Memòria Castell De Les Escaules

Generalitat de Catalunya 7088 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d'Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural

Memòria Castell de les Escaules

Josep Frigola Triola

Nom del jaciment: Castell de Les Escaules. Municipi: Boadella d’Empordà Comarca: Alt Empordà. Direcció de la intervenció: Josep Frigola Triola. Dates de la intervenció: de 29-05-2006 a 9-06-2006 Data lliurament de la Memòria: 24.8.2006

Josep Frigola i Triola Agost 2006

Í N D E X 1. Fitxa tècnica ...... 3 2. Introducció ...... 5 3. Situació geogràfica i introducció històrica ...... 7 4. Objectius ...... 9 5. Metodologia ...... 11 6. Descripció de les unitats estratigràfiques ...... 13 7. Conclusions ...... 19 8. Bibliografia ...... 32

1. FITXA TÈCNICA

Nom del jaciment: Castell de Les Escaules.

Municipi: Boadella d’empordà

Comarca: Alt Empordà.

Coordenades UTM: x – 489385m, y- 4685510m, z- 152,2m

Protecció del jaciment: BCIN - Decret de 22 d'abril de 1949

Tipus d’intervenció: Preventiva

Activitat: Excavació.

Tipus d’estructures localitzades: Murs lligats amb morter de calç corresponents a la divisió interna del castell.

Cronologia : Època baixmedieval- moderna (segles XII-XVI)

Crèdits de la intervenció:

• Promoció: . Ajuntament de Boadella i les Escaules. • Direcció: Josep Frigola Triola (Janus S.L.).

Cost total de la intervenció: 6.240,80 € (IVA inclòs) Resum de la intervenció: Paraules clau: Escaules, castell, medieval. La campanya arqueològica tenia com a objectiu: 1. L’excavació de nivells d’enderroc suficients per a recuperar pedra per a la restauració dels panys de muralla més malmesos. 2. La delimitació d’habitacions corresponents a la distribució interna del castell. 3. L’excavació dels dos pisos interiors de la torre fins a trobar els paviments originals.

L’excavació ha permés recuperar pedra suficient per a les feines de consolidació i restauració de les muralles del castell, que era l’objectiu primer de la intervenció. També ha estat possible delimitar una habitació central subdividida en dos sectors (sectors 4 i 9) amb el retall corresponent a la porta d’accés al sector 4; s’ha recuperat els nivells de circulació dels dos pisos de la torre i les restes del darrer tram d’escala (U.E. 1021) i s’ha fet una neteja general del castell que ha permés distingir un aparedament que indica la possibilitat de diverses fases constructives, tot i que no ha estat possible establir-les.

2. INTRODUCCIÓ Entre els dies 29 de maig i 9 de juny de 2006 s’ha dut a terme una intervenció arqueològica al castell de les Escaules (Boadella, Alt Empordà). Aquesta és la primera campanya d’excavació que mai s’ha fet al castell, i s’emmarca dins el projecte de restauració promogut per l’Ajuntament de Boadella i les Escaules i la Diputació de Girona.

El projecte contempla dos aspectes bàsics, com són la consolidació de les estructures existents i l’excavació integral del castell.

Pel que fa a la consolidació, es preveu actuar, principalment, en els panys de muralla que conformen el recinte, que es troben força malmesos i que amenacen amb caure, com ja ha passat, al llarg dels anys, amb els panys de muralla avui desapareguts.

Pel que fa a l’excavació del castell, ha de permetre conèixer la seva distribució interna, les diverses fases constructives que l’han format i la datació d’aquestes fases, desde la fundació del castell fins al seu abandonament.

Com sol passar en un projecte d’aquest tipus, ambdues feines (consolidació i excavació) han d’anar coordinades. El mal estat d’alguns dels trams conservats del recinte emmurallat feia recomanable iniciar la seva consolidació de forma prèvia a l’excavació, per tal d’evitar el perill d’esfondrament mentre es fessin les tasques arqueològiques. Per altra banda, calia trobar pedra per a la consolidació, a ser possible del mateix tipus que la que es va emprar per a fer el castell. L’opció final ha consistit en iniciar simultàniament l’excavació d’alguns sectors i la consolidació dels murs perimetrals.

