Memòria De La Intervenció Arqueològica Al Castell De L'albagés (Les Garrigues)

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CASTELL DE L'ALBAGÉS (LES GARRIGUES)

R/N: 494/K121 1-8521 R/N: 494/K121 2-8705 R/N: 494/K121 3-8969

Director de la intervenció Aaron López Batlle

Dates de la intervenció Juliol-Agost 2012

Barcelona, a 1 d'agost de 2014 SUMARI

Fitxa tècnica ...... 5 Situació geogràfica ...... 7 Antecedents històrics del Castell de l'Albagés ...... 9 I. Evolució històrica ...... 9 II. Seqüència cronològica ...... 12 III. Documents ...... 20 IV. Imatges ...... 33 V. Dibuix ...... 35 VI. Bibliografia ...... 36 Motivacions i objectius de la intervenció ...... 39 Desenvolupament dels treballs ...... 41 Conclusions ...... 45 Annex I. Repertori estratigràfic ...... 47 Annex II. Material ...... 57 Annex III. Documentació gràfica ...... 69 Annex IV. Documentació planimètrica ...... 87 Annex V. Documentació administrativa ...... 91

1. FITXA TÈCNICA

NOM DEL JACIMENT Castell de l'Albagés

UBICACIÓ L'Albagés, Les Garrigues

BCIN PROTECCIÓ DEL JACIMENT BOE disposició 22/04/1949 i publicació 05/05/1949

COORDENADES E:3110452 UTM31N - ETRS89 N:4591149,1

CONTEXT Zona Urbana

TIPUS D'INTERVENCIÓ Terrestres

CLASSE D'ACTIVITAT Control i/o excavació

DATES INTERVENCIÓ Fase I: 23-24 de juliol de 2012 Fase II: 20-22 d’agost de 2012

PROMOTOR Ajuntament de l'Albagés

DIRECCIÓ Aaron López Batlle

DIPOSIT PROVISIONAL RESTES Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal

5 2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA 1

El terme municipal de l’Albagés, de 25,66 km 2 , es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats: hortes i terra campa, que s’allarguen a la vall del riu, i les ondulacions de la plataforma garriguenca, amb petites extensions de boscos i conreus arbrats (oliveres i ametllers). Limita amb els termes de Castelldans al Nord, Cervià de les Garrigues a l’Est, Juncosa i els Torms al Sud, el Soleràs i el Cogul a l’Oest. Algunes valls afluents al riu de Set (que corre en direcció Est-Oest), com la de la Sisquella o la de Vall-de-reig, procedents de Juncosa, drenen el territori, com també les que neixen dintre del mateix terme, riera de Comacambes al sector meridional, i del Racó de l’Hostal i la vall de l’Aranyó al Nord/Est. La carretera de Flix a Bellpuig travessa el terme de Sud a Nord, i des del poble surt una carretera local vers Juncosa i la Pobla de Bellaguarda. Pel Nord del poble, paral·lelament al riu de Set, passa la carretera que procedent de la Pobla de Cérvoles arriba fins al pantà d’Utxesa. El poble de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi el qual s'alça a 372 m d'altitud, en un tossal damunt la riba esquerra del riu de Set.

1 Informació extreta de la Gran Enciclopedia Catalana. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-EC- 0001649.xml?s.q=Albag%C3%A9s#article-top

7 3. ANTECEDENTS HISTÒRICS DEL CASTELL DE L'ALBAGÉS

I. Evolució històrica del Castell de l’Albagés El nom del poble, de grafia Albaxig , suggereix un possible ètim àrab de tipus antroponímic, potser al-Bashshíq. Tanmateix, es podria pensar en un apel·latiu de qualitat física relacionat amb la veu /al-basiq/, que significa “alt, elevat, llargarut”. Dels orígens del castell ben poc se’n sap. Molt probablement aquests corresponen a una antiga torre de guaita àrab – güiustán – edificada entre els segles VIII i X. L’any 1116 el comte Ramon Berenguer III ocupà la regió de les Garrigues i el 1119 donà a Guillem Dalmau de Cervera les dues terceres parts del terme de Castelldans, una de les quals posteriorment seria l’Albagés. Amb la conquesta de Lleida l’any 1149, Ramon Berenguer IV realitzà una nova distribució cedint als Cavallers de l’Ordre del Temple la torre i el terme de l’Albagés. Sembla ser que a ells es deu la seva transformació en una fortalesa, la qual continuava pel nord fent inaccessible la seva pujada per aquesta part i on algunes restes encara serien visibles. Pocs anys més tard, el 1151, Pere de Cartellá, comanador templari de Gardeny fa donació a favor de Girbert i Bernard Ferrer i els seus successors, per a poblar una hereditat a Castelldans, possiblement l’Albagés. El 1192 un descendent de Girbert, Girbert d’Albagés, junt a Domingo de Abizanda, atorguen una carta de població a un grup residents del lloc de Riusech, al terme de Castelldans. Anteriorment al 1226 sembla que l’Albagés es novament propietat dels Cervera, ja que a Guillem de Cervera se l’hi atorga una carta de població per als habitants del poble i l’any 1226, concedeix una carta de franquícies a uns nous pobladors. L’any 1308 el Papa Climent V suprimeix l’Ordre del Temple i confisca tots els seus béns, els quals passaran una part a la corona i l’altre a l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem. Pocs anys desprès, el 1315, l’abat de Poblet, Andreu de Timor, compra a Guillem de Namontaguda el castell i el lloc d’Albagés pel preu de 38.300 sous jaquesos, i encara va pagar 10.000 sous més per la definició que li va fer dels drets que tenia en aquell lloc Pere de Sanahüja, senyor de les Borges Blanques, i que va validar Jaume II.

9 Entre els anys 1365 i 1370 el poble el constituirien el que es actualment el carrer major i el castell, tot envoltat per unes muralles -de les quals a la darreria del segle XIX se conservaven alguns fragments- i tancat per un portal que existia entre la casa rectoral i la de Josep Iglesias Montagut i que fou derruït l'any 1887. Al tombant dels segles XIV i XV, els abats de Poblet havien convertit la fortalesa en un autèntic palau que en altre temps fou del cellerer o administrador del monestir, tal i com posaria de manifest l’escut de Poblet a l’esquerra del finestral gòtic geminat, al qual li manca la columneta que el dividia, situat a la torre sud. La guerra dels Segadors fou desastrosa per als pobles d'aquest sector. Entre 1643 i 1647 les tropes castellanes saquejaren i cremaren els pobles dues vegades. Anys més tard, 1688-1692, el castell de l'Albagés fou restaurat per l'abat Pere Virgili. L’any 1835, amb l'extinció de les Ordres Conventuals i del feudalisme degut a les desamortitzacions dutes a terme a tot el país, l'Albagés es va regir pel seu propi Ajuntament Constitucional, incautant-se el Govern de la Nació del castell i del terme. El 1842 el castell “ ...de 1178 vares de superficie, amb els murs de 56 pams d'altura, que per estar ja arruinat,... ” fou venut a Pau Figuerola, resident a Lleida i comerciant i accionista del "Canal de Urgel, per 8.500 rals pagats en metàl·lic. Anys més tard fou adquirit per Miguel Rey Cuadrat, natural i veí d'Albagés, qui va retirar una gran quantitat de pedres de la part superior de les dos torres per a fer-se el frontispici de la seva casa particular (coneguda com del “Checo”) al carrer de Santiago Rusiñol. La torre Nord, va ser adquirida per Pablo Oriol, afilador, natural i veí d'Albagés, que el 1916 la vengué a Ramón Cuadrat Seró, veí d'Albáges. L’any 1980 era propietat de Ramón Seró Oriol. La Sud va passar hereditàriament a Rosa Rey Domingo, filla de Miguel Rey Cuadrat, i casada amb José Guixá, els quals la vengueren a Juan Meda Farré, qui va construir en la planta baixa un forn de pa i va arreglar la part superior per condicionar les dependències pròpies d'una casa particular. Es tenen notícies de l'existència d'algunes inscripcions “…siendo de deplorar que no se hayan podido descifrar… ”. Probablement al efectuar obres

10 per a ser rehabilitat al últims del segle XIX-inicis del XX, foren tapades o eliminades. Durant la guerra civil espanyola (1936-39), varen emplaçar-se unes metralladores antiaèries. Desconeixem en quina torre o si fou en ambdues. Però per la informació anteriorment esmentada les defenses podrien ubicar-se a la torre nord, ja que havia estat parcialment desmuntada i no disposava de teulada, a diferència de la sud que fou habilitada com a vivenda. L’any 2010 Maria Triquell i solà, veïna de l’Albagés i propietària del Castell de la mateixa població, cedí la titularitat de la fortalesa al consistori municipal. El castell de l’Albagés està declarat Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) per decret del BOE en disposició 22/04/1949 i publicació en data 05/05/1949.

Junt a les dades exposades que permeten seguir, a grans trets, la historia del castell i del poble de l’Albagés al llarg dels segles -en aquells episodis més importants ocorreguts tant al seu terme com a Catalunya-, en troben d’altres que omplen, en alguns casos, els buits deixats durant segles. Aquestes són noticies curtes que ens permeten saber, entre d’altres, si el castell encara estava en ús i el seu estat, o notícies referents al poble. Per exemple per al castell es té constància de les reiteracions de les concessions el 1179, el 1358 i el 1415; els propietaris de la jurisdicció criminal els anys 1386, 1394, 1402, 1403, 1411 i 1412; reunions de l’abat de poblet amb els prohoms del poble el 1483; sentències el 1308 i el 1512; judicis celebrats l’any 1576 i 1627; restauració de les teulades el 1615; capbreu de les Besses i de l’Albagés (1624-1625); processió religiosa el 1690 i capítols de visita el 1692.

11 II. Seqüència cronològica

Segles VIII-X Possibles orígens del castell en una primigènia torre de defensa àrab. 1116 Ramon Berenguer III estén els seus dominis pacíficament per les terres de les Garrigues, ocupant, entre d'altres territoris, l’Albagés que en aquells moments formava part del terme de Castelldans.

1119 L'any 1119 el mateix Ramon Berenguer III feu donació a Guillem Dalmau de Cervera de les dues terceres parts del terme de Castelldans, una de les quals posteriorment seria el terme de l’Albagés, i del castell de Gebut (Doc. 1).

