DOSSIER LA GUERRA CIVIL 80è aniversari (2)

Vallcebre durant la República Jordi Lapuente Perarnau i Raquel Camps Tor

Aquest escrit vol fer una pinzella- Tant és així, que tan sols es pot carretera que ha d’arribar al poble La vida a Vallcebre als anys 30 da sobre la història de Vallcebre entrar a la vall a cavall per mit- de Vallcebre des de Fígols, amb gira al voltant del camp i dels re- entre els anys 1930 i la postguer- ja dotzena de punts concrets del una llargada de 7 quilòmetres i cursos naturals de la zona. El re- ra. En aquesta primera entrega, municipi. A través d’aquests llocs, un cost de 420.000 pessetes. No lleu abrupte posa a prova els qui ens centrarem en l’època de la es desplega una xarxa d’antics ca- s’arribarà a construir mai. Però ja volen viure dels fruits d’aquestes II República. Ens fa especial il· mins de bast comunica Vallcebre es constata el sentiment d’aïlla- terres. En aquest entorn hostil, lusió deixar constància de les amb als pobles veïns. Uns camins ment que pateix la gent de Vall- els habitants construeixen petites memòries de la nostra gent gran, només accessibles per bestiar, pe- cebre i el desig que una nova car- feixes de terra a través de murs de recollides a través de diverses en- tits carros, i persones. Aquí hi po- retera arribi fins el poble: pedra seca. És l’única manera de trevistes i tallers de recuperació de dríem afegir una dotzena de pas- «este pueblo no posee más vías de guanyar espai a la muntanya per la memòria històrica que s’han fet sos excavats i guanyats als cingles, comunicación que son muy pésimos augmentar les terres conreables i des de l’Ajuntament de Vallcebre que s’anomenen «graus». Però caminos de herradura, lo que hace obtenir-ne trumfos (patates), ce- durant els darrers anys. aquests graus només es poden en los actuales tiempos penosísima reals i farratge per el bestiar. A tots i totes, moltes gràcies: al superar a peu, i la gran majoria y poco menos que imposible la vida Aquesta tècnica s’ha utilitzat Josep (cal Tutó), la Ramona (cal resulten infranquejables pel bes- de sus habitantes». des de fa segles i ha acabat mo- Pastor), el Joan (cal Xic), la Pal- tiar. Des de fa temps que es par- delant el paisatge de tot el po- mira (Castellnou), l’Aurora (cal la d’obrir una carretera que arribi Vallcebre és també un poble aïllat ble. Vallcebre ha viscut fins fa poc Massana), el Josep (cal Marc), el fins el poble, però de moment no en altres sentits: encara no hi han d’una economia agrària de subsis- Joan i la Leo (cal Carol), la Ma- es belluga res... arribat molts avenços tecnològics tència, amb unes estructures eco- ria Rosa (cal Tarrés); i amb espe- El juny de 1928 l’Ajuntament ni infraestructures que ja podem nòmiques i socials similars a les cial record pel Julio (cal Pinos), el de Vallcebre acorda presentar un trobar en altres pobles i ciutats Josep (cal Monjo) i la Maria (cal projecte de carretera dins del Pla del país i del Berguedà com ara Homes i nens de Vallcebre, Muga) que malauradament no General de la Diputació Provin- l’electricitat, el telèfon, les carre- un dia de festa major de mitjans podran llegir aquest article. cial de . Es tracta d’una teres, carrers amb llambordes, etc. anys vint. (ARXIU RSR) Vallcebre als anys 30: una societat agrària, tradicional i aïllada Comencem el viatge enrere en el temps i retrocedim fins l’any 1930. Vallcebre, com la resta de pobles veïns del Berguedà i del nostre país, s’enfronta a una èpo- ca plena de reptes, oportunitats i amenaces. És un moment histò- ric convuls, tant a nivell nacional com internacional. A Vallcebre, la realitat del poble i de la seva gent està condicionada per aquest context de canvis polítics i econò- mics, però també per algunes sin- gularitats locals que cal destacar. Per començar, el relleu abrup- te i singular de la vall, condiciona i limita la vida dels qui l’habiten. El poble s’aixeca sobre els Cin- gles de Vallcebre, una espectacu- lar muralla natural que encercla i aïlla el poble de la resta del món.

L’EROL 9 Mapa planimètric de mília, la dona, l’hereu, la pubilla, animales y para la guarda de las societat rural de l’època és majo- Vallcebre (1914) que mostra un poblament dispers. els padrins, etc...). patatas y un piso para la habitación ritàriament catòlica i no podem CARTOTECA DE CATALUNYA Vallcebre és un municipi ru- de la familia y con su desván para oblidar que Vallcebre havia estat ral i dispers. El cens d’aquell any la guarda de frutos secos y herra- un important bastió carlí. Com a comptabilitza 587 habitants re- mientas de poco uso. Algunas tie- la resta de pobles, el capellà sol ser del s. xix. Però sembla que les mi- partits al llarg de 141 masies ha- nen dos pisos. Todas las casas tienen una figura amb molta influència, i 1 nes que s’han obert al poble veí de bitades . En aquest moment no un edificio a parte llamado “pòrxo” molt sovint actua com a mediador Fígols estant fent canviar les co- podem parlar de nucli urbà com para guardar la paja, hierba seca, i «jutge» en conflictes. A Vallce- ses ràpidament. Ja fa temps que es a tal, sinó més aviat d’una petita paja de maíz y rama de patata. El bre, el capellà és el Josep Camps parla d’obrir noves mines a Vall- agrupació de cases al voltant del “pòrxo” suele tener planta baja con Ferrer, prové d’Avià, té 47 anys i cebre i , perquè tothom té que en diuen «el clot del poble». estercolero, corral de los cerdos, de- conviu a la Rectoria amb les seves clar que aquí hi ha carbó. Però de Allà hi trobem les cases de Cal pósito de leña para invierno, ga- germanes Mercè i Clemència. moment tot són especulacions... Massana, Cal Sastre, Cal Bar- llinero, conejar, etc. Suele el “por- Però curiosament, en aquest mo- La família continua sent la rol, Cal Carol, La Rectoria, Cal xo” estar separado de la casa para ment Vallcebre no disposa d’esglé- unitat bàsica a partir de la qual Costa, Castellnou, Cal Felip, Cal evitar el peligro de incendio con los sia. L’11 de desembre de 1914, l’al- s’organitza tot plegat. La masia o Roser, Cal Teixidor i Cal Ferrer materiales combustibles que en él se calde de Vallcebre Ramon Pons la 2 casa de pagès és el lloc on viuen escampades pels voltants del que guardan». va declarar ruïnosa; habilitant un vàries generacions d’un mateix havia estat l’antiga Església de pis de l’Ajuntament per a fer-hi els llinatge. Alhora esdevé la unitat Santa Maria. La majoria de la gent del poble va oficis religiosos. Fa molt de temps de producció bàsica, on hi ha una Les cases o masies de Vallce- a missa els diumenges. La religió que es parla de fer-ne una de nova clara divisió del treball en fun- bre, traient contades excepcions, catòlica continua sent una peça al poble, i ja hi ha plans per a co- ció del sexe i de l’edat, i on cada són petites i d’arquitectura molt important que modula la vida mençar-la de seguida... membre de la família té social- senzilla. Mossèn Marià Grandia moral del poble, dibuixant les Som en una societat profunda- ment assignades una sèrie de tas- en fa una descripció excel·lent: fronteres entre allò permès i allò ment patriarcal. Els homes ocu- ques i obligacions (el cap de fa- «… suelen tener bajos para los que no es pot fer o és «pecat». La pen els espais de decisió públics

