Nous monuments megalítics a l’ (I)

Gerard Remolins Zamora. REGIRAROCS, SL Albert Fàbrega Enfedaque. Centre d’Estudis del Bages Jordi Pasques Canut. Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i Centre Excursionista d’

1. Introducció

L’any 1894, l’enginyer de mines, geòleg i prehistoriador Lluís Marià Vidal donà a conèixer per primera vegada l’existència de megàlits a la comarca de l’Alt Urgell1. Poc després, Josep Colominas2 i mossèn Joan Serra Vilaró3, de manera independent, inicien treballs de camp i en pu- bliquen els resultats en els primers corpus de megàlits coneguts. No serà fins la dècada dels 70 del segle XX, a mans de Miquel Cura i Anna Maria Ferran, que amb el treball dels seus predecessors, s’estudia minuciosa- ment el conjunt de megàlits de la vall de Cabó4. Entre aquest darrer treball i la primera menció de Lluís Marià Vidal, molts altres investigadors han generat nous estudis entorn al fenomen

1. VIDAL, Lluis: “Otros monumentos megaliticos en Cataluña”, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1894, p. 4-24. 2. COLOMINAS, Josep: “Els sepulcres megalítics a l’Alt Urgell”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 1915-1920, vol. VI, p. 493-500. 3. SERRA VILARÓ, Joan: Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Sol- sona: Musaeum Archaeologicum Diocesanum, 1927. 4. CURA MORERA, Miguel; FERRÁN RAMIS, Anna Maria: “Sepulcros megalíticos de la Vall de Cabó (Alto Urgel, Lérida)”, Corpus de sepulcros megalíticos de España, 7, 1971.

Interpontes, IV (2016), 99 - 127

99 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut megalític a l’Alt Urgell. No obstant, cal ressaltar l’obra d’encàrrec pre- sentada per Albert Villaró i Xavier Campillo, el primer inventari siste- màtic del megalitisme a la comarca5. La quantitat de jaciments documen- tats passa d’uns pocs testimonis a assolir la xifra de prop d’un centenar, evidenciant la riquesa arqueològica de l’Alt Urgell. Tot i això, la difi- cultat que suposa explorar els paratges de l’Alt Urgell per la seva acci- dentada topografia, l’inexorable despoblament i la densa vegetació, ens fa suposar que encara es mantenen ocults molts jaciments arqueològics. D’aleshores ençà, 27 anys després, la troballa de nous monuments mega- lítics no ha cessat d’augmentar, alguns de forma casual, d’altres després de molts dies de recerca6. Recentment, s’han publicat treballs en un in- tent d’actualitzar el coneixement entorn al fenomen megalític. El present article vol sumar-se a aquest procés, tot sent alhora un homenatge al treball de Lluís Marià Vidal que inspiri a l’estudi i l’exploració de la pre- història recent de l’Alt Urgell. El següent text és un recull amb una breu descripció d’aquelles estructures clarament megalítiques o amb possible filiació megalítica que no han estat mai publicades abans en treballs de divulgació o de recerca.

5. VILLARÓ, Albert, CAMPILLO, Xavier: Inventari de megàlits de l’Alt Urgell. La Seu d’Urgell: treball mecanografiat, 1988, 178 p. 6. CARRERAS, Enric, FÀBREGA, Albert, TARRÚS, Josep: “Els monuments megalítics de Montferrer i Castellbó i de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell) (I)”, Interpontes, 1, 2010, p. 231- 260; CARRERAS, Enric, FÀBREGA, Albert, TARRÚS, Josep: “Els monuments megalítics de Montferrer i Castellbó i de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell) (II)”, Interpontes, 2, 2012, p. 9-39.

100 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016

Taula 1: Megàlits inèdits publicats en el present article. Font: ReGiraRocs SLU, 2016

Nom Municipi Tipologia XYZ Menhir dels Coll de Nargó Possible menhir 361261.3 4671793.4 727 Castellassos Dolmen de Montferrer i Castellbó Dolmen simple 367547.7 4696524.4 1746 Burbre Dolmen del Montferrer i Castellbó Dolmen simple 366815.6 4697860.0 1927 Bony de les Bigues Dolmen de Coll de Nargó Dolmen simple 351003.0 4672538.7 1248 Setcomelles Sepulcre del Ribera d' Dolmen simple 367496.1 4681861.7 1003 Serrat de Conilleres Sepulcre Ribera d'Urgellet Possible dolmen 367311.5 4682255.4 1044 del Serrat del dipòsit d'aigua Dolmen Fígols i Alinyà Dolmen simple 367753.0 4672107.0 897 del Clot de Nidola Fossa del Fígols i Alinyà Possible dolmen 365865.9 4675863.2 1198 Collet de Peguera Túmul de Possible túmul 355527.5 4660003.8 913 la Roca del Corb Túmul del Valls d'Aguilar Possible túmul 354751.7 4692188.9 1753 turó del Gosset Dolment de Montferrer i Castellbó Dolmen simple 366400.5 4692351.7 1072 la Torrota dels Moros

