ARTICLES Mecenes i artistes de la Pobla de Lillet al Ripollès, al Gironès, la i la Catalunya Nord als segles xvii i xviii

Montserrat Moli Frigola

A Vil·la Adriana, un refugi al carrer de la Trinitat o dels Valls de la vila, la confraria homònima com veurem més d’anemones roses, que agradaria prop del taller del mestre Casamira, en ca- tard–. Disposaven d’una petita biblioteca a Yorgos Seferis sar-se amb Elisabeth Fabra, de la conegu- amb papers i volums manuscrits, un llibre da família de batifullers d’or de Barcelona. d’hores miniat, entre els quadres de Sant Preàmbul A la planta baixa de la casa obrí una botiga, Joan Baptista i la Verge, copiats de Raffa- on venia pintures i escultures del fill pintor ello, més «2 quadres xichs dorats i 8 qua- La primera noticia fins ara coneguda dels Ponç (,1607-1679), que aprengué dros entre grans i xichs i un retrat d’un Rey», Germà «Cubines», mecenes i dels Ger- l’ofici amb el pintor olotí Jaume Vilanova, que probablement representava Lluís XIV, mà «Segabaxet», artistes, era que ambdós soci de Casamira. L’esmentat Ponç hi obrí al qual desprès de la Pau dels Pirineus el branques de la família provenien com a una acadèmia, on ensenyava fadrins a pin- mestre Ponç li canvià la cara per la de Fe- fadristerns del Mas Cubines de la Pobla tar i esculpir, entre els quals trobem entre lip IV i successivament per la de Carles II, de Lillet. d’altres el fill Josep, Joan Gasc i altres ar- com es feia arreu. Eren fills del bracer Arnau Germà tistes no millor coneguts. A la botiga hi Ponç Germà es casà l’any 1634, quan «Segabaxet» (La Pobla de Lillet,? - Ri- venien també coses tant diverses com ferro disposà d’una discreta fama, amb Helena poll,1613), i de Damiana (la Pobla de Li- de Dòrria, llana de i Sant Quir- Vinyas, la filla més jove del fuster, compra- llet,? - Ripoll, 1598), que a finals del segle ze de Besora, flassades, caputxes, pólvora dor de la Botiga del Comú i batlle de Ri- XVI s’establiren a Ripoll i estigueren sem- etc. Hi disposaren un taller per filar llana poll, Miquel Vinyas. En veure ràpidament, pre prop de l’art, des de dues vessants: la i obriren una banca per atorgar préstecs. lo difícil que era la vida de l’artista, –per la de mecenatge i l’artística. Eren nebots del La planta superior estava presidida per dura competència dels pintors dauradors serrador de Ripoll, Gabriel Germà «Sega- la imatge de Sant Eloi, de la que era de- actius a Ripoll: els Vilanova, Colubran i baxet» i de Mariana, apadrinada pel notari vota tota la família, –segurament un esbós el francès Clotet, que el mestre titllava d’ Vicenç Vazia, comitent del retaule de Sant de Ponç, per a la imatge que li encarregà «aprenent»–, diversificà les seves activitats. Josep de Sant Pere de Ripoll i de Magdale- na, majordoma del ric paraire Tomàs Cam- bó, comitent del retaule de la Mare de Déu del Roser de Sant Pere de Ripoll (1627- 1636), obrat per artistes de la vila abaci- al com Domènec Casamira (Sta Maria de Montgrony, 1598-Ripoll,1659), que ha- via après l’ofici amb Bernardí Serraima de Perpinyà i amb Francesc i Jaume Rubió de Camara de prop de Foix, amb taller a Moià, que fou daurat pel pintor Francesc Valls. La primera etapa

Els camins se separaren, quan Joan i Ma- teu Germà, més coneguts com «Cubines», aconseguiren esdevenir els millors barre- ters de Ripoll, mentre el germà Gabriel, esdevingué un famós predicador dels mer- cedaris del cenobi de Barcelona. L’altra branca encapçalada per Joan Germà, teixidor, establí un obrador-botiga La Pobla de Lillet. JORDI FERRER

