la Universitat Reportatge: 2013, Any Internacional del’Estadística 2013, AnyInternacional Reportatge: Segon mandat delrectorDídac Ramírez 59 59

UNIVERSITAT DE BARCELONA Març de 2013 Any xvi www.ub.edu Xavier Trias ciutat d’innovació i creativitat» «No podem deixar de ser una Esconstitueix elConsellAcadèmic UB-Bullipèdia Entrevista enVO:Paul Ayris alcalde de Barcelona de alcalde

EDITORIAL 3

Sumari Editorial Ciutat i universitat, Entrevista objectius comuns 4 Xavier  Trias reportatge 2013: Any Internacional de l’Estadística 10 En l’editorial del número anterior, quan encara no s’havien celebrat les eleccions al Rectorat, ja us avançava que aquests comicis serien un entrevista en VO punt i seguit en l’exercici de les nostres responsabilitats col·lectives, 14 Paul Ayris una festa democràtica que refermaria la nostra autonomia i reforçaria la nostra institució. La majoria de la comunitat universitària ha volgut, notícies amb la reelecció, donar suport a la continuïtat del projecte que vam iniciar ara fa quatre anys i que hem anat adaptant a la difícil conjuntu- 18 Segon mandat del rector ra econòmica de la qual també sovint us he parlat. Canvis en l’equip Dídac Ramírez de govern, respostes fermes que prioritzin la nostra missió de servei públic i confiança en la vàlua de les persones són tres elements deci- 19 Es constitueix el Consell Acadèmic sius de què disposem per fer anar endavant el nostre projecte. de la Unitat UB-Bullipèdia He tingut molt present en aquestes pàgines el context de retalla- des i polítiques d’austeritat. És cert, però segur que recordareu que recerca sovint he fet referència al compromís decidit de la Universitat de Bar- celona amb el nostre entorn, amb el país, amb el nostre món. La 22 L’Encantat de Begues: l’estatueta Universitat de Barcelona no només porta el nom de la ciutat sinó que prehistòrica de ceràmica més antiga s’hi sent plenament involucrada i comparteix l’aposta decidida de de la península Ibèrica Barcelona, tal com ens explica l’alcalde Xavier Trias, per la cultura, el coneixement, la creativitat i la innovació, que es plasma en la voluntat universitat i societat de ser ciutat intel·ligent. Ciutat i Universitat són administracions públiques que generen 28 Se signa a la UB el pacte per plans a llarg termini que han de permetre transformar i millorar el a la indústria a Catalunya territori; en nombrosos acords i iniciatives totes dues hi són presents. L’any 2013 caldrà reforçar aquesta simbiosi per tal de consolidar pro- 29 Alumni UB supera els 8.000 associats jectes científics i de transformació que ens permetin avançar. L’edu- cació superior i el coneixement són tant valors formatius individuals com elements indispensables per a la millora social i econòmica de la societat.

Dídac Ramírez Rector

la Universitat Revista de la Universitat de Barcelona Amb la col·laboració de: Serveis de Comu­ni­cació del Parc Científic de Bar­celona,­ Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Consell editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector Clínic IDIBAPS. Col·labo­ració fotogràfica: J. M. Rué. de Comunicació i Projecció. Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis Editada per la Universitat de Barcelona. de comunicació. Tel.: 933 436 060. Direcció: Ester Colominas. Redacció: Marga Becerra, Bibiana Tiratge: 5.000 exemplars. Dis­tri­bu­ció: Servei de Carteria de la UB. Bonmatí, Patrícia Lainz, Judith Llop, Rosa Martínez i Núria Quintana.­ Dipòsit legal: B-19682-97. Assessorament lingüístic: M. Rosa Bayà i Montse Llorente. Ad­­mi­ nis­tra­ció: Marta Balderas. Gran Via de les Corts Catalanes,­ 585, Versió digital: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/ 08007 Bar­­celona. Tel.: 934 035 544. A/e: [email protected]. Revista/revista.html ER ECOLÒ P GI A C P

Imprès en paper ecològic 4 entrevista Xavier Trias «No podem deixar de ser una ciutat d’innovació i creativitat»

Text: Ester Colominas Fotografies: J. M. Rué

Xavier Trias (Barcelona, 1946) Entrevistem l’alcalde de Barcelona el 26 de febrer, la mateixa setmana en què la ciutat acull el Congrés Mundial de Mòbils (MWC en la sigla anglesa) i unes hores abans del partit de tornada Barça-Madrid de la Copa del Rei. Capacitat d’atraure negoci i esport són dos dels trets d’identitat de la marca Barcelona que l’alcalde esgrimeix durant la conversa. El discurs de Xavier Trias té un fil conductor perma- nent: Barcelona és un referent en creativitat, innovació, cultura i coneixement, i aquest ha de ser el model que cal seguir. De tracte amable i distès, no amaga, però, un posat de disgust quan parla de les actuals relacions Catalunya-Espanya, i de decep- ció quan compara la realitat actual d’Europa amb l’Europa que sempre ha desitjat. Entrevista 5

A l’època en què vostè era estudiant, na, a més, té una Carta Municipal, aprovada lència. I per fer-ho, les universitats han de quin paper tenia la Universitat de al Parlament de Catalunya i al Congrés dels buscar fórmules de gestió àgils. No és veri- Barcelona a la ciutat? Diputats, que ens dóna un grau d’autonomia tat que les universitats de Catalunya, i de La Universitat de Barcelona sempre ha estat que no volem perdre de cap manera. Això no Barcelona concretament, no hagin fet ges- important, i en aquell moment encara més, vol dir que no haguem de reflexionar sobre tos de modernització importants aquests perquè no existia l’Autònoma. La Facultat de si ens hem de modernitzar en algunes co- anys, però crec sincerament que els siste- Medicina sempre havia tingut una gran relle- ses, que també és veritat i ja hi estem treba- mes d’elecció són complicats, no són àgils. vància. Recordo que aleshores estava molt llant. El que em sorprèn és que ens vulguin I, sobretot, crec que no és clar quins recur- massificada. A primer any hi entràvem un dir com ho hem de fer des de Madrid. Escol- sos rebran aquestes universitats els propers miler d’estudiants; després, continuàvem ti, cuidi’s de vostè, faci bé el que ha de fer i deu anys. Aquest hauria de ser un pacte uns tres-cents. I la situació era una mica di- deixi’ns tranquils. molt estricte. No val allò de «mira, és que ara fícil perquè els laboratoris, les classes pràc- A més, tenim la sort que Barcelona és s’ha acabat, no tenim diners». No. Hem aga- tiques, tot plegat, era bastant precari. Just una ciutat que no fa dèficit. No hem fet dèfi- fat un camí i l’hem de seguir durant deu o després, quan vaig acabar, va començar una cit el 2012, no fem dèficit el 2013, paguem quinze anys. època de grans canvis, a finals dels seixanta, als proveïdors a trenta dies... i ara em vénen quan es va donar la gran empenta al progra- a explicar què hem de fer, quants hem de ser La marca Barcelona està molt lligada al ma MIR. Amb anterioritat, l’especialitat la o com ens hem d’organitzar? Si hem de tenir sector turístic... fèiem amb uns cursos que no seguien el empreses o no n’hem de tenir? Si hem de No és cert, no... mateix mecanisme del MIR. Per això vaig tenir treballadors eventuals o no n’hem de marxar un any i mig a Itàlia i, més tard, gai- tenir? Per què m’explica tot això si a mi em Una part sí, no? rebé dos anys a Suïssa, amb un programa quadren el números? Barcelona és una ciu- La marca Barcelona no va lligada al sector de formació lligat a temes de recerca. tat que fa les coses ben fetes, amb equilibri turístic; la gran explosió de la marca Barce- pressupostari. Escolti, al que faci dèficit si vol lona va tenir lloc amb els Jocs Olímpics del I ara, des de la visió que li aporta l’alcal­ el renya, però a mi no. 92 i va lligada a l’esport. Barcelona ha sabut dia de Barcelona, quin paper creu que aprofitar l’esport per crear marca, per do- té la UB en la projecció de la ciutat? El Govern català també promou un can­ nar-se a conèixer al món. I és a través de Miri, hem de donar un missatge al món, i és vi de model de governança de les uni­ l’esport que la gent del món ha descobert que volem ser una ciutat de cultura, una ciu- versitats. En aquest cas, quins creu que una ciutat que, és veritat, és turística, però tat de coneixement, una ciutat de creativitat, són els canvis que cal fer i quins els lí­ que a més té bon clima, bona convivència, una societat d’innovació. Tot això té un nom: mits que cal respectar? cohesió social, que té capacitat de creativitat universitat. Per tant, la universitat és una pe- La universitat té un problema molt greu, que i innovació, i un nivell elevat d’ensenyament ça clau. Vam passar una època en què lligar és que no està ben finançada. En molts ca- universitari, i això ha atret molta gent. Això universitat i empresa feia una mena d’angú- sos, la universitat ha fet i ha emprès coses que veiem aquests dies... nia, oi? Era gairebé un pecat capitalista. sense prou finançament, a base que les ad- Jo crec que ara tothom té clar que no és ministracions els diguessin: «Tu tira i endeu- El Congrés Mundial de Mòbils així. Crec que tothom té clar que la col· ta’t, que ja ho arreglarem». I jo crec que això Això no passa per casualitat, sinó perquè laboració de la universitat amb les empreses ha estat una fórmula equivocada perquè tenim una fira amb una societat civil potent és bàsica, com és bàsic que siguem capa- després aquestes administracions no aca- que hi dóna suport, que decideix fer una ços de crear empreses dins de la universitat ben pagant a la universitat. Això és el pitjor aposta pels mòbils, que poden ser un futur i que després aquestes empreses volin so- que pot passar, que les administracions important per a la ciutat, perquè lliguem mò- les. Aquesta és la gran transformació del s’endeutin i t’acabin dient que ho has fet bils a ciutats intel·ligents, perquè som capa- moment, l’aposta per l’excel·lència, per fer la malament. «Però escolti, si era vostè que em ços de competir amb ciutats com París. universitat tremendament competitiva, no deia que m’endeutés!». Cal ser molt serio- Barcelona no és Londres, no és París, però només durant l'etapa dels estudis sinó tam- sos, molt estrictes, tenir molt clar quins in- és una ciutat que entusiasma. Crec que hem bé a posteriori. gressos tindrem i què farem. I això fer-ho sabut donar valor a la ciutat. Fixa’t, al juliol durant un munt d’anys. La universitat, com tindrem els Mundials de Natació, que ens Davant l’impuls del Govern espanyol qualsevol administració pública, el que ha tornen a posar a primera fila. I abans, al mes d’una reforma de les administracions de fer són plans a mig i llarg termini, que és de maig, portarem per primer cop a Europa locals, vostè ha defensat la capacitat el que permet transformar les coses. Per els X Games (Jocs Extrems), que crec que dels ajuntaments a l’hora d’organitzar-se què creu que avui tenim centres de recerca seran un altre èxit, i els tindrem per tres anys i, concretament, s’ha manifestat en con­ biomèdica importants a Catalunya? Perquè més. Aquestes apostes, aquests casos con- tra que es limiti el sou dels alcaldes... durant vint-i-cinc anys hem pres un camí crets, fan que molta gent jove s’entusiasmi És el que em preocupa menys. La gent fa que, manés qui manés, s’ha respectat. I això per la ciutat i considerin que val la pena. més cas d’això, però el que trobo insòlit és acaba tenint premi. Crec que hi ha hagut un que una administració pública que té molts moment molt important en què Mas-Colell John Hoffman, conseller delegat de problemes, com és l’administració central, va donar un gran impuls a un nou planteja- l’empresa organitzadora de l’MWC, ha que està magnificada, que en molts casos ment, molt positiu, a una manera nova d’en- elogiat el potencial de Barcelona però és poc eficient, i que ha fet molts traspassos tendre les coses, i això s’hauria de poder també recorda que cal enllestir d’una i no s’ha aprimat, ens vingui a explicar a les mantenir quinze o vint anys, sigui quina sigui vegada la línia 9 des de l’aeroport fins al administracions més properes a la gent el la situació econòmica. En cas contrari, no centre de la ciutat. que hem de fer. Que ens deixin fer! Barcelo- serem un país de primera, un país d’excel· Molt important, sí. 6 entrevista

