l’economia Crec que JUNTS PEL SÍ ja ho ha fet representats per la banca, els serveis tot, massa més del que podia fer per públics privatitzats per les portes gira- formar nou govern. Cal dir que l’últim tòries de la política i beneïts per la intent d’investidura ha significat una conferència episcopal espanyola. superació histriònica de la pitjor astra- La pregunta és molt senzilla i val per a canada imaginable pel Polònia, però tothom: Què se n’ha fet del meu vot? excusable perquè en els moments Per a mi la resposta és obvia! He votat pràcticament sense baixar de l’auto- dramàtics que imposa la vida, el ridí- JUNTS PEL SÍ sumant-me als car i sense campanya electoral, vull cul és perdonable si se sap fer un 1.611.083 vots obtinguts amb els dir sense haver d’anar a noves elec- dràstic punt i a part. quals, en comparació als 727.200 de cions. La CUP porta massa dies llevant-se CIUTADANS, hem guanyat les elec- Però, senyora Arrimades!, tan llesta amb la mandra del peu dret; si Rajoy cions per majoria relativa; però el meu que és vostè, quina manera de fer ha estat director de la fabrica de l’in- vot he quedat captiu per l’aritmètica números és aquesta? Els vots captius dependentisme fins a fer-lo majoritari, dels resultats electorals. Això vol dir no ho són únicament dels qui vam sent els escons de la CUP la roda que el meu vot és inútil si prospera el votar a JUNTS PEL SÍ amb la idea indispensable per tirar el procés enda- discurs parlamentari d’Inés Arrima- clara que era Mas el candidat a la vant, en desinflar-la han fet captius das, que amb la seva particular màgia investidura, també estan captius els tots els vots de JUNTS PEL SÍ, que aritmètica ha sumant tots els vots dels vots a favor del PSC, que mantenen la com un bé o un mal menor considerà- altres partits menys la CUP i s’ha ator- convicció del “dret a decidir” oblidat vem el liderat de Mas el més consis- gat una majoria absoluta d’1.949.821 per l’autisme interessat de Miquel tent. Penso, doncs, que si en el vots i s’ha fet seus també els vots Iceta, sotmès a la quimera d’un PSOE moment de publicar-se aquest escrit, guanyats pel PSC, CATALUNYA SÍ que promet reformar a mil anys vista els representants de la CUP no s’han QUE ES POT i el PP, un tripijoc que la constitució. Si CIUTADANS i el PSC llevat un matí amb el peu esquerre de sense tenir en compte la CUP els tampoc no volen concedir als catalans fer un gol, la convocatòria de noves dóna la majoria absoluta. Bé, accep- la gràcia d’un referèndum a l’escoce- eleccions al Parlament és l’única tem-ho com a bons demòcrates: si la sa, imagini quants vots captius han manera de fer una segona volta i alli- CUP jugant a l’anarcosurrealisme vol- anat a parar a CATALUNYA SÍ QUE berar tots els vots captius que els par- gués afavorir l’aritmètica de CIUTA- ES POT, que, estan també a favor del tits maldestres han convertit en obso- DANS, aleshores Inés Arrimades ja “dret a decidir”, als seus propis parla- lets i tornar a les urnes amb el vot podria aspirar a ser investida Presi- mentaris sotmesos a la disciplina de intransferible de cadascú, un vot que denta del govern de la Generalitat, vot no els ha permès ni l’abstenció, la pugui ser útil d’una puta vegada. 10 Lajedo do Pai Mateus Joan Maresma Duran

El Lajedo do Pai Mateus, a l’estat de pintats en grutes formades per grans Paraíba, és un d’aquests llocs privile- pedres. Probablement, locals que giats pels capricis de la natura. De romanien abrigats de la poca pluja i, lluny, el que es veu és una enorme possiblement, dels enemics. Alguns base de granit on grans pedres rodo- són llocs de rituals, ens explicava el nes li donen un aspecte únic, com si nostre guia, i una cova és un cementi- algú les hi hagués posades. Ja de ri on enterraven els xamans i els gue- més a prop, un s’adona que són enor- rrers destacats. El guia és un xicot mes i que algunes pesen més de 40 anomenat Djair Fialho. Un xicot al tones... qual agradava molt parlar i que jo hau- El Lajedo es troba al municipi de ria escoltat durant molt de temps. Un Cabaceiras, a l’interior de l’estat, en noi que transmetia passió i coneixe- una regió coneguda com Cariri ment en el que explicava, que trans- Paraibano. Regió que durant molt portava els qui l’escoltaven a altres temps ha estat pràcticament oblidada. èpoques, èpoques de persones que Els geòlegs diuen que aquesta forma- dreçades per l’home. La Saca de Lã té sabien llegir les estrelles –caminaven ció rocosa peculiar és fruit del desgast aquest nom perquè recorda sacs de de nit o a l’albada o al capvespre per- del sòl al llarg de milions d’anys per cotó fluix apilats segons l’imaginari què la calor ja trencava les pedres, petites fisures i per les grans varia- popular. El Cariri va viure una època literalment–, que trobaven aigua on cions de teperatura. Hem de pensar daurada als anys vint, quan va ser una aparentment no n’hi havia, que menja- que aquí la pluja és ben escassa. zona on es cultivava el cotó. La Saca ven el que la terra els oferia, que Diu la llegenda que un ermità-curan- de Lã està formada per pedres gigan- sabien sobreviure i deixar la seva pet- dero va viure en aquesta regió al tesques, rectangulars, que s’encaixen jada en el temps. Persones que vaig segle XVIII i moltes persones el bus- perfectament i que formen una mena aprendre a admirar gràcies als conei- caven per consultar-lo. El Pai Mateus de piràmide de més de trenta metres xements transmesos amb entusiame no cobrava pels seus serveis i només d’alçada a la qual és possible pujar. pel Djair. acceptava menjar. Per aquest ermità És difícil entendre com s’ha format i Reconec que jo duraria ben poc en un –literalment el Pare Mateu– és que com la natura pot ser tan audaciosa. ambient així. Sóc un animal urbà... aquest lloc –que es troba en una pro- En algunes pedres es troben pintures pietat privada, un hotel-fazenda el pro- rupestres atribuïdes als indis cariris, Bon Nadal pietari del qual és cosí d’uns amics; que van viure per aquest indret –i per Si el pla tot és ple de gebre, hem tingut la sort de poder tornar-hi; molts altres, ja que eren nòmades– fa En rústic i humil pessebre en parlava al butlletí del febrer de uns cinc mil anys. S’encén el Foc de l’Amor. 2012– rep aquest nom. És en el Lajedo do Bravo, a uns vint Foc que al món dóna gaubança A prop del Lajedo, a alguns quilòme- quilòmetres de l’altre Laje-do, on se’n I els cors omple d’esperança, tres per una carretera de terra, hi ha troben la majoria, les més boniques i Foc sublim i redemptor! un altre monument natural que recor- visibles de la zona: ocells, figures da algunes grans construccions humanes i dibuixos geomètrics són Jesús neix d’una Donzella Qui apar l’estel del matí, Que al seu pas canta l’ocella I les roses veu florir. El cel riu. La nit és bella. Canta “Glòria”… un serafí… Davant tanta meravella tot el món es sent tremir. Josep Pujadas Truch 11 PerPer NadalNadal torronstorrons ii neulesneules dede pastisseriapastisseria De les pastisseries del Masnou

