Butlletí Dels Museus D'art De Barcelona

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

JUNTA DE MUSEUS MAIG,--1933 CALS REPRESENTA JUNTA DE MUSEUS DE LA GENERAL TAT TDE D CATALUNYA

PRESIDENTS D'HONOR Jaume Serra Hunter Diputat de la Generalitat President del Govern Joan Puig i Ferrater de la Generalitat de Catalunya Diputat de la Generalitat Alcalde President de l'Ajuntament Teresa Amatller i Cros PRESIDENT EFECTIU Vocal tècnic Josep Llimona i Bruguera Joan Rebull i Torroja Representant de les entitats artístiques de Vocal thcnlo Barcelona VICE-PRESIDENTS VOCALS REPRESENTANTS DE LES RESPECTIVES ENTITATS Bonaventura Gassol i Rovira Conseller d'Instrucció Pública del Govern de Eduard Toda i Güell la Generalitat de Catalunya President de l'Acadèmia de Bones Lletres Joaquim Ventalló i Vergés Joan Antoni de Güell i Lòpez Tinent d'Alcalde President de l'Académia Catalana President de la Comissió de Cultura de Belles Arta de Sant Jordi de l'Ajuntament TRESORER Antoni Rubió i Lluch Pere Comas i Calvet Delegat de l'Institut d'Estudis Catalans Representant del Govern de la Generalitat de Catalunya Pere Mayoral i Parracia Director de l'Escola d'Arts 1 Oficis 1 Belles Arts COMPTADOR VOCALS DESIGNATS Pere Corominas i Montanya PER LES ENTITATS ARTÍSTIQUES Representant del Govern de la Generalitat de Catalunya Lluís Masriera i Rosés VOCALSREPRESENTANTS DE L'AJEUNTAMENT Pere Casas i Abarca Casimir Giralt i Bullich Alexandre Soler i March Tinent d'Alcalde Josep Jové i Sarroca VOCAL HONORARI Tinent d'Alcalde Carles Pirozzini i Martí Joaquim Xirau i Palau DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ Regidor-Sfndic Joaquim Pellicena i Camacho Joaquim Folch i Torres Regidor Director General deis Museus d'Art Joan Baptista Atcher Joaquim Borralleras i Gras Vocal tècnic Secretari de la Junta Ricard Opisso i Sala Pere Bohigas i Tarragó Vocal tècnic Administrador General dels Museus d'Art

HORARI DELS MUSEUS BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART MUSEU DE BELLES ARTS.—Art Contempora- DE BARCELONA ni. Palau de Belles Arts. Passeig de Pujades. MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES. — Palau Es publicap cada mes. de Pedralbes. REDACCIÓ: Oficines de la Junta de Museus. MUSEU DEL Cau FERRAT. — Sitges. «Poble Espanyol» de Montjuïc. Tel. 31470. Tots els Museus estan oberts tots els dies, inclús els diumenges. S'exceptuen els di- DIRECTOR: Joaquim Folch i Torres. lluns, destinats a festa del personal. El dia i de maig els Museus estaran tancats SECRETARI »EREDncctó:P.Bohig asÍTarrag o per ésser festa oficial. PREUS: Subscripció: 24 pres. l'any. Número Els Museus de Belles Arts i del Cau Ferrat solt: 2 pres. Número endarrerit: 3 pres. són oberts de deu a una del matí i de tres a posta de sol. El de les Arts Decoralives de ADMINISTRACIÓ: I. G. Seia i Barral Ger- nou a dos quarts de dues del matf. mans, S. A.- Provença, 219- Telèfon 71671. Indústries Gràfiques Seix i Barral Germans SA

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboració d'artistes especialitzats en tota obra gràfica i el muntatge.. industrial modern de totes les branquès del llibre

Aquest conjunt està al servei de_ l'Art, de la Indústria i del Comerç i la seva consulta serà molt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671 .)UIIt:I ►RimiciIUhI uI' Exposicions, dd'A%rt EXPOSICIÓ DE PRIMAVERA 1.933

Saló de Montjuïc Saló de Barcelona

PALA11 IlE 1RO.JECCIONS

20 MAIG A 2 JULIOL MAIG 1 933 VOLUM 111

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

PUIJLICACIO DE LA JUNTA DE i1IUSEUS

L'ESCULTURA MEDIEVALEN retaule de Sant Martí de Maldà (núm. 5292) . Com sabem, en els temps romànics moltes ve- LA COL LECCIÓ PLANDIURA gades es cobria l'altar amb un cimbori de fusta sostingut per dues o quatre columnetes, també Tothom està assabentat que fa pocs mesos de fusta, amb els seus corresponents capitells. ha estat comprada per la Junta de Museus En les tres peces que, procedents de la collec- de Barcelona la collecció Plandiura. Els ció Plandiura, es guarden en el Palau Nacio- objectes que la formaven han estat traslla- nal de Montjuïc, hi ha un capitell de fusta dats al Palau Nacional de Montjuïc, on es derivat del corinti amb dos pisos de palmetes procedirà a la seva adequada installacio. en unes cares, i en altres, agrupaments de vuit La col.lecció Plandiura era especialment pomes. Aquest capitell està foradat comple- rica en pintura romànica, pintura gòtica i pin- tament de dalt a baix. Les peces en pedra tura moderna. Però l'escultura medieval feia d'ús eclesiàstic que no poden ésser qualifica- en ella també un brillant paper, com demos- des d'arquitectòniques, estan representades per trarem en aquests articles, dels quals el primer dues piques beneiteres (núms. 5298 i 5297) ; estarà dedicat a les peces arquitectòniques i l'escultura funerària es troba reduïda a una soltes i els altres a la imatgeria. lauda sepulcral procedent de Puigcerdà (nú- mero 4366) ; els objectes d'ús eclesiàstic en I matèria diferent de la pedra, a un bust reliquiari del segle xv (núm. 5220) i els objectes Entre les peces escultòriques medievals que d'ús profà a un braser de fusta romànic (nú- formaren part de la collecció Plandiura poden mero 5217). classificar-se com de decoració arquitectónica El núm. 5289 és un interessant capitell tres capitells (núms. 5289, 5290 i 5294) . (Fig. 1) comú a dues columnes apallades. Hi ha també tres antipendis (núms. 3914, Aquest detall pertany a l'estil dels claustres 3909 i 3903) que tenen interès per a nosal- romànics aragonesos. En l'escultura romànica tres; un, el de Tahull, amb les figures de aragonesa es desenrotllaren dues escoles. Pri- relleu, altre amb el fons d'estuc rellevat i mer la pirenaica, caracteritzada per les curtes altre amb l'orla decorada de la mateixa ma- proporcions de les seves figures, les faccions nera. Hi ha, encara, sis figuretes de fusta de grolleres, els ulls molt grossos i la duresa dels no gaire grandària, presidides per la de Jesús materials que en general va emprar. Després beneint, també en fusta, que creiem que for- els capitells dels claustres aragonesos perta- maren part d'altre antipendi (núm. 3931) . nyen a l'escola catalana que es forma de la Passant del davant al reraaltar, figuraven en fusió de la pirenaica i la tolosana. El monu- la col.lecció Plandiura els trossos del retaule ment més característic de l'escola pirenaica és d'Albalat del Cinca, a Aragó, dels quals els el claustre de Sant Joan de la Penya i el de més dignes d'esment són el pancreator que la catalana el de Sant Pere el Vell, d'Osca. devia estar al mig (núm. 4539) , una imatge El capitell núm. 5289 (Fig. 1) presenta en d'una santa de factura lleidatana del segle xiv els plegats dels vestits dels personatges de les i quatre tubes (núms. 5311 i 5312) , una escenes en ell representades detalls propis de imatge procedent del retaule de Sunyer (nú- l'escola tolosana, com són els plecs transver- mero 4379) i un altre fragment procedent del sals dels braços i del pit, els plecs triangulars

129 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Fig. 1

Fig. 2

130 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Fig. 3

131 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

de la part baixa de les vestidures de les figu- Són molt dignes d'estudi les set figuretes res que estan assentades, els círcols dels ge- de fusta (núm. 3931, Fig. 2) que creiem ha- nolls i el de la cadera de sant Josep de l'es- vien format part d'un antipendi. La central cena de la fugida a Egipte i els plecs de i de més grandària representa sens dubte el baix quasi bé en forma de creu. En aquest pancreator. Aquesta figura és l'única que està representada seguda ; les altres figuren estar a peu dret. Totes les imatges porten un llibre a la mà esquerra. Les sis figures petites creiem que representen apòstols i mostren la mà dreta oberta, excepte una que duu unes claus, pel que deu representar sant Pere. El cap de totes les set figures és desproporcionat pel que té llarg, i, en els plecs menuts, es veu influència de l'escola provençal, la qual cosa acosta aquests fragments als començaments del segle xiii, que va ésser precisament l'edat d'or dels antipendis catalans. Tres d'aquestes figures porten mantell obert, una mantell tancat i les altres tres casulla, per cert en una d'elles completament descentrada. P-s molt notable el núm. 4539 (Fig. 3) per representar, junt amb un altre exemplar d'una collecció particular de Barcelona, la tradició del tipus romànic del pancreator dintre l'art gòtic del segle xiv. El de la collec- ció Plandiura procedeix del retaule d'Albalat del Cinca, a Aragó. Va sense res al cap, té darrera aquest un nimbe crucífer, porta a la cara bigoti i barba fluvial partida en dues parts i molt semblant a la dels apòstols de la porta principal de la catedral de Tarragona, sols va vestit amb un ampli mantell que Ii passa per sobre les cames però deixant al des- cobert el ventre, en el que s'acusa el melic, i. el pit, en el que es marquen les costelles; presenta al món les llagues d'ambdues mans, ço que el fa molt semblant als totpoderosos dels timpans romànics i gòtics de les portes en les que està figurat el Judici Final, i sobre la falda porta un disc amb el monograma en lletres gòtiques. Al costat i als peus de la figura n'hi ha una de petita grandària que representa el donador agenollat, pregant i amb Fig. 4 espasa al tint, detall que no es troba en l'art romànic. La imatge que es conserva en una capitell hi ha figurades les escenes del naixe- col.lecció particular de Barcelona, o que al- ment de Jesús, de la presentació al temple i menys hi figurava en 1928, també representa de la fugida a Egipte (1) . Jesús segut; pels plecs de les seves vestidu-

1. Segons els documents que acompanyen la col . lecció, aquest nata en qué fart romànic b.ivia arribat a una perfecció molt major capitell procedeix dJropesa. No creiem que originhriament esti- a la daquest barbar capitell, perfecció que es pot veure en altre gues en aquesta població llevantina el claustre del que formava part de la mateixa col . lecció, que te el número següent i en el que bi aquesta peça i que, ans al contrari, el seu emplaçament en ella va han els tres reis. En la provincia de Toledo, prop de Talavera de ésser posterior a la seva execució, ja que a Oropesa no es té noticia la Reina, hi ha altre poble anomenat Oropesa que ja estaba recon- de haver bi hagut niai cap claustre, i si tan sols una ermita dedicada querit a les derieries del segle XI, petis tampoc es té noticia dha- a sant Josep, i el poble va sser reconquerit per D. Jaume cap al 1233, ver-hi hagut en ell cap claustre.