«Volem ser una ciutat de cultura, de coneixe- ment, de creativitat, d’innovació. Tot això té un nom: universitat»

Quin percentatge del dinamisme de la però els generen per a un segment de la po- Aquí tothom inventa, no? Fixa’t, per evitar la ciutat es perd per mancances en les in­ blació, formada. crisi del teatre, de cop, tothom descobreix fraestructures? El nostre problema d’atur és, sobretot, que es poden vendre entrades a meitat de Tenim un port extraordinari amb una inversió de persones que van venir en un moment preu. Haurem de canviar la mentalitat, la ma- importantíssima d’una empresa xinesa, d’eufòria de la construcció, però que ara que nera de fer les coses. El que no podem dir Hutchison. Tenim un aeroport que, tot i no la construcció ha caigut en picat la situació és: «Això ja no és important». No, no, no, tenir el grau d’independència que voldríem, se’ls ha tornat complexa i difícil. Hem de veu- continua sent el més important! té una gestió espectacular i és un dels aero- re com reciclem i incorporem aquestes per- Tinc una ciutat que no fa dèficit, paguem ports amb més creixement. I tenim un pro- sones al cicle productiu de la nostra ciutat. a trenta dies, però qui es cregui que la crisi blema, l’enllaç aeroport-fira-ciutat, la línia 9, Sabem que no és fàcil. no m’afecta també s’equivoca. Puc tenir que va amb retard, que s’ha dissenyat d’una l’economia de la ciutat controlada, però la manera i amb un programa econòmic difícil Hem parlat de turisme d’alt nivell, de tec­ situació d’atur i de problemes socials m’afec- de seguir en la situació actual de crisi. Mal- nologies, d’inversió estrangera... Però, ta. Per tant, he de ser capaç de prioritzar, i grat aquestes dificultats, a aquesta ciutat quin paper tenen la recerca, el coneixe­ he de prioritzar sobretot l’atenció social. Amb vénen per quatre dies més de 70.000 perso- ment i la cultura en el model de ciutat? la recerca passa el mateix. Haurem d’intro- nes, d’alt nivell, i estan encantats. Jo només El més important. La meva definició de Bar- duir nous mecanismes de mecenatge, bus- rebo felicitacions. El meu problema no és la celona és: cultura, coneixement, innovació, car recursos. El senyor Valentí Fuster, a més línia 9. El meu problema, sap quin és? creativitat i —sempre ho afegeixo— benes- d’un gran investigador, és un gran divulgador tar. Tot el que fem no té sentit si no és per al i busca recursos per poder fer la recerca que Precisament pensava demanar-l’hi... De benestar de les persones. Aquests són els li interessa fer. I per buscar recursos cal ex- tots els greuges que rep dels ciutadans, pilars bàsics del que volem que sigui la Bar- plicar el que fas. Molta gent no sap què fa la quin el preocupa més? celona del futur. Recorda quan es deia que universitat. S’haurà d’explicar, si no la gent Doncs que tinc 114.000 aturats. A mi m’amo- Barcelona seria Las Vegas? Doncs no: Bar- no s’entusiasma. Si vostè explica el que fa ïnen els aturats. Una altra cosa són les quei- celona, ciutat universitària. potser tindrà la sort de trobar un Sr. Pere Mir, xes de la gent quan vaig pel carrer, que que es gasta un munt de diners per crear acostumen a ser sobre el funcionament nor- Malgrat els problemes que puguin tenir l’Institut de Ciències Fotòniques, o un Sr. Vi- mal d’una ciutat: que si això està brut, o mal tots aquests sectors per tirar endavant? la Casas, que es dedica a fomentar l’art. il·luminat, que manca seguretat, que les es- Tots tenim problemes. El que cal fer és prio- combraries no es recullen a temps... Però el ritzar, i tenir clar que hi ha coses en què no A l’Ajuntament també li costa arribar a problema de fons, el que ens preocupa molt es pot abaixar la guàrdia. No podem deixar acords i tancar pressupostos... a tots, és la taxa d’atur. I aquest problema no de ser una ciutat d’innovació i de creativitat. Tots m’ho posen difícil! Ningú me’ls vol votar! l’arreglen els mòbils ni les ciutats intel·ligents, Una altra cosa és que moltes d’aquestes Però m’és igual, no ens hem de posar nervi- que sí que generen riquesa i llocs de treball qüestions s’hauran de fer d’una altra manera. osos, la politíca ja ho té això.1

1. Dues setmanes després de fer aquesta entrevista, un acord amb el Grup Popular va permetre iniciar el desbloqueig de les inversions previstes per al 2013. Entrevista 7

«Europa s’equivoca amb la política que està fent. És excessiva i ens crea moltes dificultats»

Li retreuen la poca despesa social... ti gastar aquests diners. Amb un pressupost les universitats? Acadèmics catalans i Però això no s’ho creu ningú. prorrogat i amb aquestes inversions, hem de d’arreu, premis Nobel inclosos, insistei­ tirar les coses endavant. xen que les mesures d’austeritat i reta­ ...i el deute de la Generalitat... llades no són ni justes ni eficaces, i no Això sí, però fixi’s en una cosa curiosa: els Cada dia ens llevem amb nous casos de sembla que hi hagi d’haver cap cop ferm senyors que durant trenta-dos anys no han males pràctiques, corrupció a tots ni­ de timó. fet cap parc d’habitatge social ara me’l de- vells i sessions plenàries dominades pel Estic d’acord amb això. Aquesta és la de- manen. Home! Ho podien haver descobert «i tu més». Què ha perdut la classe polí­ cepció que tenim amb Europa, no només al fa trenta-dos anys, tots aquests senyors tan tica els últims anys? si de les universitats. La crítica que fem molts savis! Però nosaltres farem habitatges soci- Tenim una crisi econòmica, una crisi finan- és que una Europa on l’única obsessió és el als, transformarem la política d’habitatge cera mai vista fins ara, una crisi social im- dèficit ens porta a un desastre. També és d’aquesta ciutat, i en un conjunt d’anys mensa, una taxa d’atur insuportable, una veritat que durant els darrers anys s’han fet —perquè això no es pot fer de cop—, crea- crisi de credibilitat dels polítics. Tenim una moltes ximpleries. Entenc que un senyor que rem una nova sensibilitat social no basada crisi de les institucions, i no només de les arribi a l’aeroport de Madrid des d’on sigui es només en el fet que l’Ajuntament faci moltes considerades públiques, de les civils també. quedi al·lucinat, perquè a Europa no hi ha coses, sinó a fer-les amb un sector en el qual Tenim una crisi de model d’Estat, i una crisi aeroports així. hi crec: el tercer sector. És una força impres- de la Monarquia. I tenim una crisi de model sionant i una font de riquesa importantíssi- d’Europa, almenys jo. L’Europa per la qual he Doncs si pel que sigui arriba al de ma. La gent es pensa que només és despe- lluitat no és la d’un mercat econòmic: jo he Castelló... sa, però s’equivoca. El tercer sector crea lluitat per una Europa social. El que hem de El de Castelló és una vergonya perquè és un molts llocs de treball, com per exemple tots fer els polítics és fer les coses ben fetes, aeroport que no funciona. Per això li poso els centres d’atenció a discapacitats, a gent amb seriositat, amb honestedat, amb tossu- l’exemple d’un aeroport necessari, pioner, de gran. Un país no són només les fàbriques, deria, escoltant la gent però tenint molt clar primeríssima fila, que guanyava molts diners que són molt importants, o les noves tecno- què és el que pensem fer. I després la gent i que de cop esdevé deficitari perquè n’han logies, que també ho són. Qui no ho vegi et vota o no et vota. La gran sort en el món fet una catedral excessiva. Crec que hem de així, s’equivoca. de la política és que la gent ens vota i, si no reflexionar sobre com fem les coses, i sobre Només tinc catorze regidors i se’n ne- agradem, ens fan fora. El problema és que hi si les hem fet malament. Una cosa diferent cessiten vint-i-un. Ningú em vol donar su- ha molts llocs de la societat civil en què no és que ens diguin: «Ara els castigarem port, però ho acabaran fent perquè seria una et voten. Tots aquests bancs que subvenci- molt!». Doncs, home, no ens castiguin tant gran bogeria que, tenint 350 milions d’euros, onem, no els votem. perquè si no ho arruïnarem tot. no els poguéssim gastar en serveis per a la Sóc dels que creuen que Europa, la Sra. gent! No sé quant temps trigarà, però s’ha Però les classes dirigents tenen en Merkel, s’equivoca amb la política que està d’acabar generant un acord que ens perme- compte el coneixement que es genera a fent. És excessiva i ens crea moltes dificul- 8 entrevista

tats. Sí que crec que és important ser serio- En el cas de Catalunya encara més, per- discussió sempre és la mateixa: si som la sos. Hi ha infraestructures que encara avui què a sobre d’estar arruïnats pretenen que capital d’un Estat dins d’un Estat espanyol s’estan construint que no tenen sentit perquè continuem aportant unes quantitats a l’Estat... que defensa la plurinacionalitat o si realment no són rendibles ni econòmicament ni soci- Si m’arruïno, no puc ser tan solidari, ara no! ja volem sols i decidim que no volem depen- alment. En canvi, hi ha coses que s’haurien Esperi que em recuperi. Imagina’t que tens dre de ningú més. Això és complex perquè de fer, com ara la sortida del tren de merca- uns germans i el pare et diu que els has de hi ha grans sentiments de molta gent a Ca- deries des del Port de Barcelona fent un cor- passar un tant, que no poden seguir el mateix talunya que hem de tenir en compte i hem redor mediterrani de mercaderies. Ara sem- ritme. I és bo fer-ho, som una família, ens hem d’anar amb cura, sense fer trencadisses, bla que ja ho han entès, però ens hem passat d’ajudar tots. Però tu t’arruïnes i has de con- creant un clima de confiança, de cohesió, de anys en què ningú ho volia entendre. Això sí tinuar pagant? Com? Això és el que passa en convivència. que és una inversió productiva, i genera in- aquest moment. La Generalitat té unes difi- No em canso de dir que Catalunya ha de versió. Hutchison ha fet una inversió impor- cultats tremendes per acabar cada mes. Ha ser solidària, dins de la Unió Europea o dins tantíssima al Port de Barcelona, que el con- de demanar 5.000 milions a l’Estat, que els hi d’una Espanya plurinacional, però solidària. verteix probablement en el més important de deixa —no els hi dóna— al 6 %, quan l’Estat El que no pot ser és el que passa ara, que la Mediterrània, i ho havia condicionat a fer rep els diners d’Europa al 2 %. I a sobre cada ens maltracten. O canvia la relació o això no aquesta sortida de tren. No és correcte no any se’ns queden... 15.000 milions, Sr. Mon- anirà bé. Aquests dies ho veiem: vénen complir amb els inversors; has de demostrar toro? «¡No, no tanto!» Dotze, doncs? Digui’m 70.000 persones a l’MWC, això genera in- que ets un país, una ciutat seriosa. quant! 12.000 milions! Això no pot ser. No és gressos importants, però qui se’ls queda? Jo seriós. Aquesta és la situació que tenim, que no cobro res de tot això! Bé, la gent que hi El veig disgustat amb Europa i amb l’Es­ és molt complicada i que entre tots hem de treballa sí, però tots els impostos se’ls queda tat espanyol... ser capaços de tirar endavant. el Sr. Montoro. Apuja l’IVA al 21 %, i això, a L’Estat espanyol està arruïnat. Li ha passat el Barcelona, li costa 74 milions d’euros perquè mateix que a la Generalitat. Hi ha hagut unes Diu que aspira al fet que Barcelona sigui no el podem descomptar. És un cost directe persones al capdavant de l’Estat espanyol o un dia capital d’un Estat. Formarà part, per a la ciutat que se’l queda Madrid. Bé, de la Generalitat de Catalunya en un moment en breu, de l’Associació de Municipis Madrid no, el Sr. Montoro, l’Estat. econòmic difícil que, en lloc de frenar, han per la Independència? Si creem més riquesa, si creem més ac- continuat gastant com si no passés res. I ens No ho sé, perquè no depèn de mi. Depèn del tivitat, una part ha de repercutir sobre la gent han portat a la ruïna. La Generalitat de Ca- que voti la gent. Avui no puc garantir el resul- que viu a Barcelona. Crec que ara ens por- talunya va passar, en vuit anys, de deure tat d’aquesta votació perquè fins ara el PP i ten a una situació desesperada, ho crec sin- 10.000 milions d’euros a deure’n 40.000. I els socialistes no hi estan a favor. O sigui que cerament, perquè opinen que estem «des- ara, què? Doncs ara podem negociar no ha- anem amb cura perquè seria un desastre madrats». I aquesta percepció és injusta. ver d’ajustar-nos tant el cinturó, que és el perdre aquesta votació; faríem un trist paper Som un país amb molta paciència, molt so- que jo proposo, però ens han posat en una com a capital de Catalunya. Crec que Bar- lidari, ho hem demostrat sempre, però al final situació difícil. celona aspira a ser la capital d’un Estat. La ens fan sentir molt incòmodes.

