Museu M
DE FREIXENET DE
TÀRREGA
SANT GUIM SANT
del Sió del
A-2 dels Castells dels
CERVERA
GUERREJAT d’Interpretació
N-II VERGÓS
MURALLAT
Centre LA CURULLADA LA
A-2
MONTFALCÓ
M
GÀVER
FONOLLERES
d’Informació
LV-1001
Oficina LES OLUGES LES LA CARDOSA LA
ESTARÀS C ARANYÓ
-14
L-310
Tornabous C-25
MALGRAT
Riu Sió Riu
CALAF
MONTCORTÈS
Naixement
CASTELLMEIÀ SANT RAMON SANT
L-303
Segarra
D’ALMENARA -53
Tarroja de Tarroja
C
GOSPÍ
Santuari L-311 PILAR
RATERA
visitable C-25 CONCABELLA
Vila closa Vila
MEJANELL
Mont-roig
TORRE DE TORRE Pelagalls D’OSSÓ
CASTELLNOU
LV-3024
medievals
St. Dubte St.
LES PALLARGUES LES
Santuari
Restes
Ossó de Sió de Ossó
GUISSONA IVORRA
BALAGUER
DE LA RÀPITA LA DE
d’Agramunt
LA MORANA LA
CASTELL M sió de la segarra la de sió
Puigvert
M
LV-3025
FORMOS M
Torre
AGRAMUNT FLOREJACS Riu Sió Riu VICFRED
CASTELL
la ruta dels castells del castells dels ruta la
La Sentiu de Sió de Sentiu La
PREIXENS
Torà Montgai
DE LA SEGARRA LA DE
Torre visitable Torre SITGES
C
-14
Tren dels Llacs dels Tren
CASTELLS DEL SIÓ DEL CASTELLS
C-26 Biosca
MONTCLAR
exterior
LA RUTA DELS RUTA LA
Cubells Castell visitable Castell L-313
VALLFEROSA
sió a de la segarra la de a sió
interior
SANAÜJA
Castell visitable Castell
la ruta dels castells del castells dels ruta la
MONTSONÍS
RIBELLES
LLOBEROLA
DE LA SEGARRA LA DE
DE SEGRE DE
CASTELLS DEL SIÓ DEL CASTELLS PONTS ARTESA
LA RUTA DELS RUTA LA
LA NOGUERA LA LA SEGARRA LA L’URGELL
n eú i s a dtroa mle d ls instal·lacions. les de moltes deteriorar van es i desús en
punts del seu recorregut. A meitat del segre XX els molins van entrar van molins els XX segre del meitat A recorregut. seu del punts RIU
fariners, de manera que es van fer captacions hidràuliques en diferents en hidràuliques captacions fer van es que manera de fariners,
SEG
L’aigua del Sió va ser utilitzada com a força motriu de diferents molins diferents de motriu força a com utilitzada ser va Sió del L’aigua Cervera
urallat M RE omí Sant D Sant
hi van proliferar torres de defensa, posteriorment, nuclis urbans. nuclis posteriorment, defensa, de torres proliferar van hi ontfalcó M
aria Santa M Santa
riu Sió va acollir diferents cultures. En època de reconquesta cristiana, reconquesta de època En cultures. diferents acollir va Sió riu luges d’O
Estaràs astellnou C estratègic per als assentaments humans, motiu pel qual la ribera del ribera la qual pel motiu humans, assentaments als per estratègic
algrat M
luges Les O Les (Alta Segarra) (Alta Des d’antic, la localització d’aigua era un element indispensable i indispensable element un era d’aigua localització la d’antic, Des
àver G
Font de Gàver de Font
Santa Fe Santa
La Prenyanosa La
Balaguer
notablement.
