L'ermita De Llutxent I El Seu Patrimoni Cultural

L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

Ana Mª Reig Ferrer. Biblioteca del MuVIM

Introducció

l poble de Llutxent està situat a la comarca valenciana de la EVall d’Albaida, a la carretera que uneix Gandia i Xàtiva (CV-610). A l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació s’accedeix a través de la carretera que uneix Llutxent amb Pinet (CV-608).

L’any 1770 Gabriel Serra († 1777), un comerciant català establert a Va- lència, i la seua dona, Paula Rius, van decidir reedificar una derruïda Vista general de l’ermita, ca. 1970 (Bca. MuVIM. Arxiu A. Roig) ermita, que llavors estava dedicada als sants metges sant Cosme i sant Damià, i dedicar-la a la Mare de Déu L’objectiu d’aquest treball és la iden- s’estava celebrant, i en eixe mateix de la Consolació. Aquest matrimoni tificació i l’anàlisi de les diferents moment les formes ja consagrades es coneixia Llutxent perquè anava a vi- tipologies patrimonials que formen van convertir en sang. Aquest prodigi sitar un germà de Paula, Joan Baptis- l’ermita de Llutxent: immoble (con- va encoratjar els soldats i va avivar ta Rius, que era dominicà al convent junt històric, lloc històric, monu- el triomf dels cristians sobre els mu- de Corpus Christi. ment), moble (pintura, escultura, sulmans. Sobre les restes de l’antiga orfebreria i joieria, llibres i docu- ermita que commemorava aquest mi- En 1772 l’ermita estava acabada i or- ments), i immaterial (festes, romeri- racle es va construir el Convent de namentada i, un any després, Gabri- es, llegendes). Corpus Christi.3 el Serra va redactar el seu testament instituint com a hereva universal a la 1. Conjunt històric El paisatge cultural anomenat Mont- Mare de Déu de la Consolació. Per sant, situat entre el nucli urbà de Llut- gestionar aquesta herència va esta- Des de l’any 2007 el conjunt històric xent i el Convent del Corpus Christi, blir una Fundació i l’administració artístic format per l’ermita, el castell és l’espai natural on es va produir el d’aquesta va recaure en la família de Xío (BIC, declaració genèrica) i fet històric del Miracle dels Corpo- Rius.1 l’Església i el Convent del Corpus rals. Per tant ens trobem davant d’un Christi està declarat Bé d’Interès lloc històric : “llocs vinculats a esde- L’últim descendent de la família Cultural (Decret 169/2007). veniments o records del passat, que Rius, Nicasio Rius Rubert, va mo- posseeixen un valor històric”. rir en 1957 sense descendència i per Llutxent va ser conquistada per Jau- disposició testamentària l’ermita va me I en 1239, circumstància que la En aquest espai natural hi trobem una passar al pare Alfons Roig (1903- va fer famosa perquè en les seues calçada empedrada, anomenada Cos- 1987) encara que no prendria posses- muntanyes es va produir el Miracle ta, que uneix el poble amb el convent. sió de la mateixa fins anys més tard. dels Sants Corporals.2 El miracle Està construïda amb pedres de dife- A la mort d’aquest, l’ermita la va va consistir en la conversió en sang rents mides i formes, treballades i col· heretar Eusebi Moreno, el seu actual de les formes consagrades: davant locades sense morter. Hi ha cinc creus ermità i usufructuari, que la va donar l’atac dels sarraïns es va haver d’in- de pedra al llarg del trajecte les quals a la Diputació de València. terrompre la missa de campanya que confirmen la sacralitat d’aquest camí.4

