MARTÍ JORDI I FRIGOLA. ALCALDE REPUBLICÀ DE

MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL OLGA PALAHÍ Coberta 1934 Martí Jordi i Frigola, alcalde de Palafrugell. MRJT MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL

MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL

OLGA PALAHÍ

BARCELONA, MAIG DE 2019

A l’Oriol Junqueras, el professor que em va ensenyar a estimar la història.

«Els homes d’esquerra són els que van a la presó, damunt d’ells cau tot el pes d’una justícia deficient que es mostra benèvola amb tots els enemics de la República [...]»1 Martí Jordi i Frigola

A la Marta Rovira, per les lluites compartides.

«Jurament de l’exiliat. [...] Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà. No em descoratjo, no renuncio, no deserto. [...] Que tots els catalans exiliats facin i compleixin el mateix jurament i vindrà el dia que podrem alçar damunt la recobrada terra de Catalunya les nostres veus, la nostra bandera i el nostre ideal.»2 Antoni Rovira i Virgili

1 Martí JORDI I FRIGOLA. «Plenitud democràtica i consciència moral», Ara, 18 d’agost de 1934, p. 1.

2 Antoni ROVIRA I VIRGILI. Els darrers dies de la Catalunya republicana, p. 221. FUNDACIÓ JOSEP IRLA [email protected]

EDITOR JOSEP VALL

EQUIP EDITORIAL JOAN ALMACELLAS CARME PUJOL

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA SOFIA LOZANO

DISSENY ORIGINAL JORDI VINYETS

IMPRESSIÓ GRÀFIQUES CUSCÓ

ISBN 978-84-09-10496-3

DIPÒSIT LEGAL B-10170-2019

L’obra editada en aquest llibre va ser la guanyadora de la Beca d’Estudis Històrics President Irla 2018 convocada per la Fundació Josep Irla amb el suport de la Diputació de .

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, la distribució d’exemplars mitjan- çant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial en bases de dades i la consulta a través de la xarxa telemàtica o d’internet. Les infraccions d’aquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis.

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Palahí i Jordi, Olga 1986- autora

Martí Jordi i Frigola, alcalde republicà de Palafrugell Bibliografia. pàgines 224 ISBN 9788409104963 I. Fundació Josep Irla II. Títol 1. Jordi i Frigola, Martí, 1904-1939 2. Alcaldes - Ca- talunya - Palafrugell - Biografia 3. Republicanisme - Catalunya - Palafrugell - Història - S. XX 4. Pala- frugell (Catalunya) - Història - S. XX 929Jordi i Frigola, Martí 329.23(460.23 EmpB Palafrugell)”19” 94(460.23 EmpB Palafrugell)”19” 2.9.

2.6. 2.5. 2.3. 2.2.

Olga Palahí ALCALDE REPUBLICÀDEPALAFRUGELL MARTÍ JORDIIFRIGOLA, Joaquim NadaliFarreras Josep Piferrer

I P P Sumari 2. 1. ntroducció ròleg resentació 2.8. 2.4. República: secretaridel’alcaldeJosepSagrera...... La vidaaPalafrugell...... 2.7. 1.4. 1.5. 1.3. 1.2. 2.1. 1.1. . Rescatantfilstrencats...... Eleccions aCorts Republicanes...... Dirigent nacionald’Esquerra Republicana deCatalunya...... L En defensa delaindústria surera idelturisme...... El compromís social...... La campanya perl’Estatut d’Autonomia ...... La proclamació delaRepública L Acció Catalana...... La Biblioteca Pública...... Teatre imúsica:elcombinat perfecte del«Palafrugell-Cocktail»...... La vena cultural...... Un homed’acció...... Orígens familiars...... es eleccions alParlament deCatalunya...... es eleccions municipalsde1931...... Unhomevalenticompromès...... Maiéstardperferjustícia...... 43 65 63 29 47 55 67 23 37 57 41 15 21 13 41 51 31 21 11 7 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL

Martí Jordi iFrigola...... SETANTA-VUIT ARTICLESD’OPINIÓ DES DEPALAFRUGELL. 7.

Marín Enric

Fonts orals...... Fons documentalsigràfics consultats...... Bibliografia...... Índex onomàstic ...... A 4. 6. 5. 3. nàlisi 6.3. Oblit irecuperaciód’unafigurahistòrica...... 6.2. Perseguit desprésdemort...... Mort alfront...... Comissari delaGeneralitataGironadurantGuerraCivil...... 3.8. 3.6. 3.5. 3.4. 3.3. 3.2. Alcalde dePalafrugell...... 3.7. 6.1. 3.1.

Perseguit perla CausaGeneral...... de lamasoneríaydelcomunismo...... Perseguit perlaLeysobrerepresión Perseguit perlaLeydeResponsabilidadesPolíticas...... L’esclat delaGuerra Civil...... Reprenent l’obra degovern...... Les eleccions municipals de1934...... Retorn del’exili ialcaldedenou...... Els Fets delSisd’Octubre il’exili...... Un context políticconvuls...... L’obra degovern municipal...... Nou alcaldedePalafrugell...... crítica . Unintel·lectualpolíticambvocacióperiodística...... 145 125 215 137 221 213 143 107 133 135 115 131 211 101 131 95 83 79 87 77 71 71 9 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 10 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP Martí Jordi iFrigola. 1927 Sant SebastiàdelaGuarda, ALCALDE DEPALAFRUGELL JOSEP PIFERRER Mai éstard perfer justícia PRESENTACIÓ i Frigolaésrescatada iselidonallum. at al’ostracisme perunainqualificable dictadura. vida quefou estroncada per unamaleïdaguerra ielrecord delaqualfou envi- de iuneficient comissari delegat delaGeneralitat aGirona. Unaprometedora per alanostra història aquifou unbrillantactivista cultural, undinàmicalcal - re aquesta obra, amblaqualtotes lesveïnes iveïns dePalafrugell recuperem arxius, hemeroteques ifons familiars tota lainformació necessària perescriu- diar undelsnostres veïns mésil·lustres, com perlafeixuga tascadecercar en Diputació deGirona, se’npuguirecuperar elseullegat. Irla, queanualmentconvoca laFundacióJosepIrla­ via estudiat d’ell finsara. sonatge difús,peralamajoriadevilatans, perquè benpocacosa méssen’ha- plens, larealitat ésqueahores d’ara continua sentungran desconegut, unper- de carrers is’honorà laseva figura col·locant-ne un retrat fotogràfic alasalade blics hauríemdesentir-nosdeixebles. sorgida delcompromís cívicisocial.Unexemple delqualtots elsservidorspú- rículum dinslavidaassociativa delavila.Laseva fou unadedicaciópolítica lativament jove —trenta anys— sinóqueenaquellaedat tenia unexcel·lent cur - mandat peldictadorFranco. el bàndol«nacional»,com s’anomenava enaquellsobscurstemps l’exèrcit co- ça. Encanvi síqueeren presents moltes delespersonesil·lustres mortes en cap conversa nihaver-lo llegitenunaplaca,elrètol d’uncarrer od’unapla- d’aquests. Norecordo enelsmeusanys decriatura haver sentitelseunomen circumstàncies hauríemtingutmoltaprop. EnMartíJordi iFrigolaésuncas de lafamiliaritat deldiaadia,aquellsnoms,aquellespersones,queenaltres Felicitem-nos-en. Maiés tard perfer justícia. Amb aquest llibre, finalment,lainspiradora obra i lamemòriadeMartíJordi Cal felicitar a lapalafrugellenca Olga Palahí tant per la seva iniciativa d’estu- Per això ésmoltd’agrair que, gràcies alaBecad’Estudis Històrics President Tot iqueentemps democràtics esrecuperà elseunomdinsnomenclàtor En MartíJordi iFrigolanosolamentfou alcaldedePalafrugell aunaedat re- Quaranta anys dedictadura van esborrar, tantdelesnostres memòriescom amb lacol·laboració dela 11 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 12 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT D’esquerra adreta: MartíJordi iFrigola,Pujol,MiquelBertran, JuliColom, JosepMoixiAmadeuOliva. a Catalunya delNord, davant delCafè delPalmarium, alaplaçadeFrancesc Aragó. Un grupdedirigentspolíticsisindicalsrepublicans exiliats pelsFets d’Octubre, Perpinyà, 21demaig1935 DIRECTOR DEL’INSTITUTCATALÀRECERCAENPATRIMONICULTURAL CATEDRÀTIC EMÈRITDELAUdG JOAQUIM NADALIFARRERAS Rescatant filstrencats PRÒLEG ol Junqueras desdelapresó deSoto delReal. teixit cívicieltremp moral delnostre país. de rescat delsfilstrencats perlaguerra iqueenscal renuar per recuperar el una einaderecuperació històrica delamemòriademocràtica. gola després demort. Elfranquisme va serimplacablefinsel paroxisme. al front deguerra onva trobar lamortel25degener1939. cable. Quanva serl’hora, l’agost de1938, va deixar elcàrrec iesva incorporar missari delegat delaGeneralitat aGirona, onva deixar unaempremta remar- l’alcaldia ireprendria elseucompromís finsqueel31d’agost era nomenat co- panys. Exiliat aFrança, AlgèriaiAndorra, tornaria elfebrer de1936, recuperaria de políticsrepublicans quel’octubre de1934 seguiren l’exemple deLluísCom- 1934 iqueenfos elseusuccessor com aalcalde. mestratge nosorprèn quefos elcandidat d’ERCalesmunicipalsdegener alcalde dePalafrugell, l’abril de1931, iesdevingué elseusecretari. Ambaquest música, lapremsa, elturisme, l’economia surotapera... lapolítica. creixia s’anava vinculantamblavidadevila:elfutbol,l’atletisme, elteatre, la aquest caslamortalfront liescapsàlavidaiimpedíl’exili. vil. Moltstriaren elcamídel’exili perescapard’unapersecucióassegurada. En el mónassociatiu, ivinculat alavidapolíticadurant laRepública ilaGuerra Ci- trobant altipusmigdeciutadàcompromès ambelsidealsrepublicans, actiu en telosament durant dècades.Lainvestigació segueixperarxiusidiarisacaba familiar lipermetelrescat delamemòriaoral idefotografies guardades cau- trobat una biografia política d’un destacat dirigent d’ERC. El contacte amb una fins aMartíJordi iFrigola.S’adona deladimensiódelpersonatge i veu queha Escric aquest pròleg mentre segueixo per televisió la roda depremsa d’Ori- El treball queenaquest campfa laFundació JosepIrlaésunatascapacient La relació delsseus articles,publicats alapremsa localinacional,completen El llibre culminaambuncapítol esfereïdor: lapersecuciódeMartíJordi iFri- Les convulsions delbienni negre van vincular Jordi i Frigola aldestí de milers Seduit pelseumestre JosepSagrera, elseguíal’Ajuntament quanfou elegit Martí Jordi i Frigola, fill d’una família de tapers de Palafrugell, a mesura que L’autora s’endinsa enunarecerca derecuperació genealògicaquelaporta 13 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 14 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT Martí Jordi iFrigola. Circa 1930 Un homevalent icompromès INTRODUCCIÓ mentació referent al’alcalde palafrugellenc, isiempodienajudar mésambla seu de la FundacióJosepIrlade . Els volia preguntar si tenien docu- 2016. Aixíva sercom aprincipisdemarç de2017 emvaig presentar undiaala la, per tal de poder millorar l’obra genealògica familiar que ja havia iniciat el cidir abuscariescriure tot allòquepoguésconèixer sobre MartíJordi iFrigo- cle MartíJordi iFrigola. que emva obrirlesportes decasaseva perexplicar-me lahistòria delseuon- litzant laseva neboda,MariaRosa Jordi iTrilla, unadonadenoranta-set anys gell perdemanar-losinformació. Després devaries trucades,vaig acabarloca- l’Arxiu, havia estat aportantalllarg d’anys defeina incesant iimpecable. també lainformació genealògicaqueelsenyor Jordi Cama,col·laborador de frugell, onpodriatrobar informació nonoméssobre laseva vidapolítica,sinó els seusdescendents. Laprimera visitahavia deserl’Arxiu MunicipaldePala- gell, finalment vaig poder configurar unesquemadels«Jordi de Palafrugell»i calde MartíJordi iFrigolaelmeuavi Pancràs Jordi iVidal. bre elsJordi dePalafrugell, itrobar finalmentla relació de parentiu entre l’al- fer animar, uncop acabat elmeuarbre genealògicdirecte, afer unarecerca so- ber tots alsquielshecomentat quejosoctambéunaJordi. Tot plegat emva la guerra ielfranquisme elsva estroncar lavida. meva mare síqueemva explicar alguna cosa mésdelafamília Jordi idecom lar, segurament perquè jo encara era molt jove quan ens va deixar. Per sort, la la guerra. Aquell era untema tabúacasadel’avi Jordi, quemaime’nva par- conviccions, però delquesen’havia perdut elrastre ilamemòriaacausade te del’avi Jordi havia sigutalcaldedePalafrugell, unhomerepublicà defortes i elsseusdescendents. Acasasempre m’havien comentat queuncosí indirec- tant trobar tresors quem’expliquessin méssobre elpassat delameva família tones alaterrassa ambl’ordinador, consultant documentsperinternet, inten- Com adonacuriosaquesempre té projectes personalsalcap, emvaig de - El segonpasva seragafar lallista telefònica ibuscarels«Jordi» dePalafru- En anarremenant arxiusdebaptismeidefuncióaljutjat depau dePalafru- El cognom Jordi sempre m’hasemblat bonicioriginal,aixím’hohanfet sa- L’agradable temperatura delaprimavera del2016 emconvidava apassar es- 15 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 16 MARTÍ JORDI I FRIGOLA al fons. Roc delQuerdePardines i irònica imatge, ambel en unabucòlica pels Fets d’Octubre, exiliats aAndorra de Palafrugell alcalde iregidors i JosepCamós, Juli Colom Martí Jordi iFrigola, Encamp, estiude1935 MRJT però afinalsdelsanys 1930, amblaseva entrada ala culista d’esport ipolíticaalsetmanariBaix-Empordà, seu interès perl’escriptura, iva iniciar-se com aarti- pament cívic,cultural ieconòmic delavila. una vidaplenamentcompromesa ambeldesenvolu- sociació deFoment delTurisme. Aixídoncs,portava involucrar ambl’Associació d’Amics delaMúsicail’As- creació d’una biblioteca pública. Més tard, també es va que va tenir ungran seguiment—ielfoment perala creació de «Palafrugell-Cocktail» —una revista teatral amb elPalafrugell FutbolClub, elClubd’Atletisme, la laborant endiversos aspectes delavidalocal,com ara persona desperta, curiosai amb gran empenta tot col· bé perlapolítica.Debenjove, java mostrar seruna Sagrera, que liva inculcarl’amor perlacultura itam- va serunjove queva estudiar ambel mestre Josep idea mésprecisa decom era elnostre personatge. lant dels«temps d’antes» emvan ajudarafer-me una timat oncle. Les estones quevaig passar ambellapar- saber que s’escriuria un llibre sobre la vidadelseues- Jordi iTrilla, queemva atendre ambgran il·lusió de atorgat laBecad’aquell any. Irla havia valorat elmeuprojecte derecerca im’havia emocionar ensaberqueelJurat delaFundacióJosep suposava perami,jaquenosochistoriadora, emvaig la memòriadelspalafrugellencs.Tot ielrepte queaixò poble iqueelforçat oblitfranquista havia esborrat de re unabiografia delquehavia sigutalcaldedelmeu rial quehavia anat acumulant, emveia capaçd’escriu- col·laboració de laDiputacióGirona. Ambelmate- que la Fundació Josep Irla convoca anualmentambla te biogràfic a laBecad’Estudis Històrics President Irla, tresor: imatges inèdites deJordi iFrigola. del seu oncle i una petita capsa on guardava un gran ar mésdirecte, laMariaRosa, viva, lúcida,ambrecords vaig comentar quehavia pogutlocalitzarelseufamili- na sorpresa ladeldirector executiu JosepVall quanli històrics, lamemòriadelqualvolien recuperar. Iqui- Jordi iFrigolaformava partdelallista depersonatges recerca bibliogràfica. Quina alegria en saber que Martí Quan era unadolescent va començar amostrar el Martí Jordi iFrigola,nascutel1904filldetapers, Uns diesméstard vaig anaraveure laMariaRosa L’abril de2018, vaig decidirpresentar elmeuprojec- premsa, notes icomentaris, cartes ambaltres polítics... hi havia quadernsamb anotacionsseves d’articles de pila defotografies idocuments d’en Martí,ontambé motiu, va decidircremar alallardefoc decasauna ològics, com atantes altres personalitats. Per aquest bre, sabia que perseguirien el seu fill per motius ide- gola— veient elquehavia succeït enelsFets d’Octu- aquests fets. La seva àvia —i mare de Martí Jordi i Fri- ment aCatalunya Nord ifinalmentaAndorra. guit i va haver d’exiliar-se, primer a Algèria, posterior- del balcó del’Ajuntament, fets pelsqualsfou perse- el gest deCompanys iva proclamar l’Estat Català des lafrugell. Unsmesosméstard, Jordi iFrigolava imitar derant lacandidatura d’ERC,fou elegitalcaldedePa- companys delconsistori, ienleseleccions de1934, li- fer campanya perl’Estatut d’autonomia ambelsseus membre delseuComitè Executiu Nacionalel1933. Va hegemònic delaCatalunya republicana, essent elegit di iFrigolaesdevindria undestacat militantdelpartit cular-se d’Acció Catalana iadherir-seaEsquerra. Jor- ció delaGeneralitat, portàtot aquest grupadesvin- d’ERC, laproclamació delaRepública ilarecupera - però, el nou panorama polític generat amb l’aparició dria l’agrupació locald’Acció Catalana. Mesosdesprés, tre Catalanista Republicà dePalafrugell queesdevin- bé aMadrid. en va defensar elsseusinteressos aCatalunya itam- Durant anys va seguirl’evolució d’aquesta indústria i venint secretari delComitè Suro-taper deCatalunya. cular moltenladefensa dela indústria surera, esde- a lescomarques gironines, Jordi i Frigolaesva vin- al seulligamfamiliar ialagran importànciaquetenia sucursal aPalafrugell. Per altra banda,ideguttambé d’Estalvis delaGeneralitat quanaquesta va obriruna Així mateix, tambéva esdevenir director delaCaixa en defensa delstreballadors delaterra ielspescadors. aquella èpocava participar endiversos actes polítics ment. Va treballar com atalTerrades iRupià.Durant nyat, aMadrid,unesoposicionsdesecretari d’ajunta- cació republicana ambfort impacte alacomarca. política activa, va fundar el setmanari La Maria Rosa m’explicava amb certa recança El 1930 seriaundelsimpulsors i fundadorsdelCen- Abans delaproclamació delaRepública, havia gua- Ara, una publi- 17 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 18 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT Martí Jordi FrigolaambJuliColom durant elseuexili pels pelsFets d’Octubre. Andorra, tardor-hivernde1935 1 com acomissari políticdela177brigada, rar-se al’Exèrcit Popular. S’incorpora afinalsd’agost, di i Frigola va presentar la seva dimissió per incorpo - reptes polítics. Guerra Civilihauriade fer front agrans obstacles i llevància enaquellsmoments,jaquehavia esclatat la neralitat deCatalunya aGirona, uncàrrec degran re- setembre va sernomenat comissari delegat delaGe- va ocuparelcàrrec durant moltdetemps, atès queal fos restituït com aalcaldedelavila.Noobstant, no res, queva obtenir unaclara victòria iva permetre que desterrament iva fer campanya pelFront d’Esquer- incloent aquelles quel’oncle els va enviar desdel’exili. grafies que va posarenunapetitacapsetaon va anar Maria Rosa lava convèncer perguardar algunesfoto- gués salvaguardar méselseuoncle. Per sortperò, la tot alfoc, pertalquelaflamaespropagava po- La MariaRosa recorda com laseva àvia hova llençar memòria deMartíJordi iFrigola?» pa republicana. en España,pelsfets succeïts aPalafrugell durant l’eta- truida porelMinisterio Fiscalsobre ladominaciónroja ment tambéelvan incloure enlaCausaGeneral ins- la Represión de laMasoneriayelComunismo, ifinal - Responsabilidades Políticas , unaltreLey perla para judicials livan obrirtres expedients: unperlaLey de on fou enterrat. laf iManresa. També ésunmisteri, ahores d’ara, ellloc obús enalgunindret encara perdeterminar, entre Ca- ribada alfront de guerra, va ser ferit demort per un rar alsPrepirineus. Cincmesosdesprés delaseva ar- pregunta del’enyorat polític iactivista cultural gironí. pero queelslectors trobin unaresposta afirmativa ala llevant. Com adonaqueescriuelseuprimerllibre, es- que durant laRepública van tenir unpaper políticre- seva memòriai,a través d’ell, atotes aquellespersones Francesc Ferrer iGironès unarticled’homenatge ala El maigde1938, quan van cridarlaseva lleva, Jor- Abans deleseleccions de1936, va tornar delseu «Hi haurà homescom cal,perretornar-nos labona Mort itot, amblavictòria franquista, lesautoritats Diari, 19d’agost de1981,p. 15. Francesc FERRERIGIRONÈS. «MartíJordi iFrigola», Punt 1 Aixífinalitzava

que va ope- Catalunya. i lalluitaper justícia socialilallibertat nacionalde tures, quantaladefensa delesconviccions personals font d’inspiració perales generacions presents ifu- rançadors idramàtics, delanostra història. agraïment atots elsquevan viure aquellsanys, espe - viccions finsales últimes conseqüències, així com un valent icompromès queva lluitarperlesseves con- ta biografia, quepretén serunhomenatge aunhome la foscor delfons d’unarmari. servant juntes velles fotografies que havien quedat en records delaseva infantesa idelseuoncleMartí,ob- dels avis, em va traslladar de forma íntima i clara els di iTrilla, que mésenllàdefer-me sentircom acasa llum senseleshores deconversa ambMariaRosa Jor- dorrana deCiències. nyà id’Àngels MachiJordi Iranzo, delaSocietat An- identificació de fotografies d’Eric Forcada, de Perpi- Campos de l’Arxiu Municipal de Palafrugell; i l’ajut a la tat deConxa Saurí,Paqui Téllez, Xavier Pareras iPilar Jurat queatorgà laBeca;professionalitat iamabili- indicacions del’historiador Pere Bosch,membre del tament personalifamiliar. Com tambéhed’agraïr: les a terme unainvestigació quevaig iniciaranivell estric- oferir el seu ajut i confiança de bon principi, per a dur sense el suport de la Fundació Josep Irla, que em va ent queaquest llibre nohauriasigutpossible tampoc aquesta tasca.Per altra banda,socplenamentconsci- se elsqualssegurament nom’hauriaatrevit arealitzar vint davant l’ordinador; així com la meva família sen- mentre jopassava hores —sovint atabalada— escri- del meumaritJordi Puig,ques’hamostrat pacient suport iànimsdemoltagent.Primerament elsuport aquesta biografia, nohauriensigutpossibles senseel les lliçons necessàries peralfutur. tabú acasanostra, desaber-nelaveritat iaprendre’n rica, d’explicar aquelleshistòries queencara semblen ment amblanecessitat derecuperar lamemòriahistò- borrat delpassat perunoblitimposat. Crec ferma- Espero quelafigura deMartíJordi i Frigolasigui Moltes gràcies atotes iatots perfer possible aques- Aquesta biografia tampoc hauriapogut veure la Totes leshores derecerca entusiasta perarealitzar Aquest llibre éslabiografia d’unpalafrugellences- 19 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 20 MARTÍ JORDI I FRIGOLA L. CASANOVAS /MRJT primera comunió. de record dela en lafotografia Martí Jordi iFrigola Palafrugell, circa1916 1 con fecha enElPardo, aquinze deenero de1745». vilegio deCiudadanohonrado para deBarcelona si,sushijosydescendientes, vé alhora deDonJosepMateu deJordi dePortal, queva obtenir el«RealPri- da Prats, nascutsaprincipisdelsegleXVIII aPalafrugell, iaquesta família pro- del seuascendent mésllunyà, laparella formada perCristòfol Jordi iMargari- militar, el8d’abril de1777. li havia concedit elPrivilegideCavaller delPrincipat deCatalunya idelCingle Teresa FrigolaiFeliu queprovenia d’unafamília il·lustre, perquè alseupare se portants. Elrebesavi deMartíJordi iFrigola,MartíJordi iCols, esva casaramb Frigola provenia delsJordi dePalafrugell, onhihavia personatges ifamílies im- 1.1. Orígensfamiliars La vidaaPalafrugell 2 ca quanera jove. dels germans—itietd’en MartíJordi iFrigola—havia marxat aviure aAmèri- estava casat amblafilladel’indiàbegurenc Vicenç Ferrer iBataller. Unaltre da. Elseupare gestionava l’empresa juntamentambelseugermà Josep, que dia enunapropietat delshereus delsenyor Bonany iquelafamília tenia lloga- seu pare, JoanJordi iMiquel.Estava situadaalsbaixos delcarrer de la Concòr- de professió itenia unaempresa surera decaire familiar quejahavia iniciat el nir cura delafamília iduraterme lestasquesdelallar. Elpare, era taponer quan encara eren unesnenes. xeria acompanyat del seu germà Joan, jaque les germanes havien traspassat Rosa (1891-1897); Maria(1891-1900) iJoan(1893-1927). EnMartínoméscrei- ni de Martí Jordi i Noguer i Maria Frigola i Bofill que ja havien tingut tres fills: lamós dePalafrugell naixiaMartíJordi iFrigola.Era eldarrer filldelmatrimo - Actualment, totes lesfamílies ambcognom Jordi dePalafrugell provenen Una investigació genealògicacompleta enspermetafirmarqueMartíJordi i La mare d’en Martí,talcom era habitualenaquellaèpoca,s’ocupava dete- La matinada del 4degener1904,alacasafamiliar situada alcarrer Pa- 957. Arxiu2.369, foli 156revers. RAH. «NotasdeD. Felix deRújula».Protocolada laminutaH.71, folis 131-136, segell número 2 21 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 22 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT amb dosamicsdejoventut. Martí Jordi iFrigola Palafrugell, 1921 escrivent desecretaria, mentre que Jordi iFrigolaas- lafrugell. Dos anys méstard elseuamic passà aser çaren atreballar d’escrivents a l’Ajuntament dePa- dríguez iJoanola, ambdós ambsetze anys, comen- referent finsalaGuerra Civil. obrir-la novament, i va operar com a centre educatiu Primo deRivera, però Josep Sagrera va aconseguir re- rada migany durant laDictadura delgeneral Miguel tots elsmestres tenien títol universitari. Va serclausu- era unaescola privada deprimàriaquatre graus, on la cultura imésendavant perlapolítica.L’acadèmia ra desd’octubre de1913,quiva aprendre l’amor per mia Palafrugellense quedirigiaelmestre JosepSagre- 1.2. Unhomed’acció va avisitarsovint aGirona. ser designat comissari delegat delaGeneralitat, l’ana- futbol i a alguns actes i conferències. També, quan va i l’acompanyava sempre quepodiaaveure partitsde Maria Rosa, passava moltes estones amb el seu oncle a Palafrugell. Desdellavors, lanebodad’en Martí,la Trilla ilaseva fillaMaria Rosa Jordi i Trilla van tornar turas deCorcho SA. Enmorir, laseva donaSusanna havia anat atreballar perl’empresa catalana Manufac- 34 anys. Joanviviaamblaseva família aCàceres, on bre uncop fort amblamortdelgermàd’en Martí.als tar unadura sotragada peralafamília. valorades en30.000 pessetes. L’incendi va represen- mar totes lesmercaderies iva ocasionarunespèrdues al primerpisonhihavia elmagatzem detaps,va cre- Jordi iNoguer. Elfoc esva propagar ràpidament fins un incendi alsbaixos del’empresa surera delsgermans cament perabonapartdelescomarques gironines. sos de tota aquesta indústria tan important econòmi- s’involucrà desdebenjove enladefensa delsinteres - sector, com síhova fer elseugermàJoan.Martí,però, i Frigolanoesdedicàmaiprofessionalment aaquest El 1920, Martí Jordi iFrigolaelseuamicJoanRo - En Martíva estudiar finsalscatorze anys al’Acade- Uns anys méstard, elgenerde1927 tornaven are- Una matinada denovembre de1922, esva declarar Tot ilatradició familiar enlaindústria surera, Jordi MRJT cunyada inebodadeMartíJordi iFrigola. Susanna Trilla ilaseva filla,Maria Rosa Jordi i Trilla, Palafrugell, 1921 23 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 24 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP -FONS FC PALAFRUGELL Ajupits: Cabanes,Castelló, BisbeiBallell. Dempeus: Esparragó, Xicoira, Pons I,Nicolau, Mas,MiqueliArlà. en elpartitd’inauguració delnoucampdefutbolGuíxols Sport. El FC Palafrugell va vèncer laUSFigueres, per3a2, Sant FeliudeGuíxols,23setembre1923 4 3 su padre sexagenario ypobre». virtut de«sersostén único defamilia pormantener a que anà ampliant fins el 1929— que li fou concedida en servei militar, però enMartíso·licitàunapròrroga — ballar alsajuntamentsdeTerrades ideRupià. tard, unesoposicionsaMadridqueelportarientre- la seva carrera defuncionariguanyant, tres anys més cendia aoficialdesecretaria. EnMartí desenvoluparia frugell jaatreia ulls i captivava cors. Feia debonveure». Martí Jordi Frigola era unvailet, o anava aestudi, aPala- ralitat a Girona— n’evocava així la seva figura: cretari particular, alaComissaria DelegadadelaGene - Cabruja —que durant la Guerra Civil, enseria el seu se- Era unnoieducat imoltextrovertit. L’escriptor Agustí gola moltagentdePalafrugell l’anomenava «Martinet». a lavila.Nopassava desapercebut. AMartíJordi iFri- nèixer molta gent interessant però també a ser conegut turístiques, associatives isindicalsqueelvan duraco- en nombroses iniciatives culturals, esportives, musicals, de laindústria surera... Alllarg delsanys va participar tings iactes endefensa delspescadors,interessos l’Associació deFoment delTurisme, va participarenmí- cades, va promoure l’Associació d’Amics delaMúsica, aquest motiu,va serpresent enl’organització decaval- ca, participarenactes, fomentar lacultura il’esport. Per aprendre iinvolucrar-se enlavidasocialpalafrugellen- na i fumant pipa. Tenia diverses aficions, liagradava cul inquiet.Era unjove tossut, quesoliaanarambboi- un adolescent despert,curiós,ambgran empentaiun pertar l’interès perlapolíticad’en Martí. municipals —jahavia sigutcandidat el1915—va des- nova candidatura delmestre Sagrera aleseleccions taria acompartir diversos projectes vitals.El1922, la volupar unasentidaamistat queambelsanys elspor- més quelaseva etapaprofessor-alumne. Van desen- El 1925 laseva lleva seriacridadaafilesper fer el De benjove, MartíJordi iFrigolava demostrar ser En Martí i el mestre Sagrera acabarien units per molt gona República.(Anècdotes irecords), p. 107. Agustí CABRUJA. Polítics iescriptors gironins durant laSe- mozo MartíJordi Frigola»,15demarç de 1925. reconeixement. «Reemplazo delaño1925. Clasificación del AMP. Fons AjuntamentdePalafrugell. Allistament, tallai 3 «Quan en «Quan en 4 5 articles perdefensar l’esport: periodística, tot escrivint al setmanari desmentia fermament. Aprofitava la seva nova faceta per taldedespertarinterès iremoure consciències, ho perjudicava l’assistència aactes culturals, ienMartí, nes personesconsideraven quelapràctica del’esport cies entre algunsvilatans ielfutbol,donat quealgu- tats assumint elcàrrec desecretari. rectiva, enJordi iFrigolava adquirirmésresponsabili- tembre del1925, enlessegüentseleccions ajuntadi- club creixés iesfes mésimportantanivell gironí. Else- ja quepodiaposarelseugranet de sorra pertalqueel FC Palafrugell. Aquest càrrec canvià laseva joventut, i Frigolava serelegitsubsecretari delanova juntadel competia eneltorneig provincial. frugell, quejas’havia inscritalaFederació Catalana i buïa ambunaaportacióeconòmica anualalFC Pala - pertant-ne l’afició. Desdel Centre Fraternal es contri- Futbol Club Palafrugell, elnou esport va arrelar des- No va serfinsal’abril de1920 queamblacreació del acollida i durant una època fins i tot va desaparèixer. esportiu JosepGaniguer, elfutbolnova tenir unagran vila. Tot icomptar ambl’ajuda isuportdelperiodista Foot-ball Club, is’inicialapràctica d’aquest esportala una criatura, esva constituir l’Ateneu Palafrugellenc crar en Jordi iFrigola va ser el futbol. El 1911, quanera En aquellsmomentsencara hihavia certes reticèn- L’agost de1923, ambtansolsdinouanys, MartíJordi Una delesprimeres activitats enquèesva involu- servir perajudar-les.» cions del’esperit, abans alcontrari enmoltscasospot tats humanesiqueno ésobstacle peralesmanifesta- què l’esport noestà renyit ambcapdelesaltres activi- dels esports.Nosaltres tenim elpleconvenciment de no volen onopodencompendre labellesaiutilitat èpoques iamarats delesideesdecadentsdelvuicents, la bellesa.Queesriguind’això aquellsquefillsd’altres gust enviure idónaunamarcada inclinació albéia això éslaclaudel’optimisme, elqueconvida atrobar Baix-Empordà, 24 denovembre de1927, p. 1. Martí JORDI I FRIGOLA. «L’esport en el viure Palafrugellenc», «[...] l’esport és,persobre detot, salutivigorfísic 5 Baix-Empordà 25 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 26 MARTÍ JORDI I FRIGOLA BERT ICLARET /ANC entre iPalafrugell. poc després del’inicilacinquenaetapa10aVolta Ciclista aCatalunya, La capçalera delacursa,ambMiquelMucio, MariàCañardo iJuliBorràs, Alt Empordà,13desetembre1928 6 derrota, després d’unallarga temporada devictòries: feu undiscursenqueintentà rebaixar eldesànimdela 1925-26, queelFC Palafrugell va perdre, Jordi iFrigola Els doseren seguidorstambédelFC Barcelona. seu oncledequiva aprendre aestimar aquest esport. que, òrfena depare, tenia unvinclemoltestret ambel de l’equip, acompanyat delaseva nebodaRosa Maria Espanyol. Sempre quepodiaanava aveure elspartits Catalunya deFutbol,darrere elFC Barcelona ielRCD da 1932-1933 assolí latercera posicióalCampionat de un delsmillorsequipsdelfutbolcatalà. Alatempora- FC Palafrugell millorava el seu joc fins a destacar com el públicencara noes posava ato. quatre anys depràctica regular defutbolalmunicipi, dir-ne. Lisemblava trist idecebedor quedesprés de al caràcter palafrugellencianimarelsvilatans agau- servir laseva vena periodística peraintroduir l’esport l’anglicisme queutilitzava perreferir-se alfutbol.Feia ques futbolístiques sotaelpseudònimde«soccer», Després del’últimidecisiupartitlatemporada Amb elpasdelsanys enMartíva poderveure com el A finalsde1926 havia començat aescriure cròni- on érem idesd’allà continuar sempre avant...» de Catalunya, nohihares queensimpedeixitornar allà dos mesosenrere érem respectats entre tots elsclubs dors plensdevoluntat isocisentusiastes. Siambaixò estol dejoves esperances, somtots elsmateixos, juga- gadors de l’any passat, tenim a més la florida d’unbell els partitsdesgraciats. Tenim gairebé elsmateixos ju- bol. Diguem:prou! is’hauran acabat lestardes grisesi servir perareprendre elcamíascendent delnostre fut- sola paraula, pronunciada ambfermesa idecisió, pot el malésaquest, elremei noesgaire complicat. Una gut motivat peldescoratjament... Precisament per que te, hihainfluïtquelcom. Però, mésque res, elmalhasi- seva forma mésenlairada, ço escom esport,sensdub- ça constant pelsclubsquepractiquen elfutbolenla fiança enelnostre equip. Elprofessionalisme, amena- menys importànciahan contribuït aportarladescon- Evarist PUIG.Cent anys defutbolaPalafrugell, p. 54. «Seria infantil negarquealtres factors deméso 6 7 l’alcalde JosepBertran. Frigola formaria partdelComitè d’etapa, quepresidia l’inici delasisena,«Palafrugell-Gironella». MartíJordi i cinquena etapa,«Puigcerdà-Palafrugell», il’endemà per lapoblació. El13desetembre seriaelfinaldela estiuejants. l’Ajuntament pertaldeprocurar totes lesfacilitats als tè va sercrear unaoficinad’informació instal·lada a tistes d’elit. Unadelesprimeres actuacionsdelComi- amb lavisitadediplomàtics, actors, actriusiespor- panyol querebien un turismed’alt poderadquisitiu, nòmica iera unadelesprimeres zones del’Estat es- referència, sobretot de gent amb alta capacitat eco- la Costa Brava s’estava convertit entota unazona de la creixent importànciaturística delacomarca, jaque tí Jordi i Frigola n’era membre. S’havia creat davant sigut creat perl’alcalde JosepBertran, idelqualMar- també hiva participar el Comitè deTurisme, quehavia cienciar sobre lapràctica del’esport. cipi i la comarca, tant a nivell turístic com peracons- esdeveniment com una bona oportunitat per al muni- fer front alsseuscostos. EnMartíconsiderava aquell de lacursaialhora, de larecaptació dedonatius per gell-». Lareunió tractà sobre l’organització res-Palafrugell», il’endemà l’inicidelasisena,«Palafru- setembre seriaelfinaldelacinquenaetapa,«Figue- da competició ciclista quepassaria perlavila.El13de tractar sobre la«10aVolta aCatalunya», lareconegu- tats esportives irecreatives palafrugellenquespera mar partdelareunió derepresentants delessocie- vicepresident desdel’abril de1928. tre d’Esports i d’Esbarjo de Palafrugell, del qual n’era els anys havia esdevingut unclubindependent,elCen- de laSecció d’Atletisme delFC Palafrugell, queamb tres projectes esportius. El 1925 havia sigut fundador nir com avocal delanova junta.Estava immersenal- va deixar elseucàrrec desecretari però es va mante- El 1929 la«11aVolta aCatalunya» tornaria apassar En l’organització d’aquest esdeveniment ciclista, Per altra banda,l’agost del1928, enMartíva for - Sis anys méstard, l’octubre de1928, Jordi iFrigola de setembre de1929, p. 6. «Els comitès d’etapa aPalafrugell», La Veu deCatalunya, 12 7 27 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 28 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP -COL·LECCIÓ MARIALLUÏSA SAGRERA El mestre JosepSagrera envoltat delsseusalumnesdel’Academia Palafrugellense delcurs1930-1931. Palafrugell, 1931 hels apassionats delsadolescents: que, com la primavera florida i càlida, animava els an- «Maig florit»,onparlava dela joventut ansiosad’amor publicar aCosta Brava un escrit decaire poètictitulat va serel31demaig1920, quanambsetze anys va nada, de Palamós. La primera col·laboració en premsa emes alssetmanarisCosta Brava, del’Escala,iMari- niments esportius. dedicaven unbonespaialacríticateatral ialsesdeve- etari era l’industrial surer JoanMiquelAvellí— itambé ment laindústria surera delacomarca —elseupropi- la políticalocal,catalana iestatal. Defensaven ferma- tractar temes diversos, secentrava especialmenten que presentava unaaltaqualitat enelsescrits,itot i bles va serelsetmanariBaix-Empordà, fundat el1909, de caire polític.Unadelespublicacionsmésdestaca - simes publicacions,tantdetipuscultural isocial,com casinos idelsateneus facilità elnaixement demoltís- El pobleera tot unpolcultural ieducatiu. L’auge dels sics com JosepCantó, EnricPadrós iCarlesPinedo. com LluísMedir, MoisèsGenover, JoanGuitart;imú- amb la cultura. També apareixien artistes plàstics joves tí ientre ells,MartíJordi iFrigola,unjove compromès el periodista Fermí Vergés, ÀngelFerran, JosepMar- cava clarament Josep Pla, però també Joan Granés, ven aaparèixer moltsescriptors, entre elsquedesta- en llegiriescriure. dat a files, amb seixanta-un companys més, tots sabi- de 1925, quanambvint-i-unanys enMartíva sercri- era força elevat, com hodemostra elfet que, elmarç cultural moltric.Val adirqueelnivell d’alfabetització 1.3. Lavena cultural El jove Jordi iFrigolahavia escritbreus proses ipo- En aquest context derevifada cultural, comença- A finalsdelsanys 1920 Palafrugell viviaunmoment ansies d’amor podrà ésser tantdespiadat queno hem turies derossinyols icaderneres, alegriaenelcor jove, Maig emporta aiguafecondante, olorsderoses, can - hom quete sedyvol beure enla font deladitxa? Si’l terrogo amonfar guiador, com pregunta asoncor tot- Vida esveu clara... Jo miro al’Amor ifito ala Vida ein- «Oh diviMaig!OhdolçaPrimavera! L’Amor somriu,la 9 8 via viscutiencara recordava: amor» ondescrivialacàlidapassió estiuenca queha- a sociatives localsdeforma clara. Soliaescriure articles per amanifestar lesseves propostes polítiquesias - Guilló. niguer; ijoves periodistes com Fermí Vergés oJosep Pla, JosepFerrer, Bonaventura Sabater- oJosepGa caven escriptors palafrugellencsde renom com Josep cles d’opinió alsetmanariBaix-Empordà, onjapubli - Pública, enMartítambéva començar aescriure arti- cola d’Arts iIndústries, Escola d’IdiomesiBiblioteca com através delaseva vinculacióalprojecte del’Es- Frigola tambén’era, desdel1922, vocal delaJunta—, ra del’Ensenyança Catalana, delaqualMartíJordi i sident delaDelegaciólocall’Associació Protecto- tant com asecretari personaldeJosepSagrera —pre- Costa Brava, aquest cop però unpoematitulat «Mon tar-les ielevar-les endolçidil·lid’amor?» porti unànimafemenina germanadelameva perjun- El novembre d’aquell any, Martíva tornar aescriure Era unhomed’acció iutilitzava laparaula escrita Amb la seva vinculació activa en la política local vembre de1920, p. 6. Martí JORDIIFRIGOLA. «Monamor»,Costa Brava, 30deno- maig de1920, p. 2. Martí JORDI I FRIGOLA. «Maig florit», que extasiat, llavors vaig contemplar Ja desd’aquell diadelatardor trista; Potser n’era somni,potser realitat, «Potser n’era somni,potser realitat, la vidaesd’ella!» de moncor trist no s’hapogutborrar sa imatge bella puix malgrat jamaiméshaver-la vista, ja desd’aquell dia. te moncor robat però siguimatèria osolsfantasia i pres defollia. que ara em té encisat la gentildonzella que’s posàenmavia 9 Costa Brava, 31 de 8 29 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 30 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT Martí Jordi iFrigolaambunsamicsalaplatja. Llafranc, circa1925 11 10 n’ha fet Xavier Xargay: Aquesta ésl’anàlisi delaseva tascaperiodística que llargs, ja que necessitava expressar tot elque sentia. nya ielsproblemes delaclasse obrera, queserienja re articlesdecaire políticsobre lallibertat deCatalu- gua catalana. vien conservat força bélapuresa ibellesa delallen- gran partlaraó: segonsell,permotiusgeogràfics ha- havia eliminat els barbarismes i els hi havia donat en mostrar unadoblegratitud aPompeu Fabra, atès que i Frigolaconsiderava queelsempordanesos havien de màtiques apartir d’untreball constant ipacient.Jordi a dotarlallenguacatalana d’unesbonesnormesgra- Empordà homenatjant la tascadePompeu Fabra per Més endavant, Jordi iFrigolava començar aescriu- El novembre de1928 va escriure unarticleaBaix- el plaideològic,maienpersonal.» sagnant però sempre esforçant-se permantenir-se en sionades il’argumentació tallant,d’unaironia d’estilet, mentor delsseuspassos periodístics— va tenir, sobretot ambelseubonamicGaniguer, primer magògia ni enl’insult descarnat; les polèmiques —i en ses de la seva i d’altres opinions. No sol caure en la de- un gust pelmatís, perl’intent dedefinirles zones gri- de lavila. tes delpartit,sempre, però, aplicant-lesalcasconcret ben estructurades, avegades, ésclar, seguintlespau- tics. Elsseusarticlessónunesexposicions ideològiques els artificis retòrics i els components pretesament artís- til: clar, concís, sensegaires frases gratuïtes, arraconava simplement exposar laseva opinió. tes literàries, ni passar per intel·lectual o artista, sinó, Jordi nopretenia, doncs,ornar-seambfalses vestimen- explicava lesseves propostes desdelsetmanari.Martí cal, d’associacionisme ciutadà, i rellançava, justificava i Baix-Empordà, 29denovembre de1928, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA. «Unhomenatge benmerescut», les seves vides,obres imiracles, de1880a 1936, p. 142. Xavier XARGAY. Escriptors aPalafrugell, orutaplanera per Aquesta honestedat expositiva esnota enelseues- «Martí Jordi [...]duiaaterme unatascadepolíticalo- No soltirar pelbrot gros, sinóqueselinota 11 10

podien serapas- 1.4. Teatre imúsica: oteca PúblicadePalafrugell. musical «Palafrugell-Cocktail» olacreació delaBibli- aquest motius’involucrà enprojectes com larevista mental en el desenvolupament de la ciutadania, i per creia fermament quelacultura era unelementfona - Girona iaL’Opinió iMirador deBarcelona. gell, però tambéa Ara, el«setmanaricatalanista republicà» dePalafru- sa amb què va col·laborar sobretot a partir de 1931: per sempre méselsseustemes predilectes enlaprem- amics iesva podertirar endavant amblacol·laboració da aPalafrugell», queva sorgir d’unaconversa entre definir aquella obra com «unanota decolor enquadra- pordà. Enaquellaentrevista, elsjoves dramaturgs van a CalPallot ambelperiodista Jaume Fina,deBaix-Em- d’entendre iseguirpelsturistes iforasters. traslladar-la aaltres teatres delazona, aixícom difícil un caire moltlocaliperaquest motiuera molt difícil ta, violoncel, contrabaix, fiscorn, caixa ibateria. Tenia questra dedosviolins,cornetines, clarinet,flau- meros intermedis; iqueva serinterpretada perunaor- conformava de dos actes, nou quadres idiversos nú- ternal latarda del’1novembre de1927. Larevista es Bruguera. tors delpoblecom JoaquimEsteve il’ebenista Ramir Oficis de Palafrugell, ambla col·laboració de joves pin- per Lluís Medir posant-ne lamúsica.Elsdecorats van serdissenyats Fraternal, elmestre CarlesPinedo palafrugellencs. Elpianista del cinemadelCentre vista musical, teatral i humorística sobre els costums que anomenaren «Palafrugell-Cocktail Ganiguer, conegut com a«Saltamontes», van crear el la vila,enMartíconegut com a«Martinet»ienJosep llot, unllocestrafolari ipintoresc situat alcentre de Al créixer delamàdelmestre Sagrera, enMartí Uns diesabansdel’estrena elsautors esvan trobar «Palafrugell-Cocktail» esva estrenar alCentre Fra- Envoltats delsintel·lectuals delavilaalCafè delPa- el combinat perfecte del«Palafrugell-Cocktail» , director i professor de l’Escola d’Arts i Acció Ciutadana i , elsva ajudarcom - L’Autonomista de » . Era unare- 31 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 32 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP -COL·LECCIÓ CARLESPINEDOPÉREZ Partitura d’unadelespeces de«Palafrugell-Cocktail». 1927 del març de1925: immediata dela gent de la Previsió Obrera de la qual enMartí era soci des per lodemésés elpúblicquité laparaula. que representa unafeina enorme, alaquales deurà una bonapartdel’èxit, meva tasca,uns enganxant paper, altres pintantlesampliacions, odibuixant, a l’estol d’ajudants ques’hanprestat desinteressadament acol·laborar enla és irreprotxable. ament elSr. Vidal éstot unavalor i,pertant,laseva obra enaquest aspecte llants, alegres, rosa, verd. ElSr. Vidal hafet servir moltelcolor gris...Literari- ferències d’apreciació icolorit. Nosaltres tot hovolem veure decolors bri- merescut. dal, enhomenatge alaseva personalitat literària iqueconsiderem esté ben neda d’en Marqués”. llot, Pont d’en Casaca,etc... elquadre deD. RomualdVidal espresenta a“Pi- escenes essituenaSantSebastiá, Montrás, PlaçaNova, alClub3x4,acâlPa- no quedidefraudat alveure lanostra modesta obra. presentació delaRevista enelpúblicpalafrugellencidesitgem detot cor que ment; estem moltcontents delabonaacullidaquehatingutl’anunci delare- pecte importantíssim de la Revista. Arreu havem trobat facilitats i encoratja- Lluis Mediraccedí immediatament adirigiriorientarladecoració, unaltre as- siasme peracabardeportarabonterme aquesta obra detots. Per altra part, sentaren tot seguit llur valuosa cooperació i estan treballant amb gran entu- presentat cap gran obstacle. Elselementsdela“Previsió Obrera” enspre- Pinedo, decidírem posar-laalapràctica, nopoguent-sedirques’ens hagi el públic. tes típics,treballat tot ambelementsfrívols quepuguinésser delgust detot a Palafrugell, amb una mica de dibuix de tot lo nostre, agafant alguns aspec- drada enlanostra vila? sició delesnostres tares iqualitats osimplementunanota decolor enqua- “Palafrugell-Cocktail” espot dirqueésunestudi decaràcter, obéunaexpo - —[Lluís Medir]Unasolacosa tincobligaciódefer constar, iéselmeuelogi [...] Tal volta nocoincidim benbé: entre sontreball ielnostre, hitrobaran di- —.....? Els companys dela“Previsió” demanaren aquest quadre alSr. RomualdVi- —.....? —Presentem gran nombre dequadres delPalafrugell anticimodern.Les —.....? —Nascuda laideaenunmomentdeconversa entre nosaltres ielcompany —.....? —Més aviat pot dir-sequeésaixò darrer... unanota decolor enquadrada «­ —Jordi, Ganiguer, contesteu siusplauquatre preguntes sobre laRevista: * * * AMP -COL·LECCIÓ CARLESPINEDOPÉREZ «revista decostumspalafrugellencs». qualificat pelsseusautors com a un espectacleteatral imusical de «Palafrugell-Cocktail», Programa demà 1927 33 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 34 MARTÍ JORDI I FRIGOLA pintat perLluísMedir, pera«Palafrugell-Cocktail». Decorat delaplaçaNova amblareconeixible façana delCentre Fraternal, 1927 12 plicaven: te iesperaven nodefraudar elpúblic.Ellsmateixos ex van trobar alseuentorn pertirar endavant elprojec- seva gent.Estaven moltcontents del’entusiasme que a lavilaestimada, destacant virtutsidefectes dela fer-ne cap ostentació, sinó realitzar un tribut d’amor en intenció decrear capobra literària d’alta volada, ni Els dosautors, iJordi Ganiguer iFrigola,noteni- en altres ocasions, tot ensfa somniarenunèxit.» amb lasimpatia delpúblic,com aixís’els hademostrat frívola, que entrarà a tothom, uns artistes que compten gre detots elsquadres, ambcolorit brillant, una música dubtablement, unbontriomfpersonal. freda posseeix una veu magnífica i obtindrà també, in- “Previsió” ijasónconeguts. La senyoreta DolorsFont- indubtable, tots formen partdelasecció choral dela deRevista.“star” la senyoreta LluïsaMorató quesemblarà unaveritable la “Previsió Obrera”, però tinc de fer especial menció de els valdrà segurament l’aplaudiment del públic. gida alesbonesqualitats quejacompten perl’escena, plàstic “Palafrugell denit”. tivament fàcil harmonitzarlalletra delscantables. tangos, valsos, unasardana ialtres cosetes. gell Coktail”». Baix-Empordà, 27 d’octubre de1927, p. 1-2. Jaume FINA. «Quatre paraules amb els autors del “Palafru- Hem fet elspossibles perquè resulti unèxit, eltó ale- —.....? El chorsóngentbregada enelcant,seuèxit és —.....? Tots sónprou coneguts perlesanteriors vetllades de —.....? Tots estan treballant amb una gran voluntat que, afe - —.....? Prefereixo lasardana itambélamúsicadelquadre —.....? Ens adaptem perfectament ihaestat untreball rela- —.....? —[Carles Pinedo]Sí,bastanta música,charlestons, [...] * * * 12 - 13 representar tres vegades ambgran èxit. De fet, va ser: es delpoble. niguer, algunsdelsqualssobre personatges ifamíli- - molts acudits,majoritàriamentescritsperJosepGa corporar alavidapalafrugellenca.L’obra tambétenia mez, Ortiz,López, García... iqueràpidament esvan in- ners arribats del sudpeninsular:lesfamílies Cruz,Gó- Cafè delPallot», quefeia referència alsmigrants mi- les «trapassaries» delpoble, però s’hadedestacar «El dir debonstiberis.Hihavia números queexplicaven cadors quebaixaven aTamariu perfer xerinola igau - que elpontera elpuntdereunió delscaçadorsipes- «El Pont d’en Casaca», que explicava amb caire irònic ternal. Elmetge iescriptor Romuald Vidal va escriure Nova» van serdedicades,enaquest casalCentre Fra- i alaseva gent,algunesobres com lasardana «Plaça «Palafrugell-Cocktail» era tot unhomenatge alavila tangos, valsos itambé latradicional sardana. Com que va CalPallot. Lamúsicaera moltvariada: xarlestons, Sebastià, la Plaça Nova, el Club3x4i tampoc hi falta- que sesituaven alsllocsméscaracterístics, com Sant quadres delPalafrugell anticimodernambescenes elements diferents: espresentaven ungran nombre de nativa delaDictadura dePrimoRivera, combinava La revista va tenir unagran acollida, tantque esva La revista, queva haver depassar lacensura gover- jorn l’hemdebeneirmésperaixò.» llum primera. La Providència volgué que aixífos icada fóra Palafrugell elpobleescollert peraveure lanostra tim tanorgullosos que, atornar nèixer ipoguertriar, nostres venes, pura sangpalafrugellenca i ensensen- més purdelsgaudis,carnoendebadescorre dinsles estimem ambtota l’ànima, hasigutperanosaltres el palafrugellencs, assumptes d’aquesta vilanostra que tractar de coses agradables i volgudes. Glosar temes tan dolç i tanintensament sentit, que proporciona el de revista, hem cercat solament l’esplai, aquest esplai nyalar-la d’alguna manera, lihemposat elqualificatiu «Palafrugell-Cocktail». AMP. Col·lecció Carles PinedoPérez. Programa demà «A l’escriure, “Palafrugell-Cocktail”, obreta que, ase- 13 35 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 36 MARTÍ JORDI I FRIGOLA L. CASANOVAS /AMP-FONS LAPREVISIÓOBRERA Tomàs Cassanyes, ArseniVergés Bou,Pere iGaietà Moret, JoaquimaCorominas... Màrius Morató, MartíLaviña, GuillemVidal, JoaquimEsteve, Fermí Vergés, JoanPagès, Romuald Vidal, LluísTrilla, JosepFrigola,RamirBruguera, LluísMedir, EnricPadrós, JosepMairal, s’hi identificaa:LluïsaMorató, Francesc Bussot, Albi Colom, Juli Colom, Domènec Farràs, A mésdelsautors delalletra ilamúsica,JosepGaniguer, MartíJordi iFrigolaCarlesPinedo, La colla de«Palafrugell-Cocktail» al’hostatgeria delFar. Sant SebastiàdelaGuarda,1927 15 14 el qualconsiderava queaquest equipamentera: reivindicativa delageneració deMartíJordi iFrigola, 1.5. LaBiblioteca Pública plenament immers: Biblioteca Popular, unprojecte vitalenquèhiestava article queaquellafesta tinguéscom aobjectiuuna mateix any, MartíJordi iFrigolava reivindicar enun l’Esperit Palafrugellenc, iel13 de desembre d’aquell di iFrigola,va proposar l’organització d’unaFesta de dels discursos,JuliColom queera unbonamicdeJor- fia de tot l’equip delaPrevisió Obrera, Enelmoment dels postres iabansdelcafè, esva fer unafotogra- brar unàpat alrestaurant deSantSebastià. Després Obrera, elsactors, actriusisocisdel’entitat, van cele- niguer, acompanyats delajuntadirectiva delaPrevisió sentació delarevista, MartíJordi- iFrigolaJosepGa La creació d’unabiblioteca pública va serunafita Per celebrar l’èxit aconseguit amblaprimera repre- contribuir aenlairar elnivell mitjàdecivilitzaciód’un la importànciamaterial delanostra vila.» podria arribaraposseir unabiblioteca populardignade sempre ambelcor esperançat dequèundiaPalafrugell França, concretat, enaquest cas,enelscòctels.» l’obertura almónexterior, almónmodern,bàsicamenta amb elpuntjust dexovinisme, al’indret local,iperl’altre, cultural delpoble:peruncostat l’arrelament narcisista, curiós, ésunamostra deladicotomia queafecta lavida segle. Ensreferim alPalafrugell-Cocktail.Elnom,prou cultural de lavila de Palafrugell durant el primer quart de gull com undelsexemples mésclarividentsdelavitalitat llenc», Baix-Empordà, 15dedesembre de1927, p. 1. Martí JORDI IFRIGOLA. «La Festa de l’Esperit Palafruge- les seves vides,obres imiracles, de1880a 1936, p. 124. Xavier XARGAY. Escriptors aPalafrugell, orutaplanera per «Un instrument decultura beneficaç, elquèméspot «Hi hempensat moltenlesmésdiverses ocasionsi « [...] una obra teatral recordada ambdelectançaior- 15 14 17 Ibídem. 16 Ibídem. di iFrigola: cultar l’aprenentatge correcte delallengua.Per aJor- elevat degutalesedicionspetites, fet quepodiadifi- va queelsllibres encatalà esvenien aunpreu massa ria amb una imperiosa necessitat. Alhora, considera- i culturitzaciódelapoblació, iPalafrugell horeque- temps després, tambéenvan poder gaudir. literatura. Elsmembres del’Ateneu Palafrugellenc, poc blioteca quetampoc disposava d’unampliventall de 1898 per poder gaudir —els socis del centre— d’una bi- quatre anys finsalafundaciódel Centre Fraternal el realitat. Elspalafrugellencsvan haver d’esperar vint-i- via nomenat jaun bibliotecari, però quemais’havia fet en unpledel’Ajuntament el1872, quanfinsi tot s’ha- gens delabiblioteca públicaquehavia sigutaprovada alitat, va investigar iesva documentarsobre elsorí- gell iliagradava escriure detemes històrics id’actu- La veia com un instrument molt útil d’alfabetització Com quetenia accés al’Arxiu MunicipaldePalafru- quedi modificat radicalment elseuaspecte espiritual.» fluït tantenelviure d’unapoblacióqueenpocsanys hom lesamplesviesdelsconeixements humans,pot in- oteca públicabenorientadaqueposial’abast detot - poble és,sensdubte, labiblioteca pública.Unabibli- llibres vells.» gran quemésaltra cosa semblaunmagatzem de molt depaperam carrinclóihiexisteix undesordre tan tes imprescindibles entota biblioteca com cal,hisobra ca. En demés en ella hi falten una pila de llibres i revis- Fraternal com unveritable perillperalasalutpúbli- sa, senseexagerar, espot considerar labiblioteca del les méselementalsnocionsd’higiene:peraquesta cau - ocupa no reuneix cap de les condicions que senyalen sió reservada a les biblioteques populars. El local que aquesta és lluny de poder complir en l’actualitat la mis - poguem considerar pública:ladelCentre Fraternal i «A Palafrugell nohihamésqueunabiblioteca que 17 16 37 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 38 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP l’Escola d’Arts iIndústries, l’Escola d’IdiomesilaBiblioteca Popular. Acte decol·locació delaprimera pedra del’edifici queacolliria Palafrugell, 14d’abrilde1933 at perJordi iFrigola,començava aprendre forma real. 19 18 de Cultura. tries iIdiomes,laBiblioteca Públicaitambéuna casa peradisposar-hi l’Escolageta iGarriga, d’Arts, Indús- sin peralacompra d’unafincasituadaalcarrer Taron- pessetes alConsistori. L’única condició era queservis- presa surera CanMario, va fer unadonacióde6.000 tament considerat perésser fundadordelagran em- Joan Miquel,queamésdepolíticera unindustrial al- romandre enl’oblit, l’alcalde delaLligaRegionalista, Nova. ElConsistori va rebutjar laproposta. el casquel’Ajuntament adquirís l’immoble delaPlaça va contestar queelsdonarienlasubvenció nomésen la plantabaixa. Malauradament, laDiputaciódeGirona amb pocespai.Ilatanesperada Biblioteca Públicaa superior l’Escola d’Arts i Indústries, que s’havia quedat nar un edifici a laPlaça Nova iinstal·lar-hi alaplanta subvenció alaDiputaciódeGirona peraacondicio - crear unaBiblioteca Popular. les aspiracions delsjoves iaparlardelanecessitat de vera que l’Ajuntament delavilava començar arecollir cultural ieducativa, quehavia restat enl’oblit: ciutadana envers aquest projecte de gran importància El desembre de1930, quan el projecte semblava L’octubre de1930, l’Ajuntament va sol·licitaruna No va serfinsalafi de laDictadura dePrimoRi- Amb elsseusescrits,Intentava fomentar lasimpatia tèril quecaracteritza lanostra èpocadepost-guerra.» tar-ne d’ells l’aire corromput d’aquest materialisme es- optimisme fructificadordelsnostres avis, pera foragi- omplir-nos elspulmonsd’unaalenadasanitosa, d’aquell història, enaquest cas,hadeservir-nossolamentpera satisfeta aquesta forta necessitat de lanostra vila.La veure realitzada aquesta aspiració, millordit,deveure la Biblioteca popularnopot fer-nos desesperançar de AMP. LligallsdelSr. Guilló[sense número d’inventari]. pordà, 14dedesembre de 1929. Martí JORDIIFRIGOLA. «Palafrugell 1872-1929», Baix-Em- «El fracàs dels vells palafrugellencsenlaqüestió de 19 Finalmentlabiblioteca, unprojecte somi- 18 39 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 40 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ja desdelprimernúmero. d’opinió, entre 1930 i1936, més dequaranta articles en quèhipublicà plataforma política, fou tambéunaeficaç republicans palafrugellencs, amb d’altres joves per MartíJordi iFrigola republicà» impulsat Ara, «setmanaricatalanista 17 dedesembre1930 AMP 2 signats alapublicació: periodística afí. el catalanisme republicà d’esquerres disposés a la comarca d’una plataforma tament ambelsseuscompanys Fermí Vergés iJosepGuilló, ambl’objectiu que Empordà i va crear, des de les taules delCafè del Pallot, el setmanari plícitament independentista. a Acció Catalana icrearen, eljuliolde1922, Estat Català, unaorganització ex que participaren alaConferència NacionalCatalana, finalment nos’integraren tament peraixò elnucliderepublicans articulats alvoltant deFrancesc Macià llibertat política, però noera estrictament partidàriadelaindependència.Jus- de laSocietat de Nacions.Defensava l’autodeterminació deCatalunya, laseva tra, l’actuació perainternacionalitzar elpleitdelanaciócatalana, enelmarc banda, l’actuació interior aCatalunya enfront lespolítiquesestatals; idel’al - conservador delaLligaRegionalista, majoritarifinsaleshores. cana (UFNR) que volien bastir un projecte polític a l’esquerra del catalanisme la LligaRegionalista ianticsmembres delaUnióFederal Nacionalista Republi- me Bofill,LluísNicolau d’Olwer iAntoni Rovira i Virgili, agrupava escindits de del republicanisme. Liderada perpersonalitats dereconegut prestigi, com Jau- una organització d’ideologiacatalanista liberal ques’afegia alventall d’opcions talana, eljuny de1922, abansdelaDictadura, Acció Catalana esva perfilar com cal d’Acció Catalana aPalafrugell, liderada pelmestre JosepSagrera. dels joves republicans fundadorsdelCentre Catalanista Republicà, lasecció lo- cap alavidapolíticaactiva. Així,el13demarç de1931, Jordi iFrigolafou un curiós, demostrant elseuinterès pel periodisme, l’esport ilacultura, feia elsalt via demostrat laseva vàlua enl’àmbit local,fent honoralseucaràcter dinàmic i 2.1. Acció Catalana de l’alcalde JosepSagrera República: secretari Tal com elmateix Jordi iFrigolacomentava enundelsseusprimersarticles Uns mesos abans Martí Jordi i Frigola es va desvincular delsetmanariBaix- L’estratègia d’Acció Catalana esbasava endosfronts diferenciats: d’una En elmomentdelaseva fundació, enelmarc delaConferència NacionalCa- Amb lafideDictadura dePrimoRivera, MartíJordi iFrigola,quejaha- Ara jun- - 41 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 42 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT Martí Jordi iFrigolaentre JuliColom iunaltre amic. Tamariu, circa1931 21 20 Jordi iFrigolaescriviaunarticleondefinialaseva caiguda com: cals. desmuntat laMancomunitat ihavia reprimit lesllibertats polítiquesisindi- una Dictadura quehavia perseguitlallenguaicultura catalanes, havia vertir enunplebiscitalamonarquia d’Alfons XIIIpelseucompromís amb 2.2. Les eleccions municipals de1931 diari dirigitperCarlesRahola—ideBarcelona com L’Opinió. catalanisme republicà, deGirona com Acció Ciutadana iL’Autonomista —el mentaris breus delmoment. les seves inicialslasecció anomenada«Actualitat política»,onescriviaco- hi tenia unasecció fixa anomenada«Notes». Ialhora tambésignava amb defensant elsprincipisprogressistes irepublicans. Empordà, ivan optarperfer unperiodismegairebé exclusivament d’opinió, explicar elsesdeveniments delaviladesd’unaperspectiva diferent aBaix- pordà, liberal i democràtic expressió de l’ideal catalanista». lítica delsetmanaricom «uncamírecte, basat enl’amor aPalafrugell il’Em- blicat cadadimecres, imésendavant elsdijous.Jordi iFrigoladefinialapo- pàgines aquatre columnes, tenia laredacció alcarrer Cavallers isortiapu- En elprimeraniversari delafiDictadura, el28degener1931, El 12d’abril de1931 esvan celebrar eleccions municipals,quees van con- A mésdeaAra, Jordi iFrigolaescriuriaarticlesad’altres capçaleres del Jordi iFrigola,abandadepublicararticlesAra Ara, subtitulat «setmanaricatalanista republicà» s’editava ambquatre escarnida ivexada, elsidealsultratjats iperseguitsquehavien viscutamagats pobra Ibèria endormiscada. Bufà un aire suau de llibertat. La voluntat popular tats quedurant sisanys imigacaparà totes lesfuncions degovern enaquesta República”, era lafinalitat creadora delnostre setmanari.» d’aquest representats per lesparaules “Catalunya, Democràcia, Liberalisme i acordada ambelmanifest publicat darrerament, defensar elspuntsbàsics ses. Propagar l’ideari d’”Acció Catalana”, realitzar una tasca de prosselitisme aquest agrupamentdepatriotes d’unportant-veu enlesterres empordane- ri, creat perlesforces comarcals addictes a“Acció Catalana”, fou eldotar a de Catalunya». Campanar, desembre de1988,p. 23-25. Josep Maria CANES I GARCIA. «Martí i Frigola, un alcalde de Palafrugell per la Història Martí JORDIIFRIGOLA. «L’obrerisme inosaltres», Ara, 21degener1931, p. 1. «[...] la caiguda definitiva de tota aquella colla pinxesca d’arrivistes i aprofi- «[...] No ésunsecret peraningúquelamotivació delnostre setmana- ambelseunom,també 20 21 Necessitaven AMP del setmanari. i tingueren cura delapromoció una atractiva capçalera tipogràfica, Els editors d’Ara,crearen 1933 43 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 44 MARTÍ JORDI I FRIGOLA Josep Sagrera. i portàal’alcaldia que guanyà leseleccions Catalanista Republicà de laUNFRielCentre activa peralacandidatura republicà, feu campanya Ara, setmanaricatalanista 8 d’abrilde1931 AMP 23 22 sin esforços enfront elsmonàrquics: ta Republicà. Calia que els partits republicans sumes - Federal Nacionalista Republicana ielCentre Catalanis- datura d’esquerres irepublicana formada perlaUnió setmanari que tractaven decombatre enaquelleseleccions. si aquesta noexistia donariamésarguments alrègim era partidarid’unitat depensamentid’acció, jaque publicans busquessin unasolucióquetots fessin seva; mancava: entre els partits d’esquerra. Segons Jordi i Frigola hi Per defensar elsseusideals,MartíJordi iFrigolael Jordi iFrigolacreia indispensablequeelspartits re- La convocatòria d’eleccions va provocar tensions cia perlavidahispana,moments enelsqueCatalu- establert elsqueestan alservei delrègim dominador.» res discrepàncies mésaparents queefectives, tenen ja rà ques’hadeposaraldavant delque, malgrat lleuge- nostra terra, cercant laformació delfront únicesquer- dels esforços detotes lesfraccions republicanes dela que calenprimerterme, éslaborar perlacoordinació rar-se, com unessetmanesenrera, lamésurgent. Ara el xar d’ésser unaqüestió important,janopot conside- sabilitats alagentdepassada Dictadura, sensedei- recordar l’obligació políticaiciutadanad’exigir respon- rídicament. Les coses s’hanposat tanmalamentqueel dotar alrègim actuald’unesCorts queelconsolidin ju- dretes que, sensedubtes de capmena,treballen pera sensació dellibertat.» un esplaijoiós,unanota obtimista quedonàarreu una ho havia manat tot, quehohavia remenat tot, constituí triomfadors ilagrotesca desfiladad’aquella troupeque en lesconsciències ciutadanes,tingueren unsinstants publicana», Ara, 4defebrer de1931, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA. «Calunaveritable intel·ligència re- da dePrimoRivera», Ara, 28degener1931, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA.«Enelprimer aniversari delacaigu- «Ara, enaquests momentsd’innegabletrascendèn - «[...] un objectiuconcret equivalent alqueguiaales Ara feien campanya electoral perlacandi- 22 23 24 fer front alsproblemes socials. rocar l’oligarquia capitalista, fomentar elliberalisme i bertat delpoble, bastir unanova pàtria. Volien ender- mes escollits havien detraduir enlleiselsanhels delli- Corts ordinàries, sinóunesCorts Constituents, ielsho- tància de leseleccions, atès quenoesvotaven unes tat. Albert de Quintana de Leon va subratllar la impor- Espanya, iper asolucionarelproblema delapropie- volia trobar unasoluciópelnefast estat delsobrers a fossin totalment respectats. Per altra banda,tambées sia il’Estat, deixant però que els sentimentsreligiosos hora, esvolia unaseparació depodersentre l’Esglé- que aquest sesotmetés alesCorts Constituents. Al- Catalunya elaborés elseupropi Estatut lliurement i ting, esbasava entenir unsuportsuficientpertalque na, talcom va expressar JosepSagrera enaquellmí- ser-ne part. que abanshavien combatut laRepública iara volien ra, dientquecaliavotar republicans dignes,noaquells ció deGirona. Acontinuació, va parlarJosepSagre- la uniórepublicana esportés aterme alacircumscrip- ment, havia donat tota classe defacilitats pertalque ció Catalana), conscient de la transcendència del mo- manifestant queelPartit Catalanista Republicà (Ac - bert deQuintanaLeon. Jordi iFrigolava obrirl’acte ting hiparticiparen ManuelCarrasco iFormiguera iAl- poder entrar van envair elsvoltants delteatre. Almí- dors republicans d’esquerra, itots aquellsquenovan omplir elcentre degomaperescoltar elsora - l’acte organitzat alCentre Fraternal, onlagentadava panya enlaqual Jordi iFrigolava participar, va ser districtes, entre ellselseumestre Josep Sagrera. als deu candidats palafrugellencs distribuïts en els tres Ibídem. El programa electoral delacandidatura republica- Un delsprincipalsmítingspolíticsd’aquella cam- Així doncs,enlacampanya demanaven elvot per republicana.» a altre llocqueaunaveritable iefectiva intel·ligència i l’honestat delspartitsd’esquerra, nopodenconduir nya tal volta s’hi juga una carta decisiva, el patriotisme 24 45 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 46 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP edició adoscolors. amb unapochabitual el nourègim Ara saludava 18 d’abrilde1931 onalista. didatura Palafrugellenca, impulsadaper la LligaRegi- deu candidats, enfront elssisaconseguits perlaCan- 26 25 foren: eleccions amb una incontestable majoria. Els resultats cana ielCentre Catalanista Republicà va guanyar les res, formada perlaUnió Federal Nacionalista Republi- ciutats. publicans tindrien,tantaPalafrugell com alesgrans tanta gentada,presagi del’àmplia victòria queelsre- ca ambtots elsseusmitjans. Republicano Radical,queva jurar defensar laRepúbli- amb lesparaules deJosep Puigd’Asprer, delPartido més al’abast dels rics. Finalment,elmítingva tancar de lacultura, fent quelesescoles deixessin d’estar no- na, queabogàpelrepartiment delariquesail’extensió candidat delcatalanisme republicà al’alcaldia deGiro- tat alllarg delahistòria: zessin l’esperit dellibertat catalana ilaseva personali- tenia eldret dedonar-seuneslleispròpies, querecol - Independent Candidatura Palafrugellenca UFNR-CCR Candidatura La candidatura republicana assolí l’elecció delsseus La candidatura delcatalanisme republicà d’esquer- Poques vegades s’havia vist unmítingpolíticamb A continuació va prendre laparaula MiquelSantaló, Carrasco iFormiguera va ressaltar queCatalunya no esvol”.» danes: la lletra d’unadelesméspopularsnostres sar- ho imposalanostra catalanitat, tanbenexpressada en rancúnies niperodissinósimplementperquè aixíens sultat aPalafrugell», Ara, 18d’abril de1931, p. 4. Elaboració pròpia a partirdelesdadespublicadesa «Elre- na», Ara, 18dejuny de 1931, p. 4. «El míting de presentació de candidatura d’entesa republica- «Recabem la plenitud de la nostra autonomia, no per 26 “som iserem gentcatalana, tansiesvol com si 25 1.062 63,51% Vots 495 115 6,87% 29,60% % Regidors 10 6 - 27 devingués: abans, com a exemple del que caldria que de nou es- núncia alacorona d’Amadeu deSavoia, seixanta anys via signat unarticle, unmesabans,onutilitzava lare- veure que no tenia suports. Martí Jordi iFrigolaha- la monarquia. Elrei Alfons XIIIva abandonarelpaísen 2.3. Laproclamació delaRepública Balears, Extremadura iMúrcia. ho van fer almónrural, especilamentaAndalusia,Illes grans ciutats, mentre lescandidatures monàrquiques blicanes van guanyar tambéaclaparadorament ales Companys, tres setmanesabans—ilaUnióSocialista. el noupartitpolíticfundat perFrancesc MaciàiLluís ra delacoalició formada perEsquerra Republicana — Barcelona va guanyar, contra pronòstic, lacandidatu- radigmàtic fou eldelacapitaldelpaís:aciutat de Regionalista, iel5%delsmonàrquics. Elcasméspa- nint un70% delsregidors, enfront el20%delaLliga datures republicanes tambévan serexcel·lents, obte- panys, espresentés el14d’abril al’Ajuntament deBar- un delslídersdelpartitiregidor electe, LluísCom- Catalunya alaciutat deBarcelona va portaralfet que

