ACTA DEL PLE ORDINARIA DE L'AJUNTAMENT DE FARRERA Nº 01/2017

LLOC: Sala de Sessions de l'Ajuntament de Farrera

DATA: Divendres, dia 31 de març de 2017

HORA INICI: 20:30 hores

HORA FINALITZACIÓ: 22:35 hores

MEMBRES ASSISTENTS:

Santiago Isus Carrera, alcalde; Àngel Bringué Garreta, tinent alcalde; Joan Caselles Juanbaró, regidor; Joan Manel Puyals Cruz, regidor;

MEMBRES ABSENTS QUE HAN EXCUSAT LA SEVA ASSISTÈNCIA:

Manuela Medina Mora, regidora;

SECRETÀRIA:

Gemma Torra Vilajosana

MEMBRES CONVIDATS:

Cap.

ORDRE DEL DIA

1. Aprovació, se s’escau, de l’acta anterior. 2. Aprovació, si s’escau dels decrets de l’alcaldia. 3. Aprovació modificació de crèdit 1/2016. 4. Aprovació plec de clàusules administratives i licitació aprofitament coto de caça L-10262. 5. Aprovació si s’escau d’una moció per al desenvolupament rural sostenible, integra i integrador. 6. Escollir jutge de pau substitut/a. 7. Resolució instàncies i lectura de correspondència 8. Precs i preguntes.

Desenvolupament de la sessió:

1

La Sra. Secretària comprova que existeix el quòrum necessari per a la celebració de la sessió del Ple de l’Ajuntament de Farrera.

El Sr. Alcalde pren la paraula i tot saludant als membres presents, a la Sala de Plens de la Corporació, dóna inici a la sessió plenària.

1. Aprovació, de l’acta anterior

Atès el que disposen l’article 110.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i l’article 91.1 del ROF, l’esborrany de l’Acta del Ple 05/2016 de data 16/12/2016, ha estat lliurada juntament amb la convocatòria perquè els membres de la Corporació en tinguin coneixement.

Trobada conforme, el Ple de la Corporació, per unanimitat dels membres presents, quatre de quatre, s’acorda:

Primer: Aprovar la redacció de l’Acta del Ple 05/2016 de data 16/12/2016, ordenant la seva inscripció al llibre d’actes creat a l’efecte.

2. Aprovació, si s’escau dels decrets de l’alcaldia.

Es presenta als membres de la Corporació la relació de Decrets d’Alcaldia dictats des de la darrera sessió plenària, la qual ha estat lliurada juntament amb la convocatòria perquè els membres de la Corporació en tinguin coneixement.

Decret 36, de data 15/12/2016: Habilitar a la treballadora d’aquest ajuntament la Sra. Imma Freixa Riba, amb DNI.: 52 305 943X, per a la realització de les funcions pròpies de secretaria intervenció, amb caràcter accidental, fins que el Consell Comarcal del Sobirà procedeixi al nomenament d’un nou secretari interventor o que supleixi l’excedència de la Sra. Marta Bages Sabarich.

Decret 37, de data 19/12/2016 . Donar-nos per assabentats de què l’empresa Construccions metàl·liques Capdevila SCP, ha passat ha ser Construccions Metàl·liques Capdevila, SL, sense que afecti en cap cas a l’adjudicació realitzada en data 10/04/2015.

Decret 38, de data 19/12/2016 . Declarar residus sòlid els vehicles següents: - Maderas Juanbaró, SL: L00679R - Maderas Juanbaró, SL: L02085R - Maderas Juanbaró, SL: L03307R - Maderas Juanbaró, SL: L03981 - Maderas Juanbaró, SL: L3687Y - Maderas Juanbaró, SL: L5694U - Isidro Vidal: L9545AD - Rafel Oppenheimer: - Anna Salvat M-2611FP - Anna Salvat: TE-7198F - RAFAEL Openheimer: L759J, L4748I

2

**Decret 39 , de data 28/12/2016: Aprovar el conveni entre Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’ajuntament de Farrera en relació a les tasques de manteniment i conservació de la xarxa veïnal i rural de camins d’accés a nuclis de població de titularitat municipal, i així com per a la viabilitat hivernal d’aquests camins i dels accessos a les estacions de muntanya.

“CONVENI DE COL·LABORACIÓ I D’ENCÀRREC DE GETIONS ENTRE L’AJUNTAMENT DE FARRERA I EL CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ PER LES TASQUES A REALITZAR EN LA XARXA DFE CAMINS MUNICIPALS I PER A LA GESTIÓ DEL SERVEI DE VIABILITAT HIVERNAL DE LES CARRETERES DE TITULARITAT MUNICIPAL I DELS ACCESSOS A LES ESTACIONS DE MUNTANYA.

Sort, ......

REUNITS:

D’una part, el senyor Carlos L. Isús Castellarnau, que actua en qualitat de president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, de conformitat amb el que es determina a l’article 13.1a) del decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre,

De l’altra part, el Sr. Santiago Isús Carrera, alcalde de l’Ajuntament de Farrera, d’ara endavant l’ajuntament, que actua en el nom i representació d’aquest.

En ús de les seves atribucions es reconeixen plena capacitat jurídica per a aquest acte i,

EXPOSEN:

1.- Que d’acord amb el que estableix la lletra d) de l’article 25.2 de la Llei de les bases del règim local, el municipi exercirà, en tot cas, en els termes de la legislació de l’estat i de les comunitats autònomes i com a competència pròpia, la d’infraestructura viària.

2. Que l’Ajuntament no disposa de mitjans propis suficients per tal d’assegurar el manteniment, la reparació i la viabilitat hivernal de les carreteres d’accés als seus nuclis de població que són de titularitat municipal, ni dels accessos a les estacions de muntanya ubicades al seu terme municipal.

3.- Que es considera que el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, aglutinant les carreteres dels municipis de la comarca que s’adhereixen a aquest conveni, està en condicions de prestar un millor servei de manteniment i de viabilitat hivernal i d’aconseguir que aquest tingui un cost inferior.

4.- Que d’acord amb el que estableix la lletra c) de l’article 25.1 del Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, correspon a la comarca l'exercici de les competències que li deleguin o li encarreguin, entre altres, els municipis.

5.- Que mitjançant Decret de Presidència 143/2016, aquest Consell Comarcal ha acordat aprovar la Memòria descriptiva per la conservació dels accessos a nuclis i a les estacions de muntanya de titularitat municipal elaborada pels serveis tècnics del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, amb un pressupost de 205.073,58 €, i sol·licitar un ajut al Departament de Territori i Sostenibilitat (Direcció General de Polítiques de Muntanya) pel mateix import.

Per tant, les dues parts acorden signar el present conveni, d’acord amb els següents pactes:

CLÀUSULES:

Primera .- Objecte

Aquest conveni té per objecte establir la col·laboració i encàrrec de gestions entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en relació a les tasques de manteniment i conservació de la xarxa veïnal i rural de camins d’accés a nuclis de població de titularitat municipal, així com per a la viabilitat hivernal d’aquests camins i dels accessos a les estacions de muntanya.

3

Aquest conveni substitueix la delegació de competències feta al seu dia per l’ajuntament al Consell Comarcal en matèria d'arranjament de camins municipals, publicada al BOP de de 6.12.1990 o al de 20.4.1993, que queda, per tant, derogada, i substitueix i deroga també el conveni signat amb l’ajuntament el dia 10 de juny de 2016.

Segona .- Obligacions del Consell Comarcal del Pallars Sobirà

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà s’obliga a:

- invertir la subvenció que rebi del Departament de Territori i Sostenibilitat, per a tasques de manteniment i conservació de la xarxa veïnal i rural de camins en actuacions de reparació de desperfectes i conservació dels camins d’accessos a nuclis de població de titularitat de l’ajuntament signatari d’aquest conveni i/o de titularitat de qualsevol dels altres catorze ajuntaments de la comarca; - invertir la subvenció que rebi del Departament de Territori i Sostenibilitat, per a la viabilitat hivernal dels accessos a les estacions d’esquí de muntanya en els camins d’accés a les estacions d’esquí de l’ajuntament signatari d’aquest conveni i/o de qualsevol dels altres catorze ajuntaments de la comarca; El Consell Comarcal es compromet a dur a terme les anteriors actuacions amb mitjans propis i/o contractant serveis externs, al seu exclusiu càrrec.