132 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA res és també obra del segle xlv; el mantell molt infeliç solució que representen creus, roses també li encreua les cames, però en lloc de de quatre pètals i estels de sis raigs i de vuit mostrar les seves llagues al món com el del inscrites en círcols. Segurament que aquesta museu, beneeix amb la mà dreta i aguanta amb pica procedeix dels primers pobladors del Mont- l'esquerra un llibre obert; al cap porta una mell en la segona meitat del segle x els quals corona floronada. estigueren en aquelles terres fins a la invasió La pica beneitera de núm. 5298 la tenim d'Almanzor. Per a considerar com a mos per mossàrab. Fins ara coneixíem i datàvem aquesta pica procedent de la coldecció-sàrab com a mossàrabs les piques de Gurb, Sant Plandiura (Fig. 4) ens atenem al motiu de Andreu de Sureda i Sant Jaume dels Do- les mitges palmetes de la seva zona superior, menys. Quant a la primera, és un dubte que són del mateix dibuix que les de les

Fig. 5 encara no esvaït el de si es tracta d'un lam- impostes que procedents de l'església de Sant padari semblant al que hi havia en el Museu Sadurní del Cogoll poden veure's en la de de Santa Ágata i que procedia d'un poblet Sant Pere de les Puelles. proper a Còrdova, o d'una pica. L'estar empo- Ja hem dit que l'escultura funerària estava trada en un angle d'una paret de l'església representada en la col•lecció Plandiura per la de Gurb fa que només se'n puguin veure dues lauda sepulcral de Margarida de Cadell, pro- cares, i la seva forma és quadrangular. Les cedent de Puigcerdà (Fig. 5) . Margarida de de Sant Andreu de Sureda i de Sant Jaume Cadell va morir en 1308, de manera que dels Domenys són ja de forma circular, però aquesta lauda és d'un valor inapreciable per la primera presenta una decoració formada a l'estudi de la formació del tipus de les per una serpentina de la qual arrenquen raïms, laudes decorades amb les exèquies del difunt, una grossa trena semblant a la de les impos- que té el seu primer precedent en la pedra de tes de Sant Sadurní del Cogoll i altre ser- Sant Quirze de Colera. En la del Museu es pentina senzilla, mentre que la de Sant Jaume veu una comunitat franciscana en l'acte de dels Domenys està decorada amb relleus de posar el cos de la difunta en un sepulcre guar-

133 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA nit per totes bandes amb arqueries gòtiques. contingent de l'emocionant originalitat artística La difunta porta a la cintura el cordó fran- i de la substància de pretèrit que l'obra autèn- ciscà i assisteixen al sepeli l'abat, la comu- tica comporta, una engruna supervivent d'altres nitat i quatre endolats, segurament seglars de temps. Bofill i Mates era d'aquests. Bofill i la família. Mates és dels qua va entendre que per a fer un museu calien objectes. F. DURAN 1 CANYAMERES No sempre és així. Aquest sentit del museu reliquiari, del museu conservatori del tresor artístic d'un poble, el gust d'aquella profunda JAUME BOFILL I MATES majestat que es desprèn de la presència dels (30 agost 1878-2 abril 1933 )

Un altre dels que han ajudat a fer l'obra dels nostres museus, ha mort (A. C. S.) Jaume Bofill i Mates, vocal de la Junta de Museus durant un quatreni, com regidor i com diputat de la Mancomunitat, i ara darrerament, al llarg de tot un any, com diputat de l'Assemblea provisional constituida als primers temps de la Generalitat de Catalunya, fou dels que aportaren a la nostra tasca aquell entusiasme patriòtic puríssim que el distingia i aquell talent de comprensió precisa i neta (com la seva paraula) deis problemes que ha plantejat la formació de les nostres colleccions públiques d'art, que avui són honor de la terra. Bofill i Mates a la Junta de Museus fou, més que el polític distant que patrocina la tasca dels tècnics, el company comprensiu d'aquests, que els assisteix amb la seva auto- ritat política, amb el seu clar discerniment de la valor de les coses damunt les quals operen i amb un amor per a elles rar en l'home públic, al qui li cal veure les coses de conjunt. En vint-i-tants anys d'actuació de funcionari, liem après a classificar la forma d'amor que tots els J. Bofill i Mates, per Domingo homes que han format part de la Junta de Museus han aportat a l'obra que aquesta ha realitzat, i la conducta de Bofill i Mates, més objectes auriolats d'història i palpitants d'efec- que agrupar-la amb la dels bons polítics tives espiritualitats que en l'obra d'art es plas- patriotes, ens cal agrupar-la amb la dels men i amb ella es perpetuen a través de les artistes. centúries, Bofill i Mates el tenia. Per a fer un museu, com ens calia, era I per això ell assistí, amb altres estimats indispensable en els dirigents sentir aquella amics, com Nicolau d'Olwer, Josep Barbey, fretura de possessió de l'obra d'art que el Josep Rogent, Joan Llimona, J. M. Bossals, colleccionista i l'artista coneix, i que sovint Joan Casanovas, etc., presidits pel nostre no té, no ja el polític, sinó el propi arqueòleg actual president Josep Llimona, a aquella i l'historiador de l'art que s'acontenta amb el època, la més brillant de l'acreixement de les document, la còpia, la reproducció o la foto- nostres colleccions públiques, que s'esqueia grafia, útils als seus únics objectius científics. entre els anys 191 7-1921, amb una decidida L'artista, però, necessita l'objecte autèntic, voluntat de fer el que s'ha fet.

134 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

A aquests amics devem la possessió EL MUSEU FUNCIONAL d'aquest fons d'art romànic que, unit avui al de la col.lecció Plandiura, fa del nostre museu un museu únic al món. A ells devem les possi- Durant aquests dies del mes d'abril han bilitats adquisitives de la nostra institució, per vingut a donar publicitat a les importants raó de què ells, polítics zelosos de la tasca qüestions de tècnica museística dos fets que noble i transcendental que es portava a terme, han tingut lloc a París: la reunió d'experts de portava de l'Ajuntament les solucions econò- museus efectuada a l'Institut de Cooperació miques que la tasca demanava. La Manco- Intel.lectual (a la qual ha concorregut Joaquim munitat que presidia Puig i Cadafalch, en Folch i Torres, director dels nostres Museus) aquells dies, debatent-se en dificultats econò- i la conferència donada pel conservador del miques, ens donava l'esperit de la tasca, però Museu del Luxembourg, M. Louis Haute- no podia donar-nos pas tots eis mitjans econò- cocur, en el seu curs de l'Escola del Louvre, mics que calien per a portar-la a terme. versant sobre arquitectura i tècnica dels Bofill i Mates treballava amb un amor pie museus. d'ànsies d'eficàcia, en totes aquestes coses. La reunió d'experts a l'Institut de Coope- Recordo la redacció dels contractes que calgué ració Intellectual, tingué per objecte executar fer per a entrar en possessió de les pintures una recomanació formulada per la Conferèn- murals romàniques i que ell redactà. El recor- cia internacional reunida a Roma en 1930, do aconsellant-nos en el desplegament pràctic a cura de I'«Oficina Internacional dels Mu- de tota una acció diplomàtica de bon acord seus». Calia concretar diferents aspectes del amb l'Església (posseïdora del més important problema de la conservació de les obres d'art. del nostre patrimoni artístic) que menàrem a El Comitè ha prestat una particular atenció bon terme i que donà fruits utilíssims, fins a les qüestions d'higiene dels locals d'expo- que la Dictadura eis estroncà. El recordo re- sició (calefacció, ventilació, etc.) . Des d'aquest cobrint d'aquella seva fina ironia, la nuesa de punt de vista les experiències seran efectuades les petites situacions dramàtiques a què donà per l'«Oficina Internacional dels Museus», lloc aquella cacera sistemàtica de l'obra d'art per a determinar, sobretot, els graus d'higro- nostrada, que havíem organitzat. El sento, en metria més favorables a la conservació de les fi, com un dels homes més identificats, més pintures en els museus. apassionadament units a l'obra dels Museus, i El Comitè té també per missió traçar el d'això, si jo pogués, en faria una part de la pla general d'un manual de conservació de les glòria que porta el seu nom il.lustre. pintures, manual per a ús de conservadors de Darrerament, pie de suspicàcies polítiques museus i de col.leccionistes d'art. Aquest ma- filles d'aquella netedat interior tan tipus seu, nual serà una publicació de l'Institut de Co- tot i ésser com diputat delegat a la Junta, operació Intel.lectual i compendrà les parts se- rarament venia. Es va presentar, però, l'afer güents: de la ccllecció Plandiura, li anàrem a exposar, i Bofill i Mates va acudir de seguida a portar a) Consideracions generals sobre la con- tota la seva responsabilitat i tota la seva au- servació de les pintures. toritat d'home net i de polític auster, a la de- cisió de compra. b) Higiene dels locals d'exposició. Era encara amb un interès tot amorós que ara seguia la tasca de la Junta. La instal.lació c) Conservació corrent de les pintures. dels nous museus, la plenitud de l'obra a la qual tant va ajudar l'atreia, i de tant en tant d) Tractament de les deterioracions i eren per a ell hores bones aquelles en què po- tècnica de la restauració. díem trobar-nos per a parlar d'aquests museus que, com un miracle, ens han crescut als Un capítol especial serà consagrat als co- dits a còpia d'estimar-los. neixements necessaris de física i química en relació amb la matèria, al mateix temps que de l'aportació JOAQUIM FOLCH I TORRES seran subratllats els límits conservació de les Director General dels Nlusetis dArt d'aquestes ciències en la

135 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA pintures i assenyalada la necessitat de l'estreta d'isolar-les; si és possible, exhibir-les en jardins, collaboració amb la Història de l'Art. a condició d'ésser resguardades i separades Quant a la conferència de M. d'Haute- per la vegetació. coeur, es pot dir que tingué un interès parti- Les obres han d'ésser a l'escala de les cularíssim des del punt d'esguard del museu sales: el museu model compendria, doncs, sales d'art contemporani. El conservador del Lu- de dimensions distintes, tant en el referent a xembourg traçà un veritable projecte del mu- l'altura com a l'amplada i la llargada. La seu ideal per a l'art modern. Hautecoeur pos- color de les sales deu ésser vibrant i la dels seeix no tan solament els coneixements par- sòcols llisa. ticulars de la seva tècnica, sinó tots els que L'altura de les sales convé, a ésser possi- fan referència a l'arquitectura moderna en ble, que sigui concebuda per a l'escala hu- general. mana. L'expert del Luxembourg preconitzà el Mr. Hautecoeur considera que els objectes museu que podríem anomenar funcional, d'art guanyarien si fossin presentats en vitrines enfrontant-lo a la concepció «monumental» plaçades dintre els murs. Naturalment, sempre pròpia del vuitcents. És clar que el mot fun- que no es tracti d'objectes que hagin d'ésser cional no elimina, al meu entendre, el sentit vistos per les quatre cares. de monumentalitat de l'edifici-museu, però mai El pla general del museu deu ésser ben monumentalitat ha de confondre's amb bana- clar; cal evitar els circuits massa llargs, les litat, ni molt menys ha de significar negligència galeries múltiples i juxtaposades. funció museística. de la El conservador del Luxembourg s'entretin- Hautecceur relatà el que podríem dir-ne la gué exposant els diferents mètodes d'il.lumina- història del museu: la seva naixença i evo- ció natural dels museus, llins avantatges i lució. Amb precisió i lògica, bona documen- llurs inconvenients. La llum zenital, colada tació i amb nous i encertats tanteigs, mostrà per distints envidriats evita la brutícia dels les necessitats del museu actual i les solucions velariums, però en pa'isos de sol com el nostre susceptibles de respondre de la millor manera es fa difícil matisar per aquest sistema la llum a aquestes necessitats. Fou, sobretot, la con- solar. La illuminació per llargue3 i altes fines- ferència d'un tècnic. tres horitzontals, orientades al Nord, si dóna M. Hautecceurr creu que el museu model ha resultats excellents pels murs que en reben la d'ésser edificat lluny dels carrers, per a evitar llum directa, inutilitza en canvi el mur on hi la trepidació de la circulació de vehicles. lea plaçada la finestra, el qual esdevé fosc. Lluny de les fàbriques, dels ports i dels rius L'emprar aquest sistema de claror fa els mu- navegables, per a evitar el fum dels vaixells. seus inacabables, encara que sigui aquest el Lluny igualment dels ferrocarrils. La hulla mitjà més eficaç per a il•luminar la pintura. desprèn sulfurs d'efectes molt nocius sobre les Šs, però, un sistema antieconòmic i fatigant pintures i els vernissos. El museu ideal deu ésser per als visitants, quan no es tracta de petites ga- situat preferentment en un jardí. Deu posseir leries. un vestíbul cobert per a rebre els cotxes dels Remarcà que l'estat higromètric de les sales visitants. Els despatxos dels conservadors han deu ésser diferent segon, les seccions. Sobretot d'ésser situats al centre del museu. La sala de cal evitar l'aire viciat, els productes amonia- recepció de les obres deu estar plagada a cals respiració, ver- l'altura del pla de les carrosseries dels camions, de la que desagreguen els nissos. Cal preferir a la calefacció amb carbó, a fi d'economitzar la mà d'obra. la calefacció amb olis pesats, desprèn Tot museu ha de posseir el seu laboratori que menys sulfurs. isolat, ja que els raigs X i els raigs ultravio- La calefacció elèctrica té grans avantatges. leta tenen sobre la pintura una influència ne- fasta. Les sales d'exposició han d'ésser d'una El museu model deu ésser, per a M. Haute- gran simplicitat, sense decoració. cceur, un museu àgil. Una carcassa practica- Les escultures han d'ésser plaçades amb ble. Concebuda únicament en vistes a la bona molta cura : cal que el resultat no sigui mai presentació de les obres d'art. la desharmonia d'uns volums: cal que no es contrariïn en llurs actituds. Cal tenir cura RAFAEL BENET BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Isidre Nonell. - a Un pati»

