Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
74
Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
74 SUMARI 16.1. Situació actual del medi ambient de la comarca. Aspectes rellevants 62 16.2. Objectius del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès 62 1. INTRODUCCIÓ 3 16.3. Descripció i valoració de la proposta del PDTAP 63 2. MARC TEÒRIC 3 16.4. Justificació ambiental de l’alternativa escollida 63 3. SÍNTESI DELS CONTINGUTS DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS 3 17. FONS DOCUMENTAL CONSULTAT 65 4. INFORME DE VIABILITAT ECONÒMICA 7 ÍNDEX DE TAULES 66 5. OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS 7 5.1. Objectius generals 7
5.2. Objectius ambientals 8
5.3. Relació amb altres plans 9
6. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL D’OBLIGAT COMPLIMENT: INTEGRACIÓ EN EL PLA 10
7. SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI AMBIENT DE LA COMARCA. ASPECTES RELLEVANTS 15
7.1. Descripció dels aspectes rellevants 15
7.2. Diagnosi ambiental 25
8. EVOLUCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS SENSE L’APLICACIÓ DEL PLA 26
9. PARTICIPACIÓ PÚBLICA 27
10. IDENTIFICACIÓ DELS EFECTES SIGNIFICATIUS PROBABLES SOBRE EL MEDI AMBIENT 27
10.1. En relació al vector TERRA 27
10.2. En relació al vector BIODIVERSITAT 28
10.3. En relació al vector AIGUA 28
10.4. En relació al vector AIRE I FACTORS CLIMÀTICS 29
10.5. En relació al vector ENERGIA 29
10.6. En relació al vector PAISATGE 29
10.7. En relació al vector POBLACIÓ I SALUT HUMANA 30
10.8. En relació al vector PATRIMONI CULTURAL I BÉNS MATERIALS 31
10.9. En relació al vector RISCOS 31
11. DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ D’ALTERNATIVES 31
12. VALORACIÓ I AVALUACIÓ DELS EFECTES SOBRE EL MEDI AMBIENT 33
12.1. Taula de valoració general dels efectes ambientals significatius del Pla 34
12.2. Taula de valoració específica dels efectes ambientals significatius del Pla 35
13. JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA 51
14. MESURES PREVENTIVES, DE REDUCCIÓ O CONTRARESTACIÓ 54
15. PROGRAMA DE SEGUIMENT AMBIENTAL 54
16. SÍNTESI NO TÈCNICA 62 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
1. INTRODUCCIÓ Cal destacar que, seguint les indicacions de la Directiva 1, no s’ha realitzat una diagnosi extensa i
Actualment ens trobem en un moment molt important per tal d’orientar noves visions i estratègies de dilatada de tots els vectors ambientals del territori, sinó que s’ha concentrat l’anàlisi en els comprensió de l’entorn i el territori. En base al principi de preservació de la biodiversitat permeten realment significatius, aquells que són de valor en el territori àmbit de planejament, els que són enfrontar els problemes ambientals i d’ús de l’entorn des d’una perspectiva innovadora, més consistent vulnerables o susceptibles de ser ho com a conseqüència de les propostes del planejament i eficient en el reconeixement dels valors naturals i en evitar els problemes ambientals, sense que això territorial. hagi d’anar en detriment dels econòmics, encara menys dels socials. De la mateixa manera, l’avaluació s’ha centrat en els aspectes que són competència del
Tractar convenientment la matriu territorial de manera adient des d’una perspectiva ambiental és planejament territorial el sistema d’espais oberts, el sistema d’assentaments urbans i el segurament l’aspecte més innovador pel que fa a la preservació de l’entorn. Ho és per què reivindica la sistema d’infraestructures de mobilitat i no ha abordat aquelles qüestions ambientals sobre les capacitat d’actuar en sentit positiu sobre l’entorn més enllà dels aspectes de protecció més concrets. quals no té capacitat d’incidència ni en positiu ni en negatiu. Això ens permet incidir sobre els nostres plans i accions sobre el territori tot preveient i procurant el L’informe ambiental que es presenta ha de servir com a material de base per a una avaluació millor encaix ecològic i mediambiental, en benefici tant de la millor qualitat de l’entorn com per ambiental que s’haurà d’efectuar conjuntament amb el Departament de Medi Ambient i consegüent de la qualitat de vida. Això ha de contribuir de manera molt rellevant a la millora local i Habitatge de la Generalitat de Catalunya abans de l’aprovació inicial del Pla director territorial i global de l’entorn a Catalunya. que es mantindrà al llarg de tota la tramitació del Pla.
En compliment de l’apartat 4 de l’article 5 de la Directiva 2001/42/CE, es determinarà,
2. MARC TEÒRIC conjuntament amb les autoritats amb responsabilitats especials en matèria de medi ambient, si cal aprofundir més en l’avaluació d’alguns dels elements ressenyats, si cal considerar i avaluar El present informe acompanya el projecte de Pla director territorial de l’Alt Penedès que serà objecte aspectes que en aquest informe no s’hagin tingut en compte. de tramitació. L’objectiu principal de l’informe és facilitar que el projecte de Pla director territorial pugui ser considerat i analitzat des de l’òptica del medi ambient per les autoritats ambientals, els agents socioeconòmics, la gent del territori i qualsevol persona o entitat interessada. 3. SÍNTESI DELS CONTINGUTS DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS
L’informe es formula en el marc de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, Pel que fa a l’ estructura formal , l’avantprojecte del Pla director territorial de l’Alt Penedès relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient (DOCE consta de quatre documents:
197/30, de 21 de juliol de 2001), on determina que cal que la planificació territorial i urbanística • Memòria realitzi un procés d’avaluació ambiental estratègica (AAE) i que el resultat d’aquesta quedi reflectida en • Normes d’ordenació territorial un informe ambiental. També en el de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre Evaluación de los • Plànols d’informació i proposta efectos de determinados planes y programas en el medi ambiente . • Avaluació Ambiental Estratègica. Informe ambiental El document, per tant, el que fa és donar fe dels objectius ambientals que l’equip redactor es va plantejar d’inici, de les anàlisis ambientals efectuades i dels resultats finals obtinguts. La memòria explica i justifica la proposta del Pla en funció dels objectius adoptats, de les circumstàncies físiques del territori i dels condicionants jurídics, socials i econòmics. En l’informe, bàsicament: a) s’identifiquen els factors ambientals rellevants dins l’àmbit territorial de l’Alt Penedès i les dinàmiques o tendències més preocupants que es donen. 1 Article 5, Informe ambiental, apartat 2. En l’informe ambiental elaborat conforme l’apartat 1 es farà b) es recullen les obligacions jurídiques en matèria de medi ambient i els objectius ambientals exigibles constar la informació que es consideri raonablement necessària, si es tenen en compte els coneixements i mètodes d’avaluació existents, el contingut i el grau d‘especificació del pla o programa, la fase del procés a aquest Pla director territorial en concret. de decisió en el que es troba i la mesura en la que l’avaluació de determinats aspectes és més adequada en c) es justifiquen, ambientalment, les grans alternatives escollides i s’avalua el grau de compliment dels fases diferents d’aquest procés, amb l’objectiu d’evitar la seva repetició. objectius ambientals fixats d’inici i la incidència ambiental, positiva i negativa, de les propostes del Pla.
3 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Les normes d’ordenació territorial es componen de normes d’aplicació directa, directrius que han de El sistema d’espais oberts desenvolupar altres instruments urbanístics o sectorials, recomanacions i arguments. A més del capítol El Pla director territorial proposa una determinació especial i normativa d’ordenació del sistema de disposicions generals comprèn els capítols d’espais oberts, assentaments urbans i infraestructures d’espais oberts de l’Alt Penedès que es basa en els següents eixos: de mobilitat. 1. La delimitació i protecció especial d’aquells espais oberts que actualment ja estan protegits Els plànols d’informació expressen el reconeixement territorial general i les característiques del sistema sectorialment per la legislació ambiental i aquells que el Pla considera que tenen un elevat valor d’espais oberts, el sistema d’infraestructures i el sistema d’assentaments. Els plànols de proposta agrícola o forestal, un valor ecològic a nivell regional o comarcal, un especial interès cultural i expressen les determinacions gràfiques per als tres sistemes i també els àmbits per a la gestió i el identitari o que juguen un paper destacat en la connectivitat ecològica o en el cicle hidrològic. desenvolupament normatiu específic. Els plànols es presenten a escala 1:100.000 i els de proposta Amb caràcter general, aquests espais tindran el règim de sòl no urbanitzable i no s’hi podrà fer també a escala 1:50.000. cap actuació d’edificació o de transformació de sòl que pugui afectar de manera clara el sistema L’informe ambiental és el present document i el seu objecte i context és el que s’especifica a l’apartat 1 ecològic o el paisatge. En casos concrets es permet l’autorització per a edificacions o ampliacions del mateix. d’edificacions segons el que determini el preceptiu estudi d’impacte ambiental a l’empara de l’article 47 de la Llei d’Urbanisme.
Pel que fa al contingut , la Llei 23/83, de 21 de novembre, de política territorial estableix per als plans Les infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de protecció especial o la millora territorials un contingut temàtic que s’expressa en els termes següents: de les existents requeriran un estudi d’impacte ambiental preceptiu, i adoptaran solucions que a) La definició dels nuclis especialment aptes per a establir hi equipaments d’interès comarcal. minimitzin els desmunts i terraplens, evitant interferir els corredors hidrogràfics i els connectors ecològics. b) L’assenyalament dels espais d’interès natural. 2. La delimitació i la consideració de sòl de protecció especial d’aquells espais dedicats al conreu c) La definició de les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per de la vinya. les seves característiques d’extensió, de situació i de fertilitat. 3. El dimensionat i la naturalesa dels creixements urbans que el municipi pugui proposar hauran d) L’emplaçament d’infraestructures. de concordar amb les estratègies de desenvolupament que el Pla territorial assigna a cada nucli e) Les àrees de protecció de construccions i d’espais naturals d’interès historicoartístic. de població. f) Les previsions de desenvolupament socioeconòmic. 4. L’exclusió normativa del desenvolupament urbà i de l’edificació en terrenys incompatibles o g) Les determinacions per a la planificació urbanística. inadequats sigui quin sigui el règim de protecció que li assigna el Pla , entre ells el sòl afectat
L’ordenació dels continguts i determinacions del Pla director territorial respon als criteris per al per riscos naturals greus i el sòl de domini públic. Així, correspon al planejament urbanístic desenvolupament del Programa de Planejament Territorial aprovats per la Secretaria de Planificació delimitar amb precisió les zones de risc i determinar les mesures específiques de protecció i Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. prevenció.
Aquesta ordenació s’articula en els tres sistemes bàsics del territori: 5. L’establiment de directrius normatives per a un planejament urbanístic municipal proactiu del a) Sistema d’espais oberts. sòl no urbanitzable orientat a garantir l’equilibri d'éssers humans natura, la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible. En aquest sentit, correspon al planejament urbanístic delimitar el b) Sistema d’assentaments urbans. sòl de valor ambiental, ecològic i científic del municipi; el sòl d’elevat valor agrícola; el sòl de c) Sistema d’infraestructures de mobilitat. domini públic, els entorns dels elements històrics, arqueològics o culturals de valor i dels Partint de la situació comarcal actual, es defineixen un seguit d’estratègies i determinacions elements identificatius o identitaris del municipi; les àrees de paisatge de major valor i les àrees d’ordenació corresponents a aquests tres grans sistemes. més visibles des de la xarxa viària principal; els espais vers perifèrics al sòl urbà. Per últim, el planejament haurà de preservar especialment aquell sòl que, sense tenir un valor intrínsec
4 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
notable, pugui jugar un paper en l’estructuració dels teixits urbans en termes d’eficiència, sostenibilitat - Vies integrades, que corresponen al conjunt de carreteres de caràcter local que garanteixen els i qualitat de vida. accessos i les connexions a tots els pobles i principals nuclis urbans de la comarca. La disposició
6. L’establiment de normes generals relatives a les edificacions i instal·lacions en sòl no urbanitzable i, d’aquestes vies en el territori actua també com a eix d’unió entre les vies de categoria en general, a la transformació del sòl i del paisatge en els paisatges rurals. Així, per a les edificacions immediatament superior. legalment implantades i d’usos permesos actualment per la Llei d’urbanisme en sòl no urbanitzable - Vies rurals. Les característiques pròpies de l’explotació vitivinícola de la comarca, així com la podran mantenir-se i ampliar-se segons el que determini el planejament general urbanístic, excepte en tradició de petits assentaments dispersos, dóna una major importància als camins rurals. En aquells casos en que afectin a espais de protecció especial. Pel que fa a les edificacions o usos aquesta categoria s’ha considerat únicament un primer nivell de camins que, a més de donar existents implantats il·legalment pels quals hagi prescrit l’acció de reposició, el municipi haurà de accés a assentaments, gaudeixen de continuïtat i sovint fan d’enllaç entre vies de categoria vetllar per la seva regularització. superior.
S’estableix diverses bateries de condicions generals per a les transformacions del sòl en els paisatges Addicionalment, per a la major part de les vies de relació comarcal, i en particular aquelles que rurals per tal de preservar el paisatge existent i evitar la uniformització de l’espai. S’estableix una actuen com a eix estructurador de sistemes d’assentaments, es proposen actuacions de bateria de condicions concretes per a la implantació de noves edificacions aïllades, tant en sòl no condicionament i millora. urbanitzable com urbà, amb l’objectiu de seguir una estratègia d’harmonització de les edificacions amb 2. Ordenació del transport col·lectiu per a mercaderies i passatgers el paisatge. - Aspirar a una dotació de serveis ferroviaris regionals ràpids per millorar la integració de la comarca amb la regió metropolitana.
El sistema d’infraestructures de comunicació - Millorar el servei ferroviari intern de la comarca en l’àmbit del corredor potenciant la El Pla director territorial proposa unes determinacions sobre la ordenació del sistema d’infraestructures comunicació ràpida de passatgers. de comunicació basades en els següents eixos: - Millorar els accessos, aparcaments i comunicació amb transport públic de les estacions, així 1. Ordenació de la xarxa viària com dotar-les d’equipaments i serveis comarcals.
Tractar la xarxa viària en base a un model jeràrquic on es contemplen les següents categories: - Establir un model de transport interurbà multimodal que garanteixi l’accés a les estacions des
- Autopista: element de trànsit a través de la comarca evitant el seu ús com a via de comunicació dels diversos pobles de la comarca. local. - Millora dels transports col·lectius en aquells pobles o àrees especialitzades que no gaudeixin de
- Vies estructurants primàries, que configuren la xarxa principal de distribució en l'àmbit del Pla i de serveis ferroviaris. relació amb àmbits territorials immediats: N-340; laterals de l’AP-7; C-15; i la nova via del corredor. 3. Transport ferroviari
Aquesta última no ha de suposar necessàriament una via ràpida, ja que tindrà un paper distribuïdor - Previsió d’una variant de mercaderies exterior al casc urbà de Vilafranca del Penedès. Aquesta que portarà associat la necessitat d’accessos i enllaços, a més d’una important funció cívica de caràcter se separa a Santa Margarida i els Monjos i, seguint la traça de l’autopista, passaria entre intermunicipal. aquesta via i l’actual N-340 (amb diverses possibilitats de traçat alternatiu) per situar-se, més - Vies estructurants secundàries, que inclouen les principals vies d’accés als diversos sistemes enllà de La Granada, junt a l’actual traça del ferrocarril. d’assentaments, actuant-hi com a eixos estructurants: BP-2121 a Sant Martí Sarroca i Pontons; BP-21 - S’incorpora la traça del Ferrocarril Orbital, d’acord amb la proposta del Pla director Urbanístic 51 a l’eix de Riudebitlles; BV-2249 de l’estació de Gelida a Sant Llorenç d’Hortons; C-243b de Sant de l’Orbital. Aquest pla serà qui definirà la traça i les condicions de pas per la comarca, la major Sadurní d’Anoia a Gelida; BV-2151 i BP-2126, que uneix transversalment la C-15 amb Sant Martí part del recorregut és en túnel, per tant no afecta els espais naturals que atravessa. Sarroca i, a través Guardiola de Fontrubí, amb els pobles petits del centre de la plana; TP-2115 i BV- - En les primeres etapes del Pla es va contemplar la possibilitat d’una reserva ferroviària entre 2115, de l’Arboç a Vilanova i la Geltrú, que passa pel parc del Foix, i té un important potencial com a Sant Sadurní d’Anoia i Igualada, aquesta variable s’ha descartat ja que no figura en els plans del recorregut paisatgístic intercomarcal.
5 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
departament de transpor i, en canvi, figura com a prioritària la línes Martorell Igualada, que Per a les àrees especialitzades contribueix a la comunicació entre les ciutats del Penedès i Igualada. - Estratègia d’extensió: a partir de la l’existència i la reserva de sòl urbanitzable per a àrees - Es preveu la millora de les línees de rodalies, en servei i frequència. especialitzades es proposen creixements amb una major diversificació d’activitats.
- Es preveu una nova línea rápida de Regionals, es localitza l’estació de Regionals a Vilafranca del - Estratègia de localització preferent d’equipaments: consisteix principalment en localitzar les Penedès. àrees especialitzades en l’entorn pròxim a les estacions ferroviàries i a les poblacions que han de
- Considerar l’àmbit de les estacions, existents o de nova creació, com a àrees d’intermodalitat, de desenvolupar un paper de centralitat intermunicipal o comarcal. localització d’equipaments i d’activitat, amb la clara vocació de donar servei als pobles de la comarca, - Estratègia de consolidació: es basa en l’acceptació de la implantació de les àrees amb independència de la seva localització al corredor. Així es preveu, juntament amb les estacions, la especialitzades amb les característiques previstes pel planejament. localització d'àrees d’aparcament i d’altres transports públics, la localització d’àrees d’equipament i - Estratègia de canvi d’ús/reforma: per a aquelles àrees que caldria transformar perquè juguin d’activitat que complementin l’atracció pròpia de les estacions. un paper en el territori que aprofiti millor, des del punt de vista de l’interès públic, els avantatges de la seva localització.
El sistema d’assentaments - Estratègia d’extinció o reducció: per a aquelles àrees físicament existents o previstes pel
El Pla director territorial proposa unes estratègies i determinacions d’ordenació sobre el sistema planejament urbanístic que poden afectar de manera especialment greu els valors o potencialitat d’assentaments basades en els següents aspectes: del territori. En cap cas aquesta estratègia s’aplicarà a àrees consolidades o en estat avançat de consolidació. Per a les nuclis i àrees urbanes - Estratègia de reducció o de reconsideració de límits: per a aquelles urbanitzacions residencials, - Creixement mitjà: es consideren aquells assentaments de major rellevància situats a l’eix central del classificades com a sòl urbanitzable, que ocupa importants àrees i presenten amplis espais buits. Penedès, inclou Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i Els Monjos. Aquestes La reconsideració pot afectar als límits, tipus edificatoris o activitats admeses. ciutats han de polaritzar el desenvolupament urbà de la comarca.
- Creixement moderat: es consideren aquells assentaments en els que es reconeix un paper de centralitat, una connectivitat acceptable i poden permetre's assolir un major nombre d’habitatges i Els sistemes urbans es diferencien en tres tipus principals en base a les seves dinàmiques llocs de treball més enllà de les seves necessitats internes. Aquests nuclis són: La Granada i Sant econòmiques i poblacionals: Cugat de Sesgarrigues al sistena de l’eix central del Penedès, Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de - El sistema de l’eix central corredor com a polaritat: inclou els municipis de Vilafranca del Mediona, al sistema de Mediona - Riudebitlles ; Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix en el sistema de Penedès i Sant Sadurní d’Anoia. També inclou municipis que participen de l’accés directe a les l’eix del Foix; Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, en el sistema Gelida - Sant Llorenç, que té en l'estació infraestructures territorials, en particular la xarxa viària principal i la ferroviària, com Santa de Gelida el seu punt d’unió. Margarida i els Monjos, Olèrdola i Sant Cugat Sesgarrigues. També hi ha altres municipis que
- Creixements segons necessitats internes: són aquells on no es considera adient l’aplicació tenen el seu nucli allunyat del corredor però que disposen de sòl en les proximitats de les d’estratègies de dinamització. Aquests nuclis mantenen el seu paper territorial sense creixements principals xarxes d’infraestructures i que tendeixen a desenvolupar àrees d’activitat. Entre superiors als que han de garantir l’equilibri intern d’edat o de residencia - llocs de treball. aquests trobem Subirats i Avinyonet del Penedès.
- Consolidació i millora dels petits assentaments, proposant als Plans d’ordenació urbanística - Els sistemes lineals: definits a partir d’un espai geogràfic comú i la compartició complements de regularització o el manteniment estricte del perímetre urbà. En casos d’assentaments d’infraestructures de comunicació amb capacitat d’actuar com a element de referència del compactes es proposa la consideració de sòl urbà amb el manteniment estricte del perímetre. conjunt. Es consideren el sistema Mediona-Bitlles, format pels municipis de Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona, units per la carretera BP-2151; el sistema del - Manteniment del caràcter rural dispers per a aquells assentaments en els quals els límits no es Foix, format pels municipis de Sant Martí Sarroca, Torrelles de Foix i Pontons, units per la puguin establir clarament des del punt de vista parcel·lari com d’agregació d’edificacions. carretera BP-2121; el sistema Gelida - Sant Llorenç d’Hortons, format per aquests dos
6 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
municipis, comparteixen com a element de comunicacions de referència l'estació de Gelida i el sistema 3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. de la carretera de l’Ordal que inclou els municicpis depenents d’aquesta carretera, que de forma total o 4. Moderar el consum de sòl. parcial són: Sant Sugat del Penedès i Subirats (parcialment inclòsos a l’eix central), Avinyonet del 5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. Penedès i Olesa de Bonesvalls. 6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. - Grups de municipis: es consideren municipis que participen d’unes condicions geogràfiques, 7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. econòmiques, de posició i de dimensió similars. El conjunt de municipis comparteix com a referència funcional en el camp de serveis i d’equipaments un poble o ciutat major, que en el cas que ens ocupa 8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la serà principalment Vilafranca del Penedès. Així, trobarem l’entorn de Vilafranca del Penedès, conjunt implantació de polígons industrials o terciaris. de municipis de petita dimensió i poca població que formen una corona separada de la ciutat 9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. (separació que es vol mantenir) uns 10 Km; els pobles de la plana central, que inclouen municipis de 10. Els nous creixements han de ser compactes i en continuïtat. major dimensió, escassa població i poblament dispers en nombrosos assentaments de diverses 11. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori. característiques; Castellet i Castellví, els municipis més occidentals de la comarca, amb poca població i poblament en diversos tipus d’assentament; Olesa de Bonesvalls i Subirats, a l'extrem sud-oriental i 12. La mobilitat és un dret i no una obligació. formats per assentaments d’origen divers, amb presència d’urbanitzacions. 13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes
d’assentaments.
4. INFORME DE VIABILITAT ECONÒMICA 14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.
La llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre Evaluación de los efectos de determinados planes y 15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant programas en el medio ambiente indica la necessitat d’incorporar un informe de viabilitat econòmica de infraestructures concordants amb la matriu territorial. les alternatives dins de l’informe de sostenibilitat ambiental, així com de les mesures dirigides a Prenent com a punt de partida aquests criteris, els objectius de l’Avantprojecte de Pla s’agrupen prevenir, reduir o pal·liar els efectes negatius del pla. Tanmateix, segons les indicacions del DMAH, en els tres grans temes que s’hi tracten: espais oberts, infraestructures de comunicació i s’assumeix la seva consideració a l’estudi econòmic i financer del Pla director Territorial de l’Alt assentaments.
Penedès.
Sistema d’espais oberts
5. OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS Com a resposta als criteris 1, 2 i 3 i prenent com a base una valoració estratègica prèvia dels 5.1. Objectius generals espais oberts, amb la referència als estudis del paisatge i la carta del paisatge signada pel
D’acord amb la política d’encaix i coordinació dels Plans Directors Territorials en els Plans Territorials col·lectiu de municipis de l'Alt Penedès, s’estableix l’objectiu general d’establir un model Parcials, les directrius del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de territorial de preservació dels espais naturals i conservació dels espais oberts. Catalunya que menen aquests últims també són la base objectiva del seu desenvolupament. Aquest objectiu general es concreta a partir de:
L’Avantprojecte del Pla director territorial de l’Alt Penedès adopta a mode d’objectius generals els • Definir com a referència primària la xarxa natural, ambiental i de connectors a través de la criteris generals continguts en el Programa de Planificació territorial de Catalunya, que són els delimitació i la regulació. següents: • Desenvolupar la resta de la matriu territorial en espai obert a través de la definició de 1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. categories de sòl.
2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació • Incloure l’espai agrari en sòl de protecció especial. del territori. • Definir les unitats paisatgístiques.
7 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
• Determinar per a la resta de la matriu territorial els aspectes subjectes a regulació directa o a criteris indicats pel sistema d’infraestructures de comunicació són també aplicables des del punt directrius a desenvolupar pel planejament. de vista del tractament dels assentaments. Així, s’estableix el propòsit general de considerar els
• Definir criteris d’actuació per als espais lliures en els assentaments urbans existents assentaments com a base funcional de la comarca. Aquest objectiu general es concreta a partir de: • Definir criteris d’actuació en els nous assentaments, a través de la definició de diversos graus de • vinculació (de transformació o conservació) entre els possibles desenvolupaments urbans i els Detectar i definir els principals elements de relació existents o a potenciar com a base per a actuals espais oberts. la definició dels sistemes d’assentaments. • • Determinar les condicions paisatgístiques d’implantació de les infraestructures i des de les Definir les condicions de planejament d’aquests sistemes, establint àmbits de planejament infraestructures. sectorial i urbanístic supramunicipal, així com referències concretes al planejament local. • Classificar els assentaments en funció de la posició, dinàmica, ús, planejament i potencial creixement. Sistema d’infraestructures de comunicació • Definir les opcions i les limitacions de creixement dels nuclis urbans. Com a resposta als criteris 12, 13, 14 i 15, s’estableix el propòsit general de considerar les • infraestructures com a suport i articulació dels assentaments, de les activitats i del transport públic. Establir els criteris de compacitat i diversificació (tipus de residència, mescla d’usos) de Aquest objectiu general es concreta a partir de: l’aprofitament del sòl. • • Definir els corredors de grans infraestructures, les condicions i el nivell de servei que han de donar Integrar les iniciatives i el manteniment de la oferta diversificada en la política d’habitatge. a la comarca, considerant l’autopista en el cas de la xarxa viària i el FFCC i el TGV en el cas de la • Definir criteris per a la política d’habitatges a nivell comarcal o de sistemes urbans.
xarxa ferroviària. • Considerar els equipaments comarcals i plurimunicipals com a qualificadors dels sistemes • Determinar l’estudi i contrast amb altres propostes de les xarxes viàries i ferroviàries d’abast d’assentaments.
territorial. D’entre les primeres es consideren la N 340 i la C 15; d’entre les segones l’eix vertical • Avaluar les relacions existents entre l’habitatge i el lloc de treball en els diversos escenaris. Vilanova Vilafranca Igualada. • Establir criteris d’anàlisi i directrius de planejament local, amb la finalitat d’homogeneïtzar els • Articular i reforçar les xarxes de carreteres i camins locals. criteris a aplicar en el planejament local relatius a l'ordenació dels assentaments. • Definir la jerarquia de vies i camins locals, en relació amb els sistemes urbans i a les demandes • Establir sistemes d’avaluació dels teixits urbans consolidats en funció de variables diverses, d’accessibilitat territorial. com a instrument de mesura dels graus de compactació, que pot constituir un instrument • Vincular directament les condicions d’accessibilitat i d’urbanització de les infraestructures de homogeni de referència per al planejament local.
comunicació a la capacitat de localització i permanència d’activitats, en particular d’aquelles que es localitzen fora dels àmbits urbans o urbanitzables. 5.2. Objectius ambientals • Determinar els nivells de servei del transport públic, que poden resultar condicionants d’actuacions A partir de la diagnosi de la situació ambiental de la comarca (veure apartat 6.2), s’han establert de creixement o de localització d’activitats. els objectius ambientals que ha de considerar l’avantprojecte del Pla director territorial de l’Alt • Exigir nivells mínims d’accessibilitat a les propostes sectorials i locals. Penedès i que han estat la base per a l’avaluació de les propostes del Pla. • Definir les condicions d’implantació o d’adequació territorial i paisatgística d’infraestructures A l’hora de concretar aquests objectius ambientals, s’ha donat compliment a l’annex I de la existents o previstes. Directiva 2001/42/CE que estableix que caldrà definir els objectius de protecció ambiental fixats Sistema d’assentaments en els àmbits internacional, comunitari o de l’Estat que guardin relació amb el pla o programa i
L’anàlisi i la definició d’objectius i propòsits generals relacionats amb els assentaments i els sistemes que estableix que caldrà concentrar se en aspectes com la biodiversitat, la població, la salut d’assentaments, fan referència directa als criteris generals 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11. Cal notar que els humana, la fauna i la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, els béns materials i el
8 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
patrimoni cultural (que inclou el patrimoni arquitectònic i arqueològic, el paisatge i les seves • Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la interrelacions). contaminació de l’aire.