L’EROL 37 riografia, Jordi Lleonart (Ripoll, ?-Salses, 1627), amb taller a Perpinyà i obra a la Ca- talunya Nord, fill i net d’il·lustres sabaters de Ripoll. L’incompliment continuat dels Ru- bió feu que l’abat de Ripoll, Pere Sancho, monjo de Montserrat, l’any 1627 suspen- gués la concessió feta als Rubió «de no ser detinguts ni pagar per les mercaderies de Moià», que passessin per Ripoll, a canvi que els Rubió oferissin un preu més baix pel retaule major de Santa Maria, un fet que provocà l’airada protesta del cònsol en cap de Moià, Jaume Carner a Climent Bo- L’església de la Pobla de Lillet. ver, batlle de Ripoll. El retaule major de Sant Pere, a causa Plantà noves vinyes, mantingué dos ramats amb l’ajuda del seu taller format pels ser- d’aquest litigi i la mort de Jordi Lleonart a d’ovelles, que li cuidava l’hereu Sadurní del radors François Fraxart de Xen de Quier i Salses el 1627, no fou completat fins l’any Rec al Mas Soler de Ripoll i administra- Annet Gotò de la diòcesi francesa de Cla- 1693, en que l’escultor de Ripoll, Esteve va la causa pia de la dama Clemència de ramunt, actius a Castellterçol i els ferrers Bover, hi projectà unes delicioses graona- Foix, vídua de Pere de Solanell, de la petita fusters de Vic: Agustí Beneia i Joan Regàs, des i el complementari Retaule de la Ca- noblesa emprenedora. Vengué en un mo- però se’n anaren sense esculpir ni tallar els pella de la Congregació. ment de greus dificultats, les terres here- relleus i les imatges de «bulto», motiu pel Quan morí el pare Arnau l’any 1613, els tades a Seva a l’organista de la Catedral de qual cobraren sols dues àpoques els anys nostres sastres-barreters conjuntament al Vic Joan Basseya i agraït ofrenà al Santua- 1600 i 1605. germà teixidor i comerciant, Joan, demos- ri de la Mare de Déu de Núria, per haver-li Les donacions dels nostres «Cubines», traren una vegada més la devoció de la fa- concedit fills primer «un faristol tornejat de estaven influenciades pel germà Gabriel, mília i amb part dels diners de la herència fusta per mercès» l’any 1657 i «un ciri blanc mercedari i per això demanaren que coro- feren fundacions a les capelles de la Mare de pes de mitja lliura [...] per mercès te rebu- nés el retaule major, la Mare de Déu de la de Déu de la Pietat i Sant Miquel de la des de sa ma» el 1659, abans d’ésser-li enco- Mercè, patrona dels captius, per emparar Col·legiata de Sant Pere de Ripoll, perquè manat el daurat del retaule major, obrat pel amb el seu mantell, la imatge central de ambdós afavorissin el benestar de la nis- mestre Casamira. Sant Pere, que amb hàbit pontifical, es- saga. La herència els permeté l’any 1614 Els primers Germà «Cubines», Joan i taria entre les «imatges de bulto» dels sants promoure i contribuir al pagament del Mateu, esdevingueren sastres de gran no- Jaume i Pau, que foren obrats per l’escultor desitjat retaule de la capella de Sant Eloi, menada i confrares de la confraria de Sant ripollès i no perpinyanès com diu la histo- una de les tretze que configuraven l’esglé- Marc de Ripoll. A la mort de la mare, Da- sia de Sant Eudald2, promogut per la in- miana, atorgaren deu lliures als obrers de la terdisciplinària confraria del mateix nom, Col·legiata de Sant Pere de Ripoll: Fran- de la que formaven part mestres de cases, cesc Llaguna, Joan Font i Sebastià Molner, fusters, ferrers, hostalers, oficials i tragi- sabaters de la confraria de Santa Magda- ners. Fou encarregat el projecte a l’escul- lena, amb els quals mantenien una situació tor Casamira i als seus fadrins i aprenents, privilegiada1, pel contribuir a fer obrar el entre els quals segurament es trobava el Retaule Major de Sant Pere. jove Ponç Germà, dibuixant i aprenent del Aportaren successivament altres qua- mestre i del seu soci, el pintor olotí Jaume ranta lliures als obrers de Sant Pere: Vi- Vilanova. El retaule esdevingué el model cenç Vazia, Climent Font i Pau Llaguna, usat, canviant el sant, per projectar el re- per contribuir novament a la construcció taule de Sant Esteve de Vallespirans de del retaule major de la mateixa església, 1615, en carregat al mateix escultor per la per fer-li la pols a l’abat Francesc de Pons Universitat de la vila esmentada. que havia fet obrar el retaule major del ce- L’any 1615 atorgaren novament les dues nobi de Santa Maria, i per més inri, con- centes lliures rebudes pel dot de Mariana tractaren als mateixos escultors l’any 1600: Capdevila de , desposada Francesc i Jaume Rubió, als quals exigiren amb un dels nostres sastres-barreters, per però un fiador en la persona de Miquel Ta- pagar part del Retaule Major de l’esglé- lledas, pagès de Sant Andreu de Castell- sia de Sant Eudald (1605-1611), patró de terçol, on estaven treballant contemporà- Ripoll. Firmà àpoca de la donació, Pere niament. La fiança fou exigida pels obrers Llaguna, botiguer, síndic de Ripoll i pro- de Sant Pere, donada la fama d’informali- Vista aèria de la Col·legiata de Sant Pere curador general de Sant Pere. El retaule, tat dels escultors, que traçaren confirmant de Ripoll. FOTOGRAFIA DE N. COMA. ARXIU COMARCAL malgrat la informalitat dels Rubió, fou en- la seva fama, sols l’arquitectura del retaule DE RIPOLL (ACRI). carregat als mateixos escultors. Com en els

38 L’EROL treballs precedents n’executaren l’arquitec- tura amb l’ajuda del serraller Arnalt de Ob. Fou novament l’escultor Jordi Lleonart, qui obrà el 1624-25 els preciosos relleus de la vida del sant i les imatges de «bul- to» del retaule, que inspiraran els relleus de l’urna-reliquiari d’argent de Sant Eudald, projectada per l’escultor ripollès, Miquel Bover Vilanova3 major i obrat pels argen- ters olotins Josep Figarola i Josep Beatriu (1668-1671). L’exemple dels «Cubines» i dels «Sega- baxet», induí el noble Joan de Sarriera, se- nyor de Montclar al Berguedà, a ajudar a concedir ajudes considerables pel mateix Col·legiata de Sant Pere de Ripoll. retaule, amb els diners obtinguts amb les concòrdies atorgades amb Santa Maria de Borredà, Santa Maria de i Bernat Puigferrer, pagès de Sant Esteve de Cornià. Aquesta primera etapa de mecenatge conclogué amb la mort el 20 de desembre de 1625 del barreter Joan «Cubines» Ma- jor i el decés de la neboda Lluïsa Baxet el 1631. El finat mantenia excel·lents relaci- ons comercials amb altres barreters com Agustí Costa de Berga i amb els Ripoll, en particular amb Francesc (Ripoll,?-1649) i Joan Oliver4), amb casa comercial a Barce- lona, el primer dels qual estava casat amb Antiga Germà, filla de Joan «Cubines» Major. Joan Oliver, estava molt al dia en quan a la moda, en estar casat amb la fran- cesa Anne (? - Ripoll, 1642), sobreviurà a Joan «Cubines» Major vint-i-quatre anys i influirà en la nissaga «Cubines» notable- ment com administrador del Duc de Car- dona, Virrei de Catalunya. La guerra amb França

Com a conseqüència de la declaració de guerra amb França de 1635, el Duc de Cardona, Virrei de Catalunya, aplegà a Perpinyà el 1637 un exercit de 10.000 ho- mes i establí un campament a Leucata per repel·lir els francesos, amb l’ajuda del giro- ní Galceran de Llúpia, que no serví per res ja que en aquest període entraren a Ripoll els francesos, la vigília de Sant Miquel, Santuari de Santa Maria de Montgrony. en aconseguir segons el crític escriptor de l’Obituari que Don Galceran de Llúpia y den Mata [...] nor emmalaltí el 1636 i durant les seves «superar en la trinxera amb molta infan- a la fi restà al camp amb moltes ferides y la nit «desganas» fou cuidat pel cosí Ponç Ger- teria [...] y cavalls 716 que sols [amb] una ro- los francesos lo prengueren y avui lo tenen en mà, que l’ajudà a refer-se i a mantenir les nada tiraren, mataren molta gent [malgrat França [mentre] lo seu Alferes que era de Ge- relacions amb els socis, malgrat l’estrall de la fama que tenien] los nostres de grans sol- rona [...] mori parentment ab lo stendart se- la guerra. Recuperat, l’entristí molt però la dats» s’hagueren de replegar dirigits pel com- nyit ab molt dany dels francesos». mort d’Agustí Costa, «barreter de la vila de te Joan Cervelló» a alguna distancia «de una Si a això hi afegim l’aiguat del Ter «in- Berga, soldat de la guerra», que perdé la vida llegua [sent] molts los morts y ni de la noblesa flat» la vigília de Corpus de 1638, la si- en el setge de Ripoll i fou sebollit per vo- que dels altres que han demostrat sas carènci- tuació de Ripoll era molt dura. A causa luntat dels «Cubines» a Sant Pere el 1639. es especialment el Duc de Cardona [al punt] d’aquestes desgràcies, Joan «Cubines» Me- Durant el setge moriren altres berguedans,