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà assumeix aquestes obligacions en la mesura de la seva disponibilitat pressupostària, per la qual cosa l’Ajuntament no podrà exigir cap actuació que excedeixi de l’import de les subvencions rebudes pel Consell Comarcal per aquesta finalitat, ni el Consell Comarcal estarà obligat a realitzar-ne un cop hagi exhaurit l’import dels ajuts que rebi a aquest efecte.

Tercera .- Obligacions de l’Ajuntament.

L’Ajuntament s’obliga a comunicar per escrit al Consell Comarcal, tan aviat com sigui possible, qualsevol incidència o desperfecte que pateixin els accessos als seus nuclis de població a fi que el Consell Comarcal dugui a terme l’actuació de reparació, conservació o manteniment que correspongui.

La petició feta per l’Ajuntament inclourà l’autorització al Consell Comarcal per dur a terme les obres, que no comportarà la imposició de cap tribut municipal.

Un cop acabada l’actuació, l’Ajuntament s’obliga a rebre les obres que li lliurarà el Consell Comarcal, essent responsable a partir d’aquell moment de la seva conservació i manteniment.

Quarta .- Obligacions de les parts en relació al Pla de viabilitat hivernal dels accessos a nuclis de població.

El Consell Comarcal s’obliga a invertir la subvenció que pugui rebre de la Diputació de Lleida o de qualsevol altra administració per a la viabilitat hivernal que aprovi el Ple comarcal.

Per al cas que amb les subvencions rebudes el Consell Comarcal no pugui finançar la totalitat del cost del Pla que aprovi, els ajuntaments adherits al pla hauran de lliurar al Consell Comarcal la quantitat restant, que es repartirà entre els diferents ajuntaments en funció del nombre del quilòmetres de cada municipi on es faci el servei de viabilitat hivernal.

Per calcular la quantitat a pagar per l’Ajuntament (Q) es farà la següent operació aritmètica: K Q = xD S

Les lletres d’aquesta equació corresponen als següents conceptes: (Q) és la quantitat a pagar per l’Ajuntament signant d’aquest conveni al Consell Comarcal del Pallars Sobirà; (D) és la diferència entre el cost del Pla, i la quantitat finançada per altres administracions públiques; (S) és la suma dels quilòmetres objecte del servei de viabilitat hivernal de tots els ajuntaments adherits al pla, i (K) és el nombre de quilòmetres objecte del servei de viabilitat hivernal de l’Ajuntament.

4

L’Ajuntament es compromet a fer el pagament que resulti de la liquidació practicada conforme a l’equació esmentada.

Cinquena .- Resolució per incompliment.

L’incompliment per una de les parts de les obligacions establertes en aquest conveni, facultarà l’altra per exigir-ne els seu compliment efectiu i, en cas que no es produeixi, la seva resolució.

Sisena. Resolució de controvèrsies

En cas de discrepància en l’aplicació o la interpretació d’aquest conveni, es pacta que les parts intentaran resoldre les seves diferències de mutu acord abans de sotmetre la qüestió a la decisió dels tribunals competents en l’ordre contenciós administratiu.

Setena. Vigència i efectes

Aquest conveni tindrà vigència des de la seva signatura i fins al 31 de desembre de 2017.

Un cop exhaurit aquest termini, podrà ser prorrogada la vigència d’aquest conveni mitjançant acord entre les parts.

I, en prova de conformitat i acceptació, les parts signen el present conveni, per duplicat en el lloc i data que s’indiquen a l’encapçalament.

Carlos L. Isus Castellarnau Santiago Isús Carrera

President del Consell Comarcal Alcalde de Farrera”

Decret 40, de data 29/12/2016: Sol·licitar el cofinançament de l’obra feines de soteig en les carreteres d’accés a Burg, Farrera i Glorieta a la Diputació per un import de 4.000 euros més els 10 euros per quilòmetre quadrat de superfície del terme municipal que hi ha estipulat en el cas d’ajuntaments.

Decret 41, de data 29/12/2016: Aprovar la primera i única certificació d’obra de “ Legalització del cablejat elèctric de l’edifici de serveis i instal·lació de so portes metàl·liques ” expedida per la tècnica municipal la Sra. Míriam Vidal Babot, col·legiada núm. 44050-7, en data 29 de desembre de 2016, per un import de dotze mil dos cents setanta-cinc euros amb trenta-un (12.275,31€) i comprensiva de l’obra realment executada conforme al projecte aprovat.

Decret 42, de data 29/12/2016: Aprovar la primera i única certificació d’obra de “ Reposició de murs i arranjaments d’espais públics a Montesclado ” expedida per la tècnica municipal la Sra. Míriam Vidal Babot, col·legiada núm. 44050-7, en data 29 de desembre de 2016, per un import de seixanta-vuit mil dinou euros amb noranta-nou cèntims (68.019,99€) i comprensiva de l’obra realment executada conforme al projecte aprovat.

Decret 43, de data 29/12/2016: Atorgar la concessió de la Targeta d'Aparcament de titular no conductor amb número 01/2016 a Pilar Glòria Sarrau Casas amb vigència fins a desembre de 2026, per posseir un grau de discapacitat que supera els límits del barem de mobilitat i a cceptar l’exempció de l’IVTM, del vehicle HU 1226-BL.

Decret 01 , de data 09/01/2017: Justificació càrrecs electes 2016.

5

Decret 02 , de data 12/01/2017: Atorgar al Sr. Miquel Rodríguez Lacambra, certificat de comptabilitat urbanística per a ús habitatge de la finca amb adreça al carrer Únic, 14 de Farrera i amb referència cadastral 8166201CH5086N0001OB.

Decret 03 , de data 13/01/2017: Aprovar la memòria de Feines de Millora de la captació de Mallolís, amb un pressupost de 17.503,52 euros redactada pels tècnics municipals i dur a terme les obres relatives a Millora de la captació de Mallolís renovació de la captació mitjançant el procediment del contracte menor, amb el contractista RIU NOGUERA, SL per un import de 14.465,72 euros i 3.037,80 euros d'IVA. **Decret 04 , de data 06/02/2017: Aprovar el conveni entre Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’ajuntament de Farrera en relació a la cessió d’ús dels espais o instal·lacions del municipi per realitzar el projecte de creació de petites brigades especialitzades en actuacions d’assistència per garantir i millorar els serveis bàsics d’interès general als municipis i a tota la geografia del territori, dins del programa treball i formació.

“ CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT FARRERA I EL CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ, PER LA CESSÍÓ D’ÚS DELS ESPAIS O INSTAL·LACIONS DEL MUNICIPI PER REALITZAR EL PROJECTE DE CREACIÓ DE PETITES BRIGADES ESPECIALITZADES EN ACTUACIONS D’ASSISTÈNCIA PER GARANTIR I MILLORAR ELS SERVEIS BÀSICS D’INTERÈS GENERAL ALS MUNICIPIS I A TOTA LA GEOGRAFIA DEL TERRITORI, DINS DEL PROGRAMA TREBALL I FORMACIÓ SOBRE LES BASES DE L’ORDRE TSF/296/2016.

Sort, Pallars Sobirà a 26 de Gener de 2017.

REUNITS

D’ una part el senyor Santiago Isús Carrera, en nom i representació de l’ajuntament de Farrera (en endavant ajuntament), en la seva qualitat d’alcalde, en ús de les facultats previstes en l’article 53.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril i en virtut del nomenament de l’alcalde en data 13 de juny de 2015.

I d’altra part el Sr. Carles Isus Castellarnau, en nom i representació del Consell Comarcal del Pallars Sobirà (en endavant Consell Comarcal), en la seva qualitat de president, en ús de les competències regulades en l’article 13a) del Text refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 4 de novembre i facultat, en virtut de l’acord del Ple de data 16 de novembre del 2016.