74 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

desplaçada per donar sortida des de l’habitatge al pati. En totes les faça- nes proliferen les finestres, de múlti- ples mides, però sobretot a la façana sud on s’ubiquen les sales destinades a habitatge. En algunes d’elles destaquen reixes semicirculars del segle XVIII. A la façana nord només s’obren obertures en la planta baixa i corresponen a la sagristia, mentre que al pis superior un passadís sense finestres envolta la capella il·lumi- nat per la llum de les obertures de la façana principal. Aquest corredor envolta la capella i la comunica amb les dependències domèstiques de la casa. Vista parcial de l’ermita i la Costa, ca 1960 (Bca. MuVIM. Arxiu A. Roig) La capella està envoltada de murs 2. Patrimoni arquitectònic i artístic matge i transformació dels productes que formen una crugia perimetral agrícoles: quadra, celler, trull. conformada per dos nivells de for- L’Ermita de Ntra. Sra. de la Conso- jats. Els murs de càrrega d’aquesta lació, situada a meitat del camí de De la façana d’accés arranca, a dreta crugia són de pedres amb morter de l’anomenada Costa, al costat de la i esquerra, un mur de maçoneria que calç i es reforcen amb carreus de pe- quarta creu, està considerada en la tanca el conjunt de la casa i hort de la dra a les cantonades de la creu.5 Els categoria de “Monument” (SIV). mateixa manera que qualsevol masia forjats es conformen amb una gran de la zona. Sobre la façana hi ha una simplicitat de recursos, a base d’una Des de la seua fundació l’ermita va espadanya amb campana coronada sèrie de biguetes de fusta de pi dis- ser projectada com un conjunt amb per un penell. posades de forma paral·lela formant dos recintes, la capella i l’habitat- un sostre sobre el qual es recolza la ge, íntimament complementats per La façana principal de l’ermita no teula àrab. complir amb les finalitats establertes presenta una composició simètrica, pel fundador: la religiosa (culte a la la porta d’accés està desplaçada cap La part domèstica de l’ermita està Mare de Déu) i la domèstica-educati- a la dreta on s’ubica la capella i la formada per dues plantes, en cadas- va (habitatge i escola). sagristia (zona pública), mentre que cuna de les quals hi ha una cuina amb la part esquerra es reserva a habitatge revestiment ceràmic d’època i dos Exteriorment sembla una casa de (zona privada). La façana posterior, pous que servien per extreure l’ai- camp o masia. Una edificació de molt semblant, manté també la porta gua recollida a l’aljub. Compta a més gran volum quadrangular orientada als quatre punts cardinals i amb ac- cés per la part de llevant. Té dos nivells i cobertes amb faldons a quatre vessants. Sobresurt al centre, per la seua major altura, una torre remata- da amb coberta piramidal i pinacle de penell.

L’edifici està format per un conjunt heterogeni de construccions. En un primer lloc està l’habitatge i la capella; i en segon lloc un pati o corral envoltat de tres cossos d’una crugia on s’ubiquen les dependències destinades, al seu dia, a l’emmagatze- Vista del cor i revestiment ceràmic

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 75 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

2.1 Ceràmica arquitectònica

Tant el sòl com el sòcol estan revestits amb taulellets del segle XVIII. La decoració del sòl és floral mentre que els panells ceràmics del sòcol representen escenes del Miracle dels Cor- porals. Aquests panells envolten les parets laterals de l’oratori i són d’una gran bellesa tant tècnica com formal, cosa que ajuda a considerar-los com una bona mostra de taulelleria arqui- tectònica valenciana del segle XVIII. Tot i que representen escenes del Mi- racle dels Corporals, fet ocorregut a mitjan segle XIII, els figures repre- sentades apareixen vestides amb la Plànol de l’ermita (X. Sanchis, ca. 1982) indumentària de l’època en què és van realitzar els panells. Relaten de amb dormitoris i sales d’estar. Des de Déu en el centre, darrere d’aquesta manera cronològica el miracle i en els la planta baixa s’accedeix al pati i a se situa el cambril, també amb cúpu- angles del creuer és representen esce- l’antic celler, almàssera i quadra. la sobre petxines. Sota el cambril hi nes de l’Aparició de la Creu i gerros és la cripta. amb flors. Al cambril de la Mare de Pel que fa a la capella, la planta del Déu hi ha altres motius pictòrics (cas- temple és de creu grega, amb volta de Al cambril s’accedeix per la porta tell, pou), mentre que a les contrapet- canó a la nau i en els braços, mentre situada a la dreta de l’altar, a través ges de l’escala que puja al cambril és que el creuer es cobreix amb cúpu- de la sagristia. En aquest lloc és on representen escenes populars de caça la semiesfèrica o “de mitja taronja” els devots deixen els seus presents a i pesca i altres de les anomenades sobre petxines. La cúpula i les pet- la Mare de Déu. Per pujar a aquest pintura de gènere. xines estan decorades amb pintura hi ha una escala, de les anomenades mural, mentre que la planta i el sòcol imperials o de dues voltes. El paviment de la part del presbiteri, estan revestits amb taulells del segle mig tancat per una reixa que el sepa- XVIII. A la cúpula hi ha quadre finestres, a ra de la resta de la planta mitjançant més d’altra a la cúpula del cambril un esglaó perimetral, és de mosaic A sobre de l’entrada a la capella es de la Mare de Déu. Les vidrieres hidràulic de principis del segle XX i situa el cor i sobre aquest l’espada- d’aquestes finestres són obra d’Al- al centre destaquen els inicials de la nya. Al presbiteri hi ha un retaule de fred Manessier (1911-1993), qui les Mare de Déu. fusta, amb una talla de la Mare de va realitzar en l’any 1973. 2.2 Escultura

