|_ftnKM^| W UHU D'OLHV %B^ ••••I Num.Porrere 20 Maig 1.98s2

^S

Processò del Dia del Ram a Sa P/aça (Foto Vidal). EDITORIAL

TRES ANYS D'AJUNTAMENT EN AQUEST NUMERO DE 16 Tres anys de funcionament democràtic tocarien haver PAGINES donat a l'Ajuntament una altra manera de fer les coses. Cer- tament a un ajuntament sorgit de les urnes si li poden perdo- nar durant el primer anys de mandat les improvisacions i la ALGUNES DADES AGRÍCOLES inexperiència, i fins i tot en el segon que encara hi hagi algu- DEL SEGLE XIX na travelada. Ara bé, el poder local —i tots els altres— han de complir l'exigència de que a més d'ésser honrats ho han de NOTES HISTÒRIQUES parèixer, sempre. Durant el període electoral del 1.979 recordam que una de les principals garanties que es donaven, aquí a Porreres, EL CENTRO INSTRUCTIVO I era la de la transparència administrativa en la gestió munici- SEBASTIÀ FERRA pal i això, un punt tan important pels habitants d'un poble que exerceixen el dret a la ciutadania, veim que no s'ha donat. EL PROBLEMA DE L'AMETLER No s'ha complit, al manco fins ara. I EL SEU BAIX (Segueix a les pàgines centrals). ESPORTS' RENDIMENT ECONÒMIC ENTREVISTES AMB ESPIPELLANT ELS ANYS UNA LLENGUA PER A LA ANDREU OBRADOR SUPERVIVÈNCIA D'UN POBLE

