Ontinyent - 2016

ESTUDIS I DOCUMENTS XXXII

ONTINYENT - 2016

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 1 2 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 SUMARI • ESTUDIS I DOCUMENTS XXXII

PRÒLEG LA PROVÍNCIA DE VALENCIA EN 1931. Extensión, Llorenç Barber 5 población, riqueza agrícola e industrial y aspiraciones, según la información suministrada por los ayuntamientos GOMIS I LA TRADICIÓ MUSICAL ONTINYENTINA y datos de la Cámara. (El cas de la Vall d’Albaida) Manolo Requena Collado 9 Rafael Benavent 95

ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836) FONT JORDANA. Alfred Bernabeu Sanchis 17 Estudi topogràfic i morfològic del seu alcavor Vicent Sanchis Garcia, Rebeca Díaz Samitier i FONTS PER A L’ESTUDI DEMOGRÀFIC I SOCIAL Jose M. Vicente Jordà 107 D’ONTINYENT AL SEGLE XIX Ignacio Gironés Guillem 29 RECUPERANT UN PASSAT, ASSEGURANT-SE UN FUTUR LA POBLACIÓ DE L’ALJORF: 1792-1902 Salvador Soler i Aleixandre - Mª del Rosario Figàs i Moreno 112 Mª Luisa Plà Tormo 35 TOPOGRAFIA MÈDICA DE ONTINYENT. 1916. ALBAIDA CIUDAD (1906-2016): ¿UN TRABAJO ANÓNIMO? SU HERÁLDICA MUNICIPAL Francisco Galiana Gisbert 118 Luz Ortiz García-Bustelo 44 LA RELIGIOSITAT POPULAR AGULLENTINA LXXV ANIVERSARIO DE LA ACTUAL IMAGEN EN TEMPS DEL CARDENAL REIG. LA SEUA DE LA PURÍSIMA INFLUÈNCIA CÍVICO- POLÍTICA EN AGULLENT Rafael A. Gandía Vidal - Rafa Gandía Borredá 54 Ramon Haro Esplugues 122

EL II CENTENARI DE LES FESTES PATRONALS LES REPERCUSSIONS DE LA NOVA PLANTA D’OTOS 1816-2016 BORBÒNICA A ONTINYENT (1707-1708): Daniel Alfonso 62 EL DESCONCERT I LA COMPLEXA ADEQUACIÓ AL NOU MARC JURÍDIC ARXIUS LOCALS I L’IMPACTE DE LA GUERRA Vicent Terol i Reig 138 CIVIL A LA VALL D´ALBAIDA. ELS EXPEDIENTS DE QUINTES DE 1939-1940 EL CRIST DE L’AGONIA. INTERVENCIONS DE Josep Marius Climent i Prats 67 MANTENIMENT I ESTUDI COMPARATIU DE LES RESTES DE L’ESCULTURA PRIMIGÈNIA L’ERMITA DE LLUTXENT I EL SEU PATRIMONI Ignasi Gironés Sarrió - Vicent Guerola Blay 144 CULTURAL Ana Mª Reig Ferrer 74 FALTAR O MORIR? UNA APROXIMACIÓ A LES PRÀCTIQUES SOCIOCULTURALS DAVANT DE CONEIXENT L’ARXIU PARROQUIAL DE L’ABSÈNCIA SANTA MARIA D’ONTINYENT Raquel Ferrero i Gandía - Clara Colomina i Martines 153 Inma Sanchis Gandía 84 L’EMPRENTA D’ESTELLÉS ACHOTEGUI DUES BIBLIOTEQUES I UNA VIDA DEDICADA A BOCAIRENT A ELLES: Josefa Colomer Sanchis (1921-2016). Josefa Sempere Doménech 165 Bibliotecària d’Aielo de Malferit MªJesús Juan Colomer - Mariló Sanz Mora 91 EL VOL DE L’ESPARVER DE FRANCESC MOMPÓ, MODEL DE LÈXIC LITERARI Emili Casanova Herrero 172

La Nostra Terra no assumeix necessàriament les opinions dels autors Edita: LA NOSTRA TERRA Consell de redacció: Ignasi Gironés Sarrió Direcció: Manuel Requena Collado José Luis García Vidal Alfred Bernabeu Sanchis Fernando Lliso Bartual Maqueta i portada: José Gandía Montés Jaime Bernabeu Galbis Joanma Belda Sanchis Dep. legal: V-4510-2005 Ignasi Úbeda Morales Emili Casanova Herrero ISSN: 1139-2487

Imprimeix: ENCARTE impresión digital

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 3

PRÒLEG

er a algú com jo, que sempre va voler ser (quasi) sempre disposada, una vegada que una mí- home d’art, nascut en un Aielo a finals dels nima serietat i corrent de calor s’havia establit entre Panys 40 del segle passat, el món a descobrir nosaltres. Recorde com ens vam quedar fascinats, sempre estava lluny, parlava d’altres maneres, i fins cap a l’any 62, quan, en tornar dels estudis a Va- i tot tenia uns atractius que, veritablement, en el lència, ens trobem amb un local nou, al costat del nostre sòl no s’hi trobaven amb facilitat. Allò im- vell Ajuntament, i amb les prestatgeries impol·lutes portant, doncs –sobretot per a mi, nascut en una fa- i desenes de nous llibres plens de noves sorpreses mília en la qual es parlava francès i al piano sonava per a grapejar i devorar. Chopin a tota hora– era llegir molt i ràpidament, aprendre molta música i com més idiomes millor Fins i tot hi havia un parell d’Històries de la Mú- i… eixir. La vida era eixir, deixar enrere aquell sica, i totalment noves, per a obrir per vegada pri- xicotet infern que era el cercle, estimat, però limi- mera, cosa inaudita doncs Déu sabrà perquè, dues tat, un poc fosc i poc àgil que ens embolicava com famílies del poble d’Aielo tenien a Madrid sengles un mal paper que cal trencar per a aconseguir el llibreries, que més tard serien la meua casa, i per tot suculent entrepà que oculta. açò, molts llibres que poblaven les nostres flamants biblioteques tenien les petjades de milers de dits tan Més endavant, quan un comença a cansar-se de vi- fixades en el paper com les seues envellides lletres atjar, parlar amb dificultat una bona quantitat d’idi- sobre un paper ja més que groguenc. La màgia del omes, i veure que les imperfeccions i les rutines es llegir, era una arma obligatòria per a créixer i con- conreen per onsevulla, les coses en el nostre boig quistar un futur que ja es retardava. I ací la bona de cap prenyat de desitjos comencen a adquirir altres Pepica, deixant-nos les claus, fins i tot, va esdeve- matisos. I així, en el de tornar, fins i tot quan els nir la nostra millor aliada per a amb calma obrir i nostres espais han sigut ocupats per altres menes- tancar meravelles incomptables. Mil gràcies siguen ters i ambicions, albirarem que aconseguir un cert donades, doncs, a aquelles persones que dediquen equilibri entre els endins i els afores, és la tasca més la seua vida amb tenacitat, generositat i bona lluna complexa i singular que a un li ofereix la vida, ja als seus veïns. Josefa Colomer, per a mi sempre Pe- encarant els seus últims capítols. pica la boja ha sigut d’aquestes.

Enllaçar novament amb la família Gironés,- amb Llegint l’article del Dr. Alfred Bernabeu em crida la qual m’uneix un fil d’afecte i tendresa des de la l’atenció un fragment, que narra com es va cele- primera adolescència que mai ha deixat de teixir brar l’arribada del trienni liberal, diu així: “se hizo noves obstinacions, per més que molt intermitents,- la procesión y fiesta de la Constitución con moros m’abocarà ara a enfrontar-me a aquest pròleg de disparando... y la lápida la trahían con un carro l’ALMAIG. triunfante... y detrás del carro hiban los maseros y Justicia y cerraba la procesión unos turcos de a Començaré pel més fàcil, parlar de l’article escrit cavallo disparando”. És per a mi important per- per Mª José Juan Colomer i Mariló Sanz Mora i què els nostres moros i cristians no són un invent dedicat a Josefa Colomer, dona que ha sigut tot superficial i de distracció, sinó que és la mateixa quan es viu en un Aielo, quan es pensa en llibres encarnació de tot el mal al qual cal conjurar. Ja ho i la possibilitat de disposar-ne sense haver de gas- diuen de mil maneres els qui insisteixen que l’art (i tar en compres. Allò dels diners, per als xiquets de aquells moros i turcs disparant són art de celebra- la meua generació era alguna cosa que malament ció), té molt de reparació. I aquell ús de la dispara- vèiem en el NODO, però quasi mai en les nostres da/tro, o aquell aldarull de les processons festives mans. Pepica la boja, que aqueix era el nom de car- com la que l’escrit de Bernabeu ens explica entra rer, ho era tot en les dos, molt deficients, però sem- en l’ADN d’un músic com el nostre celebrat Gomis pre reals i ben tangibles biblioteques de què podíem i Colomer, i entra de manera tal que els seus admi- disposar. I com els dies llavors eren mil vegades radors, anomenats Rossini o Berlioz, no dubtaran més llargs que hui, el consum de nous quilos de lli- a criticar-ho doncs per a ells: “Es incomprensible bres en la meua casa era constant. D’ací la necessi- que un artista tan distinguido, que razonaba cada tat de somriure i estar prop d’aquesta dona càlida i uno de sus actos, no comprendiese que los trom-

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 5 bones y el bombo no están hechos para acompañar lis per a evitar mals majors…I ara mateix, quan tot una romanza o un dúo de amor” (del musicòleg An- açò tan lluny ens sembla, encara comprometre’s amb drés Ruiz Tarazona en un article publicat el 12 d’agost la gent amb un apel·latiu simbòlicament semblant al de 1978 en EL PAÍS titulat “José Melchor Gomis un de ‘liberal’ d’aquelles dates, sembla que mereixen la compositor romántico olvidado”). Clar que ells, fets mateixa recompensa. No debades el paper de repara- a l’ambient tan ‘snob’ parisenc gens saben de esque- ció que atribuïm a l’art continua encara vigent i fins i llades ni de processons ni de turcs o moros disparant tot urgent. Així, mutatis mutandis, quan a Aielo, per- trabucs de pólvora sorollosa, quan l’alegria de la lli- den les eleccions els partits renovadors, en el 2006, bertat –via Constitució– es deslliga a dolls… el festival NITS D’AIELO I ART, que representa el més avançat dels esdeveniments que han personificat Per contra el nostre Gomis, crescut com tots en el con- allò nou i atrevit en aquesta València de músiques poc trapunt, queda no obstant açò, ben ràpidament tocat avançades, serà enviat a l’exili, un exili no solament per la modernitat d’allò popular, senzill, emocionant i local – he de dir- que açò li pot ocórrer a qualsevol, dramàtic que el poble demanda, perquè açò és el que sinó governamental, doncs serà la directora del IVM usa en les seues maneres i comportaments. Gomis viu, (o Institut Valencià de Música) la que negue ajuda del valenciana manera, el furor del romanticisme. Aque- seu departament a “esas bobadas” com va ser capaç lla doble revolució que tot ho banya, després de la de dir-nos a qui des del compromís amb el nostre presa de la Bastilla: la llibertat a dolls i la del romàntic temps i el nostre veïns insistíem a continuar en peu. apassionat. Ell a més, tocat pel ‘patriotisme’, –açò és pel cant coral dels soldats i els músics de banda– no Òbviament les conseqüències no són exactament del dubtarà a usar els més sonors dels instruments de què mateix calibre –Riego va ser penjat en la Plaza de la dispose quan el capritxós cant del desig i el fulgor de Cebada de Madrid (a 200 metres de la meua casa ma- l’amor referme en les seues celebrades òperes. drilenya), com pot veure’s en un gravat d’època en l’article del Dr. Bernabeu– ara les coses es redueixen Un altre detall de l’escrit de Bernabeu que em crida a no et recolze, no et cedisc locals socials de la comu- l’atenció és quan ens explica que el pare del nostre nitat, i damunt –si puc– t’apuge l’impost de l’IVA del músic era músic i pintor, i provenia d’Elx…però res 4 o del 7 al 21 % perquè o rebentes o hages d’emigrar diu de la seua mare, que a tenor del cognom Colomer com Gomis i Colomer... Que és un acte estètic –una bé podria ser oriünda del nostre Aielo, per fi i fet i fet, proposta, un festival, una proclama, un llibre– sinó quasi pedania d’aquest Ontinyent al qual tots des de una cerca fugaç, efímera, ingènua i absolutament mo- sempre estem abocats a anar de visita, compres, tre- mentània de redreçar el món? ball en paduanas, aparicios, etc. o entrades generoses de joguets de plàstic, que eixien volant per sobre de I així anem: amb unes possibilitats quasi infinites com les parets d’aquells beneïts camions, com quan jo era les del nostre Gomis i Colomer –convivint i creant xiquet i encara em portava bé. obres que van merèixer l’admiració d’entre altres Rossini i Berlioz– però amb les ales retallades perquè En l’escrit de Manolo Requena Collado, meticulós en el nostre vol siga tan sols gallinaci. dates i ric en dades essencials de l’esdevenir vital del nostre gran músic, vull destacar el relat de normali- I per a acabar amb el tema, tan sols un comentari inci- tat amb que es narra l’eixida als afores del sòl patri tador al revelador-il·luminador escrit de Manolo Re- a causa del brusc final del govern liberal de Riego, quena on se’ns fa patent que Gomis no va nàixer ni va quan escriu: “al pedre el poder tres anys després, fa- créixer músic per generació espontània, sinó que tota ran inevitable l’exili d’un Gomis marcat per a sempre una tradició secular, via Capella de Música de San- com a liberal”. I vull comentar aqueixa ‘inevitabilitat’ ta Maria, i més a prop, via banda o via òrgan arriba perquè per poc que es consideren les dades, poques fins a la família dels Ferrers, o el Pare Pérez-Jorge. I coses romanen igualment d’intangibles a dia de hui. ací amb aquells noms acaba l’article, quan els anys i En efecte quan el colp d’estat de les forces reacci- els canvis segueixen, com riu turbulent, afectant les onàries amb Franco al capdavant, vam poder veure nostres vides. I a mi, ara que puc, m’agradaria reivin- com tots els marcats –com Gomis– de ‘liberals’ tin- dicar, per a bé de l’ALMAIG i de tots nosaltres, que dran una sort semblant, i –a milers– entraran en exi- una revista tan jove com aquesta integrara els inquiets

6 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 presents i fóra normal afegir sense forçar res allò que Pla, Daniel Alonso, Marius Climent, Ana Reig, Inma també és ja història, i fins a vella història: el Concert Sanchis, Vicent Sanchis, Salvador Soler, entre d’al- de Campanes, vertader Concert de Ciutat que amb tres, per la seua aportació i sang nova. fart esforç i fins a preparació i atreviment –estàvem aterrits de por pel resultat i l’acceptació dels nostres Els uns i els altres representen la integració dels in- veïns– duguérem a terme el 6 de gener de 1988. Per quiets presents i aquells que també són ja història. No cert que un ampli resum d’aquest consta en enregis- tinguen por d’errar! No es preocupen! trament digital en format CD, enregistrament aquest que –també entrant en dubtes– va dur a terme Radio L’error és el gran mestre, quan la intel·ligència i la te- Nacional. nacitat supleixen la falta de models als quals atendre. I aqueixa va ser una aportació digna d’un mestre tan Igualment seria bo considerar esmentar aquell altre de l’art del sonar com el nostre Gomis i Colomer, un concert infernal que va tenir per títol “Plaza Mayor” revolucionari al peu de la lletra, compromés amb els i que duguérem a terme el dia 7 de març de 1992. seus, les seues ànsies i gustos, que orquestrava, com Involucràrem unes 20 bandes de música, totes de insistentment expliquen els seus coetanis, arriscant nostra Vall d’Albaida(més de mil músics) cadascuna i sense por als més aspres i durs matisos d’orques- d’elles amb el seu director, partitura i cronòmetre en tració. mà, i el seu esquema espacial de moviments, creus i permanències en els llocs pensats seguint una crono- Moltes felicitats a tots i especialment a la ciutat metria partituritzada. I he dit infernal, perquè, com d’Ontinyent per comptar amb tan esplèndida publi- a novençans que tots érem, els decibels ambient –a cació com és la revista Almaig, Estudis i Documents mesura que el temps transcorria– va créixer més en- i a l’Associació Cultural la Nostra Terra per l’esforç llà del convenient. tan magnífic d’aconseguir-ho.

Quant als altres treballs que aquest ALMAIG ens re- Llorenç Barber gala, seré més succint, com és natural, doncs un altre 2016 censor implacable que no ens permet entretenir-nos amb el mateix merescut detall, ho constitueixen les pròpies limitacions espai-temporals. Que no em donen més paper. Per açò, encara que siga de forma escarida em permet dedicar quatre línies a l’elenc de col·laboradors que, un any més engrandeixen la història d’Ontinyent amb les seus estudis. De tots, he vist, de manera genèrica, dos grans blocs: aquells “reincidents” que sense adonar-se, amb la seua apor- tació anual, granet a granet estan construint el seu propi monument. La seua reiterada i compromesa col·laboració ens permet albirar la seua pròpia tra- jectòria. És una gran labor i és un teixit continuat que si un dia manca, trobaríem a faltar. Gràcies a Ignacio, a Luz Ortiz, a Rafael Gandía, Alfred Bernabeu, Fran- cisco Galiana, Ramón Haro i Vicent Terol pel seu compromís i constància.

L’altre grup són els “novells” que s’atreveixen a entrar en “arena” tan prestigiada ja per veterans. A ells cal dedicar-los les paraules de felicitació per haver-se atrevit a demostrar que seguim creixent i que la pedrera de la responsabilitat editorial d’aquesta revista gaudeix de molt bona salut. Gràcies a Luisa

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 7

Gomis i la tradició musical a Ontinyent

MANOLO REQUENA COLLADO

La figura de Josep Melcior Gomis trucció musical, va deixar una impor- les composicions per a la festa dels està incardinada en la tradició musical tant empremta en el nostre músic més Moros i Cristians. que la vila d’Ontinyent va tindre des internacional, sinó que a bon segur que començarà la Capella de música figures com el compositor Vicent Ro- I també els organistes i mestres de ca- de Santa Maria a mitjans del s. XVI, dríguez Monllor (Ontinyent, 1690- pella de l’església de Sant Carles en- amb organistes com Nofre Llança 1760) també són una part fonamen- tre 1878 i 1936 com Francisco Ureña (pare i fill) i mestres de capella com tal d’una tradició musical que marca Cañete, Ladislao Esteve Montés, Francisco Morales Pastor, Onofre l’esdevenir cultural d’una ciutat molt Daniel Silvaje Peralta, Juan Miquel Guinovart Escrivá, Onofre Penalva, vinculada a la música. Lluch i José María Martínez Galbis, José Casanova i Antonio Soriano, tots o els organistes i directors del cor del ells anteriors a l’il·lustre ontinyentí. Després de la mort de Gomis, són Col·legi La Concepción des de 1894, També trobem altres músics i mestres altres els músics hereus d’aquesta com ara el P. Antonio Guastavino, P. posteriors com José Mir, Miguel Gali- tradició en qui, de segur, va influir David Pineda, P. Joaquín Abad o el ana Folqués, Francisco de Paula Bo- la figura de Gomis i entre els quals fill predilecte d’Ontinyent P. Vicente nastre Oltra, Leopoldo Bonastre Mir, cal destacar: el compositor José Pérez-Jorge en són una bona mostra Enrique Casanova Calatayud, Pascual María Úbeda Montés (1839-1909), d’aquesta tradició musical que a ho- Solivares Ferrer, Vicente Meseguer, el violinista Quintín Matas i Orts res d’ara continua sent una realitat Higinio Benito Franco, Justo Bellver (1857-1833), el compositor de sar- amb joves compositors, musicòlegs Tormo i Juan Belda Pastor. sueles Juan Bautista Vert Carbonell i instrumentistes que duen el nom (1890-1931), Rafael Martínez Valls d’Ontinyent arreu del món com en el Però no sols aquesta Capella, en la (1868-1946) o el mestre José María seu moment ho va fer Josep Melcior qual de menut va rebre la primera ins- Ferrero Pastor (1926-1987), autor de Gomis.

9 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2015 Gomis i la tradició musical a Ontinyent

No partim del no res quan volem conéi- xer el nostre músic més internacional. L’Associació Cultural La Nostra Terra, que ja du 32 anys treballant i vetlant pel patrimoni d’Ontinyent i la Vall d’Albaida, li ha dedicat dos portades de la seua pu- blicació anual i comarcal Almaig, Estudis i Documents: 1991, pel 200 aniversari del naixement, i 2011, pel 175 aniversari de la mort amb interessant articles i estudis d’Amparo Ranch, Rafael Ferrero Terol, Rafael Gisbert i Miquel À. Múrcia. També en l’exposició Els il·lustres oblidats i desconeguts d’Ontinyent I de l’any 2010 pel 25é aniversari hi va ser recordat amb un panell biogràfic que, com la resta, van ser cedits a l’Ajuntament i que podem trobar a diverses dependències municipals, en concret aquest a la que enguany finalment s’ha retolat com a Sala Gomis.

També el Servei de Publicacions del nostre Ajuntament ha fet conéixer la figura de Go- mis amb la publicació, en l’any 1988, del llibre de Rafael Gisbert Gomis, un músico romántico y su tiempo, en l’any 1994, amb l’edició del CD Gomis. Cançons romàn- tiques en col·laboració amb Caixa Onti- nyent, i amb la revista d’estudis comarcals Alba núm. 20-21 de 2005-2006.

Pel que fa als aspectes biogràfics del nostre personatge hi ha dos llocs relacionats precisament amb el naixement i la mort de Gomis. Les dos fotografies de l’esquerre, una de començaments del s. XX i una altra actual, corresponen a la residència dels Gomis-Colomer al carrer que l’Ajunta- ment va voler dedicar a l’insigne músic. Com ja s’ha demanat en altres ocasions, caldrà veure la possibilitat de recuperació de la casa natalícia per a poder fer una casa-museu, com recentment ja es va fer amb la Font dels Violins, que el seu germà An- tonio va voler instal·lar en record seu i que hui té un lloc digne justament enfront d’on va ser instal·lada al trinquet de Maians i davant del safareig que hi havia.

10 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Gomis i la tradició musical a Ontinyent

És en la Capella de Música de l’Assumpció de Santa Maria on trobarem el xiquet Go- mis fins a complir 9 anys. Una etapa molt important de formació en una institució de prestigi, que havia començat a funcio- nar a mitjans s. XVI, que desapareixerà 300 anys després aproximadament i que va donar a la nostra tradició musical noms com ara Nofre Llança, Onofre Guinovart, Vicent Rodríguez o Onofre Penalba. En la fotografia de la postal antiga núm. 19 de la papelería-librería José Soler podem veure on estava situat l’orgue primitiu en el lateral esquerre de l’altar major. Segons el P. Pérez-Jorge un magnífic orgue del s. XVI que va ser destruït en l’any 1936 i que va compartir espai amb un altre, de co- mençament del s. XX, situat ja al cor actual i també destruït el mateix any. L’actual, construït per Organeria Española, va ser inaugurat amb un concert que va interpre- tar el 28 de juny de 1960 D. Justo Bellver. Però de segur que Gomis va conéixer el de S. Miquel, una joia de mitjans s. XVII. que dissortadament encara espera la restaura- ció. Aquest període de formació a Onti- nyent acabarà quan el seu mestre, Antonio Soriano, davant les seues aptituds, decidis- ca que el xiquet tindrà un futur assegurat a la Seu de València, pel gener de 1800.

La Catedral de València, com d’altres, a més de ser un lloc sagrat de culte també va ser un epicentre artístic en molt àmbits i sobretot les capelles musicals s’ocuparan d’una formació que, fins a mitjans del s. XIX, no realitzaran els primers conservato- ris. És ací on l’infantet Gomis té la sort de tindre com a mestre al gironí Josep Pons, amb qui va poder treballar fins a la mort del mestre en l’any 1818, i en la qual va cantar en el primer cor fins que li canviara la veu als 14 anys, quan, per poder continuar, passarà a ser acòlit i mosso de capella de música. Les imatges corresponen al cor antic que ocupava la nau central de la Seu i a l’orgue, ja destruïts, i com a curiositat una fotografia antiga d’ infantets assajant i preparant-se amb el mestre de capella. És així com Gomis completa una etapa fonamental de la seua formació musical.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 11 Gomis i la tradició musical a Ontinyent

Tot seguit trobem el jove Gomis a Madrid, representat en un gravat del Paseo de la Flo- rida datat en 1820, molt probablement com ell el va conèixer. A Madrid és professor de la Escuela General de la Música i director de la Banda Nacional de la Milicia Nacional, en la qual els músics utilitzaven l’uniforme del gravat a color. I és ací on compondrà diversos himnes, entre els quals destaca el més conegut, l’Himne de Riego, i diverses can- çons patriòtiques (la partitura de l’esquerre amb motiu del jurament de la Constitució de la monarquia espanyola). Cal recordar que el comandant asturià Rafael del Riego va imposar en l’any 1820 al rei Ferran VII un govern liberal, que, en acabar tres anys després, faran inevitable l’exili d’un Gomis marcat per sempre com a liberal. Som a la primera estada de Gomis a la ciutat de París, i en la part superior dreta hi ha la fotografia del núm 157 del Boulevard Saint Germain, on va viure. Allí es relacionarà amb importants músics i compositors de l’època com el seu gran amic Masarnau, Vi- ardot, Rossini i Hector Berlioz entre d’altres i és així com va tindre una relació directa amb l’avantguarda cultural i musical pari- senca i europea. La Sala Favart era lloc de habitual de tertúlies culturals i polítiques en aquell moment. És el moment en el qual escriu el Primer Volum del Mètode de Cant i Solfeig, una interessant aportació pedagògi- ca avalada per mestres com Rossini i Che- rubini. També compon la seua primera òpe- ra Le Favori influït per l’opera de Joseph Haydn L’isola disabitata. El 28 de febrer de 1826 Gomis arriba a Lon- dres i s’instal·la en el núm. 142 de Regent Street (gravat de 1828). Arriba acompanyat pel seu amic el pianista madrileny Santiago Masarnau i de la cantatriu italiana Giossepi- na Laborde amb la idea de fundar una escola de cant. Aconsegueix fama com a professor de cant entre les famílies de l’alta burgesia londinenca i és nomenat mestre de capella de l’Ambaixada d’Espanya a Londres. Te- lesforo de Trueba y Cossio serà el seu guia, intèrpret i professor d’anglés. En 1827 es es- trenada la cantata L’Inverno per la London Philarmonic Society (gravat de 1828) i que va ser molt elogiada per una de les publicacions musicals més importants del moment: The Harmonicon.

12 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Gomis i la tradició musical a Ontinyent

En la recta final de la vida, Gomis torna a Pa- ris, una ciutat en lluita entre el liberalisme i el conservadorisme, sobretot amb la Revolu- ció de les Tres Glorioses jornades revoluci- onaries de Paris pel juliol de 1830. Treballa amb el reconegut llibretista Eugene Scribe i aconsegueix gran èxit amb obres com Le Diable a Seville, Le Revenant, Le Portefaix o Rock le Barbu. Però el reconeixement pú- blic més important li arriba en ser condeco- rat com a Cavaller de la Legió d’Honor, la màxima distinció concedida per mèrits extraordinaris realitzats dins de l’àmbit civil o militar, un dels objectes personals que conservem al nostre arxiu municipal. Finalment mor el 27 de juliol de 1836, mentre és commemorava a l’Arc del Triomf, representat en un gravat de l’època, la parada militar del 6é aniversari de la revolució de Juliol. El funerals es van celebrar en l’església de Notre Dame de Lorette i va ser soterrat en el cementeri de Montmartre, on descansa amb altres il·lustres francesos.

En parlar de la tradició musical a Ontinyent, el primer nom propi important és el de Vi- cent Rodríguez Monllor, deixeble de Guino- vart. Després de ser organista a la Capella de música de Santa María d’Ontinyent (repro- ducció d’un rebut del sou cobrat i signat per ell mateix) va succeir al mestre Joan Caba- nilles com a organista de la Seu de València. Es considerat el primer valencià que escriu sonates i és autor també d’obres vocals. En 1990 el Servei de Publicacions del nostre Ajuntament i La Nostra Terra van editar un disc amb algunes de les seues composicions. És considerat per alguns estudiosos el Bach espanyol.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 13 Gomis i la tradició musical a Ontinyent

A començament del s. XVIII trobem la important figura d’Onofre Penalba (1701- 1767). En l’any 1718 ja és mestre de capella de Santa Maria, per a passar després a ser- ho també del Patriarca de València. Autor prolífic, part de la seua obra s’ha trobat a la Real Biblioteca del monestir de San Lorenzo del Escorial. Al P. Vicente Pérez–Jorge en la seua Història de la Musica en Ontinyent li sorprenia que haguera esta ignorat. De 1724 són els Motets per a la Baixada i Pujada de la Puríssima al seu cambril que, després de ser recuperats, des de l’any 2014 poden escoltar-se abans i després de la processó general de cada 8 de desembre.

Encara que nascut a Albaida, de molt menut es trasllada a Ontinyent i en la fotografia de la Plaça de Baix es pot observar la casa familiar en la part esquerre. Deixeble de Salvador Giner va estar molt vinculat a la Real Socie- tat Econòmica d’Amics del País de València (carta adreçada a D. Enrique Aguilar, el seu president). Als 16 anys és becat a Madrid amb el mestre Jesús Monasterio, un dels vi- olinistes més importants a l’Europa del moment. Aprova en un any sis cursos de violí i és considerat el successor Sarasate. En 1875, ja consagrat, viatja a París. En 1882 ja està malalt de tisi laríngia i l’11 d’agost de 1883 mor amb un multitudinari soterrament a On- tinyent, en el cementeri del qual hi ha una làpida funerària que li dedicà l’Ajuntament i gràcies a la qual coneixem el seu aspecte.

Pertany a la Renaixença, un moviment cultural que manifestava un especial sentiment pels costums i pel folklore valencià. Mestre de Capella en el Reial Col·legi del Corpus Christi de València és autor d’obres per a veus, orgue i orquestra. Molt recordat a Ontinyent per ser l’autor dels Gojos a la Puríssima i el Cantem, germans, cantem que continuen interpretant-se hui dia.

14 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Gomis i la tradició musical a Ontinyent

Alumne dels mestres Enrique Casanova i Manuel Ferrando al Col·legi La Concep- ción, on va cursar batxillerat, estudia violí i piano, però en 1908 al Conservatori de Va- lència mostra la seua inclinació per la lírica. En 1911 està al Conservatori de Madrid i en l’any 1917 estrena Las Virgenes paganas. És a partir d’aquest moment que comença a treballar amb Reveriano Soutullo, amb qui escriu més de trenta-una sarsueles entre les que al destacar La Leyenda del beso o La del Soto del Parral. En 1928, el 3 de juny, se li retrà un homenatge a Ontinyent i en 1930, a Madrid, on mor sobtadament el 16 de febrer de 1931.

El 12 d’octubre de 1895 es batejat a la par- ròquia de Sant Carles. També estudia al Col· legi La Concepción amb el mestre Manuel Ferrando. A València és director de la Banda Artística i a Madrid en 1915 concertador i organista del Teatro Real. A Barcelona en l’any 1917 serà director de la Sala Aeolian. El 16 d’abril de 1926 estrena Cançó d’Amor i de Guerra (traduïda a diverses llengües i amb més de 10.000 representacions). També és autor de la Legió d’Honor. Autor del himnes a Ontinyent, al Crist de l’Agonia i a la Pu- ríssima, a l’AMO es conserva el quadre del centenari del naixement amb un agraïment de la família.

Aquest fill predilecte d’Ontinyent va nàixer el 21 de desembre de 1926 i va morir el 26 de juliol de 1987 en un malaurat accident de trànsit. És un dels més coneguts i importants compositors de música per a la festa dels Moros i Cristians.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 15 Gomis i la tradició musical a Ontinyent

Aquests són altres músics importants en la història musical d’Ontinyent i relacionats amb la Capella de música de Santa María i amb el Col·legi La Concepción dels PP Franciscans.

I com a homenatge al nostre músic més internacional el nostre primer conservatori es va dir Centro Musical José Melchor Gomis, una denominació que l’actual conservatori acaba de recuperar per a dir-se difinitiva- ment Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis d’Ontinyent.

NOTES.- Conferència pronunciada en el CPFPA Sant Carles d’Onti- nyent el 20 d’abril de 2016, dintre de la Setmana Cultural i dels actes commemoratius de l’Any Gomis.

16 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Ontinyent en el temps de Gomis (1791-1836)

Dr. Alfred Bernabeu, Cronista de la ciutat d’Ontinyent

l dijous 6 de gener de 1791 plebania de Santa Maria fins a octu- naixia Josep Melcior Gomis bre de 1851, quan es va independit- Ei Colomer, el mateix any de zar. L’acta baptismal -desapareguda la mort del celebre compositor Wol- de l’arxiu eclesial per les destrosses fgang Amadeus Mozart. La casa na- ocorregudes a l’estiu de 1936- apa- tal del compositor -segons indiquen reix transcrita en l’estudi que Rafa- els apunts del músic Rafael Úbeda el Gisbert va dedicar al músic i va Tormo, transcrits per Miquel Àngel editar en 1988 l’ajuntament d’On- Múrcia- estava situada en el nº 26 del tinyent. En ella -com sols ser habi- carrer de Sant Francisco.1 tual- consten els noms dels pares, iaios i padrins. També la data i hora Les fonts fiscals de l’època -com de naixença, en aquest cas: les sis de el padró de riquesa de 1804- deno- la vesprada del sis gener de 1791. minaven aquesta via pública Casas El nascut rebé el mateix nom que el Nuevas; un apel·latiu que encara es Josep Melcior Gomis i Colomer pare i iaio, a més de l’onomàstica del conserva en la memòria de la gent dia de Reis: Josep Melcior.2 major. A hores d’ara, l’edifici natali- Certament eren unes “Cases Noves”, ci de Gomis ha sofert els embats del acabades de construir. Ontinyent en Un mes després -en febrer d’aquell ma- temps, però malgrat les reformes que el transcurs del segle XVIII estengué teix any- els camps de la Vall d’Albai- han desvirtuat la façana, encara per- la seua trama urbana cap a llevant. A da patiren una gran gelada. El botànic viu. És obligació nostra que aquest molt prop -en el Cap del Raval, ac- Josep Cavanilles destacava els efectes immoble siga especialment protegit tual carrer Mayans- havia nascut 51 de la glaçada en plantes tan resistents per honrar la memòria de l’insigne anys abans altre ontinyentí il·lustre: al fred com l’olivera i el baladre: músic: és conservar el patrimoni de el literat fra Lluís Galiana, glòria de tots. A l’igual que els ciutadans de les lletres valencianes. ...la adelfa, aunque situada Bonn -fa 125 anys- salvaren de l’en- en lo más hondo y abrigada, derrocament la casa natalícia de Lu- El futur músic va ser batejat a l’ende- perdió su hermoso verde y lo- dwig van Beethoven, els ontinyen- mà de nàixer a Sant Carles, l’església zanía; secaronse enteramente tins hem de vetlar per protegir aquest més pròxima al domicili patern. En algunos olivos, y perecieron edifici. 1791, aquest temple era filial de la varios algarrobos.3

Coberta del Padró de Riquesa de 1804. En la fotografia de la dreta consta el valor fiscal de la casa paterna del futur compositor. Arxiu Municipal Ontinyent

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 17 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

Uns danys en l’agricultura similars als produïts per l’onada d’aire de procedència siberiana (-9’4º a Onti- nyent) que va delmar els cultius en febrer de 1956.

Certament el nostre clima -Mediterrani continental- és certament “capritxós”: alterna cicles marcats per la sequera -com l’actual- amb episodis d’eleva- des precipitacions. Gomis, un xiquet de sis anys va ser testimoni directe de les inundacions causades pel temporal de pluges d’11 d’octubre de 1797.

Els ontinyentins majors de quaran- Façana de la casa natalícia de Gomis en l’actualitat i dibuix gravat del segle XIX ta anys també recordem els efectes de la gota freda que afectà la nostra zones. Del pont Vell, la documenta- El conducte subterrani de les places població el 31 d’octubre i 1 de no- ció afirmava que: Major i de Baix -la barbacana-, inca- vembre de 1982 (216 l.) amb inun- ...las barandas y extremos paç d’acollir la crescuda, va rebentar dacions en les zones més baixes de han sido enteramente arrui- per sis llocs i “roto cuasi todo el largo la ciutat. La riuada del Clariano fou nados, y estado aquel a punto y grande arco que le cubría”. Molins, tan espectacular que quasi tapà els de derruirse absolutamente sèquies, camins, ponts foren destruïts; ulls del pont Vell. Doncs bé, en 1797 mediante haber pasado las cavalleries i altres animals domèstics les aigües passaren per dalt.4 aguas de la avenida a la esta- aparegueren morts. Les pèrdues econò- tura de un hombre por encima miques foren quantioses; a més tres ca- L’acta municipal celebrada el 17 de dichas barandas, de forma ses s’afonaren i dos persones moriren. d’octubre de 1797 mostra les grans que algunas casas, molinos y destrosses materials que causà huertas contiguas han venido Els nostres avantpassats guardaren l’avinguda d’aigües en determinades a tierra y desaparecido. memòria d’aquella catàstrofe i 1797

18 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

va ser recordat com l’any del diluvi. del cos de Crist, la gent en el mercat de Un anònim dietari- testimoni escrit la plaça de Baix encara s’agenollava i d’aquella època- afirmava: guardava respecte. Els fidels confiaven ...parezia haverse habierto las en la doctrina eclesial fins a l’extrem cataratas del Cielo de modo que les autoritats civils demanaren als que cada calle parecía un río sacerdots que avalaren la campanya de y por dentro de muchas ca- vacunació contra la pigota, descoberta sas corrían por las escaleras, pel científic Edward Jenner. acequias. En el cabildo celebrat el 16 de març de L’aigua es va rebalsar en el carreró del 1822 els regidors ontinyentins apro- marqués “con tanto ecseso que se lle- varen la difusió pública de la campa- vó, sillas, mesas, coches y berlinas de nya i la col·laboració del clergat: la casa del marqués y los carruajes...” …se acordó el que se publique en los parages públicos a fin Retornem a la narració de la infante- de que llegue noticia de todos El futur músic va ser batejat a l’endemà de sa de Gomis a Ontinyent i parlem de nàixer a Sant Carles, l’església més pròxima los padres de familia. Fíxese la seua iniciació musical en un entorn al domicili patern. En 1791, aquest temple en el edicto en que se entenga familiar propici. No oblidem que, se- era filial de la plebania de Santa Maria fins a los extremos más interesantes gons les anotacions de l’organista Ra- octubre de 1851, quan es va independitzar de dicha circular haciendo sa- fael Úbeda i Tormo, el pare era músic i ber su contenido a los curas pintor oriünd d’Elx. El xiquet entrà en el arte de la música, dándoles una párrocos de esta villa para contacte amb el món musical de la mà lección antes del mediodía y otra an- que inviten a los citados pa- del mestre de capella de Santa Maria, tes o después del anochecido.”5 dres de familia no miren con Antoni Soriano. El musicòleg Vicente indiferencia un obgeto de tan- Pérez-Jorge recalcava que el mestre Certament, l’estament secular eclesi- to interés a la salud pública. de capella tenia l’obligació d’ense- àstic a Ontinyent mantenia un paper nyar sense cap cost a “todos los hijos rellevant; a més, era nombrós. El cens Certament, l’església continuava te- del pueblo deseosos de informarse en de 1824 o “estado general de la po- nint molt de predicament en aque- blación de la villa de Onteniente” continuava mostrant l‘existència d’un poderós nucli eclesial en la parròquia de Santa Maria amb la presència d’un rector (el plebà) i dos vicaris i 32 sacerdots adjunts i dos clergues més amb ordes menors. Existien altres tres parròquies filials, Sant Carles i Sant Miquel i els Alforins, regides per vicaris; a banda de sis ermitans.

En 1824 comptàvem amb cinc comunitats religioses: dominics, caputxins i franciscans observants i descalços amb un total de setanta-un frares pro- fessos, sis novicis i quinze llecs. A més, calia afegir la presència de les monges carmelitanes amb vint-i-quatre professes i dos germanes novícies. La influència de l’església en la soci- Carrer Major, anys cinquanta del passat se· etat d’Ontinyent mediatitzava usos i En octubre de 1797, el conducte subterrani gle. A mà esquerra s’observen les cases que que travessa les places Major i de Baix -la a mitjans de la dècada dels seixanta foren en· costums. El recordat cronista Alfredo barbacana-, incapaç d’acollir la crescuda, va derrocades per construir l’hotel Fontana. En Bernabeu Galbis indicava que a finals rebentar per sis llocs segon pla, el tram final de les anomenades del segle XIX, quan la campana de “Cases Noves”. El carrer era de doble direc· ció al trànsit Santa Maria anunciava la consagració

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 19 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

oportunos conjuros según se única verdadera. La Nación la prote- ha practicado en iguales cir- ge por leyes sabias y justas, y prohíbe cunstancias invitando por el el ejercicio de cualquiera otra”.8 mismo medio a los reverendos prelados y comunidades de És més, s’obligà als sacerdots que en los respectivos conventos de les homilies dominicals es recordara la misma para la práctica de als fidels la compatibilitat de les idees los propios conjuros.6 liberals amb la doctrina eclesiàstica. En totes les esglésies ontinyentines En els primers mesos del Trienni lies llegí “el manifiesto que S.M. hace beral el govern era ben conscient del a la nación y acto continuo demos- poder que tenia l’església. A tal efec- tré a mis oyentes que la Constitución A principis del segle XX, els nombrosos ca· te sol·licità l’auxili del clergat per di- en nada se opone a la Religión capellans de Santa Maria encara traslladaven la imatge de la Puríssima en les processons fondre el text constitucional de 1812. tólica; que el Rey espontáneamente Disposà que tots els ajuntaments tin- juró aquella y quiere muy veraz que lla societat. De manera reiterada gueren exemplars: se observe exacta y religiosamente.” l’ajuntament ontinyentí, davant una ...y en quanto a la que se trata situació de sequera, encomanava -i sobre la enseñanza de la cons- Economia i societat en l’Ontinyent pagava- als capellans de Santa Ma- titución se haga saver a quien de Gomis ria rogatives “ad petendam pluviam” corresponda para que curas dirigides a la Puríssima Concepció. como los maestros puedan L’estudiós Rafael Gisbert indicava Una petició que ocorregué el de- respectivamente explicarla y que al gener de 1800 Gomis, un xi- sembre de 1820 quan l’escassesa de enseñarla... 7 quet de nou anys, era admès com a pluges havia impedit plantar en les escolà en la capella de la catedral de terres de secà. Certament, l’església influïa en els València sota el mestratge de Josep pensaments dels feligresos, el govern Pons. Fou un alumne avantatjat fins També en juliol d’aquell mateix any, n’era ben conscient. Per aquest motiu a tal punt que una vegada finalitzada front a la plaga de l’insecte denominat es valgueren dels mateixos sacerdots l’escolania en juny de 1805 -pel can- “gruga”, es demanà auxili espiritual: per defensar el règim liberal i desfer vi de veu- fou recomanat com a pro- En este cabildo se conferenció els possibles equívocs sobre les rela- fessor de cant adscrit a la catedral.9 sobre el insecto que aparecen cions església-estat. A tal efecte, el los campos llamado vulgar- jefe polític de la província de Xàtiva Però, com era l’Ontinyent de la in- mente gruga que ataca los ordenava l’octubre de 1822 que a les fantesa de Gomis? Tenim la fortuna maíces. Y se acordó se pase portes de les parròquies es col·locara de trobar la resposta en l’obra d’An- el correspondiente oficio al un cartell que reproduïa l’article dotzé tonio Josef Cavanilles titulada “Ob- reverendo sr plebán y clero de de la Constitució: ”La religión de la servaciones sobre la historia natural, la parroquial de Santa María Nación española es y será perpetua- geografia, agricultura, población y para que se sirva disponer los mente la católica, apostólica, romana, Frutos del Reyno de Valencia”. L’il·

L’episodi de precipitacions del 31 d’octubre (28 litres) i 1 de novembre La riuada de 1797 va sobrepassar les baranes del pont i van ser arros· de 1982 (216 litres) provocaren una riuada que quasi tapa els ulls del segades pel riu. En la foto s’observa la distinta tipologia de les noves pont Vell pedres respecte a les originals

20 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

los campos sembrados de maíz o trigo hacen un nuevo surco, donde siembran gui- santes, habas o lentejas.10

“Rica huerta generosa” resa l’himne de la ciutat. Cert! els llauradors aconseguien, a més del blat, una bona collita estimada en 22.500 dotzenes de melons (270.000 unitats), nou mil ca- fissos de panís -dacsa-, altres 500 de distints llegums -el cafís és una mesura de capacitat equivalent a 201 litres-. També recol·lectaven 3.500 arroves de fruites, (1 arrova=12’8 kg) 10.000 de hortalisses i fulles de morera destinades a la cria dels cucs de seda.

A més, el terme d’Ontinyent posseïa un extens secà -de rendiments molt desiguals a causa de les inclemèn- cies climatològiques- i amb grans propietats -concentrades a l’oest de la població-. Predominaven els con- reus típics de la trilogia mediterrània: cereal, vi i oli. En menor mesura: fi- gueres i garrofers. Ens trobem davant d’una economia en la qual el pes del sector primari era aclaparador. De fet, el padró de riquesa de 1804 mostra com el 67’8% de la població activa es dedicava a l’agricultura.11

Un significatiu nombre d’ells eren jornalers que, depenent del grau i qualitat de les collites, vivien en un Ontinyent a mitjans del segle XIX. Vista de la plaça Major un dia de mercat. Al fons encara s’apre· cien restes de les muralles i el coronament antic del campanar de Santa Maria. Obra realitzada estat molt precari. Cada matí espe- per Vicente Tortosa raven, davall de les porxades de la lustrat botànic, en el transcurs d’una ...por la mezcla de estiércol visita a la vall d’Albaida a finals del que se le añade sin cesar, y segle XVIII, comentava que Onti- adquirido nuevos grados de nyent era la població més occidental fertilidad: por efecto de estos de la comarca “que yace a la derecha abonos continuos da cosechas del río cercado por todas partes de sin descanso, sucediéndose al deliciosas huertas”. Sens dubte, es trigo, el maíz, las legumbres referia a les hortes del Llombo, Al- y hortalizas, fuera de lo que maig i Pla. En total, eren unes 10.800 rinden las moreras y frutales fanecades conreades de manera in- plantados en los ribazos de tensiva amb excel·lents resultats. los campos o en sus linderos. Como conocen la bondad de Els ontinyentins havien fet mudar el la tierra, la aprovechan con Porta de Santa Maria (1796) on el plebà col· primitiu color blanc de la terra en al- una economía admirable: locà el cartell favorable a la Constitució de tre més fosc: hasta en la parte interior de 1812

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 21 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

Plaça Major a inicis del s. XX. En les porxades, els jornalers esperaven ser contractats plaça Major, que els contractaren. “hay 1.500 personas emplea- canviat. El llibre de cabildos -folis L’extrema necessitat els obligava das en la fábricas de paños, 37-40- conté un informe sobre l’estat a buscar els recursos suficients per bayetones, lienzos y papel. de les activitats productives d’On- alimentar les seues famílies i buscar En ellas texen al año 40.000 tinyent en el qual s’explicita que hi llenya amb què calfar les miserables varas de lienzo, 2.500 de havia 15 telers en les fàbriques: llars en el més cru hivern. És cert que bayetones, 6.300 de saya- …de paños de todas clases…. el municipi o el Sant Hospital de Be- les, 9.000 de lienzo, y fabri- De lienzos se emplean veinte y neficència i altres almoines com la can muchas mantas de pelo cinco telares estando en suma d’Exea els ajudaven, però no sempre cabrío, 13.000 arrobas de decadencia ya por no haver era suficient. aguardiente, y 4.000 resmas salida de sus géneros y tam- de papel…” bién por la considerable baja Tradicionalment les activitats ar- de los precios. También hay tesanes han tingut un pes important Tres dècades més tard, en 1823 -l’any una fábrica de curtidos que se a Ontinyent. Durant el segle XVIII i en què Gomis va emprendre l’exili- halla en igual estado que las principis del XIX, el sector secundari la situació de la indústria tèxtil havia anteriores, tres de papel blan- augmentà fins a situar-se en 1804 en co y una de estrasa y siete de el 25% de la població activa, sent el aguardiente. tèxtil el sector més important. Hem d’advertir que, en molts casos, aques- L’expansió demogràfica de la vila tes tasques artesanals eren exercides d’Ontinyent a temps parcial, compartint-les amb activitats agrícoles. L’Ontinyent de la infantesa de Gomis és el zenit de l’esplendor econòmica Una vegada més, Cavanilles ens i demogràfica del segle XVIII. Cava- mostra quins eren els productes que nilles indicava que, poc després de la la menestralia d’Ontinyent fabrica- guerra de Successió, la vila tenia 850 En les dependències del palau de la Vila es va: pot contemplar aquest antic teler veïns i, a finals d’aquell mateix se-

22 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

gle, eren 2.100. Els distints censos de població mostren aquesta favorable evolució: 1754 amb 6.571 habitants; 1787 amb 7.892 i 1802 amb una esti- mació pròxima als 10.000. Certament, Ontinyent creix i una prova evident és l’expansió urbana: naix el Poble Nou.

Aquest creixement demogràfic i eco- nòmic del segle XVIII es veu reflectit també en l’edificació en 1751 del convent-escola dels jesuïtes, recon- vertit arran de l’expulsió en 1767 en l’església de Sant Carles. També a mitjans del segle XVIII el temple de Sant Miquel és objecte de grans millores i l’església de les Carmelites es reedificà seguint els plànols del Imatge del botànic Antonio Josef Cavanilles que va deixar escrita una completa descripció de cèlebre arquitecte fra Joseph Alberto l’Ontinyent de la infantesa de Gomis. A la dreta gravat de la vila de Bocairent

Vista aèria del Poble Nou (1961). Aquesta imatge seria molt similar en temps de Gomis. Encara s’observa en la part inferior el palau del marqués de Vellisca, ara ocupat per l’edifici de Telèfonica

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 23 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

era obligatori i es considerava un luxe per a les classes més desfavo- rides. L’aula d’estudis superiors, on s’ensenyava matèries com Lògica, Metafísica, Filosofia, Física i Teolo- gia, representava la culminació aca- dèmica dels 17 estudiants que assistien a aquelles classes.

L’Ontinyent de Gomis apareix mag- níficament descrit pel botànic Cava- Els decrets de Nova Planta comportaren la substitució de la gramalla, indumentària protocol·lària nilles: dels jurats, per la vestimenta dels “regidores” de color negre Su figura parece a la de un bar- co, en cuyo fondo o quilla está la Pina, el mateix que havia dissenyat jove -model demogràfic típic de les plaza, siguiéndose después por el projecte de coronament de la torre societats d’antic règim-, ja que 7.600 ambos lados espaciosas calles, de Santa Maria en 1745. ontinyentins (el 73’18%) no supera- sucesivamente más altas, las más ven els 40 anys. de ellas incomodas por la des- En canvi, podem observar com l’On- igualdad del terreno: su caserío tinyent de l’exiliat Gomis no s’ha Els infants en edat escolar (7-16 es muy decente, distinguiéndose recuperat dels estralls de la guerra anys) eren 1.595, dels quals sols 249 muchos edificios de vecinos no- contra Napoleó. Disposem d’una ex- xiquets anaven a l’escola de prime- bles y otros hacendados. cel·lent imatge de la demografia de res lletres i eren atesos per quatre 1824. El cens de població d’aquell mestres; de les xiquetes (819) acudi- La vila d’Ontinyent encara conser- any indicava que el nombre d’habi- en 152 “a costura”. Aquestes xifres vava en funcionament els portals que tants era de 9.701, en concret 4.649 mostren l’acusada falta d’escolaritat donaven accés al raval. Aquestes en- (47’92%) de barons i 5.052 (52’08%) de la població infantil ontinyentina, trades, en cas d’inseguretat pública o de dones, és a dir, una diferència de que encara era més destacada en el risc d’epidèmia, es podien clausurar o més de quatre punts. També mostrava cas de les jovenetes. Certament era efectuar un control sanitari a totes les una població amb predomini de gent un temps en què l’ensenyament no persones sospitoses de ser portadores

Imatge de l’antic cementeri, construït en 1813, en el període de dominació francesa sobre el qual, després, es va edificar l’església de Sant Rafael

24 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

bar a patir fam... En el curt període de dominació francesa es va inaugurar el cementeri de Sant Rafael. D’ara endavant els cadàvers ja no se soterraren en l’interior de les esglési- es, evitant així, problemes sanitaris.12 Ferran VII en tornar a Espanya instau- rà de nou el poder absolut i deroga la Constitució de 1812. Gomis continuava sent professor de cant, però a la mort del seu preceptor -el mestre de capella de la catedral, Josep Pons- en agost de 1818 el compositor abandonà València en acceptar el càrrec de director de la banda musical d’un regiment d’artilleria. L’adveniment del Trienni liberal el sorprendrà residint a Madrid.

Constitució de 1812 o Constitució de Cadis Ferran VII, el rei traïdor i nefast monarca, pronun· cià la famosa frase: “Marchemos francamente, y El Trienni liberal va ser un parèntesi yo el primero, por la senda constitucional” de llibertat en el regnat absolutista de Ferran VII. Les tropes comandades de la malaltia. En efecte, el jefe polític de 1808, el poble de Madrid alçà les per Rafael Riego es van sublevar a de la província –una figura equipara- armes contra els francesos. A Onti- primeries de 1820; la insurrecció poc ble a la de governador- , ordenava el nyent, el plebà de Santa Maria, els a poc s’estengué per tot el territori 22 de setembre de 1821 – per epidè- declarava la guerra i l’ajuntament peninsular i el monarca es va veure mia de febre groga- que l’ajuntament publicava un ban demanant l’allista- forçat a jurar el 8 de març la Consti- mantinguera una estreta vigilància en ment de voluntaris. Va resultar inútil, tució de 1812. els accessos d’entrada a la població: la nostra població era ocupada mi- “quien procurará el mayor celo en litarment per les forces del mariscal A Ontinyent, el 20 de març es resti- que se cierren a la mayor brevedad Suchet des de gener de 1812 fins a tuïa els membres integrants de la cor- posible todas las entradas del pueblo juny de 1813. Les conseqüències no poració municipal de maig de 1814 i a excepción de la de san Francisco, es feren esperar: exclaustració de que foren destituïts per la derogació santa Ana, santa Bárbara y Carril” les comunitats religioses, exigència de la Constitució de 1812. Era tanta impostos, brutal augment dels preus l’alegria que les autoritats decidiren Borbònics, liberals i absolutistes dels aliments fins a l’extrem d’arri- el 30 d’abril celebrar les votacions

Com saben els decrets de Nova Plan- ta de 29 de juny de 1707 van significar la fi de l’autogovern dels valencians. A nivell municipal, els jurats –vestits amb les vistoses gramalles de color carmesí- eren reemplaçats pels regidors abillats amb una austera indumentària negra. Els càrrecs municipals -abans anuals- passaven a ser vitalicis. Seguint el model castellà, l’ajuntament passava a ser presidit pel corregidor, una figura amb moltes competències , nomenat pel monarca. Aquesta era l’estructura del govern municipal en temps del jove Gomis.

El segle XIX va començar amb la Façana de l’ajuntament d’Ontinyent. A dalt d’un balcó estava adossada la placa constitucional invasió napoleònica. El Dos de maig que va ser destruïda per la ira absolutista

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 25 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

Rafael Riego era ajusticiat el 7 de novembre de 1823 en la madrilenya plaça de la Cebada i el seu cos, “per traïdor al rei” fou esquarterat

Nota manuscrita del cabildo de 17 de maig de 1822- indicant la recepció d’una circular del govern noti· ficant que la marxa de Riego -de la qual Melcior Gomis és probable autor- era declarada himne nacional a diputats de corts amb uns feste- detrás del carro hiban los maseros y a Ontinyent no li faltaven. Entre ells, jos extraordinaris i instal·laren en el Justicia y cerraba la procesión unos Miquel Osca Guerau, que va ser un frontispici de l’ajuntament una làpida turcos de a cavallo disparando”. dels polítics més importants d’On- amb una inscripció relativa a la Cons- tinyent en el segle XIX: diputat a titució. Un manuscrit anònim del se- Aquest període històric, regit pel par- corts, senador i magistrat del tribunal gle XIX, mostra que “se hizo la pro- tit liberals, va ser efímer. Ferran VII Suprem. Un llenç pintat a l’oli, con- cesión y fiesta de la Constitución con mai acceptà de bon grau que les corts servat al sant Hospital, recorda que moros disparando…. Y la lápida la constitucionals limitaren el seu po- també va ser un gran benefactor. trahían con un carro triunfante… Y der. La Santa Aliança, integrada per les monarquies absolutistes europees, Sobre les relacions d’amistat que decidí auxiliar-lo. Els Cent mil Fills mantenia amb el compositor Mel- de Sant Lluis- travessaren en abril els cior Gomis podeu consultar -entre Pirineus i en setembre el rei recuperà d’altres- l’article d’Alfredo Berna- totes les prerrogatives perdudes. La beu Galbis “Gomis, cartas desde el monarquia parlamentària era un som- exilio”. Precisament sent alcalde Mi- ni perdut. Adéu a la llibertat de prem- quel Osca -cabildo de 17 de maig de sa i d’opinió, adéu a la llibertat de co- 1822- es rebé una circular del govern merç, adéu al dret de sufragi... L’u de notificant que la marxa de Riego -de juliol de 1823 les tropes absolutistes la qual Melcior Gomis és probable entraven pel portal de sant Francesc i autor- era declarada himne nacional: ocupaven Ontinyent. El victoriós comandant destruïa la làpida constituci- Asimismo se dio cuenta de onal, el símbol de la llibertat. En no- otro decreto de las cortes de vembre de 1823 el general Riego era siete de Abril último en que vilment ajusticiat a Madrid. El cercle se declara marcha Nacional absolutista s’havia tancat. la música del imno de Riego, se acordó su cumplimiento y En 1822, l’alcalde constitucional era l’advocat Josep Melcior Gomis, destacat libe- unión a la mano de órdenes. Miguel Osca. Va mantindre amistat amb l’in· ral, autor de distints himnes patriòtics, signe compositor Melcior Gomis. Fou un dels emprén un forçós exili. No tornarà En aquesta conferència -que toca a polítics més importants d’Ontinyent en el segle XIX i ocupà el càrrec de magistrat del Tribunal mai més, però continuarà mantenint la fi- no entrarem a analitzar l’obra Suprem els vincles amb el poble natal. Amics musical desenvolupada per Gomis

26 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

tica. Les tropes del general carlí Quilez el 25 de juliol de 1836 ocupaven la població, saquejaven les cases dels liberals i el 31 marxaven cap a Villena.

El 9 de desembre de l’any de la mort de Gomis altre succés commogué la població. El convent dels dominics -un notable edifici construït en 1514- era arrasat per les flames; la completíssima biblioteca es convertia en cendra. L’incendi va ser provocat segons els carlistes pels liberals; aquests es defensaren argumentant que el monestir ja estava tancat i els béns expropiats per l’estat. L’advocat liberal, José Ferriol, amic de Gomis, en un plec de descàrrec acusava als Dibuix del II Mètode de Cant de Gomis. Arxiu Municipal d’Ontinyent pares dominics de practicar “doctri- nas antisociales, con sus acciones durant les seues residències a Paris, Podia haver retornat de l’exili? La rencorosas contra los pocos y mode- Londres i, altra vegada, a Paris. En difícil situació política espanyola ho rantísimos liberales de Onteniente, y aquesta ciutat va morir la matinada desaconsellava. El rei traïdor, Fer- con el abuso de su riqueza que os- del 27 de juliol de 1836. “El Rossini ran VII moria en setembre de 1833 tentaban descaradamente contra la espanyol” era soterrat al cementeri i, poc després, s’encetava la guerra moral del Evangelio”. A hores d’ara, de Montmartre; al sepeli estaven pre- carlina. Precisament en els dies fi- sols el nom de la plaça de Sant Do- sents autors tan cèlebres com Luigi nals de la vida de Gomis, Ontinyent mingo recorda el lloc de l’emplaça- Cherubini o Hector Berlioz. estava immersa en una situació caò- ment de l’antic convent.

Vista de la plaça de Sant Domingo a principis de segle XX abans de ser urbanitzada

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 27 ONTINYENT EN EL TEMPS DE GOMIS (1791-1836)

En abril de 1977, membres de la comparsa de Mudéjares visitaren la tomba de Gomis al cementeri de Entre els objectes personals de Gomis que tor· Montmartre naren a Ontinyent, es troba la Legió d’Honor, màxima distinció que concedeix l’estat francés. AMO

Gomis va llegar tots el béns al seu ventud estudiosa, acordando se lla- NOTES: germà Antoni, que vivia a Ontinyent. mara calle de Gomis en la que nació 1. MURCIA CAMBRA, M. A. “Una mort tràgica, una vida vulgar, una obra sor- En l’acord municipal de 26 d’abril de el referido Melchor, en vez de Casas prenent, una empremta esborrada. Josep 1867 s’expressava la voluntat testa- Nuevas. Melcior Gomis i la segona part inèdita del seu mètode de Cant i Solfeig” publicat a la mentària de donar 2.000 rals pel tal revista Alba nº 20-21 pàgina 42, Ontinyent que s’habilitara una font dedicada al La memòria de Gomis no sempre ha 2008. músic i agraïa: estat honrada. La font dels violins, 2. GISBERT R. Gomis, un músico romántico y su tiempo, pàgines 20-21. València 1988 ...la honra que el Ilustre Ayunta- dedicada al músic, fou víctima de la Servei de publicacions de l’ajuntament miento de esta villa dispensó a la barbàrie perpetrada contra el nostre d’Ontinyent. 3. Les observacions de Cavanilles dos-cents memoria de mi querido hermano, patrimoni; en 1972 era retirada i llan- anys després. Llibre quart, página 16. Edi- que falleció en Paris, perpetuando çada a un abocador. Afortunadament cions de Bancaixa 1997. su nombre para estimulo de la ju- Roberto Sais la va recuperar i des- 4. DOWLING, J. José Melchor Gomis, compositor romántico. València 1974, pàgina prés la va oferir a les distintes corpo- 15. Aquest autor també fa esment de la gran racions fins que va ser instal·lada en riuada. 5. PEREZ JORGE V. La música en Ontinyent. l’actual emplaçament per l’aleshores Ontinyent 1994, pàgina 13. Edita Caixa alcalde Manuel Reguart. d’Estalvis d’Ontinyent. 6. AMO (Arxiu Municipal d’Ontinyent). Ca- bildo extraordinari celebrat el 26 de juliol La figura del compositor romàntic de 1820. Foli 145. és especialment valorada en l’àmbit 7. AMO (Arxiu Municipal d’Ontinyent). Ca- bildo ordinari celebrat el 26 de maig de musical. Els ontinyentins ens hem de 1820. Foli 106. sentir molt orgullosos d’un dels més 8. Cabildo ordinari 11 octubre 1822. Folis celebres ciutadans. Hem de preser- 279-280 Circular del jefe superior polític “sobre fixación de una tablilla en la puerta var la seua memòria protegint tot el principal de la Parroquia en que esta incerto patrimoni vinculat a Gomis. La con- el articulo doce de la Constitución”. servació de la casa natal és un bon 9. GISBERT R. Gomis, un músico romántico y su tiempo, pàgines 25 i 28. exemple a seguir. En aquest sentit 10. Les observacions de Cavanilles dos-cents també s’ha recuperat la dedicatòria anys després. Llibre quart, página 16. Edi- cions de Bancaixa 1997. que mostrava la làpida original de la 11. BERNABEU A., LLIN E. Camperols, font dels Violins: “A la memoria de menestrals i privilegiats: Ontinyent 1735- La Font dels Violins, actualment al carrer del Del· D. José Gomis Colomer, su hermano 1802, pàgines 57 i 72. Ajuntament d’Onti- me (Ontinyent) amb la recentment recuperada nyent 1985. dedicatòria que mostrava la làpida original : “A la D. Antonio. Año 1867”. 12. GANDIA CALABUIG J. Història bàsica memoria de D. José Gomis Colomer, su herma- d’Ontinyent, p 217-218. Servei de publica- no D. Antonio. Año 1867”. cions de l’Ajuntament d’Ontinyent. 1994.

28 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Fonts per a l’estudi demogràfic i social d’Ontinyent al segle XIX

Ignacio Gironés Guillem

ossiblement, un dels avanços D’aquesta manera, aquí, a Espanya hi més transcendental del segle ha molts arxius que ja han estat bol- PXXI, respecte a l’activitat de cats a internet per a la seua consulta. la investigació de la Història, ha estat El més significatiu i representatiu es el el fet de la digitalització dels docu- “Portal de Archivos Españoles”, que ments arxivats. com es forma amb les seues sigles o acrònim, es conegut com “PARES”. A València, no fa molts anys, es va En eixa direcció d’internet es pot visi- fer un homenatge a Nicolau Primitiu onar la fotografia d’un grapat de docu- qui, durant la guerra civil, es va dedi- ments de molts arxius nacionals com car a demanar permís a les fàbriques Del llibre “La pesta negra” de Angel Blanco ara Simancas, Índies, Arxiu Històric papereres que utilitzaven el material Nacional, Corona, d’Aragó, etc. El seu dels arxius per a reciclatge de paper de qualsevol pantalla d’ordinador contingut es limitat però progressiu per a les necessitats bèl·liques. La d’arreu del mon. Ja no cal despla- perquè va creixent a mesura que van demanda de paper era tant gran que çar-se fins al lloc físic on “dorm” el digitalitzant-se noves seccions. el govern no va tindre més remei que document; ja no cal seguir un horari tirar mà dels recursos que tenia, com estricte i tancat. Altre portal també nacional i de gran ara els arxius. A dites fàbriques en- rellevància es la Biblioteca Digital traven tots els documents sense triar Permet que el document descanse Hispànica que permet la descarrega i entre ells hi apareixien pergamins ara, segur, en un lloc adequat sense de milers de llibres d’interès docu- que, mesclats amb la pasta de paper ser manipulat per ningú per a la seua mental, o també la Biblioteca Va- interrompien el procés bloquejant les consulta. lenciana Digital (BIVALDI), per a màquines i suposava tot un fàstic. Ni- nosaltres. colau Primitiu dedicava els diumen- Amb aquest procés es tanca també ges, quan la producció es parava per el litigi de propietats entre diferents Altres institucions, com ara ajunta- a triar els pergamins i rescatar-los, entitats, com el recentment produït ments, han anat publicant els seus fent un favor als operaris que així no amb els famosos “papers de la guerra fons a mesura que van adonant-se de tenien dit destorb, perquè aquest ma- civil” de Catalunya entre Salamanca la seua importància, no sols de con- terial lligava mal amb la pasta de pa- i la Generalitat. Hui, que se’ls que- servació sinó també de difusió en be- per. D’aquesta manera va aconseguir de qui vulga: haurà d’afeixugar amb nefici d’un major coneixement de la rescatar un total de 1500 pergamins el cost i la responsabilitat de la seua historia del seu poble. coneguts hui com els fons “Nicolau custòdia i conservació. Nosaltres Primitiu”. gaudirem del seu contingut que ve a Per altra banda, una associació al- ser com el 99% del seu valor. truista s’ha encarregat de digitalit- Quants documents es van destruir? zar tots els arxius parroquials de la Quants es van cremar per a calfar als De fet, són moltes les institucions diòcesi de València i Oriola-Alacant. operaris als dies de fred? que han comprés la importància de Aquesta associació, Raices del Reino la digitalització dels seus arxius i la de Valencia, també es pot consultar Hui en dia, un gest tant senzill con la transcendència de posar a l’abast de per internet. En aquesta ocasió, la digitalització representa la garantia tothom el contingut dels mateixos. tasca no ha consistit únicament en la de la seua conservació. Que guanya l’arxiu d’Índies de esser digitalització de tots els arxius par- ubicat i tancat en un edifici de Se- roquials sinó que un nombrós grup Aquest gest de pocs segons assegura villa? No serà millor que “mil ulls” de voluntaris s’han dedicat a indexar la multiplicació de l’ús dels docu- puguen dedicar-se a estudiar els seus dates dels registres per a una millor ments per a poder esser visionats des tresors en qualsevol lloc del mon? i ràpida consulta per als interessats.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 29 Fonts per a l’estudi demogràfic i social d’Ontinyent al segle XIX

També, com en el cas de PARES, el sols per l’edat avançada dels seus va haver al llarg del segle cinc brots material va creixent progressivament protagonistes, com s’aprecia en la (1834, 1854/1855, 1865, 1885 i a mesura que s’incorporen nous ar- gràfica anterior, sinó també els anys 1890), afectant al Centre/Nord i Va- xius i noves indexacions. crítics, com van poder ésser les guer- lencia, ocasionant 600.000 morts3. res, en aquest cas la del “francès”, Respecte als registres genealògics les fams (hambrunes), el tifus o el Les epidèmies i la fam als anys de espanyols, també ha existit, des de fa còlera que a aquest segle va flagel· 1803-1805 ocasionaren una mortalitat molts anys, per a consultar per inter- lar la població ontinyentina per cinc igual o superior a la produïda durant net, l’associació nord-americana de vegades. el període bèl·lic de la guerra de la “family search”. Independència espanyola que tingué El Còlera (Còlera morbo) al llarg lloc entre els anys 1808-1814. 1812 Feta aquesta presentació, el que vinc del segle XIX assolà, procedent de fiu conegut com «l’any de la fam».4 a informar a través d’aquest article la Índia, a extenses zones d’Europa és que finalment ja s’ha acabat d’in- i América. Penetrà en Espanya pel Resulta esgarrifós seguir la cadència dexar completament tot el material de port de Vigo. En 1833 es declarà la de defuncions diària i mensual quan, l’arxiu de Santa Maria d’Ontinyent. primera epidèmia al nostre país. Hi de sobte encontres 15 o 20 vint morts Primer es va començar pels llibres de batejos, després es van emprendre els llibres de matrimonis i, finalment, aquest any, s’ha acabat el procés amb els llibres de defuncions2. D’aquesta manera tot l’arxiu de la parròquia de Santa Maria, incloent la església de Sant Miquel, mentre va registrar els seus moviments dintre d’aquesta par- ròquia, ha estat completat i a l’abast de tothom. No així s’ha pogut fer a l’arxiu parroquial corresponent a la parròquia de sant Carles, en ser cremat a la guerra civil.

Aquesta última etapa, la indexació dels llibres de defuncions, ens ha per- mès entrar en contacte amb uns altres i nous fons per a un estudi demogrà- Piràmide defuncions per edat i sexe a Santa Maria al segle XIX fic i social de la ciutat, almenys en la part que representa la parròquia de Santa Maria. No són, per tant, dades totals del poble però si una part significativa i, lamentablement, l’única que es conserva.

El nombre de registres de defuncions utilitzat ha estat de 12.934. 6.731 corresponent a dones i 6.203 corresponent a homes. En cap moment es té en compte els “albats” ja que aquests figuren en llibre a part i no manifesten més dades que el simple registre del fet, amb els corresponents pares.

El resultat d’aquesta indexació permet apreciar, així mateix, els moments més alts de defuncions, no Defuncions anuals al llarg del segle amb l’impacte de les còleres

30 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Fonts per a l’estudi demogràfic i social d’Ontinyent al segle XIX

en un sol dia, només per a la parrò- Fora del circuit de la revista Almaig, pendió la feria el 20 de octu- quia de Santa Maria, en un poble que el pare Lluis Fullana, a la seua His- bre. Duró dos meses...” no arribava a 10.000 habitants (9614 tòria d’Ontinyent, dona una noticia habitants segons Antonio Llora). Re- prou interesant quan diu: Respecte a la de 1865, continua dient: cordem que no estem parlant de tot el “Presentaronse algunos ca- “En cabildo extraordinario de poble sinó només de les dades de la sos de cólera en la villa y su 13 de agosto se hizo saber que parròquia de la vila. termino (1890). Alarmado en- existía cólera en Valencia y al- tonces el Ayuntamiento, subió gunos pueblos de su provincia. La disponibilitat del nou material en Comisión al Santuario de Se acordó que las personas o digitalitzat permet fer un seguiment Santa Ana… la noche del 22 familias pudientes que vinie- puntual i molt expressiu del que va de agosto de 1890 (primer cas sen de Valencia fuesen aloja- representar el segle XIX, ja que a de cólera 8 d’agost)… y ma- das en fincas del término y si part de la gran catàstrofe que van su- nifestó al Superior interino se trataba de gentes pobres posar les successives onades d’epi- la necesidad de que los reli- harían la cuarentena de ocho dèmies, altres morts molt “poc habi- giosos se trasladasen cuanto días en la Ermita de santa tuals” es van donar, al llarg i ample antes a su Convento, en cons- Ana. Las mercancías proce- de la Vall. Moltes d’elles van esser trucción, advirtiendo que se dentes de pueblos contamina- produïdes fora del nucli urbà i des- hiciese su traslado durante la dos permanecerían aireadas criuen un ventall de partides i finques noche, a fin de que no llegase ocho días en la Ermita de San que mereixerien un nou estudi per a al pueblo…, creyendo que dic- Vicente. El 7 de setiembre ya ubicar-les i, en algun cas, procurar ha determinación obedecía a habían casos en Ontinyent. El evitar la seua desaparició. una “actitud política”… “este Alcalde Latonda, varios regi- aprieto con que el ayuntami- dores, algún eclesiástico y em- Per si algú te interès en aprofundir so- ento puso a la comunidad… pleados municipales se ausen- bre el comportament de la pesta a la con lo cual no tuvo más re- taron del pueblo sin permiso, ciutat d’Ontinyent, es poden consul- medio que cumplir con aquel por miedo al contagio. Todos tar molts i bons articles que s’han pu- precipitado traslado por los fueron destituidos por Real blicat al respecte. Hi ha un d’Alfred motivos ya indicados7”. Orden el día 14 del mismo Bernabeu Sanchis que encara que mes. Muchas familias no noti- tracta de la pesta del segle XVII, pot Antonio Llora, a la seua Història ficaron las defunciones evitan- orientar bastant respecte el que po- es un poc més explícit i respecte a do de esta manera el pago de dria suposar una epidèmia d’aquestes l’onada de còlera de 1854 diu: los derechos de entierro.” característiques.5 Rafael Benavent ja “El gremio de peraires ofre- tracta directament les pestes succeï- ció como lazareto su edificio Respecte a la 1885 parla de les despe- des a la Vall al segle XIX6. llamado del Tirador. Se sus- ses de l’epidèmia. I de la de 1890 diu: “El tifus ataca sabiendo que mucha culpa de ello la tiene el uso del agua del “Almaig”. El 9 de Agosto aparece el te- mible huésped del Ganges. Trasladan a los Franciscanos al nuevo convento para uti- lizar la Ermita de santa Ana como lazareto, la noche del 22 de agosto de 1890. El uno de setiembre ya no se dio ningún caso y se acordó dejar veinte días sin contagios para cantar el Te Deum. Total 153 enfermos con 83 defunciones (Se- gons Benavent, 53)8”

Altre historiador local, com es mos- Mostra de l’impacte del colera en l’any 1854 sèn Sanchis Esparza, malgrat el poc

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 31 Fonts per a l’estudi demogràfic i social d’Ontinyent al segle XIX

crèdit que li se dona, diu: “...y si sale con barbas, san molt ben feta per l’ajuntament i sem- “En 1834, invadió a On- Antón, y sino…a la tierra, que bla que deu ser d’obtenció gratuïta12. teniente la enfermedad del de ella son.” cólera. La primera victima Respecte a aquest apartat de morts fue Mosén Fiteta, beneficiado La pesta de 1885 la descriu amb molt “extraordinàries”, de moment, hi apa- de santa María: fenecieron de detall perquè la viu en present: reixen quantitat de morts sobtades i en el pueblo 300 vecinos. En “El dia 4 de junio de 1885, que van ser consignades com a tals 1854, principió el cólera en ocurrió el primer caso sospec- sense requerir cap altra anàlisi ni cer- Onteniente por una familia, hoso en un joven de 22 años tificació forense. contagiada, venida de Valen- de edad, soltero, residente en cia, hospedada en el edificio los Arbellones, vecino de la Respecte als casos que vaig a enume- antiguo del Palacio, en la pla- Ribera y contagiado en ella. rar, consigne la data en què es van pro- ceta de San Roque: de las cin- De todo ello daremos cuenta duir per si algú té interès en aprofundir co mujeres y un solo hombre cuando se mitigue y ceda «el en algun dels casos. No identifique de que aquella se componía, ejemplar castigo».10” nom ni cognoms per respectar, d’algu- solo se salvó el hombre: hubo na manera, la intimitat de les persones. también bastantes víctimas en Dóna una important xifra de 447 víc- Els llibres de defuncions són una nuestra villa.” times, de las quals, l’arxiu parroquial font d’anècdotes, com per exemple la de santa María sols te registrades mort (3 gener 1895) d’un matrimo- A tot açò, el cardenal Arquebisbe de 130, faltant les dades de la parròquia ni, tots dos el mateix dia i de malal- València (Antolín Monescillo i Viso de sant Carles, i altres paratges no ties diferents. Descriu també a tots era l’arquebisbe de Valencia entre documentats als referits llibres. aquells que varen ser soterrats per 1877 y 1891, període en el que s’es- caritat o van morir en el sant hospi- criu aquesta Historia) respon amb Per acabar amb el tema de les epi- tal de beneficència, ja que no es solia una carta pastoral on afirma: dèmies de còlera del segles XIX, he emprar els hospitals com hui en dia, “...que la enfermedad del cóle- de citar també a Abel Soler i el seu sinó només per als necessitats. ra que nos aflije, está sujeta a magnífic treball De Vilanova de Ru- condiciones anónimas para la gat a la Pobla del Duc on dedica un D’aquestes defuncions accidentals o ciencia; y que el querer sor- capítol sobre tota la vall, molt reco- poc ordinàries, hi ha set casos d’ofe- prender a la naturaleza, o do- manable de llegir11 gats dels qui tres van morir el mateix minarla (com es deia), aparece dia, en un accident, construint un pou ya evidente y culpable preten- Llevat d’aquesta manera extraordi- en una casa del carreró Marqués sión del orgullo humano, bien nària de “finir” que es va haver de (C-4) (el dia 30 d’agost de 1856). humillado por cierto.” patir com a la resta d’altres al po- Eren obrers de 27, 28 i 34 anys. Altre bles peninsulars, al llarg del segle cas es el d’un xic de 16 anys al pou Recomana finalment l’autor, capellà, XIX, a la documentació digitalitzada l’Olleta (D-4) on havia anat amb que s’aclamen a Deu, i acaba dient: i indexada recentment es pot trobar uns amics (15 de juny de 1863); al- altres tipus de defuncions “poc co- tra, una xica de 25 anys trobada, a la munes” que ens aprofiten per aclarir matinada, en la bassa d’Osca (C-5) una gran varietat d’accidents i ens (4 d’octubre de 1864); un home de descriuen uns paratges del terme que 62 anys en la bassa de la fàbrica de ens recorden denominacions a punt destil·lar aiguardents en els Alfo- de desaparèixer, si no ho han fet ja, rins (3 d’abril de 1868) i un xiquet que també fa interessant la informa- de 14 anys al desaiguador de la Vall ció que aporta. Seca, (E-2) a la partida de Morera (29 juliol 1876). De mort semblant Per a localitzar els paratges que apa- van trobar a un home de 53 anys, en- reixen referenciats a la documen- cara que aquest es va penjar d’un pi tació, junt a cada lloc vaig a posar, en la caseta del carrascal del Mar- entre parèntesi, la nomenclatura que qués (B-5 ?) (8 juny 1879). ha utilitzat l’excel·lent mapa toponí- mic d’Ontinyent que crec que deuria Va haver també altres dos casos ser d’obligada possessió en totes les d’ofegats o asfixiat que correspon- Saludable remedio contra la peste9 cases del terme, ja que es una obra drien al mateix tipus forense que van

32 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Fonts per a l’estudi demogràfic i social d’Ontinyent al segle XIX

ser: un home de 50 anys, asfixiat a un forn de calç a la segona partida de la Umbria (D-4) (28 abril 1872) i un xic de 16 anys que van traure asfixiat de baix d’un carro que havia bolcat, en la carretera, a l’Alcantarilla del Salt del Bou (C-4).

Resulta significatiu també el res- senyar la quantitat de gent que va morir a causa de caigudes i despenyats, sobre tot pel que fa referencia als llocs on es van produir. Se’n van produir 13 a la segona mitat del segle XIX, ja que de la primera part del segle no tenim la consignació de la causa de la mort. D’elles, per no fer-ho massa col·loquial, destacarem una prop del pantà (13 maig 1880), altra a l’heretat de Santa Elena (D- Secció del mapa toponímic d’Ontinyent 2) (26 febrer 1887), altre va caure a la vesant esquerra del barranc de morts violentes, voluntàries o no, pro- cident, per la caiguda o desplome Gosgorrobio (D-2) (30 agost 1895) i duïdes per armes, blanques o de foc. d’una volta al convent dels Fran- altres tres van caure des de dalt de les ciscans (11 desembre 1892) ja al seues cases, al carrer. Hi ha uns que Vint-i-cinc en comptabilitzem només convent nou que estaven construint. en compte de caure ells, es va caure a la segona mitat del segle: Sis son una pedra al cap, al barranc de Bo- enregistrats, únicament com a mort De morts per agressió hi ha onze: Al cairent (D-4) (8 febrer 1899). Abans violenta, sense especificar res més. 28 de desembre de 1852 mort assas- que aquest, ja havia finit de manera De dos diu on va ser: un junt al cup sinat un ciutadà d’Ontinyent i el llibre semblant un treballador a la cantera de l’heretat de l’Alba (D-4) (11 sede registre diu inclús el nom del seu del Salt del Llobot, al port dels Al- tembre 1856) i l’altre va ser trobat executor igual que el 24 d’abril de forins (C-2) en caure-li damunt uns mort al carrer porta falsa dels des- 1865. En aquest segon cas hi apareix carreus (27 febrer 1863). Per despre- calços (?), prop de la casa nº 65 (13 i tot el malnom del assassí: “el cagó”. niments també hi van haver altres novembre 1872). Després hi ha dos homicidis dels que dos: un en el batà de Morro (D-4 ?) Hi ha una mort que es contada com descriu: “disparo de arma de fuego” (26 juliol 1896) i l’altre en la pedre- a violenta encara que va ser d’ac- (9 d’octubre de 1865 i 14 de juliol de ra del port (B-3) (6 desembre 1885). 1866), encara que aquest segon, mort al “barranc del rei” (C-4), diu que es Després, els qui resten són enregis- mort accidental. Tres mes van morir trats com “despenyats”, con volent “per arma de foc”; un per “arma blan- diferenciar un acte de l’altre. Aquests ca” i altre “a mano armada”, aquest morts es van donar des de la penya en el “Delme” (C-3) (7 gener 1873), de Bodí, junt al camí del Pont de la sense especificar el tipus d’arma. Costa (C-4) (11 agost 1857); des del molló de la Costa al camí de More- Altres casos de morts són rellevants ra (C-4) (29 abril 1865), en el bar- per la singularitat del lloc on es van ranc de Gosgorrobio, partida de la produir, com ara junt al rio Claria- Solana (D-2) (29 gener 1865), i junt no (18 desembre 1872), a la sèquia al pont del barranquet de l’Arbellà vella del Llombo (C-4) (1 desembre (C-4 ?) (6 febrer 1864), tots semblen 1858), en la caseta del túnel (?) (14 alts penyassegats. abril 1885), al barranc de Ballester (?) (21 abril 1852), a la partida de Apartat important, per escabrós, el re- Caputxins (C-5) (23 octubre 1853), a presenta el dedicat a comptabilitzar les Penya-segat del Salt del Bou la cova de Galindo (D-4) (7 setembre

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 33 Fonts per a l’estudi demogràfic i social d’Ontinyent al segle XIX

A 11 d’agost de 1846 van ésser con- l’esperança de vida de la població, els demnats a “garrote vil” cinc veïns noms dels notaris que van intervenir d’Ontinyent, com mostra aquest do- o dels capellans encarregats de les cument de l’arxiu municipal, però inscripcions, etc. no són enregistrats al llibre de defuncions de la parròquia de Santa El poble d’Ontinyent pot agrair l’es- María d’Ontinyent. Sí que apareix, forç que un grup de voluntaris, patroci- el 23 d’abril de 1853 un ontinyentí nats per la associació Raices del Regne de 21 anys, executat al complir-se la de Valencia, han dut a terme amb la di- sentència de “garrote vil” (serà inte- gitalització i indexació d’aquest arxiu ressant buscar el corresponent docu- i que la seua tasca siga imitada per alment a l’arxiu municipal). tres arxius i fundacions, aprofitant els avanços de la nova tecnologia, repre- Finalment cal afegir que aquesta do- sentada per la digitalització i la seua cumentació que ha estat indexada ubicació a internet, a fi que tothom també podrà servir per a altres tre- puga gaudir d’aquests recursos. balls diferents, com ara l’estudi de Creu de terme i hort de Caputxins malalties més comunes o rares donades al nostre poble; l’apreciació de 1861), al barranc de l’Àguila (E-4) un home conegut com “el conill” (18 juny 1875), a la “cova de l’Haver” (sic) ( B-3) (31 desembre 1883), en Todosvientos (C-3) on un home de 40 anys va morir de fam i de fred (21 novembre 1899), o a l’heretat de Se- lente (sic) (D-3) (29 setembre 1891).

