, ELS e GLES trimestral TAVERTET o c t u b r e ELS CINGLES Publicació Trimestral

REDACCIÓ

ADMINISTRACIÓ Ja ha passat l'estiu. Ens endinse~ en la tardor, que PUBLICITAT se'ns manifesta al Collsacabra amb aquests tons ve.! melIs i grocs, que la fan una de les estacions més Plaça Diputació. I boniques de l'any. La mainada ja ha començat l'es­ "Can Nazari" cola, encara que prou els ha cost at , pobres, i ja tots amb noves forces tornem a lluitar per tirar en- Tavertet, Tfn. 856 50 80 davant. Enguany no ha pas estat un dels estius més actius a Butlletí dels amics dels Tavertet, però cap.va les darreries hi ha hagut for­

cingles.de Tavertet ça moviment. Recordem les sessions de dianos í tt­ ______.....ves, 1 a sessió de teatre infantil, totalment espont~ -- nia, que va sorprendre molt favorablement. L'A­ REDACCIÓ plec de Sant Corneli, el de Sant Miquel, la xerrada Jo.rdi Sanglas i Puigferr.e d'arbres monumentals, i per fi la festa Major, tan plena d'activitats que gairebé no deixà respirar ni Jordi Mas i Caballé a petits ni a grans. És bo de mirar enrera i recor­ Neus Roquer i Jafre dar, oerò més ho és de mirar endavant i treballar Rosa M. Pujol i Nuea per assolir un futur millor; creiem que estimant i respectant aquestes c ongl e r e s hi contribuïm. Mercè Clos i Verdaguer Aprofitem per convidar tothom que tingui coses per Joan Reixach i Curtó dir d'aquestes terres a fer ús d'aquesta p ubli cací ò, Josep Solans i Domínguez LA REDACCIÓ

DIBUIXOS l ACUDITS Rosa M. Pujd i Nuez LLOCS DE VENDA D'ELS CINGLES, FOTOGRAFIES A TAVERTET: Jordi Mas i Caballé . -Can Nazari • MUNTA TGE r DISSEN -Restaurant Les Fonts. -Fonda Can Barò. Mercè Clos i Verdaguer .A: CANTONIGROS: ~L"'Estanc. Ir.PRIlIE:IX I COpi Art. Villarroel,81.Barna-ll. A : D.L/ 8.8390 / 79. -L'Estanc A L'ESQUIROL: -Can Santos. La redacció del butlletí no es fa responsable del con A : tingut dels treballs que -Llibreria contijoc. al)areixen signats, ja que A : els mateixos ref1e.xen \mi -Llibr. La Tralla• .cament els criteris de l ' -Llibr. Clam. : llurs autors. ".

,,_...... &.-a...I__..... / IHISTORIA ElJS DARRERS CENT ANYS A TAVERTET 1111

Per la festa major es veu a a a r el jovent. cantessin mes alt o més que ja era tradició que Més endavant, ja .des del baix, les deixava que so r· vinguessin cada any els de meu record, com en el s tissin soles al bosc i, la colla de St. Feliu de Pa altres pobles ve ín s , ja es quan li semblava, els fel llarols, carregats amb llogava un manubri, amb un sol xiulet i totes torna els instruments a l'esque­ el qual es veien ballades ven al gabiot. na durant quatre bo r e s de totes les festes i així el camí, pe r animar la fes­ jovent es podia divertir al ta amb la ballada típica poble mateix. de sardanes. Els meus Qui pogués veure ara ba­ pares tenien el record llar a Tavertet el "ball de quan es ballava el "ban pla" o sentir-hi la corna­ pla" i els rigordons. mussa! En les altres assenyalades .També hi havia hagut un de l'any també es feien ,grup que ballava el "ball ballades amb un instru­ dels bastons", del qual ment molt rústic, sem­ era cap i mestre el pro­ blant a una gaita gallega, pietari de Subiranes. anomenat "cornamussa", I ja que parlo d'aquest

El jovera ballant a la plaça. Ap roximadament 1920-24.