Les dues parts es reconeixen la capacitat necessària per a formalitzar el present conveni i,

EXPOSEN

Primer.- L’article 25.1 c) de la Llei d’organització comarcal de Catalunya regula la competència dels consells comarcals i estableix que podran assumir les competències que deleguin els municipis.

Segon.- El Consell Comarcal té com un dels seus objectius realitzar treballs de desbrossament i manteniment de la xarxa de camins i senders que existeixen a la comarca del Pallars Sobirà. També la realització de tasques de millora i manteniment dels espais i infraestructures comarcals que suposen millorar l’atractiu turístic de la comarca.

Per realitzar aquests treballs s’ha establert un equip comarcal de treball, del qual almenys un dels treballadors centrarà la seva actuació en aquest municipi.

6

Es tracta de promoure la valorització del patrimoni i dels espais comarcals en general, i molt en especial es vol rehabilitar, conservar i millorar determinats elements, espais i serveis de la comarca com a instruments que serviran per potenciar la mobilitat i un turisme sostenible.

El Consell Comarcal en col·laboració amb diferents ajuntaments de la comarca ha vingut desenvolupant els programes Treball i Formació que el Servei d’Ocupació de Catalunya ha impulsat en els darrers anys.

Tercer .- La primera d’aquestes subvencions del programa mixt Treball i Formació es va publicar a l’ordre EMO/210/2013, de 2 de setembre per la qual s’aprovaven les bases reguladores. Dins d’aquest projecte es van contractar a 17 persones de les quals 16 van treballar als ajuntaments i a entitats municipals descentralitzades de la comarca els quals havien presentat els seus projectes i al Consell Comarcal.

Quart.- La segona d’aquestes subvencions del programa Treball i Formació es va publicar a l’ordre EMO/221/2014 del 21 de juliol per la qual s’aprovaven les bases reguladores. En aquesta ocasió es van contractar a 14 persones que van treballar a 13 ajuntaments i entitats municipals descentralitzades de la comarca que van presentar els seus projectes i al Consell Comarcal.

Cinquè.- La tercera convocatòria del Programa Treball i Formació es va publicar a l’ordre EMO/204/2015, de 23 de juny, per la qual s’aprovaven les bases reguladores. El consell va presentar un projecte d’àmbit comarcal i va contractar a 14 persones, una d’elles per realitzar el treball de coordinador.

Sisè.- En aquests moments el Consell Comarcal vol iniciar la quarta actuació del programa Treball i Formació. Va presentar el projecte d’àmbit comarcal de creació de petites brigades especialitzades en actuacions d’assistència per garantir i millorar els serveis bàsics d’interès general als municipis i a tota la geografia del territori. Aquesta subvenció es va publicar a l’ordre TSF/296/2016, de 2 de novembre, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la seva concessió i la resolució TSF/2496/2016 per la qual s’obre la convocatòria per a l’any 2016.

L’Ajuntament de Farrera, municipi on s’ubica part de l’actuació descrita, col·labora i cedeix les competències necessàries al Consell Comarcal del Pallars Sobirà per poder desenvolupar el projecte esmentat.

Setè.- Que l’Ajuntament de Farrera, signatari del conveni, és coneixedor de la importància d’aquesta actuació i vol contribuir a dur a terme el projecte, creació de petites brigades especialitzades en actuacions d’assistència per garantir i millorar els serveis bàsics d’interès general als municipis i a tota la geografia del territori, d’àmbit comarcal dins del Programa Treball i Formació 2016.

Per tot això i amb la finalitat de concertar el règim d’actuacions derivades de l’esmentat interès, les parts signants acorden atorgar-se el present conveni, que subjecten a les següents

CLÀUSULES

PRIMERA.- Objecte del conveni

El present conveni té per objecte establir un marc general de col·laboració entre l’Ajuntament de Farrera i el Consell Comarcal, per l’ús dels espais o instal·lacions del municipi i desenvolupament del projecte esmentat al títol.

SEGONA.- Obligacions de l’Ajuntament de Farrera.

L’Ajuntament de Farrera:

1.- Cedeix l’ús dels edificis o instal·lacions del municipi on es realitza el projecte.

2.- Es compromet a donar suport al Consell Comarcal en l’execució del projecte.

3.- Facilita al Consell Comarcal tots els informes de seguiment de les activitats realitzades per poder-ho incloure a l’expedient.

7

4.- Es compromet a entregar el material de seguretat (EPIS) als treballadors que realitzen el projecte a les seves instal·lacions i fer-se càrrec de la despesa de quilometratge dins el municipi, sempre que no es disposi de vehicle de l’Ajuntament.

5.- Estableix accions de coordinació de l’activitat preventiva i de salut laboral amb el Consell Comarcal.

6.- Cedeix les competències necessàries per poder desenvolupar el programa Tre

TERCERA.- Obligacions del Consell Comarcal del Pallars Sobirà

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà es compromet a:

1- Dur a terme els projectes d’experiència laboral i les accions formatives transversals.

2- La direcció, seguiment i supervisió de la persona treballadora, ja que la realització d’aquest projecte és competència del Consell Comarcal.

3- Fer el seguiment, verificació i control de les actuacions objecte del present conveni.

4- Fer-se càrrec de la formació i/o vigilància dels riscos laborals d’aplicació al lloc de treball.

5- Donar publicitat al caràcter públic del finançament del programa, activitat, inversió o actuació objecte de subvenció.

QUARTA.- Duració

El conveni entrarà en vigor el dia següent a la contractació de les persones que realitzaran aquest projecte i finalitzarà als 6 mesos. No es realitzaran prorrogues.

CINQUENA.- Incompliment de pactes

En els supòsits d’incompliment de qualsevol dels pactes d’aquest conveni d’una de les parts, les altres podran exigir-ne el compliment o la resolució del mateix.

SISENA.- Naturalesa del conveni, règim jurídic i arbitratge de controvèrsies

El present conveni té naturalesa jurídica-administrativa.

A aquesta cessió se li aplicaran les prescripcions del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals i la resta de la normativa aplicable.

En cas de controvèrsia, les parts se sotmetran a la jurisdicció contenciosa administrativa.

SETENA.- Prevenció de riscos laborals i igualtat d’oportunitats.

Ambdues parts compliran la normativa de prevenció de riscos laborals, d’acord amb la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, el reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el reglament dels serveis de prevenció, així com d’acord amb les modificacions posteriors introduïdes per la Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals.

El Consell Comarcal adoptarà les mesures necessàries i realitzarà les activitats de prevenció de riscos adients, per tal que es garanteixi el major nivell de protecció en les condicions de seguretat i salut de les treballadores i treballadors participants en les accions. Així mateix, garantirà que cadascuna de les persones que participen en les accions rebi la informació adequada en matèria preventiva abans de la seva incorporació o si es produeixen canvis en les funcions a desenvolupar o s’introdueixen variacions en els equips de treball.

8

Així mateix, ambdues parts compliran amb l’obligació de respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats a l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, adoptaran mesures adreçades a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre homes i dones, d’acord amb l’article 45 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva entre homes i dones.

VUITENA.- Protecció de dades.

Ambdues parts fan constar, de manera expressa, que s’abstindran de fer cap mena de tractament de les dades personals de que disposin com a conseqüència de l’aplicació d’aquest Conveni i que només s’utilitzaran per les finalitats per les quals han estat encomanades. De la mateixa manera es comprometen a no cedir a tercer les dades esmentades o els arxius que les contenen, i a sotmetre’s integrament a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, que la desenvolupa.

Concretament, les parts signats establiran les mesures organitzatives i tècniques necessàries per garantir la seguretat de les dades a les quals accedeixin com a conseqüència de les actuacions que són objecte d’aquest Conveni. En especial, adoptaran les mesures adients per evitar l’alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat a les dades esmentades.