10 L’EROL i polítics. Les dones hi tenen un Amb el pas dels anys, a aquests paper secundari o senzillament 33 capmasos originals de Vall- prohibit. Veure una dona fent el cebre, s’hi van anar afegint no- got i tertúlia al bar del poble és ves construccions. Són les noves tant improbable com trobar-la cases (o «barraques») que cons- ocupant un càrrec polític. truïen els fills no hereus dels cap- El paper de les dones es reser- masos (o «barracaires»), en terres va als espais privats, dins l’àmbit cedides dins la finca pairal de la familiar. Les estadístiques cons- masia que continuava regentant taten que les dones de l’època fan l’hereu (o «capmasat»). «sus labores» i per tant «no treba- Doncs bé, el 15 d’abril de 1923 3 llen» . i després de dècades de tensions i Tanmateix, no només repre- conflictes entre capmasats i bar- senten el pal de paller de la famí- racaires sobre els drets que tenia lia, sinó que són una peça clau a cadascú d’ells sobre les terres o l’economia del món rural: gestio- «comunals», es pactà que les dues na l’economia familiar, assumeix La fusta va esdevenir S’acorda també que els 3 ajunta- parts «gaudirien a partir d’ara un bé preuat. i/o gestiona les feines domèsti- ments pagaran les despeses a parts d’iguals drets i obligacions sobre els ques, tenen cura de la canalla i iguals. En temps convulsos, per drets als boscos comunals del muni- dels més grans, tenen cura del la situació política i la crisi eco- cipi». Una decisió que no és pas bestiar i assumeixen bona part sari d’origen basc José Enrique de nòmica, la carretera es va alentir, gens banal. de les tasques al camp. A més cal Olano, el comte de Fígols. tant que a més dels ajuntaments, Però sembla que la qüestió no recordar que qualsevol tasca bàsi- Tot i que en desconeixem el va caldre que l’empresa minera va quedar ben resolta, i les dife- ca com ara rentar la roba suposa número, podem intuir que al- «Carbones Pedra Forca» fes alguns rències i privilegis es van conti- una feinada terrible a l’època (cal guns joves de Vallcebre comen- trams, ja durant la postguerra, si es nuar donant en el repartiment portar la roba al torrent o safa- cen a treballar en aquestes mines. que volia treure amb millors con- dels diners que provenien de les reig més proper, rentar-la a mà, Els seus «jornals» permeten di- dicions el carbó de Saldes. tallades dels boscos. Prova d’això tornar-la a casa, eixugar-la, sur- versificar els ingressos de la uni- La importància són els diversos litigis presentats gir-la, etc...). tat familiar, i permeten afrontar del bosc: els «comunals» els darrers anys contra la «Junta En aquesta època, gairebé la d’una forma molt diferent una de Vallcebre del Bosc». Per solucionar-ho, s’ha totalitat de la població que viu a mala anyada o problemes amb preparat un nou Reglament. Vallcebre és originària del mateix les collites. Les mines de Fígols estan portant I ara sí, tornem a la plaça del poble, o de pobles veïns del Ber- Fa temps que tothom sap que canvis en l’economia de la zona. I poble, a la reunió de l’1 de juny de guedà. El percentatge de perso- tant a Vallcebre com Saldes hi ha ja sabem que l’economia ho con- 1930. En aquesta reunió s’explica nes que viuen a Vallcebre i que molt carbó, però no és rentable diciona gairebé tot. I de forma la proposta del nou Reglament de són originàries de fora de Catalu- extreure’l. I tothom sap quin és el indirecta, ja està afectant el nos- la Societat. Una nova normativa nya és pràcticament insignificant. problema: no hi ha carreteres ni tre poble, i la pujada del preu de on les regles del joc queden més Això s’evidencia si fem un re- cap mitjà de transport per baixar la fusta n’és un clar exemple. S’ha clares, i a priori han de garantir cull dels cognoms de les persones aquest carbó fins el tren que arri- vist que les mines són autèntiques una gestió més transparent de la que hi viuen. Els cognoms Vall- ba a Guardiola. devoradores de fusta. Durant els Societat. S’aprova el reglament cebrencs més habituals en aquest Aquest fet preocupa i molt als darrers anys ha pujat la demanda per la gran majoria dels assistents, moment són els i les Perarnau (34 habitants de Vallcebre perquè de fusta a la zona, i per tant el seu i s’escullen els representants de la persones majors de 22 anys), Si- tothom té clar que les mines de preu també. Això fa que la fusta nova «Junta del Bosc». Tots ho- mon (29), Pons (20), Prat (13), carbó portaran feina, i millores dels boscos de Vallcebre siguin un mes, cap dona. Viñas (13), Guitart (12), Cam- importants al poble. Per això els bé cada dia més preuat. Amb la creixent demanda de prubí (9), Soler (9), Torner (8), Ajuntaments de Vallcebre, Sal- I parlant de fusta i boscos del fusta i llenya per les mines de car- Boixader (8), Aymerich (7), Frei- des i Gósol, es reuneixen a Mas- poble. bó de Fígols, el valor d’aquests xa (7), Grandia (7); 6 amb els sanés el 30 de setembre de 1930 L’1 de juny de 1930 es celebra boscos s’ha multiplicat. La Jun- cognoms Camps, Capella, Ca- i aproven constituir-se en Man- una reunió important a la plaça ta del Bosc és qui ha de controlar sals, Costa, Escarrer, Noguera; 5 comunitat per fer totes les ges- del poble, convocada per la Jun- aquests boscos, i gestionar els in- que es diuen Calsina, Cortina, tions necessàries per desencallar ta General de Capmasats i Bar- gressos que s’obtenen a través de Fuster i Lladó; 4 Massana, Pu- la construcció de l’esperada car- racaires de Vallcebre i Sant Julià les tallades de boscos comunals. jol, Rotllant i Tarrés; 3 Altarriba, retera «del Pont de Guardiola a de Fréixens. Però qui són aquesta 4 El govern local Camp, Morera i Serra. la Seu d’Urgell», fins que arribi a gent? Per respondre ens hauríem dins la dictadura Sense carretera, Gósol i el ramal a Vallcebre: de remuntar al 1681, quan la Ba- de Primo de Rivera no hi ha mina «Habiéndose obtenido ya la ronessa de va vendre suhasta del primer trozo, hacer sin els terrenys que tenia a Vallcebre I finalment farem una pinzellada Tornant a l’economia i els canvis. pérdida de tiempo gestiones para als propietaris dels 33 masos (o al poder polític local. El país ve- A Fígols, poble veí, ja fa anys que obtener en la mayor brevedad la capmasos) del poble. Aquestes nia d’una dictadura, la de Primo les mines funcionen a ple rendi- del 2º trozo y hacer también todo lo terres es van gestionar de forma de Ribera (1923-1930), amb ide- ment, i s’estan fent importants in- posible a fin de que en la subhasta comunal durant segles amb al- ologia fortament anticatalanista, versions per fer més rentables les del 2º trozo vaya incluído el ramal gunes tensions i polèmiques que que havia comptat amb el suport 5 explotacions, de la mà de l’empre- de Vallcebre» aquí no venen al cas. de la burgesia, l’església, l’exèrcit,