i que consistia en una pell propietari, també se'n sencera de cabra, a la recorda la tàctica que te­ qual s'havia acoblat un ,nia per a ensenyar a can­ grall. Amb aquest instru­ tar les perdius; fins l' 0­ ment feien la música per bei'el'l quan ell deia que el recordava el meu pare sala, s'assegueren a terra lligades amb un fil i, quan i, més d'un cop ens l "h avi a tot fent rotllo amb els mar volien fer el cigar, amb explicat. Estant els car­ recs i, amb una cullera el ganivet de què se ser­ lins a l 'hortal tranquil.la­ de fusta cada un, menja- vien per rascar el foguer ment jugant a cartes i be­ ren aquella vianda i tots d'encerdre l'esca, taHa-. vent, a un minyó d'uns quedaren tips i contents. ;ven el tros necessari per cinc o sis anys se li ocor­ No cal dir que fou una vi- .al cigar o per a emplenar regué de pujar al campa­ vència del meu pare que la pipa i l'engrunaven al nar i posar-se a tocar la jamai s'esborraria de la pla de la mà. D'aquell campana. No fou pas l'es­ seva memòria, ja que més manat de fulles de tabac, verament dels distrets d'un cop ens l'havia contat .com que el treballaven carlins; puix que pensa­ Fent referència al que he amb el ganivet, en deien ven que tocaven a some­ recordat en un altre lloc el tall o tai. Ben curiosa tent; estorats empunyaren en tocant a l'ús dels '.I c a - era l'anècdota que moltes els mortífers trabucs i Ione r s ". vull aclarir que vegades havia sentit con- sortiren corrent escam­ encara molta gent de la tar d'un fangador que me~ pats per tot el poble, i no contrada, quan veuen una tre fangava, tot d'un cop fou poca la sorpresa en persona molt prima, diuen se li presentà l'amo i li trobar- sé amb el vailet "aquell e stà sec Carn un digué: "on tens el tai, noi? baixant del c arnapana r sa­ caloner", sense saber I ell contestà: "a la butxa tisfet d'haver tocat una bo d'on ve la frase; puix que ca," ,...pera no era pas e1 . na estona la campana sen­ com ja quedava dit. els q~e li volia dir l'amo, si­ se saber que l'esperava, caloners eren uns tron_no que tot bon fangador puix que aquells homes, quets de boix, ja secs, portava el tall dé la fang~ greument molestats per que es feien tor r a r al da ben net de terrossos, i tan greu - en:::ara que in­ forn i es feien servir de aquell bon xicot excusà nocent- acudit, no p ogue­ llumenera; encara algu-',l'advertència de l'amo ren menys que, després nes famílies mancades de. 'a m b el tall del tabac. de fer-li greus adverti­ recursos, ja ben entrat el' 'La guerra carlina, en ments, donar-li un parell present segle, en feien ús. 'c e r t s moments deuria de surres al cul i tornar, No puc deixar de recordar .s e rnbl a rc- se al que avui ja tranquils, a l 'hostal al­ la manera com molts f'u- anomenem guerra de gue,!. tra volta. madors s'espabilaven per .r í l l e s , puix que, segons Un altre fet que visqué a poder fumar i com te- ,es contava, sempre pro- també el meu pare, als fi nien cura del tabac. curaven de no entrar en n a l s de la guerra carlina, No sempre els rals arri- combat, de manera que fou el següent: Havent cuit baven per a poder anar a semblava que jugaven al la seva mare una ollada l'estanc; cadascun e s plan "cuit", ja que quan els de trumfes per dinar tota tava unes quantes plantes carlins es trobaven a Ta-' la família, tot de cop es de tabac borrut fos a l'hort ve r t.et i les forces del Rei presentà un esquadró de o a alguna carbonera, ja als pobles v e ins , uns o a..!. tropa dient que tenien mol que més d'una vegada els tres fugien, esmunyint- se ta gana i que volien men- carrabiners donaven alg~ per on podien sense ser jar; la bona dona els con- na passada i sovint havien vistos. testà que sols t e n i s aqu~ arreplegat algun desciu- Es conta que una vegada lles trumfes i que la can~ dat. Un cop assaonat el estaven els carlins a Ta- lla, menuts de pocs anys, taba.cLel col li e n i~el feien vertet i els convenia pas­ no podien pas queda r sen- fe rmentar amb lés seve s sar cap a Olot i, sabent se menjar. Aquells sol- traces i després alguns el que la tropa es t r o bav aja dats, mostrant-se pací- picaven a punt de fer el Cantoni i Rupit, amb pos- ',fics, però famolencs, co_n cigar o ficar-lo a la pipa;.. sibles llocs de gu à rdia .te s ta r en que la canalla p_o però d'altres, per estal- per entremig, agafaren dia rn e n ja r amb ells. Així viar la petaca, en feien uns homes dels qui tenien ho feren; pujaren a dalt la _ un~s...;;.m;,,;.;,;a_n_a_d;.;,.;.e_t..:.s_d_e_f_u_l_l_e_s ..... 4 . . , més confiança i, després ricades per, a fer r e s i s ten 1 arxi pogueren passar la de fer-los moltes amena­ cia (crec que encara se'n . collérla del Bach sense ser ces i advertiments, se'ls trobarien restes), orde­ sentits, podent així fer la endugueren de guies. A­ naren gran silenci al ma­ seva via sense .difí cultats , quests explicaven que teix temps que embolica­ quan passavenpel pla d'A-!" ren amb papers els peus dura, prop de Cantonigròs, dels cavalls, per no fer JORDI SANGLAS. on sabien que hi havia bar soroll amb les ferradures

ECOLOGIA.

els mapes dè la chevron. Hem pogut conseguir la falta de qualitat. dàltres mapes realit­ uns mapes que es van Tambè seria interes- zats amb anteroritat pendre a tecnics de sant que avans de lle- i que podrien coinci­ la compa~yia americanaigi r aquest article vos dir amb les ~uadricu­ CHEVROK mentres rea- llegissiu L'article les en que està divi- litzaven prospeccions sob~e l~urani que hi dit.Hi trobem indica­ a la recerca d'urani ha al n~O d'ELS CIN­ da la ~eologia de la aprop de Vilalleons, GLES,(Gener 1979),per zona a grans trets,ai­ fer vos una mica mès x! com la anomal{a uns quants mesos avans d'ideia. radioactiva (zona on de l'estiu. es troba l'urani)m~s Aquests mapes son geo- Uns tecnics en geolo- important,situada a la lo~ics i han estat cia han estudiat el zona est de Vic,i que confeccionts per tec- contingut dels mapes està representada per nics de la CHEVRON,i i han tret les se- . t t i un traçat negre intens tenen totes les anota- guents 1n erpre ac ons: que va desde Centelle! c ions en anglés.Aqui El n!I es un planell fins al Nor-Est d'Amer.. comentarem el contin- geologic general a pe- Tamb~ hi han anotaci­ gut de dos d'aquests tita escala de la zo- ons en llapis(que no mapes,que resumeixen na de Vic(esc.I:IOQOO) veureu)d'altres dues bastant bè la situa- Abarca una zona limi- zones on també han ciò actual.Com que els tada al N per Olot,al trobat Urani:una lo­ mapes son en colors i Sud per ,al calitzada entre Gi­ ademes son molt grans, E per Girona,i al O ronella i ,seg­ t ~aire no ha siCU fa. per Calf.Duu una data uint la carretera a cil reproduirlos en ••lt recent,febrer de Vic,i una altre lo­ blanc i negre i redu- I979,per 10 que podri- calitzada entre A­ its,aixis que perdoneu a ésser una síntesi mer,Santa coloma de -- ---======--======