Aquesta primera campanya arqueològica, doncs, estaria destinada a recuperar material d’enderroc del propi castell (bàsicament pedra), per tal de poder-lo usar en la consolidació dels murs del recinte emmurallat.

Un cop acabada la consolidació de la muralla perimetral del recinte, aquests murs no representaran cap perill i es preveu una segona campanya d’excavació destinada a excavar totalment el castell.

Finalment, el projecte preveu la museïtzació del castell, amb panells explicatius, de manera que el visitant pugui conèixer tant el seu funcionament com la seva evolució històrica.

3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I INTRODUCCIÓ HISTÒRICA El castell de les Escaules es troba situat just sobre el poble de les Escaules, al seu costat sud, sobre un promontori rocallós situat a 152, 2 m.s.n.m., sobre el serrat que tanca la vall de la Muga per migdia. El castell, doncs, es troba en una situació clarament dominant damunt del poble, la vall i el riu, sobre els que té un control visual absolut.

Situació del castell sobre el poble i la Muga.

No hi ha massa referències històriques del castell. És sabut que al segle XII ja existia, formant part d’un conjunt de dotze fortaleses situades dins del terme de Llers, on trobaríem la frontera entre el comtat de Besalú i el d’Empúries-Peralada.

Segurament, i com a conseqüència de la desaparició de la casa comtal de Besalú, el castell devia ser cedit l’any 1123 al comte d’Empúries per part de Ramon Berenguer III, juntament amb altres fortaleses. L’any 1210, però, ja havia estat traspassat a la casa dels Rocabertí, vescomtes de Perelada.

Com és evident, la història del castell va lligada a la història d’aquestes terres i el despoblament de la Baixa edat Mitjana devia afectar-lo en forma d’un descens de les rendes recaptades, producte del descens en el nombre de pobladors, fet general arreu de Catalunya durant la Baixa edat Mitjana.

L’any 1436 el castell torna a ser esmentat, en ser reclamats els veïns de les Escaules a participar en les obres de reforma de la fortificació. Els veïns s’hi van negar i el conflicte va quedar documentat, fet que ens confirma la pervivència del castell al segle XV. Aquesta és la darrera noticia que en tenim del castell, que segurament hauria estat ja abandonat durant el XVI.

4. OBJECTIUS Els objectius fixats per a aquesta primera campanya, han estat supeditats a l’obtenció de material d’enderroc per a la reconstrucció dels panys de paret més malmesos, relacionats en el projecte elaborat per la Diputació de Girona.

D’entrada, es preveia actuar a l’interior del recinte, on ja s’apreciava l’existència d’una habitació central (sector 4) susceptible de contenir un bon nivell d’enderroc i, alhora, prou allunyada dels murs perimetrals que podrien representar un perill per a l’equip d’excavació, en cas d’esfondrament.

L’objectiu, doncs, ha estat l’excavació dels nivells d’enderroc d’aquesta habitació, deixant per a una segona campanya els nivells d’ocupació. En el cas que la pedra obtinguda en l’excavació de l’enderroc del sector 4 fos suficient per a la consolidació prevista, el temps restant de la campanya s’hauria dedicat a l’excavació de l’habitació en tota la potència conservada.

Per contra, si els nivells d’enderroc del sector 4 no fossin suficients, l’excavació de l'enderroc s’hauria d'iniciar en altres sectors fins a trobar pedra suficient per als objectius marcats pel projecte de consolidació. I, efectivament, donat que el sector 4 no ha proporcionat, en el transcurs de l'excavació, prou pedra per a les necessitats fixades pel projecte de reconstrucció, s'han hagut d'acabar excavant parcialmet els estrats d'enderroc en els sectors 6, 7 i 8.

En resum, l’objectiu principal de la campanya ha estat el d’excavar tan sols nivells d’enderroc per a l’obtenció de pedra, però sempre amb la possibilitat d’un segon objectiu, que hauria estat l’excavació total del sector 4, tan sols realitzable en el cas d’haver-se acomplert el primer objectiu.