COMENTARIS A L'OBRA diura, hom ha adquirit la mascareta de No- nell, en broze, feta per Pau Gargallo.) D'ISIDRE NONELL Sempre és oportú parlar de Nonell. Però aquesta adquisició del nostre Museu justifica Amb la collecció Plandiura entraran al encara més l'atenció que hom deu a la seva Museu d'Art Català vint -i-una obres d'Isi- personalitat i a la seva obra. Nat i mort a dre Nonell. Les poques teles d'aquest pintor Barcelona (1873-191 1) , hom pot dir que que posseïa el nostre Museu eren ja força es- Nonell no té biografia. Va néixer, va pintar i timables, car donaven, en molts aspectes, la va morir. La seva vida foren les seves obres. mesura de la personalitat artística de Nonell. I les seves obres són sobretot el testimoni de Però amb l'adquisició dels Nonells de la col- la lluita aferrissada que sostingué contra lecció Plandiura el nostre Muscu n'oferirà un l'ideal estètic del seu temps i contra la tècnica conjunt prou copiós perquè sigui assenyala t amanerada deis seus contemporanis. Ja no cal l'atenció del públic. Començant per aquell dir que Nonell fou sempre considerat com un pati de casa pobra, pintat cap el 1890 i que revolucionari. De primer antuvi, per la tria és una de les seves primeres obres, no influen dels seus temes; després, per la manera de trac- ciada encara pels mestres de París, i acabant tar-los. Gairebé no va triar mai un model bonic, les dues natures mortes que són de l'any ni per als seus dibuixos ni per a les seves pintu- 1911, o sigui del mateix any del seu traspàs res. Volem dir un d'aquests models que hom l'obra d'Isidre Nonell pot ésser a bastament té per pintorescos, en el sentit genuí del mot, estudiada en l'abundosa collecció de pinture s això és, a posta per a ésser pintats, models seves que avui posseeix el nostre Museu. (Amb que la paleta de l'artista decora amb totes les elles, procedent també de la collecció Plan virtuts teatrals. Era massa realista per a fer-

137 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART LE BARCELONA

Isidre Nonell.—Natura morta

Isidre Nonell. — Natura morta

138 BUTLLETI DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA ho. Al contrari, cercava els tipus més lleigs raya un xic que la gent no comprenguessin o més vulgars, els que la natura o la societat aquesta predilecció i que n'hi fessin retret havien posat més avall, els que oferien un as- i tot. pecte més repugnant: i els reproduïa amb el Aquest caire psicològic del seu art, però, llapis o el pinzell, amb una mena de febre no va projectar-se sempre damunt d'un mateix sàdica. Fer això, en el seu temps, a Barce- pla. En els seus darrers temps, arribà i tot a lona, era desafiar tots els aficionats a l'art, negligir els seus models familiars, les gitanes, era desafiar la crítica i barrar-se el camí del per a adoptar figures més agradables i per a

Isidre Nonell.— « Dues gitanes »

triomf. No importa. Nonell només seguia el cultivar la «natura morta». Mai no havia tin- seu instint. gut inclinació pel paisatge, per bé que en els Perquè triés voluntàriament aquests models seus primers temps n'hagués compost alguns. era que s'hi sentia atret. Nonell hi cercava Això és degut a què el seu instint pictòric sens dubte la imatge d'aquesta humanitat l'inclinava molt més a traduir els aspectes im- desqualificada que contemplem amb indiferèn- mediats i permanents, àdhuc quan eren i tot cia o menyspreu i que ell mirava amorosa- grollers, de les coses, que no pas els jocs fu- ment. Aquesta humanitat «posava» per a ell, gissers i gairebé imponderables de la llum. sense saber-ho, pels carrers, per les tavernes, Havent-se acabat de formar, a París, en 1897, pels cafès, als Llocs de misèria i de dolor. El en ple triomf de l'impressionisme francès, pintor s'hi sentia tan a prop que li dedicava Nonell no va pas voler imitar els mestres im- totes les seves preferències. Per això s'admi- pressionistes. Nonell lluità sempre per a tenir

139 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA una tècnica personal. I ho va assolir. Va pro- tat i estimat molt, Joaquim Biosca (mort en curar expressar no sols el color i la qualitat 1932) , ens havia parlat sovint de Nonell. de les coses, sinó el volum i la profunditat Biosca ens deia un dia: dels cosos. I sense manllevar-lo a cap escola — La vida de Nonell fou una llarga tra- va crear tot sol, diu el crític Feliu Elias, un gèdia muda. Als ulls del públic i als deis seus «divisionisme» de la color que sembla no collegues, passava per un fracassat. Això no moure's dels cànons de l'impressionisme, però l'amoinava. Però l'enquimerava molt quan que l'ultrapassa. sospitava que els de casa seva poguessin com Hem conegut personalment Isidre Nonell. aquell judici. La seva mare l'encoratja--partir

Isidre Nonel!. — «Repòs»

Als darrers anys de la seva vida era un home va sempre, fent sacrificis quotidians perquè ell més aviat fornit, plàcid, somrient, sempre ves- pogués realitzar el seu somni d'artista. Però tit de negre, amb un aire gairebé monàstic, entre la gent que el voltava hom li feia la que parlava poc i quequejava un xic. Te- vida impossible, car es sentia titllar de gandul nia una noble testa romana, amb un perfil i de vagabund. ¡Un gandul que va pintar napoleònic. Les seves autocaricatures, sobre- centenars de teles! ¡ Un vagabund que gaire tot, recorden molt el «Petit Caporal». El greix movia del taller! Donada l'hostilitat-bé no es que havia posat després de la trentena, accen- dels qui el voltaven, hagué d'abstenir -se de tuava encara aquesta semblança. Però a des- pintar nus de dona, com ell hauria volgut. grat del seu aspecte calmós i del seu tarannà Car si hagués acollit en el seu taller unes mo- burgès, hom sentia, pel seu esguard perdut i dels boniques, hom hauria cregut que era per per les seves boutades i les seves ironies des- a divertir-se. «He estimat la lletgesa, deia ell, concertants, que vivia amargat. i potser és veritat. Però jo no he pogut amar Un altre pintor, amic seu, que l'havia trac- la beutat com hauria volgut. I heu's ací per-

140 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Isidre Nonell. — Natura morta

Isidre Noncll. — Natura mcrta

141 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Isidre Nonell. — «Gitana»

què soc el pintor de les gitanes, la lletgesa No hi entenia gaire cosa. Totes aquelles elu- de les quals encara exagero i tot!» I deia això cubracions li feien un so fals. Quan els crítics amb els ulls humits. Nonell no estava mai Ii pegaven, arronçava les espatlles. I quan content del que feia. Reprenia una tela cent hom li preguntava què cosa es proposava fer vegades. Corregia, rectificava, esborrava, sense amb la seva pintura, responia: «Jo pinto i cansar-se. Però dubtava sempre. Dubtava àd- fora.» huc davant dels seus més grans encerts. Sabia, Fins aquí el més substanciós del que ens per instint, que hom podia fer-ho millor; que havia dit Biosca sobre Nonell. Realment, ell podia fer-ho millor. I moltes vegades només Nonell no féu altra cosa que pintar. Només donava cna obra per acabada quan es sentia va viure per a pintar, i a desgrat d'una voca- desencoratjat en aquesta lluita. En el seu fur ció tan forta com la seva encara hi hagué gent interior, la tela no estava acabada; la seva que el varen tenir per un fracassat. Un any idea no havia reeixit; però la deixava estar abans de la seva mort, pel gener de 1910, per a reprendre la lluita en una altra obra. obria aquella gran exposició de les seves obres Molt sovint parlàvem, Nonell i jo, dels ar- al «Faians Català», exposició que, per fi, va tistes i dels comentaris sobre la pintura que reconciliar-lo amb la crítica. Nonell hi va ex- llegíem en les revistes artístiques i en els diaris. posar una pila d'obres, entre elles la majoria

142 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Isidre Nonell. — Testa femenina

que després formaren part de la collecció catalanes que eixí a París entre 1924 i 1927 Plandiura. Els Nonells de la collecció Sala (Le Courrier Calalan), i escrivia el següent: provenen, també, en llur majoria, d'aquella «Avui Nonell ens apareix com una etapa memorable exposició. Si els colleccionistes ja magnífica de la nostra renaixença pictural, car no dubtaren en adquirir les seves produccions, resumeix de la faisó més objectiva el camí que molts crítics li regatejaren encara mèrits i con- va de Martí i Alsina fins a l'aparició del cu- tinuaren negant-1i el pa i la sal. bisme. Nonell ens ofereix amb les teles de Fou necessari que morís perquè hom re- les dues colleccions esmentades (les colleccions conegués la valor pictòrica de l'obra de No- Sala i Plandiura) l'alcaloide de les nostres nell i el lloc que ocupa dins la història de ambicions up lo dale. ¿Pot dir-se, per tant, que la nostra pintura. Aquesta rehabilitació fou resumeix un cicle del nostre art i que després lenta, però segura. I quan en 1925 hom re- de la seva mort Nonell pot deixar d'estar en uní les teles de Nonell de les colleccions Plan- concòrdia amb el sentiment pictural de les diura i Sala en una exposició retrospectiva, la noves generacions? No ho crec. Per les seves consagració pòstuma fou rotunda. Un dels valors secundàries, aquesta pintura es situa en nostres crítics — tenim motius per a creure que el període que comprèn els darrers quaranta es tractava de Feliu Elias — se'n feia eco anys, donant-nos-en l'essència; però així com en una publicació quinzenal d'informacions l'art de Martí i Alsina continua a reflectir i

143 BU rLLETI DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Isidre NoneII.—Testa de dona a resumir els nostres sentiments artístics més VERS UNA ORGANITZACIÓ puixants, l'art de Nonell, encara més subtil- ment, continuarà a concentrar totes les forces INTERNACIONAL DELS inapreciables del sentiment pictural de la nos- MUSEUS NUMISMÀTICS tra terra.» Dins l'evolució de l'art català contempora- L'Office International des Musées, organis- ni, la producció d'Isidre Nonell és, per les me dependent de l'Instílut Internacional de seves característiques, una obra isolada. Més Coopérat'on Intellecluelle de la Societat cae ben dit, l'obra d'un isolat. Un isolat sense les Nacions, va tenir fa poc l'encert de de- tradició i que sembla voler-les combatre totes; manar a M. A. Loehr, director de les Collec- un isolat, però, que més per obra d'instint que cions de Monedes i Medalles de Viena, un per reflexió i voluntat, es situa inconfusible- informe respecte del que aquell organisme po- ment dins la veritable tradició dels grans mes- dria fer en servei del desenvolupament dels tres tot aportant-hi, sense persar-s'ho, un caire museus de monedes i medalles. M. A. Loehr específicament català. va remetre un substanciós report, que l'Office Internacional des Musées ha tingut l'amabili- ALFONS MASERAS tat d'enviar-nos per al seu informe.

144 BUTLLE ri DELS MUSEUS D FAR r DE BARCELONA

Heus ací el text del report: «saló de pintura» ; indica una institució cien- tífica que persegueix una finalitat definida dins qualsevol domini, per les vies museogràfiques, és a dir, recorrent a la presentació raonable de «L'estadística revela un fenomen general de materials metòdicament reunits. Hom ha creat disminució més o menys marcada en el nombre efectivament, tot just aquests darrers anys de visitants dels museus, principalment dels — i amb èxit, car el públic hi aflueix — uns que havien estat objecte en aquests darrers establiments immensos amb finalitats tècniques anys d'una acollida creixent: ens referim als (Museu Alemany de Munic) o destinats a re- museus d'art i particularment als museus de presentar, ja sia els períodes prehistòrics o pintura. A la vegada s'alcen discussions en els protohistòrics de la humanitat, ja sia les civi- medis professionals respecte, precisament, a la litza_ions estrangeres; n'han sorgit també d'al- gestió dels museus artístics, i hom formula tres que s'ocupen de la història econòmica i planys i crítiques de diversos ordres, declarant: social de la nació, tot aplicant els mètodes nous que pel que toca justament a la presentació (Estadística per quadres) , car en efecte hom veritablement artística, els museus, atapeïts considera cada vegada més com un deure de d'obres mediocres, són completament insufi- consagrar-se a l'estudi del testimoni del seu cients; passat nacional.» que són afectades a adquisicions unes despeses desproporcionades; III que hom atribueix una importància massa exclusiva a la história de l'art; «Entre les institucions museístiques no con- que els interessos de les col•locacions finan- sagrades exclusivament a l'art, sinó, el con- cieres, del comerç d'art, dels peritatges, porten trari, d'un ordre més general, cal collocar -hi un perjudici intolerable a la circulació de les els gabinets de medalles, o siguin les collec- obres d'art i als museus artístics; cions de medalles, de monedes i de b'tllets- que l'afany massa exclusiu del que anome- moneda. Els gabinets ce medalles, la creació nem punt de vista artístic, ha fet negligir la dels quals es remunta molt m°s enllà que la presentació, el contingut; de les galeries de quadres, han constituït, dins que per exemple les colleccions més impor- de certs conjunts europeus de colleccions, un tants d'arts gràfiques no tenen en consideració primer fons, mantingut durant més de 400 més que els gravadors i els pintors, ço que fa anys. El segle XVIII és l'època de més gran difícil, si no completament impossible, un es- desenvolupament; llavors hom formava collec- tudi científic basat en la presentació objectiva cions sistemàtiques de petites peces de metall dels elements quan es tracta de problemes im- duent un relleu, tenint circulació com a mo- portants des del punt de vista de la história neda o bé semblants per la forma a les mone- i de la civilització. des. Tant eren productes de l'art del medaller 1 vet ací per què aquests darrers anys va i medalles commemoratives d'esdeveniments his- ésser iniciada, considerant-ho necessari, una tòrics, com mitjans d'influenciar l'opinió públi- cooperació internacional aplicada a la icono- ca, i de les repres--ntacions de valors, peces jus- grafia històrica i sobretot al retrat.» tificatives per als detentors de crèdits. Cadas- cuna d'aquestes branques múltiples i variades II s'ha desenrotllat a la seva manera, i la prova és que els gabinets de medalles, que en el «No hi ha dubte que 1'in;erès central radica segle XVIII presentaven un aspect2 aproxima- en les obres, no pas massa nombroses per cert, dament uniforme, contenen avui objectes ex- d'una valor artística realment superior; fóra tremadament variats. Sota el nexe de l'art i altrament recomanable de no restringir-lo, pel de la tècnica, a la medalla del segle XVIII, que es refereix exclusivament a l'art o a la obtinguda principalment pel procediment d'en- seva história, i de concedir també, com es feia cuny, han vingut a ajuntar-s'hi les medalles abans, una part d'atenció a altres punts de gravades, obrades en relleu o fcses; hom ha re- vista més generals. El mot museu no és pas collit les medalles de la Renaixença, general- un sinònim exacte de «museu d'art» o bé de ment emmotllades; anant més enllà, hom ha ex-