L’EROL 39 entre els quals un soldat de Berga anome- cipat amb el seu rossí en el trasllat de les nat «Cor devota» que fou enterrat el ma- peces de l’orgue de la Col·legiata de Sant teix any a l’església esmentada i successi- Pere de Ripoll, projectat pel mestre orgue- vament hi fou portat Josep Illa, rector de ner de Centelles Francesc Galtaires, que Santa Maria de Borredà, de 1652 a 1671 l’obrà contemporàniament «processionalment per ésser sebollit a la a l’orgue de Sant Pere i Sant Pau de Canet tomba dels beneficiats de la Col.legiata»5 amb de Mar i que fou daurat pel cosí Ponç Ger- tota solemnitat i un «soldat de Solsona que mà. Amb un pressupost de 13 lliures 7 sous morí a l’hospital de varios». i 8 diners, una comitiva formada per Josep Foren anys duríssims per Ripoll, en els Puig, el no millor conegut rector de Sant quals els nostres «Cubines» estaven molt Quintí de Puigrodon amb mula, Sebastià enfeinats en fer capells fora de la vila aba- Niubó, domer de Sant Pere amb el seu cial, ja que a Ripoll la feina disminuí en ar- matxo, el barreter i mecenes Benet «Cubi- ribar la pesta, que s’endugué a l’altra vida nes», un fadrí amb la seva mula i diverses «una vella de la Pobla de Lillet que estava cavalcadures llogades a Gabriel Panades, al [Molí] de l’Arquet» el 8 d’agost de 1651. que portaven les caixes per encabir-hi l’or- L’atac dels miquelets de 1653, feu que Escut dels Solanell. ACRI gue, anaren a recollir l’orgue per estalviar, Domènec Casamira, síndic de Ripoll, Ponç un fet que coneixem des de 1919 gràcies a Germà pintor i altres vint-i-quatre ripo- vocà grans destrosses a la vila. Morire Josep Maria Maideu. llesos adrecessin el 5 de juliol un memo- molts, entre d’altres «un soldat francès que Els diners s’invertiren en la compra de rial al Rei Cristianíssim, imitant l’acció de era nafrat de la derrota de Berga» i «Francesc 1653 quilos de civada i 120 quilos de fa- Montserrat de 1409, demanant la creació Pena de Bagà, criat del capità Antoni Bruell» ves, 3 bales de palla i en el pagament de de la Universitat de Ripoll per frenar el l’any 1656. 3 dinars, 2 beures, esmorzars i sopars, pa i poder de l’abat, en un període de seu va- A causa de la crisi de subsistències, pos- vi per a tots, 2 refrescos i 4 begudes d’ai- cant. En l’acció no s’involucraren els «Cu- terior a la firma del Tractat dels Pirineus, guardents, a diferència de la malvasia ofer- bines» políticament més correctes, que el anotarem la dolorosa pèrdua de la donze- ta quan anaren a cercar a Barcelona l’any cosí Ponç, pensant en el falliment de l’in- lla Helena «Cubines» el 9 de juny de 1661. 1666 al nou abat de Ripoll, fra Gaspar Ca- tent. El prior i vicari general fra Gaspar Potser per això els «Cubines» no contribu- samitjana d’Erill. Així mateix llogaren al- Grau, enrabiat per la gosadia del mestre ïren, com haurien volgut en el daurat del tres matxos i un rossí i s’hagueren de ferrar Ponç li impedí acabar de daurar el retaule retaule major del Santuari de la Mare de dues mules: la del rector de Sant Quintí major del cenobi de Santa Maria, que donà Déu de Núria, que havia començat a obrar i una altre no millor identificada i pagar a fer a un aprenent com titllà el nostre pin- el cosí pintor Ponç, amb l’ajuda del també l’anar i tornar de les cavalcadures tor al mestre francès, Colet, Ponç formulà pintor Joan Coll, condeixeble de Ripoll. El viatge fou iniciat a Ripoll, desprès la corresponent intima, aconsellat pel no- La segona etapa d’oficiar la missa matinal, esmorzar i donar tari Onofre Pont, i així aconseguí que se li als animals, portats a la quadra el dia pre- restituís la feina, que però encara no havia Reapareixeran els nostres «Cubines», anys cedent, 30 quilos de civada. D’allí es diri- cobrat l’any 1668, durant l’abadiat de fra desprès promovent obres d’art. Sabem pel giren al molí de Montesquiu, on dinaren, Gaspar Casamitjana d’Erill. pagament de 12 sous, la tardor de 1667 al beveren aiguardent i donaren a les besties 3 El nou atac dels miquelets de 1655 pro- sastre Benet «Cubines», per haver parti- quilos de civada. Abeuraren novament els animals a Sant Hipòlit de Voltregà i més tard al mas d’en Bergadà, on descansaren, prengueren un refresc i els animals menja- ren altres 3 quilos de civada, abans de diri- gir-se a Tona. Allí compraren bales de palla i 10 qui- los de civada, doncs els animals menjaven inclús de nit. La comitiva sopà i prengue- ren aiguardent, Josep Puig i el fadrí, potser perquè els altres eren abstemis. En fer-se de dia esmorzaren i el fadrí tornà prendre aiguardent per entonar-se cara a l’esforç que havia de fer. En arribar a Centelles dinaren sols Josep Puig i el fadrí, mentre el rector de Sant Quintí descansava i les bestioles reposaven a la palla i menjaven. L’orguener Francesc Galtaires, ajudat pel segon fill Francesc i els fadrins del taller carregaren les peces en les caixes, motiu pel qual acabada la feina els hi oferiren un Monestir de Santa Maria de Ripoll. refresc. Emprengueren desprès el camí de

