L'escola Pianística De Carles G. Vidiella

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

L'escola Pianística De Carles G. Vidiella L’escola pianística de Carles G. Vidiella Joan Miquel Hernández i Sagrera ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE PEDAGOGIA DEPARTAMENT DE DIDÀCTICA DE L’EXPRESSIÓ MUSICAL I CORPORAL L’escola pianística de Carles G. Vidiella TESI DOCTORAL JOAN MIQUEL HERNÁNDEZ I SAGRERA DIRECTORA: MARIA-ÀNGELS SUBIRATS BAYEGO PROGRAMA DE DOCTORAT: LA MÚSICA I LA SEVA DIDÀCTICA BIENNI 1997-1999 PER OPTAR AL GRAU DE DOCTOR PER LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Arenys de Mar, octubre del 2009 A la Mireia, al meu fill Joan i a tota la meva família Agraïments Durant el camí que ha suposat la realització d’aquesta Tesi Doctoral moltes persones i institucions m’han ofert la seva saviesa, col·laboració i ajut. Serveixin aquestes línies per expressar el meu profund agraïment a totes elles, en especial a la directora d’aquest treball la Dra. Maria Àngels Subirats i Bayego, pels seus acurats consells, indicacions i sobretot pel seu suport. Finalment donar les gràcies a la meva dona, Mireia Fornells Roselló, ja que el seu amor, el seus ànims i la seva crítica i revisió del treball, han estat molt valuosos per a mi i m’han permès arribar al final. L’escola pianística de Carles G. Vidiella SUMARI ESTRUCTURA DEL TREBALL…………………………………………1 PART I INTRODUCCIÓ………………………………………………………………..3 1. Justificació i objecte de la recerca…………………………............................5 2. Problemàtica que es planteja…………………………………………………6 3. Objectius……………………………………………………………………...8 CAPÍTOL 1 1. DISSENY DE LA RECERCA…………………………………………………11 1.1 Justificació i enfocament…………………………………………………...13 1.2 Classificació i tipus de recerca…….……………………………………….13 1.3 Metodologia de la recerca…………...……………………………………...14 1.3.1 Desenvolupament de l’estudi………………………………………….15 1.3.2 Fonts…………………………………………………………………...16 I PART II CAPÍTOL 2 2. DADES BIOGRÀFIQUES DE CARLES G. VIDIELLA……………………...25 2.1 Naixement……………………………………………………………………..27 2.2 Context històric i social……………………………………………………….29 2.3 Període de joventut i perfil humà……………………………………………...31 2.4 Període adult…………………………………………………………………...39 2.5 Mort……………………………………………………………………………39 2.6 Homenatges amb motiu de la seva mort……………………………………….43 CAPÍTOL 3 3. ANYS D’APRENENTATGE……………………….……………………………..49 3.1 L’aprenentatge a Barcelona amb Joan Baptista Pujol…………………………51 3.1.1 Trets característics del mètode: “Nou mecanisme del piano”………….56 3.2 L’aprenentatge a París amb Antoine-François Marmontel………………….....70 3.2.1 Trets característics del mètode: “Consells d’un professor sobre l’ensenyament tècnic i estètic del piano”.................................................75 CAPÍTOL 4 4. LA CARRERA CONCERTÍSTICA DE CARLES G. VIDIELLA……………83 4.1 Etapa de joventut: de l’any 1879 al 1888…………………………………….85 4.2 Etapa de plenitud: de l’any 1889 al 1903…………………………………….110 4.2.1 Els concerts històrics de l’any 1891……………………………………115 4.2.2 Els concerts històrics de l’any 1893……………………………………125 II 4.2.3 Première a Barcelona del Concert per a piano i orquestra núm. 5 de Saint-Saëns l’any 1897………………………………………………..129 4.2.4 Concerts a partir de l’any 1898………….……………………………..134 4.2.5 Concert Vidiella-Granados-Malats l’any 1900………………………..141 4.2.6 Recital a la Sala Parés l’any 1901..........................................................145 4.2.7 Concert de la integral de les Rapsòdies hongareses de Liszt l’any 1902…………………………………………………………………..148 4.2.8 Concerts Vidiella-Ribera de l’any 1903……………………………….156 4.3 Etapa de maduresa: de l’any 1904 al 1915…………………………………..160 4.4 Trets definitoris de la seva escola……………………………………………178 CAPÍTOL 5 5. EL MESTRATGE DE CARLES G. VIDIELLA……………….………………207 5.1 Primers anys de mestratge………………………………………………...