Simultàniament, la intervenció havia de permetre destapar totalment els murs que tancaven el sector 4, fet que permetria documentar-los adequadament (fotografiar-los, dibuixar-los i situar-los en la planta general del castell), de la mateixa manera que es

faria amb qualsevol altra estructura localitzada durant el desenvolupament de la intervenció.

5. METODOLOGIA El métode emprat per a l’excavació ha estat el mètode Harris d’excavació en extensió, de manera que s’han tingut en compte les diferents unitats estratigràfiques diferenciades i la relació entre aquestes, tractant la informació obtinguda en cada U.E. com a quelcom unitari que pot ésser llavors contrastat amb la informació obtinguda de la resta d’Unitats Estratigràfiques.

Per al registre de les diferents Unitats Estratigràfiques s’han usat fitxes de camp del tipus que se sol usar per a les excavacions amb estructures, s’han fotografiat les Unitats Estratigràfiques i tot allò que resulti rellevant de l’excavació i s’ha fet un dibuix a escala de totes les estructures descobertes al llarg de la campanya, per tal de construïr una planta acurada del castell.

Els materials obtinguts han estat rentats, siglats, classificats i inventariats, en ordre a la seva cronologia, de més antics a més moderns.

Espais del castell on s’ha dut a terme la intervenció.

6. DESCRIPCIÓ DE LES UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES

U.E. 1000.- Estrat superficial format per terres soltes i fosques amb gran presència de matèria vegetal en descomposició i la presència ocasional de deixalles (llaunes, ampolles de vidre...). Aquest estrat és general a tot el castell, tot i que tan sols s’ha enretirat del tot als sectors 4 i 9 i, parcialment, als sectors 7 i 8.

U.E. 1001.- Mur amb orientació est-oest que delimita el sector 4 per la banda de migdia. És format per pedres de petit tamany i alguna de tamany mitjà, poc o gens treballades, i amb la presència esporàdica d’algun tros de teula reaprofitat, tot plegat lligat amb gran quantitat de morter de calç. Conserva diverses filades, amb una potència variable que, en cap cas, no supera els 50 centímetres. La llargada del mur és de 5,75 metres i l’amplada entre 0,45 i 0,50 metres. El mur s'assenta directament sobre el caire de la roca mare, que es troba retallada per tal de formar la part sud de l’habitació, de manera que el mur no arriba a tocar el nivell de circulació de l’habitació, situat uns 40 centímetres per sota de l’acabament del mur.

U.E 1002.- Mur amb orientació nord-sud que delimita el sector 4 per la banda de ponent. És format per pedres de mitjà i petit tamany, poc o gens treballades, amb presència esporàdica d’algun tros de teula i lligat amb gran quantitat de morter de calç. En el seu extrem sud recolza sobre la roca mare, fet que no s’ha pogut constatar a la meitat nord, on no s’ha acabat l'excavació. La llargada total és de 3 metres i l’amplada és d’entre 0,36 i 0,40 metres.

U.E. 1003.- Mur amb orientació est-oest que delimita el sector 4 per tramuntana i el sector 9 per migdia. És format per pedres de petit i mitjà tamany, algunes lleugerament treballades i lligades amb abundant morter de calç. Aquest mur no s’ha penjat en cap moment, pel que no es pot saber a quina alçada es conserva. La seva llargada total és de 3,70 metres i l’amplada és de 0,48 metres. En el seu extrem de llevant acaba amb una pedra cantonera que pren tota l’amplada del mur, sense arribar a tancar l’habitació per aquesta banda.

U.E. 1004.- Mur amb orientació nord-sud que delimita els sectors 4 i 9 pel costat de llevant. És format per pedres de tamany petit i mitjà, poc o gens treballades, lligades amb abundant morter de calç. Aquest mur tampoc ha quedat penjat, llevat de l’extrem sud, on queda directament sobre la roca mare, pel que no es pot saber quina és l’alçada màxima conservada. La seva llargada és de 2,60 metres i la seva amplada és de 0,56 metres.

