ZZ Top: Barbes, Bourbon I Blues
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 02/05/2018 a les 00:01 ZZ Top: Barbes, Bourbon i Blues Després de 49 anys de trajectòria musical, Billy Gibbons, Dusty Hill i Frank Beard, aquest trio de Houston, Texas, ha venut més de 50 milions de discos a tot el món, ha aconseguit col?locar sis números 1 a les llistes del Rock i forma part del Rock And Roll Hall Of Fame des de 2004. La seva música és el referent per bona part de bandes que escoltem avui dia, la història i influència de ZZ Top els legitima com una de les bandes més representatives del Blues i el Rock Clàssic, tot i que no solen ser dels primers a ser citats quan parlem dels AC/DC, Deep Purple o The Rolling Stones. Amb un so marcat pel Blues Rock, el Boogie i el Rock Sureny, però mantenint el característic Hard Rock, paradoxalment, van aconseguir l'èxit i la fama comercial als 80's gràcies als seus àlbums amb un estil més proper al Rock Electrònic utilitzant els sintetitzadors. Són una de les poques bandes de Rock que encara conserva els seus membres originals després de gairebé cinquanta anys i al mateix mànager i productor, Bill Ham, fins no fa gaire. Popularment són coneguts gràcies al seu particular estil, principalment Billy Gibbons i Dusty Hill, que sempre apareixen amb ulleres de sol, roba semblant o a vegades idèntica i llarguíssimes barbes. Gibbons és considerat un dels millors guitarristes de Rock, i una de les curiositats als seus inicis és que feia servir una moneda de 5 pesos mexicans de pua. ZZ Top combinen aquell aspecte rural americà de Texas amb una imatge roquera, de manera que han creat una fusió perfecte entre el rock'n'roll de frontera, de porxo i balancí amb el Rock més comercial de grans recintes. A finals dels vuitanta, la revista Forbes va publicar la llista de celebritats del món de l'espectacle amb més guanys a nivell mundial, només U2 estava per sobre de ZZ Top entre els que havien guanyat més diners. A pesar d'això, curiosament, han aconseguit mantenir-se allunyats del circ de l'alta societat del rock'n'roll. En gairebé cinquanta anys han recorregut tot el planeta amb les seves gires, però mai han estat gaire temps lluny de la seva base del sud dels Estats Units, i la descripció que algú va https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/13170/zz-top-barbes-bourbon-blues Pagina 1 de 11 fer d'ells quan començaven, "aquesta petita vella banda de Texas", encara avui dia els encaixa a la perfecció. Billy Gibbons, que era estudiant d'arts gràfiques, va començar tocant la guitarra amb The Moving Sidewalks, una banda d'estil psicodèlic que el seu single de debut, 99th Floor, va ser numero 1 a les llistes texanes durant cinc setmanes al 1967. Una història explica que quan liderava The Moving Sidewalks, va ser teloner de Jimmy Hendrix, pel que sembla, Hendrix va quedar impressionat pel talent del jove Gibbons, que tenia aleshores uns 17 anys, a més d'ensenyar-li a tocar Foxy Lady, Hendrix li va regalar una Stratocaster de color rosa i li va dir que era una guitarra massa maca per cremar-la (cosa que habitualment feia Hendrix als seus shows). Dusty Hill i Frank Beard, tocaven amb The American Blues, una banda de Dallas més coneguda pel fet que els seus membres portaven el cabell tenyit de blau que per una altra cosa. A l'estiu de 1969 quatre joves van decidir muntar una banda de Rock, al principi també hi havia un teclista, però un any després van decidir que no era una bona idea i es van quedar amb la formació que encara ara perdura, Billy a la veu i a la guitarra, Dusty al baix i també a la veu i Frank a la bateria. El pacte que llavors van segellar ha resistit al pas del temps, sòlid com una roca i mai han recolzat els seus concerts amb músics d'acompanyament. El nom de la banda va sorgir a l'apartament de Gibbons, tenia les parets plenes de pòsters dels seus artistes preferits i es va adonar que la gran majoria començaven amb inicials, combinant els noms dels músics de Blues, B.B. King i Z.Z. Hill li va sortir ZZ King, però al veure que sonava molt similar a Z.Z. Hill no el va acabar de convèncer, finalment va canviar la paraula King per Top i així és com va néixer ZZ Top. El seu mànager i productor des del primer dia, Bill Ham, un texà inconformista amb uns mètodes de management molt semblants als del primer mànager de Led Zeppelin, Peter Grant, va apartar a ZZ Top de la televisió