Les parts presenten la seva conformitat amb aquest conveni. I per tal que així consti, se signen i es rubriquen totes les pàgines del present conveni per duplicat, en el lloc i en la data enunciats a l’encapçalament.

Sr. Santiago Isús Carrera Sr. Carlos Isus Castellarnau

Alcalde de l’ajuntament President del Consell de Farrera Comarcal del Pallars Sobirà.”

Decret 05, de data 06/02/2017 . Aprovar la memòria Aclarida de millora i estassada de sotabosc en 4,20 ha, a l’estany de Burg, forest de Balsirroi, Aubareda i Boscarró, CUP 142 de Burg, redactada per l’enginyera tècnica forestal Marta Amoros Castellà, amb un import de 5.880,00 euros, i 588,00euros d’Iva essent un total de l’actuació de 6.534,99 euros i sol·licitar un ajut del 100% e l’actuació que correspondria a 5.880,00 euros, d’acord amb l’Ordre abans esmentada al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. (Gestió Forestal Sostenible).

Decret 06, de data 06/02/2017 : Aprovar la memòria Arranjament de 6,7 km de camins a les forests “Picó o el Puig” (CUP L-145) i “Ribalera” (CUP L-146) del municipi de Farrera. Annex 3, redactada per l’enginyera tècnica forestal Marta Amoros Castellà, amb un import de 6.030,00 euros i d’IVA 1.266,3 euros essent un total de 7.296,30 euros. (Gestió Forestal Sostenible).

Decret 07, de data 30/01/2017: Aprovar la memòria de Feines de Millora del proveïment d’aigua a Farrera , amb un pressupost de 30.207,46 euros redactada pels tècnics municipals i dur a terme les obres relatives a Millora del proveïment d’aigua a Farrera mitjançant el procediment del contracte menor, amb el contractista RIU NOGUERA, SL per un import de 24.964,84 euros i 5.242,62 euros d'IVA.

Decret 08, de data 13/01/2017: Aprovar la liquidació del pressupost de l’exercici 2016, que en termes consolidats figura a la part d’antecedents i que s’adjunta en annex amb el corresponent detall:

Respecte al pressupost de despeses: a. Exercici en curs

9

Pressupost inicial de despeses ...... 198.163,73

Modificacions de despeses ...... 14.028,81

Pressupost definitiu de despeses ...... 212.192,54

Despeses compromeses ...... 210.186,48

Obligacions reconegudes ...... 210.186,48

Pagaments realitzats ...... 172.480,55

*Obligacions pendents de pagament ...... 37.705,93 b. Exercicis tancats

Obligacions reconegudes pendents de pagament a l’inici de l’exercici ...... 178.966,17

Modificacions saldo inicial i anul·lacions ...... 0

Pagaments realitzats ...... 46.354,74

*Obligacions reconegudes pendents de pagament a la

fi de l’exercici...... 132.611,43

TOTAL DE CREDITORS PENDENTS DE PAGAMENT...... 170.317,36 (*)

Respecte al pressupost d’ingressos: a. Exercici en curs

Pressupost inicial d’ingressos ...... 198.163,73

Modificacions d’ingressos ...... 14.028,81

Pressupost definitiu d’ingressos ...... 212.192,54

Drets reconeguts ...... 225.212,01

Drets reconeguts nets ...... 225.212,01

Recaptació neta ...... 219.812,01

*Drets pendents de cobrament ...... 5.400,00 b. Exercicis tancats

Drets pendents de cobrament a l’inici de l’exercici ...... 338.402,60

Drets anul·lats ...... 0

Drets pendents de cobrament total ...... 305.399,84

Recaptació ...... 33.002,76

*Drets pendents de cobrament a la fi de l’exercici ...... 115.772,42

TOTAL DE DEUTORS PENDENTS DE COBRAMENT...... 121.172,42(*)

Resultat pressupostari de l’exercici corrent:

+ Drets reconeguts nets ...... 225.212,01

- Obligacions reconegudes netes ...... 210.186,48

RESULTAT PRESSUPOSTARI ...... 15.025,53

10

Ajustos ...... 0,00

RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT ...... 15.025,53

Romanent de tresoreria:

+ Deutors pendents de cobrament al final de l’exercici ...... 318.971,61

Del pressupostos d’ingressos. Exercici en curs...... 5.400,00

Del pressupostos d’ingressos. Pressupostos tancats ...... 305.399,84

D’altres operacions no pressupostàries ...... 8.171,77

- Creditors pendents de pagament a final d’exercici ...... 174.710,50

De pressupostos de despeses. Exercici en curs...... 37.705,93

De pressupostos de despeses. Pressupostos tancats ...... 132.611,43

D’altres operacions no pressupostàries ...... 4.393,14

+ Fons líquids a tresoreria al final de l’exercici ...... 153.358,64

Romanent de tresoreria total ...... 297.619,75

Saldos de dubtós cobrament ...... 1.399,53

Romanent de tresoreria per a despeses generals ...... 296.220,22

**Decret 09, de data 27/02/2017: Acceptar el nomenament de la Sra. Gemma Torra Vilajosana com a nova SAT del Consell Comarcal del Pallars Sobirà (servei d’assistència tècnica), en substitució de la Sra. Marta Bages Sabarich fins a la seva reincorporació i trametre a la plataforma Eacat, a les entitats bancàries, a la Diputació de Lleida, i a d’altres organismes, la present resolució per al seu coneixement i als efectes adients.

Decret 10, de data 28/02/2017: Atorgar al Sr. Esteban Sambola Uthe, certificat d’aprofitament urbanístic de Casa Poblador (8066709CH5086N0001JB) de la finca amb adreça al carrer Únic, 40 (A) de Farrera i amb referència cadastral 8066709CH5086N001JB.

Decret 11, de data 28/02/2017: Atorgar al Sr. Esteban Sambola Uthe, certificat d’aprofitament urbanístic de l’Era de Poblador (no té referència) de la finca amb adreça al carrer Únic, de Farrera i sense referència cadastral.

Decret 12, de data 13/03/2017: Sol·licitar a la Diputació de Lleida, dins la línia d’ajuts directes, una subvenció de 13.300,00 euros que correspon al 95% de la part finançada per l’ajuntament (14.000,00 euros) per poder portar a terme l’actuació de obres de consolidació estructural i cobertes de la capella de santa Maria de la Serra amb un pressupost de 122.893,30 euros, IVA inclòs.

11

Decret 13, de data 13/03/2017: Sol·licitar a la Diputació de Lleida, dins la línia d’ajuts directes, una subvenció de 10.000,00 euros per poder cofinançar part de l’obra de Reposició de Murs i Arranjament d’espais públics a Montesclado amb un pressupost de 68.019,99 euros, IVA inclòs.

Decret 14, de data 17/03/2017: Atorgar llicència d’obres majors, presentada per Sra. Mireia Puigmartí Porta, de Rehabilitació d’edifici unifamiliar aïllat destinat a habitatge, al carrer Únic, 29 de Montesclado, amb referència cadastral 5974302CH5057S0001DP.

Decret 15, de data 17/03/2017. Atorgar llicència d’obres menors, presentada per Sra. Concepció Masa Isús, Reparació de la coberta de Casa Manresà de Farrera, retirada de la pissarra existent, col·locació de nova taula i pissarra. Ref. Cadastral....

** Els decrets així remarcats se sotmeten a la ratificació del Ple i de la resta s’entén que se'n dóna compte.

Els regidors queden assabentats del contingut d’aquests decrets i, pel que fa als decrets precedits de ** es ratifiquen per unanimitat dels set regidors presents a la sessió.

3.- Aprovació modificació de crèdit 1/2016.