L’EROL 11 els camperols benestants, i del rei i esperança; per altres, és sinònim Alfons XIII. Sota la dictadura de de desordre, i es percep com una Primo de Ribera, els alcaldes i re- amenaça. gidors de l’Ajuntament de Vallce- La Proclamació de la bre, i els de tota la comarca, eren República i el bienni col·locats pel governador civil a progressita (1931-1933) través dels seus homes de confi- ança al Berguedà. El nou Ajuntament de Vallcebre Per tant es repetien les velles es constitueix formalment el 19 estructures del món rural, on els d’abril de 1931, i el primer alcal- «cacics» de cada poble eren qui de republicà és el Josep Camprubí sempre acabaven remenant les ci- Sanya. També són escollits «con- reres de tot plegat. No cal dir que sellers» en Josep Perarnau Catllà, Olano, nomenat comte de Fígols Joan Simon Boixader, Josep Gui- pel rei Alfons XIII, tingué gran tart Perarnau, Miquel Rotllant influència en la política bergue- Prat. Tots ells es declaren «ca- dana durant aquests anys. talanistes republicans». En Pere Doncs bé, l'1 de gener de 1930, Altarriba Rosell el declara «ca- l’alcalde de Vallcebre és en Joan talanista liberal». En Benet Prat Grandia Roca i els regidors són Masana no es presenta i és substi- Ramón Tarrés, Ramon Freixa i tuït per Ramon Fornells Guitart, Celestino Ferrer. El secretari és que també es declara «catalanista un tal Martí Pons. La dictadura republicà». de Primo de Rivera cau el gener El nou consistori aviat tindrà de 1930, però s’intenta continuar clara la situació de l’Ajuntament amb el règim. El febrer de 1930 del moment: es tria nou ajuntament a Vallce- «la situación económica del mu- bre: l’alcalde tornarà a ser el Joan nicipio se halla en estado deplorable Grandia Roca, en Josep Perar- por cuanto existen escasos fondos y 8 nau Casòliva serà tinent d’alcal- varias deudas . de, i el Joan Casals Pons segon ti- nent d’alcalde. En Joan Casals és El juliol de 1931 l’Ajuntament de també el representant de la Jun- Vallcebre aprova per unanimitat ta del Bosc en aquests moments. Vallcebre en una imatge gidors, tants caps tants barrets, i l’estatut de Núria, i afirma que «el de 1940. Com a regidors resulten escollits per tant no es fan eleccions. Això contingut de l’estatut és expressió de en Ramon Freixa Catllà, Joan Es- St. Julià de Fréixens, va passar a la gran majoria de po- la voluntat de la nostra terra». Cal Cupiner i Cal Soler. carrer Guitart, Josep Camprubí bles petits i rurals de Catalunya. Després de l’aprovació de l’Es- Prat, Ramon Noguera Casadesús Aquestes eren la mena d’elecci- tatut de Catalunya el 1932, molt i Joan Casals Camps. ons que s’havien fet durant la dic- retallat pel parlament espanyol, El 12 d’abril de 1931 es con- El 5 d’abril de 1931, 7 dies tadura de Primo de Ribera i els es celebren eleccions per esco- voquen eleccions municipals a abans de les eleccions, a Vallce- temps anteriors. Evidentment, la llir el parlament de Catalunya al Catalunya i Espanya. Aquí val la bre ja se sabia qui serien els nous República canviarà aquesta llei novembre, i guanyen per àmplia 7 pena aturar-se un moment per regidors del poble . electoral, hereva del període de la majoria les forces d’esquerra i ca- veure com s’escullen els regidors Amb data 25 de març de 1931 restauració i del caciquisme. talanistes, liderades per ERC i de l’Ajuntament de Vallcebre du- el secretari certifica que des del A nivell de l’estat espanyol, Francesc Macià, anomenat po- rant aquestes eleccions. Les elec- març de 1911 les persones que les eleccions municipals del 12 pularment l’avi, que serà escollit cions es van fer seguint la llei en algun moment havien estat d’abril de 1931 es converteixen a president de la Generalitat. electoral de 1907. En teoria anar regidors de Vallcebre i encara es- la pràctica en un plebiscit sobre A partir del maig de 1933 el a votar era obligatori, però només taven vives eren aquestes 10 per- la monarquia borbònica. Es pro- nou secretari de Vallcebre és Sal- hi tenien dret els homes majors sones: Josep Guitart Freixa, Joan dueix un triomf aclaparador dels vador Riba, originari de , de 25 anys. Casals Camps, Lluís Perarnau partits republicans, especialment que també fa de secretari a Fígols Però qui pot presentar-se a Villegas, Joan Viñas Perarnau, a les grans ciutats, que precipita i escriu les actes amb un català les eleccions per l’Ajuntament Joan Simon Catllà, Josep Cam- els esdeveniments. El 14 d’abril exquisit. de Vallcebre? Segons aquesta prubí Prat, Joan Escarrer Guitart, el rei Alfons XIII abandona el A Vallcebre, a finals de maig llei, només aquells vallcebrencs Baldomer Ferrer Vilalta, Josep país i Francesc Macià proclama del 1933, i per motius que des- majors de 25 anys, homes, i que Guitart Capella i Joan Capella la República Catalana com Estat coneixem, es nomena una comis- compleixin algun d’aquests 3 re- Casals. integrant de la Federació Ibèrica. sió gestora que ha d’assumir les quisits: haver estat alguna vegada Segons l’article 29 de la llei Tres dies més tard, la cosa que- funcions de l’ajuntament fins les regidor de Vallcebre; ser propo- electoral de 1907, si el nombre da en Govern de la Generalitat de properes eleccions. L’alcalde con- sat per algun regidor o exregidor de candidats és igual al nombre Catalunya dins la República espa- tinua sent el Josep Camprubí Sa- de l’ajuntament de Vallcebre; que de regidors a escollir, no cal cele- nyola. La República no deixa a nya, i els vocals Josep Perarnau un 20% del cens el proposin com brar eleccions. A Vallcebre tenim gairebé ningú indiferent: per uns Casadesús, Amadeu Fuster Pe- 6 a candidat . 7 candidats per a 7 places de re- és sinònim de canvi, oportunitats rarnau i Josep Freixa Prat.