Qualsevol d’aquestes descripcions pot convidar als joves investigadors que ixen anualment de les nostres au- les per tal que aprofundisquen en el que va passar amb més detall, com per Detall del cabildo celebrat a la ciutat d’Ontinyent sobre els condemnats a garrote vil13 exemple quan un xic de 24 anys va morir en l’heretat de Santa Bàrbara (C-4), la nit del 12 de març de 1867 a NOTES.- 8. Llora Tortosa, A. Ontinyent y su historia.. El causa d’una forta nevada, quan ana- 1. Blanco, Á. La peste Negra. Anaya 1990. còlera en 1854 (pag. 268); en 1865 (pag. 275); va camí de sa casa - temporada molt 2. Arxiu Parroquial de Santa María de la As- en 1885 (pag. 295); en 1890 (pag. 299). Imprenta avançada per a una forta nevada-. sumpció. Ontinyent. Llibres: 01 QL 1616-1640; Minerva 1992. Ontinyent 06 Bau-Dif. 1710-1723; 07 Bau-Con-Dif. 1723- 9. Estampeta propietat de l’autor. 1734; 08 Bau-Dif. 1734-1744; 11 Bau-Dif. 10. Sanchis Esparza, F. Historia Incomparable Per acabar i tractar d’animar a l’ex- 1768-1780; 201 Dif. 1851-1855; 202 Dif. 1865- de la coronada villa de Onteniente. CAPITU- plotació investigadora de tots els do- 1888; 203 Dif. 1889-1895; 204 Dif. 1896-1904. LO II. Hambres, pestes, tormentas, terremotos, cuments que l’arxivística local ens 3. Figuera, E. de la. Las enfermedades en Es- inundaciones, nieves, aguaceros y tronadas es- permet, vaig a incloure dos últimes paña durante el s. XIX. [en línia] http://ifc.dpz. pantosas. (pàgines 222 a 274). Imprenta Casa de es/recursos/publicaciones/29/16/11figuera.pdf Beneficencia. Valencia 1886. referències de morts luctuoses o ex- (consulta 15 maig 2016). 11. Soler, A. De Vilanova de Rugat a la Pobla traordinàries. 4. Figuera. Ob. Cit. del Duc. Editorial: Ajuntament de la Pobla del 5. Bernabeu Sanchis, A. «La pesta de l’any Duc. 1999. (pagines 42 a 47) 12. Ajuntament d’Ontinyent. Mapa Toponímic Al 14 d’abril de 1864, un jove de 19 1600 a Ontinyent». Revista Almaig nº 2. 1986. La Nostra Terra. Ontinyent, pàgs 16 i 17. del Terme d’Ontinyent. Oficina de Promoció anys moria a causes de les ferides 6. Benavent, R. «L’Epidemia de 1890 a la vall de l’ús del Valencià. Servei de Publicacions de produïdes per l’explosió de una roda d’Albaida. Cròniques de premsa». Revista Al- l’Ajuntament d’Ontinyent. Conselleria de Cultu- volant d’una màquina de cardar i fi- maig nº XIX, any 2003, pagines 133 a 136. ra, Educació i Ciència de la Generalitat Valenci- ana. Gràficas Bormac. 1998. lar en la fàbrica de Vicente Tormo i 7. Fullana Mira, L. Historia de la ciudad de Ontinyent. Caixa d’Estalvis d’Ontinyent 1997. 13. Arxiu Municipal Ontinyent. Cabildo Extra- Montés, situada en la partida de la Pàgs. 313 i 314. ordinario del 11 de agosto de 1846. LA 1846- Foya de l’Azut (sic) (C-4). 1847 f 54 v.

34 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La Població de l’Aljorf: 1792-1902

Mª Luisa Plà Tormo

mb l’ajuda de l’arxiu parroquial de l’Aljorf, existent Aen el Palau Arzobispal de València, vull donar explicació a la demografia del s. XIX del mateix lloc, basant-me en les actes de matrimonis, defuncions i baptismes, tenint sempre present les limitacions de les fons, encara que l’oblit de certes anotacions en algunes actes, en ser insignificants, no modifica els resultats globals. Vista de l’Aljorf des de l’ermita del Roser A millorar les xicotetes irregulari- bel de Jayme murió en casa del període estudiat, dada important tats contribueixen “les Santes Visites de Francisco Vidal, niñera de si tenim en compte que açò consti- Pastorals” que repartides al llarg del Francisco Escudero, gitano, tueix el problema fonamental per segle XIX seran fidels vetladores del e ignora el paradero de sus a l’estudi demogràfic i a partir de rigor en la confecció dels registres i padres...” (1853), “Evaristo, 1838 al costat del terme “albat” al costat dels nous formularis de com hijo de Ana Tello, viuda, natu- s’especifica l’edat i les causes de la han de ser redactades les actes ma- ral de Torrox (Màlaga). Abue- defunció en aquest grup de població trimonials, de baptisme i defunció los maternos: Antonio Tello y tan castigat. que es rebran al llarg de la centúria Fernanda Vila. Padrino fue es completarà tota una informació un mendigo que iba asociado L’existència d’aquesta monografia valuosa que pot donar una idea molt con la madre del bautizado local s’uneix a l’estudi d’altres mo- aproximada de la població vuitcen- que también era pordiosera” nografies ja existents en altres po- tista i les fluctuacions d’este lloc. Del (1859). “Juan Bta. Calvo Ca- blacions que tenen com a principal seguiment de les indicacions queda latayud, de 10 años, fue en- objectiu l’arribar a conèixer les ca- constància quan s’ha produït algun contrado muerto en el monte racterístiques generals de la població error en l’acta: “valga lo presupues- de l’Aljorf”(1886). al País Valencià. to”, “no vale lo tachado”... A més dels noms de batejats, contra- Els “Quinque Libri” microfilmats Les actes, en general, estan redacta- ents i difunts, figuren innombrables existents en l’ esmentat arxiu abasten des amb rigor, fins i tot amb detall, detalls que amplien el coneixement des de 1792 a 1902, repartits en: que revelen el zel administratiu i de la població aljorfina: les dades fa- apostòlic dels sacerdots: miliars ens permeten reconstruir la 01 Quinque Libri 1792-1830 ...no hizo testamento por su família, saber el nombre de fills del 02 Quinque Libri 1831-1846 repentina y violenta muer- matrimoni, la classe social a la qual 03 Quinque Libri 1847-1851 te (1822), “la volví a bauti- pertanyen, el testament, els soterrats 04 Quinque Libri 1851-1856 zar porque examinado lo que Amore Dei... i a partir de 1838 s’in- 05 Quinque Libri 1857 practicó la dicha Antonia corporaran noves informacions tals (baptismes, 1864; matrimonis, 1876; Luch me resultó duda bastan- com les causes de la mort, edat... defuncions,1874) te” (1825), José Ramón Martí 06 Llibre de Baptismes 1865- 1892 Albert fue bautizado por nece- De l’anàlisi global dels llibres, des- 07 Llibre de Baptismes 1893- 1902 sidad urgente por la comadre taca el fet que la mortalitat de pár- 08 Llibre de Matrimonis 1877-1902 en las nalgas... (1856), “Isa- vuls apareix anotada des del principi 09 Llibre de Defuncions 1875-1902

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 35 La Població de l’Aljorf: 1792-1902

L’Aljorf, un poble menut de la Vall paban, se alineaban unas jun- Per estrangulament econòmic del seu to a otras pared con pared, a ajuntament, incapaç de fer front a Baix d’Albaida, en el camí que es di- lo largo de cada calle, y éstas un pressupost municipal que ascen- rigeix a Aielo, es troba Adrior, Alior, parecían trazadas con cierto dia a 2.078 ptes. els veïns convocats Algorf, Alchorf, Aljor, l’Aljorf, dis- zigzagueo. en assemblea pel seu alcalde Martín tints noms per indicar el mateix lloc, Tormo Blasco van decidir agregar-se un dels 35 pobles que componen la Las casas contenían patios al municipi d’Albaida pensant que es Vall d’Albaida i que, després de 640 a manera de huertecillos, de pal·liarien els seus mals. L’Aljorf va anys de vida municipal independent nula importancia agrícola, perdre la seua independència admi- passà a integrar-se a la Vila d’Albaida. lindando a tres partes, izqui- nistrativa, no la religiosa, es va inte- erda, derecha y posterior; grar al municipi d’Albaida en 1888 i Ubicado en territorio de se- ésta última parte solía con- es va convertir en el que Cavanilles cano pleno, era un espigón tactar con patio o huerto del va definir en l’última dècada del s. encaramado sobre abarran- vecino”. XVIII: “l’Aljorf está tan cerca que cadas tierras lindantes con puede reputarse por arrabal de Al- la villa de Albaida, adonde Poc ha canviat la morfologia de bayda”. Quan trenta anys després de sus pobladores accedían por la població de l’Aljorf del segle l’anexió, Carlos Sarthou i Martínez Aloy descrivien la “aldea annexa de l’Aljorf” es referien “al aspecto de esta aldea muy humilde, sin alum- brado ni pavimentación. Realment, per als aljorfins, poques coses havien canviat amb l’annexió.

L’Aljorf dins del marc de la po- blació espanyola

Si el s. XVIII ha sigut considerat un segle poblacionista, a partir de 1789, i després de l’esclat de la Revolució Francesa, l’impuls demogràfic en el nostre país cedeix, perquè tornen al primer plànol una sèrie de factors adversos cridats a frenar la marxa Vista aèria de l’Aljorf ascendent de la població. Els esdeveniments del país veí signifiquen, en una puerta fortificada, aún XVII que ens descriu Luz Ortiz, efecte, l’entrada d’Espanya en una existente. Es un pueblecito del que huí coneguem. Només s’ha nova etapa de guerres que unides a planimétricamente alargado, construït una casa de nova plan- les guerres carlistes i a les dificultats forzado a apiñarse sobre un ta, coneguda com la “Casa Nova”. econòmiques per les quals va traves- bastión por el barranco cali- sar el nostre país, van ser esdeveni- zo bajo el cual discurre el río Estigué habitat per moriscs que des- ments poc propicis a l’augment d’ha- Albaida. Lo centra una pla- prés de la seua expulsió en el s. XVII bitants. za (platea) extendida ante su l’habitarien famílies cristianes de iglesia; lo atraviesan sin or- camperols amb poca terra o simple- L’activitat bèl·lica que va assotar el den algunos callejones; se en- ment jornalers sotmesos als vaivens nostre país afectà profundament el cuentra próximo en tierras de de bones i males collites, epidèmies, potencial humà així com la fam i es- cultivo, tanto secanas como inclemències, als quals acompanya- cassetat d’aliments que afectaren a regadas. ren la fam, la misèria i les penúries... Espanya, al País Valencià, a Albaida que tingueren el seu reflex en el crei- i l’Aljorf. Se trataba de un vicus, aldea xement vegetatiu, positiu o negatiu o lloch, obedecía a un tipo i que ve explicitat per les agulles o En el primer moment s’uneixen a de poblamiento concentra- avencs de les gràfiques de natalitat o les hostilitats bèl·liques, la fam i la do donde las casas se agru- mortalitat. carestia. P. Vilar atribueix les morts

36 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La Població de l’Aljorf: 1792-1902

Si be aquests fóren els comença- 1. Baptismes i concepcions ments del s. XIX, a partir de 1814 s’iniciaria una fase expansiva, però En tot el període estudiat que com- lenta, caracteritzada per saldos posi- prén de 1793 a 1902, es produeix un tius veient-se interrompuda per les 4 total d’1.860 naixements, distribuïts onades del còlera que van assotar a en 969 homes (52, 09%) i 891 dones Europa-Espanya-València-l’Aljorf: (47,90%). La diferència entre tots 1.-1834 dos sexes llança un superàvit de 4,19 2.-1854 - 1855 % a favor del sexe masculí. 3.-1865 (es va tenir notícia de l’epidèmia però no hi ha cap par- Del total de nascuts, van ser batejats tida de difunt registrada en l’Aljorf “por necesidad” 66 (31 xiquets - 35 pel còlera com a causa de mort) xiquetes) que representa un 3,56%. 4.-1885 1.1. Moviment estacional dels nai- La població aljorfina no va seguir un xements ritme ascendent homogeni en el s. XIX, sinó tot el contrari: els 488 ha- En este apartat es veurà com varien bitants de 1786, passaren a ser 290 en els naixements i si escau les concep- excessives de 1800-1802 a les epide- 1842, arribaren a 400 en 1870, acon- cions, segons les estacions de l’any: mies infantils, sent la pigota la més seguint els 455 en 1910. Al còlera important. Certament en el cas de s’unien altres factors que fóren de- l’Aljorf, de les 25 morts registrades terminants al llarg de tota la centúria: Mes de Mes de Casos/ en 1802, 16 corresponen a “albats”. concepció bateig mes El professor Nadal Oller insisteix a 1. Habitatges amb baixes condicions Abril Gener 204 considerar, a més de les epidèmies, higièniques sense abastament muni- Maig Febrer 199 els efectes de la carestia. cipal d’aigua potable i correcta eva- Juny Març 216 cuació de la residual. anys Def. anys Def. Juliol Abril 213 1797 8 1806 10 2. Escasses mesures mèdiques de Agost Maig 153 1798 26 1807 7 prevenció i tractament del mal en els 1800 10 1809 9 Setembre Juny 154 1801 16 1810 16 pacients. 1802 25 1811 12 Octubre Juliol 116 1803 14 1812 54 3. Virulència per part dels microor- 1804 8 1813 12 Novembre Agost 109 1805 16 1814 10 ganismes portadors dels malalties. 4. Baix nivell de vida, sobretot en allò Desembre Setembre 113 L’alçament contra els ocupants fran- que afecta l’alimentació i els recursos Gener Octubre 114 cesos va estar en l’origen del desas- econòmics. És constata pel “Padró Febrer Novembre 129 trós quinquenni comprès entre 1808 de Riquesa” de l’Aljorf de 1873 que Març Desembre 139 i 1812. En el curs de 3 anys el país aquest contínua sent un poble humil va ser saquejat de nord a sud, d’est amb una economia agrària i una ren- La distribució estacional dels baptis- a oest, i a les víctimes de les cam- da en reals de billó baixa. Els 66 ve- mes al llarg de l’any, està influïda per panyes militars van succeir, en 1812, ïns contribuents de l’esmentat patró dues característiques: les vitals i les les víctimes produïdes per la fam, i presentaven la següent renda: laborals. Els mesos de major nom- en el cas concret d’Albaida i l’Aljorf - 30 veïns: menys de 100 reals de billó bre de naixements són gener, febrer, es va unir el tifus. Les tropes estran- - 26 veïns: de 100 a 150 reals de billó març i abril, és a dir, els correspo- geres freturoses d’un sistema d’in- - 10 veïns: més de 150 reals de billó nents als éssers concebuts a l’abril, tendència feien apilament de que- maig, juny i juliol, que alguns autors viures i estris per al transport sense expliquen per l’acentuament del fe- més justificació que indiscriminades nòmen biològic de la reproducció exigències pròpies de tota campanya durant esta estació. La meitat d’estos bèl·lica, la qual cosa provocà l’escas- mesos corresponen a la primavera setat d’aliments i en últim terme fam, que en el calendari agrícola és una que es reflectiria en l’augment de la època de certa tranquil·litat i al fet mortalitat. La crisi de subsistència que la Quaresma ha finalitzat i amb deslliga crisi demogràfica. ella les prohibicions de l’Església.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 37 La Població de l’Aljorf: 1792-1902

Els mesos d’estiu i tardor registren Sota aquest epígraf en l’Aljorf es La mitjana, doncs, entre matrimoni els mínims i les concepcions d’ estos comptabilitzen 20 batejats, que re- i el naixement del primer fill estaria naixements d’estiu coincideixen amb presenten l’07 % del total, 8 xiquetes en 24,7 mesos i la idea que en l’antic una altra etapa de treball en el camp, (40%) i 12 xiquets (60%), distribuïts règim demogràfic la dona paria a una la sembra a l’octubre i novembre i la en: mitjana d’un fill per any, està des- recollida de l’oliva que es pot perllon- cartada. L’interval intergénesic entre gar fins a gener. Els mínims de con- G F M A M J JL A S O N D fills es relaciona amb el període de la cepcions corresponen als mesos d’oc- lactancia. 4 1 4 2 3 0 1 3 1 0 1 0 tubre, novembre, desembre i gener. Servisquen com a exemples la re- El naixement d’estos expósitos és ma- Es pot parlar, doncs, d’una demo- construcció de les següents famílies: jor en la 1ª meitat de l’any i no apareix grafia influïda per ritmes laborals (el relació clara en esta distribució ni amb major nombre naix en època que no el calendari religiós ni amb els treballs dificulten o ho fan en la menor pro- agrícoles. En alguns llocs de la nostra porció possible, la realització dels geografia va influir el creixement del treballs agrícoles); també és evident nombre de fills il·legítims l’acanto- que la majoria dels xiquets naixen en nament de tropes durant la guerra del els mesos “més sans” de l’any, els de Francès, però en l’Aljorf durant este l’hivern, per a fugir de les epidèmi- període tan sols es registren dos ca- es de l’estiu i principis de tardor que sos: Tomás Juan Expósito, nascut al delmaven la població infantil. març de 1813 i Dominga Petra, nascuda a l’abril de 1814. 1.2. Il·legítims i Expósitos

Hi ha un tercer cas registrat en 1815 Sota la denominació d’il·legítims que el portà a batejar a l’Aljorf Joa- queden agrupats tant aquells bate- quín Satorre, natural d’Agres i veí de jats dels quals es coneixen tots dos Bocairent. progenitors, però que no tenien una unió legitimada per l’Església, com La majoria de les famílies es concen- 1.3. Bessons aquells altres batejats dels quals es tren en el grup de 5 a 9 fills, seguides coneix només la identitat d’un dels per les famílies amb menys de 5. El El nombre de parelles de bessons seus progenitors, en concret la mare, nombre de matrimonis amb deu o nascuts en l’Aljorf al llarg d’aquest per la qual cosa es refereixen a ells més era reduït. període és de 15, que representen el com “hijos de madre soltera”. Al 0,82% dels naixements. D’estes 15 llarg de tot aquest període estudiat 1.5. Freqüència dels noms parelles, 6 van ser xiquetes, 6 xiquet (1792-1902) només ha aparegut el de i xiqueta, 3 parelles van ser xiquets. Juan S. Facundo Antonio Roglá, fill No puc abordar de manera contrasta- d’Ana Mª Roglá, mare soltera, nas- da este apartat per no estar les actes 1.4. Intervals entre naixements cut al juny de 1809. corresponents al s. XVIII en l’arxiu arzobispal. M’ha cridat l’atenció que És interessant determinar l’espai El terme “expósito” (= puestos a la durant quasi la 1ª meitat del s. XIX temporal existent entre matrimoni vista para ser detectados), que en (1840) l’únic nom que va mantenir i naixement del primer fill de cada les partides s’escriu en el lateral sota la grafia valenciana va ser Joseph. parella. He realitzat l’estudi sobre 57 el nom del nounat, s’aplica als nas- Era freqüent batejar als primers fills parelles de 1793 a 1894 i el resultat cuts dels quals no “sabem” res dels amb el nom dels pares, també podi- és: pares, o sí, però el sacerdot ho ocul- en ser batejats amb el nom dels pa- ta en les actes, per la qual cosa són drins i en bastants famílies repetien inscrits com “fills de pares no cone- 29 parelles tingueren el 1er fill A l’any el nom en algun fill, per mort dels guts”, i molts d’ells eren il·legítims. 13 “ “ “ “ Als 2 anys primers. El nom que se’ls imposava La salvaguarda de l’honor, el temor 7 “ “ “ “ Als 3 “ als expósitos batejats no coincideix al càstig i la marginació, la pobresa o 5 “ “ “ “ Als 4 “ amb el dels padrins del neòfit. Sí es misèria dels seus progenitors eren les 1 “ “ “ “ Als 5 “ repeteix dels 20 expósitos batejats el raons que portaven a l’abandó d’es- nom de Domingo-a en 8. És el patró 2 “ “ “ “ Als 6 “ tes creatures. del lloc.

38 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La Població de l’Aljorf: 1792-1902

2. Matrimonis Podem observar que els mesos de regulador a curt termini de la pobla- maig, juny, juliol i agost es donen els ció més sensible al canvi econòmic. Durant els anys compresos entre índexs més baixos mostrant la influ- 1793-1902 es van registrar un total ència de les activitats agrícoles i oc- Quant als índexs mínims de nupciali- de 368 matrimonis i fins a ben entrat tubre presenta un descens, a causa de dad, si bé en algun cas es corresponen el primer terç del s. XIX es necessi- la verema. altes taxes de mortalitat, en uns altres tava el permís dels pares per a la seua les defuncions es mantenen en nivells celebració. Així quedava reflectit en Quant als mesos de març-desembre discrets, podent-se deduir d’açò que les actes matrimonials ja que se se- (quaresma-advent) és més acusat el les causes serien anys de males colli- guia aplicant la Real Pragmàtica del descens en el primer, per la qual cosa tes que encara que no maten a la po- 23 de març de 1776 promulgada per assenyalaré que és major la influèn- blació sí que la refrenan amb vista al Carles III segons la qual obligava als cia exercida per les labors agrícoles i matrimoni per falta de mitjans econò- fills a comptar amb l’aprovació ex- en menor mesura les disposicions de mics. Com a exemples citaré: plícita dels seus pares per a contraure l’Església referent a la celebració de matrimoni. matrimonis en Advent, període que Any Defuncions Matrimonis coincideix plenament en el mes de 1818 9 0 La seua distribució per mesos cal desembre i la quaresma oscil·la, però 1831 3 2 seguir associant-ho a dos factors fo- sempre inclou tot el mes de març. 1851 8 0 namentals que definien la societat de 1870 9 2 l’Antic Règim: un de tipus religiós i El nombre de matrimonis per dèca- 1888 5 1 un altre laboral. des de 1800-1899 fou el següent: 2.1. Estat civil i origen dels contraents Les raons de tipus religiós limiten La distribució dels matrimonis cele- matrimonis en determinades èpoques brats en el període que estic descri- de l’any litúrgic (Advent i Quaresma) vint va ser la següent: considerades d’austeritat i durant les quals no s’imparteix la benedicció nupcial als nous esposos els qui pas- Possibilitats Casos Percentatge sat el temps, han de tornar per a rebre Fadrí - fadrina 318 86,41 % la benedicció solemne. Fadrí –vidua 4 1,08 % Vidu - fadrina 29 7,88% Les activitats agrícolas també difi- En els anys 1807, 1818, 1832, 1851, Vidu - vidua 17 4,61 % culten la celebració de matrimonis a 1865 i 1895 no es va celebrar cap causa que requerien una major dedi- matrimoni. El percentatge corresponent als quals cació a les labors del camp. es casen en primeres núpcies és poc Relacionant valors de nupcialidad i significatiu ja que és el normal en La distribució per mesos dels 368 mortalitat podem constatar com 1812 qualsevol societat. Dins de les sego- matrimonis celebrats entre 1793 i és un any de sobremortalidad (54) i nes núpcies el grup més elevat és el 1902 en l’Aljorf va ser la següent: en 1813 es dóna un índex de matri- corresponent als enllaços entre vidus monis elevat (6). El mateix ocor- i solteres. L’explicació d’aquest fet Mes del matrimoni Matr. per mes re l’any 1835, havent-hi hagut una seria que l’home necessitava atendre Gener 28 mortalitat de 27 persones en 1834, els seus fills i dedicar-se a les labors del camp. Febrer 36 fonamentalment per còlera, es van Març 20 celebrar 5 matrimonis. L’explicació estaria en un fenòmen d’autodefensa Li segueix en percentatge el grup Abril 45 de la població per a tractar de contra- de vidu-vídua. Un matrimoni entre Maig 23 restar els efectes de mortalitat d’es- iguals, assenyalen alguns autors. Fi- Juny 22 tos anys. El mateix pot dir-se dels nalment el grup més reduït és el de Juliol 31 anys de sobremortalidad, en els quals fadrí - vídua. No hi ha unanimitat Agost 27 l’índex de matrimonis és molt baix de criteris per a explicar-ho, doncs Setembre 35 per a ascendir considerablement en alguns autors parlen de la menor fa- Octubre 29 els dos o tres anys posteriors. Açò re- cilitat de la dona per a trobar espòs Novembre 33 colzaria la tesi defensada per Evers- i els hàbits socials veuen amb mals Desembre 39 ley, segons la qual el matrimoni és el ulls els ràpids esponsales de les ví-

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 39 La Població de l’Aljorf: 1792-1902

dues, uns altres apunten al fet que la mantenir la riquesa patrimonial dins llunyà (3er i 4rt grau-4rt grau). De les dona es troba desvalguda i necessita de la família. 5 dispenses, una va ser en 1795, la restablir la unitat familiar. resta en 1858, 1879,1890 i 1893. Per La consanguinitat era freqüent en les dades es constata el major nombre Segons les dades manejades, es pot ciutats i zones rurals de l’Espanya de de matrimonis consanguinis en la 2ª apreciar que transcorreguts uns anys l’Antic Régim la qual cosa obligava meitat del s. XIX, assenyalant alguns després d’una crisi de mortalitat, les a demanar la dispensa corresponent. autors com a causa l’existència d’una segones nupcias solen veure’s incre- Però en el cas que ens ocupa, L’Al- major permissivitat i major rapidesa mentades. jorf, els matrimonis consanguínis fo- en la tramitació d’expedients. ren escasos al llarg de tot el segle mal- En les actes matrimonials apareix grat l’estretor del lloc, “angustia loco- Va haver-hi 2 dispensats en 1er. grau l’origen dels contraents. Les proce- rum” motiu per a demanar dispensa, de “pública honestidad” (1795 i 1800)1 dències a primera vista semblen vari- i el “factor paisanaje”, els cònjuges ades, però és una falsa aparença: provenen de zones limítrofes a aques- 2.3. Cartes Dotals ta població i són parents llunyans. Homes D’Albaida o habitadors 128 En el s. XV era costum molt estès 34,78 % Dels 368 matrimonis celebrats de a València signar cartes nupcials o De l’Aljorf 117 1793-1902, només es van demanar 5 dotals, denominades “encartalles” 31,79 % dispenses (1,35%) i en grau de con- abans del matrimoni. Es tractava d’un Dones De l’Aljorf 281 sanguinitat implicats per parentiu document públic en el qual s’anota- 76,35 % D’Albaida vivint a l’Aljorf 50 13,58 %

A la vista d’estes dades, és clar que la mobilitat és més elevada entre els homes que entre les dones, si entenem per mobilitat l’elevat nombre d’homes que de la veïna Albaida van a l’Aljorf a casar-se, seguint el vell costum de contraure l’enllaç en el poble de la núvia.

La resta d’homes que es casen amb aljorfines pertanyen, la majoria a localitats properes a l’Aljorf (Benis- soda, Bufali, Palomar, Atzeneta, On- tinyent) i citaré Torrella, Benevites, Canales (Granada), Finestrat, com a pobles més allunyats.

La resta de dones són també de pobles propers, un grup reduït apareixen com parroquianes portant temps vivint en l’Aljorf. De Balbacil (Guadalajara), Quart i Benàmer són les forasteres.

2.2. La consanguinitat

L’elecció de cònjuge, en certa forma, ha estat influenciada sempre per la proximitat geogràfica o el veïnatge. No obstant açò hi ha altres factors.

El matrimoni entre parents contribu- L’ontinyentí José Campos Belenguer i l’aljorfina Vicenta Mª Vidal Segrelles es casaren el dia 1 de eix a enfortir els llaços familiars o a març de 1881

40 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La Població de l’Aljorf: 1792-1902

de matrimoni a edat molt primerenca entre les dones: un cas de 12 anys en 1817 i dos de 16 anys en 1830 i 1835 respectivament.

Edat matrimoni Dones Homes Abans dels 20 anys 15,97% 1 home Entre els 20 – 25 anys 64,58% 61,11% Entre els 25 – 30 anys 11,11% 25,69% Més de 30 anys 4,16% 10,41%

En la 2ª etapa (1838-1902), la dona es casaria a una edat més primerenca que l’home, amb una mitjana de 22,17 anys però més tard que en l’etapa anterior. L’home a una mitjana de 25,40.

Finals del s. XVII. Arxiu Municipal Albaida 3. MORTALITAT

De 1793 a 1902 es registren un to- ven acuradament les aportacions Si estes cartes dotales, com he asse- tal d’1.379 defuncions entre ho- econòmiques de tots dos cònjuges, nyalat anteriorment, eren el símbol mes, dones i albats. En el còmput dedicant especial atenció a l’aixovar de l’estatus social, en l’Aljorf vénen dels homes el nombre d’òbits és de de l’esposa i si esta mereixia o no el a corroborar la penosa situació eco- 317 (22,98%), les dones sumen 331 premi de l’espòs per ser donzella. nòmica d’estos jornalers i el seu baix (24%) i els párvuls 731 (53%). estatus. L’aixovar o “exovar” és el conjunt Les màximes de mortalitat adulta es de béns (mobles, estris, roba d’ús De 1798 a 1846 es van celebrar 157 produeixen al desembre, gener, fe- comú en la casa, alhajas) que apor- matrimonis, només en 46 van quedar brer i març. Descendeix acusadamen- ta la dona al matrimoni. El “creix registrades cartes dotals. te a l’abril, maig per a ascendir de o escreix” era atorgat pel marit a la nou al juliol i agost, mesos de fortes dona en ocasió del matrimoni i està 2.4. Edat dels contraents calors que al costat del mal estat dels condicionat a la virginitat de la dona aliments i la insalubritat de les aigües i a la consumació del matrimoni. El El principal problema que vaig en- produeixen una retafila de malalties creix permetia augmentar la quan- sopegar en la 1ª part d’este estudi és típiques: disenteries, diarrees, enteri- tia dels béns dotales d’esta. Els dots que no s’esmenta l’edat dels esposos tis…L’altre factor que fa que estos eren constituïts obligatòriament pels en les actes matrimonials fins a 1838. mesos siguen mortífers, són les epi- pares i eventualment per familiars. Rebuda la pauta el 21 de febrer de dèmies de còlera, que s’enceben a 1838, segons el manat per Isabel II l’estiu. En els mesos de ple hivern, Les cartes dotales aportaven infor- el primer de desembre de 1837, les el fred afecta als efectius amb menys mació sobre l’estatus social de la edats apareixen amb regularitat, sal- capacitat d’aguant, els ancians, ele- família, era el símbol i feia públic vant alguna distracció. En començar vant les taxes de mortalitat. el poder econòmic de la família. La la data de l’arxiu en 1792, he creuat la carta de dot era escrita davant notari. dates de naixement amb la del matri- La primavera, abril, maig i juny, do- moni a partir de 1813, sempre que els naran les mínimes taxes d’òbits a cau- També en l’Aljorf constatem estes cònjuges foren nascuts en l’Aljorf. sa del seu caràcter més benigne, on actes dotales durant el període com- l’organisme humà no pateix aquests près entre 1798 (any en què, després En esta primera etapa, tant els homes desequilibris. Al llarg del s. XIX van de la visita pastoral de D. Mariano com les dones es casaven en l’Aljorf tenir una gran importància les Juntes Teruel, va ordenar que es registra- a edat primerenca, extraient una mit- Municipals de Sanitat, perquè els ents ren en les actes matrimonials) fins a jana d’edat entre els homes de 20,95 locals eren els únics capaços d’orga- 1846. Es realitzaven davant notari, i 20,63 entre les dones. En general, nitzar la lluita contra les epidèmies. escrivans municipals d’Albaida o es- l’home és algun any major que la D’aquesta forma, entorn de l’alcalde crivà reial d’Albaida. dona o d’edats similars. Hi ha 3 casos es van constituir les primeres juntes

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 41 La Població de l’Aljorf: 1792-1902

sitiu, on els efectes de l’epidèmia del còlera de 1855 no van ser tan viru- lents com l’anterior (11 naixements- 11 defuncions).

En l’últim terç del s. XIX, el creixement és negatiu en 3 ocasions: 1876 (22 nac.-25 def.) 1885, any del còle- ra, (11 nac. 26 def.) i 1894, de gran mortalitat en població infantil pel xa- rampió (19 nac. 23 def.). 1887 fou un any de creixement zero (13-13). Acta Junta de Sanitat. Arxiu Municipal d’Albaida 3.2. Mortalitat Infantil integrades per diferents veïns que al Sobre la importància d’aquestes cri- costat dels facultatius la seua missió sis Pérez Moreda assenyala que la En els llibres parroquials de l’Aljorf era auxiliar-li en la presa de decisions. crisi demogràfica d’aquests anys és es van anotar els pàrvuls durant tot Així doncs, les autoritats municipals el punt més elevat que aconsegueix el segle. Aquest aspecte és crucial de van ser les responsables d’executar la successió de crisi de subsistència, la demografia de l’Antic Règim, ja les mesures convenients en cas de agreujada a més per la convergència que són pocs els xiquets que arriben contagi i de les múltiples despeses de la guerra i la malaltia. a complir el cicle vital, perquè com que ocasionaven i que el propi muni- va quedar ampli assenyalat anterior- cipi estava obligat a assumir. A pesar A partir d’estos anys el creixement ment la mortalitat de párvulos ascen- que les mesures eren merament pre- de la població es manifesta en el pre- dia el 53% del total. ventives, van aconseguir de certa for- domini dels naixements respecte als ma, conscienciar a la població de la morts veient-se truncada la tendèn- A partir de l’any 1838 va començar necessitat d’una higiene urbana. cia alcista per l’epidèmia del còlera a registrar-se l’edat i fins aleshores de 1834 (27 defuncions-11 naixe- el terme “de infantil edad” o “pár- 3.1. Creixement Natural ments), les conseqüències dels quals vulo” deu ser prés amb precaució i es deixen sentir de forma acusada i quan comencen les anotacions de les Estes dades ens permeten realitzar distribuïda en: 10 homes, 5 dones, edats (1838), s’observa que el rector l’anàlisi del creixement natural o ve- 12 albats, ja que com assenyala Orta considera pàrvul a tota la población getatiu de l’Aljorf al llarg del s. XIX. Rubio, en aquest tipus de societat, entre 0 i 9 anys. El grup de 0 a 4 anys Destaca en primer lloc el caràcter subalimentada, troben el brou de és el més ample puix engloba a xi- tortuós de les corbes, i en elles es pot cultiu adequat les malalties epidè- quets des d’una hora, un dia, fins a apreciar que hi ha dècades en què el miques, amb el que el còlera aconse- 4 anys. creixement vegetatiu és molt baix o gueix gran virulència. fins i tot negatiu (1810-1819), causat Els equinocis de primavera i tardor per la guerra de la Independència i la A partir dels anys següents s’inicia són els períodes de taxes més baixes crisi agrària, traduïda en fam. una etapa de creixement natural po- d’òbits de párvuls perquè els mesos

Anys Defuncions Naiximents Creix. Veg. 1793 – 1799 101 126 25 1800 – 1809 128 166 38 1810 – 1819 171 163 -09 1820 – 1829 118 154 32 1830 – 1839 108 163 54 1840 – 1849 104 143 38 1850 – 1859 113 162 48 1860 – 1869 134 199 65 1870 – 1879 121 187 66 1880 – 1889 122 169 47 1890 – 1899 114 178 64 1900 – 1902 45 50 05

42 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La Població de l’Aljorf: 1792-1902

d’estiu es converteixen en un focus trimonis i la seua estacionalitat ve del seu públic i notori concubinat. Esta relació de infeccions infantils que afecten l’ determinada pel calendari agrícola i és un impediment que dirimeix el matrimoni en el primer grau de la línia recta entre l’home i els aparell digestiu i en els mesos d’hi- religiós. consanguinis de la dona i viceversa (Cànon 1093 vern són les malalties bronquials del Codi de Dret Canònic). No obstant açò ser un i respiratòries les causants de tant 6.- Les taxes de natalitat i mortalitat impediment perpetu per al matrimoni, el seu ces- alts índex. A estes causes freqüents reflecteixen el creixement natural po- sament només cap per la concessió d’una dispensa. En el nostre país, especialment en el s. XIX, s’uneixen el xarampió, pigota i cóle- sitiu del que es dedueix que la pobla- quan l’amancebament era la nota característica ra que esguiten al llarg del segle i ció aljorfina va continuar creixent al en determinades classes socials, es van expedir amb especial virulencia en la 2ª mei- llarg del s. XX. dispenses de pública honestedat per a permetre tat del segle. el matrimoni entre parelles incestuosas, concu- bins i d’homes que havien tingut relacions amb Bibliografia: les mares, ties, cosines, germanes i fins i tot filles Dins del còmput general he comp- AMORÓS, J. “Discurso en que se manifiesta la de les seues parelles. tabilitzat la mort d’aquells expòsits necesidad del consentimiento paterno para el matrimonio”. 1777 que començaren a arribar a l’Aljorf BELDA SOLER, Mª Ángeles, “El régimen ma- per a ser alletats a partir de 1855. trimonial de bienes en los “Furs” de Valencia”. Dels 22 que moriren, tan sol 1 arri- Ed. Cosmos. Valencia, 1996, pág. 186 COSTA, Marie, “Conflictos matrimoniales y bà als 3 anys (1857) amb el que es divorcio en Cataluña: 1775-1833”. Institut Uni- ratifica la tesi de Pérez Moreda, quan versitari d’Història Jaume Vicens Vives. Barce- assenyala que les condicions en què lona. Noviembre 2007 es desembolica la criança dels expò- DOMENECH VILLAGRASA, F.J. “Población y sociedad en la Maella del Antiguo Régimen sits, sota la cura de les nodrisses és (1560-1733)”. Tesis de Licenciatura dirigida por summament difícil. el Dr. José A. Salas Ausens, 1989. Inédita. Págs. 156-157. 4.-Conclusions GARRIDO, Elsa, “Hª de las mujeres en Es- paña”. Madrid: Síntesis, 1997 HENAREJOS LÓPEZ, J.F. “El matrimonio 1.- L’estudi de la població de l’Aljorf campesino en la Murcia del s. XVIII: consan- en el s. XIX és de caràcter local i guinidad, paisanaje y vecindad”. Ed. Fundación pretén servir d’ajuda a futurs estudis Española de Historia Moderna, Universidad de Murcia, 2012 demogràfics així com aprofondir en MARTÍ FERRANDO, J. “L’Aljorf: la Fi d’un el coneiximent d’un poble menut de poble”. Programa de Festes de L’Aljorf 2001 la Vall d’Albaida. NADAL OLLER, J. “La població espanyola: s. XVI-XX” Ed.Ariel. Barcelona, 1973 ORTIZ GARCÍA-BUSTELO, L. “Moros y 2.- L’anàlisi de les fonts ha deixat de cristianos. Los moriscos de Albaida”. 1998 manifest la seua fiabilitat i la valuosa ORTA RUBIO, E. “El cólera: la epidemia de informació que ofereix. 1834 en la Ribera Navarra” en Príncipe de Via- na, núm.172, pp. 271-305 PÉREZ MOREDA, V. “Las crisis de mortali- 3.- L’existència de crisi, on la mor- dad en la España interior: siglos XVI-XIX”, pàg. talitat és tan elevada, ve determina- 177. Madrid, ed. S. XXI da per diversos factors com a males SALAS AUSENS, J.A. “La población de Bar- bastro en los siglos XVI y XVII”. Institución collites, fams i epidèmies. Fernando el Católico, Zaragoza.1982, pág. 109 SOLER, A. “Història, festa i tradició”. Ed. 4.- La importància de la mortalitat Ajuntament d’Albaida, 1999 infantil es manifesta al llarg de tot VI Jornades Nacionals d’Història de la Veterinà- ria València, 16 i 17 de novembre de 2001. Ano- el segle, experimentant fins i tot in- tacions sobre les Juntes Municipals de Sanitat crement en la segona meitat. Este aspecte posa de manifest el fet que Arxius Consultats: les condicions de vida no han millo- Arxiu Municipal d’Albaida rat substancialment, i que la població Arxiu Diocesà de València pàrvula es veu seriosament amenaça- da per les malalties. NOTES.- 1. En Dret Eclesiàstic existeix el que es denomi- na “pública honestidad” o cuasiafinidad, açò és: 5.- La proximitat geogràfica és l’ele- quan el vincle entre l’home i els consanguinis de ment fonamental, a considerar, en la dona i viceversa, va nàixer del seu matrimoni els moviments de població dels ma- invàlid després d’instaurada la vida en comú, o

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 43 Albaida ciudad (1906-2016): su heráldica municipal

Luz Ortiz García-Bustelo

Introducción valoren la importancia que todo esto tuvo en su momento. ecordar efemérides es algo inevitable escribiendo sobre La heráldica es, básicamente, una Rhistoria. Yo, en el Any Go- ciencia que versa sobre un lenguaje mis que está a punto de terminar, me codificado, cuyas manifestaciones he unido a mis compañeros de La más sobresalientes son los escudos y Nostra Terra colaborando en la ex- las banderas.2 Por debajo de tal nivel posición dedicada a la vida, obra y se hallan los emblemas, estandartes época del gran músico de Ontinyent. nombrándolo hijo adoptivo, según y sellos. La heráldica nació y se de- También deseo recordar otra conme- consta en las actas de este ayunta- sarrolló en Europa en los siglos XI y moración: el 14 de marzo de 2016 miento. Es un acontecimiento histó- XII con la finalidad de dar a enten- fue el aniversario centésimo décimo rico para cualquier población. ¿No der lo que hoy expresamos mediante sexto de la concesión del título de lo había de ser para nuestra Albaida? carteles y letreros, cuando nuestro ciudad a la villa de Albaida, otorgado Naturalmente que sí. Y mi gusto es mundo era analfabeto en general. en el año 1906. dejar aquí constancia de ello.1 Nacieron para dar a conocer estos hechos a las personas iletradas. Hoy ya Al respecto, me parece oportuno y El título concedido sin duda debería no son imprescindibles. Pero poseen conveniente recordar que se celebró incluir el uso de una simbología de una buena dosis de carácter expresi- dicho centenario con la asistencia la entidad, es decir, la representación vo y ornamental que nos ha llevado personal de sus majestades D. Juan codificada de la ciudad de Albaida. a mantenerlos vigentes, a título de Carlos I y Dª Sofía (actuales reyes Todos sus vecinos, desde hace al tradición. Escudos y emblemas son, eméritos de España) el 14 de marzo menos dos siglos, somos capaces de en lenguaje heráldico, representacio- de 2006 a una sesión plenaria y co- dibujar, mejor o peor, el emblema de nes de armas, entendiendo por tales lectiva habida en el salón de plenos la misma: su escudo, que contiene un la fuerza ancestral que posee un li- del ayuntamiento de Albaida, siendo olivo. Albaida no nació a la Historia naje o grupo humano, individual o alcalde el Dr. D. Juan José Beneyto. hace dos siglos. Había sido una villa asociado, para haber sobrevivido, Allí y en aquellos momentos, éste úl- ¿Y su escudo anterior, sus emble- perpetuarse o aspirar a ello a través timo expuso que Albaida obtuvo tal mas, su simbología, cual fue? Pero del tiempo. Son, en esencia, manifes- distinción a iniciativa y petición única no quiero precipitarme. ¿De qué voy taciones parlantes del origen genea- y exclusiva de su diputado a Cortes, a hablar? De la heráldica en Albaida. lógico de una persona o institución, D. Manuel Iranzo y Benedito; la cor- Antes de entrar a ello expondré unos ajustadas a unas formas de represen- poración de entonces se lo agradeció conceptos previos que expliquen y tar, que son su código. Es una clase

Los reyes don Juan Carlos I y doña Sofía inician su visita a Albaida el 14 de marzo de 2006 y saludan desde el balcón del Ayuntamiento acompañados por el entonces alcalde Juan José Beneyto y por el también entonces presidente de la Generalitat Francesc Camps. Don Juan Carlos I habla a los albaidenses congregados en el salón de plenos del ayuntamiento de Albaida. Fotos tomadas de la web de la Casa Real

44 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Albaida ciudad (1906-2016): su heráldica municipal

de semiótica, si atendemos a la cla- tación de los muebles.5 Se entiende en asamblea organizada de vecinos, sificación de Ferdinand de Saussure por bandera un trozo de lienzo que constituyendo una base económica sobre codificaciones del lenguaje, exhibe colores cuyo código sirve solidaria con sus patrimonios y bie- en tanto que es una instancia donde para representar personas físicas, nes, con la que dotar de solvencia y algo significa algo para alguien y entidades, instituciones, territorios o capacidad para pagar bienes y ser- es por lo tanto portador de sentido.3 transmitir mensajes cifrados. Aten- vicios a su comunidad: el Común o Ello permite plasmar esas manifes- diendo a su soporte, la misma norma consell general de Albaida. El Archi- taciones en diversos materiales de antes citada la define diciendo quees vo Municipal de Albaida posee una soporte (piedra, escayola, madera…) un lienzo de tafetán u otra tela, de fi- magnífica colección documental que y por diversos métodos (esculpido, gura comunmente rectangular o cua- proporciona la siguiente información tallado, pintado…). Cuando el escu- drilonga, que se asegura por uno de de aquel origen. do se utilizó en forma de sello sobre sus lados a un asta o pica y se utiliza material reprográfico (cera o tinta) por insignia o señal.6 De su lenguaje ---Un primer documento medieval, obtuvo la finalidad práctica de au- codificado cabe decir lo mismo que privilegio del rey Pedro III de Ara- tentificar o validar los documentos sobre los escudos y sellos. Toda esta gón (hijo de Jaime I) de 3 de mayo emanados de las mismas personas simbología, imprescindible durante de 1271 reconoció el derecho de los o entidades a las que identificó. Es- siglos, continuamos utilizándola por colonos de Albaida a poseer las tie- tamos ante el primer y más simple mantener una tradición larga y res- rras que habían ocupado en el proce- tratamiento burocrático de la docu- petada. Su abolición o desaparición so repoblador. mentación: cómo validarla de forma efectiva puede ser cuestión de tecno- comprimida De ahí su importancia. logía y tiempo. ---El 5 de junio de 1387 el rey Juan Ahora ya contamos con otros sis- I otorgó un privilegio en Barcelona temas más seguros para tal fin.4 Su Veamos, pues, si una bandera y un por el que concedió una feria a Al- pervivencia radica en su simplicidad escudo han acompañado a Albaida a baida a celebrar desde el día de san y sencillez de manejo. No es infre- lo largo de su dilatada historia, cómo Lucas (18 de octubre) y duraría 15 cuente que choquen diferentes ideas han sido si los tuvo, cuándo y cuánto jornadas, lo cual suponía un hito en el momento representar, plasmar se han usado. económico importante para la orga- e identificar con un símbolo algo que nización de aquellos pobladores. nos es querido porque aspiramos a 1. Bases históricas documentadas verlo ejecutado según nuestra propia de la ciudad de Albaida ---En el Catálogo de Pergaminos, idea, grandiosa, con que concebimos del siglo XVIII, se regesta otro docu- lo nuestro, sea estirpe, familia, tribu, Una vez más (¡!) voy a citar lo que se mento dado por la reina doña Violan- municipio, o estado y sus documen- sabe de nuestra hoy ciudad. (Haré lo te, esposa de Juan I, en 20 de febrero tos. Por eso, para obviar la hipérbo- imposible para no aburrirle más con de 1389 por el cual ordenaba al se- le estimatoria personal, hay reglas este tema, querido lector). Albaida ñor de Albaida que diera franqueza dadas desde sus orígenes para velar fue, desde sus orígenes medievales a los de su condado. Entiendo que por la adecuación, autenticidad, le- en la Reconquista hasta la extinción en esta orden la reina regente reco- galidad, adscripción y uso de dichos del Antiguo Régimen en 1812, una noció la práctica administrativa de símbolos desde que surgieron. Todo villa de señorío: perteneció a diver- los colonos organizados en consell lo citado era necesario expresarlo ro- sos señores hasta recaer en los Milà con personalidad jurídica basada en tundamente para situar el tema en su de Aragón por venta tras subasta pú- los Fueros de Jaume I7 y recordó al contexto teórico, histórico y real, sin blica, subsiguiente a un embargo de señor de Albaida que no debía trans- desviaciones ideológicas. Veámoslo. la dinastía Vilaragut, su primera pro- gredir aquella línea roja por tratarse pietaria, si bien hubo lapsos de tiem- de derecho foral, ámbito regio. El Decreto 116/1994, de 21 de ju- po en los que estuvo incorporada al nio, el Gobierno Valenciano definió Real Patrimonio muy brevemente. ---En marzo de 1445 la reina gober- que un escudo es una superficie entre Esta afirmación no es incompatible nadora doña María, esposa de Alfon- líneas, denominada campo, donde con la organización municipal que so V, otorgó un privilegio para poner se representan diferentes elementos poseyeron los habitantes de la villa, a salvo a los vecinos de Albaida de heráldicos o muebles. Los muebles que tuvo sus parámetros en la que cualquier reclamación económica o o figuras que contiene aluden a cua- dieran los reyes a la ciudad de Valen- ataque consecuente a ella por culpa lidades, conductas o símbolos de su cia y a todos los municipios de dicho de las deudas y pleitos que se libraban poseedor. Sus esmaltes, colores y reino según su tamaño. Se basó en en tribunales contra la familia Vilara- calidades, dan fondo a la represen- la agrupación de los repobladores gut, señores de Albaida a la sazón.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 45 Albaida ciudad (1906-2016): su heráldica municipal

---El mismo soberano Alfonso V el reales y costum local a sus nuevos Todo lo expuesto constata que hubo 8 de mayo de 1447 ordenaba en un vasallos. Por su parte los moros, a bases históricas para que Albaida tu- privilegio que se cobrasen los delas puertas de la misma iglesia, le viera una simbología propia duran- rechos de la jurisdicción real sobre otorgaron igual promesa tras haber- te la época foral a base de escudos, Albaida por valor de 36.000 sueldos les liberado de cualquier otra ante- banderas y sellos. Sintetizo aquí los (1.800 libras valencianas). Por otro rior que les hubiese fidelizado a otro puntos básicos que mi investigación documento, dado dos días después, señor ya pretérito. El cardenal decla- sobre la documentación administra- sabemos que permitió a los de la vi- ró ante notario haber tomado pose- tiva de 1471 a 1707 (época foral) lla cobrar sisas (impuestos indirectos sión de la villa y señorío de Albaida permiten fijar unas bases para ras- sobre consumos) durante 25 años. El y procedió a nombrar cargos muni- trear su heráldica11: 5 de agosto del mismo año concedió cipales, si bien de hecho, confirmó a al concejo de Albaida cargarse cen- los que estaban en funciones. Hizo lo 1- La existencia de un ayunta- sales (préstamos con la garantía hi- mismo con las aljamas del señorío. miento o consell, fundamentado potecaria de los bienes patrimoniales Los albaidenses, empero, continua- en una agrupación de gente re- de los vecinos actuando in solidum) ban teniendo reconocido su estatus pobladora, avecindada ya, con para subvenir a las necesidades de de concejo porque el documento de capacidad económico-jurídica su hacienda local, de forma espe- venta no anuló el privilegio de doña para financiarlo. cial, para comprar la jurisdicción Violante (20 de febrero de 1389) re- 2- El pago del impuesto de que Berenguer de Vilaragut poseía cordando la franqueza de que goza- peyta o pecha, al señor equiva- sobre el mismo concejo: los albai- ban los albaidenses. lente al de los pobladores de lu- denses habían negociado con el rey gares de realengo al rey. su estatus pasando a ser propiedad ---El 10 de abril de 1473 el monarca 3- La administración local fo- del real patrimonio. Ello quedó reco- Juan II (padre de Fernando el Cató- ral de Albaida pivotó en torno a nocido el 14 de noviembre de 1447 lico) concedió a los albaidenses el un contable general del Común, cuando Alfonso V emitió un nuevo derecho de foris tapiae8 y el de no al derecho de voto secreto en los documento por el cual declaró que pagar ninguna obligación de la mi- plenos y al derecho de cárcel en había recibido los 36.000 sueldos de tad del precio del señorío durante el la villa, es decir, justicia munici- los representantes de la villa, Bernat período de una vida. pal ejecutiva. Boyl y Bernat Guillem, en concepto 4- Se produjo una madurez ad- de pago por su reintegro al dominio ---En 1812 se abolieron los señoríos ministrativa creciente y sosteni- real. Dos documentos dados el 1 de a consecuencia de la proclamación da en aquel ayuntamiento o con- julio de 1448 registraron la promesa de la soberanía nacional en la Cons- sell, hasta culminar la evolución regia de que Albaida y la baronía de titución de Cádiz. Los señoríos, tras de sus entes y procedimientos Otos no volverían a ser enajenados múltiples debates en los que fueron en 1685. por el rey; otro documento del mis- protagonistas el diputado de Aielo 5- La plenitud del sistema fue mo soberano dado en 8 de enero de de Malferit, Pere Aparisi9 ponente, consecuencia de un forcejeo 1458 hizo efectiva aquella incorpo- junto al asturiano Argüelles, de- legal de los vecinos de la villa, ración. fensor de la ponencia, quedarían encabezados por su oligarquía convertidos en títulos honoríficos y rectora con los señores del Milà, ---Pero el 5 de julio de 1471 la villa mantenidas sus heráldicas antiguas. pleiteando ante la Real Audien- y la baronía citadas fueron vendidos Albaida se sacudió su carácter de cia de Valencia. al cardenal de los Cuatro Santos Co- villa señorial. Pero las antiguas al- 6- Los señores poseyeron la ronados, Luis Juan del Milà. El 5 de deas moriscas fueron un caso más supervisión sobre aquel siste- julio del mismo año tomó posesión difícil. Habían experimentado un ma, igual que los reyes sobre de ambas demarcaciones de manos proceso de repoblación y refeu- sus municipio realengos, mani- del lugarteniente del gobernador de dalización tras 1609 por medio de festada en la revisión y rectifica- Valencia, Luis Cabanilles. Él mis- nuevas cartas pueblas, que prolon- ción de las listas a insaculación mo reunió a los vecinos cristianos garon su régimen enfitéutico. Ello de cargos municipales y en las viejos de Albaida y a los de su calle obligó a que pleitearan mucho para licencias preceptivas para juntar del Palomar en la iglesia de la villa liberarse de sus señores. Bien pasa- asamblea plenaria del concejo. para tomar su juramento de fidelidad da la década liberal (1837) se des- Ello no restó a la villa su ca- al nuevo señor y recibir, a su vez, la manteló, jurídicamente, el sistema pacidad de gobierno interno de promesa de que éste sería buen amo, efectivo del antiguo marquesado de acuerdo al régimen de los Fue- respetaría sus fueros, privilegios Albaida.10 ros, la denominada franqueza.

46 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Albaida ciudad (1906-2016): su heráldica municipal

2. Bases documentales de la simbo- en cuanto el señor poseía el mero y de 1808 contra Napoleón y las poste- logía de Albaida mixto imperio en esta demarcación riores oscilaciones entre liberalismo por compra del primer señor del y absolutismo en época de Fernando Instrumentos técnicos para inves- Milà). Por consiguiente yo no he en- VII. Así, un acta del ayuntamien- tigarlo han sido los habituales: pa- contrado un sello con las armas del to de Albaida de 183517 explica que leografía, diplomática, sigilografía, municipio de Albaida de esta época. aquel día se encontró el sello del es- heráldica, y en mucho menor grado, Más adelante hare otra referencia a cudo de armas de la villa para sellar la epigrafía. La sigilografía ha sido mismo tema. documentos y que no estaba en uso más importante para buscar un es- porque el Alcalde Mayor utilizaba el cudo minimizado de época foral, an- Al unificarse la gestión administrati- escudo de armas del marqués, por ser terior al actual existente en Albaida. va de todos los municipios españoles la villa posesión del mismo hasta fi- Su diseño habría podido ser un sello, con los decretos de Nueva Planta da- nes de 1811. Estas armas señoriales, copia del escudo municipal, fácil de dos sobre los territorios de la Corona dice el documento, estaban fijadas en manejar para proporcionar título de de Aragón (que les privó de su régi- los puestos públicos y en las mazas propiedad a los documentos emana- men foral propio) los libros de actas de los maceros municipales. El ayun- dos del ayuntamiento. Estos son los posteriores a 1707 (época post-foral) tamiento acuerda sellar con el cuño datos reunidos en la investigación. no contienen timbres o cuños particu- del concejo, que en lo sucesivo se lares del municipio sino que se for- deposite en la secretaría y que se es- 2.1. Constancias sigilográficas del man con papel del Sello Real, oficial, culpa en las mazas y demás puestos escudo constituyendo libros facticios, hechos públicos de la villa que convengan, página a página con hojas sueltas del sin perjuicio de que se pida la supe- Durante el Antiguo Régimen (1272- 1812) los documentos del Archivo Municipal de Albaida no evidencian una sigilografía propia tanto en la época foral (1272-1707, fechas para Albaida) ni post-foral (1707-1812, idem) ni aún en época de pertenen- cia al Real Patrimonio. Los pergaminos existentes son copias de los auténticos emitidos por la autoridad regia y pertenecen a la Real Can- cillería. Los emanados del concejo durante esa etapa, son muy escasos en su archivo, y no contienen sellos propios. Todos los documentos Papel timbrado español del siglo XVIII, sello de Carlos III, fechando el año de su muerte: 1788 producidos cuando el municipio ya desplegó su actividad plena (siglos papel timbrado15 con el sello regio rior aprobación para ello. No consta XVI y XVII) se validaron median- que se cosen, uniéndolos, al finali- si esto se hizo. Sin embargo, Vicente te la firma, rúbrica y sello del no- zar el año administrativo. El papel Gil-Mascarell Pont, cronista oficial tario que actuaba a las órdenes de sellado era un monopolio regio y se de Albaida que fuera hasta 1967, los Jurados.12 Igual dato registra la vendía en expendeduría estanca para apostilló que no se cuñó dicho acta y administración judicial municipal procurar un ingreso indirecto a la Ha- desconoció cómo era entonces el esde primera instancia civil y criminal cienda del moderno Estado español.16 cudo de armas de la villa. Lo que co- que correspondía al Justicia13 quien Aunque en Castilla es anterior, en el rrobora la falta de cualquier sello con tenía por escribano al mismo nota- reino de Valencia los mandó aplicar armas propias de la villa anteriores al rio, contratado cada año por el con- el rey Felipe V y su uso se generalizó siglo XIX, según comenté en epígra- cejo para su tribunal, los Jurados y por completo, también en Albaida. fe anterior. V. Gil-Mascarell aventura cámaras consiliares. Lo mismo cabe que aquel escudo citado sería el que decir del escribano del bayle (bat- Llegado el Nuevo Régimen (1812 hoy todos conocemos: el del olivo. lle o balle en los documentos de la hasta la actualidad) y finiquitada Pero además, el mismo documento época14) quien tenía a su cargo la ad- la época foral se produjo un primer patentiza un afán de no identificar ministración de justicia en segunda cambio en la sigilografía albaidense a la villa por los símbolos de los se- instancia civil y criminal (en tanto ya en el siglo XIX, tras la revolución ñores feudales y por ende expresa la

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 47 Albaida ciudad (1906-2016): su heráldica municipal

decisión de borrarlos de la memoria un modelo del sello que se ha de ha- colectiva aquel año, 1835. Frente al cer para el Ayuntamiento, pero o no yugo feudal (por decirlo con térmi- se hizo descripción o él no la tomó. nos de época romántica) sacudido en Su uso documentado consta en actas 1812, el ayuntamiento buscó adscri- del Ayuntamiento, ya comenzado el birse a la soberanía popular expre- siglo XX. He aquí la referencia que sada en su escudo y sello, de forma lo describe, posterior en unos días a plástica. Siendo esto tan evidente la recepción del telegrama que co- ¿por qué no se reprodujo el sello en municaba la concesión del título de la misma acta? ¿Había alguna con- ciudad en un acta ordinaria del 27 de tradicción frente al nuevo cuño? ¿Tal mayo de 1906: vez querían evitar malos rollos con quienes habían sido sus señores? Se Se da inicio a la solicitud de ha de tener en cuenta que en aquellos D. Cándido Penalba Pastor momentos aún se estaba sustanciando como gerente de la sociedad la reversión a la soberanía popular de regular colectiva establecida lugares como Atzeneta. Una decisión en esta ciudad bajo la razón sencilla, ejecutiva nada más, también Reig Penalba aspirando a diplomática para evitar confrontacio- que se le autorice al uso del nes…Lo dejaron estar, de momento escudo de esta población en día Nacional de Albaida rodeándolo. y tanto tiempo, que no adoptaría otro sus muestras, sellos, membre- De ahí pasamos, en los años cincuen- acuerdo al respecto hasta 1853. Los tes y demás; el Ayuntamien- ta del mismo siglo XX, al escudo que sellos de cuño estudiados durante to enterado y previa ligera todos conocemos actualmente, en esa etapa18 se basan en la heráldi- discusión, por unanimidad sello. Ha cambiado el lenguaje de su ca de la nueva monarquía borbóni- acordó conceder la autori- lema: de castellano a valenciano nor- ca: reproducen un escudo de cuatro zación solicitada en sujeción mativizado. cuarteles oblongos y una granada en [sic] al artículo veinte y ocho punta, con escusón central constitui- inciso (a) de la vigente ley de 2.2 Constancias bibliográficas del do por tres flores de lis, orlado con Propiedad Industrial de diez escudo la leyenda Alcaldía Constitucional y seis de Mayo de mil nove- de Albaida y timbrado con una co- cientos dos20. Hay una representación del escudo rona real cerrada. Sería el escudo de la villa de Albaida en la obrita de de la monarquía borbónica española Otros cuños más recientes fueron don José Pastor Torregrosa21 Breve que continuó vigente durante todo el posteriores a la Guerra Civil con el descripción histórica, religiosa y siglo XIX y primeros años del XX. escudo de España y la leyenda Alcal- topográfica de la villa de Albai- Vicente Gil-Mascarell19 refiere un da y diócesis de Valencia, fechada dato al respecto: en 1845 se llevan en 1880. Aparece ajustada a lo que las mazas a recomponer a Valencia prescribe la normativa actual de la (seguramente a grabarles el escudo Comunidad Valenciana, si se le des- reseñado). Dice que en un expediente poja de dos de sus elementos orna- hallado por él hay varios sellos de la mentales: la gran cartela laureada Alcaldía de Albaida en tinta y forma- sobre la que se apoya el escudo ver- to tampón, según el modelo del escu- dadero para sostener la leyenda Villa do ya descrito. Fecha en 1850 el pri- de Albaida y se rectifica, al timbre, mer cuño que él haya visto con olivo, la corona ducal que lleva cinco flo- ramas de laurel y lunas (descrito en rones vistos, siendo que debiera ha- lenguaje vulgar, no heráldico) en un berse trazado la marquesal con tres memorial fechado el 2 de noviembre. florones vistos y dos grupos de tres De ese mismo año existía un código perlas. Un error debido a la falta de penal (que yo misma inventarié) en técnica heráldica en quien lo diseñó cuyas primeras páginas estaba esque pasa desapercibido pero que ya tampado ese escudo de Albaida, en El actual escudo de Albaida, en la página web es importante porque se ha perpetua- de su Ayuntamiento. Se puede observar el negro, muy bien marcado. El mismo grave error heráldico: se describe una corona do el escudo actual. Luego veremos cronista fecha en 1853 la remisión de ducal en vez de la marquesal la consecuencia que tiene tal suceso.

48 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Albaida ciudad (1906-2016): su heráldica municipal

cuartelado y destacan en él los muebles representativos de sus principales apellidos (paterno y materno) sin que tenga un peso preponderante el mueble denominado buey pasante de su abuela materna doña Francisca de Borja, esposa del marqués don Cris- tófol II del Milà de Aragón (sic) su abuelo, primer marqués de Albaida.

Por agotar el tema, menciono las referencias a la heráldica señorial, que pudo representar a Albaida hasta el siglo XIX; aunque no es objeto estric- to de este trabajo, parece oportuno citar que existen iconografías de escudos señoriales en el mismo palacio de los marqueses: en el exterior destacan los tres escudos señoriales tallados en piedra. Bajo el balcón de la torre de poniente está el más antiguo, un escudo de armas de la familia Milà del siglo XVI y en la parte arquitectónica correspondiente al siglo XVII aparece otro, bajo un reloj de sol, con las armas de don Cristófol II primer mar- qués de Albaida. En el patio de armas se puede ver otro escudo en piedra con gran cantidad de muebles.

En la puerta lateral de la iglesia hay otro escudo de la familia, que se tiene por propio de don Cristófol II Milán de Aragón y Coloma, primer mar- Retablo de la Iglesia Arciprestal de Albaida: en su remate escudos de Albaida (izquierda) y del qués de Albaida. Es de 1621 (unos marqués don Ximén Peres del Milà y Aragón (derecha). Foto de L. Ortiz años antes de otorgar testamento) y data la fecha de terminación de esa 2.3 Constancias iconográficas del tener en cuenta que de los dos escu- portada de la iglesia. También exis- escudo dos que lo rematan no corresponden, ten representaciones pictóricas equi- el original de la ciudad de Albaida no valentes en el Palacio de los marque- La representación más importante es, pudo constar en el retablo original ses de Albaida: hay un escudo en el sin duda, la del retablo de la iglesia por obvias razones de anacronismo; techo de la sala llamada del Trono. Parroquial de la Asunción de Nuestra lo más probable es que en su lugar Equivale al del Duque de Gandía, san Señora. El original fue esculpido por estuviera otro de la casa de los Milà, Francisco de Borja, que reproduzco a Pere Foix a instancias del marqués posiblemente el de don Juan Paulino. continuación, para presentar las refe- don Juan Paulino y fallecido éste de El escudo de Albaida puede que fue, rencias al modelo de la corona mar- su hijo don Ximén Péres del Milà y seguramente, incorporado en esta re- quesal que cierra la parte superior de Aragón a mitad del siglo XVII, en construcción y es un escudo apuntado los escudos. En los dos escudos infe- madera de ciprés, sin dorar.22 Destrui- con un olivo de sinople terrazado de riores del recuadro que se acompaña do en la Guerra Civil española, fue su color, bordura de azur cargada de han sido cincelados tres florones vis- reconstruido tal cual era con cargo nueve crecientes ranversados (lunas) tos y dos grupos de tres perlas de la al presupuesto del Arzobispado desde plata y corona abierta, superpuesto corona marquesal. Esos dos grupos tinado a restaurar iglesias devastadas a cartela con laureada por debajo. El de perlas han sido equivocados por por la revolución de 1932; hay que escudo de don Ximén Peres es muy las representaciones del siglo XIX en

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 49 Albaida ciudad (1906-2016): su heráldica municipal

la ciudad de Valencia. El rey Carlos III de Borbón, mediado el siglo XVI- II, determinó que se estudiase bien el tema y se le propusieran diferentes modelos en los que “no entrasen los colores de su casa” (el blanco). Entre los varios eligió el que hoy tenemos por bandera nacional española y que corresponde al modelo cuatribarrado que introdujera en Nápoles (de dónde provenía Carlos III) don Alfonso V de Aragón, tomado por la mitad, o sea reducidas las cuatribarras. Por lo que hace a la bandera de Albaida, la do- cumentación deja constancia de que en época foral poseía una de la vila, citada constantemente desde fines del siglo XVI hasta mediados del siglo XVIII y otro de la Virgen del Reme- dio. Las citas provienen de pagos realizados por la claveria comuna. Los voy a relacionar a continuación. Cabe destacar que en ninguno de estos textos se describe su diseño.23

Escudos de la dinastía Milà en el palacio de los marqueses de Albaida y en la puerta de Levante La primera cita es de 1591. Nos pre- de la iglesia parroquial de Albaida. (Fotos de L. Ortiz) senta la controversia entre el conde D. Juan Alonso y la Villa porque el Albaida y han pasado a ser otros dos 2.4 Constancias documentales de primero quiere que se haga una ban- florones, haciendo que la corona ya la bandera de Albaida dera nueva y el municipio le respon- no sea de marqueses sino de duques. de que está bien y de recibo (sic) y Compárese la ilustración precedente La bandera de una institución cae se la llevan a Valencia para que lo con la corona del ducado de Gandía en un tema amplísimo. Por lo que compruebe. En 27 de septiembre de para ver el error en toda su magnitud. respecta a la historia y orígenes de 1594 un acuerdo del consell parti- las dos banderas principales que te- cular aprueba que se compre otra nemos, la española y la autonómica nueva. En 1627 se pagan 3 sueldos valenciana, poseen un origen común. a Josep Soler, sastre, por un arreglo Don Alfonso X “el Sabio” de Casti- a dicha bandera. En 1645 hay otro lla en el siglo XIII, fue el primer rey pago a Emerenciana Pont por arre- que regularizó el uso de banderas glar la bandera en libro de la claveria en nuestra Península. Antes que él, comuna. A partir de aquí los pagos Castilla utilizaba un castillo sobre un adquieren un relieve impresionante campo de gules. León, un león sobre hasta equipararse al salario anual del campo de plata y la Corona de Ara- médico o del escribano de los jura- gón los colores de su rey Ramón Be- dos. En 1656 se llevan 50 libras, es renguer IV (1132-1162) porque aquí decir 600 sueldos (moneda de cuen- el rey y la nación (en sentido étnico ta) a Valencia para pagar el coste de de grupo humano) eran una misma una bandera nueva. En 1685 se paga cosa. Esa bandera no fue cambiada otra vez el coste de una bandera. Ese por Fernando I de Trastámara cuan- mismo año el clavari comú, de nue- do pasó a ser rey de Aragón en 1412. vo, anota un pago de 40 libras hecho Escudo del Duque de Gandía san Francisco Tras la Guerra de Sucesión desapare- a Miquel Albert, sastre, por el coste de Borja. Obsérvense los cinco florones, to· dos pintados al mismo nivel, señalando las cieron las banderas antiguas pero al- de una bandera nueva de la Virgen características de corona ducal gunas se rehicieron, por ejemplo la de del Remedio. En 1698 se pagan 14

50 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Albaida ciudad (1906-2016): su heráldica municipal

libras (280 sueldos) por arreglar la representaba a los tres brazos o es- Aparte de estas citas queda conside- bandera y lo mismo sucede en 1699, tamentos en períodos sin reunión rar la existencia de una tradición de 1701 y 1724, cuyos arreglos oscila- de Cortes) para acudir con socorros colgaduras festivas en las casas parti- ron en torno a 2 libras (40 sueldos). materiales y humanos a la defensa de culares de Albaida a base de colchas En 1702 hay otro pago por arreglar la las costas o marinas del Reino (tema o cubertors blancs. No consta su ori- bandera. El 6 de noviembre de 1710 de piratas y corsarios muy recurrente gen ni la época en que aparecieron, se compran dos lienzos para remen- a lo largo de los siglos XV, XVI, y aunque bien pudieran ser propias del dar el pendón de Nuestra Señora. En XVII) dirigidos por el Justicia y los siglo XIX cuando la población es- 1724 el libro de acuerdos de la villa Jurados de Albaida. En este y otros tuvo comprometida en las Guerras en fecha 4 de agosto dice: que por inventarios nunca se consignó una Carlistas. Debo este detalle a alguna cuanto la villa se halla sin bandera enseña propia. conversación en la que mi suegra, por la festividad tan antiquísima que Pepita Boscà Vidal de Gil-Masca- se celebra todos los años en dicha --- En 1609 se expulsó a los moriscos rell, desgranó recuerdos de sucesos villa a Nuestra Señora del Remedio, del Valle de Laguar (valle interior de vividos y narrados por sus familiares patrona de ella, de conformidad que la Marina del actual Alicante). D. antecesores. De hecho, ya en el siglo años hace se va a buscarla prestada, Francisco del Milà se encargó de con- XX las gentes que no exhibían ban- que es en desdoro de esta villa, por trolar la revuelta con que los moris- deras españolas y luego valencianas tanto acordaron que se haga dicha cos protestaron; de Albaida salieron por no significarse políticamente, bandera y que sea buena y compe- a diario carretas de víveres para las colgaban colchas o lienzos blancos tente para lucimiento de dicha fies- tropas que aquel dirigía y estacionó en los balcones, superponiéndolos ta.24 (Quiero recalcar que en esta allí, sin que haya quedado constancia un estandarte alusivo a la fiesta que última fecha los libros de actas ya de la enseña propia que hubieran pose celebraba. El color blanco usado se redactaban en castellano). El 9 de dido portar, ya que el abastecimiento en enseñas durante celebraciones septiembre de dicho año se paga a era a cargo de la Villa. Aparentemen- religiosas, viene a identificar el co- Bartolomé Albert, sastre, 46 libras te viajaron sin estandarte. lor de la bandera que dio al Imperio 1 sueldo y 6 dineros por razón del Romano el emperador Constantino, coste de la bandera para celebrar a --- Declarada la Guerra de Sucesión tras vencer a Majencio en el puente Ntra. Señora del Remedio, a saber al reino de España en 1707 a la muer- Milvio, con la cruz y el lema hoc sig- 25 libras de manos y el resto de tafe- te de Carlos II Habsburgo, Albaida se num venceres, que hoy es patrimonio tanes y sedas. V. Gil-Mascarell, por rindió a las tropas francesas de Felipe simbológico de la Santa Sede. Puede su parte, anota en sus recuerdos, que V de Borbón y en aquel acto pactado que, además, al usarlo en celebra- el ayuntamiento sacaba una bandera no consta la entrega de banderas de ciones civiles, conserve un recuerdo en las procesiones o cuando se iba la Villa. subliminal para la historia local al- en corporación que databa de antes baidense. Blanco era y es el color de de 1906 porque llevaba bordado el De todo lo expuesto sólo cabe dedu- la dinastía Borbón, según dije antes, lema Vila de Albaida. (Nótese que el cir que Albaida, durante todo el siglo cuando llegaron para reinar en Espa- topónimo Albaida lo refiere escrito XVII, pagó y sostuvo dos banderas, ña el año 1700. Albaida fue frente de con i latina y no con y griega, según una de la villa (¿con las armas de los guerra entre Ontinyent y Xàtiva, de- se acostumbraba en época foral y Milà?) y otra votiva dedicada a la fendido por un hermano del Marqués posforal). Virgen del Remedio, su patrona. No de Albaida (éste ya entonces Conde han quedado testimonios de sus di- de Buñol, huido a Madrid). Consta Ahora veamos otra documentación, seños. Sí de las calidades y telas con en actas que, tras meses de ocupación que siendo parte del corpus del Ar- que se confeccionaban, nuevas, en de la villa por tropas que se alojaron chivo Municipal de Albaida, no Valencia, lujosas y carísimas (seda en ella, la población se encontró des- proviene de su contabilidad. Trata o tafetán con un valor de 100 libras, amparada por su señor a sus únicos asuntos relacionados con la defensa o sea, lo que cobraba el médico o el recursos, se vieron empobrecidos bélica de la Villa y por tanto debieran escribano municipal en un año) y por sostener milicias alojadas en sus haber citado una bandera del munici- del cuidado con que se les mantuvo casas de continuo (práctica habitual pio, pero no sucedió así. Helas aquí: durante todo el siglo citado. Su arre- en los ejércitos y guerras anteriores a glo en Albaida no rebasó las 5 libras las del siglo XX) y hostigados por la --- En 1602 el concejo hizo recuen- (remuneración igual a la de un car- devastación de sus especies arbóreas to de armas y atendió a las llamadas go público durante un año) realizado (como los olmos, utilizados para ha- de la Diputació de la Generalitat por un sastre o una mujer cuya cuali- cer trenes de artillería que se enviaban dels Tres Estaments (organismo que ficación no se especificó. a Ontinyent y Denia). Los vecinos de

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 51 Albaida ciudad (1906-2016): su heráldica municipal

Albaida se soliviantaron varias veces halla reservado a los municipios que contra sus gestores administrativos, a pertenecieron al Real Patrimonio y quienes en realidad el sistema obli- Albaida pasó casi toda su historia gaba a sostener el avituallamiento fuera del mismo: estuvo inserta en militar de guerra. En medio de un el señorío y concretamente en el de movimiento asambleario, aquellos los Milà. Pero tampoco puede apo- ocuparon el Ayuntamiento de Albai- derarse de la simbología de éstos da, se constituyeron en junta general porque fue un municipio con fuero municipal continua y controlaron la propio desde su principio: repobla- villa. Obligaron al Justicia y Jurados da por cristianos libres en el proceso a enviar negociadores a los generales del Repartimiento de Valencia, a di- franceses para que aceptasen su ca- ferencia de los lugares de moriscos pitulación ante Felipe V, intentando que lo fueron por conquista bélica no ser quemados según lo había sido y cayeron en el dominio enfiteútico la ciudad y la población de Xàtiva. de señores, sin fuero o derecho de Solo depusieron su actitud cuando carreratge. los emisarios regresaron comunican- do al vecindario que los franceses ha- Concluyendo bían aceptado su rendición y no lle- garían a entrar en la población. Los SS. MM. don Juan Carlos I y doña vecinos devolvieron la normalidad a Sofía en el salón de plenos de Albai- la villa tras jurar fidelidad al nuevo da. Tras el rey pende el escudo del rey Borbón. ¿Hubo colgaduras blan- olivo sobre estandarte cuatribarrado, cas en los balcones por señal de paz y algo completamente fuera de contex- aceptación del nuevo soberano? Las to histórico y técnico. actas capitulares, completamente ofi- cialistas, no lo dicen. Pero su lectura La villa de Albaida parece que no transmite la impresión de que se in- tuvo una simbología propia duran- tentó lavar mucho aquellos sucesos, te la época foral. Las noticias más para dejar un aspecto inmaculado a fiables afianzan la idea de que cuño la maquinaria municipal y al mismo no fue otro que el sello notarial de pueblo, como si todo se hubiera he- turno. Y su escudo el de los Milà, cho sin tomar partido político que que hoy vemos esculpidos en los dos diríamos ahora, con la intención de inmuebles más señeros que tiene: el evitar represalias y aparentar que Al- palacio de los marqueses y la igle- baida se había asentado en el Nuevo sia parroquial. Esas mismas noticias Régimen como si tal cosa, de forma dicen con claridad que fue la época natural. El blanco pudo haber sido un contemporánea de la Constitución color notable a la hora de presentar de Cádiz quien le confirió un escudo una bandera de Albaida. Y así lo ha propio en 1835. La falta de técnicos entendido su ayuntamiento cuando la ha querido que su diseño fuera equi- ha creado. vocado y así nos llegara a nosotros. De igual manera consta que tuvo dos A falta de otros datos concretos so- banderas pero su imagen tampoco bre la bandera de la villa, que pudo la hemos podido reconstruir. En el Banderas instaladas en la alcaldía de Albaida. o no tener relación con el estandar- La colgadura de la derecha, en fondo rojo, ayuntamiento hay dos modelos de te de sus señores, quiero poner un pertenece a la serie de fotos oficiales de la bandera civil: el de estandarte cua- foco lo adoptado por las autoridades visita de los reyes colgada en la web de la tribarrado con escudo superpuesto competentes al respecto. Lo primero Casa Real en el salón de plenos y la bandera es comentar el diseño del fondo de blanca también con el escudo bor- la bandera. Albaida no podría jamás dado en el despacho de alcaldía. incluir en el catálogo valenciano de Ninguno de los dos, técnicamente, símbolos oficiales una bandera cua- son aptos para presentar a la Comi- tribarrada porque éste modelo se sión de Vexilología y Heráldica de

52 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Albaida ciudad (1906-2016): su heráldica municipal

la Generalitat Valenciana, a fin que les dé el visto bueno y los incluya en el Catálogo Oficial de Símbolos de la Comunidad.25 Contienen errores básicos de normativización por falta de rigor histórico. Puede que pudiera salvarse el color blanco de la bandera. Pero todos los demás fallos se pueden corregir, adecuar y volver a diseñar sin perder sus histó- ricos trazos maestros para que sean de curso legal, en todos sus extremos y detalles. Que figuren junto al resto de señeras y escudos valencianos es NOTAS.- de diciembre también por terna e insaculación. conveniente, útil y honroso, porque 1. Archivo Municipal de Albaida, Actas, 1906. 14. Nombrado con carácter vitalicio por el Mar- Albaida, que ha respetado su histo- 2. PARDO DE GUEVARA y VALDÉS, Eduar- qués a título de representante y administrador ria documentada en un archivo muy do: Manual de Heráldica española; prólogo de patrimonial suyo. No era cargo del organigrama municipal. No se debe confundir con el Justicia singular y ha procurado que de allí Faustino Menéndez Pidal.- [Madrid]: D.L. 1989. 3. En línea: https://es.wikipedia.org/wiki/Semio- de la villa. la hayamos rescatado quienes hemos log%C3%ADa. 21.08.2016, 11:22a.m. 15. En línea: http://ceheginespaciocultural. creído poder hacerlo hasta formar un 4. MESSÍA DE LA CERDA Y PITA, Luis F.: blogspot.com.es/2012_03_01_archive.html. corpus historicum de brillante cali- Heráldica Española: el diseño heráldico.- [Ma- 21.08.2016, 12:31. 16. En línea: http://www.aulamilitar.com/tim- dad, lo merece. drid]: D.L. 1990. 5. DOGV 1994, de 21 de junio. Decreto 116. brologia.pdf.21.08.2012, 12:32 6. Íbidem. 17. AMA, Actas de cabildos y acuerdos, 1835, 7. LADERO QUESADA, Miguel Ángel y DIA- s/f. GO HERNANDO, Máximo: Les franchises, li- 18. Estas noticias las he redactado en base a un bertés et privilèges des villes espagnoles au Mo- inventario de efectos no documentales existentes yen Age.- En línea: http://www.historiaurbium. en el AMA durante los años en que estuve clasifi- org/english/Conference%202009/Ladero.pdf. cando su documentación a fin de poder utilizarla 21.08.2016, 11:57am. en mi tesis doctoral. Dicho inventario y sus efec- En todas ellas, en efecto, estuvo garantizada… tos pasó a poder del Ayuntamiento. en los órganos de gobierno urbano una repre- 19. GIL-MASCARELL PONT, Vicente: Apun- sentación social mucho más amplia que en las tes personales: referencias 1370/5, 1376, 1382, ciudades de la Corona de Castilla, pues se dio 1391, 1469, 1536, 1538.- Albaida: [s.e.], [s. d].- cabida en dichos órganos a las clases medias de- índice manuscrito sin editar de sus anotaciones dicadas al comercio y a las profesiones libera- sobre consultas al AMA. Los cuños del ayun- les, e incluso a sectores populares dedicados al tamiento de Albaida aparecen en AMA, Actas trabajo artesanal, aunque ocupasen una posición 1905-1949. decididamente secundaria…[Este magnífico 20. AMA, Actas, 1906, doc. Cit. La razón social Escudo del olivo sobre estandarte cuatriba· artículo, edición digital de una conferencia, re- Reig Penalba estaba encabezada por el bisabuelo rrado, algo completamente fuera de contexto coge, describe y caracteriza, en 20 páginas bien del actual Sr. D. Cándido Penalba Soler, que fue histórico y técnico sucintas, instituciones y régimen foral en la co- empresario textil primero con la firma Cándido rona de Aragón (de manera especial en Valencia) Penalba, de índole familiar y más tarde con otra comparándolo con el de Castilla, según lo hemos sociedad anónima propia denominada Penalba visto y descrito investigadores de la Comunidad Soler. Es una de las pocas empresas albaidenses Valenciana en los últimos 25 años]. que ha sostenido su nombre y actividad indus- 8. Yo interpreto esta locución latina como el trial más de cien años derecho de amurallar un territorio reconocido 21. Pastor Torregrosa, José: Breve descripción documentalmente por concejo o asentamiento a histórica, religiosa y toponímica de la villa de un colectivo medieval y construir puertas en las Albaida, provincia y diócesis de Valencia.- Va- murallas. lencia: Librerías Paris-Valencia.-Ed. facs. de la 9. En línea: https://es.wikipedia.org/wiki/Abo- de Valencia: Imprenta de la Viuda de Ayoldi e lici%C3%B3n_de_los_se%C3%B1or%C3%A- hijos, 1880. Dos_en_Espa%C3%B1a: 28.08.2016:18:38 22. ORTIZ GARCIA-BUSTELO, María Luz: 10. En línea: Íbidem. Albaida… (ob. cit.) 11. ORTIZ GARCÍA-BUSTELO, María Luz: 23. A fin de lo recargar el texto con notas repe- Albaida, villa y señorío: administración munici- titivas solo quiero decir que proceden del AMA, pal y oligarquía urbana en el siglo XVII [micro- Claveria Comuna, de los años citados. ficha].- Valencia: Universidad, 1990. 24. AMA, Libro de Acuerdos y cabildos de la 12. Dos administradores de la cosa colectiva villa de Albaida, acta del 4 de agosto de 1724. elegidos el día de Pentecostés mediante terna e 25. Escuts i banderes dels municipis de la Comu- insaculación. nitat Valenciana.- Valencia: Conselleria d’Admi- 13. Un vecino de recto pensar elegido cada 25 nistració Pública, 1995.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 53 LXXV aniversario de la actual imagen de la Purísima

Rafael A. Gandía Vidal - Rafa Gandía Borredá

estaurada la paz al finalizar la contienda civil, que durante Rtres años sembró de miedos y temores, odios y muertes, robos y destrucciones, no aportando nada positivo a nuestra ciudad que según el Anuario General de España “Bai- lly-Baillière-Riera” poseía 12.407 habitantes, el sonido de “La Petra”, el único bronce que no pudo ser des- cendido de nuestro altivo campana- rio para ser, como sus compañeros, fundido para piezas bélicas, emitió su glorioso clamor.

A pesar de las dolorosas circunstancias vividas, de la estela de privacio- nes y de incesantes fatigas, comenzó la dura tarea de la reconstrucción de todo lo que la guerra había destruido, la recuperación de una economía en quiebra y un penoso rehacer de las vidas en una nación, como la nuestra, empobrecida que, además, con- templaba con temor la lid europea.