La gran victòria republicana provocà lacaigudade En elconjunt del’Estat espanyol, lesllistes repu- Al conjunt deCatalunya, elsresultats delescandi- L’aclaparadora victòria d’Esquerra Republicana de ajupir laseva davant lavoluntat delpoble.» ment latesta davant del’homeque, éssent rei, sapigué tat ingrata, homsentfretura dedescobrir respectuosa- delicades clarors. Enmigde lesinquietudsdel’actuali- nió delpaísliera contrària, apareix auriolat perlesmés d’aquell rei que renuncià lacorona al veure quel’opi- de lahistòria ibèrica,però alseucostat, elnoblegest birana voluntat, brillenambesplendorentre lesplanes magnífic abrandament delpobleimposantlaseva so- d’un poble»,Ara, 11defebrer de1931, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA. «Elogid’unrei queacatà la voluntat «[...] Eltriomfesclatant delsidealsrepublicans, el 27 47 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 48 MARTÍ JORDI I FRIGOLA entre d’altres autoritats. i deMartíJordi iFrigola, de l’alcalde JosepSagrera acompanyat de l’Ajuntament des debalcó es dirigeixalaciutadania Francesc Macià El president 21 dejuny1931 Palafrugell, AMP 28 Marsellesa. carrer alscritsde «Visques» i«Moris» ielcantdeLa nes delrègim caigut,quevan cremar idestrossar al fer ambelretrat delmonarca ialtres retrats deperso- Catalana ialaRepública Federal Ibèrica. aplaudiments acompanyats devisquesalaRepública acabaven deprendre, fet queva provocar unsllargs davant elpoblevan donarcompte delaresolució que guit, els consellers es van dirigir al saló desessions i van hissar lesbanderes catalana irepublicana. Tot se- aplegar unagentadaconsiderable alConsistori, ies implantat. Cap a lessisdelatarda esva començar a tituir-se enJuntaRepublicana assumint elnourègim i Joanola.L’Ajuntament reunit enpleva decidircons- llart, GuillemMundet,JoaquimFont iJoanRodríguez ta, ArseniVergés, JuliColom,- JaumeFina,GonçalGa van arribarelsaltres consellers electes, JosepCos - dament alsregidors republicans. Unsminutsméstard Corominas, queva cedir senseresistència elcoman- lofeu, itrobaren alseudespatx l’alcalde accidental Pau sistori elsregidors electes, JosepSagrera iRamirDeu- na, capalescincdelatarda van comparèixer alcon- Francesc Macià havia proclamat laRepública Catala- nacionals quehiconvivien. una República quereconegués lesdiferents realitats tits republicans detot l’estat perconvertir Espanya en amb el Pacte de Sant Sebastià, un acord entre els par- ques. La proclamació era una clara mostra de complir tat d’integrar-lo aunafederació derepúbliques ibèri- donava perconstituït unnouestat català ambvolun - proclamació delaRepública espanyola aMadrid,ja es clamava laRepública Catalana. Aixídoncs,abansdela Macià, desdelbalcó delPalau delaGeneralitat, pro- ca hissant labandera tricolor. Poc després, Francesc del balcó alaplaçaSantJaume, proclamés laRepúbli- celona, eufòric davant delsresultats electorals, ides confirmava sentir-se: alcalde republicà de Palafrugell. Enlaseva declaració Segons relata lapremsa local,algunsvilatans esvan En assabentar-se elconsistori palafrugellencque Josep Sagrera va prendre elseulloccom elprimer rica!», Ara, 18d’abril de1931, p. 1. «Visca la República Catalana! Visca la República Federal Ibè- 28 29 tics, iJordi iFrigolava reconèixer quelavidahavia do- llegir discursosiesvan cantarvibrants himnespatriò- Celimar deLlafranc. Era unafesta entusiasta onesvan lebrar lavictòria electoral fent unbonàpat al’Hotel Republicana idelCentre Catalanista Republicà van ce- d’abril, elsdirectrius delaUnióFederal Nacionalista tenien lacaserna. ves forces eren escasses, esvan replegar aPalamós on enèrgicament alesduescoses, però com quelesse- l’entrega voluntària del’armament. Elcapesva negar pública ilanova situaciópolítica,iques’avinguessin a na delaGuàrdia Civilarequerir queacatessin laRe- al. El jutge municipal Tomàs Girbal va anar a la Caser- nes alcarrer inoesva produir capincident. vila. Lagentadaera extraordinària, esballaven sarda- festa, sobretot alessocietats recreatives icafès dela mandre tancades.Elpobletenia ungran aspecte de ta nacional. Totes les fàbriques, tallers i escoles van ro- lana. Eldimecres 15d’abril va serdeclarat diadefes - republicana, idaltdelcampanardel’Església,lacata- sa. En tots els cafès i centres es va hissar la bandera una audiciódesardanes després detocar LaMarselle- al carrer Cavallers onl’orquestra LaPrincipalva donar tament, lagent,iJordi iFrigolaenmig,esvan dirigir Pocs diesdesprés d’aquella jornadahistòrica, el23 L’endemà, tothom va reprendre laseva vidahabitu- Acabat l’acte depresa depossessió delnouAjun- bre detot: [...]» ara, jaque, unaltesperitdejustícia imperaria perso- instaurat de nou seria distint del que habia existit fins bónica acavaba decaure ambvilipendi iqueelGovern está alaconsciencia detot-hom quelamonarquia bor- clamacions tindrienelcaracter decosa definitiva, puig l’Estat Catalá iquetot feia preveure queaquestes pro- lunya també habia estat proclamada la República de República a tota Espanya, i que a la capital de Cata- fet confirmat oficialment, la proclamació dela segona amb l’assentiment delpobledePalafrugell: queera un objecte perelvot unánimdetots elsseuscompanys i ment dePalafrugell (1929-1931), p. 86revers. AMP. «Acta del14d’abril de1931», Llibre d’actes de l’Ajunta- «honorat ambladesignaciódequeacavaba d’esser 29 49 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 50 MARTÍ JORDI I FRIGOLA JOSEP MARIASEGARRA/ANC El president Francesc Maciàaixecava unagran expectació atotes lespoblacionsquevisitava. Palafrugell, 21dejuny1931 vicis com delesvirtuts delesmasses ciutadanes». quenes alpobleiambunatotal incomprensió tantdels forma quehofeien aquellsgoverns quemanaven d’es- tica nopot tractar aquests problemes enlamateixa doncs d’atzar, s’havien deconsiderar mesures provisionals, diata com perexemple leslleisprohibitives delsjocs ra iquelaRepública nohavia revocat deforma imme- va quealgunesdeles lleisaprovades perlaDictadu- sobretot al’hora degovernar elpoble. Considera- acabava d’iniciar-setenia unllarg recorregut perfer, mocràtica. litat elsomnidelaRepública demanera pacíficaide- ocorreguts: enunasetmanahavien aconseguit fer rea- que calobrirelcor alallumesperançadora delsfets lia fer veure quenoploumaialgust detothom, però polis capitalistes encara existien. Enaquest articlevo- l’Església il’Estat seguiensentlesmateixes ielsmono- ocorregut delanitaldia,operquè lesrelacions entre es mostraven decebuts perquè els canvis no havien que, havent vist l’exitosa consecució delaRepública, tat deforma pacífica.Elssegonseren els republicans incapaços deveure elspoblesdefensant laseva volun- d’ànim demoltsrepublicans. Elsprimerseren aquells mistes ielsimpacients»,enelqualsintetitzava l’estat va unarticledeMartíJordi iFrigola,titulat «Elspessi- 31 30 dorós delanostra llibertat». munt delesrunesdelvell règim caigut,l’edifici esplen- lluiten peraconstruir, delsques’esforcen enbastir da- a l’oposició iara es trobaven enles«rengleres delsque nat uncanvi radical, jaqueunany enrere estrobaven actitud prendrien els homesmilitantsd’aquest partit. xent delmapapolític,però alhora espreguntava quina i Frigolaconsiderava quelaLligaacabariadesaparei- s’apropiava delaidead’unaRepública peratots. Jordi gionalista quedurant anys defensà lamonarquia iara Jordi iFrigolaconsiderava quelaRepública que En altres articlescriticava l’actuació delaLligaRe- Aquell mateix 23d’abril, elsetmanariAra d’abril de1931, p. 4. Martí JORDIIFRIGOLA. «Els governants i l’atzar», Ara, 30 de 1931, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA.«Elspessimistes ie»,Ara, 23d’abril «és evident que un règim de plenitud democrà- 30 publica- 31 el seuplebiscit. regada d’elaborar un projecte d’Estatut i organitzar-ne gir unaDiputació Provisional delaGeneralitat, encar - les eleccions municipals, elsregidors electes van ele- per laderrota Apartirdelsresultats militar de1714. de nya recuperava lesinstitucions d’autogovern abolides Corts republicanes. Ambaquest compromís, Catalu- nya iqueposteriorment hauriadeserratificat perles d’Estatut d’autonomia queseriaplebiscitat aCatalu- litat de Catalunya i la tramitació d’un avantprojecte el president va acceptar larestauració delaGenera- República. Després de llargues hores denegociació, cesc Maciàl’encaix del’autogovern català alanova ven aBarcelona peranegociarambelpresident Fran- Ríos, Marcel·lí DomingoiLluísNicolau d’Olwer viatja- tard, el17d’abril, els nous ministres Fernando delos encapçalat perNiceto Alcalá-Zamora. Tres diesmés gaire algovern provisional delaRepública espanyola, tat integrant delaFederació Ibèricano va agradar 2.4. Lacampanya perl’Estatut d’Autonomia truir elnouedifici. va començar apreparar elsolarons’hauriadecons- da alpoble, pergran alegriadeMartí.Aldesembre es finalment labiblioteca quehavia siguttan reivindica- escriure oficialmentalpresident Maciàque va atorgar ràvits pressupostaris dequèdisposaven. JosepIrlava blioteques quela Generalitat volia crear ambels supe- motiu de sol·licitar la concessió d’una de les dues bi- sari delegat delaGeneralitat aGirona, JosepIrla,amb bre d’aquell any, l’alcalde Sagrera va escriure alcomis- per afer aquestes tasquesal’alcaldia. Afinalsd’octu- endur elseusecretari particularMartíJordi iFrigola mesos amblacultura i elsidealsrepublicans, iesva Palafrugellense, volia comptar ambhomescompro- exemplar iderenovació pedagògicacom l’Academia ca Pública. El nou alcalde, director d’un centre docent fici peral’Escola d’Arts, Indústries, IdiomesiBibliote- el projecte depressupost peralaconstrucció de l’edi- com aalcalde, l’Ajuntament dePalafrugell va aprovar La proclamació de la República Catalana com a es- Poc després delainvestidura deJosepSagrera 51 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 52 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP autògrafa. una dedicatòria el qualenfeu Francesc Macià, la visitadelpresident Ara recollí àmpliament 25 dejuny1931 32 setmanes després, el 9 dejuliol,deixaren deser una capdavant, reorientaren laseva posició. Nomésdues ta Republicà ielsetmanariAra tià, com volia l’Ajuntament palafrugellenc. a Palamós, sensehaver visitat l’ermita deSantSebas- del previst iva haver demarxar alsegüentcompromís de gentera talquel’estada delpresident s’allargà més có, ontambéestrobava MartíJordi iFrigola.Lariuada plens iacontinuació van saludarelpobledesdelbal- tana deLeon oJosepFontbernat. Van pujaralsalóde gents delpartitcom MiquelSantaló, AlbertdeQuin- sari delegat de la Generalitat, JosepIrlaid’altres diri- de regidors d’altres poblesveïns, deGirona, delcomis- transcórrer apeufinslaCasade Vila, acompanyat del poble, onessent ovacionat pelspalafrugellencs,va va arribarMaciàenautomòbil, iva baixar a l’entrada espectacle guarnitdebanderes. Alescincdelatarda visita almunicipi.Elscarrers dePalafrugell eren tot un els seusdiscursoseren fortament aplaudits. deia. Sabiaescoltar respectant l’opinió detothom» recció ielegància,sabentargumentar idefensar elquè versa agradable id’aspecte atractiu, parlava ambcor- el seuentusiasmeiaplaudiments.Era «homedecon- sabia captar l’interès dels espectadors i arrencar-los Martí tenia grans dotscom aorador serè ivibrant que tut, per tot l’Empordà: , Verges, Rupià, ... En participar en actes de propaganda a favor de l’Esta- els ajuntamentscatalans. llavors s’obrí unperíodepertalquel’aprovessin també Diputació provisional delaGeneralitat deCatalunya, i sables. Eltext de l’avantprojecte va seraprovat perla sanitat ijustícia quefinsaleshores havien sigutimpen- d’atribucions icompetències enelcampdel’educació, més amés,dotava laGeneralitat ambunallarga llista talunya com unestat dinslaRepública Espanyola, ia a lavall deNúriael20juny de1931 is’hidefinia Ca- A partir de la visita de Macià, el Centre Catalanis- El 20 de juny, el president Macià feia la seva primera En aquest context, Jordi iFrigolava començar a L’avantprojecte d’Estatut esva acabarderedactar bre de1988,p. 23-25. Palafrugell perlaHistòria deCatalunya». Campanar, desem- Josep MariaCANES IGARCIA.«MartíiFrigola,un alcalde de amb Jordi iFrigolaal 32 i contundència enaquellplebiscitun«Síal’Estatut»: ticles demanantqueelscatalans manifestessin amb ria DelegadadelaGeneralitat aGirona. com Joaquim de Camps i Arboix adjunt a la Comissa- de Josep Sagrera i el seu company Fermí Vergés, així Pere de CalelladePalafrugell, juntamentambl’alcal- liol enMartíva participar enunacte alaplaçadeSant bertat d’expressió, reunió iassociació. a lano-discriminacióperraons d’origen osexe, alalli- la igualtat davant lallei,eldret al’educació ieltreball, ció dedrets illibertats civilsisocials,com lagarantia a nes regions. Aixímateix, s’incloïaunaàmpliadeclara- possibilitat deconstituir governs autonòmics enalgu- l’Estat enunaconfiguració integral ons’acceptava la els podersemanaven delpobleidel’organització de ció delaRepública espanyola, queestablia quetots electes van participar enl’elaboració delaConstitu- que en les passades eleccions municipals. Els diputats mostrar queelsuportalnourègim encara era major la República espanyola, elsresultats delesqualsvan es van celebrar les eleccions a Corts Constituents de del país,Esquerra Republicana deCatalunya. na, persituar-sesotal’òrbita delnoupartithegemònic agrupació iunapublicacióvinculadesaAcció Catala- 33 En lavessant periodística, Jordi iFrigolaescriviaar- En elmarc delacampanya perl’Estatut, el26deju- Enmig delacampanya estatutària, el28dejuny, ologia liberal.» tueix unagarantia peltriomfdefinitiudelanostra ide- totes lesnostres ànsiesdellibertat col·lectiva iconsti- posta d’unsolnom,el deCatalunya, queconcreta ara tir enpropagandistes d’aquesta candidatura idealcom- llibertat delanostra pàtria. Tots enshem deconver- nes avotar perl’Estatut, querepresenta elsanhelsde d’imposar latascad’induiralselectors aacudirlesur- que sentimplenamentelsidealscatalanistes, enshem proclami benaltifort. Amancadecandidats, tots els pensable quel’eloqüència d’unavotació nodrida,ho ments ilesaspiracions delanostra terra, resulta indis- de 1931, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA. «Elplebiscit català», Ara, 17dejuliol «[...] aquest Estatut interpreta fidelmentelssenti- 33 53 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 54 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP -COL·LECCIÓ CARMEFRIGOLAIMESTRES i tres delesjoves republicanes, CarmeFrigola,Pepita Fuentes iLoreto Ferrer. D’esquerra adreta: l’alcalde JosepSagrera, elregidor JoanRodríguez iJoanola, en l’anomenat «Plebiscitfemení», eldiadelreferèndum enquèfou aprovat. —que encara notenien dret avot— afavor del’Estatut d’Autonomia deCatalunya, A laplaçaNova, taulaenquèjoves militantsrepublicanes recollien firmesdedones Palafrugell, 2d’agostde1931 34 sident delasucursalpalafrugellenca. arreu delterritori, esdevenint MartíJordi iFrigolapre - el noupresident. Aquesta Caixa va obrirdelegacions Francesc Macià, president de la Generalitat, va ser-ne nar-se Caixa d’Estalvis delaGeneralitat deCatalunya i cial delaDiputacióBarcelona va passar aanome- la Generalitat deCatalunya, laCaixa d’Estalvis Provin- d’autonomia concedit auna«regió espanyola». ficat el 9 desetembre de1932, essent elprimer estatut ment, lesCorts aprovaren l’Estatut deCatalunya modi- panya retallant competències delaGeneralitat. Final- definint Catalunya com una regió autònoma dinsd’Es- integral» no pas federal— rebaixaren l’abast del text, definit ala Constitució, la República com aun «estat va sersenzilla.Les Corts Republicanes —quejahavien siderava unprojecte massa ambiciós.Latramitació no obstant, l’Estatut no va agradar a Madrid,queelcon- les Corts espanyoles quetambél’havien d’aprovar. No tes les instàncies catalanes, però quedava el tràmit a de l’Estatut, 1.800dedonespalafrugellenques. nes van reunir 400.000 signatures d’adhesió afavor tenir 2.036 vots afavor, 2encontra i5enblanc. aclaparador del99%atot elpaís.APalafrugell va ob- anys. El «Sí a l’Estatut» va obtenir un suport unànimei 75% delcens electoral format perhomesmajorsde25 nya ensuport delesseves llibertats. l’Estatut, posantaixíderelleu launanimitat deCatalu- dret avot, contribuissin alavictòria signant afavor de nar-les-hi que, tot ique encara notenien reconegut el ciar unvibrant discurs dirigitalesdonesperdema- tenir quelcom especial,jaqueMarinaGouva pronun- tat aCorts AlbertdeQuintanaLeon. Aquell acte va ra com de l’amic Fermí Vergés, però també del dipu- acompanyat aquest cop tantdel’alcalde JosepSagre- ment com aorador almítingcelebrat al’IdealCinema, referèndum, en Martí també va participar activa- Cal esmentar finalment queambla reinstauració de L’Estatut deCatalunya jahavia sigutratificat per to- En l’anomenat «plebiscit femení», lesdonescatala- El plebiscitva tenir llocel2d’agost. Hiparticipàel El diumenge2d’agost pelmatí, elmateix diadel d’agost de1931, p. 1. «El 2d’Agost, Catalunya va guanyar laseva llibertat», Ara, 6 34 plena justícia social. de la resta de treballadors, per a establir un règim de servir elsanhelsinecessitats de la pagesia,aixícom Per aJordi iFrigola,laRepública tenia l’obligació de i aixífer d’exemple tambéperalproletariat industrial. la pagesiaiajudar-losasolucionarelsseusproblemes, d’esquerra ilesautoritats republicanes afer costat a gent delmoment.Jordi iFrigolaanimava lesforces per taldemillorar lavidarural dintre l’ordre jurídicvi- sociats, demostrant laseva capacitat d’organització blemes generals idiscutiencasosparticularsdelsas- s’havien format ensindicats. territori 15.000 treballadors i arrendataris de la terra ja maig de1932, va fer palèsenunarticlequeaquest d’organització delspagesosdelesterres gironines, el estava al’aguait delprojecte d’Acció Social Agrària, la terra iles condicions delsarrendaments. Com que sa delesseves reivindicacions sobre lapropietat de a millorar laseva situaciólaboral, aixícom endefen - l’organització sindicaldelstreballadors delcampper de laseva tribunaperiodística, escrivintarticlessobre màs Girbal. Josep Sagrera, Fermí Vergés ieljutge municipalTo- ons delstreballadors delaterra, alcostat del’alcalde ràcter agrari irepublicà perdefensar lesreivindicaci- organitzar-se, també va participar en mítings de ca- operativisme iencoratjava elstreballadors aunir-sei que Jordi iFrigolaera unhomequeimpulsava elco- tar l’arrendament deterres alspetits pagesosi,entant torn alareforma agrària, unalleiquehavia defacili- del BaixEmpordà. S’havien iniciat debats políticsen- nació comarcals, essent unadelesmésdinàmiquesla ràpida expansió va acabargenerant àrees decoordi- majoria desindicats tenien unàmbitlocal,però laseva tatives generades pelcanvi derègim. Enunprincipila amb força, gràcies alesnoves llibertats ialesexpec- calisme decaire mésreivindicatiu esva desenvolupar 2.5. Elcompromís social 35

Martí Jordi iFrigolatambédefensava elsobrers des A partirdelnouordre políticrepublicà, unnousindi- maig de1932, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA. «Elproletariat alcamp», Ara, 12de 35 Aquests tractaven pro- 55 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 56 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT per taldevisitarelconseller Ventura Gassol,quehiromania unsdies dedescans. amb Francesc Macià,durant elpasdelpresident pelFar deSantSebastià Martí Jordi iFrigola,elregidor ArseniVergés il’alcalde JosepSagrera —tapat— Palafrugell, 6dejuliol1932 36 dà hihavia sensdubte moltstapers quenovacil·laren adeixar leseines del danès Pere Caimó:«entre aquellsrepublicans delaSelva Empor - ielBaix blicà de1869 conegut com «el Foc delaBisbal»,liderat peldiputat empor- i federals. Tal com escriviaCarlesRaholaquanevocava l’aixecament repu- gia variada però sesentienespecialment atrets perlesideesrepublicanes ques queesdonaven alestavernes icasinosdelpoble, tenien unaideolo- d’aquesta indústria. Engeneral, eren grans aficionats ales xerrades políti- especial dels treballadors tapers, queelsdistingia d’altres professionals 2.6. Endefensa delaindústria surera idelturisme ció popular. forç perseverant delselementsesquerristes queostentaven càrrecs d’elec- que lesaspiracions delspescadorss’havien vist realitzades gràcies al’es- xit demallalesxarxes il’exportació depeixblau,entre altres mesures. territorials, per tal de defensar la llei pesquera i els reglaments sobre el tei- controvertida, esva acabar formulant unaComissió dedelegats perzones i JosepFàbrega, entre d’altres. Aaquellaassemblea, queva serextensa i sistiren elsdiputats JoaquimBilbeny, Pere Blasi,Pere Cerezo, JoanBancells i Joan Estelrich, iErnest Morató delaComissió Organitzadora. També hias- neralitat aGirona JosepPuigPujades,elsdiputats delesCorts JosepAyats del Govern delaGeneralitat MiquelSantaló, elcomissari delegat delaGe- sentants de la indústria pesquera, també hi van assistir el conseller delegat al Coliseu Empordanès dePalafrugell. Enaquellaocasió, abandaderepre- tar elsproblemes quecontinuaven afectant aquest sector iquesecelebrà res deCatalunya, desdeSantCarleslaRàpitafinsa , pertrac- secretari al’Assemblea organitzada pelsalcaldesdelespoblacionscoste - vaguardar elsinteressos delsector. amb l’aprovació delleis,iunaugmentenelpressupost, quehavien desal- tat duentaterme lesgestions pertinentsaMadridiquehavien finalitzat prer ielfiscaldel Tribunal de Comptes, JosepL.deBenito, quehavien es- juntament ambelsdiputats AlbertdeQuintanaLeon iJosepPuigd’As- i Jordi iFrigola,deixant pasalparlamentdel diputat MiquelSantaló, que mar deCalellaPalafrugell. Enaquellacte hivan parlarl’alcalde Sagrera interessos delspescadorsempordanesos queesva celebrar alSalóMira - la pesca,quanva participar, elnovembre de1932, almítingdedefensa dels La indústria surera a Palafrugell sempre havia destacat pel caràcter El diputat MiquelSantalóva fer arribarunanotaaAra Per altra banda, el 12 d’octubre de 1933, també va assistir i actuar com a Martí tambéva manifestar el seusuportalesreivindicacions delmónde tres pescadors»,Ara, 19denovembre de 1932, p. 1. Miquel SANTALÓ. «Laclara actituddel’Esquerra ambrelació alsproblemes delsnos- 36 , onfeia constar AMP fumador depipaielllaç. més representatius: lescelles caigudes, els seustrets físicsidecostums publicada aAra,captaperfectament La caricatura deMartíJordi iFrigola 17 dedesembre1931 57 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 58 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT el qualelsentrevistà peraunextens reportatge sobre lacrisideindústria suro-tapera. entre MartíJordi iFrigola—secretari delComitè— ielredactor deElDíaGráfico,JosepGaya iPicon Josep Sagrera, president delComitè Suro-taper deCatalunya ialcaldedePalafrugell, alseudespatx, Palafrugell, octubrede1933 37 flamava els cors». treball pacíficperanaralluitarlaRepúblicaquein- gues converses. prensiva idesentitcomú amb qui espodientenir llar- me conegut alpoble com unapersonaamable, com- seu pare, MartíJordi iNoguer, elgenerde1932, unho- grés alComitè deforma trista, perlarecent mortdel sar aformar partdelComitè Suro-taper deCatalunya. a lapremsa, iencara ambmésafany desqueva pas- tria surera, sempre havia defensat elsseusinteressos cats pelComitè. gestions necessàries peraassolir elsobjectiusmar- com d’assessorar elsdiputats al’hora d’efectuar les per defensar elsinteressos delaindústria surera, així encarregat dedonarefectivitat alspropòsits relatats i mós iGirona. També esva crear unComitè Permanent ments ialesCambres deComerç deSantFeliu, Pala - tre altres càrrecs imembres quepertanyien aajunta- president, i Martí Jordi i Frigola com a secretari, en- taments. Varen sernomenats JosepSagrera com a cionava ambelsfons aportats pelsrespectius ajun- cutiva delComitè Suro-taper deCatalunya, quefun- va procedir al’elecció delscàrrecs dela Comissió Exe- municipis del’Empordà. Enaquesta primera sessió es representants decambres de comerç ialcaldesdels d’aquesta indústria. liu deGuíxols, unadelespoblacionsmésimportants coneixedor deltema, com afilldetaperSant Fe- sari delaGeneralitat aGirona, JosepIrla,queera gran governador civilde Girona, Claudi Ametlla; i el comis- ministre d’Economia, LluísNicolau d’Olwer, aixícom el rien defensades alesCorts. S’hitrobaven presents el nia com aobjectiu arribar aunes conclusions que se- sensible alsproblemes d’aquest sector. Lareunió te- blica iesconfiava queelnou règim polític fos més rera. Feia pocsmesosdelaproclamació delaRepú- frugell va tenir llocunareunió sobre laindústria su-

Malauradament MartíJordi iFrigolava assumir l’in- Jordi iFrigola,vinculat familiarment amblaindús- La reunió va serextensa ihiparticiparen diputats, El 8denovembre de1931 al’Ajuntament dePala- Carles RAHOLA. Vides heroiques, p. 19 37 39 38 Jordi iFrigola,noeren: cia delTractat decomerç ambFrança. Com destacava unes conclusions, entre lesquedestacava ladenún- Comitè suro-taper deCatalunya, onvan serfixades va unasolucióadient. com s’empobririen les seves poblacions si no es troba- aquesta indústria era gairebé única,patien perveure plint correctament. Algunsmunicipisdel’Empordà, on atès queeltractat decomerç pactat nos’estava com- cec davant elsatacs francesos al’economia catalana, d’Agricultura, Indústria iComerç, acatant ifent-se el internacional; id’altra banda,lapolíticadelMinisteri nebra, oposadaalspropòsits francesos enelterreny contundent resposta deladelegacióespanyola aGi- a França estrobessin indefenses. provocant quelesempreses catalanes queoperaven me duespolítiquescontràries davant l’Estat francès, teri degovern delaRepública elqualportava ater- de suro, Jordi iFrigolaencriticava lamancadecri- lla problemàtica ambFrança perl’exportació detaps tot els municipis de Palamós i . Enmig d’aque- res sureres com elstapspetits,iaixò afectava sobre- d’augmentar elsdrets d’entrada d’algunes manufactu- i alainclusiódeJosepAyats, queera representant de van oposaralnomenamentdelaComissió Permanent van assistir alaconferència surera deMadrid.Allàes mateix Comitè, juntamentambelguixolenc JosepIrla,

El març de1932 esva celebrar unaassemblea del El 1932 elgovern francès va prendre ladecisió A principisd’any, Jordi iFrigolacom asecretari del econòmics delpaís.» aquesta s’encamini dedret aladefensa dels interessos entacions concretes en laseva política exterior i que crit d’alerta, untoc d’atenció alGovern demanant-liori- un momentd’amargor idefalliment. És,enrealitat, un surera», L’Opinió, 24 demarç de1932, p. 8. Martí JORDIIFRIGOLA.«Elsimponderables delaindústria de setembre de1932, p. 8. tari entorn del daltabaixdelaindustria surera», L’Opinió, 24 Martí JORDIIFRIGOLA. «Les relacions ambFrança. Comen - «[...] un clam isolat ni una aspiració concretada en 39 38 Per unabanda,la 59 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 60 MARTÍ JORDI I FRIGOLA suro-tapera. la crisideindústria celebrada pertractar informen sobre l’assemblea secretari delComitè, i MartíJordi iFrigola, de Catalunya del Comitè Suro-taper Josep Sagrera, president 28 desetembre1932 MS 40 solucions alconflicte delaindústria del suro. que laGeneralitat enviaria delegats perpodertrobar deixar ensuspens elsacords delComitè Comarcal ja ral deComerç, Carles PiiSunyer, enquèdemanaven de laGeneralitat, Francesc Macià,ideldirector gene- francesos», per aexposar senyor Azaña situaciócreada disposició creient convenient prepareu comissió documentada dent Generalitat iMinistre Finances motiven telegrama quel Santaló i Josep Irla: pordà, itambéva llegir untelegrama delsdiputats Mi- del Comitè Comarcal delPartit Federal delBaixEm- lladament elplantejament delaqüestió idelsacords el factor principaldepuixança delaindústria surera. seu sacrificiipercebent jornalsmesquins,havia sigut Josep Sagrera— d’elogi delaclasse obrera, queambel vibrant parlament del president del Comitè —l’alcalde querra Republicana. L’assemblea va començar ambun cal delPartit Federal delBaixEmpordà, adheritaEs- punts claussobre l’acord adoptat pelComitè Comar- convocar unaassemblea urgent peratractar quatre ras deCorcho Armstrong SA. perfecció tècnica amblaquetreballaven aManufactu- del món. Ambdósvisitants van quedaradmirats perla Baix Empordà undelsprincipalscentres productors la importànciadeindústria surera, quetenia enel Armstrong SA. Enlavisitavan poder-sefer càrrec de qui van visitarlafàbrica deManufacturas deCorcho mília idelconseller deCultura Ventura Gassol,amb Macià aljuliol,aquest cop acompanyat delaseva fa- missió Permanent enlaConferència deMadrid. l’aprovació delagestió delsrepresentants delaCo - nes. Degutaaquesta protesta esva deixar ensuspens a mésera bastant impopularalescomarques gironi- ra delesnecessitats delaindústria surera ique a més que segonsambdós,era unapersonadesconeixedo - la «AsociaciónForestal delaProvíncia deGerona», i legrames van ser rebuts amb joia pels reunits, satisfets Martí Jordi iFrigola,enelseutorn, va explicar deta- Al setembre elComitè Suro-taper deCatalunya va Palafrugell va rebre lasegona visita del president tembre de1932, p. 1. «La greu situaciódelaindústria suro-tapera», Ara, 22dese- seguides d’altres telegrames delpresident «Conferència tinguda Presi- 40 Elste- director general de Comerç, quedesprés d’uninter - amb elministre d’Agricultura, Indústria iComerç, iel explicava que el mateix dia lacomissió s’havia reunit cia cabdalperalaindústria. Aixímateix, elcomunicat tudiar l’assumpte ambinterès donada laimportàn- francès. També queManuel Azañahavia assegurat es- l’augment dels drets aranzelaris decretats pel Govern que lifos possible peraprotegir laindústria davant de que elpresident Maciàs’havia disposat afer tot allò tats obtingutsen lavisita.Lacomunicació destacava operatives... perdonar-loscompte delsprimersresul- surera: alcaldes, fabricants, associacions obreres, co- cació atots elselementsrelacionats amblaindústria Acabada lareunió, lacomissió va enviar unacomuni- tractar tot allòacordat al’assemblea dePalafrugell. nistre Marcel·lí DomingoiambCarlesPiSunyer per cap delgovern delaRepública, ManuelAzaña,elmi- cions sureres d’aquestes comarques. ta delSuro iunrepresentant decadaunalespobla- i JaumeCanyet queeren delegats en laComissió Mix juntament ambelssenyors Sanjaume, MoisèsGenover respectivament del Comitè Suro-taper de Catalunya, ra iMartíJordi iFrigola,com apresident isecretari comissió encarregada d’entrevistar-s’hi, JosepSagre- es va aprovar per unanimitat que formessin part de la na delcapdeGovern delaRepública, ManuelAzaña, legrama deJosepIrla, al’espera delavisita aBarcelo- tercanvi deproductes. a lasortidadecapitals,procurant establir ambellsin- ven apaïsosquehavien adoptat mesures restrictives per acobrar l’import delesmercaderies queexporta - o vidre; 4a.donarlapossibilitat alsindustrials surers hibint l’úsd’elements substituts com elstapsdegoma venda devins,licors, aigüesminerals idemés,tot pro- l’obligatorietat del’úsdelstapsidiscssuro enla bitius alasortidadelsuro noelaborat; 3a.demanar amb França; 2a.demanar laimposiciódedrets prohi- tre conclusions clau:1a.denunciareltractat decomerç en quèestrobava laindústria, esva arribaralesqua- d’Irla ideSantaló. del comportament delpresident Macià,dePiiSunyer, A finalsdelsetembre, la comissió es va reunir ambel Per concloure l’assemblea, talcom comentava elte- En eldebat peracercar solucionsalesdificultats - 61 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 62 MARTÍ JORDI I FRIGOLA JOSEP MARIASAGARRA /ANC al Parlament deCatalunya. als ciutadansaplegats perescoltar-lo, enelmarc delacampanya deleseleccions i l’alcalde, JosepSagrera— s’adreça desdelbalcó dellocaldelaUnióRepublicana d’Esquerra El president Francesc Macià—entre elcomissari delegat delaGeneralitat aGirona, JosepIrla Palafrugell, 17denovembre1932 missatge d’adhesió en què es demanava que es tin- llençant alaterrassa del’ermita deSantSebastià un pilotant una avioneta, passà asaludarl’assemblea, lofó del’acte, elgran aviador català JosepCanudas, va, recollint lesconclusions d’aquell fòrum. Com aco- rística, posantespecialèmfasi iatenció alaCosta Bra- treballant iintensificant latascainiciadaenmatèria tu- sar enaquesta assemblea queel Govern continuaria vern delaGeneralitat, JoanVentosa iRoig, va expres- financers. El conseller d’Agricultura i Economia delGo- ra, però l’entitat tenia pocavidadegutalsproblemes de Palafrugell era presidida perl’alcalde JosepSagre- moments, laJuntaDirectiva deFoment delTurisme taments dellitoral iempresaris delazona. Enaquells sep PuigPujades,ambrepresentació demoltsajun- blea deTurisme delaCosta Brava, convocada perJo- querristes. ma adhesió de la pagesia als ideals republicans i es- llits deforma entusiasta pelpúblic,demostrant lafer- de l’alcalde JosepSagrera ielsseuspropis eren aco- dicats de«treballadors delaterra», onelsdiscursos pant devalent enactes públicsiconferències delssin- ció d’aquest producte. nió esva concretar iniciarduescampanyes dedivulga- llants detemperatura, soroll ihumitat. Enaquellareu- de suro enlesedificacionsperseves propietats aï- cessitat iconveniència del’aplicació delsaglomerats interessos morals imaterials delacomarca, com lane- talunya pertractar lesqüestions queafectaven els portant reunió delaFederació deMunicipisCa- que l’empressin en lesseves noves edificacions. una rebaixa d’impostos decincanys enelsparticulars rat desuro enelsedificispúblicsdenova construcció i al detall,aixícom laobligatorietat d’utilitzaraglome- que ordenava l’embotellament forçós dels vinsvenuts Mixta del suro. Van aconseguir l’aprovació d’un decret nyet, per seguir tractant assumptes en la Comissió gola va continuar aMadridacompanyat deJaumeCa- nar totalment laindústria iproducció surera. canvi d’impressions, van comentar elseudesigd’orde- A l’octubre esreuní, alfar deSantSebastià, l’Assem- Durant tot el 1933, Jordi iFrigolava seguirpartici- L’agost de1933 Jordi iFrigolava assistir aunaim- Un mes més tard, el desembre de1932, Jordi i Fri- 41 tura. ni Xirau. zo, Laureà Dalmau,Antoni Dot,Josep Fàbrega iAnto- Blasi, Xavier Casademunt,JoanCasanovas, Pere Cere- ria formada per:Francesc Arnau,JoanBancells, Pere La candidatura delademarcació gironina tambéesta- ralitat icomissari delegat delaGeneralitat aGirona. ment diputat de laDiputacióProvisional de laGene- al Parlament deCatalunya, aJosepIrla,enaquellmo- na, elqualdesignàcom acandidat peraleseleccions ral delBaixEmpordà, adscritaEsquerra Republica- unir aPalamós elComitè Comarcal delPartit Fede- nyola era prou transversal. querres. Lamentalitat centralista inacionalista espa- monàrquics de dretes, sinótambérepublicans d’es- tudinari maivist alacapital,ique aplegava nonomés d’un mítingencontra del’Estatut català, elmésmulti- tat espanyol quevan promoure lacelebració aMadrid Aquest noera benvist pelspoderseconòmics del’Es- productes catalans durant latramitació del’Estatut. Rivera i que, fins i tot, havien promogut un boicot als patrocinat elcop d’estat delgeneral MiguelPrimode oligarquies bancàriesiagràries, aquellesquehavien pública, elpoderespanyol continuava enmansde les llirien elpresident delaGeneralitat. representants deCatalunya, queposteriorment esco- dans cridats alesurneshavien d’escollir 85diputats vocava eleccions al Parlament de Catalunya. Els ciuta- 2.7. Les eleccions alParlament deCatalunya a lazona; ungest queva seraplauditentre somriures. aeri, i es pensés en l’habilitació de camps d’aterratge gués present enlesactuacionspolítiques,elturisme candidats: «setmanari catalanista d’esquerra» . AixídefiniaAra el seu subtítol de

Amb leseleccions a lavista, al’octubre es va re- Tot ielcanvi derègim, amblainstauració delaRe- L’octubre de1932, elGovern delaGeneralitat con- «La nostra candidatura», Ara, 3denovembre de 1932, p. 1. 41 Defet, elmaigde1932, lacapçalera va canviar Ara afirmava que aquella era la seva candida - «setmanari catalanista republicà» a els 63 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 64 MARTÍ JORDI I FRIGOLA JOSEP MARIASAGARRA /ANC a tocar delCentre Fraternal idelCírcol Mercantil. El localdelaUnióRepublicana d’Esquerra estrobava alaplaçaNova, Palafrugell, 17denovembre1932 44 43 42 Ibídem. ral, com acandidat d’Esquerra Republicana. Aquarts la Generalitat sinó, enelmarc dela campanya electo - de novembre, aquest cop no en tant que president de moment escencialment catalanista». narca i els seus dictadors, pugui deixar d’ésser ni un sol que sofria a l’exili mentres ells festejaven amb el mo- «com sielpartitquepresideix Francesc Macià,l’home ven Esquerra Republicana de manca decatalanisme, blir el confusionisme en el seu relat i que alhora titlla- panya delaLligaRegionalista, quehavien sabutesta- aquests ideals.Criticava fermament l’actuació icam- de juny, perquè hotornessin afer conseqüents amb tar ra, escrivintarticlesititulars animantelsquevan vo- principis delméspurfederalisme». nostra actuació, i la lleialtat més absoluta als nostres suporta, prometem lamajorrectitud iconstància enla conscients delsdeures queunarepresentació popular matisos diferencials. Manifestaven que «com a homes mia geogràfica deles comarques catalanes, ambtants de lavidaCatalunya, aixícom donarvigoralafeso - i de llibertat. Volien una ordenació social i econòmica necessàries peralarealització delsidealsrepublicans treballar peralaimplementaciódetotes lesreformes la Catalunya autònoma, ipertal,escomprometien a els problemes plantejats al’entorn del’organització de la confiança delpobleenlaseva llista, pertald’encarar Francesc Maciàva tornar avisitarPalafrugell el17 Ara Tots elscandidats d’ERC,esperaven veure ratificada català coneix perfectament.» braç executor d’unprograma renovador queelpoble dera avui idestinats aésser, passadas leseleccions, el circumscripció electoral deGirona, convertits en ban- querristes decadaunalescomarques queformen la «per Catalunya ilaRepública»el12d’abril iel28 «S’ha d’evitar lareacció», Ara, 17denovembre de 1932, p. 1. 1932, p. 1. nya alacircumscripció deGirona», Ara, 10denovembre de «Manifest dels candidats d’Esquerra Republicana deCatalu- «Són nomshonrats, escollits pelsagrupamentses- feia campanya per la candidatura d’Esquer- 42 43 44

s’havia desacreditat. xim electoraler delpartitpolíticquemésràpidament president Macià,aquititllaven «d’ídol idemà caigut»- ria electoral, el setmanariBaix-Empordà feia mofa del un triomficreia que aquell acte presagiava lavictò- talunya davant d’unaplaçaNova atapeïda. va fer un discurs abrandat de fe sobre el futur de Ca- publicana d’Esquerra —l’entitat localadheridaaERC— de duesdelmigdia,desbalcó delaseud’UnióRe- 46 45 del BlocObrer iCamperol. rat inclúspels461 vots deJaumeMiravitlles, aleshores va serRaimond’Abadal amb349 vots, quefou supe- tre queelcandidat delaLligaRegionalista mésvotat didat més votat fou Antoni Xirau amb 1.210 vots; men- guanyar leseleccions, tambéaPalafrugell, onelcan- de laseva «incompetència iinfantilisme». ria tota unainconsciència deixar Catalunya enmans Macià era atiar unscatalans contra elsaltres, iquese- 2.8. Dirigentnacional la Generalitat. Catalunya i Francesc Macià com el 122è president de ís Companys com a primer president delParlament de tat. Amb aquella inapel·lable victòria, es va elegir Llu- lanista Republicà (Acció Catalana) assolí unúnicdipu- llistes liderades perLligaRegionalista. ElPartit Cata- aconseguint 67 diputats, enfront els17diputats deles Catalunya van obtenir unaclara victòria arreu delpaís, Treball de la Generalitat. Al març, el diputat Francesc rativisme, atur forçós iprojectes delaConselleria de diputat d’ERCAntoni Dotsobre ensenyament, coope- Frigola presentava aPalafrugell unaconferència del Mentre elsetmanariAra Baix-Empordà esva equivocar defitafit.ERC va Les llistes liderades perEsquerra Republicana de Tres mesosdesprés, elfebrer de1933, MartíJordi i de 1932, p. 2. «Resultat de lavotació aPalafrugell», Ara, 24 denovembre «L’ídol caigut»,Baix-Empordà, 19denovembre de 1932, p. 1. d’Esquerra Republicana deCatalunya 45 Consideraven quelamissió de 46 titllava aquellavisitacom 65 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 66 MARTÍ JORDI I FRIGOLA JOSEP MARIASAGARRA /ANC l’alcalde JosepSagrera —ambbarret—, Tomàs GirbaliMartíJordi iFrigola. S’hi podenreconèixer, algunsmigtapats, JoanAlavedra, JosepIrla,MiquelSantaló, després d’haver-se adreçat alsciutadans. El president Francesc MaciàsortintdellocaldelaUnióRepublicana d’Esquerra Palafrugell, 17denovembre1932 47 bles aferma elstrons iassegura lareligió». citar elgeneral Joséde Palafox: «laignorància delspo- casta privilegiada». tenir únicamentl’ensenyament superiorreservat auna qués d’aquella enfonsada moral querepresentava el quant era tenir unainstrucció necessària queelsaixe- tots. Al’abast delsquifinsara vivienalmarge de tot nant tots elshomesamb unainstrucció al’abast de d’escola única,per«combatre laignorància agerma- Arnau, defensava enunaaltra conferència, elmodel municipals. tatorial, van revisar durant dosanys tots elscomptes administrativa i financera dels regidors de l’etapa dic- aquesta plaça.Elsrepublicans, críticsamblagestió llicència d’excedència alsenyor Marcó queocupava terventor a l’Ajuntament, quan se li va concedir una ponsabilitat municipal, desenvolupant funcionsd’in- guader iLluísPla,deTarragona. llí i Màrius Amigó, de Lleida; i Martí Rouret, Jaume Ai- Puig Pujades,deGirona; Pere Coromines, Epifani Be- cumscripció; JoanCasanovas, MiquelSantalóiJosep Carles PiiSunyer iSamuelMorera, deBarcelona-cir- Ventura GassoliArtemi Aiguader, deBarcelona-ciutat; presentants de les Federacions territorials: Joan Tauler, Joan Sauret, Frederic Mulet,SimóPiera iMiquelBadia. JosepBorràs,Dencàs, ManuelGalés, Pere Valldeoriola, quim Dardalló, AmadeuAragay, JoanBallesta, Josep Lluís Companys, Pere Mestres, Joaquim Llorens, Joa- tè Executiu Central, amésdeperJordi iFrigola,per: del partit, el qual estaria acompanyat en aquest Comi - Congrés va reescollir Francesc Macià com apresident tia enundelsprincipalsdirigentsnacionalsd’ERC.El tral delpartit.L’entrada aladirecció nacionalelconver- escollits performar partdelnouComitè Executiu Cen- Decoratives deMontjuïc,fou undelssetze membres d’Esquerra Republicana, celebrat alPalau delesArts tic. El25dejuny de1933, enel2nCongrés Nacional salt endavant considerable enelseucompromís polí-

Aquell noucàrrec va coincidir ambunanova res- El Comitè Executiu Central era completat pels re- Uns mesosméstard, MartíJordi iFrigolava fer un de març de1933, p. 1. «Conferència del diputat Sr. Francesc Arnau Cortina», Ferm defensor de l’escola laica, va 47

Ara, 23 solteres ivídues.Jordi iFrigolaconsiderava: que noestiguessin subjectes al’autoritat marital,les cional, hihavia quidefensava unvot limitat alesdones eleccions de 1933. Amb anterioritat al debat constitu- 1931, tot iquenovan poderexercir-lo finsaaquestes incorporat alaConstitució aprovada eldesembre de eleccions generals. Eldret delesdonesalvot s’havia primeres eleccions espanyoles ambsufragi universal. 1933. Tot iquel’abstenció va serforça alta,van serles Corts iconvocar eleccions peral19denovembre de Govern, ManuelAzaña,queva decidirdissoldre les govern català. la tramitació delaLlei de Contractes deConreu del bretot ambmotiudelesreivindicacions catalanes iper polítiques estatals eren cadavegada mésevident, so- tació entre elgovern espanyol ilaGeneralitat perles arreu delterritori, itambéentre governs. Laconfron- eficaçment l’atur, Tot plegat causava moltes tensions ció laboral delstreballadors, noesva podercombatre la República. Tot iquehiva haver millores enlasitua- va reformar l’exèrcit per assegurar la seva fidelitat a sa al’escola, enreduïa elseupoder. Alhora, tambées la supressió del’obligatorietat delaformació religio- què, lalegalitzaciódeldivorci idelmatrimoni civili ri. Va provocar tensions amb l’Església catòlica per- provocar fortes reaccions itensions arreu delterrito- alista havia iniciat tota unapolíticareformista queva tensions arreu delterritori. Elgovern republicà-soci- mers enunclimad’inestabilitat iatur queprovocava tens. Elcontext políticieconòmic estatal estava im- 2.9. Eleccions aCorts Republicanes Era elprimercop quelesdonespodienvotar enunes Tot plegat va provocar ladimissió delpresident del El 1933 va serunany convuls ipolíticamentmoltin- el dret del sufragi i d’això resulta que la força electoral és inferior aldelesdonescasadesa quelalleiveda rament elnúmero devíduesisolteres que podran votar dueix considerablement elcens electoral femení. Segu- fer relluir lesseves opinionssinóatravés del marit,re- rioritat política davant de lesdemésiimpossibilitada de la dona casada col·locada així en un pla d’absoluta infe- «Aquesta restricció, que resulta força humiliant per 67 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 68 MARTÍ JORDI I FRIGOLA JOSEP MARIASAGARRA /ANC Ventura Gassol, Francesc Macià,Antoni Dot,JoanCasanovas, JoanTauler, JosepDencàs... A lamesahiapareixen entre d’altres: JosepBorràs, Pere Mias,JoanBallesta, JaumeAiguader, en elqualMartíJordi iFrigolafou elegitmembre delComitè Executiu Central. 2n Congrés Nacionald’Esquerra Republicana, celebrat alPalau delesArtsDecoratives deMontjuïc, Barcelona, 24dejuny1933 49 48 ment diferents. Tot ilavictòria envots d’ERCidelcon - front alsdursmoments alsques’hauriend’enfrontar. els sectors del’esquerra, d’estar cohesionats perfer un intens sentitdelaresponsabilitat perpartdetots ta incipientquenoespodiaperdre devista, iquecalia agrària. publicana, ajornant,entre altres projectes, lareforma terior delaCEDA, iniciésunarectificació del’obra re- mar queelnougovern deLerroux, ambel suportex 12,5% delsvots. Elresultat deleseleccions van confor - ballero, va perdre 56escons passant arepresentar el mentre queelPSOE,liderat perFrancisco Largo Ca- tido RadicalRepublicano d’Alejandro Lerroux el21,6%, davant va obtenir un24,3% delsvots, ielcentrista Par - pública. LaCEDA, ambJoséMariaGilRobles alcap- alemany, quenohavia declarat laseva lleialtat alaRe- tit conservador i catòlic, admirador del feixisme italiài de Derechas Autónomas (CEDA) alesCorts, un par- partits, amblairrupciódeConfederación Española blicà. Elresultat va suposaruncanvi enelsistema de socialistes quehavien governat elprimerbiennirepu- una clara victòria davant delsrepublicans d’esquerra i partits decentredreta idreta espanyols obtinguessin però, estava unidaiorganitzada, provocant queels arribava enfrontada pelsconflictes socials.Ladreta, panyola conformada per republicans i socialistes hi

A Catalunya, però, elsresultats van sersensible- Considerava que hi havia una clara tendència feixis- Segons Jordi iFrigola: A leseleccions delnovembre de1933, l’esquerra es- ment elsméslleusmoviments delamassa.» copsar lesinquietudspopularsque l’observar atenta- mans i,entanthipermaneixi,nohaaltra manera de la delsbarons.» femenina norepresenti gaire mésd’unaquartapartde 23 dedesembre de1933, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA. «Elparlamentarismeencrisi», Ara, res eleccions», Baix-Empordà, 15demarç de1930, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA.«Davant delesmésomenys prope- «La democràcia republicana ha caigut en males 48

49 - presentés elproletariat: cidida políticad’esquerra, quefos socialitzadora ire- al setmanariAra dental enmansdeRamirDeulofeu. Corts Republicanes perERC,quedantl’alcaldia acci- querres dePalafrugell, va serescollit diputat a les escons, 28enfront els26d’ERC. talanes (ACR-PNRE)— facilità quelaLligaassolís més electorals: la d’ERC i la de la Coalició d’Esquerres Ca- junt delcatalanisme republicà, ladivisióenduesllistes 50 Conreu delgovern català. de les dificultats per aplicar la Llei de Contractes de tar resoldre elsconflictes agraris delmoment,derivats arreu delterritori eren unmecanismecreat perinten- les comissions arbitrals agràries queesvan constituir enfront delsconflictes delstreballadors dela terra, i di iFrigolajahavia demostrat sensibilitat illuitaferma els conflictes derivats dels contractes de conreu. Jor- la Comissió Arbitral Agrària aPalafrugell perresoldre gellenc va designarJordi iFrigolacom apresident de El desembre, Jordi i Frigola comentava enunarticle Josep Sagrera, l’alcalde i líderdelcatalanisme d’es- Va seraquellmateix mesqueelconsistori palafru- tits delareacció.» bre, guanyades, ellssabendequinamanera, pelspar- cràcia perdut d’ençà deleseleccions del19deNovem - precís retrobar, urgentment, elritmedelanostra demo- la soluciódellursproblemes econòmics. Iperaixò, és ment, elshiasseguri lapaudelseuviure i,al’ensems, piracions d’emancipació. Cal una política que, honrada- d’ells, a sacrificar aaquest afany depau, llurs justes as- peró nopodenresignar-se, iseriainhumàexigir-ho 16 dedesembre de1933, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA. «Després delmoviment faista», Ara, «Els obrers delanostra terra sónanhelososdepau, ques’havia d’imposarunaforta ide- 50 69 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 70 MARTÍ JORDI I FRIGOLA Martí Jordi iFrigola. liderada per les eleccions municipals, d’Esquerra pera d’Unió Republicana i elmanifest electoral la candidatura Ara publicitava 9 denovembre1933 AMP 3 la Generalitat deCatalunya. en elprimerbienni republicà, ialhora alentiaelstraspassos decompetències a del govern espanyol obstruïa elprocés dereformes ques’havien dutaterme talunya elgovern republicà volia aprofundir enl’autonomia, elgirconservador entre larealitat catalana iespanyola esfeia cada diamésevident. Mentre aCa- confluència enaquestes noves eleccions municipals. apresa del’error d’anar dividitsalesanteriors eleccions, portaren aunanova metessin defensar ambmésforça l’autogovern deCatalunya. incorporava elselementsescinditsdelPNRE, tancantferides internes queper- la Generalitat, component un govern d’unitat esquerrana icatalanista, quere- havia trasbalsat elpaís.LluísCompanys fou elegitnoupresident delGovern de arran larecent mortdelpresident Francesc MaciàeldiadeNadal de1933, que L’Opinió, ifundaren elPartit Nacionalista Republicà d’Esquerra (PNRE). per alpresident Macià.Aquests dirigentscrítics disposaven delseupropi diari, Lluhí, Antoni Xirau iJosepTarradellas, enfrontats alsector d’Estat Català, pro- haver sigutexpulsats delpartit,l’octubre de1933, elsconsellers idiputats Joan vots àmpliament,tot iperdre enescons perhaver anat separat enduesllistes. CEDA; mentre quea Catalunya, elrepublicanisme catalanista havia guanyat en en significat al’Estat espanyol unseriós avenç deladreta antirepublicana dela me republicà. Les eleccions aCorts Republicanes delnovembre de1933 havi- neralitat, quedisposava d’aquesta competència al’Estatut d’Autonomia. Unes eleccions municipals,exclusivament deCatalunya, convocades perlaGe- en presentar-se com acandidat aleseleccions localsdedosdiesméstard. any en la seva plaça de funcionari com a oficial de secretaria de l’Ajuntament, 3.1. Les eleccions municipalsde1934 Alcalde dePalafrugell Així doncs,esvivienunsmoments d’alta intensitat políticaenquèelcontrast La commoció delamortMacià,elnoulideratge deCompanys ilalliçó Les eleccions municipalsarribaven, amés,enunclimadegran emotivitat, La divisióhavia sigut,enbonamesura, degudaaunacrisiinterna d’ERC,en El context políticlesconvertí enunafitaelectoral importantperalcatalanis- El 12degenerdel1934, MartíJordi iFrigolasol·licitava unaexcedència d’un 71 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 72 MARTÍ JORDI I FRIGOLA Corts Republicanes. diputat ales d’haver estat elegit mort dosmesosdesprés Josep Sagrera l’alcalde republicà Ara homenatjava 3 defebrer1934 AMP 52 51 ca espanyola. Tal com escriviaRovira iVirgili: accionària, Catalunya patiria molt més que la Repúbli - dos mesosenrere; mentre quesiguanyava ladreta re- la voluntat dereconquesta efectiva delterreny perdut tud democràtica ques’estenia arreu deCatalunya ide talanisme republicà seriaunaconfirmació delapleni- de generatravés deRàdioBarcelona: i progressista. Tal com va afirmarLluís Companys el13 superar-se imantenir unaobra degovern republicana embat mésenllàdelagestió local,com unrepte per blicà esva prendre leseleccions municipalscom un dures totalitàries. el generdel1933. Europa entrava enèpocadedicta- amb elfeixisme italiàilavictòria deHitleraAlemanya de laderiva autoritària queEuropa començava aviure tica ja que els seus líders s’havien manifestat a favor la CEDA podiaprovocar una involució antidemocrà- Les esquerres creien quelaforça queanava prenent

Si el resultat deles eleccions era favorable al ca- Enmig detota aquellatensió, elcatalanisme repu- La República espanyola viviaunaèpocainestable. a impedir-les.» tenir-les, ansencara lluitaren finseldarrer momentper osa a mansdels qui no solament nocontribuïren a ob- posar lesconquestes esquerranes d’aquella hora glori- pública idelainiciaciól’Autonomia, equivaldria a cap dedosanys inoumesosdel’adveniment delaRe- listes irepublicans autèntics! La victòria delaLliga,al nacionals, peralshomesd’esquerra iperalsnaciona- neralitat deCatalunya.» filles del sufragi del nostre poble, i el Govern de la Ge- les quals l’han determinat, només, les Corts Catalanes, nacional, jaquesónlesprimeres, ladata ielsistema de demà, diumenge, tenen pernosaltres unasignificació ner», La Humanitat, 14degener1934, p. 1. Antoni ROVIRA IVIRGILI.«Una data històrica. El14dege- manitat, 14degener1934, p. 8. «El President de la Generalitat alpobledeCatalunya», La Hu- «¡Quina negra vergonya seriaaixò peralscatalans «Les eleccions municipalsqueCatalunya celebrarà 52 51 les esquerres palafrugellenques» 53 55 54 1931, repetien alanova llista, com atitulars:JoanRo - tes era total. Finsacincdelsdeuregidors electes el ta Republicà. La continuïtat de noms de les dues llis- deral Nacionalista Republicana i el Centre Catalanis- eleccions municipalsde1931, formada perlaUnióFe- nova formulació delacandidatura guanyadora deles destriables: Catalunya, queelpresident LluísCompanys veia in- era clauperaaturar elsenemicsdelaRepública ide Esquerra Republicana deCatalunya. Federal delBaixEmpordà, quealhora estava adherita l’abril de 1932, vinculant-sedesdelsseusinicisalPartit Josep MartíiClarà, MoisèsGenover iPere Estanyol. Ruiz; icom asuplentsJosepSagrera, ArseniVergés, bot, MiquelRiera, Joan Rodríguez iJoanolaJosep me Fina,JoaquimFont, MartíJordi iFrigola,AlbertRi- Camós, JuliColom, EmiliCuixart, RamirDeulofeu, Jau - presentarien aleseleccions. Era formada per:Josep publicana d’Esquerra aprovava lallista amblaquales