U.E. 1005.- Mur amb orientació est-oest que tanca pel nord una mica més de la meitat est del sector 9. És format per pedres de tamany petit i mitjà lligades amb abundant morter de calç, sobretot a l’extrem de llevant. En aquesta intervenció no s’ha rebaixat prou com per penjar el mur, pel que no es pot saber quina és l’alçada màxima conservada, tot i que val a dir que és un dels murs amb més alçada conservada dels que configuren la distribució interna del castell. Pel que fa a la llargada és de 3,90 metres, mentre que l’amplada és de 0,52 metres.

U.E. 1006.- Mur, probablement amb orientació de nord a sud, que no ha estat descobert en tota la seva extensió. Es tracta d’un mur trobat en el que deu ser el seu extrem nord, a tocar de l’extrem de ponent del mur U.E. 1005. Com que no ha estat penjat no es pot saber el total de la seva alçada, igual que tampoc sabem el total de la seva llargada, ja que es fica dins el perfil nord del sector 9. L’amplada és d’uns 0,54 metres i el parament és de pedra petita, sense treballar, lligada amb molt morter de calç. Sembla estar lligat amb el mur U.E. 1005 i se li recolza el paredat amb la U.E. 1007, que seria cronològicament posterior.

U.E. 1007.- Paredat amb orientació d’est a oest. Es tracta d’un paredat en pedra seca que ressegueix, en direcció oest, la mateixa línia del mur U.E. 1005, pel costat oest del mur U.E. 1006. Aquesta estructura no ha estat descoberta del tot (tan sols en veiem la cara nord) i resta parcialment emmascarada pels estrats continguts dins del sector 9, que no han estat excavats. L’amplada, doncs, no es pot saber i la llargada que s’ha pogut documentar és de 1,60 metres. Aquest paredat és format per pedres de petit i mitjà

tamany. Les que es troben a la base són les més grosses i les que dibuixen una línia exterior clara. Es recolza en l'angle format pels murs U.E. 1005 i U.E. 1006.

U.E. 1008.- Mur amb orientació est-oest. Es tracta de les restes molt malmeses d’un mur fet de pedres de petit i mitjà tamany lligades amb morter de calç, en menys quantitat en comparació amb els altres murs del castell. La conservació d’aquest mur és molt irregular. La part més ben conservada és la de l’extrem de ponent, allí on els afloraments de la roca mare n’han permès una millor conservació. El mur no ha estat descobert en tota la seva extensió, ja que la durada de la intervenció no ho ha permès. És probable que tingui una continuïtat en direcció est, ja que es va detectar l’inici d’un retall a la roca mare coincidint amb la línia del mur. La llargada decoberta és de 1,30 metres i l’amplada de 0,30 metres. Sembla que tan sols hauria tingut una cara vista, la del nord, ja que no presenta, o no s’ha conservat, la cara del sud. Malgrat que aquest mur segueix força la mateixa línia que el mur U.E. 1001, se li ha donat un número d’U.E. diferent, ja que els dos murs es troben a una cota sensiblement diferent i, mentre que el mur U.E. 1001 forma part de la delimitació del sector 4, el mur U.E. 1008 queda totalment fora d’aquest sector, formant part del sector 6. Aquest mur no guarda cap relació estratigràfica amb cap altra estructura.

U.E. 1009.- Restes del basament del mur que tanca el recinte emmurallat per la seva banda de llevant. Aquest mur, que es conserva a una alçada força notable en la majoria del seu traçat, es trobava del tot desaparegut al nord-est de la torre de l’homenatge. En aquest punt s’ha fet una cata per recuperar material d’enderroc que ha permès comprovar que es conserva parcialment la base del mur, encara que de forma molt irregular. La tipologia constructiva és la mateixa que trobem a la resta del mur, amb pedres de mida petita i mitjana lligades amb abundant morter de calç. La llargada conservada és de 2,80 metres i l’amplada és d’aproximadament 1 metre. El mur U.E. 1009 es trobava cobert per la U.E. 1000 i la U.E. 1014.