101 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut

Menhir del Montferrer i Castellbó Possible menhir 363186.0 4698112.0 1610 Serrat del Salze Cista de la Valls de Valira Dolmen simple 371382.7 4697258.7 1340 Font Grossa

Els autors d’aquest article han treballat amb l’objectiu de confeccionar el corpus més complet i detallat sobre els monuments megalítics de l’Alt Urgell. La tasca és complexa, per això conviden a sumar esforços fent una crida a totes aquelles persones que per la seva feina, interès o conei- xement popular, passegin o sàpiguin d’estructures que puguin ser me- galítiques ho facin saber. La seva aportació és clau per a disposar d’una base de dades completa amb la qual es podran realitzar inferències inter- pretatives de major qualitat i fiabilitat.

2. Materials i mètodes L’estudi realitzat ha tingut per finalitat localitzar i recopilar tots els mo- numents megalítics de l’Alt Urgell no documentats fins al moment. El mètode emprat per a l’obtenció de dades s’ha basat en el buidatge biblio- gràfic i de memòries de prospeccions arqueològiques, així com el recull de notícies per fonts orals. La recerca s’ha complementat amb la visita in situ als jaciments, cosa que ha permès avaluar la seva morfologia, identificar l’estructura, obtenir documents gràfics actualitzats i establir la localització GPS més precisa. Pel que fa als materials d’estudi, l’objecte del treball han estat els me- gàlits. En base als jaciments arqueològics ja coneguts a l’Alt Urgell, s’ha evidenciat la seva variabilitat tipològica i la seva elevada disparitat que presenten quant a l’estat de conservació. Això ha obligat a definir criteris per a la seva correcta identificació a partir de les característiques singu- lars de les estructures megalítiques, la seva variabilitat morfològica re- gional i del seu estat de conservació actual. Aquest marc teòric estableix una guia per efectuar una atribució coherent i amb el màxim rigor pos-

102 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016 sible durant el treball de camp. Pel cas de l’Alt Urgell, els investigadors coincideixen en designar com a estructura megalítica, els dolmens, els túmuls, els cromlecs i els menhirs, encara que no tots aquests elements compleixin funcions de sepultura.

2.1. Dolmen El concepte de dolmen, fa referència a la cambra sepulcral i es mate- rialitza, en condicions ideals, mitjançant unes lloses monolítiques eri- gides amb una coberta de pedra. Aquests elements, delimiten un espai de planta rectangular, trapezoïdal o sub-circular d’inhumació. En base a la morfologia de la cambra i de l’accés a la mateixa, es defineixen les diferents tipologies de sepulcres megalítics. En l’actualitat, els dol- mens poden presentar estats de conservació molt diversos, ja sigui degut a l’espoli o al reaprofitament de la pedra. Es detecta l’absència d’algunes lloses laterals o de la coberta així com alguns elements inclinats, caiguts, fragmentats o fins i tot desplaçats. Això fa que puguin ser identificats erròniament com megàlits els clots de trumfos o petites cabanes.

2.2. Túmul S’entén per túmul, un monticle antròpic en forma de casquet esfèric o el·lipsoïdal generat per l’acumulació de terra o pedres. En condicions ideals, aquest element pot ser de planta circular, ovalada o més rarament quadrada, amb un diàmetre que oscil·la entre els 6 i 15 m Al centre, l’estructura pot acollir el dolmen, cosa que dóna l’aspecte monumental a l’estructura i ajuda a fixar les lloses del sepulcre. No obstant, en oca- sions el túmul pot estar mancat de la caixa, i llavors és de més difícil identificació. En l’actualitat, els túmuls han patit reaprofitament de les pedres, amb la minva corresponent les seves dimensions, o l’espoli, cosa que provoca forats i concavitats. En algunes ocasions aquestes estruc- tures també han augmentat de mida per l’aportació de pedres durant els treballs agrícoles. La senzilla caracterització dels túmuls provoca que puguin ser identificats erròniament com a pedregars. Això fa que la seva

103 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut identificació i atribució sigui complexa i no sempre clara. En tot cas, pel present treball, s’accepta com a túmul tot monticle antròpic que presenti un diàmetre mínim de 6 m i una depressió central o cràter.