145 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

perimentat una gran admiració per les emprem- programa, de tots els museus, és a dir, també tes artísticament embotides de l'Edat Mitja, i de les colleccions de medalles i dels museus hom ha volgut veure en els productes de l'art illustrant la història de la civilització. Després grec del gravat al punxó, datat de 2.000 anys posant de relleu la importància de les collec- abans de la Renaixença, les obres més acaba- cions de medalles, des del punt de vista de des d'aquesta forma d'art. En el curs dels l'art, de la ciència i de la vida contemporània, segles que seguiren hom ha creat dins aquest de manera a atraure de nou l'interès públic ordre obres noves i particularment a París i vers aquestes colleccions, interès que ha anat a Viena i una mica més tard a Munic han minvant d'ençà de dues generacions; empre- assolit un alt grau de perfecció, de manera nent d'acord amb les comissions nacionals de que precisament els gabinets de medalles que tots els països una enquesta destinada a reve- han continuat enriquint-se fins aquests darrers lar l'existència de les colleccions de medalles temps presenten avui un quadre complet de i dels museus monetaris racionalment organit l'evolució d'aquest art de l'antiguitat fins als zats i administrats, com també de les collec- nostres dies. cions d'encunys, ja siguin nacionals o inter- D'altra banda ha estat reconegut que la nacionals. moneda metàllica fou precedida en el temps Remarquem de passada que les colleccions por bocins de metall més o menys grollerament europees podem dir que són conegudes, mentre obrats, per lingots i per mitjans de canvi per- que hom no sap res, per exemple, de les ins- tanyents a l'economia natural, mentre que a titucions públiques americanes relatives a nu- l'època moderna ha estat amplament reempla- mismàtica. çada pel paper-moneda i per valors fiduciaris Les dificultats financieres actuals posen de tota mena. Actualment els gabinets mo- també en greu perill el desenvolupament derns de medalles presenten, doncs, també, d'aquestes institucions, com són les colleccions un gran nombre de mitjans de pagament de sistemàtiques, el caràcter de les quals exigeix forma diversa, trets de la natura, i de valors que hom disposi de sèries completes, que hom fiduciaris de tot gènere; constitueixen per tant ompli les llacunes, adquireixi noves obres instituts de recerca i arxius de l'evolució ma- notables o bé noves emissions monetàries i que, terial de la nació. si es tracta de colleccions mundials hom faci La tècnica de la fabricació de les medalles l'adquisició de peces de comparació provinents i de les monedes i 1'ntillatge que serveix per a de l'estranger. Mentrestant potser seria possi- aquesta fabricació han esdevingut igualment ble d'afrontar algunes d'aquestes necessitats, objecte d'estudi; encunys i motllos han estat sense caldre gairebé mitjans financiers, orga- recollits, així com també les maquetes dels nitzant el canvi de les medalles encunyades artistes, de manera que els gabinets de me- en els tallers monetaris públics (tallers de Pa- dalles donen avui, com d'antic, la impressió rís, de Viena, de Londres, de La Haia, etc.) de petits museus independents, reflectint l'evo- així com de les noves emissions de monedes en lució completa de l'art, almenys sobre el terreny circulació, de bitllets de banc i de paper-mone- reduït de l'art de la medalleria; recordant a da. Respecte a aquest darrer punt caldria una la vegada els fets històrics i les transforma- intervenció de l'Institut Internacional de Co- cions de la civilització espiritual i material, i cperació Intel•lectual de la Societat de Nacions mostrant dins les estructures successives l'ar- prop els bancs centrals i les administracions gent, aquest manòmetre ultrasensible, retroben del Deute públic dels diferents Estats, a l'efec- tota llur actualitat.» te d'obtenir que les monedes metàlliques, o els bitllets de banc que són retirats de la cir- IV culació no siguin destruïts en llur totalitat, sinó que un nombre suficient d'exemplars sigui «Què pot fer en aquest cas la institució dipositat en els museus monetaris instituïts internacional que és l'Oficina dels Museus? amb una finalitat histórica pels diversos Estats. ¿ En què pot ésser útil als gabinets de me- Llavors podrien tenir lloc els canvis entre els dalles? De primer antuvi no limitant la seva museus monetaris de tipus internacional, el activitat als museus artístics i a les galeries de nombre dels quals arriba amb prou feines a pintura, i tenint compte, per tal d'establir el seu la dotzena. Però allò que cal abans de tot

146 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

és de poder conèixer i salvar de la destrucció na Internacional dels Museus podrà en una els documents importants de la història mone- ampla mesura afavorir aquesta activitat i dur tària i financiera. bon camí, tot donant coneixement de-la per Els gabinets de medalles, havent d'interes- la finalitat perseguida i dels resultats obtinguts, sar-se, per virtut de llurs atribucions, a les facilitant la formació de les colleccions, ser- monedes antigues descobertes damunt el terri vint de mitjancer entre les diverses institucions dels respectius països i que ofereixen una-tori i intervenint prop dels serveis públics compe- importància històrica, es troben en presència tents. » de materials nombrosos per als quals no tenen gaires destinacions. Les troballes d'aquest gè- En aquest report, com es veu, M. A. nere són d'una extremada abundor a l'Europa Loehr, després d'una àmplia exposició de l'es- del Nord, per exemple, fins al punt que una tat en què es troben els esmentats museus, de- cooperació internacional sembla indispensable, mostrant la seva importància envers la cultura encara que no fos més que per a donar-hi i els mitjans d'estudi de la civilització, es valor científica. Més a més, dins aquest mateix plany de què 1'Office Internacional des Musées ordre, els intercanvis internacionals no poden no hagi tingut fins ara altra preocupació que ésser sinó avantatjosos. Una divisió del treball atendre als museus d'art i quasi bé solament seria, naturalment, molt recomanable, sobretot als de pintura. en el terreny de les medalles antigues; el co- Ja en el seu programa de propostes, M. A. neixement de les colleccions i de l'activitat dels Loehr remarca la disminució gradual de l'in- principals instituts, almenys és absolutament terès del públic envers els museus de monedes indispensable, i és, per fi, d'una importància i medalles, i suggereix una sèrie de qüestions capital que siguin escampades, entre els inte- que l'Oflce Internacional des Musées podria ressats, la bibliografia, les publicacions periò- estudiar i realitzar per a la major eficàcia diques i les monografies que apareixen en els d'aquells esmentats museus. Heus ací en resum diversos països i en totes les llengues i que les conclusions del report Loehr. abasten totes les èpoques, des dels temps pri- mitius fins al període actual de crisi mundial.» 1. Remarcar la importància de les colleccions de monedes i medalles des del punt V de vista de l'art, de la ciència i de la vida contemporània, de manera que puguin atraure «La crisi material i intellectual que travessem l'atenció del públic que sense atur va dismi- obliga a molta de prudència i de mètode en nuint des de fa dues generacions. la direcció dels instituts científics públics. Els gabinets de medalles mateix, si volen justificar 2. Començar, amb l'ajut de comissions i assegurar Llur existència, no s'haurien pas de nacionals de tots els països, una investigació limitar a reunir variants d'espècimens; haurien que pugui donar a conèixer l'existència de col- de mostrar-se a l'alçària de llur tasca — la de leccions de monedes i medalles racionalment dipositaris dels materials d'intercanvi relatius organitzades i administrades. a llur camp d'activitat — i adoptar, per tal de posar en valor llurs colleccions, els mètodes 3. Tenint en compte les dificultats finan- científics d'un sentit més ample. La numismà- cieres actuals que limiten com mai les possi- tica antiga no s'haurà d'acontentar més, com bilitats adquisitives dels nostres museus per a encara fa avui generalment, amb fixar certs completar sèries i omplir llacunes, organitzar punts d'arqueologia; caldrà que cerqui darre- l'intercanvi de monedes i medalles encunyades ra d'aquests monuments del passat i darrera per les Cases de Moneda nacionals (París, d'aquestes manifestacions del desenvolupament Viena, Londres, La Haia, etc.) , com també econòmic dels pobles, les forces que treballa- les noves emissions de bitllets de banc posats ven en els períodes de calma i en els temps en circulació per les banques nacionals; i, a de crisi. més, que abans que unes i altres puguin des- Tot aquest treball bé caldrà fer -lo en el si truir ço retirat de la circulació, donin als d'aquests establiments, però caldrà també que corresponents museus exemplars dels valors de revesteixi la forma d'una cooperació. L'Ofici- curs deturat.

147 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

4. Interessant als museus de monedes i blic. Ha succeït com suposem, perquè el nu- medalles les troballes realitzades en qualse- mismàtic, en molts casos, ha estat un especia- vulla comarca, deuria organitzar-se un inter- lista excessiu i, ens sembla, que s'ha deixat canvi de notícies i peces. vèncer, en ocasions, pel morbo del colleccionisme, sense més plaer espiritual. El numis- 5. És absolutament indispensable: el co- màtic d'aquest tipus, al front de la direcció neixement de les principals institucions numis- d'un museu, no ha sabut atraure al gran màtiques, la bibliografia i les publicacions públic en despreocupar-se de desvetllar la periòdiques. seva inclinació a la cultura fàcil, ni menys la Acaba M. A. Loehr el seu interessant re- seva curiositat per l'anecdòtic. port amb les següents frases: Creiem que per a atraure al gran públic, «Els gabinets de monedes i medalles no sense fer un museu plebeu ni menyspreuar deurien, si volen justificar i assegurar la seva l'eficàcia que deu tenir per als iniciats i estu- vida, limitar-se a reunir varietats de peces: diosos, és convenient que un museu de mone- deurien situar-se a l'altura de la seva finalitat des i medalles, a 1'ensems que deu estar or- — la de dipositaris dels instruments d'inter- ganitzat seguint finalitats científiques i artís- canvi relatius al seu camp d'activitat — i adop- tiques, ha d'ésser, fonamentalment, un focus tar, per a donar a les seves coldeccions el seu de fàcil ensenyança, amb possibilitats d'ex- propi valor, mètodes científics, en el més ampli tensa difusió docent, a l'abast de totes les in- sentit de la paraula. La Numismàtica de l'an- tel.ligències. Mai degué menyspreuar-se la pos- tiguitat no deu satisfer-se solament, com en- sibilitat d'incloure en aquesta mena de museus cara avui es fa, fixant certs punts d'arqueolo- quantes indicacions anecdòtiques era possible, gia; deu cercar, darrera aquests monuments reflectors de matisos d'estats socials, econò- del passat i darrera d'aquestes manifestacions mics, psicològics, etc., o suggeridores de pers- del desenvolupament dels pobles, les forces pectives d'altres temps i detalls individuals de que actuaven en els períodes de calma i en la vida pretèrita. En alguns museus s'ha do- els temps de crisi.» nat, en quant es refereix al gran públic, excessiva importància a la moneda com a tal, des- cuidant-se el que, de cert mode, podria refe- rir-se a la vida interna (nacional, local, individual) , manifestada per aquelle3, i a la En el nostre informe, en el que manifestà- civilització en general. vem un perfecte acord amb ço exposat en el Hi lean altres causes que podrien ésser les report de M. A. Loehr, solament eixamplàvem que allunyen, no solament al gran públic, sinó alguns punts. D'ell és el que segueix. als mateixos estudiosos. Que els estudis nu- M. A. Loehr manifesta una profunda mismàtics i els museus de monedes i medalles preocupació pel fet de què l'interès públic en- pocs els han sabut deslligar de l'esperit del vers els museus de monedes i medalles dismi- col.leccionisme, ha fet que apareguin com es- nueix sense atur des de fa dues generacions. tudis organismes que solament han menester No exposa les causes, pot ésser per un excés de disciplines detallistes, enervadores, qual de prudència. Creiem que, si no són conegu- finalitat científica i cultural no apareix palesa. des, deurien averiguar-se, i si ja ho són, per El fet de què en l'estudi de les monedes quasi benefici de tots, deurien declarar-se. Per aquest exclusivament es fa ús de llibres classificadors, motiu ens plau incloure el següent. fa creure a estudiosos i aficionats, en molts Precisament és aquesta una qüestió respecte casos, que allí està la ciència numismàtica i de la qual havem pensat en ocasions diverses allí fineix. i tenim sospites de què trobaríem algunes causes Altres causes neixen d'aquelles. Amb rares possibles. A part la crisi espiritual que sofrim excepcions personals, els estudis numismàtics des de fa uns vint anys, la manca d'interès no han evolucionat i sembla que van restant del públic sembla obeir, en molts casos, al petrificats. No lean evolucionat, o almenys no següent: la majoria dels museus de monedes es veu clara la seva evolució, perquè parado- i medalles han estat sempre quel -om hermètic xalment, la única causa de l'existència de les i, per consegüent, ensopdor per al gran pú- monedes, l'economia, sembla que no preocupi

