EL RACÓ DE L’ARXIU

EL PRIMER ALCALDE DE LA REPRESA DEMOCRÀTICA

TEXT: J ORDI PIQUÉ | HIS TORIADOR

J OSEP M. R ECA SENS COMES, HISTORIAD OR I POLÍT IC (1918-2013), FENT EL SIGNE DE LA VICTÒRIA DESP RÉS DE VOTAR A LE S PRIMERE S ELECCI ONS MUNICI PALS DEMOCR ÀTIQUE S DEL 3 D’ABRIL DE 1979. | F OTO VALL VÉ. C ENTRE D’I MATGES DE / L’ARXIU.

DESPRÉS de la mort de Franco, el per les necessitats d’equipaments i 20 de novembre de 1975, l’estructura gener del 1976, quan serà substituït infraestructures dels barris. Finalment, política franquista a Tarragona es man- per l’advocat i empresari Esteve Banús el resultat de les primeres eleccions tenia intacta. Antonio Aigé Pascual ocu- Fernández. Malgrat la supervivència democràtiques municipals, l’abril del pava el càrrec de governador civil des del consistori més enllà de la mort de 1979, va atorgar al socialista Josep M. de l’any 1971 i va continuar exercint les Franco, la pèrdua del referent i de la Recasens Comes el govern de la ciutat. identitat col·lectiva que aglutinava el Sense experiència i només amb les quan el va substituir Agustín Castejón règim era més que evident. referències històriques, s’obria la porta Roy i, poc després, un militant de la que permetia accedir a un sistema de Unión de Centro Democrático, acabada L’Ajuntament, entre el 1975 i el 1979, llibertats democràtiques, però tota la de crear: Francesc Robert Graupera, havia perdut el nord i estava totalment feina restava per fer. | exalcalde de Mataró. Robert Grau- desorientat. Una situació que l’oposi- pera es caracteritzarà pel seu tarannà contemporitzador i la capacitat de diàleg deslegitimar el que considerava com les amb l’oposició moderada. En l’acte de escorrialles de la desapareguda dictadu- presa de possessió del càrrec pronuncià el ra en l’àmbit local com per evidenciar discurs en català. una gestió municipal pèssima que s’ar- rossegava des de feia quasi 40 anys: des A l’Ajuntament de Tarragona, Ricar- do Vilar Guix mantindrà l’alcaldia de

15 EL RACÓ DE L’ARXIU

F AÇANA DE L’EDI FICI PRINCIPAL EN CONSTRUCCIÓ , L’ANY 1927. | FOTOGRAFIA D’AUTOR DESCONEGUT . CENTRE D’IMATGES DE TARRAGONA | L’ ARXIU .

LA FÀBRICA DE TABACS DE TARRAGONA

TEXT: JORDI PIQUÉ | HISTORIADOR I DIRECTOR DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE TARRAGONA

L’any 1922, l’economia de Tarragona la qual cosa comportà el desplaçament elaboraven 1.500 cigarrets per minut i girava al voltant del port, via natural cap al sud de l’emplaçament inicial de la producció diària total sobrepassava per a l’exportació dels vins. Per tant, la - les 26 tones de tabac. L’any 1964, la crisi econòmica que es registrarà poc ment la producció, molt per sota de la planta de Tarragona esdevé el primer de després de l’acabament de la Primera potencialitat i la capacitat de les instal- tots els centres productors de Tabaca- Guerra Mundial repercutirà negativa- lacions. Només es comptava amb 32 lera S.A. a Espanya, i serà la primera a ment en el comerç i l’activitat portuà- operàries i 4 mecànics, que utilitzaven comptar amb una planta de batuda de ria. En aquesta situació negativa, el 23 unes quantes màquines de lligar Rapid, tabac que elabora la llavor d’una marca de maig de 1922 la Gaceta de Madrid que elaboraven 40 cigarrets per minut. emblemàtica: Ducados. publicava el Reial decret del Ministeri d’Hisenda pel qual s’autoritzava a la Entre 1947 i 1954, la planta de Taba- Ara, set anys després del seu tancament Compañía Arrendataria de Tabacos la calera S.A. es reforçarà amb material i construcció d’una nova fàbrica a Tarra- maquinària sobrant d’altres fàbriques, 90 anys de la col·locació de la primera gona i a Màlaga. L’1 de juliol de 1923 la qual cosa permetrà adoptar un doble pedra, es pot visitar l’exposició “La se celebrava l’acte solemne de col·locació torn de producció i passar d’una plantilla Fàbrica de Tabacs de Tarragona: la Ta- de la primera pedra, amb la benedicció de 150 treballadors a una de 800, amb un bacalera”, instal·lada a L’Arxiu, planta del cardenal Vidal i Barraquer. increment del valor de producció mensual segona del M2 de l’Espai Tabacalera, de 270.000 a 70 milions de pessetes. produïda per l’Arxiu Històric de la El 3 de juliol de 1923 s’iniciaven les Ciutat de Tarragona. L’exposició restarà obres i quedava al descobert la impor- Les xifres d’aquesta fase expansiva | tància de la necròpolis paleocristiana,

