"El vostre país és un parany de l que combat amb la hiena i l'engany de la hiena que huilacontra el llop.

És Una partida d'escacs entre l'arquebisbe i el ., ,,eneral.Es un paren d'homes: l'un paga imposts i l'altre els cobra. Són uns esclaus que es creuen lliures tot i que Ilurs grillons rovellats sols han estat nllidats per uns altres de ben lluents. El Hiel' país és el jovent enfilant-se per cims de rocam. Vosaltres teniu el vostre país i jo el meu".

(Khalil Chbran. poeta libanés, s. XX). A.P.P.E.0 ASSOCIACI1 DE PUBICACIONS u) É" u SALVE PERInDIQUES de Mallorca EN CATALÁ EL NOSTRE unusozwora PIDBILE ! ! ! !.

ANY XVII. NÚMERO 384 E' DE ABRIL DE 1998 PREU: 200 PTS

,

Compte enrera per a l'Efecte 2.000 S 11J NI .A. lit I

La manca de previsio es connatu- ra versio o còpia o backup, no nomes Software. Vaja, potser les mateixes que teu Ilegint, a menys de dos anys vista 2 Catalunya croata: Espanya ral a l'home, o això sembla. I al factor deixara de tenir sentit, sino que sera van crear el drac!? del canvi de digit, penseu que el pro- serbia huma, ara, s'hi afegeix l'evolucio ver- altament perillosa, ja que les còpies La culpa la pinten molt negra cer- blema encara es massa Iluny i que el 4 Les dones s'han d'estimar tiginosa de la informatica, tant en la anteriors sobrescriuran (actualitzaran) tament, la despesa sembla inevitable, temps dira... Però les solucions no sur- Fer Zapping seva vessant del Hardware com en la les noves! Be, que cadascu s'ho apli- i l'haura de fer la Unio Europea amb ten d'un dia per l'altre, i les empreses Escotes d'objectors del Software. La sensacio que es per- qui com mes li convingui. els diners de tots. Pea), de responsa- responsables de trobar una solucio s'han 5 L'agrié d'en Jordi Pujo! cep és que tot és efimer i que res no bilitats n'hi haura i, fins i tot, les empre- de posar mans a l'obra ja. I això te un Els angelets de la terra és definitiu; i, aixi, adoptem una acti- Estadistiques de previsors ses de software encara en podran treu- cost, ja. De totes maneres, no tot son 6 La bula d'Aran': tud d'equilibri dinamic: mentre correm, Aquest fenomen es conegut des de re algun benefici afegit. Per una banda, ombres en aquest panorama. Fins i tot, L'alienació religiosa. Marx ens mantindrem dempeus, si parem, fa alguns anys. I no han faltat profe- l'usuari llicenciat d'aquests programes se m'acut un recurs que malmetria la (11) caurem. Despres tot seran plors i tes que ens han advertit. i quin es el i maquinaria, no es el responsable del pirateria i la posaria en evidencia. Si El primer intent d'enfonsar lamentacions. Aquesta reflexio me resultat? El de sempre. L'any passat, trasbals. Que potser us van advertir, les empreses de software ofereixen la Ilengua catalana data de l'any 1285 l'han suggerida les declaracions del un equipde Brusselles va realitzar una quan vau comprar el producte, que dei- actualitzacions -de les boiles- deis seus 7 Comissari Europeu de Telecomuni- enquesta -publicada l'octubre- sobre xaria de ser eficaç el 2.000? Dones, ai productes als usuaris llicenciats... cape- L'Associacion d'amitii Andalussia- cacions del passat 25/11198 sobre els una base de mil empreses, on resulta- las!, on diu que això tingui data de cadu- jarien en certa manera el problema, citat? La responsabilitat, en el cas de "fidelitzarien" la seva clientela i, al Katalunia/Associació costos de l'anomenat Efecte 2.000. En va que un 45% de les empreses euro- d'amistat catalanoandalusa que consisteix l'Efecte 2.000 es molt pees no te prevista caii solucio. I això productes sense data de caducitat ni mateix temps, etzibarien un bon cop avis similar, potser acabara sent de les als qui recorren a productes distribuïts Els "Ultra Sur" Antena-3 i senzill. Els ordinadors i els programes a dos anys del canvi de digit (que no Europa ' - marques que desenvolupen i comer- de forma il.legal. estan dissenyats per a tenir en comp- de segle). es adir, que seguim amb l'e- 8 Les lluites dels anys cialitzen el producte. Però es que, com Al cap i a la fi, el problema es prou te nomes les dues darreres xifres dels quilibri dinamic, pretenem resoldre- vuitanta: Les renüncies de la deia abans, enmig d'una voragine com greu com per fer un front comu i cer- anys per a tota mena de calcul s. A mi, ho tot sobre la marxa. Que potser dub- transició: Francesca Bosch personal ment, em recorda aquells teu que no ho aconseguirem? es clar la que es produeix al sector informa- car la manera de no carregar-lo sobre abandona el partit rebuts antics on, a la data, ja hi havia que si! però... a quin preu? tic, qui anava a dir a qualsevol d'ells cap sector especialment, i mirar de sor- "comunista" (P"C"E"), impresos els primers tres digits de l'any, que el seu producte concret encara seria tir-nos-en amb els menors danys pos- l'antiimperialisme de Nostra de manera que nomes calia omplir les L'Efecte 2.000, "El Niño" o el vigent a la fi del mil.lenni. Fins i tot, sibles. Però vagi la Hilo per a tots. Paraula unitats. Llavors, passava que, en "drac" informatic? estic segur que molts dels que mes- Samuel Sais 10 Les mans al foc (XX): començar una nova decada -com que Bangemann va pintar la situacio L'espera de propietat calia aprofitar les restes de l'estoc, i els molt peluda: "El problema pot arribar 11 Indignació i vergonya nous talonaris se mpre te en tard- et tro- a fer perillar la continuïtat de moltes Especial dedicat a les barriades Diferències conjugals huyes que bits duien corregida la x it) - a pi mes". 1 es que, a la comunicacio pre- 12 Cronologia de la història de de les desenes. sentada el passat dilluns 25/11, els cos- FIRES DE SON FERRIOL catalunya plena (XX) Lordinador, però, no es pot poti- tos de prevencio i/o reparacio dels efec- Isaac Rabin, un soldat nejard'aquesta manera, i com que assu- tes del canvi de digits es calculen en I LES BARRIADES valent al servei del seu pais i de la pau meix "per detecte" que les dues pri- 88 hi I ions Pt. (per estar al dia: 500.0(X) 14 Pla d'ocupació (III) meres son " 9", qualsewil data poste- milions d'euros). CIUTADANES DE BONS Llibres que cal llegir ni w al I .999 sera considerada pertan- El Comissari lambe ha promes que yent al segle anterior. Us imagineu que la Comissio Europea -que ja esta en AIRES, S'ESCORX,ADOR 16 Les noticies contractaveu un prestec a tomar el 2.(8)1 guardia- coordinara els esforços del 17 I si canto trist i, al cap d'un s mesos rebeu una futu- sector de les telecomunicacions (entre I ES CAMP RODÓ 18 Petit anuncis ra cohrant-vos els interessos d'un ter- altres) per minimitzar i pal -liar els efec- Si vos ha agradat, 19 Carta d'Enric Valor als mini del 1.901? Terminis, credits, tes de tan devastador problema. Blocs Jaume I amb -moda del Correllengua 96 hipoteques, factures, interessos... un Ara, ens cal un paladi d'aquells que telefonau al 26 SO OS 20 No a l'augment dels caos econòmic. l lambe informatic: ja no se'n fan per vencer el drac i sal- pressuposts de defensa! No a qualsevol fitxer creat a partir del 2.000 var la princesa Pime. potsar, no, de ben i el vos enviarem cada la professionalització de pot ser automaticament considerat • segurque el cavaller Sant Jordi de torn l'Exèrcit! anterior als de fins el 1.999. Llavors, que ens matara l'aranya 2.000 seran quinze dies. 21 L'Evangeli paraula "actual i tzar" amb la darre- les empreses desenvolupadores de Enric Valor 22 En pere "enlletrat" 23 Escòcia 24 Solidaritat amb les dones FUSTERIA CIRER maltractades PORTES, PERSIANES, MARCS Les tortures CRISTALLERIES, MOLDURES, La marca de l'esclau ESCALES, ARRAMBADORS 25 TORNEJATS, ETC. Nacionalisme ja, nacionalisme ara Ciutadans de primera, de flîad ciet

Por ejemplo, el proyecto nacio- Mines". 1 les velles batalles polítiques Catalunya croata: Espanya serbia nalista catalán sería factible en un pri- quines seran? Les :tac ional s, sense cap mer momento -aunque luego pudiera duble. 1 s d'aquesta intlexió que Cata- crearse un movimiento de reintegra- lu nya n'ha d'aprofitar la conj unt u ra per ción española entre los inmigrantes i ndepend tzar- se i fer bandera de (La pedagogía del *Kalashnikov) recientes y castellanohablantes- si se l'autentic projecte en ropeu (Inc és el circunscribiera a los límites de las cua- de bastir l'Europa de les nacions, per tro provincias catalanas, pero al iden- articular-lo en la Unió Trans-atlánti- FRANCESC CASTANY DE CASO, ESTAT CATALÀ tificar la nación con la lengua y sus ca d'Europa i América per reforçar i límites con los de los Països Catalans, donar preeininencia a la Civil ittació

- L'intent de iugoslavització de Cata- separación. ¿No deberían ser consul- entre los eslovacos y los húngaros de tras la independencia de Cataluña se Occidental. El projecte d'independència lunya és un fet evident. Els espanyols tados los demás cañadienses sobre una Eslovaquia, así como entre Eslovaquia plantearía la de Baleares y, con la de Catalunya és un procés metòdic que s'estan preparant per a la futura con- decisión que les afecta en muchos y Hungría. máxima gravedad, la de la Comuni- ha de resultar de la més refinada acció tingencia de dirimir amb la dissidèn- aspectos? No es la única duda. ¿Por En España, al margen de la volun- dad Valenciana. Para cumplir pacífi- internacional i de la irrupció d'un cia separatista, i no em refereixo ni a qué varios referendos con resultado tad de las clases políticas dirigentes, camente el deseo separatista del cata- carácter directiu sól id i consistent. Cal l'ERC, ni el PI, ni tan sols Estat Català, negativos se consideran provisiona- nada permite pensar en una ruptura lanismo en Valencia habría que rom- tenir ben presents les paran les del coro- que d'ací a poc temps (en un període les, y definitivo e irreversible uno que tan fácil. En primer lugar porque no per la región, los límites del antiguo nel republicá Vicenç Guarner a la post- d'uns tres a cinc anys) pot prendre el resultara favorable aunque fuera por sería una sola: a una secesión le suce- Reino, viejos de siete siglos, afrontar guerra de la derrota del 1936-39: "Pen- poder al Principat i estendre'l arreu de escaso margen? Obligar a los votan- dería otra, u otras. En segundo lugar, la división lingüística pueblo por pue- sar que el fruit ens caurá de l'arbre tot tota la Nació. El pujolisme fa figa, mal- tes a elegir soberanía en términos porque la pluralidad de territorios blo y, además, tanto eliCastellón como madur i que l'entomarem amb les grat que pugui semblar que s'enro- excluyentes polariza a la población y nacionalmente conflictivos alberga en Valencia y Alicante acallar la opo- mans, com a conseqüencia d'un estat busteix contra en Maragall a les pro- lo único que garantiza es que ningu- otras tantas minorías españolas que par- sición de una parte importantísima de de descomposició que sorgirá espontá- peres autonòmiques del "nordeste", na de las dos respuestas posibles obten- ticipan de muy distinta forma en los la población castellanohablante y de niament, i que será general a Catalunya mentre que sociològicament es tornen ga menos de, digamos, el 40% de los procesos autonomista y secesionista, origen aragonés, castellano, murcia- i a Espanya, és inútil. Perque, si nosal- a reactivar els ressorts nacionals d'una votos. Convertir en derrotados sobre sin que nadie pueda aventurar cuál sería no o andaluz. El sentido del voto en tres no ten in) esperit militar, i prepa-

manera discreta, per-6 d'impuls sociolò- una cuestión de ese calado a cerca de su comportamiento político si se le plan- la actualidad permite aventurar, por ració adequada, i si, a més, no ens hem gic innegable, que marca una tenden- la mitad de los ciudadanos no parece teara la disyuntiva de la separación: tanto, una fórmula de separación en sabut guanyar ut deis Afilas, no cia clara. Dos fets, sobretot per la per- muy inteligente, si puede evitarse. ¿sometimiento, conflicto civil, adhe- la Comunidad Valenciana extrema- farem res en el sentit nacional que som- cepció que en fan els espanyols, l'a- Además, a poco compleja que sea la sión a un españolismo resistente o naci- damente violenta. Conste que esto no niem". valen: l'edició de "El Periódico" en situación, los derrotados ene! conjunto miento de un españolismo violento y es una amenaza, sino una constatación, El camí és aquest si es vol arribar català ven de mitjana 1(X).(XX) eXem- podrán ser mayoritarios en determi- antidemocrático? El sometimiento un hecho con el que se debe contar a boli port. Un exemple - ben recent de plars (un 41% del rotatiu de més tirat- nadas zonas ( Alava, Santa Coloma), actual no es fácil que durase mucho tanto desde un lado como desde el otro. com poden degenerarcontlictes nacio- ge i venda del Principat i en només lo que plantearía serios problemas de en el caso de que no se mantuviera El conflicto civil, pomo llamarlo gue- nals mal conduits pels autòctons és el quatre mesos des de l'aparició de la cohesión interna. De ahí la superiori- una buena relación con España o lo rra, en laComunidad Valenciana segui- cas de Kosovo (per entendre'ns és com versió en catalá el 28/10/1997) i el crei- dad moral y práctica de la fórmula auto- que de ella quedase. Yen tercer lugar, ría casi inevitablemente a la indepen- si una Girona musulmana es volgués xent debat sobre l'esgotament del nómica, con la que se identifica no la nada en la historia de España, empe- dencia de Cataluña y es, en sus ingre- independitzar d'Espanya). Desempa- Model autonòmic i estatutari pera Cata- mitad sino fácilmente el 80% de la zando por el tiempo de su unidad, se dientes sociales y culturales, lo más rats per Al háni a, la nació natural del s lunya. Només amb aquests dos pun- población." parece a la de Checoslovaquia. Sólo parecido a Bosnia-Herzegovina que kosovars, i sense padrins internacio- tals socio-polítics es valora que Cata- L'espanyolada, en el fons, s'ho veu una voluntad de autodisolución haría puede encontrarse en la Europa actual." nals declarats recorren a la seva ETA lunya no encaixa a Espanya ni per negre. Saben que els separatistes som posible el comienzo, sólo el comien- L'espanyol dretà Jiménez Losan- particular, l'Exercit d'Alliberament del casualitat. No és estrany que els apre- majoria i el que busquen és entorpir zo, de una ruptura aterciopelada. Sin tos fa bona la recepta de l'espanyol Kosovo. Els atacs de la guerrilla koso- nents de Radovan Karadzic s'hagin acti- el nostre natural procés d'alliberament embargo, la lógica de las cosas pre- esquerrà Vázquez-Montalbán quan var són contestats pels serbis amb vat de mala manera en els darrers temps. nacional creant Krajinas, Móstars, sentes y pasadas nos encaminaría pro- diu en un dels seus descalabrats arti- accions terroristes contra civils koso- "Babélicos" i "tolerantes" han prota- Bihacs i Pales espanyols arreu de la bablemente hacia el otro modelo de cles de dèries hispàniques ("Calamity vars al més pur estil dels que els cri- gonitzat un patètic escarafall contra nostra Nació. És l'única alternativa que ruptura de un Estado, que es el balcá- Albright" a "El Pais" 9/3/1998): "Con minals de guerra Dragan i Arkan rea- els catalans: Catalunya esclavitza i sub- els resta veient la creixent desverfe- nico, o sea, el de la antigua Yugosla- 20 duros de ideología, 50 de etnia y Mimen per terres bosnianes. De fet normalitza els que no parlen en català. bració política d'Espanya que espero- via. algo más de armas te montas una gue- s'ha constatat que aquests dos terro- De fet, el model d'aquests agents nen els anhels populars de bascos i También es muy distinto el fro- rra civil en cualquier parte, te libras ristes set-bis ja s'han despinta al Koso- espanyols és el mateix que empraren catalans. L'advertencia del president ceso de unificación de España, desde de 2(X).(X)() o 300.00() civiles presun- vo; senyal que la guerra i la netejaetni- els serbis a Croácia i Bósnia. Es trae- del Congrés espanyol, Federico Tri- los romanos hasta la fecha, del de tos pensionistas y luego ya vendrán ca estan a punt de reiniciar-se de ta de presentar-se com a víctimes quan llo, que normalitzar-se políticament (és Yugoslavia. Nada tiene que ver la gue- los norteamericanos, los cascos azu- manera dramática. 1 la conseqüència de fet són els botxins (el filòleg valen- adir, espanyolitzar-se) reclama el iminar rra de unidad nacional que fue la Gue- les y los sociólogos a poner paz en el d'una mala estrategia d'internac lona- ciá Jesús Tuson ho ha descrit meri- del llenguatge polític termes corn sobi- rra de Independencia a comienzos del asunto, y esté por escrito". És a dir, la lització la resumeix l'editorial del "The dianament, diari "Avui" 26/2/1998: rania o autodeterminació és simp- siglo XIX con las guerras de serbios de Jiménez Losantos no deixa de ser New York Times" (9/3/1998)d -u-mara: "Sospito que algun d'aquests crítics que tomàtica. Però la bomba que ens vol- y croatas. No ha existido una fronte- una interpretació civil i per tant amb "La comunitat internacional hauria de está al Foro Babel si poguessin pré- dran fer esclatar ens la serveix en carn ra religiosa en la España de los últi- possibilitat de projecció pública d'alió recordarais albanesos del Kosovo que mer un botó perquè la llengua catala- crua el "maestro de maestros" Fede- mos cinco siglos, e incluso los ocho que es pensa als "cuartos de bande- el món no ensorrará la consecució de na desapareixés del mapa, ho farien rico Jiménez Losantos en un "epílo- anteriores, desde comiezos del VIII ras" dels uniformats espanyols, però nacions multietniques tot donant suport de seguida, perquè el català els fa nosa. go balcánico" que apareix al seu lli- hasta finales del XV, son los del avan- que no poden dir; per no esverar més a un Kosovo independent". Una altra Reclamen el bilingüisme perquè són bre " Lo que queda de España" ("Temas ce plural de una misma frontera reli- el gallinerdel que jaho está. Però venint vegada es vol contenir un problema monolingües"). Per6l'estrategia espan- de hoy", 1995): giosa en búsqueda de la primitiva uni- la prospectiva d'un dels ideòlegs més nacional allargant-ne l'agonia i la Unió yola és clara: cal activar i reforçar els "Dos modelos de división nacio- dad cristianorromana y goda. influients i més ben relacionats de l'es- Europea demana que Serbia concedeixi illots espanyols existents a Catalunya nal se ofrecen a nuestros ojos en la Sin embargo, hay algo que sí puede panydisme, no val a prendre-s'ho com una "autonomia plena" al Kosovo; vaja perquè proveeixin el suport social a la Europa salida de los- escombros del asemejar la situación española a la una collonada qualsevol. Ja pel 1991 com la que se suposa que tenim has- quintacolumna babélica-botillera que Muro de Berlín y, por ende, de la intan- yugoslava y es la existencia de una l'estació de la CIA nord-americana a cosi catalans. Una vegada més es con- ha de neutralitzar l'hegemonia nacio- gibilidad de fronteras decretada por la auténtica piel de leopardo lingüística Madrid va elaborar un dossier estrate- firma que, en el fons, Espanya és l'al- nal-catalana arreu de Catalunya. L'i- Guerra Fría. El primer modelo de rup- y geográfica, tanto en las fronteras gic sobre Espanya on s'afirmava que tra lugoslávia d'Europa. Els EE.UU nefable espanyol del diari "El Pais", tura es el de Checoslovaquia, hoy ya regionales como en los límites recla- l'estat d'Europa que tenia més possi- han dit que són prestos a intervenir Patxo Unzueta, marcava l'objectiu a Chequia y Eslovaquia. La ruptura, sin mados por los nacionalistas secesio- bilitats de dissoldre's a l'estil iugoslau militarment per evitar una guerra que assolir per les quintacolumnes espan- consulta popular, fue producto de la nistas, e incluso dentro de las grandes era l'espanyol. La previsió segueix ama- es vol evitar a tota costa per les seves yoles a Euskalherria i a Catalunya en voluntad de dos clases dirigentes ide- ciudades como Barcelona, Valencia, tent, però rebaixada per l'efecte neu- repercussions regionals (es tem que un sucós articlet intitulat "De interés ológicamente opuestas los anticomu- Bilbao, San Sebastián, Vitoria, La tralitzador que en un principi ofereix un conflicte a Kosovo arrossegaria para nacionalistas" aparegut el nistas checos, con Klaus a la cabeza Coruña, etc. Lo propiamente balcáni- el procés d'uni ficació europea. Ara bé, immediatament Macedònia i Bósnia 26/2/1998: y Havel de coartada, que deseaban una co del conflicto nacional español es la Unió Europea és un projecte que amb la participació estratégica de Gre-

"Los nacionalistas dan por supues- democracia típicamente occidental y que cada comunidad alberga en su inte- neix ferit de mort per culpa del jaco- cia, Bulgària, Albania i Turquia), per -6 to que el derecho de autodetermina- una economía liberal, en la práctica rior, aún de forma marginada o peri- binisme de l'estat-nació. L'actual euro- el problema no se solucionará perquè ción es algo indiscutible, que nadie satélite de Alemania y, por parte eslo- férica, otra comunidad de distinta len- peisme s'articula per una confluencia sempre queda viu el germen de la podría negar sin mala fe. Al argumento vaca, los comunistas travestidos de gua y de distinta obediencia política d'interessos monetaris i mercantils discòrdia que en el cas dels Balcans práctico de los efectos derivados de nacionalistas, con la minoría húnga- nacional, al menos hasta el momen- (UEM), però ací s'acaben les unani- és Serbia, en l'ibèric Castella ja nivel' su aplicación en la antigua Yugosla- ra como factor a la vez disolvente y to. Como tampoco los límites reivin- mitats objectives. Com diu el conegut europeu eijacohinisme de França. Quan via y otros lugares oponen el caso de cohesionador de su nacionalismo. La dicados por los nacionalistas coinci- analista de política europea Andreu 0 a- es va saber intemacionalitzar i donar Quebec. Sin embargo, puede haber voluntad de poder de estos dos gru- den con límites lingüísticos y admi- ret ("Avui", 26/2/1998): "L'error és no el to geopolític adequat a les inde- motivos morales para oponerse a la pos dirigentes facilitó la ruptura, amén nistrativos reconocidos tradicional- adonar-se que vivim un període de tran- pendències eslovena, croata, bosnia- autodeterminación, y no es seguro que de la homogeneidad cultural checa y mente por todos -empezando por la sició, on les coincidències més insos- na i macedònia ningú va patir pel tren- el de Quebec sea un modelo a imitar. del carácter artificial y relativamente parte de la población que no recono- pitades són possibles (i necessàries), cament d'un estat multietnic com l'an- El Gobierno de Canadá acaba de reciente del estado checoslovaco, que ce otro límite o "frontera a sus dere- mentre que només d'ací a uns anys, liga Iugoslàvia: perol) quan no se sap plantear al Tribunal Supremo una con- apenas tenía setenta arios. De momen- chos que los de la España actual-, el quan Europa sigui un fet inqüestio- intemacionalitzar ni donar el to geo- sulta sobre si su Constitución o el dere- to, la ruptura ha sido como su revolu- conflicto, una vez puesto en marcha, nable, i hagi esdevingut referent ine- polític adequat, com és el cas del Koso- cho internacional otorgan a Quebec el ción: de terciopelo. Otra cosa es el futu- sería a la vez plural, desigual, frag- quívoc de tota acció política, tornaran vo, és quan les potencies es preocu- derecho a decidir unilateralmente su ro de Eslovaquia y los problemas mentario y de violencia incontrolable. a prendre cos les velles batalles polí- pen del trencament d'un estat inul tiétnic. 1 9 11Yr116 de Mallorca lu DE ABRIL DE 1998 3

I es preocupen per la senzilla raó que consenso que podría aumentar en el ta "voluntat" i "temps" deu ser la que tot plegat que Izetvegobic va dIrigir nanmen davant els tancs en un hipotè- no saben d'avançada l'estatus i acció futuro si los gobiernos españoles el president d'Eslovénia, Milan Kucan, malament aquesta guerra? O de Mata tic conflicte armat). Ara bé, aquesta política que es busca i el marc terri- hicieran que los nacionalistas catala- en el cinquè aniversari de la inde- gana? De cap manera! Al contrari. Per- necessitat catalana també genera una torial on s'ha d'aplicar i quin àmbit d'in- nes estuvieran todavía más incómo- pendencia, deja que "Eslovénia ja s'ar- que aquest melancólic, aquest som- necessitat espanyola que s'ha de con- fluencia ocupará. dos con lo que el victimismo propio maya des d'abans del 1990, preveient niador va aconseguir un enorme èxit. cretaren un nou Franco, un S lobodan Els catalans, de totes totes, hem de todos los nacionalismos encontra- una guerra" i que "la Unió Europea I sol o quasi sol. Va aconseguir man- Milosevic espanyol. És ací on es d'evitar la davallada iugoslavitzado- ría un argumento adicional. De todas (entengui's Alemartya)vajugar un gran tenir a radia a un Exercit i a unes milí- genera el punt d'inflexió crític. Per més ra buscant l'al iança de les dues poten- maneras nada de violencia, como paper a l'hora de fer possible la rup- cies que semblaven tan terribles als bé, i pacíficament, que conduïm el pro- cies preventives del nostre àmbit civi- corresponde, sino una "revolución tura de Iugoslàvia". Però on és el Milan ulls dels occidentals. I després, quan cés d'independència, alió que cal tenir tzador: Alemanya i molt especial- tranquila" como ha estado siendo la Kucan català? Esperem que ningú el els croates, primer, i els occidentals, clar és que en algun moment o altre ment els Estat Units d'América del Quebec". confongui amb el patètic de Jordi Pujol després, van acabar per donar-li una haurem d'afrontar una davallada vio- (EE.UU ) i confiant només en líders Ara bé, Tortosa l'encerta i l'erra i Soley. La component iugoslavitza- mà, va llançar el seu Exèrcit a l'assalt lenta (una autodeterminació dura). I que sàpiguen internacionalitzar el plet a la vegada. L'encerta dient que a Cata- dora del pujolisme queda patent quan dels feixistes serbis i de les seves posi- no será per iniciativa nostra, sinó que nacional catalá. Perquè malgrat l'es- lunya hi ha majoria separatista i que el 10/3/1998 en el Fòrum Comarcal cions inexpugnables. Per() malgrat-ser l'espanyolada la buscará i provocará perit anti-americá que guia les àni- el model en principi no és el de les de Sallent, Pujol es despenja amb els un bon estratega i un gran guerrer sos- més quan els empara mandat consti- mes ressentides de diversa fauna guerres d'alliberament. També l'en- "èxits' del pujolisme: "Va ser molt pito que mai va poder treure's del cap tucional; és a dir legitimitat (per això comunistoide (que a sobre té la barra certa focalitzant el paper de la bur- negatiu que la qüestió autonómica cata- la idea que no estava fet per això. Com la insistencia en el procés d'interna- de fer-se passar pels més patriotes dels gesia com a gran motor social de pres- lana no quedes ben resolta en el és lógic havia de compl ir el seu papen. cionalització pesqué és amb aquesta catalans ) que es mou pel nostre país; sió independentista. Però l'erra estre- moment de la Transició", "El senti- El paper que la sort Ii havia confiat. arma que es pot neutralitzar que el la nostra principal tasca nacional, des pitosament comparant el pujolisme ment anticatalá té arrels històriques i En cert sentit, no tenia cap altra sor- plet català sigui considerat per la del punt de vista de la internac iona- (que Tortosa, encara que no ho digui, no s'ha superat, a desgrat de l'actitud tida. Però ell seguia pensant que la comunitat internacional com un afer ització de la independencia de Cata- entén com la manera catalana de de col laboració positiva que hem tin- sort s'havia equivocat. Com sol pas- intern espanyol; que és el pitjor que lunya, és guanyar-nos la confiança i debilitar l'estat fins la crisi final) amb gut en l'estabilitat", "La mala imatge sar molt sovint, la sort havia colpejat ens podria passar i la principal carta favor geopolític dels EE.UU. L'en- el procés lituà o quebeques. La inde- de Catalunya a la resta d'Espanya ha fora del clau. Perquè aquesta guerra que jugaran els espanyols). És per aix6 carnació deis LE.UU no deixa de ser pendencia lituana, a l'igual que la de de preocupar però no en excés. La prio- Ii havia caigut al damunt com un mal que el coronel Vicenç Guarner tumbé la realització d'un projecte polític que la resta dels països bàltics, estava recol- ritat és ser forts a casa sent Ileials a la auguri". té una frase lapidária per prevenir-nos té les seves arrels espirituals projec- zada políticament pels EE.UU amb resta de l'Estat, encara que no agra- Després d'haver llegit aquests contra les dues amenaces més fermes tades des de Catalunya, bressol de la premissa diplomática de qüestió di". Però alió més simptomíttic és la paràgrafs cree que ningú vol tenir irres- contra l'assoliment de la independencia democrácia i iiihertats individuals, "d'interès vital" per als seus interes- frase més polémica: "A qui hem de ponsables que per por a la guerra dei- nacional: els Izetvegobics catalans (l'a- encara que plenament material itzades sos nacionals. De fet, el finançament deixar de matar els catalans per ser xen el seu poble desprotegit com un menaça interna del mesellisme o del a través d'una filia díscola (Anglate- internacional (Banc Mundial, FMI més simpàtics que els bascos? ¿Quants anyell davant un ramat de llops, que retorn "als campaments d'hivern" rra) i d'un clónic rená (Holanda). L'es- etc...) de la transició russa del como- atemptats no hem de fer a Madrid o ja saliven sang abans i tot de clavar pujolistes) i els Milosevics espanyols perit marcadament mercantil i el sen- nisme a un formalisme democràtic Sevilla?". I és en aquesta darrera frase mossegada (a Bósnia es calcula que (l'amenaça externa de la reacció o el tit liberal de la tradició política cata- capitalista estava condicionat a l'ac- on hi ha la clau de volta. Pels espan- van morir 250.000 persones de les retorn de "las banderas victoriosas" lana són un bon nexe d'unió que per- ceptació de les independències bàl- yols, els bascos són uns "desafectos quals una gran majoria eren civils primoriveristes). La sentencia diu: met una bona entesa amb el poble ante- tiques per part de Rússia. I les inde- pero con cojones" (collons en el sen- desarmats). Espanya sap que aviat les "Els pitagòrics a Grecia, escrivien rica, tan important a l'hora d'establir pendencies eren una necessitat vital tit positiu de dignitat, valentia, orgull demandes catalanes es desbordaran frontispici de llurs acadèmies: No passi afiances duradores. Si a més, es vol per neutralitzar la base naval russa i noblesa) i en canvi els catalans són del marc constitucional del 1978 i que ningú sense conèixer la Geometria. re forçar l'ámbit de la Civilització més important ubicada al pon de Kras- uns "desafectos pero judíos" (jueus seran difícils de reconduir en la seva Al frontispici dels ilustres edificis, a Occidental (avui ja interés vital dels noiarsk; a la mar Báltica. És a dir, les en el sentit pejoratiu de covards, Ila- obsessió pel "proyecto común espa- Catalunya, seria convenient escriure: EE.UU) slaurá de superar l'etapa jaco- independències bàltiques foren "com- dres, usurers, malfiats i traidors). Això ñol". Les deficiències económiques i NO PASSI NINGU SENSE CONEI- bina d'Europa d'una vegada per totes prades" pels EE.UU i proclamades em recorda una anècdota que vaig tenir polítiques que Espanya aporta a una XER ART MILITAR". i donar pas a l'Europa de les nacions en un moment de canvi geopolític amb un feixista espanyol, timb carnet Catalunya amb mercats exteriors jus- un Catalunya pot jugar un paper de totalment desfavorable a l'estat ocu- d'alferes provisional i "simpatizante tos cada vegada més importants i la (*) El tenue "Kalashnikov" del títol es primer ordre al ser el potencial motor pant que era Rússia. Al moviment activo" de la Falange Española, que perspectiva del fracás polític de la Unió refereix al nom popularque se ti dóna disruptiu del triangle jacobí per separatista intern del "Sajudis" literalment es cagava amb els cata- Europea només aguditzaran la deman- al fusell inetrallador AK-47 disseyat excellencia de Madrid-París-Roma. ("Moviment" en lituà) de Vi tantas lans. La meya reacció catalanista i el da d'independència i de constitució per l'enginyer militar rus Mikhail A la relOrma dels estats espanyol, Landsbergis, que va ser auspiciat i fet que Ii acabés dient que arribada de l'Estat catalá independent. Per això Kalashnikov; que va ser l'arma bási- francés i italiá ressorgirien brots vita- finançat per la CIA, s'hi va saber opo- un dia que a tots els que eren com ell necessitem un nou Macià, un Milan ca que s'utilitzá en la guerra per 1 íssims, l'al liberament dels espais sar una activa política d'internacio- els passaríem a baioneta calada va com- Kucan catalá (i oblidetn-nos de "vedet- resoldre el conflicte nacional entre naturals com diria l'occità Robert nalització i una sàvia gestió geopo- portar que em digués: "El día que todos tes" com Colom/Rahola o d'un Carod- les diverses ètnies que composaven Lafont, del vell roure europeu que vigo- lítica. El cas del Quebec, si bé dife- los catalanes tengan los cojones tan Rovira que desitja fer d'home de Tia- l'antiga Iugoslàvia. ritzarien i dinamitzarien de nou Euro- rent, parteix d'un actiu apadrinament bien puestos como tú, ese día Espa- pa encadenant fructíferament l'Eix de l'encara influient França i d'una ña habrá perdido". Això demostraque Transatlántic d'Unificació Occiden- legitimació jurídica (el govern del els espanyols només entenen actituds tal. La commemoració enguany dels Quebec té capacitat jurídica pròpia com les seves. El problema és que els Brisque Prov es 80 anys dels Catorze Punts per a l'au- per convocar referéndums vincu- catalanets et confonen la fermesa de Galicia Franca todeterminació nacional del presi- lants) que els empara el dret interna- carácter i la determinació patriótica dent Woodrow Wi 'son hauria de tenir cional; a part que els canadencs angló- com un tic feixista o de fer "inde- la seva continuació política en aquest fons són d'una altra psicologia que pendentisme a l'espanyola" com una salonia procés de neutralització del jacobi- russos i espanyols. vegada un comunistoide envejós em Barcelona nisme. Potserés el que d'alguna mane- Per tant, els catalans, ho tenim bé va espetar per criticar-me la con- Balearic Islands ra insinua el catedràtic de sociologia i ho tenim malament alhora. Poten- tundencia d'Estat Català. I és que si de la Universitat d'Alacant, José Maria cialment la situació és esperançado- els espanyols a Macià el respectaven, ocia Tortosa en el seu estudi "El patio de ra, per- 6 sense vertebració interna malgrat odiar-lo molt, era perquè els e Galicians mi casa" (ed. Icaria/ col. Más Made- (lideratge per a crear un "Sajudis" tenia ben posats i si a Jordi Pujol el Lisbon ra, 1996) sobre el nacionalisme: català) i projecció exterior (acció d'in- tenen considerat com un pelleringa, B•sques "La tendencia en el Norte parece ternacionalització del plet catalá, amb encara que no ho diguin, és perquè el ir a favor de los estados proteccio- focalització preeminent en Washing- veuen ja no com un "judío", sinó com Catalana nistas, es decir, que practican el nacio- ton i Bonn/Berlín) la nostra no será un "judío de mierda" com el mateix Major population Miles nalismo estatal, razón por. la cual el una "verdad de derecho natural" sinó fatxa amb el que em vaig encarar me'l Concentrations caso vasco y el irlandés son de difí- "una tesis específicamente naciona- va definir. Perquè Jordi Pujol respon 1----I 1-1 0 50 100 150 200 250 cil solución mientras tengan enfren- lista" (Fernando Savater dixit a "El més al perfil, encara que no li arribi Merecen Algeria te un fuerte nacionalismo español e Pais" 9/3/1998) i per tant serem una a la sola de la sabata, d'un altre pobre FIGURE 3-9 IBERIA inglés respectivamente "anomalia" que ningú acceptarà. I d'ací home, el president de Bósnia Alia Izet- Cataluña es diferente: el apoyo a a l'Holocaust per netejar l'"anomalia" vegobic (o el que jo en dic el Lluís A l'atles de relacions internacionals "Nations and States. A geographic back- ground to world affairs" (Prentice Halls, 1995) del professor Thomas M. Poul- la independencia es mayor y el mode- només hi ha un pas. Companys musulmà). En el diari "El sen i que és usat pel Departament d'Estat dels EE.UU. es diu: "Espanya actual- lo no es el de las guerras de libera- Amb tot plegat, dones, hem de tenir Mundo" (29/12/1995)elfilósof francés mente emmascara una mitja dotzena d'àrees singulars que han estat I luitant entre Bernard-Henri Levy, gran amic i ción nacional, sino el proceso litua- molt clarque les polítiques de resisten- elles durant segles i encara avui amenacen amb la separació". Més concretament òpti- coneixedor de les intimitats personals no que se basa en el colapso del Esta- cia, ben afaiçonades, només són referint-se als catalans din: "Un abre grup (a pan de gallees i buscos) que ha resis- do en el que estaban incluidos ante- mes per bastir una consciencia nacio- i polítiques d'Izetvegobic, diu del per- tit la centralització castellana i la homogendtzació és el poble catalá, que viu en riormente y que va debilitándose hasta nal, peró no per assol ir l'alliberament sonatge: "Hi ha homes als que la gue- ambdós costats dels Pirineus i habita les Illes Balears, la franja oriental de l'A- la crisis final o el referéndum quebe- nacional. L'historiador Jesús Mestre rra excita. Hi ha caps d'Estat que expe- ragó i la major pan de Valencia. Els catalans són els Inés europeus dels grups quense, perdido por segunda vez, recorda (diari "El Pais" 4/3/1998 ) que rimenten en la conducció de la gue- espanyols. Com els buscos, els castalans són econòmicament molt més avançats pero que podrá ser ganado a la terce- "alió que és decisiu i important és que rra la mesura del seu poder i el plaer que la resta d'Espanya. La seva Ilengua románica és singular, essent més prope- ra. En Otras palabras, el modelo es la hi hagi un coujunt humít, alió que dono- que pot oferir. A ell, en canvi, la gue- ra al Llanguedoc de França que al castellà, a pan de tenir una rica herencia literà- debilidad del Estado y/o la fuerza de ni i ne in un poble, que ti iìg uu. que con- rra li fa por. La detesta. Sempre va ria los votos a medio plazo. Su base social servi la seva pròpia personal itat i que pensar que era l'home d'Estat menys La il.lustració, del mateix atles, reprodueix la "mitja dotzena d'árees singu- también es diferente: la hegemonía estigui orgullós. A partir d'ací, tot és preparat pera la guerra i pera les borrat- lars" que formen la Península Ibérica (Galícia, PortugaLEpskalberria. Andalu- de la burguesía catalana produce un titiestió de vol untat i de temps". Aques- xeres que aquesta pot deparar. Vol dir sia, Castella i Catalunya). 4 let DE ABRIL DE 1998 191134r11 de Mallorca

