El Magisteri Del Bisbe Joan Carrera

Setmanari d’informació i de cultura religiosa 28 novembre 2010 Any XXXII ● Núm. 1.627 ● 2,30 euros

Presentat un llibre que recull els articles que va publicar a «Catalunya Cristiana» durant 25 anys El magisteri del bisbe Joan Carrera

Nous cardenals per al servei

Agustí Codinach Des del 20 de novembre passat l’Església catòlica compta amb 24 nous cardenals. Els va consagrar Benet XVI en el tercer consistori del seu pontificat, després dels celebrats els anys 2006 i 2007. En la seva homilia, el Sant Pare va subratllar el caràcter de servei al qual són cridats els nous purpurats: «A l’Església ningú no és amo, sinó que tothom és cridat, tothom està convi- dat, tothom està tocat i guiat per la gràcia divina. I aquesta és també la nostra seguretat!». P 6

Entrevista al català Miguel Miró, nou prior general dels Agustins Recol·lectes «Sense experiència de Déu difícilment podrem El Palau de la Música Catalana de Barcelona va acollir el 15 de novembre la viure la nostra fe» presentació del llibre Ara mateix. Vint-i-cinc anys a «Catalunya Cristiana» P 11 (1983-2008). Es tracta del recull de la columna setmanal, titulada Ara mateix, que el bisbe Joan Carrera va publicar durant un quart de segle al nostre setmanari. El volum, publicat per La Magrana, és un homenatge al prelat en el segon aniversari de la seva mort. El cardenal Lluís Martínez Sistach va desta- Un segle d’aventures car del bisbe Joan «l’art de dir moltes coses amb poques paraules». P 31 d’en Massagran

Aquest 2010 fa cent anys que l’escriptor Josep Maria Folch i Torres va crear Primera gran cita diocesana el personatge d’aventures infantils i juvenils Massagran. Amb il·lustracions a la Sagrada Família del conegut dibuixant Joan Junceda, les peripècies d’aquest noi entremaliat van Al cap d’un mes de la tenir un èxit automàtic i es van publicar solemne celebració setmanalment a la revista Patufet fins de dedicació presi- a l’any 1939. A partir dels anys vuitanta dida pel papa Benet en Massagran va conèixer una segona XVI, la basílica de la etapa, en format de vinyetes de còmic, Sagrada Família tor- de la mà del fill de Folch i Torres, Ramon narà a omplir-se de Folch i Camarasa, i de l’il·lustrador Josep fidels per assistir a Maria Madorell. Avui, després d’un segle les aventures d’en Massagran no una celebració euca- han perdut actualitat i continuen sent atractives per als lectors més menuts. rística. Serà el dissab- P 3 i 4 te 18 de desembre, a les cinc de la tarda, amb una missa presidida pel cardenal Sumari Lluís Martínez Sistach en acció de gràcies P 12 Quan la immigració entra en campanya per la visita del Sant Pare a Barcelona. P 20 Quatre nous preveres per a Terrassa Serà també ocasió per celebrar la Jorna- da per la Família i la P 25 Tortosa: aniversari de la residència d’ancians Vida, que l’Església catòlica promou cada P 29 Projecte solidari infantil de NPH any entorn de la festa de Nadal. P 33 S’inicia la campanya Reis per a Tothom EFE P 22 2 28 novembre 2010 Opinió

Editorial

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gutiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Els castells, Patrimoni Lingüista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia:Eulàlia Grande Corresponsals: Mónica García, BARCELONA; Guillem Farré, CASTELLÓ; Víctor Gay, GIRONA; Jordi Curcó, LLEIDA; Cristina Sànchez, de la Humanitat MALLORCA; Marta Nin, ROMA; Júlia Ayala, SOLSONA; Joan Boronat, TARRAGONA; Víctor M. Cardona, TORTOSA; Patrícia Navas, URGELL; Xavier Bisbal i Jordi Castellet, VIC Els castells humans, juntament amb el cant que té una innegable dimensió de risc, és obra Col·laboradors d´aquesta setmana: Cecília Aranés, Pilarín de la Sibil·la i el flamenc, entre d’altres, han de l’esforç de molts posats al servei. Tothom hi Bayés, M. José Camps, Agustí Codinach, Montserrat Esteve, estat declarats per la Unesco Patrimoni Imma- fa un paper essencial però sense destacar ningú Enric Frigola, Jaume Gabarró, Carmen García, Sergi Gordo, terial de la Humanitat. La iniciativa va sorgir en especial llevat de l’enxaneta (o anxaneta Francesc Grané, Joan Guiteras, Justo Lacunza, Dani Majà, el 2006 de la mà del periodista Jordi Roigé, —els lingüistes no es posen d’acord—), el nen o Joan A. Mateo, Joan Minguella, Àngel Miret, Valentí Mise- editor de la revista Castells i recent coordina- la nena que puja en darrer terme al capdamunt rachs, Victòria Molins, Glòria Monés, Francesc Nicolau, Maria dor dels periodistes que han cobert el viatge del castell i que cal que agiti el braç tot fent Patricio, Salvador Pié, Francesc Raventós, Peio Sánchez, Lluís Serra, Pere Tena, P-J Ynaraja. apostòlic de Benet XVI. Roigé, en declaracions l’aleta. La permanent competència entre les di- al nostre setmanari, ha dit: «S’ha coronat una verses colles no és cap factor de discòrdia, sinó Redacció, administració, publicitat i promoció: setmana extraordinària: el dimarts a Nairobi la de noble emulació: un bon exemple a seguir C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA Unesco reconeixia els castells com a Patrimoni pels diferents grups socials i eclesials. Un arqui- Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775 Immaterial de la Humanitat i el diumenge els tecte palentí, Xavier Báscones, que des de fa a/e: [email protected] (Redacció) minyons de Terrassa carregaven un tres de deu anys viu i treballa a Catalunya, ha declarat que extraordinari, qui podia desitjar un fi de festa ell va començar a entendre i a admirar els cata- a/e: [email protected] (Administració millor?» La Unesco ha valorat que aquestes lans quan va veure que eren capaços de ballar i subscripcions) singulars torres humanes aporten cohesió soci- donant-se les mans en rotllana i pujar uns sobre a/e: [email protected] (Publicitat) al i solidaritat. La candidatura ha estat votada les espatlles dels altres per fer torres humanes. Pàgina web: www.catalunyacristiana.cat a Nairobi (Kenya) perquè cada any la procla- Hi ha tot un argot del món casteller: d’aixe- Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa mació es fa en un lloc diferent del món. Al cor car un castell se’n diu carregar-lo i desfer-lo de l’Àfrica s’ha valorat que «els castells són ordenadament sense caiguda ni violència és Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització percebuts pels catalans com a part integrant descarregar-lo. L’emoció popular de fer pinya i la cultura de la seva identitat cultural transmesa de ge- o simplement de veure carregar i descarregar Publicitat: Josep Harris neració en generació i proporcionen als mem- un castell és extraordinària. Que ha fet llenya Promoció: Alfons Miralles bres de la comunitat un sentit de continuïtat, vol dir que la torre humana s’ha ensulsiat de Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet Duatis de cohesió social i de solidaritat». Aquest dalt a baix i que algú hi ha pres mal. La mort (subscripcions) organisme internacional considera que la seva d’un enxaneta el 2006 a Mataró —els accidents Autoedició i compaginació: Carlos Aguado inclusió a la llarga llista de la cultura immate- mortals són molt rars— i d’altres accidentats va rial mundial pot ajudar a fomentar el respecte motivar que des d’aleshores s’imposés l’ús del Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km pel diàleg cultural i la creativitat humana. casc per a aquests minyons. L’any 1956 quan 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 Segons el folklorista Joan Amades un dels se celebrava el trentè aniversari de la mort 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 possibles orígens dels castells se situaria en d’Antoni Gaudí, Salvador Dalí va fer una confe- el marc d’una festa mariana: cal cercar-lo a rència al Park Güell: «Xiquets de Valls, vosaltres les primeres Festes Decennals de la Candela (...) eleveu torres de carn i ossos vius al cel viu. Difusió controlada per de Valls de l’any 1791. L’anomenat ball de Elevar torres de carn viva i ossos vius al cel viu les valencianes acabava amb una torre: tres per excel·lència del nostre Mediterrani, aquesta Membre de la UCIP dels ballarins pujaven damunt de les espatlles fou l’arquitectura de Gaudí inventor del gòtic International Catholic Union of Press dels companys agrupats i formant pinya i el mediterrani destinat a resplendir al sol antic de Membre de l’APPEC capdanser s’enfilava damunt dels tres. Per tal Grècia.» Després, en una singular performance Associació de Publicacions Periòdiques en català de fer més palès el seu agraïment a la Mare mentre els xiquets de Valls alçaven un castell, de Déu, es van engrescar a fer la torre com Salvador Dalí anava pintant en una gran lona SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ més alta millor i així van arribar a instituir un blanca estesa a terra una pintura avui perduda exercici gimnàstic popular únic al món. L’àrea que s’inspirava en la Sagrada Família. L’escena Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 117 € d’extensió d’aquest costum va anar creixent va restar immortalitzada per una col·lecció de Gibraltar i Portugal: 117 € per diverses comarques de la Catalunya Nova: fotografies de Brangulí. Resta d’Europa: 192 l’Alt i Baix Penedès, el Tarragonès, l’Alt Camp, € el Garraf, l’Anoia i la Conca de Barberà i des- Des de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel feli- Amèrica i Àfrica: 230 € prés a d’altres ciutats catalanes, al Rosselló i a citem les colles castelleres de Catalunya per Àsia i Oceania: 308 € les Illes. Avui a Catalunya hi ha 56 colles caste- aquest reconeixement tan merescut com desit- lleres. Els castells són el símbol del treball col· jat del qual els nostres mitjans se’n fan i se’n El setmanari rep l’ajut del Departament de Cultura i lectiu de la feina en equip. La torre humana, faran ressò. Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

La tira del primer Pla Per Pilarín

Li farem un gran pastís... Encara que sigueu tan El pastís ens el menjarem covards, el que s’ha de dir, nosaltres perquè no cal dir-ho sense por... hem crescut tant com tu... Massagran! 3 En primer pla 28 novembre 2010 En Massagran fa 100 anys Josep Maria Folch i Torres va crear un personatge llegit per diverses generacions

Eduard Brufau del personatge de Folch i Torres posa de manifest que en Massa- El 1910 ja feia sis anys que s’havia gran és un dels pocs personat- començat a publicar la revista Patufet, ges infantils que des de fa cent l’única de l’època adreçada als infants anys ha estat llegit per diverses i que estava escrita completament en generacions d’una manera inin- català. Aquell any Josep Maria Folch i terrompuda. Gràcies a aquesta Torres (1880-1950), llavors director del capacitat d’adaptar-se a la ma- setmanari, però que ja feia temps que nera de fer de cada època sense hi col·laborava, va començar a publi- perdre l’esperit d’aventura hu- car-hi per capítols Aventures extraor- morística inicial, en Massagran dinàries d’En Massagran. Aquest nou ha arribat als cent anys amb molt personatge era un noi de casa bona, bona salut i amb perspectives de però entremaliat i mal estudiant, que fer-ne molts més. només somia a embarcar-se per descobrir món. Finalment aconsegueix pujar La Fundació Folch i Torres a un vaixell que el portarà per països llunyans, on viurà peripècies de tota La família Folch i Torres va mena acompanyat de l’inseparable i ser una de les més actives en la fidel Pum, el seu gos. I tot això amb cultura catalana de la primera una bona dosi d’humor i trapelleria meitat del segle XX. Proba- que de seguida va fer les delícies dels blement el representant més lectors més menuts. conegut és Josep Maria Folch i L’èxit, certament, va ser immediat, Torres, autor de Massagran, dels de manera que l’autor va anar Pastorets i d’una nombrosa lite- publicant sense interrupcions ratura infantil i juvenil de gran èxit. Els durant gairebé 30 anys les seus quatre germans —Manuel, Lluís, aventures setmanals d’en Mas- Ignasi i Joaquim— també van destacar sagran, i només el desenllaç en el terreny cultural i artístic, com a de la guerra civil va ser capaç escriptors, poetes, dramaturgs o bé d’estroncar-ho. La bona accep- pedagogs. En aquest darrer àmbit cal tació del personatge creat per fer esment de Lluís Folch i Torres, que Josep Maria Folch i Torres va va treballar en la reinserció de joves consolidar la revista Patufet, immersos en la delinqüència i que va que per ella mateixa ja s’ha- ser pioner a l’hora de crear un centre via convertit en el setmanari per a persones amb discapacitats psí- de referència per als infants quiques. catalans. Amb l’ajuda de les Per tal de recollir i difondre tota encertades il·lustracions de la tasca dels cinc germans, es va crear Joan Junceda, que donaven la Fundació Folch i Torres. Amb seu forma a les terres exòtiques i al castell de Plegamans, població on als personatges nous que en l’autor d’en Massagran es va fer fer Massagran s’anava trobant, el una casa d’estiueig als anys vint, la text de Folch i Torres va saber fundació té un museu amb fotogra- cridar l’atenció dels petits de fies, records, llibres, i publicacions la casa. El protagonista era, diverses de la família. També compta en definitiva, un noi normal amb una botiga on es poden adquirir i corrent, com els mateixos les diferents obres que la fundació va lectors, però que aconsegueix publicant o reeditant. Fins i tot hi ha la passar per mons exòtics i possibilitat de comprar obres originals llunyans que satisfeien la gran capa- format força diferent. Per adaptar-se pas més quan se’n van fer uns capítols dels germans Folch i Torres. Al capda- citat d’imaginació pròpia dels infants. als gustos d’una societat més acostu- de dibuixos animats per a la televisió. vant de la Fundació hi ha l’escriptor Aquestes característiques, afegides a la mada a la immediatesa de la imatge Fins i tot, amb motiu del centenari i traductor Ramon Folch i Camarasa, successió de situacions humorístiques i es va optar pel format del còmic, amb d’en Patufet l’any 2004, es va estrenar fill de Josep Maria Folch i Torres, que als valors subjacents com ara l’amistat il·lustracions de Josep Maria Madorell una obra sobre en Massagran al Teatre treballa infatigablement per donar i un rerefons cristià, van saber atrapar i guió de Ramon Folch i Camarasa, fill Nacional de Catalunya. a conèixer el llegat encara no prou el públic infantil. del mateix creador del personatge. Per commemorar el centenari d’en valorat d’aquesta família. A partir d’en Massagran Josep Maria Així, l’any 1981 es van publicar adap- Massagran la Fundació Folch i Torres ha Folch i Torres va fer servir de nou aquest tades al còmic les aventures creades organitzat al llarg d’aquest any diver- model d’aventures humorístiques en en el seu moment per Folch i Torres, sos actes a diferents ciutats catalanes. diverses ocasions. Així van sorgir La i gràcies a la bona acollida que van La presentació va tenir lloc a l’Escola Adreça: fortuna d’en Pere Virolet, Les famoses tenir Ramon Folch i Josep Maria Ma- Bell-lloc de Girona el desembre de Castell de Plegamans aventures de Napbuf o L’extraordinària dorell en van crear de noves, que van l’any passat, i a partir d’aquest moment 08184 Palau-solità i expedició d’en Jep Ganàpia. Fins i tot, continuar tenint èxit. s’han anat succeint per tot el territori. Plegamans quan en Massagran va fer vint-i-cinc D’aquesta manera es va aconseguir La majoria d’actes han anat adreçats als Tel.: 938 644 359 que una generació nova de nens cata- anys, l’autor va publicar expressament nens i nenes, amb cercaviles, concerts i www.fundaciofolchitorres.org una novel·la per celebrar-ho amb els lans tornés a tenir en Massagran com jocs. Però també s’han de destacar els lectors, Les formidables aventures un personatge de referència. Després que s’han adreçat a un públic més am- d’en Pere Fi. Totes van tenir molt bona d’adaptar les dues novel·les originals pli o que fins i tot han tingut caràcter Horari d’oficina: acollida, però cap d’elles va superar en —Aventures extraordinàries d’en Mas- institucional. Entre aquests cal destacar Dies feiners, de 9 a 12 h Massagran en popularitat. sagran i Aventures encara més extra- la conferència que va tenir lloc a l’Arxiu ordinàries d’en Massagran— van venir Nacional de Catalunya l’abril passat Horari de visita: La segona etapa títols nous, com ara En Massagran al organitzada per l’Associació Amics de Diumenges i festius, de 10h Pol Nord, Els Jocs Olímpics d’en Mas- la Unesco de Valldoreix i Sant Cugat o, a 13 h. Dies feiners, visites Després del llarg parèntesi de la sagran o En Massagran i el gegant del especialment, la lectura pública que es dictadura, amb l’adveniment de la mar. En aquesta segona etapa l’adap- va fer de textos d’en Massagran al Par- concertades. Entrada de democràcia va tenir lloc la segona tació del personatge de Folch i Torres lament de Catalunya per Sant Jordi. franc. etapa d’en Massagran, però amb un al món audioviosual encara va fer un Tota aquesta ressonància pública 4 28 novembre 2010 En primer pla

«Encara avui hi ha gent que em diu que van aprendre a llegir en català amb en Massagran» Ramon Folch i Camarasa és escriptor i traductor

E. B. ller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, La Fundació Folch i Torres té la seu van fer uns discursos al bonic castell gòtic de Plegamans. És de defensa de Josep on ens rep Ramon Folch i Camarasa, Maria Folch i Torres i president de la Fundació i fill de Josep van llegir fragments Maria Folch i Torres. Als seus 84 anys d’en Massagran. gaudeix d’una salut envejable i con- També ens ha ajudat tinua treballant per difondre l’obra molt l’ajuntament de literària del seu pare i dels seus oncles. Plegamans i fins i tot Encara que el dia a dia de la fundació han fet fer un cap- va a càrrec del seu fill Lluís, Ramon gròs d’en Massagran Folch i Camarasa ha estat ben actiu en que ha passat a ser aquest centenari d’en Massagran. de la colla gegantera del poble. S’afegeix No és gaire habitual que un per- així a un gegantó sonatge d’aventures continuï sent que ja tenen, en popular al cap de cent anys. Patufet. Certament. És difícil d’entendre per H i h a h a g u t què en Massagran ha tingut, ja des de molts actes arreu les primeres publicacions, tant d’èxit i de Catalunya, però una difusió tan extraordinària. El que el primer de tots, el el distingeix és que es tracta d’un per- que va obrir l’any, va sonatge d’aventures humorístiques, ser a l’escola Bell-lloc cosa que no era freqüent un segle de Girona, gràcies al enrere, on més aviat sovintejaven les professor i periodista aventures de caire èpic. En Massagran, David Pagès. Ell cada en canvi, és més d’estar per casa. I malgrat tot, en Massagran es curs organitza per als alumnes una El personatge creat pel meu pare va continuar llegint. conferència sobre Folch i Torres, i el tampoc no és precisament un model Efectivament, durant el franquis- «El meu pare el va curs passat es va voler aprofitar-ho d’heroi: a escola no escolta el mestre me es van fer algunes reimpressions per obrir l’Any Massagran. També va sinó que es distreu fent vaixells de d’en Massagran però no es distribuïa crear com un noi ser interessant el que es va fer a la paper; pispa un pollastre que s’estava obertament sinó de sotamà. D’altra biblioteca Can Butjosa de Parets del fent al forn a poc a poc, etc. No és gaire banda, a tot Catalunya hi havia moltes eixelebrat. Crec Vallès. Hi fan l’anomenat «Bosc de lli- exemplar. Ho seria si l’autor, el meu famílies que tenien llibres de Josep que per això bres», on cada arbre està dedicat a un pare, hagués advertit cada vegada als Maria Folch i Torres. Això va ser molt escriptor. Em van dir que en dedicarien nens que no fessin aquestes malifetes. important perquè els proporcionava va cridar tant un al meu pare, em van deixar triar Però es va estimar més no fer-ho i el va lectura en català, sobretot als nens, l’arbre, i em vaig decantar pel lledoner. pintar com un noi mogut i eixelebrat. en una època en què estava prohibit. l’atenció» I fa pocs dies aquí a Plegamans vam Crec que per això va cridar tant l’aten- Encara avui conec gent que em diu inaugurar la remodelació del jardí de ció. A més estava molt ben escrit, però que van aprendre a llegir en català la Casa Folch. altres obres del meu pare igualment amb els llibres del meu pare. O sigui En fi, d’actes se n’han fet a Cardona, ben escrites no van tenir tant d’èxit. que en Massagran va tenir un paper Barcelona i en una llarga llista de ciu- Per tant no hi ha una fórmula exacta important en aquells anys. «No hi ha una tats i pobles de tot Catalunya. Potser per explicar la gran acceptació d’en I amb la democràcia va arribar la hauríem volgut que hagués sortit més Massagran. segona època d’en Massagran. fórmula exacta per televisió, però en general n’estic Va ser un dels grans èxits d’en Va ser quan vaig proposar a l’edi- molt content. Patufet. torial Casals de reeditar les aventures per explicar la Quins projectes té ara la Funda- Va aparèixer per primera vegada d’en Massagran en format còmic per ció Folch i Torres? l’any 1910 en aquesta revista infantil adaptar-se més al gust actual, amb gran acceptació En tenim uns quants, però bàsica- en forma de fulletons. Va tenir tant guions fets per mi mateix i il·lustrats ment es tracta de tornar a publicar d’èxit des del primer dia que va fer per Josep Maria Madorell. Era una d’en Massagran» diverses obres i articles del meu pare pujar el nombre de subscriptors de empresa arriscada, de manera que es i els meus oncles. És una feina lenta i la revista, i es va continuar publicant tractava de veure si els dos primers laboriosa, però que anem fent. L’any cada setmana sense interrupcions fins volums, basats en les aventures origi- passat, per exemple, vaig traduir del a l’any 1938, poc abans del final de la nals, tenien èxit. Si era així, em vaig castellà al català i vam publicar Últims guerra. Amb l’esclat del conflicte l’any comprometre a inventar-ne de noves. escrits. Destino 1952-1963, de Joaquim 1936 en Patufet havia estat incautat Doncs bé, van tenir una acollida molt Folch i Torres. pel comitè de treballadors, però hi bona i finalment n’han aparegut 15 àl- Si ara es creés en Massagran de van deixar treballar el meu pare, tot i bums, que són molts! I ho vam acabar bell nou, com va passar cent anys saber que era un autor cristià. perquè Josep Maria Madorell va morir, enrere, creu que tindria el mateix Però amb el desenllaç de la guerra ara fa sis anys. Després de la seva mort impacte? es va acabar en Patufet i per tant en buscar un altre dibuixant ja no tenia Em penso que no, no ens hem d’en- Massagran. Així les aventures del sentit i vaig creure que era el moment ganyar. Ara hi ha una competència nostre personatge van quedar ina- de deixar-ho. Avui continua sent llegit ferotge de la televisió, els jocs d’or- cabades, perquè s’anaven publicant i se’n continuen fent reedicions. dinador, totes les noves tecnologies a mesura que el meu pare les anava Com valora els actes de l’Any i una oferta gairebé infinita per al escrivint. Encara que la revista havia Massagran? fer-ho possible. Cada any aquesta insti- públic infantil. D’altra banda, abans la tingut un caràcter cristià, va ser tan- Els actes del centenari han tingut tució, la vigília de Sant Jordi, organitza canalla plegava de l’escola i tornava a cada per catalanista. El nou règim no molt bona acollida, i estic molt satisfet al Parlament una lectura de fragments casa directament. Ara no, després de podia admetre que la religió cristiana de l’èxit que ha tingut. En vam parlar d’una obra cèlebre de la qual se celebri classe fan un munt d’activitats, arriben s’expressés en una altra llengua que amb la Generalitat, des d’on ens van un aniversari assenyalat. I enguany més tard a casa i llavors es posen a no fos el castellà, no suportava de remetre a la Institució de les Lletres es va fer amb en Massagran. Va ser veure la televisió. El món ha canviat cap manera que hi hagués catòlics Catalanes, amb Oriol Izquierdo al cap- molt emotiu, perquè el president del molt i totes aquestes transformacions catalanistes. davant, que ens ha ajudat moltíssim a Parlament, Ernest Benach, i el conse- es plantegen com un gran repte. 2011 Associació d‘Amics de catalunya cristiana

Pelegrinatges a Terra Santa

Del 8 al 17 de març (especial per a gent gran) Del 22 al 29 d’agost Del 4 a l’11 de desembre

RUTA DE LA RUTA DEL PARE PIUS SANTUARIS DEL BÀLTIC RUTA DE LA SEDA MAGNA CATALONIA Roma i audiència Papal, Estònia, Letònia Samarkanda i Sant Giovanni Rotondo, els tresors d’Uzbekistan Sicília i Malta Nàpols i Pompeia i Lituània

14 al 23 de març 13 al 21 de juny 4 a l’11 de juliol 18 al 26 d’octubre

Petits Pelegrinatges Organització tècnica GC 1045 D Fàtima en avió Lourdes Ruta de Sant Ignasi

13 al 15 de maig

14 al 16 12 al 18 de 2 al 8 de maig d’octubre setembre 6 28 novembre 2010 Església a Roma

Constituït el tercer Consistori de Benet XVI El Papa subratlla l’esperit de servei davant dels vint-i-quatre nous cardenals

ELS NOUS CARDENALS • 10 sÓn dE La CÚria rOMana: angelo amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants Fortunato Baldelli, penitencier major raymond Leo Burke, prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica Velasio de Paolis, president de la Prefectura dels Afers Econòmics de la Santa Seu Kurt Koch, president del Pontifi ci Consell per a la Unitat dels Cristians Francesco Monterisi, arxiprest de la basílica de Sant Pau Extramurs Mauro Piacenza, prefecte de la Congregació per al Clergat Gianfranco ravasi, president del Pontifi ci Consell de la Cultura robert sarah, president del Pontifi ci Consell Cor Unum Paolo sardi, vicecamarlenc de la Santa Romana Església

Marta Nin és a dir, la persecució de cristians espe- • 10 sÓn arQUEBisBEs rEsidEnCiaLs: Roma cialment al Pròxim Orient, i la litúrgia antonios naguib, patriarca d’Alexandria (Egipte) a la vida eclesial. Des del 20 de novembre, vigília de la Medardo Joseph Mazombwe, arquebisbe emèrit de Lusaka (Zàmbia) festa de Crist Rei de tot el món, d’en- Full de ruta contra els abusos raúl Eduardo Vela Chiriboga, arquebisbe emèrit de Quito (Equador) guany l’Església catòlica compta amb 24 Laurent Monsengwo Pasinya, arquebisbe de Kinshasa (Rep. Democrà- nous cardenals. Els va consagrar Benet Pel que fa a la qüestió dels abu- tica del Congo) XVI en el tercer consistori del seu ponti- sos, els cardenals vinguts d’arreu del Paolo romeo, arquebisbe de Palerm (Itàlia) fi cat, després dels celebrats els anys 2006 món van remarcar la necessitat de donald William Wuerl, arquebisbe de Washington (Estats Units) i 2007. Actualment, doncs, el nombre col·laboració amb les autoritats civils raymundo damasceno assis, arquebisbe d’Aparecida (Brasil) de membres del col·legi cardenalici és i d’un compromís de protecció dels Kazimierz nycz, arquebisbe de Varsòvia (Polònia) infants i dels joves, així com d’una de 203, 121 dels quals electors, és a dir, albert Malcolm ranjith Patabendige don, arquebisbe de Colombo que entrarien en un hipotètic conclave, atenta selecció i formació dels futurs (Sri Lanka) ja que des de l’any 1970 Pau VI, amb el sacerdots. Alhora es va informar sobre reinhard Marx, arquebisbe de Munic (Alemanya) motu proprio Ingravescentem aetatem, la preparació d’una carta circular a les va decretar que els cardenals amb dret conferències episcopals sobre les línies a vot eren aquells que no haguessin a seguir per tal d’oferir un programa 4 nO sEran ELECtOrs PEr LÍMit d’Edat: complert els 80 anys abans del dia de la coordinat i efi caç, decisiu en la protec- José Manuel Estepa Llaurens, arquebisbe emèrit castrense mort del pontífex. Actualment el col·legi ció de menors, en el restabliment de la Elio sgreccia, president emèrit de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida cardenalici compta amb 111 purpurats justícia i en l’assistència a les víctimes, Walter Brandmüller, president emèrit del Pontifi ci Comitè de Ciències europeus, 52 americans, 19 asiàtics, 17 a tot arreu i no només en els països on Històriques africans, 4 d’Oceania. el problema s’ha manifestat de mane- domenico Bartolucci, exmestre director de la Capella musical Espanya, amb 11 cardenals, és el ra més dramàtica. pontifícia tercer país amb més presència en el El consistori per a la creació dels col·legi cardenalici, per darrere d’Itàlia nous cardenals es va desenvolupar en (48) i els Estats Units (18). Els electors dos moments. El principal, al matí de espanyols són: Lluís Martínez Sistach, dissabte dia 20 de novembre, amb la Carlos Amigo Vallejo, Antonio María imposició del birret cardenalici per Rouco Varela, Antonio Cañizares Llo- part de Benet XVI; i el següent, el ma- Benet XVI justifi ca el vera i Agustín García Gasco. Els emèrits tí de diumenge dia 21 de novembre, que no poden participar en un futur amb la celebració eucarística amb el preservatiu en alguns casos conclave són Julián Herranz, Francisco Papa i el lliurament de l’anell. Milers En el nou llibre entrevista de Benet XVI amb el periodista alemany Peter Álvarez Martínez, Ricard Maria Carles i milers de persones es van congregar Seewald titulat Llum del món, el Papa es manifesta per primer cop de Gordó, Eduardo Martínez Somalo, Ur- a la plaça de Sant Pere esperant po- manera explícita sobre una possibilitat de l’ús del preservatiu. Al fi nal bano Navarrete Cortés, i des del 20 de der accedir a la basílica per presenciar del capítol 11, Benet XVI contesta a dues preguntes sobre la lluita contra novembre passat, José Manuel Estepa aquests moments. Els assistents van fer la sida i l’ús del profi làctic, preguntes que remeten al debat que van Llaurens, exarquebisbe castrense. Este- més d’una hora i mitja de cua sota una pa Llaurens, andalús, ha rebut enguany pluja inclement, i molts no van poder suscitar les paraules pronunciades pel Papa sobre aquest tema en el curs el birret cardenalici possiblement per la entrar perquè ja s’havia omplert l’afo- del seu viatge a l’Àfrica l’any 2009. Benet XVI reitera que concentrar-se seva tasca en la comissió de sis bisbes rament de la basílica vaticana. només en l’ús del preservatiu equival a banalitzar la sexualitat i subrat- que van redactar el Catecisme de l’Es- En la seva homilia del dia 20 el Sant lla la necessitat de lluitar contra aquesta banalització ja que cal fer un glésia catòlica, i és responsable de la Pare va subratllar el caràcter de servei esforç «perquè la sexualitat es valori positivament i pugui exercir el versió i de l’edició d’aquest catecisme al qual són cridats els cardenals: «A seu efecte positiu sobre l’ésser humà en la seva totalitat». Afegeix que en castellà. l’Església ningú no és amo, sinó que «hi pot haver casos singulars justifi cats, per exemple, quan un prostitut Entre els cardenals d’ara n’hi ha 4 tothom és cridat, tothom està convi- utilitza un profi làctic, i això pot ser un primer pas vers una moralització, de creats encara per Pau VI, 139 per dat, tothom està tocat i guiat per la un primer acte de responsabilitat per desenvolupar novament la cons- Joan Pau II, 60 per Benet XVI. El car- gràcia divina. I aquesta és també la ciència del fet que no tot està permès i que no es pot fer tot el que es denal més ancià és Ersilio Tonini, de 96 nostra seguretat!», ja que «el criteri de vol. Tanmateix, aquesta no és la manera veritable i justa per vèncer la anys, i el més jove Reinhard Marx, de la grandesa i del primat segons Déu no infecció de la sida». 57 anys. és el domini, sinó el servei». Benet XVI En una nota de premsa posterior a la publicació d’aquest fragment, La vigília del consistori el Papa va va subratllar que cal «un èxode de la Federico Lombardi, portaveu de la Santa Seu, afi rma que amb aquestes voler dedicar una jornada de refl exió i mentalitat mundana a la mentalitat de declaracions «el Papa no reforma ni canvia l’ensenyament de l’Església» pregària en la qual van participar tots Déu» afi rmant que «no és la lògica del però «ens dóna amb valentia una aportació important d’aclariment i els cardenals vinguts a Roma per al domini, del poder segons criteris hu- aprofundiment sobre una qüestió llargament debatuda». «És una apor- consistori i també els 24 nous electes. mans, sinó la lògica de l’inclinar-se per tació original —afegeix—, perquè d’una banda manté la fi delitat als La jornada tenia com a fi nalitat refl e- rentar els peus, la lògica del servei, la principis morals i demostra lucidesa a l’hora de refusar una via il·lusòria xionar sobre cinc temes que Benet XVI lògica de la Creu que es troba a la base com la “confi ança en el profi làctic”; de l’altra, manifesta, però, una visió considera importants i d’actualitat: la de tot exercici de l’autoritat. I en tots comprensiva i clarivident, atenta a descobrir els petits passos —encara resposta de l’Església als casos d’abusos els temps l’Església està compromesa que només inicials i encara confusos— d’una humanitat espiritualment sexuals, la Dominus Iesus, la reincorpo- a fer-se d‘acord amb aquesta lògica i a sovint pobríssima, vers un exercici més humà i responsable de la sexuali- ració d’anglicans tradicionalistes, la si- testimoniar-la per fer transparent la ve- tat.» tuació de la llibertat religiosa al món, ritable Senyoria de Déu, la de l’amor». 7 Església a Roma 28 novembre 2010