El martes 18 de abril de 1939, la Co- misión Gestora Municipal, presidida por el alcalde y jefe local de la FET y de las JONS, Luis Mompó Delgado de Molina, conocía el acuerdo de la junta directiva de la Sociedad de Fes- teros, en la persona de su presidente Daniel Gil Casanova, de “ofrecer su colaboración activa a la autori- mativa nacional vigente en esos mo- tas del Smo. Cristo y la Inmaculada dad municipal y a la Iglesia de San mentos. Concepción, a fin de unificar sus ac- Carlos, así como su ayuda material tividades y entusiasmos en beneficio para la restauración de la imagen La propuesta completada con la del mayor esplendor de los festejos, del Smo. Cristo de la Agonía”, reco- creación de una comisión compuesta tanto religiosos como cívicos anual- pilando fotografías, pinturas y otros por miembros del consistorio muni- mente celebrados. antecedentes documentales para que cipal y de la Sociedad de Festeros la Junta Nacional presidida por Eu- fue agradecida a ésta última, junto a El domingo 21 de mayo, invitados genio d’Ors, indicase el artista que, a la constitución de una comisión que por la primera autoridad municipal, su juicio, reuniese las mejores dotes reuniese en su seno a los represen- se reunieron en la casa consistorial para su elaboración, según la nor- tantes de las asociaciones de fies- los consejeros municipales José Gi-

54 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 LXXV aniversario de la actual imagen de la Purísima

ronés Valls y Francisco Gisbert Na- San Jacinto y San José: José Mª Gandía Catalá del Teularet y José dal, y las juntas directivas de las fies- Cambra Micó y José Sanz Del- Llopis. tas al Smo. Cristo de la Agonía y de gado de Molina. la Purísima Concepción, con el prin- - Calles de la Purísima, Santa El domingo 9 de abril de 1939, partía cipal objetivo de crear una comisión Faz, Aurora, Capellans, San Pas- desde la ciudad de Burgos con direc- que gestionase la adquisición de las cual y Eras: Antonio Conca Ca- ción a Valencia el Excmo. y Rvdmo. respectivas imágenes. labuig y Enrique Mollá Micó. Sr. Prudencio Melo y Alcalde, ar- - Calles de San Antonio y San zobispo de la sede valentina, quien La comisión quedaba integrada por Jaime: José Mª Bataller Insa y pocos días antes del estallido de la miembros de ambas juntas festivas: Antonio Conca Montés. guerra había llegado a su ciudad na- Presidente: José Mª Cambra Micó. - Calles de Norte, Medio, Loza tal, como era su costumbre, para pa- Vicepresidente: Manuel Mompó Cerdá y Tomás Valls: Bautista Mataix sar en ella sus vacaciones estivales. Tesorero: José Mollá Micó. Francés y José Valls Such. Le acompañaban en su retorno, su Secretarios: - Calles de Tejedores, San Vicen- mayordomo Dr. Padilla y su secre- - Propietario: Antonio Lacueva Caldes te, Nueva, Aliaga y Santa Rosa: tario el pbro. José Cruz. El prelado, - Interino: Rafael Tortosa Asensi Vicente Sarrió Montés y Vicente durante la contienda civil, con gran Vocales: Llora Galiana. dolor, conoció la profanación de los José Sanz Delgado de Molina - Calles de Cantalar de San Car- templos de su archidiócesis, la su- Daniel Gil Casanova los, Antolí, Santa Lucía, Diezmo presión del culto y el asesinato de Enrique Mollá Micó y Santo Domingo: José Mollá 352 sacerdotes diocesanos. Fue el Roberto Tortosa Asensi Micó y Rafael Tortosa Asensi. primero de ellos el benemérito sacer- Rafael Albert Galiana - Calles de Gomis, Trinquete, dote y abogado, nacido en Ontinyent, José García Botella Mayans, Segriá y Tundidores: Rafael Ramón Llin, consiliario de la Antonio Conca Calabuig Joaquín Sanz Aura y Roberto Casa de los Obreros, beneficiario de José Mª Bataller Insa Tortosa Asensi. la iglesia Metropolitana y catedrático Joaquín Sanz Aura - Plaza del Caudillo, calles de del Seminario de Valencia. Su muer- Bautista Mataix Francés las Nieves, Magdalena, Partido, te acaeció el 27 de julio de 1936 en Teodoro Mora Gramage avenida de Torrefiel, Monjas y Sagunto. José Mª Belda Coll Carril: Rafael Albert Galiana y Vicente Sarrió Montés Enrique Sanchis Galiana. A pesar de sus 79 años, inició la res- Enrique Sanchis Galiana - Plaza de Castelar, calles de Car- tauración de toda la diócesis, impul- Vicente Llora Galiana melo Ripoll, Clot, Puente, Tira- sando las estructuras diocesanas ne- Rvdo. Vicente Martínez (Párro- dor y Clariano: José Mª Belda cesitadas de renovación y reponien- co de Santa María), quien fue susti- Coll y Teodoro Mora Gramage. do, en la mayoría de los casos, los tuido al mes siguiente por el nuevo - Plaza de la Vila o Santa Ma- ornamentos y vasos sagrados para titular de ambas parroquias Rvdo. ría y San Roque, calles de Igle- las celebraciones eucarísticas (sa- Francisco Martínez Ortiz. sia, San Pedro, Trinidad, Rosas, grarios, bancos, retablos, imágenes, Cordellat, Cruzadas, Mirador y etc.), al tiempo que quiso conocer, Una semana más tarde, el domingo Cañarís: José Morant Gandía, por medio de un amplio cuestionario 28 de mayo, dicha comisión reuni- Bautista Barbera Doria, Joaquín la situación en que se hallaban las di- da en sesión de trabajo acordó, entre Cerdá, José Gramaje Gimeno, ferentes parroquias tanta en el ámbi- otros, crear dieciséis pequeñas co- José Albuixech y Miguel Ureña. to espiritual como en el material para misiones con la finalidad de llevar a - Partida de la Umbría: Francisco solicitar del gobierno de la nación las efecto el reparto y recogida de hojas Reig y José Vidal. correspondientes ayudas económi- de suscripción para la recaudación de - Partida de la Solana: José Pastor cas. Con el fin de coordinar toda esta fondos. Once de ellas para el ámbi- Asensi y Fernando Gandía Llin. ardua tarea, creó bajo su convocato- to urbano y las cinco restantes para - Partida del Pla: Antonio Gue- ria, en los salones del Ayuntamien- las partidas rurales, nombrándose al rola del Altet, Francisco Sanchos to de la ciudad el 30 de junio, “La menos dos personas responsables de de la Casa el Fondo y Enrique Junta Diocesana para la reparación cada una de ellas: Conca Vidal. y construcción de Templos en el Ar- - Plaza de la Concepción y calle - Partida de Agrillent: Antonio zobispado”, integrada por personas Dos de Mayo: Daniel Gil Casa- Soriano y Gonzalo Pastor de la concernientes a los ámbitos social, nova y José García Botella. Torre de Ferrero. religioso, político y económico. To- - Plaza de José Antonio, calles de - Partida de Capuchinos: Enrique das ellas formarían la propia Junta, el

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 55 LXXV aniversario de la actual imagen de la Purísima

Comité Permanente, la Comisión de correspondiente informe por la Co- y registra el libro “Índice de Curio- Fábrica, la Comisión de Hacienda y misión Diocesana de Arte Sacro jun- sidades o Memorias parroquiales” la Comisión de Propaganda. to a la oportuna licencia, era abonado conservado en el Archivo Parroquial el 1% del presupuesto de la imagen de Santa María, el beneficiado de La Comisión de Propaganda publicó para el Empréstito Diocesano. la parroquial de San Carlos el pbro. el 1 de agosto en el Boletín Oficial Vicente Reig Bernard, remitió el 20 del Arzobispado una serie de nor- La Comisión Diocesana de Arte Sa- de julio un escrito acompañado de mas, para las que solicitaba de los ar- cro vigente entre 1939 y 1965 cuya fotografías de las mencionadas jo- ciprestes y sacerdotes encargados de principal función fue el control en yas, al delegado de Recuperación de los templos su total y absoluto cum- la restitución de aquellos elemen- la Zona de Levante, perteneciente al plimiento, sobre todo en lo referente tos de culto desaparecidos, no per- Servicio de Defensa del Patrimonio a la escultura y mobiliario. Vigilando mitió la introducción de imágenes Artístico Nacional del Ministerio de y oponiéndose a la construcción en de fabricación seriada en materiales Educación Nacional. serie de imágenes en cartón piedra artificiales procedentes sobre todo o pasta de madera de escasa calidad de Olot (Girona), que sin embargo Ocho días después, recibía el benefi- artística; así como detener el afán de fueron bien acogidas en otras zonas ciado del alférez José Chocomeli, el llenar de imágenes las iglesias mar- del país. Nuestra fuerte tradición siguiente comunicado, desde la po- ginando otras necesidades más pe- artística, gracias en buena parte a blación de Xàtiva: rentorias como altar, sagrario, vasos la Escuela de Bellas Artes de San sagrados, ornamentos, etc.; moderar Carlos nacida en el siglo XVIII y la “Mi respetable Sr.: en gran medida la inclusión en las Escuela de Artes y Oficios, propor- Me es grato comunicarle que la ima- imágenes de joyas, ropajes, etc., y cionó a párrocos, cofradías y feligre- gen de la Inmaculada Concepción desautorizar la pluralidad de encar- ses un nutrido grupo de escultores, de plata a que Vd. hace referencia gos para la misma iglesia. imagineros y orfebres valencianos, en su carta del 20 del corriente, ha además de cierto alivio económico sido recuperada por este Servicio El jueves 10 de agosto, eran aproba- en sus encargos. y me cabe la esperanza de que sea das por unanimidad las normas por también posible encontrar las piezas las que debían ajustarse los rectores Valencia tuvo en ese período a los de valiosa orfebrería a que Vd. alude de las iglesias y los artistas para con- mejores obradores de imaginería re- en la suya. seguir la aprobación eclesiástica de ligiosa de todo el ámbito nacional. Celebro que la victoria de Franco, las imágenes. Las directrices mar- Sus arterías poseyeron los mejores y haya dado ocasión a la reposición cadas fueron muy claras, como paso más fecundos centros profesionales, de tan venerada Patrona de esa ciu- previo a la aprobación y realización donde en la mayoría de los casos, dad, respecto a cuya devolución me de las obras. El párroco o responsa- el maestro del taller debía ceñirse permito recomendarle deseche toda ble de la iglesia era el encargado de rigurosamente al encargo de copiar impaciencia y aguarde a que nuestro presentar la solicitud de construc- o imitar la imagen que la propia fe- servicio, en medio del cúmulo de sus ción, haciendo constar que el templo ligresía guardaba en el recuerdo y tareas, pueda realizar el traslado de contaba con todo lo necesario para el que le era mostrada a través de una las numerosas obras de arte de la culto, así como de acompañarla del fotografía o una estampa. Nula la Región Valenciana, concentrándolas boceto firmado por el artista, aso- creación o innovación artística en la en Valencia, para su distribución a ciado de su presupuesto y una breve obra, la imaginería de la posguerra las Parroquias y poblaciones a que descripción técnica, con indicación valenciana fue dotada de depurada pertenecen. de la escala, materiales y lugar de técnica e inmersa en una gran uni- Oportunamente recibirá Vd. aviso de emplazamiento, no siendo aceptada formidad. la Jefatura de Valencia, a la cual, en ninguna escultura que no fuera talla- todo caso, tiene Vd. que dirigirse. da en madera. Mientras todo esto sucedía, y ante la Felicitándole por el hallazgo le salu- noticia de que algunos objetos per- da atentamente y V.S.M. Siguiendo estas directrices la parro- tenecientes a nuestra ciudad habían José Chocomeli-Alférez quia de Santa María, contando con sido hallados, como era el caso de Játiva 28 de Julio 1939 todo lo necesario para el culto, pre- la Cruz Procesional cincelada por Año de la Victoria”. sentó su instancia al vicario general Pere Capellades en 1393, o la ima- acompañada de las correspondientes gen de la Purísima labrada en plata Un reguero de alegría se expandió fotografías de la Purísima, al tratarse por un desconocido orfebre en 1615 por la ciudad por el contenido de la de una reproducción. Redactado el según señala el Rvdo. Remigio Valls carta. Con el paso de los días y con

56 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 LXXV aniversario de la actual imagen de la Purísima

la natural impaciencia el rvdo. Vi- cente Reig viajó a la ciudad de Xà- tiva, entrevistándose el 29 de agosto con el alférez Chocomeli, conocien- do la noticia de que todo había sido una falsa alarma, lo que generó una gran decepción tanto en el clérigo como en toda la ciudad inmersa en sus anuales festejos de Moros y Cris- tianos, que presidieron la nueva talla del Smo. Cristo de la Agonía del escultor Inocencio Cuesta López.

Ante la inminente llegada de las patronales fiestas decembrinas y ante la precaria situación vivida en aquellos tiempos, que hacían pensar la imposi- bilidad de realizar una nueva imagen, junto al excesivo trabajo de imagineros y orfebres, Carlos Tormo Martí- nez “Carlets” talló en madera una imagen de la Purísima a semejanza de la desaparecida en el verano de 1936, que tras presidir las celebraciones de 1939 y 1940, forma parte del patrimonio artístico de la parroquial de Santa María, siendo expuesta en su actual museo, después de haber permaneci- do en depósito, durante un período de tiempo iniciado en 1977, del desaparecido Hogar del Pensionista situado en la calle Mosén Blai Arbuixech en la barriada de San Rafael.

Sin olvidar sus objetivos, la Comi- sión, tras muchas conversaciones en sus sesiones de trabajo, en pro de encontrar y seleccionar el artesano más idóneo que pudiera reproducir la imagen y satisfacer las aspiraciones de todos, escogió al afamado orfebre Agustín Devesa Olmos, especializa- cipreste Francisco Martínez Ortiz y el ma jornada de aquel año, la Comisión do en artículos religiosos, por su am- presidente de Fiestas de la Purísima Gestora Municipal. plio y excelente currículum. De su José Delgado de Molina Moscardó taller valenciano salieron réplicas de y el orfebre Agustín Devesa Olmos, Fue el propio secretario municipal piezas perdidas tras la guerra civil es- natural y vecino de Valencia domici- accidental, Luís Alonso Tortosa, pañola y también aquellas que copia- liado en la calle Lepanto nº 21, de 39 quien levantó acta de todo lo aconte- ban modelos antiguos, labor ésta en años. Fueron testigos presenciales, cido, así como del contrato de cons- que, al parecer focalizó su labor (1). entre otros, los vecinos y devotos de trucción con arreglo a las siguientes la Purísima: José Girones Valls, Gon- condiciones: El antepenúltimo día del año 1940, zalo Gironés Pla, Francisco Gisbert en una de las dependencias municipa- Nadal y Vicente Sarrió Montes. Del “1ª.- Contratación de dicha Imagen, les, comparecía junto al alcalde Luis desarrollo de la reunión quedó infor- como obra artística de orfebrería, Mompó Delgado de Molina, el Sr. armada el martes 31 de diciembre, últi- ha de ser a base de la fotografía

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 57 LXXV aniversario de la actual imagen de la Purísima

proporcionada al referido artista del consistorio y muy especialmente de junio de 1888, Virgilio Sanchis Señor Devesa, con el fin de que sea de “Carlets”, quienes pudieron ad- Sanchis (2), quien el domingo 15 de talmente (sic) la fiel reproducción de mirar aquel santuario donde la plata junio de 1941 se reunía en una de las la Imagen de la Inmaculada Concep- (monedas, medallas, cadenas, cubier- salas del Ayuntamiento requerido por ción que venerábamos en esta ciu- tos, etc.) donada por el pueblo se con- el alcalde, Luis Mompó Delgado de dad y que fue sacrílegamente robada vertía en la dulce figura de María, la Molina; el Sr. arcipreste, Francisco y hecha desaparecer por las hordas flor de la belleza que anidaba en cada Martínez Ortiz; y el presidente de rojas. Y con arreglo al diseño pre- uno de las almas. Agustín Devesa, las Fiestas de la Purísima, Daniel Gil sentado por dicho Señor Devesa en mostrando sencillez y siguiendo las Casanova. el día de hoy. orientaciones de los que conocieron 2ª.- Dicha Imagen ha de ser cons- de cerca la talla desaparecida, irradió Siguiendo la normativa establecida, truida, toda ella de plata, materia en su obra las profundidades de los la Comisión Diocesana recibía el 6 de esta que en cantidad suficiente le ha corazones henchidos en el misterio octubre el escrito del arcipreste Rvdo. sido ya proporcionada al menciona- de la Concepción Inmaculada. Dife- Francisco Martínez, acompañado del do señor orfebre. rentes causas aplazaron la llegada de boceto del trono de ángeles junto al 3ª.- Se obliga dicho Señor Devesa la imagen para el mes de mayo, como informe del escultor, cuya aproba- a entregar la referida Imagen de la reflejaba el último de los apartados ción era firmada por el vicario gene- Virgen María el día 23 de Mayo del del contrato donde firmaron además, ral, Dr. Rodilla, cuatro días después. próximo año mil novecientos cuaren- como testigos, el secretario munici- Los miembros de la Junta Diocesana, ta y uno. pal y los Sres. Gonzalo Gironés Pla, aprobaban el 5 de diciembre la obra 4ª.- Igualmente se obliga dicho se- José Gironés Valls, Francisco Gisbert finalizada, salvo su medición. ñor orfebre a mandar a esta ciudad Nadal y Vicente Sarrió Montés. de Onteniente oportunamente la Virgilio Sanchis de 52 años de edad, mascarilla de dicha Imagen de la Quedaba además vivo el bello recuer- con una notable y fructífera trayecto- Inmaculada Concepción, con el fin do de las primorosas andas de plata ria, vecino de Valencia y domiciliado de recibir cuantas indicaciones se le repujadas por los Hermanos Polo en su taller en la calle Navellos nº 10, hagan respecto a la fidelidad con que su taller de la hoy desaparecida calle convino la realización del grupo de reproduzca la carita de nuestra vene- Campaneros nº 18 de Valencia y ben- ángeles entre nubes, con arreglo a las rada Imagen. decidas, desde el balcón principal de fotografías que le fueron entregadas, 5ª.- El precio convenido y que será la Casa Capitular, en mayo de 1923 con arreglo a las siguientes condicio- pagado a dicho Señor orfebre el día por el Cardenal Juan Bta. Benlloch, nes: de que haga la entrega de la referida con su “esbelto trono con mancebos” “Primera.- D. Virgilio San- Imagen de nuestra amada Patrona, donde descansaba la imagen de plata chis se obliga a construir el referido con arreglo a las condiciones con- tallada en 1615, quedando determina- Grupo o Trono reproduciendo exacto venidas, será de dieciséis mil pesetas da su nueva construcción. Aquel con- y fielmente la fotografía que se tiene (16.000). junto de ángeles de elegantes líneas, del anda de nuestra patrona que fue Y 6ª.- Se obliga finalmente el men- mostrado en primera página por el destruida por los rojos, empleando cionado orfebre Señor Devesa a re- rotativo “Diario de Valencia” del jue- para ello la madera correspondien- parar cualquier pequeño defecto o ves 24 de mayo de 1923, fue esculpi- te de la mejor calidad posible y de- daño que se ocasionare a la referida do en madera de muy buena calidad jándolo perfectamente plateado y Imagen con ocasión del traslado y por el ontinyentí Amador Sanchis Fe- encarnado o patinado. Y así mismo viaje triunfal que se ha de organizar rrandis, en su obrador de la calle San con los grupos de luz eléctrica que desde la Catedral de Valencia, donde Esteban, y decorado por José Tortosa. llevan cada uno de los dos ángeles de será bendecida por el Señor Arzobis- Aquella desaparecida joya, de gran tamaño mayor con la correspondien- po de esta Diócesis a esta población valor material y artístico sobre la que te instalación para batería o grupos de Onteniente, cuyo traslado está ya paseó por nuestras calles la Purísima, eléctricos del anda anterior que han proyectado para el último domin- fue elaborada entre la mística de la fe podido recuperarse. go de mayo día 25 de dicho mes del y el arte. próximo año de mil novecientos cua- Segunda.- D. Virgilio San- renta y uno”. Tras una constante búsqueda, donde chis se obliga a tener dicho grupo fueron analizadas diferentes obras y total y definitivamente construido y Iniciado el nuevo año, aquel taller sus autores, fue designado para tal a satisfacción de los otros señores fue centro de visita de algunos de los menester el galardonado y experto comparecientes el nueve del próximo miembros de la comisión, así como imaginero, nacido en Moixent el 26 mes de octubre.

58 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 LXXV aniversario de la actual imagen de la Purísima

Tercera.- El precio que (1) AGUSTÍN DEVESA OLMOS Con la finalidad de hacer realidad su se entregará a D. Virgilio Sanchis firme e inmediata concepción artística importe de la totalidad de la men- adquirió a su padre, el 2 de mayo de cionada obra artística o Trono es 1927, el obrador “Orfebrería Devesa”, el de OCHO MIL PESETAS como ubicado en la calle Lepanto 21, espe- máximo, de las cuales se le entrega- cializado en orfebrería religiosa, meta- rán dos mil a cuenta el día uno de les para las iglesias, repujados, dorados julio del corriente año y el resto el y plateados. Con responsabilidad asu- Agustín Devesa Olmos nació en Va- día en que se entregue dicha obra a mió la dirección del taller documenta- lencia el 22 de agosto de 1901. Hijo del satisfacción de los otros tres señores do ya en el siglo XVIII, convirtiéndose respetado y admirado platero Agustín contratantes, obligándose a reparar en maestro de los diferentes orfebres Devesa Such y Amparo Olmos Marco. cualquier desperfecto que se origine y plateros que asistían a su taller, con Estudió en el Colegio de los Jesuitas a dicho Trono con motivo de su tras- quienes colaboraba y mantenía exce- de nuestra capital, formándose en la lado desde Valencia a esta ciudad de lentes relaciones. Escuela de Bellas Artes de San Carlos, Onteniente”. en la de Artes y Oficios de la capital y El 11 de noviembre de 1939 contrajo en el propio taller de su progenitor, po- La Comisión Gestora Municipal, matrimonio, en segundas nupcias, con seedor de la medalla de oro de los pla- en su sesión del 20 de noviembre, Mercedes Monrabal Romero, en la teros valencianos, al que acudían como conocía las cuentas presentadas por iglesia de los Santos Juanes de Valen- aprendices Piro, Bonacho, David…, el Rvdo. Francisco Martínez Ortiz, cia. De éste, su enlace matrimonial, na- que en el discurrir de los años abri- de las cantidades percibidas desde cieron sus hijas Amparo y Mercedes. rían talleres propios, convirtiéndose en el mes de junio de 1939 hasta esos 1954, José Bonacho, en el autor de la momentos, como subvención del Su merecida fama alcanzada por do- corona de la Purísima y de la arqueta ayuntamiento para la reconstrucción tar de gran belleza y perfección a sus del Libro de la Coronación, entre otros, de templos y detalles de la inversión, obras, lo que le convirtió en uno de los así mismo de los fondos recaudados orfebres más singulares y delicados, para la adquisición de las noveles llevó que de su taller salieran las ré- imágenes del Smo. Cristo y de la Pu- plicas de piezas perdidas tras la guerra rísima, de las cantidades invertidas y civil española, copia y reproducción de el remanente de existencias. los modelos antiguos.

La nueva imagen de la Purísima fue Sus obras se hallan presentes en Espa- bendecida al atardecer del 7 de di- ña, Europa, Sudamérica y muy posi- ciembre de 1941, en la plaza de la blemente en otros continentes. Sagra- Concepción por el Excmo. y Rvd- rios y Candelabros fueron distribuidos, mo. Sr. D. Emilio Lissón Chávez, a través del comercio de arte sacro rea- Arzobispo dimisionario de Methina lizado por la Casa Caderot de Madrid (Perú). El acto revestido de solem- por diferentes países. La ausencia de su nidad fue reflejado en los rotativos firma en gran parte de ellas nos dificul- “Levante” (12-XII-1941) y “Las ta el poder relacionarlas todas y poder Provincias” (14-XII-1941), así como admirar su gran arte como cincelador, en el Libro de las Crónicas de la Co- por la extraordinaria agilidad y certero munidad local de religiosas de Pure- manejo del buril. za de María y en el de Cabildos del miércoles 10 de diciembre de 1941. así como de la farolada de las actuales Creo infinidad de piezas, entre ellas la andas del Smo. Cristo de la Agonía y custodia procesional del Colegio de de las que también realizó en 1927. Ntra. Sra. de los Dolores de Villena (1945), inspirada en modelos barrocos; En los años 1920, obtuvo el premio de la réplica del Santo Cáliz que proce- Composición Decorativa, alcanzando siona en la Semana Santa Marinera al año siguiente el primer accésit en de Valencia (1947); el sagrario y la la sección de pintura en la Escuela de Representación de la Giralda y peana Artes y Oficios y en 1922 el premio de que sostiene las imágenes de las Santas cerámica en esa misma escuela. Justa y Rufina, de la parroquia de San

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 59 LXXV aniversario de la actual imagen de la Purísima

Juan Bautista de Manises; o el Sagrario de San Vicente Ferrer en… se sabe (2) VIRGILIO SANCHIS SANCHIS de la Capilla de la Comunión de la pa- que existe obra suya en Valencia, rroquia de los Santos Juanes de Cullera concretamente en el Real Colegio o el de Moixent. del Patriarca, en la Basílica de Nues- tra Señora de los Desamparados, en Bajo su dirección se realizó el altar de la iglesia de los Santos Juanes, en el la iglesia de los Santos Juanes de Va- Colegio de las Teresianas, en la Capi- Nacido el 26 de junio de 1888 en lencia. En 1943 restauró la Custodia lla del Loreto… la calle de San Buenaventura 22 de procesional de Alzira de 1643 con un la localidad de Moixent, fue hijo de nuevo viril. Junto a Francisco Peris Copones, acetres, gavetas, patenas, Daniel Sanchis Esteve, jornalero de realizó la restauración del facsímil de cálices (el último realizado pertene- 38 años natural y vecino de la misma la Reial Senyera de Valencia. En 1948 ce a la colección privada de su hija villa, y de Ventura Sanchis Valero, elaboró un artístico repujado metálico Mercedes), lavabos, atriles, custo- moixentina de 32 años. De familia que fue colocado alrededor de la carro- dias, incensarios, lámparas, faroles humilde curtida con el esfuerzo con za de la Hermandad de Nuestra Señora de andas, palmatorias, candeleros… que se viste la vida en el campo, reci- de los Dolores de Valencia. Este mis- conformaron su amplio catálogo de bió las aguas sacramentales tomando mo año confeccionó la corona y poten- objetos para el culto divino, así como por nombre el de José Ramón Virgi- cias del Niño Jesús de la Virgen d’Ai- cabezales de camas. lio Sanchis Sanchis en la parroquia gues Vives de Carcaixent, así como los del mismo municipio. candelabros y cruz de su altar. Ontinyent posee no solo la hermosa imagen de plata de nuestra Excelsa Desde bien pronto su inquietud por Patrona, bendecida en el atardecer modelar las figuras con las que se del 7 de diciembre de 1941, sino ade- fermenta la fe de un pueblo, lo llevó más los dos estandartes repujados a ingresar en la Escuela de Bellas Ar- con la imagen de la Purísima para el tes de San Carlos de la ciudad baña- Aguinaldo (diciembre 1946), el án- da por el Turia, donde forjó su alma gel portador de luz de las capillas de creativa entre 1902 y 1912 según nos la Comunión de Santa María y San consta en sus expedientes. Durante Carlos portando la luz que indica la estos años desató todo su espíritu presencia de Jesús, un sagrario para creativo consiguiendo en base a sus la Capilla del Centro Parroquial de redoblados esfuerzos los premios del Acción Católica, y varios candeleros. Excmo. Ayuntamiento de Valencia en 1901-1902 y 1903-1904 en la catego- Con 51 años, repleto de méritos y ría de dibujo artístico por la Escuela excelentes obras para el culto divi- oficial de Artes e Industrias; en 1908 no, concluyó su vida el 8 de febrero con motivo de la exposición de los de 1953, en la misma ciudad que le trabajos realizados por los alumnos vio nacer. El taller de bronces, meta- del último curso, su obra quedaría les para iglesia, orfebrería y repuja- resaltada en la categoría de escultu- Una obra del orfebre Agustín Devesa dos siguió abierto, regentado por su ra; premios a los que se sumarían en viuda Mercedes Monrabal Romero, los siguientes años el de modelado en A pesar de ser interminable su legado, quien en 1963 asumió el encargo de 1908-1909, cuando cursaba el segun- debemos anotar además que es el autor la Junta de Fiestas de la Purísima do curso; o en 1910 cuando recibió de las puertas de la Catedral de Segor- presidida por D. Carlos Ferrero Tol- la medalla de plata en la exposición be, de la parroquia de San Bartolomé sá, que para celebrar el III Aniver- de Bellas Artes y el premio ordinario y San Jaime de Nules y de la iglesia sario de nuestros solemnes festejos y Roig dotado con 75 pesetas en la de San Valero de Valencia. Realizó patronales, sustituyó las recordadas categoría de modelado. Todo un sé- los candeleros del altar mayor de la faroladas portadas por los dos ánge- quito de reconocimientos que serían Iglesia de San Francisco el Grande les colocados a los pies de la imagen correspondidos cuando otorgó la esde Madrid, un trono para la Semana por la actual palma y estandarte con cultura “Diagones” que acompaña Santa de Málaga, los báculos de la de el escudo de la ciudad. los paseos por los Jardines del Real. Algemesí, el palio de la Hermandad de Nuestra Señora de los Dolores de Lanzada su pasión por la imaginería Torrent y la lápida conmemorativa lo llevaría desde su taller asentado en

60 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 LXXV aniversario de la actual imagen de la Purísima

dos habían asentado sus raíces, fru- Los legados no son más que la heren- to de su inmejorable trabajo para la cia transmisible de nuestros predece- villa que le había visto dar sus pri- sores, que a veces se ven truncados y meros pasos fueron: una Virgen de que no llegan a ser palpables por las agosto y un Jesús Nazareno tallados nuevas generaciones que encuentran en 1942; una Purísima Concepción y en el recuerdo desdibujado el lugar Santa Cecilia de 1943; la escultura donde recobrar su historia, cuando de la Virgen de los Dolores torneada en sucesos como la guerra civil o la en 1944; y la imagen de San Isidro riada de 1957 en Valencia desapa- Remate que Virgilio Sanchis creó para el pan· labrador de 1956. A estas obras reli- recieron multitud de piezas, obras, teón de sus padres en Moixent giosas sumaría una de las obras más libros..., y sin poder escapar a tan personales que desarrollaría a lo lar- infame destino, algunos de los traba- la calle de Navellos 10 de Valencia, a go de los años cuando con la expe- jos de Virgilio Sanchis, de quien se dar la vida construida con las propias riencia que le había dictado la vida ha escrito que sus Nazarenos debían manos a santos, mártires, vírgenes, realizó el frontón del panteón donde figurar en los museos de Valladolid, devocionarios... Fruto de tan inagota- descansaban los restos de sus padres. quedarían volatilizados en el amplio ble labor fue la creación de una infi- abanico de los tiempo. nidad de obras escultóricas que pue- Asentada entre la protección que blan y presiden infinidad de iglesias, confiere este valle de caprichosa geo- Justo cuando su vida contaba 77 ermitas, lugares de oración y de re- grafía, la ancestral ciudad regada por años las experimentadas manos del cogimiento a lo largo de nuestra geo- las aguas del Clariano, no escapó de artista, artesano, escultor y devocio- grafía. De entre todas ellas podemos la prolífica tarea del genial escultor nario moixentí cesaban el cuidadoso reseñar un Jesús Nazareno para Rot- moixentí, como resultado de ese tra- paso de la gubia sobre la madera, la glà-Corbera, similar al que hizo para bajo ocuparon capillas y altares las aspereza perfumada de pino, roble y su pueblo natal; un Santo Sepulcro imágenes de la desaparecida Virgen chopo que enreda la obra de aquel para Aielo de Malferit; una imagen del Pilar y San Antonio Abad am- que con la visión mística de sus de Nuestra Señora del Carmen y otra bas construidas en madera de pino creencias guarneció el credo de todo de Santo Tomás para la parroquia de que ornaron el oratorio público de un pueblo en una eterna oración. San Tomás de Villanueva de la capi- Morera; así como la restauración en tal; las figuras del Corazón de María, 1942 de la imagen del Sagrado Cora- San Rafael y Tobías, Santa Teresa zón de Jesús entronizada en la Casa de Jesús y San Roque, para el Asilo Consistorial durante los años veinte de los Ancianos Desamparados; una y firmada por Amador Sanchis, que Virgen del Carmen para la iglesia había sido dañada al ser tapiada. No Bibliografía.- de la Asunción de Montserrat; unos obstante, la obra más reconocida y El Progreso (diario Liberal) Lugo 09-04-1939 venerada de Virgilio Sanchis a nues- Memoria republicana/ Guerra: zona republicana ángeles arados en 1915 con madera (www.memoriarepublicana.com/guerra civil/ que rodeaban a San Vicente Ferrer tra ciudad es el grupo de ángeles que GANDIA VIDAL, RAFAEL A. - Ontinyent la en la iglesia de San Valero en Ruza- entronizan la Purísima a sus pies por- llama Purísima. 2016 fa y que desaparecieron hace pocos tando la palma y el estandarte y que LLIN CHÁFER, ARTURO.- Arzobispos y Obis- pos de Valencia. Valencia: Edim, 1996 años; y una Divina Aurora bendecida con la erudición de un artesano talló ROYO MARTINEZ, JOSE: La imaginería re- en 1946 que recorría los calles de La allá por 1941. ligiosa De Alaquas en la Postguerra. Estudis i Granja entre el ruido de la banda de documents-Art. 1994 música y la animada conversación de quienes en pasacalle transitaban las calles de la población, efectuando las obligatorias paradas por refrescar la garganta y probar los dulces caseros.

A pesar de la extensa semilla que fecundó las almas de quienes ento- naron una súplica, alabanza, ruego y agradecimiento al pie de las diversas imágenes, Virgilio Sanchis no olvidó nunca la tierra donde sus antepasa- Una escultura tallada por Virgilio Sanchis

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 61 El II Centenari de les Festes Patronals d’Otos 1816-2016

Daniel Alfonso

1 L’origen de les festes patronals sangriento Nerón, destruirlos com s’havia de desenvolupar el pro- pretendía. Santo Cristo de la grama d’actes, el qual dissenyava una a forma de celebrar les fes- Fe socorre al que en ti confia”. estructura bastant semblant a l’actual: tes defineix a cada poble i cercavila matinal, missa de comunió, Lla seua evolució en el temps Aquell fet va augmentar la devoció missa major amb sermó, processó al avança unida a l’esdevenir dels seus cap a la imatge i, en un context anti- capvespre, ball i cordà, així com al- habitants. De forma que ens endin- liberal marcat pel retorn de l’absolu- tres activitats lúdiques variables. Les sem en el context d’Otos a l’inici del tisme de Ferran VII i pel Congrés de festes se sufragaven amb una aporta- segle XIX, lloc on Cavanilles havia Viena, el dia 6 de setembre de 1815 ció municipal (el 1837 va ser de 120 registrat 116 caps de família que es es van constituir formalment les fes- rals5) i l’aportació dels clavaris i els dedicaven majoritàriament al cultiu tes patronals. donatius de la resta de veïns. d’oliveres, garrofers i blat, així com a la ramaderia i la producció de seda Segons els estudis recents del rector 2. Commemoració del primer cen- sota la jurisdicció dels Milà d’Aragó, otosí Benjamín Fayos, el rector Ra- tenari el 1916 senyoriu que passà el 1802 a Joaquín fael Cavaller tenia una avançada edat de Pedro i Llorenç1. La prosperitat i estava postrat al llit, fet pel qual la La primera dècada del segle XX del segle XVIII havia permés cons- junta fundadora es va reunir a un esce- també va estar marcada per episodis truir el palau del Marqués de Sant nari poc habitual com és la casa aba- nefastos al poble d’Otos. En primer Josep, una ermita i una nova església dia. Les autoritats locals del moment lloc una terrible epidèmia de “febres’ d’estil jesuític (1728-42) dedicada formades per l’alcalde, el propi Rafa- l’any 1905 es va emportar moltes a la Puríssima Concepció, així com el Cavaller4 presidint la reunió des del vides i, tot seguit, a la greu sequera l’expansió urbanística dels carrers de seu llit, el vicari Miguel Magraner que de 1908-13 se li va unir la plaga de Sant Antoni i Sant Josep. No obstant alçaria l’acta com a secretari, regidors la fil·loxera que va arrasar el cultiu això, la vida a l’Ombria del Beni- consistorials i també un conjunt de majoritari de la vinya i que va obli- cadell va estar marcada pels avalots veïns notables acordaren el vot per- gar a milers de valldalbaidins a emi- antifeudals2 i una forta pedregada petu de celebrar a partir de l’any se- grar pel Desastre de l’Any Deu. De que a l’agost de 1811 va arrasar mol- güent, és a dir el 1816, els dies 6, 7 i fet, el cens d’Otos davallà dels 825 tes collites en l’època de la Guerra 8 de setembre les festes patronals de- habitants del 1900 als 729 del 1910 del Francés (1808-14), precisament dicades al Crist de la Fe, als Sants de i els 625 de 1920. Quan aquell de- d’aquesta confrontació van germinar la Pedra (protectors dels llauradors) solador panorama començava a re- les festes patronals. El 27 d’abril de i a la Puríssima Concepció (patrona muntar i s’havien construït obres pú- 1812 es va produir entre Atzeneta i i titular de la parròquia) respectiva- bliques de gran transcendència com Bèlgida la batalla del Raboser3 entre ment. En honor a la Mare de Déu ja la nova conducció de les aigües des les guerrilles locals i les tropes na- se venien celebrant les festes majors del naixement de la serra fins el nucli poleòniques. Enfront de la victòria el dia de la seua nativitat i a ella se li urbà, la burgesia local va organitzar francesa, els otosins es reuniren a uniren els altres festejos, de forma que el primer centenari de les festes. Els l’església i s’aclamaren a una imat- seguiren el mateix procediment que principals impulsors foren Terencio ge de Crist, la qual va suar mentre als pobles veïns i unificaren en el ca- Seguí Álvarez, capità d’infanteria obrava miraculosament impedint lendari la celebració dels tres patrons. retirat i el rector José María Llopis que l’exèrcit francès atacara al poble A més, manteniren les respectives ce- Blasco (1909-1920), als quals se’ls d’Otos, tal i com es canta als gojos: lebracions litúrgiques pròpies els dies van unir l’arxipreste regent de Sueca “Libraste en cierta ocasión 6 d’agost, 30 de juliol i 8 de desem- Juan Bautista Pla Alfonso; Constan- a tus hijos de un quebranto, bre. Tot i que dissortadament l’acta tino Quilis Ordiñana, botiguer a Va- haciendo huir con espanto al de constitució i els estatuts desapare- lència i altres terratinents locals com audaz Napoleón, que, cual gueren al 1936, deduïm que marcaren la família de Lina Quilis Jornet.

62 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 El II Centenari de les Festes Patronals d’Otos 1816-2016

El 6 de setembre de 1914, finalitzada Arribat el 5 de setembre, es va anun- Per a l’efemèride es van adquirir la processó del Crist, el citat rector ciar la vespra del dia gran amb tocs una sèrie d’objectes religiosos que, Juan Bautista Pla es va proclamar de campanes i coets. A més, es van afortunadament, perduren en l’actu- clavari per a les festes de l’any se- ornar els carrers amb arcs de llo- alitat com són les casulles roges de güent. En la festa major de 1915 va rer7 i banderes per rebre la banda de la revestida, les portes del cancell i predicar l’homilia, la qual tenia l’ob- música del Regiment d’Otumba i a 6 bancs, així com diversos exemplars jectiu d’il·lusionar i impulsar entre el famós predicador escolapi Julián (segurament es va tractar de la prime- els veïns congregats la celebració del Calasanz Rabaza. El dia del Crist ra edició impresa) dels gojos del Crist centenari l’any següent, “produjo tal de la Fe va començar amb una so- aprovats el 23 de febrer de 1893. A efecto su sentida plática (...) que en nora despertada abans de l’emotiva més, cal destacar el llibre “Apuntes todas partes no se oía hablar más que baixada del patró des de la capella históricos” en el que don Terencio de dicho asunto y quien más y quien de la comunió fins l’altar major en Seguí va publicar una crònica amb menos , ya se permitían hacer ofer- la processó claustral que precedia la antecedents històrics que resulta fo- tas y proyectos, para que resultaran primera eucaristia. A les 10 del matí namental per conèixer la celebració grandes fiestas extraordinarias”. De es va celebrar la missa major en la del centenari i que hem citat al llarg fet, el darrer dia de festes, “al objeto qual “mucho antes de subir al púl- de l’article. Però, més enllà dels ob- de excitar y fervorizar más los áni- pito el P. Calasanz Rabaza, era de jectes materials, la festa del centenari mos” el 8 de setembre a les 5 de la todo punto impossible penetrar en el va significar un retrobament que va vesprada es va convocar una junta Templo, pues el público se agolpaba insuflar l’estat d’ànim dels otosins extraordinària per tractar l’organitza- por toda la replaza de la Iglesia y con després de les penúries viscudes. I, ció de les festes de 19166 i la forma respecto al sermón que nos predicó, en un temps de difícils comunicaci- de sufragar-les atenent a la precària sería pálido todo comentario, pues ons, “puede afirmarse que el asunto situació que es vivia. Es reuniren les nos tuvo al auditorio extasiado por que más ha preocupado a los hijos autoritats locals del moment: l’al- más de una hora” va redactar Te- de Otos de dentro y de fuera en el calde, el rector, el comandant de la rencio Seguí. Tot el dia va ser una transcurso del año, ha sido la fiesta Guàrdia Civil i el jutge de pau, nom- gran festa amb disparada de traques, centenaria, haciéndose el propósi- brosos veïns i altres fills d’Otos que enlairament de globus aerostàtics i to de asistir personalmente, aunque residien a altres indrets i que estaven concerts de la banda de música i dels de lejanas tierras y si alguno, muy al poble natal celebrant els festejos més tradicionals dolçaina i tabalet. pocos, han dejado de asistir por cau- patronals. Acordaren que serien cla- La processó va ser ben lluïda i va sas ajenas a su voluntad, su espíritu varis les autoritats i junt a uns altres finalitzar la jornada amb “célebres en esos días, ha estado entre sus com- tants veïns formarien la junta. Durant cantadores, contratados desde Va- patriotas. Era de admirar y causaba al tot l’any “hicieron recojida de los lencia, que deleitaron al público” i propio tiempo alegria y satisfacción, frutos de las cosechas, sistema anti- un castell de focs artificials. Els dies verse reunidos militares de diferentes guo, y rifas de objetos” aportants per següents es van celebrar actes dedi- graduaciones, Guardias Civiles, em- comerciants fills del poble afincats a cats als sants Abdó i Senén i la Mare pleados, dependientes y jornaleros, la ciutat de València. de Déu. que muchos años no habían pisado la tierra que les vio nacer, todos lle- nos del mayor entusiasmo, á rendir tributo de fervor y homenaje ante su amantísimo Patrono y protector”.

Després de la grandiosa celebració del centenari cal destacar dos moments viscuts pels festejos patronals al segle XX, parlem de la Guerra Ci- vil i en segon lloc del canvi de dates al mes d’agost. Iniciada la contesa bèl·lica, el 15 d’agost de 1936 es va produir la crema i destrucció de la major part dels documents dels arxius municipal i parroquial, així com de les preuades obres artísti- Celebració del primer centenari de les Festes Patronals d’Otos. 1916 ques de la parròquia. Dies més tard

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 63 El II Centenari de les Festes Patronals d’Otos 1816-2016

vímet les garrafes de vidre i aportava tecnologies, la progressiva secula- jornals que s’unien a la base agríco- rització9 o l’extensió del pensament la. També el treball a les fàbriques mil·lennial han determinat aquesta tèxtils valldalbaidines va assalariar progressiva evolució. molts joves i, en tercer lloc, l’emi- gració temporal a la verema francesa. A les festes de 2015 es va invitar a Cada any desenes d’otosins es des- tots els veïns a organitzar les cele- plaçaven a la regió del Llenguadoc bracions extraordinàries de l’any - Rosselló on es pagaven un salaris següent. Com a primer acte es va més elevats que els locals però, des- oficiar una missa el diumenge 6 afortunadament, la collita coincidia de setembre per commemorar que amb les festes i no les podien gaudir, aquell mateix dia feia 200 anys que per tant el 1970 es van traslladar als els otosins aprovaren el vot perpe- mateixos dies però del mes d’agost. tu de celebrar les festes patronals. Com que en la festa litúrgica del Sal- Posteriorment, el 25 de setembre vador ja se celebrava des de temps va tindre lloc a la sala de plens del immemorials una missa solemne al Palau una primera assemblea desti- Crist, el 6 d’agost es va convertir nada a constituir una comissió col· en el dia principal de les festes fins laboradora de l’ajuntament per orga- es va perdre el patrimoni de l’ermita l’actualitat. Es va mantenir l’estruc- nitzar els actes que s’han estès des dels Dolors. Entre els objectes desa- tura bàsica dels actes, tot i que el pas d’aquell moment fins a l’agost de pareguts es trobaven les imatges del del temps ha comportat una reducció 2016. Els quals, han sigut diversos patrons, fet que unit al context de la del fet religiós alhora que s’ha incre- i participatius i s’ha tractat d’aten- guerra va impedir la celebració de les mentat la vessant lúdica amb actes dre les distintes sensibilitats festeres festes fins l’any 1938. Iniciat el fran- com la cavalcada de disfresses o els així com de crear diversos elements quisme, una de les primeres mesures sopars populars de germanor. Anys materials que deixen memòria física del règim van ser el restabliment del després, a la dècada dels 80 la pro- del bicentenari. Entre les primeres culte i l’organització de les festes ducció de raïm de taula va provocar activitats es va convocar un con- per al setembre de 1939 després de un segon intent de trasllat de la data curs per escollir un logotip, el qual tres anys d’absència. L’imaginer va- de les festes. La varietat Alfonso La- és obra de Joel Miñana com també lencià Francisco Teruel8 va esculpir vallée estava molt cotitzada però té el ho és la portada del llibre de festes. una nova imatge del Crist de la Fe punt òptim de maduració entre final Durant la festa hivernal de la Purís- a partir d’una fotografia antiga però de juliol i principi d’agost, per tant sima es va organitzar el concurs “la de majors dimensions, la qual va ser coincidia amb les festes i l’any 1989 cagà de la burra” per recaptar fons, sufragada per subscripció popular un sector d’otosins va intentar que se encara que després d’hores d’espera i marcava un gran simbolisme. Per celebraren al voltant del 22 del ma- va caldre sortejar el premi entre els celebrar els altres patrons empraren teix mes, iniciativa que va ocasionar participants... i també es va editar un durant dos anys les imatges de la Pu- una forta polèmica i finalment no va calendari de paret per a 2016 amb ríssima i els Sants de la Pedra conser- prosperar. imatges i elements otosins. A més, vades a l’església de Carrícola fins s’han venut ventalls, samarretes i la que el 1941 el mateix escultor en va 3. Commemoració del Bicentenari parròquia ha estampat tapissos de fer unes de noves d’estil barroc per el 2016 balcó amb la imatge dels Sants de 51.000 pessetes. la Pedra per completar la sèrie dels De la mateixa forma que als anys patrons. En la vessant econòmica, la Posteriorment, el Desarrollismo dels 1816 i 1916, el context de 2016 tam- celebració extraordinària s’ha sufra- anys 60 va modernitzar l’economia bé ha estat marcat per la crisi que ens gat a través de quatre vies: la venda de la comarca i va evolucionar la va delmant des de 2008 unida a una dels objectes esmentats, l’aportació societat en el marc del franquisme. greu sequera hídrica. Però, més en- per a festes porta a porta que habi- L’hostil treball de la terra de secà llà de les condicions econòmiques, tualment fan els habitants del poble va tindre a Otos uns complements la celebració del segon centenari ha i el donatiu d’altres visitants, en ter- que resultaren essencials per frenar tingut una diferència significativa cer lloc amb la subvenció de 15.000 l’èxode rural i per millorar les condi- amb les anteriors, fruit de la transfor- euros concedida per la Diputació de cions de vida dels veïns. Es tracta de mació social viscuda. Aspectes com València i la quantia restant ha anat la sarga, en la qual es folraven amb la globalització i l’ús de les noves a càrrec del pressupost municipal10.

64 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 El II Centenari de les Festes Patronals d’Otos 1816-2016

Llaurador i al qual es va invitar als al- Patrimoni Immaterial de la Huma- caldes veïns i també assistiren altres nitat per la UNESCO i que ompliren autoritats com la vicepresidenta de la de colorit la jornada. Posteriorment Generalitat Mónica Oltra. Posterior- acompanyaren la imatge patronal ment es va projectar el documental pels carrers del poble i solemnitzaren “200 festes en 200 imatges” elabo- l’entrada del Crist en l’església unint rat per Daniel Alfonso a partir de les al mateix temps els dos balls amb les aportacions de nombrosos arxius fa- respectives melodies, la interpretació miliars i del qual s’ha obsequiat amb dels gojos per la banda de música, el un exemplar als veïns que han contri- volteig de les campanes i la dispara- buït a les festes. La tradicional desfi- da de focs artificials. Una emotiu es- lada dels fanalets de meló va donar pectacle per als sentits que van viure pas al concert de Botifarra a Banda, centenars d’otosins i visitants que es en el qual el cantant xativí Pep Gime- congregaren al poble dels rellotges no va estar acompanyat musicalment de sol. L’endemà diumenge, la proper la seua rondalla i per la Unió Mu- cessó dels Sants de la Pedra va estar sical ‘la Raboseta’ d’Otos. acompanyada pel grup de danses “La Portada del llibre de festes de 2016 Sagueta” de Biar i el darrer dia, dedi- En la festivitat del Crist de la Fe cal cat a la Immaculada Concepció, pa- Les festes de 2016 començaren amb destacar la missa concelebrada pel trona i titular de la parròquia, el ball actes preliminars durant els caps de rector de la parròquia Miguel Llopis, dels Bastonets va acompanyar la pro- setmana de juliol com ara un concert els dos rectors fills del poble Juan cessó un mes abans que festegen a la de rock, l’actuació de l’humorista Antonio Cabanes i Benjamín Fayos Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Eugeni Alemany o diverses activitats que va predicar, així com per altres esportives. El mes va finalitzar amb sacerdots que regiren la parròquia Més enllà de la programació especi- un sopar commemoratiu del 25 ani- amb anterioritat. La coral de Castelló al, el municipi ha aprofitat l’aniversa- versari de l’associació de mestresses de Rugat va cantar l’eucaristia amb ri per incorporar quatre noves obres de casa que va amenitzar musical- acompanyament musical i al fina- artístiques a la ruta turísticocultural ment el grup local Rabosband. Com litzar el va repartir una nova edició ‘Otos, temps, art i natura’. En primer és costum a les celebracions extraor- dels gojos patronals, els quals també lloc, dos grans murals d’Antoni Miró dinàries, es van pintar els carrers del s’entregaren els dos dies posteriors. cobreixen dues façanes i donen la poble i, a més a més, també s’enga- El mateix dia 6 d’agost, abans de la benvinguda per les dues entrades al lanaren penjant rastres d’ornaments processó va tindre lloc una demos- poble que acull una col·lecció mu- confeccionats artesanalment per un tració de la Muixeranga i dels Tor- seística de l’autor, qui va ser declarat grup de senyores durant diversos me- nejants d’Algemesí, balls declarats fill adoptiu al 2012. En segon lloc, sos amb una gran dedicació. Com a exemple, només per decorar el carrer Sant Antoni s’han utilitzat 17 kg de dacsa per muntar garlandes i fanalets amb roses esclafides, cadascun dels altres carrers ha lluït un motiu diferent. A més, a la façana davantera del campanar es va penjar una gran pan- carta amb el logotip del bicentenari.

Els principals actes se celebraren entre els dies 3 i 8 d’agost seguint el programa habitual, al qual se li uniren les celebracions especials que tractarem a continuació. En primer lloc cal destacar la nit del 5 d’agost, quan prop de 600 persones, més que habitants té el municipi, gaudiren d’un sopar de germanor a la plaça del La Muixeranga i els Tornejants d’Algemesí a l’entrada de la processó del Crist. Otos

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 65 El II Centenari de les Festes Patronals d’Otos 1816-2016

al carrer de l’Església s’ha inaugu- tre dipositaven una rosa al peu del rat una escultura monumental de 4 monument que els ret memòria. En metres d’altura obra del reconegut quart lloc, cal assenyalar el rellotge artista albaidí Josep Sanjuan. Es de sol commemoratiu de l’actuació tracta d’ una columna de pedra are- de la Muixeranga amb què el grup va nisca vinaixa formada per 101 peces obsequiar al poble d’Otos. Està rea- superposades de 50x50x4 cm. Cada litzat en ceràmica i pròximament es peça, a partir del càlcul matemàtic procedirà a la seua instal·lació. efectuat per Joan Olivares, està gira- da un petit angle respecte de la infe- Finalment cal assenyalar que l’Àrea rior, de manera que l’efecte òptic que de Cultura de la Diputació de Valèn- s’aconsegueix és el d’una columna cia ha patrocinat la disparada d’11 salomònica. En les cares anterior i castells de focs artificials, un per posterior de cadascuna de les peces comarca, la vespra del 9 d’Octubre, l’autor ha gravat les dates correspo- sent Otos el municipi escollit de la nents a cadascun dels 201 anys trans- Vall d’Albaida. Amb aquest acte correguts. El càlcul de l’angle de gir commemoratiu han conclòs les cele- ha esta fet per tal que els anys 1816 bracions del bicentenari de les festes i 2016 queden en la part frontal de patronals d’Otos. l’escultura, la resta de xifres fan una doble hèlix que s’enfila des del peu NOTES.- al capdamunt de la peça. Al peu i 1. SOLER, A. i ALFONSO, D. Otos, geografia, sobre una placa metàl·lica està el rè- història, patrimoni. Ajuntament d’Otos, 2012 P. tol: “El poble d’Otos a tots els seus 227 2. FRASQUET, E. “Una comunitat rural en con- fills en el 200 aniversari de les Festes flicte. La Baronia d’Otos entre la fi del feuda- Patronals 1816-2016. Assumiràs la lisme i la revolució burguesa antifeudal (1785- veu d’un poble i seràs per a sempre 1840)” Dins d’Alba: revista d’estudis comarcals poble. Vicent Andrés Estellés. Josep de la Vall d’Albaida, Nº. 5-6. Ajuntament d’On- tinyent 1990-1991, págs. 60-76 Sanjuan”. L’escultura es va inaugu- 3. ALFONSO, D., “la Batalla del Raboser des Monument del bicentenari de les Festes Pa· rar el dia dels Sants de la Pedra al d’una perspectiva hispànica” dins d’ Almaig, tronals d’Otos. Josep Sanjuan. 2016 migdia després de celebrar la missa estudis i documents-2011 Ed: La Nostra Terra, i la globotà infantil. Ontinyent 2011 Ps: 102-105 4. Va exercir de pàrroc entre 1783 i 1817 i està en la 1a Guerra Mundial, en la Guer- soterrat al presbiteri de l’església otosina amb La tercera de les obres es troba al ra del Riff i en la Guerra Civil. Els una làpida que ho indica. parc de l’Ermita. El veí Bruno Al- homenatgen uns versos del poema de 5. ADPV, H.1, Caixa 390, doc. 5.309. fonso va proposar que amb motiu Teodor Llorente “Cartes de Soldat”. 6. SEGUÍ ÁLVAREZ, T., Apuntes históricos desde la reconquista del rey D. Jaime de Aragón del bicentenari s’homenatjara els 16 La inauguració de l’obra va resultar y reseña de los actos celebrados con motivo de joves soldats otosins desapareguts en emotiva en diversos sentits perquè la inauguración de aguas potables y fiestas cen- les guerres del segle XX. Però, dis- el darrer dia de les festes, la corpo- tenarias en el lugar de Otos. año 1916, Tipogr. de Vicent y Masiá, València, 1916. Reeditada el sortadament, la seua sobtada mort la ració municipal actual presidida per 2016. passada tardor ha impedit que con- l’alcalde Mario Mira Alfonso i amb 7. La confecció de les banderes i ornaments va templara l’escultura realitzada per Maite Moltó Seguí com a regidora de estar dirigida pel comandant de la Guàrdia Civil Rafa Amorós amb l’ajuda del ferrer festes, va invitar a tots els alcaldes i de la caserna d’Otos Enrique Gil, qui va demostrar la seua punteria amb les armes de foc fent local Ximo Boluda. Es tracta d’una regidors de festes de les darreres dè- servir el penell del campanar com a diana. La figura de llautó enlairada al capda- cades a participar en la cercavila que figura metàl·lica de la Puríssima mostra un forat munt d’una columna cilíndrica de 2 condueix des de l’eixida de missa com a testimoni. m. L’autor hi ha dibuixat el colom de fins a la mascletà del dia de la Mare 8. ALFONSO, D. “75 anys de les imatges patronals” dins d’Otos en festes 2016. la pau amb un sol traç tridimensio- de Déu. Abans de disparar-la, es va 9. ARIÑO, A.; GÓMEZ, S.. La festa mare: les nal. Està fet amb pletina de llautó i desplaçar la comitiva fins el Parc de festes en una era postcristiana. València : Museu situat sobre un eix que li permet girar l’Ermita per inaugurar l’escultura Valencià d’Etnologia, 2013. (Temes d’Etnogra- a mercè del vent. En una placa situ- on, finalitzades de les intervencions fia Valenciana; 7) 10. No s’indiquen dades perquè el dia 12 de ada sobre la columna s’han posat els oficials, setze joves otosins d’una setembre, data de tancament d’aquest l’article, noms dels joves otosins que no torna- edat semblant a la dels soldats des- encara no es coneixia el balanç econòmic de les ren a casa després d’haver participat apareguts els anaren nomenant men- festes 2016.

66 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Arxius locals i l’impacte de la Guerra Civil a la Vall d´Albaida. Els Expedients de quintes de 1939-1940

Josep Màrius Climent i Prats

punta Paul Preston en el ol de 1936 que va provocar la guerra car la guerra i la postguerra atenent pròleg del seu llibre sobre civil (en intervindre els potències fei- a la documentació que podem trobar Ales víctimes de la Guerra xistes al costat dels rebels i deixar de als arxius locals. En aquest sentit i Civil i el franquisme que difícilment fer-ho les democràcies occidentals a per a aquest objectiu és d’especi- s’arribarà conéixer mai el seu nom- favor de la II República espanyola), al importància la documentació de bre total. És molt probable que així així com de la repressió de postguer- quintes, dels reemplaçaments orde- siga, sobretot si es refereix a les que ra. Tot i això, continuem sense conéi- nada durant la guerra pels governs va causar el franquisme quan afirma xer el nombre total de valldalbaidins republicans i, especialment, la crida que “una visión estadística del holo- que moriren o desaparegueren als que dels reemplaçaments va ordenar causto español no solo falla por su fronts de guerra o com a conseqüèn- el franquisme entre els anys 1939 i base, es incompleta y difícilmente cia de la repressió durant la postguer- 1940 que va suposar l’inici d’un pro- llegará a concluirse nunca. Además ra, per exemple a les presons o dins cés sistemàtic de depuració política no consigue plasmar el horror que del sistema d’internament franquista dels reemplaçaments cridats a files hay detrás de las cifras”. A la nostra articulat en camps de concentració i durant el conflicte que va culmi- comarca els estudis locals i comar- batallons de treballadors, per on pas- nar amb l’Ordre del Ministerio del cals s’han encarregat de donar a co- saren milers de presos i presoners Ejército nº 356 publicada al BOE el néixer les xifres de què parla Preston de guerra, durant el conflicte i en la 22/12/1939. En aquesta Ordre es dicen el seu interessant i polèmic llibre. immediata postguerra. El fet que la taven tot un seguit de normes per al Estudis com els de Josep Gandía i nostra comarca romanguera en terri- reclutament de soldats de 1940, per Guillem Llin per a Ontinyent o Da- tori republicà fins la fi de la guerra tal de rectificar els allistaments an- vid Mahiques per a Quatretonda, o, i que una gran majoria dels morts i teriors i classificar políticament els sens dubte, els d’Antonio Calzado, desapareguts procedeixen de les files mossos-reclutes que es tractava de ens aporten una visió de conjunt de republicanes, els vençuts, ha marcat, justificar amb la necessitat de“una l’impacte de la violència desfermada en bona mesura, el fet que descone- rectificación de los alistamientos de com a resposta al colp d’Estat de juli- guem la xifra de morts que va provo- los reemplazos correspondientes a Arxius locals i l’impacte de la Guerra Civil a la Vall d´Albaida. Els Expedients de quintes de 1939-1940

estat les quintes cridades per l’exèrcit republicà durant la guerra en territori republicà. Els anteriors ja l’havien fet o estaven fent-lo quan el conflicte va esclatar (reemplaçaments de 1933-1935). Aquesta és la raó que explica que els expedients dels re- emplaçaments esmentats estiguen als arxius municipals de bona part de la Vall. L’Ordre del Ministeri de l’Exèrcit nº 356 obligava a constituir Comissions de Classificació en cada localitat per tal de saber, exactament, la situació de les quintes de la guerra (1936-1941) i poder conéixer els Companyia primera del batalló disciplinari de soldats treballadors núm. 38. 1940 contingents amb què s’hi comptava. La Segona Guerra Mundial ja s’havia los años de la guerra (...), verifican- primera rectificació dels allistaments iniciat i els aliats contra l’Alemanya do simultáneamente una clasifica- de la guerra, on hem pogut compro- nazi, al seu torn valedora i aliada, ción de antecedentes en relación con var l’existència de gran quantitat de junt a la Itàlia feixista, del règim fran- nuestro glorioso Movimiento”. baixes, per mort o desaparició, tot i quista, estaven a les fronteres nord i que en molts casos no s’especifica la sud d’Espanya. Tot i això, l’objectiu Este procés de depuració va comen- causa ni el lloc o la data quan es van polític-militar era identificar, destriar çar amb el mateix mes d’abril de 1939 produir els fets, deixant al mosso ab- i punir els considerats desafectes al amb l’Ordre per a tots els qui havien sent, en no pocs casos, en situació de règim, enviant-los a un batalló dis- format part de les forces armades re- pròfug, el que, d’altra banda, vol dir ciplinari on havien de treballar a les publicanes - compresos entre els 17 a que hi era en els allistaments realitzats ordres de l’exèrcit apartant-los del 45 anys- de presentar-se en el camp durant el conflicte. servei d’armes per aquesta única raó, de concentració assignat, que per a la mentre que els classificats com afec- Vall d’Albaida, era el de Manuel, i po- Aquest procés de revisió i depuració tes o indiferents eren destinats a un der obtenir, segons els avals aportats, va culminar en l’Ordre de recluta- regiment de l’exèrcit. Ara bé, hi ha el corresponent permís o certificat de ment esmentada del 22 de desembre municipis on aquesta documentació “Libertad o permiso Provisional”. de 1939 que li conferia al de 1940 no hi és o es conserva només parci- Sembla ser que aquesta ordre va tenir un tret versemblantment especial i alment. En els casos on no disposem un compliment molt irregular, cosa singular, en esdevenir un instrument de la documentació de quintes hem que, sumada a la dinàmica repressora repressiu realment efectiu que tenia de postguerra, la situació internaci- com a objectiu identificar i “mar- onal i combinada amb els interessos car” políticament els joves de cada estratègics del règim franquista van municipi, conseqüentment, també portar que l’estiu de 1939 es realitzara les seues famílies, segons el grau una revisió dels efectius militars amb d’adhesió al Movimiento Nacional, què s’hi comptava, que es va repetir el al mateix temps que un instrument mes d’octubre, coincidint amb l’inici generador de conformisme entre els de la guerra mundial. Aquest fet va no represaliats que facilitara la resig- comportar una primera classificació nació popular. En definitiva, “un me- política dels reemplaçaments de 1936 canismo al servicio de la ideologia a 1941 mampresa als ajuntaments vencedora tras la guerra que busca- amb la participació de les comissions ba contribuir en la construcción del gestores, com hem pogut observar a nuevo régimen, alcanzar un grado Benicolet, La Pobla del Duc o Qua- de aceptación social suficiente que tretonda que ha estat una de les fonts garantizase su consolidación y ha- emprades per a investigar militàncies cer justicia”. Els soldats d’aquests Model de qüestionari d’antecedents com· i classificacions político-ideològiques reemplaçaments van realitzar el ser- plimentat, abril de 1940. Font: Expedient de locals, i també per a constatar una vei militar a partir de 1940 per haver quintes de 1940 (Arxiu Municipal de Bèlgida)

68 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Arxius locals i l’impacte de la Guerra Civil a la Vall d´Albaida. Els Expedients de quintes de 1939-1940

hagut de realitzar els llistats a partir durant l’any 1940. Abraça els reem- consten als arxius locals com a empa- d’altres fonts, com la revisió de la sè- plaçaments de 1917 a 1934 i informa dronades o amb residència fora de la rie de la correspondència municipal i de la situació i la localització de cada Vall d’Albaida, i de 23 de qui no s’ha s’han acarat aquests llistats amb els mosso de Castelló de Rugat. trobat informació en la documentació expedients dels internats en batallons dels reemplaçaments estudiats, sen- de treballadors existents a l’Arxiu Per la seua banda, a Ontinyent hi ha un se que s’hi haja pogut contrastar per General Militar de Guadalajara per ban, de febrer de 1940, per tal que fins altres fonts, com la secció de corres- a suplir les mancances i els “forats” a l’abril passen la revista preceptiva pondència dels ajuntaments durant la que presenta la documentació local. els mossos compresos en les quintes guerra o la declaració dels familiars Aquest arxiu conté els expedients re- de 1923 a 1935 (els reservistes) cosa quan es va fer la crida de la quinta ferents als Soldats-treballadors i els que es pogué aprofitar per a realitzar corresponent, que hagen mort o des- seus vigilants (soldats d’escorta) que la classificació política que s’envia- aparegut al front, atenent al fet que passaren pels més de 300 batallons ria al Tribunal Classificador Número no apareixen en els llistats el 1940, ni de treballadors que hi hagué durant la 1 de València, mampresa al mateix són considerats pròfugs ni desapare- guerra i en la postguerra, on s’ha con- temps que la que es reclamava per a guts. Sumant tots els que hi van ser sultat els expedients referits als vall- les quintes de 1936-1941 des de la cridats a files d’aquestes quintes les dalbaidins per a conéixer el temps de Caixa de Reclutes 29 d’Alzira . El pro- xifres ens parlen de 3.091. Tanmateix, repressió patida per cadascun d’ells blema d’aquests llistats dels reempla- el nombre de sotmeses a classificació en batallons de treball forçat, així çaments de la guerra, és que a penes va ser d’uns 2.696. És a dir, una dife- com la informació política que no hi ofereix informació sobre la situació rència de 395 persones que ve a ser el és als arxius locals i que si que podem dels mossos o únicament és un llistat 13,7% dels mossos de les sis quintes trobar als expedients personals d’al- de noms, sense cap altra consideració que resultaria ser l’impacte més tràgic guns d’ells, a partir dels informes que referent a les possibles baixes per mort de la guerra a la comarca, que no sa- enviaven les autoritats locals a instàn- o desaparició. Encara que poguérem bem si es pot extrapolar a la resta de la cia dels comandaments militars dels contrastar aquests llistats amb els que població que conforma el total de les batallons de treballadors, quan porta- es composaren l’any corresponent de quintes mobilitzades, ja que les sis de ven un temps en el batalló. La revisió l’allistament, només tindríem que de- referència si sabem que van anar als va acabar incloent totes les quintes terminat nombre de mossos ja no hi fronts de combat. A les anteriors els mobilitzades durant la guerra, però són; podrien haver mort o desapare- pogué afectar molt més altres formes de les 34 localitats que hi ha a la Vall gut a causa dels avatars de la guerra de repressió com els afusellaments d’Albaida, no hi ha cap que compte i de la postguerra, però també podrien o la presó. Només comptant altres 6 en els seus arxius amb la documen- haver-se exiliat o emigrat dins i fora reemplaçaments ens donaria una xi- tació classificatòria completa seguint de l’Estat, cosa que fa realment difícil fra de morts, pròfugs i desapareguts l’ordre esmentada de 20 de desembre saber que va passar amb una part dels al voltant de 800 valldalbaidins, prop (només a Bèlgida hi ha algunes fitxes mossos absents de les quintes sotme- d’un 16 per mil de la població. personals), tampoc de les quintes an- ses a revisió quan no tenim informació teriors a 1936. dels familiars ni hi ha cap referència als registres municipals. A Castelló de Rugat i al Ràfol de Sa- lem hi ha llistats amb els noms dels L’Expedient quintes de 1940 i l’im- seus components que constituirien pacte humà de la guerra la prova fefaent del fet que la revi- sió completa es va realitzar, tot i que El nombre de mossos classificats en només hi ha la classificació política a 1940 dels sis reemplaçaments (1936- Castelló del reemplaçament de 1934. 1941) que van ser cridats per les Cai- El llistat no té data ni cap referència xes de Reclutes i que van haver de que la identifique, però tot apunta al passar per les Comissions Locals de fet que es va realitzar arran del pro- Classificació, segons l’Ordre del BOE cés de classificació general engegat de 22-12-1939, són els que hi havia arran de l’Ordre del 20-12-1939, que a la Vall d’Albaida en gener de 1940. tenia com objectiu polític la depu- Això vol dir que estan descomptats ració generalitzada i sistematitzada morts, desapareguts (o considerats Telegrama postal de la Caixa de Reclutes dels membres de l’exèrcit republicà i desapareguts i pròfugs), més 71 per- d’Alzira, agost de 1940. Font: Arxiu Municipal que també va començar a realitzar-se sones que són la suma de 47 que hi de Bèlgida

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 69 Arxius locals i l’impacte de la Guerra Civil a la Vall d´Albaida. Els Expedients de quintes de 1939-1940

En tot cas, no tenim les xifres reals tema repressiu homicida, com altres de l’internament de valldalbaidins i sistemes articulats pel franquisme és realment complicat esbrinar quan- per a sotmetre els vençuts després ta gent va passar per les presons, els de la guerra, com les presons, només camps de concentració i els batallons que l’internament en camps i l’uti- disciplinaris. En la documentació litarisme punitiu tenia una caràcter parcial que es conserva de la Zona extrajudicial, ja que es tractava de de Reclutament de València (ZORV) persones que eren detingudes, inter- de l’Arxiu Militar de Guadalajara nades i obligades a treballar debades, només han aparegut els expedients sense que hagueren comés cap delic- de tres persones, sobre les 113 bus- te, ni foren sospitoses d’haver-lo co- cades, considerades pròfugues, i que més, segons els propis paràmetres de realitzaren el servei militar en anys la justícia franquista. Els quatre ca- posteriors. D’altra banda, la xifra fi- sos documentats a la Vall van ser in- nal de classificats no és real ja que, ternats en batallons per desafectes, és com hem dit abans, no disposem a dir, com a resultat de la classifica- de les baixes per mort, desaparició, ció política de les comissions locals. canvi de residència, exili o pròfugs la certesa documental que hi perde- En el següent quadre hi ha les per- per a l’Olleria, amb uns 223 mossos ren la vida, hem de dir que en tres sones de la Vall que hi ha constància pertanyents a les quintes de referèn- dels quatre casos no tenim certificat documental a través, sobretot, de la cia, que hem identificat a partir del de la mort en els registres dels mu- declaració de familiars, que causaren Padró de 1935. Tampoc disposem nicipis de procedència; sí en els llocs baixa per mort o desaparició en els d’aquesta informació per a Aielo de on foren soterrats. És a dir que els re- allistaments per al reclutament dels Malferit, Atzeneta d’Albaida, Bufali gistres municipals s’han de contras- anys 1939 i 1940. En ell només hem i Palomar, ni per a la quinta de 1941 tar amb altres fonts, com els arxius inclòs els joves que hi consten com d’Ontinyent, on és molt probable que militars, perquè alguns foren cremats a morts o desapareguts als fronts de estiguen descomptades les baixes per durant la guerra, i després s’hagueren guerra o la rereguarda o que sabem mort o desaparició per les raons esde refer, com el de Quatretonda, amb que hi van morir en la immediata mentades, ja que les fonts d’on s’han els registres parroquials. Tanmateix postguerra com a conseqüencia de extret els llistats de soldats es van el avatars militars i la repressió de la situacions patides o sobrevingudes elaborar després de la guerra, en di- de la guerra i la postguerra no facili- a causa de la guerra, com malalties ferents moments, alguna l’any 1943, taren la inscripció dels morts durant o ferides de guerra. Entre els desa- com Aielo de Malferit, on hi constava el conflicte i després, sobretot, si es pareguts només hem inclòs aquells el lloc i la unitat on havien fet el ser- tractava de morts en els fronts repu- que no es presenten a la crida, ni són vei militar, - o estaven realitzant-lo blicans o a causa de la violència fran- considerats pròfugs pels responsa- en aquell moment-, els mossos dels quista contra enemics i desafectes al bles del reclutament , tot i que si hi diferents reemplaçaments. règim. D’altra banda els camps de ha algun cas on apareixen les dues concentració i els batallons de treba- situacions per al mateix mosso (desa- Hem identificat i documentat quatre lladors acabarien esdevenint un sis- paregut i pròfug) si que l’hem afegit. mossos procedents de la Vall d’Al- baida que van morir als batallons i un altre al seu poble després de passar per un dipòsit de concentració. Això no vol dir que no hi hagen més morts per la repressió sobre els soldats d’aquests i d’altres reemplaçaments, donada la parcialitat i els buits documentals en què ens movem. A més, hem trobat morts en edat militar en hospitals que no sabem on van adquirir les malalties (com la tubercu- losi) que van acabar amb ells, perquè tampoc sabem si van passar o no per batallons. Centrant-nos en qui tenim

70 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Arxius locals i l’impacte de la Guerra Civil a la Vall d´Albaida. Els Expedients de quintes de 1939-1940

Morts a la Nom Municipi i reemplaçament Morts en guerra Desapareguts postguerra Albert Espí, Vicente Agullent, 1936 Al front Navarro Navarro, José Agullent, 1940 Al front Sanchis Albert, Joaquin Agullent, 1947 Al front, exèrcit franquista. Solves Albert, Emilio Agullent, 1936 Al front Vidal Pont, Antonio, Agullent, 1940 Al front Vidal Pont, Santiago Agullent, 1940 Al front Espí Mahiques, Salvador Aielo de Rugat, 1941 Rereguarda* Blasco Calatayud, Manuel 37 Albaida, 1937 Al front Ferri Pont, ¿? Albaida, 1938 Al front Mompó Mullor, Miguel Albaida, 1938 Al front Pont Vila, Ángel Albaida, 1937 Al front Quilis Mollà, José Albaida, 1938 Al front Roig Cano, Domingo Albaida, 1936 Front de Madrid, 19/4/38 Vidal Serrano, Martín Albaida, 1936 Al front Guerrero Gisbert, Emilio Alfarrasí, 1940 7/1941 Vidal Úbeda, Joaquin. Alfarrasí, 1941 1/6/41 Canet Climent, Juan Benicolet, Batalla de l’Ebre Català Alborch, Teodoro Benicolet, 1935 Al front de Toledo José Català Doménech Benicolet, 1937 Al front Juan Roig Miralles Benicolet Al front de Terol Alabort Pellicer, Rafael Benigànim, 1937 Al front, 28/9/37 Borredà Vayà, Vicente Benigànim, 1937 Al front Boscà Gomar, Ramiro Benigànim, 1938 Batalla de Terol 21/12/37 Català Fayos, Vicente Benigànim, 1941 Al front 15/4/37 Fortuño Cucarella, Santiago Benigánim, 1939 Al front Front d’Extremadura Fortuño Sentandreu, Enrique Benigànim, 1941 2/39 Gomar Ortíz, Juan Gualberto Benigànim, 1939 Rereguarda* Al front Fraga (Osca) Gomar Sanz, Juan Benigànim, 1938 24/9/37 A Caudiel (Castelló), Llopis Llopis, Miguel Benigànim, 1939 6/38 Monzó Mateu, Antonio Benigànim, 1936 A Olias (Toledo) 31/10/36 Pozuelo de Alarcón, (Madrid) Tudela Cairols Joaquín, Benigànim, 1936 4/11/36 Tudela Herrero, Vicente Benigànim, 1939 Al front Tudela Tudela, Juan Bautista Benigànim, 1940 Al front Vidal Benavent, Ricardo Benigànim, 1940 Hospital Militar d’Elx, 3/38 Barranca Seguí, Antonio Castelló de Rugat, 1940 Al front 7/3/38 Boscà Seguí, Francisco Castelló de Rugat, 1937 Desaparegut Casanova Ases, José Castelló de Rugat, 1936 Al front, 23/11/37 Moreno Andres, Salvador Castelló de Rugat, 1938 Al front Oriola Oriola, Rafael Castelló de Rugat, 1937 Desaparegut Ortíz Tomás, Pedro Castelló de Rugat, 1936 Desaparegut Tarrasó Climent, Salvador Castelló de Rugat, 1936 Desaparegut al front Martínez Sanjuan, Juan Fontanars dels Alforins, 1937 Batalla de l’Ebre 28/9/38 Batalla de l’Ebre, Gandesa Belda Belda, Ramón Fontanars dels Alforins, 1937 28-7-1938 Calabuig Soriano, Manuel Fontanars dels Alforins, 1937 Al front, 8/10/38

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 71 Arxius locals i l’impacte de la Guerra Civil a la Vall d´Albaida. Els Expedients de quintes de 1939-1940

Calabuig Soriano, Ramón Fontanars dels Alforins, 1941 Al front de Terol Mas Santana, Pascual Fontanars dels Alforins, 1940 Desaparegut al front Reig García, Vicente Fontanars dels Alforins, 1936 Al front Revert Campos, José Maria Fontanars dels Alforins, 1940 Desaparegut Sarrió Llin, Rafael Fontanars dels Alforins, 1939 Hospital Militar, 12/38 San Feliu Lorente, Juan Bautista, La Pobla del Duc, 1937 Al front, 28-5-37 A Nules, Front de Castelló, Belda Raussell, Rafael L’Olleria 26/12/38, exèrcit franquista San Felix Lorente, Antonio La Pobla del Duc, 1940 Al front, 28-5-37 Badenes Ortega, Ramón Llutxent, 1937 Al front Benavent Benavent, Jesús Llutxent, 1937 Al front Canet Canet, Jesús Llutxent, 1938 Rereguarda, Mora de Rubielos Ferri Català, Emilio Llutxent, 1938 Mort 18/2/38 Mahiques García, José Llutxent, 1937 Al front Hernández Soler, José (Joaquín) 41 Montaverner, 1941 Al front Agulló Penedés, Vicente 40 Montaverner, 1940 Rereguarda Al front Ferri Vañó, Eduardo Montaverner, 1939 Al front 28/10/38 Fullana Micó,Ricardo Montaverner, 1939 Al front Fuster Micó, Santiago Montaverner, 1939 Al front Mahiques Penadés, Juan Montaverner, 1941 Rereguarda Climent Climent, Emilio Montixelvo, 1941 Al front 4/38 Climent Solsona, Vicente Montixelvo, 1937 Desparegut al front López Faus, Juan Bautista Montixelvo, 1940 Al front Pascual Faus, Rafael Montixelvo, 1939 Desaparegut al front Pastor Estruch, Salvador Montixelvo, 1936 Al front, Puente Genil, Còrdova 25/4/41 Hospital Santa Ana, Martínez Llopis, Antonio Ontinyent, 1936 València Fita Ferrando, Antonio Ontinyent, 1940 Al front Martínez Tormo, Antonio Ontinyent, 1940 Desaparegut Montés Beneyto, Rafael Ontinyent, 1940 Desaparegut Hospital Exércit de Levante Alfonso Nadal, José Otos 7/38 Cabanes Alfonso, Juan Otos, 1941 Al front 5/7/38 Guerola Quilis, José Otos Al front 6/38 Mompó Alfonso, Santiago Otos Al front 5/38 Olivares Quilis, José Otos Al front 6/38 Alberola Prats, Vicente Quatretonda, 1939 Al front, març 1939 Benvant Benavent, Fermín Quatretonda, 1939 Front de Llevant, 30/6/38 Fernández Sentandreu, Miguel Quatretonda, 1939 Al front, 6/4/38 Pardo Sanestanislao, Salvador Al front Escrivà Gomar, Juan Bautista, Rugat, 1939 Al front 1/4/38 Juan Escrivà, Jesús Rugat, 1939 Al front 11/5/ 37 Lorente Lorente, Emilio Rugat, 1938 Al front 31/1/39 Farcià Cortell, José Salem, 1939 Al front

Font: Arxius municipals de la Vall d’Albaida. *Rereguarda republicana

72 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Arxius locals i l’impacte de la Guerra Civil a la Vall d´Albaida. Els Expedients de quintes de 1939-1940

NOTES.- 1. Paul Preston. El holocausto español. Odio y 5. Boletín Oficial de la Provincia de Valencia, exterminio en la Guerra Civil y después, Debate, 11 de gener de 1940. «[…] verificando simul- Barcelona, 2011, [p. 26]. táneamente una clasificación de antecedentes 2. Vicent GABARDA CEBELLÁN, Els afusella- personales en relación con nuestro Glorioso Mo- ments al País Valencià (1938-1956), Publicaci- vimiento». ons de la Universitat de València, València,1993; 6. Crida látenció el cas de l’Olleria, on no hi ha Guillem LLIN LLOPIS, Mort i repressió a cap document referit als reemplaçaments cridats Ontinyent (1936-1944), Associació de veïns el en guerra, ni en la postguerra. La documentació Llombo, Ontinyent, 2009; Antonio CALZADO de quintes comença en els anys cinquanta del se- ALDARIA: Segunda República y Guerra Civil, gle passat per la qual cosa hem hagut de recons- La Vall dÁlbaida, 1931-1939, Associació de ve- truir els reemplaçaments de la guerra a partir del ïns El Llombo, Ontinyent, 2012; Idem, Entre la padró municipal i confrontar-los amb altres fonts nit i el marasme: La Vall dÁlbaida, 1939-1952, com els de BDST i ZORV de lÁrxiu General Alzira, Germania, 2005; Josep GANDIA CA- Militar de Guadalajara. Ara bé, a lÁrxiu Muni- LABUIG, República i guerra. Els papers inèdits cipal de València tampoc és troba aquesta docu- de la revolució, Associació de veïns El Llombo, mentació de què no en saben res a cap altre arxiu Ontinyent, 2013; Fernando GOBERNA ORTIZ, civil o militar consultats. Los crímenes del franquismo en la posguerra. El 7. Arxiu Municipla de Castelló de Rugat, quintes caso de Ayelo de Malferit, Xàtiva, Ulleye, 2013; 1940-1943, Caixa 603; Arxiu Municipal de Rà- David MAHIQUES ALBEROLA, Franciso Al- fol de Salem, quintes, S/N. berola Vidal (1877-1939). Alcalde republicà de 8. Arxiu Municipal dÓntinyent, Bans d’Alcal- Quatretonda. Biblioteca Quatretondenca, sèrie dia 1939-1944. Mig Almud-5. Ajuntament i Cooperativa de 9. Arxiu Municipal de LÓlleria, 3/2, C. 3, E. 2 Quatretonda, 2008. 10. Antonio Calzado Aldaria i Vicenet Terol i 3. AMAGV, CGG, C. 2.329, 55,12, 1-4. «Ins- Reig “Las cenizas de la revolución. La guerra trucciones para la Clasificación de los prisione- civil y la problemática del patrimonio documen- ros destinados a los Batallones de Trabajadores», tal en una comarca valenciana: la Vall d’Albaida Estado Mayor, 15-4-1939. (València), Congreso Internacional de la Guerra 4. José CAÑABATE CABEZUELOS, Control Civil española, 1936-1939, Madrid 2006, www. social y represión a partir del reclutamiento mi- academia.edu. litar: el caso de Hellín (Albacete), Comunicació 11. Josep Màrius Climent i Prats: EL treball es- presentada al XIII Congreso de la Asociación de clau durant el Franquisme (La Vall dÁlbaida, Historia Comtemporánea, Asociación de Histo- 1938-1947), Publicacions de la Universitat de ria Contemporánea, UCLM, Albacete, 21-23 de València, 2016. septiembre de 2016.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 73 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

Ana Mª Reig Ferrer. Biblioteca del MuVIM

Introducció

l poble de Llutxent està situat a la comarca valenciana de la EVall d’Albaida, a la carretera que uneix Gandia i Xàtiva (CV-610). A l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació s’accedeix a través de la carretera que uneix Llutxent amb Pinet (CV-608).

L’any 1770 Gabriel Serra († 1777), un comerciant català establert a Va- lència, i la seua dona, Paula Rius, van decidir reedificar una derruïda Vista general de l’ermita, ca. 1970 (Bca. MuVIM. Arxiu A. Roig) ermita, que llavors estava dedicada als sants metges sant Cosme i sant Damià, i dedicar-la a la Mare de Déu L’objectiu d’aquest treball és la iden- s’estava celebrant, i en eixe mateix de la Consolació. Aquest matrimoni tificació i l’anàlisi de les diferents moment les formes ja consagrades es coneixia Llutxent perquè anava a vi- tipologies patrimonials que formen van convertir en sang. Aquest prodigi sitar un germà de Paula, Joan Baptis- l’ermita de Llutxent: immoble (con- va encoratjar els soldats i va avivar ta Rius, que era dominicà al convent junt històric, lloc històric, monu- el triomf dels cristians sobre els mu- de Corpus Christi. ment), moble (pintura, escultura, sulmans. Sobre les restes de l’antiga orfebreria i joieria, llibres i docu- ermita que commemorava aquest mi- En 1772 l’ermita estava acabada i or- ments), i immaterial (festes, romeri- racle es va construir el Convent de namentada i, un any després, Gabri- es, llegendes). Corpus Christi.3 el Serra va redactar el seu testament instituint com a hereva universal a la 1. Conjunt històric El paisatge cultural anomenat Mont- Mare de Déu de la Consolació. Per sant, situat entre el nucli urbà de Llut- gestionar aquesta herència va esta- Des de l’any 2007 el conjunt històric xent i el Convent del Corpus Christi, blir una Fundació i l’administració artístic format per l’ermita, el castell és l’espai natural on es va produir el d’aquesta va recaure en la família de Xío (BIC, declaració genèrica) i fet històric del Miracle dels Corpo- Rius.1 l’Església i el Convent del Corpus rals. Per tant ens trobem davant d’un Christi està declarat Bé d’Interès lloc històric : “llocs vinculats a esde- L’últim descendent de la família Cultural (Decret 169/2007). veniments o records del passat, que Rius, Nicasio Rius Rubert, va mo- posseeixen un valor històric”. rir en 1957 sense descendència i per Llutxent va ser conquistada per Jau- disposició testamentària l’ermita va me I en 1239, circumstància que la En aquest espai natural hi trobem una passar al pare Alfons Roig (1903- va fer famosa perquè en les seues calçada empedrada, anomenada Cos- 1987) encara que no prendria posses- muntanyes es va produir el Miracle ta, que uneix el poble amb el convent. sió de la mateixa fins anys més tard. dels Sants Corporals.2 El miracle Està construïda amb pedres de dife- A la mort d’aquest, l’ermita la va va consistir en la conversió en sang rents mides i formes, treballades i col· heretar Eusebi Moreno, el seu actual de les formes consagrades: davant locades sense morter. Hi ha cinc creus ermità i usufructuari, que la va donar l’atac dels sarraïns es va haver d’in- de pedra al llarg del trajecte les quals a la Diputació de València. terrompre la missa de campanya que confirmen la sacralitat d’aquest camí.4

74 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

desplaçada per donar sortida des de l’habitatge al pati. En totes les faça- nes proliferen les finestres, de múlti- ples mides, però sobretot a la façana sud on s’ubiquen les sales destinades a habitatge. En algunes d’elles destaquen reixes semicirculars del segle XVIII. A la façana nord només s’obren obertures en la planta baixa i corresponen a la sagristia, mentre que al pis superior un passadís sense finestres envolta la capella il·lumi- nat per la llum de les obertures de la façana principal. Aquest corredor envolta la capella i la comunica amb les dependències domèstiques de la casa. Vista parcial de l’ermita i la Costa, ca 1960 (Bca. MuVIM. Arxiu A. Roig) La capella està envoltada de murs 2. Patrimoni arquitectònic i artístic matge i transformació dels productes que formen una crugia perimetral agrícoles: quadra, celler, trull. conformada per dos nivells de for- L’Ermita de Ntra. Sra. de la Conso- jats. Els murs de càrrega d’aquesta lació, situada a meitat del camí de De la façana d’accés arranca, a dreta crugia són de pedres amb morter de l’anomenada Costa, al costat de la i esquerra, un mur de maçoneria que calç i es reforcen amb carreus de pe- quarta creu, està considerada en la tanca el conjunt de la casa i hort de la dra a les cantonades de la creu.5 Els categoria de “Monument” (SIV). mateixa manera que qualsevol masia forjats es conformen amb una gran de la zona. Sobre la façana hi ha una simplicitat de recursos, a base d’una Des de la seua fundació l’ermita va espadanya amb campana coronada sèrie de biguetes de fusta de pi dis- ser projectada com un conjunt amb per un penell. posades de forma paral·lela formant dos recintes, la capella i l’habitat- un sostre sobre el qual es recolza la ge, íntimament complementats per La façana principal de l’ermita no teula àrab. complir amb les finalitats establertes presenta una composició simètrica, pel fundador: la religiosa (culte a la la porta d’accés està desplaçada cap La part domèstica de l’ermita està Mare de Déu) i la domèstica-educati- a la dreta on s’ubica la capella i la formada per dues plantes, en cadas- va (habitatge i escola). sagristia (zona pública), mentre que cuna de les quals hi ha una cuina amb la part esquerra es reserva a habitatge revestiment ceràmic d’època i dos Exteriorment sembla una casa de (zona privada). La façana posterior, pous que servien per extreure l’ai- camp o masia. Una edificació de molt semblant, manté també la porta gua recollida a l’aljub. Compta a més gran volum quadrangular orientada als quatre punts cardinals i amb ac- cés per la part de llevant. Té dos nivells i cobertes amb faldons a quatre vessants. Sobresurt al centre, per la seua major altura, una torre remata- da amb coberta piramidal i pinacle de penell.