Els objectius ambientals que es descriuen a continuació, han estat classificats en objectius de primer i • Protegir i millorar els embornals i els dipòsits de gasos amb efecte hivernacle. segon ordre de prioritat, entenent que els de primer ordre són els que, per la seva tipologia i escala de • Millorar l’eficiència en el consum de recursos (inclosos els energètics) i en la prevenció de la treball, el planejament territorial té majors atribucions i capacitat d’incidència. Els de segon ordre, en generació de residus. canvi, són complementaris als de primer ordre, i especialment importants per a ser considerats en els • Protegir el patrimoni geològic i la geodiversitat. plans especials i planejament derivat dins de l’àmbit del Pla. • Promoure un ús sostenible de l’aigua, basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles. Objectius de primer ordre de prioritat • Prevenir en la mesura del possible els efectes sobre el canvi climàtic dins de les atribucions • Garantir la diversitat ecològica com a valor essencial de la protecció de l’entorn. del planejament territorial (reduir la mobilitat obligada, afavorir modes de transport més • Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial (mínima fragmentació per eficients...)
infraestructures, edificacions aïllades i nuclis urbans). • Fer una política centrada en el principi de precaució i de prevenció davant els riscs naturals • Ser eficients en el consum de sòl per infraestructures i creixements urbans, essent el sòl planer i el (inundacions, esllavissades...).
sòl fèrtil, associat sobretot al conreu de la vinya, especialment important dins l’àmbit. • Protegir els sòls més fèrtils i de major valor agrícola. 5.3. Relació amb altres plans • Preparar la regió per mitigar els efectes negatius del canvi climàtic. El Pla director territorial no vol ser un compendi de la totalitat de les polítiques públiques que es • Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua: ecosistemes aquàtics, terrestres i zones desenvolupen en el territori sinó que vol aportar una matriu de referència que faciliti la humides. coherència espacial i temporal d’aquestes polítiques. Aquesta és, de forma genèrica, la seva
• Millorar l’eficiència en l’ús de l’energia. relació amb els altres plans i programes.
• Garantir la qualitat de l’aire Es defineixen diferents nivells de disposicions: les normes, les directrius i les recomanacions. Les primeres són precises i d’obligat compliment pel planejament urbanístic, els projectes • Protegir els paisatges d’excellència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori. d’infraestructures i les altres actuacions en el territori que són objecte de regulació. Les directrius defineixen estratègies o pautes d’actuació que han d’ésser concretades en documents Objectius de segon ordre de prioritat normatius de menor escala, especialment pel planejament urbanístic. I les recomanacions estan
• Conservar els hàbitats en general i amb especial atenció als rars, amenaçats o endèmics. sotmeses a les valoracions d’oportunitat o conveniència de l’administració competent, tot i que s’hauran de justificar els motius si no es segueixen les recomanacions del Pla. • Protegir els espais naturals d’especial interès a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial. Des del punt de vista legal:
• Regular la freqüentació als espais amb valor natural més sensibles i/o vulnerables. 1. El Pla director territorial de l’Alt Penedès ha de desplegar les determinacions del Pla territorial general que va ser aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març. • Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques. 2. El Pla director territorial de l’Alt Penedès ha d’harmonitzar se amb els Plans territorials • Protegir el sòl dels processos de degradació (erosió, inundacions, esllavissades) i tenir en compte sectorials existents i futurs. Aquests plans comprenen tot l’àmbit de Catalunya però, d’acord les característiques del sòl en les decisions relatives al seu ús. amb el seu caràcter sectorial, les seves determinacions es refereixen només a un o alguns • Frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no aspectes de la realitat territorial. incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
9 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
En el desenvolupament de la Llei 23/1983, la Generalitat ha elaborat i aprovat diversos plans 3. El Pla director territorial de l’Alt Penedès té una posició jeràrquica superior al planejament territorials sectorials, alguns amb anterioritat a l’aprovació del Pla territorial general. Són els següents: urbanístic municipal o supramunicipal al qual dóna normes d’aplicació directa, directrius que
Pla de carreteres de Catalunya (1985, revisat el 1995). aquest haurà de desenvolupar i concretar obligadament i recomanacions. D’aquesta manera, el planejament territorial coordina i harmonitza a una escala superior els diversos plans urbanístics Pla d’espais d’interès natural (1992). que es puguin formular en el seu territori. Mapa eòlic de Catalunya (2002). Pla de sanejament de Catalunya (1996). 6. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL D’OBLIGAT COMPLIMENT: INTEGRACIÓ EN Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (2001). EL PLA Pla de ports de Catalunya (2001) Considerant els objectius i directrius de les principals estratègies i normatives internacionals, Pla d’aeroports de Catalunya (2003) comunitàries, estatals i catalanes en matèria de medi ambient i de desenvolupament sostenible,
Pla director d’heliports de Catalunya s’ha procedit a la identificació d’aquells objectius ambientals i obligacions jurídiques que poden ser abordats pel planejament territorial, aquells sobre els quals l’ordenació territorial pot tenir Pla director d’infraestructures 2001 2010 (ATM) incidència positiva o negativa. Pla d'infraestructures de transport de Catalunya 2006 2026 Pla de transport de viatgers a Catalunya El VI Programa de medi ambient de la Unió Europea defineix quatre àrees d’actuació prioritàries: Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals (PROGRIC). (2001). • Intentar mitigar el canvi climàtic. Pla de l’energia de Catalunya 2006 2015 • Protegir i restaurar el funcionament dels sistemes naturals i detenir la pèrdua de Directrius nacionals de mobilitat, aprovades pel Consell Català de Mobilitat el febrer de 2006, biodiversitat en la Unió Europea i al món i protegir els sòls contra l’erosió i la contaminació. principalment les Directrius 3, 5, 10, 12, 15, 16, 17, 18, 23, 24, 25, 26. • Aconseguir prou nivell de qualitat ambiental perquè les concentracions de contaminants El Pla anirà incorporant, a base d’introduir hi els ajustaments necessaris, les determinacions que d’origen humà, inclosos diferents tipus de radiació, no comportin efectes ni riscs significatius tinguin transcendència per a l’ordenació del territori dels plans sectorials que s’aprovin. Si les sobre la salut humana; política centrada en el principi de precaució i de prevenció de riscs. previsions en matèria ambiental que estableixin futurs plans sectorials haguessin de motivar una • Aconseguir que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la capacitat de reconsideració de les hipòtesis d’evolució econòmica i demogràfica del Pla, es procedirà a introduir les càrrega del medi ambient; dissociar el consum de recursos i el creixement econòmic correccions i ajustaments necessaris en les seves determinacions per tal de recuperar la coherència mitjançant un augment notable de l’eficiència dels recursos, la desmaterialització de propositiva entre totes les variables que intervenen en el desenvolupament sostenible del territori. l’economia i la prevenció de la generació de residus. En el seguiment del Pla s’incorporaran les determinacions del planejament sectorial que tinguin Dins les quatre àrees prioritàries, el planejament territorial semblaria tenir major capacitat incidència en el territori, sobretot el planejament relatiu al cicle de l’aigua, a la producció i distribució d’incidència en les dues primeres i, per aquesta raó, el PDTAP es marca entre els seus objectius d’energia i a la neutralització de residus municipals i industrials, ja sigui per recollir les previsions de ambientals: sòl necessàries al respecte o per esmenar, si s’escau, supòsits de desenvolupament que no s’ajustin al marc ambiental definit per aquests plans. • Frenar i minimitzar els efectes del canvi climàtic
També s’incorporaran les previsions d’implantació de nous equipaments d’abast supramunicipal que es • Garantir el funcionament dels sistemes naturals facin en els plans sectorials que elaborin els departaments corresponents, com també les • Evitar la pèrdua de biodiversitat determinacions relatives al paisatge que s’aprovin mitjançant els instruments que prevegi la legislació • Protegir els sòls sobre paisatge.
10 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Obligacions en matèria de biodiversitat l’Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat o l’Estratègia espanyola per a la conservació
La protecció de la biodiversitat en normativa es remet a la protecció d’espècies, dels hàbitats d’interès de la biodiversitat. comunitari i els espais naturals: A Catalunya existeix un esborrany d’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de
Nivell autonòmic la diversitat biològica elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb la collaboració de la Institució Catalana d’Història Natural. L’Estratègia catalana - Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals., modificada per la Llei 18/1998, de 28 de comparteix els grans objectius del corpus jurídic internacional però els concreta i adequa a la desembre situació i les especificitats pròpies de Catalunya. La proposta vol ser d’aplicació al conjunt de la - Decret 328/1992 pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Conté en els annexos 3 i 4 la matriu territorial i no solament als espais naturals protegits i pretén integrar les consideracions relació d’espècies de la fauna i la flora protegida en determinats espais inclosos en el Pla. en matèria de biodiversitat al conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i Nivell estatal econòmic. En tot cas, el seu objectiu bàsic i central és el d’invertir la tendència actual de pèrdua
- Reial decret 439/1990 , de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg nacional d’espècies de la diversitat d’ecosistemes, d’espècies i de dotacions genètiques que configuren la diversitat amenaçades. biològica de Catalunya.
Nivell europeu L’Estratègia catalana s’estructura en 12 eixos d’actuació prioritaris:
- El 21 de maig de 1992, la Unió Europea (UE) va aprovar la Directiva 92/43/UE, relativa a la 1. L’adequació de les estructures administratives i els instruments legislatius als objectius de conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres, coneguda com a Directiva conservació i ús sostenible de la diversitat biològica.
hàbitats. La conservació de la biodiversitat al territori de la Unió Europea (UE), mitjançant la 2. La integració de la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en les polítiques conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna silvestres, és l’objectiu general de sectorials i intersectorials de l’Administració de la Generalitat. la Directiva hàbitats (article 2). 3. La millora dels incentius a la conservació de la biodiversitat i l’eliminació dels desincentius. - El 27 d'octubre de 1997, va aprovar la Directiva 97/62/UE , en què s’adapten al progrés científic 4. La valoració i la gestió de la diversitat biològica, per part de les comunitats locals, com un (és a dir, al millor coneixement i definició) els hàbitats naturals i les espècies dels annexos I i II. component essencial de la qualitat de vida dels seus ciutadans. - Directiva 79/409/CE , de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres 5. La promoció d’un compromís social per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat Convenis internacionals biològica mitjançant l’educació, la formació i la sensibilització de la societat catalana en
- CITES, Conveni sobre comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres relació amb la importància i significació d’una i altra.
signat a Washington l’any 1973. 6. El reforçament del sistema d’àrees protegides de Catalunya.
- Conveni de Berna sobre la conservació de la vida silvestre i dels hàbitats naturals d’Europa 7. La garantia de la conservació i la recuperació de les espècies amenaçades. elaborat pel Consell d’Europa i adoptat l’any 1979. 8. La millora de la coherència territorial d’hàbitats i poblacions. - Conveni de Bonn sobre espècies migradores d’animals silvestres que viuen en el territori 9. La protecció de la diversitat biològica ex situ. europeu. 10. L’ús sostenible dels recursos genètics i el repartiment equitatiu dels beneficis que en resulten. A més a més d’aquesta normativa de protecció de la biodiversitat més rellevant, cal citar els principis 11. La incentivació de la investigació i l’intercanvi d’informació. de la lluita global contra la pèrdua de la diversitat biològica que es troben resumits en diverses 12. L’impuls a la cooperació internacional per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat estratègies i convenis entre els quals l’Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat, el principalment en aquells països o territoris que suporten més notòriament la petjada Conveni de Río sobre la diversitat biològica, l’Estratègia Paneuropea per a la diversitat biològica, ecològica de la societat catalana.
11 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
D’aquests 12 àmbits, aquells objectius en els quals el PDTAP sembla tenir major capacitat d’incidència - El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya prendrà el relleu del fins ara en positiu o en negatiu són: Pla hidrològic de les conques internes. El seu contingut està definit pel Decret 3/2003, de 4
- Integrar la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en les polítiques sectorials i de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de intersectorials de l’Administració de la Generalitat Catalunya, que des del moment de la seva aprovació dóna forma legal als aspectes considerats en la Directiva marc d'aigua. - Integrar els condicionaments de la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat en la planificació territorial i el planejament urbanístic Nivell estatal
- Millorar la representació en el Pla d'espais d'interès natural de tots els components de la diversitat - Llei 11/2005 , de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei 10/2001 , de 5 de juliol, del biològica de Catalunya Pla Hidrològic Nacional.
- Garantir les connexions biològiques entre els espais del Pla - Resolució MAH/3060/2005 , de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat al Conveni de collaboració subscrit entre el Ministeri de Medi ambient i el Departament de Medi Ambient i - Integrar el PEIN amb les xarxes d'espais protegits internacionals, especialment amb la Xarxa Habitatge pel qual es modifica parcialment el Conveni d’encàrrec de gestió entre el Ministeri europea Natura 2000 de Medi Ambient (DOGC 02/11/2005). - Fomentar la creació de xarxes locals d’àrees naturals protegides Nivell europeu - Garantir la permeabilitat ecològica del territori per tal de facilitar els processos de desplaçament i - La Directiva 2000/60/CE de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc dispersió de les espècies comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües. - Mantenir globalment la conservació dels tipus d’hàbitats, amb especial atenció als endèmics, rars o amenaçats Cal esmentar que, en base als objectius establerts per la Directiva 2000/60/CE, el PDTAP té incidència, especialment en: Obligacions en matèria d’aigua - Prevenir el deteriorament addicional i protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i Nivell autonòmic dels ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes - El Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, aprovat pel Reial decret aquàtics. 1664/1998 , de 24 de juliol, pel qual s'aproven els plans hidrològics de conca (BOE núm. 191, d'11 - Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos d'agost de 1998), té unes bases tècniques. Descriu l'estat hidrològic el 1992 i preveu les situacions hídrics disponibles. el 2002 i 2012 com a primer i segon horitzó. El Pla hidrològic inclou el Pla de sanejament que, - Protegir i millorar el medi aquàtic, entre d’altres formes. amb la mateixa filosofia, descriu la qualitat dels rius en origen (1990) i marca uns objectius per a la finalització del Pla. - Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves contaminacions. - La normativa vigent està continguda en l'Edicte de 16 de març de 1999 , publicat al DOGC de 25 de maig de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les determinacions de contingut normatiu - Contribuir a palliar els efectes de les inundacions i les sequeres. del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. - Protegir les aigües territorials i marines.
- Tenint en compte la Directiva 2000/60/CE de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un
marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües, es considera la validesa de l'actual Pla Obligacions en matèria d’aire i factors climàtics hidrològic i se'n determina l'actualització i revisió depenent del Decret 3/2003 , de 4 de novembre, Nivell autonòmic pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, anomenat Pla de - El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002, de 28 de juny de 2002, de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. protecció contra la contaminació acústica. Aquesta Llei pretén donar resposta a la
12 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
inquietud dels ciutadans que, en el marc d'una societat participativa i en un àmbit de progressiva A Catalunya, davant la incertes dels potencials efectes d’aquest fenomen, el Govern de la conscienciació ambiental, demanen la intervenció de les administracions públiques en aquesta Generalitat ha promogut una Estratègia catalana sobre el canvi climàtic i que es basa en:
matèria. La Llei recull els criteris que la Unió Europea ha establert en el Llibre Verd de la lluita • Un inventari permanent d’emissions de diòxid de carboni. contra el soroll i que s'han plasmat en la normativa comunitària. Per a les infraestructures i • Una xarxa temàtica contra el canvi climàtic. activitats no sotmeses a la Llei d'intervenció integral de l'Administració ambiental, les declaracions • Una estratègia per a la implantació de l’energia eòlica a Catalunya. d'impacte ambiental, d'acord amb la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, estableixen valors límit de nivell de soroll que no poden sobrepassar. • Uns programes d’eficiència energètica al sector industrial i domèstic.
Nivell estatal • Un programa de recuperació i tractament dels gasos d’abocador.
- En la legislació espanyola, el mandat constitucional de protegir la salut (article 43 de la Constitució) • El foment dels biocombustibles.
i el medi ambient (article 45 de la constitució) incloïen la protecció contra la contaminació acústica. • El posicionament de Catalunya davant els sistemes de compravenda d’emissions. En els últims anys, les Corts Generals han aprovat la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del • Un programa d’impuls i foment de la mobilitat sostenible. Soroll. • Un programa d’educació ambiental i informació. Nivell europeu • Un programa de foment dels vehicles lliures de benzina. - Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la • La incorporació de l’estratègia com un dels eixos principals de l’Agenda 21 de Catalunya qualitat de l’aire ambient. • La creació d’una comissió catalana del canvi climàtic. - Directiva 2002/49/CE sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, 25 de juny de 2002. Les línies d’actuació en les quals el PDTAP pot tenir major capacitat d’incidència són les següents: La normativa esmentada i més concretament, la Directiva 96/62/CE busca evitar, prevenir o reduir els - Increment de l’ús d’energies netes i renovables, especialment l’eòlica, com a mesura efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en el seu conjunt; avaluar, basant se en essencial en la lluita contra el canvi climàtic. mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats membres; disposar d’informació adequada sobre la qualitat de l’aire ambient i procurar que el públic tingui coneixement de la mateixa, - Millora de l’eficiència energètica, especialment en el sector del transport. entre d’altres coses amb llindars d’alerta; i, finalment, per mantenir una bona qualitat de l’aire ambient - Foment de la mobilitat sostenible: un planejament territorial que incorpori els criteris de i millorar la quan sigui necessari. mobilitat sostenible i que penalitzi els escenaris que augmentin la mobilitat obligada.
El PDTAP sembla tenir major capacitat d’incidència, en positiu o en negatiu, en els següents objectius - Promoció del transport públic i d’altres sistemes de transport que permetin reduir les de la Directiva 96/62/CE: emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
- Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la - Mesures de precaució per preveure, prevenir o reduir al mínim les causes del canvi climàtic i contaminació de l’aire. mitigar ne els efectes negatius.
- Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar la quan sigui necessari. - Protecció i millora dels embornals i els dipòsits dels gasos amb efecte hivernacle.
- Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Referent a la problemàtica sobre el canvi climàtic, diversos convenis i protocols internacionals i europeus entre els quals el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el Protocol de Obligacions en matèria de terra Kyoto, per al citat conveni o l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic , marquen els objectius en la Dins d’aquest apartat s’inclou la normativa més rellevant que implica els diferents aspectes lluita contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus efectes adversos. relacionats amb la Terra: sòl, geologia, relleu.
13 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Respecte el sòl , en l’àmbit de la Unió Europea existeix una Comunicació de la Comissió al Consell, el Llei integra en les seves normes específiques de protecció del Patrimoni Arqueològic, els Parlament Europeu, el Comitè econòmic i social i el Comitè de les regions ( COM/2002/0179 final, no elements geològics i paleontològics relacionats amb l’ésser humà i amb els orígens i publicada al DOCE) titulada “Cap a una estratègia temàtica per a la protecció del sòl”. En base a aquest antecedents. document, es detecten determinats objectius sobre els quals el planejament territorial sembla tenir A nivell estatal capacitat d’incidència, en positiu o en negatiu, i que són els següents: La llei 4/1989 de 27 de març, de la Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i - Protegir el sòl dels processos de degradació: erosió, desertificació, pèrdua de matèria orgànica, Fauna Silvestres fa referència al Patrimoni Geològic en dues de les categories en què contaminació, segellat, compactació, reducció de la seva biodiversitat, salinització i inundació i classifiquen els espais naturals. esllavissament. La llei 1671989 de 25 de juny del Patrimoni Històric Espanyol, els jaciments - Gestionar de forma sostenible els recursos del sòl. paleontològics són integrats com a components del patrimoni històric.
- Aplicar restriccions a les zones amb problemes relacionats amb l’erosió, la salinització, les Cap d’aquestes lleis inclou cap organisme competent per a la recerca, catalogació, o altra inundacions i l’esllavissament de terres. activitat relacionada amb el patrimoni geològic. Ambdues lleis mantenen algunes competències - Protegir les terres dotades d’un valor primordial des del punt de vista agrari. Aquesta comunicació exclusives de l’Estat, essent competència de les diferents comunitats autònomes i d’acord amb destaca que l’ordenació del territori pot tenir un paper important en la protecció dels recursos els seus respectius Estatuts d’Autonomia, el seu desenvolupament legislatiu i execució.
edàfics, limitant el segellat del sòl i fent que en les decisions relatives a l’ús del sòl es tinguin en Un altre dels conceptes que contempla el vector Terra és el relleu . En aquest cas, la normativa compte les seves característiques (per exemple, el risc d’erosió). que es considera específicament és la que el relaciona des del punt de vista urbanístic:
Cal també, esmentar que a nivell autonòmic existeixen: Normativa autonòmica
El Decret 476/ 2004 , de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. d’urbanisme . En l’article 7 d’aquest Decret, es determina una directriu de preservació dels El Reial decret 9/2005 , de 14 de gener de 2005, pel qual s'estableixen la relació d'activitats terrenys amb pendent elevada, on indica que el planejament urbanístic general no pot alterar la potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls classificació com a sòl no urbanitzable d’aquells terrenys que tinguin un pendent superior al contaminats. Aquest Reial decret regula les obligacions de les activitats potencialment contaminants 20%.
del sòl i estableix els criteris que han de permetre la declaració de sòls contaminats per part dels organismes competents de les Comunitats Autònomes. Obligacions en matèria de paisatge Pel que fa a la geologia i més concretament, el patrimoni geològic, no existeix una estratègia catalana El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la específica per a la seva conservació, sinó que comparteix regulacions amb el patrimoni biòtic i amb el planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques. patrimoni històrico cultural. A Catalunya existeix la llei 8/2005 , de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge A nivell autonòmic , està regulat per: que promou el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge per tal La llei 12/1985 de 13 de juny d’Espais Naturals determina que correspon a les diferents d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un administracions públiques la protecció dels espais naturals, on s’inclouen la gea, les pedres i els fòssils desenvolupament sostenible. que necessiten una preservació especial, tot i que no hi ha cap declaració d’aquest tipus sobre un La llei es basa en els principis d’actuació següents: element del patrimoni geològic. • Afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del La llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català inclou en el seu objecte de territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes. protecció els béns que per llur valor paleontològic mereixen una protecció especial. Aquesta mateixa • Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del paisatge, el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.
14 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
• Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i collectiu que, a més de valors Aquesta llei, pionera a tota Europa, té l’objectiu, entre d’altres de bàsics, el d’establir estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial i identitària. mecanismes de coordinació per a aprofitar al màxim els transports collectius, prioritzar el
• Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del transport públic i la mobilitat sostenible, fomentar la intermodalitat, reduir la congestió i la territori i valorar els efectes de l’edificació sobre el paisatge. contaminació i afavorir els sistemes de transport a la demanda dels polígons industrials.
• Afavorir la cooperació entre les diverses administracions públiques en l’elaboració i l’execució del planejament i de les polítiques de paisatge. 7. SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI AMBIENT DE LA COMARCA. ASPECTES RELLEVANTS.
• Promoure la collaboració de la iniciativa pública i privada en l’impuls d’actuacions, l’adopció La Directiva 2001/42/CE, relativa a l’ avaluació dels efectes de determinats plans i programes d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge. sobre el medi ambient , i més endavant la seva transposició en el Decret 305/2006, de 18 de
• Impulsar la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i econòmics. juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme especifiquen que l’informe de sostenibilitat ambiental de l’avaluació ambiental estratègica d’un pla ha de descriure els Els objectius que emanen d’aquests documents sobre els quals el PDTAP té major capacitat d’incidència aspectes més rellevants de la situació actual del medi ambient. El present capítol vol donar són els següents: resposta a aquests requeriments mitjançant una caracterització sintètica de la situació ambiental - Protegir, gestionar i planificar el paisatge per millorar lo i/o preservar lo. actual de l’Alt Penedès, fent èmfasi en els recursos ambientals més valuosos i les figures de - Integrar el paisatge en les polítiques de planificació protecció existents.
- Millorar el coneixement dels paisatges propis. D’acord amb l’article 5 de la Directiva 2001/42/CE, en aquesta descripció s’ha fet constar la
- Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com els paisatges d’influència antròpica. informació que s’ha considerat raonablement necessària, tenint en compte els coneixements i els mètodes d’avaluació existents, el contingut i el grau d’especificació del pla, la fase del procés de decisió en què es troba i la mesura en què l’avaluació de determinats aspectes és més Obligacions en matèria de patrimoni cultural i béns materials adequada en fases diferents d’aquest procés, amb l’objecte d’evitar la seva repetició. Nivell Autonòmic - Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993): 7.1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES RELLEVANTS El patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una 7.1.1. Terra collectivitat nacional. Els béns que l’integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. L’Alt Penedès s’estén al llarg de tres franges delimitades clarament per la topografia: La Serralada Litoral (sector meridional), La Depressió Prelitoral (sector central) i la serralada - Decret 78/2002, de 5 de març, del reglament de protecció del patrimoni arqueològic i Prelitoral (sector septentrional). Al sud est, hom troba el massís del Garraf i la Serra de l’Ordal, paleontològic. (DOGC núm. 3594, de 13.3.2002); La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni on la muntanya del Papiol i el pic de l’Àliga formen la separació de la comarca del Garraf. Els cultural català, dedica el capítol IV del títol II a regular específicament la protecció del patrimoni usos del sòl en aquest a zona són principalment forestals amb presència d’urbanitzacions arqueològic. Aquest Decret té per objecte establir el desplegament reglamentari de la regulació legal aïllades. Al centre de la comarca es troba una plana sense gaires elevacions, configurant se una esmentada. imatge orogràfica de depressió semicircular envoltada de muntanyes. La plana té 42 km de llarg En aquest aspecte, el PDTAP integra, respecta i promociona els elements patrimonials d’interès històric aproximadament (des de Gelida fins a Coma ruga) amb una amplitud màxima de 15 km. A la i cultural de la comarca documentats fins al moment. plana, els usos són agraris, i rivalitzen amb els residencials i els industrials, que es concentren principalment en una franja al llarg de l’autopista. Al nord est, direcció sud oest, es configura la Obligacions en matèria d’energia serralada Prelitoral amb les següents serres: Serra de Miralles, Serra de l’Orpinell, serra de
L’abast del PDTAP i el seu sentit estratègic en l’ordenació del territori vincula l’energia amb la mobilitat Puigfred, serra d’Avellà, serra d’Ancosa i serra de Mediona. Els usos majoritaris són, en aquest sostenible. Així, la principal normativa associada és la Llei 9/2003 , de 13 de juny, de la mobilitat. cas, forestals. L’altura mitjana dels 27 municipis que conformen la comarca és de 300 m.
15 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
L’origen geològic del relleu que envolta la comarca es troba, principalment, al Mesozoic (era troben principalment a les zones planeres de conreus, especialment al voltant de Vilafranca del secundària), mentre que els materials que formen les zones més baixes i planes tenen un origen Penedès i en els plans localitzats entre les rieres del centre de la comarca. Els sòls amb capacitat quaternari. de retenció baixa entre 64 i 127 són molt més abundants en superfície que els de capacitat de
Segons l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d’afloraments retenció moderada (128 190) i ambdós es localitzen entre els de categoria molt baixa i els de (geozones) i llocs d’interès geològic (geòtops) que en conjunt testimonien l’evolució geològica del categoria alta o molt alta, a mode d’interfase. territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic. A nivell de contaminació del sòl, ens remetem a l’apartat de Riscos (apartat 7.1.8).