2.3. Cromlec El cromlec es defineix materialment, en condicions ideals, per una anella de pedres de planta circular o ovalada, clavades al terra, que poden em- marcar el túmul o estar sense cap altre element associat. La seva detecció és molt clara ja que no hi ha altres activitats antigues o modernes que ha- gin generat un registre material similar. Actualment, pot presentar estats de conservació diversos amb la manca o el desplaçament d’algunes de les seves pedres.

2.4. Menhir Un menhir s’evidencia físicament per la presència d’una pedra erigida verticalment en el terreny. La seva morfologia és diversa però majori- tàriament presenta una major alçada que amplada. La roca pot contenir, en ocasions, signes d’haver estat modificada. La fragilitat dels menhirs ha fet que molts d’ells actualment estiguin caiguts i que sigui molt difícil la seva identificació si no estan associats a cap altre element megalític. Alhora, activitats com la senyalització de límits de terme utilitzant pe- dres erigides com a fites des de l’antiguitat implica que la detecció dels menhirs sigui complexa.

104 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016

3. Resultats Situació geogràfica dels megàlits inèdits i divulgats a l’Alt Urgell. Font: ReGiraRocs SLU, 2016.

105 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut

3.1 Menhir dels Castellassos

Figura 1. Menhir dels Castellassos. Font: Gerard Remolins, 2009.

a. Historiografia Descobert l’estiu de l’any 2009 per Jordi Pasques Canut que en donà la notícia i li assignà el nom. Poques setmanes després, durant la vi- sita dels autors de l’article, va ser identificat i atribuït com a possible menhir. b. Localització L’estructura megalítica s’ubica a l’extrem nord-est del municipi de Coll de Nargó, pròxim al límit de terme amb Organyà i a 500 m al nord-oest de la carretera C-14. Es localitza dins el paratge arbustiu conegut com els Castellassos, a una altitud de 727 m. s. n. m. Les coordenades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 361261.3 m, Y: 4671793.4 m amb una desviació de la precisió estimada de 0.7 m.

106 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016 c. Situació Estructura bastida en un coll del Serrat de Montdellit, en el seu des- cens d’oest a est, des del cim de la Muntanya de Nargó. Concreta- ment se situa en la superfície plana d’aquest indret, vora de forts desnivells a la banda nord i sud. d. Descripció morfològica El possible Menhir dels Castellassos és d’una pedra calcària local de forma rectangular fragmentada en dos trossos d’1,5 m de llargada per 60 cm d’amplada i 50 cm de gruix cadascun. L’estructura rau inclinada cap al cantó nord amb la base soterrada i el fragment distal trencat, ajagut a terra.

3.2 Dolmen de Burbre

Figura 2. Dolmen de Burbre. Font:Albert Fàbrega, 2015.

107 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut a. Historiografia Conegut d’antic per Miquel Ribó que en donà notícia l’any 2012 a Carles Gascón, tècnic de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Ur- gell, que li assignà el nom. Durant la visita, va ser identificat com un clar dolmen simple de tipus cambra pirinenca. b. Localització L’estructura megalítica s’ubica a l’extrem nord-est del municipi de Montferrer i Castellbò, just al límit del terme amb i a 440 m a l’est de l’antena de telecomunicacions. Es localitza dins del paratge boscós conegut com Burbre, més concretament damunt la Roca del Carret a una altitud de 1.746 m. s. n. m. Les coordenades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 367547.7 m, Y: 4696524.4 m amb una desviació de la precisió estimada de 0.8 m. c. Situació Estructura bastida al cim d’un turó a l’extrem oest del Serrat del Gerder. Concretament se situa en la superfície plana d’aquest indret amb forts desnivells a totes bandes. d. Descripció morfològica El Dolmen de Burbre és bastit amb roca conglomerada local conser- vant in situ un túmul cobert de gleva i planta circular de 10 m de dià- metre, delimitat per un clar cromlec. En la seva part central, sobresur- ten varies lloses en posició primària, amb una coberta monolítica, que descriuen una cambra lleugerament rectangular orientada al sud-est.