L’edifici està format per un conjunt heterogeni de construccions. En un primer lloc està l’habitatge i la capella; i en segon lloc un pati o corral envoltat de tres cossos d’una crugia on s’ubiquen les dependències destinades, al seu dia, a l’emmagatze- Vista del cor i revestiment ceràmic

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 75 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

2.1 Ceràmica arquitectònica

Tant el sòl com el sòcol estan revestits amb taulellets del segle XVIII. La decoració del sòl és floral mentre que els panells ceràmics del sòcol representen escenes del Miracle dels Cor- porals. Aquests panells envolten les parets laterals de l’oratori i són d’una gran bellesa tant tècnica com formal, cosa que ajuda a considerar-los com una bona mostra de taulelleria arqui- tectònica valenciana del segle XVIII. Tot i que representen escenes del Mi- racle dels Corporals, fet ocorregut a mitjan segle XIII, els figures repre- sentades apareixen vestides amb la Plànol de l’ermita (X. Sanchis, ca. 1982) indumentària de l’època en què és van realitzar els panells. Relaten de amb dormitoris i sales d’estar. Des de Déu en el centre, darrere d’aquesta manera cronològica el miracle i en els la planta baixa s’accedeix al pati i a se situa el cambril, també amb cúpu- angles del creuer és representen esce- l’antic celler, almàssera i quadra. la sobre petxines. Sota el cambril hi nes de l’Aparició de la Creu i gerros és la cripta. amb flors. Al cambril de la Mare de Pel que fa a la capella, la planta del Déu hi ha altres motius pictòrics (cas- temple és de creu grega, amb volta de Al cambril s’accedeix per la porta tell, pou), mentre que a les contrapet- canó a la nau i en els braços, mentre situada a la dreta de l’altar, a través ges de l’escala que puja al cambril és que el creuer es cobreix amb cúpu- de la sagristia. En aquest lloc és on representen escenes populars de caça la semiesfèrica o “de mitja taronja” els devots deixen els seus presents a i pesca i altres de les anomenades sobre petxines. La cúpula i les pet- la Mare de Déu. Per pujar a aquest pintura de gènere. xines estan decorades amb pintura hi ha una escala, de les anomenades mural, mentre que la planta i el sòcol imperials o de dues voltes. El paviment de la part del presbiteri, estan revestits amb taulells del segle mig tancat per una reixa que el sepa- XVIII. A la cúpula hi ha quadre finestres, a ra de la resta de la planta mitjançant més d’altra a la cúpula del cambril un esglaó perimetral, és de mosaic A sobre de l’entrada a la capella es de la Mare de Déu. Les vidrieres hidràulic de principis del segle XX i situa el cor i sobre aquest l’espada- d’aquestes finestres són obra d’Al- al centre destaquen els inicials de la nya. Al presbiteri hi ha un retaule de fred Manessier (1911-1993), qui les Mare de Déu. fusta, amb una talla de la Mare de va realitzar en l’any 1973. 2.2 Escultura

Totes les escultures de l’ermita, tant les del retaule central com les que hi havia als retaules laterals van ser realitzades en 1771 i 1772 per José Esteve Bonet (1741-1802), segons ens revela l’historiador Antonio Igual Úbeda, qui ens apropa a la vida i obra d’aquest gran imatger valencià del segle XVIII.6 La transcripció del quadern “el llibre de la veritat”, en el qual l’escultor anotava els treballs realitzats i l’import que co- brava, ens permet conèixer les escultures que Gabriel Serra li va encarregar Ceràmica amb les formes consagrades Ceràmica de la processó per a l’ermita de Llutxent:

76 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

Ceràmica de l’escala del cambril Ceràmica del cambril de la Mare de Dèu

“Día 15 [septiembre de goigs a la Mare de Déu, o que era una trono una Silla de adorno y 1771].- 4 estatuas de 6 pals. transformació d’una talla de la Mare una Virgen Sentada con un Sn. Joaquín Stª Ana, Sn. de Déu del Roser, que Gabriel Serra niño Jesus para vestir para Cosme Sn. Damian 2 niños tenia a casa i a la qual professava una Graviel serra para Lluchen- para Cruz 2 niños con Soy gran devoció. Actualment sabem que te solo madera, 55 l.” y Luna para la Ermita de aquesta talla també és obra de l’es- Luchente lo pago Graviel cultor Esteve Bonet, realitzada al ge- En els braços del creuer hi havia dos Serra Catalán, 85.” ner de 1772 i que va costar 55 lliures: retaules, dedicats a l’advocació de Sant Vicent i Sant Josep, tal com ens Les figures de sant Joaquim i santa “Día 22 [enero de 1772].- relata el pare Sucias Aparicio.8 Les Anna i les dels sants Cosme i Damià Un Trono de Nubes de 4 talles que adornaven aquests retaules estaven als extrems del retaule de pals. Con dos Mansebos també van ser realitzades per Esteve l’altar major de l’ermita. El retaule y Sinco Serafines sobre el Bonet: va ser cremat el 10 d’agost de 1936 i aquestes imatges van desaparèixer.7 Les talles que es van poder salvar, encara que mutilades, es conserven a les dependències de l’ermita.

Actualment encara podem gaudir d’un retaule de fusta del segle XVIII, de color natural, sense policromia, de tradició barroca i carregat d’elements decoratius del rococó. Els xiquets amb el sol i la lluna segueixen en la part superior del retaule, de la mateixa manera que la imatge de la Mare de Déu de la Consolació asseguda al seu tron, en una fornícula, al centre. Es tracta d’una talla de les anomenades “per vestir” o “d’embalum”. Durant molt de temps es creia que el fundador l’havia portada des de Catalunya, dada que apareix en els Retaule abans de 1936 Retaule actual, amb la Mare de Dèu de la Consolació

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 77 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

“Día 6 [junio de 1772].- Un bastida que augmentava Sn. Vicente Ferrer del Natural l’angoixa del meu verti- para un Nincho de Retablo de gen, personatges i objec- la Ermita de Luchente, 30 l.” tes terrenals que prompte “Día 3 [julio de 1772].- Un es van fondre –o van con- Sn. Joseph del Natural para la fondre– amb els músics Ermita de Lluchente…, 45 l. alats...” 9

També és obra del mateix escultor De la resta de pintures destacar les l’àngel de talla que hi ha al centre de quatre taules amb àngels, a les portes la cúpula: d’entrada a la capella, i el retrat del fundador que representa a Gabriel “Día 24 [junio de 1772].- Un Serra de mig cos amb vestimenta del Mansebo de 5 pals. Con una segle divuit (casaca llarga blau, per- Cruz Grande en las manos ruca, cua amb llaç negre, etc. ). A la para la media Naranja de mà esquerra agafa un rosari, símbol Lluchente para Graviel Serra de la seua condició de confrare de vestido de Lienso, 10 l.” la Mare de Déu del Roser del Con- Sant Joaquim. Talla mutilada vent de Sant Domènec de València. 2.3 Pintura A la part esquerra del retrat consta de l’humà i el diví, com la bandera una llegenda en la qual es pot llegir Tant la cúpula com les petxines es- republicana que simbolitza el milicià “Retrato de Gabriel Serra, marido tan decorades amb pintures murals. que durant la Guerra Civil va dispa- de Paula Rius, ambos fundadores de Les de la cúpula representen cercles rar a la cúpula i va provocar la pèr- este ermitorio. Murió el 23 de julio barrocs de músics i àngels cantors. dua d’una ala de l’àngel central, una de 1777 a los 51 años de edad”. Al centre destaca la figura d’un àn- cistella amb ous i alls, notes de mú- gel amb una creu, el qual representa sica de jazz, el barret de Chaplin o la 2.4 Orfebreria i joieria la llegenda de l’Aparició de la Creu: figura del mateix Alfons Roig davant amb el pas del temps els veïns de d’una pissarra impartint les primeres Al presbiteri hi ha unes grans llàn- l’entorn no recordaven el lloc exac- nocions d’ensenyament: les lletres ties que il·luminen el retaule, a més te on s’havia produït el Miracle dels vocals i els números, que simbolit- d’altres objectes de bronze, com cru- Corporals, de manera que van implo- zen una de les finalitats de l’ermita: cifixos; però el més significatiu són rar a l’Altíssim perquè els mostrés un l’ensenyament públic i gratuït per les joies que adornen la imatge de la senyal i sortir de dubtes. L’àngel de als xiquets del poble. El mateix Ar- Mare de Déu de la Consolació, de di- la cúpula amb la seua creu lluminosa tur Heras ho recordava amb aquestes ferents èpoques i procedències, fruit dissipa els dubtes sobre el lloc exacte paraules: de les donacions de les devotes.10 on es va produir el prodigi i els àn- gels músics mostren el senyal. “Autoritzat i estimulat per 3. Patrimoni etnològic i immaterial l’Alfons –qui llavors havia Res sabem respecte a l’autoria de disminuït la visió, però no Segons es defineix a l’article 47 de la les pintures murals de la cúpula i de així l’ànim– pintava jo, Llei de Patrimoni Històric Espanyol les petxines, tan sols que la restaura- a dalt d’una improvisada de 1985 (Llei 13/1984 de 25 de juny) ció va estar a càrrec d’Artur Heras és patrimoni etnològic “els béns mo- (1982). La teulada estava molt mala- bles i immobles i els coneixements i ment perquè l’aigua de la pluja s’ha- activitats que són i han estat expres- via filtrat al voltant de les finestres i sions rellevants de la cultura tradici- havia provocat despreniments de la onal del poble espanyol en els seus superfície pintada. Al reparar-les van aspectes materials, socials o espiri- quedar zones arrebossades blanques tuals “. i es va optar per incorporar pintures actuals. Artur Heras, animat per Al- 3.1 Patrimoni etnològic fons Roig, va introduir elements contemporanis relacionats amb la histò- A l’ermita de Llutxent trobem béns, ria de l’ermita, oferint una integració L’àngel de la cúpula tant immobles com mobles, propis

78 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

dents. Es tracta d’un patrimoni trans- mès de forma oral i que ha anat evolu- cionant al llarg del temps, adaptant-se als diferents moments culturals però mantenint la seua vigència.

Dins el Patrimoni immaterial trobem tres festivitats relacionades amb l’ermita:

- Festa de la Mare de Déu: se celebra el 8 de setembre. Segons hem pogut corroborar a l’arxiu d’aquesta ermita s’acompanyava amb una romeria i missa en l’ermita, a més del típic “porrat”. Per amenitzar la festa Un dels àngels de l’entrada Joies de la Mare de Dèu es contractava a la banda de música d’un poble proper, la majoria de les de pertànyer al Patrimoni etnològic. amb un sistema de recollida d’aigua vegades Castelló de Rugat. La missa Entre els béns immobles cal citar: les de pluja. L’arquitecte encarregat de era concelebrada i a ella acudien tant cuines, estances que formen part de la restauració, Ximo Sanchis, es va el rector de la vila com el coadjutor l’edifici destinat a habitatge. Hi ha sorprendre del sistema tan racional de l’ermita, el capellà de Pinet, amb dues, una a la planta baixa i una altra de l’últim quart del segle XVIII: sermó per un famós predicador, mol- a la superior. S’ha respectat la seua tes vegades procedent del convent de originalitat i el revestiment ceràmic. “Totes les cobertes són apro- franciscans de Benigànim. S’han introduït alguns elements de fitades per abocar aigua als confort (rentadora, pica, cuina) res- grans aljubs bovejats subter- - Romeria a Daroca el dia del Cor- pectant sempre la seua originalitat ranis, entre el quals hi ha una pus Christi. A principis del segle XX, (pou, llar). També assenyalar com a xarxa de canals i sequioles que quan els mitjans de transport van patrimoni immoble els espais del vol- li donen al conjunt una auto- començar a facilitar els llargs recor- tant del pati que van ser quadra, forn, nomia d’aigua que fa pensar reguts, va arrelar entre els veïns de celler, trull, sense oblidar les cisternes en el caràcter de màquina hi- Llutxent realitzar un viatge a Daroca que conformen un interessant patri- dràulica de la mateixa casa”.12 per participar a la processó del Cor- moni hidràulic. També hi ha un petit safareig cobert i una gelera, a més Ens trobem davant d’una edificació d’un rellotge de sol a la mateixa tàpia del segle XVIII on està present la raci- de l’ermita en direcció al convent.11 onalitat. Cada element de la seua cons- trucció és el signe de la comunicació Respecte al patrimoni hidràulic cal de l’ésser humà amb el seu entorn. assenyalar que a la dreta de l’entrada a l’ermita, i abans d’entrar a la sagris- Entre els béns mobles trobem uten- tia, hi ha un pou que servia perquè el silis que van formar part de la vida pelegrí pogués disposar d’aigua fres- quotidiana i que actualment s’expo- ca. En realitat no és un pou sinó una sen en el que va ser el celler. Però cisterna. Una de les cinc que hi ha a també representacions materials del l’ermita, quatre per a ús domèstic i patrimoni etnològic en gravats i al- una per a l’hort de l’ermita. tres documents que formen part del patrimoni documental de l’ermita. Tenint present que l’ermita es troba en un terreny de secà, en la seua 3.2 Patrimoni immaterial construcció es va realitzar tota una obra d’enginyeria perquè no es per- El Patrimoni immaterial constitueix dés ni una gota d’aigua. Es van cons- una tradició rebuda dels avantpassats Litografia de la Mare de Dèu de la Consola· truir totes les teulades en pendent i i que ha de ser transmesa als descen- ció, ca. 1900 (Bca. MuVIM. Arxiu Ermita)

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 79 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

pus Christi. Actualment se segueix transcripció i estudi va ser realitzat celebrant aquesta activitat. per Roc Chabàs i publicat per Nicasio Rius en 1905. El manuscrit original es - L’aparició de la Creu. Se celebra al conserva a l’Arxiu de la Diputació i la voltant del 6 de juliol i commemo- transcripció i l’estudi, de puny i lletra ra l’aparició miraculosa de la Creu de Chabàs, en la biblioteca del Mu- lluminosa que assenyalava el lloc VIM. Possiblement ho va realitzar en exacte del miracle dels Corporals. La la mateixa ermita, ja que en una carta gent de Llutxent va sortir en proces- datada el 10 octubre 1903 Chabàs li só demanant a Déu que els indiqués agraeix a Nicasio Rius la seua estada. el lloc exacte. Aquesta llegenda és la que es representa a la cúpula (àngel) De la biblioteca de la família Rius i en parts del sòcol (processó). cal destacar l’existència de més de 4. Patrimoni bibliogràfic i documental sis-centes obres anteriors a 1901, algunes de les quals són autèntiques jo- El patrimoni bibliogràfic i documen- ies de bibliofília, a més d’altres ma- tal de l’ermita de Llutxent està cons- nuscrites, que eren les obres originals tituït per una col·lecció bibliogràfica que l’autor lliurava a la impremta per i varis arxius. a la posterior impressió.

4.1 Patrimoni bibliogràfic La biblioteca particular d’Alfons Roig conté un fons molt variat: filo- La col·lecció bibliogràfica existent en sofia, estètica, art, litúrgia i teologia, l’ermita va ser donada a la Diputació novel·la, assaig, poesia, però sobretot de València en 1985 per Alfons Roig art contemporani, la seua gran pas- i es coneix com “Col·lecció Alfons sió.14 Cal destacar un important nom- Roig”. Si en un primer moment es bre d’impresos efímers relacionats va creure que aquesta col·lecció era amb el món cultural i artístic, des dels la seua biblioteca particular, després anys cinquanta fins als vuitanta del de l’estudi de l’ermita es pot afirmar segle XX (fullets i tríptics d’exposici- que una part d’ella va pertànyer als ons, programes d’activitats culturals, anteriors propietaris, la família d’im- invitacions a actes, etc.) pressors Rius. Alfons Roig va heretar l’ermita i el seu contingut, per aquest 4.2 Patrimoni documental motiu els llibres existents a l’ermita van passar a incrementar la seua bi- La Llei de Patrimoni Històric Espa- blioteca. Una biblioteca formada per nyol de 1985 defineix els arxius com: més de 6.000 monografies i 180 títols de revistes. Està catalogada i accessi- “Conjunts orgànics de doble a través del catàleg de la biblioteca cuments, o la reunió de di- del MuVIM.13 versos d’ells, reunits per les persones jurídiques, públi- Dins d’aquesta col·lecció hi ha impre- ques o privades, en l’exerci- sos que pertanyen a l’ermita, entre els ci de les seues activitats, al quals trobem fullets i llibres de temà- servei de la seua utilització tica religiosa, goigs a la Mare de Déu, per a la investigació, la cul- històries de les romeries de Llutxent i tura, la informació i la ges- de les de Daroca (Saragossa), a més tió administrativa”.15 d’altres impresos relacionats amb la faceta educativa de l’ermita: llibres de L’any 2009 la biblioteca del MuVIM lectura, d’urbanitat, catecismes, etc. va fer gestions per incorporar l’arxiu L’obra més important és El miracle personal d’Alfons Roig i, poc desde Llutxent i els corporals de Daro- Portades de tres llibres (Bca. MuVIM. Col. A. prés, es va afegir la resta de l’arxiu ca, un manuscrit del segle XV, la seua Roig) de l’ermita. Va ser una agradable sor-

80 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

Fotografia de la Mare de Dèu. Simarro, 1875 Escapulari. Gravat sobre tela de seda (Bca. Gravat Mare de Dèu de la Consolació. Blas· (Bca. MuVIM, Arxiu Ermita) MuVIM, Arxiu Ermita) co. Valencia, 1839 (Bca. MuVIM, Arxiu Ermita) presa trobar, a més de la documen- Es compta, a més, amb un interessant terres, els productes de la qual mante- tació pròpia de l’administració de fons de documentació gràfica relacio- nia l’ermita i l’escola. Per aquest mo- l’ermita, l’arxiu familiar dels antics nat amb la Mare de Déu de la Conso- tiu es pot considerar l’ermita com una administradors: la família Rius. lació: des de gravats xilogràfics (segles propietat gestionada i administrada XVIII-XIX) fins goigs del segle XX per la família, de la mateixa manera Després de l’estudi de la documen- que inclouen fotografies de la Mare de que ho era la impremta.16 tació procedent de l’ermita podem Déu. Respecte a les fotografies de la diferenciar tres arxius o fons do- Verge cal destacar la realitzada pel fotò- Les possibilitats de recerca que ofe- cumentals: l’arxiu de la Fundació graf xativí Vicent Simarro, el 29 de se- reix aquest arxiu són immenses, des de l’ermita de la Mare de Déu de tembre de 1875, per encàrrec del llavors de completar la història de l’ermita, la Consolació, l’arxiu de la famí- administrador de l’ermita, l’impressor de la impremta valenciana i les bio- lia Monfort-Rius, i l’arxiu personal José Rius Benet (ca. 1811-1877). grafies dels diferents membres de la d’Alfons Roig. Aquests tres arxius 4.2.2 Arxiu de la família Mon- família, fins a descendir a la història estan íntimament relacionats, sobre- fort-Rius social, aquesta branca de la història tot el de la Fundació i el de la família Rius, els seus administradors. Conté tot tipus de documentació, una de caràcter més particular i una al- 4.2.1 Arxiu de la Fundació de l’er- tra relacionada amb l’administració mita de l’ermita i amb la gestió de la impremta: correspondència, escriptures Conté la documentació produïda per de compravenda de terrenys per al la gestió dels seus primers adminis- manteniment de l’ermita, cartes de tradors, la família Rius: inventaris pagament, adjudicacions d’herènci- dels béns del fundador, manteniment es, certificats de defunció, contractes de l’ermita i de l’escola, salaris del d’arrendament de terres, escriptures mestre i de l’ermità, escriptures de de poder, nomenaments d’adminis- compra de terres, comptes de pro- tradors, etc. El fet que els Rius foren ductes i misses, ingressos per la ven- els administradors de l’ermita fa que da de medalles i estampes, comptes tots dos arxius, el de l’ermita i el fa- de material escolar, rebuts de paga- miliar, estiguin íntimament relacio- ment del sou del mestre i de l’ermità, nats i difícilment es poden separar, ja Plànol secció capella ermita, ca. 1771 (Bca. testaments, factures, inventaris, etc. que els Rius eren els propietaris de les MuVIM, Arxiu Ermita)

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 81 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

que analitza qualsevol esdeveniment o personatge a través de fonts molt diverses, entre les quals s’inclou també la quotidianitat. Les xicotetes anècdotes que queden escrites en una carta tenen infinitat d’interpretaci- ons i possibilitats d’estudi. Fins i tot, de vegades, les cartes són autèntics documents per completar moments claus de la nostra història, a més de permetre’ns conèixer aspectes humans dels seus protagonistes, xicotets detalls que obrin grans possibilitats d’estudi sobre la història social. El fet que José Rius fora administrador de l’ermita de Llutxent va fer que s’uniren els dos fons documentals, els familiars i els de l’administració d’aquesta ermita. És amb José Rius quan la família passa més temps a l’ermita, s’augmenten les propietats Visita de Juan Gil-Albert a l’ermita, 1973 (Bca. MuVIM, Arxiu A. Roig) i amb això els ingressos per el seu manteniment. pere, Andreu Alfaro, Artur Heras, Tots aquests fons documentals estan Le Corbusier, Hans i Marlys Fay, I. dipositats a la biblioteca del MuVIM En aquest arxiu trobem fotografies Schlotter, Manessier, Va Enoukidzé, perquè la millor manera de posar en dels diferents membres de la família Nina Kandisky (vídua de Vasili Kan- valor els arxius personals i familiars i de diferents èpoques. La més antiga diski), Jaques Lassaigne, etc. A més és treure’ls de l’àmbit privat i pas- correspon a la placa d’un daguerreo- de teòlegs com Jean-Phillipe Ram- sar-los al àmbit públic per descriure tip en la qual apareix un home asse- seyer, Hans Wittmer, els germans de i difondre’ls. Uns fons pràcticament gut en una cadira, possiblement José la Comunitat de Taizé i els de l’aba- desconeguts fins que es posen a dis- Rius. L’autoria de la mateixa es pot dia de Montserrat. posició dels investigadors. Esperem atribuir a Pascual Pérez Rodríguez, que aquest treball valga per a la difu- primer fotògraf professional valen- Conté, a més, una col·lecció gràfi- sió del patrimoni cultural de la Dipu- cià. Tots dos pertanyien al grup d’inca formada per fotografies i postals. tació de València. tel·lectuals del pare Arolas i Vicente Entre les primeres, cal destacar Boix.17 tant les personals com les d’amics Conclusions i coneguts; i, entre les segones, les 4.2.3 Arxiu personal d’Alfons Roig postals que va col·leccionar al llarg L’ermita de Llutxent és un recinte de la seua vida, fruit dels seus vi- espiritual i artístic. Una ermita fun- És el tercer arxiu que forma part del atges per Europa, amb un important dada per “un il·lustrat” amb dues fi- patrimoni documental de l’ermita de nombre sobre temàtica de arquitec- nalitats: religió i educació. Un edifici Llutxent. Està format per documen- tura religiosa, fonamentalment es- construït al segle XVIII que compta tació privada, laboral i professional, glésies modernes europees que ell amb un important patrimoni arqui- a més de textos i notes manuscrites tant admirava. tectònic, artístic i etnològic, integrat que realitzava per preparar classes, en un entorn natural i cultural; a més sermons, articles, etc. Cal destacar Alfons Roig va ser gran amic d’artis- d’un patrimoni bibliogràfic i docu- l’extensa correspondència que va tes joves als quals va animar a que vi- mental que s’ha format al llarg dels mantenir amb artistes i intel·lectuals atjaren per Europa i conegueren l’art anys per les diferents persones que espanyols i europeus: María Zambra- “viu”, aquest art que estaven pro- han viscut a l’ermita, i un patrimoni no, Emilio Prados, José Luis Arangu- duint els artistes del moment. Fruit immaterial que està viu i que té pro- ren, Manolo Molina i Josefina Man- d’aquesta relació epistolar són obres jecció de futur. resa (vídua de Miguel Hernández), originals, com dibuixos i gravats, Juan Gil-Albert, Carlos Fenoll, Eu- utilitzats com felicitacions de Nadal L’any 2017 coincideixen els aniversa- geni d’Ors, Joan Fuster, Eusebi Sem- i notes d’agraïment i d’amistat. ris de la mort dels principals protago-

82 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

NOTES.- 1. Per a més informació sobre la Fundació i les seues finalitats: Reig Ferrer, A. Mª, Chilet Llácer, B. i Cerdà Ballester, J.: «L’ermita de la Mare de Déu de la Conso- lació de LLutxent: història d’una fundació», en Almaig: estudis estudis i documents, nº 28 (2012), p. 102-106. REIG FERRER, Ana Mª: «L’ecola de l’ermita de Llut- xent: el projecte d’un il•lustrat», en Almaig: estudis estudis i documents, nº 34 (2015), p. 127-133. 2. El Milagro de Luchente y los Corporales de Daroca: relaciones y documentos estudiados por Roque Chabás. Valencia, Diputación, 1981; Díaz de Rábago Canet, E., Canet Canet, J. i Canet Canet, R.: Llutxent y el milago de los corporales: guía del peregrino… Xàtiva, Herman- dad del Stmo. Misterio de los Corporales, 1989; Canet Canet, R.: Llutxent: semblanza humana y resumen his- tórico. Xàtiva, R. Canet, 1988. 3. Bérchez, J., Gómez-Ferrer, M. i Zaragozá, A.: Llut- xent, Monestir i Basílica dels Corporals. València, Ge- neralitat, Diputació; Llutxent, Ajuntament, 2009. 4. Les cinc creus representen les cinc ferides que Jesús va rebre quan estava clavat a la Creu. La devoció per les Visita de Sanchis Guarner a l’ermita, 1978 (Bca. MuVIM, Arxiu A. Roig) cinc nafres va ser iniciada pels franciscans (cinc nusos porten en el seu cordó). nistes de l’ermita: 240 anys de la mort l’ermita i del seu patrimoni perquè 5. SANCHIS, X.: «Realisme i poesia en l’arquitectura del fundador de l’ermita, Gabriel Serra; difícilment es pot valorar allò que es de l’ermita de Llutxent», en L’ermita de Llutxent, Dipu- tació de València, València, 1982, p. 22. 140 anys de la del seu administrador desconeix. 6. Igual Úbeda, A.: José Esteve Bonet, imaginero valen- més important, José Rius, etapa d’apo- ciano del siglo XVIII: vida y obras. Valencia, Institución geu de l’ermita; i 30 anys de la mort Finalment cal dir que l’ermita forma Alfonso el Magnánimo, 1971, p. 44-47. 7. Pérez Espí, Mª J.: La Causa General de Llutxent. d’Alfons Roig, qui va fer que l’ermita part de la història del poble de Llut- Llutxent, Col•lectiu Cultural “El Surat”, 2013. També i el poble de Llutxent foren coneguts xent i d’aquells que la van visitar i la es pot consultar la documentació digitalitzada a PARES en els àmbits intel·lectuals i artístics segueixen visitant. Parlant amb uns (Archivo Histórico Nacional, sig. FC-Causa General, europeus. Un any, per tant, carregat de i amb altres s’observa que hi ha in- 1368, exp. 9). 8. Sucias Aparicio, P.: Templos a la Santisima Virgen en simbolisme. Per aquesta raó, creiem tegració, cohesió grupal i sentiment el Reino de Valencia: Estudio de todas las Iglesias Parro- que seria un bon moment per posar en col·lectiu. Un patrimoni cultural que quiales Conventos Santuarios y Ermitas que están bajo valor el patrimoni cultural de l’ermita. és assumit per la col·lectivitat i que el titulo de la Santisima Virgen en el Reyno de Valencia, ca. 1876. Ms., (tomo II, Llutxent, p. 54-59). es considera identificatiu de la comu- 9. Heras, A.: Quadern d’invocacions. Ajuntament de Amb aquest treball intentem consci- nitat a la qual pertany. Muro, 2014. enciar tant la ciutadania com la ma- 10. Francisco Zanón ha realitzat un inventari de les joies que està pendent de publicació. teixa Diputació de la importància de 11. Olivares i Alfonso, J.: Rellotges i Calendaris Solars a la Vall d’Albaida. Ontinyent, Caixa d’Estalvis d’Onti- nyent, Obra Social, 1998. 12. Sanchis, X., op cit., p. 24. 13. http://bibliopac.dival.es/abnetopac20/ [consulta, setembre 2016]. El fons antic està incorporat al Catàleg Col•lectiu del Patrimoni Bibliogràfic Valencià. 14. Per conèixer millor el contingut de la biblioteca re- comanem la lectura de: Bonet, J. M.: «El pare Alfons Roig: el que ens conta la seua biblioteca», en Alfons Roig (1903-1987), una vida dedicada a l’Art. València. MuVIM, 2007, pp. 9-28. 15. BOE, 155, 29 de junio de 1985, pág. 20349 16. Reig Ferrer, A.Mª, «Fuentes para el estudio de la imprenta valenciana: El archivo familiar de los Mon- fort-Rius», en Pasiones bibliográficas. València, Socie- tat Bibliográfica Valenciana Jerónima Galés, 2014, pp. 136-152. 17. Per a més informació sobre aquest fotògraf vegeu: Huguet Chanzá, J.: Benito Monfort y Pascual Pérez, dos valencianos pioneros de la fotografía. Valencia: So- ciedad Valenciana de Historia de la Fotografía, 1990 i Rodríguez Molina, Mª J. i Sanchis Alafonso, J. R.: Di- rectorio de fotógrafos en España (1851-1936). Valencia, Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Va- lencia, 2013. Alfons Roig a la cuina de l’ermita, ca. 1979 (Bca. MuVIM, Arxiu A. Roig)

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 83 Coneixent l’Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Ontinyent

Inma Sanchis Gandía, arxivera de l’Arxiu Parroquial de Santa María

olta gent desconeix el món dels arxius i la documen- Mtació, la mateixa paraula sona fins i tot estranya per a molta gent. I no s’adonen de la importàn- cia que té per a qualsevol institució la guarda i custòdia dels documents que generem, ja que això és la nostra identitat històrica i en aquest cas cristiana.

El desconeixement entre la població és considerable i ja si parlem dels arxius eclesiàstics encara més. Les funcions d’un arxiu parroquial és recollir la documentació que produeix la parròquia, garantir i assegurar la conservació dels documents i donar a conèixer els seus fons. Un dels tresors més importants que té la comunitat parroquial de Santa Maria és el Vista aèria de la parròquia de Santa Maria. Ontinyent seu arxiu parroquial. Diuen els nostres avantpassats que recibe en la parroquia, o que en la Després del Concilio de Trento Santa Maria era un gran arxiu, so- misma se produce, y que vaya orien- (1545-1563) s’estableixen unes nor- bretot musical, però a causa de la tada hacia la vida de la comunidad mes on els rectors havien d’ inscriure guerra, de cremes, furts i altres es parroquial, formada por su pastor y les dades dels batejos, matrimonis, va destruir parcialment amb pèrdues los fieles; toda esta documentación, defuncions, confirmacions que es irreparables. Després de la guerra ci- íntegra y en forma ordenada, debe produïen en la parròquia. Durant el vil des de l’arquebisbat de Valencia ingresar en el archivo parroquial”. pas del temps els diferents rectors es van enviar a totes les parròquies Des de fa uns anys, en la parròquia que han passat per Santa Maria, han una documentació per tal que feren ens hem preocupat de fer complir tingut cura que els llibres sagramen- un inventari dels d’anys i el resultat aquest reglament, de conscienciar a tals es conservaren en les millors d’ells es podria resumir amb la se- les diferents persones que col·labo- condicions possibles, tot afavorit per güent frase: “Onteniente, el archivo ren en els grups de la parròquia de la les visites parroquials on es duia i es parroquial de San Carlos fue com- importància de guardar la documen- du un control del que es fa, a més pletamente destruido. Y el de Santa tació que generen i, sobretot dur-la s’envia un llibre duplicat a l’Arque- María quedó maltrecho” (1). a l’arxiu parroquial perquè puga ser bisbat de València. Però on queda tractada i conservada com cal. tota la resta de la documentació que Tot arxiu parroquial, segons el Re- genera la parròquia? Malaurada- glament d’Arxius Eclesiàstics (2) ha METODOLOGIA SEGUIDA PER ment, s’ha perdut o millor dit, s’ha d’estar integrat per: “los diversos li- A LA CREACIÓ destruït i no s’ha incorporat a l’arxiu bros parroquiales, la documentación La primera col·laboració amb l’arxiu parroquial de Santa Maria, així hi tot, histórica, las obras bibliográficas va ser quan els meus estudis i feina conservem alguns documents del se- que en él se conservan y toda aque- m’ho permetien i podia anar a la par- gle XX que hem anat recuperant. lla documentación moderna que se ròquia quan estava a Ontinyent. Una

84 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Coneixent l’Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Ontinyent

gran tasca m’havia encomanat el rec- xiu vaig procedir a netejar i a dispo- que l’Arxiu de Santa Maria ja és una tor, crear l’arxiu parroquial, molts sar la documentació en subcarpetes realitat. dubtes et venien al cap, però res va ben identificades del que contenen, i ser un problema ja que vaig trobar el anava omplint les caixes i anotant a PERSONAL suport, primer del rector, i després de llapis el contingut, de manera provi- El responsable de l’arxiu parroquial diferents companys de la professió. sional, a causa del pas del temps ana- és el rector de l’església de San- ven apareixen nova documentació i ta Maria i l’encarregada, és Inma Com ja he mencionat anteriorment, devia introduir-la a la corresponent Sanchis Gandia. Diplomada en Bi- l’única documentació controlada ha- caixa. Així que el fer i refer estava a blioteconomia i Documentació per la via sigut la sagramental i aquella que l’ordre del dia. Universitat de València i Llicenciada era d’ús indispensable per al dia a dia en Documentació per la Universitat del funcionament de la parròquia. Després, vaig procedir a dissenyar la Politècnica de Valencia. La meua Vaig procedir a fer una recerca per tal distribució de les caixes dins del di- experiència professional sempre ha d’esbrinar si hi ha havia alguna publi- pòsit, ja que l’espai no és massa gran, estat relacionada amb el món dels cació sobre l’arxiu parroquial o algun havia de pensar com col·locar les arxius i la documentació, treballant inventari on poder iniciar la confecció caixes tal que tot es pogueren guar- tant en diferents arxius públics va- d’una primera classificació. I efecti- dar i conservar de la millor manera lencians com en arxius d’entitats vament, existeixen articles on parlen possible. Seguidament vaig elaborar privades. Membre de la Junta de de curiositats de l’arxiu e inclús algun unes etiquetes identificatives per a l’Associació d’Arxivers i Gestors de inventari de la secció sagramental. A cada caixa. Documents Valencians com a vocal. més, una part de la secció sagramental havia estat recentment digitalitzat INSTALACIONS per l’Associació de Raices del Reino L’Arxiu parroquial està ubicat a la de Valencia i publicat un article so- casa Abadia i consta de 2 sales ben bre les tasques de digitalització (3). diferenciades: el dipòsit on es con- Aquest fet va afavorir molt el treball serva el fons de la parròquia i la sala inicial. Però açò sols és una petita i de consulta. important part del fons que conservem a l’arxiu, ja que és l’única do- FONS DE L’ARXIU cumentació històrica que conservem. L’arxiu Parroquial es divideix en 7 seccions ben diferenciades: Sagra- El primer pas a seguir va ser l’orga- mental, Govern, Acció Pastoral, Cul- nització de tota la documentació que te Parroquial, Administració de béns hi vaig trobar en caixes, carpetes, etc. i rendes, Fons especials, Fons incor- i documentació dispersa per l’esglé- porats. sia, la casa parroquial i d’altres propietats de la parròquia. Era tal el grau 1. Sagramental de desorganització, que no sabies En aquesta secció s’inclou tota la do- molt bé per on començar. Etiqueta identificativa de les caixes de l’arxiu cumentació referent als sagraments que es realitzen a Santa Maria: ba- Aleshores, vaig procedir a estudiar teigs, confirmacions, matrimonis, cada unitat documental per tal de Per finalitzar vaig acabar d’elaborar defuncions, comunions. Hem de di- d’identificar les possibles seccions i i donar-li forma a l’inventari per a ferenciar entre la sèrie de registres sèries que podrien donar lloc a l’in- difondre els fons parroquials, de tal sagramentals, que són els llibre de ventari i basant-me en el llibre “Or- manera que tots puguen saber què es registres, i la sèrie, documentació denamiento de los archivos parro- conserva l’arxiu. I el resultat va ser sagramental complementària que quiales en la dióceis de Valencia”(4), la publicació de l’inventari en versió inclou tota la documentació prèvia preguntat al rector i a la gent de la digital a la web del Servici Diocesà o posterior a les actes sagramentals. parròquia vaig anar confeccionant el d’Arxius Parroquials de València(5), El document que més antic d’aques- quadre de classificació del nostre ar- a més l’inventari de la part històrica ta secció és el quinque libri de 1616, xiu i vaig anar elaborant l’inventari. ha sigut publicat en una monografia però es conserva un índex de matri- dedicada als arxius parroquials de la monis amb dades de 1580, encara Una vegada identificades les secci- Vall d’Albaida(6). Amb la culminació que la seua confecció va ser molt ons i sèries que podrien formar l’ar- d’aquestes publicacions podem dir posterior.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 85 Coneixent l’Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Ontinyent

2. Govern 7. Fons incorporats trat al llarg dels anys a la Parròquia Aquesta secció inclou diferents Són fons que no els genera la parrò- de Santa Maria. series que corresponen al funciona- quia però que els conservem a causa ment de la parròquia: memòria par- de la importància que tenen. Així po- Com be he dit, a la llum del Concilio roquial, visites pastorals, Vicaria, dem trobar cenos locals, programes de Trento (1545-1563) s’estableixen Arxiprestat, Clero, organismes par- de festes Moros i Cristians, Camí unes disposicions per a la consti- roquials, Consell Pastoral Interpar- dels Carros, entre altres. tució dels arxius parroquials on els roquial, correspondència, documen- rectors havien d’inscriure les dades tació eclesiàstica, civil i de l’arxiu, Ajuntem a l’article el quadre de clas- dels bateigs, matrimonis, defunci- BOAV i suplements. El document sificació, l’inventari en ser molt ex- ons, confirmacions que es produïen més antic d’aquesta secció és “Ín- tens, es pot consultar, com ja he dit, en la parròquia. Al llarg dels anys, dice de Curiosidades o Memorias en versió digital. els diversos rectors que han estat en Parroquiales” datat aproximadament cap a 1909. QUADRE DE CLASSIFICACIÓ

1. SAGRAMENTAL 4. CULTE PARROQUIAL 3. Acció Pastoral 1.1. Registres sagramentals 4.1. Llibre d’ànimes Secció on es fidel reflex de l’activi- 1.2. Documentació Sagramental 4.2. Pro populo tat parroquial de la parròquia. Està Complementària 4.3. Llibres de misses 4.4. Dietaris de misses composta per les següents series: 2. GOVERN 4.5. Agendes pastoral d’infància i joventut, pasto- 2.1. Memòria de la Parròquia 4.6. Distribuïdor ral d’adults, pastoral sanitària, insti- 2.2. Visites Pastorals 4.7. Fundacions 2.3. Vicaria 4.8. Tabla de cargas y cuentas tucions i confraries, ermites, litúrgia 2.4. Arxiprestat 4.9. Mandes Pies i música sacra, ensenyament i edu- 2.5. Clero 4.10. Llegats cació religiosa, publicacions i llibres 2.6. Organismes Parroquials 2.7. Consell Pastoral Interparroquial 5. ADMINISTRACIÓ DE BENS I de festes. El document més antic de 2.8. Correspondència RENTES la secció correspon al Llibre d’Asso- 2.9. Documentació eclesiàstica 5.1. Consell econòmic ciats de l’Associació de Festes de la 2.10. Documentació civil 5.2. Propietats 2.11. Documentació de l’arxiu Puríssima de l’any 1892. 5.3. Inventaris parroquial 5.4. Obres 2.12. B.O.A.V. 5.5. Comptabilitat 4. Culte Parroquial 2.13. Suplements del B.O.A.V.

Aquesta secció recull els documents 6. DOCUMENTCIÓ ESPECIAL 3. ACCIÓ PASTORAL 6.1. Fotografies referents a les celebracions eucarísti- 3.1. Pastoral d’infància i joventut 6.2. Plànols ques i altres funcions religioses, així 3.2. Pastoral d’adults 6.3. Pòsters, cartells com les últimes voluntats, diverses 3.3. Pastoral sanitària 6.4 Estampes i Segells 3.4. Institucions i Confraries 6.5. Fullets fundacions i memòries pies. Molts 3.5. Ermites 6.6. Documents sonors dels documents d’aquesta secció es- 3.6. Litúrgia i música sacra 6.7. Audiovisuals tan relacionats amb la secció d’admi- 3.7. Ensenyament i educació religiosa 3.8. Publicacions 7. FONS INCORPORATS nistració de béns. El document més 3.9. Llibres de Festes antic de la secció és el llibre de misses de 1939. Quadre de classificació de l’Arxiu Parroquial Taula 1. Quadre de classsificació de l’Arxiu Parroquial 5. Administració de béns i rendes LA DOCUMENTACIÓ HISTÒ- la nostra parròquia han dut a terme Esta secció inclou el funcionament RICA DE L’ARXIU: ELS LLI- aquesta tasca. administratiu de la parròquia. Cal BRES SAGRAMENTALS destacar que el document més antic Donat la importància que tenen els Els llibres sagramentals de Santa que es conserva en aquesta secció llibre sagramentals i l’únic fons his- Maria es componen de les actes dels és “Libro de cobros y pagos, 1891- tòric conservat, és de vital rellevància cinc dels set sagraments administrats 1893”. donar una breu descripció d’aquesta per l’Església: bateigs, comunions, sèrie. La documentació sagramental confirmacions, matrimonis i defun- 6. Documentació especial és la més abundant en el nostre arxiu, cions. Aquests llibres han estan di- Inclou fotografies, plànols, pòsters i malgrat que falten alguns llibres. En gitalitzats fins l’any 1904, data que cartells, segells, documents, sonors i els llibres sagramentals, tal com indi- permet la llei accedir al contingut de audiovisuals. Aquest fons està pen- ca el seu nom, es registren les actes manera lliure, al seu moment del pro- dent d’identificació i descripció. dels sagraments que s’han adminis- cés de digitalització.

86 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Coneixent l’Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Ontinyent

Els registres sagramentals s’agrupen Per tant, probablement hi hauria 2 o (1641-1659), el tercer (1659-1675) dins de la sèrie anomenada sagra- 3 llibres anteriors a aquest que estan i el quart quinque libri (1675-1694) mental i està integrada pels quinque desapareguts i que tenim constàn- estan registrats els bateigs, confirma- libri, bateigs, comunions, confirma- cia de la seua existència en el llibre cions, matrimonis i, sols, els albats. cions, matrimonis i defuncions. A de “Curiosidades” de l’arxiu on hi continuació descriuré els aspectes ha unes anotacions sobre els primers Bateigs més rellevants de cadascun. registres de Santa Maria que daten de Conservem un total de 48 llibres, sèrie l’1 de març 1540 el primer bateig, 20 ininterrompuda fins a l’actualitat que Quinque Libri de febrer 1560 el primer matrimoni i daten de 1694 fins als nostres dies, on Els quinque libri de Santa Maria són primera confirmació, per tant es con- contenen els registres de bateig exclu- un conjunt de cinc llibres sagramen- firma l’existència d’aquests 2 o 3 pri- sivament, a excepció dels 8 primers tals que contenen dades de: bateigs, mers llibres, actualment desapareguts. llibres que, a més, es registraven els matrimonis, defuncions, comunions albats i algunes confirmacions, tal i confirmacions. Conservem un total El primer quinque libri conservat com es descriu a la taula 2: de 4 llibres dels 6 o 7 que deurien ha- conté les dates de 1616-1643 on po- ver, ja que en el llom del primer llibre drem trobar registrats bateigs, Con- La redacció de les actes i el seu con- que conservem indica: “libro 3º de firmacions, Matrimonis, Defuncions, tingut de les mateixes ha variat al desposorios” i du esgrafiat un “Nº 4”. Albats i Excomunicats. El segon llarg dels anys, però, generalment, s’anota la data del bateig, el rector que administra el sagrament, el nom del batejat, nom del pare, la mare, els avis paterns i materns, la data de naixement del batejat i el nom dels padrins. De vegades als llibre s’anotava, també, les parròquies d’on eren naturals i la professió del pare, així podem trobar d’algunes tan curioses i/o in- existents en l’actualitat com “labrador, médico cirujano, chocolatero, maestro, jornalero, procurador del juzgado, fabricante de paños, carpin- tero, papelero, alpargatero, tejedor, hornero, panadero, carretero”, entre altres. Al marge del registre s’anota el nom i cognoms dels batejats i a més s’efectuen notes marginals on consta la confirmació i/o el matrimoni. Tots els registres van numerats.

Comunions Conservem sols 2 llibres de comunions un de 1958-1986 i 1996-actualitat. Són unes llistes amb el nom dels xiquets i xiquetes que han rebut la primera comunió amb la data i el rector que l’ha administrat.

Confirmacions Conservem un total de 3 llibres de 1887 fins l’actualitat, on de 1928 a 1941 no es va registrar cap confir- mació. En els registres, inicialment, s’anotava primer les dades dels ho- Primers registres de bateig conservats a l’arxiu, Quinque Libri 1 mes i després de les dones, tots ells,

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 87 Coneixent l’Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Ontinyent

Anys Contingut Fulls Signatura exclusivament, conté els anys 1700 a 1727. Encara que tenim aquests Albats de 1697-1721 f. 238-267 1694- Confirmacions de 1695 f. 284-298, 365 1.1.2/1 índexs, hi ha mancança d’algun any 1709 Excomunicats de 1967-1708 f. 374 i malauradament sols tenim dades 1710- molt concretes. Albats de 1722-1728 f. 337-346 1.1.2/2 1723 f. 318-323, 370v- 1723- Albats de 1729-1734 Defuncions 383 1.1.2/3 1734 Confirmacions de 1726 i 1733 Conservem un total de 14 llibres que f. 324-370 f. 543-578, 589- daten de 1851 fins a l’actualitat, No 1734- Albats de 1734-1744 591 1.1.2/4 podem saber amb exactitud quan es 1744 Confirmacions de 1742 f. 461-523 van iniciar aquests llibres, exclusiva- 1744- Albats de 1745-1755 f. 649-681 1.1.2/5 ment, ja que als quinque libri s’ano- 1755 taven sols els albats. Les dades que 1755- Albats de 1756-1767 f. 779-824 1.1.2/6 es registren, generalment, són: nom 1767 Bateigs de l'ermita de Sant Miquel del difunt/-a, dia de la defunció i de Albats de 1768-1780 f. 280-301 1768- *Bateigs de l'ermita de Sant 1.1.2/7 la sepultura, edat, ofici, estat civil, 1780 Miquel nom dels pares. A més, va hi haure Albats de 1780-1790 f. 362v-414 un període on, també, s’anotava la 1780- *Bateigs de l'ermita de Fontanars 1.1.2/8 1793 causa de mort (calentura, diarrea, dels Alforins o dels Alorins. asma, broquitis, alcoholismo, tuber-

Taula 2. Contingut dels 8 primers llibres de bateig culosis...) i, a més, s’indicava si havi- Taula 2. Contingut dels 8 primers llibres de bateig en fet testament, el nom del notari i la ordenats alfabèticament per cognoms. monis, exclusivament, anteriors a data, i si no va testar s’indicava amb Amb els anys, els rectors van canviar 1848, datats en 1700 a 1847, que es- les paraules “No testó”. la forma de registrar, anotant el llistat tan desapareguts. D’aquest 8 llibres, de confirmats, sense diferenciar entre 3 llibres són de matrimonis celebrats Adjuntem a l’article un inventari- re- home o dona. A l’inici o al final de les a l’església de Sant Miquel i 5 lli- sum dels llibre sagramentals (taula 3). llistes anotaven la data i el nom del bres celebrats a la de Santa Maria. A bisbe que administrava el sagrament, l’arxiu conservem 4 llibres d’índexs SECRETS DE LA PARRÒQUIA així com el nom dels padrins. matrimonials que van estar redactats A TRAVÉS DEL LLIBRE DE en 1828 i detallen la numeració dels CURIOSITATS DE L’ARXIU Matrimonis llibres de matrimonis (libro 7, 8 ...). En l’Arxiu Parroquial de Santa Ma- Conservem 21 llibres, exclusiva- Gràcies a aquest índex podem saber ria es conserva un llibre amb el nom ment, d’actes matrimonials. Les da- que el primer llibre de matrimonis de “Índice de Curiosidades parro- tes extremes d’aquests llibres van de quiales”, aquest llibre és d’allò més 1848 fins a l’actualitat. Cal destacar peculiar. El llibre conté dades des de que els llibres número 1, 3 i 4 estan 1540, però està datat en 1909 pel seu registrats els matrimonis realitzats a autor, que fins a la data no hem sabut l’església de Sant Miquel. esbrinar, per no anar signat, ni apareix el seu nom per cap lloc. Podria Aquests llibres són pareguts als de haver estat escrit pel rector, el vicari bateig per les seus característiques. o, simplement, un parroquià, no ho La redacció de les actes i el contin- sabem, però sens dubte conté infor- gut de les mateixes, també, ha variat mació molt interessant. al llarg dels anys, però, generalment, s’anota data del casament, nom del El llibre té un total de 39 pàgines es- rector, nom dels contraents, nom dels crites, està foliat del 1 al 22, ometent pares, la parròquia a la que pertanyen els números 16 i 17. Està escrit en cas- i els testimonis. Al marge s’escriu el tellà amb tinta negra. Aquest llibre ha nom complet dels contraents, i també estat digitalitzat i està disponible en van numerats. Internet a la plana web del servici Di- ocesà d’arxius parroquials de Valen- Tenim constància de l’existència de cia(7). A l’arxiu de Santa Maria també un total de 8 llibres més de matri- Primera plana de l’índex de matrimonis es pot consultar el llibre digitalitzat.

88 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Coneixent l’Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Ontinyent

LLIBRE DATES QUANTITAT SIGNATURA dies. (Fol. 3) Quique Libri 1616-1694 4 1.1.1 • Destrucció dels convents de “Franciscanos, Descalzos y 1616-1694 QL Capuchinos” en 1837. (Fol. 3) Bateigs 1.1.2 1694-actualitat 48 • Construcció de l’Ermita de Sant Esteve en 1702 pels llaura- 1958-actualitat 2 Comunions 1.1.3 dors i d’una campana en 1712. 1620-1632, 1644-1654, 1661- QL (Fol. 3 vto.) 1674, 1687-1692, 1695, 1726, • Destrucció de la Campana de Confirmacions 1733, 1742 1.1.4 Sant Esteve i d’altres materials 1887-1927, 1941-actualitat 3 el diumenge 17 de setembre de 1624-1633, 1643-1681 QL 1837. (Fol. 3 vto.) Matrimonis 1.1.5 1848-actualitat 21 • Pintura i retaule de l’altar major per Juan Porta, amb data de 1624-1632 QL l’escriptura de contractació el 9 Defuncions 1.1.6 1851-actualitat 14 de maig de 1590. (Fol. 3 vto.) • Fundació de la Confraria de la

Taula 3. Inventari-resum dels llibres sagramentals Soledat de Sant Miquel el 8 de Taula 3. Inventari-resum dels llibres sagramentals setembre de 1610. (Fol. 3 vto. i A continuació, oferisc al lector una Carmelites el 19 de desembre de 4) breu descripció de la informació 1574, i benedicció de la nova es- • Dades i dates sobre l’Altar de que conté aquest llibre, detallant la glésia en 1772. (Fol. 1 vto.) la Puríssima. (Fol. 4) numeració de cada pàgina on es pot • Fundació dels “Capuchinos”, • Celebració de la primera missa visualitzar: que es va edificar el 10 de febrer en el nou altar de Sant Josep pel • Primer llibre sagramental escrit de 1593. (Fol. 2) vicari José Torró Calatayud el 6 a la nostra parròquia, el Quique • Fundació dels “Bernardinos”, de juliol de 1828. (Fol. 4) libri nº 1, actualment desapare- que es va edificar en l’any 1611. • Dades i dates sobre la Capella gut. Datat al segle XVI: primer (Fol. 2) de la Puríssima. (Fol. 4) bateig de 1540, primer matri- • Informació sobre la Fundació • Escultures de l’altar major, moni i primera confirmació de dels Franciscans en 1573 i des- obra del pintor José Esteve. (Fol. 1560. (Fol. 1) cripció de l’edificació del con- 4) • Primer llibre de visites pel vivent al costat de l’ermita de Sant • Breu informació sobre la cons- sitador General de l’Arquebisbat Antoni Abat, destrucció del con- trucció del pantà de “Ontenien- Don Pedro de Corderos y Don vent per un terratrèmol en 1597 te” en 1666, inundació a causa Juan de Ribera, arquebisbe de i als pocs anys construcció de del rebentament del pantà el 21 València, datat en 1569, i actual- l’actual convent. (Fol. 2) de desembre de 1689 i construc- ment desaparegut. (Fol. 1) • Breu historia de la Fundació ció d’un nou en 1780. (Fol. 4 • Estància en “Onteniente” de del convent dels “dominicos”. vto.) la Emperadriu d’Alemanya Dª Anys 1512-1546. (Fol. 2 vto. i 3) • Descripció que D. Antonio Mariana d’Àustria acompanyant • Destrucció i incendi en Santo Conca i Roig fa de la segona en- a sr. Duque de Alburquerque i el Domingo el 9 de desembre de trada de la Puríssima Concepció cardenal Colonna el 10 de maig 1836. Com a curiositat l’autor en la vila de “Onteniente” el de 1666, allotjada en el Palau del ens indica que el convent va es- dissabte 3 de desembre de 1667. Comte d’Almodóvar en la plaça tar en peu 321 anys, 7 mesos i 20 (Folis 5-8) de San Roc. (Fol. 1) • Reforç del campanar de Santa • Fundació dels Pares Jesuïtes el Maria en 1689. (Fol. 8) 24 de juny de 1703 per Luis Tár- • Registre de la Creu parroquial rega i Antonio de Borja i la seua en el llibre de visites de l’any extinció el 5 d’abril de 1766. 1569. Actualment desaparegut. (Fol. 1 vto.) (Fol. 8) • Acord entre la “Cofradía de • Registre en el primer llibre de la Sangre de Jesucristo” i el R. visites de 1569 el manament del P. Provincial del Carmen per a llicenciat, Miguel de Espinosa, fundar el convent de les monges visitador general del Patriarca

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 89 Coneixent l’Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Ontinyent

la primera missa el R.P.Fr Vicen- el futur, puguem conèixer tradicions, te Valls. (Fol. 15 vto.) costums, fets i curiositats de la gent de • Inauguració del nou Orgue de la “Villa de Onteniente”. les Monges Carmelites el 21 de setembre de 1902. (Fol. 15 vto.) Sols podem donar les gràcies a aquest • Descripció d’una gran mani- autor anònim que un dia va decidir festació catòlica en honor de la escriure aquest llibre de “curiosi- Puríssima el 8 de setembre de dades parroquiales” i que ha pogut 1904. (Fol. 18) arribar fins als nostres dies, per ser • Inauguració de l’oratori de conscient de la importància de deixar la presó el 22 de novembre de per escrit els testimonis d’un passat, 1906. (Fol. 18 vto.) d’una historia, la nostra història. • Inauguració de la imatge de Santa Cecilia que va adquirir la corporació municipal i la So- cietat “La Lira del Clariano” el 25 de novembre de 1906 i des- cripció del programa de festes Bibliografia d’aquest any. (Fol. 18 vto.-20) 1. Fita Revert, R. “La documentación eclesiástica en la archidiócesis de Valencia • Pontifical del sr. Fr. Obispo en la dècada de los años 30”, Revista d’Ar- Martín García Alcocer el dia de xius, Associació d’arxivers valencians, nº la festivitat del corpus el 10 de 4-5, 2005-2006, pàg. 97. juny de 1909. (Fol. 20 - 20 vto.) 2. Fernández Catón, José María. “Reglamento de los archivos eclesiásticos españoles” Los arc- • Elogi que del mestre Rafael hivos de la Iglesia en España, Centro de Estudi- Martínez Valls fa una revista de os e Investigación “San Isidoro”: Archivo Histo- Barcelona anomenada “Carte- rico Diocesano, León, 1978, pág. 224. les”. (Fol 22) 3. Gironés, I. “Digitalitzant l’arxiu històric de l’església d’Ontinyent”, El Campanar de la Vila, Parròquia de Santa Maria, Año 1 nº 3, Després de llegir i d’analitzar aquest 2011, pàg. 56-59. llibre, he intentat extraure una petita 4. Serra Estellés, X. Ordenamiento de los arc- descripció del seu contingut per tal que hivos parroquiales en la diócesis de Valencia, Llom del llibre de curiosidades parroquiales Facultad de Teología San Vicente Ferrer, Va- tots coneguin el gran tresor que custo- lencia, 1998. dia a l’arxiu parroquial i qualsevol usu- 5. Sanchis Gandía, I. “Annex II, Ontinyent, dels Jurats de la vila, la construc- ari puga ampliar aquesta breu descrip- Inventario Sanchis” [en línea], Facultad de ció de l’altar major i la sacrista. ció consultat el llibre digitalitzat. Teología San Vicente Ferrer, 2015. http:// www.arxparrvalencia.org/menu-princi- (Fol. 8 i 8 vto.) pal-c/monumenta-archivorum-valentina-c. • Descripció de l’Orfebreria va- La informació que ens descriu l’autor html lenciana en el segle XIV - La és de gran rellevància per conèixer la 6. Serra Estellés, X. Inventari dels arxius par- creu processional de “Ontenien- nostra història. Però, malauradament, roquials de la Vall d’Albaida, Facultad de Teo- logía San Vicente Ferrer, Valencia, 2015, pàg. te”. (Fol. 9-14 vto.) no poden afirmar amb exactitud que 137-145. • Informació sobre la “Sociedad tota la informació siga verídica al 7. “Libro de curiosidades parroquiales” [en Cooperativa de Obreros la pre- 100%, ja que, en molts dels casos no línea], Servici Diocesà d’arxius parroquials de Valencia http://www.arxparrvalencia.org/ visora”, fundada en 1881 i els cita la font d’informació i d’alguns que menu-principal-c/sala-del-investigador/ seus estatuts van ser aprovats en cita, els llibres han desaparegut. Però fotodigitalizaciones/4321.html 1884. (Fol. 15) també, probablement molts dels fets • Inauguració de l’església de la descrits han sigut testimonis orals de la Concepció, encomanada i res- gent del poble que ha passat de genera- taurada per D. Tomás Valls el 7 cions en generacions i no hem d’oblide juny de 1891. (Fol. 15 vto.) dar que aquests testimonis contenen els • Inauguració del convent i de records de persones que van participar, l’església del “Sagrado Corazón van viure i van sentir determinats fets, de Jesús” el 1 d’octubre de 1893. esdeveniments i processos històrics. El Aquest va ser beneït per l’arxi- nostre autor ha volgut deixar constàn- preste D. Tomás Valls i va cantar cia d’elles per tal que nosaltres, ara i en

90 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Dues biblioteques i una vida dedicada a elles: Josefa Colomer Sanchis (1921-2016). Bibliotecària d’Aielo de Malferit

Mª Jesús Juan Colomer - Mariló Sanz Mora

assem de pressa per la vida, el fabuloses llegendes que els xiquets treball, els maldecaps de casa, bocabadats escoltaven. Altre mestre Pels estudis, els amics... tot venerat per ella era Miguel Ferrándiz. ocupa moltes hores dia rere dia. És la realitat quotidiana que ens envolta Pepica gaudia i aprenia les ensenyan- d’alegries o preocupacions, la que no ces dels seus benvolguts mestres; ens deixa observar altres coses o per- ràpidament i agraïda per l’educació sones que tenim al costat fent que ens rebuda, ha mantingut viva la seua me- passen desapercebudes. mòria durant tota la vida. I quan ha tingut oportunitat ha intentat impartir Ens referim a la tasca que molta gent el model d’educació que va rebre. I és ha fet i fa de manera desinteressada que a Pepica li agradava l’educació del pel bé del seu poble. Parlem de les menuts, volia dedicar-se a l’ensenya- persones a les quals no les importa ment però la guerra civil va alterar el cedir hores del temps propi per fer seu rumb de vida. Els somnis d’ado- treballs que la majoria només faria lescent es quedaren truncats però no el a canvi d’un sou o altre tipus de re- seu caràcter i constància per allò que compensa. En l’actualitat n’hi ha un volia. Eixe constant caràcter la portà a grapat d’homes i dones que es me- Josefa Colomer Sanchis (1921-2016) organitzar classes de repàs a sa casai, reixen un reconeixement per eixa fins i tot, la portà a l’escola a substi- tasca constant, callada, anònima, ella ho feia. Pepica, des del primer tuir a algun mestre i a fundar la guar- feta per altruisme, per entusiasme i dia fins a l’últim de la seua vida, ha deria quan se’n van anar les monges per estima al poble. Nosaltres volem estat una professional, mai ha deixat de l’Hospital Beneficència del poble a ressaltar la feina minuciosa i volun- d’esforçar-se per la Biblioteca, fent- finals de la dècada de 1960. tària que anys enrere, va fer a Aielo ho en cada etapa a la seua manera, de Malferit Josefa Colomer Sanchis, però sempre lluitant. Però, malgrat tenir moltes facetes coneguda per tothom per Pepica, per ser molt activa, el títol que se li sempre envoltada de novel·les, con- De menuda ja ajudava el seu estimat atorgà és el de bibliotecària. Pepica tes infantils i enciclopèdies. mestre Leonardo Carreres en una pri- va viure envoltada de llibres que, amb mera Biblioteca Popular que el seu cura, custodiava i vigilava. Va ser tota El dia 18 de maig de 2016 va ser un mentor va muntar i organitzar l’any una vida unida a una gran passió, fo- dia trist per a la Biblioteca Pública 1934 a la part central de les Escoles ren dues biblioteques les que tingué al Municipal d’Aielo de Malferit, la Nacionals. Biblioteca que segons Pe- seu càrrec des de la dècada de 1950; que va ser la seua primera bibliote- pica guardava grans tresors: des de per una banda, va ser iniciadora de la cària, Josefa Colomer Sanchis ens treballs escolars, passant per la gran Biblioteca Parroquial i, per altra, va va deixar a l’edat de 95 anys. El que enciclopèdia Espasa Calpe fins a to- ser la primera bibliotecària municipal sentia Pepica pels llibres era devoció. tes les peces prehistòriques que el des de la seua fundació. I la seua tasca Per a ella la Biblioteca era un espai mestre atresorava als armaris de fus- durà fins a la jubilació professional en màgic que aconsellava visitar a tot- ta. El mestre mostrava de tant en tant l’any 1978. hom. Dia a dia recomanava llegir als escolars estos vestigis del passat, captivadores lectures a qui tenia da- parlant-los d’antigues cultures que ha- Parlem en primer lloc de la Bibliote- vant, tant si li preguntaven com si no, bitaren el nostre territori i contant-los ca del Patronato. L’edifici on estava Dues biblioteques i una vida dedicada a elles: Josefa Colomer Sanchis (1921-2016)

així com de l’ambient que s’hi vivia, gràcies al nítids records de Pepica Colomer Sanchis, que, durant tant de temps, seria la seua encarregada.

La Biblioteca va ser durant anys, un lloc viu, amb xiquets àvids per llegir perquè hi trobaven les recoma- nacions que la bibliotecària sempre oferia de manera individualitzada.

Però el temps anà passant, l’entusiasme inicial dels xiquets del poble que gaudien de les aventures que les pres- ubicada era un centre parroquial on, es portaren a la decisió de traslladar tatgeries amagaven, i el dels adults a més a més, es feia cine d’estiu; es esta Biblioteca provisional a altra part que podien consultar els llibres que va construir a la dècada de 1950 en de l’església, la capella de la Mare de obrien les portes al món, va anar de- diverses fases. Al capdavant i com Déu dels Dolors. Però va durar poc creixent en part perquè la Biblioteca a promotor de la iniciativa estava el hi allotjada perquè s’adonaren que necessitava inversió per renovar els rector d’Aielo Rvd Juan Sanchis Re- tampoc era el lloc més adient per als fons o per millorar les instal·lacions quena que era un religiós preocupat llibres. Urgia un nou emplaçament la i no es disposava de pressupost. Xi- per impulsar la cultura i l’educació qual cosa va propiciar el trasllat al re- quets i adults començaren a preferir entre els xiquets del poble i veia que cent estrenat Patronato. anar a la Biblioteca Municipal. Aielo necessitava escoles i també una biblioteca. El Patronato que pre- Malauradament poc cone coneixem Pepica veia de ben a prop la deca- tenia construir era el lloc que anava a sobre la Biblioteca dels inicis admi- dència de la Biblioteca del Patronato albergar estes anhelades pretensions. nistrada per la Parròquia. Descone comparant-la amb la Municipal de la desconeixem el nombre total de lli- que s’encarregava alhora, la veia a La Biblioteca impulsada pel rector bres però si se sap que la Biblioteca poc a poc més descuidada, més buida, necessitava d’una persona que s’hi comptava amb un fons bibliogràfic menys viva. Era el mateix rector im- dedicara. Pepica, amant dels llibres prou variat i assortit amb lectures pulsor de la idea, qui veient la dificultat sempre predisposada a ajudar a tot- de l’època. No sabem res de pressu- econòmica que se li presentava, ma- hom, no va dubtar en fer-se càrrec postos ni de despeses. No ha quedat nifestava poc interès en mantenir-la. d’ella de manera altruista, més si no, constància de cap enquesta de lectors Així va ser com a la Biblioteca del en una tasca que l’omplia de tanta ni s’ha trobat el llibre de registre. No Patronato cada vegada hi havia menys satisfacció. Des d’aleshores la seua sabem res de tot allò que envoltava usuaris i al capdavall quedà sense ús, vida quedava encarrilada definitiva- l’organització i manteniment de la fins i tot el rector va llogar aquell local, ment, començant així una nova face- Biblioteca però, a falta de documen- que havia estat custodiant llibres plens ta de treball. Pepica sempre ha estat tació oficial, podem conèixer un poc de vides reals i somnis, a un particular una persona àvida de saber i va trobar de la seua trajectòria i funcionament, que l’utilitzà com a garatge. la dedicació que millor se li ajustava.

La Biblioteca, abans de ser instal·lada al Patronato estava provisionalment a la sagristia de la Parròquia. Pepica, puntualment l’obria al públic cada diumenge a l’hora de missa. Els lectors havien de travessar tota l’esglé- sia des de l’entrada fins a la sagristia i això era un inconvenient. Com també ho era el fet de compartir les depen- dències de l’església amb els rectors mentre estos es vestien per celebrar la missa setmanal. Estes inconveniènci-

92 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Dues biblioteques i una vida dedicada a elles: Josefa Colomer Sanchis (1921-2016)

Pepica patia per aquells llibres i ve- dels llibres per triplicat, els llistats de ient la precària situació i el perill que llibres, la relació de lectors, el llibre corria el fons que hi guardava, amb de registre de novetats, les estadísti- l’esperança de nous temps i un millor ques mensuals... tot quedava anotat emplaçament, els va guardar en caixes amb una bonica lletra de cal·ligrafia amb la idea de veure’ls de nou en pres- aconseguida gràcies a la bona educa- tatgeries per poder ser llegits. La deci- ció rebuda i el seu interès per estar sió va ser salvar-ne uns quants, tots era formada, un interès que no va decau- impossible. De la totalitat encaixada re en cap moment. Les seues inquie- una part es van quedar a la parròquia tuds, i el seu continu reciclatge pro- i malauradament acabarien fent-se fessional, va fer que assistira sovint a malbé. Van desaparèixer, com era pre- cursos i jornades de biblioteques. visible, per conseqüència dels ratolins i la mala ventilació. I l’altra part se la Al llarg de la seua llarga trajectòria va endur per ser integrada al fons de la crementar el reduït fons amb el que professional, Pepica ha sigut testi- Biblioteca Municipal. Pepica va clases comptava. També en van demanar moni del gran canvi que les bibliote- sificar i anotar cada volum procedent als aieloners que vivien fora del poble ques en general han patit. El que més del Patronato al llibre de registre. com Abelardo i Laura Requena pro- la transportava als anys passats era pietaris de la reconeguda llibreria La quan rememorava l’olor a paper hu- I des d’aleshores Pepica s’hi dedicà Casa de la Troya al carrer Libreros de mit, actualment substituït pel de tinta en exclusiva a la Biblioteca muni- Madrid, els quals subministraren gran d’impressora. També veia contrast de cipal. Durant el primers anys treba- quantitat de volums. Així com també les biblioteques d’abans a les d’ara llava junt a Maria Aparicio i va ser cediren molts llibres a la Biblioteca, per l’edició dels llibres, ara es des- l’any 1962 quan es posà a dirigir la membres de la nombrosa família Juan fullen amb molta facilitat no com els Biblioteca en solitari. Requena, integrada per músics, met- d’abans que estaven ben cosits. Altra ges, mestres i religiosos. diferència que observava era referent Era la dècada de 1950 i la Biblioteca al servei prestat, abans només hi havia Pública estava quasi a punt per obrir L’horari establert per obrir era diu- llibres, la gent entrava a la Bibliote- però sorgiren uns problemes i mentre menge pel mati, desprès de missa ca, agafava el que volia i se n’anava i se solucionaven es va habilitar un 11. Era dia festiu i les activitats de hui en dia la biblioteca és un lloc més local cedit per l’església, compartint la gent es tornaven quasi com un ri- lúdic on es pot navegar per internet, durant eixe període, espai amb la Bi- tual. Després d’escoltar el precepte llegir, estudiar o fer deures d’escola. blioteca del Patronato. religiós s’anava a passejar pel jar- Els adults acompanyen els xiquets i dí de l’Eixample, era el moment de alhora descobreixen algun llibre. A la fi la Biblioteca Municipal va lluir les vestimentes de mudar i de quedar instal·lada al públic a la part trobar-se amb els amics i, també, era central de les Escoles Velles l’any moment d’entrar a la Biblioteca que 1953. Mentre feien el trasllat, Pe- estava al mateix Eixample. pica recordava que quan anaren a col·locar els llibres als armaris situ- Pepica quan exercia de bibliotecària ats a la part central de les escoles, hi no tenia horaris. Quantes vegades va estava l’enciclopèdia Espasa-Calpe, obrir la Biblioteca ja tancada al pú- que recordava perfectament de la blic per a aquells estudiants que es- seua infantesa. En gran part es deu taven en València i necessitaven un Pepica va deixar de ser l’encarregada la creació de la Biblioteca Publica a llibre per a estudiar o simplement de la Biblioteca Pública Municipal l’afany del mestre Leonardo Carreres buscaven una lectura per al cap de d’Aielo de Malferit l’any 1978, però i també el de la cronista oficial del setmana o les dies de vacances! Tot mai es va deslligar dels llibres, era poble Mª Ángeles Belda, és un reco- el que fera falta per a potenciar la lec- impossible. Periòdicament la visitava neixement que no s’ha d’oblidar. tura perquè eixa era la seua premissa. per empassar-se una vegada més de l’ambient que s’hi respirava i ajudar Pepica recordava sovint quan, sota les Quantes vegades s’enduia la feina a en el que podia. Era la primera en directrius de Mª Angeles Belda, par- casa! Seia a una cadira arrimada a la acudir a les activitats programades, ticipava amb ella arreplegant llibres taula acompanyada de la caixeta de participava activament en tots els ac- per les cases del poble per tal d’in- préstec i preparava a mà les fitxes tes i li agradava xerrar amb els xiquets

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 93 Dues biblioteques i una vida dedicada a elles: Josefa Colomer Sanchis (1921-2016)

preguntant-los les seues preferències otecaris de la Vall d’Albaida, quan que fue fomentado por el Rvdo. Juan lectores. Va ser una fervent animadora la Biblioteca d’Aielo de Malferit va Sanchis Requena. del Fons Local de la Biblioteca, aju- complir 50 anys. dant a la seua fundació aportant dona- En 1962 me hice cargo de la Bibliote- cions i valuosa informació oral. Discurs de Josefa Colomer en el 50 ca Pública, al igual que la del Patro- aniversari de la Biblioteca Pública nato de manera desinteresada, solo Queda clar, doncs, que Pepica va ser “Degà Ortiz o Sanz”. Any 2002 por pasión a la lectura y afición a los una persona activa involucrada en libros. Abría los jueves y domingos, moltes vessants de la vida social del Mi relación con la Biblioteca Pública y cuando algún estudiante que venía poble i, sobre tot, la recordarem per empieza el año 1951. Yo era la respon- de Valencia quería consultar alguna la gran memòria que tenia, sabia de sable de la Biblioteca del Patronato, enciclopedia. molt i de molts. És per això que, grà- pero la Pública y la del Patronato era cies a les històries que ha transmès toda una, realizábamos muchas cosas La Biblioteca tenía un total de 758 durant tota la vida, molta gent del juntas: recuerdo que para poder abrir libros y yo la dejé en 2280 títulos re- poble ha deixat de ser anònima. Ella la pública salimos por todo el pueblo gistrados. Diversas revistas que pro- els va convertir en protagonistes. Els pidiendo y recogiendo libros. venían del Centro Coordinador de descendents d’eixos personatges dels Bibliotecas, él l catálogo de autores quals s’ha publicat biografia o anèc- Al igual que la Biblioteca Pública, y de materias organizado. Estuve al dotes, li han d’estar agraïts perquè la del Patronato també ha cambiado frente de ella desde 1962 hasta 1979, sense els seus records molts articles muchas veces de ubicación, la recuer- 18 años de recuerdos, de muchas pe- no s’hagueren pogut escriure. do al Patronato y más tarde en la Ca- nurias y alegrías. No contábamos pilla de la Virgen de los Dolores, aquí como ahora con un presupuesto para Sempre l’associarem somrient, con- tuvimos muchos problemas pues los poderlo invertir en la Biblioteca. Los tenta i satisfeta, amb les butxaques niños no podían entrar cuando querí- libros no podían ser renovados tan plenes de records... una font inesgota- an, debido a los actos religiosos... pronto como ahora, solo contábamos ble que contava i no parava... de quan más tarde volveríamos a los locales con las novedades que enviaba el era menuda, de l’escola i els mestres... del Patronato y finalmente guard- Centro Coordinador. dels temps durs de la guerra i la post- amos los libros en cajas, esperando guerra... de la família... de les festes, una época mejor para ella que nunca Por aquellos años lo que más se so- de les tradicions i els costums vis- llegó. lía leer eran las novelas de Pérez y cuts... de llegendes i contes locals... Pérez, Julio Verne, el Padre Coloma... de l’església i la seua fe... o de la seua Algunos libros pasaron al fondo de y de formación. dedicació plena al poble i la gent. la Biblioteca Pública. Y otros, fueron recogidos por personas interesadas Cuando tenía alguna duda solía ha- *Este és el nostre reconeixement i el en la lectura que se los llevaron a su blar con la bibliotecaria de Xàtiva, o nostre adéu a “la bibliotecària de tota casa, terminado aquí su historia. acudir al Centro Coordinador, donde la vida”. I ho fem donant-li la paraula Amparo Pérez, muy amablemente, me i transcrivint el seu discurs de l’any No recuerdo el año de su creación, se- atendía. De todos los cursos que ella 2002, davant de nombrosos bibli- guramente sería el año 1951. Pero sí organizó yo no falté a ninguno y todo lo que aprendía enseguida era puesto en práctica en Aielo.

Y para finalizar quisiera nombrar a Mª Ángeles Belda, por su interés tanto en la fundación de la Biblioteca como después en su mantenimiento y con- tinuación. Y Amparo Pérez (directora del Centro Coordinador) darle las gracias por la paciencia que tuvo con esta Biblioteca para no cerrarla. Josefa Colomer (1921-2016) D.E.P

94 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La província de València en 1931 Extensión, población, riqueza agrícola e industrial y aspiraciones, según la información suministrada por los ayuntamientos y datos de la Cámara (El cas de la Vall d’Albaida)

Rafael Benavent

arrerament observem com Els resultats d’aquell qüestionari i in- pensar en la influència dels canvis es multipliquen les consul- forme foren publicats el següent any politicosocials que viuria el país Dtes populars des de diferents de 1932 precedit per la reproducció aquell abril, un més que segons la governs locals per tal de conéixer les de la carta que signada el 20 de març carta s’havia fixat com el termini per necessitats i preferències dels seus de 1931 pel seu president Antonio a remetre plenes dites circulars. veïns a l’hora de fer o d’escometre Noguera Bonora va ser dirigida als diferents projectes, cosa semblant a alcaldes de tots els ajuntaments de No caigué la Cambra en el desànim la recollida per la Cambra de Comerç la província a fi que contesten el de manera que a darreries d’aquell valenciana sobre la província de Va- qüestionari tramés. La metodologia any renovaren la pública crida, i ara lència publicada l’any 1932, que del treball consistia, som s’hi fa en sí, segons s’afirma, reberen respos- tracta, segons que resa el títol d’un semblants negocis, a enviar circulars ta complida de tots els consistoris informe sobre la extensión, pobla- i qüestionaris als diferents ajunta- valencians, congratulant-se perquè ción, riqueza agrícola e industrial y ments, celosos guardianes y vigi- en las aspiraciones de los pueblos aspiraciones, según información su- lantes de los intereses de sus Muni- figuran tanto las del orden material ministrada por los ayuntamientos y cipios, y de sus administrados. Va pidiento carreteras, caminos veci- datos de la Cámara de la província acompanyat aquest document d’un nales, puertos, alumbramientos de de València en 1931 amb la finalitat preàmbul, signat l’1 d’abril de 1932 agua... como las del orden moral, expressada al seu preàmbul de reca- on es fa esment de les intencions i solicitando escuelas, sindicatos y bar una información o estadística, dificultats de la referida empresa, otros centros de cultura. De l’interés todo lo completa possible, de la actu- dificultats que passen perquè pocs i importancia que posava la Cambra al situación y riqueza de los pueblos pobles varen contestar, producte, se- en el dit treball n’és prova el termini de la citada demarcación, sus activi- gons diu la publicació “por la apa- plantejat als ajuntaments per al ne- dades, posibilidades y aspiraciones, tía ambiente”, per bé que bé podem goci esmentat, pràcticament un més a fin de formar como un inventario e ideario, que sirviera de base… para orientar, organizar, encauzar y apro- vechar toda suerte de energías, en beneficio de esta región hermosa.De manera que no només es tracta d’un àrid treball estadístic, la Cambra Oficial dita de Comerç, Indústria i Navegació s’interessa per arreplegar les aspiracions i necessitats de cada poble respecte de les indústries o negocis que s’haurien d’implantar, o els aspectes que caldria millorar per tal de contribuir al millor desenvolupament econòmic de cadascun dels municipis. L’estació de ferrocarril d’Ontinyent

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 95 La província de Valencia en 1931

(el d’abril). A més com que no van obtindre pràcticament cap resposta positiva a fi d’aquell any s’hi renovà la crida i uns mesos després, des del mes de juny a primers dies de juliol ja s’havia publicat dit informe per part de la Impremta Doménech.

Acaba l’escrit i preàmbul amb una crida perquè les institucions i organismes públics, siga l’Estat, siga la Dipu- tació en allò que li corresponga, s’hi facen ressò dels afanys del País i pro- curen atendre’ls en allò que pertoque. Balneari de Bellús Finalment l’estudi la Cambra publica la informació recollida segons les da- clou Agullent, Aielo de Malferit, Bo- meros de quilòmetres quadrats que des aportades per tots els ajuntaments cairent, Fontanars dels Alforins i la ocupen els diferents termes muni- de la província dividida en deu qua- Font de la Figuera a més del partit ju- cipals, sent en extensió el d’Onti- dres o taules, dites ací “estats”, fent dicial d’Albaida on trobarem la resta nyent el primer seguit de Fontanars referència, el primer d’ells, a la rela- de pobles i, on encara que trobarem i Bocairent. S’especifiquen després ció o nomenclàtor dels pobles de la a faltar el de Rugat, ja figurarà en les les dades de població, és a dir, nom- província agrupats per partits judici- posteriors relacions estadístiques. bre de veïns i d’habitants, relació als que per a la comarca Valbaidina, encapçalada per la ciutat d’Onti- que ací tractem, serien els de Xàtiva, L’estat número II recull diferents nyent, seguida d’Albaida, l’Olleria, on s’inclou Bellús, Ontinyent que in- dades estadístiques com les dels nú- Benigànim, Bocairent i Aielo de Malferit. A continuació s’especifiquen les quantitats de fanecades conreades, bé siguen de secà amb Ontinyent, Fontanars i Bocairent en primer lloc, o de regadiu, sent ara l’ordre Bocairent, Ontinyent i Alfarrasí. S’hi constata ací l’exis- tència de certes quantitats arredoni- des que poden fer pensar en el seu valor aproximatiu més encara quan poden tindre connotacions fiscals. Continua aquest segon apartat o tau- Etiqueta de 1931 d’una fàbrica de ciris d’Albaida la arreplegant la quantitat d’adobs consumits en quintars sobresortint per sobre en aquest aspecte Castelló de Rugat, seguit de Rugat i de Be- niatjar. Acaba aquest quadre amb la mitjana de preus dels jornals en pts., que per al conjunt de la comarca se situaria entre les 3 pts.del Palomar i les 4’50 d’Ontinyent i Fontanars, sent el de 3’50 pts. el preu del jornal més estés per al conjunt. Un jornal que per altra banda se situa a la meitat o menys del que pagaven a pobles de la Ribera o l’Horta on arriben a cobrar-se entre 8 i 9 pts. la Palau d’Albaida jornada.

96 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La província de Valencia en 1931

L’estat o quadre núm. III recull la mitjana de preus, sempre en pts., dels principals articles de subsistència, bàsicament el quilo de pa entre 0’60 i 0’70cts. (0’65, és la xifra majoritària a la comarca); el litre de vi que fluc- tua entre els 0’25 i els 0’50cts., sent els 0’40cts. el preu més habitual; el litre d’oli se situa entre els 0’95 i i les 3 pts.; el preu del quilo de cansalada va de les 2 i les 4’50 pts. (2’50 seria la mitjana); el quilo de carn de moltó o corder se situa entre les 3 i les 4 pts. La dotzena d’ous entre 1’50 i les 3 pts., i per últim el preu dels fesols i Una indústria en Aielo de Malferit de les faves. servei o altre que els comunica amb sitats i desitjos de les diferents cor- L’estat núm. IV aporta dades sobre la les principals capçaleres comarcals poracions, així per exemple Castelló quantitat, qualitat i categoria de les de Xàtiva, Ontinyent, Gandia, Alcoi de Rugat que demana incrementar la vies de comunicació, bé siguen car- o València. tradicional indústria alfarera del po- reteres de l’estat, provincials o muni- ble “por ser la mano de obra bastante cipals dites aquestes últimes, camins L’estat VI explicita les principals barata”. Agullent, per la seua banda, veïnals, destacant en este aspecte la collites que per excés de producció ja s’hi veu ben situada “Por ser po- declaració d’alguns dels ajuntaments s’hi dediquen al mercat de l’expor- blación situada en un punto nutrido pel que fa a les necessitats i deman- tació i que per a la comarca són el de comunicaciones y personal ade- des que tenen al respecte. cultiu d’ametles, raïm, melons, gar- cuado reune excelentes condiciones rofes, blat, creïlles, panses, civada i para el desarrollo de innumerables L’estat o quadre V fa referència als alls, sent pel nombre de poblacions industrias.” O Benissoda que destaca mitjans de transport, concretament els principals, les ametles, el raïm, la necessitat de “un establecimiento els ferrocarrils i línies d’autobús, es- les garrofes i els melons. de industrías de la clase que fueren, pecificant pel que fa als primers els ya que la miseria cunde, no pueden quilòmetres de ferrocarril, els tipus L’estat VII parla de les principals pagar las contribuciones y los obre- de via, companyia a la qual perta- indústries existents a cadascun dels ros están sin trabajo”. Potser els con- nyen i necessitats o millores. Apartat pobles, de les indústries i millores flictes relacionats amb la fabricació aquest, el dels camins de ferro, pocs que caldria implantar al respecte, així de l’alcohol quan la Pobla del Duc ajuntaments presenten necessitats de com de les aspiracions per al millor demana prohibir “la elaboración nous ramals o millores, tret l’ajunta- desenvolupament de la seua econo- de arropes de higos.” En general la ment d’Aielo de Malferit i Terrateig mia. És aquest apartat potser el més fabricació de teixits, espardenyes, que demanen la continuació de la ric i on més es manifesten les neces- ciris, alcohol i vins, gerres, molins línia de Castelló de la Ribera i una via que connecte Albaida amb Gan- dia, respectivament. Per la seua banda Quatretonda i Castelló de Rugat demanen, sense especificar, la cons- trucció d’una línia de tren, proposta que entenem hauria d’unir la línia d’Alcoi amb la costa. La Pobla, i en un altre sentit, exposava la necessitat de rebaixar les tarifes ferroviàries amb la finalitat de facilitar l’exporta- ció de productes a l’interior. Pel que fa a les línies d’autobús no n’hi ha cap demanda o petició al respecte, sent que tots ells compten amb un Camió i magatzem de l’empresa “Melones Diamante”. Ontinyent

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 97 La província de Valencia en 1931

Els quadres o estats VIII, IX i X que tanquen l’informe són, amb algunes variacions i diferències, un desglos- sament del número VII, així el núme- ro VIII recull per pobles les principals indústries. El IX, les indústries o negocis que cal implantar segons les poblacions que ho demanen i finalment el X, arreplega les aspiracions generals per al desenvolupament de l’economia de cada municipi.