Totes les escultures de l’ermita, tant les del retaule central com les que hi havia als retaules laterals van ser realitzades en 1771 i 1772 per José Esteve Bonet (1741-1802), segons ens revela l’his- toriador Antonio Igual Úbeda, qui ens apropa a la vida i obra d’aquest gran imatger valencià del segle XVIII.6 La transcripció del quadern “el llibre de la veritat”, en el qual l’escultor anotava els treballs realitzats i l’import que co- brava, ens permet conèixer les escultures que Gabriel Serra li va encarregar Ceràmica amb les formes consagrades Ceràmica de la processó per a l’ermita de Llutxent:

76 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

Ceràmica de l’escala del cambril Ceràmica del cambril de la Mare de Dèu

“Día 15 [septiembre de goigs a la Mare de Déu, o que era una trono una Silla de adorno y 1771].- 4 estatuas de 6 pals. transformació d’una talla de la Mare una Virgen Sentada con un Sn. Joaquín Stª Ana, Sn. de Déu del Roser, que Gabriel Serra niño Jesus para vestir para Cosme Sn. Damian 2 niños tenia a casa i a la qual professava una Graviel serra para Lluchen- para Cruz 2 niños con Soy gran devoció. Actualment sabem que te solo madera, 55 l.” y Luna para la Ermita de aquesta talla també és obra de l’es- Luchente lo pago Graviel cultor Esteve Bonet, realitzada al ge- En els braços del creuer hi havia dos Serra Catalán, 85.” ner de 1772 i que va costar 55 lliures: retaules, dedicats a l’advocació de Sant Vicent i Sant Josep, tal com ens Les figures de sant Joaquim i santa “Día 22 [enero de 1772].- relata el pare Sucias Aparicio.8 Les Anna i les dels sants Cosme i Damià Un Trono de Nubes de 4 talles que adornaven aquests retaules estaven als extrems del retaule de pals. Con dos Mansebos també van ser realitzades per Esteve l’altar major de l’ermita. El retaule y Sinco Serafines sobre el Bonet: va ser cremat el 10 d’agost de 1936 i aquestes imatges van desaparèixer.7 Les talles que es van poder salvar, encara que mutilades, es conserven a les dependències de l’ermita.

Actualment encara podem gaudir d’un retaule de fusta del segle XVIII, de color natural, sense policromia, de tradició barroca i carregat d’elements decoratius del rococó. Els xiquets amb el sol i la lluna segueixen en la part superior del retaule, de la mateixa manera que la imatge de la Mare de Déu de la Consolació asseguda al seu tron, en una fornícula, al centre. Es tracta d’una talla de les anomenades “per vestir” o “d’embalum”. Durant molt de temps es creia que el fundador l’havia portada des de Catalunya, dada que apareix en els Retaule abans de 1936 Retaule actual, amb la Mare de Dèu de la Consolació

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 77 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

“Día 6 [junio de 1772].- Un bastida que augmentava Sn. Vicente Ferrer del Natural l’angoixa del meu verti- para un Nincho de Retablo de gen, personatges i objec- la Ermita de Luchente, 30 l.” tes terrenals que prompte “Día 3 [julio de 1772].- Un es van fondre –o van con- Sn. Joseph del Natural para la fondre– amb els músics Ermita de Lluchente…, 45 l. alats...” 9