12 L’EROL A Espanya, la coalició de par- pública, laica, gratuïta, bilingüe tits progressista comença a fer i pedagògicament moderna. Ca- aigües per diversos motius que talunya es converteix en referent aquí no venen al cas i té dificul- europeu en innovació pedagògica, tats per governar. Està clar que amb un temps rècord. l’ideal republicà s’associa majo- L’any 1932, la meitat de la gent ritàriament a una opció ideològi- de Vallcebre no sap llegir i escriu- ca d’esquerres i progressista. I el re: són els pares, mares i avis que govern progressista espanyol s’ha no van poder anar a l’escola. Ara d’enfrontar a unes contradiccions la majoria de la canalla del poble internes molt dures, a unes pres- va a l’escola per fer estudis pri- sions externes molt fortes, i a un maris i obligatoris. Però poques context social molt complex. En famílies es poden permetre que el fons, aquest govern col·lapsa els seus nens segueixin estudiant per les mateixes tensions i límits després. Això suposaria una des- que haurà de suportar la Repú- pesa, i els nens/es són necessa- blica durant els propers anys. En ris a moltes cases per tirar enda- conseqüència, es veuen obligats vant amb les feines del camp i del a convocar noves eleccions a les bestiar. corts espanyoles. A Vallcebre, l’analfabetisme Els límits de la afecta 3 de cada 10 homes i 7 de República: reformisme, cada 10 dones. Per a les genera- revolució o involució cions més joves, les desigualtats entre sexes s’escurcen: a la franja Durant els primers anys de la II de 20 a 24 anys, 8 de cada 10 nois República espanyola, els govern de Vallcebre sap llegir i escriure, progressista d’esquerres posa en i 7 de cada 10 noies. En resum, marxa multitud de reformes que generació darrera generació dis- tenen per objectiu modernitzar minueix l’analfabetisme, i poc a l’estat, democratitzar les institu- poc l’accés de les dones a l’ense- cions, i millorar el nivell de vida nyament es va acostant a la dels 9 de les classes populars. Al nostre tents de la República per limitar Primera pàgina del cens homes. de Vallcebre de 1932. país, s’hi suma la defensa de la el poder de l’església i apostar per L’escola de Vallcebre està situ- identitat nacional i la voluntat un estat i ensenyament laic, no va ada a cal Roser i el mestre és el d’establir l’autogovern a Catalu- ser mai perdonat per la institució Domènec Rubio. Segons els seus nya a través de la Generalitat. eclesiàstica, que tenia en aquella obrera cap a l’opció reformista de alumnes «és molt bon mestre, molt Com exemples d’això podem època una influència enorme so- la república, i van optant cada cop estricte, i si vols pots aprendre mol- enumerar: les reformes legislati- bre els pensaments i la moral de més per opcions revolucionàries, tes coses». ves per millorar les condicions la- bona part de la societat, especial- com succeí a Fígols l’any 1932. El 17 de maig de 1936, els ve- borals de la classe obrera; la refor- ment en zones rurals. Resumint: Uns van contra la ïns de Sant Julià i Sant Climent ma agrària per garantir un major Els intents per descentralitzar República perquè és massa re- de Foix (que en aquests moments repartiment de la terra i afavo- l’estat espanyol borbònic, i ator- formista. Pels altres no és prou pertany a Sant Julià de Cerda- rir la producció agrícola de petits gar cert autogovern a Catalunya transformadora i lluiten per una nyola) sol·liciten a l’Ajuntament propietaris i jornalers; el sufragi a través de la Generalitat, és vist revolució social immediata. Els de Vallcebre que construeixi una universal on podien votar les do- com una amenaça a la sagrada republicans convençuts, cada cop nova escola i habitació del mestre nes, i pràcticament tothom podia «unidad de la patria». Bona part són més conscients de la com- al raval de Sant Julià de Fréixens ser votat; l’aprovació de l’Estatut de l’exèrcit, i sectors ideològica- plexitat del moment. I els qui no de Vallcebre. L’ajuntament acor- de Catalunya, i el restabliment ment conservadors faran tot el saben què està passant, cada cop da l’exposició pública del pro- de cert autogovern al país a tra- possible per fer encallar aquesta s’ho miren tot plegat amb més jecte i que cal posar-se d’acord vés de la Generalitat de Catalu- dinàmica descentralitzadora de preocupació. amb l’Ajuntament de Sant Julià nya; l’aposta per un ensenyament la república, a través d’un nacio- L’escola de Cerdanyola perquè sufragui laic, públic i gratuït, sota criteris nalisme espanyol amb un discurs part de les despeses, ja que part de pedagogia moderna, etc. cada vegada més centralista, ex- Des de l’ideari republicà l’escola dels alumnes provenen d’aquest Però aquestes reformes aviat es cloent i agressiu contra les reivin- és una eina eficaç per fomentar terme municipal. Al fer-se pú- veuen per les antigues oligarqui- dicacions catalanes. la igualtat d’oportunitats, dis- blic el projecte, un grup de ve- es dominants com una amenaça, Per altra banda, bona part de minuir les desigualtats socials, ïns del poble escriuen una car- ja que perjudiquen directament les classes populars veuen com modernitzar el país i consolidar ta queixant-se perquè ho troben els seus interessos. Per això em- les reformes són massa lentes, no els ideals republicans a les noves una despesa massa cara que hau- presaris com Olano, terratinents, són prou profundes, i no suposen generacions. Per aquest motiu s’hi rà de suportar el municipi, i poc o persones benestants de la co- un millora immediata de les seves dediquen molts esforços i recur- necessari perquè sembla ser que marca aviat es mostren profun- condicions laborals ni salarials. sos, especialment durant el primer a la casa de Rialp ja s’hi «impar- dament contraris als canvis que Això porta a un cert desencan- bienni del govern progressista. teix escola». La guerra paralitzarà representa la República. Els in- tament de bona part de la classe L’escola republicana ha de ser aquest projecte.