Les dones s'han d'estimar Escoles d'objectors JAUME SIMONET I BORRÀS Davant la proposta anunciada pel Ministeri de defensa d' intro- Sembla que s'ha posat de amb aquestes processons anti-Eta, Deu meu!. No m'ho acabo de creu- duir la formad() de l'esperit mili- moda fa una temporada, el que mouen un dit quan violen, mal- re, tants de botitárres a la plaça tar a les escotes. la Fundad() pel- cada cop que ETA fa una anima- tracten o maten una dona, sem- de Cort plens de llaços blaus per- la Pan ha optat per promoure que lada, el penjar-se llaços blaus pel bla que no els cogui gaire la mort que per allá, per Espanya, han els Centres dInsenvament es pit, fins i tot a la Sala de Ciutat i d'una mestressa de casa i que segrestat o mort algú i quan aquí, declarin "objectors de conscien- només es belluguin per voler al nostre País. i nianis i dones són durant una bona temporada la dis- cia". El passat dia 30de gener, Dia demostrar el seu rebuig al fet que violats i assassinats. cap d . a- fressaren amb un tioc blau més Escolar per la Pau i la Noviolen- ETA mati per aconseguir la inde- quests "salvadors de la pátria" ni En Pau Llagostera de Catalunya fa 19 gros que els gegants que treuen cia , la laindaciO proposa als cen- al carrer al costat de les portas- pendencia.laquest és el gran pro- es mani l'esta ni porta cap I lac rosa anys que va obrir el Tallers de Pneumà- tres d'ensenvament de signar una tics son Ferriol. Ara va dos anys que blema, perque als espanyols no penjat al pit. Fariseus. ses els dies de festa grossa. "l'ota declaraci6 per la qual retusaven ha obert sucursal al Pont d'Inca. aquesta gen tada 5 . anomena ella els fa por el terrorisme, als espan- collaborar amb la mi litaritiaciO yols el que temen és a l'indepen- Qui faci mal a una dona mateixa gent de bé, i sol brave- del non educatiu i teten 1111:1 apos- jar de solidaria, de amorosa, de dentisme. mal ti pegui un llamp tOreat, ta ferina per l'educaciO per la pau. pau, d'ordre, de justa i de tot allí) Si be és cert que més de noran- que I i rebenti el fetge Us reprodurn a continuació.. que vulgueu afegir-hi. No els ta persones reberen amenaces i també Ii rebenti el cap, el comunicat de premsa que des agrada que ningú ella bellugui el d'Eta durant el 1997, el que és que es podreixin ses entranyes, de la Fundació per la Pan varem sistema establert i sobre tot estan esgarriffis és que dins l'Estat el que romangui sord i mut, fer públic inunediatament des- orgullosos de la seva espanyoli- mateix any, cinquanta set dones que tingui caguetes eternes prés de coneixer-se la intenció del tat i del "imperio hacia Dios". A foren assassinades pel seus com- i els budells ti facin nuus, govern. mi també em sap greu quan E.T.A. panys o marits, més de vint i qua- les orelles Ii rebentin, 'la Fundació per la Pau, vol mata o segresta algú, no és just tre mil denunciaren els maltrae- que sigui un mal nascut, expressar rotundament el ser' que ningú mori per la brutalitat taments, més de cent mil sofriren aquest desgraciat de merda rebuig als plans previstos pel d'uns subjectes que amagant-se cremades, vexacions o violacions, que romangui porc i brut, govern espanyol de potenciar l'e- en la covardia s'aprofiten de la i la majoria de les denuncies que- que la fel li torni dolo ducació i el foment de l'esperit confiança de la gent per assassi- daren arxivades o oblidades. i amarg Li torni el cor, militar als centres d'ensenyament nar-la. Només al nostre país tingueren que qui maltracta a una dona de secundaria. N'Otto Adam d'Alemanya acaba d'i- Clar que hi estam tots en con- lloc més de cent casos de mal- mereix ser penjat pel coll. Davant Is informacions que naugurar el Restaurant "Don Otto" al tra dels que maten, siguin d'Eta, tractaments a menors i més de qua- apunten cap a la utilització de les començament del carrer Blanquera de dels Gal, de les tortures dins tre-centes denuncies de dones L'home que maltracta a una dona escoles com a forma d'incremen- Ciutat: despatxa les amanides, les tapes comissaria o dels homes que mal- maltractades i desgraciadament se li ha de tallar la mà, tar el coneixement de les forces i la cuina internacional. El plat del dia tant. Pero el moltes d'elles, tot i haver denun- perquè l'home és fill de dona armades entre la gent jove, així val 900 ptes. A la carta se menja a par- tracten a les dones. I tir de els 1000 ptes. que a mi me fa mal a l'enteni- ciat les amenaces foren brutalment i la dona s'ha d'estimar. 12 com de fomentar l'esperit militar ment, ése! veure que cap d' aquests assassinades a tirs, a ganivetades, i la consciencia nacional, la Fun- personatges que sovint desfilen a destralades o cremades vives. Jaume Simonet i Borràs dació per la Pau vol advertir del perill de convertitr el món de l'en- senyament en un àmbit d'intro- blema és que això et marca, i má. ducció i expansió del militarisme. Fer Zapping després, quan estás parlant Fer zapping en el televisor Per la Fundació per la Pau, amb una persona, al cap de de vegades es fins i tot saluda- aquestes informacions desen- Un dia era a classe parlant deu minuts ja t'has cansat i ble. El perill és que visquem con- mascaren el concepte de la "cul- de zapping, Ja sabeu, el zapping necessites que en vengui una tínuament en actitud de zapping, tura de la defensa", tant reitera- és el canvi de canal de la tele- altra. és a dir, que anem com les papa- dament expressat per part del visió quan hi ha anuncis o quan Em va fer pensar. Vivim, llones de flor en flor sense atu- govern, i evidencien quin és el seu el que s'està veient no resulta efectivament, en una cultura de rar-nos mai enlloc, que siguem real significat: introduir valors prou gratificador. Pensava par- zapping. Podríem dir que anem incapaços de concentrar-nos, militaristes en la societat, i no pas lar de les diverses modalitats de per la vida amb el comandament d'aprofundir en les coses, de ser promoure un debat en profundi- zapping que es coneixen: zap- a distància a la mà, canviant de constants i fidels. tat sobre les necessitats i pers- En Salvador Martin de s'Arenal regen- ping, zipping, flipping, i grazing. canal contínuament. Sovint, per pectives de la defensa. ta des de fa 7 anys la Perruqueria Mar- I pensava fer un comentari que exemple, no es va al bar sinó Joan Ferrés i Prats Quan cada cop més, s'admet tin a la barriada de Bons Aires de Ciu- acostum fer en aquests casos: que es va als bars, és a dir, que que la seguretat depèn més de la tat. En Salvador va tenir durant 19 anys gestió de variables com els dret acostumo a dir que vivim en una es passar d'un bar a l'altre amb la Perruqueria Martin a s'Arenal de Lluc- humans, l'equilibri mediambien- major. cultura del zapping, és a dir, que molta rapidesa. El cotxe i la moto Vocabulari: tal i la justícia social, creure enca- el zapping s'està convertint en ofereixen també l'oportunitat Zapping: canviar de ra en esquemes de seguretat basats una actitud davant la vida, i no d'anar canviant de lloc contí- canal de forma en conceptes de defensa militar és només davant el televisor. nuament. A les converses es can- més o menys totalment caduc. Però voler intro- Pensava dir tot això. Però una via de tema amb la mateixa fre- rápida per evi- duír aquesta visió en els centres alumne se'm va avançar. Quan qüència amb la que es canvia de tar anuncis o d'ensenyament és completament vaig preguntar qui practicava canal davant del televisor. Els per alguna altra absurd i anti-educactiu. amb intensitat totes aquelles àpats tradicionals van essent raó. Des de la Fundad() per la Pan, modalitats de zapping, una alum- substituïts cada vegada més pels apostem clarament per l'Educa- na va aixecar la mà i va expli- menjars a deshora, desprogra- Zipping: accelerar les car els problemes que Li com- ció per la Pau, els Drets Humans mats, a base de picades. A les imatges. Tolerància, ja que aquestses portava a ca seva la seva addi- i la eleccions polítiques es tendeix són les necessitats educatives en ció al zapping, els conflictes que Flipping: canvi de canal a canviar de partit com qui es un món cada cop més complex i I i creava amb la família. Li constant només canvia de jaqueta. 1 fins a nivell conflictiu. Educar en la preven- havien hagut de comprar un per canviar. matrimonial, amb tots els res- ció i resolució dels conflictes és televisor perquè veiés la televi- pectes, es podria parlar de zap- Grazing: canvi de canal molt Inés modern i eficaç que edu- sió ella sola, a la cuina. 1 va aca- En Manuel Aragón és el curandero de ping: quan s'arriba el tercer, el per seguir car en esquemes militaristes des- la Soledat que cura tots els dolors i malal- bar dient, amb el testimoni de setè o el vuitè divorci, és que diversos pro- fasats. i2 ties. El trobareu al carrer de n'Antoni la seva pròpia vida, el que jo pen- també en la relació de parella grames. Fundad() per la Pau Rosselló Nada1,60-1 de la Ciutat de saya dir en teoria. Va dir: el pro- Mallorca. es va amb el comandament a la 1,9 1`Tl1) de Mallorca 1 - DE ABRIL DE 1998 5

Prof. Caries M. Espinalt fa en el L'agné d'en Jordi Pujol meu llibre: "vull remarcar-te que sempre m'ha semblat el "Sant Alternativa fli ha qui afirma que la política normes de la lógica. El seu estat Patró" dels pares de I"imperio", per podreix, corromp les persones, però natural és l'absurd. Confonen la un dels conqueridors d'Amèrica de el que no imaginava és que el poder coeréncia amb la simplicitat i això qui, els encarregats de fer panegí- Mallorca polític les la competencia a les cases no els plan. Per a ells l'home impor- rics d'aquella conquesta, gairebé de cosmética i estètica. Liposomes? tant és el que té "doblez". Els pares mai no en parlen. Citar-lo els fa una critica la Elixirs? Cirugies? Res de tot aixó!!! de I"Imperio" desconeixen el sen- mena de vergonya, com si els des- Un escó al parlament o la presiden- tit de les proporcions, s'animen Huís la gesta evangelitzadora. campanya cia d'una Generalitat fa meravelles. entre sí per veure en quin d'ells la Aquest conqueridor a qui es vol- Et fa perdre el sentit del ridícul o la vida presenta més facultats per a dria relegar a l'ostracisme, potser contra en vergonya, fins a transportar-te a assolir impossibles. Barregen cons- per ser l'exemplar més típic d'una EiLlusori de creure't eternament jove. tantment els deliris amb la reali- manera de procedir, és Juan Ponce Josep Palou I3ajanades? tat. La realitat seca i pelada la tro- de I,eon. 1 saps que va fer? Senzill: El Senyor Martí és el curandero de ses Sense anar més lluny, el proppassat ben ordinària, no fa per ells. Ben a l'any 1512, va descobrir ¡dominar Alternativa per Cadenes, está veïnat de L'ESTEL de 5 de marc de 1998, tot Ilegint El Perió- l'inrevés dels catalans que es vanen La Florida. Una península d'una Mallorca vol fer públi- Mallorca. Diuen que cura quasi totes les malalties. dico arribo al resum informatiu de la de tenir un permanent sentit de la extensió territorial un xic més gran ca la seva solidaritat conferencia que Jordi Pujol féu a l'U- mesura. D'aquí que bon punt es que els Països Catalans. Dones bé, amb el professor i mili- niversitat Pompeu Fabra on digué el posen encontacte amb el nostre mentre que oficialment volia con- tant independentista següent: Respecte a la jubilació, el proverbial "tocar de peus a terra", vertir els indis que trobava, perquè Josep Palou. davant el president va tirar per llarg: Un dia amb l'imprescindible afegitó, que un cop morts poguessin gaudir de atacs que está rebent des d'aquests me retiraré. No sé quan es ala que podriem dir-en el "par- la glòria del cel després d'allibe- de sectors espanyolistes. será ni tampoc ho he d'anar dient. lem-ne", es converteix tot plegat, rar-se d'aquesta paorosa vall de la- que han intentat politit- Si pu, si no hi ha res de nou, faré en un joc de disbarats a l'hora de grimes que es la terra, ell no tenia zar un conflicte pura- eleccions d'aquí a un any i m'hi pre- dialogar amb la gent de "la vida es altre obsessió que comprovar si era ment acadèmic per con- sentaré. I encara seré molt jove! La sueño". Els pares de l'imperio", veritat tot ala que altres indis vertir-lo en un acte de sentencia és tot un poema: Si als 69 es creuen una puntual perfecció i havien dit: que a La Florida hi havia criminal ització de la ide- anys en Jordi Pujol encara pense en realitat van sempre a tres quarts la font de l'eterna joventut . El cro- ologia independentista. ésser molt jove, quan és que començarà de quinze. Són la mateixa hipocre- nista Herrera explica que Ponce de i ha hagut un intent de a envellir? No creurà pas que acaba sia personificada, Prediquen tot Leon, dando en esto crédito a los linxament moral d'en d'entrar a la puhertat? És més, si ell alió que no creuen. Cánovas del Cas- indios de Cuba y otros de la Espa- Josep Palu pel fet de es defineix com a jove, per lógica, el tillo, en la seva gestió pública, va ñola, decian que bañándose en cirio defensar unes idees dife- públic universitari que l'escoltava restaurar la monarquia borbonica o en la fuente, los hombres viejos se rents a les d'altres mem- bres de la nostra socie- els hem de considerar, com a mínim, i, en privat, segons narra Perez de volvian mozos...; y no quedó rio, ni Fa 4 anys que na Dolors Amador de simples espermes. Valorades les coses Ayala, declarava: Los espanyoles arroyo, en toda florida, hasta lagu- tat. Barcelona regenta la casa de Menjars d'aquesta manera, no m'extranyaria tenemos que hacernos perdonar del nas y pantanos donde no se bañase. Alternativa per Preparats Don Plato al camp Rodó. gens ni mica veure a les properes elec- resto del mundo, cuatro vegüenzas: Obsessionat, Jordi Pujol, com Mallorca, organització Recomana els pollastres a l'ast i les cro- quetes. Ven menús a 800 ptes. A la foto eions un Pujol carregat de maquillatge los borbones, la intolerancia reli- Juan Ponce de Leon, a ésser eterna- cívica independentista, amb els seus ajudants. per tal de tapar-se l'incipient agné. giosa, los pronunciamientos i la ment jove, no m'extranyaria que com observa amb preocupa- Amb tot, qué li pot produir a Jordi viruela. Així, en permanent contacte el conqueridor anès sucant el seu culet ció l'existència d'una Pujol aquestes tocades de cometí? Per- amb una gent tan forassenyada - en tots els tolls, fonts i riuets que troba campanya contra els qui sonalment, només m'ho puc explicar qui va amb un coix, al cap l'any ho al seu pas. I, tanmateix, ja és ben trist defensam l'alliberament a través del meu Ilibre Converses amb són tots dos- a qui li extranya que que hom comenci la seva carrera polí- nacional del nostre país, Calles M. Espinalt quan en un dels en Jordi Pujol visqui el somni de la tica intentant dotar Catalunya d'un campanya a la que par- capítols intitulat La mentalitat dels joventut eterna? Per acabar de cert poder polític i acabi tan tronat ticipen organitzacions

Pares de 1 — Imperio", el professor demostrar les concomitáncies entre com Juan Ponce de Leon. d'extrema dreta i el diari Caries M. Espinalt descriu la forma "la mentalitat dels pares de 'impe- ultradretà A BC i a la d'ésser dels nostres veïns amb aques- rio" i els estirabots d'en Jordi Encarna Parreño, deixeble del qual sembla que s'hi tes paraules: Mai no responen a les Pujol, seguiré amb el relat que el Prf. Caries M. Espinalt afegirà interessadament, el Govern Balear. Des d'Alternativa revolta dels Angelets tingué la com- per Mallorca reivindi- Els angelets de la terra plicitat i el suport del total de la pobla- cam del dret de tots els ció nord-catalana. mallorquins a la lliure El 7 de novembre de 1659 es signà el 1672, i al Conflent entre 1668 i el Els complots contra Franca s'hi expressió de les idees a el Tractat dels Pirineus, pel qual 1673. Els Angelets controlaren les succeïren: el de l'abat de Sant Genís tots els àmbits, aplica- Fa 5 anys que en Ricard Valverde de França s'annexava les terres sep- valls de la Tet i del Tec, els èxits gue- de Fontanes, el 1667; o les conspi- ble en el cas d'en Josep Granada, regenta el Quiosc del Com- plex Cultural s'Escorxador. Té molta tentrionals del nostre país, després rrillers foren nombrosos en aquella racions de Vilafranca del Conflent i Palou. I denunciam els premsa en català. d'una guerra no volguda pels cata- época. Tanmateix, els valents cata- de Perpinyà, totes dues l'any 1674. intents reiterats de pre- lans (el conflicte inicial era entre cas- lans cometeren una errada estraté- Des d'aleshores la resistencia sentar una visió negati- tellans i francesos, per?) ens agafa- gica, que fou la de sortir a camp obert nord-catalana ha estat constant, sobre- va dels qui feim feina per ren als catalans al mig en contra de a batallar contra un exercit de 4.000 tot des del camp de la defensa de la la llibertat del nostre la nostra voluntat, ja que Catalunya soldats francesos manats per Cha- nostra cultura i llengua, fins avui poble. volia la pan). milly, el 5 de maig de 1670, concre- mateix, que encara són molt/moltes Finalment, feim una Però poc temps després de la des- tament al coll de la Regina. Els gue- els/les patriotes que lluiten a les crida a la concòrdia entre feta, 1 'any 1662, esclatá la revolta rrillers catalans foren derrotats pels terres del nord per aconseguir la tan els sectors enfrontats al contra els dictadors gavatxos, sobre- ocupants i els seus principals diri- delejada reunificació i independèn- centre d'ensenyament, tot a la contrada del Vallespir. Els gents, en Josep de la Trinxeria i en cia de tot Catalunya. Els catalans de per tal d'arribar a una impostos amb els que els francesos Joan Miguel Mestre es refugiaren a la resta del país tenim el DEURE de entesa que faci possibles gravaren la sal acabaren per aixecar la Catalunya Central. Però en Josep no oblidar aquesta part de la nostra avanços en el procés de als pagesos en armes, I 'any 1663, con- de la Trinxeria encara feu algunes terra, bressol de Catalunya, i recla- normalització lingüísti- tra els ocupants (coneguts pel nom accions al Vallespir fins l'any 1673. mar-la com a nostra, com a catala- ca i nacional del nostre de "gabellots"). Els camperols es Seguí una fortíssima repressió na. I els gavatxos?, a França! país. .12 digueren els Angelets de la Terra, cla- contra la població civil catalana per Macià-Josep rament independentistes. part dels ocupants francesos, amb (Aquesta és la història que n'Espe- Calafat i Bellver, Les guerrilles catalanes actuaren multes, empresonaments, galeres i ranza Aguirre no vol que s'ensenyi Na Cristina Terrassa és la dependenta Área de Comunicació de la Floristeria Mestres a Cas Capis- al Vallespir entre 1 'agost del 1663 i assassinats. Cal remarcar que la en les escoles catalanes). col. 6 1- DE ABRIL DE 1998 VS1211 de Mallorca

La això és inqüestionable. Pesó Sense religió, no hi havia identi- Taula d'Aran la tesi marxista descansa en una tat; i sense identitat no hi havia visió limitada al model de l'Esglé- salvació terrena. En contra de la pre- sia Romana i de l'Església aleman- sumpció marxista, les creacions reli- L'alienació religiosa. Marx (II) ya luterana del segle XIXé. Partint gioses tenien la vista ben dirigida a d'un marc históric concret, En Marx la terra i no al Cel. Vegem dos exem- ble, per a que es mogui al voltant de fa una teoria general de l'alienació ples molt notables. Els sumeris -3000 EN JOAN QUETGLES, PROFESSOR DE FILOSOFIA sí mateix, i, per consegüent, al vol- religiosa. Les religions, els moviments anys aC. - inicien una civilització tant del vertader Sol. La religió no religiosos i les esglésies queden superior i de molt Ilarga durada - civi- La Taula d'Aram ya, Catalunya, Italia - menava un és més que el Sol il lusori I la pri- reduïts a un sol concepte pejoratiu, lit/mi() assumida i mantinguda per doble front de lluita contra l'Esglé- mera tasca de la Filosofia, la qual és amb notable menyspreu de la reali- Bahilónia - i la peca mestra d'aquesta L'alienació religiosa. Marx (ID. sia Romana i contra la Religió en al servei de la Història, consis- tat histórica, tan complexa i diversa. creació social és el Poema de Gil- general. Per una banda, la Religió teix ...en desemmascarar aquesta Dit breument i en l'aula d'Aram: gamesh, el llave que recull la teo- En Joan Quetgles, professor de era el principal obstacle que s'opo- renúncia en les seves formes profa- Les religions són productes socials gonia i cosmogonia sumeries. L' al- Filosofia saya a l'extensió de la II lustració a nes. La crítica del Cel es transforma com a realitats històriques extra- tra gran fenomen de carácter religiós les amples capes populars; és a dir, així en crítica de la Terra; la crítica ordinàriament diverses en el temps que va canviar el món i que encara No basta dir que En Marx ha mort, la Religió era sinònim de supersti- de la religió en crítica del Dret, i la i l'espai. En una situació de con- avui té un pes decisiu és el movi- o que les teories marxistes són incon- ció, ignorancia, fanatisme i barba- crítica de la Teologia en crítica de la flicte social, la religió pot ésser uti- ment que va desfermar En Mahoma, sistents, o que la filosofia d'En Marx rie. Per l'altra, l'Església era el prin- política" (Contri bució a la crítica de litzada de diversa manera per les l'Islam. Tant En Ilegel com En Marx ja és esgotada. Tampoc és suficient cipal suport dels règims absolutis- la Filosofia de l'Estat d'En Hegel). classes socials antaghniques. Així sembla que defugen el tema de l'Is- fer arguments contra un determinat tes, era l'enemic polític que calia des- Fer crítica a En Marx, sí, però com diu la lletra original d' Els Sega- lam. L'Islam - la seva aparició i la concepte o una concreta teoria d'En truir (d'aquí les cremes d'esglésies pera avançar, no pera tornar enre- dors, la revolta de Catalunya contra seva expansió - posa de manifest la Marx. Quan des d'una posició mar- i convents cada vegada que hi havia ra. Des d'En Hume i d'En Kant, Castella a 1640 es feia en nom del inconsistencia de la Filosofia de la xistaclássicaés fa crítica a una deter- un avalot popular). Per a aquelles al segle XV IIIé, va quedar palès i Crist i "Crist és nostre capita". Sem- Història d'ambdós pensadors. El minada ideologia, queda ben palès capes populars ciutadanes, l'Esglé- establert que la Metafísica no era blantment, al nostre temps, l'Islam marxisme no pot enfrontar-se amb que l'autor de la crítica és adscrit al sia esdevenia el símbol de l'opres- possible com a Ciència. Per tant, ha estat un instrument decisiu per a el fet de l'Islam. Un poble petit - al pensament marxista. Al temps pre- sió i de la injustícia. Però, un segle les pretensions de demostrar l'e- les guerres d'alliberament deis pobles segle VIle, 500.000, 600.000 habi- sent, una crítica al marxisme ha de o dos abans, En Voltaire havia dut xistència de Déu no solament són musulmans i pera aconseguir la Inde- tants? - i tirat allá a la pols del desert dur implícita una declaració expres- una intensa campanya per a ende- inconsistents, sinó històricament pendéncia. de l'Aràbia - només tenia dues modes- sa del posicionament filosòfic d'a- rrocar el poder de l'Església, i sig- desfasades(Em sap greu, però he de És més - i definint una via post- tes ciutats - crea una religió univer- quell que fa la crítica. No s'hi val nava les missives juntament amb un dir que les pretensions del bo de Ricard marxista -, per a tota la humani- sal i una civilització superior en llançar la pedra i amagar el braç. "Écrassez l'infame" (Esclafeu r in- Colom són pura il'Iusió, boira d'es- tat prehistórica, la religió ha estat menys de cent anys! I, fitxem-nos, Cansa veure que es critica el mar- fame), on I 'infame era I 'Església cató- tiu. Déu no existeix ni pot existir. El l'instrument essencial per a defu- que promet el Cel, però - i és allí) xisme com a pensament passat, del lica. "Deus sive Natura" d'En Spinoza - gir l'amenaça real de desintegra- que m'interessa subratllar - allibe- segle XI Xé, per part d'autors que Les tesis d'En Marx eren noves Déu o Naturalesa - s' hauria de trans- ció social. En Freud, a Pobreta ra d'immediat a totes les polla- van armats amb la teoria tomista i seductores. La Religió és una alie- formaren "O Déu o Naturalesa", com Tolem itabú, descriu quins eren els cions sotmeses a esclavitud o a ser- (Tomás d'Aquino: segle X1110. nació que deriva de l'alienació fona- a enunciat més pròxim a la realitat. mecanismes subtils que inventava vatge, allibera als pobles oprimits En comptes d'evitar una exces- mental, la social-económica. El llen- El combat d'En Luter (En Colom és aquella humanitat primigènia per des de l'India a l'Atlàntic i fins als siva dispersió, en aquest article me guatge d'En Marx és magnífic; diu: linera) no era contra els descreguts, a superar una guerra d'extermi- Pirineus. És el majoralliberament centraré al voltant de la crítica mar- "...La crítica de la religió és, dones, sinó contra l'Església de Roma i con- ni. Alienació? Clarament, hem de d'esclaus i d'oprimits de tota la xista a la Religió - l'alienació reli- en germen, la crítica a d'aquesta vall tra el seu cap, el Papa, denunciat com respondre que no. Tot i la il'linii- Història de la Humanitat! Sobre giosa -. Les tesis marxistes signi fi- de llàgrimes, de la qual la religió n'és a l'Anticrist. A qué ve ara aquesta tada capacitat imaginativa d'a- aquesta qiiestió es tornaria a tórmar caven un aprofundiment de la críti- l'auréola...La crítica de la religió santa allano amb els papistes?). quells pobles paleolítics, els objec- la pino católica-comunista: els infa- ca tradicional d'esquerres del països desil . lusiona a l'home, per a que pensi, Cal criticar a En Marx, però tius que perseguien - i aconse- mes Ilibres de text hispans parlaven catòlics. L'esquerra del països catò- actuï i formi la seva realitat com a recollint els avenços d'En Marx. guien! - era assentar les bases fer- del fanatisme religiós, els marxistes lics - especialment, Franca, Espan- un home que ha esdevingut raona- Que les religions són un producte mes d'una cultura "nacional". parlarien d'alienació. El primer intent d'enfonsar la llengua catalana data de l'any 1285