La victòria delesesquerres enaquelles eleccions Unió Republicana d’Esquerra havia sigutcreada A Palafrugell, el10dedesembre de1933 UnióRe- trucció nacional.» ens permetidedicarelnostre esforç al’obra derecons- ens interessa tant una era de confiança idepau que plasmació delnostre Estatut; enaquest momentque van amb els carlins monàrquics en aquest moment de tuació aquèpot portar-noseltriomfde les dretes que tats. Invito, doncs,tots elscatalans quereflexionin lasi- toral abasedecombatre l’Estatut delesnostres lliber- que feren (nopodempasoblidar-ho) lacampanya elec- de lesdretes monàrquiques ireaccionàries espanyoles, República iaixò esveu clarament ambl’actitud ielgest «Unió Republicana d’Esquerra», Ara, 14d’abril de1932, p. 1. d’abril de1932, p. 2. «Notes diverses. Unió Republicana d’Esquerra», Ara, 28 manitat, 14degener1934, p. 8. «El President de la Generalitat alpobledeCatalunya», La Hu- «La sortdeCatalunya està enllaçadaamblasortde 53 55 era lacontinuació i 54 Com a«unióde 73 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 74 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT van dirigir-sealcementiri atributarunhomenatge al’exalcalde JosepSagrera. l’alcalde MartíJordi iFrigolatots elsmembres delamajoriaconsistorial Commemorant eltercer aniversari delaproclamació delaRepública, Palafrugell, 14d’abrilde1934 58 57 56 sultats ambun56,1% delsvots. dà fou lacomarca onlescandidatures d’ERCassoliren elsseusmillorsre- per la Lliga van superar els 412.000 vots (41,4%). Justament el Baix Empor- de 521.000 vots (52,4%), mentre quelescandidatures dedretes liderades un amplitriomfalamajoriadeciutats ipoblesdelpaís,aconseguint més aquesta obra degovern progressista imodernitzadora. clis sanitarisdelaGeneralitat. UnióRepublicana d’Esquerra volia continuar lós iunpreventori dediverses malalties,fent dePalafrugell undelssubnu- havia de disposard’un Institut de Maternologia, un DispensariAntitubercu- En sanitat, s’havia adquirit lafincaperinstal·lar l’Hospital Comarcal, que l’ampliació delesescoles graduades ilainstal·lació del’Escola deLlofriu. l’Escola d’Idiomes,laBiblioteca Popular ilaSaladeConferències; aixícom ciat lesobres delnouedificiquehavia d’acollir l’Escola d’Arts iIndústries, zat noves obres com elparvulariil’escola primària.Encultura s’havien ini- via pública,eixamplant elscarrers principals.Eneducació, s’havien priorit- d’un servei d’enllumenat públic, d’abastiment d’aigua potable i millorant la Primo deRivera. Havien fet unatascaambcara iulls,dotantelmunicipi tió centrada a reparar elsestralls delfunest consistori delaDictadura de al seudeixeble mésbrillant. confiança delmestre Sagrera, qued’aquesta manera passava el testimoni grera. Aquest cop lallista serialiderada perMartíJordi iFrigola,l’homede I dos ho feien com a suplents: Arseni Vergés i l’alcalde sortint, Josep Sa- dríguez iJoanola,JuliColom, RamirDeulofeu, JaumeFinaiJoaquimFont. lada perMartíJordi iFrigola: donar lavictòria alacandidatura d’UnióRepublicana d’Esquerra, encapça-

Jordi iFrigolasesentiacontent pels resultats obtingutsiescrivia: Les candidatures municipalsd’esquerres liderades perERCvan assolir L’esquerra palafrugellencaespresentava després detres anys deges- res espanyoles.» constatar així,imésenaquests moments que lademocràcia trontolla enter - allunyar-la dels llocs de direcció de la cosa pública. És ben falaguer poder-ho A Palafrugell lajornadaelectoral va transcórrer ambtota normalitat, iva Lliga Catalana Unió Republicana d’Esquerra Candidatura Martí JORDIIFRIGOLA. «Elsvots delaLliga»,Ara, 27 degener1934, p. 1. «Dades deleseleccions aPalafrugell», Baix-Empordà, 27 degener1934, p. 4. Raimon SOLER.«Les eleccions municipals de1934 aCatalunya». «Una vegada més,elpoblecatalà, hasapigutrebutjar l’assalt dela“Lliga”i 58 57 56

2.507 1.238 Vots 29,60% 63,51% % Regidors 10 6 AHCB (MIREVISTA) Martí Jordi iFrigola. 1937 75 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 76 MARTÍ JORDI I FRIGOLA adjacents. eliminat lestombes de laquals’havien a lapropaganda política, en unafotografia destinada guarnit d’ofrenes florals, de JosepSagrera, El mausoleu 14 d’abrilde1934 Palafrugell, L. CASANOVAS /MRJT 60 59 Va rebre deuvots afavor icincenblanc. mitjançant lavotació secreta delsconsellers electes. municipal, esprocedí al’elecció d’alcalde-president de 1934, quan,d’acord i111delaLlei ambelsarticles71 3.2. NoualcaldedePalafrugell pitalet, Justa Goicoechea iaMataró, Consol Nogueras. primeres regidores aSabadell,FidelaRenom, al’Hos- caldessa delahistòria, Nativitat Yarza, aBellprat; iles cipalisme feminista acasanostra van ser:laprimera al- 8.000 homes. Unínfim 0,05‰. Les pioneres delmuni- en què hi va haver electes femenines. 4 dones entre igualtat decondicions queelshomes.Ilesprimeres nicipals aCatalunya onlesdonesvan podervotar amb renovadora delaRepública: serenament els resultats, per evitar obstacles a l’acció lítica econòmica capitalista. Feia unacridaameditar que tard od’hora sofririenlesconseqüències delapo- tic personal,havia caigutenarguments demagògics,i Creia queunamassa degent,mancadasentitcrí- la dreta, no podien donar aquell rendiment electoral. beneficiaven delapolíticaeconòmica defensada per que elsgrans industrials, propietaris irendistes quees considerava desproporcionats iincomprensibles, ja que laLligas’havia endutunbongrapat de vots que havia unapartdelasocietat catalana desorientada,i Ibídem. Martí Jordi i Frigola va ser elegit alcalde l’1 de febrer Aquelles van sertambélesprimeres eleccions mu- Malgrat lavictòria, Jordi iFrigolareconeixia quehi balladora iantagònics ambelcapitalisme.» ressos detots elsordres, sónafinsalsdelaclasse tre- ignoren forces dels seus components, que els seus inte- vèncer a tota la petita burgesia, de la gran veritat que ments defebre delacampanya electoral, ésladecon- 1934), p. 132revers. de 1934», Llibre d’actes del’Ajuntament dePalafrugell (1933- AMP. «Acta deconstitució delnouAjuntament, 1defebrer «La feina forta que tenim a complir, passats els mo- 60 59 62 Ibídem. 61 nomenament: la presidència iambundiscursbrillantva agrair elseu la seva trajectòria política,el poble dePalafrugell ha- blanc. tar amblamateixa votació: deuvots afavor icincen Joanola com aquart.L’elecció detots ellsva resul- Deulofeu com atercer; ifinalmentJoan Rodríguez i l’elecció deJaumeFinacom asegon alcalde;Ramir i ra que es van trencar als crits de dos minutsdesilencialamemòriadelsenyor Sagre- ca local». tra manera seriaportarunesperitfeixístic enlapolíti- beral, respectarien laminoriaconsistorial, «puixd’al- de lamajoriaesquerrana, entantque demòcrata ili- talana, alsqueva informar quelesaspiracions iideals dirigir unesparaules als representants delaLligaCa- «Visca Catalunya!». Iacontinuació esva procedir a Ibídem. Un cop proclamat alcaldedePalafrugell, va ocupar Pocs dies abans d’aquest moment tan important en En finalitzar el seu discurs de possessió, es van fer En elseudiscursdepresa depossessió, tambéva proletaries» retrocés enlesconquestes obtingudes perlesclases República enunsentitsocialitzantpertald’evitar un l’Alcaldia s’hadecaracteritzar enlatascadefermar la als d’esquerrisme idejusticia social;queelseupasper han de guiar elsseus actes, reflectits en elsseus ide- de lapoblació;queelsamicsjasabenpropòsits que seus ideals,alservei delsinteressos morals imaterials posarà tota la seva voluntat, tot el foc que neix dels porta responsabilitats, iquetinguentencompte això, es unhonorperalquel’ostenta, nodesconeix quecom- es diguéJosepSagrera Coromines: quesibeelcàrrec de patriotisme ideconseqüència política,queenvida vila, substituint aquell home digne, espill d’honradesa, bo enlairat alaprimera magistratura civildelanostra vosaltres, iperque algúhavía d’esser designat, emtro- «Senyors consellers, perlavoluntat delamajoria 62 61 «Visca la República!» 77 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 78 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT envoltats decompanys enunacelebració. Martí Jordi iFrigola,JoanRodríguez iJoanola,Tomàs Girbal,Fermí Vergés... Circa 1934 63 moment tancabdaldelaseva vida. comptar amblaseva experiència iconfiança enaquell setmanari re unacartadirigidaaldifuntSagrera ipublicadaal que Sagrera s’havia involucrat... sindicats de treballadors, de les entitats locals amb les donar-li l’últimadeu: companys de l’Ajuntament, dels tre l’entrada alagran multitudde ciutadansquevolien va serportat alaCasadeVila idesprés esva perme- pectes, va pronunciar un discurs molt emotiu. El taüt traspàs delquehavia sigutelseumestre enmolts as- nés, entre moltsaltres. MartíJordi iFrigola,afectat pel ri d’Ordre PúblicdelaGeneralitat aGirona, LluísPru- Josep Irla,MiquelSantalóiAntoni Dotoelcomissa - president delParlament, JoanCasanovas, elsdiputats van assistir destacades personalitats polítiquescom el l’exalcalde JosepSagrera. cialment MartíJordi iFrigola.El27 degener, moria via viscutuntrist esdeveniment, queva afectar espe- regidors queconformaven cada unad’aquestes. Foment, deSanitat ideCultura; iesvan nomenarels va establir quehihagués comissions deFinances, de molts païsosd’Europa id’Amèrica delNord. També es com jafuncionaven eficaçmentlesentitats localsen gola s’organitzà através d’unaComissió deGovern, 3.3. L’obra degovern municipal sep Sagrera i Corominas auncarrer delavila. vestíbul delaBiblioteca Popular, idonarelnomdeJo- una medalladebronze dedicadaalaseva memòriaal menatjar-lo més degudament, es va aprovar col·locar de dipositar-hilesdespulles.Aixímateix, pertald’ho- sep Sagrera, ioferir unacriptaalaseva família pertal peses ocasionadesambmotiudel’enterrament deJo- unanimitat que el consistori es fes càrrec de les des-

Uns diesméstard, Jordi iFrigolatambéva escriu- El seuenterrament va serunhomenatge popular, on El nouAjuntamentencapçalat perMartíJordi iFri- El pledel’Ajuntament va proposar iacordar per febrer de1934, p. 3. Martí JORDIIFRIGOLA. «Estimat senyor Sagrera...», Ara, 3de Ara onlamentava profundament nopoder 63 municipal dejuliol va aprovar un augmentde100.000 avenç importantperalmunicipi, perlaqualcosa el ple Palafrugell i les barriades de Calella i Llafranc. Era un març, elstreballs d’instal·lació d’enllumenat pública me ambl’empresa Energia Eléctricapercomençar, al Tamariu; així com lesgestions que es van durater - projecte d’urbanització ialineacionsalabarriadade altre aspecte adestacar del’obra degovern va serel llorar laneteja, benestar isalutpúbliquesdelavila.Un clavegueram públic,fet degran importànciaperami- construir conductes subterranis perenllaçarambel destaquen elsmúltiplespermisosconcedits pertalde terme diverses polítiquesmunicipals, entre lesque als vilatans oforasters queutilitzaven elservei. tava situadaalesafores delavila,icausava molèsties vant l’augment de població estival, ja que l’oficina es- reus alcentre delavila,per donarunmillorservei da- cometessin abusosenelspreus devenda. ta depreus enunllocvisibleipertald’evitar quees menjars ibegudesalesplatges quepengessin unallis- Així mateix, tambéesva obligarelsestabliments de dels diumenges,perincrementar elspuntsdevenda. rades alaviapública durant lacelebració delmercat acordar perunanimitat almaig,lainstal·lació depa- la vidaquotidianadelsciutadans.Elplemunicipalva marcal, esdevenint unllocdegran importànciaper fort augmentdepoblacióturística. ment problemàtica sobretot al’estiu quanhihavia un demogràficament ilagestió dels residus era especial- per lapartsuperior. LaCosta Brava estava creixent perill pera la salut pública, jaque no estaven tapats forma urgent. Elscarros derecollida representaven un blema delservei d’escombraries quecaliaabordar de nistratius encara estaven pendentsderesolució. torials, jaquemoltsdelsrecursos contenciosos iadmi- visió del’obra portadaaterme pelsajuntamentsdicta- feta pelprimerAjuntamentrepublicà referent alare- Lliga Catalana, va ser la revisió de ladocumentació l’equip degovern, tot ilaoposiciódeminoria Pel que fa a obres i urbanisme, el govern va dur a També s’aprovà la instal·lació d’una bústia de cor- El mercat municipalera unpuntdereferència co- En undelsprimersplensmunicipalsestractà elpro- Una delesprimeres tasquesqueva duraterme 79 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 80 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT Martí Jordi iFrigola,Tomàs Girbal,MiquelSantaló... fent l’aperitiu davant l’ermita. Sant SebastiàdelaGuarda,circa1934 van aprovar crear amb caràcter urgent perl’agost, una onals perfalta decapacitat alesaules.Per altra banda, s’havien negat algunesinscripcions a lesescoles naci- tenir lacreació deduesescoles deparvulari,atès que cal dePrimera Ensenyança, lesgestions pertald’ob- tes més.Per unabanda,van sol·licitaralConsell Lo- d’ensenyament i cultura van dur a terme dos projec - català. d’aleshores tots elsrètols públicsfossin redactats en En aquest sentit,proposà alpledejuliolqueapartir gua catalana, la cultura il’ensenyament aPalafrugell. Frigola tenia uninterès especialperafomentar lallen- Construccions perunimportde20.929,82 pessetes. gar alaCooperativa Obrera Palafrugellenca d’Obres i ció d’aquesta obra, queaprincipisdemarç esva ator- va, esva procedir aobrirunconcurs peral’adjudica- front aaquesta instal·lació. Davant laresposta positi- tions, queespodriadisposard’unasubvenció perfer des, elsva informar delresultat positiud’aquelles ges- ri-delegat delaGeneralitat a Girona, Josep Puig Puja- l’Escola d’IdiomesilaBiblioteca Pública.Elcomissa - va construint iqueacolliria l’Escola d’Arts iIndústries, ses d’instal·lació decalefacció alnouedificiques’esta- tal d’obtenir delaGeneralitat deCatalunya, lesdespe- carregar personalmentdeduraterme lesgestions per República. Enaquesta etapacom aalcalde, esva en- via defensat debenjove, abansdel’adveniment dela fer realitat la Biblioteca Pública, un projecte que ja ha- Martí Jordi iFrigola,enl’obra degovern municipalfou a objectiuelectoral. alhora, lacandidatura d’esquerres s’havia marcat com marcal, fet d’importànciacabdalperPalafrugell ique eren òptimespertaldedestinar-lo com aHospitalco- terme laseva tasca,van determinar quelescondicions condicions del’Hospitalmunicipal.Després dedura visitar elmunicipiambl’objectiu d’inspeccionar les rector general deServeis deSanitat, JosepIrla,van portant. El conseller de Sanitat, Josep Dencàs, i el di- aquest efecte. pessetes delpressupost ordinari perdestinar-los a L’equip de govern de Jordi i Frigola en qüestions Com adeixeble delmestre Sagrera, l’alcalde Jordi i Una delesfites més rellevants, personalmentpera El maigde1934 Palafrugell va rebre unavisitaim- aspectes claud’aquesta indústria, però lesqüestions va celebrar unaconferència internacional peratractar culat alComitè Suro-taper deCatalunya. Pel julioles rera, entantquealcalde, va seguirestretament vin- gola enladefensa delsinteressos delaindústria su- nua formant partdelmunicipideBegur. dugués aterme, iencara actualmentEsclanyà conti- litzar aquesta annexió van impedir que l’agregació es ralitat. Noobstant, elstràmits burocràtics peraforma- tot informant laConselleria deGovernació delaGene- cipi; unainstància queesva acceptar perunanimitat tar unainstància demanantlaseva agregació almuni- dia adonarmajorsgaranties alsempleats. tisfacció peral’alcalde Jordi iFrigolaque sempre ten- proposició esva aprovar perunanimitat, ambgran sa- empleats municipals i que aquestes es regulessin. La sició peraarribarunacord sobre lesjubilacionsdels ris perimpulsarl’establiment d’aquesta assegurança. espanyola per tal que adoptessin els acords necessa- als ajuntamentsdeCatalunya icapitalsdeprovíncia amb lesbasesdelconveni estipulat, ialhora, dirigir-se pida implantaciódel’assegurança demalaltiad’acord dirigir-se alGovern delaRepública demanantlarà- 1927. Enaquest aspecte, elplemunicipalva acordar a laConferència Internacional deTreball aGinebra del vents domèstics; unaproblemàtica queesva abordar laltia delstreballadors delaindústria, comerç iser- bava aEspanya elproblema del’assegurança dema- va fer unallarga explicació sobre l’estat enquèestro- dés elsinteressos delstreballadors. abans derebre elcàrrec laboral, quetambésalvaguar - pleats públics,iqueaquest incloguésunexamen previ sió deGovernació confeccionés unreglament d’em- blics. Atalefecte, pelfebrer, va procurar quelaComis- fer càrrec demillorar lescondicions delsempleats pú- la nova responsabilitat políticaqueostentava, esvolia era ladefensa delsinteressos delstreballadors. Amb una gratificació desdelpressupost municipal. escola d’estiu amb professors particularsquerebrien Finalment, atesa l’experiència prèvia deJordi iFri- Aquell mateix mes,elsveïns d’Esclanyà van presen- Pel maig,laComissió de Govern va llegirlapropo- Un mesméstard enelplemunicipal,Jordi iFrigola Un altre aspecte cabdalperaMartí Jordi iFrigola 81 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 82 MARTÍ JORDI I FRIGOLA JOSEP DOMÍNGUEZ/AFB Joan Selves, AmadeuAragay, JosepDencàs,MiquelBadia,JaumeAiguaderiVentura Gassol. i lesJEREC.Apareixen tambéalatribuna,entre d’altres, d’esquerra adreta: JoanAlavedra, Lluís Companys pren laparaula alafidemanifestació antifeixista convocada perEsquerra Barcelona, 29d’abrilde1934 65 Ibídem. 64 la Comisión MixtadelCorcho, d’àmbit espanyol, eren: observar queelsgrans terratinents queconformaven es van deixar ensegonterme. Jordi iFrigolava poder que mésinteressaven alacomarca delBaixEmpordà ves pèrdues. Sense saber-ho, aquell va ser l’últim ple al nicar alsseusfamiliars elméssentitcondol perlesse- presa surera catalana CanMario. Esva decidircomu- exalcalde dePalafrugell ifundadordelamajorem- exministre d’HisendadelaRepública; iJoanMiquel, me Carner, històric dirigent catalanista d’esquerres i que havia produït alconsistori lesdefuncionsdeJau- pecial perfer constar enactaelsentimentdetristesa ressos industrials contraris. SegonsJordi iFrigola: veia possible un acord ientesa entre païsosambinte- manifestar quenocreia enlaseva eficàcia,jaqueno pus deconferències internacionals, Jordi iFrigolava Després d’estar unbontemps involucrat enaquest ti- l’exportació desuro segons lesnecessitats industrials. ceptat laproposta de Josep Irlapercontrolar iregular El 3d’octubre elconsistori va celebrar unplees- Per aquest motiuaquests terratinents nohavien ac- dels interessos delspropietaris surers.» mera matèria, això és,passant unamicaperdamunt base unesmesures queassegurin elproveïment depri- l’ordinació efectiva delaindústria quehadetenir per tivament superada, en tant no es vagi decididament a la indústria.» ria iambaquests drets constituir unfons peraauxilis a nya” d’establir unsdrets alasortidadeprimera matè- cavall elprojecte del“Comitè Suro-taper deCatalu- da, elsesparvera. Per això varen combatre apeui canvi, especialmentenlesoperacions decompraven- bé com ésitot allòquetinguiunacerta aparença de 4. ferència Internacional», L’Autonomista, 23dejuliol1934, p. Martí JORDI I FRIGOLA. «Qüestions sureres. La darrera Con- «La crisisuro-tapera, nopodrà considerar-se defini- «[...] unstradicionalistes irreductibles. Tots elshiestà 64 65 a l’anticatalanisme deladreta monàrquica espanyola. entre elsgoverns del’Estat iCatalunya, idonant ales pesa el8dejuny pelTribunal, obrintunpols moltfort es peralegislarsobre aquesta matèria. Lalleifou sus- que elParlament deCatalunya no tenia competènci- Tribunal deGaranties Constitucionals ambl’argument havia demanat algovern central queportés lalleial Lliga, defensora delsgrans propietaris agrícoles, qui vat elParlament deCatalunya. Havia sigutlamateixa de laLleiContractes deConreu quehavia apro- marcada perl’anul·lació perpartdelgovern espanyol va votar-hi fermament encontra, jaqueaquesta venia no va comptar ambelsuportdelaLligaCatalana que nya idedefensa delavoluntat catalana. Laproposició sició d’adhesió dePalafrugell al’autonomia deCatalu- manda delcampcatalà. en dutaterme arreu d’Europa, iqueera unaantiga de- que treballaven, basadaenaltres reformes ques’havi- i pagesosesconvertissin enpropietaris delesterres de Conreu, mesura perafacilitar queelsrabassaires lament de Catalunya aprovava la Llei de Contractes vaga general. ta, il’esquerra obrera deMadridva respondre ambuna sos ques’hivan pronunciar, com unmoviment feixis- aquell mateix abrilqueesva interpretar, pelsdiscur- tirepublicana va convocar unamanifestació aMadrid encara més.Aquesta formació dedretes radical ian- José MaríaGil-Robles, líderde laCEDA, elcontrolés vocant lacaigudadelgovern l’abril de1934, ifent que fet queva ocasionarunagreu crisiinstitucional, pro- tent de cop d’estat del general JoséSanjurjoel1932, les responsabilitats contretes durant ladictadura il’in- ble governar; fins al puntd’exigir-los una amnistia per ser pressionat perlaCEDA, senselaqualera impossi- 3.4. Uncontext políticconvuls la normalitat políticadetot elpaís. després esproduïen elsFets d’Octubre quetrencaven que Jordi iFrigolava assistir com aalcalde, jaquepoc Pel maig,elgovern municipalva aprovar unapropo- També enaquellsmoments,l’abril de1934, elPar- A l’Estat, elgovern delaRepública nodeixava de 83 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 84 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MERLETTI /IEFC en suportalaLleideContractes deConreu. Manifestació derabassaires davant delParlament deCatalunya Barcelona, 12dejuny1934 66 nya deconsolidar laseva autonomia iestimular altres ció. Considerava queera essencial lamissió deCatalu- citat de l’Estat per a estructurar-se com una única na- a Espanya querepresentaven unaprova delaincapa- qual feia referència alsmúltiplescanvis políticsviscuts un articletitulat «Espanya, Estat senseNació», en el Jordi iFrigolapublicava aldiarigironí L’Autonomista, par diputats ialcaldes com Jordi iFrigola. a Girona, JosepPuigPujades,enelqualhivan partici- querra presidit pelcomissari delegat delaGeneralitat va celebrar ungran acte d’afirmació catalanista d’es- versari delafundaciódelCentre Republicà Català, es na d’Esquerra. de, agrupats al’entorn delasenyera d’UnióRepublica- hi van acudirmoltspalafrugellencs, ientre ellsl’alcal- gran manifestació antifeixista convocada aBarcelona, roella de Montgrí... L’endemà al matí, 29 d’abril, a la gur; Palamós, SantJoandePalamós, Pals, Torrent, Tor- re moltes altres fogueres delvoltant: SonRic,aBe- Vent. Desdelspuntsaltsdelmunicipiespodienveu- sès Genover, va encendre elfoc alpuigdelMolíde tià, ielpresident d’UnióRepublicana d’Esquerra, Moi- ser l’encarregat d’encendre lafoguera aSantSebas- voluntat detot unpoble. L’alcalde Jordi iFrigolava més significatius de la comarca, com a símbol de la pordà, el28d’abril, s’encengueren fogueres alscims de Catalunya diversos actes antifeixistes. AlBaixEm- prenent laCEDA, afinalsd’abril es van produir arreu nomia deCatalunya ielseudret aautogovernar-se. entredit», ments, intenten elsenemicsdelaRepúblicaposaren der delesnostres institucions que, enaquests mo- mant-se alseullociproclami lasobirania ielpo- de lanostra Catalunya elmanifesti obertament,afer- «tot aquellquesentil’esperit depàtria idellibertat va aprovar elconsistori, volia marcar lanecessitat que Davant lainestabilitat políticadelgovern espanyol, Uns diesméstard, afinalsdemaigienel tercer ani- Per protestar contra laderiva feixista queanava La proposició sobre l’autonomia de Catalunya que vers, 17demaig1934. d’actes de l’Ajuntament de Palafrugell (1933-1934), p. 182 re- AMP. «Proposició sobre l’Autonomia de Catalunya», Llibre 66 ésadir, esmanifestessin afavor del’auto- la seva pròpia identitat: pobles d’Espanya, com elbascogallec,areconèixer 67 catalans donar-los tot elsuportquefos necessari: der central iconsiderava queera undeure detots els ble basc,queencara estava sotmesaalatutela delpo- el pledelconsistori queentenia lesaspiracions delpo- principis desetembre, Jordi iFrigolava comentar en federal basquista Fernando Sasiaín. En aquella visita a bés lavisitadel’alcalde deSantSebastià, elrepublicà bre elnacionalismebasc,després que elmunicipire- futur. Enaquesta línia,tambéhavia escrit unarticleso- federal, on cada nació fos sobirana per decidir el seu

Així doncs,era partidari d’unprojecte federal ocon - nacionalitats naturals.» senta el principal obstacle, el fet de l’existència de les fer-se unanacióalseugust iperdestruir elquelirepre- d’espatlles a la realitat. Estat sense nació maldant per mònica, sentl’ideald’aquest Estat empenyat enviure cap; ara nila naciócastellana queapareix com ahege- tible delesllengüesrespectives. Ara nocompta amb sos, apareixen bendefinitsperl’empremta indestruc - procés d’assimilació centralista aquèhanestat sotme- rós d’aquests quatre grupsnacionalsque, ambtot iel Podria comptar ambelsuportvigo- i lesIllesBalears—. nya —ladelNord osiguilaCatalunya estricta, València país basciNavarra—; unida aPortugal; Catalu Galícia - dura, lesIllesCanàries,Astúries, Aragó—; Euscadi—el Castella —lesduesCastelles, Lleó, Andalusia,Extrema - dria tenir labaseferma dequatre grans nacionalitats: llor encara, confederal— a l’Estat espanyol, aquest po- ces reaccionàries quefinsara havien jugat amb ell. Com sives, difícilment podran aturar-lo odesviar-lo lesfor- meravellós que guiatots elspoblesenleshores deci- el camí,quepoblebascha sabut trobar ambl’instint tres enemicsqueelsdetota llibertat. Emprès no hapoguttrobar altres aliats queelsliberals, nial- tonomista, 27 d’agost de 1934, p. 4. Martí JORDIIFRIGOLA. «Espanya, Estat senseNació», L’Au «Si fos possible donarunaorganització federal —mi- «En laseva causadellibertat elnacionalismebasc 67 - 85 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 86 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP Lluís Companys. per partdelpresident de l’Estat Català arran delaproclamació Martí Jordi iFrigola «Ban» del’alcalde 6 d’octubrede1934 68 gran revolució. També esva seguirdeforma intensa a on lesforces d’obrers iminers van desencadenaruna populars van serimmediates, primerament aAstúries tava elnougovern de dreta extrema. Les reaccions cials aconseguits il’autonomia catalana querepresen- l’evident amenaçacontra laRepública, elsavenços so- Sis d’Octubre. La vaga es va posar en marxa davant tat ilesinstitucions catalanes, van conduir alsFets del de laRepública ideconflictes entre elgovern del’Es- una vaga general elmateix divendres 5d’octubre. republicans id’esquerres, il’Aliança Obrera va iniciar tres de la CEDA, va provocar l’alarma delssectors més Nuremberg. del NSDAP —el partit nazi liderat per Adolf Hitler—a fins i tot havia assistit de forma entusiasta al congrés xisme que s’estava extenent perEuropa, Gil-Robles trari: republicana, d’esquerres, laicaiantifeixista. batalla predilecte, doncsCatalunya era tot just elcon- zant. l’anticatalanisme passava aserelseucavall de dreta monàrquica, conservadora, catòlica ifeixistint- CEDA. Amblaconformació d’aquest nougovern dela Lerroux amblaparticipaciódetres ministres dela dies méstard, unnougovern presidit perAlejandro cació. tat negociadora ambelgovern català era unaclaudi- vern deRicard Samper, acusant-loquelaseva volun- José Maria Gil-Robles, va provocar la caiguda del go- a l’Estat espanyol. Elmateix dia1,ellíderdelaCEDA, 3.5. ElsFets delSisd’Octubre il’exili Aquest context decanvi derumbpolíticdelgovern Així doncs,l’entrada algovern d’aquells tres minis- La CEDA, amés,mostrava unclarvincleambelfei- La dimissió delpresident Samperva conformar, tres L’octubre va començar com unterratrèmol polític pobles com afont detota justícia idetota llibertat.» clares ipures delshomesqueestimen lallibertat dels a l’anar a jugar la gran partida, sabrà escoltar les veus Catalunya, enelmomentdedonargran pasdefinitiu, mista, 3desetembre de1934, p. 6. Martí JORDIIFRIGOLA. «Elnacionalisme basc», L’Autono- 68 diència algovern: va fer discursosperlaràdio, demanantserenitat iobe- tota laciutat. Alllarg deldia,elpresident Companys Obrera havia aconseguit quelavaga s’estengués per Unió deRabassaires. dirigir alcamppercontrolar laterra, organitzats perla Conreu estava enperill,iforma d’escamots esvan gesos que consideraven que la Llei de Contractes de Catalunya, on va haver una gran mobilització depa- 70 69 si s’havia d’entrar enlluita.Elclimadetensió queha- d’armes imunicionsalssoterranis del’Ajuntament per onària dePalafrugell, ivan amuntegar ungran dipòsit elements del sometent, varen crear la Junta Revoluci- cials, elsvaguistes mésrevolucionaris ielsprincipals de l’Ajuntament, dirigentsdesindicats, autoritats judi- da revolucionària ijuntamentambelsprimerscàrrecs millora socialdelpobleilallibertat del país. blicà, esquerrà i catalanista que tenia com a objectiu la va plenamentdisposat acomplir elseudeure derepu- tal com recordaria Agustí Cabruja.Jordi iFrigolaesta- que damuntseupoguésrecaure encasdefracassar», vicció, senseimportar-lipocni genslaresponsabilitat entusiasta, ambtota laseva fe iambtota laseva con- via compromès d’unamanera generosa, fervorosa i moviment catalanista irepublicà, ambel que la estava constantment informant-se del curs d’aquell ho feien a laresta de municipis catalans. Jordi i Frigo- de laGeneralitat perràdio, delamateixa manera que amb gran atenció, iescoltava elsdiscursosdelgovern

A Barcelona, elmigdiadel5d’octubre l’Aliança L’alcalde Jordi iFrigolaesva posaralfront del’ona- L’alcalde MartíJordi iFrigolaseguiaaquests fets profunda catalanitat iautèntic republicanisme.» vingui en cada moment als ideals que representa, de fa elquehadefer ifarà elquecalguisegonsmillorcon- nut el moviment produït arreu de les terres d’Espanya, d’agost de1938, p. 4. Agustí CABRUJA. «M. Jordi i Frigola», Constitucionals, p. 250. El Govern de laGeneralitat davant delTribunal deGaranties «El govern deCatalunya, quesegueixminutpermi- La Humanitat, «ell s’ha- 69 17 70

87 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 88 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT per tald’arribar aAndorra. Martí Jordi iFrigolaJuliColom, creuant desdeterres nord-catalanes elportd’Envalira, Port d’Envalira,14dejuny1935 71 que va arribararreu delterritori: la República Federal Espanyola, a través d’un discurs sident LluísCompanys va proclamar l’Estat Català de del Govern espanyol. Enmigd’aquest ambient,elpre- una manifestació contra lainvolució antirepublicana tegir elPalau delaGeneralitat, onalatarda acabaria mossos van ocuparlaplaçadeRepública perpro- mots delesJERECil’Aliança Obrera. Almigdia,els presència alscarrers depatrulles armadesdelsesca - celona. Lavaga esmantenia ambunclimatens perla d’abastir lapoblació. poguessin obrirentre les8i10delmatí, pertal frugell va concedir permíspertalqueelscomerços te 6d’octubre, però laJuntaRevolucionària dePala- l’esquerra s’organitzés. Lavaga va continuar eldissab- de tensió ielssectors dedretes intentaven aturar que guistes. Tot plegat va començar agenerar unclima lafrugell esva convertir enelpuntdetrobada delsva - Republicana d’Esquerra. tancats ambl’excepció delCentre Fraternal id’Unió dres, iontots elscomerços ientitats van romandre arreu delmunicipidurant lamateixa tarda deldiven - mateix lavaga general revolucionària, ques’estendria ça Nova, onelsindicalista JosepEscaléva declarar allà balladors quevan seguirlavaga esvan reunir alaPla- tot iquemaihavia estat afavor delaviolència.Elstre- disposat adefensar-se ambtots elsmitjanspossibles, via provocat la vaga era elevat, i Jordi i Frigola estava

A mitjatarda arribaven notíciesimportantsdeBar- A mesura que avançava el dia, l’Ajuntament de Pa- lliure imagnífica.» nitat enelcomú anheldebastir unaRepública Federal el nostre poblecatalà elmésgenerós impulsdefrater- el Govern Provisional delaRepública,quetrobarà en neral contra elfeixisme, elsinvita aestablir aCatalunya fortificar la relació ambelsdirigentsdelaprotesta ge- TALÀ delaRepúblicaFederal Espanyola, i,enestablir i facultats del Poder a Catalunya, proclama l’ESTAT CA Parlament, elGovern quepresideixo assumeix totes les de 1934. AHCB. «Bandeproclamació del’Estat Català», 6d’octubre «En aquesta hora solemne, ennomdelpoblei del 71 - 74 73 72 torial, talcom recordaria Cabruja: aquest motiu,ales8delvespre desdelaCasaConsis - nya com uncritdesuportalpresident Companys. Per ta iemocionant,havia detenir ressò arreu deCatalu- siderava quelaproclamació del’Estat Català, inèdi - un escenari deprotesta generalitzada arreu del’Estat. pular fos forta, hihaguésunacerta capacitat armadai ment complexa. Esnecessitava quelamobilitzaciópo- territori. S’havia fet enmigd’unasituacióextremada- blica al’espera quelavaga general triomfés arreu del ció volia crear ungovern provisional delanova Repú- deral, i aprofundir les reformes socials. La proclama- en l’autonomia catalana através delaRepública fe- «tothom corre armat finsalesdents». d’Esquerra i sindicalistes. Segons la premsa de dretes: es va anarrepartint entre elselementsdelSometent, moment, l’armament ques’havia agrupat alconsistori frugell ialsmunicipisquelaseguien.Apartird’aquell blicà alaproclama delGovern delaGeneralitat. dans dePalafrugell del’adhesió del’Ajuntament repu- emetre tambéun«Ban»pertald’informar elsciuta-

Martí Jordi iFrigola,com moltsaltres alcaldes,con- L’objectiu deCompanys era doble:anarmésenllà La revolució ilarebel·lió agafaven mésforça aPala- D’aquest manera, l’alcalde MartíJordi iFrigolava justes reivindicacions obreres.» mic delessagrades aspiracions delnostre pobleideles disfressat derepublicà, reaccionari istraperlista, ene- xecava bandera decombat contra unGovern deMadrid lunya, quedesd’aquell momentesdeclarava rebel iai- i del’Ajuntament quepresidia, ambelGovern deCata- có delaCasaConsistorial, essolidaritzàennompropi amb aquellafermesa queelcaracteritza idesdelbal- d’octubre de1934, p. 8. «Els fets revolucionaris a Palafrugell», La Veu deCatalunya, 18 respondència, 6d’octubre de1934. AMP. «Palafrugellencs». Fons Ajuntament dePalafrugell. Cor- d’agost de1938, p. 2. Agustí CABRUJA. «M. Jordi i Frigola», «M. Jordi Frigola, sensevacil·lacions decapmena, 72 74 La Humanitat, 73 17 89 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 90 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT Martí Jordi iFrigolatot just arribat aterres andorranes durant l’exili. Encamp, 14dejuny1935 vern, van serclauper alfracàs delaproclamació. com la falta d’unanimitat entre elsintegrants delgo- bilització perpart delGovern idels grupssocials,així hores. Segurament lainexistent planificació de lamo- feia dosanys. L’Estat Català havia durat tansolsdeu mediata l’Estatut d’Autonomia que havia estat aprovat fugir atemps aFrança; iesva suspendre deforma im- sonat, ambexcepció deJosepDencàsqueva poder no causarestèrilment mésvíctimes. la proclamació idemanava decessar laresistència per ge delpresident Companys onreconeixia elfracàs de per aquestes notícies. Laràdio anunciava unmissat- menge almatí, Jordi iFrigolaesva llevar trasbalsat el president Companys alcapdavant, esrendia. Diu- de laGeneralitat. Deuhores méstard, elGovern, amb mènec Batet aocupardemanera immediata elPalau Lerroux, quehavia enviat lestropes del general Do- panys era tot un desafiament per al nou govern de nís; iJosepM.Manich,enginyer delaCasaArmstrong. calde idirectriu delapatronal suro-tapera EusebiGe- fill MiquelEsteve; el comerciant MiquelAlsius;l’exal- ver iVíctor Vives; elfabricant JoaquimEsteve ielseu Entre aquestes personeshihavia elsenyor Mató Bell- nir-los iempresonar-los alscalabossos delconsistori. casa per casaa buscar persones de dretes per dete- cadenaria moltsd’altres. Algunagentarmadava anar pordà, ocasionantelprimeracte violentqueendesen- dactor delsetmanarideladreta catalanista, Baix-Em- armats ambrevòlvers atacaven JosepGaniguer, re- el suport.Mentrestant, aPalafrugell, unsextremistes armes iestar lesseves ordres, elqualelshiva agrair neralitat, JosepPuigPujades,aquivan notificar tenir posar-se adisposiciódelcomissari delegat delaGe- rona acompanyat detot ungrupdegentpertal de laComissaria DelegadadelaGeneralitat. Els revolucionaris gironins esvan concentrar al’edifici calde gestor, itambéva proclamar l’estat deguerra. mar l’Estat Català just després deconvertir-se enal- seguir lespasses delpresident Companys, iva procla- blicana a l’Ajuntament, Joaquim de Camps i Arboix,va El Govern delaGeneralitat va serdetingutiempre- La proclamació del’Estat Català perpartdeCom- Aquell mateix vespre Jordi i Frigola havia anat a Gi- A laciutat deGirona, elregidor delaminoriarepu- 75 gon itercer alcalde, JaumeFina iRamirDeulofeu; els palafrugellenc hiconstaven: elsdesignats com ase- aquesta interlocutòria deprocessament delmunicipi els quejaeren coneguts com els Fets d’Octubre. En rebel·lió militar, perla seva presumpta intervenció en contra diversos habitantsdelmunicipipeldelicte de a larevolta delamateixa manera. a lacomarca, doncsnotots elsmunicipiss’havien unit trobat alconsistori palafrugellencésunfet destacable caixes depòlvora solta». 6.000 cartutxos decaça,moltscarregats ambbala,20 les perapistola, 300càpsulesperarifleiRemington, bina mauser, 6 rifles, 4 escopetes, 26 caixes de càpsu- de ciment,1palangana,11revòlvers, 10pistoles, 1cara- dinamita, 40metres demetxa, 100detonadors, 1sac pots deconserves perabombesdemà,25quilos xa, 39 boixes decarro peralafabricació debombes, 51 era moltmésextens: «11bombescarregades- ambmet fia publicadaaBaix-Empordà el13d’octubre, l’arsenal ta enpreparació, però segonslainformació ifotogra- d’onze bombes degudament preparades i unes vuitan- onari irepublicà. EldiariLa Veu deCatalunya parlava d’haver delluitarperdefensar elmoviment revoluci - bes, armesimunicionsqueestaven preparades encas tament, on van trobar un veritable arsenal de bom- participat enlarevolució. La Aurora com apresó detots elssospitosos d’haver era tannombrós queesva haver d’habilitarlafàbrica nombre de detinguts dels partits d’esquerra i sindicats d’octubre, l’exèrcit havia pres elcontrol delaciutat iel persones arreu delterritori. AGirona, eldiumenge7 Sometent, entre d’altres. Esvan detenir mésde3.500 la revolució, però tambédesindicalistes imembres del secució dels polítics catalans que havien participat en sident Companys. conseqüències peralsquehavien donat suportalpre- en aestendre’s arreu delterritori, itambélesmateixes

Es va dictarunainterlocutòria deprocessament A Palafrugell, la Guàrdia Civilva registrar l’Ajun- Amb lesposteriors hores idies,esva iniciarunaper- Les notíciesquearribaven deBarcelona notardari- tubre de1934, p. 2. «Els fets revolucionaris aPalafrugell», Baix-Empordà, 13d’oc- 75 Laquantitat d’armament 91 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 92 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT amb «Rhin»unamascota queadoptàenelseuexili. Martí Jordi iFrigolaalaplaçaPríncep Benllochdelacapitalandorrana, Andorra laVella,14dejuny1935 76 la Marenda, alaCatalunya delNord. trols delescarreteres ivan poderarribaraBanyuls de el camiód’unamic,van aconseguir superar elscon- haver derefugiar-se unsdiesenun mas.Finalment,en vendres ambbarca però nohovan aconseguir ivan i foscor delanit,elsvolia ajudaramarxar finsa Port- lom. UnamicpescadordeLlafranc, aprofitant laboira nicipi juntamentambelseucompany regidor JuliCo- país, l’alcalde Martí Jordi i Frigola va abandonar el mu- Tormo iEliseuVentura. Riell, JosepSabater, JesúsSolà, Jaume Sureda, Àngel Lluís Puignau,JoanPujades,DomènecRadresa, Lluís Lluís Pau Canals, Joan Pinós, Llorenç Prat, Emili Puig, ís Niell,Francesc Padrosa, LluísPannon, Pere Pareras, nest Isern,Leandre Isern,Ferran, Francesc Moret, Llu- ris, BaldomerFelip, MoisèsForgas, HerminiGubert,Er- persones: Joaquim Busquets, Salvador Coll, Joan Co- elements comunistes delBlocObrer Camperol ialtres sos en aquesta causa, entre els que hi havia alguns só deGirona. Tomàs Girbalqueva serportat directament alapre- cats alafàbrica LaAurora, excepte eljutge municipal Tomàs Girbal. Massot iGuillemRoques; ieljutge municipalimetge di Fayet; elcaporal isots-caporal delSometent, Joan Pau Palau iPere Pey; elcapdelapolicialocal,Elpi- Pere Cuscó; membres delaCNTcom Llorenç Ferrer, destacats sindicalistes com EmiliColl, MiquelColl i tí i Clarà, Ricard Presas, Francesc BrunetiLluís Gubert; publicana d’Esquerra com Moisès Genover, Josep Mar- Ribot, MiquelRiera iJosepRuiz;membres d’UnióRe- consellers municipals,EmiliCuixart, JoanFont, Albert molts companys enrere. per fugirdelapersecuciópolítica, deixaven lafamília i majoristes defruitafinsafinals d’any. Amb gran pesar, on perguanyar-se lavidavan treballar enmagatzems en Martícom enJuli Colom van decidiranaraAlgèria, dies aPerpinyà però, segons lahistòria familiar, tant

Davant la persecució dels revolucionaris arreu del En total quaranta-vuit palafrugellencsvan serinclo- Tots ellsvan serdetinguts.portats aGirona, itan- Diari, 19d’agost de1981,p. 15. Francesc FERRERIGIRONÈS. «MartíJordi iFrigola», Punt 76 Van passar uns lià Cufí,MartíForgas, Ernest Isern, Leandre Isern,Joan varez, Francesc Brunet,JosepColl, Salvador Coll, Ju- Palafrugell eldissabte 12degener 1935: ArturÀl- tubre, enpetitsgrups,finsqueelsúltims van tornar a presos quenotenien responsabilitats enelsFets d’Oc- A partird’aquell momentesvan començar aalliberar als detinguts,iaixíalliberar-los elmésaviat possible. gestions pertramitar els sumaris iexpedients oberts sep Girbau,pertaldesol·licitar-liques’agilitzessin les llenques esvan entrevistar ambl’alcalde substitut, Jo- foment delturismealazona. en què es va fer càrrec de l’alcaldia es va centrar en el d’alcalde JosepGirbau,quedurant elsquinze mesos viment revolucionari. Aixídoncs,va ocuparelcàrrec ga Catalana jaque capd’ells havia participat enelmo- reorganitzar l’Ajuntament ambelsconsellers delaLli- li. Elcomandant va manifestar enaquellplequecalia sigut detinguts,empresonats ohavien marxat al’exi- que tots elsd’UnióRepublicana d’Esquerra jahavien de laminoria,pertanyents alaLligaCatalana, mentre bre. Enelpleextraordinari hiassistiren elsconsellers Pau Corominas queva sernombrat elmateix 7d’octu- dia Civil,LuísCordón, iambl’assistència del’alcalde ria alconsistori, ordenada pelcomandant delaGuàr- el 18d’octubre esduiaaterme una sessió extraordinà- Vilanova ilaGeltrú. Economia delGovern delaGeneralitat iexalcalde de i ambJoanVentosa iRoig, exconseller d’Agricultura i de laSeud’Urgell idiputat alParlament per Lleida; de laGeneralitat aGirona; ambEnricCanturri,exalcal- trobarien amb Amadeu Oliva, comissari d’Ordre Públic a peulesmuntanyes cobertes depamsneu.Allàes marxar aAndorra onarribaren maletaenmà,creuant tava alseuonclecartes delsseusamicsd’esquerres. ven avisitar, inclosalanebodaMariaRosa, quepor- bé va passar unsdiesambells.Algunsamicselsana- Marenda, iquanenJulis’hiva traslladar, enMartítam- lom creuaren lafrontera instal·lant-se aBanyuls dela nou alaCatalunya delNord. LadonaielfilldeJuli Co- mavera de1935 quantornaren mésaprop decasa, Un mesméstard, unacomissió dedonespalafruge- Mentre Jordi iFrigolaromania al’exili, aPalafrugell A puntd’encetar l’estiu, amitjansdejuny van decidir En MartíienJulivan romandre aAlgèriafinslapri- 93 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 94 MARTÍ JORDI I FRIGOLA Joan Ventosa iRoig. de Vilanova ilaGeltrú, i Economia iexalcalde i l’exconseller d’Agricultura Enric Canturri, de laSeud’Urgell, el diputat iexalcalde i JuliColom, s’hireconeixen Martí Jordi iFrigola A mésde pels Fets d’Octubre. Un grupd’exiliats catalans. estiu de1935 Andorra, MRJT 77 de Catalunya: les esquerres aleseleccions. SegonsescriviaLa Veu vocar eleccions peral16defebrer de1936. Finalment, aquest va decidir dissoldre lesCorts i con- tres de la CEDA i el president Niceto Alcalá-Zamora. Madrid, doncshihavia xocs constants entre elsminis- cada cop més inestable. La dreta no es va consolidar a Fets d’Octubre, la situació política anava esdevenint 3.6. Retorn del’exili ialcaldedenou guez iJoanola. Emili Cuixart, JaumeFina,JoaquimFont iJoanRodrí- Jordi iFrigolaelsregidors JosepCamós,JuliColom, ment varen serprocessats per rebel·lió l’alcalde Martí en Martíjaestrobava al’exili ambJuliColom. Final- serien processats perrebelia. Enaquellmoment,però, jat Instructor, i en cas de no fer-ho, se’ls advertia que Joan Camóseren citats apresentar-se davant elJut- tura. reno, DomènecRadresa, MiquelTeixidor iEliseuVen- Lluís Mas,JoanMorató, Llorenç Moreno, Leandre Mo- s’havia instaurat. fer front democràticament alrègim antirepublicà que tava entusiasmadaambelrepte deles eleccions per A lapremsa dretana esparlava delaporquetenien A mesura que anaven passant els mesos, des dels El mateix novembre, MartíJordi iFrigolaelregidor Però la realitat era que la premsa esquerrana es- ment aCatalunya.» plantejats alesterres d’Espanya engeneral iespecial- xi exterioritzar elquepensensobre elsproblemes vius què noentenen, nopasperquè lacensura noelsdei- d’un pensamento d’una concepció de govern és per- els articles de llurs diaris no hi ha ni el més petit rastre la passió ol’odi. Isinienelsdiscursosdellurs homesni llurs mítingsiescriure enllursdiaristot elqueelsdicta lunya), Baix-Empordà, 4degener1936, p. 2. «La pordelesesquerres aleseleccions» (DeLaVeu deCata- «Es queixen delamanca dellibertat ipodendiren 77 79 78 diada del16defebrer». Ara, que havia sigutsuspès.Tal com titulava elsetmanari sonat irecuperar laGeneralitat deCatalunya il’Estatut nyol, restituir elgovern legítimqueestrobava empre- 30.000 presos dels Fets d’Octubre a tot l’Estat espa- programa comú: decretar unaamnistia peralsmésde principis degener, onrecordava: ri delPoble»: cions municipals,ihofeia amb unnousubtítol: «Dia- carrers palafrugellencsperfer campanya perleselec- partits sindicats ipremsa esquerrana. Ara çar a aixecar-se la clausura existent sobre locals de s’uniren sotaelnomdeFront Popular. de Catalunya. Alaresta del’Estat lesesquerres també cà d’Esquerra, Unió de Rabassaires i Unió Socialista ra, Partit Obrer d’UnificacióMarxista, Partit Republi- talà Proletari, Partit Nacionalista Republicà d’Esquer- Republicana, Partit Comunista deCatalunya, Partit Ca- Esquerra Republicana deCatalunya, Acció Catalana republicana, elFront d’Esquerres deCatalunya amb: puls ilideratge d’ERCvan conformar unagran coalició zar lesopcionsaladreta deguanyar-los, isotal’im-

Les esquerres compartien unpotent imobilitzador Jordi iFrigolava enviar unarticledesdel’exili a Amb laconvocatòria deleseleccions, van comen- Les esquerres espresentaven unidesperminimit- “Ara” estava enelseulloccom hiestava ambladignitat va elneguitsolemned’aquell momenttranscendental! màrtirs elsempenyen.» persecució són més vivents, més ferms iels nostres perquè avui aquests ideals,trempats eneldolordela querra amb més entusiasme i més fermesa que mai, veritable camí,ARA surtadefensar elsseusidealsd’es- sives, quan la República està a punt de retrobar el seu Ara, 29degener1936, p. 1. Ara, 29degener1936, p. 4. «trenta milhomeshonrats esperen entre reixes la «[...] «ARA torna alapalestra. Enaquestes hores decis- aquell darrer editorial d’”Ara” enelquehialena - 78 79 tornava als 95 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 96 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT Martí Jordi iFrigolaJuliColom. D’esquerra adreta: JosepCamósilaseva esposa,RamirDeulofeu, Dunjó, Grup depalafrugellencsexiliats apuntderetornar capaCatalunya. Encamp, 7degener1936 81 80 mai. Tot seguit, van acordar enviar un telegrama anun- prendre la tasca esquerrana amb més entusiasme que satisfacció iquemostraven elseuferm desig dere- dirigents, socisimilitantsquenodissimulaven laseva reoberta, laseuva serimmediatament ocupadaper popular iva romandre tancat quinze mesos.Uncop va serclausurat l’octubre de1934 arran delmoviment d’Unió Republicana d’Esquerra aPalafrugell. Ellocal l’aixecament delaclausura quepesava damuntlaseu des del’exili onexpressava que: mestre Sagrera, JuliColom tambéva enviar unarticle Pocs diesdesprés d’aquells articlesesprocedia a Aquell mateix mes,enl’aniversari delamortdel les seves ambicions.» ció idevergonya sóncapaços d’assolir la satisfacció de de lesànsiespopularsique, solsenmoments d’excep- bilitat a tots aquells homes que representen l’antítesi Coromines iperaentronitzar, enelsllocsderesponsa- drem interès enaclarir. mes d’esquerra que algun dia no massa llunyà, tots tin- llenques bastís unallegendadeterror entorn delsho- 34 perquè lafantasia morbosadelesdretes palafruge- venia preparant. mentalitat sàdicadelesseves dretes feia temps queli embolcallat entota laxarxa d’odis id’intriguesquela que elpublicàvem érem alapresó oal’exili!» que tinguésrelació directa ambelperiòdic:tota lacolla l’ordre desuspensiónolapogueren comunicar aningú que esferen amosdetot després del6d’octubre, però “Ara” deixà depublicar-se;fou suspès perordre dels pà perPalafrugell sotmetent-lo aunrègim deterror. I placablement enemicsdelesànsiespopulars,s’escam- el 6d’octubre. Elverí d’unspartitsid’unesclasses im- de sempre elpoblepalafrugellenc!...Després, després «La tomba sagrada», Ara, 29degener1936, p. 4. 29 degener1936, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA. «Hanpassat quinze mesos...»,Ara, Calgué tot això peraenderrocar l’obra deSagrera «Calgué el 6 d’octubre perquè Palafrugell es veiés [...] Calgueren els fets de la tardor del 81 80 cepció deJosepCamós quearribariadel’exili unsdies la, acompanyat detots elsseusconsellers —ambl’ex i memorable del6d’octubre de1934. Jordi iFrigo- ir tindrialesmateixes característiques quelafamosa rà quelasessió històrica queestava apuntdesucce - eren buits,però lasalaera tanplenaqueesconside - donat desdels Fets d’Octubre. Elsseientsdeladreta tornar atrepitjar elSalódeSessions quehavien aban- d’arribar. Després al’Ajuntament, enMartíiJulivan tubre, pronuncià unesparaules d’afecte alsacabats la, quetambéhavia sigutempresonat pelsFets d’Oc- i amblasenyera del’entitat, JoanRodríguez iJuano- salutacions detota lagentada.Finalment,jaal balcó, querra. Nopodienavançar entre abraçades, petons i per fer-se camífinsallocald’Unió Republicana d’Es- amb unaemocióindescriptible. aplegant milersdeciutadansalaPlaçaRepública tard, elretorn deJordi iFrigolaColom va sertriomfal, de tot elseupoble. Tal com va relatar Ara rançats, sensevergonya, iambelsentimentdesuport nyat delseuamiciregidor JuliColom. Tornaven espe- bienni negre: l’alcalde MartíJordi iFrigola,acompa- l’exili andorrà elspalafrugellencsmésperseguitsdel ca detrasbals socialicampanya electoral, tornaven de fer campanya perleseleccions ifer front aljudici. di iFrigola,però, encara al’exili, va decidirtornar per tra ell mateix i quaranta-vuit palafrugellencs més. Jor- plenari lacausasobre aquests fets aPalafrugell, con- l’autoritat judicial militar va ordenar que fos elevada a que s’iniciava elseujudicipelsFets d’Octubre, quan Cultural Racionalista. cat deTreballadors Arrendataris delaTerra il’Ateneu bé esvan reobrir elslocalsdelBOC,UGT, CNT, Sindi- abraçada, camívictòria”. –Genover. President». tiu reobertura Unió RepublicanaEsquerra rebeu forta Martí Jordi iFrigola,JuliColom iJosepCamós:«“Mo- rona i als exiliats polítics que seguien a Andorra, com ciant lesnotíciesalsregidors localsempresonats aGi- 82 Els retornats alaseva vilanatal van tenir problemes El dijous13defebrer de1936, enmigd’aquella èpo- A principis de gener Jordi i Frigola es va assabentar ner de1936, p. 2-3. «Reobertura d’UnióRepublicana d’Esquerra», Ara, unsdiesmés 29 dege- 82 Tam - - 97 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 98 MARTÍ JORDI I FRIGOLA de Catalunya. de l’autogovern i alarecuperació dels presos polítics que portàalallibertat del Front d’Esquerres el triomfelectoral Ara albirava 29 degener1936 AMP amb elmanifest electoral onexpressaven que: ció deGirona enaquelleseleccions. Santaló, diputat icandidat novament per la demarca- la delPNRE;EmiliGranier-Barrera delaUSC;iMiquel Parlament deCatalunya; Raho- EmiliPibernat; Gaietà gandista d’Esquerra, JosepFontbernat, diputat al lents com: MariaDolorsBargalló, feminista ipropa- sistents. Aquell mítingva comptar amboradors excel· emoció, iovacionades frenèticament pertots elsas- Les seves paraules van serrebudes ambfort ànimi la victòria que acabaria tenint el Front d’Esquerres. i l’entusiasme d’aquell mítingera elmillorpresagi de nès. Quedaven tres diesperaleseleccions generals, Front d’Esquerres deCatalunya alColiseu Emporda - gidor Colom van participarenelmítingelectoral del seva arribada,tantl’alcalde Jordi iFrigolacom elre- toral nohihavia temps perperdre. Elmateix diadela seu poble, i a pocs dies per acabarlacampanya elec- ble elsrebia ambgrans salutacionsisolidaritat. victòria del Front d’Esquerres en les eleccions, i el po- Cuscó iDomènecCatalà. Tornaven ambl’esperança de bar alpoble, com Josep Escalé, MoisèsForgas, Pere dies, altres exiliats palafrugellencscomençaren aarri- i reivindicacions delpoblehitenien cabuda. Ambels realçant quedinslalleirepublicana totes lessolucions fiança enun futur millor, sense violènciani venjança, més tard— pronuncià undiscurspled’optimisme icon- Els candidats havien fet circular unsfulls signats Jordi iFrigolahavia trobat afaltar laseva terra, el les lleisorgàniques quemanquen. socials. i concretes: d’una rigorosa lleialtat per unes finalitats immediates una doctrinadepartit.Tots junts,ambelcompromís FRONT D’ESQUERRES DECATALUNYA. Cadascúamb poble, van alalluitaamb labandera desplegada del gi; entre lapauo guerra. entre latirania olallibertat; entre lajustícia oelprivile- definir laciutadaniadeRepública.Esl’hora detriar Per lavigència delaConstitució ilapromulgació de Per unaampliaamnistia alsempresonats políticsi Els candidats quesotasignen, fillsdela voluntat del «Es unahora transcendental enlahistòria, queha de 83 aquella votació s’hivan fer constar tambéelsvots dels encara estava empresonat amb la resta del Govern. En van votar massivament perLluís Companys, tot ique ralitat. LaLliga esva abstenir, però laresta dediputats febrer pertalratificar denoual president delaGene- lament, va convocar amb urgència un plenari pel 29 de tut. reposició delsrepresaliats ielrestabliment del’Esta- tres, elqualva decretar immediatament l’amnistia, la Manuel Azaña,com apresident delConsell deMinis- ra, avancés elnomenamentdellíderFront Popular, vocant que el president de la República, Alcalá-Zamo- del Govern, ManuelPortela Valladares, va dimitir, pro- sió contra Catalunya. En conèixer els resultats, el cap República espanyola afer marxa enrere enlarepres - res d’aquestes eleccions generals, fet queva obligarla micis electorals. Les esquerres van serlesguanyado - 88 escons n’havia perdut 27 respecte alspassats co- guint 99escons; seguitdelaCEDA quetot iobtenir seguir 54.ElPSOEva serelpartitmésvotat aconse- van obtenir-ne 156,ielspartitsdecentre envan acon- de Catalunya—, mentre que altres coalicions de dretes 263 escons bé un clar suport al Front Popular, que va aconseguir restants delesminories. el Front d’Ordre, liderat perlaLliga,n’aconseguí els13 demarcacions, assolint els41 diputats deles majoriesi Front d’Esquerres liderat perERC,va vèncer alescinc ella comportava. da perl’oportunitat d’aconseguir lavictòria itot elque enmig d’unaelevada participaciópopularentusiasma- pesa ihihavia presos polítics.Lacampanya esva viure pecial iimportant,jaquel’autonomia havia sigutsus- tat republicana.» Amb l’amnistia, Joan Casanovas, president del Par- Els resultats generals atot l’Estat van mostrar tam- Els resultats a Catalunya van seraclaparadors. El Era unacampanya electoral deltot inusual, moltes- «El manifest delscandidats», Ara,28 defebrer de1936, p. 1. Per larevisió isanciódelesinfraccions delalegali- Per l’Estatut deCatalunya. ­—comptant-hi elsdelFront d’Esquerres 83

99 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 100

MARTÍ JORDI I FRIGOLA Joan Rodríguez iJoanola. el regidor A ladreta delbalcó, del Front d’Esquerres. en oficineselectorals d’Esquerra, convertida La seud’UnióRepublicana Palafrugell, febrerde1936 LLUÍS NEGRAIESCUDER AMP /COL·LECCIÓ ria delesesquerres, MartíJordi iFrigola: 85 84 d’Ordre. eleccions amb2.977 vots enfront els1.488delFront talunya, enun intens ambientdecelebració popular. nys ielseuGovern van seralliberats ivan arribar aCa- presonats. L’endemà delple, elpresident LluísCompa­ Martí Barrera iPere Mestres quetambéestaven em- diputats JoanLluhí,Comorera, Ventura Gassol, lar, talcom esdetallaenl’acta municipal: sistorial dePalafrugell perreposar l’Ajuntament Popu - tí ielsseuscompanys deconsistori, Colom iCamós. dre públicdeGirona, AmadeuOliva; aixícom d’en Mar- decretar lallibertat provisional de l’excomissari d’Or- en moltsaltres casosarreu delterritori català. Esva Martí Jordi iFrigolalaresta depalafrugellencs,com A Palafrugell elFront d’Esquerres havia guanyat les El 20 de febrer es va fer el primer ple a lacasacon- Arran delresultat electoral, esva aturar eljudicia Emili Cuixart Rosselló, JoaquimFont Salip, AlbertRi- Quintana, JoanRodríguez Juanola,JuliColom Font, situació senyors JaumeFinaBussot, Deulofeu Ramir sonat tambéelsConsellers queestrobàven enigual nia delaseva Autoritat. fet, possessionant-se novament delavara queesinsig- en virtutdedisposiciólaSuperioritat, com aixíhoha va suspès,al’objecte dereintegrar-se enelseucàrrec per elecció popularel14degener del1934 iqueesta- República.» que tanthatreballat itreballa perCatalunya iperla lista del’Esquerra, delaqualellésl’ànima ielguia i sempre alfront d’aquella joventut intel·ligent iidea- blicant periòdicsiorganitzant mítingsiconferències, política catalanista iesquerrana, nobleihonrada, pu- d’agost de1938, p. 2. Agustí CABRUJA. «M. Jordi i Frigola», Diputats aCorts», Ara, 28defebrer de1936, p. 1. «Resum escrutiniaPalafrugell 16febrer 1936, Eleccions de Acompanyant l’esmentat senyor Alcalde s’han per- «[...] «[...] pren altra volta vidaactiva enlapolítica, 84 Enparaules d’Agustí Cabruja,amblavictò- Martí Jordi iFrigola, Alcaldequefou designat 85 La Humanitat, 17 al capdelGovern delaRepública, «manifestant-los la Generalitat, al president del Parlament de Catalunya i guit esva declarar urgent dirigir-sealpresident dela JoanRodríguez iJoanolaEmiliCuixart. Acte se- ta comissió va estar formada perl’alcalde ielsconse- un informe pervalorar sicaliafer alguncanvi. Aques- enni Negre, i en un termini de quinze dies presentar nar tots elsacords municipalsadoptats durant elBi- formar unacomissió detres consellers pertald’exami- bre de1934 peralescomissions informatives, aixícom nomenar elsmateixos consellers d’abans del6d’octu- onal. El6demarç enelpleconsistorial, esva aprovar 3.7. Reprenent l’obra degovern compromís dedonar-hotot pelpoble. moguts pelsmateixos valors iqueoferien elseumajor presentava laRepública, quecontinuaven plenament popular envers elsidealsdellibertat iprogrés quere- rit republicà, quesesentienorgullosos del’entusiasme estaven altamentsatisfets delarecuperació del’espe- bretot per explicar que tant ell com els seus companys 87 86 la seva pròpia consciència». que nofugiadelaforça armadasinodel’acusació de trobat algúqueenshavia retret lanostra fugida,algú la repressió cruenta,enelnostre camíderetorn jahem Com va expressar: «els queundiafugíemobligats per afrontat com podienenaquellasituaciód’incertesa. sió difícilimoltíntimaquetots elsrepresaliats havien nes personespelfet d’exiliar-se. Havia sigutunadeci- el quecomentava elsretrets quehavien rebut d’algu- d’alcalde dePalafrugell. Tot seguit,feia undiscursen

A pocas’anà recuperant lanormalitat instituci- D’aquesta manera Jordi iFrigolareprenia latasca recs [...]» tots elsqualshanestat igualmentreposats enllurscàr- bot Pons, MiquelRiera BigasiJosepMªRuizVilanova, «El retorn triomfal», Ara,28 defebrer de1936, p. 2. 1936), p. 104revers. 1936», Llibre d’actes del’Ajuntament dePalafrugell (1935- AMP. «Reposició del’Ajuntament Popular, 20defebrer de 86 87 Enva fer unesmentso- 101 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 102 MARTÍ JORDI I FRIGOLA VALENTÍ FARGNOLI /(BEGURENBLANCINEGRE.MEMÒRIAD’UN POBLE) Francesc Brunet,JosepPei, EudaldSoler, JoaquimSerra, Pere Vila iJoanGinesta. Josep Fàbrega, AmadeuOliva, Alexandre Deulofeu, JosepJofre, JosepLlenas, en elqualintervingueren MartíJordi iFrigola,JoanRodríguez iJoanola,JosepPuigPujades, Míting d’Esquerra Republicana alcastell deBegur, Begur, 19d’abrilde1936 88 fador enleseleccions del16defebrer». grama queservídebandera alFront Popular triom- confiança de veure plenai rapidament realitzat elpro- 1934, ques’encarregava d’homenatjar lamemòriade car laconfiança ala comissió consistorial ja existent el Josep Sagrera alpanteó; ielple municipalva ratifi - mena desacrificis. cial, perdamuntdetots elsobstacles iacosta detota me latascadellibertat, deprogrés idejustícia so- el seu parlament demanant forces per a portar a ter- veu talladaperl’emoció enJordi iFrigolava acabar van dipositarflorsala tomba del’exalcalde, iambla Tot seguit,lamultitudesva dirigiralcementiri ones tant l’HimneNacionaldeCatalunya, «ElsSegadors». nats. L’acte va acabaremotivament ambelpoblecan- tre elselegitspelpobleeren perseguits iempreso- en mansdepersonesqueacaparaven elpodermen- l’aniversari anterior esva celebrar ambunAjuntament clamació delaRepública aPalafrugell, itambéque carrer deSantMartí.Jordi iFrigolava recordar lapro- calde JosepSagrera, posantelseunomalqueera el i esva fer unsentithomenatge conmemoratiu al’exal- el cinquè aniversari de la proclamació de la República van serlesfestes cíviquesdel14d’abril. Secelebrava di iFrigolacom aalcalde, després detornar del’exili, i DomènecCatalà. ve Amatller, GuillemRoques, Pere Martí,Pere Oliveres Tomàs Francesc Gallart, Genover, Eduard Miquel,Este - Joan Pujades, Moisès Genover, Pere Pey, Joan Massot, la direcció del’entitat: Xavier Plaja,ManuelMassoni, ni Negre, pertaldereposar alseullocelsmembres de dels qualshavien destituïts il·legalmentdurant elBien- vern delaCaixa d’Estalvis dePalafrugell, elsmembres cions d’elecció populardurant elBienniNegre. minat, atots elsciutadansquevan actuarencorpora - llei queincapacités políticamentperauntemps deter- nya perdemanar alParlament lapromulgació d’una prendre l’acord d’adreçar-se alsmunicipisdeCatalu- Uns diesméstard esvan traslladar lesdespullesde Un delsactes mésimportantsalsqueva assistir Jor- Aquell mateix març esva dirigiralaJunta deGo- tament dePalafrugell (1935-1936), p. 107 anvers. AMP. «Acta del6 demarç de1936», Llibre d’actes del’Ajun- 88 També van Madrid va enviar aGirona unasubvenció de6.125 pes - per aellsera poderdonarfeina alsobrers, però quan efectivament lasubvenció, jaqueelmésimportant Frigola il’equip van fer gestions per talquearribés import peraobres desanejamentdelsubsol.Jordi i formaven dequehavien rebut unasubvenció d’aquell van rebre unacomunicació delaJuntaenqueelsin- ri, però van trobar-ne pocadocumentació. Almarç guida van buscar-netotes lesreferències alconsisto - Com queera unaqüestió de gran importància,de se- obrers municipals que es trobaven en situació d’atur. pessetes al’Ajuntament pertaldepoderdonarfeina a bentar que s’havia concedit una subvenció de 25.000 pal, tant enMartícom la resta deregidors es van assa- vant havien obrat degudament. que l’Ajuntament actualambJordi iFrigolaalcapda- l’Ajuntament gestor delasubvenció, quereconeixien es va procedir, després deparlarambelsintegrants de lúmnies contra eldirector delapublicació. Aixímateix ficació iques’interposés unaquerella perinjúriesica- la Llei d’impremta, per exigir la publicació d’una recti- Frigola quefes úsdeldret queconcedia l’article 15de tit, enelpledeldia21,esva demanaral’alcalde Jordi i cionada contra elsconsellers populars.Enaquest sen- article va serconsiderat com unamaniobra malinten- lar noestava complint ambelsobrers en atur. Aquest Paro» al’Ajuntament, dientquel’actual govern popu- subvenció concedida perla«JuntaNacionalcontra el dà, en l’òrbita delaLliga,va publicarunanotasobre la de polèmica política. L’abril elsetmanariBaix-Empor- tema degran importàncialocal,inoesva deslliurar tió sobre l’atur demoltshabitantsdelpoble. Era un tard delaseva reposició jaestaven tractant laqües- ressos municipals. ració deMunicipisCatalans peraladefensa delsinte- a aquesta entitat, doncs ja formaven part de la Fede- nicipios Españolesladecisiódenoseguirpertanyent obert atalpropòsit. subscripció dedonatius delapoblacióques’havien propòsit is’encarreguessin delagestió de lesllistes de l’exalcalde Sagrera, pertalqueseguísvetllant enelseu En elmomentdereincorporar-se alatascamunici- El nouconsistori treballava devalent, iunmesmés A l’abril, l’Ajuntament va notificaralaUnióndeMu- 103 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 104

MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL Frigola ilaresta deconsellers municipalsnotenien: responsabilitat d’unprojecte quenoera seu.Jordi i èxit quenofos seu,però tampocvolien acceptar la 40% enforma desubvenció. les obres executades serienabonadesalconsistori el d’un projecte de construcció de clavagueres, i que de condició percobrar aquesta subvenció era l’execució setes alaInspecció deSanitat, van seradvertits quela 89 Treball. licitat alcapdeGovern delaRepública ialministre de ball aGinebra del1927; italcom ellmateix havia sol· s’havia establert alaConferència Internacional deTre- comercials, aixícom pelsservents domèstics, talcom l’assegurança demalaltiapelstreballadors industrials i lar amb el conseller Barrera sobre la implementacióde amb moltsobrers al’atur. MartíJordi iFrigolava par- que tambéestrobaven enunasituació complicada de nombroses representacions demoltspoblesveïns, una conferència importantis’hiva notarlapresència ca alaConselleria de Treball iObres Públiques.Era dà delconseller MartíBarrera, onexplicava laseva tas- caldes idiputats, alaconferència alaBisbald’Empor- de l’atur. Elmaigva assistir, juntamentambaltres al- mic mundial,s’havia defer front alproblema general pera iaaltres causesderivades deldesgavell econò- Baix-Empordà ilesseves calúmnies.