148 t3UTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

a molts dels que, pels seus estudis o aficions, tes causes, dintre les quals no són les més es dediquen a la Numismàtica. Tampoc apa- petites les actuals dificultats econòmiques reixen els estudis numismàtics en franca evo- i la decadència dels estudis numismàtics. lució, perquè no s'ha atès suficientment una Per a assolir una eficàcia museística i una altra possibilitat i finalitat d'aquests estudis. renovació total museística, res més convenient Si per complet entren en el camp dels estudis que l'acció informadora i coordinadora de artístics les medalles, també els és possible i 1'Ofice International des Musées, continuada deuen tenir les monedes la seva part important. i sistemàtica. Aquest institut podria encarre- Sense que aquí ens ocupem de la bellesa plàs- gar-se: tica de determinades sèries i exemplars, les monedes manifesten, en molts casos, suggestius 1. D'un servei bibliogràfic regular, com matisos del desenrotllament artístic dels pobles els següents ordres de publicacions:-prenent i períodes, essent eficaç complement per a la numismàtiques, econòmico-històriques, arqueo- difusió del coneixement de l'evolució artística lògiques i artístiques. Aquestes dos darreres, de la Humanitat. en tant tinguessin relació amb la primera. Creient possibles totes aquestes causes del 2. D'un butlletí internacional que mancament d'interès del públic envers els mu- pogués suplir la discontinuïtat seus de monedes i medalles, acabem proposant i manca actual de publicacions nacionals. que podrien ésser organitzats seguint dues finalitats : 3. D'un servei d'intercanvi de catàlegs de museus, de duplicats, reproduccions i fotos Finalitat científica. — En el moment ac- de peces. tual, ja no poden ésser els nostres museus un lloc on es tinguin els exemplars solament em 4. De la formació d'un report referent al malgrat siguin sistemàticament -magatzemats,i colleccionisme privat de cada nació. formosament presentats. El museu ha d'ésser una cosa viva, comunicadora, acollidora. En un altre ordre de qüestions, l'Olice In- A més, l'exigència actual dels estudis històrics ternational des Musées podria influir prop dels i artístics obliga a què un museu de monedes governs respectius en el següent: i medalles serveixi, manifestament, per a la 1. Els museus de monedes i medalles demostració i estudi d'aquests dos grans convé que obtinguin el poder obligar que se'ls camps: l'històric i l'artístic. En el primer deuen hi comuniqui a la seva direcció tota troballa encloure's tres grans branques: la pròpiament de monedes i medalles. històrica, l'arqueològica i l'econòmica. En el segon, l'evolució de la bellesa plàstica i el 2. Les troballes de monedes i medalles desenrotllament dels mitjans tècnics a l'abast en excavacions deuria passar als corresponents d'ella. museus. Finalitat docent. — És per a nosaltres una Resta un altre punt del més viu interès, el qüestió fora de tot dubte que un museu deu qual, sense necessitat de comentar-lo, el co- servir, primordialment, per a l'ensenyança. muniquem ací segurs de què podria estudiar-se Com tota ensenyança per a un públic desco- atentament per 1'OJfice Inte: nalional des Mu- negut i de vària preparació, ha de procurar-se sées. Es tracta de la conveniència d'es'ablir tingui un grau assequible a tots i una tonalitat un organisme internacional que pogués contro- ni depriment ni excessiva; els museus de mo- lar les compres i vendes de monedes i meda- nedes i medalles podrien subjectar -se al que lles, al qual no seria improcedent se li atorgués més amunt diem referent a la manera d'atreure el dret de taxació oficial. Podria organitzar-se al gran públic. sense perjudici de què en cada nació s'establís No desconeixem que, per a alguns casos, el una filial per als informes pertinents. que més amunt hem suggerit pugui ésser una veritable marxa nova, per a la qual se- J. AMORÓS rien necessaris molts elements de prepara- Conservador dei Gabinet Numismdtie ció i de treball, difícils d'abastar, per mol- de Caulunva

149 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA LES MINIATURES DEL MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES

Els Museus de Barcelona posseeixen una interessant collecció de miniatures dels segles XVIII i xix, que si bé no es pot qualificar d'important, és ja notable pels seus no- ranta exemplars i per les diverses procedèn- cies, fent honor a la Secció corresponent del nou Museu de les Arts Decoratives de Pe- dralbes. Les procedències acusen una excellent ga- rantia d'autenticitat, puix les més són del donatiu fet al Museu per l'honorable patrici Batlló i Batlló, i altres de les adquisicions fetes per la Junta de Museus a la magnífica Expo- sició de dibuixos i retrats celebrada a Barce- lona en 1910 i també a colleccionistes particulars en 1912 i 1914. L'art de la miniatura tingué arreu del món, fa poc més d'un segle, una forta importància de què des de mitjans del segle xviii Retrat de senyora, damunt marfil. Autor Flora Geraldy. per raó Escola Regnard. Signat 1831-835. La dama està de mig cos assentada. Vesteix sumptuós vestit blanc de tul i puntes amb mànegues gibosades i escotada. Damunt el pentinat alt i de cabells negres, ressalten agulles ornamentals d'or i perles i diadema amb joia frontal de pedres fines; des les espatlles a la cintura tomba una rica cadena ane- llada d'or i pedres, que sosté amb la mà dreta i cenyeix el cos un cinturó amb gran sivella i amb ric fermall d'or i perles; al pit i al braç altres fermalls i joies del mateix valor. El marc és rectangular de caoba i metall i la miniatura mideix 0,0147 >'. 0,0112; procedeix del donatiu Batlló i Batlló

al primer terç del XIX, grans artistes anglesos, holandesos i francesos dedicaven el seu talent a produir aquests petits retrats de gran valor artístic, que s'estimaven com a joies i que avui són buscats amb veritable fervor per a enriquir els Museus i colleccions. Indubtablement que contribuí a la curiositat de la recerca i de l'estimació de les miniatures el que grans escriptors francesos com Lemberger i P. A. Lemoisne dediquessin llurs Retrat de damisel - la francesa. Últims segle XVIII. Minia- obres selectes i documentades a l'estudi de les tura damunt marfil Autor Tourcaty. Es una obra escola pintures eludóriques, així com desvetllaren la cu- Isabey de dibuix correctíssim; vestida a l'època Directori. Els cabells rossos se subjecten amb una cinta verda; al riositat del món artístic les Exposicions de Mi- coll manteleta blanca fina i al cos vestit de tons blaus i niatures de Londres, París, Brusselles (1912) ocre i faldilla blau ciar amb entredós. La figura es pre- Aquests esdeveniments han estat sens dub- senta de perfil, el rostre de tres quarts; amb la mà dreta te els que han fet passar del domini de la aixeca un pomell de flors. El marc és ovalat, de metall. Les mides son 0,054 X 0,043. Adquirit per la Jurta de curiositat al de la Història aquests petits ob- Museus en 1913 jectes que durant llarg temps escaparen a l'es-

150 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Alguns dels artistes espanyols del període neoclàssic i romàntic varen conrear amb gran èxit la miniatura, entre ells Vicens López, el seu germà Bernat, García Tejero, Lluís de la Cruz, Perés i altres, especialment el pintor alacantí Vicen3 Rodés, establert a Barcelona a principis del segle XIX i de qui es guarden en el Museu algunes obres. Vicens Rodés fou, al començament de la seva carrera artística, un conreador de la miniatura, i executà notables retrats, entre altres el de Ferran VII, el de la duquessa de Frías i el comte d'Espanya, miniatures que foren molt celebrades com a obres d'art veritable. No obstant, el mateix Rodés, enamorat dels avenços de l'art fotogràfic, fou un dels entusiastes conreadors del daguerreotip, o sigui la primera manifestació seriosa de la fotografia, que forçosament havia de portar la mort ele la miniatura de retrats. Retrat de senyora. Miniatura sobre marfil. Autor Vicens Les miniatures de les quals hom ha pogut López ( 1782-1850). La dama retratada és donya Ma- identificar l'autor, van signades o atribuïdes a: nela de Desmasieres de Castellà, ex-vescomtessa de Bar- balan, pintada en 1836. Pentinat amb cargols a l'es- Vicens López, Bernat López, García Ber- panyola. Vestit blau escotat i farbalans a les mànegues. nat, Montesinos, Lluís de la Cruz, Perés, Fons llis. Donatiu de Miquela de Despojol Emili Bayard, Leroy, Louchon, Nater, Vi- cens Pigalli, Flora Geraldy i Tourcaty. tudi dels intel•lectuals, principalment a causa de la dispersió de les famílies que els posseïen i els conservaven com a records íntims d'un valor sentimental. La miniatura espanyola començà a florir especialment en el regnat de Carles IV i acabà en el d'Isabel II; sofrí llavors una decadència fulminant i desaparegué en ter- mini molt breu, i és que així com la impremta va matar les miniatures dels llibres de l'època medieval, la fotografia va matar, a mitjans del segle xix, les miniatures de retrats. Si bé entre les miniatures signades en la nostra collecció no trobem cap nom dels artistes catalans coneguts o reeixits en la història de la nostra pintura de principis del segle xix, cal tenir en compte que dels cercles i cenacles de fugitius de la Revolució francesa establerts a Barcelona durant l'època napoleònica els nostres artistes se n'apartaven, i en canvi s'es- tablien entre els francesos compatriotes artistes que aquí es guanyaven la vida com podien. Retrat de la reina Amàlia (segona muller de Ferran VII) A Espanya, doncs, l'art de la miniatura, Autor Lluís de la Cruz (1835). Pintada sobre marfil. degut a les influències directes de França prop Mitja figura, amb vestit blau i mànega curta abollada. Al perles i cinta de les nostres arts, els costums i les modes, va cap, pentinat amb rinxols, diadema de vellut subjectada amb passador de diamants. Rostre ovalat tenir una vida i una filiació molt semblants a i ulls blaus. Mideix 0,13 '<0,015. Marc quadrat de fusta. les que tingué arreu d'Europa. Donatiu de Batiló i Batlló

151 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

De molts d'aquests autors de diferents na- cionalitats hi ha belles miniatures per a agulles de pit, polvoreres, capses de rapè i tabaqueres, abundant, sobretot, els petits retrats vestits de militar de principis del segle XIX, i personatges particulars amb les indumentàries des de Pistil imperi, fins a les modes de l'època romàntica d'Isabel II. Totes aquestes petites obres, d'un preciosisme elegant i acurat, porten la imitació i el segell de les que arreu d'Europa es produien per obra de grans artistes. Era la extensió directa de la influència de la França, on artistes de gran talent com Hall (el Van Dyck de la miniatura) , Mosnier, Ysabey, De La Tour, Aubry, etc., etc., o sigui gran part dels que floriren en temps de Lluís XIV, la Revolució, primer Imperi i Restauració, produïren aquelles petites i ad- mirables obres d'art avui tan buscades.