L’EROL 13 L’inici de la nova suposaria una drecera important Cal Carraulo, abans que es queden a menjar i a dormir de 1936. carretera des de i estratègica per als veïns/es de a la fonda de cal Massana. Preci- Guardiola Vallcebre. Als anys 1950 la carretera sament el Joan Perarnau de cal encara estava en construcció. La tardor de 1933, l’Ajunta- Massana és qui feia el transport A finals de l’any 1930 ja està ad- ment de Vallcebre acorda arre- del material, amb matxos, des del judicada la construcció del primer glar el pas de Foradada, i s’inicia Collet. A finals del 1935 l’obra de tram de la carretera del «pont de una recaptació al poble per pa- sat després dels fets d’octubre de paleta era ja acabada, però man- 16 Guardiola fins la Seu d’Urgell» gar aquestes obres, que s’executen 1934. Es deixa en suspens la ces- caven moltes coses a l’interior. i aviat es podran començar les ben aviat. sió de terrenys, i es demana infor- El capellà és el mossèn Josep obres. Aquesta carretera és una La construcció del Pas de Fo- mació a Josep Mari sobre els pins Camps Ferrer, de 53 anys i ori- iniciativa de l’empresa Carbones radada va costar 7.875 pessetes tallats sense permís. Durant els ginal d’Avià. Viu a la Rectoria Pedra-Forca, que la necessita de l’època. Pràcticament la mei- mesos posteriors s’obre una expo- del poble amb la seves germanes perquè durant el 1931 comença tat, 4.000 pessetes, les aporta la sició pública sobre el projecte de Mercè i Clemència. A Vallcebre l’explotació d’una mina sota el «Junta del Bosc» o «Societat de la carretera de Josep Mari, i se li també hi trobem mossèn Vicenç poble de Saldes. La complexitat Capmasats i Barracaires» a través acaba atorgant finalment el per- Aparici. Té 26 anys, és nascut a 14 de les obres i l’elevada inversió dels diners obtinguts amb dife- mís el 7 de juny de 1936. Salamanca, i amb 6 anys la seva fa que la carretera quedi aturada rents tallades de boscos. La res- Just abans d’esclatar la guerra família es trasllada a . L’any prop de Maçaners, al torrent de ta, 3.902 pessetes, es van recaptar civil al juliol de 1936, la mineria 1934 és destinat a la parròquia de 10 la Comassa . De fet, no serà fins de forma voluntària entre la gent tot just comença a Vallcebre, i es Sant Julià de Fréixens, on hi viu 13 17 l’any 1936 que es reprendran les del poble. concentra a la part alta del muni- amb la seva germana Isabel. 11 obres . L’inici de la mineria cipi: la recent inaugurada Mina Els boscos i comunals Tot i parlar de «la carretera», a Vallcebre: Enriqueta a la zona de Coll de de Vallcebre ens referim a un camí de carro Coll de Pradell Pradell (1.600 metres). Aquí hi sense asfaltar i estret. Que ha de hauríem de sumar les petites mi- Pel que fa a la gestió dels boscos i sortejar un país esquerp i mun- Josep Mari, és un empresari ri- nes familiars situades a la zona dels comunals, sembla ser que la tanyós. Que serà intransitable pollès que es dedica a l’explotació de Tumí i Fumanya, on ja fa uns relació entre la Junta del Bosc ac- molts dies de l’any per culpa del de boscos i està decidit a obrir anys que s’hi treu carbó per a ús tual i el nou ajuntament republicà fang provocat per les pluges, les una mina de carbó a Vallcebre. domèstic per part dels seus pro- no és especialment bona. Concre- nevades, les glaçades, i pels forts Aquesta nova mina, situada a més pietaris. tament, quan l’ajuntament està pendents que tenen alguns trams. de 1.600 metres d’alçada, es dirà L’any 1936, ja hi ha un 15% governat per les esquerres. I tanmateix, aquest camí com- «Mina Enriqueta», i en aquells dels homes i nois de Vallcebre Ja s’estan tallant arbres per la 15 portarà molts canvis i esperances anys estava totalment incomuni- que treballen a les mines. Per construcció de la nova carrete- a la zona. cada del poble. Per posar la mina tant, podem afirmar que la mi- ra de Guardiola. I diversos veïns La construcció d’aquesta car- en marxa, i poder baixar-ne el neria ja ha deixat de ser una ac- del poble s’estan queixant per- retera impulsa la construcció carbó, cal construir una nova car- tivitat complementària a Vallce- què s’estan tallant roures i pins, 12 del Pas de Foradada . A Fora- retera (o millor dit una nova pista bre, i en algunes cases del poble que són propietat seva. A la zona dada ja hi ha un pas per pujar i forestal) que vagi des de coll de ja es viu exclusivament del sou de de can Vers, prop de Foradada, i baixar dels Cingles i connectar Pradell al poble, i d’aquí a la nova les mines. I això tot just acaba de sembla ser que ho estan fent sen- amb la nova carretera: el grau del carretera de Guardiola. El no- començar... se el permís dels propietaris dels Moro. Però és un grau impracti- vembre de 1935, les obres ja han L’església de Vallcebre terrenys, i que també s’estan ta- cable pel bestiar, i fins i tot peri- començat. El 10 de desembre de llant boscos dels comunals. Per llós pel trànsit de persones. Si es 1935 l’Ajuntament dona permís L’any 1931, en plena república, aclarir el tema, es convoquen els construís un nou pas a Foradada, per la construcció de la carretera comencen les obres de l’església responsables de la Junta del Bosc es podrien baixar els Cingles per i se li cedeixen els terrenys comu- de Santa Maria de Vallcebre, al a una reunió a l’Ajuntament. Però un camí segur, i s’enllaçaria amb nals afectats. bell mig del poble. Les realit- ni el president, ni bona part dels la nova carretera al nou pont de Amb data 1 de març de 1936, za el contractista Pere Badia, de càrrecs importants de la Junta no Foradada. I fins i tot permetria torna a l’Ajuntament el consis- Guardiola, i hi treballaven 4 o 5 es presenten a la reunió. Això ir- transitar-hi amb bestiar. Per tant, tori d’esquerres que va ser expul- operaris entre paletes i manobres, rita el consistori municipal, i a