També és obra del mateix escultor De la resta de pintures destacar les l’àngel de talla que hi ha al centre de quatre taules amb àngels, a les portes la cúpula: d’entrada a la capella, i el retrat del fundador que representa a Gabriel “Día 24 [junio de 1772].- Un Serra de mig cos amb vestimenta del Mansebo de 5 pals. Con una segle divuit (casaca llarga blau, per- Cruz Grande en las manos ruca, cua amb llaç negre, etc. ). A la para la media Naranja de mà esquerra agafa un rosari, símbol Lluchente para Graviel Serra de la seua condició de confrare de vestido de Lienso, 10 l.” la Mare de Déu del Roser del Con- Sant Joaquim. Talla mutilada vent de Sant Domènec de València. 2.3 Pintura A la part esquerra del retrat consta de l’humà i el diví, com la bandera una llegenda en la qual es pot llegir Tant la cúpula com les petxines es- republicana que simbolitza el milicià “Retrato de Gabriel Serra, marido tan decorades amb pintures murals. que durant la Guerra Civil va dispa- de Paula Rius, ambos fundadores de Les de la cúpula representen cercles rar a la cúpula i va provocar la pèr- este ermitorio. Murió el 23 de julio barrocs de músics i àngels cantors. dua d’una ala de l’àngel central, una de 1777 a los 51 años de edad”. Al centre destaca la figura d’un àn- cistella amb ous i alls, notes de mú- gel amb una creu, el qual representa sica de jazz, el barret de Chaplin o la 2.4 Orfebreria i joieria la llegenda de l’Aparició de la Creu: figura del mateix Alfons Roig davant amb el pas del temps els veïns de d’una pissarra impartint les primeres Al presbiteri hi ha unes grans llàn- l’entorn no recordaven el lloc exac- nocions d’ensenyament: les lletres ties que il·luminen el retaule, a més te on s’havia produït el Miracle dels vocals i els números, que simbolit- d’altres objectes de bronze, com cru- Corporals, de manera que van implo- zen una de les finalitats de l’ermita: cifixos; però el més significatiu són rar a l’Altíssim perquè els mostrés un l’ensenyament públic i gratuït per les joies que adornen la imatge de la senyal i sortir de dubtes. L’àngel de als xiquets del poble. El mateix Ar- Mare de Déu de la Consolació, de di- la cúpula amb la seua creu lluminosa tur Heras ho recordava amb aquestes ferents èpoques i procedències, fruit dissipa els dubtes sobre el lloc exacte paraules: de les donacions de les devotes.10 on es va produir el prodigi i els àn- gels músics mostren el senyal. “Autoritzat i estimulat per 3. Patrimoni etnològic i immaterial l’Alfons –qui llavors havia Res sabem respecte a l’autoria de disminuït la visió, però no Segons es defineix a l’article 47 de la les pintures murals de la cúpula i de així l’ànim– pintava jo, Llei de Patrimoni Històric Espanyol les petxines, tan sols que la restaura- a dalt d’una improvisada de 1985 (Llei 13/1984 de 25 de juny) ció va estar a càrrec d’Artur Heras és patrimoni etnològic “els béns mo- (1982). La teulada estava molt mala- bles i immobles i els coneixements i ment perquè l’aigua de la pluja s’ha- activitats que són i han estat expres- via filtrat al voltant de les finestres i sions rellevants de la cultura tradici- havia provocat despreniments de la onal del poble espanyol en els seus superfície pintada. Al reparar-les van aspectes materials, socials o espiri- quedar zones arrebossades blanques tuals “. i es va optar per incorporar pintures actuals. Artur Heras, animat per Al- 3.1 Patrimoni etnològic fons Roig, va introduir elements con- temporanis relacionats amb la histò- A l’ermita de Llutxent trobem béns, ria de l’ermita, oferint una integració L’àngel de la cúpula tant immobles com mobles, propis

78 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

dents. Es tracta d’un patrimoni trans- mès de forma oral i que ha anat evolu- cionant al llarg del temps, adaptant-se als diferents moments culturals però mantenint la seua vigència.

Dins el Patrimoni immaterial trobem tres festivitats relacionades amb l’ermita:

- Festa de la Mare de Déu: se celebra el 8 de setembre. Segons hem pogut corroborar a l’arxiu d’aquesta ermita s’acompanyava amb una romeria i missa en l’ermita, a més del típic “porrat”. Per amenitzar la festa Un dels àngels de l’entrada Joies de la Mare de Dèu es contractava a la banda de música d’un poble proper, la majoria de les de pertànyer al Patrimoni etnològic. amb un sistema de recollida d’aigua vegades Castelló de Rugat. La missa Entre els béns immobles cal citar: les de pluja. L’arquitecte encarregat de era concelebrada i a ella acudien tant cuines, estances que formen part de la restauració, Ximo Sanchis, es va el rector de la vila com el coadjutor l’edifici destinat a habitatge. Hi ha sorprendre del sistema tan racional de l’ermita, el capellà de Pinet, amb dues, una a la planta baixa i una altra de l’últim quart del segle XVIII: sermó per un famós predicador, mol- a la superior. S’ha respectat la seua tes vegades procedent del convent de originalitat i el revestiment ceràmic. “Totes les cobertes són apro- franciscans de Benigànim. S’han introduït alguns elements de fitades per abocar aigua als confort (rentadora, pica, cuina) res- grans aljubs bovejats subter- - Romeria a Daroca el dia del Cor- pectant sempre la seua originalitat ranis, entre el quals hi ha una pus Christi. A principis del segle XX, (pou, llar). També assenyalar com a xarxa de canals i sequioles que quan els mitjans de transport van patrimoni immoble els espais del vol- li donen al conjunt una auto- començar a facilitar els llargs recor- tant del pati que van ser quadra, forn, nomia d’aigua que fa pensar reguts, va arrelar entre els veïns de celler, trull, sense oblidar les cisternes en el caràcter de màquina hi- Llutxent realitzar un viatge a Daroca que conformen un interessant patri- dràulica de la mateixa casa”.12 per participar a la processó del Cor- moni hidràulic. També hi ha un petit safareig cobert i una gelera, a més Ens trobem davant d’una edificació d’un rellotge de sol a la mateixa tàpia del segle XVIII on està present la raci- de l’ermita en direcció al convent.11 onalitat. Cada element de la seua cons- trucció és el signe de la comunicació Respecte al patrimoni hidràulic cal de l’ésser humà amb el seu entorn. assenyalar que a la dreta de l’entrada a l’ermita, i abans d’entrar a la sagris- Entre els béns mobles trobem uten- tia, hi ha un pou que servia perquè el silis que van formar part de la vida pelegrí pogués disposar d’aigua fres- quotidiana i que actualment s’expo- ca. En realitat no és un pou sinó una sen en el que va ser el celler. Però cisterna. Una de les cinc que hi ha a també representacions materials del l’ermita, quatre per a ús domèstic i patrimoni etnològic en gravats i al- una per a l’hort de l’ermita. tres documents que formen part del patrimoni documental de l’ermita. Tenint present que l’ermita es tro- ba en un terreny de secà, en la seua 3.2 Patrimoni immaterial construcció es va realitzar tota una obra d’enginyeria perquè no es per- El Patrimoni immaterial constitueix dés ni una gota d’aigua. Es van cons- una tradició rebuda dels avantpassats Litografia de la Mare de Dèu de la Consola- truir totes les teulades en pendent i i que ha de ser transmesa als descen- ció, ca. 1900 (Bca. MuVIM. Arxiu Ermita)