Somcatalanistes perquéens n'han sinó suïssos i holandesos, els cata- símbol nacional, és molt significa- fet. Privar-nos de la nostra llibertat lans fórem, si ens haguessin deixat tiu. És la columna vertebral d'una Vergonya eterna a aquells que, menyspreant el seu idioma, ha convertit en una militancia allò exercir com a tot arreu, Catalans. I nació. L'eix sobre el qual es fona- alaben el dels altres. Ángel Guanera. Barcelona. 1895 que tan sols hagués estat una cir- haguéssim deixat els -ismes per a menta una cultura. Per exemple si Catalunya viu per la seva ¡lengua i té raó de viure per la seva cumstancia geográfica talment com qüestions ideològiques. 77sner diem: cama, interpretem com l'ex- !lengua. Tots els altres fets són accidentals, el llenguatge no. J. no hi ha suissistes ni holandesistes, L'idioma, com qualsevol altre tremitat que va de la pelvis al tur- Garriga Mamó. Barcelona. 1935 mel I. En canvi, pera altres cama s' in- terpreta un jac per estirar-s'hi. Si ens Ens trobem dins Catalunya quan pensem, sentim, parlem o tornem a fixar en un altre mot com escrivim en català. Per mantenir i augmentar les possibilitats tasca, posem per cas, pensem tot futures de la llibertat nacional, hem de servir, honorar i conrear seguit en el treball que un té l'obli- la ¡lengua pròpia. La !lengua ha salvat Catalunya, una, dues, gació de fer. tres vegades en el passat. La ¡lengua tornará a salvar-la. En canvi, pera d'abres tasca pot L'esforç dels escriptors ajudarà decisivament l'esforç dels ser la botiga per anar a fer un glop polítics i dels combatents. Les plomes també són armes. Són les

de vi. Ami-) això es demostra un cop millors armes de l'esperit, que mena el món. Antoni Rovira i més, que per entendre els idiomes Virgili. Bons Aires. 1939 no n'hi ha prou amb una simple tra- ducció de mots, sinó que són una inter- Per això penso que si en el curs d'una altre generació no hem pretació i a voltes una filosofia de superat el bilingüisme, mai iw hi haurà independència vida. No és perque sí que els conti- catalana; haurem perdut del tot allá que encara conservem nus atacs a Catalunya, tinguin la l'en- d'una identitat que ens fa reclamar-la. Vull dir que érem gua nacional com un dels principals (seran) uns altres que ja els costará d'entendre que en el passat, punts de mira. Paga la pena, dones, avui, l'hàgim volguda. Manuel de Pedrolo. Barcelona. 1988 recordar - per no oblidar alguns Al mateix temps, vaig començar a estudiar català, i no solament paràgrafs que sobre la llengua cata- perquè hi havia inclosos en la bibliografia els ¡libres en català, lana han fet personatges de dins i t'ora sinó també, vaig pensar, perquè devia tractar el problema de del nostre temer. Catalunya sense saber-ne la ¡lengua... Ko Tazawa. Barcelona 1993. JORDI Romeguera i Cubedo

l'2211, de Mallorca 1 DE ABRIL DE 1998

Crida de l'Associació d'amistat Andalusia-PaYssos Catalans L'Associassion d'amitá Andalussia-Katalunia/ Associació d'amistat catalanoandalusa

Proclama: l'actitut insolidária i esclava de la -La creació d'una xarxa de guin integrar-se nacionalment als -Que els pobles andalús i catan' raó d'Estat jacobina que de vega- turisme alternatiu per a indepen- Països Catalans, llur cultura i idio- tenen un munt d'interessos comuns des gosa fer esment CiU, la qual dentistes d'arreu. ma. perfectament compatibles, de trets s'ha dedicat sovint a entrebancar -Els intercamvis d'experièn- -catalans conscients que viuen comuns, de contactes culturals que vergonyosament uns altres grups cies, publicacions, contactes, car- a Andalusia. poden ser molt més creatius, i de nacionalistes (PNB, CC...) que la tes, etc. entre tots els no-espanyols -famílies mixtes, i gent anda- raons de solidaritat mútua. deixaven en evidència en la seva obligats a dur un D.N.I. espanyol lusa que ha viscut a Catalunya -Que és des del règim centra- fluixesa i indolència, i manca de , a fi de madurar plegats en la ges- positivament, o catalans qui han vis- lista/espanyolista des d'on inten- coratge. tació cívica i tranquil.la d'uns salu- cut a Andalusia amb obertura i ten desnacionalitzar-nos, perquè el -Els intents de ghettització deis dables i responsables estats que interés. Fa 3 mesos que en Miguel Pol ha obert la botiga d'informàtica MIG COMPU- règim és en el fons tan feble que immigrans a tot Catalunya, pro- heretin l'imperi en descomposició -catalanófils (Penyes Barça, TERS al Camp Rodó. sols atiant odis entre dominats pot moguts pels partits i mitjans comu- anomenat España. per ex.) a Andalusia. autoperpetuar-se en una espiral de nicacionals imperials (espanyolis- -La solidaritat mútua incondi- A.A.A.K. - A.A.P.C.A. (no ni isenibles i mesquines campanyes tes). així com per part de les Casas cional en tota mena de campanyes posar-hi sigles, sols l'adreça, calu in n i oses. Un imperi tronat basat regionales, tot cercant sempre de respectuoses, civils i noviolentes -Ap. 74 - San Fernando 11100 en la mentida i la mal ícia está dam- mantenir una borsa de vots no inte- entre els diferents col.lectius i -Cadis nat a estOndrar-se, i cal que acon- grats (P.P. - PSOE.) nacions. Pl. Poeta J. Boscan,4,4,C - Gra- segun]] que, en caure, laci el mínim La no integració dels immigrants CRIDA a participar-hi tot escri- nada 18013 de mal a les nostres poblacions civils no sols desvertebni i divideix la vint-nos i afegint-hi noves adreces Bústia Postal 73 - Montcada i que ell expolia, enganya i enfron- nació catalana sinó que dificulta el a: Reixac 08110 (El Vallés) ta. desplegament potencial humá i -tots els nacionalistes descon- Bústia Postal I 171 Castelló econòmic d 'quests nous Catalans tents amb el passapart espanyol, 12005 (La Plana) Denuncia: i hipotecad futur de Ilurs 111 Is i filies l'himne. la bandera, l' Exèrcit, etc... Bústia Postal 124 s'Arenal - -Que tots els intents de lerrou- que se sentiran sempre estrangers... -immigrants integrats que vul- 07600 (Mallorca))12 sisme (de divisió cultural colonia- a la terra on han nascut! lista als Paissos Catalans) prota- -L'ús d'Andalucia com a bossa gonitzats básicament pels tnass de vots captius dels dos gran par- media imperials ( A BC, COPE, tits espanyolistes ( PP-PSOE), els Els "Ultra Sur", Antena .3. Las Prov ínc i as. El Mundo, quals. des de Madrid sempre, con- El País etc.), pel PR el PSOE, el trolen ajudes «enorme nombre Antena-3 i Europa Fa 5 anys que en Martí López de so P.A. i U. V., i per la majoria de Cases d'aturats andalusos, i tot per pas- n'Espanyolet regenta l'Hamburguesse- ria McToni's al Camp Rodó. regionales andaluses ( i d'altres sar la cultura andalusa (folklore, vita- En un recent viatge del Real "el palco" o algun arbitre "no afec- comunitats autónomes)als Rasos litat. accent... ) com a typical spa- Madrid a Alemanya, els "Ultra- to al régimen". Cal dirque Loren- Catalans. nish, o sia, expropiant-la a Anda- Sur - es dedicaren a fer les salu- zo Sainz, presi del Madrid i el cap -El meentOtisme i panxacon- lusia, uti tibia part de la massa desin- tacions nazis i resta de parafernalia d'antena-3 són consogres, d'ací tentismc autoindulgent i temoruc formada d . andalusos (emigrants o que solen ter a Espanya amb els el delirant madrilenyisme «a- del nacionalisme catalá incapaç no) com a tropa de xoc «espan- somriures amables de Ilurs pro- quasi sempre de cap política «a- yolismes i lerroxismes esclavitza- questa Tele-Carrascal. tectors. Però allí és delicte i uns liances audaç amb els creixents dors per al conjunt de la ciutada- Fungairiño, el jutge suprem del quant acabaren allá on devien: a nacionalismes no espanyols (cana- nia (catalana, andalusa, etc.). PP, denegà extradicions de neo- ris, asturians, aragonesos, andalu- la presó. nazis a Austria (després se quei- sos i Mime castellans), cosa que no Proposa: També podrien haver-los ficat xen que Bélgica no extradita eta- pot extranyar-nos, puix que ni tan L'ampliació del Galeusca per en alguns 200 a Brussel•les o rres!), alguns lloctinents de Hitler sols es prenen gens a pit el galeus- a incloure-hi el País Guanxe (Cana- Estrasburg, a fi que en Europa cop- han viscut tota la vida plàcidament ca pactat amb la sang de molts des), Astúries - Lleó, Andalusia. sin que és l'espanyolisme. a la costa del Sol (on governa Gil mártirs catalans, bascos i gallees Aragó, Castella, Aran-Occitánia, Als pocs diesel Barça apallissá y Gil) i la legió espanyola s'om- sota tortures i bales de la Dictadu- Melilia, Berberia, Septa-Almagrí- al Real Madrid per 3-0. Ja sabem plí de S.S. l'any 1945. ra terrorista del General Franco. Ni bia i el poble caló, com a nacions que quan el Barça juga bé o es Espanya, está clar, és un para- tampoc la pròpia estructuració amb uns drets capgirats i ofegats cosit a puntades de peu pels juga- dís internacional i dels cappelats nacional pancatalana no es prenen per la tétrica i obsessivament uni- dors madrilistes, llavors el prota- espanyolassos. 12 Fa 11 anys que n'Antònia Alacid d'Artá, regenta la Perruqueria Rissos al camp com a projecte. formista carcassa estatal espanyo- gonista a Marca o Antena-3 són JAUME TALLAFERRO Particularment denunciable és la. Rodó.

Tallers Brasil

Gabriel E. Amenguad i Genzalez D.N.I. 43.021.240 - Q

MECÁNICA ELECTRICITAT Som especialistas en: PNEUMÀTICS DANT, NAPA I ALTRES PELLS, TENYITS, RENTAT EN SEC, NETEJA DE CATIFES

Fa 23 anys que el matrimoni Ribes-Artie- Carrer Blanquerna, 14 - A Carrer Benet Pons, 1 - A da obriren el magatzem-botiga Exclu- Carretera Manacor, 391 - Tif. 42 83 53 Tlf. 75 14 42 Tlf. 27 67 89 sivas Riarti al camp Rodó. Venen embu- tits, formatges i pernils a l'engrós i a la 07198 Son Ferriol - Ciutat de Mallorca CIUTAT DE MALLORCA menuda. 8 I- DE ABRIL DE 1998 1 9 -i, `Irtit, de Mallorca

Les lluites dels anys vuitanta Les renimcies de la transició: Francesca Bosch abandona el partit

" comunista" (P"C"E"); l'antiimperialisme de Nostra Paraula

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ, ESCRIPTOR capitalisme i l'imperialisme ame- ricó ". 1983: Francesca Bosch contra cia del leninisme; renúncia de la la política carrillista del temps República com a forma d'Estat; 1983: Iluny dels fastos de la transició (abandonament renúncia a l'autodeterminació de les antileninistes de la Conferència de la lluita per la República, nacionalitats, etc". Em contestava del P "C" E a Formentera l'autodeterminació i el na Francesca: "No cal dir que en l'any 1976 socialisme) temps de la transició hi hagué greus Que lluny estava, na Frances- D'ença finals de l'any 1983, en errors polítics que som els primers ca, en el moment de començar el la mateixa mesura en qué les rela- en reconèixer A vegades sembla- seu darrer periple polític, d'aquells cions de na Francesca amb l'euro- va que volíem ocupar l'espai elec- "fastos" antileninistes de Formen- comunisme illenc es refredaven, els toral del PSOE. Hi hagué un oblit tera (23 de setemhre de 1976)! Vuit nostres contactes anaven adquirint del paper del Partit dins els movi- anys abans, sota la presidencia d'un força intensitat. Aleshores, junta- ments de base. Potser era una visió Ignacio Gallego aleshores a les ment amb Antoni Serra -que diri- molt electoralista de la nostrafeina. ordres de Carrillo per a fer aban- gia la secció "Cultura" del diari Però ha de quedar ben clar que els donar el que restava dins del P"C"E Última Hora-, jo escrivia cada set- vertaders comuni.vte.v mai no hem de leninisine, de marxisme revolu- mana en aquesta publicació. Vaig renunciat al leninisme ni a l'inter- cionan, de Huna pel socialisme, per aprofitar l'avinentesa per a obrir el nacionalisme proletari. Tot allòfoui Gaspar Soler, històric militant republicà i comunista, abandona el Partit l'ainodet e rminació. i ami) l'ohjecte suplement cultural a la histórica din- quelcom de provisional i confin,- "Comunista" (P"C"E) a començaments dels anys vuitanta juntament amb de dinamitar a fons el combat per gent del carrillisine a les Illes (P tural. Per() dels pactes amb UCD Francesca Bosch, Miguel Rosselló, Josep Valero, Lila Thomás i ingressa la República Federal, Francesca igual que ells en el PCPE. Gaspar Soler, amic íntim de Francesca Bosch i "C" E), que en aquells moments i el PSOE no hem tret res de pro- feia i deia tot el contrari del que ara Miguel López Crespí, Iluitá fins al final de la seva vida contra el feixisme i el (febrer de 1984) començava a qües- fit. Nosaltres IluitOvem per un Pro- capitalisme defensant la República, el marxisme revolucionari i la llibertat de afirmava públicament des de Nos- tionar la política duna a terme per grama de Solidaritat Nacional per tots els pobles. tra Paiau la i des de les pagines del la direcció del P "C" E en temps de sortir entre tots -obrers i patrons- suplement "Cultura" de Última

la transició. El diumenge 12 de febrer , de la crisi, de l'atur, etc. La dreta la nostra terra". pobles de l'Estat oprimits per l'im- Hora: "No cal dir que en temps. de de 1984, en una entrevista que li i el PSOE no ho entengueren com En aquell moment (febrer de perialisme. En definitiva, em digué: la transició ha,1,, ué ,i, 'cus e rors feia, ella posava a revisió pública- nosaltres ho enteníem". 1984) jo recordava a la perfecció "S'emprefórem i son! leninistes! polítics que som cts primers en ment tota la seva vida política la Conferencia del P "C" E cele- Potser ens falti ara un element d'au- reconeixer A vegades semblava d'ençà l'epoca en que era secreta- "Nostra Paraula sera brada en el Poble Espanyol de Ciu- tocrítica per clarificar davant el Ocupar respai eh'cto- ria general del PCE a Balears (1968- conseqüent en la defensa de tots tat (sota la vigilancia inquisitorial poble la nostra posició milla!. Nos- ral del PSOE. lb ha gué un oblit del 1978). En aquells moments (estam aquests punts i en la Huila del membre del Comitè central, el tra Paraula també acomplirn aques- paper del Partir dins els inoviments en el febrer de l'any 1984) era for- contra el reformisme i el camarada Zaldívar, futur tránsfuga, ta tasca fent una sincera rOlexió de base. Potser era una vis iu; nu,lt tament crítica amb l'experiència revisionisme anticomunista dins en busca de diners i poder, al PSOE), dels no.vt res erro rv pol fries. dels nos- electoralista de la nostra tenguda amb les fantasmals orga- el moviment obrer i popular" en la qual la direcció illenca del carri- t res canvis. He de dir que els matei- PerO ha de quedar ben clar que els nitzacions promogudes pel carri- (Francesca Bosch) 1 lisme rehutjaven públicament xos esdeveniments polítics ajuden vertaderv comuni.vtes mai no hem llisme. Ens referim a la tasca de pro- Més endavant, Ii deia: "D'ençà 1'heracia histórica de la Gran Revo- a la clarificació. El Congrés d'U- renuncia,' al leninisme ni a l'inter- moció que ella va fer de la Mesa 1977 són molts d'anys sense treu- lució Socialista d'Octubre i tots els nitat dels Comunistes, per exem- nacional isme proletari.Tot lò/'ou Democrática (1972) o de la Junta re Nostra Paraula. Ara surt enmig avenços pràctics i teòrics del leni- ple. La Iluita per la reagrupació quelcom de provisional i conjun- Democrática (1974). No en parlem d'una conjuntura ben difícil per al nisme dins del camp del marxisme dels comunistes després de la dis- Perb dels pactes amb tICD de quina era la seva opinió referent vostre partit...". revolucionan. Hi érem presents persió a causa de la socialdemo- (1 PSOE no 11(111 (l'el res de pro- a la política de "reconciliación Contestava: "La V Conferencia com a convidats: en Sebastià Serra cratització del Partit dura a terme fit." (Entrevista abans esmentada. nacional" amb els franquistes i els de l'any 1981 ja prengué un acord per part del PSM; en Ramon Agui- pels revisionistes. Les feines són Última Hora 12-11-84), capitalistes que promovia el Comitè per editar-la de nou. Però els entre- ló per part del PSOE; i jo, que hi moltes! Portar enclavant una crí- Central del P "C" E, del qual havia bancs i problemes de determinats anava per pan de l'OEC i vaig Ile- tica a la política antiobrera i anti- Federico Nlelchor, Hiel Bassa, format pan! Però malgrat aquest inici camarades del Comitè d'Illes timb gir -una vegada cinema el comu- popular del PSOE, la Huna per la Francesca Bosch, Miguel López d'análisi -crítica, lúcida- del que una visió reformista, revisionista i nisme- un missatge en non] del meu Pau i el Desarinament que tan con- Crespí, Manel Domènech, havia estat la política reformista en socialdemócrata de la realitat illen- partit. Bé; com deia ahans: recor- seqüentment impulsa i defensa la Josep N'alero, Armando López temps de la transició, encara inten- ca i de l'Estatjéren impossible tirar dant aquell funeral de les idees Unió Soviética, Volem Illla Espan- Salinas, Isidre Eorteza, Caries tava justificar cert aspectes del etulavant el projecte. Ara hi ha un socialistes oficiat per la direcció ya neutral i lora de l'OTAN, sense Manera, Oscar (que amagava

carril! isme dient, per exemple, que: Comitè sense reformistes ni social- carrillista de les Illes, Ii vaig dema- bases ianquis'. Nostra Paraula sern sota aquest pseudònim el tinent "La Junta Democrática fou una demòcrates, un comitè d'Illes COMU- nar: conseqüent en la defensa de tots Rafel Morales) i Lila Thomás: unió conjuntural i cree era una idea nista que porta a terme aquesta "Novament leninistes?". aquests punts i en la Iluita contra el nucli de Nostra Paraula correcta". Més endavant, emperò, tasca. Nostra Paraula vol ajudar a Francesca Bosch pareixia voler el reformisme i el revisionistne Record que foren uns anys, els ja parlava del cost polític -immens, la clarificació ideológica. Amb oblidar, enterrar definitivament anticomunista dios el moviment darrers de la seva vida, intensos. Una en la seva opinió- que havia signi- tanta crisi interna i amb tanta con- aquell recent passat de renúncies i obrer i popular La classe obrera segonajoventut.Tornavajovedavant ficat la legalització del (P "C" E). fusió política cal fer una revista com traïcions a la causa obrera i popu- mallorquina té novament en les el paper imprès. Romania tot el dia "Una legalització" -jo deia- "amb nostra que ajudi a clarificar l'es- lar, a les idees del socialisme, de seves mans el portaveu de les .seves a la redacció, arreglant els anides un preu polític molt elevat: renún- pai d'una política comunista per a republicanisme, de llibertat per als justes reivindicacions contra el de companys que quasi no sabien

liANTIFRANQUISME A MALLORCA 11:1» mg (1950-1970) IV part

de 1VI. López C.2 roespí

PARES, EDUCAU-ME EN CATALÁ_, Cada quinze dies a U;L113tCLIJL de Mallorca (d'agost del 1997 fins a l'agost del 1998) A MALLORCA Hl HA EL MEU FUTUR Per demanar números endarrerits, telefona al 26 50 05

1, 9 1C,TI, de Mallorca le' DE ABRIL DE 1998 9

portat per la nova burgesia soviéti- ment es nost ros dirigents de l'any 76 ? ~Si Mott f*HIS of roTS t ti , ABSOS " vOrst ca. vengueren tota sa lluita d'es comu- nistes p'es plat de llenties de sa lega- Na Francesca i jo teníem un lització i sa poltrona parlamenta- 0101111131 N'Oda CROAN DEL PARTO' DEIS COMUNISTES DE 8ALEARS P.0 8. amic íntim, en aquests anys. Em refe- ria. En Carrillo i es seus accepta- novA trocO N. 30 t• OUINYktIA D'Allitil hl, 19;0 1.0.0 MI YlkS resc al company Gaspar Soler (Sant ren sa monarquia que mos va dei- Llorenç des Cardassar 13-II!- xar en Franco i en un sant-i-amén l916/Ciutat de Mallorca li -II!- en lloc de ser republicans estàvem son coletes. 1990). En Gaspar Soler descansa en defensant sa monarquia. Aquest glop la mateixa tomba que na Francesca, era ma/de beure per sa 'vella guàr- 14 abril ene! cementiri de Ciutat. Ho dic per dia'. Sa crisi d'es comunisme ve pre- a deixar constància de fins on arri- cisament d'aquestes traïcions d'es baya la seva amistat: fins al greu de nostros dirigents a tants d'anys de •fl ___ descansar, tots dos, sota la mateixa lluita popular Es carrillisme va bandera roja del proletariat univer- arribar a sa barbaritat de no dei- sal, ben a prop de la fossa comuna xar-mos aixecar es puny i dur ban- on reposen els millors fills i filies de deres republicanes a ses manifesta- Mallorca -i altres indrets de les Illes cions. En Carrillo tumbé mos volia z. i l'Estat- assassinats pel feixisme fer creure que en Lenin estava 's upe- mallorquí en temps de la guerra. Ella rat', que havíem d'abandonar es , i en Gaspar havien lluitat tants d'anys leninisme, i no en parlem de su dic- • junts que, sense por d'errar-nos gaire, tadura d'es proletariat! Aquests quasi podríem afirmar que na Fran- abandons són es que han produït sa HOMENATGE ALS REPUBLICANS cesca compartia moltes de les idees crisi, però amb s'esperit de lluita, Nostra Paraula agrupà els comunistes que havien abandonat MORTS A SON COLETES d'en Gaspar. I si algunes -potser massa com sempre, aconseguirem superar el Partit "Comunista" (P"C"E) oficial i nombrosos anticapita- s'heréncia d'es qui mos han traït i listes lndependents. Nostra l'emula es convertí en la millor A començaments deis anys vuitanta, amb l'abando- extremades en la defensa dels prin- defensora de l'autodeterminació dels Països Catalans, la nament del P"C"E d'una bona part de la seva cipis republicans i comunistes- no tornaremtenir un gran Partit Comu- República ¡el marxisme. Hl coLlaboraven Margalida Thomás, mllitáncia i amb el procés de reagrupament d'aiguns podien ser compartides públicament nista Marxista-Leninista..... una de les actuals dirigents d'Izquierda Unida. Caries Manera coLlectius de marxistes illencs, Nostra Paraula per la companya Francesca Bosch, (Vicerector de planificació economicoadministratíva UlB), esdevingué un bon instrument de Iluita antiimperia- el cert és que a l'hora del dinar o del El company Rafel Morales, Francesca Bosch (directora) i l'escriptor independent Miguel lista, republicà, antifeixista, antiracista i de defensa café en el Bar Nilo, en el Triquet, o n'Assumpta Massanet, en López Crespi activa de l'autodeterminació deis Parsos Catalans. en el restaurant del costat del local Gaspar Soler, na Francesca escriure. Els corresponsals obrers! siderat un honor) de col.laborar amb i jo mateix. En Bici Bassa i na Car- del PCB, ene! carrer de Lluís Martí, Bosch: reunions de l' Ateneu Imaginava les cobertes, els titulars. grups que es reclamen del comu- men Vázquez s'encarregaven del dis- 9, na Francesca compartia totes les Popular "Aurora Picornell" i de Periodisme marginal, el dels comu- nisme. Parl de l'amic Carles Mane- seny i la composició i en feien de asseveracions d'en Gaspar. En el Nostra Paraula nistes, a Mallorca. Tiratges reduïts. ra -amb els seus articles damunt la secretàries tècniques na Lluïsa número 9 (de març de 1989) de la Els esdeveniments de l'Est foren Dos o tres mil exemplars eren un situació d'Amèrica Llatina i el Ter- Thomás i na Magdalena Massanet. Revista de l'Organització Comunis- terribles per a ella, que tota la vida fet extraordinari. Cercar fotografies cer Món- i jo mateix, que, per con- De primer, la redacció la teníem en ta Balear (OCB) El Comunista, págs. cregué que la construcció socialis- adequades. Entrevistes a les jorna- tinuar amb la tradició, ara que na el carrer del Sindicat, 74, ler. Pos- 8 i 9, després reproduïda a Flor de ta, a l'URSS, era irreversible. Solia tetes en vaga. Anar a les mines, als Xesca havia trencat amb Carrillo, teriorment, amb la construcció del Card de Sant Llorenç des Cardas- dir-nos: "Si en Hitlerno pogué enfon- hotels. I no per a guanyar uns vots, vaig considerar oportú ajudar-la en nou local del PCB-PCPE, aquesta sar, en Gaspar deia, coincidint amb sar la bandera roja, com voleu que obtenir un escó! Res més lluny de l'edició de Nostra Paraula. En certa mateixa redacció passà al carrer de les declaracions que ja hem repro- l'enfonsin els mateixos companys de la seva imaginació! manera no m'havia acostumat a la Lluís Martí, 9, baixos. El nou local duït de Francesca Bosch a Última la causa, per molt errats que vagin. Els errors poden corregir-se. Els La seu de Nostra Paraula era un desaparició de Democràcia Pro- del PCB-PCPE ( i per tant la nova Hora (12 de febrer de 1984): "Durant pobles de la Unió Soviética no vol- món vivent, vibrant. Sense aturar la letária (la revista de l'OEC) i troba- redacció de Nostra Paraula) va ser es franquisme, durant sa dictadura ets únics que lluitárem activament dran tornar mai al capitalisme!". Era feina, hl fèiem la xerrada d'actuali- va necessària l'existència d'un publi- inaugurat el dissabte dia 11 d'octu- per sa democràcia i sa llibertat la seva fe. En això potser era més tat, eninig dels papers, el soroll de cació revolucionària a les II les. Jo bre de 1986. hi vaig col laborar d'ençà el primer vàrem esser es comunistes, prime- clarivident en Gaspar Soler, el seu la máquina d'imprimir. Dibuixava número, en la segona quinzena de Francesca Bosch i Gaspar Soler rament en es maquis i després de amic de l'ànima, el company sem- les cobertes a má. Uns dibuixos no febrer del 84, fins al 1988, malgrat En els darrers anys de la seva forma pacífica; i sa repressió va esser pre recordat. Aquelles discussions gaire valorats, lluny del que paguen mai no vaig ser membre del PCB- vida, na Francesca tingué posades duríssima. Molts de cama radesforen eternes a casa de n'Assumpta Mas- els especuladors de l'art per unes ret- PCPE tot i el càrrec de vice-presi- les esperances de canvi del socia- afitsellats p'es feixisme i d'altres sanet i el tinent Rafel Morales, abans xes sense gaire significat, per?) útils dent de l'Ateneu Popular "Aurora lisme en les reformes de Gorbatxov. romangueren anys a sa presó. Ja ,t' he o després de la reunió de la redac- per a decorar l'entrada del banc, els Picornell". El primer nucli de redac- S'enfadava moltíssim si li insinua- dit abans que en aquells temps de ció de Nostra Paraula! En Gaspar despatxos de la burocràcia ció (en aquest febrer de 1984) el ves que la situació, a la Unió Sovié- sa repressió més inhumana única- morí tenint ben clar que la peres- Per la redacció hi compareixí- formàvem: en Federico Melchor, en tica, era de restauració capitalista. ment es comunistes se jugaven sa troika de Gorbatxov portaria -fos- em sovint els pocs intel.lectuals Bici Bassa, na Francesca Bosch, en No suportava tampoc les crítiques pell per sa llibertat. Però amb sa sin quines fossin les intencions dels mallorquins que mai no s'han ayer- Miguel López Crespí, en Manel a la burocràcia que ella encara volia democracia també va arribar sa seus promotors- a la restauració del gonyit (ben al contrari, ho hem con- Domènech, en Josep Valero, n'Ar- creure que no era tan perversa ni trampa i ses estafes: desgraciada- capitalisme a Rússia. mando López Salinas, n'Isidre For- degenerada com Ii contàvem. S'a- teza, en Carles Manera, n'Oscar ferrava a les velles il.lusions del pas- (que amagava sota aquest pseudò- sat i callava quan li anomenaves l'as- nim el tinent Rafel Morales) i na sassinat, en temps de la guerra, ucciu=> Lila Thomás. Un parell d'anys més d'Andreu Nin, en mans dels "cama- endavant, l'equip de Nostra Parau- rades" soviètics i del PCE. Creia fer- Quan hagis Ilegit la va quedar reduït a la mateixa Fran- mament que les reformes de Gor- cesca Bosch, en Josep Valero, en batxov podrien salvar el socialisme aquest periòdic, Manel Domènech, n'Oscar, na Lila del fang i la brutor on havia estat si no en fas la ZAPEL'S col.lecció, • MODA EN PELL• regala'l a un amic - veí o parent EL HO Curar General Ri PAÍS: Tlf. 20 97 6 NECESSITA 07010