Retrat de Gregori Ramírez, advocat de Madrid. Autor N. García F., signat. Miniatura sobre marfil. Es un bust a tres quarts a l'esquerra i amb la indumentària de la primera meitat del segle XIX. Escola Vicens López. Marc ovalat i de metall Mideix 0,09 x 0,07. Procedeix del donatiu Batlló i Batlló

Indubtablement, també la nostra collecció acusa no sols la influència anglesa i francesa en els costums i la psicologia deis personatges retratats, sinó que s'hi veuen les evolucions dels procediments tècnics. Un estudi acurat ens portaria a la primera fase, la seguida pel gran pintor Holbein, que es va estendre fins a la meitat del segle Xviii, i que fou la de pintar els petits retrats sobre pell molt fina o pergamí, i amb colors a la gouache (aiguada) , establint-la a base del blanc pels clars, empastant els fons i draperies, com una pintura al tremp de petites dimensions. En temps de la Regència, el marfil reem- plaçà la pell, i començaren també els pintors de miniatures a usar les transparències de co- Retrat de noia amb vestit blanc. Autor Lamí (1808) sig- lor, fins arribar a la perfecció en temps de nat. Està pintada fins a mig cos, sobre marfil. Pentinada Lluís XVI. Els procediments es canviaren estil francés; sobre els cabells porta una pinta ornada de amb l'ús dels tons clars i sols empastant els perles i dues flors de tons blaus; a les orelles, perles llar- fons i les draperies. També per la tècnica de gues i al coll dues fileres de peres rodones. El vestit estil imperi amb escot voltat de puntes; la cintura alta cenyida la miniatura es recorria al puntillisme, que. el amb llaç blanc, mànega curta i a la mà esquerra una carta pintor Hall (1739-1793) abandonà adoptant amb paper blanc començada que diu: Querido padre; a la els procediments emprats als pintors flamencs. mà dreta una ploma d'oca preparada per a escriure; al fons L'aparició a França del gran artista Ysabey un s.fà imperi; sobre el coixí del sofà signà l'autor: «Lami, 1808». Mideix 0,018 x 0,095. Marc rectangular de (1769-1855), marcà el tercer període, el més metall i fusta negra. Procedeix del donatiu Batlló i Batlló extens, que portà la influència dels aquarellis-

152 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA tes anglesos Roos i Thurnburn, amb els pro- LA SEGURETAT CONTRA cediments dels lavatges de les tintes a 1'aquarella i la substitució freqüent del paper pel marfil. ELS 1NCENDIS ALS MUSEUS Aquella influència dels procediments d'Ysa- bey formà escola, degut al gran prestigi En les pàgines 73 a 80 del present volum, d'aquell artista francès, qui, ultra ésser un corresponents al número del mes de març gran dibuixant i miniaturista, era el mestre d'aquest any, publicàvem l'informe que el Cap de dibuix de l'emperadriu i cap del taller on del Servei d'Incendis de l'Ajuntament de s'executaven els retrats oficials per centenars, Barcelona va trametre a la Junta de Museus pintor de Bonapart, de qui executà aquell fa- sobre les mesures que era necessari adoptar mós retrat a peu i amb les mans al dors, pas- per a salvar d'aquest perill les nostres collec- sejant pels jardins de la Malmaison. cions, i l'estudi que sobre el mateix tema Alguns artistes espanyols, meravellats per havia fet l'enginyer senyor Marian Rubió i aquell art graciós i acurat de la miniatura que B ellvé. ens envaí per la frontera francesa, i àdhuc Com ja indicàvem en el proemi d'aquests afrancesats, com els anomenaven llavors, s'aco- treballs, el problema és complex i no massa lliren a les influències del moment i de la estudiat ni al nostre país ni a l'estranger, i moda, i així es desenvolupà el procés de l'afi- per això la Junta de Museus, tot i acometent ció al conreu de la miniatura a certs indrets des d'ara les solucions pericials que li són d'Espanya i també a Catalunya. possibles i que li semblen imprescindibles, se- La petita collecció del nostre Museu conté, gueix reunint tots els elements de judici que evidentment, tots els caires de les evolucions pot, desitjosa d'arribar a una conclusió ter- i influències de la miniatura, sofertes en tom minant i de posar a la pràctica tot allò que segle XVIII 1 entrar al XIX, i per aquests-bar el pugui ésser considerat com d'una eficàcia ab- motius pot ben qualificar-se d'interessant, ja soluta i decisiva. que alguns dels exemplars que trobem signats Situada en aquest camí, ha obtingut una per excellents artistes espanyols són ben nota- informació de Mr. W. Booth, enginyer cap bles, així com altres obres anònimes són d'un de The National Board of Fire Underwiters, valor artístic indubtable. que revesteix particular interès. ESTEVE BATLLE Aquesta informació de l'il.lustre tècnic diu Conservador del Museu d'Art Contemporani així: «Molt poc s'ha escrit als Estats Units sobre la protecció dels museus d'art i institucions anàlogues. En 1925 un comitè va reunir algunes dades per mitjà d'una enquesta relativa a aquesta classe de protecció. La nostra opinió és que quan es tracta de colleccions d'objectes rars i de considerable valor històric o artístic, exposats al públic, la previsió i protecció contra l'incendi depenen, en primer lloc, de la construcció de l'edifici en què hi ha les col.leccions instal.lades i de l'exacte compliment de les més elementals regles per a prevenir l'ac- cident, com són la prohibició de fumar i la cura i neteja de tots i cada un dels objectes exposats. La construcció de l'edifici destinat a museu ha d'ésser feta en totes les seves parts tenint en compte la possibilitat que es pro- Retrat de nena (testa sola), sobre marfil. Miniatura an- dueixi el foc. Les obertures interiors han de glesa, original de Bàrbara Byam Shaw. Es una testa be- poder-se tancar amb portes de matèria incom- llament acolorida i de cabells rossos; al cos s'inicia un ves- bustible. Si hi ha en l'edifici conduccions es- tit blanc, meitat segle XIX. Marc circular de metall, que mideix 0,06. Adquirida per la Junta de Museus en 1907 pecials per a la ventilació o la calefacció, s'ha

153 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

de comptar amb els elements que d'una ma pulsa el bicarbonat sòdic convenientment situat automàtica interceptin aqueixes conduc--nera prop d'una vàlvula reductora. Una installació cions en el moment de l'incendi. Les obertures ben completa, amb una xarxa de tubs ben dis- que comuniquen amb les escales o amb els tribuïts, pot utilitzar-se molt bé per a llançar ascensors, han de poder quedar també ràpi- el bicarbonat sòdic sobre el foc en el lloc i dament tancades, i en general totes les ober- al moment en què s'ha iniciat. tures, àdhuc les que comuniquen a l'exterior, També convé tenir en consideració els mit- han d'ésser de tal manera que, per llur dis- jans de delatar ràpidament l'existència del foc, posició i estructura, evitin que el foc es pugui quan aquest està encara en el període inicial. estendre horitzontalment o verticalment, o al- Per a això es poden utilitzar els aparells avisa- menys la seva extensió, facilitant el que quedi dors que es basen en l'elevació de la tempe- confinat al lloc del seu origen. Aquestes pre- ratura del local fins a un grau prèviament de- caucions relatives a l'estructura de l'edifici, terminat o els que es basen en l'elevació ràpida poden, encara, resguardar els objectes del mu- de la temperatura. Aquests aparells estan en seu dels efectes del calor i del fum. comunicació automàtica amb el departament P-s evident que per a extingir el foc d'un de vigilància del museu, des del qual es tramet museu cal emprar un agent que no pugui per- per telèfon l'alarma al servei municipal d'in- judicar els objectes de valor històric o artístic cendis. Hi ha aparells que trameten la senyal que en ell es guarden. Alguns museus han automàticament al quarter de bombers. estat proveïts de mangueres que funcionen au- No es pot oblidar tampoc, en tractar de tomàticament. Però cal recordar que el mal protegir els museus contra l'amenaça dels in- que pot causar l'aigua en determinades sec cendis, del que es refereix al salvament dels museu, és considerable. No cal dir,-cions del objectes. Davant el perill de què el foc s'es- doncs, que els extintors que contenen matèries tengui fins a les sales on hi ha els objectes químiques d'acció àcida poden fer encara més de més valor, cal traslladar ràpidament aquests mal que l'aigua i han de proscriure's. En als llocs més segurs. Per al trasllat d'aquests canvi els gasos inerts, com el nitrogen i l'an- objectes són recomanables els envoltoris de tela hídrid carbònic, poden emprar-se sense cap in- d'amiant. A les localitats on no hi hagi or- convenient. Per això les installacions pròpies ganitzacions de salvament, es pot muntar per a proporcionar-se el gas inert, s'estenen aquest d'acord amb el servei municipal d'in- cada dia més als Estats Units. De totes ma- cendis.» neres, cal tenir present, en aquest cas, que Testimoniem al nostre comunicant, i asse- en fer ús d'aquests gasos, tant si és per un nyaladament al senyor Marian Rubió i Bellvé, mecanisme automàtic com manualment, s'ha per mediació del qual ens ha pervingut aquest de deixar passar el temps necessari perquè informe, el valuós servei que amb ell ens ha surti la gent que es pugui trobar dintre el prestat. local, car és un perill de romandre en una at- Per altra part, en un treball publicat re- mosfera que la difusió del gas fa esdevenir centment al The Times, es dóna compte de irrespirable. En general, no obstant, els sis- la restauració de què han estat objecte dos temes fixes d'aquesta mena sols s'han de des- notables Tizianos de la collecció Bridgewater, tinar a les sales de més importància. La pro- i, a propòsit del treball realitzat, es diu que, tecció més adequada a la majoria de les sales a més, els quadres han estat muntats sobre d'un museu és la que s'obté amb l'aplicació uns marcs dels quals la tela es pot separar dels auxilis del primer moment, entre els quals ràpidament, en cas d'incendi. La tela s'aguan- es poden comptar també els dels gasos ta als dos costats laterals del marc amb uns inerts. cargols que es desfan en menys d'un minut, Altre sistema que també pot ésser emprat i, a la banda inferior, amb unes espigues que avantatjosament, és el que es fonamenta en la es poden estirar enfora. D'aquesta manera utilització del bicarbonat sòdic polvoritzat. la tela surt per sota i pot ésser treta de Aquesta matèria polvoritzada és llançada per seguida del lloc sinistrat, car a la banda l'impuls que proporcionen el gas carbònic i el inferior del bastiment hi ha, a més, unes rode- nitrogen continguts dintre uns cilindres a ts que permeten fer córrer l'obra amb tota pressió molt elevada. El gas en llibertat int- facilitat.

154 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

UNA EXPOSICIÓ DE CONFERENCIA SOBRE PINTURA CATALANA A L'ART CATALÀ A LA AMSTERDAM SORBONA

La Junta Municipal d'Exposicions d'Art «ESCULTURA organitzà el passat gener una exposició d'art D'ELNA», CONFERENCIA DONA- català modern a Amsterdam. Oberta l'exposi- NADA PEL SENYOR JORDI GAILLARD. ció el dia 14 de gener, havia d'ésser clausu- rada el dia 10 del mes següent, però l'interès Dins el cicle de conferències, les primeres que desvetllà dins el món artístic holandès féu del qual foren recensionades en el nostre nú- necessari prorrogar-la quinze dies més. mero anterior, organitzades per l'Institut d'Art Ha estat la primera de les exposicions a i Arqueologia (Fundació Cambó) de la Univer- l'estranger que realitza l'actual Junta Munici- sitat de París, el senyor Jordi Gaillard, profes- pal d'Exposicions d'Art i cal subratllar que si sor d'Història de l'Art de l'Institut Francès l'ha acompanyada l'èxit, aquest és molt més de Barcelona, va ésser l'encarregat d'estudiar estimable si hom té en compte la d*ferència l'escultura d'Elna i la de la seva escola. que existeix entre l'estètica emprada en gene- «El claustre d'Elna — diu el conferenciant ral pels neerlandesos y la nostra. — no data de més aviat que de ben entrat el Una exposició d'art que durant un mes i segle xii: la seva tomba més antiga és la del mig llarg aconsegueix de mantenir constant bisbe Guillem Jordà, el pontificat del qual aca- l'atenció d'un públic estranger, palesa-ment L-à en 1 186. Aquesta tomba ocupa un lloc d'ho- la vàlua indiscutible de les obres que consti- nor en el mur de l'església, en mig de la ga- tuïen l'exhibició, i, en el nostre cas, compta leria, podem, doncs, suposar que aquest prelat com un èxit de l'art català en terres d'Ho- fou el creador de la gran obra. Les inscrip- landa. cions que es troben al claustre no contradiuen La depressió política i econòmica es deixa aquesta hipòtesi i el caràcter de les escultures sentir també a Holanda. D'haver-se escaigut que hem d'estudiar ho confirma. l'exposició en el moment d'una situació més El claustre conserva únicament una part de avantatjosa d'aquell país, l'èxit assolit hauria la seva decoració romànica: saquejat en 1285 estat encara més complet. pels soldats de Felip l'Ardit, fou reconstru'it La premsa holandesa ha dedicat articles in- o restaurat al segle xiv. La galeria del mig- teressantíssims a comentar les obres dels nos- dia, tocant a l'església, protegida per això ma- tres artistes, acompanyant-los de profuses re- teix, ha conservat tots el seus capitells romà- produccions per a illustrar els punts més re- nics. Les altres galeries contenen una barreja marcables de llurs referències. de capitells romànics antics i d'imitacions de La majoria d'ells, signats per distingides capitells romànics construits al segle xiv, i personalitats de la crítica d'aquell país, lían també capitells pròpiament gòtics. palesat una vegada més les altes valors de la Les arcades reposen damunt de columnetes producció pictòrica de Catalunya en els nos- bessones i la sèrie d'elles es troba interrompuda tres dies, la qual ja en altres ocasions ha es- de dues en dues per uns pilars massissos co- tat elogiada fora de la nostra terra. ronats per un fris esculpit. Aquesta dispo- Gràcies a la bona organització que en tot sició semblant a la del claustre de la catedral moment i en tots els ordres ha mantingut la de Girona, indubtablement troba el seu ori- Junta Municipal d'Exposicions d'Art, els gen a la Provença. La sumptuosa riquesa de nostres expositors han pogut rebre totes les la decoració del claustre d'Elna, on no sola- publicacions en les quals s'inserien comentaris ment els capitells, els àbaca i de vegades les de llurs obres. estregales, estan decorats d'escultures, sinó La Junta de Museus, que contribuí també que també algunes canyes de columnes foren amb la seva aportació a aquesta manifestació decorades amb entrellaços o escates, fa pen- d'art català a l'estranger, felicita la dita sar tot d'un cop amb alguns claustres italians, Junta Municipal d'Exposicions d'Art pel seu com el de Montreale a la vora de Palerm. èxit ben esperançador. Un examen precís i la comparació de l'escul-