I RAFEL CERDÀ. NOTICIES DE FORAVILA LA FEBRE DEL FUTBOL I TOTA L'INFORMACIÓ LOCAL SALA

^ EL NOSTRE PASSAT

PORRERES: ALGUNES NOTES HISTORIQUES Per: Ramon Rosselló DADES AGRICOLES 1.268, setembre.- Joan Aragonès de Terol i Berengue- ra Febrera, per raó dels esponsalías i matrimoni, fan socie- tat dels seus béns; quan morin en tendrán la meitat ca- da un. Firmà aquesta dona Berenguera en poder de Jau- DEL SEGLE XIX me Verdera, clergue que serveix l'esgléiia de de Porreres, en presencia de Ramon Tió, Guillem Cortès i Pe- Per Maria Barceló Crespí re Gener. (Arxiu Històric Nacional, Clero, carpeta 86 núm. 15). Sens dubte el llibre Ma- ponent superfície són: llorca Agrícola, obra de 1.- Son Lluís, de dona L'any 1.692 fou penitenciat pel Sant Ofici de la In- l'Arxiduc Lluís Salvador Concepció Mas del Pla del quisició de , Gabriel Barceló prevere natural de la d'Àustria, constitueix un Rei. 284 Ha. vila de Porreres, i beneficiat en l'església de Sant Nicolau element bàsic i indispensa- 2.- La Bastida, del mar- de Ciutat, perquè "fue testificado de haver dicho en dife- ble per a qualsevol que sen- quès de la Bastida. 220 Ha. rentes combersaciones y repetidolo arguyendo y porfian- ti la necessitat o curiositat 3.- El Tast, de don Jau- do que el cuerpo de Christo se convertiría en guzanos, y de conèixer els aspectes me Sitjar, 185 Ha. que tenia un libro que lo decía y de haver con efecto sa- agrícoles de l'Illa cent 4.- Son Romaguera, del cado el libro y leydo en el estas palabras: Sacratissimum anys enrera. L'obra, consta comte de San Simón. 177 Corpus Christi traditum est vermibus", y de haver con de dos volums i forma Ha. simpleza, ignorancia, locura y terquedad dado a entender part de Die Balearían que 5.- de Don que leya en libros de medicina extraordinarios y curio- Josep Sureda i Blanes tra- Domingo Danús. 157 Ha. sos". (AHN Inquisició, llibre 865 f. 416 v). duí al castellà el 1.959 amb 6.- Son Jordi, de el títol de Las Baleares Bartomeu Moria, 155 Ha. 1.453, 12 juliol.- Gabriel Mesquida de Porreres ven descritas por la palabra y 7.- Els Monjos, de don al venerable Gabriel Garcia de Ciutadella un esclau sarraí el grabado. Jaume Sitjar, 144 Ha. anomenat Jordi, de 40 anys d'edat, per preu de 50 lliu- Nosaltres n'hem extret 8.- Els Pagos, de don res. (ARM notari Jaume Riudavets R-23 f. 75 v). aquelles notícies que fan re- Felip Vallalonga, 142 Ha. ' ferència a la nostra vila 9.- La Torre, del comte Anotacions dels procuradors reials mallorquins, en (perquè hem considerat que d'Espanya. 135 Ha. els seus llibres de comptabilitat: tenen un cert interès) fent- 10.- So N'Oms, dels he- 1.337.- La Procuració Reial paga 40 sous a Joan Fe- ne una traducció lliure al reus de Don Marià Villalon- liu de Porreres per una casa, forn i corral situats en dita català. ga, 128 Ha. vila, per les necessitats del rei. (ARM RP 3410 f. 130). L'extensió total d'a- 1.341.-"Compram a ops del senyor Rey d'en Bernat Primera part: questes deu possessions és Parera de Porreres un alberch lo qual lo dit Bernat Parera -L'amor a la terra es de 1.727 Ha., és a dir, el ha en lo dit loch de Porreres e lo qual compram a ops de veu més accentuat en 19 o/o de la superfície del fer Cort e carselaria... XXXXV lliures". (RP 3413 f. 82). unes comarques de l'Illa terme Municipal. (Pg. 38 - 1.343, 1 juny.- El rei Pere des del castell reial de Ciu- que en altre. A Porreres, 39). tat es dirigeix als prohoms i Universitat de Porreres co- per exemple, no només municant-los que la Ciutat ja l'ha rebut per senyor i rei i els rics llauradors, sinó Segona part: per això dins 6 dies "trametets a nos vostres síndics on fins i tot els petits page- -Porreres figura entre que siam dins lo dit Regne ab poder bastant segons que sos, es senten ben orgullo- els municipis mallorquins us trametem dictat per fer a nós homenatge e sagrament sos en què la gent compa- en què el cultiu dels cereals de feeltat axí com a senyor del dit Regne e illes dassús ri la seva finca o simple- ocupa de 2.000 a 5.000 Ha. dites". ment el seu bocí de terra (Pg. 2). El diumenge següent entre l'hora tercia i migdia la amb altres, dient que està Universitat de Sant Joan de Porreres, citada pel saig de la millor cultivat. (Pg. 16). -També s'anomenen cort Pere Joan i a instància d'Antoni Orell, batle reial i com a cultius importants els també dels jurats Bernat Gual, Jaume Gornal, Francesc -En els pobles del Pla, ciurons i les llentilles (Pg. Llitera, es congregava dins l'eslgésia parroquial per elegir especialment Montuïri, 2). i nomenar els síndics que en nom de dita Universitat ha- Campos i Porreres, de cada vien d'anar a retre homenatge al rei Pere. Elegiren: Ber- dia es monten més sínies -Les possessions que nat Mora i Antoni Mesquida. Signat davant el notari Ar- noves, doncs no abunden produeixen més cereals i nau Canet. en els seus districtes aigües llegums són Els Pagos, Son M. Bofarull "Colección de documentos inéditos del caudaloses. (Pg. 66). Romaguera i Sa Torre (Pg. Archivo general de la Corona de Aragón". XXIX pàqs 21). 420-24. -A Porreres hi ha molts 1.373, 14 agost.- La Procuració Reiai rep 4 lliures de d'ametllers (Pg. 113). -El safrà és una de les Guillem Moría, Bernat Bauló, Guillemó Móra i Nadal Du- plantes que sembla molt ran, jurats de Porreres, per dret pertanyent al rei per amor- . -Entre les possessions adequada al clima i a la tització d'un corral o pati de terra, prop de la vila, en alou que posseeixen els ametlle- qualitat dels terrenys de reial, el qual havien comprat a Marimon Ferran per fer pla- rars més extensos i més Mallorca. Es cultiva en pe- ça i pou, per preu de 12 lliures (RP 3805 F. 5 v). productius de l'Illa cita per tites quantitats arreu de 1.341, 12 juny.- "Pagam an Antoni Oreyl batle de a Porreres els de Son Por- l'Illa, però en gran esca- Porreres, són per la messió la qual féu en recobrar un tros quer, Son Gornals i Son la únicament a Porreres, de una casa on tenen Cort e en los forns e en altres mes- Lluís. (pg. 120). on es recolleix un safrà sions menudes... 2 lliures, 5 sous, 2 diners". de primera qualitat, i a 1.423, 8 febrer.- Francesc Caules, habitador de Porre- -Entre els municipis que Inca i (Pg. 35). res, ha rebut 7 lliures i 10 sous del procurador reial, i destaquen per la seva impor- són pel preu de tres parells de paons, a raó de 50 sous ef tància vitícola Porreres figu- -Porreres té 813 Ha. parell, per enviar al senyor rei que es troba en Nàpols. ra en quarta posició amb de garriga (Pg. 57). (RP175s.f.). 1.191,01 Ha. de vinya que suposen el 14,47 o/o de les -L'any 1873 existien terres productives, (pg. 155) unes 30 caieres a Binissa- lem, 150 a Escorça, 300 a -Les possessions porre- , 250 a renques que produeixen més Porreres, 100 a ... vi son Son Servera, Son Ro- (Pg. 96). maguera i Els Pagos (Pg. VENC MINI - PM 9277-C 170). -Porreres és el dis- tricte que té més fama -Les principals propie- per la quantitat de les tats del terme municipal de seves gallines i per les ra- Informació: Tel. 64 73 86 Porreres amb la seva corres- ces que cria. (Pg. 98). INFORMACIÓ LOCAL