Mapa n Q I.A ma dreta,al est de Vic ,podem observar la linea negra que ens senyalitza la zona per ont passa la anomalia radioactiva.Abreviacions:Vic,L'Esquirol,Tavertet,Rupit, ,Manlleu,S.H.Sacalm,ROda,,,Amer, S.C.Farners,Olot,Panta de Sau, mapa geologica gran Farners,Calde~ de Ma­ el màxim valor radio- esc~la,amb els talls mètric mesurat, tant en lavella i Girona.Això estratigràfics,sonde- sondeigs com en talls fa suposar l'inter~s de la CHEVRON a ex­ igs i correlacions en- estratigràfics.Corres• tre les columnes es- ponenal sondeig tendre les seves in­ sc4 tratigràfiques obtin- amb una medici~ de vestigacions a una amplia lrea,una vega­ gudes dels sondeigs, 700c/s és a dir un 0,06~ da limitada una zona d'una zona situada a contincut d'un tEst de Vic,limitada al de U 08 (Oxid d'Ura- l'explotaci~ de la 3 qual interessa per la NEpet panta de Sau,al ni),i al tall n97amb seva alta anomalIa ra- SE per S.Julia de Vil- 500-1500 c/s. latorta,al E per Vila- Podem observar el ni­ dioactiva;com és la nova de Sau,i al W per vell 2A d'arenisques zona est de Vic. Tavernoles.(Es.l:10000;i conglomerats,on hi El nQ2 du una data de Es el mapa m~s interes'ha l'anomalia radioac- Decembre de 1978.Es un sant,ja que hi trobem tiva,marcada amb un 6 traç negre gruixut continu o discontinu segons si ha estat ob­ servada directament o només s'ha suposat la seva existència. Aquest planell ens na una idea sobre on podrien comen9ar les explotacions.D'un de­ tin«üt estudi pot d e.« duir-.. que la zona que resultaria explo­ table amb una maxima rentabilitat seria la situada al voltant del sondeig n 94(SC4) en direccio al n912 Si analit.em tambà els valors radiometrics Mapa n t II.Zona ont s'han mesurat les maximes obtinguts en les mos- radiacions.A.rev:TABernoles,VIlatorta,V.de 9 tres del tall n 7 , Sau,LA Mina.SC5,Sc4 i SCI2;sondeigs n 25,4,i senyalitzat en el mapa 12,respectivament.~ ;talln2 7. entre (SC12 i sc4), ons varien molt a lo nova de, Sau(que hem trobem maxims de radi- llarg del temps al pu- descrit anteriorment) aciò entre 1000 i 1500 jar el preu de l'urani es d'explotacià renta­ c/s,lo que equival a i al millorarse la ma- ble,tant pels alts va­ una concentraciò de quinaria d'extraccià. lors radiometrics de­ u)08d u n 0,12 aproxima- !Actualment ja exist- teetats,com pel ~acil dament.Per ~er-nos una teixen explotacions acces per una explota- idea més concreta,pen- rentables que treba- cià cel obert,ja sem que ~a uns quants llen amb tan sols que nomes s'ha d'arri- anys es consideraven 180c/s,es a dir amb bar a40mts de pro~un- rics els jaciments que una concentraciò de un ditat per trobar la tenie. màs del 0,)_ de 0,02_ d'oxid d'Uranii. capa explotable,que a­ oxid d'Urani;pobres Conclusions: rriba ~ins a 80mts com els que tenien de 0,05 Segons l'opinio d~ls a maxim. a O,O)_;i molt pobràs tecnics: els que tenien -La zona est de Vic JORDI MAS de 0,005 a O,O)••Pero qu e atravessa la ca- aquestes considerac.- rretera de Vic a Vila- L~----~~-=------~'7 ~------_lIJAGRICULTURA BESTIAR. der-ho solucionar. Això mica la posta és posa-r- . INFLU~NCIA DE LA és degut a que al escur- les- hi llum, però proc~: LLUM EN LA CRIA DE çar- se la llum del dia, .co rant que cada dia tinguin CONILLS I EN LA POS- neix que ve l'hivern (el una mica més d'estori:a TA DE LES GALLINES. fet és que quan hi ha 1'0- . .: de claror (uns lO minuts) la co, tan sols amb això i, na- Cada dia s'estén més la ques hores de llum, turalment, n rotegint-les cria de 'conills a la comal nilla no vol el mascle), i es p o t ca, tant a nivell indus- el que hem de fer és eng.! una mica del fred, espe.rar un bon increment trial, com a activitat se- nyar-lo n rocur ant que tot l'any tingui de 14 a en la posta d'o-Us. cundà.ria. Aquests sugge- 15 ho- Aquesta idea de la claror riments van dirigits a qui res de llum; ho a cons eguj és interessant ·de els tenen com a activitat rem pos ant algun fluores- també tènir-Ia en compte a l'h~ secundà.ria, ja que els cent, no cal pas una llum de comp rar p ol.le tes , l'rimers els tenen ben s u- molt intensa. ra Ja q~.~.hem de n rocurar . ' p e r a t s . que quan comencin a: pon- Un dels problemes més En arribar la tardor, les . dre ja estiguin ben d e s en grans de la cria de co- gallines cornene en a non- , , volupades, perque si no nills es el fet de la poca dre menys, deixant molts ... ,.-t'~...... -