cadascun dels seminaristes». Mons. Dolan visitarà cinc institucions: Indicacions del Vaticà davant de el St. Patrick’s College de Maynooth, el Col·legi Pontifici Irlandès de Roma, el Saint Malachy College de Belfast, l’All la visita apostòlica a Irlanda Hallows College de Dublín i el Milltown Institute of Theology and Philosophy de Dublín (en aquest darrer centre, la La primera fase tindrà lloc els propers cinc mesos visita tindrà lloc només als programes acadèmics). El visitador «exa- Zenit minarà tots els aspectes de la Ciutat del Vaticà formació sacerdotal» i «conduirà «La visita no les entrevistes individuals amb La primera fase de la visita apostòlica tots els membres de l’equip for- a Irlanda pels abusos sexuals de menors serà una matiu, amb tots els seminaristes i, per part d’alguns membres del clergat investigació on sigui possible, amb la resta de consistirà a investigar les quatre arxi- parts habitualment implicades en diòcesis metropolitanes, els seminaris sobre casos la vida del seminari». Podrà con- i les cases religioses del país. Aquesta certar-se també una entrevista fase tindrà lloc durant els propers cinc individuals privada amb «cada prevere que mesos i es tancarà a finals d’abril del hagi acabat els estudis al seminari 2011, segons indica un comunicat so- d’abús, ni en els tres anys precedents». bre l’inici de la visita difós per l’oficina un procés d’informació vaticana. Visita a les cases religioses El document explica que la visita per jutjar «verificarà si hi ha relacions recíproques Com a visitadors apostòlics entre els diversos membres de l’Església esdeveniments dels instituts de vida consagrada local, els seminaris i les comunitats reli- i de les societats de vida apos- gioses, per donar-los suport en el camí del passat» tòlica amb cases a Irlanda, han de profunda renovació espiritual que ja estat nomenats el germà Sharon du a terme l’Església a Irlanda». «També Holland, i.h.m.; el pare Robert té l’objectiu de verificar l’eficàcia dels Maloney, c.m.; el germà Máirin procediments que es fan servir avui per McDonagh, r.j.m., i el pare Gero tal de respondre als casos d’abusos i de McLoughlin, s.j. les formes actuals d’assistència propor- El cardenal Cormac «La primera fase d’aquesta cionades a les víctimes.» «La visita no Murphy-O’Connor, un visita consistirà en la resposta a serà una investigació sobre casos indi- dels visitadors. un qüestionari que cerca infor- viduals d’abús, ni un procés per jutjar macions sobre la implicació dels esdeveniments del passat», explica el instituts en casos d’abusos, la comunicat. Tampoc no «interferirà de resposta oferta a les víctimes i el cap manera en l’activitat ordinària de compliment dels protocols.» Els vi- les autoritats judicials, ni en l’activitat sitadors es reuniran a continuació de les comissions d’investigació esta- Visita a les arxidiòcesis millorar-se, les directrius del document per valorar les respostes del qüestionari blertes pel Parlament irlandès» ni «en el metropolitanes Protecció de la infància, normes i do- i per enviar després les recomanacions a treball de cap altra autoritat legislativa cuments guia per a l’Església catòlica la Congregació per als Instituts de Vida que tingui competència en l’àmbit de Els visitadors de les quatre arxidiò- d’Irlanda, encarregat i realitzat el fe- Consagrada i les Societats de Vida Apos- la prevenció dels abusos de menors». cesis metropolitanes d’Irlanda seran el brer del 2009 pel Consell nacional per tòlica, per tractar els passos successius Igualment, «no pretén substituir la le- cardenal Cormac Murphy-O’Connor, per a la protecció dels menors a l’Església que es duran a terme. gítima autoritat legislativa dels bisbes Armagh; el cardenal Seán P. O’Malley, catòlica. El document indica: «Les Congre- locals o dels superiors religiosos, que o.f.m. cap., per Dublín; Mons. Thomas «Si és possible, es recomana que cada gacions per als Bisbes, per als Instituts mantenen la seva pròpia responsabi- C. Collins per Cashel and Emly, i Mons. arxidiòcesi, fent seus els sentiments de de Vida Consagrada i les Societats de litat en la gestió dels casos d’abusos», Terence T. Prendergast, s.j., per Tuam. penitència expressats pel Sant Pare en Vida Apostòlica i per a l’Educació catò- explica el document vaticà. «Estaran disponibles per trobar-se amb la seva carta, organitzi una celebració lica, acorden amb la Secretaria d’Estat El text recorda que el 19 de març aquells que han estat profundament penitencial o qualsevol altra trobada que la primera fase de la visita —la passat, després d’una trobada amb els ferits per abusos i vulguin reunir-se i ser similar, en presència del visitador, amb investigació de les quatre arxidiòcesis prelats irlandesos, el Papa va enviar una escoltats, començant per les mateixes l’aprovació de l’ordinari del lloc», desta- metropolitanes, les cases religioses i els carta als catòlics d’Irlanda en la qual víctimes i per les seves famílies.» Aques- ca el text. «Per facilitar l’accés a aquells seminaris— es completi si és possible per expressava dolor profund pels abusos i tes, afegeix l’escrit, «seran rebudes de que es vulguin trobar amb ells, cada Pasqua del 2011.» «En aquest moment, per la manera com s’havien afrontat en la mateixa manera paternal com el Sant arxidiòcesi comunicarà la residència els visitadors hauran de presentar els el passat. El Pontífex també anunciava Pare, el papa Benet XVI, en diverses dels respectius visitadors.» «D’acord resultats de les seves investigacions, de una visita apostòlica a algunes diòcesis, ocasions, ha rebut i escoltat els qui han amb cada visitador, es comunicarà la manera que puguin ser estudiades du- als seminaris i als instituts religiosos, per patit el terrible crim de l’abús». seva disponibilitat, els dies en els quals rant el mes de maig i es pugui debatre «ajudar l’Església local en el seu camí Els visitadors verificaran com funci- ja estan ocupats i els que encara resten un pla per al futur», afegeix. «Aleshores de renovació». onen i com poden aplicar-se millor, i disponibles per reunir-se amb les diver- la Santa Seu anunciarà, en un pròxim ses persones.» comunicat, les passes que farà a conti- El visitador apostòlic per als seminaris nuació», explica el comunicat. I acaba irlandesos, continua dient el comunicat dient: «Quan la visita s’acabi, la Santa Progressos en els col·loquis de vaticà, és Mons. Timothy M. Dolan, Seu, després de revisar tot el material arquebisbe de Nova York. L’assistiran presentat pels visitadors i oferir sugge- la comissió Santa Seu-Israel alguns preveres aprovats per la Con- riments per a la renovació espiritual de gregació per a l’Educació catòlica, «la les arxidiòcesis, els seminaris i les cases Zenit / Ciutat del Vaticà específiques a Israel, decisives per tasca principal dels quals serà ajudar a religioses, farà públic un resum exhaus- als Llocs Sants. Per això, Israel i la conduir les entrevistes personals amb tiu dels resultats de la visita.» La comissió bilateral permanent Santa Seu cerquen un acord global de treball entre la Santa Seu i l’Estat sobre aquestes qüestions, a través d’Israel es va reunir l’11 de novembre d’aquestes negociacions, que, segons passat per continuar el seu treball s’estableix des de l’inici, tenen en con- programat d’acord amb l’article 10 sideració la gairebé bimil·lenària pre- LLAR D’ANCIANS PRUDENCI MIRALLES del paràgraf 2 de l’Acord Fonamental sència de l’Església a Terra Santa. signat el 30 de desembre del 1993. «Els col·loquis —assenyala un per a grans persones grans L’Acord Fonamental va permetre comunicat conjunt publicat— tenen l’establiment de les relacions diplo- lloc en una atmosfera cordial i han Places disponibles i preu assequible màtiques entre tots dos Estats, però marcat un progrés cap a l’auspiciat no va detallar totes les qüestions de acord.» La pròxima sessió plenària NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) propietat, econòmiques i fiscals d’in- de la comissió tindrà lloc el pròxim www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] terès general per a l’Església catòlica 9 de desembre a la seu del Ministeri Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 o per a comunitats o institucions d’Afers Exteriors d’Israel. 8 28 novembre 2010 Església a Espanya Nova crida d’auxili des d’Haití Càritas llença una campanya per frenar la propagació del còlera

Rosa María Jané Chueca de satisfer-ne les demandes. Més que Barcelona mai la pobresa i les males condicions de vida obren les portes a les grans «Estem commocionats per la falta ONG internacionals», afirma la Comis- del sentit de responsabilitat del go- sió Episcopal, «felicitem els ànims del vern, que no està desplegant mitjans poble haitià, apreciem la solidaritat adients per alleugerir la pobresa de la internacional, però deplorem la manca Càritas internacional població. Les víctimes del terratrèmol de lideratge local». En aquest sentit, continuen vivint en condicions inhu- destaca que aquest nou drama pel manes i en la impossibilitat de satisfer qual travessa Haití posa en evidència les seves necessitats més elementals.» una situació que hauria d’haver estat Són paraules de la Comissió Episcopal afrontada amb eficàcia per part de les Nacional Justícia i Pau que recullen la autoritats locals. Aquesta manca de situació que es viu a Haití, deu mesos lideratge posa encara més en relleu el després del terratrèmol. El país ha patit treball d’entitats com Càritas o Mans a més el pas de la tempesta Tomas i el Unides a favor d’Haití. còlera s’ha propagat amb un panorama Com explica a Catalunya Cristiana devastador: més de mil morts i milers Martín Lago, responsable de Càritas de persones infectades. Cal sumar-hi espanyola per a Haití, «abans de la les protestes violentes contra les tropes tempesta Tomas ja hi havia còlera i ja de l’ONU, a les quals la població culpa estàvem treballant en aquest context, d’haver expandit el còlera. desenvolupant una estratègia. La con- «La gent ja no sap qui o quina insti- seqüència del cicló és que ha fomentat és dramàtica. Hi ha brots de violència tució està encarregada d’escoltar-la o la propagació del còlera. La situació i protestes socials que, sumades a la CÀritas malaltia i les inundacions, dibuixen un “la Caixa” panorama molt complicat». Jimena Franco, tècnica per a Haití de Mans 2100 2208 39 0200227099 Unides, subratlla que «no ens pot sor- Telèfon de donacions: prendre el que està succeint allí perquè 902 339 999 les coses ja estaven al límit». «Falten tants mitjans i avancem tan a poc a poc…!», es lamenta Franco. Mans UnidEs Fa un mes Martín Lago va ser a Haití “la Caixa” i comenta que «el país havia avançat 2100 2261 59 0200139842 força en la reconstrucció des del terra- Telèfon de donacions: trèmol. Ara, la feina feta s’ha desfet en part». Jimena Franco reconeix que 902 400 707 la situació és dura, «si bé no s’ha perdut tota la feina feta. Per exemple, després del terratrèmol es va haver d’escolaritzar els infants i això és una cosa que s’ha aconseguit i que el còlera població que continua necessitant aju- no ha aturat». da internacional. Segons Martín Lago, Càritas ha posat en marxa una es- «no ens hem oblidat d’Haití, almenys tratègia de resposta a dos nivells. Un des de Càritas, ja que treballem a llarg primer nivell consisteix en suport a termini. En aquests moments priorit- les institucions de salut, «sobretot en zem l’habitatge permanent, l’educa- zones rurals, per proveir els centres ció, com a aposta de futur, i el sector mèdics de medicaments i material sani- agrícola, a causa de la inseguretat tari», diu Martín Lago. Un segon nivell alimentària d’Haití». També coincideix se centra en la prevenció de la malaltia: Jimena Franco a subratllar que «la gent «Treballem amb les comunitats en la no s’ha oblidat d’Haití, moltes perso- prevenció, sobretot en l’ús adient de nes em continuen preguntant per la l’aigua perquè el còlera es transmet situació allí». principalment a través de l’aigua; de Segons Martín Lago, «la nostra feina les potabilitzadores, de les mesures consisteix a fer accions concretes per higièniques…» Aquesta campanya demostrar que el canvi és possible. es fa a través de totes les parròquies Posem exemples a la societat de què i diòcesis de Gonaives, Hinche i Port- podem fer per avançar, però és la au-Prince, i compta amb un pressupost societat haitiana qui ha de fer-ho i de dos milions de dòlars, dels quals ha de ser un canvi en profunditat». El Càritas espanyola aporta una partida treball de Càritas té el reconeixement de 348.000 dòlars. de la població local, «que ens aprecia i Mans Unides té una experiència s’hi implica. El poble haitià és un poble de més de 30 anys treballant a Haití optimista i amb una gran capacitat de a través de diferents contraparts. En recuperació». aquesta nova emergència, les prioritats Malgrat les escenes de violència que són atendre els hospitals perquè tin- ens arriben des d’Haití, Jimena Franco guin prou recursos i formar la població posa en relleu que la població «té una per prevenir-ne el contagi, assenyala llum d’esperança que hem de possibili- Jimena Franco. I afegeix: «Haití viu tar amb suport econòmic». És un poble una situació d’emergència sobre una molt castigat al llarg de la història i no altra. És una emergència permanent i podem deixar-lo abandonat a la seva continua havent-hi molt per fer. Tot i sort». Per això, Martín Lago anima «a que Mans Unides no és una ONG que continuar solidaritzant-nos amb Haití. treballa pròpiament amb emergències, També volem donar gràcies a la societat sí que responem a la petició d’ajuda espanyola perquè ha estat la societat i servei que ens demanen les nostres europea que més s’ha abocat amb Haití contraparts a Haití.» des del terratrèmol. Els esforços no han Les imatges que ens arriben d’Haití caigut en sac foradat i s’han dut a terme faciliten que continuem recordant una grans avenços». 9 Església al món 28 novembre 2010

Estats Units

vulguin entrar en plena comunió amb l’Església catòlica, o casar-se amb una Timothy Dolan és el nou president catòlica, assegura als ministres catòlics que el baptisme, realitzat per un ministre de la Reforma, va implicar l’ús dels bisbes dels EUA d’aigua corrent, i la invocació bíblica de Déu com a Pare, Fill i Esperit Sant», L’assemblea plenària aprova un acord sense precedents va prosseguir el prelat. Mons. Gregory va afirmar que els en el camp ecumènic catòlics i els cristians reformats «han fet un pas d’acostament a aquesta ple- Zenit dels bisbes dels EUA es va aprovar nitud de la comunió que es realitzarà, Baltimore també un acord sense precedents en en obediència a l’oració del Senyor què reconeix com a vàlid el baptisme —“Pare, que tots siguin u”— en aquest Els membres de la Conferència de de quatre comunitats cristianes refor- dia en què puguin celebrar junts en Bisbes Catòlics dels EUA van escollir mades. La Conferència va votar l’Acord unitat de fe i ministeri en l’única taula el 16 de novembre passat com a nou Comú de Reconeixement Mutu del de l’Eucaristia». president Mons. Timothy Dolan, ar- Baptisme. quebisbe de Nova York. L’elecció va L’acord ha estat el resultat de sis anys Vincle sacramental de la unitat tenir lloc en el marc de l’assemblea d’estudi i debats entre els representants plenària de la conferència episcopal de la Conferència Episcopal Nord-ame- La Conferència de Bisbes dels EUA nord-americana celebrada a Baltimore. ricana, l’Església Presbiterana dels EUA, va assenyalar en un comunicat de Mons. Dolan, que succeeix el cardenal l’Església Reformada d’Amèrica, l’Es- premsa que l’acord comú afirma que Francis George, arquebisbe de Chicago, glésia Reformada Cristiana i l’Església el baptisme és «el vincle sacramental com a president, va rebre 128 vots, Unida de Crist. Mons. Wilton Gregory, d’unitat per al Cos de Crist, que es rea- mentre que l’altre candidat, Mons. arquebisbe d’Atlanta i president del litza només una vegada, per un ministre Gerald Kicanas, arquebisbe de Tucson Comitè per als Afers Ecumènics i In- autoritzat, en vessar l’aigua, utilitzant (Arizona), fins ara vicepresident, en va terreligiosos, va afirmar el 16 de no- la fórmula trinitària de les Escriptures rebre 111. La notícia ha suscitat una vembre passat en un comunicat que de “Pare, Fill i Esperit Sant”.» L’acord, certa sorpresa, ja que amb freqüència aquesta votació suposa «una fita en continua dient el comunicat, anima les aquest nomenament sol recaure en el viatge ecumènic». «Juntament amb comunitats cristianes locals a mantenir l’anterior vicepresident. els nostres germans i germanes de la registres de baptisme, una pràctica El nou vicepresident és monsenyor Reforma» d’aquestes quatre Esglésies, ja realitzada en l’Església catòlica. El Joseph Kurtz, arquebisbe de Louisville va afirmar, «nosaltres els bisbes catòlics comunicat de premsa va declarar que (Kentucky), que va ser escollit per 147 podem afirmar una vegada més que altres conferències episcopals del món vots, mentre que l’altre candidat a la el baptisme és la base de la real, tot i han subscrit acords similars amb les co- vicepresidència, monsenyor Charles que incompleta, unitat que tenim en munitats protestants locals, però aquest Chaput, o.f.m. cap., arquebisbe de de Baltimore, monsenyor Edwin F. Crist». I afegia: «La nostra Conferència document és «sense precedents» per a Denver, va rebre 91 vots. L’arquebisbe O’Brien), i secretari de la Nunciatura espera ara que els quatre organismes l’Església catòlica als Estats Units. L’Es- Dolan i l’arquebisbe Kurtz comencen Apostòlica a Washington. És conegut competents de les comunitats refor- glésia catòlica, en general, ha reconegut el seu mandat de tres anys com a per la seva fidelitat a l’ensenyament mades aprovin l’acord comú que hem la validesa de la majoria de les principals president i vicepresident en concloure i al Magisteri de l’Església, i pel seu fet avui.» comunions cristianes des del Concili aquesta reunió episcopal. sentit de l’humor típicament irlandès, El prelat va explicar que, un cop sigui Vaticà II. Això no obstant, el 2002, el Timothy Michael Dolan va néixer fa com els seus orígens. Benet XVI l’ha aprovat per les altres quatre denomi- Consell Pontifici per a la Unitat dels seixanta anys a Saint Louis (Missouri), és nomenat visitador apostòlic dels semi- nacions, l’acord «permetrà als ministres Cristians va encoratjar les conferències arquebisbe de Nova York des del 23 de naris a Irlanda i del Col·legi Pontifici catòlics pressuposar que el baptisme episcopals perquè es reunissin amb les febrer del 2009. Precedentment havia Irlandès a Roma, com a resposta a la realitzat en aquestes comunitats és comunitats cristianes locals per tal d’es- estat arquebisbe de Milwaukee, des crisi viscuda per l’Església en aquest “veritable baptisme” com s’entén en tudiar i discutir la comprensió mútua del del 2002, bisbe auxiliar de San Luis (any país a conseqüència d’abusos sexuals la doctrina i en la llei catòliques». «La baptisme, per aclarir dubtes i preguntes 2001), rector del Col·legi Nord-americà de clergues. presentació d’un certificat de baptisme sobre la reciprocitat de les pràctiques a Roma (va succeir l’actual arquebisbe En el marc de l’assemblea general per part dels cristians reformats que dins de les diverses Esglésies. Anàlisi Salvador Pié Expert del Sínode dels Bisbes sobre «La Claus de lectura de la nova exhortació apostòlica Paraula de Déu»

Dos anys després del Sínode dels Bisbes sobre originari de la interpretació de la Bíblia és la s’afegeix com a conclusió l’acció (núm. 87). «La Paraula de Déu» Benet XVI publica l’exhor- vida de l’Església» (n. 29), afirmació que reprèn Tercera part: «La Paraula pel món» (Verbum tació apostòlica corresponent sobre «La Paraula Dei Verbum (DV) 12 —el text més recordat de mundo). Iniciada amb l’anunci de la Paraula de del Senyor». És un text que es llegeix bé dividit la DV i molt citat pel Papa!— quan parla dels Déu al món (núm. 90), amb un fort accent en la en tres parts que de forma original estan guia- tres criteris de la interpretació bíblica a tenir nova evangelització (núm. 96) —qüestió que ha des pel pròleg de l’Evangeli de Joan. present: 1) la unitat de tota l’Escriptura; 2) la merescut la creació d’una nova Comissió Pontifí- Primera part: «La Paraula de Déu» (Verbum Dei). Tradició viva de tota l’Església; 3) la coherència cia— i el testimoni (ns. 97s.); bellament se’n su- És la part més teològica on es troba en minia- amb la fe de l’Església. bratlla la dimensió de compromís en el món (els tura una presentació molt original anomenada Segona part: «La Paraula en l’Església» (Ver- «petits»; justícia; pau; caritat; joves; emigrants; «Cristologia de la Paraula» (ns. 11-13) que marca bum in Ecclesia). Iniciada per un preciós apartat sofrents; pobres; creació); un punt significatiu tot el conjunt. En efecte, l’expressió «Paraula sobre la litúrgia, «lloc privilegiat de la Paraula és la Paraula de Déu i les cultures amb la bella de Déu» s’aplica de forma analògica (n. 7), tant de Déu» tenint present que «l’Església és la casa afirmació de «la Bíblia coma gran codi per les a l’Escriptura com a la persona de Jesucrist, el de la Paraula» (núm. 52). Sobresurt la qüestió de cultures» (núm. 110), i un breu apunt sobre el qual a partir del Nou Testament esdevé el sentit l’eficàcia o sacramentalitat de la Paraula de Déu diàleg interreligiós —particularment amb els principal de «Paraula de Déu». Això vol dir en la que pot ajudar a «una comprensió més unitària musulmans (núm. 118)—. interpretació de la Bíblia que tota ella va diri- del misteri de la Revelació realitzat “amb gestos Es clou amb una formulació nova que la gida a Jesucrist, tenint present «que la Paraula i paraules íntimament connexos” (DV 2)» (núm. teologia recent ha fet emergir: dir Paraula de de Déu precedeix i supera la Sagrada Escriptura, 56). S’accentua alhora la importància de «l’ani- Déu vol dir que es tracta de «la Paraula tot i que aquesta com a inspirada per Déu conté mació bíblica de la pastoral» (núm. 73), així com definitiva de Déu sobre el cosmos i la història» la Paraula de Déu de forma totalment singu- «la lectura orant o lectio divina» —el mètode (núm. 121), que troba en Maria «la Mare de la lar» (n. 17). El segon aspecte teològic central ve estrella del Sínode— que parteix de la lectura, Paraula de Déu i la Mare de l’alegria» expressat amb aquesta clara formulació: «El lloc meditació, oració i contemplació, i a les quals (núm. 124).

11 Església a Espanya 28 novembre 2010

americans i les Filipines. Hi ha aspectes en els quals ens hem de reorganitzar «El carisma agustinià es basa en i millorar. Es parla i s’esmenta molt sant Agustí a l’Església, li resulta es- l’amor a Déu sense condició» trany que la seva Regla amb prou feines sigui coneguda? Molts autors prefereixen imaginar P. Miguel Miró, nou prior general de l’Orde dels Agustins Recol·lectes sant Agustí com a bisbe i pastor, com a savi que va posar la mirada sobre Samuel Gutiérrez seva història per ser els problemes de la humanitat i va il· missioner. luminar la teologia. Amb prou feines, El 10 de novembre passat va ser I, personalment, però, consideren que sant Agustí va escollit prior general de l’Orde dels què li ha aportat viure en comunitat i va escriure la Regla Agustins Recol·lectes l’únic català que aquest carisma a la i altres textos monàstics. La regla de actualment forma part de la institució, seva vida cristiana? sant Agustí és un text breu i senzill que el P. Miguel Miró (Vinebre, 1949). Al Per a mi és un do i el manifesta l’ideal de la comunitat, que llarg dels darrers trenta anys, el nou camí pel qual em sento no és cap altre que el de la unanimitat màxim responsable de l’orde agustinià, cridat juntament amb i la concòrdia dels seus membres per en el qual va ingressar el 1972 després els germans de comu- tenir «una sola ànima i un sol cor adre- d’estudiar arquitectura a Barcelona, nitat per seguir Crist. çats vers Déu». A la regla es regulen ha exercit com a mestre de novicis El carisma dóna unitat aspectes particulars per aconseguir-ho: i professos, prior de la província de a la meva vida, em pregària, dejuni, correcció fraterna, ús Sant Nicolau Tolentí i vicari general de confereix un sentit de de les coses comunes, tracte als ma- l’Orde Agustí Recol·lecte. Llicenciat en pertinença, m’impulsa lalts i perdó de les ofenses, autoritat Teologia Espiritual per la Universitat a la missió i per a mi és i obediència. El vuitè i darrer capítol Gregoriana de Roma, el P. Miguel Miró una gràcia per estimar envolta allò religiós en una atmosfera afronta aquest nou servei a l’Orde i a com va estimar Jesús. de llibertat cristiana i li recorda l’esperit l’Església amb el desig de donar prio- Perdoni la igno- que informa la seva vida: «El Senyor us ritat a la vida espiritual. «Necessitem rància, però podria concedeixi complir tot això per amor, tornar al cor», afirma el nou prior gene- explicar-nos una mi- com enamorats de la bellesa espiritual ral, per arribar a tenir, com proposava ca més en què con- i exhalant el bon perfum de Crist amb sant Agustí, «una sola ànima i un sol sisteix el carisma la vostra vida santa: no com a esclaus cor adreçats a Déu». de la «recol·lecció»? sotmesos a la llei, sinó amb la llibertat Què va aportar la dels constituïts en gràcia» (Regla 8,1). Com afronta la seva elecció renova branca «recol· La contemplació per a sant cent com a prior general de l’Orde lecta» a la llarga tra- Agustí és un element primordial... dels Agustins Recol·lectes? dició agustiniana? Vostè, que a més és especialista en Com un nou servei a l’Orde i a l’Es- Al segle XVI alguns Teologia Espiritual, creu que el gran glésia. Sant Agustí en la Regla diu que religiosos agustins de problema de l’Església a Occident el qui presideix no es consideri feliç pel la província de Cas- és la manca d’interioritat?, hi ha domini de la seva autoritat sinó pel mantenint aquella afició juvenil? tella, impulsats per un especial caris- receptes per guiar amb garanties servei de la seva caritat. El meu desig Sí, vaig ser delegat de camp dels ma col·lectiu, van desitjar viure amb les persones vers aquell lloc on sant és animar els germans a viure amb re- juvenils del Barça B. Per a mi va ser tot fervor renovat i normes noves la vida Agustí va trobar aquella «Bellesa novada esperança el carisma i la missió un somni ser amb els jugadors, presen- consagrada que sant Agustí va fundar tan antiga i tan nova»? de l’Orde per servir més bé l’Església i tar les fitxes a l’àrbitre, asseure’m a la a l’Església. Els primers recol·lectes Si no tenim experiència de Déu difí- el món d’avui. banqueta amb l’entrenador. En entrar van aspirar a una vida més intensa de cilment podem viure la nostra fe. Ne- Molts es preguntaran què fa un als recol·lectes he continuat «sent» silenci i pregària. Van donar especial cessitem tornar al cor. Sant Agustí ens fill de Vinebre en un Orde sense del Barça. importància a la vida comuna i a la proposa: entra en tu, la Veritat habita a penes presència a Catalunya... Fill de Vinebre també era sant igualtat entre els germans. També es a l’interior de l’home, transcendeix-te De fet, crec que vostè és l’únic Enric d’Ossó... Com li ha influït la van caracteritzar per la seva austeritat a tu mateix. Es tracta de trobar-se amb català. seva figura i testimoni? i esperit de sobrietat. La reforma recol· el Mestre interior: Jesucrist, el Senyor. Els agustins recol·lectes van tenir El col·legi de la Companyia de Santa lecta va destacar l’exigència evangèlica Ell ens manifesta la bellesa, ens allibera dos convents a Catalunya fins a la Teresa de Jesús de Vinebre va ser el meu davant la mediocritat i la rutina. i omple el nostre cor d’esperança, pau desamortització de l’any 1835, un a primer col·legi. Em vaig sentir identifi- Quin és avui l’«estat de salut» i alegria. Guissona (Lleida) i un altre a Barcelona. cat amb sant Enric quan vaig llegir-ne de l’Orde? Un dels reptes plantejats per El convent de Barcelona ara és la seu la vida, per a mi és una referència de L’Orde està estès per dinou nacions, l’Orde en el seu darrer Capítol Ge- del Centre d’Arts Santa Mònica a la santedat. Admiro la seva lleialtat, la im- la qualitat de vida espiritual i de dispo- neral és la revitalització del carisma Rambla, just al costat de l’església del portància que va donar a la pregària i a nibilitat apostòlica és variada segons i la posada al dia d’estructures que mateix nom. Posteriorment vam tenir l’ensenyament i com va saber difondre els llocs, comunitats i persones. Avui afavoreixin la seva vivència radi- cases al barri barceloní de Gràcia i fins l’espiritualitat de santa Teresa de Jesús. ser religiós és anar a contracorrent cal... ens podria apuntar algunes al 1985 vam atendre una parròquia a Penso que avui també els cristians som i augmenta la mitjana d’edat de les de les seves intuïcions en aquest Badalona. Actualment no tenim cap cridats a viure i proposar la nostra fe nostres comunitats. A l’Estat espanyol sentit? ministeri a Catalunya. amb senzillesa com sant Enric ho va fer no tenim vocacions, però sí als països L’Esperit Sant és qui ens renova i ens Jo als 17 anys vaig sortir de Vinebre i al seu temps. infon vida, per això parlem de revita- vaig anar a Barcelona on vaig estudiar Quins són els trets essencials del litzar el carisma. El Capítol ens convida de delineant i arquitecte tècnic. Treba- carisma agustinià-recol·lecte? En a una experiència profunda de Déu i llava i estudiava. Vaig fer cursets i exer- quin sentit continua avui plena- a intensificar la comunió. La revitalit- cicis, vaig freqüentar «Cristiandat», que ment vigent? zació vol discernir la voluntat de Déu és un grup de vida i formació cristiana. El carisma agustinià es podria resu- «El meu desig i organitzar-se de tal manera que les Als 23 anys vaig conèixer els agustins mir en l’amor a Déu sense condició, estructures afavoreixin la vida fraterna recol·lectes de Marcilla, un poble de que uneix les ànimes i els cors en con- és animar els i la missió evangelitzadora. Navarra. Em sentia estimat de Déu, i vivència comunitària de germans, i que Quins altres reptes se’ls plan- percebia un desig interior d’estimar i es difon vers els altres per unir-los en germans a viure tegen actualment amb especial donar-me del tot. Vaig entendre a poc Crist dins l’Església. Sant Agustí pren amb esperança urgència? a poc que aquest era el meu camí, en com a referència de vida la primitiva Al Capítol s’ha destacat la prioritat respondre a aquesta inquietud vaig comunitat cristiana de Jerusalem i en renovada el caris- de la vida espiritual i s’ha donat impor- trobar pau i alegria. El que més em va la Regla ens diu: «La primera cosa per tància especial a la pastoral vocacional, atreure dels agustins recol·lectes va ser a la qual us heu congregat en comuni- ma i la missió de a la formació inicial i permanent, a sant Agustí, la seva vida comunitària i tat és perquè viviu unànimes a la casa, la nova evangelització i a l’apostolat la possibilitat d’anar a missions. i tingueu una sola ànima i un sol cor l’Orde per servir social. Tinc entès que en la seva joven- dirigits vers Déu» (Regla 1,2). Els trets Gairebé en forma d’eslògan, tut vostè va estar estretament vin- essencials del carisma són, per tant, la més bé l’Església què caracteritza avui la vida d’un culat al Barça i fins i tot va arribar a pregària contemplativa, la vida frater- religiós agustí recol·lecte? ser delegat de camp dels juvenils... na en comunitat i la missió apostòlica. i el món d’avui» Seguir Crist en comunitat de germans Faci’ns-en cinc cèntims. Continua L’Orde s’ha caracteritzat, a més, en la per anar on l’Església ens necessiti. 12 28 novembre 2010 Opinió

Punt de vista A propòsit de...