S'ARREGLA L'ORGUE Porreres durant la missa i cipal, exposà el pintor J. la del grup de balls mallor- P. Camargo una mostra Ja es troben a Porreres, efectuant les reparacions de l'or- quins "Aires de Monti- d'olis i aigua-fprts de temà- gue parroquial els organers Galvano i Bernal d'Azpeitia (Gui- Sion", amb l'organització tica paisatgística entre els púscoa). Començaren la restauració de l'instrument el pas- del Patronat de l'Escola de quals hi poguérem veure sat 28 d'abril i s'ignora el temps que poden durar les obres. Música, i patrocini del algun tema porrerencs bas- Els hi desitjam una bona estada entre nosaltres i ja ho sa- Ministeri de Cultura. tant aconseguit. ben: ha de sonar bé!. NOTA: Pareix que les obres duraran de dos a tres mesos, NOU COMITÈ D'UCD ELS "OUS" DELS tot i que hi fan feina moltes hores cada dia. QUINTOS P.D.: El proper dia 6 de juny es celebrarà la subhasta de La Unió de Centre De- quadres i objectes a benefici d'aquesta restauració. mocràtic elegí nou Comitè Els quintos de 1.982 Executiu que estarà format podrien ben bé passar a la per Baltasar Nicolau com a Història com a "la quinta President, Damià Mora com dels ous", doncs així es a Secretari i Francesc Sas- pot qualificar l'amollada de tre, Jaume Martorell, Mi- 150 ous damunt Sa Plaça i quel Mèlia, Antoni Mulet, 50 repartits pels llocs estra- Josep Roig Salieres, Miquel tègics del poble. No ho tor- Bover i Pere Mulet com a naran fer més... Molts vocals. En aquesta mateixa d'anys!. assemblea que es celebrà al local social d'aquest par- I TAMBÉ LES tit polític situat al carrer de QUINTES... l'Almoina, sortiren els compromissaris per a les La versió femenina dels eleccions al Comitè Insular, quintos tampoc es quedà a l'executiva del qual entrà darrera i en bon "dissabte a formar-ne part en Jaume sant" feren la volta carac- Martorell, del sector dels terística. No tiraren ous, "agermanats". El sector però el renouer que feren "oficialista" és el que domi- també mereix ésser desta- na emperò a nivell local. cat. Quines generacions de Per aquí'passarà la carretera de cintura. L'històric Camí de Ma- porrerencs i porrerenques rina es convertirà quasi en una autopista. (Foto M. Lladó). tan prometedors que EXPOSICIÓ DE ens surten!. Molts d'anys!. J. CAMARGO ELS PLÀNOLS DE LA RONDA DE CINTURA A POBLACIÓ L'AJUNTAMENT A la sala de Cultura Segons les dades més de l'Ajuntament, lloc recents, referides a 1.981, Es troben a disposició del públic, exposats dins l'entrada on actualment està ubi- de l'Ajuntament, els plànols de la denominada "ronda exte- cada la Biblioteca Muni- la població a Mallorca és de rior de Porreres", per ésser contemplats i comprovats per tot- 534.521 persones. hom que vulgui. Comprenen tot el traçat de la nova carretera, a la que hi figuren cinc interseccions, és a dir, creuers: són els que hi hau- ria devant La Creu, el de la carretera de amb el Camí de Monti-Sion, el camí de Cos amb la carretera, el del Camí de Son Amat (davant Ca'n Palerm) i l'unió amb la car- retera de Campos, lloc on comença la Ronda, a la recta de 3on Porquer. D'aquest projecte, ja vàrem informar a l'anterior número de "Llum d'Oli". Donada la discrepància d'opinions i pel que suposa com a obra d'envergadura dins el nostre poble, llançam des d'aquí la suggerència de fer una taula rodona—que podria organitzar aquesta revista— amb la participació de membres de l'Ajuntament i dels distints sectors implicats, ja sigui a l'Ajuntament, a l'Agrupació Cultural o qualsevol altre local.

conseqüent sacrifici de EL PRESSUPOST xots, anyelles i porcelles, MUNICIPAL: 30 MILIONS principals víctimes i artí- fex d'aquests dies. Quant En un darrer ple ex- a les processons es va po- traordinari es va aprovar der constatar un millor el pressupost de l'Ajunta- ordre i participació més ment per a l'any 1.982. La nombrosa, essent el dia de quantitat total és de 30 mi- Pasqua al matí de caràcter plenament festiu. Durant lions de pessetes, de les aquests dies, amb un temps NETEJES DE CUTIS - DEPILACIO quals 15 milions es dedi- quasi estiuenc, varen inau- MANICURA-PEDICURA quen a la partida de perso- gurar-se dues exposicions de nal. Cal destacar així ma- pintura organitzades per TRACTAMENTS CORPORALS I FACIALS teix que en un ple ordinari l'Ajuntament i l'Agrupació ETC. es van aprovar els augments Cultural, de les quals infor- de sou a totes les categories mam en un altre apartat i "empleos", tant de perso- d'aquesta revista. DEMANAU HORA A nal fixe com contractat. FESTA DEL Quant als regidors i batle PATRONAT DE el 1.982 cobraran 900.000 L'ESCOLA DE MUSICA GABINET DE BELLESA pessetes. El passat dissabte dia 8 de maig es celebrà a l'Es- FESTES DE PASQUA glésia Parroquial un con- APOLOGIÀ BAUZA cert de la Banda de Músi- No fa falta dir que les ca "La Filharmònica Porre- festes de Setmana Santa i renca", també tengué lloc Carrer d'es Parents, 16 - Tel. 64 71 15 - PORRERES Pasqua, arribaren amb el l'actuació de la Coral de INFORMACIÓ LOCAL