U.E. 1010.- Estructura retallada a la roca mare. Es tracta de les restes evidents de l’accés a l’habitació que coneixem com a sector 4, que es trobava a la cara de llevant de

la mateixa habitació, a l’extrem sud del mur amb el número d’U.E. 1004, seguint la mateixa orientació d’aquest. Les restes conservades d’aquesta porta consisteixen en dos forats de polleguera separats per una distància de 1,10 metres. Cada forat de polleguera té un diàmetre aproximat d’uns 6-7 centímetres i una profunditat de 4 centímetres (el situat més al sud) i 7 centímetres (el que es troba més al nord). L’espai entre els dos forats presenta un doble retall a la mateixa roca mare, que forma un encaix on quedava situada la porta un cop tancada. La roca mare a banda i banda d’aquesta porta es troba retallada per formar dues superfícies planes, de les quals, la que queda a la banda de ponent de la porta, i per tant dins el sector 4, es troba uns 20 centímetres per sobre del planer format a llevant de la porta. La U.E. 1010 es trobava coberta directament per la U.E. 1000.

U.E. 1011.- Conjunt de retalls fets a la roca mare i situats a la meitat de llevant del sector 4. Aquests retalls consisteixen en un únic forat, d’uns 8 centímetres de diàmetre per 11 de profunditat, que es troba relacionat amb un encaix realitzat al basament de roca mare retallada que suporta el mur U.E. 1001 i que hi penetra uns 20 centímetres, amb un acabament arrodonit. Entre el forat i l’encaix la roca ha estat retallada, en un pendent més pronunciat com més a prop de l’encaix, on acaba desapareixent per convertir-se en un retall vertical. La U.E. 1011 es trobava coberta per la U.E. 1000 i la U.E. 1013.

U.E. 1012.- Retall en la roca mare detectat a l’angle sud-oest del sector 4. De fet, sembla que el mur U.E. 1001 se li posa per sobre. El retall estaria orientat de nord a sud i totalment farcit per un morter molt compacte i d’un color lleugerament rosat. Es desconeix quina podria ser la funció d’aquesta estructura, ja que queda molt enmascarada per l’U.E. 1001 i l’U.E. 1002. Era cobert directament per la U.E. 1013.

U.E. 1013.- Estrat d’enderroc del sector 4, de textura solta i amb presència de pedres de petit tamany, fragments de teula àrab i gran quantitat de restes de morter de calç desfet que li dona una coloració blanquinosa. Recolza en tres dels murs que clouen el sector 4 (U.E. 1002, U.E. 1003 i U.E. 1004)

U.E. 1014.- Estrat d’enderroc del sector 7, de textura solta i amb presència de pedres de tamany petit i mitjà i gran quantitat de morter de calç molt desfet que li dona una coloració blanquinosa. És cobert per la U.E. 1000 i cobreix la U.E. 1009.

U.E. 1015.- Estrat d’enderroc del sector 8, de textura solta i amb presència de pedres de tamany petit i mitjà i morter de calç disgregat. Cobert per la U.E. 1000.

U.E. 1016.- Estrat d’enderroc del sector 9, de textura solta i amb presència de pedres de petit tamany, fragments de teula àrab i gran quantitat de restes de morter de calç desfet que li dona una coloració blanquinosa. Cobert per la U.E. 1000, recolza en les U.E. 1002, 1003, 1004, 1005, 1006 i 1007.

U.E. 1017.- Estrat d’enderroc dins del sector 6, localitzat a tocar per llevant del mur U.E. 1004, de textura solta, amb presència de pedres de tamany petit i fragments de teula àrab. Cobert per la U.E. 1000.

U.E. 1018.- Estrat de sorres i calç, de textura solta, que cobria el paviment U.E. 1019, dins del primer pis de la torre de l’homenatge. Malgrat la potència considerable d’aquest estrat, de fins a 50 centímetres, no ha donat cap tipus de material. Aquest és l’únic estrat localitzat dins de la primera planta de la torre, corresponent a l’abandonament del conjunt.

U.E. 1019.- Paviment de lloses de pissarra lligades amb morter de calç situat al primer pis de la torre de l’homenatge. Aquest paviment es troba lleugerament malmès i tan sols es conserva parcialment. En els trams menys malmesos es conserva la capa de morter i les lloses de pissarra, mentre que en altres llocs les lloses han desaparegut i tan sols en queda la base de morter o, fins i tot, hi ha espais on no queda ni tan sols el llit de morter. Cobert per la U.E. 1018.

