id10189218 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer! - a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com http://www.broadgun.com

Auditoria Ambiental del Moianès Nord 1

ÍNDEX

Ó DE L’AIGUA 1. LA GESTI ______3 Ó ’AIGUA 1.1. ASPECTES SUPRAMUNICIPALS SOBRE LA GESTI DE L ______3 ÀFIC 1.1.1. LA CONCA HIDROGR A DEL LLOBREGAT ______3 ÈNCIES I ENS D Ó 1.1.2. COMPET E GESTI ______3  Ó I SANEJAMENT COMPANYIES DE DISTRIBUCI ______4 ’AI 1.2. SUBMINISTRAMENT D GUA POTABLE ______6 ÈNCIA I CARACT ÍSTIQUES DE L’AI 1.2.1. PROCED ER GUA POTABLE ______6  COLLSUSPINA ______6  ’ESTANY L ______7  À MOI ______7  ’OLÓ SANTA MARIA D ______8

1.2.2. EL CABAL ABASTAT ______11 Ó 1.2.3. LA XARXA DE DISTRIBUCI ______11  COLLSUSPINA ______11  ’ESTANY L ______12  À MOI ______12  ’OLÓ SANTA MARIA D ______13 ’AIG 1.2.4. LA QUALITAT DE L UA ABASTADA ______14  COLLSUSPINA ______15  À MOI ______16  ’ESTANY L ______17 ’AB ’AIGUA 1.2.5. NOUS PROJECTES PER AMPLIAR L ASTAMENT D ______17 Ó DE LA SEQU ÈS DEL 1.2.6. LA GESTI ERA I COM HA AFECTAT ALS MUNICIPIS DEL MOIAN NORD 18 ’AIGUA 1.2.7. CONSUM D ______20 Ç ENTRE CABAL I ’AIGUA 1.2.8. BALAN CONSUM D ______23 Ó 1.2.9. SISTEMES DE TARIFACI ______23 ’ESTALVI ’AIGUA 1.2.10. FOMENT DE L D ______24  À MOI ______24 ÜES RESIDUALS: SA 1.3. AIG NEJAMENT I ABOCAMENT ______25 ’ABOCAMENT I 1.3.1. XARXA D SANEJAMENT ACTUAL ______25  ’ESTANY L ______25  À MOI ______26 ’AIGÜES RESIDUAL 1.3.2. PROGRAMA DE SANEJAMENT D S URBANES 2005 ______27 Ó DEPURADORA D À 1.3.3. ESTACI E MOI ______28

1.3.4. NOUS PROJECTES CONSTRUCTIUS ______33  ·LECTORS E ’OLÓ EDAR I COL N ALTA A SANTA MARIA D ______33  ·LECTORS E ’ESTANY EDAR I COL N ALTA A L ______34  ·LECTORS E Í DE BAIX (SECTOR EDAR I COL N ALTA A MONTV B I C) DEL MUNICIPI DE À MOI 35  À AMB Ó DE NUTRIEN EDAR NOVA A MOI REDUCCI TS ______35 2 Memòria Descriptiva

Ú 1.3.5. ABOCAMENTS A LLERA P BLICA I A CLAVEGUERAM ______36 ÜES RESIDUALS IND 1.3.6. AIG USTRIALS (ARI) ______37

Aspectes ambientals i d’ús de recursos: l’aigua Auditoria Ambiental del Moianès Nord 3

1. LA GESTIÓ DE L’AIGUA

1.1. ASPECTES SUPRAMUNICIPALS SOBRE LA GESTIÓ DE L’AIGUA

àfica a la qu En aquest apartat es descriu la conca hidrogr al pertanyen els municipis del ès del Nord, com s’organitzen é Moian els serveis de subministrament i control, i tamb les ó que operen al territori. companyies de distribuci 1.1.1. LA CONCA HIDROGRÀFICA DEL LLOBREGAT

