Experiences in Mallorca Withinintroduction Our Walls
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Tourist Accommodation Diffusion in the Balearics, 1936-2010
Island Studies Journal , Vol. 9, No. 2, 2014, pp. 239-258 Tourism capitalism and island urbanization: tourist accommodation diffusion in the Balearics, 1936-2010. Antoni Pons Universitat de les Illes Balears, Spain [email protected] Onofre Rullán Salamanca Universitat de les Illes Balears, Spain [email protected] & Ivan Murray Universitat de les Illes Balears, Spain [email protected] ABSTRACT: The Balearic Islands are one of the main tourism regions in Europe, and tourism has been the structural capitalist activity of urban growth there since the 1950s. Mapping tourist accommodation in the Balearics might help spatially explain the important socio-spatial transformation of a small archipelago in the Western Mediterranean. This paper analyses the diffusion of tourist accommodations as the main vehicle for urbanization since the 1950s. The tourism production of space has gone in parallel to economic cycles with particular urban expressions related to the different regimes of accumulation. Over time, as access to sea, air, and road transport, availability of investment capital, and institutional support has changed, so too have the directions of urban tourism development in the islands. Keywords : Balearic Islands, diffusion, economic cycles, Spain, tourism, tourist accommodation maps, urbanization © 2014 - Institute of Island Studies, University of Prince Edward Island, Canada. Introduction Urbanization occurs differently on different kinds of islands. Islands specializing in tourism services may feature distinctive urbanization patterns due to the dynamics of this particular industry, which involves a coincidence between spaces of production and consumption. The spatial factors affecting islands play a variety of roles here, both increasing the amount of coastline (which has proven so attractive to mass tourism) and conditioning the means of transport and access to tourism sites. -
Surrounded by Unspoilt Mallorcan Countryside, Business Becomes Pleasure BUSINESS
BUSINESS Surrounded by unspoilt Mallorcan countryside, business becomes pleasure BUSINESS MALLORCA Mallorca’s central location in the Mediterranean means the island is blessed with a pleasant climate with more than 2,700 hours of sunshine a year. While temperatures average around 26°C between May and September, they rarely drop beneath 13°C in early spring. Castell Son Claret is situated in the foothills of the UNESCO World Heritage listed Serra de Tramuntana. Throughout the season, the unspoilt nature of the estate and the expansive gardens form an integral part of the unique Castell experience. Cap De Catalunya Cap De Formentor Cala Sant Vicenç Formentor Port de Pollença Sa Calobra Cap De Menorca Alcúdia Mal Pas Tuent Monestir de Lluc Platja de Muro Cap De Ferrutx 3 Fornalutx • • • •• • • • Cala Estreta Caimari Moscari Can Picafort Biniaraix Sa Pobla Cala Mitjana Sa Foradada Sóller Selva Colònia de Cala Mesquida Deià Búger Son Serra Sant Pere Mancor de la Vall Muro de Marina Cala Agulla Port de Valldemossa Orient Biniamar Inca Cala Ratjada Punta de Capdepera Valldemossa Lloseta Port des Canonge Alaró Capdepera Cala Gat Santa Margalida Artà Bunyola Binissalem Son Moll Cala des Carregador Banyalbufar Llubí Esporles Consell Coves d’Artà Cala d’Estellencs Santa Maria Costitx Maria S’Esgleieta Palmanyola de la Salut Ariany Canyamel Estellencs del Camí Sencelles Biniali Sineu CASTELL SON CLARET 2 Ses Alqueries Son Servera Puigpunyent Santa Petra Galilea Portol Ruberts Lloret de Eugènia Vista Alegre Sant Llorenç Cala Bona Sa Dragonera des -