Tot plegat i tal com s’indica aquestes dades estadístiques, i en síntesi, són Pantà d’Ontinyent un bon exemple de la set de progrés que tenien tots els pobles, possible- d’oli i fariners, vidre, i d’altres rela- los depósitos.” L’Olleria demana la ment també relacionat amb el mo- cionades amb la canya… són, entre firma de tractats amb França per a ment històric que es vivia aleshores d’altres, les relacionades en aquesta l’exportació i la Pobla una rebaixa de quan a penes si s’assajava de manera estadística. les tarifes ferroviàries. il.lusionant una nova etapa en la qual es dipositaren tantes esperances, al- Finalment i pel que fa a la colum- I si l’aigua (abastiment, sanitat o reg), gunes com la construcció de noves na on s’hi recullen les aspiracions o les polítiques agrícoles i d’exporta- escoles s’acompliren, almenys per a que facilitarien desenvolupament ció són una constant com hem dit, una Quatretonda, durant aquella Repúbli- de l’economia local, tant en l’àm- primera necessitat i un desig general ca, d’altres com l’aigua, per a cases bit moral com material, destacaríem dels valbaidins de l’època, no seran i reg, tardarien algunes dècades en- “Alumbramiento de aguas subter- menys importants les relacionades cara, mentre que totes aquelles altres ráneas para convertir los terrenos amb el progrés moral, apuntat al pre- relacionades amb la protecció amb de secano en regadío; facilidades àmbul, com per exemple millores en lleis i millores en la producció i ex- para exportar al interior y exterior l’ensenyament, concretament l’edifi- portació agrícoles continuen sent una de España los productos que reco- cació d’escoles com passa a l’Atze- constant demanda del camp. lecta y más protección a la agricul- neta d’Albaida, Bèlgida, Bellús, Bu- tura por los gobiernos”. Així, per falit, Castelló, Llutxent, Montaverner I com assenyala el preàmbul: Claro exemple, Rugat assenyala que amb i el Palomar. Més esporàdic són altres es que, quizá en nuestro cuestionario l’aflorament d’aigües podrien fer-se peticions relacionades amb la im- y en algunas respuestas, se obser- plantacions de tarongers i hortalisses plantació de la telefonia a Agullent i varán deficiencias o algunos errores, primerenques. Peticions relacionades Llutxent per exemple, ajuda per a la deficiencias y errores disculpables en en les perforacions d’aigua per al reg construcció d’un local o ajuntament esta primera labor de investigación o consum i lleis per a la defensa de a Bellús que no compta amb fons, e información, que procuraremos ir l’exportació i de l’activitat agrícola construcció d’un pantà a Ontinyent subsanando y corregir nosotros, y que seran una constant de la major per a recollir les aigües que s’hi per- seguramente también los informan- part de pobles de la nostra comarca den a l’hivern (Sempere), i la millora tes… Sense oblidar-nos-en de les im- com és el cas d’Agullent que demana de l’entrada a Bocairent amb la cons- putables al present redactor. la desaparició dels intermediaris en trucció d’un pont. les transaccions agrícoles, o de Bèl- QUADRES ESTADÍSTICS gida, que es decanta per una política d’Estat que facilite la venda de pro- En la relació o nomenclator dels po- ductes a preus remuneradors; igual- bles de la comarca s’adopta la forma ment Castelló “que sus cosechas de pròpia que no és, lògicament, la que vino, aceite y almendras se vendan a apareix al document. un precio remunerador, que cubra los gastos de cultivo y que no suceda lo que ocurre con el precio del aceite, que se halla el de dos cosechas en Pont de Badia. Bocairent

98 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La província de Valencia en 1931

Estado 2

KILOMETROS CUADRADOS, NÚMERO DE VECINOS Y DE HABITANTES …

Núm. de hanegadas Km2 de termino Cantidad de abonos que Tipo medio de jornales Núm. de vecinos Núm. de habitantes cultivadas POBLE municipal se consumen en QM del campo en pts. Secano Regadio

Atzeneta d’Albaida 6’040 445 1304 1494 525 700 3’50 Agullent 15’526 273 1298 13000 1800 1500 4 Aielo de Malferit 27’081 662 2941 20000 1200 2000 3’50 Aielo de Rugat 7’659 70 266 440 100 28 3’50 Albaida 35’526 1494 4097 14439 3610 - 3’50 Alfarrasí 6’360 180 729 4500 500 300 4 Bèlgida 17’393 366 914 15468 1122 1540 3’50 Bellús 9’656 - 384 2100 660 30 4 Beniatjar 11’353 173 473 3600 130 25000 3 Benicolet 11’439 136 546 7736 1203 500 3’50 Benigànim 33’125 1450 3785 2500 1150 2000 4 Benissoda 4’226 72 287 2500 525 125 3’50 Benissuera 1’193 80 200 1000 800 - 41 Bocairent 97’335 967 3573 40000 12000 8000 4’50 Bufali 3’262 95 269 300 100 100 3’50 Carrícola 4’482 36 142 2655 330 80 3’50 Castelló de Rugat 19’040 454 1722 22000 1500 100000 4 Fontanars 150 270 1246 48120 - 3000 4’50 Guadasséquies 3’256 - 330 2400 425 - 3’50 Llutxent 39’143 649 1914 15000 - 2250 4 Montaverner 7’473 384 1166 6200 661 270 4 Montitxelvo 8’309 225 840 2500 500 - 3’50 Olleria, l’ 31’755 968 3793 26000 1000 2000 4 Ontinyent 200’633 4446 12407 60636 8336 13557 4’50 Otos 11’235 - 809 2000 400 500 3’50 Palomar, el 8’101 253 721 600 400 400 3 Pinet 11’675 109 385 3000 - 250 3’50 Pobla del Duc, la 18’478 824 2122 20334 521 2500 4 Quatretonda 43’104 562 2234 10000 - 1750 3’50 Ràfol de Salem, el 4’390 140 616 2700 500 800 3’50 Rugat 3’033 58 252 5322 374 33000 4 Salem 8’528 181 731 7705 304 500 3 Sant Pere d’Albaida 3’735 - 166 3335 476 5400 3’50 Terrateig 6’603 99 371 9870 210 450 3’50

Estado 3

PRECIOS MEDIOS DE LOS PRINCIPALES ARTICULOS DE SUBSISTENCIA EN LOS PUEBLOS DE LA PROVINCIA DE VALENCIA

Pan Vino Aceite Tocino Cerdo Carne Carnero Huevos Patatas Alubias Habas POBLE Kilogramo Litro Litro Kilogramo Kilogramo Docena Arroba Decalitro Decálitro

Atzeneta d’Albaida 0’65 0’30 1’75 2’50 3’50 2’40 2’50 - - Agullent 0’65 0’40 2’40 2’ 3’50 3 3’50 - - Aielo de Malferit 0’70 0’35 2’25 3 4’ 2’25 3’75 9 - Aielo de Rugat 0’70 0’30 1’75 3’ 3’ 2’40 4’ 10 Albaida 0’65 0’40 1’10 3’50 3’60 3’ 5’ - - Alfarrasí 0’65 0’45 1’50 2’50 3’40 1’50 4 - - Bèlgida 0’65 0’40 1’80 2’50 3’60 2’25 4’ 16 6 Bellús 0’75 0’40 3’ 2’50 - 3’ - - - Beniatjar 0’65 0’50 0’95 2’50 3’50 2’ 3’ 6’ 5’ Benicolet 0’65 0’40 2’ 2’50 3’50 2’50 4’ 16’ 10’ Benigànim 0’65 0’35 2’ 2’ 3’ 2’40 2’50 6’ - Benissoda 0’60 0’35 1’80 2’ 3’75 2’40 2’50 14 12 Benissuera 0’65 0’50 1’75 2’50 3’50 3’ 4’50 - - Bocairent 0’65 0’30 2’ 2’ 3’80 3’ 1’95 10 - Bufali 0’65 0’40 2 2’ 3’50’ 3’50 5’ - - Carrícola 0’70 0’40 1’75 4’50 3’20 2’40 4’80 - - Castelló de Rugat 0’70 0’25 1’40 2’50 4’ 2’40 6’ 10’ 6’ Fontanars 0’65 - - - - 2’40 5’ - - Guadasséquies 0’65 0’25 1’80 2’ 2’80 3’ 7’50 12’65 6’ Llutxent 0’65 0’40 2’ 2’ 3’50 3’25 5’ 15’ 12’50 Montaverner 0’70 0’30 2’25 2’ 3’50 3’ 4’ - - Montitxelvo 0’7’ 0’25 2’ 2’50 3’ 3’ 2’50 - - Olleria, l’ 0’65 0’35 2’20 2’50 3’20 2’70 5’ 10’ 5’50 Ontinyent 0’65 0’40 2’25 2’50 3’75 2’75 4’50 9’ 5’ Otos ------Palomar, el 0’65 0’40 2’ 2’ 3’50 3’50 5’ - - Pinet 0’70 0’40 1’75 3’50 3’40 2’10 5’ 13 - Pobla del Duc, la 0’65 0’40 2’25 2’50 3’75 2’20 4’ 9’ - Quatretonda 0’65 0’30 2’ 3’ 3’50 2’50 3’50 10’ - Ràfol de Salem, el 0’70 0’30 2’ 2’50 3’10 2’ 6’ 12’50 10’ Rugat 0’70 0’25 1’40 2’50 4’ 2’40 6’ 10’ 6’ Salem 0’65 0’40 2’50 3’ 4’ 2’40 4’ 10’ 6’ Sant Pere d’Albaida 0’65 0’40 1’80 2’ 2’80 3’ 7’60 12’65 6’ Terrateig 0’70 0’35 1’55 2’50 3’50 2’40 4’50 - -

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 99 La província de Valencia en 1931

QUADRE : Estado 4

KILOMETROS DE CARRETERAS DEL ESTADO Y DE LA PROVINCIA Y DE LOS CAMINOS VECINALES, ESTADO DE UNAS Y OTROS Y NECESIDADES DE NUEVAS CARRETERAS O CAMINOS

Carreteras Caminos vecinales del Carreteras Estado de Estado Provinciales Necesidad de nuevas carreteras y caminos POBLE Km ellas Km Estado Km

Atzeneta - - - 5 B d’Albaida Agullent 4 5 B 0’800 M -Construcción de un ramal que una la carretera de Onteniente a Albaida, cruzando la de Muro a Bocairente, para enlazar con la de Alicante que pasa por Alfafara; esta carretera con una extensión de 3 Km., acortaria la distancia entre las capitales de Valencia y Alicante. -Arreglo de la carretera desde Agullent a la carretera de Albaida, de un Km. de distancia. Aielo de Malferit 7 - B 9 - -Que se terminen cuanto antes los nueve kilometros de camino vecinal en construcción. Aielo de Rugat 1 - - 1 B Albaida 15 8 M - - Alfarrasí 4 3 B 6 R Bèlgida 5 - - - - -Se necesita un camino que partiendo de Carrícola y pasando por esta población vaya a empalmar con la de Játiva a Alcoy y en la estación de Montaverner.

Bellús 9 3 R 8 M -Precisan nuevos caminos vecinales. Beniatjar 4 - M 8 R Benicolet 3 - - - - Benigànim 6 8 B - - Benissoda 1 - B 0’160 B - Benissuera 2 - R 2 R Bocairent 12 1 - 13 12 -Tienen en construcción un camino vecinal a Alcoy. Bufali - - - 1 B Carrícola 2’600 - - 2’600 B Castelló de Rugat 6 4 M 4 M -Indica que debe construirse un camino a Puebla del Duc.

Fontanars 15 27 R 60 - Guadasséquies 4 1 12 - - Llutxent - 9 B 20 M -Construcción de la carretera de Luchente a Castellón de Rugat. Montaverner - 3 R 8 M Montitxelvo 4 - - - - Olleria, l’ 1 6 R 20 M -Que se conviertan en carreteras los caminos vecinales que comunican a esta villa con Albaida, Benigánim y Ayelo de Malferit.

Ontinyent 28 11 M 16 M -Ha solicitado de la Diputación Provincial la construcción de una carretera que una la Umbría con la Solana, de unos 5 Km., y otra a Vallada, de unos 6 Km.; ambas de suma necesidad.

Otos 4 - - 4 - Palomar, el 3 1 B 2 B Pinet - - - 6 - -Un camino de este pueblo a Barig.

Pobla del Duc, la ------Un camino desde Montaverner a esta población, siguiendo a enlazar con la carretera del Morquí.

Quatretonda 2 6 M - - -Construcción de nuevos caminos. Ràfol de Salem, el 1’500 - - - - -Construcción de la carretera de Otos al empalme de la de Castellón a Muro de Alcoy. Rugat 1 1 R 1 R Salem - 3 R 5 M -Construcción de una carretera de unión con el pueblo de Beniarrés (Alicante), distancia unos 7 Km., uniendo el trozo ya construido por el estado en esta provincia hasta el límite de la misma en este pueblo.

Sant Pere ------Construcción de un camino de este pueblo a Puebla del Duc. d’Albaida Terrateig 2 1 R 0’300 B

ESTADO 6

PRINCIPALES PRODUCTOS AGRÍCOLAS QUE SE COSECHAN EN LOS PUEBLOS DE LA PROVINCIA DE VALENCIA, QUE POR EXCESO DE PRODUCCIÓN SE EXPORTAN A OTRAS POBLACIONES

Agullent, Ontinyent. AJOS

Agullent, Albaida, Aielo de Malferit, Bèlgida, Ontinyent, Palomar, el. ALBARROBAS

Atzeneta d’Albaida, Bèlgida, Benicolet, Castelló de Rugat, Llutxent, Pinet, Rugat, Salem, Terrateig. ALMENDRAS

Ontinyent, Fontanars. CEBADA

Fontanars, Llutxent, Ontinyent, la Pobla del Duc, Quatretonda. MELONES

Aielo de Rugat, Montitxelvo. PASAS

Bocairent, Ontinyent PATATAS

Agullent, Bocairent, Olleria, l’, Ontinyent. TRIGO

Alfarrasí, Bèlgida, Benigànim, Castelló de Rugat, Llutxent, la Pobla del Duc, Quatretonda. UVA DE MESA

100 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La província de Valencia en 1931

Estado 5

FERROCARRILES Y TRANSPORTES MECÁNICOS POR CARRETERA. KILÓMETROS DE VÍAS FÉRREAS, DE ANCHONORMAL Y ESTRECHA, DE CADA TÉRMINO MUNICIPAL, COMPAÑÍAS A QUE PERTENECEN Y NECESIDADES DE NUEVOS RAMALES Y OTRAS MEJORAS, CON INDICACIÓN DE LAS LINEAS DE AUTOBUSES

Ferrocarriles Transportes mecánicos por carretera Compañía a que Necesidad de otros Ancho Vía estrecha PUEBLO pertenecen ramales y mejoras Líneas de autobuses Peticiones normal Km Km

Atzeneta - - - - A Játiva (2 viajes) - d’Albaida Agullent 3’300 - Caminos Hierro del - De Onteniente a Gandía - Norte CHN Alcoy.

Aielo de Malferit - - - Continuación del de - - Villanueva de Castellón Aielo de Rugat Albaida 6 - CHN - A Játiva, Gandía, Alcoy y Onteniente. - Alfarrasí Bèlgida - - - - De Onteniente a Gandía pasando por esta.

Bellús - - - - A Játiva i Adzaneta. -

Beniatjar - - - - Otos-Beniatjar-Valencia. -

Benicolet - - - - A Játiva. -

Benigànim 9 - CHN - A Valencia y Gandía. - Benissoda Benissuera Bocairent - 10 Villena a alcoy y Yecla - A Alcoy, Onteniente y de Villena a Valencia. - Bufali 1 - CHN - - - Carrícola Castelló de Rugat - - - Construcción de una vía De Gandía-Onteniente a Puebla del Duc - férrea Fontanars - - - - De Onteniente a Fuente la Higuera. - Guadasséquies - - - - De Adzaneta a Játiva. -

Llutxent - - - - A Játiva, Gandía y Benigánim. -

Montaverner 3 - CHN - - - Montitxelvo - - - - De Castellón de Rugat a Gandía. -

Olleria, l’ - - - - A Játiva y Montaverner. -

Ontinyent 7 - CHN - A Valencia, Alcoy, Villena, Gandía, Játiva, Fuente la Higuera.

Otos - - - - A Valencia (diario) -

Palomar, el 2 - CHN - De Adzaneta a Játiva. - Pinet Pobla del Duc, la 3’500 - CHN Rebaja de las tarifas A Beniganim, Játiva y Valencia. - ferroviarias para facilitar el envio de productos al interior. Quatretonda - - - Que se la provea de una - - vía férrea Ràfol de Salem, el - - - - A Onteniente y Gandía. -

Rugat - - - - De Castellón a Gandía - Salem Sant Pere d’Albaida Terrateig - - - Un ramal que una Albaida De Gandía a Onteniente. - con Gandía

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 101 La província de Valencia en 1931

Estado 7

RELACIÓN POR PUEBLOS, DE LAS INDUSTRIAS QUE SE EJERCEN EN LOS MISMOS, INDUSTRIAS O NEGOCIOS QUE DEBEN IMPLANTARSE Y ASPIRACIONES PARA EL DESARROLLO DE LA ECONOMIA DE CADA MUNICIPIO.

Industrias que se ejercen en Industrias o mejoras que debieran Población Aspiraciones para el desarrollo de su economía la localidad implantarse

-Más protección a la industria. Atzeneta -Fundición de campanas. - -Una escuela de párvulos (niños, niñas) d’Albaida -Industria del esparto.

-Desaparición de intermediarios en las transacciones agrícolas. -Mejoramiento de la canalización para el aprovechamiento de aguas para el riego. -Por ser población situada en punto -Desarrollo de las industrias que existen actualmente. -Ebanistería. nutrido de comunicaciones y -Creación de una escuela mixta para párvulos. Agullent -Géneros de punto. personal adecuado reúne excelentes -Alcantarillado. -Lavaderos de lanas. condiciones para el desarrollo de -Abastecimiento de aguas potables. innumerables industrias. -Teléfono dependiente de Onteniente, dadas las relaciones comerciales con dicha población por ser cabeza de partido.

-Electricidad. -Licores. Aielo de Malferit -Fábricas de tejidos y otros. -Viveros de vides americanas. Aielo de Rugat - - - -Bujías y velas de cera. Albaida -Tejidos de algodón, cáñamo - -Alumbramiento de aguas para el regadío. y yute. -Alpargatas de cáñamo. Alfarrasí -Vinos, aguardientes y licores. - -Tejidos de algodón. -Alumbramiento de aguas para convertir terrenos secanos en huertas. -Elaboración de polvos -Construcción de locales para escuelas. Bèlgida insecticidas. -Saneamiento de una balsa pantanosa situada al borde de la población. -Géneros de punto. -Alcantarillado para el saneamiento de sus viviendas. -Una política del Estado que facilite la venta de los productos a precios remuneradores. -Conducción de aguas para el riego. -Creación de escuelas. -Fábrica de alpargatas. Bellús -Aceites. -Instalación de fuentes públicas. -Abonos. -Prestación de fondos al Municipio, que carece en absoluto de numerario, para local del ayuntamiento, que se hunde el que existe. Beniatjar - - - -Almacenes para la confección de pasas. Benicolet -Molinos harineros - -Elaboración de vinos.

-Alpargatas. -Cemento. Benigànim -Incremento de las ya existentes. -Captación de aguas con destino al abastecimiento público. -Alcoholes. -Tejerías. -Establecimiento de industrias de la clase que fueren, ya que la miseria Benissoda - cunde, no pueden pagar las -Alumbramiento de aguas para el riego. contribuciones y los obreros están sin trabajo. Benissuera -Tejidos de algodón. - - -Construcción de un puente para tener buena entrada en la población. Bocairent -Hilados i tejidos de lana. -

-Aumentar el terreno de regadío. -Construcción de escuelas. Bufali -Géneros de punto. - -Dotación de aguas potables para el abastecimiento de la población.

-Alumbramiento de aguas para el riego. Carrícola - -

-Que sus cosechas de vino, aceite y almendras se vendan a un precio remunerador, que -Deben incrementarse las actuales cubra los gastos de cultivo y que no suceda lo que ocurre con el precio del aceite, que se -Alfarería (tinajas y tubos) Castelló de Rugat y crearse otras fabricaciones, por halla el de dos cosechas en los depósitos. -Tejas y ladrillos. ser la mano de obra bastante barata. -Establecimiento de dos escuelas públicas más.

-Horno de pan. -Luz eléctrica. Fontanars - - -Fábrica de tejidos. -Ladrillos y tejas.

102 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La província de Valencia en 1931

-Abastecimiento de aguas potables. -Fabricación de cirios. Guadasséquies -Fabricación de géneros de punto. -Alumbramiento de aguas para el riego. -Bordados de malla

-Alumbramiento de aguas potables para el abastecimiento de la población. -Aceites. -Construcción de escuelas. Llutxent - -Exportación de almendras -Implantación del teléfono.

-Géneros de punto. -Alumbramiento de aguas para el riego. -Fábricas de tejidos. Montaverner -Cañizos para obras. -Justa remuneración de las cosechas. -Alpargatas. -Revestimientos de garrafas. -Construcción de escuelas. Montitxelvo - - - -Fabricación de vidrio hueco. -Talleres de revestir -Tratados de comercio con Francia para le exportación. Olleria, l’ - garrafas. -Implantación del telégrafo a la brevedad posible. -Fábrica de sillas.

-Fábricas de harinas. -Botones de nácar. -Sombreros- -Géneros de punto. -Toallas. Ontinyent - - -Mantas. -Tejidos de algodón. -Ebanisterías. -Licores. -Alcoholes. Otos - -Industrias. - -Abastecimiento de aguas potables para el consumo. Palomar, el - - -Aumentar el terreno de regadío. -Construcción de escuelas. -Existe una mina de lignito sin Pinet - -Alumbramiento de aguas. explotar. -Calderas o aparatos para reconcentración de mostos, lo que aliviaría la situación vinícola, -Baja de las tarifas ferroviarias para la exportación de uva, melones y vino al interior de Pobla del Duc, la -Elaboración de vinos principal fuente de riqueza, España; actualmente resultan más caros que el precio de coste en ésta de dichos artículos. prohibiendo la elaboración de arropes de higos. -Alumbramiento de aguas subterráneas para convertir los terrenos de secano en regadío. -Alcoholes. -Facilidades para exportar al interior y exterior de España los productos que recolecta y Quatretonda - -Alpargatas. más protección a la agricultura por los gobiernos.

-Protección a la agricultura en su grado máximo. Ràfol de Salem, el -Tejas, ladrillos y tinajas. -

-Alumbramiento de aguas subterráneas, con lo que se aumentarían los terrenos de huerta y podrían hacerse plantaciones de naranjos y hortalizas primerizas. Rugat -Ladrillos y tejas - -Precio remunerador para las cosechas de vino, aceite y almendra,que cubra los gastos de cultivo, teniendo por dicho motivo dos cosechas de aceite en depósitos. Salem -Alpargatas - - -Construcción de un pantano en Onteniente para recoger las aguas que se pierden en Sant Pere invierno. - -Fábrica de tejidos d’Albaida -Abastecimiento de aguas para la población.

-Explotación de una mina de Terrateig -Licores y tejares petróleo existente en dicho -Que los precios de los artículos que exporta y cosecha sean más remuneradores. término.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 103 La província de Valencia en 1931

QUADRE 8:

PRINCIPALES INDUSTRIAS QUE SE EJERCEN EN LOS PUEBLOS DE LA PROVINCIA DE VALENCIA

Atzeneta Fundición de campanas, industria del esparto. d’Albaida Ebanisterías, lavaderos de lana, tejidos de punto, velas y bujías. Agullent

Aguardientes y licores, electricidad, viveros de vides americanas. Aielo de Malferit

Aielo de Rugat - Tejidos de algodón, cáñamo y yute, velas y bujías. Albaida

Alpargatas, tejidos de algodón, cáñamo y yute. Alfarrasí

Polvos insecticidas, tejidos de punto. Bèlgida

Aceites de oliva. Bellús

Beniatjar Molinos harineros. Benicolet

Alcoholes, alpargatas, cemento, tejas y ladrillos. Benigànim

Benissoda Tejidos de algodón, cáñamo y yute. Benissuera

Tejidos de algodón, cáñamo y yute. Bocairent

Tejidos de punto. Bufali

Carrícola - Alfarerías, tejas y ladrillos. Castelló de Rugat

Fontanars - Guadasséquies Bordados de malla, velas y bujías. Aceites de oliva. Llutxent

Cañizos para obras, revestimiento de garrafas, tejidos de punto. Montaverner

Montitxelvo - Ebanisterías, revestimiento de garrafas, vidrio hueco. Olleria, l’

Aguardientes y licores, alcoholes, botones de nácar, ebanisterías, fieltros para sombreros, molinos harineros, tejidos de algodón, cáñamo y yute, tejidos de punto. Ontinyent

Otos - Palomar, el - Pinet - Aguardientes y licores, alcoholes, vinos y mistelas. Pobla del Duc, la

Alcoholes, alpargatas. Quatretonda

Tejas y ladrillos. Ràfol de Salem, el

Tejas y ladrillos. Rugat

Alpargatas. Salem

Sant Pere - d’Albaida Aguardientes y licores, tejas y ladrillos. Terrateig

104 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La província de Valencia en 1931

ESTADO 9

INDUSTRIAS O NEGOCIOS QUE DEBEN IMPLANTARSE en las poblaciones que se indican

ABONOS (FABRICACIÓN -Bellús DE) -Castelló de Rugat Aportación de capitales para incrementar estas industrias ya existentes, por fabricarse depósitos o tinajas para el aceite y tuberías ALFARERÍAS para la conducción de aguas, de mucha resistencia y excelente calidad. ALMACENES PARA LA -Benicolet CONFECCIÓN DE PASA -Bellús ALPARGATAS -Montaverner CALDERAS O APARATOS PARA LA -Pobla del Duc, la Lo que aliviaría la situación vinícola, principal fuente de riqueza, prohibiendo la elaboración de higos en dicha industria, de arropes. RECONCENTRACIÓN DE MOSTOS ENERGÍA ELECTRICA -Fontanars -Fontanars HORNO DE PAN

-Agullent Por ser población situada en punto nutrido de comunicaciones y personal adecuado reúne excelentes condiciones para el desarrollo de innumerables industrias. -Aielo de Malferit -Beniatjar INDUSTRIAS EN -Benigànim Incremento de las ya existentes: alpargatas, alcoholes, tejerías, cemento. GENERAL -Benissoda Establecimiento. -Castelló de Rugat Deben incrementarse las actuales y crerseotrs fbricaciones por ser mano de obra bastante barata. -Otos

-Fontanars LADRILLOS Y TEJAS

-Pinet MINA DE LIGNITO

-Terrateig Se declaró y publicó en el “Boletín Oficial” sin llegar a su explotación. MINA DE PETRÓLEO

-Aielo de Malferit TEJIDOS EN GENERAL -Guadasséquies Para aliviar la penuria en que viven sus habitantes. -Montaverner VINOS, AGUARDIENTES -Alfarrasí Vinos aguardientes y licores. Y LICORES -Benicolet Vinos.

ESTADO 10 ASPIRACIONES GENERALES PARA EL DESARROLLO DE SU ECONOMIA EN CADA MUNICIPIO

a) Agricultura

-Albaida Problema principal, por ser insuficiente. -Bélgida Para convertir terrenos secanos en huertas, base de ello la riqueza de esta población, precisa hallar el medio de encontrar aguas. -Bellús. -Benisoda Indispensable el alumbramiento de aguas subterráneas, ya que cunde la miseria, no pudiendose pagar las contribuciones, y los jornaleros sin trabajo. ALUMBRAMIENTO DE -Bufali AGUAS PARA REGADÍO -Carrícola -Montaverner -Palomar, el -Pinet -Quatretonda Para convertir los terrenos de secano en regadío.

-Sant Pere d’Albaida Que por el Gobierno se construya un pantano en el término de Onteniente, para recoger las aguas que se pierden en invierno. PANTANOS

-Agullent Mejoramiento de la canalización para el aprovechamiento de aguas. POZOS, MOTORES, -Castelló de Rugat Buscar aguas subterráneas por medio de excavaciones o perforaciones, con el fin de aumentar los terrenos de huerta, plantando PERFORACIONES Y naranjos y hortalizas primerizas, por ser el clima bastante benigno. CANALIZACIONES PARA -Rugat Buscar aguas subterráneas por medio de excavaciones o perforaciones, con el fin de aumentar los terrenos de huerta, en la que podrían RIEGOS hacerse plantaciones de naranjos y hortalizas primerizas.

SUBVENCIONES PARA -Guadasséquies Obtención de fondos para hacer trabajos para buscar aguas subterráneas. REGADIO -Atzeneta de Albaida Mayor protección, ya que la principal producción de esta comarca es bastante deficiente. -Bélgida Una política del Estado que facilite la venta de los productos a precios remuneradores. -Castelló de Rugat Que sus cosechas principales, vino, aceite y almendras, se vendan a un recio remunerador que cubra los gastos de cultivo; que no suceda lo que ocurre con el precio del aceite, que se halla el de dos cosechas en los depósiotos y no hay quien las compre a ningún precio. -Montaverner Justa remuneración de las cosechas. PROTECCIÓN AGRICOLA -Ràfol de Salem, el Protección a la agricultura en su grado máximo y todo cuanto redunde en beneficio de este término municipal. -Quatretonda Más protección a la agricultura por los gobiernos. -Terrateig Que los precios de los artículos que cosecha y exporta sean más remuneradores, pues con los precios actuales no pueden dar el jormnal de 3’50 npts, y los jornalesros con este salario no pueden comer.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 105 La província de Valencia en 1931

SUPRESION DE INTERMEDIARIOS EN LAS -Agullent TRANSACCIONES AGRÍCOLAS -Quatretonda Facilidades para exportar al interior y al exterior de España los productos que recolecta sus tierras. EXPORTACIONES

-Pobla del Duc, la Abaratamiento de las tarifas ferroviarias para la exportación de uva, melones y vino al interior de España; actualmente resultan TRANSPORTES más caros que el precio de coste en ésta de dichos artículos.

b) Escuelas

-Bélgida Construcción de locales adecuados par escuelas. -Bufali CONSTRUCCIÓN DE -Llutxent ESCUELAS -Montaverner -Palomar, el

-Atzeneta de Albaida Una de párvulos para ambos sexos. -Agullent Una escuela mixta para párvulos. CREACIÓN DE ESCUELAS -Bellús -Castelló de Rugat Dos escuelas públicas más.

c) Urbanismo

-Agullent -Bellús Instalación de fuentes públicas. -Benigànim ABASTECIMIENTO DE -Bufali AGUAS POTABLES -Guadasséquies Carece, en absoluto, de aguas potables, teniendo que abastecerse de un ozo de propiedad particular que está a 500 metros del pueblo. -Sant Pere d’Albaida Carece de aguas para beber, teniendo que proveerse de una fuente existente en el inmediato pueblo de Benisuera.

-Bélgida Para el debido saneamiento de sus viviendas. ALCANTARILLADO

SANEAMIENTO -Bélgida Saneamiento de una balsa pantanosa situada al borde de la villa. CONSTRUCCIÓN DE -Bocairent Construcción de un puente, para tener buena entrada la población. PUENTES -Bellús Prestación de fondos al Municipio, que carece en absoluto de numerario, para local del ayuntamiento, que se hunde el que existe. OTRAS OBRAS

d) Comunicaciones

-Agullent Dependiente de Onteniente, dadas sus relaciones comerciales con dicha población, por ser cabeza de partido. TELÉFONOS -Llutxent

-Olleria, l’ TELEGRAFOS

e) Industrias

-Agullent Desarrollo de la sindustrias que existen actualmente. INDUSTRIAS EN GENERAL - Benigánim Incremento delas ya existentes. -Otos Mejoramiento dela Industria.

106 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Font Jordana. Estudi topogràfic i morfològic del seu alcavor

Vicent Sanchis Garcia, Rebeca Díaz Samitier i Jose M. Vicente Jordà - Club d’Espeleologia l’Avern

Introducció calcaries uns 30 metres de conglomerats de materials cretàcics pocs urant l’any 2014 el Club rodats i molt grossos. Sobre aquestos d’Espeleologia l’Avern va i concordants a ells apareixen també Ddedicar part de la seva acti- un potent paquet de margues salmó. vitat a realitzar un treball en l’alca- Aquestos curiosos depòsits Terciaris vor de la Font Jordana d’Agullent. han estat situats geològicament en Aquestes tasques, amb una durada l’Oligocè, i es ben segur que ocupa- de diverses jornades, van donar com ren una extensió molt major, però, la a resultat la topografia detallada del seva alta inconsistència i l’erosió han conjunt de galeries subterrànies que reduït el seu tamany fins a l’actual. podem trobar en aquest conegut paratge agullentí, així com la descrip- En conjunt, la serra d’Agullent forma ció morfològica de les mateixes, Geologia un sinclinal de suau volta. Aquest sin- aportant, segons el nostre criteri, clinal de direcció SO-NE, amb un ple- unes dades força interessants. Geològicament parlant, la zona on gament en la seva part central on les s’ubica la pròpia Font Jordana, així capes romanen horitzontals, fins que, Situació geografica com el conjunt de la comarca de la cap al nord paulatinament descendei- Vall d’Albaida, presenta un enorme xen fins formar una estructura normal. La Font Jordana es troba situada interès. Aquest interès es manifesta en el terme municipal d’Agullent, en els nombrosos estudis realitzats Com es pot observar, el conjunt geo- població de la comarca de La Vall per diferents geòlegs, des d’antic i lògic on es situa la serra d’Agullent d’Albaida. Ubicada al peu de la Se- fins a temps recents. es ideal per a l’absorció de les aigües rra d’Agullent, al sud de la població, i la seva posterior retenció, formant i a uns 410 metres sobre el nivell del Enclavada en el Pre-Bètic extern, la potents aqüífers. L’aqüífer Yecla-Vi- mar. On el Barranc dels Clots perd serra d’Agullent, on s’ubica la Font llena-Beneixama -del que la serra tot el seu desnivell, i on les cases Jordana, i on han estat excavades les d’Agullent forma part en la seva ves- donen pas a la serra, l’aigua de la galeries subterrànies del seu alcavor, sant més oriental- té una superfície Font Jordana brolla per a tots els que està formada en la seva totalitat per permeable d’uns 325 Qm2. Aques- s’apropen a visitar-la. materials calcaris del Cretàcic su- ta gran superfície de recàrrega està perior. Ací les roques calcàries del marcada pel fet de trobar un canvi en Per tal d’accedir a ella no ens serà Senonià - Turonense superen els 200 la pendent piezomètrica, fent que la gens complicat, ja que trobarem di- metres d’espessor, aquestes es troben part oriental del conjunt hidrològic ferents senyalitzacions en tota la po- en superfície mitjanament carstifica- dreni les seves aigües de manera sub- blació, o tant sols caldrà preguntar a des, encara que en alguns punts dels terrània cap a la subunitat del aqüífer qualsevol veí, que de segur ens indi- voltants de la font mostren un major Solana-Agullent. carà com arribar. grau de dissolució, i poden ser obser- vats diverses formes pròpies de karts I és en aquesta subunitat, on es troba La pròpia font, així com la zona més desenvolupats, però, això si, de ubicada la Font Jordana, i on podem d’esplai que trobem al seu voltant, dimensions reduïdes. trobar al llarg de la seva extensió po- són sense cap dubte, un dels punts tents afloraments d’aigua, tant cone- neuràlgics d’aquesta petita població, A diferencia de la resta del conjunt guts com el del Pou Clar on naix el on els veïns i veïnes es reuneixen ha- d’aquesta alineació muntanyosa i riu d’Ontinyent o Clariano, i la Font bitualment, i on la població celebra tot just on aflora la pròpia font, des- del Port en Albaida, on naix també el actes i revetlles els dies de festa. cansen discordants sobre les roques riu que porta el mateix nom.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 107 Font Jordana. Estudi topogràfic i morfològic del seu alcavor

La Font Jordana, en sí, pot tractar-se Agafant la topografia realitzada per d’uns 4 metres i uns 60 centímetres geològicament d’un aflorament nosaltres com a referència, podrem d’amplària. El recorregut per aquesta semblant a les diferents surgènci- fer un seguiment més exhaustiu de el farem a mitja altura per un repeu ta- es càrstiques abans esmentades, la descripció d’aquest alcavor, que si llat en la roca (punt E-E’), la base de tot però, vinculada a un cavalcament bé, no presenta cap mena de dificul- aquest tram es troba normalment inun- de massa rocosa i no a un conjunt tat ni complicació pel seu recorregut, dat, sent el nivell de l’aigua molt vari- de potents falles com aquestes. A si que mostra unes característiques able al llarg de les nostres visites. En més a més, compta amb una menor particulars que calen ser observades. recórrer uns 30 metres, interceptarem capacitat hidrològica, ja que el seu una petita cavitat natural, on podrem cabdal, exceptuant èpoques de gran Per tal d’accedir a l’interior de les observar els conglomerats cretàcics pluges, no supera en cap cas els 600 galeries, tenim l’opció de penetrar abans esmentats, ací la galeria canvia litres per minut, front als 5000 litres per tres entrades. Aquestes entrades bruscament de direcció cap a l’est. per minut de la Font del Port o els estan marcades en la topografia com 18000 litres per minut del brollador a Entrada 1, Entrada 2 i Entrada 3. En aquest tram que l’alcavor travessa del Pou Clar. Tant l’Entrada 1 com l’Entrada 3, són la cavitat natural, i on arriba a tindre en forma de pou vertical. En l’Entra- unes alçades que oscil·len entre els A més, de la sensibilitat que presenta da 2 tant sols uns pocs escalons ens 5 i 7 metres (punt D-D’), la progres- el nivell freàtic de la Font Jordana, permetran accedir a la galeria sub- sió ja es fa per la base de la mateixa tant a la falta de pluges com a l’ex- terrània. Com es pot observar en la galeria, que en aquest sector encara plotació dels aqüífers. A diferencia topografia, l’alcavor posseeix un trobarem inundat i amb un dipòsit dels pous de captació i dels diferents quart accés al exterior. Aquest accés sedimentari d’arena molt fina. Per brolladors de la Serra d’Agullent, el podem trobar al costat mateix de la part nostra, i com a espeleòlegs, es que en temps d’extrema sequera con- pròpia Font Jordana, i es troba tancat va explorar tota l’estància que oferia tinuen brollant aigua, fan que aquest naixement arribi a assecar-se més habitualment que els abans esmentats. Tot i això, al llarg de la historia les aigües de la Font Jordana han estat un recurs important per abastir la po- blació d’Agullent.

L’alcavor: Descripció morfològica

L’Alcavor de la Font Jordana, motiu principal d’aquest treball, posseeix un desenvolupament total de 393 metres, amb una extensió horitzon- tal de 376. Amb un eix principal de direcció Nord-Sud, les galeries sub- terrànies es poden diferenciar en dos sectors; El primer d’ells és el que es Conducte principal a l’inici de l’alcavor, i on es Tram de sostre baix en l’alcavor, tot just on es pot apreciar l’alçada del sostre situa el naixement d’aigua, i on el conjunt de la troba totalment excavat en la roca, i galeria es troba totalment recobert per depòsits on la galeria principal es divideix en carbonatats diferents corredors que prenen direccions totalment dispars, i funciona- amb una reixa, impossibilitant l’en- aquesta petita cavitat, arribant fins al ria com a un conducte de captació. trada a l’interior. punt de més alçada, sense trobar cap Aquest tram és el que suposaria l’al- possible continuació. cavor primigeni, i segons la nostra Accedint per l’Entrada 1 (punt F-F’ en opinió el que sustenta major interès la topografia), i salvant els seus 8 me- Sobrepassat aquest tram, trobarem per al seu estudi. El segon, detenta tres mitjançant una escaleta metàl·lica de seguida una bifurcació on la ga- com a principal característica, el ser actualment renovada, farem peu sobre leria es divideix en dos trams que en l’actualitat un minat, ja que anti- un petit mur que actua de presa. Con- prenen direccions oposades, però, guament la sèquia de canalització es tinuant en direcció Sud, penetrarem mantenint això sí, la direcció Sud trobava, de ben segur, a cel obert. en una llarga galeria amb una alçada com a eix central de l’excavació. Des

108 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Font Jordana. Estudi topogràfic i morfològic del seu alcavor

d’aquesta bifurcació fins al final de Desprès d’haver recorregut aproxi- que pot arribar l’aigua en aquest sec- les dues galeries les dimensions es madament 20 metres, se’ns presenta tor de l’alcavor, ja que en augmentar redueixen, fins a presentar unes me- a la nostra dreta una nova galeria se- el nivell aquest restes queden adheri- sures –1’70 metres d’alçada per 0’80 cundaria. Amb direcció Est, aquesta des a les parets, marcant el punt mà- metres d’amplària- mes concordants galeria es troba interceptada per dos xim assolit per l’aigua. per a infraestructures d’aquest tipus pous, el primer d’ells (punt G-G’) es (punts A-A’, B-B’, C-C’). troba cegat a la seva zona superior. El Tornant a la galeria principal, i en segon, i a una distancia de 18 metres recórrer al voltant de 15 metres, el Continuant per la galeria que apareix respecte a l’inici d’aquesta galeria conducte torna a reduir la seva al- a la nostra dreta i en direcció Sud-oest, (punt H-H’), presenta una alçada de çada, passant dels més de 4 metres podrem apreciar als pocs metres com 11’5 metres amb un diàmetre d’un a sobrepassar escassament el metre s’ha intentat excavar en altura la ga- metre, i a diferencia del primer la i mig. En aquest punt el detall més leria, ja que trobem una escaló d’uns base d’aquest esta formada per un significatiu que hi trobarem és que 3 metres. En la part superior d’aquest conducte vertical de 5 metres de fon- la galeria en la seva totalitat, parets vam trobar les restes d’una botija. dària, i totalment inundat. i sostre, comença a estar recoberta per una notable capa de carbonat Continuant la galeria podem observar Aquest pou va ser explorat parcial- càlcic, formant en el conjunt peti- com abans d’una nova bifurcació de ment amb equips autònoms de respi- tes formacions estalagmítiques. En la galeria, les mesures de la mateixa ració, descobrint una galeria excavada avançar poc més de 4 metres troba- augmenten, formant una saleta. Tot que pren direcció nord. El ràpid i fort rem el naixement d’aigua de la Font just, en sobrepassar aquesta petita es- enterboliment de l’aigua, van fer de- Jordana (punt I-I’). Aquest brolla de tància, tindrem de nou dues opcions sistir a l’explorador de continuar l’ex- la paret esquerra, i el seu cabal és per a prosseguir, la primera d’elles ploració d’aquesta galeria, quedant molt variable, com hem pogut com- ens conduirà durant 18 metres fins on la galeria finalitza de sobte. La segon opció també ens permetrà fer un recorregut d’uns 17 metres fins on novament finalitza el conducte, trobant en aquest punt (punt A-A’ en la topografia) un forat en la roca amb tots els signes de que l’aigua circula a traves d’ell. Aquesta possible surgència pot alimentar -quan el nivell freàtic aug- menta- tot aquest sector de l’alcavor.

Tornant a la estància natural (punt D-D’ de la topografia), i més concretament a la primera bifurcació, si prenem la galeria que surt a la nostra esquerra podrem continuar 32 metres per un corredor de similars caracte- Galeria del pou inundat, on la línia roja assenyala Tram minat de l’alcavor, on trobem les canona· rístiques, que els anteriors descrits. el nivell màxim que assoleix l’aigua des per tal de canalitzar l’aigua Finalitzada la descripció d’aquest primer sector, tornarem a situar-se en la base del pou d’entrada, per on pendent l’exploració i la topografia de provar en les nostres visites. El fet hem accedit a l’alcavor (Entrada 1). la mateixa. En sobrepassar aquest pou de trobar en aquest punt el naixe- Des d’ací i ara agafant direcció nord el conducte continua durant 20 metres ment explica el recobriment calcític ens trobarem amb la continuació de on finalitza definitivament. de tota aquesta zona. La galeria de la galeria principal, amb unes dimen- sostre baix obliga a passar ajupit i sions de 4’5 metres d’alçada per 0’7 Cal assenyalar que en tota aquesta mullar-se un poc més del desitjat. metres d’amplària. En aquest punt galeria podem observar gran cúmuls observarem com el volum d’aigua de fusta ja podrida, així com diferent Sobrepassat aquest punt deixarem ar- es més abundant que en l’altre sec- matèria orgànica. Aquest material rere l’entrada 2, i continuant uns pocs tor, encara que és igual de variable. orgànic, ens dona una idea del nivell metres podrem observar com de nou

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 109 Font Jordana. Estudi topogràfic i morfològic del seu alcavor

Exploració del pou inundat (punt H-H’). Es pot apreciar l’enterboliment de l’aigua, factor determinant en Zona on la galeria arriba als 4 metres d’alçada i aquest tipus d’exploracións on es fa us del repeu excavat a mitja altura per tal de progressar l’alçada del conducte torna a ser atí- L’eixida enreixada -com hem dit metres. Aquestes mesures, i després pica per una infraestructura d’aquest abans- que trobarem tost just al costat de recopilar dades, i demanar opinió tipus, encara que ara no sobrepassa els de la Font Jordana, suposa el final de als experts, resulten extraordinàries 3 metres (punt J-J’). L’alcavor manté les galeries que formen aquest com- per a una infraestructura d’aquest aquesta alçada durant poc més de 6 plex subterrani , amb un desenvolu- tipus, ja que normalment l’alçada de metres, on de sobte pren unes mesures pament de 395 metres, i un desnivell les mines d’aigua ronda el metre sei- molt reduïdes, 60 centímetres d’alça- en profunditat de 12 metres, i amb xanta. Nosaltres en la documentació da per 60 centímetres d’amplària. És unes característiques pròpies que me- recopilada tant sols hem pogut trobar en aquest llarg tram de l’alcavor on reixen d’un estudi en profunditat. un alcavor que té unes alçades tan s’inicia el minat de les galeries, ja que espectaculars. Aquest es troba en la és a partir d’ací on el conducte deixa Apunts sobre algunes observacions Serralada de la Marina en Badalona. d’estar excavat en la roca. També des En aquest alcavor –Mina d’aigua de d’aquest punt fins ja el final de la ga- Com bé advertia al lector el títol la Cartoixa de Montalegre- i segons leria, el recorregut per la mateixa està d’aquest article, les nostres tasques l’estudi realitzat sobre el mateix, acompanyant per diferents canonades a l’alcavor de la Font Jordana han aquestes sobre dimensions pareixen de conducció d’aigua. estat les de realitzar una detallada to- obeir a l’excavació en profunditat pografia de tot el complex subterrani d’una antiga galeria. En canvi, a Aquestes mesures reduïdes seran una de galeries, així com la descripció l’alcavor de la Font Jordana podem constant en la resta de galeria que ens morfològica del mateix. Bé és cert observar clarament que la galeria queda per recórrer, ja que en els més que la nostra condició d’exploradors original va ser augmentada en altura. de cent metres que resten per recór- i observadors del món subterrani, i la Segons el nostre criteri, aquest aug- rer la resta de galeria fins al extrem nostra curiositat innata, han fet que ment de les dimensions estaria desti- on es troba la Font Jordana, tant sols recollirem algunes dades d’interès. nat a l’embassament de l’aigua. hi trobarem dos punts on les mesures Aquestes dades ben bé poden servir, augmenten de forma notable. El pri- com a simples curiositats, o bé, com També en la galeria principal i en so- mer d’aquestos llocs es tracta d’una a suport per a futurs estudis. brepassar la cavitat natural, trobarem estància en la galeria que arriba als senyals de com es volia donar conti- 2’5 metres d’alçada (punt L-L’), i La primera característica que apun- nuïtat a l’augment de l’alçada de l’al- on es pot observar com el sostre està taríem, i que sens dubte sobresurt so- cavor, alhora que les galeries prenen format per una gran llosa. El segon bre les altres, es l’alçada de la galeria direccions dispars buscant l‘aflora- lloc on canvien les mesures del minat principal de l’alcavor. Ja que des del ment d’aigua. el trobarem a uns 40 metres del final naixement d’aigua fins a la cavitat del mateix, i tot just on es situa l’en- natural que intercepta l’excavació, Una altra dada d’interès, la trobarem trada 3 (punt M-M’). l’alçada supera en alguns punts els 4 en el pou inundat (punt H-H’), ja que

110 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Font Jordana. Estudi topogràfic i morfològic del seu alcavor

en la nostra exploració amb equip També cal fer èmfasi en el recobri- conscients de les nostres limitacions autònom es va observar una galeria ment calcític que podem trobar al aquestes tasques d’investigació cor- amb direcció nord totalment inunda- voltant del naixement d’aigua, ja que responen realitzar-les a especialistes da i amb clara continuació. El ràpid coneixent la data exacta de la cons- i estudiosos, i no a nosaltres. enterboliment de l’aigua va fer de- trucció d’aquest sector del conducte sistir a l’explorador a internar-se en subterrani, podríem calcular el ritme Van participar en els treballs: ella. L’interès que desperta aquesta de creixement d’aquestes formaci- Alfonso Soler, Jose Manuel Vicente, Jose Crua- galeria, és que possiblement en algun ons estalagmítiques, alhora que amb nyes, Rebeca Díaz i Vicent Sanchis. punt d’ella podríem trobar la sur- mitjans adequats, fins i tot acon- Agraïments: gencia d’aigua que inunda la galeria seguiríem avaluar les fluctuacions Volem donar les gracies en primer lloc a Jesús fins a sobrepassar el metre i mig res- del cabal en el temps, com bé s’ha Pla, alcalde d’Agullent per permetre’ns accedir pecte al sòl de galeria. L’exploració aconseguit en recents estudis geolò- a les galeries de l’alcavor i donar suport a aquest d’aquesta incògnita queda pendent gics que tenen com a base d’estudi projecte. I com sempre a Agustí Ribera, cap del Servei Arqueòlogic Municipal d’Ontinyent i di- per a temps on el nivell freàtic siga els dipòsits de carbonat càlcic a les rector del Museu Arqueòlogic d’Ontinyent i la molt baix i ens permeti l’exploració cavitats. Vall d’Albaida (MAOVA) per tots els consells i d’aquest conducte sense la necessitat per tantes altres coses. d’equips autònoms. Conclusió Bibliografia: Durant les nostres visites a l’alcavor Nosaltres com autors d’aquest treball ORBATÌ, J. – GARAY, P. (1988) Discusión sobre la descarga de los manantiales kársticos de es van prendre mesures de tempera- creiem que havem contribuït a donar la Serra de Mustalla. ESPELAION nº4 (17-26). tura i humitat relativa al interior de la a conèixer al públic en general i als Mapa geològic del I.G.M.E (sèrie MAGMA) galeria, i sorprenentment, a diferen- veïns d’Agullent en particular, un Full 820 - Ontinyent -. SOCIETAT ESPELEO- cia del que caldria esperar i del que patrimoni històric desconegut per la LÒGICA DE VALÈNCIA (1984) Reconocimi- ento Espeleológico de la galería de Arguinas – habitualment trobem tant en cavitats majoria. Creiem que il·luminant per Segorbe – Lapiaz 13 (21-24) DD.AA L’Alcúdia naturals com artificials, la tempera- a tots aquestes galeries que perpètua- de Crespins subterránea (2014) Lapiaz Mono- tura a les galeries de l’alcavor de la ment estan sumides en la foscor aju- gràfic 8SANCHIS, V. – DÍAZ, R. (2014) La Font Font Jordana es d’uns 20º, una tem- dem a conservar-les. del Port. El naixement del riu Albaida i el seu Alcavor. ALMAIG estudis i documents 30 (78- peratura elevada per a un conducte 81) PORCEL, E. – ALFAMBRA, F. (2004) Les d’aquestes característiques. A l’igual Haver realitzat l’estudi morfològic, mines d’aigua de la Serralada de Marina. Catàleg que, la humitat relativa és molt bai- així com la detallada topografia del de cavitats artificials vol.2 Publicacions del Grup xa –exceptuant el punt on es troba el conjunt subterrani d’aquest alcavor, Espeleològic de Badalona G.E.B. CANO AL- FONSO, J. (1996) El cicle de l’aigua en l’àmbit naixement- rondant entre el 40% i el pot servir de base –i així ho espe- hidrològic d’Ontinyent. Alba 11 (113-133) 50%. rem- per a futurs estudis, però, sent

Prenent mesures de temperatura i humitat relati· Plànol topogràfic de l’alcavor de la Font Jordana. Agullent. va durant les nostres tasques a l’alcavor

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 111 Recuperant un passat, assegurant-se un futur

Salvador Soler i Aleixandre, Mª del Rosario Figàs i Moreno Institut Universitari de Conservació i Millora de la Agrodiversitat Valenciana (COMAV) Universitat Politècnica de València (UPV)

1.- Introducció gència amb distint grau. No obstant mesura que la tomaquera. Depenent això, també hi ha cultivars de fruit de la varietat, necessita un sistema l pimentó (Capsicum annuum allargat i xicotet dolços. En relació a d’entutorat per assegurar la qualitat L.) és la espècie més estesa i aquesta pungència, el nom català pe- dels fruits (Nuez et al., 2003). Econreada del gènere Capsi- brot deriva de pebre (gènere Piper). cum, pertanyent a la família Sola- Aquesta relació de noms és deguda al 2.- Tipus de pimentons, pebrots o naceae. Aquesta hortalissa presenta fet que a partir del Piper nigrum L. es bajoques valencians fruits amb gran varietat de formes, mi- prepara un triturat obscur (pebre ne- des, colors. A més, els fruits poden ser gre) o més clar (pebre blanc) el qual Des de finals del segle XV varen dolços o tremendament picants, pas- s’utilitza també com a condiment cu- arribar a Europa i en concret a Es- sant per diferents graus de coentor. El linari amb un aspecte molt similar al panya gran quantitat de materials de pimentó és originari de mesoamérica, del pimentó o pebrot dessecat i mòlt. C. annuum provinents de les colò- on va ser domesticat fa més de 6.000 En aquest cas, s’assequen i polvorit- nies espanyoles d’América. A partir anys. En sudamèrica i especialment a zen pebrots dolços que no piquen, i es d’aquests materials s’anaren desen- Bolivia es troben encara distintes es- fa el pebre vermell (català oriental), volupant cultivars en diferent àrees pecies cultivades emparentades amb pebre roig (català occidental) o pebre de la península. De forma paral·lela C. annuum i també algunes de silves- bord (català balear) o la seua variant a la seua introducció es va anar pro- tres (DeWitt i Bosland, 1996). picant a partir dels denominats bit- duint-se una diversificació de materi- xos. Aquestes preparacions fan les als. Aquesta diversificació unida a la A Europa la espècie cultivada del gè- funcions d’aromatitzant, colorant i selecció practicada per els agricultors nere Capsicum amb més importància conservant (Barceló, 2012). va anar donant lloc a la generació de es C. annuum. A Catalunya, les Illes diversos tipus varietals de pimentons. Balears i València s’anomena amb El pimentó és una planta exigent en Aquests diferents tipus, destaquen una gran varietat de noms. Així es temperatura, que ha de cultivar-se per presentar una adaptació a les con- anomenat el seu fruit com a pimen- al voltant dels 20 °C, especialment dicions agroclimàtiques del lloc on es tó, pebrot, pebrera o pebre. Alguna si els fruits es volen collir madurs cultiven (Nuez et al., 2003). d’aquestes denominacions pot presen- (colors vermells o grocs). Es també tar diferents variants com és el cas del molt exigent en aigua i nutrients. No Molts d’aquests tipus presenten una mot pimentó amb les denominacions suporta bé canvis bruscos de tempe- gran demanda dins del mercat actu- pibentó, primentó o pemintó. Inclús ratura. La humitat relativa no ha de al, on cada volta més el consumidor a alguns pobles de les comarques va- ser excessivament alta. El millor és està interessat en productes d’eleva- lencianes d’El Comtat i de L’Alcoià que oscil·le entre un 50% i 70%. Un da qualitat organolèptica o nutritiva. s’anomena bajoca (Barceló, 2012). excés afavoreix les malalties fúngi- D’aquesta manera a Espanya existei- ques i bacterianes de la part aèria i xen 4 Denominacions d’Origen Pro- El pimentó, pebrot o bajoca es una produeix un quallat deficient. Aques- tegides i 8 Indicacions Geogràfiques planta anual de fulles oposades senta hortalissa requereix molta llumi- Protegides (Rodríguez et al., 2016). se pilositat. Presenta flors solitàries nositat, en especial quan la planta Les varietats de pimentó acollides generalment blanques i fruits en baia és molt jove i durant el període de a aquestes marques de qualitat són amb moltes llavors. Hi ha molta vari- germinació. El sòl ha de estar drenat varietats tradicionals. Aquestes va- ació en quant a la grandària i la forma i fertilitzat, amb pH pròxim a la neu- rietats tradicionals adaptades a de- del fruit (Nuez et al., 2003). Els fruits tralitat. El pimentó suporta bastant bé terminades zones amb condicions petits i allargats solen presentar pun- la salinitat del sòl, tot i que en menor agroclimàtiques molt específiques

112 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Recuperant un passat, assegurant-se un futur

es troben moltes voltes en perill de 2.2.- Pimentó tipo ‘Pericana’. desaparició front a la implantació Es un tipus varietal que presen- generalitzada de varietats comerci- ta fruits molt llargs, enroscats i, de als híbrides amb elevats rendiments carn prima i fina (Figura 2). També i resistències a malalties (Cubero et son anomenats en alguns llocs ‘ De al., 2016). D’aquesta manera moltes La Banya’ (Roselló, 2012) o ‘Cuer- varietats tradicionals de pimentó han nets’, en referència a la forma enros- desaparegut o estan en via de desapa- cada dels fruits i que recorda els les rició (Rodríguez et al., 2016). banyes d’una cabra (Barceló, 2012). Les plantes d’aquesta varietat són Tenint en compte, les característiques molt productives i són cultivades de qualitat que presenten les varietats àmpliament a distintes comarques tradicionals de pimentó i el interès centrals valencianes com L’Alcoià, creixent del consumidor per aquest El Comtat i la Vall d’Albaida. producte, té molt d’interès valoritzar-les i potenciar el seu cultiu. La re- Figura 3.- Planta de pimentó de tipus ‘Vitet’ cuperació d’aquestes varietats tradici- picant. onals de pimentó precisa de distintes tasques. A les comarques valencianes ple es la ‘Nyora de Guardamar del existeixen diferents varietats tradi- Segura’ és rodona i petita. S’utilitza cionals de pimentons. Destaquen el en multitud de plats típics de les co- pimentó valencià ‘De Tres Cantons’ marques de Catalunya i del sud del o ‘De Quatre Cantons’, el pimentó País Valencià. Així es un condiment de ‘Pericana’, els ‘Bitxos’, ‘Vitets’ o molt utilitzat per als arrossos. Les ‘Ditets’ i les ‘Nyores’ (Roselló, 2012). ‘Nyores’ són sovint utilitzades per a enriquir sofregits i per a diferents 2.1.- Pimentó de 3 i 4 cantons. salses. Es un tipus varietal caracteritzat per tindre fruits allargats amb tres o quatre cantons o morros (Figura 1). Es consumeix verd, entreverat o roig. Sol consumir-se tendre o al forn per a Figura 2.- Planta de pimentó tipo ‘Pericana’ amb fruits allargats verds. fer escalivades. Es un tipus productiu i ben adaptat a les condicions climà- 2.3.- Bitxos, vitets, bitets o ditets tiques valencianes. Baix la denominació de bitxos, vitets, bitets o ditets s’inclouen tota una sèrie de pimentons que compar- teixen la característica de presentar distints graus de coentor, tot i que la seua morfologia pot ser variable. El seu ús més important és com a condiment culinari als diversos plats de la gastronomia valenciana. Alguns d’aquests pimentons prims, de color groc pàl·lid i molt picants (Figura 3), de forma tradicional, s’han utilitzat per untar les ungles de les criatures perquè no es mosseguessin les ungles. Moltes vegades s’empren per a elaborar salmorres.

2.4.- Nyores Figura 1.- Fruits immadurs (dalt) i madurs La ‘Nyora’ és un pebrot sec, de color Figura 4.- Fruits immadurs (dalt) i madurs (baix) de pimentó ‘De Tres Cantons’. roig i arrodonit (Figura 4). Un exem- (baix) de pimentó tipo ‘Nyora’.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 113 Recuperant un passat, assegurant-se un futur

2.5.- Pimentons per a salmorra. valor calòric, per a un mateix pes, és verb espencar, que vol dir fer penques Existeixen diversos cultivars que superior. Segons la varietat, el con- o tires llargues d’alguna cosa. Així, s’utilitzen a València per a adobar tingut en substancies coents és vari- s’anomena “espencat de pimentó” a (Figura 5). A la Vall d’Albaida s’uti- able (Nuez et al., 2003). comarques com les Marines, la Sa- litza una varietat denominada ‘Groc for o les Riberes del Xúquer. Altre de Salmorra’, però també es proces- Els pimentons, pebrots o bajoques, voltes s’anomena “Esgarrat” refe- sen d’aquesta manera altres varietats s’utilitzen a la gastronomia de molts rent a esgarrar el pimentó torrat. utilitzades con els ‘Vitets’ dolços o països del món. En algunes cultures Aquesta denominació es fa servir a de tipus picant com els denominats es prefereixen els molt picants com la zona del Pla i Horta de València. ‘Bidets’, ‘Vitets’ o ‘Ditets’ picants, a condiment directament o prèvi- Es curiós que a molts pobles, també anomenats abans. En aquest cas es ament assecats i polvoritzats. En es fa servir l’accepció molt popular tracta de pimentons en salmorra de altres països es mengen com una “Esgarraet”. També s’utilitza el ter- tipus picant o coent. hortalissa més. A la cultura mediter- me “Esguellat”, derivat de fer galls rània els pebrots es mengen de totes o gallons d’alguna cosa, a molts poles maneres citades abans. (Barceló, bles de la Costera i la Vall d’Albai- 2012). A València el pebrot vermell da, on també s’anomena “Pericana”. es molt utilitzat. Així, s’empra per a Totes aquestes denominacions posen fer l’allipebre, per a la paella, per a de relleu la importància de l’ús del condimentar anguiles, carns, peixos, pimentó, de forma allargada, en la llegums, verdures, etc. No obstant cuina valenciana per a l’elaboració això, un dels usos més genuïns dels de distints tipus de plats (pericana, pimentons o pebrots rojos, a la tra- esguellat, esgarrat o espencat) que dició culinària valenciana, és com a són entrades que formen part del entrada. Així, molts plats elaborats nostre patrimoni etnobotanic valen- amb aquesta hortalissa es compar- cià (Pellicer, 2000; 2002). teixen al mig de la taula per sucar Figura 5.- Planta de pimentó de tipus ‘De Sal· amb pa. Hi ha molts pobles valenci- Altre tipus molt utilitzat són les morra’. ans on es diu “Pericana”, d’on agafa ‘Nyores’, que es conserven seques el nom el tipus varietal ‘Pericana’ ja i, per a utilitzar-les, cal escaldar-les 3.- Valor nutricional i culinari dels descrit. Aquest nom participa d’un uns minuts en aigua bullent. Des- pimentons valencians significat compartit per la forma que prés es tallen amb compte i amb una té de preparar-se o processar-se els cullera es raspa la polpa que queda En valor mitjà, 100 g de pebrot fresc pimentons: esguellat a tires. Els in- sobre la pell. No se’n sol obtenir conté 32 kilocalories. La major part gredients bàsics són la pebrera (dita gaire quantitat, aproximadament una del pimentó, al voltant d’un 94%, és també bajoca a l’Alcoià, pebrot a cullerada per a cada pebrot, però so- aigua. Conté un 1,6% en pes de fibra una zona molt àmplia de Catalunya, vint és suficient per a condimentar alimentària. La quantitat de proteï- pimentó a les comarques centrals un plat per a unes quatre persones nes i de greixos és gairebé menys- valencianes o fins i tot pebre), to- (Barceló, 2012). preable despreciable; d’un 1,0% i un mata, alls, abadejo, oli d’oliva i tot 0,4%, respectivament. Els hidrats de un munt de variants que oscil·len Tot i, com hem vist, ser tan utilit- carboni representen un 6,4% del pes segons cada poble: olives, ceba ten- zat el pimentó del tipus ‘De Tres del pebrot. El pebrot fresc té un alt dra, moixama, albergínia, etc. o Quatre Cantos” o ‘Pericana’ en contingut en calci (12 mg/100 g) i l’elaboració dels plats esmentats, ac- vitamina A (94 mg/100 g) i C (131 Aquest mateix plat rep el nom en tualment moltes voltes es fan servir mg/100 g), i el pebre vermell, que Castalla de “Pellicana” i de “Perica- pimentons de cultivars comercials es fa amb pebre dolç, és una espècia na” a Biar. També es nomena “Peri- híbrids de tipus ‘Italià’. Altres ve- que destaca pel seu alt contingut en cana” a pobles de les comarques de gades, s’abandona l’elaboració de vitamina A. El contingut en vitamina l’Alcoià i el Comtat. Pareix ser que ‘Nyores’, pimentons adobats encur- C del pebrot verd és el doble que el aquest nom prové del verb pellucar, tits o en salmorra a partir de varietats de les taronges, i el del pebrot ver- que segon el diccionari de l’Alcover tradicionals valencianes, per produc- mell, el triple. També conté potassi Moll vol dir prendre coses d’una a tes de fora. Aquest fet ha propiciat a (186 mg/100 g) i fòsfor (26 mg/100 una, o a miques, a petites quantitats, molts llocs dels territoris valencians g). Dessecat el seu contingut en ai- sobretot de cosa de menjar. En altres la pèrdua de les varietats tradicionals gua i vitamines és menor, i el seu zones s’anomena “Espencat”, del valencianes de pimentons.

114 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Recuperant un passat, assegurant-se un futur

4.- Un projecte de futur. Valoritza- ducte alimentari d’elit, diferenciat i valenciana de qualitat “CV”, Indica- ció de varietats tradicionals de pi- únic. A vegades, es estratègic per a ció Geogràfica Protegida (IGP) o De- mentó de la Vall d’Albaida aconseguir un producte diferenciat nominació d’Origen Protegida (DOP) basar-se en característiques externes, pot ajudar de forma molt important Com hem dit moltes de les varietats fonamentalment morfològiques, per al llançament comercial amb èxit de pimentons citades anteriorment emfatitzar el caràcter únic del pro- d’aquests productes (Ramón Fernán- estan en perill de desaparèixer. En la ducte. És el cas de la forma caracte- dez, 2001). Es, en aquest sentit, una major part dels casos estan cultiva- rística de les ‘Nyores de Guardamar llàstima que no s’haja fet gaire es- des per a l’autoconsum per agricul- del Segura’, l‘apuntament del fruit forç en la promoció del pimentó tipus tors d’avançada edat. Una de les foren la varietat de tomaca ‘Valenciana’ ‘Pericana’ o del plat elaborat amb ell. mes més eficients d’evitar la pèrdua o el color i morfologia de la lletuga de les varietats tradicionals d’horta- ‘Morada de Morella’. Benvingudes Per a fer aquesta tasca es prioritari lisses es promoure el seu cultiu en les siguen aquestes característiques, si realitzar una caracterització morfo- seves zones d’origen (Zeven, 2002). permeten al llaurador diferenciar les lògica, agronòmica i de qualitat de Es precís, en aquest sentit, posar en seues varietats de les comercials amb les varietats tradicionals de pimentó valor aquest tipus de varietats tra- una qualitat organolèptica i nutrici- valencianes (Raggi et al., 2013). En dicionals d’hortalisses, mitjançant onal molt inferior. Davant d’aquest concret la caracterització i tipifica- la recuperació de la seva explotació tipus de productes hortícoles el con- ció de les varietats tradicionals de comercial (Casañas, 2006), i alhora sumidor pot estar disposat a consu- pimentó de la Vall d’Albaida consti- contribuir al manteniment de la ren- mir-los pagant preus de vegades molt tueix, un pas necessari per a definir dibilitat agrària dels agricultors (Ca- més elevats que els corresponents a el caràcter únic i diferenciat d’un sañas, 2006; Soler et al., 2010). les varietats hortícoles comercials. determinat tipus varietal i per tant a assegurar un major preu de venda Els consumidors europeus i valenci- Actualment ja hi ha associacions (Ramón Fernández, 2001; Escriba et ans, valoren de forma creixent la qua- d’agricultors implicades en la produc- al., 2010). Per exemple, la caracterit- litat interna de les hortalisses en lloc ció de determinades varietats tradicio- zació i tipificació del pimentó tipus de la qualitat visual o aspecte exterior nals de pimentó, que estan començant ‘Pericana’, permetrà definir el tipus (Bouma et al., 1998). Aquesta situa- a despertar interès en els mercats. En de pimentó amb el qual s’ha d’ ela- ció es veu afavorida per la deficient alguns casos, aquestes varietats s’uti- borar el plat anomenat amb el mateix qualitat organolèptica de les actuals litzen per a preparar productes manu- nom. D’aquesta manera, la promoció varietats comercials. Els llauradors facturats com la “Pericana” de reco- d’una “Pericana” de qualitat certifi- valencians, amb parcel·les de cultiu negut prestigi (Figura 6). cada feta a partir de pimentó tipus de grandària relativament reduïda ‘Pericana’ és la manera més directa i amb elevats costos de mà d’obra L’associació a aquestes varietats o de promocionar el cultiu d’aquesta es veuen desbordats per l’oferta de productes elaborats a partir d’elles, varietat tradicional i evitar la seua produccions d’altres països o zones de marques de qualitat com la marca desaparició. A la vegada, estarem productores espanyoles amb menors potenciant una agricultura basada costos, enfront de la qual és molt di- en productes de qualitat amb elevat fícil competir. Sorgeix, aleshores la valor afegit que contribuiran a una possibilitat de recuperar el cultiu de agricultura sostenible i més rentable. les varietats tradicionals, aprofitat les seues característiques de qualitat Com hem vist a la Vall d’Albaida interna (característiques organolèp- existeixen varietats tradicionals de tiques). Així, cada vegada més, hi pimentó que poden ser potencial- ha associacions de productors i coment interesants. Aquestes varietats operatives que aposten per posar al (Figura 7 a 10), les hem pogut arre- mercat productes de qualitat organo- plegar a Agullent com es el cas del lèptica excepcional, aprofitant l’in- pimentó de ‘Pericana’ (Figura 7). En terès creixent del consumidors cap a el cas d’Ontinyent hem pogut arre- aquest tipus de productes. plegar una entrada de pimentó també de ‘Pericana’, una de ‘Bitet’ picant Ara bé, per a la promoció d’aquest (Figura 8), una de ‘Bitet’ dolç (Figu- tipus de varietats és vital presen- Figura 6.- Pot de preparat de “Pericana” ela· ra 9) i un altra de pimentó ‘Groc de tar-les al consumidor com un pro- borat a la localitat de Muro d’Alcoi. Salmorra’ (Figura 10).

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 115 Recuperant un passat, assegurant-se un futur

i producció, sense alterar aquestes característiques. En aquest sentit, la introducció en estes varietats de resistència a virosis com les causades pel ToMV, PMMoV i el TSWV pot ser crucial per augmentar el seu rendiment per planta. S`ha de tindre en compte que tot i presentar les varietats valencianes de pimentó atributs de qualitat destacats, la incidència de malalties causa inestabilitat en les Figura 7.- Fruits immadurs de pimentó tipo ‘Pericana’ (esquerra) i fruits madurs (dreta). produccions (Cebolla-Cornejo et al., 2001). Així, és important escometre com a mesura de suport per al cultiu d’aquestes varietats la seva millora genètica, especialment per a malalties que limiten el seu rendiment com les d’origen víric, com és el cas de la causada pel virus del mosaic de la tomata (ToMV) (Soler et al., 2010) o pel virus del bronzejat de la tomaca (TSWV). En aquest sentit, algun grup de treball ja ha estat treballant Figura 8.- Fruits immadurs de ‘Vitet’ picant (esquerra) i madurs (dreta). en la millora genètica de la resistèn- cia a virus en distintes varietats tradicionals de tomaca (García-Martínez et al., 2013a; 2013b).

D’aquesta manera, en un futur, les varietats citades podrien constituir una alternativa rendible per als llauradors de Agullent, Ontinyent i d’altres zones de la Vall d’Albaida. Per a tindre èxit en aquesta tasca es importantís- sim tindre un material millorat, amb Figura 9.- Fruits inmadurs de ‘Vitet’ dolç o bovo (esquerra) i madurs (dreta). unes característiques de forma, color i y qualitat distintives. L’objectiu és col·locar en el mercat un producte diferenciat, amb una qualitat elevada, peel qual el consumidor estiga disposat a pagar un preu major que per les varietats comercials normals.

4.1.- Objectius del projecte. Tenint en compte l’existència de varietats tradicionals de pimentó de excel·lents característiques organolèp- Figura 10.- Fruits immadurs de pimentó tipus ‘Groc de Salmorra’ (esquerra) i fruits madurs (dreta). tiques en els municipis d’Agullent i Ontinyent ha sorgit el interès conjunt En aquests tipus de varietats de pi- tos antioxidants, etc.). Aquesta ca- per part d’alguns agricultors i per mentó es importantíssim procedir a racterització ens permetrà determinar l’Institut de Conservació i Millora la seua caracterització morfològica, les característiques pròpies de cada de l’Agrodiversitat Valenciana (CO- agronòmica i per característiques de varietat i de forma paral·lela, selecci- MAV) de valoritzar aquestes varietats. qualitat (vitamina-C, licopé, compos- onar-les per a una major uniformitat Amb aquest fi es plantegen distintes

116 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Recuperant un passat, assegurant-se un futur

activitats o objectius. En primer lloc, ficació de les varietats de pimentó recuperando un pasado. Vida Rural, 133: 42-45. encara que es disposa de un conjunt citades i de les que es puguen carac- Cubero, J.I. 2016. De las plantes silvestres a las de varietats tradicionals de pimentó teritzar. Si es detecta variabilitat es variedades tradicionales: domesticación y evolu- de l’àrea Agullent-Ontinyent facilita- procedirà a la selecció dins de varie- ción. En: Las variedades locales en la mejora ge- des per distints llauradors, és d’interès tat tradicional i finalment a la millora nètica de plantes (Ed. Ruiz de Galarreta, J.I., Pro- hens, J., Tierno, R.). Gobierno Vasco, pp. 9-27. procedir a una prospecció de varietats dels materials més prometedors per DeWitt, D., Bosland, P.W. 1996. Peppers of the tradicionals de pimentó a la resta de a resistència a distints tobamovirus world: An identification guide. Ten Speed Press, municipis de la Vall d’Albaida. i al TSWV. Per a la millora de la Berkeley, California, EEUU. Escribá, C., Baviera, A., Buitrago, J.M. 2010. resistència a tobamovirus de les va- Marcas de calidad agraria en la Comunidad Va- En segon lloc, s’està procedint a la rietats seleccionades es procedirà a lenciana. En: El derecho civil valenciano tras la caracterització morfològica, agro- la introducció del gen L3 i per a la reforma del estatuto de autonomía. Ed.: Ramón nòmica i de qualitat de les varietats resistència al TSWV es introduirà el Fernández, F. Tirant. Valencia, España. Figàs, M.R., Prohens, J., Raigón, M.D., Fernán- tradicionals de pimentó col·lectades gen Tsw. Per això es desenvoluparà dez de Córdova, P., Fita, A., Soler, S. 2015. Cha- a l’àrea Agullent-Ontinyent (Figures un programa de retrocreuament amb racterization of a collection of local varieties of 7 a 10). A partir de la caracterització les plantes seleccionades. En aquest tomato (Solanum lycopersicum L.) using conven- morfològica, agronòmica i de qualitat procés es farà servir com a parental tional descriptors and the high-throughput pheno- mics tool Tomato Analyzer. Genet. Resour. Crop dels materials esmentats s’establirà donant de la resistència una varietat Evol., 62: 189-204. aquelles característiques que defi- de pimentó comercial portadora del García-Martínez, S., Alonso, A., Rubio, F., Grau, neixen aquests quatre tipus varietals gen L3 i Tsw. En el procés de retroe- A., Valero, M., Ruíz, J.J. 2013a. Nuevas líneas de de pimentó. Aquestes varietats han ncreuament s’utilitzarà, d’una banda, mejora de tomate Muchamiel resistentes a virus obtenidas en el programa de mejora genètica de la sigut cultivades per un agricultor la inoculació mecànica amb els dos EPSO-UMH. VII Congreso Ibérico de Agroinge- d’Ontinyent. A partir de les dades de virus per identificar les plantes porta- niería y Ciencias Hortícolas. Madrid. caracterització morfològica i agro- dores dels gens de resistència en les García-Martínez, S., Alonso, A., Rubio, F., Grau, nòmica, s’obtindrà informació de la generacions segregants obtingudes i A., Valero, M., Ruíz, J.J. 2013b. Líneas de tomate “De la Pera” obtenidas en la Universidad Miguel variabilitat que presenten les entra- per una altra s’utilitzarà marcadors Hernández resistentes a diverses virosis. VII Con- des de cadascun dels tipus varietals molecular basat en la reacció PCR greso Ibérico de Agroingeniería y Ciencias Hortí- de tomata contemplats en aquest (Polimerase Chain Reaction) (Pant- colas. Madrid. Nuez, F., Gil, R., Costa, J. 2003. El cultivo de projecte. L’anàlisi d’aquestes dades hee et al. , 2013). De cada un dels pimientos, chiles y ajíes. Mundi Prensa, 607 pp. obtingudes, ens permetrà realitzar la retrocreuaments es seleccionaran Pellicer, J. 2000. Costumari botànic: recerques Ttipificació de cada un dels tipus va- aquelles plantes resistents que mos- etnobotàniques a les comarques centrals valen- rietals de pimentó presents a l’àrea de tren més característiques de la varie- cianes, Volumen 1. Edicions del Bullent, 256 pp. Pellicer, J. 2000. Costumari botànic: recerques Agullent-Ontinyent. Es realitzarà una tat tradicional. etnobotàniques a les comarques centrals valen- fitxa agronòmica amb les caracterís- cianes, Volumen 2. Edicions del Bullent, 253 pp. tiques pròpies de cada tipus varietal. Un pas necessari per a la valorització Pellicer, J. 2004. Costumari botànic: recerques Addicionalment s’elaborarà una llista d’aquestes varietats de pimentons es etnobotàniques a les comarques centrals valencianes, Volumen 3. Edicions del Bullent, 288 pp. amb les principals característiques procedir a fer proves pilot de comer- Raggi, L., Tiranti, B., Negri, V. 2013. Italian com- del cultiu i del procés o processos cialització i de forma paral·lela fer mon bean landraces: diversity and population més adequats de comercialització de divulgació de les seues característi- structure. Genetic Resources and Crop Evolution, les varietats més prometedores. Es ques i possibilitats comercials. 60: 1515-1530. Ramón Fernández, F. 2001. La regulación de la pretén obtenir un recull de les carac- marca de calidad “CV” en los productos agrarios terístiques de cada varietat, del seu Referències bibliogràfiques y agroalimentarios de la Comunidad Valenciana. cultiu i de la seva comercialització Barceló, S. 2012. De bajoques, pebreres i pimen- En: “ Régimen jurídico de la seguridad y calidad que permetin el futur desenvolupa- tons. En: https://cullerades.wordpress.com/ de la producción agraria”. IX Congreso Nacional Bouma, J., Varallgay, G., Batjes, N.H. 1998. Prin- de Derecho Agrario. Logroño, España. pp. 258. ment d’una Reglamentació de Quali- cipal land use changes anticipated in Europe. Agri- Rodríguez, A., Pereira, L., Fita, A. 2016. Pimien- tat dels productes més prometedors. culture, Ecosystems and Environment, 67: 103-119. to. En: Las variedades locales en la mejora genèti- Aquest és el primer pas per a la ob- Casañas, F. 2006. Varietats tradicionals, obtenció ca de plantes (Ed. Ruiz de Galarreta, J.I., Prohens, de cultivars amb característiques organolèptiques J., Tierno, R.). Gobierno Vasco, pp. 405-426. tenció a curt termini d’una marca de superiors i agricultura en espais periurbans Cata- Soler, S., Prohens, J., López, C., Aramburu, J., qualitat “CV” associada, reconeguda lans. Quaderns Agraris, 30: 117-127. Galipienso, L., Nuez, F. 2010. Viruses infecting per la Generalitat Valenciana. En un Cebolla-Cornejo, J., Soler, S., Nuez, F. 2007. Ge- tomato in Valencia, Spain: occurence, distribution futur es procedirà a realitzar el mateix netic erosion of traditional varieties of vegetable and effect of seed origin. Journal of Phytopatho- crops in Europe: Tomato cultivation in Valencia logy, 158: 797-805. amb la resta de varietats de la Vall. (Spain) as a case study. International Journal of Zeven, A.C. 2002. Traditional maintenance bre- Plant Production, 1: 113-128. eding of landraces: 2. Practical and theoretical Una volta realitzada la caracterit- Cebolla-Cornejo, J., Soler, S., Valcárcel, J.V., considerations on maintenance of variation of zació descrita es procedirà a la tipi- Fernández de Córdova, P., Nuez, F. 2001. Las landraces by farmers and gardeners. Euphytica, variedades tradicionales de cultivos hortícolas: 123: 147-158.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 117 Topografía médica de Ontinyent. 1916 ¿Un trabajo anónimo?

Francisco Galiana Gisbert

l Ayuntamiento de Ontinyent tura) médico que ejerció su profesión medidas que se toman al respecto. conmemorando el centena- en Ontinyent. Entre otras muchas cosas aparecen Erio del la concesión del titulo las epidemias de difteria, los casos de Ciudad, (1904–2004) publicó un En este sentido centro mi trabajo en de anginas malignas y las fechas de libro con este mismo titulo que edi- este médico. B.M.S. nacido el 14 de las trágicas consecuencias de la epi- taron Josep Bernabeu i Mestre pro- julio de 1.833, hijo de Isidoro Mompó demia de cólera cuyo máximo conta- fesor de Historia de la Ciencia de Cerdá (1808) y Rafaela Sais Cambra gio fue en el mes de agosto de 1885 la Universidad de Alicante, Tomás y nieto de Vicente Mompó y Mariana y que tantas muertes se cobró. Entre F. Bordera i Bordera, Josep Sanchis Cerdá ambos oriundos de Aielo. Estu- las medidas extraordinarias tomadas Carbonell i Vicent Terol i Reig. (eds.) dió medicina en la Facultad de Valen- en tales circunstancias fue reservar cia. Contrajo matrimonio con Rafaela camas exclusivamente para enfermos Ya tenía noticias y conocimiento de Marcos Navarro en la iglesia de San de cólera en el Hospital Beneficencia esta topografía médica. Su lectura y Miguel de Ontinyent. Tuvieron cuatro y otras para los enfermos de otras pa- el hecho de que se desconoce su au- hijos bautizados en la parroquia de tologías en las casas de Beneficencia toría, me movió la curiosidad y pen- Santa María (1 ) cuyos nombres son situadas junto al Hospital cedidas por sé si podría aportar algún elemento Gonzalo–Buenaventura (nacido en familias caritativas. En actas poste- o dato que contribuyera a esclarecer 1864), Rafael–María de los Angeles– riores, tras la desaparición de la epi- y despejar dudas sobre la autoría de Ventura (1867), José Antonio–Pedro demia, se hace constancia del agra- este trabajo que, curiosamente, cum- nacido en (1869), e Isabel–Rosalia– decimiento del ayuntamiento a los ple este año su centenario. Carmen–Adriana (1871) médicos y auxiliares por su extraordinario trabajo durante la epidemia y, Es un libro muy interesante que sus Consultando las actas de la Junta pocos días después, son los propios autores reflejan fielmente el conteni- Municipal de Sanidad de los años médicos y personal sanitario, los que do mecanografiado que se presentó 1883-1898. (2) encuentro su nombre agradecen al mismo ayuntamiento al Premio Iglesias González en 1916, y firma de asistencia como Ssecreta- su correspondiente reconocimiento premio que la Real Academia de Me- rio de dicha junta donde constan la a la labor realizada durante la epide- dicina de Madrid venía convocando situación sanitaria de la villa y las mia. Repasando actas observo que el desde el año 1903. Lo habitual en año 1898 es el último que aparece su estos concursos es presentarlos de nombre lo que me hace pensar que, manera anónima bajo una plica y un cumplidos los 65 años, el motivo de lema que en este caso era Patria. Su su ausencia podría ser la jubilación contenido es la situación socio-eco- con el consiguiente descargo de su nómica e higiénico-sanitaria del On- trabajo y sus responsabilidades. Aquí tinyent de principios del siglo XX. encuentro cierta anomalía entre la En él se habla del clima, del campo, edad de su “jubilación” (1898) y el las condiciones y medios de vida de año del Premio Iglesias González. sus moradores, sus costumbres, sus (1916). virtudes. También de sus defectos. La descripción de estos temas se hace Buscando documentación que pudie- con tanto detalle que los autores del ra despejar esta duda, fue el director libro, con muy buen criterio, sugie- de la Bbiblioteca municipal de On- ren que el autor aspirante al Premio tinyent, Fernando Lliso, quien me Iglesias González 1916, debió ser ayudó informándome de una publi- Buenaventura Mompó Sais (B.M.S.) cación del Sservicio de Ppublicacio- (en algunos sitios aparece como Ven- nes del Ministerio de Trabajo y Se-

118 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Topografía médica de Ontinyent. 1916: ¿Un trabajo anónimo?

guridad Social de 1985 (3) basada en cido, y en los libros a partir de esa el Real Decreto de 5 de diciembre de fecha tampoco aparece su falleci- 1883 donde se estudian nuevas refor- miento. Todo ello me sugiere que si mas sociales. A raiz de este decreto su muerte se produjo antes de 1873, el presidente del gobierno Antonio todavía no se había convocado el Canovas del Castillo y el subsecreta- Premio Iglesias González y si su fa- rio del Ministerio de Trabajo Segis- llecimiento hubiera ocurrido después mundo Moroto, ordenan la creación de la convocatoria del premio en de unas comisiones provinciales para 1916, B.M.S debía tener más de 83 conocer el estado y las condiciones años edad que considero muy avan- en las que se encuentra el país en zada dadas la falta de condiciones esos momentos. Estas comisiones físicas y psíquicas necesarias para estaban autorizadas para crear otras estos trabajos. locales en poblaciones que lo creye- ran conveniente, motivo por el cual Insistiendo en mi curiosidad, recuer- Alcoy y Ontinyent tuvieron su pro- do la amistad que tengo desde hace pia comisión. La comisión de On- mucho tiempo con la familia Mompó tinyent presidida por el alcalde de la Delgado de Molina, nieto de B.M.S. villa Don Francisco Montés Mora, Madre e hijo Con ella mantuve charlas coincidien- estaba constituida por los concejales do en algunas ocasiones con la ma- Fernando García e Ignacio Sanz; el gruencia y determinado anacronismo yor de las hijas. Pregunto si sabía la subdelegado de la Junta Municipal entre ellos. fecha del fallecimiento de su abuelo de Sanidad B.M.S; el juez de prime- B.M.S. y me dice que la desconocen ra instancia; el juez de paz; el médico Pienso que si B.M.S. nace en 1833 pero sí saben que murió muy mayor, Titular José Mª Bonastre; el registra- y en 1898 con 65 años ya no forma de “viejo.” Me informan que B.M.S. dor de la Propiedad; los dos notarios; parte de la Junta Municipal de Sani- tuvo un hijo llamado Luís que tam- profesores de instrucción pública; di- dad, sea por la jubilación, motivos de bién era médico. Le expongo mi rectivos de la Sociedad La Previsora salud o por fallecimiento, mantienen extrañeza porque el nombre de Luís de Ontinyent; directivos de la Caja de las dudas a las que me refiero ante- no constaba en los archivos de Santa Ahorros y Monte de piedad de Ontin- riormente. Maria donde están todos los demás yent; miembro de la junta del Círculo y rápidamente me lo aclara diciéndo- Recreativo; miembro de la Sociedad Busco toda la información posible en me que su familia se mudó de casa de Festeros; administrador del Hos- el Registro Civil de Ontinyent ( 4 ) pasando a vivir a la calle Mayans por pital Beneficencia; administrador de consultando los libros de defuncio- lo que fue bautizado en la Parroquia la Casa de Beneficencia, párrocos nes y me informan de que los libros de San Carlos, (5 ) no en Santa Ma- de Santa María y de San Carlos, di- correspondientes desde 1873 hasta ria. Interesado en todos estos detalles rector de la escuela de adultos de la principios de 1900, han desapare- consulto el Archivo parroquial y no conferencia de San Vicente de Paúl, propietario de fincas rústicas, propietario de fincas urbanas, industriales, obreros y comerciantes.

