ÍTACA Revista de Filologia

Dossier: Centenari Enric Valor

Universitat d’Alacant Núm. 2 Any 2011

DIRECTOR : Joan Borja i Sanz SECRETÀRIA DE REDACCIÓ : Anna Esteve Guillén CONSELL DE REDACCIÓ : Eduard Baile, Hèctor Càmara, Dari Escandell, M. Àngels Francés, M. Àngels Fuster, Antoni Maestre, Sandra Montserrat, Joan M. Perujo, Elena Sánchez i Carles Segura COMITÉ CIENTÍFIC : Rafael Alemany (Universitat d’Alacant), Enric Balaguer (Universitat d’Alacant), Nancy de Benedetto (Università di Bari), Jordi Colomina (Universitat d’Alacant), Joaquim Espinós (Universitat d’Alacant), Josep Martines (Universitat d’Alacant), Vicent Martines (Universitat d’Alacant), Kathleen McNerney (West Virginia University), Brauli Montoya (Universitat d’Alacant), Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili), Margalida Pons (Universitat de les Illes Balears), Vicent Salvador (Universitat Jaume I) i Caterina Valriu (Universitat de les Illes Balears) COORDINACIÓ DEL DOSSIER «C ENTENARI ENRIC VALOR »: Vicent Brotons, Dari Escandell, Anna Francés i M. Jesús Francés IMATGE DE LA COBERTA : Detall del cartell Simposi Enric Valor , de Sergi Segura TRADUCCIÓ A L ’ANGLÉS DELS RESUMS : M. Àngels Fuster i Elena Sánchez COL ·LABORACIONS , SUBSCRIPCIONS I DISTRIBUCIÓ : [email protected] http://www.ua.es/dfc Tel. +34 965903410 Fax +34 965909330 Departament de Filologia Catalana Universitat d’Alacant Apartat de correus, 99 03080 Alacant EDITA :

IMPRIMEIX : Gràfiques Colomar, SA. Tel. 966421288 i 627931626. Oliva PREU : 18 € DEPÒSIT LEGAL : V-3886-2010 ISSN: 2172-5500 2011

CARACTERÍSTIQUES , PROCÉS D ’AVALUACIÓ I NORMES DE PRESENTACIÓ D ’ORIGINALS

Ítaca. Revista de Filologia és una publicació anual del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. La qualitat científica d’aquesta revista queda garantida, entre altres factors, pel fet que més d’un 75% dels treballs que s’hi publiquen es refereixen a resultats d’investigacions originals i inèdites. El mateix percentatge del 75% estableix el mínim d’autors externs al Consell de Redacció i a l’organització de la revista, a fi d’evitar-ne l’eventual endogàmia editorial. El Consell de Redacció i el Comité Científic de la publicació són elegits pel ple del Consell del Departament de Filologia Catalana. Per a cada exemplar de la publicació es preveu el nomenament d’un Comité de Selecció, que avalua i informa anònimament els originals presentats, amb capacitat d’acceptar o desestimar les propostes; i amb capacitat, igual- ment, de formular suggeriments de millora als autors dels articles. En el cas que no hi haja unanimitat entre els avaluadors sobre la conveniència o no de la publicació d’un article, el Consell de Redacció s’encarrega de prendre l’ultima decisió, així com també de supervisar la introducció de canvis i propostes de millora. Els articles d’ Ítaca. Revista de Filologia poden tenir una extensió màxima de 65.000 caràcters, i s’han de presentar en suport informàtic compatible amb Word per a Windows, fent constar el nom complet de l’autor o autora, la institució acadèmica de què forma part, les adreces postal i electrònica i un telèfon de contacte. Només per acord extraordi- nari del Consell de Redacció es poden publicar en Ítaca. Revista de Filologia articles d’extensió superior als referits 65.000 caràcters. Junta- ment amb l’article, els autors o autores han de presentar, en un document independent, les paraules clau i un resum o abstract d’extensió entre 600 i 1.200 caràcters. Formalment, els articles han de seguir els criteris tipogràfics se- güents: 1. En l’encapçalament de l’article ha de constar el títol en versaleta, seguit (en la línia següent) pel nom complet de l’autor o autora en redona, i per