L’Alt Penedès conté set geozones (GZ) i cinc geòtops inclosos dins les geozones (GTI), que són els següents: 7.1.2. Biodiversitat
Miocè del Castellet i la Gornal. A la comarca de l’Alt Penedès el territori està majoritàriament ocupat pel conreu de secà en un 51% (30.170,15 ha) situat de manera dominant a la plana on hi destaca la vinya amb un Falles normals de l’Arboçar del Penedès. 92,73%. La resta de conreus són fruiters alts (predominantment de secà com conreus Sant Miquel d’Olèrdola. d’oliveres, d’ametllers i garrofers), i conreus herbacis extensius de secà que ocupen menys de Massís de Garraf. un 4% del territori penedesenc. El conreu de regadiu és molt reduït, amb un 0.12% del total de la superfície de la comarca (70,02 ha). Esculls miocens de Sant Pau d’Ordal. Els espais biodiversos arboris i arbustius predominen a la perifèria de la comarca, a les zones Guixeres de Vilobí del Penedès. amb més relleu, on els hàbitats estan associats als espais fluvials. Són els hàbitats que ocupen Turons del Pac del Penedès. més superfície de la comarca després de la vinya, amb un 19,76% (11.170,91 ha) en el cas dels espais biodiversos arboris i un 18.25% (10.817,65 ha) en el cas dels espais biodiversos
Des del punt de vista de la caracterització bàsica de sòls, l’agricultura de l’Alt Penedès no té arbustius. En els cas dels espais arboris, hi predominen amb un 8,15% les pinedes de pi blanc limitacions importants, encara que les restriccions d’aigua dificulten la implantació de conreus de amb sotabosc de màquia i brolla i els alzinars, mentre que amb valors inferiors al 5% hi trobem regadiu. D’altra banda, l’existència d’un gran nombre de sòls amb carbonat càlcic redueix les les rouredes de roure valencià, pinedes de pinassa i pi pinyer, alberedes, omedes i les possibilitats d’implantació de conreus diferents dels actuals. freixenedes. D’aquests es consideren hàbitats d’interès comunitari prioritaris, entre d’altres, les pinedes submediterrànies de pinassa, mentre que les pinedes mediterrànies i els alzinars La major part de la comarca té un contingut de calcària activa dins de la fondària arrelable inferior al destaquen d’entre els no prioritaris. 10%. Els sòls destinats a conreus (principalment vinya) es caracteritzen per tenir un contingut de calcària activa entre el 5 i el 10%, mentre que se superen valors del 15% en zones del sud est de la Pel que respecta als espais biodiversos arbustius, destaquen les garrigues de coscoll (34%) i les comarca, on es troben entre d’altres, els espais PEIN de “Serres de l’Ordal”, ”Massís del Garraf” i brolles de romaní (31%), i amb una proporció inferior al 5%, bardisses amb roldor i una petita “Olèrdola” i els espais compresos per la serra de Riés i la serra de les Planes. part entre els que són d’interès prioritaris, s’hi consideren els prats mediterranis rics en termomediterranis i predesèrtics. Els municipis amb major superfície de bosc i arbusts són els El contingut de carbonat càlcic a la zona arrelable per sota de 25 cm és inferior al 40%, tant en zones propers a les serres que envolten la comarca; un d’ells de Bonesvalls, amb 1294 ha de bosc i muntanyoses com en espais de plana, com per exemple en els municipis de Pontons, Torrelles de Foix 1361 ha arbusts, un 24% aproximadament, del total del municipi. o Subirats, on predominen aquests sòls. Els valors superiors al 40% també es poden trobar en zones muntanyoses com en espais de plana. Les àrees urbanitzades i les urbanes i industrials composen la majoria de l’espai antròpic de l’Alt Penedès, que en total ocupa un 6% de la comarca i es troba distribuït al llarg de la xarxa viària i La capacitat de retenció d’aigua disponible per a plantes a la zona arable es considera molt baixa ferroviària. Cal destacar la superfície de parcs i jardins pertanyents a aquesta categoria, els (menor de 64) principalment a les zones muntanyoses de la serralada litoral i Prelitoral i turons, com el quals representen un valor molt inferior al 0,5%. turó de Sant Pau. Coincideixen en bona part amb els espais del PEIN de “Muntanyes de l’Ordal”, ”Massís del Garraf” i “Olèrdola”. Els sòls amb capacitat de retenció alta o molt alta (més de 190) es
16 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Pel que fa el contingut en aigües continentals de la comarca de l’Alt Penedès, trobem que només ocupa ZEIC R1. Riu Anoia el 0,25% del territori. De la qual la major part, el 0,15% la trobem en forma de llits i marges de rius, o ZEIC R2. Riu de Bitlles vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa i la resta formant estanys (i embassaments) ZEIC R3. Riu Foix de terra baixa i d’estatge montà, incloent, en certs casos, formacions helofítiques associades.
ZEIC R4. Riera de Marmellar
En relació als espais protegits existents circumdants o inclosos dins la comarca, trobem els següents ZEIC P1. St. Llorenç d’Hortons – Muntanyes de l’Ordal espais del PEIN (per una major explicació, consultar la Memòria del Pla, apartat Sistema d’espais ZEIC P2. Ancosa Montagut El Pla del Penedès Muntanyes de l’Ordal oberts): ZEIC P3. Mediona – Pontons El Foix, petit espai natural que comprèn un tram del curs baix de la ribera del riu Foix, a ZEIC P4. Ancosa Montagut – El Foix l’extrem més oriental de la serra litoral. ZEIC P5. Muntanyes de l’Ordal – El Foix Massís de Garraf, espai de modelat càrstic singular constituït predominantment per materials calcaris. ZIC G1. Sant Sadurní d’Anoia – muntanyes de l’Ordal
Muntanyes de l’Ordal, formen per un sistema càrstic amb relleu característicament calcari. ZIC G2. Riera de Lavernó
Olèrdola, espai que constitueix una prolongació oriental de les serres litorals del Garraf Ordal. ZIC G3. Riera de Llitrà
Ancosa Montagut, conjunt orogràfic d’alineació NE SW, destacat per l’abundant presència de ZIC L1. Sant Quintí de Mediona – Sant Sadurní d’Anoia
falles i per la transició de vegetació de clima continental a mediterrani. ZIC L2. Sant Sadurní d’Anoia – Sant Llorenç d’Hortons
Pel que fa a espais naturals de protecció especial (ENPEs) no es localitzen cap dels tipus esmentats ZIC L3. Serra de les Planes Muntanyes de l’Ordal d’espais d’interès natural de protecció especial. ZIC L4. Torrelavit – Serra de Gramar Respecte a la proposta catalana a la xarxa Natura 2000 que afecta la comarca recull, bàsicament, els ZIC L5. Sant Quintí de Mediona – Sant Pere de Riudebitlles espais ja inclosos al PEIN (“Muntanyes de l’Ordal”, “Massís del Garraf”, “Olèrdola” i “El Foix”) i hi afegeix àrees contigües declarades LIC i ZEPA per establir una continuïtat, que reben el nom de ZIC L6. Can Maristany (Subirats)
“Serres del litoral central Olèrdola Foix”, “Serres del Litoral central Torrelles”, “Serres del litoral central Olesa de Bonesvalls” , i “Serres del litoral central Gelida”. També, a l’oest de la comarca es 7.1.3. Aigua localitzen les “Capçaleres del Foix” i “El Montmell Marmellar”, dos espais que amplien la superfície dels La xarxa hidrogràfica de la comarca de l’Alt Penedès es caracteritza pel poc cabal i el caràcter EINs de “El Montmell” i “Ancosa Montagut”, respectivament. intermitent de la majoria dels seus rius i rieres. Aquesta està formada per dues grans àrees: La Aquests espais proposats a la xarxa Natura 2000 ocupen un 18% de l’Alt Penedès. part nord est de la comarca, de relleu més trencat drenada pel riu Bitlles i l’Anoia, que van cap Finalment, a l’Alt Penedès també trobem els espais de protecció urbanística: el Parc del Foix (1.900 al Llobregat i la part central i sud oest, de major extensió i més suau que vessa les aigües a la ha), el Parc del Garraf (10.692 ha) i el Parc d’Olèrdola (447 ha), gestionats er un consell coordinador riera de Canyelles i el riu Foix. municipal de Castellet i la Gornal, el primer, i per la Diputació de Barcelona els dos darrers. El riu Foix neix als vessants meridionals de la serra de la Llacuna (Anoia) i entra a la comarca
pels termes de Pontons i de Torrelles de Foix. Aigües avall entra al terme de Sant Martí Sarroca i, després d’un breu recorregut, es produeix l’aiguabarreig amb la riera de Pontons. Passa pel En termes de connectivitat ecològica , cal destacar el sistema de connectors ecològics que el PDTAP pla de la Bleda i entra al terme de Santa Margarida i els Monjos on rep, per l’esquerra, les determina, on, a mode de resum, trobem els següents espais (veure Memòria del Pla per un major aigües de la riera de Vilobí. Al terme de Castellet i la Gornal rep les aigües de la riera de detall):
17 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Marmellar per la dreta, és en aquest terme on es troba el pantà de Foix. El Foix s’endinsa per la Segons les tendències definides pels serveis d’abastament d’aigua de Catalunya del 2000 al comarca del Garraf i desemboca al mar per Cubelles. 2003 (ASAC, 2005), el consum domèstic a Catalunya registrat en aquest període de temps ha
El Foix és l’únic curs d’aigua de tot el Penedès que connecta la serralada Prelitoral amb el mar augmentat excepte per al consum global per habitant calculat a partir de la població censada. travessant la plana interior, la serralada Litoral i, finalment, la plana Litoral abans de desembocar al Extrapolant aquesta dada al consum domèstic de la comarca de l’Alt Penedès, es pot fer una mar. Té una aportació anual teòrica d’11 hm 3 a la totalitat de la seva conca. aproximació estimada del consum actual d’aigua que fa la població, i una altra de l’augment de la demanda amb la població que preveu el PDT. Prenent com a dada de referència la del consum L’Anoia només travessa la comarca de l’Alt Penedès pel seu extrem nord est i rega els temes de Sant unitari de l’ASAC segons la població censada del 2003 (180 l/hab/dia), els valors estimats de Sadurní d’Anoia i Gelida. En un curs d’uns 10 km, rep les aigües del riu Bitlles i de la riera de Lavernó, demanda d’aigua potable són els que es mostren a la taula 2. amb els seus respectius afluents. Té uns recursos totals anuals de 32 hm 3 i l’aigua, tant del riu com dels seus afluents, s’aprofita per a la indústria i alguns regadius.
El riu de Bitlles neix en el terme de la Llacuna (Anoia) a partir de diversos rierols que formen la riera Taula 1. Consum domèstic de Catalunya sense incloure els serveis de l’AMB, enregistrats per als anys de Mediona, entre els congostos de Rofes i de Mediona. Un cop passa Sant Quintí de Mediona, amb 2000 i 2003. més cabal d’aigua, pren el nom de riu de Bitlles i rega les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles, CONCEPTES 2000 2003 Terrassola del Penedès, Lavit i Sant Sadurní d’Anoia. És en aquest terme on es produeix l’aiguabarreig amb l’Anoia. Volum total domèstic enregistrat (milers m3/ any) 117.069 122.087
Cal fer notar que són quasi la meitat dels 27 municipis de la comarca els que són tributaris directament Promig 2.244.280 2.257.880 o indirectament del riu Anoia. POBLACIÓ Cens 1.793.703 1.859.499 En relació a les zones humides , l’Alt Penedès conté dues zones humides inventariades:
“l’Embassament del riu Foix”, de 65,7 ha i situat al municipi de Castellet i la Gornal; i “el Torrent de s/ pobl. promig 143 148 (+3,5%) Santa Susanna”, a Avinyonet del Penedès, de 2,8 ha. Consum unitari (l/hab/dia) Els recursos subterranis són notables, però insuficients per a la demanda de la població actual. Els s/ pobl. cens 179 180 (+0,6%) aqüífers més importants que s’inclouen total o parcialment dins de la comarca de l’Alt Penedès són de Font: ASAC, 2005 tipus Carbonatat (Gaià Anoia Bloc de Gaià i Garraf), aluvial (Aluvial de l’Alt Penedès) o detrític (Baix Penedès). D’aquests aqüífers tres es troben protegits: El Carme Capellades, Sant Martí Sarroca i el Baix Penedès. La Generalitat de Catalunya pel Decret 328/1988, d’11 d’octubre, estableix la protecció Taula 2. Aproximació de la demanda actual i futura a l’Alt Penedès, segons les diferents hipòtesis de de dos aqüífers que parcialment se situen en la comarca. Al nord, a cavall amb la comarca de l’Anoia, creixement establertes en el PDTAP. hi trobem l’aqüífer Carme Capellades amb una superfície de 157,8 km 2, en el terme de Mediona; a PREVISIÓ EN ELS PROPERS 25 ANYS l’est, se situa l’aqüífer de Sant Martí Sarroca que s’estén fins a Marmellar, ja al Baix Penedès, d’una ACTUAL CONCEPTES (Idescat, 2 2 Hipòtesi 1 Hipòtesi 2 Hipòtesi 3 Hipòtesi 4 superfície de 204,6 km i el Baix Pendès també al sud oest de 72,85 km . 2003) (∆ 175%) (∆ 42%) (∆ 100%) (∆ 52%) Pel que fa a l’aigua subterrània, la principal problemàtica dels aqüífers a l’Alt Penedès és el seu deteriorament coma conseqüència deles afeccions per nitrats d’origen agrari. Com a conseqüència POBLACIÓ 86.306 237.727 122.471 172.974 130.897 d’això, a la comarca es troben dos municipis declarats com a “vulnerables a la contaminació per nitrats” (DOGC, Decret 476/2004), (Àrea 5) que són Castellví de la Marca i Castellet i la Gornal. Les Volum total domèstic estimat 5.670 15.619 8.046 11.364 8.600 masses d’aigua del detrític del Baix Penedès i els aluvials del Panedès es troben en risc d’inclompiment (milers m3/ any) de no assolir els objectius de la Directiva marc de l’aigua al 2015 en el seu quimisme per aquesta Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ASAC, 2005 problemàtica.
18 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Respecte les mesures d’ozó troposfèric, els nivells són superiors a l’objectiu per a la protecció de
Tot i que al planejament territorial no li corresponen les decisions sobre l’ordenació de les xarxes de la salut humana d’aplicació l’any 2010 i superiors als valors objectiu a llarg termini de protecció serveis, es realitza una primera aproximació als requeriments generats pel Pla en els propers 25 anys, de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2020. S’han produït 5 superacions del on es permet preveure un augment, més o menys substancial segons l’escenari de creixement, pel que llindar d’informació a la població i es va superar durant 1 hora el llindar d’alerta a l’estació de fa al consum d’aigua. Vilanova i la Geltrú (Garraf) tot i que, atès que aquest nivell no es va perllongar durant 3 hores consecutives, com indica la normativa, no es pot qualificar aquesta superació com a situació d’alerta. 7.1.4. Aire i factors climàtics Pel que fa la contaminació atmosfèrica trobem que a la capital de la comarca, Vilafranca del Penedès, segons dades estadístiques de l’IDESCAT (any 2002 2003) de la xarxa de vigilància i control de l’aire, Taula 3. Principals contaminants atmosfèrics detectats a Vilafranca del Penedès. presenta una mediana del 17% de fums negres. Mitjana La contaminació atmosfèrica és un dels problemes ambientals al medi urbà, és a dir que la major part Contaminant diària Valor límit Legislació associada ( g/m³) es concentra a la capital de la comarca. Les emissions a l'atmosfera del parc automobilístic, de les calefaccions domèstiques i d'aquells focus d'origen industrial amb una àrea d'influència propera al nucli Reial Decret 717/1987, de 27 de maig, pel qual Valor límit s’estableixen noves normes de qualitat de l’aire pel que urbà, són les principals responsables de la contaminació atmosfèrica a la ciutat. d’immissió del fa referència a la contaminació per diòxid de nitrogen i NO 2 7 diòxid de plom (BOE núm. 135, de 6.6.87). nitrogen: 200 Els principals contaminants són el diòxid de sofre (SO 2), les partícules en suspensió de diàmetre g/m3N Directiva 85/203/CE, de 7 de març, relativa a les inferior a 10 micres (PM10), el monòxid de carboni (CO), els hidrocarburs totals (HCT), el plom (Pb), el normes de qualitat de l’aire per a l’NO 2 (DOCE 27/3/85) sulfur d'hidrogen (H S), el diòxid de nitrogen (NO ), l'ozó (O ) i altres contaminants fotoquímics. 2 2 3 Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es Valor límit desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de En concentracions elevades d’aquests contaminants poden originar pertorbacions a la salut de les NO 3 d’immissió: 140 3 protecció de l’ambient atmosfèric (BOE núm. 96, de 22 mg/m N persones i deteriorar les façanes dels edificis. Per això s'estableixen uns valors límit a partir dels quals d’abril de 1975). cal emprendre accions, com per exemple, declarar situacions d'emergència. Reial Decret 1321/1992, de 30 d’octubre, pel qual s’estableixen noves normes de qualitat de l’aire pel que Els principals contaminants atmosfèrics concentrats a la capital de la comarca són els que s’observen a Valors límit associats a la fa referència a la contaminació per diòxid de sofre i la taula 3. mitjana diària partícules (BOE núm. 289, de 2.12.92). SO 2 5 permesa: Directiva 89/427/CE, de 21 de juny, relativa als Es pot observar que les concentracions mitjanes dels principals contaminants atmosfèrics de la ciutat 100 g/m3 N valors límit i valors guia de qualitat per SO 2 i les de Vilafranca del Penedès no superen els valors límits o el llindar de protecció de salut humana partícules en suspensió (mètode anàlisi partícules: gravimètric) (DOCE 14.7.89). establerts. Llindar de Es recull a continuació la informació del balanç de la qualitat de l’aire de Catalunya del 2006 fet per la protecció de la Reial Decret 1494/1995, de 8 de setembre, sobre O3 86 salut: contaminació atmosfèrica per ozó (BOE núm. 230, de 26 Direcció General de Qualitat Ambiental, a la Zona de Qualitat de l’Aire 3, Penedès Garraf, on pertany de setembre de 1995). 110 g/m3 N la comarca de l’Alt Penedès amb les estacions actualment en funcionament a Castellet i la Gornal, St. Llorenç d’Hortons i Vilafranca del Penedès: Font: Elaboració pròpia a partir de: Així, el balanç atmosfèric indica que els nivells de qualitat de l’aire pel diòxid de sofre, el monòxid de http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/ http://www.tdx.cesca.es/TESIS_UPC/AVAILABLE/TDX 0926101 085613//02cap11.pdf carboni, el diòxid de nitrogen i el benzè són inferiors als valors límit establerts per la normativa vigent. Respecte els metalls pesants, els nivells de qualitat de l’aire pel plom són inferiors als valors límit Pel que fa als nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, s’ha superat el establerts per la normativa vigent i per l’arsènic, cadmi i níquel són inferiors als valors objectiu valor límit anual i s’han sobrepassat el nombre de superacions establertes pel límit diari. Aquests d’aplicació l’any 2013. valors estan associats majoritàriament a determinades activitats industrials i extractives de la
19 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
zona 3, que inclou el Penedès i el Garraf. Tanmateix, pel que fa concretament a l’Alt Penedès, no es tenen dades específiques per la comarca d’aquest tipus de contaminant atès que l’estació mesuradora Es pot confirmar que en els últims anys el consum energètic en el sector de la construcció i de PM 10 (a Castellet i la Gornal) han sigut installada a principis de 2006. obres públiques s’ha vist multiplicat per deu, en canvi en el sector energètic han disminuït les xifres de consum un 10% entre el 1998 i el 2003. Pel que fa el consum d’energia del sector 7.1.5. Energia industrial ha duplicat el seu ús de la mateixa manera que el sector terciari, mentre, que el sector L’Institut Català d’Energia de la Generalitat impulsa la realització d’installacions d’energies renovables. primari, al llarg de la dècada dels noranta, tot i que va anar incrementant mica en mica el Un cas destacable és el de les installacions per l’aprofitament de biomassa llenyosa per a usos tèrmics consum arribat l’any 1998 va deixar de fer ho tal i com havia anat accelerant l’ús d’energia de mitjançant processos termoquímics. D’aquesta manera part dels residus generats per la producció manera que l’any 2003 recuperava les xifres de consum energètic de l’any 1992. vitivinícola podran ser reaprofitats. Finalment el consum d’energia per a usos domèstics s’ha vist pràcticament duplicat en 10 anys A continuació, a la taula 4, podem observar les dades del consum d’energia elèctrica per sectors a la seguint una evolució d’increment de consum comparable al del sector terciari al llarg del mateix comarca de l’Alt Penedès. període.
Taula 4. Dades del consum energètic a la comarca de l’Alt Penedès. 7.1.6. Paisatge Consum d'energia elèctrica (kWh) L’Alt Penedès ha estat una comarca pionera en la consideració activa del paisatge. L’Estudi del Construcció i Usos Paisatge Vitivinícola de l’Alt Penedès (maig 2004), elaborat per un equip interdisciplinar i ANY obres Energètic Industrial Primari Terciari domèstics d’experts universitaris com a resultat del conveni marc signat l’any 2002 entre la Generalitat de públiques Catalunya (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Departament de Política Territorial i 1992 1.945.829 130.284 384.850.026 2.611.124 89.184.125 76.576.881 Obres Públiques i Departament de Medi Ambient), el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i l’associació “ Terra Vitium Penedès“ ha configurat un cos conceptual i metodològic que permet la 1993 1.366.690 161.242 386.663.561 2.902.631 90.445.880 81.951.194 valorització del paisatge de la comarca. 1994 1.187.928 181.539 450.436.468 2.890.259 97.063.874 80.646.073 Aquest estudi específic va fructificar en l’aprovació de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès el 15 1995 1.326.992 172.066 477.795.556 2.797.750 101.882.951 82.309.961 d’octubre de 2004. Aquesta pretén ser un instrument útil de concertació d’estratègies sobre el paisatge de la comarca amb la finalitat d’afavorir que en les decisions que s’adoptin sobre el 1996 1.591.537 145.644 490.861.268 2.940.046 111.201.230 88.394.428 paisatge per part dels poders públics, participin els ciutadans, els agents econòmics i 1997 1.539.491 138.047 529.514.093 3.042.117 115.618.281 88.273.906 professionals que intervenen o tenen un bon coneixement del territori, així com els collectius de
1998 1.734.731 187.886 550.488.611 3.133.222 126.482.115 93.308.577 defensa del medi ambient i les entitats de custòdia del territori.
La Carta del Paisatge fixa un objectiu general per a la comarca, el de conservar i / o millorar la 1999 2.847.653 173.557 579.409.999 3.010.664 125.930.073 96.132.838 qualitat del paisatge en la totalitat del territori. De manera que en qualsevol intervenció sobre el 2000 4.019.198 128.623 588.925.025 3.025.468 131.014.503 99.833.684 territori, i en els diferents instruments existents o futurs per a la planificació i gestió del territori,
2001 5.467.363 116.872 621.031.586 2.850.013 158.036.165 113.691.058 s’ha de tenir en compte el paisatge pel seu caràcter integrador.
2002 7.521.676 108.139 643.248.783 2.571.011 158.253.656 126.688.809 Determinació de les Unitats de Paisatge: Per establir les unitats i subunitats del paisatge de la comarca de l’Alt Penedès s’han seguit les 2003 10.141.022 92.293 679.044.240 2.641.666 196.162.901 137.481.827 principals directrius establertes en el document: ”Prototipus de Catàleg de Paisatge”, que Font: ICAEN 2006 recentment (maig 2005) ha elaborat l’Observatori del Paisatge. Naturalment s’ha partit de la
20 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
base desenvolupada abans de l’aparició d’aquest document en l’Estudi del Paisatge Vitivinícola de l’Alt Subunitat 2.3 El paisatge vitivinícola de la plana. Aquest és el cor del Penedès ja que Penedès anteriorment citat. és aquí on trobem les majors extensions de vinyes i per tant, la representació més
Identificació i valoració de les unitats i subunitats de paisatge: clara del paisatge històric del Penedès. Valors: estètic, històric, productiu i identitari.
S’han determinat 3 Unitats i 9 Subunitats de Paisatge per l’Alt Penedès. Són les següents: Subunitat 2.4 El paisatge urbà de Vilafranca del Penedès i els Monjos. Els límits d’aquest àmbit venen marcats pels espais urbans, urbanitzables i pels eixos de Unitat 1. El paisatge forestal i agrari de les serres de Mediona i les muntanyes de Pontons comunicació. Valors: Productiu i social. La línia divisòria d’aquesta unitat ve marcada pel canvi d’usos del sòl entre la plana vitivinícola i els Unitat 3. El paisatge forestal i agrari de les muntanyes de l’Ordal, Olèrdola i Foix espais forestals de les serres prelitorals. Es tracta d’un territori de muntanya calcària on predominen els boscos, els matollars i les Subunitat 1.1 El paisatge forestal i agrari de la capçalera del Mediona . Es tracta d’un territori màquies i, entremig, apareixen urbanitzacions i petits sectors agraris. on predominen els boscos (pinedes de pi blanc amb bosquets d’alzines i roures) i entremig apareixen amples superfícies de cereals i algunes vinyes. Valors: estètic, productiu i Subunitat 3.1 El paisatge forestal i agrari de les muntanyes de l’Ordal, les serres de les ecològic. Planes, Ries i les Gunyoles. Ens trobem davant d’un paisatge eminentment forestal i només al voltant de Gelida, l’Ordal i Olesa de Bonesvalls apareixen petits sectors agraris. Subunitat 1.2 El paisatge forestal de les muntanyes de Pontons. Aquesta subunitat està Valors: ecològic, productiu i social. caracteritzada pel predomini de les formacions arbòries (pinedes de pi blanc i alzinars) i entremig apareixen algunes urbanitzacions i petits sectors de vinyes i cereals Valors: Subunitat 3.2 El paisatge forestal d’Olèrdola. Aquest és un paisatge marcat per la estètic, ecològic i social. morfologia càrstica i l’aridesa climàtica, fets que generen un predomini de les pinedes de pi blanc, els matollars i les màquies, entremig de les quals, apareixen algunes pedreres i Unitat 2. El paisatge vitivinícola de la plana de l’Alt Penedès urbanitzacions. Aquest és el gran corredor d’espai agrari que històricament ha caracteritzat el Penedès i que des del Subunitat 3.3 El paisatge forestal del Foix. Ens trobem davant d’un paisatge muntanyós segle XVIII s’ha anat especialitzant en el conreu de la vinya i en l’elaboració de vins i espumosos. Des on predominen les pinedes i els matollars. Cal remarcar la singularitat ecològica i social de fa uns decennis la centralitat del Penedès ha afavorit que dins d’aquesta gran plana agrària s’hagin que representa el pantà del Foix. Valors: ecològic, històric i social. produït creixements residencials, d’activitats econòmiques i d’eixos de comunicació. Aquestes recents dinàmiques estant malmetent, en alguns sectors un dels grans paisatges històrics de Catalunya.
Hem dividit aquesta unitat en quatre subunitats amb el doble objectiu d’establir especificitats i, a la 7.1.7. Població i salut humana vegada, àmbits on poder aplicar amb més comoditat objectius de qualitat paisatgística i establir L’Alt Penedès és la primera comarca de l’àmbit territorial pel que fa a la superfície, amb 59.412 mesures i propostes d’actuació. Som conscients que la plana penedesenca podria dividir se en alguna ha. Si bé era la setena i última comarca de l’àmbit metropolità en pes poblacional, amb 69.863 subunitat més, sobretot, si tenim present criteris de connectivitat ecològica. habitants al 1991 no ha fet més que créixer situant se l’any 1996 a 73.196 i a 79.713 habitants
Subunitat 2.1 El paisatge agrari i forestal del tram final del riu Anoia. Aquest és sector que l’any 2001, el que representa un increment del 22,84 % respecte la població del 1981. fa de node de connexió entre la vall del Llobregat i el pla del Penedès. Les pendents i La capital de la comarca, Vilafranca del Penedès, és el gran centre urbà comarcal, amb 30.807 l’encaix de les rieres són dos trets específics d’aquesta subunitat. Valors: productiu i habitants (2001) el que representa aproximadament el 39% de la població d l’Alt Penedès. A la ecològic. capital la segueixen en importància poblacional set municipis urbans intermedis (població entre
Subunitat 2.2 El paisatge agroforestal de la vall del riu de Bitlles. L’element que dóna sentit 2.000 i 10.000 habitants), entre els quals cal destacar Sant Sadurní d’Anoia amb 9.805 a aquesta subunitat és la conca hidrogràfica o la vall, on s’estableix un paisatge en mosaic habitants l’any 2001, seguit de Gelida i Santa Margarida i els Monjos. Els habitants d’aquests molt interessant on s’alternen els boscos, els camps de cereals, les vinyes i els petits nuclis municipis urbans de grandària mitjana representarien el 36% de la població comarcal. rurals. Valors: estètic, ecològic, productiu i històric.
21 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Finalment la resta de la població, un 25% dels habitants de l’Alt Penedès viu en municipis considerats principal comarca atractora pels habitants de l’Alt Penedès és el Barcelonès, i en menor per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) com a municipis rurals (menys de 2.000 habitants). mesura, també ho són el Baix Llobregat i el Baix Penedès.
