IL VIAGGIO A REIMS ROSSINI Argument MT / 3 4 / 5 Il viaggio a Reims Argument 6 / 7 Il viaggio a Reims

Il viaggio a Reims torna al Liceu sota la direcció d’escena d’Emilio Sagi (fotògraf Javier del Real/Teatro Real) Argument Fitxa El viatge al 8 / 9 11 43 belcantisme José Luis Téllez Repartiment 12 Entrevista a 47 Carlos Chausson Amb el teló abaixat 14 Il viaggio a 53 Reims al Liceu Jaume Tribó Argument

19 Cronologia Jordi Fernández M. English Synopsis 58

25 Selecció d’enregistraments Antoni Colomer Sobre la producció 69 Emilio Sagi 31 Biografies Una òpera escumosa 72 33 Roger Alier Il viaggio a Reims Temporada 2017-18 10 / 11

IL VIAGGIO A REIMS

Dramma giocoso en un acte. Llibret de Luigi Balocchi. Música de

Estrenes 19 de juny de 1825: estrena absoluta al Théâtre Italien de París 10 de març de 2003: estrena a Barcelona al Gran Teatre del Liceu 23 de març de 2003: última representació al Liceu Total de representacions al Liceu: 12

Setembre 2017 Torn Tarifa

13 Dimecres 20:00 PA 5 Durada total aproximada 3h 14 Dijous 20:00 B 4 (*): Amb audiodescripció 15 Divendres 20:00 C 4 17 Diumenge 18:00 F 4 18 Dilluns 20:00 A 5 19 Dimarts 20:00 G 5 20* Dimecres 20:00 D 5

Uneix-te a la conversa # I l V i a g g i o L i c e u liceubarcelona.cat

facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona Il viaggio a Reims

Corinna, popular poeta Don Profondo improvisadora romana Pietro Spagnoli 13, 15, 17, 19 i 20 de Irina Lungu 13, 15, 17, 18 i 20 de setembre setembre Adriana González 14 i 19 de setembre Pedro Quiralte 14 i 18 de setembre

Marquesa Melibea, dama polonesa Baró de Trombonok, militar alemany i vídua d’un general italià Carlos Chausson 13, 15, 17, 18 i 20 de Maite Beaumont 13, 14, 17, 19 i 20 setembre de setembre Vincenzo Nizzardo 14 i 19 de setembre Marina Viotti 15 i 18 de setembre Don Alvaro, noble espanyol Comtessa de Folleville, jove vídua Manel Esteve 13, 14, 17, 18 i 20 de Sabina Puértolas 13, 15, 17, 19 i 20 setembre de setembre Gurgen Baveyan 15 i 19 de setembre Leonor Bonilla 14 i 18 de setembre Don Prudenzio, metge Madame Cortese, propietària del Alessio Cacciamani balneari Ruth Iniesta 13, 14, 15 i 17 de setembre Don Luigino Marigona Qerkezi 18, 19 i 20 de setembre Jorge Franco

Cavaller Belfiore, oficial francès Delia Taylor Stayton 13, 15, 17, 18 i 20 de Paula Sánchez-Valverde setembre Juan de Dios Mateos 14 i 19 de setembre Maddalena, majordoma del balneari Marzia Marzo Comte de Libenskof, general rus Lawrence Brownlee 13, 15, 17, 19 i 20 Modestina de setembre Tamara Gura Levy Sekgapane 14 i 18 de setembre Zefirino / Gelsomino Lord Sidney, coronel anglès Beñat Egiarte Roberto Tagliavini 13, 15, 17, 19 i 20 de setembre Antonio, majordom del balneari Baurzhan Anderzhanov 14 i 18 de setembre Carles Pachón

Nens Arnau Alegret Garcia i Bertran Camacho Gumà Repartiment 12 / 13

Direcció musical Giacomo Sagripanti

Direcció d’escena i espai escènic Emilio Sagi

Vestuari Pepa Ojanguren

Il·luminació Eduardo Bravo

Assistent de la direcció d’escena Diniz Sánchez

Coproducció Rossini Festival (Pesaro) i Teatro Real (Madrid)

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Concertino Kai Gleusteen

Assistència a la direcció musical Santiago Serrate

Assistents musicals Véronique Werklé, Vanessa García, Rodrigo de Vera, Paolo Grosa, Jaume Tribó

IL VIAGGIO A REIMS per Gioachino Rossini. Libreto di L. Balocchi. Edizione critica della Fondazione Rossini di Pesaro, in collaborazione con Casa Ricordi, a cura di J. Johnson. CASA RICORDI S.r.l., di Milano. Editores y Propietarios

El Gran Teatre del Liceu dedica Il viaggio a Reims a la memòria de totes les víctimes dels atemptats del passat 17 d’agost del 2017, a La Rambla de Barcelona i Cambrils, i a les seves famílies. Reivindiquem la pau mundial amb les arts i la música com a símbol de futur i esperança.

El Gran Teatre del Liceu dedica Il viaggio a Reims a la memoria de todas las víctimas de los atentados del pasado 17 de agosto de 2017, en La Rambla de Barcelona y Cambrils, y a sus familias. Reivindicamos la paz mundial a través de las artes y la música como símbolo de futuro y esperanza.

The Gran Teatre del Liceu dedicates these performances of Il viaggio a Reims to the memory of the victims of the recent attacks on August 17, 2017 on the Ramblas and in Cambrils, and to their families. We call for world peace with the arts and music as a symbol of hope and the future. Il viaggio a Reims

AMB EL TELÓ ABAIXAT

Compositor Contemporani de Donizetti i de Bellini, Gioachino Rossini (1792-1868) és un dels grans representants del romàntic, tot i que la seva escriptura va mantenir un arrelament inqüestionable al segle XVIII, del qual sempre es va sentir deutor. Autor d’una quarantena d’òperes, Rossini va ser un dels compositors més sol·licitats del seu temps i era reclamat a Nàpols, Venècia, Roma, Milà o París. Per això no era estrany que sovint fes ús del «reciclatge» en moltes de les seves òperes. Precisament Il viaggio a Reims seria objecte, tres anys després de l’estrena, d’un clar aprofitament, perquè Rossini utilitzaria pràcticament tota la partitura per a la hilarant Le Comte Ory. Tot i la seva fama i popularitat com a compositor d’òpera buffa (còmica), Rossini va ser igualment un destacat autor d’òpera seria. Retirat a París prematurament el 1829, el músic va deixar d’escriure òperes i va dedicar la resta de la seva vida (trenta-nou anys) a la composició de peces de saló i a l’altra de les seves grans passions, la gastronomia. Il viaggio a Reims va ser l’última òpera de Rossini escrita en la seva llengua materna i abans de les seves cinc últimes obres per al teatre, 14 / 15

destinades a París i en francès. Etiquetada com a dramma giocoso en tres actes (les edicions recents els concentren en un de sol), és evident que el pes de la comicitat li dona un relleu especial i molt característic.

Llibret i llibretista Luigi Balocchi va escriure el llibret d’Il viaggio a Reims ossia L’albergo del Giglio d’Oro sobre uns passatges de Corinne, ou L’Italie, un dels primers relats considerats feministes de la història de la literatura, de la no menys feminista Anne-Louise Germaine Necker, coneguda com a Madame de Staël. L’estructura de la peça, tot i algunes accions dramàtiques, funciona, des d’un cert estatisme, a partir d’una història molt simple: els convidats a la cerimònia de coronació de Carles X com a rei de França queden aïllats a l’hotel balneari on s’hostatgen, a la vora de Reims. Allí passen una jornada completa amb petites incidències amoroses i amb una petita cerimònia casolana que simula la coronació. Il viaggio a Reims

Estrena Il viaggio a Reims es va estrenar al Théâtre Italien de París el 19 de j uny de 1825. Tenint en compte que es tractava d’un encàrrec a l’entorn de la coronació de Carles X, Rossini no va creure en la seva viabilitat futura i, per això, després de tres funcions més, el compositor va retirar-la i, més tard, va reaprofitar-ne gran part del material per aLe Comte Ory. Il viaggio a Reims es donava per perduda fins que a principis dels anys setanta, en plena Rossini Renaissance, la musicòloga Janet Johnson va localitzar diversos manuscrits que van permetre la recons- trucció de l’òpera, reestrenada amb gran èxit a Pesaro el 1984, amb direcció musical de Claudio Abbado i escènica de Luca Ronconi.

Estrena al Liceu Il viaggio a Reims no va arribar al Gran Teatre del Liceu fins al 10 de març de 2003, amb direcció musical de Jesús López Cobos i escènica de Sergi Belbel i amb un repartiment que incloïa, entre d’altres, les veus de Josep Bros, Mariola Cantarero, Enzo Dara i María Bayo. El diari El País va publicar dos dies més tard la crítica de Javier Pérez Senz, que va referir-se a l’òpera amb aquestes paraules: «La supremacía del canto sobre el casi inexistente teatro es tan rotunda que sólo cabe rendirse ante la inspiración canora derrochada por Rossini en un anto- lógico catálogo de arias, dúos y concertantes». Amb el teló abaixat 16 / 17

Diversos moments dels assaigs d’Il viaggio a Reims al Teatre Il viaggio a Reims

Emilio Sagi planteja la producció amb un despullament total de l’escena (fotògraf Javier del Real/Teatro Real) 18 / 19

ARGUMENT

ACTE ÚNIC Maddalena, governanta del balneari Il Giglio d’Oro, apressa i renya els servents de l’establiment pels preparatius del viatge que els hostes que arribaran han d’emprendre per anar a Reims, a la coronació del rei Carles X, a la qual ella lamenta no poder assistir.1 Don Prudenzio, el metge del balneari, repassa amb el servent Antonio alguns detalls del menú del dia i Madame Cortese, la propietària, recomana als treballadors del local la millor manera de tractar els hostes. La comtessa de Folleville expressa a la seva donzella Modestina la preocupació perquè no ha arribat el seu equipatge.2 Don Luigino, cosí de la comtessa, li comunica aleshores una mala notícia: la diligència que duia tots els objectes personals de Folleville ha bolcat i l’equipatge s’ha perdut. La comtessa es desmaia quan arriba el baró de Trombonok, oficial alemany que es burla de la situació creada. Tanmateix, Modestina arriba amb l’únic objecte salvat de l’accident: un barret, que la comtessa rep amb entusiasme gens dissimulat. Qui entra aleshores és Don Profondo, antiquari italià, que paga l’im- port del viatge a Trombonok. Se’ls afegirà Melibea, comtessa polonesa, desitjada pel comte de Libenskof, aristòcrata rus rival en amors de Don Alvaro, oficial espanyol que també estima Melibea.3 Els dos homes s’en- fronten davant la mirada divertida de l’aristòcrata polonesa i de l’escep-

Comentaris 1 Tot i que el 1936 es va desco- 2 «Partir, o ciel! Desio» és l’ària 3 Apareix aquí el primer gran musicals brir un manuscrit identificat de la comtessa. Rossini pren concertant de l’òpera, un sextet com a obertura d’Il viaggio a el partit de la ironia exagerant («Sì, di matti na gran gabbia») Reims, en realitat es tractava les inflexions dramàtiques de que és una mostra genial de d’un ballet de Le siège de Folleville. Una segona secció Rossini en números de conjunt. Corinthe utilitzat com a preludi. («Grazie vi rendo, o Dei») no De fet, Il viaggio a Reims no té estalvia passatges en colora- obertura. tura amb un simpàtic acompa- nyament. Il viaggio a Reims

Al final del primer acte, els cantants canvien els barnussos per elegants esmòquings i vestits de nit (fotògraf Javier del Real/ Teatro Real)

ticisme de Trombonok i Don Profondo. L’acció queda interrompuda pel cant de Corinna, poetessa italiana, que des de la seva cambra entona una dolça cançó que apaivaga la tensió de l’escena anterior.4 Madame Cortese s’estranya del retard de la diligència que ha de dur els hostes a Reims, mentre que el lord anglès Sidney mostra el seu amor vers Corinna5 i no atén les preguntes de Don Profondo sobre la ubicació d’estrambòtiques antiguitats, com la cuirassa del rei Artús.6 El cavaller Belfiore és un francès que es prostra als peus de Corinna, rendit pel seu amor. Ella el rebutja i Don Profondo, que els ha escoltats, enumera les característiques de cadascun dels companys del balneari en funció de la nacionalitat i de les pertinences que duen.7 La comtessa de Folleville demana a Don Profondo si ha vist Belfiore, però l’italià respon amb evasives. Don Alvaro i Libenskof es pregunten per la causa de la demora en el viatge cap a Reims quan arriben Trom- bonok i el carter Zefirino anunciant que no hi ha possibilitat dellogar cap carruatge que dugui a Reims els hostes del balneari. La notícia causa una gran consternació en tots els personatges.8 Però Madame Cortese també té una carta, procedent de París, que anuncia que el rei oferirà a Argument 20 / 21

Comentaris 4 Les dues àries de Corinna, rades per un passatge coral 8 És la gran peça concertada musicals «Arpa gentil, che fida» i la que que donarà lloc a la cabaletta per a catorze veus, veritable conclourà l’òpera («All’ombra conclusiva («Dell’alma diva»). mostra del domini de Rossini amena») són les úniques notes 6 Es tracta del duet «Nel suo en el terreny dels números de serioses de la partitura. Rossini divin sembiante», escrit en dues conjunt. La primera secció («Ah! dona al personatge un caràcter seccions i que obliga els dos A tal colpo inaspettato») és un eteri, meravellosament dibuixat solistes a cantar amb domini passatge admirable escrit a amb unes melodies i una del fraseig i amb exigències en cappella. L’última («Fra dolci orquestració que aturen l’acció els passatges sobreaguts. e cari palpiti») funciona com a trepidant de l’obra. cabaletta. 7 La cèlebre «Medaglie incompa- 5 «Ah! Perché la conobbi.... Invan rabili» és una ària sensacional, strappar dal core» són el reci- un triomf de l’escriptura en osti- tatiu i l’ària de Lord Sidney. El nato tan pròpia de Rossini, rica primer passatge està precedit també en sil·labats histriònics, per un ampli obligat per a flauta per incidir en la caricatura de que constitueix una veritable les diferents nacionalitats. El peça de concert, no exempta número demana a l’intèrpret de dificultats per a l’instrumen- que exageri cadascuna de les tista. L’ària pròpiament dita està estrofes referides als països dividida en dues seccions sepa- indicats. Il viaggio a Reims