la institució (en una nova línia) en cursiva. Aquests tres elements han d’anar amb alineació centrada. 2. Si hi ha una citació inicial o una dedicatòria, ha d’aparéixer tot seguit, després d’una línia en blanc (de mida 12, com l’encapçalament), amb cos 10, interlineat senzill, sagnia esquerra de 6 cm i alineació a la dreta. Després d’una nova línea en blanc de mida 12, començaria el cos de l’article. 3. Si no hi ha citació inicial o dedicatòria, el cos de l’article apareixerà immediatament, separat del títol, el nom i la institució per una línia de mida12. 4. Configuració de pàgina: A4 (21x29,7 cm). Marges superior i inferior de 2,5 cm; i marges esquerre i dret de 3 cm 5. Tipus de lletra Times New Roman, amb mida 12 en el cos del text, i 10 en citacions i notes al peu 6. Interlineat senzill 7. Sistema de notació autor-data en el cos del text: (C OGNOM : any, pàgina), (C OGNOM : any), Cognom (any, pàgina) 8. Les notes crítiques per a aclarir o ampliar aspectes del contingut del text van a peu de pàgina, amb un cos 10, i sense separacions amb línies en blanc. El números volats de les notes han d’anar després dels signes de puntuació, si no és que la nota va referida a una única paraula del discurs: en aquest últim cas, el número volat aniria immediatament després de la paraula en qüestió. 9. Les citacions textuals inferiors a les tres es poden incorporar dins del text. Si són superiors han d’anar en un paràgraf a banda, separat amb una línia en blanc dels paràgrafs anterior i posterior, un cos de lletra 10 (també per a les línies en blanc), interlineat senzill, sagnat a l’esquerra d’1 cm, i sense sagnat a la dreta. Quan la referència bibliogràfica es consigna al final d’una citació en paràgraf a banda, el punt últim es posa després del parèntesi (i no abans). El signe [...] s’hi fa servir per a indicar la supressió d’un fragment del discurs, però no s’ha de posar ni a l’inici ni al final de la citació. 10. No s’ha de deixar una línia en blanc per a separar els paràgrafs: cada nou paràgraf s’introdueix amb sagnia d’1 cm en la primera línia.

11. Quan un article s’articula en diferents apartats, entre l’últim paràgraf d’un apartat i el títol de l’apartat següent cal deixar una línia en blanc de mida 12, però entre el títol i el paràgraf següent no s’ha de deixar cap espai. La numeració dels apartats i els subapartats ha de ser aràbiga (1., 1.1, 1.1.1, etc.), i els títols dels apartats i els subapartats han d’aparéixer en minúscula, versaleta, sense sagnat i sense punt final. 12. En el cas que hi haja un discurs citat dins d’un altre discurs citat, se segueix l’ordre següent en els tipus de cometes: «“‘‘”». Així doncs, normalment es fan servir les cometes angulars, del tipus « ». 13. Els guions que es facen servir com a signe de puntuació han de ser guions llargs. 14. La bibliografia final s’indrodueix com un apartat, amb el títol «B IBLIOGRAFIA » en versaletes, sense numeració aràbiga, després d’una línia en blanc de mida 12. Tot seguit (sense línia en blanc), les referències bibliogràfiques s’introdueixen amb sagnia francesa d’1 cm. 15. Totes les referències bibliogràfiques al·ludides amb el sistema autor- data han de ser desplegades, amb la informació completa, en l’apartat final de bibliografia. 16. Les citacions bibliogràfiques han de seguir les formes següents: Llibres: COGNOMS , Nom (any): Títol del llibre , Lloc d’edició, Editorial. Exemple: ALONSO , Vicent (2004): Trajecte circular , Alzira, Bromera. Capítols o apartats en llibres: COGNOMS , Nom (any): «Títol de l’apartat», en Nom C OGNOM (ed.), Títol del llibre , Lloc d’edició, Editorial, p. x-y. Exemple: GRASSET , Eloi (2007): «“Dietari ver, dietari fals, dietari”. El Dietari de Pere Gimferrer: un moviment cap a la ficció», en Joan B ORJA et al. (ed.), Dia- ris i dietaris , València-Alacant, Denes, p. 457-467. Articles en revistes o publicacions periòdiques: COGNOMS , Nom (any): «Títol de l’article», Títol de la Revista o la Publicació Periòdica , núm. x (data), p. y-z. Exemple: BALAGUER , Enric (1997): «Diaris i dietaris. Una ullada a la producció més re- cent», L’Aiguadolç , núm. 23 (primavera de 1997), p. 39-64.