MMACE02 (Millor Mestre Artesà Xocolater d’Espanya 02) Venda Online Medalla de bronze MMAPE03 93 555 34 75 (Millor Mestre Artesà Navarra, 100 · El Masnou Pastisser d’Espanya 03) [email protected] www.davidpastisser.com Mestre Pastisser Pastisseria Degustació Granja

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60 PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou Pastisseria miquel

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 El Masnou Comandes a: www.canrac.com o bé a la botiga, fins dijous 17 A partir del 17 cal confirmar disponibilitat

Fes el teu Nadal; nosaltres t’hi ajudarem. Tenim tots els productes per fer el teu brou de Nadal o bé endú-te’l fet. 93 555 16 64 Mestres Villà, 101, el Masnou Elaboració pròpia

MARISAPerruqueria VILA Mixta SALA AUTOMOCIÓ

• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL • PNEUMÀTICS • ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

FINQUES MESLLOC LLIGOÑA CAYETANO Bon Nadal T/ 93.555.69.03 Jaume I, 2 · 93 555 96 52 el Masnou www.meslloc.com NO TANQUEM AL MIGDIA Hores convingudes Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - arrels. També n’hem de destacar la Parlem de llibres importància que hi té la música, tant Pere Martí i Bertran en la vida de molts dels personatges que hi apareixen, com en els aspectes UNA NOVEL·LA RIU formals (la majoria dels paratextos I DE SAGA FAMILIAR introductoris de capítols hi fan referèn- cia) i la riquesa del llenguatge i dels Concert per a la mà esquerra (1) obre recursos literaris que l’autor hi utilitza. les portes a la literatura d’adults a un Uns recursos de base clarament po- autor, en Jesús Bonals (Balsareny, pular, que quedi clar, ja que el subgè- 1943), que fins ara només havia escrit nere triat, la transcripció fidel de les per a gent jove. I ho havia fet amb èxit cintes enregistrades durant l’enques- i força: Hem nedat a l’estany amb ta, com ell mateix narrador-perso- lluna plena (1981), signada amb el natge la qualifica (p. 406, per ex.), l’a- pseudònim de Raimon Esplugafreda, costa a la literatura oral. ha estat un llibre de lectura de moltes La novel·la, malgrat un cert to de generacions, ha esdevingut un clàssic tragèdia que la recorre (malalties contemporani de la literatura juvenil mentals i accidents de la família de catalana. Però deixem-nos del passat l’oncle Miquel; assassinats de la guer- i anem al present, a aquest Concert ra civil i de la postguerra; camps de per a la mà esquerra que amb la pro- concentració i persecució dels jueus; fessionalitat, el rigor i el gust que la branques familiars sense descendèn- caracteritzen ha editat l’Editorial frontera andorrana... cia; etc.) té tocs d’humor molt me- Andorra. És una novel·la plena de referents surats, molt allunyats del xaronisme, Es tracta d’una novel·la riu de saga històrics molt ben tractats, molt ben en la línia clara dels clàssics, que familiar i de base realista en què rea- documentats, totalment imbricats en aconsegueixen, d’apaivagar el drama- litat i ficció es barregen en un exercici l’acció. Uns referents que abracen tisme d’alguns moments de l’obra. molt aconseguit gràcies a la versem- bona part del segle XX, des de la No tinc espai per dir-vos-en més blança, que gosaria dir que no tronto- dècada de 1930 fins a la de 1990, coses, ni per resumir-vos-en l’argu- lla en cap moment, malgrat l’extensió quan s’esdevenen els fets i en què el ment, ni per exemplificar tot el que he de l’obra; d’una novel·la amb uns per- narrador va duent a terme la investi- anat apuntant. Només em resta convi- sonatges rics, elaborats, creïbles, car- gació sobre el seu pare, en Ramon dar-vos a llegir-la: no la podreu deixar, regats de secrets. N’hi ha molts, Valldora. Es tracta d’una novel·la molt us atraparà, una de les raons fona- alguns de tan importants que per si universal, malgrat que d’entrada ens mentals, em sembla, a l’hora de reco- sols serien una bona novel·la curta: la pot semblar local i rural, ja que en manar una novel·la. vida i desaparició de la Maria Lord, bona part es desenrotlla en un poblet l’es-posa de l’oncle Pere, n’és l’exem- del Solsonès. No ens ha de fer es- (1). Jesús Bonals: Concert per a la mà ple més clar, però també ho podrien trany, que ho sembli, perquè, com han esquerra. Editorial Andorra (Col·lecció: ser la desaparició de l’Eva, la paterni- assenyalat molts escriptors, per esde- “Narrativa”), Andorra la Vella, 2015. 510 tat de la Rosa, el pas dels jueus per la venir universals s’han de mantenir les pàgines.

LES ESCALES DEL accident. Aleshores proba- escales públiques tinguin POLIESPORTIU blement veuran un motiu per barana. Aquí se’n fa cas Ve de la pàgina 7 El curs passat no hi havia arreglar-les. No importa que omís. poble i entitats, tant públics barana a les escales del poli- la llei obligui que totes les Montserrat Valldeperas Roig com privats, per la col·labo- esportiu que baixen a la pista ració que durant gairebé dis- on les persones grans fem set anys ens han donat i us gimnàstica. escola de música demano que tingueu la Aquest any continuen igual. Emma mateixa confiança i col·labo- Si tenim en compte que les ració amb la nova Junta persones que utilitzem Calvo Directiva encapçalada per la aquestes escales som nova presidenta. grans, només ens queda T’agrada cantar? T’agrada el gospel? Gràcies per tot. suposar que els responsa- C/Parlament de Catalunya 28, el Masnou Salut i foc! bles de les instal·lacions 93 540 86 96 · 630 16 33 26 Joan Bertran i Garcia esperen que hi hagi algun 14 QUI VA MATAR L’ALMIRALL NELSON? Josep Condeminas