En esta publicación constan los informes que los distintos miembros de las comisiones enviaban a la comi- sión central. Llaman la atención los enviados por el entonces miembro de la comisión de la Junta Municipal de Sanidad de Ontinyent B.M.S. por su relación directa con el tema de la mencionada topografía médica. Todo parece indicar que B.M.S. es su autor. Repaso con todo detalle los datos obtenidos observando cierta incon- Hermanas del Santo Hospital de Beneficencia. Ontinyent

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 119 Topografía médica de Ontinyent. 1916: ¿Un trabajo anónimo?

me pueden dar datos porque los li- les premiaba con un pequeño y sim- Fuentes. bros desaparecieron en los años de la bólico obsequio. (1) Archivo Parroquial de Santa María. guerra civil. (2) Archivo Municipal de Ontinyent. A.M.O. (3) Centro de publicaciones. Ministerio de Tra- Con todos estos datos y documenta- bajo y Seguridad Social 1985. Reformas Socia- Poco tiempo después tuve la suerte ción extraída de distinta fuentes mas les 1889 – 1893. IV Tomos. de encontrar un documento en el Ar- la información de sus descendientes (4) Registro Civil de Ontinyent. (5) Archivo Parroquial de San Carlos. xiu Universitari de Valencia (6 ) fe- directos, llego a la conclusión de que (6) Universitat de Valencia. Arxiu Universitari. chado el 14 de julio 1899, documen- B.M.S falleció antes de la convoca- (7) Información familiar. to necesario para que Luís Mompó toria del premio Iglesias González en Marcos obtuviera el titulo de licen- 1916 o bien en esa fecha tenia una Material del trabajo ciado en medicina y cirugía, un cer- edad muy avanzada para este tipo de Criterios y Reformas en acta del 22 de Abril tificado que estaba firmado por José trabajos. de1885) (Información “oral” y escrita publicadas entre Nadal Insa, abogado, juez municipal 1893 y1889) ¿22 abril 1885? y encargado del Registro Civil de En mi modesta opinión, Luís, el me- Ontinyent donde consta la fecha del nor de los cinco hijos de B.M.S naci- (Francisco Boscá, Vicente Martinez, Enrique nacimiento de Luís el 13 de Mayo de do en 1875, casado con Ana Delgado Cerdá), (José Martínez Cleur, Vicente Gironés) (Rafael Santamaría Beneito, Miguel Navarro, 1875 a las nueve horas de la noche de Molina Moscardó, heredando las Eulogio Calabuig, Domingo Bas, Santiago Ar- en su domicilio de la calle Mayáns inquietudes de su padre y su valiosa mela (Juan Sanegre) 50….. Tenía entonces 23 años. labor, recopilando toda la informa- (Carmelo Ripoll y Julio Coig,(1884); (José Na- ción que poseía, fueron motivos más dal y Pascual Martí (*)CLI (1885 (*) T. I Pag. CLI. Presidente es D. Antonio Canoras del Recabando más información me in- que suficientes y atractivos para que Castillo Reformas Sociales. Información oral y dican que el hijo mayor de B.M.S. su hijo Luís pueda considerarse, a escrita publicadas entre 1889 y 1893) (22 abril también llamado Buenaventura, no falta de un dato gráfico, como autor 1885) era médico y que murió muy joven, de La Topografía Médica de Ontin- T.I CLXIX Castillo. Subsecretario del Ministerio de Maroto más o menos a los 30-35 años como yent 1916. (7 / 12 / 1883) consecuencia de una “enfermedad T.III pag 327 Memorias de las informaciones del estómago” Recuerdo la de cosas oral y escritas de los pueblos de la provincia. ONTENIENTE que Luís Mompó Delgado de Molina Esta información me lleva a consultar el A.M.O (7) contaba de su padre y otras que y encuentro las actas de la Comisión que Bue- me ampliaba la nieta. Me dicen que su padre y su abuelo, ambos eran médicos nacidos aquí en Ontinyent y que ejercieron su profesión en su pueblo. Luís me habla de las dudas que él mismo llegó a tener entre ser médico como su padre y su abuelo o estudiar derecho, al final se decidió por la abogacía. Me explican que era un hombre muy interesado y preocupado por la salud y cultura de sus paisanos, de sus condiciones de vida, hasta el punto que organizó dar unas charlas en las escuelas primarias ha- blándoles del aseo personal, de la necesidad de la limpieza la boca, el lavado de manos antes y después de las comidas, normas para la alimen- tación, lo que hoy llamaríamos dieta mediterránea, es decir consejos ele- mentales que les ayudaría a mejorar la salud y prevenir enfermedades, lo que entendemos hoy como mejorar la calidad de vida. Como incentivo a los escolares, al final de las charlas

120 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Topografía médica de Ontinyent. 1916: ¿Un trabajo anónimo?

naventura Mompó firmaba como asistente a las 23 /6 / 1885 --- id Isidoro Mompó Cerdá (1808) oo (1830) Rafaela reuniones. 4 / 7 /1885 --- id Sais Cambra Buenvaventura Mompó Sais nace en Ontinyent 26 /7 /1885 “muy mayor” (¿83 años?. Hijos suyos son, el 15 de Julio de 1833 hijo de Isidoro Mompó 6 / 8 / 1885 id (como secretario) Luís que se casa con Ana Delgado de Molina y su segundo ¿? 1885 sobre cólera Moscardó, matrimonio en 1830 con Rafaela Sais Cambra. 28 / 7 / 1887 informe de Ventura sobre casos Buenaventura Mompó Sais ( 14-Julio 1833) estudia medicina en la acultad de Valencia y co- difteria y anginas malignas en la Villa oo en S. Miguel) se casa con Rafaela Marcos legiado en el Colegio de Médicos de Valencia 29 / 10 / 1887 id id. (como profesor Navarro, hijos Buenaventura 1864) Luis Mom- con el nº 1103, que fallece 3 1878 cuando tení 45 de medicina) pó Marcos (1875 ) oo Ana Delgado de Molina años. No parece que fuera él 1 / 7 / 1989 id id Moscardó, hijos Luis Mompó Delgado de porque el año de la convocatoria hubiera tenido 12 / 7 / 1889 id id Molina oo A. Buchón Antonio, Pepita y Rafael 83 sabiendo que murió muy joven de una enfer- 16 / 7 / 1889 id --- Mompó Delgado de Molina - medad gástrica 8 / 7/ 1889 id id (1) Servicio de publicaciones. Ministerio de Testimonios de su nieto Luis Mompó Delgado 9 / 8 / 1889 id id Trabajo y Seguridad Social. 1985 de Molina y su hija Regina Mompó Buchón 19/ 2 / 1891 Extraordinaria id id (2) Bautizado en Sn Carlos por nacer en la Sí fue miembro de la Junta Municipal de Bene- 26/ 5 / 1891 id id calle mayor Parroquia a la que correspondía su ficencia desde 1877 a 1891) En las actas como 9 / 8 /1883 - 25 / 9 / 1898 id id domicilio asistente a las juntas a las reuniones figuraba con Utimo año que aparecen B.M.S. y J.C.M en la (3) 12/ 1995) Servicio de publicaciones. Minis- “cirugía y medicina” y firmaba siempre como J.M.S. terio de Trabajo y Seguridad Social. 1985 Ventura Mompó Sais. (4) (28 Mayo 1885 Constitución Comisión de T.II pag 336 (acta municipal 22 / 4 / 1885) Datos a estudiar Omtinyent T. III pag. 336)Criterios de Buenaventura sobre Isidro Mompó Cerdá 1ªs oo con Mª Carmela (5) Actas municipales Beneficencia García (6 hijos) (6) Archivo Parroquial Santa María Memorias de la comisión de Ontinyent sobre 2ªs oo (19/ Marzo/1830 )con Rafaela Sais Cam- (7) Universitat de Valencia. Arxiu Universitari el estado de necesidades de las clases obreras, bra, 3 hijos: (en presentación al Premio Iglesias González reformas sociales, Rafael-Joaquin (1831) Buenaventura (1833) y 1.916 tenía 41 años. (*) Actas municipales: presididas por Alcalde Joaquin (1836) (8) Certificado de José Nadal Insa, Juez munici- Francisco Montés Mora Mariano Cerdá Tortosa se casan en s Carlos con pal y encargado del Registro civil de esta villa) 9 / 8 /1883 la Junta municipal de sanidad Josefa Marcos Navarro y tienen los siguientes (9) Registro civil.,Aquí solo se están registrados nombra secretario de dicha junta a José Cerdá hijos: los fallecidos después de 1873 Marcos licenciado en medicina y cirugía, ante- Mariano Jacinto. Sacerdote (1852-1928,) riormente ya formaba parte de la misma junta. José Mª Roque Cerdá Tortosa, médico ( 1854 ) 22/ 4/1883 Detallado informe de la beneficencia Enrique Jorge (1859 de Onteniente en la publicación del Centro de Joaquin Gonzalo (1862) Publicaciones del Ministerio de Trabajo y Segu- Rafaela (1863 ridad Social.1985 (5 Tomos). Mercedes Mª José 8 /6 / 1884 Reservas de camas a enfermos de Rafaela ( ¿1887 ¿ ) cólera en Hospital Beneficencia y los demás Mª Josefa (1865) en la Casa de Beneficencia asistentes y firmas José Mª Roque Cerdá Marcos, médico ( 22 de de miembros, y firmas de Ventura Mompó Sais septiembre ( 1854 ) se casa en San Carlos con (V.M.S.) – y Josefa Marcos Navarro. Fue Secretario de la 30 / 6 /1884 id id (como secretario). J.M.de Sanidad (acta 2 agosto 1883) 31 /8 /1884 id id Luis Mompó Marcos. Expediente Facultad de 3 / 9/ 1884 id id Medicina 4 /9/ 1884 --- id Isidoro Mompó Cerdá (1808 ) hijo de Vicente 15/ 9/1884 id id Mompó y de Mariana Cerdá Rafaela Sais (am- 20 /10/ 1884 id id bos de Ayelo) Isidoro se casa en segundas 8 /6 / 1884 id id (como secretario). nupcias en 1830 con Rafaela Sais Cambra, 31 /8 /1884 id id también viuda. Uno de sus tres hijos de las 3 / 9/ 1884 id id segundas, Buenaventura Mompó Sais, se casa 4 /9/ 1884 --- id en 1833 en la iglesia de san Miguel, con Rafaela 15/ 9/1884 id id Marcos Navarro (hija de José Marcos y Teresa 20 /10/ 1884 id id Navarro) con la que tiene a un hijo t de nombre Agosto de 1885 fuerte brote de cólera Luis-- (1864) Mompó Marcos. Su padre Buena- 9/ 9/ 1985 del Ayuntamiento dan gracias por el ventura también médico, murió muy joven a las comportamiento de Buenaventura, José Mª Bo- 45 años cuando su hijo Luis tenía 14 años. nastre y Leopoldo Martinez (Títulares) y sus Rafaela Marcos, se casa con Luis Mompó Mar- auxiliares, por trabajo en la epidemia de cólera. cos cuyos hijos son Luis,Antonio.Anita,Rafael 23 / 10 / 1885 gracias de los médicos y personal se casa en San Carlos con Mariano Cerdá Tor- auxiliar por el reconocimiento del Ayuntamiento tosa hijo de Joaquin Cerdá y Vicenta Tortosa. al trabajo llevado a cabo durante la epidemia Un hijo de Josefa Marcos se casa con José Mª del cólera. Cerdá (1864) Una hermana de Josefa, Rafaela, 4 / 4/ 1885 id id Buenaventura Mompó Sais 1 / 4 1885 id id José Mompó Cerdá 2 / 5/ 1885 id id Mompó Sais (1833) Mompó Marcos, José 2 / 6 1885 id id Mompó Cerdá ompó CerdáLuís Mompó Mar- 4 /6 1885 id id cos, Luis. 13 / 6 1885 id id Familia Mompó.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 121 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

RaMÓN HARO ESPLUGUES

1. Introducció: l’Agullent del Car- denal Reig i Casanova

L’Agullent del cardenal E. Reig i Ca- sanova era molt semblant, el mateix o quasi igual, a com ens el recorda, mossén Bertomeu Albert Soler -degà emèrit de la Catedral de Sant Nicolau d’Alacant, fill únic dels ermitans de l’Ermita de St. Vicent F., i fill espiritual del cardenal Reig; que li va pagar una beca al Seminari de València, durant els cursos de llatí, fins que en va aconseguir una al Col·legi Major de Sant Tomàs de Villanueva-, en el seu article Records d’Agullent en els albors del IV Centenari del Miracle de la Pesta, escrit a Rocafort, el 25 de gener del 1994, publicat incom- plet, per raons d’espai, en el llibre: La Nit de les Fogueretes d’Agullent-Ro- meria Nocturna, des de 1600, Con- sell Valencià Cultura, 1994; i complet, en el Llibre-programa de Festes a Sant Vicent F., any 2001. Mossén Bertomeu, nascut a Agullent, pel 1909, alguns records vius de la seua infància ens els conta així:

“Agullent era un poble xicotet, estés des del Ravalet (actual C/ del Bis- be Jesús Pla) fins a la Creu de Dalt (actual prolongació del C/ Major) i de la Creu de Baix (abans C/ de El cardenal Enrique Reig Casanova (València, 20 de gener de 1858 - Toledo, 25 d’agost de 1927) Sant Roc i després C/ de la Creu) a la zona alta, anomenada el Castell. Sense aigua corrent a les cases, sen- per asfaltar. Encara no hi havia el Major ni els de la zona de la Caravi- se clavegueres o albellons; els car- C/ d’Ontinyent ni l’Av. de la Vall na i la Llobera ni els de Sant Ramon rers per empedrar i, naturalment, d’Albaida ni la prolongació del C/ i el del Miracle, ni d’altres… Era un

122 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

2. La Religiositat Popular en Agu- llent

“La religiositat d’Agullent -continua Dom Bertomeu Albert- girava al voltant de moltes devocions. Sempre estàvem en l’Església. Sempre hi havia alguna festa, devoció o misteri a celebrar, en algun dels tres temples del poble: a l’Església Parròquial, a la del Convent o a la de l’Ermita”.

“Els records més vius i més impres- sionants que guarde d’Agullent són les Festes dedicades al Patró Sant Vicent Ferrer, tant les de Pasqua com les de Setembre… Agullent, abans, tot i que era un lloc menut unit a la vila reial d’Ontinyent, segons la tra- dició, tingué la sort de rebre la visita i la predicació de l’Evangeli de Sant Vicent Ferrer, apòstol d’Europa, per la tardor de l’any 1410. A la Plaça Major, en el cantó al carrer del Car- denal Reig, hi ha una fornícula amb la imatge del sant valencià, que ho recorda. Allí predicà en la nostra llengua, dolça i gloriosa, naturalment, començant sempre els seus Sermons, amb aquelles paraules que arribaven a l’ànima: Bona gent!... Després de predicar, es va retirar a orar a l’Ermita, pròxima al lloc on hi ha la Font Jordana. Allí, segons la Tradició, va orar davant el Crist poble eminentment agrícola, on im- java bollo (rotllo de pa fet amb fari- gòtic que es venera i adora, hui, a perava el secà; però on hi havia una na de panís o dacsa), en compte de l’Ermita nova. Agullent, per tant, ha petita i bona horta, gràcies a l’aigua la de forment o blat. Els tres forns quedat marcat per la predicació de de la Font Jordana, a la de la Ca- treballaven a tope, coent el bollo i Sant Vicent F. En el passat i en el pre- nyà, i d’altres fontetes. La indústria les coques de dacsa, amb sardina o sent ha donat un signe i un sentit a la era encara molt minsa, incipient: aladroc. Es menjava poca carn, però vida del nostre poble, i és un fona- de cereria, de tèxtil o de gènere de sí molta saladura: cavalla, sardine- ment sòlid de la nostra espiritualitat punt, i la tradicional i artesana de ta i bacallà. Era un poble creient i agullentina”. segles: d’espardenya, de corda, al- fervorós: se solia sentir, de nit, a les guns, de: teixidors, forners, ferrers, cases, passant pel carrer, el rés del S’anomenava el “Poema”(així l’ano- carnissers… Era un poble pobre, de Sant Rosari. La gent parava o deixa- menaven i l’anomenen, també, enca- molts pocs rics. Molts hòmens, per va, momentàniament, la seua faena, o ra, algunes de les persones més ve- l’època de la sega de l’arròs, ana- qualsevol altra activitat, al camp, a la lles: el “tio” Ricard Belda, fill de la ven a guanyar-se el jornal a la Ri- Plaça; el dia del mercat, , quan sentia tia Rita, centenari, i “Consuelet Cer- bera; i, algunes famílies, arran de el toc d’oració i/o “el d’alçar a Déu”; dà, la Rofina, o Sermonet del Timete la crisi agrícola provocada per la els hòmens es descobrien el cap, les Deum, que, precisament, ens recorda fil·loxera, van emigrar a l’Argentina dones es senyaven. La presència de la la seua visita apostòlica i estada en i, d’altres a València i a Barcelona. imatge del Patró, en la Plaça, era mo- Agullent. El Sermonet es cantava i es Per hivern, gran part del poble men- tiu de respecte i veneració”. canta, per les Festes grans, en tots els

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 123 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

Centenaris Vicentins, probablement, “Era i és tot un esclat de fe, de llum, 2.1 Cobles al Patró Sant Vicent des de mitjan segle XVI o primeri- de color, de germanor. Una nit esplen- Ferrer, Segle XVII. Després, i arran es del XVII, fins al segle XX (1800, dorosa, meravellosa, màgica, excel- del “Decret del Miracle” (1658), en 1900, 1910, 1919, 1950, 1955). I, des sa. L’afició poètica local l’ha cantada què es van aprovar els Goigs a/de del 2000 fins al 2014, s’ha cantat ja i descrita molt bé: Al fer-se de nit, el Sant Vicent F., es van aprovar una quatre voltes, per setembre, per les dia 3 de setembre, de cada any, des de sèrie de cobles, a mitjan segle XVII i Festes del Miracle: el 2000, el 2010, la Plaça i el Convent, es formava com posteriorment d’altres: una, referent el 2011 i el 2014. Consta d’una inun riu humà de tota classe de gent i al còlera, a finals del XIX i, fins i tot, troducció cantada, per un xiquet o condició, camí de l’Ermita. Jo sempre una o dos més, a finals de la prime- una xiqueta, que diu així: “Totes les hi anava amb els meus pares. Duia, ra meitat del segle XX, en temps del llengües i pobles / lloeu Déu nostre com els altres xiquets majorets, la fa- rector Josep Alba, de bona memòria, Senyor/ i, per les valls i les serres,/ lla; que, durant molt de temps, tenia de tema exclusivament nadalenc. mostreu a tots vostre amor. Viviu ja amanida, per a una nit tan feliç. La Cobles que cantaven els Festers del sempre ab germanor,/ cada jorn, hora falla és la vora retallada de l’esportí, Sant, per Nadal, i alguns voluntaris i moment,/ perquè creixca sempre el que servia en les almàsseres per a la més, grans i xiquets, acompanyats, Bé/ dins i fora d’Agullent”. premsa de les olives, triturades, per primer, del xirimiter, del “tio Paco a l’extracció de l’oli. S’encenia amb Solves”, o de la Música Instrumen- I del Sermonet del Temeu a Déu, prò- facilitat i produïa una llum que il·lu- tal, i després, ja, per un grupet de piament dit, cantat per un xiquet o una minava una miqueta el camí que, per músics de la Banda de Música, for- xiqueta. Comença, naturalment, així: aquell temps, no tenia llum elèctrica. mada a mitjans de la segona meitat Els xiquets menudets i les xiquetes del s. XIX, pel 1880-81. I tot i tots “Bon jorn! Bona gent!, veïns d’Agu- solien dur un tros de ciri encés, dins presidits per l’alcalde o el síndic, i llent!:/ Temeu Déu i doneu-li ho- un meló, amb dibuixos meravellosos, pel vicari o el rector. Al mateix temps nor!;/ que lo Judici vindrà/ i a tot- que prèviament s’havia buidat per a que felicitaven els veïns, per totes les hom ajustarà, ajustarà. Baratau tal ocasió. La falla anàvem rodant-la cases, arreplegaven les Estrenes, que mort per Vida,/ infern per Paradís,/ i, amb ella, solíem encendre algun donaven en moneda o en productes la maldat per la bondat,/ lo mal pel matoll del camí. Antigament, com del camp. Per a, així, posteriorment, Bé,/ l’home vell pel novell. Sigau tos- mon pare em deia, abans de la repo- poder celebrar millor la Festa del Pa- temps bons crestians/ i també bons blació forestal dels anys vint, s’ence- tró. En el grup, és clar, no hi podi- valencians, bons valencians. Dareu nien matolls, boges i llenya baixa de en faltar els xiquets, que animaven i així glòria a Déu/ i tots al Cel hi en- les muntanyes de la Serra d’Agullent: alegraven la nit. I de segur que, en trareu./ Benaurats sigau los nets de la Penyallisa i l’Altet de l’Aire. Era els temps de l’Enric Reig i Casanova, cor,/ perquè veureu lo Senyor.../ I tot tot un espectable de llum i color, que escolà o acòlit, durant bastants anys, allò que heu fet/ a uns d’estos geres divisava des de llocs molt distants hi participaria, fins i tot cantant les mans meus,/ dels més pobrets i me- de la Vall d’Albaida. Era com un re- Cobles. nuts,/ és a mi a qui ho heu fet./ En cord d’aquelles llums que no s’apa- lo Jorn del Judici, / quan sols valdrà gaven, malgrat el vent atremontanat, 2.2 Cobles Nadalenques de la Uni- l’amor/ a cascú dirà el Senyor/ si quan cercant els apestats, per coves, versitat d’Agullent, acompanyats ha fet bon o mal servici. I al darrer barraques i barrancs, al ungir-los tots d’un grupet de tres músics o Jorn us dirà: Veniu beneïts de mon amb l’oli de la Llàntia quedaven bons quatre. N’hi ha des de mitjan segle Pare/ perquè quan tenia fam/ m’ali- i sans. Al voltant de les onze de la XVII, en què es van aprovar, amb mentàreu de bon grat,/o em visitàreu nit, se sentien les campanes al vol i, els Goigs, d’altres de finals del XIX, de malalt,/ o, em vestíreu, si estava al so alegre de la banda de música, com també de la primera meitat del nu/ o, m’acollíreu, si era pobret. Ve- s’acompanyaven les autoritats del segle XX. Consten, les Cobles, de: niu, entrau a la Casa de tots,/ a la poble camí de l’Ermita. Moltes voltes Cant d’Entrada o Salutació: “-Bona Casa del Pare. Esperau, doncs, ab vaig vore, acompanyat d’un bon grup nit tingueu germans!, vos portem germanor,/ la vinguda del Senyor, de capellans, el que va ser bisbe de nostre Patró a la vostra llar…, i de la del Senyor./ Est és el Sermó predicat, Barcelona, arquebisbe de València, cobla o cobles corresponents: -Nos- / donem gràcies a Déu:/ Pare, Fill i de Toledo i cardenal primat de les tre pare sant Vicent/ tenim al peu de Esperit Sant, Esperit Sant!” Espanyes: el Dr. E. Reig i Casanova. la Serra,/ perquè el Rei de Cel i Terra Que, com un agullentí més, s’ageno- / li ha dat tot el poder,/ i quants mira- El cardenal també visqué la Nit del llava davant la Post de Sant Vicent F., cles vulla fer/ dins i fora d’Agullent./ Miracle o Nit de les Fogueretes, que cantava els Goigs i s’ungia amb l’oli Celebrem ab alegria les Pàsqües de mossén Albert ens la recorda així: de la Llàntia”. Naiximent.-Quin miracle tant potent/

124 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

nos féreu en aquell any,/ quan la Llàntia de repent,/ sens faltar corda ni clau,/ en peu se quedà quan cau/, i gens d’oli perdent. Celebrem…-Des del Cel està mirant/ sant Vicent els d’Agullent,/ i com és nostre patró/ a Déu li està dient:/ el Senyor que no s’oblide/ d’aquest poble eternament./ Celebrem…-Quan la pesta rigorosa / tantes viles acabava,/ en vostra Llàn- tia trobava/ salut i remei copiós:/ eix oli miraculós/ per a tots medicinal./ Celebrem ab alegria/ les Pàsqües de Nadal.-Tan solament Agullent, / quan el còlera(2ª 1/2 s. XIX) algun dia / esta comarca afligia,/ la delliu- rà el gloriós Vicent./ Féu, doncs, almoina a porfia,/ agraïts a tal portent./ Celebrem ab alegria/, les Pàqües de Naiximent.-Entre els pobles del contorn/ Agullent és venturós,/ puix del Cel salut se’ns dóna / per Vicent miraculós; agraïts sigau-li tots / ab almoines abundants./ Celebrem…de Naiximent. -Ja que sou tan poderós/ en la Terra i en lo Cel,/ demaneu-li, al Senyor,/ que ens delliure de l’In- fern; i, quants morim en aquest món, siguem beneïts del Pare Etern. Cele- brem…No vos dolga l’almoina/ que venim a demanar-vos,/ la volem per obsequiar / lo patró més generós:/ a Vicent miraculós,/ d’aquest poble ric cabal./ Celebrem… de Nadal. -Si per falta de collites/ la necessitat apreta, doneu per a fer la Festa/ que Vicent lebrem amb alegria/ les Pàsqües de Centenar de 1919, D. Constantí Tor- assistirá; doneu blat en barcellona,/ Naiximent. Com també, cantaria de mo, va fer o compondre, de nou, els i a tot lo món abundant./ Celebrem xiquet i, després d’adult i de gran demés. Un dels capellans, fill d’Agu- ab …-Un any perquè no plovia,/ oh, els Goigs de Sant Vicent F., de Sant llent, va dir o comentar al cardenal quin gran Miracle féu!,/ tot Valèn- Bertomeu, de la Mare de Déu, en les Reig que es cantaven sense l’aprova- cia us deia:/ Ai, sant, per l’amor de seues diverses advocacions, així com ció eclesiàstica corresponent; i li va Déu”!./ Doncs si en andes em porteu, cançons de Nadal i moltes més de les contestar que, de tot lo que escrivia vos plourà en general./ Celebrem… que ací n’hi ha, i d’altres (Quant als Dom. Constantí Tormo, tenia la seua de Nadal. -Festegem ab entusiasme/ Goigs a Sant Bertomeu Ap., ma tia- aprovació. Després de 1939, ja no la vinguda del Senyor(1ª1/2 s. xx),/ àvia, Teresa Coll Navarro i també s’han tornat a cantar.… i ab la llàntia sempre ancesa/ espe- una cosina-prima de mon pare, Do- rem el seu retorn;/ vos ho diuen ab lors Vayà Vidal, em contaven: Que 2.3 Cançons de Nadal. En esta Nit gran goig/ les cobles que vos can- van desaparéixer, entre altres ob- Santa,/ naix el Fill de Déu./Tot Agu- tem. Celebrem ab … de Naiximent. jectes de valor, quan la Guerra dels llent canta:/ veniu i adoreu!Veniu -Ha brillat dins les tenebres/ la gran Francesos. Que es cantaven, amb pastorets,/ veniu i voreu,/ que humil Llum del Salvador(1ª1/2 s. XX)./ Ale- la mateixa melodia que els de Sant i pobret/ ha naixcut nostre Déu. Xi- greu-vos Cel i Terra/ que ha naixcut Vicent F., per la Festa de Sant Ber- quets i xiquetes/ la Nit de Nadal/ fan el Redemptor. Cantem tots la Bona tomeu, però la gent només en recor- moltes festetes/ al Rei Celestial. El Nova/ de l’Infant en Agullent./ Ce- dava, complets, uns quants. Que, pel Crist, el Messies, ens ha visitat;/ i en

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 125 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

tots estos dies/ el poble ha alegrat. En seu Mare del Roser. Del sant ventre 2. Vestida de Sol,/ de Lluna i d’es- el Portal de Betlem/ ja no es crien ta- produïda/ la Planta del Roser verd,/ treles,/ Santa Maria! / Meravelles en ranyines,/ puix devallen els angelets/ fon d’Àngels circuïda/ i servida ab Vós/ la Trinitat ha fet,/ Santa Maria! a aspolsar-les tots els dies. Pastorets gran concert:/ i restà pur i sanser/ 3. Estols d’àngels al Cel,/ sancera i pastoretes,/ tant que voleu saber:/ vostre cos ab alegria,/ quan parís en us pujaren, Santa Maria!/ Per abi- d’una barcella de dacsa,/ quants bu- l’establia/ el celestial Roser. Del sant llar-vos de Lluna, estrels i Sol,/ Santa nyols es poden fer? -Esta Nit farà llu- ventre produïda/ la Planta del Roser Maria! neta/ i demà farà bon Sol,/ a la porta verd,/ fon d’Àngels circuïda/ i servida 4. Los àngels tots cantant,/ al Cel us de Quiqueta/ cantarà el rossinyol. ab gran concert: i restà pur i sancer/ pujaren,/ i per Reyna us coronaren:/ -Tirorí, tiror-i,/ senyor rei ja estic ací. vostre cor ab alegria,/ quan parís en Pare, Fill i Esperit Sant! Un cabacet de palla i garrofes/ per l’establia/ el celestial Roser. Quan Vostra mort, oh Maria,/ no és morir al seu rossí,/ i moltes coses bones/ los Reis devots sentiren/ del Roser la és dormir;/ que a la nit segueix el per a mi i per al meu veí. -Venim a gran olor,/ ab lo estel ensemps parti- dia,/ puix, Déu, així ho va establir. esta casa amb bona intensió. La qui ren/ per adorar lo Senyor:/ i trobaren Cants a/ de la Puríssima. (ss. XVI- és bona dona, no sap dir que no. Ens ser lo ver/ de Balaam la profecia,/ te- XVII, XVIII, XIX-1/2-XX. Confra- trauen cosetes de casa el sucrer, i bo- nint vostra Senyoria/ en los braços ria d’hòmens i dones): Hui del Cel nes castanyes que cria el graner. Així lo Roser. Gran delit vos presentava/ nova ha arribat/ que Agullent ab de- és, així és: Vixca Maria, l’Infant i el vostre Fill ressuscitat,/ ab cinc roses voció/ festeja la Concepció de Maria Fuster. -Done’m les estrenes, si me que portava/ en les mans, peus i cos- sens pecat. Celebrem ab germania,/ les vol dar; i, en esta cistella, les té de tat: per les quals lo Llucifer/ qui dels nostra Dona, Santa Maria. … Blan- posar. Passeu bones Festes, Festes de sants lo infern omplia/ fon robat en ca volveta de neu,/ colometa sense Nadal. Bones tarongetes i un conill aquest dia,/ que florí lo sant Roser. fel,/ enduste el meu cor al Cel,/ on ben gran. Ai, ai, i un conill ben gran! Reparada la gra erra/ de Adam, per viu gloriós lo Fill teu. … -Un infant morenet naix esta nit,/ que mort molt cruel,/ transplantat fon a tots donarà felicitat; és el Crist, el de la terra/ el Roser dalt en lo cel:/ 2.6 Virolai a la Mare de Déu de Grà- Messies, l’Esperat,/ que el Cel i la i pujant ab gran poder, lo partir no cia, (ss XVIII-XIX-XX): terra ha unit. us entristia,/contemplant Déu com -El poble cristià, a Vós, canta llaors, rebia/ ab gran goig lo sant Roser. Senyora de Gràcia porteu-nos a Vós, Un xiquet ha naixcut a mitjanit,/ ve No fon de menor estima/ el goig de Senyora de Gràcia porteu-nos a Vós. del Cel, molt pobret ha devallat; de l’Esperit Sant,/ quan vingué de l’alta -Vós sou la més bella de tot lo cre- son Pare la Glòria ha mostrat,/ quan cima/ en vostre Col·legi sant:/ i regà at. Ofrena de gràcia que el Cel ens del si d’una Verge ha eixit.Celebrem lo sant planter, que lo gran Déu ele- ha dut, vinguda a esta terra pel goig de tot cor/ la vinguda pobreta del Se- gia; per estar en companyia/ del Ce- de la llum. -El… -Vós sou, oh Maria, nyor, i ab molta germania/ esta glori- lestial Roser. Vostres.goigs.../ Vostra l’Estel dels camins; pels quals vos osa alegria. Pel camí de l’Assagador/ vida ja acabada,/ lo major goig que dugueren, l’amor dels veïns, per fer- devallava un pastoret,/ tot content sentís,/ quan a Déu fos presentada/ vos Senyora dels agullentins. -El… duu el seu cor/ per ofrenar-lo al Je- triumfant en lo Paradís:/ i Senyora Cants a la Mare de Déu del Loreto: suset. La Mare de Déu fa calça,/ sant us volgué fer/ del gran hort que pos- Que es venera en la 1ª Capella la- Josep ja és vell,I i el Jesuset fa aspar- seïa,/ colocant-vos, com devia, a la teral esquerra de l’Ermita de Sant denya/ amb una agulla i un cordell. ombra del Roser./ Puix mostrau vos- Vicent F. SS. XVIII-XX: tre poder/ fent miracles cada dia:/ 2. 4 Goigs a la Mare de Déu del Ro- Preservau, Verge Maria,/ los confra- 2.7 Virolai a la Mare de Déu de Déu ser, Cants a l’Assumpció de Maria al res del Roser. del Loreto: Atribuït a mossén Cons- Cel i a la Puríssima, des de ss. XVI- tantí Tormo i Casanova, canonge XX. Confraries d’hòmens i dones. 2.5 Cants a l’Assumpció de Maria penitenciari de la Seu i professor del Goigs a la Mare de Déu del Roser: al Cel (ss. XVI al XX. Confraria de Seminari de València, com també Vostres goigs, ab gran plaer,/ canta- dones) canciller de l’arquebisbe E. Reig i rem, Verge Maria, Puix la vostra Se- 1. Ajustats en aquest dia,/ proclamem Casanova: nyoria/ és la Verge del, Roser./ Déu en Agullent / l’Assumpció de Maria,/ plantà dins Vós, Senyora,/ el Roser plens de goig i de content! / Cele- -Reina del Cel, Pastora d’esta Serra, molt excel·lent,/ quan vos feu merei- brem Santa Maria / lo goig de vostra d’Agullent Camí,/ acompanyeu per xedora/ de concebre’l purament:/do- Assumpció,/ que l’Església vol que tota esta terra/ lo poble agullentí,/ lo nant fe al Missatger,/ que del cel vos sia / per la vostra exaltació/ i per la poble agullentí. -Oh ver Ciprer, de trametia/ Déu lo Pare, que volia/ fós- nostra salvació! nostra Ermita Vella,/ floreta de ro-

126 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

mer, que Agullent, per tota esta vida,/ 2.10 Com també, sentiria El Cant llegir,/ si voleu saber resar;/ llegir, vixca un amor sincer, vixca un amor de Despertà, de Francesc Casanova resar, al Cel./ Anem a la Dominical, sincer. -Mare de Déu, Senyora de Lo- Bellver, sagristà de la nombrosa Con- i el del matí de Dimecres Sant, el reto,/ d’Agullent Estrel,/ il·lumineu fraria (d’hòmens i dones) de la Mare Cant en l’acte de la Salpassa, acom- tota la nostra vida,/ guieu-nos cap al de Déu del Roser (ss. XVI-1/2 XX), panyant el Sr. retor a repartir l’ai- Cel,/ guieu-nos cap al Cel. -Mare de primer director de la Banda de Mú- gua i la sal beneïdes, per les cases, Déu, Mare del nostre Poble,/ pregueu sica i, també, alcalde d’Agullent, en mentrimentres un grup de xiquets al vostre Fill / que Agullent forme una legislatura, a mitjans de la sego- anaven anunciant la seua presència, una gran família/ lliure de tot perill,/ na meitat del XIX. Cant que es can- colpejant, amb la seua maça , portes lliure de tot perill. tava, al fer-se de dia, per les Festes i rastells, tot cantant: Pica, pica mas- Grans, acompanyat d’un grupet de sa,/ la meua és de carrasca,/ la teua 2.8 D’altres Cants (Música popular quatre músics o cinc; i que al carde- és de pi,/ qui vol picar am mi? Ous de Serra de Mariola): -Mare del Fill nal Reig li agradava de sentir, de bon en el ponedor, garrotades al senyor de Déu,/ Mare sempre bona,/ San- matí, al rompre el dia. Diu així: -Ja retor;/ ous en l’armari, garrotades al ta Maria./ Plena de Gràcia, sí,/ tot l’Aurora teniu a la porta,/ teniu a la senyor vicari./ Ous, ous, una mona Meravella sou,/ Santa Maria! -Mare porta,/ anunciant el dia,/ anunciant de molts ous. dels pobres,/ Mare del Salvador, el dia/ i la gràcia de Déu; anunciant Santa Maria! / Que los grans abai- el dia/ i la gràcia de Déu. -Oh Maria 2.12 El Sermó d’Orbertura del III xeu, / i els menuts exalceu,/ Santa de tot Agullent guia,/ de tot Agullent Centenari del Miracle de Sant Vicent Maria! -Salve, Mare de Déu,/ Reina guia,/ els fills d’este poble,/ els fills F., 1600-1900: Predicat per mossén Assumpta al Cel,/ Santa Maria! / La d’este poble us volen alabar,/ els fills Estanislau Espí Casanova, cosí prim vostra Assumpció/ cantem ab devo- d’este poble us volem alabar. -De- del cardenal Reig, el 4 de setembre ció,/ Santa Maria! … maneu al Senyor/ per tots nosaltres,/ del 1899, en valencià, donat a conéi- per tots nosaltres./ Puix sou nostra xer i comentat per Mn. Bertomeu Al- 2.9 Per aquell temps, com en qualse- Mare,/ puix sou nostra Mare i la Rei- bert Soler, en el Llibre-Programa del vol poble valencià, quan es moria un na del Cel, puix sou nostra Mare i la 2000, en el IV Centenari. albat/albaet, és a dir, un infant/a, me- Reina del Cel. -Penseu lo que fareu/, nor de set anys, se li ballava la Dan- en este dia, en este dia,/ pel bé del 2.13 Com també el Cant de la Ro- sa del Vetlatori i se li cantaven unes teu poble,/ pel bé del teu poble/ i dels meria dels Romeus, de la Confraria cobles, costum que va perdurar fins a teus familiars;/ pel bé del teu poble/ i de la Mare de Déu del Roser, a la 1936, segons em va contar ma mare. dels teus familiars. Com també algu- Mare de Déu d’Agres, al capdamunt Per tant, l’Enric Reig i Casanova, de nes cobles d’Albaes, que al Cardenal de la Serra de Mariola: Lletra i Músi- xiquet i de gran, ja presenciaria, a li cantava Francesc Casanova, algu- ca atribuïda al referit Francesc Casa- sa casa -tres germanets seues Àngel nes vegades, com esta: “Per Festes, nova Bellver. Diu així: (1862), Remedios (1865) i Remedios en Agullent,/ el poble té més valor,/ D’Agullent, en Romeria,/ pugem a (1867) moren- i en el poble, esta dan- puix tot lo món està content,/ per peu i ab devoció,/ per venerar San- sa i sentiria estos cants: compartir el seu tresor: passar les ta Maria/ i demanar-li sa protecció./ Festes en alegria,/ i viure-les en ger- D’Agullent venim, Senyora, al Cas- La Dansa del Vetlatori/ anem dones mania. I com açò li pareix poc,/ a la tell d’Agres, la vostra Llar,/ perquè a ballar/, puix, un infant, a millor Mare de Déu li fa un toc/:Que Agu- sou nostra Intercessora, i al Bon Je- vida,/ hui, acaba de passar./ La mare llent vixca en germania i harmonia, / sús volem venerar./ D’Agullent Mare i el pare ploren,/ però estan recon- durant tot l’any, cada dia.” de Déu,/ vos agraïm vostres favors,/ i fortats; perquè l’albat és un àngel/ al vostre Fill li demaneu/ que creixca que està ja en l’Eternitat./ L’auelo la 2.11 Així com el Cant de: Anem a la el Bé/ als nostres cors i per tot arreu. mare consola;/ li diu que eixe és el Doctrina, anem. Anem xiquets, cor- A la Romeria al santuari de la Mare destí;/ que els àngels van a la Glòria, rents, corrents. Anem a la Doctrina de Déu d’Agres, la confraria d’Agu- sense passar pel temor del Juí. 2. Així que al Cel arribarem. Deixeu-vos llent, naturalment, hi anava, anual- com, de xiquet, segur que jugaria al els jocs alegres,/ a la Doctrina tots ment, un poc després de les Festes joc de Conillets a Amagar. Joc que es aneu. Donareu gran goig als àngels/ del Miracle i del Crist de la Salut, és convocava per començar-lo un dels i el camí del Cel sabreu, sí! Anem a… clar. Sabem que, Dom. E. Reig, hi xiquets, tot cantant, així: Conillets a Que recordava als xiquets i xiquetes va anar per aquell any de 1900 quan amagar,/ que la llebre va a passar,/ de d’anar a aprendre la Doctrina Cris- era canonge a Palma de Mallorca, nit i de dia, toca l’Avemaria./ Coni- tiana o Catecisme. Com també el de: després de celebrar el III Centenar llets, ja esteu ben amagaets? Anem a la Dominical,/ si voleu saber del Miracle de Sant Vicent F., i, pels

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 127 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

va, a l’entrada. S’atribueix, la lletra, a D. Constantí Tormo Casanova o, al Canonge, D. Manuel Galbis, d’Onti- nyent, que tenia una neboda de mon- ja clarissa, en el convent, i, la música, a A. Amorós Sirvent, o al seu germà Eugeni. El Cant, diu així: -Vós Jesús en Creu clavat/ renovàreu l’home caigut,/ l’omplíreu de santedat,/ puix el Mal havíeu vençut./ Delliureu-nos de tot lo mal, Bon Jesús de la Sa- lut(els versos de Tornada els cantava el poble). - Vós Jesús sou el Camí/ que du la Immortalitat./ Senyor, en el vostre Si, gaudirem d’Eternitat./ De- lliureunos…- Jesús, Vós sou el Mit- jancer/ entre els hòmens i Déu./ Heu Salvat lo món sancer/ en l’arbre de la Creu./ Delliureu-nos… -Celebrem en estes Festes / lo Misteri de la Sa- lut. Que digueren els profetes / ens trauria l’esclavitut. / Delliureu-nos de tot lo mal Bon Jesús de la Salut, de la Salut. S’ha tornat a cantar pels anys: 2000, 2010, 2011, 2013, 2014 i, segurament, el 2015. La Festa del Crist de la Salut, es va traslladar d’octubre a setembre, a l’endemà de la del Miracle, per haver-ho demanat el cardenal Reig, quan era bisbe de Barcelona. I, així, d’eixa manera, poder celebrar-les, amb les del Miracle, durant el seu periode de vacacions, que solia ser, de o per entre agost i setembre. anys que era bisbe de Barcelona, una Miracle i Crist de la Salut. Quant a o dues voltes, puix passava el mes de les Festes Grans, es celebraven amb Cants de la Festa del Sant Crist de la vacacions, entre agost i setembre, en solemnitat, des de temps immemo- Salut: Cantats per xiquets i/o xique- l’Ermita. També, una volta, quan ja rial, acompanyades d’Orgue i Chor. tes els versos de tornada, el poble: 1. era arquebisbe de València. En les Com també, naturalment, els Goigs Jesús de Natzaret,/ lo Fill de Déu/ vacacions del darrer any que va ser a la Mare de Déu del Roser i els de i de Maria./ Jesús en Creu clavat,/ bisbe de Barcelona, segons em con- Sant Vicent Ferrer. és Crist ressuscitat, Al·lel·luia! De- tava, Dom. Bertomeu Albert Soler, lliureu-nos de tot lo mal/Bon Jesús aleshores un xiquet o un adolescent, 2.15 El Cant al Sant Crist de la Sa- de la Salut. 2. Jesús en Creu clavat/ fill dels ermitans, va venir a vore’l a lut (1895-1899) es va estrenar a filo pecat heu llevat,/ en tot lo món./ l’ermita i a parlar amb ell, el carde- nals del segle XIX. El cantava un De Déu lo seu regnat,/ en Vós ha nal Benlloch. El cardenal Reig, em xiquet, cada dos anys, vestit d’escolà començat,/ en aquest món! Delliu- deia Dom. B. Albert, el va presentar o acòlit, a la porta de l’església del reu-nos…3. Jesús de la Salut,/ lo al cardenal Benlloch. Al cardenal E. convent, dins un aracel·li, anomenat Crist de Déu,/ lo Redemptor! La fe Reig li agradava passar el mes de popularment la “Magrana”, per la d’Agullent,/ oh Bon Jesús , vos diu:/ vacacions a Agullent, des de mitjan seua forma o aspecte. Es cantava, en Senyor, veniu! Delliureu-nos de tot agost fins a mitjans de setembre, per la Festa del Crist de la Salut, llavors lo mal,/ Bon Jesús de la Salut, de la a així poder passar les festes de l’As- per octubre, una part a l’eixida de la Salut! En l’església del Convent de sumpció, de sant Bertomeu, les del processó i, una altra, quan s’acaba- franciscanes caputxines, a més dels

128 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

cants dels Goigs a la Mare de Déu Concepció/ cantem ab devoció,/ San- carística, que va estrenar també un del Roser i els del Crist de la Salut, ta Maria!/ Mare de l’Abundància,/ motete de Salutació, el: Vós sou Vi- s’hi cantaven: Mare de l’Abundància, Santa Maria/ cent gloriós, lo sant patró d’aquesta Ompliu lo nostre cor/ del vostre pur vila. Pregueu per nosaltres, pregueu -Himne a la Mare de Déu de l’Abun- amor/ Santa Maria! per nostra salvació. Sí, pregueu per dància: Chor: Gloria a Maria/ filla nostra salvació. El dia 6, de vespra- del Pare,/ divina Mare/ del Salva- 2.16.- El III Centenari del Miracle de da, es van ballar les Danses a l’estil dor;/ de lo Sant Esperit/ fecunda la Pesta, de 1900. S’hi van fer i com- del país. Com la festa ho requeria, Esposa,/ Reyna gloriosa/ del nostre pondre, predicar, cantar, en valencià, quan va començar a fer-se de nit, es Amor./ I: Omnipotencia, sabiduria/ cants, cançons, sermons, oracions a van encendre els focs, per uns quants misericordia gran sense par,/ Deu Sant Vicent F., una fábula: Les Rates punts o llocs de la Plaça, amb llenya Un y Tri posà en Maria/ per a que Agullentines, i, fins i tot una obra de i troncs preparats o especials, o sia, a tothom puga salvar./ II: Beneyta es teatre, sobre el Miracle de la Pesta de farcits de/amb resina; que, alhora que vostra fragancia,/Rosa mística, flor 1600: La Fe Premiada, per Ramon cremaven, produïen o feien espurnes de l’Edén./ Oh Mare bella de l’Abun- Andrés Cabrelles, que s’han conser- d’efectes especials de llum merave- dància/ de Vos espere tot lo meu bé. vat, que, el 3 de setembre, d’aquell llosa. I, el copler cantava, acompa- any, vespra del Dia del Miracle, es va nyat ja dels músics de la Banda de - Els Goigs a la Mare de Déu de representar públicament, a les 18.00 Música, de recent creació, per invitar l’Abundància: Puix voleu ser venerada/ d’estes pobres capuchines,/ Oh, Mare de l’Abundancia/ us va Mare molt be,/ per portar en vostres braços/ lo Creador de tot ser,/ al qui en lo Cel y la Terra/ te riquea infi- nita. Oh Mare…Vos cuideu com una Mare/ d’aquesta comunitat, procu- rant que no li falte/ lo recapte material,/ que la Providencia ens du. Oh Mare… Us confiem Senyora/ lo nostre cor y nostra ánima./ Puix ab tal Mare i tal Fill, no temem cap desgra- cia./ Dau-nos la perseverancia/ en la Charitat divina. Oh Mare…Sou Vos esplendida Aurora/ y Mare de la tendresa, font sou de gracia y dolcesa/ Ermita “Nova” de Sant Vicent Ferrer. Agullent de lo Mon Auxiliadora. D’Agullent haveu d’esser/ especial Senyora i hores (Recorde al lector/a que, lla- els veïns i veïnes a participar-hi, tot guia. Oh Mare de l’Abundancia/ si- vors, encara, no s’ “estilava” avançar cantant: gueu la nostra alegria. l’hora, puix es vivia a hora solar.). Des de fa uns 15 anys que es repre- 2.15 Les Cobles de les Danses A més, pel final del primer quart del senta quasi tots els anys. d’Agullent, l’autor de les quals va segle XX, les germanes, Ma Jesús, ser En Rigobert Espí Casanova, d’E. Verònica i Felicitat Macià, caput- També, a més, cal dir que, Mn. E. Reig i Casanova, cosí germà de la xines, màrtirs del 1936, beatificades Reig i Casanova, llavors (1900) ca- mare del cardenal, veí del carrer Ma- per Joan Pau II, són les autores d’es- nonge de la S. E. Catedral de Palma jor, 7, a primeries de la 2a meitat del tes tres cançonetes a la Mare de Déu de Mallorca, va presidir la celebració segle XIX. de l’Abundància, amb la melodia de Eucarística, el dia 4 de setembre, el la cançó popular, Serra de Mariola, Dia del Miracle, i va predicar l’ende- Crida: Acudiu, acudiu, a la Plaça,/ com era el costum per aquells temps: mà, dia 5, en valencià, naturalment. i voreu i voreu ballar la Dansa. Co- Reina de Cel i Terra, Mare de l’Abun- També, tots els altres oradors, els bles:- Un fadrí d’ací molt templat/ dància,/ Santa Maria,/ Per ser Mare dies corresponents. La música del que mos ha promés dos quinzets,/ de Déu/ a tot lo Món ameu,/ Santa mestre Amanci Amorós, agullentí, li’ls hem demanat, /ho ha negat,/ Maria! Mare Immaculada, Mare Im- entre d’altres, va donar solemnitat, perquè no té formalitat./-Fadrinetes maculada,/ Santa Maria./ La vostra esplendor i bellesa a la Festa Eu- d’Agullent/ no eixireu més a ballar,/

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 129 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

tinc els llavis tots/molt umflats/ de en huit dies i Sant Vicent de mes a mai tanta gent./ Jo no he vist mai bufar i no cobrar./ D’Agullent són, mes. -Déu mos delliure de mals fra- festa com esta!/ Jo rebente de con- d’Agullent,/ currets són, currets./-. res i de mals capellans, com de freds tent./ Hi ha traques, música i orques- Encara que s’antesten tots els senyo- tardans. -El qui fa el bé, el cor feta,/ coets, castells i cordaes,/ Moros, racos d’Agullent/ no farem les dan- liç té. -La Meta i la Fi per al cristià Cristians, Ambaixades,/ novillos i ses si no mos les paguen al corrent./ no és la Creu és el Pare-Déu. -No és processons./ Per als pobres, moltes D’Agullent són, d’Agullent, currets més feliç el qui té tot lo que vol, sinó racions,/ danses, revetles i albaes./ són currets. La música la tocava el el qui ama tot lo que fa. -Abans de Més de coranta anys, deu fer,/ que “tio Paco” Solves Martines, el Xi- canviar les coses de la casa del cos- estes Festes jo esperava/ i tots els rimiter, quan no actuava la Música tat, comença per la del teu terrat. -Si dies pregava/ al Pare Vicent Ferrer,/ Instrumental. vols canviar el món, comença pel teu la dicha de presenciar/ alegre, bo, entorn. -Bé predica el qui bé viu. -El rebullent/ i en cabal coneiximent/ 2.16 També coneixeria i aprendria qui no diu lo que sent i no sent lo que del Miracle el Centenar. Una llum del Refranyer Popular d’Agullent i diu: bé, no viu. -Si vols conéixer’t tu, Vicent deixà,/ en Llàntia que és un en faria ús al llarg de la seua vida. guaita allò que fa cadascú. -Si vols portent, puis que ilumina Agullent/ i saber qui és Peret, dona-li un emple- l’oli miracles fa./ Pregar al Sant bo Per exemple: et. -En este món, uns pasten i altres serà,/ i faça un altre favor ací; que la -Quan el mal ve d’Almansa a tots al- van al Forn. -En este món no podem Llàntia, des de hui, alcance la gran cança. -Si al Cel vols anar, el pobre triar ni com ni quan nàixer i morir; conquista/ de donar als cegos la vis- has d’ajudar. Si al Cel vols anar: el però, sí, com i a on volem viure. ta/ per a anar per bon camí. Quina bé has d’obrar. -Allò que no vols per -Agraïx lo que t’han donat; però no Llàntia tan permanent/ és aquesta a tu, no ho vullgues per a ningú. -Fes recordes lo que tu has donat. -Cal ser de llum viva,/ que fa tres-cents anys tu, lo que voldries que et feren a tu. generós, sense recordar-ho; i agraït, reviva/ la fe santa en Agullent? Del -El nostre Senyor diu: cuida’t que jo sense oblidar-ho. -A on hi ha fam no Miracle se’n burlava/ l’incrèdul et cuidaré. -No hi ha bé ni mal que hi ha justícia; i on hi ha justícia no Calatayut,/ i, quan manco s’ho fi- molts anys dure. -Any de neu, any de hi ha fam. - L’herència d’estola el gurava,/ davant d’on ell estava,/ la Déu. -Ben volent o mal volent, de la dimoni la vola, i la de roquet dura Llàntia ancesa caigué;/ i dreteta es muller/dona sigues parent. -Si vols poquet. -En un cau de conills, lo que sostingué,/ sense que l’oli caiguera./ ser feliç, sigues pobre de desig. -Se- fan els pares fan els fills.-Gallineta I, al vore cosa tan rara,/ s’arrepentí gons la flaçà és de llarga, s’estiren que per casa va, si no pica picarà. i tingué fe./ Joan Solves, certa nit,/ els peus. -Sant Silvestre porta l’Any -Si a Déu vols pregar, ficat en la mar. en dies de festa i dol,/ les campanes del cabestre. -El qui furta un ou, fur- -Més val ser cap de sardina que no oí al vol,/ i, aspantat, s’alçà del llit./ ta un bou. -Només se’n recorden de cua de lluç. -La lliçó entra per ba- Davant l’altar, contrit,/ va vore tot santa Bàrbera, quan trona. -Cal do- ticul o per orgull. -No digues oliva, abatut,/ un frare desconegut/ arrobat nar llum, no fum. -Menja i beu i en mentre no la tingues davall la biga. en oració:/ i eres tu, el nostre patró,/ Déu creu. -Viu i deixa viure. -Cabrot -No digues blat, mentre no el tingues d’Agullent, vida i salut. … de vinya vella no parles malament dins el sac. -Cadascú per a tots i tots de ningú, que Agullent no és Valèn- per a cadascú. -Tot allò que és del 2.18 Pel 1900 es va compondre, per cia i ací tots sabem qui és cascú. comú és de cadascú. -El rossí vell no als xiquets-xiquetes, la fàbula Les -Home sense treball, imatge de la estira, però ho entén. -Lo que és del Rates Agullentines, Anònim: Totes mort! -Imatge de la mort?, la mort comú, no és de ningú. -El qui no té de les rates urbanes/ de la regió agu- sencera!. -El qui creu que els diners menjar, no sol resar. … llentina,/ en el racó d’uns cuina,/ ho poden tot, acaba fent-ho tot per s’han reunit en congrés. I després diners. -El qui només venç, no con- 2.17 El Poemari del III Centenari del de molts discursos/ dits en sa llen- venç. -Home sense faena, passa mol- Miracle de la Pesta, en Honor del Pa- gua “chillona”,/ esta gent picarona, ta pena. Home en atur, no té futur. -Si tró i Protector de la Vila d’Agullent, estos acords han pres:/ Considerant dius que vols el teu germà, no li ne- Sant Vicent Ferrer, 1900: que mosaltros/ som la societat se- gues la teua mà. -La virtut duu molt creta,/ que pot armar una treta/ en de plaer i poquet de dolor; però el Goig i alegria de la gent!:/ -Què el present Centenar, destruint tot vici, molt de dolor i poquet de plaer. és això tant de cridar/- Què no ho lo mengívol/ que hi ha en armaris i -L’amor és un sentiment meravellós, saps?/ -Pos que Agullent/ solemnisa cuines,/ les rates agullentines/ s’han com més en dones es fa més grandi- molt content/ del Miracle el Cente- compromés a guardar:/ i. En primer ós. -Carnestoltes moltes voltes, Qua- nar./ Cavallers, vaja una festa!/ la lloc,/ molt de respecte al bollo,/ al resma no tornes més, Pàsqua de huit que celebra Agullent!/ Jo no he vist pa i a la tonyina. ii. Rosegar sardi-

130 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

na/ queda, igualment, prohibit. iii. Ai cià, semblant a la versió en castellà, de l’Escola, D. Enrique Haro López, d’aquella que a morrades/ deixe el però millor: “Veniu pelegrins, can- per preparar els actes de la dita cele- formatge ferit! iv. Es tindrà per infa- tem tots ab fe. Pregant i cantant, ve- bració: El Programa, que, per ara, es me/ la que toque els pastissos; puis ni niu a Agullent; que espera en sa Er- desconeix, crec que seria molt sem- en dolços ni en anissos/ es permet de mita Vicent Ferrer. Veniu peregrins, blant al de 1900 i 1910, pel que he ficar-los la dent. Perquè per a omplir canteu tots ab fe. Pregant i cantant, sentit contar als meus pares i a ma la “bartola”/ n’hi ha prou en l’ossa- veniu tots a Agullent; que espera en tia-àvia-materna, Teresa Coll Navar- menta/ dels pollastres que alimenta- sa Ermita Vicent Ferrer. Ab fe i paro, i a l’altra tia-àvia-paterna, Pilar rà/ per eixos dies Agullent./ Firmat ciència, veniu, bons romeus, que són Espí Vidal. El meu avi conservava pel “rabo” de totes les rates/ allí nostres armes pregar i amar. Ab fe i el Programa original, escrit a mà, i congregades/ queden, però, obliga- paciència, veniu, bons romeus, que un escrit del cardenal Reig, en una des/ a complir lo que escrit hi ha./ Hi són nostres armes pregar i amar. I a tarjeta postal, amb l’escut episcopal, va haver una gran “chillerissa”/ al Déu donar glòria serà el nostre sí. I a de quan era bisbe de Barcelona, en el pronunciar les lleis estes./ Ai quines Déu donar glòria serà nostra fí, serà qual li agraïa i donava les gràcies per músiques! / Ai quines orquestes! nostre sí, serà nostra fí”. la seua labor -en la qual van col·labo- Data: Vespra de les Festes,/ Cente- rar les monges del Col·legi de la Pu- nar que el poble fa. resa d’Agullent, fundat per E. Reig i Casanova, a finals del s. XIX-, en la 2.19 Eufòria Agullentina, Any 1900: preparació d’un grup de xiquetes del Vixca, vixca Agullent,/ que d’aigües dit Col·legi; i de xiquets de l’Escola, està ben servit,/ quatre o cinc cape- que havien de representar dos mila- llans/ i un canonge de repic./ Tenim cres del sant, un escrit per Paco Vidal Parròquia, Convent/ i la Font Jordana Roig, i l’altre l’estrenat pel 1900, La prop; Sant Vicent a l’Ermita/ i encara Fe Premiada, així com preparar di- mos sembla poc./ Hi ha patró que en versos cants. Com també que trans- tot treballa/ i ampara les poblacions./ metera a Regina, la seua muller, salu- Pos deixem-nos de raons,/ que Sant tacions, records cordials, així com la Vicent fa miracles a estall, i inclús la bendició per a tota la família. pesta atropella./ Per tant, Agullent té raó/ quan diu que el seu Patró/ és una Els xiquets i xiquetes que van actuar, meravella. per les Festes de setembre de 1919 van ser:Vicent Aracil Alberola (que -Ban als Veïns d’Agullent, en el va cantar el Sermonet del Timete present Centenar: Pel Centenar del Deum), de València, però oriund 1900, els jurats i el clergat d’Agu- d’Agullent, de part de mare. La seua llent,/ com diuen que ja en som més família, tots els anys, per l’estiu ve- de 1100,/ fan saber a certa gent: Que nia a passar les vacances i les festes no es divertix més el qui més beu,/ de setembre a la seua casa de la Pla- El cardenal Enrique Reig Casanova sinó el qui, usant bé el juí seu,/ creu i ça; nº 5. D’altres xiquets i xiquetes ha demostrat/ que té sà lo seu trellat. van cantar cobles a S. Vicent F. i els Que, a tots els veïns d’Agullent,/ en 2.21 Pel 1910 es va commemorar Cants al Crist de la Salut: José Haro el present Centenar,/ se’ls recorda, el V Centenari de la Predicació de Espí, Jose Ma. Casanova Esplugues, molt urgent,/ de saber compartir/ Sant Vicent en Agullent; el cant de Carlos Mullor Pla, Jose Ma. Soler usar el nostre millor tresor:/el de la la Cobla-Introducció el va realitzar Francés, Sixto Micó Doménech; Pi- Bondat i l’Amor,/ que ens ha deixat el xiquet Ximet Haro Espí i el del lar Belda Casanova, Pilar Guerola el Senyor./ En podeu gastar sense Sermonet el va realitzar el xiquet, Ri- Ferri, Rosa Amorós Guerola, Pilar parar,/que no vos el podreu mai aca- cardet Pla Espí, com també els cants Esplugues Coll, Concepción Revert bar./ Si ho teniu tots ben clar,/ només a la Mare de Déu de l’Assumpció i Esplugues, Consuelo Albert Penal- mos queda desitjar:/ Que passeu Bo- els del Virolai a la Mare de Déu del ba, Concepción Porta Sanchis, Ma- nes Festes del Centenar. Loreto. Pel 1919, s’hi va celebrar ria Espí Casanova. el IV Centenari de la Mort de Sant 2.20 Cant del Petit Himne Popular Vicent F. (1419-1919). Entre l’Ajun- 2.22 Al ser nomenat, pel 1920, E. Religiós, per a xiquets, amb música tament i la Parròquia van elegir una Reig i Casanova arquebisbe de Va- del mestre A. Amorós, text en valen- Junta, presidida pel mestre nacional lència, després de tants anys de no

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 131 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

haver-n’hi hagut cap de la nostra pà- casa. Aquest, me’l va transmetre ma 2.24 L’Himne de la Coronació a la tria, tot el poblet d’Agullent va escla- mare, quan encara jo era un xiquet i/o Mare de Déu dels Desamparats va tar d’alegria, tot cantant, en valencià, un adolescent. És el que li cantava ser aprovat pel cardenal E. Reig quan naturalment, així: Cantem fills d’este una dona cega d’Albaida, no recor- encara era arquebisbe a València, co- poble,/ cantem ab alegria,/ cantem de el nom, pel primer quart del segle mença així, amb: “La Pàtria Valen- en este dia,/ sense parar cantem:/ XX: “A la Verge del Roser/ demane ciana s’ampara baix de ton mant…” València sospirava/ per un prelat in- favor I ajuda/ per a que em done po- El terme Pàtria, em contava, a mi, signe,/ que fóra son mesura, que fóra der/ per a parlar en finura/ del gran Dom. Bertomeu Albert, agradava son fillet./ Vicent el de l’Ermita/ ha sant Vicent Ferrer./ Naixqué un xi- molt al cardenal, perquè és un nom fet un nou prodigi, donant-nos per quet i es crià/ en un sant temor de també molt nostre i apropiat, i és un patrici/ lo savi doctor Reig./ Des del Déu/ I a tot lo món predicà: Xiquets concepte que sabia que havíem he- Ravalet/ fins a la Font Jordana/ no se temeu a Déu/ que lo Judici vindrà. retat de les llengües i cultures clàs- sent més que un crit/ fervent i entu- Anà el sant a predicar,/ un dia, a una siques, del grec i del llatí, com ens siasmat,/ que vixca el nou arquebis- población;/ i, en casa d’un particu- explicava i comentava Dom. C. Tor- be, de raça/pàtria agullentina,/ que lar, mentres va fer el sermó, el ruquet mo Casanova, prof. de Dogma i Grec vixca i sempre vixca/ lo prelat va- s’hi va deixar./ Allí uns xiquets hi del Seminari i canonge Penitenciarin lencià./ Ell té esta terreta/ com cosa havia/ I els pegà a tots per jugar; i, de la Catedral. La Terra Pàtria, mos seua pròpia/ i proves té donades/ de entre bulla i alegria,/ volien experi- contava, la besem perquè és la terra son estimació./ I els fills tots d’esta mentar/ la virtut que el sant tenia./ del nostres pares, dels nostres ma- terra,/ en aquest racó de Serra, per L’un diu: jo muntaré/ en lo ruquet, jors o avantpassats i on reposen les ell senten passió./ Des del Ravalet… a cavall;/ el mantell li posarem/ i seues cendres. Perquè el ser humà no (Lletra i música, de Joaquim Pons corrent amunt i avall/, dos mil mira- és una illa, sinó que naix, creix i viu Guerola, 1890-1936). cles farem./ Així com ho diu ho fa/ i com a persona humana, dins o enmig puja en lo burro Macial,/ i el ruquet, duna comunitat. Primer de tot, en El mateix Joaquim Pons és també com qui no ho fa/, el tirà un bac i el la família; després, en la respectiva l’ autor d’aquest poema popular al deixà/ sense dir ací em fa mal./ Tots pàtria, nació o cultura; i que, no per Crist de l’Ermita: És de molta devo- confusos se quedaren/ de vore la tal casualitat, ens explicava, indicat amb ció,/ en esta santa i bella Ermita,/ lo desgràcia,/a Sant Vicent se n’ana- el terme nació, evoca el “nàixer”, i, Crist que, diu Tradició,/ consolà el ren/ i d’esta forma li parlaren:/-Pa- amb el terme pàtria, s’evoca la reali- pare Vicent/ mentre feia oració. A Je- re Vicent, un xiquet/ està gelat com tat de la pròpia “familia”. Com tam- sús Crucificat/ frare Vicent totstemps la neu,/ d’un bac del vostre ruquet,/ bé, que cada poble, com cada home pregava,/ i, en insistent oració,/ del vingueu per l’amor de Déu/ i remeï- i dona, té un lloc important en el Pla Cel sempre, ell, lograva/ els fruits de eu aquest fet./ -Qui vos fa tractar en de Salvació de Déu. la Redempció./ A Jesús Crucificat/ burros,/ aneu que no puc anar./ Aneu preguem tots ab confiança/ que ens i dugueu el ruquet/ a on és el pobre 2.25 A les Danses d’Agullent (Sarsu- delliure del pecat i ens done santa difunt,/ i com és ell qui ho ha fet,/ li ela còmica lírica, bilingüe, en un acte gràcia. donarà vida, al punt,/ i, una altra i quatre quadros, amb música del volta, esteu-se quiets.” cèlebre mestre i compositor Amanci Com també d’este altre a La Font Jor- dana: Cinc dolls té la Font Jordara,/ cinc fonts té de gran virtut./ El del mig que l’aigua mana/ és del Crist de la Salut;/ l’arrimat a la sequieta,/ de la Verge del Roser;/ el de la part de la dreta,/ del mestre Vicent Ferrer;/ el de la banda esquerreta, del gran papa sant Gregori;/ i en el que més es morretja: Ànimes del Purgatori.

2.23 Romanç a Sant Vicent Ferrer: Aquest Romanç és de la modalitat que diuen de “Cec”, perquè solien cantar-lo els cecs o les cegues pels pobles, captant almoina, de casa en

132 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

Amorós Sirvent: Agullent,1854-Sant l’estiu i per Nadal, pels pobres i ma- com a necessàries i urgents, sobre- Cugat del Vallés,1925). L’autor de la lalts, segons comentaris que recorde tot, a la dreta moderada, civilitzada lletra, ens diu Emili Casanova, enca- dels meus pares i del seu oncle ma- i progressista de Cambó, Gil Robles, ra no el sabem, però l’obra s’emmar- tern, Josep Espí Vidal, metge del po- Lluís Llúcia, Villalonga i, fins i tot ca en la primera meitat del segle XX, ble, durant cinc anys o sis, i del ger- al mateix Alfons XIII, no hi hague- abans de l’arribada de la Dictadura de mà gran de mon pare, Joaquim Haro ra hagut la Guerra Civil. A més, esta Primo de Rivera, i en diversos llocs i Espí, l’interés i preocupació dels dos, preocupació pastoral per tot allò rela- carrers (la Plaça, la Font, l’Ermita, per la gent, no era només a nivell de cionat amb l’esser humà, en qualse- el carrer Bellons/de Sant Bertomeu), relació interpersonal, sinó de tota la vol dels seus aspectes, religiós, cul- significatius del poble. Es representa- vida comunitària, incloent-hi la seua tural-i-educatiu, polític, social, sin- va, per l’estiu, a finals d’agost, acom- estructura social i política. Perquè, dical, agrícola, industrial, alimentari, panyada de la banda de música local, tots dos, davant les condicions soci- sanitari, etc. -ens recorda Mn. Berto- en el bell paratge natural de la Font als dolentes del món obrer, d’aquells meu Albert Soler, en alguns dels seus Jordana, en plena Serra d’Agullent, temps, estaven molt preocupats i articles- ¿no és va concretar en Agu- amb la pretensió o finalitat d’animar, interessats per despertar, informar i llent, quant a educació i cultura, en la passar una velada fresca, agradable, formar la consciència social dels ca- creació del Col·legi de la Puresa de per vacances d’estiu, i reivindicar els tòlics. Per això, a l’Acció Catòlica, Maria, de pàrvuls, mixt, i de primària valors autòctons locals, contra els per a xiquetes, i del Centre Instructiu nous aires estranys(castellanitzats i i Recreatiu de Sant Vicent Ferrer, i en castellanitzants) de la ciutat. l’econòmic, en la creació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Agu- És clar que el Cardenal Reig, que llent, per tal d’ajudar les necessitats solia passar les vacacions, per entre familiars, culturals, agrícoles i indus- el 15 d’agost al 15 de setembre, en trials en i d’Agullent? Agullent, hi assistiria, perquè, a més de ser l’invitat d’honor, el Consell I, pel que fa a la política de partit, a municipal el feia presidir tots els Agullent, a més, i quant al tema po- actes. Quadro 1r. Escena 1ª Coro ge- lític i cultural referent al despertar de neral (Salen, foro izquierdo, y Don la consciència d’identitat pròpia dels Rafael y Raúl estaran a la derecha valencians, el Cardenal Reig, algunes dela escena). Ellas: Somos valencia- voltes, de segur que en parlaria-i-in- nas de lo más bonito. Ellos: Son las tercanviaria opinions, reflexions, pa- más flamencas de la capital. Ellas: rers, amb agullentins que li ho plan- Con estas caritas y estos andares, El cardenal Enrique Reig Casanova tejarien, sobre tot pocs anys després, ay! Volvemos locos a todo mortal!... quan van formar un grup del Partit Don Raúl ( aparte hablando: Todos als seus moviments, tant d’hòmens Social Popular, d’ideologia demò- esos corazones sólo palpitran por mí) com de dones, el Cardenal i D. Ri- crata cristiana, a Agullent, inspirada Duo: Los dos, Don Rafael i Raúl: So- card els dirigia perquè s’esforçaren en la Doctrina Social de l’Església, i mos dos barbianes, somos dos dan- per crear condicions adequades i ap- amb plantejament autonomista-regi- dis. -Raúl: Soy la flor y nata de este tes de convivència, per tal de trans- onalista, dirigits per Dom. Ricard Pla país. -Rafael: Yo soy, en España, en formar eixa realitat social de pecat i Espí, secretari particular del Carde- Francia y el Rin, un buen jugador y humanitzart-la -com deien ells- amb nal Reig i consiliari de l’Acció Ca- gran espadachín. … més pà, més educació i cultura, més tòlica Espanyola; que va cursar els pau i més justícia. A més, com també estudis de filosofia, teologia, sagrada 3.- Influència cívicopolítica del -contava mon oncle Joaquim-, que, escritura i els de doctorat en filoso- cardenal en Agullent encara que la seua preocupació sofia, en la Universitat Gregoriana de cial, laboral, sindical era, sobretot, Roma; com, també, poc després, els A la meua família, tant materna com apostòlica, pastoral, no hi descartava de dret canònic a Toledo. paterna, algunes voltes, es recorda- la via política democràtica. Per això, ven aspectes de la vida i obra del car- deia i comentava que, si el cardenal Per aquells temps, l’Església de denal, E. Reig i Casanova i la del seu Reig haguera viscut quatre anys més Roma, tenia pendent, des del segle secretari particular, R. Pla Espí. Tots o cinc, probablement, per les refor- XIX, un problema molt greu de nados, a més de visitar i interessar-se, mes polítiques, democràtiques i so- turalesa econòmica, que van tenir quan venien al poble, a Agullent, per cials que proposava o volia propasar, conseqüències socials, polítiques i

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 133 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

culturals. La revolució industrial, tota gent, o sia, de tots els pobles, pots enraonar amb ells, ni del tema a més, per aquells anys, va susci- siguen grans o menuts, amb els ma- de la llengua ni de l’autonomia, per tar problemas greus de justícia, en teixos drets i dignitat. D’ací l’interés tal de fer-los-ho comprendre o en- la qüestió social i obrera, motivada del Cardenal i del seu Secretari, com trar en raó. Com estan acostumats a pel conflicte entre capital i treball. també del Rector de torn, de la par- manar. No els han fet cas, ni a Pi i La crisi i el malestar social i polític, ròquia de Sant Bertomeu d’Agullent, Margall, ni a Maura, i, per no voler sobretot a Alemanya, a Itàlia, com de llavors: En Joan Espí Vidal (al- donar l’autonomia a Cuba, la van després a Espanya i a tot Europa. Per baidí) o En Joan Arlandis, d’animar perdre. I ara tampoc no fan cas de tant, davant de tota esta problemàtica a crear en Agullent el partit d’ideo- Cambó ni de Angel Herrera. i nova situació, l’Església havia d’in- logia demòcrata cristiana. El Grup tervenir d’una manera, també, nova. d’Agullent el van formar i constituir: Des d’Agullent, en el grup demòcrata Joaquim Pons Guerola (secretari mu- cristià, en formació, la quasi totalitat Les “res novae”, sorgides per aquells nicipal), Josep Espí Vidal (metge), dels membres estaven molt compro- esdeveniments, representaven un Rafael Haro Espí (mestre nacional), mesos en el tema de la recuperació de repte per a l’Església, i demanaven Enrique Haro Espí( comptable) i la la dignitat de la llengua i de l’autono- una sol·licitud pastoral especial cap a seua muller, Maria Pasqual Galmes mia del País Valencià. Tots, però, sí les masses d’hòmens i dones i de xi- (mestra), Joaquín Haro Espí (pèrit que els interessava, perquè assistien quets. Després de més d’una genera- mercantil, factor-administratiu a/de a les reunions comarcals que es ce- ció de la “Rerum novarum”, a Roma, l’Estació Ferrocarril de Xàtiva), José lebraven a Ontinyent. Al cap d’uns a París, a Londres, a Berlín, a Ma- Ma. Soler Francés (diaca), Daniel quants anys, pel 1931-32, crec, el drid, a Barcelona, a València, a Ala- Soler Belda (diaca), Milagros Espí Partit, de la Democràcia Cristiana, cant, a Muro, a Alcoi, a Bocairent, Casanova (escriptora, prof. de mú- ja estaven preparant un esborrany Agres, Alfafara, Albaida, Benissoda, sica), Joaquín Casanova Esplugues d’Estatut d’Autonomia del País Va- Aielo, Ontinyent i Agullent, també (fuster), Joaquín Herrero Esplugues lencià. Un dels principals membres: s’hi rellegia el passat, a la llum d’una (cisteller),… com també de simpa- Joaquim Pons Guerola, per aquells situació econòmica i social, en què a titzants. anys, secretari de l’Ajuntament la industrialització s’hi havia afegit d’Agullent; havia estat de “maestro l’expansió dels grups financers, en I, pel que fa al tema lingüístic o au- nacional” a Palma de Mallorca, quan els àmbits nacionals i internacionals. tonòmic, alguna cosa puc dir, també, el Dr. E. Reig hi era Vicari General. I, A més, era un periode en què apa- perquè jo tindria uns tretze o cator- es clar, que dos agullentins, a Palma, reixien els règims totalitaris, mentre ze anys, quan sentia les coses que s’hi reunirien i xarrarien, si no sovint, s’enduria la lluita de classe. contaven i comentaven en algunes de tant en tant. En Joaquim Pons, te- reunions i tertulies particulars, entre nia per “hobi” escriure sainets, en Els Papes d’aquells temps: Benet familiars i amics; com, després, quan valencià, com era encara moda per XV, 1914-1922, Pius XI, 1922-1939, ja en tenia uns dèneu-vint, vaig apro- aquells temps, sobre temes locals. a través d’encícliques,(Pacem Dei fitar una reunió-celebració familiar, A ma mare li he sentit contar que te- Munus, , 1920; Urbi Arcano, 1922; per traure, de nou, el tema, l’afer. nien molta gràcia, molt d’èxit i eren Quas Primas, 1925; exhortacions Per exemple: l’oncle matern de mon educatius. Com també que un any va ”Les nacions no moren” i missat- pare, En Josep Espí Vidal, que, per construir, per a la festa de Sant Josep ges, animaven els cristians italians i aquells anys de la segona meitat dels una Falla, que representava una esce- europeus perquè intervingueren di- anys vint, estava de metge a Agullent, na local, que passava sovint, i que els rectament en l’afer polític, per tal de el seu poble, amb la seua muller, se’n espectadors la van captar, reconéixer contribuir a aconseguir una pau soci- va anar de viatge a Barcelona, quan i identificar, de seguida: tres ninots: al i política més justa i fraternal. Com el Cardenal Reig era, per aquells el de la tia “Remedios”, la Fornera, també condemnaven el nacionalisme anys, bisbe d’aquella diòcesi. Allí va en el carrer, assentada en una cadira, exagerat, agressiu, que no respec- visitar el seu paisà, naturalment. Feia amb un ventall a la mà, guaitant el de ta l’altri, perquè és contrari no sols pocs dies que havia passat l’afer de la la competència; el del “tio Carlos”; el a la Llei del Bon Déu, sinó també a retirada de la senyera, en la processó qual forner guaitava, també, pel can- la mateixa Fe i al mateix Credo, que del Corpus. El metge, contava, el va tó, el venedor de la competència, “el es proclama en totes les catedrals. trobar abatut. El bisbe de Barcelona Pa-blanquer”: un home que venia, a Propugnaven, ja, llavors, una socie- li va dir i comentar coses, com: des peu, des de la veïna Albaida, carregat tat i una lliga europea i mundial de de Madrit, no em deixen tranquil amb una panera, a vendre pa-blanc pobles destinades a aconseguir el bé (Romanones, S. Alba, Dato,…), em i bambes, a Agullent; que, amb la omnium gentium, és a dir, el bé de telefonen sovint. Lo pitjor és que no boca oberta, cridava: “pa-blanc”! El

134 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

tal En Joaquim Pons, també, va ser literalment, el polític que més admi- treball, imatge de la mort…Allò que “el mestre de valencià”, particular, rava, Cambó, com també Dom. Ri- no vols per a tu, no ho vullgues per del llavors ja cèlebre pintor albaidí, card Pla, el secretari Pons o algun al- a ningú. Si vols viure feliç, sigues po- Josep Segrelles, de fama internacio- tre del grup. Era un Llibre d’Actes vi- bre de desig,... Que tots vam recordar nal. Que no es va atrevir mai a sig- vent. Li agradava de contar i recordar comentar i valorar molt. Per exem- nar la seua obra en valencià, per si aquells temps que haguera vullgut ple, el metge, En J. Espí va comentar això podia servir per a catalogar-lo acabaren d’”una manera civilitzada”. que amb els diners passa com amb el de “rojo” i “separatista”, per aquells Recordava i contava, també, el tema i vi, el sucre, la mel, o el tabac, per sí, anys, molts, de Franquisme, i, per no el debat sobre Capital i Treball. Tots, no són dolents, no perjudiquen, si no fimar José, firmava. J. Segrelles. deia, vam acabar d’acord: Que el Ca- te’n fiques o en tens massa en el cos, pital i el Treball es necessiten mútu- si no se n’abusa, si no se’n fa un mal Per iniciativa del cardenal Reig i Ca- ament, que no pot subsistir l’un sense ús.Tots, veïem clar que el treball, sanova, Dom. Ricard Pla Espí era el l’altre. Que el liberalisme havia pre- com també el descans és necessari consiliari del grup de la Democràcia parat el camí, o fet el llit, al comu- perquè la gent puga viure dignament. Cristiana d’Agullent. Els impartia nisme. Que, a Agullent, no, només Perquè al qui té fam més que donar-li catequesi i els dirigia, informava i que algun cas; però, sí, a Ontinyent, pa o una almoina, que, sí, pot ser- formava en la Doctrina Social de Alcoi i per alguns pobles de la Ribe- li útil, en un moment de necessitat, l’Església (DSE). Començava amb ra i l’Horta de València, gent, per ne- però no li resoldria el problema des l’oració: “Senyor, renoveu la nostra cessitat, treballava el diumenge i dies de la raïl; millor i més convenient és Església, començant per mí!”. La de festa. Per tant, hi havia també un proporcionar-li faena, treball, per a primera volta, la vam resar en cas- abandonament de la formació i de la que ell mateix puga comprar-se tot tellà, les altres , D. Ricard, veent la pràctica religiosa i un augment de la allò que necessita per a viure. Que nostra actitud, sense demanar-li-ho, descristianització. Que és de raó que, el Capital el Treball no són un mal ja la deia en valencià. Ens va dir que d’una manera civilitzada, es genera- en sí mateix; el mal consisteix en l’Oració era de sant Francesc d’As- litzara i es fera realitat, en la pràctica, usar-los malament, en fer-ne un mal sís. Ens deia, i ens repetia, de tant en la Jornada de Treball, quant als dies ús. Per tant, més que convenient, són tant: Que la recristianització (hui li (6 a la setmana), hores (8 al dia), sa- necessàries unes bones relacions de diem nova evangelització) havia de lari (prou) per a poder viure digna- justícia i equitat.. El tio Ximo, el començar de dins l’Església i en cament. Que el treball, com ens va dir Cisteller, va tancar el tema, amb el dascun dels cristians, per a així poder D. Ricardo, i després altres membres refrany: Si es compartix l’alegria hi donar raó de la nostra fe i esperança, del grup, no és una maldició bíblica, ha més alegria; i si es compartix la a través de les nostres obres bones, sinó una font de felicitat, quan es fa pena, menys pena. El qui no guarda de la nostra caritat al proïsme. Ens raonablement, amb mesura i dignitat, quan té, no gasta quan vol. El qui els va animar a conéixer i a formar-nos és a dir, quan es treballa per a viure seus diners no ha gastat o ha balafiat més i miIllor en els Evangelis i en i no es viu per a treballar. El treball, és perquè no té trellat! la (DSE). Que calia una renovació deia, ja, també, el nostre humaniste, religiosa i moral de la vida privada Joan Lluís Vives (citava Dom Ricar- En una altra reunió o sessió ante- i pública, segons la DSE, per a així do), és necessari per a poder viure rior, En Joaquim Pons i Daniel So- poder participar, en les institucions, dignament com a hòmens. ler van traure i proposar el tema dels i col·laborar en la reforma econòmi- Dret del Pobles o Nacions. Que, de ca, social i política per a construir un En les diverses intervencions i co- tot açò que havia dit, o de quasi tot, món de pau i justícia social fraterna, mentaris exposats, tots coincidien ja n’havia parlat i comentat, en una presidit tot per l’amor. que el treball havia de proporcio- Conferència, pel 1919, en Alcoi o nar-nos de menjar, de vestir i d’una València!, i/o, per l’hivern de 1926, I, pel que fa a preguntes i comen- llar per a poder viure-hi, dignament el president de l’Acció Catòlica es- taris que es feien en el Grup dirigit amb la família. Com també poder panyola, i director del diari El Deba- per Dom Ricard Pla, em contaven els satisfer d’altres necessitats, culturals te, D. Angel Herrera, tot i allargant el meus oncles Joaquim i Rafel Haro i espirituals, igualment necessàries tema, per les moltes preguntes que li Espí: Que les reunions eren actives, per a viure. Perquè, com s’havia dit feia el públic, entre ells, el mestre i el la gent hi participava, obertament, i repeti: no sols de pa viu l’home. El secretari d’Agullent. Fins i tot, Angel lliurement, comentava, reflexionava, tio Ximo, el Cisteller, un dels més Herrera hi va parlar de la possibilitat criticava, rectificava. El meu oncle, vells del grup, aportava, de la cultura i conveniència d’un Estat Espanyol Joaquim Haro, era capaç d’estar par- popular, els refranys: Home sense fa- Federal o Confederal. Per això, no- lant, uns quants minuts, o més, citant, ena, passa molta pena. Home sense saltres, els de la Democràcia Cristi-