1149 Desprès de la reconquesta de Lleida l’any 1149 per part de Ramon Berenguer IV, va realitzar-se una nova distribució de tots els pobles i termes entre ell, el comte d'Urgell, els cavallers Templaris i d'altres cavallers que varen ajudar-lo. El castell i terme de l’Albagés fou entregat als Cavallers de l'Ordre del Temple, pels serveis prestats. D'ells és la construcció de l'actual fortalesa, que continuava pel nord, fent inaccessible la seva pujada per aquesta part i on algunes restes encara serien visibles.

1151, agost, 25 Donació per a poblar una hereditat a Castelldans, possiblement a l’Albagés, atorgada per Pere de Cartellá, comanador templari de Gardeny a favor de Girbert i Bernard Ferrer i els seus descendents (Doc. 2). El que concedeix senyala el respectiu lot dels receptors amb les seves corresponents prestacions agràries, així com les dels futurs pobladors atrets per aquests, amb retenció de la dominicatura del Temple.

1179, gener, 1 Les concessions són de nou confirmades mitjançant un conveni fet l'any 1179 entre Alfons el Cast i Guillem de Cervera (Doc. 3).

1192, maig, 26 Carta de població atorgada per Gibert d’Albagés i Domingo de Abizanda a un grup residents del lloc de Riusech, al terme de Castelldans (Doc. 4). Els hi fan donació de les terres de cultiu –amb les seves afrontacions

12 detallades– amb les seves pertinences i senyalen el lloc per a la construcció de les seves cases, amb els seus horts i “ferregenals” de lliure possessió.

Abans del 1226, gener, 3 Carta de població atorgada per Guillem de Cervera als habitants d’Albagés i Valldereig. L’existència d’aquesta concessió pot deduir del que s’indica en el context de la carta de franquícies atorgada a l’esmenta’t lloc a 3 de gener de 1226 (Doc.5). El que la concedeix, Guillem de Cervera, es dirigeix en ella a un grup de nou pobladors, nominalment citats, i a “...omnibus aliis habitatoribus presentibus atque futuris de terre de Albeges et de terre de Valdereig et de terminis eorum sicut termini et afrontaciones eorum continent instrumento adquisicionis” . Aquestes últimes paraules es recondueixen a una anterior donació col·lectiva dels esmentats termes, es a dir, una carta de població, probablement deguda al mateix Guillem de Cervera. En ella es fixaria la delimitació d’aquells termes, i segurament es constatarien les condicions de la tinència de les herències pels pobladors.

1226, gener, 3 Carta de franquícies atorgada per Guillem de Cervera als pobladors d’Albagés i Valldereig i els seus termes, segons constaven en l’escriptura de població (Doc. 5). Els hi concedeix llibertat en l’ús de la ferreria, sense obligació d’acudir a Castelldans, i renuncia a tot dret sobre aquells lloc, sense reserva alguna. Els pobladors varen satisfer una suma de diners per aquesta concessió.

1308 Degut al gran increment que havia pres l'Ordre dels Templaris, per les seves immenses riqueses i poder, a precs de Felip IV de França, el Papa Climent V, va convocar un concili a Viena, acordant-se, entre d'altres coses, la extinció de l'esmentada Ordre junt a la conseqüent confiscació de tots els seus béns. Jaume II va resistir a la pressió de Felip IV per considerar injustes les acusacions. Més tard, però, va cedir també, incorporant els béns dels Templaris, part a la Corona, i els restants a l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem. En aquest any hi ha una sentència. Al terme de l'Albagés es troba un altre vedat o devesa a la part del riu de Set, o sigui, cap al nord. Els de Castelldans pretenien que podien emprivar en tot el terme de l'Albagés, es a dir, péixer i pasturar tots els seus animals tant grossos com petits, abeurar i apletar, però els de l'Albagés ho negaven. La sentència va recollir que els homes poblats i amb contínua habitació a Castelldans hi tenien dret, excepció dels vedats i les deveses que són a la part del riu de Set cap al castell de l'Albagés.

13 1315, març, 17 L'Abat de Poblet, Andreu de Timor, el 17 de març de 1315 va comprar a Guillem de Namontaguda el castell i el lloc d’Albagés pel preu de 38.300 sous jaquesos, i encara va pagar 10.000 sous per la definició que li va fer dels drets que tenia en aquell lloc Pere de Sanahüja, senyor de les Borges Blanques, segons una escriptura autèntica de l'arxiu 2, que validar Jaume II (Doc. 20, 21 i 22).

1355, març, 10 Sentència on s’assenyalen els llocs i les parts per on passen i són les deveses o vedats. Estan marcades per 31 mollons i el majoral del castell de l'Albagés els pot renovar i refer sense cridar a ningú.

1358 El rei Pere II El cerimoniós va confirmar totes les gràcies i privilegis que els seus predecessors havien concedit al Monestir de Poblet. El poble disposava de 23 focs.

1359 L’Albagés pertanyia a la Vegueria de Lleida.

Entre 1360 i 1370 El poble el constituirien el que es actualment el carrer major i el castell, tot envoltat per unes muralles i tancat per un portal que existia entre la casa rectoral i la de Josep Iglesias Montagut que fou derruït l'any 1887. El poble disposava de 30 focs.

1378

El poble disposava de 12 focs.

1386 L'Abat Guillem d'Agulló va comprar la jurisdicció de Juncosa, l’Albagés, Torms, Solerás y Sisquella a Arnald de Guiu, per 1000 florins d'or d'Aragó.

1394 El rei Joan I vengué, amb gràcia de redimir, a Berenguer de Cortielles, de Saragossa, secretari de la reina Violant, la jurisdicció criminal dels llocs de l'Albagés, Juncosa, el Soleràs, la Sisquella i els Torms (Doc. 9).

1397 2 Arxiu de Poblet. Calaix 55. intitutulado Albagès -Ligar. 8. ibi: Vendimus vobis , R. D. Andreae Abbati, Conventui Populeti , Et infra. Actum 16. Calend. April. anno Dom. 1315 .

14 Poblet disposa de 12 focs a l’Albagés (Doc. 6)

1402 Berenguer de Cortielles vengué l’esmentada jurisdicció criminal a Pere de Casals, mercader de Saragossa.

1403 Pere de Casals la vengué a Huguet d'Oliola, castlà d'aquest lloc.

1411 Huguet la vengué a Arnau de Guiu, de Lleida.

1412 Finalment Arnau de Guiu la vengué a Poblet per 1.000 florins. Al tombant dels segles XIV i XV, els abats havien convertit la fortalesa en un autèntic palau destinat cellerer o administrador del monestir.

1415 Ferran I d'Aragó va confirmar tots els privilegis -com ho havien fet els seus antecessors- a l'Abat i convent de Poblet.

1462 El 7 de juny de 1462, a inicis de la guerra civil catalana (1462-1472), el rei Joan II d’Aragó va escriure a l'Abat de Poblet anunciant-l'hi que confiava en que continuaria sent fidel. L'Abat, en lloc de contestar, es va cuidar de guardar els castells i fortaleses del Monestir. Va precisar que en tots els llocs de la seva jurisdicció es tinguessin sempre a punt les armes i estiguessin sempre amb vigilància. Així envià, l'Abat, a cada castell un monjo de Poblet, que va viure en ells fins que varen finalitzar les guerres.

1483, novembre, 25 Joan Coello, abat, constituït al castell de l'Albagés, convocats els jurats i els prohoms de dit lloc, de Torreblanca (el Cogul), del Soleràs i dels Torms, per assegurar la quietud (Doc. 7).

1512 Sentència. A més de les deveses cap a la banda del riu de Set cap al nord, els de l'Albagés han de saber que allà on s'aixeca el castell i el lloc està tot envoltat de deveses i vedats.

1546/1564 (s/d però hi ha autògraf de l'abat Boqués) La rectoria de l'Albagés passa d'Escala Dei a Poblet (Doc. 8).

1576, maig, 17

15 Judici celebrat al castell de l’Albagés (Doc. 10)

1615, març, 23 Arrendament on en el pacte s’estipula recórrer les teulades del castell de l'Albagés un sol cop (Doc. 11).

1624, novembre, 2 – 1625, octubre, 28 En el Capbreu de les Besses es convoca la universitat de les Besses al castell d'Albagés (Doc. 12).

1624, novembre, 25 – 1625, desembre, 14 En el Capbreu de l'Albagés el jutge, el síndic de Poblet i assistents, confessen que poblet és senyor directe i alodial del castell, lloc i terme de l'Albagés, on hi té tota la jurisdicció civil i criminal i mer i mixt imperi (Doc. 13).

1624, novembre, 25 És una còpia, en lletra del segle XVIII, del Capbreu de l'Albagés i un resum per saber què poden fer en el terme, qui hi té empriu, on en tenen, on són les deveses i la seva extensió (Doc. 23). Després de copiar la confessió general de 25 de novembre de 1624, amb algun petit retall, “comensan las sentencias sobre los emprius y devesas y altres cosas dignas de ser notades per instrucció dels que habitan en lo castell de l'Albagés” .

1624-1664 La guerra dels Segadors fou desastrosa per als pobles d'aquest sector, les tropes castellanes saquejaren i cremaren els pobles dues vegades, i els allotjaments comportaren greus problemes (Doc. 14). Vall-de-reig i la Sisquella es despoblaren i ja no es referen.

1627, setembre, 27 Judici celebrat al castell de l’Albagés (Doc. 15).

1688-1692 El castell de l'Albagés fou restaurat per l'abat Pere Virgili.

1690, febrer, 9 Processió al Castell (Doc. 16).

1692, febrer, 1 Dos capítols de visita al castell de l'Albagés (Doc. 17 i 18).

16 1692, febrer, 2 Capítol de visita al castell de l'Albagés (Doc. 19).

1716 Amb el decret de nova planta de Felip V, l’Albagés pertanyia al corregiment de Lleida.

1805 El monestir de Poblet encara és feudatari d'Albagés.

1835 A partir de l'extinció de les Ordres Conventuals i del feudalisme, l'Albagés es va regir pel seu propi Ajuntament Constitucional, incautant- se el Govern de la Nació del castell i terme per ser del feu de poble.

1842 Jaume Sans Cases i Teresa Parera, residents a Arcs, el dia 23 de març del 1842 adquiriren terra al costat del castell d'Albagés per 1.700 rals. Pagarien en metàl·lic. Pau Figuerola, resident a Lleida i comerciant i accionista del "Canal de Urgel", el dia 23 de desembre del 1843 adquirí el castell de l’Albagés, pertanyent al Monestir de Poblet. Va pagar en metàl·lic la quantitat de 8.500 rals. 15-2-1842, venda d’un corral prop del Castell per 400 rals. 15-2-1842, venda d’un corral prop del Castell per 1.000 rals.