El to de frescor i comicitat és constant en el dramma giocoso de Rossini (fotògraf Javier del Real/Teatro Real) Argument 22 / 23

la capital francesa tota mena de celebracions i espectacles per a aquells que no puguin assistir a Reims. La comtessa convida aleshores tothom a reunir-se a la seva mansió de París, un cop hagin deixat el balneari. Mentrestant, els hostes acorden celebrar la coronació del rei aquella mateixa nit a l’establiment de Madame Cortese. El baró de Trombonok intercedeix per la pau entre Libenskof i Don Alvaro. Melibea es troba aleshores amb el comte, es reconcilien i es juren amor etern.9 Els servents Antonio i Gelsomino informen Maddalena que tot és a punt per a la celebració d’aquell vespre i els hostes entren a la gran sala del balneari per oferir una vetllada amb himnes, balls i cants de cadascuna de les nacions que representen. El baró de Trombonok actua de mestre de cerimònies10 i dona pas a les intervencions de Melibea, Libenskof, Don Alvaro, Lord Sidney, Belfiore i Folleville, Madame Cortese i Don Profondo, abans que Corinna culmini la sessió amb un himne a Carles X de França.11 Tothom exalta aleshores les virtuts del nou monarca.12

Consulteu l’argument en format de lectura fàcil: https://goo.gl/oGv1Cu

Comentaris 9 «D’alma celeste, o Dio!» és el Haydn va escriure el 1797 en 12«All’ombra amena» és una musicals duet entre Libenskof i Melibea, honor de l’emperador d’Àustria delicada pàgina de cant volàtil escrit en dues seccions, la i que va ser utilitzada al seu i amb vocalitzacions compro- segona de les quals juga amb Quartet en Do major, op. 76, meses i salts intervàlics en què els irònics comentaris dels «Emperador». intervé l’arpa. «Vivva il diletto» instruments de fusta. 11La successió d’ariette al llarg serà el cor conclusiu, cantat per 10«Or che regna fra le genti» és d’aquest passatge final de tots els personatges. la breu intervenció de Trom- l’òpera dona peu a l’ús de refe- bonok abans de donar pas a rències a colors locals d’una la resta de convidats. Rossini comicitat irresistible, com ara utilitza aquí la melodia –de l’ac- la polonesa («Ai prodi guer- tual himne alemany– que F. J. rieri»), la tirolesa («Più vivace e più fecondo») o el fandango («Omaggio all’Augusto Duce»). Il viaggio a Reims

La producció d’Il viaggio a Reims compta amb Pepa Ojanguren com a figurinista (fotògraf Javier del Real/Teatro Real) 24 / 25

ENGLISH SYNOPSIS

SINGLE ACT Maddalena, the housekeeper of the Golden Lily spa, is scolding the servants for their poor preparations for the arrival of the important people who are travelling to Reims for the coronation of Charles X of France, which she regrets not being able to attend.1 The hotel’s doctor, Don Prudenzio, checks with Antonio that his instructions about the meals have been followed, and Madame Cortese, the proprietress, requests that everyone should be enthusiastic about the travellers’ needs. Countess Folleville expresses her concern to her maid Modestina because her luggage has not yet arrived.2 Don Luigino, the Countess’s cousin, informs her that the stagecoach carrying all her boxes had overturned and all her personal belongings have been lost. The Countess faints and Baron Trombonok arrives. The German official makes fun of the situation when Modestina appears with the only object that was recovered from the accident, a Paris bonnet, and the Countess openly rejoices that it has been saved. They are joined by an Italian antiques dealer, Don Profondo, who pays for Trombonok’s share of the journey; by a Spanish officer, Don Alvaro, the Polish Marquise Melibea and Count Libenskof. Don Alvaro and the Count are rivals for the Marquise’s affections.3 The two men

Comentarios 1 Although a manuscript was 2 “Partir, o ciel! Desio” is the 3 This is the first great concer- musicales discovered in 1936 that was Countess’s aria. Rossini plays tante of the opera, a sextet identified as the overture of Il with irony to exaggerate her (“Sì, di matti na gran gabbia”) viaggio a Reims, it was in fact dramatic inflections. A second which is an example of Rossini’s from the ballet Le siège de section (“Grazie vi rendo, o Dei”) genius dealing with ensemble Corinthe used as a prelude. spares no coloratura passages pieces. Actually, Il viaggio a Reims has with a pleasant accompaniment. no overture. Il viaggio a Reims

confront one another while the Marquise looks on with amusement, and Trombonok and Don Profondo with scepticism. The action is interrupted by the Italian poetess Corinna, who sings offstage of brotherly love, relieving the tension of the earlier scene.4 Madame Cortese is concerned that the horses have not arrived for the guests’ journey to Reims, while Lord Sidney, an English coronel, makes a display of his love for Corinna5 and ignores Don Profondo’s strange requests for information about the location of antiquities such as King Arthur’s cuirass.6 The French Chevalier Belfiore joins Corinna and declares his love. She repudiates him, and Don Profondo, who has seen them together, enumerates the characteristics of his fellow travellers according to their nationality and possessions.7 Countess Folleville asks Don Profondo if he has seen Belfiore, and is displeased with his evasive answers. Don Alvaro and Libenskof ask about the horses for the rest of the journey when Trombonok and the courier Zefirino arrive, reporting that there are no horses available

Comentarios 4 Both of Corinna’s arias, “Arpa Sidney. The first passage is soloists to master phrasing and musicales gentil, che fida” and the one preceded by an extensive flute passages with high notes. which concludes the opera obbligato that constitutes a 7 The famous “Medaglie (“All’ombra amena”) are the true concert piece in itself, incomparabili” is a sensational only serious performances not without its difficulties aria, a triumphant example of the score. Rossini gives for the instrumentalist. The of Rossini’s ostinato, which is the characters an ethereal aria itself is divided into two also rich in histrionic syllable quality, which is marvellously sections which are separated emphasis, to underscore the sketched with melodies and an by a choral passage that leads caricature of the national traits. orchestration that halt the fast- to the concluding cabaletta The number requires each paced action of the opera. (“Dell’alma diva”). performer to exaggerate every 5 “Ah! Perché la conobbi.... Invan 6 This is the duet “Nel suo divin verse referring to the countries strappar dal core” are the sembiante”, written in two mentioned. recitative and the aria by Lord sections that requires the English synopsis 26 / 27

anywhere to take them to Reims. Everyone is horrified8 but Madame Cortese appears with a letter from Paris, which says that the King will organise great festivities in the capital for anyone who was not able to get to Reims. The Countess invites the entire company to her home in Paris for the celebrations. In the meantime, a grand banquet will be held at the Golden Lily that evening to celebrate the King’s coronation. Baron Trombonok reconciles the jealous Count Libenskof with the Marquise, who has been seen with Don Alvaro. When he departs, the misunderstanding is resolved and they declare their eternal love for each other.9 The servants Antonio and Gelsomino inform Maddalena that all is prepared for the evening’s banquet and Baron Trombonok introduces a series of short national songs sung by each of the travellers10 featuring performances by Melibea, Libenskof, Don Alvaro, Lord Sidney, Belfiore and Folleville, Madame Cortese and Don Profondo, and a final improvised solo by Corinna with a hymn to Charles X, King of France.11 Everyone extols the virtues of the new monarch.12

8 This is the great concert piece 10“Or che regna fra le genti” is such as to Poland (“Ai prodi for fourteen voices, a true Trombonok’s brief interlude guerrieri”), the Tyrol (“Più vivace example of Rossini’s mastery before introducing the e più fecondo”) or the fandango of ensemble pieces. The remaining guests. Here Rossini (“Omaggio all’Augusto Duce”). first section (“Ah! A tal colpo uses the melody of the German 12“All’ombra amena” is a delicate inaspettato”) is an admirable anthem, which F.J. Haydn page of volatile singing and passage written a cappella. wrote in 1797 in honour of the committed vocalisations The last one (“Fra dolci e cari Austrian emperor, and which and intervallic developments palpiti”) works as a cabaletta. was used in his C major op. 76 featuring the harp. “Vivva il 9 “D’alma celeste, o Dio!” is quartet “Emperor”. diletto” is the final chorus sung the duet with Libenskof and 11 The string of ariette throughout by all the characters. Melibea, written in two sections, this final passage of the opera the second of which plays leads to the use of irresistibly against the ironic comments by comical local references, the wood instruments. Il viaggio a Reims

Carles X de França de François Gerard (1825) La cita 28 / 29

Viatjar és un dels plaers més tristos de la vida. Quan us trobeu bé en una ciutat estrangera, vol dir que comenceu a fer-vos-hi una pàtria; però travessar països desconeguts, sentir parlar una llengua que gairebé no enteneu, veure rostres humans sense relació amb el vostre passat ni amb el vostre futur, no és més que soledat i aïllament sense descans ni dignitat.

MADAME DE STAËL Corinne ou L’Italie Il viaggio a Reims

Emilio Sagi en un assaig d’Il viaggio a Reims al Liceu 30 / 31

SOBRE LA PRODUCCIÓ

Emilio Sagi Director d’escena

Il viaggio a Reims mostra de manera divertida una particular situació existencial La primera vegada que vaig fer Il viaggio a Reims va ser per a l’Acadèmia Rossiniana de Pesaro, per encàrrec del mestre Alberto Zedda. Al principi em vaig sentir una mica sobrepassat pel projecte, perquè coneixia perfec- tament la producció del mestre Luca Ronconi amb escenografia del’arqui - tecta Gae Aulenti, i em semblava un autèntic sacrilegi dur a terme un altre muntatge al mateix espai. Però va ser el mateix mestre Ronconi qui em va animar a seguir endavant, dient-me que de ben segur seria capaç de dissenyar una producció diferent i original. Després de l’ànim que em van produir les paraules del mestre, vaig decidir plantejar la producció amb un despullament total de l’escena, amb una proposta de nuesa absoluta. No vaig treballar amb un escenògraf, simplement vaig demanar als especialistes del Festival de Pesaro una plataforma sobre la qual muntar elements que evoquessin una espècie de beauty farm de la nostra època i, pel que fa al vestuari, volia que els personatges sortissin en barnús perquè a l’escena final del primer acte se’l canviessin per elegants esmòquings i vestits de nit, despullant-se i vestint-se davant del públic. Il viaggio a Reims és un viatge cap a enlloc, amb els seus personatges atrapats en un lloc de pas il·luminat, assolellat i confortable però que, en realitat, és terra de ningú. Dins d’un to de comicitat general i de la frescor que Rossini va imprimir en aquesta cantata escènica, es percep una particular situació de caràcter existencial, la d’uns personatges que no saben què fer amb les seves pròpi- es vides, que parlen de grans coses però que mai no fan res per ningú, que ni treballen ni viuen per res ni ningú en concret; aquest viatge sense destí ens permet conèixer les confessions encantadores i, alhora, patètiques, d’aquest grup d’homes i dones que parlen sempre d’un rei, Carles X —com podria ser qualsevol altre—, pel qual sembla que senten veneració, tot i que a cap d’ells els passa pel cap de fer res en favor d’aquest aristòcrata. Il viaggio a Reims

La producció d’Emilio Sagi s’estrenà el 2001 al de Pesaro (fotògraf Javier del Real/Teatro Real) 32 / 33

UNA ÒPERA ESCUMOSA

Roger Alier Crític musical

Il viaggio a Reims és una òpera en dos actes, escrita com una cantata cele - brativa amb motiu de la coronació del rei Carles X de França, suc cessor del seu germà Lluís XVIII, que pocs anys abans havia fet concedir ge ne- rosos contractes a Rossini perquè aquest es quedés a París. Ja abans que Rossini viatgés a Londres (on va acabar d’arrodonir la seva fortuna pels èxits increïbles que hi va obtenir), el rei li havia fet ofe riments d’aquells que no es poden rebutjar (entre ells, l’absurd títol d’Inspector general del cant a França, del qual el mateix Rossini s’havia mofat més d’una vegada (s’aturava pel carrer quan sentia cantar algú i justificava la seva actitud amb el seu càrrec “oficial”). Lluís XVIII (“el rei amb forma de pe ra”, com deien els seus nombrosos enemics), que havia dut una política una mi ca més liberal que la que propugnaven les forces aliancistes, encapçalades per l’Àustria de Metternich i la de l’emperador de Rússia, va m orir el 1824, i la successió va correspondre encara a un altre germà del guillot inat Lluís XVI, i que havia dut sempre el títol de comte d’Artois. El nou mona rca, molt més conservador que el seu antecessor, va mantenir Rossini al seu servei i aquest va dedicar-li aquest homenatge musical amb motiu de la c oronació, la qual el nou rei, que naturalment era molt de l’antic règim, va voler que es fes a la catedral de Reims, com havien fet tradicionalment els re is Borbó de França (ell en seria l’últim). Il viaggio a Reims

ATESA LA Obra de circumstàncies FORMA ESPECIAL Rossini ja no tenia tan viva la flama creativa de les seves antigues capa- D’AQUESTA OBRA citats improvisatòries i va preferir fer una obra més de circumstàncies del que hauria fet en condicions normals. La multitud de les seves distincions i CELEBRATÒRIA, el seu immens prestigi li van facilitar l’accés al Théâtre des Italiens, que en ROSSINI VA FER aquells moments era una sala molt important a París. L’enrevessadíssima UN MOSAIC DE història dels teatres lírics de París impedeix que entrem en detalls (hem de PERSONATGES DE pensar que l’“Òpera gran” ha estat ubicada en catorze sales diferents des PROCEDÈNCIES de la seva fundació el 1673 com a Académie Royale de Musique, on no DIVERSES. es podia fer una òpera si no era en francès. Rossini aviat superaria aquest obstacle, però en aquest moment encara no podia fer-ho). Atesa la forma especial d’aquesta obra celebratòria, Rossini va fer un mosaic de personatges de diferents procedències (14 personatges importants i 4 comprimaris, més el cor). Els més importants són nobles, dames, diplomàtics i militars que es troben en un balneari per assistir a la coronació del nou rei; però en el moment de buscar mitjans de trans- port —ja passava aleshores!— es troben amb tal demanda de vehicles i cavalls per fer viatjar a Reims els assistents (a l’època encara no hi havia cap altre mitjà de locomoció), que el grup acollit al balneari s’haurà de quedar sense anar a la coronació i, amb gran satisfacció de la propietària de l’establiment, Madama Cortese (que hi veu un considerable increment dels ingressos), decideixen celebrar-la en el mateix balneari. Recordem que feia poc que Rossini havia estat el compositor oficial de la Santa Aliança —l’organització reaccionària que pretenia fer tornar Europa a la política i la situació d’abans de la Revolució— i, per tant, aquest acte d’homenatge a un monarca de tal orientació política no fa Una òpera escumosa 34 / 35

sinó reflectir l’ambient polític del moment, que té una correspondència estètica amb el que podríem considerar la fase final del Neoclassicisme. El més curiós és que, entre les diferents nacions representades en el balneari, hi ha una dama polonesa— tot i que Polònia feia molt de temps que no existia com a país, dividida com estava entre Rússia, Alemanya i Àustria. Aquest és un dels pocs detalls que poden semblar políticament “avançats”, si es pot dir així, de l’obra. Però cal advertir que Polònia havia estat sempre considerada com un país susceptible de trobar ajut en la política francesa (França havia intervingut més d’una vegada en la seva vida nacional), tot i que Napoleó no ho havia fet amb prou eficàcia com per alliberar-la dels seus ocupants.