17. Si l’obra té dos o tres autors, s’anoten les dades de cadascun de la manera següent: COGNOMS 1, Nom1 & Nom2 C OGNOMS 2 (any): Exemple: ESTEVE , Anna & Dari E SCANDELL (2008): «Un cànon dietarístic?», L’Espill , 30 (hivern de 2008), p. 39-49. Si en té més de tres, d’autors, s’ha d’anotar només el primer, seguit de l’abreviatura et al. 18. Les editorials 62 i Tres i Quatre es referencien així: «Ed. 62» i «Ed. Tres i Quatre». En la resta dels casos, no es fa servir la paraula «Editori- al». 19. Quan hi ha més d’una referència bibliogràfica d’un mateix autor —o d’una mateixa autora—, se’n posen els cognoms i el nom en la primera entrada, i en la resta se substitueixen per un guió llarg (—). 20. En les referències a pàgines web —si n’hi ha— cal fer constar, a més de l’adreça electrònica, la data de consulta. 21. Les taules, gràfiques o figures, si n’hi ha, s’han de numerar consecuti- vament, en aràbics. La llegenda, de mida 10, hi ha d’anar separada per un espai (també de mida 10): a la part superior en el cas de les taules, i a la part inferior en el cas de les figures.

ÍNDEX

DOSSIER. CENTENARI ENRIC VALOR

JOAN BORJA I SANZ Introducció. Enric Valor en perspectiva 15

JAUME ALBERO POVEDA Coordenades espaciotemporals en les rondalles d’Enric Valor 23

ENRIC BALAGUER PASCUAL Enric Valor i la literaturització d’Aitana 45

VERÒNICA CANTÓ DOMÉNECH Enric Valor, el valor de les paraules. Escriptor de l’Any de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua 63

JOSEP DANIEL CLIMENT MARTÍNEZ Enric Valor, estudi i compromís per la llengua 73

ÀNGEL LLUÍS FERRANDO MORALES La música en les Rondalles valencianes d’Enric Valor 103

VÍCTOR GÓMEZ LABRADO Una biografia pendent 119

JOSEP MARTINES PERES El canvi semàntic a propòsit de enze , enza . Estudi del lèxic d’Enric Valor 143

ÒSCAR PÉREZ SILVESTRE L’ambició d’Aleix i la censura: història de l’expedient 3322/59 207

MISCEL·LÀNIA

VICENT VIDAL LLORET Dues rondalles també valencianes: «El soldat de la motxilla» i «El teuladí i el rabiblanc » 243

JORDI M. ANTOLÍ MARTÍNEZ Teoria i pràctica de la lematització en el Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis-IVITRA 253

JOAN NAVE I FLUXÀ La influència dels tractats medicosexuals medievals en l’ Espill de Jaume Roig 271

RESSENYES

JORDI M. ANTOLÍ MARTÍNEZ Ressenya d’ El parlar de la Marina de Vicent Beltran i Teresa Herrero (MACMA i IECMA, 2011, tres volums; 288, 256 i 160 pàgines) 297

MARIA MELIÀ MAIMÓ Etnopoètica i territori: unitat i diversitat , de Dari Escandell i M. Jesús Francés (ed.) (Arxiu de Tradicions de l’Alguer, Dolianova, 2011, 152 pàgines) 301

AINA MONFERRER PALMER El teatre català del segle XX , i la col·lecció «Essencial» de Bromera. Ressenya sobre el darrer volum de la col·lecció (2011), escrit per Ramon X. Rosselló 307

FAUST RIPOLL DOMÈNECH La musa feta carn. Ressenya d ’Ultima Musa. Percorsi della modernità tra neoclassicità e neobarocco , de Nicola Palladino (Bonanno Editore, Acireale–Roma, 2009) 311