E. Toda ens informa d'en quin estat es trobava el castell i per quant es va vendre al segle XIX: El castell d'Albagés, de 1178 vares de superficie, amb els murs de 56 pams d'altura, que per estar ja arruinat, fou tassat en 8.000 rals nominals, i venut per 500 rals més, el tot equivalent a uns 65 duros ”. Anys més tard fou venut a Miguel Rey Cuadrat, natural i veí d'Albagés, qui va retirar una gran quantitat de pedres de la part superior de las dos torres per a fer-se el frontispici de la seva casa particular (coneguda com del “Checo”) al carrer de Santiago Rusiñol. Una part del Castell, concretament la torre que dona al nord, va ser adquirida per Pablo Oriol, afilador, natural i veí d'Albagés. L'altre torre va passar hereditàriament a Rosa Rey Domingo, filla de Miguel Rey Cuadrat, i casada amb José Guixá.

1882 L’Albagés conserva encara les parets del seu antic castell gòtic.

Lleó Manuel Maymó dona al museu del Centre Excursionista de Catalunya un dibuix del finestral del castell.

17 1887 Riera i Sans cita l'existència d'algunes inscripcions: “ La población no ofrece nada de notable, existiendo solamente las ruínas de un castillo de antiquísima construcción, siendo de deplorar que no se hayan podido descifrar algunas inscripciones que en él existen ”. Probablement al efectuar obres per a ser rehabilitat al últims del segle XIX-inicis del XX, no donant-l'his importància, fossin tapades o eliminades. Principis del segle XX Rosa Rey Domingo i José Guixá vengueren la torre sud a Juan Meda Farré, qui va construir en la planta baixa un forn de pa i va arreglar la part superior per condicionar les dependències pròpies d'una casa particular. 1908 Una notícia de l’Associació d’Excursions Catalana indica que el castell de l'Albagés fou una construcció molt ferma, a judicar pel cos quadrat que resta en peu al cap damunt del poble, bastit, segons sembla, en ple segle XV.

1916

Pablo Oriol va vendre la torre nord a Ramón Cuadrat Seró, veí d'Albáges.

1936-1939 Durant la guerra civil espanyola varen emplaçar-se unes metralladores antiaèries. Desconeixem en quina torre o si fou en ambdues. Però per la informació anteriorment esmentada les defenses podrien ubicar-se a la torre nord, ja que havia estat parcialment desmuntada i no disposava de teulada. 1938 2 d’Abril: l’Aviazione Legionaria Italiana ataca les Borges Blanques, Juneda i l’Albagés. Aquell mateix dia sembla ser que la Legió Còndor bombardejà novament l’Albagés amb aparells Heinkel-111. Aquest atac causà dues víctimes a l’Albagés. 20 de Desembre: La III Stormo l’Aviazione Legionaria ataca la població amb aparells Savoia-79. L’atac provocà una víctima. 22 de Desembre: La Legió Còndor efectua dos atacs aquell dia amb avions Heinkel-111 i Dornier-17. El primer, amb 24 avions Heinkel-111 i 4 Dornier-17, bombardeja les poblacions de les Borges Blanques, Castelldans i l’Albagés. El segon, efectuat per 26 aparells Heinkel-111 i 4 Dornier-17, bombardeja les poblacions de Maials, la Granadella i l’Albagés, produint una gran explosió al sud d’aquesta població.

18 25 de Desembre: Atac per part de la 230 esquadra del XXXV Gruppo Autónomo BV (Bombardieri Veloci) de l’Aviazione Legionaria amb aparells Fiat Br-20. 26 de Desembre: L’Aviazione Leginaria efectua un bombardeig amb aparells Savoia-79 a les poblacions de Castelldans, l’Albagés i les Borges Blanques. 28 de Desembre: les esquadres 230 i 231 del XXXV Gruppo Autónomo BV ataquen dos cops la població amb avions Fiat Br-20 i Breda Ba-65. En aquest cas sembla clar que l’objectiu eren les posicions de le sbrigades republicanes concentrades a l’Albagés i Castelldans. 1939 2 de Gener: Els italians efectuen un bombardeig amb aparells Breda Ba- 65. 3 de Gener: L’Aviazione Leginaria ataca amb avions Fiat Br-20. 1949 El castell de l’Albagés és declarat Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) per decret del BOE en disposició 22/04/1949 i publicació en data 05/05/1949. 1980 La torre nord era propietat de Ramón Seró Oriol.

2010, desembre, 15 Maria Triquell i solà, veïna de l’Albagés i propietària del Castell de la mateixa població, ha cedit la titularitat de la fortalesa al consistori municipal.

19 III. Documents

Doc. 1

Títol/contingut: Donació de Ramón Berenguer III a Guillem Dalmau de Cervera de les dues terceres parts del terme de Castelldans, una de les quals posteriorment seria l’Albagés, i del castell de Gebut.

Referència documental: Liber Feudorum Maior. Perg. Ramón Berenguer III, nº 208.

Data: 5 de Juny de 1119

Text:

In Dei nomine et Eius divina clemencia. Hec est conveniencia que facta est inter dominum Ildefonsum, regem Aragonensium, comitem Barchinonensem atque Provincie marchionem, et Guilielmum de Cervaria. Comendat, namque, dominus rex supradictus Guilielmo supradicto castrum de Aiabut, et donat ei ad feudum duas partes de omnibus expletis et eximentis et questis et de omnibus rebus que ad usum hominis pertinent et de omnibus terminis suis, sicut in sua carta resonat. Et retinet sibi dominus rex et suis terciam partem de supradicto castro et de suis terminis et de omnibus eximentis et expletis et questis, et retinet staticam in supradicto castro quando voluerit. Et concedit supradicto Guilielmo senioraticum et dominicum de Ilerda, sicut habet et tenet per Raimundum de Monte Catano, et donat ei ad feudum sextam partem de omnibus suis eximentis supradicte civitatis et de suis terminis de omnibus, scilicet, rebus, in quibus maiores castlani eiusdem civitatis partem acceperint. Iterum, comendat ei castrum Asinorum, et donat ei in feudum duas partes de omnibus terminis suis et eximentis et questis et expletis, et retinet ibi staticam sibi et terciam partem de omnibus eximentis, expletis et questis eiusdem castri et de suis terminis. Et concedit iam dictus rex Guilielmo dicto omnia stabilimenta que usque in presentem diem fecit in ipso castro et in eius terminis, salva, tamen, sua tercia parte. Item, donat ei in feudum castrum de Albio cum omnibus terminis suis et eximentis et questis et expletis que ad usum hominis pertinent, et retinet ibi dominus rex similiter terciam partem per omnia loca, sicut in castro supradicto Asinorum. Iterum, concedit dominus rex ad feudum iam dicto Guilielmo medietatem de illa questa de Cervaria, et concedit ei similiter ad feudum illos acaptes de alliis, scilicet, et cepis, circulis, vimens et aliis huiusmodi minimis rebus, et tamen illi acaptes sint moderati. Et si contingeret quod Guilielmus de Cervaria vel eius baiulus excederet modus in illos acaptes accipiendo arbitrio domini regis et sanioris consilii curie sue, constituatur iustus modus in eis accipiendis. Alia, vero, eximenta de Cervaria habeant et dividant dominus rex et Guilielmus de Cervaria sicut in eorum convenienciis continetur. Concedit eciam dominus rex Guilielmo de Cervaria quod non habeat nisi unum tantum baiulum in Cervaria. Propter hanc, autem, donacionem quam dominus rex facit, diffinit et dimittit iam dictus Guilielmus et omnio deliberat domino suo iam dicto quartam

20 partem de Villa Rubea sine ullo retentu quam ibi habebat, et castrum Rochafort cum omnibus suis terminis et eximentis et cum hominibus et militibus absque ullo retentu ad omnem suam voluntatem inde faciendam, et castrum de Velosel cum omnibus suis terminis, cum homnibus et feminis absque ullo retentu. Et convenit supradictus Guilielmus domino suo regi quod donet ei potestatem de supradictis castris quocienscumque per se vel per nuncios suos eam quesierit. Et convenit quod sit suus fidelis homo et solidus contra cunctos homines et feminas, et faciat ei hostes, cavalcatas, curias et placita et sequimenta sicut homo debet facere meliori domino suo. Supradictam, vero, donacionem quam dominus rex facit predicto Guilielmo, facit ei sicut supradictum est ad suum servicium et fidelitatem, ut habeant ipse et sui in perpetuum per ipsum et per successores suos, et sit ei guarent de Cervaria et de supradictis onibus rebus. Supradictam, vero, difinicionem quam Guilielmus de Cervaria facit domino regi, facit ei et suis in perpetuum ad omnem suam voluntatem faciendam sine retentu. Actum est hoc kalendas ianuarii anno Domini MCLXXVIII. Signum+Ildefonsi, regis Aragonis, comitis Barchinonensis, marchionis Provincie. Sig+num Guilelmi de Cervaria. Sig+num Raimundi, filii eius, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Sancie, dictorum locorum dominatricis et regine. Sig+num Berengarii d Entenza. Sig+num Ptri d Orreia. Sig+num Garcie de Albero. Sig+num Ermeniardis de Narbona. Sig+num Assalit. Sig+num Furtunis de Begua. Sig+num Dalmacii de Biert. Sig+num Berengarii de Sanahugia. Sig+num Raimundi de Salis. Sig+num Guilielmi de Pictavis. Sig+num Berengarii de Boxadoss. Sig+num Petri de Colongio, fratris Milicie. Raimundus de Calidis levita atque decanus Barchinonensis. Sig+num Bernardi de Calidis. Sig+num Berengarii de Parietibus, notarii domini regis, qui hoc scripsit die et anno quo supra, Virgilius, qui hoc translatum fideliter translatatum scripsit II iudus ianuarii anno ab incarnacione Domini MCLXXVIIII.

Doc. 2

Títol/contingut: Donació per a poblar una hereditat a Castelldans, otorgada per Pere de Cartellá, comanador templari de Gardeny a favor de Girbert i Bernard Ferrer i els seus descendents. El que concedeix senyala el respectiu lot dels receptors amb les seves corresponents prestacions agraries, així com les dels futurs pobladors atrets per aquests, amb retenció de la dominicatura del Temple.