CONCERT CORAL I EL CENTRE PARROQUIAL A ENQUESTA ALTRES NOTICIES En una consulta adreça- postes, des de que falta Com ja s'anuncià al dar- coral. da a 37 persones joves decoració, cadires, como- rer número de LLUM A la primera part del d'ambos sexes entre 13 i ditats, diversions o organit- D'OLI, el dia 27 de Març, concert, la Coral de Porre- 21 anys, de les quals la zació fins a que sobren ca- a l'església parroquial, ten- res, dirigida per Sebastià meitat estudien i l'altra dires, que els joves són mas- gué lloc un concert de mú- Mèlia interpretà, amb dig- treballa o estudia al ma- sa grans, massa renou o sica coral organitzat per la nitat i sense superiors pre- teix temps, resultà que el manca d'activitats culturals Coral de Porreres. Fou un tensions, les obres següents: 51,3 o/o reconeix que va so- o coses de profit. dels numerosos concerts "Llueix l'estrella del ma- viat al Centre , men- A l'aspecte positiu 8 que promou i patrocina a tí", coral de J.S. Bach; lilla, amb l'ajuda de la Cai- "Sense vent", cançó popu- tres que els restants hi van troben que hi ha bon am- xa d'Estalvis de Balears "Sa lar escandinava harmonit- poques vegades, quasi mai bient, 3 que el water està Nostra", la FEDERACIÓ zada per G. Deutsmann; o mai. Quant a l'opinió que molt bé, 3 que viven una DE CORALS DE MALLOR- "Din-di-rin-din", anònim del mareix el Centre tal com estona i ho passen bé, 3 CA, organisme constituït segle XVI; "Sí em casaré", ara ha funcionat 9 troben que hi ha molta gent, per tota una llarga relació popular menorquina harmo- que es positiu, 16 regular i 3 que hi poques coses posi- d'agrupacions de cantaires nitzada per Mercadal; i 8 negatiu. La majoria d'en- tives, i així, respostes úni- que a l'hora d'avui té una "Pressentiment de la Prima- questats troben que hauria entitat en quant a número, vera", de F. Mendelssohn. ques dient que hi ha bones activitats i nivell de qualitat, Volem destacar l'inspiració d'estar obert a tothom sem- màquines, molt gran, repre- en molts de casos, prou re- de la darrera obra, fragment pre (29) i a la pregunta de sentatiu dels joves del marcable. I una d'aquestes d'un cant més ample a la na- cara al futur com es vol- poble, bon servei de bar i activitats —a més de Cursos turalesa i al pas de les esta- dria fos aquest local 22 mala gent, etc, fins a 16. de formació, Caps de setma- cions de l'any. s'inclinen per un lloc A l'apartat de suggerèn- na, conferències, intercanvis A l'entremig, el direc- de xerrades, reunions i cies per millorar el centre en amb agrupacions corals pe- tor porrerenc va estrenar a altres activitats culturals surten més de 30: fer teatre ninsulars i estrangers, entre Fr. Antoni Riera una amb servei de bar, mentre (11), jocs instructius (7), altres —és la promoció arreu decorativa placa amb la de tota la nostra geografia inscripció "La Coral de Por- que 7 demanen que sia un excursions (9), reformes (5), d'audicions a càrrec de les reres als Nins Cantors de simple lloc de trobada amb activitats culturals (6), fins Corals federades. Sant Francesc - Porreres, 27 un bar. a millora del servei de bar En aquesta ocasió fou de març de 1.982", com a Com a coses negatives (3), llevar els bruts, arre- la Coral de Porreres que recordança del pas de la dita que té el Centre 12 enques- glar l'escenari, engrandir la convidà als "Nins Cantors coral pel nostre poble. tats diuen que l'edifici és barra del bar, debats, etc. de Sant Francesc", seixan- Cal que ens congratu- vell i falta arreglar, quatre Aquesta enquesta fou ta veus infantils que, diri- lem de poder assistir, de que és un simple bar mal realitzada per la Comissió gides per Fr. Antoni Riera, tant en tant, i a la nostra T.O.R., exemple de dedica- vila, a audicions d'aquest ambientat, 4 que hi ha su- de joventut del ció, assoleix resultats no tipus, convençut com es- perioritat de quants va al Parroquial. gaire freqüents. tam de l'efectivitat de la Centre i així' fins a 21 res- Ens oferí una mostra música coral per a la bona variada del seu extens re- educació i sensibilització pertori. Des de la clàssica musicals, i desitjosos de que SETMANA CULTURAL "Avé Maria" de T. LI. de amb el temps sigui un fet DEL CLUB D'ESPLAI Victoria inspirada en la me- cultural normal —el conei- lodia gregoriana, fins a les xement i gust per a la bo- Durant els dies 13 al 18 NOTICIES DEL interpretacions de Raimon na música— lo que a l'hora d'abril, per la Festa de PATRONAT DE —"Al vent", "d'un temps, d'ara no és més que esporà- Monti-Sion, el Club d'Esplai L'ESCOLA DE MUSICA d'un país"— armonitzades dic i poc repetit. La nostra de Porreres organitzà tota per Ros Marbà i- Oltra, en enhorabona doncs i el nos- una setmana d'actes cul- El Patronat de l'Escola les que la força de la músi- tre encoratjament a la Coral turals i esportius dedicats de Música de Porreres va ca s'agermana amb-el missat- de Porreres. els nins i muntà una expo- comprar darrerament un ge escrit; passant per la Recordem que el pas- sició —ben aconseguida— de piano de marca japonesa va- bellugadissa música del sat dia 25 d'Abril, darrer productres porrerencs a lorat en 300.000 pessetes. brasileny H. Villa-Lobos diumenge del mes, la nostra l'aula del Santuari, amb el Amb motiu d'això es dema- —"Estrella e lua nova"—, la Coral prengué part, a Inca, a suports de la Caixa de Pen- nà un crèdit a la Caixa de placidessa i rica harmonia la DESENA DIADA DE sions. Balears "Sa Nostra". del "O Jesu Christe" de Van CANT CORAL organitzada Entre d'altres coses Per altra part, el Patro- Berchem, la sempre ben re- per l'esmentada Federació hi hagué una sortida amb nat organitzà una festa buda interpretació de de Corals de Mallorca. Fou bicicleta per a visitar el ta- conjunta de les agrupacions "L'eco", a dos cors, d'Orla- un dia dedicat al cant i al laiot d'Es Baulenes, una vi- musicals porrerenques, el no di Lasso i d'altres autors companyerisme entre els sita cultural al casc urbà dissabte dia 6 de maig i a com Mendelssohn, Brahms, amants de l'art de la mú- de la Vila, partits de bas- la qual intervengueren la Fil- Jannequin i Jpsly. Una mos- sica coral. La diada acabà ket, voleibol, escacs, tre- harmònica Porrerenca, la tra, com dèiem, variada i amb un concert al que balls manuals, projecció de Coral de Porreres i el grup amb atractiu per al nostre prengueren part les nume- la pel·lícula de la carrete- de Ball "Aires de Montí- públic que donà una respos- roses agrupacions presents. ra de Monti-Sion, proves sion". ta fervent i agrai'da a l'esforç S.F. d'habilitat amb bicicleta L'Agrupació Cultural i bon gust de la jove massa jocs, concursos a Monti-Sion de Porreres forma part etc. d'aquest patronat com a Menció destacada me- entitat fundadora, essent reix la I Mostra Pprreren- el seu representant per dele- ca, on s'hi pogué veure gació de la Junta en Miquel un extens mostratge dels Barceló i Mas, al qual els producte agrícoles, indus- socis de l'Agrupació es po- trials, artesans i comer- den dirigir per a qualsevol VENC UN PIS A LA cials que es fan a Porreres, informació relativa al Pa- COLONIA DE SANT JORDI que fou molt visitada. tronat. Volem ací fer una (Devora el Quarter de la Guàrdia Civil) Cal destacar, així ma- crida per a la captació de teix, la gran participació nous associats. La música es Informació: 64 60 42 dels nins i nines porrerencs de tots. El Patronat és de a aquesta Setmana Cultural. tots. INFORMACIÓ LOCAL