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 135 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

ana, creïem que l’Església, el Cris- com si tots fórem castellans, en Es- Vicent Esplugues i Pla (Mestre de tianisme podria aportar a Espanya i panya!. L’Església, deien J. Pons i D. Cors del Teatre Principal i Organis- a Europa una gran força de cohesió Soler, per la seua Història i amb el te de la Parròquia de Sant Tomàs de i unitat, perquè ha tingut en tots els seu Magisteri pot ajudar a fer com- València); Daniel Soler Belda (dia- pobles o nacions, des de l’Edat Mit- prendre i recolzar una concepció de ca), Joaquim Pons Guerola (secretari jana, un arrelament social i cultural la unitat d’Espanya, dins el respecte municipal d’Agullent); Rafael Haro profund, molt fort. L’Església, pro- de la diversitat i la diferència. Perquè Espí (mestre d’escola), Milagros posaven el secretari, J. Pons, i el di- creien que, així, deixa manera, no Espí Soler (professora de Piano i es- aca, D. Soler: Que, des de Toledo, la sols s’aniria a favor de la unió, sinó criptora, premiada en diversos Jocs Seu Primada de les Espanyes, podria que la perfeccionaria i l’enriquiria, Florals, a València), Julio Esplugues, aportar un model d’unitat d’Espanya complementant-se mútuament uns fill de Vicent Esplugues Pla, Director conforme al de la SS. Trinitat, és a pobles amb altres. Perquè el poble del Jardí Botànic de València. dir, el d’una unitat en la diversitat o que amb amor cuida de la seua cultu- pluralitat, dels pobles o nacions, de ra, la seua llengua, els seus costums És clar que l’arribada del Cardenal les Espanyes, cadascun amb la seua i la seua terra, la seua pàtria, està al Reig, com a arquebisbe de València, pròpia història, la seua llengua i el mateix temps enriquint tot Espanya, va animar el moviment valencianis- te de la diòcesi, d’entre els quals de segur que n’hi hauria més d’un agu- llentí, per demanar al nou arquebisbe, valencià, després de tants anys de nominar-ne de castellans, el mateix que li presentà l’Associació Nostra Parla. La qual, per l’any 1921, escriu al nou arquebisbe, valencià, i li expo- sa: Que l’Associació té com a objectiu o finalitat: reivindicar i dignificar la llengua pròpia a tots els àmbits. Que siga usat (el valencià) en totes les manifestacions socials. Per tant, acorda de demanar a l’arquebisbe: Que s’ensenye la Doctrina Cristiana i es predique en valencià. L’actitud i la solicitud del prelat Reig va ser tan El Cardenal en una visita positiva que, a les parròquies i al pobles on anava de Visita Pastoral, usa- seu dret i costums, i no en una uni- tot Europa i tot el món sencer…¡ va el valencià en la predicació i de- formitat com ara. Que és com enca- més activitats pastorals, i fins i tot re- ra continua fent-se, com diu Dom També influí en el moviment va- comanava que, en les pràctiques i en- Constantí Tormo Casanova, amb lencianiste d’Agullent, moviment senyances religioses, s’usara la llen- una teologia, una litúrgia, una pre- d’un cert nivell i importància, entre gua del nostre poble. L’arquebisbe E. dicació i catequesi en castellà. No- el clergat i entre els seglars, com Reig i Casanova els va contestar així més en les mostres devocions de la mossén Estanislau Espí i Casanova a llur petició: “He recibit el missatge pietat popular, d’abans del Mal de la (rector d’Agullent i, posteriorment, d’adhessió i simpatia que l’Associ- Batalla d’Almansa, i les que, última- canonge de la Seu d’Urgell). Mossén ació “Nostra Parla” m’ha adreçat ment, s’han creat, pel Centenar del Constantí Tormo i Casanova (pro- amb motiu de les meues prèdiques en 1900, les confessem i proclamem en fessor del Seminari, canonge de la la llengua del poble, allí on conside- la nostra llengua pròpia, perquè d’al- Seu Valenciana), i Amanci Amorós i re que ha d’esser més eficaç per al tres, cada volta més, de Nova Plan- Sirvent (director del Conservatori de fruit espiritual dels meus amants dita i/o de nova creació, com: “A las Música de València), tots dos mem- ocesants. Molt agraït, aprofite l’oca- Almas del Purgatorio, a la Virgen de bre de la Societat Cultural d’Aima- sió per a expressar a eixa patriòtica los Dolores, al Patriarca San José, al dors de les Glòries Valencianes, lo entitat les meus felicitacions per a Sagrado Corazón de Jesús, a la Pu- Rat Penat; Ramon Esplugues i Pla la tasca meritòria que s’ha imposat rísima Concepción. etc., com es fan (organiste de la Parròquia i secretari i per el zel amb que procura realit- per a tota Espanya, són en castellà, del Consell Municipal d’Agullent); zar-la. Desijant que Déu vos guard

136 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 La religiositat popular agullentina en temps del Cardenal Reig. La seua influència cívico-política a Agullent

molts anys, especialment en el 1922, a president del Govern. El cardenal Bibliografia: vos benehix cordialment. Ciutat, 30 Reig, però, per l’estiu del 1927, ja no -Alba, Josep (1944, 2000), Novena a Sant Vicent de desembre de 1921. +Enric, Arque- va poder venir a Agullent, perquè es- Ferrer, Agullent. -Albert, Bertomeu (2001), “Records d’Agullent bisbe de Valencia”. tava molt malalt, segons les preocu- en els albors del IV Centenari del Miracle de la pants i males notícies provinents dels Peste”, en Ramon Haro, Llibre del Centenari del A més, a través de Dom. Bertomeu agullentins. Miracle de Sant Vicent d’Agullent. Agullent. -Ariño, Ariño-Haro, Ramon (1994), La Nit de les Albert, també, sabem que el Carde- Fogueretes, València: CCV. nal va encarregar, a mossén Constantí 4.- Cloenda -Albert, Bertomeu (2002), “El clero agullentí i la Tormo i Casanova, el seu Canciller, llengua i cultura valenciana”, en Llibre de Festes que buscara la persona o un grup de Mn. Bertomeu Albert Soler, fill esde Moros i Cristians, Agullent. -Casanova, Emili (2001), “Les Festes del Crist persones per preparar l’edició d’un piritual del cardenal Reig, tot i conde la Salut d’Agullent: Origen i Estructura”, en Catecisme en Valencià. Desafortuna- tinuant, crec jo, en la mateixa línia el Llibre-Programa de les Festes al SS. Crist de dament, desgraciadament, la curta esde pensament dels seus paisans i de la Salut. Agullent, setembre, 2001. tada del Cardenal Reig com arquebis- la Social Democràcia, però actualit- –Haro, Ramon (2010), “Sant Vicent Ferrer i Agullent: VIé Centenari de la Predicació de be de Valencia, va parar el projecte. zada i enriquida amb la Doctrina del Sant Vicent F”. en Llibre commemoratiu de la Només va poder aprovar, durant el seu Concili Vaticà II, en el seus darrers vinguda de Sant Vicent a Agullent, , 1410-2010, breu pontificat: Uns Goigs i l’Himne articles, ens conta que Agullent ha Agullent. a la Mare de Déu dels Desamparats. quedat marcat per la predicació de A més, els nous temps que van arribar Sant Vicent F., que, en el passat i en de seguida no eren gens propicis per a el present, ha donat un signe i un reivindicar i normalitzar la nostra his- sentit a la vida del nostre poble, i és tòria, cultura i llengua. un fonament sòlid de la nostra espiritualitat agullentina. La qual, mani- Per una altra banda, Dom Bertomeu festada, en les nostres Festes locals i Albert, ens conta que l’última vol- patronals, el cardenal Reig deia que ta que va visitar el Cardenal Reig, a els cants, els referits a S. Vicent F., Agullent, per Nadal del 1926, en el com a la Mare de Déu, a S. Bertomeu Col·legi de la Puresa, per donar-li les i al Crist de la Salut són, de la nostra gràcies per la beca d’estudis que li religiositat popular, el rovellet de la havia estat concedint al Seminari, i, nostra cultura valenciana. I, per tant, sobretot, per dir-li la bona notícia de un patrimoni a conservar, continuar i la beca que havia guanyat al Col·legi millorar. Un patrimoni que, des de fa Major, de València, de Santo Tomàs uns sis segles, ha ajudat i ha de conde Villanueva- el va trobar: “envellit, tinuar ajudant, als veïns d’Agullent, asclafat”, en aquella ocasió. A més, cada volta més, a viure la fe i la re- també, els d’Agullent, per aquells ligió que professem i celebrem. Aca- temps, sembla que esperaven que el bant aquest treball, fa una setmana, Cardenal Reig, que a més de Primat xarrant amb el “tio Toni Navarro, el de les Espanyes era senador real, po- Cerer, un vellet d’uns 92 anys, una dria fer “alguna cosa”, a Madrid : en vesprada, a l’ombra, assentat ell en la Cort, en el Govern i en les Corts, el seu carro de rodes, esperant que quant a proposar la conveniència i la se li acostara alguna companyia per necessitat d’una reforma política, ad- conversar una estona, vaig seure, al ministrativa que reconega la diversi- seu costat, en el banc de la Balconada tat cultural, històrica i lingüística dels de la Plaça, i, parlant dels anys de la pobles d’Espanya, basada en els prin- Guerra Civil, encara li he sentit dir el cipis i valors de la llibertat, igualtat mateix que fa dos anys al més vell de i fraternitat, com també una reforma poble: “el tio Ricardo Belda, el fill de social, tot i considerant i aplicant, la tia Rita, de quasi 102 anys, que al simplement, el que el Magisteri de Cel sia: “Si el cardenal Reig haguera l’Església ens proposa en la Doctrina durat tres anys més o quatre, no ha- Social de l’Església. I, per dur avant guera esclatat la Guerra Civil!” tot açò, fins i tot proposaria el polí- tic Cambó al Rei, Alfonso XIII, per

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 137 Les repercussions de la Nova Planta borbònica a Ontinyent (1707-1708): el desconcert i la complexa adequació al nou marc jurídic

Vicent Terol i Reig

L’enfrontament de les cases de Borbó i d’Àustria en la Guerra de Successió segons un almanac de 1702

es circumstàncies geogràfi- dues poblacions del País Valencià, d’existència del Regne de València i ques i històriques expliquen això no va ser sempre així. La trajec- el seu dret públic i privat. Villena ha- Lla intensa relació mantinguda tòria històrica de Villena explica que, via servit de refugi per als borbònics per les ciutats d’Ontinyent i de Ville- després d’un breu interval durant el ontinyentins que havien fugit després na.1 A pesar de les enconades i sag- segle XIV, formara part de la Corona de la sublevació de la vila i del reco- nants disputes frontereres mantingu- de Castella i que fins a 1850 no pas- neixement de Carles d’Àustria com a des durant els segles medievals, di- sara a formar part del País Valencià i rei dels valencians, en els últims dies lucidades a principis del segle XVI,2 de la província d’Alacant. de 1705.3 la immediatesa i complementarietat d’interessos entre les oligarquies que La intensificació de les relacions S’entén així que davant les múltiples controlaven ambdós municipis expli- entre ambdues ciutats es produeix, dificultats que suposava l’adaptació quen el desenvolupament de relaci- tanmateix, a partir de l’aplicació dels al nou marc jurídic que suposava la ons familiars, econòmiques i de tota decrets de Nova Planta de 1707 i dis- introducció del model municipal cas- mena, constatades fins l’avorriment. posicions addicionals de 1708 que tellà, el flamant Ajuntament d’Onti- Encara que actualment es tracta de esborraven de colp i volta cinc segles nyent va decidir enviar a un dels no-

138 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Les repercussions de la Nova Planta borbònica a Ontinyent (1707-1708): el desconcert i la complexa adequació al nou marc jurídic

taris de la vila per a que s’informara tins, “los estilos, uzos y costumbres de sobte, l’exercici públic de la seua dels usos i costums seguits en el go- y norma que se obrava” en Villena llengua pròpia; les seues institucions vern municipal i en l’administració “según Leyes de Castilla”. representatives van desaparéixer, les pública de la ciutat de Villena. seues lleis foren derogades i el Po- La instantània obtinguda d’aquesta ble Valencià va assistir atònit al final Aquesta necessitat peremptòria ex- casuística local gràcies a la nostra de l’existència del Regne de Valen- plica la minuciositat de les instrucci- “anàlisi al microscopi” ens perme- cià. Aquesta perplexitat es constata ons que se li van remetre a Domin- trà disposar d’una bona pedra de toc entre els partidaris d’un i de l’altre go Sanz, notari ontinyentí enviat en per a calibrar en la seua justa mesura candidat al tron, ja foren austriacis- març de 1708 a Villena, i la detallada l’impacte i les conseqüències que va tes o borbònics.5 Des de llavors i i minuciosa descripció que el Conce- tindre per als municipis valencians durant més d’un segle, l’antic Regne jo villener va remetre al d’Ontinyent. la promulgació dels decrets de Nova de Valencià va ser una província cas- Aquest tipus de documents, infre- Planta que van suposar el punt final a tellana, regida per una administració qüents en el context de la Corona la trajectòria de quasi cinc segles del militaritzada i sotmesa a un procés d’Aragó, ens servirà de base per a dret públic valencià foral. galopant de despersonalització. l’estudi del formidable impacte que va suposar la metamorfosi instituci- 1. L’impacte dels Decrets de Nova Però sobretot, els canvis jurídics que onal dels municipis valencians en la Planta de 1707 en el règim munici- implicava el decret de Nova Planta conjuntura traumàtica de la Guerra pal valencià van canviar l’organització política de Successió a la Monarquia Hispà- i administrativa i la van adequar al nica. El seu estudi ens permet de dis- Els decrets de Nova Planta,4 de juny model i a les lleis castellanes. Era el posar d’una privilegiada perspectiva de 1707, van suposar l’aplicació al final, abrupte i traumàtic, del règim per tal de procedir a l’estudi instituci- peu de la lletra de la justificació de municipal foral valencià. Es feia tà- onal comparatiu (amb una exhausti- la seua pròpia promulgació per part bula rasa del passat i començava una vitat poc habitual) entre una població de Felip V: el justo derecho de con- època plena d’incògnites i de canvis de la Corona de Castella i una altra quista d’un regne rebel per part de fulgurants. Els canvis van afectar de la Corona d’Aragó, arran de la les tropes francocastellanes de les inclús al règim senyorial valencià: introducció de les lleis de Castella. Dues Corones. Els efectes de l’assi- els senyors territorials es van veure Analitzarem amb detall els proce- milació del País Valencià a la Corona privats de l’exercici del mer imperi diments administratius, els aspectes de Castella i la consegüent aplicació o alta jurisdicció criminal que va ser competencials, de protocol, de fun- del dret públic castellà (i també del recuperada per la Corona, per de- cionament, etc. Es a dir, en paraules privat, convé recordar-ho) seran múl- cret. Això suposaria el monopoli de dels magistrats municipals ontinyen- tiples: es va prohibir als valencians, l’aplicació de les penes corporals per part de la Corona. Era l’assentament definitiu en el territori valencià d’una monarquia centralista i absolutista, segons marcava el model que es pretenia imitar: la Corona francesa. Tanmateix, Felip V de seguida es va veure forçat a realitzar diversos retocs posteriorment: va tornar a donar validesa a una part de la legislació foral, en tot allò que competia a temes eclesiàstics i sobre aquells aspectes que afectaven al manteniment bàsic de la complexa estructura del règim senyorial valencià, l’exemple més eloqüent del qual pot ser la denominada jurisdicció alfonsina. L’abo- lició del règim foral sols va tindre aquestes excepcions, i alguna més de menor rellevància, però a diferencia Combats entre regiments espanyols, anglesos i holandesos. Detall de La Batalla de Almansa de Catalunya, Aragó o les Illes Bale- (1709). Buonaventura Ligli. Museo Nacional del Prado. Madrid ars no va perdurar ni tan sols el dret

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 139 Les repercussions de la Nova Planta borbònica a Ontinyent (1707-1708): el desconcert i la complexa adequació al nou marc jurídic

mogràfica. Tot això era conseqüència directa del terrible efecte produït sobre Xàtiva, la capital històrica de la sostgovernació, després de la seua exemplar destrucció i incendi que va suposar la seua quasi total anihilació, justificada tan brutal mesura per la seua aferrissada resistència a les armes borbòniques en maig i juny de 1707. Arribarien a rebatejar-la (per a major oprobi) amb el nom de San Felipe, vigent fins a principis del segle XIX.

Malgrat tot això, la majoritària mi- litància austriacista d’Ontinyent i la resistència al setge de l’exèrcit del bisbe Belluga, que es va saldar amb el terrible saqueig per les tropes bor- bòniques durant els primers dies de Representació dels tres Estaments del Regne de València. Gravat calcogràfic de 1627, AMO febrer de 1706, van pesar i al remat va ser descartada de la llista de pos- privat valencià, substituït com el pú- o Ayuntamiento, sota la presidència sibles candidats. Tot i que al final, blic per la legislació castellana. de l’Alcalde Ordinari i des de la cre- la solució va passar per mantindre a ació del corregiment d’Ontinyent en San Felipe (l’antiga Xàtiva) com a Així les coses, els oficis i magistra- 1752, per un Corregidor de Letras.7 cap d’una de les noves circumscrip- tures forals municipals del Regne de cions, governacions o corregiments, València desaparegueren. Els Jus- 2. La vila d’Ontinyent i la seua organitzades per les autoritats borbò- tícia, Jurats, Mustassaf i altres ma- adequació al nou marc legal de la niques des de 1708. En aquest corre- gistratures municipals foren substi- Nova Planta giment o governació va quedar inclo- tuïdes per unes altres castellanes: els sa finalment Ontinyent, a desgrat de municipis van passar de ser regits per Ontinyent era a principis del segle la cridanera paradoxa de ser, de llarg, un Consell a ser Ajuntaments. Ara XVIII, segons el Vecindario de Cam- la major població.10 seran, bàsicament, Alcaldes y Regi- poflorido de 1712-1713, la sisena dores de nombre variable segons el població del País Valencià, amb 887 Els primers ajuntaments valencians tamany i la categoria dels municipis, veïns, tot i que aquesta mateixa posi- després de l’ocupació borbònica es i la fidelitat mostrada a la causa de ció ja l’havia ocupat a principis del van veure obligats a adequar-se ràpi- Felip V durant la guerra. En el cas segle XV i en 1609 va arribar a ser dament a la nova realitat política i ad- d’Ontinyent serien finalment 16 rela primera vila del Regne de Valencià ministrativa, encara que a curt termi- gidors, un nombre alt, degut més a per la seua població.8 Aquesta impor- ni van continuar funcionant segons la seua escala demogràfica que a la tància demogràfica i econòmica de la la pràctica i segons els seus usos o fidelitat felipista: huit dels quals cor- vila d’Ontinyent explica que en 1708 costums d’època foral, fins que es va respondrien a la classe noble i uns el Consell d’Aragó, poc abans de la produir l’adequació al nou marc legal altres huit a la de ciutadans o “Es- seua mateixa desaparició, proposara que imposava la Nova Planta.11 En el tado General”.6 Aquesta circumstàn- mantenir les governacions forals,9 i cas d’Ontinyent, una vila situada en cia contrasta amb el nombre d’altres que en les seues deliberacions sobre plena frontera amb Castella i amb poblacions com Alzira, que en tenia el canvi de capitalitat de la sostgo- llargs segles de relacions econòmi- només deu, o Alcoi que en tenia nou, vernació de Xàtiva o Dellà lo riu de ques, socials i de tota mena amb les mentre que la pròpia capital valenci- Xúquer, es va contemplar la possibi- seues veïnes castellanes no és d’es- ana tenia 32 Regidors. Junt a ells es- litat que fóra Ontinyent, junt a altres tranyar que recorreguera a la seua ve- tava el Síndic, que continuava tenint poblacions candidates, la majoria de ïna immediata, Villena, en detriment competències semblants a les del les quals havien estat lleials a Felip d’Almansa, el seu altre gran referent Síndic foral. A Ontinyent, l’alcalde i V durant la Guerra de Successió, i amb la qual havia mantingut rela- els regidors conformaran el Cabildo encara que eren de menor entitat de- cions més intenses tradicionalment,

140 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Les repercussions de la Nova Planta borbònica a Ontinyent (1707-1708): el desconcert i la complexa adequació al nou marc jurídic

la majoria dels valencians serà ara Des del principi, el municipi bor- castellanitzat en Ontiniente i després bònic ontinyentí va quedar en mans fixat en Onteniente, fins la recupera- de l’oligarquia, de manera encara ció de la seu denominació històrica i més ostensible del que ho va ser en fidedigna actual i oficial d’Ontinyent temps del règim foral. Els membres en 1982) es basarà en les ordenances de l’élite conformada per un selecte i estatuts de novembre de 1709, amb grup de famílies van continuar con- un detallat desenvolupament de tren- trolant i monopolitzant els ressorts ta articles.14 Aquest seria el marc que del govern municipal, encara que se seguirà en el futur, amb les ine- avançat el segle, en 1766, Carles vitables adequacions a les noves re- III crearà dues magistratures muni- alitats institucionals imposades per cipals més per a tractar de contra- la corona, com ara per exemple les restar el predomini oligàrquic en els reformes realitzades durant el regnat ajuntaments: el Síndico Personero i de Carles III, que a la fi no van supo- els Diputados del Común, escollits sar alteracions de gran rellevància. mitjançant sufragi popular indirec- Tot això fins a la promulgació de les te, encara que amb unes atribucions magnífiques ordenances de la vila de molt limitades, circumscrites als 1767.15 abastaments.16 Retrat en marbre de Felip V realitzat per l’es· cultor ontinyentí Lleonard Juli Capuz. Museu de BB.AA. de València sobretot perquè amb Villena havia sostingut un llar contenciós territorial. A tot cas, l’elecció de Villena es justifica, com hem apuntat abans, per haver servit de refugi preferent als exiliats borbònics d’Ontinyent.12

Aquests contactes amb Villena es co- neixien i se citaven en la historiogra- fia local,13 encara que s’infravalorava la seua transcendència i es desconei- xia el contingut del document que publiquem ací, el qual ens permet d’oferir una doble perspectiva: per una part els interessos o necessitats quotidianes més peremptòries que havia d’encarar el nou ajuntament ontinyentí i per altra, i aquesta potser siga la part més remarcable del seu contingut, la foto fixa, sumament descriptiva i detallada que ofereix sobre el funcionament del municipi de Villena en 1708. Pensem que es tracta d’una aportació substancial que ajudarà a enriquir, sens dubte, el coneixement històric d’ambdues poblacions.

De tota manera el model que seguirà l’Ajuntament d’Ontinyent (hem de Ordre impresa del Duc d’Orleans (8 de maig de 1707) per tal que es prestara obediència a Felip remarcar que el topònim oficial, com V. AMO

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 141 Les repercussions de la Nova Planta borbònica a Ontinyent (1707-1708): el desconcert i la complexa adequació al nou marc jurídic

y sobre a qui corresponia formular les propostes en les sessions del Ca- bildo (cap. primer) i sobre a qui competia l’execució dels acords i resolu- cions, si als Alcaldes o a l’Alguacil Mayor (cap. segon). Hi havia dubtes també sobre la manera en què s’havien d’efectuar les votacions i sobre quin i com havia de reflectir-se en els llibres d’actes (cap. tercer i quart). També sorgiren dubtes entorn a les competències dels regidors de mes i els Alcaldes Ordinarios (cap. cin- qué y seté). L’elecció, competències i ubicació del Procurador General, si havia de ser nomenat un dels regidors o si podia ser elegida una altra persona són també motiu d’interés (cap. sisé). La prelació en els actes religiosos de caràcter públic era un aspecte molt rellevant en l’època i s’entén que es dedicara una de les preguntes a esbrinar el sistema seguit en la “graduació” o ordre que s’havia de seguir en eixes ocasions (cap. huité). Un aspecte crucial per al funcionament del nou ajuntament era el sistema de recaptació dels impostos, per això els dubtes són nombrosos: qui ordenava el cobrament dels impostos, qui administrava els propios y arbitrios municipals, com s’establia el nomenament i quines eren les atribucions dels comissaris o recap- tadors, com realitzar la taxació i con- feccionar els padrons, com nomenar Primer foli de les intruccions de l’Ajuntament d’Ontinyent al notari Sanz, tramés a Villena. AMO els comissaris taxadors i com procedir al cobrament i recàrrecs conse- 3. El qüestionari d’Ontinyent i la pectes que no havien quedat aclarits güents (cap. nové i desé). La juris- resposta de Villena: la prova elo- amb les diferents normes i instrucci- dicció de l’Alcalde de la Hermandad qüent del desconcert valencià da- ons dictades pels màxims oficials de i els seus possibles conflictes amb la vant el nou marc jurídic i una ex- la nova administració borbònica del que exercia l’Alcalde Ordinario en cepcional descripció del funciona- Regne de València. D’ací l’eloqüent el nucli urbà (cap. onzé). Assump- ment de l’Administració munici- advertiment del final de les instruc- tes de menor importància, com ara pal d’una ciutat castellana en 1708 cions: “informarse de todo aquello el mode en què se satisfeia el salari que puede servir de luz, norte, y gía dels alguatzils dels alcaldes, origi- Pel que hem dit abans, són molt més (sic) a dicha Villa para el establesi- naven també confusió (cap. dotzé). interessants les qüestions planteja- miento del nuevo govierno y sacar Un darrer aspecte, afegit a posteriori des en el qüestionari redactat pels testimonio auténtico de todo con com una addenda, fa referència a les membres del consistori ontinyentí toda distinción y claridad”.17 dietes del procurador si es donava el per a ser resoltes pel notari comis- cas, aspecte també dubtós, de que ha- sionat per tal d’anar a la veïna ciutat Els principals dubtes es centren so- guera d’acompanyar a l’Alguacil en de Villena que les respostes. L’arti- bretot en la naturalesa de les compe- les comissions que es realitzaren fora culat del qüestionari se centra en as- tències dels Regidors i dels Alcaldes del terme (cap. tretzé).

142 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Les repercussions de la Nova Planta borbònica a Ontinyent (1707-1708): el desconcert i la complexa adequació al nou marc jurídic

Les respostes de l’Ajuntament de 5. Són molt significatives les reflexions dels 15. Ordenanzas para el buen régimen y govi- Villena de 10 de març de 1708, dietaristes borbònics, sobretot Isidre Pla- erno de la Villa de Ontiniente, aprobadas nes, qui escriu en 1711, de manera molt por el Supremo y Real Consejo de Castilla redactades pel seu escribano Juan eloqüent, aquest sentiment entre els par- y cumplimentadas por el Real Acuerdo de de Mellinas Rodríguez Navarro, tidaris valencians de Felip V: “Beberían la Ciudad y Reyno de Valencia. En l’Ar- ofereixen una panoràmica sobre el nuestra sangre, tal es el odio que han xiu Municipal d’Ontinyent es conserven seu funcionament en 1708, amb una cobrado contra nosotros, sin haber dado l’original manuscrit i un exemplar im- motivo, pero ni les hemos contristado ni prés. Foren impreses a Valencia per Sal- precisió i minuciositat excepcionals. dado en cara con oprobios ni con remo- vador Faulí en 1767. Conscients de les necessitats i dels quetes, ni tenemos culpa, ni hemos desea- 16. GIMÉNEZ CHORNET, Vicent. “Diputa- dubtes plantejades pels seus veïns do la introducción de las alcabalas, aloja- dos del Común y Síndico Personero: luc- ha antifeudal (1766-1769)”, en Estudis. ontinyentins (“las dificultades que mientos, ni otros impuestos, ni deseamos las leyes ni usajes castellanos”. Sucesos Revista de Historia Moderna, 11, 1984, se le ofrezen a la Villa de Oninien- fatales de esta Ciudad y Reyno de Valen- pàg. 83-94. te”) es realitza una exposició conci- cia, Biblioteca Universitaria de Valencia, 17. Instrucció final de les autoritats ontinyen- sa i malgrat això detallada en alguns Ms. 456. tines al notari Domingo Sanz: apèndix 6. Un estat de la qüestió en: IRLES VI- documental. Editem el document íntegra- aspectes concrets, del “modo de go- CENTE, Mª del Carmen. “De Jurados a ment en les actes del XIX Congrés Inter- bierno”, jurisdiccions respectives Regidores. Los cambios en la administra- nacional d’Història de la Corona d’Aragó, de cadascun dels càrrecs munici- ción valenciana tras la Nueva Planta”, en citades anteriorment. pals, sistema seguit en les votacions, FRANCH, Ricardo (ed.). La sociedad valenciana tras la abolición de los Fueros, ordre de prelació en las sessions València: Institució Alfons el Magnànim, capitulars i actes públics religiosos 2009, pàg. 105-132, especialment pàg. i un llarguíssim etcétera que ens exi- 117 i 120, s’hi fa referència als nomena- meix d’abundar en la nostra anàlisi. ments per a Ontinyent de 1708 i 1709. L’autora insisteix, amb encert en la doble consideració, demogràfica y de fidelitat NOTES.- a la causa borbònica, com els aspectes 1. Fem una síntesi de la comunicació pre- fonamentals per a entendre l’establiment sentada al XIX Congrés Internacional del nombre de regidors en cada població. d’Història de la Corona d’Aragó celebrat Alfred Bernabeu (Ontinyent, vila reial. a Saragossa-Casp en juny de 2012, publi- De les Germanies a la Nova Planta, On- cada en espanyol en aquestes actes amb tinyent: Ajuntament d’Ontinyent, 1992, el títol “La Nueva Planta borbónica y su pàg. 192-195) sosté, pel contrari, que repercusión en los municipios valencia- serien 15. nos: un análisis comparado de la ciudad 7. TORRES FAUS, Francesc. “La creació de Villena y la villa de Ontinyent (1707- del corregiment d’Ontinyent el 1752”, en 1708)”, en FALCÓN, Isabel (coord..). El Alba. Revista d’estudis comarcals de la Compromiso de Caspe (1412), cambios Vall d’Albaida, 13-14, 1999, pàg. 85-97. dinásticos y constitucionalismo en la Co- 8. BERNAT I MARTÍ, J.F.; BADENES rona de Aragón, Saragossa: Gobierno de MARTÍN, M.A. Crecimiento de la pobla- Aragón, 2013, pàg. 839-846. ción valenciana (1609-1857), Valencia: 2. Un estat de la qüestió actualitzat en: TE- Edicions Alfons el Magnànim, 1994, es- ROL I REIG, Vicent. “Un contenciós pecialmente pàg. 137 (1609, amb 1.350 fronterer internacional entre la Corona veïns) i 212 (1712-1713 amb la xifra in- d’Aragó i la Corona de Castella: la fixa- dicada). Per a les dades referides a les pri- ció de la frontera meridional valenciana i meres dècades del segle XV: cfr. FURIÓ el plet dels Alforins”, en XVIII Congrés DIEGO, Antoni. Història del País Valen- Internacional d’Historia de la Corona cià, 2ª, València: Eliseu Climent editor, d’Aragó: La Mediterrànea de la Corona 2001, pàg. 186. d’Aragó, segles XIII-XVI; VII Centena- 9. GIMÉNEZ LÓPEZ, Enrique. “El estable- ri de la Sentència Arbitral de Torrellas, cimiento del poder territorial en Valencia 1304-2004, València: Universitat de Va- tras la Nueva Planta Borbónica”, Estudis. lència, 2005, 2 vols., vol. II, pàg. 1.125- Revista de Historia Moderna, 13, 1988, 1.145. pàg. 201-240, pàg. 220. 3. Segons vam poder constatar en el seu 10. TORRES FAUS, Francesc. “La creació moment: TEROL I REIG, Vicent. “la del corregiment…”, op. cit., pàg. 88. Guerra de Successió a la Vall d’Albaida”, 11. MANCEBO, M. F.. “El primer ayuntami- Aguaits: Revista d’investigació i assaig, ento borbónico de la ciudad de Valencia”, 24-25, la Marina Alta, 2007, pàg. 217- Estudios de Historia de Valencia, Valèn- 252. cia: Universitat de València, 1978, pàg. 4. PESET REIG, Mariano: “Apuntes sobre 293-307. la abolición de los fueros y la Nueva Plan- 12. TEROL I REIG, Vicent. “la Guerra de ta valenciana”, en Primer Congreso de Successió…” op cit, pàg. 217-252. Historia del País Valenciano, València: 13. BERNABEU I SANCHIS, Alfred. Onti- Universitat de València, 1976, vol. III, nyent, vila reial… op. cit., pàg. 192-195. pàg. 525-536. 14. Ibídem, pàg. 250-253

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 143 El Crist de l’Agonia. Intervencions de manteniment i estudi comparatiu de les restes de l’escultura primigènia*

Ignasi Gironés Sarrió i Vicent Guerola Blay Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València

Fitxa tècnica de l’obra: de manera permanent en l’Ermita de La peça està conformada per dos Santa Anna d’Ontinyent, i es proces- elements. Per un lloc trobem la Títol: Crist de l’Agonia sionada en les festes que al seu honor imatge completa de Jesucrist tallada Cronologia: 1939 es fan en el mes d’agost en aquesta en fusta, amb el cos nu, essent tam- Autor: Inocencio Cuesta López localitat. Aquests fets, tant el de la bé de talla els cabells i el perizoni. Tècnica i materials: Fusta de devoció que se li processa, com el de Tot el treball de fusteria està realit- xiprer policromada a l’oli ser una imatge que és portada en pro- zat seguint els patrons de construc- Dimensions: figura del Crist: cessó pels carrers, ha de tenir-se en ció d’aquest tipus d’escultures de compte i seran factors circumstanci- ple volum, per a les quals s’ha uti- 170 x 136 cm / creu: 230 x 163 als a l’hora d’estipular un criteri per litzat un bloc de fusta central, con- Ubicació: Altar Major de l’Ermita a la seua intervenció. format per la unió de diferents tau- de Santa Anna a Ontinyent lons, així com altres dos, disposats Intervencions precedents: Segons la tradició, l’antiga efígie en transversal a fi de la construcció La imatge va ser restaurada en fou construïda en el segle XVI, tot i de les extremitats superiors. Aques- l’any 1997 per l’escultor que les primeres noticies fidedignes ta imatge, a banda de la gestualitat Francisco López Pardo. es remunten a l’any 18081. Aquesta agònica del seu rostre, es particula- primitiva imatge fou completament ritza per la policromia d’aspecte bru destruïda en els esdeveniments bèl· que presenta, a partir de la qual rep Consideracions inicials lics de l’any 1936. Més tard, en l’any l’apel·latiu popular de “Morenet”. 1939, s’encomanà a l’escultor Ino- Per damunt del cap, la corona d’es- ’obra objecte d’estudi suposa cencio Cuesta López, artífex d’una pines, com element exempt de la ta- la imatge de major devoció, restauració sobre el Crist original lla principal i un gran nimbe daurat Ljunt la Puríssima Concepció, abans de la seua destrucció, la re- amb rajos i decoració cisellada. La de les venerades en la ciutat d‘On- construcció de la l’escultura, la qual resta de l’escultura la conforma una tinyent. L’escultura està emplaçada ha aplegat als nostres dies. creu llatina, construïda en fusta po-

Estat inicial abans de la restauració. Zona amb clivelles d’envelliment del Estat inicial abans de la restauració. Deposicions de brutícia en el revers i material regalim de vernís per l’esquena

144 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 El Crist de l’Agonia. Intervencions de manteniment i estudi comparatiu de les restes de l’escultura primigènia

Estat inicial abans de la restauració. Desperfectes en la creu a causa de la seua manipulació licromada amb una tonalitat marró, i tructura original i primigènia del seu perfície amb un aspecte irregular a amb l’única decoració d’un encintat escultor, Inocencio Cuesta en 1939. causa de la diferent naturalesa de que perfila tot el contorn per la cara les substàncies que la cobreixen a frontal en forma de bocell simple Des d’un punt de vista general, l’obra l’actualitat. Així doncs, la probable daurat en or fi al mixtió. no presenta un estat de conservació aplicació de distints productes amb amb grans deficiències. L’escultura la finalitat de netejar el Crist o donar Estat de conservació es conserva íntegra i aparentment llustre a la seua superfície, origina sense evidències significatives que pel temps un aspecte llustrós i indefi- Tal i com hem mencionat en la fitxa denoten un envelliment o una de- nit. Així també, es detecten diversos tècnica, l’obra va ser restaurada en gradació crítica que afecten a la seua regalims de vernís per l’esquena del l’any 1997 per l’escultor valencià preservació. Més bé, s’han detectat Crist. Francisco López Pardo. Aquest fet una relació d’aspectes d’índole estè- suposa una circumstància fonamen- tic els quals estan afectant a la seua Esquerdes en zones de tensió me- tal a l’hora d’analitzar l’estat de con- correcta visió i presentació. A fi de cànica. De forma natural i tècni- servació que presenta l’obra a l’ac- descriure aquestes particularitats, de- cament incontrolable, totes les es- tualitat. A hores d’ara no disposem senvoluparem aquest apartat tractant cultures de Crist fetes amb aquest d’informació suficient per a valorar de manera separada la figura de Crist sistema presenten el mateix tipus de la conveniència o no d’aquesta inter- i la Creu: patologies en els encontres dels bra- venció, ni dubtem de la seua profes- ços i el cos. La unió de dues peces sionalitat, però segons es menciona Desperfectes en la figura del Crist: de fusta des de dues direccions de fi- en la premsa del moment, i a través bra diferents provoca que a la llarga d’una observació organolèptica de Acumulació de brutícia superfi- aquestes se separen inevitablement. l’obra, s’evidencia que la peça va cial. Tota l’epidermis de l’escultura Aquest efecte transmet a la pel·lícu- patir una intervenció molt profunda. presenta una sedimentació continua- la pictòrica un visible badall que, tot Segons es narra, l’obra va ser des- da de brutedat ambiental que genera i ser contínuament retocat, torna a muntada, va ser efectuat un reforç en unes deposicions, accentuades ma- aparèixer, per la resposta mecànica els braços i un re-policromat de la joritàriament en zones horitzontals, dels elements constitutius, afavorits peça. Per tant, i a causa d’ aquesta que tot i que l’obra tinga un mante- pels moviments de la imatge quan es operació de caire més bé re-cons- niment continuat de neteja, aquests processionada. tructiu que restauratiu, cal consi- persistisquen i s’incrementen pel pas derar que la supervisió o revisat de del temps. Desgast de la pel·lícula pictòrica. l’estat de conservació, comptant La zona dels peus, al ser la part més amb aquesta intervenció i amb la Pàtina de substàncies alienes a accessible de l’escultura, rep un con- consideració de la policromia o es- l’obra. L’escultura presenta una su- tinu contacte per part dels devots,

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 145 El Crist de l’Agonia. Intervencions de manteniment i estudi comparatiu de les restes de l’escultura primigènia

restauració moderna de Béns Cultu- rals, i interfereixen negativament en la visió general de l’obra.

Infecció de xilòfags no detectada. A través de la inspecció realitzada de l’escultura no s’han detectat cap tipus d’orifici provocat per insecte xilòfag, com per exemple carcoma comuna o d’altra tipologia. En aquest sentit cal fer menció que la fusta de xiprer, desprèn de manera natural un forma olor que persuadeix l’apropa- ment de qualsevol tipus d’insecte.

Desperfectes en la Creu:

Acumulació de brutícia superfici- Procés de restauració. Desmuntatge del Crist de la creu al. Tota la extensió de la Creu presenta una sedimentació continuada per on fan passar les seues mans o ta patologia es completament irre- de brutedat ambiental que genera qualsevol objecte a fi de demostrar versible, i mentre no afecte a zones unes deposicions, accentuades mala seua devoció. Aquesta continuada d’especial rellevància no han de ser joritàriament en zones horitzontals, i persistent acció humana provoca un intervingudes. que tot i que l’obra tinga un mante- inexorable desgast en aquelles super- niment continuat de neteja, aquests fícies que són fregades, a tal extrem Repintades. En determinades zones persistisquen i s’incrementen pel pas que han aplegat a fer desaparèixer la de la peça es detecten a simple vis- del temps. pel·lícula pictòrica, la capa d’impri- ta, una sèrie de repintades de caràc- mació i han deixat a la vista la fuster intrusista, que majoritàriament Pàtina de substàncies alienes a ta estructural. En altre sentit, també se centren en la zona de la unió dels l’obra. La Creu també presenta una s’han detectat en la imatge algunes braços amb el cos, que envaeixen de superfície amb un aspecte irregular rascades o desperfectes menors que manera poc ortodoxa la pel·lícula per la diferent naturalesa de les subs- de forma fortuïta deuen haver-se ge- pictòrica original (considerant com tàncies que la cobreixen a l’actuali- nerat producte de la manipulació de original la realitzada pel restaurador tat. Així doncs, la probable aplicació l’escultura. en l’any 1997). Aquestes no han esde distints productes amb la finalitat tat realitzades baix un criteri ni una de netejar-la o donar llustre a la seua Clivelles d’envelliment del materi- tècnica professional, dins dels pa- superfície, origina pel temps un as- al. En determinades zones de la po- ràmetres actuals de la conservació i pecte llustrós i indefinit. licromia de l’escultura es localitzen unes agrupacions de clivelles on la pel·lícula pictòrica es troba completament quartejada. Aquesta patologia pot tindre diverses causes que a hores d’ara desconeixem, per un lloc poden estar motivades de forma natural per un envelliment prema- tur dels materials que componen la pintura, també poden estar generades per una dosificació incorrecta de les mescles de pigment, aglutinant, dissolvent o altres additius, o poden estar provocades per canvis bruscs de les condicions termo-higromètri- ques de l’escultura. En tot cas aques- Fragment del Crist primitiu desaparegut en 1936

146 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 El Crist de l’Agonia. Intervencions de manteniment i estudi comparatiu de les restes de l’escultura primigènia

Estratigrafia de la pel·lícula pictòrica del Crist primitiu

per l’acumulació de productes aliens a l’obra i han de ser eliminats a fi d’aconseguir una qualitat homogè- nia en tota l’extensió de la figura. Així doncs, l’existència de repintades de naturalesa incorrecta que

Estratigrafies de la pel·lícula pictòrica del Crist actual (1-esquena, 2-peu dret, 3-perizoni, 4- clau no harmonitzen correctament amb mà dreta) l’obra, també serien eliminades en el mateix procediment (aquesta eli- Desgast de la pel·lícula pictòrica. Proposta intervenció figura del minació de repintades no contempla S’han detectat també algunes ras- Crist: l’eliminació de la repintada realitza- cades o desperfectes menors que de da en 1997). forma fortuïta s’hauran generat pro- Estudi inicial i presa de mostres. ducte de la manipulació de l’escul- A fi d’identificar l’estratificació de Estucat i consolidació d’esquerdes. tura. la policromia actual seran preses Una vegada eliminades totes les re- mostres de la pel·lícula pictòrica, les pintades, apareixerà amb molta pro- Infecció de xilòfags detectada mi- quals seran englobades per a deter- babilitat, l’origen pel qual van ser noritàriament. A través de la ins- minar l’existència o no de la pintura aplicades aquestes, que no serà més pecció realitzada de l’escultura no original de 1939. A més a més, se’ns que les esquerdes d’unió dels braços s’han identificat cap tipus d’orifici ha fet saber l’existència d’una part de i el cos. Així doncs, aquestes seran provocat per insecte xilòfag, com per l’escultura del Crist original del se- estucades i anivellades a fi de ser dis- exemple carcoma comuna o d’altra gle XVI. Aquesta part, un dels pocs simulades al màxim nivell. tipologia en tota la fusta que confi- vestigis del Crist primitiu que va ser gura la creu. Únicament s’ha detectat destruït en 1936, és el dit polze de la Reintegració cromàtica de la figu- un orifici de carcoma en la fusta del mà esquerra el qual conserva suposa- ra. Una vegada disposat l’estuc sobre clau del peu. dament el cromatisme original i tam- totes les llacunes i esquerdes detecta- bé es sotmetrà a estudi per a compa- des, aquestes seran ajustades cromà- Proposta d’intervenció: rar els nivells cromàtics. ticament amb un criteri il·lusionista a fi de no ser detectades. L’obra suposa Una vegada identificades i descrites Neteja completa de la pel·lícula una peça de culte i així s’ha de dispo- les patologies en l’escultura del Crist pictòrica. Eliminació de totes les sar la restauració. També seran revi- de l’Agonia, presentem a continuació sedimentacions de brutícia superfici- sades altres qüestions de reintegració una relació de pautes d’intervenció a al acumulades pel pas del temps en cromàtica com aquelles que han estat fi de pal·liar aquestes. D’igual mane- totes les superfícies de l’escultura. producte desgast de la pel·lícula pic- ra que s’ha fet anteriorment, propo- Aquest procediment serà realitzat tòrica. En aquest sentit, tal i com hem sarem les actuacions sobre el Crist de per mitjans mecànics i per mitjans dit, diferenciem entre les que han es- manera separada a les de la Creu. En químics. tat generades per qüestions fortuïtes definitiva, la intervenció, una vegada producte de la manipulació del Crist, traslladada la imatge als laboratoris Eliminació de repintades intrusis- d’aquelles que han sigut producte de de restauració, comprendrà la sepa- tes i substàncies alienes a la po- la devoció dels seus fidels, les quals ració de la figura del Crist de la Creu licromia original. Tal i com hem signifiquen una mostra de sentiment, per tal d’actuar sobre cada elements mencionat, la superfície de l’escul- per la qual cosa deurien tindre un cri- amb major comoditat i profunditat: tura presenta una pàtina estranya, teri d’intervenció diferent a la resta

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 147 El Crist de l’Agonia. Intervencions de manteniment i estudi comparatiu de les restes de l’escultura primigènia

Procés de restauració. Neteja dels claus Neteja de la superfície pictòrica i la solució ser producte d’un debat Criteris d’intervenció: la Universitat Politècnica de Valèn- entre els Associats i els restauradors. Tot i ser una peça de magnífica exe- cia, i seran seguits en la intervenció cució escultòrica, hem de ponderar d’aquesta escultura: Protecció final. L’últim tractament per damunt de la seua importància que serà realitzat a tota la imatge històrica i artística, el valor icònic i - Les intervencions es realitzaran baix consistirà en l’aplicació d’un estrat devocional que representa aquesta criteris sempre de mínima interven- de vernís, que genere una pel·lícula peça per al poble d’Ontinyent. Així ció, aquest principi és de gran impor- de protecció al mateix temps que ho- doncs a l’hora de proposar unes tància, ja que la manipulació d’una mogeneïtze la superfície estètica de pautes de restauració s’ha tingut en obra implica un risc, per la qual cosa la imatge. compte aquestes consideracions a fi cal cenyir-se rigorosament a aquells de no alterar de manera consubstan- aspectes necessaris, no alterant la in- Proposta intervenció de la Creu: cial el seu aspecte. tegritat de la peça, amb el fi de salva- guardar el Patrimoni Cultural. Neteja completa de la superfície. Així i tot, a continuació s’exposen Eliminació de totes les sedimenta- els criteris que de manera general es- - Màxim respecte cap l’objecte ori- cions de brutícia superficial acumu- tan patents en els tallers de l’IRP de ginal. lades pel pas del temps en totes les superfícies de la Creu. Aquest procediment serà realitzat per mitjans me- cànics i per mitjans químics.

Tractament preventiu. Aplicació de producte fungicida i preventiu contra insectes xilòfags.

Reintegració cromàtica. Correcció cromàtica de les erosions i desgasts de la policromia de la Creu.

Protecció final. L’últim tractament que serà realitzat a tota la Creu con- sistirà en l’aplicació d’un estrat de vernís, que genere una pel·lícula de protecció al mateix temps que homo- geneïtze la superfície estètica de la imatge. Procés de restauració. Aplicació de l’estrat de vernís

148 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 El Crist de l’Agonia. Intervencions de manteniment i estudi comparatiu de les restes de l’escultura primigènia

L’obra va ser traslladada als laboratoris de la UPV el dia 24 d’octubre de 2015, y les intervencions s’han desenvolupat durant els mesos de novembre i desembre de 2015 i part del mes de gener de 2016, sent entre- gada l’obra en l’Ermita de Santa Ana el dissabte 13 de febrer de 2016.

Les fases del treball s’han executat tal i com estaven contemplades en la proposta inicial:

Intervenció figura del Crist:

Estudi inicial i presa de mostres. Procés de restauració. Estucat de clivelles Han estat extretes una sèrie de mostres de la policromia per a poder vi- - Abans d’abordar qualsevol tracta- Desenvolupament dels treballs: sualitzar i analitzar els nivells estra- ment/intervenció, s’efectua un estu- tigràfics de la pintura. Aquest estudi di permenoritzat de les peces, per a Els treballs anteriorment descrits han s’ha realitzat també amb la policro- poder extraure conclusions i establir estat desenvolupats per tècnics espe- mia del dit conservat del Crist primi- les metodologies de treball més idò- cialitzats en la restauració de bens tiu a fi de comparar les dues pel·lícu- nies i menys traumàtiques per a les culturals de l’IRP de la UPV. L’equip les pictòriques. obres. de restauradors ha estat format per Vicent Guerola BLay, Cristina Robles Les imatges estratigràfiques ens - Els materials a utilitzar estan tes- de la Cruz i Ignasi Gironés Sarrió. mostren que la composició original tats en el laboratori, essent la majoria de la policromia del Crist primitiu d’ells tradicionals per major compa- Les tasques han sigut realitzades no era de color obscur, a diferència tibilitat amb les obres. en les dependències que l’IRP de la de la policromia del Crist actual que UPV disposa en el campus de Vera, si ha estat executada directament - El retoc pictòric se cenyirà a les en l’edifici de la Ciutat Politècnica amb la tonalitat bruna que es con- zones de pèrdues de color exhausti- de la Innovació, en camí de Vera s/n, serva hui en dia. Les estratigrafies vament. 46022 de la ciutat de València. de la pintura del suposat Crist del segle XVI ens mostren una capa de policromia de color ós, pròpia de les carnacions policromes de les escultures dels segles XVI i XVII, sobre la qual s’identifica un estrat ennegrit que tal vegada vinga donat per un vernís envellit o per una acumula- ció de brutícia sedimentada, la qual cosa proporcionaria el característic aspecte morè.

Pel que fa a la policromia del Crist actual, a través de les imatges mi- croscòpiques, podem apreciar un estrat d’imprimació clar, present en totes les mostres, sobre el qual apareix la pel·lícula pictòrica obscura en les zones de carnacions o clara en el perizoni, que tot fa pensar que és Procés de restauració. Reintegració cromàtica l’original de 1939.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 149 El Crist de l’Agonia. Intervencions de manteniment i estudi comparatiu de les restes de l’escultura primigènia

Procés de restauració. Seqüència de la reintegració cromàtica dels peus

Aquestes conclusions han d’enten- Eliminació de repintades intrusis- ficar aquest principi, i s’ha estimat dre’s dins del marc d’unes interpreta- tes i substàncies alienes a la poli- oportunament mantenir-les en bene- cions inicials fruit de l’observació de cromia original. Una anàlisi amb fici a la no transgressió de l’aspecte la policromia i la seua resposta durant profunditat de la superfície pictò- general de l’obra. el procés de restauració, així com la rica ha identificat una superposició visió microscòpica de les estratigra- de vernissos, repintades i retocs Estucat i consolidació d’esquerdes. fies. Però en cap moment pot suposar superposats a la policromia origi- Amb un estuc natural de cola orgà- una tesi irrevocable donades les po- nal. Aquests estrats han configurat nica i carbonat càlcic s’han tapat les ques mostres extretes i els pocs assa- actualment la composició icònica menudes fissures i esquerdes loca- jos químics efectuats a les mateixes. de l’obra i per tant la seua elimi- litzades en la superfície pictòrica de nació comprometria la visió actual l’escultura. En quant a la identificació de la fus- de l’efígie. No obstant això, s’han ta, s’ha efectuat una anàlisi sobre el realitzat cates de neteja en algunes Reintegració cromàtica. Una vega- fragment del dit del Crist original del repintades identificades, a fi de veri- da disposat l’estuc sobre totes les lla- segle XVI. L’estudi detallat realitzat per la Dra. Maria Diodato en l’Ins- titut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV, ha determinat que la fusta de l’escultura del Crist pertany al gènere Cedrus.

Neteja completa de la pel·lícula pic- tòrica. Han sigut eliminades totes les sedimentacions de brutícia superficial acumulades pel pas del temps en totes les superfícies de l’escultura. Aquest procediment s’ha realitzat per mitjans mecànics i per mitjans químics, amb dissolvent “white spirit”.

També ha estat netejat el nimbe i la corona d’espines, així com la cartel· la amb la inscripció INRI. Procés de restauració. Seqüència de la restauració dels claus de les mans

150 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 El Crist de l’Agonia. Intervencions de manteniment i estudi comparatiu de les restes de l’escultura primigènia

Tractament preventiu. S’ha aplicat un producte fungicida i preventiu contra insectes xilòfags que com a principi actiu conté permetrina, i ha estat aplicat per impregnació a brotxa.

Reintegració cromàtica. S’han corregit cromàticament les erosions i els desgasts de la policromia de la Creu.

Protecció final. L’últim tractament que s’ha realitzat a tota la Creu ha consistit en l’aplicació d’un estrat de vernís no pel·liculant , que genera un estrat de protecció de la marca Xyla- mon Fondo.

Procés de restauració. Seqüència del muntatge del Crist en la creu Consideracions de manteniment i manipulació de l’obra: cunes i esquerdes detectades, aques- els claus, havent fabricat un nou llistes han estat ajustades cromàticament tó de fusta i restaurat els desperfectes Com a principi general, les obres amb un criteri il·lusionista a fi de no dels caps originals. d’art, així com els materials que les ser detectades. Totes les llacunes han constitueixen, han de ser preservats sigut intervingudes cromàticament, Proposta intervenció de la Creu: en unes condicions d’estabilitat ter- inclús aquelles originades producte mo-higromètriques el més estables de la devoció, com aquelles localitza- Neteja completa de la superfí- possible. Al mateix temps, les obres des en els peus de la figura. La rein- cie. Han sigut eliminades totes les han de romandre en uns ambients sa- tegració cromàtica s’ha efectuat amb sedimentacions de brutícia superfi- lubres, nets i amb un continu mante- productes de la marca Gambling. cial acumulades pel pas del temps niment, sense que afecte de manera en totes les superfícies de la Creu. contraproduent a aquestes. Cal evitar Protecció final. L’últim tractament Aquest procediment s’ha realitzat al màxim les intervencions, manipu- que s’ha realitzat a tota la imatge ha per mitjans mecànics i per mitjans lacions o reparacions per persones consistirà en l’aplicació d’un estrat químics. no formades en la matèria, i en el cas de vernís, que genera una pel·lícu- la de protecció al mateix temps que homogeneïtza la superfície estètica de la imatge. El vernís aplicat ha sigut una resina sintètica REGAL brill-mate de la casa CTS.

Recol·locació dels claus. A fi de poder intervindre en l’escultura del Crist, aquesta va estar separada de la creu. Per a poder procedir, els claus de les mans van haver de ser secci- onats ja que havien estat encolats en l’anterior restauració. Aquesta actu- ació ha sigut inevitable i necessària per a poder desmuntar la figura del Crist. El seccionament es fa efectuar pel revers de les mans a fi de conservar el cap del clau original. Una vegada restaurada la figura completa, s’ha tornat a reconstruir i col·locar Procés de restauració. Estat inicial i final de les cames del Crist

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 151 El Crist de l’Agonia. Intervencions de manteniment i estudi comparatiu de les restes de l’escultura primigènia

d’impossibilitat seguir unes pautes correctes i professionals.

Es evident que tractem d’una obra de caràcter devocional, i com a tal ha de ser processionada, i per tant manipulada en uns moments determinats. Sobre aquest respecte l’IRP no estima anar en contra d’aquesta tra- dició. No obstant això, no pot deixar d’advertir i recomanar que aquestes manipulacions estiguen realitzades de manera racional i metodològica, al mateix temps que s’han d’evitar les exposicions de l’escultura a condicions climatològiques extremes (neu, pluja,..), les quals poden suposar danys irreversibles en els seus materials.

Es recomana encaridament que per motius d’higiene i de preservació de la integritat de la imatge, aquesta siga manipulada a partir d’ara amb la màxima sensibilitat i precaució. Al llarg de les intervencions s’han detectat, i eliminat, una gran quantitat de deposicions de naturalesa greixo- sa producte de la constant i permanent manipulació de la talla. Aquesta acció antròpica, a banda de generar sediments de microorganismes i bac- teris en la superfície, ha provocat una irreversible pèrdua de policromia original en algunes zones. Per la qual cosa, l’equip de restauració de la Universitat insisteix en buscar alternatives a fi de que la imatge Estat final de l’escultura no siga tocada directament amb les mans. En aquells casos que l’operati- vitat obligués el seu contacte directe, aquest caldria fer-se amb les mans protegides per guants de cotó.

La prevenció és la primera mesura per a una major perdurabilitat d’aquesta imatge pertanyent a la de- voció, però d’un gran valor artístic que deu perviure per a les generacions futures.

*(Aquest article suposa l’informe redactat sobre les intervencions realitzades per l’Institut Universita- ri de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, a petició de l’Associació de Llumeners del Santíssim Crist de l’Agonia de la ciutat d’Ontinyent, a fi de revisar l’estat de conserva- ció de la imatge del Crist i la descripció de les intervencions efectuades.)

152 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

Raquel Ferrero i Gandia, Museu Valencià d’Etnologia - Clara Colomina i Martines

“I és una terra. I damunt d’ella, uns éssers”. Vicent Andrés Estellés

La Vall Blanca i el seu morir

La Vall d’Albaida és comarca generosa. Oferix el que té i ho dóna de bon grat: un tapetet de malla, figues i ous, espàrrecs i llimes, bescuit i prunes, bledes, panís, esgarraet i rotllets d’anís. Amb la mateixa generositat amb què les persones nascudes abans de la dècada del cinquanta t’oferixen el que tenen, et parlen del que són. I en eixe parlar del que són la mort està integrada com a fenomen transversal que recorre amb aplom la seua vida quotidiana. En cadascuna de les biografies on es narren les tra- jectòries vitals d’estes persones hi ha un xicotet o gran episodi que les vincula amb la vivència de la mort, incorporada amb naturalitat i serenor camp dels sabers tradicionals com a seguir una interpretació més com- al seu esdevenir. patrimoni, del seu valor i de la seua plexa dels fenòmens socioculturals utilitat en el present i en la projecció que ens envolten. Un dels objectius Precisament eixa idiosincràsia del del futur. fonamentals del Museu de la Parau- dol ha facilitat l’aprofundiment en la és esbrinar els processos de canvi una temàtica d’estudi a priori deli- La investigació s’ha desenvolupat ocorreguts al País Valencià al llarg cada i ha fet fluïda la recol·lecció de en alguns pobles de la comarca de la del darrer segle. Ara bé, l’interés no discursos significatius, oberts i trans- Vall d’Albaida segons les directrius només recau en tematitzar el canvi i parents, davant d’un fenomen social seguides en els estudis precedents comprovar que es dóna, sinó també viscut en l’actualitat com a tabú. La del Museu de la Paraula – Arxiu de en palesar que afecta les identitats de investigació que presentem s’ha pro- la Memòria Oral Valenciana, del les persones. posat una aproximació a les pràcti- Museu Valencià d’Etnologia (www. ques i representacions socioculturals museudelaparaula.es). El projecte Treballem amb una metodologia sobre la mort i als processos de canvi al qual ens referim treballa a partir qualitativa, ubicant els subjectes en que els afecten, partint de la consi- dels coneixements i dels sabers atre- el seu context i elaborant relats bio- deració de la importància del tracta- sorats per les generacions nascudes gràfics mitjançant entrevistes obertes ment de certs moments del cicle vital en la primera mitat del segle XX. La a aquelles persones que hem concep- en la definició col·lectiva i individu- filosofia del projecte considera que tualitzat com a ‘la generació del tren- al, i de les implicacions del fet de de- enfocant les formes de la vida quo- cament’. ‘Trencament’ perquè ente- satendre’ls, d’abandonar-los. Alhora, tidiana i emfatitzant el coneixement nem que les persones entrevistades i amb reivindicació, ens situem en el directe de la vida social es pot acon- són continuadores dels seus avant-

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 153 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

passats quant a modes de vida, cos- ment humà. Sabem que tota cultura, movisions culturals i pràctiques so- al llarg de la seua existència i diver- cials i, ensems, els seus descendents sitat, ha elaborat creences i ritus per estan cada dia més deslligats d’eixes a explicar la mort i per a resoldre els maneres d’estar i de viure. Així, hem conflictes que planteja; és un tema entrevistat vint-i-set hòmens i dones omnipresent en la vida dels éssers nascuts entre les dècades dels anys humans. No es tracta d’un simple vint i dels anys quaranta. En rela- acte instantani, sinó que suposa un cionar tots els testimonis treballats llarg procés, una “transició a un estat sobre la mort, com a objecte social diferent de ser”3 que, en tant que en- comú, hem pogut acostar-nos, a tra- voltada de certs codis comuns, dóna vés de les experiències individuals, a compte d’aspectes rellevants sobre la dimensió social del fenomen, tro- les societats i els individus que les bant les recurrències empíriques i els integren. És, doncs, un “succés so- significats de l’acció social que tot ideal per a l’emmagatzemament de cialment significatiu”4 que ens parla seguit exposarem. dades sobre rituals i creences funerà- de la visió del món i de l’organit- ries i servix de base per a molts estu- zació de la vida d’una determinada El nostre interés recau en analitzar dis posteriors. Aquells intel·lectuals comunitat. els canvis i les permanències en la vi- ja sabien que les pràctiques sobre el vència de la mort. Hem començat per naixement i la mort són observatoris No obstant això, molts autors i auto- la informació estreta de l’enquesta de potents que ens ajuden a conéixer res5 han advertit la mort com a tabú l’Ateneu de Madrid de l’any 1902 i com està ordenada la societat. De en les societats occidentals actuals. l’hem comparada amb el mapa dis- fet, diferents estudiosos del folklore Un tabú que es materialitza en el re- cursiu que dibuixa la interpretació de espanyol fan menció d’eixa informa- buig, l’allunyament, l’ocultament, la les nostres entrevistes. El que presen- ció en algun apartat de la seua obra1. negació de la mort, i que s’inscriu en tem ací n’és el resultat: la intersecció D’altra banda, l’enquesta aparegué tendències generals com ara l’indivi- d’estos dos moments històrics, el que en un moment de gran entusiasme dualisme, el consumisme o la sacra- diu l’enquesta que es feia i el que els per l’ús de qüestionaris de tot tipus. lització de la joventut. A Occident, la nostres iaios i iaies diuen que feien En eixe mateix temps s’estimulà la mort sembla reduir-se a la destrucció o fan. Per una altra banda, la guia confecció de topografies mèdiques i pura i simple de la vida, al seu oposat d’entrevista que ha orientat la inte- estudis de geografia mèdica impul- radical, fins i tot s’associa amb quel- racció amb els nostres informants ha sats per institucions oficials i pro- com brut i es tracta d’evadir; d’ací les estat elaborada a partir del bagatge fessionals com ara la Real Academia tecnologies posades al seu servici, la adquirit en el treball quotidià al Mu- de Medicina de Madrid. Precisament burocratització, l’asèpsia d’hospitals seu Valencià d’Etnologia, en concret, l’Ajuntament d’Ontinyent publicava i funeràries, la impersonalitat. Eixa al projecte del Museu de la Paraula, l’any 2004 una topografia mèdica2 fredor envers un moment tan essen- juntament amb les descripcions de elaborada en eixes dècades, de gran cial en el cicle vital ens suggerix pro- l’enquesta de l’Ateneu i amb la bi- interés historicomèdic i socioantro- blemes sobre els quals reflexionar, bliografia consultada sobre el tema. pològic. Finalment, cal remarcar que més encara si mirem el fenomen amb Limón i Castellote (1990) han con- perspectiva històrica, ja que s’evi- L’enquesta de l’Ateneu de Madrid siderat esta enquesta com a “un ins- dencien canvis substancials en rela- s’elaborà amb l’objectiu d’inves- trument de gran valor científic”, “una ció amb la manera de concebre i viu- tigar els costums i les tradicions en peça històrica per la seua sistemàtica re la mort que afecten diferents esfe- els moments clàssics del cicle vital i meticulositat només comparable a res de la vida. En eixe sentit, Marcial en aquell període: el naixement, el les enquestes quasi contemporànies Gondar (1987) parla d’un perill de matrimoni i la mort. Açò suposava redactades per Sir James Frazer”. desritualització en les ciutats front a un reconeixement, excepcional per algunes solucions tradicionals capa- a l’època, de les capacitats i dels co- Pel que fa a la bibliografia treballada ces de generar salut en comunitats neixements populars. L’arreplega de és fonamentalment antropològica. menys urbanitzades6. Precisament les dades fou duta a terme per cor- Trobem que l’antropologia és un esta afirmació de Gondar és el nos- responsals de l’Ateneu en les dife- marc idoni per a abordar la qüestió, tre punt de partença. Ens guiem per rents províncies de l’estat espanyol: com a disciplina dedicada als dife- la voluntat d’esbrinar què ocorre des mestres, notaris, metges, advocats o rents aspectes que configuren una d’eixa perspectiva en alguns pobles retors. El document oferix un marc cultura i que expliquen el comporta- valencians.

154 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

La nostra anàlisi es dividix en tres nascuda a Quatretonda el 1926, ens l’ajudaven a ben morir”. A voltes, el grans blocs, coincidents amb el con- conta que ja té la mortalla prepara- retor resava al capçal del llit del mo- text més ampli dels ritus de pas. Els da en una caixeta, la d’ella i la del ribund, d’altres, resava les mateixes precursors en l’estudi de la mort seu home. Eixe petit gest il·lustra la oracions una dona en comptes del en l’àmbit dels rites de passage en incorporació del fet social i biològic retor. A més, se li donava un cruci- l’antropologia, Arnold van Gennep de la mort amb la naturalitat d’inte- fix al malalt per a que el besara de (1990) i Robert Hertz (1986) dife- gració que adés hem esmentat com a tant en tant. Solien presenciar la mort rencien tres etapes fonamentals en característica pròpia de la generació poques persones, sovint familiars, i la seua consecució: la separació, la de les persones protagonistes de les el retor, però en alguns casos també transició -o el marge- i la incorpo- nostres entrevistes. Encara que sem- s’hi afegien amics i veïns que acom- ració -o reagregació-. Estes fases bla un acte pintoresc, que coincidix panyaven amb serenitat. José María, formen una seqüència cerimonial amb la informació de l’enquesta i sagristà de Benissoda nascut l’any on en la separació s’abandona l’es- també amb altres testimonis, té una 1932, ho confirma amb la seua ex- tat anterior; en el marge el subjecte gran capacitat de condensació que no periència d’escolà quan anava amb el està ambiguament col·locat entre dos podem perdre de vista col·locant-lo retor. Recorda també que tots s’age- estats, en un període de latència ano- en el registre de l’anècdota. És per nollaven al voltant del llit. El retor menat ‘liminaritat’; i finalment, en la això que el destaquem. feia una cerimònia que consistia en reagregació és on es donen els rituals l’administració de la comunió -el d’integració, açò és, quan el subjecte Seguint amb les prevencions testa- combregar- i en l’aplicació d’uns olis adquirix ja un nou estat. mentàries, apareix una de les prime- fent una creu en les mans, els peus, res grans diferències entre la infor- les orelles, el nas i la boca de l’ago- En el nostre cas, per a la fase preli- mació aportada per l’enquesta i els nitzant. Res de tot això queda en les minar, recollim les pràctiques prèvi- resultats de les nostres entrevistes. nostres entrevistes, excepte el record es a l’òbit o, dit d’una altra manera, L’enquesta parla de tres tipus de tes- testimonial. les prevencions per a la mort. Per a tament: els casos en els quals no n’hi la fase liminar, incloem la defunció, havia, els casos en els quals el testa- En l’enquesta, en l’apartat de la de- el vetlatori i el soterrar. I, en darrer ment es feia abans d’estar malalt i, el funció, el toc d’agonia -o de combre- terme, per a la fase post-liminar, més comú, el testament nuncupatiu, gar- no sempre s’esmenta i, quan es tractem les pràctiques posteriors al és a dir, obert, oral i públic. A hores fa, es confon amb el de mort. Gràcies soterrar, el dol i el culte dels morts. d’ara, en canvi, totes les persones a este toc el poble s’assabentava de Tot això, recordem-ho, fixant-nos en que hem entrevistat tenen elaborat un la defunció, de si qui havia faltat era els canvis i permanències en el morir, testament escrit, però no reconeixen home (tres tocs), dona (dos tocs) o comparant el moment en el qual es esta pràctica en els seus avantpassats. criatura (campana xicoteta: ‘cel, cel, va elaborar l’enquesta de l’Ateneu de cel!’), i de quina classe seria l’enter- Madrid, la primeria del segle XX, i el Avançant en el treball de l’Ateneu, ro. En els soterrars de primera, els moment en el qual hem realitzat les s’hi dedica un bloc a la defunció tocs es repetien cada dos hores; en entrevistes, l’actualitat. en el qual es parla de l’agonia i de els de segona o tercera, només en el l’òbit. Durant l’agonia, a principis moment de morir i en l’enterro. En Comencem per la primera fase: les del segle XX, s’encenien ciris davant les nostres entrevistes no hem acon- pràctiques prèvies a l’òbit. Segons d’imatges de sants, es tocaven cam- seguit cap referència als tocs de com- la informació que aporta l’enques- panes en la parròquia, es distingien bregar, però en quasi totes anomenen ta, les prevencions per a la mort es els tocs segons que l’agonitzant fóra els tocs de mort que convoquen a referixen a l’encàrrec de misses o al home o dona i el retor feia una ora- l’enterro amb la mateixa classificació fet de deixar dit el tipus de mortalla ció pel malalt. Durant este procés, “la tipològica que l’enquesta, però amb que es vol vestir, el tipus de fèretre família i el confessor de l’agonitzant la riquesa d’afegir un sentit de pesar i la classe d’enterro. A principis del que va més enllà de l’expressió quan- segle XX, solia ser costum prepa- titativa: “Era un so molt lleig. Un so rar-se la mortalla en vida i adquirir molt lleig”. també en vida el nínxol. En algun cas es descriu la preparació del fèretre i Estranyament, en la informació de inclús el fet de provar-lo junt amb la l’Ateneu no es consideren els signes mortalla. Ara, més de cent anys des- premonitoris o els presagis de mort prés que es redactara l’enquesta, El- en l’apartat dedicat a l’agonia. En vira, una de les nostres entrevistades, canvi, tant en les nostres entrevistes

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 155 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

com en la bibliografia7, es parla de ressa perquè amb ella entrem en la d’informació sobre el procés de canvis de llum en l’habitació del mo- segona fase de l’anàlisi, dedicada a la defunció. Tant l’enquesta com les ribund, ombres, sospirs, bruxisme, defunció, el vetlatori i el soterrar. entrevistes inscriuen l’acte social voler vestir-se d’una determinada Nascuda a Bufali l’any 1943, viu al d’amortallar en el model d’Ariès manera, l’udol dels gossos, l’apa- segle XXI però podria haver nascut adés ressenyat, la ‘mort domestica- rició d’animals com ara mosques o a primeries del segle XX i ser una da’, procés pel qual s’entén l’acció mussols, somnis específics, plegar la de les protagonistes de l’enquesta de de deixar espai a la consciència, a roba del llit, certs sorolls. De fet, Her- l’Ateneu. Rosa és l’amortalladora del l’acompanyament i a la preparació mínia, nascuda a Salem l’any 1943, poble. Començà a amortallar als set- del moribund amb un paper actiu. referencia senyals estrictament físics ze anys, posant-li les calces a la seua En l’enquesta es diu que l’amorta- del moribund com ara la modificació sogra. Son pare amortallava, la seua llament el feien “persones piadoses”, de la fesomia, en concret, l’afilament germana amortallava i ella també ho “amants del difunt”, parents pròxims del nas o de les orelles. També asse- fa. Tornarem a ella més avant. Abans, o amics íntims. Sovint “renegant del nyala els canvis del color de la pell, però, cal apuntar breument que la fet que mans mercenàries tocaren el la manera d’alenar o els roncs pro- comprovació de la mort era senzilla. cadàver”. En les entrevistes hem ob- longats. D’altra banda, Lola, nascuda A principis del XX se solia col·locar servat moltes coincidències en eixe a Pinet l’any 1936, ens conta que els un espill o un misto encés junt a la sentit. Isabel, nascuda a Guadassé- gossos lladraven quan una persona boca del difunt. Paquita, que va nài- quies l’any 1921, ho té molt clar: estava a punt de morir i que els corbs xer el 1938 a Rugat, d’acord amb açò, volaven per damunt de la casa “fent relata velles pràctiques que perduren “Entonces els vestien tots caragols”. Estes aportacions, tant de malgrat les noves tècniques: els del poble, la família. I l’enquesta com dels nostres entre- no posaven inconvenient. Jo vistats, coincidixen amb el primer “La metja que va vindre, mateixa vaig ajudar a ves- gran model de mort que desenvolupa la doctora, va vindre i diu: tir a ma mare i a mon pare. l’historiador Philippe Ariès (2000): “Està mort, està mort”. Però Hi havia molts. Perquè, ja li la mort domesticada o domada, que encara va demanar un espill dic, en aquella època enca- situa des de l’Edat Mitjana fins el i el va posar ahí [al nas] per ra anava, era antes de vin- segle XIX i que definix, entre altres a vore si l’alé feia sombres. dre ací, acudia molt. Però coses, pel fet de ser anunciada per I no feia res. Per això et dic no t’imposava vestir a una signes naturals, conviccions íntimes jo, entonces a lo millor po- persona, ajudar. Més, ara o premonicions màgiques. sarien un ciri, jo això del ciri més m’impressiona a mi no ho havia sentit dir mai”. que vénen forasters, que no En la mateixa línia, Rosa també re- els coneixes. Jo li ho dic ferma l’udol dels gossos com a pre- I arribem a l’amortallament. Esta a una xica que tinc molta monició de mort. Però ací ens inte- acció abasta un conjunt important amistat, dic: “Mari Carmen, més m’estimaria que em visquéreu vosaltres que els que vénen de la funerària”. És de veres, perquè com si fóra, jo què sé, que tingueren més cuidado i ho feren amb més carinyo que els que ho fan d’ofici”.

El relat d’Isabel mostra la importàn- cia del vincle i de la proximitat front a la fredor de la professionalització. De fet, en l’enquesta es parla de l’acte d’amortallar com a tribut al difunt i, en algunes de les nostres entrevistes, això es manté. Vegem-ho. Reme va nàixer el 1933 a Salem, el seu home era ballador i, en morir, la seua parella de ball li va demanar a Reme com

156 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

a favor que la deixara amortallar-lo. laren; per tal que la boca es quedara trage de nóvio per a amortallar a una I així ho va fer. Posteriorment, quan tancada, es nugava un mocador a la persona pròxima a ell. A l’enquesta esta dona va emmalaltir, Reme es va barbeta. Els peus també es nugaven tampoc no apareixen referències a sentir en deute amb ella i va anar a pels turmells després d’haver-lo es- l’amortallament amb el trage de ca- visitar-la per a tornar-li el favor. Tot tirat i les mans es col·locaven creua- sament però, com en el cas de les sa- un exemple de reciprocitat clàssica, des sobre l’abdomen, a voltes amb bates, sí que se’n fa esment en altres manifestada en do desinteressat que un crucifix. Totes les nostres entre- obres consultades. La resta d’entre- retorna a fi de tancar el cercle de ma- vistes corroboren esta informació de vistes ens parlen d’amortallar amb la nera altruista. l’enquesta amb poques variacions. millor indumentària que tenien, sen- Per exemple, de vegades, en comp- se més. Aprofundint en l’amortallament, tes d’amortallar en terra, es posaven sembla que a principis del segle XX uns llistons de fusta sobre el llit o, si Tant en l’enquesta com en les entre- les persones que el duien a terme eren era en terra, s’amortallava sobre una vistes, quan ja estava vestit el difunt “aficionades” o persones “de més sària nova sobre la qual es col·loca- es col·locava en el taüt i s’exposava esperit”. En general, la majoria dels va un cobertor o un llençol; d’altres, descobert fins a l’hora de l’enterro, a nostres testimonis utilitzen encara en comptes d’utilitzar un mocador, l’entrada de la casa, amb les portes eixos qualificatius per a definir-les. amb la finalitat de mantindre la boca obertes, de manera que els que passa- Rosa, l’amortalladora de Bufali que tancada es posava baix de la barbeta ven pel carrer veren el cadàver, o en acabem d’anomenar, és una d’eixes una taronja o un gotet de café. So- la mateixa habitació on havia mort la dones atrevides, de les decidides, bre el tancament dels ulls, Flores persona. L’espai on havia de roman- de les importants per al poble. Té la (2000) advertix que existia la supers- dre el cadàver per a la vetla es bui- clau de l’església, toca campanades tició que si romanien oberts es corria dava. Rosa en fa una descripció molt a morts i du la creu quan acompanya el risc que el finat anara penant pel detallada: “Llevaven mobles, lleva- els difunts en els enterros. Rosa con- purgatori. A més, també es creia que ven cossiols, llevaven retratos, en creta el concepte de ser una persona creuar la mirada amb el difunt podia aquell temps ho llevaven tot perquè decidida en l’acció d’amortallar quan provocar mal d’ull. tot era un luxe”. O “perquè tot això afirma que és un acte que ha de cridar era alegria”, com diu Reme de Carrí- a la persona, requerir-la; en les seues Pel que fa a la indumentària pròpia cola sobre les plantes. A més a més, pròpies paraules: “Que no és menes- de l’amortallament, l’enquesta dóna si hi havia armari de lluna, es tapava ter ensenyar-te, és que et nasca, que diverses opcions, de la mateixa ma- l’espill amb un llençol. Segons Rosa, tingues voluntat”. En un altre sentit, nera que les donen també les nostres “per a no vore’s dins uns d’altres”. a Hermínia, néta i filla d’amortalla- entrevistes, però sempre dins d’un Fins i tot el llit es desmuntava per dora, li agrada assistir als trasllats marge que va des de l’hàbit al millor a que quedara només la caixa. Isa- dels difunts i els recomana com a ex- vestit possible, passant pels unifor- bel recorda que, en eixa necessitat periència vital per a veure en què ens mes si el difunt havia exercit algun d’aturar el temps, també llevaven els tornem, què volem ser i què som en càrrec públic. Per exemple, la mare calendaris de dins de casa. Com ve- realitat. Per una altra banda, Teresa, de Rosa, igual que la consogra d’El- iem, l’habitació es buidava d’objec- nascuda l’any 1935, viu a Bèlgida i vira, foren soterrades amb hàbit. El tes quotidians, però, alhora, s’omplia ha compartit les tasques de comare i pare d’Amparo, nascuda al Palomar d’elements propis del ritu per a vestir amortalladora sempre que li les han als anys quaranta, fou soterrat amb el procés de vetlatori com ara ciris, requerides. Esta tasca compartida l’uniforme de músic i sense saba- creus o mantons negres. d’encarregar-se dels dos moments tes. En l’enquesta no es troba cap d’inici i fi en les trajectòries vitals referència al fet de soterrar sense Més enllà de la descripció física dels dels subjectes era prou habitual a sabates. En canvi, en una altra bibli- espais per a vetlar el difunt, l’ac- principis de segle, solia estar a càrrec ografia consultada per a elaborar la te del vetlatori és un dels moments de les dones i ha estat referida en més nostra guia d’entrevista8, s’anomena fonamentals de la fase liminar del d’una de les nostres entrevistes. el fet d’amortallar sense calçat com a procés de mort i s’ha d’entendre com superstició per a evitar algun tipus de a un dels ritus funeraris imprescindi- Amortallar és arreglar el cadàver. Per malefici. D’altra banda, la germana bles per al control del dolor. Adscri- a fer-ho, es deixava el cos en terra de Reme, nascuda a Carrícola també vint-nos a les consideracions de Jack sobre un llençol, ja que es creia que als anys quaranta, va morir encara Goody (1962) al voltant d’este tipus en el llit patia. Per tal que els ulls se novençana i fou amortallada amb el de ritu, considerem la vetla com a un li quedaren tancats, se’ls col·locava vestit de casament. Per la seua part, espai privilegiat que brinda formes una moneda damunt fins que es ge- Vicent de Benigànim va cedir el seu prefixades -ritualitzades- per a la ca-

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 157 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

nalització del sentir, que servix com expressa el seu desgrat davant d’esta En consonància amb la representació a suport de la comunitat als parents manifestació d’alegria en un moment de les criatures finades com a àngels, supervivents en el moment de la cri- tan dolorós: se les solia vestir així, de blanc i amb si. Així, en la vetla, familiars i amics corona de flors. Això es manté en les acompanyaven el finat. Segons l’en- “En l’època de ma mare, que entrevistes. De fet, Rosa anomena questa, es resava i es xarrava en ha- jo era xicoteta, diu que s’esque les corones es feien amb gesmil. bitacions diferents. Els assistents i el tilava quan es moria una xi- Rafaela, nascuda l’any 1925 a Beni- difunt també podien passar la vetlada queta o xiquet, anaven amb atjar, a banda de la garlandeta per al separats. La persona que acabava de guitarres els del poble a can- cap, anomena un vestidet blanquet de faltar romania en casa vint-i-quatre tar i diu que a m’agüela se li tela, amb dos aletes “per a que pujara hores, encara que, segons fóra hivern va morir una xiqueta de qua- al cel”. o estiu, s’anomenen hores diferents tre anys i diu que estant allí de vetla. Es resava el rosari en veu vetlant vénen, que entren tot En el bloc dedicat al soterrar, l’en- alta. Solien haver ‘aficionats’ que el el grup del poble amb guitar- questa tracta les prevencions i el se- dirigien, una ‘resadora’ que podia ser res i tot, i m’agüela diu que peli. Quant a les primeres, el toc de assalariada o no, i es conversava, fins s’alça i diu: “Veniu a fer-nos campanes anunciava l’enterro, enca- i tot en algun cas s’anomenen bromes companyia?”. Diu: “Venim a ra que també es podia fer de paraula o i riure. Se solia oferir café, inclús vi passar la vetlada ací”. Diu: a través d’un pregoner públic i en les o rosquilletes i xocolate, segons la “Pos si veniu a passar la vet- cases riques tenien esqueles. La con- classe social. L’anàlisi de les nostres lada per a cantar i tocar la ducció del cadàver, si era albadet, la entrevistes coincidix bastant amb el guitarra ja pugueu anar-vos- feien entre criatures i, si era adult, es contingut de l’enquesta respecte a en. Jo tinc molt de pesar i no feia amb la caixa tapada, al muscle i este tema. Alguns assistents es retira- tinc ganes de cançons”. I ma entre quatre. “El mort a soles ix”, ens ven de la vetla a mitjan nit i els més mare diu: “I se’n varen anar diu Reme de Carrícola, suggerint que pròxims al difunt es quedaven tota la enfadats perquè volien can- hi havia concurrència suficient com nit. A voltes es vetlava en el cemen- tar”, perquè diuen que quan per a no haver de preocupar-se’n. La teri. Com a senyal de dol en la casa es mor un xiquet és d’alegria. corona de flors que solia ser llogada mortuòria es tancava la porta o es Però jo mire que això no pot es posava damunt del taüt i, en el cas mantenia ajuntada o només s’obria el ser. Ací es va morir una xi- dels albats, es feia servir un ramell de postic. Les finestres també es tanca- queta xicoteta i el retor deia mà. El taüt era més o menys luxós ven i els balcons no s’ornamentaven, que era un àngel, tal i qual, segons la classe social, negre amb or- excepte en les cases riques, en les i son pare i sa mare pues no naments, blanc en el cas dels fadrins. quals es col·locaven llaços negres i ploraven a mars? Per a què? A més, si l’enterro era més “distingi- cortines amb franges negres. És de veres, encara que siga det” se’ls pagava als que portaven la un àngel però ningú vol per- caixa i també a gent pobra per a que Si el difunt era un albat, de l’enques- dre àngels”. portara ciris, la taula a on descansar ta es desprén que la vetla es convertia en una festa: els concurrents passaven la nit tocant la guitarra i ballant, i menjaven coques amb sucre. Es parla de “tertúlia animada amb con- versa alegre per a animar els pares afligits”, “ball de l’àngel” o “angelet al cel!”. Este tipus de celebració no es referencia en les entrevistes com a acte de vetla actual, però, no obstant això, sí que algunes d’elles se’n fan ressò per a fer-ne una valoració lamentable. Alberto, nascut al Ràfol de Salem l’any 1932, parla d’este ritual de fer ball durant tres dies com a una reminiscència passada que li havien contat, alhora que s‘alegra de no haver-ho conegut. Isabel també

158 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

el taüt o, fins i tot, per a que ploraren. Elvira ens conta que a Quatretonda estava Carmela, la viuda pobreta que es llogava en els enterros per a portar els ciris encesos fins al cementeri. A Beniatjar, Rafaela diu que si no hi havia prou gent per a portar la caixa, llogaven als més pobrets i a una dona, velleta, per a portar una tauleta on descansaven el taüt mentre feien les tres parades abans d’arribar a l’església. El més pobret del poble també feia el clot al cementeri.