’acord amb el Decret 175/2001 de 26 de juny ’aprova el desplegament D , pel qual s ència Catalana de l'Aigua, aquesta territorial de l'Ag es divideix en 6 demarcacions ès del territorials i els municipis que conformen el Moian Nord formen part de la conques àfiques internes catalanes ’Estany, Moià i Santa hidrogr . Concretament Collsuspina, L ’Oló Maria d pertanyen a la Conca del Llobregat. à, a Castellar de ’Hug ’altura. El riu Llobregat neix al Bergued N , a 1.295 metres d és d’haver recorregut 157 Desemboca al Prat de Llobregat, on forma un gran delta, despr í cap el ’embassament de la Baells i a prop de Km. En el seu cam Nord el riu alimenta l ües de la riera Gavarresa. Cabrianes el Llobregat rep les aig ües del Llobregat eren molt aprofi ’energia elèctrica Fa uns anys, les aig tades per produir l àquines de les fàbriques. Com a testimonis d’aquest aprofitament que necessitaven les m ç de Castellet, queden nombroses rescloses i canals al llarg del riu. A prop de Sant Vicen ües del Cardener el Llobregat rep les aig que fan augmentar el seu cabal. és molt irregular en el seu cabal. Aquest és màxim els mesos de maig i El riu Llobregat ínim a l’agost i al setembre, degut a la manca de pluges de l’estiu. juny i m ès del Nord àfica del Tots els municipis del Moian formen part de la conca hidrogr Llobregat. 1.1.2. COMPETÈNCIES I ENS DE GESTIÓ

’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat de Catalunya competències L èria d’aigües, obres hidràuliques i protecció del medi ambient. en mat ’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), com a La Llei 25/1998, de 31 de desembre, crea l úblic adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat amb ens p ències plenes en el cicle integral de l’aigua a les conques internes de Catalunya. compet ’ACA entre les seves competè é ància, la inspecció, la L ncies t assignat el control, la vigil ó, l’autorització de l’adopció de decisions sobre el repartiment i l’assignació de planificaci ídrics a la xarxa Ter ·laboració amb les entitats recursos h -Llobregat i les relacions de col locals. ’empresa pública Aigües Ter Per portar a terme aquesta tasca es crea al 1990 l -Llobregat óna subministrament a més de 100 municipis de les (ATLL). Aquesta xarxa d comarques ès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Oriental i l'Occidental, l' del Barcelon Anoia, ès i el Garraf, el que representa una població de més de 4 milions i mig l'Alt Pened ’habitants d . 4 Memòria Descriptiva

’ATLL s’abasteix d’aigua regulada en sis embassaments: L tres a la conca del Llobregat ç és a (La Baells, la Llosa del Cavall i el de Sant Pon ) i tres m la conca del Ter (Sau, Susqueda i el del Pasteral). és una complexa trama d’instal·lacions de captació, plantes de El sistema Ter Llobregat ’aigua, dipòsits, estacions de bombament i xarxes de distribució que tractament d ’aigua provinent del permeten que l s rius Ter i Llobregat arribi als municipis amb qualitat òptima per al consum humà. Un cop surt dels dipòsits de capçalera de cada població, la ó als domicilis és competència de cada ajuntament. responsabilitat de la distribuci ’aprova el Text Efectivament, el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s ós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, estableix en l’article 5, les ref ències dels ens locals: compet ’abastament d’aigua potable. a) L ’aigües resid b) El clavegueram i el tractament d uals. ües residuals. c) El control sanitari de les aig ’exercici de les funcions que aquesta Llei els atribueix. d) L ’abastament com el sanejament, i ho fan de Per la qual cosa els municipis gestionen tant l é indirectament, a través d’empr ó. forma directa, o b eses de gesti Aquests serveis ègim de Concessió Administrativa. normalment es gestionen en r ’abastament al ès ón: ües de Les empreses que gestionen l Moian Nord s SOREA, SA, Aig à i Instal·lacions Jubany ües de Moià Moi , i pel sanejament, Aig i els ajuntaments de ’Estany i Santa Maria d’Oló. Collsuspina, L

Abastament Sanejament Collsuspina SOREA Ajuntament ’Estany L SOREA Ajuntament à ües de Moià, S.A. ües de Moià, S.A. Moi Aig Aig ’Oló ·lacions Jubany Santa Maria d Instal Ajuntament

Taula 1. Gestió de l’abastament i el sanejament d’aigua als municipis del Moianès Nord. Font: municipal

COMPANYIES DE DISTRIBUCIÓ I SANEJAMENT  SOREA, S.A.

SOREA, S.A., opera a Catalunya i a les Illes Balears des de 1963 oferint serveis vinculats ’aigua, procés pel qual ’aigua des de la seva captació en origen al cicle integral de l passa l ’Aigua i Sanejament del fins que aquesta es retorna a la natura. Forma part del Sector d Grup Agbar. ’empresa dóna servei a més d’1.800.000 persones que pertanyen a més de 220 L ’Estany ’abastament d’aigua), i garanteix municipis, entre ells Collsuspina i l (pel que fa a l és de 60 instal·lacions depuradores que donen servei a 1.600.000 el funcionament de m habitants equivalents.