Estrena i vida posterior Il viaggio a Reims es va estrenar al Théâtre des Italiens de París el 19 de juny de 1825 com a part de les festes de la coronació del rei, i hi van cantar grans figures de la lírica del moment, com Giuditta Pasta, Laura Cinti-Damoreau, el baix Nicolas Levasseur i el Domenico Donzelli, és a dir, el que en aquells moments era un conjunt estel·lar, però l’estruc- tura poc habitual de l’obra va fer que no agradés gaire (el públic d’aquell teatre estava avesat a una altra mena d’espectacles) i només se’n van fer tres audicions. Anys més tard, el 1854, se’n van fer dues audicions a Viena amb motiu del casament de l’emperador Francesc Josep I i Isabel de Baviera, la famosa “Sissi”, però l’obra no va suscitar cap interès i ja no es va tornar a representar més. Ja feia anys que Rossini n’havia aprofitat una bona part de la partitura per fer l’òpera còmica —ara en francès— Le Comte Ory (1828), amb alguns afegits, la qual va tenir un gran èxit pel seu Il viaggio a Reims

L’argument principal se centra en l’aïllament d’uns convidats a la cerimònia de coronació de Carles X, com a rei de França, en un hotel balneari, a la vora de Reims (fotògraf Javier del Real/Teatro Real) Una òpera escumosa 36 / 37 Il viaggio a Reims

AQUEST ACTE D’HOMENATGE A UN MONARCA NO FA SINÓ REFLECTIR L’AMBIENT POLÍTIC DEL MOMENT, QUE TÉ UNA CORRESPONDÈNCIA ESTÈTICA AMB EL NEOCLASSICISME.

tema molt “picant” i divertit. Els italians notaven que a França la censura era molt més benvolent que no pas a Itàlia, com comentaria Bellini arran dels seus Puritani del 1835. Després, Il viaggio a Reims va ser totalment oblidada —com havien quedat també oblidades gairebé totes les obres de Rossini, a la primera meitat del segle XX— però el 1977 es van trobar els materials d’orquestra procedents de les representacions del 1854, i els musicòlegs Janet Johnson i Philip Gossett la van reconstruir per al Festival de Pesaro, quan aquesta entitat va començar a funcionar com a via per recuperar les creacions del gran compositor de la ciutat. En vista de l’èxit obtingut, el director Claudio Abbado, aleshores director musical de l’Òpera de Viena, va fer un gran espectacle públic d’aquesta reestrena (1984), que es va retransmetre per televisió a molts països europeus i americans, i l’astuta casa discogràfica Deutsche Grammophon va enregistrar-la (amb el tenor català Eduard Giménez en el paper que havia cantat Domenico Donzelli, el del Comte Belfiore). Des d’aleshores, Il viaggio a Reims ha estat representada a molts dels grans teatres d’òpera del món (al Liceu, el 2003) i fins i tot al Festival Mozart d’A Co ruña (2002). La trama és senzilla: Madama Cortese (soprano) dirigeix el baln eari Il Giglio d’Oro, de la població francesa de Plombières, i té cura q ue les minyones vagin polides i que els criats siguin eficients, i t ambé vigila de ben a prop la caixa en la qual va reunint els diners que anirà cobrant als hostes. Entre els estadants hi ha una dama polonesa, Melibea, que va quedar vídua d’un oficial francès (fet que serveix per justificar l a seva presencia allà); hi ha també una dama molt capriciosa, Madame de Folleville , preo- cupada perquè no ha arribat el barret de luxe que havia comprat per a l’ocasió (i que, finalment, acabarà arribant); hi ha també Cori nne, una actriu i cantant romana famosa per les seves improvisacions —i que tocarà l’arpa. Pel balneari s’hi mouen també diversos nobles, c om el Comte Belfiore, l’avorrit cònsol anglès Lord Sidney, l’alemany Baró de Trombonok, el noble rus Baró de Libenskof, el “grande” espanyo l Don Una òpera escumosa 38 / 39

Alvaro i un col·leccionista de medalles i joies que ha vingut a fer negocis, Don Profondo. Aquests i altres personatges giren a l’entorn de les dames i tenen més o menys èxit en les seves propostes amoroses. De sobte arriba la nova terrible: no hi ha cavalls per anar de cap manera a Reims! Resignats a quedar-se al balneari, els personatges decideixen celebrar la coronació amb un gran sopar —Madama Cortese ho troba una idea magnífica— i es prepara un menjador amb tota mena d’emblemes al·lusius al nou monarca. Com que aquí el nou rei rep l’ho- menatge de tots, cada un dels convidats canta una intervenció musical del seu propi país —curiosament, una de les més ensopides és la de l’espanyol Don Alvaro— i, al final, la Marquesa Melibea fa un elogi de la figura del nou rei francès Carles X, amb el qual s’acaba l’obra.

Números més destacats:

ACTE I Ària de la comtessa «Partir, o ciel!» Sextet “Sì, dei matti la gabbia” i “Arpa gentil” (amb Corinna) Duet “Nel suo divin’ sentimento” (Comte Belfiore i Corinna) Ària «Medaglie incomparabili» (Don Profondo) Concertant a 14 veus (tots els principals): no hi haurà viatge

ACTE II Cor “L’allegria” Himne alemany (Baró de Trombonok) Cançó anglesa (Lord Sidney) Polonesa “I prodi guerrieri” (Marquesa Melibea) Cançó espanyola “Omaggio all’augusto” (Don Alvaro) Tirolesa (Madama Cortese i Don Profondo) FINAL Il viaggio a Reims

Caricatura de Gioachino Rossini en la portada de Le Hanneton (1867) La cita 40 / 41

El melòman refinat prefereix a la farsa l’intel·ligent desenvolupament de la comèdia de caràcter. Sota aquest aspecte, la música d’Il viaggio a Reims justificava plena- ment el gran èxit que va tenir en la seva estrena. El llibret és modera- dament còmic i l’opció estilística de Rossini recorre un camí paral·lel entre l’òpera bufa i l’òpera seriosa, amb un resultat global de tipus semiseriós.

ALBERTO ZEDDA Divagacions rossinianes Il viaggio a Reims

Il viaggio a Reims torna al Teatre amb dos repartiments sota la direcció musical de Giacomo Sagripanti (fotògraf Javier del Real/ Teatro Real) 42 / 43

EL VIATGE AL BELCANTISME

José Luis Téllez Musicògraf

Carles X, l’últim net de Lluís XVIII, va ser coronat a la catedral de Reims el 29 de maig de 1825. Rossini, establert a París des de l’any anterior, va compondre Il viaggio a Reims per festejar la solemnitat de l’acte i l’estrenà el 19 de juny al Teatro Italiano, que ell mateix dirigia. Entre les diverses pièces de circonstance escrites per a l’ocasió, va haver-hi també un pasticcio titulat Louis XII ou la route de Reims, que utilitzava música extreta de diverses obres de Mozart. Era la primera òpera que Rossini escrivia a França: quatre anys més tard, va aconseguir que el govern li concedís una pensió vitalícia de 6.000 francs anuals. Era una quantitat desmesurada (el pressupost per a obres públiques i hospitals no passava dels 14 milions), que li va ser retirada amb el triomf de la Revolució de 1830 i que només va aconseguir recu- perar després de sis anys de litigis. L’estrena va comptar amb un elenc absolutament excepcional, la qual cosa, sens dubte, va contribuir en el triomf de la vetllada (encara que sembla que Carles X es va avorrir): tant a Stendhal com a Castil-Blaze l’obra els va semblar una de les creacions rossinianes més felices. Es van fer dues representacions més el 23 i el 25 d’aquell mateix mes i una altra en benefici dels damnificats de l’incendi de Salins, però el seuaràcter c propagandístic de la Restauració va impedir que l’obra tingués el recor- regut lògic de qualsevol èxit. El tenor Marco Bordogni (que havia encarnat el Comte Libenskopf), en una carta a l’empresari Giovanni Battista Benelli, afirmava que “l’òpera interpretada per a la coronació tituladaIl viaggio a Reims, tot i que havia agradat moltíssim, no és una obra que pugui inter- pretar-se en qualsevol ocasió, tenint en compte l’assumpte”. Sense el consentiment de Rossini (i amb el llibret convenientment manipulat per Jean-Henri Dupin) es van fer algunes representacions més: Il viaggio a Reims

la primera, el 26 de novembre de 1848, amb el (núm. 8) i el Finale (núm. 9). Gràcies a la Fundació títol Andremo a Parigi, al Teatro Italiano (la direcció Rossini de Pesaro, Janet Johnson va poder resta- del qual havia abandonat Rossini el 1836), per blir l’original confrontant el llibret de Luigi Balocchi festejar la caiguda de Louis Philippe, i una altra amb les parts instrumentals de l’estrena conser- (més fidel a l’original), el 26 d’abril de 1854, amb vades a la Biblioteca de l’Opéra de Paris i l’edició el títol Un viaggio a Vienna, al Kärntnertortheater, realitzada per Troupenas el 1828, la qual cosa va per al matrimoni de Francesc Josep I amb Isabel possibilitar el seu retorn a l’Auditori Pedrotti de de Baviera (popularment coneguda com “Sissi”): Pesaro el 18 d’agost de 1984, amb un repartiment la mateixa partitura servia per a la monarquia i no menys espectacular que el de 1825. A partir per a la república, per als Borbó i per als Habs- d’aquest instant, l’obra s’ha convertit en l’emblema burg. Prèviament, amb llibret d’Eugène Scribe i del ROF (Rossini Opera Festival) i, cada any, els Charles-Gaspard Poirson, Rossini havia reutilitzat alumnes més excel·lents de cada curs de l’Aca- bona part de la música a Le Comte Ory, que es dèmia Rossiniana de Pesaro l’interpreten. L’ober- va estrenar a la sala Le Pelletier el 28 d’agost tura, o no va existir mai o va desaparèixer: la que de 1828 per a l’Académie Royal de Musique. s’utilitza és apòcrifa i està basada en la música de Durant molt de temps, l’original d’Il viaggio a Reims dansa del finale de Le siège de Corinthe. es va donar per perdut. El 1977, i de manera poc Al llibret d’Il viaggio a Reims no deixa de perce- menys que casual, Philip Gosset va descobrir, a la bre’s un llunyà sarcasme cap a Corinne, ou l’Italie Biblioteca del Conservatori de Santa Cecilia de (1807), la novel·la de Madame de Stäel, cap al Roma, l’autògraf de les parts no utilitzades a Le seu sentimentalisme i el seu cosmopolitisme: com Comte Ory: fragments del sextet (núm. 3), l’escena allà, apareixen personatges de diverses parts i l’ària de Milord (núm. 4), el duet Corinna-Belfiore d’Europa, incloent-hi un espanyol (Don Alvaro, (núm. 5), l’escena i el duet Melibea-Libenskof que manifesta la seva nacionalitat amb una vigo - 44 / 45

Il viaggio a Reims compta amb unes clares pinzellades iròniques (fotògraf Javier del Real/ Teatro Real)

rosa seguidilla). Com una espècie d’apologia de la coronació, no poden fer-ho perquè no troben cap Quàdruple Aliança, la partitura inclou els himnes mitjà de transport i improvisen una festa en honor de la Gran Bretanya, Àustria, Rússia i Prússia, del rei en benefici dels habitants de Plombières més una cançó de lloança al sobirà a càrrec de (és a dir, el públic assistent a la representació). Corinna (“All’ombra amena del Giglio d’Or”), atès L’òpera estàtica Il viaggio a Reims (cantata scenica, que la Marsellesa estava prohibida: el títol alter- tal com la va denominar el mateix Rossini) cons - natiu, L’albergo del Giglio d’Oro, ja suposava una titueix el zenit enlluernador de la vocalitat virtuo - explícita referència borbònica. sística, però també de la inventiva orquestral, que Entre les figures presents a l’òpera cal entre- atorga un color particular a cada personatge. El veure les caricatures de personatges històrics com caràcter profundament abstracte de la música Talleyrand (Belfiore), Juliette Récamier (la Comtessa rossiniana aconsegueix aquí el màxim grau de de Folleville), el tsar Alexandre I (Libenskof) o el sublimació: podria dir-se que es tracta de la seva príncep Metternich (Trombonock), als quals s’ha partitura més personal, justament en la mesura en d’afegir la mateixa Corilla Olimpica, poetessa impro- què s’apropa al límit absolut d’idealització. Enemic visadora coronada al Campidoglio el 1776, i el doble de l’emotivitat en primer grau i de la seva agitació operístic de la qual té al seu càrrec la que potser enganyosa, Rossini projecta els seus personatges és la música més captivadora de tota la partitura sobre una dimensió arquetípica i, si bé els confe - (a part de l’excepcional “Pezzo concertato a quat- reix una certa despersonalització, els atorga, en tordici voci”), l’ària «Arpa gentil», que s’escolta en canvi, una grandesa que els transcendeix i els interno amb un fascinant efecte poètic. projecta sobre un horitzó diàfan davant el qual les Tot i que es tracta d’una peça celebrativa, la seves figures s’inscriuen amb plenitud i inqüestio- minúscula peripècia argumental no està mancada nable intemporalitat. d’ironia: els personatges, reunits per assistir a la Il viaggio a Reims

Carlos Chausson interpreta el rol de baró de Trombonok 46 / 47

CARLOS CHAUSSON: “AVUI EN DIA JA NO ACCEPTO PERSONATGES NOUS, PER TANT SEGURAMENT AQUEST SERÀ EL MEU ÚLTIM DEBUT”

És un cantant amb llarga experiència, respectat pels seus col·legues i que ha aconseguit esdevenir un dels baixos còmics de referència de la darrera generació. Parlem amb Carlos Chausson del seu ofici, del repertori que l’ha fet famós i del seu anunci de retirada dels escenaris.