3.3 Dolmen del Bony de les Bigues a. Historiografia Descobert casualment la primavera de l’any 2015 per Manuel Lara durant una excursió, el qual en donà la notícia. Poques setmanes després, durant la visita, va ser identificat i atribuït com un clar dol- men simple, possiblement de tipus cista, al mateix temps se li va

108 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016

assignar el nom per la seva proximitat al Bony de les Bigues. b. Localització L’estructura megalítica s’ubica a l’extrem oest del municipi de les Valls de Valira, pròxim al límit de terme amb Montferrer i Castellbò i a 67 m al sud de la pista forestal coneguda com a Camí Pallarès. Es localitza dins del paratge boscós conegut com l’Home Mort i més concretament en les immediacions del Bony de les Bigues a una altitud de 1.927 m. s. n. m. Les coordenades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el da- tum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 366815.6 m, Y: 4697860 m amb una desviació de la precisió estimada de 0.9 m. c. Situació Estructura bastida en un coll a l’extrem est de la Serra de l’Avellanosa. Concretament se situa en la superfície plana d’aquest indret amb lleuger pendent a nord i sud. d. Descripció morfològica El Dolmen del Bony de les Bigues és bastit amb esquist local con- servant in situ un túmul molt desdibuixat i cobert de gleva, de planta circular i de 12 m de diàmetre. En la seva part central sobresurten varies lloses en posició primària que descriuen una cambra sepulcral rectangular orientada est-oest. La coberta jau caiguda a l’interior de la caixa. No és visible o manca la pedra de tancament est i el cromlec.

Figura 3. Dolmen del Bony de les Bigues. Font: Albert Fàbrega, 2013.

109 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut

3.4 Dolmen de Sercomelles

Figura 4. Dolmen de Setcomelles. Font: Gerard Remolins, 2009. a. Historiografia La primera menció es deu a Joan Serra Vilaró que en donà la noticia però no el va arribar a veure7. Anys més tard, el 2005, durant els tre- balls d’excavació de la Cova de Sallent s’esmenta la localització d’un megàlit en aquells paratges sense cap més precisió8. Més endavant, durant la visita dels autors de l’article, aquest va ser identificat com un clar dolmen simple de tipus cista, i se li assignà el nom de Setco- melles, suposant que era el mateix que mencionava Joan Serra Vilaró.

7. SERRA VILARÓ, Joan: Civilització megalítica a Catalunya... op. cit. 8. ARMENTANO, Núria; GALLART, Josep; JORDANA, Xavier; LÓPEZ, Joan: MALGOSA, Assumpció: “La cova sepulcral de Montanissell”, 1er Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn, 2008, Solsona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, p. 55-72.

110 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016 b. Localització L’estructura megalítica s’ubica a l’extrem oest del municipi de Coll de Nargó, a 48 m al nord de la pista forestal, coneguda com a Camí de la Creu de Ferri. Es localitza dins del paratge arbustiu conegut com Solà de Setcomelles a una altitud de 1.248 m. s. n. m. Les coor- denades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 351003 m, Y: 4672538.7 m amb una desviació de la precisió estimada de 1.7 m. c. Situació Estructura bastida en la vessant sud de la Serra de Sant Joan, al seu extrem oest. Concretament se situa en una petita superfície plana d’aquest indret, amb lleugeres pendents al seu voltant de nord a sud en direcció del vessant. d. Descripció morfològica El Dolmen de Setcomelles és bastit amb roca calcària local, conser- vant in situ parcialment les lloses de la cambra sepulcral. Aquestes descriuen una caixa rectangular orientada est-oest. No són visibles o manquen les pedres de tancament est de la cambra així com la coberta, el túmul i el cromlec.

3.5 Sepulcre del Serrat de Conilleres

Figura 5. Sepulcre del Serrat de Conilleres. Font: Gerard Remolins, 2012.

111 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut a. Historiografia Descobert el març del 2009 durant les tasques de prospecció ar- queològica a la zona de concessió minera de Tost per Lídia Fàbre- gas Solé qui li assignà el nom9. Un mesos després, durant la visita, va ser identificat i atribuït com un clar dolmen simple possiblement de tipus cista. b. Localització L’estructura megalítica s’ubica al centre del municipi de Ribera d’Urgellet a 435 m al nord de les cases de Conilleres. Es localit- za dins un paratge boscós sense topònim conegut a una altitud de 1.003 m. s. n. m. Les coordenades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 367496.1 m, Y: 4681861.7 m amb una desviació de la precisió es- timada de 1.1 m. c. Situació Estructura bastida al capdamunt d’un turó a meitat del serrat que baixa en direcció sud-oest des de la font de Conilleres. Concreta- ment se situa en una petita superfície plana d’aquest indret, amb lleugers desnivells a totes bandes. d. Descripció morfològica El Sepulcre del Serrat de Conilleres és bastit amb roca calcària lo- cal conservant in situ un túmul de pedres de planta circular de 7 m de diàmetre, amb restes del cromlec. En la seva part central, sobre- surten algunes lloses en posició primària que descriuen una cam- bra sepulcral rectangular i orientada est-oest. La llosa de capçalera mesura 1,65 m i les del lateral conservat 2 m. No són visibles o manquen les pedres de tancament sud i oest de la caixa així com la coberta.