La mobilitat intracomarcal, que representa els moviments que tenen lloc entre diferents
municipis sense sortir de l’àmbit comarcal, s’articula a l’entorn de Vilafranca. Aquests tipus de desplaçaments es fan majoritàriament amb vehicle privat i a peu en els nuclis Mobilitat urbans. El segon mode en importància, seguit del mode “bus” són els desplaçaments L’Alt Penedès, a mig camí de Tarragona i Barcelona, té en la vinya possiblement l’element més amb ferrocarril. representatiu de la seva identitat. L’activitat vitivinícola ha estat tradicionalment predominant, tot i que Les infraestructures viàries per la mobilitat de pas es centren, en aquest àmbit, en dos en les darreres dècades les dinàmiques de creixement d’alguns municipis han donat suport al corredors principals que es creuen a la capital de la comarca, Vilafranca. Un d’ells format desenvolupament de sectors bàsicament industrials, residencials i terciaris. per l’autopista AP 7 (via de peatge segregada) i la carretera N 340, que discorre La comarca ha esdevingut, tant en l’àmbit metropolità al qual pertany com en l’àmbit general de sensiblement en parallel a la línia de costa per l’interior (unint Tarragona amb Barcelona Catalunya, un corredor de comunicacions històric. La seva posició es podria qualificar d’estratègica per i el sud del Mediterrani). I l’altre, constituït per la carretera C 15, seguint l’orientació diferents motius. La morfologia predominantment plana, la proximitat a Barcelona i les comunicacions nord sud que comunica les capitals de Garraf, l’Alt Penedès i l’Anoia. que manté amb Europa i amb el centre i sud de la Península a través de l’autopista i el ferrocarril Residus convencional i en un futur immediat amb el TGV, obren noves oportunitats de desenvolupament. La quantitat total de residus domèstic generats a la comarca de l’Alt Penedès segons dades de L’estat, titular de la infraestructura de transport ferroviari de la comarca, gestiona a través de la seva l’Agència de Residus de Catalunya, mostren una tendència a l’alça, tot i que la generació per empresa pública RENFE el servei de rodalies. El transport de viatgers per carretera inclou les línies habitant es mostra relativament estable. Alhora, cal assenyalar que l’increment de recollida d’autobusos interurbans gestionades per companyes privades en règim de concessió. selectiva tendeix a un augment al llarg del període 2003 2005, mentre que la fracció resta A la capital de la comarca ens trobem avui dia amb el pas de la línia de l'AVE pel costat de l'actual via mostra una davallada (taula 5). de rodalies. Amb el soterrament i cobriment, la via deixarà de ser un obstacle que divideix la ciutat i Taula 5. Evolució de la generació de residus domèstics a la comarca de l’Alt Penedès (2003 2005). farà possible que l'espai guanyat al ferrocarril es converteixi en una nova centralitat de la ciutat que posi a disposició nous espais per aparcaments, per a serveis, per al lleure. El nou espai esdevindrà una 2003 2004 2005 nova rambla que generarà noves activitats socials, econòmiques i d'equipaments. Padró de població (ARC) 86.306 89.444 93.408 Matèria orgànica 2.461,30 2.398,38 3.013,48 Pel que fa a la distribució de la mobilitat, l’Alt Penedès no escapa al fenomen d’increment del transport Vidre 1.791,03 1.961,32 2.463,19 privat que té lloc a tot l’àmbit metropolità. Tant per les diverses tipologies de vies com per la Paper i cartró 1.947,24 2.175,16 2.641,29 infraestructura viària, s’identifiquen diferents tipus de mobilitat a la comarca: Envasos lleugers 524,55 627,77 976,04 La mobilitat de pas, que fa referència al gruix de desplaçaments que travessen la comarca Altres Residus separats 2.486,65 2.395,92 2.840,09
sense origen ni destinació a la mateixa comarca. És zona de pas pels desplaçaments que es Total Rec. Sel. 12.589,99 13.393,15 15.710,20 donen entre la regió metropolitana de Barcelona i les comarques de Lleida i també com a via de % Rec. Sel. s/total 24,43 25,27 28,24 pas entre els viatges que es produeixen des del nord d’Àfrica cap a l’Europa central i Total Fracció Resta 38.945,69 39.596,58 39.924,04
Mediterrània. % Fracció Resta / Total 75,57 74,73 71,76 La mobilitat intercomarcal és la que té el seu origen o la seva destinació localitzat a la comarca. Generació (total) 51.535,67 52.989,72 55.634,23
En aquest sentit es convenient fer esment de la quantitat de persones amb tendència a sortir de Kg/ hab/dia 1,64 1,62 1,63
la comarca per anar a treballar o a estudiar en ciutats més grans en comparació amb la gent Font: Agència de Residus de Catalunya
que es veu atreta per la comarca. És a dir que el flux de sortida és superior al d’entrada. La
22 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Els residus municipals acumulats a partir de la recollida selectiva són: matèria orgànica, vidre, paper i Taula 7. Descripció dels residus industrials de la comarca de l’Alt Penedès de l’any 2004. cartró, envasos lleugers, residus voluminosos, poda i jardineria, piles, medicaments, tèxtil i d’altres Especials Inerts No especials Total % residus de deixalleria). Descripció tipus de residu Tot i que al planejament territorial no li corresponen les decisions sobre l’ordenació de les xarxes de Dissolvents i residus líquids amb dissolvents 1.624 0 0 1.624 0,83 serveis, es realitza una primera aproximació als requeriments generats pel Pla en els propers 25 anys, on es permet preveure un augment, més o menys substancial segons l’escenari de creixement, pel que Residus oliosos (olis, greixos i hidrocarburs) 1.595 0 1.007 2.602 1,32 fa a la generació de residus domèstics. Aquest càlcul s’ha realitzat prenent com a dada de referència la Productes químics i fitosanitaris 2 0 26 28 0,01 de la quantitat de residus unitària mitjana entre els tres últims anys 2003, 2004 i 2005 (1,62 kg/hab/dia). Els valors estimats de generació de residus domèstics a la comarca són els que es Líquids i banys residuals amb metalls 493 0 0 493 0,25 mostren a la taula 6. Líquids i banys residuals sense metalls 1 0 0 1 0
Taula 6. Aproximació de la demanda actual i futura a l’Alt Penedès de gestió de residus, Residus líquids orgànics 2 0 0 2 0 segons les diferents hipòtesis de creixement establertes en el PDTAP.
PREVISIÓ EN ELS PROPERS 25 ANYS Pintures, tintes, colorants i coles 491 0 1.646 2.137 1,09 ACTUAL (ARC, CONCEPTES Hipòtesi 1 Hipòtesi 2 Hipòtesi 3 Hipòtesi 4 2004) Residus salins 0 0 1 1 0 (∆ 175%) (∆ 42%) (∆ 100%) (∆ 52%) POBLACIÓ 89.444 237.727 122.471 172.974 130.897 Residus de descontaminació 1.030 0 749 1.779 0,91
Volum total Residus de combustió 1.735 0 45 1.780 0,91 domèstic estimat 52.989,7 140.664,3 72.466,7 102.349,6 77.452,4 (tones/ any) Llots de depuració 288 0 39.265 39.553 20,12
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ARC Productes caducats i restes de fabricació orgànics 103 0 47.015 47.118 23,97
Residus animals 0 0 1.346 1.346 0,68 El residus principals de la comarca es basen sobretot amb el generat en el sector vitivinícola. Trobem Residus sanitaris 43 0 0 43 0,02 una centre de recuperació de productes alimentaris que es basa en la recuperació de la brisa, terres de filtre, mares de vi i vins residuals el qual mitjançant processos de destillació obté alcohols brisa seca, Residus vegetals 0 0 26.185 26.185 13,32 granet de raïm i tartrat de calç. Plàstics 0 0 4.497 4.497 2,29 Els residus industrials classificats per tipologia segons declaració de la comarca de l’Alt Penedès (2004) són els que es mostren a la taula 7. Metalls 0 0 17.426 17.426 8,87
7.1.8. Patrimoni cultural i béns materials Productes minerals i ceràmics 247 0 16.761 17.008 8,65 Segons la diagnosi del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, es consideren elements patrimonials a Envasos industrials 982 0 1.938 2.919 1,49 preservar: Terres contaminades i sediments 1 0 982 984 0,5 Camins històrics : En que s’identifiquen dues xarxes superposades de camins, que reflecteixen Varis 206 0 28.825 29.032 14,77 l’estructura típica d’un sistema d’interrelacions entre nuclis situats en un àmbit agrari. Una d’elles TOTAL 8.841 0 187.715 196.556 100 comunica els nuclis antics i els de vinya. Està clarament lligada a les edificacions religioses, de manera que les esglésies i les ermites es troben en els encreuaments dels camins. Font: Agència Catalana de Residus
23 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Sobre aquesta xarxa principal hi ha una xarxa secundària que comunica les masies. I l’altra, està Patrimoni cultural: A part dels camins, hi ha una sèrie d’elements arquitectònics, històrics, formada pels camins ramaders, protegits per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, i es culturals o naturals, associats a aquests camins que són fites en el territori. El Pla protegeix caracteritza per mantenir la continuïtat dels traçats, seguir la línia de la carena i per passar lluny de les totes aquestes construccions patrimonials, incloses les que ja estan protegides per la Llei construccions i dels nuclis habitats. 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català com són: els castells i altres restes
històrico arqueològiques, els edificis religiosos: esglésies, ermites i cementiris, les masies històriques, els nuclis de vinya, elements naturals: coves, avencs i fonts i béns Culturals Taula 8. Béns culturals d’interès nacional de l’Alt Penedès, protegits per la Llei 9/1993. d’Interès Nacional béns Culturals d’Interès Nacional que podem veure a la taula 8:
Nom del BCIN Municipi 7.1.9. Riscos Can Ràfols dels Caus Avinyonet del Penedès Pel que fa als riscos naturals, a la comarca els més remarcables són els derivats d’incendis Castell d’Avinyó Avinyonet del Penedès forestals a les serralades que limiten la plana, el risc d’inundació als costats dels rius, i el risc de Castell de Castellet Castellet i la Gornal sòls contaminats. Castell de les Pujades Castellví de la Marca Pel que fa al primer tipus de risc, el Pla INFOCAT, de prevenció d’ incendis forestals ha Torres Rodones Castellví de la Marca establert a Catalunya 31 perímetres de protecció prioritària, que són grans unitats forestals Castell i entorn (els Tarongers) Gelida homogènies on aquest risc amenaça greument l’equilibri ecològic i la seguretat de persones i Castell de la Granada La Granada béns. Casa del Castlà La Granada Els límits d’aquests perímetres de protecció prioritària coincideixen normalment amb les Mas Pontons Pontons infraestructures de comunicacions. Els corredors no forestals ocupats per conreus, els nuclis de Església de Santa Maria Sant Martí Sarroca població i la xarxa hidrogràfica. Palau del Marquès de Llió Sant Pere de Riudebitlles En el cas de la comarca de l’Alt Penedès el risc d’incendi és baix a la plana i cada vegada més Castell de Sant Quintí Sant Quintí de Mediona elevat a mesura que ens n’allunyem en direcció a zones més boscoses. Així a les zones Torre de la Font del Mingo Sant Sadurní d’Anoia muntanyoses de la comarca (al nord oest), coincidint amb la serralada Prelitoral i al sud–est Vilardell Sant Sadurní d’Anoia coincidint amb la serralada Litoral (al sector meridional), trobem zones on el risc d’incendi és alt Masia Castell de la Bleda Santa Margarida i els Monjos o molt alt. Les urbanitzacions que es veuen més amenaçades per aquest risc són les localitzades Masia de Penafel Santa Margarida i els Monjos a prop dels sistemes muntanyosos com són les zones de l’Ordal, Olèrdola (a la serra Litoral) i Castell convent de Penyafort Santa Margarida i els Monjos Sant Martí Sarroca, Pontons i Mediona al nord de la comarca vorejant la serralada Prelitoral. Torre de l’Ordal Subirats Pel que fa al risc d’inundació de la comarca, els rius més cabalosos i amb major perill Torre ramona Subirats d’inundació en cas d’avingudes són l’Anoia, el Foix i el Bitlles. Els límits de risc d’inundabilitat de Castellot d’en Vallès Torrelavit la majoria de rieres venen determinats per l’INUNCAT. La màxima extensió amb perill Castell de Secabecs Torrelles de Foix d’inundació ve determinada per a un període de retorn de 500 anys. Dins aquesta mateixa Castell de Foix Torrelles de Foix delimitació hi trobem zones amb un període de retorn de menor freqüència. Torres de Can Pepó Torrelles de Foix A la comarca de l’Alt Penedès també hi trobem zones de risc d’inundació però que en aquest cas Palau Baltà Vilafranca del Penedès venen fixades per el Pla d’Espais Fluvials de Catalunya. Es tracta de la zona del riu Foix, riu Palau Reial Vilafranca del Penedès Anoia i del riu Bitlles, afluents del riu Llobregat i per tant que entren dins la zona de perill Font: Avanç del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (2005). d’inundació d’una àrea de la conca d’aquest riu. L’espai delimitat pel PEFCAT per perill d’inundació es situa al nord est de la comarca i presenta un període de retorn de 500 anys en la
24 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
seva màxima extensió incloent hi aquelles zones amb risc d’inundabilitat amb un període de retorn de una anàlisi de detall a l’Alt Penedès en relació als dèficits existents i als requeriments menor freqüència (10, 50 i 100 anys). necessaris per l’abastament d’aigua i sanejament de les aigües residuals que permetria poder
Respecte a la contaminació del sòl , segons la cartografia digital disponible al DMAH, els municipis de concretar accions d’optimització i eficiència en la gestió de l’aigua a la comarca en el Castellví de la Marca i Castellet i la Gornal són zones declarades vulnerables per contaminació de planejament que es derivi del PDT. En aquest sentit, el DMAH haurà de generar les dades i nitrats segons el Decret 476/ 2004. També segons l’Agència de Residus de Catalunya, existeixen sòls establir i proposar les mesures necessàries per dur a terme aquesta anàlisi, que en aquest contaminats per altres substàncies als municipis de Sant Llorenç d’Hortons, de Santa Margarida i els cas, es durà a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord amb les seves atribucions. Monjos, i Sant Sadurní d’Anoia. AIRE I FACTORS CLIMÀTICS
7.2. DIAGNOSI AMBIENTAL - Segons les dades de la Direcció General de Qualitat Ambiental, les concentracions dels
TERRA principals contaminants atmosfèrics a la Zona 3 de Qualitat de l’Aire no superen els valors límits o el llindar de protecció de salut humana establerts, a excepció de l’ozó troposfèric (a - La plana de la comarca és d’un valor agrari molt preuat i valorat per les característiques Vilanova i la Geltrú) i de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres. edafològiques i del sòl, molt adequades pel cultiu de la vinya. Així mateix, la vinya és un dels béns Tanmateix, no es disposen de dades concretes per l’Alt Penedès atesa la recent installació de econòmics de major vàlua per la comarca tot i que l’Alt Penedès és una comarca eminentment les estacions mesuradores d’aquests contaminants. Tot i així, podem indicar que els principals industrial i terciària. nuclis urbans de la comarca (sobretot Vilafranca del Penedès) i més propers a les carreteres - És per això que es considera oportú assignar una figura de protecció de categoria superior a la que són qui potencialment concentraran una major part de la contaminació atmosfèrica a la correspondrien els espais agraris en un planejament territorial atesa la seva importància dins la comarca. comarca a nivell econòmic i social. - La posada en servei de la variant de la N 340 fa disminuir l’emissió de contaminants i de BIODIVERSITAT sorolls que es generen pel trànsit al seu pas pels nuclis urbans dels municipis de Santa - La perifèria de la comarca queda encerclada per les serralades Litoral i Pre litoral, i és en aquesta Margarida i els Monjos i La Ràpita. Però això només afavoreix als nuclis urbans en concret, zona on hi predominen els espais biodiversos arboris i arbustius. D’entre ells, calen destacar les però no fa disminuir a nivell global de la comarca els nivells de contaminació atmosfèrica. pinedes submediterrànies de pinassa i els prats mediterranis rics en termomediterranis i ENERGIA predesèrtics, entre d’altres, com a hàbitats d’interès comunitari prioritaris, i les pinedes - Segons la tendència descrita sobre el consum energètic a la comarca, i tot i que no s’afavoreix mediterrànies i els alzinars entre els no prioritaris. Així mateix, aquests espais queden protegits sota la mobilitat obligada, l’aplicació del Pla pel que fa al possible creixement demogràfic de la les figures de la xarxa Natura 2000 i del PEIN, espais que queden aïllats els uns dels altres. És per comarca farà augmentar el consum d’aquest recurs no renovable en l’àmbit de les això que es determina necessari l’establiment d’un sistema de connectivitat ecològica que en infraestructures i assentaments urbans. Tanmateix, el Departament de medi Ambient i garanteixi els moviments ecològics dins i per la comarca. habitatge haurà de generar les dades i establir i proposar les mesures necessàries d’eficiència - D’entre la xarxa hidrogràfica de la comarca, destaquen el riu Foix, l’Anoia, el Bitlles i la Riera de en l’ús de l’energia pertinents. Marmellar, els quals són considerats com a rius d’interès connector. En tots ells s’aprofiten les seves PAISATGE aigües per la indústria i/o regadius. És per això que en cal una anàlisi i control de la seva qualitat ecològica per tal de garantir les seves funcions de connectors. - Els documents relacionats amb el paisatge de l’Alt Penedès (l’Estudi del Paisatge Vitivinícola de l’Alt Penedès, 2004 i la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès, 2005) són documents que fan Respecte els rius i rieres que travessen la comarca i que no són considerats d’interès connector, la comarca pionera en la consideració activa del paisatge. La identificació en una nova lectura també en cal la seva conservació i impuls per a la seva recuperació. de les tres unitats del paisatge i nou subunitats en el Pla director territorial sorgides a partir CICLE DE L’AIGUA d’aquests documents previs han de permetre la seva preservació i un tractament específic - L’abastament d’aigua a la comarca prové tant de recursos superficials com hídrics. Segons la previsió segons els usos i funcions valorats en cada unitat. de població prevista, caldrà una destinació major d’aquest recurs a l’Alt Penedès. Tanmateix, caldria POBLACIÓ I SALUT HUMANA
25 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
- La vinya és un dels béns econòmics de major vàlua per la comarca ja que els vins i caves que s’hi necessàries per dur a terme aquesta anàlisi, que en aquest cas, es durà a terme per l’Agència produeixen reben la Denominació d’Origen de l’Alt Penedès. Tanmateix, l’Alt Penedès és una de Residus de Catalunya, d’acord amb les seves atribucions.
comarca eminentment industrial i terciària. PATRIMONI CULTURAL I BÉNS MATERIALS
- La posició de la comarca és estratègica a nivell de comunicacions, tant per la seva morfologia, com - Els elements patrimonials catalogats en el PDTAP per a la seva preservació són els camins per la seva proximitat a Barcelona, i la bona comunicació entre Europa i el centre i sud de la històrics, elements arquitectònics, històrics, culturals o naturals. Península a través de l’autopista, el ferrocarril convencional, i el TGV. Aquesta situació obre noves RISCOS vies d’oportunitat econòmica per la comarca, i en concret, pels municipis de Sant Sadurní d’Anoia i - Els riscs de sòls contaminats i de contaminació per nitrats són els principals riscos a tenir en Vilafranca del Penedès i Santa Margarida i els Monjos, municipis que centralitzen les principals vies compte a la comarca. de comunicació. - En determinats punts, el planejament derivat haurà de considerar les delimitacions del - Pel que fa al tipus de transport de la mobilitat a la comarca, l’increment del transport privat és, PEFCAT i INUNCAT per tal de minimitzar el risc d’inundacions. també a l’Alt Penedès, el fenomen més evident. Les causes cal situar les en els canvis de model d’ocupació del sòl, els canvis residencials i productius, la menor densitat d’ocupació, o la dispersió LOCALITZACIÓ DE ZONES AFECTADES PEL PLA
urbana fora de corredors de transport públic de l’àmbit metropolità. - Finalment, segons les determinacions, tant de la Directiva 2001/42/CE, com de la Ley 9/2006,
- La mobilitat intercomarcal té el principal motiu en l’estudi i el treball a les comarques del Barcelonès, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi Baix Llobregat i Baix Penedès, evidenciant un major flux de sortida que d’entrada. Mentre que, pel ambient , és d’obligat compliment la descripció i localització de les zones amb possibilitat de que fa a la mobilitat intracomarcal, la majoria de desplaçaments tenen com a principal destinació veure’s afectades en l’aplicació del PDTAP. Tanmateix, l’àmbit territorial del PDTAP, tota la l’entorn de Vilafranca, que és on es concentren els grans equipaments públics. comarca, i l’esperit de document estratègic per a la planificació tant territorial com local fa que aquest punt sigui especialment difícil d’avaluar amb precisió. En tot cas, donat l’abast Aquest fet determina, en primer lloc, que la distribució d’equipaments està focalitzada a Vilafranca i comarcal del Pla i el sentit estratègic que aporta en l’ordenació de l’Alt Penedès, sí que serà que la resta de municipis en depenen fortament. En segon lloc, que la urbanització dispersa i d’obligat compliment la descripció d’aquest apartat en l’Avaluació ambiental dels plans i l’especialització funcional dels municipis, implica un major moviment d’entrades i sortides, fetes programes que se’n derivin (plans directors urbanístics, plans sectorials, i planejament derivat bàsicament mitjançant el transport privat. Ambdues observacions, doncs, juntament amb el fet que per al quals quedi determinada la necessitat d’aquest procés d’avaluació d’acord amb la tant el ferrocarril com el transport públic són un servei deficitari, permeten determinar una gran legislació vigent. La major definició d’aquests sí ha de permetre valorar aquestes zones i les dependència del vehicle privat a l’Alt Penedès. Això genera i generarà importants costos econòmics, afectacions corresponents en matèria ambiental. ambientals i fins i tot de salut humana sobre el conjunt de la població. Tanmateix, cal fer esment que aquest Pla Director Territorial defineix un règim de protecció - La primera aproximació als futurs requeriments de la població en relació a la generació i gestió de especial en un 93% de la comarca, definint una xarxa d’espais no urbanitzables que residus domèstics, indiquen un augment global més o menys substancial segons l’escenari de asseguren la connectivitat ecològica, així com la protecció paisatgística i econòmica que creixement de la comarca. Val a dir que, tot i l’augment global de residus, si extrapolem la tendència representa l’activitat agrícola especialment la vinculada a la vinya dins la comarca. Per de les diferents fraccions de residus del 2003 al 2005, seria d’esperar que en els propers 25 anys, la aquests àmbits els efectes significatius en tot cas seran positius. fracció resta cada vegada fos més reduïda, mentre que les fraccions de recollida selectiva anessin en augment.
Tanmateix, i atès que el planejament territorial no té atribucions per gestionar aquest camp, caldria 8. EVOLUCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS SENSE L’APLICACIÓ DEL PLA
una anàlisi de detall a l’Alt Penedès per conèixer els dèficits existents i els requeriments necessaris Davant de l’augment de la pressió antròpica sobre el medi natural, caldrà avaluar la suficient per la gestió de residus, amb especial èmfasi a la seva reducció. Això permetria poder concretar representació dels elements d’interès natural (hàbitats, espècies i elements d’interès geològic) accions d’optimització i eficiència per la seva gestió a la comarca en el planejament que es derivi del en el sistema d’espais de protecció especial que proposa el PDTAP. Aquesta avaluació haurà de PDT. En aquest sentit, el DMAH haurà de generar les dades i establir i proposar les mesures
26 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
contemplar tant aspectes quantitatius com qualitatius (singularitat, estat de conservació, fragilitat). • Consell Eco social
En base a l’escenari de referència, s’identifiquen les següents tendències preocupants que • Comissió Tècnica Assessora probablement marcaran l’evolució de la comarca en absència del Pla Director Territorial de l’Alt • Ciutadania Penedès: • Institut d’Estudis Territorials • Aïllament dels espais naturals protegits. Per a evitar aquesta tendència caldrà definir els espais de • Institut Català de la Vinya i el Vi connexió ecològica adients segons els criteris establerts en el mateix document del Pla director • Departament de Política Territorial i Obres Públiques Territorial de l’Alt Penedès, en l’apartat 4.6 Espais de connectivitat ecològica . • Departament de Medi Ambient i Habitatge • Augment de la fragmentació de tot el territori a causa de la implementació i/o ampliació d’infraestructures viàries i ferroviàries. • CCRS Arquitectes
• Augment d’activitats periurbanes en tot el territori • Universitat Politècnica de Catalunya
• Augment del sòl urbà i industrial i especialització dels teixits urbans • Estudi Xavier Mayor Farguell, de Planificació i Gestió de l’Entorn
• Augment del consum de sòl a causa d’una expansió urbanística dispersa A continuació, va tenir lloc el període d’informació pública del mateix document (l’Avanç del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès), durant els mesos de febrer, març i abril de 2006. Al llarg • Augment de la pèrdua de sòl agrícola a causa de l’augment d’ús del sòl urbà o residencial d’aquest període, es reberen allegacions, preocupacions i suggeriments de les següents parts • Augment de la mobilitat obligada generada per la dispersió de nous nuclis residencials participants, que s’incorporen al PDTAP: • Augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i del consum energètic a causa de • Ajuntaments de l’Alt Penedès: Avinyonet del Penedès, Les Cabanyes, Castellet i la Gornal, l’increment de la mobilitat obligada i del transport privat Castellví de la Marca, Font Rubí, Gelida, Mediona, Olèrdola, Pacs del Penedès, Pla del • Augment de la generació de residus municipals, industrials, de la construcció, i ramaders. Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Pere de Riudebitlles, Sant • Augment de l’agricultura intensiva Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els
• Augment del risc de contaminació del sòl i dels aqüífers Monjos, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès, Vilobí del Penedès. • • Augment del risc d’incendi forestal a causa de l’increment de zones ruderals i poc gestionades Particulars: Humbert Salvadó, Lluís A. Asparra en nom de Miguel Torres SA, Font Aiguaviva, Júlia Pujol Esteve i 8 signatures més, de Sant Sebastià dels Gorgs. • Pèrdua dels paisatges actuals típics del Penedès • Entitats de la comarca: Salvem Penedès, Marca Penedès, Terra Vitium, Collectiu per la • Degradació del patrimoni arquitectònic tradicional defensa de Moja, Grup medi ambient de Subirats, Associació “Alt Penedès vinyes”, Institut Agrícola Català de Sant Isidre. 9. PARTICIPACIÓ PÚBLICA • Grups polítics: Grup Socialista de Gelida, Grup Socialista Ajuntament de Gelida, Alternativa La redacció de la primera etapa del Pla director territorial de l’Alt Penedès, que correspon a l’Avanç de independent per Santa Fe, Iniciativa Verds. Pla (desembre 2005), va comptar amb la implicació directa o indirecta dels següents agents: • Departament de Justícia • Consell Comarcal de l’Alt Penedès • Direcció general de ports i transports • Ajuntaments de la comarca • Institucions, entitats i organitzacions més significatives de la comarca: Unió Empresarial del Penedès, Comissions Obreres, Plataforma Salvem el Penedès, Marca Penedès, Unió de Pagesos, Associació “Terra Vitium”.