14 L’EROL En moltes ocasions es destinen ser sistemàticament desateses, i el bona part dels diners del bosc moviment obrer va ser perseguit. per a fer inversions que són d’in- La gran majoria d’empresaris, en- terès pel poble. La construcció tre ells Olano, es mostren contra- del pas de Foradada n’és un bon ris a les reformes. I davant qual- exemple. Ja hem vist que la Junta sevol reclamació o conflicte amb del Bosc aporta 4.000 pessetes a els treballadors, no havien dub- aquesta obra, quan l’Ajuntament tat en utilitzar la Guàrdia Civil de l’època té un pressupost anual i la figura del Sometent per im- que amb prou feines arriba a les posar l’ordre per la força. Davant 6.000 pessetes. d’aquest immobilisme, els miners I a partir d’aquí sorgeixen les de la zona s’acosten cada cop més preguntes: Els diners dels bos- a posicions revolucionàries. cos comunals, s’han de repar- L’agenda reformista de la re- tir entre els 141 copropietaris o pública d’esquerres és clarament s’han de destinar a fer inversions favorable als interessos dels tre- al poble que beneficiïn tots els balladors: planteja millores sala- veïns/es? Quin paper ha de jugar rials, fer efectives les jornades de l’Ajuntament en la gestió dels 8 hores i altres millores laborals. boscos comunals? Qui i com ha Però els resultats són massa lents de prendre les decisions sobre la o directament no arriben. Bona gestió del bosc i el repartiment part de l’empresariat, i entre ells dels seus beneficis? Està clar que l’Olano, el comte de Fígols, in- la resposta a aquestes preguntes compleix sistemàticament aques- contenen una càrrega ideològica: tes normes. I malgrat les vagues i des d’una perspectiva d’esquer- les gestions de les autoritats re- res, es prioritza el benefici col· publicanes, la situació no millora lectiu del poble; i des d’una pers- a les mines. pectiva de dretes o conservadora, A les mines de Fígols hi ha els es buscarà el benefici particular sous més alts de la conca, però les de cadascun dels copropietaris condicions laborals són molt du- del poble. res. El periodista i escriptor Fran- I amb això ja podem entendre cesc Madrid titllava al comte de el per què de tanta mala maror Fígols de «cacic polític i explotador entre la Junta del Bosc i l’Ajunta- capitalista». De fet, el mateix Llu- ment: diferents versions ideològi- ís Companys quan encara exercia ques contraposades de com s’han com a governador civil, va amo- de gestionar els boscos comunals, nestar en vàries ocasions la com- importants interessos econòmics panyia, sense aconseguir millores 18 al darrera, i tot plegat en una èpo- per als miners. ca on l’ambient polític està molt Davant d’això, una part del L'església de Vallcebre per quan els mateixos tenen que ser caldejat. La polèmica està ser- moviment obrer opta per posici- es construeix durant la República. arxivats a la Secretaria municipal, vida... ons cada cop més revolucionàries. per ésser l’Ajuntament l’adminis- L’alçament de Fígols De fet, amb l’arribada de la repú- trador de dit bosc». i el moviment obrer blica, la majoria dels treballadors del Berguedà opten per posici- març de 1932 l’Ajuntament de Però per què la relació entre la El 19 de gener de 1932 es produ- ons anarcosindicalistes i s’afilien Vallcebre decideix la dimissió de Junta del Bosc i l’Ajuntament eix la Revolta de Fígols. Aquest massivament a la CNT. Fígols la Junta del Bosc per deixadesa de d’esquerres és tant poc fluïda en fet condicionarà el futur de l’alt compta amb 1405 afiliats a l’estiu 19 funcions i que es renovi pels mè- aquests moments? Primer cal re- Berguedà durant els propers anys. del 1931 . todes habituals. cordar que la tallada d’arbres als Però abans d’explicar què va pas- A més, la direcció de la CNT Quatre anys després, sembla boscos comunals està generant sar a Fígols, cal entendre per què està dominada pel sector més ra- que les relacions no han millo- molts diners per la forta demanda es va produir, i per això cal obrir dical de la FAI, que dona suport a rat gaire. En el ple de 1 de març de fusta que generen les mines. un breu parèntesi. tota acció insurreccional, com ha- de 1936, es sol·licita a Joan Ca- La Junta del bosc, és l’encar- El creixement de la indústria a via pregonat Buenaventura Dur- sals Camps, president de la Junta regada de proposar com es fan través de les mines i les colònies ruti feia poques setmanes a Fígols del Bosc, aquestes tallades, i com es dis- tèxtils del Llobregat, havien mul- en diversos mítings. «perquè faci entrega dels docu- tribueixen els diners obtinguts. I tiplicat el número d’obrers al Ber- En resum, que al gener de 1932 ments que obren en el seu poder, en principi, segons el nou regla- guedà. La classe obrera s’organit- la situació a les mines i colònies mitjançant inventari que es prac- ment de 1930, els diferents co- zava i reclamava millores laborals de l’Alt Berguedà era una olla a ticarà per duplicat. En cas de de- propietaris de Vallcebre han de i salarials. pressió. Qualsevol espurna po- sobediència que sigui denunciat per ratificar en assemblea les deci- Durant la dictadura de Primo dia fer-ho esclatar tot, i l’espurna retenció indeguda de documents, sions i acords que es prenguin. de Rivera, aquestes demandes van va arribar.

L’EROL 15 tar les dones, gràcies a la reforma electoral impulsada pels partits d’esquerres. En aquestes eleccions, els par- tits d’esquerres es presenten se- parats, enfrontats pels conflic- tes i divisions dels anys anteriors. A més, bona part dels anarquis- tes opten per no votar en aques- tes eleccions, seguint les indicaci- ons de la CNT i FAI. Per contra, les opcions de centre i dreta es presenten agrupades, en un sis- tema electoral que afavoreix les grans coalicions. En conseqüèn- cia, guanyen les eleccions els par- tits de dretes i Lerroux encapçala un nou govern conservador a Es- panya. Des d’ara fins endavant, comença el «bienni conservador (1933-1936)». L’objectiu d’aquest nou govern està molt clar: paralitzar com si- gui, o senzillament desfer, la gran El 17 de gener, les dones de la dos sectors de la CNT: el sector La tardor de 1933, majoria de reformes iniciades pel l’Ajuntament de Vallcebre colònia tèxtil del Carme a Sant moderat o trentista, contrari a la acorda arreglar el pas de govern d’esquerres durant el Bi- Salvador de Vedella es declara- tàctica insurreccional, i el sector Foradada, i s’inicia una enni progressista (1931-1933). ren en vaga, i demanen als miners de la FAI, partidari d’aquestes recaptació al poble per pagar Un parell de mesos després, a de Fígols i Sant Corneli que s’hi tàctiques. A nivell del Berguedà, aquestes obres. les eleccions municipals del 14 uneixin en vaga solidària. Dit i el sector FAI va continuar con- de gener de 1934, s’escullen 6 re- fet, i els miners comencen la vaga trolant la zona de Fígols i la Po- gidors a Vallcebre. Segons la nova el 18 de gener a les 6 del matí, un bla de Lillet. El sector de la CNT que associa el govern