ELS MOLINS DE LA CONCA INFERIOR DEL RIU RIPOLL (S. X-XVIII) (i 11): MOLINS DRAPERS 1 PAPERERS

Aquest treball de recerca és la segona part d'una Mo1.r~~DRAPERS I PAPGRERS (SEGLES XVI-XVIII) v. aproximació als molins hidrhulics de la conca baixa El paper fou produyt a la Xina l'any 105 dC. del Ripoll i els seus darrers afluents, com el riu Sec, AImenys aquest és l'any habitualment documentar. el riu Major' i el riu Tapioles, en els temps medieval L'invent va prendre el nom del mot Ilatí papjrus, i modern (segles X-XVIII). 'Tanmateix, per la im- que designava u11 sciport per a I'escriptura emprat portancia dels molins paperers de Reixac i Montca- pels egipcis uns 3.500 anys abans de Crist. El se- da, també estudiarem els d'ambdós termes, situats cret de l'elaboració del paper es va mantenir forca rnolt a prop del Ripoll, pero, en sentit estricte, dins temps limitat als xinesos, ja que no se'n produí fins del Besbs. La primera part es referia als molins fari- el 751 dC a Samarcanda, el 754 dC a Bagdad, el ners i conti~iuaremara, en aquesta segona part, en- 1056 a Xativa, el 1113 al riu Besos, prop de Barce- cara en temps artcsanals, amb els molins drapers i lona, el 1159 a la Riba, el 1193 a Santa Maria del paperers, als quals, com a avantguarda dels futurs es- Cami (Copons) al molí d'Albarells i el 1238 a Ca- tabliments industrials, se'ls dóna més importiincia. pella de^.^ I'er Oriol Valls, el XlI «es el siglo del L'hmbit de la recerca compren els termes valle- papeh i l'elaboració del paper fet a Catalunya 6s sans de , Barberh, , Morrtcada i idkntica a la de Xativa, raó que va portar a donar-li Reixac, Cerdanyola i Sant Cirgat. el nom de ~papelxetavi..'

' Ja vam dir que emprivem el nom de riu Major per re- en Catalunya, Amsterdam: The Paper Publications Society, ferir-nos a I'actual riera de Sant Cugar perque aquel1 va ser el 1970, 2 v.; i Josep M. MADUREI.~.I MARIMON, Elpaper u lcr seu únic nom al llarg dels seglcs X a XVIII. No fou fins a Ics terres catulanei. Contribucid a la seva historia, , 1972, acaballes del segle XWII que d riu va adoptar el nom actual. 2 v. També Gonzalo GAYOSOC.~RREIRA, autor Cuna Historia ? Pera I'cstiidi dels molins paperers catalaris són imprcs- del papel en Eipafia, Lugo: Dipi~taciónProvincial de I.ugo, cindibles els trehalls pioners de Francesc de BOFARULL1 SANS, 1994, va pblicar I'arricle

L~~ ~p ~~~ ~~~~~ - ~ ~ ~ .~~~~~~ . I

FIGURA1. Plano1 deli molinspapereri dp la ionca injriov del Ripoll, 1. XVLXVIII. (Elaboració propia.) ELS MOLINS DE LA CONCA IKFERIOR UPL RIU RIPOLL (s. X-nrlIll (, 11): MOLINS DRAPERS 1 I~AI>IK~RS

La introducció del paper va ser lenta i dificul- EL M01.f PAPEREK COM A EDIFlCI D'ELABORACI~DEI. tosa. A Catalunya la manufactura paperera durant PAPEI< els segles XVI i XVII era encara ouna acfivitaf mar- gina& i eles localitats papereres per exce1.l'encia eren Abans d'endinsar-nos en i'estudi dels molins Montcada i Keixac i Gironm). El paper va anar vallesans de la conca del Ripoll, convG deturar-nos avancailt de mica en mica i «la verrtable eclosió er una mica en el molí paperer en si.Io Em refereixo 7id donar a les decades de 1770 i 1780).Si el 1728 al paper de tina, el que 6s elaborat full per full. Del hi havia constincia de 35 molins paperers a Cata- paper continu, fabricar