Directions to the Body Camp Mallorca
DIRECTIONS TO THE BODY CAMP MALLORCA IMPORTANT: OUR HOTEL IS LOCATED OUTSIDE THE TOWN OF SENCELLES CTRA PALMA - SINEU (MA-3011), KM 22,5, CAMI NA MIQUELA, 07140 SENCELLES, MALLORCA FOR TAXI DRIVER: CTRA VIEJA DE SINEU (PALMA-SINEU, MA-3011), KM 22,5, CAMI NA MIQUELA The fastest route to The Body Camp Mallorca is via Ma-3011. By car or taxi, the journey will take approximately 26 minutes. The distance is 27.1 km from Palma de Mallorca Airport (PMI.) From Palma Airport (PMI) head east on Carreterra de l’Aeroport towards Disseminat Aeropuerto son Sant Jo. Keep right at the fork and follow the signs for Palma then merge into Ma-19. Take Exit 6 for Ma-30 towards Inca. The sign appears more quickly than you think. The turnoff is a clump of trees with a large Aldi sign. At the first small roundabout, take the third exit onto Ma-30. At the second small roundabout take the second exit and stay on Ma-30. Stay on Ma-30 until you see a sign for the slip road saying Sineu and Son Ferriol. Follow the slip road to the big roundabout and bear right on the first exit onto Ma-3011. Stay on the Ma-3011 for about 20 km until you see the signpost for Son Xotano and The Body Camp to the right, KM 22,5 off the road MA-3011. FOR THE GOOGLE MAP APP IT IS THE BODY CAMP MALLORCA, NOT THE BODY CAMP SENCELLES. Phone your welcome team if you need assistance Vicky +44 7522 354184 (WHATSAPP ONLY) OR Attila +34 635 163100 CÓMO LLEGAR A THE BODY CAMP MALLORCA CTRA PALMA - SINEU (MA-3011), KM 22,5, CAMI NA MIQUELA, 07140 SENCELLES La ruta más rápida hacia The Body Camp Mallorca es por la Ma -3011 En coche o taxi, el trayecto dura aproximadamente 26 minutos. -
Estudio Espeleológico De Un Sector Comprendido Entre Bini Petit Y El Puig De Moncaire : Escorca-Fornalutx, Mallorca
ENDINS, no 24. 2001. Palma de Mallorca ESTUDIO ESPELEOLÓGICO DE UN SECTOR COMPRENDIDO ENTRE BlNl PETlT Y EL PUlG DE MONCAIRE (Escorca-Fornalutx, Mallorca) per Antoni MERINO ' Resum En aquest treball es presenten els resultats d'una serie de campanyes espeleologi- ques duites a terme en aquest sector de la serra de Tramuntana. Els resultats han estat gairebé pobres, ja que s'han localitzat i topografiat un total de 10 cavitats de petites dimen- sions. També s'ha efectuat un estudi geomorfologic que ha proporcionat importants dades de les dolines de la zona. Resumen En el presente trabajo se dan a conocer los resultados de una serie de campañas espeleológicas llevadas a cabo en este sector de la Serra de Tramuntana. Los resultados no han sido muy buenos, ya que las cavidades encontradas son de pequeñas dimensio- nes. Se han topografiado un total de 10 cavidades. También se ha hecho un estudio geomorfológico, arrojando importantes datos sobre las dolinas que hay en la zona. Abstract In this paper the results of a series of caving campaigns carried out between Bini Petit and the Puig de Moncaire on the Serra de Tramuntana are presented. The results have not been particularly profitable, as many of the caves found were of a small size. A total of ten cave surveys were completed. A geomorphological study was also made, which has yielded important data on the dolines there are in this area. Introducción En este artículo se presenta el resultado de varias sos humanos para poder formar un grupo con capaci- campañas espeleológicas llevadas a cabo en el sector dad suficiente para batir zonas de manera segura qui- comprendido entre Bini Petit y el Puig de Moncaire (tér- zás hayan motivado esta falta de resultados. -