Riu Sió Riu del riu Sió riu del
Riber
molt magre fins que arriba a la Noguera, zona de regadiu, on augmenta on regadiu, de zona Noguera, la a arriba que fins magre molt
Naixement
ssó d’O
de Segarra de
una zona de secà, amb poques precipitacions, el cabal del riu Sió és Sió riu del cabal el precipitacions, poques amb secà, de zona una
uller Sant Jordi de M de Jordi Sant
Segarra
ostafrancs H Bellver ont-roig M
Sedó
del volum de pluja que rep. Atès que la comarca de la Segarra és Segarra la de comarca la que Atès rep. que pluja de volum del Tarroja de Tarroja
Ratera
La Sentiu de Sió de Sentiu La
Pelagalls ssó d’O Es tracta d’un riu de règim pluvial, és a dir, el cabdal depèn directament depèn cabdal el dir, a és pluvial, règim de riu d’un tracta Es
de Sió de
Concabella
Castellnou Sisteró
ssó O
Butsènit d’Urgell Butsènit
olonor G
Preixens
n n eorgt e 7 m is dsmoa a ru Segre. riu al desembocar a fins km 77 de recorregut un en
Peraltes
Les Pallargues Les
Flix
Riu Sió Riu
Gàver, a la Segarra, per començar a dibuixar el llit del riu que baixarà que riu del llit el dibuixar a començar per Segarra, la a Gàver, unt d’Agram
ontgai M
Les Ventoses Les Pradell
Puigvert El naixement del riu Sió: l’aigua brolla del subsòl com una font a font una com subsòl del brolla l’aigua Sió: riu del naixement El AGRAMUNT EL RIU SIÓ RIU EL
A mitjan segle XI, la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar RUTA castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així, el riu Sió esdevé espai de frontera DELS en aquestes terres, a més d’àrea de comunicació social, cultural i econòmica. www.lasegarra.org CASTELLS La Ruta dels Castells del Sió de la Segarra discorre bàsicament seguint el curs d’aquest riu, DEL SIÓ en un itinerari que coincideix plenament amb les DE línies defensives que es van crear a la Marca LASEGARRA Superior a finals del segle X i principis de l’XI, i ens ofereix una visió històrica i monumental dels castells de frontera que s’hi van construir. Es tracta d’un recorregut planer que s’endinsa en els paisatges de secà propis de la comarca de la Segarra, apte per a tot tipus d’excursions familiars, tant en cotxe, com a peu o en BTT.
CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA
Museu M
DE FREIXENET DE
TÀRREGA
SANT GUIM SANT
del Sió del
A-2 dels Castells dels
CERVERA
GUERREJAT d’Interpretació
N-II VERGÓS
MURALLAT
Centre LA CURULLADA LA
A-2
MONTFALCÓ
M
GÀVER
FONOLLERES
d’Informació
LV-1001
Oficina LES OLUGES LES LA CARDOSA LA
ESTARÀS C ARANYÓ
-14
L-310
Tornabous C-25
MALGRAT
Riu Sió Riu
CALAF
MONTCORTÈS
Naixement
CASTELLMEIÀ SANT RAMON SANT
L-303
Segarra
D’ALMENARA -53
Tarroja de Tarroja
C
GOSPÍ
Santuari L-311 PILAR
RATERA
visitable C-25 CONCABELLA
Vila closa Vila
MEJANELL
Mont-roig
TORRE DE TORRE Pelagalls D’OSSÓ
CASTELLNOU
LV-3024
medievals
St. Dubte St.