Fins ara alguns estaven dins fici de l'orgue parroquial i MOLT BREU.. el menjador. la seva restauració. -Cada dia hi ha més -Les cuculíes feren un viatges en grup: Madrid, dinar a Monti-Sion vestides Burdeos, Malgrat —els in- de paisà. Tengué lloc el pas- fantils hi anaren a jugar sat diumenge dia 8 de maig. un partit de futbol— An- -El passat diumenge dia dorra, etc. La gent té ga- 25 d'Abril hi hagué corregu- nes de sortir i córrer món. des de bicicleta a la vila. -Per Pasqua el forn de Guanyà Caldentey seguit Ca'n Miquel posà a la ven- del porrerenc Rafel Cerdà, da les tradicions "mones que fou segon, arribant tots de Pasqua", tan arrelades en caramull. a altres indrets, ara a Por- -A l'aula cívica de l'an- reres. Tota una artesania tic Quarter hi hagué unes del dolç, la xocolata i el reunions informatives per bon gust. Enhorabona per a foravilers per part del aquesta iniciativa tari artís- Consell. Tema: concesions tica. I gustosa. de crèdits als pagesos i coo- ¿65 senyalitzacions, repintades. (Foto Vidal). -Properament tendra perativisme. lloc una subhasta de cua- -S'ha pintat l'interior motiu d'aquests aconteixe- dres i altres objectes a bene- del Centre Parroquial per ments s'han tornat desfles- part de joves voluntaris. sar per anar a l'església. Bona feina!. -No hi ha mal que du- -Aquests darrers dies ri cent anys: n'hi ha que també s'han pintat les se- en duren dos-cents. nyalitzacions "pas de ce- -Una nova cooperativa bra" municipals. Ara cal res- ha legalitzat els tràmits pectar-les... burocràtics per dur l'admi- -El mercat dels dimarts nistració, el control i la mar- darrerament ha aconseguit xa del reformat escorxador molta acceptació tant per municipal. En sebre més co- part de venedors —cada ve- ses ja ho escriurem. gada més nombrosos— com -S'ha jubilat En Miquel de compradors. Això va bé: Vaquer, policia Municipal els mercats no s'han de per- de l'Ajuntament. dre, tot el contrari cada dia -Al col.legi estatal s'es- han d'ésser millors. tan construint dues noves -Les mares, ties i padri- aules per a les classes de nes van de forros fuits amb pàrvuls. Així els més pe- les "primeres comunions". tits no hauran d'anar de Enguany els nins i nines en "deixat" per dins l'escola. Les mones de Pasqua a Ca'n Miquel Segura.

FESTA DE MONTI»SrON: TOTS A PEU ¡UN ÈXIT! resolgué una mica la seque- FESTA DE SA JAIA dat, però no s'ha solu- SERRADA El diumenge dia 18 d'abril tengué lloc la tradicional cionat el problema. Man- quen més litres. romeria al nostre Puig de Monti-Sion. Aquesta diada, Per segona vegada des- autèntica trobada porrerenca i testimoni de moltes genera- prés de la seva recuperació MARÇ cions, va ser enguany més festiva que mai i multitudina- es feu a mitjan Corema la ri com sempre. Destacava no obstant, el lema que dues en- festa de la Jaia Serrada, Dia .Litres titats porrerenques, el Club d'Esplai i l'Agrupació Cultu- que comprenia l'ajusticia- 4 2,0 ral, feren perquè la gent pujas a peu com abans al Santua- 6 . 0,2 ment, mitjançant confes- 7 . ri, deixant anar per un dia l'automòbil i convidant a tots a sió i serrada en públic, de . 2,8 disfrutar del paratge, de la carrera i de la pujada amb amis- 13 . 0,5 Sa Jaia, a més de l'esbutza- 17 . 0.5 tat i germanor. Malgrat que alguns no ho entenguessin ment per part de l'al.lotea 23 . 2,4 així, suposam que més per desinformació que per manca del Jai Carnal, ja tombant 24 . 4,7 de voluntat, la Pujada fou un èxit de convocatòria. Una a la part del vespre. Aques- 25 .26,8 convocatòria sense afanys protagonistes ni ganes de figu- ta tradició —entre teatral, 26 .58,3 rar. Una convocatòria on protagonistes principals foren els folklòrica i religiosa— va 29 . 0,1 nins. ser recobrada, al seu dia per 30 3,3 Des de la Plaça partien, prestet, més de tres-centes 31 0,7 Jaume Rosselló, (Guia) que Total 102Í3 persones i des de dins el poble i del camí s'anaven jun- cuidà de dur-la a terme amb tañt expedicionaris, fins al punt d'arribar ésser més de sis- el màxim de fidelitat. ABRIL cents excursionistes —valga aquesta definició—que arriba- Enhorabona, un any ren junts. Però no tan sols això, si no que durant el dia es més, encara que sigui prop Dia Litres notà que aquesta cridada del "tots a peu a Monti-Sion" del juny. 12 4,7 rio va caure en sac buit i moltes persones més també de- 13 0,6 cidiren pujar a peu al nostre puig. 14 5,6 El respecte a la natura també va ser un punt, explicat 15 ¡p mitjançant capses per a depositar els fems, a tenir en 19 0,7 PLUVIOMETRIA 24 '. 6,3 compte. 24 6,3 Voldríem que aquesta cridada primera tengués con- Els mesos de març i 30 0,3 tinuïtat. abril han estat plujosos, Total 18,2 Cal destacar així mateix els actes que tengueren lloc sobretot quant al nom- Dia 4 de Maig plogué una al migdia i a l'horabaixa, així com la missa a l'aire lliure. bre de dies més que a quantitat inapreciable. Intervengué en l'organització el Consell Parroquial, ac- quantitats, si exceptuam tuant "Aires de Monti-Sion" amb balls i cançons i "la l'aigua caiguda entre els Filharmòncia Porrerenca". dies 23 i 26 de març que significaren 92 litres. Es INFORMACIÓ LOCAL 6