U.E. 1020.- Estrat de sorres i calç, de textura solta i amb inclusions de pedres de petit tamany, situat al segon pis de la torre de l’homenatge. L’estrat correspon a

l’abandonament del conjunt i no ha donat cap tipus de material datable. Aquest estrat cobria parcialment l’estructura amb el número d’U.E. 1021 i l’estrat amb el número d’U.E. 1022.

U.E. 1021.- Estructura formada per pedres de tamany petit i mitjà lligades amb abundant morter de calç situada dins del segon pis de la torre de l’homenatge, on queda adossada a la paret interna per la part de ponent. Aquesta estructura té un estat de conservació molt precari. Per la seva forma i situació es dedueix que seria el basament d’una escala que hauria permès pujar al terrat de la torre. Aquesta U.E. quedava parcialment coberta per la U.E. 1020.

U.E. 1022.- Estrat de sorres compactes i de color marró clar que correspon al farciment de la volta que separa el primer i el segon pis dins la torre de l’homenatge. Aquest estrat no ha estat excavat, ja que és el que proporciona el pes necessari per al sosteniment de la volta. Cobert per la U.E. 1020.

7. CONCLUSIONS Les conclusions d’aquesta primera campanya són poques degut a la curta durada de la intervenció i al fet que s’ha donat preeminència a l’excavació de les zones on estava previst de trobar nivells d’enderroc per tal d’usar les pedres per a la consolidació del castell. És per això que, en cap cas, s’han arribat a excavar nivells d’ocupació que puguin aportar dades més exactes sobre les diferents fases del castell o la funció de les diverses estances que el formen. a. Per una banda, cal dir que la present intervenció ha permès delimitar l’habitació central de l’edifici, l’existència de la qual ja s’entreveia i que era coneguda com a sector 4. Aquesta habitació, inicialment molt enmascarada pel mateix enderroc que la cobria, ha estat descoberta en la seva totalitat. Aquesta actuació ha permès localitzar el mur U.E. 1003 que divideix el que inicialment era el sector 4, que ara ha quedat més reduït, i delimitar el que és el sector 9, abans desconegut.

Vista dels sectors 4 i 9.

b. Pel que fa específicament al sector 4, es tracta d’una habitació rectangular amb els costats llargs orientats d’est a oest i una superfície aproximada d’uns 12,5 metres quadrats. És formada pels murs U.E. 1001, 1002, 1003 i 1004 i per la porta d’accés (U.E. 1010), encarada a llevant i a tocar de l’angle sud-est de l’habitació. Aquesta entrada conserva els forats inferiors de les pollegueres i un encaix per a la porta, fet que permet afirmar que es tractava d’una porta de doble fulla que s’obria cap a la part exterior del sector 4.

U.E: 1010. Forats de polleguera i retalls corresponents a una porta.

Aquesta habitació presenta un segon retall amb un tercer forat similar als de les pollegueres de la porta. Aquest conjunt (U.E. 1011) queda alineat amb l’acabament del mur U.E. 1003, fet que pot fer pensar en una segona porta dins la mateixa

habitació. Aquest fet, però, no s’ha pogut comfirmar i pot ser que l’excavació total del sector 4, en una propera campanya, permeti confirmar o desmentir aquesta dada.

U.E. 1011. Conjunt de retalls i forat que possiblement correspon a un sistema de tancament.

L’habitació corresponent al sector 4 es troba retallada parcialment a la roca mare, aproximadament en tota la seva meitat sud. Aquest retall s’aprofità tant per fer el mateix terra de l’habitació com per recolzar-hi el mur que tanca el sector 4 pel sud (U.E. 1001). Aquesta part de l’habitació es trobava coberta directament pel material d’enderroc (U.E. 1013) i no s’hi va trobar cap nivell d’ocupació ni cap paviment. El material ceràmic recuperat, amb un clar predomini de ceràmica vidrada, correspon al moment de l’abandonament del castell.

c. Pel que fa al sector 9, que abans de l’excavació estava inclòs en el sector 4, tan sols s’hi han fet feines de desenrunament enretirant part del que seria un nivell d’enderroc (U.E. 1016). Amb aquesta actuació, a part de poder diferenciar el sector 9 del sector 4, ha estat possible detectar diverses fases constructives en aquest sector: la simple neteja exterior del tancament nord d’aquest sector ha permès constatar que aquest tancament és format per tres estructures diferents.