Referència documental:

[A] – Original, perdut, possiblement existent en altres temps a l'Arxiu de Sant Joan de Jerusalem, de Barcelona. [B] – Còpia, d'època desconeguda, existent a l'Arxiu de Casa Gomar, de Lleida, perduda amb posterioritat a l'any 1934. a. - HUGUET, Carta de població del Castell Dases, pàg. 202 (còpia de [B], al·ludint al suposat original de [A]). Data: 25 d'agost de 1151

21 Text: In nomine summi Dei qui est trinus et unus, amen, Ego Petrus de Cartila et ego Frevol et ego Aymericus, et ego Guillermus de Tavernos et simul omnes nostri fratres, damus illam nostram hereditatem quam nos habemus in castro de Assinos excepto nostro domengue quod nos retinemus, ad te Girbert et ad te Bernard Ferrer, quod vos populetis illam ad honorem Dei et Templi. Et talis est convenientia inter nos et vos, quod tu Geribert habeas et teneas duas pareladas de terra et una turre, cum decima et primitia quae reddas; et tu Bernard Ferrer similiter duas pareladas cum sua turre, decimam et primitiam reddendo. Hoc damus vobis atque concedimu, et filiis vestris, et vestra posteritati. Alii vero populatores quos vos feceritis populare ad honorem Dei et Templi reddant nobis decimas et primitias, et de unaquaque parelada reddant unoquoque anno una perna de duocemis denariis, et quatuor fogaças, et uno jornal ad seminandum. Ad unaqueque parelada, quae populaverint damus sex modios de Cervera in terra garachada. Facta carta octavo Kalendas septembris, anno ab Incarnatione Domini 1151, regnante Ludovico rege. Sig+num Petri de Cartila. Sig+num de don Frevol. Sig+num Guillermi de Tavernos. Petrus scripsit et hoc signum + fecit.

Doc. 3

Títol/contingut: Les concessions fetes per Ramon Berenguer III i reiterades per Ramón Berenguer IV, són novament confirmades mitjançant un conveni fet l'any 1179 entre Alfons el Cast i Guillem de Cervera.

Referència documental: Liber Feudorum Maior. Perg. Alfonso I, nº 260.

Data: 1 de gener de 1179

Text: In Dei nomine et Eius divina clemencia. Hec est conveniencia que facta est inter dominum Ildefonsum, regem Aragonensium, comitem Barchinonensem atque Provincie marchionem, et Guilielmum de Cervaria. Comendat, namque, dominus rex supradictus Guilielmo supradicto castrum de Aiabut, et donat ei ad feudum duas partes de omnibus expletis et eximentis et questis et de omnibus rebus que ad usum hominis pertinent et de omnibus terminis suis, sicut in sua carta resonat. Et retinet sibi dominus rex et suis terciam partem de supradicto castro et de suis terminis et de omnibus eximentis et expletis et questis, et retinet staticam in supradicto castro quando voluerit. Et concedit supradicto Guilielmo senioraticum et dominicum de Ilerda, sicut habet et tenet per Raimundum de Monte Catano, et donat ei ad feudum sextam partem de omnibus suis eximentis supradicte civitatis et de suis terminis de omnibus, scilicet, rebus, in quibus maiores castlani eiusdem civitatis partem acceperint.

22 Iterum, comendat ei castrum Asinorum, et donat ei in feudum duas partes de omnibus terminis suis et eximentis et questis et expletis, et retinet ibi staticam sibi et terciam partem de omnibus eximentis, expletis et questis eiusdem castri et de suis terminis. Et concedit iam dictus rex Guilielmo dicto omnia stabilimenta que usque in presentem diem fecit in ipso castro et in eius terminis, salva, tamen, sua tercia parte. Item, donat ei in feudum castrum de Albio cum omnibus terminis suis et eximentis et questis et expletis que ad usum hominis pertinent, et retinet ibi dominus rex similiter terciam partem per omnia loca, sicut in castro supradicto Asinorum. Iterum, concedit dominus rex ad feudum iam dicto Guilielmo medietatem de illa questa de Cervaria, et concedit ei similiter ad feudum illos acaptes de alliis, scilicet, et cepis, circulis, vimens et aliis huiusmodi minimis rebus, et tamen illi acaptes sint moderati. Et si contingeret quod Guilielmus de Cervaria vel eius baiulus excederet modus in illos acaptes accipiendo arbitrio domini regis et sanioris consilii curie sue, constituatur iustus modus in eis accipiendis. Alia, vero, eximenta de Cervaria habeant et dividant dominus rex et Guilielmus de Cervaria sicut in eorum convenienciis continetur. Concedit eciam dominus rex Guilielmo de Cervaria quod non habeat nisi unum tantum baiulum in Cervaria. Propter hanc, autem, donacionem quam dominus rex facit, diffinit et dimittit iam dictus Guilielmus et omnio deliberat domino suo iam dicto quartam partem de Villa Rubea sine ullo retentu quam ibi habebat, et castrum Rochafort cum omnibus suis terminis et eximentis et cum hominibus et militibus absque ullo retentu ad omnem suam voluntatem inde faciendam, et castrum de Velosel cum omnibus suis terminis, cum homnibus et feminis absque ullo retentu. Et convenit supradictus Guilielmus domino suo regi quod donet ei potestatem de supradictis castris quocienscumque per se vel per nuncios suos eam quesierit. Et convenit quod sit suus fidelis homo et solidus contra cunctos homines et feminas, et faciat ei hostes, cavalcatas, curias et placita et sequimenta sicut homo debet facere meliori domino suo. Supradictam, vero, donacionem quam dominus rex facit predicto Guilielmo, facit ei sicut supradictum est ad suum servicium et fidelitatem, ut habeant ipse et sui in perpetuum per ipsum et per successores suos, et sit ei guarent de Cervaria et de supradictis onibus rebus. Supradictam, vero, difinicionem quam Guilielmus de Cervaria facit domino regi, facit ei et suis in perpetuum ad omnem suam voluntatem faciendam sine retentu. Actum est hoc kalendas ianuarii anno Domini MCLXXVIII. Signum+Ildefonsi, regis Aragonis, comitis Barchinonensis, marchionis Provincie. Sig+num Guilelmi de Cervaria. Sig+num Raimundi, filii eius, qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Sancie, dictorum locorum dominatricis et regine. Sig+num Berengarii d Entenza. Sig+num Ptri d Orreia. Sig+num Garcie de Albero. Sig+num Ermeniardis de Narbona. Sig+num Assalit. Sig+num Furtunis de Begua. Sig+num Dalmacii de Biert. Sig+num Berengarii de Sanahugia. Sig+num Raimundi de Salis. Sig+num Guilielmi de Pictavis. Sig+num Berengarii de Boxadoss. Sig+num Petri de Colongio, fratris Milicie. Raimundus de Calidis levita atque decanus Barchinonensis. Sig+num Bernardi de Calidis. Sig+num Berengarii de Parietibus, notarii domini regis, qui hoc scripsit die et anno quo supra, Virgilius, qui hoc translatum fideliter translatatum scripsit II iudus ianuarii anno ab incarnacione Domini MCLXXVIIII.

23 Doc. 4

Títol/contingut: Carta de població atorgada per Gibert d’Albagés i Domingo de Abizanda a un grup residents del lloc de Riusech, al terme de Castelldans. Els hi fan donació de les terres de cultiu –amb les seves afrontacions detallades– amb les seves pertinences, sota una prestació “parciaria”, i senyalen el lloc per a la construcció de les seves cases, amb els seus horts i “ferregenals” de lliure possessió.

Referència documental:

[A] – Original, o còpia figurada, a l’Arxiu Històric Nacional, de Madrid, Clero, Carpeta 2052, Poblet, pergamí nº 15 (Signatura antiga: lligall 1467, nº 1179).

B – Trasllat del 1.º d’octubre de 1217, a l’Arxiu Històric Nacional, de Madrid, Clero, Carpeta 2052, Poblet, pergamí nº 16 (Signatura antiga: lligall 1467, nº 1178). Data: 26 de maig de 1192 Text: Notum sit cunctis omnibus hominibus quod ego Charbertus d'Albagés et Vierna, (?) coniux mea et Domingo Davizanda et Aralaiz, uxor eius, filia nostra, nos in simul per nos ac per nostros, donamus tibi Iohani de Sera (?) et Ermesende, uxori tue et Raimundo de Robio et Raimunde, uxori tue, et Collest et Marie, uxori tue et Petro Barbaroga et Bernarde, uxori tue et tibi Raimundo de Miramar ac vestre posteritati, totum nostrum honorem hermum quem habemus et habere debemus in termino Castro Asinarum in loco vocato Rivo Sicco. Afrontat ab una parte in pelago de Sisquela; alia parte in Serra Lorda; alia parte in alodio culto nobis donatoribus; alia parte in coma Ionchosa. Quantum isti afrontaciones includunt et termini ambiunt sic donamus vobis supradictis et progeniei vestre totum nostrum directum de honore predicto videlicet medietatem quem in dicto loco habere debemus. Omnia, vero, conditione ut vos acquisitores et vestri sucessores honorem dictum, bene et fideliter laboretis ad panem et vinum et primum expletum sit vestrum. De cetero nobis donatoribus et nostris successoribus semper vos et vestri novenam fideliter donetis de omnibus expletis quod Deus ibi dederit. Set tamen vos et vestri semper cussuram (?) de pane et vino levetis. Adhuc in loco dicto donamus vobis et vestris successoribus, locum aptum in quo domos faciatis et ibi semper vos sive vestri homines et feminas maneatis. Et adhuc donamus vobis, predictis laboratoribus et vestris successoribus scilicet unicuique laboratorum infra ortum et ferragenalem tres fanequadas de terra seminatura in apto loco. Domos antedictas et ortos ac ferragenales habeatis et teneatis et possideatis liberos et quietos, absque omni sensu et usatico ad omnes voluntates vestras cum introitibus et exitibus eius. Honorem alium, vero, superius dictum teneatis et expletetis cum exitibus et introitibus susi, cum pascuis, cum lignis, cum petris et petrariis, cum aquis, cum meliorationibus quas ibi feceritis, absque omni alio usatico quod nobis nec nostris successoribus faciatis nisi tantum novenam predictam. Atque ibi alium dominum nec senioraticum proclametis nec faciatis nisi nos et successores nostros. Si

24 vero de predicta novena malum nobis feceritis, in nostrum posse et manu directum firmetis et faciatis sine ullo contradicto. Nos, autem, donatores erimus vobis acquisitoribus et vestris, boni guirentes et defensores contra cunctos homines et feminas, excepta potestate terre. Liceat vobis et vestris ex quo in nobis et nostris fatiguati fueritis melioramentum quod ibi feceritis, vendere et impignorare vestro consimili laboratori, salvo nostro senioratico et nostrorum et novenam similiter. Actum est hoc VII Kalendas iunii, anno Domini M· (C)C·L·XXXX·II·. Sig+num Chatberti. Sig+num Vierne (?) . Sig+num Domingo. Sig+num Azalaiz. Sig+num Domingo filio nostro qui hoc concedimus, laudamus, et testes firmare rogamus. Sig+num Deude. Sig+num Bernarde (?) Merceris. Sig+num Iohanne de Bona Terra (?) , isti sunt testes. Pontius, scriba, subdiachonus, qui hoc scripsit et hoc (signo) feci, notato die et anno quo supra cum literis suprascriptis et dapnatis in linea Xª et XVIIª et XVIIIª et XXIª.