…213 5.1.1 Concert d’alumnes a la Sala Bernareggi l’any 1883..............................216 5.1.2 L’alumna Maria Lluïsa Guerra...............................................................222 5.2 Recitals de presentació de les alumnes Dolors Roig i Carme Abella………..230 5.3 Altres alumnes destacats……………………………………………………..239 5.4 Expansió de la seva escola……………………………………………….…..254 5.4.1 A Barcelona: l’Escola Vidiella………………………………………...254 5.4.1.1 El testimoniatge de M. Salomé López Quintilla……………..264 5.4.1.2 El testimoniatge d’Isabel Rocha i Barral…………………......272 5.4.2 A Llatinoamèrica……………………………………...………………..279 III PART III CAPÍTOL 6 6. CONCLUSIONS……………………………………………………………..283 6.1 Exposició de les conclusions…………………………………...…….285 PART IV BIBLIOGRAFIA……………………………………………………............309 ANNEXOS………………………………………………………..………......327 ANNEX I: Imatges…………………………………………….………...329 ANNEX II: Cartes………………………………….………….………...351 ANNEX III: Relació d’autors i obres que va interpretar Vidiella en concert……………………………………………………379 ANNEX IV: Programes de concert al Palau de la Música Catalana.……395 ANNEX V: Obres de Vidiella ………………...……………….……......401 ANNEX VI: Articles dedicats a Vidiella ……………………………….417 ANNEX VII: Obres dedicades a Vidiella ………………………………473 ANNEX VIII: Programes Rubinstein …………………………….….…483 ANNEX IX: Llistat dels alumnes de Vidiella………..………………….489 ANNEX X: Partitura de treball de l’Escola Vidiella………………….…493 IV ESTRUCTURA DEL TREBALL El present estudi s’estructura en quatre parts. La primera part és introductòria: coneixerem l’objecte de la recerca, la problemàtica que es planteja i els objectius generals i específics que es deriven d’aquest treball i, seguidament, en el capítol primer, abordarem el disseny de la recerca on fem una aproximació a qüestions metodològiques i en elles centrem les principals línies d’actuació que regiran la nostra recerca, basades en el diàleg de les diferents fonts, que són preferentment documentals. La segona part conté el cos pròpiament dit del treball, amb la inclusió dels capítols segon, tercer, quart i cinquè, que corresponen respectivament a les dades biogràfiques de Vidiella, als anys de formació pianística a Barcelona amb Joan Baptista Pujol i a París amb François-Antoine Marmontel, a la trajectòria artística amb un seguiment dels principals concerts ordenats cronològicament, juntament amb els principals trets de la seva escola, i finalment al mestratge impartit a la ciutat de Barcelona per Vidiella, i a l’expansió de la seva escola. La tercera part aglutina les conclusions i les expectatives de futur a les quals hem arribat amb la realització d’aquest treball. La quarta i darrera part reuneix la bibliografia general i específica així com els annexos documentals i gràfics, dels quals la majoria del material és inèdit. Hi trobem incloses i relacionades imatges, cartes, la relació d’autors i obres que va interpretar Vidiella en concert, els programes de mà dels concerts que va protagonitzar Vidiella al Palau de la Música Catalana, obres de Vidiella, articles i obres dedicades a Vidiella, els programes de concert que va oferir a la ciutat de Barcelona Anton Rubinstein, el llistat dels alumnes de Vidiella i, fins i tot, una partitura de treball de l’Escola Vidiella. Cal assenyalar que els peus de pàgina s’enumeren novament quan comença cada capítol. 1 2 Introducció 3 4 INTRODUCCIÓ 1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTE DE LA RECERCA El músic Carles Gumersind Vidiella i Estevan (1856-1915) és motiu d’estudi tant des de la vessant interpretativa pianística, ja que va ser un pianista d’excepció, com de la pedagògica, tenint en compte que creiem fermament que va crear una escola pianística i volem demostrar-ne la seva existència. Vidiella, juntament amb els músics Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Malats i Ricard Viñes, representa el cim del pianisme català de finals del segle XIX i començaments del XX. Cal remarcar que la figura de Vidiella i la seva escola pianística són avui injustament desconegudes. La raó principal d’aquest desconeixement radica en què no disposem de documents sonors d’aquell moment per contrastar la informació que se’n deriva de les fonts documentals, i al tractar-se d’un intèrpret del piano la nostra tasca musicològica es fa summament complicada. La recerca sobre l’escola pianística de Carles G.