155 t3UTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

tura d'Elna amb la dels claustres italians, ment a les altres galeries reprodueixen exacta- particularment amb la de Sant Pere d'Aosta, ment alguns capitells de la galeria meridional. que s'ha volgut agermanar amb el claustre ca- Els escultors romànics no solament s'han co- talà, porta cap a la conclusió que no pot es- piat ells mateixos, sinó que els escultors del tablir-se entre ells cap semblança exacta. segle xiv, restauradors del claustre, han sabut Caldrà, doncs, exposar successivament l'es- igualment copiar els models romànics de tal cultura dels capitells historiats, la dels capi- manera que hom pot enganyar-s'hi. Aquest fet tells esculturats amb mostres i la dels capitells excepcional en la història de l'escultura de decorats amb ornamentacions vegetals. l'Edat Mitjana s'explica pel caràcter de l'es- Un capitell representa la creació d'Adam, cultura d'Elna, que no constitueix uns models la d'Eva i el pecat original: tantost immòbils, de creació particular, sinó una reproducció tantost animats per un moviment viu i un tossuda i com estereotipada de fórmules nas- gest graciós, els personatges s'adapten sense cudes i desenvolupades a fora. Elna mostra esforç a les formes de la panera del capitell, l'aspecte d'un art envellit, la joventut del qual els àngels de la qual es troben adornats per ha de contemplar-se a Serrabona i a Sant dos ocells amb el coll retorçat i adossats l'un Miquel de Cuxà. amb l'altre. Els capitells del claustre de Cuxà, disper- Eis frisos dels pilars representen escenes sats avui, són obra del mateix artista que féu més difícils d'interpretar: una pot ésser l'apa- les escultures encara existents al propi lloc de rició del Crist a Sant Pere, davant la porta l'església de Serrabona, datades aproximada- de Roma; una altra constitueix un martiri; ment abans de la consagració de 1151. Allí una tercera, on es creia generalment que es figuren els mateixos elements vegetals i animals representava la conducció dels Màgics da- com a Elna, però tractats amb una força i una vant d'Herodes, més exactament representa fantasia molt originals. Això constitueix una ]'emperador ordenant ais seus guerrers el mar- veritable creació d'artista, l'obra del qual es tiri d'uns sants. L'interès d'aquestes escultures veurà més tard reduïda en fórmules mancades consisteix principalment en la reproducció de vida. exacta i minuciosa de les muralles i del portal La fabricació en sèrie que havia començat de la ciutat; els vestits hi són tractats en llargs a Elna segueix a les esglésies catalanes dels plecs d'un teixit que sembla encartronat, o dos vessants dels Pireneus: a Sant Genís les també sovint en altres plecs petits i repetits Fonts, a Brullà, a Vilafranca de Conflent, d'un teixit que és més esponjós. a Cornellà, després al claustre de Ripoll (fi Un fris de pilar està adornat amb paons del segle xii) i al claustre de Llussà i a mol- o monstres encarats o bé que es recolzen dintre tes altres esglésies. Aquí encara hom troba els uns cercles que dibuixa una cinta decorada mateixos capitells que a Elna, no solament amb perles. Aquesta decoració és la que re- imitats, sinó idènticament copiats. És això, el produeix exactament la dels teixits orientals cas d'arcaisme i de persistència de formes, que sense que rebin cap nou caràcter quan s'apli- constitueix el més remarcable en tota la histò- quen a l'escultura monumental. Però al con- ria de l'escultura romànica.» trari, els monstres que decoren els capitells s'adapten bé a la forma de la panera; llurs cossos s'encorben de tal manera que puguin FORTUNY dibuixar damunt cada cara un gran arc; i més sovint encara hom hi troba una de les NOTA BIBLIOGRÀFICA realitzacions endevinades de l'escultura deis capitells romànics, que consisteix a fer aixecar La bibliografia fortuniana acaba d'enri- els quadrúpedes damunt llurs peus darrers, el quir-se amb l'aparició de l'obra Fortuny, cap dels quals es plega envers l'angle i s'ajunta 1838-1874, edició francesa, publicada a amb la del monstre veí. Bolonya per Giuseppe Maylender, sota la di- Eis capitells amb decors vegetals mostren recció del fill del gran artista, qui porta també interessants deformacions de fulles i d'orna- el nom de fonts Marian, esdevingut tradicio- ment floral. nal en la família. Diversos capitells romànics emprats nova- És un bell llibre per a artistes i arnateurs.

156 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Declarem per endavant, fent constar alhora den devotament en la dita sala com una flama el nostre reconeixement, que M. Fortuny, fill, viva dins la llar pairal. que ja abans d'ara havia testimoniat la seva La desfilada de les acurades reproduccions dilecció pels nostres museus amb valuosos do- de les seves pintures i dissenys al llarg de les natius, ha tingut la gentilesa de fer-los ofre- làmines d'aquest llibre, fa reviure, no senzilla- na, amb destinació a la seva biblioteca, del ment rememorar, el procés evolutiu del seu primer exemplar del curt tiratge numerat que formidable temperament d'artista. se n'ha fet. En els breus mots d'introducció que prece- deixen a una biografia succinta de Fortuny, deguda a la ploma del baró de Davillier, que forma com el pòrtic de l'obra, ens assabenta Quan Fortuny freqüentava les aules de el seu fill que la finalitat principal perseguida l'Escola de Belles Arts, imperaven entre nos- en aquesta edició, ha estat, més que la de di- altres els mètodes de l'escola romàntica ale- vulgar l'obra paterna, la de depurar-la, per manya d'Overbeck, Cornelius i Kaulbach. mitjà de la reproducció de les composicions El seu definidor ací, Pau Milà, que havia més importants d'autenticitat irrecusable, eli- rebut ensenyaments del mateix Overbeck, au- minant així les atribucions errònies, fetes per gurà a Fortuny, en examinar els seus primers colleccionistes inexperts, d'obres de vulgars treballs, dies de glòria. D'aquest període esco- imitadors o de falsaris sense escrúpols. lar posseïm nombrosos dissenys. Encapçalen i clouen respectivament la sèrie Sense deixar d'ésser un deixeble submís, pro- de reproduccions, obtingudes sobre cl'xés se- curà aviat satisfer l'afany d'interpretar el na- lectes, la d'un retrat de l'artista i la d'una tural, sense fórmules interposades. La perso- vista del seu taller, ambdós fotogràfics. nalitat incipient de Fortuny es revelà sobretot Les composicions reproduïdes són 29 pin- en el pensionat de Roma. tures a l'oli — sobre taula, tela o cartró —, La batalla de Tetuan, tela de 9,74 per 7 fragments naturals o ampliats de tres d'elles; 3,05 m., que li fou imposada per la protecció 12 aquarelles i 3 dibuixos. Resten exclosos els oficial, contrarià la seva íntima vocació, que aiguaforts, les litografies, un bon nombre no era certament la de pintor d'Història. d'aquarelles i dissenys, les produccions prime- Aquesta magna pintura, sempre represa i mai res de l'artista adolescent, fortament influïdes acabada, rica, però, de fragments de valor per l'escola overbeckiana i, en general, els remarcable, el lligava a un passat que pugnava treballs d'un valor documental, en relació a la per oblidar i esdevingué un drama punyent en formació de Fortuny, superior a l'artístic. la vida interior de l'artista, pot seguir-se pas a Les llegendes contingudes en els fulls que pas, tractat de faisó mestrívola, en la seva resguarden les làmines, estan redactades en biografia per Alfons Maseras i C. Fages de francès, anglès i italià, i es contrauen al títol Climent, recentment publicada. de la composició, lloc, data, nom del possessor, Posseïa Fortuny a fons la ciència del di- procediment i mides. buix. Les primeres nocions adquirides a l'Es- Foren compostes les obres esmentades a cola de la Llotja, les completà a l'Acadèmia París, Madrid, Roma, Granada i Tànger, i Gigi, de Roma, i les perfeccionà amb l'estudi estan datades els anys del 1858 al 1874. constant del natural. Figuren actualment en diferents museus dels Pel que pertoca als seus talents de coloris- Estats Units, 1'Ermitage, el Museu del Pra- ta, pot ben afirmar-se que no s'ha conegut mà do i els nostres Museus d'Art, que han desti- més destra ni retina més finament sensible. Les nat a Fortuny una sala especial. La resta es filigranes que broda el seu pinzell són d'una guarden en colleccions particulars dels Estats tenuïtat extrema, que evoca talment el re- Units, Anglaterra, França i Espanya. cord dels illuminadors de còdexs. El nostre Museu ocupa el primer lloc entre El color és sempre càlid i vibrant de llumi- tots els que posseeixen obres de Fortuny. Cap nositat. D'ací que Puiggarí, en profetitzar el altre pot presentar un grup equivalent a La gloriós esdevenidor del pensionat, pogués dir batalla de Tetuan, La Vicaria, L'Odalisca i que per la vehemència que aquell assoleix la famosa aquarella II Concino, que es guar- ratlla en miratge. Ch. Iriarte, per la seva