A l’any 2010 vaig tenir l’ocasió de visi- tar el vaixell insígnia de l’Almirall Nelson HMS Victory al port de Portsmouth, Anglaterra, visita que vaig descriure en el Butlletí n. 288 de juny del 2011. Sobre un lloc determi- nat de la coberta del vaixell hi ha fixa- da una placa de llautó on s’indica que exactament en aquell punt va caure ferit l’Almirall, però la història de la decisiva batalla de Trafalgar no diu qui va ser l’home que va ferir Nelson. L’informe mèdic especifica que el tret li va penetrar per l’espatlla esquerra, li va fracturar la segona i tercera coste- lles, li va travessar el pulmó i, final- ment, el projectil li va trencar la colum- na vertebral. L’informe oficial també assegura que el tret provenia d’un franctirador instal·lat a la cofa del vai- xell francès Redoutable, pràctica habi- tual aquesta d’instal·lar franctiradors a les Armades franceses i espanyoles, però no a l’anglesa. Si es tractés d’un oficial desconegut la història s’acaba- ria aquí, però tractant-se d’un perso- natge famós com Nelson esdevé un terreny adobat per a dubtes i especu- lacions sobre la identitat de l’home que va matar Nelson. Una versió assegura que immediatament el franc- tirador va ser abatut pels guardamari- nes John Pollard i Francis Edward Collingwood, però una altra versió afir- ma que, enardits per la mort de bàndols, amb Nelson al front dels que, segons la tradició oral i cartes Nelson, els anglesos van abordar el anglesos i, per tant, és molt probable enviades als seus familiars, afirmava vaixell francès i van passar a ganivet que un dels molts projectils ferís que immediatament de disparar con- el que quedava de la tripulació, entre l’Almirall. tra l’Almirall va rebre una descàrrega ells el franctirador. La veritat és que tot Tot i que la versió oficial continua sent que li va ferir greument una cama, que sembla molt contradictori, ja que per la del franctirador, posteriors anàlisis posteriorment va perdre. Va sobreviu- part francesa també s’assegura que el també l’han posada en dubte ja que re a la guerra i va tornar a la seva ciu- sergent francès Robert Guillemard va des de la cofa d’un vaixell en constant tat natal, Baiona, on secretament li ser qui va efectuar el tret; va sobreviu- moviment, amb la confusió de la bata- van brindar honors i la concessió re a la batalla i vint-i-un anys més tard lla i amb la característica imprecisió d’una pensió vitalícia, història que va escriure un llibre sobre el fet, i que de tir del mosquet model Charleville, tampoc no va merèixer cap credibilitat va publicar als Estats Units. Incom- resulta extremament difícil encertar un S’ha de reconèixer que en no haver-hi prensible, quan el correcte és que el blanc a una distància de divuit metres, cap afirmació categòrica i rotunda publiqués a França. Altres veus diuen encara que no impossible, tot i que el sobre la identitat del possible franctira- que aquesta història del sergent és suposat sergent francès assegura que dor i altres versions, tot queda en un totalment falsa. L’informe oficial del va disparar a l’atzar sobre un grup de estat d’opinió confusa i generalitzada. comandant del Redoutable Jean mariners i oficials anglesos. Final- Jaques Étienne descriu que va haver- ment, en una altra versió també apa- Fonts consultades: hi una profusió de trets per ambdós reix el nom de Jean Baptiste Dufau, el llibre HMS VICTORY i Internet. 15 Tenim lataulaparadaperaaquestNadal Recollida delvehicle adomicili·Cotxe desubstituciógratuït·Mantenimentmotocicletes ivehicles clàssics. ITV1 Servei Mercat Municipal parada,41,935401061 · SantMiquel, 25,935408802· ElMasnou

BonÀngel Guimerà,14,elMasnou(Ocata)Tel. Fax935403157·[email protected] Nadal Ho fempossiblecadadia Bones Festes! Bones Festes! Des de1941 00% Per Nadal regala fruita T’oferim un extens assortit de paneres i centres per a aquestes Festes. Mestres Villà, 115 93 540 34 74 - 618 76 35 29

la_fruita la-fruita lafruita.com

Jaume Estragués Bones Festes Equilibrat electrònic · Alineació de direcció òptica el masn u

BonBon NadalNadal Av. Joan XXIII, 39 El Masnou 93 540 30 81 JOAN FLORS I PLANTES Navarra,100 el Masnou 93 555 79 34 Amb la teva compra et regalarem el 98.872 NADAL, PESSEBRES, COMPLEMENTS Comandes per telèfon: 93 555 79 34 / 615 860 822 Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03 Per internet: [email protected] Històries de la vila Joan Muray El senyor regent Mossèn RAMON SANAHUJA i MARCÈ (Banyeres del Penedès 1889 - Cerdanyola del Vallès 1970) Bisbe de Sogorb, Cartagena i Guardialfiera Aquest home d’Església, tot i que la seva estada al Masnou no fou gaire llarga, va deixar una profunda petja, evidentment no als nostres dies, sinó Monsenyor Sanahuja, l’any 1944, quan fou al seu temps, i el seu record va perdu- nomenat bisbe de Sogorb. rar molts i molts anys en la memòria presó de Lleida, on va estar-se fins de la nostra gent, si no només en que- acabada la guerra. darien quatre ratlles. Tot el que sabem – Mentre no pogués tornar a , ha estat possible mercès a la trans- és nomenat rector d’Almenar, i poste- missió oral. riorment torna al seu arxiprestat ter- Al Masnou, hi va estar des del 1927 al rassenc. 1932, i no com a rector ni vicari (que sí – 10 d’agost de 1944. És nomenat que n’hi havia) sinó com a regent, bisbe de Sogorb, Castelló de la Plana. entre els rectorats de Mn. Raventós i – 13 de maig del 1950. És nomenat Mn. Tutusaus. Per vés a saber quins bisbe de Cartagena, Múrcia. entrellats eclesiàstics no fou nomenat – 10 de novembre del 1951. Va inau- rector. De mèrits no n’hi faltaven, ja gurar el Grupo Escolar Obispado de que, sortint del Masnou, fou nomenat Egara a Terrassa, l’actual Escola arxiprest de Terrassa i més tard bisbe Bisbat d’Ègara. de diferents diòcesis. Vista de la parròquia de Sant Pere del Masnou – 22 d’abril del 1969. Es retira de El que sí és cert és que a la nostra vila (abans de la guerra) bisbe de Cartagena i li donen el títol fou molt estimat, i als només cinc anys nat rector de . honorífic de bisbe de Guardialfiera, a que hi va estar hi deixà la seva petja, – Del 1927 a 1932 es fa càrrec de la la regió eclesiàstica dels Abruços, a més del record, que encara perdura parròquia del Masnou, com a regent. Itàlia. al cap de més de vuitanta anys. – 1933. És nomenat arxiprest de – 8 d’agost del 1970. Mor a Abans de seguir desgranant tot el que Terrassa, on era en esclatar la guerra, Cerdanyola del Vallès, on vivia amb féu a la nostra vila, vegem, però, un i va haver de fugir i amagar-se. familiars seus, i és enterrat al panteó xic de la seva biografia. És aquesta: – 1937. Per l’octubre intenta fugir a familiar de la basílica egarenca, ara – 19 de desembre del 1889. Neix a l’estranger i és detingut a la Seu catedral de Terrassa. Era bisbe emèrit Banyeres del Penedès, fill de pagesos. d’Urgell pels milicians, que el feriren i de Cartagena. – 1901. Ingressa al Seminari de feren presoner i el traslladaren a la Barcelona, on va estar fins als 18 anys. – 14 de març del 1914. És ordenat sacerdot i canta missa el dia 19 a l’al- tar de la Confessió de la Basílica de Sant Pere del Vaticà i torna després a passar uns dies amb els seus. – Retorna a Roma, on durant dos anys estudia i es treu el títol de Doctor en Dret Canònic. – 1916. És designat coadjutor de la parròquia del Vendrell, i el 1917 regent de la de Castellar del Vallès. – 1923. És nomenat ecònom de Imatge de la inauguració de l’envelat de Festa Major de 1932, on se’l veu al costat de l’alcalde , fins al 1925, quan es nome- d’aleshores, el Dr. Joaquim Cusí i Furtunet. 18 Després d’aquesta cronologia de la carrer de Buenos Aires, al costat de la seva vida, vegem com fou el seu dia a finca de can Genové, i pel darrere dia al Masnou. donava al que ara és el carrer de Sant La primera cosa que es trobà fou que Miquel. la Catequística, el local pertanyent a Aquesta tasca fou duta a terme pels la Parròquia, on es feien tota mena mateixos nois que hi havien de jugar; d’actes, com recitals, teatre, etc. menuts i grans hi col·laboraren apla- necessitava reformes. Aquell mateix nant el terreny i deixant-lo apte per any 1927, es va decidir ampliar-lo, jugar-hi a pilota. tant l’escenari com la resta; obres que Anys més tard, entre els quaranta i s’inauguraren el 22 de desembre del cinquanta del segle passat, el camp 1928 amb l’assistència del Dr. Josep encara seguia operatiu, tot i no haver- Miralles, bisbe de Barcelona. hi equip parroquial. Aleshores servia I seguint amb la Catequística, però de per als jocs del recreo dels alumnes caire diferent, fou que aquest centre de l’Acadèmia Montserrat; posterior- parroquial tenia una coral, l’Orfeó de ment, com a cada pam del Masnou, la Catequística, orfeó que, pel que es s’hi feren cases. Monsenyor Sanahuja en una imatge de 1970 veu, encara existia (1) al temps de Del darrer any de la seva estada al (Foto del diari La Vanguardia del dia 9 d’agost Mn. Sanahuja. Doncs bé, el seu cor Masnou tenim una preciosa fotografia de 1970). era cobejat pel Casino del Masnou de la Festa Major de Sant Pere del cinc anys, però intensos i fructífers. (2), que es veu que volia incorporar-lo 1932, a la qual, entre tota la gent que a aquesta entitat, però Mn. Sanahuja s’hi veu, tenim a primera fila un Rosés NOTES ho impedí. Malgrat tot, el cor després (de can Portollas), seguit del mestre 1- A les Històries... de desembre del 2008, es va dissoldre. Josep Pericot amb el seu fill Iago en un article sobre aquest orfeó, es parla- Una de les activitats que la Catequística (aleshores de tres anys), després hi va del 1912/13 (?), però no se sabia que hagués allargat fins a aquesta data. duia a terme, com ja he dit, era el tea- veiem Mn. Ramon Sanahuja, i al cen- 2- Sembla que fou degut al grup de cacics tre, del qual tenia diversos grups: de tre (amb barret a la mà) l’alcalde del que hi remenaven les cireres. criatures, joves i adults (nois i noies). Masnou, el Dr. Joaquim Cusí i 3- Aquests Olivé són els qui són coneguts Aleshores no es barrejava “la roba”; Furtunet (dels Laboratoris Cusí), que per un dels seus membres, el Dr. Cèsar tant és així que, a Els Pastorets, el a la seva esquerra té el farmacèutic Olivé Gumà (metge dels toreros), i, pels més paper de la Mare de Déu, el feia un noi Lluís Nogués (amb bastó, ja que ales- antics del Masnou, pels de “cal Caganer”. disfressat. Fins després de la guerra, hores era del Consistori). aquest paper no el va fer una noia. Quan va morir, a Cerdanyola del FONS CONSULTATS - La Vanguardia. 11 d’agost de 1944 Al seu temps es va construir o, millor Vallès, vivia a casa d’uns familiars, - La Vanguardia. 9 d’agost de 1970 dit, es va preparar el que era una segurament les seves dues germa- - Arxiu/biblioteca Joan Muray vinya abandonada dels Olivé (3), que nes, que també l’havien acompanyat - Històries de la Vila... del Masnou. De cediren per fer-hi un camp de futbol, durant la seva estada al Masnou i pos- Joan Muray. Volum I. on jugaria l’equip de la parròquia. siblement a les altres destinacions. - Històries de la Vila... del Masnou. De Camp que fou conegut com a Camp Com he dit al començament, la seva Joan Muray. Volum III. dels Catòlics. L’indret on estava era al estada a la nostra vila només fou de - Joan Maresma i Pujadas