Àngel Miret i Serra Professor associat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Membre del GRITIM- UPF (Grup de Recerca Interdisciplinari sobre immigració) P-J Ynaraja Capellà del Montanyà més preocupen els ciutadans i que davant de situaci- ([email protected]) ons complexes cal cercar solucions també complexes. Immigrants a Cal fugir d’aquells que ens proposen receptes sim- ples, tant dels de «papers per a tothom» com dels Catalunya que consideren els immigrants com a delinqüents o De nou sobre el persones l’objectiu de les quals és aprofitar-se de l’estat del benestar. Amb més o menys intensitat alguns viatge del Papa «Era un immigrant estranger i em vau acollir a partits han intentat adreçar els immigrants cap a les casa vostra» (Mt, 25,35). Abans d’analitzar com s’ha seves files generant espais singulars per a ells en les La veritat és que els comentaris que es van fer so- tractat en aquesta campanya electoral el fenomen de estructures del partit: Xarxa Latina, Xabaca Àrab... bre el viatge de Benet XVI em van posar de molt la immigració vull començar amb una afirmació que però crec que això és un error fruit d’una arrel pa- mal humor. Estava tan nerviós i irritable que la potser sorprendrà algú: en termes comparatius eu- ternalista. L’immigrant ha d’integrar-se políticament gent em preguntava per què anava a Barcelona. ropeus el procés immigratori a Catalunya ha estat un no en un espai guetitzat sinó allà on li correspongui La resposta sempre va ser la mateixa: «Sóc preve- èxit. Fixem-nos que, amb l’excepció dels Estats Units, d’acord amb el lloc de la seva residència i de la seva re, prego per ell cada dia, com a persona i com a enlloc més del món no s’ha produït àrea d’interessos, com ho fan la Papa, he anat a Roma a concelebrar l’Eucaristia com a Catalunya una arribada de resta de militants. amb ell amb motiu de l’any que ens va dedicar persones estrangeres tan nombro- D’altra banda, hi ha una com- i que va representar que molts preguessin per sa i de procedència tan diversa, tot petició una mica ridícula per si- nosaltres i, m’agradi o no m’agradi, per fidelitat i això en un breu període de temps, tuar algun immigrant en llocs de honradesa, hi he d’anar.» fins al punt d’arribar a constituir a rellevància moderada, sigui a les I és que primer se’l va atacar per les despeses que hores d’ara més del 15% de la po- llistes, sigui en les sectorials d’im- provocaria el viatge. Es van fer, i es continuen blació. I malgrat aquests condicio- migració. Una mica com allò que fent, crítiques a la seva realitat de cap d’Estat. nants no s’ha trencat la convivèn- feien abans alguns partits d’es- Des de la ignorància es poden dir moltes baja- cia, tot i que, com és lògic, s’han querra cercant desesperadament nades. Els que denigren aquesta realitat haurien generat problemes i conflictes un obrer en algun lloc visible de de conèixer els Pactes Lateranenses, que van ser que, en general, s’han anat reso- la seva estructura. l’origen de l’Estat de la Ciutat del Vaticà. S’hau- lent amb l’esforç de polítics i soci- IC-EV, al costat d’un discurs for- rien de plantejar la qüestió, comparant-la amb etat civil, inclosos naturalment els ça coherent que posa èmfasi en el l’Orde de Malta, sobirà, amb ambaixadors, llocs mateixos col·lectius d’immigrants. reconeixement de drets dels immi- amb garanties extraterritorials... i sense posseir I tanmateix és veritat que queden grants, en especial del dret de vot, un territori estatal. La seva gestió és profunda- encara molts reptes per solucionar: manifesta una certa tendència a ment humanitària i cristiana. Per què els que la integració i la participació social qualificar de xenòfoba o racista reben beques per a estudis i per prestar serveis i política dels immigrants, la tensió qualsevol altra formació que no als leprosos, per exemple, no exigeixen que a en determinats serveis públics (sanitat, educació...) comparteixi estrictament les seves propostes. aquesta institució se l’ha de privar de sobirania? fruit del ràpid creixement de la població, el diàleg Pel que fa al Partit Popular sembla clar que es de- O analizar la qüestió des de la situació del Patri- interreligiós, etc. bat entre la necessitat de tenir una política coherent arca ortodox ecumènic, a El Fanar, sense sobira- Pel que a la manera d’afrontar aquests desafia- d’immigració i la temptació d’arrabassar vots de PxC nia i amb gairebé persecució, per part de l’Estat ments i deixant de banda les posicions grotesques amb plantejaments populistes. Veurem qui guanya on resideix, que s’hi oposa fins que proclami de Plataforma per Catalunya amb manifestacions de la batalla dins del partit. en documents la seva realitat religiosa. Caldria l’estil de «Pujol i Colom són qui han portat l’islam Siguin quins siguin els resultats electorals, espero recordar l’etapa en què els papes van viure a a Catalunya» o bé «El fenomen immigratori és una que tots els partits siguin capaços l’endemà de la Avinyó i no gaudien del privilegi de caps d’Estat. autèntica invasió», els partits amb representació par- formació del nou govern d’ajudar a construir amb Tantes coses s’haurien de tenir presents! I que lamentària, amb alguna sortida de to del PP, aborden generositat una Catalunya formada per la suma de consti que el rang d’ambaixadors dels nuncis, la el tema amb cautela, conscients que és un dels que tots aquells que l’estimen i en volen formar part. «noblesa negra», els uniformes de la Guàrdia Suïssa i les sabates vermelles que porta el Papa, no m’agraden gens. la perseverança; 2) La confiança i l’amor dels fills; 3) El Papa va venir a Barcelona a dedicar un edifici Saber escoltar Demanar, sobretot, l’Esperit Sant. al culte catòlic. El Successor de Pere va venir a Déu escolta sempre la pregària, encara que, de confirmar en la fe el seu germà i la seva Esglé- sia diocesana, un gest molt encertat. Va ser una Joan Guiteras i Vilanova vegades, estiguem temptats de pensar que no fa cas del que li supliquem. No hem de defallir, sinó insistir. celebració litúrgica de gran categoria, el marc, Degà del Capítol Catedral Es requereix la virtut de la constància. Jesús ho ava- meravellós i les cerimònies, meticuloses. Les inter- de Barcelona la amb la paràbola de l’amic inoportú. És mitjanit. pretacions musicals, magnífiques. No se m’acut Tota la família dorm amb la força del primer son. retreure’n res. Ara bé, va ser una celebració De sobte, un amic truca a la porta. Què passa en evangelitzadora, per a la realitat decadent de la Demaneu, cerqueu, aquesta hora tan intempestiva? Que a l’amic se li ha nostra cultura occidental? Crec que no. En aquest presentat, també intempestivament, un altre amic aspecte, la visita a la institució del Nen Déu va ser que va de viatge. El cap de casa no té ni un mos de exemplar, l’afecte i l’atenció pels infants discapa- truqueu pa per acollir el nouvingut. Després d’insistir, l’amic citats, això sí que s’entén i que alliçona tothom, i desvetllat i amb cara aspra li dóna un tros de pa, fruit que recorda i palesa les Benaurances, que ja ens Evangeli.net és una adreça electrònica que ofereix, de la constància pidolaire. A Déu li hem de pregar, cal. en diferents idiomes, l’evangeli de la missa diària i el una vegada i una altra, per tal que ens concedeixi el La queixa última ha estat que, a les dones, només comentari corresponent. Tinc entès que és iniciativa que necessitem. les vam veure fent sus labores. Es critica les mon- d’un grup de sacerdots joves. La glossa evangèlica va Al Senyor se li ha de pregar amb confiança i amb ges que van eixugar l’altar, amarat del Crisma a càrrec de diversos autors. És breu i clara. Cada dia amor de fill. Jesús fa sostenir aquesta actitud en el Sant. S’oblida, o es vol ignorar, que la primera m’és útil per a una breu homilia. fet que els pares donen coses bones als seus fills. Cap veu que va evangelitzar en aquest encontre va Dies enrere, vaig trobar-hi una glossa molt ben pare no allarga una pedra al fill que li demana pa, ni ser femenina. La realitat divina eucarística no estructurada. Referida al text evangèlic on Jesús fa una serp al qui li demana un ou. Què deixarà de do- pot viatjar per ones hertzianes, però que un text una catequesi sobre la pregària. En efecte, a Lc 11,5- nar-nos el Pare celestial —Pare per antonomàsia— als imprès es proclami, és a dir, es converteixi en 13, s’hi llegeix: «Demaneu, Déu us donarà; cerqueu, i fills que li preguen confiadament? Paraula de Déu, aliment de l’ànima, sí. Aquesta trobareu; truqueu, i Déu us obrirà.» El text i el context La petició prioritària ha de ser demanar l’Esperit realitat els catòlics la tenim molt oblidada, no evangèlic són magnífics. Se situen immediatament Sant. I qui el demana el rep. així altres comunitats o esglésies cristianes. I ali- després del preciós passatge en què Jesús, per pe- El comentari de text de l’evangelista Lluc addu- mentats d’aquesta menja, són capaços de donar tició dels apòstols, ensenya l’oració del Parenostre, eix unes paraules del beat fra Gil, company de sant fruits de santedat, fins i tot, martirial. I esmento anomenada també oració dominical, és a dir, oració Francesc: «Prega amb fidelitat i devoció, perquè una episodis d’aquests últims dies. El document pon- del Senyor. gràcia que Déu no t’ha donat una vegada, te la pot tifici aparegut recentment, en parla. Ho torno L’escriptor del breu i àgil comentari —lamento no donar en una altra ocasió. Per la teva banda, posa a recordar, el ministeri, no ordenat, de lector, es recordar-ne el nom— explica la necessitat de l’oració. humilment tota la ment en Déu, i Déu posarà la seva va encomanar a una dona. La meva felicitació i Indica tres actituds bàsiques. Són: 1) La constància i gràcia en tu, segons li plagui.» enhorabona a ella. 13 Opinió 28 novembre 2010

Finestra a la vida Signes d’avui

Victòria Molins, s.t.j. Lluís Serra Llansana [email protected] [email protected] La tristesa d’uns ulls La neteja de l’altar Travesso passadissos i reixes i arribo a un dels mòduls de la presó on visito, La dedicació de la Sagrada Família, realitzada pel papa Benet XVI, es va escolto i estimo un grapat d’interns. Cerco amb la mirada enmig d’aquell emmarcar en una cerimònia litúrgica de factura bellíssima, seguida d’una aldarull que acostuma a haver-hi a la sala: soroll dels daus als taulers de assemblea creient i respectuosa. No obstant això, la imatge de les religio- parxís, la televisió que ningú no mira a tot volum, les converses en veu alta ses (Auxiliars Parroquials de Crist Sacerdot) netejant l’altar, ha provocat per sobresortir de tot aquest soroll... Allà davant d’una taula, dibuixant un enrenou mediàtic i ha estat analitzada amb precisió mil·limètrica amb «mandalas», hi ha un dels interns que busco. crítiques demolidores. Tres consideracions, com a reflexió sintètica. Però, caminant cap on veig el meu amic, un altre intern m’atura amb un Primera, la imatge. L’execució de la neteja, efectuada de manera impe- gest de la mà i em mira amb els ulls més tristos que pugueu imaginar. Li re- cable, per part de les religioses va presentar una imatge de constrast torno la mirada i li faig un somriure que provoca en ell una mena de crida fort des de l’òptica de gènere perquè estaven envoltades de celebrants o un SOS de solitari angoixat: «Avui faig 30 anys i estic molt i molt trist...» exclusivament masculins. Aquesta impressió es va veure accentuada per la Lògicament m’hi acosto. «Vols que parlem una mica?», li dic. I ell fa: «Sí, si sensibilitat social vigent a Catalunya, per la tensió generada per la hiper- us plau.» crítica mediàtica a la visita del Papa, pel tipus de tasca portada a terme. La conversa o, més aviat, el monòleg ha durat una mitja hora. El pes d’una Amb tot, va reflectir amb naturalitat la vida parroquial. Una operació vida a la foscor li cau com una llosa pesada que ara vol compartir. Als 3 només d’imatge podia haver caigut en la hipocresia. Les religioses tenien anys va perdre la mare que va morir cap als anys vuitanta, víctima com dret a fer en l’excepció les tasques que realitzen en la quotidianitat, així tantes persones marginades en aquells moments quan la sida era mortal. com també vestir l’hàbit que vesteixen de forma ordinària. La imatge Ella li va donar els cognoms com a mare soltera. Del seu pare, en va saber apunta a una dimensió més profunda, la realitat. més tard. Havia estat mort en una baralla després d’atracar el Banc Cen- Segona, la realitat. El debat s’ha centrat en el paper de la dona en tral... L’únic record bo de la seva infantesa era la seva àvia. Ella el va cuidar l’Església, com bé l’ha definit Gertrudis Nin, abadessa de Sant Pere de les fins als 8 anys, edat en la qual el va internar en un reformatori. La resta de Puel·les: «Cal trobar el lloc de la dona en l’Església. Per això és necessari la seva vida ha estat sempre a l’ombra: presó, primer de menors i, després, establir un diàleg. Diumenge es va desaprofitar una ocasió única.» Es complint una llarga condemna. I ara que havia sortit i portava uns quants podia haver donat una altra imatge, però la realitat apunta a un objectiu mesos fora, la policia el va agafar —segons ell per un delicte que no ha més profund. Assistim a un canvi de paradigma del paper de la dona en fet— i una altra vegada a la presó. tots els àmbits, no només en l’eclesial. Tasca que es porta a terme molt M’he acostumat a deixar de banda creure el que em diuen o no creure- lentament i no sense oposicions de tota mena. La hipocresia social con- m’ho. Si diu la veritat o menteix no és cosa meva i no fa el cas per sentir sisteix a considerar-lo un problema només de l’Església, com si la societat una gran compassió per un jove que als 30 anys només ha gaudit de lliber- tingués les mans netes. En el programa Els matins de Josep Cuní, celebrat tat a la seva vida durant uns mesos. dos dies després, tres tertulians (Toni Cruanyes, Antonio Franco i Sílvia Passa després a parlar-me de l’àvia. Curiosament són molts els casos que Còppulo) de quatre (el quart, Joan B. Culla) es van carregar l’Església conec de gent amb quantitat de problemes en la seva infantesa i joventut amb tota l’artilleria per la seva discriminació envers la dona empleada. A que tenen un record meravellós dels avis. Com si aquests estiguessin desti- proposta de l’audiència, el presentador del programa va formular aques- nats a fer el que no han sabut o no han pogut fer els pares i la societat que ta pregunta a cadascun d’ells: «A casa seva, qui neteja?, un home o una els ha envoltat. La seva angoixa és que —com que estava encara complint dona?» Sorpresos de manera flagrant, i volent-hi introduir excuses de condemna en règim obert— els Mossos d’Esquadra que el van agafar el mal pagador, van haver de respondre que una dona. La mateixa resposta van portar directament a la presó i no va tenir temps d’avisar la seva àvia que després va haver de donar Pilar Rahola. La crítica a l’Església és fàcil, que està en una residència. «Ara deu pensar que no la vaig a veure, ni li però en l’àmbit domèstic cadascun d’ells, dones incloses, reprodueix el truco...» L’animo amb la promesa que ho faré jo, com he fet tan bon punt mateix esquema patriarcal. El canvi de paradigma és complex i requereix he arribat a casa. La pobra dona està convençuda que el seu nét no ha fet molta valentia, lucidesa i humilitat. El contrari és una mostra de vicis res. Millor així; no cal augmentar el patiment dels pobres. privats, públiques virtuts. Tercera, l’evangeli. Com a cristià, és el meu punt bàsic de referència. A l’avió, el Papa va constatar «la dificultat de pensar en els conceptes de Zoom Eduard Brufau l’Escriptura i la teologia en un nou context de pensament». El paper actual de la dona a l’Església (i en la societat) és un residu cultural o una Els premis Foto- exigència evangèlica? Aquesta és la pregunta urgent que mereix res- mercè 2010 han posta. Però hi ha més. No s’ha d’utilitzar mai l’evangeli per imposar una guardonat amb ideologia, com podria ser la submissió de la dona o la lluita de gèneres. un accèssit el fotò- No obstant això, els mitjans van mantenir una postura antievangèlica graf de Catalunya quan van desqualificar aquesta tasca. Des d’un esquema de poder, van Cristiana, Agustí criticar una tasca humil. El servei des de l’amor és essència d’evangeli. Irrenunciable. Codinach, per la fotografiaCas - tellers, una tra- dició ben nostra. Des d’aquestes pàgines el volem felicitar per aquest guardó que ha rebut ben merescudament. La concessió del premi ha coincidit precisament la mateixa setmana que la Unesco ha declarat els castells, juntament amb el cant de la Sibil·la i el flamenc, Patrimoni Cultural Immate- rial de la Humani- tat. Enhorabona,

Agustí Codinach Agustí Agustí! 14 28 novembre 2010 Opinió

Des del monestir

Jaume gabarró arriba l’advent Monjo de Solius

Començar una nova etapa, en aquest cas un nou l’epidèmia de còlera a Haití (agreujament cruel i menys pensada. Pot ser que l’espera es faci llarga, any litúrgic, sempre fa il·lusió. És com obrir un crida a la solidaritat), la vinguda del Papa a Barce- però val la pena de vetllar i estar a punt per a llibre per la primera pàgina. Posar la cinta del lona, la fatiga de la política, la campanya electo- aquest moment decisiu, perquè sigui joiós. missal al diumenge primer d’Advent assenyala ral i les eleccions. Això i el que vagi venint forma A Solius l’inici d’Advent porta el ressò de la músi- un temps de gràcia, una promesa. Ben entès que part de l’Advent per al cristià que —tocant de ca gregoriana, que enlaira l’esperit. El cant grego- l’Advent —l’adveniment o manifestació de Déu peus a terra— esbrina el projecte de Déu, desitja rià enllaça segles i tal vegada records personals; en Jesucrist— que celebrem a l’església és per a de cor el seu Regne i està disposat a treballar-hi. en ocasions així, ajuda a sentir una més ampla viure’l en el fer de cada dia. Si resulta que —avui Encara que les vingudes de Crist a l’ànima po- comunió i a viure intensament el misteri. El 1982 també— la divinitat es revela quan neix un infant den ser freqüents, com diu el místic sant Bernat es va formar el Grup Gregorià de Solius —ara ja pobre i no ho sabéssim veure, no estaríem pas de Claravall, objectivament ens trobem entre la dissolt—, amb laics i laiques, dirigit per Joan Casa- en condicions per gaudir la vertadera alegria de primera vinguda del Fill de Déu, que nasqué de nova de Cassà de la Selva; tingué la seva darrera Nadal. El nostre Déu ha baixat «dels núvols» per Maria Verge i patí sota el poder de Ponç Pilat, i actuació precisament el I Diumenge d’Advent del fer-se present en la història, i és aquí on el po- la segona i última, quan tornarà gloriós a judi- 2005. Cal agrair que fossin un bon suport coral drem descobrir. En tots els esdeveniments —ens car els vius i els morts. No sabem quin dia vindrà en solemnitats assenyalades, i que promoguessin agradin més o menys— ens cal procurar copsar, nostre Senyor, a la fi del món o per a cadascun de l’estimació del mateix cant gregorià. Fa goig de més enllà de la superfície, els signes dels temps de nosaltres —durant la vida i en la mort—, a l’hora poder començar tots junts l’Advent amb el cant Déu. Així en alguns fets recents: les conseqüèn- emotiu de l’introit Ad te levavi: «A vós elevo la cies de la crisi —crisi moral i estafa fi nancera—, meva ànima, Senyor; Déu meu, en vós confi o...»

La sal de la terra

Montserrat Esteve Periodista / àfrica, l’abocador tòxic d’occident [email protected]

La justícia holandesa ha condemnat la multina- avortaments, cremades, diarrees, vòmits de sang, entre d’altres llànties, i s’han saltat pel dret la le- cional petroliera Trafi gura, amb seu a Londres, problemes respiratoris.... Els residus també van gislació violant els convenis internacionals, com el Ginebra i Amsterdam, a pagar una multa d’un contaminar capes freàtiques, peixos i productes de Basilea (1989), el de Bamako (1991) i els acords milió d’euros per exportació il·legal de residus agrícoles. de Cotonú (2000) entre la Unió Europea i els paï- tòxics a Àfrica. L’any 2006 el vaixell Probo Koa- No es tracta d’un cas aïllat. El tràfi c transfronterer sos d’Àfrica, el Pacífi c i el Carib, que prohibeixen la, fl etat per aquesta companyia, portava una de residus tòxics i nuclears ha convertit alguns transportar i importar residus tòxics. càrrega de benzina sense refi nar comprada a països africans en l’abocador d’Occident. Des És lamentable que Trafi gura no demani perdó ni l’empresa Petróleos Mexicano, PEMEX. Trafi gura dels anys 80, la costa de Somàlia emmagatzema assumeixi responsabilitats. La sentència contra va afegir sosa càustica a la benzina per depu- aquests tipus de residus. La capsa dels trons es aquesta petroliera és històrica i alerta les empre- rar-la, generant així residus perillosos. Netejar va destapar el 2004, quan el tsunami asiàtic va ses occidentals que els tribunals poden enderro- aquests residus a Amsterdam costava 500.000 sacsejar l’oceà Índic. L’enviat de l’ONU a Somàlia, car el mur de la impunitat que les emparava. euros i Trafi gura va decidir transportar-los a Ould Abdal·là, va denunciar la mort de 300 perso- Estaria bé que els jutges obliguessin els respon- Costa d’Ivori. Allà era fàcil saltar-se la legislació, nes víctimes de la radioactivitat. Els problemes de sables d’aquests delictes a assistir diàriament, comprar poders corruptes i pagar quatre rals per salut es multipliquen. durant dos anys, a cursos de formació in situ. la feina bruta. Però el negoci no va sortir rodó Les companyies estrangeres no han tingut escrú- Aprendrien que la dignitat dels negres pesa tant i va esclatar l’escàndol. Una empresa local es va pols a l’hora d’enterrar la brutícia a casa aliena. com la dels blancs i que els business sense princi- desfer del carregament tòxic abandonant-lo a Han rentat la roba tacada d’urani, mercuri i plom, pis ètics violen els drets humans, per enèsim cop, l’aire lliure, en diversos abocadors d’Abidjan, la dels pobres de la terra, que a més de patir con- capital. Els residus feien una pudor insuportable fl ictes armats i fam s’han d’empassar la brutícia i eren verinosos. Van matar setze persones i en tòxica dels països rics. I ara qui repara els danys i van intoxicar cent mil més. Les víctimes van patir descontamina? Mirada al món

Justo Lacunza Balda Pare blanc, arabista-islamòleg, L’afganistan: la guerra inﬁ nita des de Madrid

Ja han passat nou anys des del començament de un incendi tirant gasolina al foc. fos un producte bàsic per a la dieta mental dels la guerra a l’Afganistan. Experts militars, analistes Des de fa temps l’etiqueta «talibà» no ven. Calia nostres temps. Per això es parla de l’Afganistan polítics i observadors internacionals coincideixen encunyar una nova marca, més captivadora i amb uns altres termes que no se sap gaire bé què a afi rmar dues coses. Sense embuts afalagadors, encomanadissa: «insurgents». No és que «talibà» volen dir: reconstrucció del país, formació dels ni reticències embafadores. Diuen que estem no ho fos, però el mot s’havia desgastat i havia quadres institucionals, desenvolupament nacio- pitjor que quan vam començar i no sabem com agafat molta ronya. Avui es camufl a la guerra nal, lluita contra els insurgents. L’única cosa certa sortir d’aquest país. A l’inici dels bombardejos ens a l’Afganistan, però no hi ha cap més nom per és que la misèria i la pobresa, la inseguretat i la havien presentat els talibans com a bandes de de- defi nir un confl icte que fa olor de podrit, per fam són el pa de cada dia al país. linqüents comuns, fanàtics religiosos i bandolers molt que «els entesos» s’obstinin a tirar-li terra al Amb motiu del novè aniversari de la guerra, el de les muntanyes. També ens deien que, un cop damunt per apagar la foguera. Als incrèduls cal president H. Karzai ha dit que ha decidit pactar derrotats, cosa aparentment fàcil, tot quedaria dir-los que preguntin a les famílies que ploren els amb els talibans. És a dir, amb els insurgents. Però solucionat al país dels afganesos, començant per seus morts. Dia va i dia ve. Aquí i allí. Les nafres això no és nou en el fètid escenari afganès. Una la derrota del terrorisme islàmic. El cert és que del confl icte estan en carn viva. Tot s’embolica en conspícua part de la colossal ajuda internacional s’hi han anat afegint contingents militars fi ns a paper de cel·lofana transparent i es disfressa amb ha anat sempre a raure a les arques dels talibans. arribar a quaranta-dos. La situació real ha empit- màscares de porcellana barata, com si la guerra És el botí «dels enemics». Mentrestant, ningú jorat per a tothom, atrapats en un bardissar des- no veu el fi nal del túnel i la guerra s’ha tornat comunal en fl ames. Ja se sap, no podem apagar infi nita. 15 Veu dels pastors 28 novembre 2010

Paraula i vida

Lluís Martínez Sistach Un temps per a l’esperança Cardenal, arquebisbe de Barcelona

La nostra litúrgia comença un any nou. El temps desesperat. El segon lloc és l’actuar i el sofrir, que ça. La nostra esperança ve de lluny i mira al futur. que anomenem d’Advent, del qual avui és el comporta l’acció humana. El tercer és el Judici fi- Un destí comú és l’únic destí que pot tenir la hu- primer diumenge, és el temps que ens prepara, nal, perquè —diu el Sant Pare— «la fe en el Judici manitat. Que aquesta dècada pugui ser la dècada durant quatre setmanes, per a la celebració del final és per damunt de tot i sobretot esperança, de la pau, del diàleg i de l’esperança.» Nadal, el naixement de nostre Senyor Jesucrist. aquesta esperança la necessitat de la qual s’ha fet El Dr. Andrea Riccardi, en la seva intervenció en la Tot l’any, però sobretot en aquest temps litúrgic, evident precisament en les convulsions dels últims cerimònia final de la Trobada, afirmà que «moltes l’Església posa en els llavis dels cristians que cele- segles». En aquest mateix text ens diu, citant sant de les actuals crisis polítiques s’expliquen per l’ab- bren l’eucaristia aquesta súplica: «Veniu, Senyor Pau, que «un món sense Déu és un món sense sència d’una missió per la qual es pugui viure». Jesús.» És una pregària que ens ve des dels primers esperança». El cristians estem cridats a posar esperança en el cristians i de la qual tenim constància en el Nou La ciutat de Barcelona va acollir, del 3 al 5 d’octu- món. Són els valors espirituals els que poden gene- Testament, en les cartes de sant Pau i en el llibre bre, la XXV Trobada Internacional de Pregària per rar esperança i superar el desencís. Crec que la Tro- de l’Apocalipsi. la Pau. Un dels punts en què més es va insistir en bada de Barcelona realment ha generat esperança. En la societat actual l’esperança resulta molt pro- aquesta trobada interreligiosa fou en la necessitat L’esperança que podem «viure junts en un temps blemàtica. Es respira més aviat resignació, desen- que la nova dècada en què entrarem aviat sigui un de crisi», que era el lema de la Trobada. L’esperan- cís, frustració i de vegades fins i tot desesperació. temps de convivència i de diàleg a totes les instàn- ça de superar el terrorisme. L’esperança de reduir El nostre món té molta necessitat d’esperança. cies, i no una dècada com la que tanquem, durant la pobresa en la nostra societat i a tot el món. Conscient d’això, el Sant Pare Benet XVI ha volgut la qual «el món ha cregut més en la contraposició i Com va dir també el professor Riccardi, «tenim dedicar a l’esperança la segona encíclica, titulada el conflicte que no en el diàleg i en la pau». El text l’esperança que amb la força dèbil de la fe pu- Salvats en esperança. En aquest escrit proposa als de la «Crida per a la pau», que resumeix l’esperit guem portar el nostre segle cap a un temps de cristians tres llocs d’aprenentatge i d’exercici de de la Trobada, acaba amb aquestes paraules: «Vo- pau: pau en la vida dels pobles, pau entre els l’esperança, ben oportuns per al temps d’Advent. lem entrar en la dècada que s’obre amb la força pobles, pau entre les religions i pau en el cor dels El primer és la pregària, com a escola d’esperança, de l’Esperit per crear un temps d’esperança per al homes. Aquesta és la nostra esperança i el nostre perquè qui prega mai no està sol i no pot estar món. Fa falta esperança. I nosaltres tenim esperan- somni». Als quatre vents

Jaume Pujol Balcells No només per a lladres Arquebisbe de Tarragona i Primat

«No robis», exigeix el setè manament de la Llei de l’Església, que té la qualitat de posar Déu i la cosa tan familiar en el món del consumisme— i mosaica (Ex 20,15), i «No robis» repeteix l’Evangeli persona per damunt del treball i del capital, fent el pecat capital d’enveja. Quan el profeta Natan (Mt 19,18). És un manament que no només va una aportació inavaluable a la correcció de siste- va voler estimular el penediment del rei David li destinat als qui la societat anomena lladres, sinó mes col·lectivistes i capitalistes. Un dels teòlegs va explicar la història del pobre que només tenia que té un abast molt més gran sobre el que avui més influents del Concili Vaticà II, Henry de Lubac, una ovella, a la qual cuidava com una filla, i del em proposo de reflexionar, en aquestes considera- deia que la crisi de l’esperança a Europa era «un ric que, malgrat els nombrosos ramats que tenia, cions sobre el Decàleg. subproducte del drama de l’humanisme ateu», i envejava posseir també l’única ovella del pobre. Una pista d’aquesta major amplitud ens l’ofereix que «l’oblit de Déu ha portat a un abandonament ¿No és una metàfora de la nostra societat, en la el Catecisme de l’Església catòlica quan, gairebé de l’home». qual uns tenen molt més del necessari i encara a l’inici de l’apartat que li dedica, titula: «El destí Joan Pau II va abordar amb freqüència els temes exploten persones que amb prou feines tenen el universal i la propietat privada dels béns», on re- referits a la distribució de la riquesa, fins al punt just per a la supervivència? corda que Déu va confiar la terra i els seus recur- que els seus crítics, que li censuraven ser «conser- El «no robis» no només prohibeix el furt directe, sos a la cura de la humanitat no per a satisfacció vador en les qüestions morals», li atribuïen ser el que fa algú que pot ser agafat amb les mans egoista d’uns pocs, sinó per a gaudi de tots. «avançat en les socials». Com a mostra dels seus a la massa, sinó el que especula amb operacions L’Església, que sempre ha defensat la licitud de la parlaments al món del treball, dels sindicats i financeres al límit i que, per manca d’ètica, propietat privada contra ideologies que pretenien empresaris, n’hi hauria prou de recordar les seves compromet els estalvis de moltes persones. abolir-la (i que l’únic que van aconseguir va ser al·locucions a Montjuïc i al Camp Nou durant el L’actual crisi financera mundial té el seu origen una societat més pobra), també ha mirat sempre seu viatge a Barcelona el 1982. en aquesta manca de moral que denuncien els pel bé comú i ha recordat als governants de cada El desè manament fa també referència als temes dos manaments als quals avui faig referència. moment que tenen obligació de procurar-la. del setè quan prohibeix cobejar els béns dels La Doctrina Social de l’Església no només vetlla Ho ha fet amb els seus ensenyaments, particular- altres, l’avarícia, l’acumulació de béns innecessaris, per un món més espiritual, sinó també per un ment amb el que s’anomena la Doctrina Social l’apropiació immoderada de béns terrenals —una món més just.

La Bona Notícia també a internet www.catalunyacristiana.cat

I ara entra a la nova pàgina web de Catalunya Cristiana i consulta la nostra hemeroteca. Hi trobaràs trenta anys de premsa religiosa.