40 L’EROL Retaule Major de la Col·legiata de Sant Pere de Ripoll Jordi Lleonart, escultor de Ripoll, Relleu del Retaule Major a finals del segle XIX. ACRI del cenobi de Santa Maria de Ripoll. ACRI retorn vers el coll de Malla, on es refresca- tractà per acabar el retaule de la Mare de una altre del també notari de Ripoll Pere ren i el bestiar menjà un quilo de civada i Déu del Roser de l’església dels sants Pere Tintoret, per celebrar misses, oficis i ani- un de faves a manera de vitamines. Feren i Prim de Bruguera, l’escultor deixeble de versaris a la capella de Sant Eloi, que s’ha- nit a Sant Hipòlit de Voltregà, on soparen Casamira: Miquel Bover Vilanova major, via d’embellir amb les deixes. i prengueren aiguardent, doncs la càrrega el qual per quaranta tres lliures havia d’en- L’any 1662, essent pabordes Joan Font, era molt pesada mentre al bestiar se li pro- voltar adequadament la bella Verge, obra- mestre de cases, Joan Saguí serraller i Mi- porcionaren bales de palla i 10 quilos de ci- da l’any 1604 per l’escultor de Perpinyà, quel Vinyas, encebador, afavoriren que vada. En fer-se de dia esmorzaren i begue- Bernardí Serraima, que encara no l’havia s’encarregués una imatge de la Mare de ren aiguardent i en arribar a Orís-Saderra cobrat l’any 1638, amb l’ajuda de l’escul- Déu del Roser, al pintor Ponç Germà, cu- tornaren a prendre la beguda miraculosa. tor fuster de Ripoll, Anton Mas, que morí nyat de Vinyas, donada la devoció creixent D’allí es dirigiren al Molí de Montesquiu, a Perpinyà el 1667, sent considerat el mi- al Ripollès. Per obrar-la i a demostració on sols dinaren els ripollesos, no els Gal- llor fuster del Rosselló. La bella Verge de que la Pau dels Pirineus era lletra morta, taires que segurament es portaven el men- Serraima havia d’estar acompanyada pels la confraria nomenà procurador Francesc jar i les bestioles, per refer-se, menjaren sants Joan e Isidro entre sis columnes, cor- Roca, per anar a recollir les donacions de la tres quilos de civada i una de faves. Can- nises i remats. Catalunya nord, sobretot la de nou lliures sats a la Grevolosa s’alimentaren tots amb Benet «Cubines» i els seus socis, el 1671, i setze sous que atorgava Jaume Maseras, pa i vi per arribar més ràpidament a Ripoll, propiciaren que el daurat del retaule s’en- marxant d’Illa de Conflent desprès d’haver a més de ferrar de nou el matxo de Sebastià carregués al cosí Ponç Germà i fou pot- examinat Miquel Bordans, paroler de Sant Niubó, a causa del pes de les peces. ser aquesta la causa, que a la nova petició Cristòfol d’Auvernia. Benet «Cubines» demostrà la seva cul- de creació de la Universitat de Ripoll de Novament els pabordes Miquel Pelegrí, tura artística, quan assessorà conjunta- 1677-78 encapçalada pel nostre Ponç i al- serraller, Eudald Fortic, baster, Pau Portu- ment al sabater Francesc Coma6 i al carbo- tres dos cents trenta ripollesos, adreçada a sac i Joan Valls, mestres de cases, comissi- ner Esteve Galuxer7, el 24 d’agost de 1668 Carles II, adherissin tres carboners: Fer- onaren Sebastià Serra, la confecció de la al poble de Bruguera i més concretament riol i Jaume Prat i Miquel Vilalta, agraïts bandera de la confraria del sant patró, per al Consell de la Vila, format pels pagesos al pintor pel bell retaule obrat a Brugue- portar a les processons on participaven. El hisendats Francesc Perramon8 i Francesc ra, gràcies a l’arrendament del dret de car- disseny i la confecció de la qual executà el Rius, l’oportunitat d’arrendar el dret de bonar. nostre Ponç Germà, conjuntament als seus carbonar durant catorze anys per 44 lliu- La confraria de Sant Eloi. cosins «Cubines». res a Coll de Jou, Gravis i la Faitadella al El 1664-65 els pabordes Joan Valls, mes- donzell de Puigpardines Julià de Solanell Els «Cubines» establiren profícues relaci- tre de cases, Francesc Parés, ferrer i Miquel de Foix9, representant de la petita noble- ons comercials amb Mateu Brosos, bar- Civilla, corder, nomenaren procurador Jau- sa rural, per a poder concloure el retaule de reter de Barcelona i foren molt actius en me Capdevila per renovar la causa pia per la Mare de Déu del Roser, iniciat el 1604. la interdisciplinària confraria dels Elois, dotar donzelles, creada el 1645-47, davant El paborde Francesc Perramon, propietari que el 1653, quan n’eren pabordes Josep del notari Josep Illa. Els nou estatuts foren de Can Perramon de Bruguera, que ja el Peresteve fuster, Andreu Rincau, serraller i ratificats pels nous pabordes Francesc Sur- 1630 havia encarregat per la capella de la Miquel Sivilla corder, reberen dues dona- roca, serraller i l’encebador Jaume Vinyas, casa un retaule de Sant Isidro a l’escultor cions: una de dues centes lliures de Rafael l’altre cunyat de Ponç Germà, que així ma- Casamira, el 13 de setembre de 1668 con- Coll, notari de Sant Joan les Abadesses i teix anomenaren procurador a Barcelona,

L’EROL 41 Urna reliquiari de Sant Eudald (1668-71). AER, DIPOSITAT A L’ACR.