Banyeres del Penedès, poble on va néixer Ramon Sanahuja i Marcè 19 Compromesos en la cura de la visió. A Alcon investiguem i innovem per oferir a professionals i pacients solucions que milloren la nostra salut visual i la nostra qualitat de vida.

Auto-servei

FONT 93 555 78 94

CARNS, EMBOTITS, VERDURES, FLECA, PRECUINATS Als vespres Fem comandes a domicili PREMSA DIARIA Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. PANERES I LOTS DE NADAL De dimarts a diumenge de 20 a 22.30/23h Comanda mínima 15€ Lluís Millet, 102. · Tel 93 277 78 17 · El Masnou Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnou www.frankfurtparera.com · [email protected]

Al carrer Itàlia treure’s el carnet no és car!

facebook.com/autoescolarolan • www.autoescolesrolan.cat Matrícula, curs intensiu, tramitació expedient, examen teòric, 1r. examen pràctic + 4 classes pràctiques 199€ “ 8 classes pràctiques 299€ Itàlia, 29 “ 15 classes pràctiques 499€ 93 171 92 98 El Masnou “ 25 classes pràctiques 699€ Taxes no incloses 20 L’empresa Mobles Vilalta tanca les seves portes Ara que pràcticament celebrem us demanem sincerament els seixanta anys, ens adonem disculpes. Ha arribat el moment que el temps ha passat volant. de dir-nos adéu. L’em-presa Quantes històries, quantes anèc- Mobles Vilalta tanca les portes dotes, quantes il·lusions i també per jubilació. Només una última alguna desil·lusió viscudes. cosa: molts mercis a tots aquells Moltes gràcies, clients i amics, qui ens heu ajudat, participat i que heu estat amb nosaltres tota confiat. Fins a sempre. una vida, ho hem fet el millor Joan i Ma Teresa Vilalta que hem pogut i, si en algun moment no n’hem sabut prou , Des de 1956 BON NADAL

aicat 384

Compravenda - Administració - Ass. j u r í d i c a Mn. J. Verdaguer, 14 el Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90 www.finquespuig.net · [email protected]