«Som un país amb molta paciència, molt solidari, però al final ens fan sentir molt incòmodes»

10 REPORTATGE

2013: Any Internacional de l’Estadística Text: Ester Colominas Fotos: J. M. Rué

Olga Julià sent-ho i que un factor inesperat pot resultar Olga Julià és coautora d’un article pu- essencial. El que no fa és establir relacions de blicat ara fa dos anys a l’editorial es- Professora del pecialitzada Springer en el qual es Departament causa-efecte: «Un exemple que poso molt proposa un mètode estadístic teòric de Probabilitat, sovint als estudiants —explica la professora d’aplicació en l’estudi de variables Lògica i Julià— és l’afirmació que els homes calbs te- quan algunes de les dades estan cen- Estadística nen més risc d’infart que els que no ho són. surades, tant perquè s’han produït abans de l’inici de l’observació com En aquest cas cal tenir en compte que la cal- perquè encara no s’han produït en fi- vície té relació amb l’edat, i que les persones nalitzar-la, però que poden ser essen- grans són les que acostumen a patir més cials per extreure’n conclusions. El «Hi ha moltes maneres de definir l’estadística atacs de cor. L’estadística, doncs, ens mostra mètode s’aplica a dades d’una cohort —explica Olga Julià, professora del Departa- que hi ha una relació entre calvície i infart, pe- d’usuaris d’un programa de desintoxi- cació de drogues amb les quals s’estu- ment de Probabilitat, Lògica i Estadística de rò no estableix que una cosa sigui la causa de diava el període de temps entre l’inici la Facultat de Matemàtiques de la UB i mem- l’altra. Cal que ens assegurem que no hi inci- de la drogoaddicció per via intraveno- bre de la Societat Catalana d’Estadística—. deixi una tercera variable, el que en diem va- sa i el diagnòstic del VIH. Segons Julià, Se la coneix com la ciència d’aprendre a par- riable confusora, en aquest cas, l’edat. Quan «es tracta d’un model de tractament de tir de les dades, la que dóna sentit a les da- tens en compte l’edat, la variable calvície dei- dades d’aplicació preferent en l’àmbit mèdic, que permet, tot i tenir dades des que hem recopilat. També com la teoria i xa de tenir importància». censurades, arribar a conclusions els mètodes per extraure informació de les Diu Julià que l’estadística sovint es critica igualment vàlides». dades observacionals per resoldre problemes injustament, però no per allò que fa sinó per reals. Fins i tot hi ha definicions més poèti- la manera com és interpretada. «Segons una ques, com ara que és la ciència de la incerte- dita famosa, unes dades convenientment tor- sa, la quinta essència de la interdisciplinarietat turades confessen el que tu vulguis», remarca o l’art d’explicar una història amb dades nu- Julià. «L’estadística posa de manifest algunes mèriques. El que és indiscutible és que és relacions, però per arribar a conclusions, per difícil trobar res en la societat actual que no constatar una relació causa-efecte entre vari- hagi estat sotmès a tractament estadístic». ables, hi han d’intervenir els científics». Però s’ha d’anar amb compte. L’estadísti- Vegem en aquestes pàgines alguns ca ens ajuda a entendre per què tenim unes exemples d’estudis recents de la UB en dife- dades i no unes altres, ens pot fer veure que rents àrees del coneixement en els quals el que a priori sembla lògic pot acabar no l’estadística ha tingut un paper rellevant. REPORTATGE 11

Durant l’any 2013, prop de 1.500 entitats i organismes nacionals i internacionals dedicaran una bona part de les seves activitats a sensibilitzar la societat sobre l’impacte de l’estadística en els aspectes més diversos de la vida quotidiana, a fer visible l’estadística com a professió i a promoure’n el desenvolupament. I és que aquesta disciplina, en els inicis destinada a l’anàlisi de les dades dels estats, actualment s’utilitza en múltiples àrees per entendre dades i prendre decisions.

Un test estadístic aplicat a l’estudi del DNA situa un article científic en la llista dels més citats

Un article científic publicat el 2002 a la revis- Tal com explica Julio Rozas, catedràtic i vam incloure el test en un programari, de ma- ta Molecular Biology and Evolution pels in- investigador ICREA Acadèmia al Departa- nera que qualsevol investigador el podia fer vestigadors Julio Rozas i Sebastián Ramos ment de Genètica, «aquest test es basa en servir fàcilment i de franc», explica Julio Ro- Onsins, del Departament de Genètica de la l’anàlisi del patró de distribució dels polimor- zas, que també és membre de l’Institut de UB, és un dels treballs internacionals que fismes del DNA en els gens dels individus; Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. integren la llista dels «Citation Classics» —els aquest patró es compara amb el que s’es- articles més citats de Molecular Biology and pera d’acord amb la denominada teoria de Evolution des del 1983— que ha fet pública la coalescència, que explica el comporta- recentment aquesta revista. Els articles que ment dels arbres de gens dins de les pobla- integren els «Citation Classics», seleccionats cions». L’estudi es va iniciar l’any 2000, quan d’acord amb les dades del Thomson Reuters el Grup de Recerca de Genètica Molecular Web of Knowledge, representen l’1 % del Evolutiva, del qual és membre el professor total de treballs publicats per la revista du- Rozas, impulsava una activa línia de treball rant el període 1983-2012. experimental i teòrica sobre l’anàlisi dels po- L’article signat per Rozas i Ramos On- limorfismes del DNA, i Sebastián Ramos sins, titulat «Statistical properties of new Onsins —ara amb contracte Ramón y Cajal neutrality tests against population growth», al Centre de Recerca en Agrigenòmica és un dels treballs amb més citacions publi- (CRAG)— era investigador postdoctoral al cats a la revista, en concret 582. Els autors Departament de Genètica de la UB. descriuen un nou test estadístic que fa ser- «La recerca es va dur a terme en una èpo- Julio Rozas vir informació de la variació en les seqüèn- ca en què es començaven a fer les anàlisis de Catedràtic i investigador ICREA cies de DNA per determinar si una espècie polimorfismes del DNA d’una manera relativa- Acadèmia al Departament de determinada ha sofert un creixement pobla- ment massiva. I vam desenvolupar un test Genètica de la UB i membre cional recent (en un període inferior a un que, en certes condicions, era el més potent de l’Institut de Recerca de la milió d’anys). dels que s’havien publicat fins llavors. A més, Biodiversitat (IRBio) de la UB 12 REPORTATGE

Un sistema d’indicadors avalua l’atracció d’activitat empresarial d’excel·lència dels principals municipis de Barcelona

El Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR- L’estudi també té una part descriptiva es- IREA) de la UB ha elaborat un estudi que tadística que és una mena de fotografia sobre avalua 26 municipis de la província de Bar- l’estat actual de la implantació d’activitats celona i la idoneïtat dels entorns socioeco- d’excel·lència empresarial a cada municipi. nòmics de cadascun d’ells a l’hora d’atraure Les localitats analitzades representen el activitat empresarial d’excel·lència, és a dir, 72,3% de la població total de la província de d’alt nivell tecnològic, intensiva en coneixe- Barcelona i acullen el 75% dels llocs de tre- Jordi Suriñach ment i amb un baix impacte mediambiental. ball. Aquest és el segon cop que es fa l’estu- Catedràtic del Departament L’estudi ha estat dirigit pel catedràtic de la di, que va tenir una primera edició el 2005. d’Econometria, Estadística i UB Jordi Suriñach i patrocinat per l’Ajunta- El professor Jordi Suriñach assenyala la Economia Espanyola i director ment de Sant Cugat del Vallès. gran varietat de tècniques estadístiques que de l’Institut de Recerca en Els autors del treball han formulat el sis- existeixen (sèries temporals, anàlisis multiva- Economia Aplicada Regional tema municipal d’indicadors d’excel·lència riants, models de regressió, índexs...). «És i Pública de la UB empresarial (SMIEE), un indicador complex impossible ser especialista en tot —remar- en què es ponderen i s’integren factors de ca—, però com a mínim la gent hauria de tipus divers vinculats a la localització empre- conèixer les tècniques que en un moment sarial. Així, l’SMIEE té en compte dades del donat poden ajudar a resoldre un problema». mercat de treball, de la disponibilitat i el preu Ho exemplifica a partir de la pròpia experièn- de sòls i locals, d’infraestructures, accessi- cia: «És molt habitual que ens vinguin a veu- bilitat, matèries primeres, regulacions, nivell re persones amb necessitats molt diverses, impositiu, incentius que ofereix l’administra- des de trobar els factors que causen un fet ció pública, existència d’economies d’aglo- determinat fins a elaborar uns indicadors que meració, qualitat de vida i medi ambient, i permetin avaluar una actuació pública o una innovació. Un cop obtingudes totes les da- inversió empresarial, i que ens demanen des, es pot jerarquitzar els municipis en fun- com els podem ajudar». Per l’expert és clau ció del grau en què les característiques del adquirir una formació bàsica sobre estadís- seu entorn socioeconòmic resulten adients tica per tal que, tant en el món professional per mantenir o implantar-hi activitat empre- com en l’acadèmic, es pugui saber quina sarial d’excel·lència. tècnica pot ajudar a resoldre un problema.