L’Ajuntament popularnovolia apropiar-se decap Degut alapersistent crisi delaindústria suro-ta- Per aquest motiuvan interposar unaquerella contra al quesomirepresentem». deixar-nos trepitjar niatolerar capmancaderespecte tra població. Però això novol dirqueestem disposats a no imitar-los en els procediments que afligiren la nos- serietes ilesbaixes passions delsnostres adversaris per cap concepte. Enssentimprou perdamuntdelesmi- haguérem desuportar, hade témer res denosaltres per i alsnostres idealsdurant elperíodedepersecucióque tant, ningú,permalquehagifet alesnostres persones a Palafrugell», Ara, 26d’abril de1936, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA. «Entorn delaqüestió de l’atur forçós «cap afany devenjança personalnipolíticai,per 89 90 va acordar, el25demaig: tres escoles depàrvuls.Jordi iFrigolaestava disposat ada ambcincgraus peranoiesiquatre peranois,i es va convenir sol·licitarlacreació d’unaescola gradu- de l’ordre ministerial del6demaig. Enaquellplenari, substitució del’ensenyament religiós, encompliment una sessió extraordinària alconsistori perabordar la Jordi iFrigolaera l’educació. Afinalsdemaiges va fer social ieconòmic. amb sentitd’humanitat, asolucionaraquest problema sectors delapoblacióajudessin, deforma voluntària i en situaciód’atur. L’alcalde confiava doncsque tots els i quefacilitessin eltreball alsobrers queestrobaven a tascaexecutar obres beneficioses peralapoblació i professionals decaràcter patronal iobrer; itenia com nicipal, iperdelegacionsdelesentitats econòmiques sentants popularsquecomposaven lacorporació mu- Contra l’Atur Obrer, unorganisme integrat pelsrepre- Consell Local d’Iniciatives Econòmiques peralaLluita Així, elpledel’Ajuntament ensessió extraordinària, Un altre delstemes queeren d’especial interès pera Els fons queesrecollissin serienadministrats pel unes resolucions benràpides.» obrers sensefeina nopermetdilacionssinóqueexigeix tot seguit,perconsiderar quelatrista situaciódels sar enmarxa elprojecte municipal.Iaaixò anemara, mancar elconcurs delapoblacióenelmomentpo- litats, permentent-nos suposaraixò quenoenshade cadascuna segons les pròpies característiques imoda- mostrant-se disposadesaajudarlaseva realització ha deixat dereconèixer labondat delnostre propòsit, econòmiques i professionals de lalocalitat icapd’elles acord haestat comunicat atotes lesorganitzacions quesa quepuguinaminorar lacrisidetreball. Aquest minada aportarl’economia envers noves fonts deri- a l’ensems, permetiefectuar unaacció constant enca- tecció delsobrers queestroben senseocupació, ique, guin contribuir alaformació d’unfons destinat alapro- obrer», L’Autonomista, 20dejuny de1936, p. 1. Martí JORDIIFRIGOLA. «DePalafrugell. Elproblema del’atur «[...] dirigir-se alspalafrugellencsdemanant-losvul- 90 que elsecretari municipalnotenia constància decap rar laresposta perprendre lesmesures convenients, ja nes despeses satisfeien aaquest cos policialiespe- alcaldes delesprincipalspoblacions persaberqui- taments al respecte. També van acordar dirigir-se als es civilsacavall, iquinesobligacionstenien els ajun- en establir-se almunicipiundestacament deguàrdi- manifestés quinoferiment va fer-li aquellAjuntament comandància delaGuàrdia CivilaGirona pertalque l’ajuntament gestor va acordar dirigir-sealcapdela da perexaminar elsactes administratius realitzats per Mascort iMartíEsteve. ronins a Corts, Miquel Santaló, Joan Casanelles, Josep podria produir gràcies alesgestions delsdiputats gi- pressupost extraordinari peraaquest projecte, quees un terreny iquelacomissió deFinances formulés el ge. Elplemunicipalva acordar buscarimmediatament ció mèdica,undepartamentdedutxes iunpelconser- per treballs manuals,unacantinaescolar, unainspec- tinats a dues biblioteques, dos museus, quatre sales seccions cadaunaperanoisinoies;amblocalsdes- edifici destinat aduesescoles graduades ambquatre tecte era important,doncsincloïalaconstrucció d’un la construcció d’ungrupescolar. Elprojecte del’arqui- concedint unasubvenció de240.000 pessetes pera l’ordre delMinisteri d’Instrucció PúblicaiBellesArts, una cartadeldiputat MiquelSantalóenlaquehianava a noisiquatre mésperanoies. consecució d’ungrupescolar ambquatre seccions per que fos resolt l’expedient entràmit peralasubvenció i cipi. Per altra banda, també va fer les gestions per tal les despesesdecreació de lesnoves escoles almuni- nama, comprometent-se acontribuir amblameitat de provisionalment al’antiga fàbrica deJosepTorres iJo- proposar quelesduesescoles depàrvulss’instal·lessin encara no s’havia pogut dur a terme. El consistori va cedida a finals del 1934, però lainstal·lació de la qual escoles depàrvuls,unalesqualsjahavia sigutcon- siderar convenient sol·licitar la construcció de dues senyament primari.Tant ellcom elseuequip, van con- projectada pelGovern delaRepública relativa al’en- a donartotes lesfacilitats peraportarterme l’obra A principis de juny, lacomissió especial designa- Dos mesosméstard, aljuliol,l’Ajuntament va rebre panyia Telefònica demanava unaquantitat moltele- lació detelèfon ielectricitat atot elmunicipi. LaCom- les iplatges. rar quetot elpobletinguéslliure accés atotes lesca - minat a millorar els camins de laCosta Brava iprocu- assabentats dela proposta. Elconsistori estava deter - Pere Cerezo, quemitjançantcartavan notificarquedar amb elsdiputats d’ERCalParlament JosepFàbrega i gerir l’atur forçós delmunicipi.L’alcalde va contactar una millora d’interès general iturístic, permetriaalleu- afrontar latotalitat del’obra, queabandadesuposar ja quel’erari públicdelmomentnopermetiaalgovern que esfes càrrec delcost derealitzar l’adob delcamí, tià. Van acordar sol·licitar a la que, el31demaig,van visitarelFar deSantSebas- nomia iAgricultura iMartíBarrera, conseller de Treball tre d’Industria iComerç, LluísPrunés,conseller d’Eco- tal icom va constatar PlácidoÁlvarez-Buylla, minis- d’aquests caminsqueestaven gairebé intransitables, terior. Elgovern va fer les gestions per millorar l’estat crementar finsavint vegades eltrànsit de vehicles an- cada vegada tenien mésinterès general, arribantain- barriades marítimeshavien perdut elcaràcter local,i da delturisme, elscaminsveïnals queconduien ales tera deservei delFar deSantSebastià. Ambl’arriba- l’arrenjament delcamíveïnal dePalafrugell alacarre- llora d’obres iserveis almunicipi.Aljuny van sol·licitar havia pres anteriorment ifer efectiva lasubvenció. delegat, quees va comprometre aratificar l’acord que di iFrigolahosolucionàdirectament ambelcomissari missari delegat delaGeneralitat aGirona el1934. Jor - blioteca pública,quejahavia sigutconcedida pelco- la subvenció peralainstal·lació decalefacció alabi- but unacomunicació quedenegava l’adjudicació de Civil inotenia capforma legaldecanviar-ho. ció s’havia donat directament al’Institut delaGuàrdia construcció d’escoles, però malauradament lasubven - de lesobres delacasernaGuàrdia Civilperala buscat unasolucióperintentar utilitzarlasubvenció vil. Jordi iFrigolava notificara tot elplequehavia acord perasatisfer aquests serveis amblaGuàrdia Ci- Per altra banda,tambéestaven gestionant lainstal · L’Ajuntament també s’havia de fer càrrec de la mi- En elmateix ple, tambécomentà ques’havia re- 105 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 106

MARTÍ JORDI I FRIGOLA del carrer delaTarongeta. a l’Escola d’Arts iOficis Costa Brava l’Agrupació Artística l’Art, organitzada per de l’ExposicióComarcal de en laInauguració Eduard Layret, de laGeneralitat aGirona, i elcomissari delegat Martí Jordi iFrigola L’alcalde 12 dejuliol1936 Palafrugell, RAMIR BRUGUERA/AMP de cossos policialslleialsalaRepública com laGuàr- sició delsmilitants departitsisindicats d’esquerres i de l’intent colpista, però va fracassar gràcies al’opo- Barcelona, elgeneral Godedes va posaralcapdavant amb elbeniplàcitdelesforces polítiques dedretes. A democràticament deleseleccions del febrer comptant preparatius perposarfialgovern dela República sorgit co Franco, ManuelGodediEmilioMola van iniciarels per aconseguir eltriomfaMadrid.Elsgenerals Francis - putats delaCEDA quepreveien unaactuacióviolenta es va iniciar al Marroc, amb la col·laboració d’alguns di- pública perlaviad’uncop d’estat. L’alçament militar es va intentar tombar elrègim parlamentaridelaRe- d’Art va sermoltbreu. Cincdiesméstard, aEspanya 3.8. L’esclat delaGuerra Civil neralitat aGirona, Eduard Layret. va estar acompanyat delcomissari delegat delaGe- En l’acte d’inauguració, l’alcalde MartíJordi iFrigola gueres iGirona; iva tenir unampliressò alapremsa. tura d’artistes delacomarca, itambédeBanyoles, Fi- tes lesfestes: unaexposició depintura, dibuixiescul- carrer delaTarongeta. Era l’acte més rellevant de to- Brava, al’edifici del’Escola d’Arts iOficissituadaal cal d’Art, organitzada perl’Agrupació Artística Costa jor dePalafrugell, esva inaugurar l’ExposicióComar - risme, a principis de juliol, coincidint amb la Festa Ma- per taldepoderrebre elservei. que requeria d’unpagamentalesoficinesmunicipals rec d’unmetge designat perlaComissió deGovern i raigs Xinstal·lat al’Hospitalmunicipal,unservei acàr- jecte dereglamentació peralautilitzaciódelservei de Energia ElèctricadeCatalunya SA. trica, ilesgestions esvan duraterme ambl’empresa friu tambés’havia defer lainstal·lació delalíniaelèc- veure reduïda perlaproximitat delesdosviles.ALlo- amb el poble de Torrent, ja que la despesa es podia consistori va arribaral’acord defer-la conjuntament vada per fer la instal·lació de telèfon a Llofriu, però el La joiaquehavia comportat l’ExposicióComarcal Aprofitant l’arribada del’estiu il’increment deltu- El govern tambéva aprovar definitivament elpro- 91 de malspressentiments: hi havia la joia habitual sinó que es respirava un clima moment celebrava laFesta Major. Aquest cop però, no cia esva anarescampant perPalafrugell, queenaquell tectorat s’havien sublevat contra laRepública. Lanotí- donaven lanotíciaquelestropes espanyoles delPro- donar suportalbàndolfranquista. molts delsseusdirigentsvan marxar deCatalunya per explícit inicialalcop d’estat. Noobstant, alspocsdies el principalpartitconservador, nova donarunsuport d’estat tenien pocaimplantació, jaquelaLliga,era surrecció ielspartitsquehihavia implicats enelcop port civilatès quepocscatalans havien optat perlain- dia d’Assalt. Lasublevació comptava ambunescàssu- els sublevats van guanyar terreny, bàsicamental’Es- va donarpasaunaonadarevolucionària. En pocs dies El 18 de juliol les emissores de ràdio barcelonines L’aixecament militarva fracassar aCatalunya, però reu delesterres ibèriques.» en l’aixafament del’intent feixista quejacomençava ar- tubre s’hi ajuntava el poble en pes, freturós d’intervenir gre delareacció, sinóqueambelshomesdel6d’Oc- tubre els que es disposaven a lluitar contra el drag ne- feia veure quenoeren únicament elshomesdel6d’Oc- dors, enelsdestins delapàtria idelpoble! Quin goig la fe delsnostres homesdelluita,delsnostres treballa- no servienperres mésque perafermar, permultiplicar lafrugell lespersecucionsirepresàlies detot unany, siasme del6d’octubre! Quingoigfeia veure queaPa- veure al’Ajuntament lesmateixes cares ielmateix entu- Justícia Social.Quingoigfeia iquinaconfiança donava lafrugell elferm baluard desempre perlaLlibertat ila de matisos esdisposaven unavegada mésafer dePa- forces treballadores delapoblacióque sensedistinció mada pelselementsdelFront Popular iperlesdemés l’Ajuntament hi hagué permanentment una guàrdia for- mateixes converses. [...]Jadurant tot eldiumengea grups perplaces icarrers iatots elsllavis hihavia les «El moviment aPalafrugell», Ara, 23juliol1936, p. 2. «Es feia Festa inose’nfeia. [...]La gentformava 91 107 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 108 MARTÍ JORDI I FRIGOLA Antifeixista. del Comitè Popular i esdevenir elportaveu a «Diaridelpoble» i estar vinculat aERC d’esquerra» de «Setmanaricatalanista la seva capçalera, Ara modificà de laGuerra Civil, Amb l’esclat 24 dejuliol1936 AMP consolidar lagran victòria d’aquests dies». l’establiment d’aquest nouordre quehade glorificari llibertat ilajustícia social.Tots hemdecol·laborar a d’un nou ordre afermat damunt la base sòlida de la 92 reformes instaurades pelsgoverns d’esquerres. saven lalegitimitat delademocràcia republicana iles classes mitjanesilamajoriad’intel·lectuals, quedefen- republicà estava integrat perclasses popularsobreres, d’imposar unadictadura militar. Per contra, elbàndol monàrquics, catòlics ifalangistes, quetenien intenció militars ambsuportdeclasses altes iconservadores: nya republicana. Elbàndolfranquista estava dirigitper renciades: l’Espanya «nacional»o franquista, i l’Espa- dies esvan delimitardueszones polítiquesbendife- sència, elcop d’estat fracasava. Aixídoncs,enpocs als onlesforces obreres id’esquerres tenien méspre- panya rural, mentre quealeszones urbanesiindustri- tal com explicitava elseueditorial: d’Unitat Sindical iDomènechCatalà delPOUM. Pey delaCNT, Enric Mirandes delaFederació Obrera a representant d’UnióRepublicana d’Esquerra, Pere feixistes: hihavia els seus companys Juli Colom com la representació de totes les forces d’esquerres anti- de Jordi iFrigolan’era elpresident. Comptava amb ar d’immediat per fer front al conflicte obert, i l’alcal - feixistes, però aPalafrugell, aquest Comitè esva cre- van vinculardirectament ambelscomitès localsanti - publicanes. Amoltsmunicipiselscàrrecs políticsnoes Milícies Antifeixistes va desbordar lesinstitucions re- local sotaelseucontrol. L’acció delComitè Central de mitès Populars Antifeixistes, quetenien l’ordre públic país van començar aprendre poderelsanomenats Co-

Tal com titulava Fins itot Ara Davant d’aquests fets, alsdiferents municipisdel determinat l’inspirador delnostre periòdic. no ésunpartit,niunaorganització política,niun grup no era unafòrmula vana hodemostra elfet queavui ja nyalàvem ambl’apel·latiu dediaridelpoble. Iqueaixò Ara, 24 dejuliol1936, p. 1. «Ja apartirdelprimernúmero diarid’”Ara”, l’asse - va passar aserportaveu delComitè, Ara, «el poble armat és garantia 92 AMP cridant afileselsjoves de22a 24 anys. —publicat aAraelmateix dia— Ban del’alcalde MartíJordi iFrigola, 5 d’agostde1936 109

MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 110 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP -FONS RODRÍGUEZIJOANOLA i elvehicle del’Alcaldia. El regidor JoanRodríguez iJoanolaambaltres membres delComitè Popular Antifeixista Circa 1936 93 AMP -FONS RODRÍGUEZIJOANOLA El regidor JoanRodríguez iJoanolava esdevenir, durant laGuerra Civil,president d’UnióRepublicana d’Esquerra. 8 d’abrilde1937 nomia de guerra. Les seves directrius consistien en in- d’un nouordre revolucionari il’organització d’unaeco - sident Companys. en laseva adhesió a l’Estat Català proclamat pelpre- tubre, laCNTlocalhavia donat suportaJordi iFrigola relacions ambelmoviment obrer. JaenelsFets d’Oc-

L’activitat delComitè girava entorn del’establiment Es va mantenir launitat antifeixista ihihavia bones mar unanova societat» obreres quehanderrotat elfeixisme iesdisposenafor- nuí representant detotes lesorganitzacions polítiquesi ca emanendelCOMITÈ ANTIFEIXISTA, POPULAR ge- causa delproletariat itotes lesorientacionsquemar- d’agost de1936, p. 1. «“Ara” portantveu delComitè Popular Antifeixista», Ara, ARA diaridelpobleestà com sempre alservei dela 93 24 24 riscot, designats pel POUM, van ocupar les vacants de Cateura, Genís Caselles,JoanEsteve iDomènec Mu- nicipal va patir unscanvis. Domènec Català, Andreu proveïment debenzinaquehihavia almunicipi. aquell moment,jaques’havia incautat l’únicpunt de la biblioteca. L’encàrrec queliva fer era important en en laqueva confeccionar lacatalogació dellibres de de Palafrugell sobretot através delCentre Fraternal via participat activament en la vida social i cultural el quehavien compartit moltes passions, jaqueha- Bruguera, unapersonadelaseva confiança iamb combustible delComitè Popular Antifeixista Ramir determinats aliments. fàbriques, idirigirl’agricultura capalaproducció de ves obreres, implantar comitès decontrol obrer enles tentar col·lectivitzar empreses, promoure cooperati- Pocs diesdesprés d’esclatar elconflicte, elplemu- Jordi iFrigolava designar com aencarregat del 111 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 112 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL així com talles,pintures, altarsialtres elements. Alho- truir elretaule gòticdel1413 delpintor LluísBorrassà; ser l’església parroquial deSant Martíonelfoc va des- i comprovar la gravetat delsfets. Lamésafectada va poder inspeccionar lesrestes dels edificisincendiats bastià. Eldiputat Pere Blasi va visitarelmunicipi per pelles deLlafranc ideCalellal’ermita deSant Se- de la comarca, entre elsqualselde Palafrugell, les ca- pública. El23dejuliolesvan incendiar moltstemples via donat suport al’exèrcit ialcop militarcontra laRe- municipis iproblemes ambl’Esglésiacatòlica, queha - dents van començar elsincidentsarmats. calde hi tenia guardades, i amb el poble armat fins les es començava arepartir lesarmesimunicionsquel’al - vés deRàdioBarcelona iUniónRadioMadrid.Lagent per seguirlesincidènciesdelmoviment feixista atra- ments mésconvulsos idelicats viscutspelpaís. va laGuerra Civil.Hauriadefer front aundelsmo- dels consellers, mantenint l’alcaldia just quanesclata- ra MartíJordi iFrigolava obtenir denoulaconfiança consellers delaComissió deGovern. D’aquesta mane- del consistori, iesva tornar afer l’elecció del’alcalde i recs degovern ivocals alescomissions aladisposició l’alcalde ila resta de consellers van posarels seus càr- Per taldefacilitar lareorganització del’Ajuntament, era necessari emprar nousmodelsdesentitsocialista. que enelsmomentshistòrics provocats pelfeixisme que tenia laburgesia palafrugellencaanteriorment; i de laclasse obrera ensubstitució delscincconsellers el seudiscursquepartitrepresentava elsinteressos tícia social. una tasca profitosa per la causa de la llibertat i la jus- l’oferta, manifestant-los laseva confiança per realitzar benvinguda alsconsellers delPOUMquevan acceptar butjar pelseucaràcter sindical.Aixídoncs,va donarla CNT d’entrar a l’Ajuntament, però aquesta ho van re- litat del 22 de juliol. L’alcalde també havia ofert a la decret delaconselleria degovernació delaGenera- Popular d’Esquerres deCatalunya», talcom manava el inclosos enlesllistes departitsintegrants del«Front consellers produïdes pelcessament dels regidors no L’esclat delaGuerra Civilva comportar aldarullsals A l’Ajuntament, s’havia instal·lat un aparell receptor Domènec Català, representant delPOUM,recalcà en ativa «Círcol Mercantil». Central respectivament; i esva segellarl’entitat recre- on s’hiva instal·lar elComitè de Guerra ielComitè guns edificisdelCasal Popular idel«Club 3x4 ipicu», Portbou. ElComitè Popular Antifeixista va incautaral - de vigilància entre la costa de SantFeliu de Guíxols i que tripulat perpalafrugellencsprestaria elsserveis blic deGirona va requisar elvaixell dela«Tabacalera», els detinguts.El23dejuliol,laComissaria d’Ordre Pú- tudiar laincautaciódelocalsperpoderencabirtots guts alespresons, ilesautoritats van començar aes- social. AGirona s’anaven aplegantelsfeixistes detin- neu Cultural Racionalista, peradestinar-lo aestatge nera depensarcadaund’ells. olentés la consciència delsasilats i esrespectés lama- qüestions religioses. S’havia deprocurar que noesvi- bliment havien coaccionat aalguningressat al’asil per queixes dequelesgermanestenien cura del’esta- manes Carmelites, quanelconsistori va rebre algunes també van patir un problema amb l’Asil de les Ger- les seves obres. les obres derestauració d’aquests temples religiosos i amb lafinalització delaGuerra Civil,es van començar part deltresor artístic deCatalunya. Apartirde1939, tes fossin destinades amuseusiaixíentressin aformar el consistori va donar-ho per tal que les obres intac- rit, pintures iimatges. Tot allòqueesva podersalvar, dis, i s’havien pogutsalvar retaules gòtics de gran mè- es delterme nohavien siguttanafectades pelsincen- d’Arts iIndústries delcarrer Tarongeta. Altres esglési- cipal esva traslladar alaBiblioteca Popular iEscola Jutjat Municipal,mentre queladocumentaciómuni- la, esvan fer càrrec delsllibres i els van traslladar al pal ambelvistiplau del’alcalde MartíJordi iFrigo- sense custòdia, idavant aquest fet, eljutge munici- abandonada, elsregistres parroquials havien quedat es van valorar en821.900pessetes. ximat delsdanys al’EsglésiaParroquial deSantMartí bé va quedarafectat peraquellincendi. Elvalor apro- dels arxiusdelaparròquia il’arxiu municipal que tam- ra, SantMartíalbergava ladocumentaciómésantiga A finals dejuliolesprocedí a laincautació del’Ate- Enmig d’aquest problema ambl’Esglésiacatòlica, Com queafinalsdejuliolla rectoria vella va ser 94 només necessitaven petitsajustos. a bandad’altres peces incautadesalmagatzem i que cular quepodriensortirunadotzena desuèters aldia, roba d’abric. Uncop organitzats els tallers, es va cal- gellenques quetreballessin acasaseva confeccionant que no pas demanar a un centenar de dones palafru- bricació desuèters; fet queresultava moltméspràctic cautaren lafàbrica Granés perespecialitzar-laenlafa- van buscaropcionsen laindústria palafrugellenca.In- ces d’abric per al front, tant l’alcalde com el Comitè teix, quanesva rebre unacridademanantrobes ipe- ductors idosmiliciansambmaterial divers. Aixíma- front. Cadacert temps sortiencamionsambdoscon- xista considerés necessari pelsjoves quelluitaven al de queviures itot allòqueelComitè Popular Antifei- tits defutbolabeneficilesmilícies,perproveïr la lluitaalfront. Elpobleorganitzava vetllades ipar- deure quetenim acomplir». porciona unesfermes conviccions iunclarsentitdel ho fessin voluntàriament, «ambl’entusiasme que pro- de tots que els que anessin a lluitar contra els feixistes Antifeixistes, va extreure laconclusió queera eldesig la Generalitat idirigentsdelComitè Central deMilícies soldats, idesprés deparlarambdiversos consellers de hi havia disposat respecte alaincorporació d’aquests l’alcalde esva dirigiraBarcelona pertald’aclarir elque la resolució delaseva destinació. Davant aquest ordre, ra delComitè Popular Antifeixista irestar al’espera de 1934 i 1935 havien de presentar-se a la secció de guer- la va fer públicqueelsreclutes deleslleves del1933, saria d’Ordre PúblicdeGirona, l’alcalde Jordi iFrigo- La societat palafrugellencas’implicaenelsuporta A principisd’agost, complint encàrrec delaComis- «El queensdiuen al’Alcaldia», Ara, 6d’agost de1936, p. 2. 94 AMP -FONS BIBLIOTECA PÚBLICADEPALAFRUGELL no aturaven lesànsiesdeprogrés republicanes. com unamostra dequelesdramàtiques vicissituds delconflicte Martí Jordi Frigola,fou inaugurada finalmentenmigdelaguerra, La Biblioteca Popular, tanllargament desitjadaper 23 dejuliol1938 113 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 114 MARTÍ JORDI I FRIGOLA per RàdioEsquerra. en directe de lafundaciód’ERC, del sisèaniversari commemoratiu llegint elseuescrit de laGeneralitat aGirona comissari delegat Martí Jordi iFrigola, 20 demarç1937 Barcelona, AHCB (ÚLTIMA HORA) 4 durant laGuerra Civil de laGeneralitat aGirona Comissari delegat 95 el 4desetembre elshicomunicava: en defensa delsidealspopulars.Enunacartaalsseuscompanys delconsistori greu atès quelaconsiderava com l’època mésagitadaiintensa delaseva vida haver d’abandonar elseucàrrec com aalcaldedePalafrugell, fet quelisabia responsabilitat delaComissaria Delegadaenuntemps tan delicat. tia delsobrers isectors mésliberals deGirona, iquepodiafer-se càrrec dela més impuls.Jordi iFrigolaera unjove sairobust quecomptava amblasimpa- una micadelicat desalut,va decidircedir elseullocaunhomemésjove iamb nia possessió delcàrrec. Substituïa Eduard Layret, queambedat avançada i missari delegat delaGeneralitat deCatalunya aGirona iel2desetembre pre- Jordi iFrigolava assistir com aalcalde. L’endemà mateix va sernomenat co- ronines, itambéva passar perPalafrugell. Aquell va serl’últimacte alqueMartí ralitat, JosepTarradellas, va visitarelscentres industrials delescomarques gi-

En acceptar elnomenamentcom acomissari delegat delaGeneralitat, va El 30d’agost de1936, elconseller d’Economia iServeis Públicsde laGene- gellenc icompany vostre entranyable.» amics, quesiguiallàonsigui,ara isempre, podeucomptar ambmicom apalafru- el càrrec quevosaltres mateixos emvareu conferir. Cordialment usdic,estimats ció franca, lleialiactiva quem’heuprestat peraajudar-meexercir degudament but, per les constants proves d’afecte de que m’heu fet objecte i per la coopera- la manera més ferma el meu agraïment per les atencions que de vosaltres he re- grans passos quehomdonaenlavida.Nosem’acut res méssinófer constar de autentics representants. Alposar-ho en coneixement vostre, sento l’emoció dels luntat iconfiança delpoblemanifestades permediació vostra quesouelsseus renunciar ald’Alcalde–President del nostre Ajuntament queostentava perlavo- Comissari Delegat delaGeneralitat enaquestes comarques, emveig obligat a l’Ajuntament dePalafrugell (1935-1936), p. 162revers. AMP. Fons Ajuntament dePalafrugell. «Acta del 4desetembre de1936», Llibre d’actes de «Companys: Havent estat honorat pelGovern deCatalunya ambelcàrrec de 95 115 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 116 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL AMP -COL·LECCIÓ ALBERT DEULOFEU al seudespatx. en substitució deMartíJordi iFrigola, elegit noualcaldedePalafrugell, Ramir Deulofeu, 1938 98 Ibídem. 97 96 me, ique: jectiu era mantenir iconsolidar launitat popularexistent contra elfeixis - la causadejustícia ilallibertat. Manifestava públicamentqueelseuob- rebutjar capresponsabilitat, tot donantelmàximrendiment enprofit de feixisme, estava convençut quecalial’esforç detots iaixò comportava no en unparlamentdavant delmicròfon deRàdioGirona: d’Esquerra dePalafrugell queelva substituir al’alcaldia. obrera. RamirDeulofeu fou elcompany decandidatura d’UnióRepublicana de laRepública, delallibertat deCatalunya idelsinteressos delaclasse i una recompensa ben merescuda per la seva tasca constant en defensa delegat, puixrepresentava unreconeixement alsseusdots degovernant nyada direcció, però elfelicitaven pelseunomenamentcom acomissari mentaven quelaseva renúncia privés elspalafrugellencsdelaseva asse- Ibídem. Alhora, davant d’unasituaciócomplexa d’enfrontament armat contra el Jordi iFrigola,com anoucomissari delegat, afirmava el4desetembre, En elplemunicipalenqueesva llegiraquesta cartaelscompanys la- Acabà elseuparlamentalscritsde: la veritable República delstreballadors, tots alaunaperCatalunya. Salut!» derar unperilldenousatemptats contra elpoble.» litars traïdors, a laborar per l’anul·lació completa de tot quan es pugui consi- contra tot icontra a tots elsquehanfet possible elcriminalalçamentdelsmi- la seva causanobilíssima. Jovincaaquest càrrec alluitarcontra elfeixisme, sota elpesdelasensaciód’estar perjudicant,àdhuccontra lameva voluntat, rec solamenteltincperaservir elpobleinosabriaaguantaruninstant enell men elconglomerat antifeixista, sabriaapartar-medebongrat, jaqueelcàr- en perilllabonaharmoniaquehad’existir entre elsdiferents nuclis quefor- governants.» dres profundament renovadors que orientin avui l’actuació dels nostres tat l’encàrrec per sentir-me ben identificat amb les directives en tots els or- ça, designant-me per a representar-lo en aquestes contrades, i jo he accep- cròfon deRàdioGirona», Ara, 7desetembre de1936, p. 4. «Brillant parlament del nouComissari delaGeneralitat M.Jordi Frigola,davant elmi- «Salut, ciutadans!Tots alaunacontra elfeixisme, tots alaunaperbastir «Si johaguésd’ésser unelementdediscòrdia, silameva presència posés «El Govern deCatalunya atingut abéhonorar-me amblaseva confian- 96 97 98 nic. Desembarcaven facciosos, assassinaven ciutadans rias, uncreuer delaMarinafranquista, produïa el pà- poder defensar amb millorsrecursos ellitoral. ElCana - va, entre BlanesiPortbou, zona deguerra, pertalde Álvarez. Alcapdepocsdiesvan declarar laCosta Bra- Francesc Isgleasiuncapmilitar, eltinentcoronel Enric da perellmateix, juntamentamb el comissari polític Defensa Militardelescomarques gironines, forma- feia treballar sobre lamarxa. era moltdifíciladministrar l’agenda, jaqueeldiaa d’activitats encomanades; però enpleconflicte armat dria seguirunplaadministratiu irealitzar unaagenda que enunaèpocasenseconflicte segurament espo- feina moltdiferent alanormalentemps de pau,atès xisme, Enacceptar elcàrrec jasuposava queseriauna da alsdosmesosdel’esclat delaguerra contra el fei- les consignes delcapdeMilícies. acceptar ladisciplinadelComitè deGuerra icomplir zacions localsdelsComitès deMilíciesAntifeixistes, milicià havien depertànyer aqualsevol de lesorganit- majors dedivuitanys imenorsdecinquanta.Per aser comitès locals,quepodienestar formats permilicians xistes. Les poblacionss’organitzaven entorn aquests estar informat de les activitats dels Comitès Antifei- cions sindicalsperatenir unintercanvi d’opinions, i representants detots elspartitspolíticsiorganitza- missari delegat, Eduard Layret. cretari aAgustí Cabruja,quejahoera del’anterior co- clamació delaRepública. EnMartí va tenir com ase- havia sigutsecretari delGovern Civilabansdelapro- la ipelcomissari d’Ordre Públic,AmadeuOliva, queja capçalades pelcomissari delegat, MartíJordi iFrigo- se’n van enviar dosperfer guàrdia alesoficinesen- d’esquadra a la ciutat, però a partir d’aquell moment ces policials.Abansdel’Estatut nohihavien mossos i uncomissari d’Ordre Públicdequidepenienlesfor- gava de les qüestions administratives de Règim Local; vien repartit entre uncomissari delegat ques’encarre- pis del’antic Govern Civil,les funcionsdelaquals’ha- tat deCatalunya aGirona estava instal·lada alsegon L’octubre de1936 esva constituir laComissaria de Martí Jordi iFrigolaassumia la Comissaria Delega- El primer dia ala Comissaria Delegadava cridar els L’oficina dela Comissaria DelegadadelaGenerali - AMGi en elqualMartíJordi iFrigolafou undelsoradors. celebrat alCentre d’UnióRepublicana deGirona, del tercer aniversari delamortdelpresident Macià, Anunci publicat aL’Autonomista, del’acte encommemoració 27 dedesembre1936 117 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 118 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMGi de laGeneralitat aGirona. de laComissaria Delegada al capdavant l’any deMartíJordi iFrigola L’Autonomista recordava 3 desetembre1937 els Guàrdies d’Assalt i laPolicia. Gràcies ala seva ac- da delaviapública,opercontra, hauria d’actuar amb tots aunareunió urgent pertreure tota lagentarma- la CNT. Era unavisitaràpida pertaldeconvidar-los a Comerç, tambéallocaloanticcasinooneren elsde via elsdirigentsdelPOUM,situat al’antiga Cambra de pida ieficaç. Van enviar Agustí Cabrujaallocalonha- blic, Amadeu Oliva, havien detrobar una solució rà- i MartíJordi iFrigola,ambelcomissari d’Ordre Pú- gics delaciutat, fent registres domiciliarisalseugust, molts miliciansarmats s’havien fet ambllocsestratè- seu d’Estat Català. Elsànimsestaven moltescalfats i des alaciutat, van crear barriades ivan clausurar la va passant aBarcelona van bloquejaralgunesentra- l’exèrcit franquista continuava guanyant territori. i disputes armadesdinsdelbàndolrepublicà, mentre cial eren tandiferents queva provocar unarevolució es bandessobre com afrontar elcontext políticiso- tat, liderat perERC,l’altra. Les postures d’ambdu- banda, ielPSUC,laUGT ielgovern delaGenerali - clatar elconflicte entre laCNT-FAI ielPOUMperuna 99 de Maig de 1937. a comissari delegat van serelsconeguts com aFets tants alsqueesva enfrontar MartíJordi iFrigolacom ta Agustí Cabruja,undelsesdeveniments mésimpor- persones caigudesenlluitacontra elfeixisme. dels hospitalsdesangid’homenatge alamemòriade assistia aactes enbeneficidelesmilíciesantifeixistes, tra elfeixisme. Per aquest motiuJordi iFrigolatambé nir altalamoral delapoblació ifomentar launitat con- els mítings polítics també eren importants per mante- aquestes circumstàncies debombardejos constants, cerdà, onunbombardeig havia produït 23morts.En de víctimesquepodia,com elgenerdel1938 aPuig- que esvan haver d’ingressar al’HospitaldeFigueres. bombardejar Portbou causantdiversos ferits greus Roses iColera. Elfebrer de1937 diversos avions van i bombardejaven elspoblescostaners, com Palamós, A Girona, algunsobrers assabentats delqueesta- Segons lesmemòriesdelseusecretari, elperiodis- Martí Jordi iFrigolaassistia atots elsenterraments na República,p. 112. Agustí CABRUJA. Polítics iescriptors gironins durant lasego - 99 La primera setmana de maig va es- que imposava laguerra contra elfeixisme. rament hihavia unaopiniógeneralitzada delsdeures me irepublicanisme federal, iperaquest motiusegu- amb unabaseferma d’unallarga tradició deliberalis - ció socialnoeren improvitzats, sinóquecomptaven així com enelpoblecatalà, elsanhelsdetransforma- na, doncsconsiderava quealescomarques deGirona, però quesesentiaoptimista envers lacausarepublica- rat pelsesdeveniments ilaseva capacitat d’actuació, Revista, elgenerde 1937, que a vegades es veia - supe missaria Delegada,va admetre enunaentrevista aMi de sangaGirona. tuació lúcidairàpida segurament esva evitar unbany 100 secretari general d’ERCidiputat alCongrés, visitava ners delaseva cartera perajudar aquihonecessités. miliar, enMartísempre estava disposat a treure elsdi- solucionar elsseusproblemes. Segonslahistòria fa- seu interès pertirar endavant lesgestions pertalde per lesseves històries particulars isempre mostrava el cobrant elssubsidisquepertocaven. S’interessava nal, operlesfamílies quepelmotiufos noestaven constituir-se cooperatives s’havien quedat sensejor- molt per les persones, amb noms i cognoms que en dors delaindústria surera odelcamp. S’interessava tal d’ajudar asolucionarconflictes ambelstreballa- a cadaunad’elles. Es traslladava on fos necessari per dre cara acara elsproblemes quehihavia plantejats amb lesindústries enconcret, però tambéperresol- legacions defàbriques itractar assumptes relacionats o delcomissari d’Ordre Públic,perreunir-se ambde- dels refugiats. lectivitzacions, lalluitaarereguarda, il’acolliment de queviures ielpreu delessubsistències, lescol· sells municipals,elsbombardeigs, resoldre lamanca ques moltdelicadescom laconstitució denouscon- tar-se amomentsmoltcomplicats, iduraterme tas- Sis mesos méstard d’acceptar el seucàrrec a laCo- El setembre de1937, acompanyat deMartíBarrera, Recorria elterritori sovint acompanyat dediputats En definitiva, MartíJordi iFrigola va haver d’enfron- p. 46-47. rona, camarada MartíJordi», MiRevista, 15degener1937, «Una conversación con elcomisario delaGeneralidad enGe- 100 119 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 120 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AHCB de laGeneralitat aGirona. de laComissaria Delegada al capdavant en complir-se unany Martí Jordi iFrigola La Humanitatentrevistava 4 desetembre1937 fugiats, iaixíhocomunicaven alcomissari delegat a recursos necessaris perfer front al’arribada delsre - més apropiat. Molts ajuntamentsno disposaven dels que estraslladessin elsrefugiats deguerra aunlocal sàries percomplir amb elseupropòsit, isol·licitaven fugi notenia lescondicions mínimesd’higieneneces- formar després delavisitad’uninspector queelre- degudament. Torroella deMontgrí perexemple, va in- mesures higièniquesnecessàries pertald’atendre’ls mits perrebre elsqueviures idotarelsrefugis deles baven desdelfront, irebia cartes peragilitzarelstrà- fugiats. Visitava sobretot elsgrupsd’infants quearri- era estar sempre assabentat delasituacióambelsre- els seusdocuments. tor de Sanitat de Guerra pagaria ràpidament en rebre la Catalunya Nord, al’Estat francès— queelInterven- cia queestava detingudaaCervera delaMarenda —a onar ràpidament lapartidademedicamentsd’urgèn- tots elsdocumentsquenecessitava pertaldesoluci- ra, liva escriure pertalquelienviés uninforme sobre 1937, eldoctor Olivan, delConsell deSanitat deGuer- explicaven casosjudicials.Per exemple, elfebrer del mació delsqueviures olesordres aseguir, itambéli municipis deGirona quelisol·licitaven tràmits, infor - a prop delafamília. per traslladar-los al’hospital deGirona, iestar aixímés fer gestions persaberonestrobaven aquests soldats i tals però noentenien notícies.Jordi iFrigolaintentava vien anat alluitariquehavien siguttraslladats ahospi- vien persaberonestrobaven elsseushomesqueha- aviador palamosíEnricFerrer. Algunesfamílies liescri- cadàvers depersonescaigudesalfront, com l’heroic telegrames per agilitzar les gestions per traslladar els rebia lesnotificacionsdels condemnats amort,i rebia Comandància Militar. Per altra banda, en Martí també Els detingutsesvan portar apresó adisposiciódela cobrant-los un preu elevat peraquest perillósservei. joves quehavien sigutcridats afilesamblaseva lleva, fic dedesertors, jaquealgunsesdedicaven apassar a els pescadorstambéhiva haver problemes ambeltrà- i Tamariu perexaminar l’organització delapesca.Amb les indústries palafrugellenquesilesplatges deCalella Una delesseves prioritats com acomissari delegat, També rebia telegrames icartes dels alcaldesdels estava succeint, havia pogutobservar lafidelitat del mista davant elsesdeveniments jaqueambtot elque tant aquesta problemàtica, nosesentiagenspessi- preocupat pelproveïment dequeviures, però no obs- entrevistat perLa Humanitat, reconeixent sentir-se la Comissaria DelegadadelaGeneralitat aGirona, era l’ordre públic. aquesta mancançaacabésprovocant alteracions de tual, ialguns municipis esmostraven preocupats que refugiats. Lademandadequeviures era bastant habi- queviures, com ara patates, queanaven destinades als Calonge, lidemanaven l’autorització perlasortidade rat monumentnacional.Altres ajuntamentscom elde ons dinselcastell dePeralada, quehavia sigutdecla- de laintenció delsoficialsd’aviació d’ocupar habitaci- la Generalitat, perinformar-lo ques’havia assabentat va escriure a Carles PiiSunyer, conseller deCultura de blert perl’Ajuntament. Unmesmés tard, Jordi iFrigola pis, complissin ambel racionament dequeviures esta - Seguretat d’Interior quepassaven peralgunsmunici- tions oportunespertalquelesforces deCarrabiners i l’agost de1937, tambélivan sol·licitarquefes lesges- pecialitzats com eldeSalt. ats quetenien pertorbacions mentalsensanatoris es- seu internament. També demanava admetre a refugi- tal denohaver defer front aleselevades despesesdel ats espanyols malaltsise’lsva traslladar aGirona per com elcasdePerpinyà enelquehihavia unsrefugi- per aautoritzar eldesplaçamentderefugiats malalts, front. Algunesvegades, rebia informació isol·licituds tius de robes d’abric per als soldats que es trobaven al de l’exèrcit i als refugiats de guerra, així com els dona- recollides d’equips dellitsdestinades alesnecessitats di iFrigolatambéesfeia càrrec quefuncionessin les pel consistori icobrant unjornaldecincpessetes. Jor- als industrials; iquetenien algunsrefugiats treballant ta acadatreballador delmunicipi,idepesseta imitja posar unaquotasetmanalobligatòria demitjapesse- que tenien instal·lats almunicipi,havien hagutd’im- per atendre lesdespesesdelaseixantena derefugiats L’Ajuntament d’ tambéelva informar que través decartes, com Vilajuïga iRabósd’Empordà. Pel setembre, quanfeia unany quehavia assumit Altres ajuntaments,com eldeRibesFreser 121 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 122 MARTÍ JORDI I FRIGOLA de Treball iPolítica Social. exposaria laponència Martí Jordi iFrigola en elqual d’Esquerra Republicana de laFederació deGirona del Congrés extraordinari la convocatòria L’Autonomista publicava 5 desetembre1937 AMGi 102 101 ra Republicana, alsqualsdefinia: que compartia ambtots elsseuscompanys d’Esquer- poble a les idees de catalanitat i llibertat; uns ideals prés, expressava laseva opinióaL’Autonomista : sició delpartitsobre elmomentpolític.Unsdiesdes- catalanista idemocràtic, ambl’objectiu defixar lapo- Social. Aquest Congrés va serungran acte d’afirmació tit, esva encarregar delaponènciaTreball iPolítica que era membre delComitè Executiu Central delpar- talunya aGirona, celebrat elsetembre. Jordi iFrigola, dinari delaFederació d’Esquerra Republicana deCa- cesc Macià,També va participaralCongrés extraor- la tomba del primerpresident de laGeneralitat, Fran - personalitats polítiques,realitzaren unaofrena floral a en la que Martí Jordi i Frigola, acompanyat de diverses del sisèaniversari delaproclamació delaRepública, actes institucionals. Un d’ells va serlacommemoració delegat entemps deguerra, tambéhavia d’assistir en

Més enllà de laseva tasca diària com a comissari era força majoritàriasegueixessent-ho.» pulars. Essent elsmateixos significaqueelpartit elements quemilitaven enpartitsoposats alsidealspo- zació nostra nohaacceptat alsseusrengles cap dels del 19 de juliol. He constatat amb gust que cap organit- hem trobat elsmateixos del14d’abril, del6d’octubre, cialitat del’Esquerra ales nostres comarques. Ens hi de combat idelareraguarda.» la pugnapolíticalesqüestions fonamentals dels fronts sar ambl’exemple aquesta sanaconsigna d’allunyar de defensa delsinteressos superiorsdelpaís,hemd’impo- prescindir delsinteressos delpartit quanestracta dela de setembre de1937, p. 1. «Després delCongrés d’Esquerra aGirona», L’Autonomista, 8 tembre de1937, p. 4. «La nostra tasca.MartíJordi Frigola»,La Humanitat, 4dese - «Aquest acte constitueix lademostració delapoten- «[...] ielshomesd’E.R.C. quejaestem acostumats a 101 102 123 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 124 MARTÍ JORDI I FRIGOLA UB-BPR (LAVANGUARDIA) com hohavia estat mesosabanslalleva del1925, ladeMartíJordi iFrigola. Desfilada enhomenatge alssoldats deleslleves del1923 i1924 tot just incorporades afiles, Sant CugatdelVallès?,2d’octubrede1938 5 Mort alfront 104 103 més llarg detots els queexerciren elcàrrec. Laseva lleva —la del1925— havia cà, deixant enrere dosanys alcapdavant delaComissaria Delegada,elperíode ri delegat delaGeneralitat aGirona pertald’incorporar-se al’exèrcit republi- 1902 i1906. zació delleves dereserva. Les delsanys 1923 a1927, osiguielsnascutsentre efectius peral’exèrcit. Capal’abril de1938 escomençà adecretar lamobilit- seva vida. gola seriacridadaafiles,iellprendria unadecisióquecanviaria elrumbdela de l’est. Alcapdepocsmesosd’aquesta visitaalfront, lalleva deJordi iFri- van fer undiscursmostrant l’esperit patriòtic detots elsdefensors del’exèrcit de terra». retat queallàhihaunssoldats quedefensen ambenorme valentia cadapam militars ivan destacar elsseusactes d’heroisme: «Catalunya pot tenir lasegu- putats JosepMascort iJoanSauret. Alaciutat deLleidavan saludarelscaps D’aquesta manera, l’agost de1938, MartíJordi iFrigoladimitiadecomissa- L’exèrcit franquista avançava ilaRepública necessitava incorporar nous L’abril de1938, Jordi iFrigolava visitarelfront del’Est juntamentambelsdi- mes delallibertat idelajustícia, ensónunaprova benpalesaifefaent.» partit que hi ha escampats arreu dels nostres fronts de guerra, empunyant les ar- del nostre amic M.Jordi Frigola itants d’altres, junt ambels milers dejoves del ben complir ambllurdeure, tantentemps depaucom entemps deguerra. Elcas Francesc Macià, bandera i símbol de la joventut nacionalista del nostre poble, sa- de l’Esquerra RepublicanadeCatalunya, elshomesdelpartitquefundàelgloriós tars. Ellté unalíniadeconducta traçada, iperres noladeixa deseguir. Elshomes tir delaComissaria. Hadeixat elcàrrec pertaldecomplir elsseusdeures mili- p. 3. «Una representació d’E.R.deC.havisitat el front del’Est», La Publicitat, 2d’abril de1938, Agustí CABRUJA. «M.Jordi Frigola»,La Humanitat, 17d’agost de1938, p. 2. «I M. Jordi Frigola avui jano és comissari de laGeneralitat. Dijous passat va sor- 104 Van visitarpoblesdelSegrià,laNoguera, l’Urgell ilaribadelCió 103 125 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 126 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL a l’entorn d’una mateixa taula. d’un llarg temps de convivència en una mateixa tasca i profunda, fruitd’una comunió d’ideesisentiments Martí, quedefinia com una relació oberta,entranyable acabar desenvolupant unarelació d’amistat amben poraven al front perdefensar laRepública. amb si mateix, iacompanyar elsmésjoves que s’incor- en Martívolia complir laseva paraula ambelpoblei cindible perlatascaquedesenvolupava. Noobstant, quedés alarereguarda entantquepersonaimpres- cia, notenia perquèanaralfront. Lidemanava quees portant com elliambunafeina degran transcendèn- sident iamic,queunhomeambcàrrec políticim- Generalitat. LluísCompanys lireclamava, com apre- ar tres cartes sol·licitantladimissió alpresident dela cretari, Agustí Cabruja, Jordi i Frigola va haver d’envi- la seva lleva, ladel1927. ment pelfet d’incorporar-se al’exèrcit, ensercridada Tarragona —iexalcalde delaciutat perERC—, igual- de JoaquimFort, comissari delegat delaGeneralitat a la Generalitat deCatalunya tambérecollia ladimissió publicanes. substituir JosepMascort, diputat d’ERCalesCorts Re- de 1938, quanLluísCompanys lava acceptar. ri OficialdelaGeneralitat deCatalunya el24 d’agost front adefensar lallibertat, Catalunya ilaRepública. i juntambmilersdejoves ihomesd’arreu, va anaral per aquest motiuvolia complir amblaseva paraula, nia unaforça superioralsméseloqüentsdiscursos,i complia. Considerava quepredicar ambl’exemple te- que noespodiaexigir alsaltres allòqueunmateix no que volien defugirelfront militar, iestava convençut per denegarsistemàticament lespeticionsd’homes en totes lescircumstàncies. Jordi iFrigolaera conegut els homesd’ERChavien decomplir ambelseudeure de quina era laseva obligació. Creia fermament que sigut cridada a files i ell no va dubtar ni un moment 105 Essent secretari delcomissari, Agustí Cabrujava Segons lahistòria familiar ielsrecords delseu se- Cal esmentarqueelmateix dia,elDiariOficialde El Decret delaseva dimissió va serpublicat alDia- 1938, p. 614. Diari Oficialde la Generalitat deCatalunya, 24 d’agost de 105 Elva 107 106 breu poema: i Frigolaenelsseusideals,queundialiva dedicarun Cabruja admirava tantlasinceritat ifermesa deJordi ni aplaudeixis:elnostre himneés“ElsSegadors”!». toquin “La Internacional”, aixeca’t, però noalciselpuny gran mítingantifeixista alquevan assistir junts:«Quan natjar laseva tasca: dubtar aescriure unarticleaLa Humanitat perhome- Cabruja recordava queJordi iFrigolaliva dir, enun A l’anunci deladimissió delcomissari, Cabrujanova la seva actuació, elseulemailaseva obra. la Repúblicaiperguerra, aquesta haestat, ensíntesi, nals queté degovernant. Treballar perCatalunya, per tes lescoses iqueambaquellesseves dots excepcio- a lajustícia, ambaquellaseva clara visióqueté deto- tuà sempre decara alpoble, decara alaraó, decara rec alservei decapestament sindicalnipolític.Ellac- dismes ifavoritismes isensequeposésmaielseucàr- actuació absentcompletament de tota menadeparti- sonància amblescircumstàncies del’hora present. Una en unapolíticadeFront Popular iambunaestreta con- càrrec. Haestat unaactuacióinspirada entot moment que enelsuccessiu elprecedeixin enl’exercici delseu plar, recta i neta, nobilíssima, digna d’ésser imitada pels ons edificants,unaactuacióaltamentelogiablei exem- una actuaciódedosanys, seguidad’encerts idesoluci- de temps, hopodemdirmésqueningú—haestat conviscut amb ellitreballat alseucostat durant molt missaria? [...]Únicamentdirem —inosaltres, que hem

Ibídem, p. 111-112. gons República,p. 111. Agustí CABRUJA. Polítics iescriptors gironins durant lase- «I bé, quinahaestat laseva obra alfront delaCo- dels cops demar.» ni liarribenelsesquitxos delesonades de capmestral, que noelvinclenelsembats tan arrelat i capdret alaseva terra, «És com unpicosteny, 107 106

111 110 109 Ibídem. 108 var lapelliquedarbé». s’acomiadà demanera escèptica dient-li:«procura- sal gell, quetambéera comissari políticdebrigada,qui company dejoventut idemilitànciad’ERCaPalafru - i Frigola.ASolsonaesva trobar ambFermí Vergés, tament aquestes conductes deceberen molt aJordi de l’exèrcit republicà detarannà anticatalanista. Jus- homes encatalà, laqualcosa molestava algunscaps gun oficialespanyol, jaqueellsempre parlava alsseus catalanistes liva comportar algunatopada ambal- homes. En aquelles dates, a finals de gener de 1939, xer lesposicionsabansqueellocupésambelsseus maig de1937— elsqualselvan acompanyar areconèi- havia sigut alcaldedeFigueres, d’octubre de1936 a cials delaCNT, JoanSansiSicart iJosepViusa —que 55a Divisió, onesva trobar com asuperiorsdosofi- Frigola va serascendit acomissari debrigadala rineu desdelaSeud’Urgell. sari polític dela 177 brigada queva operar al Prepi- al compromís deMartíJordi iFrigola: Al capdepoctemps, just abansdeNadal,Jordi i Jordi iFrigola va anaral front onva ésser comis- Cabruja cloïaelseuarticleambunemocionat elogi l’acomiada ambveritable recalça ambunarreveure.» poble gironí, d’aquest poblequeavui, enveure’l marxar, i delaseva vida,siésprecís.» rà qui s’aixecarà adefensar-les, a costa de la seva sang vingui elque i passi elquepassi, sempre hihau- poble ilesseves llibertats nopodran morirmai,perquè, això tambéqueelpoblecatalà serà sempre ungran l’esdevenidor ilasortdenostra Catalunya, iésper Català [París], 9defebrer de1940, p. 8. Fermí VERGÉS.«Duesnecrologies. Jordi Frigola», ElPoble Història delaDiputació deGirona, p. 292. de 1938, p. 2. Agustí CABRUJA. «M. Jordi Frigola», És per això que s’ha captivat l’afecte ila simpatia del «És per això que hom se sent optimista respecte a 111 110 109 Ladefensa delsideals La Humanitat, 17 d’agost 108

ja personalpelquehavia succeït. pogués passar aJordi iFrigolafos vist com unareven- tat Interior Artemi Aiguader. Novolien queres queli de laRepública JuanNegrínidel conseller deSegure- haver-se oposat alesordres delpresident delGovern gueres Jordi iFrigolaelshavia volgut empresonar per seu comandament, jaquedurant elsFets deMaigaFi- defensar laviadetren queanava deCalafaManresa. frontera ambFrança. La55aDivisiótenia com amissió l’Exèrcit republicà estava enplenaretirada capala 112 Mentre esdirigienalalíniadelfront, van conversar: A SansiViusa elsfeia moltrespecte tenir-lo sotael compliré.» M’agrada quesiguiselmeusuperior, ijaveuràs com li arribarà laseva hora —emva abraçar iva afegir—: d’acceptar-ho. Estigueu tranquils, doncs.Acadascú ment no estaria tan nerviós com estic, no em sap greu fet amb retard perquè, si hagués vingut abans, segura- cisions, icreieu-me quelamento sincerament haver-ho Ara quehevingutalfront sócl’amo delesmeves de- fensar lesvostres conviccions, iara tot allòs’haacabat. complir amblameva responsabilitat ivosaltres vau de- i Viusa: jo no tinc cap rancúnia envers vosaltres. Vaig que havia estat unarevenja personal. ribar apensar, atès l’incidentdeFigueres? Tothom diria passés res dedolent.Te n’adones delqueespodriaar- que eres —vaig corregir-lo—, però novoldria pasqueet vull queemtractis com unnovici. esquena untemps moltllarg d’estada alfront, però no les forces veient elterreny queestrepitja. Mentrestant, l’artilleria callarà iespodrà fer elrelleu de teix tot alllarg delacarretera esperant quesurti el sol. què lateva brigadaesvagi agrupantapartird’ara ma- vosaltres —vaig diraFrigola— parlaré ambLizcano per- que mainoemvaig imaginar, p. 168-171. Joan SANS. Comissari dexoc. Crònica íntimad’unaguerra [Martí JordiiFrigola]—Escolteu-me tots dos,Sans [...] [Joan Sans]—No, noettracto nipelqueets [Martí JordiiFrigola]—Jahoséquetens alateva Frigola va fer ungest de contrarietat iva protestar: «[Joan Sans] —Com queésel primer diadefoc per a 112 127 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 128 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL FOTO LUX /MRJT la promesa deMartíJordi i Frigola. Adalmira Ramon, Circa 1936 poble, contra els quevolien arrabasar lesllibertats nacionalsrecuperades, registre. sap onva serenterrat, doncs alcementiri deManlleunon’haquedat cap no podenserprecisades ambtotal certesa. De lamateixa manera, nose Joan Sans.Aixídoncs,ladata ilescircumstàncies exactes delaseva mort mort alfront, aportadapeltestimoni deprimera màdelesmemòries ca Militardelapoblació, dadaquecontrasta ambla informació delaseva emès aManlleu,registra laseva mort,el25degener1939, alaClíni- resa, noesvan podercomplir aquests desitjos.Elcertificat dedefunció quan elsfeixistes estaven apuntd’entrar ojahohavien fet aCalafiMan- tre havien passat moltes estones junts. ra, Pepita, era també la parella del seu secretari Agustí Cabrujaitots qua- va sernomenat comissari delegat delaGeneralitat. Lagermana d’Adalmi- treballadora de Telefònica a la ciutat. S’havien conegut quan Jordi i Frigola a Girona nohivivialaseva família sinólaseva promesa Adalmira, queera 114 Ibídem. 113 ambulància ise’lportés aGirona, onresidia laseva família. un escamotliretés elshonorsquelipertocaven, poséselcadàver auna tre CalafiManresa. al front deguerra, elgenerde1939, als35 anys, aunpuntindeterminat en- deixat testimoni del’episodi: sió d’unobúsjust davant seu,queeldeixà ferit demort.JoanSans,ensha en assignades, aprimera línia.Ambelfoc creuat, enMartíva patir l’explo - Jordi iFrigolava morirlluitantperlaRepública iperladignitat delseu No obstant, per la dificultat del moment en ple front i amb foc obert, Segons elrelat deJoanSans,esva demanaralsergent que, després que Malauradament, enMartí moriacincmesosdesprés delaseva arribada Tot seguitJordi iFrigolava pujarambdosguiesalesposicionsqueteni- xant-nos. Livam agafar elcapivam cridar: va reconèixer. Noespodiamoure ilasangbrotava pertot elseucos, esquit- tat linetejava lacara. Frigola va tenir uninstant delluïdesa,ensva mirar iens bé separats del cos. Desesperats, ens vam ajupir mentre el sergent de Sani- al pitiestava completament desconegut, pledesangiambelsbraços gaire- xaven enbraços elpobre Frigola moribund.Unobúslihavia explotat deple Vam anarcorrents capaellsi vam trobar-nos ungrupdesanitarisquebai- una remor d’homesquebaixaven precipitadament perlatrinxera d’enllaç. Ibídem, p. 171. —Està llest. S’hadessagnat percomplet.» El capesva quedarrelaxat alesnostres mansielsergent va dir: —T’ho hemdit!T’hoditquenohianessis! «De sobte, vam sentir veus confuses i ordres precipitades, juntament amb 113 114 Defet però, un exemple decatalanisme: talà editat aParís, unanecrològica, exaltant-lo com a Vergés, va escriure a la premsa del’exili, aElPoble Ca - es comunicava sovint amb la seva nebodaMariaRosa. ra nova pedre maielvincleamblafamíía d’en Martí,i estimat laresta delavida.Tot ilaseva mort,Adalmi- da idefet noesva casarmai,servant elrecord delseu convertir-se enelseumarit.N’estava moltenamora- dar molttraumatitzada perlamortdelquehavia de oncle. neta, quiguardaria finsadiad’avui lamemòriadelseu companyia delaseva jove i,especialmentdelaseva aportar llumivictòria peralallibertat deCatalunya. i ferotge enlaqualMartí,ambseva lluita,volia la manera méstràgica: unamortenuncombat negre de lavidalihavia pres l’homeiquatre fills,il’últimde seva mare quedesdellavors va quedarsola.Elcurs poble, però sobretot alaseva paraula ialsseusideals. honradesa ilaseva lleialtat, deserunhomefidelalseu duir alaseva mort,però va donarexemple delaseva cultura catalanes. Ladecisiód’anar alfront elva con- derogar l’Estatut d’Autonomia iperseguir lallenguai Un any méstard delaseva mort,elseuamicFermí La seva promesa, Adalmira Ramon,tambéva que- A partir de llavors la seva mare quedaria ambla La mortdeMartíJordi iFrigolava colpir moltla a capperAraquistain iÁlvarez delVayo sota lacapadel campanya debolxevització del Partit Socialista portada llibres. Més tard Rússia ensva dividir, com tambéla costat pràctic delapolítica;jotenia lapedanteria dels havíem tingut topades decaràcter ideològic.Ellera el des, enelsanys delanostra mésestreta col·laboració, creia útilsauna causa per aell sagrada. Moltes vega- re elsconflictes, aguanyar-se lasimpatia d’aquells que habilitat innata a sabermanejar els homes, a preveu- arreu. Jordi iFrigola era unhomede govern. Tenia una esperit, lesmateixes armesilamateixa gentqueatot A Girona nova passar res. IaGirona hihavia elmateix ment. Agafeu, com aexemple, elsfet demaig1937. rona on la seva capacitat política s’evidencià plena- ment. Però fou com a Comissari de la Generalitat a Gi- exemple decatalanisme, Jordi Frigola enmereix agraï- «Si l’Empordà, durant elsanys deRepública,fou un 115 segona autoritat delpaís. dent Companys, entantquepresident delParlament, assumint elcàrrec després del’assassinat delpresi- sent el124è president delaGeneralitat deCatalunya, el seuamicJosepIrlaque, al’exili francès, acabariaes- nars demilerscatalans esvan veure obligats afer. xant al’exili amblaseva promesa ofamília, com cente- aquells dies.Segurament, enMartíhauriaacabat mar- lunya, buscarsolucionsoacordar unaestratègia pera ria sigut comunicar-se amb el govern legítim de Cata - ria, personalmentconsidero quelaseva prioritat hau- del cert com hauria actuat, però vista la seva trajectò- ta deCatalunya enmansdel feixisme, nipodemsaber Martí sihaguéssigutviuenelmomentdeladerro- tropes franquistes arreu del territori espanyol. clamava la fi de de laGuerra Civilambla victòria deles els franquistes. Quinze dies més tard, l’1 d’abril, es pro- pels seusarticlesonreclamava seguirresistint davant Girona. ElConsell deGuerra condemnà amortRahola d’Assumptes Generals de laComissaria Delegadade la havia nomenat, el gener de 1938, cap del Negociat lectual gironí CarlesRahola,alqualJordi i Frigo- l’exèrcit franquista executava elperiodista iintel · ble contant elspoblesdelvoltant. lanista irepublicana ala ciutat deGirona, imésdeldo- detenir mésdeset-centes personesd’ideologiacata- a l’exili. Elsdiesposteriors, elsmilitarsfranquistes van se efecte ielseucomissari, JosepMascort, va marxar i feixista italià.LaComissaria delegadava quedarsen- dies seguitsperlesaviacions delsrègims nazialemany rona després d’haver sigut bombardejada durant tres 1938, lestropes franquistes aconseguien entrar aGi- qualitats humanesipolítiques.» inspirada enunconeixement profund delesseves altes Lenin espanyol. Però res nova trencar maiunaamistat Segurament tambés’hauriaofert acol·laborar amb No podemsaberquèhauriapassat pelcapd’en Unes poquessetmanes més tard, el15demarç, Als pocsdiesdelaseva defunció, el4defebrer de Català, [Paris], 9defebrer de1940, p. 8. Fermí VERGÉS.«Duesnecrologies. Jordi Frigola», ElPoble 115 129 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 130 MARTÍ JORDI I FRIGOLA AMP -COL·LECCIÓ JOAN MASSONI ILLOVERAS el caplocaldeFalange Tomàs i,laresta, Gallart noidentificats. el rector JosepBosch,elcomandant militarJuanÁlvarez Busquet,l’alcalde JoaquimFeliu iPagès, El noupoderfranquista delavila.D’esquerra adreta: «Menut»,Bofill,Boera, Bofill, Palafrugell, circa1939 6 xia elnourègim: la fidel conflicte quedeixa benclares lesintencions repressores ambquenei- promulgava laLey deResponsabilidadesPolíticas, untext promulgat abansde que esva endurelvent. Aixídoncs,el9defebrer de1939, elgeneral Franco da elpassat, senserecels nirancor iambgenerositat iperdó, van serparaules «subversius». Les primeres promeses d’instaurar un nou règim deixant de ban- la seva ideologiaielseupaperdurant elconflicte ijutjarels considerats més men a les associacions i entitats municipals d’arreu del país,perdeterminar 4.1. Perseguit perlaLeydeResponsabilidadesPolíticas Perseguit després demort 116 mats per un cap de l’exèrcit, un funcionari judicial i un militant de la Falange En acabarlaGuerra Civil, elsfranquistes van duraterme un inquisitorial exa- Els tribunalsencarregats dejutjarles responsabilitats polítiquesestaven for- sacrificios.» una Españagrande yrindanasuserviciotodos sus esfuerzos ytodos sus tas ylafirme voluntad deno volver a extraviarse, puedan convivir dentro de que borren sus yerros pasadosmediante elcumplimiento desancionesjus- haz apretado han salvado nuestro país ynuestra civilización yaquéllosotros las personas culpablesyque, por último, permita que los españoles que en nal, quetraduzca enefectividades prácticas lasresponsabilidades civilesde el triunfo, providencial ehistóricamente ineludible, delMovimiento Nacio - subversión roja, a mantenerla viva durante más de dos años y a entorpecer traidas porquienescontribuyeron con actos uomisionesgraves aforjar la sabilidades Políticas, quesirva para liquidar lasculpasdeeste orden con- nuestra Patria, considera llegadoelmomento dedictarunaLey deRespon- beres queleincumben respecto alareconstrucción espiritualymaterial de Boletín Oficialdel Estado, 13defebrer de1939, p. 824. «Próxima la total liberación de España, el Gobierno, consciente de los de- 116 131 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 132 MARTÍ JORDI I FRIGOLA CDMH y elComunismo. de laMasonería para laRepresión del Tribunal Especial de MartíJordi iFrigola Expedient 19 dejuliol1948 bilidades Políticas nova obrirmésexpedients, jaque l’octubre de1940. tat bancàriaperò lespropietats livan serconfiscades rat en500 pessetes. Nolivan trobar dinersa capenti- la propietat d’unsolaralcarrer Independència,valo- defruit la seva mare Maria.També s’hiva fer constar rència perlamort del seupare però quetenia enus- lorada en12.000 pessetes, ambduespropietats d’he- carrer Francesc deBlanes,alaplatja deLlafranc, va- lafrugell valorada en6.000 pessetes iunaaltra casaal Jordi iFrigolatenia unacasaalcarrer Palamós dePa- bre lapersonainvestigada. Enaquests hiconstava que es delmunicipipertalderebre informes personalsso- la Guàrdia Civil,l’alcalde ielsrectors delesparròqui- el procediment habitualdecontactar amblapolicia, vestigar quinespossessions tenia. Per fer-ho, seguia va obrirunexpedient aMartíJordi iFrigola,va in- nyols oinclúsfora del’Estat. alguns d’ells els van desterrar a altres municipis espa- ven vinculats acàrrecs públicsvan serinhabilitats. A sar multes oelsvan confiscar elsbéns,iqueesta- els jutjats enaquests tribunals.Atots ellselsvan po- res». Finalmentvan serunavintena depalafrugellencs foren assenyalats com a persones «desmoralitzado- ïts. AlgunssocisdelCentre Fraternal ialtres entitats des, elsbénsconfiscats ielsarxius robats odestru - titats sospitoses deserd’esquerres foren clausura - i Palafrugell noenva sercapexcepció. Totes lesen- de lesfamílies deprocessats jadifunts. taurava «sancionshereditàries», pertal de venjar-se abans odurant elprocés. Laparanoia franquista ins- els encausats estiguessin absentsohaguessin mort dicial ilessancionss’aplicarien igualmentencasque ticles 15i46d’aquesta lleiindicaven queelprocés ju- no mereixedors d’aquest «honor». Amés a més,elsar- onalitat espanyola peraaquellsqueeren considerats desterrament temporal, iinclúslapèrdua delanaci- tes, inhabilitaciódecàrrecs públics, confinament o anaven desdelaconfiscació debéns,sancionsimul- Nacional Sindicalista (FETydelasJONS).Les penes Española Tradicionalista ydelasJuntasOfensiva A partir de 1945 el Tribunal Nacional de Responsa- El Tribunal NacionaldeResponsabilidades Políticas Ningú esva deslliurar d’aquesta repressió judicial, 118 Ibídem. 117 vint-i-cinc jurisdiccions especials que va crear el règim presión delaMasoneríayelComunismo, unadeles A talefecte esva crear elTribunal Especialpara laRe- des clandestinas». necer alamasonería,alcomunismo ydemássocieda- fome alasdisposicionesdelapresente Ley, elperte- reflectia: soneria ydelcomunismo, queenelseuarticleprimer igualment d’infame: laLey sobre represión delama- més tard, l’1demarç de1940sen’aprovava unaaltra via dejudicialitzarlavenjança delsfranquistes. Unany 4.2. Perseguit perlaLeysobrerepresión de viatges. nats enelprocés judicialensegells,arbitrisicostos que havia pagat entre 1941 i1944,elscostos ocasio- a ladiferència delesquotes anualsde400pessetes i va rebre unimportde951,60 pessetes corresponent va rebre lanotificacióielssaldodels comptes finals, comptes. El1948,laseva mare —MariaFrigolaiBofill— tornar elsbénselvan citaraljutjat perrevisar tots els via arxivat l’expedient deJordi iFrigola,pertalde deixava senseefecte elsembargaments perquè s’ha- ser finsal1947 però, queel Tribunal va informar quees la, van retornar tot allòembargat alesfamílies. Nova dictat sentència, com en el cas de Martí Jordi i Frigo- dar senseúsienelscasosqueelTribunal nohavia van donarperrealitzada laseva tasca.LaLleiva que- ganda soviética, trotskistas, anarquistas osimilares». rigentes yactivos colaboradores delatarea opropa - La lleidefiniaels comunistes com els«inductores, di- nitzacions vinculadesalcomunisme oal’anarquisme. gut un exemple per altres tipus d’associacions i orga- les societats secretes delamaçoneria, que havien si- cipals deladecadènciaqueviviaEspanya era deguta El franquisme considerava queundelsfactors prin - La Boletín Oficialdel Estado, 2demarç de1940, p. 1.537-1.539. de lamasoneríaydelcomunismo Ley deResponsabilidadesPolíticas nofou l’única «constituye figura dedelito, castigado con- 117 118