La Falange a Mallorca Entre La Repblica I El Primer
LA FALANGE A MALLORCA ENTRE LA REPÚBLICA I EL PRIMER FRANQUISME: ESPECTRE SOCIOPOLÍTIC. (I) Ramon Morote Pons. 1 NOTA PRÈVIA. - Aquesta tesi ha comptat amb el recolzament d´una Beca per a Joves Investigadors concedida per el Consell Insular de Mallorca el març de 1998. - A més, aquesta tesi forma part del projecte de recerca sobre el moviment associatiu a les Illes Balears a l´Edat Contemporània DGICIT- PB970138. AGRAÏMENTS. - Els meus agraïments al doctor Miquel Durán Pastor (Catedràtic d´Història Contemporània) i al doctor Sebastià Serra Busquets (Professor titular d´Història Contemporània) per la direcció d´aquesta tesi, als companys del “Grup d´Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani”, als arxivers i responsables dels diversos arxius i a Mateu Ramon Lidón per proporcionar-me documentació sobre la Falange de Calvià. 2 ÍNDEX. Pàgina. - INTRODUCCIÓ...................................................................................................20 - FONTS...................................................................................................................32 - RELACIÓ DE FONTS CONSULTADES.........................................................33 - DESCRIPCIÓ I CRÍTICA DE LES FONTS REFERENTS A AFILIATS.....52 - FONTS PERSONALS O INDIVIDUALS........................................................53 - Fitxes de militants...........................................................................................53 - Expedients personals de la Secció Femenina...................................................57 -
Mallorca GR221 | Verslagen | Hiking-Info.Net
Wie bent u? Aanmelden | Registreren NIEUWS KNOWHOW VERSLAGEN FORUM Verslagen > Mallorca GR221 Mallorca GR221 LOKATIE The Drystone Route Om de zomer af te sluiten trokken we midden september naar Mallorca om er de GR221 te gaan wandelen. De GR221 bestaat nog niet zo lang en wordt nu volop “gepromoot”. De route omvat in principe 8 trajecten: 1. Port d’Andrtax – La Trapa 2. La Trapa – Estellencs 3. Estellencs – Esporles Kaartgegevens ©2011 - 4. Esporles – Deia 5. Deia – Port de Soller Beschrijving 6. Port de Soller – Tossals Verds Mallorca 7. Tossals Verds – Lluc GR221 - The Drystone Route 8. Lluc – Pollença Geschatte totale afstand Hoewel het perfect mogelijk is de hele route te doen zijn er enkel voorzieningen gebouwd specifiek 150 km voor wandelaars en trekkers vanaf Deia. Kaarten Het deel van de GR voor Deia (deel 1-4) is niet bewegwijzerd en er zijn ook geen refuges voorzien Gids: Walking The Drystone Route aan de begin en eindpunten van elke etappe. GPS coordinaten vertrekpunt Voor het deel na Deia (deel 5-8) is de route perfect bewegwijzerd en zijn alle faciliteiten voor een 39.5793887 (lat), 2.4690534 (lng) vlotte doortocht voorzien (oversteekplaatsen, rustplaatsen, refuges, …). Spijtig genoeg is de route ook helemaal niet voorzien op kamperen. De enige kampeerplaats die STEEKKAART “legaal” is, is de camping aan het klooster van Lluc. Deelnemers Jasper Billemont en Greet De Stecker Als je dus met de tent wil gaan zal je “illegaal” moeten gaan wildkamperen. Wij hebben dit Reisdatum verschillende malen gedaan en helemaal geen problemen ondervonden. van 06 september tot 14 september 2010 Ons verhaal zowat: Type van de activiteit Wandelen Moeilijkheidsgraad Verslag van jaspr, 14 januari 2011. -
El Municipio De Calvià Se Encuentra En La Parte Oeste De Mallorca