L’alcalde que subscriu, en atenció a les necessitats que es deriven del compliment dels serveis de l’Ajuntament de Farrera estima que procedeix tramitar expedient de modificació de crèdits núm. 1/2016 a càrrec de: a) SUPLEMENT DE CRÈDITS PER TRANFERÈNCIES DE PARTIDES:

Es proposa concedir suplement de crèdit per transferències en les partides de despesa que es detallen a continuació:

SUPLEMENTS DE CRÈDITS PER TRANSFERÈNCIES DE PARTIDES

Prog./C.Eco TÍTOL C.INICIAL AUGMENT DISMINUCIÓ CRÈDIT DEFINITIU 920/13000 Retribucions bàsiques, paga extra endarrerides 2016 21.558,88 € 2.191,78 € 23.750,66 € 920/16000 Seguretat Social 11.862,61 -2.191,78 14.054,39 € 165/22102 Enllumenat públic 14.546,88 € 4.270,06 € 14.546,88 € 045/21201 Edificis altres construccions 10.000,00 € 5.046,19 € 15.046,19 € 920/21202 Reparacions 12.000,00 € 6.171,89 € 18.171,89 € 920/22600 Assegurances 2.759,40 € 904,17 3.663,57 € 920/22607 Estudis i treballs tècnics 18.420,98 € 1.828,60 € 20.249,58 € 920/22608 Despeses diverses 5.700,00 € 2.645,28 € 8.345,28 € 920/23000 Dietes dels membres de govern 1.000,00 € 71,86 € 1.071,86 € 920/21200 Manteniment edificis i altres 11.959,31 € -9.096,06 € 2.863,25 € 920/22000 Material d'oficina 1.270,14 € -187,50 € 1.082,64 € 920/22100 Premsa .., 600,00 € -183,00 € 417,00 € 920/22103 Telèfon ajuntament 1.000,00 € -265,04 € 734,96 € 920/22400 Telèfon CAN 1.089,58 € -661,06 € 428,52 € 920/22604 Assessor jurídic 1.700,00 € -1.700,00 € 0,00 € 943/40008 Repartiment coto de caça 4.846,23 € -2.664,63 € 2.181,60 € 943/40010 Repartiment iva central Montenartró 5.301,14 € -2.619,38 € 2.681,76 € 942/40006 SAT 4.707,32 € -3.561,38 € 1.145,94 €

Total ………………………………………………………….. 23.129,83 € -23.129,83 €

Trobada conforme, el Ple de la Corporació, per unanimitat dels membres presents, quatre de quatre, s’acorda:

Primer: Concedir suplement de crèdit per transferències en les partides de despesa, anteriorment citades.

12

Segon.- Exposà al públic el contingut d’aquest acord d’aprovació inicial per un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les reclamacions que es creguin adients, fent contar expressament que, transcorregut el termini esmentat, si no es presenten reclamacions, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu sense més tràmits.

Tercer.- Exposà al públic el contingut d’aquest acord d’aprovació inicial per un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les reclamacions que es creguin adients, fent contar expressament que, transcorregut el termini esmentat, si no es presenten reclamacions, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu sense més tràmits. b) SUPLEMENT DE CRÈDITS PER INCORPORACIÓ DE ROMANENTS DE LLIURE DISPOSICIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 2015: Es proposa concedir suplement de crèdit per incorporació de romanents de lliure disposició de la liquidació del pressupost de l’any anterior que es detalla a continuació:

SUPLEMENTS DE CRÈDITS AMB CÀRREC AL ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA AFECTAT ROMANENT TRESORERIA 2015

Prog./C.Eco TÍTOL C.INICIAL AUGMENT C.DEFINITIU 920/13000 Retribucció bàsiques funció secretà. Acctal 21.558,88 € 2.982,45 € 24.541,33 € 920/22608 Despeses diverses 5.700,00 € 76,80 € 5.776,80 € 941/40005 Aca 3.454,60 € 5.293,25 € 8.747,85 € 338/40007 Comissió de festes 3.000,00 € 431,99 € 3.431,99 € 942/40000 Serveis Socials 1.032,90 € 962,69 € 1.995,59 € 942/40001 Serveis de Cloració 1.695,95 € 179,12 € 1.875,07 € 942/40002 Pla de Neus 0,00 € 916,64 € 916,64 € 942/40003 Escombraries 931,40 € 471,67 € 1.403,07 € 943/40004 Escola Itinerant de música 397,00 € 302,00 € 699,00 € 943/40009 Repartiment central Montenartró (endarreriments iva) 5.301,14 € 482,95 € 5.784,09 € 943/40011 Aportació cursa Ribalera 2016 1.000,00 € 1.000,00 € 2.000,00 € 943/7001 Aportació fons de Millores 2.065,50 € 929,25 € 2.994,75 € Total …………………………………………………………. 14.028,81 €

Trobada conforme, el Ple de la Corporació, per unanimitat dels membres presents, quatre de quatre, s’acorda:

Primer.- Concedir suplement de crèdits amb càrrec a la incorporació de romanents de lliure disposició de la liquidació del pressupost de l’exercici 2015 en les partides de despesa que es detallen anteriorment d’aquest document diligenciats per la secretaria-intervenció d’aquest Ajuntament.

Segon.- Finançar aquest augment amb càrrec a la incorporació de romanents de lliure disposició de la liquidació del pressupost del 2015.

4.- Aprovació plec de clàusules administratives i licitació aprofitament coto de caça L-10262.

El Sr. Alcalde exposa als membres assistents que s’ha rebut una instància del Sr. Jordi Caselles, núm. registre 52 i data 29/03/2017, en què demana que es posi un punt en el plec de clàusules administratives i que diu el següent:

“els veïns que tinguin dret a la caça podran anar a caçar amb la colla de la societat però no és condició imprescindible pertànyer a la societat de caçadors de Farrera i Tírvia”. L’alcalde referent a aquest escrit mosta el seu desacord i comenta que s’ha de parlar amb la societat de caçadors.

13

Respecte a aquest tema el Sr. regidor Joan Caselles fa constar, que no està d’acord a què el 40% de la caça que tenen dret els veïns, es gestioni a través de la societat de caçadors. El Sr. alcalde respon que referent a aquest tema hi ha unes ordenances molt antigues que regulen la qüestió.

El tinentalcalde el Sr. Àngel Garreta i el Sr. regidor Joan Caselles, al respecte, creuen que és l’ajuntament qui té la postestat.

El Sr. Alcalde proposa que com encara hi ha alguns interrogants al respecte, i l’escrit presentat pel Sr. J. Caselles, deixar aquest punt sobre la taula, tots hi estan d’acord.

5.- Aprovació si s’escau d’una moció per al desenvolupament rural sostenible, integra i integrador.

El Sr. Alcalde exposa als membres assistents que Unió de pagesos ha presentat una moció al parlament on intenten tot lo que no sigui ramaderia i agricultura vagi al mínim del pressupost europeu. Continua explicant que les retallades vindrien a ser d’un 33% que es traurien de les partides destinades a la Creació, amplicació..., empresarial del món rural, línies forestals etc.

La moció diu el següent:

“ Davant la proposta de llei presentada al Parlament de Catalunya sobre un “Desenvolupament Rural Sostenible en la programació i l’execució del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014 ‐2020 finançat per la Unió Europea”, davant el primer redactat incomplert i exclusivament focalitzat en el sector primari (d’altra banda, imprescindible per al desenvolupament i manteniment dels nostres territoris) : Els Grups d’Acció Local (GAL) de Catalunya , i per extensió tots els agents socioeconòmics que s’hi vulguin sumar i que actuen en els nostres territoris rurals (siguin públics i/o privats) , volem tirar endavant una campanya de sensibilització a les institucions, organismes, grups polítics, empreses i persones sobre la importància de la concertació territorial, la planificació conjunta i de l’enfocament integrador que haurien de tenir les polítiques en els nostres territoris rurals . Posant de relleu els valors intrínsecs del món rural, les dinàmiques que s’hi donen, les oportunitats i les amenaces, així com aquells elements imprescindibles davant qualsevol nou marc legal que es vulgui plantejar ‐sigui sobre les activitats que s’hi desenvolupen o sigui sobre la distribució de fons per el reequilibri territorial i sectorial del nostre país i per l’enfortiment de la pagesia ‐. Campanya que ha de servir, alhora, per posar en valor el Programa Leader com a l’únic que destina fons exclusivament a Territoris Rurals, amb visió de potenciar dinàmiques de cooperació/concertació entre els agents dels nostres territoris amb la intenció d’enfortir la diversificació econòmica, la innovació territorial, la millora dels serveis i la qualitat de vida d’aquests ( condicions indispensables pel reequilibri territorial de país ). Sense un medi rural viu, no hi ha desenvolupament sostenible. Els territoris rurals de Catalunya necessiten dinàmiques actives de diversificació que complementin i completin la tasca agrària que els identifica. Sense pagesia no hi ha espais rurals actius i sense activitat en els espais rurals no hi ha pagesia. Les societats postindustrials s’identifiquen per donar un suport integral a la tasca agrària des d’una visió territorial que generi valor afegit i que treballi per la viabilitat econòmica, social i ambiental de les empreses rurals de tots els sectors d’activitat. El desenvolupament sostenible, integral i integrador esdevé una realitat quan tots els actors concerten una estratègia basada en les persones i el territori. El cor del nostre món rural són les petites i mitjanes empreses que treballen en xarxa per enfortir el seu capital, tant social com econòmic. Per tant, el suport al món rural s’ha de fer des d’una òptica transversal en que tots els agents hi participin.