• Consell d’Alcaldes
27 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
10. IDENTIFICACIÓ DELS EFECTES SIGNIFICATIUS PROBABLES SOBRE EL MEDI AMBIENT 10.2. En relació al vector BIODIVERSITAT
10.1. En relació al vector TERRA S’estableix un model que protegeix els espais biodiversos en base una estructura en sistema. El
S’estableix un model de ciutat nodal amb expectatives de creixement composat per un nucli principal sistema està conformat principalment per una Xarxa d’Espais Naturals Protegits amb nodes, representat per Vilafranca del Penedès i una estructura d’assentaments urbans al seu voltant. internodes i la matriu territorial restant. Els espais amb figures de protecció per la normativa D’aquesta manera, es crea un espai municipal compacte en un punt nodal del territori vinculat a la sectorial vigent formen els nodes, els internodes estarien formats pel sistema de connexions xarxa viària i ferroviària. Això comportarà uns beneficis econòmics importants en aquesta zona, els ecològiques definit, i la matriu territorial restant conté elements i processos ecològics que quals han de revertir necessàriament a la resta de la comarca. També implicarà un consum de sòl permeten al mateix temps mantenir la permeabilitat ecològica de la comarca i establir zones de important en aquesta zona, afavorint la contenció en d’altres. D’aquesta manera, s’emplaçaran lligam entre les altres peces del territori. Aquests espais es qualifiquen, per tant, de protecció diferents serveis en municipis que sobrepassin els 10.000 habitants, com per exemple Sant Martí especial. Sarroca o Torrelles de Foix. Aquesta estructura nodal amb un centre important i petites zones de Els espais protegits inclouen aquells que gaudeixen d’algun tipus de protecció per la normativa creixement per equipaments i serveis afavorirà una menor dispersió dels equipaments i per tant un sectorial vigent, com s’explicita a l’apartat 4.5 de la memòria d’Espais Oberts. menor desplaçament obligat, que permet incentivar el transport collectiu i facilita d’aquesta manera la Els espais de connexió ecològica impliquen espais de diferents característiques ecològiques pel mobilitat a la comarca. Això comporta beneficis ambientals directes pel que fa l’emissió de gasos que fa al seu nivell d’estructura, pertorbació potencial i biodiversitat potencial. Es localitzen d’efecte hivernacle i també un menor consum energètic, principalment. formant una xarxa amb un àmbit perimetral i dos eixos diametrals principals. Aquests espais D’altra banda, s’ha optat per la compacitat dels assentaments urbans, afavorint que el creixement inclouen hàbitats boscosos i arbustius de les zones muntanyoses de la comarca, espais agrícoles urbanístic ompli els espais adequats adjacents al nuclis ja existents i hi hagi un reaprofitament del sòl de la plana i els cursos fluvials més significatius, establint una continuïtat entre els espais urbà. Això afavoreix la contenció del consum de sòl, disminueix la mobilitat obligada i afavoreix el protegits de la comarca i els propers fora d’ella. Els principals espais agrícoles inclosos tenen transport collectiu, amb els consegüents beneficis ambientals pel que fa a la emissió de gasos d’efecte majoritàriament estructura de mosaic, fet que afavoreix la biodiversitat potencial del conjunt. hivernacle i el menor consum energètic. D’altra banda, la moderació del consum de sòl afavoreix el Aquesta estructura permet establir una direccionalitat en anell i una altra en sentit nord sud, en manteniment de la diversitat de paisatges de l’Alt Penedès, especialment rellevant en el cas dels contraposició a la direccionalitat dominant de les infraestructures de comunicació més potents, agrícoles donada la localització a la Regió metropolitana de Barcelona. que principalment s’estableixen d’est a oest, i que permet mantenir la permeabilitat del territori
La resta de municipis tindrà el creixement vegetatiu propi, amb una contenció en el consum de sòl amb a través d’estructures altament fragmentadores. els efectes derivats abans descrits, afavorint també la disminució de la mobilitat i per tant la menor Pel que fa a la matriu territorial restant, s’ha qualificat també de protecció especial pel fet que despesa energètica, la menor emissió de gasos d’efecte hivernacle i per tant l’acompliment dels forma part integrant del paisatge de l’Alt Penedès i que té una funció ecològica addicional però objectius del Tractat de Kyoto. no per això menys important. Així, afavoreixen la presència d’un paisatge agrícola en mosaic
Pel que fa la xarxa viària, amb la potenciació d’aquelles vies necessàries per al funcionament del amb elements biodiversos; afavoreixen la biodiversitat potencial en aquestes zones a l’haver hi sistema nodal d’assentaments s’afavoreix la minimització del consum de sòl, especialment d’espais més interfases entre hàbitats diferents; i també afavoreixen l’establiment d’un gradient entre agrícoles i dels biodiversos. També fa que la fragmentació per efecte barrera no augmenti per tot el espais antròpics i espais biodiversos o agrícoles. territori, afavorint la realització d’actuacions per repermeabilitzar els trams que es considerin Aquesta estructura també permet el desenvolupament de futurs parcs comarcals que poden necessaris per al manteniment de la connectivitat ecològica al seu través. tenir funcions com a barrera d’incendis, ús social, com a separadors entre continus boscosos,
D’aquesta manera, l’adopció d’un model nodal i la contenció en el consum del sòl permet mantenir la etc. diversitat d’usos del sòl a la comarca sense representar una amenaça pels espais agrícoles i S’ha optat per un model que qualifica els espais de vinya com de protecció especial, a causa de biodiversos, de gran importància per a la identitat social, econòmica i ambiental de la comarca. l’alt valor econòmic, social, ambiental i paisatgístic de l’activitat agrícola a la comarca. Aquest factor, juntament amb la contenció en el consum de sòl, ha d’afavorir la conservació d’un extens paisatge característic, rellevant dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona i únic a Catalunya; la
28 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
conservació d’una font d’ocupació directa i indirecta molt important a la comarca i fora d’ella; la Finalment, des del punt de vista del cicle hidrològic, la protecció d’aquests espais fluvials conservació d’un teixit social i cultural important, en especial pel que fa al conreu de la vinya i la significa també millorar les condicions de la qualitat de l’aigua, amb els consegüents beneficis elaboració del cava i del vi; la conservació d’espais agrícoles que també formen part del sistema de per la població i pels conreus. connexions ecològiques definit, especialment aquells conreus amb uns estructura de mosaic amb Per últim, i no menys important, la protecció fluvial no només aporta aquests aspectes positius espais intersticials biodiversos. per al cicle de l’aigua sinó que a més a més, està directament associada a la prevenció del risc 10.3. En relació al vector AIGUA d’avingudes fluvials dels principals rius i rieres de la comarca. Això és així perquè els seus espais
La gran superfície comarcal que queda protegida dins del sistema d’espais oberts fa que es mantingui fluvials delimitats en el sistema d’espais oberts pertanyen al PEFCAT, en el cas dels rius Anoia i una àrea d’intercepció d’aigua superficial similar a la ja existent atès, sobretot, a la consideració dels Bitlles, i a l’INUNCAT, en el cas del riu Foix i alguns dels seus tributaris, com la riera de espais agrícoles com a figura de protecció, que són els qui proporcionen la major superfície de Marmellar. Així doncs, la consideració d’aquests espais fluvials en l’ordenació urbanística que es recàrrega. Això farà, també, que la repercussió en la quantitat d’aigua subterrània existent a la derivi del Pla Director significa també tenir en compte la seguretat de la població davant del risc comarca es vegi poc afectada. Quant a la qualitat dependrà del tractament i gestió dels espais d’inundació. agrícoles. 10.4. En relació al vector AIRE I FACTORS CLIMÀTICS
Els punts on aquesta àrea de recàrrega dels aqüífers protegits es veurà reduïda serà en els àmbits Des del punt de vista de la qualitat de l’aire, el nivell d’espais de protecció especial proposat en determinats pel creixement urbanístic a causa de la pavimentació que comporta el procés d’edificació. el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès assegura la no edificació i pavimentació d’aquests D’altra banda, també es podria donar un augment de la recàrrega per les pèrdues en les xarxes espais protegits, permetent ne el flux natural d’intercanvi de gasos atmosfèrics. D’aquesta subterrànies de clavegueram i aigua potable. Altres efectes comuns de la urbanització dels sòl són les manera, les masses arbòries, arbustives i herbàcies, així com els espais agrícoles, actuen com a contaminacions de les aigües residuals procedents de clavegueram i les fosses sèptiques, pulmó verd, i no tan sols dins la comarca de l’Alt Penedès, sinó també dins l’Àrea Metropolitana contaminacions puntuals per pèrdues en tancs , accidents, etc que poden derivar en altes de Barcelona, realitzant hi dues aportacions principals: per una banda, afavoreixen una millora concentracions de nitrats, augments de la salinitat i concentracions altes de metalls. Tanmateix, les de la salut i benestar de la població i de l’altra, contribueixen al control i disminució del canvi previsions de contenció del creixement urbanístic i el fet que el creixement dels principals nuclis, Sant climàtic global des d’una escala local ja que actuen com a reservoris de diòxid de carboni, Sadurní d’Anoia i Vilafranca del Penedès, quedi fora de les zones de recàrrega, fa que la incidència de atenent als diferents graus de desenvolupament vertical existents i de la biodiversitat associada la pavimentació de sòl en aquest aspecte és relativament menor. a aquests.
La construcció de les noves infraestructures de comunicació també afecta a la intercepció d’aigua Pel que fa al sistema d’assentaments urbans i al d’infraestructures, d’acord amb la justificació superficial i, en determinats trams, en la recàrrega dels aqüífers protegits del “Baix Penedès” i de “Sant realitzada sobre la contribució positiva en la disminució del consum energètic a l’Alt Penedès a Martí Sarroca Marmellar”. Tot i així, l’afecció en aquests té un impacte relatiu ja que ocupen el territori favor del transport públic i la intermodalitat, les emissions de contaminants atmosfèrics queden en extensió lineal amb una amplada moderada i, per tant, la superfície ocupada, tot i que no directament vinculades a aquestes accions. Per aquest motiu, la qualitat de l’aire també es menyspreable, és relativament continguda. veurà afectada positivament.
La protecció especial que se li assigna a tota la xarxa de rius, torrents i rieres de l’Alt Penedès també 10.5. En relació al vector ENERGIA assegura un manteniment i una millora del funcionament del cicle hidrològic, reforçat per la funció dels Tot i que no és objecte directe del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, el Pla posa les bases boscos i matollars, també protegits. Aquests aturen el desenvolupament de processos d’erosió en els perquè els tres sistemes que l’estructuren (assentaments, infraestructures i espais oberts) terrenys de pendent pronunciat, garanteixen l’assentament hidrològic dels terrenys de muntanya i contribueixin a les determinacions establertes en el Protocol de Kyoto pel que fa a la reducció de redueixen, en els cursos fluvials, els processos d’eutrofització reduint l’aportació de nutrients i la les emissions atmosfèriques i la minimització del canvi climàtic global. insolació sobre l’aigua. El control de les emissions de contaminants atmosfèrics tenen l’origen en el tipus i condicions de consum energètic que es determini a partir de les directrius del Pla, el qual ha d’establir una
29 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
millora de l’eficiència energètica dels sistemes urbans en relació a la situació preexistent, per tal que 10.7. En relació al vector POBLACIÓ I SALUT HUMANA les conseqüències que se’n derivin siguin positives pel medi ambient. Mobilitat
En aquest sentit, el model d’assentaments urbans, mitjançant un desenvolupament urbanístic nodal, El foment de la mobilitat sostenible va estretament vinculat als objectius establerts en el contribueix a una millora de l’eficiència energètica ja que potencia una mobilitat urbana i interurbana Protocol de Kyoto, on els països industrialitzats han de reduir, de mitjana, un 5,2% per sota dels basada en el transport públic i d’altres sistemes que no requereixin combustible fòssil, com anar a peu nivells de 1990 les emissions de sis gasos d’efecte hivernacle, dels quals en destaca el CO 2. Així o en bicicleta. mateix, també incideix sobre l’ocupació extensiva del territori per tal de reduir el consum de sòl.
A la vegada, la proposta del sistema d’infraestructures afavoreix i ratifica aquesta opció de mobilitat En aquest sentit, s’estableixen un seguit d’aspectes ambientals que el Pla director Territorial de apostant per un model de desplaçament interurbà on el consum de combustible fòssil es redueix a l’Alt Penedès entén, assumeix i integra dins la seva proposta d’ordenació de la comarca. Dins través d’una major eficiència sobre el volum de gent i mercaderies a transportar. Això és un fet d’aquests aspectes es consideren, entre d’altres: la promoció de la utilització eficient dels constatable ja que des del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès s’afavoreix la intermodalitat, és a dir, recursos energètics; la priorització dels desplaçaments a peu i en transport públic; el foment combinar el transport privat amb el públic, i això es preveu fer ho potenciant la xarxa ferroviària i d’un ús racional del cotxe; i, un creixement dels nuclis urbans ajustat a les seves necessitats i a centralitzant el port de mercaderies a Vilafranca del Penedès. D’aquesta manera, es crea una millora l’entorn en què es troben. pel sector industrial ja que la concentració en aquest nucli redueix el nombre i la distància de Pel que respecta al sistema d’assentaments urbans, la ubicació de les diferents àrees de desplaçaments i també queden més propers a les infraestructures més potents de mobilitat, no només creixement s’ha realitzat, entre d’altres criteris, tenint en compte i respectant els espais definits respecte el tren d’alta velocitat, sinó també per l’autopista. per la connectivitat ecològica del territori. Els petits nuclis nodals que es proposen, casen també 10.6. En relació al vector PAISATGE amb les altres consideracions anteriors ja que les àrees urbanes de poca superfície afavoreixen L’Alt Penedès ha estat una comarca pionera en la consideració activa del paisatge com a element els desplaçaments interns a peu o bicicleta i redueixen l’ús del vehicle privat pel que fa a integrador de les potencialitats del territori. Així, l’Estudi del Paisatge Vitivinícola de l’Alt Penedès (maig mobilitat interna. Alhora, obre la porta a l’establiment a un model d’àrees multifuncionals, on 2004) va configurar un cos conceptual i metodològic que permet la valorització del paisatge de la conviuen en un mateix espai diversos usos i activitats que en grans ciutats s’han vist segregats comarca. del centre i desplaçats a la perifèria, fent incrementar el nombre de desplaçaments motoritzats.
Aquest estudi específic va assentar les bases l’aprovació de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès el 15 Tot i així, per tal de no portar a una elevada densificació d’aquestes àrees urbanes de poca d’octubre de 2004, coincidint amb l’esperit del Conveni Europeu del Paisatge i de la recent llei 8/2005 superfície, seran compartits els equipaments que puguin donar un servei major al nombre aprovada a Catalunya. La Carta pretén ser un instrument útil de concertació d’estratègies sobre el d’habitants del municipi on estiguin ubicats. D’aquesta manera, s’optimitza el consum de sòl paisatge de la comarca i fixa un objectiu general per a la comarca, el de conservar i / o millorar la generat per la construcció d’aquest servei, a la vegada que, a nivell social, s’afavoreix la qualitat del paisatge en la totalitat del territori. Entre d’altres coses, acorda integrar el paisatge en tots convivència entre ciutadans de diversos municipis. els processos de planejament territorial i urbanístic sota una perspectiva de sostenibilitat, on els Respecte al desplaçament cap a aquests nuclis de major població, el Pla Director Territorial de criteris paisatgístics s’integraran en els consegüents instruments de planificació. l’Alt Penedès contempla la potenciació i foment de l’ús del transport públic, així com la Per tant, la Carta del Paisatge ha estat directriu i guia per l’equip redactor del Pla, que a més a més, hi intermodalitat pel que fa al transport de mercaderies. En aquest sentit, es planteja la priorització ha introduït actualitzacions en base a la metodologia establerta en el document: ”Prototipus de Catàleg del transport ferroviari i més, donada la presència de la línia del tren d’alta velocitat , de Paisatge”, que recentment ha elaborat l’Observatori del Paisatge (maig 2005). Així, el Pla director centralitzant Vilafranca del Penedès com a port de mercaderies i l’ús de vehicles que puguin territorial de l’Alt Penedès identifica tres unitats i nou subunitats paisatgístiques, que defineixen els encabir hi un major volum per als trasllats als municipis més propers. trets característics de la comarca: la plana vitivinícola; els espais boscosos de les serres prelitorals de L’extensió de la xarxa d’infraestructures de comunicació comporta un impacte ambiental Mediona i de Pontons; i, els espais biodiversos i agraris de les muntanyes de l’Ordal, Olèrdola i el Foix. significatiu sobre l’entorn, generant un consum de sòl i una fragmentació del territori per efecte barrera. A més a més, porta efectes collaterals associats al seu ús i funcionament, ja que
30 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
provoca una pertorbació potencial en les seves proximitats, un consum de combustibles fòssils i una comunicació amb les infraestructures del transport per tal de minimitzar la distància de contaminació atmosfèrica provinent dels vehicles de motor. desplaçaments i obtenir una major eficiència energètica.
És per això que la proposta d’ordenació territorial de l’Alt Penedès vol optimitzar l’ús de la xarxa El fet que es potenciïn aquests tres municipis pel desenvolupament industrial permet la d’infraestructures local i comarcal ja existent per la realització de trajectes curts dins la comarca a fi de concentració localitzada d’aquestes activitats i així preservar els camps agrícoles evitant una reduir la pertorbació potencial que genera l’autopista A 7, via de major efecte fragmentador i dispersió urbana al llarg del territori. pertorbador sobre l’entorn. Alhora, també es planteja la creació d’un nou vial per afavorir aquesta Gestió de materials i residus política del transport comarcal i ho fa seguint els criteris de sostenibilitat i respecte per l’entorn, ja que La gestió de residus municipals queda a un nivell d’una escala més local que la que es treballa el nou traçat es realitza en parallel a l’autopista. Això fa que, donada la seva tipologia, part de la en el PDTAP, cosa que no permet fer una anàlisi de la incidència d’aquest aspecte ambiental en pertorbació que generi la seva construcció i el posterior funcionament i manteniment quedi inclosa dins l’ordenació territorial de l’Alt Penedès. Tanmateix, sí que es pot preveure, segons les propostes el perímetre de pertorbació potencial de l’autopista A 7. Aquest fet ocasiona un impacte menor que si dels tres sistemes del PDTAP, que, tot i l’increment en la generació de residus a causa de el nou vial se situés en una àrea menys afectada per les vies de comunicació, on la incidència de l’augment de població previst a la comarca, la concentració urbanística al voltant de Vilafranca l’impacte ambiental sobre l’entorn esdevindria en la seva totalitat. reduirà els desplaçaments per la recollida de residus, així com l’optimització en el nombre de Activitats econòmiques i impactes associats contenidors, etc. Aquest fet permetrà obtenir una millora en l’eficiència de la gestió de residus L'Alt Penedès és una comarca on el sectors industrial i terciari es reparteixen pràcticament a parts en els aspectes de consum d’energia procedent de combustibles fòssils i d’emissions de iguals un 84% del producte interior brut (PIB) comarcal. Tanmateix, es dóna una especialització en el contaminants atmosfèrics. sector primari que aporta pràcticament el 6,5% del PIB i el 4% dels llocs de treball. A més a més, hi ha Pel que fa als residus industrials, el PDTAP contempla noves zones industrials, pel que la una potent activitat industrial relacionada amb el sector alimentari, de manera que 377 empreses de la producció d’aquesta tipologia de residus es veurà afectada. comarca (un 15% del total) tenen la seva base en l’agricultura i la ramaderia ∗. 10.8. En relació al vector PATRIMONI CULTURAL I BÉNS MATERIALS L’especialització del sector primari se centra bàsicament en la vinya, element d’identitat pròpia de l’Alt Els elements que configuren el patrimoni cultural de la comarca queden integrats en el PDTAP, Penedès en tant que rep la denominació d’origen del Penedès i el Cava, on predominen les explotacions de manera que es mantenen i en alguns casos, fins i tot es potencien com a element integrador petites i mitjanes. del territori. És el cas, per exemple, del reforç dels camins locals, que també inclouen els camins Des del punt de vista ecològic, la importància del conreu de vinya, que depassa àmpliament els límits històrics, per a l’articulació de la xarxa de mobilitat proposada. Aquesta actuació preveu doncs, comarcals, fa que els espais agrícoles siguin un element territorial i d’entorn determinant de la el manteniment d’aquests elements. comarca, constituint per ells mateixos un àmbit ecològic característic. Són espais relativament 10.9. En relació al vector RISCOS pertorbats i amb menor diversitat i complexitat ecològica, tant estructural com funcional. Això limita La protecció fluvial està directament associada a la prevenció del risc d’avingudes fluvials dels també la permeabilitat ecològica, que resta bàsicament per a les espècies associades a aquest tipus principals rius i rieres de la comarca. Això és així perquè els seus espais fluvials delimitats en el d’hàbitat. Tot i així hi ha elements ecològics apreciables vinculats a aquests espais i que cal tenir en sistema d’espais oberts pertanyen al PEFCAT, en el cas dels rius Anoia i Bitlles, i a l’INUNCAT, en compte, més quan els conreus ocupen una superfície tant extensa de la comarca. També perquè fruit el cas del riu Foix i alguns dels seus tributaris, tal com la riera de Marmellar. Així doncs, la d’aquesta ocupació i gestió del sòl s’ha configurat un paisatge propi i únic a Catalunya d’alt valor. consideració d’aquests espais fluvials en l’ordenació urbanística que es derivi del Pla Director A part de la vinya, es preveu una potenciació del sector industrial per la qual cosa es preveuen la Territorial de l’Alt Penedès significa també tenir en compte la seguretat de la població davant del creació de nuclis industrials associats a Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos i Sant risc d’inundació. Sadurní d’Anoia. Aquesta disposició de sòl se situa de manera estratègica en els punts de millor La consideració del risc d’incendi queda integrat en el PDTAP pel fet que es potencia el creixement a zones allunyades de les masses forestals, amb més potencial de patir casos d’incendi. A més a més, es té en compte el relleu de la comarca i es limita el creixement ∗ Totes aquestes dades són extretes de CAIXA CATALUNYA: Estimació del PIB comarcal 2003 . urbanístic als espais de plana on la pendent no comporta un risc geològic per la població.
31 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
nacionals i internacionals en matèria de conservació de la biodiversitat i desenvolupament
11. DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ D’ALTERNATIVES sostenible es tendeix a conservar totes les espècies més que no pas considerar la conservació d’espècies determinades a causa de la seva vulnerabilitat (per a les quals hi ha proteccions En aquest apartat es descriuen les principals alternatives considerades en el procés d’avaluació específiques). De la mateixa manera, cal considerar també la conservació dels processos ambiental del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès. Evidentment, aquestes han estat supeditades al ecològics que es donen a la matriu territorial existent entre àrees protegides, ja que són a base fet que l’equip redactor ha considerat des d’un inici i de manera rellevant els aspectes ambientals a per a l’establiment o trànsit d’espècies presents o futures. Es descarta per tant, l’opció d’establir partir d’objectius ambientals que han estat presents en el desenvolupament del Pla. En aquest apartat corredors biològics ja que històricament han tingut, com el seu propi nom indica, una vocació de es confronten aquests principis amb altres d’alternatius fent relluir les virtuts i mancances que uns i zones de pas d’espècies concretes o preferents i els processos ecològics associats a elles. Per altres tenen en relació als aspectes ambientals. aquest motiu, els espais d’interès connector s’han definit en base a la major biodiversitat Les principals alternatives considerades són: potencial, la major estructura ecològica i la menor pertorbació potencial, integrant diferents Pel que fa al sistema d’espais oberts hàbitats ja siguin fluvials, boscosos, arbustius o agrícoles.
“Espais agrícoles com a reservori de sòl urbanitzable” vers “espais agrícoles com a elements a Pel que fa al sistema d’assentaments urbans conservar definitoris de la comarca”. “Creixement distribuït pel conjunt de nuclis urbans del territori” vers “creixement urbà El Pla aposta per considerar la major part d’espais agrícoles com a sòl de protecció especial a causa de concentrat en determinats nuclis o nodes del territori”. la importància socio econòmica, ambiental i paisatgística que tenen. La vinya és un element d’identitat El Pla aposta per concentrar els creixements urbanístics dels propers anys en determinats nuclis pròpia de l’Alt Penedès, amb la denominació d’origen Penedès i el Cava i representa una de les regions del territori, deixant a la resta de territoris un creixement urbanístic basat en el creixement més riques i diverses de l'Europa vitivinícola i la zona de més producció i projecció internacional de vegetatiu dels nuclis. El creixement distribuït porta associat unes conseqüències Catalunya. Per aquests motius, no s’ha cregut convenient qualificar part del sòl agrícola com de socioeconòmiques poc sostenibles, ja que suburbanitza el territori i no permet assolir les masses protecció territorial ja que d’aquesta manera podria estar subjecte a la urbanització, per exemple amb crítiques suficients per a la prestació de serveis i la fixació de població al territori. També té equipaments d’interès supramunicipal, fet que minvaria el caràcter eminentment agrícola de la conseqüències ambientals ja que requereix de més infraestructures, afavoreix la fragmentació comarca. del territori, afavoreix un major consum de sòl, indueix una major mobilitat obligatòria, no pot “Establiment d’unitats discretes de protecció” vers “establiment d’una Xarxa d’Espais Naturals ser servit eficientment pel transport públic, no permet l’ús de mitjans de transport collectiu més Protegits” eficients (com per exemple el ferrocarril) i incentiva la segona residència, entre d’altres.
El Pla aposta per considerar un veritable Sistema en Xarxa d’Espais Naturals Protegits format per “Creixement estratègic potenciant els assentaments situats en l’eix del corredor ” vers espais protegits i connectors ecològics a mode de nodes i internodes, respectivament. A més, aposta “creixement no estratègic i no localitzat ” també per un tractament de la matriu territorial restant que afavoreixi la permeabilitat ecològica del La potenciació del corredor localitzat a l’eix entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia territori. A més, en base a les determinacions establertes pels diferents acords nacionals i és una resposta directa a la situació actual de major concentració de població i activitats, així internacionals en matèria de conservació de la biodiversitat i desenvolupament sostenible es tendeix a com una voluntat de concentrar els creixements en aquelles franges territorials que gaudeixen conservar les espècies in situ més que no pas ex situ , i a protegir totes les espècies més que no pas de major accessibilitat, amb clares possibilitats d’increment en un futur. determinades espècies o taxons. Es consideren com a polaritats principals de la comarca els nuclis urbans de Vilafranca del “Establiment de corredors biològics” vers “establiment de connectors ecològics”. Penedès i Sant Sadurní d’Anoia. Els dos assentaments tenen significació urbana, tenen un pes El Pla aposta per considerar un Sistema de Connexions Ecològiques que tingui la capacitat d’acollir la demogràfic rellevant i tenen unes bones condicions de connectivitat amb la resta de la comarca. major part dels processos ecològics presents a l’Alt Penedès. També que funcionalment sigui viable a Aquesta opció comprèn els municipis d’Els Monjos, La Ràpita i La Granada, municipis de llarg termini relacionant els diferents espais protegits de la comarca i els de les adjacents a través l’anomenat corredor on s’aprofiten les condicions de posició, pes demogràfic i accessibilitat i d’una matriu territorial permeable. En base a les determinacions establertes pels diferents acords relació amb la xarxa territorial.