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info 16 28 novembre 2010 Cartes del lector

Sobre la llibertat religiosa La Sagrada Família, lloc de culte El Consultori

Amb motiu de la visita de Benet Catalunya i Barcelona ja han viscut la meravella del 7 de novem- XVI, vam poder veure als balcons bre. Ara el que cal sobretot és la celebració del culte. Donades les banderes i pancartes de tota mena, dimensions extraordinàries de la nau central, suggerim celebraci- prEguntES I rESpoStES expressió del sentiment dels ciuta- ons interparroquials de la capital i altres llocs. Caldria escollir jor- SoBrE doCtrIna I MoraL dans davant de l’esdeveniment. A nades populars. Per exemple, la Nit de Nadal, Diumenge de Rams, pel Dr. Joan Antoni Mateo més de banderes catalanes, espa- Diumenge de Pasqua de Resurrecció, Sant Jordi, Mare de Déu de nyoles i del Vaticà, altres pancartes Montserrat, Tots Sants, etc. Dubtes sobre la constituïen un atac directe, violent És un suggeriment que fem als caps responsables: Joan Rigol, i de mal gust vers la dignitat dels president-delegat de la Junta d’Obres; Mn. Lluís Bonet, rector de missa creients. l’església, i, naturalment, al cardenal Lluís Martínez Sistach, arque- Si bé és cert que Espanya és, bisbe de Barcelona. Observo que en algunes parrò- segons la constitució, un país acon- quies el capellà ens convida a Mn. JOAQUIM BLANCH fessional, la realitat present és la aixecar-nos en el moment en què Tortosa d’un Estat anticonfessional per pronuncia la pregària sobre les l’equivocada interpretació del que ofrenes, mentre que en altres llocs signifi ca la laïcitat de l’Estat. No hi el celebrant no diu res. Que jo sà- ha a la pràctica aquesta neutralitat, Segons la meva opinió, tant les au- neral. Això sense tenir en compte piga sempre estàvem asseguts en sinó més aviat una actitud nega- toritats com la ciutadania —creients la dimensió espiritual i moral que aquest moment de la missa. Què tiva de menyspreu a les creences i no creients— van demostrar una ens ha deixat aquesta visita papal. és el correcte? religioses. grandesa de cor que sempre havia En fi , unes quantes dades tretes de El correcte és fer el que estipulen les Aquesta postura resulta poc estat patrimoni de Barcelona i que context, apedaçades i cosides. normes litúrgiques. La celebració de respectuosa del dret a la llibertat últimament trobàvem a faltar. l’Eucaristia és patrimoni de tota l’Es- religiosa, que no oblidem que és Des de Catalunya Cristiana vull RITA VILLENA glésia i no podem introduir-hi arbi- també un dret dels ciutadans segons donar les gràcies a tothom, barce- Màlaga trarietats, tot i que sigui en els gestos la Constitució. lonins o no; als que van treballar en externs. Concretament, el que vostè l’organització de l’esdeveniment; La insistència del consulta ha estat modifi cat per la San- LOURDES CAMPS CARMONA als voluntaris, amb els quals vaig ta Seu en les normes generals per al Barcelona Sr. Ridao compartir una jornada històrica; als Missal Romà (OGMR, per cert, indicaci- Record inesborrable agents de l’odre, que van treballar Sr. Joan Ridao, per què insisteix ons que tots els fi dels haurien de llegir de forma amable i efi caç; als fi dels tant a posar en marxa la Llei de almenys un cop a la vida). Abans, efec- que, amb gran paciència, il·lusió i La quota de pantalla televisiva, llibertat religiosa? Estem en una tivament, els fi dels romanien asseguts. respecte, van fer molt fàcil la tasca segons la premsa, va ser d’un 33%, democràcia, la llibertat està garan- Ara, amb bon criteri, han de posar-se dels voluntaris quan van acudir en cosa que es considera un èxit abso- tida. O no? drets, unint-se a la pregària del cape- massa als diferents llocs on es podia lut. Es tracta de molta gent d’arreu llà. Cal posar-se drets ja quan el capellà veure i escoltar el Papa. BERTA ROVIRA d’Espanya i més enllà de les nostres diu «Pregueu, germans, perquè aquest Crec, fi nalment, que tots vam Barcelona fronteres, i a ningú no li van posar sacrifi ci meu i vostre sigui agradable gaudir d’una ocasió única: tenir a un punyal al pit per obligar-lo a pre- a Déu…» El criteri és senzill: totes les la nostra ciutat el Vicari de Crist, el senciar-ho, ans al contrari, alguns «Fes sentir la teva pregàries es pronuncien estant drets. papa Benet XVI. I dic tots perquè, van haver d’exercir el seu dret a veu- És veritat que costa molt en alguns fi ns i tot els que deien que «no l’es- veu» re-ho, amb certa exigència perquè llocs viure aquesta nova rúbrica, potser peraven», no van perdre l’ocasió de no era políticament correcte. Així ho llegim a l’eslògan sobre per la inèrcia de tants anys de fer-ho ser a prop seu. El Papa va parlar d’amor, és a dir, les pròximes eleccions al Parlament d’una determinada manera. Personal- d’aquesta cosa imperible que només de Catalunya. El dia de les eleccions ment, crec que hauria estat convenient FINA MILLÁN-HITA alimenta l’ésser humà i que va i ve coincideix amb l’inici de l’Advent, Barcelona avantposar a l’orate fratres la invitació de Déu, i en el camí abraça els éssers temps fort per a la preparació del «El Senyor sigui amb vosaltres», ja que estimats a la Terra i en el més enllà. Nadal. No hi ha dubte que els po- així els fi dels es posarien immediata- No es va referir, és clar, a l’atracció No hi ha pitjor lítics busquen, per damunt de tot, ment drets. També en l’observança banal i passatgera; això no és amor, mentida que les el bé del país. El passatge bíblic ens unànime de les postures corporals du- això naturalment no accepta conti- mitges veritats diu: «Cal obeir Déu abans que els rant la missa es manifesta la comunió nuïtat indefi nida, no és per sempre. homes» (Fets 5,29). de l’Església. I en aquest «per sempre» s’acull i es Fent honor a la veritat, els polítics Que fàcil que és atacar i el que és protegeix la vida humana represen- que opositen busquen també la pitjor, des de la ignorància i el des- Durant la celebració de la missa tada en els infants. fama i la fortuna, oi? La Paraula de coneixement. Amb motiu de la visita a la Sagrada Família, em va agra- El Papa va parlar a favor de la Déu també ens diu: «En veure les del Sant Pare a Espanya, hi ha qui dar molt que el Papa distribuís la vida, a l’empara del concebut que multituds, se’n compadí, perquè es- —com dic, des de la ignorància— cri- Comunió amb els ﬁ dels de genolls. té dret a veure la llum, que no és taven malmenades i abatudes, com tica el cost que ha suposat el desple- Podria rebre-la jo així a la meva culpable d’haver estat cridat a l’exis- ovelles sense pastor» (Mt 9,36). gament de Benet XVI a Santiago de parròquia? M’inspira molta més tència i que hauria d’esperar sempre Benet XVI, en el seu recent viatge Compostel·la i Barcelona, i fi ns i tot l’amor de la seva mare. El Papa no va a Santiago i Barcelona, ens convida devoció i em recorda èpoques de he llegit que a l’Església la fi nança condemnar, en tot cas es va lamen- a resar per aquest món laïcista, la meva vida en què es feia així. l’Estat. Quina barbaritat! Fins on tar de les coses lamentables, sempre herència dels anys trenta. En la Ja vaig comentar fa temps aquesta arriben a manipular la veritat. respecte de la persona i la llibertat consagració de la Sagrada Família preferència del Papa d’administrar la Els diners que l’Estat aporta a l’Es- de l’home, llibertat que hem de fer lamenta que l’home actual pre- Comunió d’aquesta manera. Amb tot, glésia són el resultat de la creu que servir per triar el millor, no el que ens tengui edifi car la vida «d’esquena segons les normes actuals de l’Església, marquem els cristians i els no cristi- faci mal. Hem d’agrair la presència a Déu». no és obligatori fer-ho així. Aquest ans, sabedors del bé que fa aquesta i la paraula del Papa, que ha estat Com a espanyol i català, és d’ad- gest del Papa ens ha d’estimular a institució amb els més desfavorits, i un bàlsam per a l’ànima. mirar la pregària que recentment va rebre Jesucrist Eucaristia amb gran encara molt més en aquests temps fer el rei Joan Carles I a Santiago de amor, fe i devoció. Res no obsta que que travessem de greu crisi. Als ISABEL ESTEBAN GÜELL Compostel·la, resant per «la unitat vostè combregui de genolls a la seva que, per cert, quan acudeixen a les Barcelona d’Espanya com una gran família, parròquia. Sens dubte, el seu rector li parròquies a demanar ajuda no els alhora que diversa i plural». pregunten a quin signe religiós o ho facilitarà. Per als catalans, el millor suport i Tots amb el Papa polític pertanyen, només els ajuden més immediat en aquests temps de per tirar endavant, cosa que no fa secularisme radical és el de la Mare • Si voleu enviar les vostres consultes No he nascut a Barcelona, però el govern de torn. de Déu de Montserrat i la Mare de al Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: he de dir, fi ns i tot amb el risc de Pel que fa a la visita del Papa, es Déu de la Mercè. Ella és una mare [email protected] semblar reiterativa, que em sento posa de manifest la despesa, però i d’ella, en certa manera, estem www.balmesiana.org orgullosa de la rebuda cívica, ale- no es posa de manifest el propi bé encarnats. apartat de correus 121 gre, respectuosa, engrescadora i que ha generat en termes turístics, 25620 Tremp (Lleida). exemplar que la ciutat va dispensar tant per a les ciutats visitades com JOSEP VIDAL BORRÀS Cal indicar sempre «Consultori». al Sant Pare el 6 i 7 de novembre. per a les comunitats i el país en ge- Lleida 17 Notícies del lector 28 novembre 2010

recuperada l’obra musical del beat gabriel de l’Anunciació

Agustí Borrell crits musicals d’aquest autor, l’obra Provincial dels Carmelites Descalços del qual comprèn sobretot música religiosa, però també popular: motets, L’octubre passat es van celebrar a la una missa a tres veus, sardanes... localitat de Valls (Alt Camp) dos actes A l’acte també hi van intervenir de relleu cultural relacionats amb la el mateix P. Pere Martorell i el pro- persona de Jaume Balcells i Grau, el vincial dels carmelites descalços de qual va professar com a carmelita Catalunya i Balears, el P. Agustí Bor- descalç amb el nom de Gabriel de rell. Van glossar la fi gura de Gabriel l’Anunciació i va morir assassinat l’any de l’Anunciació, beatifi cat per Benet 1936 durant els fets que van seguir XVI el 2007. Uns dies després, el diven- l’aixecament militar contra el govern dres 13, al Teatre Principal de Valls, de la República. i dins del cicle d’aquesta temporada En primer lloc, el dia 8, a la seu de dels Amics de la Música de Valls, la l’Institut d’Estudis Vallencs, es va fer coral Antistiana Màskili va oferir un la presentació dels treballs de recerca concert amb gran part de l’obra re- i publicació de la seva obra musical, cuperada del P. Gabriel. la qual es trobava molt dispersa i Aquesta coral de cambra de la pràcticament ignorada des de fa més un familiar del P. Gabriel li va deixar estirar fi l i es va posar en contacte amb Bisbal del Penedès, dirigida per Joan de setanta anys. L’alcalde de la ciutat unes partitures que guardava la fa- els carmelites descalços, que li van Ferré i formada majoritàriament per va presidir l’acte en què va intervenir mília perquè estudiés la possibilitat obrir els seus arxius. Amb l’ajuda del antics escolans de Montserrat de les Joan Màndoli, director de la Coral d’interpretar-les. P. Pere Martorell, prior de Badalona, comarques de Tarragona, ha enre- Espinavessa. Va explicar el procés de A la vista de la qualitat d’aquelles es van poder localitzar en diferents gistrat un CD amb peces musicals recerca que havia començat quan composicions, Màndoli va començar a convents de Catalunya altres manus- del P. Gabriel.

Destrucció i reconstrucció de l’església de sant Pere de Figueres

francesc A. picas lució. Dies després, l’Ajuntament va Escriptor i articulista aprovar un pressupost per enderrocar el temple: el campanar, la capella L’església de Sant Pere de Figueres adjunta, el cimbori i el creuer. Poc li és un dels temples més admirats de va faltar per reduir l’edifi ci a pedra l’Empordà. D’un humil temple romà- sobre pedra. nic del segle XI es va transformar en El rector, Mn. Pere Arolas, va ser una joia neogòtica a través del temps. detingut i traslladat al castell convertit El 20 de juliol del 1936, en esclatar a en presó, on va ser assassinat amb una Catalunya la revolució ateomarxista, pedra al crani. També foren assassi- com totes les esglésies de la nostra nats deu sacerdots més vinculats a la terra, fou víctima de la profanació i parròquia. Tots ells estan en procés crema dels seus valors. de beatifi cació. En els escorcolls dels Val la pena de mencionar que quan milicians a l’església no van trobar ni els incendiaris es disposaven a cremar armes ni bombes. el temple amb gasolina, es van trobar El 1939, l’Església catalana va re- amb guàrdies civils a cobrar la llibertat. La cavall que els impe- ciutat de Figueres va seminaristes en «comunicació» diren l’entrada. Pocs sentir fretura per re- moments després, construir el temple. El esteve puig que els oients no saben, però que però, ordres superi- nou rector, Mn. Pere Seminarista els locutors han de tenir present ors van ordenar als Xutglà, va ser l’ànima mentre fan els programes. Pos- guàrdies que es re- de la reconstrucció. Els alumnes del curs introductori teriorment, van veure com es fa tiressin de la plaça. Va contractar tècnics, del Seminari Conciliar de Barcelona l’informatiu de les onze del matí. Així mateix, ordres empreses, paletes, i del Seminari Interdiocesà van visi- També van conèixer la redacció imperioses van pro- picapedrers i escul- tar recentment les instal·lacions de de Catalunya Cristiana, situada al hibir al cos de bom- tors; va buscar diners Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. El mateix edifi ci que Ràdio Estel. Se’ls bers municipals que sota terra, amb col- grup de seminaristes que enguany va explicar quin era el procés d’una apaguessin el foc que laboració dels fi gue- comencen la seva etapa de semina- notícia abans de ser publicada al devorava imatges, rencs, i va aconseguir ri major van ser rebuts cordialment setmanari. altars i parets. subvencions oficials. i tot seguit van escoltar una expli- El motiu de la visita era que els La tropa militar del El 1948, sota el cel de cació de quin era el funcionament seminaristes que enguany comen- quarter del castell va l’Empordà, es pogué de les instal·lacions, tant de Ràdio cen el curs als seminaris respectius intentar baixar a la contemplar acabat el Estel com de Catalunya Cristiana, poguessin comprendre la impor- ciutat en defensa del magnífi c tresor arqui- la seva fi losofi a i la seva manera tància dels mitjans de comunicació dret cívic, però una tectònic. Figueres deu de treballar. cristians en un món on són molt ordre superior també a Mn. Pere Xutglà l’es- El grup va visitar els estudis de importants, però malauradament molt taxativa els va plèndid monument. ràdio, van fer una prova de so i no acostumen a parlar bé de l’Es- prohibir moure’s del Gràcies al seu dinamis- més tard es van poder sentir. Els glésia. Per tant, que els cristians castell. El govern de me i capacitat, avui el seminaristes van poder entendre puguem tenir un setmanari i una la Generalitat estava temple de Sant Pere és la importància de la vocalització ràdio religiosos del país és un goig i en mans de la revo- una joia de la ciutat. del locutor a la ràdio i petits detalls cal mantenir-los per molts anys.

Catalunya Cristiana posa a disposició dels seus lectors aquest espai, on es publicaran articles i cròniques referents a la vida eclesial de pobles, parròquies, comunitats, grups, etc. Els textos no han de superar les trenta línies mecanografi ades i hi ha de constar nom, cognoms, adreça i telèfon. Podeu enviar-los a: [email protected]. Catalunya Cristiana es reserva el dret de publicar els que consideri oportuns. 18 28 novembre 2010 Litúrgia

Calendari de la setmana Comentari de la Paraula Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Dr. Joan Minguella Solà Doctor en Medicina (Cicle litúrgic A; ferial I) Temps d’ADVENT (Salteri: setmana 1) Comença l’any litúrgic A, en què es llegeix l’evangeli de Mateu, escrit a Antioquia de Síria cap als anys 80. Anava dirigit a una comunitat judeocris- ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Eloi, b.; tiana, fet que justifica que hi abundin les cites, noVEMBRE explícites o implícites, de l’Antic Testament. Es volia demostrar als Edmon Campion i Robert Southwell, jueus que Jesús era el Messies que anunciaven els profetes. prev. i mr.; Naüm, prof.; beats Roger 28. Diumenge Filcock, Robert Middleton i comp. Diumenge I d’Advent, Morat. Lec- Mr.; beat Carles Foucauld, rel.; Santes, L’arribada del Fill de l’Home tures: Isaïes 2,1-5 / Salm 121 / Romans Natàlia, mr. 12,11-14a / Mateu 24,37-44 El text d’aquest diumenge ens parla del retorn de Jesús al final de ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Ruf, mr.; 2. Dijous la història, i insisteix en la ignorància, tant del dia com de l’hora. Mansuet, b. i mr.; Jaume de Màrchia, Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 26,1-6 / Jesús s’anomena, per tres vegades, «Fill d’home», i cal buscar-ne prev.; Santes, Caterina Labouré, rel. Salm 117 / Mateu 7,21.24-27 els orígens en un text de Daniel, que tothom coneixia (Dn 7,13- 14): «...vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Silvà, 29. Dilluns fill d’home...». Si bé en hebreu aquesta expressió vol dir simple- b.; Santes, Bibiana, vg. i mr.; Elisa, vg.; Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 4,2-6 / ment home, a la vegada llegim que venia «amb els núvols del beata Maria-Àngela Astorch, rel. Salm 121 / Mateu 8,5-11 cel» que, en llenguatge bíblic, vol dir-nos que pertanyia al món ALTRES CELEBRACIONS: Sants, de Déu. Quan Jesús parla d’ell com a Fill d’home, anuncia el seu 3. Divendres Sadurní, b. i mr.; Demetri, mr.; Santes, paper de Salvador, de portador del destí de tota la humanitat. Sant Francesc Xavier (MO), Blanc. Il·luminada, vg. Per il·lustrar la vinguda del Fill de l’home, Jesús la posa en paral· Lectures: Isaïes 29,17-24 / Salm 26 / lel amb Noè i el diluvi. Hi ha diverses semblances: un esdeveni- Mateu 9,27-31 30. Dimarts ment sobtat, que ningú no esperava; hi ha una selecció, un discer- ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Cassià, niment. Déu separa el grup de Noè, que troba just, de la resta del Sant Andreu (F), Vermell. Lectures: mr.; Sofonies, profeta; Santes, Magina, poble; el diluvi apareix en una situació de normalitat, de despreo- Romans 10,9-18 / Salm 18 / Mateu mr. cupació per part del poble. Cal prendre mesures, com fa Noè, que 4,18-22 es dedica a la construcció d’una arca, que li permetrà afrontar el ALTRES CELEBRACIONS: Santes, 4. Dissabte diluvi. Després, Jesús proposa dues situacions quotidianes, normals Justina, vg. i mr. Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 30,19- pels jueus, per poder mostrar que una aparent igualtat, en criteri 21.23-26 / Salm 146 / Mateu 9,35-10,1.6- humà, no és pas sempre el criteri de salvació, que va al fons de les 8. O bé: Sant Joan Damascè (MLl), persones. Finalment, el «vetlleu» queda il·lustrat amb una parà- desembre bola: el Senyor vindrà com un lladre a la nit. Hem d’estar sempre a Blanc. punt, perquè no sabem ni el dia ni l’hora, i aquesta vinguda és el ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Bernat, 1. Dimecres pas cabdal per a la trobada definitiva amb Déu. Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 25,6-10a / b. i card.; beat Francesc Gàlvez, prev. i Salm 22 / Mateu 15,29-37 mr.; Santes, Bàrbara, vg. i mr.; Ada, vg. Lectures bíbliques Lectura segona Rm 13,11-14a Diumenge I d’Advent Tenim la salvació a prop nostre Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma: Lectura primera Is 2,1-5 Germans, siguem conscients dels moments que vi- El Senyor reuneix totes les nacions vim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. Avui tenim en la pau eterna del Regne de Déu la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de Lectura del llibre d’Isaïes: les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum. Comportem-nos dignament Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós, sobre Judà com a ple dia. Fora l’abús de menjar i beure, fora els i Jerusalem. plaers i les impureses, fora les renyines i les enveges. Als darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor. temple del Senyor al cim de les muntanyes i per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, hi aniran tots Al·leluia Sl 84 els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi Senyor, feu-nos veure el vostre amor els seus camins i seguim les seves rutes; perquè de i doneu-nos la vostra salvació Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, l’oracle del Senyor.» Evangeli Mt 24,37-44 Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les Vetlleu i estigueu a punt seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu: Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Se- Monés Glòria nyor. En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l’home passarà com en temps de Noè. Salm responsorial 121 a lloar el nom del Senyor. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i Allí hi ha els tribunals de justícia, bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. Quina alegria quan em van dir: els tribunals del palau de David. R. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi «Anem a la casa del Senyor.» i se’ls endugué tots. Igual passarà en l’adveniment del Ja han arribat els nostres peus Augureu la pau a Jerusalem: Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al al teu llindar, Jerusalem. Que visquin segurs els qui t’estimen, camp, potser l’un fóra pres i l’altre deixat; si hi hagués que sigui inviolable la pau dels teus murs, dues dones molent plegades, potser l’una fóra presa i R. Quina alegria quan em van dir: la quietud dels teus merlets. R. l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin «Anem a la casa del Senyor.» dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir: cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre És allà que pugen les tribus, «Que hi hagi pau dintre teu.» vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li les tribus del Senyor. Per la casa del Senyor, el nostre Déu, entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que A complir l’aliança d’Israel, et desitjo la felicitat. R. el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.» 19 Litúrgia 28 novembre 2010

Dom Hildebrand Maria Miret, Pere Tena monjo de Montserrat Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

Una memòria agraïda pastors i dels fidels que desitgem que la litúr- L’himne està format per set estrofes, i el tema bà- gia en llengua vulgar tingui uns textos no sols sic és la vinguda del Déu-que-és-amb-nosaltres: Fa poques setmanes moria a Montserrat el pare dignes literàriament, sinó imbuïts de l’Escriptura Emmanuel. Aquesta vinguda és invocada i alhora Hildebrand Maria Miret, un dels monjos que ha Santa, educatius de l’any litúrgic. Els textos del és font de joia i seguretat. L’Exulta es repeteix deixat a la pregària en català un llegat més po- pare Miret són una introducció esplèndida a les a cada estrofa, adreçant-se a «Israel, a tu vindrà pular: l’Himnari dels fidels. Els seus textos foren festes, i els fidels que els canten n’aprenen el l’Emmanuel». Com en tants textos d’Advent, musicats pel pare Ireneu Segarra, i se’n va editar sentit. Penso amb himnes com el Veniu, veniu, Israel és aquí a la vegada l’Antic i el Nou Testa- un disc, on l’escolania de Montserrat cantava una oh Emmanuel, o bé el de Pasqua: «Oh, canta, ment. Nosaltres som l’Israel de Déu que anhelem bona part dels Himnes i també d’alguns salms, canta la victòria...», o el de l’Esperit Sant: «Veniu, la presència cada vegada més plena de Déu amb amb música igualment del pare Segarra. Esperit Sant, aura divina...», i altres de menys nosaltres. La iniciativa de l’Himnari dels fidels la prengué coneguts potser, com el de la Concepció Immacu- Les set estrofes corresponen a les set antífones en els primers cinquanta el pare Miret, certament lada de Maria: Formosa sou, Maria, i tota pura, del Magníficat de les «fèries majors» d’Advent, abans del Concili Vaticà II, quan tot just comen- o el de l’Assumpció de Maria: «Benaurada sou, els dies 17-23 de desembre, les anomenades çava a introduir-se algun element de llengua Maria...». El pare Miret fou un home discret, que antífones «O», per l’exclamació amb què comen- vernacla en la litúrgia. Tanmateix, ell no pensava no es va fer autopropaganda; una de les seves ça cadascuna. Cada estrofa de l’himne correspon els seus himnes per a un ús estrictament litúrgic, glòries és que els himnes s’hagin popularitzat no a un dels títols bíblics de Déu de l’Antic Testa- sinó com una mena de complement de la cele- pas pel nom del seu autor, sinó per la seva bon- ment, amb què comença cada antífona: Saviesa, bració. Recordo bé que els Himnes foren editats dat intrínseca. Això és el millor que pot passar en Legislador al Sinaí, Vara de Jessè, Clau de David, al començament en fulls separats, i es distribuïen un cant per la litúrgia: l’autor cedeix la seva obra Aurora fulgurat (Orient), Rei. Cada títol és pre- a la basílica de Montserrat per ser cantats pels a l’Església, que la incorpora al seu patrimoni sentat a la llum del text llatí litúrgic, amb imat- fidels en acabar la celebració. Després, però, artístic i espiritual. ges poètiques pròpies. Alguns exemples concrets quan la llengua vernacla va entrar de ple a la ho il·lustren: «Veniu, esclat del nostre hivern, oh litúrgia, els Himnes del pare Miret foren valuosos «Veniu, veniu, oh Emmanuel» Saviesa de l’Etern...», o bé: «Veniu, que brilla ja elements de participació, popularitzats arreu de el Misteri que ens traurà el jou del captiveri...», Catalunya, i alguns d’ells traduïts al castellà. En Quina parròquia o comunitat hi haurà, en aquest o també: «Veniu, Aurora fulgurant, i dissipeu el el moment de publicar el Cantoral litúrgic bàsic Advent que comencem, que no canti aquest trist foscant; sobre la mort deu-nos victòria per de la Tarraconense, els Himnes del pare Miret himne en algun moment? Potser cap. Això ens cantar sempre dalt la glòria...» entraren amb tots els honors, i en el Cantoral de porta a mostrar com el pare Miret va condensar- Ara, per al pare Hildebrand Miret aquest himne la Missa Dominical hi consten igualment gairebé hi l’espiritualitat de l’Advent, i, amb la música d’Advent ja no li té sentit. «Déu amb ells serà el tots. del pare Segarra, aquest himne ha esdevingut un seu Déu (Emmanuel), les coses d’abans han pas- El pare Miret mereix la memòria agraïda dels «clàssic». sat» (Apocalipsi 21,3-4).

desEMBRE El sant de la setmana Per Eduard Brufau 4 Beat Francesc Gálvez

✓ Nascut a Utiel l’any 1576 ✓ Franciscà missioner al Japó i les Filipines ✓ Martiritzat fins a la mort per ordre de l’emperador japonès l’any 1623 ✓ Beatificat l’any 1867 per Pius IX

Aquest beat era fill de la ciutat avui valenciana d’Utiel, que llavors pertanyia al Regne de Castella. De jove va sentir la vocació religiosa, i després d’estudiar filosofia i teologia, va entrar a l’orde franciscà. Per les seves aptituds intel·lectuals ben aviat va ser destinat a les missions de l’Extrem Orient, primer a les Filipines i després, l’any 1612, al Japó. En aquest país, però, es va desencadenar una persecució contra les primeres comunitats cristianes i va haver de tornar a Manila per salvar la vida. De nou a les Filipines, això no obstant, no va renunciar a l’evangelització del Japó i va escriure diverses obres doctrinals en japonès. Al cap d’un temps va emprendre una iniciativa molt més directa i perillosa: disfressar-se de mariner negre per no ser reconegut i embarcar-se en un vaixell cap a l’imperi nipó. La pensada li va sortir bé, i un cop en terres japoneses va tornar a proclamar la paraula de Déu. Va aconseguir passar uns anys esqui- vant les persecucions, però finalment, el 1623 l’emperador va tornar a decretar l’arrest i l’execució dels cristians. Va ser així com, juntament amb cinquanta cristians més, tant missioners estrangers com laics japonesos, el beat Francesc Gálvez va morir màrtir a la foguera. 20 28 novembre 2010 Reportatge

La catedral del Sant Esperit va quedar petita davant la gran afluència de fidels Terrassa s’aboca amb l’ordenació de quatre sacerdots

Eduard Brufau rebre, va donar les gràcies per totes aque- Terrassa / Fotos: Agustí Codinach lles persones que els havien acompanyat en aquest camí: «Estem molt agraïts als La tarda del 14 de novembre passat pares, les escoles, els bisbes de Terrassa, la catedral de Terrassa es va omplir de els formadors del seminari, els germans gom a gom per a l’ordenació sacerdotal en el sacerdoci i les parròquies on hem de Carles Matilla Claret, Sergio González estat.» Acabada la cerimònia —després Ferreiro, Javier A. Peppe Marquinez i de cantar a l’uníson els goigs a la Mare de Silvio Torregrossa Dequigiovanni. Mitja Déu de la Salut, patrona de la diòcesi— es hora abans de començar la celebració al van succeir les abraçades i les felicitacions Sant Esperit ja no hi cabia ni una agulla i cap als acabats d’ordenar. El jove bisbat els darrers fidels que hi van arribar es van de Terrassa pot estar orgullós d’aquestes haver d’instal·lar al cor elevat. En l’ambient preuades vocacions. flotava un sentiment d’expectació joiosa. La cerimònia va ser presidida per Mons. Saba nova per a un bisbat jove Josep Àngel Saiz i concelebrada pel bisbe auxiliar, Mons. Salvador Cristau, i una Els quatre nous preveres ja desenvolu- vuitantena de preveres vinguts de tots els pen de fa temps tasques pastorals a dife- racons de la diòcesi, acompanyats d’alguns rents parròquies de la diòcesi: Mn. Sergi diaques i nombrosos acòlits. El presbiteri González Ferreiro i Mn. Javier A. Peppe ple de preveres i les naus completament Marquinez estan destinats a les parròquies ocupades pels fidels i els familiars dels de Sant Esteve de Parets del Vallès, Sant candidats a sacerdot, era la imatge més Cristòfor de Lliçà de Vall i Santa Maria de evocadora de la força vigorosa que té la vi- Montmeló; Mn. Carles Matilla Claret està da eclesial del jove bisbat egarenc. Aquesta destinat com a vicari a la parròquia de Sant vitalitat es va mostrar encara més evident Martí de Sant Celoni; Mn. Silvio Torregrossa en els diferents cants, que l’assemblea va Dequigiovanni col·labora a l’hospital Parc entonar amb una força i alegria exemplars Taulí de Sabadell i és vicari a les parròquies que van sonar com una sola veu. de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. En l’homilia Mons. Josep Àngel Saiz va Els nous ordenats són la millor mostra recordar als quatre diaques que havien de l’activa vida religiosa de Terrassa, creada de ser ordenats la naturalesa del ministeri com a bisbat l’any 2004 juntament amb la sacerdotal: «El sacerdot desenvolupa el diòcesi bessona de Sant Feliu de Llobregat. seu ministeri de conduir la comunitat fent El bisbat egarenc té 124 parròquies i una present Jesucrist, Bon Pastor, en comunió població total de més d’un milió d’habi- amb els mateixos sentiments i actituds de tants, cosa que el converteix en el segon més qui “no va venir a ser servit, sinó a servir i poblat després del de Barcelona. Pel que fa donar la vida per la redempció del món”.» als futurs capellans, Terrassa compta actual- El bisbe de Terrassa també va voler recordar ment amb una quarantena de seminaristes, el recent Any Sacerdotal, clausurat el mes la xifra més elevada de totes les diòcesis ca- de juny, durant el qual el papa Benet XVI talanes. Aquests seminaristes i el sacerdots va voler recordar la grandesa i la bellesa acabats d’ordenar són la millor garantia de d’aquest ministeri, que s’ha de rebre com futur per a l’Església egarenca. un do: «Per això, qualsevol moviment interior de supèrbia o vanitat és impensa- ble en un sacerdot perquè aquest tresor del ministeri sacerdotal no es deu a un mateix o als mèrits propis. És pur do de Doble ordenació presbiteral Déu.» Finalment Mons. Saiz va exhortar Als quatre nous preveres que es van ordenar el 14 de no- els futurs preveres a ser propagadors de la paraula de Déu, seguint l’exemple dels vembre a la catedral del Sant Esperit de Terrassa, cal afe- apòstols: «Benvolguts Silvio, Javier, Carles gir-ne dos més consagrats tot just quinze dies abans. Són i Sergi: heu deixat les xarxes dels possibles Mn. Aaron de Larrazábal Buenache i Mn. Mariano Ndong projectes familiars, professionals i humans Ekomo. Mn. Aaron de Larrazábal va néixer a Sant Cugat del per seguir la crida del Senyor. Com van Vallès l’any 1984 i després d’ingressar en el Seminari ha col· fer Pere i Joan, Jaume i Andreu, i tants laborat a les parròquies de Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu altres que ens han precedit. Sou enviats de Sabadell i més darrerament a Sant Esteve de Granollers, a comunicar l’alegre notícia que Déu és on continuarà el seu servei com a vicari. Pare, que ens estima, que ens ha enviat el Mn. Mariano Ndong Ekomo és natural d’Esong, a Guinea Fill per salvar-nos.» Equatorial, on va néixer l’any 1975. Ha col·laborat a les En els moments més significatius de parròquies del Sant Esperit i Sant Cristòfor de Terrassa, a la cerimònia d’ordenació —la imposició l’església de la Mare de Déu del Roser de Cerdanyola del de les mans, la unció crismal i el bes de Vallès i més darrerament a la parròquia de Sant Vicenç de pau— l’emoció es palpava en el rostre dels Mollet on continua com a vicari. quatre nous preveres, les seves famílies i El bisbe titular de Terrassa, en la seva homilia, va reflexionar els nombrosos germans en el presbiterat. a partir del text evangèlic tot mostrant la misericòrdia de Ja al final de la cerimònia un dels nous Déu a través de l’encontre de Jesús amb el publicà Zaqueu. sacerdots, Mn. Carles Matilla, va fer una A partir d’aquesta reflexió es va adreçar als ordenands con- breu al·locució en nom de tots quatre en la vidant-los a ser ministres de la Paraula, del Sagraments i del qual, a més d’expressar la profunda il·lusió Servei. que sentien pel ministeri que acabaven de

22 28 novembre 2010 Església a Catalunya

Barcelona La Sagrada Família s’omplirà de famílies El dissabte 18 de desembre la basílica acollirà la primera celebració d’àmbit diocesà

Redacció presència, «ens ha confirmat en la fe Barcelona i ens ha animat a seguir en el nostre camí de cristians, revitalitzant la nostra Al cap d’un mes després de la solem- identitat cristiana i els compromisos a ne celebració de dedicació presidida què estem cridats a viure en l’Església

Agustí Codinach pel papa Benet XVI, la basílica de la i en la nostra societat». Sagrada Família tornarà a omplir-se També van desitjar expressar el seu de fidels per assistir a una celebració agraïment a tots els fidels de l’arxidiò- eucarística. Serà el dissabte 18 de cesi i de les altres diòcesis de Catalunya, desembre, a les cinc de la tarda, amb a tots els ciutadans, a les administra- una missa presidida pel cardenal cions, als voluntaris, als mitjans de Lluís Martínez Sistach en acció de comunicació, als veïns de la Sagrada gràcies per la visita del Sant Pare a Família i a tots els qui han col·laborat Barcelona. en la preparació i realització de la visita, En aquesta celebració també es pel bon acolliment que es va tributar pregarà per les famílies i pel respecte al Sant Pare. a la vida humana. Amb aquest acte El Sant Pare va agrair l’acolliment l’arquebisbat de Barcelona celebrarà la afectuós i càlid que se li va oferir en Jornada per la Família i la Vida, que l’Es- tots els actes i va manifestar al carde- glésia catòlica promou cada any entorn nal Martínez Sistach que estava molt de la festa de Nadal, i per aquest motiu, Moltes famílies van donar la benvinguda al Papa a Barcelona. satisfet de la visita. El cardenal, ja al l’acte està organitzat conjuntament peu de l’avió, li va reiterar l’agraïment amb la Delegació de Pastoral Familiar i de la vida humana. «Les condicions seva gestació, en el seu infantament, de la diòcesi i de la societat pel bé es- de l’arquebisbat de Barcelona. de la vida han canviat molt i amb elles en el seu creixement i en el seu terme piritual i pastoral que ens ha fet amb Es convida tothom a aquesta ce- s’ha avançat enormement en àmbits natural». la seva visita i que estarà molt present lebració, per a la qual no cal fer cap tècnics, socials i culturals. No podem Així mateix, el 12 de novembre, el en el nostre cor i en la nostra pregària inscripció prèvia. De manera especial acontentar-nos amb aquests progres- cardenal Lluís Martínez Sistach es va i li va demanar que ens tingui també es convida els esposos que celebren sos», va dir Benet XVI en la missa de reunir amb els membres del Consell ben a prop en el seu cor i en la seva aquest any les noces de plata o d’or del dedicació de la Sagrada Família, «al Episcopal per fer una valoració molt pregària. seu compromís matrimonial. costat d’aquests hi ha d’haver sempre positiva de la visita de Benet XVI a L’arquebisbat de Barcelona editarà, La celebració serà una molt bona els progressos morals, com l’atenció, Barcelona els dies 6 i 7 de novembre. en els propers dies, els textos d’aquesta ocasió per plasmar l’acció de gràcies protecció i ajuda a la família, ja que El cardenal arquebisbe i el seu Con- visita apostòlica de Benet XVI, per tal de de la diòcesi per la visita de Benet XVI, l’amor generós i indissoluble d’un sell Episcopal van voler expressar el facilitar-ne la seva divulgació, ajudar a i per fer-se ressò del missatge que el home i una dona és el marc eficaç i seu agraïment al Sant Pare Benet XVI la reflexió dels seus continguts i portar- Papa va deixar en defensa de la família el fonament de la vida humana en la que, amb les seves paraules i la seva los eficaçment a la pràctica.