14

La pagesia és imprescindible per la salut dels espais rurals, com també ho són totes les persones i empreses que viuen i treballen en aquests espais rurals . Catalunya ha d’esdevenir un país d’oportunitats en qualsevol dels seus racons i sectors d’activitat, i malauradament, el món rural és encara avui un espai que necessita polítiques especifiques de suport, acompanyament i dinamització. Per tot això, tenim la intenció de vetllar i reivindicar la integralitat que ha de tenir l’acció del govern en matèria de Desenvolupament Rural emmarcat en el PDR 2014 ‐2020 i que va molt més enllà de les úniques mesures mencionades en la Proposició de llei que ens ocupa, i que és tasca transversal dels diferents departaments i nivells de la nostra administració pública (Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals, administracions locals...): • PRIMER . Reivindicar el Programa Leader com l’únic existent a Catalunya que suposa un contracte ‐programa plurianual que promou la concertació público ‐privada i que permet recolzar, de forma directe i des del mateix territori el seu teixit econòmic. La feina que fa donant suport al món agrari, en la seva transformació i posada en valor de la producció i a la millora dels serveis a les persones. Proposem treballar des d’avui mateix, davant el futur període 2021 ‐2027, per fer realitat l’accés dels Grups d’Acció Local al multifons i continuar la feina feta fins ara per a la innovació territorial, l’activitat econòmica i la millora de la qualitat de vida del medi rural. • SEGON . Manifestar la preocupació dels territoris rurals per la dinàmica poblacional d’aquests i determinar la importància de projectes, com Odisseu, que treballin pel retorn dels Joves i l’aposta de les nostres institucions per revertir les tendències poblacionals negatives. • TERCER . Assumir el compromís de promoure el suport al nostre entramat socioeconòmic, en especial a l’emprenedoria, les PIMEs rurals i l’economia cooperativa com elements clau per a l’arrelament de les persones al territori. • QUART . Demanem que el govern vetlli per l’entesa entre els diferents nivells d’administració, institucions i actors per a un bon desplegament de polítiques de protecció ambiental i la custòdia del territori en el medi rural que permeti el manteniment de les activitats tradicionals i la nova emprenedoria. • CINQUÈ . Demanem un calendari per a l’establiment de la fibra òptica als nostres territoris, que arribi a totes les poblacions, com a element de vertebració dels mateixos i d’oportunitat bàsica per el seu desenvolupament. Alhora que exigim la resolució d’una vegada per totes dels problemes de cobertura mòbil que encara tenen algunes zones del nostre territori. • SISÈ . Reivindiquem un marc regulador i normatiu clar davant el futur desplegament del pacte de transició energètica que faciliti la generació d’economia endògena als nostres territoris. Alhora que permeti la compensació de les externalitats negatives dels impactes ambientals, que remuneri la solidaritat territorial davant noves infraestructures, promovent com a prioritària la generació distribuïda i les SmartGrids com a model menys impactant i intel∙ligent.

SETÈ . Sol∙licitar l’alineament de fons sectorials, més enllà del PDR i/o el que estableix el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) per les comarques de muntanya, per una estratègia única, integral i integradora al món rural. Destacant el format plurianual i treballant amb la concertació amb els ens existents (GAL, consorcis de desenvolupament econòmic i Consells Comarcals). • VUITÈ . Instar al parlament que retiri la proposició de llei “Desenvolupament Rural Sostenible en la programació i l’execució del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014 ‐2020 finançat per la Unió Europea”, i que s’utilitzin els mecanismes existents per modificar els fons previstos en el PDR vigent. Si s’escau, en la modificació del PDR per atendre demandes de diferents sectors, tirar ‐les endavant sempre i quan no hagi de suposar una nova retallada als fons del Programa Leader i altres mesures de vital transcendència per al manteniment i la dinamització dels nostres territoris (mesures 3, 8, 19, entre d’altres). I que, en cas de voler tirar endavant una nova llei, que aquesta es faci amb la perspectiva d’un medi rural SOSTENIBLE, INTEGRAL I INTEGRADOR , que contempli i englobi tots els agents que vivim i treballem al i pel territori rural de Catalunya. Per tot el que s’ha exposat, l’entitat/institució aprova: 1‐ Donar suport a la moció “PER A UN DESENVOLUPAMENT RURAL SOSTENIBLE, INTREGAL I INTEGRADOR”. 2‐ Notificar l’aprovació d’aquesta moció a: − Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont i Casamajó President de la C/ Plaça de Sant Jaume, 4 08002 ‐ Barcelona

− Honorable Sra. Meritxell Serret i Aleu

15

Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació C/ Gran Via de les Corts Catalanes, 612 ‐614 08007 ‐ Barcelona

− Sr. Carles Luz i Muñoz President de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya C/ Pujada del seminari, s/n 25280 ‐ Solsona administracio@arca ‐dr.cat

ANNEX MOCIÓ PER A UN DESENVOLUPAMENT RURAL SOSTENIBLE, INTREGAL I INTEGRADOR APARTAT PRIMER: La importància del programa Leader per als territoris rurals . Una metodologia i un enfocament totalment vigents i necessaris El programa Leader que s’implementa a Catalunya per sisena edició des del seus inicis l’any 1991, és una eina bàsica i clau per al desenvolupament dels nostres territoris i el suport a les activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen. Els Grups d’Acció Local són ens de concertació formats per entitats públiques i una majoria de privades, representatives de l’entramat socioeconòmic dels territoris rurals de Catalunya. Per tant, estructures privilegiades a l’hora de copsar i concertar la visió sobre la realitat i plantejar Estratègies de Desenvolupament Local participades des dels nostres territoris rurals. Actualment, a Catalunya actuen 11 Grups d’Acció Local que estan participats per 141 Agents públics (bàsicament ajuntaments, consells comarcals i consorcis) i 190 Agents privats (associacions de productors agroalimentaris, de propietaris forestals, de turisme rural, d’entitats empresarials...). Volem posar en valor que en el període passat (2007‐2013), el programa LEADER va suposar la creació de 565 empreses, el suport en la millora o ampliació de 958 existents, la creació de 1.697 nous llocs de treball i la consolidació de 8.986 existents . Essent gairebé l’únic programa que, en temps de crisi, va poder donar suport econòmic i tècnic a l’emprenedoria i a l’activitat econòmica dels territoris rurals esmentats. En el plantejament del període vigent, es va demanar als territoris rurals de fer un esforç per intentar fer arribar a més territori, amb menys recursos, el programa. D’aquest procés en sortí la fusió entre GALs, passant de 13 a 11 a Catalunya (veníem d’un exercici semblant de l’anterior període que s’havia passat de 22 a 13) . De tal manera que s’ha passat a cobrir 556 davant els 490 municipis que s’abastava mitjançant els GAL en el període passat. Aquest esforç, sumat a una menor dotació del Programa, perdent 9MEur entre els dos períodes, han portat a l’aparició de certes tensions en el bon desenvolupament de l’activitat dels Grups d’acció Local. Portem dues convocatòries d’ajuts a empreses del territori, en la primera només es va poder auxiliar 261 de 710 projectes presentats. Un índex de desestimació d’ajuts mai aparegut i que és fruit, principalment, de la menor dotació del programa. Minvar encara més la dotació al programa, tal i com es diu explícitament en el redactat inicial de la proposició de llei que motiva aquesta moció, és sinònim de liquidar ‐lo. Des dels territoris rurals i els agents que compartim l’estratègia Leader de Desenvolupament Local, volem reivindicar amb aquesta moció la importància d’aquest programa, la voluntat de referenciar ‐lo com a imprescindible pel reequilibri territorial de Catalunya, així com demandar la recuperació, en futures revisions del PDR, dels fons necessaris per a un bon desenvolupament del mateix.