Doc. 5

Títol/contingut: Carta de franquicies atorgada per Guillem de Cervera als pobladors d’Albagés i Valldereig i els seus termes, segons constaven en l’escriptura de població. Els hi concedeix llibertat en l’ús de la ferreria, sense obligació d’acudir a Castelldans, i renuncia a tot dret sobre aquells lloc, sense reserva alguna. Els pobladors varen satisfer una suma de diners per aquesta concessió.

Referència documental:

A – Original (?), pergamí, a l’Arxiu Històric Nacional, de Madrid, Clero, Carpeta 3142, Poblet, pergamí nº 16 (Signatura antiga: lligall 1502 nº 2933).

B – Còpia figurada, a l’Arxiu Històric Nacional, de Madrid, Clero, Carpeta 3142, Poblet, pergamí nº 17 (Signatura antiga: lligall 1502, nº 2938).

Data: 3 de gener de 1226 Text: Notum sit cunctis hominibus quod nos Guillelmus de Cervaria per nos et omnes nostros damus et concedimus atque difinimus vobis Laurentio Navarre et Raimundo Calaf et vobis Durando et Vitali de Roses et Guillelmi Bovet et Estefano de Raimundo Duran et Raimundo de Serra et Petro Segarra et Amat et omnibus aliis habitatoribus presentibus atque futuris de terre de Albeges et de terre de Valdereig et de terminis eorum, sicut termini et afrontaciones eorum continent instrumento adquisicionis. Donamus, inquam, vobis predictis et succesoribus vestris quod vos possitis luceare ubicumque velitis et de cetero

25 non teneamini ire loceatum apud Castrum de Asinis set libere et quiete atque francque loceetis ubicumque velitis vos predicti habitatores predictorum locorum presentes atque futuri et successores vestri. Item donamus vobis predictis totum ius et quicquid habemus vel habere debemus in predictis locis ita quod nichil omnino ibi retinemus. Sed habeatis totum illud ad omnes vestras vestrorumque voluntates omni tempore faciendas sicut melius et plenius disci, scribi et intelligi potest, vestro comodo et salvamento et vestrorum. Et de omnibus supradictis et singulis promitimus vobis et vestris facere bonam et legalem garenciam contra omnes personas. Confitemur autem et recognoscimus quod pro ac donatione habuimus et recepimus a vobis centum viginti solidos iaquenses ex quibus omnibus nostre voluntati vestri bene paccati sumus. Renunciantes exceptioni non numerate peccunie et doli. Quod est actum IIIº nonas ianuarii, anno Domini M·CC·XX quinto Sig+num Guillemi de Cervaria qui hoc firmo et concedo. Sig+num Gombaldi de Bainneres. Sig+num Bernardi Dolvia, militis, testium. Sig+num Bernardi de Villa Plana qui hoc scripsit.

Doc. 6 Títol/contingut: Llocs amb els respectius focs que l'Abat de Poblet té al principat de Catalunya.

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 29, Carpeta 1, Doc. 22.

Data: 1397 (però no ho indica el document) Text: “Albajés, 12” .

Doc. 7 Títol/contingut: Ordinacions Parcials

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 31, Doc. 2.

Data: 25 de novembre de 1483 Text: Joan Coello, abat, constituït al castell de l'Albagés, convocats els jurats i els prohoms de dit lloc, de Torreblanca (el Cogul), del Soleràs i dels Torms, per assegurar la quietud, i establir una sèrie d'ordenacions.

26 Doc. 8 Títol/contingut: Ordinacions Parcials. La rectoria de l'Albagés passa d'Escaladei a Poblet.

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 32, Doc. 28.

Data: 1546/1564 (s/d però hi ha autògraf de l'abat Boqués) Text: “Memorial per a frare Gumerà. P (rim) o que en casa prenga la licèntia de Rmo. Doc. Grandon de Cartoxa, que donà al Sant Convent de Scala Dei per a unir a la rectoria del Albagés a Poblet, lo qual trobarà en un calaixet del taulell prop de la porta, e en Cartoxa quel señor visitador lo decrete. Ítem, que vaga ab ell mossèn Vellicent y allí que prenga proema del sor. prior y convent de Cartoxa, y si se porà fer ab ferma del señor visitador que capitularment y sia, serà bé per a resignar la rectoria y consentir en la dissegregatió de Scala Dei y unirla a Poblet de la manera stà per avuy unida en Cartoxa, posant en la proema los motius que mouen als pares, y despuix nosaltres farem per a acceptar y supplicar et. com molt bé sabrà fer mossen Vellicent, Jesús o encamini a son sant servici. Jo Abbat de Poblet” .

Doc. 9 Títol/contingut: Ordinacions Parcials. Relació de propietats

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 36, Carpeta 2, Doc. 2.

Data: s. XVI (post. 1574) Text: L'any 1394, el rei Joan I vengué, amb gràcia de redimir, a Berenguer de Cortielles, de Saragossa, secretari de la reina Violant, la jurisdicció criminal dels llocs de l'Albagés, Juncosa, el Soleràs, la Sisquella i els Torms. L'any 1402, Cortielles la vengué a Pere de Casals, mercader de Saragossa. L'any després, aquest la vengué a Huguet d'Oliola, castlà d'aquest lloc. L'any 1411, Huguet la vengué a Arnau de Guiu, de Lleida. I aquest, finalment, la vengué a Poblet, el 1412, per 1.000 florins, “salva regi facultate redimendi” .

27 Doc. 10 Títol/contingut: Judici

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 22, Doc. 19.

Data: 17 de maig de 1576 Text: Al castell de l'Albagés. Tomàs Ros, del Torms. Té pedrenyal i el porta onsevulla que vagi perquè li sembla que l'home que té contraris el pot dur. Per contrari té sobretot Bartomeu Vall, de Juncosa, perquè li tirà dues pedrenyalades quan ell era a la vinya d'en Vilaplana venint de coure carbó. Cap dels dos trets va sortir i el darrer va prendre a l'encebada. D'això fa dos anys. No té per contraris els germans Pous, que deien que havien acompanyat a la forca el germà del declarant. Però ara ja callen. Mai ha anat en quadrilla “ans bé men só guardat com de pestilència” . Li pregunten si s'havia ajuntat en una cova, amb en Pere Coma, Esteve Gener i mestre Joan, picapedrer, per tractar de matar algú. Respon que Pere Coma li va fer saber que esteve Gener li havia dit que ell declarant tenia grans diferències i que si volia que ell tirés contra algú amb pedrenyal només calia que l'acompanyés. Ell no va voler saber res, per molt mal que els contraris li fessin. L'endemà es van trobar a la cova, però ell va menjar del seu pa i va beure d'un càntir d'aigua. Quan Esteve Gener i mestre Joan havien marxat, Pere Coma va insistir “que jo no he vist en ma vida home més determenat per a fer mal que lo dit Pere” . Ell va respondre que no ho permetés Déu que fes matar ningú.

Doc. 11 Títol/contingut: Arrendament

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari III, Calaix 28, Carpeta 4, Doc. 3.

Data: 23 de març de 1615 Text:

Fra Agustí Gil, síndic i bosser de Poblet, arrenda al rector Pau Dalmau, prevere del Vilosell, com a laica persona, i a Josep Dalmau, pagès de Miralcamp, els drets, rendes i emoluments que Poblet acostuma a rebre a l'Albagés, Cogul, Soleràs, termes de Juncosa, la Sisquella i les Besses. Termini de 3 anys: de Sant Miquel de setembre de 1615 a mateixa data de 1618. Preu: 700 lliures cada any, 2.100 en total. Pacte: hauran de fer un rodet al molí de les Besses i recórrer les teulades del castell de l'Albagés un sol cop.

28 Queden fora terços i lluïsmes. Pagues per Sant Joan i Nadal. Pau i Josep Dalmau prometen pagar del preu de l'arrendament als pubils del difunt Pere Dalmau, 1.557 lliures 15 sous que li eren degudes per Poblet de blats, ordis, civades, vi, cera, cabres, girades i diners deixats. No s'hi comprenen els tractes dels arrendaments de la Pobla, el Vilosell i Vallclara.

Doc. 12 Títol/contingut: Capbreu de les Besses

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari III, Calaix 34, Doc. 13.

Data: 2 de novembre de 1624 – 28 d'octubre de 1625 Text: Convocada la universitat de les Besses al castell d'Albagés, s'estableix que Poblet és senyor directe i alodial del lloc i terme de les Besses, on hi té la jurisdicció civil i criminal i mer i mixt imperi.

Doc. 13 Títol/contingut: Capbreu de l'Albagés

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari III, Calaix 34, Doc. 15.

Data: 25 de novembre de 1624 – 14 de desembre de 1625 Text: Els presents confessen que poblet és senyor directe i alodial del castell, lloc i terme de l'Albagés, on hi té tota la jurisdicció civil i criminal i mer i mixt imperi.

Doc. 14 Títol/contingut: Formulari – Registre Abacial. Detall dels desastres causats pels primers anys de guerra en l'economia pobletana.

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 28, Doc. 5.

Data: 27 de juny de 1624 – 15 de setembre de 1664

29 Text: “Y a demés de estes pèrdues, tenim altra baronia que és lo Albagés ab altres vuyt llochs, del tot destruhida y acabada per haveri passat per dos vegades lo exèrcit castellà saquejant y cremanto tot” .

Doc. 15 Títol/contingut: Judici

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 12, Doc. 5.

Data: 27 de setembre de 1627 Text: Al castell d'Albagés compareix Joan Gigo (sic), pagès del Cogul, qui demana a Miquel Sans i a Simó Ramon, jurats de l'Albagés, 25 pensions d'un censal de preu 100 lliures que la universitat de l'Albagés devia als seus curadors.

Doc. 16 Títol/contingut: Sagraments i homenatges. “ Possessions, sagraments i homenatges. 1690” .

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 28, Doc. 3.