- PROGRAMA IlUMINAOON CONSTArm DE las 5 Alas 20 '1WZ aJ.1Pl.EMENTARlA ... .. :.,*'1 ' . 4 ü!r.~ ~;I::t .- ENCENDER 5 """" r '''", I ~ ...... -. \ ~ ...... ~ ~ .:.- - - ...... -+ ,.,. - ~ ~ - \ ~ .- - ,.,. APAGAR -H \ \ '\ - ...c: 9 .. \ I .... \ Ii l 10 \ ! <, ~/ ~v ...... ;..- ~ 11 " - - ~4 .. .:« ... \~ , ToU Medocia fA v M " ~ 12 -\r , l---\ .... ~j L~-- I? j, S1EWRE 15 KlRAS 1 't-t/ / r- \ l', - ---- /i 1-"\ I ...... /1 1\ 2 l"- II \ Ii I \ i' lt I f 3 , I __o \ I \ --- / ENCENOER 4 / .- ~ I- ~ l\ \ 5 ,.,. - - ..... -.,- 1\ --,I~ ...... ~ --. - ~ ~r ' ~D ~ , --...... ~ I APAGAR --' - ~ ~.a...:.lf ~,.,~ i •••;;J'i'jT:j!f~.""'" 9 ',~ f Tr!1fi';!rJII W".:-.: •

10 4 horas de ka J

.~ ~ 11 , ...... ~,' .. ... artificial promecio l " aldía~ Unes Melilro:he 12 SEP. OCT. NOV. DIC. 5 w/coneja MAY. JUN. JUl. AGO. .. _.,.~ ABR. ~' ENE. FEBR. MAR. - ", .. _. .-- _ _.-~ ,- -_ ...... - fecunditat que s~observa dies l'ou per l'endemà.. faran els ous molt petits; arribant a la tardor, el Això es degut a que s'~s- Ho aconseguirem p rocu- que fa que durant l'hivern curça el dia. En le s galli rant que quan es comencin es puguin vendre noc s n e s , l'estímul de posta.D..9 sigui co- J a allargar els dies ès les hores: de"" llum ciï· " n i l l s , justament quan van quan les l'olletes ja t í n> , dia, sinó l'increment d'a mes cars; i és una llà.sti- , - guin el s 6 o 7 rne s o s . ma, perquè no és p a a. tan queete s ;hores. El que po fe~~'per JOAN REIXACH difícil com s ernbla el po- deb forçar una - 8 IDOSSIER

r la festa major

Ap rofitant l'opo r tuni tat molts aspectes. només va assistir a la ba que ens dóna la Revista .. llada de sardanes, fins eI Respecte a les dates, fi­ "ELS CINGLES" com a qui va participar activa- nals d'agost,ha semblat medi de comunicació so­ n e n t en tot el que e s va molt bé, ja que hi ha mol cial, hem cregut oportú fer. Cadascú té els seus ta més gent d'aquí que no de realitzar una enquesta gusts, per això cal fer pas de la comarca i po­ pública entre la gent de les Coses tan al gust de bles veïns; encara que s~ Tavertet sobre què els ha tothom com sigui possi­ gurament deu d'influir semblat la festa major ble i ben variat per poder bastant en les recaptes d'enguany. Hem procurat escollir. Es creu -però• tant del ball com a les bo recollir l'opinió d'una que s'hauria d'aconseguir mostra que fos rep resen­ tativa i hem parlat amb I------L.------~ 10 o 12, persones entre '. gent del poble i una vin te na d'entiuejants. Els re­ sultats us els trametem re sumits procurant fer una mica de síntesi i ex­ traient-ne algunes e onelu sions, ja que tret d'algu­ ne s cOs e s en què hi coin­ cidia tothom, gairebé, le opinions han estat diver­ ·ses i algunes força diver gents. Ha de quedar ben clar que no pretenem criticar l'a.s: tuació dels organitzadors, que ho van fer tan bé com Entrega de premis al concurs de pintura ràpida.

van poder i hi van esme.!. , çar moltes hores de feina. tigues. Es creu que es un mes gran apropament sinó recollir l'opinió de podria assolir una major entre Ja gent' del poble i la gent de cara a que la assistència de gent de f.2. els estiuejants, de cara a propera festa major sigui ra fent una bona p ropagaE. conèixe r-nos millor i evi encara més al gust de da als medis de comunica tar la separació existent

tothom. cí ò de la comarca (diari; ac tualrnent, revistes, ràdio, cartells, En l'aspecte econòmic, Des d'una perspectiva gl.2 etc. ) b a.l , una primera conclu­ tothom ho ha trobat molt sió, gairebé unànim, és Els nivells de p a r t i c ipa ci encertat i no gens car. que la festa major d'a­ en les diverses activitats Les activitats pels infant quest any ha estat millor 'han estat molt variats, a­ han estat molt bé en gen~ ue la de l'any passat, en nant des de la persona qu ral aquest any i parlant 9 Uns jocs de cucanya que van agradar a tots els nois malgrat la seva improvisa ció.

Les majorettes trepitjant sobre rocs.

10 "No a l'urani", i al fons l'ajuntament amb una gran bandera espanyola que sortosament va ésser retira da a temps.

Els capgrossos i gegants alegraren tothom.