Diaques d’arreu del món es reuneixen a Barcelona

Carme Munté / Barcelona vespres i la celebració eucarística d’una de les jornades. Barcelona va acollir recentment una Com a amfitrions de la trobada, trobada de diaques provinents d’arreu Montserrat Martínez i el seu marit, el di- del món. Més concretament, va ser l’as- aca Aureli Ortín, valoren molt positiva- semblea de delegats del Centre Inter- ment la reunió celebrada a Barcelona. nacional del Diaconat, una associació Montserrat Martínez considera que és que va ser creada l’any 1965 a Roma un gran enriquiment compartir expe- amb l’objectiu de promocionar el mi- riències, inquietuds i objectius comuns nisteri del diaconat en l’Església. Arreu amb diaques d’arreu del món. del món hi ha més de 37.000 diaques També des del punt de vista de les do- permanents, 17.000 dels quals als Estats nes dels diaques és un gran enriquiment, Units, però encara hi ha molts països on ja que a través d’internet han creat una cal potenciar aquest ministeri tan ne- xarxa on poder trobar-se i compartir ex- cessari per visibilitzar la representació periències comunes. «En general, potser de Crist Servidor en l’Església. el paper de la dona del diaca no és prou Segons Montserrat Martínez, que tingut en compte», afirma Montserrat des del març del 2009 forma part de Martínez. «El cas de les viudes també l’assemblea de delegats en representa- ens preocupa molt», continua, «perquè ció de l’àrea mediterrània, la trobada així com en vida del marit l’han estat va servir per avançar en l’objectiu més acompanyant en el ministeri diaconal, El cardenal va compartir una estona del treball dels diaques. immediat del Centre Internacional en el moment de la mort, cal vigilar que del Diaconat: articular en els estatuts la relació de la viuda amb la comunitat i la internacionalització de l’associació amb els altres diaques i les seves dones i la representativitat de les diverses no quedi tallada». Josep M. Forcada, elegit membre de la regions. En l’àmbit espanyol, s’ha celebrat la Al llarg de tres dies els delegats 25a trobada de diaques de les diòcesis Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya provinents d’arreu del món van com- espanyoles a Santiago de Compostel·la binar el treball i les reunions amb les amb motiu de l’Any Sant Compostel·là. Redacció / Barcelona nent per elecció de la Reial Acadèmia celebracions litúrgiques en el marc in- Ha estat una nova ocasió per fer sentir de Medicina de Catalunya. El Dr. comparable del monestir de Sant Pere la veu d’aquest ministeri que encara El Dr. Josep M. Forcada i Casa- Forcada ha estat adscrit a la secció de les Puel·les de Barcelona. El cardenal no està implantat a totes les diòcesis novas, metge i sacerdot, que actu- de Medicina Social d’aquesta presti- Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de espanyoles i que en el cas català —on alment és el prior de l’hospital de la giosa institució científica. L’acte d’in- Barcelona, va voler compartir el treball sí que està implantat arreu dels deu Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, grés del nou acadèmic se celebrarà dels diaques presidint la pregària de bisbats— compta amb 95 diaques. ha estat elegit acadèmic correspo- pròximament. 23 Església a Catalunya 28 novembre 2010

Barcelona Vida religiosa i immigració en temps de crisi Jornada de religioses i religiosos en barris obrers i populars

Carmen García Pita vaig trobar un amic que em va portar a començar recordant el caràcter migra- tat, com Jesús pot oferir l’aigua viva Barcelona una parròquia on em van ajudar molt. tori del Poble d’Israel i el text del llibre en tantes situacions de desert com es Gràcies a una religiosa vaig trobar feina del Levític: «Quan un immigrant vingui donen als nostres barris. Per això la El Secretariat Interdiocesà de De- i em van fer els papers.» a instal·lar-se al costat vostre, en el nostra passió per Déu s’ha de traduir legacions de Pastoral Obrera de I va continuar: «El rector ens escolta- vostre país, no l’exploteu. Al contrari, en la nostra passió per l’ésser humà. Catalunya i la Unió de Religiosos de va, tenia paciència amb nosaltres i ens considereu-lo com un nadiu, com un de Cal destacar la dimensió de gratuïtat Catalunya va celebrar la XVII Jornada vam animar per fer la Confirmació. Des vosaltres. Estima’l com a tu mateix, que de la nostra acció. L’Amor de Déu s’ha de Religiosos en Barris Obrers i Popu- de llavors visc amb més fe. A la parrò- també vosaltres vau ser immigrants vessat a les nostres vides i això ens porta lars. Va tenir lloc el 6 de novembre quia he fet molts vincles, pertanyo a en el país d’Egipte» (Lv 19,33-34). Va a tornar gratuïtament el que se’ns ha al Seminari Conciliar de Barcelona diferents grups i sóc catequista. El que destacar que tot l’Antic Testament donat gratuïtament. A la nostra acció per reflexionar sobre la realitat de la més valoro és el que els voluntaris fan està adreçat a emigrants i exiliats i va sempre hi haurà un nivell de professi- immigració i la seva actuació als barris pels altres a canvi de res. Vull seguir recordar que a Catalunya el 70% de onalitat però també es donarà un plus més pobres. l’Evangeli que cada dia m’ajuda a cami- la població té avantpassats foranis. de dimensió humana, de valors que La trobada es va iniciar amb la lectu- nar per on ho he de fer. Sempre recordo «D’altra banda —va afegir—, la nostra brollen de l’evangeli.» ra de textos sagrats, càntics i pregàries el que deia Jesús: “Us asseguro que tot acollida s’hauria de fonamentar en la Tot seguit va enumerar una sèrie de que van donar lloc a la presentació de el que feu per un d’aquests petits, per compassió per haver estat nosaltres pautes d’actuació a seguir pels religio- l’acte per part de Pepe Rodado, delegat mi ho heu fet.”» també emigrants.» sos. En primer lloc va destacar l’acollida, de Pastoral Obrera de Barcelona, el Va concloure el seu testimoni ressal- En la seva exposició va continuar la necessitat d’«acollir i acompanyar les qual va fer referència a l’objectiu de la tant: «El que demanaria a la societat és destacant: «Jesús encarna la condició persones, escoltar-les, reforçar la nostra Jornada: «Tenim experiència, es tracta millorar la desigualtat entre els països, d’emigrant. Neix fora de la seva terra, autoestima, donar-los ajuda psicosocial, de valorar quines respostes donem, conèixer altres cultures, tenir més actes ha de fugir a Egipte. Assumeix la seva etc.». Va continuar emfatitzant sobre la estudiar i millorar la nostra actuació. interculturals, viure més l’evangeli i, vida marcada pel rebuig des de Bet- rellevància de la pregària com a mètode Com a Església som al costat dels qui sobretot, que ens coneguin més bé.» lem fins al Gòlgota. Els evangelistes per fer-nos més humils i ajudar-nos a ser pateixen.» L’acte va continuar amb la interven- presenten la vida pública de Jesús com presents enmig de tant de desànim. «És La Gna. M. Dolors Tribó, carmelita de ció del P. Quim Pons, director de Migra un camí cap a Jerusalem. Jesús com important —va explicar— que les perso- la Caritat Vedruna, va ser l’encarregada Studium, que va aprofundir sobre la tants emigrants sent la soledat, així nes que encomanen les seves peticions d’exposar els balanços d’actuació de vessant espiritual dels religiosos de la com Maria la seva mare que és la icona als sacerdots siguin ateses, perquè ho les diferents comunitats. La religio- Pastoral Obrera en el món d’avui. Va vivent de la dona emigrant. La devoció capten i ho agraeixen.» sa va destacar que la crisi afecta de I finalment es va referir a la vida manera especial els més vulnerables, comunitària: «Hem de passar de ser especialment els immigrants: «L’atur, un modus vivendi a una consciència de la pèrdua de l’habitatge, serveis socials militància, de pertinença a alguna cosa bloquejats, etc., provoquen desespe- per oferir sense caure en el proselitisme, ració, angoixa, desavinences, ruptures ser una proposta directa d’espiritualitat familiars, etc. Per això recorren a les per als qui no ens coneguin. Som cridats entitats religioses quan ja han esgotat a produir un impacte, passar desaper- les ajudes socials.» També va ressaltar el cebuts és deixar de ser la sal i la llum. ressorgiment de nous valors en aquest I som cridats a fer-ho en un context col·lectiu en aquesta situació de crisi: de disminució de religiosos, d’edats «Augment de la fe (en el seu Diosito avançades, assumint riscos, acceptant la o en Al·là), la solidaritat entre ells, nostra precarietat i vulnerabilitat. Per organitzant menjadors públics, pas- això hem de tenir les finestres obertes sant-se informació, etc., i la valoració a la gràcia imprevisible de Déu.» de l’estudi esforçant-se perquè els seus El P. Pons va aprofundir en la lectura fills continuïn estudiant.» contextualitzada dels vots, començant Tot seguit va enumerar el conjunt per l’obediència: «Fer-nos obedients d’ajudes que ofereixen les diferents a un dinamisme que ens faci sortir de congregacions per a la integració social nosaltres mateixos, de les nostres pors i laboral: «Oferiment d’amistat, ajuda i inseguretats per anar a la recerca de econòmica puntual, pisos d’acollida, l’altre. La reconciliació és fruit d’aquest tallers ocupacionals, d’alfabetització, dinamisme. Per això hauríem de crear informàtica, etc. En situació de crisi espais de trobada per canalitzar les l’acollida a aquestes persones s’allarga, popular considerarà Maria com la Mare nostres discrepàncies i pors.» passa de ser acollida a acompanya- de Déu del Camí.» Tot seguit es va referir a la pobresa: ment.» «Les congregacions «La novetat de Jesús de Natzaret les nostres comunitats haurien de ser Les mancances que troben aquestes —va explicar— és el seu estil de vida: veritables icones de noves expressions comunitats són sobretot la manca de religioses no som s’identifica amb els que pateixen, i es de viure en comunió de béns on el coordinació de les diferents entitats una ONG més, la posa a la seva pell. En això es basa el fet de compartir es deixi afectar per civicosocials, ajuntaments, Càritas, nucli de la nostra acció social: el que la realitat de crisi en la qual vivim. La etc. Manca d’iniciatives de projectes nostra identitat ho faci pels altres, per mi ho fa.» Va nostra pobresa de vocacions ens ha d’autoocupació, excés de burocràcia. recordar el Discurs de la Muntanya: fet avançar en la col·laboració inter- I els interrogants: fins quan durarà la es fonamenta «Hem d’interpretar les benaurances congregacional amb dues experiències crisi i com la podem vèncer? La religi- d’una manera indicativa, com un significatives: l’Associació Cintra i la osa va concloure: «A la gent d’aquí els en el fet que estil de vida alternatiu a la societat Fundació Benallar. Finalment es va demanaríem més comprensió, eradicar d’opulència i consum actual. Aquí pren referir al celibat: «La nostra afectivitat el racisme que es genera, donar veu als som persones força la nostra opció preferencial pels s’ha de fonamentar en l’Amor a Déu. immigrants i denunciar les situacions pobres. El Judici es referirà a la nostra Aquest ha de ser el veritable fonament injustes.» orientades actitud amb l’estranger, els malalts, els de les nostres relacions. D’aquesta Un dels moments més emotius de vers Déu» pobres, etc.» manera, entre el compliment de la llei l’acte va ser la intervenció de María «Les congregacions religioses no i l’amor, serà l’amor, l’atenció a la per- S., de 31 anys, immigrant de l’Equador som una ONG més —va ressaltar el jesu- sona concreta i a les seves necessitats que va arribar a l’Estat espanyol fa nou ïta—, la nostra identitat es fonamenta el que prevaldrà.» anys fugint de la pobresa extrema: «En en el fet que som persones orientades Després d’un dinar, la jornada va arribar aquí, el que més em va impres- cap a Déu i això tindrà una traducció continuar a la tarda amb una sessió de sionar va ser que tot era molt diferent. en els nostres projectes. Trobar la vida treballs en grup per aconseguir pautes Ho vaig passar molt malament fins que divina en les profunditats de la reali- per millorar-ne l’actuació. 24 28 novembre 2010 Església a Catalunya

Urgell Formació sobre sexualitat des d’una visió cristiana El bisbat prepara recursos educatius com a resposta a la preocupació de molts pares

Patrícia Navas nostra antropologia cristiana», en un La Seu d’Urgell ambient en què «als joves tothom els parla de sexualitat, començant per les Per tal de respondre a un dels temes sèries televisives, menys qui els n’hauria que més preocupen actualment els de parlar». pares, l’educació sexual dels joves des En aquests moments, a més de deter- d’una visió cristiana, el bisbat d’Urgell minades adaptacions del currículum de ha començat a preparar uns materials l’assignatura Educació per a la Ciutadania adients a les famílies que també es incompatibles amb els ensenyaments de puguin fer servir a escoles, catequesis, Jesús, està pendent d’aplicació el capítol etc. Un equip coordinat pel delegat educatiu de la nova llei de l’avortament diocesà de Pastoral Familiar, Mn. Joan espanyola que, per exemple, preveu que Antoni Mateo, s’ha posat ja en marxa l’avortament s’ensenyi sistemàticament per preparar el material, d’una manera des de primària fins a la universitat. El semblant a com ho va fer amb uns re- 18 d’octubre passat es va aprovar l’Es- cursos per a la preparació al matrimoni tratègia de Salut Sexual i Reproductiva, titulats Junts fem camí, que ara s’estan que forma part del desenvolupament fent servir més enllà de les fronteres de d’aquesta llei orgànica de salut sexual la diòcesi d’Urgell. i reproductiva i interrupció voluntària «Hi ha unes propostes legislatives de l’embaràs. que volen incorporar l’educació per cristiana.» En alguns centres docents, aquests». «Cada dia hi ha més pràctica «Aquesta iniciativa neix amb la a l’afectivitat obligatòriament als l’educació sexual es redueix a la visita sexual i més prematura i s’ha d’educar vocació de garantir els drets sexuals i centres docents —explica Mn. Mateo, d’una infermera que explica als alum- en aquest aspecte, en una clau correcta reproductius dels ciutadans», va de- col·laborador de Catalunya Cristiana—. nes cóm es posa un preservatiu, lamenta —afegeix—. No només es tracta d’evi- clarar l’aleshores ministra de Sanitat De fet, alguns pares ja han mostrat la el delegat de Pastoral Familiar d’Urgell, tar embarassos no desitjats i malalties espanyola, Trinidad Jiménez, en una seva preocupació per com s’està impar- i afirma que «aquest és un tema que de transmissió sexual: aquesta és una roda de premsa per explicar l’Estratè- tint des de fa temps l’educació sexual s’ha de tractar amb delicadesa i amb visió i una antropologia molt pobra i gia aprovada. «Per primera vegada a en alguns indrets, d’una manera molt una visió integral, i no quedar-se en empobridora.» Espanya —va afegir—, es diferencien els barroera i poc compatible amb la visió aspectes tan externs i immediats com La proposta de l’Església passa en continguts de la salut reproductiva de la primer lloc per reconèixer que els pri- sexual, per reconèixer el dret de la se- mers educadors dels nens són els seus xualitat sense reproducció.» En aquest pares i denunciar «la pretensió de l’Es- context, Mn. Joan Antoni Mateo acon- tat d’educar en tots els aspectes, fins i sella els pares de negar-se a sotmetre’s a tot passant per sobre de les famílies», una determinada educació sexual. «Tal A la teva parròquia, explica el prevere. Després, en incloure com es plantegen les coses —declara—, en el currículum escolar una educació molts pares haurien de presentar una afectivo-sexual, «s’ha de fer en una clau seriosa objecció que els fills rebin una a més del propi full de antropològica correcta i sempre amb la determinada educació sexual a l’escola, vènia dels pares», continua. «Hem de sobretot si no està d’acord amb les seves la parròquia, donar una resposta adient des de la conviccions profundes.» DESCOBREIX: Càritas estrena un nou local a Linyola El full diocesà (al bisbat de Vic; Full diocesà; al bisbat d’Urgell; Full dominical; al bisbat de Tortosa: Vida diocesana; al bisbat de Terrassa: Full Dominical; a l’arquebisbat de Tarragona: Full Parroquial; al bisbat de Solsona: Full Diocesà; al bisbat de Sant Feliu: Full Dominical; al bisbat de Lleida: Vida Parroquial; al bisbat de Girona: Full Parroquial; a l’arquebisbat de Barcelona: Full dominical) P. N. / Linyola nou local, que ha costat 60.000 euros. La nova seu de Càritas a Linyola té una A la localitat lleidatana de Linyola, superfície de 70 metres quadrats. Càritas ofereix els seus serveis d’acolli- Els actes d’inauguració van comptar da, roba solidària i reforç escolar a un també amb la presència del president i i el nostre setmanari nou local, inaugurat el 16 d’octubre del director de Càritas Linyola, Mn. Pere passat per l’arquebisbe d’Urgell, Mons. Cañada i Agustí Collell, respectivament; Joan Enric Vives. del delegat episcopal de Càritas dioce- Catalunya Cristiana El nou local es troba darrera de la rec- sana d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral, i de toria, al carrer Pi i Maragall d’aquesta l’alcalde de Linyola, Joaquim Mir. Des- localitat de prop de tres mil habitants. prés de beneir el local, Mons. Vives va Les obres han estat sufragades en la presidir una missa a l’església parroqui- seva totalitat per donatius. Empreses, al. Pocs dies abans de la inauguració, el institucions i persones individuals han 10 d’octubre, Càritas va organitzar una www.catalunyacristiana.cat aportat els diners, material i mà d’obra jornada de portes obertes per donar a gratuïta que han fet possible aquest conèixer el nou local. 25 Església a Catalunya 28 novembre 2010

Tortosa Aniversari de la residència diocesana d’ancians Fa 25 anys que el centre es va constituir en fundació diocesana

Víctor Manuel Cardona zar les activitats de la vida diària, que Tortosa necessiten constant atenció i supervi- sió i que per les seves circumstàncies La residència diocesana d’ancians socials i familiars no poden viure a la de Tortosa Sant Miquel Arcàngel ha seva llar. celebrat aquest any el 131è aniversari D’aquesta manera, la seva finalitat de la seva fundació per les Germanetes és facilitar un entorn substitutiu de dels Pobres i ha celebrat els 25 anys de la llar, adequat i adaptat a les seves la constitució de la fundació diocesana necessitats. Afavorir el manteniment que des del 1985, any que van marxar o la recuperació del màxim grau d’au- les germanetes, va prendre la direcció tonomia personal i social, prestant els amb les Germanes de la Consolació. seus serveis les 24 hores del dia, tots els Per tots aquests motius explicats, Mn. dies de l’any. Josep Maria Membrado, vicari episcopal La residència té actualment 72 tre- d’Economia i president del Patronat balladors i més de cent residents. El de la Residència d’ancians, nomenat seu finançament ve dels concerts amb per l’alcalde de Tortosa, va portar la la Generalitat, del que es paguen o es bandera de la ciutat a l’ofrena que la poden pagar els residents i dels dona- ciutat fa a la seva patrona i a la processó tius i col·lectes que en la diòcesi es fan a de la Cinta. favor de la residència, una tradició que Parlant de tot aquest període de El centre disposarà de 150 places. van començar les Germanetes i que es residència diocesana, Mn. Membrado continua amb gran impuls. distingeix tres etapes en el recorre- treball en la residència. La tercera etapa Arcàngel del bisbat de Tortosa és una Aquest any 2010, coincidint amb els gut. La primera seria quan la diòcesi és el moment en què l’actual patronat, fundació pia autònoma sense ànim de aniversaris esmentats, el patronat ha s’encarrega de la residència que fins vistes les necessitats i la demanda, fa lucre. La seva finalitat i esperit sempre vist augmentada la demanda, i ha de- aleshores tenien les Germanetes dels una ampliació i actualització dels espais és l’exercici de la caritat envers les cidit fer una nova ampliació de places, Pobres i que l’any 1985 van deixar. En i de les possibilitats, tot adequant-les a persones grans i pobres. La residència 50 més que faran un total de 150 places, aquell moment el bisbe Ricard Maria les necessitats dels residents. és un servei d’acolliment residencial de prestacions i de qualitat. També es Carles crea una fundació per regir i or- És el moment en què s’arriba a un 60 de caràcter permanent o temporal, i renoven i milloren els equipaments ganitzar la casa. La segona etapa seria o 70% de residència assistida, o sigui, d’assistència integral a les activitats comuns: rehabilitació, sala multiusos, el moment de fer-la funcionar. Aquí gent que necessita una cura atenta i de la vida diària per a les persones l’entrada principal… Una obra impor- tenen un paper destacat les Germanes especial per a tot. Però qui és aquesta grans. El seu treball també va destinat tant que renovarà la residència, les de la Consolació, que amb el patronat fundació? Quins objectius té marcats? a persones grans dependents, que no seves possibilitats i les seves capacitats s’impliquen plenament en el govern i el La Residència diocesana Sant Miquel tenen l’autonomia suficient per realit- d’assistència i de servei. Sant Feliu de Llobregat Excursió parroquial al santuari de la Balma Primera pedra de la nova V.M.C. / Sorita església de la parròquia El santuari de la Mare de Déu de la Balma està Sant Antoni Maria Claret situat a la part més nord- occidental de la província Redacció / Sant Boi de Llobregat de Castelló, al terme de Sorita, que és diòcesi de El 24 d’octubre passat, coincidint amb la festivitat de sant Tortosa. Allí, el 24 d’oc- Antoni M. Claret, es va beneir i col·locar la primera pedra de tubre, un grup parroquial la que serà la nova església de Sant Antoni M. Claret a Sant de 64 campredonencs i Boi de Llobregat. El nou emplaçament està situat a la ronda campredonenques van Sant Ramon número 68. L’acte, que va ser presidit pel bisbe de pelegrinar, per començar Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés, va comptar amb el curs i celebrar tots la presència de l’alcalde del municipi, Jaume Bosch, el rector junts, als peus de la Mare de la parròquia, Mn. Xavier Sobrevia, i altres personalitats de Déu, l’Eucaristia. civils i religioses. L’objectiu de la parròquia, els espais actuals Durant tres anys el san- de la qual són molt insuficients pels serveis socials, culturals i tuari de la Balma ha estat religiosos que es fan, és inaugurar la nova església l’any 2012, tancat a visites i pelegrinatges. El seu mal estat predó s’hi va unir gent de València i alguns de coincidint amb el quarantè aniversari de la creació de la par- i el perill de sulsides van exigir una profunda Barcelona, i estava programada per a aquella ròquia. Aquesta missió necessita el suport del bisbe, l’alcalde, intervenció que en va provocar el tancament tarda un altre pelegrinatge parroquial de els feligresos i molts amics. des del 2007 fins a l’estiu d’aquest 2010. Mequinensa. La veritat és que l’enclavament té un encant El grup campredonenc va aprofitar la jorna- especial: el paisatge, les mirandes i sobretot da per visitar Morella i la seva preciosa basílica que el lloc és realment insòlit. Penjat al bell mig menor. El dinar va ser a Forcall, el centre geo- d’una roca hi ha el santuari, que ve precedit per gràfic de la comarca. Allí van visitar el Museu arcades que sostenen el sostre, per una ampla de l’espardenya i el Museu de la Santantonada, sala sota la roca, per un estret passadís que una festa tradicional del mes de gener —per condueix a l’estreta però majestuosa porta de Sant Antoni, Abad— que té una fortíssima tra- l’ermita per arribar ja dins a l’ermitori on es tro- dició per les seves riques formes i el seu caràcter ba la imatge de la Mare de Déu de la Balma. teatral. El final de l’excursió va ser Mirambell, El temple és prou gran, assegudes hi caben un petit poble de Terol, pròxim a Forcall que unes dues-centes persones, i dretes són incomp- pel seu caràcter medieval, per la restauració tables sobretot el dia de la festa de la Balma que se li va realitzar fa uns trenta anys i per la —el diumenge més proper al 8 de setembre—, bona cura que d’ell continuen tenint els seus quan el santuari s’omple de devots arribats de veïns, és d’obligada visita i passeig per aquells València, Aragó i Catalunya. El cert és que en que no el coneixen i passen alguna estona per arribar i començar la missa als fidels de Cam- la comarca. 26 28 novembre 2010 Església a Catalunya

d’aquests alumnes han nascut a Catalunya i, per Girona tant, han estat escolaritzats amb normalitat des dels 3 anys. Aquesta dada posa de manifest que les problemàtiques educatives no són exclusives de Càritas va atendre 380 alumnes l’alumnat d’origen estranger. La realitat, segons reconeixen els responsable de Càritas, és molt més àmplia i complexa. El Servei d’Intervenció Educativa és possible gràcies a la La meitat dels alumnes atesos pel SIE tenen reco- negudes les que es coneixen en llenguatge docent participació de 152 voluntaris com a necessitats educatives especials, proporció semblant als que han de rebre una adaptació curri- Víctor Gay / Girona cular individualitzada. Malgrat aquesta dura realitat més d’una tercera Càritas diocesana ha presentat la memòria del part dels alumnes atesos per Càritas milloren en hà- seu Servei d’Intervenció Educativa (SIE) que atén bits d’estudi, en coneixements dels continguts de les alumnes de Primària i Secundària que presenten matèries i en les seves respectives actituds i valors. problemàtiques relacionades amb el procés d’estu- Aquesta tasca de Càritas no seria possible sense dis i formació. Es tracta de situacions derivades de la participació dels voluntaris. Qui són i quin nivell la immigració, la problemàtica econòmica i social, tenen? El 45,9% dels voluntaris tenen entre 36 i 65 desestructuracions familiars i d’adaptació. anys. Un 20,8%, entre 10 i 35 anys; un 19,1%, menys Pel que fa al darrer curs (2009-2010), Càritas ha de 18 anys, i un 14,2%, més de 65 anys. pogut establir 19 Serveis d’Intervenció Educativa, El 47,5% dels voluntaris tenen estudis superiors; donar servei a 390 infants i joves i per fer-ho possible el 43,6%, estudis secundaris, i el 8%, només estudis 152 voluntaris han ofert el seu temps i coneixements, primaris. juntament amb 15 professionals contractats. Per fer possible aquest servei, Càritas va necessi- El SIE treballa amb alumnes de 6 a 16 anys, però tar un pressupost de 338.421 euros, que en un 36% majoritàriament amb infants d’educació primària, procedien de les subvencions de l’IRPF (la popular que són el 80% dels alumnes atesos. Pel que fa creueta), en un 29% dels Plans Comunitaris, en un a les seves nacionalitats el 48% són espanyols, el 24% de recursos propis de Càritas, en un 9% del 28% marroquins, un 10% de Gàmbia i un 14% Departament d’Educació de la Generalitat i en un de diverses nacionalitats. De tota manera el 67% 2% de la Diputació de Girona.

Es crea la Delegació de Pastoral de Santuaris i Pelegrinatges

V. G. / Girona específica a aquests àmbits pastorals». Fins ara aquestes activitats pastorals El bisbe de Girona ha creat, per mitjà depenien de la Delegació episcopal de d’un decret que porta data del dia 3 de Pastoral del Turisme. També s’assenyala novembre, la Delegació episcopal de en el decret que la nova Delegació tin- Pastoral de Santuaris i Pelegrinatges. drà pressupost específic assignat dintre En l’exposició del decret s’assenyala el Fons Comú diocesà. El primer delegat «la importància que els santuaris tenen és el diaca Joan Robé i Campeny. A la a la nostra diòcesi, així com la gran diòcesi de Girona estan oberts al culte quantitat de fidels que es desplacen a una vintena de santuaris marians i no- diferents indrets significatius per a la més a Terra Santa s’organitzen mitja fe», per tant, cal «donar una atenció dotzena de pelegrinatges.