10 le' DE ABRIL DE 1998 19112111 de Mallorca

LES MANS AL FOC (XX) L'esperit de propietat

PERE GR1 com són, el despatx de la badil', de secretaria, de dipositària, de recap- Segons Enrich Fromm, l'espe- tació d'arbitris, i de treballadors téc- rit de propietat es manifesta prin- nics titulars, proposa a la Comissió cipalment en les relacions socials, Gestora acordi dura efecte amb tota per exemple amb els metges, els urgència una reforma que respon- dentistes, els advocats, els patrons gui a les necessitats indicades, i els obrers. La gent ho expressa tenint en compte els fons disponi- dient: "El meu metge","el meu bles del municipi. dentista", els meus obrers", etc.; Aquesta intenció de reformar pero') a més de la seva actitud de la Casa Consistorial, finalment es propietari dels éssers humans, la va poder dur a la práctica, iaixíquedà La Familia Sansó, d'Artá, regenta des Fa 8 mesos que na Francesca Can- La Família Diaz regenta des de fa 16 gent considera que són de la seva reflecta en els següents plens mun de fa 34 anys el Taller de Xapisteria yelles de Portol ha obert la Floristeria anys la Sabateria i Esparteria Diaz a cipals. Faig comptes explicar-vos Saneó al Camp Rodo son Ferriol just darrera l'església del són Ferriol. propietat un nombre infinit d'ob- poble. jectes i fins i tot de sentiments, ho fil per randa, pel fet moral que n si un any abans l'atenció dels polí- ‘, ..... f I • ., per exemple la salut i la malal- .. tia". tics de signe contrari estava posa- El qui parla de la seva salut ho da en la construcció de l'edifici de fa ambesperit de propietari i es refe- les escoles, llavors els polftics fei- ... .,.._ 1 1 I — xistes posaren tota la seva il•lusió reix a les "seves" malalties ,"les .... :,„ ... ral , seves" operacions , "les seves" dic- en engrandir un dels símbols del ,..,.., 1101 k tes, "les seves medicines. Els indi- "seu" poder. L'esperit de propieta- vidus evidentment consideren que ri els hi estava sortint pels queixals. Més endavant, es va veure el 441.0w-'111 ',"Il ,, , la salut i les malalties són propie- , .., tats; la seva relació de propietari amb que varen ser capaços de fer amb la seva mala salut és análoga, allò que havien aconseguit amb unes diguem, a la de l'accionista les actuacions clarament enfrontades ,,, 11., ,:i a *I', nb n , 1 accions del qual perden part del seu amb l'ètica i la moral. Per ficar-se ^.- valor original en una baixada del allá on estaven, primer havien desa- ' 41.,e 4 pi A , mercat. llotjat els antics "propietaris", els 4 111 ' S., '''A • ,i.'',, ,,.. • 4 .... Les idees, les creences i fins i havien afusellat, i tot, només per 1 f tot els habas es poden convertir en poder dur a terme la idea absurda n n , propietats. El qui pren un berenar de deixar a un costat la construcció En Bernat Serra de Muro regenta des idèntic a la mateixa hora cada matí de l'escola i utilitzar els mateixos de fa 10 anys el Taller BMG al camp , ' • ..•' . ' • La Familia Gonzalez, procedent d'As- recursos per "engrandir" l'ajunta- Rodó. A la foto amb en Joan Dalmau Es la madona del local de Pollastres túries, regenta des de fa 4 anys el Res- es pot sentir molest si s'introdueix un lleuger canvi en aquesta rutina, ment. empresari de construcció de son Sar- conills a l'ast "El Cruce" de son Ferriol taurant Andreu a son Ferriol. Despat- dina. A la foto amb la seva neta. xen menús a 775 ptes. perquè el seu hàbit es converteix en Segons Kant, "el valor moral una propietat, la pèrdua de la qual de les accions radica en la máxi- posa en perill la seva seguretat. ma d'acord amb allá que s'ha deci- Parlant d'aquestes qüestions, dit". Una "máxima és" explica, "el encara tenc molts de records del que principi subjectiu de l'acció...", era l'antiga Casa Consistorial de això vol dir. "el principi d'acord amb Porreres, ubicada davant l'actual, el que ell ha d'actuar". La máxima on ara hi ha un bar i la vivenda d'un d'una persona és una norma gene- regidor. ral que tria ella per seguir-la en les Ho dic, perquè segons he pogut seves accions. El fet d'adoptar-la veure Ilegint llibres d'actes de l'A- implica que la persona intenta amo- juntament. en una sessió ordinària llar-se a la seva máxima, sense que celebrada el dia 8 de març de 1937, es vulgui dir que sempre ho hagi la comissió gestora que presidia fer. Tots tenim máxi mes que almenys n'Enric Julià, va deliberar sobre el algunes vegades violam i que de que es convertiria en el principal cap manera es limiten a la morali - assumpte de la política municipal tat. Poden concernir a tot tipus d'ac- dels anys de la Guerra civil, la re tivitat sempre que tengui sentit dir modelació del que llavors era la Sala. que poden ser complides o viola- L'acte diu el següent: Llavors des per una acció. Dir que actuam Fa mig any que en Guillem Vallorí de sa va fer ús de la paraula la pre- d'acord amb una máxima no sig- Vileta ha obert la Perruqueria Vallori En Bartomeu Bauçá de s'Arenal acaba d'inaugurar la ferreteria Les Meravelles a s'Escorxador. a la rotonda de La Porciúncula. També tenen sucursal a s'Arenal de Llucmajor. sidència manifestant que amb nifica que, abans de l'acció o durant data de 23 de juny de 1931 la ella, "ens ho haguem de dir" a nosal- comissió permanent acordà la tres mateixos o que, de forma cons- construcció d'una Casa Consis- cient, l'haguem de dur a la nostra torial encarregant els plànols, atenció. En l'altre extrem estan els pressupost i plec de condicions a casos límits en els que pot resultar l'arquitecte Guillem Fortesa, unes difícil distingir i actuar, segons la obres que no va ser possible dur- máxima (ola violació d'ella) d'un se a efecte donada l'importáncia moment de conducta purament de les mateixes, pel fet que el pres- automática. Tals casos límits cons- supost pujava a unes 100.000 titueixen ells mateixos, l'evidència ptes, motiu pel qual aquestes que- de que adoptam màximes per les daren en suspens, sense que s'ha- nostres accions, àdhuc quan les for- gi fet cap gestió encaminada a la mulam en poques ocasions. Només realització d'aquell projecte. Con- arriben a formular-se i a ser cons- tinuà el senyor baffle en l'ús de la cients com a normes quan som paraula, indicant que davant les nom- reclamats o quan ens reclamam a broses deficiències que s'observen nosaltres mateixos per justi ficar les en les oficines municipals, la desen- nostres accions; o si les màximes certada distribució de les seves que de fet no hem adoptat ens són El matrimoni Ruiz regenta des de fa 3 dependències i la manca d'oficines imputades...". anys el Taller Kialaml al Camp Rodó, Fa 2 anys que na Pilar Moragon de Múrcia regenta l'Acadèmia de Pintura Artís abans, durant 10 anys tengueren el taller a son Ferriol. Té 48 alumnes que aprenen a pintar. A la foto amb els seus fills. a son Rapinya. 22'113t112 de Mallorca let DE ABRIL DE 1998 11

Brutalitat Indignació i vergonya Diferències conjugais policial a Mataró RECULL DE RICARD COLOM PERE FELIP I BUADES (el maresme) "La música en unes noces sem- que tots els caràcters són incom- A Catalunya, malgrat tota la verbo- pre em fa pensar en la que acom- patibles, i aquells suposen que rrea dels politicastres i dels pixatinters de ndignació és el que jo sent pels que no es poden allunyar gaire de l'es- panya els soldats qui se'n van a només ho és el de cadascú amb torn, la democràcia encara no hi ha arri- fets ocorreguts, setmanes enrera cussat. No ho poden fer en cap la guerra" el cònjuge respectiu". bat. El nostre país continua sota una dic- Ia l' Institut Aurora Picornell, del moment, ni ho farien si vessin assal- (Heinrich Ifeine,13.12.1799 (Noel Clarasó, 1905-1985, tadura feixista, la qua] cosa queda demos- Polígon de Llevant de Ciutat. Indig- tat a son pare, per defensar aquella Düsseldorf -17.21856 París, escriptor). trada una i altra vegada per la brutalitat nació gran me provoquen els insults, que, abans de l' invasió forastera, era escriptor bilingüe alemany). "En el matrimoni s'esdevé que que demostren les forces d'ocupació vexacions, agressions psíquiques i físi- la seva llengua, allò que era la seva "L'amor és una cosa ideal; el cadascú té es seus gustos, entre espanyoles i franceses que envaeixen la ques, que patiren la meya llengua i la cultura. matdmoni, una cosa real; la ells incompatibles, i l'un i l'al- nostra nació. Aquesta foto n'és una bona meya cultura, la llengua dels meus Vergonya sent jo de les institu- confusió d'alió real amballbideal tra estiren cap als seus. L'un cap mostra de la violencia utilitzada pels ocu- pares, la dels meus avis, aquella que cions que, essent mallorquines, són no queda mai sense càstig". al nord, l'altra cap el sud, i el pants contra els/les joves catalans/-es, presa els meus em llegaren amb amor i la tan forasteres. (Johann Wolfgang Goette; 1749- resultat és que s'adrecen devers el 12 d'octubre de 1994, dia de la "raça" que faig comptes llegar als meus fills Vergonya sent jo dels polítics 1832, precursor del romanticis- l'oest, on cap deis dons no volia espanyola. En la foto s'hi pot veure uns i als meus nets, la dels meus amics i mallorquins que, a més de covards, me). anar". policíes espanyols apallissant un noi que veïns. Tots ens sentim avui ultratjats són uns irresponsables venedors del "Estimar algú a través de la seva "si la dona pogués viure sense es manifestava democràticament contra per aquests energúmens que van a pas- nostre patrimoni. realitat és una experiència que, el nostre treball o menjássim el la "festa" totalitária de la hispanitat.. Els sar l'estona a l'Institut Aurora Picor- Vergonya sent jo deis partits nacio- de sobte, trastorna els matrimo- pa deis nostres fills en lloc de joves agredits eren membres del col.lec- nell de Ciutat. ¡no panl només als alum- nalistes. I qué esperen? Per qué ser- nis de novençans". guanyar-lo, ens matavacom l'a- tiu Maulets. Passo a transcriure els fets nes, també als professors i professo- veixen? Potser és falsa aquesta eti- (J. Chardonne) ranya mata el seu mascle o l'a- directament de la revista "El més petit de res que, pel cap baix, han demostrar queta de nacionalisme de que presu- "L'amor és un borne i una dona bella occeix el borinot". tots i totes", portaveu de Maulets a la con- ser uns hipòcrites, uns falsos i uns meixen? Anem a pams. Quan ens que es troben d'acord en un punt (Bernat Shaw, escriptor trada del Maresme. cínics que pretenen amagar que, amb demanin el vot nacionalista, amb i en desacord en tots els abres". dublinés). "El 12 d'octubre de 1994 una mani- l'agressió i l'assalt a que sotmeteren quina cara ho faran? Amb la vena- (E. Jardiel Poncela, autor cómic "El matrimoni és una cosa mal festació independentista, convocada per al professor Josep Palou, estaven dera? Amb al falsa? En una paraula, madrileny, 1901-1052). equilibrada. De nit hom té en Maulets, intentava arribar a les portes de agredint a tots els mallorquins que, senyora i senyors, si continuau així, "L'afinitat de gustos i mentali- braços una doneta estimada i, el la caserna de la Guàrdia Civil de Mata- avui en dia, amb una actitud valenta amb aquesta indefinició, no només tats és un bon terreny per a l'a- sent demà, hornli xisclaperqual- ró per mostrar e] rebuig a la "festa" geno- i decidida, lluitem pels nostres, per la sortiran més plataformes, fronts, mistat, però és una base desas- sevol coseta". cida de la "hispanidad". Els joves porta- nostra terra, pels nostre patrimoni, per alternatives, associacions, etc., que trosa per al matrimoni. I és que (Vicky Baum, escriptora viene- ven una pancarta amb el lema "Les vos- la nostra cultura, per la nostra llen- lluitaran per defensar lo nostre, sinó el matrimoni suposa activitat sa de principis del segle tres festes són criminals", amb la inten- gua. que fins i tot és possible que vosal- sexual í aquesta és empre hos- "Un altre pagès... quan h ció de mostrar-la a l'alcalde i les autori- Perquè això és el que va passar. tres penseu que heu de prendre el lloc til ales relacions personals men- que el divorci era contrari al tats que celebraven una missa d'home- Va passar alió que está passant a tot als partits centralistes. En una paran- tals entre els individus dels dos tianisme, digué que seguir vivint natge a "los caídos". Una dotació antia- arreu on se troben un o uns mallor- la, és possible que penseu que aquells sexes. El matrimoni de dos per- amb sa mullen havia de ser un valots de la policia d'ocupació espanyo- quins i un a uns forasters i, que passa? que us han de votar, són aquests, els sonalitats acaba sempre, en deci- treball agradívol per a Déu, la esperava els manifestants i va tallar en Idó que amb la passivitat i covardia forasters agressors d'en Josep Palou, dida aversió física". donada l'aspror que en resulta- sec, a cops de porra, el seu pas. Vuit inde- deis mallorquins, amagada sota l'a- o els mallorquins covards que els aju- (David Herbert Lawrence, II - va". pendentistes van ser "retinguts" i escor- parença del seny o de l'educació, els den o els recolzen. També sent ver- 9.1885 Easwood - 2.3.1930 (Ley N. Tolstoi, entrevistat per collats de cara a la paret i amb les mans forasters va imposant-nos les seves gonya per vosaltres, senyora i senyors. Vence, escriptor anglès). H. Williams, 9-2-1905). enlaire. La policia va decidir detenir dos males costums, els seus lladronicis, Són també responsables de la "Quan un home i una dona que "Cal defugir que entre dos qui dels participants en la manifestació. Un les seves vagàncies, el seu llenguat- repressió que pateix la nostra llengua vinenplegats tenen els dos per- s'estimen s'interposin les parau- dels detinguts ha de ser traslladat, emma- ge vulgar i groller... Ens furten la llen- i cultura tots els mallorquins i mallor- SOnaitat i una gran divergencia les irreparables. nillat, a un centre hospitalari després que gua, ens furten la cultura, els nostres quines que en confratemitzar amb els de sentiments i de parers, arri- (Citació anónima o d'autor des- la policia Ii obri el cap d 'un cop de porra." costums, la nostra terra, la nostra ver- forasters, fan lliurament indigne de ben a odiar-se". conegut). Per sort, la Televisió de Mataró enre- gonya. Ens estan convertint en poble l'ús de la nostra llengua. Ho són també (Pio Baroja, 1872-1956, escrip- "Als casats don aqn1 wordre, gistrà les imatges de les tortures policials, sotmès, derrotat, ultratjat. Però no tots els qui ignoren, de manera intencio- tor base). que no és meya, sint5'áel Sen- però no sempre els mitjans de comuni- els mallorquins són així, no tots són nada, la situació d'opressió en que "L'homei 14han nascut per yor: la dona no s'ha de separar cació ni les ameres de fotos són presents uns covards. També n' hi ha de valents vivim, i la repressió i censura de que no per a con- del marit, i si se'n separa, q quan als ocupants se'ls va la mà, nor- com es ara en Josep Palou que, al som objecte aquells que d'alguna t esment que no es tomi a casar o malment aquestes bestieses dels espan- manco per part meya i d'altres molts manera, lluitem per recuperar la dig- es de la histó- reconciliï amb el seu yols no surten a la Ilum i no són vistes amics, té tota l'admiració i respecte. nitat d'un poble. ria han viscut sempre separats". me no t9ge,4pixar per la ciutadania. Fins quan aquest poble Vergonya és alió que jo sent, per Darreres víctimes fins ara: Cris- "Els casats tenen un concepte (St. nostre aguantará tantes humiliacions i tan- tots aquests mallorquins covards, que tofor Soler i Josep Palou. Quasi molt més generós del món que d'E tes vulneracions dels drets humans per- no és que no sàpiguen allò que són, segur, que en el futur anirem ampliant no pas els fadrins; aquestscreuen 56 d. petrades per I 'Estat espanyol contra la nos- que si que ho saben. El que passa és la llista. tra gent? I/

VENDA DE VEHICLES NOUS I DE SEGONA MÀ J. Vall REPARACIONS

A DE MECÁNICA, Avda. del Cid, 44 XAPA 1 PINTURA 12 1 " DE ABRIL DE 1998 129119111 de Mallorca

CRONOLOGIA DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA PLENA (XX) La història que la Ministra Aguirre ens vol escapçar, silenciar i segrestar

des hipotecades. PE Principi 1223: El cavaller Simó de Tovia, 8.6.1317: L'arnbaixador Vidal de Vila- 5.1319: Neix a Balaguer (Noguera) el ambaixador del Just, és trasmés a Gra- nova obté del papa Joan XXII la crea- futur rei Pere III el Ceremoniós. nada i hi negocia una pau duradora. ció de l'Ordre de Montesa, mantingu- 18.10.1319: Obligat per son pare el rei, 23.5.1323: Totes les possibilitats econò- da amb els béns dels templers i hospi- el primogènit Jaume es casa amb Elio- miques catalanes han estat invertides talers del regne de Valencia. Sa prin- nor (11 anys), a Gandesa. Però tot seguit en l'armada reial que surt devers Sar- cipal fita será II uitar contra els sarraïns. Jaume fuig a cavall i d'amagat. El pri- denya des de Portfangós: certament Sar- 1317: Ajut català al solda de Miliana mogènit addueix una vocació religio- denya havia de ser un fangar mai no contra Tlemcen. sa. controlat del totpels catalans i amb força Recepció dels comptes fiscals mudé- 10.1319: En saber-ho, la cort castella- pèrdues per guerres, una mena de "Viet- jars (moriscs) a Oriola, en "murisch" na ho considera afront i greuge, més nam català" de llarga durada. amb trasllad al "cristianiesch" ( o sia, quan son pare el Just ja féu una cosa L'illa seria de fet governada pels Doria en àrab i català). semblant amb una altra infanta caste- i Malaspina, adés aliats de Catalunya 1317-1338: A I fons-Frederic governa llana (i també el rei en Jaume el Con- i Venecia, adés de Génova, Pisa i el ducat d'Atenes. Impulsa el seu repo- queridor). França. blament, intensifica el seu comerç i, a 22.12.1319: L'infant Jaume vist haba 12.6.1323: El fill del Just, Alfons, arri- la mort del sebastocrátorJoan II Comné de l'orde santjoanista i renuncia a la ba a Port de Palmes de Sulcis (Sardenya). o Comneros, conquereix el sud de primogenitura en favor de son germà 6.1323: Alfons posa setge a la Villa di Tesália. Alfons. Chiesa (Esglésies en català), segona ciu- 1317-1338: Tanmateix qui duu el títol 1320: és començat el claustre gòtic de tat sarda, en mans dels pisans. de duc d'Atenes (i Neopátria, després) la catedral de Vic sota direcció d'en Alfons respecta la "Carta de Loeju", és Guillem, germà de Manfred. Ramon Despuig. llei de l'illa fins el 1827.

1318: Augment del comer -1 d'esclaus. Més guerra i més negociacions amb 1323: Més guerra i negociacions amb Negociacions amb Tlemcen, guerra Tlemcen. Tlemcen. corsària contra el Marroc. 1320-1330: Notable tràfic marítim Corts a Barcelona. Els soldà de Bugia conquereix Tunis i mallorquí amb Orient. "L.eis d'Amors" de la decadent i escolás- Ihb-al Lajani se n'exilia. 1321: Apareix documentada l'existéncia tica " Escóla de Tolosa". Saragossa esdevé arquebisbat. LiTarra- d'una drassana del "senyor rey" vora Un motí: una tripulació catalana mata conense perd els bisbats d' Aragó, però el Camí de la Mar de Valencia, potser al seu capita i es llança a la pirateria al enclou tots els pisos de llengua cata- a l'actual Pl. del Tribunal de les Aigües. crit de "robarem de tothom". lana. Corts catalanes a Girona. Cort a Barcelona. Jaume II prohibeix la construcció de El rei toma a augmentar el nombre de 1323-1328: Revoltes camperoles ("jac- aoves mesquides. Jurats a Valencia a 6, (2 cavallers o gene- quéries") a França d'alees indrets d'Eu- El comiat del cavaller. 1318 ó 1319: Creació del Ducat de rosos i 4 ciutadans) sistema que pedu- ropa, que generen saqueigs. Neopátria, al sud de Tesália, que resta rara fins a la Nova Planta. d.1323: La Confederació adobta mesu- unit al d'Atenes, sota vassallatge del 11.4.1322: El rei confirma a l'orde de res prohibicionistes i algunes represà- rei català de Sicilia. Montesa els privilegis reials que frui- lies directes contra el comerç genovés, 1319: Nova guerra i aoves negociacions ren els templers i hospitalers. i la República ligor fa el mateix amb amb Tlemcen. Jaume II sembla reforçar la noblesa els catalans-aragonesos. Drassanes de la Ciutat de Mallorca. valenciana (pro-furs d' Aragó) en donar 8.2.1324: La ciutat d'Esglésies es ret 22.7.1319: Fundació de l'orde militar al seu fill petit Pere els senyorius de als catalans, els quals han sofert malà- de Montesa, en substitució de la del Gandia i 5 més a la Marina. ria i deficiències d'avituallament, amb Temple. Mor Ponç VI d'Empúries sense suc- un munt de baixes. 1319: Els grups de templers supervi- cessor directe: hereta son cosí segon, 20.2.1324: Batalla campal de Luco- vents com a orde de Montesa adqui- Hug de Cardona. cisterna: els catalans (500 cavallers i reixen el castell de Perputxent (Mari- 1322-1325: Hug VI, comte d'Empú- 2000 infants), dirigits per Guillem na Alta). ries, un comtat depauperat i amb ren- d' Anglesola, derroten els pisans (1200 cavallers, 2000 bailes- ters). 12.7.1324: Els cata- d' aprovisionament de queviures, sobre- El rei obliga a Hug d'Empúries a per- lans entren dins Càller, tot per València. mutar el seu comtat per les baronies la capital sarda, després 1324-1384: Vida de Wyclife o Wicleff, valencianes (Pego, Xaló i Laguar) de d'un setge, i imposen traductor de la Bíblia al saxó (anglès) l'infant Pere de Ribagorça, seté fill del llur pau als anteriors i predicador pre-protestant, en una Just amb Blanca de Nàpols. ocupans pisans. época en qué el normand (francés), Ramon Muntaner comença la Ovni- Estiu.I324: Alfons parlat sols per la noblesa i altes gerar- ca, on expresa els països catalans amb deixa Sardenya en quies (un 1% de la població d'Angla- els mots tota Catalunya.

mans del governador terra) hi era única llengua oficial, fins Exempli de la Mata de Jora . d'en Mun- general de la Corona i tot obligatóri als sermons de les mis- taner, escrita la seva alqueria de Xiri- Felip de Saluzzo. ses. vella (l'Horta), bellíssima parábola i 1324: Génova aspira 1324-1343/1349: Regnat de Jaume III profecia d'unitat entre els tres reial- a fer-se amb Sarden- de Mallorques: entesacatalano-mallor- mes catalans frontales maquinacions ya i ajuden els sards quina. dels gonelles futurs, bufons dels ene- contra els catalans. 1324-1335: Amb regència de Felip de mics de tota Catalunya. "E si negun Nova ambaixada al Mallorca. me demana: "En Muntaner, qui és l' e- marroc per demanar 1325: Sásser, ciutat sarda abans pro- xempli de la Mata de Jonc?" lo li res- ajut financer i l'alli- catalana, instigada pels Dória, Malas- pon que la mata de jonc ha aquella berament d'esclaus pina i l'aliança Pisa-Génova, i mogu- força que, si tota la mata lligats a una catalans. da pel mal govern dels oficials reials, corda ben forts, e tota la volets arren- Dominis territorials de la confederació catalano-aragonesa. A migan segle XIV és el moment Mor Sanç I de Mallor- actua com epicentre de l'agitació anti- car ensems , dic vos que deu bárnens de máxima expansió territorial -que implicava domini polític i possibilitats comercials- de la ques, sense fills. Jaume catalana a Sardenya. Assassinen el , per bé que tiren, no l'arrancaran, ne confederació catalano-aragonesa. A part del territori que avui configura el Principat de II pretén heretar-lo, podestat Ramon de Sentmenat. encara con gaire més s'hi prengues- Catalunya, el domini de la confederació s'astenia al Rosselló -actualment francés-, al Regne però Sanç nomena Jaume II ha d'enviar una altra flota a sen, e si en Ilevats la corda. de jonc de Mallorca i a la resta de les illes Balears, al Regne de València, a l'illa de Sicilia, a la de hereu son nebot, un fadri de vuit Sardenya, al Regne de Nàpols i als ducats grecs d'Atenes i Neopátria. Paradoxalment, el Sardenya. en jonc la trencarà tota moment culminant d'aquesta expansió coincidí amb el punt més fort d'una crisi demográfi- Jaume III. Atac a Còrsega. anys. Que sol un jonc no hi romandrá. ca, de la qual el país no es va refer fins al cap de cent cinquanta anys. 1324-1329: Problemes Negociacions amb Tlemcen. E així seria d'aquests tres reis, que si le' DE ABRIL DE 1998 1 9 11e, 21L de Mallorca 13 Isaac Rabin, un soldat valent al servei del seu país i de la pau

es firma l'acord amb Jordània entre PER MARINA FERRÀ A-HAMELYNCK el rei Hussein i Isaac Rabin. L'any 1995 Firma de l'acord inte- Isaac Rabin está considerat per dóna ordre de dur endavant l'operació rí israelo-palestí sobre la retirada molta gent com un mártir de la pau, de rescat a Entebbe, Uganda, s'enca- militar del marge occidental i de la des de que va ser assassinat per un rrega com a oficial en cap Jonathan franja de Gazza tot això, provoca una membre de l'ultraortodoxia jueva, el Netaniahu, al cel sia amb les 31 per- forta oposició dels ultraortodoxes 4 de novembre de 1995. sones que perderen la vida a l'incident. jueus que veuen en els acords de pau El senyor Isaac Rabin va néixer Degut a uns desacords amb la coali- una amenaça als seus assentaments a la ciutat santa de Jerusalem un pri- ció parlamentaria es veu obligat a dimi- i la seva "creuada" contra els àrabs mer de març de l'any 1922 , i passà tir. De l'any 1977 a l'any 1984 és dipu- dins el concepte de "redimir" la terra. la seva infància a la població de Tel tat de l'oposició durant la legislatura Rabin, un poc tímid però molt Aviv. A la seva joventut es sentí atret de Begin, ala qual els fets més impor- intel.ligent i anal ític que va sebre ser per l'agricultura com atot "sabra" edu- tants és els acords de pau de Camp valent fins al darrer segon de la seva cat en l'amor per la terra, i la natura- David amb Egipte, quan Israel es reti- vida. Els ultraortodoxes el van trae- Cavaller del Temple Català. lesa de la nació que l'ha vist néixer, i ra de la península del Sinaí i aquesta tar de traidor,cremaven retrats seus, estudiá a l'escola agrícola Caduri amb toma a ser del país de les pirámides i l'escopien maleYnt-lo davant ca seva 1326: Berenguer Carròs, nou gover- la intenció de fer feina a qualque kibutz la participació israeliana a la guerra cada divendres horabaixa. No feien nador català de Sardenya, reprimeix o moshav. L'any 1941 s'incorporà al del Líban. L'any 1984 el partit labo- més que insultar-lo, calumniar-lo... severament la revolta a Sásser: con- entre ells havia division neguna ne Palmaj que era una unitat d'é- Rabin sabia bé que se jugava demna el rebel Doria, abans pró-català discòrdia, ço que Déus no vulla, 1-sets lit de la Haganná, encarregada la pell amb l'apropament de compte que han de tals veïns que pen- i ara enemic, i deté el marqués Frede- de defensar militarment els posicions amb els àrabs, però sarien de consumar la un ab l'altre, ric Malaspina. Catalunya va imposant- interessos de la població jueva així i tot va seguir endavant Per qué es mester que d'aquest pas se hi un rígid colonialisme comercial a Palestina. A la guerra de la diguessin el que diguessin guarden; que mentre tots tres sien d'una sobre Sardenya ; i barons i cavallers independència comanda la aquests "fariseus" de l'actua- volença, no temen tot l altre poder del (la gran majoria principatins i valen- brigada Harel al front de Jeru- litat. món, ans així con davant vos he dit, cians) obtenen terres al' interior, en com- salem. Del 1956 al 1959 el La gent que el considera teme- seran tots temps sobirans a llurs ene- pensació per l'expedició. Venècia i fan titular del comandament rari per seguir amb els seus mies". (Crònica 292). Mallorques hi forneixen emprèstits. Nort de l'exercit. L'any 1959 ideals pacifistes, no se n'ado- "Son vers catalans e parlen del bell La reina Elisenda de Montcada, ter- aconsegueix un altre ascens na que abans de tot havia de catalanesch del món ", Crònica-cap. cera muller de Jaume II, funda el i és anomenat sots-cap de l'Es- ser valent .1-taviaele passar per XVII), escriu en Muntaner dels repo- Monestir (gòtic) de St. Maria d Pedral- tat Major i Cap d'Operacions. damunt de tota aquesta colla bladors de Múrcia i Cartagena. bes, de monjes clarisses. Aquest càrrec el tendrá fins de fanàtics que fes el que fes Fundada la ciutat de Tonochtitlan a 1326-1329: Mallorca té 61.700 habi- l'any 1964 quan el govern el Firma a Washington dels acords de pau amb els l'esperaven a la volta de cada l'actual emplacament de la de Mèxic, tants: 26.780(43%) a Ciutat, i 34.920 fa Cap de l'Estat Major palestins. De esquerra a dreta Rabin, Clinton i cantonada per matar-lo. En a la Vall d'Anahuac, zona amb 5 Ilacs (57%) a Part Forana. durant aquest periode té lloc Arafat Dia 13 de setembre de 1993 aquell míting del dia 4 de poc profunds. 1326: Fundat el Consolat de Mar a la guerra dels sis dies de juny novembre van fallar altres de 1967, el qual juntament amb altres 1325-1326: Sásser i també Càller es Ciutat de Mallorca, a imitació del bar- rista "Mapai" toma a guanyar les elec- persones no Isaac Rabin. En fi, el generals israelians dirigeix les ope- cions i Shimon Peres esdevé Primer troben revoltades contra els catalans. celoní. S2 darrer acte polític de la seva vida va racions militars. Ministre. Rabin és elegit Ministre de ser una prova més del valor i de la Poc després de la guerra dels sis Defensa, com a tal proposa la retira- solidaritat que demostrà Isaac Rabin dies es retira de la carrera militar. El da del Líban i estableix la Zona de vers els seus conciutadans, cansats i 1968 és anomenat ambaixador als Seguretat. pacientment acostumats, any rera Estats Units. De l'any 1990 al 1992 , governa any, i generació rera generació a un El 1973 toma a Israel per ser di pu- una coalició del Likud amb Shamir clima de tensió bétlica que no s'a- tat del Mapai (laborista), durant la legis- com a Primer Ministre. Comencen les caba mai. Per ventura no era massa latura de la primera ministra, al cel negociacions de pau a Madrid. practicant però va sebre complir la sia, Golda Meir. L'octubre esclata la L'any 1992 Rabin és designat titu- voluntat de Déu millor que aquests guerra del Yom Kippur, que és un atac lar del partit laborista i el seu progra- feixistes religiosos que segueixen les per sorpresa dels païsok àrabs limí- ma guanya les eleccions internes. normes judaïques al peu de la lletra, trofs. El 1974 aconsegueix el cartera Esdevé Primer Ministre. però que quan els hi sembla oportú del Ministeri de Treball, el mateix any El dia 13 de setembre de 1993 firma incompleixen el més important per la senyora Golda Meir es retira de la la declaració de principis israelo- salvar els seus interessos particulars. política i la substitueix Isaac Rabin palestina, juntament amb Yasser Ara- Esperem que aquest somni de la com a primer ministre. El dia 27 de fat, president de l'Autoritat Palestina, pau, cridat i cantata certa cançó isra- juny de 1976 és segrestat un aerobus Shimon Peres com a ministre d'afers eliana se pugui aconseguir qualque francés per un grup terrorista palestí exteriors a Washington en presència dia. Shalom, senyor Rabin! Al cel a l'aeroport de Tel Aviv, Isaac Rabin de Bill Clinton. El 25 de juliol de 1994 sia!