NOTICIES DE FORAVILA NOTICIES DE SA COOPERATIVA El passat .dissabte dia risme entre els socis i les 24 d'abril va tenir lloc al seves dones, del que tothom Col.legi Nacional Mixt en sortí molt satisfet i con- l'Assemblea General de la tent. Cooperativa Agrícola de Porreres, amb molta assis- BONES PERSPECTIVES %m tència de socis. DE PREUS Es presentà el balanç econòmic —que ha sortit Per acabar aquesta res- positiu a totes les partides— senya escriurem un poc de i s'informà de l'aprovació pessetes: als socis de Sa i legalització dels estatuts. Cooperativa els ha sortit Enguany es renovaren els l'albercoc verd al preu de Han passat les festes càrrecs de vice-president, 15 pts. per kilo entregat i es congela la contribució secretari, tresorer, dos vo- (recordem que damunt la de Pasqua, per als pagesos rústica i precuària. manco festes que per als cals i un interventor de collita es pagaven a 8 pes- ciutadans, amb temps pri- comptes, resultant elegits setes als altres llocs) mentre MAIG: que ('"extra-choice" s'ha co- maveral i amb cares molt Més de rosades, que si i/o renovats Josep Roig Sa- vermelles, entre solellades van acompanyades amb lieres, Antoni Sastre, Miquel brar a 204 pessetes-kilo (els i panxades de panades i ro- abril plujós, fan les anya- Julià, Joan Sastre, Miquel preus dels comerciants ana- biols. No és estranya des. Les quals de moment Gayà i Mateu Lliteres. ven per 140-150) i l'industrial aquesta explosió ue verme- si no canvia a últims d'abril, La Junta Rectora queda a 141 pessetes. Davant llor entre la gent. I abans formada així: President: Je- aquests resultats que sigui seran magres. Falta molta el mateix pagès que opini. de continuar, una aclara- més aigua per canviar la cara roni Palerm, Vice-president: do: dels comentaris que es dels nostres camps i espe- Josep Roig Salieres, Secre- De cara a la temporada fan a continuació teniu en cialment pels pous i arbres. tari: Antoni Sastre; Vice- que s'acosta sembla que la compte que es fan amb secretari: Bartomeu Soler; Cooperativa té intenció de bastanta anticipació i per Tresorer: Miquel Julià; comprar el màxim de verd TONDRE: que pugui, així com elabo- això poden variar quan S'han de tondre les Vocals: Joan Sastre, Miquel arribin a les vostres mans, Gayà i Josep Carbonell. La rar-ne una gran quantitat ovelles, darrerament nom- —la que permetrà l'anyada, sobretot condicions meteo- broses dins el nostre terme, Comissió revisora de comp- rològiques i preus indicatius. tes la formen Ponç Feliu, que és bastant fluixa—. a més de treure els fems Direm també que l'any pas- I ja que estam parlant dels sestadors. Sebastià Lliteres i Mateu de preus, val la pena comen- Lliteres. sat el magatzem cooperatiu girà 18.500.000 pessetes de çar comentant els nous MEL: preus agrícoles acordats en- 25 ANIVERSARI DESA productes i que aquestes S'arreplega la mel de les xifres inclus poden aug- tre l'Administració Central caieres, que encara són bas- COOPERATIVA i les diverses organitzacions mentar-se en un 50 per cent, tant nombroses dins el nos- El diumenge dia 25 es altra volta. Això compren agrícoles de l'Estat español. tre terme. Així, resumint i en conjunt celebrà la commemoració productes d'abonos, insecti- de la fundació de l'Entitat cides, llavors, alimentació, han pujat un promedi d'un FAVERES: 13,45 o/o, essent els més amb una missa i un dinar a etc. Temps de segar-les. Al- la Sala Sermi de companye- J.B. afavorits la civada (20,30 tre temps una feina molt o/o) i la carn de vaca (17,60 feixuga, disminui'da dins les o/o), el blat de les índies grans finques gràcies a les se- ha pujat poc i el blat ha gadores mecàniques. En- pujat quasi allò que s'havia guany, degut a l'eixut, ma- sol·licitat. Es molt impor- la anyada. tant que tots els foravilers sàpiquen que en aquesta TOMATIGUES I reunió ha quedat establert PEBRES: ben clarament que pels ex- Els que vulguin menjar cedents, o sia els que so- la cullita pròpia, a sembrar bren, han d'ésser frenats els toca dins aquest mes, és els preus dels següents pro- el més apropiat. ductes: vins, cotó, oli d'oli- va i en especial la llet, ja MELONS: que és impossible pensar Llaurar-los, bona relia i exportar-la a Europa, on hi bona collita. sobra en quantitats astro- nòmiques. La seva sortida GUARETS: és transformar-la en deri- Maig és temps de fer-los vats, ~com tenen ben clar a Campos on ja fan a més de VINYES: La Cooperativa: 25 anys i bona salut/ formatge, mantega, brossât Esquitxar-les i darrera i altres. donar-les relia. Altres punts aprovats importants són que per PREUS I MERCATS: ATLETISME. PUJADA A MONTI-SI ON primera vegada l'agricultu- L'ametla davalla i altres ra podrà cobrar de la Segu- vegades es manté. De puges, El proper dia 13 de juny, diumenge, al matí, si res retat Social per causa d'in- res, entre 205.i 210 pesse- no canvia, tendra lloc la Pujada Popular a Monti-Sion, capacitat laboral transitò- tes a la prova. corregudes a peu organitzades per 1 Ajuntament, Agru- ria. La cotització a l'assegu- La garrova es manté en pació Cultural, Associació de Pares d'Alumnes del col·le- rança no puja, disminueix línia ascendent, entre 23 i gi Nacional Mixt, Associació de Pares d'Alumnes del l'impost de tràfec d'empre- 24 pessetes el Kg. Col.legi Verge de Monti-Sion i Club d'Esplai. Es donarà la ses de fabricació de piensos F. Llinàs. sortida des de Sa Plaça, essent l'arribada a dalt del Puig. HA MORT SEBASTIÀ FERRA