- D’una banda tenim el mur U.E. 1005, que tanca el sector 9 pel nord en la seva meitat de ponent, fet amb pedra lligada amb morter. - En segon lloc s’ha detectat la presència de la U.E. 1006, un mur fet amb la mateixa tipologia constructiva que el mur U.E. 1005, perpendicular a aquest, que podria subdividir el sector 9 (cal recordar que aquest mur no es veu completament en planta ja que es fica dins dels estrats encara no excavats del sector 9). - Per últim, tenim la presència d’un paredat (U.E. 1007), posterior a la U.E. 1006, i que perllonga la línia de mur de 1005 en direcció oest.

Sector 9. Vista oest. D’esquerra a dreta: U.E. 1005, U.E. 1006 i U.E. 1007.

La presència d’aquests tres elements permet veure, d’entrada, una superposició de fases, ara per ara sense possibilitat de datació, tot i que sembla clar que l’aparedament format per la U.E. 1007 és posterior al conjunt format per les U.E. 1005 i 1006. El fet que aquest aparedament segueixi la línia marcada pel mur U.E. 1005 pot indicar, però, que, en fer-se 1007, el mur U.E. 1005 podria seguir en funcionament, mentre que el mur U.E. 1006 podria haver deixat de funcionar en fer- se 1007. La confirmació, o no, d’aquest aspecte vindrà determinada per les properes intervencions. d. Per altra banda, també s’ha excavat part de l’enderroc del sector 6, a la banda est del mur U.E. 1004. Això ha permès la neteja exterior del mur U.E. 1004 i la localització del mur U.E. 1008. La presència d’aquest mur (U.E. 1008) assenyala la possibilitat que hi hagi més habitacions en el sector 6, fet que es podria confirmar en una propera intervenció. e. Un altre espai on s’ha intervingut a mà ha estat en el sector 7. Aquí, s’ha excavat un petit monticle que es trobava just al costat de l’únic punt on la paret est del recinte emmurallat no es conserva en alçat. Aquesta tasca es va dur a terme amb una doble intenció: d’una banda es pressuposava que la petita elevació del terreny correspondria a part de l’enderroc del tram de mur desaparegut i la seva excavació havia de permetre recuperar pedres per a la restauració del castell; en segon lloc, la intervenció en aquest punt permetria documentar la continuïtat del mur desaparegut, almenys en la seva base.

Val a dir que els resultats varen ser positius i es varen acomplir ambdós objectius, tot i que el tram de mur documentat (U.E. 1009) es troba molt arrasat. Tan sols es conservaven unes poques filades, depenent del lloc, ja que el mur s’anava adaptant a les irregularitats del terreny i buscava sempre la roca mare per fonamentar-se. La tipologia constructiva és la mateixa de la resta del mur que es conserva en alçat: pedra de petit i mitjà tamany lligada amb morter de calç. L’arranament de l’estructura conservada no permet afirmar ni desmentir la presència de l’entrada al

castell en aquest punt, tot i que no es descarta que una propera intervenció permeti afirmar-se en un o altre sentit. f. La torre de l’homenatge, corresponent al sector 1, també ha estat objecte de la intervenció. En aquest cas, s’ha actuat dins el primer i segon pis, els dos pisos interiors de la torre. En ambdós casos l’actuació s’ha limitat a treure els estrats d’abandonament fins a trobar possibles paviments conservats o els farcits originals de la torre.