Data: 9 de febrer de 1690 Text:

Albagés, pocessió del castell menos las remissió, ni jurament, noy ha crides” )

Doc. 17 Títol/contingut: Capítols de visita. En el mateix plec que “ Possessions, sagraments i homenatges. 1690” .

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 28, Doc. 3.

Data: 1 de febrer de 1692, Torms Text:

Al castell de l'Albagés l'Abat mana unes normes i la sanció en cas de no respectar-les.

30 Doc. 18 Títol/contingut: Capítols de visita. En el mateix plec que “ Possessions, sagraments i homenatges. 1690” .

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 28, Doc. 3.

Data: 1 de febrer de 1692, Soleràs Text:

Al castell de l'Albagés l'Abat mana unes normes i la sanció en cas de no respectar-les.

Doc. 19 Títol/contingut: Capítols de visita. En el mateix plec que “ Possessions, sagraments i homenatges. 1690” .

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 28, Doc. 3.

Data: 2 de febrer de 1692, Juncosa Text:

Al castell de l'Albagés l'Abat mana unes normes i la sanció en cas de no respectar-les.

Doc. 20 Títol/contingut: Nota dels títols i drets de pastures que el monestir de Poblet té a les Garrigues.

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari III, Calaix 10, Doc. 8.

Data: 1730, post. (trasllat) Text: L'Albagés (i terme del despoblat de Vall de Reig): venda per Guillem de na Montaguda a Poblet per 38.300 sous jaquesos, el 1315.

31 Doc. 21 Títol/contingut: Ordinacions Parcials. Relació de propietats

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 36, Doc. 21.

Data: s. XVIII (post. 1736) Text: L'any 1315, Guillem de na Montaguda, amb decret del rei Jaume, vengué a Poblet els castells i llocs de l'Albagés i Vall de Reig amb la senyoria, jurisdiccó, aigües,...per franc alou.

Doc. 22 Títol/contingut: Ordinacions Parcials. Relació de propietats

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari II, Calaix 36, Carpeta 1, Doc. 40.

Data: 3 de gener de 1744 Text: Al calaix 55, “Albagés, Cugul, Aspà”, hi ha la venda de Guillem de Montaguda a Andreu, abat de Poblet, dels castells, viles i llocs de l'Albagés i Vall de Reig, amb la jurisdicció. Fet a 14 de les calendes d'abril de 1315, en poder de Domènec Vilaspansa, notari públic de Lleida. Signat de número 8.

Doc. 23 Títol/contingut: Còpia, en lletra del segle XVIII, de la confessió general de l'Albagés

Referència documental: Documentació de l'Arxiu de Poblet. Armari III, Calaix 34, Doc. 16.

Data: 25 de novembre de 1624 Text: És una còpia, en lletra del segle XVIII, de la confessió general de l'Albagés (per tant, com l'original anterior) i un resum per saber què poden fer en el terme, qui hi té empriu, on en tenen, on són les deveses i la seva extensió; “comensan las sentencias sobre los emprius y devesas y altres cosas dignas de ser notades per instrucció dels que habitan en lo castell de l'Albagés” .

32 IV. Imatges

Llenç oest amb torre nord l’any 1997 (Ramon 1997)

Llenç oest amb torre nord l’any 1979 (Català (dir.) 1979 )

Torre nord. Vista de la façana oest i sud l’an y 1979 (Català (dir.) 1979)

Torre nord. Façana sud l’any 2011 (Ianua S.C.P 2011)

33 Accés planta primera torre nord. Façana oes t (Ianua S.C.P 2011)

Torre nord. Façana oest l’any 2011 (Ianua S.C.P 2011)

Torre sud, vista cantonada sud-oest l’any 1979 (Dalmau 1979) Torre sud, detall façana est amb finestral gòtic (Ianua S.C.P 2011)

34 V. Dibuix

Títol: Finestra del castell de lÁlbagés Data Execució: 1882 Tècnica: Llapis sobre paper Mides: 12 x 9´2 cm Lloc geogràfic: LÁlbagés (Garrigues) Descripció: Representació dúna finestra de la façana del castell, que avui és una vivenda. Marques de la peça : "Un passeig per las Garrigas. Albagés. Finestral de lćastell, es lo sol que queda de castell avuy transformat en vivenda" Fonts Bibliogràfiques: “ Donatius peralo museo”, Butlletí de l'Asscociació d'Excursions Catalana, vol. 4, pàg. 128.

35 VI. Bibliografia

ALMERICH, Ll. 1984, Els castells de Catalunya, Monografies historiques de Catalunya , Barcelona. ALTISENT, A., 1993, Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol. I, Anys 960- 1177 , Abadia de Poblet, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona. BALAÑA i ABADIA, P. 1990, Els noms de lloc de Catalunya, Col·lecció Població i Territori , 5, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Butlletí de la Associació d’Excursions Catalana, 1882, Tomo IV, Barcelona. Butlletí de la Associació d’Excursions Catalana,1908, Núm. 159, Barcelona. CABESTANY i FORT, J.F. 1966, La geografia de les propietats de poblet segons els fogatges (s. XIV), extret de “Miscellanea Populetana”, Abadia de Poblet. CATALÀ i ROCA, P. (dir.), 1979, Els castells catalans , Vol. VI (I), DALMAU, R. (ed.), Barcelona. FONT i RIUS, J.M., 1969, Cartas de población y franquicia de Cataluña , Vol. I.I, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Jeronimo Zurita, Escuela de Estudios Medievales, Madrid-Barcelona. GARCIA i BIOSCA, J.E. 1993, Formes d'ús i ocupació de l'espai al Segrià en època andalusina: l'òptica de les fonts llatines, SÁNCHEZ MARTÍNEZ, M. (dir), Memòria de Llicenciatura , Universitat de Barcelona.

GUAL VILÀ, V. 2003, Justícia i terra. La documentació de l'Arxiu de Poblet (Armari II), Valls. GUAL VILÀ, V. 2007, Poblet, senyor feudal. La documentació de l'Arxiu de Poblet (Armari III), Valls. IGLESIES FORT, J. 1962, El fogaje de 1365-1370. Contribución al conocimiento de la población de Cataluña en la segunda mitad del siglo XIV, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, vol. XXXIV, núm. 11, Barcelona.

MIQUEL ROSELL, F. 1955, Liber Feudorum Maior. Cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Sección de Estudios Medievales de Barcelona , Barcelona. LLADONOSA, J. 1983, El Segrià, les Garrigues, la Noguera i el Baix Cinca, Gran geografia comarcal de Catalunya , 10, Barcelona. LLADONOSA, J. 1991, Història de Lleida, vol. I, Lleida.

36 RAMON GONZÁLEZ i PÉREZ, J. 1997, PLADEVALL, A. (dir.), El Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Urgell, Catalunya Romànica, vol. XXIV, Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

RIERA y SANS, P. 1887, Diccionario geográfico, estadístico, histórico, biográfico, postal, municipal, militar, marítimo y eclesiástico de España y sus posesiones de ultramar , tomo XII (suplemento), Barcelona. ROCAFORT, C. 1913-1918, Provincia de Lleida, CARRERAS y CANDI, F. (dir.), Geografia General de Catalunya , Barcelona. RUBIÓ, J. 2011, La Guerra civil a les Garrigues : de la revolució a l'ocupació franquista (1936-1939) , Lleida. SERÓ SERRA, C. 1952, Reseña Descriptiva e Historica de Albagés, Lleida. SERÓ SERRA, C. 1980, Historia de Albagés, Lleida. SOLSONA i SORROSAL, C. 1998, La desamortització eclesiàstica a la província de Lleida (1838-1851) , Tesis de doctorat, Universitat de Lleida, Departament de Geografia i Sociologia, Lleida. S/A, 1938, Cartulari de Poblet. Edició del manuscrit de Tarragona , Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. TODA i GÜELL, E. 1935, La destrucció de Poblet , Monestir de Poblet. TORNÉ i CUBELLS, J. 2010, Catàleg dels pergamins de l'actual arxiu del monestir de Poblet , Institut d'Estudis Catalans, Facultat de Teologia de Catalunya, Monestir de Santa Maria de Poblet, Barcelona.

37 4. MOTIVACIONS I OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ

La present intervenció fou motivada pels treballs de consolidació de la torre nord del conjunt del Castell de l'Albagés la qual es trobava en molt mal estat de conservació.. L’objectiu del projecte era definir i valorar les obres necessàries per a dur a terme la neteja i l’esmentada consolidació del castell. Aquestes tasques precisaven d’una supervisió arqueològica de control a tot l’entorn. Així doncs les comeses a realitzar són el control arqueòlogic del desenrunament de tots aquells elements que actualment s'acumulen a l'entorn del castell. Aquests s’han anat dipositant paulatinament en època recent a causa de l'abandó i ruïna d'edificis (corrals) contemporanis sobreposats a l'estructura antiga i a l'abocament de runes previ a l'obra de la plaça que actualment cobreix la major part del castell. També es procedirà a la neteja de la primera planta de la torre -la qual ha perdut completament la coberta- degut a que es un dels primers punts a consolidar amb més urgència per l’alt risc de despreniments de blocs sense assentar.

Així mateix s’efectuaran dos sondejos per tal d’intentar delimitar el perímetre de castell. Un es situarà a la cara nord, a línia de la muralla que arranca de biaix de la cantonada nord-oest de la torre nord, i l'altre vers el centre de la plaça. Aquests tenen per objectiu localitzar el mur de tancament que arrenca de la cantonada nord-est de la torre a restaurar.

La neteja de l'entorn es realitzarà manualment i tan sols comportarà la retirada de les runes dipositades en època contemporània. Les estructures i estrats arqueològics d'èpoques anteriors que vagin apareixen no s'excavaran. Es documentaran i conservaran in situ amb les mesures de protecció necessàries, per tal de ser excavades en fases posteriors.

Els sondeigs arqueològics es realitzaran amb metodologia arqueològica i compliran l'objectiu de localitzar els murs perimetrals del castell, conservant in situ les estructures localitzades anteriors a l'època contemporània.