11 , amb la canalla es veu que !mentat 'que no caU.a qu El ball va semblar bé s'hi han trobat a gust. N.2. ho :fossin tant i que a tots aquells que els més s'ha comentat la im- 'o deixe~sin dormir una hi agrada provisacio dels JOcs de c~ .Als canya però que, malgrat miqueta mts a la gent. que no els hi agrada n 'tot,' van assolir el seu o~, Ademes va coincidir ~m van participar.S'en jectiu de fer disfrutar tot' la missa de Sh , i els el s que hi érem,. comentat que la ma­ de dins no sentien bé joria de :festes majors La presencia de majo­ rector. l'activitat rettes en un poble com Tavertet va ai­ xecar :forpes polemi­ ques;una part de la gent els hi era indi­ :ferent que es passe­ !esçin per allà o no; d'altres els hi van agradar i els hi va semblar :fins i tot u na bona ideia;i altre , bastants,ho van troba una cosa :fora de lloc -deixant de banda la possible antipatia que puguin tenir 'cap auna Per primer cop en molts anys, els solters van gu~ organitza ció paramili nyarper .... "f gols a 4 dels casats. tar i extranjera d'a- I------r------i quest tipus,p~c arrela El. capgrossos van a­ els vespres en un ball da a les costums popu- gradar molt,i tamb~ e pero, que a d'emes tambe~ lars de Catalunya-. concurs de pintura ra s podrien organitzar ltres coses. simultàni Respecte als pasacalle pida,amb premis per a .. i· J, matiers algú ens ha co tothom. s al gust dels que no Els organitzadòrs ens Jugets•••••••••••700 0 del poble••••••• 77600 han tramès les despe­ Xocolata i Ri:fes Xai ,conills, ses de la :festa major Coques ••••••••••• 5IJI i ball••••••••••94Joo d~.•nguany: Obsequis ball•••• 4825· Entrades ball••• 61100 Menjar musics i Col.laboraci6 Orquestes i Majorettes•••••• 18500 ajuntament •••••• 20000 Majorettes ••••• 15780 0 Drets d'autor$ ••• 2760 Envelat i Total••••••••::239ïbO Total.·.oo ••••• 25JOOO varis••••••••••• lJ844 239160 Ingressos Ri:fes ••••••••••• 29JOO Total •••••••••• 14160 Col.laboraci6 12 bla .er que això ja va vul«uinanar, al ball .. precede.t. , endavant ,a ells els hi l això es tot.Esperem Molta gent ens va co- . deixam el ~e.ultat d'a- no haver of's a nin~ mentar que seria molt questa enque.ta interes.ant que es que es- i refl.c.tar tot allò perem s,abran aprof'itar que.. la C·n t ens va ex crees una comissif> de en tot el que de posi plicar,de cara a que t'estes ce.posada per tiu hi trobin. eada f ••ta ..ajor sigu.. representants del poble LA REDACCIO. .111or que la de l'an) i dels estiuejants.Sem

COL.LABORACIONS

estampes del cobreràs

Missa a Can Toni. geografia sacra;,q~lseu_;:l'he~ agrillonat segur arnb , Una altra vegada la natu- temple ens omple de no- \':els braços creuats. ralesa deixonda les sensa ves sensacions que ultra- ' cions més altes en sorti; passen els sentits. Sens Tu, Francesc, mentres- de La Rotllada. Tota la veure'l, creiem que és~tan~, l'adoraves devot i vall és un prodigi de 1Liïrn, Ell el qui velat en la fra_rebles la fogarada d'a- ;vestint els accidents top.2. gUitat d'una Hòstia, s'ai-, quest Sol que m'abrq:nda­ 'gràfics en un excels eres xeca amunt, submís i vitl, va socarrimant els gar­ cendo. Tota la vida l'en'=- acimat en unes mans un&!: rics de l'escorça meva h.!:! clavaríem ancorats en l'e des! O Muntanya perenne¡ mana, . estant-te quiet, '. ' ¡picentre del Montcau, xu: saviesa de la Trinitat gl.2.,:ben quí e t, del tot fidel al ;clant le s panoràmiques d~ r iosa i sabor gustós per ameu costat. .• rivades de l'orografia su-I sobr eviur-e el no atr e fat JOSEP PRAT l ROCA blim d'Aiats i de Cabrera. eternal ! Mos sèn Feliu, en la seqüència sacrifi- Vu1gues que no, 1ab e 11 e- era. l de la rm . s sa ens la sa se'ns endegola endins • . t t h . b 11 ' mostrava, aquesta Munta 1 o o velem e com . .- Ixí t d lInya santa. r amb devoció so r e e rxr e pur rep eC f b 'à ' S' 11 ressant-Ia, ara ens tro- d e l mrna, 1 a e a l'es- b ern en el cim: Acosteu- guardem tan bella perquè: ., es immortal i reverbera "vos, v e niu! Mir euvvos-el amb gràcia, no ho troba- bé, l'Anyell que-esbor r a : rem tot de bell, tornasso els pecats del món! Com diàfan~ ,lat l'extern per la no acostar s nos e hi, essen_t 'transparència de l'alè ín- ne tan ben pregats? elit de Déu que conviu en L'he sumit, i tot jocust~ nosaltres? dia viva, m'he abismat Caminant, caminant, hem corferit en tan místic des arribat a Can Toni i la mai. I perquè no em íug[;¡ amiccaminant L--- I

de les pregoneses, ja ens fre'ga el rostre amb una lleugera esgarrifança. Els sorolls s'han"esmor- tell i desaparegut. Un si- . Ienct mòrbid arriba amb els aquosos estripalls, i norne s s'ou el subtil freg~ dís de la boira mentre s'esmuny, com alada, en­ roscant-se lleugera - corn una carícia- a les mates i arbres, i s'ajaça com un fantasme sobre l'herbei i el pedregam. La boira és la mestra del difuminat, dels contorns

La Bà.ra llepa els Cingles

vagues, dels indefinits i desdibuixats perfils. Tot el paisatge ara, aparença embolicat amb cotó fluix. Sembla que palpiti, però, taca groga, que s'eixampla jugant, sobre la terra. la boira, amb uns batecs mentre s'obre 'Pas entre ...... espaiats, cornl.largue s pas­ els grisos sèndals i les v~ Amic caminant, hem de ses d'una etèria dansa. poroses cortines. deixar, ben a desgrat, ~ El lleu frec de la boira es Va fonent la boira, i dar­ rnoItfi s srrnes! s mes coses. • devé hipnòtic, insidiós, rera les ones daurades La tasca és llarga i ens • com si danses també al . sorgeix el blau del cel. I, quedaria encara, molta vostre entorn una i rnpa.Ip a a poc, admirarem una terra per córrer. Passe­ ble i gèlida rrortalla. Té fantàstica escenografia de gem una mica pel poble, com un misteri, la boira, llIums i d'ombres i la boi­ abans de marxar. Sense talment un mis satge i anti­ ra que a contrasol pren pressa. El sol és bo i de­ cipació de l'ignot, del unes meravelloses tonali­ liciós; i un aire fresquí• més enllà. Tancats dins tats. Ben seguit s'esvanei vol, embolicat de quietes d'ella, com ura eruga en la xen els últims bor~aÚs ­ remors, amb sentors de seva crisàlide, sentim po.,! del glacial sudari, i un bosc i de cingleres, ens ser molt tènue, un extre­ tebi escalf ens acarona i envolta i acompanya, tam rnírnent, Però no ens dei­ veiem, més bell i radiant. bé. I ens xiuxiueja, si ­ xem atordir per la i n d ef'irri que mai, l'incomparable l'escoltem atentament: " . ~ ble i maligna màgia que i diàfan cel blau de la Ol que n I es de bonic, Ta- ens encercle, i pensem tardor. vertet?". que més enllà, seg re í xen És bella, malgrat tot, la existint les cingleres, i boira. Com un fum encan­ , la Ilirn del sol que ara ja tat que la vareta màgica quirze pares es dibuixa comuna minsa d'una goja ha estès, bo i reportatge