republicà llei municipal aprovada per la cop finalitzat el torn de nit. més moderada, obtenia majoria a d’esquerres a una situació de «des- Generalitat, hi haurà llistes tan- Els miners desarmen el some- Berga, Gironella i Puig-reig. control i caos social», i que davant cades, de manera que cada elec- tent, aïllen la Guàrdia Civil, de- Un 80% dels revoltats detin- d’això cal «mà dura» per fer-los tor només pot votar una llista. La clararen la vaga general revolu- guts a l’Alt Llobregat són nas- front i «restaurar l’ordre social». llista guanyadora s’emportarà 4 20 cionària, s’apoderaren del polvorí cuts fora Catalunya . Aquesta Mica a mica, aquest discurs de la regidors, i la perdedora o minoria, i controlen tot el complex miner. dada constata la forta presència por va calant en capes de la po- 2 regidors. Es presenten 2 llistes Proclamen el comunisme lliber- de població immigrada provinent blació que a priori podrien ser al poble: la Candidatura Popular 21 tari i hissen la bandera anarquis- de l’estat espanyol entre el nou favorables a la república, però (d’esquerres) , i la Unió Ciuta- 22 ta. Aquest impuls revolucionari proletariat català i el moviment que cada cop s’allunyen més de dana (coalició proposada per la s’estén a altres municipis de l’eix obrer. les opcions d’esquerres. De for- Lliga Catalana, conservadora i de del Llobregat com , Súria i Els fets de Fígols ajuden a ex- ma molt simplificada aquest és dretes). La votació anirà molt re- Cardona. Però el govern republi- plicar alguns dels límits de la re- el perfil de la població que votarà nyida: 77 vots per la Candidatura cà envia l’exèrcit, que arriba a Fí- pública que abans esmentàvem: la Lliga Catalana durant aquests Popular, 71 vots per la Unió ciu- gols el 23 de gener. Set dies des- una part del moviment obrer anys. Un partit conservador i de tadana, i 1 vot en blanc. Per tant, près, la revolta havia perdut molta aposta per opcions revolucionà- dretes, però que a priori no està el poble de Vallcebre està pràcti- força. A Fígols els miners revolu- ries per poder millorar les seves en contra de la república, i que cament dividit al 50% entre els 2 23 cionaris, armats i atrinxerats van condicions de vida. I amb això, fins i tot defensa certs postulats blocs ideològics. preferir no oferir resistència i en- es desentenen de l’opció refor- de tipus catalanista. Aquesta op- Surten escollits quatre candi- tregar les armes o bé fugir mun- mista que proposa la república. ció política i ideològica, compta dats de la candidatura d’esquer- tanya enllà. Alhora, aquestes vagues, insur- amb un número important de se- res: el Josep Perarnau Catllà Després d’aquests fets, el movi- reccions violentes i mobilitzaci- guidors a Vallcebre, com veurem (que serà escollit alcalde), Víc- ment obrer de la zona va ser for- ons obreres contínues són vistes més endavant. tor Camprubí Camprubí, Ramon tament reprimit. Els locals de la amb preocupació per una part El bienni conservador Tarrés Forner, Valentí Trulls Ca- CNT van ser clausurats, es van de la població que a priori és po- (1933-1936): sals. I es presenten 2 candidats detenir una quarantena de tre- tencialment partidària de la re- de la candidatura de dretes: Ra- balladors de Fígols, i una vinte- pública com ara petits comer- I reprenent l’àmbit polític, tor- mon Fornells Guitart i en Mi- na a Berga. Alguns treballadors ciants, la petita burgesia urbana nem a Madrid, a les eleccions que quel Rotllan, com a regidors «de van ser acomiadats de les mines, i o famílies de pagès. es celebren el novembre de 1933 la minoria». Però cap d’aquests 2 les seves famílies expulsades dels Aquesta situació és aprofitada perquè el govern d’esquerres s’ha regidors de l’oposició són adme- pisos miners on vivien. Aquests des de les dretes o opcions con- col·lapsat. Cal destacar que són les sos com a consellers per «no pa- fets van contribuir a separar els servadores per teixir un discurs primeres eleccions on poden vo- gar la matrícula corresponent per

16 L’EROL l’exercici d’indústria». En Miquel Ramon Fornells Guitart i Joan Espanya és un autèntic polvo- 14. Arxiu municipal de Vallcebre. Infor- Rotllan, recuperarà l’acta de con- Grandia. rí. Hi ha una divisió social i po- mació any 1935-36. 15. Al padró de maig de 1936 a Vallcebre seller l’1 de juliol del mateix any, El maig de 1935 Ramon For- lítica de la població en 2 blocs s’hi comptabilitzen 158 agricultors i data en què es nomena regidor nells Guitart és escollit alcalde, contraris, que semblen irre- 29 miners. Dit d’una altra manera, de el seu company de coalició Josep com a segon alcalde Ramon Cal- conciliables. Les notícies par- cada 7 vallcebrencs en edat laboral, 5 Vinyes Camps. El pressupost or- derer Casals, i com a consellers len d’enfrontaments i d’assas- són agricultors, 1 és miner, i l’altra es dedica a qualsevol altre ofici. Els 29 dinari de l’Ajuntament per 1934 Joan Grandia, Josep Soler, Joan sinats entre polítics d’ambdós miners censats són persones bàsica- és de 6.505,05 pessetes. Camprubí i Miquel Rotllant. bàndols. Hi ha rumors contra- ment joves: 13 són menors de 25 anys, No sabem per quins motius, les Tots ells són d’ideologia conser- dictoris sobre un possible cop 9 tenen 26 i 30 anys, i només 7 són 25 persones escollides com alcaldes vadora . d’estat de l’exèrcit. Tot plegat, majors de 35 anys. De fet, 2 de cada 3 miners són fills o néts i només 10 a Vallcebre al llarg de l’any 1934 A l’estat espanyol, els diversos no pinta gaire bé... es declaren caps de família. Pràctica- dimiteixen una darrera l’altra: Jo- casos de corrupció que sacsegen ment tots són originaris de Vallcebre, sep Perarnau Catllà és escollit al- el govern conservador de Ler- excepte 2 que provenen d’Almeria i calde el 4 de març però dimiteix roux, i la descomposició inter- Notes 1 de . (Dades a partir del del càrrec al cap de pocs mesos i na de la coalició conservadora, Padró d’habitants de Vallcebre de 1. Arxiu municipal de Vallcebre. Con- maig de 1936) ocupa el càrrec provisionalment fan caure aquest govern i porten tribució urbana del 1930. 16. Ramon Viladés i Llorens: «La Par- el Víctor Camprubí Camprubí, a unes noves eleccions. 2. Mariano Garcia i Soler. 