Fotografia de Sant Esteve de Cormià, sufragània de Santa Maria de Borredà. Bonaventura Tristant, Gravat de Corona benedictina, Barcelona 1677. Santa Maria de Ripoll en la persona de Rafael Deop Menor, per bona economia «tornar a fer cambra en hos- tre Ponç, –que contemporàniament esta- fer les coses correctament. pital per confrares malalts gràcies a un tall». va daurant conjuntament al gendre Basil, Els «Cubines» propiciaren així mateix Aprofitaren l’avinentesa que llurs confra- a la Catalunya Nord (figures 38 i 39) el que alguns dels seus clients més adinerats, res Rafal Deop i Gaspar Llaguna, eren els retaule de Palalda–, gràcies al «savoire fai- contractessin el cosí Ponç. D’ells el doc- administradors de l’hospital i el reconstru- re» de l’oncle de l’esposa, Ponç Vinyas, amb tor Jaume Guanter, Governador del Rei ïren «fora murs y devant la Capella de Gra- casa comercial a Vinçà i Menorca: «fer un i Senyor de la Baronia de Bagà, encarregà cia, que se va reedificant respecte de la guerra Misteri que estigui decent per a portar aquell el 1665-69, el daurat del retaule Major de se era derruhit». Ho pogueren fer gràcies a quiscun any a la Professó del Dijous Sant que la vila al nostre Ponç i al futur gendre del la venda de censals i al llegat de Dona Vic- se acostuma fer en dita Vila». Per a poder-lo mateix, el pintor daurador barceloní Agus- tòria de Cardona, pel «savoire faire» del pagar els administradors i pabordes ator- tí Basil, que a la vila escripturà capítols barreter Francesc Oliver menor, adminis- garen poders a Josep Peresteve i Rafael matrimonials amb Cecília Germà, filla de trador de la casa ducal i soci dels «Cubi- Deop, per fer una conciliació amb Macià Ponç, davant del notari Francesc Ferrusola. nes». La confraria començà a renovar-se Llorens el 1673 i obtenir dels diners, que El Governador Guanter, en fou tant con- i a ocupar-se activament dels confrares, devia a la confraria per pagar el Misteri. tent que encarregà a Ponç, els dibuixos i la reformant l’any 1667 els estatuts de 1638, Benet «Cubines», desprès d’associar-se confecció de dues imatges d’argent de les en l’apartat relatiu a l’examen dels fills dels amb el barreter de Barcelona, Mateu Bru, Dolores de la Verge i la Mare de Déu del confrares i en decretar el tall necessari per és nomenat paborde de la confraria con- Pilar, perquè coronessin el retaule, a de- pagar les obres projectades a l’hospital. juntament al notable argenter de Barce- mostració del seu tarannà polític. El 15 de setembre de 1669, els pabordes lona, Bonaventura Fornaguera, que havia El febrer de 1666, en la casa del pabor- Josep Vilalta, clavetaire, Pere Joan Costa, obert un taller a la vila abacial i treballa- de major, s’elegiren pabordes nous en les baster i Joan Font, mestre de cases, s’atre- va pel Santuari de Núria i el Ripollès. Els persones de Gabriel Morera de viren a denunciar l’excessiu «preu dels ca- mateixos conjuntament als serrallers Ga- i Antic Esteva, batlle de Ripoll, els quals nons de carrabina», proposats per l’abat fra briel Artigas i Josep Deop, compraren el conjuntament als administradors: Atana- Gaspar Casamitjana d’Erill, considerats 1674 als obrers de Sant Eudald, Joan Sa- si Elias, clavetaire, Mateu Pradel, traginer excessius. Per endolcir la tensa situació el guí, serraller i Miquel Civilla, corder «un i Benet Cases, fuster decidiren, donada la 19 d’abril de 1672 encarregaren al mes- calaix per a tenir vestiments y altres robes, ço

42 L’EROL és a ma dreta entrant en la Sagrestia de dits y cesc Oliver Major i el fill Francesc, Menor, obrer de l’església de Sant Joan les Fonts, en la segona regle del paratge y calaxos hon se administrador dels Cardona. Gabriel, paraire de llana i saboner, que com son fet en dita Sagristia, en los quals sta scul- a obrer de l’església de Sant Esteve vengué 10 La dispersió de la família, a causa pit y dibuixat lo nom de Aloy» que executà de la disposició reial de 1679 censals per valor de dues centes lliures per el mestre Ponç per tres lliures. a poder reedificar l’enrunat campanar de I per tenir condret el paisatge de la font El manifest obligà molts artistes ripollesos l’església el 1680. També el sabater Jaume, del patró de la vila, encarregaren als mes- a emigrar de la vila abacial. Entre d’altres promotor del retaule de la capella de Santa tres de cases Miquel Valls i Francesc Roca ho feu l’hereu del mestre, el pintor daura- Llúcia de Sant Esteve, el fuster Josep i so- fer «obrar paret ques sota camí real de la dor Josep, casat amb Mariana Gasch, filla bretot Pere Pau, calceter, sabater, saboner i font de Sant Eudald y porta de hort que del ric paraire de llana Sebastià Gasch i paraire de llana, que des de 1690 es traslla- porta a la font» per un preu fet de sis lliu- Maria Esteve, que aportà al matrimoni dà a , on subministrà les mitges de res. Compraren així mateix altres estris no un dot consistent en una casa situada al llana dels minyons de cor de la Catedral i millor especificats als obrers de Sant Eu- Pont del Ter, on morí un albat el 1686. El dels menorets de Sant Francesc. Era tant dald per la sagristia