APARTAT SEGON: Sobre les dinàmiques poblacionals dels territoris rurals a Catalunya Venim d’uns decennis de canvis profunds i estructurals en les economies dels pobles del medi rural, amb una pèrdua de pes constant del sector primari, acompanyat d’una terciarització important en alguns d’ells. Elements que han fet molt més vulnerable i dificultós l’arrelament de les persones en el nostre territori rural que cobreix el 73% de Catalunya, on hi viu el 10% de la població amb una densitat mitjana de 32,7 hab/km2 (territori objectiu del programa Leader). Malgrat que el fenomen de despoblació s’ha anat frenant en els últims anys, seguim tenint una quarta part de Catalunya (23,42%, 162 municipis, molts micro pobles) que segueix amb dinàmiques preocupants de despoblació. L’envelliment poblacional d’aquests territoris és un fet que demanda d’especial atenció pel que fa a l’articulació de serveis (per a la gent gran i

16 per a les persones en risc d’exclusió). Alhora que les dinàmiques de “pèrdua de joves”, i “migració interna” cap a les capitals de comarca, fan difícil el manteniment d’alguns d’aquests pobles i, per tant, del territori. Tot plegat, amb la conseqüent pèrdua de valor de terrenys agrícoles, dinàmiques de reforestació, pèrdua de paisatge i biodiversitat –que van a favor del canvi climàtic ‐. El relleu generacional de la pagesia només serà possible si el jovent troba espais rurals actius i vius. Més enllà de les necessitats estructurals agràries, els serveis al món rural i les comunicacions –tant viàries com virtuals ‐, són elements imprescindibles perquè una persona jove decideixi incorporar ‐se al sector agrari. El futur de les properes generacions de pagesia estan vinculades a la dinamització dels pobles i espais rurals en els que es desenvolupa la tasca pagesa. Les polítiques sectorials i la deixadesa de la visió transversal i rural a l’hora d’afrontar certs plans, projectes o programes nacionals dissenyats massa sovint amb perspectiva urbana, no han facilitat la lluita contra aquesta tendència (caducitat de la llei de muntanya p.e). Amb tot, les noves dinàmiques de recuperació de certes activitats i sectors, encara que sigui a petita escala, la progressió de la societat de la informació i una certa millora de les comunicacions viàries haurien de fer possible revertir aquesta realitat. Cal plantejar, també, ponts d’enllaç entre el sistema formatiu i l’economia local, adequant ‐lo a les oportunitats dels nostres territoris i establint plataformes de retorn dels nostres joves cap a les empreses i/o oportunitats laborals existents als nostres pobles. APARTAT TERCER: Pel respecte a les activitats tradicionals com a valor i futur (pagesia i sector agroalimentari, sector forestal, cultura i tradició) i la importància de la petita i mitjana empresa en els nostres territoris Volem reivindicar la feina de les emprenedores i emprenedors rurals, microempreses, PIMEs i teixit associatiu, gent compromesa i que són els principals actors i factors d’arrelament al nostre territori. Que, lluitant contra evidents diferencials competitius de serveis bàsics (cobertura mòbil, telecomunicacions, infraestructures bàsiques...) i certa llunyania a una massa crítica de clients, han decidit mantenir ‐se o ubicar ‐se en els nostres pobles i masies.

Molts d’ells continuant l’activitat familiar, altres reemprenent l’activitat agroforestal i activitats tradicionals que revaloritzen els recursos propis i ajuden al manteniment de les persones i el mateix paisatge, actualitzant sistemes ancestrals de maneig territorial i de producció: petits obradors agroalimentaris, gestors forestals i artesans de la fusta, entre molts d’altres. Activitats que conviuen i es diversifiquen aprofitant els canvis de tendència tecnològiques i socials, generant noves oportunitats d’activitat, tant en el sector primari i sector terciari de qualitat, com en la mateixa indústria i serveis tecnològics (turisme rural, activitats del lleure, nous productes de la fusta, biomassa forestal, serveis tecnològics...).Sovint aprofitant sinèrgies del binomi urbà ‐rural, que caldria treballar perquè acabi essent una oportunitat, més que una amenaça per les dinàmiques diferencials (evitant qualsevol forma de “moobing rural”, treballant per la “reculturització rural” dels nous habitant rurals o dels passants turístics). Malgrat les dificultats, i la ubicació, moltes d’aquestes activitats, actuant de forma cooperativa, han suportat els embats de la crisi econòmica i han esdevingut elements de valor i elements tractors ‐atractors d’economia local. Caldria desenvolupar accions per enfortir les cooperatives existents, diversificant ‐les i actualitzant els seus serveis. Actors que, massa sovint, estan fora dels paràmetres de “suport financer i/o institucional” i que, sovint, han de superar un viacrucis de tràmits i gestions per tal de poder establir ‐se i desenvolupar amb comoditat i potència la seva activitat. APARTAT QUART: La custòdia de l’entorn, paisatges, patrimoni natural i la compatibilitat amb l’activitat humana En general, el respecte pels valors ambientals, paisatgístics i els sistemes naturals és un element intrínsec dels nostres territoris rurals i de la majoria d’activitats que s’hi desenvolupen. El cicle de l’aigua, la biodiversitat i el paisatge són fruit, en el nostre país, del binomi natura activitat humana. Davant els reptes que ens planteja el canvi climàtic, obliga a que siguem encara més curosos en la custòdia i bon equilibri d’aquesta relació. La gestió forestal sostenible, l’activitat econòmica, la preservació dels espais naturals protegits, la ramaderia extensiva i el manteniment dels espais oberts són fruit d’aquesta entesa. Caldria vetllar perquè les normatives i els fons sectorials (DTES, DARP, Empresa i coneixement, Governació) s’alineessin en una estratègia de país per als territoris rurals, fugint de la exclusivitat del PDR o de la dependència exclusiva al DTES per la llei de muntanya, com a exemples. Potser la futura llei de canvi climàtic seria un bon punt de trobada. L’abandonament de certes pràctiques tradicionals com la silvopastura dirigida, fan que certs ecosistemes estiguin en risc. Caldria vetllar per facilitar el manteniment i potenciació

17 d’aquestes activitats, sempre vetllant per la seva compatibilitat amb el manteniment del territori. I no hi ha altra manera que fent una revisió dels fons tot reenfocant aquests al pagament de serveis ambientals (sigui per captació per CO2, per manteniment real de pastures i prats...).