157 BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA banda, observava que Fortuny havia fet un estil del «papillotage». La llum actua en la seva pintura, no per Predominen en la seva producció els temes contrast amb les ombres, sinó que cegadora i aràbics, com si en el fons del fons la seva diluida a l'atmosfera, xipolleja en el color i, missió en el camp de l'art fos interpretar l'ele- per dir-ho així, vibra a to, o millor, sintonitza ment semític de la raça. amb els corrents d'ones que bateguen a l'uni- Ultra el bèl.lic alarb, hi ha en la seva obra vers. Constata el seu biògraf que en una de pintada, dibuixada o gravada, tipus goyescos; les teles que pintà a Portici a les acaballes de caps d'estudi de pinzellada velazquiana i figu- la seva vida, tot està en ple sol, del qual ni res femenines que recorden la delicada factura un raig se n'escamoteja. de Gavarni. També hi figuren, malgrat l'aris- Per l'esclat del color s'ha dit que les pin- tocratisme de la seva tècnica, tipus de fort tures de Fortuny delaten una paleta japonesa regust realista, assimilables als gueux, com i per l'escàs relleu de les figures i el predo- El vellard, El pollós i el postulant de La mini d'un pla en llur collocació s'ha qualificat Vicaria. de japonista també la tècnica de l'Elecció de Es complaïa, com el seu contemporani model i el Jardí dels poetes. Juli Jacquemart, a reproduir les relíquies del passat de valor decorativa. Embellien sovint els fons de les seves pin- De les obres que produí sobresurt per la tures, que evoquen les riqueses que prodiga- fidelitat que en ella guarda Fortuny al propi ren en els retrats Rigaud i Largillière, tota talent, La Vicaria. Dins el seu estil peculiar, mena d'exemplars d'art sumptuari, com mar- enclou la impossibilitat d'una superació. bres, bronzes, armes, faiances, cuiros, estofes, La Junta de Museus, per tal d'adquirir la tapissos i puntes, i encara una gran varietat de petita obra mestra, reclamà la cooperació de peces d'indumentària. A Fortuny es deu, en la ciutat, que aportà generosament els seus ca- primer terme, la predilecció moderna per la bals, i fins i tot hipotecà les rendes de l'en- ceràmica hispano-moresca. titat. És amb evident fruïció que perseguia efec- Representa els preliminars d'unes noces es- tes de llum i color en aquests objectes. panyoles en el segle xviii, que es desenrotllen Els exemplars solts solia dibuixar-los a 'la en una sagristia imaginària, composta amb ploma, amb precisió impecable, en les lletres, elements connexes captats ací i allà. d'un bon sentit arqueologista, adreçades a Model de preciosisme, és com la concreció amics seus, com W. Stewart, Ch. Davillier i d'una veritable embriaguesa de llum i color. Goyena. L'encís que produeix la seva contemplació es- devé un pur gaudi si s'examinen fredament per mitjà de la lupa els més insignificants detalls o, si més no, llurs ampliacions fotogràfiques, Excellí també Fortuny, a part la pintura a reveladores de perfeccions que l'esguard més l'oli, en altres activitats. Intensificà el valor de perspicaç no encerta a descobrir. l'aquarel.la, mig caiguda en desús en el seu Té a I'ensems, com observa Davillier, la temps; ennoblí el dibuix a la ploma; dotà fleur de !on de l'esbós i l'acabat de l'obra d'una perfecció tècnica a l'aiguafort, no co- mestra més preciosa. neguda abans d'ell a Espanya; assajà la L'exhibició de La Vicaria, que tingué lloc il.lustració del llibre en unes litografies de re- a les darreries de l'any 1869 a la casa Gou- marcable valor d'època i, finalment, dibuixà pil — Fortuny defugí sempre els certàmens sobre el boix imatgeria religiosa, amb tendèn- oficials — consagrà la seva forta personalitat cia manifesta a l'art popular. en el medi artístic de París. D'ací, afavorida Bo és de recordar que Fortuny interpretà pel seu estil evidentment afrancesat per la in- la tècnica de l'aiguafort segons la manera tra- fluència de Meissonier, amb qui rivalitza, es dicional italiana, des dels temps del Parmesa- propagà el seu coneixement arreu del món, no, millorant-la, però, amb l'estudi de la sàvia mitjançant les reproduccions en gasetes i ma complexitat de Rembrandt i de les troballes -gazines. genials de Goya.

158 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

També és digne d'especial esment la seva CONSTITUCIÓ DEL PATRO- collaboració, com aiguafortista, a la il.lustra- NAT ció de l'obra de Davillier sobre l'orfebreria DEL «CAU FERRAT» espanyola, que escrigué aquest sota la sugges- DE SITGES I PRIMERS tió dels Llibres de passantia del Gremi-confra- DONATIUS ria de Platers de Barcelona, tresor existent en la Biblioteca dels Museus, sense parió en cap altre museu del món. Signada ja l'escriptura del llegat que San- tiago Rusiñol féu a Sitges, el senyor conseller x ^ ^ d'Instrucció Pública de la Generalitat, el dia 1 1 de març, va reunir a Sitges el Patronat del Seríem injustos, un cop vistos els trets es- Museu del «Cau Ferrat», que ha quedat defi- sencials que perfilen la personalitat de For- nitivament constituït com segueix: tuny, si no feiem constar ací que alguns pre- President: Ventura Gassol, conseller de la tenen, amb exageració evident, que per l'ab- Generalitat de Catalunya. sència d'un vertader fons emotiu en la seva Vice-presidents: Josep Costa, alcalde de pintura i sobretot de valors espirituals, era in- Sitges, i Josep Llimona, president de la Junta capaç d'endinsar-se més enllà de la clòfia po- de Museus de Barcelona. licroma de les coses i penetrar en el món de Vocals: Josep Planas, Sebastià Pascual i la suggestió i el misteri, tan atraient en art. Joan Ibàñez, regidors de Sitges; Pere Comas, Cal observar, finalment, que la vida de For- Alexandre Soler i March i Joan Rebull, de la tuny, íntimament turmentada, fou teixida d'un Junta de Museus de Barcelona; Josep M." seguit d'anhels d'índole artística, que dissor- Planàs, delegat de la senyora vídua de Ru- tadament per la seva mort prematura, no pogué siñol; Arcadi Mas i Fontdevila, Trinitat Ca- realitzar del tot. tasús, Joaquim Sunyer i Pere Jou, artistes. L'amor a la natura el pagà amb la seva Va ésser designat el senyor Catasús per al vida, puix que fou atuït per la vergassada càrrec de tresorer i vocal delegat. d'unes febres malignes, incubades en els cap- El primer acord que va prendre el Patronat vespres tardorals de llacunes postisses, que fou trametre una expressiva salutació a la se- el sorprenien treballant encara. nyora vídua de Rusiñol. L'hora del traspàs advingué al gran creador El Patronat es va assabentar després, pel estant en la plenitud de les seves facultats i director dels Museus senyor Folch i Torres, quan era arribat al cim de la glòria. Havia dels treballs de catalogació dels objectes del complert els trenta sis anys. «Cau Ferrat» que havia portat a terme el El baró de Davillier, el seu amic més íntim, personal tècnic de la Junta de Museus de clou la seva biografia afirmant que l'home va- Barcelona. lia bé l'artista. Es va acordar inaugurar solemnement el Heus ací com la impressió produïda en nos- «Cau Ferrat» com a museu públic el dia altres per l'examen d'aquest preat llibre, ens 16 d'abril, organitzant-se a l'efecte els actes ha permès d'intentar el fer reviure un moment oficials que es cregueren necessaris. als ulls del lector els dots artístics de Fortuny En la mateixa reunió es va formalitzar i llur desenrotllament dins l'ambient propi de l'aportació que la Junta de Museus de Bar- la seva època. Sols ens resta ja significar la celona ha fet al «Cau Ferrat» de la seva nostra complaença, com a complement lògic col.lecció de ferros, amb la que quedarà mag de quant hem exposat, davant l'esforç reeixit -níficament complementada la que Rusiñol que representa la publicació d'aquesta nova havia reunit a Sitges. edició, en llengua francesa, destinada a hono- Es varen estudiar les bases d'organització i rar una vegada més l'il.lustre pintor reusenc, un funcionament del nou Museu per al moment dels pocs valors de la nostra terra veritable- en què sigui obert al públic. ment internacionalitzat. Finalment, el Patronat es va assabentar dels donatius que espontàniament s'havien fet ja al ESTEVE CLADELLAS nou Museu i que són els següents: lüblioteeari dels Museus dArt Del senyor M. Cantí: un carret jardinera,

159 BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA segle xix-xx; del senyor Leopold Planell: lunya, en la pàg. 293 i texte corresponent a dues graelles, segle XVII-xvnl; del senyor la moneda núm. 8, apareix: «Seca del Perú», Artur Ramon: una serra de cirurgià, se- quan devia dir: «Seca de Mèxic», com ja gle xviii, i uns molls de braser, segle xviii; l'il.lustrat lector haurà tingut ocasió de notar del senyor Josep Matas: una clau de pany, per la mateixa moneda. segle xvii; del senyor Miquel Utrillo: una J. A. tauleta amb l'autoretrat del pintor Ramon Casas, 1889; un fanal de planxa, segle xix; un got de vidre de Bohèmia, segle xix-xx, VISITES COL'LECTIVES ALS i una torradora d'aram, segle xix. MUSEUS DURANT EL MES DE MARÇ DARRER LA MEDALLA DE LA CIU- Al Museu d'Ari Contemporani TAT AL GABINET NUMIS- MÀTIC DE CATALUNYA Dia 24. — Grup escolar «Lluís Vives».

En el número d ' aquest BUTLLETÍ corres- Al «Poble Espanyol» de Monijuïc ponent al mes de setembre de l'any proppassat, es va donar una àmplia notícia de l'àpat en Dies 13 i 16. — Grup escolar «Jacint honor de l'Il.ltre. Sr. President de la nostra Verdaguer». Junta de Museus, per haver estat distingit Dia 17. — Grup escolar d'Hospitalet. amb la Medalla de la Ciutat, la qu ,1 es re- Dies 20, 21 i 29. — Grup escolar «Jacint produeix en l'esmentat número. Al final Verdaguer». d'aquell àpat, el director general dels Museus i el sotasignat van demanar al senyor al- Dia 30. — Grup e:colar «Francesc Ma- calde de Barcelona que l'Ajuntament donés cià». un exemplar de la dita medalla perquè formés part de la col.lecció de medalles del Gabinet AI Museu de les Aris Decoratives Numismàtic de Catalunya. El senyor alcalde Pedralbes de va acollir el prec amb veritable afecte i interès, malgrat les dificultats i despeses que Dia 12. — Ateneu d'Esquerra Republica- podia ocasionar, puix que per cada repro- na de Catalunya. ducció de l'esmentada medalla havia de rea- Secció de Cultura Social de la Dona del litzar-se la difícil lliga de metalls precisa i C. Popular Catalanista. la deguda encunyació. Realitzades totes aques- Secció d'Art del Centre Moral i Instructiu tes delicades operacions, ens va ésser lliurat de Gràcia. un exemplar el dia 9 de març proppassat, Ateneu de Sant Lluís Gonçaga de Sant amb el qual s'enriqueix la nostra col.lecció Andreu. amb aquesta medalla tan perfecta de tècnica Dia 16. — Associació de Fabricants de i de tant interès artístic i cívic. En donar Gasoses i begudes carbòniques de Catalunya. aquesta notícia ens plau trametre des d'aquí Dia 19. — Ateneu Republicà Federal de el nostre agraiment a tots els que han inter- l'Esquerra. vingut en aquest assumpte, particularment al Cooperativa obrera «La Colmena». senyor alcalde pel seu interès i afecte en aco- Dia 22. — Escola Professional de la llir el nostre prec i als regidors de la Comissió Dona. Municipal de Cultura que varen pendre l'acord Vives». corresponent. Dia 24. — Grup escolar «Lluís Esmena. — En el número d'aquest BUT- Dia 25. — Collegi Acadèmia «Barce- LLETÍ corresponent a octubre de 1932, per lona». causa d'una errada de composició tipogràfica Dia 26. — Escola Normal de Mestres. en el nostre treball titulat Algunes entrades Agrupació Excursionista «Peregrins Euca- interessants al Gabinet Numismàtic de Caja- rístics».

160 RA LLOVIT FOTOGRAVADOR

DECORADOR • REPRODUCCIONS DART•MARCS, PINTURA 1 ESCULTURA

Diputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217 Carrer Casanova, núms. 157 i 159 BARCELONA A^ Å \ 11 111.

j"1j1 1 Instal-lacions elèctriques i daigua Telèfons Ascensors iï Electromotors L Materials uiui ,i ce 1 LUMINACIONS

Verdi, n.° 78 ( Gràcia) Telèf. 74924 j 0 1 8 111 10 La Pinacoteca VINVAS

CONSTRUCCIÓ

DOBRES EN GENERAL

1 REFORMA DEDIFICIS

MARCS I GRAVATS Gaspar Esmatjes Exposició permanent deis millors paisatgistes catalans

Portal Nou, 52 Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704 Telèfon 21455 BARCELONA

REPRODUCCIONS DART ESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENA MATERIALS DE PATINES

DECORACIÓ 1 RESTAURACIÓ DE TOTA MENA DE PINTURES •• L1^NA, %. A. CARRER SANT HONORAT, N.° 7 Passeig de Gràcia, 68 - Telèf. 77832 Telèfon 25534 BARCELONA 1,1 E It E Eioric Tarr•aljí `O!JIla^ IASI:IIAL FUSTER PINTURA DECORATIVA Especialitzat en treballs per a Museus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTA MENA DOBJECTES DART

Mallorca, 255 Consell de Cent, núm. 283 Telèfon 70702 Telèfon 14345 BARCELONA

SALA FUSTERIA PARC 1110 .)• I:aLllns y. GARCIA S1MON Taller especial de restauració EXPOSICIÓ de mobiliari PERMANENT i objectes dart dobres dArt Modern deis millors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES CARRER DE LONDRES, 228 Casanova) Rambla de Catalunya, n.° 29 (Xamfrà Telèfon 15677 BARCELONA Filia ele R. Virgili

MUNTATGE DEXPOSI- EMBALA TG E CIONS, TRANSPORT 1 DOBJECTES DART 1 SEGUR DOBRES MOBLES DE LUXE

CASA FUNDADA LANY 1880

Tallers, n.° 66 : BARCELONA : Telèfon 15276

FUSTERIA ANTIGUITATS EBENISTERIA DECORACIÓ MOBLES 1 DECORACIÓ

coinnppanevla G. HOÅ1AR E.

Enric Granados CANUDA, 4 n.° 88, interior Telèfon 15349 Telèfon 72573 BARCELONA BARCELONA

I. G. SDix 1 BARLaL GERMS., S. A. - PEOVa {ÇA, 219 - BARCELONA