32 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
“Creixements segregats i especialitzats” vers “creixements residencials i per a l’activitat econòmica El Pla aposta per una gradació en la protecció del sòl de forma que les edificacions i annexes a les trames urbanes existents”. installacions susceptibles d’ubicar se en el sòl no urbanitzable ho facin, preferentment, en el sòl
L’alternativa escollida pel Pla és la d’establir pautes per tal que els creixements urbans es produeixin sense valors especials ja siguin de caire natural, social o econòmic, mentre que en aquells sòls en continuïtat amb les trames urbanes existents (sense generar continus amb efecte de barrera que mereixen una protecció especial, s’eviti la seva ubicació. ecològica) i per mantenir l’estructura urbanística i territorial existent. Aquesta opció evita la formació AVALUACIÓ ESPECÍFICA A LES HIPÒTESIS I NECESSITATS DE SÒL d’àrees urbanes segregades que fragmenten el territori i generen espais intersticials sovint amb una Tal i com indica la memòria del pla (apartat 4.11), l’ocupació de la superfície de vinya en funcionalitat ecològica disminuïda. En el cas d’àrees residencials o urbanitzacions segregades, l’aplicació del pla és, en el cas de la hipòtesi de creixement més baix, del 0,7%, i en cas de la normalment associat a l’habitatge secundari, aquestes acostumen a anar associades a un major màxima ocupació del sòl prevista pel pla, la vinya es reduiria en un 1%. consum de sòl i un augment de la mobilitat obligada per raons de feina i de serveis. També es El creixement que suposaria aquests valors, en tot cas, sempre es veuria associat al voltant dels planteja, com a pauta, una major integració del sòl urbà per a l’activitat econòmica amb el sòl urbà nuclis urbans en un 30%. En el cas de la màxima ocupació, aquesta es donaria en els municipis residencial, de forma que els teixits urbans siguin més mixtes i generin menys mobilitat obligada. la Granada, Sant Sadurní d’Anoia, de Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès, on, La tendència actual de proliferació d’urbanitzacions residencials o de polígons industrials de mitjana o enlloc d’un creixement del 30%, seria del 60%. petita dimensió té repercussions ambientals negatives i no ha estat l’alternativa escollida pel Pla Pel que fa al sistema d’infraestructures director territorial de l’Alt Penedès. Només per aquells casos en què la convivència entre activitats “Un territori fortament condicionat per la demanda de mobilitat relacionada amb la Regió econòmiques i habitatge no sigui possible (raons de seguretat i salut pública, per exemple) o que per metropolitana de Barcelona” vers “un territori integrat dins de Catalunya i Europa i els seus raons de dimensionat o requeriments de mobilitat l’activitat hagi d’ubicar se en indrets d’especials eixos funcionals de mobilitat”. característiques, s’autoritzaria la ubicació segregada de l’activitat. Tanmateix, en aquest cas, per tal d’evitar la fragmentació territorial, es promou que diversos municipis comparteixin aquesta àrea de El Pla aposta perquè l’àmbit quedi integrat dins la xarxa d’infraestructures de Catalunya. Es nova creació en lloc de que cada municipi en creï una. parteix de la premissa que l’Alt Penedès ha de ser també zona de pas de grans infraestructures d’interès nacional, com la resta dels territoris de Catalunya. Aquest fet ha de tenir un impacte “Un territori supeditat a la pressió urbanística provinent de la Regió metropolitana de Barcelona” vers positiu en els aspectes socio econòmics i un impacte ambiental que alteri el menys possible la “contenció dels creixements, polítiques d’habitatge principal i canvis d’ús a favor de l’activitat funcionalitat ecològica del territori, especialment de les zones qualificades com d’especial interès econòmica”. natural. El Pla aposta per moderar el consum de sòl. El desenvolupament de la Regió Metropolitana de “Desenvolupar tota la xarxa viària actual” vers “desenvolupar la xarxa viària necessària” Barcelona ha generat una forta pressió urbanística en les comarques properes a Barcelona, sobretot al nord i l’est. L’Alt Penedès s’ha mantingut relativament lliure de bona part d’aquestes transformacions S’ha optat per desenvolupar aquelles vies existents que es necessiten per a un bon però molt probablement els propers anys rebran bona part d’aquestes tensions. D’aquesta manera, funcionament del model nodal d’assentaments. El desenvolupament de tota la xarxa viària de la amb una economia fortament basada en l’agricultura que comporta un consum de sòl elevat, el Pla comarca no s’ajusta a la lògica del model nodal d’assentaments adoptat, de manera que es aposta per creixements més compactes, la renovació i rehabilitació dels teixits urbans existents i un potenciaran aquelles vies que tinguin un valor estratègic per a afavorir la mobilitat, sense esmorteïment dels teixits de segona residència, oferint aquests en zones urbanes o adjacents, fet que prejudici de l’arranjament de les vies en pro d’una major seguretat vial. Així, per exemple, es té menys atractiu per a la segona residència i més serveis per a la consolidació de les primeres potenciarà l’ús de la via localitzada al nord de l’autopista AP 7, de manera que sigui una residències. Això es pot reflectir en beneficis socio econòmics i ambientals, consumint menys sòl, alternativa a aquesta pels desplaçaments dins de la comarca. Això permet minimitzar la despesa aprofitant les infraestructures existents, afavorint una menor mobilitat obligada, i afavorint l’ús del de sòl ampliant o creant noves vies i afavoreix la concentració dels desplaçaments entre els transport collectiu, amb la consegüent reducció de la emissió de gasos d’efecte hivernacle. nodes més importants afavorint al seu torn la implantació de transport collectiu. Així es fomenta una menor emissió de gasos d’efecte hivernacle i un menor consum d’energia. “Distribució dispersa d’edificacions aïllades i d’installacions pel conjunt del sòl no urbanitzable” vers “zones preferents d’implantació en sòl no urbanitzable”.
33 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
12. VALORACIÓ I AVALUACIÓ DELS EFECTES SOBRE EL MEDI AMBIENT Taula 9. Enumeració i codificació dels objectius del PDTAP utilitzats en la valoració i avaluació dels efectes ambientals del Pla. Aquest apartat valora els efectes que sobre el medi ambient es pugui preveure a l’escala de definició SISTEMA D’ESPAIS OBERTS del Pla. En tractar se d’un pla amb abast territorial i bàsicament d’estratègia de planificació, la E01. Definir com a referència primària la xarxa natural, ambiental i de connectors a través de la delimitació i la regulació. valoració dels possibles efectes té limitacions per la manca de concreció per a moltes de les E02. Desenvolupar la resta de la matriu territorial en espai obert a través de la definició de categories de determinacions. Tanmateix, el desenvolupament de les accions establertes en el Pla seran les que sòl. E03. Incloure l’espai agrari en sòl de protecció especial. definiran més concretament les possibles afectacions que caldrà que siguin avaluades convenientment E04. Definir les unitats paisatgístiques. en el moment de planificar les, de fer els projectes necessaris i en el moment de la seva concreció. E05. Determinar per a la resta de la matriu territorial els aspectes subjectes a regulació directa o a directrius a desenvolupar pel planejament. Cal però aclarir que precisament per aquesta manca de concreció inherent a la tipologia de Pla genera E06. Definir criteris d’actuació per als espais lliures en els assentaments urbans existents certa dificultat per avaluar els seus efectes ambientals, especialment en detall. Per tant, les valoracions E07. Definir criteris d’actuació en els nous assentaments, a través de la definició de diversos graus de vinculació (de transformació o conservació) entre els possibles desenvolupaments urbans i els actuals espais fetes per coneixement i criteri professional pretenen avaluar els efectes ambientals més rellevants i en oberts. principi més directes, no aquells que en detall es poden esdevenir de l’aplicació del Pla. Aquesta és E08. Determinar les condicions paisatgístiques d’implantació de les infraestructures i des de les infraestructures. una dificultat d’aquesta avaluació que se suma a la dificultat preexistent pel fet que per a moltes SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE LA COMUNICACIÓ variables ambientals no es disposa de llistats de valors límit que ens permetin establir a partir de quan I01. Definir els corredors de grans infraestructures, les condicions i el nivell de servei que han de donar a la comarca, considerant l’autopista en el cas de la xarxa viària i el FFCC i el TGV en el cas de la xarxa un efecte és significatiu i quan no. A més no sols no es disposen d’aquests valors sinó que per a moltes ferroviària. variables ambientals no es disposa de quantificacions ni de tendències de futur i avaluació de I02. Determinar l’estudi i contrast amb altres propostes de les xarxes viàries i ferroviàries d’abast territorial. D’entre les primeres es consideren la N 340 i la C 15; d’entre les segones l’eix vertical Vilanova Vilafranca paràmetres, tot i que cal dir que per a moltes variables això tampoc no tindria cap sentit. Igualada. I03. Articular i reforçar les xarxes de carreteres i camins locals. La valoració que es fa seguidament consta de dues aproximacions complementàries. Primer, s’avaluen I04. Definir la jerarquia de vies i camins locals, en relació amb els sistemes urbans i a les demandes les interaccions entre els objectius del Pla (veure taula 9) sobre la terra, la biodiversitat, l’aigua, l’aire i d’accessibilitat territorial. I05. Vincular directament les condicions d’accessibilitat i d’urbanització de les infraestructures de els factors climàtics, l’energia, el paisatge, la població i salut humana, el patrimoni cultural i els bens comunicació a la capacitat de localització i permanència d’activitats, en particular d’aquelles que es localitzen materials, i els riscos. Per fer ho, s’ha configurat una taula matriu en el qual es valoren aquelles fora dels àmbits urbans o urbanitzables. I06. Determinar els nivells de servei del transport públic, que poden resultar condicionants d’actuacions de interaccions que tenen efectes significatius (positius o negatius). La comparació entre el nombre creixement o de localització d’activitats. d’interaccions i no interaccions respecte del total d’interaccions possibles ens dona una primera I07. Exigir nivells mínims d’accessibilitat a les propostes sectorials i locals. I08. Definir les condicions d’implantació o d’adequació territorial i paisatgística d’infraestructures existents o valoració general dels efectes ambientals del Pla. També valora aquest balanç en relació a cada previstes. variable valorada (Terra, biodiversitat, et.), de manera que es pot identificar on el Pla té major SISTEMA D’ASSENTAMENTS A01. Detectar i definir els principals elements de relació existents o a potenciar com a base per a la definició incidència d’efectes significatius, siguin positius o negatius. La valoració d’aquestes interaccions queden dels sistemes d’assentaments. recollides en la taula matriu 10. A02. Definir les condicions de planejament d’aquests sistemes, establint àmbits de planejament sectorial i urbanístic supramunicipal, així com referències concretes al planejament local. Segon, es fa una valoració per a cada variable ambiental en relació a cadascun dels objectius del Pla, A03. Classificar els assentaments en funció de la posició, dinàmica, ús, planejament i potencial creixement. considerant els efectes possibles tenint en compte si són simples, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà A04. Definir les opcions i les limitacions de creixement dels nuclis urbans. A05. Establir els criteris de compacitat i diversificació (tipus de residència, mescla d’usos) de l’aprofitament o llarg termini, permanents o temporals, positius o negatius, o secundaris. Per a cada variable del sòl. ambiental s’ha confeccionat una taula que identifica aquestes interaccions. La valoració d’aquestes A06. Integrar les iniciatives i el manteniment de l’oferta diversificada en la política d’habitatge. A07. Definir criteris per a la política d’habitatges a nivell comarcal o de sistemes urbans. interaccions queden recollides a les taules matriu de la 11 a la 19. A08. Considerar els equipaments comarcals i plurimunicipals com a qualificadors dels sistemes 12.1. Taula de valoració general dels efectes ambientals significatius del Pla d’assentaments. A09. Avaluar les relacions existents entre l’habitatge i el lloc de treball en els diversos escenaris. A partir de l’anàlisi qualitatiu previ sobre cadascun dels vectors ambientals relacionats amb la proposta A10. Establir criteris d’anàlisi i directrius de planejament local, amb la finalitat d’homogeneïtzar els criteris a aplicar en el planejament local relatius a l'ordenació dels assentaments. del Pla director territorial de l’Alt Penedès, es realitza una identificació en forma de taula matriu dels A11. Establir sistemes d’avaluació dels teixits urbans consolidats en funció de variables diverses, com a efectes més significatius que es generar sobre la comarca. instrument de mesura dels graus de compactació, que pot constituir un instrument homogeni de referència per al planejament local.
34 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
D’aquesta manera, s’obté una primera aproximació de la incidència del Pla a nivell ambiental, sense Els espais protegits i els espais agrícoles de valor ambiental resten no només en les mateixes entrar a valorar si la incidència és positiva o negativa, sinó simplement si n’hi ha o no n’hi ha: condicions sinó que es classifiquen com espais de protecció especial, de manera que no es
A partir de la taula 11, s’han identificat 243 possibles interaccions, tenint en compte que hi ha 27 veuen afectats ni pels objectius de creixement urbanístic ni pels de mobilitat. objectius susceptibles de causar impacte i 9 vectors del medi susceptibles d’afectació. De les 243 La incorporació dels connectors ecològics com a espais oberts de protecció especial possibles interaccions, 129 (53,1%) són els efectes probables més significatius a nivell del PDTAP. contribueixen positivament a la connectivitat ecològica del territori. Alhora, es valora que
12.2. Taula de valoració específica dels efectes ambientals significatius del Pla qualsevol actuació urbanística realitzada és una devaluació mínima de la biodiversitat que allí s’hi troba. Observant ho a escala comarcal, però, no es posa en perill la connectivitat ecològica En aquest apartat es valoren per cada variable ambiental cadascun dels impactes significatius detectats ja que, segons els criteris establerts per la definició dels connectors ecològics, la construcció de en l’apartat anterior de manera més específica i considerant la seva tipologia: positiu o negatiu, nous vials i nous assentaments s’esdevé en zones de reduït valor connector, i en aquells que secundari, acumulatiu, sinèrgic, a curt, mitjà i llarg termini, permanent o temporal. Per a cadascuna de travessen o travessaran els esmentats connectors ecològics hauran de prendre mesures, es variables és fa una breu comentari sobre les bases de la valoració que pretén ajudar a interpretar incloses les de repermeabilització ecològica, per tal de garantir la permeabilitat ecològica. les valoracions fetes. Així, els impactes negatius que recull aquest informe en relació a les infraestructures (I01 i I03, Terra (taula 11) especificats a la taula 21), en tant que elements que naturalment afecten l’entorn i la Els aspectes valorats en aquest apartat es refereixen a impactes significatius en el sòl i en la geologia permeabilitat de la matriu territorial, Cal tenir en compte que el Pla aposta per una agregació en de la comarca. En general, s’observa que els objectius establerts en el Pla relacionats amb el sistema l’espai de les principals infraestructures, la qual cosa des d’una perspectiva ambiental suposa la d’espais oberts contribueixen a generar un efecte positiu en el manteniment i evolució de la superfície optimització de l’ús del recurs territori. Tanmateix, suposa un augment de l’efecte de barrera agrícola, fet que queda palès en la identificació de la vinya com un element de protecció especial. Amb ecològica de les vies. Conseqüentment, i per tal d’apaivagar aquests efectes, el pla preveu això, s’afavoreix també el manteniment de la superfície de captació d’aigua, tot i que la definició de accions i mesures de repermeabilització vinculades especialment a la construcció dels nous vials, grans infraestructures la redueixi al llarg del seu traçat pavimentat. que, a més, hauran de repermeabilitzar en punts estratègics els existents. Aquestes mesures El sistema d’espais oberts condiciona també el consum de sòl destinat al creixement urbanístic: la són imprescindibles quan es travessin espais connectors ecològics i separadors urbans, tot i que protecció de la comarca en un 93% fa que els nous assentaments i els nous traçats viaris i ferroviaris, puntualment poden ser aplicades en altres punts estratègics (a tall indicatiu podeu observar la tot i provocar un impacte negatiu, aquest pugui ser minimitzat amb els objectius de reforç de la xarxa Imatge 1 de l’apartat d’espais oberts de la memòria del Pla, on s’indiquen punts potencialment de carreteres i camins actuals, i de compacitat i mescla d’usos que es proposa en el Pla. de gran interès per a la permeabilització ecològica). Per tal d’orientar la tipologia de les accions
Cal fer esment a la incidència sobre la geodiversitat de la comarca, la qual queda protegida es proposen les següents: especialment en aquells espais definits com a patrimoni geològic, però la resta de diversitat geològica La construcció de passos superiors de tipologia ecoducte o túnel artificial, queda a expenses d’una bona gestió de la matriu territorial. convenientment dissenyats, tant pel que fa a l’amplada (no menys de 50 m i
Biodiversitat (taula 12) preferiblement més de 100 m) ) com pel que fa a la coberta vegetal (segons la tipologia preexistent o existent en espais adjacents). Els hàbitats de l’Alt Penedès es veuen preservats i revalorats sota la protecció especial establerta pel Pla. Tanmateix, se’n preveu una alteració negativa i una fragmentació tant d’hàbitats com de La construcció passos inferiors de viaductes i ponts de llum ample, convenientment poblacions d’espècies a causa de l’efecte barrera que generaran les noves i/o reforçades vegetats. infraestructures i els nous assentaments urbans. Indirectament, doncs, també s’origina una alteració La construcció de passos inferiors (un o més, contigus) tipus calaix rectangular o en la taxa de mortalitat i de migració de la fauna i una variació en la riquesa de les espècies que semicircular, quant la via vagi elevada respecte del terreny adjacent, convenientment conformen la biodiversitat de la comarca. condicionats.
35 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
La permeabilitació ecològica de la vora de la carretera al llarg amb continuïtat i al llarg dels augment de la mobilitat, associada a un augment de les emissions atmosfèriques i acústiques. trams que siguin objecte d’interès, mitjançant especies autòctones i pròpies de la zona. Tanmateix, el Pla director territorial integra criteris de sostenibilitat que portaran a la llarga, a
Aigua (taula 13) una reducció d’aquestes tipologies de contaminació: un factor principal és, per exemple, la protecció de més d’un 90% de la comarca en sòl no urbanitzable. En aquest sentit, es manté La protecció dels espais oberts, on s’hi inclouen els espais fluvials dels principals rius d’Alt Penedès, i una gran superfície d’absorció de gasos contaminants i actua alhora de pantalla acústica en els criteris paisatgístics i territorials que mostra el Pla en la definició d’infraestructures i assentaments relació a les infraestructures viàries. Un altra consideració rellevant és l’aposta pel transport urbans, permet pensar en una afectació positiva de cara a la quantitat i la qualitat dels fluxos públic i la compactació dels nuclis urbans, que comportaran una reducció del consum energètic hidrogeològics de la comarca. No cal dir que també es té present que l’augment de població portarà, privat, amb la reducció consegüent d’emissions de gasos contaminants. indubtablement, a un augment del consum d’aigua de boca, que podria ser compensat, si més no en part, a partir d’accions de optimització eficiència en la gestió del recurs. Tanmateix, el Pla considera Un altra consideració sobre l’aire és que la proposta no implica un empitjorament des del punt aquests i altres aspectes a l’hora de definir el sistema d’assentaments i els futurs planejaments locals, de vista de la dispersió i la dilució de contaminants atmosfèrics, tot i que puntualment i en zones per tant, se’n fa una valoració positiva. localitzades en els nuclis urbans més importants es podrien donar se episodis de concentració ara no previsibles. En tot cas el creixement urbà focalitzat en nuclis de població mitjana En aquest sentit, cal que el planejament urbanístic que derivi d’aquest pla consideri i incorpori les permetrà un alliberament i una redistribució de la concentració dels gasos atmosfèrics en la accions d’optimització i eficiència en l’ús d’aquest recurs, i d’entre d’altres les següents: resta de la comarca. Aconseguir o aproximar se tan com sigui possible a l’autosuficiència hídrica. Energia (taula 15) Maximitzar l’aprofitament d’aigües pluvials de paviments i cobertes dels edificis (l’aigua de Tot i l’ineludible variació a l’alça del consum energètic que implicarà la definició de noves cobertes té una major qualitat que la de paviments, però en àrees on la relació infraestructures de comunicació i possibles creixements urbans, l’impacte general de la proposta m2coberta/habitant és baixa cal utilitzar també els paviments). de Pla a l’Alt Penedès sobre el consum energètic de la comarca no es valora en principi Construir xarxes de sanejament diferenciades de la xarxa de fecals, dipòsits i les plantes de negativament en termes generals, pel fet que els objectius d’implantació d’infraestructures de tractament que siguin necessàries per garantir la salubritat de l’aigua per a usos que no siguin comunicació i d’assentaments mostren un clar propòsit de reducció d’aquest consum. Això de boca. s’observa, per exemple, en propostes com I05 o A05, on la primera pretén facilitar l’accés des Adequar la qualitat de l’aigua servida al requeriment de cada ús. de les infraestructures a les activitats localitzades fora dels àmbits urbans, evitant així un
Identificar els grans equipaments consumidors d’aigua (p.ex. poliesportiu amb piscina) i crear consum energètic innecessari. El segon, estableix criteris de compacitat i diversificació de sinèrgies entre els equipaments i el barri (p.ex. una piscina ha de renovar, per llei, el 5% del l’aprofitament del sòl, cosa que redueix el nombre de desplaçaments.
seu volum d’aigua diari. Enlloc de llançar la al clavegueram aquesta aigua pot ser aprofitada per D’altra banda, el fet que el Pla no abordi específicament aspectes energètics no permet usos de reg, baldeig de carrers, etc.). valoracions sobre la futura implantació d’energies renovables, per bé que no les impedeix. En tot
Reaprofitament d’aigües grises (dutxa, rentamans) per a utilitzar les a l’inodor. cas la implantació dels aspectes energètics que puguin desenvolupar plans i projectes específics hauran de ser coherents amb les determinacions del Pla. Ús de dispositius d’estalvi en les aixetes (perlitzadors, aixetes temporitzades, etc.) En aquest sentit, cal que el planejament urbanístic que derivi d’aquest pla consideri i incorpori Aire i factors climàtics (taula 14) les accions d’optimització i eficiència en l’ús de l’energia, i d’entre d’altres les següents: Els principals efectes sobre aquest vector tenen relació amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle Orientar la trama urbana maximitzant el nombre de façanes exposades cap al sud, sud i causants del canvi climàtic; amb la dispersió i dilució de gasos contaminants; i, amb la contaminació est. acústica. Fer prospecció dels recursos endògens del territori a urbanitzar (potencial solar, eòlic, La proposta de Pla fa que la variació d’aquests paràmetres sigui relativament a l’alça, ja que es preveu biomassa, geotèrmic...). un major nombre d’habitants (tot i que de manera progressiva), significant així, una major incidència en aquest aspecte. A més a més, la interconnexió entre els municipis de la comarca comportarà un
36 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Creació de sinèrgies amb la trama existent (p.ex. aprofitament del calor residual d’activitats serà reforçada, com és el cas, per exemple, de la utilització dels camins locals per articular el industrials veïnes). sistema de mobilitat dins l’Alt Penedès.
Disseny termodinàmic del nou urbà. Definició dels requeriments energètics de les zones amb Riscos (taula 19)
diversitat d’usos per tal d’ajustar cada font energètica al millor ús. (p. ex. no utilitzar energia La valoració dels efectes significatius del Pla en relació als riscos naturals es fa respecte al risc d’alta exergia per usos que no requereixen tanta qualitat). d’incendi, al risc d’inundació i al risc geològic.
Limitar la mobilitat amb vehicle privat per l’interior d’un nou barri, i minimitzar la mobilitat La delimitació dels espais inundables corresponents al PEFCAT i a l’INUNCAT com a espais de generada pels residents del nou barri (trans. públic, car sharing, etc.). protecció especial ja hi pressuposen la no urbanització, i de la mateixa manera, la consideració Augmentar la inèrcia tèrmica dels edificis aplicant els aïllaments necessaris. de les zones amb més de 20 graus de pendent en la proposta d’assentaments urbans i
Aplicar criteris d’arquitectura solar passiva per tal de minimitzar la demanda energètica. d’implantació d’infraestructures viàries i ferroviàries n’assegura la corresponent gestió. Així mateix, les zones de major risc d’incendi, associades principalment a les masses boscoses que Reduït el consum energètic, cal introduir energies renovables, preferentment solar tèrmica. encerclen l’Alt Penedès queden exemptes de ser edificades ja que coincideixen amb la figura de Paisatge (taula 16) protecció especial del Pla, quedant així reduït el risc de cara a la població. Tanmateix, en aquest La incidència del Pla director territorial sobre el paisatge es basa en l’impacte sobre el paisatge aspecte cal incidir en el fet que la previsió d’un augment d’habitants a la comarca pot portar a agrícola, la diversitat paisatgística i l’impacte visual a la comarca de les actuacions proposades del Pla. una major freqüentació antròpica d’aquests espais protegits, amb el consegüent risc associat
Els objectius empresos referents als assentaments urbans i les infraestructures de comunicació d’incendi. generen, evidentment, un impacte visual negatiu pel fet que s’implanten noves construccions en el territori. Tanmateix, la definició del sistema d’espais oberts i l’estructuració de la comarca en unitats i subunitats paisatgístiques fa que aquestes siguin integrades com a criteri en la definició de la proposta del Pla director territorial, minimitzant ne l’efecte negatiu. Aquest criteri també ha de ser considerat en els planejaments urbanístics que se’n derivin.
Població i salut humana (taula 17)
Els efectes significatius valorats sobre la població de l’Alt Penedès tenen a veure amb la mobilitat, la seva vinculació amb els assentaments urbans, amb la principal activitat econòmica de la comarca i amb la generació de residus.
Els impactes de les actuacions del Pla són, en general, positius per a la població: hi ha una contribució en la millora de l’accessibilitat i la comunicació entre els municipis de la comarca, fet que queda potenciat també, pel transport públic. La implantació de nous punts de comunicació a través del ferrocarril en tots els nuclis urbans, afavoreix no només la mobilitat de persones, sinó també a la indústria vitivinícola i la resta d’activitats industrials – amb el transport de mercaderies.
Patrimoni cultural i béns materials (taula 18)
La protecció dels béns culturals d’interès nacional (BCINs), els camins històrics i la resta de patrimoni cultural de la comarca, com són els nuclis de vinya, masies històriques, etc. descrites en la proposta, queden afectats positivament pels objectius del Pla que hi tenen incidència. Així doncs, qualsevol actuació urbanística que se’n derivi no preveu l’alteració de la naturalesa d’aquests béns i, en tot cas,
37 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 10. Identificació dels elements ambientals afectats significativament per l’aplicació del Pla director territorial de l’Alt Penedès. ELEMENTS DEL MEDI SUSCEPTIBLES D'AFECTACIÓ Terra Biodiversitat Aigua Aire i Factors climàtics Energia Paisatge Població i Salut humana Patrimoni cultural i béns materials Riscos SISTEMA D’ESPAIS OBERTS E01. Definir la xarxa natural, ambiental i de connectors. E02. Desenvolupar la resta de la matriu territorial en espai obert a través de la definició de categories de sòl. E03. Incloure l’espai agrari en sòl de protecció especial. E04. Definir les unitats paisatgístiques. E05. Determinar els aspectes de la matriu territorial restants subjectes a regulació. E06. Definir criteris d’actuació per als espais lliures en els assentaments urbans existents. E07. Definir criteris d’actuació en els nous assentaments. E08. Determinar les condicions paisatgístiques d’implantació de les infraestructures i des de les infraestructures. SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE LA COMUNICACIÓ I01. Definir els corredors de grans infraestructures. I02. Determinar l’estudi i contrast amb altres propostes. I03. Articular i reforçar les xarxes de carreteres i camins locals. I04. Definir la jerarquia de vies i camins locals. I05. Vincular les infraestructures a les activitats de fora dels nuclis urbans. I06. Determinar els nivells de servei del transport públic. I07. Exigir nivells mínims d’accessibilitat. I08. Definir les condicions d’implantació o d’adequació territorial i paisatgística d’infraestructures existents o previstes. SISTEMA D’ASSENTAMENTS OBJECTIUS DEL PLA A01. Detectar i definir els principals elements per a la definició dels assentaments. A02. Definir les condicions de planejament d’aquests sistemes. A03. Classificar els assentaments. A04. Definir les opcions i les limitacions de creixement. A05. Establir els criteris de compacitat i diversificació de l’aprofitament del sòl. A06. Integrar les iniciatives i el manteniment de l’oferta diversificada en la política d’habitatge. A07. Definir criteris per a la política d’habitatges. A08. Considerar els equipaments com a qualificadors dels sistemes d’assentaments. A09. Avaluar les relacions existents entre l’habitatge i el lloc de treball. A10. Establir criteris d’anàlisi i directrius d’ordenació de planejament local. A11. Establir sistemes d’avaluació dels teixits urbans com a instrument de mesura dels graus de compactació.