9. FÀBREGAS, Lidia: Prospecció arqueològica de la zona d’estudi de l’existencia de guix per part de l’empresa Knauf GmbH a la zona de Tost (Ribera d’Urgellet, Alt Urgell) : memòria arqueològica, 2009

112 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016

3.6 Sepulcre del Serrat del dipòsit d’aigua

Figura 6. Sepulcre del Serrat del dipòsit d’aigua. Font: Gerard Remolins, 2012. a. Historiografia Descobert el març del 2009 durant les tasques de prospecció arqueo- lògica a la zona de concessió minera de Tost per Lídia Fàbregas Solé qui li assignà el nom10. Un mesos després, en visitar-lo, va ser iden- tificat i atribuït com una estructura indeterminada tot i l’adscripció inicial de la seva descobridora. b. Localització L’estructura s’ubica al centre del municipi de Ribera d’Urgellet a 202 m a l’est d’un dipòsit d’aigua i a 20 m al sud-est d’una pista forestal. Es localitza dins un paratge boscós molt antropitzat, sense

10. FÀBREGAS, Lidia: Prospecció arqueològica de la zona d’estudi... op. cit.

113 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut

topònim conegut, a una altitud de 1.044 m. s. n. m. Les coordenades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 367311.5 m, Y: 4682255.4 m amb una desviació de la precisió estimada de 1.1 m. c. Situació Estructura bastida al mig d’un vessant, a la part final del serrat que baixa en direcció sud-oest des de la Serra de Tost. Concretament se situa en una petita superfície plana d’aquest indret, amb lleugers pendents cap a oest i nord-oest, i accentuats desnivells cap a sud i sud-est. d. Descripció morfològica El Sepulcre del Serrat del dipòsit d’aigua és bastit amb roca calcària local i es defineix per un amuntegament de pedres de diferents mides i de difícil interpretació i delimitació. No s’aprecia un túmul clar, ni la cambra, tot i que durant la visita s’hi documenta material arqueo- lògic. A l’extrem sud de l’estructura s’observa una petita cavitat. Les obres d’adequació de la pista forestal pròxima han malmès molt l’estat de les restes i impossibiliten una correcta determinació.

3.7 Dolmen del Clot de Nidola

Figura 7. Dolmen del Clot de Nidola. Font: Gerard Remolins, 2003.

114 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016 a. Historiografia Descobert l’any 2007 per Jordi Pasques Canut que en donà la no- tícia i li assignà el nom. Uns mesos després, en visitar-lo, va ser identificat i atribuït com un clar dolmen simple de tipus cista. b. Localització L’estructura megalítica s’ubica al centre del municipi de Fígols i Alinyà a 905 m al nord-est de les cases de Cal Penya. Es localitza dins d’un paratge boscós conegut com Clot de Nidola a una altitud de 897 m. s. n. m. Les coordenades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 367753 m, Y: 4672107 m amb una desviació de la precisió estimada de 0.7 m. c. Situació Estructura bastida al capdamunt d’una serreta orientada nord-sud i perpendicular al Solà de Nidola. Concretament se situa en una petita superfície plana d’aquest indret, amb lleugers desnivells a oest, sud i est. d. Descripció morfològica El Dolmen del Clot de Nidola és bastit amb roca calcària local con- servant in situ un túmul de pedres de planta el·lipsoïdal de 9 m de diàmetre màxim. En la seva part central, hi ha les restes d’una cam- bra sepulcral sobrealçada que manté dempeus dues lloses, les del cantó sud i est. Aquestes descriuen una caixa rectangular orientada nord-sud. No són visibles o manquen les pedres del cromlec i les de tancament de la caixa, així com de la coberta.

3.8 Fossa del Collet de Peguera a. Historiografia Descobert casualment l’octubre del 2008 durant una excursió per Gerard Remolins Zamora que en donà la notícia i li assignà el nom. Uns mesos després, durant la visita, va ser identificat i atribuït com a possible dolmen simple de tipus cista.