El passat 31 de març ca, fundà, amb un reduït "El Centro Instructivo Avui, pocs dies després morí a Porreres Sebastià grup de joves, una agrupa- de Porreras tendrá per ob- de la seva mort, sabem que Ferrà Rosselló, un home ció cultural que dugué el jecte la congregació de jo- el seu treball no resultà es- que es distingí a la seva jo- nom de Centro Instructivo ves estimulant la seva reu- tèril i que el seu record res- ventut per la tasca que rea- de Porreras. Sebastià Ferra nió sense distincions de tarà sempre a la nostra me- litzà per aconseguir un ma- fou el seu president al llarg classes, procurant per tots mòria i voldríem que a la jor benestar i progrés cultu- de tota la seva trajectòria, el mitjans la perfecció i memòria col·lectiva del rals entre els joves del poble. que durà tres anys, i que l'ampar mutu, proporcio- nostre poble. A l'any 1.933, al seus acabà, com' tantes altres nant als seus socis recrea- Per això publicam Ín- 24 anys, mogut per la man- coses, al juliol de 1.936. ció, com balls, instrucció tegrament a continuació ca d'organitzacions recreati- La naturalesa d'aques- en classes gratuïtes si ho l'entrevista, que , li fou ves i culturals que hi havia ta entitat queda reflectida permet el estat econòmic feta al gener de 1.936 i en aquell moment, conven- a l'article primer dels de la societat i ho disposi que es publicà al diari La çut de la importància d'a- seus estatuts, aprovats pel la Directiva en funcions, Voz de Porreras, com que questes i de que a major • Govern Civil en data de 3 vetllades teatrals, confe- dissortadament avui ja no nivell cultural més fàcil es- d'octubre de 1.933, i que rències culturals, i altres és entre nosaltres. devé la convivència pacífi- deia: de la mateixa naturalesa". Descansi en pau.

PERIÓDICO NDERENDIENTE Suscripción, 2'40 pesólas Redacción y adm stración: Gloria, 4 NÚMERO SUELTO: 20 CTS. IO. «tra 8'50 Id. PORRERAS MALLORCA