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 79 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

pus Christi. Actualment se segueix transcripció i estudi va ser realitzat celebrant aquesta activitat. per Roc Chabàs i publicat per Nicasio Rius en 1905. El manuscrit original es - L’aparició de la Creu. Se celebra al conserva a l’Arxiu de la Diputació i la voltant del 6 de juliol i commemo- transcripció i l’estudi, de puny i lletra ra l’aparició miraculosa de la Creu de Chabàs, en la biblioteca del Mu- lluminosa que assenyalava el lloc VIM. Possiblement ho va realitzar en exacte del miracle dels Corporals. La la mateixa ermita, ja que en una carta gent de Llutxent va sortir en proces- datada el 10 octubre 1903 Chabàs li só demanant a Déu que els indiqués agraeix a Nicasio Rius la seua estada. el lloc exacte. Aquesta llegenda és la que es representa a la cúpula (àngel) De la biblioteca de la família Rius i en parts del sòcol (processó). cal destacar l’existència de més de 4. Patrimoni bibliogràfic i documental sis-centes obres anteriors a 1901, algunes de les quals són autèntiques jo- El patrimoni bibliogràfic i documen- ies de bibliofília, a més d’altres ma- tal de l’ermita de Llutxent està cons- nuscrites, que eren les obres originals tituït per una col·lecció bibliogràfica que l’autor lliurava a la impremta per i varis arxius. a la posterior impressió.

4.1 Patrimoni bibliogràfic La biblioteca particular d’Alfons Roig conté un fons molt variat: filo- La col·lecció bibliogràfica existent en sofia, estètica, art, litúrgia i teologia, l’ermita va ser donada a la Diputació novel·la, assaig, poesia, però sobretot de València en 1985 per Alfons Roig art contemporani, la seua gran pas- i es coneix com “Col·lecció Alfons sió.14 Cal destacar un important nom- Roig”. Si en un primer moment es bre d’impresos efímers relacionats va creure que aquesta col·lecció era amb el món cultural i artístic, des dels la seua biblioteca particular, després anys cinquanta fins als vuitanta del de l’estudi de l’ermita es pot afirmar segle XX (fullets i tríptics d’exposici- que una part d’ella va pertànyer als ons, programes d’activitats culturals, anteriors propietaris, la família d’im- invitacions a actes, etc.) pressors Rius. Alfons Roig va heretar l’ermita i el seu contingut, per aquest 4.2 Patrimoni documental motiu els llibres existents a l’ermita van passar a incrementar la seua bi- La Llei de Patrimoni Històric Espa- blioteca. Una biblioteca formada per nyol de 1985 defineix els arxius com: més de 6.000 monografies i 180 títols de revistes. Està catalogada i accessi- “Conjunts orgànics de do- ble a través del catàleg de la biblioteca cuments, o la reunió de di- del MuVIM.13 versos d’ells, reunits per les persones jurídiques, públi- Dins d’aquesta col·lecció hi ha impre- ques o privades, en l’exerci- sos que pertanyen a l’ermita, entre els ci de les seues activitats, al quals trobem fullets i llibres de temà- servei de la seua utilització tica religiosa, goigs a la Mare de Déu, per a la investigació, la cul- històries de les romeries de Llutxent i tura, la informació i la ges- de les de Daroca (Saragossa), a més tió administrativa”.15 d’altres impresos relacionats amb la faceta educativa de l’ermita: llibres de L’any 2009 la biblioteca del MuVIM lectura, d’urbanitat, catecismes, etc. va fer gestions per incorporar l’arxiu L’obra més important és El miracle personal d’Alfons Roig i, poc des- de Llutxent i els corporals de Daro- Portades de tres llibres (Bca. MuVIM. Col. A. prés, es va afegir la resta de l’arxiu ca, un manuscrit del segle XV, la seua Roig) de l’ermita. Va ser una agradable sor-