de Sant Eloi, moment pintor anà a Girona, desprès d’uns violents apreciat que rebé de la Fundació Subirana en el qual l’ esmentat fra Gaspar Casamit- aiguats per fer-se un nom. Allí s’establí en de Tarragona un dot de trenta cinc lliures jana d’Erill reduí les misses que es celebra- una casa del barri de Sant Feliu, on vivien per l’esposa Magdalena l’any 1691 i for- ven a l’església, però aprovà la consueta de la majoria dels artistes. A la casa varen néi- mava part de la confraria dels Sants Marc 1675, mentre el mestre Ponç estava dau- xer Teresa, Eudald, Elionor i Mariàngela, i Crispí de Girona i de la del Roser d’ rant fins 1679 el retaule de Sallent. la darrera dels quals fou batejada el 1691 a almenys fins 1717.El 1710 atorgà dos lliu- I com que eren bons administradors, el la Col·legiata, apadrinada per Mariàngela, res i setze sous de donatiu «voluntari» du- paborde i traginer de la confraria Jaume l’esposa del barreter Joan Molins, soci dels rant la vinguda de l’Arxiduc a la ciutat i Prat aconseguí fer pagar els censals impa- «Cubines» i Narcís Xifreu, estanyer de la cent lliures com a procurador dels Jurats de gats a Joan Baburès de Sant Esteve de Va- Catedral. Esdevingué confrare de la Passió Pineda de Mar. llespirans i a Joan Bachs els del Mas Covi- i Mort, treballà a la Col·legiata i a la Cate- L’altre nebot del mestre Ponç, Joan lar de Sant Joan les Abadesses l’any 1678, dral però també a la Universitat, l’Hospital, Gasch, veient que Basil copava les co- mentre el mestre Ponç i el gendre Basil es- l’Exercit i el cenobi de Sant Francesc. Ho mandes més importants, emigrà a Prats de culpien dues imatges per a la confraria de feu així mateix a les esglésies d’, Molló, on el 1698 es casà i treballà a Oms. la Mare de Déu del Roser d’Alpens. Cassà de la Selva, Olot i Maçanet de Ca- Successivament daurà el retaule de Sant No adherí tampoc cap «Cubines» a la brenys. I amb el cunyat pintor Joan Gasch Miquel de Prats de Molló per sis centes nova petició de la creació de la Universitat cinquanta lliures el 1725 i el 1731 obrí un de Ripoll, presentada al rei Carles II per taller a Perpinyà, on almenys fins 1756 for- l’advocat ripollès, Benet Pelegrí el 14 de mà part de la confraria de Sant Lluc. Amb desembre de 1677 i 20 de maig de 1678, el fill Gabriel, també pintor el 1718 daura- en nom de dos cents trenta i un ripollesos, ren el retaule del Santíssim Sagrament de respecte als vint-i-sis de 1653. Irritat el Prats de Molló. rei, condemnà al mestre Ponç, primer dels El seguiren a la Catalunya nord altres firmataris, el 4 d’abril de 1679 al «silenci deixebles del mestre Ponç com Joan Ba- etern», un fet que li provocà tant dolor, que bures, pintor de Ripoll que creà un taller emmalaltí de gravetat i s’adormí en la pau a Sant Llorenç de Cerdans i que daurà el del Senyor el 27 d’octubre de 1679, desprès 1724 el Retaule Major de Taillat i els del de fer una generosa fundació a la capella de Santíssim i la Mare de Déu dels Àngels de la Mare de Déu del Roser de la Col·legiata Cotlliure el 1725. de Sant Pere, de la que era molt devot, com També Francesc Magem, fill del campa- els altres artistes i músics que l’havien es- ner de Santa Maria i pastisser Joan (?-Ri- collit com a patrona. Escuts de fra Antoni de Solanell a Ferran de poll,1649) i de Marquesa, que eren ajudats Firmaren el manifest el pintor Josep Sagarra. MAC. GIRONA. pel serraller Pere Pont, anomenat «Lo fra- Germà i el clavetaire Francesc Colomer, re Felip». Creà un taller a Illa de Conflent, fill i gendre del mestre Ponç, els cunyats treballaren novament a Sant Feliu i a la on daurà el retaule Major i el de la Mare de Miquel, fuster - casat amb Magdalena capella de Sant Miquel de la Universitat Déu del Roser de Corbera de Dalt el 1724, Coma, neboda del pintor daurador Jo- de Girona, subcontractats per l’escultor encarregats pels Consols de la Vila, als que sep Vilar Colubran- i Jaume, encebador i Esteve Tapias i per sobreviure creà una hagué d’encausar per poder cobrar l’any la majoria d’artistes i artesans de Ripoll, acadèmia on ensenyà entre d’altres els pin- següent. Feu així mateix el coronament del llevat de Basil i Bover, més «políticament tors Joan Frederich i Joan Gili. retaule de la confraria de Sant Josep d’Illa correctes». També ho feren nou sastres i Els altres Germà anaren a Olot, aco- de Conflent els anys 1727-28. dos barreters, socis dels «Cubines». Dels llits per l’argenter Josep Beatriu, procura- Emigrà més lluny, el pagès de la Pobla primers ho feren Joan Bartomeu, Jaume dor d’Helena Vinyas, que aconseguí que la de Lillet Josep Sellés, que anà a Solius, a Colomer, Pere M. Esteve, Francesc i Rafa- Universitat de Besalú pagués el que devi- fer de masover del Mas Talledes i fou un el Portusac, Domènec Pusalgues, Eudald en al mestre Ponç. Hi arribà també Agus- dels que trencaren pedra i traginaren sor- Reynald, Tomàs Serra. Lluís Tutlló i Jau- tí Basil, en cerca de nous mercats i dels ra, guix, calç i rajols des de Sant Feliu de me Tuneu. Pels barreters firmaren Fran- Germà: Miquel, corretger que esdevingué Guíxols i Belloc d’Aro, per refer la nova