Gran Teatre del Liceu. Quines són les característiques d’un bon baix còmic? Carlos Chausson. Les característiques vocals són diverses. És molt important la dicció, no només pel canto sillabato, sinó també pels recita- tius de Mozart o Donizetti… És molt important que s’entenguin, perquè tot el que diu el baix còmic normalment té una segona intenció. Però també cal que tingui una tessitura bastant àmplia, perquè hi ha papers que tendeixen a una zona més aguda de la veu, però d’altres et demanen una Il viaggio a Reims

“HI HA DIVERSOS CONFLICTES ENTRE PAÏSOS, PERÒ AL FINAL ÉS L’EUROPA EN PAU. PER TANT, ÉS UN TÍTOL QUE ACTUALMENT ÉS MOLT VIGENT”

riquesa tímbrica en el centre de la veu i en els greus. Un tercer punt és el volum i una bona projecció, perquè una veu petita en aquest repertori no funciona. I, finalment, és interessant la bellesa de la veu,una cosa que a qualsevol cantant seriós se li exigeix però a un cantant còmic, no. De fet, quan un baix té una veu no gaire bonica, se li acostuma a dir que si té gràcia cantant, per exemple, o Dulcamara, sí que podrà fer carrera... Evidentment jo no defensaré que un baix còmic hagi de tenir una veu de baixa qualitat tímbrica, però n’hi ha hagut molts casos.

Vostè va escollir intencionadament una carrera com a baix còmic? No, ha estat la carrera la que m’hi ha anat portant. Jo havia cantat Mefistofele, Faust, Commendatore... rols seriosos, però cantava aquests papers i després ningú em trucava. En canvi, la primera vegada que vaig cantar Il barbiere di Siviglia van començar a trucar-me. Aleshores, si et truquen per aquest repertori còmic i no ho fan en el repertori seriós, doncs esculls aquest camí. I jo, ben content!

També és important fer riure... Jo crec que fer riure depèn molt dels directors d’escena, perquè poden presentar escenes realment exagerades, que només per l’escena ja rius. Però jo opino que el cantant còmic, sobretot el baix còmic, ha de fer somriure, perquè si arribes a l’exageració de fer riure al públic, potser t’estàs passant. Jo espero que la gent s’ho passi molt bé amb mi, però sense passar-me. Perquè, en el fons, amb molts d’aquests personatges còmics, jo també estic buscant una crítica social que el llibretista i el compositor també buscaven. Per tant, el baix còmic es mou per un camí molt delicat i no es pot desviar excessivament ni cap a la seriositat ni cap a la comicitat desmesurada. Entrevista a Carlos Chausson 48 / 49

Quina diferència hi ha a l’hora de cantar baixos còmics de Mozart, Rossini o Donizetti? A Mozart es canta més, i cal una gran elegància musical que s’ha de respectar sempre; però també hem de tenir en compte que en les òperes amb llibrets de Da Ponte tot té molta profunditat, i això s’ha de notar en el cant. Al cap i a la fi, Mozart és austríac i Rossini i Donizetti són italians i, per tant, molt més expansius. En aquests dos darrers tens la possibi- litat de presentar una gamma de colors molt més cridaners i exagerats.

Des del seu punt de vista, com és la música de Rossini per a la veu? Rossini era un gran coneixedor de les veus! El que passa és que va tenir a la seva disposició grandíssims cantants, i aleshores va escriure coses molt difícils perquè tenia cantants que ho podien assumir, i actualment ens trobem amb dificultats tècniques molt exigents! I no només per l’obra en si, sinó perquè avui dia les partitures es canten més agudes o les orquestres i els teatres són més grans; i això fa que sigui un compositor molt complicat. És a dir, l’escriptura és respectuosa amb la veu, però amb unes exigències enormes, especialment en els concertants.

Sí? I tant! Estan plens d’onomatopeies molt complicades! En alguns dels concertants de Rossini acabes pitjor que en algunes de les seves àries.

Quan un dels seus alumnes li diu que vol cantar un paper rossinià, quin consell li dona? Que canti legato, si més no que ho intenti, aquesta és la clau! És a dir, en una escena de Rossini et pots trobar amb moltes notes juntes, i la tendència és cantar-les separades, com si fossin cops de martell. Il viaggio a Reims

Però s’ha d’enfocar per cantar-lo lligant aquestes una experiència absolutament inoblidable! És notes que, de fet, l’escriptura ja t’indica. D’aquesta una òpera d’encàrrec però és una genialitat. Hi manera s’aconsegueix elevar la dignitat musical ha diversos conflictes entre països, però al final del baix còmic. és l’Europa en pau. Per tant, és un títol que actu- alment està molt vigent. I pel que fa al personatge, És molt possible que hi hagi una part del Don Alvaro és un espanyol i per això m’era fàcil públic que amb Il viaggio a Reims vegi per d’interpretar, però Trombonok és alemany i se’m fa primera vegada una òpera de Rossini. Creu una mica més difícil identificar-m’hi, tot i que amb que és un bon títol per aproximar-se a l’ajuda d’Emilio Sagi segur que ho aconseguirem. aquest compositor? Sí, absolutament! No és una comèdia perfecta, Quan li ofereixen cantar un personatge que perquè la comèdia perfecta és Il barbiere di Sivi- no té en repertori, què ha de tenir perquè glia. Il viaggio a Reims teatralment funciona molt l’accepti? bé, però és elemental la posada en escena. Hi ha Avui en dia ja no accepto personatges nous, moltes escenes que només estan pensades pel per tant, segurament aquest serà el meu últim lluïment dels cantants i l’acció s’atura, de manera debut. I tot el que cantaré després d’aquesta que si el director d’escena té bones idees, ales- producció són papers que ja he cantat. He tingut hores tot funciona. Per tant, si algú vol veure una la sort d’estar 21 anys a l’Òpera de Zuric, i allà he òpera de Rossini, es trobarà amb una obra molt tingut l’oportunitat de fer moltes coses, perquè el divertida amb el suport de la producció d’Emilio director de l’òpera Alexander Pereira tenia molta Sagi, que aconsegueix fer que sigui divertidíssima. confiança en mi...

En aquesta producció debutarà un rol, el ... de fet, deia que Cecilia Bartoli i Baró de Trombonok. Com li arriba l’encàrrec vostè eren els seus cantants preferits! i per què l’accepta? La veritat és que tenia una confiança cega en Jo l’òpera ja la coneixia, havia cantat Don Alvaro mi! I m’ha donat l’oportunitat de fer papers molt amb Claudio Abbado a Viena i, per cert, va ser allunyats del meu repertori. I això em va servir Entrevista a Carlos Chausson 50 / 51

per adonar-me que no puc cantar de tot, és molt Entenc que el que vol fer ara és dedicar-se important que la meva veu s’adapti a la tessitura a la docència... del paper, però també me l’he de creure i m’he Sí, i és una cosa que tenia clara des de fa molt de veure cantant-lo. Per exemple, no he cantat de temps. Falstaff perquè no em veig cantant un personatge tan gras! És a dir, perquè accepti un paper m’hi Però té una data marcada a l’agenda amb la haig de poder identificar. seva última actuació? No, jo ara estic funcionant a partir d’ofertes. Ara Ja fa temps que va anunciar que volia reti- mateix, pràcticament al 80 % de propostes que rar-se dels escenaris i, de fet, en aquesta rebo dic que no. A les que dic que sí és perquè producció al Liceu farà el seu últim debut. el projecte em ve de gust o perquè són en algun Per què pren aquesta decisió de començar teatre on no he cantat mai... m’han de fer il·lusió. a allunyar-se dels escenaris? Ara tinc una sèrie de contractes que estan És difícil de dir dir no i fins aquí hem arribat, ja no tancats, i precisament el darrer contracte és aquí canto més. L’altre dia repassava la pel·lícula The al Liceu amb Manon Lescaut, la propera tempo- Music Teacher (Gérard Corbiau, 1988), protago- rada. La veu està en bones condicions i m’estic nitzada pel baríton José van Dam, que interpreta guiant per l’instint d’acceptar les propostes que un baríton molt famós de finals del segle XIX i em semblen raonables i que puc fer bé. principis del XX. Però en un moment determinat troba una noia de 19 anys i ell pensa que serà una gran diva, i decideix deixar de cantar. De fet, al final d’un recital diu al públic que estan veient la seva última actuació. I ningú ho entén, però ell dedica la seva vida a crear una diva. Jo ja l’havia vista quan es va estrenar i aleshores no ho vaig entendre, però ara ho veig amb una altra perspec- tiva i crec que és un error, però el puc entendre. Il viaggio a Reims

Il viaggio a Reims de 2002/03 comptà amb Jesús López Cobos com a director musical i Sergi Belbel com a director d’escena (fotògraf Antoni Bofill) 52 / 53

IL VIAGGIO A REIMS AL LICEU

Jaume Tribó Mestre apuntador

Estrena absoluta: 19 de juny de 1825 al Théâtre Italien de París Estrena a Barcelona i al Liceu: 10 de març de 2003 Última representació: 23 de març de 2003 Total de representacions: 12

Descobrir un Rossini nou després de cent trenta-cinc anys de la seva mort va ser una alegria del tot inesperada i que vàrem celebrar molts dels presents. Quan el 2003 el Liceu estrenà Il viaggio a Reims –d’això només fa catorze anys–, amb un èxit més que notable i molt centrat en la brillant producció de Sergi Belbel que tot i l’entusiasme del públic no ha tornat a aquesta casa, foren molts, massa, els qui s’exclamaren que un teatre com el Liceu hagués ignorat una de les millors òperes del músic i una de les més brillants sobretot pel que fa a nombre de primers papers: una òpera per a «divos», per a catorze «divos». Naturalment, una òpera costosíssima. El Liceu, però, ni havia ignorat ni havia oblidat res. Senzillament, fins al 1984 Il viaggio a Reims no existia. No n’existia ni la partitura d’orquestra ni el material ni una reducció per a cant i piano. Una òpera sense música és, naturalment, irrepresentable. D’Il viaggio a Reims, només se’n coneixia l’obertura (que Mario Rossi dirigí al Palau amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona), però que després s’ha sabut que és un número de ballet de Le siège de Corinthe, una de les òperes fran- ceses que Rossini va escriure per a París.

Il viaggio a Reims

Figurins de Javier Artiñano per a la producció de Sergi Belbel estrenada al Liceu la temporada 2002/03

Era el mateix Rossini qui havia renunciat a Il viaggio a Reims. Després de tres representacions amb èxit al Théâtre Italien de París la feu retirar. La utilització de diferents números de l’òpera a Le Comte Ory confirmava que el músic s’havia desentès d’aquell Viaggio a Reims que al cap i a la fi era una obra de circumstàncies. Encara el 1854 se’n representàa Viena un arranjament amb el títol curiós d’Un viaggio a Vienna. Després l’òpera desapareix de la cartellera. No n’existia cap partitura. Correspon a la musicòloga Janet L. Johnson el mèrit d’haver-ne fet l’edició crí tica després d’haver reunit els fragments dispersats per diferents arx ius i biblioteques a París, Roma i Viena. Em satisfà moltíssim que en qu atre dels nou números de què consta l’òpera, la font primària de les p arts vocals hagi estat la part de l’apuntador que sortosament i inexplicable- ment se salvà. Una versió preliminar de l’edició crítica es repr esentà a Pesaro l’any 1984. El món va descobrir una òpera magnífica de Rossi ni, i a més servida pel mestre Claudio Abbado i el regista Luca Ronconi. El repartiment, costós com cap altre, va reunir els noms de Cecil ia Gasdia, Lucia Valentini Terrani, Lella Cuberli, Katia Ricciarelli, el nostre Eduard Giménez, Francisco Araiza, Samuel Ramey, Ruggero Raimondi, Enzo Dara i Leo Nucci. Quan Il viaggio a Reims arribà al Liceu, el març del 2003, era una òpera estrenada i admirada a Milà, Viena, Londres i Nova York. La producció de Sergi Belbel va merèixer només lloances i causà molt bon efecte la gran piscina, amb aigua calentona, que ocupava gran part de l’escenari. Amb aquest Rossini es produí el debut liceista del mestre Jesús Lóp ez Cobos, que només ha tornat un altre cop, el 2005, per Rigoletto. Il viaggio a Reims al Liceu 54 / 55

El repartiment era costós: divuit cantants solistes, catorze dels quals tenen parts de compromís, molts amb àries, i que s’han de trobar tots al «Gran pezzo concertato a 14 voci». Per fer-ho més complicat, hi havia un doble repartiment dels solistes principals. Els assaigs van ser agitats, amb molta tensió i situacions violentes; alguns dels cantants contractats van cancel·lar, uns altres van ser protestats després d’haver assajat i algú fins i tot després d’haver cantat més d’una representació. La relació de cantants és llarga i recull noms molt estimats del públic del Liceu: Elena de la Merced, Cristina Obregón, Mariola Cantarero, María José Moreno i María Bayo entre les sopranos. El tenor principal, il cavalier Belfiore, va necessitar tres intèrprets diferents: el brillant Josep Bros en un rol en el qual es va divertir molt –el públic també–, un no tan brillant Giovanni Botta i, en una única represen- tació, la darrera, l’incombustible i sempre eficient Charles Workman. En la part de Lord Sidney s’alternaren Simón Orfila i Egils Siliņš i en el baró de Trombonok dos especialistes com Enzo Dara i Enric Serra. Àngel Òdena i Arturo Pastor s’alternaren en Don Alvaro. En parts de no tant de compromís el Liceu comptava llavors amb una munió de grans profes- sionals que arrodoniren l’espectacle: Josep Ruiz, Mireia Pintó, Claudia Schneider, Mercè Obiol, Jordi Casanova, Àlex Sanmartí i David Alegret, aquests dos últims debutants. Gairebé tots intervenien al compromès concertant a catorze veus.