39 5. DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS

Fase I

En la primera fase dels treballs, duts a terme entre els dies 23 i 24 de juliol de 2012, es procedí a la neteja sota control arqueològic de l’entorn de la torre nord del castell de l’Albagés. A la cara nord de la torre es conserven les restes d'estructures contemporànies que s’hi adossen. Restaven ensulsiades i cobertes per una tartera de materials de desfeta de construcció: teules, pedres treballades i irregulars, morter de calç i de guix, etc... (Figs. 1 i 2). Es va procedir a extreure les runes situades al sector nord i est de l'exterior de la torre conservant, netejant i documentant les estructures que van anar apareixent corresponents a uns corrals d'època contemporània. Les pedres treballades o aprofitables per futures restauracions van ser dipositades en un indret situat al pla de les eres. La UE 1001, l'estrat d'enderroc, cobreix quasi bé la totalitat de les unitats estratigràfiques d'aquest sector. La roca natural, UE 1003, també apareix sistemàticament. En aquest cas, i a l’iniciar la neteja, es localitzà un espai on havia estat treballada la roca per tal de realitzar un parament, un sòl i una petita banqueta lleugerament trapezoïdal (Fig. 3) arrebossada amb una engalba blanca (UE 1004). En la continuació del procés de desenrunament és localitzà una estructura formada per una llosa travada (UE 1005) al mur perpendicular a la torre (UE 1002) i sustentada per dues lloses més al seu costat esquerre (UE 1006). A l’extreure l'enderroc en aquest punt aparegué un corral contemporani amb uns elements característics (Figs. 4). L'enllosat de l'habitació (UE 1013) era format per grans lloses de pedres i d’altres de més petites. No s’ha trobat en la seva totalitat ja que l’oest de l’estructura a desaparegut. Al costat de l'estructura formada per les lloses UE1005 i UE1006, va aparèixer una menjadora (Fig. 5), a nivell del sòl, dividida en dos recipients, amb d'una llosa que disposa de dos rebaixos a mode de jou de tos (UE1007). El fons de les menjadores era construït amb maons (UE1010) i les seves parets arrebossades amb argamassa blanca (UE1009).

41 Al costat esquerra de l'esmentada menjadora aparegué un altre element característic, una pedra treballada de mode circular (UE 1011) amb l’interior buidat amb forma còncava i un rebaix a la seva vora com els localitzats a UE 1007 (Fig. 6). Adossada a aquesta estructura, i sota de la roca natural (UE1003), es van localitzar tres lloses unides amb argamassa (UE 1012). Dues d’elles es disposen en línia recta amb UE 1007. La tercera es disposa perpendicular a les anterior formant angle en la mateixa direcció que els blocs que formen part de la torre. El seu interior no s’ha pogut excavar en la seva totalitat per introduir-se dessota UE 1003 deixant un espai molt reduït per a treballar-hi amb comoditat. Dessota la preparació del sòl d'aquest corral aparegué part del mur de tancament (UE1016) -l'alçat del qual no es conserva- que a la vegada formava una de les parets d'un corral ubicat a un nivell inferior i del que tan sols es preservava aquesta estructura i un fragment d'un mur en angle (UE1017). Els materials apareguts són fonamentalment deixalles actuals, però cal remarcar la troballa de restes de projectils de la Guerra Civil -fragments de metralla, una aleta i una espoleta-. Mentre es duien a terme aquests treballs començaren els preparatius per a restaurar la torre del castell. A la finalització dels treballs de desenrunament la bastida tubular (o modular), construïda amb mòduls prefabricats d'acer i plataformes, estava finalitzada. Això va permetre de poder accedir a la neteja de la primera planta de la torre. Aquesta estava coberta de materials de rebuig procedents de part del seu espoli l'any 1842 quan un dels propietaris va retirar una gran quantitat de pedres de la part superior de las dos torres per a fer-se el frontispici de la seva casa particular (coneguda com del “Checo”) al carrer de Santiago Rusiñol. També durant la Guerra Civil sembla ser s'hi varen emplaçar unes metralladores antiaèries ja que havia estat parcialment desmuntada i no disposava de teulada. Per sobre els esmentats materials de rebuig hi havia cobertura vegetal sobre un estrat de terra orgànica amb un substrat de morters de guix i calç desfets, teules, carreus de pedra i bigues de fusta (Fig. 7). Es va retirar la runa i es van conservar i netejar totes les estructures (Fig. 8). Uns dels esglaons de l'escala moderna que amortitza la finestra gòtica (Fig. 9) reaprofita una inscripció (Fig. 10). Probablement correspon al moment en que

42 els abats de Poblet transformen per complet el castell convertint-l'ho en un palau del qual es conserven altres elements com el finestral o l'escut ubicat a la torre sud. Aquest graó ha estat dipositat provisionalment al magatzem de l'ajuntament de l'Albagés a l'espera del seu dipòsit definitiu a la General de Patrimoni Cultural (Annex V. Documents administratius).

Fase II

En la segona fase dels treballs, duts a terme entre els dies 20 i 22 d’agost de 2012 es procedí a realitzar dos sondejos a la plaça ubicada just davant de la torre objecte d’estudi. Com ja s'ha fet menció a l'apartat de "Motius i objectius de la intervenció" a la cantonada nord-oest de la torre resta el testimoni d'un mur de tancament del castell, que hi arrencava també en direcció nord-oest. Per poder delimitar la zona interior de la fortalesa per aquest sector es va procedir a realitzar dos sondeigs seguint l’alineació observada.

Primer Sondeig

Les seves dimensions són de 1,5 m d’ample per 1,78 m de llarg. Dessota el paviment actual de la plaça (UE 2001) i les seves preparacions (UE2002, 2003, 2004, 2005), aparegué un estrat de terra solta amb rebles d’obra, pedres petites i algunes de mida mitjana (UE2006). Sembla ser, segons les notícies aportades pels veïns, que responen a un abocador que s'ubicava a la plaça i que va servir de farciment i aterrassament per a la construcció de l'actual plaça. Entre les restes aparegueren una vora de tenalla amb vidriat verd, restes de fauna, una cullera, una punta de bala i un flascó de vidre. Un cop extretes totes aquestes restes aparegué un mur perpendicular a la torre (UE2007), de petites pedres lligades en sec, que formava part d’un corral d’època contemporània. Al mur s'obria una porta (UE2013) que estava tapiada amb maons de factura actual (UE2014) i conservava part del seu llindar (UE2015). Aproximadament al centre del sondeig aparegué un bloc d’argamassa format per calç, sorra i graves petites rodones (UE2018) en una trinxera oberta a les

43 margues naturals (UE2019). Al seu voltant apareixen petits nòduls del mateix material (Fig. 11). Segon Sondeig

Les seves dimensions són de 1 m d’ample per 1,5 m de llarg. Els cinc primers estrats d'aquest sondeig són idèntics al primer: pavimenta actual de la plaça (UE 2001) i les seves preparacions (UE2002, 2003, 2004, 2005). A diferència d'aquest però dessota d'aquests la terra es molt consistent i en un primer moment sense restes de rebles d’obra, pedres o d’altres materials de rebuig d’època contemporània (UE3006), es en un nivell inferior quan la terra continua sent compacte amb restes de deixalles i rebles d’obra (UE3007). Per sota aquest estrat comença a aparèixer terra solta sense restes però amb molta grava rodona (UE3008) i a continuació la mateixa terra amb força restes de nòduls d’argamassa formada per calç, sorra i graves petites rodones. A partir d'aquest estrat comencen a aparèixer restes de pedres de mida mitjana i grans fragments d’argamassa formada per calç, sorra i graves petites rodones (UE3010) amb restes d'un fragment informe de ceràmica vidriada marró, una nansa rodona i una nansa de cocció reductora. Seguidament, i en una cota de 1,30 metres per sota de l'actual paviment aparegué un mur format per tres grans carreus de pedra treballada (amb una de les cares vista) lligades amb argamassa de calç, sorra i graves petites rodones (UE3011). L'intradós amb un formigó de calç i pedra molt consistent. L'amplada de l'estructura es superior als 80 cm i surt dels límits definits del sondeig (Figs. 12 i 13).

44 6. CONCLUSIONS

La neteja i desenrunament de l’entorn de la torre nord, deixà al descobert el que molt possiblement responen a corrals d'època contemporània. A jutjar per les notícies històriques i els materials localitzats en el gran paquet de runa (restes del cos d’un projectil d’aviació, una aleta i una espoleta de la mateixa tipologia i nombrosos elements de cuir tals com soles de calçat) aquests corrals varen ser destruïts durant la Guerra Civil, molt possiblement durant els bombardejos efectuats entre els dies 2 d’abril de 1938 i el 3 de gener de 1939 a l’Albagés. Aquests, que provocaren 3 víctimes entre la població civil, tenien per objectiu les brigades republicanes concentrades al poble. Així mateix molt possiblement un dels objectius serien les metralladores antiaèries que possiblement es trobaven emplaçaren a la torre nord, ja que havia estat parcialment desmuntada i no disposava de teulada. Aquestes estructures es localitzen fora del perímetre que tancava el castell, i van ser construïdes adossades als seus murs, i vencent el fort desnivell del terreny amb murs d'aterrassament (Fig. 14, 15 i 16). La primera planta de la torre presenta unes estructures constructives d'època contemporània que van transformar l'espai original. En un origen constituïa un sol espai i gaudia d'una bona il·luminació proporcionada pel finestral gòtic que disposava de festejador. Així va ser fins que en època moderna, hom va rehabilitar l'espai subdividint l'alçada original en dos pisos, amortitzant el finestral i realitzant-hi noves obertures, més escaients a les noves divisions dels espai. Es va desmuntar el paviment de lloses de pedra per reutilitzar-les en la construcció d'un envà que subdividia l'espai inferior en dues habitacions separades per una porta. A l'habitació nord es va fer un paviment de rajoles i s'hi va obrir una petita finestra per donar-li llum. A l'habitació sud el paviment es tornà a fer de lloses de pedra lligades amb guix, s'hi construí una nova porta d'accés amortitzant-ne la original i una escala que donaria accés al pis superior. Sota aquesta escala s'aprofità l'espai per a construir-hi un graner i també s'hi obrí una nova finestra de petites dimensions. En mig d'aquestes dues fases constructives, la més moderna i la mes antiga, hi ha evidències de l'existència d'una altra fase. D'ella se’n conserva la traça de la

45 construcció d'una llar de foc amb una xemeneia que fou amortitzada per la construcció de l'escala.

Pel que respecta al sondejos realitzats, del primer documentà un mur amb l’obertura tapiada d’una porta que podria correspondre a un corral d'època contemporània com els esmentats anteriorment, i en un nivell inferior un bloc d’argamassa format per calç, sorra i graves petites rodones en una trinxera oberta a les margues naturals. Aquest element podria correspondre a alguna estructura del castell en el moment que fou adquirit i remodelat del monestir de Poblet.