SABATERIA I

SERVEI DE PNEUMÀTICS ES ¡'ARTERIA 1_2‘14-ima

MICHELIN MateriaLs. de Construcció

Son Ferriol V. DIAZ Rafael Mir

Carrer de l'Esperanto, 65 -

Tlf. 42 90 17 Carretera de Manacor, 369 Avinguda del Cid, 73 Tlf. 42 75 53 Son Ferriol Ciutat de Mallorca 07198 - Son Ferriol TU. 42 83 93 Avinguda Antoni Maura, 85 Tlf. 79 57 83 Pont d'Inca Marratxí 07198 SON FERRIOL 14 1" DE ABRIL DE 1998 1'113211 de Mallorca

Pla - Supressió de la contractació a d'Ocupació (III) l'Administració per mitjà ti' ETT. - Substitució de les ETT per orga- Acció sobre el temps de treball i els contractes nismes de gestió pública que duguin un rigorós control d'aquelles con- PER JOSEP SERRA. PRES. D'ESQUERRA REPUBLICANA-MALLORCA - Activar, a canvi de les hores extres, tractacions que puguin esdevenir una política de flexibilització horaria. fixes. a taxa d'ocupació a les illes reflectit en un augment de salaris, en per erectas de formació continuada. 3. Contractes a temps parcial. La 5. Fiscalitat sobre ocupació (con- Balears i Pitiüses és entre 15 la millora de les condicions de treball - Creació d'una taula tripartida entre finalitat és la de fer aflorar el treball tractació). irj i 20 punts (per l'estacionali i en la creació d'ocupació. ERC pro- administració, patronal i sindicats, per submergit, especialment en l'àmbit dels - Reducció de costos indirectes tat) inferior a la mitjana comunitaria posa: redactar un projecte de llei que gene- serveis personals, i possibilitar que els d'ocupació. (60%, en números redons). Tenim, així, 1. Reducció de la jornada laboral. ralitzi la jornada de 35 hores setma- aturats que per raó d'estudi, familiars - Reduir les cotitzacions a favor un ampli espai de creació d'ocupació. Reducció del temps de treball fins a nals. o vocacional s, no vulguin complir tot d'impactes per a empreses que ten- Però tan important com aquesta taxa establiment de la jornada laboral de 2. Hores extres. Limitació pro- l'horari, puguin accedir a contractes gu in excés de consum energètic o que és l'organització del teinps de treball. 35 hores setmanals a través de: gressiva de les hores extres fins arri- a temps parcial, a tavés de: resultin contaminants. Nou impost i En els darrers 20 anys s'ha reduït - Incentivar empreses que, reduint bara la seva supressió començant per - Potenciarcontractes de relleu amb ecotaxa (emissions CO2). la mitjana d'anys treballats per per- la jornada laboral a través de la nego- les de l'administració pública, a tra- incentius fiscals. - Incentius per a empreses res- sona, a la vegada que ha augmentat ciació i de la reordenació d'horaris, vés de les següents mesures transitò- - Desenvolupar els Nous Jaci- pectuoses amb el medi ambient. espectacularment la productivitat. La creïn llocs de treball, mitjançant un ries: ments d'Ocupació (vegeu L'Estel del - Revisió dels costos extrasala- reducció del temps de treball és con- programa d'ajuts als acords individuals, - I ntercanvi d'hores extraordinà- 15 de març). rials (reducció de la cotització per a seqüència del creixement econòmic, col.lectius i línies de crèdit preferents. ries per temps de descans o lleure, no - Incorporació als plans locals i de treballadors no qualificats). per?) cal replantejar-se el sistema de - Fomentar transitòriament, dins per compensacions econòmiques. 1que desenvolupament comarcal. - Augment de cotitzacions empre- l' organització del treball perquè l'in- de la negociació col.lectiva, que la aquestes siguin administrades a tra- 4. Empreses de Treball Temporal sarials en el cas de contractes tem- crement de la productivitat es vegi reducció de jornada sigui intercanviada vés de la negociació col.lectiva. (ETT). porals. S2,

LLIBRES QUE CAL LLEGIR La revista• "Serra d'Or", Joan Triadu• i• la narrativa• dels anys setanta Brigada Social i literatura d'Or ("Panorama de narració breu: el Crespí acabava de publicar a l'Edi- cinc i trenta anys, els quals slan tro- seu mallorquinisme ( i no em reterei- mallorquina conte com a revelació" i, per l'octu- torial Turmeda. bat amb editorials (alguna, almenys), xo al Ilenguatge que els mallorquins En els quatre llibres que sobre bre de l'any 1975, "Panorama de concursos amb abominables premis es distingeixen per dominar molt bé, l'Antifranquisme a Mallorca ha publi- narració breu: les veus solitàries d'una "López Crespí aporta el seu (algun en guanyen) i articles i entre- menys engavanyats pel castellà) en cat l'escriptor de sa Pobla Miguel forma II iure"). Maria-Aurèlia Cap- mallorquinisme (i no em refereixo vistes als diaris, al costat dels anun- forma d'un romanticisme declarat de López Crespí a l'Estel de Mallorca, many també analitzaria algunes obres al llenguatge que els mallorquins es cis dels seus llibres (alguns anuncis la millor mena, sense vergonya, i que el nostre col.laborador ens ha parlat (les de Blai Bonet, Gabriel Janer distingeixen per dominar molt bé, amb fotografies). Peló tot això no s'hau- porta a la crítica directa, a l'inconfor- sovint de la importancia que tenia, Manila, Jaume Vidal Alcover, Antò- menys engavanyats pel castellà) en ria de dir ara. És millor esperar i tenir misme jove i de carrer. Els mallor- pera un militant revolucionan de finals nia Vicens, Guillem Frontera, Llo- forma d'un romanticisme declarat en compte sempre que cadascú se sent quins s'adrecen al lector com a un com- dels anys seixanta i començaments renç Capellà, Maria-Antònia Oliver, de la millor mena, sense vergonya, el seu mal... Així, com Josep Alba- pany de confidències, cabòries i trés- dels setanta, que la Brigada Social (la Pau Faner, Antoni Sena, Bici Mes- i que porta a la crítica directa, a nell, l'escriptor de sa Pobla (Mallor- queres. Conviden i no seis pot dirque policia política del règim) sabés que quida, Antoni Lluc-Ferrer, Carme l'inconformisme jove i de carrer. Els ca) Miguel López Crespí, que se'n va no. L'amor tractat com un afer per- un determinat autor publicava llibres Riera i Miguel Ángel Riera) en mallorquins s'adrecen al lector com als vint-i-quatre anys d'edat, obtingué sonal, dolorós i 'que-tot-hom-s'hi-pot- o col.laborava en els suplements de "Novel.listes i narradors a les Illes". a un company de confidències, cabò- el premi "Llorenç Riber", fou fina- trobar' quan s'és com s'ha de ser, cultura. Aquestes coses, per a un En el primer dels estudis abans esmen- ries i tresqueres". (Joan Triadú) lista del "Ciutat de Manacor" i obtin- sobretot els escriptors joves, etc., en escriptor que no es distingís en la Ilui- tats, i en l'apartat "Una altra revela- Deia el crític de Sena d'Or: "Els gué el premi "Joan Ballester" a la II Ilur prosa pren una vida nova i una ta per la llibertat del nostre poble, no ció: Miguel López Crespí", Joan Tria- qui vam començar a treure el nas cap Festa de les Lletres celebrada a Cam- vehemencia que no és retórica sinó significaven res (perquè no es juga- dú parla del primer recull de contes a l'any 1940, no cree que puguem dei- pos. També fou premiat com a autor abundor i proximitat. va anys de presó, insults, cops a de l'escriptor de Sa Pobla. Es tracta- xar de pensar si n'han tingut, de sort, de teatre. Al llibre de narracions á 'Els contes de López Crespí, dones, comissaria, tortures). Pera uns altres, va del llibre A preu fet, que López els joves que ara tenen entre vint-i- preu fet (Llibres Turmeda, Col.lecció tenen aquestes qualitats. Hi ha en canvi, era bàsic per a provar de Gavilans, de narrativa, Editorial J. Mas- moments en qué la visió del món és garantir un mínim de bufetades físi- NÚM. 457 / GENER 1998 / 575 PTES. caró Pasarius, Palma de Mallorca expressada d'una manera més elusi- ques. LA LITERATURA AL PAÍS VALENCIÀ, AVUI PER ASSUMPCIÓ BERNAL 1973), un llibre breu, Miguel López va (com en el conte 'Amor'..., tan I CARME GREGORI, VICENT SIMBOR I ROIG, VICENT ALONSO, Crespí inclou els contes del recull que valent) i esquiven tot excés d'expres- Joan Triadú i la revista Serra FERRAN CARBÓ, RAMON X. ROSSELLÓ I FRANCESC PÉREZ I MORAGÓN dóna títol al 'libre i un altre recull titu- sivitat. És un món que té camins, be RAMON MARGALEF, MÉS ENLLÀ DEL NATURALISTA PER ZENEIDA SARDÀ que en aquests reculls no en predo- d'Or BLAI BONET, DELICADA AGRESSIÓ PER SEBASTIÀ ALZAMORA lat Somnis «tenis. En conjunt, una Joan Triadú, a començaments altra revelació i una nova aportació mini encara ben bé cap, entre la líri- dels anys setanta, parla sovint de deter- mallorquina a la narrativa d'avui. Per ca i la sátira, que en el món en qué minats autors compromesos amb la qué "mallorquina"? Quina significa- vivim tot s'ho té prou guanyat". lluita del nostre poble des de les pagi- ció té el fet de dir-ho, si és que en té nes de la revista montserratina Serra SERRA D'OR cap? López Crespí almenys aporta él Joan 'Friadú

Cg/orisieria vt Jerriol /4.4r7'

CORONES, CENTRES, FLORS PER A NOCES 1 firt i 5oict BATETJOS, CENTRES DE FLORS SEQUES, AURORA Margalida Orell i Gamundi OBJECTES DE REGAL SEGUROS Aurora Polar SERVEI A DOMICILI RELLOTGERIA - JOIERIA - ARGENTERIA Societat Anónima OBJECTES DE REGAL - TROFEUS - GRAVATS d'Assegurances i acluita Gariellas Zrias Reassegurances PREUS DE FABRICA Avinguda del Cid, 28 - Baixos 07198 SON FERRIOL Ciutat de Mallorca Tlf. 971 /42 79 50 Correr de l'escala Nacional 41 Fax 971 /42 72 29 Avinguda del Cid, 82 SON TERRIOL Tlí. 971 42 71 71 07198 SON FERRIOL TI. 42 79 53 071% Ciutat Mallaira 1 9 113 P& de Mallorca 1- DE ABRIL DE 1998 15

GAMMA Electrodornéstics VEN 21= L'assessoram tècnicament

-'upe 0•70

Carrer de Francesc Fiol i Joan, 10 (devora s'Escorxador) Aparcament subterrani gratusit

Tlf. 75 02 78 07005 Ciutat de Mallorca oimiku~ L'ESTEL de Mallorca Dimarts -e,„As tancat EL DIARI DELS MALLORQUINS É RC vine a SUBSCRIVIU-VOS-HI!! qle----Na in° ANUNCIAU-VOS-HI !! F I'esq uerra TEL.: 26 50 05 Ctra. de Manacor, km 28 • Tel. 64 65 04 • 07230 Montuïri independentista A-1\ CERVESSERIA C. Santiago Rusifiol, 1 -Àtic T. 728826 F. 718404 1),I,ows° Trenta u de Desembre lis atendrem personalment dilluns i dijous de 17.30 a 19.30 horas Tenim estelades, camisetes, adhesius...

Tel 971 43 60 72 Pop a la gallega * Calamar fregit Carpes * ombrelles * Gambes a la planxa Automòbils envelats * toldos * Variats i plats combinats PLA DE NA TESA * Cervessa nacional i Compra i venda de vehicles Gremi de Sucrers i Candelers, 14 d'importació C/ Weyler, 12 • Tel. i fax 60 04 45 Pla de Na Tesa Fax 43 22 22 - 07009 son Castelló

TENNIS CAN TITO RESTAURANT PEIXOS I MARISCS FRESCS SON RIGO CUINA MALLORQUINA

c/ Palrnera, 6 • Tel. 27 10 16 • 07006 El Molinar (Palma) c/ Barranc, 20 • Tel. 40 18 58 • Génova Tennis Squash Futbol-sala Volei Hándbol Mini-golf Petanca Tennis taula RESTAURANT S ' H O STALOT OPEL *O SER VIAUTO Cir. footing Gimnàs Menú dies feiners: 650 ptes. Cuina Mallorquina OPEL ARENAL S.A. Porcella rostida • Escaldums • Carn Torrada

Final Avda. Son Rigo • Tel. 74 33 66 Carretera Militar, 185 • Les Cadenes Carní Vell de Sineu„ km 5 • Tel. 42 87 12 Sometimes • Palma de Mallorca Tel. 26 81 11 Fax 74 32 77 SERVEI OFICIAL 07006 S'Arenal-Palma (Mallorca) S'LlostaIot

WARAGOIV ASSESSORIA FISCAL-LABORAL Francisca Roig Riera ENVELATS BALCÓ - TERRAÇA - CAPOTES- ENVELATS-PLANS- COBERTORS PISCINA - Graduado Social Col. n. 2 374 LONES - TREBALLS A MIDA Cl. Canoas, 48 Bj. Tlf. 26 18 74 Amagó. 112 • baixos SA renal de Mallorca Telifon 27 01 00 07008 • Palma de Mallorca

Ib'LICn teL_L6 Horca. IJ 138C IVI U - VOS- H1 ANUNCIAU-VOS-HI <-4 16 le' DE ABRIL DE 1998 1911211 de Mallorca

LAS NOTICIES Fer Spamming pot dre que han estat molts anys -tota cas. Quarta: es deplorable el menys- Les empreses jors aquest any: so'bresurt el cas de resultar car Hotmail i una generacio- de fer les coses "por preu amb que tracta la clientela cata- tecnològiques, les mes Kodak: que ha baixat a la setena decreto", i això fa que hi hagi una lana i, si voleu, cinquena: es deplo- posicio, quan abans ostentava el ter- Juno demanden a sis inercia, un costum, ina tradicio que, rable el menyspreu amb que trac- admirades pels cer lloc. companyies que fan per mes que l'anem tapant, de tant ta la clientela anglesa. I això, tot executius EUA General servir les seves adreces en tant, surt amb un estirabec i, pro- un president de Telefónica, es clar Electric, Microsoft, Les Breus de Noticies per al correu-bruticia bablement, no sabem ni d'on ni que es el sr. Villalonga. Intel, Hewlett com... i despres ens en penedim. Sobre l'assumpte, us recomano intercom Davant d'aquesta situacio, que la lectura de l'"Entre Parentesis" del Packard... son les I si no, que els ho preguntin a podem fer? Crec que la paraula 25/11/98 d'en Desclot a l'Avui. empreses que - Microsoft empren accions les sis companyies que han estat adient es "comprensius". Hem de Tambe algunes figures politiques contra revenedors: L'altre dia ens demandades per fer servir un comp- encapçalen el ranquing ser comprensius amb les persones s'han pronunciat sobre l'afer: en feiem ressò d'una serie d'accions te d'aquest proveïdor com a "adreça Fortune'97, resultant que pateixen aquesta mena de des- Josep Lluis Carod-Rovira, secre- judicials empreses per Adobe, avui de retorn" en els seus enviaments doblament de la personalitat, per- tan general d'Esquerra Republica- d'una mega-enquesta II toca el torn a Microsoft. La com- de correu-bruticia. que si la pateixen es perque s'es- na de Catalunya (ERC), va titilar realitzada per aquesta panyia ha informat que ha inter- En la seva demanda afirma que forcen a canviar. I això sempre es Villalonga de "perfecte ignorant", posat demandes judicials contra aquestes companyies han falsificat revista sobre una base de lloar. Sobre tot quan apareix el referint-se a la legislacio estatal, on dotze distribuïdors de productes el nom de domini de Hotmail, hot- de dotze mil sis-cents gran impediment: La ignorancia. es reconeix el catala com a llengua informatics en tres estats dels EUA. mail.com, en les adreces de retorn Aquesta breu reflexio ha estat oficial, tant come! castella. Tambe analistes, executius i En la denuncia, Microsoft expli- de missatges de correu comercial producte dels esdeveniments d'a- va deixar sentir la seva veu flan- directius. La llista de ca que aquests distribuïdors "pre- no sollicitat, identificant fraudu- questa darrera setmana de febrer, gel Colom, president del Partit per carregaven" en els discos durs pro- lentament Hotmail com el servei les 476 companyies mes que començava ben galdosa, per la Independencia (PI), tot dient grames de la companyia de forma des d'on s'han emes els "spam". admirades sortira n cert. Em refereixo a les declara- que les declaracions eren "impre- il.legal. "Hem tingut un problema cada cop cions del sr. Villalonga, president sentables" i que mostraven la seva publicada en l'edicio -- "Top Ten" dels pirates: Jocs mes gran amb companyies que es de Telefónica, a Barcelona el pas- "pobresa mental i la concepcio del 2 de març de la i aplicacions ofimatiques son els presenten falsament com a usuaris sat dilluns (23/11/98). Al president jacobina de l'Estat", i es va doldre programes mes piratejats, tant per de Hotmail i malmeten la nostra revista Fortune de la companyia se li va pregun- que la llengua catalana -i Catalun- venedors com per usuaris finals, reputacio" ha dit Rex Smith, cap tar sobre el protilema idiomatic dels ya- siguin vistes per la presidencia segons dades de Microsoft i la d'operacions de Hotmail. En els deu primers llocs apa- catalans amb la nova estructura del de Telefónica, "com elements BSA. El "Top Ten" l'ocupa el Win- Van$ Money Pie, ALS Enter- reixen destacades companyies tec- 003 (informacion telefonica). El folklòrics". dows 95; i en segon lloc, les apli- prises, LCGM Incorporated, Chris- nològiques i informatiques. Aixi, problema es que, si les operado- Davant de fets com aquest: cacions incloses en l'Office 97, topher Moss d/b/a Genesis Net- les primeres cinc son, per ordre des- res de la zona estan ocupades, et Comprensio i tolerancia, però tant de forma individual (Word i work, Claremont Holdings Limi- cendent, General Electric, Micro- trobes que et poden atendre des de tambe pedagogia. Excel) com suite integra. Com a ted, Consumer Connections, Pal- soft, Intel i Hewlett Packard. Entre qualsevol part de l'Estat (espanyol) Cal que anem avançant i cal que valor en alça ens trobem "Windows mer & Associates i Financial Rese- les cinc primeres, nomes Coca- on, cosa lógica, el mes probable ajudem els altres a avançar junta- NT Workstation": en equips de arch Group, son les companyies Cola -que ocupa el segon lloc- no es que no et puguin atendre en cata- ment. major capacitat i potencia aquest acusades. te cap mena de relacio amb les tec- la. El problema es real, i nomes Pedagogia. Sovint, les ofenses sistema es molt mes estable que el Hotmail al.lega infraccio de nologies de la informacio. aquest fet ja em sembla censura- ens sortir de polleguera. Tan- Windows 95, situacio twe no passa marca registrada i competencia fan Per tal de valorar les compan- ble perque no es pot garantir el res- mateix, pedagogia. El mateix dia desapercebuda å molts usuaris que deslleial, aixi com l'existencia de yies en les seves respectives indus- pecte del dret del ciutada a ser ates de les declaracions el sr. Villalon- el demanen directament tant als violacions de la llei de frau i abus tries, Fortune ha emprat el metode en el seu propi idioma. Però la cosa ga va rebre una carta ben curiósa, revenedors com a amics i companys informatics, de frau i de libel. de sempre: ha demanat a diferents va anar mesenlla. La seva resposta en la que se'l comminava a solu- de treball o estudis. Juno, un altre proveïdor de ser- executius que seleccionin les empre- va estar a rallada de la seva actua- cionar el problema en un mes, o a -- Apple -perd quota de mercat: veis de correu-e gratuïts ha iniciat ses seguint vuit qualitats clau: Inno- cio: Prepotent i menyspreadora. veure les cabines de Bones vendes, millors beneficis, tambe accions judicials contra una resignar-se a vado, qualitat de direccio, talent per La seva resposta va ser que uns Catalunya pintades de negre. però perdua de quota. Aquest seria altra companyia pel mateix motiu escollir empleats, qualitat en pro- milers d'anglesos de la Costa de veure. I ho el balanç del 1997 per a Apple. i demana cinc milions .de dòlars Home, fa de mal ductes i servei, valor d'inversio a Sol tambe Ii havien plantejat el Segons diverses consultores. Apple per danys i perjudicis. patirem els mateixos catalans. Ara, llarg termini, solidesa financera, res- mateix problema de ser atesos en la iniciativa d'expressar el nostre ponsabilitat social i us de les accions ha passat d'un 5,7% el 1996 a un el seu propi idioma. El llauto de Telefónica pacer al sr. Villalonga si que em corporatives. Microsoft ha batut 3,1% el 1997 en quota de mercat Deplorable.! per diverses raons. sembla conecte, es mes, pedagò- records mai vistos quant a catego- en sistemes personals. Primera: es deplorable que Telefó- gic. ries de talent per escollir treballa- --IBM posara fi a la "tarifa plana Els esforços titanics per eradi- nica no atengpi aquests senyors en Des del meu punt de vista, l'o- dors i solidesa financera. d'acces a Internet": IBM Global Ser- car vells gestos nascuts a l'ombra angles. Segona: es deplorable que fensa del sr. Villalonga no reper- Entre les deu companyies liders vices modificara el seu sistema de de la prepotencia d'antics regims ens tractin d'estrangers o estiuejants cuteix contra els catalanoparlants d'enguany es troben tres que ja han tarifament per connexio a Internet, sempre son de lloar. I en aquesta a casa nostra. Tercera: es deplora- tan sois, sino contra tots els qui complert mes de cent anys: Gene- eliminant la "tarifa plana" o "temps nova epoca de tolerancia i convi- ble que ens vulguin equiparar, com creiem en una nova manera de con- ral Electric, Coca-Cola, Johnson & illimitat".. La tarifa mensual que vencia, hem de saber ser pacients a poble d'uns sis milions, a unes cebre l'Estat i les legislacions. No Johnson; dues que segueixen essent fins ara cobrava IBM de 19,95 amb aquells que encara no s'hi han desenes de milers de persones. I volem acabar amb els monopolis? dirigides pels seus fundadors: Micro- dòlars nomes cobrira cent hores adaptat del tot. Hem de compren- insisteixo que el nombre no fa el No volem acabar amb la discrimi- soft, Southwest; i tres que encapça- mensuals, i cada hora addicional, nacio de qualsevol mena? No volem len el ranquing de major capitalit- 1,95$. crear un estat del benestar on siguin zacio del mercat als EUA: General - Ericsson augmenta els reconeguts i respectats tots els ElectricCoca-Cola, Microsoft. guanys: La facturacio global d'E- drets dels ciutadans i ciutadanes? Quant a industries, quatre com- ricsson va augmentar el 1997 d'un Nois, potser caldra que fem valer panyies han dominat en les seves 30% en comparacio arnb l'any 1996, el nostre dret a ser atesos en la nos- categories respectives des que For- amb un volum de 179.770 in ilions tra llengua, vejam si s'adonen d'un tune va començar aquesta mena d'en- de corones (22.471 milions de cop que amb actituds com aques- questa: Boeing al sector aero-espa- dòlars) en front dels 138.048 milions ta estan conculcant una i una altra cial, JP Morgan a la banca comer- de corones (17.256 milions de vegada els nostres drets i, a sobre: cial, Northwestern Mutual a les dòlars) del 1996. El 1997, els deu es riuen a la nostra cara. assegurances de vida i Kimberly- primers mercats d'Ericsson van ser, Samuel Sais Clark al sector de productes fores- en ordre descendent d'importancia, tals. els següents: EUA, Xina, Regne INFORMAT'98 Per altra banda, i per acabar, el Unit, Italia, Brasil, Suecia, Espan- http://www.intercom.es/infor- revers de la moneda: algunes com- ya, Japo, Alemanya i austria. El pre- mat98 a Internet panyies han obtingut resultats pit- sident de la companyia, Lars Ramq- Vlestll de Mallorca 1" DE ABRIL DE 1998 17

vist, assenyala, durant la presenta- sociacio de Periodistes de Guate- (principis de març) i , despres, a do del balanç anual, que "les tur- mala ha demanat la suspensio del Argentina i Xile. Si voleu partici- bulencies financeres d'asia i Ame- decret, que contradiu la llei guate- par en aquestes presentacions podeu rica Llatina no van afectar de forma malenca. La llei diu molt clar que sol•licitar mes informacio per correu- significativa els ingressos i despe- el govern no pot vendre les fre- e a [email protected] ses d'Ericsson". Els bons resultats qüencies radioelectriques. Els -- Olivetti davant dels tribunals de la companyia, tanmateix, no comunicadors temen que el govern per pagament de comissions anti- seran cap obstacle per a procedir a no vengui les freqüencies de radio gues: El president honorari d'Oli- la "reorganitzacio de la plantilla" a una sola empresa de gran poder vetti, Carlo De Benedetti, compa- de la que ja vam informar en una econòmic, i que les organitzacions reixera davant dels tribunals d'Ita- edicio anterior del NI (i en reco- civiques i comunitats rurals no hi lia per a respondre a una investi- manem la seva lectura). tinguin acces per manca de recur- gacio sobre possibles suborns a Ja hi ha data per a la senten- sos per comprar-les. funcionaris dels ferrocarrils estatals cia sobre les amenaces racistes: El Microsoft creix un 150% al en contractes de venda. La investi- jutge Alice Marie H. Stotler ha fet Paraguai: L'augment tan important gacio es va incoare] 1992 i es remun- publica la seva decisio de dictar sen- que ha experimentat l'empresa de ta al periode entre 1987 i 1990. tencia el proper dia 10 d'abril, en Bill Gates ha dut la corporacio a En el proces, hi ha, a mes d'O- relacio al proces contra Richard estudiar la possibilitat d'obrir o fi- livetti, quaranta-cinc empresaris i Machado per propagar amenaces cines locals. Una noticia remarca- politics mes implicats. racistes per correu-e. El mes pro- ble ha estat tambe la contractacio -- Contra Microsoft, com mes bable es que Machado sigui con- d'un paraguaia que haura de diri- serem mes riurem: Ara li toca el demnat a un any de llibertat con- gir, de moment i des de les ofici- torn al Senat. Un dels talents naturals més grans en l'esport del motoci- dicional. Una sentencia que com- nes d'Uruguai, els contactes amb els 1 es que, pel que sembla, ficar- clisme és en David Salom de 13 anys. En David ja té el plauria les parts acusadores pel seu clients d'aquest pais sud-america. se amb Microsoft deu proporcio- palmarès de campió de Balears i d'Espanya en al catego- valor com a jurisprudencia en casos -- "El Govern espanyol sembla nar bones rendes electorals. Si mes ria de 125 cm. PROFI KONCEPT ha signat contracte a similars. mes preocupat pels empresaris que no, aixi ho deuen pensar els mem- -- Apple es mes rapid: Aquest pels consumidors": aixi de clar es bres del Ministeri de Justicia, fis- llarg termini com a patrocinador d'en David Salom, qui es el missatge que transmet el nou manifesta Martin Varsavsky, presi- cals estatals i els mateixos senadors: durà el nom i els colors del patrocinador el dia 17 de anunci publicitari que Apple esta dent de Jazztel i fundador de Via- Slade Gorton, un senador d'aquell maig en el PROFI KONZEP-CUP '98 que se celebrará a Ilançant a traves de les cadenes de tel. Aquest empresari, que compe- pais, ha manifestat que el Senat, en la pista de s'Arenal. TV nord-americanes. A l'anunci es tira amb Telefónica i Retevision una investigacio paral.lela a la que veu un cargol amb un PentiumII quan s'obri el mercat de les teleco- estan duen a terme altres organis- arrossegant-se per la pantalla, men- municacions a l'estat, promet unes mes, investigara tambe Microsoft tre una veu en-off explica que els "tarifes" apropiades per l'us ciuta- i la seva conducta en el mercat. Cal- processadors PowerPC, amb que van da amb descomptes i preus realment dera, tambe: Per a la gran majoria I si canto trist equipats els Mac son dues vegades competitius i econòmics. Jazztel, que d'usuaris, Caldera es una descone- mes rapids que el Pentium II d'In- ja ha iniciat a Espanya un servei de guda. A l'ombra dels grans, Calde- Jo no estimo la por, ni la vull per a demà, tel. "callback" adreçat a les empreses, ra esta entestada en desenvolupar no la vull per a avui, ni tampoc com a record; Grup de conversa (chat) en ofereix ja un (1 -.compte en relacio una nova versio del en altre temps que m'agrada el somrís d'un infant vora el mar recolzament de les seleccions de fut- ai s preus de les operadores existents popular DR.DOS, que va adquirir i els seus ulls com un ram dii lusions esclatant. bol llatines a la Xarxa: Latin Top d'un 40%. a Novell. Entre les seves novetats, ha posat en marxa un nou grup de -- Una dona al capdavant de les Caldera ofereix ho podeu trobar si canto trist conversa dedicat a donar recolza- vendes d'IBM: IBM ha tornat a sor- a la seva seu electrónica: és perquè no puc ment a aquelles seleccions de parla prendre a propis i estranys. L'elec- http://www.caldera.com- un TCP- esborrar la por hispana que participin en el mun- cio de Linda Sanford com a nova IP per a DOS i un navegador tambe dels meus pobres ulls. dial de futbol de Paris. L'adreça es: directora comercial de la compan- sota aquesta plataforma. Per?), al companyia dels anomenats, tambe, moment una demanda contra Micro- no la vull per a avui, ni tampoc com a record; - Ciberart a ARCO: Amb el homes de blau. Linda Sanford, ha soft per incorporar MS-DOS en el que m'agrada el batee d'aquell cor que, lluitant, patrocini del PSI CIM Internet s'ha desenvolupat la seva carrera en la Windows95, per practiques anti- (Mona vida a la mort a qué l'han condemnat. presentat al recent clausurat Salo corporacio a la divisio de maqui- competitives. El proces es veura el de l'Art ARCO una seleccio inter- nes d'escriure i impressores, i mai proper mes de novembre. De tots I si canto trist nacional de seu-e dedicades al no ha format part de lalta direc- els que l'estan armant, potser son és perquè no puc net.art. Aquesta exposicio ha estat cio". En el seu nou lloc, Linda con- els qui mes rao tenen, tot i que no oblidar la mort preparada pel co•ectiu Aleph ( sidera que es altament important omplin portades de diaris ni els del d'ignorats companys. ) i es pot visi- tenir presents els punts de vista del NOISE recullin les seves deman- tar a l'adreça-e estrategies de fabricacio de pro- -- Yahoo! oferira xerrades amb tantes baques, tants clams, dient la veritat; -- Guatemala. Demanen la sus- ductes i de venda. la revista Time: Yahoo! i l'editora que jo m'estitno el cant de la gent del carrer pensio de l'aplicacio de la Llei de - Alias/Wavefront presenta de publicacions Time organitzaran amb la força dels mots arrelats en la raó. Radiodifusio: Liders professionals, Maya: La companyia que ostenta conjuntament grups de xerrades religiosos i indigenes van con- el liderat en productes per a ani- (chats) en el mes popular cercador si canto trist demnar la nova Llei de Radiodi- macio i efectes especials esta rea- d'Internet. Ambdues companyies és per recordar fusio que te previst aprovar el litzant, des del 9 de gener i fins el oferiran grups especifics adreçats que no és així govern, la qual impediria l'exis- 13 d'aquest mes, presentacions del als lectors de les publicacions de des de fa tants anys. tencia d'emissores locals a mans de seu software nou a diverses ciutats Time, com la mateixa revista Time, les comunitats i contempla la venda de Nord-america. En acabar, faran o be People, Money i la revista fami- Lletra i música: Lluís Llach de l'espai redioelectric. Tambe l'As- les presentacions a Brasil. Mexic liar Parent Time. 12

el lleu de tots josep m. alá Rètols Lluminosos

mereix un respecte ):11 FORA Fumst neonneonneon °Z2brnel, " aettX neonneonneon Carrer d'Ausiás March, 4 - Tlf. 29 33 55 - Tlf. ¡Fax 29 31 03 - 07003 Ciutat de Mallorca 18 1er DE ABRIL DE 1998 /2 ° Eletll de Mallorca