Consulteu la cronologia detallada a: goo.gl/fJqGeZ Il viaggio a Reims

El 9 de juny de 1825 s’estrenà Il viaggio a Reims al Théâtre Italien de París. Dibuix de Gustavo Doré, gravat per Jahyer el 1856 La cita 56 / 57

No oblideu, italians, que l’Art Musical és completament ideal i expressiu... que la base i l’objectiu d’aquest Art ha de ser el Plaer: Melodia simple – Ritme clar

GIOACHINO ROSSINI Carta a Lauro Rossi, 1868 Il viaggio a Reims CRONOLOGIA

ROSSINI MÚSICA

1792 Gioachino Rossini neix a Pesaro (Estats Ponti- Il matrimonio segreto (D.Cimarosa). Inauguració ficis), fill d’ún músic de la banda municipal i d’una del Teatro La Fenice (Venècia). Simfonies 94, cantant 97 i 98 (Haydn). La marseillaise (R.de Lisle)

1800 La família es trasllada a Bolonya (Emilia- L.van Beethoven dirigeix l’estrena de la seva Romagna), on ell rep les primeres lliçons musi- simfonia 1. Le calife de Bagdad (F-A.Boïeldieu) cals amb una espineta

1802 S’instal·len a Lugo (Emilia-Romagna), on rep Sémiramis (C.-S.Catel). L.van Beethoven formació musical dels germans sacerdots compon Sonata quasi una fantasia (Mondschein- Giuseppe i Luigi Malerbi. L’influeix la sàtira de sonate) la música de Luigi. Al Palazzo Malerbi accedeix a partitures de Mozart i Haydn (també l’hi influ- eixen) i descobreix la seva gran afició per la gastronomia

1804 Compon 6 sonates per 4 instruments de corda. Milton (G.Spontini). L.van Beethoven acaba de Canta a Imola amb la seva mare al Teatro compondre la seva simfonia Eroica Comunale

1806 Ingressa a la prestigiosa Accademia Filarmonica Mor V.Martín i Soler. Neix J.C.de Arriaga di Bologna. Compon la seva primera òpera, Ciro in Babilonia

1810 Al Teatro San Moisè (Venècia) estrena per Neixen F.Chopin i R.Schumann primera vegada una òpera, La cambiale di matri- monio (òpera bufa: farsa en 1 acte): èxit que el duu a estrenar més farses

1812 Triomfa amb 6 òperes: L’inganno felice, La scala Jean de Paris (F-A.Boïeldieu) di seta, Demetrio e Polibio, Ciro in Babilonia (primera òpera que va compondre i la primera seriosa), La pietra del paragone (aquesta, a La Scala, Milà) i L’occasione fa il ladro. L’èxit el lliura del servei militar 58 / 59

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

Neix el Diario de Barcelona. A Vindication of the França es proclama república durant la Revo- rights of woman (M.Wollstonecraft) lució Francesa. G.Washington, reelegit president dels EUA. M.Godoy, secretari d’Estat a Espanya

W.Herschel descobreix la llum infrar- Napoleó derrota els austríacs (Batalla de roja. Fundació de la Library of Congress Marengo) (Washington)

R.Trevithick inventa una màquina d’alta pressió Napoleó, cònsul vitalici de França i president que serà la primera locomotora de la república d’Itàlia. Pau d’Amiens (França- Anglaterra)

Wilhelm Tell (F.Schiller), en què G.Rossini basarà Napoleó, emperador francès. Haití s’indepen- Guillaume Tell (1829) ditza de França. Comença a Espanya l’epidèmia de febre groga

L.Fernández de Moratín estrena El sí de las Francesc II dissol el Sacre Imperi Romà niñas Germànic

F.de Goya grava les primeres làmines de Desas- Les Corts de Cadis comencen les seves tres de la guerra sessions

Els germans Grimm comencen a publicar Napoleó envaeix Rússia. Primera Constitució Kinder- und Hausmärchen espanyola, liberal. Divisió napoleònica de Cata- lunya per departaments Il viaggio a Reims

ROSSINI MÚSICA

1813 A Venècia fracassa amb Il signor Bruschino Neixen R.Wagner i G.Verdi però després es consagra amb l’òpera seriosa Tancredi (Teatro La Fenice) i la bufa L’italiana in Algeri (Teatro San Benedetto). Després estrena Aureliano in Palmira (La Scala): un fracàs, però la seva obertura serà la d’Il barbiere di Siviglia (reutilitza constantement músiques pròpies)

1814 No triomfa amb (La Scala) ni amb L.van Beethoven estrena la versió definitiva de Sigismondo (La Fenice) Fidelio, la seva única òpera

1815 A Bolònya estrena el seu Inno dell’Indipendenza Debuta la soprano G.Pasta davant de J.Murat, cunyat de Napoleó. A Nàpols el contracta l’empresari teatral D.Barbaja, per al qual comença estrenant amb èxit el drama Elisabetta regina d’Inghilterra: primera òpera que escriu perquè que la canti la madrilenya I.Colbrand, especialitzada en òpera seriosa (es casaran l’any 1822). No triomfa amb la semiseriosa Torvaldo e Dorliska. A Europa comença a difondre’s la seva música. Primera representació a Espanya d’una òpera seva: L’italiana in Algeri (Teatre de la Santa Creu, actualment Principal, Barcelona)

1816 Mentre encara es recorda Il barbiere di Sivi- S’incendia el Teatro di San Carlo (Nàpols). Mor glia de G.Paisiello (1782), a Roma estrena la G.Paisiello seva pròpia versió, Almaviva, ossia L’inutile precauzione (fracassa l’estrena però triomfen les representacions següents), i després es representa a Bolònya amb el títol Il barbiere di Siviglia. També estrena Otello (sense final tràgic) i La gazzetta

1817 . La gazza ladra. Armida. Adelaide Die Probe (F.Danzi) di Borgogna Cronologia 60 / 61

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

J.Austen publica Pride and prejudice Napoleó perd la Batalla de Leipzig (on acaba de néixer R.Wagner) i comença la seva decadència

Locomotora de vapor (G.Stephenson). El 2 de Comença el Congrés de Viena per reorganitzar mayo de 1808 en Madrid (F.de Goya) Europa després de la derrota de Napoleó

Autorretrato (F.de Goya) Derrota de Napoleó (Batalla de Waterloo): abdica definitivament i el desterren a Santa Helena

F.Hegel acaba d‘escriure Wissenschaft der logik França desterra tota la família Bonaparte

K.Drais presenta la Laufmaschine, precursora Tractat Espanya-Gran Bretanya sobre abolició de la bicicleta. On the principles of political del tràfic d’esclaus. L’emperador japonès economy and taxation (D.Ricardo). Manfred (Lord Kōkaku abdica en favor del seu fill Ninkō Byron). Mor J.Austen Il viaggio a Reims

ROSSINI MÚSICA

1822 Zelmira (última òpera de la seva etapa napoli- Primera actuació de Liszt al piano, als 11 anys a tana). Es casa amb I.Colbrand, la veu de la qual Viena. Don Giovanni tenorio (R.Carnicer). L’em- decau. Compon 4 cantates en ser convidat pel presari D.Barbaja contracta G.Donizetti Príncep Metternich al Congrés de Verona (La Santa Alleanza, Il vero omaggio, L’augurio felice, Il bardo): li acabarà causant acusacions de reacci- onari que l’incomodaran a Itàlia anys després

1823 Semiramide, la seva última òpera a Itàlia. Viu i Die schöne Müllerin (F.Schubert). Neix J.Gayarre treballa a París i a Londres. Stendhal publica Vie de Rossini

1824 Guanya molts diners amb la seva música a 9º simfonia (L.van Beethoven). L’ajo nell’imbarazzo Londres, on a més canta el paper d’Apol·lo (G.Donizetti). Neix J.A.Clavé, impulsor a Catalunya (tenor) en la seva cantata Il pianto delle muse del moviment coral i de l’associacionisme in morte di Lord Byron. S’instal·la a París com a director del Théâtre Italien

1825 Estrena la cantata escènica Il viaggio a Reims Bellini estrena la seva primera òpera (Adelson (Théâtre Italien) per les festes de la coronació e Salvini) i l’empresari D.Barbaja li n’encar- de Carles X rega més. La dame blanche (F-A.Boïeldieu). Messe solennelle (H.Berlioz). Adelson e Salvini (V.Bellini). Mor A.Salieri

1826 Estrena amb èxit la seva primera òpera fran- Bianca e Fernando (V.Bellini). Mor C.M.von cesa, Le siège de Corinthe (revisió de la seva Weber Maometto II, de 1820)

1827 Moïse et Pharaon (revisió de la seva òpera Mosè L.van Beethoven mor. Il pirata (V.Bellini). Le in Egitto, de 1818). Mor la seva mare convenienze teatrali (G.Donizetti)

1828 Le comte Ory (aprofita gran part de la música d‘Il F.Schubert mor viaggio a Reims, de 1825)

1829 En la meitat de la vida i amb gran popularitat a Le nozze di Lammermoor (M.Carafa). Elisabetta Europa, estrena amb èxit la seva última òpera, la al castello di Kenilworth (G.Donizetti). La stra- romàntica Guillaume Tell (Opéra, París). Carles X niera i Zaira (V.Bellini) li concedeix la Légion d’honneur Cronologia 62 / 63

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

J.-F.Champollion desxifra els jeroglífics egipcis La Santa Aliança decideix que els Cent Mil Fills amb la pedra Rosetta de Sant Lluís restaurin la monarquia a Espanya (1823)

El aquelarre/El gran cabrón (F.de Goya) Espanya tanca el seu Trienni Liberal i obre la Dècada Ominosa (restauració de l’absolutisme)

El britànic J.Aspdin patenta el ciment Portland. Mèxic esdevé república. Barcelona comença a Lord Byron mor urbanitzar la plaça Sant Jaume

G.Stephenson fa la primera línia de ferrocarril Alexandre I mor: Nicolau I, nou tsar. Bolívia s’in- públic amb locomotora a vapor (Anglaterra). dependitza. Portugal reconeix la independència Phisiologie du goût (J.A.Brillat-Savarin) de Brasil

J.Walker inventa el misto Mor l’expresident estatunidenc T.Jefferson

I promessi sposi (A.Manzoni). Buch der lieder França, Regne Unit i Rússia ajuden decisiva- (H.Heine) ment els grecs en la seva guerra d‘indepen- dència contra els turcs

F.de Goya mor. Neix L.Tolstói Independència d‘Uruguai

L.Braille publica el seu codi per a cecs Els catòlics ja poden ser diputats br itànics (Catholic Emacipation Act) Il viaggio a Reims

ROSSINI MÚSICA

1830 L’abdicació de Carles X li fa perdre el seu vincle Anna Bolena (G.Donizetti). I Capuleti e i laboral amb l’Administració francesa (com a Montecchi (V.Bellini). Simphonie fantastique inspector general de cant i a l’Opéra) i entra en (H.Berlioz) litigi amb l’Estat: serà una de les causes de no fer més òperes, a més de la seva malaltia venèria

1831 Viatja a Espanya amb el seu amic el banquer La sonnambula i Norma (V.Bellini. I A.Soumet A.Aguado (Marquès de les Marismes) i el reli- estrena a París la seva obra teatral en vers giós M.Fdez.Varela li encarrega l’Stabat Mater Norma, base de l’òpera)

1836 Acaba el seu litigi amb l’Estat francès, que li La mezzosoprano M.Malibran mor. Les hugue- dona una pensió vitalícia: aviat s’instal·larà a nots (G.Meyerbeer). Una vida pel tsar (M.Glinka). Itàlia (viurà a Pesaro, Bolonya i Florència) Paulus (F.Mendelssohn)

1837 Se separa legalment d’I.Colbrand, mentre la Roberto Devereux (G.Donizetti). Requiem model d’artistes O.Pélissier ja és parella de (H.Berlioz) Rossini

1839 Assessor del Liceo Musicale di Bologna La Scala estrena la primera òpera de G.Verdi, Oberto. Gianni di Parigi (G.Donizetti). Moren A.Nourrit i F.Sor. Roméo et Juliette (H.Berlioz)

1845 Mor I.Colbrand Tannhäusser (R.Wagner). Alzira (G.Verdi). Comencen les obres del primer Liceu. J.A.Clavé funda la coral L’Aurora. F.Liszt actúa a Barcelona

1846 Es casa amb O.Pélissier La damnation de Faust (H.Berlioz). A.Sax patenta el saxofon. F.Chopin compon Barcarola

1847 Il barbiere di Siviglia és la 10a òpera repre- El Liceu s’inaugura amb òpera de G.Donizetti: sentada al Liceu, l’any de la seva inauguració. Anna Bolena. Mor F.Mendelssohn. Macbeth, I Cantata in onore del Sommo Pontefice Pio Nono masnadieri i Jérusalem (G.Verdi)

1854 Torna a instal·lar-se a París (definitivament), on La nonne sanglante (C.Gounod). Mor G.B.Rubini. no deixarà de ser cèlebre i farà reunions musi- Neix A.Catalani cals els dissabtes Cronologia 64 / 65

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

Le rouge et le noir (Stendhal). La Liberté guidant Revolució de Juliol a França: Carles X abdica i el le peuple (E.Delacroix) substitueix Lluís Felip I. S.Bolívar mor

Boris Godunov (A.Puixkin). Notre-Dame de Bèlgica estrena constitució liberal i rei (Leopold I) Paris (V.Hugo). Canti (G.Leopardi). Mor F.Hegel. C.Darwin salpa des del Beagle

París inaugura l’Arc de Triomphe Espanya reconeix la independència de Mèxic

M.J.de Larra se suïcida. Neix la joieria Tiffany Primer ferrocarril d’Iberoamèrica (Cuba) and Co. (amb el nom Tiffany & Young)

L.Daguerre anuncia la daguerreotípia. Primera Acaba la I Guerra Carlina (Abrazo de Vergara) publicació de l’abreviatura ok (Boston Morning Post). La chartreuse de Parme (Stendhal)

Carmen (P.Mérimée) es publica en la Revue des Els EUA incorporen Florida i Texas deux mondes. El criterio (J.Balmes)

C.Dickens funda Daily News Comença la II Guerra Carlina, a Catalunya (acabarà l’any 1849)