Pel que fa al primer pis de la torre, l’entrada es troba situada a més de dos metres de la base. L’accés hauria tingut lloc mitjançant una escala, segurament formada per materials peribles i avui no conservada. Segurament aquesta escala hauria estat, almenys en el seu darrer tram, una escala de gat que s’hauria assegurat, en la part superior, en sengles forats practicats al marxapeu de la porta que encara són visibles. Evidentment, la senzillesa d’aquesta escala respon a finalitats defensives, ja que es tractaria d’una escala destinada a quedar desada dins la torre en cas d’haver de fer-se fort dins d’aquesta. D’aquesta manera, el possible atacant es trobaria amb una torre on l’accés estaria en una posició elevada i on la única escala d’accés es trobaria dins la pròpia torre amb els defensors.

És de destacar la bona conservació de la torre i de la seva porta d’accés, orientada a nord, on es conserven les pollegueres de les portes.

Dins d'aquest primer pis s’ha excavat un únic estrat (U.E. 1018), d’uns 50 centímetres de potència màxima, format durant els segles d’abandonament del castell. Aquest estrat cobria un paviment de lloses de pissarra lligades amb morter de calç (U.E: 1019). La inexistència de material datable associat a aquests dos estrats ha fet que fos impossible datar aquest paviment. Queda clar, però, que aquest és el darrer paviment en ús. És poc probable que hi hagi més paviments conservats per sota del corresponent a la U.E. 1019, ja que la roca mare sobresurt del nivell de paviment en algun punt d’aquest.

Planta del primer pis de la torre amb les restes conservades del paviment.

Pel que fa al segon pis de la torre, s’ha excavat també el nivell d’abandonament amb resultats negatius quant a l’existència de materials datables. En aquest cas, però, s’ha localitzat una estructura feta de pedra de tamany petit i mitjà lligada amb molt morter de calç (U.E. 1021). Aquesta estructura es pot interpretar com les restes del basament d’una escala que donaria accés a l’últim pis de la torre, corresponent a la coberta. L’estructura es troba adossada a la paret de ponent de la torre, una posició del tot lògica si tenim en compte que el forat d’accés a aquest segon pis es troba al costat de llevant i que aquesta obertura d’accés obliga el visitant a entrar en direcció contrària a les agulles del rellotge, on de seguit hi trobem l’estructura U.E.1021, corresponent a l’escala que permetria seguir l’ascensió fins al capdamunt de la torre.

Planta del segon pis de la torre amb l’accés i l’estructura U.E. 1021.

U.E. 1021. Restes de l’escala d’accés al pis superior de la torre.

g. Per últim, la intervenció en el sector 8, amb màquina, va permetre recuperar gran quantitat de pedres provinents de l’enderroc de la muralla que devia cloure el castell per la banda sud. La intervenció en aquest punt no va implicar un rebaix gaire pronunciat del terreny (uns 50 centímetres en els llocs més profunds) i els resultats varen ser negatius pel que fa a la localització d’estructures, tot i que no es pot descartar la presència d’un fossat defensiu per aquesta banda ja que no es va arribar a trobar el subsòl natural en cap moment. La presència d’un fossat en el castell de les Escaules tan sols seria possible en aquest sector degut a què és l’únic espai planer que hi ha a l’entorn immediat del castell. h. En cap cas no s’ha arribat a excavar estrats fundacionals, que hauran de ser excavats en una propera campanya. El poc material recuperat en els diferents àmbits durant aquesta campanya respon, basicament, al moment d’abandonament del castell en època moderna. Ara per ara no tenim prou elements per determinar quina ha estat, amb exactitud, l’evolució del castell ni estem en disposició d’establir fases d’ocupació, fet que esperem resoldre en properes intervencions.

Planta del castell amb la situació de les estructures localitzades.

Sectors 4 i 9. Secció S-N.

U.E. 1016. Bales

1 i 2.- U.E. 1000 vidrades; 3.- U.E.1017 Atuell gran

8. BIBLIOGRAFIA

AADD, Els castells catalans, vol. II, Barcelona, 1971.

ARNALL, M.J., "Notes i documents per a la història de les Escaules al segle XIII", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Figueres, 1987

BADIA, J., L'arquitectura medieval de l'Empordà, vol. II-B, Diputació de Girona, Girona, 1981.

SERRA, D., Boadella d'Empordà, Girona, 2000.

SERRA, D., "La sagrera, la força i el castell de les Escaules", Programa de Festa Major