També en relació amb les classes socials, hem de notar que, segons l’enquesta, hi havia tres models d’enterro: de primera, on assistia el clero es situava el cadàver en la porta i de mida cabal, a saber, entre u hui- amb la millor creu de la parròquia; de amb els peus cap a dins i començava tanta i dos metres de fondo. D’altra segona, on assistia part del clero i la la missa de cos present, que era una banda, si el taüt portava cintes, els creu era inferior; i de tercera, on ana- missa cantada, de Rèquiem, durant que l’havien portat les arrancaven i ven el retor i els escolanets, amb una la qual el familiar més proper tenia les guardaven de record. Alguns tes- creu xicoteta. No sempre referit en un ciri encés. De l’església s’anava timonis en donen compte. Finalment, l’enquesta ni en les entrevistes, per a l’eixida del poble per a acomiadar crida l’atenció que, segons l’enquesta a tancar el segment de la tipologia el dol i després al cementeri ja sense no hi havia costum de posar res dins de soterrars, sembla que existien en acompanyament. Es feien descansos de la caixa, mentre que en algunes de un extrem els enterros solemnes i en durant el recorregut i, si l’enterro les nostres entrevistes hem trobat fo- l’altre els de ‘per l’amor de Déu’, els era de primera, se’n feien tres. Si el tografies, bolígrafs, llibretes, diners, primers dedicats a càrrecs de les clas- difunt era músic, durant l’enterro to- santets i fins i tot un gaiato. Ara bé, ses benestants i els segons a les per- cava la banda de música, com en el la majoria d’elles no fan referència a sones que ocupaven els estrats més cas del pare d’Amparo del Palomar. cap objecte. baixos de l’estructura social. Una de Les entrevistes, sense grans aporta- les nostres entrevistades, Ana, nascu- cions ressenyables -la qual cosa és En l’enquesta s’explicita que després da a Montitxelvo l’any 1940, afirma molt significativa perquè evidencia d’acomiadar el finat es tornava a la al respecte: “En els enterros tots eren una permanència més en els modes casa mortuòria a donar el condol, igual però no eren igual. O millor dit: de fer-, tornen a confirmar esta infor- on no hi havia costum de convidar segons com és el sant, li fan l’anda”. mació de l’enquesta. a menjar els assistents. També es fe- A més, Ana, entre altres dels nostres ien visites de condolença en els dies testimonis, aporta l’existència del Pel que fa al sepeli, el taüt es des- posteriors a l’enterro. Als huit dies, taüt comunal utilitzat per als “pobres tapava en el cementeri, on només se celebrava el funeral. Fins alesho- de solemnitat”, afirmant que, en cas quedaven els familiars. Quan es col- res la família no havia eixit de casa, de necessitat, l’ajuntament pagava gava en terra, els presents tiraven i en eixos dies buscava la roba negra l’enterro. un grapat de terra al taüt. Un dels per al dol. En casa, a més, es resa- nostres informants, Juan de Benico- va tres dies el rosari. Hi havia molta Reprenent l’enquesta, la comitiva let, nascut als anys trenta, aporta la concurrència, sobretot de dones. Tota seguia un orde concret: pobres amb particularitat que eixe grapat de terra esta informació sobre el moment ciris, clero amb creu, fèretre, parents el tiraven directament a la cara del posterior a la mort encara perdura i acompanyament. Només acompa- finat. També ens amplia la informa- en el record i en les pràctiques de les nyaven els hòmens, mentre que les ció de l’enquesta i de la bibliografia persones que nosaltres hem entrevis- dones es quedaven en la casa mor- existent, afirmant que el clot havia tat sense massa canvis significatius. tuòria. Quan s’eixia de la casa es de mesurar set pams de fondària. En Perdura, per exemple, l’existència de cantaven els primers responsos i, al Fontanars dels Alforins, ens diuen ploradores i de resadores (de vega- pas del seguici fúnebre era costum que esta mesura era exactament de des assalariades), el fet de dir adéu descobrir-se. En arribar a l’església vint-i-dos centímetres i mig per pam, al finat a l’eixida del poble o la se-

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 159 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

paració d’hòmens i dones a l’hora de heretat, es feia una gran processó de ses fins i tot en estiu, toca en hivern donar el condol. Mercedes, nascuda tartanes fins al poble i acudien tots els o mantellina en els dies calorosos i l’any 1929, ens explica el sentit de de la contornada. Els dies següents mocador al cap que després passà a l’expressió ‘prestar el sentiment’, anaven a resos, a peu. Feien durar ser velet, “que era més gracioset”, utilitzada a Llutxent per a referir-se la passejada perquè en els trajectes segons Isabel de Guadasséquies. En a les mostres de condolença durant es feien molts nóvios: l’alegria dels conjunt, d’acord amb l’encertada l’enterro. resos o “la vida continua”. I és que expressió d’una de les nostres infor- el dol funciona així, com a sistema mants, “el dol el feien condidor”. “Es plorava molt en l’enter- d’oposició a la mort i de redirecció ro. Les dones parentes del di- cap a la vida. Pot aparéixer en forma Però els senyals de dol no es queda- funt ploraven molt. I havien de pràctiques molt diverses però, en ven en la roba de les persones, sinó de plorar i havien de prestar última instància, es dirigix a recon- que abastaven, fins i tot, alguns ele- el sentiment que tenien, ha- fortar els vius i a reconstituir el grup ments de la llar. A Salem se’ns conta vien de dir, havien de plorar, davant de la pèrdua9. Un altre exem- un episodi significatiu en este sentit. havien de parlar, havien de ple el trobem en Paquita i Hermínia Una dona del poble, quan va morir dir: “Ai, quant que els vullc! quan recorden que els resos eren oca- el seu fill, pintà de negre la socolada Quant que els volia! Tan bé sions per a avançar faena com ara fer de la paret a fi de visibilitzar el seu que estàvem! Em deixes a soles”. Parlant molt i plorant molt. I és que si no ploraven, si ploraven molt la gent feia: “Xica, quant que li ha plorat, no, és que el volia molt”. O: “Que la volia molt”. I si no es plorava deien: “Xica, que poc li ha plorat! Si no li ha dolgut gens”. Saps? Es plorava però també es criticava, si ploraven o no ploraven. I quan eixia la caixa de casa, obrien casa i les dones parentes, més arrimades del difunt, no anaven a l’esglé- sia, no l’acompanyaven, ni anaven a missa, ni anaven al cementeri. Es quedaven en casa, però esbalaïdes plo- calça, punt de ganxo o espart: “No pesar. En la mateixa línia, a Rugat, rant. I plorant”. s’estava amb les mans quietes ni amb l’àvia de Paquita, en faltar el seu els braços plegats”. home, va cosir uns pedacets negrets Ací entrem ja en la tercera fase, de- al tapet de la taula. El tapet de dia- dicada a les pràctiques posteriors al Per tal d’il·lustrar d’una altra mari, el tapet de menjar i beure. Heus soterrar. En eixos dies en els quals nera menys agradosa la densitat del ací la necessitat de recrear-se en el es resava el rosari a casa, les entrevis- procés del dol, Lola, nascuda a Pinet dolor per l’absència, la necessitat de tes aporten informació nova i relle- l’any 1935, afirma sobre el rigor del convertir-la progressivament en falta vant. José María, nascut l’any 1928, mateix que “quan es moria un, es mo- i alhora senyalitzar-la, la qual cosa ve d’una nissaga de fusters i amb ell rien tots”. Ella, bé siga pels familiars provocava la suspensió de tot allò s’acaba. Va començar a ensenyar-se més propers o bé pels més llunyans, que podia suposar un plaer més enllà l’ofici donant-li tatxetes a son pare es passà la joventut portant mocador de l’estricta subsistència. Fins i tot per a estacar la tela dels taüts: forro al cap. De fet, les dones havien de eixa subsistència havia de ser con- negre per als casats, blanc per als fa- portar una vestimenta molt concreta tinguda. “No tenies dret a tindre cap drins. La darrera faena que va fer son i estricta: “com una panderola”, en gust”, diu Reme. pare fou donar-li tatxetes a ell. Conta paraules de Reme de Salem o “endo- que en el terme de Fontanars, quan lades”, segons Hermínia de Castelló Tanmateix, el dol no només era de moria qualsevol persona en alguna de Rugat. Roba negra, calces gros- portes cap a dins, també es manifes-

160 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

tava de portes cap a fora en diversos funerari en la seua total extensió. I és socials que no s’han de menystenir. comportaments socials: ni cassoles que la mort era un assumpte comuni- Quan afirmem que ‘faltar’ s’utilitza al forn (“arròs passejat”), ni pastis- tari. Heus ací el sentit de la paraula habitualment en els pobles valenci- sos per Nadal, ni mones per Pasqua ‘faltar’ que ens interessa. A hores ans per a referir-se a la mort, i que el (i, puntualment, ni matar conills); d’ara, la transició que es destil·la en concepte està progressivament sent ni agranar el carrer, ni pintar les fa- l’anàlisi de les entrevistes ens sug- substituït per la paraula ‘morir’, vo- çanes, ni cobertor en el balcó per a gerix que el concepte de ‘faltar’, i tot lem fer veure que està produint-se un la processó; ni al bar, ni a la fresca el que porta associat, va buidant-se desplaçament metonímic en el qual a poqueta nit, ni a les festes del pode contingut. Comencem a albi- la part -la mort física- invisibilitza ble, ni al casino, ni a ballar; finestres rar l’extinció dels processos, de les el tot -l’acte social del morir-. I heus i portes només obertes un badall, tan- pràctiques i de les representacions ací el perill: eixe desplaçament està cament, silenci esfereïdor i llaç negre sobre la mort propis de la cosmovi- dificultant el desenvolupament dels al postic. Alberto concreta l’essència sió de la societat tradicional valenci- codis necessaris i saludables per a d’estes conductes: “Això és com si ana, i ens trobem amb el moll de l’os poder pair l’absència. fóra alegria i tu estàs trist, això no pot del canvi. ser”. El dol suposa un procés en el Consegüentment, a efectes antropo- qual la pèrdua, tant si és sobtada com Ritualitzar l’absència lògics, el camp sociosemàntic que si és esperada, cal convertir-la en fal- abasta ‘faltar’ és més omnicompren- ta, com ja hem apuntat. I la reclusió Podem afirmar ja que en els pobles siu que l’acció de ‘morir’. En eixe ho afavoria. Així, en eixe procés in- valencians les persones falten més sentit, quan parlem de faltar estem dividual i col·lectiu necessari es va que no moren. En canvi, en les ciu- completant tota la seqüència cerimo- recuperant el desig de viure malgrat tats, i també entre els jóvens, les per- nial que descriu parla Van Gennep, l’absència d’eixe subjecte, enllaçant, sones estan començant a morir més mentre que morir estaria inclòs no- a poc a poc, la pèrdua amb un nou que no pas a faltar. Açò dóna compte més com a part en una d’eixes fases desig vital. El psiquiatra Fernando d’un empobriment del llenguatge al que conceptualitza el clàssic, la limi- Colina, fent una comparació entre qual cal parar atenció, perquè alerta nar. La desaparició estrictament físi- els processos de dol abans i ara, els de la desaparició d’una manera d’enca del finat quan mor es dota de sentit valora com a essencials per a la re- tendre el món i de viure’l, i eviden- social quan s’aprehén com a falta per cuperació del subjecte i apunta els cia una cosmovisió en transformació la comunitat de la qual formava part efectes beneficiosos de la llarga du- sobre la qual hem de reflexionar. El el subjecte, val a dir, quan el context rada del dol en temps vell en el sentit llenguatge dels nostres majors no és social se n’apropia a fi de gestionar la que afavorixen progressivament la un instrument neutre utilitzat només pèrdua de manera col·lectiva. voluntat d’eixir d’eixe estat de tanca- per a contar, sinó que és un medi en ment que suposa el dol. En essència, el qual viuen, una manera de dir les Si faltar manté, morir és entregar-se. les operacions materials associades coses que equival a un mode de vida Si faltar és romandre en allò comuni- al traspàs tenen un fort suport simbò- determinat. tari, en el teixit social, en el filat del lic, conferixen sentit i tornen supor- vincle; morir és acceptar l’imperatiu table l’absència, la codificació de la Així doncs, encara que ‘faltar’ i del progrés, assumir la transformació tristesa i la seua expressió10. D’ací la ‘morir’ són sinònims des d’un punt de la trama social en punts disconti- seua necessitat. de vista gramatical, en l’anàlisi de nus i fragmentats. Els nostres infor- la pràctica social esta equiparació mants il·lustren i viuen esta transfor- Altrament, és un fet que el dol acti- resulta reduccionista: ‘faltar’ va mació. Paquita, per exemple, desitja- vava el sentiment de comunitat i el molt més enllà de ‘morir’. Parlar de ria que en morir, si se l’emporten al suport mutu. Així és com els entre- faltar fa necessari referir-se al con- tanatori, després, abans d’anar a l’es- vistats assenyalen que els menjars text de la pèrdua, mentre que parlar glésia, que passen per sa casa i paren de les dates destacades els portaven de morir desvincula eixa pèrdua de mitja horeta. Este desig tan senzill els veïns, els amics o els familiars a l’entorn. Falten els pròxims, moren evidencia la tensió entre la imposició la casa que estava de dol: “presen- els llunyans. Dit en altres paraules, social del canvi i la voluntat indivi- tets”, en paraules d’Hermínia. Estos faltar és col·lectivitzar una pèrdua, dual de permanència; el conflicte en- intercanvis de dons, que sempre eren la comunitat s’enfronta amb vincu- tre l’anhel personal i els cànons de la recíprocs, estos oferiments de béns lació a la desaparició d’un dels seus modernitat. Eixe condicional (“si se gratuïts, no fan cap altra cosa que membres; morir és simplement des- l’emporten al tanatori”), evoca clara- acomplir la funció de solidaritat i aparéixer. Esta diferència, aparentment l’assumpció d’un esdevenir que continuïtat socials pròpies del ritual ment subtil, té unes implicacions se li imposa a contracor.

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 161 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

Òbviament, la tensió entre estos dos models no està exempta de dolor, tant si es decanta cap al canvi com si ho fa cap a la permanència. Com en el cas de Claudio d’Aielo de Rugat, molts entrevistats es troben incòmo- des amb l’enfrontament entre el que a ells els agradaria en la pròpia mort -“a mi m’agrada més en casa, més natural, no?”- i la voluntat que tenen de no entrebancar el benestar dels seus descendents -“jo lo que vullguen, jo vullc morir-me ací i que em porten ací, que tota la vida he estat ací”-. D’altres, en canvi, no vacil·len en la seua decisió. Isabel, la més major de totes les persones entrevistades i que ja té emmarcada la fotografia que vol que li posen en la làpida, diu que ara els morts estan molt passejats. Sent la incertesa que viu la seua germana xent, la seua valoració és contundent: del sistema sanitari i de les tecnologi- per al darrer moment i assaja un con- “Per a d’açò preferisc allò”. De la es posades en la gestió de la mort que sol en el qual no acaba de confiar. mateixa manera, per a Mercedes, i hem apuntat més amunt. Eixa acla- per a alguns altres, l’aparador de mo- paradora confusió lèxica destil·la el “(...) la meua germana està dernitat que representa el tanatori no canvi de concepció envers el que es patint perquè ella diu que ja modifica la seua predilecció pel que considera ‘sa’ i net, i en definitiva, li han dit que té que anar al es feia abans. desitjable. És una projecció de salut tanatori, diu: “Jo no voldria cap a un espai, el tanatori, que repre- anar”. I jo dic: “Pos xica, “I en casa jo ho note més senta tot el contrari al que seria salu- una vegada dormint no saps familiar i més bé en casa. dable: buidor, fredor, desvinculació. ja a on va, a on et porten”. Diuen, jo he sentit dir, que Fernando no és l’únic que empra esta Però jo tampoc no voldria en el tanatori és més lujo. paraula amb eixe significat. I la natu- que em portaren, més m’es- Jo per a mi, jo per a mi en ralitat amb què s’utilitza, novament, time quedar-me en ma casa. casa és més lujo. Si no tant dóna compte del miratge distorsi- I ella té unes manies en això de lujo per al difunt, de tant onat que crea una falsa i construïda del tanatori... Com té un fill de cristall i tot això, és casa. necessitat d’asèpsia, que sobrepassa fadrí diu: “És per a que Rafa I estan els familiars en casa, allò estrictament fisiològic. Precisa- en després no em tinga pre- tots assentats per casa, tota ment el fet que la mort ingresse en el sent sempre”. Jo dic: “Però casa plena. A mi m’agrada domini de la ciència i de la tècnica11 si ell...”, jo què sé, tampoc més en casa”. i claudique davant de l’hegemonia no vullc dir res. Perquè en d’hospitals i institucions funeràries, este món encara que és un Però també trobem el pol oposat. palesa una desritualització que recrea home també pot tindre ma- Fernando de Quatretonda tria el sa- el rebuig, la negació i el tabú envers nies de... Jo en això no he natori [tanatori]. El vetlatori en casa, la mort que hem anunciat quan co- tingut mai por als morts”. amb la presència de familiars i amics mençàvem l’article. o veïns, per a ell resulta excessiu, un Rosa de Bufali també ens diu que mareig innecessari, perquè des del Arribades a este punt, és innegable vol ser vetlada en casa encara que els seu punt de vista, en eixos moments que existix tibantor entre les dife- fills diuen que no, que ara “s’estila” la família no està per a tanta cosa. I rents pràctiques en la vivència soci- el tanatori: “Quan jo em muiga, ací. ara, amb els professionals de les fu- ocultural del morir. Resulta notable Lleveu la taula i ací”. Hermínia prio- neràries: “No et preocupes per res”. el conflicte entre els costums antics ritza la decisió filial encara que, fent El fet d’anomenar ‘sanatori’ al ‘tana- i les tendències atordidores de la un balanç entre el que ella ha viscut tori’ resulta rellevant en tant que con- modernitat. És com si volguera pro- i les noves formes que estan aparei- corda amb l’hegemonia de la ciència, duir-se una transició neutra entre es-

162 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

tes dues pautes, però òbviament no ciència, tenint la possibilitat d’aco- falta. Val a dir també, i segons Ge- és així. La transformació no necessà- miadar-se dels seus. En este sentit, offrey Gorer (1965), que este con- riament denota un progrés en el sentit resulta molt il·lustrativa la descrip- cepte s’entén a partir de les accions de qualitat de vida o benestar sense ció de diferents tipus de mort que fa que faciliten l’acceptació sana de la amenaça i, per descomptat, eixa tran- Teresa de Bellús. La seua narració pena que provoca la pèrdua. El su- sició no està exempta de pèrdues i jerarquitza les formes del ben morir, port col·lectiu, com hem pogut veu- desencontres, tant en allò individual que van des de la presència conscient re, mitjançant l’activació d’una sèrie com en allò col·lectiu. fins a l’aïllament i l’abandó. La seua d’ajudes, promou la solidaritat en el sogra es va amortallar ella mateixa i grup i el sentit de pertinença. L’autor Açò lliga amb el recorregut que Phi- es va preparar al llit per a morir, amb reconeix, doncs, en les pràctiques lippe Ariès traça sobre la concepció i plena consciència. Sa mare, també tradicionals d’acompanyament dels l’actitud envers la mort a Occident, amb plena consciència del seu dar- dolents, un caràcter benèfic i pro- en el qual diferencia dos models opo- rer alenar, va poder acomiadar-se i tector, suggerint l’explicació de la sats, que coincidixen amb esta tensió dedicar-los paraules afectuoses a les patologia social actual com a conse- manifesta en els nostres testimonis. filles que l’acompanyaven. El seu qüència de l’expulsió de la mort fora Per una banda, l’historiador parla home, en canvi, va morir de sobte al de la vida quotidiana. Dit en altres d’una “mort domesticada”, que hem seu costat, sense esperar-s’ho, i ella paraules, l’ocultament del dol i de esmentat en la nostra anàlisi sobre el va necessitar rabiar i cridar, plorar la pena davant de la pèrdua genera morir en la societat tradicional va- amargament en la seua tomba, des- malaltia. lenciana, que es caracteritza per de- prés es va asserenar i va poder inte- senvolupar-se amb senzillesa, sense grar el procés de dol. Finalment, con- En conclusió, i adherint-nos a l’afir- caràcter dramàtic i com a cerimònia ta amb pesar, que una dona va morir mació dels ritus en la seua funció te- pública i organitzada. És el sentit de a soles i descuidada en un hospital. rapèutica i valuosa per a l’equilibri ‘faltar’ en els nostres pobles. En l’al- mental dels sobrevivents, coincidim tra banda, l’autor parla d’un tipus de En definitiva, tot açò ens reafirma en amb Thomas (1991) quan advertix mort que anomena “invertida” o “ve- la importància de treballar amb estes que la seua decadència pot resultar dada”. Situa este model en l’època persones que hem anomenat ‘la ge- perjudicial i quan proposa la neces- actual i el caracteritza per tornar-se neració del trencament’, perquè és en sitat d’innovació davant de la pèrdua vergonyant i objecte de tabú, amb elles, precisament, on es poden albi- i de les dificultats en el restabliment tendències com la protecció i l’ocul- rar les mutacions del progrés, per una dels ritus rebutjats. Nosaltres ho en- tament del seu estat al moribund, pri- banda, i els estralls de la modernit- tenem de la mateixa manera i consi- vat dels seus drets, de la seua mort, zació, per una altra. També connec- derem que cal fer un pensament per que es torna “malaltia”. També es ta amb la nostra adhesió inicial als tal de trobar noves manifestacions produïx el desplaçament del lloc de plantejaments de Gondar. La presèn- amb la potència integradora dels ri- la mort en solitari i en l’hospital, la cia i vivència de la mort en el món tus dels nostres majors que estiguen, pèrdua de consciència i de ritual al tradicional posa de manifest aquells alhora, adaptades a les necessitats seu voltant, el seu silenciament en la mecanismes pels quals la comunitat del present. Amb esta investigació vida quotidiana, la privatització i el aconseguix neutralitzar i assimilar no només hem volgut deixar cons- rebuig de l’emoció que inspira, on el el trauma de la separació dels seus tància d’un temps passat, sinó que dol i la pena s’han d’amagar, s’han membres, compensant individual- hem volgut recuperar allò per il·lus- de mitigar. És un nou model de mort, ment i col·lectivament la pèrdua i trar açò i preguntar-nos pel procés en el qual la discreció, entesa com mantenint-se en estat d’alerta per a, que ens ha portat fins ací i per les a l’ocultament del pesar, esdevé la com qualsevol organisme viu, repa- seues conseqüències. forma moderna de la dignitat. És la rar el seu propi teixit quan sofrix una consumació del morir com a entrega privació d’algun dels seus compo- i renúncia. nents.

Altrament, existix “el bon morir”. Així, corroborem amb Gondar que Entre els nostres informants es des- el tractament que rep la mort en les triava una clara inclinació cap a una societats tradicionals té capacitat mort en companyia i en casa, cosa de “generar salut”, ja que els codis cada vegada més difícil hui en dia. que l’envolten lliguen una multipli- Alguns, inclús, han valorat la possi- citat d’àmbits i neutralitzen el des- bilitat de traspassar amb plena cons- assossec pel malestar que genera la

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 163 Faltar o morir? Una aproximació a les pràctiques socioculturals davant de l’absència

Bibliografia Vitoria-Gasteiz, 1986. umbral, de la hospitalidad, de la adopción, del Allué, M.: «Rituales funerarios», Arxiu d’Etno- Di Nola, A. M.: La muerte derrotada. Antropolo- embarazo y del parto, del nacimiento, de la in- grafia de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili, gía de la muerte y el duelo, Belacqua, Barcelona, fancia, de la pubertad, Taurus Ediciones, Ma- Tarragona, 2, 1983, pàg. 133-141. 2007. drid, 1986. Amades, J.: La mort: costums i creences, El Mè- Douglass, W. A.: Muerte en Murélaga. El condol, Tarragona, 2001. texto de la muerte en el País Vasco, Barral Edi- Ariès, P.: El hombre ante la muerte, Taurus Edi- tores, Barcelona, 1973. NOTES ciones, Madrid, 1983. Duque Alemany, M. M.: El cicle de la vida: ritus 1. Bernabeu Mestre, J.; Bordera i Bordera, T.; Ariès, P.: Historia de la muerte en Occidente. i costums dels alacantins d’abans, Edicions del Sanchis Carbonell, J.; Terol i Reig, V. (2004) Desde la Edad Media hasta nuestros días, El Bullent, Picanya, 2003. 2. Hertz (1990) i Van Gennep (1986). Acantilado, Barcelona, 2000. Ferrero i Gandia, R.: «El sistema de gestió, con- 3. Així és com l’anomena María Cátedra (1988: Barceló, J. A.: «Elementos para una teoría de la sulta i difusió de les entrevistes de l’Arxiu de la 30). muerte y de los ritos funerarios», Ethnica. Revis- Memòria Oral Valenciana - Museu de la Parau- 4. Per exemple, Thomas (1983, 1991), Buxó ta de Antropología, Centro de Etnología Penin- la», Metodologia de recerca etnològica, Genera- (1986), Cátedra (1988), Gondar (1987), Ariès sular e Hispanoamericana, Consejo Superior de litat de Catalunya, Barcelona, 2010, pàgs. 73-83. (2000), Chasco (2007), etc. Investigaciones Científicas, Barcelona, 20, 1984, Flores Arroyuelo, F.: Diccionario de supersti- 5. “É precisamente por este perigo de desritua- pàg. 79-101. ciones y creencias populares, Alianza, Madrid, lización da morte que están padecendo as nosas Bernabeu Mestre, J.; Bordera i Bordera, T.; 2000. cidades e que comeza a contaxiar ao mundo non Sanchis Carbonell, J.; Terol i Reig, V. (eds.): La Gómez-Tabanera, J. M. (ed.): El folklore es- urbano, polo que se fai indispensábel o estudo topografía médica de Ontinyent de 1916, Ajun- pañol, Instituto Español de Antropología Aplica- do tratamento que a morte recebe nas comuni- tament d’Ontinyent, Ontinyent, 2004. da, Madrid, 1968. dades menos urbanizadas, onde malia a des- Blanco, J. F.: La muerte dormida. Cultura fune- Goody, J.: Death, Property and the Ancestors, composición que comeza a se notar con forza, raria en la España tradicional, Universidad de Stanford University Press, Palo alto, 1962. aínda seguen utilizándose as estratexias tradi- Valladolid, Valladolid, 2005. Gondar Portasany, M.: A morte, Museo do Pobo cionais (...). Moitas das solucións tradicionais Buxó Rei, M. J.: «Antropología de la muer- Galego, A Coruña, 1987. que o urbano co seu desprexio está contribuindo te: símbolos y ritos», II Kultura Herrikoiari Gorer, G.: Death, Grief and Mourning in Con- a desprestixiar, e con iso a facelas desaparecer, Buruzko Nazioarteko Topaketak (Portugalete, temporary Britain, Cresset Press, Londres, 1965. teñen una capacidade de xerar saúde que para 1986). Antropología de la muerte: símbolos y Hertz, R.: La muerte y la mano derecha, Alianza si quixeran as alternativas urbanas correspon- ritos, Servicio Central de Publicaciones del Go- Editorial, Madrid, 1990. dentes” (1987:8). bierno Vasco, Vitoria-Gasteiz, 1986, pàg. 15-22. Hoyos Sáinz, L. i Hoyos Sancho, N.: Manual de 6. Blanco (2005), Duque Alemany (2003), Candela Guillén, J. M.: «La muerte en Aspe. Ri- folklore: la vida popular tradicional en España, Gómez-Tabanera (1968). tuales mortuorios en la sociedad tradicional», La Istmo, Barcelona, 1949. 7. Blanco (2005), Duque Alemany (2003), Serranica, Asp, 2016, pàg. 105-112. Limón Delgado, A. i Castellote Herrero, E.: El Gómez-Tabanera (1968). Cátedra Tomás, M.: La muerte y otros mundos. cicló vital en España, Museo del Pueblo Es- 8. L’antropòleg Alfonso di Nola (2007) desenvo- Enfermedad, suicidio, muerte y más allá entre pañol, Madrid, 1990. lupa esta idea en la seua obra a través de l’estudi los vaqueiros de alzada, Júcar, Madrid, 1988. Oriola Velló, F.: Cultura funerària i evolució dels efectes positius i reconstituents de les pràc- Colina, F.: «¿Luchar contra el estigma? El mayor del cementeri de Quatretonda: aproximació a la tiques de dol en les societats “preindustrials” o estigma lo provoca la psiquiatría haciendo di- mort en un poble de la Vall, s. XIX-XX, Ajunta- “arcaiques”. agnósticos» [en línia]. http://kaosenlared.net/ ment de Quatretonda, Quatretonda, 2004. 9. Louis-Vincent Thomas (1983). fernando-colina-psiquiatra-luchar-contra-el-es- Serra i Boldú, V. (dir.): Arxiu de Tradicions Po- 11. Una de les conseqüències d’açò és que tigma-el-mayor-estigma-lo-provoca-la-psiquia- pulars recollides a Catalunya, València, Sarde- l’occidental veu la mort com a quelcom obscé tria-haciendo-diagnosticos [consulta, setembre nya, Andorra, i terres aragoneses de parla ca- i escandalós i posa les seues esperances en els de 2016]. talana, Casa Provincial de la Caritat, Barcelona, progressos de la ciència i la tècnica, pensant que Comes, P.: «Enfermedad y muerte en el fami- II, V i VII, 1980. algun dia acabaran amb ella. Així, s’assimila la lismo rural», Ethnica. Revista de Antropología, Sudnow, D.: La organización social de la muer- mort a la malaltia, es tecnifica la salut i, en tant Centro de Etnología Peninsular, Consejo Supe- te, Tiempo Contemporáneo, Buenos Aires, 1971. que es considera impúdica, bruta i inoportuna, es rior de Investigaciones Científicas, Barcelona, 3, Thomas, L. V.: Antropología de la muerte, Fon- concep en la solitud. A més a més, l’ocultament 1972, pàg. 23-49. do de Cultura Económica, Mèxic D. F., 1983. s’ha incorporat al conjunt de les conductes so- DD. AA.: II Kultura Herrikoiari Buruzko Na- Thomas, L. V.: La muerte. Una lectura cultural, cials, cosa que es pot veure, per exemple, en el zioarteko Topaketak (Portugalete, 1986). Antro- Paidós, Barcelona, 1991. fet que s’aïllen els moribunds, s’oculta el procés pología de la muerte: símbolos y ritos, Servicio Van Gennep, A.: Los ritos de paso: estudio sis- de la mort als més menuts i s’evita l’expressió Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, temático de las ceremonias de la puerta y del pública del dolor (Thomas, 1983).

164 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’emprenta d’Estellés Achotegui a Bocairent

Mª Josefa Sempere Doménech - Cronista Oficial de Bocairent

“Per mitjà de l’art l’home expressa els sentiments, les emocions i la sensibilitat. L’art és l’expressió més sublim que l’home pot realitzar, perquè en ell es manifesta tota la seua forma de ser i pensar”.1

ivendres Sant de vespra- de Nostra Senyora de Bocairent va da. L’església parroquial de decidir fer una baixada extraordinà- DBocairent comença a rebre ria del “Santo Cristo” des de la seua els primers feligresos assistents als ermita al poble. La segona de l’actual oficis. A mesura que entrent, el pri- imatge, reposada després de ser des- mer que veuen és al “Santo Cristo”2, truïda en l’any 1936. Però no era una procedent de l’ermita a ell dedicada, simple baixada i retorn al lloc. Du- tombat damunt d’uns bancs, esperant rant tres setmanes va acompanyar els l’hora dels actes. Al seu voltant, un bocairentins als diversos actes que es senyor col·loca el trípode i dispara van organitzar dins els murs de l’es- fotografies. Estos fets, en aparença glésia parroquial i fora: Via Crucis normals per a eixes dates, constituïen pels carrers del poble i visita al Ce- uns fets insòlits en la població. menteri Parroquial.3

Encara que els feligresos feia dies L’ermita del Santo Cristo de Bo- que estaven familiaritzats amb la cairent presència del Crist dins de l’església, Autorretrat de José Estellés Achotegui. Col· miraven de refiló la persona que dis- lecció de la familia. 1940 L’any 2006 l’Associació Cultural La parava una foto rere altra. Nostra Terra, va promoure una ex- L’any 2016 ha sigut declarat pel Papa posició itinerant de les ermites de la Però, qui era esta persona? Per què Francesc l’any de la Misericòrdia. Vall d’Albaida. Al mateix temps es estava el “Santo Cristo” tan lluny de Els fidels, les parròquies, etc. s’han va editar amb molta cura un xicotet la ubicació original a l’ermita? adherit a aquest fet amb diverses ac- catàleg que alguns guardem com un cions. La Parròquia de l’Assumpció tresor. El fotògraf, que no podia deixar de contemplar l’escultura i que volia captar cadascun dels seus detalls, era Manuel Estellés Mas, fill de José Estellés Achótegui, l’autor d’esta obra per la qual la majoria dels bocairentins no poden menys que sentir una intensa emoció quan la contemplen.

I és que, deixant a banda la seua vesant devocional i de pietat popular, vore de prop la perfecció d’este cos humà, l’expressió de la seua cara, el dibuix dels músculs en tensió… Apreciar tota la dolenta bellesa de què la va dotar l’artiste, mou els cors més durs. L’ermita del Santo Cristo de Bocairent

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 165 L’emprenta d’Estellés Achotegui a Bocairent

Bocairent era el poble que més ermi- i va ser beneïa la imatge el dia 22 tes aportava, nou en total: tres dins pel Bisbe Mayques; el 23 de novem- del nucli urbà (la de la Mare de Déu bre va arribar a Bocairent. d’Agost, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la de Sant Joan), dos El Crist de Salas va presidir l’ermitori integrades en masos de la serra Ma- al llarg de 400 anys. Al 1617 va ser riola (la de Santa Bàrbera del Pla i baixat a la població per acabar amb la de Sant Tomàs de Villanueva), i la sequera. Més endavant, amb motiu quatre situades al voltant del poble i de la Guerra de la Independència, en orientades al quatre punts cardinals, l’any 1813, l’escultura fou amagada Sant Antoni Abad a l’est, Sant Anto- a la vila per a salvar-la dels excessos ni de Pàdua a l’oest, Sant Jaume al de l’exercit francés. El 23 d’agost sud, i el Santo Cristo al nord. Esta de 1885 va ser l’últim davallament. última, com ombra protectora per L’epidèmia de còlera que assolava la al poble, al cim de la serra que naix població va fer que el poble buscara al barranc de l’Infern. Ella ha sigut la seua protecció. Fins al 13 de setem- i seguix sent un punt de referència bre, data en què va remetre la malal- a la història de Bocairent al llarg de tia, va estar en l’Església Parroquial. segles d’existència: visita de Joan de En record d’aquells fets es comme- Joanes, epidèmies de còlera, guerres mora anualment la Festa del Còlera. L’antiga imatge del Crist de Bocairent. Juan carlines, guerra civil i, com no, el seu de Salas. 1537 Al fatídic estiu de 1936, la febre misteriós origen. iconoclasta que ho va assolar tot, d’agost, festivitat de Sant Llorenç, va acabar amb la imatge en una fo- A l’arxiu parroquial es conserva un d’eixe mateix any, es va celebrar la guera. Segon relaten el Rvd. D. En- llibre manuscrit, que ens parla de la primera missa a l’ermita. Estos fets rique Beneyto Bernacer i el Rvd. D. creació de l’ermita. Es tracta de les es recorden any rere any en la “Festa Francisco Vañó Silvestre5, el 23 de Memòries del Santíssim Crist del de les Tres Llums”. agost un grup de revolucionaris van Calvari. Consta a l’encapçalament fer una primera intenció de destruir que es còpia de l’original, escrit per Però calia conseguir una imatge. El la imatge. No van ser capaços i sols ”Fray Thomás Ferre, de la orden rector encarregat de buscar un artis- van trencar les estacions de pedra de de San Agustín, siendo vicario de te va ser Mossén Esteban Molina. silleria del Via Crucis. Adobats per las Monjas de los Dolores en el año Un escultor aragonés, anomenat l’alcohol, van tornar a muntar el 10 1652”. S’hi relata la història, des de Juan de Salas, fou l’elegit. Format a d’octubre i esta vegada sí que van la seua fundació en 1536 fins a 1956. l’obrador de Damià Forment4, Salas reduir a cendra totes les imatges del En llegir el text, coneixem l’arribava produir la major part de la seua santuari. da d’uns pelegrins en l’any 1536, la obra a Mallorca, on s’havia instal· seua proposta de creació del santuari lat en 1526. Allí va contraure matri- La imatgeria de postguerra6 i la negativa del poble, que encara moni amb la filla del picapedrer de estava fent front a les despeses oca- la catedral de Palma, Jaume Creix. El context polític, social i ideològic sionades per les obres de l’Església. Es trasllada a València a principis de que es va germinar al llarg dels anys Però els pelegrins van insistir al·le- 1537, per dur a terme l’encàrrec de trenta del segle passat en la nostra gant que aquell lloc seria remei i re- l’Església de Sant Mateu a Castelló nació va desencadenar un sentiment fugi de tots els mals i necessitats, tant i pot ser amb la intenció de crear el contrari a qualsevol manifestació re- corporals com espirituals de la vila i seu propi taller. Tots els seus projec- ligiosa. Tot això va abocar a la des- que moltes altres acudirien també tes van quedar trencats en morir el trucció de la major part de la produc- buscant eixe antídot. Però va ser la 26 de juny de 1538, amb tan sols 40 ció artística dels segles precedents. reiterada aparició de tres llums amb anys i frustrant-se una brillant tra- La contesa espanyola entre els anys molta intensitat al cim de la munta- jectòria. 1936-1939 és una etapa de les més nya assenyalada pel pelegrins, el que cruels i tristes de la nostra història. va véncer la resistència dels habi- Afortunadament, durant la seu curta A més, si es cenyim a l’art sacre, la tants del poble. Així es va determinar estança a València, va dur a terme profanació, espoliació i destrucció del nomenar un baciner per arreplegar l’encàrrec de Bocairent, deixant-nos fons historicoartístic eclesiàstic, espe- almoines per dur-ho a terme. La res- un magnífic Crist. Va acabar la seu cialment de les imatges venerades als posta va ser tan gran que el dia 10 tasca a meitat de novembre de 1537 pobles, va deixar completament des-

166 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’emprenta d’Estellés Achotegui a Bocairent

pullats convents, ermites i esglésies. i feligresos disposaven d’un nodrit artistes contesten a este fet aclarint Finalitzada esta etapa, calia tornat a grup d’escultors i imatgers valenci- que gran part de l’escultura de post- la normalitat el més ràpidament pos- ans de gran formació, entre els quals guerra és de les denominades d’imi- sible. Era una tasca fonamental, tant triar per a la realització dels treballs. tació. Es tractaven de rèpliques, més per a l’estat com per a l’església. En Per a estos obradors, els encàrrecs o menys fidedignes, de les desapa- l’aspecte que ens ocupa, va sorgir la també van suposar un alleujament regudes. Les comandes es basaven necessitat de noves imatges. Però re- econòmic. És un fet que en aquells en fotografies aportades del llegat posar-les sense control i amb molta anys, al carrer Cavallers de València destruït, incendiat o perdut. Este fet pressa podia dur a una nova catàstro- van conviure al menys 12 tallers a condicionava la creativitat i la ins- fe. L’arquebisbe de Valencia Dr. Pru- ple rendiment. piració de l’autor. En els tallers, la dencio Melo y Alcalde va prendre la faena solia repartir-se i el mestre era decisió de rebel·lar-se contra les obres El més important va ser el ressorgir l’encarregat de tallar les mascaretes de poca qualitat, que fugien dels cà- d’un ofici que estava quasi desapare- i altres parts més delicades. Per tant, nons religiosos i les de tipus industri- gut, ja que un gran nombre d’alum- és possible que l’escultor no recone- al, com les d’Olot. El primer pas va nes de les escoles anomenades es van guera el seu estil personal en la talla ser la reunió convocada el 30 de juny vore abocat a tallar imatges religioses i el deixara per iniciativa pròpia sen- de 1939 des de l’arquebisbat i que va si volien viure de l’ofici d’escultor. se signar. conduir a la constitució de la Junta Di- Van nàixer així autèntics mestres de ocesana d’Art Sacre. A partir de 1940 la gúbia i les seues obres es van esten- Una nova imatge per a Bocairent esta Junta deliberava i decidia l’ad- dre també a la resta de Espanya i fins quisició o denegació de les noves pe- a América. Tots tenien una gran for- A l’hora d’estudiar i analitzar les ces escultòriques, proposades per les mació acadèmica i una tècnica enve- imatges actuals que poblen els altars diferents parròquies. Van mampren- jable. Darrere de cada imatge hi ha- o que processionen, es de gran aju- dre una lluita contra la mediocritat, via tot un decàleg de passos que calia da el fons historicoartístic de l’Ar- fugint de estàtues sense ànima, sense seguir pels professionals dels gremis xiu Metropolita de l’arquebisbat de mestressa tècnica i contra els falsos integrants: fusters, decoradors, daura- València. Una obra extraordinària materials (cartró pedra, pasta de fusta, dors, escultors-imatgers.... en la qual s’ha recopilat documents, escaiola, arpillera). Van prohibir les esbossos originals, dades, mesures, imatges que no foren tallades en fusta, Ara bé, cal plantejar alguns fets. Per preu, materials, autors, etc., que en- van defensar i recolzar la tradició dels exemple, com és que amb una fae- voltaven les peces autoritzades per tallers valencians. na tan acurada i que comporta tant la Junta d’Art Sacre, concretament d’esforç hi han imatges que no van des del mes de novembre de 1939 Per tant, esta Junta d’Art Sacre de la signades i que resulta molt difícil fins a la meitat dels anys 60 del se- diòcesi de Valencia, única a tot Es- conéixer la seua autoria? Alguns gle XX.8 panya, tenia com a objectiu principal velar per la qualitat artística i la A Bocairent varen ser destruïdes, dignitat de les escultures. El protocol sols a l’Església Parroquial, més de establia la presentació d’un projecte, 18 imatges d’altar i que processiona- recolzat pel rector corresponent, que ven. A més les del Convent, les del incloïa materials, mides, preu, esbós Santuari del Santo Cristo i la resta i artiste encarregat. d’ermites. Però, al fons documental esmentat no consten més que 7 fitxes Tallers artesanals valencians7 de imatges reposades.

A causa de la gran quantitat de des- En anar escodrinyant la documenta- trosses i mutilacions dutes a terme al ció, s’observa que la fitxa més anti- llarg de la contesa, els tallers van tinga i més incompleta és la del Santo dre una demanda espectacular. Cristo. Per què? En aquells anys la producció imatgera fou molt inten- A València existia una forta tradició sa i als tallers treballaven molts di- artística, gràcies en gran part a l’Es- buixants, ebenistes, fusters, pintors, cola de Belles Arts de Sant Carles i tallistes, etc. que no sempre signaven l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat de El Crist de Bocairent. José Estellés Achote· les seues obres. Però en esta ocasió València. Així, els rectors, confraries gui. 1940 sembla ser que les mancances de la

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 167 L’emprenta d’Estellés Achotegui a Bocairent

fitxa són degudes a la premura de estirar. Va ser el professor Tormos Qui era esta senyora? María Belda l’encàrrec. Esta comanda està datada Capilla el que va descobrir una pà- Pérez estava casada amb Antonio el 30 de juliol de 1939, sols un mes gina en internet sobre José Estellés Manuel Bernat Ferre. En l’any 1914 després de la reunió que va donar pas Achotegui, creada pel seus descen- estos bocairentins es traslladaren a a la Junta d’Art Sacre. Encara estava dents, allí està catalogada la imatge. València, on ell era importador i con- tot en bolquers i tal vegada per això L’autoria quedava confirmada. Calia signataris de vaixells, també ostentà no hi ha constància de preu, mesu- contactar amb la família. el càrrec de regidor de l’ajuntament res, esbós, data d’aprovació ... Sols de Valencia. En 1918 va ser nomenat que l’encàrrec va ser fet per el Rvdo. Però, continuen les incògnites: qui Cónsol General Honorari de la Xina i D. Joaquín Castelló Bodí, rector de va encomanar i pagar l’escultura? establix la seu al domicili familiar en la dita ermita. Com escultor consta No hi ha res en l’arxiu de l’artiste. el carrer Barques, 2 de València. An- José Sellés i en observacions llegim: De fet eixa es la tasca que estan du- tonio va morir en plena Guerra Civil, “destinado al santuario del Santísi- ent a terme els fills i néts, recons- per malaltia. Ella va demanar traslla- mo Cristo de la villa, para substituir truir l’arxiu. I és que a banda del que dar el consolat a Bocairent, a una final titular destruido”. poguera o no conservar Estellés, la ca de la seua propietat, on al llarg del riuada de 1957 va arrossegar tota la temps que va durar la contesa va one- Intentar completar la fitxa va resultar documentació que guardava al taller jar la bandera de la Xina.10 Costejar una faena més complexa de la previs- del carrer del Mar. Les cròniques lo- les dues imatges, la del Santo Cristo ta. En primer lloc, el nom de l’escul- cals i la transmissió oral ens porten i de la Mare de Déu dels Dolors no tor José Sellés no donava cap tipus a Dª María Belda Pérez com a res- van ser les úniques empremtes pie- de pista, era completament descone- ponsable del pagament. Contactem toses que va deixar Dª María. També es va fer va càrrec de la reconstrucció d’una de les estacions del Via Cru- cis. Al final dels seua dies, va establir una fundació en la parròquia, dotada amb un capital per a misses i rosa- ris en sufragi de la seua ànima, que encara perdura. Però, sens dubte, la tasca més desconeguda, i al mateix temps de major projecció, va ser la d’aprofitant el consolat, apadrinar i salvar de la mort a diversos semina- ristes xinesos, arran de la revolució xina de 1949.11

Ja tenim a l’autor i a la persona que va córrer amb el dispendi. Però, per què va ser José Estellés l’elegit? Una primera suposició ve donada pel re- Baixada de l’ermita. 2016 coneixement social del matrimoni a la capital, es feia relacionar-se amb gut. Després de setmanes d’investi- amb els nebots i ells ho confirmen, els personatges més destacats de la gació, de llegir tot el material escrit no poden aportar ningun document, capital. Però este plantejament és referent a la postguerra bocairentina i però ens donen dades importants: la rebutjat per Manuel Estellés Mas. de preguntar als entesos, una troballa Mare de Déu dels Dolors que presi- Diu que son pare era molt humil i a l’arxiu municipal va donar llum9: dix l’altar major del convent de les no freqüentava la vida social. Ma- una crònica mecanografiada i sense RRMM Agustines de Bocairent tam- nuel es decanta perquè fora algun signar de la primera baixada d’esta bé és d’Estellés Achòtegui i també va rector el que aconsellara a Dª María imatge a la població, en 1953, amb ser costejada per la mateixa senyora; a l’hora de triar l’obrador on tallar motiu de la Santa Missió. Allí no- de fet la família relata com, abans de la imatge. Fet molt probable ja que mena com autor a José Estellés. Esta dur la imatge a Bocairent, Dª María era una dona molt propera a les au- informació ens porta a la conclusió la va tindre al seu domicili del carrer toritats religioses i, a més, Estellés que hi havia un error en la transcrip- Barques de València per mostrar-la al també estava molt clavat en eixe ció del nom. Ara ja teníem un fil d’on amics. món. Cal tindre en compte que havia

168 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’emprenta d’Estellés Achotegui a Bocairent

de donar de menjar a huit fills i això tenien els fidels de la imatge original serva en prou bon estat, sense corcó i condicionava les seues aspiracions d’esta advocació.12 sols xicotets cavills, conseqüència del artístiques. Altre camí ve donat pels procés d’assecat de la fusta. negocis familiars. Estellés era fill Al fer un xicotet i superficial anàlisi d’uns comerciants, tenien una tenda de la imatge que va llaurar Estellés, José Estellés Achotegui d’ultramarins, “La Campana”, a la apreciem un Crist expirant, revestit plaça del Mercat Central. Els pares d’humilitat, amb cabell llar i barba, Després de localitzat l’autor, resta- del cònsol Antonio Bernat també te- el ulls tancats, el cap inclinat al mus- va conèixer-lo. Posar-se en contac- nien dues botigue , en este cas a Bo- cle dret, el nas llarg semític, la boca te amb el seu fill Manuel va ser un cairent, “Casa Bernat” i “El Siglo”, oberta com volent exhalar un últim pas molt decisiu per aprofundir en la que van perdurar al llarg de diverses sospir, els braços caent formant una vesant humana d’este escultor. generacions. “V”, els genolls flexionats, el peu dret reposant damunt l’esquerre, amb Naix en 1905 al si d’una família de I així arribem a març de 1940. La un sol clau sense recolzar-se sobre el comerciants valencians, era el tercer nova imatge del Santo Cristo és por- “suppedaneum”. El tors té el pit lleu- de sis germans. Els seus pares regen- tada a Bocairent. Va ser rebuda en gerament estret i amb un costellam taven un comerç històric: La Cam- l’Hospital Asilo Beneficencia Nues- molt marcat. pana. És una tenda familiar d’ultra- tra Señora de Gracia (actual Residèn- marins, especies, embotits, etc. que cia de la tercera edat). Allí la varen Realitzada amb fusta de conífera, encara perdura a l’actualitat, en la beneir i traslladar en processó fins a seria necessari un estudi molt tècnic plaça del Mercat Central de la capital l’Església Parroquial, on va ser expo- per a determinar si es tracta de pi de valentina. sada als fidels. Abans de muntar-lo a l’ermita, es va fer un novenari a la Parròquia.

Contemplant el Crist de Bocairent, podem admirar tota la dedicació i atenció de Estellés prestava a les obres. Buscava la perfecció en el cos humà, però no dins dels cànons establits per la bellesa clàssica, com el fet que el cap devia ser la sèpti- ma part del cos, sinó plasmant tots els seus coneixements al voltant de la anatomia humana. Reconegut per qualsevol que sap i vol apreciar la delicadesa en la talla.

Els imatgers formats en les primeries del segle XX eren molt conscients El Crist de Bocairent. José Estellés Achotegui. 2016 de la serietat d’este gènere. A més, la seua formació tècnica era envejable. Suècia, (pel seu porus fi, la dolçor Des de xicotet va sentir atracció per Foren excepcional artesans, premiats grassa i els pocs nus), albar, melis, ... l’art. Compaginava els estudis amb al llarg de tota la geografia espanyo- També si la mascareta és de xiprer o el treball en la tenda familiar, fins la, on van deixar mostres del seu bon d’altra fusta de les utilitzades per a que als 14 anys aconseguix l’ingrés treball. Per això, encara que l’encàr- les parts més delicades. a l’Escola Superior de Belles Arts de rec, com en este cas, fora reproduir Sant Carles. Les seues altes capaci- l’original destruït en l’any 36, l’au- Amb motiu de la baixada d’enguany, tats li fan guanyar per oposició una tor imprimia el seu estil personal. De se li va fer una “llavada de cara”. Sols beca al col·legi major Sant Joan de vegades era prou difícil, ja que calia una aspiració per llevar la pols i una Ribera de Burjassot, com a intern. ajustar-se a unes mides, estil, acabats xicoteta intervenció en la creu, que En l’any 1930 acaba els estudis amb i materials. La finalitat era que l’obra presentava desperfectes en la policro- la qualificació “cum laudem”, i se nova complira la funció preconcebu- mia. També un tractament de desin- li atorga el títol de professor de di- da, per a no desvirtuar el record que fecció per prevenció. La talla es con- buix i escultor en totes les arts. En

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 169 L’emprenta d’Estellés Achotegui a Bocairent

aquell temps, entre els seus amics i Posteriorment, en 1938, és cridat a fi- ferro, ceràmica, escaiola, etc. també companys hi havia personalitats com les i enviat a Albaida. En caure malalt dibuixava a llapis i carbonet i pintava Villar Palasí, Laín Entralgo, Genaro de febres malteses, tornà a València. a l’oli i aquarel·les. Era un gran ex- Lahuerta, Antonio Rodilla, ... pert en modelat, gravat i buidatge. Al Finalitzada la contesa, va recuperar el seu equip de treball van destacar el Per ampliar estudis es trasllada a Ma- taller, però no les obres, i va reiniciar daurador Manuel Paredes i l’orfebre drid, on comença a fer treballs per al la seua activitat, encara que amb gran Vicente Mar. Entre els seus alumnes Marqués de Lozoya. No s’oblida de precarietat. A poc a poc va reprendre destaquen el pintor Prudencio Acón i València i aconseguix un baix al car- la vida, es va casar amb Carmen Mas l’escultor Carmelo Pastor. rer del Mar, on establix el seu taller. Grafiada. El matrimoni va tindre huit L’inici de la Guerra Civil l’obliga a fills. En 1975, als 71 anys, va morir i Les seues obres comprenen imat- deixar les llargues estàncies a Ma- va deixar un important llegat. geria religiosa (destacant els Cris- drid. Però a València va patir un llarg tos), púlpits, altars, sagraris, retaules, calvari: li varen confiscar les obres Era un enamorat de l’art clàssic i sen- quadres, talles, escultura funerària, i el taller. En 1937 és destinat a Lo- tia admiració per Benlliure. Va tre- restauracions, etc. Tota una vida de- riguilla com a professor de dibuix. ballar marbre, pedra, bronze, fusta, dicada a la seua passió.

Desgraciadament no es conserva el seu arxiu. El motiu principal, com ja hem assenyalat, és que la riuada de 1957 va arrasar el seu taller al carrer del Mar. Ara, els seus descendent estan recopilant les seus obres, cata- logant-les i posant-les a l’abast de tot aquell que vol conéixer la seu tasca.13

Abans de finalitzar este treball, cal fer menció dels seus propòsits. En primer lloc, homenatjar a este col· lectiu d’artistes, injustament tractats, la majoria dels quals es van vore abocats a tallar imatges religioses per sobreviure, però posant-hi el millor de la seua tècnica i la seua ànima. També donar a conéixer este “Santo Cristo”, que després de Sant Blai, patró del poble, tal vegada és el més volgut pels bocairentins. A la seu ermita munten el dia del “Santo Cristo”, en plenes festes de Moros i Cristians, per representar al seu peus la Conversió del Moro. La Festa de les tres Llums, la del Colera i, com no, el Divendres Sant, són altres motius per retrobar-se amb el paisatge i el Crist. També és un xicotet i nos- tàlgic record dels estius d’infantessa passats a la casa del rector, adossada a l’ermita, quant amb tanta il·lusió Chimo Beneyto i Marcelí Sempere gojaven, amb les seues famílies, a l’ombra dels xiprers i sota la protectora mirada de la imatge. El Crist de Bocairent. José Estellés Achotegui. 2016

170 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’emprenta d’Estellés Achotegui a Bocairent

És de justícia donar les gràcies a Ma- nuel Estellés Mas, fill de l’escultor, i al professor Juan Bta. Tormos Capi- lla. Sense ells no hauria arribat a este punt. I a Juanjo Alcaide, que ha posat al meu abast tot el recull de fotografies de què disposa dels fets histò- rics de la baixada del Santo Cristo al 2016. Uns actes que van congregar a tot el poble, fidels, devots, curiosos... Tots es van vore acollits entre el bra- ços d’esta venerada imatge.

El Crist de Bocairent. José Estellés Achotegui. 2016

NOTES.- cultura sacra en la posguerra bocairentina. Re- 1. TORMOS CAPILLA, Juan Bta. Art Sacre:I- vista de Festes de Moros i Cristians. Bocairent, matges. Valencia: Diputació de Valencias, 2011. 2016. P.171-175 Pag. 17 8. ARZOBISPADO DE VALENCIA. Catálogo 2. Utilitzarem la denominació de Santo Cristo, de Arte Sacro. Archivo Metropolitano de Valen- al llarg de tot l’article, perquè és com el denomi- cia, 2000. Recurso electrónico. na la gent de Bocairent, en lloc de la seu forma 9. Dins d’una carpeta, mesclada amb documen- correcta Sant Crist. tació sense catalogar, hi havia 13 fulls numerats 3. Del 12 de març al 2 d’abril de 2016, el Santo i sense signar. Era el relat dels 26 dies que va Cristo va ser al poble iva presidir totes les cele- durar la Santa Missió a Bocairent, al mes d’abril bracions religioses. de 1953. No va signada, per tant és d’autor de- 4. Damià Forment va ser l’escultor més proli- conegut fins ara. fic de la Corona d’Aragó. Autor del retaule del 10. SEMPERE DOMÉNECH, Mª Josefa. Bo- convent de la Puritat de València, actualmente al cairent, Consulado General de China. Revista Museu sant Pius V, la majoria de la seua obra de Festes de Moros i Cristians. Bocairent, 2003. està repartida a Saragosa i Osca. De la seu mà Pag. 118-122 és el retaule de la Basilíca de la Mare de Déu 11. SEMPERE DOMÉNECH, Mª Josefa. El cro- del Pilar. El més polèmic va ser el del Monestir nista Rvdo. D. Francisco Vañó Silvestre.Almaig. de Poblet. Estudis i documents. Ontinyent, 2009. Pag.114- 5. VAÑÓ SILVESTRE, Francisco, pbro. La Re- 120 volución en Bocairente. Valencia: XV Assem- 12. TORMOS CAPILLA, Juan Bta. Art Sacre: blea de Cronistes del Regne de Valencia, 1986. Imatges. València: Diputació, 2011.pag.68 6. TORMOS CAPILLA, Juan Bta. Art Sacre: 13. La información es pot consultar a la página Imatges. Valencia: Diputació, 2011. web que han creat i que a poc a poc van comple- 7. SEMPERE DOMENÉCH, M. Josefa. La estant. www.estellesachotegui.com

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 171 El vol de l’esparver de Francesc Mompó, model de lèxic literari*

Emili Casanova Herrero

uatre han estat els models de model, són els matisos i variants - dóna naturalitat i versemblan- llengua literària existents al que se li fan, com per exemple ça als seus escrits i li permet País Valencia fins ara, entés la batejada per Mira com model contar les coses de manera més Q 2 model de llengua com la tria entre la “català matisadament valencià” . evocadora i precisa. diversitat de variants territorials que presenta una llengua de manera natu- -el secessioniste, que partix de - facilita una lectura entenedora ral i estilístiques, ja que l’escriptor, fill las formes més pròximes al par- i identificadora per a l’usuari va- d’una zona dialectal, d’una edat, amb lar local de la ciutat de València lencià. una formació més o menys escolar o i una ortografia pròpia. llibresca partix de la tradició literària - no entrebanca la pertinença al on viu, però portat de la seua llibertat Des de la creació de la RTValencia- circuit català, el qual a més en- personal tria del seu corpus rebut les na i la potenciació del valencià oral, riquix. formes que creu més adequades per a el policentrisme convergent ha anat aconseguir l’efecte literari que pretén. adquirint cada vegada més trets del - permet exercitar millor la lli- Precisament la caracterització lingüís- model particulariste, trets que l’AVL i bertat creadora de l’escriptor, tica del nou model la podem esbrinar la seua Gramàtica Normativa de 2006 siga creant nous mots, siga sal- millor en els casos que l’autor disposa ha acollit i vol vehicular sense pors, vant els mots. de geosinònims territorials o literaris i deixant en la mà dels escriptors i ense- n’elegeix un i en bandeja d’altres, no nyants el seu ús i expansió. És un mo- - seguix les idees reals de Fabra: en els casos que un lexema o forma és del convergent en l’objectiu i esperit “També és incontestable que general en tot el territori: però obert i orientat a acceptar prime- convenia d’enriquir i envigorir rament les formes pròpies perquè és la llengua escrita amb les apor- -l’anomenat particulariste de la normal usar les formes més pròximes tacions dels dialectes. S’havia Gramàtica Valenciana de Sanc- i identificadores en qualsevol llengua de veure amb joia que cada es- his Guarner, seguidora fidel de de cultura, com el mestre i l’escriptor criptor es complagués a usar en les Normes de Castelló i de la valencià han comprovat, perquè: els seus escrits el major nombre tradició literària valenciana, conde paraules o expressions prò- cretat en l’ús del demostratiu este pies del seu parlar regional/.../ i l’incoatiu –ix, formes recupera- Cadascun dins una morfologia des per l’AVL. una i una sintaxis una ens faria ofrena de les paraules i expressi- -l’integracionista de Joan Fuster ons triades del seu parlar, unit al i de la Gramàtica Catalana de desig de veure-les incorporades 1977 de Vicent Pitarch, que usa- a la llengua literària, el propòsit va les variants catalanes generals d’acceptar en el seu català les bandejant en general les valenci- paraules i expressions d’altres anes1. zones”, o de Joan Sales: “els gè- neres literaris que es proposen -el convergent posat en pràctica reflectir ambients i personatges per Enric Valor i triomfant ac- corrents del nostre temps no han tualment, que partix d’una mor- d’escriure a la manera d’uns fosintaxi unitària i un lèxic que exercicis de gramàtica, sinó so- combina les formes d’ací i de bretot en els diàlegs, adequar-se la tradició literària. Prova del al llenguatge vivent. L’escriptor marge de maniobra que té este ha d’acudir a les formes vives

172 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 El vol de l’esparver de Francesc Mompó, model de lèxic literari

encara no admeses contra les 2.- El lèxic: Com ja havia demostrat formes rebuscades i arcaiques”3. en alguns títols de les seues novel·les juvenils Els greixets, Uendos, Camí De fet, com reconeix Bibiloni, d’amor, Els fantasmes del Lacrima un autor tan unitari per a l’es- Coeli,6 o de la seua columna La ise- tàndard dels MMCC, la litera- ta, no s’està d’usar mots populars, tura pot desenvolupar-se per- siguen o no sancionats normativa- fectament amb un cert grau de ment, tinguen l’origen que tinguen. fragmentació lingüística. I així ací en 353 pàgines empra més de 200 valencianismes, en una bona És un model que ha triomfat en part absent de tots els diccionaris de un alt grau en el lèxic, però que referència en el moment de confegir la normativa general de l’IEC Francesc Mompó i Valls l’obra -2012- i hui majoritàriament i molts filòlegs valencians no inclosos en el DNV o Diccionari acabaran d’acceptar mentre seus avantpassats per a traure un tast Normatiu Valencià, AVL, 2014, con- no l’usen decididament els es- d’eixe lèxic arrelat a la terra i a les ac- tínuament ampliat i revisat7. I els usa criptors i els mestres l’empren tivitats i vivències dels nostres pares i de manera precisa, per a definir, per a sense connotacions, com el cas mares, que les generacions posteriors caracteritzar, per a presentar les acci- del demostratiu este o ahí, i els a les nostres estan balafiant, sense ons de manera que s’integren bé, de escriptors flexibilitzen el codi adonar-se’n, per la revolució dels la mateixa manera que usa hipocorís- lingüístic almenys en els dià- temps viscuts i del desarrelament que tics en –o (Voro, Felo), malnoms, legs i en la caracterització dels tots patim un poc. Mompó partix del antropònims i topònims de la zona personatges. És realment el tri- valencia col·loquial de la Vall per a d’acció (el tio Rabassa, el Boltat, el omf definitiu del policentrisme poder fer una llengua connotativa, Güerxo, Cento el Maula; Borràs, Al- convergent postulat per Sanchis expressiva, suggeridora, evocativa, binyana, Cots, Voluda, Garcia. Mom- i Moll que fins ara s’havia que- pròxima, alhora de crear bellesa amb pó, Natger, Marau; Budeu, Grisons, dat en la teoria. És un model les paraules, com també ha fet Joan el Bermellar, Gàlim, o la descripció convergent, que davant del seu Olivares. Per això partix de la idea de la fabricació del vidre (p.16-17), desplegament alguns bategen de que “Pel que fa al llenguatge col·lola Moixeranga (201-203), el joc del particulariste. quial, l’autor arreplega aquelles uni- truc (180) o l’enfitament “amidar les tats depurades secularment pel poble, parades” 29. Vejam-ne uns exemples Crec que és l’etiqueta que li poles pasta i crea uns quadres plàstics de mostra: dem posar a tota l’obra de Mom- que són capaços de fer sentir en el pó, en el lèxic, però no en la lector el regust de la terra interior que a) Mots valencians, la majoria cone- morfosintaxi ni en l’accentuació. arrosseguem sempre amb nosaltres. guts a les comarques centrals i usats Anem a presentar este model a Aquest llenguatge col·loquial arriba actualment pels seus escriptors, que partir de la seua darrera novel·la a produir una forta càrrega de veris- fins fa 20 anys els escriptors valenci- El vol de l’esparver (Argentona me que, per descomptat, també ajuda ans majoritàriament bandejaven per Voliana, 2012) novel·la mestra, a fer bella l’obra”5. Mompó. mestre no estar arreplegats en el DIEC o per a pesar de no haver guanyat cap i escriptor, combina els dos motors considerar-los castellanismes. Totes premi -perquè era massa llarga, de la salvació de la nostra llengua: les paraules consten al DNV i totes per als representants editorials el mestre, vehiculant-lo amb afecte, són conegudes per la meua genera- en els premis on s’havia presen- exemple, passió i ciència, i l’escrip- ció, almenys: tat- des del punt de vista narratiu, tor, des de la investigació i la crea- argumental i lingüístic, com han ció lliure buscant històries, elements a soles 79 destacat crítics de la talla de Xa- de la cultura popular i el vocabulari agarrar 86 vier Aliaga, Joan Carles Martí, que el definix, apegat a estos camps, alacrà 33 Sal·lus Herrero o Sergi Pitarch4 . que salva i torna a posar en circula- alcavó 29 ció, i que retroalimenta el circuit de alfarrassar 28 1.- La llengua de Francesc Mompó la llengua, des del poble al lector, a alifac 291 (1956-): El nostre autor és un vall- l’estudiant, al professor i a l’escriptor. amerar 239 dalbaidí de l’Olleria que viu per ra- Mompó és un pou de saviesa popular aponat 196 ons professionals a Burjassot, que ha i lèxica que posa al nostre abast, com arregussar (el camal) 102 enquestat i furgat en la memòria dels anem a veure tot seguit. ataüllar 13

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 173 El vol de l’esparver de Francesc Mompó, model de lèxic literari

atifell 123 aücar 11 auixar 40/uixar13 bac 88 bancal de barbats 33 basca 156 bellota 262 bescollada 113 bigot 33 birbar 145 bolet ‘desengany’ 49/”un bolet una lliçó”191 bossar 113 botija 32 bresquilla 39 cabriola 157 L’Olleria cacau!153 calcetí 299 espentar 251 pardalera 358 caldo 21 esplaiar-se 65 pebràs 94 camallada 162 esquallar-se 92 pebrella 175 caracollons ‘fava’ 10 estopenc 175 pegar darrere 150 carall ‘penís’ 55 esvarar 7 perxó 203 carantoina ‘afalac’ 7 faena 145 ploramiques 136 carta-pobla 115 fardatxo 88 puntelló 156 catalana 292 fer arca /harca! 100 puntet (persona del -) 162 clavillar 203 fiçó 33 punyeta 156 clotxa 236 foia 11 rabinada 197 coces de cavall 354 fona 76 rabosa 21 cóp (de bacores) 91 formiguer de soldats 348 rampellada 61 corbella 185 fumaguera 198 rascar 312 corfa 141 furó 88 reballar157 corruixes 276 garbuller ‘espinal’ 7 rebolcó 55 cotó-en-pèl 101 gesmil 208 rebolica 288 creïlla 13 gesmiler 41 rebolicar 150 cresol 119, 12 govanella 103 reixiu 178 dacsa 211 guipar 240 renegó 65 despús-ahir 241 iaio 33 rent 292 dèsset 193 jupetí 48 rentó 28 desvanit 52 llagastrada 144 repeló 97 en acabant 107 llanda (coca en -) 24 rober (armari -) 52 endenyar 335 llegó 123 roder 19, 255 endreçar ‘ordenar’ 233 llegona 147 romancer 106 engimponar-se 149 llibrell 142 romer (alcohol de -) 193, 175, enjorn 29 llimera 175 sambori (jugar -) 233 enramar 15 mamprendre 16 sapastre 184 entropessar 358 mante (tu de qui ets, -) 38 sària 36 eriçonar-se més aïnes 133 subet 329 escaló 233 mos 242 tanda 81 escama ‘rebombori’37 novençà 304 tramús del llavi 10 escodrinyar 53 orandella 156 trellat 37 escurada (fer l’-) 221 oratge 303 unflar 8 esgolar 13 orso 197 xarrar 239 esguitar 29 pantaixar 142 xicon 8 espatlar 112 panxell 59 xoneta ‘vulva’52

174 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 El vol de l’esparver de Francesc Mompó, model de lèxic literari

b) Formes no vives en el valencià guineu 21 bufaor (en cursiva) ‘qui bufa, en parlat, introduïdes en la llengua lite- joguina 71 el vidre’ NAC 16 rària per escriptors de les altres terres joguinaire 29 bujarró ‘sodomita’ 81 de la nostra llengua. Estos vocables jonc 63 card gallofer ‘card lleter’ 135 han estat apresos en les lectures dels judici 35 carusseta ‘cara malaltussa’54 valencians des de l’escola. Hi cons- llevadora 9 claroreta ‘claror’ 6 ten també al DNV: llodriguera 147 corrraló ‘corral xicotet’NAC8 llumí 147 cucar l’ullet ‘aclucar’ 247 abaltiment 169 meitat 18 desarbrar ‘desarborar’ 105 aglà 166 nus 65 descaro (- i desvergonyiment) apaivagar 241 ordre 112 ‘descarament’ 208 àpat 67 palangana219 didaler ‘guàrdia’’ 19 aquissar 147 panteix 277 eixir de braç 194 armilla 299 panteixar 244 embuçar ‘enganyar’ 148 arraulir 136 poncella 71 enjaneta ‘enxaneta’ 203 (NVF) atuell 10 poti-poti 230 ennoviat ‘que festeja’119 avui 18 qualque 127 enraonia, f, ‘enraonies’ 51 (NVF) bàlsam 151 regalimar 10, 88 entreverar ‘mesclar, entrevirar’ 343 beina 58 relliscar 158 (Sí “cansalada entreverada”) brou 169 rondinar 248 escampar el campn ‘anar-se’n’ 303 bufor 262 sortir 115 esgardat ‘esgarraet’ (d’abadejo’244 burxar 96 té ‘tin’ 94 (imperatiu) espetar ‘llançar’ 103 (castella- butllofa 191 teca ‘menjar’ 14 nisme) ca 159 trempat (Mà que tinc un germà faltriquera ‘butxaca’ 11 (castella- calça ‘pantaló’ 315 ben trempat) 3008 nisme) càntir 67 turó 260 fusar ‘fussar’ 244 (pronúncia local) carinar 148 tustar 360 glopallada ‘glopada’ càstig 62 xai 268 greixet ‘donyet’ (NAC) 211 còdol 100 xaró 293 grimori ‘llibre de f´rmules màgi- coïssor 238 xemeneia 9 ques’ (Cast) 288 eixerit 144 xerric 175 hortereta ‘carmanyola’ 16 embalum 52 xipollejar 161 infern ‘fornal’, en el vidre’ 17 NAC empaitar 13 xiscle 241 llardonada ’llardó allargat i am- ensopegar 20 ple per qualsevol colp’27, 59 entremaliadura 12 c) Vocables no registrats al DNV, malpassar ‘passar-ho malament’ 110 esberlar 337 versió d’octubre de 2016. L’escriptor mansívol ‘manso’ 203 esbocinar 149 usa el mot que creu més adequat per morrongo /gallines morrongues/ escalfar 346 al que vol contar i per tant té una gran ‘en forma de gat’ 115 escletxa 244 llibertat de tria9: paronet ‘parada’ 215 escorpí 33 passar-se l’arròs ‘passar el temps esfullar 240 a s’endemà ‘a l’endemà’ 199 d’una cosa’ 135 esgarip 8 acabar en pa i ceba ‘acabar mala- pieta ‘pardal’ 243 esllavissar 260 ment’ 223 pillet ‘guilopo’ 193 esma 19 aglopar ‘aglomerar’ 234 pixumet ‘pixum’ 36 esquinçall ‘péntol’ 336 albardat (figues albardades) ‘bu- posa ‘posat’ 33, 129, esquitxar 279 nyols de figues’67 ravanell ‘ravenell’ 15 (NVF) estri 87 apoteca ‘farmàcia’ 233 refilall ‘reguitzell’153 fal·lera 151 bacatada ‘bac gran’ 101 rehòstia ‘exclamació d’enutjament’186 flamarada 142 balhòstia ‘balòstia, persona sense saber malament ‘saber mal’163 galindó 192 caràcter’ 241 sacacolla ‘goma transparent’ 54 galleda 13 batussaire ‘batedor’ 179 sentar (la roba) ‘assentar’235 ganyota 335 becadeta (fer una- ) ‘becada’ 186 serratella ‘serreta’ 322 gebre 293 bocaficar (en uns mugrons) ‘ficar setiet ‘sitiet’ (NVF) 32 gessamí 239 la boca’ 308 sonadeta ‘sonada’191

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 175 El vol de l’esparver de Francesc Mompó, model de lèxic literari

agarrar-se a la gola com una lle- passa 232 agarrar-se els budells 230 agarrar pels collons 86 alçar el muscle 247 amollar una brofegada 222 anar a joc 176 anar a joca 196 anar de cara 89 anar en orri 240 anar escamat 37 anar tocat de barretina 35 animeta d’un cresol ‘mineta’ 119 arrear un puntelló 157 arronsar d’espatles 34 Aielo de Malferit bequejar el capciró ‘piu’ 58 (met.) bufar i fer ampolles 257 criar-se com un alarb 91 sooo! ‘exclamació per a fer parar esfilagarsar/esfilegar d’esquitllentes 248 la somera’288 esfullar/desfullar de debò 79 soporeta ‘sopor’ 186 esgolar/escolar 152 de matí matinet 199 tàbola ‘tabola’ 188(NVF) esguellar/esberlar de vint-i-un botó 299 terrussa ‘terra ia rena’ 172 (NAC) esguitar/esquitxar dels pecats del piu Déu se’n riu 80 teta ‘germana’ 65 estiragassar/estiregassar en un tres i no res 243 tres quarts del mateix ‘igualment ferramenta/estri escombrar les restes de la nit 236 (met) aplicable’ 339 (cast) fiçó/fiblada esbatanar els ulls 281 trompetaire ‘trompeter’ 125 gesmiler/gessamí esgarrar-se la llum del dia 238 ulladeta de sol ‘ullada de sol’20 govanella/monyica estar més pelat que una rata 286 ullassos ‘ulls grans’71 jupetí/armilla faltar un gallonet a la lluna 192 xistar (- i guaitaven) ‘fer callar’ 315 menejar/bellugar fer escoltetes 129 mos/mossec fer l’escurada 221 d) Convivència de mots i variants pantaixar/panteixar fer la guitza 136 formals d’ací de Catalunya en convi- rabosa/guineu fer pala 257 vència, com cal fer per a enriquir la rascar/gratar fer porra 240 llengua, sempre partint de les formes reeixiu-rosada 15/gebre fer una volteta 241 d’ací. En alguns casos en la mateixa retín/té floc de neu 20 pàgina. Es nota el Mompó pedagog: saber malament/saber greu formiguer de gent 348 tossal-lloma/turó gent de got i ganivet 181 agarrar/agafar unflar/inflar inflat com un polit 286 alacrà/escorpí mare carabassera 52 amerar/amarar e) Locucions i frases fetes, camp on menajr com un descosit 244 aquilí 108/aguilenc 298 Mompó demostra la seua mestria. La més content que unes Pasqües 149 arrapada 95/esgarrapada 88 majoria són pròpies de la Vall d’Al- nyas 15 arronsar d’espatles/alçar el muscle baida: palleta de foc 89 arrupit/arraulir paret de tap 240 atifell/atuell a coll-i-bé 69 pegar a fugir 288 bellota/aglà a dojo pegar voltes el món 61 caldo/brou a doll 234 qui més qui manco 30 catxapera 88/llodriguera a fer la mà 269 saber malament 163 coç/guitza 136 a gom 118 sol de maria-santíssima 239 de gaidó/de gairell a manta 87 traure pels queixos 286 engrunsar 65/engronsar a pleret 267 traure trellat 37 enjorn/d’hora 72 a tu com et diuen 38 ‘tu com et dius’ vindre amb romanços 19 entropessar/ensopegar acabar en pa i ceba 223

176 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 El vol de l’esparver de Francesc Mompó, model de lèxic literari

3.- Exemples d’altres obres. Natu- 4.- Conclusions: valencià del carrer, que no es quede ralment, un autor atresora un corpus a) Mompó té molta fe en la xarxa de bloquejat i seguisca les paraules de lexical molt major que el que empra professorat de català al País Valencià Fabra: “Valencians acosteu-vos als en una obra. Precisament, Mompó és que fa molt per la nostra literatura, per vostres clàssics” i fem el que va fer un dels autors de novel·les juvenils salvar la llengua, com deia en una en- ell: “partir de la llengua del carrer, que més bon lèxic usa. N’elencaré al- trevista en Núvol el 22-1-2013, però especialment en morfosintaxi i lèxic, guns no usats en el Vol de l’esparver: realment poc poden fer els nostres sense por de separar-se dels clàssics”, mestres i professors si no canvia la i usem els demostratius simples i for- Lacrima Coeli: mentalitat dels programadors de l’en- mes com –ix, hui normatives, però Agosades senyament que proposen moltes clas- també les que fins ara no són norma- mampresa ses de llengua, en concret d’ortografia tives, i que l’AVL arreplega com a mangarrufa i morfosintaxi,i poques de literatura, primàries o com a secundàries i fins moniato i a més d’una llengua basada en una i tot les que esmenta com a col·lo- tocar-li la trompa al xic normativa massa separada de la llen- quials pensant en la ficció, en l’ora- xe gua del poble, que fa que els xiquets litat i en la versemblança de l’escrit, es cansen i col·loquen el que aprenen com per a que, ahí, lo que, etc. Uendos: en el baül de la memòria però que a destall10 no practiquen. Per això en esta jor- b) que un autor tinga clar que opera amb els braços en canterets nada vull postular com ens ensenya sobre una llengua viva la qual mani- anar a jaç Mompó un ensenyament a partir de pula amb un estil propi i on la seua de veres la literatura juvenil i absoluta, a par- autoritat lingüística només pot deri- falaguera tir d’obres vives escrites a partir de var del realisme del llenguatge i de forma de cucurutxo la llengua del carrer que els xiquets la versemblança per als destinataris, sarjolida podran compartir amb els seus pares que la troben natural, siga fàcilment sima i avis i podran recuperar. Si l’ecriptor entenedora o no. timonet és el geni conformador de l’idioma, uendos o gambusinos el creador i provador de les paraules, c) que el mestre, a més de no tindre volantí com deia Fabra, fem 4 coses: por a acceptar les novetats normati- voràs! ves i les formes col·loquials del seu vore - que l’escriptor cree de manera lliu- ambient, use els escriptors com a re sense por a introduir la varietat font principal de l’ensenyament del Camí d’amor: valenciana en la llengua literària, valencià, perquè no es pot aprendre Balòstia 92 perquè caracteritzarà millor l’obra i una llengua prescindint de la literatu- bonegar 39 tindrà més saó i llecor. De fet, el lè- ra, perquè la lectura d’esta, sumant el carcallada (esclatar a -)s 29 xic més ric és actualment el dels es- conreu de la llengua oral, és el millor carona ‘careta’ 13 criptors valencians i nordoccidentals. aliment per a escriure bé una norma- degoter 139 NACC ‘goter’11 tiva, perquè no es pot fer una llengua destrellat 53 - que no tinga por que no l’entenguen moderna sense acostar-se tant com esglaiar-se el color NACC en altres parts del territori, perquè si puga al llenguatge oral. I en tot això, ‘difuminar’ 26 l’obra és bona, i d’eixa manera ho en un 90%, Mompó, com altres de estar sempre en la figuereta 55 serà millor, tots el llegiran com a un la seua generació, n’és un magnífic faenejar 54 Estellés, un altre convergent particu- exemple a seguir. fer una bona enviscada a la lar, o com qualsevol creador impor- sala d’estar 59 tant de qualsevol llengua. El receptor d) Mompó combina perfectament fet un drap 119 tinga la procedència que tinga accepta com els millors escriptors de tots els jassinada 45 totes les innovacions lèxiques i mor- temps el lèxic rebut escolarment i li- joguet/joguina 26 fosintàctiques si no dissonen dins del teràriament i el lèxic viu que usa per redona ‘rotonda’ 16 conjunt de la novel·la, i ajuden a la a caracteritzar els personatges i les tata , semblava ser – 19 ‘dona versemblança de la història, si aques- accions i per a posar-lo en circulació, que té les criatures’ ta és viva, i ajuden a realçar els recur- orfe fins ara d’escriptors que li fe- tendur de la sala 65 sos estilístics i a ser més expressiu. ren cas. Amb això el lèxic de la Vall trompellot de Fèlix ’persona d’Albaida s’escampa per tot. inútil, sense trellat’14 -que treballe el llenguatge col·loquial, que eleve a categoria escrita el

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 177 El vol de l’esparver de Francesc Mompó, model de lèxic literari

NOTES: del “català matisadament valencià” de Joan Joan Olivares produeix en mi aqueta sensació. *Una primera versió d’este treball va ser presen- Francesc Mira” (2009), en Estudis de llengua i (p.166).. Tria localimes que es poden eixamplar tat a la V Jornada de Taula de Filologia Valen- literatura catalanes/LIX, Miscel·lània Joaquim en els comarqeus veïnes o no, com són: iseta, ciana, celebrada l’octubre de 2013 a Ontinyent. Molas, PAM, p199-226 clotxa, sitara, bassiet, pieta, despús-demà/des- 3) Vegeu Fabra, P. (1980), La llengua catalana pús ahor, güendos, greixets, maremortes/.../. 1) L’evolució de la llengua literària d’una bona i la seva normalització, Barcelona: Edicions 62, “El pols, el batec més natural de la terra, de al part dels autors es pot veure en les obres de Car- p.144. I Epistolari de Joan Coromines i Joan Sa- cultura, de la llengua, el podem observar en les bó, Ferran-Simbor, Vicent, (1993), La recupera- les, Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2004, dites, en els frases fetes i en els refranys”. Per ció literària en la postguerra valenciana (1939- carta 46, del 31-10-1958. exemple: a la punta del nas, com un coet, cor- 1972), València: IIFV i Carbó, Ferran-Simbor, 4) Per exemple, X. Aliaga (crítica en els eu ria que les cametes li tocaven el cul, fer feredat, Vicent, (1993), Literatura actual al País Va- bloq del 14-3-2013 del Vol de l’esparver): “En ser pitjor el bony que el trau, tenir en un ai el lencià (1973-1992), València: IIFV, 1993. En una novel·la d’aquesta envergadura no resulta cor, tenir l’escopeta carregada...Aragonesismes concret, a través e les seues cites. Per exemple: fàcil mantenir l’equilibri i la potència de tot el medievals vius a l’Olleria: uendos, mosseguello, -Josep Lozano: “Dos punts substancials carac- relat, dels diversos fils argumentals. Però la in- pando, llanda... Us evocatiu de la flora i de la teritzen l’obra de Lozano: a) la cura insistent, dubtable vàlua literària d’El vol de l’esparver, fauna de la Vall d’Albaida: “Sarmentet, pebre- tenaç, pel domini de la llengua i la peculiar es- el seu indiscutible punt fort, és la forma de la lleta... verderols, lluidets, ababuts (put-puts), estructura modular. En efecte a ningú se li escapa narració, el treball herculi amb el llenguatge, parvers, furons... bresquillers, ravanells...” 167 l’enorme treball lingüístic subjacent que respon amb un idioma que Mompó treballa com pocs 6) Sobre la seua obra i la seua aportació al circuit a una postura ben clara: la recuperació i la dig- escriptors contemporanis, ja siga en el riquíssim literari valencià i català, vejau cat.wikipedia.org. nificació de la llengua des de les peculiaritats de cabdal lèxic com en una prosa creuada de bri- 7) El DNV va ser aprovat el febrer de 2014, però la variant valenciana pròpia i sobretot, del par- llants recursos poètics que confereixen densitat i des d’aleshores la secció de Lexicografia ha esta lar viu de la seua comarca, la Ribera. Potser la personalitat”; Sergi Pitarch, 9-3-2013 al periòdic revisant l’obra i acceptant mots enviats per gent dedicació inicial a la creació poètica, amb l’ob- Levante: “L’obra és un veritable tractat de llen- externa als acadèmics. Ací contraste el lèxic del sessió pel mot just, han influït en la incansable gua i costumisme del País Valencià de finals del Vol de l’esparver amb el DNV en línia d’octu- recerca del cabal lèxic de la seua col·lectivitat, segle XVII i principis del XVIII. /.../Mompó em- bre de 2016, on per exemple s’hi ha incorporat que ell recrea artísticament fins a convertir la pra una prosa exquisida regada amb bona cosa el mot balòstia, escrit ací balhòstia, grafia que el seua prosa en la més personal, rica i autòctona de vocabulari autòcton de la Vall d’Albaida i de relaciona amb hòstia, però en altres obres com entre els escriptors valencians de la seua gene- referències poètiques; JC Martí, Núvol, 13-12- balòstiaetcetera, com també opina Joan molts dels seus companys... En Ribera té com ars, aragonesos, andorrans o nord-catalans que Coromines en el DECat, III, 822b. Qun un mot a objectiu la dignificació literària, artística, de acumulen l’estàndard central al seu català here- o locució no la definisc és perquè remet al dicci- la seua parla comarcal (La Ribera)... El 1986 tat. Ens allunyem, així, d’una prosa centralitzada onari normatiu. es preguntava: “¿Com fer una novel·la realista que es mira el melic alhora que no es deixa ame- 8) No puc ací comentar cada mot. Només en faré rural, posem per cas, si els personatges han de rar, duta per sanedrins de paüres de via estreta quatre: escriu arca i harca. Hui s’ha optat per parlar com Fabra? S’ha fet amb penes i xerrics... o, permeteu-me una llicència momponesquiana: arca a partir de rebutjar l’arabisme harka com Ribera és el seu desafiament personal. La his- “d’estreta via de paüres de sanedrins duta”; Sal· a ètim. Mante és una reducció del mot aragonés tòria és una successió d’escenes per tal que els lus Herrero (ressenya a l’acte de presentació en amante, viu en part de la Ribera. Jonc podria personatges puguen fer ús directe de la paraula la llibreria 3i4, maig de 2014: “Beatriu Palmero haver viscut al XVIII a l’Olleria ja que a Aielo i introduir-hi el parlar viu d’Alginet. I no sols el va definir aquesta novel·la com un goig, pera viu el topònim Joncar. Trempat en el sentit de parlar riberenc sinó també l’argot de la joventut gaudir intensament com a lectors; va analitzar templat és un intent de substituir esta paraula tan marginal. La novel·la se’n ressent però l’aposta els diversos components lingüístics, les metà- arrelada en tots els valencians per considerar-la lingüística ha estat magníficament guanyada: els fores, les metonímies, l’adjectivació exuberant, d’origen castellà. El DNV ha acceptat templat, diàlegs ofereixen una llengua viva, fresca, sense l’admiració dels sentiments, una riquesa lèxica aragonesisme del valencià, viu des del XVIII. xerrics. La recuperació literària de la llengua de extraordinària, la vocació poética que es plasma, 9) Mompó mostra un fort arrelament a les for- la seua gent, de la seua terra, ha estat un objectiu la recuperació dels records de la infantesa, del mes de la Vall usant les variants ravanell, setiet o bellament assolit”. llenguatge fértil i gloriós de la Vall d’Albaida. s’endemà (esta deuria escriure-la sendemà) Manuel Joan i Arinyó, Han donat solta als as- Isidre Crespo, fusterianament, el va qualificar 10) Ací Mompó usa destall i no la forma pròpia sassins: “La llengua ofereix una personalitat ben de “llenguatge diví” i va dir que se l’havia llegit estall, per seguir el DIEC 1995. Era un error del definida. D’una banda, pel joc continu de les dues vegades per la riquesa del llenguatge que DIEC que fa molt poc ha corregit, que mostra al.literacions construïdes sobre la repetició dels niu”. com l’autor mira els diccionaris alhora que el mateixos ètims: trair traidorament. Per l’altra, 5) Sobre la llengua col·loquial diu el mateix carrer. pel generós ús del lèxic de la Ribera, incorporat Mompó, en “El llenguatge col·loquial en la 11) Volent seguir el llenguatge viu comet algu- sense miraments normatius, característica aques- meua obra”, en Els escriptors valencians i la nes errades com es cau de son 71, m’és igual ta, que, com hem advertit, serà senyal d’identitat llengua literària, Gandia: CEIC Alfons el Vell, l’ocupat que puga estar 18, algun baticul que en totes les novel.les de l’autor on descobrim 2009, p.161-167: “El llenguatge literari, evident- altre 218. solucions lèxiques com sanguango, samarro, esment, és un llenguatge molt connotatiu; és ex- 12) Usa el model de Valor, però afegint-hi els garro, xoto, pendango, gustatxo, catxotxes, ali- pressiu, planteja significats múltiples, ens atrau i imperfets en –ara, -era, -ira com fan pràctica- pàparo, amigatxo, cagamandúrrio, sompo... La és altament suggeridor... Però el llenguatge col· ment tots els escriptors actuals i alguns casos primera opció no sembla tècnicament justificada louial també és evocativament connotatiu./.../ El d’incoatiu en –isc en la primera persona: bene- i, a la fi, resulta molesta per l’ús infatigable. La llenguatge literari és un articific que rpetén cre- ïsc. També rigut i sonrigut per rist. Sempre usa segona inclou grans troballes, per la frescor i el ar bellesa a través de els apraules. Pel quef a al tu ets, per a la 2ª persona del verb ser, però en sabor que aporten en algun moment, però també lenguatge col·loquial, l’autor arrplega aquelles l’obra Lacrima Coeli el barreja: “tu ets... eres el inconvenients, perquè potser no sempre són tan unitats depurades seclarment el poble, les pas- superior no? 39 necessaris ni justificats, i perfectament substituï- ta i crea uns quadres plàstics qe són capaços de bles per solucions normatives”. fer sentir en el lector el regus de la terra interior 2) Vejau el meu “Característiques lingüístiques que arrosseguem sepre amb nosaltres. L’obra de

178 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016

Aquesta revista s’acabà d’imprimir al taller d’ENCARTE d’Agullent el dia 27 de novembre de 2016, festivitat del beat Ramon Llull

LAUS

DEO