80 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

Fotografia de la Mare de Dèu. Simarro, 1875 Escapulari. Gravat sobre tela de seda (Bca. Gravat Mare de Dèu de la Consolació. Blas- (Bca. MuVIM, Arxiu Ermita) MuVIM, Arxiu Ermita) co. Valencia, 1839 (Bca. MuVIM, Arxiu Ermita) presa trobar, a més de la documen- Es compta, a més, amb un interessant terres, els productes de la qual mante- tació pròpia de l’administració de fons de documentació gràfica relacio- nia l’ermita i l’escola. Per aquest mo- l’ermita, l’arxiu familiar dels antics nat amb la Mare de Déu de la Conso- tiu es pot considerar l’ermita com una administradors: la família Rius. lació: des de gravats xilogràfics (segles propietat gestionada i administrada XVIII-XIX) fins goigs del segle XX per la família, de la mateixa manera Després de l’estudi de la documen- que inclouen fotografies de la Mare de que ho era la impremta.16 tació procedent de l’ermita podem Déu. Respecte a les fotografies de la diferenciar tres arxius o fons do- Verge cal destacar la realitzada pel fotò- Les possibilitats de recerca que ofe- cumentals: l’arxiu de la Fundació graf xativí Vicent Simarro, el 29 de se- reix aquest arxiu són immenses, des de l’ermita de la Mare de Déu de tembre de 1875, per encàrrec del llavors de completar la història de l’ermita, la Consolació, l’arxiu de la famí- administrador de l’ermita, l’impressor de la impremta valenciana i les bio- lia Monfort-Rius, i l’arxiu personal José Rius Benet (ca. 1811-1877). grafies dels diferents membres de la d’Alfons Roig. Aquests tres arxius 4.2.2 Arxiu de la família Mon- família, fins a descendir a la història estan íntimament relacionats, sobre- fort-Rius social, aquesta branca de la història tot el de la Fundació i el de la família Rius, els seus administradors. Conté tot tipus de documentació, una de caràcter més particular i una al- 4.2.1 Arxiu de la Fundació de l’er- tra relacionada amb l’administració mita de l’ermita i amb la gestió de la impremta: correspondència, escriptures Conté la documentació produïda per de compravenda de terrenys per al la gestió dels seus primers adminis- manteniment de l’ermita, cartes de tradors, la família Rius: inventaris pagament, adjudicacions d’herènci- dels béns del fundador, manteniment es, certificats de defunció, contractes de l’ermita i de l’escola, salaris del d’arrendament de terres, escriptures mestre i de l’ermità, escriptures de de poder, nomenaments d’adminis- compra de terres, comptes de pro- tradors, etc. El fet que els Rius foren ductes i misses, ingressos per la ven- els administradors de l’ermita fa que da de medalles i estampes, comptes tots dos arxius, el de l’ermita i el fa- de material escolar, rebuts de paga- miliar, estiguin íntimament relacio- ment del sou del mestre i de l’ermità, nats i difícilment es poden separar, ja Plànol secció capella ermita, ca. 1771 (Bca. testaments, factures, inventaris, etc. que els Rius eren els propietaris de les MuVIM, Arxiu Ermita)