Bisbe Francesc: «Forjant bons cristians, formem bons ciutadans» V. G. / Girona Va rebutjar el pessimisme esmentant actituds que els cristians ens esforcem Tradicionalment l’homilia del bisbe per viure: ser receptius envers els homes de Girona, en l’Eucaristia de la missa i dones d’avui, preocupació respecte de la festa de Sant Narcís, patró de la dels problemes de les persones: feina, diòcesi i de la ciutat, és la que assoleix malaltia, xacres de l’edat. Una pastoral un major ressò mediàtic. Possiblement d’acolliment, amb total respecte ja que respon al fet que en els primers bancs «l’Evangeli es proposa, no s’imposa». del temple de Sant Feliu (la primera I per damunt de tot, estimar, amb catedral) hi són presents les autoritats l’exercici constant de la misericòrdia, civils i polítiques, des del conseller de l’amor fet servei que anticipa com Joaquim Nadal, fins a l’alcaldessa, un test el cel nou i la terra nova. regidors, parlamentaris i delegats de El bisbe de Girona no va obviar la les diferents administracions. Sense proximitat electoral ni va amagar que oblidar, naturalment, els fidels que «en alguns moments es fa palesa una omplen l’àmplia nau recentment res- relació tensa entre l’Església i la socie- taurada amb importants aportacions tat actual». En aquest sentit va dir que de la Generalitat. «per això és important realitzar amb En la primera de les reflexions epis- tota naturalitat i simplicitat la proposta copals, va assenyalar que l’Església cristiana», tot afirmant que els cristians a Europa «experimenta una llarga, «podem contribuir humilment a cercar profunda i complexa transició» i va respostes. I, sobretot, estiguem ben con- respondre que els qui portem el tresor vençuts que forjant cristians, formem de la fe cristiana i l’oferim som perso- bons ciutadans, que són el fonament i nes febles i limitades. Calia, doncs, i en la possibilitat d’una societat més justa, primer lloc, una conversió personal, tot més lliure, més cohesionada i fraternal». constatant «les pobreses de la nostra L’homilia va finalitzar amb un crida a Església diocesana, però allò que és Girona a viure el present i construir el pobresa humana manifesta com mai el futur, sense renunciar a les arrels cristi- poder de Déu». anes, culturals i morals. 27 Ressons de la visita 28 novembre 2010

La clau de la Sagrada Família lliurada pel papa Benet XVI

Mn. Sergi Gordo que tot ho escrutaven, la seu de l’arquebisbat Secretari general i can- corprès per la fascinant de Barcelona, diumenge celler de l’arquebisbat nau interior d’aquest a la tarda, el cardenal de Barcelona bell temple, ens ha Martínez Sistach va tenir fet confiança bo i lliu- la deferència de presentar Quan passem uns dies rant-nos aquesta clau al Sant Pare els que som a casa de familiars o no per tancar portes els seus col·laboradors amics en ocasió d’al- sinó per obrir aquesta més immediats. En arri- guna visita, és tot un signe de confian- nova llar eclesial per a bar a mi va dir-li que jo ça rebre les claus de la llar on t’acullen l’assemblea dels fidels, havia estudiat a Munic els qui aprecies. Semblantment, el per a la celebració dels i que podia adreçar-se a passat diumenge 7 de novembre, vaig sagraments, per a la mi en alemany. Aleshores tenir el goig de rebre de mans del pregària i per acollir el Papa, amb l’alegria de papa Benet XVI, com a pastor suprem tot home i tota dona poder-se comunicar en la de l’Església catòlica, la clau de la que de bona voluntat que, seva llengua materna, va acaba de ser proclamada basílica de la sovint a les palpentes, intercanviar un petit diàleg Sagrada Família de Barcelona. Ho vaig cerca un sentit a la se- amb mi i, en dir-li que havia viure com tot un signe de confiança del va vida i el pot trobar estat alumne del Georgia- Sant Pare envers els meus companys pel camí de la bellesa num —institució de l’arxi- del Consell Episcopal de l’arxidiòcesi de que mena vers Déu diòcesi de Munic on viuen Barcelona, organisme que en aquest creador. seminaristes i preveres que curs tindrà cura d’aquest temple. L’es- Des d’ara, doncs, amplien estudis eclesiàs- mentat consell, del qual sóc secretari, tenim el repte de po- tics—, em va etzibar: «Oh... està presidit pel cardenal arquebisbe, tenciar les grans pos- com jo en els meus anys de Dr. Lluís Martínez Sistach, i en formen sibilitats evangelitza- joventut!» part el bisbe auxiliar i vicari general, dores i catequètiques Després d’aquest breu Mons. Sebastià Taltavull, així com els d’aquesta obra fruit diàleg, vaig anar ràpid quatre vicaris episcopals de l’arxidiò- de la genialitat cons- cap a l’acte que tenia lloc cesi, Mn. Joan Galtés, Mn. Jesús Sanz, tructiva i de la profunda fe cristiana exemplarment en la seva homilia en a l’Obra Benèfico Social Nen Déu. Allà Mn. Salvador Bacardit i Mn. Segimon d’Antoni Gaudí. És propòsit del Consell dir-nos que Gaudí va dur a terme la vaig ser testimoni com aquells ulls con- García. Cal indicar que en aquesta tasca Episcopal que aquest llegat en pedra, seva obra inspirant-se en tres llibres: templatius i escrutadors de Benet XVI comptarem amb la col·laboració d’un «la catedral dels pobres», aixecada el llibre de la naturalesa, el llibre de s’emocionaven en beneir nens i nenes seglar, Esteve Camps. amb l’esforç de les ofrenes dels fidels, les Sagrades Escriptures i el llibre de discapacitats i abraçar llurs famílies. Si En el moment que rebia la clau vaig estigui al servei del culte i també al la litúrgia. aquell matí admiràvem la bellesa i la pensar en Jesús quan, malgrat veure les servei de l’evangelització i de la cate- Acabo aquestes impressions per- grandiositat de l’obra de Gaudí, a la limitacions dels apòstols, els feia con- quesi per als milers de persones que sonals d’una jornada inoblidable que tarda vam poder acomboiar un Sant fiança i els anomenava amics, tal com hi entren cada dia a visitar-la atesa la considero veritablement històrica Pare feliç de trobar-se amb els més ens relaten els evangelistes. També el seva rica simbologia i la seva bellesa. amb un fet personal que em plau petits de la societat que són els amics Papa, amb els seus ulls contemplatius El papa Benet XVI ho va sintetitzar de compartir en to confidencial. A preferits de Jesucrist. Menyspreant Catalunya, des de dins

Francesc Grané societat civil en la qual no s’ha gastat en termes d’obra coral i de continuïtat dent, l’única narració que encara avui Doctor en Ciències diner públic. O es pensen, aquests històrica en el si d’un tradició espiritual. es construeix en pedra. Quan l’edifici de la Comunicació representants públics, que els turistes L’important no és «qui explica» sinó social de l’esquerra alternativa se n’ha vénen a veure l’edifici del Fòrum? Així, «què s’explica». Contemplava la diver- anat en orris queda l’edifici ideològic, La dedicació del tem- qualsevol despesa amb el que s’ha fet sitat d’autories i estils en el si d’un únic la consigna, la retòrica. D’aquí que ple de la Sagrada Fa- per a la dedicació de la Sagrada Famí- projecte i amb un objectiu. la política pública hagi fet del diàleg mília ens ha permès lia és no-res comparat amb els diners L’absència dels representants públics interreligiós un vehicle de doble tall, veure com s’utilitzava que la Sagrada Família fa dècades que a la Sagrada Família s’ha realitzat, en no per exercir un diàleg franc i cordial el fet religiós per al posicionament po- proporciona a Barcelona i a Catalunya. quart lloc, en clau ideològica. Marcar —les religions s’entenen millor sense lític. Ho hem vist, entre d’altres coses, Això, els representants, ho havien de distància respecte del Papa és la for- la interferència del poder públic—, amb això. En primer lloc, l’absència de reconèixer. ma per excel·lència de definir el seu sinó per minar credibilitat a la tradició representants —diputats. Regidors, En tercer lloc, hi ha en Gaudí. Podria perfil ideològic. Demostrant així el majoritària. Tant els és que un 73,2% alguns líders polítics. Aquests represen- interpretar-se Gaudí només com aquell menyspreu que tenen per la «realitat de la població (CIS, setembre 2010) es tants no s’han adonat que la Sagrada que va preveure fer un monument real» del nostre país i la nostra ciutat. declari catòlica, mentre que un 1,7% Família és el motor econòmic de la que ompliria de turistes de tot el món Només importa el xiringuito ideològic són d’altres religions i un 14,4% són no indústria turística, el primer motor de la ciutat de Barcelona. Des de sectors que tenen al cap, la imatge del país creients i un 8% ateus. Per a ells, aquest tot l’Estat amb gairebé tres milions de importants de l’esquerra el menyspreu que voldrien, no el país que hi ha. Que 73,2% estan equivocats, cal ajudar-los visites. Només perquè l’economia del a Gaudí ha estat monumental. Des dels aquest monument sigui motor econò- a descobrir la seva alienació. nostre país no s’enfonsi més, l’absència anys seixanta, certa intel·lectualitat mic del país és igual (els hauríem de Ha tornat un discurs ideològic que d’aquests representants és absoluta- no només ha reclamat l’aturada de recordar quina és la situació econòmi- vincula l’emancipació humana ba- ment absurda. Si no es vol participar les obres, sinó també i fins i tot la des- ca del nostre país?). Costa d’entendre sant-se en l’abandó de l’experiència de la cerimònia religiosa, s’ha de fer trucció de l’edifici. A finals dels noranta que una part de la població pot no religiosa. Oblidant que el conjunt de un reconeixement a l’esforç de qui ha certs sectors intel·lectuals van comen- compartir certs posicionaments de vivències que articulen el món religiós fet possible aquest miracle econòmic çar a fer un gir, davant la impossibilitat l’Església, però accepta el referent la fan una experiència transversal de per a la ciutat (en el benentès que la d’aturar el fenomen. Pocs artistes, fonamental de bona voluntat que tota ideologia política. Oblidant que ideologia de l’utilitarisme és, ara per però, han estat tan denigrats com ell. centra la figura de la família de Nat- aquesta experiència no es pot abordar ara, l’argument més sòlid de l’esquerra El debat entre els arquitectes continua zaret. El motor és una determinada des del marc conceptual de les «ideolo- alternativa). viu. Aquest debat cal dir que no és un idea de país i societat que cal imposar gies». Avui sabem que, abandonant la En segon lloc, la Sagrada Família és debat sobre arquitectura, és un debat —sobretot mediàticament, des del subjectivitat religiosa, la persona queda un exponent del dinamisme de la so- més ampli, entre cosmovisions. Un edi- poder, i que no té res a veure amb la més fàcilment a mercè de l’opinió pú- cietat civil quan actua seguint criteris fici pot no ser contemplat únicament idea integradora del PSUC de Carlos blica. Per això la ideologia de l’esquerra que no responen estrictament a les a partir del concepte d’autoria. Gaudí Comín. L’Església és el seu referent pura és el millor aliat del capitalisme ordres del poder públic. El monument no ho va plantejar així. Encara que ara fonamental. Sense ella el seu discurs neoliberal. Una ideologia amb alian- no ha sorgit de l’administració, no és es retregui que la continuació de les no existiria. El seu projecte és minar ces mediàtiques multinacionals. Però fruit del poder. Una iniciativa de la obres sigui un nyap. Ho va plantejar la credibilitat del Gran Relat d’Occi- aquest és un altre tema. 28 28 novembre 2010 Vida Creixent

El consiliari diu... Nou Any Litúrgic

Miquel Bada, pvre. Després de l’experiència viscuda el dia 7 de novembre per part nostra, preparació, sintonia, benvinguda per Consiliari amb la celebració de la dedicació del temple de la Sagra- connectar plenament amb Ell i així fer camí junts. interdiocesà de da Família, presidida pel Sant Pare Benet XVI, hem acabat Advent, temps d’espera, temps de preparació, temps Vida Creixent un any litúrgic —cicle C—, orientats i guiats per l’evangeli d’austeritat, temps de purificació personal, temps d’il· de sant Lluc, evangeli destinat als cristians procedents del lusió, temps de pregària, temps de lectura de la Paraula paganisme; i hem començat un nou any litúrgic conduït de Déu, també de l’Antic Testament, per situar-nos en la per l’evangeli de sant Mateu —cicle A—, evangeli dedicat mateixa actitud dels grans personatges i creients, plens bàsicament als cristians procedents del judaisme. És inte- d’esperança, com per exemple, el profeta Isaïes. ressant tenir-ho present, perquè ens pot enriquir més en Preparem-nos personalment i, segons les nostres possi- la nostra vida cristiana, si tenim en compte els diferents bilitats, aportem el nostre esforç i coratge, perquè les detalls de cada evangeli; per això mateix, pot ser molt nostres comunitats i grups de Vida Creixent es preparin convenient llegir i reflexionar alguna introducció o co- també per a aquesta vinguda. Que no sigui una simple mentari de l’evangeli de sant Mateu, per poder-ne treure rutina, que no sigui un costum tradicional i anecdòtic. més profit. L’Advent ha de ser un temps d’intensitat cristiana i comu- L’any litúrgic el comencem amb el temps d’Advent, és a nitària per arribar al Nadal amb plenitud, que ens porti dir, quatre setmanes d’expectació i d’esperança, que ens a celebrar-ho, amb una autèntica acció de gràcies, pel acosten amb il·lusió al naixement de Jesús, el Messies, el gran detall de Déu Pare d’enviar-nos el seu propi Fill, per salvador del món, l’esperat enviat de Déu, que demana iniciar i iniciar-nos en el camí de la salvació.

Bisbat de Tortosa Plorar - consolar

Dos verbs marquen el contingut de Desig de Déu: matricular-se en un la segona benaurança: plorar i consolar. Sempre esdevé una riquesa acostar-se curs d’alegroteràpia al diccionari per veure què en diu: Plorar: 1. Vessar llàgrimes. Posar-se a Juan Manuel Bajo Llauradó plorar. Parar de plorar. Plorar de dolor, Consiliari diocesà Vida Creixent de ràbia, d’alegria. Plorar amargament, de Tortosa agrament. Plorar com una Magdalena. Mestratge en Gerontologia mèdica 2. Estar vivament afligit per alguna co- i Psicosocial sa. Plorar la mort d’un amic. Plorar un mort. Una de les darreres propostes que Les llàgrimes tantes vegades apa- he rebut és la de preparar un curs so- reixen (i tantes altres ho farien si no bre la implicació saludable del riure en tinguéssim tanta vergonya i socialment la malaltia. A més, sembla que sorgeix «no estigués ben vist») en els nostres amb força aquesta manera d’actuar ulls des del mateix moment en què nai- en el món de la malaltia i que, fins i xem. Llàgrimes de dolor, d’impotència tot, proliferen termes com risoteràpia, o alegria, tant se val. teoria de l’humor, humorteràpia, etc. No tinguem por, les llàgrimes van La gent gran també és un col·lectiu vessar també dels ulls de Jesús: davant que entra dins de les característiques l’amic mort o bé la ciutat estimada que dels que són potencialment alumnes li dóna l’esquena. d’aquest curs. Consolar: 1. Alleujar la pena, el do- La gent gran sol dir, amb molta fre- lor (d’algú). Consolar els afligits. Con- qüència: «el que Déu vulgui», «que solar algú d’una desgràcia. 2. Donar es faci la seva voluntat», quan tenen consol. algun problema i quan sorgeix alguna Estar a prop de l’altre, sigui qui sigui, dificultat. Però a quasi ningú, o més significa compartir la vida amb ell. Joia i ben dit, a ningú no li agradaria morir esperança, tristesa i angoixa, moments ara, ni arribar als cent vint anys. bons o situacions difícils. Alegrar-se o Que fàcil resulta dir a diari: «faci’s bé consolar. En totes aquestes ocasions la vostra voluntat», però no sabem en La basílica de les Benaurances a la regió de Galilea. sentir algú a prop sempre ens ajuda. realitat el que Déu vol per a cadascú Jesús no s’atura davant de res ni de ningú, vol ser a prop de la persona, es- de nosaltres i quasi sempre confonem pecadors, infeliços, mancats d’alegria Fullejant aquest text he pogut bes- pecialment del qui pateix, compartint els nostres gustos i capricis amb els i poc avesats a riure. Podríem canviar treure’n el següent: les benaurances també la seva alegria, esperonant-lo seus plans. Diem un confús «faci’s». radicalment i posar una mica d’alegria són la síntesi i la clau del pla o voluntat a créixer o consolant-lo en allò que li Qui ho fa: Déu o nosaltres? Nosaltres i de somriure a la nostra vida, i deixar- de Déu, revelat per Jesús en l’Evangeli toca viure. sols, ni en sabem, ni podem, però nos estimar per Déu. perquè al viure-les siguem feliços ara, Plorar i consolar: dues accions hu- també és veritat que Ell tampoc no Davant d’aquesta necessitat tan pa- en el món present. Són el contrari del manes, dos tarannàs del Déu-amb-no- vol fer-ho sol, perquè espera la nostra lesa, Déu s’atreveix a impartir un curs que podem pensar en ficar el nostre saltres. I voletejant al seu voltant una col·laboració i respecta la llibertat de d’alegroteràpia, que s’imparteix a la ideal en les petites i egoistes felicitats promesa de felicitat. cada persona. Hi ha tanta violència i Universitat de la Vida, on tots tenim que busquem cada dia. sofriment que Déu no vol en el món. la matrícula pagada i encara tenim els La recepta per ser feliç i sant, que V. C. Nosaltres desitgem que es faci la seva llibres per estrenar. Enguany, la Càte- ens ofereix aquest curs sota la respon- voluntat i que Déu accepti la nostra dra de Vida Creixent d’aquesta uni- sabilitat de Déu són les vuit maneres col·laboració. Si no oferim la nostra versitat, amb seu a Catalunya, estrena diferents proposades per les Benau- A g e n d a col·laboració es quedaran moltes co- aquest curs, i seria un encert que ens hi rances i que es poden reduir a una: ses per fer. Seria per la falta de col· matriculéssim força alumnes, perquè «Estimar com Jesús ens va estimar i Desembre laboració o per la pròpia omissió. és una de les carreres de les quals està compartir el seu amor com Ell ens va El que Déu vol és que siguem fe- més necessitat el nostre actual món, ensenyar.» No hem de perdre aquesta Dijous 16: reunió d’anima- liços i sants. Totes dues coses juntes, i segurs que les promocions que en oportunitat de seguir aquest mestrat- dors, única al mes. A les 5 encara que som conscients que la fe- surtin tindran molta feina a fer. El ma- ge de l’alegria, de la plenitud de la de la tarda a Rivadeneyra, 6, licitat completa no existeix aquí a la nual que cal estudiar es titula Les ben- felicitat. Esperem que la valoració que 3a. Aula 1. Tema IV: Feliços els terra, i, a més, sembla que no tenim aurances, d’un autor força reconegut, fem del curs a la seva fi, sigui immen- humils, ells posseiran la Terra. fusta de sants. En realitat, tots som però potser poc llegit i estudiat. sament positiva i satisfactòria. 29 Societat 28 novembre 2010

Una història amb final feliç NPH inicia un projecte per operar a Catalunya nens de Llatinoamèrica

Rosa María Jané Chueca el terrible panorama d’infants que no em canso tant, em trobo millor. Puc hem entès perfectament i la Yudelkis Barcelona moren de patologies fàcilment tracta- córrer, jugar, puc ballar!» També els s’ha trobat molt bé a casa nostra. Ella bles a occident». És en aquest moment que han conviscut amb ella notaven és molt bona persona i generosa. Mai La Yudelkis González és una nena de quan «parlem d’iniciar un projecte, el el canvi. Per a la Glòria Canals, «estava no ens demanava res i sempre pensava 13 anys de la República Dominicana. Projecte Yudelkis actualment, encami- brillant, va guanyar en confiança, es va en els altres. Es nota que ja no la tenim, Com qualsevol nena de la seva edat, nat cap a aquests nens que al seu lloc obrir molt. És una nena molt valenta». però continuem en contacte. Durant el la «Yudi», com la coneixen els amics, d’origen no poden tractar-se la dolença, Però, sens dubte, qui la coneix bé és la mes que ha estat amb nosaltres he après és una noia amb somnis, inquietuds, portar-los a Catalunya, intervenir-los i Kristina, que ha estat al seu costat en molt. Totes les coses d’aquí es tornen desperta, alegre… però mesos enrere salvar-los la vida». tot moment: «La veig molt més feliç, riu més relatives quan veus que allí tot és aquesta no era la imatge que presen- Ja aleshores, la doctora li parla de molt perquè té molt oxigen… m’agra- important i que qualsevol cosa petita tava aquesta nena dominicana. Al seu la Yudelkis com d’un pas paradigmàtic da veure-la així. Se li veu a la mirada. pot fer feliç». cap no entraven plans de futur i no era d’aquesta situació, El Roger Mercadé i la Glòria Canals com les altres nenes: la Yudi patia una tot i que li comenta continuaran sent família d’acollida, greu malaltia de cor i lluitava per la seva que ja hi ha un equip fins i tot altres famílies, veient la seva vida a contrarellotge. nord-americà que experiència inicial, s’han animat a col· Veient la petita, ningú no diria que s’ha compromès a laborar en el projecte. amb prou feines fa dos mesos que ha operar-la. Mentres- tornat a néixer. Després d’una opera- tant, el Dr. Mercadé Un projecte complex ció molt delicada, la vida somriu a la va movent els fils Yudi. Gràcies a Déu i a l’esforç de la per posar en marxa La Yudelkis ha estat la primera be- Fundació Nuestros Pequeños Hermanos el projecte… però neficiària d’un projecte complex. Com (NPH), que acaba de posar en marxa es rep una trucada comenta el Dr. Roger Mercadé, «un dels un projecte per operar al nostre país que comunica que aspectes que comprèn aquest projecte nens i nenes de Llatinoamèrica que l’equip no pot inter- és la meva presència com a psiquiatra en necessiten urgentment una intervenció. venir la Yudelkis. «La aquest col·lectiu de 4.000 infants aban- La Yudi és la primera nena acollida en nena estava gravíssi- donats, que pateixen molts trastorns, aquest projecte que, precisament, porta ma, li quedava poc escampats pels nou països de Centre i el seu nom, «Projecte Yudelkis». L’èxit temps i calia operar- Sud-amèrica on NPH té centres d’acolli- d’aquesta primera intervenció anima la ja», recorda el Dr. da». Per al doctor, aquest treball és una NPH a seguir per aquest camí. Mercadé. «Continuo mica difícil d’explicar: «Personalment El Dr. Roger Mercadé, coordinador movent-me i truco em satisfà moltíssim. Em queda un any mèdic internacional de NPH, és el res- al meu amic, el Dr. per jubilar-me i jo no vull deixar de ser ponsable de portar a Espanya els nens Caralps, que va fer metge. Feia temps que em movia per i nenes acollits a les cases de NPH a tot el primer trasplanta- veure què fer en jubilar-me i això ha Llatinoamèrica en situació d’extrema ment de cor amb èxit estat per a mi una porta oberta…» gravetat. Ell i la seva dona, la Glòria a Espanya. Li explico Una altra vessant que recull el pro- Canals, han tingut acollida a casa seva el cas i em diu que ell jecte és «portar personal d’infermeria la Yudelkis i per a ells ha estat una ex- i el seu equip inter- a aquests països que estan molt mal periència sensacional. vindran desinteressa- formats, perquè vinguin sis mesos aquí «La Yudelkis és una nena que arriba dament la Yudelkis. per formar-se en un centre. També fa dos anys a NPH, que té un servei M’explica que a la La Yudelkis entre el Roger Mercadé i la Glòria Canals. intentem que un infermer o infermera d’acollida que inclou una revisió mèdi- clínica Quirón, on d’aquest centre vagi a substituir-los i ca», aclareix el Dr. Mercadé. «En aques- treballa, hi ha una fundació que es pot Jo sabia que l’operació, que era molt doni coneixements de sanitat elemental ta revisió se li detecta un buf cardíac i fer càrrec d’un cas així. I així és.» difícil, podia sortir malament, però va a les dones que porten les cases de NPH. s’observa, més endavant, que la nena es sortir bé i n’estic molt feliç i contenta. Un altre aspecte és portar els nens, entre cansa, s’ofega… se li fan noves proves i Esperança per a la Yudelkis Crec que ho vaig passar jo pitjor que la dos i quatre l’any, que tenen patologies el resultat és terrorífic: una comunicació Yudi, però és una experiència que no gravíssimes. I, finalment, crear brigades interventricular de cor. És una malfor- D’aquesta manera, s’obria una es- oblidarem mai.» mèdiques que puntualment vagin a un mació congènita, de les més freqüents, perança per a la Yudelkis. La petita va En el moment d’escriure aquest re- d’aquests països i puguin fer intervenci- que en l’àmbit occidental s’opera entre arribar el 24 de setembre a la casa de portatge, la Yudelkis ja ha tornat al seu ons quirúrgiques o exàmens mèdics». els 6 mesos i els dos anys d’edat. Mai no la família Mercadé-Canals, acompa- país per afrontar una nova vida. Per a Realment és un projecte molt ambici- es prolonga més perquè pot provocar nyada de la Kristina, una voluntària la família, tenir la Yudelkis a casa ha ós, però l’èxit aconseguit amb la Yudel- seqüeles.» I la Yudi té 13 anys! Durant de NPH. «Vam pensar que donada la estat fantàstic. Per a Roger Mercadé, kis fa mirar el futur amb optimisme. La tots aquests anys, la petita sobreviu, situació que li queia al damunt a la «ha estat una satisfacció enorme, li hem seva experiència a Haití i a la República però la seva situació arriba a ser molt Yudi, el millor era que vingués amb agafat afecte i la trobem a faltar, també Dominicana ha fet que el Dr. Mercadé greu. Com explica el Dr. Mercadé molt una persona de referència, propera a a la Kristina. Ha suposat retrobar una tingui una altra visió de les coses: «Allí gràficament, «la Yudi viu una situació ella. I va arribar amb la Kristina, una altra vegada la infància, el fet de tenir trobes gent que malgrat la tremenda d’anoxia, de falta d’oxigen. És com jove de 23 anys neozelandesa, que és un nen a casa, l’alegria, la senzillesa… realitat que viuen és feliç. Tant a Haití una planta que des que neix només la voluntària que treballa a la casa on coses que havia fet abans amb els meus com a la República Dominicana he se la rega amb el 10% de l’aigua que viu la Yudelkis. Té un gran vincle afectiu fills quan eren petits ara les hem reviscut trobat persones amb una tendència necessita i que creix raquítica, però que amb la Yudi. És una jove meravellosa i amb la Yudi». La seva dona, la Glòria, natural a l’alegria de viure, malgrat el aguanta viva. Això és el que ha passat extraordinària.» reconeix que «tot ha estat molt fàcil, ens drama en què es puguin trobar. Això amb la Yudelkis. En rebre poc oxigen, El dia 28 la Yudi entrava al quiròfan, no obstant, quan tornes aquí t’adones es desenvolupa poc, és una nena molt per sotmetre’s a una operació que va que la nostra societat està malalta, prima, baixa per la seva edat. És una durar 6 hores. Va ser una operació amb que alguna cosa fem malament: vivim planta que no té aigua». un risc molt elevat, però tot va sortir bé i «ProJecte Yudelkis» ancorats en la queixa constant, en la La Yudi necessita una operació a cor la nena es va recuperar estupendament. insatisfacció constant… és una cosa que obert, molt complicada, d’hores, i a «A partir de l’operació, la Yudi va fer Fundació Nuestros porta a la crispació. Això fa que relati- la República Dominicana no hi ha els un canvi impressionant», comenta el Pequeños Hermanos vitzis moltes coses i que t’adonis que mitjans necessaris per dur-la a terme. Dr. Mercadé, «va guanyar pes, la seva C/ Elisa, 23 per viure no calen tantes seguretats, Però la història d’aquesta nena té un mirada era més brillant… podia fer vida tantes coses…» final feliç. normal. Va ser un postoperatori molt 08023 Barcelona La Yudelkis té tota la vida per enda- El Dr. Roger Mercadé explica que bo. Abans de l’operació preguntava Tel. 934 342 029 vant. A l’hora de marxar de Catalunya de- «al maig de l’any passat vaig anar a què podria fer després, i una de les Móvil 639 153 153 ia: «Aquí he estat molt feliç. M’agradaria Haití i a la República Dominicana, una coses que més li agrada i que mai no [email protected] tenir una bessona perquè una es quedés mica per casualitat, i vaig contactar ha pogut fer és ballar. Tampoc no havia aquí i l’altra tornés allà.» «M’agradaria amb la doctora que NPH té per a tots pogut practicar esport, saltar a corda… www.nph.org ser ballarina i professora», confessa som- els centres que tenen d’acollida, que això li feia molta il·lusió». Caja Madrid rient. I el millor és que és un futur que examina els nens i en detecta els pro- La mateixa Yudelkis explicava com és 2038 9254 56 6000041107 podrà fer-se realitat, cosa que abans ni blemes. Aquesta doctora em comenta la seva nova vida: «Em sento diferent, tan sols no hauria pogut somiar. 30 28 novembre 2010 Societat

Salut i dietes

M. José Camps Tècnica en dietètica i nutrició Hidroteràpia i dieta [email protected]

L’aigua és font de vida i salut. És un mes de relaxació, on els dies previs i durant el tractament. element fonamental per als éssers vius. es manipula l’aigua Cal ajudar el procés fi siològic del cos Les seves virtuts terapèutiques han a través de piscines, amb una alimentació de tipus diürètic estat emprades per l’home des de l’an- jacuzzis, etc. La dife- —líquids i infusions—, amb fruita i tiguitat. Actualment la hidroteràpia es rència principal entre amanides de fàcil digestió. La forma continua utilitzant per millorar algunes un spa i un balneari és de cuinar més adient seria el bullit, el malalties circulatòries, musculars, òssies que al primer l’aigua vapor o la planxa. Els aliments amb i per sobrecàrregues psíquiques, com és comuna, mentre greixos i fregits, que podrien provocar ara l’estrès o l’ansietat. que al segon l’aigua digestions més pesades, no són els més té propietats minero- recomanables durant un dia o període Balnearis medicinals, fruit d’una d’hidroteràpia. Cal recordar que els font natural. metges no recomanen submergir-se a A Catalunya, a diferents indrets i po- l’aigua —sobretot si és freda— durant blacions, les termes són conegudes des teràpia les dues hores del procés de digestió. de l’època romana, i es caracteritzaven S’ha de tenir sempre en compte les ca- per la seva arquitectura termal medici- La hidroteràpia als racterístiques i necessitats nutricionals nal. Els banys eren considerats molt més d’aigua freda. Aquest ambient fred balnearis i als spa té la seva pròpia disci- de cada persona, especialment si té que una mesura d’higiene, ja que eren donava pas a una zona tèbia, on se plina per aconseguir els efectes esperats malalties prèvies, per tal d’adequar-ne una de les receptes normals dels metges situava el tepidarium, una sala tempe- sobre els dolors crònics, la mobilitat i la la dieta. Els malalts amb hipertensió grecs i romans. Aquestes pràctiques es- rada. D’aquí es passava a la zona càlida circulació perifèrica. Hi ajuden també o insufi ciència cardíaca o venosa no taven al servei de la malaltia, i també de de l’edifi ci. En aquesta àrea hi havia tres factors: l’actitud psicològica, la han de beure més líquid de l’habitual, la temperatura i composició de l’aigua fonamentalment el caldarium, amb dieta i l’exercici. sobretot si prenen diürètics. emprada, especialment si eren aigües una piscina d’aigua calenta. També hi • És important l’actitud de tranquil·litat • L’activitat física complementa les ses- termals naturals o mineromedicinals, podia haver sudationes o laconium, psicològica i sedació provocada per la sions d’hidroteràpia. Hi ha exercicis sempre situades en el lloc d’emanació espais per prendre banys de vapor o temperatura i el massatge de l’aigua com ara la bicicleta, caminar, nedar o de la font. estufes per suar. calenta. També hi contribueix que el una activitat física diversa que poden Normalment, el model de la terma lloc sigui silenciós amb música rela- servir per complementar l’efecte de romana estava dividida en diversos l’«spa» xant. No ha de ser obligatòriament la hidroteràpia. tipus d’espais diferenciats. Hi havia un lloc espiritual —era així a l’època Com tot a la vida, és qüestió de comuna zona freda, on es trobava l’apodi- Un altre sistema són els spa, esta- romana—, però sí un ambient de plementar les oportunitats de la natura terium, lloc per despullar-se i vestir-se, bliments d’oci i salut que ofereixen relaxació psicològica. per ajudar a mantenir la salut, sense i el frigidarium, una sala amb piscina teràpies externes amb aigua i siste- • També és signifi cativa l’alimentació en abusar dels tractaments. Coses de la vida Homenatge a l’Associació Casa

Don Bosco de Lleida Cecília Aranés Mallol Redacció / Lleida Hi han intervingut educativament en Miracle! l’acolliment en els pisos d’autonomia i Hola, amics! Aquest any ha estat pròdig en esdeveniments, però un L’Associació Casa Don Bosco de seguiments educatius. dels més extraordinaris i que passarà sens dubte a la història serà la Lleida va rebre recentment, durant la Durant l’any 2010, l’Associació Casa salvació dels trenta-tres miners que van quedar soterrats durant més de Jornada de reconeixement a les enti- Don Bosco de Lleida ha obert els ser- tats col·laboradores amb la Generalitat veis d’atenció als majors de 21 anys dos mesos, a 700 metres de profunditat, en una mina de Xile. Jesús, el de Catalunya, un homenatge pels i l’espai Punt de Trobada Jove, que millor miner per treure a la llum la veritat de l’existència de Déu, estava seus quinze anys de cooperació en el es gestiona juntament amb el CIJCA. amb ells. Aquests homes de gran fe necessitaven ajuda física i espiritual. Programa de suport als joves tutelats i Són programes propis de l’entitat, no Recordem allò que va dir el Senyor: «On hi hagi dos o tres fi dels pregant, extutelats (ASJTET). subvencionats i gestionats gràcies al allà hi seré jo.» I ho va demostrar amb petits detalls: alè i esperança de En aquests anys, l’Associació ha treball de l’equip educatiu de la Casa, viure, paraules d’afecte procedents de la superfície, una vida que comen- acollit un total de 51 joves extutelats el voluntariat de la Comunitat Salesia- çava... Em va emocionar sobretot el gest d’un dels miners que, un cop que, amb l’arribada a la majoria d’edat, na i els membres del Consell Assessor. rescatat, es va agenollar, va besar el terra i va donar gràcies a Déu. A un han seguit voluntàriament en els pro- L’associació celebra enguany els seus Déu just i misericordiós. grames de l’Àrea de suport al jove. 23 anys d’existència.