Recommended publications
  • De Joan Maragall I Enric Morera
    Haidé, núm. 1, 2012 p. 159-172 JOANA ESCOBEDO Biblioteca de Catalunya L'EMPORDÀ DE JOAN MARAGALL I ENRIC MORERA Resum: S’exposa en aquestes notes la gènesi de la sardana L’Empordà, amb lletra de Joan Maragall i música d’Enric Morera, a través d’un manuscrit autògraf de Maragall adreçat a Morera –darrerament adquirit per la Biblioteca de Catalunya– i de correspondència conservada a l’Arxiu Joan Maragall. La col·laboració entre poeta i músic, que s’eixampla a d’altres obres, permet d’entreveure com s’esdevé el procés de creació –literària i musical– dels dos autors. Paraules clau: poesia — epistolari — creació literària — Enric Morera — L’Empordà — música — sardanes Abstract: These notes discuss the genesis of the Sardana L’Empordà–with lyrics by Joan Maragall and set to music by Enric Morera–trough Maragall’s autograph manuscript sent to Morera, and recently acquired by the Library of Catalonia, and the correspondence de- posited at the Joan Maragall Archive. The collaboration between the poet and the composer, which extends to other works, sheds light on the literary-musical creative process of both authors. Key words: Poetry — Letters — Literary creativity — Enric Morera — L’Empordà — Music — Sardana Reproducció reduïda del manuscrit autògraf del poema de Joan Maragall enviat a Enric Morera Varia 159 Joana Escobedo. L'Empordà de Joan Maragall i Enric Morera Sense haver-ho predeterminat, l’«Any de la paraula viva» podrà gaudir d’un colofó bibliogràfic i do- cumental ben especial i, fins a cert punt, diríem, emblemàtic. Per un d’aquells
    [Show full text]
  • Sardanes, Amunt! 1
    Sardanes, amunt! 1. Documents: s. XVIII – s. XX, anys 40 La Biblioteca de Catalunya torna a mostrar part del La sardana i Barcelona, dansa i ciutat, han anat - Eduard Toldrà. Barcelona: Foc Nou, DL 1980. Top.: LP 1276. seu fons sardanístic amb motiu del nomenament de plegades al llarg dels anys i la Biblioteca de Barcelona com a Capital de la Sardana 2014. Catalunya n’és testimoni. El fons de sardanes i música de cobla que s’hi conserva està representat 3. Enric Morera i Viura (1865-1942) A l’exposició Sardanes, realitzada el 2010 en aquest per documents de formats i suports diversos: El compositor, director i pedagog barceloní Enric mateix espai, es va seleccionar el bloc més manuscrits, impresos, ex-libris, dibuixos, fotografies, Morera és un dels músics catalans més prolífics. El representatiu de compositors i sardanes custodiat a programes, cartells, enregistraments sonors i seu fons, incorporat a la Biblioteca de Catalunya el la Biblioteca a través de diferents formats i suports audiovisuals. 2005, inclou més de cinquanta obres teatrals, entre elles sis òperes, al voltant d’unes vint obres per a esborranys, edicions i enregistraments. Ara, cinc orquestra, més de cinquanta sardanes, prop de cent anys després, es presenta l’entramat sardanístic tot Documents destacats: - Follias, Ballets, Sardanas, Contradansas, Minuets, Balls, cinquanta cançons corals i per a veu i piano, obres recordant a Enric Morera i Viura (1865-1942), el Pasapies, y moltas altres cosas de aquell temps vell [...]. pròpies i harmonitzacions, un tractat d’harmonia i un compositor barceloní de qui, enguany, se celebren [17--]. Partitura manuscrita.