Aspectes ambientals i d’ús de recursos: l’aigua Auditoria Ambiental del Moianès Nord 5

ó, el tractament, el control de qualitat En aigua potable, SOREA gestiona la captaci ó. En sanejament, gestiona la recollida d’aigua (laboratoris), el transport i la distribuci ó i la seva reutilització. residual i/o pluvial, el transport, la depuraci ès è SOREA exerceix les seves funcions, només Als municipis del Moian Nord en qu ’ab ’aigua. gestiona l astament d

SOCIETAT MUNICIPAL D’AIGÜES DE MOIÀ, S.A.

ó del servei públic de subministrament domiciliari d’aigua i depuració d’aigües La gesti à i/o nuclis de població adscrits correspon a la societat residuals al terme municipal de Moi íntegrament públic anomenada Societat Municipal d’Aigües de mercantil de capital social à. Moi é encomanada la gestió i l’administració del servei municipal de Aquesta societat t ’aigua i depuració d’aigües residuals, tals com la captació, subministrament d ó i distribució d’aigua potable, la prestació del emmagatzematge, tractament/depuraci servei de clavegueram, i altres.

Abastament Sanejament (Estació Depuradora )

INSTAL·LACIONS JUBANY

é atribuïts la distribució d’aigua potable, el manteni Aquesta empresa privada t ment de les ·lacions i el cobrament dels rebuts al municipi de Santa Maria d’Oló. instal 6 Memòria Descriptiva

1.2. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE

1.2.1. PROCEDÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES DE L’AIGUA POTABLE

ès del à solcat per una xarxa hidro àfica é un règim mediter El Moian Nord est gr que t rani ’abastament de l’ amb cabals variables i un fort component estacional. L aigua als ès del é municipis del Moian Nord es fa a partir de captacions dels rius, torrents i rieres o b és ’aigua pot és un bé a trav fonts, mines i pous. Per la qual cosa la disponibilitat d able às i està molt vincula ús que se’n faci. esc da a la pluviositat i al bon ès del ègim mediterrani de la seva xarxa Els municipis del Moian Nord a causa del r àfica ó ’estiu hidrogr tenen una important disminuci dels cabals a l . Aquest fet es produeix ón més grans, ja que íode precisament quan els consums s en aquest per totes les ès augmenten la seva població poblacions del Moian . ’aigua de l’estiu en relació els de la resta de Efectivament, si es compara els consums d ’any són molt diferents, no nomé ’estiu se’n consumeix més, sinó també l s pel fet que a l ’ és consumidors per l augment de m .

Per la qual cosa, arran els episodis de sequera dels darrers anys, els municipis de la ’han vist obligats a prendre ’abastament, la distrib ó zona s mesures per millorar l uci i ’estalvi l .

COLLSUSPINA  ós, format geològicament durant el Collsuspina es un terme essencialment muntany íode terciari. El port o Coll de la Pollosa (920 m) és l’únic pas entre el Moianès i per que sobrepassa els mil metres en la petita serralada de la part nord i que va de sobre la caseta de Vilafort a Sant Cugat de Gavadons (1.043 m). à ’Armadons o d’en Picanyol, de la Griolera El terme est solcat per petits torrents, com el d ües a la o de les Umbertes i el de Santa Coloma o de Fontscalents, que vessen les aig à o Golarda. riera de Marf èn a més del poble de Collsuspina, el barri de les Casetes, l’antic poble El municipi compr ó del Raval Picanyol, per la qual cosa de Sant Cugat de Gavadons i la urbanitzaci el ’a municipi compta amb tres captacions d igua independents.

Aspectes ambientals i d’ús de recursos: l’aigua Auditoria Ambiental del Moianès Nord 7

ó trobem, el pou de Bellver I i el pou Bellver II, que Com a primera i segona captaci òsit de Bellver, i aquest alhora alimenta el dipòsit de El Camp, la xarxa de alimenten el dip Sant Cugat de Gavandons i les masies disseminades que hi ha al municipi. ó es el pou Picanyol, que alimenta el dipòsit Picanyol i des d’aquest La tercera captaci ’abasteix la Urbanització Picanyol. s