R.Hoe patenta la premsa rotativa de vapor. Neix Il Risorgimento, diari que dona nom al naci- Wuthering heights (E.Brontë). Jane Eyre onalisme italià (C.Brontë). Carmen (P.Mérimée) es publica en llibre després de publicar-se en revista

Comencen a publicar-se Le Figaro i El Norte de Pius IX proclama el dogma de la Immaculada Castilla Concepció Il viaggio a Reims

ROSSINI MÚSICA

1857 Primeres composicions de peces soltes de Simon Boccanegra (G.Verdi). Le docteur miracle l’últim tram de la seva vida que es reuniran amb (G.Bizet). Mor M.Glinka el títol Péchés de vieillesse

1864 Estrena privada de la Petite messe solennelle (la La belle Hélène (J.Offenbach). G.Meyerbeer pública serà pòstuma: 1869). Compon Chant mor. R.Strauss neix funèbre com a homenatge en morir G.Meyerbeer

1867 Himne à Napoléon III et à son vaillant peuple Roméo et Juliette (C.Gounod). Don Carlos (G.Verdi). J.Massenet estrena la seva primera òpera, La Grand’Tante. An den schönen blauen Donau (J.Strauss). La jolie fille de Perth (G.Bizet). Neixen U.Giordano i E.Granados

1868 Malalt, mor a casa seva a París: enterrament Die Meistersinger von Nürnberg (R.Wagner). multitudinari al cementiri Père Lachaise (l’any Hamlet (A.Thomas). Mefistofele (A.Boito, primera 1887 el traslladaran a Florència) versió) Cronologia 66 / 67

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

J-F.Millet pinta Des glaneuses i comença L’an- Rebel·lió de l’Índia contra els britànics, que gélus. Les fleurs du mal (C.Baudelaire) guanyaran

L.Pasteur prova que un ésser viu prové d‘un Maximilià d‘Habsburg, emperador de Mèxic altre i que no hi ha generació espontània

C.L.Sholes inventa la màquina d’escriure amb Primer volum de Das Kapital (K.Marx) teclat Qwerty. A.Nobel inventa la dinamita

L.Lartet descobreix l‘Home de Cromagnon Cau Isabel II i neix la pesseta (Homo sapiens). Mor L.Foucault Il viaggio a Reims 68 / 69

SELECCIÓ D’ENREGISTRAMENTS

Antoni Colomer Crític musical

Selecció en CD Cecilia Gasdia, Katia Ricciarelli, Lelia Cuberli, Lucia Valentini Terrani, Eduard Giménez, Francisco Araiza, Samuel Ramey, Ruggero Raimondi, Enzo Dara, Leo Nucci. Prague Philharmonic Chorus, Chamber Orchestra of Europe. Director: Claudio Abbado. 1984. Deutsche Grammophon.

Sylvia McNair, Lucia Valentini-Terrani, Luciana Serra, Cheryl Studer, Raúl Giménez, William Matteuzzi, Samuel Ramey, Ruggero Raimondi, Enzo Dara, Lucio Gallo, Giorgio Surjan, Guglielmo Mattei. Rundfunkchor Berlin, Berliner Philharmoniker. Director: Claudio Abbado. 1993. Sony.

Laura Giordano, Marianna Pizzolato, Sofia Mchedlishvili, Alessandra Mari- anelli, Bogdan Mihai, Maxim Mironov, Mirco Palazzi, Bruno De Simone, Bruno Praticò, Gezim Myshketa. Camerata Bach Choir, Virtuosi Brunensis. Director: Antonino Fogliani. 2014. Naxos.

Hi ha poques òperes que estiguin tan estretament i definitivament vinculades a unes funcions, uns intèrprets i un enregistrament com Il viaggio a Reims de Gioachino Rossini. L’any 1984, al Festival Rossini de Pesaro, Claudio Abbado, amb la inestimable col·laboració de Luca Ronconi van signar, tot recuperant l’obra, un enregistrament extraordi- nari en què aplegà un conjunt de cantants insuperable: Cecilia Gasdia, Lucia Valentini-Terrani, Ruggero Raimondi, Enzo Dara o Samuel Ramey van deixar una petjada inesborrable i definitiva en els rols respec- tius. Però també Katia Ricciarelli, Lella Cuberli, Eduard Giménez, Fran- cisco Araiza i Leo Nucci ofereixen un recital de cant rossinià, perfec- Il viaggio a Reims

tament concertats per un Abbado i una Europe Chamber Orchestra en estat de gràcia. Va ser el primer enregistrament de l’obra, però amb el pas dels anys no ha estat superat. Ni tan sols pel mateix Abbado, que el 1992 signava una nova proposta, amb la Filharmònica de Berlín, mantenint alguns dels elements princi- pals de les funcions de Pesaro i introduint-hi nous elements, com Sylvia McNair, Cheryl Studer, Raúl Giménez, Chris Merrit o Lucio Gallo. Els resul- tats són, novament, esplèndids, fins i tot més virtuosístics que uns anys abans, però tot i l’espectacular prestació orquestral no assoleixen la finor, l’excel·lència i l’indescriptible to festiu de l’edició anterior. Totes les versions discogràfiques posteriors queden molt lluny d’aquestes dues i, actualment, difícilment es poden trobar. És el cas de les dirigides per Daniele Gatti a Bolonya i Ottavio Dantone a La Scala. La darrera d’aparèixer al mercat no assoleix, en cap cas, la qualitat de les anteriors, però té un interès especial pel fet de basar-se en una nova revisió crítica de l’obra, realitzada per Elizabeth C. Bartlet, enregistrada al Festival de Wildbad el 2014, que incorpora alguns fragments absents en l’edició crítica del 1983 a càrrec de Janet Johnson. Antonino Fogliani dirigeix amb coneixement i entusiasme els Virtuosi Brunensis, la formació habi- tual a Wildbad, i un repartiment irregular en el qual destaquen Alessandra Marianelli, Marianna Pizzolato i Maxim Mironov, juntament amb un Bruno Praticò que ha pres el testimoni d’Enzo Dara com a Trombonok oficial.

Selecció en DVD Elena de la Merced, Paula Rasmussen, Mariola Cantarero, María Bayo, Josep Bros, Kenneth Tarver, Simón Orfila, Nicola Ulivieri, Enzo Dara, Àngel Òdena, Stephen Morschek, Josep Ruiz. Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu. Director: Jesús López Cobos. Director d’escena: Sergi Belbel. 2004. TDK.

Irma Guigolachvili, Anna Kiknadze, Larissa Youdina, Anastasia Belyaeva, Dmitry Voropaev, Daniil Shtoda, Edouard Tsanga, Nikolai Kamenski, Selecció d’enregistraments 70 / 71

Vladislav Ouspenski, Alexei Safiouline, Alexei Tanovitsky, Andrei Illi- ouchnikov, Elena Sommer, Olga Kitchenko, Pavel Chmoulevitc. Orquestra del Teatre Mariïnski. Director: Valery Gergiev. Director d’escena: Alain Maratrat. 2007. Opus Arte.

En suport visual, els testimonis de l’obra han estat diversos, però en general, dissortadament, al mercat han tingut una vida efímera, com la mítica de Pesaro de l’any 1984, descatalogada ja fa anys, o les dirigides per Daniele Gatti amb l’Orquestra i Cor del Teatro de Bolonya –que té, entre els seus punts forts, Juan Diego Flórez, Eva Mei o Michele Pertusi–, o per Ottavio Dantone, a La Scala, amb Patrizia Ciofi, Daniela Barcellona i Annick Massis. Esperem que aviat es reeditin, en un format o altre, i omplin aquest buit incomprensible. Així les coses, en conjunt, la versió més recomanable en DVD avui per avui és la procedent del Gran Teatre del Liceu, amb una bona direcció musical de Jesús López Cobos i proposta escènica de Sergi Belbel, que situa l’acció al final del segle XIX en un balneari centreeuropeu retratant uns personatges ociosos completament aliens als canvis traumàtics que comportarà l’arribada del segle XX. El repartiment, sense tenir el nivell d’al- tres propostes, compta amb algunes prestacions remarcables, com les de Paula Rasmussen, Elena de la Merced, Josep Bros o Enzo Dara. L’altra versió disponible en DVD prové de Paris i està dirigida per un Valery Gergiev poc afí a l’espurnejant estil rossinià. Es tracta del testi- moni d’unes representacions dutes a terme al Théâtre du Châtelet inter- pretades per joves membres de l’Acadèmia de Cant del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg. La producció està signada per Alain Maratrat i converteix la dèbil trama de l’obra en un espectacle que remet a certs musicals de Broadway, amb l’orquestra vestida de blanc al fons de l’escenari, darrere d’uns cantants que es relacionen permanentment amb el públic parisenc. Entre els intèrprets es detecta talent i veus de gran qualitat, però cap no pot fer la més mínima ombra als repartiments d’Abbado o, fins i tot, als de les enyorades versions de Gatti o Dantone, totes dues revisant la ja mítica mis-en-scène de Luca Ronconi per a la prima de Pesaro. Il viaggio a Reims

GIACOMO SAGRIPANTI EMILIO SAGI PEPA OJANGUREN Director musical Director d’escena i espai escènic Figurinista

Premiat com a jove director als Opera Després de doctorar-se en filosofia i Després de llicenciar-se en filologia Awards 2016, ha treballat a la Semper lletres per la Universidad d’Oviedo, es anglesa, es traslladà a Londres, on Oper de Dresden, Teatro La Fenice de traslladà a la Universitat de Londres començà a treballar al món de l’òpera Venècia, Opernhaus de Zuric, Teatre per seguir estudis de musicologia. i la moda pop. En tornar a Espanya ha Bolxoi de Moscou, Opéra National de Com a director d’escena va debutar treballat amb Emilio Sagi, en els esti- París i Palau de les Arts Reina Sofía a la seva ciutat natal el 1980 amb La lismes per a les òperes barroques La de València. Ha dirigit orquestres com traviata. L’any 1990 va ser nomenat guerra de los gigantes i Los elementos, la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla director del Teatro de la Zarzuela de que van presentar al Festival de Música (ROSS), Orchestra Filarmonica della Madrid, càrrec que va ocupar fins al y Danza de Granada l’any 1983. Ha Fenice de Venècia, Essener Philhar- 1999. Entre els anys 2001 i 2005 va dissenyat vestuaris per a Lucrezia moniker i Orchestra Sinfonica Nazio- ser director artístic del Teatro Real de Borgia, Salome, L’equivoco strava- nale Rai de Torí. Entre les òperes que Madrid, i entre el 2008 i el 2015 del gante, Il viaggio a Reims, Erwartung, ha dirigit destaquen La Cenerentola, Teatro Arriaga de Bilbao. L’any 1982 Luisa Fernanda, La bohème, Iphigénie Madama Butterfly, L’elisir d’amore, Don va debutar al Teatro de la Zarzuela de en Tauride, Katiuska i El rey que rabió, Carlo, Il barbiere di Siviglia, I Capuleti Madrid amb Don Pasquale, i des d’ales- entre altres títols. Vestuaris que s’han e i Montecchi, Werther, Le Comte Ory, hores ha presentat més de vint produc - pogut veure a Barcelona, Madrid, Norma i Lucia di Lammermoor. En la cions d’òpera i sarsuela. Ha treballat en Oviedo, Bilbao, Peralada, Pesaro, seva agenda figura el debut propera- teatres d’arreu del món: Venècia, Milà, Florència, Roma, Tòquio i Washington. ment a la Deutsche Oper de Berlín i París, Roma, Los Angeles, Washington, Va debutar al Gran Teatre del Liceu la a l’Opéra de Montecarlo. Igualment, San Francisco i Viena, entre altres temporada 1987/88 com a assistent debuta al Gran Teatre del Liceu. ciutats. Debutà al Gran Teatre del de disseny de vestuari de Mefistofele, Liceu la temporada 1987/88 amb i hi ha tornat amb Tristan und Isolde Mefistofele. Hi ha tornat amb Tristan und (1988/89), Pagliacci (1990/91) i Il Isolde (1988/89), I puritani (1989/90), trovatore (1992/93). Com a figurinista amb el recital Me llaman la primorosa ha participat en Linda di Chamounix (2008/09), Les mamelles de Tiré- (2 011/12) . sias (2009/10) i Linda di Chamounix (2 011/12) . Biografies 72 / 73

EDUARDO BRAVO IRINA LUNGU ADRIANA GONZÁLEZ Il·luminador Corinna Corinna V. Santiago V.