    [Show full text]
  • Enric Morera, Musicar El Modernisme 1. Música Escènica 2. Música
    Enric Morera, musicar el modernisme 1. Música escènica Estrena de Empòrium, d’Enric Morera. Reproducció dels programes de mà del Gran Teatre del Liceu. Temporades 1905- Compositor, director i pedagog, Enric Morera i Viura (Barcelona, L'alegria que passa : marxa / E. Morera. Barcelona : El Arte 1906 i 1906-1907 1865-1942) és un dels compositors més significatius de la Musical Pedro Astort, [19--?]. Portada amb reproducció del cartell música catalana del tombant de segle XX. de Santiago Rusiñol Enric Morera per Ramon Casas. Reproducció del dibuix al carbó, color Compromès amb l’ideari nacionalista i modernista, gran part del L'alegria que passa ; El jardí abandonat ; Cigales i formigues / seu catàleg s’adscriu a l'estètica neoromàntica, sumant-se a lletra de Santiago Rusiñol ; música d'Enric Morera i Joan Gay. Enric Morera i Àngel Guimerà. Reproducció de la fotografia l’impuls del cant coral iniciat per Josep Anselm Clavé. Barcelona : Tipografia L'Avenç, 1901 sobre cartró 240x325mm Modern Styl. Entre 1914 i 1921 La seva obra reflecteix la complicitat dels compositors Isaac El comte l'Arnau : visió llegendària / lletra d'en Josep Carner ; 2. Música instrumental Albèniz i Enric Granados, amb qui compartí el projecte i creació música del mestre Enric Morera. [Barcelona : Imp. Henrich y del Teatre Líric Català, i també la influència dels seus mestres Comp. en Comandita, 1905]. Llibret. A la part superior de la Serenata : per a violí (o violoncel) i piano / E. Morera. Barcelona : Felip Pedrell, Carles G. Vidiella o Ernesto Cioffi. portada: Espectacles Audicions Graner. Teatre Principal Iberia Musical, [ant. a 1928] A més, la col·laboració amb reconeguts escriptors coetanis com L'adoració dels pastors : quadret escènic / Jacinto Verdaguer ; Col·lecció d'or : petites obres per a infants / E.