L'estudi avalua 26 municipis de la província de Barcelona i la idoneïtat dels entorns socioeconòmics de cadascun d'ells. REPORTATGE 13

Per mitjà d’un model estadístic es poden fer prediccions d’incendis a llarg termini

En un treball liderat per investigadors de la del nombre d’incendis forestals i de l’exten- Universitat de Barcelona, s’ha analitzat l’im- sió de l’àrea cremada en funció de la tempe- pacte de la variabilitat climàtica interanual i ratura i la precipitació mensuals», afirma Maria del Carme Llasat estacional en els incendis produïts als boscos Llasat. «El que hem fet —continua l’autora— Professora i cap del Grup de Catalunya durant l’estiu. L’estudi conclou és crear un model matemàtic simple que d’Anàlisi de Situacions que els incendis forestals d’estiu, a més d’es- inclou la influència de les característiques Meteorològiques Adverses tar vinculats a les condicions climàtiques del climàtiques del període primavera-estiu de (GAMA) mateix estiu, també ho estan a les condicions l’any en qüestió, però, sobretot, altres varia- climàtiques antecedents, sobretot de l’hivern bles que són determinants i que intuïtiva- i la primavera del mateix any i de dos anys ment no ho semblarien». abans. L’explicació es basa en el fet que les «Amb el model es poden obtenir predic- condicions prèvies de precipitació i tempera- cions fiables sobre l’impacte de la variabilitat tura afecten la humitat i l’estructura i la quan- climàtica en els incendis de boscos a l’estiu, titat de combustible. A partir de les correlaci- però aquest no és un model per aplicar en ons trobades, l’estudi aporta un model que es les avaluacions de risc d’incendis immediats. pot aplicar en prediccions a llarg termini. Per això, ja existeixen eines com la que utilit- L’article, que es va publicar a la revista zen al Servei de Prevenció d’Incendis Fores- Climatic Change el juny del 2012, és fruit de tals de la Generalitat de Catalunya —i que la tesi doctoral de l’investigador Marco Turco, vam desenvolupar a la UB—, que tenen en dirigida per la investigadora de la UB Maria compte altres variables com el vent», puntu- del Carme Llasat, que també és coautora del alitza Llasat, del Departament d'Astronomia treball. Entre el 1983 i el 2007, període ana- i Meteorologia de la Facultat de Física de la litzat en l’estudi, s’han documentat més de UB, adscrita al campus d'excel·lència inter- 16.000 incendis, amb una àrea afectada de nacional BKC. 240.000 hectàrees, aproximadament el 7,5% El model ha estat validat en un període del territori català. El treball fa una anàlisi es- fora del que s'ha utilitzat per dissenyar-lo que Societat Catalana d’Estadística: tadística d’aquests incendis i mostra que, permet explicar el 76% de la variància de http://www.socestadistica.org/ des del punt de vista climàtic, «és possible l'àrea cremada i prop del 91% de la variància International Year of Statistics: crear un model que ens doni una estimació del nombre d'incendis forestals. http://www.statistics2013.org/ 14 VO: entrevistes en versió original

Paul Ayris: "Open Access is the model for the twenty-first century university"

Paul Ayris, a historian who termine your level of access to Comments are submitted to a has a PhD in Ecclesiastical research literature. This also af- blog that is run as part of the on- PHistory and publishes on fects in a positive manner the line journal, so a dialogue be- English Reformation Studies, is way universities interact with so- tween author and reader is build the Director of Library Services at ciety because society can have up imitating the kinds of discus- University College London (UCL) access to university published sions that you would have with and its Copyright Officer. He is research. This is a crucial point, your colleagues in a conference. also the President of LIBER because at the end of the day is

VO (Ligue de Bibliothèques Europée- society who actually pays for uni- What is the scientists’ view nnes de Recherche) and Chair of versity research. about Open Access? LERU (League of European Re- It depends on the subject area search Universities) Scholarly Some people claim that Open that you are talking about. In Communications Group. Access will lower the quality some areas, like high energy Dr. Ayris co-chairs the LERU of research papers by affect­ physics, engineering or com- working group on open access ing the peer-reviewed system, puter sciences, Open Access and was the main author of what do you think about that? was taken for granted. In eco- LERU Roadmap towards Open That is a common misunder- nomics, for example, they rely on Access. This document, pub- standing. In an open access a very large extend of working lished in June 2011, is an advice world peer-review can take place papers or pre-prints which do paper for all European Universi- in exactly the same way as in the not go anywhere near the con- ties aimed to promote open dis- commercial system. In the Green ventional publishing system but semination of the research con- Route Open Access it comes at they circulate in repositories like ducted with public funding. the end of the publication pro- “Economists on line”. On arts cess, once the journal has ac- and humanities Open Access Why does LERU advocate cepted the article for publication, has made less impact than on Open Access? it has been peer-reviewed in the physical or biological sciences. LERU believes that in the current normal way. In the Gold Route The reason is probably that in digital age is possible to develop there are a number of ways of those fields the unit of publica- faster and more efficient ways of looking at the peer-reviewed. tion is the monograph; to devel- disseminating research findings. One example is the peer-review op an open access business LERU universities —and I think system used by the Public Li- model has been a challenge to that many universities around the brary of Science (PLoS) journals. the small presses, which tradi- world— increasingly believe that PLoS articles have two levels of tionally produce arts and human- Open Access is the model for the peer-review. The first one occurs ities monographs. Therefore, to 21st century university because when the article is submitted and address this question in arts and it can profoundly change the the editorial board judge whether humanities, what LERU recom- number of people who can ac- the methodology is sound and mends is to look for EU funding cess research literature. In devel- the conclusions are based on to develop a pan-European gold oping countries that cannot af- evidence. This first level is called publishing infrastructure for mon- ford all the journal subscriptions “blind peer-reviewed”. In addition, ographs, something like “Euro- they may want to provide to their once the article is published the pean Universities Press”, where researchers, open access is the “open peer-review” comes. In we would develop a shared infra-

versió en català completa a: www.ub.edu/web/ub/ca/ completa a: en català versió www.ub.edu/web/ub/en/ en anglès completa a: original versió www.ub.edu/web/ub/es/ completa a: en castellà original versió answer, because it means that this second level of peer-review structure across European uni- your ability to pay as a reader or authors and readers can com- versities to allow us to publish as a library does not longer de- ment on each other´s work. open access monographs.

16 laboratoriLABORATORI d’imatgesD’IMATGES

Els ossets de peluix van al metge

Prop de 80 estudiants de les facultats de Medicina, Infermeria, Odontologia i Farmàcia de la UB i més de 200 nens i nenes del cicle inicial de primària van participar el passat mes de novembre en el projecte Hospital dels Ossets de Peluix (HOP), al campus Ciències de la Salut de Bellvitge. L’objectiu: que els nens i nenes perdin la por a l’anome- nada bata blanca dels professionals sanitaris. Els infants, acompanyats pels seus tutors, es van desplaçar al cam- pus de Bellvitge per sotmetre els seus respectius peluixos a un reconeixe- ment complet. El projecte HOP es duu a terme a més de 90 països. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx.

Seguretat alimentària a la festa ExpAliments

El novembre passat, va tenir lloc la ter- cera edició de la festa ExpAliments, organitzada per la Universitat de Bar- celona, a través del campus de l’Ali- mentació de Torribera, i en la qual va col·laborar l’Ajuntament de Santa Co- loma de Gramenet. Un miler de visi- tants van poder participar en la vintena d’activitats organitzades per més d’un centenar de professors i alumnes de la UB. El fil conductor va ser la seguretat alimentària. (Fotografies: 1. Taller so- bre els anisàkids; 2. Taller sobre parà- sits i cargols; 3. Alumnes i professors preparen una activitat; 4. Contacontes sobre el cicle de l’aigua).

Geoflaix, una mirada alternativa als objectes quotidians

«GEOflaix! Una mirada alternativa als objectes quotidians» es va poder visitar del 14 de novembre al 14 de desembre a l’Edifici Històric de la UB. Organitza- da per la Facultat de Geologia de la UB, l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC) i l’Institut Geològic de Catalunya i comissariada pel professor Xavier Delclòs, del De- partament d’Estratigrafia, Paleontolo- gia i Geociències Marines de la UB, la mostra va tenir el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnolo- gia (FECYT) - Ministeri de Ciència i In- novació i de la Xarxa d’Unitats de Cul- tura Científica. laboratoriLABORATORI d’imatges D’IMATGES 1717

Geoflaix, una mirada alternativa als objectes quotidians 18 NOTÍCIES

Segon mandat del rector Dídac Ramírez

El passat 13 de desembre el Dr. Alemany, i els antics rectors de tica d’Internacionalització, i Enric com a comissionats: Virgínia R. Dídac Ramírez va prendre pos- la UB Dr. Josep Maria Bricall, Dr. I. Canela, de la Facultat de Biolo- Ferrer, de la Facultat de Peda- sessió com a rector de la UB, Joan Tugores i Dr. Màrius Rubi- gia, al capdavant del Vicerectorat gogia, com a comissionada per després que el 27 de novembre ralta, entre altres autoritats. de Política Científica. El Vicerec- a Participació, Ocupabilitat i Em- fos reelegit amb el 51,06 % del L’endemà van prendre pos- torat de Relacions Institucionals i prenedoria Social; Misericòrdia vot ponderat en la segona volta sessió del càrrec els membres Cultura correspon a Lourdes Cir- Garcia, de l’Escola Universitària de les eleccions al Rectorat de la del nou equip de govern de la UB lot, de la Facultat de Geografia i d’Infermeria, com a comissiona- Universitat. El conseller d’Econo- nomenat pel rector, format per: Història; el d’Estudiants i Política da per a Desenvolupament So- mia i Coneixement de la Genera- Isabel Miralles, de la Facultat de Lingüística, a Gemma Fonrodo- cial i Envelliment; César Picado, litat de Catalunya, Dr. Andreu Dret, al capdavant de la Secreta- na, de la Facultat de Química, i el de la Facultat de Medicina, com Mas-Colell, va presidir l’acte de ria General; Jordi Alberch, de la d’Administració i Organització, a a comissionat per a Coordinació presa de possessió, al qual tam- Facultat de Medicina, com a vice- Carme Panchón, de la Facultat Hospitalària; Carina Rey, de la bé van assistir el secretari d’Uni- rector de Recerca, Innovació i de Pedagogia. Facultat de Biblioteconomia i versitats i Recerca, Sr. Antoni Transferència; Maria R. Callejón, Josep A. Plana, de la Facul- Documentació, com a comissi- Castellà; el president del Consell de la Facultat d’Economia i Em- tat de Geografia i Història, ocupa onada per a Sistemes d’Infor- Social de la UB, Sr. Salvador presa, com a vicerectora de Polí- el Vicerectorat del Grup UB, TIC mació i Documentació, i M. Te- i Serveis Comuns, i Pere J. Quet- resa Garcia, de la Facultat de glas, de la Facultat de Filologia, Filologia, com a comissionada el de Comunicació i Projecció. Al responsable de Multilingüisme. capdavant del Vicerectorat de L’actual equip de govern de Política Acadèmica i Qualitat hi la UB es va completar amb els ha Gaspar A. Rosselló, de la Fa- nomenaments de David Valles- cultat de Física, i el vicerector de pín, de la Facultat de Dret, com a Professorat és Manel Viladevall, delegat del rector per a la Gover- de la Facultat de Geologia. Pos- nança, la Reforma d’Estatuts i teriorment es va incorporar com Assumptes Jurídics, i de Gaspar a vicerector de Política Docent Coll, de la Facultat de Geografia Manel Viader. i Història, com a responsable del El rector Ramírez també va Parc de les Humanitats i Ciències nomenar delegats del rector Socials.