L’EROL 43 Domènec Casamira i Domènec Tramulles, escultors, Jaume Vilanova i Ponç Domènec Casamira, escultor, Jaume Vilanova i Ponç Germà pintors Germa pintors dauradors, Retaule dels sants Abdó i Senen del cenobi de dauradors, Retaule de Sant Benet del cenobi de Santa Maria d’Arles- Santa Maria d’Arles-sur-Tec (1627-47). FOTOGRAFIA DE MONTSERRAT MOLI FRIGOLA. sur-Tec (1627). FOTOGRAFIA DE MONTSERRAT MOLI FRIGOLA. església de Santa Agnès, projectada pels aniversari doble a la capella de Sant Eloi, Catalunya durant els segles XVII i XVIII, Perpinyà 2006, J. Galobart, «Els escultors moianesos Francesc i Jaume mestres de cases Salvi Bosch de Fornells i desprès de la seva mort. Trobem un darrer Rubió i el retaule major de Santa Maria de Cervera», Joan Xirgo de , seguint l’ideari llegat l’any 1743, essent abat fra Francesc Modilianum, 37 (2007) 5-11, C. Capdevila, «Les con- del gran Ventura Rodríguez. de Copons de Copons, en el qual el fuster fraries del Roser com a constructors de retaules en els segles Josep Verges, atorgà davant Eudald Cap- XVI, XVII i XVIII», DDVV, L’època del barroc: els Bo- La confraria de Sant Eloi nifaç, Barcelona 2007, 299-311, Ibídem, «Les confra- devila, una fundació per la qual demana- ries del Roser en el Pirineu i Prepirineu gironí en època Tornant a la confraria, el 1680 davant del va que desprès de la seva mort, foren dites moderna», Ibix. Anals del CECRI, 5 (2008) 197-219, J. notari Josep Illa, nomenà oïdors de comp- misses a les nou del matí «amb campanes Nieto, «Fargues a la Vall de Ribes, s. XV-XVII», Annals del CECRI (2007-08) 115-128, J. Bosch, Agustí Pu- tes en les persones de Rafael Deop, Jaume i bandes de música» que ajudessin la seva jol, Barcelona 2009, DDVV, El monestir de Sant Joan Sagrera, Joan Saguí i l’incombustible Mi- ànima, donat que estimava la música. de les Abadesses, Ripoll 2012, M. Jonghmans, Reta- quel Vinyas, amb l’obligació de «mutar, Epíleg bles de l’eglise de Notre Dame des Anges de Colliure, afegir i llevar» el que calgui i administrar s.l, 2015, DDVV, «L’ art de l’època moderna a Andorra, segles XVI-XVIII», Andorra 2017, DDVV, Els Rubió de amb millor criteri les causes pies creades Fins aquí la contribució d’uns il·lustres i Manresa descendents dels Rubió de Moià, Manre- per Pere Surroca i Miquel Civilla. Però generosos veïns de la Pobla de Lillet, que sa 2017. Ampliem M. Moli Frigola, «El pintor ripo- sobretot amb llicència del batlle i confrare embelliren i foren mecenes a Ripoll, Giro- llès Ponç Germà (1607-1679), "políticament incorrec- te"», Butlletí del CECRI, (2007-2008) 51-81, Ibídem, Miquel Vinyas, s’aprovà la modificació na, Olot i la Catalunya nord amb la màxi- «Dídac de Rocabertí i de Pau i el retaule de la Mare de del Llibre Verd de la confraria, seguint el ma magnificència. Déu de Núria sense fronteres. Domènec Casamira i Ponç parer de Joan Nonó i Jaume Vinyas, se- Germà entre les dues Catalunyes», Ibix. Annals del CE- Fonts i bibliografia CRI, 6 (2008-20009) 365-423, Ibídem, «Olot, Ripoll gons el qual decidiren que conjuntament i Perpinyà i les relacions artístiques al segle XVII», EL als clavetaires, altres artesans podien fer Hem revisat novament els manuals notarials de Puig- Cartipàs, 31 (març 2009) 8, Ibídem, «Els intercanvis claus, donada la demanda dels mateixos, cerdà, Ripoll, Ribes de Freser, Sant Joan les Abadesses, artístics entre les dues Catalunyes a la primera meitat tot i contravenir el parer de l’abat l’esmen- Alpens, Besalú, Olot, Girona i Barcelona, el Llibre de del segle XVII», en Observar les fronteres: veure el mon, Presentalles de Núria (1598-1745), de l’Arxiu Epis- Bellver de Cerdanya 2009, Ibídem, «Retaules mullats». tat fra Gaspar Casamitjana d’Erill. Per copal i Diocesà d’Urgell, els Llibres Sacramentals de El pintor de Ripoll Josep Germà (1651-1706) a Girona», aquest motiu la confraria des del primer Sant Pere de Ripoll i les anotacions de Tomàs Raguer en «Annals de l’Institut d’Estudis Gironins», L (2009) de setembre de 1680 passà a denominar-se relatives a Sant Pere i Sant Eudald de Ripoll de l’Ar- 303-332, Ibídem, «Domènec Casamira, escultor trans- xiu de Sant Pere de Ripoll. També N. Camós, Jardín fronterer», Observar les fronteres, veure el món, 2, Bar- dels sants Eloi, Josep i Antoni, per a poder de María, Barcelona 1659 i V. Serra Boldú, Llibre d’or celona 2011, 323-337, Ibídem, «Ponç Germà, daurador celebrar tres festes enlloc d’una. Acolliren del Rosari de Catalunya, Barcelona, 1888. del retaule de Sant Vicenç de Besalú i Josep Germà, pintor així mateix la renuncia de Josep Peresteve Hem ataüllat Josep Maideu Auguet, «Notes d’arxiu. de «retaules mullats» a Girona», en «Butlletí del Centre que «per motius de salut» o sigui per l’ad- Trasllat d’un orgue», Catalana, 44 1919) 117, C. Mar- d’Estudis de Besalú» 31-32 (abril-juny i juliol-setembre tinell, Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, 2010) 27-29, 32-35, Ibídem, «Ripoll i la Seu d’Urgell monició de Carles II s’havia traslladat a 3, Barcelona, 1958-63, A. Cazes, Arles, Prades 1979, abans de Vic», Setenes Trobades Culturals Pirinenques. Castelló d’Empúries. E. Cortade, Retables baroques du Roussillon, Perpinyà El Pirineu 1000 anys desprès: visions de futur, Andor- Ha quedat constància que es tornaren a 1973, J.R, Triadó, L’època del barroc als segles XVII-XVIII, ra, SAC, 2011, 37-56, Ibídem, «La «frontera de Casa- Barcelona 1984, C. Sala, L’art religiós a la comarca de la mira»», Novenes Trobades Culturals Pirinenques. La reunir-se el 1682 i el 1692 per acceptar el Garrotxa, Olot, 1987, J. Mascarella, «L’abaciologi glo- frontera al Pirineu, Andorra, SAC, 2013, 27-36, Ibídem, llegat de cent quaranta lliures, que Josep sat del monestir de Ripoll», Annals del CECRI, (1989- «L’argenteria olotina al Berguedà. Llorenç Vilanova i la Capdevila llegà a la confraria per embellir 90)11-68, Ibídem, El mon al Ripollès, Ripoll 1997, E. creu processional d’argent de l’ església de Santa Maria Sant Eudald a canvi d’oficiar-li completes Moliné, La confraria del Roser de Queralbs i la capella de Borredà l’ any 1622», en L’ Erol, 127, (2016) 44-50, del carrer Pla (1608-1854), Queralbs 1999, J. Lugand, Ibídem, «El romiatge i la contribució dels berguedans en solemnes entre les 19 i les 20 hores, un ofi- Peintres et doreurs en Roussillon au XVII et XVIIIÈ siècle, la construcció de la segona església i el retaule Major del ci solemne a l’altar del patró de Ripoll i un Perpinyà 2006, Ibídem, Guerra. La pintura barroca a Santuari de la Mare de Déu de Nuria (1644-1661)», en