Nascut a Madrid, s’inicià com a tècnic Nascuda a Moldàvia, es forma a Nascuda a Guatemala, finalitzà els d’il·luminació al Teatro de la Zarzuela. Vorónej (Rússia) i a l’acadèmia del estudis musicals l’any 2012. Ha debutat L’any 1991 fou nomenat responsable Teatro alla Scala de Milà. El seu en els rols de Susanna (Le nozze di d’il·luminació del Teatro de la Maes- repertori inclou La traviata, Lucia di Figaro), Fiordiligi (Così fan tutte), Gretel tranza de Sevilla per a la inauguració i Lammermoor, Anna Bolena, Roméo et (Hänsel und Gretel) i Amour (Orfeo ed programació de l’Expo 92. L’any 1993 Juliette, Gilda (Rigoletto), Liù (Turandot) Euridice). Com a membre de l’Atelier tornà al Teatro de la Zarzuela com a i Marguerite (Faust), entre altres títols i Lyrique de l’Opéra National de París adjunt de direcció tècnica, fins al 2002. rols, que ha interpretat en teatres com (2014-2017) ha interpretat: Zerlina Ha treballat, sobretot en el camp de el Teatro alla Scala de Milà, Opéra (Don Giovanni), Diane (Iphigénie en l’òpera, en teatres d’arreu del món: National de París, Wiener Staatsoper, Tauride), Despina (Così fan tutte), patge Tòquio, París, Mèxic, Anvers, Gant, Teatro Real de Madrid, Opernhaus de (Rigoletto) i Sapho i Iphise (Les fêtes Edimburg, Niça, Montecarlo, Salzburg, Zuric, Teatro Comunale de Bolonya, d’Hébé), entre altres papers. Com a Trieste, Lisboa, Viena i Los Angeles, Arena di Verona, Metropolitan Opera de compromisos recents cal esmentar entre d’altres. Col·laborador habi- Nova York, Bayerische Staatsoper de Pamina (Die Zauberflöte) al Festival tual del director Emilio Sagi, també Munic o Nationale Opera d’Amsterdam. d’Oper Burg Gars. Ha rebut diverses ha treballat amb Mario Pontiggia, L’han dirigit els mestres Riccardo Muti, distincions, com el Prix Lyrique du Horacio Rodríguez Aragón, Serafí Lorin Maazel i Daniele Gatti. Debutà Cercle Carpeaux, primer premi Bel Guiscafré, Jonathan Miller, Gian- al Gran Teatre del Liceu la temporada Canto 2012 del Festival de la Canzone franco Ventura, Carlos Fernández de 2011/12 amb un concert amb escenes Italiana, tercer premi del Concurs Inter- Castro, Javier Ulacia, Graham Vick, de Faust. nacional de Cant Veronica Dunne 2016, John Abulafia, Francisco Saura, John primer premi del Concurs Otto Edel- Dew, Paco Mir, Francisco Matilla, Curro mann 2016, premi Oper Burg Gars a Carreres, Francis Menotti i Susana Viena, segon premi del Concurs Tenor Gómez. Debutà al Gran Teatre del Francesc Viñas 2017, a més de sis Liceu la temporada 2009/10 amb Les premis extraordinaris. Debuta al Gran mamelles de Tirésias. Teatre del Liceu. Il viaggio a Reims

MAITE BEAUMONT MARINA VIOTTI SABINA PUÉRTOLAS Marquesa Melibea Marquesa Melibea Comtessa de Folleville . Raidron A

Nascuda a Pamplona, estudià cant i Després dels estudis de flauta, expe- Formada com a cantant al Conser- violí al Conservatori Pablo Sarasate, rimentà en el món del jazz, el gòspel vatorio de Pamplona, Accademia que posteriorment va perfeccionar a i el heavy metal. L’any 2010 realitzà Chigiana de Siena i Accademia Hamburg amb Hanna Schwarz. Ha un màster en filosofia i literatura, i Verdiana de Busseto, els seus compro- format part de l’ensemble de solistes de començà la seva formació vocal amb misos aquesta temporada inclouen l’Staatsoper d’Hamburg. El seu reper- Heidi Brunner. L’any 2015 debutà com Rodelinda al Teatro Real de Madrid tori inclou els rols d’Irene (Tamerlano), a Isabella (L’italiana in Algeri) al Festival (dirigida pel mestre Ivor Bolton, en Ruggiero (Alcina), Sesto (La clemenza Rossini de Bad Wildbad; també ha una producció de Claus Guth), Fiorilla di Tito), Dorabella (Così fan tutte), cantat Die Zauberflöte i L’enfant et les (Il turco in Italia) al Théâtre du Capi- Cherubino (Le nozze di Figaro), Ottavia sortilèges. Des de l’any 2016 forma tole de Tolosa de Llenguadoc (Attilio (L’incoronazione di Poppea), Meg Page part del Young Soloist Ensemble del Cremonesi, Emilio Sagi), Gilda (Rigo- (Falstaff) i Siebel (Faust), entre d’al- Grand Théâtre de Ginebra. Aquesta letto) al Teatro Municipal de Santiago tres. Papers que ha interpretat a l’Sta - temporada té previst interpretar Olga de Xile i Despina (Così fan tutte) a atsoper d’Hamburg, Teatro Real de (Ievgueni Onieguin) a l’Opéra National la Royal Opera House de Londres Madrid i Teatro Nacional de Santiago du Rhin d’Estrasburg, i la 2018/19 (Semyon Bychkov, Jan Philipp Gloger). de Xile, a més d’actuar en ciutats Rosina (Il barbiere di Siviglia). Debuta al Recentment ha interpretat la princesa com Tel Aviv o Ambronay. Debutà al Gran Teatre del Liceu. Eudoxie (La juive) a l’Opéra de Lió Gran Teatre del Liceu la temporada (Daniele Rustioni, Olivier Py), Morgana 2003/04 amb Giulio Cesare, i hi ha (Alcina) a La Monnaie de Brussel·les i tornat amb (2005/06), L’in- Nationale Opera d’Amsterdam (Chris- coronazione di Poppea (2008/09), tophe Rousset, Pierre Audi), Despina Falstaff (2010/11), Le nozze di Figaro (Così fan tutte) al Gran Teatre del Liceu (2011/12) i Così fan tutte (2014/15). (Josep Pons, Damiano Michieletto), Zerlina (Don Giovanni) a Amsterdam (Marc Albrecht, Claus Guth) i Drusilla (L’incoronazione di Poppea) al Theater an der Wien (Jean-Ch. Spinosi, Claus Guth). Debutà al Gran Teatre del Liceu amb La sonnambula la temporada 2013/14, i hi ha tornat amb Così fan tutte (2014/15) i La fille du régiment (2017/18). Biografies 74 / 75

LEONOR BONILLA RUTH INIESTA MARIGONA QERKEZI Comtessa de Folleville Madame Cortese Madame Cortese

Nascuda a Sevilla, inicialment es formà Nascuda a Saragossa, l’any 2015 va Graduada en flauta, cant i direcció en dansa espanyola, i el 2010 inicià ser guardonada amb el premi a l’ar- d’empreses, és filla de la mezzoso- els estudis de cant al Conservatorio tista revelació de la tercera edició dels prano Merita Juniku i el cant era molt Cristóbal de Morales amb Esperanza premis Codalario i als Premis Lírics present en la seva infància, fins al punt Melguizo. Des de l’any 2015 Rocío de la Fundación Teatro Campoamor. de fer el seu debut com a solista amb Ignacio i Alfonso Leoz l’aconsellen en El seu repertori inclou L’elisir d’amore, només 6 anys a Ljubljana. Ha cantat a la seva carrera. El 2014 va debutar en Death in Venice, Der Kaiser von Atlantis, Eslovènia, Croàcia, Macedònia, Monte- La clemenza di Tito, La Cenerentola, Falstaff, El sombrero de tres picos, La negro, Albània, Rússia, Itàlia, Oman, La bohème, La Grande-Duchesse de donna del lago, Les pêcheurs de perles, Turquia i els Estats Units. L’abril del Gérolstein i Il piccolo spazzacamino; el Lucia di Lammermoor, Don Giovanni, 2015 va debutar en òpera interpretant 2016 interpretà Il turco in Italia, Fran- Die Zauberflöte, Château Margaux, La la Reina de la Nit de Die Zauberflöte a cesca da Rimini i Falstaff. Títols que ha viejecita, Medea i Werther, entre d’altres. la Royal Opera House Muscat, i també interpretat a nombroses ciutats: Valla- Títols que ha cantat en teatres com va interpretar la comtessa de Le nozze dolid, Santa Cruz de Tenerife, Madrid, el Kursaal de Sant Sebastià, Teatro di Figaro al National Theatre of Opera Piacenza, Ravenna, Mòdena, Gènova... Principal de Saragossa, Teatro Real and Ballet of Albania a Tirana. Entre Debuta al Gran Teatre del Liceu. de Madrid, Palacio de la Ópera de la els seus compromisos més recents hi Corunya, Teatro Comunale de Bolonya, ha Marcellina (Le nozze di Figaro) a Teatro de la Maestranza de Sevilla i Parma, Reina de la Nit (Die Zauberflöte) Teatro de la Zarzuela de Madrid; a més a Muscat i Torí, el debut com a Lucia dels festivals Pesaro i Wexford. Ha di Lammermoor a Càller i Bari, i Donna actuat amb formacions com la Real Anna (Don Giovanni) a Tòquio, entre Filharmonía de Galícia i Staatskapelle d’altres. Ha estat premiada en diversos Berlin. Debuta al Gran Teatre del Liceu. concursos de cant: Ars Kosova Compe- tition, Salice d’Oro, Magda Olivero i Leyla Gencer. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Il viaggio a Reims

TAYLOR STAYTON JUAN DE DIOS MATEOS LAWRENCE BROWNLEE Cavaller Belfiore Cavaller Belfiore Comte de Libenskof

Aquesta temporada té previst cantar Nascut a Almeria, va fer el debut Aclamat com un dels grans de la de nou el paper de comte d’Almaviva operístic l’any 2009 interpretant Basilio generació actual, ha rebut el premi de (Il barbiere di Siviglia) en teatres com i Curzio (Le nozze di Figaro); seguida- cantant de l’any 2017 als International l’Arizona Opera de Phoenix, Semper ment interpretà Tony (West Side story), Opera Awards. A més, ha estat nominat Oper de Dresden i Washington Nati- Don Ottavio (Don Giovanni), Javier a un Grammy pel seu disc Virtuoso onal Opera. També té previst interpretar Moreno (Luisa Fernanda), Die Meister- Rossini. Ha actuat als principals Fenton (Falstaff) a l’Opera Omaha singer von Nürnberg, Sir Philip (Owen teatres d’òpera del món, com la Metro - (Nebraska), Camille de Rosillon (Die Wingrave), Thélème i Mercure (Les politan Opera de Nova York, Teatro lustige Witwe) a la Metropolitan Opera fêtes d’Hébé) i Bastien (Bastien und alla Scala de Milà, Wiener Staatsoper, de Nova York i Alfred (Die Fledermaus) Bastienne). Actualment amplia la seva Opéra National de París i Bayerische a la Des Moines Metro Opera d’India - formació amb Carlos Aransay i Guy Staatsoper de Munic. Així com amb nola (Iowa). Debuta al Gran Teatre del Flechter, així com en classes magis- destacades orquestres: Berliner Phil - Liceu. trals amb: Hedwig Fassbender, Ildar harmoniker, New York Philharmonic, Abdrazakov, Luciana D’Intino, Coral Accademia di Santa Cecilia de Roma Morales o Jaume Aragall, entre d’altres. i Boston Symphony Orchestra, entre El 2016 s’incorporà a l’Opera Studio d’altres. Els seus compromisos més de l’Opéra National de París cantant recents inclouen Il barbiere di Siviglia i Owen Wingrave, Les Fêtes d’Hébè, Le Comte Ory a l’Opernhaus de Zuric, Bastien et Bastienne i The little match Semiramide a la Royal Opera House girl passion. Debuta al Gran Teatre del de Londres, I puritani a la Lyric Opera Liceu. de Chicago, Der Rosenkavalier a la Bayerische Staatsoper i Don Pasquale a l’Opéra National de París. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Biografies 76 / 77

LEVY SEKGAPANE ROBERTO TAGLIAVINI BAURZHAN ANDERZHANOV Comte de Libenskof Lord Sidney Lord Sidney V. Santiago V.

Nascut a Kroonstad (Sud-àfrica), Nascut a Parma, estudià cant amb Nascut al Kazakhstan, començà començà la formació musical a l’Ste- el baríton Romano Franceschetto, i la formació musical a Astanà, i la llenberg High School de Ciutat del Cap, el 2005 debutà al Teatro Regio de la completà a l’Accademia d’Arte Lirica i la continuà al South African College of seva ciutat amb Alceste. El seu reper- d’Osimo (Itàlia). L’any 2012 es graduà Music at the University de la mateixa tori més recent inclou L’italiana in Algeri, a l’Accademia Rossiniana de Pesaro, ciutat, amb Kamal Khan i Hanna van Il viaggio a Reims, Le nozze di Figaro, sota la direcció del mestre Alberto Niekerk. Ha guanyat el primer premi Lucia di Lammermoor, I puritani, La Zedda, i en aquest context interpretà del Concurs Montserrat Caballé i del gazza ladra, Il barbiere di Siviglia, La Lord Sidney (Il viaggio a Reims). Com Concurs Belvedere. El seu repertori sonnambula, La serva padrona, Aida, a membre de l’Ensamble de l’Aalto- inclou el comte d’Almaviva (Il barbiere di Otello, Roméo et Juliette, Les pêcheurs Musiktheater d’Essen (Alemanya), ha Siviglia), Don Ramiro (La Cenerentola), de perles, Giovanna d’Arco, Attila, interpretat un gran nombre de papers, comte de Libenskof (Il viaggio a Reims), Turandot i I due Foscari, entre altres com Colline (La bohème), Figaro (Le Lindoro (L’italiana in Algeri) i Nemorino títols. Ha cantat al Teatro Verdi de nozze di Figaro), Dulcamara (L’elisir (L’elisir d’amore), entre altres rols. Que Trieste, Teatro alla Scala de Milà, Teatro d’amore), Don Alfonso (Così fan tutte), ha cantat en teatres com la Deutsche Carlo Felice de Gènova, Teatro Real de Fotis (La passió grega), Farfallo (Die Staatsoper de Berlín, Staatsoper Madrid, Arena di Verona, Opernhaus de schweigsame Frau), Bonzo (Madama d’Hamburg, Bayerische Staatsoper de Zuric, Teatro San Carlo de Nàpols, La Butterfly), prior (La straniera), Zúñiga Munic, Royal Danish Opera de Copen- Maestranza de Sevilla, La Fenice de (Carmen), metge (Macbeth), cuinera haguen, Den Norske Opera d’Oslo, Venècia, Teatro dell’Opera de Roma, (L’amour des trois oranges), Don Bartolo Opéra National de París i Hessisches Wiener Staatsoper, Opéra National de (Il barbiere di Siviglia), rei d’Egipte Staatstheater de Wiesbaden. Debuta París, Nationale Opera d’Amsterdam, (Aida), Gran Sacerdot (Nabucco) i al Gran Teatre del Liceu. Royal Opera House de Londres, LA Monterone (Rigoletto). Debuta al Gran Opera de Los Angeles i Metropolitan Teatre del Liceu. Opera de Nova York. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Il viaggio a Reims

PIETRO SPAGNOLI PEDRO QUIRALTE-GÓMEZ CARLOS CHAUSSON Don Profondo Don Profondo Baró de Trombonok 4mb