Malauradament els darrers episodis de sequera ha afectat el nivell de la riera Picanyol i el à aturat, è h ’ ’extreu é seu pou est perqu a minvat considerablement l aigua que se n i tamb è aquesta àmetres de terbolesa perqu presenta nivells fora dels par , per la qual cosa cal òsit Pi òsit El Camp. alimentar el dip canyol des del dip és importants a les qua Una de les conclusions m ls arriba el Pla Director del servei ’abastament d’aigua és que els ’extreuen ’actualitat estan municipal d cabals que s en l molt ajustats a la demanda. é en compte Si es t les previsions de creixement marcades pel planejament vigent, les ·lacions actuals no captacions i les instal seran capaces de garantir el subministrament ’ ó del Picanyol. necessari per tal d abastir el nucli de Collsuspina i la urbanitzaci La qual ògics per localitzar nous punts d’extracció cosa es podria solucionar fent nous estudis geol é portant ’aigua de la Xarxa d’Osona sud, concretament des del municipi de Tona. i tamb l

L’ESTANY  ’Estany està situat al nord del Moianès i ície El poble de l es caracteritza per una superf çada (870 m respecte el n petita del seu terme municipal, per la seva al ivell del mar) i per és al sud ó està una pluviositat major que els municipis que estan m . El nucli de la poblaci ’alça ’ ’origen endorreic arrecerat per un serrat i s a la vora d on hi havia un antic estany, d ’entolla encara ara dessecat al 1570, el qual s quan les pluges son importants i perllongades. ’Estany s’abasteix per dos punts d’abastament, el primer i més important és el Pou del L é el 97% de l’aigua subministrada. Pujolet, que subministra gaireb és la Font de la Sala, que a l’any 2007 va El segon punt, subministrar aigua de juliol a és del 3% respecte el total de l’aigua subministrada en aquest any. novembre, aportant m

MOIÀ  à és el cap de la comarca natural del Moianès, amb ’extensió més gran d’aquest Moi l és de 7.500 ha) é amb el nomb és ó territori (m i tamb re m elevat de poblaci (5.486 àmica poblacional més activa1 habitants al 2007) i amb la din . ïment d’aigua a Moià s’efectua actualment mitjançant la captació d’aigües El prove ànies procedents de vuit pous i ’ üífers subterr d una deu. Els pous i la deu exploten els aq ó Central Catalana. terciaris de la Depressi

1 ’ha comentat al capítol Amb un creixement anual del 5,37% entre els anys 2000 i 2007 tal i com s de Generalitats. 8 Memòria Descriptiva

’aigua corresponen al pou Casa Les principals extraccions d de les Vinyes i Castellnou, ’aigua de proveïment, és a dir ços amb un 67% del total d aproximadament dos ter ’extracció total. és el següent punt de captació, amb un respecte l La deu de la Crespiera ’assoleix el 81% respecte el total. 14% respecte el total. Amb aquestes tres captacions ja s ça Catalunya, Montví de Baix, Monjoia 1 i 2, Perers i Pla La resta de captacions (Pla í) proporcionen ’extraccions. Roman individualment menys del 10% del total d ’aigua municipal exploten essencialment dos aqüífers, el basal i el Les captacions d superior. ’aqüífer basal corresponen als pous de la Casa de Les Vinyes, Les extraccions de l ça Catalun í. Les extraccions d’aquest aqüífer són Castellnou, Pla ya, Perers i Pla Roman ’aqüífer superior corresponen als pous de Montví de Baix, del 90%. Les extraccions de l ’aigua en Montjoia 1 i 2 i les que es drenen per la deu de la Crespiera. Les extraccions d üífer só aquest aq n aproximadament del 10% respecte el total. ’aqüífer més explotat és el basal, que l ’aigua són creixents Pel fet que l es necessitats de l – ó procedent de la immigració, però també al municipi tant per atendre la nova poblaci per ó estacional íodes de sequera estival les necessitats de la poblaci -, afegit als per i ’extracció continua dels pous i la deu ’una reducció o exhauriment l , es constata el risc d ’aigua dels aqüífers que els alimenten üència de la dels recursos d com a conseq ó. sobreexplotaci