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 81 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

que analitza qualsevol esdeveniment o personatge a través de fonts molt diverses, entre les quals s’inclou també la quotidianitat. Les xicotetes anècdotes que queden escrites en una carta tenen infinitat d’interpretaci- ons i possibilitats d’estudi. Fins i tot, de vegades, les cartes són autèntics documents per completar moments claus de la nostra història, a més de permetre’ns conèixer aspectes hu- mans dels seus protagonistes, xico- tets detalls que obrin grans possibilitats d’estudi sobre la història social. El fet que José Rius fora administrador de l’ermita de Llutxent va fer que s’uniren els dos fons documentals, els familiars i els de l’administració d’aquesta ermita. És amb José Rius quan la família passa més temps a l’ermita, s’augmenten les propietats Visita de Juan Gil-Albert a l’ermita, 1973 (Bca. MuVIM, Arxiu A. Roig) i amb això els ingressos per el seu manteniment. pere, Andreu Alfaro, Artur Heras, Tots aquests fons documentals estan Le Corbusier, Hans i Marlys Fay, I. dipositats a la biblioteca del MuVIM En aquest arxiu trobem fotografies Schlotter, Manessier, Va Enoukidzé, perquè la millor manera de posar en dels diferents membres de la família Nina Kandisky (vídua de Vasili Kan- valor els arxius personals i familiars i de diferents èpoques. La més antiga diski), Jaques Lassaigne, etc. A més és treure’ls de l’àmbit privat i pas- correspon a la placa d’un daguerreo- de teòlegs com Jean-Phillipe Ram- sar-los al àmbit públic per descriure tip en la qual apareix un home asse- seyer, Hans Wittmer, els germans de i difondre’ls. Uns fons pràcticament gut en una cadira, possiblement José la Comunitat de Taizé i els de l’aba- desconeguts fins que es posen a dis- Rius. L’autoria de la mateixa es pot dia de Montserrat. posició dels investigadors. Esperem atribuir a Pascual Pérez Rodríguez, que aquest treball valga per a la difu- primer fotògraf professional valen- Conté, a més, una col·lecció gràfi- sió del patrimoni cultural de la Dipu- cià. Tots dos pertanyien al grup d’in- ca formada per fotografies i postals. tació de València. tel·lectuals del pare Arolas i Vicente Entre les primeres, cal destacar Boix.17 tant les personals com les d’amics Conclusions i coneguts; i, entre les segones, les 4.2.3 Arxiu personal d’Alfons Roig postals que va col·leccionar al llarg L’ermita de Llutxent és un recinte de la seua vida, fruit dels seus vi- espiritual i artístic. Una ermita fun- És el tercer arxiu que forma part del atges per Europa, amb un important dada per “un il·lustrat” amb dues fi- patrimoni documental de l’ermita de nombre sobre temàtica de arquitec- nalitats: religió i educació. Un edifici Llutxent. Està format per documen- tura religiosa, fonamentalment es- construït al segle XVIII que compta tació privada, laboral i professional, glésies modernes europees que ell amb un important patrimoni arqui- a més de textos i notes manuscrites tant admirava. tectònic, artístic i etnològic, integrat que realitzava per preparar classes, en un entorn natural i cultural; a més sermons, articles, etc. Cal destacar Alfons Roig va ser gran amic d’artis- d’un patrimoni bibliogràfic i docu- l’extensa correspondència que va tes joves als quals va animar a que vi- mental que s’ha format al llarg dels mantenir amb artistes i intel·lectuals atjaren per Europa i conegueren l’art anys per les diferents persones que espanyols i europeus: María Zambra- “viu”, aquest art que estaven pro- han viscut a l’ermita, i un patrimoni no, Emilio Prados, José Luis Arangu- duint els artistes del moment. Fruit immaterial que està viu i que té pro- ren, Manolo Molina i Josefina Man- d’aquesta relació epistolar són obres jecció de futur. resa (vídua de Miguel Hernández), originals, com dibuixos i gravats, Juan Gil-Albert, Carlos Fenoll, Eu- utilitzats com felicitacions de Nadal L’any 2017 coincideixen els aniversa- geni d’Ors, Joan Fuster, Eusebi Sem- i notes d’agraïment i d’amistat. ris de la mort dels principals protago-

82 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 L’ermita de Llutxent i el seu patrimoni cultural