115 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut b. Localització L’estructura megalítica s’ubica al nord del municipi de Fígols i Alin- yà a 9 m al nord de la pista forestal coneguda com Camí de Forn i Caferna. Es localitza dins d’un paratge boscós conegut com Co- llet de Peguera a una altitud de 1.198 m. s. n. m. Les coordenades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 365865.9 m, Y: 4675863.2 m amb una desviació de la precisió estimada de 2 m. c. Situació Estructura bastida al mig d’un collet a l’extrem septentrional de la serra que baixa en direcció de Roca de Peguera. Concretament se situa en una petita superfície plana d’aquest indret, amb lleugers desnivells a est i oest. d. Descripció morfològica La Fossat del Collet de Peguera és bastida amb roca calcària local conservant in situ un petit túmul cobert de gleva de planta circular i un diàmetre de 3 m En la seva part central, hi ha una petita depressió amb diverses lloses a l’interior en posició vertical que descriuen una cambra subcircular de difícil adscripció i orientació. No són visibles o bé manquen les pedres del cromlec i la llosa de coberta.

Figura 8. Fossa del Collet de Peguera. Font: Gerard Remolins, 2008.

116 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016

3.9 Túmul del Serrat de Torrent

Figura 9. Túmul del Serrat Torrent.Font: Gerard Remolins, 2012. a. Historiografia Descobert casualment l’any 2001 per Miquel Bac que en donà la notícia. Uns mesos després, durant la visita, va ser identificat i atri- buït com a possible túmul. Els treballs de prospecció arqueològica realitzats l’any 2013, van donar al jaciment el nom de Túmul de la Roca del Corb11. b. Localització L’estructura megalítica s’ubica al centre del municipi de Peramola a 13 m al nord-est de la pista forestal que va en direcció a la Roca del

11. REMOLINS, Gerard: Informe – memòria final de les prospeccions arqueològiques realitzades en l’entorn de la Roca del Corb (Peramola, Alt Urgell). Campanya 2012. Peramola: memòria arqueològica, 2013

117 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut

Corb des del Tossal de Torrent. Es localitza dins un paratge arbustiu sense topònim conegut i a una altitud de 913 m. s. n. m. Les coorde- nades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 355527.5 m, Y: 4660003.8 m amb una desviació de la precisió estimada de 2.3 m. c. Situació Estructura bastida al capdamunt d’un turó situat a l’extrem est de la petita serra del Torrent i orientada nord-oest/sud-est. Concretament es situa en una petita superfície plana d’aquest indret, amb lleugers desnivells en totes direccions. d. Descripció morfològica El Túmul del Serrat de Torrent és bastit per còdols locals de mida mitjana (25 cm) provinent dels estrats de conglomerats disgregats. L’estructura presenta una planta ovalada amb un diàmetre de 12 m en la secció nord-sud i de 14 m en la secció oest-est. Està delimitada parcialment per un cromlec. No són visibles o manquen les lloses de la cambra sepulcral.

3.10 Túmul del turó del Gosset

Figura 10. Túmul del turó del Gosset. Font: Gerard Remolins, 2010.

118 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016 a. Historiografia Descobert casualment l’abril del 2010 durant una excursió per Ge- rard Remolins Zamora que en donà la noticia i li assignà el nom. Un mesos després, durant la visita, va ser identificat i atribuït com a possible túmul. b. Localització L’estructura megalítica s’ubica a l’extrem nord-oest del municipi de Valls d’Aguilar, pròxim al límit de terme amb Montferrer i Castell- bò, i a 193 m al sud-oest de la carretera N-260. Es localitza dins d’un paratge de prats al Port del Cantó, conegut com els Planells del Gosset, a una altitud de 1.753 m. s. n. m. Les coordenades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 354751.7 m, Y: 4692188.9 m amb una desviació de la precisió estimada de 0.8 m. c. Situació Estructura bastida al capdamunt del turó situat a l’extrem sud-oest del Port del Cantó. Concretament se situa en una petita superfície plana d’aquest indret, amb lleugers desnivells a totes bandes. d. Descripció morfològica El Túmul del turó del Gosset (fig. 11) es defineix per un sobrealçat cònic en el terreny recobert de gleva, de planta circular de 10 m de diàmetre. Presenta una depressió en la seva part central. No són visibles o manquen les pedres del cromlec, les lloses de la cambra sepulcral i la coberta.

3.11 Dolmen de la Torrota dels Moros a. Historiografia Descobert casualment l’estiu del 2014 durant els treballs d’inspecció forestal per Manel Trepat que en donà la notícia i li assignà el nom. Uns mesos després, durant la visita dels autors d’aquest article, va ser identificat i atribuït com un clar dolmen simple de tipus cista.