El més rellevant, però, és la informació proporcionada pel sondeig 2, ja que és molt possible que el mur que hi apareix correspongui a la muralla nord del castell. Aquesta estructura, apareguda a 1,30 més profunditat de l’actual nivell de la plaça i amb una amplada superior als 80 cm -continua fora dels límits del sondeig- és construïda amb carreus de pedra -amb una de les cares vista- i lligades amb argamassa de calç, sorra i graves petites rodones. L'intradós amb un formigó de calç i pedra molt consistent. Aquest mur però no correspondria a part de la muralla de la fortificació gòtica, sinó de l’anterior, ja que per la seva tipologia constructiva es correspon, hipotèticament, al segle XII.

46 ANNEX I. REPERTORI ESTRATIGRÀFIC NETEJA SECTOR TORRE NORD

UE 1001 Descripció: Estrat d’enderroc. Cobreix quasi bé la totalitat de les UE d'aquest sector. Cobreix a: 1002, 1003, 1004, 1005, 1006, 1007,1008, 1009, 1010, 1011, 1012, 1013, 1014, 1016, 1017

UE 1002 Descripció: Mur perpendicular a la torre realitzat amb pedres mitjanes i petites lligades en sec. Cobert per: 1001

UE 1003 Descripció: Roca natural repicada per a crear un parament i una petita banqueta arrebossada d’una capa d'argamassa blanca (UE 1004) de la qual queden restes a la seva part inferior. La banqueta és lleugerament trapezoïdal amb unes dimensions de 51 cm d’alt, 58 cm de llarg i pel costat esquerre 35 cm d’ample enfront dels 41 cm al costat dret. Cobert per: 1001

UE 1004 Descripció: Fina capa d'argamassa blanca que arrebossa la banqueta realitzada a la roca natural (UE 1003). Cobert per: 1001 Cobreix: 1003

UE 1005 Descripció: Llosa de pedra horitzontal que apareix a 86 cm respecte al nivell inicial de l’enderroc (UE 1001) que es trava al mur UE 1002. Cobert per: 1001 S'adossa a: 1002

UE 1006 Descripció: Dues lloses de pedra vertical que sustenten pel costat esquerre un dels extrems de la llosa UE 1005. Cobert per: 1001 Es recolza a: 1013 S'adossa a: 1002

UE 1007 Descripció: Llosa que disposa de dos rebaixos a mode de jou de tos. Es recolza per la dreta a UE 1006, per l’esquerra a UE 1013, sobre 1013 i centralment per UE 1008. Cobert per: 1001 Es recolza a: 1006, 1008, 1011, 1013

49 UE 1008 Descripció: Petita llosa de pedra disposada perpendicularment a UE 1002 i UE 1007, vers la meitat d’aquesta última. Divideix interiorment en dos espais el rectangle creat per les UE 1002, 1006, 1007 i 1011. Cobert per: 1001 Es recolza a: 1002, 1007, 1008, 1010

UE 1009 Descripció: Restes d'arrebossat d’argamassa blanca que cobreix alguns punts dels dos espais del receptacle format per les UE 1002, 1006, 1007, 1008, 1011. Cobert per: 1001 Cobreix: 1002, 1006, 1007, 1008, 1011

UE 1010 Descripció: Fons realitzat amb maons del receptacle format per les UE 1002, 1006, 1007, 1008, 1011. Cobert per: 1001

UE 1011 Descripció: Pedra treballada de mode circular amb l’interior buidat amb forma còncava i un rebaix a la seva vora com els localitzats a UE 1007. Es recolza a UE 1002 i se li recolza UE 1007, 1012 i l'extrem esquerre de la UE 1010. Conserva part important de les restes de l'arrebossat de la UE 1009. Cobert per: 1001 Es recolza a: 1002 Se l'hi recolza: 1007, 1012, 1010

UE 1012 Descripció: Estructura formada per tres lloses unides amb argamassa i ubicada dessota UE 1003 i adossada a ella. Dues d’elles es disposen en línia recta amb UE 1007. La tercera es disposa perpendicular a les anterior formant angle en direcció als blocs que formen part de la torre. El seu interior no s’ha pogut excavar en la seva totalitat per introduir-se dessota UE 1003 deixant un espai molt reduït per a treballar-hi amb comoditat. S’adossa a UE 3 i 14. Cobert per: 1001 S'adossa a: 1003, 1011 Es recolza a: 1013

UE 1013 Descripció: Enllosat de l’habitació. Grans lloses de pedres i d’altres de més petites. No s’ha trobat en la seva totalitat ja que l’oest de l’estructura a desaparegut. Cobert per: 1001 Se l'hi recolza: 1004, 1006, 1007

UE 1014 Descripció: Petites pedres lligades amb argamassa que envolten la base de UE 1011 unint-la a UE 1013. Cobert per: 1001

50 UE 1015 Descripció: Preparació de l’enllosat UE 1013 format per pedres petites de color vermellós i una terra solta de la mateixa coloració. Per sota apareix un paquet de graves i terra grisosa i, a continuació, novament pedres petites i terra de color vermellós. Cobert per: 1013

UE 1016 Descripció: Mur de tancament realitzat amb pedres mitjanes i grans lligades en sec. Paral·lel a UE 1002. Es recolza pel costat esquerre a la torre i sobre la roca natural (UE 1003) que aflora en diferents punts. Cobert per: 1001 Es recolza a: 1003

UE 1017 Descripció: Mur adossat al costat esquerre de la torre realitzat amb pedres mitjanes i petites lligades en sec. Aquest mur es cobert i a la vegada es recolza en la roca natural UE 1003, on s’assenta la UE 1016. Cobert per: 1001, 1003 Es recolza a: 1003

SONDEJOS

Sondeig 1

UE 2001 Descripció: Paviment actual de la plaça fet de llambordes. Espessor: 3 cm Cobreix: 2002

UE 2002 Descripció: Paviment de morter. Preparació del paviment de llambordes Espessor: 7 cm d’espessor. Cobert per: 2001 Cobreix: 2003

UE 2003 Descripció: Estrat de sorra. Preparació del paviment de morter. Espessor: 2 cm Cobert per: 2002 Cobreix: 2004

UE 2004 Descripció: Paviment de formigó Espessor: 10 cm Cobert per: 2003 Cobreix: 2005

51 UE 2005 Descripció: Estrat de grava solta format de petites pedres rodones. Correspon a la preparació del paviment de formigó UE 2004. Espessor: 12 cm Cobert per: 2004 Cobreix: 2006

UE 2006 Descripció: Estrat de terra solta de color marró amb cascots d’obra, pedres petites i algunes de mida mitjana. Al nivell més inferior apareix molta runa d'obra. Cobert per: 2005 Cobreix: 2007, 2008, 2011

UE 2007: Descripció: Mur perpendicular a la torre sud format de pedres petites lligades en sec. Formava part d’un corral d’època contemporània. Cobert per: 2006 Igual a: 2010

UE 2008 Descripció: Estrat de terra compacte de color marró sense restes de runa d’obra. Cobert per: 2006 Cobreix: 2015, 2018 Igual a: 2007 Tallat per: 2009

UE 2009: Descripció: UE negativa corresponent a la trinchera de fonamentació del mur 2007. Talla: 2008 Reblit per: 2010

UE 2010 Descripció: Rebliment de la trinchera de fonamentació UE 2009. Rebleix: 2009 Igual a: 2007, 2008

UE 2011 Descripció: Bloc d’argamassa format per calç, sorra i graves petites rodones. Al seu voltant, a l’interior de la UE 2008, apareixen petits nòduls del mateix material. Cobert per: 2006 Igual a: 2008

Es realitza una ampliació del sondeig cap a l’esquerra.

52 UE 2013 Descripció: Porta del corral del qual forma part el mur 2007. Cobert per: 2008 Cobreix: 2016 Igual a: 2015

UE 2014 Descripció: Tapiat amb maons moderns de la porta del corral UE 2013. Rebleix: 2013

UE 2015 Descripció: Llosa de pavimentació que s’ubica al llindar de la porta UE 2013. Cobert per: 2008 Cobreix: 2016 Igual a: 2013

UE 2016 Descripció: Restes de morter que uneix la llosa de pavimentació UE 2015 amb la porta UE 2013. Cobert per: 2013, 2015

UE 2017 Descripció: Terra de preparació del paviment UE 2016. Cobert per: 2016

UE 2018 Descripció: Gran bloc d’argamassa de calç, sorra i petites pedres rodones retallat. Cobert per: 2008

UE 2018 Descripció: Margues naturals de color lilós.

Sondeig 2

UE 2001 Descripció: Paviment actual de la plaça fet de llambordes. Espessor: 3 cm Cobreix: 3002

UE 3002 Descripció: Paviment de morter. Preparació del paviment de llambordes Espessor: 4 cm d’espessor. Cobert per: 3001 Cobreix: 3003

53 UE 3003 Descripció: Estrat de sorra. Preparació del paviment de morter. Espessor: 2 cm Cobert per: 3002 Cobreix: 3004

UE 3004 Descripció: Paviment de formigó Espessor: Varia entre els 10 i els 20 cm Cobert per: 3003 Cobreix: 3005

UE 3005 Descripció: Estrat de grava solta format de petites pedres rodones. Correspon a la preparació del paviment de formigó UE 3004. Espessor: 12 cm Cobert per: 3004 Cobreix: 3006

UE 3006 Descripció: Estrat de terra marró molt consistent sense restes de cascots d’obra, pedres o d’altres materials de rebuig d’època contemporània. Espessor: 25 cm Cobert per: 3005 Cobreix: 3007

UE 3007 Descripció: Terra marró compacta amb restes de deixalles i cascots d’obra. Espessor: 30/35 cm Cobert per: 3006 Cobreix: 3008

UE 3008 Descripció: Terra marró solta sense restes d’obra però amb molta grava rodona. Espessor: 10 cm d’espessor. Cobert per: 3007 Cobreix: 3009

UE 3009 Descripció: Terra marró solta amb restes de nòduls d’argamassa formada per calç, sorra i graves petites rodones. Espessor: 12 cm Cobert per: 3008 Cobreix: 3010

54 UE 3010 Descripció: Terra marró clar molt solta amb restes de pedres de mida mitjana i grans fragments d’argamassa formada per calç, sorra i graves petites rodones. Cobert per: 3009 Cobreix: 3011

UE 3011 Descripció: Mur format per tres grans carreus de pedra treballada (amb una de les cares vista) lligades amb argamassa de calç, sorra i graves petites rodones. L'amplada de l'estructura es superior als 85 cm i surt dels límits definits del Sondeig 2 i apareix a una profunditat d'1 m 23 cm del nivell d'ús actual de la plaça. L'intradós amb un formigó de calç i pedra molt consistent. Cobert per: 3010

55 NETEJA SECTOR TORRE NORD