Presenten l’informe sobre transferència de tecnologia i coneixement entre universitat i empresa a Espanya

La transferencia de tecnología y conocimiento universidad-empresa en España: Estado actual, retos y oportunidades és el títol de l’informe elaborat pel Dr. Xavier Testar, dele- gat del rector per a Accions Estratègiques d’Innovació de la UB i professor del Depar- tament de Bioquímica i Biologia Molecular, que es va presentar el proppassat mes de novembre a la seu de la Societat Econòmica Barcelonesa Amics del País (SEBAP). L’informe, editat el 2012 per la col·lecció de documents de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD), ofereix una visió històrica del procés de desplegament de la transferència a Espanya i la seva relació tant amb el marc legislatiu com amb la introducció del concepte de societat del coneixement en l’escenari europeu. Més en concret, aborda les característiques i limitacions de les principals modalitats de transferència: la investigació per contracte i la investigació col·laborativa —amb la demanda com a força motriu—, i la venda o llicència de la propietat industrial generada i la creació d’empreses derivades o spin-off, modalitats en què l’impuls prové de la mateixa ciència, és a dir, dels resultats de la recerca generats pels grups d’investigació i els departaments de les universitats. Tal com destaca el Dr. Xavier Testar, «Espanya ocupa la desena posició en el rànquing de països segons la producció científica i genera prop d’un 3 % de la producció científica mundial, però està situada al voltant del trentè lloc en capacitat d’innovació. L’estudi mostra que, malgrat els avenços que ha experimentat la transferència de tecnologia a Espanya els darrers anys, encara queda molt camí per recórrer per assolir unes taxes de El Dr. Xavier Testar, delegat del rector per a Accions transferència adequades a les capacitats de generació de coneixement del nostre siste- Estratègiques d’Innovació de la UB, durant la presentació ma d’R+D públic». de l'informe. NOTÍCIES 19

Es constitueix el Consell El PCB a BioSpain Acadèmic de la Unitat Del 19 al 21 de setembre, el Bilbao Exhibition Cen- tre (BEC) de Barakaldo va ser l’escenari de Bio- UB-Bullipèdia Spain 2012, la principal trobada biotecnològica del sud d’Europa, que en aquesta ocasió va duplicar la superfície amb l’objectiu de convertir-se en un dels principals esdeveniments mundials de gene- ració de negoci i partenariat. La sisena edició d’aquesta trobada va batre rècords d’assistència: més de 1.500 delegats, 761 empreses de 25 paï- sos i 216 expositors (un 29 % més que el 2010), dels quals el 25 % tenen la seu en parcs científics i tecnològics. De la BioRegió de Catalunya hi van participar 200 professionals de 119 empreses i or- ganitzacions, més d’un 20 % de les quals estan presents al Parc Científic de Barcelona.

Instal·lacions de la UB-Bullipèdia, al campus de l'Alimentació de la UB.

El 15 de novembre, el xef Ferran Adrià, com a promotor de la Bullipèdia en el marc de la futura El Bulli Foundation, va presidir la reunió constitutiva del Consell Aca- dèmic que forma la base de la Unitat UB-Bullipèdia. Aquesta unitat acadèmica, de suport i assessorament a l’ampli projecte Bullipèdia, s’ha creat arran del conveni de col·laboració signat el 23 d’octubre passat entre el rector de la UB, Dídac Ra- mírez, i Ferran Adrià en nom d'El Bulli Foundation. La Unitat UB-Bullipèdia, ubicada a la primera planta de l’edifici de la Masia del campus de l’Alimentació de Torribera (Santa Coloma de Gramenet), estarà coor- dinada acadèmicament pel professor Abel Mariné, catedràtic emèrit del Departa- ment de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia, i per l’investigador © Parc Científic de Barcelona. Pere Castells, com a representant d'El Bulli Foundation. Castells durà a terme la coordinació entre la UB-Bullipèdia, la direcció del campus de l’Alimentació de la UB i l’equip d’experts de la UB i d’altres universitats i institucions que formen part del grup assessor. Eranet Mundus, Els treballs dels membres del Consell de la UB-Bullipèdia es complementaran amb la feina dels experts permanents del projecte, dels experts específics ocasi- exemple de bones onals i d’estudiants d’ensenyaments superiors que col·laboraran en algun dels subprojectes aprovats en la reunió: Història de l'alta cuina occidental, Ciència i pràctiques cuina, Tècniques aplicades a producte, Organització i gestió, Procés creatiu i Arxiu creatiu de productes. La Universitat de Barcelona va ser seleccionada El mateix dia, Ferran Adrià va participar en l’acte de presentació del projecte per presentar les activitats de coordinació i difusió Bullipèdia a la comunitat universitària (professors, alumnes i investigadors) del del consorci Eranet Mundus, tant a Europa com a campus de l’Alimentació de Torribera. En l’acte, presidit pel director del campus, Rússia, en el marc de la Conferència de Coordina- Màrius Rubiralta, també hi van participar l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria dors dels Projectes Erasmus Mundus que va tenir Parlon, i els coordinadors acadèmics de la UB-Bullipèdia, els esmentats professor lloc a Brussel·les els dies 20 i 21 de setembre. Mariné i l’investigador Pere Castells. L’Agència Executiva d’Educació, Audiovisual i Cul- En la seva presentació, Ferran Adrià va explicar les línies mestres del projecte tura (EACEA) de la Comissió Europea, responsable de la Bullipèdia i va establir els objectius de la Unitat UB-Bullipèdia, ens que haurà dels programes d’educació continuada i dels Eras- de proporcionar l’assessorament acadèmic als treballs que elabori la Bullipèdia. mus Mundus, entre d’altres, va demanar a la UB Adrià va mostrar el web provisional del projecte i un vídeo promocional de la Bu- que fes aquesta presentació com a exemple de llipèdia presentat recentment a escala internacional. bones pràctiques, atès l’alt nombre de participants Per la seva banda, els coordinadors acadèmics van detallar el funcionament que ha obtingut el programa Eranet Mundus en la de la nova unitat, els membres de l’equip d’especialistes, la ubicació i les possibi- primera convocatòria. El programa de la UB és un litats de col·laboració amb el projecte d’experts i institucions interessades. dels 69 que han estat seleccionats entre els 693 L’acte, que es va organitzar com una activitat acadèmica del campus de l'Ali- programes concedits. mentació, va ser seguit per un gran nombre d'estudiants dels ensenyaments de L’objectiu d’Eranet Mundus és establir i pro- Nutrició Humana i Dietètica i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, graus que moure lligams acadèmics entre els centres russos s’imparteixen al campus de Santa Coloma, així com per responsables acadèmics i l’espai europeu d’educació superior (EEES). Hi dels Centres Assistencials Dr. Emili Mira i del CETT, centre adscrit a la UB. participen tant estudiants de grau, com de màster, doctorat, postdoctorat i també professorat. 20 NOTÍCIES

Hospital Universitari de La càtedra de Cristal·lografia i Mineralogia Bellvitge: 40 anys d’història fa 100 anys

El 1912, el professor Francisco Pardillo Vaquer va ocupar la càtedra de Cristal·lografia i Mineralogia, que s’acabava de cre- ar a la Facultat de Ciències de la UB. També el 1912, a la Uni- versitat de Munic, l’equip del físic Max von Laue, premi Nobel de Física el 1914, descobria la difracció de raigs X en fer incidir per primer cop un feix de raigs X sobre un cristall de sulfat de coure. Del 15 al 19 d’octubre, la Facultat de Geologia, adscrita al campus d’excel·lència internacional Barcelona Knowledge Campus (BKC), commemorava els 100 anys d’aquella càtedra, nucli històric de l’actual Departament de Cristal·lografia, Mine- ralogia i Dipòsits Minerals. La cristal·lografia i la mineralogia són disciplines bàsiques per a l’estudi dels minerals. Conèixer l’estructura cristal·lina i les propietats fisicoquímiques dels minerals és clau per entendre’n el comportament i, per extensió, el de les roques en els pro- © Hospital Universitari de Bellvitge. cessos geològics.

El passat mes de desembre van tenir lloc els actes de celebració del 40è aniversari de l’Hospital Universitari de Bellvitge, un centre hospi- talari de prestigi adscrit al HUBc, el campus de la salut de la UB, que va ser inaugurat l’any 1972 al municipi de l’Hospitalet de Llobregat. Des de fa més de 25 anys, és un centre docent universitari vinculat a Pedagogia celebra la Universitat de Barcelona, on s’imparteixen els estudis de Medicina, Infermeria, Odontologia i Podologia. A més, té un ampli programa el 20è aniversari docent de postgrau en aquestes quatre àrees de la salut, amb acre- ditació per formar especialistes en més de 40 especialitats. de l’ensenyament L’Hospital Universitari de Bellvitge és un dels cinc únics hospitals d’Educació Social de Catalunya acreditats com a centres de tercer nivell, el màxim nivell de complexitat, que li permet atendre malalts que requereixen la més alta tecnologia. És l’hospital de referència comunitari per a més de 300.000 habitants de l’Hospitalet i el Prat de Llobregat, i és també centre referent en els processos que impliquen l’ús d’alta tecnologia per a més de dos milions d’habitants de les àrees Metropolitana Sud, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. En l’àmbit de la recerca, és un centre destacat internacionalment i forma part de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), un dels únics centres estatals acreditats amb el màxim nivell de recer- ca per l’Institut d’Investigació Sanitària Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació. A més, és part fonamental del nou Consorci Públic del Biopol de l’Hospitalet.

Inaugurada la placa de

l’edifici Antoni Prevosti de la Coincidint amb el Dia Mundial de l’Educació Social, la Facultat de Pedagogia de la UB va commemorar a principis del mes Facultat de Biologia d’octubre passat els 20 anys que fa que s’imparteix a la UB A l’octubre va tenir lloc l’acte d’inauguració de la placa de l’edifici l’ensenyament d’Educació Social. L’objectiu d’aquest ensenya- Antoni Prevosti de la Facultat de Biologia, una construcció de 19.987 ment és proporcionar coneixements, destreses, actituds i ha- metres quadrats de superfície que rep el nom en homenatge al Dr. bilitats orientades al disseny, al desenvolupament i a l’avaluació Antoni Prevosti (Barcelona, 1910-2011), primer catedràtic de Genèti- de recursos, plans, programes i projectes socioeducatius que ca de l’Estat. Prevosti, considerat un referent en docència università- s’emmarquen en diferents contextos i col·lectius socials. Edu- ria, va començar a impartir la Genètica com a disciplina de la UB el cació Social parteix d’una concepció integradora de l’educació curs 1955-1956, va impulsar línies de recerca en diversos àmbits en la societat i de les pràctiques educatives al llarg de tot el d’aquesta branca i molts dels seus deixebles van fundar departa- cicle vital i en els processos de canvi i participació social. ments de Genètica en universitats de tot Espanya. NOTÍCIES 21

Notícies breus

Dos índexs de referència assenyalen el portal de la Universitat de Barcelona com el tercer més llegible i accessible entre les vint universitats més importants de l'Estat. Els dos índexs, que calculen la llegibilitat de textos en espanyol —amb la fórmula de Szigriszt i amb la de Fernández-Huerta—, constaten la bona posició del web de la UB, al davant del portal de la Universitat Pompeu Fabra, que se situa en quart lloc de la classifi- cació. El web de la UB només ha estat superat pels portals de la Universitat Politècnica de Madrid i de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Aquestes classificacions estan incloses a l'article «Evaluación de la legibilidad de webs de universida- des», publicat per la revista acadèmica El Profesional de la Información.

Més de 300 persones van assistir el passat 3 d’octubre a l’Ateneu Barcelonès a la presentació del llibre del rector de la UB, Dídac Ramírez, Universitat, valors i societat (La Magrana, 2012). Al nou volum, Ramírez reuneix per primer cop una selecció dels seus escrits assagístics, compresos entre el 1994 i el 2012, que ofe- reixen una reflexió incisiva sobre el nostre temps i sobre la construcció d’una societat que ara més que mai demana res- postes. La crisi que estem vivint no és només econòmica, sinó que afecta tots els àmbits de la societat i, molt especialment, el sistema de valors en què se sustenta. En un moment de canvis tan intensos i ràpids, dominat per un sentiment generalitzat d’incertesa i de poca confiança en la planificació del futur, sor- geix la necessitat urgent de reflexionar sobre aquests valors, replantejar la seva funció i buscar-ne l’equilibri.