Ha actuat als principals teatres d’òpera Nascut a Castelló de la Plana, completà Nascut a Saragossa, va estudiar a l’Es - del món, com la Wiener Staatsoper, la seva formació musical a l’Accademia cuela Superior de Canto de Madrid amb Metropolitan Opera de Nova York, Nazionale di Santa Cecilia de Roma, Lola Rodríguez Aragón, i té un Master Royal Opera House de Londres, Teatro on durant tres anys participà a l’Opera of Music per la University of Michigan. Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu Studio sota la tutela de la soprano Va iniciar la seva carrera a San Diego i el Festival d’Ais de Provença, entre Renata Scotto. Aprenentatge que li cantant Masseto (Don Giovanni), i a d’altres. El seu repertori destaca per ha permès cantar arreu d’Europa al partir d’aquell moment va començar a les interpretacions de Mozart, Rossini costat de grans veus del moment, com cantar amb les principals companyies i Donizetti; amb els personatges de Javier Camarena, Ewa Podles,´ Thomas dels Estats Units, i posteriorment als Figaro (Le nozze di Figaro i Il barbiere di Hampson, Daniela Barcellona, Sumi principals teatres d’òpera del món, en Siviglia), comte d’Almaviva (Le nozze di Jo o Cecilia Bartoli, i ser dirigit pels ciutats com Viena, Zuric, Milà, Berlín, Figaro), Don Giovanni, Guglielmo i Don mestres Bruno Campanella, Antonio Barcelona o Madrid. I en festivals Alfonso (Così fan tutte), Dandini i Don Pappano i Kent Nagano. Actualment importants, com el de Salzburg. El seu Magnifico La( Cenerentola), Belcore i continua la seva formació amb Carlos ampli repertori inclou Il barbiere di Sivi- Dulcamara (L’elisir d’amore), Sulpice Chausson i Celsa Tamayo. Ha cantat a glia, Le nozze di Figaro, Così fan tutte, (La fille du régiment), Malatesta (Don Roma, Madrid, Milà, Nàpols, Florència, L’italiana in Algeri, Adriana Lecouvreur, Pasquale) i el rol titular de l’òpera Fals- Brussel·les, Nantes, Zuric, París, Barce- La fille du régiment, Don Pasquale i taff (G. Verdi). Entre els seus compro- lona, València, Granada, Nova York, La Cenerentola, entre altres títols. El misos recents figuren Don Alfonso a Virgínia i Mont-real. El seu repertori 2008 va ser premiat com a millor intèr- Roma, comte d’Almaviva a Tòquio, Don inclou el comte d’Il matrimonio segreto, pret d’òpera d’Espanya en els Premis Geronio a Bergen i Belcore a Viena, Geronio (Il turco in Italia), Dandini i Lírics de la Fundación Teatro Campo- entre d’altres. Debutà al Gran Teatre Alidoro (La Cenerentola), Figaro i el amor. Debutà al Gran Teatre del Liceu del Liceu la temporada 2004/05 comte d’Almaviva (Le nozze di Figaro), la temporada 1984/85 amb Tosca i amb La gazzetta. Hi ha tornat amb La Guglielmo i Alfonso (Così fan tutte), L’elisir d’amore. Hi ha tornat en diverses fille du régiment (2009/10), Linda di Masetto i Don Giovanni (Don Giovanni). ocasions: Manon Lescaut (2006/07), Chamounix (2 011/12) , Il turco in Italia Debuta al Gran Teatre del Liceu. La Cenerentola (2007/08), Falstaff (2012/13) i Così fan tutte (2014/15). (2010/11), Il burbero de buon cuore (2011/12) i Les contes d’Hoffmann (2012/13). Biografies 78 / 79

VINCENZO NIZZARDO MANEL ESTEVE GURGEN BAVEYAN Baró de Trombonok Don Alvaro Don Alvaro

Nascut a Locri (Itàlia), va fer els estudis Va néixer a Barcelona, es formà musi- Format al Conservatori Komitas State de cant al Conservatorio Francesco calment al Conservatori Municipal i va a Erevan (Armènia) i a la Hochschule Cilea de Calàbria. La temporada estudiar cant amb el seu pare, Vicenç für Musik und Darstellende Kunst de 2013/14 debutà professionalment Esteve. Va debutar el 1997 amb el rol Frankfurt, ha treballat amb directors interpretant el rol de Figaro (Il barbiere de Joaquín de la sarsuela La del manojo com Hartmut Keil, Eduard Topchyan, di Siviglia) a Cosenza i Roma. Figuren de rosas. El 1999 va cantar per primer Eun Sun Kim, Pier Giorgio Morandi i al seu repertori Les contes d’Hoffmann, cop, com a solista, els rols de Fiorello Giacomo Sagripanti. Cantant habitual al Dulcamara (L’elisir d’amore), comte i l’oficial d’Il barbiere di Siviglia. A més, seu país, a la Yerevan Opera Theatre ha d’Almaviva (Le nozze di Figaro), ha actuat en títols com Poliuto a l’ABAO interpretat els rols de Ping (Turandot), Silvio (Pagliacci), Don Magnifico (La de Bilbao, Enrico (Lucia di Lammer- Morales (Carmen), Belcore (L’elisir Cenerentola), Marcello (La bohème), moor) a la Polish National Opera de d’amore), Enrico (Lucia di Lammermoor) Guglielmo (Così fan tutte) i Escamillo Varsòvia, Schaunard (La bohème) al i Silvio (Pagliacci). Com a membre de (Carmen), entre altres papers. Debuta Festival de Peralada i al Teatro de l’Opera Studio de l’Oper Frankfurt, ha al Gran Teatre del Liceu. la Maestranza de Sevilla, on també cantat els papers de comte d’Alma - hi va cantar Sonora (La fanciulla del viva (Le nozze di Figaro), Giorgio (La West), el general (El rey que rabió) al gazza ladra), Pélégrin (Der Graf von Palau de les Arts de València i Papa- Luxemburg) i Schaunard i Marcello (La geno a Oviedo, entre d’altres. Debutà bohème). Debuta al Gran Teatre del al Gran Teatre del Liceu la temporada Liceu. 2006/07 amb Don Carlos. Hi ha tornat en nombroses ocasiones, les darreres amb Lulu i Der Freischütz (2 010/11) , La bohème (2 011/12) , Les contes d’Hoffmann (2012/13), Cendrillon i Tosca (2013/14) i Benvenuto Cellini (2015/16). Il viaggio a Reims

ALESSIO CACCIAMANI JORGE FRANCO PAULA SÁNCHEZ-VALVERDE Don Prudenzio Don Luigino Delia

Nascut a Roma, de molt jove entrà a Nascut a Osca, el seu repertori inclou Nascuda a Pamplona, començà els formar part de l’Schola Pueri Cantores, Tonio (La fille du régiment), comte d’Al- estudis de piano als 8 anys, i tot seguit i posteriorment estudià fagot al maviva (Il barbiere di Siviglia), Tamino s’inicià en el cant. Estudià piano i cant Conservatorio di Santa Cecilia. L’any (Die Zauberflöte), Don Ramiro (La al Conservatorio Pablo Sarasate de la 2013 fou admès al Mozarteum de Cenerentola), Gernando (L’isola disa- seva ciutat fins al 2009. Entre els anys Salzburg, on va fer la formació vocal bitata) i Ernesto (Don Pasquale). Ha 2011 i 2015 estudià al Conservatori i es graduà l’any 2016. Ha interpretat cantat a Oviedo, Sant Sebastià, Gijón, Superior de Música del Liceu amb la Don Giovanni, Die Zauberflöte, Samson Castelló de la Plana, Santa Cruz de soprano Carmen Bustamante. Ha rebut et Dalila, Khovanstxina, Nabucco, Un Tenerife, Lisboa i Madrid. Debuta al classes de Raúl Giménez, Lorenzo ballo in maschera, Tannhäuser, Lucia Gran Teatre del Liceu. Regazzo, Rubén Fernández Aguirre di Lammermoor, Il segreto di Susanna, i Josep Surinyac, entre d’altres. Ha Turandot, Il viaggio a Reims, Rigoletto guanyat el XXIII Concurs de Cant Mira- i Aida. Títols que ha cantat per tot bent i Magrans. El seu repertori inclou Europa: Salzburg, Milà, Roma, Venècia, Sofia Il( signor Bruschino), Suor Geno- Trieste, Gènova, Londres y Estocolm. vieffa (Suor Angelica), Ernestina (L’oc- Debuta al Gran Teatre del Liceu. casione fa il ladro), Rosina (Il barbiere di Siviglia), Maria (Il conte di marisco) i Anagilda (Sigismondo). Debuta al Gran Teatre del Liceu. Biografies 80 / 81

MARZIA MARZO TAMARA GURA BEÑAT EGIARTE Maddalena Modestina Zefirino / Gelsomino

Nascuda a Apúlia (Itàlia), estudià piano Formada a l’Opera Studio de l’Staat- Natural d’ Amorebieta, va estudiar amb amb Corrando de Bernat i posterior- soper d’Hamburg, ha actuat en teatres José Ramón Arteta, Anna Albelda, ment es formà al Conservatorio Tito com la Semper Oper de Dresden, Eduard Giménez, Natasha Tupin i Raul Schipa de Lecce amb Amelia Felle. Va English National Opera de Londres i al Giménez, perfeccionant-se a Roma debutar el 2012 interpretant Susanna Teatro dell’Opera de Roma. L’han dirigit amb Renata Scotto, i posteriorment (Le nozze di Figaro), a la qual seguiren els mestres Nello Santi, James Conlon, amb Montserrat Caballé i Jaume Idrusa (800) i L’assedio di Otranto de Ingo Metzmacher, Alessandro De Aragall. Premiat en els concursos Francesco Libetta. Com a membre Marchi, Grischa Asagaroff, Paul Curran Mirna Lacambra i Mirabent i Magrans, de l’Opera Studio de la Bayerische i Peter Konwitschny. El seu repertori ha participat en òperes com Così fan Staatsoper de Munic, les temporades inclou Carmen, Isabella (L’italiana in tutte, Rita, La fille du régiment, Le 2014/15 i 2015/16 va interpretar el rol Algeri), Sesto (La clemenza di Tito), devin du village i Die Zauberflöte, a d’Isolier (Le Comte Ory), Zaida (Il turco Rosina (Il barbiere di Siviglia), Ariodante, ciutats como Split, Sabadell, Terrassa, in Italia), Hänsel und Gretel, Nancy Orfeo (Orfeo ed Euridice), Cherubino Barcelona o Eivissa. Ha cantat també al (Albert Herring) i zeladora (Elektra). (Le nozze di Figaro), Dorabella (Così Palau de la Música Catalana, Peralada, Superada la formació, debutà inter- fan tutte), Orlofsky (Die Fledermaus), Cercle del Liceu y Auditorio Nacional. pretant Aspasia (La pietra del para- Adalgisa (Norma), Nicklaus (Les contes El 2015 ha protagonitzat al Teatro de gone). Entre els seus compromisos hi d’Hoffmann) i Sméraldine (L’amour des la Maestranza Doctor Atomic de John ha Dorabella (Così fan tutte) i Rosina trois oranges). Debuta al Gran Teatre Adams. Va debutar al Gran Teatre del (Il barbiere di Siviglia) al Mainfranken del Liceu. Liceu la temporada 2013/14 amb Theatre de Würzburg. Debuta al Gran Cendrillon, i ha tornat amb Otello de Teatre del Liceu. G. Rossini (2015/16). Il viaggio a Reims

CARLES PACHÓN Antonio

Nascut a Navàs (Bages) i format a l’Escola de Música Municipal del seu poble, ingressà a la Polifònica de Puig- reig, on inicià els estudis de cant amb el mestre Jorge Sirena. Ha estat premiat en diversos concursos: tercer premi del Concurs Tenor Viñas 2017, segon premi del I Concurs Francisco Araiza de Mèxic, Premi Manuel Ausensi del Concurs Internacional de les Corts de Barcelona 2016 i primer premi del Concurs Mirna Lacambra dos anys consecutius (2016 i 2017), entre d’al- tres. El seu repertori inclou el comte d’Almaviva (Le nozze di Figaro), Roche- fort (Anna Bolena), Don Giovanni, herald (Otello) i el comissari imperial i Yamadori (Madama Butterfly). Entre els seus propers compromisos figuren Guglielmo (Così fan tutte) a Sabadell i al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Biografies 82 / 83 Il viaggio a Reims

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l’or- questra més antiga de l’Estat espanyol.

Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klem- perer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.

Ha estat la protagonista de les estrenes del gran reper- tori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana.

Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.

Després de la reconstrucció de 1999, han estat direc- tors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons. Biografies 84 / 85

Violí I Violoncel Trompeta Kai Gleusteen Concertino Cristoforo Pestalozzi * Francesc Colomina * Liviu Morna C. Associat Mathias Weinmann Ass. solista Danel Morales Olga Aleshinsky * Esther Braun Eva Pyrek * Carme Comeche Birgit Euler Trombó Oksana Solovieva Jordi Berbegal * Renata Tanollari David Morales Yana Tsanova Iker Vélez Natalia Brzewska Ariadna Torner Contrabaix Timpani Savio de la Corte * Artur Sala * Cristian Sandu Ass. solista Francesc Lozano Percussió Jordi Mestres Violí II Salva Soler Emilie Langlais * Jeremy Friedmann Rodica Monica Harda Ass. solista Flauta Jing Liu Ass. solista André Cebrián * Mercè Brotons Aleksandra Miletic Pianoforte Andrea Ceruti Sandra Luisa Batista * Mijai Morna Rodrigo de Vera * Oboè Kalina Macuta César Altur * Sergi Puente Raul Pérez Arpa Tiziana Tagliani *

Clarinet Juanjo Mercadal * Dolores Payá Viola Alejandro Garrido * Fagot Fulgencio Sandoval * Bernardo Verde * Birgit Schmidt Ass. solista M. José Rielo Marie Vanier Franck Tollini Anna Aldomà Trompa Arturo Nogués * Carles Chordà Enrique J. Martínez Jorge Vilalta

* Solistes En cursiva: assistències Il viaggio a Reims

Direcció: Nora Farrés Coordinació: Sònia Cañas i Helena Escobar Continguts: Albert Galceran i Jaume Radigales Col·laboradors en aquest programa: Roger Alier, Antoni Colomer, Jordi Fernández M., Albert Galceran, Javier Pérez Senz, Jaume Radigales, José Luis Téllez i Jaume Tribó. Disseny: Maneko. Jofre Mañé Disseny original: Lídia Torrents Fotògrafs: Antoni Bofill, Christian Machío, Javier del Real

Impressió: Dilograf, S. L. Dipòsit Legal: B 4695-2017 Copyright 2016 Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d’aquest programa i fotografies pròpies

Informació sobre publicitat i Programa de Mecenatge: liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 99 32 Comentaris i suggeriments: [email protected]

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)