El municipio de Calvià se encuentra en la parte oeste de Mallorca, formando con el municipio de Andratx la península occidental que hemos venido denominando históricamente el Pariatge. Es una zona vecina a Palma, pero que hasta la llegada del turismo de masas se configuró como una zona marginal dentro del conjunto de la isla, hasta tal punto que ni Jovellanos la cita en su descripción de Mallorca (Jovellanos, 1843), ni la mayor parte de los viajeros del siglo XIX que escribieron sus libros de viaje tienen a bien mencionarla. Tierra marginal conformada por dos pequeños núcleos rurales: Calvià y Es Capdellà, se transformará, con la llegada del turismo, en el segundo municipio balear por población y en un fuerte motor económico, poblacional y turístico, dentro del conjunto de la isla. Las estribaciones occidentales de la Serra de Tramuntana vienen a morir en este municipio dentro del mar, configurando al mismo tiempo la parte norte de la Bahía de Palma y conformando una de las costas más recortadas y largas de todos los municipios de Mallorca con sus 39 km de longitud. En total es un municipio de 145.52 km2 de extensión, clasificándose, por tanto, entre los grandes municipios de Mallorca. Gran parte del municipio limita con el mar, siendo sus límites terrestres los municipios de Palma, Puigpunyent, Estellencs y Andratx. Desde el año 2009 su población de derecho supera los 50.000 habitantes, que se reparten entre sus 28 núcleos de población. Por formar parte de las últimas estribaciones de la Serra de Tramuntana hacia el mar por Occidente, podemos distribuir su orografía en dos terminaciones paralelas, que dejan un valle en su parte central. -
Contribuciones a La Paleontologia De Mallorca
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 25 (1981): 7-20 Palma de Mallorca. CONTRIBUCIONES A LA PALEONTOLOGIA DE MALLORCA JUAN BAUZÁ RULLÁNl RESUMEN. Se da cuenta del hallazgo de las especies ictiológicas Diplodus vulgaris y Corvina nigra en el Cuaternario de Manacór y Arta; del équinido Paracentrotus lividus en el Plioceno inferior de Sa Pobla; del ofiuroideo AspidlcO ludeni en el Triasico de Esporles; de nuevos yacimientos con Ceratites en Esporles y Sóller, ambos de edad Langobardiense; y la datación geológica de los lignitos de la zona de Puigpunyent. RÉSUMÉ. 11 se rend compte qu'il a trouvé les especes ichtyologiques Diplodus vulgaris et Corvina nigra dans le Quaternaire de Manacor et Arta; du echinide Paracentrotus lividus au Pliocene inferieur de Sa Pobla; du ophiuridé Aspidico ludeni dans le Trias de Esporles; des noveaux gisements avec Ceratitesa Esporles- et a Sóller, les deux Langobardien et de l'epoque geologique des lignites de la zOIle de Plligpunyent. RESUM. Presentam la troballa de les especies ictiológiques Diplodusvulgaris i Corvina nigra al Quaternari de Manacor i Arta, de l'equínid Para'centrotus lividus al Plioce inferior de Sa Pobla, de l'ofiuroideu Aspidico ludeni al Triasic d'Esporles, de nous jaciments amb Caratites a Esporles i Sóller -tots dos d'edat Langobardiana- i la datació geológica deIs lig nits de la zona de Puigpunyent. HALLAZGO DEL DIPLODUS VULGARIS (GEOFF.) EN EL CUATER NARIO DE MALLORCA Las citas de restos de peces en el Cuaternario mallorquin, son extremada mente raras, cosa que contrasta con la abundancia de las citas de molus- 1 Ramón Berenguer 111, nO 8 Palma. -
Cales De Capdepera Cala Rajada • Font De Sa Cala