NOTES.- 1. Per a més informació sobre la Fundació i les seues finalitats: Reig Ferrer, A. Mª, Chilet Llácer, B. i Cerdà Ballester, J.: «L’ermita de la Mare de Déu de la Conso- lació de LLutxent: història d’una fundació», en Almaig: estudis estudis i documents, nº 28 (2012), p. 102-106. REIG FERRER, Ana Mª: «L’ecola de l’ermita de Llut- xent: el projecte d’un il•lustrat», en Almaig: estudis estudis i documents, nº 34 (2015), p. 127-133. 2. El Milagro de Luchente y los Corporales de Daroca: relaciones y documentos estudiados por Roque Chabás. Valencia, Diputación, 1981; Díaz de Rábago Canet, E., Canet Canet, J. i Canet Canet, R.: Llutxent y el milago de los corporales: guía del peregrino… Xàtiva, Herman- dad del Stmo. Misterio de los Corporales, 1989; Canet Canet, R.: Llutxent: semblanza humana y resumen his- tórico. Xàtiva, R. Canet, 1988. 3. Bérchez, J., Gómez-Ferrer, M. i Zaragozá, A.: Llut- xent, Monestir i Basílica dels Corporals. València, Ge- neralitat, Diputació; Llutxent, Ajuntament, 2009. 4. Les cinc creus representen les cinc ferides que Jesús va rebre quan estava clavat a la Creu. La devoció per les Visita de Sanchis Guarner a l’ermita, 1978 (Bca. MuVIM, Arxiu A. Roig) cinc nafres va ser iniciada pels franciscans (cinc nusos porten en el seu cordó). nistes de l’ermita: 240 anys de la mort l’ermita i del seu patrimoni perquè 5. SANCHIS, X.: «Realisme i poesia en l’arquitectura del fundador de l’ermita, Gabriel Serra; difícilment es pot valorar allò que es de l’ermita de Llutxent», en L’ermita de Llutxent, Dipu- tació de València, València, 1982, p. 22. 140 anys de la del seu administrador desconeix. 6. Igual Úbeda, A.: José Esteve Bonet, imaginero valen- més important, José Rius, etapa d’apo- ciano del siglo XVIII: vida y obras. Valencia, Institución geu de l’ermita; i 30 anys de la mort Finalment cal dir que l’ermita forma Alfonso el Magnánimo, 1971, p. 44-47. 7. Pérez Espí, Mª J.: La Causa General de Llutxent. d’Alfons Roig, qui va fer que l’ermita part de la història del poble de Llut- Llutxent, Col•lectiu Cultural “El Surat”, 2013. També i el poble de Llutxent foren coneguts xent i d’aquells que la van visitar i la es pot consultar la documentació digitalitzada a PARES en els àmbits intel·lectuals i artístics segueixen visitant. Parlant amb uns (Archivo Histórico Nacional, sig. FC-Causa General, europeus. Un any, per tant, carregat de i amb altres s’observa que hi ha in- 1368, exp. 9). 8. Sucias Aparicio, P.: Templos a la Santisima Virgen en simbolisme. Per aquesta raó, creiem tegració, cohesió grupal i sentiment el Reino de Valencia: Estudio de todas las Iglesias Parro- que seria un bon moment per posar en col·lectiu. Un patrimoni cultural que quiales Conventos Santuarios y Ermitas que están bajo valor el patrimoni cultural de l’ermita. és assumit per la col·lectivitat i que el titulo de la Santisima Virgen en el Reyno de Valencia, ca. 1876. Ms., (tomo II, Llutxent, p. 54-59). es considera identificatiu de la comu- 9. Heras, A.: Quadern d’invocacions. Ajuntament de Amb aquest treball intentem consci- nitat a la qual pertany. Muro, 2014. enciar tant la ciutadania com la ma- 10. Francisco Zanón ha realitzat un inventari de les joies que està pendent de publicació. teixa Diputació de la importància de 11. Olivares i Alfonso, J.: Rellotges i Calendaris Solars a la Vall d’Albaida. Ontinyent, Caixa d’Estalvis d’Onti- nyent, Obra Social, 1998. 12. Sanchis, X., op cit., p. 24. 13. http://bibliopac.dival.es/abnetopac20/ [consulta, setembre 2016]. El fons antic està incorporat al Catàleg Col•lectiu del Patrimoni Bibliogràfic Valencià. 14. Per conèixer millor el contingut de la biblioteca re- comanem la lectura de: Bonet, J. M.: «El pare Alfons Roig: el que ens conta la seua biblioteca», en Alfons Roig (1903-1987), una vida dedicada a l’Art. València. MuVIM, 2007, pp. 9-28. 15. BOE, 155, 29 de junio de 1985, pág. 20349 16. Reig Ferrer, A.Mª, «Fuentes para el estudio de la imprenta valenciana: El archivo familiar de los Mon- fort-Rius», en Pasiones bibliográficas. València, Socie- tat Bibliográfica Valenciana Jerónima Galés, 2014, pp. 136-152. 17. Per a més informació sobre aquest fotògraf vegeu: Huguet Chanzá, J.: Benito Monfort y Pascual Pérez, dos valencianos pioneros de la fotografía. Valencia: So- ciedad Valenciana de Historia de la Fotografía, 1990 i Rodríguez Molina, Mª J. i Sanchis Alafonso, J. R.: Di- rectorio de fotógrafos en España (1851-1936). Valencia, Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Va- lencia, 2013. Alfons Roig a la cuina de l’ermita, ca. 1979 (Bca. MuVIM, Arxiu A. Roig)

ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2016 - 83