El 21 de setembre es va presentar a la UB l’Observatori de l’Estudiant, que té com a finalitat promoure i elaborar estudis en l’àmbit de la vida universitària que permetin millorar les polítiques que afecten aquest col·lectiu. El nou Observatori vol aportar informació i dades sistemà- tiques, qualitatives, quantitatives i rellevants, i posar-les a disposició de les autoritats universitàries per facilitar i garantir que els processos de presa de decisions estan degudament documentats i motivats. L’objectiu és millorar les polítiques universitàries mitjançant la partici- pació activa dels estudiants sustentada en estudis periòdics i sistemàtics sobre les condicions de vida i d’estudis, la participació i els perfils dels estudiants de la UB, i comptant amb professors experts en els dife- rents àmbits relacionats amb l’objecte de l’observatori. 22 recerca

L’Encantat de Begues: Nova resta de neandertal a l’estatueta prehistòrica de la cova del Gegant de Sitges ceràmica més antiga de la península Ibèrica

En el decurs de la campanya d’excavacions a la cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), membres del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, han trobat el tronc, amb un braç complet i l’inici de l’altre, d’una figureta humana elaborada en ceràmica. La seva posició cronoestratigràfica la situa com l’estatueta de ceràmica més antiga, a hores d’ara, de la pe- nínsula Ibèrica, concretament s’estima que té 6.500 anys d’antiguitat. Totes les seves característiques responen al que, en prehistòria, po- dríem definir com un ídol. Els investigadors han tingut en compte aquest component magicoreligiós, i el fet que als habitants de Begues sempre se’ls ha donat tradicionalment el malnom d’Els Encantats, per batejar la figureta com l’Encantat de Begues. La peça, que ha estat escollida per la prestigiosa revista National Geographic com una de les deu principals troballes arqueològiques del 2012, és un indici important de la rellevància que podria haver tingut Can Sadurní durant el neolític. No és la primera troballa d’aquest període que s’ha fet a la cova, on els investigadors del CIPAG hi excaven des de fa trenta-quatre anys i on anteriorment també s’han identificat les evidèn- cies més antigues del processament i consum de cervesa del continent europeu. Aquests descobriments indiquen que a Can Sadurní s’hi po- drien haver celebrat trobades crucials per reunir grups dispersos en el © GRQ-SERP (UB). territori i que necessitarien aquestes reunions per assegurar la seva reproducció econòmica, ideològica i sexual. Un equip científic interdisci- Villalta, del Museu de Ciènci- Les excavacions a Can Sadurní s’inclouen en el projecte La prehis- plinari format pels arqueòlegs es Naturals de Barcelona). tòria al sud-est del Llobregat. De la costa al massís del Garraf-Ordal, Montserrat Sanz, Joan Daura La cova del Gegant es con- que coordinen el catedràtic del Departament de Prehistòria, Història i Josep M. Fullola, de la Uni- verteix, així, en l’indret que Antiga i Arqueologia de la UB Josep Maria Fullola i el prehistoriador i versitat de Barcelona; Laura més restes humanes nean- arqueòleg Manuel Edo, president del CIPAG. Les excavacions, dirigides Rodríguez i Rebeca García dertals ha aportat fins ara. pels investigadors Manuel Edo i Ferran Antolín, tenen el suport de González, de la Universitat La dent incisiva de la co- l’Ajuntament de Begues, del Departament de Cultura de la Generalitat de Burgos; Rolf Quam, de la va del Gegant, que fins ara no de Catalunya i del Centre d’Estudis Beguetans, així com d’altres entitats Universitat de Nova York, i havia estat identificada com a i empreses locals, com ara les caves Montau de Sadurní, en el terreny Juan Luis Arsuaga, de la Uni- humana, procedeix en con- de les quals se situen la cova i la masia de Can Sadurní. versitat Complutense de Ma- cret de les excavacions realit- drid, ha identificat una dent zades els anys 1974-1975, incisiva de neandertal proce- que van ser coordinades per dent del jaciment arqueològic J. F. de Villalta. La identifica- de la cova del Gegant, a Sit- ció d’aquesta nova resta hu- ges (Garraf). Es tracta d’una mana ha estat possible gràci- de les escasses restes nean- es a la revisió de la col·lecció dertals que es coneixen a de la cova del Gegant al Mu- Catalunya, que es redueixen seu de Ciències Naturals de a quatre: la mandíbula de Barcelona que han dut a ter- Banyoles; la dent de la cova me els arqueòlegs de la UB. de Mollet, a Girona; la man- Malgrat que la col·lecció ar- díbula de la cova del Gegant, queològica va ser estudiada i la dent trobada en aquest en el seu moment i se’n van mateix jaciment que ara ha publicar diferents estudis, estat identificada (totes dues aquesta dent humana va dipositades en la Col·lecció passar desapercebuda.

© Arxiu: CRBMGC / Autor: Ramon Maroto. recerca 23

El projecte 1000 Genomes seqüencia el genoma de més d’un miler de persones d’arreu del món

El consorci internacional 1000 Genomes, ses formes de variabilitat del genoma humà impulsat per equips de recerca dels Estats amb un nivell de resolució superior al d’estu- Units, Alemanya, el Regne Unit i la Xina, ha dis anteriors, amb un èmfasi especial en les seqüenciat el genoma de 1.092 persones possibilitats d’aplicabilitat en estudis de ge- per catalogar la variació genètica en l’espè- nètica biomèdica». L’estudi descriu un catà- cie humana i analitzar la seva incidència en leg de 38 milions de mutacions en un únic algunes malalties (Nature, 2012). El biòleg nucleòtid del DNA (polimorfisme de nucleò- Marc Via, de la Unitat d’Antropologia (Depar- tids simples, SNP), presents en la població tament de Biologia Animal), és un dels coau- humana. També s’han identificat 1,4 milions tors de l’article. «El projecte 1000 Genomes de petites insercions i delecions i altres fonts —explica— ens ha permès identificar diver- de variabilitat del genoma humà».

Les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca al fons marí

El fons marí de les illes Medes i i Josep M. Gili, subdirector de el Montgrí: quatre dècades de l’Institut de Ciències del Mar recerca per a la conservació és (ICM-CSIC). La monografia, que el títol del nou volum de la col· vol aprofundir en el coneixement lecció Recerca i Territori, que ha dels espais naturals i aportar estat editat pels experts Bernat dades per millorar-ne la gestió, Hereu, del Departament d’Eco- recull les principals conclusions logia de la UB, i Xavier Quintana, dels estudis científics de segui- director de la Càtedra d’Ecosis- ment de les darreres dècades al temes Litorals Mediterranis. Co- fons marí de les illes Medes i al ordinen la nova publicació els litoral del Montgrí en diferents experts Àlex Lorente, Marc Marí, àmbits de l’ecologia i la biologia Antoni Roviras i Maria Pilar Ca- marines. L’obra ha estat publica- rabús, i en són revisors Joando- da per la Càtedra d’Ecosistemes mènec Ros, catedràtic del De- Litorals Mediterranis i el Museu © Àlex Lorente. partament d’Ecologia de la UB, de la Mediterrània.

El camuflatge més antic del món en insectes

Una larva d’insecte que va viure durant el cretaci, fa 110 milions d’anys, i que apareix recoberta de restes vegetals, és l’evidència de camuflat- ge en insectes més antiga coneguda fins ara, segons un article de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS, 2012). El treball es basa en l’estudi d’una peça excepcional d’ambre descoberta el 2008 al jaciment d’El Soplao (Cantàbria), el més extens i ric en ambre de l’era mesozoica a Europa. L’estudi mostra que el comportament del camuflatge i les adaptacions morfològiques que hi estan relacionades van aparèixer molt aviat en els insectes, ja a l’èpo- ca dels dinosaures. Participen en l’estudi els investigadors Ricardo Pérez de la Fuente i Xavier Delclòs, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB; Enrique Peñalver, del Museu Geominer de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya i altres ex- perts del CSIC i la Universitat de Kansas (EUA). © UB. 24 recerca

Selecció de quiralitat en sistemes moleculars

Moltes biomolècules i estructures biològiques, com ara les de forma helicoïdal, tenen la peculiaritat que no es poden superposar amb la seva imatge especular, encara que les dues formes —o enantiòmers— són en molts aspectes equivalents. Aquest fenomen es coneix com a quiralitat. En els sistemes biològics, no se sap la raó per la qual només apareix un dels dos enantiòmers possibles. En un treball publicat a Na- ture Communications per un equip de la UB encapçalat per Francesc Sagués, catedràtic del Departament de Química Física i membre de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB), s’ha demostrat ex- perimentalment la possibilitat de seleccionar la quiralitat d’un mateix sistema mitjançant dos mecanismes, un de físic (flux en remolí) i un altre de químic (dopant quiral). A escala supramolecular els dos mecanismes es poden acoblar i competir per seleccionar la quiralitat d’un sistema.

Darrers avenços en epigenètica

Un estudi publicat a finals del tics anteriors es van identificar mama i l’altra estava sana. El tre- alteracions en malalties. Els resul- 2012 a la revista Nature Genetics més de 1.000 gens mutats en la ball va permetre identificar un tats, publicats a PLOS ONE oferia els resultats de la seqüenci- leucèmia limfàtica crònica, l’anàlisi canvi epigenètic que té lloc en la (2012), ajuden a aclarir la variabi- ació completa de l’epigenoma i de l’epigenoma ha revelat més bessona que desenvolupa càncer litat present en la generació se- del genoma en pacients afectats d’un milió d’alteracions epigenèti- de mama i que no està present güent, explica certs casos d’infer- de leucèmia. El treball, dirigit per ques en aquesta malaltia. Es trac- en la bessona sana. La recerca, tilitat masculina i proporciona l’investigador Iñaki Martín-Subero, ta, segons els investigadors, d’una que es va publicar a la revista elements per facilitar la recerca de la Facultat de Medicina de la troballa que indica que l’epigeno- Carcinogenesis (2012), la va dirigir del tractament de la infertilitat UB i de l’IDIBAPS, forma part del ma de les cèl·lules pateix una re- Manel Esteller, investigador masculina. Una altra de les con- projecte del Consorci Espanyol programació massiva en el procés ICREA de la Facultat de Medicina clusions és que no tots els esper- per a l’Estudi del Genoma de la de desenvolupament del càncer. de la UB i membre de l’IDIBELL. matozoides d’un mateix individu Leucèmia Limfàtica Crònica que Altres avenços en aquesta Aquest grup de recerca tam- són epigenèticament iguals, fet coordinen Elías Campo, de la UB disciplina són els resultats obtin- bé ha participat en l’elaboració que contribueix a explicar per i de l’Hospital Clínic, i Carlos guts en un estudi amb 36 parelles del primer mapa epigenètic del què els germans nascuts dels López-Otín, de la Universitat de bessones, en què una d’elles DNA dels espermatozoides hu- mateixos pares no són idèntics d’Oviedo. Si en els estudis genè- tenia diagnòstic de càncer de mans i de les seves possibles entre si.

Què va causar la supernova de l’any 1006?