Nou Corsa EL NOU OH! AMB INNOVACIONS DE CLASSE PREMIUM €

Des de 8.800

República Argentina, 29 · El Masnou · 93 540 42 05 conèixer els bitllets, aquests sí que n’eren d’antipàtics! Es Història de la Pessetita burlaven d’ella perquè mai en aquesta butxaca no havia Lidia Ruiz Sanchez caigut una pesseta i la veien insignificant. Li deien: – Hoooo Hoooooo Hooooo, tu no vals res, ets petita i amb Tan sols quedava un tros de metall per encunyar i dos tu no es poden comprar coses grans, hooooo, hoooo, homes discutien. hoooo. – És millor fer un duro. Pessetita va acomplexar-se bastant i es va escapar; aque- – No!, una pesseta. sta vegada va tenir una experiència que mai no havia sen- Sí, aquell tros de metall era massa gran per fer una pesse- tit perquè el petit de la casa, que es deia Miguel Ángel i era ta i justet per fer un duro. molt entremaliat i ploramiques, la va agafar. Era un nen que Ho van decidir a la sort i va guanyar el qui volia que fessin tenia una síndrome que es deia síndrome d’x fràgil, i que sí una pesseta amb el metall. Va ser encunyat amb molt de que l’escoltava i s’hi podia comunicar. Ella li va explicar la compte i amor, ja que el senyor que el va encunyar, que es seva curta vida; mentrestant ell l’escoltava amb molta aten- deia Ramon, estava molt enamorat i va començar la vida ció i ell també li va explicar coses, com ara: que anava a d’aquell tros de metall convertit en pesseta. una escola especial, que tenia dos germans grans que l’es- El primer que van fer va ser posar-la en un grup de pes- timaven molt, que al seu pare li agradaven les motos i que setes, embolicades totes en un paper, i les van portar al la seva mare era molt lluitadora i que ell la necessitava banc. Al banc molts clients volien pessetes, i Pessetita es molt. També li va dir que els nens i nenes amb aquesta va anar acomiadant a poc a poc de les seves amigues pes- malaltia es poden comunicar de manera secreta entre ells, setes. Ja sols quedava ella i un home se la va emportar, va entre les coses, els animals i les plantes perquè tenen un ser la seva primera experiència com a pesseta. do invisible que les altres persones no poden veure. Miguel L’home es deia Àngel i era bastant nerviós, ja que no feia Ángel va començar a jugar amb ella i se la ficava a la boc; més que ficar la mà a la butxaca i donar voltes als diners. sense voler, el nen se la va empassar i Pessetita va anar a Allí va conèixer els duros. No eren mala gent! Però una parar a un lloc molt fosc i humit. mica creguts perquè valien més. Tenia por perquè no sabia com sortir-ne. Tampoc no va tri- Com que el senyor Àngel donava tantes voltes als diners gar gaire, i es va endur una gran sorpresa al veure que tots de la seva butxaca, Pessetita va caure a terra, i ella, deses- l’esperaven impacients, encara que feia una mica de perada, va començar a cridar: pudor… La van col·locar en un quadre amb un preciós – Eh, senyor Àngel, que sóc aquí, he caigut! Que no em marc, darrere d’un vidre, i a sobre van posar una placa on sent? es llegia “La pesseta digestiva” i d’allà no es va moure mai Però ella no entenia que els humans no sentien les coses, més i va viure contenta i feliç, fins que van arribar els euros, i menys a una simple pesseta. Pessetita se sentia sola i i ella estava molt contenta perquè cada dia podia parlar tenia fred, era de nit i el carrer era desert, amb la qual cosa amb el Miguel Ángel…. ningú no la va poder veure. Va cridar una fulla que havia I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, i vet aquí que el conte caigut d’un arbre, era tardor, perquè l’abrigués. ja s’ha fos. Va arribar el matí i va sortir el sol, es va acomiadar de la fulla, que es deia Toñi, i que era molt agradable i riallera. Dedicat al meu X fràgil, Miguel Ángel Montes Ruiz, amb tot el Pessetita va veure com els nens anaven a l’escola, molts la meu amor. trepitjaven i ella inútilment començava a cridar, ja que li Vull saber la teva opinió a: [email protected] feien mal. Wapsap 682693168 La síndrome X fràgil (SXF), o més extensament síndrome del De sobte una nena la va veure i amb gran joia la va agafar. cromosoma X fràgil, també coneguda com a síndrome de La nena, que era molt bonica, es deia Laura i estava molt Martin & Bell, és una malaltia genètica que provoca retard orgullosa d’haver trobat una pesseta i això també era un mental a causa d’una alteració del cromosoma X. orgull per a Pessetita. La Laura no la va tenir gaire temps, perquè va entrar en una botiga de llaminadures i se la va gastar comprant un xupa-xup. Pessetita anava de mà en mà i n’estava farta perquè era molt avorrit, va pensar amb amargor. Va estar alguns dies a la caixa d’un supermercat; allà va sentir moltes xafarderies, perquè a la caixera li agradava parlar de tothom quan sortien per la porta, fins que va anar a parar a un moneder. Allà va trobar una amiga pesseta que havia conegut al banc, es van explicar la vida i van veure que les pessetes havien nascut per anar d’un lloc a l’altre. Tampoc al moneder va estar Pessetita gaire temps, però aquesta vegada que va canviar de mà va anar a parar a la Miguel Angel, sindrome d’X fràgil; Lidia portadora de la butxaca d’un capitalista que es deia senyor José. Allà va malaltia. 22 Som sobre la teva situació actual: Estàs Com ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor satisfet/a amb la teva situació actual? els nostres conflictes... Què t’agradaria que millorés? Què Oriol Lugo pots fer per canviar-ho? Hi ha algú a Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.com qui podries ajudar avui mateix? Finalment, arriba el Fantasma dels Els fantasmes del Nadal i com podem Nadals Futurs, una figura sinistra que no parla i que només es limita a ser més feliços en aquestes dates assenyalar a Scrooge les coses que succeiran l’any vinent. La que més Ara que s’apropa el Nadal ens trobem l’impacta és la seva mort i com la immersos en l’atmosfera d’un gran viuen gent del seu entorn. nombre de costums i tradicions, sense Et plantejo tot seguit alguns interro- oblidar la dels contes i les rondalles gants per reflexionar: Com voldries pròpies d’aquesta època de l’any. Un que fos el teu futur d’aquí a un any? dels clàssics populars és el relat Com voldries que fos el futur dels teus “Conte de Nadal” del britànic Charles éssers estimats? Com t’agradaria que Dickens, que a través de la seva la gent et recordés? Què pots fer que novel·la ens ofereix un magnífic exer- estigui a les teves mans? cici de reflexió totalment adient per al En aquell moment, el protagonista del nostre creixement emocional. conte desperta a la seva habitació i Us proposo fer un viatge al cor de la descobreix que és el matí de Nadal i narració, però des d’una visió del que tot el que ha viscut amb els espe- Coaching o l’art de fer preguntes que rits ha durat només una nit. És llavors ajuden les persones a créixer. quan decideix fer un canvi de 180 Explica la història que hi havia un següents preguntes: Com eres de petit graus i es converteix en una millor home avar i egoista anomenat Ebene- i de jove? Què consideres que seria bo persona en tots els sentits. zer Scrooge que menyspreava el Na- de recuperar d’aquelles etapes? Amb En el nostre cas no fa falta viure tals dal i tot el que hi estava relacionat. qui d’aquells temps t’agradaria repren- visions fantasmagòriques; a vegades Però tot canvia quan la nit del 25 de dre el contacte? Què has après de les només necessitem uns quants minuts desembre rep unes aparicions. decisions del passat? per reflexionar sobre el nostre passat, El primer esperit és el del Fantasma El segon esperit és el del Fantasma el nostre present i el nostre futur. dels Nadals Passats, que li fa girar la dels Nadals Presents, que mostra a Preguntes com les que t’he plantejat vista a la seva infància i joventut i a tot Scrooge diferents escenes de person- per ajudar-te a ser més feliç. Però no allò que hauria pogut ser, però hi va es de tota mena i com gaudeixen de la només durant el Nadal; el meu desig renunciar. festivitat. és que ho siguis al llarg dels anys. A continuació m’agradaria fer-te les Voldria plantejar-te algunes qüestions Bones festes!

La punta de la llengua (71) Esteve Pujol i Pons Sembla que al món de les paraules, com al de les persones, n’hi ha que tenen mala sort. Penso en gaire/gaires. Potser sense adonar-nos-en, l’anem deixant de banda –segurament perquè no té un equivalent exacte en castellà– i la substituïm per molt… o per massa. On diríem Avui no he caminat gaire… ara sentim Avui no he caminat molt… Avui no he caminat massa. En lloc de No hi haurà gaire gent… sentim a dir No hi haurà molta gent… No hi haurà massa gent. Quan millor podríem dir No t’hi has esforçat gaire… diem No t’hi has esforçat molt… No t’hi has esforçat massa. Sentim els homes del temps de TV3 que ens diuen No hi havia massa núvols… No plourà pas molt, no plourà pas massa… No seria més genuí dir No hi havia gaires núvols… No plourà pas gaire? El gaire/gaires va reculant, pobret; el molt i el massa se’l mengen; un dia… l’haurem perdut del tot; quina llàstima!, tindrem una llengua més pobra!, serem més pobres! És clar que molt/molta/molts/moltes i massa són ben correctes, i tant; però no pas quan volem dir precisament gaire/gaires, en frases negatives o condicionals. Recepta: quan puguem dir o escriure gaire/gaires, no diguem ni escriguem molt/molta/molts/moltes ni massa. Proveu-ho i veureu com funciona de bé.