durant els anys setanta, va preferir els concerts en directe de la banda a d'altres maneres que garantien un èxit més fàcil. Tot i que aquests inicis van ser força durs, la veritat és que els fonaments de la banda ja eren indestructibles al 1976, l'any de la gira Taking Texas To The People, un gran Tour que els va tenir molt temps a la carretera amb tot el seu equip de vida a l'aire lliure i la seva fauna (un bou, un búfal, mitja dotzena de voltors, dues serps de cascavell, un porc i un llop). La seva aversió a la TV es va suavitzar a la dècada dels vuitanta, quan es van convertir en estrelles de la MTV gràcies a la trilogia de vídeos dels temes Gimme All Your Lovin, Sharp Dressed Man i Legs, tres dels temes inclosos a l'àlbum Eliminator (1983), d'un èxit espectacular. Sense cap mena de dubte, ha contribuït, el fet de presentar-se a si mateixos des dels vuitanta com els Matusalems del Rock, la imatge que Gibbons i Hill van idear quan amb prou feines arribaven als trenta anys, una imatge en que el més destacat són unes llargues barbes que no estaven de moda des dels temps de l'Antic Testament. Aquesta estratègia els va treure preocupacions d'allà en endavant, ja que, tret que augmentessin considerablement de pes, no semblarien pas més vells vint o trenta anys desprès del que aparentaven aleshores. El seu estil no deixa de ser una barreja de Blues, Boogie, Rock Sureny i Country, però si repassem la seva discografia veiem que es van anar adaptant i evolucionant als nous patrons musicals del moment, per exemple, Sharp Dressed Man tenia un estil molt Dance, en l'ona d'altres temes de l'època, com el I Was Made For Lovin' You de KISS. Tot i que mai han variat massa el seu estil bàsic, han estat intel?ligents a l'hora de veure què funcionava al seu voltant. Gràcies a aquesta barreja del patró clàssic i elements nous, ZZ Top ha aguantat el pas del temps, influenciant de manera directa o indirecta a moltes bandes de Rock. El seu primer àlbum d'estudi ZZ Top's First Album (1971), va ser rebut amb crítiques excel?lents gràcies al seu estil influenciat en el Blues i el Rock Sureny, a més de les seves lletres amb el particular humor texà, que els va permetre girar per clubs i festivals de l'estat de Texas aquell mateix any. A l'any següent van treure l'àlbum Rio Grande Mud (1972), que va continuar amb el mateix so Blues Rock "arrastrat" de qualitat i rebent més atenció que l'anterior, Francine va ser l'únic single de l'àlbum, els altres temes destacats són, Just Got Paid i Bar-B-Q. Per la gira promocional van ser convidats pels Rolling Stones per obrir els seus concerts del sud dels Estats Units. ZZ Top - Francine https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/13170/zz-top-barbes-bourbon-blues Pagina 2 de 11 V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=M8R-R-89TiA Són molts els àlbums editats per aquesta banda al llarg de la seva història, però n'hi ha tres que mereixen una menció especial per ser els que han estat més rellevants en opinió gairebé unànime de la crítica i els fans. Tres Hombres (1973), Degüello (1979) i Eliminator (1983). Tres hombres (1973) Tres Hombres (1973), era el tercer àlbum de ZZ Top fins aleshores. Hi ha qui opina que aquest ha estat el millor àlbum de tota la seva carrera, Blues pur i "arrastrat", amb olor a Bourbon i pols de carretera. Els temes que obren el disc, Waitin' For The Bus i Jesus Just Left Chicago, són dues de les grans obertures de tots els temps, de fet, les dues inseparables cançons continuen sent essencials al setlist dels seus directes. Un altre dels temes immortals és La Grange, un clàssic dels clàssics, un relat ambientat en un bordell amb la seva pròpia història, va ser el segon single de l'àlbum, però no va ser fins a l'era barbuda de la banda quan es va convertir en la marca de la casa. ZZ Top - Waitin' For The Bus V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=4v7Jg_-1y20 ZZ Top - Jesus Just Left Chicago V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=3041x_gdEok La Grange https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/13170/zz-top-barbes-bourbon-blues Pagina 3 de 11 És fàcil identificar a ZZ Top, per aquells que no els coneixen n'hi ha prou amb escoltar La Grange, és difícil quedar indiferent al riff d'aquesta cançó. Traient els famosíssims Smoke On The Water i Higway To Hell, estem davant d'un dels riffs de guitarra més populars del Rock.