PETITS ANUNCIS

Si teniu qualque vidre trencat, cri- Hola! Som una altota felanitxera. Miguel Ángel Rodríguez; Pl. Poeta Si voleu rebre informació sobre les dau al 473819 i el vos posarem tot Som molt independentista, i estic Juan Boscán, 4-4c; 18013 Grana- Joventuts d'Esquerra Republicana BORSA d'una. boja pels Sau, pels Ocults i pels Pets. da (Andalusia). (JERC), i rebre els nostres butlletins, Segur que si m'escriviu feim una gran eschviu ara mateix a: JERC-Illes. San- Motos MOBILIARIA Cerc tema per fer a ca meya. Tipus amistat. Som molt divertida. Adéu. Cerc al.lota sense fills de 22 a 28 tiago Russinyol 1, àtic. 07012 Ciu- cerámica, sabates o similar. Tel. M. Glòria. Carrer d'en Magalla- anys. Signe Lleó o Sagitari, que sia tat de Mallorca. Salom 297067. nes,29- 07670 Porto-colon). capaç d'estimar sense traïció. Tele- fona'm al 512018 dies feiners a par- Estam interessats en un intercanvi Jeroni Pou, 9 • Tel. 468136 Llog per dies apartament a Palma- Cerc feina de representant d'arts grá- Senyor seriós i responsable de 53 tir de les 23 horas. cultural amb persones i institucions Tomás Forteza, 24 • 462686 nova. És ideal per trobades amoro- fiques o comercial de publicitat. Tel. anys. S'ofereix per cuidar senyor deis Països Catalans que desitgin sas. Tel. 469441. 297667. major i atendre'l en totes les sayas Fadrí sincer de 30 anys, simpàtic i informar-nos sobre el passat i el pre- agradable vol conéixer al.lota for- necessitats. Per entrevista podeu sent del dits països i estiguin inte- bé. Si vols tenir nous amics sans Deixaria cambra doble a casa com- mal per una relació seriosa de pare- Es confecciona o arregla qualsevol escriure a n'En Caries. C/ Reis ressats en qüestions vinculadas a i saludables. Si t'agrada fer pinya partida, jardí i hortet Molt econòmic. la. Escriu a: Sebastià, carrer des peca de vestir, cortines, coixins, etc. Cató-lics,31-07008 Ciutat de Mallor- l'Argentina. Escriviu-nos a: Baigorria amb un projecte nou: Fes-te Cas- Preferentment gent jove. A Santa Cubells 6, 07660 Cala d'Or, o tele- Tel. 771005. ca. 1337 .200 Rosario-Argentina. tellar!! Vine a veure'ns!! Assagem Ponca, urb. Galatzó. Tel. 671419. fona'm al 657739. els dissabtes a l'Escola d'Adults Acció Cultural del País Valencia i el Es passen treballs a máquina i per Vull intercanviar revistes, cómics, fan- son Canals. Carrer son Canals, 10. Traspàs fusteria al carrer d'Antoni Es passen treballs per ordinador. Bloc Jaume I ja ésa I nternet. Si voleu ordinador. Netedat i rapidesa. Tel. zines i adhesius amb tots aquells Telèfon 452414, Isidro. Rosselló a la barriada de la Sole- 771005. joyas que estiguin orgullosos de tenir Perfecció, netedat i rapidesa. Inte- intercanviar propostes d'acció i Ilui- dat de Ciutat. TU. 271065 ressats trucar al tlf. 474404. sang catalana o basca a les sayas ta, o informar d'activitats, etc., podeu Pintors, escultors, fotògrafs, etc., connectar: ACPV vIc.servicom- Televisors, vídeos, ràdio-cassettes, yenes. Pau Arranz- C/ 2 Volta 31- interessats en exposar les sayas Lloc solar de tres quarterades al els arreglam. Electrónica J. Garcies. 07209 Son Mes-quida-Mallorca. es obres, així com gent interessada carrer de les parcel.les de s'Arenal, C/ Francesc Frontera, 10. Tel. COMUNICATS en comprar o simplement en visi- apropiat per a restaurant o gran Viudo mallorquí de 52 anys, abans Si voleu collaborar amb "Ajuda per 264335. Coll d'en Rabassa. tar l'exposició del moment, podeu superfície. Tel. 660484. casat amb una estrangera, se rela- als nens del carrer", grup catalá d'a- La Generalitat de Catalunya ofereix passar pel Café es Museu. Carrer Gabinet de Psicologia. Neurosis, cionarla amb mallorquina de 35 a jut a nins abandonats sobretot a Sud- a entitats i de franc llibres, fulletons Guillem Timoner, 10-Felanitx. Per no poder atendre, se traspas- trastoms de carácter, psicoterapia 45 anys. També podria ser estran- América, podeu informar-vos al telè- i material informàtic sobre la nostra sa restaurant en pie rendiment a infantil, depressió. Tel. 427193. gera, paró mai forastera. JABP. fon 93/ 6666354 o ingressar dona- història nacional. Per rebre'ls, cal A tots els menorquins que Iluiten Badia Gran. TU. 741191. Apartat 161-07600 s'Arenal. tius a la Caixa 2100-3071 - 721010. enviar una sol.licitud a la Generali- per l'alliberament i reunificació Cerc ferina per guardar nins a la tat fent esment de l'entitat, adreça, nacional, si voleu rebre informa- Venc casa de tres plantes acaba- comarca de Cala d'Or. Tlf. 842156. Cerc altota fins els 33 anys amb les Vos recomanam boicotejar les ció sobre el Partit per la Inde- da de restaurar a Sa Pobla. Tlf. ungles Ilargues, romántica, una telèfon, l'ús que hom en pensa fer i ONG's espanyoles AGNUR Espa- pendencia (PI) i de la seva bran- 477217. femella maca. Escriu-me a: Oscar, el nom complet del qui fa la petició ña, Médicos del Mundo i Unicef amb ca juvenil. Joyas independentistes C/ Ausías March, 36-6-1 07003 amb la signatura i segell de l'entitat. els bancs espa-nyols Central His- PERSONALS deis Països Catalans. Escriviu a: Cerc cases per Hogar tot l'any (anys Ciutat. Molt indicat pera professors d'histò- pano i Banco de Santander que els 98/99), amb piscina. Tlf. 864424. ria, ciències socials, catalá, centres donen suport. Maür-Ruben Vinent. Carrer dels Al.lota de 17 anys s'ofereix pera feina Jove de 29 anys, fadrí, amb estu- d'ense-nyament, biblioteques... Frares,49. Cat-07701 Maó.Menor- seriosa o pera donar classes d'EGB. dis universitaris, agradós i simpa- Grup que té com a finalitat acon- ca. Si vols rebre la revista CILLA gratis, Tel. 677727. tic, desitjaria conèixer al.lota formal seguir la máxima difusió de inde- la pots demanar a Edicions Brome- Animo a tots els SERVEIS de 20 a 27 anys. M'agrada el ball pendentisme arreu de la nació cata- independentistas ra, Polígon Industrial, 46600 Alzira. Vull deixar d'ésser esclau deis cas- de saló i som bastant actiu. Anima't lana vos enviará mostres de mate- de Is Illes i de la resta deis Páisos Tel. 96-2402254 Catalans que solen anar a les fes- PROFESSIONALS tellans. Cap partit polític m'ajuda a i escriu-me a l'apartat 690 de Ciu- rial editat. Esperam les vostres idees aconseguir la Ilibertat Me vols aju- tes de Menorca per l'estiu a que tat. Per a tots aquells i aquellas que vul- i la vostra collaboració. Escriviu a dar tu? Telefona'm al 964 531 175. ajudin, a més de beure pomada, guin 'lunar contra l'invasor, contra els l'Apartat 13.203-08080 Barce-lona. Josep Casalta. a fomentar la consciéncia nacio- Estudiant de ciències polítiques de traïdors, contra l'explotació obrera, S'ofereix jardiner amb coneixements nal. Porteu tots el mocador inde- 26 anys. Som independentista anda- i per una terra Muno i catalana, els Subscripcions gratis a cómics en de cuina. Demanau per en Lluís. Tel. Atenció, catalans i catalanes inde- pendentista al coll. lusí i m'agradaria mantenir corres- Maulets tenim obert l'apartat de cor- catalá per a nins de 6 a 10 anys. "El 604790. pendentistas. Vull cartejar-me amb pondencia amb independentistes reus 349 C.P. 43480 de Salou (Tarra- Llaüt de Xàbia" -Apartat 53- Xàbia tots vosaltres. Estic boja pel bon rock Grup folclóric sense gaire preten- Cerc feina per guardar nins petits a catalans. Antonio. Apartat 74 Sant gona), per a qualsevol informació o 03730 Patrocinat pel Magnífic Ajun- català: Sau, Els Pets, Lax'n'busto. sions cerca sonadors ¡sonadores, ca seva a a ca meya per les zonas Femando (Cádis). collaboració contra l'ocupant. tament de Xàbia. No us talleu i escriviu a Marta. Indús- cantaires i gent engrescada per de Sineu i Maria. Tel. 525380. tria, 114-08030 Malgrat de Mar. Hola! Soc un noi de 12 anys. En dic Si voleu rebre una subscripció gra- Cursos gratuïts de Ilengua andalu- seguir fent coses. Actuam alguna vegada, no guanyam gaire, paró La Casa Catalana de Mallorca ensen- Josep i soc del Barca. m'agrada el tuïta al Butlletí de la Fundació per la sa. Podeu adrecar-vos a: LLENGUA Als Països Catalans es fa molt bona ens ho passam d'allò més bé. Ens ya ball de bot i sardanas. Tel. 753559. futbol i el bàsquet. Voldria cartejar- Pau (entitat contra l'armamentisme (Enseniansa a Dittansia dela Yenwa música! M'agrada, penó, en especial me amb alguna persona. Sóc català. i la guerra) podeu adreçar-vos al talé- Andalussa) P. Pedro Romana, 1-4- reunim els dimecres a les 2030 al Si vols ferfeina amb els àngels, apun- la que surt de Mallorca a càrrec d'en Escriviu-me. Josep Chillida. C/ la fon (93) 3025129 o al carrer Pau Cla- 2-14007 Còrdova. Rafal Vell (Antiga escola). Som gent ta't al "Taller dels Ángels". Informa- Tomeu Penya. Independentistas, si Bassa, 23 43530 Alcanar (Tarra- ris, 89, Barcelona 08010. acollidora. Trucau al 971 505374 ques recibir el Puxa ció al telèfon 281642 (Xesca). somnieu en una nació lliure plena gona). Si Asturias en de música catalana i de vibracions Si voleu rebre llibres en català gra- to casa, y de baldre, sólo tienes Els nacionalistas interessats per Cerc feina per guardar nins a Can nostres, escriviu-me: Francesc Bu jet. Hola, Em dic Raquel i tenc 14 anys. tuits sobre diferents temes d'actua- qu'enviar la direicion a: Endecha un sistema d'intercanvi cultural i Picafort o Inca. Carrer Nou, 5, Maria Passeig del Migdia, 32-2-3-17200 Tenc ganes d'escriure'm amb gent litat, socials o teològics, sols us cal Astur-Puxa. Cai Llangreu, 10, 2Q- turisme alternatiu per a nacions de la Salut. Palafrugell. de l4a 16 anys. Si vols escriure'm... escriure a Cristianisme i Justícia, Xixon 33206-Asturies. sense estat, podeu informar-vos Raquel González-C/ Ansel Calvé, carrer Roger de Llúria, 13, Barcelo- a: Turisme Alternatiu: Bústia Pos- La meya col.lecció 20.000 adhe- S'ofereix pintor empaperador, econò- Ens agradaria cartejar-nos 13, 1º 39-08950 Esplugues de Lto- na 08010, o telefonau al (93) té tal 1.171 Castelló 12005. Estrac- mic, seriós, ràpid i net. desplaçament al.lots i al.lotes que com nosaltriSa bregat (Barcelona). 3172338. sius polítics. Faig exposicions. Crec fa d'un sistema de Ilarga trajectó- per tot Mallorca. Tel. 203239 estiguin penjats/penjades per Lax'n persones que hem facin arribar ria provada arreu del món, molt La 'busto i que defensin la nostra llen- Atenció amics i amigues! Si voleu delegació catalana de la CSEM, enganxines de l'Esquerra Revolu- adabtable i econòmic. Bugaderia Lliterma. Autoservei, ren- gua. Raquel Llagostera Costa. Gardè- conèixer gent (25-55 anys) per fer grup d'ajut als països de l'Est, fa una cionaria. Paniello-Apartat 139 - crida per enviar roba, tat en sec i en ba-nyat, neteja de nia, 4-08880 Cubelles. activitats com excursions, sortides, menjar, saba- 22400 Monsó-Osca. Les persones interessades en les catifes, servei ràpid. C/Virgili, 17. Tel. sopars, etc., acostau-vos el diven- tes, medicines etc. Per demanar adra- activitats de les Associacions i ces on enviar-ho personalment, po- 266331. Can Pastilla. Cercam gent entre els 18 i els 45 dres de 2030 a 2200 a la Cafete- Necessit vaqueria de devers 4 quar- clubs UNESCO poden adreçar-se adreçar-vos anys per excursions, sortides, etc. ria Niza de la Plaga d'Espanya de deu a: Benjamí Planes, terades per Hogar al pla de sant Jordi a la Federació Catalana de la Planxisteria, pintura, mecánica. Taller Abstenir-se els qui vagin de mala fe. Ciutat. CSEM, passatge Miguel Carreres, de Ciutat. Telefonau-me al 821405 Unesco: Mallorca, 207-08036 Bar- San Francisco. Camí de Son Fan- Apartat 1.792 Ciutat. 11, 08206 Sabadell. Tel. (93) 7262 horabaixes. celona. Tlf. 932534367. gos. Tel. 490314. Es Pil.lari. Som un jove de 24 anys, fadrí, can- 918. Pensionista de 78 anys, 1'80 d'allà- sat d'espanyolistes monàrquiques. "El Full" és una publicació interna Professora Pneumàtics Son Ferriol. Equilibrat ña, català. Vull conèixer senyora pen- Vull cartejar-me amb al.lotes inde- titulada fa classes de sol- de l'Associació Roca i Ferrares. Si feig, piano de rodes, canvi de rodes i pegats, sionista entre el 50 i 70 anys, per pendentistes d'entre 20-28 anys. i harmonia. lndividuals i voleu rebre'l gratuïtament comuni- en grup. Tel. 756114. BORSA DEL alineament de direccions assistida no estar tot sol. Tenc bona pensió i Som simpàtic, idealista, seriós en Magdalena. queu-nos el vostre nom i adreça: per ordinador. Avda. del Cid, 73. Tel. pis amb 5 habitacions i dos banys. temes de parella i català. Prometo Apartat de correus 9247, 08080 Bar- Universitaria fa classes de rapas MOTOR 427553. Son Ferriol. Cerca'm al 462536. Ferran. respondre. La meya adreça és: celona. d'EGB i catalá a la zona de Pera Garau de Ciutat. Tel. 243383. Uuita, la revista de l'independentisme valencia és a Internet: http: //www. Si vol un cotxe nou de la nostra Si voleu intercanviar adhesius, revis- estelnet. nonti/Delta. gamma, véngui i en parlarem. Agen- 9 tes, informació, ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1 1111S1 de Mallorca etc, sobre el tema cia oficial Renault. Tel. 413867. Son d'alliberament nacional, escriviu a Si voleu afiliar-vos a sindicats nacio- Ferriol. l'Associació «Xavier Romeu». Apar- nals catalans: C. S. C • 93 4541188. Nom DM tat de correus, 36. 43480 La Pine- da. Tarragona. Oferim de franc cursos bíblics i Cognoms Tel. subscripcions a revistes cristianes VENDES El Consell Nacional Català ofereix en català: Ajuda Evangélica deis Paf- A • Escriviu un sol anunci per cupó diversos llibres, gratuïtament, a tot sos Catalans. Apt. de Correus 1.022. • Usau lletres majúscules aquell que els els demani, al voltant 12995 Castelló. Tlf. (964) 207607. Venc piano marca TLEYEL, un ATENCI • Escriviu dins el requadre el text dels drets i históha de la comuna patria quart de coa, en bones condicions. catalana. Podeu escriure a l'Apartat Els Castellers de Mallorca, neces- Mig milió de pessetes. Tlf. 939 373 15.071 de Barce-lona-08080. sitam gent!! Si t'agrada passar-ho 151.

Fe E 411G- 41=1> E=3> Quan hagis Ilegit aquest periòdic, si no en fas

Ompliu aquest cupó i enviau-lo a: la col.lecció, regala'l a un amic, veí o parent Iniumxurz, de Mallorca. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca EL PAÍS HO NECESSITA 1" DE ABRIL DE 1998 19 1 9 WI1 LYL de Mallorca

Carta d'Enric Valor als Blocs Jaume I amb motiu del Correllengua 96 "Pel reconeixement legal de la unitat de la llengua"

Benvolguts amics/Benvol- qué sabrem aprendre no només només-- de reivindicar la uni- gudes amigues: dels encerts, sinó fins i tot dels tat de la llengua que els valen- errors que vam tenir l'any pas- cians compartim amb els habi- Una vegada més tinc el gust sat, fruit potser de la improvisa- tants del principat de Catalun- d'adreçar-me a tots vosaltres, en ció amb qué el Correllengua va ya i les Illes Balears. No, no es tant que President del Bloc Jaume ser convocat; però sobretot acon- tracta només d'això, ni tan sols I, títol amb el qual em vau hono- seguirem superar el sostre que de reiterar l'afirmació que la rar, per convocar-vos a partici- voluntàriament ens hem marcat llengua comuna és universal- par en la nova edició del Corre- perquè al llarg d'un any han estat ment coneguda com a llengua En Joan Seguí d'Inca, fa 13 anys que Na Mercè Ballesteros de Madrid fa mig regenta una botiga-taller de pelleteria llengua que la nostra entitat ha moltes les persones i les pobla- catalana. Tot això está molt bé, i ho diuen i ho repeteixen les any que regenta el Forn Nou II a la barria- al Camp Rodó. organitzat enguany, sota el lema cions que s'han incorporat als nos- da de Bons Aires. Despatxa pans ai pas- "Pel reconeixement legal de la tres objectius, que han constituït universitats, els filòlegs, els tissos i a més serveix café i infusions. unitat de la llengua". nous Blocs o han engrossit els ja intel.lectuals, la gent que res- constituïts; ho aconseguirem, en pecta i acata les decisions cien- Aquest any hem d'aconse- una paraula, perquè l'esforç de tífiques com a tal, sense ingerèn- guir superar l'èxit de la passada tots vosaltres, de tots nosaltres, cies polítiques. Pero) no és prou. edició, quan vam demostrar a l'o- n'estic ben segur, ho farà possi- Si no aconseguim que els tex- pinió pública del nostre País que ble. tos legals, a tots els nivells, reco- el Bloc estava viu i ben viu, deci- neguen, des d'un punt de vista dit a prosseguir el seu camí en Voldria explicar-vos, a més, oficial, aquesta unitat de la defensa de la llengua, la cultura el sentit del lema d'enguany. "Pel llengua, tots els nostres esforços i el país, amb la voluntat de tenir reconeixement legal de la unitat normalitzadors, tota la nostra més presencia que mai en la nos- de la llengua". Es tracta d'un eslò- voluntat de defensa d'una nor- tra societat. Ara, enguany, el gan molt sospesat, entre diferents mativa i d'un organisme que la repte de la superació está en possibilitats que teníem, a l'ho- dicte i la fixe, seran estèrils; per- marxa. I ho aconseguirem; ho ra d'acordar-lo com a referent del qué sempre trobarem el mateix aconseguirem perquè comptem Correllengua 96. No es tracta, una entrebanc en l'aspecte legal, En Josep Riutort és el director des de amb una major experiencia, per- vegada més --o no es tracta que cap escrit oficial, que cap fa 7 anys de la Residència per a Per- llei ni decret no deixa clar, des sones Majors de SA NOSTRA que va En Gabriel Amengua! del Brasil fa 14 obrir fa 23 anys al Camp Rodó. Son 209 del punt de vista jurídic, que anys que va obrir el Taller de mecánica places, totes ocupades. allò que els textos legals ano- menen "valencia" és la matei- Brasil a son Ferriol. xa llengua que alió que uns altres textos legals anomenen "llen- gua catalana". Sense aquest reconeixement legal, ja ho sabeu per trista experiencia, sempre ensopeguem amb la mateixa pedra. Creiem, doncs, ben opor- tuna, la frase de la convocatò- ria i la reivindicació d'enguany.

I, a més, no oblideu que el 9 d'Octubre les quatre colum- nes del Correllengua conver- Equip de Taekwonclo del Gimnás Chon-Ma de la barriada giran a Valencia, per deixar ben de Bons Aires de Ciutat. L'any passat feren campions de clara, allá on ha de ser, al Cap N'Angela Garcia de Madrid regenta des Balears. Aquest gimnàs celebra enguany el seu vint i cm - i Casal, la nostra voluntat, dels de fa 28 anys la botiga Eléctrica Obra- de dins i els de fora de les mura- Na Pilar Gozar regenta des de fa 23 anys dora Bons Aires. Fan instal•lacions elèc- què aniversari. lles de Valencia, de n antenir i la Perruqueria Pilar a son Ferriol. Na triques, antenes col•lectives i parabòli- ' Pilar és militant d'Unió Mallorquina. ques, estabilitzadors... adoba ràdios, acréixer la nostra Ile agua i la televisions... nostra cultura i la nostra iden- titat com a poble, la nostra exigencia del reconeixement 9fi legal de la unitat d'aquesta llen- gua per la qual ens mobilitzem.

Ild9PC149 Estic segur que, una vega- da més, el Bloc Jaume I podrá nquádlaw comptar amb tots vosaltres, amb la vostra il.lusió i partici- pació. 12 DISTRIBUIDOR OFICIAL: Rebeu la salutació més cor- wgrs• dial, Enric Valor i Vives, nacor, 330 • SON FERRIOL President del Bloc de Fa 3 anys que na Margalida Orell va obrir l'oficina d'Assegurances l'Auro- N'Aldo Ferreiro de l'Uruguay, fa 9 anys 1192963 9700 Progrés Jaume I que fa de sabater ataconador a la barria- o ra a son Ferriol. Na Margalida fa asse- da de Bons Aires. E-mail: [email protected] gurances des de fa 14 anys. le' D'ABRIL DE 1998 1 9 113211 de Mallorca

No a l'augment dels pressuposts de defensa. I - '11(211.b. n-• 1 *4 1.13.11. 141.1 •

No a la professionalització de l'Exèrcit! /17,j1; ir 7 adiái-1111 Que significa per a l'Estat espan- A aquestes mesures (La Van- i feines temporals amb salaris baixos. seqüències d'aquesta política. yol l'entrada en l'estructura militar guardia, 18 de gener de 1998) cal afe- Però Defensa disposa de sis mil Per això, els joves, estan obligats 461. de ¡'OTAN i l'establiment a Pozue- gir-hi el projecte de la Ministre d'E- milions per a contractar a dotze mil a defensar els seus drets, a estudiar a lo (Madrid) d'una caserna de l'OTAN? ducació, Esperança Aguirre, de dur cinc cents soldats enguany. l'escola pública a fer feina amb un Que significa el rearmament i la pro- als centres d'ensenyança pública a Allò que es duu a terme és una autèntic salan, i això exigeix inde- fesionalització de l'Exèrcit de la generals que expliquin l'esperit mili- política de destrucció económica i pendencia dels plans de Maastricht, Monarquia? tar. social a llarg termini, para•lela al rear- de ¡'OTAN i del Govern Aznar. Anem a pams. El 5 de gener, el Cal recordar que el 16 de desem- mament i la professionalització de Per ajudar a n'això, els joves no rei Joan Caries visità les tropes espan- bre a la reunió dels ministres de l'exèrcit i als plans yoles que participaven a Monstar en Defensa de l'Aliança, l'Estat espan- de l'OTAN de pre- han d'acceptar ser carn de canó dels l'aplicació del pla nord americà de yol s'incorporà de manera plena a l'es- parar intervencions com ja fa als Bal- exèrcits professionals que es rearmen divisió de l'antiga lugoslávia i rege- tructura militar, en contra d'allò cans. a canvi de negar-los la feina i l'estu- neració étnica. Pla Dayton, anome- promès en el referéndum de 1986, i Per() el govern de la Monarquia di, per a Hangar intervencions mili- El matrimoni Giraldo-Mula regenta des nat cínicament de pau. s'establí a Madrid la seu d'un coneix qui és l'obstacle: la joventut tars contra pobles germans. de fa 14 anys la Ferreteria FERCON a El 6 de gener, en ocasió de la Pas- comandament sub regional conjunt, i els treballadors no accepten les con- Pere Felip i Buades son Ferriol qua Militar, el rei Joan Caries afirmà seu que té entre les seves tasques pro- que 1' Exèrcit espanyol ha d' integrar- tegir el flanc sud. Es adir, poder inter- se plenament en les accions de l'O- venir al Magrib. TAN i per això l'increment del pres- Amb càrrec als pressuposts de Introducció a la supost de defensa per enguany per- Defensa i Indústria, s'ha iniciat el rear- meta de continuar amb la moder- mament del nou exercit professio- interpretació de la Història nització dels exercits. Conffi, va dir, nal: noves fragates, bucs amfibis, nous Arnold Toynbee fa una inter- 4.a. Capes dominants violen- que Pevolució de la economia per- avions de combat... Només un detall: pretacló basada en la força mas - tes i autistes, amb certa decaden- meti mantenir aquesta tendencia i el Govern s'ha compromès a com- s iva gen rale de les creences espi- cia espiritual. d'aquesta manera assolir una major prar vuitanta set unitats d'avió euro- rituat-religioses, i hi aporta cents Resultat: dissolució social, eficàcia. peu de combat Eurofighter. Cada un d'exemples de tota cultura i época. guerres civils. Moments de "tocar El ministre de Defensa, Eduard costa deu mil milions de pessetes. En general. L.a interpretació fons". Serra, assenyalava que "aquest any Mentrestant la Unió Europea, a toynbeeana, un hittonador nascut Per capes altes cal entendre les de 1998... assolirem la quota de cin- la recent i imera de Luxemburg sobre en ple imperi victoria, és una mena oligarquies (aristocràcies. burge- quanta mil soldats i mariners profes- ocupació, llança un pla conjunt per, de secularització del concepte sies, alt clergat. etc.) i per capes sionals". en nom de la lluita contra l'atur, aug- bíblic de la Història. Tot plegat em baixes el poble treballador (peti- Defensa ha de reclutar el 1998 mentar la fiexibilitat i la precariza- sembla ben sòlid i convincent, taburgesia, assalariats, proletariats, entre quinze i -int mil soldats assa- ció dels contractes al mercat laboral. alhora que creatiu. esclaus...) lariats, el doble dels que incorpora- Es a dir, condemnen la joventut de Sols voldria exposar, per cop- La 1 1 possibilitat, en la histe- Fa 6 anys que en VIcenç Canyelles de va anualment fins ara. De mantenir- tot Europa a la miseria. Sentencien sar millor l'evolució històrica de ria catalana dura fins a l'any 1333. Portol regenta el Bar Son Ferriol . se aquesta xifra, els pròxims anys, als joves a no tenir mai un vertader la nostra nació, quatre possibili- Després, fins ala Guerra Civil Cata- l'Exèrcit espanyol haurà de disposar treball amb un autèntic salari. tats de relacions i evolució entre lana (1461) hi ha un període tipus d'unes forces de cent vint mil sol- Entre els aspirants a ingressar a les capes socials dirigents (en cas 21 possibilitat. La Guerra Civil dats, inclòs quan l'exèrcit sia total- la Forces Armades Professionals, hi d'ascens) o dominants (en cas de Catalana (1462-1472) és una pos- ment professional. Es adir, l' u de gener ha preferències per a determinades decadencia) o dominades en cas sibilitat "4'". Després tomam a l'au- del 2.003. especialitats tècniques de ¡'exèrcit, les de decadencia: "proletariat intern tocrácia deis "Reis Catòlics" i els El Ministeri de Defensa es mos- que major implantació tenen en el mer- i extern" en terminologia de Toyn- Austries (possibi I itat r) sois tren- tra molt optimista. Enguany s'inver- cat laboral civil: electrónica, auto- bee), o sia, centrífugues i renova- cada per les Germanies la i 2" i els tiran en campanyes publicitàries, mil mació i ofimàtica. dores. maulets austriacistes de la Guerra set-cents milions per a promoure la Per els mil.lenars d'estudiants de Vejam: de Successió (1519-1523, 1693- incorporació de joves a les Forces selectivitat que no han pogut entrar la Possibilitat: 94 i 1704-1715 respectivament, Armades com a professionals. A més, el setembre a la Universitat per manca 1.a. Capes dirigents creatives breus períodes de tipus "3". Els volen acudir a tires i exposicions per de places. Per els qui són expulsats i justes, relativament, espiritual- Borbons són un període "2". La fer captació. de les facultats per no complir les ment actives. invasió napolehnica (1808-1814 ) Una de les mesures que prendran, mesures dels nous plans d'estudis. Per b. Capes dirigides imitadores és un període a mig camí entre "3" será recolzar operacions de captació els estudiants que han denunciat i han i submises. i "4". Els períodes "liberals" són directa dutes a terme pels exèrcits i manifestat la més completa manca de Resultat: Expansió, imperia- "3", igual que les dues repúbliques. centres de reclutament. Una altra de medis, professors, aules, etc. Par a lisme, ascens. Les carlinades i la guerra civil són les mesures será la de potenciar la tots aquests hi ha una sortida si volen r Possibilitat: períodes "4". El franquisme del presbicia de bucs de l'Armada als estudiar: ingressar a l'exercit pro- 2.a.Capes altesespiritualment període "2". La "Transición" és una ports nacionals i organitzar visites fessional. actives, però autistes, poc comu- baneja del "2" amb el "3", i la Res- Fa mig any que en Joan Toni Guasp ha als mateixos. Per organitzar aquests Efectivament, retallen cada any nicatives ni receptives. tauració borbònica sembla ser una obert el Bar sa Cadernera a son Ferriol. Despatxa els entrepans, les coques, les visites als bucs, conten amb un pres- el pressupost pera l'educació perquè 2.b. Capes baixes cegues i barreja de factors accelerats per la arengades torrades... És un bar del supost de cent cinquanta milions de Maastricht exigeix estalviar. Hi ha una mundialització. Ara bé, podríem submises. Barca. pessetes. tassa d'atur entre la joventut del 40% Resultat: Autocràcies, feixis- dir que el País Valencià es troba mes.Decadencia. en una fase "2" disfressada en part 3.a. Capes dominants espiri- de fase "1" i amb el perill de la 4 II 41 tualment decadents i autistes. fase "4". Al Principat i Illes tro- (11., ** V de *, / • 1• 3 b. Capes dominants actives bam més aviat una situació com- / 4 * i creatives. plexa i híbrida. Mentre que I 'Es- Resultat: govems d'esquerra, panya profunda es troba en el seu revolucions, independències nacio- estat típic (el "2") durant e] s darrers nals. segles.fl VENDA A L'EN I A LA MENUDA 4" possi Ricard Colom. MAGATZEM FRIGORÍFIC POLIVALENT FABRICA D'EMBOTITS

CARRER D'ALBACETE, 3 - 5 0 m 1 12 u-. TLF. 20 96 17- FAX 75 78 66 co En Rafel Coll és l'amo jove del Taller 07010 CIUTAT DE MALLORCA Fortesa, 24 Baixos C 07010 Clutat de Mallorca - Tlf/Fax. 75 73 73 d'Instal•lacions Sanitàries J. Coll i Fills a son Ferriol. 1'112M) de Mallorca 1 er D'ABRIL DE 1998 21 ENRIC VALOR Infantesa Adolescència i joventut 1924-1935 L'escriptor i gramàtic L'autor; retrat humà. LA VANGUARDIA Infantesa ció de L'ambició d'Aleix i comença Enric Valor i Vives va nàixer el la seua etapa de producció com a L'Evangeli 22 d'agost de 1911 al núm. 22 del gramàtic, publicant obres molt impor- carrer Major de Castalla, un poble tants com, per exemple: Mil lorem el Miel de molt bonic presidit per un castell. llenguatge (1971, editorial Gorg), La JOAN JOSEP MILLÁS És el segon fill d'Enric Valor i flexió verbal i Temes,de Correcció campana Amorós i de Dolors Vives i Amo- Lingüística (1983, Eliseu Climent A vegades s'acusa l'Església de viure allunyada dels proble- rós. Editor) . mes del carrer i això no és vera. De fet, els bisbes s'han d'engolir Inici de campana L'avi patern era d'Alcoi i l'avi El 1984 la Federació d'Entitats les regles del mercat en els seus negocis radiofònics igual que vostè matern de Dénia. Culturals del País Valencià inicia la ojo els crèdits hipotecaris. Si el fratricidi ven, encara que això vagi efimer entre els arbres De fet, com a ell li agrada expli- publicació de les rondalles de vuit contra els estatuts, o l'Evangeli, ja tindran cura els capellans de -fora porta- de tarda. car, els Vives van venir de Perpinyà, volums. Actualment aquests volums promocionar la germandat des de les trones, al manco mentre les en l'Edat Mitjana amb les tropes del són publicats per l'Editorial Bullent. trones con cotitzin a la borsa. Una cosa és la coherencia i un altra La pols dels blats apaga rei Jaume II. El 1992, les editorials Albatros la obcecació, el suïcidi econòmic, l'estupidesa. un or trèmul en punxes Del seu pare va aprendre a esti- i Tándem Edicions inicien la publi- La gent es queixa de la dictadura del mercat perquè no és capaç blanquinoses de plana. mar els clàssics, la natura i la con- cació en vuit volums de les ronda- d'advertir els canvis que está produint en les religions. Quan enca- versa. La seua mare el va fer desco- lles adaptades per Rosa Serrano per ra no existia l'índex Dow iones, et podien dur a la foguera per afir- L'àmbit vincla i perdura brir la literatura a través de les histò- als lectors infantils i anteriorment mar que la Terra donava voltes al voltant del Sol , encara que es comiats d'enyorances ries que els explicava a ell i al seu publicades per Gregal Llibres. Le- tractes d'una idea molt comercial. Avui, en canvi, no s'atreveixen d'avui mateix. germà Josep, a la vora del foc. També dictó está il•lustrada per Francesc a torturar a ningú sense fer abans una projecció de beneficis. A els llegia molts llibres o els els con- Santana i Enric Solbes. l'Argentina, per exemple, recolzaren als militars en una operació Desvari tava en valencià si és que estaven escrits en castellà. L'autor; retrat humà. de genocidi que semblava desastrosa, i ara ens han arribat els comp- de vies solitáires. De tots dos va heretar un immens Enric Valor ha dedicat la seua vida tes dels generals a Suïssa i resulta que es folraren amb els béns Argila i respecte i estimació per la nostra llen- a estudiar i difondre la nostra llen- mobles i immobles dels desapareguts. Alguna cosa d'aquesta ren- Finestres gua. gua i a fer magnífics retrats de pai- dibilitat els haurà arribat a través de la bacina. Quan va ingressar a l'escota ja satges, pobles i moments de la nos- Però la persecució del benefici econòmic, amb un poc de sort, de la casa tancada, sabia llegir. Li havia ensenyat son tra història. La seua obra és un autèn- se transforma en una forma de tolerártela, perquè l'obliga a un a quan torno, d'horabaixa, pare amb L'esquella de la Torratxa, tic monument a la ¡lengua deis valen- acceptar coses amb les que no está d'acord. Els bisbes espanyols girant-me adesiara. que era una revista de Barcelona. cians. Per tot això ha rebut molts guar- detesten els fems que emet la Cope, per') viuen d'ells. D'aquí a A l'escota era molt treballador ( dons i molts premis entre els quals defensar la llibertat d'expressió no hi ha més que una passa: I d'ac- la seua memòria és extraordinària i podem destacar: ceptar que la religió és un producte de consum, dues. Potser, a cop Bartolomeu el seu interés pel saber també) però, El Premi de les Lletres Valen- de compte de resultats se fan demòcrates de veritat. Marxant una Rosselló-Pórcel en eixir, s'ho passava molt bé jugant clanes de l'Ajuntament de Valencia d'evangelis. Visca el mercat. Q a peu guerra i a pilota a la placeta de el 1985. l'Església i a altres jocs a l'hoa de sa El Premi d'Honor de les Lletres casa. Els seus grans amics d'infan- Catalanes lliurat per l'Omnium Cul- Lorenzo Sainz, president del Madrid tesa van ser Pere Vidal, Diego Dome- tural de Barcelona el 1987. nech i el seu germà. La Creu Sant Jordi de la Gene- Les comptes d'en Lorenzo Sainz Ja havia descobert, des dels set ralitat de Catalunya, el 1993. Aquest anys, l'afecció per la cacera, sobre- mateix any és investit Doctor "Hono- Que conti don Lorenzo els contes que vulgui. La reali- tot pel que té d'excursionisme i de ris Causa" per la Universitat de contacte amb la> gran professor de Valencia. tat però és que el seu Madrid está endeutat fins al nas. La llengua. A finals de novembre de 1996 la prova és que deu doblers fins i tot als seus jugadors i que A partir de 1950 comença a Societat Musical El Micalet li ator- s'ha hagut d'endeutar un poc més amb un crèdit que li ser- publicar les seues bel•licismes Ron- ga el Premi Miquelet d'Honor. virá per tapar quatre forats. I com que els comptes no li sur- dalles Valencianes. Eren les Ronda- El 1997 rep el Premi Botànic ten al president blanc ni amb calculadora, ha començat una lles que havia escoltat de menut a Cavanilles de l'IVEN (Institut Valen- campanya per vendre el Bernabeu. Aquesta és l'única sor- casa o quan anava pels pobles de la cià d'Excursionisme i Natura). tida que li queda per poder tapar el forat de 20.000 milions rodalia. N'ha escrit 36 i algunes d'e- El 18 d'abril de 1997 la CAP- que té el Madrid. Per començar, s'ha equivocat quan ha lles també han estat recollides per PEPV i Tándem Edicions li reten un posat l'exemple de la venta del Sarrià. L'Espanyol va mal- rondallaires de països molt llunyans homenatge al poble de Benetússer, vendre el seu camp i encara está com els germans Grimm o l'escrip- en el qual participen escotes d'en- endeutat. Si el Madrid no s'ho tor rus A.N.A Afanasief. Les seues senyament en valencià de les comar- rondalles originals són molt com- ques Horta Nord, Horta Sud, Camp munta millor, és que són uns pletes i anaven adreçades a un públic de Túria i ciutat de Valencia. 12 collififfs, s. L. ineptes. Com tot el que faci olor adult. 5. d'espanyol, es clar. El 1960 publica la primera edi- Rosa Serrano - Gemma Lluch