SANTA MARIA D’OLÓ 

é una població de 1.087 habitants El municipi t que es reparteixen entre els nuclis de ’Oló ( ç de Vilarassau, la Frau, Santa Maria d nucli), Sant Feliuet de Terrasola, Sant Vicen àlia, la Rovirola i Sant ’Oló. el Pla de Gassetes, Santa Eul Joan d ’Oló s’abasteix a partir de 6 captacions: Mina de les Hortes, pou Font de les Santa Maria d à i Font de la Deu. Hortes, Font de Baix, Pou 3, Pou Junc ’abastament d’aigua s’ha convertit en una prioritat pel Solucionar els problemes d ’Oló. ’abastament consistori de Santa Maria d El consistori disposa del Pla director d ’aigua, ó real de la xarxa, de la capacitat i les d que consisteix en una diagnosi de la situaci ístiques dels pous i ’actuació per evitar que es tornin a repetir caracter elabora propostes d ’ ’estiu passat, quan els dipòsits els problemes d abastament que van afectar el municipi l ’ús de l’aigua per apagar incendis. es van esgotar a causa de la manca de pluges i de l ò va obligar a tallar l’aigua a les parts altes Aix del municipi. és la conn ó d Una de les propostes que planteja aquest Pla director exi el municipi a la ’Oló ’abasteix ò xarxa del Llobregat. El municipi de Santa Maria d s de pous propis, per una és garantir una connexió a la xarxa que possibilitat per evitar riscos en el subministrament és ’aquests eviti dependre nom d pous i que serveixi com a complement en cas de ó amb la xarxa del Llobregat presenta una certa complexitat donada sequera. La connexi ’orografia accidentada que pot provocar ó en els punts més alts del l problemes de pressi poble.

Aspectes ambientals i d’ús de recursos: l’aigua Auditoria Ambiental del Moianès Nord 9

ó sobre els pous i les captacions d’aigua, La taula 2 mostra la informaci obtinguda a partir de les fonts municipals.

Municipi Pous i fonts actuals Pous i fonts desestimats o fora d’ús

Collsuspina Pou Bellver I Pou Bellver II Pou Picanyol ’Estany L Pou del Pujolet Font de la Sala à Pou de Plaça Sant Sebastià Moi Casa Les Vinyes Pou de Montví de Dalt Castellnou ça Catalunya Pla í de Baix Montv Montjoia 1 Montjoia 2 Perers í Pla Roman Crespiera ’Oló Santa Maria d Mina de les Hortes Pou Font de les Hortes Font de Baix Pou 3 à Pou Junc Font de la Deu

Taula 2. Pous i fonts que indiquen els municipis del Moianès Nord. Font: Ajuntaments.

’ ’Agència Catalana de l’Aigua ’aigua D altra banda, l autoritza i registra les captacions d ànies siguin superficials o subterr . Un cop analitzades les dades es comprova com al ès ’ús privatiu domèstic, Moian Nord hi ha nombroses captacions tant per l ramader, ícola o industrial. agr ’algunes de les ón inc Com es pot observar a la taula 3, les dades d captacions s omplertes és difícil obtenir una visió més complerta i no consta el volum anual, per la qual cosa ’aquests tipus de proveïments que tenen els municipis. ’annex ’inclou una d A l XXX, s ó de les captacions registrades per l’ACA, municipi per municipi relaci

Captacions Nombre de Amb volum Volum anual autoritzades per captacions anual (m3/any) l'ACA mesurat

Collsuspina 5 2 8.400 ’Estany L 2 2 7.968 à Moi 12 6 155.583 ’Oló Santa Maria d 22 19 179.988

Taula 3. Captacions autoritzades per l’ACA i volums anuals al Moianès Nord. Font: ACA

10 Memòria Descriptiva

’aigua de les captacions, i emprant l’aplicatiu de l’ACA anomenat Pel que fa la qualitat de l ’han aconseguit els parà és significatius Xarxa de Control del Medi, s metres anuals m ’aigua de diverses estacions, siguin subt ànies sobre la qualitat de l err o superficials.

Municipi Any Estació pH Conductivitat Oxidabilitat Amoni Nitrats Fosfats a 20ºC (lab) DQO (KMnO4) µS/cm mg/l mg/l mg/l mg/l P2O5 Santa 2007 QLSup - Riera 7,6 3.628 - 0,8525 3,55 0,3475 ’Oló ’Oló Maria d d à 2 Moi 2006 QLSub - Casa 7,9 669 - ( ) 4,8 - De Les Vinyes Taula 4. Qualitat de les captacions superficials i subterrànies del Moianès Nord. Font: ACA

’Estany ’han ó Per altra banda, al municipi de l s detectat episodis de contaminaci de les ’observa a la t é més concentració seves fonts per nitrats. Com s aula 5, la font que t ’aquest anió és la Font del Jesús. d

Nitrats de les Fonts de l’Estany 2000 2001 2003 2004 2006 - (mg NO3 /l) 28,1 30,2 33,6 Font de la Sala í del C