44 L’EROL L’ Erol, 133, (2017) 44-48, Ibídem, «Les crisis de sub- sistències i el pagament en especies de l’obra d’art al Piri- neu al segle XVII», 14es Trobades Culturals Pirinenques. L’economia de muntanya al Pirineu (Sainte Léocadie- Saillagousse 2017), Andorra, Societat Andorrana de Ciències, 17-43, Ibídem, «El cerimonial, la devoció i la festa de la Mare de Déu del Roser al Pirineu al segle XVI» I, en X Col·loqui d’Estudis Transpirinencs (Queralbs 2017), (En premsa).

Notes

1 - La confraria de Sant Eloi, mantenia una estreta re- lació amb la de Santa Maria Magdalena de sabaters de Ripoll, que el 1614 encarregà un retaule de la santa per a la capella de Sant Marc de la Col·legiata de Sant Pere, segurament a Domènec Casamira. Allí celebraren reunions des de 1626 a 1647, en que es traslladaren a la capella de Sant Pere en créixer extraordinàriament el nombre dels confrares. Des del 1675 gràcies al llegat de quaranta lliures dels pagesos de Viladonja Antoni Aguilar i Antoni Puig, celebraren els sants Maria Magdalena i Joan. A manera d’exemple direm que segons els Llibres Sacramentals de 1639 a 1659 moriren a Ripoll, tret- ze sabaters i llurs familiars com les esposes de Fran- cesc Fajo, Maria i la de Ponç Beri el 1639, Miquel Puig «que morí per lo camí de St Steve de Sgabia» el 1641, Pere Caselles el 1643 i Sebastià Tutlló i un «tal Feu» el 1645. L’any 1649 morí Pere Tenas i el 1651 de pesta Ramon Manyolet, en Rollan i en Lluc Heras «a una barraca» i Eudald Heras el 1652. Mo- rien també les esposes de Mateu Benet, Francesca el 1657 i Maria l’esposa d’en Torà el 1659. Així mateix foren onze els sabaters que firmaren el manifest de 1678: Joan Major i Joan Menor Angelats, Josep Be- net, Eudald Casas, Eudald Coch, Francesc Coma, Processó de Sant Eudald de 1919. (ACRI). Eudald Cubí, Jacint Jordana, Sebastià Molinou, Sebastià Tutlló i Guillem Vila. bastià Caselles, « prevere i rector de Juval, bisbat de del delme de Queralbs, dels drets de les aigües del 2 - L’església de Sant Eudald comptava amb l’altar Solsona» el 1638, el mestre Pere Bertran «de la vila Freser al seu pas per Ribes, del molí i de les fargues major dedicat al patró de la vila i tretze capelles la- de Pons, bisbat de Solsona, al que se li fa sepultura del pont de la Corba i Roques Blanques, la darrera terals dedicades a l’Esperit Sant, al Sant Crist i la y honras, lo qual anava a la Guerra per cabo, capità de les quals movia un batà i un martinet per fabricar Mare de Déu del Carme i als sants Jeroni, Cosme dels Soldats amanave amb si, lo qual rebé tots los claus. Posseïen també el mener d’en Ferreres, orris i Damià, Climent, Antoni, Eloi, Blai i Josep i a les Sacraments, morí en esta vila de Ripoll en casa de a Fontalba i cases comercials a Vinça, Illa, Manresa santes Oliva i Llúcia. Mº Mathia Llorens apothecari y notari de Pons» el i Menorca. Llorenç, era fill de Pere de Solanell de 3 – Escultor deixeble de Casamira, amb taller al carrer 1639, que foren sepultats a la tomba dels beneficiats Descatllar i de Clemència de Foix, la causa pia de la de la Trinitat, fill del mestre polvorer Miquel Bover de la Col·legiata de Sant Pere. qual era administrada pel pintor Ponç Germà. De- (Ripoll,?-1655) i d’Isabel Vilanova (Olot,?-Ripoll, 6 - Els Coma eren molt presents a Ripoll i a la vall vot de la Mare de Déu de Núria, oferí el 1646 «una 1645), filla del pintor Jaume Vilanova i germana de de Ribes de Freser. Moren a Ripoll membres de sortija d’or» per ajudar a daurar el retaule Major l’argenter Llorenç i dels pintors Pere i Joan, actius la família els anys 1617,1618, 1627, 1628 i 1632, del Santuari. Oferiren pel mateix motiu, Clemèn- al Berguedà, al Lluçanès i la Catalunya nord, que il·legibles. El 1626 mor el baster Joan F. Coma, el cia de Foix deu lliures, de les quals els firmà àpoca fou pujat per la madrastra Maria, que el 1661 oferí 1638 «una donzella de Coma a Llabors» i la page- Climent Alberic paborde pels obrers del Santuari 1 lliura i quinze sous pel daurat del retaule Major sa Julita Coma el 1645. A causa de la pesta moren el 1639 i l’oncle fra Climent de Solanell, paborde del Santuari de Nuria, obrat per Casamira i Germà el 1650 la vídua Caterina Coma, la «germana den d’Aja de l’abadia de Santa Maria de Ripoll, el 1642 per implorar a la Verge, salut pel fillastre, que havia Coma carbonera» i «l’esposa de Jaume Coma «la «un cap de plata». emmalaltit en ser processat per l’incompliment d’un Pussa»», el 1651 morí el pagès Montserrat Coma 10 - A les Notes de Tomàs Raguer hi trobarem trans- contracte per fer un retaule a Sant Pere de Ripoll. i el 1659 Francesc de Coma de Serrat. Joan Coma crit un document de l’Arxiu de Sant Pere relatiu Obrà el retaule de la Mare de Déu del Roser de Sant és germà de Joan, aplegador de Montserrat i amb al «Compte de la roba ques troba en las calaxeras Feliu de Llobregat (1668) i projectà l’urna-reliquiari l’esposa Teresa firmen una àpoca de cinc lliures i de la Sagristia de St Eudald rebut per mi Jaume de Sant Eudald, executada pels argenters olotins deu sous a compliment dels vint a favor del fuster Cat, prevere, domer i Sagristà i Compte del que jo Josep Figarola i Josep Beatriu (1668-71). Pare de Miquel Vinyas, cunyat del pintor Ponç, que els hi Jaume Cat tinch en la Sagristia (més complert) on l’escultor Esteve Bover i avi de Miquel Bover Me- comprà la horta de l’Almoina del cenobi de Ripoll apart de roba i altres objectes apareixerà citada: sis nor, actiu a Fussimanya i a Cadaqués com ajudant el 2 de desembre de 1671. llànties d’argent: dues més aprop de l’altar Major de l’escultor vigatà Pau Costa. Estava emparentat 7 - Són molts els carboners que apareixen als Llibres que continuadament creman tant de dia com de nit amb Valentí de Bover, visitador d’Alpens el 1608, Sacramentals entre els quals un no millor conegut [...], un tern de domàs vell ab tres petxines i un St Climent Bover notari, botiguer i batlle de Ripoll que «morí a l’hospital» el 1651 de pesta, malaltia de Eudald per armes, una casulla de domàs blanch ab el 1627 (Ripoll,?-1642), Llorenç Bover «polvoraire la qual moriren el mateix any Na Tulla i Na Visconti armes Diputació, pàl·lid de llama blanch ab serrell jove» mort el 1633, del Doctor Montserrat Bover «carboneres», «un minyó d’en Flota carboner» i la de or ab un escut gran ab armes de la Casa de Ripoll, «rector de Parets que fou portat en esta Yglesia y se- «Germana d’en Coma carbonera» i el 1658 «un fill obligacions dels Domers: el setmaner te la obligació pultat en lo fossar de sos pares» el 1635 i de l’esposa de Colatxa carboner. de cantar una salve amb toc d’oració davant lo altar de Joan Pere Bover (?-Ripoll,1653). 8 - Els Perramon eren molt devots de la Verge de Núria, major tota la setmana y és te de posar llum a son 4 - Sabem que Anne Oliver, vídua francesa mor el 1642, a la qual Margarida en nom de la família ofrenà el costat y fer el salpassa per la vila». seguida el 1644 per la filla Magdalena i la «jove Oli- 1639 «un soari complet, un llansol, una camisa, un ver [Antiga] que és enterrada a la tomba dels preve- tocado, una toquilla y 3 siris de sera negra». Montserrat Moli Frigola res de Sant Pere», mentre una altre Anna Oliver mor 9 - Els Solanell eren una família, representant de la pe- II Universita di Roma «Tor Vergata», Real l’any següent i el barreter Joan el 1649. tita aristocràcia rural, propietària de 1568 a 1572 de 5 - A causa de la guerra moriren eclesiàstics com Se- la cossenyoria de la vall de Ribes de Freser, de part Academia de la Historia, Jardins. Icea.

L’EROL 45