LA BENCINA >ANGEL / GUILLERMO C.1. F. B - 0764194 - R.1- 21068

AIGUA - GAS - CALE FACCIÓ

Carrer Fletxa J. Col!, 19 Tif. 42 80 64 - Mòbil 908 33 22 15 07198 Son Ferriol 1er 22 D'ABRIL DE 1998 / 9 1121/ de Mallorca

MARIA ALBAREDA VIDAL revingué del tot. I poc s'aprofità el poble d'aquella Renoi, quina satisfacció ! Quan En Pere "enlletrat" rivada de dobletes que, segons les el notari hagué donat una reullada lleis que regien en aquell temps, tot a les signatures dels contractes i s'ha- «Caixa» era «futura», es devia a ell. us canti una cançó ? Això l'impacientava tant, que diner sense amo propi i declarat, gué dibuixat en el seu rostre fi i Es guaita els companys d'un a - Au, venga, canta. més d'una vegada, tot prenent el sol passava en poder de l'Estat si no hi expressiu l'aprovació i el conveni un. Psé ! El ferrer... quatre claus i «Caminero caminero soy en aquell tronc amb algun desva- havia una declaració escrita i sig- de tots plegats, en Pere, al qual ningú ferrallots, quatre espumes a la for- adonde cae un árido boj gat com ell, n'havien fet conversa. nada pel posseïdor on quedés ben aquel] dia hauria gosat motejar de nal, i tot plegat només per veure potes ni las balas ni el ruido del cañón Però tot arriba en aquest món si clar que el deixa a fulano i fulano, «Pere enlletrat» com «secretament» de matxo i ferradures... El baster... hasen ir más deprisa mi cora- un té paciència. familiar seu. O a qui fos, mentre el remolcava la gent del poble, es pots comptar ! Ell i son pare treba- zón. No más tu..» Un dia aparegué, davant l'esto- esmentés un nom i una adreça. desinflà en un gros sospir d'alleu- llaven en una botiga estreta com un rament dels veïns de la vila, i amb geriment com es desinfla un bot de budell de gat. Quan havien de cami- I arribat fins aquí de la cançó, molta alegria de part del Pere «enlle- NOTA DE L' AUTOR vi un cop s'ha buidat del preciós nar tots dos amunt avall de la seva sense reposar gens ni mica, es clava trat», un cartell clavat en el banc on líquid. botiga, ell i el pare es retopaven per d'una estirada de gorra al cap, obrí seien: «Prohibido el paso y la estan- Aquesta narració és bàsicament Sempre se n'havia dolgut, d'a- darrera o per davant, i com que el la porta de la taverna i mana carrer cia en este solar. Obrasde la «Caja real i així m'ho contaren. Com quest remolc, i aquest doldre l'ha- pare i el fill estaven renyits, s'es- enllà donant abans una mirada de de Pensiones». La autoridad.» també és cert que hi hagué antiga- via portat a una situació equivoca- trebaven per poder passar primer, superioritat al grup de companys que És clar, s'acabaren les entrades ment en el poble un home al qual da respecte els companys. Quan sen- ara tu, ara jo, i la cosa durava una jugaven a la bescrambilla. al solar i prendre el sol en el tronc motejaren (no costa res «fabricar» tia que aquests es posaven a fer estona sense dir ni un mot. No s'acosta cap més dia al cal. de pi estirat a terra, tan còmode i un remolc) de Pere (Enlletrat), car comentaris de coses que portava el També, quina vida més «perra». Ara ja ho devien saber que era un tan a l'abast dels desvagats que l'u- tenia la mania de fer el savi. Això diari, ell hi prenia part sense pen- El boten.. vinga cércols de carre- «mil•lionari», però es faria fosc a saven. Per ells, podien tardar una no vol dir que el retrat de dit per- sar-s'hi, com si també ho hagués tells i botes. Rutila per aquí, rutila mig del dia quan ell obriria la boca temporada més, tan bé que hi esta- sonatge sigui exactament com fou. i estigués interessadíssim, sense per allá, a cal boter tots eren mig per a fer-ne cinc de com havia anat ven. El fet de la troballa d'una caixa recordar-se que per no haver anat sords, prou pena tenien... El cadi- la cosa, tan planerament, que ni ell Però al cap de ben poc ja hi entra- d'unces desenterrada al fer unes mai a estudi no sabia de lletra. raire... més de quatre cops s'havia mateix s'ho acabava de creure. ven uns senyors amb uns grans pla- excavacions, també es cert, si bé Els companys, Ii gastaven la rosegat el bigoti creient que era un I el Pere «enlletrat», pera man- nells als dits, i cintes mètriques, i l'he fet lligar amb la personalitat del broma: li van treure el remolc de vímet dels que feia servir pel tre- tenir aquesta dèria no s'acosta més cabassos per aquí, cabassos per personatge Pere perquè això anava Pere enlletrat. I, vulguis no vulguis, ball, fusta ! I segons dites, a l'olla al bar i els companys els defugia. allá, i una excavadora, i altra gent bé amb el treball. Es tracta, doncs, ho va haver de pair. Al cap de poc també hi tiraria vímets per dinar, I fins ací que a l'entorn de l'ex- que ho miraven tot que segons va d'una narració que no es pot dir sigui temps, el remolc s'havia afermat en en !loe d'una fideuada. Ja es veia traordinaria venda de l'ermot de Pere deduir en Pere no feien altra cosa del tot fictícia. el poble i tothom Ii deia «Pere amb el greix que duia a sobre, «en I letrat», situat de moment com que tafanejar. El solar per la construcció d'un e n I letrat». pobret ! La camisa li anava prou una mica apartat de les darreres cases En pocs dies, l'ermot d'abans edifici de la «Caixa d'Estalvis» va Després de les primeres enra- baldera damunt de l'esquena, i si de la vila, per?) amb vistes no llun- quedà girat enlaire i l'excavadora ser comprat exactament com i biades, decidí de canviar de tácti- l'omplia... era de vent ! yanes de ser-hi a dins si el con- anà resseguint els racons, sobretot on he dit, com també fou allí aprop ca, i s'ho prengué rient. Quina colla de babaus, recon- tractista d'obres no es desdeia de la raconada assolellada on hi havia on aparegueren les monedes d'or Acabava de vendre, per una xo ! Cap, cap, no valia ni una esco- construir aquella renglera de cases hagut el tronc de pi, que ara ja havien soterrades des de qui sap quan i que suma que Ii semblava molt enrao- pinada. Qui, d'entre ells, era capi- que l'engrandirien per aquella banda, fet fora. I quan l'excavadora ja va no eren de ningú. Per això anaren nada, les quatre quarteres que eren talista ? Quin, veiam ? ja no se'n parla gaire més i la sona- haver desplaçat el tronc i comença a parar a l'Estat i el Municipi de seves d'un tros situat mig a fora mig Seis torna a mirar d'un a un: nas da bona oportunitat del Pere s'oblidà d'obrir un forat a terra, entre el gran Santa Coloma, tot el més, n'obtin- a dins que estava darrera de les últi- de ganxo, nas de gos, nas de bar- de seguida. enrunall hi va aparéixer una caixa... gué un tant per cent ben magre. mes cases del poble, a tocar gaire- ni Ila de cotilla, nas de paperina... Passà un quant temps, i tothom Una caixa misteriosa, ben clavada La nova -11avors- Caixa de Pen- bé. Un ermassot que no li treia cap una colla de nassos, només, i cap ja s'havia oblidat de la renglera de de tots costats i reforçada amb unes sions, va ser construida certament, profit, i aquest ermot l'havia com- calé a la butxaca. I «alió», aquella cases que engrandirien el poble per llantes de ferro. nova de peu, i és la mateixa que prat gent importantíssima. colla de nassos, havien de tenir poder la banda de la Conca, que encara La van obrir... 1 davant dels ulls podem veure ara. Però si abans hem Els compradors eren represen- sobre ell, que no sabia de lletra però no s'havien construït. Tampoc no meravellats dels treballadors i dels dit que quedava «als afores», i ara tats o apoderats de la cada vegada a hores d'ara tenia una bona almos- s'havia fet res en l'ermot d'en Pere miraires i dels desvagats que hi havia no hi és, és degut a qué es va anar més poderosa Caixa de Pensions. ta de diners ? I ca, home, i ca ! Pere (ara de la Caixa de Pensions). Quan sempre, van aparèixer, una mica construint al seu voltant, afegint-hi Quan ja hagueren enllestit de cal enlletrat, eh ? Bé, bé, bé. ell passava per allí a prop, bé s'ho esmorteïda la seva brillantor per la carrers, uns més llargs que els altres, notari, dues o tres vegades va pen- Es remogué tant a la cadira al mirava, i ho veia sempre igual: un colla d'anys que devia estar colga- amb cases grans que són les matei- sar en els companys de café: «I ara compás dels seus pensaments i dels munt de pedruscall que anava caient da a terra, i ben endins, grapats d'un- xes d'ara. Per això «La Caixa» és que riguin». seus càlculs, que aquesta cruixi de apilotat un damunt de l'altre, resi- ces d'or que feren emmudir els pre- ara als «dintres» de la població, no I se n'hi va anar, encara amb la barrots com si anés a estellar-se. Tots du d'una barraca de bestiar de molts sents mentre a altres els queien les als afores. Això vol dir que el poble mel a la boca dels calerets que li alçaren el cap. anys inservible. Un tronc enorme Ilágrimes. creix «a la seva» i va aconseguir anaven a tocar. -Pere, coi, que t'ha entrat un "sal- de pi posat travesser al costat del Quan va saber-ho el Pere enlle- que hi passés una carretera pel mig, Ell mateix no sabia avenir-se'n: pul lit" a les calcis ? que havia estat porta d'entrada de trat, que en aquell moment no hi i amb totes aquestes variacions -no un tros d'erm i bardisses, i té...«toca- - Si esbotzes la cadira, Pere, el la cabana, feia com un banc on s'hi era, va quedar mut, paralitzat. Para- diem «millores» perquè algunes no ria» amb uns quants duros... i que «Nic» te dará l'avio. podia asseure tothom qui estigués litzat de debò, car el colpí un ho són- la població de Santa Colo- em vinguin darrera amb un flabiol - Que t'ablaeixes. , Pere? cansat, sobretot els dies d'hivern colelapse del qual mai més no se'n ma tingué més coses, això sí. sonant. - Pere, eh, tu.... :quan hi tocaya la solellada. 1 així Es remogué tres o quatre vega- - Pere va. Pere ve... es feia. Els veïns se n'aprofitaven des en el seient sense que els com- Ni que el matessin els hi ho diria. els dies de sol i fins i tot les mes- panys del «truc» se n'adonessin, però Que es fotxessin la ma al ... tresses del . veïnat hi estenien la ell els deixá fer. Aquesta vegada se'n Alça el cap tant com pogué i bugada, principalment les calcetes Alternativa per Mallorca riuria, i encara que li diguessin remogué les soles de les esparden- dels menuts, i de passada feien la «enlletrat» però ell no tingués He- yes fent créixer i bellugar la temis- xerrameca. ces, els plantaria per la cara que no saque sembrava el terra i que molts Això, tot plegat, impacientava ISSABTE DIA 28 DE MARI A les necessitava per res. altres peus havien transportat fins una mica el Pere, que considerava Mentrestant, anava pensant din- allí. una fallida de la «Caixa» tenir CAN SALOM DE PETRA tre seu: «Que no ho sabeu? Sóc capi- Es gira a la cafetera que roma- «allò» en tant d'abandó, mentre els talista». Però els companys, engres- nia dreta darrera un taulell dibui- dies, les setmanes i els mesos ana- cats en el joc, ni tan sols el veien. xat de noms, renoms i algunes ven passant i «ells» tan fresques SOPAR-CONFERENCIA-TERTULIA Pensà de prendre-s'ho mala- galloferies amb carbons trets de la escrivint en el rònec edifici de la ment, però tot seguit rebutjà la idea: llar, i gratant-se el mentó per des- «Caixa» vella, un dels primers edi- ja se n'assabentarien ja, i llavors... sota la gorra encerolada d'haver- s'hi ficis bancaris que s'havien instalat Conferenciara: quina riota ! Ara era tot un senyor refregat qui sap les vegades els dits, per a fer aquesta feina tan agrada- Gabriel Bibi com els de la capital, amb llibreta digué amb una veu escanyada: ble de manejar diners, ni que fos- a la futura (aquí rigué) perquè si la - Marieta... Marieta, vOleu que sin dels altres. rlestell de Mallorca le' D'ABRIL DE 1998 23 Escòcia (De Les Nacions de l'Europa capitalista d'Imma Tubella i Eduard Vinyata) Venint per la carretera de New- ment religiós... L'anglicanisme mai sèrie de dialectes originals anome- unn poble prop de Glasgow. jecte d'autonomia per a Escòcia i castle que travessa la plana litoral no ha pogut penetrar a Escòcia. L'Es- nats Iowlands Scotch (escocés de A la regió d'Edinburg i Glas- Gal•les. El programa de Devolu- de la mar del Nord, on els exèrcits glésia Escocesa (Church of Sco- la terra baixa) i que en realitat són gow, és a dir a la franja sud d'Escò- tion White Paper es resumeix en anglesos i escocesos s'enfrontaren tland) . L'assemblea anual de la Kirk una varietat de l'anglès amb fortes cia, a les terres frontereres, hi ha el 1 'establiment d'assemblees pròpies sovint a I 'Edat Mitjana, i després (Església Presbiteriana) recorda, i influències germàniques i escandi- 75% de tota la població escocesa. pera Escòcia i Gal.les elegides pels de les Uplains, muntanyes de no en realitat vol recordar, una mena naves. De fet, l'origen de la fortuna de electors respectius. L'Assemblea massa alçada, però difícils de tras- d'Estats Generals d'Escòcia. S'ha Quan a l'escocès cèltic, ano- Glasgow está en la unió dels reg- d'Escòcia tindrà facultats legisla- passar, darrera de les quals el reial- de dir, però, que el catolicisme menat també gaèlic d'Escòcia o nes d'Escòcia i Anglaterra l'any tives i podrá nomenar un govern me d'Escòcia va poder mantenir la importat pels immigrants irlande- erse, l'any 1961 només el parlaven 1707... Gràcies a això Glasgow va d'Escòcia. A Gal•les la legislació seva independència, en arribar als sos i polonesos sobretot, ha pres una 80.978 persones. La seva área es poder participaren el mercat d'Amè- continuará depenent de Londres. El borders o terres frontereres, trobem força considerable aquest últim redueix al nord-est dels Highlands, rica; primer en el comerç de tabac punt més important de tots és que un cartell que diu: Benvinguts a segle. les terres altes i a les illes Hébri- i després de la guerra d'inde- en els dos casos Londres es reser- Escòcia. Darrera el cartell, el país. Aquest paper tan important de des. La literatura de l'erse és rica, pendència dels Estats Units amb el va el dret de veto... La gent, els costums canvien, són l'Església és aprofitat pels partits sobretot en poemes. En aquesta regió comerç de cotó. Actualment la Els nacionalistes escocesos no diferents... anglesos, en aquest cas de dretes, escocesa la llengua s'ensenya en majoria d'indústries a Glasgow són estan contents amb aquesta auto- Com si haguéssim passat una per comparar la situació d'Escòcia gairebé dues- centes escoles primà- estrangeres... Sobretot nord ame- nomia, car el que ells demanen és frontera, trobem botigues que venen a la situació d'Irlanda i transformar ries i dos instituts de segon ensen- ricanes la Rols Royce és el sím- simplement l'anul•lació del tractat tota classe de records típics i un banc als ulls de l'opinió pública la llui- yament. Malgrat tot, l'esforç és insu- bol de les últimes indústries del de 1707 i poder disposar dels seus que canvia les lliures angleses per ta política i cultural escocesa en una ficient per a assegurar la super- país... propis assumptes. lliures escoceses (del mateix valor). lluita de religió... En aquest cas no vivència d'aquesta llengua. Mentre Escòcia va ser un país En una anàlisi detallada de tots La situació d'Escòcia en una de entre catòlics i protestants, sinó entre La població d'Escòcia repre- pobre, els anglesos no hi van parar els punts del Llibre Blanc feta pel les extremitats d'Europa sota la pro- anglicans i presbiterians... senta la desena part de la del Regne massa atenció, varen deixar fer més Partit Nacionalista Escocés, el 30 tecció dels mars agitats i les difí- De tota manera, l'opinió públi- Unit (6.000.000 d'habitants) i el o menys, tot intentant treure'n el de gener de 1976, es veu que en cils comunicacions terrestres amb ca anglesa sap que el problema territori ocupa la tercera part del de màxim possible... que s'ha trobat realitat totes les coses queden com els centres vitals d'Anglaterra, van d'Escòcia no té res a veure amb el la Gran Bretanya. petroli al Mar del Nord i, a conse- abans, que Westminster no regala ser un gran ajuda per al manteni- d'Irlanda, almenys en el camp de La demografia i la distribució qüència d'això, el sentiment nacio- res, tot al contrari, mira d'escurçar ment de la seva independència fins la religió. de la població representen per a nal ha pres una nova embranzida, al màxim. a l'any 1707. Alba, nom celta d'Escòcia, és Escòcia un factor diferencial més. Anglaterra comença a mirar Escò- Una de les principals crítiques La vella organització tribal, que un país de símbols... la seva ban- La demografia té unes caracte- cia amb dues actituds diferents: que fa el Partit Nacionalista Escocés de fet va durar fins a l'any 1745, dera és la creu blanca de sant rístiques una mica arcaiques. La l'una, aprofitar el que pugui donar al Llibre Blanc és que no dóna a encara no s'ha oblidat del tot. És Andreu sobre fons blau. Utilitza natalitat és elevada i la mortalitat l'oli per a pagar els deutes de la tan l'Asseinblea d'Escòcia els poders normal trobar pels carrers d'E- també l'estàndard dels seus antics també, sobretot en les velles regions débil economia anglesa... l'altre, suficients pera poder modificar l'es- dimburg escocesos de totes les reis: el lleó roig sobre fons d'or... industrials. Aquesta situació és criticar els moviments nacionalis- tructura económica i social esco- edats que exhibeixen orgullosos l'himne nacional és la cançó utilit- agreujada per la gran tendència a tes que només miren per ells i no cesa... que tants canvis necessita... els seus tartans (vestit tradicional zada per les tropes escoceses en la l'emigració. Des de l'annexió a voten ajudar els anglesos que tant Quant als parlamentaris, del 71 compost per les famoses faldilles). victòria de Bannochburn de l'any Anglaterra, Escòcia és una reserva han ajudat Escòcia... escocesos només 11 són del Partit Els teixidors continuen imprimint 1314, el Scots wah hae wi Walla- d'homes de la qual han tret profit, Tornar a ser escocesos és l'eslò- Nacionalista Escocés... tots els els colors distintius dels clans més ad bled. a més dels anglesos, Canadá, Estats gan que utilitzen els partits nacio- altres són profundament influenciats coneguts: Campbell, McAdam, Poden definir Escòcia com una Units, Austràlia i Nova Zelanda. nalistes que volen trencar o que con- pels partits anglesos... McMillan, McGregor, McDonald, nació celta on la cultura anglosa- Escòcia perd 20.000 habitants cada sideren que ja és trencat el pacte o Actualment els partits i orga- etc... xona es va imposar ja no solament any que marxen cap a Anglaterra i tractat d'unió entre Escòcia i Angla- nitzacions naciorudistes duen a Escòcia té també una gran tra- en el camp de la llengua sinó també més de 20.000 cap a la resta del terra de l'any 1707. terme una campanya anomenada dició militar... els batallons esco- en al carácter i el tipus nòrdic de la món. És per això que encara que la Actualment, al Parlament de "Adéu Escòcia"... En les últimes cesos són els més famosos de la Gran gent. Com veurem més endavant, natalitat és elevada, la població no Westminster a Londres hi ha un eleccions generals d'una població Bretanya. Des de sempre ha exis- la influència escandinava és molt. deixa de disminuir... Naturalment, secretari d'Estat per Escòcia del qual de 2.800.000 votants 800.000 eren tit una forta tendència al fet que tots forta, molt més que no pas a Angla- la insuficiència de llocs de feina és depenen els departament de l'Inte- anglesos. Dels 2.000.000 d'esco- els escocesos entrin en els matei- terra. Cal dir però que dues terce- també una de les causes d'aquesta rior, de Sanitat, Agricultura, Pesca, cesos 840.000 varen votar el Par- xos cossos. res parts del país encara parlava celta emigració. Educació i Desenvolupament. Quan tit Nacionalista Escocés, és a dir, Partits com el Partit Naciona- a la fi del segle XVII i que actual- Malgrat les fortes inversions una llei afecta només Escóciaes dis- el 42% dels escocesos abonen les lista Escocés, aprofitant que el ser- ment podem trobar una gran influèn- nord-americanes, el nivell de vida cuteix dins un comité especial de idees nacional i stes vei militar és voluntari, encoratja cia d'aquesta cultura en les tradi- escocés és molt inferior al d'An- la Cambra dels Comuns format per Si el percentatge de població la gent que entri a l'exèrcit perquè cions i els mites, encara que no glaterra i la taxa d'atur molt supe- tots els representants escocesos i per escocesa que es trasllada a Angla- continuï la tradició, pensant que pot- puguem dir el mateix en el pla lin- rior al de la resta del Regne Unit. un nombre d'anglesos que serveix terra i l'anglesa que s'instal•la a ser un dia a Escòcia Ii anirà molt güístic. Això fa que, sobretot en les zones per a mantenir la relació de forces Escòcia continua sent tan elevat, a bé trobar-se amb un exèrcit cons- Avui les gran aglomeracions més industrials, la gent sigui molt existent entre els diversos partits. l'any 1978, data de les pròximes tituït. escoceses, la diguem ne Escòcia radical en les seves idees polítiques. El 27 de novembre de 1975, el eleccions, els anglesos seran majo- La diferència nacional s'ex- activa, és anglo saxona. A les illes L'únic diputat comunista de la histò- govern anglès va publicar un Lli- ria a Escòcia. pressa també mitjançant el senti- Shetland i Orcades es conserven una ria británica fou elegit el 1945 en bre Blanc en qué estudiava un pro- (Continuará).

'V° Parku en foraster

1, áa soolen,,c la .oben bc " Foc i Fum tIs c noble 1 que n° aís MATEU JOAN I FLORIT conslaerendetnostt, „bnent d p b cttle es 11 e"01 e 1)1 xac la nortosl. 9" Per motius mecànics, o, v*I•into el Foc i Fum d'aquesta quinzena no ha sortit. Demanam ¿PARLARÁ CATALÀ? compresió. 24 lee D'ABRIL DE 1998 1°1134X11 de Mallorca

Solidaritat amb les Les tortures (Dedicat als cents de milers de ciutadans torturats dones maltractades pel franquisme i les seves GESTAP0s)

Assemblea de dones - deixar ea seva i dirigir-se a un Res no canvià segons l'eterna escala i l'etern registre. Montenegro,8,1r. Ciutat centre d'acolliment. El cos s'adoloreix, Es pot detenir el procés quan ha de menjar i respirar l'aire i dormir, Res no canvià. Potser només maneres, cerimònies, danses. Una sèrie de morts de dones encara és possible, per?) això exi- té la pell molt fina i, just a sota, la sang, El gest amb qué les mans protegeixen el cap a mans dels seus marits o com- geix una xarxa de recolzament disposa de grans recursos de dents i ungles, és el mateix. panys durant l'any passat i part que doni informació a la dona els seus ossos fràgils, les seves articulacions extensibles. El cos es doblega, forceja i s'arrenca, d'aquest ha sacsejat bruscament afectada, ajudi a verbalitzar la Durant les tortures cal tenir-ho tot present. cau postrat, encongeix les cames, l'opinió pública. Aquesta reac- situació, proporcioni ajuda psi- empal.lideix, s'infla, baveja i sagna. ció ha contribuït a treure a la cológica , económica, profes- Res no canvià. Ilum un problema social que sional, treball per a que pugui El cos tremola com tremolava Res no canvià. afecta a un elevat percentatge recuperar l'autoestima, torni a abans de la fundació de Roma i després, de dones en la nostra societat prendre el control i replantegi en el segle vint abans i després de Jesucrist, Fora del curs dels rius, que, fins el moment vivien angoi- la seva vida. existeixen les tortures com havien existit sempre, la línia dels boscos, de costes, deserts i glaceres. xades i de manera perillosa la Les causes més profundes només la terra s'ha fet més petita, Entre aquests paisatges l'ànima va errant. seva situació, en l'anonimat i d'aquesta problemática estan i qualsevol cosa que passa desapareix, torna, s'apropa, s'allunya, davant la indiferència pública, relacionades amb factors ide- és com si passés a casa del veí. estranya a si mateixa, inaccessible, llevat d'alguna que altra denún- ollogics i socials. És a dir, en la un cop certa, un altre cop incerta cia del moviment feminista. consideració social que se té Res no canvià. de la seva existencia, El bombardeig informatiu de les dones, del matrimoni i Hi ha més gent, mentre que el cos hi és d'aquestes agressions ha plan- del paper d'aquestes. al costat d'antigues culpes n'han aparegut de noves, i no té on posar-se. tejat canvis legislatius damunt Les dones pateixen mal- reals, concebudes, momentànies i nul•les, el Codi Penal, a la Llei d'en- tractaments perquè són dones, però el crit amb qué el cos hi respon Wislawa Szymborska (poetessa polonesa, Premi Nobel de juiciament criminal, o canvis i els homes utilitzen la violén- ha estat, és is era el crit d'innocència, literatura 1996) Traducció: Heide Axmacher). 12 legals d'àmbit no específic. cia perquè poden. Es tracta d' una El Govern del PP ha llençat qüestió de poder (poder confe- a l'opinió pública el missatge rit des de l'educació en deter- de la seva disponibilitat a la refor- minades idees i valors, des del ma del Codi Penal, en el sentit poder econòmic, la prepotència La marca de l'esclau d'augmentálés penes pels delic- que ser home proporciona en la tes d'agressions a dones. vida social... i la força), d'unes Quan ara fa 120 anys, Abraham Lincoln alli- lanitat ha estat guardat i conservat amorosament Ens sembla molt sospitós relacions de convivència basa- berà tots els negres de Louisiana, Texas i altres pels nostres obrers pels nostres pagesos i pels pretendre solucionar tots els des no en la igualtat sinó en el estats del sud de Nord América es produí un fet pescadors de la nostra mar, i a l'hora de la mort problemes socials, polítics domini i subordinació, en dei- que a primera vista sembla inexplicable, per?) de la dictadura, els poetes i els literats no han morals per la via judicial i ficant xar clar qui mana. que un profund coneixement de l'anima huma- hagut sinó de revifar aquell caliu i brandar aquest a la gent dins la presó. Afortunadament, no totes na permet de trobar-hi l'explicació. Una gran foc que ens ha portat final ment a unes certes lli- La nostra sol idaritat passa per les relacions de convivència part del negres alliberats, cansats de rondar a la bertats polítiques. Un cop assolides aquestes lli- l'atenció a la víctima i per evi- estan basades en el poder ni totes recerca de mitjans de vida, es presentaven a llurs bertats, les manifestacions de l'esperit catala ja tar aquests tipus de problemes les persones fortes peguen a les antics propietaris i els pregaven de tornar-los no exigeixen tant de sacrifici ni comporten cap atacant les causes que els pro- més dèbils. admetre en les mateixes condicions d'abans. perill. En el moment de reconquerir les lliber- dueixen. És per això que, la solució tats de Catalunya, la confusió en l'idioma hau- No hem d'ignorar el que han del problema requereix una veri- La degeneració moral de la rala, accentua- ria estat l'excusa dels porucs, dels pusil.làni- confirmat diferents estudis en table implicació social i una veri- da durant el temps d'esclavatge, havia llevat a mes i dels enzes que no haurien volgut exercir relació als maltractaments: Es table consciència que la grave- aquells homes i dones la consciència de llur per- el nou dret de parlar i escriure l'idioma de la tarda en denunciar-los catorze tat del problema passa per la pre- sonalitat i les facultats de llur ánima. Acostu- Patria. El català que no fa honor al seu idioma anys abans de fer pública la situa- venció. Aquesta implica una mats a l'obediència cega i irreflexiva, eren inca- és el captiu que enyora les cadenes: és el pre- ció. Aquests s'inicien en les acció coordinada, dirigida a pagos d'obrar per compte propi. I, per estalviar- soner que, enlluernat per la Ilum del dia, enyo- parelles joves, per problemes de les escoles, des de tots els medis se la fatiga de pensar, renunciaven completa- ra la foscor de l'ergástula: és l'esclau que está gelosia i també en l'embaràs de formació cultural i d'opi- ment a aquelles facultats que diferencien l'ho- satisfet amb la marca infamant. quan l'home ha de compartir les nió pública que difongui un me dels irracionals i preferien restar subjugats atencions rebudes. Les dones concepte de convivència basa- com abans. En aquésts moments d'una cena llibertat, fora s'adonen de que, facin el que da en el respecte, la igualtat i necessària la regeneració dels catalans desna- facin res no canviarà, que les la llibertat, que trenqui amb la Els Països Catalans han estat privats de les turalitzats, la destrucció de tots les marques d'es- conseqüències seran les matei- idea del matrimoni per a tata seves llibertats durant quasi tres segles. Han estat clavatge (rètols, periòdics, radios, televisions...) xes, tant si té un comportament la vida. quasi tres segles d'una repressió refinada, admi- que la nostra gent encara porta, corn si no sabés om un altre. Els costa buscar A més a més, s'han de dedi- rablement encaminada a la destrucció de la per- que Catalunya, que els Països Catalans tenen un ajuda especialitzada i només car més esforços a la forma- sonalitat catalana. L'escola, la radio, la TV, el xic de llibertat o com si no volgués gaudir d'a- presenten denúncia en casos ció professional de les dones, periòdic, el llibre han estat destrament manejats questa llibertat per la qual hem maldat quasi tres extrems. Normalment, abans o que obri perspectives de tre- per aconseguir la nostra total castellanització. segles. després de presentar denúncies, ball i d'independència. les dones es veuen obligades a Per?) els pobles no moren. El caliu de la cata- Joan Delofeu