119 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut b. Localització L’estructura megalítica s’ubica al centre del municipi de Montferrer i Castellbò, a 33 m al sud-oest de la pista forestal coneguda com Camí de Mardiscla. Es localitza dins d’un paratge boscós replantat conegut com els Planells de Mardiscla a una altitud de 1.072 m. s. n. m. Les coordenades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el da- tum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 366400.5 m, Y: 4692351.7 m amb una desviació de la precisió estimada de 0.8 m. c. Situació Estructura bastida al capdamunt de la Serra del Morral, en la seva part central, on presenta una orientació de nord-oest cap a sud-est. Concretament se situa en una petita superfície plana d’aquest indret, amb un fort desnivell cap a sud-oest. d. Descripció morfològica El Dolmen de la Torrota dels Moros és bastit amb esquist local i con- serva in situ un túmul de pedra de planta circular de 12 m de diàmetre, delimitat parcialment per un cromlec. En la seva part central, sobre- surt una llosa en posició primària que descriu una cambra sepulcral rectangular orientada nord-oest/sud-est. No són visibles o manquen les lloses sud, oest i nord de la caixa així com la de la coberta.

Figura 11. Dolmen de la Torrota dels Moros. Font: Albert Fàbrega, 2015.

120 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016

3.12 Menhir del Serrat del Salze

Figura 12. Menhir del Se- rrat del Salze. Font: Albert Fàbrega, 2012.

a. Historiografia Descobert casualment el 2013 durant una excursió per Saül Garreta que en donà la notícia i li assignà el nom. Un mesos després, durant la visita, va ser identificat i atribuït com a possible menhir. b. Localització L’estructura megalítica s’ubica a l’extrem nord-oest del municipi de Montferrer i Castellbò, a 240 m al nord-est de la pista forestal que puja al Cortal del Mas d’en Pere. Es localitza dins d’un paratge

121 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut

boscós conegut com a Serrat del Salze, a una altitud de 1.610 m. s. n. m. Les coordenades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 363186 m, Y: 4698112 m. c. Situació Estructura bastida en una vessant del Serrat del Salze. Concretament se situa en una superfície inclinada que presenta un pendent moderat d’oest a est. d. Descripció morfològica El Menhir del Serrat del Salze és bastit amb esquist local i es conser- va en posició primària clavat vertical. Té forma apuntada amb una mida visible de 1.6 m d’alt. La roca presenta signes d’haver estat modificada.

3.13 Cista de la Font Grossa

Figura 13. Cista de la Font Grossa. Font: Albert Fàbrega, 2015.

122 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016 a. Historiografia Descobert casualment el juny de 2015 durant una excursió per Lluís Obiols Perearnau, que en donà la noticia. Poques setmanes després, durant la visita, va ser identificat i atribuït com a dolmen simple de tipus cista i se li assignà el nom. b. Localització L’estructura megalítica s’ubica a l’oest del municipi de Valls de Vali- ra, a 23 m al nord de la pista forestal coneguda com Camí de Ferrera del Llops a Coll Peixader. Es localitza dins un paratge boscós cone- gut com Bosc de Cogoll a una altitud de 1.340 m. s. n. m. Les coor- denades UTM31 obtingudes mitjançant GPS i el datum ETRS89 del punt central de l’estructura són X: 371382.7 m, Y: 4697258.7 m. c. Situació Estructura bastida en el vessant nord de Coll Peixader. Concreta- ment se situa en una superfície lleugerament inclinada que presenta un pendent de sud a nord. d. Descripció morfològica La Cista de la Font Grossa és bastida amb esquist local i conserva in situ un túmul de pedres. Té planta circular amb un diàmetre de 12 m i restes parcials de cromlec. En la seva part central, hi ha una petita depressió delimitada per algunes lloses a l’interior en posició vertical, que descriuen una cambra subcircular de difícil adscripció i orientació. No és visible o manca la llosa de coberta.

4. Discussió L’estudi del fenomen megalític a la comarca de l’Alt Urgell en particular i la seva dinàmica dins el context general del Prepirineu i el Pirineu s’ha mantingut actiu amb més o menys intensitat des de finals del segle XIX. El pas del temps no ha fet minvar l’interès d’investigadors i estudio- sos, tan sols ha modificat el mètode d’aproximació i l’enfocament teòric. L’arqueologia, com tota ciència, parteix del principi que el coneixement és acumulatiu. En aquest sentit, a major nombre de dades, millors seran

123 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut les inferències interpretatives efectuades. Alhora, els resultats proposats se sumaran als ja efectuats per altres investigadors en el passat i als que vindran, cosa que permetrà generar noves hipòtesis. El corpus de monuments megalítics de l’Alt Urgell no està tancat, i el recull presentat és lluny encara de ser el definitiu

Taula 2. Nous megàlits localitzats pendents de publicar. Font: ReGiraRocs SLU, 2016