LES PALLARGUES LES
Santuari
Restes
Ossó de Sió de Ossó
GUISSONA IVORRA
BALAGUER
DE LA RÀPITA LA DE
d’Agramunt
LA MORANA LA
CASTELL M sió de la segarra la de sió
Puigvert
M
LV-3025
FORMOS M
Torre
AGRAMUNT FLOREJACS Riu Sió Riu VICFRED
CASTELL
la ruta dels castells del castells dels ruta la
La Sentiu de Sió de Sentiu La
PREIXENS
Torà Montgai
DE LA SEGARRA LA DE
Torre visitable Torre SITGES
C
-14
Tren dels Llacs dels Tren
CASTELLS DEL SIÓ DEL CASTELLS
C-26 Biosca
MONTCLAR
exterior
LA RUTA DELS RUTA LA
Cubells Castell visitable Castell L-313
VALLFEROSA
sió a de la segarra la de a sió
interior
SANAÜJA
Castell visitable Castell
la ruta dels castells del castells dels ruta la
MONTSONÍS
RIBELLES
LLOBEROLA
DE LA SEGARRA LA DE
DE SEGRE DE
CASTELLS DEL SIÓ DEL CASTELLS PONTS ARTESA
LA RUTA DELS RUTA LA
LA NOGUERA LA LA SEGARRA LA L’URGELL
n eú i s a dtroa mle d ls instal·lacions. les de moltes deteriorar van es i desús en
punts del seu recorregut. A meitat del segre XX els molins van entrar van molins els XX segre del meitat A recorregut. seu del punts RIU
fariners, de manera que es van fer captacions hidràuliques en diferents en hidràuliques captacions fer van es que manera de fariners,
SEG
L’aigua del Sió va ser utilitzada com a força motriu de diferents molins diferents de motriu força a com utilitzada ser va Sió del L’aigua Cervera
urallat M RE omí Sant D Sant
hi van proliferar torres de defensa, posteriorment, nuclis urbans. nuclis posteriorment, defensa, de torres proliferar van hi ontfalcó M
aria Santa M Santa
riu Sió va acollir diferents cultures. En època de reconquesta cristiana, reconquesta de època En cultures. diferents acollir va Sió riu luges d’O
Estaràs astellnou C estratègic per als assentaments humans, motiu pel qual la ribera del ribera la qual pel motiu humans, assentaments als per estratègic
algrat M
luges Les O Les (Alta Segarra) (Alta Des d’antic, la localització d’aigua era un element indispensable i indispensable element un era d’aigua localització la d’antic, Des
àver G
Font de Gàver de Font
Santa Fe Santa
La Prenyanosa La
Balaguer
notablement.
Riu Sió Riu del riu Sió riu del
Riber
molt magre fins que arriba a la Noguera, zona de regadiu, on augmenta on regadiu, de zona Noguera, la a arriba que fins magre molt
Naixement
ssó d’O
de Segarra de
una zona de secà, amb poques precipitacions, el cabal del riu Sió és Sió riu del cabal el precipitacions, poques amb secà, de zona una
uller Sant Jordi de M de Jordi Sant
Segarra
ostafrancs H Bellver ont-roig M
Sedó
del volum de pluja que rep. Atès que la comarca de la Segarra és Segarra la de comarca la que Atès rep. que pluja de volum del Tarroja de Tarroja
Ratera
La Sentiu de Sió de Sentiu La
Pelagalls ssó d’O Es tracta d’un riu de règim pluvial, és a dir, el cabdal depèn directament depèn cabdal el dir, a és pluvial, règim de riu d’un tracta Es
de Sió de
Concabella
Castellnou Sisteró
ssó O
Butsènit d’Urgell Butsènit
olonor G
Preixens
n n eorgt e 7 m is dsmoa a ru Segre. riu al desembocar a fins km 77 de recorregut un en
Peraltes
Les Pallargues Les
Flix
Riu Sió Riu
Gàver, a la Segarra, per començar a dibuixar el llit del riu que baixarà que riu del llit el dibuixar a començar per Segarra, la a Gàver, unt d’Agram
ontgai M
Les Ventoses Les Pradell
Puigvert El naixement del riu Sió: l’aigua brolla del subsòl com una font a font una com subsòl del brolla l’aigua Sió: riu del naixement El AGRAMUNT EL RIU SIÓ RIU EL
A mitjan segle XI, la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar RUTA castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així, el riu Sió esdevé espai de frontera DELS en aquestes terres, a més d’àrea de comunicació social, cultural i econòmica. www.lasegarra.org CASTELLS La Ruta dels Castells del Sió de la Segarra discorre bàsicament seguint el curs d’aquest riu, DEL SIÓ en un itinerari que coincideix plenament amb les DE línies defensives que es van crear a la Marca LASEGARRA Superior a finals del segle X i principis de l’XI, i ens ofereix una visió històrica i monumental dels castells de frontera que s’hi van construir. Es tracta d’un recorregut planer que s’endinsa en els paisatges de secà propis de la comarca de la Segarra, apte per a tot tipus d’excursions familiars, tant en cotxe, com a peu o en BTT.
CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA · · · CASTELLS VISITABLES INTERIORS A LA SEGARRA · · ·
MONTFALCÓ MURALLAT EL CASTELL DE EL CASTELL DE LES SITGES Montfalcó Murallat és una de les joies arquitectòniques de les Terres FLOREJACS El castell de les Sitges es documenta al segle XI, amb el nom de de Lleida: es tracta d’un petit poble d’època medieval (s. XI) bastit Castrum Ciges. Gràcies a la seva situació estratègica, es va convertir sobre un turó que ocupava una posició estratègica per a la vigilància Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, en protagonista durant les lluites cristianes i l’avanç cap a les terres i defensa en època de reconquesta cristiana. va construir aquest castell al s. XI de la Hispània musulmana. sobre una fortalesa més antiga. Aquest excepcional conjunt conserva una quinzena de cases de De fet, el seu nom té arrels iberes: El castell conserva un aspecte genuïnament medieval, amb una esvelta pedra que s’aixopluguen a redós de les muralles. loreac, “elevació fortificada de les torre d’homenatge (s. XIII) al centre del conjunt de més de 20 m flors”. d’alçada. Visites guiades per a grups i visites taller per a escolars amb reserva prèvia . El castell és actualment un gran L’interior del castell ens mostra uns espais propis d’una residència casal d’estil renaixentista que aristocràtica i conserva el celler, la masmorra i els espais destinats a Oficina Comarcal de Turisme. Tel. 973 531 303 conserva alguns elements medievals cuina, forn i cavallerisses. CAT Tel. 973 534 442 com els murs de l’antiga muralla i www.lasegarra.org una torre de planta quadrangular. Castell de les Sitges. Tel. 600 537 970 www.castelldelessitges.com El castell conserva una gran col·lecció d’objectes històrics, des de joguines i vestits de diferents èpoques fins a armes.
Castells de Lleida Tel. 973 402 045 www.castellsdelleida.com
CASTELL DE CASTELL DE CONCABELLA EL CASTELL DE LES PALLARGUES VICFRED
Les primeres notícies del castell es Les primeres referències al castell de les Pallargues es remunten a L’actual edifici ens recorda més remunten a principis del segle XI. mitjan segle XI, quan el trobem documentat amb el nom “Espallargues”. una bella residència senyorial que De seguida és dominat per la nissaga En aquell moment constava d’una torre de vigilància i defensa i poca no pas un castell de frontera, dels Concabella, que mantindran el cosa més, i estava aïllat al punt més alt al costat del riu Sió. però, efectivament, aquests en senyoriu fins al XIV, moment a partir són els orígens. del qual va passar a mans de diferents El castell actual pertany al tipus de castell-palau que tant abunda a llinatges. la Segarra. Presenta una planta molt irregular fruit de les diverses L’any 1079, aquest lloc ja apareix etapes constructives. esmentat com Bichfred, i més Els Erill (s. XVI) són els qui trans- tard, com Castrum de Becfreit. formaran la fortalesa en castell-palau. A l’ interior es poden visitar les dependències destinades als serveis, Va pertànyer a la nissaga dels Actualment s’hi ubica el Centre la planta noble i els calabossos, el pou de gel, el celler… Cardona. Al llarg de la seva d’Interpretació dels Castells del Sió, història aquest castell ha patit moltes restauracions, a mesura que ens ofereix els paràmetres per Castell de les Pallargues. que ha anat perdent la seva funció entendre una part essencial de la Tel. 973 520 041 defensiva. nostra història: l’expansió feudal sobre www.castelldepallargues.com Al-Andalus, la creació d’una línia Avui podem veure una gran defensiva cristiana i la pervivència mansió dels segles XVII i XVIII, del règim senyorial a l’època amb una extensa col·lecció de moderna. pintura, tapissos, vestuari, etc. Oficina Comarcal de Turisme. Castells de Lleida Tel. 973 531 303 Tel. 973 402 045 CAT Tel. 973 534 442 www.castellsdelleida.com