1907. ròquia», a L’Erol, revista cultural del Monografía lingüística de Vallcebre. com a tinent d’alcalde. El 26 de Berguedà, Núm. 56, 1997. El front Popular Publicada íntegrament dins de: Notes setembre Ramon Tarrés és esco- 17. Magda Pérez Capella, «Mossèn Vi- i el cop d’estat (1936) biogràfiques de Marià Grandia i Soler. cenç Aparicio, 46 anys rector de Vallce- llit nou alcalde però dimiteix el 3 Introducció i estudi per part de Ramon bre», L’Erol número 56, 1997. d’octubre. En aquestes noves eleccions es- Felipó i Maria Pilar Perea, Llibres 18. Rosa Serra Rotés: Mines, miners El 6 d’octubre de 1934, la panyoles, celebrades el febrer de de l’Índex, 2014. i ferrocarrils al Berguedà. Llibres de 3. Arxiu municipal de Vallcebre. Al cens CEDA (un partit de dretes an- 1936, guanya la llista del Front l’Índex. 2020. de 1932, hi trobem 1 mestra, 2 teixi- 19. Jaume Serra i Carné. El moviment tirepublicà, antiautonomista i Popular, una coalició de partits dores i 128 mestresses de casa clas- obrer al Bages i al Berguedà a la Se- autoritari) entra al govern de la republicans d’esquerres. A Cata- sificades com a «domèstica» o «sus gona República, Associació cultural República espanyola, i això s’in- lunya aquesta coalició s’anomena labores». Jordi Lapuente Perarnau, Dovella. 1988. «En temps de la República III», a Re- terpreta per les forces d’esquerra el Front d’Esquerres, i s’imposa 20. Rosa Serra Rotés. Mines, miners vista de Vallcebre, Núm.8, 2009. i ferrocarrils al Berguedà. Llibres de com un gir del govern conserva- per majoria aclaparadora al bloc 4. Jordi Lapuente Perarnau: «En 26 l’índex. 2020. dor cap el feixisme. Com a res- de dretes . Lluís Companys i la temps de la República», a Revista de 21. La «Candidatura Popular» la inte- posta, Lluís Companys procla- resta dels membres del govern Vallcebre, Núm.6, 2009 gren: Víctor Camprubí Camprubí, 5. Arxiu municipal de Vallcebre. Acta Ramon Tarrés Torner, Josep Perar- ma l’Estat Català en els coneguts republicà català empresonat el ple municipal Vallcebre de 21 setem- Fets d’octubre. Resultat de tot 1934 surten en llibertat amb una nau Catllà, Valentí Fornells Casals, bre 1930 Antoni Calsina Boixader, Josep Gui- plegat: el govern de la Genera- amnistia i es restableix el govern 6. Un requisit molt difícil de complir. El tart Perarnau. litat és detingut en bloc, jutjat i de la Generalitat. març de 1931 no va haver-hi a Vallce- 22. La «Unió Ciutadana» la integren: condemnat a 30 anys de presó, Un procés similar es dona a bre cap candidat escollit sota aquest Ramon Fornells Guitart, Miquel supòsit. queda suspès l’Estatut d’Auto- Vallcebre. El 19 febrer de 1936 Rotllant Prat, Joan Guitart Prat, Joan 7. Arxiu municipal de Vallcebre. Certi- Casals Camps, Josep Viñas Camps, nomia, i nombrosos ajuntaments tornen a prendre possessió els ficat del secretari, 25/3/1931. Joan Perarnau Cortina. catalans d’esquerres són empre- càrrecs electes escollits a les elec- 8. Arxiu municipal de Vallcebre. Dic- 23. Cal matisar que la Lliga Catalana, tot sonats. cions de 1934. Ramon Tarrés és tamen pres per Pere Pons al ple mu- i defensar opcions de centre-dreta i nicipal de 23 d’abril de 1931, com a postulats conservadors, no era pas un Els fets d’octubre tenen una escollit alcalde. assessor, després d’haver examinat gran repercussió al Berguedà. Es «S’acorda per unanimitat que al partit contrari a la república, i òbvia- l’estat de comptes de l’ajuntament. ment era favorable al manteniment de produeix una onada de repres- conseller Miquel Rotllant Prat no 9. Jordi Lapuente Perarnau, «En l’autogovern a través de la Generalitat sió general contra tot el que esti- se li dongui possessió del càrrec per temps de la República II», a Revista de Catalunya. En aquest aspecte, la de Vallcebre número 7, 2009. política catalana i espanyola era molt gui relacionat amb les esquerres. haver format part de l’ajuntament 10. Rosa Serra Rotés: «Vallcebre. Les L’alcalde de Berga i els membres que fou posat il·legalment». També diferent, ja que allà els partits conser- primeres mines: de la 2ª república a vadors com la CEDA eren molt més d’esquerres del consistori són em- «s’acorda denunciar l’ajuntament la postguerra», Consorci Ruta mi- 24 bel·ligerants contra la república, o presonats . Les dretes aprofiten governatiu que ha cessat, pel delicte nera. 2012. directament antirepublicans. 11.En una carta adreçada a l’Ajuntament 24. Josep Noguera i Canal, «El poder l’ocasió per tornar a imposar el d’usurpació d’atribucions que in- de Vallcebre, el Josep Cirera Voltá, seu domini, i es produeixen abu- corregué, malgrat haver-los sigut municipal durant la República, la polític conservador molt contrari a Guerra Civil i l’inici del franquisme sos arreu. demanada la reposició en data ju- la reforma agrària, escriu el 9 de ju- 27 a la ciutat de Berga». L’Erol número Com a conseqüència d’aquests liol de 1935» . liol de 1935 que ha fet gestions sobre 28. 1989. fets, el 21 d’octubre, el guàrdia ci- la carretera. Segons ell, el 2on i 4art 25. Tots ells es manifesten amb filiació tram estan encallats perquè no s’han vil encarregat del «puesto de Fí- D’aquestes afirmacions se’n des- política de la Lliga, excepte el Ra- pogut redactar els corresponents pro- mon Calderer (Partit Radical), i Joan gols» destitueix l’ajuntament en prèn que en aquests moments hi jectes per manca de partides pressu- Grandia Roca (CEDA) nom del governador general de ha dos bàndols polítics contrapo- postàries. 26. El Front d’Esquerres, liderat per Catalunya, i nomena com a nou sats molt ben definits al poble, i 12. La Foradada de Vallcebre és un es- ERC, obté 41 representants, per no- pectacular engorjat format pel tor- més 13 del Front Català d’Ordre, li- alcalde el Ramon Calderer Ca- que les relacions entre els partida- rent de Vallcebre, que amb la força de sals, «escollits entre els senyors Pere ris d’esquerres i conservadors són derat per la Lliga Catalana. l’aigua i el pas de milions d’anys, ha 27. Ple municipal de 19 febrer i 1 març Altarriba Rosell, Celestino Fer- cada cop més tenses i enverinades. pogut «foradar» i fer-se camí a través 1936. rer Escarrer i Amadeu Fuster Pe- I això, en un poble petit on tot- de les roques calcàries dels Cingles de Vallcebre. rarnau». Un mes després, a finals hom coneix tothom, no és fàcil... 13. Jordi Lapuente Perarnau: «El pas Jordi Lapuente Perarnau de novembre del 34, es nomena Durant la primer meitat del de Foradada», a Revista de Vallcebre, una comissió gestora presidia per 1936 la situació a Catalunya i Núm. 19, 2018. i Raquel Camps Tor

L’EROL 17