23 Totes les novetats de temporada, i et guiarem per fer els teus regals de Nadal. Tenim moltes idees. Carrer Barcelona, 24 . Tel. 647 751 702 Som al Camí Ral al costat de la plaça del Mercat Vell

EL MASNOU SERVEIS DE serveis NETEJA Bones Festes 93 555 76 61 de Nadal 609 72 65 16

República Argentína, 15, el Masnou 93 540 40 12 www.rclemente.net [email protected] La cuina de l’Antònia El Cullerot Flors i Plantes Puig Adobats de Nadal ens diu adéu i fins a 1- Formatge Feta adobat. sempre. 300 g de formatge Feta, 1 llimona , Després de quasi 49 anys, primer 3 o 4 branquetes de farigola, a la Plaça de la Llibertat i 2- Olives trencades. 1 cullerada de llavors de coriandre, darrerament a l’entrada del 320 g d’olives verdes o negres, Mercat Municipal del Masnou, 2 fulles fresques de llorer, llimona , 1 bitxo vermell sec. Flors i Plantes Puig vol agrair la fidelitat dels seus clients i amics, 3- Pebrots escabetxats. 3 pebrots vermells, 2 bran- que fins ara han portat alegria a quetes de romaní, 4 cullerades de vinagre bo, 4 grans d’all, la seva petita empresa familiar. Hem de tenir: Tant en Pere com la Montse us fan tres pots nets de mig quilo que tanquin bé i una forta abraçada tot dient que us 1 l d’oli d’oliva verge per a totes tres conserves. trobaran a faltar; però tot té un final, com tot a la vida, i que en 1- Tallem el formatge Feta en quadrats d’uns 2 cm i unes aquest cas és per la jubilació d’en tires estretes de pell de llimona sense la part blanca. Hi Pere; que ja li toca! posem el formatge, la farigola, ho tapem amb una capa de En Pere, fill de casa de pagès pells de llimona, una mica de sal marina, un bon grapat de dedicada a la floricultura, i la pebre negre, fins dalt d’oli i tanquem el pot. Montse, filla de comerciants de la llibreria Sant Jordi, ambdós sempre 2- En un morter aixafem una mica el coriandre i el tirem al pot amb el suc de llimona. Hi afegim les olives una mica tren- dedicats al servei del públic, volen cades, el bitxo i el llorer, una mica de sal de mar i un bon gra- acabar aquesta etapa de botiguers pat de pebre negre. Ho cobrim d’oli i tanquem el pot. amb molta felicitat i dient-vos sincerament: fins a sempre, us 3- Escalivem els pebrots directament als fogons no gaire estimem i que tingueu cuits però ennegrits. Els deixem refredar. Omplim el pot amb un Bon Nadal. els alls sense pelar, el romaní, un bon grapat de sal de mar, Pere Puig i Montserrat Riera pebre negre i vinagre. Pelem els pebrots i els tallem en tires d’uns 4 cm, ho barregem tot, ho cobrim d’oli i tanquem.

Totes tres conserves poden aguantar dos mesos sense obrir-se. Un cop obertes, a la nevera i s’haurien d’acabar en dues setmanes.