«En donar-me en Francesc Malgosa el manuscrit perquè hi posés un petit prò- l’HoMe,l’HoMe, leg, em vaig sentir incapaç de fer-ho, donada l’alta volada de la seva poesia i la riquesa teològica que conté. L’amistat, però, i la veneració envers l’amic, poeta i sacerdot, feren que em tornés enrere. Aleshores vaig optar per fer-li una in- glÒriAglÒriA dede dÉudÉu troducció teològica que posés encara més en relleu la inspiració i la profunditat de les pàgines que segueixen. Com a teòleg he intentat, des d’aquest punt de dÉu,dÉu, glÒriAglÒriA mira, fer veure la importància i la profunditat dels escrits del poeta. No es tracta d’un llibre més de poesies; se’n poden llegir pocs que aconsegueixin fer-me sentir el que Mn. Malgosa m’ha fet experimentar. És un llibre que hom no pot dede l’HoMel’HoMe deixar de les mans. Sempre és nou. M’ha ajudat molt per a la pregària, ja que em fa sentir Déu. M’ha posat serenor al cor. Més que un pròleg poètic de grans Poemari de volades, el que t’ofereixo, lector, són unes senzilles ratlles de tipus teològic que m’han estat suggerides pel valor molt alt d’aquests poemes.» Francesc Malgosa (Del pròleg de Josep M. Fondevila, s.j.) i Riera DISTRIBUCIÓ I VENDA 2a edició Roger de Llúria, 5 - 08010 Barcelona Tel. 933 010 062 / Fax 933 174 830 / a/e: [email protected] Preu: 5 euros www.claret.cat 31 Cultura 28 novembre 2010

«Ara mateix», un homenatge al bisbe Joan Carrera El llibre recull els articles que va publicar a «Catalunya Cristiana» durant 25 anys

Mónica García criteris pastorals, polítics, cívics, doc- Barcelona trinals etc. Fotos: Agustí Codinach N’ha resultat un llibre «editorial- ment incorrecte», va indicar el Dr. La Sala Petit Palau del Palau de la Jarque, que presenta 1.304 articles en Música Catalana de Barcelona va acollir ordre cronològic, «però, per a nosal- la presentació del llibre Ara mateix. tres, a l’altura i mena del pensament del Vint-i-cinc anys a «Catalunya Cristiana bisbe Carrera». Mn. Jarque va precisar (1983-2008). Es tracta del recull de la que, per tal d’alleugerir el llibre, no columna setmanal que el bisbe Joan s’hi han inclòs els articles que Carrera ja Carrera va publicar durant un quart havia publicat prèviament en els llibres de segle al nostre setmanari. El títol La canya esquerdada o Aquest Nadal de la secció —Ara mateix— reflecteix en farà dos mil. la seva voluntat d’observar atentament la realitat i de participar de manera Home de fe activa en el debat públic. El pròleg i el recull ha anat a càrrec de Mn. Joan E. Tot seguit, va prendre la paraula Jarque, cofundador i primer director Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya Cristiana. de Catalunya, que va destacar alguns El volum, de 1.664 pàgines i publicat trets de la personalitat del seu amic. Va per La Magrana, pretén homenatjar definir el bisbe Carrera, en primer lloc, el bisbe Joan Carrera en el segon com a «home de fe», i només així se’l aniversari de la seva mort i, alhora, podia entendre, atès que «tan sols tro- vol ser una eina d’accés al seu discurs bava el sentit dels esdeveniments en la i una font d’inspiració. El cardenal seva relació amb Jesucrist». L’Església, Lluís Martínez Sistach, Mn. Joan E. la seva pàtria espiritual, la considera- Jarque i Joan Rigol van presidir l’acte va com «una eina per evangelitzar i de presentació, que va comptar amb servir en la caritat, i així mateix ho va l’assistència de 300 persones. Hi havia sol llibre voluminós o bé dividir-lo en Cristiana. Per tant, «fer aquesta divi- practicar». personalitats del món de l’Església, dos volums. sió “sacramental” seria una traïció a «Joan Carrera va proposar l’Evangeli la cultura i la política, com ara Mn. La temptació d’un primer volum la unitat profunda del pensament de com a revulsiu i, conscient del tresor Jaume Aymar, Mn. Josep M. Turull, amb els textos de Mn. Carrera i d’un Joan Carrera», va reflexionar. de la fe, va demanar una vegada i Mn. Armand Puig, Jordi Bonet, Xavier segon volum amb els del bisbe Carre- Un altre dels atractius dels articles una altra autoestima als creients. Va Trias o Jaume Castro. ra va ser forta. Això no obstant, una és el seu caràcter multidisciplinari i ser un bisbe senzill, dialogant amb El 2 d’octubre del 1983, Mons. Joan evidència va prevaldre aviat. «Mossèn multifocal. Són rars els articles que es tots i amb una vivència integradora Carrera publicava a Catalunya Cristiana Carrera escrivia com un bisbe i el bis- poden encabir dins d’una sola catego- de la litúrgia, la caritat i la missió», el seu primer Ara mateix. Mn. Joan E. be Carrera escrivia com un mossèn», ria. És per aquest motiu que també es va precisar Joan Rigol. Com a home Jarque va descriure l’aleshores rector va afirmar l’exdirector de Catalunya va descartar dividir els articles segons de fe, Joan Carrera es va comprome- de Sant Francesc d’Assís al barri de tre també amb el món obrer des de Bufalà de Badalona com una «perso- la seva personalitat propera. «No hi na coneguda i apreciada en el món havia estètica en la seva actitud ni editorial, de la ràdio, la premsa i la rastres de messianisme ideològic», va televisió i, en el món de la política era Perfil biogràfic recordar el ponent. una veu escoltada i respectada». En De la mateixa manera, el bisbe au- aquell temps, Catalunya Cristiana tot Joan Carrera Planas (1930-2008) va ser ordenat sacerdot el 1954. Im- xiliar de Barcelona es va preocupar just feia cinc anys que havia iniciat la plicat en l’oposició democràtica al franquisme, va exercir el sacerdoci per humanitzar al màxim les relacions seva singladura i la incorporació de Mn. en parròquies obreres i zones degradades de l’Hospitalet, la Barcelo- entre els catalans i es va vincular com Joan Carrera a la redacció i a l’equip neta i Badalona. Va treballar intensament en diferents institucions, a militant d’Unió Democràtica de directiu «va representar òbviament especialment en defensa dels drets humans. En l’àmbit de la comuni- Catalunya, fins que va ser nomenat un salt qualitatiu importantíssim», va cació, des del 1966 col·laborava activament en els diaris El Noticiero bisbe. Sense complexos, va proclamar afegir el Dr. Jarque. Universal i Avui i participava en tertúlies radiofòniques i de televisió. que els cristians han de servir també Durant 25 anys, Joan Carrera va la política. Pel que fa al món de la cul- També va impulsar diverses iniciatives catòliques de comunicació publicar puntualment a Catalunya tura, es va centrar en la importància com les revistes Correspòndència, Quaderns de Pastoral i Catalunya Cristiana aquesta columna i va arribar de la llengua i es va interessar en els Cristiana, i Ràdio Estel. Va publicar llibres com La canya esquerdada a escriure’n més de 1.300. Esdeveni- mitjans de comunicació Catalunya i Del post-concili al post-progressisme. Va ser nomenat bisbe auxiliar — ments culturals, polítics i religiosos, Cristiana i Ràdio Estel, entre altres—, institucions, pobles i parròquies, llibres de Barcelona el 22 de setembre del 1991. Va morir el 3 d’octubre del conscient de la necessitat que l’Es- i publicacions, persones finament es- 2008 a Barcelona. glésia es comuniqués de manera bossades… el ventall de temes enfocats intel·ligible. i analitzats «és impressionant», va reco- El cardenal Lluís Martínez Sistach va nèixer el cofundador del setmanari. cloure l’acte. Després de congratular-se per la recent visita del Sant Pare —que Magistral tasca periodística va obligar a retardar la presentació del llibre—, va agrair afectuosament Pocs dies després del traspàs del bis- a Mn. Jarque la tasca portada a terme be, esdevingut el 3 d’octubre del 2008, per editar el llibre. Va recordar el seu va començar la feina per editar els Ara estret col·laborador com a «pastor i mateix i posar-los fàcilment a l’abast de intel·lectual del carrer» i en va destacar tothom. La magistral tasca periodística «l’art de dir moltes coses amb poques i el pensament diàfan de Joan Carrera paraules». no podien restar en l’oblit. El Dr. Jarque A la sortida del Petit Palau, es va po- va assenyalar alguns del problemes que der adquirir el voluminós Ara mateix, ben aviat es van presentar en la tasca que ja és a la venda a les llibreries. Com que amb tant d’entusiasme havien ha dit Mons. Joan Enric Vives, arquebis- engegat. Tots aquests dilemes, però, be d’Urgell, el bisbe Carrera va escriure van ser resolts mirant de ser coherents els articles de Catalunya Cristiana amb amb la manera de ser del bisbe Carrera. «bona ploma, profunditat i fina ironia, Així, va explicar Mn. Joan E. Jarque, es Joan Carrera Planas, Ara mateix. Vint-i-cinc anys a «Catalunya Cristiana» i aportant-hi el seu tarannà de pastor van plantejar editar els articles en un (1983-2008). Editorial La Magrana, Col·lecció Orígens, 2010, 1.664 pàg. bo». 32 28 novembre 2010 Cultura

Enraonar sobre el beat Pere Tarrés (20) Mn. Francesc Raventós Vicepostulador de la causa de canonització del beat Efectes de tenir a prop el Dr. Tarrés Pere Tarrés

Una vivència explicada pel mateix de reüll, amb antipatia perquè era un interessat presenta la força d’atracció sacerdot. En canvi, Mn. Tarrés tenia una que el Dr. Tarrés tenia envers les per- mirada dolça i atractiva, un somriure sones que se li atansaven. bondadós i molt alegre; la seva conver- Explica el testimoni: «Vaig passar sa era il·luminada i agradable que, com l’adolescència i la joventut a la Insti- la rosada de la nit que es posa sobre tució Protecció de Menors, i en sortir- l’herba del camp, així mateix ho feia ne vaig entrar en el món laboral. Era sobre la meva ànima.» una persona d’ideals llibertaris, oposat També afirma que «mai no em totalment a l’Església, que vivia solter va molestar ni em va recriminar la sense direcció ni escoltar consells de meva cara que retratava obertament ningú. Aquí queia i allà m’aixecava.» l’animadversió, i em parlava amb tota Continua el seu relat: «Era l’any 1943 naturalitat. Aquesta actitud em va anar quan, havent sortit de la presó, vaig fent desaparèixer l’antipatia i llavors va posar-me a buscar feina, d’un poble començar a créixer en mi una amistat a l’altre, fins que el mes de setembre fins que vaig posar en ell una confiança arribo al poblet de Sant Joan Samora, total, acabant amb la reconciliació amb on una família d’agricultors, i molt Déu de tota la meva vida passada». cristiana, em llogaren per a la collita «Acabada la temporada de la vere- del raïm. Mn. Pere Tarrés era vicari de ma —prossegueix el testimoni—, em la parròquia de Sant Esteve Sesrovires va buscar una feina. Anys més tard, i els dissabtes i vigílies de festes, a les quan baixava a la ciutat de Barce- tardes, es traslladava a la barriada de lona, visitava Mn. Tarrés a l’església Sant Joan Samora per actuar sacerdo- de Santa Anna i a la Balmesiana, on talment i celebrar, l’endemà, la missa vivia. Aquestes visites eren profitoses dominical.» per a la meva pobra persona, gràcies «Aquells finals de cada setmana els sagraments. Tenia també un temps Samora, que van declarar en el procés a les seves converses i consells plens —afegeix— eren jornades inten- dedicat a la joventut; celebrava Cercles de beatificació. Aquella gran activitat d’afecte.» ses d’apostolat per a tots els grups d’Estudi i els recomanava la pregària va impactar molt en els residents del Així era el Dr. Tarrés, en el seu cor d’aquella petita comunitat cristiana: diària, la missa dominical i la pràctica poble de Sant Joan, fins al punt que no hi cabia cap exclusió i sempre estava començava amb la catequesi per als de la confessió i comunió freqüent.» un d’ells explica que «el meu avi deia: obert a tothom, fos qui fos. Per això infants, parlant-los de l’amor a Déu “Aquest sí que és un sant sacerdot; si un habitant d’aquell poble va poder i al proïsme, sembrant, a la vegada, Un sant sacerdot ell no és sant, no ho serà ningú”». deixar escrit: «Va crear un ambient la devoció a la Verge Maria i l’amor Continua la narració del testimoni: d’unió en el poble, superant els dos als pares, i finalitzava amb jocs on ell Tota aquesta activitat sacerdotal «Mn. Tarrés, acabada la tasca amb el bàndols, tan característic de la post- mateix participava. Després visitava els explicada per aquesta persona la jovent i les famílies, sopava i dormia a guerra, fins al punt que tota la població malalts i impossibilitats, parlava amb constaten també altres testimonis de la mateixa casa on jo treballava. Seia l’estimàvem i el consideràvem com si ells, els consolava i els administrava Sant Esteve Sesrovires i de Sant Joan al costat meu a la taula; me’l mirava fos de la nostra pròpia família.»

Estil Estel: recomanacions discogràfiques

✪ Albert Hammond, Legend. Sony ✪ Lluís Sintes i Tomé Olives, Ave ✪ Cristina Pato i Rosa Cedron, ✪ Yoio Cuesta, Back to the 40’s. Music. Maria. Romanticisme sacramen- Soas muller. Do Fol Music. Errabal Jazz. tal a la Menorca del segle XIX. Duets de luxe Columna Música. Fusió de talents Emoció al límit El 23 de novembre es va publicar Música sagrada Soas muller és una experiència que Després d’uns quants anys com a Legend, un doble CD on s’inclouen pretén, d’una banda, acostar la cantant de Larry Martin Band i de els grans èxits de l’emblemàtic can- Durant el segle XIX, la música eclesial música clàssica a tots els públics i, de diverses experiències en el món dis- tautor i productor Albert Hammond a Menorca va evolucionar des de la l’altra, demostrar a l’audiència que cogràfic, Yoio Cuesta posa en marxa amb la participació de nombrosos ar- forta influència italiana, sobretot la tradició gallega està dotada d’un un projecte propi amb l’àlbum Back tistes convidats. S’ha publicat en tres de signe operístic, fins als aires de registre tan ampli que permet la to the 40’s. La finalitat d’aquesta edicions diferents: per a Espanya, reforma de les acaballes del segle. incorporació d’elements orquestrals cantant és capturar l’esperit dels per als països llatinoamericans i per En aquest disc, el baríton Lluís Sin- (Bratislava Symphony Orchestra) de inicis de la música de jazz i blues, tot als països de parla anglesa. A l’edició tes, acompanyat per Tomé Olives a manera homogènia. Rosa Cedrón de- recollint l’herència de les melodies espanyola canten a duo amb Albert l’orgue, interpreta música religiosa mostra un cop més la seva versatili- afroamericanes associades a la vida Hammond intèrprets com Raphael, menorquina d’autors com Jaume tat en la interpretació vocal i Cristina dels esclaus. Ofereix balades de gran Julio Iglesias, Ana Belén, Rosario o Alaquer, Benet Andreu, Joan Fuxà o Pato fa una actuació extraordinària contingut emocional amb la guitarra Miguel Bosé. Josep M. Pons. al piano. com a protagonista. 33 Cultura 28 novembre 2010

Nova edició de la campanya Reis per a Tothom El voluntariat és una peça clau per dur a terme aquesta iniciativa solidària

Miquel Àngel Codina joguines per a infants com d’obsequis per a gent Barcelona gran. Glòria Barrete assegura que «és la treballa- dora social qui defineix el criteri d’adjudicació. Un Enguany són cinc les entitats que organitzen cop que rebem les comandes de les parròquies i la 13a campanya Reis per a Tohom: el Centre entitats, podem conèixer tota una sèrie de dades Cristià dels Universitaris (CCU), el Museu Diocesà útils per poder desenvolupar la nostra tasca: el de Barcelona, Catalunya Cristiana, Ràdio Estel i nombre de joguines i obsequis que necessiten, el Club+Amics. Un any més esperen desvetllar la l’edat dels infants, etc. Com a conseqüència de generositat de moltíssimes persones i fer realitat la crítica situació econòmica actual, el volum de l’objectiu fonamental d’aquesta iniciativa: oferir comanda ha augmentat moltíssim». un detall material embolcallat d’amor i solidaritat. Sens dubte, el millor dels regals. La campanya Element imprescindible comença l’1 de desembre del 2010 i acaba el 5 de gener del 2011. El voluntariat és un element imprescindible «La filosofia de Reis per a Tothom no és donar per al bon funcionament de la campanya. Per del que ens sobra, sinó donar del que tenim, és col·laborar com a voluntari no es demana cap a dir, compartir. Volem fer feliç el proïsme més requisit especial, només tenir ganes de dedicar necessitat i que puguin viure amb joia i il·lusió temps i sentir el goig d’ajudar els col·lectius més aquestes festes nadalenques», explica Glòria Bar- vulnerables de la societat a través d’una tasca rete, coordinadora de la campanya i responsable altruista. A partir dels quinze o setze anys en de Comunicació de la Pastoral Universitària de la endavant, no hi ha límit d’edat per apuntar-s‘hi diòcesi de Barcelona. com a voluntari. Entre altres tasques, els voluntaris han de Presents nous seleccionar les joguines i els obsequis, classificar- los i preparar els lots que aniran destinats a les La campanya consisteix en la recollida de jo- parròquies i entitats. «Es tracta d’un voluntariat guines noves per a infants i obsequis nous per a molt puntual, que dóna fruit molt ràpid. Des de gent gran. «Cal insistir que tots els presents han Catalunya Cristiana volem fer una crida a totes de ser nous. Per exemple, també es poden regalar aquelles persones que hi vulguin col·laborar com bolquers, que és un producte de primera neces- Punts de recollida de a voluntaris», comenta la coordinadora de la sitat per a moltes famílies amb nadons», afirma campanya Reis per a Tothom. Barrete. I afegeix: «Pel que fa a la gent gran, se’ls joguines i obsequis nous «Com que hi ha gent que no té gaire temps per pot regalar una manta per a les cames, una ràdio anar a comprar la joguina o el regal, tot i que és petita, colònia, necessers, bufanda, guants, etc. De • Centre Cristià dels Universitaris, c/ Villarroel, 81, l’essència de la campanya, tenim obert un compte fet, és la gent més agraïda i sovint oblidada per baixos. De l’1 al 30 de desembre del 2010 (dimarts, corrent per a qui vulgui fer una aportació econò- les altres campanyes que es fan en aquesta èpo- dimecres i dijous), de 16.00 a 20.00, i del 3 al 5 de mica», informa Glòria Barrete. El compte corrent ca de l’any.» Les joguines i els obsequis no s’han gener del 2011, d’11.00 a 14.00 i de 16.00 a 21.00. és de Caixa Penedès: 2081-0401-72-3300004114. d’embolicar per facilitar-ne així la classificació en • Ràdio Estel, c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69. De 9.00 Aconseguir el somriure d’un infant i l’agraïment els paquets que faran els voluntaris, un cop rebuts a 21.00. emocionat d’una persona gran són la gran satis- tots els regals. • Museu Diocesà de Barcelona, av. Catedral, 4. De facció de totes les persones que contribueixen a Des del CCU s’envia un formulari a parròquies dimarts a dissabte, de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a fer possible aquesta experiència solidària. i entitats diverses (casals d’avis, residències…) de 20.00; diumenge, d’11.00 a 14.00. Per a més informació: tel. 933 233 368 (tardes) Barcelona ciutat per esbrinar la demanda tant de i 619 994 106, a/e: [email protected]

Finalitza la remodelació de la zona interior d’accés al monestir de Poblet

Joan Boronat / Poblet va destacar la instal·lació d’elements sos- tenibles i plenament integrats a l’entorn. La zona interior d’accés al monestir de Poblet va refermar el suport permanent de Poblet, compresa entre la primera porta la institució a la projecció d’aquest conjunt del recinte i la Porta Daurada, presenta monumental i arquitectònic, declarat Pa- una nova imatge després de la profun- trimoni de la Humanitat. En aquest sentit, da remodelació a què ha estat sotmesa, va assenyalar que el monestir de Poblet gràcies al finançament de la Diputació de «és el símbol més important de la nostra Tarragona. El president de la Diputació, cultura nacional que tenim a les nostres Josep Poblet, va inaugurar les obres l’11 comarques». de novembre passat al migdia, acompa- També va repassar les properes col· nyat de l’abat del cenobi, Josep Alegre; laboracions de la Diputació amb el cenobi, el prior, Lluc Torcal; l’alcalde de Vimbodí i entre les quals hi ha la publicació d’un Poblet, Lluís Grau, i el president del Consell llibre del monjo Agustí Altisent. A més, Comarcal de la Conca de Barberà, David Josep Poblet va destacar especialment Rovira, que a la vegada és alcalde de l’Es- el projecte de millora de la carretera TV- pluga de Francolí. 7002, que uneix el monestir amb la vila de L’aportació de la Diputació per un im- Vimbodí, en el qual la Diputació invertirà port de 300.000 euros ha permès millorar 2,5 milions en una primera fase, a la qual notablement l’esmentada zona, destinada seguiran dues fases més, amb una inversió als vianants, però que també és accessible de 3 milions més. als vehicles. Els treballs han consistit en la Per la seva banda, l’abat Josep Alegre col·locació de llambordes, l’enjardinament va agrair el suport de la Diputació de de l’espai, la instal·lació d’un enllumenat Tarragona i la implicació del seu president. ecològic i la recuperació d’una bassa com En aquest sentit, es va mostrar satisfet de a dipòsit d’aigua per a l’hostatgeria del la remodelació d’aquesta zona interior monestir, la qual ha estat inaugurada d’accés al monestir, ja que permet oferir aquest any. un millor servei a les persones que vénen En el seu parlament inaugural, el presi- a visitar-lo. L’abat va ressaltar el caire dent de la Diputació va felicitar l’arquitec- universal del cenobi, «una veritable joia, te responsable de les obres, Jordi Portal, i patrimoni de tothom». 34 28 novembre 2010 Cultura

Llibres Vida litúrgica Converses S’acaba de publicar, un any més, el Calendari litúrgic 2011 per a les deu radiofòniques diòcesis amb seu a Catalunya. L’objectiu Aquest llibre és la reedició de l’original fonamental és que «faci un bon servei a que va publicar el periodista, escriptor i tots els sacerdots, religiosos, religioses, actor Joan Alavedra el 1935. Es tracta del parròquies i comunitats cristianes que recull d’algunes de les converses radio- han de preparar les celebracions per viure fòniques que Alavedra emetia cada dia units en tota l’Església que celebra el seu des de Ràdio Barcelona. Era un periodista Senyor», escriu Mons. Joan Enric Vives al brillant i mediàtic. En aquestes pàgines pròleg. D’aquesta manera, la vida litúrgi- parla sobre personalitats tan significati- ca adquirirà el vigor i la centralitat que li ves com Mn. Jacint Verdaguer, el presi- correspon. dent Francesc Macià, sant Tomàs More, l’escriptor Thomas Mann o el músic Conferència Episcopal Tarraconense i Centre de Pastoral Litúrgica, Calendari Johann S. Bach. litúrgic 2011. Centre de Pastoral Litúrgica, Joan Alavedra, El fet del dia. Edicions de 2010, 138 pàg. 1984, Col·lecció de Bat a Bat, 2010, 206 pàg. Estudi de La lluita per subsistir teologia L’estraperlo va marcar la vida a l’Espanya dels anys quaranta. Amb aquesta obra, la Aquest estudi és la tesi d’habilitació per a la periodista Laura de Andrés Creus ens endin- lliure docència que en el seu dia va reclamar sa en el món de privacions i racionament de Joseph Ratzinger, avui Benet XVI. El punt de la postguerra i en l’aparició de l’estraperlo: partida va ser el concepte de revelació que de l’entrada dels nacionals a Barcelona al tenia sant Bonaventura. Aviat es va adonar final de l’autarquia, de la pura subsistència que per aconseguir una comprensió com- als articles de luxe. Per primer cop sentim pleta de la teoria del coneixement teològic la veu dels protagonistes d’un dels capítols del gran mestre escolàstic, calia analitzar la més inhumans de la nostra història. seva teologia de la història. L’autor afirma que aquest tema seria oportú «confrontar- lo amb el context actual». Laura de Andrés Creus, El preu de la fam. Joseph Ratzinger, La teología de la L’estraperlo a la Catalunya de la historia de san Buenaventura. Ediciones postguerra. Ara Llibres, Col·lecció Sèrie H, Encuentro, Col·lecció Ensayos, 2010, 240 pàg. 2010, 270 pàg. Retrobament amb la revelació Un do especial El sacerdot i teòleg José Manuel Fidalgo es- De guardia con Oscar és la història real tudia en aquest volum la centralitat de Crist i commovedora d’un gat fora de sèrie. en el pensament antropològic de Romano Té un do especial: sap instintivament Guardini, un dels més influents en la teolo- quan una vida s’aproxima al final. És gia del segle XX. La força i la grandesa de capaç de preveure la mort d’un pa- Guardini neixen de l’important repte que es cient fins i tot abans que els metges. va plantejar: pensar tota l’existència humana Esdevé així fidel company no només des de Crist, recuperant així un pensament del malalt sinó també dels seus fami- unitari i integral. Segons ell, era imprescindi- liars. El Dr. Dosa explica moltes de les ble un retrobament del coneixement amb la històries que ha viscut en el seu quefer revelació. quotidià en la residència geriàtrica en la qual treballa.

José Manuel Fidalgo, Conocer al hombre David Dosa, De guardia con Oscar. desde Dios. Ediciones Universidad de Navarra Maeva Ediciones, Col·lecció Palabras (EUNSA), Col·lecció Teológica, 2010, 264 pàg. Abiertas, 2010, 284 pàg. La importància de l’educació L’energia més Des de la seva experiència personal i profes- poderosa sional, Antoni Argent, economista i professor de secundària, fa una radiografia de la figura Els escriptors Álex Rovira i Francesc Mira- del professor particular de reforç. Entre altres lles revelen en aquesta novel·la com cana- qüestions, exposa en el llibre el fenomen del litzar positivament l’energia més secreta i fracàs escolar, analitzant-ne les causes i solu- poderosa que guardem al nostre interior. cions possibles, i tracta aspectes tan destacats Els protagonistes de la trama són Javier, com l’esforç i la motivació. Així mateix, ofereix un guionista de ràdio, i Sarah, una experta pautes per encarar amb èxit l’educació comple- en Albert Einstein, que participaran en mentària més enllà de l’horari lectiu oficial. una recerca plena de perills i sorpreses que els duran als llocs en els quals va viure el cèlebre científic. El llibre va obtenir el VIII Antoni Argent Ballús, Després de classe... Premi de Novel·la Ciutat de Torrevieja. La figura del professor particular de reforç. Álex Rovira i Francesc Miralles, Editorial Malhivern, Col·lecció Autoajuda, La última respuesta. Editorial Plaza&Janés, 2009, 116 pàg. 2009, 412 pàg. 35 Cultura 28 novembre 2010

Crítica literària

Maria Patricio Mulero Una història de valor Periodista

Cornelia Funke ens torna a delectar amb una nova trilogia juvenil, però CORNELIA FUNKE d’amena lectura per a tota la famí- Reckless - Carn de pedra lia. Després de la seva famosa trilogia «Sang de Tinta» que la va fer famosa Estrella Polar, 2010, 352 pàg. a tot el món, l’escriptora alemanya ens torna a regalar un món de fantasia màgicament elaborat i menys ingenu del que altres llibres del gènere ens germà. Acompanyat del Zorro, una cri- a qualsevol preu. Altres personatges tenen acostumats. atura màgica i la seva millor aliada en fantàstics, com els goyl, els nans, o el Si a Cor de tinta —el seu llibre més aquest món estrany, i la Clara, la xicota sastre, omplen les pàgines d’un relat ambiciós abans de Reckless – Carn de del seu germà. amb un toc gòtic en què els contes són pedra—, el mal dels llibres cobrava El que un germà pot arribar a fer el punt de partida, però mostren la seva vida per la capacitat lectora dels proper l’altre és el centre de la història cara més fosca. tagonistes, al primer capítol de la nova de Reckless, és l’eix central i la prin- Cornelia Funke no tenia gaire clar entrega, Funke ens submergeix en un cipal acció de la història, més enllà quan era jove a què es volia dedicar, món a l’altra banda del mirall —emu- dels combats heroics, les estratègies només sabia que volia canviar el món. lant l’heroïna de Lewis Carroll, Alícia al dels governants del país fantàstic i el I així va passar de voler ser astronauta, País de les Meravelles— ple de foscor i protagonisme minimitzat dels perso- a assistenta social, on va tenir l’oportu- de reminiscències dels contes populars, natges dels contes infantils. Una histò- nitat de treballar de prop amb nens i però on les casetes de les bruixes són ria de valor, de dos germans diferents joves. Va ser en aquest context que es va autèntics paranys, i la bella dorment no —Jacob és l’intrèpid, salvatge, i Will adonar del poder de la imaginació du- va arribar a despertar-se… En un lloc és el familiar, sensible i tranquil— que rant la infància, però també en l’edat on no va haver-hi cap fi nal feliç, però s’estimen i es defensen per sobre de adulta. I de començar il·lustrant contes, que està ple d’aventures trepidants, és tot, fi ns i tot per sobre de tot allò que va acabar estirant el fi l de la seva prò- on Jacob Reckless va preferir viure en un no entén de l’altre, de l’absència pia creativitat per donar forma a mons lloc de la sordidesa del món real. Però de l’un del món real i de l’atracció del imaginaris, com El cavaller del drac, El quan el seu germà més jove el segueix, món fantàstic. No es pot dir el mateix Senyor dels lladres, Hug el fantasma, i queda contagiat del mal de la pedra de les fades, la Fada Vermella i la Fada o Les gallines boges. I certament, és i el seu cos comença a recobrir-se de Fosca, que també són germanes, però indubtable que el poder imaginatiu de jade, en Jacob sap que haurà d’aportar que viuen en guerra entre elles, uns les seves obres és capaç de transmetre tot el seu coratge i coneixement sobre éssers misteriosos, foscos, i amb terri- valors i alhora de fomentar la lectura el món fantàstic per tal de salvar el seu bles poders que lluiten per l’hegemonia entre els joves.

Crítica cinematogràfi ca Peio Sánchez Director del Departament de Cinema de l‘arquebisbat On aprendre a morir és aprendre a viure de Barcelona

tendresa i el dolor Emilia Fox. A més d’introduir una VIVIR PARA SIEMPRE sèrie de secundaris que estableixen el contrapunt que DIRECTOR: Gustavo Ron. va des de la ironia vulnerable de Félix (Alex Etel) l’amic INTÈRPRETS: Emilia Fox, Ben Chaplin, i company de destí, la petita dama dels somnis (Ella Purnell), la infermera contracultural o la professora Greta Scacchi, Robbie Kay, Ella Purnell, acompanyant-espiritual. Alex Etel. Certament, la pel·lícula recorda Planta Cuarta, Drama. 110 minuts. d’Antonio Mercero, Mi vida sin mí, d’Isabel Coixet, i Regne Unit, Espanya, 2010. la que properament ens arribarà a les pantalles Carta a Dios, d’Eric-Emmanuel Schmitt. Amb tot, el que és realment innovador de la proposta de Gustavo Ron és La nova pel·lícula de Gustavo Ron representa un que el procés d’assumpció del «que toca» el fan tots salt qualitatiu destacat en la seva carrera cinema- els personatges, inclosos els que acompanyen l’Alex togràfi ca (Mía Sarah, 2006), tant per la profunditat i, especialment, els seus pares. A més, la pel·lícula temàtica com per la maduresa expressiva. Vivir para respira optimisme i lluminositat en una fotografi a siempre emociona i qüestiona, fa pensar i convida a que defi neix una càmera col·locada al lloc de l’es- sentir, ens fa partícips del sofriment però renova els pectador que és capaç de contemplar el millor del desitjos de viure. Marcada per una intenció clarament que és possible. espiritual convida a enfrontar els grans interrogants Pel·lícula realitzada per commoure, que no cau de la vida i de la mort des de la perspectiva d’un noi en el sentimentalisme sinó que conté els sentiments d’11 anys. i els dosifi ca per emmarcar-los en l’obertura al sentit Basada en el llibre Esto no es justo, de Sally Nichols, i l’esperança. Pel·lícula per pensar on es plantegen ens explica una història de malaltia i mort, en aquest les preguntes impresentables sense anticipar didàcti- cas una mort anunciada en els primers plans. Com bé cament les respostes. L’ús de la rotulació marca un to indica Albert Camus a La pesta, una de les experiències desenfadat que serveix de contrapunt a tot el que és més dures que hem d’afrontar els éssers humans és dolorós de la història. Amb un guió intel·ligent que la mort dels infants, dels innocents, en defi nitiva. La s’inicia amb pinzellades disperses i que acaba per pel·lícula va cap aquí però per un camí desacostumat. concentrar-se progressivament en la centralitat en el No es tracta de mirar el sofriment sinó de buscar els caràcter indestructible de la Vida que acaba brollant ressorts profunds de la persona per aixecar el vol. més enllà de la biologia. Així el procés de la malaltia és mostrat com el temps les confessions del malalt —fenomenal Robbie Kay El format atractiu i àgil s’uneix a una temàtica oportú on el petit i —el que és més nou argumental- en el paper d’Alex—, que fa amb forma de diari da- universal i imprescindible, la qual cosa fa de Vivir ment—, els que l’envolten, segueixen un procés per vant d’una càmera de vídeo domèstic. La presentació para siempre una pel·lícula adient per a joves i públic mirar el dolor com a possibilitat de ser traspassat, el magnífi ca d’un teatret victorià que permet explicar adult. On a l’espectador, a més d’entreteniment, se comiat com a ocasió de profunditat en els motius el drama amb humor. El procés i les relacions amb li ofereix il·lusió per viure, ganes per lluitar i raons per viure. El muntatge ordena amb bon to dramàtic els pares —eloqüent Ben Chaplin i continguda en la per esperar. 36 Ciència 28 novembre 2010 Per Francesc Nicolau Professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya Actualitats científiques Els ous de dinosaures de Coll de Nargó

Potser ja us n’heu assabentat pels diaris. Però no perts de la Univesitat Estatal de Montana (Estats Units). crec que us desplagui que també nosaltres us en fem Fins ara es creia que els dinosaures sauròpodes feien cinc cèntims. Sabeu on s’han trobat els nius d’ous de postes d’entre 5 i 8 ous. Es tracta, doncs, d’una novetat dinosaures més nombrosos d’Europa? A l’Alt Urgell, al científica. S’ha vist que els nius tenen forma allargada, jaciment de Pinyes de Coll de Nargó. La història de la asimètrica i en forma de bol amb els ous sobreposats troballa va començar el 2005 quan un equip de l’Ins- en tres nivells. Aquests rèptils devien fer un sot o forat titut Català de Paleontologia (ICP), després d’haver a terra amb les potes del darrere i després de fer la descobert restes de petjades d’aquests grans rèptils de posta cobrien els ous amb terra. Una cosa semblant l’Era Secundària, realitzà una primera campanya de a com fan ara encara les tortugues. Els ous tenen uns recerca amb el grup que s’havia format d’Amics dels 20 centímetres de diàmetre i una forma que s’acosta Dinosaures i descobriren algunes postes d’ous de peti- a l’el·lipsoïdal, si bé es troben relativament aplanats, tes dimensions. però això és degut a la pressió que ha fet la roca on Això animà a fer més excavacions el 2007, i en aquesta es troba el fòssil. No podem oblidar que tenen més segona campanya de recerca es van anar trobant altres de 65 milions d’anys, que és quan s’extingiren tots els nius de dimensions més grans. El que contenia més ous dinosaures. I de quina espècie exacta eren? Això no es va ser el que es pogué delimitar el 2008. Hom decidí se- pot saber, com podeu comprendre, i ni tan sols la mida parar curosament de la resta de la roca aquell bloc que que tenien els seus progenitors. Però que eren de debò contenia el niu. El treball de separació es va completar dinosaures sauròpodes no ho dubta ningú. Interessant, el 2009 i el bloc fou traslladat al taller de preparació de oi? l’ICP de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest Les restes recuperades s’exposen des del mes d’octubre niu contenia 28 ous. També se’n trobà un altre amb 20, al nou Espai Miquel Crusafont de Sabadell, però hi ha i sumant tots els trobats s’arriba a a cifra de 140 ous. el projecte de portar-los després a un centre de Coll de Per fer l’anàlisi de les troballes han vingut també ex- Un dels nius trobats a Coll de Nargó. Nargó que rebrà el nom de Dinosfera.