38 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 11. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector terra OBJECTIUS DEL PLA TERRA I01 I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 A01 A02 Sòl
Superfície agrícola
Simples
Acumulatius
Sinèrgics
Curt Termini
Mig Termini
Efectes Llarg Termini
Permanents
Temporals
Positius Negatius Secundaris Superfície de captació d'aigua Simples Acumulatius Sinèrgics
Curt Termini
Mig Termini
Efectes Llarg Termini
Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Consum de sòl destinat al creixement IMPACTES urbanístic
Simples
Acumulatius
Sinèrgics
Curt Termini
Mig Termini
Efectes Llarg Termini
Permanents
Temporals
Positius
Negatius
Secundaris
Geologia
Incidència sobre la geodiversitat
Simples
Acumulatius
Sinèrgics
Curt Termini
Mig Termini
Efectes Llarg Termini
Permanents
Temporals
Positius
Negatius
Secundaris
39 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 12. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector biodiversitat OBJECTIUS DEL PLA BIODIVERSITAT I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 I01 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A02 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 A01
Genèric
Hàbitats
Simples
Acumulatius
Sinèrgics
Curt Termini
Mig Termini
Efectes Llarg Termini
Permanents
Temporals
Positius
Negatius
Secundaris
Fragmentació d'hàbitats i poblacions d'espècies per efecte barrera
Simples
Acumulatius
Sinèrgics
Curt Termini
Mig Termini
Efectes Llarg Termini
Permanents
Temporals
Positius
Negatius
Secundaris
Fauna, flora i altres tàxons
Simples
Acumulatius
Sinèrgics
Curt Termini
Mig Termini
Efectes Llarg Termini
Permanents
Temporals Positius Negatius Secundaris Espais protegits i connectivitat ecològica Espais agrícoles de gran valor ambiental
IMPACTES Simples Acumulatius
Sinèrgics
Curt Termini
Mig Termini
Efectes Llarg Termini
Permanents
Temporals
Positius
Negatius
Secundaris
40 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Sobre la xarxa d'espais protegits
Simples
Acumulatius
Sinèrgics
Curt Termini
Mig Termini
Efectes Llarg Termini
Permanents
Temporals
Positius
Negatius
Secundaris
Sobre la connectivitat ecològica dins la comarca
Simples
Acumulatius
Sinèrgics
Curt Termini
Mig Termini
Efectes Llarg Termini
Permanents
Temporals
Positius Negatius Secundaris I01 I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A02 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 A01 OBJECTIUS DEL PLA
41 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 13. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector aigua
OBJECTIUS DEL PLA AIGUA I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 I01 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 A01 A02 Quantitat
Consum d'aigua de rec Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Consum d'aigua de boca Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini IMPACTES Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Fluxos d'aigua superficial i subterrània Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris
42 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Qualitat
Contaminació d’aigües superficials i subterrànies Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris
I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 I01 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 A01 A02
OBJECTIUS DEL PLA
43 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 14. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector aire i factors climàtics OBJECTIUS DEL PLA AIRE I FACTORS CLIMÀTICS I01 I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A01 A02 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 Contaminació atmosfèrica
Emissions de gasos d'efecte hivernacle i causants del canvi climàtic Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Dispersió i dilució de contaminants atmosfèrics Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini IMPACTES Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Contaminació acústica Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris
44 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 15 . Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector energia
OBJECTIUS DEL PLA ENERGIA I01 I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A01 A02 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 Consum energètic Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Implantació d'energies renovables
IMPACTES Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris
45 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 16. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector paisatge OBJECTIUS DEL PLA PAISATGE I01 I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 A01 A02 Paisatge agrícola Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Diversitat paisatgística Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini
IMPACTES Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Impacte visual Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris
46 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 17. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector població i salut humana OBJECTIUS DEL PLA POBLACIÓ I SALUT HUMANA I01 I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A01 A02 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 Mobilitat Accessibilitat i comunicació intercomarcal Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Ús del transport públic Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Assentaments urbans Sobre les necessitats dels municipis
IMPACTES Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Activitats econòmiques Activitat agrícola Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris
47 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Salut humana Residus Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris
I01 I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A01 A02 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11
OBJECTIUS DEL PLA
48 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 18. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector patrimoni cultural i béns materials
OBJECTIUS DEL PLA PATRIMONI CULTURAL I BÉNS MATERIALS I01 I02 I06 I07 I08 I03 I04 I05 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A01 A02 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 Patrimoni cultural Elements patrimonials arquitectònics i/o arqueològics Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Camins històrics IMPACTES Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris
49 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 19. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector riscos
OBJECTIUS DEL PLA RISCOS I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 I01 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A02 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11 A01 Risc d'incendi Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Risc d'inundació Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini
IMPACTES Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris Risc geològic Simples Acumulatius Sinèrgics Curt Termini Mig Termini Efectes Llarg Termini Permanents Temporals Positius Negatius Secundaris
50 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
13. JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA dels efectes ambientals significatius que té com a objectiu l’especificació i la valoració de la seva intensitat. Els tres sistemes (assentaments humans, infraestructures i espais oberts) que vertebren l’alternativa escollida per a l’ordenació territorial de l’Alt Penedès es justifiquen en funció de la seva Així doncs, en segon lloc, feta aquesta primera valoració (quantitativa i de tipologia d’efectes), es incidència en els diferents vectors ambientals del territori, considerant les aportacions i millores consideren només les interaccions que tenen efectes sobre l’ambient entre objectius del Pla i ambientals realitzades i com s’han incorporat al document del Pla. variables ambientals, i es determinen si els efectes seran positius o negatius i la magnitud d’aquests fent servir una escala de colors per diferenciar los. A la taula–matriu 21, es pot observar El Pla director territorial de l’Alt Penedès es considera adequat des d’un punt de vista ambiental ja com cada interacció ha estat valorada segons la qualitat i intensitat de l’impacte segons el següent que la valoració global determina un impacte positiu pel que fa al manteniment i conservació del criteri, senzill però conceptualment sòlid (veure taula 21). medi ambient. Això no significa que no hi hagi aspectes que afecten negativament l’ambient, però ni per si sols ni en el seu conjunt han resultat determinants per a considerar un impacte negatiu del Taula 20. Percentatges d’interaccions significatives dels objectius del PDTAP respecte cada variable ambiental considerada. Pla sobre les variables ambientals. Aquesta valoració ha servit en tot cas per identificar les, i conseqüentment especificar ne les accions preventives i correctores (vegeu apartat 14) que caldria Vector Percentatge (%) considerar a l’hora de desenvolupar el Pla. Terra 8,6
A continuació, es justifica el Pla segons la metodologia seguida per determinar el seu impacte global Biodiversitat 4,5 sobre els elements del medi susceptibles d’afectació: Aigua 4,5
En primer lloc, es consideren totes les interaccions potencials que es podrien generar entre els Aire i factors climàtics 8,6 objectius establerts en el PDTAP i els vectors susceptibles del medi, i es relacionen amb les Energia 5,3 interaccions detectades. D’aquesta manera, s’obté una aproximació de l’abast dels impactes que Paisatge 7,0 l’aplicació del Pla generarà sobre el medi. Població i salut humana 8,6 A partir de la taula 20, s’han identificat 243 possibles interaccions, tenint en compte que hi ha 27 Patrimoni cultural i béns materials 2,9 objectius susceptibles de causar impacte i 9 vectors del medi susceptibles d’afectació. De les 243 Riscos 2,9 possibles interaccions, 129 són els efectes probables més significatius a nivell del PDTAP, de Altres interaccions sense incidència en el PDTAP 46,9 manera que la seva afectació sobre el medi ambient és d’un 53,1% respecte el màxim possible. Aquest percentatge indica que el PDTAP té un impacte no gens menyspreable sobre la comarca, Font: Elaboració pròpia. cosa que alhora és coherent amb la voluntat del pla: el fet que sigui un pla territorial implica que ha de donar cabuda a la majoria dels aspectes territorials i ambientals de la comarca per tal que la Val a dir que, a manca de dades i estadístics per a poder valorar empíricament la intensitat dels seva ordenació estratègica estigui vinculada a tots o a la majoria d’ells. impactes, el que cal és un criteri consistent que en valori el sentit, en el ben entès que no tots els Si s’analitza la interacció del Pla per cadascun dels vectors del medi (veure taula 21) s’observa que impactes considerats tenen la mateixa intensitat ni el mateix nivell de conseqüències. Tanmateix, hi ha una incidència repartida entre tots els vectors, però la més rellevant es dóna sobre els vectors les categories de valoració següents sí que tenen la virtut de poder establir per a cada vector i pel Terra, Aire i factors climàtics i Població i salut humana (8,6%, cadascun d’ells), i també sobre el conjunt del Pla una valoració robusta a un cert nivell d’aproximació. Paisatge (7,0%). En canvi, els menys afectats són el Patrimoni cultural i béns materials, i els Riscos (2,9% cadascun d’ells).
Aquesta primera aproximació no entra a la valoració de la magnitud positiva o negativa dels impactes, sinó que només n’indica la seva presència i la tipologia dels efectes, inclosos els negatius i positius. Per aquest motiu, a partir d’aquestes valoracions es fa una segona aproximació valorativa
51 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 21. Valoració semiquantitativa de la magnitud dels impactes dels objectius del PDTAP en relació als elements del medi susceptibles d’afectació.
OBJECTIUS DEL PLA Índex I01 I02 I03 I04 I05 I06 I07 I08 E01 E02 E03 E04 E05 E06 E07 E08 A01 A02 A03 A04 A05 A06 A07 A08 A09 A10 A11
d'impacte TERRA Sòl Superfície agrícola Superfície de captació d'aigua +1 Consum de sòl destinat al creixement urbanístic Geologia Incidència sobre la geodiversitat BIODIVERSITAT Genèric Hàbitats Fragmentació d'hàbitats i poblacions d'espècies per efecte barrera Fauna, flora i altres tàxons +0,8 Espais protegits i connectivitat ecològica Espais agrícoles de gran valor ambiental Sobre la xarxa d'espais protegits Sobre la connectivitat ecològica dins la comarca AIGUA Quantitat Consum d'aigua de rec Consum d'aigua de boca +1 Fluxos d'aigua superficial i subterrània Qualitat Contaminació de les aigües superficials i subterrànies AIRE I FACTORS CLIMÀTICS Contaminació atmosfèrica Emissions de gasos d'efecte hivernacle i causants del canvi climàtic Dispersió i dilució de contaminants atmosfèrics +1,1 Contaminació acústica Nivells sonors significatius IMPACTES ENERGIA Consum energètic +0,6 Implantació d'energies renovables PAISATGE Paisatge agrícola Diversitat paisatgística +1,2 Impacte visual POBLACIÓ I SALUT HUMANA Mobilitat Accessibilitat i comunicació intercomarcal Ús del transport públic Assentaments urbans Sobre les necessitats dels municipis +1,2 Activitats econòmiques Activitat agrícola Salut humana Residus PATRIMONI CULTURAL I BÉNS MATERIALS Patrimoni cultural Elements patrimonials arquitectònics i/o arqueològics +1,4 Camins històrics RISCOS Risc d'incendi Risc d'inundació +1 Risc geològic
52 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
La categorització emprada per la valoració d’intensitats és la següent: Aquesta valoració quantitativa permet calcular un senzill índex d’impacte que, donada la manca de dades i referents empírics i la pròpia manca de concreció d’aquest tipus de Pla, no requereix de - Impacte positiu rellevant: Aquell que implica una millora significativa sobre l’element complicacions addicionals que no ajudarien a entendre la valoració feta. L’índex actua doncs dins del medi susceptible d’afectació (color verd fosc en la taula 21). del rang [ 2, 2], que quantifica la magnitud i qualitat de l’afectació per cada vector determinat del - Impacte positiu relatiu: Aquell que implica potencialment una millora sobre l’element medi. del medi susceptible d’afectació, de manera indirecta o amb dependència d’altres factors L’obtenció de l’índex, tant si es calcula per variable ambiental o pel total del conjunt de variables, (color verd clar en la taula 21). es realitza multiplicant el nombre d’impactes significatius per categoria (positiu rellevant, positiu - Impacte compensat: Aquell on els efectes positius i negatius que es poden generar relatiu, compensat, negatiu relatiu i negatiu rellevant) pel nombre corresponent a la magnitud del sobre l’element del medi susceptible d’afectació són de similar magnitud i en certa manera impacte (2, 1, 0, 1 i 2, respectivament). Els diferents valors obtinguts es sumen i el resultat es es compensen (color groc en la taula 21). divideix pel nombre total d’impactes identificats. D’aquesta manera, el que s’obté és el valor promig - Impacte negatiu relatiu: Aquell que implica un efecte negatiu de poca intensitat sobre ponderat de la magnitud d’incidència sobre cada element del medi susceptible d’afectació. Com més l’element del medi susceptible d’afectació (color taronja en la taula 21). positiu és el valor resultant, més efectes positius té el Pla i, a l’inrevés, com més negatiu és el
- Impacte negatiu rellevant: Aquell que implica un efecte negatiu significatiu sobre valor, més efectes negatius té.
l’element del medi susceptible d’afectació (color vermell en la taula 21). El vector de Patrimoni cultural i els béns materials té l’índex d’impacte positiu més elevat (+1,44),
D’aquesta manera, s’identifica l’afectació del Pla sobre el medi ambient en funció de la qualitat i la seguit dels índex corresponents a Paisatge i a la Població i salut humana (índex de +1,2). Els intensitat. A la taula següent, (taula 22) es pot observar el resum del nombre d’impactes per vectors Aire i factors climàtics, Terra, Biodiversitat, Aigua i Riscos reben una valoració al voltant de tipologies que esdevenen de la Taula 21 per a cada variable ambiental i pel total. +1.
Taula 22. Resultats del nombre d’impactes per tipologies del PDTAP per a cada variable ambiental. El vector amb un índex menor, tot i que també és positiva, és el d’Energia (+0,62). Això és així, no tant perquè sigui el vector que el Pla hagi considerat en menor grau, sinó perquè la proposta del Pla Variables ambientals se centra en l’assumpció d’un augment del nombre d’habitants i d’una consegüent millora de la mobilitat de cara a la població. Tant és així, que es millora la situació estratègica del vector dins la Magnitud comarca, però d’una manera indirecta que resulta relativament menys important a causa de l’abast Terra Aigua Riscos TOTAL Energia humana Paisatge de climàtics territorial del Pla. Biodiversitat l’impacte Aire i factors béns materials Població i salut
Patrimoni cultural i Sobre la valoració total del Pla, l’índex d’impacte mostra un resultat positiu de +1,04. Per tant, tal i Impacte positiu +2 19 18 5 13 3 17 20 4 0 99 com s’ha dit en un principi en aquest apartat, el PDTAP té en compte la vessant ambiental en la rellevant Impacte positiu seva proposta, i no només vetlla pel seu manteniment, sinó que incorpora millores que faran que +1 23 36 16 21 7 26 45 5 13 192 relatiu les mesures per adaptar la comarca al creixement de la població tinguin una interacció positiva amb Impacte 0 8 7 1 0 0 1 0 0 0 17 compensat el seu entorn. Impacte 1 0 7 2 2 1 3 2 0 0 17 negatiu relatiu Per tant, el Pla director Territorial de l’Alt Penedès presenta un Índex de valoració d’efectes Impacte 2 negatiu 4 3 0 4 2 0 0 0 0 13 ambientals significatius positiu en totes les variables ambientals considerades (terra, biodiversitat, rellevant aigua, aire i factors climàtics, energia, paisatge, població i salut humana, patrimoni cultural i béns Font : Elaboració pròpia materials, riscos). Lògicament també ho és pel conjunt del Pla. Per tant, cal concloure que l’aplicació del Pla director territorial de l’Alt Penedès tindrà un efecte positiu en termes ambientals. S’observa a la banda esquerra de la taula com a partir d’una escala numèrica de referència s’associa cada tipologia de magnitud d’impacte (color) a un valor dins del rang [ 2, 2].
53 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
14. MESURES PREVENTIVES, DE REDUCCIÓ O CONTRARESTACIÓ recull el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès per tal que s’especifiqui amb major detall la
Les valoracions qualitativa i semiquantitativa dels efectes probables sobre el medi ambient que pot millor concreció ambiental del projecte. causar l’alternativa escollida, han ajudat a detectar aquells aspectes on la magnitud de l’impacte és negativa, tant relativa com rellevant. Respecte això, l’Avaluació Ambiental Estratègica del Pla 15. PROGRAMA DE SEGUIMENT AMBIENTAL Director de l’Alt Penedès en proposa les següents mesures preventives, vinculades principalment, al En tractar se d’un Pla territorial el seguiment ambiental del Pla té diferents aproximacions. tractament dels espais oberts en el moment d’implantació de nous assentaments urbans o el Una emana de la materialització del propi Pla general, en tant que un cop fet el procés d’avaluació disseny de les noves infraestructures mitjançant el planejament urbanístic i derivat: ambiental estratègica del Pla, s’han establert ordenacions que han incorporat els aspectes - Tenir especial cura dels espais perimetrals, que actuaran com a façana del paisatge urbà i ambientals més rellevants tant a nivell d’entorn, com dels vectors ambientals, com en la indirectament, també de contenció en el planejament urbanístic. consideració de riscos, etc. Per tant, són una millora substancial tant pel que fa a la reconeixement - Tractament ambiental el més acurat possible dels separadors urbans, que compatibilitzi amb de la importància dels aspectes ambientals a escala territorial de la comarca com a la coherència l’ús i la necessitat d’assegurar la permeabilitat ecològica i territorial en ells. implementació de les determinacions ambientals necessàries. Aquest condicionament bàsic del Pla - Tractament ambiental específic de les vores de les infraestructures viàries i ferroviàries dins dels fa necessari que en el seu desenvolupament s’incorporin els aspectes ambientals. En tot cas la espais connectors ecològics, especialment considerant estructures de restauració de la normativa del Pla és la que estableix clarament allò que cal i es pot fer i allò que no es pot fer en permeabilitat ecològica a través de la via (eco túnels, plataformes elevades de matèria ambiental, amb coherència amb l’ordenació proposada.
repermeabilització, viaductes d’ampla llum, etc.). En aquest sentit pren especial importància que els instruments de desplegament del Pla tinguin en - Tractament ambiental específic de les zones de contacte entre el sòl urbà o urbanitzable i les compte les determinacions estratègiques considerades en el Pla. Així aquells plans, programes i localitats de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya presents a l’Alt Penedès. projectes que se’n derivin hauran de ser coherents amb aquestes determinacions i, en general cal
- Respectar la morfologia del lloc, els espais fluvials i la seva topografia tant pels nous eixos viaris que es sotmetin al procés de Avaluació Ambiental estratègica, en el cas de plans i programes, i com ferroviaris. d’Avaluació d’Impacte Ambiental, cas que es tracti de projectes.
- Restaurar els sòls contaminats presents a la comarca, i establir mesures agràries preventives És per això que bàsicament el Programa de seguiment tindrà en el desenvolupament del per tal de minimitzar al màxim el risc d’augmentar la superfície contaminada. Planejament general i del derivat un dels instruments més valuosos per a la consecució dels objectius ambientals que incorpora el Pla. Efectivament, aquests plans en general requeriran d’un - Proveir de les mesures més adients per reduir la concentració de nitrats a les zones declarades procés d’Avaluació ambiental del pla o Programa d’acord amb les determinacions de a Directiva vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i - Tenir en compte les directrius sobre el paisatge i el corresponent Catàleg del Paisatge de l’Alt programes en el medi ambient , i la Ley 9/2006, de 28, d’abril, sobre evaluación de los efectos de Penedès per a que el creixement urbanístic de la comarca modifiqui en la menor mesura determinados planes i programas en el medio ambiente , i la legislació autonòmica corresponent. Si possible les característiques rellevants de la comarca. no fos el cas hauran de realitzar un procés similar d’acord amb la legislació urbanística vigent. - En els planejaments urbanístics derivats i els plans d’infraestructures, cal que en la realització Aquestes avaluacions ambientals en tot cas es deuran a la concreció corresponent, en concordança de les corresponents Avaluacions Ambientals Estratègiques es considerin de manera coherent amb els criteris, directrius i determinacions d’aquest informe de sostenibilitat del Pla Director els aspectes ambientals que recull el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès per tal que territorial de l’Alt Penedès. L’equip redactor dels corresponents Plans generals i/o derivats seran els s’especifiqui amb major detall la millor concreció ambiental del Pla. En especial, l’afectació sobre encarregats d’incloure aquells aspectes ambientals que aquest Pla té fixats al nivell de detall la hidrogeologia del terreny, la biodiversitat, els hàbitats, els efectes sobre l’aire, l’ús de l’aigua i necessari. L’òrgan ambiental competent es pronunciarà convenientment respecte de la idoneïtat el consum energètic i l’ús de l’energia. ambiental del Pla i aquesta serà tinguda en compte davant per a la a aprovació per part de la - De la mateixa manera cal que en la realització de projectes que requereixin d’Avaluacions Comissió d’Urbanisme de Barcelona. d’Impacte Ambiental es tinguin en compte de manera coherent els aspectes ambientals que
54 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
En els casos que determinats Plans requereixin del tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental, a causa En aquest sentit, aquelles projectes que requereixin d’avaluació d’impacte ambiental hauran de de la naturalesa de l’objecte d’Avaluació d’Impacte Ambiental (una figura de planejament i no un tenir en compte de manera coherent els aspectes ambientals que recull el Pla Director Territorial de projecte) caldrà esperar a la redacció dels corresponent Plans generals, especials, parcials o l’Alt Penedès. Els equips responsables de l’avaluació hauran de vetllar per això i el procediment de modificacions puntuals, o altre figura urbanística similar per establir les mesures correctores declaració d’impacte establirà les prescripcions necessàries per a la realització dels projectes. específiques. Aquests Plans han de contenir les mesures correctores esmentades en l’estudi L’altra aproximació emana del fet que aquest Informe de Sostenibilitat ha desenvolupat alguns d’impacte ambiental i aquelles mesures correctores especifiques que complementin a les primeres i indicadors específics per tal de poder realitzar el seguiment ambiental del Pla. Per tant, cal que a que es derivin de les directrius establertes per l’estudi d’impacte ambiental i de l’elaboració dels mesura que es desenvolupi el Pla i amb una certa periodicitat s’apliquin i se’n valori la tendència. La corresponents informes dels organismes competents en matèria de medi ambient. Aquests Plans periodicitat s’entén aplicable al conjunt del Pla, tot i que valoracions parcials poden ser convenients. parcials seran sotmesos a aprovació per part de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. En tot cas s’entén que davant del desenvolupament d’accions dins del Pla que afectin En el cas que determinades actuacions precisin de AIA aquesta haurà de considerar tal i com significativament als objectius ambientals principals del Pla, caldrà fer una valoració dels indicadors estableix la Llei i legislació concordant El corresponent programa de vigilància ambiental. implicats.
Concretament, tal i com especifica el Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel que s’aprova S’han definit un total de 9 indicadors que valoren la tendència i evolució de determinats paràmetres el Reglament per a la execució del Reial Decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació en l’aplicació dels principals objectius del Pla. Més concretament es proposen indicadors en relació a d’impacte ambiental, el programa de vigilància ambiental (PVA) establirà un sistema que garanteixi la consolidació dels espais protegits; sobre la consolidació dels espais connectors ecològics; sobre el compliment de les indicacions y mesures, protectores y correctores, contingudes en l’estudi l’evolució dels espais agrícoles, en especial els de la vinya; sobre la permeabilització de les d’impacte ambiental. infraestructures lineals; sobre la mobilitat; i, sobre l’evolució del creixement urbanístic. Els Per tant, és un document que ha de planificar les tasques de recollida de dades i l'organització de la indicadors de seguiment proposats són els següents: informació necessària per a l’estudi de l'evolució dels impactes ambientals en totes les fases del projecte. Es materialitza amb un treball intensiu i eficaç a peu d’obra per part de l’equip de vigilància. Els punts objecte de vigilància seran: • comprovar la natura i magnitud dels impactes previstos, • assegurar la introducció correcta i el grau d’eficàcia de les mesures preventives, correctores i compensatòries incloses en el projecte i en la Declaració d’Impacte Ambiental, • mesurar els impactes residuals la correcció dels quals no sigui possible, tot comparant los amb els previstos a realitzar en l’Estudi d’Impacte Ambiental.
• mesurar altres impactes no previstos i de posterior aparició a l’execució del projecte i definir
les seves mesures correctores que cal aplicar.
El promotor ha de portar lo a terme bé directament o bé a través d’empreses especialitzades, tot informant periòdicament dels resultats obtinguts a l’Administració competent. El PVA ha de servir per: • informar l’òrgan administratiu responsable dels aspectes del medi ambient i/o del projecte que han de ser objecte de vigilància (òrgan substantiu), • oferir a aquest òrgan un mètode sistemàtic per realitzar la vigilància d’una manera eficaç.
55 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
1. Indicador de l’evolució de la biodiversitat 2. Indicador de la consolidació dels espais protegits pel valor natural
TIPUS: INDICADOR DE LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT TIPUS: INDICADOR DE LA XARXA NODAL D’ESPAIS PROTEGITS
Indicador. Riquesa d’espècies total a la comarca Indicador. Relació entre els espais del PEIN i Catalunya
Sentit Sentit
Avalua els canvis en la riquesa d’espècies a la comarca com a estimador bàsic de la diversitat biològica. La Avalua els canvis en la superfície dels espais protegits a la comarca com a estimador bàsic de la xarxa nodal diversitat biològica és un objectiu bàsic en les polítiques de preservació modernes. L’indicador ens serveix per d’espais protegits. El manteniment d’un conjunt d’espais protegits per raó del seu contingut en valors naturals avaluar la situació actual i la tendència de l’indicador és un dels objectius bàsics de les polítiques de preservació in situ de la diversitat biològica.
Càlcul Càlcul
El càlcul es basa en realitzar la relació existent entre: El càlcul es basa en realitzar la relació existent en un moment donat entre:
(Riquesa d’espècies total t1 /riquesa d’espècies total t0 )*100 (Superfície protegida pels valors naturals/Superfície total de la comarca)*100
En que (t0) es correspon amb el moment anterior i (t1) en el moment actual. Les unitats són representades en %.
Les unitats són representades en %. Interpretació
Interpretació En el context actual, la tendència desitjada és l’augment per la consideració de la Xarxa Natural 2000, Les
La tendència desitjada és el manteniment, tot i que un augment no dirigit també és acceptable. Les disminucions han de ser considerades en principi negatives ja que significaria una pèrdua de protecció bàsica disminucions han de ser considerades en principi negatives, tot i que si són molt moderades puguin ser de part de la diversitat biològica. interpretades com a petites variacions que no afecten la diversitat biològica del país. Qualsevol disminució Font sobtada ha de suposar una alerta. Cal utilitzar les dades digitals sobre les delimitacions definitives dels espais del PEIN i Xarxa Natura 2000 Font disponibles al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Cal utilitzar el Banc de Dades sobre la Biodiversitat de Catalunya BIOCAT, de la Universitat de Barcelona i del Temporalitat Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Alternativament es poden utilitzar Es pot calcular cada 3 5 anys o cada vegada que es modifiqui substancialment el conjunt d’espais (p.ex. amb estudis d’inventari específics. la implantació de la Xarxa Natura 2000). Temporalitat Comentari Es pot calcular cada vegada que la base de dades de BIOCAT s’actualitzi. En tot cas fora recomanable revisar Cal estar atents a la aprovació de delimitacions definitives d’espais del PEIN i a possibles evolucions de la cada 5 anys. mateixa xarxa nodal. Comentari Cal estar atents a la evolució de la base de dades ja que hi ha tàxons segurament no prou ben representats, per tant, és fàcil que si es fan revisions periòdiques de la Base de Dades aquesta variï substancialment.
56 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
3. Indicador de la consolidació dels espais protegits pel valor natural 4. Indicador de consolidació dels espais connectors ecològics
TIPUS: INDICADOR DELS ESPAIS AGRÍCOLES PROTEGITS TIPUS: INDICADOR DE LA XARXA INTERNODAL D’ESPAIS PROTEGITS
Indicador. Relació entre els espais agrícoles protegits i la superfície de la comarca Indicador. Relació entre els espais connectors i la comarca
Sentit Sentit
Avalua els canvis en la superfície dels espais agrícoles a la comarca com a estimador bàsic dels espais de Avalua l’evolució del desenvolupament d’una veritable xarxa d’espais de protecció de la diversitat biològica. Es protecció de la vinya. El manteniment d’un conjunt d’espais protegits per raó del seu contingut en valors fixa en els espais de connexió ecològica que estructuren la bona funcionalitat de la xarxa. La connectivitat agrícoles i de paisatge és un dels objectius bàsics del manteniment de les característiques de la comarca. ecològica en troba com un objectiu bàsic en les polítiques de preservació més modernes i és la aportació més rellevant en tractament de la matriu territorial. Càlcul
El càlcul es basa en realitzar la relació existent en un moment donat entre: Càlcul
(Superfície protegida pels valors agrícoles/Superfície total de la comarca)*100 El càlcul es basa en determinar la relació existent entre:
Les unitats són representades en %. (Superfície d’espais connectors/Superfície total de la comarca)*100 Les unitats són representades en %. Interpretació
En el context actual, la tendència desitjada l’estabilització d’aquesta superfície, per tant cal tenir cura de Interpretació detectar disminucions en la superfície, especialment si són importants. La tendència desitjada en aquest moment és l’augment en tant que el punt de partida és la inexistència administrativa d’espais connectors ecològics. Font
Cal utilitzar les dades digitals que proporciona el Pla Director territorial de l?Alt Penedès i aquelles que està Font elaborant el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Cal recollir i construir una capa digital única d’espais connectors ecològics proposats (o en el seu cas acceptats). Temporalitat
Es pot calcular inicialment i després cada 3 5 anys. Temporalitat En el moment actual és necessari avaluar cada any, per veure l’evolució d’aquesta nova eina de preservació. Comentari Un cop reconegut jurídicament l’estatus d’aquests espais, cal revisar cada 3 5 anys. Cal estar atents a l’evolució de l’economia lligada a la vinya. Comentari L’aprovació del Pla suposarà la consolidació d’un sistema de connectors ecològics amb reconeixement administratiu. El càlcul de l’indicador en el abans i després d ela aprovació suposarà un salt qualitatiu en aquest aspecte. Cal fer seguiment per incorporar les aportacions que des de la perspectiva local es puguin donar en el futur. Cal per a una millor concreció i valoració de l’indicador realitzar una certa categorització dels espais de connectivitat ecològica atenent a la seva funcionalitat estratègica. En aquest sentit es pot aplicar la categorització proposada per Mayor (1999) i que s’ha mostrat útil tant en situacions territorial diferents com a escales d’aproximació diferents.