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41 Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51 , Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25 www.elcullerot.cat [email protected] De tot per a la cuina Arran de sòl Teatre capital Per Pledebuit (La cartellera barcelonina) D’altres cops us he parlat dels meus congèneres que no tenen Rosa M. Isart ([email protected]) la culpa de tenir amos incívics o marrans. Bé doncs, avui tornaré a fer-ho, però per tocar un tema que no Ciao, 2015. Resistir. havia tocat mai, el dels gossos que, tot i no estar classificats de El 12 de desembre la Banda Simfònica de Badalona ofereix el perillosos, no estan ben educats, com tampoc no ho estan els Concert de Nadal al Teatre Zorrilla (c/ Sant Miquel, 54; prop del qui, per ser dels vostres, ho haurien d’estar. Carrer del Mar) a les 9 del vespre. Sota la direcció del mestre És un tema que tard o d’hora hauran d’afrontar els qui manen, Manel Barea. L’endemà, al mateix escenari, titelles per a tota la ja que cada dia hi ha més gent que té gos i, apa, a cagar a fora, família, amb La mongetera màgica, de Festuc Teatre. i no tots en recullen el present. També n’hi ha que, quan són El 16 de desembre, i fins al 17 de gener del 2016 (de dimecres a fora de casa, apa, els treuen la corretja i campa per on vulguis, diumenge), neix la famosa comèdia d’Oscar Wilde La importàn- reiet del papa o de la mama. cia de ser Frank al Teatre Akadèmia (c/ Buenos Aires, 47-49; just També n’hi ha que, tot i no deslligar-los, porten corretges de les per sota de la Diagonal, entre Casanova i Villarroel). Embolics i que s’allarguen i, si bades (ells quasi sempre ho fan), pots anar habilidosos diàlegs ambientats a l’Anglaterra de l’època victori- de vint ungles, de morros, vaja. ana, amb direcció d’Emilià Carilla. Una nòmina actoral ben inte- Al que anava: als que, de tan poc educats, per no dir gens, ressant: per exemple, Cristina Cervià o bé Àngela Jové. doncs apa, a mossegar el primer que passa o que li fa més El 17 de desembre comencen al Teatre Nacional (TNC) les fun- ràbia. I tot això ve a tomb d’una notícia que he escoltat i d’uns cions de Lorca, d’El público. Fins al 3 de gener, degustable fets que he vist. aquesta obra dirigida per Àlex Rigola. La millor manera per pen- La notícia, trista per cert, és que un gos ha mossegat una cria- sar, per volar, la millor manera per decidir els canvis. Diu el per- tura i li ha causat danys forts a les cames i al pit, no greus, però sonatge de Julieta, al Quadre Tercer: «A mi no m’importen les sí que l’han haguda de dur a un centre mèdic. I el que és pitjor discussions sobre l’amor ni el teatre. Jo el que vull és estimar». és que ara aquest gos d’amo incívic, que no era perillós, ara ho Diu el personatge del Director, cap al final de l’obra: «T’he dit que serà. I l’amo, què li haurien de fer?, potser que el fermessin curt hem de resistir, que no ens han de vèncer amb un truc qual- i li posessin morrió. sevol». Un altre cas és el que va passar a un conegut que sortia de Un altre concert de nadal (música renaixentista i barroca), a la casa; tot d’una un gos jovenet es llança cap a ell i li clava els nostra comarca: el que presenta la Coral infantil i d’adults sota la ullals al genoll; per sort duia uns texans i les dents només li dei- direcció de Pablo Acosta al Teatre Clavé de , el 26 de xaren marca. Però el greu del cas –en aquest no hi va haver desembre, a les 7 de la tarda. pràcticament dany– és que l’amo del quisso, en comptes de fer El 30 de desembre el clown Leandre i els Barcelona Clarinet com tota persona civilitzada, és a dir, demanar disculpes i pre- Players seran al Teatre Monumental de Mataró, a les 6 de la guntar si li havia fet mal i si volia anar a curar-se, doncs no, va tarda. Amb Iceberg. Gest, tendresa, comunicació, música, cita familiar. ajupir-se fins tenir la cara del gos enfront i va dir-li: ¡Esto no se Tot el desembre haurem pogut recuperar –queda lluny l’octubre hace! I para de comptar; a la persona afectada per l’atac, ni per- del 2004, de l’estrena inicial al Teatro Lope de Vega de Madrid– doni. el vitalista i energitzant musical Mamma Mia (amb Nina, Albert L’altre exemple d’incivisme, ocorregut a un bon amic, i en , Nando González, aquest cas encara s’hi poden afegir més adjectius (poseu-hi els Paul Berrondo en el paper de que vulgueu), ja que el pobre vianant atacat va patir ferides for- Bruno, Clara Altarriba en el tes. Va anar així, ell sortia de casa com sempre a fer un tomb paper de Sophie, Carlos amb el seu bastó i, com que encara feia caloreta, anava amb Solano en el paper d’Sky, etc.), pantalons curts, i tot d’una surt un gos directe a ell i li clava els aquest cop al Teatre Tívoli. El ullals a la cama i li produí una bona hemorràgia, i la mestressa dia 31 també podeu anar-hi. A pocavergonya (si ho voleu dir en castellà encara és més fort) les 22.30 comença la sessió. del gos atacant va i li diu: És clar, com que vostè va amb bastó! En tot cas, passi el que passi, Es veu que hom no té dret a anar amb bastó, ni que siguis gran, la idea és la mateixa: continuar ni que el necessitis, ni res. Aquell gos, segons ella, ataca als qui resistint. I esperar les bones hi van. O sigui que ja ho sabeu, si no voleu ser atacats per una coses. Que així és com vénen. gos ximple de mestressa ídem, doncs deixeu-lo a casa i ales- Als Reis: els podem demanar hores el que us passarà serà que us fotreu de lloros. algun llibre de teatre: El teatre i Com veieu, com deien els avis, vivim en un món de mones, la política de Joan Manuel Treserras (ADB-Agrupació Dramàtica però jo que crec que aquests simpàtics animalons no hi tenen de Barcelona, novembre del 2015), Castells i Planas de res a veure; més aviat és que, a més d’estar de moda, com diu . Constructors d’escenografies de Damià Barbany la publicitat, de tenir mascotes, doncs és tenir-les sense cap (Arola Editors, 2015), Psicosi de les 4.48 de Sarah Kane mena d’educació, com la que no tenen els qui n’haurien de (Lleonard Muntaner, 2015), Filosofía de la danza de Roberto tenir. Fratini (Universitat de Barcelona, 2015),… I sort, feina i salut, i Apa, bup, bup, i lliureu-vos dels incívics de dues potes. bon rotllo a dojo. 26 GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany AGRAMUNT Per desgràcia, dies enrere, les notícies sobre aquest poble van parlar més sobre difunts, víctimes dels darrers aiguats d’octubre, que sobre els seus ben reconeguts torrons, tot i ser dies de prenadal. Sovint difereixo d’opinió en aquells assumptes en què ja es manifesta i busca les responsabilitats “alienes” a persones, institucions, projectes, dissenys, obres efectuades, mate- rials emprats, permisos atorgats, passant-se la pilota d’un a l’altre cercant els responsables dels danys ocorreguts. En principi, ningú no n’és responsable directe, ningú no té la culpa del causat. Aquell sí–no… era la seva hora, el lloc fou inadequat, la pressa, un instant de, la foscúria, l’enlluernament, aquell sotet, la pell de plàtan, voler passar dessota d’una ratlla pintada a terra… tot hi cap! Rebobino! Buscant pàgines vis- cudes, penso que en aquell temps “gloriós” del servei mili- tar obligatori, recordo que en el Cuartel de Marinería de Car-tagena primer i en la Escuela de Sub-oficiales de Cadis després, es nomenava un servei de vigilància dit Imaginaria i copio literalment: Vigilància nocturna que exerceix un soldat No vull ni puc acusar ningú, ja que desconec el fet i les cir- (mariner) dins el dormitori d’una caserna (nau). cumstàncies, però penso que, d’haver-hi hagut un “imagi- Afortunadament, ni durant les nits que vaig estar franc ni en nària”, aquest no hauria mort ofegat ni les altres persones les que em va tocar guàrdia, no vaig tenir cap problema, dorments tampoc. cap ensurt. Alguna vegada, però, l’”imaginària” es veia obligat per raó Nota: Com diuen els juristes i el meu bon amic J.Mª Alsina: de decència, de bons costums, en les matinades de prima- El causante de la causa es causa de lo causado. vera o d’estiu a cobrir amb la manta aquella tenda de cam- panya que posava de forma explícita la joventut virilment Aprofitant el butlletí, desitjo a tots els lectors i amics manifestada del dorment. un Bon Nadal i pròsper Any Nou 2016.

Dites i personatges populars (24) Albert Vidal PER QUÈ DIEM... SER DE LA MÀNIGA AMPLA Es diu que algú és de la màniga ampla que la persona de qui es parla és quan se’l considera força tolerant i, excessivament permissiva. més o menys, tot li sembla prou bé. La dita té el seu origen en els hàbits Per exemple, si un professor o uns que duen els frares en comparació pares deixen que els alumnes o fills amb els dels capellans perquè la ves- facin una mica el que vulguin, es diu timenta habitual dels frares i monjos que són de la màniga ampla. És a dir, sol tenir les mànigues força més que se suposa que tenen un esperit amples que les de les sotanes dels més liberal i generós que d’altres que capellans. creients dels seus pecats amb menys el tenen més rígid i estan menys pre- I això com es relaciona amb la dita? imposicions i obligacions expiatòries. disposats a consentir certes llicències Doncs perquè els frares eren molt Per aquest motiu, la gent considerava al seu proïsme. Com moltes altres més tolerants i menys exigents que que per les amples mànigues dels fra- expressions, es pot aplicar a algú de els capellans en el tema de les res s’hi podien fer passar més coses manera positiva, però també de penitències que imposaven després que per les estretes de les sotanes manera negativa volent manifestar de les confessions, ja que absolien els dels mossens. 27 Nou Clean El Masnou Bugaderia FARMASNOU Manyans des de PARAFARMÀCIA Tintoreria 1945 ROMÀ FABRA, 19-A 93 555 19 46 FLOS I CALCAT, 17 · L 4 FLOS I CALCAT, 17 · L 5 www.farmasnou.com 93 540 35 74 93 540 26 39

CARNISSERIA EL SECTOR COMERCIAL DE

VEDELLA XAI PORC POLLASTRE EMBOTITS ROMÀ FABRA, 18 93 555 73 95 Bon Nadal CAR NAVA FINQU MODA ÍNTIMA ES FLOS I FRANCE ITÀLIA, R FLOR, RO Llegums, cereals, CRISTÒFO LLENCERIA-COTILLERIA sèmoles, llavors, TORRENT V fruites seques, ROMÀ FABRA, 22 salut JOAN LLA FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 25 95 ITÀLIA, 46 93 540 16 32 www.finquesabello.com 93 141 54 43