Tavertet, al cim d'una gran turisme que s'hi a­ coaegut pels excursionis­ cresta de muntanya, als costa. tes, d íon n'admirem la se- 870 metres d'altura, és Des de Tevertet podem va típica cuina, el dove- un dels pobles més pinto­ fer moltes excursions i to - llat del portal i el cisellat rescs de Catalunya. tes elles molt boniques i de les seves finestres, o­ La seva situació, vore­ interessants: com baixar bra del segle XV 1, realit­ jant els cingles de ColLsa­ a Rupit tot vorejant la cig zada per constructors i cabra, domina la comar­ glera, la de Pla Castell picapedrers gascons i ca de les Guil l e r í e s , És sobre el Pantà de Sau, a­ francesos que aleshores un mirador tot original, bans Sant Romà de Sau, envairen el país. amb una vista d'una bellís - poblet submergit, del que sima superfície d'erosió ja no en veiem res més des de Mondois a Sant Hi que la punta del campanar lari, amb coloracions de La història ens diu que hi diferents estructures ge.2 visqué una noble família, lògique s i pisos vegetals. la dels Tavertet, de la MONTSE ARUMf La mirada de Tavertet és qual sortí, en el segle Xl1rl---...------,;",;,,---.... d'una impressió inesbor­ en Guillem de TaVertet, r a ble per a tothom. nomenat més tard bisbe de Vic. Encara que les cases es van anar abandonant, També podem visitar el s 'han revaloritzat degut al casal de L'Avenc, molt 15 LIQUORERIES

Licor de baies de saüc PACHARAN Ompliu una ampolla amb Per l litre de licor: les baies; afegiu-hi conyac 2 tasses de cafè plenes fins omplir-la tota. Dei­ d'aranyons; l canó de ca­ xeu-ho en maceració du­ nyella; 2- 3 grans de cafè rant sis setmanes en un torrat sencers (és el ca­ lloc f r ed, Passat aquest fè normal); l l i t r e d'anís temp s, coleu el líquid i dolç (també es pot provar afegiu-hi la mateixa qua~ amb anís sec; això va a titat de vi negre (tan poc ' gustos) . adulterat com sigui p o s s]. ble). Poseu- ho tot en una Es posa tot en una ampo­ cassola, afegiu-hi sucre lla i es tapa; es deixa èn (750 gro per litre resul­ un lloc fos e perquè si e s tant de la maceració, se~ deixa al sol, aquest des­ se comptar- hi el vi); l c~ trueix els pigments ver­ nó de c any e l l a i 4 claus mells. Doneu a l'ampolla d'espècia. Coeu-ho durant una volta cada cop que us 1/4 d'hora remenant Lle u vagi bé, perquè es barre- Els aranyoners ~12runul:i gi tot. ~p'inosa) els trobareu a l~ gerament. Una vegada fred, podeu-ho en ampo­ Podeu tastar el licor al vores dels camins i dels lles i tapeu-ho amb taps cap d'uns quants dies; p-er camps. És un arbust es­ de suro. Espereu algunes què comenci a ser bo, mi.pinós (no gaire) amb po- setmanes abans de tastar llor si ha assat tot un ques fulles i que presenta p ... ho. mes. unes vistoses cireretes Millor que no coleu el li- blaves, comestibles, que cor; es deixa tot en la ma s~ no estan prou madures teixa ampolla per temps - son molt àcides. Per fer In, d e f'Inii t com mes.' t emps.el licor millor.,-que les co ," l l i u -quan no siguin rnadu- port a en rna c e r a c i o , mes ' res del tot. b o es. Ratafia del Vallès Oriental Ratafia del Berguedà

'Per litre de licor: Per l li tre:

3 pel l s de nou verda; 1/2 i 3 nous verdes trencades'; nou moscada; l canó de l nou moscada; 2 canons canyella; 5 claus (e spècia) de canyella; uns b r o te t s uns brots de maria lluïsa;' de: maria lluïsa, poniol; poniol (poquet) i menta; menta, nept~, sàlvia i l/2 pell de llimona. orenga. l litre d'aiguardent o d'a­ l litre d'anís que sigui nís dolç. dolç. Es barreja i es deixa 36 Es barreja tot i es deixa dies a sol i serena. Des­ 8 die s a s ol i s e r ena. E SI1- --:-__------' prés es cola i hi podeu a­ filtra i ja es pot prendre El saüc és un arbre bai­ fegir sucre fins que quedi xet que a la tardor fa uns al vostre gust. p erijoli.ns de b a i e s negres 16 molt vistoses. En troba­ reu a qualsevol masia, a prop de les parets de la ,casa. --Si 'incloem aquestes des en aquest número és perquè ara és el temps de recollir els fruits que es demanen. Us heu d'a­ fanyar molt, perquè si espereu gaire ja no t r oba reu nous verdes, les ba­ ies de saüc estaran pans.i des i els aranyons seran massa madurs; així que endavant! No és que us v ulguernirnpul s a r a l'al­ coholisme, però una co- peta a vegades va bé, i ¡ més si hom té la satisfac ~ ci ò d 'haver participat en- -:;:J--J ", àdh cireres d'arboç, que les parts iguals de sucre, ho l a seva el a b o r a c i o ~ uc. hi f i t . l podeu trobar anant pel ca deixeu bullir durant 5 mi h aver- l a egi un especia '" - ml de Tavertet a Surroca, nuts i ja la podeu posar t oc persona.l i del que en podeu fer una en pots. Voldria poder allargar bona i oblidada melmela- JORDI MAS més l'article i parlar-vos da. De tota manera, rec~ (Les receptes de les' rata molt més dels fruits que mano la confitura d'ara- fies me les ha donat en la tardor ens dó~a lfopor_nyons, que és una cosa. Jordi Gumí, que les ha tunitat d'aprofitar. Com a molt exòtica: ler. els recollit de gent del país. mostra, no oblidem l'exel coeu en una cassola fins La del Pacharan me la lent melmelada de mores ~que els pinyols quedin se- va explicar un pastor de que podem fer, ja que a- parats; després ho passeu Navarra. l el licor de quest any n'hi ha rno l t i s si tot per un colador; al lí- saüc estava aLa revista ,mes~ També pens~u.. en les-quid resultant hi afegiu Alfalfa~

• [Bans curIOSOS .- -' .. " • r: - . . DE LA JUNTA DE SANI- ORDENO: La preparació .rnerit ò abitacions jus tas , DAD DEL PARTIDO SE feta en lo Cólera pasat posant diligencia en las

HAN RECIBIDO LAS DIS- (que per la Divina Provi­ .farn í l i a s de no anar dema­ POSICIONES que siguen dencia forem deslliurats) siat per lo sol y en lo des "La Junta de Sanidad de En especial se mana, la cansar; no embasar las ~yguas este pueblo p ordr à la mas 'cúriusÚat en lo~- -~arrers y evitar en tot lo ecsacta oservancia acer- Y en las casas, posant su­ que' pot causar malaltias ca de la policia urbana y rno cuydado en los fame rs ò indisposicions. [r u r a l , no p erm i tièndo in- [e s tabja s , corts, vasas de' Tavertet, 3 de Julio de 1856 fecciones ni cosas que canam, donan curs als ay­ El Al calde P r t e D.O.L.J. puedan acarrear putrefac- res pera desvanexer la José "c i o n ; por tanto" exalació de lo enserca- Trasserra A. Sabater 17 NOTICIARI BREU

Una notícia que no ho és: r, Sabíeu que l'Ajuntament de Tavertet és un dels pocs de la comarca que no s'ha definit sobre el problema de l'urani? Parlant d'urani: volen fer centrals nuclears i a Ta­ vertet encara no tenim t~ lèfon públic.

NEUS

DE LA PARROQUIA

El campanar de St. Miquel donar aque st repàs? Deu tiuejarits regalaren }m·a I de Sorerols. o dotze homes ho podrien reixa i hi ha qui dóna per

enllestir en un matí. Se- J a aquest fi 80.000 p te s . Els assistents a l'aplec P.2. ria més fàcil que el repàs Tan aviat com coneguem gueren constatar una altra que es féu a la teulada de el pressupost, el dona- millor en aquella sufrània: · S' 1 o rem a conèixer per si fos en Francesc Puntí de La St. C orne11. 1 en e m - . rnent oportú comença per n e c e s s a r i apel.lar a la Cau ha restaurat tan bé sortir algun voluntari, generositat dels qui hi . el campanaret d'espada­ ja en tornarem a parlar. volguessin contribuir.

nya d'aquesta nostra peti­ ( ta joia del romànic, que Podeu estar segurs que Rifa de Nadal. tenim carnpana r per temps moltes poblacions esta­ Hem sol.licitat a la Dele i amb prou f e i n es es nota. rien orgulloses de pos­ gació d'Hisenda permís que hagi estat restaurat. seir un exemplar tan bo­ per a poder distribuir lo Tan bon punt ens presenti nic del romànic com a- ter í a de Nadal a benefici la factura, li serà pagada . questa esglesiola que po~ de les obres de restaura encara que la caixa de la seeix la nostra Parròquia ció de la Parròquia. N'es nostra ermita resti amb p e r e rn tanta acceptació i dèficit. Un lloc ben segur on guar tants bons c ol vlabo r ado r s dar la imatge de la Mare Convindria repassar la com l'any passat. de Déu del Cor. teulada d'aquesta e s gl e s i o la, però trigarem molt a Ja hem començat a posar La Missa dels c;lissabtes tenir recursos. Qui sap si fil a l'agulla per a la cons vigílies. al'estiu vinent trobaríem trucció de l'armari on ­ l'hem de guardar: els es- Ja la diem a les 7 del ve s uns quants v o l untar i s per - 18 pre fins qu-è, a la prima­ XÒ, acabada la Missa d t Il Missa Major. vera, tornem a canviar de cada festa, no tindré l 'hora. tantes presses i em podré Primera Comunió. quedar el temps que cal­ Si algun nen l'ha de fer. Igualment, des del mes gui per atendre els qui l'any vinent, cal que els d'octubre ,ja no he d'aju­ m 'hagin de veure o, 'si s e u s pares m'avisin aviat dar la Parròquia de Sta. més no, per l'amigable per començar el cateci s-. Maria de Corcó. Per ai- xerrada de de sp r e s de la me.