bar son ferriol Vicenç Canyelles i Ferrà Catalina Salvador i Cladera

Avinguda del Cid, 54 - Tlf. 42 77 99

07198 SON FERRIOL CAMÍ DE MUNTANYA, 75 - 8 • TLF. 42 83 36 • SON FERRIOL flIt de Mallorca 1" D'ABRIL DE 1998 25 Nacionalisme ja, nacionalisme ara viat tornará a ser temps fer obres. Obres que nosaltres, els any i llavors nosaltres ens en recor- arrees, de lluita pels diners. No ens electoral. Tornaran els pro- molts nacionalistes vertaders (els darem que quan poguereu for-ho, vengueu amb això. A grames enganyosos, els amants de la nostra cultura, de la no ho fereu. Vosaltres teniu el Consell, vosal- somriures "profidén". les besades i nostra llengua, de la nostra terra, de Senyora i senyors del "Pacte de tres teniu el "Pacte de Progrés", i les estretes cordials de mans i les les nostres tradicions, dels nostres Progrés" adoneu-vos-en que dins un dones, empreu-lo d'una vegada. Per promeses polítiques. Aquestes pro- costums...), estam esperant de vosal- any us presentaren davant nosaltres Mallorca i no pel politiqueix. meses que, quatrieni rera quatrie- tres ja fa temps... des que inventa- i ens demanareu el nostre vot i ens Ara, i des del Consell, que se ni, al ser les mateixes, es conver- ren el "pacte de progrés". No será fareu promeses. Però aquesta vega- vegi. Que se vegi que el Consell és teixen en mentida, en enguany en que de "progrés",per alguns, si que da no podeu venir amb les mans bui- nostre. Salvau la nostra cultura, sal- frau. Em referesc, concretament a té de progrés aquest invent? però des. Aquesta vegada ens haureu de vau la nostra llengua. Faceu-ho ara, les promeses nacionalistes. de nacionalisme no. recordar els fets. Uns fets que, ara- i llavors veniu a demanar-mos el vot. Senyora i senyors nacionalistes, De totes maneres, vosaltres teniu per ara, no existeixen, o no els I teniu un any per fer-ho, llavors ens teniu devers un any per, aprofitant devers un any per "fer" coses, no veiem. Fets nacionalistes, fets de llui- haureu de demanar el vot. I, com que comandan al Consell Insular, per a prometre-les. I més val que ta per la cultura, per la llengua, pel ho fareu? Amb fets? Amb prome- faceu quelcom més que dir paran- sia així. En una paraula, que les faceu, territori... ses? De vosaltres, senyora i senyors, les demagògiques i faceu falses que si no, tornaren a prometre que I no em vengueu amb històries depèn. Di lis d'un any ens veurem... En Josep Anglada de Ciutadella de promeses. Teniu devers un any per les fareu i això passarà dins d'un de politiqueix, de lluita per uns S2 Pere Felip i Buades Menorca fou un dels fundadors de l'As- sociació de Veïns de son Ferriol. Ara fa una vintena d'anys juntament amb en Pere Bibiloni i en Josep Caragol ini- ciaren la vida cultural i urbanística d'un Ciutadans de primera, de segona, de tercera poble que aleshores començava a caminar. ‘Si véns en avió, vas ben ves- perillosos: tiraran endavant nego- fóssim asiàtics) o "Amigos Ale- tenars, possiblement milers, de par- wtit i portes diners a la butxa- ci s immobiliaris diversos, esgota- manes" (com si no hi tinguéssim lants de tágalog que viuen entre ca, podrás quedar-te aquí sense ran els nostres recursos naturals... res adir, nosaltres, en aquesta supo- nosaltres? Qui en sap res, dels bere- cap tipus de problema". M'ho i passaran olimpicament de nosal- sada "amistat"). bers que han vengut a guanyar-se comentava un amic. Té tota la raó. tres. No ens interessen per res. Els Aquests residents foranis cons- la vida aquí? On es pot fer una tra- "Si, en canvi, véns en patera, pas- segons, en canvi, arriben en unes titueixen un cercle privilegiat, que, ducció simultánia a l'àrab, si fa falta? sant amb treballs i fatigues l'Estret circumstàncies totalment diferents. des de fa uns anys, han començat Quines possibilitats hi ha que surti de Gibraltar, sotmès a les màfies Arrisquen la seva vida per arribar a organitzar-se estrictament en una publicació en àrab, amázight, que fan negoci a costa teu, etc, ja a una especie de Terra Promesa que defensa dels seus interessos. No és tágalog i swahili, entre nosaltres, pots anar viu, que és molt possible els acull amb mal fiança, quan no l'interès general de Mallorca o de malgrat que els parlants d'aquestes que acabis repatriat o en la més abso- amb hostilitat manifesta. Ningú no les altres illes el que els preocupa, quatre llengües de segur que fan un luta clandestinitat". També té raó. valora els seus riscs i els seus sacri- sinó la defensa dels seus interessos gruix important de la nostra pobla- "1, malgrat tot -continua- són molt ficis. Sempre estan entre els que no més particulars, d'interessos con- ció? més perillosos per a nosaltres els compten. crets que afecten a grups humans La realitat ens ho demostra: no que vénen en avió i van carregats Existeix actualment, entre nosal- també molt concrets. (Per exemple, som tots iguals, per molt que les amb l'ordinador portátil, el telèfon tres, un mestissatge molt curiós, fet quan han construït allò que "ells" lleis ho proclamin emraticament. mòbil i tota la història que no els de ciutadans de condicions i cate- volen, poden perfectament passar Entre nosaltres, evidentment, hi ha que hi arriben així com poden, i amb gories ben diverses. Per un costat, per ecologistes i demanar una ciutadans de divisions diferents. el risc d'esser expulsats l'endemà. hi ha els que compten. Aquests es moratòria quant a la urbanització; N'hi ha de primera, que ens poden Jo ho faria ben a l'inrevés, conti- fan sentir, tothom sap que existei- o quan "ells" han fet l'esforç d'a- honorar dient-nos amics o que ens La Família Montero de son Coc acaba nua: els primers els tornaria ràpi- xen, tenen els seus mitjans de comu- prendre castellà, bé poden prescin- poden arribar a fer dubtar de la nos- d'inaugurar la Cervesseria Trenta u de dament cap a ca seva. Són els que nicació, els seus negocis, els seus dir de la nostra llengua). tra pròpia condició d'europeus; n'hi desembre a la barriada de Bons Aieres destrossen el nostre entorn natural, canals de promoció en el conjunt Poden publicar un mitjà de ha de segona, que hi són peló no de Ciutat: Són especialistes en el pop els que rapinyen amb el nostre terri- de la societat. De vegades, fins i tot, comunicació en espanyol, anglès, decideixen gran cosa; n'hi ha de ter- a la gallega, el peixet fregit a l'andalu- tori, els que u veuen senzillament presenten una actitud superba francés i alemany, per exemple. Però, cera, que no decideixen res, ni tan sa i el frit mallorquí. La cervessa nacio- com ,1 ,L1 d'explotació interna- enfront de la població autóctona. aquesta pluralitat concreta té a veure sols sembla que hi siguin... nal i d'importació i els vins de ribeiro. cional. Duen diners al damunt, efec- Es posen rètols de l'estil "Residentes amb la realitat de la gent de fora Se menja per unes 750 ptes. tivament, i això els fa espeL ialment Europeos" (com si els mallorquins que viu a l'illa? On queden els cen- GUILLEM DE BERGUEDÀ

Introducció a la interpretació de la Història del senyor Umbert, de més baixa qualitat segons Lluís Malvasia Ripoll. Les principals cau- ses de la práctica desapari- La malvasia prové de les illes del mar Egeu i el seu cultiu és dóna ció del cep foren la plaga a tota la conca mediterrània, encara que també es cultiva en indrets d'oídium de l'any 1851 i la allunyats d'aquest mar, com per exemple la zona de la Rioja. de la fil•loxera de 1892, així A Mallorca es conrea principalment a Valldemossa i a Banyalbu- com el canvi de cultiu de far. D'aquest últim poble, és famosa la dita de que a Banyalbufar s'hi les vinyes pel de la tomáti- ha d'anar per les temàtiques, pel gerret i per la Malvasia. ga i la patata, els quals El vi obtingut d'aquests ceps ja era elogiat en temps dels romans treien major rendiment per Plini el Major; posteriorment es convertí en vi de taula dels reis econòmic. del Casal català. L'Arxiduc Lluís Salvador també fou un amant de la En l'actualitat, la fermentació de la Malvasia es realitza en dipò- malvasia, la qual també va agradar a na George Sand. A les les ron- sits d'acer inoxidable a temperatura controlada; la criança posterior Na Celina Bosch, natural de Bons Aires dalles mallorquines s'esmenta sovint aquesta beguda principesca. Actual- es du a terme, o bé en bótes de roure vell, en les quals s'hi ha envellit i veïna de s'Aranjassa, és la bibliotecà- ment es parla de que la Família Douglas, propietaris de s'Estaca, finca rom, o bé en bótes de roure americà nou. ria de la Biblioteca Municipal de sant on la Malvasia ha tengut un paper important sobretot en temps de l'Ar- M'Agradaria molt que la paraula Malvasia no desaparegués del Jordi. Un 'loe amb molts de llibres, periò- xiduc, s'interessa per aquest cep (us imaginau un vi mallorquí a Holly- nostre vocabulari, i que ben aviat en poguéssim trobar botelles a les dics i revistes per poder llegir amb tran- wood?). diferents vinoteques. quil•litat. A partir d'Ara és una de les poques biblioteques Les malvásies més famoses foren la de la Baronia de s'Estaca i la Francesc Grimalt del terme de Ciu- tat on hi podeu Ilegir L'ESTEL DE MALLORCA. 26 ler D'ABRIL DE 1998 1°W211 de Mallorca

Cinc accions noviolentes Llengües vives Gandhi va fer que el concepte descarregadors del port anglès s'a- de la novioléncia passés a formar fegiren a la protesta i es negaren a part del coneixement universal. baixar les caixes a terra. Després Galego-portugués Especialment després del seu pas d'un boicot de cinc anys, els pro- per la història, abundants accions pietaris van acabar signant conve- Olivença lusófona noviolentes han permès de tractar nis amb els sindicats d'obrers agrí- No Estado espanhol, para além da Galiza, da parte occidental das conflictes amb resultats molt posi- coles. Un dels gestos més impac- Astúrias, do Berço e d'umha pequena region da Samora, existen outros dous territórios de língua galego-portuguesa: um no Norte da provín- tius. Aquest recull històric és una tants d'aquesta llarga acció va ser cia de Cáceres, peno da Serra de Gata (onde se tala umha especie de mostra d'alguns dels exemples més el fet que, quan semblava que res galego arcaico -com ingtluéncias do estremenho- conhecido como coneguts que han pogut seguir, en de tot allò significartia cap millora "fala de Xálima") e outro na provícia de Badajoz, a comarca de major o menor mesura, l'escolacre- pels obrers, Chávez es declares en Olivença, conhecida como o Gibraltar portugués. Esquecidos de todos, ada per Gandhi: vaga de fam per aconseguir que mesmo do Governo portugués, os oliventinos som hoje umha minoria En Pere Calafat de Santa Maria és l'amo L'any 1955, a Montgomery, a alguns companys no recorressin a lingüística, sem qualquer reconhecimento oficial, que vé desaparecer a de les Bodegues Jaume de Puntiró. Els l'estat nordamericá d'Alabana, la violencia. Chávez sabia que, per língua que Ihes é própia desde que Alfonso Henriques, o primeiro rei trobarem a la Fira de Cuina Mallorqui- Martin Luther King va liderar un la via violenta, el seu moviment que- portugués, reconquistara a comarca aos mouros. na de Ciutat. moviment de desobediencia civil per daria ràpidament esclafat. a la consecució dels drets dels Homenagens na Galiza a Rodrigues Lapa negres. Els transports públics d'a- El gener de 1971, Pepe Beún- Com motivo do centenario do seu nascimento a Associaçom questa localitat tenien comparti- za és convertí en el primer objec- Galega da Língua (AGAL) organizou diversos actos comemorativos ments separats per evitar als blancs tor de consciencia al servei militar em Compsotela e Ourense durante o passado més. Ademais, o perió- la presencia dels negres. Martin que no era testimoni de Jehová a dico A Nosa Terra dedicou-lhe um suplemento. Manuel Rodrigues Lapa (1897-1985) foi um dos mais importantes Luther King va ser massivament l'Estat espanyol. Tenia darrera un filólogos portugueses do presente sécula. Preocupado des de nuato seguit en la seva convocatòria de grup de recolzament i s'oferia a fer cedo pola Galiza e a sua língua (como demonstram os seus contactos boicotejar els autobusos per a oca- un servei civil substitutori. El seu com o galeguismo a partir dos anos trinta) foi um dos máximos defen- sionar fortes pèrdues econòmiques empresonament va ocasionar diver- sores da reintegraçom do galego no ámbito da Lusofonia.. Como era als propietaris blancs de les com- ses reaccions. Una d'elles va ser I 'or- de esperar o oficialismo, con eu sem disfrace galeguista, silenciou a panyies. Els ciutadans negres s'ai- ganització d'una marxa des de Gine- efeméride e é alguns até de mortos continuarn a ser molestos. xecaven una hora abans del normal bra fins a la presó de Valencia. i també arribaven més tard a la feina. Quan va sortir en llibertat, seguí A RAG tem novo presidente No obstant, finalment aquests estant obligat a complir el servei Francisco Femandez del Riego foi elegido o passado 29 de esforços van servir perquè aquesta militar, davant la qual cosa decidí Novembro presidente da Real Academia Galega. Foi umha soluçom de Són les dependentes de la Fábrica de llei discriminatòria fos derogada. fe; la servei civil alternatiu al barri compromiso entre o sector galeguista moderado, que representa

Licors que fa el Palo Tunel de Bunyo- d'Els On- iols, a Valencia. D'aquesta Fernandes del Riego e o oficialismo fraguista que apostava por la. Les trobarem a la Fira de Cuina Mallor- L'any 1957, Vinoba Bhave, manera tornà a ser detingut. El Constantino Garcia, elegido finalmente secretário. Como primera tare-, quina de Ciutat. successor espiritual de Ganhdi, va desembre de 1973, el govern espan- fa impuso-se, por paradoxal que pareza, o llograr a plena normalizaóm lingüística dentro de própia Academia. Lembremos, per exemplo, que fundar el moviment Shanti Shena, yol aprovava una llei que condem- há poneos meses a TAG editava un livro da academia Luz Poço Garça nava als objectors a una pena única l'armada per la pan. Els Shanti Sai- exibindo o topónomo La Coruña na capa. Pretenda também, solucio- niks„ els soldats de la pau, esde- de 3 a 8 anys de presó, quedant exclo- nar o problema da financiaçom económica que tem a instituçóm e vingueren pacifistes d'accions tan sos de la mili i incapacitant-los per transformá-la definitivamente numha Academia da Língua (sic). radicals com la d'interposició físi- a la docencia i els arrees públics. ca per aturar la violencia entre indús No satisfet, Beúnza, junt amb A Nosa Terra cumpiu 90 anos i musulmans a i' India. Moltes vega- Gonzalo Arias, planificà l'orga- O periódico fundado em 1907 polas Irmandades da Fala e, des de nització d'un servei civil controlat des eren ells mateixos els primers sempre, integramente escrito em galego, passau ao longo de todos en patir les conseqüències de les pel Ministeri de Treball, idea que estes anos per diferentes etapas, incluido o exilio na Argentina. A edi- agressions. Quan intervenien en un desembocà a la llarga en el servei tora de ANT conta hoje com pertó de 800 accionistas e com cinco mil conflicte ho feien participant acti- civil del barri de can Serra, a l'Hos- suscritores. Queremos desde estas páginas aproveitar para felicitar este vament a les fases previa, simultà- pitalet de Llobregat. Els primers par- semánario. nia i posterior a la situació bel.lica. ticipants del projecte, que fou auto- Les espectaculars accions dels gestionat per manca de recolzament Fraga ignorou o galego Shanti Sainiks animaren a activis- oficial, foren empresonats el febrer O reeleito presidente de Governo galego, Manuel Fraga, nom dedi- En José Sebastià de Sólter regenta des tes no violents d'altres països a seguir de 1976. No obstant, l'exemple ja cou nem imha só linha do seu tongo discurso d'investidura, 120 fólios, de fa 2 mesos la Cafeteria Es Siurell el seu exemple. L'any 1961 es fundà s'havia estés i d'altres prengueren á política lingüística. A Mesa pola Normalización Lingüística criticou Dele a la barriada c' Bons Aires de Ciu- la Brigada Mundial de la Pau (WPB) el relleu. D'aquesta prova pilot sor- este esquecemento e lamentou que nom se criase umha vicecenselhe- tat. És una catete .. -1 specialitzada en i l'any 1981 es crearen definitiva- giren després nombroses idees per ria de Política Lingüística para diferenciá-la dos assuntos culturais. berenars, café cap ino, café de Jamai- ment les Brigades internacionals a la creació d'altres serveis civils ca i café bombé. i Is sucs de taronja premuts a l'acte, de la Pau (PBI).. Ambdues orga- autogestionats a diferents llocs de Justiça para o_ galego nitzacions s 'han caracteritzat per la Catalunya i l'Estat. O Tribunal Superior de Justiça da Galiza Irrem de Ihe dar a razom á seva oposició frontal i sobre el El dia de Nadal de 1975, Lluís Plataforma polo Ensino em Galego ao anular o decreto de Governo terreny als conflictes violents. MH Xirinacs es va plantar davant la galego que permitia a iseçom da língua Galega per deficiencias de' L'any 1967, a Califòrnia, als presó Model de Barcelona. S'hi va carácter auditivo. A Plataforma polo Ensino em Galego valorou com EUA, els obrers agrícoles del raïm estar durant un any i nou mesos des un trunfo a sentença: "a anulaçóm do artigo é um grande afiançamen- estaven en vaga per a demanar una de les nou del matí fins a les nou to para o nosso idioma". millora de les seves condicions. El del vespre. Demanava que deixes- treballador d'origen mexicà César sin anar tots els presos polítics i la Notícias breves Chávez liderava la protesta. Com seva presencia davant de la Model * A mesa está a denunciar a actuaçom da Telefónica, discrimina- alguns obrers no gosaven secundar va acabar simbolitzant la voluntat tória para com os galego-falantes, enquanto mantém contactos com l'aturada, els vaguistes van passar popular d'amhistia als presos. La Retevisión, com o fim de promocionar o uso de galego nesta autra a boicotejar el raïm a tot el país mit- seva posició intransigent va ser empresa de telefonia. *Penelas Martins ganhou o Premio de Poesisa Espiral Maior corn jansant una campanya a peu de carrer qüestionada per alguns, però tumbé a obra As linhages do frio. É este um dos escassos premios literários va rebre moltes adhesions. Una d'e- per a convencer als consumidors. galegos sem censuras ortográficas. Sorprès per l'èxit del boicot, fins i lles va significar que dues persones, *Editado urn método de aprendizado do inglés desde o galego, pol tot el president Nixon sortí per tele- Fernando Garcia i Eulàlia Mali- A Nosa Terra. É o primeiro feito na Galiza. N'Antoni Baucá de sa Gerreria, fa 4 anys visió menjant rairn: Finalment, els món, n'esdevinguessin acompan- * AGAL homenageou em Ourense ao escritor Branco Amor no. que té la barberia a la barriada de Bons propietaris, per donar sortida al yants fixes davant al presó. * Para dfrente é o novo vozeiro-catálogo do Movimento Defensa Aires. Durant 30 anys la va tenir a sa da Línguia (MDL). Apartado 550.32080 Ourense (Galiza,.) Gerreria, però va haver de fugir parqué producte, van optar per la seva hi havia massa rates. expprtació a Londres. Llavors els Extret de la Fundació per la Pau de Mallorca ler D'ABRIL DE 1998 27

Refranys populars (I) Contestador de La mar i la seva gent Telefónica en català RECULL DE JOSEP PUJOL I VILA • El servei contestador que la companyia Telefónica ofereix gra- El fet que el nostre país tingui un litoral tan extens, ha possibilitat que, tradicionalment, tuitatnente a tots els seus abonats pot activar-se per funcionar en un gran nombre de persones estiguin relacionades amb la mar, sigui com a medi de vida la nostra ¡lengua. o per vocació marinera i esportiva. El refranyer marinería referència a la navegació, la pesca i, molt especialment, la mete- Procés que heu de orologia, punt de vital importancia per a la seguretat dels navegants. seguir: A barca vella, tothom hi fa estella. Cel de rufa, mala mar. Com més mar, més peix. 1) Despenjau l'auricu- A bord del veler, després del patró, el cuiner. Com més mar, més vela. lar i esperau la noti- A bord una dona, cosa poc bona. A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit. Corrent de Ilevant, sardines de pam. ficació d'accés al A nau espatllada, la mar plana li és temporal. D'aigua que avall vol anar, es fa el mar. servei contestador. De la mar l'esturió i de la terra el bacó. 2) Marcan el número 1 A nau foradada, tot vent li és contrari. (opcions personals). A pescador de canya i moliner de vent, no els cal pas De la prostituta i el vent, una quarta a barlovent. Del foc, de la dona i de la mar, t'has de guardar. 3) Marcau el número 4 notad per a fer testament. • (canviar l'idioma). A port arribat, vot oblidat. Dofins a fora, peix a terra. A ribera, gent de faixa; a la riba, mestres d'aixa. Dofins que molt salten, porten vent i calma espanten. 4) Quan us demani la clau d'accés, si no en Abans el mar per veí, que senyor mesquí. El bon patró no escolta opinió. teniu una de perso- Al marit, barca; la muller arca. El Garbí, a les set se'n va a dormir. nalitzada marcau Al matí vent seré, a les deu la tramuntana, al migdia vent El llevant entra llepant: no te hi mostris confiat, que no ho 0000 (quatre zeros) de dalt i a la tarda marinada. hagis de lamentar. 5) Marcau el número 1 (llengua autonómica). Al pescador i al caçador, sempre sels escapen els més El mariner a la mar, el pagès a la terra, i el soldat a la 6) Sentireu el missatge "Ha seleccionat l'idioma català". grossos. guerra. Alta mar sense vent, no promet segur temps. 7) Marcau el número 1 i rebreu el missatge "Idioma acceptat". El mariner és ángel de Déu, que el vent el porta i el vent el Amaina la gàbia, si el port et crida. treu. Si volem que la nostra llengua tengui més presència a tots els Amb bon vent, la nau arriba a port. El nin fa carícies i el rem fa durícies. nivells, hem de fer ús sempre que sigui possible dels mitjans que Amb bona mar tothom és mariner. Els dofins, es mengen el peix cru i no beuen vi. ens la facilitin. Amb bona mar, el patró no pot manar. Els focs de Sant Elm, el mariner tem. Amb bona mar, tothom se sent cridat a navegar. Embarcar en barca de canya, ho fa només qui s'enganya. Amb temporal, es mira al cel. En bona mar, tothom és bon mariner. • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Amb veles soltes, es perden moltes voltes. En el mar, lluços pescar, i en el riu, barbs. Barca buida o barca plena, per al pescador sempre És al matí quan s'agafa el peix. mullena. És de bon pescador, qui sap fer vela a temps. [Jr) tk CJ°) Barca nova, peix al cove. Es perden naus i galeres, i les noies casadores. Barca varada no fa jornada. Farola de Capdepera, el mariner espera.

MOTS ENCREUATS Joan Ros Barca vella no aguanta vela nova. Gota a gota, el mar s'esgota. Barca, ase o carro, la càrrega al darrera. Has de pensar, en fondejar, que et caldrà llevar. HORITZONTALS Barques velles, sempre fan aigua. Jo et flic.., a bord tot ho paga el xerric. 1. Trista i bella història d'un pobre campaner i una bella gitana que vivien a prop d'una campana (mitja volta i escaig). 2. Una capsa que camina sense beure gasolina. Entre Boira de Març, aigua segura i la mar moguda. Jornada de mar, no es pot taxar. glop de vi i glop de vi, una arca es va construir. 3. Tancada per defunció. En front d'una situació delicada, és la paraula més exclamada. El darrer vagó Boira terrera, sol espera. L'avar, la mar i la flama, com més té, més brama. del tren. 4. La joguina dels nostres ulls. Del revés, sóc un cargol sense Boira, boirassa, el cul de la burra t'amenaça i bailarás amb La boirina marina, és d'aigua padrina. closca que em fico a la fusta per la rosca. Vocal d'amor i d'odi. 5. Un cómic sense cap ni peus. El Pere sense por. 6. Casa de pagès. Final de segle. la barcassa. La mar mai diu prou. Sóc un mot capicua de significat estrany. 7. Agafes aire. Comença una Boirina, ruixada o ventada, mar agitada. La mar, l'amic posa en oblit. exposició. 8. Del revés, estan fets un nus. Sóc una arma que a la Diana :~4/11/11111.5..,1 has de llançar-me. 9. És teva. Peix musical que es conserva Oil 10. • Bonança en la mar i en el cel foc, sang i foc. La mar, al mariner més vell, posa en perill la pell. Arma ofensiva sota el pont. 11-luminat personal- U II 1 Cada peix fa sa mola. La mar, com més té, més brama. ge bíblic. Pronominal de primeres. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 VERTICALS Café de proa i café de popa, parents llunyans. La mar, fa forat i tapa. 12 1. Professional de treballar amb els diners dels 1 altres. 2. Article de llana. Comunicar un atractiu. 2 3. Calamarsa. Fa que l'olor entri pels ulls. 4. Tant n'hi podeu treure el suc ajuntant-la amb un 3 cavall com amb un ruc. On els anglesos van a 4 prendre unes copes. 5. Moll de baix a dalt. El A na Colonia Diguem no! carril de les veïnes. 6. Nom de noia. Central del 5 Barca. Fan companyia. 7. En Robert Redford en 6 Colom, tu ets un au, De març el primer diumenge té quatre. Romans que van de lila. Cada dia es 7 Ir fa més gran. 8. Un d'aquells catalans coneguts = que nia en aqu el poble sortí al carrer, arreu del món. 9. No es pot començar una 8 només per a cançó que no el doni el director. Sodi simbòlic. 9 per defensar la natura Són de perles. 10. Un embolic que ens ve de la sovutt,vo primera fila. 10 0.. Son Quint i son Muntaner; avui, l'únic pulmó verd que Ciutat encara té. ELS BESSONS ENRIC • • 2 dels 8 són completament • • • • • 1141 • • • • • Com hom la cosa no vol idèntics, els veus? en fent un passeig vam anar, SOLUC1ONS com e dins la boscuria endinsar aquel horabaixa d'estiu. entre els arbres i matolls, Negra troca tos cabells, 00 ROE OU a sa Taulera arribar, 9 els teus ulls, mandes fines, =E V 00 EH aquell paratge formós Da OW v RE dins ta boca hIanjes perles, 0 DOJUdOlIUP tan formoses, molts d'ulls va meravellar, 000 0 011510 com mai al món se a més d'un la consciència BOCECE lKI o fl Ets dolça, i que per a conservar-ho, o MOO v 0E0 simpatia h bé calia avui lluitar 0 nblul2rfiv 013 tot això, ets Bla el territori conservar, pul popavog símbol d'Amor i de Pau. f2 de tota especulació. 12 RE 8 E d REEER 6 8 9 y ERE Vicenç de son Rapinya En Vicenç de son Rapinya 28 1" D'ABRIL DE 1998 191132M, de Mallorca

Es GALL Profecia Jaume Matas, PER CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR vida i El vint-i-sis de febrer, bomba bacteriológica, mil nou cents noranta vuit, això será cosa grossa, miracles -IX- un conflicte estava a punt, se gent que se matará. pea) frenada tingué. Se gana de comandar, "Anau alerta, els de casa, Per qué tal bauxa i despesa Dins s'assumpte intervingué, matará es poll i se lloca. al centralisme tossut", en balls, jocs, bous, focs, es cap de ses nacions, Sa matèria fabricada, El castell digué en Matas, com fa un ase brogit...? per exigir condicions, molta de nació la té, a n'en Sadam, qué és té? ningú vol ésser es primer, que diu al porc "orellut!" de Bellver Amb aquestes condicions, fer sa gran animalada. Sou un president venut, Perquè així un poble embogit Una persona apurada en Sadam, va afluixar, ESCANDELL quan clavau fatal espasa mai tendrá la Hiló apresa, i permís els va donar, ella se vol defensar, vós mateix a l'Estatut. que la hisenda i la riquesa que fessin inspeccions. un dia la tirará, Damunt és puig de Mesquida la'ns roben des de Madrid. Que cerquessin pels contorns, si se troba assetjada. entre pins ben destacat, Treis al carrer en un gran dia pels grans palaus aixecats, Sí s'arribava a tirar, Bellver jeia protegida, ja no valdrien miracles, els cavallers en combat "Alerta, deis, a la tromba que s'havien assenyalats, Bellavista, de Ciutat. bombes d'exterminacions. ses quatre tan grosses guardes, Obra de s'Edat Mitjana, esclau de "castellania", del centralisme llunyà! S'americá concentrà, que a dins tot el món hi ha, es castell considerat, no us queda a l'Autonomia una força ben nombrosa, Budista i cristià, com es més ben conservat, quasi gens d'autoritat... No, Matas, el paquet-bomba, tot això tengué en compte, mahometà i pagans, de l'época cristiana. Sols tendreu per policia que ens está cavant la tomba, perquè res pogués fallar: aquells miracles tan grans, Bellver, lloc de fantasia, la que ens pren la llibertat! el portau a dins la mà. Q avions i submarins, que Déu los va heretà. el panorama s'aixampla, molts grossos preparatius, Els microbis mataran, se veu Iluny, Cabrera i Randa, per en Sadam engrunar. molta de gent de la Terra, més a prop Palma i Badia. s'anirà ferra qui ferra, Si.sa guerra començava, Bellver, deixa bon record, dins el món se'n parlaria, els primers triomfaran. és balconada ideal, en Sadam se caçaria, Despoblades deixaran, PROU D'IMPOSTS contempla costa i es port, per ésser el gran culpable. ses ciutats tan numeroses, s'Almudaina i Catedral. S'altre vegada cremava, fanàtiques i piadoses, guaca panes té adossades, CAP A MADRID els pous que allá hi ha, cap d'elles en quedaran. Per poder-los apagar, En això ho profetitzà, segons es punts cardinals, un gros capital costava. un home foraviler, tres més curtes especials, Aquest Sadam, s'ha cregut, que va fer ell de guerrer, adossades i esmotxades. que ell ho és, un Déu vivent! quan en Franco se va alçà. Se quarta queda en es nord, de Mallorca representa s'element, Amb en Durruti, lluità, Rodona i curra, elevada, que Allá li dona Ilum. allá a Serra Cavalls, des conjunt és separada, BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ S'ha cregut ser el perfum, a Madrid, moments estranys, per entrar, té gòtic pont. de sa gran foro humana, los vaig haver de passar. Ressalta i va més amunt. Nom que per dins el món treballa, Climent Garau iSalvá, es Castell que sa murada, recolzant lo seu costum. me posaren quan vaig néixer, ella queda separada, Adreça Encara que al món hi ha, amb sa guerra tan cruenta, deixant un fossat profund. nacions a l'oposició, tres anys jo les vaig passar. No hi ha castell sense història, . C.P. Rússia i Xina el color, De la mort me vaig salvar, Bellver fou mansió reial, Població no el volen barrejar, jo diria de miracle, presó de trista memòria, C.I.F. Tel Emperò s'americá, . de veritat no em pensava, i museu municipal.

té sa s força, preparada, a vuitanta anys arribar. M'interessa una subscripció sa distancia calculada, pels projectils enviar. ANUAL 3.500 PTS Amb dos dies sobrarien, per sa guerra acabar, Rebut domiciliat a un banc o caixa difícil de calcular, els humans que moririen. Banc/Caixa Baldades, en quedarien, per tota vida penar, Adreça en Sadam, llevat posà, Núm. entitat Núm. sucursal els seus el maleirien. Compte núm. S'Americá, s'ha cuidat, amb so seu espionatge, Firma que en Sadam fabrica un arma, per matar s'humanitad, això té estudiat, tirar-la dins Nova York, matar molta gent de cop, Ompliu aquesta tarja enviau-la al sense edifici espanyar. Apartat de Correus 124 En el qui perd, u pertoca, 07600 s'Arenal de Mallorca es creure, i també callar, amb sa guerra es tirará,

Salva, Miguel López i Crespí, 1912'1I111, de Mallorca. El diari deis Mallorquins • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Col•laboradors: Miguel A. Rodríguez, Antònia Serrano, Jaume Simonet, Ricard Colom, Climent Garau i Ferrà i Martorell. • Dipòsit Legal: PM-473-80 • Maquetació i lmpressió: OMNI • Miguel Julia i Prohens, Joan Quetgles, Josep Serra, Bernat Joan i Marí, Francesc Castany, Pere Gri, Pere Felip i Buades, Marina Ferrà i Hamelynck, Miguel Catalunya Continental: Rambla de Catalunya, 10 - Publicitat 1 subscripcions: Camí de les Pedreres, 30. Apartat de Correus 124. 07600 s'Arenal de Mallorca • Telèfon 26 50 05 • Fax: 26 99 41. E-Mail: [email protected]. Delegació a la 964 20 76 07. la. planta - 08007 Barcelona. Tel. (93) 412 76 28 - Fax (93) 317 83 86 • Delegació al País Valencia: Carrer Ramon Llull, 33 - 5 - 1. Apartat 1171. 12005 Castelló • Telèfon