15 EL RACÓ DE L’ARXIU

TEXT: JORDI PIQUÉ | HISTORIADOR I DIREC TOR DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE TARRAGONA .

EN els primers dies del mes de gener del 1939, quan l’exèrcit franquista ja MEMBRES D’A UXILIO S OCIAL REP ARTINT PAQUETS A LA R AMBL A, DAVANT DEL COL- controlava la comarca del Priorat, el LEGI DE LES TERESI ANES . | FOTO CAMPÚA DE LA REVIS TA ‘F OTOS’, CEDIDA PER comissari de la Generalitat de Catalu- J OAN R OIG . CEN TRE D’IMATGES DE TARRAGONA / L’ARXIU . nya, Ramon Sanahuja Solé, l’alcalde de Tarragona, Jaume Castelló Pena, i el comandant militar de la plaça, coronel Fernando del Rosal Rico, respectiva- que quedava. L’endemà, de matinada, ment, adoptaven les primeres mesures per la policia inutilitzava alguns serveis procedir a l’abandonament de la ciutat. estratègics com ara els equipaments de l’emissora de Ràdio Tarragona, les ven aixopluc a les coves del Llorito o Al port s’havien desmuntat les grues i instal·lacions de telèfons i la central de bé s’amagaven als refugis antiaeris. s’ordenava la partida de les embarcaci- telègrafs. Poc després, cap a les vuit del ons rumb a Barcelona. D’altra banda, matí, el pregoner municipal difonia un A les dues de la tarda del dia 15, al pont diferents peces gòtiques i renaixentistes ban municipal en el qual, per ordre de del Francolí, la resistència republicana del Museu Diocesà, així com una part l’autoritat militar, s’ordenava l’evacu- encara causava una trentena de baixes ació de la població. No era necessari: entre els homes dels primers camions de la Biblioteca Provincial, eren traslla- bona part dels ciutadans vinculats o de la 105a Divisió del Cos d’Exèrcit dats a la masia gironina de Montfullà de Marroquí, que procedien de Cambrils. Bescanó. El replegament dels diferents havien iniciat el camí cap a l’exili. Ja Malgrat tot, una hora més tard, els serveis administratius i de l’escadusser feia dies que Tarragona era una ciutat soldats de la 1a Bandera de Falange Es- parc mòbil anirà paral·lel a l’evacuació gairebé deserta i paralitzada. Els homes pañola Tradicionalista de la 5a Divisió dels ferits i malalts ingressats als hospi- amb edats compreses entre els 18 i els de Navarra hissaven l’ensenya victo- tals militars del complex de la Savinosa. 45 anys havien estat mobilitzats per riosa al balcó de l’Ajuntament mentre l’exèrcit. La resta de tarragonins, amb entonaven el Cara al sol. A Tarragona, La nit del 13 de gener, llevat del sistema la por i la gana al cos, es dispersaven - acústic, es duia a terme la retirada de pels masos i pobles de l’entorn, cerca- via acabat. |

17