El plantejament excessivament sectorial de la gestió espais protegits versus els ens i actors del sovint provoquen conflictes territorials, latents i no resolts, que caldria desencallar amb una nova manera de concertació i gestió conjunta dels mateixos (evitant la sobreposició d’ens de tots tipus). APARTAT CINQUÈ i SISÈ: Millora d’infraestructures i serveis com a base pel reequilibri territorial. Necessitats canviants De la clàssica reivindicació sobre “més infraestructures de comunicació” hem passat a la necessitat i millora de reconnexió transversal, trencant l’estructura radial caduca de les comunicacions, que hauria de permetre la vertebració i redistribució dels centres estratègics. D’altra banda, són bàsics la recuperació i manteniment dels camins rurals, la millora i organització del servei ferroviari existent i cal repensar profundament el model de transport públic dels nostres territoris rurals, plantejats i heretats de decennis enrere on les necessitats i el model socioeconòmic eren uns altres. L’estratègia Smart (en procés) i el Pacte Nacional per la transició energètica són dos dels eixos d’oportunitat pels nostres territoris. Alhora oportunitat i amenaça , perquè pivoten tots dos sobre l’infraestructura bàsica per on haurà de venir bona part de la recuperació dels nostres territoris, l’extensió de la fibra òptica i les telecomunicacions . Urgeix i caldria esmerçar esforços suficients perquè cap poble es quedi sense extensió de fibra òptica i perquè la cobertura mòbil sigui efectiva a la majoria del territori (som molt lluny d’aconseguir-ho!). Catalunya mai serà “smart” si no és autosuficient ni alimentària ni energèticament, i això només pot facilitar ‐ho una bona xarxa de telecomunicacions en els nostres territoris rurals que pugui fer intel∙ligent les infraestructures de generació energètica renovables que estan per venir. Caldria plantejar un marc legal clar i suficient perquè no es repeteixin errors històrics de depredació empresarial ‐urbana . Fagocitant el recurs sòl ‐aigua ‐aire, generant energia en els territoris rurals, però sense deixar‐hi ni economia ni benefici (vegi’s la història passada en l’inici de l’energia hidràulica i, més recentment, la implantació de l’eòlica). Per tant, caldria concretar com aterraran o es faran extensius aquests elements, fent partícips els actor rurals sempre que es pugui , evitant la capitalització d’aquests processos de transició territorial per part de grans corporacions de base deslocalitzada que no faran més que agreujar la situació actual, enlloc de generar veritable economia local, innovadora i durable. Sempre és clar, preservant els valors naturals i la qualitat dels ecosistemes naturals.

APARTAT SETÈ: Les prioritats per a un Desenvolupament rural integral i integrador En els darrers anys s’ha estès com a praxi del nostre govern autonòmic i de l’estat, generar estratègies, plans, programes i processos de reflexió amb una visió excessivament sectorial i urbana, sovint desconnectats entre ells i faltats de la visió i de la realitat que es viu en els territoris rurals. D’aquests s’han desplegat instruments financers o fons que aterren als territoris mitjançant els seus actors locals o econòmics i dels que,bàsicament, se n’han pogut beneficar municipis grans o entitats socioeconòmiques potents. De tots els fons que s’han mobilitzat, destaquen els que s’han obligat a vincular ‐se estrictament a una estratègia supramunicipal territorial (comarcal o supracomarcal) elaborada pels propis territoris, i que ajuden a la concertació real d’actors operant com a “contractesprograma ” de dinamització socioeconòmica local, d’obligada concertació en el plantejament i execució en els nostres territoris rurals, com han sigut el Programa Treball a les 7 comarques del SOC, les polítiques de joventut o serveis socials alguns exemples reeixits. Però l’únic realment plurianual de plantejament i d’obligada concertació público ‐privada ha sigut el Programa Leader. Programes, els anteriors, que forcen l’entesa entre ens i actors del territori, que plantegen un marc estratègic de desenvolupament territorial i doten els ens responsables de l’aplicació de fons suficients com per poder treballar el Desenvolupament Local Participatiu. Evitant el desavantatge estratègic dels territoris rurals, més magres en musculatura organitzativa tècnica enfocada al Desenvolupament econòmic, davant les convocatòries de pública concurrència generades per diferents departaments de la Generalitat. I que ha

18 comportat històricament una competència, sovint insana, entre ens, actors i agents locals i territorials, enlloc de promoure la cooperació i transferència d’experiències d’èxit. Caldria doncs, una alineació entre els fons destinats a la promoció del desenvolupament econòmic local i atenció a les persones, sobretot pel que fa als nostres territoris rurals, especialment fràgils (FSE ‐SOC, FEDER ‐Governació, FEADER ‐DARP...). A més, tenint en compte que en el període Europeu vigent (2014 ‐2020), la Comissió Europea havia proposat i deixat obert que certs programes com el Leader, poguessin treballar amb una dotació multi fons que permetés implementar des de la base Local les estratègies de Desenvolupament Territorial . Proposta que no va acabar de cristal∙litzar, entre d’altres raons, per la organització en compartiments gairebé estancs de les nostres administracions.”

El Sr. alcalde explica que la interpretació de la moció no queda gens clara, aquest moció pretén anar en contra dels interessos dels pagesos, ja que del fons leader els pagesos volen que un 33% vagi cap a ells i aquesta moció es contra. Entén que essent un municipi de ramaderia si s’aprova aquesta moció aniria en contra dels interessos dels pagesos.

El Ple de la Corporació, per dos abstencions de Santiago Isús i Àngel Bringueé i dos vots en contra del Sr. Joan Caselles i joan Manel Puyal, s’acorda:

Primer.- No aprovar la moció de per al desenvolupament rural sostenible, integra i integrador.

Segon.- Facultar al Sr. Alcalde o membres de la Corporació en qui delegui per la signatura del present conveni de col·laboració. Tercer.- Notificar el present acord, a Consorci LEADER Pirineu Occidental, per al seu coneixement i als efectes adients.

6.- Escollir jutge de pau substitut/a.

Vist que en data 13/12/2016 la Sala de Govern del tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va adoptar entre altres, a requerir als ajuntaments perquè iniciïn els tràmits que estableixen els articles 4, 5 ,6 i 7 del Reglament esmentat, en relació amb l’article 101 de la Llei orgànica del poder judicial, a fi de proposar la persona que ha d’exercir el càrrec de jutge de pau substitut de Farrera.

Vist que en el mes de gener de 2017 quedà vacant el càrrec de Jutge de Pau substitut.

Vist que amb data 25/01/2017 es publica al Butlletí Oficial de la Província de Lleida , el Bàndol del Sr. Alcalde d'aquest ajuntament, pel qual s'obre període de presentació d'instàncies per cobrir els càrrecs de Jutge de Pau substitut, en el Municipi de Farrera. Sent exposat el Bàndol en el Butlletí Oficial de la Província núm. 17 de data 25/01/2017, en tauler d'anuncis de l'Ajuntament. Vist que amb data 22/02/2017 va finalitzar el termini de presentació de sol·licituds, procedint a la votació amb el següent resultat:

1. Sr. Gerard Moreno Gelabert, 0.

19

2. Sra. Verònica Rapalino, 1. 3. Sr. Jacint Casal Bringué, 3.

Vist l'informe de Secretaria de data 20/03/2017, i de conformitat amb els articles 22.2 p) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases del Règim Local, així com amb l'article 6 del Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels Jutges de Pau, el Ple, per unanimitat dels quatre membres presents, acorda:

Primer.- Nomenar a Jacint Casal Bringué, amb NIF 40 831 137L, domiciliat a Casa Bonicoi, de professió jubilat, com a Jutge de Paz substitut.

Segon.-. Donar trasllat del present Acord al Jutge de Primera Instància i Instrucció del Partit Judicial, que ho elevarà a la Sala de Govern (article 101.3 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial i article 7 del Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels Jutges de Pau).

7.- Resolució instàncies i lectura de correspondència.

-- 8.- Precs i preguntes.

No n’hi ha.

I sense res més ha tractar. Es dóna per finalitzat la sessió plenària.

En compliment de l’article 111.d) i g) del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril (DOGC del 20 de maig), pel què s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC), es fa constar que durant la sessió han intervingut tots els assistents i que si ha calgut reflectir expressament alguna opinió, s’ha fet constar a l’apartat corresponent.

En compliment de l’article 111 esmentat estenc la present acta.

Dono fe del seu contingut.

No havent cap altre assumpte a tractar, el Sr. Alcalde dóna per conclòs el Ple de l’Ajuntament, sent les onze hores i quinze minuts, a Burg 31 de març de 2017.

La secretària Vistiplau L’alcalde

Gemma Torra Vilajosana Santiago Isús Carrera

20