· · · CASTELLS VISITABLES EXTERIORS A LA SEGARRA · · · CASTELL DE MONTCORTÈS CASTELL MOLÍ DE RATERA INFORMACIÓ TURÍSTICA El primitiu castell de Montcortès ja està documentat al segle XI, però El castell de Ratera ja existia l’any 1008, quan era segurament una fortificació secundària del castell de Concabella. El castell, que al segle Oficina Comarcal Turisme de Cervera. Major, 115. molts altres castells de frontera a les acaballes del segle XV va ser Tel. 973 531 303 · www.lasegarra.org reformat i substituït per l’edifici que avui podem contemplar. El petit XIV i XV ja havia estat convertit en un casal gòtic, va ser dotat al segle XVI d’un molí que aprofitava les aigües del Sió. Així, l’antic nucli de Montcortès està format per cases de pagès dels segle XVII Consell Comarcal de la Segarra. Pg. Jaume Balmes, 3 i XVIII i l’església de Santa Anna (s. XVI). castell fronterer es va convertir en un complex militar, residencial i productiu. Cervera. Tel. 973 531 300 · www.ccsegarra.cat CAT. Av. President Macià, 78. Cervera Tel. 973 534 442 · www.turismecat.cat
Oficina de Turisme de Guissona. Pl. Vell Pla, 7 Tel. 973 551 414 · www.guissona.net FESTES CASTELL DE CASTELLMEIÀ - Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana - El Brut i la Bruta de Torà, Festa de la Llordera La fortalesa de Castellmeià, amb les seves dues torres circulars que CASTELL DE LES OLUGES - La Passió de Cervera li proporcionen una aparença robusta i majestuosa, presideix el - Festival de Pasqua de Cervera llogaret homònim i la petita església romànica situada a la vora. El poble de les Oluges, originàriament (s. XI) estava format per dos - Mercadal del Divendres Sant de Torà Castellmeià (Castrum Mediani) ja existia l’any 1044. Al segle XVI nuclis, l’Oluja Alta o Sobirana i l’Oluja Baixa o Jussana, cadascun amb - Fira de Florejacs, La Dama de les Flors l’antiga fortalesa va ser transformada en el castell-palau que es pot el seu castell i església. Actualment, el castell que destaca és de l’Oluja - Fira de Sant Isidre de Cervera veure actualment. Baixa, una notable construcció renaixentista del segle XVI. - Festa de l’Enramada a Guissona - Fira de l’Ou a Sant Guim de Freixenet - Festival de Curtmetratges, “Lo Cercacurts”, a Montornès de Segarra - Mercat Romà de Iesso (Guissona) - Festival Internacional de Música de Cervera - Aquelarre de Cervera - Tres Tombs de Sant Ramon - Castell de Focs de Sanaüja TORRE DE MEJANELL - Festival de Música de Concabella i Ratera MERCATS SETMANALS A LA SEGARRA De l’antic castell del s. XI, només se’n conserva la torre de defensa TORRE D’ IVORRA circular, a la qual en època moderna s’hi va adossar una casa. La Cervera: divendres Del primitiu castell medieval del s. XI, només se’n Guissona: dijous torre i la masia (s. XIV) que hi està integrada han estat convertides conserva la torre de planta circular, situada al punt en allotjament rural. Sant Guim de Freixenet: dijous (si el dijous és dia festiu, més alt de la població, coneguda popularment com s’avança al dimecres) Torre del Moro. Sota la plaça Major, es conserva Torà: divendres l’antiga cisterna del castell (s. XIII), actualment Sant Ramon: dimarts restaurada i accessible. Sanaüja: diumenge RUTES I SENDERS CASTELL DE L’ARANYÓ - Ruta dels Romans (sender) L’edifici actual és el resultat de les reformes ende- - Ruta de la Pleta (sender) gades al segle XVI i que van canviar totalment la - Ruta dels Castells del Sió (BTT) fesomia de la fortalesa medieval. Es va tractar d’una - Ruta dels Castells del Doll (BTT) CASTELL DE VERGÓS GUERREJAT veritable reconstrucció que va donar lloc a un castell- - Ruta de les Dues Valls (BTT) Tot i que el castell de Vergós Guerrejat està residència, en què les exigències defensives es - Ruta del Monestir (BTT) documentat a començaments del s. XII, el que combinaven amb la funció residencial. Al segle - Rutes Sant Dubte d’Ivorra · www.santdubte.com avui podem veure correspon principalment a XIX va pertànyer a la família de l’escriptor Manuel més rutes www.lasegarra.org les obres de reforma dutes a terme durant el de Pedrolo, nascut a l’Aranyó l’any 1918. s. XVI.