El vostre Mossèn

ajuntament-

[~ d'aquesta gravetat, l'A- En espera que tots els ve' ~~~~;, juntament creu del tot ne- 1hs acompliran amb el seu .''4,..;) . cessari suplicar-vos, pel deure de bons convilatans, AYUNT,L\f,,11E.NTO bé de tothom, que en el 1:1S saluda ben cordialment, Ot: dipòsit d'aigua de cada vi­ L'AJUNTAMENT TAVERTET venda o habitacle s 'hi ins­ (t3arcel(,)(lé1) t a Lli una boia per tal d'e­ vitar que es perdi aigua Benvolguts veïns: pel sobreeixidor; a l'en­ f Degut a la llarga durada ': sems que us assabentem de l'eixut que estem pas- que aquest Ajuntament té sant, ha disminuït cons ide encarregada la redacció 1 rablement el manantiald'un projecte de nova cap d'aigua potable que abas- tació d'aigua a un tècnic teix la població. Davant competent.

Horitzontab: 5. - Consonant. Dones n2 1. - Exi.tim. Arran. prop b1n. 2. - Estimar. Cavitat su~ 6. - Agafen i premen sota terrània. terra. 7. - Llom de terra entre ~ 3. - Cove. eÏ8tell. Plan­ ~-+-+- ta hortCcula comestible, .01e i solc, en plural...... - 8. - Producte de les abe­ en plural. J, ..--1-+-+--1-.... ". _ Pala que serveix per lles. en plural. Sencer. 9. - Vestits. Protuberàn~ a remar. Mur. ~ '--~--4--~~I---4--1---+--...4--J cia' a l'esquena, plural. 5.:' Seients. 10. - Arbre semblant al 6. - Planes. llises. pi. Saló. 7, - Imiten els gest08. 5 Il. - Organ de l'olf'acte , Consonant. Toia, pom, 6 a.- Cadena estreta d'a­ dorn, en plural. ':\ 9. - Rostres, Ie aornie s , -' L ·uasld··9 'saw Apat del vespre. -l!a '1:1 - 's 'sap1'¡l!w 10. - Al revés, bona, sa­ -a1:1 - 'v ·:)l!.tl!W ':>au 8' _ ...... -I-...... -I--+--+--+-4-4--+-_ nitosa. Roba, teixit. ,.~W -'f 'JUl!:) ·.tl!W ~ I-+-~+-"""_.&. Il. - Adinerat. Al revés, -o -'Z '.tl!:) 'dl!S ··t:1I. r.asa de pagés. ~o 'Wll" I-+--+...... J ':>!1:1 '- 'T T 'l!Ia~ 'Sl!U Verti-:als: -:i!L--L--~ -l! - 'OT ''¡l!doS 'Ia.¡,,:) 1. - Coneix, Costós. -'6 'salaUapl!:) -'S 'O Z. - Lloc plantat d'oms. 'uaw!W -'L . saSl!1:1 -'9 Relatiu al go s , 'sa.tlpl!:) -'S ·la.t"d 3. - Part adaptada a una 'wa1:1 - 'v 'saqa:) ·.tau 'we1:1 'Sl!N -' TI eina, per on s'agafa. Al -l!d - 'f 'l!hO:) ·.¡ew 'eles 'lahY - 'Ot 'gad revés, carai! -Y-'Z 'Ul!1:1 'wOS-'r:H -aD 'uq01:1 - '6 'lO~ ". - Marides per segona ·sa.¡a:) -'S •saua.tl!:) vegada. :C?pnTos .reco" del poeta

TAVERTET TANT SOLS UN INSTANT

Ets un poble, Tavertet, Cauen les últimes hores de la tarda. nascut sobre una roca; Jo, espectador silenciós i immòbil, ets petit, endreçat i net, assegut dalt d'un marge, de molt noble soca. gaudeixo d'aquests moments:

Encimbellat sobre la cinglera El sol amaga els seus darrers raigs lluny, a l'horitzó. d'inacabables grenys, Els ocells, silenciosos, s'oculten per dormir; apareixen les primeres estrelles; espadats al davant i al darrera, majestuosos, alts i ferrenys. a baix, al poble, els pastors tanquen els ramats. S'encenen els primers llums; un gos borda l'arribada del seu amo; Al matí veus sortir el sol les dones, a la cuina, preparen el sopar. dins de la mar, ajaçat, i al vespre, quan se 'n va a jóc, Se sent un tractor que toma cap a casa carregat d'alfals. més enllà de Montserrat.

De nit jugues amb les estrelles en la volta del cel blau. Que ets bonic quan t'emmiralles dintre del pantà de Sau! Si ta església és formosa, la Verge encara ho és més, escampan t perfums de rosa per i Cabrerès. Tu saps històries de lladres, trabucaires i bandolers, pastors, aimants i fades, llenyataires i traginers. Tens el front tot ple d'arrugues mil.1enàries. Tens molts anys, has viscut malestrugues, Les darreres vermellors del sol envolten el poblet infortunis i desenganys. d'un ambient fantàstic. ii, Les muntanyes es perfilen, canvien, I Vares passar molts dies desapareixen una darrera l'altra. amb el cor ple de tristor, Ve la pau, la negror impenetrable de la nit. . pensava que et moriries de melangia i dolor. L'esperit, cansat de la jornada ja passada, contempla l'espai, se submergeix, s'enfonsa en la immensa foscor, Has vist com els fills marxaven s'eleva, no hi ha res que el torbi. buscant, amainats, un altre nord, Per uns instants resta sol, les cases abandonaven allunyat del que el lliga, i, amb elles, la feixa i l 'hort. prop del que l'envolta, que el fa ésser: rep la vida, Mes uns altres fills adoptes .se sent feliç, abraça la profunditat de l'univers. que també t'estimen de debò, Tan sols un instan t... tu amb ells jugues i danses... Quin goig que fa tot això! .Després torna, veu el que l'envolta i maleeix la seva mala sort: I .1 No saps pas com m'agrada per uns instants s'ha sentit feliç, ara ha d'anar a sopar. . veure 't feliç i content...... però que no vinguin altra vegada JORDI MAS els mals aires de ponent! 6 juny 1974 MIQUEL BANÚS Agost 79