    [Show full text]
  • Enric Morera, Musicar El Modernisme L'alegria Que Passa ; El Jardí Abandonat ; Cigales I Formigues / Mestre Enrich Morera
    Enric Morera, musicar el modernisme L'alegria que passa ; El jardí abandonat ; Cigales i formigues / mestre Enrich Morera. [Barcelona?] : Imp. El Anuario de la lletra de Santiago Rusiñol ; música d'Enric Morera i Joan Gay. Exportación, 1906. Top.: Rull 56/26 Compositor, director i pedagog, Enric Morera i Viura (Barcelona, Barcelona : Tipografia L'Avenç, 1901. Top.: 83-8-1607 1865-1942) és un dels creadors més significatius de la música 2. Música instrumental catalana del tombant de segle XX. El comte l'Arnau : visió llegendària / lletra d'en Josep Carner ; música del mestre Enric Morera. [Barcelona : Imp. Henrich y Serenata : per a violí (o violoncel) i piano / E. Morera. Barcelona : Compromès amb l’ideari nacionalista i modernista, gran part del Comp. en Comandita, 1905]. Top.: 2009-12-C 28/6 Iberia Musical, [ant. a 1928]. Top.: 2006-Fol-C 52/34 seu catàleg s’adscriu a l'estètica neoromàntica, sumant-se a l’impuls del cant coral iniciat per Josep Anselm Clavé. L'adoració dels pastors : quadret escènic / Jacinto Verdaguer ; Col·lecció d'or : petites obres per a infants / E. Morera. Barcelona amb corals i il·lustracions musicals d'Enric Morera. Barcelona : : Iberia Musical, [ca. 1928]. Top.: M 4261/39 La seva obra reflecteix la complicitat de compositors com Isaac [José Porter], impr. 1948 (Barcelona : Tobella). Top.: Verd. 8-VI- Albéniz i Enric Granados, amb qui compartí el projecte i creació 3/3 XLIXè Concert Simfònic Popular per la Banda Municipal de del Teatre Líric Català, i també la influència dels seus mestres Barcelona : director: Joan Lamote de Grignon. Barcelona, Palau Felip Pedrell, Carles G.
    [Show full text]
  • Sardanes Cantades / Havaneres
    SARDANES CANTADES • HAVANERES / Coral Sant Jordi / LMG2081 All rights reserved. Unauthorised public performance, broadcasting and copying of this record prohibited. 1 8 a 0 D 7 d 2 3 a ' r D 5 G u 6 M D D L 5'23 5'19 3'46 4'40 5'07 4'51 5'13 4'04 4'04 3'35 4'24 2'53 4'40 2'23 3'40 Sardanes Barcelona Dip. Leg.: B-46771-2007 (www.lamadeguido.com) ©(P) 2007 La Mà de Guido Presa de so i muntatge: Llorenç Balsach juliol de 2007 a la capella de Sant Felip Neri. Portada: Olga Sacharoff (1889-1967): Enregistrament realitzat entre els mesos de juny i (Enric Morera) (Enric Morera) (Josep Sancho Marraco) (Lluís Maria Millet) (Rafael Ferrer) (Enric Morera) (Agustí Borgunyó) (Manuel Oltra) (Ricard Viladesau) (Enric Morera) (Frederic Sirés, Harm: Josep Gustems) (Harm: Xavier Montsalvatge/Alain Langrée) (Manuel Oltra) (Harm: Gonzalo Casielles) (Manuel Saderra Puigferrer) SARDANES CANTADES / HAVANERES La sardana de l'abril La sardana de les monges Les fulles seques L'Empordà Les neus que es fonen Somni L'estany de Banyoles Juntes les mans Res no és mesquí Pregaria La colometa La gavina Amor mariner Rosina La reina del placer CORAL SANT JORDI Lluís Vila i Casañas, director 1 2 3 4 5 6 7 8 9 ENGLISH COMMENTARY INSIDE COMENTARIOS EN ESPAÑOL EN EL INTERIOR COMENTARIS EN CATALÀ A L'INTERIOR 15 12 13 14 10 11 SARDANES CANTADES • HAVANERES / Coral Sant Jordi / LMG2081 2 CATALÀ de Sant Joan Ante Portam Latinam, la Missa brevis (1901) i la genial Multifariam, però la seva producció Lluís Maria Millet i Millet (Barcelona, 1906-1990): abastà una quinzena de misses, sarsueles, goigs, motets, Fill de Lluís Millet, fundador de l’Orfeó Català, himnes, cançons per a cor i per a veu i piano, ballables, fou director del cor en la represa de les activitats havaneres, caramelles, obres per a orquestra, banda, públiques després de la Guerra Civil.
    [Show full text]