RESUMS 315

DOSSIER

CENTENARI ENRIC VALOR

Revista de Filologia

INTRODUCCIÓ . ENRIC VALOR EN PERSPECTIVA

nguany s’ha commemorat el centenari del naixement d’Enric Valor (, 1911 – València, 2000). Es tracta d’un autor que, en el convuls segle XX de desfetes i esperances, va omplir amb una obra polifacètica i monumental, d’un titànic esforç Epersonal, buits importants en la història lingüística i literària de la societat valenciana. A més d’atendre com a gramàtic i lexicògraf la necessitat de posar ordre en l’adaptació de criteris normatius per al cas valencià, l’escriptor de Castalla va encarar com a narrador la concreció un model de llengua literària digne i equilibrat, respectuós amb els referits principis normatius, i alhora fidel a l’expressivitat espontània i la vivacitat dialectal. Clarament expressat: l’admirable treball d’Enric Valor va contribuir decisivament a pal·liar el dèficit de tradició en aspectes claus de la normalització lingüística i literària. I assumeix en l’àmbit cultural valencià les funcions d’una mena de Pompeu Fabra (com a lingüista); d’una espècie de Narcís Oller o Víctor Català (com a novel·lista); i d’un Joan Amades o un Antoni Maria Alcover (com a rondallista). En qualitat de gramàtic i lexicògraf, Enric Valor va publicar tre- balls tan significatius en el seu context com Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1977), La flexió verbal (1983), Temes de correcció lingüística (1983), Vocabulari fonamental (1988) i Vocabulari escolar de la llengua (1989); i com a narrador va confegir una sòlida obra literària on destaquen els títols Rondalles valencianes (1950-1976), Narracions de la Foia de Castalla (1953), L’ambició d'Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), Narracions intranscendents (1982), La idea de l'emigrant (1982), Temps de batuda (1983), Narracions perennes (1988), Enllà de l'horitzó (1991) o Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996). Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i mereixedor de la Creu de Sant Jordi de la (1993), la trajectòria d’Enric Valor va ser també reconeguda en vida amb el Premi Sanchis

15 Ítaca. Revista de Filologia ISSN 2172-5500 ÍTACA

Guarner de la Diputació de València (1983), el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana (1985) i el doctorat honoris causa per les universitats de València (1993), de les Illes Balears (1998), Jaume I de Castelló (1999), d’Alacant (1999) i Politècnica de València (1999). Fet i fet, el seu nom, al costat del de Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés, ha quedat retingut en els manuals acadèmics, els llibres de text i la memòria col·lectiva dels valencians com el d’un dels artífexs més importants en la represa literària i cultural de la segona meitat del segle XX . No calen, per tant, justificacions sobre l’oportunitat de dedicar el dossier central d’aquest número d’Í TACA a analitzar la vida i l’obra de l’autor castallut, amb enfocaments inèdits i la perspectiva dels cent anys transcorreguts des del naixement a Castalla el 22 d’agost de 1911. Els coordinadors Vicent Brotons, Dari Escandell, Anna Francés i M. Jesús Francés —un veritable dream team — han encertat a convocar ací alguns dels millors coneixedors del món valorià, i a aplegar-ne uns estudis certament valorosos : Jaume Albero, Enric Balaguer, Verònica Cantó, Josep Daniel Climent, Àngel Lluís Ferrando, Víctor G. Labrado, Josep Martines i Òscar Pérez Silvestre són els protagonistes del monogràfic «Centenari Enric Valor», que ben podria considerar-se un colofó per a les múltiples activitats divulgatives i acadèmiques amb què la Universitat d’Alacant —fet i fet, la Universitat d’Enric Valor— ha commemorat l’efemèride. Sembla indiscutible que una de les funcions essencials de la litera- tura és propiciar noves perspectives per a la percepció, l’anàlisi i la interpretació de la realitat. I les Rondalles valencianes de Valor són, en aquest sentit, un veritable paradigma; la demostració millor que la literatura és capaç de fer-nos redescobrir un món fantàstic, meravellós i sensual dins del nostre món quotidià i immediat. En efecte: de la mà de les Rondalles de Valor tenim l’oportunitat de reconciliar-nos amb l’imaginari popular valencià, i també amb el territori i la història on aquest imaginari s’ha anat forjant secularment. «Coorde