133 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 134 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL especial número 2. ent aaquests efectes, el19dejuliol1948,enjutjat béns delsafectats. trenta anys depresó. Alhora, tambéesconfiscarien els càrrecs importants,lespenespodienarribardevinta de reclusió menor, però enelscasosdepersonesamb majoria decasoslespenesconsistien endotze anys penes ques’imposaven eren molt dures, doncsenla Tribunal NacionaldeResponsabilidades Políticas. Les lo González Oliveros, quealhora era elpresident del dent era elcatedràtic deFilosofiadelDret, Wencesa- sidit peltinentgeneral Andrés Saliquet,ielvicepresi - sobre maçoneria icomunisme. ElTribunal estava pre- Tribunal va obrir més de 60.000 processos judicials franquista per a perseguir els seus enemics. Aquest 119 gola aparegués oes presentés alJutjat. sente oseahabido», ésadirfinsqueMartíJordi iFri- presentes actuaciones entanto elencartadose pre- 1949, el Jutjat va decretar «archivo provisional delas i captura. Al’espera demésinformació, el30d’abril de sonat, ienelcas negatiu, esprocedís alaseva recerca de presons que comprovés que no es trobava empre- licitar el1948queescomuniqués aldirector general al front, eljutjat encarregat d’aquest expedient va sol· la policiahavia informat queJordi iFrigolahavia mort res que va perdre la vida al gola, aquidefinien com adestacat elementd’esquer- tal, però que segurament es referia a Martí Jordi i Fri- amb nom«Jorge Frigola» era desconeguda alacapi- cia deGirona comunicaven alMinisteri quelapersona at, elsinformes procedents delacomissaria depoli - de lainvestigació delcaspertaldejutjaraldenunci- Girona, JoséManuelBallesteros Bengoechea.Alllarg del 29d’abril de1940, per part del cap detelègrafs de una denúncia«como masón»contra quina informació disposaven d’ell. Només hi constava «Delegación NacionaldeServiciosDocumentales» A Martí Jordi i Frigola també se li va obrir un expedi- La primera diligència del jutge fou demanarala 19 dejuliol1948. 60-948. Número delArchivo, 836.Encartado:Jorge Frigola», y elComunismo. Juzgado Especialnº2.Número delJuzgado, CDMH. «Tribunal Especialpara laRepresión delaMasonería 119

«frente rojo». «Jorge Frigola», No obstant 120 Ibídem. «Martín Jordi Frigola»: de la División de Investigación Social havien localitzat cument onesposava enconeixement quefuncionaris ra SuperiordePolicia deBarcelona va emetre undo- dir al’arxivament delseuexpedient. llà deJordi és«Jorge». fossin lamateixa personajaque l’equivalent encaste- persona odedosdiferents, tot iqueera probable que car quenopodiendeterminar siestractava d’unasola la osiestractava d’unaaltra persona.Livan comuni- ria disset anys enrere, era realment MartíJordi iFrigo - concretar si el oportunes perpracticar lesgestions necessàries per Seguretat idelaGuàrdia Civilquedonessin lesordres de 1957, eljutge va demanaralsdirectors generals de procés encara va seguirel seuprocediment, ielmaig sembre de1946. nuel Ballesteros Bengoechea,havia traspassat elde- també esnotificava queelseudenunciant,JoséMa- No va serfinsal6dejuliol1957 quelaJefatu - Finalment, el30denovembre de1957 esva proce - Tot i les informacions intercanviades amb el jutjat, el No obstant, en el moment d’aquesta informació, te catalan.» Político deBrigadadelejército rojo ydestinado al fren- mos mesesdelMovimiento, fuénombrado Comisario la Generalidad enlaprovíncia deGerona, yenlosúlti- ralidad, fuénombrado DelegadodeOrden Público de do al prestigio que gozaba en el Gobierno de la Gene- numerosos hechos vandálicos. Posteriormente, y debi- te delComité deGuerra, cometiéndose enesaépoca ento fuénombrado AlcaldedePalafrugell yPresiden- de desempeñócargos directivos. Durante elMovimi- afiliado aIzquierda RepublicanadeCataluña, endon- tacó como elemento de ideales izquierdistas, estando ando seretiraba enhuidacon lastropas rojas, sedes- motivo deunbombardeo delaaviación nacional,cu- ro de1939 con enlalocalidaddeManlleu(Barcelona), «Este individuofallecido tambiéneneldía25deene- 120 «Jorge Frigola» , denunciat per maçone- Popular. al quarter delesMilícies Antifeixistes instal·lat alCasal el seudomicili13d’octubre de1936, iva serportat gut perFrancesc Moret iAngrada Alarcón iGabriel en ni, el 14 de desembre de 1942, el seu pare va ser detin- çats. Segons la declaració delseu fill, com a testimo- persones queva patir empresonament itreballs for- gionalista, iquedurant laGuerra Civilfou unadeles l’exalcalde dePalafrugell, JosepGirbau,delaLligaRe- diferents partsdelcos. 1936 peruntret alanuca iambsenyals deviolènciaa l’escola delsGermansMaristes, mortel16d’agost de la Bisbald’Empordà deJoanGuitartiSolé, director de de participacióenl’assassinat davant delcementiri de Martí Jordi iFrigolaconsta com apersonasospitosa altres qüestions. EnlaCausaGeneral dePalafrugell, ven partdel’ajuntament, elspartits,sindicats imoltes cipal eneltemps deguerra, lespersonesqueforma- que havia denotificarquinaera l’organització muni- cloïen elsdelaGuàrdia Civilméspropera almunicipi, cions, saquejos... tortures, destrucció depropietats iesglésies,profana- tió; ieltercer fent referència aaltres fets delictiuscom i noreconeguts com aresidents almunicipienqües- nicipal; elsegonambunallista delscadàvers trobats sones assassinades idesaparegudes enelterme mu- va detres informes. Elprimerambunarelació deper- Fiscal sobre ladominaciónroja en España,queconsta- l’anomenada municipi permunicipi.Hovan fer apartirde1940amb sar unaltre filtre a tot el territori del’Estat espanyol, nismo, elMinisteri deJustícia franquista va voler pas- i laLey para laRepresión delaMasoneriayelComu- verses persones dedreta dePalamós, SantJoan,Ca- sàlia irevenja delbombardeig dePalamós, ipelquedi - fets del17denovembre de1936, causats com arepre - 121 4.3. Perseguit perlaCausaGeneral D’altra banda,tambésel’acusava del’assassinat de En elsinformes delaCausaGeneral tambés’hiin- Més enllà de la AHN. «Causageneral dePalafrugell». 121 JosepGirbauva moriralaplatja dePals pels Causa General instruida porelMinisterio Ley de ResponsabilidadesPolíticas règim, sinótambélesseves famílies. mílies. Nonomésesbuscava castigar elsenemicsdel jar, confiscar elsbénsoimposarmultes alesseves fa- règim, inclússijahavien mort,pertaldepoder-losjut- informació depersonesconsiderades enemiguesdel com aquells tribunals especials passaven anys buscant havia traspassat lluitantalfront. que elssuposaven fugitsal’estranger, però enMartíja que esdesconeix lalocalitzaciódelsdossospitosos, i na, ieneldocumentdatat adesembre de1942,consta tí Jordi iFrigolaera comissari delaGeneralitat aGiro- te Popular Local». Frigola, considerat el«mandamásdictatorial delFren- tos rojo-separatistas», aixícom l’alcalde MartíJordi i to personaje, encarnacióndetodos loscruelesinstin- la Falange com «untipoperverso [...]funes- ycruel sigut elcapdelapolicialocaliqueera considerat per persones sospitoses delcrim:ElpidiFayet, quehavia ció testimonial del fill deJosepGirbau, consten com a toritat judicialesva fer càrrec delcas.Enladeclara - van assassinar ienterrar finsl’agost de1937 quanl’au- milicians dirigidaperPere Pey, delaCNT-FAI. Allàels ser conduïts finsalaplatja de Pals perunabandade Girbau, JosepManich,DamiàPoch iJosepReig— van de Palafrugell —Pere Avellí, Ildefons Capella,Josep milícies popularsirevolucionàries. Elssisassassinats longe iPalafrugell varen serassassinades enmansde 122 Ibídem. Es potveure entots aquests procediments judicials, 122 Enelmomentd’aquest crim,Mar- 135 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 136 MARTÍ JORDI I FRIGOLA PUNT DIARI(BC/AHG) començà lentamentasortird’uninjust oblit. Quaranta-dos anys després delaseva mort,lafigura deMartíJordi iFrigola Agost-octubre de1981 7 d’una figura històrica Oblit irecuperació 123 nostre personatge, escritaal’exili mexicà: d’ignomínia franquista. Agustí Cabrujahopalesava enlaseva recordança del da pelPSCiERC.Hofeu ambunarticletitulat justament «MartíJordi iFrigola» didatura «Nova Entesa perCatalunya, laDemocràcia ielSocialisme» configura- na. Obrífoc elsenadorindependentFrancesc Ferrer i Gironès, elegitenlacan- franquisme liquidat, s’iniciàunaprimera recuperació públicadelaseva perso- La figura deMartíJordi iFrigola va restar sepultadaioblidada per dècades No fou finsquaranta-dos anys després delaseva mort,que el1981,amb ben pocacosa, delshomes delaRepúblicaiGeneralitat. us estranyaria quenosaltres, els noisdelameva generació, noensapiguemres, o hi hadubte quelibrotaren delfons delcor: neralitat delescomarques gironines. confusió, vaig voler contar-li, agrans trets, quiera enJordi, afegint-hi, finalment: que non’havia sentitaparlarmai.Detota manera, després delxoc desorpresa o tí Jordi Frigola; però al’instant, vaig quedarmut,perplex, quanelxicot emdigué de Farners; enB...,dePalafrugell. gué presentar-me elsseuscompanys deviatge, boifent: res asteques em telefonà. Vaig anar a veure’l a l’Hotel Isabel, on s’allotjaven. Vol- havia elfilld’unmeuamicdelainfantesa, quetanbonpuntposàelspeusen ter- cances, unpetitgrupdefabricants gironins amblesseves esposes.Entre ellshi records), p. 107. Agustí CABRUJA. Polítics iescriptors gironins durant laSegonaRepública.(Anècdotes i No caliaquediguésres més.» —Si haguéssiu viscuttots aquests anys derègim franquista acasa nostra, no Aleshores ell,unxic tristoi icompungit, s’excusà ambaquestes paraules, queno —Jo vaig ésser el seu secretari particular quan fou nomenat Comissari de la Ge- Jo, en sentir Palafrugell, temps em va faltar per començar a parlar-li d’en Mar- —En Vic, deGirona; enP..., deFigueres; enS...,d’; enJ..., deSantaColoma «Deu fer cosa detres oquatre anys vinguéaMèxic, enplad’excursió odeva- 123 137 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 138 MARTÍ JORDI I FRIGOLA JOAN BERTA / PUNT DIARI(BC) Rere seutres regidors, d’esquerra adreta: Tomàs Ferrer, MiquelSimoniAlbertPagès. El director delMuseu-Arxiu dePalafrugell, JoanBadias’adreça alpúblic. en homenatge alsdosalcaldesrepublicans delavila:JosepSagrera iMartíJordi iFrigola. Inauguració del’exposició «Recuperem lanostra història», Palafrugell, 14desetembre1982 124 cuperès elseullegat: tota laseva trajectòria vitalienreclamava quese’nre- Diari.Ferrerque publicàalPunt iGironès enrepassava 125 panys el1931, vinculat aEsquerra Republicana: rector de La Humanitat, eldiarifundat perLluísCom- home honrat», tot signant-locom aperiodista iexdi- al de militànciaesquerrana aPalafrugell, quepublicava nava al’Ajuntament quenol’oblidés: conèixer elsprimersenrecordar laseva figura idema- Gironès, eslamentava pernohaver sigutelsquielvan al mateix Diariagraïa Punt l’article deFrancesc Ferrer i militància d’ERCaPalafrugell, enunacartaaldirector El següentfou Fermí Vergés, tambéamicicompany Dies més tard, Ernest Morató, amic icompany de jectòria ideològicafinsdonarlavidaperl’ideal. dat l’homequefou excepcionalment integre amblatra- víem d’haver fet, però laqüestió ésquealgúhagirecor- que creiem quehavíem d’ésser nosaltres elsquihoha- memòria deMartíJordi iFrigola?» com MartíJordi iFrigola, dePalafrugell. mes insubornables.Encara ara ensmanquenhomes homes fidelsalseupoble, encara ara ensmanquenho- honradesa i delaseva lleialtat. Encara ara ensmanquen Martí Jordi i Frigola, ens va donar exemple de la seva guir acausadelanostra llenguaidelanostra cultura. robar l’Estatut d’Autonomia, els que ens varen perse- volien treure lesllibertats nacionals,elsqueensvolien per ladignitat delseupoble. Lluitàcontra elsqueens lluità tantperCatalunya [...]» quelcom que desvetllés l’opinió i recordés l’home que Punt Diaril’articlePunt titulat «MartíJordi iFrigola,un tembre de1981,p. 17. Ernest MORATÓ. «MartíJordi Diari,17dese- iFrigola»,Punt Diari, 19d’agost de1981,p. 15. Francesc FERRERIGIRONÈS.«Martí Jordi iFrigola»,Punt [...] «Felicitem detot cor l’autor unamicaavergonyits ja Hi haurà homescom cal,perretornar-nos labona «Va morirlluitantperlaRepública.Va morirlluitant voldria demanaralnostre Ajuntament[...] 125 124 fer 127 126 Punt Diari: da alPunt va voler retre-li homenatge ambunaltra peçapublica- «Bepes» fou eldarrer delsseusamicsicompanys que òdiques editadesalavila.Va obrirl’acte l’alcalde Al- qual s’hifeia unrecorregut per lespublicacionsperi- titulada «Cent anys depremsa local:1882-1982», enla xiu dePalafrugell unaexposició impulsadapelmateix, El poetaiescritor palafrugellencJosepMartíiClarà El 30 de gener de 1982 es va inaugurar al Museu-Ar- d’altre.» trobà lamort en primera línia.Noenconec, ésclar, cap Fou un dels poquíssims homes públics distingits que bé isalvar lapell”.Ellquedàbéperò nosalvà lapell. darrera frase mentre ensabraçàvem— procura quedar ven noeren aliats sinóadversaris. “Fermí —fou laseva vint tenia eltemor queelscapsmilitarsl’envolta- per Catalunya, s’havia esgarriat detalmanera queso- que sentiaenconstatar queaquellaguerra, queellfeia Aquell diaaSolsonaenJordi emconfesava l’abatiment i jo dissentiem sobre els mitjans i el preu que costaria. vint impaciènciacom abonrealitzador queera, però ell i siconvenia, arribàvem alacontrovèrsia. Ellsentiaso- tat amics de debò, d’aquells que canvien confidències Solsona, que havia deserladarrera. Ellijo haviem es- La meva aflicció anàbarrejada amblanostra trobada a de Mollóil’exili, m’assabentà delamortd’en Jordi. de tota unavida.» en aquellconvilatà quealavilaialPaís dedicàl’esforç Jordi iFrigola, vagi elmeumodest, però autèntic tribut temps, al costat de plomes il·lustres que han recordat no éspecat recordar unsabsentsabanderats delseu darreres conseqüències. ves conviccions donà tot allò que podia donar fins a les

Punt Diari,29d’octubregola», Punt de1981,p. 65. Josep MARTÍ I CLARÀ«Bepes».«Recordant MartíJordi iFri- Diari, 9d’octubre de1981,p. 15. Fermí VERGÉS.«MartíJordi iFrigola,unhomehonrat», Punt «Fou un periodista gironí, l’amic Cabruja, qui, ja camí [...] Hanpassat anys, iara quesembla, «[...] Jordi fou ungrandiós treballador queperlesse- 126 127 139 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 140

MARTÍ JORDI I FRIGOLA FJI la vilaret homenatge alamemòriadelseumalaguanyat alcalde. Amb ladedicatòria d’unespaipúblic,com éselcarrer deMartíJordi iFrigola, Palafrugell, 14d’abrilde2019 exposats eren desgraciadament molt escassos. Hi van grat tenir unvalor històric important, elsdocuments moment dela inauguració esva reconèixer que, mal- vida d’aquells dos personatges polítics, tot iqueenel i el senyor Deulofeu. La mostra oferia una visió de la drós, Engràcia Ferrer, Josep Mairal, MariaRosa Jordi Jaume Guasch, Dolors Olivé, Joaquim Turró, Enric Pa- l’època, itambéambla col·laboració documental de fotografies, documentsoficialsi retallsde premsa de de laCasaCultura «JosepPla»,icomptava amb tra història», esduguéaterme alasalad’exposicions l’11 desetembre de1982,DiadaNacionalCatalunya. davant l’exposició. Finalment,aquesta esva inaugurar negut MartíJordi iFrigolapertaldepodertirar en- així com entrevistar-se ambpersones quehavien co- gar material gràfic idocumentaldurant unsmesos, que van dedicar-sealservei delpobleideCatalunya. menatge alatascad’ambdós políticspalafrugellencs municipi durant aquella etapa,aixícom retre unho- di iFrigola,d’aquesta manera recordar lahistòria del Segona República, ésadir, JosepSagrera iMartíJor- sonatges políticsquevan ocuparl’alcaldia durant la i Frigola,esva decidir ampliarl’exposició alsdosper- ció ialanoexistència decapbiografia deMartíJordi 1979 i1983.Degutaladificultat detrobar documenta- Albert Juanola, de CiU, que va ocupar el càrrec entre alcalde palafrugellenc després de l’etapa franquista, poble». Aquesta últimava serencarregada pelprimer títol de«MartíJordi iFrigola,laintegritat alservei d’un tres exposicions, aunadelesqualss’hivolia donarel Museu començaria atreballar apartirdelmarç enal- ser fundador. la va participar, com Baix-Empordà faltar aquellssetmanarisidiarisonMartíJordi iFrigo- des. Lògicament, enaquesta exposició nohipodien de PrimoRivera, onlespublicacionseren censura - cava bonapartdelseuespaial’època delaDictadura blicació com Palafrugell esmereixia. Lamostra dedi- la premsa localianimàlagentjove aimpulsarunapu- sep Martí i Clarà «Bepes», que feu un resum històric de bert Juanola,queva cedir laparaula al’escriptor Jo- L’exposició ambeltítol definitiu«Recuperem lanos- Josep MariaCanesiGarcia esva encarregar d’aple- Segons la revista Can Bech del febrer d’aquell any, el i Ara delqualva Martí Jordi iFrigolalaviapública dir, delPSC,esva aprovar anomenarambelnomde tant, afinalsdemarç de1987, ambl’alcalde LluísMe- per pordelesrepresàlies delsveïns dedretes. Noobs- la neboda,MariaRosa Jordi, lafamília hova rebutjar placeta dedavant decasaseva, però segonsrecorda lia posarelnomdeMartíJordi iFrigolaalafont dela nest Morató. vells companys demilitànciadelsdospolíticscom Er- sentació delesforces vives delavila,però tambéamb mon. L’exposició esva inaugurar ambunabonarepre- homenatjats; ielsregidors Tomàs Ferrer iMiquelSi- publicana, queconegueren itractaren elsdosalcaldes recordant tots elsamicsdesapareguts del’etapa re- impulsor delainiciativa; JosepMartíiClarà «Bepes», parlar: JoanBadia,director delMuseudePalafrugell i viccions. rat, exemple iinspiració enlalluitaperlespròpies con- progrés cívic i cultural de la nostra vila. Un home hon- la justícia social,lallibertat nacionaldeCatalunya iel memòria d’unil·lustre palafrugellenc,compromès amb a MartíJordi iFrigola. Una feliç coincidència que debensegurhauriaplagut ba la seu local d’Esquerra Republicana de Catalunya. ça delesPalmeres, ionjustament, al’actualitat, estro- de Picasso ielcarrer deBarrisiBuixó, defineixlapla- El mateix alcaldeJuanola,tambéva oferir alafamí - Espero que aquesta biografia permeti recuperar la

que, ambelcarrer 141 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL

DES DE PALAFRUGELL SETANTA-VUIT articleS D’OPINIÓ martí jordi i frigola 143 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 144 MARTÍ JORDI I FRIGOLA MRJT durant elseuexili pirinencdesd’on continuà col·laborant amblapremsa escrita. Martí Jordi iFrigolaambungrupd’amics davant laCasa delaVall, seudelgovern andorrà, Andorra laVella,estiude1935 PROFESSOR DECOMUNICACIÓ DELAUAB ENRIC MARÍN amb vocació periodística Un intel·lectual polític ANÀLISI CRÍTICA la memòriapermet mantenir vives, renovades ireforçades. temps d’esperances. Unesesperances queelfeixisme quasiesborrà, però que sistes. En l’articulisme deMartí Jordi i Frigola hi veiem fragments ben vius d’un bé evolucionà capaconcepcions socialsinequívocament avançades iprogres - o eltambépalafrugellencJosep Pla.Icom elsmésesquerrans d’aquests, tam- distes vinculats a Martí Jordi iFrigolacreix acomboiat pelmagníficestol d’intel·lectuals iperio- lector deLa Naud’Antoni Rovira iVirgili. Ideològicament iperiodísticament, diari cursos narratius. No és casual. Ha tingut una magníficaescola periodística: el lisme polític o de debat ideològic. Domina perfectament l’idioma i els seus re- nit iendreçat. Fabra. Unageneració queté alseuabast uncatalà literari perfectament defi- criptors iperiodistes queespotbeneficiarplenamentdela feina de Pompeu coses. Signantcom «M.Jordi Frigola»forma partdelaprimera generació d’es- ca ounpolíticambinquietudsintel·lectuals isocials? Rotundament, totes dues cultura icomunicació demasses. Unintel·lectual políticambvocació periodísti- coneixedor de laimportànciapremsa escritaenlamodernasocietat de incursions periodístiques. Unactivista culte, inquietiinformat, perfectament onal que acaba fent el salt a la política. És un activista cultural i polític que fa tat com articulista periodístic. tament elsanys enelsqueMartíJordi iFrigolava desenvolupar laseva activi- acabar d’esclatar afinalsdelsanys 20ies consolidà enelcicle republicà. Exac- del seglehavien definitlesbasesd’unasòlidamodernitat periodística que va fectament identificables.Seguint elspassos delapolítica,elsprimersvintanys social idemaduració d’una cultura periodística ambunstrets específicsper- daurada delapremsa escritaalnostre país:elmomentdemàximapenetració 30 del segle passat. Convé tenir present que aquells anys representen l’època llevants delasocietat, elperiodismeilapolíticadeCatalunya delsanys 20i I MartíJordi iFrigolaentreu profit; tant quan fa crònica, com quan fa articu- El jove MartíJordi i Frigolanoésunperiodista professional osemiprofessi- En elMartíJordi iFrigolaarticulista hipodemveure alguns delstrets mésre- La Publicitat, catalanitzat el1922, vinculat aAcció Catalana. També serà La Publicitat, com el mateix Pompeu Fabra, Carles Soldevila 145 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 146 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió

sobre’slafinaldelcampionatpeninsular».Baix-Empordà, 28dejuny de1928 6. «Quelcom

20. 36. 30. 28. 25. 34. 33. 22. 24. 38. 29. 26. 35. 37. 32. 23. 27. 14. 19. 15. 17. 12. 10. 16. 18. 31. 13. 21. 11. 8. 4. 7. 9. 5. 3. 2. 1. A l’edicióelectrònica(enpdf),accesiblealwebirla.cat,hiapareixentots. A l’edicióenpaperd’aquestllibrehihaunatriadetrenta-set(ennegreta). Aquesta éslarelaciócompletadelssetanta-vuitarticlesd’opinióescritsperMartíJordiiFrigola «Darreres objeccions alSr.RoviraiVirgili». Ara, 20d’agost de1931 «No ensenfadem Sr.RoviraiVirgili».Ara, 6d’agost de1931 «El plebiscitcatalà». Ara,17dejuliol 1931...... «Política iNatació».Ara, 3dejuliol1931 Ls violències». «Les «Com laLligaRegionalista hauria pogutservirlacausadeCatalunya».Ara,18juny1931 ...... «És l’horadeCatalunya».Ara, 11dejuny de1931 «Comentari íntim».Ara, 3dejuny de1931 «Sobre’s unarticledeBaix-Empordà». Ara, 28demaig1931 «Qüestions internesdelcatalanisme».Ara, 21demaig1931 «Els conventscremats».Ara,13demaig1931...... «Primavera irebeldia».Ara, 7demaig1931 «Els governantsil’atzar».Ara, 30d’abril de1931 «Els pessimistesielsimpacients».Ara,23d’abrilde1931 ...... «Del sentitdelridícol».Ara, 8d’abril de1931 «La novellaorganitzaciócatalanistarepublicanadePalafrugell». Ara, 11demarç de1931 «Un serveiamunicipalitzar?».Ara,25defebrer1931 ...... «Vers ungranpartitcatalanistarepublicà».Ara, 20defebrer de1931 «Elogi d’unreiqueacatàlavoluntatpoble».Ara,11defebrer1931 ...... «Cal unaveritableintel·ligènciarepublicana».Ara,4defebrer1931...... «En elprimeraniversaridelacaigudaPrimoRivera».Ara, 28degener1931 «L’obrerisme inosaltres».Ara,21degener1931...... «Petita rèplicaauncomentaride“Baix-Empordà”».Ara, 24 dedesembre de1930 «Com entenemlapolítica».Ara,17dedesembre1930...... «Una lleiinjusta».Baix-Empordà,27desetembre1930...... «Quelcom sobre’selmomentpolític».Baix-Empordà, 10d’abril de1930 «Davant delesmésomenyspropereseleccions».Baix-Empordà,15març1930...... «Palafrugell 1872-1929».Baix-Empordà, 14dedesembre de1929 «Mossen Plabuscabrugit».Baix-Empordà, 30denovembre de1929 «El passatdePalafrugell».Baix-Empordà, 19d’octubre de1929 «Un homenatgebenmerescut».Baix-Empordà,29denovembre1928 «La necessitatd’unacríticacinematogràfica».Baix-Empordà,11d’octubrede1928...... «La vuitavadeCorpus».Baix-Empordà, 14dejuny de1928 «Joan GranésNoguer.Enlamortdel’amic».Baix-Empordà, 26degener1928 «A l’entornd’unarticledelSr.BoschiViola».Baix-Empordà, 12degener1928 «La festadel’esperitpalafrugellenc».Baix-Empordà, 15dedesembre de1927 «L’esport enelviurepalafrugellenc».Baix-Empordà,24denovembre1927...... a lapremsadel’època,delsqualsentenimconstància,ordenatscronològicament. Ara, 25dejuny de1931 ...... 160 164 150 166 154 148 159 163 162 155 157 153 152 151

60.

44.

39. «La “Càmara OficialdelaPropietatUrbana”recordviventDictadura».Ara, 3desetembre de1931

70. 50. 66. 40. 48. 76. 65. 47. 59. 56. 62. 63. 64. 49. 75. 46. 69. 72. 73. 57. 52. 53. 54. 78. 45. 43. 77. 68. 42. 74. 67. 58. 55. 41. 51. 61. 71. «Palafrugell: història, geografiaiquelcom més».FestaMajorde Palafrugell,20dejuliol 1936...... «Han passatquinzemesos...». Ara,29degener1936...... «A l’entornd’undebatsobre qüestionseconòmiques».L’Autonomista [Girona], 2dedesembre de1935 L’Autonomista [Girona],26denovembre de 1935 «Una menade“democràcia” oposadaalsanhelspopulars». «França ielsmusulmansd’Algèria». Mirador[Barcelona],21demarç...... 1935 «El nacionalismebasc».L’Autonomista [Girona], 3desetembre de1934 «Espanya, EstatsenseNació».L’Autonomista[Girona],27d’agostde1934 ...... «Plenitud democràticaiconsciènciamoral».Ara, 18d’agost de1934 «Qüestions sureres.LadarreraConferènciaInternacional». L’Autonomista [Girona], 23dejuliol1934 «Els votsdela“Lliga”».Ara, 27 degener1934 «El parlamentarismeencrisi».Ara,23dedesembre1933 ...... «Després delmovimentfaista».Ara,16dedesembre1933 ...... «Cal laborarpelrestablimentdelaunitatdelpartit».Ara, 22desetembre de1933 «Plet entrenacions».L’Onada[SantFeliudeGuíxols],10setembre1933 ...... «La Democràciaielproletariat».Ara,7dejuliol1933 ...... «Projectes esquerristes».Acció Ciutadana [Girona], 10demarç de1933 «Vers laformaciódegranspartitscatalans».Ara,16febrer1933...... «Comarcalisme ilocalisme».AccióCiutadana[Girona],3defebrer1933...... L’Opinió, 25degener1933 /Ara, 26degener1933 «Un problemaques’hauriadedeixarsenseresoldre». L’Autonomista [Girona],26dedesembre1932...... «Divagacions pacifistes».AccióCiutadana[Girona],23dedesembre1932 L’Opinió [Barcelona],24desetembre1932 «Les relacionsambFrança.Comentarientorndeldaltabaixdelaindústriasurera». «Una indústriaquese’nva».Acció Ciutadana[Girona], 23desetembre de1932 «El decretsobreelstreballadorsestrangers».Ara, 15desetembre de1932 «El movimentagrarienaquestescomarques».AccióCiutadana[Girona],9desetembre1932...... «Notes sobrelalluitadeclasses».Ara,11d’agost1932...... «Revolucionarisme indefinit».L’Opinió[Barcelona],28demaig1932/Ara,2juny...... «El proletariatdelcamp».Ara,12demaig1932...... «Apartem-nos delconfusionisme».Ara, 28d’abril de1932 «Els imponderablesenlaindústriasurera».L’Opinió[Barcelona],24demarç1932...... «La divisiópolítico-administrativadeCatalunya».Ara,3març1932...... «De caraalaproperaCatalunyaautònoma».Ara, 24 dedesembre de1931 «Hores detriomf».Ara, 17dedesembre de1931 «Els carlins».Ara,11dedesembre1931/AccióCiutadana[Olot],24...... «A l’entorndelaqüestiódelssensefeina».Ara, 3dedesembre de1931 «Fruits delconfusionisme».Ara, 22d’octubre de1931 «Les nostresdonessabranvotar».Ara,8d’octubrede1931...... «Tot elpoderalesesquerres».Ara, 10desetembre de1931 «La demagògia ensfamoltmal».ElDia[Manresa],11 dedesembre1937 ...... «Al capdesis anys...». Lafundacióde l’EsquerraRepublicana.VIè aniversari[Barcelona],juny de1937 ...... 200 204 202 208 207 194 180 196 184 198 174 189 186 192 168 176 167 182 187 178 177 191 171 147 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 148 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Baix-Empordà, 24denovembre de1927 1. No obstant,elquèenunapoblacióhihagiunparell dedot- que hihagiunnombre considerable d’esportiusdesconeguts qualificatiu depoblacióesportiva. Cal,peraobtenir-lo, que que menaelspassos debonapartdelscercles deCatalunya. ofereix unanotadignaenmigdeldescarat mercantilisme ocupi aviat unllocdistingitenelnostre viure. d’aquells quepractiquen elsesportsmogutsperunafany de d’un joc determinat hanarribatprou amuntperquè exhibint de persones queacudeixincada festa alcamp apresenci- dar joiosos aquestincipientmovimentatlètic. de futbol,elsque’ns fem càrrec dela idealitatquesotselseu dòries apassionades que es produeixen avoltes enelscamps ar l’espectacled’unpartit,noéssuficientperadonar-liel a assolir-la nohasigutnecessari mésquel’esforç netament aparent aspecte frívol, enclou la paraula esport, hem desalu- agafat l’empresa d’incorporar lanostra vilaalesmésamples zenes dexicots quepractiquin béelfutboliunscentenars tica queara comença, tot junt potfer denostra vilalapobla - totes ogairebé totes lesbranques del’esporthisiguincon - tat esportiva, benremarcable tanmateix: l’atletisme. Sense llur habilitatprodueixin unasensacióestètica, ésnecessari lament. Rera delsquesobressurten, delsqueenlapràctica fer gaire soroll i amb una fe exemplar, uns quants joves s’han ció veritablement esportiva queencara noés. seu estatesplendorós d’avui, aquellsmagnífics focs d’ence- cultura física osimplementd’esplai,d’aquells quenovan corrents mundials de l’esport. Començat aixíés molt proba- nalls quehansigutlesnostres curses ciclistes, l’activitat atlè- per batre records niaguanyar campionats. Elfutbolenel palafrugellenc iperquè elnostre futbol—encara amateur— reuades iquenoesfaci d’elles el motiud’unespectacle, so- bol català iaixò enshad’omplenardesatisfacció perquè per ble que l’atletisme agafi a Palafrugell una gran consistència i Tots els que savem que l’esport és quelcom més que les cri- I fer dePalafrugell unapoblacióveritablement esportiva, Palafrugell té avui unasituació benbrillantdintre elfut- Estem aPalafrugell davant delsinicisd’unanova activi- L’esport enelviure palafrugellenc Nosaltres tenim el ple convenciment de què l’esport no està xiuxeig confidencial. van alsconcerts elshideupassar quelcom semblant,però els que a Palafrugell han anat aigua avall. Suposem que tothom obstacle peralesmanifestacions del’esperit,abansalcon- vida atrobar gust en viure idóna una marcada inclinació al èpoques iamarats delesideesdecadents delvuicents, novo- desvergonyida queésundelstrets méssortintsdelcaràcter d’una minoriaentusiastanovaren poguervèncer lageneral diumenges d’anaralcamp aveure unpartitdefutbol.L’As- indiferència. Lamanca d’hipocresia, lafranquesa quelcom als concerts ienshiavorríem devalent isortíemcomentant a assistir perfectament alsconcerts sensehaver dedeixar els apropiat, perquè éselmésimportant,delsintents culturals aquesta Associació deMúsica que tan poc agradable. En altres poblacions, a la majoria dels que tornarem a ell, però fent constar abans el nostre desig de què tes Associacions demúsica, pretext magníficperles senyores trari, enmoltscasos potservirperajudar-les. lluir elegants toilettes ielssenyors parlar denegocis ambun compendrelen onopoden labellesaiutilitatdelsesports. és unacosa força sèria.Perquè l’esportés, persobre detot, sociació deMúsica va fer malafíperquè elsesforços lloables convindrà en què l’esport no li va fer cap mal, puix es podia salut i vigor físic i això és la clau de l’optimisme, el que con- nir un any de vida radiant i inesborrable en els anals artístics plena veu elfet estrany dequèlamúsica bonasiguiunacosa palafrugellenc, desegurva ajudarmoltaladesfeta: anàvem prés va morir. Aquesta Associació éspotserelsímbolmés palafrugellencs, un altre any i des- d’actuació més modesta hi manca lasinceritat palafrugellenca iaixíessostenen mol- mica lluny de l’atletisme, tema inicial del present article. Re- renyit ambcap delesaltres activitatshumanesiquenoés reprengui laseva actuació, principalmentenvistes aaquest bé ialabellesa.Queesriguind’això aquellsquefillsd’altres Sense adonar-nos, divagant, divagant, enstrobem una Hi havia aPalafrugell unaAssociació deMúsica queva te- per accidenshemal·ludit, Palafrugell-Ciutat que tanthafet escriure al’amicGaniguer que són ben grosses i llampants. Però laprimera pedra ésja quan alcamp nohihaaiguaper adutxar-se selaporten de que haurà batutunrecord oconquerit untítol. Mes llavors dícol que solacompanyar alsquevolen introduir coses noves, del matí, que es paguen el material que empleen i que fins diumenge passat elprimeracte públicqueaquestsjoves amb del matícelebren unacolla dejoves. Lapluja féu sospendre i quenoéspasencara unarealitat palpable. altra diaformarà l’actualitatvilatana eltriomfd’unatleta atlètics. No savem siaquesthauriacorrespost degudamenta zat. Ambprospectes petitsimodestos, havíen cridatdissabte tets. Avui esredueix alsentrenaments quecada dia alesset letisme palafrugellenc ja fa via;un diaqualsevol veurem el l’esforç delsorganitzadors. Probablement no, perquè elgros l’apoi delPalafrugell F. C.idelG. E. Gironí, havien organit- és precís que’ls recordem quan l’atletisme palafrugellenc ar - casa seva ambunagalleda. Aquests ques’hanexposat alri- camp pledepúblicdavant l’anuncid’unfestival atlètic,un com hemditalprincipinoarribapasasodebomboipla- ja notindrà gaire mèritfer atletismeiserà ocasió derétrer el posada i sempre el més difícil és donar el primer pas. L’at- públic acostuma abadarmoltinos’adonadelescoses fins per primera vegada l’atenció delgros públicsobre elsesports merescut homenatge a aquests queavui van alcamp alesset ribi alaseva maturitat. M. JORDIFRIGOLA Humil, sensegaires pretencions, comença l’atletisme; 149 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 150 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Baix-Empordà, 11d’octubre de1928 7. xa alpúbliccompletament indefens amercè delesempre- què lapremsa, generalment subvencionada perlesempreses, ons decinema. el nostre poble, alsullsdels directors dels diarisbarcelonins, exageradíssim quefan aquestes, regulat, noperlaimportàn- des imiracles d’artistes, noésgaire cosa mésenaquestaspec- d’orientació dequedisposaelnostre públicdecinema.Per- diocritats degustdubtós, desorollosos disbarats, de veri- amb lesseves extenses seccionscinematogràfiques plenesso- anar sistemàticament contra d’ells noestariagaire posaten te queunelementcomplementari dereclam. tat com al’éxit mésrotund delatemporada, ladarrera pa- tilitat ximple que s’importa de Nordamèrica, el folletí fran- tables llaunes. Laboutadetrascendental quesovinteja enla tedi mésenervador, fatigar-te lavistaenunsensfi desessi- lament denotes oficiosesambarguments depel·lículesivi- la que, sensecaure enlahipèrbole, s’hi potcompendre tot la manca d’unacrítica cinematogràfica solvent iseriosa,dei- cès sensesoltaeditatambunatècnica deficientifinsenca - cia efectiva delespel·lículessinópelcapital —pelsmilions, ses explotadores delnegoci delapantalla.Elreclam directe i producció alemanya, l’optimismestandardtitzat d’unainfan- pot veure, lical empassar-se unamunió interminable de me- ït. Lacomèdia finailleugera, eldrama humà iinteressant, hauríem dedirtractant-se d’unnegoci principalmentame- ha deveure elnostre públicalmateix nivell, tot liéspresen- mai quinballballa.Per cada pel·lículaunamica reixida que menys hom espera i per a arribar fins a ells és precís sofrir el ricà— empleatenlaseva confecció, constitueix l’únicmitjà raó. Però aquestamassa immensad’afeccionats alcinemaen raula delacinematografia, elfilmmés gran ques’ha - produ ra elsentimentalismemorbósdelapel·lículaitaliana,tot ho buidores de pel·lícules, sóntanmateix unacosa respectable i barrejats entre tantde dolent com esproduiex, surten quan A casa nostra i, segurament, tambéenmoltsaltres països, El públic,elpobre públicquepaga sense protestar, nosap Els interessos delesgrans empreses productores idistri- La necessitat d’unacrítica cinematogràfica que nosempre latasca delscrítics periodístics arribaalaper- es mereix, augmentariaconsiderablement elseuprestigi do- encarregat d’emetre elseujudicisobre’s lescintes queesva- de deucèntims éselmésferm puntaldelsdiaris, esmereix i escassegen elsveiritables especialitzats i on, endemés, tot- tió, fer-ho podria ladelescomarques, quenoestàtan ex- tema sempre interessant, obertatotes lespossibilitats iapte tes, potdonarcabuda enlesseves planesaaquestes seccions teressos decaràcter purament comercial. Alnostre entendre, les indicacions delseuadministrador. llint-lo enlesseves planes, concedint-li laimportànciaque fecció i menys en aquesta terra on abunden tant els dilettantis giada queelcinemaocupadintre delviure pairal, elfa un carregar-se d’aquestatasca constituiria talvolta laprova més cap mena.Enaquestsmoments enquèesproclama quela cal, uncríticd’art,deliterari iun deteatre? Naturalment gin llençant almercat, igualcom solentenir uncríticmusi- un tractament millor. cinematogràfiques escrites aldictatdelsencarregats delapu- cap publicació queaspiriapassar perseriosaenaltres aspec- sempre hauriademerèixer mésconsideració queaquellsin- no hihadubte deques’hisortiriaguanyant, puixmésmala- nant depasunabonalliçó alsgrans rotatius massa atents a palesa delaseva capacitat iimportància.Laposicióprivile- premsa comarcal haarribataunaltgrau demaduritat,l’en- pot enaquestassumpte moure’s lliurament, sensetrabes de posada alsafalacs delesgrans empreses cinematogràfiques, per alessensibilitatsmésrefinades. Lapremsa comarcal acu- hom té tanboncor queambdificultates registra unareven ment queara nopotpasanar. tada. Però permésdeficientque resultés lalabordelscrítics, blicitat delesgrans empreses. Elpúblicqueambelseutribut M. JORDIFRIGOLA Si lapremsa delacapital novol preocupar-se delaqües- Per quèelsnostres diarisnotenen uncríticcinematogràfic - Baix-Empordà, 29 denovembre de1928 8. Pompeu Fabra, anaraBarcelona podem iparlant igualque Pompeu Fabra. Elprestigi d’aquestestàperdamuntdelslí- fien enqueunpòstumclamdeprotesta davant delesnor- filòlegs, a Pompeu Fabra, l’artífex pacientquedeldiamant va adedicar un fervorós homenatge almésgran delsnostres en brutqueera lanostra llenguaencara alesdarreries delse- dre geo­ de que aquells que feren delcamp deles lletres catalanes una idioma, com aempordanesos devem guardar-li doblegrati- iniciativa. Però el restar mut significa un reconeixement tà- a donarraó alsempordanesos que, percircumstàncies d’or- anarquia, unbatibulldesconcertant, essenten solsinocon- tud. Perquè netejant lanostra parla debarbarismes demal tasca degegant que haportatacap peradepurar el nostre força bélapuresa ilabellesa del parlar catalanesc. Gràcies a la ideadel’homenatge, hansorgit arreu, delesplanesdels la nostra terra té contret ambelquetanthadignificat laseva gust, fixant definitivament els neologismes acceptables i es- cial enlloordePompeu Fabra. Si com acatalans agraïm la cit delavàlua del’obra de Pompeu Fabra, lasenyal evident causa, rendeix culte alaigrega harestat mutdavant dela sions entusiastes iencoratjadores. Solsaquellsector devells grans rotatius, de les més modestes fulles comarcals, adhe- gui nopotservirmésqueperasatisfer enparteldeute que cudíssim aquesthomenatge quepermésesplendorós quesi- costat delesseves germanes neollatines. Merescut, meres- gle passat, n’ha fet unajoia primorosa quebrillaradiant al purgant-la d’arcaïsmes innecessaris, havingutengran part participat en el moviment de la renaixença pairal, és la de parla. mes gramaticals generalitzades, trobés avui elméspetitressó. mits delspartitsidelescapelletes id’això n’és unaprova repatanis queencara, ambunaconstància dignademillor ben palesaelfet dequetanbonpuntdonadaalapublicitat Amb gustunimlanostra veu empordanesa alconcert ra- Acullint lainiciativa d’ungrupd’intel·lectuals, Catalunya Si unaglòria indiscutiblehihaentre elsvivents quehan Un homenatge benmerescut gràfic, ambaltres indrets dela terra, hem conservat El dotarlanostra llenguad’unagramàtica prou bonaperquè que hahagut de lluitarmolt, obra noacabada del tot enca- que estracta d’homenatjar. Obra pacienticonstant perla es parla enlesnostres vilesipoblesnocorrim elperilldelriu- i magnificiència proporcionables ala importància excepcio- idea d’aquest homenatge, no hi ha dubte de que esdevindrà tintius delparlar ciutadà,sinóelsdarrers vestigis d’unllarg talà ielfer entendre alagent queelsyo, pues, luego nosóndis- llir mai. s’hi subjectessin la immensa majoria dels que escriuen en ca- nal del’obra quePompeu Fabra haportatacap. prompte unfet. dedecadència,període forma lagran obra d’aquestfilòleg ra ienlaquetreballa amblafermesa desempre, sensedefa- re mofeta ni dequeens assenyalin amb el ditcom a pagesos. M. JORDIFRIGOLA De tot cor desitgem queelmateix assoleixi unagrandesa Davant de la unànime conformitat de tot Catalunya a la 151 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 152 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Calvo Sotelo— que, pelqueanemveient, elsactualsgover- Baix-Empordà, 15 demarç de1930 12. que moltshavien temut, poguésaludarjoiosament aques- victòria esplendorosa que enellesva obtenir elpartitlaboris- que dimartspassat publicà laPresidència delConselldeMi- ella sola podia decantarella solapodia eltriomfvers uncostat ol’altre. La d’Espanya haconcedit elvot alesdones, aquestanovetat no dóna lloc a tota mena d’hipòtesis. Recordem ara el període dubtarse’n mentres elGovern quehasubstituïtalaDictadu- assoleix pas debontros l’importànciaqueva alcançar aAn- ta intervenció femenina enelsafers públics queva resultar ta va servirperaproclamar latendència francament esquer- l’actuació delesdonesangleses nopotpasservir d’orienta- teixes [...]força electoral constituïa unaveritable incògnita i tingut llocalaGran Bretanya ienlesquals, perprimera ve- les urnesd’aquellpaís. Ningúpocs diesabansdecelebrar-se, llar-hi els més variats i suggestius comentaris, puix al pre- ta tambémoltinteressant l’esmentadadisposiciópelfet de ció peresbrinarl’úsquelesespanyoles, tancantades perPri- un factor contrari al’onadareaccionària quellavors mésque s’atrevia aformular unaugurirespecte alresultat delesma- gada, l’elementfemení va exercir poder laseva influència en sentar-se com unaveritable novetat enlanostra vidapública, confirmar-se enellala concessió del vot alesdonesatorgat una intenció deconvocar uneseleccions, delaqualpodia nants accepten gairebé integrament. ja perl’Estatutmunicipal—glòria mésomenys llegítimade precís convenir, sense elméslleuger apassionament, queés pre-electoral delesdarreres votacions legislatives quehan nistres, té unaimportànciabenremarcable perquè suposa molt distintalamanera d’ésser d’unesialtres. mo de Rivera, faran del vot que ara se’ls hi concedeix, puix és mai amenaçava ensenyorir-se detot Europa. No obstant, rana de la dona anglesa i, la democràcia universal, contra el ra noesdecidísaordenar quelcom enaquestsentit.Resul- Aquest segon puntofereix unextens camp peradesenrot- Cal senyalar, naturalment, queenlaforma queelGovern El Reial Decret referent alarectificació del cens electoral Davant delesmésomenys properes eleccions xò resulta quelaforça electoral femenina norepresenti gaire els partitsipartidetsqueesvan formant oqueesreviscolen, dones casades a les que la llei veda el dret del sufragi i d’ai- a favor d’unacomplerta amnistia,ladonacatalana ve do- anys dedejunipolític havien enfosquit considerablement, es ant per la donacasada col·locada així enunplad’absoluta in- toritat marital.Aquesta restricció, queresulta força humili- tiques, fa pressentir un esclatant triomf dels nostres ideals. I tanmateix iperméscomplicat ifosc quees presenti elpano- les dones. Això és innegable; però no pot pas decantar-nos al les donesmajors de23 anys quenoestiguinsubjectes al’au- llantor a la victòria que tothom espera i que es flaira en l’am- l’unànim iencoratjador anheldellibertatquesura arreu per ferioritat política davant delesdemésiimpossibilitada defer cament enleseleccionsmunicipalsidediputatsprovincials, glaterra. Aquí sols podran emetre el seu sufragi i encara úni- sobre detots elspersonalismes idetotes les banderiespolí- siderablement el cens electoral femení. Segurament el núme- nant una prova de civisme i d’espiritualitat en la que molts pessimisme. Ara precisament, ambl’entusiàstica campanya presenta encara méscomplicat ambaquestaconcessió feta a homes podrien anaracercar-hihomes podrien unaeficaç alliçonament. I, més d’unaquartapartdeladelsbarons. res indica quelesnostres doneshagin de venir arestar bri- rama electoral, permésrepartides quesiguin lesforces entre ro devíduesisolteres quepodran votar ésinferior aldeles relluir lesseves opinionssinóatravés delmarit,redueix con- bient barrejada amblesprimeres sentors deprimavera. M. JORDIFRIGOLA No obstant és un fet que, el panorama electoral, que set Catalunya peradesempenyar uncàrrec d’Agutzil oderecap- Baix-Empordà, 27 desetembre de1930 14. Públicos» quefuncionaenlaPresidència delConselldeMi- vit afer complir. que aquellstenen algundefecte físicd’importànciao que, atemptant greument contra l’autonomia dels organis- d’aquesta llei; moltes, encanvi, pera demostrar enforma drets de laPenínsula. Tots els Ajuntaments i totes les Dipu- de la Dictadura de Primo de Rivera, cap Govern s’havia atre- i delallenguadelpaís, permésgalons imedallesquehagias- aquesta lleique, promulgada l’any 1876, finsal’adveniment tador d’arbitris, a unapersona desconeixedora de la localitat tenir encompte altres circumstàncies peronals que les terns delesCorporacions locals ifa lesdesignacions sense tat onelservei militar ésobligatori, delquenos’escapen més legislació. La«Junta Calificadora deAspirantes aDestinos tacions de les terres vasques, hanalçat la seva protesta contra litar? Iperaprotegir alsquehancomplert elservei militar, és és necessari concedir privilegisalsquehanfigurat enl’exèr- gada oaltra els inconvenients seriosos quereporta aquesta solit servintenl’exèrcit? cit, queformen unamajoria aclaparadora? Hipothaver un són fills devíduaopare sexagenari oaltra causa semblant, contundent iirrefutable quenoté motiud’existir. EnunEs- gest denoblerebeldia contra lalleianomenadadesergents cular no sigui escarnit ni trepitjat. D’ella ens arriba ara un just iposatenraó ques’envii aunapoblació de Vascònia ode nistres nomenalesduesterceres partsdelsempleatssubal - na iininterrompuda encaminada avetllar entot moment plint unalleidelmateix Estat,handeixat defer elservei mi- perquè laseva personalitat siguirespectada ielseudret se- motiu prou poderós peraperjudicar aaquellspocs quecom- mes locals, factura desdeMadrid,empleatsperatots elsin- roteig retòric ixovinista sinóunfet auster, unaacciósere- Veritablement poques raons aduir-seafavor poden Vascònia, terra forta onelsentimentracial noésunxer- Tots els AjuntamentsiDiputacionshanpalpatunave- Una lleiinjusta La protesta vasca constitueix elprimerintent seriósd’ender- que perjudiquenlabonamarxa delsserveis. Tots aquestsde- el seufuncionamenteslent,malgrat elprocediment gairebé dents sensedefallir unmomentlamica dellibertatquelogrà dels seusempleats. als Governs espanyols laderogació d’aquestalleiarbitrària. automàtic queempra alfer elsnomenaments, iaixò ocasio- aparèixer mésviva lainjustíciad’aquesta lleid’esperitcen- tant, mais’havia aixecat cap veu prou forta perademanar tínuament elsorganismes provincials imunicipalsi,noobs- tralista deuenajuntarlesseves veus alaprotesta vasca. A fectes imoltsaltres esmentar, queespodrien elsnoten con- la protesta d’aquestaraça degegants, quedefensa ambles clavats dintre aquelles terres d’Ibèria on el fet diferencial fa na unaexcessiva perllongació deles vacants, ointerinitats per acobrador aunquegairebé siguianalfabet. Per altra part, per amatarife aunquenohagivistmaicap vedell d’aprop, ments en una qüestió tan important com és el nomenament retenir alconstituir-se la unitathispana. rocar aquestalegislació quelliga depeusimansalsAjunta - resulten dela«Hoja deservicios»l’Exèrcit. Pot nomenar Tots elsMunicipisiparticularmentqueestroben en- M. JORDIFRIGOLA 153 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 154 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió «Ressorgiment», «Germanor» i «Baix-Empordà» remogue- Vencedor Salvador Albert,deCambóiBonaventura Saba- Catalunya quanl’adveniment delaDictadura. Unsolperiò- Ara 15. va forjant-se l’estatjurídicqueregeix elspobles, desdelmo- vanitats personals, depassions mesquinesiafanys inconfes- en totes lesclasses socialsundesinterès gairebé absolut pels em unbreu entre període 1915 i1916enquèlescampanyes de dues agrupacionspolítiques:el«Centre Republicà Auto- dest municipialagran organització estatal. dades estadístiques alamà,quemanca d’activitats políti- de tanpoca intensitat política iell,naturalment, haprocurat dic, «Baix-Empordà», hatingut vidadurant aquestperíode de l’any 23 iclausurat com lesdeméssocietatspolítiquesde i el«Cercle Palafrugellenc d’Acció Catalana»fundateljuny afers públics. Durant aquesta època solament han existit ter en dues memorables eleccions legislatives i convertit l’ex- ta posadaalservei d’unsnoblesidealsdellibertat,enaltirel tar deposaren clar lescauses d’aquestacrisipolítica aPala- ca frugellencs, disposatsaportarcap ennostra vilaallòquela fer elcàlcul delesnostres possibilitats, aquíensteniu, pala- frugell itambédedemostrar ambsòlids arguments i amb sos col·lectius sóndefensats, elsfets ilesideesdiscutitson sables, sinótal com ésenrealitat: amplicamp onelsinteres- secretari delaCambra deComerç deSantFeliu, endiputat concepte delapolítica, fer aparèixer aquesta,nocom ajoc de gonem benalt.Perquè aspirem aunaactuacióclara ihones- gent anomenadespectivament fer política. Venim a fer políti- sempre portarl’aiguacap alseumolí. nomista», senselocal propi, qualactuacióesreduïa atreu- permanent pel nostre districte, des d’aleshores, si exceptu- ha hagutaPalafrugell unavertadera vidapolítica, notant-se ren l’opinió interessant-la per les coses del Municipi, no hi re laseva bandera pels carrers durant lesjornades electorals, inoestem nimica avergonyits delnostre propòsit ielpre- Algun dia des d’aquestes mateixes columnes hem de trac- Sense gaires fums, tocant perfectament depeusaterra al Palafrugell haviscutmoltsanys d’inactivitatpolítica. Com entenem lapolítica , 17 dedesembre de1930 «Cercle Palafrugellenc d’Esquerres», l’apariciód’aquestset- ques nohapasestatcompensada peraltres activitatsbenefi- en anhelsenlairats ienaspiracions dellibertat,haportar etat addictaa«Acció Catalana»sónsímptomes nopasiso- amor a Palafrugell i a l’Empordà, el nostre credo catalanista i tat, elsatacs quese’ns dirigeixen del’altre- modifi nopoden lats quemarquen elcomençament d’activitat d’unperíode liberals idemocràtiques. Elsafalacs que’ns vinguind’uncos- les nostres conviccions profondament, inquebrantablement les grans societatsqueavui vegeten mancades delfoc que corporar Palafrugell alapolítica general catalana. sims, enslimitem asenyalar unsfets per aapoiarenellsles una vidasomortaidesarticulada,enlaquesolamentelfút- cioses perlapoblació, laqualdurant aquestsanys hamenat car enres escencial lanostra actitud. guint sempre laratlla recta que’ns portamarcada elnostre una indústria,convertí en fets l’idealcooperativista ibastí comprometre’s l’esdevenidor dePalafrugell, potésser elfo- nostres esperances iperajustificar lanostra aspiració d’in- nostra espiritualitat,elretorn adaptatalesinquietudsdel nament d’unavilanova, elressorgiment esplendorós dela necessàriament unalluitanobleifranca enlaque, lluny de publicans federals, interessant alpobleenlafundaciód’un per a dedicar a aquests temes que considerem interesantís- política ennostra vila.Política d’ideals, política inspirada preu, ideespolítiques. produeix allò quelagenteta d’ordre endiuambto demenys- moment, altradicional dinamismedelsnostres avis quecreà manari ilaimminentinauguració delestasques d’unasoci- bol ha fet via ascendent. Avui, mancats de temps i d’espai Així entenem nosaltres la política i així la practicarem, se- M. JORDIFRIGOLA Un manifest llençat al’opiniópelsvells iprestigiosos re- Ara 17. objectivament unsfets ianotantserenament unscomentaris. qüestió, sensevacil·lacions, senseapassionaments, explicant vers els que han d’ésser els nostres contrincants. Feta aques- esa moralmente obligada campaña de saneamiento en con- en laquevolem nohihagivençuts nivencedors ialaque dos republicanos quedicen sustentar, ynisiquiera iniciado del lèxic emprat enells. Aquests atacs hanculminatenuna den l’atenció perlaviolènciaveritablement extraordinària de nodefugirmailalluitaquanaquestave plantejada ente- actual yprecedentes» ique «Enningunodeloscuatro nú- anem sense esperit bel·licós perquè cap malvolença sentim amb elementsque facin elquefacin idiguinelquediguin, zació obrera d’aquesta vila. En ella s’ens presenta a nosaltres tra laobscura política administrativa delavenida y explota- torcides interpretacions, podrem entrar depleatractar dela ta afirmació, quela considerem del tot necessària peraevitar tra elnostre ve periòdic portant a cap ungruppolíticquees la premsa obrerista —«SolidaridadObrera» i«Acción So- com adefraudadors del’opinióliberal, dientqueelnostre sar-se reflexa elpensamentde tota obonapartdel’organit- comarca, laquepelfet d’aparèixer sensesignatura deusupo- crònica publicada obrer aquestasetmanaenelperiòdic dela cial Obrera»— hadirigitcontra Araalgunsatacs quecri- car facilitats peralapublicació d’unaltre setmanarilocal, sincera simpatía.Solamentelnostre propòsit dejugar neti sempre hand’ésser objecte, perpartnostra, delamésviva i cap plaerlaperspectiva d’haver desostenir unapolèmica confessar enprimerterme quenoconstitueix pernosaltres ni doctrinalaesapolítica histórica antítesis delospostula- na encontra lamonarquía, ladictadura yelAyuntamiento periòdic «eraperiòdic esperado como factor decombate ydedoctri - presenta com aelvertader iautèntic partitesquerrà irepu- meros aparecidos hemosvisto siquiera unartículodeataque mes francs i nobles, moure’ns podia a acceptar una batalla blic dePalafrugell, campanya quesemblaencaminada acer- Al pendre laplomaperatractar d’aquesttema, hemde Coincidint amblacampanya mésomenys obertaquecon- L’obrerisme inosaltres , 21degener de1931 «Acció Catalana»,fou eldotaraaquest agrupamentdepatri- Palafrugell». vençuts del’auto-bombo caure i,enellpodríem sitractéssim querrà, ésdignadeconsideració i derespecte. Però malgrat que viuelnostre país;però nosomnosaltres elsindicats per otes d’unportant-veu enlesterres empordaneses. Propagar esguardada desd’unpuntdevistaescencialment liberal ies- ens hemfet, resulta estardescontents quenopodem dela d’analitzar la curta actuació d’aquest periòdic, creiemd’analitzar lacurtaactuaciód’aquestperiòdic, que defectes— haactuatd’acord ambelquetothom tenia dret a bonsiperfectes liberals. Del’examen deconsciència que aquest convenciment, malgrat tenir amàraonaments prou a jutjar lanostra obra ihemd’admetre referent aellaelpa- a esperar. No ésunsecret peraningú quelamotivació del ta crònica parcialment transcrita. Si nofóssim contraris con- tisme acordada amb el manifest publicat darrerament, de- tuir unsorollós fracàs. Però, Ara—perfecte ocarregat de tota menadecensures. ción delasaguaspotableseste tandecadente pueblode llant-nos de malagana a les exigències dels temps anormals labor quevenim realitzant ambbonafe ientusiasme, amot- les «Catalunya, Democràcia, Liberalisme iRepública», era fensar elspunts bàsics d’aquestrepresentats perlesparau- l’ideari d’«Acció Catalana», realitzar una tasca de prosseli- la nostra actuacióhagiagafat desorpresa aningúiqueha- comet, respectuosos ambl’opinióaliena,l’acceptem sense convincents per a palesar la injustícia que amb nosaltres es ça enlaconfecció literàriament delperiòdic, ellpotconsti - guem produït cap desengany. Podem haver tingutpoca tra- no ensresultaria gaire difícildemostrar quelanostra tasca, qualificarpoder d’injusteltracte quese’ns dónaenaques- nostre setmanari,creat perlesforces comarcals addictes a rament enspermetriatrobar elsarguments suficientspera replicar, creient queprecisament alfer-ho aixíobrem com rer delsaltres, tantsiensésfavorable com siensve voltat de La lectura detingudadelsanteriors números d’ En canvi, acceptar elquenopodem tanfàcilment ésque Ara, segu- 155 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 156 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió que defensa oataca «LaPublicitat»enelcamp mésextens eficaç. ens té completament extranyats ique, hemdeconfessar, ens ens doninuntracte d’excepció ambrelació alaresta dela d’oficina o obrers de taller, tant-se-val— que senten totes les defraudat aningú. de la política general. Si no se’ns demostra que aquestes afir- desta esfera d’acció, hemdefensat oatacat lesmateixes coses ànsies derenovació socialideprogrés humà,nopotmaiés- al servei detotes lescauses dellibertat,l’actuaciópública ja a fer política enelsentitméspurd’aquestaparaula. Però que la massa treballadora i a cooperar amb ellaentots elscasos facin objecte especialdecampanyes dedescrèdit, éscosa que la finalitatcreadora delnostre setmanari.Iaquestafinalitat concrets de justícia en què la seva intervenció pot resultar gua única queenshaensenyat natura, aviure ambpau se deixar d’ésser íntegrament catalanista, parlant enlallen- ser considerat com aorgan delaburgesia ipotaspirar sen- guin ésser motiusjustificadors delsatacs dequees fa vícti- caràcter políticqueté, perhaver estatcreat precisament per produeix un bonxicd’amargor. Lacurtavidad’ premsa política queespublica enlesnostres terres, queens ha estatacomplerta, perquè Aranos’haapartatencap mo- ma alnostre setmanari.Setmanaricreat perobrers —obrers més llarga decada undelsquehicol·laboren, nocreiem pu- ment apolítics, no vegin amb bons ulls el nostre pel periòdic me local, que per conviccions ideològiques són completa- macions sónfalses, noéspotdirambjustíciaqueArahagi mateix quesegueix«Acció Catalana».Dintre lanostra mo- ment delcamí queestenia assenyalat públicament queésel Comprenem perfectament queelsmilitantsdel’obreris- M. JORDIFRIGOLA Ara posada Ara 19. Catalunya, després d’examinar enllurs diversos aspectes els proble- autonòmicament llurvidainterior.» de l’aspiració del nostre poble i dels altres pobles peninsulars a regir de vista català i la necessitat d’assenyalar de comú acord les fòrmu - anunciades pel General Berenguer, hanconstatat ambsatisfacció vern Berenguer, haservitperaempitjorat lasituació, es- en els llocs més apartats de la capital on és possible esguar- engendren elspersonalismes iles petites qüestionsde cape- devenint-se aquesta francament caòtica enelcamp deles davant la feina eixorca dedescrèdit mutuaquès’hanlliurat dar elpanorama políticsensequeelsdetalletsenterboleixin de l’opiniópública catalana, perquè aquesta,particularment ideals polítics despullatsdelsapassionaments mesquinsque i deixant viure enlamésabsoluta impunitatalshomesque ací col·laboraren enl’obra dictatorial dePrimoRivera, và- tres partitspolítics barallant-se contínuament ellsamb tal, eslamentava deltristespectaclequeofereixen elsnos- mes polítics actualmentplantejats, iespecialment el deles eleccions la visiódelconjunt, temps haessentneguitejada icorpresa lleta. El clam ben raonat del distingit col·lega barceloní, al la gent de bonafe deCatalunya, detots elsquesenten els iniciativa d’un canvi d’impressions directe ambels elements afins a les concretes que, dinslaconvivència ibèrica, assegurin l’imperi dels la democràcia espanyola, davant els qualsseran exposats els aspec- la completa coincidència de llurs parers i han decidit de prendre la nostre entendre, reflectia enaquellmomentel veritable estat principis de liberalisme i de la democràcia a Espanya i l’assoliment han pasanatpermillors viaranys. Contràriament, laproxi - mitat mésomenys real de leseleccionsanunciadespelGo - rem veure interpretat en aquell plany el pensament de tota tes diferencials que els al·ludits problemes representen des del punt bona partdelsnostres partits. «Els representants d’Acció Catalana id’Acció Republicana de (De LaPublicitat del30degener.) Quan D’ençà queMirador donàaquelltoc d’atenció, lescoses no Cal unaveritable intel·ligència republicana Mirador, fa unessetmanes, enelseuarticlefron - , 4defebrer de1931 Corts queelconsolidin jurídicament. Lescoses s’hanposat Si aquesta unitatdepensamentid’acciónoexisteix, tota la que cal enprimerterme, éslaborar perlacoordinació dels esforços detotes lesfraccions republicanes delanostra terra, encara éspossible posar ordre enelcamp esquerrà iende- esquerres, onhimanca, davant deleseleccions unobjectiu del règim dominador. del país, convertint aixíaquell parlament en una reproduc- al davant delque, malgrat lleugeres discrepàncies mésapa- al, hemacollit ambjoia ientusiasmeladeclaració que«Ac- altre l’abstenir-se deprendre partenellesperarestar alfutur tant triomfrepublicà, potésser unasolució. Pot esser-ne un ta unanimitat tots els partits que professen la fe republicana. tan malamentqueelrecordar l’obligació política iciutada- tes decap mena,treballen peradotaralrègim actuald’unes laboració alrègim queestracta decombatre. feina delsnostres agrupamentspolítics significarà una col· lucions antagòniques ofereixen aventatges positives. Pero si- és indispensable que lafacin seva amblamés gran iabsolu- cercant laformació delfront únicesquerrà ques’hadeposar seny polític dels dirigents delmateix, indica clarament que cions del primer dels esmentats partits tenim posades en el confirma totes les esperances queelsseguimlesorienta- serím aldavant delpresent article. Aquesta declaració que ció Catalana»i«Acció Republicana» fan enlanotaquein- gui l’unasiguil’altra laques’adopti,peratinguieficàcia, ció grotesca deladissortada Asamblea Nacional. Lesduesso - sència d’unsnuclisrepresentatius delsidealsdelapart sana siderar-se, com unessetmanesenrera, lamésurgent. Ara el concret equivalent alqueguiaalesdretes que, sensedub- na d’exigir responsabilitats alagent delapassada Dictadu- parlament laforça indubtablequeliproporcionaria lapre- per mésrabiosament sinceres queesfassin donarienunescla- rents queefectives, tenen ja establertelsqueestanalservei ra, sensedeixar d’ésser unaqüestióimportant,ja nopotcon- Intervenir enleseleccions, principalmentaCatalunya on Perquè aquest és el nostre parer davant de la situació actu - 157 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 158 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió xia moltabstracte idifusa.Ara, enaquestsmomentsd’in- otisme il’honestatdelspartitsd’esquerra, condu nopoden - que Catalunya tal volta s’hi juga una carta decisiva, el patri- que aquellaaltra queva forjar-se pocdesprés delacaiguda època desordenada defebre constructiva irenovadora. Ales- de PrimoRivera, entre elbatibullilaconfusió d’aquella ir aaltre llocqueaunaveritable iefectiva intel·ligència re - ligència republicana. lir els atacs que li vénen dels queté al costat, ha fet honor al gar laseva actuació, renunciar nopodien alsseus matisos cretes ipalpables, hadedonarunsresultats més falaguers seu historial donantelprimerpasvers unaveritable intel· cura decombatre alspartitsquetenia aldavant quearepel· s’ha mostrat serena iecuànime, quesempre hatingutmés ció Catalana»,queenmigdelaconfusió partidistasempre gar lesactivitatsdisperses vers unafinalitatpràctica. «Ac- negable trascendència perlavidahispana,momentsenels publicana. particulars, peraanarunaactuacióconjunta ques’aparei- hores, elspartits, inclúsaquellsquerepresenten poca cosa més quelesambicionspersonals delseulíder, lli- nopodien Aquesta intel·ligència republicana basadaenrealitats con- M. JORDIFRIGOLA Ara 20. figura del general andaluçpocdesprés delseudescens del omf esclatant dels ideals republicans, el magnífic abranda- ennoblidor, laglòria quefarà perdurable iexemplar elseu de lapassada Dictadura, alcomparar-la avui amblaque ens dignifica lesderrotes, voltant al vençut de tots els respectes de Rivera i,alfer-ho, nil’ombra delamortqueenvolcallà la i d’unesCorts constituients, assolí enelsmomentsdelseu i unesrialladesdemenyspreu, queencara perduren, l’acolli- al veure quel’opiniódelpaísliera contrària, apareix aurio- amb esplendorentre lesplanesdelahistòria ibèrica, però al fracàs definitiu,almorir totes lesambicionsde rei, elllorer lida d’Amadeu de Savoia, rei d’Espanya per lagràcia dePrim l’actualitat ingrata, homsentfretura dedescobrir respectuo- lat perlesmésdelicades clarors. Enmigdelesinquietuds teixes columnes elprimeraniversari delacaiguda dePrimo ca devallant lesgrades deltron per adonarsatisfacció alsan- sament latesta davant del’homeque, éssent rei, sapiguéaju- seu costat, elnoblegest d’aquellrei querenuncià lacorona centista República espanyola!... Amadeude Savoia. Eltri- seu record. pir laseva davant lavoluntat delpoble. porta alamemòrial’aniversari delaproclamació delavuit- paraules. Lafigrotesca de tota aquellapompadequincalla, poder, fou prou peraposarunbrid’emocióenlesnostres hels populars. Un bel morire tutta unavitaonora. Lavidapàl· humans. quehavia Elpoder viscutdinselridícul,s’extingí ment delpobleimposantlaseva sobirana voluntat, brillen miserablement senseapartar-se’n. Unclamoreig deblasme record. ren enlaseva devallada iacompanyaran persempre mésel ria d’uns altres, mancà en absolut de la grandesa que sovint brilla com aúnica espurnadeglòria aquestacte delmonar- bastida perl’egolotria d’unhomeiperlamalafe igasive - Quin contrast més viu ofereix aquesta mesquina caiguda En aquellmoment històric d’intensa vibració ciutadana Breu igrisfou elregnat d’Amadeu deSavoia ienellahi Dues setmanesenrera commemoràvem enaquestes ma- Elogi d’unrei queacatà lavoluntat d’unpoble , 11defebrer de1931 Hierro, sentiren ja elscritsde«Visca laRepública»! Elpo- ques quemenaven totes vers laRepública, AmadeudeSavo- victòria imminentdelsidealsrepublicans, queunRei, com - en quèlesànsiesdelpoblecoincidien amblescorrents políti- en llibertatd’acomplir elseuvoler sensenecessitat depara- de sang. intentar lasalvació delaMonarquia enfonsant lanacióen ia hauriapogutennegririrreparablement laseva història. No te, esresignà alaseva sortideclarà alsseuspartidaris«que tir enlaseva defensa. Podia encendre laguerra civil,podia tren quedeviaportar-losaLisboa,alpassar perlaPuertade tablerta. la follia d’unalluitafraticida. Però AmadeudeSavoia, que li faltaren espasesafanyoses derenom que s’oferiren asor- la seva familia esdirigiaal’estaciódelNort peraagafar el litzar la vida ciutadana ni tan sols de mancar a la legalitat es- sense ésser natural delpaís devia sentir vers ellhonrat afec- se derramase sangre». IabandonàMadrid,deixant alpoble no queríacargar con laresponsabilidad dequeporsucausa plint elseudeure d’home, havia fet possible sense vessament ble, joiós iimpacient,fruïa ja delaseva llibertatcelebrant la M. JORDIFRIGOLA I conta elmarqués deVillaurrutia quequanAmadeuamb 159 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 160

MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Companyia explotadora delservei dereferència, ansalcon- Ara 22. El poblehaestatmassa temps apartatdela Casa delaVila xima trascendència. vei Sr. LeopoldGil.Aquest contracte és que es veuran precisats a resoldre els futurs regidors, perquè qüestió del’enllumenatpúblic,queserà unadelesprimeres qüestions municipals, vaig abandonardeseguidatot intent durant l’any 1932 fineixel contracte quel’Ajuntament té es- de referir-me aactuacionspassades, noperconsiderar-les deixen un bon marge debenefici,superior sensdubte, allu- i ple coneixement de moltes de les qüestions que hi ha plan- aquest motiulameva tasca intentarà ésser informativa iuna a continuar-lo. tipulat ambl’Energia Elèctrica deCatalunya, S.A. com asu- tejades oapuntdeplantejar enelnostre Ajuntament.Per tat que en més d’una ocasió fallar-me podrien a mi. Pecant trari, enopinió demoltstècnics, lescondicions enquè fa el l’avenir idedicades especialmentalespersones —quines segurament d’immodestes, aquestes notes van encarades a ser tractades per qui pugui fer-ho amb la fredor i objectivi- cre quepot obtenir-se enlamajor partdelsnegocis queamb suministre defluidelèctrical’Ajuntament ialsparticulars, nicipals que, almeuentendre considerar-se poden delamà- nir, al possessionar-se dels càrrecs consistorials, elnecessari nyà designiperadirigirlavidamunicipalpalafrugellenca. perquè elsquehand’ésser elsseusrepresentants puguinte- persones?— queelcos electoral entemps mésomenys llu- procedit enaltres poblacions, quenos’avindrà pasfàcilment però sembla,perlaforma en quèl’esmentadaCompanyia ha per unomésanys, sicap delesparts hi posa inconvenients, mica orientadora, donantaconèixer algunsproblemes mu- mancades d’interès, sinópercreure queaquestes deuenés- major risc,esrealitzen en aquestpaís. Però escosa benco- brogada enelsdrets delprimerconcessionari d’aquestser- Al fer-me elpropòsit depublicar unsquantsarticlessobre I noés que el contracte vigent resulti desventatjós per la Fidel almeupropòsit començaré avui pertractar dela Un servei amunicipalitzar? , 25 defebrer de1931 prorrogable prorrogable Aquesta quantitat no és pas menyspreuable, tenint en comp - Aquest servei, però, costa al’Ajuntament alvoltant d’onze 0’10 pessetes perbugiaimesqueserveix debasefactu- La coneguda irecent qüestióentre l’Ajuntament deLaBisbal vei públicqueté alseucàrrec. S’hadetenir encompte que que bensovintveuen satisfet gràcies al’eliminaciódetota el queenrealitat percibeix l’Energia com aretribució pelser- en elscarrers deCavallers, PiiMargall, Valls iPlaça Nova. el fluidquees consumeix en cap delesdependènciesmuni- els regidors palafrugellencs. degué eximir al’empresa concessionària delpagament de de laforma enquèactualapotenta companyia ide lamagni- dels grans trustscapitalistes, l’afany desmesurat deguany actualment percibeix. i l’Energia Eléctrica deCatalunya, enlaquetocà ladeperdre a aquella Corporació municipal, pot servir per a fer-se càrrec tota menad’exaccions municipals, elquerepresenta perella l’Ajuntament peraobtenir aquestservei alpreu assenyalat, te lail·luminaciópública existent aPalafrugell. Eltipode tament enllumenada,perquè lesviesprincipals, elscarrers tud del problema amb què es trobaran encarats l’any vinent senyors quealeshores composin laCorporació municipal en un aventatge moltimportant, puix d’haver detributarno- cipals nitampoceldelsbul·losques’encenen elsdiesfestius panyies anònimes, elsd’ocupaciódelaviapública, etc.— no neguda queforma laprincipalcaracterística del’actuació perior alcorrent enpoblacionsdelacategoria delanostra. hi hadubte quelicostaria mésdelesonzemilpessetes que mil sobre elsbeneficisque obtenen enelmunicipi les com- més quepelsarbitrisactualment establerts—eldel10per mil pessetes anyals, noanantcompresa enaquestaquantitat més cèntrics, tenen ordinàriament elmateix enllumenatpú- mena decompetències seriosesques’elshiposinaldavant. ració, noté tampocres d’esquifit. Però, noésaixò solament blic que les vies més extremes i aquestes no el tenen pas su- Al tractar deformalitzar elnoucontracte, estrobaran els Palafrugell noéspasd’unbontroç unapoblacióperfec- Ajuntament selifaria difíciltrobar ràpidament. Per altra obra d’administració que, essent útil alahisendamunicipal, que nosónmoltes. Ialrecórrer al’Energia Eléctrica deCata- els obstacles que podrien posar-lielselementsinteresatsels obstaclesquepodrien en en llocdepreocupar-se ambmoltaanticipaciódelaresolu- desig amblespossibilitats econòmiques del’Ajuntament, de lesexigències sensefre delesgrans companyies. Mes, si a l’ensemps, beneficiaria a tota la poblacióqueeslliuraria aspecte, segurament encara es trobarà en vigor. Si disposés als Ajuntamentselvigent Estatutmunicipalque, enaquest ta idea, podria obtenirta idea,podria unèxit sorollós irealitzar unagran tra bandas’adonaran delaconveniència d’armonitzar aquell tància deldePalafrugell, tindriaprou força peravéncer tots temps per a dedicar a l’estudi de la qüestió, per a que el nego- tricitat fa precisa lainversió d’un gran capital que elnostre tindria resultaria tan sorollós com l’èxit que pot assolir en l’Ajuntament deltemps necessari peraportarterme aques- lunya, ésmoltprobable quenohitrobin pasgaires facilitats fer-lo fracassar peraescarment d’altres municipisquetin- l’altre cas. una situacióbencompromesa. D’un costat, sentiran elnatu- goci queésdelsmillorets quecorren, explotat perunmu- cionades alrendiment ques’obtindriai,segurament, un ne- generals defuncionamentdelservei resultarien despropor- guessin propòsits semblants. Lesdespesesd’instal·lacióiles ció d’aquestservei. Difícilmentunsolmunicipidela impor- un municipisol el quecomenci a fer-se càrrec de l’explota- ci no resultés ruïnós, esgairebé imprescindible que no sigui ció d’aquestafer, deixés acostar-se eldiadelafidel contracte per aresoldre laqüestió d’acord amb unialtre puntdevista. part, id’acíve precisament lanecessitat dedisposarforça per aenllestir-locorrecuita, segurament queelfracàs que municipalitzar elservei, d’acord amblesfacultats quedóna més en consonància amb la importància de la vila; per al- ral desigdedotarPalafrugell d’unservei d’enllumenatpúblic Municipalitzar, ambmonopoliosense, elservei d’elec- En aquestcas, notindriares d’estrany quesorgís laideade que deuran solucionar. Queésaelqueaspira elsignantque esment, puguinfer-se càrrec delaimportànciaqüestió en relació alescompanyies concessionaries. d’intentar lamunicipalitzaciódelservei d’electricitat, elpri- aquest servei, sembla queadquiririenlamateixa força deles amb aquestes lleugeres divagacions alseuentorn n’hi haurà tant, crec, queposatl’Ajuntament dePalafrugell enel cas l’enllumenat públicdePalafrugell. No obstant, crec que grans companyies itrobarien com ellestotes lesfacilitats. Per ca esconstituïssin en mancomunitat per a municipalitzar soportar. sols pretén queaquestes notes serveixin com atoc d’atenció. comarcals queestroben enlamateixa situacióquenosaltres nicipi sol,representaria peraellunacàrrega impossible de prou peraqueelsfuturs consellers municipals, sientenen mer quedeuria fer seria recabar l’apoidels demés municipis Qelcom dir-seencara méspodria sobre’s aquestafer de M. JORDIFRIGOLA En canvi, sitots oalgunsdelsAjuntamentsdelacomar- 161 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 162 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Aquesta bonagent quetot elseupasperlavidaésguiat Cambó, ennitsd’insomnihavien vistlaimatge horriblede Ara 25. quia, elsometent dictatorial encara ésarmat acasa nostra, omfadores, elsesperitsimpacients, elspartidarisdeltot ores, els impostos no han variat per res i tot va seguint igual, ben d’acompanyar aunatransformació tanradical delavidapo- dueixin lesconvulsions quecreuen queinevitablementhan dors vendre perporanopoder unapartidadetaps. Benmi- igual com sienllocd’un canvi derègim estractés d’unsim- ideals queorientaren laseva actuaciópolítica. Passat elspri- amb l’aialcor, iquecreient enlainfalibilitat profètica de arbitris ielsmateixos queavui voten alscandidats conserva- avui veiem desencisatsdavant delrègim republicà ques’aca - ací, la república—us diuen— i les relacions de l’Església i apareixen malhumorats icolpits peldesengany. Ja latenim lítica delpaís. Elspessimistes, els que sempre van pel món l’anarquista deTerrassa ambunpunyal alamàigorra frí- la seva opinió. l’Estat són les mateixes que abans, els monopolis capitalistes fets ara precisament ques’hanesdevingutrealitats aquells cis delaUnióPatriótica perporde queelshiapugessin els una porinvencible atot iatothom, sónelsqueesfeien so- gia enlatesta, avui nimaiespodran fer càrrec dequèels continuen endogalant elpoblecom entemps delamonar- no se’n sapavenir item qued’unmomental’altre espro- naturalitat isenzillesa,queavui encara hihacerta gent que nons i moltmenys sense uns simple trencadissa devidres. pobles puguinimposarlaseva voluntat senseespetec deca- possible l’adveniment delaRepública, noesmostren satis- ple canvi de ministeri dela monarquia. Després usparlen de populars, extingida laflamaralla brillantdelesbanderes tri- mostrat queelmónva fent viasensepreocupar-se gaire de mers moments de joia, acabat el magnífic esclat de les festes rat sónmésdignesdellàstimaqued’atenció. Ja s’habende- ba d’instaurar. Aquests, lamajor partd’ellscontribuïren afe Tot halliscat tansuaument,elcanvi haestatfet ambtanta Més dignesd’atenció enaquestsmomentssónaquellsque Els pessimistes ielsimpacients , 23 d’abrilde1931 visional delaRepública Ibèrica nofos prou peraobrirelcor que tiranitzava als espanyols i recordava als catalans que era dubten dequelavoluntat delspobles potimposar-seperso- de lesideespatriòtiquesiliberals. Penseu queenspodrien de dificultaramblanostra desconfiança l’obra que ara estan dies memorables s’hasentitemportatperlesseves mateixes de laplenitudd’unrègim dejustíciaillibertatqueavui ja dia vàrem veure destacar-se lapersonalitat deCatalunya i d’imposar-se persobre detot. impaciències. Penseu —els hidiria—quenotenim eldret admetre’s aIbèriaelnostre fet diferencial il’existència dela ar-se la monarquia borbònica idamuntdelesseves runes a totes lesesperances iperacreure quelavoluntat racial ha tat detots; penseuqueelsextremistes, innecessaris enl’ho- troben poc el molt que hem assolit, voldria que escoltessin la deNicolau d’Olwer iMarcel·lí Domingo enelgovern pro- la qüestiócatalana ihofan entons desconfiats, com silapre- la veu d’unquesentlesseves mateixes inquietudsitots els la República i deCatalunya. Enun dia vàrem veure enfons- sencia deFrancesc Maciàaldavant delpoblecatalà, com si confondre ambelspessimistes, ambaquellspessimistes que cís aparèixer benunitsiforts tots elsque lluitem ennom segur ja éscomençada; penseuqueara mésquemaiéspre- seus neguitsiquetambéenmoltsmomentsdurant aquests continuadora del’obra deFelip V. construir-se lesparets mestres del’edifici republicà. Enun no pasara, quanfa vuitdiesquenoteníem res, quansola- naturalment; pot i deu demanar-se i exigir-se molt més. Però nacionalitat catalana. Pot demanar-semésquetot això? Sí, ment fa vuitdiesqueestàvem dominatsperunamonarquia ra present, facilitar poden la tasca de la reacció, tasca que de realitzant aquellsqueundias’exposaren la vidaperlalliber- bre detot icontra tot. M. Jordi Frigola Una setmanaenrere noteníem res illuitàvem ennomde Els amics impacients, elssimpàtics companys afanyosos Ara 28. Luca deTena, elprototipus delservilismerastrer, inspirador Per aquehihagifoc, ésprecís —elsd’aquestacomarca ho El poble, populars, elsodis contestaran elsmateixos. Ien xima autoritat del’Església hispanaque, fent l’apologiadels que elshagidecontradir. Quihacremat elsconvents, però? vol lluirlesseves habilitatsmitgevals. Setbanderillasdefoc, esperit dellibertat. els quehancremat elsconvents; elpoble, no. dat les seves passions ofenent-li els seus sentiments i el seu de campanyes devilesadestinadesasembrar entre odis els d’ahir, elconspirador d’avui idedemà.Aquell Segura, mà- i resignat. I ara embesteix, ara s’ha tornat brau per a defen- això síquetots elsesperitsliberals tenim l’obligació decon- tradir-los. lamentable! exclamaran algunsinoseré jo encap manera l’amenaça constant delareacció. ElBorbódestronat, eltirà fresca delsgrans latifundisd’Andalusia nosab embestir al ció alpoble, quehagiprovocat lesseves ires, quehagiabran - cengui foc, esnecessita que algúabanshagiencès d’indigna- sabem moltbé—quealgúl’hagiencès. Per aqueelpobleen- sense recels... Aquests ielsquecom ellspenseniactuen,són sar lallibertatque eldignifica iliobre les portes delprogrés set anys dedictadura indigna,feriren aaquestpobletranquil primari com siesdiuquehaestatelfoc quienté laculpa. preuaven com menyspreuen altoro pobles ibèrics queavui solsanhelen viure harmònicament predicador delaigualtati de lafraternitat entre elshomes. poders monàrquics, escarneix lespures doctrinesdeCrist, poble tranquil i feliç dintre un règim dedemocràcia hi alcen manso iplàcidqueahirsuportava senserebel·lar-se lacàr- rega humillantdelamésoprobiosa tirania. Ells, elmenys- torero —tristjuguetbrillantd’unaaristocràcia caduca— que bertat delshomesidelescol·lectivitats, elsquedavant del Crema deconvents aEspanya. Lamentable, lamentable, Qui hacremat elsconvents, doncs? Elsenemics delalli- Dir queelpoblehacremat elsconvents éstaninfantil i El poble?pobleespanyol d’avui ésaquellmateix poble Els convents cremats , 13 demaig1931 queenyoradís de l’herba i delaprosperitat. M. JORDIFRIGOLA I ara diuenqueésellquicrema convents... 163 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 164 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Ara 33. Per això retreiem elfet delaseva col·laboració enelsosteni- ostentin unaidealitatafinaalaque avui impera arreu d’Ibè- que enaquestsmomentsquèja estroben fora del’órbi- que en tota la seva llarga vida no ha estat monàrquica ni un ells en realitat l’última crossa en què s’apoià el Borbó per a de mesquina,perquè s’inspira eneldesigdeservirelsaltsin- de la«Lliga» queavui, com sihaguessin fet algunacosa per a portarlaRepública, tambéescreuen ambdret deparlar de a impedirl’adveniment delaRepública. ajornar laseva caiguda definitiva, no va fer tot elpossible per acaba dedirigiralpobleCatalunya, deque«hapogutva - tica solsva guiadaperl’afany d’ésser útilsalanostra pàtria. ta enlluernadora delaCortcaiguda, laseva actuaciópolí- teressos de Catalunya. Volem creure amb el patriotisme dels les aspiracions delnostre poble. Si hivan unsaltres, lasim- l’anar a pactar amb els representants de la jove república es- fícil però li resultaria fer entendre que, havent format part els seguidors dela«Lliga Regionalista», volem creure sobretot la República detots. Lanostra intenció alrecordar aquestfet cions lesseves candidatures triomfessin arreu deCatalunya. seus homesdeldarrer govern delaMonarquia ihavent estat contra ellaperanorestar convençuts benaviat. Moltmésdi- circumstàncies diverses», i molt escamats hauríem d’estar parlarsol moment.Enspodria com ja fa enelmanifest que no elretreiem pasmogutspeldesigdefer enrogir alssenyors panyola, és precís que els homes que enviem a parlamentar han reflexionat sobre’s elquepassaria sienlesproperes elec- mateixos que hand’anaralesCortsConstituents adefensar ment delamonarquia preguntar solamentperapoder-lis si més eloqüentquelesparaules méshàbilsibrillants, noté res ra laMonarquia era elsolquemésescalfava, hand’ésser els ria. Elsqueacudiren apactar aSanSebastian,quanenca- riar elprocediment ilatàctica, adaptant-se altemps i ales ria laforma dedemostrar ambentretinguts jocs deparaules, Això ésunfet evidentmoltdifícilde desmentir. Nosaltres La «Lliga Regionalista» talvolta siliconvingués, troba - Per aqueCatalunya puguitenir totes lesgaranties d’èxit a hauria pogutservirlacausa deCatalunya Com laLliga Regionalista , 18dejuny de1931 República harepresentat untrasbals fonamental enl’orde- xeria deseguidai,aleshores, elquehad’ésser unpacte franc obstant, dequelesrealitats vives delmoment,l’interès su- que mésomenys fictíciament volien representar elsdistints quia, s’enfrontaria alanova Espanya republicana iliberal i esperit debrega, reclama peraellalarepresentació deCata- espanyol». Comespotdeduird’això veuen clarament queel el queelsmésforts imposarienalfeble laseva voluntat. Ca- en lalluitaper l’enderrocament de la Monarquia, desaparei- dret ideure deprestar llurcooperació al’establimentdeles i obertentre duescol·lectivitats amigues, sis’arribésarealit- amb les coses delaMonarquia. No volen fer-se càrrec, no zar, no seria més que un contracte entre forces enemigues en tament delapolítica al’esfumar-selaMonarquia, elshiha tat. Nil’exemple deCambó iVentosa, desapareguts discre- talunya, sis’evidenciéspartidàriadelesorganitzacions po- talunya precisament perquè lanostra terra marxà aldavant lunya ieldret dedefensar lesnostres aspiracions delliber - l’Estat. DinslaRepública handecoordinar-se ara lesdiver- la concòrdia. lítiques quesostingueren finsaldarrer momentlaMonar- ga Regionalista» aixeca bandera, iproclamant benfort elseu canviat; comprenen quemoltspartitshandedonarperaca- ses tendències que, intervenint en la vida pública del país, li continguts ideològics quehand’influirenla governació de ceptes quesubscriuríemíntegrament. «L’establiment dela normes quehandeservirguiaalanova forma del’Estat nació delesforces polítiques. Hancaigut elsantics partits prem delanostra raça, exigeix unaretirada, definitiva oal panorama políticdelanostra terra had’ésser sensiblement portin lesaspiracions detots elsnuclisciutadansquetenen patia quetots elsnuclisesquerrans d’Espanya senten perCa- menys temporal, dela«Lliga Regionalista». bada laseva missió, perquè havíen lligat massa laseva vida ben poca cosa obtenir podria lanostra pàtriaperlesviesde Desatenent l’imperatiu categòric de l’hora present, la«Lli- En elmanifest publicat perla«Lliga» hiveiem unscon- veniments més transcendentals per Catalunya, que dibuixa - que passi eldia28d’aquestmes, potderivar-se’n elsesde- estralls quelaseva actitudpotocasionar. Nosaltres esperem de Catalunya en el dilema d’enfonsar a la «Lliga Regionalis- importants com laqueenl’actualitats’estàescrivint.Del i fent pagar car alpartitregionalista laseva incomprensió de amb interès veure quin determini prenen els de la nostra co- a pensarúnicament enCatalunya. La«Lliga Regionalista» tit, que s’oblidin tota mena de conveniències polítiques, per ta» odefer-la triomfar, posantengreu perilllallibertatde les realitats queavui estanenjoc. la nostra pàtria.Dilemaquenohihadubte queelpoblesa- és precís quetothom deixidebandaelsinteressos de par- gionalistes» com aperfectes iconcients catalanistes. seva actuacióenunsentitfrancament intervencionista, cor- servit debenpoca cosa. S’hanempenyat enactuar com sino hauria obrat patriòticament sihaguéscomprès queúnica- hagués passat res aIbèriadesdel14d’abriliposenalpoble marca, confiant veure’ls actuarmésque com aperfectes «re- serviraCatalunyament podia deixant lliure elcamp electo- respon alsseusseguidors ialsseussimpatitzantsreparar els ral alesforces netamentrepublicanes. Ara que ja ha iniciat la ran clarament elpervenir delanostra pàtria.Perquè ésaixí, brà resoldre sensepensarmésqueen l’interès deCatalunya M. JORDIFRIGOLA Poques planeshihaenlahistòria delanostra pàtriatan 165 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 166 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió A manca decandidats, tots elsquesentimplenamentide - Com acontrapartida, però, presenta elperilld’unpossible Ara 36. qüència d’unavotació hoproclami nodrida, benalti fort. que aquestEstatutinterpreta fidelmentelssentimentsiles questes racials delmesd’abrild’enguany. de patriotes ideliberals ensimposa.Laurgència d’estructu- dels deures deciutadaniai delesobligacions quelanostra fe de convertir en propagandistes d’aquesta candidatura ideal dats, ésadir, senseunshomesdirectament ipersonalment deuran manifestar amblacontundència d’unsíonola interessats enlamovilitzaciódelcos electoral. Això, quere- a assenyalar lacelebració d’aquestplebiscitenunaèpoca de als catalanistes, ens hem d’imposar la tasca d’induir als elec- aspiracions delanostra terra, resulta indispensablequel’elo- totes lesnostres ànsiesdellibertatcol·lectiva iconstitueix ta elsanhelsdellibertatlanostra pàtria.Tots enshem tors aacudirlesurnesvotar perl’Estatut,querepresen- tegren laDiputació provisional delaGeneralitat, va aésser lítics, ofereix l’aventatge detreure d’aquestacte l’apassio- cap alesplatges acercar lacarícia humidade les ones. Cal, una garantia peltriomf definitiudelanostra ideologialibe- composta d’unsolnom,eldeCatalunya, queconcreta ara uns nomsod’enfonsar-ne unsaltres. seva conformitat odisconformitat ambaquestEstatutque sotmès alreferendum popular. Eldia2d’agost, elscatalans nament febrós quesempre acompanya leslluites electorals. però, quetothom agermani aquestdesigambelcompliment presenta unanovetat importantenelsnostres costums po- pot servirperadonarforma iconsistència jurídica alescon- plars han elaborat els representants de la nostra terra que in- rar lavidadeRepública entots elsseus aspectes, haobligat ral. retraïment delselectors mancats del’estímulfer triomfar L’Estatut deCatalunya, queambseny ipatriotismeexem- Un plesbicitve aésser una menad’eleccionssensecandi- El dia2d’agost, l’ardència delsolguiarà alesmultituds Es precís vèncer aquestperill,perquè havent convingut El plebiscitcatalà , 17 dejuliol1931 vern delsseusdestints. ta circumstància farà queenmolts l’emetre elvot signifiqui lluites civils, unrepòs suaulliure depreocupacions. Aques- l’any enquèelcos humàdemana,mésquel’agitaciód’unes una molèstia;molèstiabenpetita,però, comparada ambla petit sacrifici, el poder petit sacrifici,elpoder contribuir adonarCatalunya el go- magnitud del’acte delprimerdiumenge d’agost. Béval un M. JORDIFRIGOLA Ara 41. Martínez Anido, handeservir per aacabar amb elpredomi- onar-se davant de la dissort de les que somduesforces antagòniques difícildeposard’acord, enemics delareligión idelapatria.Lesdones, quetenen el el seuvot aposarderelleu aquestabenextraordinària coin - ells treuen foc pelsqueixals anosaltres tot ensva vent en ens mostrem tambéplenamentsatisfets. Generalment, quan de contents. Nosaltres, però, quesenseensentretingués- dia, elsserveis delqualelspoblesibèrics sapigueren premiar de lesdones, al’entendre delspartidarisdel’ordre sistema dretes ilesextremes esquerres s’hanpogutdonarlamà.Mi- ara ques’haesdevingutunarealitat enlavidapública penin- amb unmagníficacomiadament. la unaperaquetorni aquellRei migd’opereta migdetragè- tant lesgràcies delamujer española , deuhaver burjat lesore- lles delabonagent conservadora, assegurant-lis quelesdo- lemnes patumsvasco-navarreses, hanvolgut contribuir amb fer igualspolíticament alesdonesialshomes. Ifinslesso- lesc, ellsnos’hanpasestatdecelebrar l’acuditliberalíssim de la qüestiódeconcessió delvot a lesdones, lesextremes sular. Ladonad’acísabem perfectament quenoté res aveure sim afer càlculs aritmètics al’entorn delsvots femenins, per cor més sensiblequeelshomenotsd’esquerra, sabran emoci- cidència. s’ha demostrat queaixò noresulta pasdeltot impossible. En política delsdossexes, noenssentimpocni moltalarmats pur liberalisme, sempre hemestatpartidarisdelaigualtat ni dels partits d’esquerra, dels sindicats obrers i de tots els nes d’aquestpaíssónpastadesambcera desacristia.Elsvots nosaltres asentir-nosunamica malhumorats. Però encara popa i quanells comencen a posar-setranquils, comencem ments reaccionaris aguantarelriure, noespoden nosaltres rant-nos dereüll, ambunfisomriure delméspuristilloio- Creient-ho aixíelsnostres estimatsadversaris nohiveuen L’esperit dePrimoRivera, queespassà setanys can- No espresenta sovintunaocasió enquèmentres elsele- Les nostres donessabran votar , 8d’octubre de1931 infantitas i votaran totes a verteixi enuninstrumentdereacció. Per això, alobrir-se-li que en altres ocasions ha fet fallida en les Corts de la Re- que sabendelavidaactuallesmateixes realitats tristes que que lafantasia verbenera delgeneral dictadorenspresentava en les seves rengleres a un estol nodridíssim de dones que de lanovella República, aquestanotrontollava pascom han devenidor delspobles, saludemlaseva arribadaserenament, de batalesportes del’immensestadionesderimeixen actuar d’extres amb aquellacastiza mujer española demantillaipañuelo chinés tar-se delaconcessió delvot aladona.Quanelsnostres di- les grans lluites cíviques i on es va forjant el present i l’es- senten elsnostres idealsilesnostres ànsiesdeprogrés. cregut elsoptimistes deladreta ielspessimistes del’esquer- joiosament, ambl’ànimalliure detot recel. L’esperit liberal suportar totes lesmisèriesd’unrègim socialdesigualiin- coneixem elshomes, queenelsidelesfamílies tenen que com aproto-tipus delafeminitat hispana.Lesnostres dones, just, no poden pasposarlessevesjust, nopoden il·lusionsencontemplar la putats donaven aquestgran pasvers la plenituddemocràtica pública Espanyola, hasapigutimposar-se plenamentaltrac- pompa brillant i grotesca d’una monarquia teocràtica ni en ra. Lanostra República s’afermava mésial’incorporar Tenim fe enladonacatalana inocreiem quemaiescon- M. JORDIFRIGOLA enelgran filmburgés. 167 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 168 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Ara carlins 44. Els Judea. violència, assaltant elsllocs depoder, combatent elrègim i que lareb iconcedeix indulgències alquelafa, procedeixi que foragità els mercaders del temple. Costa de creure que d’aquell que de l’amor entre els homes en féu el fonament de des. Igual com entemps delsnostres avis, lareacció, disfres- doctrines depauigermanor quepredicà elgran sociòlegde i deviolènciesquerepresenta elsentimentcarlista ambles a cercar laprosperitat delareligió catòlica pelscamins dela a lavidadesacrificisdelsseus sants idelsseusmartres. Anar a l’enèrgica inflexibilitat delsinquisidors, ales gestes humils, a comprendre com éspossible conciliar elparoxisme d’odis anti-liberal il’esperitreligiós i,avui com ahir, homnoarriba timilitarisme —creiem que ha dit als elements catòlics d’ací les lleisques’ha donat el poble, solament pot conduir-la al terra. Costadecreure tot això imoltes altres coses d’aquesta les deumésqueal’heroisme dels guerrers delesCreuades i lació amblaprofonda humanitatdelareligió cristiana. les seves doctrines i la norma que guiàels seus passos per la la caritat quepractica aquestareligió, caritat que enfonza al les llibertatsdelpoble. Avui com ahirveiem juntsl’esperit fa bandera delavenerable figura deCrist,peralluitar contra seu total enfonzament. Aixícom elmilitarismehacreat l’an- cara esfa difíciladmetre quel’esperitbel·licós d’uncarlí — serveis espirituals, siguilamateixa inspirada pelmoralista un d’aquestsbisbesbrillantsdel’església catòlica, voltats de sada ambelnomdetradició, cerca elsopluigdelesesglésies, pistolerisme, matonisme, despotisme— pugui tenir cap re- pompa igrotescament aburgesats. Costadecreure queuna honesta. Laseva glòria ilaseva perduració através delssegles, mestre d’humiltat que predicà laigualtatentre elshomes, magnats delareligió catòlica, apareixen altra volta benuni- religió posadaalsserveis delspoderosos. Moltmés, però, en- religió mercantilitzada queté establertes tarifes peralsseus Costa decreure quepuguiésser bondeixeble deCrist,del Malament va l’església catòlica ambaquestaaliança des- L’espasa homicidadelcarlisme ilacreu debrillantsdels Acció Ciutadana,24dedesembre de1931 , 11dedesembre de1931 vingut normad’actuaciópolítica, símbold’unsanhelsdere- que pelscarrers deBarcelona fan ostentacions deforça, a veure-la abatuda,però, sivolen extendre alamatèria iato- que lamajor partdelesprimeres figures eclesiàstiquesdona- el seucontacte ambelsafers públics, lihafet mésmalque les etapa dedominaciócatòlica. Minvarà l’esclatd’anticlerica- en laqualsucumbirà davant delaforça queengendren els damunt demoltes ànimes. Per això del’aliança del’Església desacord ambelsseusprincipis, acepta iprovoca unalluita, amb l’Estat,n’ha resultat enelnostre paíseldesprestigi espi- ideals dellibertatiprogrés delspobleshispans. acció, concreció d’un desig de retorn al règim enderrocat per tes lescoses delavidaordinària, lainfluència que exerceixen tòria ibèrica, aturant-nos solamentarecordar lacooperació lisme queara l’església vol combatre posant-se alcostat dels funcionari del’Estatiservidor aultrança d’uns poders anti- tes les èpoques preocupat pel més enllà, porta els suficients lisme, arribarà adesaparèixer delsprogrames polítics, sola- la voluntat popular, hadeportarindubtablementl’exacer- ferments atàvics queeldecanten aadmetre-les. Laresistèn- crítiques mésfonamentades delsherètics. Eltipusdeclergue un dels seus diputats a les Constituents— l’anticlericalisme cia queaquestacircumstància dónaalesreligions, poden nacional desdels nuclisrurals deVascònia iNavarra, iels no ésmésqueunfruitdelclericalisme. Elclericalisme, esde- populars, ha determinat aquest abrandament d’anticlerica- sostenir-se,nom delaciéncia,poden perquè l’home, ento- pública delpaís. Altrament, l’església catòlica, ambevident purament espiritualis’apartidetota intervenció enlavida país com aproducte d’unestatderebeldia davant lallarga ment quanlareligió limitilaseva esfera d’accióaunatasca representants d’aquells mateixos poders, ja vençuts. ren alspoders dictatorials, comprovar podem quealareligió ritual d’aquella. Sense endinzar-nos en les planes de la his- bació del’esperitanticlerical, existent segles haenelnostre Les religions tancombatudes enelsseusfonaments en Han meditatserenament elsque tracten d’agitarlavida Tots aquestsactes, creiem noobeeixen aunplapreconcebut, ves ideologiesihandeveure que, sialeshores foren vençuts, voltes ridículesiavoltes tràgiques com laqueocasionà la que maihansentit. resultarque enpoden malsmoltpitjors delsqueara esvé- dels queporten boinavermella, puguinfer-los pensar en un ara, enque el nostre país és benobertatotes lescorrents del alçament tradicionalista seriós, enunanova carlinada. Ells acostumada amanar, davant d’unestatdecoses sancionat fraticida ennomdeDéu,Pàtria iRei? Segurament queno. la seva actitud?Esperen qued’entre ellssorgeixin nousCa- consciència delsquevesteixen denegre ielsinstintsguerrers nen queixant fent úsd’uns arguments liberals idemocràtics no essent més que l’expressió dedescontent d’una minoria progrés, serienesclafats senseremei. Elsorprenent ésquesi per lavoluntat delamajoria. No suposarquelain- podem ho, s’empenyin encridardamuntseul’opiniópública, del ho comprenen així,inohihaaltra manera decomprendre- han derecordar lesderrotes delvuitcents, quanenlester- mort del ciutadà Borrell, sobre quin pot ésser el resultat de res ibèriquesdeviaexistir unambientmésfavorable alesse- breres iSaballsdeLaPera, peraencendre unanova guerra M. JORDIFRIGOLA 169 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Octubre de 1936 El 27 d’agost de 1936, en plena Guerra Civil, el president Lluís Companys signava el Decret que —basant-se en els treballs de Pau Vila— instaurava la divisió político-administrativa de Catalunya en 9 regions i 38 comarques. Dos mesos més tard, la Conselleria d’Economia n’editava un cartell, obra de Nicolau Miralles «Lau». UB-BPR L’Opinió, 3demarç de1932 47. La resta ésdemagògia, manca d’esperitconstructiu. Aques- Referent aella,noobstant, sitothom procedís amb bonafe, vi derètol resultaria demoltd’efecte, però aixícom uncarrer que entotes lesqüestionsplantejades pelcanvi derègim es que hantrobat aquestadelicada fórmula perresoldre elpro - esperit autènticament revolucionari. Esevidentqueentre to- des pomposament supra-comarques odepartaments. Elcan- de tothom, peralgunsésconsiderat com liberalisme pràctic i enginyós canvi dedenominació. Delsactualspartitsjudi- i fet tot quedaria com està,sensealtra variant queunsimple i com a símptoma deposseir unabonaorientació de govern. administrativa delaCatalunya autònoma, ésevidentquefet aprovat l’Estatut, han de legislar sobre la divisió de Catalu- a laideologiadominant,elspartitsjudicialsilesprovíncies alment elsproblemes, quesignifica sempre crear-ne automà- ta concepció política, lamentableengairebé tots elsaspectes, tes les originades per l’organització de lavidaCatalu- ticament denous;passar peralto tocar tanpoccom sigui lans. S’enverinarà solament siestroba quivulguiutilitzar-la cials se’n diriencomarques ilesprovíncies serienanomena- sibilitats debrega iestàdestinadaamoure moltd’enrenou. nifestant enaquestsmoments, referents aladivisiópolítico- nya autònoma, aquestaésunadelesque ofereix méspos- nya, alnostre entendre, s’had’envestir decara iambuncert nya. no veurien desaparèixer cap dels seus inconvenients i segui- podria arribar-se aestablirlaunitatdecriteripodria entre elscata- possible les qüestions que són difícils de solucionar a gust mal pavimentat nos’adobaposant-hiunnomboniciajustat ment epidèrmica del nostre viure col·lectiu. Resoldre parci- mostren amics del’estira iarronça, delareforma simple- resultaria funestasiaellas’atenguessin elsqueunavegada rien essent mirats demalullperlageneralitat delscatalans. blema senseenvestir elsinteressos creats, sónelsmateixos La qüestiódeladivisiópolítico-administrativa deCatalu- Si aconseguissin imposar-secerts criteris ques’estanma- Es bodeconstatar queelspartidarisdel’«stato quo»,els La divisiópolítico-administrativa deCatalunya ves orientacions hauriend’ésser acceptades com abonesper que podia ésserque podia considerat malcatalanista aquellquemos- de lesseves tasques, elprojecte delsenyor Pau Vila, les se- de ladivisióterritorial de Catalunya, fa servircom abase del règim republicà. I,silalluitaespresenta, precisa queno de renovació quehad’acompanyar sempre elsorganitzadors divisió estiguindisposatsajugar fort, tenint present l’ideal dreta, i per això cal que els que han de portar a terme la nova de lanova divisiódeCatalunya, algunsconsideren arribada descabdellant-se senseestridències entre historiadors igeò - talanistes. Si aixísucceeix, lalluitaja començada, queara va tra part, semblava llunyà el dia en què s’hauria de discutir trés elseuafecte perlesprovíncies oficials. Aleshores, peral- tinuadors delaméspura tradició catalanista. Unany enre- teressos, queunany enrere ésser solamentpodien defensats fort esclat d’apassionaments. La Provincia —així amb ma- l’hora devetllar perlesconveniències decaràcter local ode les degudesprecaucions, previ unjoc de paraules bencombi- lista delsgoverns deMadrid,hemd’observar queavui, amb guanyi elquecridimés, sinó elquetinguiraó. grup polític,deixant debandala puresa delesdoctrinesca- seriosament aquestaqüestió, itothom mostrar-se podia ge- com aplataforma política mitjançant l’explotació delsinte- grafs ialtres especialitzats, enposar-sealnivell delescoses júscula, perquè aquestmotsignifica tot unsistema— pot te- nir defensors bendecidits, particularmentenelcamp dela nerós idonarmostres dedesinterès. Elperilldediscòrdia es nal deCatalunya, ipertant,d’esborrar delanostra terra les necessitat dereconstruir jurídicament lapersonalitat nacio- nat, finspoden tenir perpaladinselsqueesproclamen con- presenta amenaçador si,enveure immediatalarealització pràctiques, pot adquirir notables proporcions, provocar un pels queenlanostra terra representaven lapolítica assimi- ratlles provincials queelcaprici monàrquic hihavia dibuixat, re —com hancanviat lescoses enunany!— era tanforta la ressos localistes quehivan lligats estretament. Aquests in- Si laPonència delaGeneralitat, encarregada del’estudi 171 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 172 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Catalunya autònoma. Elles representarien la millor garantia La màdelsenyor Pau Vila pothaver-se mostrat quelcom in- obligacions queara tenen elsAjuntaments, queparticular- que nosaltres considerem inexistent, queretreuen continua- ques que figuren enelprojecte constituirien instruments de que elprojecte dedivisiócomarcal aquèensreferim, respon etc.— establirenlescomarques, queaquestapodria haurien der complir degudament la missió llur. A més a més, hau- de crear-se unsorganismes comarcals queposseïssin ampli- de la Generalitat —ordre públic,justícia, hisenda, sanitat, departaments osupra-comarques, queperara noenshanas- ades totes lesfacultats queenmatèria debeneficència, ins- a lesnecessitats actualsdelavidapública catalana isatisfà tat. Enaquests darrer aspecte actuarcom podrien sifossin trucció pública, obres, sanitat, etc., tenien les Diputacions tre país, allunyat persempre elperilld’absorció barcelonina, tums, indústria, comerç, comunicacions, etc., hisón tinguts tots elscatalans iacollides ambentusiasmepelscatalanistes. les delegacions de les diverses branques de l’administració les comarques naturals. Elsfactors història, geografia, cos- l’anhel, molt generalitzat, de veure reconegudes oficialment sabentat perquè pensenfer-les servir. Creiem que, apartde gats alspoders públics comarcals. Fent-ho així,anirem una senyalar elsserveis queenssemblahauriend’ésser encarre- combatuda l’organització centralista del’Estatespanyol. contra tot intent decentralització delavidapública delnos- segura endibuixar lesratlles divisòriesd’algunescomarques, provincials, dotant-losdelscorresponents recursos perpo- però siprescindim dedetallsquenoescauen auncomenta- ment elsdepoca importància,compleixen ambgran dificul- mica mésenllàqueelspropugnen perl’establimentde ment elsenemics delanostra llibertatnacionalquanveuen molta eficàcia peraldesenvolupament delesactivitatsla molt encompte itot fa suposarquelatrentena decomar- ria d’encarregar-se alsorganismes comarcals moltes deles ri decaràcter general com elquepretenim fer, cal convenir Encara quenosiguimésesquemàticament, volem as- Ajuntaments permunicipalitar unnombre de serveis pú- Mancomunitats deMunicipisidonarienresultats immillo- Els municipiscatalans demenys de10.000 habitantss’han vegades l’Estathad’assignar alsAjuntaments, trobant-se els que estrobin a50quilòmetres dedistàncialacapital? Im- organitzat perdefensar-se delesfeixugues càrregues queles encomanats aorganitzacions semblants alesantiguesDi- de menys potencialitat econòmica nedant en un mar de difi- departamentals partiriend’idèntics defectes. den servir-sed’aquest dret benimportant. Elsserveis deco- imposen contínuament nousserveis públics querepetides anàlisis d’aigües, aliments, etc., hand’ésser sostingutsobli- a haver depagar cada any quantitatsbenimportants peral avantatjant considerablement els departaments proposats. ten ambmitjans percomplir ésser iquetampocnopoden tenir-ne un per a ús dels pobles de menys importància. El la- lleis col·loquen enelsseuspressupostos ilaseva campanya l’existència deLaboratori provincial, nodeuenúnicament lització deserveis. Lalletra morta delalleifaculta avui els és benjustificada, perquè lesnecessitats delavidamoderna un determinat nombre d’habitantsilesDiputacionshande gatòriament pelsAjuntamentsdepoblacionsquearribena cultats. Unsol exemple had’ésser suficientperdonara com- seu sosteniment. Ielquepassa ambaquestservei, succeïa en comarcals enl’aspecte anomenardemunicipa - que podem putacions provincials. Elslaboratoris d’higieneperpracticar prendre quehihaserveis quemoltsAjuntamentsnocomp- parcialment tothom hadereconèixer queno. Esmoltpro- hi hagigran nombre depoblesque, siestant assabentats de molts altres, essent segurqueenaquestsentitelsorganismes municacions, electricitat,assegurances ialtres queexigeixen marcar lesmoltes possibilitats queofereixen elsorganismes rables precisament permoure’s dintre d’unterritori reduït, bable queencada unadelesactuals divisionsprovincials, boratori provincial pottenir algunautilitatperpoblacions blics, però pràcticament resulta quesón benpocs elsquepo- A partdelsavantatges queacabem d’anotar, re podem - ­—a lessupra-comarcals tothom hadeveure quenoéspossi- Tarragona, Girona iLleida,nosónlesciutatsprofundament Governadors igovernadorets, succitantcontinuament entre xarxa administrativa complicada iincomprensible fent irres- vers lesciutatsqueencarnen elrègim provincial irepresen- que tenim delaCatalunya comarcal isupra-comarcal queal- ons burocràtiques frenadores detota iniciativa popular, una especialment, queelslafacin tinguinbenpresent que edifici oficialal’altre, coquetejant ambelsfuncionaris;i fun- ells qüestions de competència; electorers i càcics anant d’un el poble, apartantlamassa ciutadanadelesesferes degovern. els més susceptibles de produir guany, en mans de les empre- el nostre concepte de l’organització comarcal. I com que el de l’interès públic. alguns esperits decadents s’hanentretingut apintar. Aques- adormides, plenes d’història i de pedres grises i humides que aquest puntelsAjuntaments, alesCorporacions comarcals ten l’aspiració alessolucionssupra-comarcals, seguidament tra fantasia, modesta nohempogutarribaraimaginarqui- la nostra bonavoluntat, usantambbenvolença delanos- la inversió d’un gran capital, apareixen vedats alsAjunta- guns pretenen i,certament, noté res d’afalagadora. cionaris, funcionarisimésfuncionaris... Aquesta éslaidea cosa monstruosa iantinatural. Unteixit espèsd’organitzaci - comarques, se’ns apareix sempre quehipensemcom una seva posició. Elnostre esforç haresultat endebades. Malgrat ció dedepartaments, cercant elsmòbilsjustificadors dela ses particulars. Traspassades lesfacultats queavui tenen en nova Catalunya autònoma, divididaencomarques isupra- na hauriad’ésser lamissió delsorganismes intermedis. La ponsables elsPoders del’Estat,interposant-se entre aquestsi nostre entusiasmeperaquestanoneixdecap malvolença hem volgut posar-nosenelllocdelsqueproposen lacrea- ments, malgrat totes leslleis, restant aquestsserveis, quesón ble— nohihadubte fer-se quepodrien efectives enbenefici Cal fer ladivisiódeCatalunya tocant depeusaterra. Cal, Creiem haver manifestat concretament iambclaredat vigoria delescomarques hadetenir elseupuntalmésferm. de salut.Tarragona, Girona iLleida,ciutatsonelsidealsca- i elseucomerç, sónplenesd’energia idevitalitatpròpies i, tacle peralbrillantesdevenidor delanostra terra queenla talanistes hisónintensament sentits, ésser nopoden unobs- tes ciutatssónbenvives, benactuals. Tenen laseva indústria fórmula, car els pressumptes malaltsestanperfectament bé com capitals deprovíncia, pot arreconar-se perfectament la s’ha inventat persalvar lesciutatsque actualment figuren no necessiten delscentres oficialsper continuar essent pròs - peres. Si tot això delessupra-comarques idelsdepartaments, M. Jordi Frigola 173 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 174 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Assemblees dePalafrugell ideBadajoz, laconstitució d’una Comitè Suro-taper deCatalunya, havien desvetllat l’interès Comerç, constituïa unagarantia deprimerordre peralsele- L’Opinió, 24demarç de1932 48. via estatobjecte del’atenció dels Governs, hom confiava ben vetlli pelsinteressos llurs alesesferes degovern. Elsimple extingint-se, segurament, abans que la Conferència celebrés època deprosperitat. d’actes delaDirecció General deComerç, unaConferèn- de lesforces sureres alaDirecció General deComerç ensor- de LaSelva. Amésamés, lapresència del Sr. Carles PiiSu- indústria queentemps delaMonarquia poques vegades ha- feri, sabentelmoltqueaquestspoden enbeneficid’aquesta a lespoblacionsmésimportantsdel’Alt iBaixEmpordà i anar alaresolució delsproblemes surers, va durar benpoc, tiria, sinólasol·luciódecrisi,almenys unesorientacions la indústriasurera, quan va veure’s queels«rols» demésim - la seva primera sessió. En ésser coneguts els noms de les per- fet delaconvocatòria d’aquestaConferència, ja significava stàncies francament favorables, enunsmomentsquèles si quefa temps travessa laindústriasuro-tapera delnostre cia OficialSurera, encaminada atrobar sol·lucionsalacri- general ilasimpatiaenvers aquestaindústriaquedónavida sonalitats queaMadridhavien deportarlarepresentació de una prova benpalesad’interès perpartdelspoders públics justificadament, quedelesdeliberacions dels representants nyer, bonempordanès iexcel·lent coneixedor delsproble- país. Aquesta Conferència va tenir lloc voltada de circum- putats del’Esquerra Republicana deCatalunya ilatasca del portància anirien acàrrec delsmateixos quedurant anys i minoria parlamentària surera, lesintervencions d’algunsdi- més anys, sense profit per l’interès general, s’havien passe- mat entorn d’aquestaoportunitatqueoferia elGovern pera ments suro-tapers, quenoestangaire acostumats atenir qui mes industrialsdelaseva comarca alaDirecció General de ben concretes peraportar denouelsafers surotapers auna A l’Empordà, però, elcorrent d’optimismeques’havia for- Unes setmanesenrera, va celebrar-se aMadrid,lasala Els imponderables enlaindústriasurera Consolidada laRepública ambelseuesperitrenovador, a ficients per a poder-nos donar ficients perapoder-nos compte de com va anar tot va començar aescamar-se, naixent elsrecels queméstard els vien brillat en primer terme, era dolorós constatar que en les organitzacions político-financieres delanostra terra. En ob- vera, eldiputat quela«Lliga» va treure triomfant aGirona i que laConferència deMadridserviriaperabenpoca cosa. que enmigany hapassat pertots elspartitsrepublicans de en elseullocelsimponderables, elsmàgics prestigis indis- el nomenament d’una Delegació Permanent de la Conferèn- dreta. L’altre, éselsenyor Joan de Linares, enrolat alapolíti- indústria surera constitueix elprincipalelement deriquesa a laindústria,quemainohanarribatrealitzar-se, tothom al qualhaestatportadapeldesgavell econòmic mundial,la a presidir laseva tristadavallada, peraanarseguintelcalvari allò. Elmésimportantdequètenim esment,consisteix en ació de«lluïsos», diputatprovincial republicà per unsorpre- tothom va sentir-se desil·lusionat i fou general la impressió l’ostracisme lamajor partdelshomesqueenl’altre règim ha- fets han demostrat queno estaven pas mancats de fonament. ferint-nos? Sónpocs elsqueesconeixen avui, però ja sónsu- servar-se aquesta lamentable realitat, ales comarques on la sitat d’aquestsperapujar, prescindir semblanopoder-ne per cutibles, elstècnics 100per100, excessivament coneguts ales jat perlanostra terra iperl’estranger gestionant millores per senyor Josep Ayats iSurribes, l’assambleista dePrimoRi- cia, integrada pertres senyors, dosdelsqualstenen unamag- coses delaindústriasurera, com enaltres aspectes delavida un delspolítics méseixerits, flexibles iàgilsdeCatalunya. El ca camboniana, després d’haver estatpresident d’unaassoci- nostres comarques. Laindústriasurera, quenohavia neces- nífica història, extraordinàriament entretinguda. L’un, és el nacional, tot marxava igualqueanys enrera, restant ferms política ultra-proteccionista delesgrans potències, laindife- nent article29, iunapiladecoses mésque l’acrediten com a rència delsGoverns monàrquics ielcontacte amblesgrans Resultats delaConferència OficialSurera aquè venim re- Estats ibèrics n’hauria desortirlatransformació ielflorei- xement d’aquestaindústria.Moltes consideracions podríem exposar peraremarcar laimportànciadetasca encoma- en matèria suro-tapera iquedelaintel·ligència entre elsdos de cometre indiscrecions queperjudiquessin senseremei els de coneixements del’altre hanservit igualment peraalar- inquietuds delmomentalescomarques sureres deCatalu- interessos generals delaindústria.Preferim ésser breus en aquest punt,limitant-nosarecollir elsbatecs populars, les àrbitres delaindústriasurera. Iaquest fet adquireix lamés ta famosa empresa que patronitzà elpontifex màximdeles talunya, Extremadura iAndalusia.Aixíapareix enundocu- ta va adoptar. LaConferència va declarar queaquestaDele- feia, perquè s’havien vingut cotitzant auntipusextraordinà- cieres abasedelsproductes surers. gran transcendència, sis’observa queara handetenir llocles senyors que composen la Delegació esmentada, són avui els considerar-se querepresentava tots elssectors surers deCa- gació comptava ambunamplivot de confiança iquehavia de com semblava deprimerantuvi. compte perfectament quetot juntnoespresenta tanclar segon hientén dedebò!! nyor Joan deLinares ésundelsaltsfuncionaris, hanpujat nostres finances, senyor Francesc Cambó, idelaqualelse- nya, ons’hareproduït elpànicqueentemps dictatorials ins- nada alssenyors Ayats iLinares, sinoensaturés latemença negociacions entre Portugal iEspanya perarribaraunacord nada lamissió d’estructurar iexecutar elsacords queaques- pirà l’anuncidemonopolis, consorcis icombinacions finan- primer, és de suposar que no entén res en matèria surera; el ment quetenim alamà,resultant benconcretament queels mar l’opiniópública d’aquestes comarques, ques’hadonat riament baix. No obstant, si la Conferència que va tenir lloc bastant durant aquestes darreres setmanes. Bonafalta els Les accionsdelaCompanyia General delSuro, d’aques- La Delegació Permanent delaConferència Surera té asig- El desconeixement delsproblemes surers del’unil’excés Badajoz, alesquals elsAjuntamentsrepublicans hiportaren vitats hadetenir-ho encompte, procurant quetot elquefaci que sóndesproporcionats alesexigències- delavidamoder d’augmentar elsjornals queespaguenenaquesta indústria, important que és la que pateix principalment les conseqüèn- a Madrid, solament ha servit per aprovocar aquesta puja del tat imperiosa de donar treball a uns obrers que no en tenen, té una importància molt reduida comparada amb la necessi- la seva empentarenovadora, elcalor popular, senseelqual cies delapersistent crisiquetravessa laindústria. La borsa col·lectivitat delsestralls d’uncapitalisme audaciósieixorc. ser definitivament arreconats deixant elpasfranc ales forces joves de la República que es mouen i lluiten per a lliurar a la na. LaConferència deMadrid,quanreprengui lesseves acti- paper dela«Gogeco», cal convenir prescindir queespodia per asalvar laindústriasurera. Elsimponderables hand’és- han deresultar fallits tots elsintents queesportinaterme molt seriós, que afecta lavidad’una massa treballadora molt molt bédecelebrar-la. Laindústriasuro-tapera ésquelcom resulti adiental’esperitdelesAssemblees dePalafrugell ide M. Jordi Frigola 175 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 176 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Ara 50. Hi hatota unatradició deseny id’equilibrienelpagès ca- fins ara havia estatposadaendubte. Ienaquestes reunions xorc ilihafet encertar enlatria del camí peraanar a lasolu- volucions cruentes nicap menadeviolències. Elpagès que que avui ja apleguenuns15.000 treballadors iarrendataris on tot s’explica iesposaenclar, hompotfer-se càrrec deque en menys demigany, enlescomarques del’Alt iBaixEm- ella, farà viapelscamins delarenovació social. de terra. No passa setmanasenseunaassemblea desindicats del camp enl’organització delsseussindicats. Enpoctemps, de batalesportes delajustíciasocial,nohicalen lesre- a algunoalgunsdelsassociats. Enaquestes reunions, sen- amb les realitats de la naturalesa, deixar-se no podia sugges- tionar perinvitacions aaventures revolucionàries impreci- talà, quel’haposatacobert delsafalacs del’extremisme ei- tificades, perquè en contra d’ell, al’ampar de lleis injustes la força méspoderosa d’aquesta República que, empesaper li allargava laRepública i, decop ivolta, s’haconvertit en llorament delaseva situacióidelesseves condicions devida. les ànsiesdemillorament delproletariat rural sónbenjus- se líders nipersones alienes als interessos agrícols, lanostra cutir els casos particulars que es van produint i que afecten ses forjades, enmigdelafebre delesgrans urbsneguitejades, gicament, potser, elprimermovimentsocialqueregistra la ció delsproblemes queavui té plantejats. Elpagès català, el no acostuma acomptar lesdistànciesperkilòmetres sinó pagesia dónaproves contundents delaseva capacitació que per atractar delsproblemes generals delaclasse operadis- pordà, Gironès, laSelva ilaGarrotxa, s’hanformat sindicats per elementsforasters iirresponsables. Haescollit decidida- per hores decamí, queespassa lavidaencontacte continuat història— hacomprès ara quedintre d’unrègim queobra ment elsprocediments democràtics, haacceptat lamàque mateix quesapiguéportaraterme elmagníficalçament dels remences davant d’unfeudalisme intransigent, —cronolò - Fa goig deveure lafe queposenelsnostres treballadors Ben orientadacamina lapagesia decasa nostra vers elmi- El proletariat delcamp , 12demaig1932 Les autoritats republicanes, elsdiputatsitotes lesforces vir els anhels dels nostres pagesos que, al posar enterament que, malgrat nopresentar-se tan aguditzatacícom enalgu- que noperseguien altra finalitatqueprotegir alspoderosos, el retret dequelasituaciódelpagès català ésmoltmillorque donant satisfacció alesànsies populars, esforçant-se enesta- d’aquesta democràcia ibèrica instaurada senseesclatsdevio- d’aplicació irrealitzable dintre l’actualestatd’educació del d’esquerra, han d’estar al seu costat alentant-los en la seva i reunions, observant l’interès queposenenenvigorir lesor- inquietuds, recollint lesvibracions delesseves assemblees trar que els problemes del camp a Catalunya estiguin man- lència ique, ben ordenadament, anirà realitzant laseva obra, la seva confiança en ella, es converteixen en ferms puntals la delpagès extremeny oandaluç,nopotservirperademos - ga-zagues inútils, cansant-se endebadesenmovimentsfo- gurament moltes mésnecessitats asatisfer iesdebaixenzi- un altexemple aseguir pel proletariat industrial, queté se- casa nostra lamàximatranscendència. ganitzacions sindicals agràries, tothom haurà de reconèixer cats d’importància.Visquent encontacte ambelsnostres tre- sitat reparar benurgentment. Car l’argument usatcontínua- s’han comès abominablesabusosqueésd’ineludibleneces- namentats enutopies carregades debonesintencions però nes regions d’Espanya, elproblema deltreball delcamp té a pensament col·lectiu. LaRepública té l’obligació deser- panyes afavor delesreivindicacions delsnostres camperols, ment pelsquehanmotejat d’«agrarisme subversiu» lescam- ruta, ajudant-los a arribar al finaldesitjat. Ells representen resoldre dintre del’ordre jurídicactual,elsseusproblemes. blir unrègim deplenajustícia social. balladors del camp, obrint el pit afectuosament a les seves M. JORDIFRIGOLA Els treballadors rurals deCatalunya, espreparen pera Ara L’Opinió, 28demaig1932 51. Però els que s’aixequen per damunt del nivell de la massa, els volucionari». Llurdivisaésno respectar res niningú iprocu- que elsdónallibertat peraexhibir elseu«temperament re- que van acometre enormesinjustícies. Ambelmateix braó quen elsperiòdics queposen a llurcapçalera «órgano dela que aspiren adirigir-laicerquen enellaunsuportdellurs ac - que parlin derevolució social,quediguinclarament quinaés evidència davant elpobleifer plegar veles atantside del seusofriment, potclamarperlarevolució social,iésper- ataquen unservent deldarrer Borbó, com unhomequehagi tigis, clavar queixalades a tort i a dret saben moltes vegades tuacions, notenen dret aseguirambaquestaenfadosa canta- tralls d’unsistema socialimperfecte, enelsmomentsàlgids lluitat anys i més anys per a fer possible aquesta República les terres ibèriques. febrosenc del poble, com el remei que ha deguarir tots els fectament excusable quedeixi sense justificar lesseves aspi- l’enderrocament detot elqueavui estàenpeuinodircon- llur concepció delmésenllàd’aquestarevolució. Larevolu- clets idellurs destemprances. Propagar unesdoctrinesperò, uen o s’entreveuen en barroera barreja en mig de llurs xis- seus mals, la violència. Es un deure d’humanitat posar en cretament elqueespretén edificar, representa alsnostres ulls siderar-se uninstrumentperaportarlasocietat aunaorga- ció socialnopotconstituir unafinalitat,sinóquehade con- no constitueix peraellsunaocupació digna depassar-si gai - només que un entreteniment de neuròtic, expansions d’un nització distinta de la present. Clamar per l’emancipació del propagandistes revolucionaris indocumentatscom hihaa proletariat senseprecisar onvol portar-se’l, propugnar per humorisme agre idesequilibrat. Lamassa quepateix elses- re estona. Prefereixen anar contra les persones, devorar pres- revolución social»?Marx,Bakunin,Kropotkin, Lenin,esve- rella revolucionària niapresentar continuament al’esguard racions peral’endemàdelacaiguda del’actualestatcoses. ¿Què cerquen elsBalbotíniGarcía Hidalgo? ¿Quècer- Els momentsactualssónmoltapropòsit peraexigir als Revolucionarisme indefinit , 2dejuny de1932 «enxufistes», petitsburgesos demagogs, tots junts fidelsser- El pobles’hadeposardecididamentalcostat delsquetin- xant defer cas delsseusesgarips, quihad’anul·larelsesfor- vents delagran burgesia. obtenir perlesviesdeldret, ical quesàpiga apartarelsen- el ridículdelseuverbalisme eixorc idelseurevolucionaris- ells, enlesrengleres republicanes nohihasinóarribistes, del capitalisme peraescamotejar larevolució, car, segons alment s’hand’ocuparqueacada pasquedonilaRepública ideals, elspartits quetenen unprograma, nohand’estara trebancs queliposenaquellsesproclamen elsseusde- llors pulmonsperacridar, deixant aquestssubmergir-se en fensors, aquellsqueambimpaciènciamorbosanofan sinó l’obrerisme. S’had’acabar i ha d’ésser el poble mateix, dei - guin mésforces peratreballar, inodelsqueposseeixen mi- ços d’aquestsprofessionals delconfusionisme. Elpobleté justa, elpobles’assabenti quenoésmésunamaniobra per afer evolucionar lasocietatvers unaorganització més posar dificultatsalamarxa renovadora del règim republicà. me indefinit. moltes necessitats asatisfer, anhelamoltes millores quepot mercè dequatre insolvents franc-tiradors revolucionaris de rar guanyar tothom en el terreny de les estridències. Especi- bar tots elsconfusionismes. Elshomesquesustenten uns M. Jordi Frigola I tot això, tanmateix, és precís acabar-ho, com s’han d’aca- 177 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 178 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Ara 52. Si avui diemqueelprincipalenemicdelrègim socialpre- Nin i entusiasmar-se davant les frases enceses d’Angel Pes- vacions fetes enelclosdela nostra vila,nopotportar-nosa obrers. La massa sempre impressionable, s’enardia per unes opinar amb certa serenitat en totes les qüestions derivades vant objectivament isensepassió— laparticipaciódelspro- de proselitisme, però ensindueixen acol·locar-les en unpla de lesrelacions entre elcapital ieltreball, ielsnostres pa- dicats. Però hem observat quetot plegat era moltpassatger de cas imeditarsobre elpuntderaó quepuguihaver-hi en del mateix, ensaparqueaquestahauriadefer unamica dors d’avançada, en lagestació de l’alçament delproletariat, inferior alque moltselshiconcedeixen. igual, reprenent lavida interna decada individuielpensa- i que passat l’abrandament d’un instant, el nuclicomunista apagat el ressó emotiudeles paraules ardides, tot restava al, elfet denoestarenrolats acap partitdeclasse, enspermet al estructura socialqueviuenespantadespensant enpossi- tar gaire esforç considerar-los absolutament desinteressats. taña, alrecomanar l’agrupació detots els obrers enelssin- local seguiacomptant elsmateixos adeptes queabansi litat nohauriend’inspirar-ne aningúperquè nohadecos- la massa treballadora perunvibrant discurs revoluciona- les nostres paraules. sent, éslapròpia burgesia quegaudeix detots elsbeneficis negar l’eficàcia delapropaganda d’idees, deles campanyes no augmentava tampocelnombre d’inscritsenelssindicats no ésdelaimportànciadecisiva quehanarribat acreure’s els poders públics itotes aquellespersones satisfetes del’actu- pagandistes comunistes i anarquistes i de tota mena d’agita- hores, perunsdies, però esvaïdes lessensacionsdelmíting, ment delacol·lectivitat elseucurs normal.Aquestes obser- rers, desvetllar quepoden recels enambduesparts, enrea- ri. HemvistlamultitudaplaudintaMiravitlles iaAndreu bles revolucions cruentes. Lanostra posicióenelcamp soci- Ens explicarem. Nosaltres hem vistl’efecte produït en Ben mirat, —ienaquestcas, benmirat, vol dir, obser- Notes sobre lalluitadeclasses , 11d’agost de1932 Sinclair, queéslahistòria del’acciódelcapitalisme norda- Si unaltre patró, acomiada auntreballador donant-licom a flotant permolt temps enl’ambientproletari, contribuint a vexada, oprimida, car així és fàcil de convertir-la en un ins- que ja sónplenamentdel’ofici. Si elpatró li contesta: «Noia, es extremistes. Tota organització otendència obrerista au- dors, senseadonar-se’n, es converteix enelmillorelement de Treballadors delaterra iperadesmoralitzar alsseuscom - del proletariat. Si ve unalleiiconcedeix vacances alstreba- dicat, haurà fet una magnífica propaganda per lasindicació inspirat per l’espectacle del comunisme triomfant a Rússia, a aquestscol·locar-se almarge delallei.Fets aixíqueden aquest patró haurà fet enelcervell d’aquellaobrera mésque trument de combat, inculcant-li afanys de rebeldia i d’eman- tènticament revolucionària, anhela unamassa descontenta, treballant elterreny peralasembrada detota menad’ide- tació a això que tan espanta a la burgesia i que s’en diu l’ac- tronal amb evasives sense acabar de decidir-se a complir el totes lesfrases vibrants delspropagandistes revolucionaris. la formació delaconciència popular, incitant,esperonant, ció directa. Si, com passa alveí pobledeSantFeliu deBoada, lladors ialreclamar aquests elsseusdrets, surtlaclasse pa- li diuqueconsidera queja haacabat d’aprenentat elperíode - col·laborador delaFAI. cipacio. Laburgesia quefomenta eldescontent delstreballa- s’emplea tota menad’armesil·lícites peradesfer elSindicat única explicació queellnovol obrers queperteneixin alsin- si not’agrada potsanarte’n, queenaquestaèpoca depoctre- ge iqueconsidera quehadeguanyar elmateix jornal queles colzar enfets concrets. Unaobrera espresenta alseupatró i ponents, nohihadubte queconsitueix unconvit insinuant paraules. Iles paraules adquireixen més força re siespoden - mericà peraacabar ambl’amenaça dela revolució. Elpànic mandat delallei,nohihadubte queconstituirà unainvi- ball entrobaré cinquantaquevoldran ocuparelteu lloc», Rellegia aquestsdies «Unpatriota100per100»d’Upton Els fets influeixen enelpensament col·lectiu mésqueles Per si anem equivocats, no ens sembla demanar massa, si xi quelcom mésquelescotitzacions deborsa, haurà decon- venir queencarada ambl’organització capitalista mésforta ons, acomiadaments detreball, atemptats, tot fer hopodia la organitzacions obreres. Tot era permès contra els rojos i fins que poden quelcomque poden perendegar milloraquestes coses. Hem els líders obrers; persecucions, empresonaments, deportaci- exposats unesconsideracions ambbonafe iintencions rec- d’aquella enforça ipreponderància. del món,hihaunaorganització obrera, quenodesdiupas tra alfer-ho modèstia, hemtingutlasensaciód’estarcom- tes i,al’ensemssenseconfiar ambgrans resultats. Enlanos- complots falsos teixits perafer caure elpes de lalleidamunt contra elsrosats. Espies, confidents, elementsprovocadors, guiren alaguerra, aemprar tota menademitjans contra les ca repressió? Qualsevol lector deLaVanguardia, quehillegei- nordamericà, hadeixat d’ésser el queera abans de lahistòri- portà alaburgesia mésrica delmóndurant elsanys quese- preguem unamica debenevolència. plint ambelnostre deure deciutadansipalafrugellencs. burgesia inova estar-sederes. Preguntemnos: elproletariat Així hoveiem nosaltres iaixívoldríem quehoveiessin els M. JORDIFRIGOLA 179 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 180 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Catalunya, però, en tot moment, han sabut mantenir-se ben 53. L’equivocació delssenyors Juscafresa, PlaiOliva, firmants que, col·locant-se almarge delallei,tractaren deposarl’or - volta, fallides individuals;algundelspolítics que, senseés- vall, fent tots elspossibles perquè elsnostres pagesos veies- en defensa delsseusinteressos de classe. Afortunada odis- dit res denounires quenopuguinsabermoltbéelsele- d’«Esquerra Republicana». Si altres partits, republicans o no, del manifest filo-comunista, apareix benclara, precisament de lesil·lusionsdemocràtiques enels capdavanters d’aquesta. aprop delproletariat delcamp, fent desuportalesseves de- al, haguésfalat; siaquestpartitque, perlaformació ideolò- al costat delstreballadors delaterra. Hihaestatapeuica- tendències revolucionàries. Si elpartitrepublicà queenel la classe obrera delcamp, resultaria comprensible la pèrdua l’equivocació dels tres dirigents d’«Acció Sindical Agrària» camp, haestatbenclara, fixant unaorientació concreta favo - sortada, laintervenció del’esquerrisme en elsproblemes del ses populars, hagués mancat alscompromisos contrets amb s’ha mostrat apte pera sostenir ladefensa delesnostres cau- gica delsseushomesdirigents idelamassa delsseusadeptes, seu programa dónaacollida alesaspiracions dejustíciasoci- ganització camperola sotselcontrol d’unpartitdeclasse, de cana enaquestaqüestió, noportem altre intent quefer notar ser-ho, s’exhibeixen com aperfectes homesd’esquerra, hau- sin assolides lesjustes aspiracions llurs. Hihaurà hagut, tal pels camins dela revolta, nove justificat per cap defecció perquè elseu determini demenar alesmasses camperoles pietaris. A l’insistir en marcar la posició d’Esquerra Republi- ments interessats, quesónelsarrendataris deterra ielspro- mandes, estimulant elseuredreçament, lluitantfrancament ment delapagesia. Elpartitilagran massa esquerristade ment de finques rústegues, «Esquerra Republicana» ha estat rable alsanhelsdelapagesia. rà donatllocambactitudsinversemblants, aldescontenta- Probablement entot elquedeixem exposat, nohaurem En laqüestiódelesrevisions delscontractes d’arrenda- Acció Ciutadana,9desetembre de1932 El movimentagrari enaquestes comarques Anguera deSojo, saltaren iballaren decontents, davant del Sindical Agrària». L’argument abonarl’actitud que podia xistes iels«snobs»del’extremisme, éscosa queavui nopot va aésser lliurada al«BlocObrer iCamperol». Elsqueespro- vent enpopaelcomunisme; quelanostra pagesia esconver- que cregueren unèxit delscomunistes. Fet paradoxal apa- que pensincom ell,enl’alegriaexperimentada pelselements els seusadversaris naturals, sen’han donatcompte perfecta- error potésser rectificat— nohadonatplenasatisfacció als en unrègim democràtic, maiesfalla enúltimainstància,tot d’aquests, donar-lo «Esquerra solament podia Republica - dals del’InstitutSantIsidre, elsquereparteixen l’admi- afanys delapagesia catalana, nopotservird’argument jus- at delcamp, sielrègim republicà avui —diemavui, perquè zats representants delaclasse obrera delcamp, nohansa- també, pergovernants inadaptatsalestendències renovado- tant, lluitantambelsinnombrables obstacles oposatsalseu teixi enfàcil instrumentderevolta manejat pelstècnics mar- tes, el conservadorisme a ultrança, té el pensament posat en tificatiu deldetermini delstres esmentatsdirigents d’«Acció les eleccions i el seu odi enelspartitsd’esquerra.les eleccionsielseuodi Quevagi contacte amb«Esquerra Republicana», encanvi, elsaltres, clamen defensors del’ordre, delareligió, delafamília idela conservadors enconstatar que«Acció Sindical Agrària» ana- na». Iaquestpartit,lluny dedonar-lo, durant eltemps que pas perunaburocràcia desafecta alaRepública i,bensovint portem derègim republicà, ambunaactuaciórecta icons- preocupar gaire alsconservadors de casa nostra. Si la pros- propietat privada, elsquevan debracet amblespatumsfeu- han adoptatunaactitudcontrària alacausa delproletari - masses populars delcamp idelesciutatsdipositaren enell. ment. Calqueesfixinelssenyors Juscafresa, PlaiOliva iels res d’aquesta, s’ha mostrat ben digna de la confiança que les rentment, que nosaltres ens explicàrem de seguida. Les dre- ració idevoció llurs entre l’aferista Cambóieljurista catòlic but veure clarelprofit queaquestaanava obtenint delseu Si els senyors que fins ara s’havien considerat autorit- Bloc Obrer iCamperol, elPartit ComunistaOficial il’Opo- que tinguiunesperitobertiatent als problemes delahu- volucionaris, nopot ésser mésafalagador peralaclasse capi- vers unanova imésjustaordenació econòmica. Pel camí de estructurar lasocietatenforma distintadel’actual. Passat d’aquests dosgrups, hiveiem unamuniódetendències ide d’albir icadascú tira pelseucantó. Amésamés, entre els importants avantatges detot ordre. Cadaconquesta popular i deprocediments. Comunistes llibertarisicomunistes es- assolida perl’acciódels partits d’esquerra, significa l’acaba - aquest punt,però, entre ellscomença lalluitadeprincipis al, transformant els costums socials, fent evolucionar l’estat ten dividits enelnostre país, com amínim, entres partits:el tatals espresenten irreductibles enelsseusrespectius punts talista. Tots aquestspartitscoincideixen, iambellstothom la llei,queavoltes espresenta llarg ipenós, però quesempre tres dirigents d’«Acció Sindical Agrària». Hauriend’ado- és més planer que les preteses dreceres revolucionàries, els l’«Esquerra», peraells, beneïtsiguielcomunisme, queavui si elpobleesmostra conscient fent-li costat. seu enemicimmediat,elmésdifícildecombatre ielmésfort, seus interessos, s’hanacostumat aveure enl’esquerrismeel ganitzats democràticament, neixen delpobleiviuenpelpo- gis decasta. poderoses i,peraixò, aquestes, ambmoltbonsentitdels partits d’esquerra contínuament conquistar poden pelpoble nar-se que, sielsseuscontraris consideren l’enemicméspe- per avui no ofereix cap perill de destrucció dels seus privile- peritat delcomunisme hadesignificar unaminva de vots a ment d’unprivilegidetentat perlesclasses econòmicament matiços finsalpunt que els comunistes estatalsespresen- manitat, quealmónnova com hauriad’anar, queésprecís millor amic.Elspartitsd’esquerra, acíientots elspaïsosor- rillós «Esquerra Republicana», aquestpartithad’ésser elseu ble, peraaconseguir elseumillorament material iespiritu- L’espectacle queavui ofereixen elspartitsextremistes re- L’alegria delsseusadversaris, hauriadedirquelcom als Marx nideBakunin,afer-se revolucionari, quanestrobi da- vant delconflicte d’haver detriarentre lamultituddepartits viure incert, no ésunaperspectiva prou falaguera perasedu- i partidetsquese’l disputaran. aquest espectacleprodueix optimismealburgès panxa-con- ir alsnostres obrers delcamp, quetenen un sentit benfort de tent, figurem-nos quinahad’ésser l’angoixa d’un campe- traçar-se una línia de conducta que seguida dreturerament tadors. «Acció SocialAgrària», enlesseves assemblees, va tud dels senyors Juscafresa, Pla i Oliva, no tindrà gaires imi- feina començada peradonarprincipi aunaaltra queobli- un rampell de mal humor, s’hagi decidit, sense saber res de les seves conveniències individualsicol·lectives. sició Comunistad’Esquerra, queacabdilla Andreu Nin.Si garia acada pagès català aconvertir-se enunconspirador, a portar enelsídelesfamílies patriarcals lainquietudd’un ha de portar-la a un èxit ben complet. Abandonar la bona rol debonafe que, davant d’unacontrarietat qualsevol, en M. JORDIFRIGOLA Nosaltres creiem, tenim elferm convenciment, quel’acti- 181 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 182 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Govern espanyol, davant deFrança, segueixduespolítiques L’Opinió, 24desetembre de1932 56. fixe enlesnostres relacions ambFrança. Eslamentable, però ocasions altres indústries d’exportació del nostre país, aca- ocupa nipocmoltd’ésser grat alsgovernants francesos, i evidentment cert, quelaRepública espanyola encara noha dat enunpuntdeterminat d’imposarlesseves conveniències. dictat delsrepresentants delsinteressos francesos, ésviolata d’Agricultura, IndústriaiComerç. Política d’acatament al da deParís ialadelegació espanyola deGinebra, noespre- d’ells éselmésbeneficiat! això, inevitablement,hadeportarenaltres terrenys larèpli- tacions aFrança nosiguiinferior ald’importacions, nohi tot fent mèrits per a apropiar-se la Secretaria de l’organis- ternacional, queexecuta Madariaga alaSocietatdeNacions, frint les conseqüències d’una i altra. Hi ha la política del Mi- francament antagòniques, enmigdelesqualsindústries convertir-se en un plany resignat i somort. La balança co- una protesta, que, començada ambcerta energia, acaba per cada moment,sempre que a París s’adonend’haver-se obli- sos al’economia nacional.El Tractat decomerç redactat al ca contundent d’aquests, acostumats com estaven al’ama- sabut situar-seentot allòquefa referència al’Estatveí. El cia. Comsienlesrelacions econòmiques dedosEstatsnohi nisteri d’Estatoposadaalspropòsits francesos enlavidain- nostres queoperen enaquellpaísestroben indefenses, so- hagués altra cosa quelabalança comercial perasaberquin ha altre remei quefer elcor fort icarregar-nos de pacièn- mercial encara ensésfavorable, semblaque s’handitelsdi- més fort, defer elsullsgrossos alscontinuats atacs france- monàrquica. L’altra política éslaquesegueix elMinisteri me ginebrí.Elsuccessor deQuiñonesLeón al’Ambaixa- rectors del’economia espanyola, imentre eltotal d’expor- ba d’ésser víctimadelamanca d’uncriteri degovern únici ble submissió delquedurant tantsanys representà l’Espanya La indústriasuro-tapera, com ho hanestatendiverses La indústriasurera, enplena crisitemps ha acausa dela El Govern espanyol, davant decada atacfrancès, inicia Comentari entorn deldaltabaixdelaindústriasurera Les relacions ambFrança. ¿Es, però, laindústriasuro-tapera laprimera quedemanala Agullana, , etc., mancades gairebé enabsolutd’al- Comarcal delPartit Federal delBaixEmpordà, adherital’Es- Guíxols, Palafrugell, Palamós, Cassà delaSelva, , fixades unes conclusions, laprimera delesqualsdemana la vinaters, elspescadors ielsagricultors? CalqueelGovern querra Republicana, laimportànciapolítica delsqualsésben ordre, lanova del’actitudagressiva del Govern francès ha es trobaven elsassembleistes, l’espectre delamisèria passe- efectes de la febrada ultraproteccionista que orienta la polí- dels suro-tapers no representa unclamisolatniunaaspira- denúncia d’aquestTractat? ¿No hancridatencontra d’ellels denúncia delTractat decomerç ambFrança. L’ambient car - acords radicalíssims queadoptàdiumenge passat elComitè aquesta indústriaconstitueix unelementdevidaprimer tingui encompte quelaconclusió primera del’Assemblea tica econòmica detots elsGoverns, harebut elcop formida- tres indústriesimportants, que veuen enl’enfonsament dela ció concretada en un momentd’amargor idefalliment. Es, la massa suro-tapera d’aquellescomarques, indiquenclara - l’anunci delaseva fallida total idefinitiva. Alesnostres co- gell, convocada pelComitè Suro-taper deCatalunya, foren sos surers idelaruïnalespoblacionsquehiviuenlligades. senyalat com aprimerresponsable deldaltabaixdelsinteres- s’entesta apersistir enunaactitudindecisaieixorca, serà as- jant-se davant delsulls de tots els reunits, obrers i patrons, pot haver motivat la proposició d’aquesta resolució extrema. produït veritable pànic.Hihapoblacions, com SantFeliu de ment queexisteix lacreença queelGovern té alaseva màla manifesta. Aquests acords, inspirats enelgeneral sentirde marques del’Alt iBaixEmpordà, LaSelva iLaMaresma, on manca deconsum ques’observa arreu delmóni,també, pels regat depessimisme, elnatural estatd’apassionament enquè resolució total oparcial delproblema ique, sinoladóna, riquesa surera elseupropi enfonsament. Id’aquívénen els ble delsdrets prohibitius queacaba d’imposarFrança, com En l’Assemblea quedimartspassat va tenir llocaPalafru- econòmics delpaís. ElGovern hadeveure siésjustificada la en realitat, un crit d’alerta, un toc d’atenció al Govern de- i queaquestas’encamini dedret aladefensa delsinteressos tar ladesapariciód’unadelesindústriesmésgenuïnament nacionals de la qual depèn la sort de milers de famílies tre- petició delssurers idecidir-se aobrar ràpidament peraevi- manant-li orientacions concretes en la seva política exterior balladores. M. JORDIFRIGOLA 183 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 184 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió L’Autonomista, 26dedesembre de1932 57. Si ens veiéssim precisats a donar la nostra opinió, tal vegada, França iAlemanya estigueren apuntd’evitarlagran guerra van creant-se arreu delmónique, acasa nostra, hancomen- europea ique, possiblement, no hauriaarribataesclatar de empíricament, declararíem quecreiem queno; estem el fet de lapuixança dels Comitès catalans contra la guerra, del senyor Bertran deQuintana.L’esperit d’aquestsComi- de lapau.Recordem quelesorganitzacions proletàries de intencions que representen els Comitès contra la guerra que a dedicar-nos d’una manera constant a una obra no suscepti- ació delsComitès pacifistes constituïa unanecessitat urgent. tès, que recorda una mica el de les Lligues nordamericanes ta francès quedirigiaelmovimentcontra laguerra. Aquesta teix enl’actualitatelperilldenoves guerres, ésadir, silacre- tics inecessiten, potsermésquecap altra cosa, lapersistèn- licosos, però elsentiment popular entots elspaïsosfa de fet queproclama elmèritindiscutibledelsquehanestatels lans manquemdemoltes delescondicions indispensables ció temperamental delscatalans, insuficientmentdotatsper contra elsvicisgrossos ipetitsqueafligeixen lahumanitat— çat, amb esbranzida formidable, sots el guiatge intel·ligent guerrers dels governs nosiguinestimulats pelpoble, elperill contrapès iéssuficient pera garantir, avui, elmanteniment convençuts quealgunsgoverns estanforjant projectes bel· seus iniciadors. cia, l’esforç constant iininterromput. Aquests inconvenients una certa abnegació peraexposar-se alsomriure delsescèp- no haver-se esdevingutl’assassinat deJaurès, ellídersocialis- per a cooperar en croades d’aquesta mena, que requereixen pre amb l’orella dreta per por de caure en el ridícol, els cata- misticisme ambgratacels; Bíbliaaplicada alescoses delviu- re ordinari— talvegada noharmonitzagaire amblaforma - remembrança ens alenta a creure que, en tant els propòsits racials, existeixen ifa bonicveure’ls aparèixer vençuts davant ble de produir resultats immediats. Tastaolletes, anant sem- Manquem d’elementsdejudiciperadeterminar siexis - Esguardem ambveritable complaença l’esclatdebones Acció Ciutadana,23 dedesembre de1932 Divagacions pacifistes Tasca relativament senzillaenelsEstatsorganitzats demo- veritable sentitd’humanitat. orientacions militaristes delsgoverns i,benespecialment,a el pes de la fallida de l’economia nacional respectiva; els po- el seucomerç enmansd’uncapitalisme impersonal omni- escrúpols, elsComitès contra laguerra, hand’acostumar-se en unialtre aspecte, hadetopar inevitablementamblesdi- en elsqueviuensotmesosapoders dictatorials. Tasca que, dels sensefeina, queveuen lesseves indústriesparalitzades, dor demisèriestota mena.Elspoblesquehavien viscut de misèriavencent lamisèriamateixa, handededicar pre - de l’organització pacifista tots elsciutadansposseïdors d’un dintre ia fora deCatalunya elsdirigeixen, voldríem veure’ls dial. Per això, nosaltres, quesentim l’afecte méssincer vers dels poblescom asimplesmotiusd’especulacionsfinance- donar vigoria a les ànsies pacifistes de les masses populars. aclaparen. Aevitaraixò, aevitarelsresultats d’unperíode actuar enelterreny econòmic, camp d’accióbenespaióson aquests Comitès, quetenim confiança enelshomesquea a veure-hi l’amenaça més fixa detrencament de la paumun- la guerra. Res delirismes. Fora coloms depauirams d’olive- ferentment elsseusesforços aquestsnoblesComitès contra tes —oportunaara, com enqualsevol moment—nopot per- serà unresultat deldesgavell econòmic mundial,engendra- considerar unanova guerra com la soluciódelsmalsqueels és quelcom llunyà i, per tant, la creació dels Comitès pacifis- cràticament ique ofereix dificultatsquasibéinsuperables seguir unobjectiu immediat. potent iirresponsable, enuninstantdedesvarieig, podrien podrien assolirpodrien victòries concretes icontundents que elsga- rantirien l’adhesiódelesmultitudsiportarien a lesrengleres res. Enaquestes directrius d’uncapitalisme audaciósisense rectrius delcapitalisme internacional, queesguarda lavida bles quesofreixen lesconsequències delproblema angoixós bé, abans de la gran guerra, i que ara viuen aclaparats sots Tota acciócontra laguerra, hadetendir acombatre les La guerra, sientemps mésomenys llunyà hadevenir, «La internacional roja delsarmaments», assenyala l’enemic, dels pobles, garantia màximadelapaumundial. i, demà,tractaran deportar-losaunanova guerra. Alçar-se al i millorar les condicions de vida de les classes productores. ternacional que, avui, especulenamblesdissorts delspobles tra laguerra, alçar-se contra lespotències delcapitalisme in- tona, grisa,estúpidamentselvatge. Ensenya laguer- aodiar tot allòquetendeixi aequilibrar denoul’economia mundi- trial, lanormalitzaciódelconsum, allliure canvi comercial i és untoc d’atenció, prepara lahumanitatperanarcontra la guerra. Nosaltres voldríem iesperem veure elsComitès con- contra aquestcapitalisme i,vencent-lo, assegurar elbenestar seves finalitats, tenint en compte l’actualorganització social, han deconsistir enlaracionalització delaproducció indus- millor la de Leham. L’una presenta els horrors de la guer- ra, però noencén elsesperitsperanar-hicontra. L’altra, lade ra senseherois, moderna, sense glòries aconquerir, monò- ra. Lapoesiadelsnúmeros hadeguiarlalaborpacifista.Les M. JORDIFRIGOLA Literatura pacifista, d’avui? Bona la de Remarque, però 185 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 186 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 59. viment comarcalista pur, elqueneixdelsanhelsdenoveu- vida catalana, creiem nosaltres en l’existència d’una forta i quin serà l’espectacle que oferirà Catalunya, la nova Cata- ocasions, noésmésquelaindumentàriahatrobat ello- que hodiguemtot seguit—aquestasimpatiaquesentimpel de lallibertat,quan s’arribiaplantejar d’unamanera efecti- d’advocat ideconveniències debotiguers iempreses hotele- de l’Estatautònom, esconfon moltsovintambl’altre comar - de capital, ha detenir laseva comarca. Iaixò fa queelmo- destructibles. La«província» oficial,sempre malvistaa casa de descentralització, harmònicamblaideologiacatalanis- autònoma perellaplenamentorientada.Però —tambécal ta, contribuint alaseva indiscutiblevigoria present. ta iamblesdoctrinesfederalistes, quedónaalcomarcalis- lunya estàdonantlesprimeres passes pelscamins retrobats litzar enunadivisiópolítico-administrativa delaCatalunya la justifiquin, però existeix en la nostra terra un gran afany s’hagi fixat amb certa detenció enelpanorama actual dela ció alesànsiescomarcalistes. sant enelbonnomdeCatalunya ienel crèdit delnostre calisme encobridor d’apetitslocalistes, d’interessos debufet calisme perapresentar-se decentment enpúblic. Cadaco- comarcalisme noenspriva deveure queaquest,enmoltes nostra imésencara enelsmomentsdeplenitutcatalanista, ha constituït unpoderós estimulantdel’esperitcomarcalis - marca hadetenir laseva capital. Cadapoblacióambínfules mereix tota la nostra simpatiaivoldriem veure-la cristal· me l’empenta viril dels moviments recolzats en fets vius i in- mits bendefinitsiamb característiques ètniquespròpies que règim autonòmic, dubtadel’oportunitatdonar satisfac- reix imminentladivisióterritorial, homforçosament, pen- res. Van unialtre tanunitsqueara, enelmomentqueapa- re supeditadeslesterres catalanes al’hegemonia delacapital real corrent comarcalista. No hihaunescomarques ambli- Aquesta corrent comarcalista —afanyem-nos adir-ho— Coincidint, probablement, ambelparer detothom qui No ésnecessari ungran esforç imaginatiuperafigurar-se Acció Ciutadana,3defebrer de1933 Comarcalisme ilocalisme «Clarinet» deGirona. Encara noespotconsiderar comença- Generalitat estableixielsseusserveis d’acord amb elsinteres- xa qüestióa«L’Opinió» féiem precedir l’articledeltítol «Un vestís laqüestióicada poblacióambaspiracions decapitali- qüestió. Que Catalunya organitzi la seva vida interna, que la va laqüestiódedivisiópolítico-administrativa delterrito- em l’existència delproblema, lanecessitat d’atendre lesas- dictat de polítics infuents i en vistes als interessos creats. Tot da. Tot és preferible, al nostre entendre, a una divisió feta al da labrega ija contemplem casos d’exacerbació delespas- dà» abocar elcove, afer unvaitot peratreure elsdrapets alsola tat decomarca odesupra-comarca esconsiderés obligada a túpidament incivil. la poblaciócontrincant, indubtablement,lanostra terra cau- les ensenyances ques’hagintret del’etapaprovisional viscu- la divisióterritorial, esprocedeixi alamateixa d’acord amb feia temps vivien enbonaharmonia.QuanelParlament en- és preferible aveure lanostra terra, enaquestmoment que lamentable campanya queportaacap «LaVeu del’Empor- sos generals i,quanlarealitat presenti com aindispensable sions, dedesvetllament irecels d’odis entre poblacions que però ensmanifestàvem partidarisd’ajornar lasolucióde piracions comarcalistes, defugirtot perillcentralitzador, problema que s’hauria de deixar sense resoldre». Reconeixí- ha dedonarproves delaseva capacitació peralgovern d’ella mateixa, convertida enunjuguetd’interessos particularistes. ria enelgrotesc itotes lesnostres coses prendrien unaire es- ri nacional.Calfixar-se únicament ambindicis com elsdela M. JORDIFRIGOLA Per això, nosaltres, diesenrera, entractar aquestamatei- , de Figueres, contestada en forma lamentable també pel «L’altra concòrdia», llibre saturat debonadoctrinacatala- «Per laconcòrdia», ellva donar-sepressa areplicar-li amb Ara 60. Sr. Rovira iVirgili va anaraparlamentar, ennomdelcata - El senyor BofilliMates ilespersones temperamentalment vadors delaRepública. Si laseva presència, servirper podés què, alanostra manera deveure’l, representa unabonacon- qüència final,el reintegrament ales rengleres dela«Lliga», engendrar-ne d’altres iquehatingutperaell, com aconse- en encarar elseupartitambtotes lesdemésorganitzacions del règim republicà, col·laborant, potserambmésseny que ardidesa, en l’obra d’enfonsament de la monarquia. Amb el al dePrimoRivera, degestació brillàbonxicenelperíode a modificarquelcom lestàctiquesd’aquest partitidonar-li tir-ne aviat farà onzeanys, treient foc pelsqueixals i,proba - tribució alatasca dedelimitació delsnostres camps polítics. tants anys havia combatut aferrissadament. tosa, dels Puig i Cadafalch i els Duran i Ventosa, que durant tes queenaquellahora defront únicrepublicà, novacil·là la submissió aladisciplinapolítica delsCambó, delsVen- lanisme republicà, ambelsmembres delComitè revolucio- l’acte delSr. BofilliMates podria representar unestimable un partitques’assigna lamissió defrenar elsimpulsos reno- conservadores queelsegueixen, estan molt béenrolades en saber desviardela«Lliga Regionalista» tota corrent catala- granes que, ambabrandaments patriòtics meravellosos, va un to mésliberal i unaadhesióméscordial alaRepública, nista, liberal irepublicana. Leseleccionsdel12d’abril,per nari empresonats aMadrid.QuanelSr. Cambóva publicar nista dejoventut. Austerament grisdurant l’etapadictatori- polítiques deCatalunya. Fou elseugran error quenotrigà a part d’«Acció Catalana»,foren dirigidespelSr. BofilliMa- president d’«Acció Catalana»,l’orador delesmàximesfili- me delaConferència Nacional delmaigde1922, elprimer blement, benconvençut denotornar-hi maimés. Fou l’ho- benefici per a la política catalana. El Sr. Nicolau d’Olwer, el El Sr. Jaume BofilliMates, ha tornat ala«Lliga» . Va sor- No lamentem gens eldetermini delSr. BofilliMates, per- Vers laformació degrans partitscatalans , 16defebrer de1933 Partit CatalanistaRepublicà, va fonent-se senseremei itot el D’aquell formidable agrupamentdepatriotes quesemblava anys de la seva absència no ha renovat els homes niha variat els ànima austera idespreocupada dels problemes dellibertatijus- de realitats». Si dinsel cos delaLliga—queningúcom ell mateix que fan elsseusdarrers fidelsperasostenir-lo, hom té lasen- que elsegueixi,senseunaposició bendefinidadavant dels que acapdilla elSr. Nicolau d’Olwer? Capaladreta icap a en resta gaire mésqueundiariiunacolla d’amics presidits es realitzessin, ielprimerdelsnostres partitsdedreta passés destinat ésser laforça hegemònica delanova Catalunya, no destacades i l’apartament de nuclis sencers que li havien do- derable quelamajor partdelsquelihafet finsara. a ésser quelcom mésquel’arcavot d’ungrupdefinanciers, el trenta-u, quanelsquealeshores eldirigienmancaren del tra terra deuriaalSr. BofilliMates un favor moltmés consi- neficiarien moltunpartitmassa enderiatsempre enuna«política lla hora d’intensa vibració republicana, nohaestatdeturada l’esquerra, ha presenciat la desfilada de les seves figures més lar delPartit CatalanistaRepublicà. Quèpensafer elgrup sació querepresenten energies esmerçades enva. un solinstantiacada bugada lihemvistperdre unllensol. cop d’ull necessari peracompendre lasignificació d’aque- conjunt de la política catalana en sortiria dignificat i lanos- cada delaméselementalvocació política. Sense unamassa li recompensaria el sacrificide reingressar aunpartitqueen els 11 seu anticcompany lidedicà alabestreta elsegüentcomenta- ne parlant entermes comercials, d’«Acció Catalana»,reco- nat laseva adhesió. Ladevallada iniciadaenlaprimavera del procediments quel’obligaren asortir-se’n. Si aquestes esperances per unafigura bendignede respecte però, tal vegada, man- ha encertat adescriure— Bofill i Mates pogués infondre-hi una mils problemes queplantegen lesrealitats delmoment,el ri: tícia, el nostre amichauriaretud unbonservei aCatalunya. Això L’ingrés del Sr. Bofill i Mates a la «Lliga», convida a par- El Partit CatalanistaRepublicà, successor dir- podríem Les inquietudsespirituals del’antic líderd’Acció Catalana be- 187 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 188 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Ara sóntanpocs elsquelihanrestat addictes, quesinoexis- Virgili, anticrepublicà federal iNicolau d’Olwer, homed’es- Partit CatalanistaRepublicà fos unafamília malavinguda i Debia donar-seorientacionssocialmentrenovadores, apte fill iMates iAnguera deSojo, socialment conservadors, ca- que elsseuscomponents estiressin contínuament elsplats vant delsullsrepublicans elproblema complicat dela vies de franca solució el problema de la nostra llibertat na- querra haguessin pogutconviure durant tanttemps ambBo- dintre d’aquestagrupamentd’unmosaicdeparers diversos de lamissió queté a complir elPartit CatalanistaRepublicà dria present perres. i tendències irreconciliables. Al’exterior tot era parlar deli- i, precisament perquè creiem en la seva bona fe i en la seva ingressat darrerament el Sr. Amadeu Hurtado, ningú el trin- adonat queelpletcatalà era insolubledintre elrègim mo- tits republicans històrics, enelsid’«Acció Catalana»,cadas - tes preguntes, exactament igualcom hapassat enmoltspar- tís tòlics militants i republicans circumstancials per haver-se tres qüestionsiescomprèn aixíperfectament queRovira i llí enuninstantelsneguitsd’unesjoventuts profondament cú va contestar-les alaseva manera, determinant laformació seva estructuració. Debiaésser unaRepública conservadora? cional. LaRepública, l’endemàd’ésser proclamada posàda- ca d’unafinalitat concreta aperseguir una volta entrat en contribuït tantcom elsresultats electorals adversos, laman- segar totes lesactivitatsd’ungran partitpolític.L’allibera - catalanistes. Elcatalanisme era unidealprou fort peraabas- nisme nielliberalisme eren suficientsperaimpedirqueel per acomplir elsprogrames delspartitsesquerristes? Aques- nàrquic. Enladesfeta delPartit CatalanistaRepublicà hiha pel cap. Iavui enmarxava unil’endemàenmarxaven quatre. honestedat política, tenim confiança en veure-li rectificar la ment deCatalunya constituïa laqüestióprèvia atotes lesal- beralisme icatalanisme, però deparets endins, nielcatala - Creiem en labonafe delSr. Nicolau d’Olwer quan parla La Publicitat, queésundiarideforça to, ambtot ihaver-hi de lanostra terra. i elsseusamics amantenir elnomd’unpartitqueja noés a ordenar enaquestsmoments el nostre viure col·lectiu. Les tal, hemdeconfiar queseran arreconades quanes facin càr- ció delnostre règim autonòmic. Lapolítica degrupetsica- segurin l’estabilitatdelsgoverns encarregats del’organitza- na des de les quals poden servireficientmentelsinteressosna desdelesqualspoden pelletes, que poques vegades resulta profitosa, no és apta per posició queté adoptada.Esl’hora delsgrans partitsqueas- rec queelseullocésenlesrengleres d’Esquerra Republica- raons induiralSr. sentimentalsquepoden Nicolau d’Olwer M. JORDIFRIGOLA Ara noenspodentreure delaterra sinoés permanca depagament; Ara 62. Llei rescentment elaborada pelParlament català per taldere- voldrien quevisquéssim amblaràbia alcos, queels propietaris ens dic que, sitot això és política isenyals d’haver-hi eleccions aviat, els arrendaments cada dospertres. Així tots enstornaríem revolucio- deixessin senseterra quanels hidonés laganaiensapugessin els d’aquests n’hi haunabona part queestan enfurismats com mai. amb fets, donant-nosunes aventatges positives, estan alnostre cos- de conreu. L’home, que ésun gran intuïtiu i enaquests dos gesos, nopodenarribaradissimular el seudescontentament. Ells el millorament delanostra classe; però els altres, els extremistes, els quehavíem presentat demanda de revisió nohem de pagarmés anys imigdeRepública hatingutocasió d’apendre moltes que d’eleccions n’hi hagibensovint». que laRepública noha fet res, estan que nohiveuen de contents, que novolen altra cosa sinóquetot vagi malamentperapodertirar que ensamparen. Això enshadeixat tranquils anosaltres, alsque, que lameitatdequantitatfixada per l’arrendament; estem a co- ser promès es va complint, ells nofan justícia,noaplaudeixen gens, sense segones intencions, hemacuditalssindicats peraaconseguir sos hemquedat contents perquè hemvistclar queels quemanena no comparteixen lanostra satisfacció. Esquandiuenambto mofe- naris, estaríem disposats afer tota menadedisbarats iatreballar l’efecte quehavia produït entre elstreballadors delaterra, la les aigües al seu molí, ara que les coses comencen a anar bé als pa- la Generalitat es fan càrrec delajustícia deles nostres demandes i, coses, va contestar-me, poc més poc menys, així: soldre provisionalment els conflictes derivats dels contractes pagesos hem debeneirlapolítica inohemdevoler altra cosa sinó però quanlaRepública fa algunacosa, quantot allòqueensva és- pellans iqueells endiuen“comunismo libertario”. Quanpodendir per unacosa semblanta“laglòriadel cel” queensprometen els ca - bert demoltsperillsisabemquehihaunaLleiunsgovernants ta que“tot és política” i“es coneix ques’acosten eleccions”. Ijo els hi tents nohemrefereixo als“grossos”, alsqueensvolen dirigir, perquè tat. Haig d’advertir-te, però, quealdirels pagesos estem con- Preguntava nofa gaires diesaunpagès amic,quinera La Democràcia ielproletariat , 7dejuliol1933 «Els page- Les actuacionsdelesautoritats republicanes netamentfavo- que esnecessita perafer quelcom deprofitós. Lesparaules ons deprincipis, noesperen nivolen res quevinguipelsca- ocupen altsllocs dedirecció ielsquitenim assignats sim- que niunsolmomentperdés aquestcaràcter derenovado- de l’amicpagès varen anardedret aaquestrecó iaremou- d’aquestes actuacions—quenodeixen detenir-ne— són democràtic haoposataaquestes campanyes l’argument con - de lagran empresa queelsrepublicans d’esquerra —elsqui importància. a simplesanècdotes depropaganda partidista;elsdefectes abans contràriament fan elspossibles peraescamotejar-les a aconseguir, aleshores aquells elementsnoespreocupen de als ullsdelesmasses populars. Elselementsque, per qüesti- tuts sónsilenciades com acoses perfectament inútils, sense tundent d’unesdisposicionsqueposenal’abastdelaclas- l’esguard delsnuclisqueels segueixen massa confiadament. fer queelsbeneficisdeleslleis republicanes arribinalpoble, cional quecomençà el14d’abrildeltrenta-u, sortentenim un recó onamagar elsdesenganys, ielsquehemactuatpú- se obrera unes millores que amb cent vagues no havia pogut cació d’aquestaobra haestatmassa sovintdesnaturalitzada ça estimulant,delssectors precisament interessats enl’èxit justícia social,quehemlluitatambabsolutabonafe pertal no legislava a favor dels treballadors, i quan el nostre règim per a poder anarpelmónambaquellmínimd’optimisme per apoder proclamats a so de bombo i platets i, en canvi, les seves vir- ples llocs decombat— ensportem entre mans. Lasignifi- hem comprès laRepública com unpoderós instrumentde hem trobat moltes vegades queensmancava l’escalf, lafor- més endinsdelqueell,talvegada, creure. podia Tots tenim mins delallei,nos’hancansat de pregonar quelaRepública re les idees que de temps s’hi troben ben guardades. Els que rables alacausa delproletariat, esprocura quepassin com ra del’organització econòmica ijurídica del nostre país, ens blicament dereestructuració enaquestperíode delavidana- Així va parlar l’amic i les seves paraules, varen entrar-me 189 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 190

MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió veuran dintre pocperfectament clarunapilade coses que vardurisme davant lafeina esquerristaiambrelació alesre- quant s’hademostrat —elssetanys deDictadura aEspanya, els casos d’Itàliaid’Alemanya, hodiuen—quenosempre la estat prou sorollós peraconvèncer alamajoria dequè, sense d’un mésenllàonlesgeneracions sacrificades trobessin el de sofriments peralaclasse treballadora al’objecte d’acon - de lacol·lectivitat. S’havisttambé, ielsesgarrips del conser- i absurda —absurda, pernoanaracompanyada delaidea important iquenopotabandonar-seaixícom així.Aquest actuant ensentit plenamentesquerrista,molts mésencara amb totes lestares quelaimpossibiliten peraatendre elbé abandonar la finalitat que persegueix el proletariat, cal cer- tirania serveix peraavivar elfoc dela revolta, sinóque, ave- tava apuntd’arribar. Alemanya, ambelseunazismetriom- tant-los com una mena de para-xocs inventat pel capitalisme tes tàctiquespreconitzades pelsdoctrinarisextremistes, ha fer compendre atothom quelademocràcia ésquelcom molt fant malgrat elssetmilionsdecomunistes, haservitpera falòrnies tot allò queesdeiadelspartitsd’esquerra, presen- formes socialsimplantadeshanajudataaclarir-ho, queeren l’apoliticisme està bé en el si de les organitzacions obreres, la República amblesseves normesevolutives. S’havistque gades, eldeixen esmortuït indefinidament. seguir elpledesenrotllament delsgèrmens derevolta quehi servir a una política, a la política de dreta, conservadora, ra- car laseva realització pelscamins benfressats quepresenta proletariat s’hanadonatdetot això i,silaRepública segueix premi alespenesviscudes—i,mésmés, fóra assenyat, per per aprevenir-se contra l’onada delagran revolució quees- però fent-lo depassar els límits d’aquestes no es fa més que parlat tanassenyadament, noéspas isolat.Elfracàs decer- ha depositatsenella,apareix ja com aunacosa monstruosa misticisme revolucionari quefa desitjar aalgunstota mena biosament empenyada enmatenir l’organització capitalista Afortunadament elcas deltreballdor delaterra quem’ha Formen ja unagran majoria elsquedintre elcamp del esmercen tota mena d’energies per a fer-les triomfar. Però el els hieren ocultes icompendran labuidordecerts tòpics ila de lareacció, lamarxa delsqueambpassegurcaminen per industrial, posenencomplert desacord amblesrealitats so- a aconseguir unsfinsquesón comuns a tots elshomesque altres idealsderenovació socialino entrebanquin, enprofit tables elshomesqueambfe iesperitdesacrificiadmirables cials delmoment.Respectables aquestes doctrinesirespec- s’han adonatdelainjustíciaquel’actualorganització econò- poca vigoria d’unesdoctrinesqueelsprogressos delatècnica mica delmónrepresenta. bé delanostra col·lectivitat exigeix quedeixinpasfranc als M. JORDIFRIGOLA L’Onada, 10desetembre de1933 63. ventut optimistaigenerosa. Hemtingutde donar-noscomp- què enspoguemdonarpersatisfets eldiaquelaveiem deltot el règim noudetrinca s’esplaiava cantant laseva pròpia jo- els AzañaiBelloensdonenpeixet ambl’intent d’enfon- es aquèlamateixa hadonatlloc.Hanpassat tantes coses a da alaideafunesta delapàtriaúnica eindivisible, nohaso- drid, ho ha estat de mala gana. Algun cas isolat de franca a transformar algunsimportantsaspectes delavidapenin- triu impulsadora deles accions dels pobles, tot segueix si fa te queelcanvi derègim polític,sibé haestatprou fort per zar-nos d’unamanera bendelicada: nodesitgem altra cosa feta desomnis imperialistes i afanys de dominació, arrapa- trompades, de dificultats posades al pas del nostre incipient lleialtat idecomprensió cordial, logrà durant untemps que l’entorn delnostre Estatut,abansidesprés delpart,queels la República nosiguitanplenacom elnostre pobleindubta- sular, enallòfonamental, allòqueconstitueix laforça mo- ça quevisquéelcatalanisme en l’albada republicana, quan solida, permica queensdescuidem, se’ns espaparà deles gin d’encaparrar fent valoracions dels serveis que ens corres- sinó queelenshaestatconcedit, siguipocmolt, ulls se’ns hanhagutd’obrirdebatacòpia desotracs, de ça deconcòrdia ibèrica sotaelsignedelaRepública; però els un bonfinal. Tot elqueenshaestat reconegut desdeMa- catalanistes, hemtingutdeviure sempre ambl’aialcor, ar- consolidada i tinguem ben liquidades el sens fi d’incidènci- no fa igual, essent forçós reconèixer que lamentalitatcentral no ensendonessim compte, mantenint-se unacerta aparen- ponen. passos queenshodiscuteixin, sensequeelsministres s’ha- passi d’unavegada aésser bennostre, sensejuntes detras- mans. Sónllunyans aquellsmomentsdeliciososdeconfian- règim autonòmic. Ara ja recelem detot, arribematémer que ribant adubtarmoltes vegades delapossibilitat d’arribara blement lamereix, cal convenir queésprou importantper- Hom, actualment, viu amb la sensació que la llibertat as- Encara quelaautonomia queCatalunya haaconseguit de Plet entre nacions Castella. Diferenciació que, enel fons, es aquesta: queells sónuna velles nacionalitatsibèriques, tractant deliquidarlaqüestió que ésquasitanvella com ellesmateixes. L’una empenyada en absorvir, anularal’altre, l’altra decididaaenfortir laseva entadora detotes lespasses del’Estatpeninsular. Lalliure encaminada aproclamar aquestarealitat, aaficar-la aldins del dins de l’ànima dels pobles ibèrics, a convertir-la en ori- drid perlaqüestiódevaloració deserveis: «Laira dels an- dit recentment parlant del’estatpassional provocat aMa- dota política soltocar elpuntjustiperladefinició exacta, ha aspiren a la grandesa de la República, hauria d’anar sempre al diraixò lainvenció lliguetadel’Espanya gran— hanpro- adonat encara d’aquests veritables termes en què està plan- tejat i que molts representants de l’altra part —cal recordar nació inosaltres ensomunaaltra.» Exacte, exacte... Ilesdifi- la República. lució definitiva delproblema que, altrament, nolograran do- federació delspaïsosd’Ibèria,inspirada enelrespecte ala una clara prova deladiferenciació queexisteix entre Catalunya i la solidaritatdelspobles, ensdiuenque, ara ambRepúbli- fert mésquelleugeres modificacionsepidèrmiques. Els fets, com han pogut aquesta realitat. Latasca dels qui debonafe curat, ben sovint carregats de bones intencions, amagar tant cultats delproblema radiquen enquèunadelespartsnos’ha seva vida. ca com abansambMonarquia, tenim front afront lesdues nar perbenacabat permésEstatutsquevotin, lesCortsde personalitat, a fer respectar els seus drets a viure i a regir la personalitat nacionaldecada und’ells, representaria laso- ticatalans els traeix iadespit dellurtesi unitarista,ensofereixen ben lamentablespertots aquellsquedesitgem ardentment M. Jordi Frigola Rovira iVirgili, quequans’enlaira perdamuntdel’anèc- 191 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 192 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Ara 65. República. L’al·locució deFrancesc Maciàdirigíalpoblede flagell perles terres deCatalunya id’Espanya tota. Ara sem- en la manca de justícia del règim econòmic present i en l’es- efectes, siésqueaspirem afer-lo desaparèixer totalment. Cal, energies peraportarterme lagran obra renovadora queel ens ataca deixant-nos periòdicament, esmaperduts isense del paíspelsque dirigiren l’organització feudal anterior ala del contacte entre elcapitalisme monàrquic iunséssers envi- davant l’anarquisme queapareix vençut enelmomentpre- d’aquesta utopia fosca que en diuen el comunisme llibertari, i gravetat deleshores passades, elrecord delesqualsensfa i misèria,angoixa ineguitenl’ordre material iespiritual de a l’esdevenidor. Adintre nostre hibatega fortament lapro- tat d’incultura premeditadament establerten moltssectors treball incessant encaminat amatard’unavegada ipersem- testa contra tot elsucceït aquestsdiesenterres d’Ibèria,però tament elnostre esperit,noenspriven deveure lamagnitud tot unpaís. L’anarco-sindicalisme, manejat permanscrimi- lits delsbaixos fons socials, d’allò altre queté elsseusorígens les causes delmalsenseentretenir-nos gaire enobservar els follia desfermada delaF.A.I., ambtot ivenir aasserenar gra - és producte de tèrboles i criminals maquinacions sorgides sobre tot, saberdestriar entre lescauses delmal,tot allòque sent, noenssentim decantants alshimnes de victòria sinóal cia social, s’ha convertit de nou, durant uns dies, en terrible sols ofereix lluites fraticides, vessaments desang, desolació utopia que, perl’avenir, parla depauuniversal idelafelicitat nals opelmisticismeorbd’unshomescolpits perlainjustí- poble reclama amburgència. pre aquestamalaltiaclavada enl’entranya viva delpaís que humana, iperavui, perlavidadelespresents generacions, mai, lesnostres terres s’han vist convulsionades ennom revolucionari, però totes lesprobalitats d’acabament dela bla liquidatoapuntdeliquidar-seaquestfrenètic alçament bullir d’indignació, nienspermet lliurar-nos confiadament Cal atacar elmalenlesseves arrels mésfondes. Calcercar Una vegada més, però amb més extensió i intensitat que Després delmovimentfaista , 16dedesembre de1933 Catalunya lanitdediumenge passat, constitueix tot unpro- Conseqüències quehand’ésser fatals peraelles, peralesdre- Francesc Macià,interpretant magníficament elsentitdela viure ilallibertatdecolectivitat catalana. vir-los peramantenir elsseusprivilegisamenaçats perl’ac- veure realitzar el seusomni daurat de govern dictatorial mi- es produeix, sónelleslesquehi tenen mésperperdre. Ara, electoral del proletariat ara es deu haver convertit en amar- donava elmotd’ordre, fixava lesdirectrius de tota accióque del país;peró s’hantrobat que, enllocd’aquestes benauran- amb tota unacorrua deconseqüències funestes iinevitables. al. Laseva satisfacció inconcient davant lescampanyes fais- tadura queprepara ladreta, s’imposa unaforta idecididapo- tes, encara que, peruntemps mésomenys curt,arribessin a la voluntat popular, ara esdeuenhaver donatcompte de la lent-se detota menademitjans reprovables peracoaccionar tes, perellesprovocades ialentades, recomanant l’abstenció tre’ls disposaralseucaprici, com anys enrera, delsdestins litar-clerical-capitalista. l’altre icaure aldamunt delsmateixos quel’hanbastida.Ara grama d’actuaciócombativa d’aquestmalqueve colpint-nos. sincerament vulguiencaminar-se a garantir lapaudelnostre cia hadeportarlafallida permanent otransitòria d’aquesta, gor iespant. Lamuralla quehavien aixecat perabarrar el ció —massa lenta—del règim republicà, havia deperme- una finalitat concreta amb aparences d’un nou ordre soci- ces, planava damuntd’elles, terriblement, l’espectre d’una política esquerrista,presentant-la enelseuaspecte més no- poca consistència del seu triomf. El seu triomf havia de ser- potser, comprenen ja queladesnaturalització delademocrà- pas alsidealsd’esquerra, potenderrocar-se d’unmomenta ho deuenveure clarquejogaven amb foc ique, sil’incendi mació socialmitjançant normesevolutives idemocràtiques, revolució socialcaòtica, sensesolucions previsibles, sense ble i més important que és el que tendeix a la justa transfor- Contra eldesgavell queensofereix laF.A.I. icontra ladic- Les dretes que hanguanyat aEspanya leseleccions, va- Cal unapolítica que, honradament, elshiasseguri lapaudel Novembre, guanyades, ellssabendequinamanera, pelspar- obrers delanostra terra sónanhelosos de pau,però nopo- den resignar-se, iseriainhumàexigir-ho d’ells, asacrificar a aquest afany de pau,llurs justes aspiracions d’emancipació. tits delareacció. la nostra democràcia perdut d’ençà deleseleccionsdel19 lítica d’esquerra, francament socialitzant, que representi pel seu viure i,al’ensems, lasoluciódellurs problemes econò- proletariat unagarantia deconstant iorde-millorament. Els mics. Iperaixò, ésprecís retrobar, urgentment, elritmede M. JORDIFRIGOLA 193 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 194 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Ara 66. veure’l néixer, ja hanparlat delaseva disolució. Bonapart vers aquestParlament, iveus dedreta id’esquerra, abansde vern minoritaris’ésencarregat deladirecció del’Estat,sa- que estàsubjecte auna pila deforces extranyes almateix. Els que influeixiper res ennosaltres el fet de veure-hi enmino- que lesconsideraven unaamenaça constant perllurs inte- en situaciód’inferioritat enaquestes Corts, veient-les domi- enfonzar-lo quannoobeeixiprou beelsseusdesignis. Arreu, elements quehiestanenmajoria novolen governar; unGo- esguardaven ambsimpatial’obra d’aquellesCortscom dels eleccions del19denovembre hanportatenlapolítica penin- democràcia, considerar-les nopoden altra cosa queunpe- de les dretes que hi tenen majoria, no han expressat enca- d’un costat idel’altre, esnotaunagran manca derespecte aquest Parlament, va apesarbenpocenlavidanacionali acaba d’iniciar les seves tasques. Ben objectivament, sense alitats del nostre viure col·lectiu; que tot el que passava pro- lles CortsConsituentsicomparem-les ambelParlament que la novella democràcia republicana. Tinguem present aque - lar, es veia auriolatdeprestigi perquè, tantelsullsdelsque lamentarisme, perprimera vegada enlahistòria peninsu- centre vitalde tota laorganització estatalhispana.Elpar- cedia d’ellesoaellesanava destinat;queforen l’instrument cia prematurament tallada, foren el receptàcul de totes les re- sular, cal fixar-se tansolsenelque fou el Parlament durant la nades precissament peraquells elementsquerepudien dela per tant,ambelparlamentarisme. Lesesquerres, col·locades present quelesCortsConstituents, alllarg delaseva existèn- primera etapadelrègim republicà ienlasignificació que tot- hom coincideix enconcedir-li enel present inaugu- período ra laseva conformitat ambelsprocediments democràtics i, ria elselementsd’esquerra, hemd’observar desseguida que ressos, s’apareixia fort ivigorós com elsuprem exponent de reformador oforjador detotes lesactivitatspúbliquesiel rat ambaquellestristamenthistòriques eleccions. Tinguem bent quedamuntd’ellhihaunaforça extra-nacional quepot Per fer-nos ben bé càrrec del canvi transcendental que les El parlamentarisme encrisi , 23 dedesembre de1933 Hi haunatendència feixista incipientquenoespotperdre El que passi en aquest Parlament tindrà pel país una impor- xer. Comparades lesduesCortsquehatingut laRepública, querra per a fer-los compendre la necessitat de passar per da- que noéspossible larepetició d’un19denovembre. Si l’allu- el seusi. de vista.Hihaunesorganitzacions proletàries decaràcter de lamassa. tat eldesprestigi del’actualParlament, cal esguardar sense tat confusionari originat pelsmateixos factors quehanpor- tància desegon ordre. Per orientar-se enmigdelpresent es- ta plenadedificultats, però ésser poden salvades sien tots els tat al’altre iquetantpotservirperfer laguerra santacom la forces alienesalesmateixes, estiguinonorepresentades en la vidanacional,lessegones seran influïdesperunsensfide són res: que, silesprimeres influiren en totes lesesferes de cà ihand’esperar ambdalerl’hora deveure-les desaparèi- siderar quel’allau dedretes ja hafet tot fer elmalquepodia i sectors hientra unintens sentitderesponsabilitat. Calcon- car elcentre vitalja noésalParlament sinóalcarrer. Lade- ceptible atota menadedemagògies, queoscil·lad’uncos - jar-se, enqualsevol moment,l’esdevenidor d’aquestes terres, nyament delesesferes delpoder, serveix alsrepublicans d’es - populars quel’observar atentament elsméslleusmoviments permaneixi, nohihaaltra manera decopsar lesinquietuds perdre detalltot el queesmouadintre ia fora delclospolític. hom hadereconèixer que, siuneshoforen tot, lesaltres no munt detot personalisme idelesdiferències de matiçianar mocràcia republicana hacaigut enmalesmans i,entanthi ment enelsllocs mésendarrerits d’Espanya, unamassa, sus- recció delsafers públics delnostre règim, ésbencomprensi- rill pertot allòqueconstitueix l’escència delrègim republi- revolucionari quemereixen tota l’atenció. Hi ha,particular- revolució social. Amb tot això que s’apareix caòtic, pot for- ble que l’atenció ciutadana s’hagi desviat vers altres indrets. La missió delesesquerres enaquestsmomentsespresen- Posat encrisielparlamentarisme pelquerespecte aladi- —i tot fa suposar quehad’ésser enbreu— lapresent situ- vers unajustatransformació del’economia social. estable ilarealització d’unprograma decididamentorientat i coesionats peradonarlabatalladecissiva. Quan,pels mo- aquesta situació, lesesquerres s’handetrobar plenamentca - ació, elsquadres d’esquerra estrobin perfectament formats a laconstitució d’unfront únicbencompacte, talvegada no tom qualsevol els foragiti dels llocs d’influència, sigui finida tius quesigui,perabandonamentdelesdretes operquè un s’haurà perdut res fonamental. Esprecís quequans’acabi pacitades per a governar de nou, oferint al país una direcció M. JORDIFRIGOLA 195 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 196 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió «No está encrisislaMonarquía. Loestá lanación.Loestá laraza. L’Autonomista, 27 d’agost de1934 70. Estado monárquico orepublicano, sinosucapacidad para organi- No seventila sólolacapacidad delosespañoles para organizar un obeeix acap desigdeposarenmalasituacióelnomd’Espa- vegada pensant que és millor pregonar-la que pretenir fer-la vernava Azaña amb l’esguard ben atent a les realitats penin- o, més exactament, multinacional. Governava Azaña, caste- estat sempre, enunEstatviu,ambforces naturals, íntima- de «nosequè»comú atots ellsquerevela elfet delauni- dents delaincapacitat del’estat espanyol deformar iestruc- de PrimoRivera, lesetapesdedictadura militar, laRepú- dels problemes ibèrics, va passar i d’aquell gran pas donat en zarse ennación».Això hodeiaSalvador deMadariaga enun aconseguia elseureconeixement jurídic dintre l’Estatespa- zant l’esperitunitaristaicentralitzador dela«meseta»que transcrita opinió tan pessimista, no té res d’interessada, no tat espanyola, de la realitat nacional espanyola. Per tant, la turar laseva nació. Unsolmomenthihahagutenlamarxa l’estranger, que, malgrat delsmúltiplesibenprecisos trets llibre lameitatdelqualestàdestinatademostrar, decara a ligent queesdónad’unarealitat pocgrata iquel’expressa, tal llà desocarrel, però lliure delmite enquès’havingutrecol- formar-se, del’organització burocràtica i«cuartelera» queha característics delsdistintspoblesibèrics, existeix unamena sulars, iunad’aquestes realitats, lanacionaldeCatalunya, sensació depresenciar l’engendrament d’unEstatnacional sava eterna de l’ànimapopular. Azaña,ambvisió claríssima nya. És, tot simplement, elclamsincer d’un espanyol intel· nyol. Era ungran pasquedonava l’Estat espanyol peratrans- passar perdesapercebuda. presenta com unamateixa cosa elcastellà il’espanyol. Go- històrica peninsularcontemporània quehomhatingutla ment lligat amb les valors internes del país, amb la nodrid resta benpoca cosa; enresta elreconeixement jurídicdela blica post-19denovembre, ofereixen lesproves méscontun - L’Espanya delarestauració borbònica finsal cop d’Estat Salvador deMadariaga, perallàl’any vint-i-vuit,escrivia: Espanya, EstatsenseNació Azaña —castellà cent per cent— estrenyia lamàdeMacià— Galícia unidaaPortugal; Catalunya —ladelNord osigui Estat dintre elqualconvisquessin lliurement tots elspobles En aquestalluitaestèril hihamalgastat lesmillors energies onals que, ambtot ielprocés d’assimilació centralista aquè que viuenelsolpeninsular. encara, confederal— al’Estatespanyol, tenir aquestpodria da enelreconeixement deles nacionalitatsibèriques, quan dels governs, perquè poques vegades enlesaltes esferes s’hi de guerra ambaquestEstatcreat contra natura. donar-se’n compte, pensantmoltes vegades quevan contra del país, detots elspoblespeninsulars que, algunssenseni dues Castelles, Lleó, Andalusia,Extremadura, lesIllesCanà- d’uns afanys imperialistes renyits ambtot allòdefort isà i lerrouxistes, hatornat deplealsseuspropis impulsosfills amb cap; ara ni lanaciócastellana queapareix com ahege- topen ambl’oposicióqueneixd’unimpulsnacional, popu- ta indestructibledelesllengüesrespectives. Ara nocompta lar. Esd’observar que quanlainfluenciamilitaristaiclerical la Catalunya estricta,València i lesIllesBalears—. Podria la base ferma de quatre grans nacionalitats: Castella —les símbol decatalanitat— ijunts esdisposaven abastir unnou sades en l’Estat espanyol, es mantenen a través dels règims i uns governs o unrègim determinat, viuenenperpetuestat comptar amb el suport vigorós d’aquests quatre grups naci- nació alseugustiperdestruirelquelirepresenta el princi- publicà-socialista, quanl’Estatiniciava una política inspira - pal obstacle, elfet del’existència delesnacionalitats naturals. patlles alarealitat. Estatsensenaciómaldantperfer-se una personalitat nacionaldeCatalunya contra elquallluitafolla - han estatmésprop del’enfonzament, haestatenelbienire - han estatsotmesos, apareixen bendefinitsperl’emprem- mònica, sentl’ideald’aquestEstatempenyat enviure d’es- ment l’Estatcentralista que, sotaladirecció demonàrquics ries, Astúries, Aragó —;Euscadi —elpaísbasciNavarra—; Si fos possible donarunaorganització federal —millor Els arrels tanforts quelescastes militariclerical tenen po- «Que adinslaConfederació oEntesa, cada nació tindria laseva xeria com aúnica solució. Tot abansdelligar definitivament democràtica iniciadaaCatalunya, unatasca efectiva derevalorit- que retrata J.V.Foix enelseullibre «Revolució catalanista»: quan l’Estats’orientavers unsentitnacionalquetots elsfac- de pauiconcòrdia interior iexterior. UnEstatsemblantal ders d’unEstatsensenacióelsaliatsmésfidelsi cordials iés de lafallida detots elsintents democràtics, troben enelspo- zació delaseva personalitat id’alliberament dels instintshegemò- allò que obstaculitza el progrés social i polític, aquelles for - senrotllés idelagrandesa, lapauiseguretat delacomunitat pe- sives, quealcapdevall recaurien abenefici delanacióque- nacionals peninsulars pera larealització delatasca comunica ila nics delanaciócentral facilitaria lacoordinació dels patriotismes ninsular. QueaCatalunya liescauria unapolítica mediterrània tribucions, guàrdia civil, capellà— per a bastir en el sol pe- tors clàsics delamisèria espanyola s’handebatre enretirada. llessin, si enbreu termini noprovoquessin elpledesvetlla- constitució d’una Societat deNacions Peninsulars». compartida amb la mediterrània exercida per Catalunya; a Cas- la d’abatre aquestEstatespanyol —Estatrecaptador decon- l’alliberament delanostra col·lectivitat nacional. No ésl’ho- la d’estimularaEuscadi, aGalícia,tots elspoblesd’Ibè- intensiva, vera renaixença deles glòries pretèrites; aPortugal, una iniciativa avinent amblaseva història iles seves necessitats expan- ces que tothom coincideix en assenyalar com a responsables política atlàntica i trasatlàntica; a la Bètica, una política africana ninsular unaltre Estat,unEstat-poble, unEstatd’amplisho- plir en l’hora present. La de consolidar la seva autonomia i peninsulars. Elsmalsendèmics delesterres hispàniques, tot ment delspobles germans, tal vegada, elseparatime s’aparei- ritzons fet de realitats del present i d’esperances en un avenir ra delseparatisme. Ésl’hora d’empreses demésenvergadura, ria a seguir l’exemple de la nostra pugna pel reconeixement i tella, nacionalitzadaidefinitivament incorporada ala revolució Els esforços ara orientar-se enaquestsentit.Si poden fa- És pertot això queCatalunya té unaaltamissió acom- vitablement, had’ésser feude declergues imilitars. la sortdelpoblecatalà aunEstatsensebasenatural que, ine- M. JORDIFRIGOLA 197 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 198 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Mirador, 21demarç de1935 72. M. Régnier il’espectaclequeAlgèria haofert alseupas, hau- S’ha parlat del’inicid’unmovimentnacionalistaaAlgèria; França. FinsBenDjel·lul, elconegut metge deConstantina Nord, ihemvist com lagran premsa detots elspaïsos—la França. BenDjel·lul, explicant alsperiodistes laseva entre- vista ambRégnier, hadeclarat quequanelministre liexpres- que passava perésser cap delmovimentmusulmàiqueera el seupartitactua pensantquetota lapoblacióindígena es els israelites quelaporconverteix enelsmillors amics dela er, acaba d’efectuar perterres algerines. Aquest viatge, ben d’entrar en una nova fase d’activitat. Tal vegada el viatge de d’Alemanya d’unamanera especiali,bensegur, ambinten- d’una manera quenodonillocaequívocs, laseva adhesió a dediquen elsdiarisd’Alger, heanatseguintambinterès elvi- indígenes mésvistosos ipels representants oficialsdelpaís arreu delstres departamentsalgerins, haestataprofitat pels amanit amblasalsafacilitada pelsdiversos esclatsdeviolèn- atge d’estudisqueelministre francès del’Interior, M. Régni - tita avinentesa peraproclamar el seuintrontollable amora lista aAlgèria, elllihavia contestat quenohicreia gens ique seu entendre, el panislamisme no té raó d’existir després de considera francesa ambentusiasme. Haafegit encara que, al sà lesseves sospites sobre l’existència d’uncorrent naciona- cert enelques’haditoinsinuat. cions bonxicinteressades— s’ocupava d’aquestes qüestions. cia succeïts aquestsdarrers temps endiversos indrets d’Algè- semitisme delsqualssemblacompartir, havolgut demostrar, públicament acusat d’estar en relacions amb els nazis, l’anti- per atestimoniar, d’unamanera brillanticompleta, llurad- ha tornat asortirallòdelpanislamisme, suposant-se’l apunt hesió al’Estatfrancès. Rivalitzant ambelseuropeus iamb metròpolis, elsmusulmans nohandesaprofitat laméspe- munt elsproblemes delacolonització francesa al’Àfrica del ran servitperaveure unamica clarelquepuguihaver-hi de ria, hatingutlavirtutd’atraure l’atenció internacional da- A través de les extenses informacions i comentaris que li La primera remarca afer enrelació aaquestviatge, ésque, França ielsmusulmansd’Algèria viu en elsmedis populars musulmans, representen unes fer- que el poble musulmà —l’obrer indígena que treballa jor- els inconvenients d’unadominacióforastera— s’hamantin- er, ha rebut unabonaprova del’adhesiólapoblacióindí- del comportament de les autoritats i personalitats musulma- davant elrepresentant delgovern francès. Pot produir-se de de l’absènciapopularipensarquelesmasses nodesmenti- i civilsde la col·lectivitat islàmica hantingutabédeclarar i avançant l’onada de algerines. Els magnatsindígenes quesabenagrair elsavan- al, iqueaquestpoblepottenir, mésomenys difusa,unaopi- avui dintre unprograma purament nacionalitancada enles tatges materials queelsreporta l’obra colonitzadora deFran- tant en tant algun fet esporàdic com els que s’han esdevin- tir, elqueelsnotables delpaísilesaltes autoritats religioses ten anarvestit, elqueesguarda ambpàniccom va creixent terès arefer l’hegemonia musulmana,car Turquia esmou lista iantifrancès nohadetenir lloc,durant anys, enterres la desaparició del Califat, «que era tenir l’únic que podia in- servir elsquemanen,il’antisemitisme queésunsentiment ça, elssacerdots de l’Islamques’avenen moltgustosament a gic deduir-ne que cap moviment seriós de caràcter naciona - gut endates recents aConstantina,SètifiMostaganem, però cia delaseva rígidareligiositat, potpassar-se peraltelfet gut bastantalmarge detot elreferent al’excursió ministeri- gena d’Algèria representada pelsseusnotables. Naturalment cies regionalistes». seves fronteres, ielsaltres païsosislàmics tenen tots tendèn- nes al’entorn delviatge de M. Régnier, ésperfectament lò- nió no tan entusiàsticament francòfila com la dels que han nades demésvuithores icobra salarisquenoliperme- parlat ennomseu.Però, tenint encompte elsentitdelaje - mes garanties. ran, oalmenys deixaran passar algunsanys sensedesmen- rarquia tan arrelat entre elsmusulmans com a conseqüèn- Constatat aquest punt,ésadir, rebutjada lapossibilitat És evidentqueFrança, ambmotiudelviatge deRégni- chômage, el que toca més directament Les grans empreses comercials, els forts propietaris d’explo- La crisieconòmica mundialhatrigat bastantarepercutir en xós problema de l’atur forçós—, elsseus planys s’han pogut xen aAlgèria pertald’obtenir delgovern francès unaaten- veïdor ielprimerconsumidor deFrança, havent-hi, però, un que tot plegat esredueix aunmalestarprovocat perlacrisi que tantdónaaparlar enl’Àfrica delNord iqueconstitueix el mésgreu. els medis financers algerins, però la seva embranzida ha es- econòmica iques’estàaprofitant i exagerant lesproporcions de producció, minva deconsum i,colofó inevitable, l’angoi - dels ministeris parisencs i, com que la crisi econòmica a Al- dels productes algerins —vins, fruits, llegums, etc.— que dància, s’hantrobat decop ivolta ambunadesvalorització de lesmésínfimesqüestionsd’ordre públicqueesproduei- d’una convulsió portadaperambicionsracials oreligioses, a aixecar elcritalcel perafer compendre algovern queles tacions agrícoles, queestaven acostumats anedarenl’abun- tat bastantforta ihaportatràpides iruïnosesconseqüències. gran desnivell desfavorable alacolònia entre els totals d’ex- coincidència enaixò— entot moments’haassenyalat com cal afanyar-se atrobar solucionsatots elsproblemes i,d’una coses d’Algèria van tanmalamententots elsaspectes, que gèria presenta les característiques d’arreu del món —excés ció preferent en vistes a la solució dels problemes econòmics. se pretendre tractar laqüestióafons, vullapuntarelparer una delesmésfortes preocupacions delgovern francès. Sen- cal preguntar-se onresideix l’origen delamalaisealgérienne portacions iimportacions. Arranjar aquestaqüestióresulta- posa enperillelsseusnegocis. Hananatatrucar alesportes manera especial,al’econòmic que—tambéhihaabsoluta ment alarmada.Enunmomentdonat,tothom hacoincidit ria relativament fàcil al govern francès, si tot depengués de ria. Diuen, i deu ésser veritat, que Algèria és el primer pro- rina? Tal vegada, una només: que França compri més a Algè- recolzar enelsdetota lapoblacióalgerina ben justificada - I, quinessolucionss’entreveuen alacrisieconòmica alge- que, aAlgèria com atot elmón, és cosa ben difícil d’arranjar. que respecta alproblema musulmàielsafers d’ordre públic, que tambétenen laseva crisiitambésabencridarl’atenció dels quevoldrien queelsremeiessin lasituacióeconòmica d’estudis pelterritori algerí, deusentir-se molt tranquil pel del govern queestroba benbéentre l’espasailaparet. tres caires que el compliquen considerablement. Hi ha punts, com enelcas delvi,enquèlesaspiracions algerines estanen ci delariquesaalgerina. Ja hemvistcom tira aldret enles negociacions ambEspanya, enlesqualslainfluènciaalge- però deutenir elcap pledecabòries detantescoltar elsclams pugna ambelsinteressos d’altres indrets delterritori francès, minats productes absorbeixen elmercat francès enperjudi- modificar tractats de comerç ambelsEstatsquedeter- rina juga unpaper de primerordre. Però el problema té al- Alger, març M. JORDIFRIGOLA Per tot això, segurament, M. Régnier, enfinirelseuviatge 199 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 200

MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió Congrés queacaba decelebrar aBordeaux l’«Alliance demo - L’Autonomista, 26denovembre de1935 73. Flandin i els seus seguidors, volen que les dones puguin vo- Fixeu-vos enlesparaules aquèm’estic referint, que consti - varen cridar-memoltl’atenció iemferen meditarunallar- en quèesveu embolicat, delespausqueesconclouen, ide el cap d’Estat, ni adiscutirlaforma derègim, niapronun - din. Enelsacords d’aquestCongrés s’hitroba el mateix an- donar-me-la, encara queindirectament, lesconclusions del dissolució lihaestatrefusat oretirat, ja siguiel1875 oel1884, tic pronunciades perTardieu enunacte celebrat aRevigny, ta pregunta quenovaig sabertrobar jo mateix, hanvingut a tant intervenció enlacosa pública? Lacontestació aaques- tre anys els diputats i, per via indirecta, cada nou anys els tueixen unadura crítica del’organització política delaFran - fectuosos delademocràcia francesa, però haver ¿d’onpoden les lleisqueelregeixen. Inoté mésqueundret, eld’escollir francès noésadmèsniaratificar lesseves Constitucionsiles feccionament democràtic, emresultava unbonxicsospitós. cratique», l’organització decentre-dreta queacabdilla Flan- sortit aTardieu, tanenamorat delspoders forts, del’auto- senadors. Si elpoblefrancès éssobirà, ésunsobirà captiu». cada sisanys elsconsellers municipalsicantonals; cada qua- ciar-se sobre lesidees, niaobtenir noves eleccions. Tot això: seves lleis, nia demanar lamodificació d’aquestes, niaelegir gui méscompletament privat depoders polítics queelpo- uen endemocràcia —deiaTardieu— non’hi hacap quesi- ça republicana, feta, almenys aparentment, sotaunpuntde ca francesa representa Tardieu, elseufervorós afany deper- ga estona. Coneixent lamenad’interessos queenlapolíti- ja siguiperl’ús. Elpoblefrancès hoignora tot delesguerres hel deperfeccionament democràtic queexpressa Tardieu. mira estrictamentdemocràtic. «Detots elspoblesquevi- ritat inflexible, aquestsafanys dedonaralpobleuna cons- referèndum, iniciativa legislativa, mandatimperatiu, revisió, ble francès. Alainversa delpobleamericà idelsuís, elpoble Fa cosa d’unmes, unesparaules d’exaltament democrà- Res es pot objectar a aquesta enumeració dels punts de- Una menade«democràcia» oposadaalsanhelspopulars «L’Estat deuabandonarlaidead’ésser ellmateix unindustri- L’experiència rooseveltiana deNordamèrica i,també, elpla Una democràcia teòricament impecable com la que ha por- xen dedir-serepublicans. Aquesta democràcia éslaqueles van aintentar el«perfeccionament» delamaquinàriademo- d’Henri deMan, ambtot inoésser res detranscendental, els de treball belga que s’estàdesenrotllant segons lesnormes duir latransformació socialquehanvingutcercant peraltres dretes franceses necessiten peragarantir el liberalisme eco - democratique» s’hi veu clara la tendència, l’orientació actu- demanen queesreforci l’autoritat executiu. delpoder Final- després d’això, deixant veure unamica laveritable intenció, al delesforces polítiquesfranceses oposadesalfront popu- al ouncomerciant peralimitar-seésser únicament unàrbi- tar eltriomf, queesconsidera segur, delfront popularenles tat eltriomfd’HitleraAlemanya olaqueenterres d’Ibèria tivitats delcapitalisme, queúnicament desitja quel’Estatsi- tre intel·ligent iimparcial delsinteressos delpaís». tar, que s’estableixiunarepresentació proporcional integral i, lar. Democràcia perfecta, quan més perfecta millor, que resti cràtica pertaldefer-la inserviblealfiqueinteressa alpoble. camins, les forces polítiques al servei dels grans interessos cionament democràtic quesignifiquiuna complicació del gui present quanestracta desalvar unmalnegoci! juridicitat a la concepció democràtica primària i pura, fona- nòmic contra lesexperiències renovadores quepuguinpor- proletàries s’adonendequèlademocràcia ésaptaperapro- pròximes eleccions legislatives. Enelmoment que lesmasses poble, allunyar aaquestdelarealització delsseusdesignis. han fet veure elsperillsqueamenacen elcapitalisme silade- ha posatlaRepública en mansdelsqueencara s’avergonyei- mecanisme democràtic, acòpia d’alambicar lavoluntat del enmansdelarepresentacióment elpoder delsmés. Perfec- mental, queambtotes lesconseqüències potposarintegra- ment, unaconclusió decaràcter econòmic bastanteloqüent: En lesparaules deTardieu ienlesdeclaracions d’«Alliance Fina manera d’oposar-sealaintervenció estatalenlesac- 18, sialgunacosa fixa iestablehi existeix és, demanera certa, va alesportes delpoder. Arreu delmón,en tots elspaïsoson vadores que, cada diaambmésintensitat, senten lesmasses organització econòmica cercant sempre els mitjans de con- el feixisme enlesdiverses s’haimposatotractat modalitats el momentprecís quelaclasse treballadora italiana estroba- d’imposar-se, ha comptat amb l’ajuda més o menys directa, de la guerra, va aterroritzar el capitalisme de tots els països dústria, labanca, ellatifundisme, etc., hanconstituït elsmés dre’s com abrillantsantecedents delamaniobra quesospi- doctrinals ipreocupacions del’esperit,ensurten sovintve- de conservació representa unmanantialinesgotable d’ener - i, davant delatemuda violènciadelproletariat predisposat a totes lesaudàcies, nova veure altre remei queoposar-hi tual desequilibrada pelpes feixuc delafollia bèl·lica del1914- tem. tots elsambientsitotes lescircumstàncies, pren quepoden - l’ordre social. l’acció constant delesclasses queesbeneficiendel’actual l’onada formidable querepresenta el movimentdelfront po- ferms puntalsdetotes lesdictadures ques’hanestablertal capitalisme. El feixisme ha estat fins ara elparallams del ca- clara o encoberta, però sempre decisiva, de les potències del una altra violència,laqueMussolini acabava d’inventar en servar llurs privilegis, d’anarbarrant elpasalesànsiesreno- ses com unamaniobra destinadaasalvar elcapitalisme de gies, id’aquest instint deconservació sempre lliure delastres pitalisme, lamuralla oposadaalsintents decapgirament de pular. Enmigdelviure frenètic idescordant delasocietatac- populars d’arreu del món. En els sectors capitalistes, l’instint mocràcia col·loca aunspartitspopulars alpoder disposatsa món d’ençà delagran guerra. Eltriomfrevolucionari del realitzar unprograma detransformació social. ritables filigranes detàctica política, prodigis d’adaptacióa bolxevisme enmigdeldesgavell deliquidació delperíode Concretament, considero l’orientaciódelesdretes france- No és cap secret per a ningú que les finances, la gran in- «perfeccionament» delademocràcia abasedeconcedir elvot Posat alluitarcontra elfront popularquecada diapren més xismes. Elcapitalisme haconsiderat lesdictadures com una organitzacions que es mantenen fidels als principis demo- el feixisme italiàique, tard od’hora had’originarelseuen- envergadura, posalesseves esperances enelspartits polítics estan desenvolupant unesactivitatstancurosament orienta- de suportalfeixisme quanaquestsrepresentava l’única solu- droga queallunya momentàniamenteldolor, però nogua- de l’«Alliance democratique». AFrança, elcapitalisme vol el des perlesparaules deTardieu ilesdeclaracions delCongrés de tradició democràtica lesdirectives delsqualssóndefini- des. Enaquestes confia el capitalisme francès, car amb tot i a ladonairepresentació proporcional... i,també, el refor- trencar elsvinclesquel’uneixen amblademocràcia, mante- fer-ne guanyar d’altres. Entots elspaïsoselcapitalisme hité fonzament, haestatinterpretada enlesesferes polítiquesdel la puixança actualdeles«lliguespatriòtiques»,sapqueja no ció peradeturar elcurs delahistòria, hatingutcura deno cultats d’uninstant,però incapaç deproporcionar un ordre capitalisme, com l’anuncidel’acabament del’època delsfei- çament executiu. delpoder cràtics iliberals, organitzacions deltipusdelesqueaFrança nint enelcamp d’aquestaalgunesposicionssusceptibles de nen aindicar queladesesperada aventura aquès’halliurat permanent iestable. Per això, mentre anava estimulantifent pot esperar res d’unfeixisme imenys d’unaparòdia detal. reix elmal,unamenadesolucióheroica peravèncer lesdifi- M. JORDIFRIGOLA Perpinyà, novembre del 1935 Els propòsits ques’endevinenenlesdretes franceses ve - 201 MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 202

MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió «Ara» forma partdelanostra vidaperquè haestatl’exponent Ara 75. xíem, hoveiem enlesseves justes proporcions, però encara vibrant detot elpocomoltquehemanatfent alservei d’uns viu queportarem íntimamentarrapat alnostre esperittots el que, treballant perelliambell,contribuirem adonar-liuna en lanostra vidaicom elseunomva associat alsnostres re- ens haalliçonat detantes itantes coses quellavors desconei- dic harepresentat unesdeveniment. «Ara» torna aviure! Es dels passos definitius. ideals, elreceptor delesnostres volutarioses activitats, deles inexperta dejoves queacabàvem desortirdeldejunipolí- i prometedor del’any trenta regat amblasanggenerosa dels zó uninterrogant decisiu,representava peranosaltres colla ta falla setmanalqueavui torna alabrega, significa ipesa tanca aquellparèntesi angoixós obertfa mésdequinzeme- tícia dequè, va areprendre’s lapublicació delnostre periò- tic imposatperlaprimo-riverada, quelcom transcendental i te ambelpobleenleshores incertes d’aquelldesembre tràgic lluny tot allòi,avui, quelavidad’aquestsdarrers cincanys és prou perafer-nos sentir al’evocar-ho, l’emocióagre-dolça cords mésemotiusialesnostres mésabrandades esperances. sentimental id’ordre polític,quenosaltres hematribuïtala sos!... No cal quetracti dejustificar laimportància, d’ordre un bonxicenervant detanplàcidaitranquil·la queés, lano- singular que ens feia sentir l’emoció de les grans batalles. Es gut d’ençà que«Ara» va prendre perprimera vegada contac - significació iuna força representativa enelviure col·lectiu contradictòries, pletòrica deneguits. «Ara» ésquelcom molt nostres lluites, lesnostres inquietutsielsnostres anhelsdu- pa m’entretingui unamiquetacontemplant elcamí recorre- palafrugellenc ienlanostra comarca. mig d’aquellescircumstàncies queassenyalaven enl’horit- màrtirs deJaca. Lasortidadelprimer número de«Ara» en reaparició d’«Ara». Cappalafrugellenc ignora elque aques- rant unaèpoca degrans inoblespassions, rica d’emocions En lanostra vidad’«andorrans» tanplàcidaitranquil·la, Deixeu, amics, queenprimernúmero d’aquestanova eta- Han passat quinzemesos... , 29 degener de1936 6 d’octubre. Elverí d’uns partitsid’unesclasses implacable- El pobleielnostre setmanaribetagaren al’unísonen lagran que hi alenava elneguit solemne d’aquell moment transcen- que mai,enl’angoixa ilapassió precursora delsgrans fets que ja deboncomençament endolàlaciutadaniadelesnos- esperances fallides, delsdesenganys demalaverany perl’es- emoció dels primers passos de la República que havia arribat ells hanpresidit totes lesseves campanyes, totes lesseves devenidor delrègim iperlacausa dehumanitatenellvincu- dental! «Ara» estava en el seu lloc com hi estava amb la digni- il·lusió de l’infantament del nou règim en les jornades mag- i les mases populars de la nostra comarca extremadament a l’inoblidableamicimestre Josep Sagrera Coromines— el tat desempre elpoblepalafrugellenc!... Després, després el tres comarques a l’apartar per sempre més del nostre costat tícia social. I finalment, en aquells dies febrosos de les acaba - tradicionalistes enemics detota llibertatidetota ideadejus- tiren ladolordelesprimeres ensopegades, de lesprimeres terpretació coratjosa iestimulantdellurs justes aspiracions. lles del’estiudeltrenta-quatre —d’aquellany trenta-quatre lada; ambabsolutacompenetració sentiren deveure laRepú- lluites al llarg de la seva existència. El poble palafrugellenc curulla depromeses; perfectament units—ambunaunió guí, però notot elqueconvenia; juntssentiren laneguitosa sensibles alescorrents dellibertatitransformació social,va- gell sotmetent-lo aunrègim deterror. I«Ara» deixà depu- nífiques illuminosesdel’abrildel31enlesquetants’aconse- poble i«Ara» varen sentir-se unitscom sempre, potsermés prenien lagran cursa vers lluralliberament. «Ara» sortícla- històrics. Comrecordo aquelldarrer editorial d’«Ara» enel manitat queirradien aquestsdosnoms. Esboconstatar que mant per Catalunya i per la República i amb l’impuls de hu- ment enemics delesànsies populars, s’escampà perPalafru - repetidament avalada imaidesmentida perlesurnes—sen- ren trobar desdelprimermomentenelnostre lain- periòdic blica prostituïda, lliurada percomplet als seus enemics, als Ha l’instantque«Ara» apareixia, elspoblesd’Ibèriaem- florida denova joventut queobre el cor a totes les esperances. xeu quetambéexpressi lasatisfacció deveure reunits al’en- ocuparà elseullocenlesrengleres delacausa popular. Idei- que faci constar lameva joia alconstatar que«Ara» també o al’exili! el queésantagònic ambelbédelacol·lectivitat. Gran bata- el periòdic: totael periòdic: lacolla queelpublicàvem érem alapresó els temps dedissort, lacausa popular, quevol dirllibertat discutir-li, ilesforces negres delavella Espanya queprocla- després del6d’octubre, però l’ordre desuspensiónolapo- da enelsprimers quatre anys, queserveixi dignament iamb diuen quevolen que elnostre siguienlanova periòdic eta- i econòmica». «Ara», doncs, perlavoluntat delsquelidonen al pobleiadefensar tots elsinteressos, tots elsprivilegis, tot arreu elementsdeconfusió; encanvi ara, lalluitaésplan- a jugar unapartidadecisiva. Novament, hemdit,però real- acció ielsdelallibertatestroben enpladebatalla disposats torn d’«Ara» elscompanys del’any 1930 i,juntambells, una tejada d’unamanera clara idirecte entre duesgrans forma- tat deleshores històriques. Novament elsexèrcits delare- tota l’eficàcia dequè és garantia l’experiència recollida en lla laqueva alliurar-se eldia16defebrer vinent!...Deixem lliurar-se labatallaperforma delrègim, elscamps no eren l’enbranzida iperl’anhelque, allunyats forçosament dela clamant elqueésseu,dret aviure, queningúhauriade cions perfectament definides cada unad’elles. Elpoble re- com elsquepublicà elseuprimernúmero, tenen lasolemni- gueren comunicar aningúquetingués relació directa amb uen ambparaules amarades d’optimismeife enl’avenir iens prou bendeslliurats ielserrors delamonarquia col·locaven pels homes i pels pobles i justa i segura transformació social pa delaseva vida«unfidel continuador del’obra comença- mà que«elliberalismo especado», disposadas a barrar elpas ment lalluitad’ara noté cap precedent exacte; al’hora de blicar-se; fou suspès perordre delsqueesferen amosdetot «Ara» reprén elcurs delaseva vidaenunsmomentsque, Els amics quehanpreparat lareparació d’«Ara» ensescri- es quem’han anatdonantelsamics ipelconeixement deles estar-me davant d’aquestfet, dedir, guiant-meenlesnotíci- i l’odi delsenemicsi l’odi nohapogutcanviar-nos isíúnicament afermar-nos enunsidealsqueavui, després d’haver-los vist altes virtutscíviquesdelnostre poble, quesi«Ara» segueix éssent el que era en relació a les masses populars, aquestes es coratjós, vol seguiréssent elquehaestatsempre icaminar nostra terra, esguarden amblamés cordial adhesió llur gest pel mateix camí quelifou vedat fa quinzemessos. No sabria mantindran tambéiguals, repsecte a«Ara». Qued’adversitat resistir tandures proves, ja considerar poden immortals. M. JORDIFRIGOLA Encamp (Andorra) gener 1936. 203

MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 204

MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 76. ven elsantecessors deMarch. Emva semblarquenolicau- quasibé totes lesplanesenblanciambunavilatendra ifres- en unesestones deconversa va demostrar-me quesapmol- dels nostres avant-passats. Italvegada peraixò en el Pala- d’avui tenim l’enorme aventatge, enrelació alsfillsd’altres allò una mica gastat de què el primitiu Palafrugell era Lla- tenir lasensaciód’ésser ladestinadaainagurar lahistòria de llor, varem convenir endeixar-ho corre. Probablement, sino tes méscoses dePalafrugell quelamajor partdelspalafruge- tot ordre, lescoses prenen unaire d’absolutaespontaneitat, tenir-nos ato amblestradicions locals isentir-nos dignes tenir-se perfectament verge d’història. Elspalafrugellencs l’endemà, haestatendossada depares afills, iaixíhempo- la vila,però totes hansabutrenunciar ambmésomenys grà - franc il’havien traslladat unamica terra endins perfugirdels lloc onestroba emplaçada lanostra vila.Jo vaig insinuar-li llencs, emdeiaquemais’havia pogutexplicar elperquèdel frugellenques, quedegutalarescent creixença delavila,són frugell d’avui, amblagran vivor delesseves activitats de surt unanova brotada dePella iForgues iTorroelles de Fitor, sava gaire impressió aquestargument i,amanca d’undemi- ca quesapdisimularmeravellosament laseva edat. gut arribaralsnostres diestenint elllibre delahistòria amb cia atanaltaihonrosa missió. Lafeina s’haanatquedantper grafia. Fa pocs dies, l’il·lustre geògraf senyor Pau Vila, que cercant antecedents enelpassat, sensenecessitat d’atendre sense enfarfecs decap mena.Lesactualsgeneracions pala- curs dels anys i dels segles ha fet el miracle de saber man- precedents rígidament orientadors. Enrealitat, atravers de poblacions, denoestarobligats afer grans gestes peraman- història, però nohoésmenys pelque fa referència alageo- més de mil anys, cada generació de palafrugellencs ha pogut mal-de-caps quealspalafrugellencs dellavors proporciona - moure’s ambentera llibertatsensehaver-se depreocupar ben riquesdematissos id’influències d’altres indrets, poden És notable el cas de Palafrugell agafant-lo pel cantó de la PALAFRUGELL ésunavilamil·lenàriaqueeneltrans - Festa Major dePalafrugell, 20dejuliol1936 Palafrugell: història, geografia iquelcom més Com hoésladeTorroella deMontgríenmigd’unaplanafer- quena d’anys varen enderrocar sensetenir encompte l’utili- o béunaterra rica o, com amínim,unaposiciócòmoda per el seutemps esdeviafer mirar ambrespecte. Iésquetotes da creadora la dels primers tapers! Les energies que els pa- da del’industrialisme. Palafrugell trobà laseva indústria— de terres de secà i, com a complement de tantes coses difí- i afermar una indústriaiabastirunavila industrial.D’una als rius, ja quel’Aubi nienelsseusmillors temps haurà pas- amb méssortiencert queaquestsnaturalment, maiaconse- tat quetenia pelsdiesdetramontana. ta. Enaquestdarrer aspecte s’acontentà ambunesmuralles tilíssima, alcostat d’unbonriuiaredós d’uncastell queen fantasiosos, des demitjans delacentúria passada, elspala- lafrugellencs nohavien volgut malgastar ambguerres iba- lluny, dedaltSantSebastiàestant:renuncià senserecança les poblacionshancercat lacompanyia delamarodelsrius, una indústrianetaiamable—selava prendre tanseriosa- completament Iperaixò modern. haguéd’esperar l’arriba- ció tampocambiciosanecessitava peracrèixer d’unimpuls cit, iambaquellatorra d’enMoragues quefa unavint-i-cin- cilment explicables, nosentint-seambvocació d’heroi nide sat maidelacategoria deriera: esvoltà desinteressadament una gran extensió demar, té unasituació fàcilment explica- guirem veure clara aquestaqüestió. poder-se defensar.poder-se APalafrugell únicament, no hi concor - mateixa, va canviar totalment defesomia. Quina embranzi - ment queambunspocs anys, pertal deposar-se a to ambla manera una mica desordenada, dirigit tot per grans intuitius màrtir, noespreocupà pocnimoltdetenir unasituaciófor- mar, que els nostres avant-passats s’acontentaven mirant de ralles, foren esmerçades ambgran devassall generós acrear re cap d’aquestes circumstàncies. Es va girar d’esquenaala ben pocimportants, quemaiforen obstacleperacap exèr - ble. Com ho és la de Palamós al fons de la seva ampla badia. Palafrugell ambtots elsinconvenients delaseva situa- Begur, daltd’unturó desdelqualesdominaperfectament voler compartir-la mésqueambelslacomprenen iens que enleshores delrepòs ielgaudí acompanya planerament què existia iobtàperanartirant senseprendre’s res alava - osa passió localista queràpidament va donarcategoria aPa- de lacol·lectivitat treballadora. de humanitat,d’idealsprogrés ijustícia,queenl’esforç de a vora demar, alacosta nostra, tannostra quenohemde lenta, una vegada esbrinada la seva raó d’ésser nosabria re- lafrugell, que durant tants segles no va saber-se explicar per la crisideindústriasuro-tapera, però Palafrugell hacon- lafrugell ielconvertí enunagran vilaindustrial.Havingut frugellencs s’hanmogutambganes defer coses, ambambici- comprenen iaccepten debongrat quehad’ésser patrimoni sinua —esperança queva convertint-se enrealitat­ cada diamenaalesfàbriques ielstallers entre elsqualss’in- signar-se aplegar veles itornar alavidasensepenaniglória. servat l’impulsdelsbonstemps inohavolgut aturar-se. Pa - no mancat d’audàcia,actiuirenovador. Ruta plena de dalers pireig verd iroig delcooperativisme productor. Ruta depau M. JORDIFRIGOLA I té elcamí benclar, ja quelifa llumunesperitlocalista — elgus- 205

MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 206

MARTÍ JORDI I FRIGOLA Martí Barrera iHumbertTorres. Maria DolorsBargalló, JosepFontbernat, Enric Canturri,Antoni Dot; Miquel Guinart,MartíJordi iFrigola, Antoni Rovira iVirgili, JoanBaptista SoleriBru; Artemi Aiguader, JaumeAiguader, De daltabaix,id’esquerra adreta: de lafundaciódelpartit. en commemoració del6èaniversari de lestransmissions deRàdioEsquerra Alguns delsoradors Barcelona, 20demarç1937 AHCB (ÚLTIMA HORA) 77. Republicana de Catalunya, força de joventut per l’abranda- fiança popular, començà aorientaridirigirlavida catalana ostentat d’ençà delaseva fundació. que comprenem l’altvalor queaquesta circumstància repre- que quedàsegellat solemnementenleseleccionsdel’abril del seuesdevenidor perquè representa els idealseterns del de Catalunya impressiona gratament elnostre esperitpoder del 31, enquèelnostre partit,esdevingutdipositaridelacon- aquests sisanys d’actuaciópletòrica d’experiències de tota amb elspostulatsiaspiracions queproclamà enl’iniciino- tre partitproporciona lesnotes més serenes, avegades les lla benrecta rica derealitzacions perfectament harmòniques l’instant d’aparèixer en el nostre món polític, compromís sòlida garantia oferir que no poden les improvitzacions de- concrecions elsseusquadres dedirecció perfectament depu- sota elsignedelallibertatijustíciasocial. constatar quelaseva intensa actuacióconstitueix unarat- senta, enssentimmésfermament quemaifidelsaladiscipli- carregat deneguitsipassions desfermades. Iperaixò tots els úniques notes serenes queesdonenenmigd’aquestambient sempre fidelal compromís que contragué ambelpobleen com ara a l’impuls de la veu rectora del gran President Com- sota elgloriós guiatge delamagnafigura deFrancesc Macià, na d’Esquerra Republicana deCatalunya. Iperaixò elnostre períodes denormalitatdemocràticaperíodes ienmomentsdegrans partit ocupaenl’estimapopular elllocpreeminent queha plena laguerra contra elfeixisme ilarevolució social,elnos- potència creadora, constructiva iordenadora adquiridaen panys, Esquerra Republicana deCatalunya s’hamantingut mena. Per això tanconvulsionat enaquestperíode queem- ment d’unsidealsintensament sentits, portaadintre tota la magògiques per audacioses i vibrants que siguin. Esquerra rats, laseva trajectòria neta iclara representen pelpobleuna blidable de la gran caminada per la via de la República. Ahir, Al cap desisanys delafundaciód’Esquerra Republicana Esquerra Republicana deCatalunya potsentir-se segura Esquerra Republicana deCatalunya ésunpartitprovat en La fundaciódel’Esquerra Republicana. VIè aniversari, juny de1937 Al cap desisanys... Subsistirà peralluitarambtot elbraó, peraaconseguir la vigorament delanostra personalitat política isocial,hade en les seves rengleres i que la nostra unió no signifiqui un i laqueelpoblevullgui,siguiperdamuntdetot bencata- imprescindible queelnostre partitsubsisteixi iquesubsis- aquests ideals. Mantinguem-nos benunitselsqueformem teixi ambtota laseva puixança, ambtota la seva força. Isub- tots els sectors que comprenen la transcendència d’aquesta lana. lluita definitiva peraabatre el feixisme. Lanostra unió, l’en- fet quelcom d’essencial, fondament arrelat alanostra vida. gran victòria contra elfeixisme iperatreballar ardidament sistirà per lavoluntat de tots els quedels seus ideals n’hem significar l’expressió d’undesigbenviude col·laboració amb nostre pobleiperquè sapservirdignamentieficientment per aassegurar quelarevolució socialsiguiladetot elpoble hora històrica. Per Catalunya i perla Llibertat és necessari, repte alsaltres partitsiorganitzacions queparticipenenla Martí Jordi Frigola 207

MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 208

MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 78. Basta recordar elquepensaven lesmasses, elquepensaven era representat per aquesta concepció illavors, perapassar el terme mig, queéssempre elterme just. d’aconseguir-la ambelguiatge d’unpensamentequilibrat, de laconvulsió icomparar-ho ambelsactualscorrents d’opi- d’opinió ques’hananatsucceint enaquestsdisset mesosde d’extremistes i exagerats. Per contrast amb altres pobles de i organitzar laseva vida. impressions decada moment. És inevitable—ifinspotser a vèncer aquestsdefectes queensestancostant unadespe- la propietat delaterra eren coses naturals com aconseqüèn- les indústries, la municipalització de les cases, l’abolició de la immensamajoria delsantifeixistes enlesjornades inicials frenesí propi delescircumstàncies excepcionals quevivim. lluita contra elfeixisme. Lalleidelpèndolhaimperat ambel les riberes delaMediterrània solempassar pergent deseny, cia lògica del’alçament militar-feixista. Elpensament mitjà sa crescudíssima d’energies incompensades. Un poble no no poden negligirno poden l’imperatiu d’ordenar lesseves ambicions naturalesa, àdhucenmigdelesgrans calamitats històriques, junt col·lectiu nopotnihad’ésser-ho, perquè l’extremisme necessari— que en el país hi hagi extremistes, però el con - no immutableperò tampocsubjecte alainfluènciadeles nió, peracomprendre lanostra escassa aptitudperatrobar nostra inclinacióal’hipèrbole, cal observar totjust elsestats no tanaccentuats, tenim elsmateixos defectes quecaracte- pot caminar abatzegades sinóquehadesabertrobar unrit- ponderada, primmirada icalculadora, però perpocqueens ha destruïtmoltinocreat res, ielspobles, perlleidela hi fixem deixar nopodem de confessar-nos que, encara que me iunamesura; lafitadelseumillorament solament ha rat dels antifeixistes considerava que la col·lectivització de ritzen elsnostres veïns. Com abonsmeridionals, elscatalans pequemmoltsovint Som això els catalans. I, tanmateix, cal que ens esforcem Hem derecordar avui que, unany enrera,- elmésmode Per adonar-nosdelnostre extremisme temperamental ila El Dia,11dedesembre de1937 La demagògia ensfa moltmal 14 d’abril amb una República tan rica de teories renovado- xar funcionarsenseentrebancs estatalslafamosa lleieconò- que l’extremisme dellavors ielseurotund fracàs, haportat observem ladistància enormequesepara elpensamentmitjà estigui enarmescontra elsmilitars traidors. democràcia itot elseufervor s’encamina envers elqueera deixar lliure curs alainiciativa particular, esparla ambto de llavors ielpresent estatdel’opiniópública. dels comunistes ho omplenava tot. Eren aquells dies de fe- de tot sistema capitalista, delasupressió física delscapitalis- dels momentsinicials. Però hemdepreguntar-nos: ésque aquesta altra menad’extremisme. Aquest extremisme que, tit comerç ilapetitaindústriatenien algunsdefensors, però tes. Certament, ja enaquella època lapetitapropietat, el pe- tenim energies desobres perapermetre’ns elluxe d’esmer- la democràcia significa el retorn alesbellesesperances del la nostra democràcia abans del19dejuliol36. Per ells lució ento major quanaCatalunya predominava elroig iel la veu d’aquestsera tanfeble quenocostava gaire d’endevi- çar-les enaquests fracassos tanpocbrillants?No, noleste- geix l’antifeixisme delfeixisme, el quejustifica queelpoble nim, i per això cal que tots ens esforcem ràpidament a tro- negre, ienmoltsindrets d’Espanya elvermell mésestrident nar llurpoca confiança en reeixir. Eren elsdiesdela Revo- posat arenegar detot eldel’època anterior, finsoblidaque poca cosa, perquè totes sónqüestions opinables. Hihamés; per extremista, calia mostrar-se partidari,amésdel’abolició hi haelsquiavui espresenten com agrans defensors dela mica del’oferta ilademanda.Inoésaixò sol,queseriaben mença adibuixar-se igualmentcom fracassà l’extremisme res com pobra derealitzacions positives d’avenç social.Iés rietes, aquellsdiesqueavui ja enssemblentanllunyans quan bona part del que es féu llavors és precisament el que distin- ben altdeldret alapropietat privada idelanecessitat dedei- brada capgiradora plensdegestes heroiques idepetites mise- Ara ja esdiscuteix sensereserves sobre laprocedència de Nosaltres pensemquefracassarà l’extremisme queara co- que tothom s’acostumi aconsiderar el demagog, elquecerca vegada siguiabatutelfeixisme serà nimésmenys perfec- quedar-se els altres, la nova societat que ha de formar-se una encimbellar-se excitant lesbaixes passions col·lectives, com davant quevulguinanarelsunsiperendarrera quevulguin damunt de les baralles dels partits i de les doctrines, per en- aconseguir-ho potser éssuficientqueensfixem enallòquehi amb aquestatenen relació. No potanardiferent, ipertant, tar el poble català d’un pensament estable i equilibrat que’l tra formació racial. Calcercar itrobar elterme mig. Caldo- tre pobleenllocdeseguirfent com algunsquehanvolgut ta queelpermetilliure joc delademocràcia, l’estatde l’enemic mésperillós, l’enemicpúblicnúmero 1. l’essencial ésquetots elsantifeixistes sentinambtota since- l’economia delnostre paísilesrealitats internacionals que la mànega, i s’ha inculcar a tothom el convenciment que, per serveixi entot momentientotes lescircumstàncies. Ipera créixer acòpia d’avivar elquehihamésdefectuós enlanos- partits esconjurin afrenar elsimpulsosextremistes delnos- ha deveritablement boisaenelsneguitsdelnostre poble, i ritat aquestanheldeperfeccionament humàisocial. bar elcamí deladiscreció. No espotestirar méselbraç que Al nostre entendre, doncs, haarribatl’hora quetots els M. JORDIFRIGOLA 209

MARTÍ JORDI I FRIGOLA SETANTA-VUIT ARTICLES d’opinió 210 MARTÍ JORDI I FRIGOLA UB-BPR RAH MS MRJT IEFC FJI CDMH BC ANC AMTM AMP AMGi AMB AHN AHG AHCB AGDG AFB i gràfics consultats Fons documentals Universitat deBarcelona -Biblioteca delPavelló delaRepública Real Archivo Heráldico Museu delSuro, Palafrugell Maria Rosa Jordi iTrilla, Palafrugell Institut d’Estudis Fotogràfics deCatalunya Fundació JosepIrla Centro DocumentaldelaMemoriaHistórica, Salamanca Biblioteca deCatalunya Arxiu NacionaldeCatalunya Arxiu Montserrat Tarradellas iMacià Arxiu MunicipaldePalafrugell Arxiu MunicipaldeGirona Arxiu MunicipaldeBegur Archivo Histórico Nacional,Madrid Arxiu Històric deGirona Arxiu Històric delaCiutat deBarcelona Arxiu General delaDiputació deGirona Arxiu Fotogràfic deBarcelona 211 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 212 MARTÍ JORDI I FRIGOLA JORDI PUIGIOLLÉ ha estat fonamental peralarecerca. el testimoni delaqual neboda deMartíJordi iFrigola, biografia, ambMaria Rosa Jordi i Trilla, Olga Palahí, autora delapresent Palafrugell, 22d’abrilde2019 Maria Rosa Jordi iTrilla Fonts orals 213 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 214 MARTÍ JORDI I FRIGOLA LÓPEZ IESTEVE, Manel. ElsFets d’Octubre de 1934 aCatalunya: mésenllà JIMÉNEZ INAVARRO, Àngel.La Guerra CivilaSantFeliu deGuíxols (1936- Història delaDiputacióGirona. Girona: Diputació, 1989. HERNÁNDEZ IBAGUÉ, Santiago. Palafrugell ielsuro. Palafrugell: Ajuntament; GALÍ IFARRÉS, Jordi. Pere Cerezo. Entre Girona iArgentina. Barcelona: Fun- El Govern delaGeneralitat davant elTribunal deGaranties Constitucionals. Bar- — CLARA IRESPLANDIS,Josep. Elfederal Pere Caimó1819-1878. Barcelona: Pòr - CARO IFRANCO, Àlex. Comitès Locals alescomarques gironines durant la CABRUJA IAUGUET, Agustí. Polítics iescriptors gironins durant laSegonaRe- BOSCH ICUENCA,Pere. La lluitaperlaterra. Solidaritats pagesesiconflictivi- — BARAS I GÓMEZ, Montserrat. BAGUÉ IVILA,Enric.ElPalafrugell popular. Tavernes, cafès, fondes, hostals, A. MONOGRAFIES Bibliografia 1939). SantFeliu deGuíxols: Ajuntament, 1985. Girona: Diputació, 2002. [Quaderns dePalafrugell, 11]. dació JosepIrla,2018. celona: Edicions «LaPublicitat», 1935.. na: Rafael Dalmau,2018. [Episodisdelahistòria, 362]. Perseguits després demorts.La repressió franquista mésaberrant. Barcelo- tic, 1975. Guerra CivilEspanyola. Girona: Universitat deGirona, 2014. pública. (Anècdotes irecords). Salt:Ajuntament;Girona: Diputació, 1987. tòria Rural; Documenta Universitaria, 2015. de lesComarques Gironines; Universitat deGirona. Centre deRecerca d’His- tat rural alaregió deGirona (1931-1936). Girona: Associació d’Història Rural Catalana, 53]. Acció Catalana (1922-1936). Barcelona: Curial, 1984. [Biblioteca deCultura fill, 1980. a Acció Catalana Republicana(1922-1933). Barcelona: FundacióJaumeBo- [Quaderns dePalafrugell, 3] casinos, colles icinemes.Palafrugell: Ajuntament;Girona: Diputació, 1995. El Partit Catalanista Republicà.D’Acció Catalana 215 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 216 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL SOLANA SOLANA, Miguel. SANS ISICART, Joan.Comissari dexoc. Crònica ínti- SALVATELLA IMALLART, Josep;COLOMÉ, Montser- ROVIRA IVIRGILI,Antoni. Elsdarres diesde laCatalu- ROS IMEDIR,Lluís. MemòriadelaRepúblicaiGuer- ROCA ISCHWÄMMLE, Adrià. L’Abans. Palafrugell. Re- RAHOLA ILLORENS, Carles.Vides heroiques. Girona: PUJOL ICASADEMONT, Enric.Elsomnirepublicà. El PUIG, Evarist. Cent anys defutbolaPalafrugell. Pala- POZO GONZÁLEZ,JosepAntoni. Elpoderrevolucio- PLANAS ISERRA,Albert.Antoni Dot iArxer 1908- MOLINAS IFALGUERAS, Lluís;PIERA,Joan.Palafru - MOLINAS IFALGUERAS, Lluís.Palafrugell: 1936-1939 MOLAS IBATLLORI, Isidre (ed.). Diccionari departits derns dePalafrugell, 12]. gell: Ajuntament; Girona: Diputació, 2002. [Qua- blació imigració delsegleXV alsegle XX.Palafru- da: Pagès Editors, 2001. ma d’unaguerra que mainoemvaig imaginar. Llei- frugell: Edicions BaixEmpordà, 2000. rat. ta «Catalunya», 1940. nya republicana. BuenosAires: Edicions delarevis - tament, 2006. Edició acura deJordi Moltó. Gaitx Palafrugell: Ajun - ra Civil. El testimoni de Lluís Ros i Medir (1932-1938). cull gràfic 1870-1965. ElPapiol: Efadós, 2005. Comissaria DelegadadelaGeneralitat, 1932. 1936. Barcelona: Viena, 2009. republicanisme alescomarques gironines 1900- frugell: Edicions BaixEmpordà, 2009. ra: UAB, 2002. [Tesi doctoral]. bre de1936. Crisiirecomposició del’Estat. Bellater- nari aCatalunya durant elsmesosde juliolaoctu- 1972. Barcelona: FundacióJosepIrla.2013. d’Estalvis Provincial, 1982. gell, ahir. Palafrugell: Ajuntament;Girona: Caixa premta Palé, 1989. (Recull-testimoni d’unaguerra). Palafrugell: Im- pèdia Catalana, 2000. polítics deCatalunya, segleXX.Barcelona: Enciclo- Pompeu Fabra, 2012. versitari d’Història JaumeVicens Vivies. Universitat de l’acció governamental. Barcelona: Institut Uni- Crònica d’unsegle. Palafrugell 1900-1999. Pala- La gent de Palafrugell. Po- XARGAI IOLIVA, Xavier. Escriptors aPalafrugell, o TEIXIDOR ICOLOMER, Lí- Pujades. Anna.JosepPuig SOLÉ ISABATÉ, JosepMaria;DUEÑAS IITURBE, Ori- Palafrugell, 7]. 1880 a1936. Girona: Diputació, 1999. [Quaderns de ruta planera perlesseves vides,obres imiracles de Fundació JosepIrla,2013. der delrepublicanisme empordanès. Barcelona: nya. Barcelona: FundacióJosepIrla,2013. putats afusellats d’Esquerra RepublicanadeCatalu- ol. El Franquisme contra Esquerra. Elsalcaldesidi- SÀBAT IORTIZ, Núria.«Elteatre d’aficionats a Pala- PUIG, Evarist. «Lafabricació dematerial deguerra a NADAL IFARRERAS, Joaquim.«Elgran daltabaix.Des- Industria Corchera. ExpansiónBancaria.Inauguración CORNELLÀ I ROCA, Pere. «L’ascens delcatalanis- — — — CLARA IRESPLANDIS,Josep. «El capítol delacate- CARBONELL ROS, Natàlia. «Les escriptures populars, BOADAS, Joan;CASELLAS, Lluís-Esteve; HOSTA, ALINQUE, Noèlia;MASGRAU, David. «Les eleccions de B. ARTICLES Estudis del Baix Empordà, 1989,frugell», Estudis delBaix p. 155-217. de 2016, p. 25. Palafrugell». de-girona/ bre-lluita-social-i-pugna-politica-a-les-comarques- nadal.cat/el-gran-daltabaix-despres-del-sis-doctu- a lescomarques deGirona». https://www.joaquim - prés delsisd’octubre. Lluitasocialipugnapolítica 43, p. 1305. mercio Corcho-taponero. Año IV. Julio de 1936. Nº lafrugell. BoletíndelFomento delaIndustria yCo- de laAgencia delBanco Exterior deEspañaenPa- maig-juny 2000, p. 175. me, ladesfeta ilarecuperació», Revista deGirona, 198. Empordà». «Expedients deResponsabilitats Polítiques alBaix Revista deGirona, 1987, núm.123,p. 66-70. «Els bombardeigs aBlanesdurant laGuerra Civil». 183-200. Guerra Empordà, 1987, Civil».Estudis delBaix p. «Els bombardeigs marítimsaPalamós durant la juliol-agost de1997, p. 64-67. dral deGirona ilaGuerra Civil». pordà, 2013, p. 359-379. mir Bruguera de Palafrugell». una font per a la història de la llengua: el cas de Ra- rona: Ajuntament,2006. na República i Guerra Civil a Girona (1931-1939). Gi- tudi de la Segona República i la Guerra Civil», Montserrat. «Fons documentalsgironins peral’es- vista deGirona, maig-juny 2007, p. 24-30. febrer de1936 alacircumscripció deGirona». Re- Estudis del Baix Empordà, 2005, p.Estudis 179- del Baix Revista Empordà, desembre del Baix Estudis del Baix Em- Estudis del Baix Revista de Girona, Sego- SOLER IBECERRO, Raimon.«Les eleccions munici- SAURÍ, Maria Concepció. «Martí Jordi Frigola», na d’història, núm.8,2015, p. 47-75. pals de1934 aCatalunya», SegleXX,Revista catala- Palafrugell, del8al22d’octubre de1999, p. 17. Nou 217 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 218 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL C. DIARISOFICIALS Diari OficialdelaGeneralitat deCatalunya (1938) Butlletí Oficialdelaprovíncia deGirona (1926-1947) (1934-1938) Butlletí OficialdelaGeneralitat deCatalunya Boletín OficialdelEstado (1939) Boletín Oficialdelaprovíncia de Zamora (1932) Boletín Oficialdelaprovíncia deSoria(1932) Boletín Oficialdelaprovíncia deSantander(1932) Olot Manresa Figueres Escala, L’ Girona Càceres Barcelona D. PREMSA Acció Ciutadana(1930-1932) Dia, El(1937) Veu del’Empordà, La (1932). Empordà Federal (1937) Costa Brava (1920) Diari(1979-1981)Punt Gerona CNT(1937) Front (1937) Diari deGirona (1933-1936) Combat (1936) Autonomista, El/Autonomista, L’ (1931-1938) Acció Ciutadana(1932-1934) Nuevo Día(1927) Veu deCatalunya, La (1925 i1934) Vanguardia, La (1936-1938) Última Hora (1935-1938) LaRambla, (1935) Publicitat, La (1933-1938) Opinió, L’ (1928-1934) Mirador (1935) Mi Revista (1937) Humanitat, La (1931-1939) FullBarcelona (1936-1938) OficialdelDillunsde Día Gráfico, El(1936) Butlletí d’Esquerra (1937) Sant FeliudeGuíxols Puigcerdà París Palamós Palafrugell Programa, El(1915-1933) Onada, L’ (1932-1933) Costa Brava, La (1933) Pirineo (1937) Poble Català, El(1940) Marinada (1921) Campanar (1988) Baix-Empordà (1925-1936) Ara (1931-1937) 219 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 220

MARTÍ JORDI I FRIGOLA Bertran iOleart,Miquel Bertran iMigoia,Josep Benito, JosepL.De Bellí iCastiel, Epifani Batet iMestres, Domènec 206 Barrera iMaresma, Martí Bargalló iSerra, Maria Dolors99, 206 Bancells iXiberta, Joan Ballesteros Bengoechea,JoséManuel134 Ballesta iMolinas, Joan Ballell 24 Badia-Homs, Joan Badia iCapell,Miquel Azaña Díaz,Manuel Ayats iSurribas,Josep Avellí iPrats, Pere Arnau iCortina, Francesc Arlà 24 Araquistáin Quevedo, Luis Aragay iDaví, Amadeu Amigó iRojals, Màrius Ametlla iColl, Claudi Amatller iSureda, Esteve Amadeu deSavoia Álvarez, Enric Àlvarez, Artur Álvarez-Buylla Lozana, Plácido105 Álvarez delVayo yOlloqui,Julio129 Álvarez Busquet,Juan Alsius, Miquel Alfons XIII Alcalá-Zamora yTorres, Niceto 51,95, 99 Alavedra iSegurañas, Joan Alarcón, Gabriel Aiguader iMiró, Jaume Aiguader iMiró, Artemi Abadal iCalderó, Raimond’ Índex onomàstic 12 27 57 67 91 101, 104,105,119, 57, 63 67, 68 138, 141 67, 82 61, 67, 99 57, 59 135 63, 65,67 129 67, 82 67 59 103 47 117 93 130 91 43 66, 82 135 67, 68,82,206 67, 117, 127, 206 65 Casademunt iArimany, Xavier 63, 122 Carrasco iFormiguera, Manuel45,47 Capella iCruañas,Ildefons Cañardo iLacasta, Marià Canyet, Jaume Canudas iBusquets,Josep Canturri iRamonet,Enric Cantó, Josep Canes iGarcia, JosepMaria Canals, LluísPau Camps iArboix,Joaquimde53, 91 Campos, Pilar Campà iViarnès, Francesc 101 Josep Gorgoll, i Camós Cama, Jordi Caimó iBascós, Pere 137 Cabruja iAuguet, Agustí Cabanes 24 Bussot, Francesc Busquets, Joaquim Brunet, Francesc Bruguera, Ramir Bou, Gaietà Bosch, Josep Bosch iCuenca,Pere Borrassà, Lluís Borràs, Juli Borràs iMesseguer, Josep Bonany 21 Bofill iMates, Jaume Bofill 130 Boera 130 Blasi iMeranges, Pere Bisbe 24 Bilbeny iBosch,Joaquim 135 26 61, 63 63 93, 94,206 29 141 93 19 122 16, 70, 73, 96,97, 15 57 117, 119, 126,128, 25, 87, 89, 101, 36 93 93, 102 31, 36,111 36 130 19 112 26 67, 68 41 57, 63, 112 57 221 MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 222

MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL Dunjó 96 Dot iArxer, Antoni Domingo iSanjuan,Marcel·lí Deulofeu iQuintana,Ramir Deulofeu 141 91 Dencàs iPuigdollers,Josep Dardalló iAltés, Joaquim Dalmau iPla,Laureà Cuscó, Pere Cuixart iRosselló, Emili Cufí, Julià Cruz 35 Costa iGirbal,Josep Coromines iMuntanya, Pere 67 Corominas, Joaquima Corominas iRabassa, Pau Coris, Joan Cordón, Luís Companys iJover, Lluís Comorera iSoler, Joan 109 Colom iFont, Juli Colom iFont, Albi Coll, Salvador Coll, Miquel Coll, Josep Coll, Emili 122 Cerezo iHernàez, Pere Cateura iVeí, Andreu Català iBardie, Domènec Castelló 24 Cassanyes, Tomàs Caselles iVerdaguer, Genís 99 Casanovas iMaristany, Joan63, 67, 68,79, Casanelles iIbars,Joan 79, 122, 206 63, 65,68, 51, 61 102, 116 91, 96,101, 70, 73, 75, 77, 44, 49, 69, 67, 68,81,82, 67 63, 117 93, 99 95, 101 70, 73, 93, 93 44, 49 36 49 93 93 126, 129 101, 111,113, 89, 91,99, 73, 82,86,87, 47, 65,67, 71, 101 97, 99, 101, 94, 95, 96, 75, 88,93, 73, 70, 49, 37, 42,44, 12, 16,18,36, 36 93 93 93 93 57, 63, 105, 111 111, 112 99, 103, 109, 36 111 105 Gaya iPicon, Josep Gassol iRovira, Ventura García 35 iRos,Ganiguer Josep TomàsGallart, iMató,Gallart Gonçal iGirbal,TomàsGallart iMartínez,Galés Manuel Fuentes, Josepa Frigola, Josep Frigola iMestre, Carme Frigola iFeliu, Teresa Frigola iBofill,Maria Franco Bahamonde, Francisco 11,107 Fort iGibert,Joaquim Forgas iCostal, Moisès Forgas, Martí Forcada iSalvador, Eric Fontfreda, Dolors Fontbernat iVerdaguer, Josep53, 99, 206 101 Font iSalip, Joan Jaume Bussot, i Fina Ferrer, Tomàs Ferrer, Loreto Ferrer, Llorenç Ferrer iMascort, Josep Ferrer, Enric Ferrer, Engràcia Ferrer iGironès, Francesc Ferrer iBataller, Vicenç Ferran, Àngel Ferran 93 Feliu iPagès, Joaquim Felip, Baldomer Fayet iGras, Elpidi Farràs, Domènec 105 Fàbrega iPou, Josep Fabra iPoch, Pompeu Esteve, Miquel Esteve, Joaquim Esteve iGuau,Martí Esteve iCateura, Joan Estelrich iArtigues,Joan Estanyol iPlanes,Pere Esparragó 24 Escalé, Josep 58 82, 101 56, 61, 67, 68, 35, 36,37, 91 25, 29, 31,33, 130 44, 49 103 67 54 36 54 21 21, 129, 133 126 93, 99 93 19 35 73, 75, 93, 95, 44, 49, 70, 95, 101 73, 75, 77, 91, 31, 44,49, 70, 138, 141 54 93 29 121 141 19, 137, 139 21 29 130 93 93, 135 36 57, 63, 102, 31, 145 91 31, 36 105 111 57 70, 73 99 Lerroux García, Alejandro Lenin 129 117 Layret iFoix, Eduard Laviña, Martí Largo Caballero, Francisco Junqueras iVies, Oriol Juanola iBoera, Albert Jordi, Cristòfol Jordi iVidal, Pancràs Jordi iTrilla, MariaRosa Jordi iNoguer, Martí Jordi iMiquel,Joan Jordi iFrigola,Rosa Jordi iFrigola,Maria Jordi iFrigola,Joan Jordi iCols, Martí Jordi dePortal, JosepMateu de 21 Jofre, Josep Isgleas iPiarnau,Francesc Isern, Leandre Isern, Ernest 129 Irla iBosch,Josep Iranzo, Jordi Hitler, Adolf Guitart, Joan Guinart iCastellà, Miquel Guilló, Josep Gubert, Lluís Gubert, Hermini Guasch, Jaume Granier-Barrera, Emili Granés iNoguer, Joan Gou, Marina González Oliveros, Wenceslao 134 Gómez 35 Goicoechea iMayayo, Justa Goded llopis,Manuel Girbau iMiquel,Josep Girbal iJofra, Tomàs Ginesta, Joan Gil-Robles yQuiñones,JoséMaría 103 Genover iVidal, Moisès Genover iMató, Francesc Genís, Eusebi 69, 91 106, 107, 115, 36 69 5, 13 139, 141 21 15 129, 141, 212 15, 17, 23,93, 21, 59 21 21 21 21, 23 21 102 117 93 93 79, 81,122, 62, 63, 66, 51, 53, 59, 61, 19 73 29 206 29, 41 93 93 141 99 29 55 77 107 93, 135 78, 80, 93 49, 55,66, 102, 122 69, 83,87 85, 93, 97, 29, 61, 70, 73, 103 91 Nicolau 24 Negrín López, Juan Nadal iFarreras, Joaquim Muriscot iCristina, Domènec111 Mundet iParadeda, Miquel Mulet iPlanella,Frederic Mucio, Miquel Moret, Pere Moret iAngrada, Francesc Morera iRibas,Samuel Moreno, Llorenç Moreno, Leandre Morató, Màrius Morató, Lluïsa Morató, Joan Morató iVigorós, Ernest Mola Vidal, Emilio Moix iRegàs, Josep Miravitlles iNavarra, Jaume Mirandes, Enric Miquel iBofill, Eduard Miquel iAvellí, Joan Miquel 24 Mias iCodina, Pere Mestres iAlbet,Pere Menut 130 36 Medir iJofra, Lluís Medir iHuerta,Lluís Mató iBellver Massot iCosta, Joan Massoni iEsparragó, Manuel103 Mascort iRibot,Josep Mas, JoanLluís Mas 24 Martí iTorrent, Pere Martí iClarà, Josep Marcó 67 Manich iOliva, JosepMaria Mairal, Josep Llussà,i Macià Francesc Mach iBuch,MariaÀngels López 35 Lluhí iVallescà, Joan Llorens iAbelló, Joaquim Llenas, Josep Muñoz Lizcano, Julián 127 13 44, 49 67 26 36 93, 135 67 95 95 36 35, 36 95 57, 139, 141 107 12 65 109 103 39, 83 68 67, 101 29, 31,33,34, 141 91 93, 103 126, 129 105, 122,125, 93, 95 103 93, 139, 141 29, 70, 73, 91, 135 36, 141 68, 71 65, 66,67, 55, 56,61, 62, 50, 51,52, 53, 41, 47, 48,49, 19 101 71, 67 102 127 Ramon, Josepa Ramon, Adalmira Rahola iEscofet, Gaietà Rahola iLlorens, Carles Radresa, Domènec Quintana deLeon, Albertde45,53, 55,57 Pujol 12 Pujades iRoger, Joan Puignau, Lluís Puig, Emili Puig Pujades,Josep Puig iOllé, Jordi Puig d’Asprer, Josep Prunés iSató, Lluís Primo deRivera yOrbaneja,Miguel23,63 Presas, Ricard Prats, Margarida Prat, Llorenç Portela Valladares, Manuel Pons I Poch iFina,Damià Plaja iJubert,Xavier Pla iBonet,Lluís Pla iCasadevall, Josep Pinós, Joan 36 Pinedo iPérez, Carles Piferrer iPuig,Josep Piera iPagès, Simó Pibernat iViader, Emili Pi iSunyer, Carles 135 Pey iSardà, Pere Pei, Josep Pareras, Xavier Pareras, Pere Pannon, Lluís Palau, Pau Palafox yMelci,Joséde Pagès, Joan Pagès, Albert Padrosa, Francesc Padrós, Enric Ortiz 35 Olvan 121 Oliveres iSerra, Pere Olivé, Dolors Oliva iAyats, Amadeu Nogueras iSeda,Consol Niell, Lluís Nicolau d’Olwer, Lluís 128 128, 129 99 43, 57, 129 93 93, 103 93 93 85, 91,102 57, 63, 67, 81, 19 47, 57 79, 105 93 21 93 99 24 135 103 67 29, 145 93 29, 31,33,35, 11 67 99 61, 67, 113,121 93, 103, 109, 102 19 93 93 93 67 36 138 93 29, 36,141 103 141 102, 117, 119 12, 93, 101, 77 93 41, 51,59 Teixidor, Miquel Tauler iPalomeras, Joan Tarradellas iJoan, Josep Sureda, Jaume Soler iBru,JoanBaptista Soler, Eudald Soldevila iZubiburu, Carles Solàs, Jesús Simon, Miquel Serra, Joaquim Selves iCarner, Joan Saurí iRos, Conxa Sauret iGarcia, Joan Sasiaín Brau, Fernando Santaló iParvorell, Miquel Sans iSicart,Joan Sanjurjo Sacanell,José Sanjaume 61 Samper iIbàñez, Ricard Saliquet Zumeta,Andrés Sagrera iCorominas, Josep Sabater, Josep Sabater iBurcet, Bonaventura 29 Ruiz iVilanova, Josep 206 Rovira iVirgili, Antoni Rovira iVergés, Marta Rouret iCallol,Martí Roques iSimon,Guillem Rodríguez iJoanola,Joan Ríos Urruti,Fernando delos51 Miquel Vigues, i Riera Riell, Lluís Albert Ponç, i Ribot Renom iSoler, Fidela Reig iGay, Josep 95 67, 68 115 71, 93 206 102 145 93 138, 141 102 82 19 67, 125 85 117, 122 80, 99, 105, 66, 67, 79, 47, 53, 57, 61, 127, 128 83 87 134 138, 141 97, 98,103, 75, 76, 77, 79, 70, 72, 73, 74, 63, 66,69, 59, 60, 61, 62, 55, 56,58, 49, 51,53, 54, 44, 45,48, 28, 29, 31,41, 13, 17, 23,25, 93 70, 93, 101 5, 41, 73, 145 5 67 93, 103 102, 110, 111 97, 100, 101, 75, 77, 78, 95, 54, 70, 73, 23, 44,49, 70, 73, 93, 101 93 70, 73, 93, 101 77 135 223

MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL 224

MARTÍ JORDI I FRIGOLA ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL Yarza iPlanas,Nativitat AntoniXirauPalau, i Xicoira 24 Xargay iOliva, Xavier Vives, Víctor Viusa Camps,Josep Vila iXifra, Pere Vidal iMateu, Romuald Vidal, Guillem Vergés iVergés, Fermí Vergés iBussot, Arseni Ventura, Eliseu Ventosa iRoig, Joan Valldeoriola iAndreu, Pere Turró, Joaquim Trilla, Susanna Trilla, Lluís Torres iJonama,Josep Torres iBarberà, Humbert Tormo, Àngel Téllez Bravo, Paqui 77 63, 122 65,71, 31 91 127 102, 117 33, 35, 36 36 127, 129, 139 55, 78, 122, 29, 36,41, 53, 56, 70, 73, 75 36, 44,49, 93, 95 63, 93, 94 67 141 23, 129 36 105 206 93 19 una brillantvidadecompromís cívicipolíticperlajustícia socialilallibertat nacional. Malauradament, elgenerde1939, enelsdarrers diesdelconflicte, unobúsposàfia fou cridadaafilesis’incorporà al’Exèrcit republicà com a comissari polític. de laGeneralitat aGirona, càrrec quedesenvolupà finsquelaseva lleva El 1936, ambl’esclat delaGuerra Civilfou nomenat comissari delegat en unaèpocaconvulsa queelportarà al’exili pelsFets d’Octubre d’aquell any. Executiu Central iel1934, ambtrenta anys, éselegitalcaldede Palafrugell, Militant d’Esquerra Republicana, apartirde1933 esdevé membre delComitè a lesfilesdel’oposició alaDictadura dePrimoRivera... amb vint-i-tres impulsava unarevista deteatre, ambvint-i-sisformava col·laborava alapremsa local,ambdinouera directiu d’unclubesportiu, una personaambgran inquietud iactivitat cívicaicultural. Ambsetze anys ja Martí JordiiFrigola(Palafrugell, 1904-Front deManresa, 1939) fou desdebenjove Olga Palahí iJordi (Palafrugell, 1986) Llicenciada en Economia perlaUniversitatAutònoma deBarcelona, amb unMàster OficialenEconomiaperlaUniversitat deBarcelona, i ambelMàster deProfessoratSecundària enl’especialitatd’Economia per laUniversidad Internacional deLa Rioja.

MARTÍ JORDI I FRIGOLA. ALCALDE REPUBLICÀ DE PALAFRUGELL