L’univers de les galàxies 4. Les tres classes de nebuloses lluminoses Les nebuloses galàctiques lluminoses la nebulosa fraccionada seria simple- triple), si bé no podem assegurar que Nebuloses planetàries són acumulacions denses de matèria ment les restes d’aquella gran formació els sis components facin un sol sistema interestel·lar en forma de núvols bri- de gas i pols que les originà. físic; podria ser que les dues estrelles Aquestes nebuloses també s’anome- llants. La seva resplendor és causada més dèbils no estiguin relacionades nen anulars perquè fan com un anell a pels estels que tenen al seu interior Nebuloses difuses d’emissió gravitacionalment amb les altres. Ara l’entorn d’una estrella que les il·lumina, o a les proximitats. Les anomenades bé, com que no és una estrella única, i el nom de planetàries els ve de la difuses són irregulars, és a dir, sense Són les més abundoses. Els seus l’espectre que emet aquesta nebulosa semblança que tenen amb un plane- forma definida i n’hi ha de dues classes: components, àtoms i molècules, reben és molt complicat, les seves particulari- ta que s’hagués descompost en una difuses de reflexió i difuses d’emissió, radiació ultraviolada d’estrelles molt tats encara no han rebut una explicació nebulositat tot girant a l’entorn de segons que simplement reflecteixin la calentes, que són del tipus W (de Wolf- satisfactòria del tot. Les ratlles de l’hi- l’estrella. Presenten sempre espectre llum que reben o bé la transformin. I hi Rayet, astrònom que les estudià) i que drogen i de l’heli (neutre i ionitzat) hi d’emissió amb ratlles corresponents a ha una tercera classe formada per les poden arribar als 30.000ºK de tempera- són normals, però se n’hi veieren unes elements ionitzats dues o tres vegades, que presenten una forma més definida, tura superficial. A aquesta temperatura altres ben clares que no corresponi- ratlles que també foren atribuïdes en com un anell al voltant d’una estrella; poden provocar en la nebulosa que en a cap dels elements coneguts i en un primer moment al nebulium que s’anomenen anulars o planetàries, i són rep la seva radiació una lluminositat un principi s’atribuïren a un element hem dit abans. D’on els ve l’aspecte sempre d’emissió. Totes han estat estu- força intensa causada pel fenomen de nou no trobat encara a la Terra, que que presenten? Sembla segur que són diades detingudament. la fluorescència (que és el mateix que s’anomenà nebulium, però el 1942 senzillament els embolcalls de gas en es produeix en els nostres llums que l’astrònom Elden demostrà que pro- expansió al voltant de l’estrella que els Nebuloses difuses de reflexió anomenem fluorescents): l’energia ul- cedien d’elements coneguts altament va espargir quan va fer una explosió del traviolada es transforma en lluminosa, ionitzats, com per exemple d’oxigen, tipus «nova». Com que es limiten a reflectir la menys energètica, perquè té més llarga que ho estava doblement. Exemples prou vistosos: la Dumbell llum que reben d’estrelles pròximes o la longitud d’ona, però molt visible. El Aquesta nebulosa d’Orió podria ser, (M 27) a la constel·lació de la Vulpecula, interiors, el seu espectre és idèntic al seu espectre ja no té res a veure amb amb el temps, la mare de moltes estre- la de la Lira (M 57), l’anomenada Òliba de la llum que les il·lumina, i per conse- el de l’estrella W que li ha provocat la lles, perquè té una massa d’unes 700 de l’Óssa Major i la que té per nom güent continu, sense ratlles d’emissió. lluminositat. vegades la del Sol. Però hi ha encara Clown (NGC 2392) de Gemini, anome- Fan, doncs, com les que s’anomenaven En general aquestes nebuloses són nebuloses més grans: la denominada nada així perquè recorda vagament nebuloses extragalàctiques, o sigui com molt extenses, poden arribar a 300 anys «Rosetta» de la constel·lació de l’Uni- la cara d’un pallasso. Totes elles són les galàxies, però no s’hi poden con- llum de llargada, però de moltes d’elles corn fa, si els càlculs són correctes, unes relativament petites, la seva extensió fondre perquè en elles s’hi observen fa de mal dir quina llargada tenen 9.000 masses solars. I, sense ser tan no arriba ni a una dècima d’any llum. ben clarament les estrelles que les il· perquè no en sabem la distància a què enormes, n’hi ha d’altres de famoses, Hem dit que sembla segur que pro- luminen que són relativament properes es troben. A més no sabem si tota la com les «La Llacuna» i «Trífida», to- venen d’esclats de «nova», i no de «su- i moltes vegades és una sola estrella nebulosa està ben il·luminada, ja que hi tes dues al Sagitari, i la que en cata- pernova». Les nebuloses que es formen molt brillant. ha de vegades en una mateixa nebulosa là en diríem de «Randes» (en anglès quan hi ha una explosió d’aquest altre Com a exemple típic d’aquesta clas- part d’emissió i part de reflexió. s’anomena de «Laces», en francès de tipus ja no es veuen com les planetà- se podem citar el núvol lluminós que L’exemple més esplendorós d’aquest «Dentelles» i en castellà de «Encajes»), ries sinó que prenen una forma més rodeja el grup d’estrelles anomenat de tipus de nebuloses d’emissió és la d’Orió que és la més espectacular de cel per irregular, filamentosa i turmentada i les Plèiades. La nebulosa no es veu a (M 42, NGC 1976), la que ja va albirar la seva extensió; fa com dues nebulo- es troben molt més separades de l’es- simple vista, però sí amb un telescopi Huygens el 1655. Diversos càlculs i con- sitats allargades i arquejades amb un trella que les va originar. La més típica, que ja sigui de mitjana potència. Cada sideracions la col·loquen a uns 1.500 centre comú. L’holandès Jan H. Oort procedent d’una supernova recent, és estrella del grup es veu rodejada, o com anys llum, cosa que fa que el seu dià- (1900-1992) en proposà aquesta expli- la que s’anomena Nebulosa del Cranc submergida, pel núvol del seu entorn. I metre sigui d’uns 16 anys llum. Es troba cació: són esfilagarses dels gasos que (és M 1), que s’originà l’any 1054 (ho sa- es pot comprovar fàcilment que tenen a la part central d’aquesta constel·lació va emetre una supernova que va fer bem pels astrònoms xinesos) i es troba idèntic espectre cada estrella i el núvol rodejant l’estrella Θ (theta) Orionis, explosió fa uns quants milers d’anys. a la constel·lació de Taurus. Encara ara que l’envolta. Quina explicació donar- que és la que li dóna la lluminositat Com a molt curiosa hem de citar la que es pot mesurar la velocitat d’expansió hi? S’ha suggerit, però no demostrat, que té. Aquest estel, segons observà s’anomena «d’Amèrica del Nord» per- del gas i pols que conté. El seu diàme- que les Plèiades van néixer d’un mateix John Herschel (el fill de William) és què la seva forma recorda vagament tre és d’uns 6-9 anys llum i continua núvol còsmic de grans dimensions i que sèxtuple (Huygens ja va veure que era aquest continent. expandint-se. 37 Ràdio Estel 28 novembre 2010

Presència de Montserrat a Ràdio Estel- Ràdio Principat Enric Frigola Coordinador de Ràdio Estel

Com no pot ser de cap altra manera Ràdio Estel-Ràdio Principat dedica especial atenció a les activitats litúrgiques i culturals més emblemàtiques del monestir de la santa muntanya de Montserrat. Ve a ser com un pelegrinatge emocional que poden fer tots els catalans a través de les ones o mitjançant la pàgina web que permet que arribi a tot el món l’esperit d’una comunitat benedictina que esdevé per a molta gent el centre espiritual de Catalunya per excel·lència. Res com viure la missa i els cants dels monjos i de l’escolania en presència física, envoltats per l’espiritualitat que irradia el santuari de la Mare de Déu. La vivència d’escoltar in situ les pregàries de la comunitat és impossible d’explicar perquè cadascú la sent a la seva manera; però… quina meravella que tanta gent pugui compartir alhora l’expressió més genuïna d’una comunitat amb gairebé mil anys d’història, far de tantes generacions de catalans. Ràdio Estel-Ràdio Principat connec- ta amb Montserrat cada dia de la setmana, tots els dies de l’any. De dilluns a dissabte comencem de bon matí, a dos quarts de vuit, amb la transmissió de les laudes. A la una en punt del migdia arriba el cant de la Salve, i a partir de tres quarts de set de la tarda les vespres de l’abadia omplen la nostra sintonia per espai d’una mitja

hora, aproximadament. Graella de Ràdio Estel I els diumenges, la missa a partir de les onze del matí, que és seguida per milers de persones en comunió amb la comunitat benedictina de Montserrat. Podem donar fe de la gran audiència que tenen totes aquestes parcel·les de la nostra programació. El dia que els misteris de la tècnica no ens són favorables, es talla la connexió, o simplement no es pot radiar l’emis- sió prevista, els oients bloquegen la centraleta amb la seva queixa. Sigui l’hora que sigui. És multitud la gent que s’acosta cada dia a Montserrat a través de les ones de les nostres emissores. Creients en la seva gran majoria, però també agnòstics que valoren la qualitat interpretativa dels cants dels monjos i l’escolania del monestir. Moments singulars de la programació, racons de calma, sense els quals nosaltres i els nostres oients ens sentiríem orfes d’un dels pilars fonamentals de l’espiritualitat de molts catalans. 38 28 novembre 2010 Agenda

• AMICS DELS CLÀSSICS.— El 28 de El 29 de novembre, Mn. Ramon Corts • ASSOCIACIÓ AMICS DELS ÀN- NOVEMBRE ÉS EL MES novembre, a les 11.15, concert de (Mercat de la Concepció i associacions GELS.— El 2 de desembre, a les CONSAGRAT A LES l’Orquestra de Cambra Amics dels de l’Eixample), solistes de la Concep- 19.00, cinefòrum Feliz Navidad amb el Clàssics amb Àngel Resa (violinista). ció; el 30, P. Jordi M. Gil, o.c. (associa- P. Ignasi Salvat, s.j. Seminari Conciliar ÀNIMES DEL PURGATORI Direcció: Joan Palet i Ibars. C/ Canuda, cions marianes), coral Veus Vives; l’1 de Barcelona, c/ Diputació, 231. 6 – Barcelona. de desembre, Mons. Joan Godayol, bisbe emèrit (Vida Creixent, Pastoral • AMICS DE SANT FRANCESC.— El INTERNET • CATEDRAL.— El cor de cambra de la Salut i J. Anònims), Coral d’En- 2 de desembre, a les 20.00, sessió Francesc Valls participarà en la missa ginyers Industrials de Barcelona; el 2, sobre El format actual de la santa • ALMERIA.— La pàgina web de la del 28 de novembre, a les 10.30: P. Joan Esteve, felipó (nens i joves), missa: interpretació històrica i teolò- diòcesi d’Almeria, www.diocesi- ofertori, Ad te levavi de White; comu- coral infantil Loreto; el 3, fra Francesc gica. Convent dels frares franciscans, salmeria.es, ha remodelat completa- nió, Bone Pastor de Moncalp; sortida, d’Igualada, caputxí (religiosos i religi- c/ Santaló, 80 – Barcelona. ment el format i ofereix una presen- Rorate caeli de Jacob Handl; el 5 de oses), religioses de Lumen Dei; el 5, a tació més fresca i periodística. desembre, a les 10.30: ofertori, Deus les 13.00, Mn. Ramon Corts (famílies), • ASOCIACIÓ DE PESSEBRISTES DE tu convertens, de Palestrina; comunió, cor de joves; el 6, fra Valentí Serra de MATARÓ.— El 2 de desembre, a les ALTRES BISBATS Jerusalem Surge, de Martini; sortida, Manresa, caputxí. 19.30, inauguració de l’exposició de Rorate caeli de Byrd. material gràfic de la història de l’As- • NADAL A BETLEM.— Del 22 al 31 de • SERVEIS FUNERARIS DE BAR- sociació de Pessebristes de Mataró al desembre, expedició cultural a Terra • AMICS DEL PARE PIUS DE PIE- CELONA, S. A.— El 30 de novembre, Museu Arxiu de Santa Maria. Santa. Organitza: Arqueotravel, c/ TRELCINA.— Trobada cada darrer a les 20.00, missa funeral presidida per València, 284 – Barcelona, tel. 934 880 dilluns de mes (pregària i reunió) l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal • REFLEXIONS TEOLÒGIQUES.— Els 188, fax 934 878 060, info@arqueotra- dirigida per fra Valentí Serra, caputxí. Lluís Martínez Sistach, en memòria de dies 2, 9 i 16 de desembre, de 19.00 vel.com, www.arqueotravel.com Propera sessió, 29 de novembre, a totes les persones que han mort en- a 21.00, a càrrec de Mons. Sebastià les 18.15. Parròquia de la Concepció, guany. Serà a la basílica de Santa Maria Taltavull sobre Evangeli i pastoral • EXPO VIDA.— La catedral d’Alcalá c/ Llúria, 70 – Barcelona, tel. 934 576 del Mar, pl. Santa Maria, 1 – Barcelona. de la cultura. «Sabeu entendre en de Henares acull fins al 9 de gener 552. Cal confirmar l’assistència: tel. 934 841 quin temps esteu vivint?» (Lc 12,56). la mostra «Expo vida. Calia que nas- 700, [email protected]. Fundació Joan Maragall, c/ València, quessis...», que aplega l’obra de 24 • FORMACIÓ CARMELITANA.— El 244, 1r - Barcelona, www.fundaciojo- artistes. 29 de novembre, a les 20.00, Las • «NUESTROS PEQUEÑOS HERMA- anmaragall.org. virtudes teresianas, amb Ninfa Watt NOS».— El 30 de novembre, a les • VI CONGRÉS INTERNACIONAL DE (Companyia de Santa Teresa). Av. Di- 21.00, concert per a Haití amb Sara MARIA AUXILIADORA.— Tindrà agonal, 424 – Barcelona, tel. 934 160 Thomsen i Maria Archer. C/ Elisa, 23 • HISPANIA MARTYR.— El 3 de de- lloc al costat del santuari de Jasna 808, [email protected], www. – Barcelona. sembre, a les 12.00, commemoració Gora, a Czestochowa (Polònia), del 3 carmelcat.cat/barcelona. del 74 aniversari de la immolació al 6 d’agost del 2011. Per participar • FACULTAT DE TEOLOGIA DE martirial de Mons. Manuel Irurita, en el congrés, cal adreçar-se, abans • CAIXAFORUM.— El 29 de novem- CATALUNYA.— L’1 de desembre, a Marcos Goñi i els germans Antonio i del 4 de desembre, al P. Joan Faner, bre, a les 19.30, música filmadaFilmar les 12.10, «Quarta hora dels dimecres» Francisco Tort. Eucaristia a la capella s.d.b., tel. 629 812 698, joan.faner@ l’oient; el 30, a les 19.30, conferència amb el tema El Sínode del Pròxim del Santíssim (Crist de Lepant) de la salesians.cat. L’economia sota el franquisme, a Orient, a càrrec de Sebastià Janeras catedral. càrrec de Jordi Maluquer de Motes i Jordi Cervera. C/ Diputació, 231 BARCELONA (catedràtic de la UAB); el 4 de desem- – Barcelona. • MONESTIR DE SANT PERE DE LES bre, a les 17.30, cinema familiar Films PUEL·LES.— El 4 de desembre, de • SETMANA BÍBLICA «EL DÉU DE LA soviètics; el 5, a les 12.00 i 13.00, acti- • DIA INTERNACIONAL DELS DRETS 10.00 a 17.00, recés d’Advent Un Déu VIDA».— El 28 de novembre, a les vitat infantil Wollny (clown gestual). DEL NEN.— L’1 de desembre, a les que va voler ser home, amb Marcel 11.00, conferència El Déu de la Vida en Av. Ferrer i Guàrdia, 6-8 – Barcelona, 19.30, conferència La salut com a Capellades. C/ Anglí, 55 – Barcelona. la resurrecció i l’Església, a càrrec de tel. 934 768 635. dret de l’infant. Un dret amenaçat?, Mn. Emili Roure, llicenciat en Filosofia amb el Dr. Jaume Iglesias, pediatra • CARILLÓ.— El 5 de desembre, a i Biologia. Parròquia Mare de Déu • NOVENA DE LA IMMACULADA.— A emèrit i expresident de la Societat les 12.00, Tangos, fados, milongues de la Medalla Miraculosa, c/ Consell la parròquia de la Concepció (c/ Llúria, Catalana de Pediatria. Lloc: Centre i havaneres amb Anna M. Reverté. de Cent, 110 – Barcelona. Coordina: 70 – Barcelona): a les 18.30, Rosari d’Estudis Pastorals, c/ Rivadeneyra, 6, Lloc d’audició: pati dels Tarongers o Quique Fernández, tel. 652 078 868, meditat; a les 19.00, missa amb predi- 3r - Barcelona. Galeria Gòtica del Palau de la Gene- [email protected]. cació i pregària a Maria Immaculada. ralitat. • CARLES DE FOUCAULD.— La família espiritual del germà Carles de Fou- • FUNDACIÓ PERE TARRÉS.— Els dies cauld s’aplega l’1 de desembre, a la 10, 11 i 12 de desembre, curs sobre parròquia de Sant Pau de Badalona (c/ Els residus... i ara què?. Més informa- Qui vol brillar no és lluminós. Llefià, 1), per celebrar l’aniversari de ció: www.peretarres.org/educacio- Qui es justifica ell mateix la mort del beat: a les 18.30, acollida; ambiental. no és apreciat. a les 19.00, pregària; a les 19.30, Eu- Qui s’enalteix no rep cap elogi. caristia, i a les 20.30, piscolabis. • RECÉS PER A RELIGIOSES.— El 12 Qui s’exalta ell mateix de desembre, de 10.15 a 17.00, dirigit no aconseguirà ser cap. • LLIBRERIA CLARET.— L’1 de desem- pel cardenal Lluís Martínez Sistach, bre, a les 19.30, Ignasi Miranda pre- arquebisbe de Barcelona. Serà al col· senta el seu darrer llibre Pregàries de legi dels pares jesuïtes de Sarrià, c/ CONVIVÈNCIES tu a tu. A més de l’autor hi participa- Carrasco i Formiguera, 32 – Barcelona. AMB PETER YANG ran l’arquebise de Tarragona, Mons. Per al dinar, cal avisar al telèfon 932 Jaume Pujol, i el director i celebrant 058 134. Del 3 al 8 de desembre habitual del programa La Missa de a Valladolid. TVE-2, Manuel Valls; el 2, a les 19.30, • INSTITUT DE TEOLOGIA I HUMANIS- (Organitza: presentació del llibre Así empezó el ME.— Del 13 al 16 de desembre, a Carmina Izquierdo) cristianismo, editat per Verbo Divino. les 18.45, curset de teologia espiritual Hi intervindrà Rafael Aguirre, coor- Llamados a vivir en un deseo profundo TAI - TXI ZEN CRISTIÀ dinador de la publicació. C/ Roger de de Dios, a càrrec del P. Jaume Boada i «Rincón del Silencio» Llúria, 5 – Barcelona. Rafí, o.p. Convent de Santa Caterina c/ Floridablanca, 133, baixos - 08011 Barcelona dels pares dominics. Més informació: P. Informació, Tel. 934 242 787 José Ángel Liaño, tel. 932 463 300.

GIRONA

• SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MONT.— El 28 de novembre, a les 16.30, vetlla nadalenca amb música i poesia.

• GOA.— El 28 de novembre, a les 16.30, recés d’Advent dels Grups d’Oració i Amistat a l’església dels 39 Agenda 28 novembre 2010

pares claretians de Girona. Serà dirigit rià de la parròquia de Santa Maria RAT DE CALDES DE MONTBUI.— • COVA DE SANT IGNASI.— Del 3 al per Mn. Joan Güell. de Badalona i del Cor dels Amics de Del 3 al 8 de desembre, exercicis 9 de desembre, exercicis espirituals l’Orgue. Direcció i orgue: Francesc Pi. espirituals ignasians per a noies, dirigits per Francesc Riera, s.j.; del 10 • CATECUMENAT.— El 28 de novem- Parròquia de Sant Bartomeu i Santa dirigits pel P. Claudio Rathelot, al 12, recés d’Advent amb Francesc bre, a les 17.00, ritu d’ingrés al cate- Tecla de Sitges. c.p.c.r., i la Gna. M. Lourdes, c.p.cr. Riera. Més informació: tel. 938 720 cumenat al monestir de Santa Maria Més informació: tel. 938 654 496 i 422, [email protected], www. de Solius. Tarragona 697 849 559. covamanresa.cat. • ORDENACIÓ SACERDOTAL.— El 28 • GRUP DE REFLEXIÓ I DIÀLEG.— El VIC • EXERCICIS ESPIRITUALS.— Per a de novembre, a les 20.00, el bisbe 2 de desembre, a les 19.30, a la Ca- sacerdots i diaques, organitzats per Francesc Pardo ordenarà sacerdot fra sa de Cultura de Valls, diàleg sobre • MUSEU EPISCOPAL DE VIC.— El la Unió Sacerdotal de Barcelona-Sant Francesc Miquel i Sánchez, caputxí. El repte dels valors, amb Pilar Malla 2 de desembre, a les 19.30, pre- Feliu-Terrassa. Seran a la casa d’exer- Serà a la capella de la comunitat ca- (expresidenta de Càritas). Respondrà sentació de la nadala del Museu; cicis de Manresa, del 27 al 31 de putxina d’Arenys de Mar. les preguntes que li formularà Jordi del 4 al 8, visita Les modes i els desembre, dirigits pel P. Melloni, s.j. Ferré, editor de Cossetània. costums medievals. Més informació: Per a més informació: Mn. Xavier Casas • ADORACIÓ NOCTURNA.— El 2 de pl. Bisbe Oliba, 3 – Vic, tel. 938 869 Ros, residència de Sant Josep Oriol, c/ desembre, a les 22.00, al temple del • CONFERÈNCIA ARXIPRESTAL.— El 2 360, fax 938 869 361, informacio@ Joan Güell, 198-200 – Barcelona, tel. Sagrat Cor de Girona. de desembre, a les 20.00, conferència museuepiscopalvic.com, www.mu- 933 216 246 i 659 781 722. de Mn. Josep M. Gavaldà, director seuepiscopalvic.com. • PREGÀRIA PER A LES VOCACI- de l’Institut Superior de Ciències Re- ONS.— El 3 de desembre, a les 21.00, ligioses Sant Fructuós, sobre La vida: SOLUCIONS DEL «JUGA I APRÈN»: pregària per a les vocacions amb joves bellesa, elogi o intrusió? Sala d’actes a l’església del Mercadal de Girona. de la parròquia de Crist Rei de Reus. Tria i escriu SANT FELIU DE LLOBREGAT • CURS DE FORMACIÓ I ANIMACIÓ Paciència MISSIONERA.— El 3 de desembre, Egoisme • ISCREB.— El 29 de novembre, a les a les 10.00, curs Evangelitzar arreu és Solidaritat 20.00, inauguració del curs acadèmic missió de tots, amb Mn. Jordi Figueras. Veritat de l’ISCREB a Sant Boi de Llobregat. Casa dels Concilis, c/ de les Coques, 1 Estimar Hi assistirà el director de l’ISCREB de C, 2n - Tarragona. Mentida Barcelona, Antoni Matabosch. La lliçó inaugural serà a càrrec del bisbe de • SEMINARI LAÏCAL DIOCESÀ.— El Compartir Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés, amb 4 de desembre, a les 19.00, diàleg Ajudar el títol La teologia: de l’amor humà. creatiu per a joves. Lloc: santuari i Servir Sala d’actes del Centre Assistencial monestir de la Mare de Déu de la Benito Menni, c/ Dr. Antoni Pujades, Serra de Montblanc, tel. 977 860 097, 38 – Sant Boi de Llobregat. seminari.laical.serra@arquebisbat- tarragona.cat. • ASSOCIACIÓ AMICS DE L’ORGUE DE SITGES.— El 4 de desembre, a TERRASSA les 19.30, missa gregoriana, amb la Anuncis per paraules participació del Cor de cant grego- • CASA MARE DE DÉU DE MONTSER-

COMPRA i VENDA DIVERSOS

NOVENA DE LA COMPRO SEGELLS, postals, monedes, ADVOCADA especialista en nul·litats rellotges, joguines, instruments mu- matrimonials i separacions. 1a visita IMMACULADA 2010 sicals i tota classe d’objectes i mobles gratuïta. Tel. 934 510 707. Basílica de la Puríssima Concepció antics. Tel. 933 578 394. Aragó, 299 - Barcelona www.concepciobcn.com COMPRO rellotges de qualsevol tipus, DESCOBREIX premsa cristiana, ens ràdios, làmpades, mobles, segells, comunica, ens uneix, ens enforteix. —A les 18.30 h Rosari meditat. postals, monedes, llibres, joies i instruments musicals. Tel. 609 230 303. —A les 19 h Eucaristia cantada amb predicació (del 29 de novembre al 6 de desembre. El diumenge dia 5 la Missa serà a les 13 h). " —Al final, pregària a Maria Immaculada. Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSERCIÓ a base d’una lletra per quadret, deixant un espai en blanc Dilluns, dia 29 de novembre Dijous, dia 2 de desembre entre cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir Mn. Ramon Corts i Blay, rector Pare Joan Esteve, felipó postal o xec bancari a CATALUNYA CRISTIANA Hi són convidats especialment Hi són convidats els infants c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. els comerciants del Mercat de la i els joves Concepció i les associacions de CORAL INFANTIL «LORETO» Nombre de setmanes Import total l’Eixample NOM ...... SOLISTES CONCEPCIÓ Divendres, dia 3 de ADREÇA ...... POBLACIÓ ...... C. P...... desembre TELÈFON ...... DNI/CIF ...... Dimarts, dia 30 de novembre Fra Francesc d’Igualada, caputxí Pare Jordi M. Gil, carmelita Hi són convidats els religiosos i Hi són convidades les Associaci- les religioses ons Marianes ANIMACIÓ MUSICAL PER LES CORAL «VEUS VIVES» RELIGIOSES DEL LUMEN DEI 12,20 €

Dimecres, dia 1 de desembre Diumenge, dia 5 de Mons. Joan Godayol, bisbe desembre, a les 13h emèrit Mn. Ramon Corts i Blay, rector Hi són convidats de manera Hi són convidades especialment 20,35 especial els grups de Vida Crei- les famílies € xent, Pastoral de la Salut i J. Cor Joves Anònims CORAL dels enginyers Dilluns, dia 6 de desembre Preus per setmana (IVA Inclòs) INDUSTRIALS de barcelona Fra Valentí Serra de Manresa, caputxí RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ 40 28 novembre 2010

Des del carrer Pensant-ho millor Mons. Ignacio Carrasco de Paula, president de l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida

«La primera víctima de Valentí Miserachs President del Pontifici l’avortament és la mateixa dona» Institut de Música Sacra Rosa María Jané Chueca El delicte de ser Des del 30 de juny el barceloní Mons. Ignacio Carrasco de Paula, de «diferent» la prelatura de l’Opus Dei, és el nou president de l’Acadèmia Pontifícia Quan fa quasi vint anys —era el 1991— per a la Vida, fins aleshores cance- vaig celebrar les noces d’argent sacer- ller del mateix organisme. Substitu- dotals, vaig dir en un punt de l’homilia: eix l’arquebisbe Salvatore Fisichella, «Gràcies per la terra catalana, amb la seva nomenat president del nou Consell invencible voluntat de viure i de ser ella Pontifici per a la Promoció de la mateixa, amb les seves tradicionals virtuts Nova Evangelització. Mons. Carras- de sobrietat, treball i lleialtat, amb la seva co ha estat director de l’Institut de legítima aspiració a ser mestressa de casa Bioètica de la Universitat del Sagrat seva.» No feia encara molts anys que s’ha- Cor de Roma, que dirigeix el policlí- via iniciat una transició que d’antuvi era nic Gemelli. molt esperançadora, tenint present de qui- Fins fa uns quants mesos era na realitat immediata veníem. el canceller de l’Acadèmia Pon- Nosaltres, al Seminari de Vic, vam aprendre tifícia per a la Vida, què suposa de bona hora a estimar el país; però els el canvi de ser-ne nomenat el nostres anhels es veien condicionats pel president? llast d’uns anys en què ni tan sols es podia Simplificant, podríem dir que el escriure el nom de Catalunya amb el dígraf canceller havia d’ocupar-se del dia ny, i en què la senyera havia de ser amaga- a dia i del funcionament de l’Acadè- da com s’havien d’amagar les imatges i els mia com a organisme administratiu, primera i fonamental via de l’Esglé- s’enfronta al drama de l’avor- llibres devocionals en l’esclat revolucionari i el president la representa i en diri- sia. A l’Església la preocupa, doncs, tament, quina és la postura de del 1936. Recordo que un bon dia el rec- geix les polítiques. tot el que constitueix una amena- l’Església? tor del Seminari ens va convocar en sessió Quina és la missió d’aquesta ça contra l’home mateix, tant les El fet de prendre posició davant Acadèmia Pontifícia? amenaces que gaudeixen del trist d’un problema moral de les dimen- extraordinària per dir-nos que havia mort Als estatuts —accessibles a inter- privilegi d’ocupar la primera plana sions de l’avortament és un deure, el Dr. Carles Cardó; corria, per tant, l’any net— se n’assenyalen tres, però la dels informatius, com les que passen però més important encara és oferir 1958. Ben segur que cap de nosaltres no sa- primera és amb diferència la decisi- inadvertides, el progressiu abando- respostes efectives a la mida del qui bia ni qui era el Dr. Cardó; algú tímidament va: estudiar significa estar en la re- nament d’ancians i discapacitats. pateix. En el món no hi ha cap ins- deia que tenia les quatre barres gravades alitat de les coses que tenen a veure Com valora la nova llei de salut titució que, com l‘Església catòlica, al peu del seu calze, com si això fos un pe- amb la vida humana no només en les sexual reproductiva i interrupció aculli amb la més gran comprensió cat que calia amagar. Ningú no ens havia teories i encara menys en elucubra- voluntària de l’embaràs? i suport les persones que passen o parlat mai de clergues tots d’una peça, com cions fantàstiques. Remeto a l’opinió dels bisbes es- han passat per aquest tràngol. El que el Dr. Cardó i el cardenal Vidal i Barraquer. Aquesta institució va ser crea- panyols: jo els escolto amb la màxi- l’Església no pot fer és falsificar la D’aquesta memòria històrica d’uns homes da l’any 1994, quin balanç fa de ma atenció i comprovo que es troben realitat o dir aquí no ha passat res. d’Església coratjosos, i, amb tot, desitjosos la seva trajectòria? molt més ben informats que jo. A més, tingui en compte que, per de diàleg amb el cèsar pel bé de la pau, no Encara és prematur parlar de ba- L’avortament es presenta com aquesta mateixa raó, l’Església sap se’ns en parlava, ni se’n parla gaire avui. lanços. Una part del balanç són les un dret. Quina lectura cal fer bé que amb freqüència la primera Que no en parlin els qui volen acusar l’Es- publicacions. Però l’impacte efectiu d’aquesta postura? víctima de l’avortament és la dona glésia globalment d’haver-se enfilat al car- sobre persones i institucions és in- És una falsificació de la realitat. mateixa, abans fins i tot que la cria- ro victoriós es pot comprendre. Però és que calculable. Són molts, massa, els qui parlen de tura l’existència de la qual es trunca tampoc no en parlem gaire nosaltres. Parar Què és el que més preocupa drets només com a instrument que de forma violenta. la galta sí, però saber-nos defensar també, l’Església en aquests moments permet endolcir una poció amarga Quin acompanyament cal ofe- com sabia fer sant Pau. pel que fa al tema de la vida? i verinosa. rir abans i després a la dona? L’esperança que s’havia encès d’una re- En la seva primera encíclica Joan A l’Església se l’acusa d’insen- Tot: el possible i l’impossible. Els cíproca comprensió i d’una pacífica con- Pau II va escriure que l’home és la sibilitat davant de la dona que cristians creiem en la Providència. vivència em va fer escriure el 1998: «És aquesta capacitat d’obertura, d’elasticitat, de saber harmonitzar exigències comple- mentàries i no necessàriament contradictò- Rauxa ries que Catalunya, per experiència viscuda en la pròpia carn, pot oferir als pobles germans de la península Ibèrica i de tot Europa.» Avui, però, hem de constatar amb dolor Eduard que encara és vigent el que continuava Massa frivolitat Brufau dient en la citada homilia: «Sovint per- seguida i martiritzada pel delicte de ser Les campanyes electorals no s’han distingit mai per els ciutadans de Catalunya no estem per bromes diferent.» Els detractors del meu conte Na ser un exemple de bones maneres ni de gaire intel· d’aquesta mena. Doncs bé, encara ara hi ha deter- Catalina, amb llur intransigència, no fan ligència, però aquesta que ara hem patit ha estat minades formacions polítiques que no ho han entès més que donar-me la raó. especialment desafortunada. Més d’un partit ha cai- i sembla que es mofin descaradament dels electors. La fe ens pot ajudar vàlidament a reaccio- gut en l’error de proferir declaracions i publicar ví- Tot i que aquests partits no tinguin perspectives de nar amb caritat però també amb energia, deos ofensius o populistes que ningú sap ben bé què guanyar ni de formar govern, això no justifica de cap tal com acabava el punt de l’homilia: «Que pretenien, però que no fan sinó banalitzar un exercici manera que es puguin permetre el luxe de frivolitzar, aquesta Església nostra que, malgrat hu- tan democràtic i seriós com són uns comicis al Parla- ni de dir i fer el primer que els passi pel cap. El que manes deficiències, n’ha defensat i promo- ment de Catalunya. esperem és que els resultats d’aquest diumenge per- gut sempre els valors [de Catalunya], con- Immersos en una crisi econòmica tan greu com l’ac- metin la formació d’un govern amb cara i ulls, que tinuï fent-ho sempre amb valentia, encara tual, de la qual ningú no veu el final, i amb els per- sigui responsable i que estigui molt per damunt de que no li ho agraeixi ningú, car té el dret i centatges d’atur més alts de tota la Unió Europea, qualsevol frivolitat. el deure de fer-ho.»