Nom Municipi

Tarter del Clot de les Basses III Ribera d'Urgellet

Fossa del Coll de Conseu Coll de Nargó

Cista de la Moixella Fígols i Alinyà

Cista del Serrat de Pical Basella

Fossa dels Tres Senyors Coll de Nargó

Cista del Pla de Nuncarga Peramola

Cista del Corral del Bossa Coll de Nargó

Paradolmen de Sauvanya Ribera d'Urgellet

Dolmen del coll de Santpou Peramola

Dolmen de Formiguera Peramola

Cista dels Plans de l’Andreu Basella

Paradolmen de la Costa de Rumbau Peramola

Dolmen de Gavernet Montferrer i Castellbó

Túmul de Mardiscle Montferrer i Castellbó

Cabana de Lo Sell Montferrer i Castellbó

Santa Eugina Valls d'Aguilar

124 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016

La majoria dels nous monuments megalítics recopilats són estructu- res inèdites descobertes fortuïtament, i aquest fet evidencia la possibili- tat que encara n’hi hagi més per descobrir. La manca d’inversions i de projectes de recerca en el territori ha supeditat la feina d’exploració i documentació a excursionistes, estudiosos i investigadors que treballen voluntàriament. Així, són nombrosos els monuments megalítics citats en la bibliografia i que, des del moment en què se’n va donar la notícia, no han pogut ser retrobats.

Taula 3. Megàlits divulgats però sense localitzar. Font: ReGiraRocs SLU, 2016

Nom Municipi Bibliografia Bancals del Sastret Organyà CARTA ARQUEOLOGICA DE CATALUNYA: Comarca de l’Alt Urgell. Departament de Cultura de la . Consulta juliol-agost 2015.

Dolmen del Bosc Organyà ibídem

Fals Dolmen Prop de Conorbau Cabó ibídem

Dolmen de Coll de Cintó Valls de Valira PANTEBRE, Rosalia: Bescaran. : Envalira, 1993, 461 p. Sepulcre de Campabadal Basella VILLARÓ, Albert, CAMPILLO, Xavier: op. cit.

Sepulcre de la Font Bordonera Coll de Nargó ibídem

Dolmen de Munt de Llit / Tros del Bull Coll de Nargó PITA, Rodrigo: “Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Montanisell”, Empurias, XXVI-XXVII, 1958, p. 303 - 304.

Dolmen del Serrat del Tarter Coll de Nargó ibídem

125 INTERPONTES IV Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut

Menhir del Clot de la Borda Coll de Nargó ibídem

Cortal de Sant Quiro I La Vansa i SERRA VILARÓ, Joan: op. cit. Fórnols Cortal de Sant Quiro II La Vansa i ibídem Fórnols Tarter de Tossal Jovell I Ribera ibídem d'Urgellet Tarter del Serrat de les Pedres Fogueres Ribera ibídem d'Urgellet

Fossa del Serradell del Bullidor Coll de Nargó ibídem

Fossa 108 d'en Serra i Vilaró Coll de Nargó ibídem

Túmul 107 d'en Serra i Vilaró Coll de Nargó ibídem

Fossa de la Borda Coll de Nargó ibídem

Fossa de la Fita / Monjoia de Gavarra Coll de Nargó ibídem

Planells de Fenollet Coll de Nargó ibídem

Dolmen de la Devesa del Roget II Coll de Nargó COLOMINAS, Josep: op. cit.

Alguns, han estat destruïts, d’altres se n’ha perdut el rastre al mateix temps que el despoblament i el ràpid retrocés de les activitats econòmi- ques tradicionals abocaven a l’oblit nombrosos paratges. La comarca de l’Alt Urgell és, després de la de l’Alt Empordà, la que conté més monuments megalítics de Catalunya. Creiem que això no és casual, ja que les dues grans vies històriques que donen accés al sector llevantí de la Península Ibèrica són la via de la costa, pel coll de Panis- sars, i la via interior, per la vall del Segre. Els intercanvis comercials i culturals, des de la prehistòria, havien de tenir lloc per alguna d’aquestes dues vies, a través de les rutes marítimes i dels passos oberts pels cur- sos fluvials. La cultura megalítica va adoptar diverses formes, al llarg d’alguns mil·lennis, i va prendre característiques pròpies, en consonàn-

126 Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) 2016 cia amb les cultures locals i amb la geologia i la geografia dels indrets on va arrelar. Això explicaria que la tipologia dels monuments sigui tan variada, i que sigui molt diferent la morfologia dels megàlits de l’Alt Empordà de les de l’Alt Urgell.

127