Entre el 30 d’abril i l’1 de maig de En el treball, publicat a Nature l’any 1006 es va produir el feno- en portada, s’han estudiat les es- men estel·lar més brillant regis- trelles existents a la zona a partir trat mai a la història: una super- de la distància i de la possible nova o explosió estel·lar que van contaminació per elements de la poder observar civilitzacions de supernova, i els resultats revelen diferents punts del planeta. Més que no hi ha cap estrella que es de mil anys després, un equip pugui considerar progenitora liderat per la investigadora de d’aquesta explosió. Això fa pensar l’Institut de Ciències del Cosmos que el fenomen es va produir pro- de la UB Pilar Ruiz-Lapuente ha bablement per una col·lisió i fusió descobert que la supernova de dues estrelles nanes blanques 1006 (SN 1006) es va produir de massa similar. En l’estudi tam- probablement com a conse- bé han participat el catedràtic qüència de la fusió de dues es- Ramon Canal i l'investigador Ja- © NASA, ESA, Zolt Levay (STScl). trelles nanes blanques. vier Mendez, de l'ICCUB. recerca 25

Popularitat i similitud, elements clau Fàrmac en el creixement d’una xarxa immunosu- pressor aplicat a malalties neurodege- neratives

La rapamicina, un fàrmac em- prat per evitar el rebuig en trasplantaments, podria retar- Els investigadors de la Facultat de Física de la UB Marián Boguñá i M. Àngels Serrano. dar l'aparició de malalties neu- rodegeneratives, com ara Internet, les xarxes socials i molts dels sistemes biològics són xarxes reals dinàmiques que creixen grà- l'Alzheimer i el Parkinson. cies al fet que els seus elements es connecten entre ells. Per exemple, quan una persona decideix apun- Aquesta és la conclusió d'un tar-se a una xarxa social, com ara Facebook, està creant un nou element de la xarxa, anomenat node, i estudi publicat a la revista Na- alhora ha de triar amb quins altres elements dels que ja hi participen es vol connectar. Aquesta tria deter- ture en què ha col·laborat Isi- mina l’estructura de la xarxa, que està íntimament relacionada amb la seva funcionalitat i comportament. dre Ferrer, catedràtic d’Anato- Un treball publicat a Nature en el qual han participat els investigadors de la Facultat de Física de mia Patològica de la Facultat la UB Marián Boguñá i M. Àngels Serrano desenvolupa un model que mostra que, a més de la popu- de Medicina de la UB i cap del laritat, la similitud també és un factor determinant en el creixement de les xarxes. La popularitat d’un Grup de Neuropatologia de node es mesura pel nombre de connexions que té, com ara el nombre d’amics a Facebook. En les l'IDIBELL i l'Hospital Universi- xarxes, la popularitat es tradueix en més connectivitat. La similitud, per contra, és un concepte més tari de Bellvitge. difícil de codificar que té a veure amb l’afinitat entre els nodes. Així, nodes que són similars tenen més Els resultats de l’estudi probabilitat de connectar-se encara que no siguin populars. Aquest fenomen, conegut com a homo- mostren com aquest fàrmac fília en les ciències socials, s’ha observat en moltes xarxes reals. permet que dues proteïnes —la Uchl1 i el seu mirall— es man- tinguin juntes en el citoplasma, cosa que permetria corregir els Estudiar el DNA den ser manipulades per un sistema d’imants errors que es produeixen en la que hi apliquen forces. Amb aquest sistema es malaltia de Parkinson. En amb molècules poden mesurar canvis de longitud de les cade- aquesta malaltia s’observa una nes de DNA i deduir-ne el treball realitzat. reducció de la proteïna Uchl1 i, individuals El Grup de Recerca Consolidat de Física de a més, la seva proteïna mirall es Biomolècules i Sistemes Petits (Small Biosystems localitza al nucli i no al citoplas- Per poder estudiar les molècules individuals Lab), de la Facultat de Física de la UB, encapça- ma. Per això, els investigadors s’utilitzen pinces magnètiques, una tècnica que lat per Fèlix Ritort, ha utilitzat aquesta tècnica van buscar un mètode per ex- consisteix a preparar molècules de DNA unides recentment per desenvolupar un estudi, publicat treure la proteïna mirall del nucli a boletes magnètiques d’un micròmetre que po- a Nature Physics, en el qual es demostra que és i fer-la interaccionar amb la pro- possible obtenir l’energia lliure —un valor que per- teïna original Uchl1. met determinar la condició d’equilibri i l’esponta- Aquesta investigació, des- neïtat d’una reacció química— dels estats cinè- envolupada in vitro, ha permès tics del DNA, mitjançant l’aplicació de teoremes descriure un mecanisme molt de fluctuació, utilitzats habitualment en física es- nou i poc conegut: cal que la tadística. Una caracterització adequada proteïna que s'acumula al nucli d’aquests estats moleculars pot tenir nombroses —la proteïna mirall de la aplicacions en diferents àmbits, que van des de Uchl1— pugui sortir al cito- la nanotecnologia fins a la biofísica. plasma i unir-se a la proteïna Així mateix, la investigadora del mateix grup Uchl1 per tal que el sistema Maria Mañosas ha liderat un treball, publicat a funcioni. Amb la rapamicina no Science, en què es demostra experimentalment es pot curar la malaltia de Par- l’existència d’un camí (bypass) per evitar les le- kinson, però es pot retardar sions del DNA durant el procés de replicació. l’aparició d'algunes malalties Aquest camí havia estat proposat teòricament neurodegeneratives. als anys setanta. 26 premis i distincions

El catedràtic Pedro Alonso, del De- El lingüistes de la UB Cedric Boeckx partament de Salut Pública, el professor i Txuss Martín han guanyat el II Premi emèrit Miguel Ángel Asenjo, del ma- Internacional de Recerca en Filologia teix Departament, i Josep M. Gatell, Catalana Joan Solà, en aquesta edició catedràtic del Departament de Medici- dedicat a la sintaxi. na, van rebre al mes de setembre la me- dalla Josep Trueta al mèrit sanitari La directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, M. Carme Verda­ Els artistes Adrián Espinós, Mar guer, ha estat nomenada vicepresidenta García, Jennifer Owens i Joan Mi­ de ProTon Europe, en la darrera conven- quel Porquer, llicenciats en Belles Arts ció anual d’aquesta associació europea per la UB, i Clàudia Pagès, estudiant de transferència de coneixement. de Belles Arts de la mateixa Universitat, es troben entre els deu guanyadors de El doctor per la Universitat de Barce- la cinquena edició del concurs de pintu- lona Juan Fortea Ormaechea ha estat ra i fotografia ART<30. el guanyador de la primera edició del Premi Neuron BioPharma a la millor tesi L’ Escola Superior de Cinema i Au­ doctoral en neurociències. 2 diovisuals de Catalunya (ESCAC) i la seva productora, Escándalo Films, han La Facultat de Pedagogia ha rebut la rebut el Premi Tendències 2012 en la ca- Distinció Jaume Vicens Vives 2012 tegoria d’Indústria Cultural Consolidada. en la modalitat col·lectiva pel projecte Responsabilitat social i aprenentatge a El director de l’Institut de Recerca Bi- la universitat. omèdica (IRB Barcelona), Joan J. Gui­ novart, va ser elegit el passat mes de Abel Mariné Font, catedràtic emèrit setembre president de la Unió Internaci- del Departament de Nutrició i Bromato- onal de Bioquímica i Biologia Molecular logia de la UB, ha estat distingit amb el (IUBMB). III Premi Ramon Turró a la trajectòria d’excel·lència en el camp de la nutrició. Dos huérfanos en China, de l’escriptor castellonenc Héctor Sánchez Mingui­ Xavier Hernández Alias, un jove es- llán, és l’obra guanyadora de la vuitena tudiant de batxillerat de l’Escola Pia de edició del Premi Eurostars Hotels de Sitges, ha rebut el màxim guardó en la narrativa de viatges, certamen organit- tercera edició del Premi UB-Ferran Adrià zat pel Grup Hotusa en col·laboració amb Gallina Blanca pel seu treball Quí-

Premis i distincions amb l’editorial RBA Libros i la Universitat mica tres estrelles. Fisicoquímica de la de Barcelona. 1 cuina molecular.

1 4 7

© Neuron BioPharma. 2 © EASD (European Association for the Study of Diabetes). © RedEmprendia. 3

6 5 © CRESIB. premis i distincions 27

El 16 d’octubre va tenir lloc a la Reial dística de la Facultat de Matemàtiques nuel Irimia, per la tesi doctoral Cambio Acadèmia de Medicina de Catalunya de la UB, ha guanyat la segona edició genómico y evo-devo: origen y evolu- (RAMC) l’acte d’ingrés de M. Teresa del Premi Albert Dou, que atorga la So- ción del sistema nervioso central en cor- Anguera, catedràtica del Departament cietat Catalana de Matemàtiques. dados, dirigida pel catedràtic del Depar- de Metodologia de les Ciències del tament de Genètica de la Facultat de Comportament, i Jordi Camarasa, ca- L’e s t u d i Territory, identity, and federa- Biologia Jordi Garcia. tedràtic del Departament de Farmacolo- list preferences: survey and experimen- gia i Química Terapèutica, com a nous tal evidence ha rebut l’ajut de la Càtedra En la convocatòria del 2012 dels ajuts acadèmics corresponents. 3 Pasqual Maragall d’Economia i Territori que atorga la Secretaria d’Universitats i en l’àmbit de la política pública en la Recerca a través de l’Agència de Gestió La professora Laura Herrero, del De- convocatòria del 2011. Els autors del tre- d’Ajuts Universitaris i de Recerca partament de Bioquímica i Biologia Mo- ball guardonat són Laia Balcells (Uni- (AGAUR), se n’han concedit quinze a lecular de la Facultat de Farmàcia de la versitat de Duke i Institut d’Anàlisi Eco- investigadors de la UB: Alegria Borràs, UB, és l’única investigadora de tot l’Estat nòmica, CSIC), José Fernández Albert Maydeu, Moritz Schulz, Mire­ que ha estat distingida amb el Premi Ri- Albertos (Institut de Polítiques i Béns ia Freixa, Joan Maria Llobet, Albert sing Star de la Fundació Europea per a Públics, CSIC) i Alexander Kuo (Uni- Solé, Joaquim Prats, Rosina More­ l’Estudi de la Diabetis (EFSD) i la farma- versitat de Cornell). no, Eduardo Mariño, Joan Sanmartí, cèutica Jansen. 4 Àlex Tarancón, Antonio Felipe, Je­ El Dr. Dídac Ramírez ha rebut el títol sús Marín i José Martínez. XOveT, un producte alimentari a base de membre d’honor de l’Institut Medico- de pols d’espina d’anxova, elaborat per farmacèutic de Catalunya en reconeixe- El Consell de Recerca Europeu (ERC) les estudiants Mireia Godoy i Anna ment i estima com a rector de la Univer- ha concedit un advanced grant a la ca- Simon, del màster oficial de Desenvo- sitat de Barcelona. 6 tedràtica de la UB Susana Narotzky, lupament i Innovació d’Aliments de la del Departament d’Antropologia Cultural UB, ha estat distingit amb el premi es- Dolors Bramon, professora d’Estu- i d’Història d’Amèrica i Àfrica. pecial a la innovació alimentària en el dis Àrabs i Islàmics de la Universitat de concurs Écotrophélia Europa. Barcelona, va ingressar el 20 de novem- El 18 de desembre es van atorgar els bre passat a l’Institut d’Estudis Catalans Premis del Consell Social i de la Funda- El Centre d’Investigació Biomèdica en com a membre numerària de la Secció ció Bosch i Gimpera. El Premi José Ma- Xarxa de Malalties Neurodegeneratives Històrico-Arqueològica. nuel Blecua l’ha obtingut enguany la (CIBERNED) ha atorgat el Premi Jove pintora i historiadora de l’art Conxita Investigador de l’Any a Albert Giralt, Iproteos, SL, empresa derivada o Boncompte. John Jairo Aponte ha investigador d’aquesta xarxa al Depar- spin-off de la Universitat de Barcelona i guanyat el Premi Ramon Margalef. La tament de Biologia Cel·lular, Immunolo- l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB col·laboració entre l’empresa La Farga gia i Neurociències de la Facultat de Barcelona), ha obtingut el segon premi Lacambra i el Centre de Disseny i Opti- Medicina de la UB. en els guardons RedEmprendia de la mització de Processos Materials (DIOP- Universitat a l’Empresa. 7 MA), adscrit al Departament de Ciència El professor Carles Simó Torres, ca- dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, tedràtic de Matemàtica Aplicada de la UB Investigadors del Departament de Ma- ha estat mereixedora del Premi Antoni des de l’any 1978, ha estat guardonat temàtica Aplicada i Anàlisi de la UB i del Caparrós. Neurotec Pharma, spin-off de amb el Premi Nacional de Recerca 2012. Centre de Visió per Computador de la la UB a la Bioincubadora PCB-Santan- UAB han guanyat el tercer premi de dis- der i participada per la Universitat, s’ha La Dra. Verònica Violant, professo- positius Kinect en el camp de la intel· endut el Premi Senén Vilaró a la millor ra del Departament de Didàctica i Orga- ligència artificial. empresa innovadora. nització Educativa, ha rebut El Premi Diamant de la Recerca 2012 atorgat pel Deu professors i professores de la Fa- Raimon Jané, professor del màster Consell Mundial d’Acadèmics Universi- cultat de Medicina de la UB han estat d’Enginyeria Biomèdica de la Universitat taris i la Psychology Investigation Corp. guardonats amb els Premis a l’Excel· de Barcelona i la Universitat Politècnica lència Professional 2012 del Col·legi Ofi- de Catalunya i investigador de l’Institut de Quique Bassat, investigador del Cen- cial de Metges de Barcelona (COMB). Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ha tre de Recerca en Salut Internacional de Els guardonats són: Concepció Bru, estat elegit president de la Societat Espa- Barcelona (CRESIB) i professor del màs- Margarita Admetlla, Francesc Xa­ nyola d’Enginyeria Biomèdica (SEIB). ter de Salut Global, de l’ISGlobal-UB, ha vier Carné, M. Cinta Cid, Agustín estat seleccionat com un dels deu joves Franco, Agustí Jornet, M. Asunción El Dr. Josep Maria Ustrell, professor més excel·lents del món el 2012 per la Moreno, Francesca Pons, Josep Ro­ del Departament d’Odontostomatologia Jove Càmera Internacional. 5 ma i Ramon Salazar. de la Facultat d’Odontologia de la UB, ha estat nomenat acadèmic fundador de Arturo Valdivia, doctorand del De- El XVI Premi Claustre de Doctors de la l’Acadèmia Espanyola d’Estudis Històrics partament de Probabilitat, Lògica i Esta- UB s'ha adjudicat a l’investigador Ma­ d’Estomatologia i Odontologia. 28 universitat i societat