57 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
5. Indicador de bon estat ecològic dels espais fluvials 6. Indicador del bon tractament ambiental de la matriu territorial
TIPUS: INDICADOR D’ESPAIS FLUVIALS TIPUS: INDICADOR DE TRACTAMENT AMBIENTAL DE LA MATRIU TERRITORIAL CATALUNYA
Indicador. Relació entre de trams fluvials amb QBR de qualitat i la xarxa fluvial Indicador. Planejament general amb valoració ecològica i mediambiental específica
Sentit Sentit
Aquest és un indicador que avalua l’estat de l’entorn dels rius, de manera que té en compte les possibilitats Avalua la incorporació plena d’una visió ecològica i ambiental en la revisió del planejament municipal, és a dir que tant, per les espècies pròpies dels àmbits riparis com les espècies que els utilitzen temporalment, disposin de l’avaluació ambiental estratègica (AAE) de plans i projectes. Per tant, ens indica si l’evolució de la integració d’espais diversos i rics en estructuració i en condicions i recursos. Els espais fluvials estan considerats com a de determinacions ecològiques i mediambientals és bona o no. elements ecològics de primer ordre.
Càlcul Càlcul
El càlcul es basa en realitzar la relació existent entre: El càlcul es basa en realitzar la relació existent entre: (Longitud de trams amb QBR>75 /Longitud de la xarxa fluvial)*100 (Nombre de municipis amb AAE de POUM / Nombre municipis de la comarca)*100
Les unitats són representades en %. Les unitats són representades en %.
Interpretació Interpretació
La tendència desitjada és clarament l’augment fins a la saturació. Això és fins a acomplir el 100%. En principi La tendència desitjada és clarament l’augment. La transposició de la directiva de la Directiva 2001/42/CE del les evolucions negatives han de posar en alerta sobre problemàtiques de preservació de l’entorn importants. Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient corresponent a la llei estatal 9/2006 és determinant. També l’aplicació de les determinacions Font que en matèria ambiental fa la Llei 1/2005 d’urbanisme. Cal assignar als trams de rius l’índex QBR corresponent. Cal tenir nen comte que l’índex QBR es calcula per l’Agència Catalana de l’Aigua amb periodicitat anual per a una xarxa de punts de control estesa per a tot Font
Catalunya. A partir d’aquestes dades es possible inferir els trams de riu als quals els pot correspondre un cert Cal fer un seguiment explícit de les revisions de POUM des d’ara. Més endavant es pot considerar el nombre nivell de qualitat QBR. d’actuacions de planejament derivat que també incorporin aquests procediment d’avaluació ambiental.
Temporalitat
Càlcul cada 3 5 anys inicialment, amb una possible dilatació en els intervals un cop assolida una caracterització per a Catalunya de l’estat QBR dels rius. Temporalitat
Comentari Seria convenient un càlcul anual de l’indicador. També s’està desenvolupant un Índex més complert sobre la vegetació fluvial promogut per l’Agència Catalana Comentari de l’Aigua i amb la collaboració de la Universitat de Barcelona. La periodicitat és més ampla però també podria Un aspecte complementari pot ser el de considerar les diferents actuacions urbanístiques de més detall que es considerar se cada 5 10 anys per a un càlcul més ajustat. vagin generant en els propers anys (p.ex. Plans especials, Plans parcials, modificacions puntuals especialment els que afectin el sòl no urbanitzable).
58 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
7. Indicador de la permeabilització ecològica de les infraestructures lineals 8. Indicador de l’ocupació urbana del sòl
TIPUS: INDICADOR DE TRACTAMENT DE LA MATRIU TERRITORIAL CATALUNYA TIPUS: INDICADOR DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC
Indicador. Relació entre estructures de permeabilitat ecològica i la xarxa viària principal Indicador. Relació entre la superfície urbanitzada i la superfície de la comarca
Sentit Sentit
Avalua la capacitat de donar solució als efectes de barrera causats per les vies de comunicació sobre la matriu S’avalua el potencial d’ocupació urbana del sòl, a partir de determinar la superfície urbana ocupada o en territorial. La permeabilitat ecològica és una característica del territori fonamental per la preservació de previsió de ser ocupada (mitjançant plans generals o derivats) en relació amb la superfície total de la comarca. l’entorn i els túnels, les plataformes de repermeabilització, els viaductes, els passos elevats, i els passos de fauna són les solucions tècniques més eficients existents per a la repermeabilització estratègica de trams de carretera. Càlcul El càlcul es basa en realitzar la relació existent en un moment donat entre: Càlcul (superfície urbana actual + superfície urbanitzable planificada + superfície de sistemes generals en El càlcul es basa en realitzar la relació existent entre: sòl no urbanitzable/ Superfície total de la comarca)*100 (Longitud de passos elevats i túnels / longitud de xarxa de les vies principals)*100 Les unitats són representades en %. Les unitats són representades en %. Interpretació Interpretació A major superfície d’ocupació urbana en el cas de la comarca de l’Alt Penedès, menor superfície d’espais a La tendència desitjada és la de creixement dels valors de l’indicador. Fins al moment no hi ha estructures de protegits (agrícoles o pels valors naturals) de manera que els conreus de secà en concret la vinya, element túnels realitzats expressament amb aquesta finalitat, clau de la comarca, es veurà afectat al incrementar el valor d’aquesta relació.
Font Font
Per al càlcul de longituds s’ha de realitzar una anàlisi dels passos elevats útils per a la permeabilitat i els túnels Cal utilitzar les dades provinents dels POUMs i revisions de POUMs corresponents als municipis de la comarca. existents a la xarxa viària principal. Una manera de recollir les dades és a partir dels Plànols topogràfics a escala 1:50.000 de l’ICC i per a la xarxa viària principal a partir de la capa digital corresponent disponible a la Temporalitat web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Són imprescindibles per a una acurada valoració els estudis Es pot calcular inicialment i després bianualment. de detall sobre la localització estratègica en espais connectors ecològics. Comentari
Temporalitat Cal estar atents a l’evolució de la dispersió de l’ocupació del sòl amb finalitats urbanes Donat el punt de partida fora bo fer ne un càlcul actual i un cada 3 5 anys.
Comentari
Cal estar atents en els propers anys a la evolució dels estudis de connectivitat ecològica i al desenvolupament de futurs trams de vies noves, alternatives o de reestructuració de les existents.
59 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
9. Indicador de desplaçament i mobilitat de la població Taula 23. Resum dels indicadors per valorar l’evolució dels aspectes ambientals de la comarca
TIPUS: INDICADOR DE LA MOBILITAT Indicador Periodicitat de càlcul Tendència desitjada
Indicador. Relació entre els desplaçaments en vehicle privat i els totals de la comarca Evolució de la biodiversitat Quinquennal
Sentit Xarxa nodal d’espais protegits 3 5 anys Permet conèixer el tipus d’estructura de la mobilitat interna i externa de la comarca i avaluar el pes específic Espais connectors ecològics Anual dels desplaçaments en vehicle privat a la comarca. Espais agrícoles protegits 3 5 anys
Estat ecològic dels Espais Fluvials 3 5 anys Càlcul
El càlcul es basa en realitzar la relació existent en un moment donat entre: Tractament ambiental de la matriu territorial Catalunya Anual
(nombre de desplaçaments en vehicle privat / núm. total de desplaçaments (a peu + bicicleta + Permeabilització ecològica de les infraestructures lineals Anual trans. públic + vehicle privat))*100 Ocupació urbana del sòl Bianual = Les unitats són representades en %. Desplaçament i Mobilitat de la Població 3 5 anys Interpretació Font: Elaboració pròpia La tendència esperada és la disminució del valor, la qual cosa suposarà un augment en el desplaçaments en transport públic o altres desplaçaments no motoritzats. La lectura inversa es pot interpretar com un estimador de l’evolució dels desplaçaments en transport públic. En tot cas aquesta evolució es pot analitzar a partir de Aquests indicadors són senzills, alhora que sòlids i potents. En general es poden calcular amb un l’evolució d’aquesta dada dels denominador. esforç relativament moderat a partir de dades disponibles. Cal entendre que aquests indicadors no Font pretenen ser variables de caracterització. El seu interès rau en la capacitat d’avaluar l’evolució Cal utilitzar les dades disponibles. Tanmateix, cal disposar de dades pròpies i fiables de la comarca per la qual d’aspectes ambientals estratègics en relació al Pla Director Territorial de l’Alt Penedès. cosa caldria realitzar estudis periòdics per tal d’obtenir les. Temporalitat Addicionalment, també es poden calcular els següents indicadors ambientals, on el DMAH facilitarà Es pot calcular inicialment i després cada 3 5 anys. les dades necessàries de les quals disposi pel seu càlcul: Comentari
Cal estar atents a l’evolució a les variacions poblacionals de la comarca. Es posa de manifest l’increment o 1. Indicadors relatius al consum de sòl i l’estructura urbana: disminució de l’ús del transport públic i això permet després poder fer esment a un increment o disminució, - Relació de l’increment de sòl construït i l’increment del nombre d’habitatges. respectivament, de contaminants atmosfèrics vinculats a l’ús dels vehicles. - Relació de la població resident i el nombre d’habitatges.
A la taula 23 s’especifiquen de manera sintètica, la temporalitat i la tendència desitjada per a cada - Intensitat edificatòria (habitatges nous / 1.000 habitants) indicador. - Mixticitat d’usos (sòl d’activitat econòmica / sòl residencial).
- Distribució de la població segons la dimensió poblacional de cada municipi.
- Proximitat a serveis bàsics urbans.
60 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
2. Indicadors relatius a la fragmentació dels espais oberts: - Utilització d’aigües depurades.
- Longitud d’infraestructures de mobilitat en relació a la superfície de la comarca (km / 6. Indicadors relatius a l’energia km 2). - Consum final d’energia en relació a la població ( inclou energia elèctrica, gas natural, - Longitud de túnels, viaductes, passos de fauna en relació a la longitud dels nous traçats gasos liquats del petroli, combustibles líquids i energies de producció local). d’infraestructures de mobilitat. - Producció local d’energies renovables en relació al nombre d’habitants de la comarca. - Evolució del nombre de polígons de sòl construït. 7. Indicadors relatius a l’aire i factors climàtics 3. Indicadors relatius a la mobilitat: - Volum d’emissions de contaminants atmosfèrics considerats de manera independent en - Nivell d’autocontenció en els desplaçaments urbans intramunicipals (Indicador 28 de les relació a la superfície de la comarca. Directrius Nacionals de Mobilitat). - Volum d’emissió de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle (CO 2, NO x, CH 4). - Repartiment modal. - Concentració ambiental de contaminants atmosfèrics: nombre de dies que el contaminant - Autocontenció de l’Alt Penedès com a àmbit. en qüestió supera els valors de referència establerts per la legislació vigent.
- Relació dels desplaçaments en transport públic sobre la totalitat de desplaçaments. - Persones exposades a nivells sonors significatius en relació a la població total.
- Evolució del nombre de desplaçaments originats per mobilitat obligada (estudis i treball). - Evolució de la capacitat del territori per absorbir CO 2 (embornals).
4. Indicadors relatius a la generació de residus: 8. Programes de seguiment indicadors de l’evolució de la biodiversitat
- Coeficient anual de generació de residus municipals per habitant i dia. - Programa de seguiment de papallones diürnes (ropalòcers). Projecte en conveni entre el Museu de Granollers i el DMAH. - Percentatge de recollida selectiva de residus municipals. - Programes de seguiment d’ocells: SYLVIA (programa d’anellament) i SOCC (seguiment d’ocells
- Recuperació de residus municipals. comuns). Projectes en collaboració entre l’Institut Català d’Ornitologia i el DMAH.
- Recuperació de residus industrials.
5. Indicadors relatius a l’aigua
- Evolució de les aigües subterrànies
- Nivell piezomètric dels aqüífers
- Nombre de municipis declarats vulnerables per contaminació de nitrats de fons agràries
- Abastament d’aigua municipal.
- Consum final d’aigua en relació a la població (incloent el consum d’aigua municipal, les captacions privades i les pèrdues en la xarxa de distribució).
- Població connectada al sistema de sanejament en relació a la població total.
61 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
16. SÍNTESI NO TÈCNICA amb la serralada Litoral) i per l’altra, el risc d’inundació que es localitza a les proximitats de les
16.1. Situació actual del medi ambient de la comarca. Aspectes rellevants. conques fluvials dels rius que discorren per la comarca.
L’Alt Penedès és una comarca interior de 592,41 km 2, constituïda per 27 municipis, amb una altitud La interconnexió entre els municipis de la comarca comporta un augment de la mobilitat, associada mitjana de 216 m. La plana del Penedès s’estén entre les serralades Litoral i Prelitoral, amb un 64% a un augment de les emissions atmosfèriques i acústiques. La contaminació atmosfèrica és un dels del territori amb un pendent inferior al 20%, per tant, es pot considerar una comarca força planera. problemes ambientals al medi urbà, és a dir, que la major part es concentra a la capital de la No té rius gaire cabalosos, i els més destacats són el Foix, que és l’únic curs d’aigua que connecta comarca. Les emissions a l’atmosfera del parc automobilístic, de les calefaccions domèstiques i les serres Litoral i Prelitoral, i l’Anoia i el Bitlles que discorren pel nord de la comarca. d’aquells focus d’origen industrial amb una àrea d’influència propera al nucli urbà, són les principals responsables de la contaminació atmosfèrica a la ciutat i a la comarca en general. L’Alt Penedès, en el conjunt de la comarca, té 93.408 habitants segons el cens de l’any 2005. Pel que fa a la distribució de la població, aquesta es troba força concentrada. Entre Vilafranca del Pel que fa el patrimoni cultural, per una part tenim els camins històrics i per l’altra una sèrie Penedès i Sant Sadurní d’Anoia acumulen el 41% de la població total de la comarca. d’elements arquitectònics, històrics, culturals i naturals que van associats a aquests camins i que són fites en el territori. El pla protegeix aquestes construccions patrimonials com els castells, El Pla Director General de l’Alt Penedès és bàsicament un pla territorial que defineix com ha de ser edificis religiosos com ara: esglésies, ermites i cementiris, les masies històriques, els nuclis de la la comarca en un futur. Marca les directrius per a un creixement de la comarca que eviti al màxim vinya, elements naturals com: coves, avencs i fonts. l’impacte dels nous usos industrials i residencials del sòl i que doni respostes a les necessitats territorials actuals i futures de l’Alt Penedès. 16.2. Objectius del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès
L’Alt Penedès afronta el repte de contenir la pressió industrial, urbanística i demogràfica de l’Àrea L’objectiu principal del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP) és projectar una comarca Metropolitana de Barcelona. Es pretén amb el pla que el creixement es dugui a terme preservant equilibrada territorialment que faci compatible la protecció dels espais d’interès natural en xarxa, el allò que caracteritza la comarca: el paisatge vitivinícola i l’elevat valor socio econòmic que aquest conreu de la vinya i el desenvolupament urbà de manera que les administracions competents en aporta a la comarca. l’ordenació del territori apliquin les directrius consensuades en el Pla director territorial de l’Alt Penedès. La superfície de terrenys agrícoles està majoritàriament ocupat pel conreu de secà en un 51%, situat de manera dominant a la plana, on hi destaca la vinya amb un 93%. La resta de conreus són En termes de paisatge, es pretén identificar i caracteritzar el paisatge vitivinícola, els seus fruiters alts (predominantment de secà com conreus d’oliveres, d’ametllers i garrofers), i conreus components, les seves unitats del paisatge diferenciades i els seus valors. Detectar les tendències i herbacis extensius de secà que ocupen menys d’un 4% del territori penedesenc. El conreu de els impactes desestabilitzadors de l’equilibri del paisatge vitivinícola, és a dir, aquells que regadiu és molt reduït, amb un 0.12% del total de la superfície de la comarca. comprometen el manteniment dels seus valors i de la seva sostenibilitat. I establir estratègies, instruments i mesures específiques adequades per a la gestió dinàmica del paisatge vitivinícola, El percentatge de superfície urbanitzada és el més baix de tota l’Àrea Metropolitana. entenent aquest com un paisatge productiu de qualitat que constitueix un valor afegit al potencial
La biodiversitat de l’Alt Penedès està lligada als sistemes ecològics presents que, majoritàriament, econòmic de la comarca. són els associats als cursos fluvials, a aquests conreus de vinya i a les zones boscoses, bàsicament El Pla director territorial de l’Alt Penedès adopta a mode d’objectius generals els criteris generals de pinedes de pi blanc ( Pinus halepensis ), bosquines i matollars. Pel que fa les figures de protecció, continguts en el Programa de Planificació territorial de Catalunya. Prenent com a punt de partida es troben àrees d’interès geològic, hàbitats d’interès comunitari, espais proposats per a l’ampliació aquests criteris, els objectius del PDTAP s’agrupen en tres grans sistemes: espais oberts, de la Xarxa Natura 2000, espècies i aqüífers protegits, i rius d’interès connector. infraestructures de comunicació i assentaments urbans.
Pel que fa als riscos naturals de la comarca, els més remarcables són: per una banda, els derivats Pel que fa el sistema d’espais oberts, l’objectiu general és establir un model territorial de d’incendis forestals els quals les zones amb més perill es situen a les serralades que limiten la plana preservació dels espais d’interès natural i conservació dels espais oberts. (al nord oest, coincidint amb la serralada Prelitoral, i al sud–est, en el sector meridional, coincidint
62 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
En el cas del sistema d’infraestructures de comunicació, l’objectiu principal és el propòsit general de desenvolupament de la Regió Metropolitana de Barcelona, que ha anat generant i sotmet cada considerar les infraestructures com a suport i articulació dels assentaments, de les activitats i del vegada més a pressió urbanística a les comarques veïnes, entre elles, l’Alt Penedès. transport públic. Pel que fa al sistema d’infraestructures, el PDTAP aposta perquè l’àmbit quedi integrat dins la xarxa I l’objectiu principal del sistema d’assentaments urbans és el propòsit general de considerar els d’infraestructures de Catalunya. Es parteix de la premissa que l’Alt Penedès ha de ser també zona assentaments com a base funcional de la comarca. de pas de grans infraestructures d’interès nacional donant lloc a un impacte positiu en els aspecte socio econòmic. Però per altra banda, l’impacte ambiental ha de ser mínim i que no alteri la A l’hora de concretar els objectius ambientals, s’ha donat compliment a l’annex I de la Directiva funcionalitat ecològica del territori, de manera que s’aposta pel transport públic i la compactació del 2001/42/CE que estableix que caldrà definir els objectius de protecció ambiental fixats en els nuclis urbans que comportaran una reducció de l’ús del vehicle privat, fomentant així una menor àmbits internacional, comunitari o de l’Estat que guardin relació amb el pla o programa i que emissió de gasos d’efecte hivernacle i un menor consum d’energia. estableix que caldrà concentrar se en aspectes com; la biodiversitat, protegint els espais naturals d’especial interès a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i 16.4. Justificació ambiental de l’alternativa escollida ecològica a partir del sistema d’espais oberts, la població, la salut humana, la fauna i la flora, la Qualsevol intervenció sobre el territori té impactes negatius sobre ell mateix. Tot i així, aquests terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, els béns materials i el patrimoni cultural (que inclou el impactes poden ser més o menys greus segons la consideració dels criteris ambientals i de patrimoni arquitectònic i arqueològic, el paisatge i les seves interrelacions). sostenibilitat que es tinguin en compte en la realització del Pla. En aquest cas, el Pla ha considerat aquests principis ambientals des d’un inici, i han estat clau per a la seva elaboració. Partint 16.3. Descripció i valoració de la proposta del PDTAP d’aquesta premissa, la valoració que es fa de l’alternativa escollida pel PDTAP, és que es considera El PDTAP considera tres sistemes d’ordenació del territori: els espais oberts, les infraestructures de adequada des d’un punt de vista ambiental, ja que així ho determina el resultat global positiu del comunicació i els assentaments urbans. càlcul de l’índex d’impacte que s’ha desenvolupat per avaluar ambientalment aquest Pla.
Pel que fa al sistema d’espais oberts, s’estableix una xarxa d’espais de protecció especial composta Observant els diferents aspectes ambientals analitzats, l’impacte sobre el sòl i la geologia de la per la inclusió dels espais d’interès natural protegits, els espais d’interès pel seu valor natural i per comarca és positiu perquè, tot i el consum de sòl amb finalitats urbanístiques i d’infraestructures, un sistema de connexions ecològiques que donen cos, estructura i funcionalitat al territori, evitant es proposa un tipus de creixement compacte, un reforçament de les carreteres actuals i una així l’establiment d’unitats discretes de protecció. A més a més, també s’opta per considerar els protecció del 93% del sòl de la comarca que limiten l’ocupació urbanística. espais agrícoles com a elements a conservar definitoris de la comarca enlloc de com a reservori de La protecció dels espais de major valor ecològic de la comarca, la dels espais fluvials i la sòl urbanitzable, motiu pel qual s’integra la vinya com a espai de protecció especial, reconeixent consideració de criteris paisatgístics i de permeabilitat ecològica en la definició del traçat així l’element d’identitat pròpia que representa de l’Alt Penedès pel seu alt valor socio econòmic, d’infraestructures de la comunicació, generen una incidència positiva sobre de la biodiversitat i ambiental i paisatgístic. també sobre el paisatge de la comarca. A més a més, tot i que es dóna una augment del consum En el cas dels assentaments urbans, el Pla aposta per concretar els creixements urbanístics dels d’aigua i un possible deteriorament de la qualitat del cicle hidrològic, és valuós que el Pla ho tingui pròxims anys en determinats nuclis del territori potenciant el creixement estratègic d’assentaments en compte i n’assenyali les consideracions adients de cara a la minimització dels efectes a partir urbans, situats principalment a l’eix entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, i evitant la dels planejaments urbanístics que se’n derivin. segregació d’àrees urbanes. En tot cas, es pretén que els creixements urbans es produeixin en L’impacte sobre l’aire i altres factors climàtics, i la seva vinculació amb l’impacte energètic, és continuïtat amb les trames urbanes existents i per mantenir l’estructura urbanística i territorial ja també un efecte positiu sobre la comarca ja que la gran superfície d’espais oberts assegura una existent. Així doncs, s’ha optat per la compactació dels assentaments urbans, afavorint que el significativa superfície d’absorció de gasos contaminants. A més a més, la nova disposició creixement urbanístic ocupi els espais adequats adjacents als nuclis urbans i es potenciï el d’assentaments urbans proporcionarà una evolució en la dispersió i dilució dels contaminants reaprofitament del sòl. El Pla intenta moderar d’aquesta manera, el consum de sòl i la mobilitat atmosfèrics en gran part de la comarca. Tanmateix, els nuclis urbans principals hauran d’exercir obligada, i a la vegada, afavoreix el transport collectiu. Tot això tenint en compte el mesures de contenció en aquest sentit. Val dir, però, que la millora de les infraestructures portarà a
63 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
un augment de la mobilitat, amb el consegüent consum d’energia i d’emissions atmosfèriques i acústiques. Aquest efecte, però, es proposa ser contrarestat amb una millora significativa de l’accés i l’oferta del transport públic. Els riscos naturals de cara a la població (risc d’incendi, risc d’inundació i risc geològic) que puguin portar associades les determinacions del PDTAP es veuen reduïts pel següent: (1) es prohibeix l’edificació en els espais de protecció especial, espais que a la vegada, tenen un major potencial de poder ser incendiats a causa de la seva massa forestal; (2) es prohibeix l’edificació en els espais delimitats per l’Agència Catalana de l’Aigua com a zones inundables; i, (3) el creixement urbanístic està limitat als terrenys aptes per urbanitzar i amb un relleu planer i de poca pendent (inferior al 20% d’inclinació).
Finalment, en tot aquests aspectes, la població també en surt beneficiada, juntament amb la conservació del seu patrimoni cultural, pel fet que es milloren les seves condicions de comunicació dins i fora de la comarca; es potencia i/o es limita el creixement dels nuclis urbans segons les necessitats dels actuals i futurs habitants; i, s’assegura el manteniment de la vinya.
La valoració d’efectes ambientals significatius del Pla director Territorial de l’Alt Penedès, és positiu en totes les variables ambientals considerades (terra, biodiversitat, aigua, aire i factors climàtics, energia, paisatge, població i salut humana, patrimoni cultural i béns materials, riscos). Lògicament, també ho és pel conjunt del Pla. Per tant, cal concloure que l’aplicació del Pla director territorial de l’Alt Penedès tindrà un efecte positiu en termes ambientals.
64 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
17. FONS DOCUMENTAL CONSULTAT PEFCAT i l’INUNCAT. Dades de juny de 2006 i març de 2007.
• Dades facilitades per l’Institut Català d’Energia sobre el consum energètic de l’Alt Penedès. Bibliografia Dades actualitzades fins l’any 2003. • DTUM. 2004. Estudi del paisatge vitivinícola de l’Alt Penedès. Anàlisi i establiment de criteris • Dades facilitades per l’Agència de Residus de Catalunya sobre la generació de residus municipals generals per a la intervenció i la gestió del paisatge vitivinícola de la DO. Penedès a la comarca a l’Alt Penedès. Dades actualitzades fins l’any 2006. de l’Alt Penedès. LANDTRA. Generalitat de Catalunya. • Dades facilitades per la Direcció General de Qualitat Ambiental sobre les immissions d’aire de la • Mallarach, JM. 2006. Estudi ambiental del Pla General de Política Forestal de Catalunya (2007 comarca de l’Alt Penedès. Dades actualitzades fins l’any 2006. 2016) . Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Document no publicat.
• Sabadell Agenda 21. 2005. Indicadors de sostenibilitat de Sabadell, 2004. Ajuntament de Sabadell i Diputació de Barcelona.
• Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. 2000. Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.
Consultes a Internet
• Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. http://mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jsp
• Agència Catalana de residus. Generalitat de Catalunya. http://www.arc cat.net/ca/home.asp
• Cartografia digital del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Sistema d’Informació Ambiental de la Generalitat de Catalunya. http://mediambient.gencat.net
• Consell Comarcal de l’Alt Penedès. http://www.ccapenedes.com/
• Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. http://cultura.gencat.net/invarquit/index.htm
• Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
• Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques (DPTOP). Mobilitat. Generalitat de Catalunya. http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/mobilitat/index.jsp
• Institut Català d’Energia (ICAEN). Generalitat de Catalunya. http://www.icaen.net
• Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Generalitat de Catalunya. http://www.idescat.net
• Servei Meteorològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. http://www.meteocat.com
Altres
• Dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua: delimitació dels espais fluvials segons el
65 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
ÍNDEX DE TAULES
Pàg .
Taula 1. Consum domèstic de Catalunya sense incloure els serveis de l’AMB, enregistrats per als anys 2000 i 2003 18
Taula 2. Aproximació de la demanda actual i futura d’aigua a l’Alt Penedès, segons les diferents hipòtesis de creixement establertes en el PDTAP 18
Taula 3. Principals contaminants atmosfèrics detectats a Vilafranca del Penedès 19
Taula 4. Dades del consum energètic a la comarca de l’Alt Penedès 20
Taula 5. Evolució de la generació de residus domèstics a la comarca de l’Alt Penedès (2003 2005) 22
Taula 6. Aproximació de la demanda actual i futura de gestió de residus a l’Alt Penedès, segons les diferents hipòtesis de creixement en el PDTAP 23
Taula 7. Descripció dels residus industrials de la comarca de l’Alt Penedès a l’any 2004 23
Taula 8. Béns culturals d’interès nacional de l’Alt Penedès, protegits per la Llei 9/1993 24
Taula 9. Enumeració i codificació dels objectius del PDTAP utilitzats en la valoració i avaluació dels efectes ambientals del Pla 34
Taula 10. Identificació dels elements ambientals afectats significativament del PDTAP 38
Taula 11. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector Terra 39
Taula 12. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector Biodiversitat 40
Taula 13. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector Aigua 42
Taula 14. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector Aire i factors climàtics 44
Taula 15. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector Energia 45
Taula 16. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector Paisatge 46
Taula 17. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector Població i salut humana 47
Taula 18. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector Patrimoni cultural i béns materials 49
Taula 19. Taula de valoració general dels efectes ambientals sobre el vector Riscos 50
Taula 20. Percentatges d’interaccions significatives dels objectius del PDTAP respecte cada variable ambiental considerada 51
Taula 21. Valoració semiquantitativa de la magnitud dels impactes dels objectius del Pla en relació als elements del medi susceptibles d’afectació 52
Taula 22. Resultats del nombre d’impactes per tipologies del PDTAP per a cada variable ambiental 53
Taula 23. Resum dels indicadors per valorar l’evolució dels aspectes ambientals de la comarca 60
66 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
74 Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès Informe de Sostenibilitat Ambiental
L’equip redactor del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès
Vilafranca del Penedès Maig de 2008