FFloralora CALES DE CAPDEPERA CALA RAJADA • FONT DE SA CALA • CALA MESQUIDA • CANYAMEL La flora del Llevant Mallorquí i plantes cultivades La flora del Levante Mallorquín y plantas cultivadas • Editat per: • Editado por: PATRONAT MUNICIPAL PATRONAT MUNICIPAL INDEX INDICE “CALES DE CAPDEPERA” “CALES DE CAPDEPERA” • Producció: LEVON, Cala • Producción: LEVON, Cala • Introducció 2 • Introducción 2 Rajada, tel: 56 40 83 Rajada, tel: 56 40 83 • Les dunes 3 • Las dunas 3 • Textos: Cati Artigues i • Textos: Cati Artigues y • Les zones humides 6 • Las zonas humedas 6 Toni Muñoz Toni Muñoz • La costa rocosa 9 • La costa rocosa 9 • Traduccions: Francesc • Traducciones: Francesc • Cims i penyals 12 • Cimas y acantilados 12 Vives Garau, Linda Hesse i Vives Garau, Linda Hesse y • Alzinars 16 • Los encinares 16 Lingua Plus Lingua Plus • Garrigues 19 • La maquia 19 • Fotografia: Cati Artigues , • Fotografía: Cati Artigues, • Camps i camins 26 • Campos y caminos 26 Toni Muñoz i Linda Hesse Toni Muñoz y Linda Hesse • Alguns consells finals 31 • Algunos consejos finales 31 • Maquetación i fotomecànica: • Maquetación y fotomecánica: • Calendari de floració 32 • Calendario de floración 32 LEVON LEVON • Plantes cultivades 34 • Plantas cultivadas 34 • Fotolits: FCS S.L. • Impresión: Jorvich s.l. • Fassers 34 • Palmeras 34 • Impressió: Jorvich s.l. • Fotolitos: FCS S.L. • Arbres 35 • Árboles 35 • Col·laboren: Ajuntament de • Colaboran: Ayuntamiento de • Arbusts 38 • Arbustos 38 Capdepera, G.O.B., Ibatur i Capdepera, G.O.B., Ibatur y • Plantes aquàtiques • Plantas acuáticas y Patronat de Turisme “Cales Patronato de Turisme “Cales i bulbs 41 bulbos 41 de Capdepera”. de Capdepera”. • Cactàcees 42 • Cactáceas 42 • Calendari de floració • Calendario de floración de plantes cultivades 44 de plantas cultivadas 44 1 INTRODUCCIÓ INTRODUCCIóN La variada geografia de les La variada geografía de las Balears possibilita el desenvo- Baleares posibilita el desarrollo lupament d’un nombre impor- de un número importante de tant de comunitats biològiques. -
11. Calvià En La Época Contemporánea A
11. CALVIÀ EN LA ÉPOCA CONTEMPORÁNEA A. Vives Reus (Universitat de les Illes Balears)87 y Departamento de Patrimonio Histórico del Ayuntamiento de Calvià 11.1. INTRODUCCIÓN Al igual que en el resto del Estado Español, la historia contemporánea del municipio de Calvià ha sido compleja, variada y llena de matices. Los marcos socioeconómicos y políticos de Mallorca y del conjunto del Estado han condicionado el devenir de este pueblo, pero a su vez, la propia idiosincrasia del municipio de Calvià, su base económica y su estructura social y política, ha otorgado a su evolución histórica un marco especialmente particular. Sin dejar de lado la evolución política del municipio, muy en consonancia con su marco geográfico de referencia, la historia contemporánea de Calvià puede dividirse en dos grandes momentos con tendencias socioeconómicas y territoriales marcadamente divergentes. Una primera fase, que podría llegar hasta mediados del siglo XX, estaría marcada por una estructura económica de tipo agrario y un estancamiento en el crecimiento de la población, con la aparición de fenómenos emigratorios importantes. La segunda fase, de gran vitalidad económica y con un gran impacto en la sociedad y en el territorio del municipio, se desarrollaría a partir de la década de los años 60 del siglo XX, y se caracterizaría por la aparición y el desarrollo del turismo de masas. Como veremos a lo largo de diferentes apartados, ello provocará, no sólo profundos cambios en la base económica del municipio, sino que también dará lugar a trasformaciones estructurales en la configuración de la población de Calvià, con la aparición de diferentes fenómenos de inmigración, y la construcción de una estructura territorial y una red urbana radicalmente distintas a las que, históricamente, habían marcado el devenir de este municipio. -
Baited Remote Underwater Video (BRUV) for Monitoring Pelagic and Nocturnal Marine Species