El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Participació a Conama La Universitat de va acollir l’11 de novembre l’acte solemne de Igualment, i coincidint amb l’onzena edició Barcelona signa el formalització del Compromís Ciutadà per la del Congrés Nacional de Medi Ambient (Co- Sostenibilitat 2012-2022, al qual van assistir un nama), que va tenir lloc al novembre a Ma- Compromís Ciutadà centenar de representants de les més de 800 drid, la UB va signar un conveni de col· per la Sostenibilitat entitats, col·legis professionals, gremis, sindi- laboració amb la Fundació Conama per cats, universitats, escoles i empreses que han promoure la participació institucional de la 2012-2022 participat en l’elaboració del document. Universitat en aquest esdeveniment. L’acord El Compromís té com a objectiu principal inclou l’assistència gratuïta al congrés d’es- orientar l’acció de les organitzacions signants, tudiants dels ensenyaments de la UB o la i també la de l’Ajuntament de Barcelona, per presentació de ponències tècniques. avançar col·lectivament en la construcció i En el Conama 2012 es van dur a terme transformació d’una ciutat més sostenible. gairebé 150 activitats, impartides per més de La UB ha participat al llarg del darrer any 800 ponents de renom. Hi van assistir al vol- en la confecció de l’esborrany del Compro- tant de 7.000 persones, procedents de prop mís renovat per al període 2012-2022 mitjan- de 1.800 entitats de tota mena. Les activitats çant les contribucions presentades en ses- estaven classificades en deu àrees temàti- sions de debat i al fòrum web, i a través del ques vinculades al medi ambient: energia i Consell Municipal de Medi Ambient i Soste- canvi climàtic, societat, economia, tecnolo- nibilitat. Al mes d’octubre també va participar gia i innovació, urbanisme i edificació, mobi- en la convenció de signants, en què es va litat i transport, territori i desenvolupament consensuar la versió final del text. A aquest rural, qualitat ambiental, aigua i biodiversitat. acte de signatura hi va assistir en represen- Atesa la bona valoració que en van fer tació de la UB el Dr. Jordi Serra, aleshores els participants de la UB, es treballarà per delegat del rector per a sostenibilitat. promoure més la implicació de la Universitat Aquesta activitat está integrada en l’ac- en la propera edició del congrés. Així, es ció LE-8.15 del Pla de sostenibilitat UB, que fomentarà la presència de grups d’estudi- © Ajuntament de Barcelona. preveu «cooperar amb xarxes universitàries ants i la presentació de comunicacions tèc- Acte de signatura del Compromís Ciutadà per la que treballin en sostenibilitat des de dife- niques d’investigadors i gestors de sosteni- Sostenibilitat 2012-2022. rents perspectives». bilitat de la UB en aquest fòrum.

Pacte per a la indústria a Catalunya L’ACUP i PIMEC acorden impulsar la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació

Francesc Xavier Grau, president de l’As- sociació Catalana d’Universitats Públi- ques (ACUP), i Josep González, presi- dent de PIMEC, patronal de les micro, petites i mitjanes empreses de Catalu- nya, van signar, el setembre passat, un conveni de col·laboració amb l’objectiu de dur a terme conjuntament el desple- gament i la difusió de la Plataforma Co- neixement, Territori i Innovació (PCTI). El conveni preveu posar en marxa i des- envolupar aquesta Plataforma, coordi- nada per l’ACUP i oberta a la participa- ció de nous socis, tant de l’àmbit em- presarial com universitari; organitzar L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir el passat 3 de desembre la signatura congressos, tallers, conferències, se- del Pacte per a la indústria a Catalunya, acordat per col·legis tècnics i professionals, diverses minaris i activitats de formació i divul- universitats, centres tecnològics, organitzacions empresarials i els sindicats CCOO i UGT. gació, de manera independent o en El pacte es basa en el principi que la indústria moderna és la via més factible per revertir associació amb altres institucions, i la situació de destrucció d’ocupació i de disminució de l’activitat econòmica, i defensa una elaborar i divulgar estudis i informes aposta ferma per la recerca i el desenvolupament, per millorar la formació de les persones, específics. des de l’educació primària fins als estudis acadèmics més avançats i per prestar una atenció especial als processos de transferència de coneixement. universitat i societat 29

La UB participa en el 48h Open House BCN

Per tercer any consecutiu, la Universitat de Barcelona va participar en el 48h Open House BCN, el festival d’arquitectura de Barcelona que impulsa l’organització cultural Arquitectura Reversible i que durant dos dies obre l’accés de manera gratuïta a 150 edificis de tots els barris de la ciutat, de totes les èpoques i tipologies. Durant el cap de setmana del 27 i 28 d’octubre passat, la ciutadania va poder visitar tres espais emblemàtics de la UB: l’Edifici Històric, situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, els Pavellons Güell, al campus de la Diagonal Portal del Coneixement, i el Pavelló de la República, al parc de la Clota, pròxim al campus de Mundet. El projecte Open House, que va aterrar a Barcelona l’any 2010, va néixer a Londres el 1992 i, en aquests vint anys, s’ha expandit a altres ciutats paradigma de l’arquitectura i el disseny. En l’actuali- tat s’organitza a vint-i-una ciutats internacionals, entre les quals destaquen Nova York, Hèlsinki, Roma o Melbourne.

El SEM inaugura Alumni UB supera L’associació d’antics alumnes de la Universitat de Barcelona, Alumni UB, registra unes xifres comunitat virtual, els 8.000 associats de desenvolupament similars a les de les uni- versitats de Cambridge, Amsterdam i Ginebra desenvolupada i es preveu que cada any augmenti el nombre conjuntament amb d’associats, que actualment ja supera els 8.000. «Les dades mostren que hem assolit l’IL3-UB un bon nombre d’incorporacions de socis a Alumni UB, tenint en compte que encara som El 4 de desembre passat, el Sistema una entitat molt jove —creada l’any 2010— i d’Emergències Mèdiques (SEM) va presen- que tenim un gran recorregut per créixer, amb tar als seus treballadors la nova comunitat taxes que s’haurien de moure entre 1.500 i de formació, form@sem, desenvolupada 3.000 nous socis cada any», va explicar la conjuntament amb l'Institut de Formació vicerectora de Relacions Institucionals i Cul- Contínua de la Universitat de Barcelona tura de la UB, Lourdes Cirlot, durant la reunió (IL3-UB). L’objectiu d’aquesta plataforma és anual del Consell de Notables de l’associació millorar les competències professionals dels que va tenir lloc el 18 de desembre. treballadors, a partir de crear un espai viu des d’on puguin accedir a informació i recur- El director d’Alumni UB, Jordi Garcia, s’adreça als sos, així com compartir i construir coneixe- membres del Consell de Notables durant la reunió. ment de manera col·laborativa. La prova pilot va consistir en una acció formativa en línia sobre aspectes legals en assistència extrahospitalària, i dues sessi- ons clíniques en línia, titulades «Arítmies a Col·laboració pediatria» i «Actuacions de les unitats SEM en accidents d’indústria química. Anàlisi i entre la UB i la propostes». Universitat d’Andorra

El 20 de novembre passat, els rectors de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i de la Universitat d’Andorra, Daniel Bastida, van formalitzar un conveni de col·laboració, de quatre anys de durada, amb l’objectiu d’ampliar la cooperació de les dues institu- cions en els diferents àmbits de l’activitat universitària, especialment en recerca, for- mació reglada de primer, segon i tercer ci- Els rectors Dídac Ramírez i Daniel Bastida. cles i formació continuada. Quota de 0€ Promoció estudiants Promoció primer any d’últim curs PAS i PDI

Acabes els teus estudis a la UB aquest any? Si treballes a la UB, inscriu-te a Alumni UB Inscriu-te a Alumni UB abans del i tindràs quota zero € el primer any i Quota de 0€ 30 de setembre i tindràs quota de soci un 20% de descompte en les quotes successives (40 €). primer any 0 € durant un any.

revistaub_febrer_2013.indd 1 08/02/2013 10:42:59 ”la Caixa”

Persones com tu mouen el món

A l’Obra Social ”la Caixa”, mantenim el nostre compromís de donar suport al talent i l’excel·lència acadèmica, per impulsar el progrés de la nostra societat.

Quota de 0€ En aquesta convocatòria oferim Promoció estudiants Promoció primer any 120 beques internacionals per cursar d’últim curs PAS i PDI estudis de postgrau a Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Acabes els teus estudis a la UB aquest any? Si treballes a la UB, inscriu-te a Alumni UB Inscriu-te a Alumni UB abans del i tindràs quota zero € el primer any i Informa-te’n al nostre web. Quota de 0€ 30 de setembre i tindràs quota de soci un 20% de descompte en les quotes successives (40 €). primer any 0 € durant un any.

www.laCaixa.es/ObraSocial

revistaub_febrer_2013.indd 1 08/02/2013 10:42:59 * VINE A CONÈIXER TOTS ELS PRODUCTES DE LA UB A: • Botiga UB – Edifici Històric Gran Via de les Corts Catalanes, 585 • Botiga UB – Edifici Àrea de Formació Complementària Gran Via de les Corts Catalanes, 582 • Facultat d’Economia i Empresa - Llibreria l’Economista • Facultat de Biologia - Copisteria Rey Center • Facultat de Física i Química - Copisteria Rey Center • Facultat de Farmàcia - Copisteria Rey Center • Facultat de Dret - Llibreria Marcial Pons • Parc Científic de Barcelona - Restaurant Universitas