Estilistes canins i felins PROMOCIONS

LA TEVA MASCOTA ÉS XIC? 25 ANYS PUBLICITARIES Grans descomptes Selecció vins, caves, ÀGORA CAFÈ d’aniversari cerveses, licors, CAFETERIA VENDA DE CADELLS alimentació gurmet Entreu a la nostra pàgina TORRENT VALLMORA, s/n Torrent Vallmora, 16 Passeig Roman Fabra, 19 www.elrebostdelsentits.es 93 555 00 35 - 09 86 93 127 57 96 El Masnou 93 540 37 93 669 407 120 · 673 917 489 ROMÀ FABRA, 25 www.estampadosarenas.com Agora el Masnou www.xicmasnou.com 93 178 22 97 Centre de podologia Estanc ANTEM Maria Arnau Tabacs Nou tractament Cava de cigars amb làser per a perruqueria unisex Regals fongs, verrugues, veterinària ulls de poll i dolor. Papereria, Flos i Calcat, 53 Horari: de dill. a div. fotocòpies 93 555 18 81 de 9,30 a 13 i de 15,30 a 19 Horari: de dll. a dv. dissabte de 9 a 13. Dimarts tancat Navarra, 51 de 10.00 a 20.30; Flos i Calcat, 61 Flos i Calcat, 48 93 540 14 48 diss. de 10.00 a 14.00 mareny 93 540 38 36 · 618 61 11 86 93 555 41 01 el Masnou

SERRALLERIA D’ALUMINI E LA PLAÇA NOVA US DESITJA ALUMINIOS MASNOU,SL Especialistes en aparadors Fabricació pròpia Finestres abatibles Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus de portes i finestres

EXPOSICIÓ I VENDA Navarra, 14 · 93 555 37 78 i feliç 2016 El Masnou RRERS ARRA, CENTRE CALCAT, PODOLÒGIC SC MACIÀ, IORTOPÈDIA ROGER DE Samaniego Centre dispensador de OMÀ FABRA, Servei a domicili Amb seguretat OL COLOM, Estem a la cantonada VALLMORA I Navarra,13 entre el carrer Navarra i Atenció integral Taller: 93 540 18 91 Cristòfol Colom AMPALLAS Navarra, 76 Navarra, 65 Feiners i h. convingudes Servei oficial: 93 555 10 53 Aprilia, HONDA, 93 540 40 04 - 627 21 23 16 www.ortopodomsn.com YAMAHA http://facebook.com/fruitistabero

SUBMINISTRAMENTS Locals Pneumàtics ELÈCTRICS I FONTANERIA Comunitats Masnou Empreses Habitatges Pneumàtics Naus i mecànica Neteges obres Abrillantadors www.firststopmasnou.com ràpida serveis Polidors PASTISSERIA · CONFITERIA Vidres S.E.F. Persianes Vicenç Linares Joan Llampallas, 25 93 555 95 62 93 ITÀLIA, 31 neteges i abrillantats GCC. 555 12 21 Itàlia,18 TEL. 93 555 35 64 Ametllers, 12 93 540 99 71 93 555 83 91 [email protected] Cròniques

CAMPIONAT DIFERÈNCIA DÒMINO TARDOR 2015 Resultat del Campionat Obert per Parelles de Dòmino, fet a Gent del Masnou, amb la participació de 24 jugadors de les poblacions d’Alella, el Masnou i Teià.

LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRES

Tothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut. Ens calen veus tant de dones (sopranos i con- tralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre. Qui canta, els seus mals espanta! ✴ BonBon NadalNadal alal✴ CamiCami✴ RalRal

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES Mas Vell Amb la cuina popular Pl. de la Llibertat, 14 RESTAURANT 93 540 50 07 Consulta veterinària PIZZERIA ELS TORRONS www.immomasnou.com www.cancolome.com DE SEMPRE Barcelona, 2 · 93 555 02 01 Av. Kennedy s/n · 93 555 97 04 BARCELONA, 11 El Masnou El Masnou [email protected] [email protected] T. 93 555 02 96

30 Classes de ioga GENT Cursets trimestrals els dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació. DEL MASNOU Curs impartit per Ivet Compañó, professora de activitats Kundalini-ioga. Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda. Exposicions Preu trimestral: 80 €. Socis 70 € Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, Fins al 10/12 Sion Botey. Pintures de 6 a 2/4 de 9 Del 12/12 al 14/1/16 Exposició de fotografies commemo- Vocalia Recreativa rativa dels 20 anys de la fundació de la Coral Xabec de Més info: [email protected] · 607 74 74 99 Gent del Masnou (1995-2015)

L’enigma V.D.R. Et convidem a fer-te soci Resposta a l’enigma de novembre: Deduïm que: 15 persones no tenen casa, 25 no tenen de Gent del Masnou telèfon, 30 no tenen cotxe i 20 no tenen animals. Sumant www.gentdelmasnou.cat 15+25+30+20= 90. Per tant hi haurà un mínim de 10 per- sones que ho tenen tot. [email protected] Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 el Masnou Enigma de desembre: Tenim 6 monedes posades com en el dibuix. Hem de posar-les formant un cercle, movent una moneda cada DÒMINO Vols jugar al dòmino? Vine-hi. vegada, i sempre ha de No en saps? Te n’ensenyarem. quedar tocant-ne altres Ja en saps? T’ajudarem a dues. millorar el teu joc. En quants moviments Socis 7€ - no socis 12€ ho pots fer? Cada dilluns i dijous de 6 a 1/4 de 9 del vespre. inscripció a Gent del Masnou de 6 a 1/4 de 9 del vespre Vocalia Recreativa

CONCERTS DE NADAL DE LA CORAL XABEC

Dissabte 19 de desembre a les 21.30 a la Parròquia de Sant Pere del Masnou CONCERT DE NADAL DE LA CORAL XABEC AMB ACOMPANYAMENT D’ORQUESTRA Repertori de nadales populars i peces de diversos autors clàssics: G. Bizet, Camille Saint-Saëns, Fr. Händel i F. Schubert Direcció: Montserrat Llagostera i Torrent Concert a benefici de la Marató de TV3 i de Càritas Parroquial de Sant Pere Hi col·labora: Ajuntament del Masnou i Parròquia de Sant Pere

31 BONESBONES DOS MES DOS MENJARS PREPARATS POLLASTRES A L’AST. VINS I CAVES FESTESFESTES XARCUTERIA SELECTA Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou Perruqueria

Un ambient tranquil i relaxat Gran varietat de cafès i Rooibos aromàtics i excel·lents Novetat! CrisAnd Punt de venda de pa Pa artesanal de massa mare Enfront de l’Ambulatori del carrer Sant Miquel Pa de sègol, d’espelta, integral, etc. 1r. de Maig, 24 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou Plaça d’Ocata, 5-7 · 93 540 08 66 Tanquem a la tarda Hores convingudes

MAS 9 BIKES selecció de vins, caves, licors i vins al detall 40 anys ens avalen Gran assortit de bicicletes i accessoris amb els millors descomptes Per Nadal i Reis fins a un 30% en bicicletes GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES i fins a un 50% en accessoris PER A AQUESTES FESTES www.mas9bikeselmasnou.net [email protected] Àngel Guimerà, 16, el Masnou 93 540 88 52 Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou

Joieria rellotgeria MASNOVINA

VINS, CAVES, LICORS AQUASTAR I UNA MICA DE TOT VINS D’ALELLA Bon Nadal i Feliç Any Nou Àngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41 [email protected] C. Barcelona, 9 · 93 555 07 76 el Masnou ISABEL✴ I NEUS TEIXITS - MERCERIA TALLER D’ARRANJAMENTS FRUITES I VERDURES El regal de Nadal. Mocadors, guants, bufandes, Servei a domicili pijames, bates.

Fontanills, 59 · Tel 93 555 32 32 · El Masnou Fontanills, 2 · Tel 93 540 26 19