Journal of Marine Science and Engineering Technical Note A Time-Extended (24 h) Baited Remote Underwater Video (BRUV) for Monitoring Pelagic and Nocturnal Marine Species Agusti Torres 1, Ana-Maria Abril 1,2 and Eric E. G. Clua 1,3,4,* 1 Shark-Med Association, Calle Joan Bonet, 25, Planta Baja, 07004 Palma de Mallorca, Illes Balears, Spain; [email protected] (A.T.); [email protected] (A.-M.A.) 2 Department de Biologia. Cra. de Valldemossa, Universitat de les Illes Balears, km 7.5., 07004 Palma de Mallorca, Illes Balears, Spain 3 PSL (Paris Science et Lettres) Université Paris: EPHE-UPVD-CNRS, USR 3278 CRIOBE BP 1013, 98729 Papetoai, Moorea, French Polynesia 4 Laboratoire d’Excellence ‘CORAIL’, 58 avenue Paul Alduy, F-66360 Perpignan, France * Correspondence: [email protected] Received: 17 February 2020; Accepted: 14 March 2020; Published: 18 March 2020 Abstract: Baited remote underwater video systems (BRUVs) are efficient devices for remotely characterising the assemblage and relative density of fishes and other marine organisms. However, technological constraints (e.g., battery life and limited storage memory) typically limit deployment times to <2 h making it very difficult to capture the presence of marine species, including rare and elusive ones. We developed an extended duration (24 h) BRUV to enable fisheries-independent surveying of a pelagic shark population in the western Mediterranean. Video data revealed seven visits (three nocturnal, four diurnal) by blue sharks (Prionace glauca) over a period of 1355 h. In the future, this cost-effective device could be fitted with a wireless video transmitter to provide real-time observations of marine animals for scientific or ecotourism purposes. -
Avalots Antixuetes a Porreres I a Felanitx En El Segle XIX
BSAL 56 (2000). 383-396. Avalots antixuetes a Porreres i a Felanitx en el segle XIX FRANCESC RIERA I MONTSERRAT És prou sabut que a Mallorca, en cl segle XIX, hi hagué aldarulls antixuetes, aldarulls que sempre estaven un funció de les giragonses polítiques del moment. Quan cl panorama de la res publica s'ennuvolava, tan si era a escala nacional com local, cs podia donar per segur que cl ruixat, prest o tard, cauria damunt els xuctes, que, alhora, servien de boc expiatori i vàlvula d'escapament al reaccionarisme dels cacics de torn.1 Quan després de la guerra contra Napolcó, comença el regnat de Ferran VII (1814¬ 1833), amb les seves allcrnàncics de governs liberals i absolutistes, llavors s'inicia per als xucles un període particularment difícil, perquè queden a mercè de la bona o mala voluntat dels qui regien la política insular o local. És amb aquest rerafons polític que cal contemplar els enranous aniixuctcs d'aquell temps. Com a regla general, pol dir-sc que cn els breus lapses dc governs constitucionals, els xuctes gaudiren d'una certa bonança social, però no és una regla sense excepcions, perquè, com veurem més avall, també amb els governs constitucionals patiren extorsions greus per part d'clcmcnls incontrolats que no foren degudament punits per les autoritats competents. Els processos incoats es feien pro formula, sense cap gana d'arribar al fons de la qüestió,2 Els anys mes costeruts foren els que van del 1823 al 1833, amb la represa de l'absolutisme de vell encuny. A algunes viles de la part forana, on el caciquisme rcialista feia matx a l'ampara del absolutisme imperant que assegurava la impunitat, els xuetes patiren tota mena d'ultratges, si bé s'ha dc dir que només tenim notícies documentades d'alguns pobles; d'altres, fins ara, no s'ha trobat cl corresponen! expedient.