Reportaje« Sodalo de aprobación en los exámenes, la reducción del servicio a bolo oclio meses, .representán- doles una respetable economia. Tenemos en marcha una escuela nocturna la que se ve muy cuncurrida por los jóvenes. El Centro Instructivo permitiéndoles con co.nudidad y poco gasto "La cultora no debe »er patrimonio de los acomodado!, sino de todos..* adquirir conocimientos que les son indispensa- £1 obrero tiene el derecho y el deber de ímiruirse... Los pueblos igno- b'es en un3 vid;, un compleja .como es. ya la de hoy cu did, rantes son peligrólo»..." nos dice »u presidente. Sebastián Ferra Rosselló. En el aspecto recreativo hemos realizado verbenas, bailes, veladas teatrales, cafés de Toca hoy presentar a la sociedad «Centro ellos ver mermados sus privilegios de ser los Instructivo* entidad de aspecto puramente acaparadores del saber. compañerismo, etc., etc. —¿Ventajas que ha reportado a los afi- cultural-recreativo, la que cuenta con muchos • Pero nosotros sedientos de amor y justicia socios y simpatizantes por su gran labor rea- para lograr elevarei escaso nivel cultural de liados? —De 1res clases podemos clasificarlas: lizada hacia la emancipación espiritual de la nuestros pobres compañeros, arrollamos cuan- Social, cultural y recreativo. El primero salta a juventud. tos obstáculos se oponían y viendo bien pronto Su Presidente fundador y actual, es don la vista: Unión de las juventudes, compenetra- Sebastián Ferrà' Rosselló, de inmejorables cion, mejor convivencia. En el cultural y re- cualidades para el desempeño de tan elevado creativo con lo dicho quedan explicadas. cargo que con gran acierto y compenetración —¿Qué concepto tiene V. del nivel cultu- ral de la juventud de hoy? ha sabido dirigir. Puede decirse que el nivel cultural de la El ciudadano Ferra es de oficio herrero, forma parte de la Banda de Música local, y se juventud lo hace, lo forma, a más de las cua- ha distinguido siempre por un gran entusiasmo lidades .propias e inherentes a cada individuo, hacia la cultura, convencido que de ella se ha el medio ambiente en que vive. de conseguir la redención de los pueblos. Hasta hace poco. Porreras no contaba con Nos entievistamos con él y amablemente instituciones libres que procuraran una mayor nos contesta a cuantas preguntas le hacemos, cultura al pueblo. Huy ya hay más de tudo. y por consiguiente la juventud de hoy tiene que con gusto reproducimos. —¿Cómo se les ocurrió fundar esta So- mejores medios para aprender, y es justo reconocer que va perfeccionándose y eleván- ciedad? dose de cada dia más, excrpto, ci;iro esiá, en —Los principales motivos que nos condii- algún que otro caso en que por no haber más ¡v ron y fortalecieron a unos pocos a fundar en la cabeza no se puede esperar mrjuríd en ote Centro—nos dice—fueron debidos a estar el modo de ser. ya cansados de ver a la juventud abandonada, —¿Tienen algún proyecto de interés para esparcida por todas panes, sin ninguna orien- sus asociados? tación, ni ideal, para que mediante una agru- Todo el programa que nos «trazamos está pación cultural pudieran todos, sin distinción ya en vigor. Sólo nos queda por crear una de matices, cobijarse en ella, y aprendieran a como nuestras ilusiones se habían convenido sección deportiva, a fin de dar satistacción a convivir socialmente, tratarse, familiarizarse en realidades. todas las nobles y sanas aspiraciones. Pero entre si y lomaran la orientación digna y ele- —¿Fines más destacados que persiguen? de momento nos ha sido imposible llevar a la .—En un principio solamente aceptábamos vadora de la cultura para hacerse mejores práctica, lo que probablemente haremos cuan- los jóvenes como socios, por considerar que ciudadanos, y respetarse mutuamente. do las circunstancias nos lo perrpitan. Esla Sociedad se fundó el mes de Sep- asi crecíamos más libres e independientes de manejos políticos, y que hoy podernos afirmar Y como final tengo que manifestar mí gra- tiembre de 1933 y entró en funciones el día 3 titud y reconocimiento hacia los socios que en de Octubre del mismo año, en que- fue apro- que a tal m ed i da Asegura me n te debemos la todo momento han sabido portarse con co- bado nuestro reglamento por el Gobernador prosperidad, el engrandecimiento y la vida rrección y decencia,, como a mis compañeros de la provincia. del Centro. de Directiva siempre prestos a la lucha por el Diez y ocho jóvenes fuimos los fundadores, Posteriormente a la fundación del Centro . noble ideal que persigue el Centro, y de un todos amantes de la cultura, y entusiasmados había habido numerosas sociedades de dife- modo especial a nuestro Secretario Miguel en alcanzar para el Centro y la juventud el rentes tendencias, pero que todas ellas habían XlmelÍs, incansable organizador y propaga- máximo grado de justicia y saber. Y lo mismo tenido corla vida y finales desastrosos, que dor, a quién tanto debe el C;nlro y nosotros que hicieron en su día los discípulos de Jesu- habían desmoralizado y coartado el espíritu por sus trabajos al servicio del mismo. cristo predicando los Santos Evangelios, no- social de los porrerenses. Siendo esta causa Asimismo he de dirigir un efusivo saludo sotros también predicamos y propagamos la que nos obligó a no admitir casados, la ma- nuestro programa, que por su gran tendencia a todo el pueblo por las demostraciones reci- yoría verdaderos políticos. bidas en cuantos actos hemos organizado, y de elevación y purificación moral de la juven- El lin primordial del Centro es cultural, sin dejar de mencionar a la culta dirección de tud pronto logramos un gran, número de sim- mediante conferencias, biblioteca, etc., pero LA Voz DE PoRRtRAs por las atenciones tenidas patizantes, llegando en poco tiempo al respe- no descuidamos el aspecto recreativo, con con este Centro. table número de unos cien. bailes frecuentes, veladas teatrales etc. —¿Se les presentaron dificultades a ven- —¿Gestiones importantes llevadas a cabo? cer? En la parte cultural hemos organizado in- —Las dificultades que tuvimos que vencer numerables conferencias científicas, sociales, fueron la indiferencia y el poco caso que nos etc. Han pasado por nuestro salón destacadas hacían los jóvenes, a los cuales encaminába- personalidades intelectuales, entre ellos mé- mos todos nuestros pasos, convencidos de dicos, catedráticos, ingenieros, inspectores de que eran ellos los más necesitados de la ins- enseñanza, maestros de escuela etc. trucción que intentábamos difundir por nuestro Tenemos en propiedad una extensa b'blio- pobre y abandonado pueblo de hace tantos teca que hemos hecho pública, es decir que años, como !o prueba el que todos los vecinos sin ser socios pueden sacar la obra que pre- tienen magníficas Escuelas y nosotros, por fieran. desgracia, aun carecemos de ella. Hemos crendo und Lscuela de preparación No faltaron tampoco los contrarios a lodo militar fuera üc lilis, dirigida por personal lo que sea progreso-, como llevaba en si nues- competente, la que permite a lus reclutas que tro modesto Centro, ante lo que suponía para si1 ucojcn a su cuseñan/a, y previo certificado OPINIÓ PAGINES

EDITORIAL (ve de la la. pág.)

El poble, potser, ha acudit molt poc als plens a veure com anaven les coses, i també que la gent hagi anat a de- manar poc als llocs que correspon —l'experiència demo- cràtica era ben poca, i ho és encara a molts de nivells— i a premsa segurament per la seva part tampoc ha fet el su- EL PROBLEMA DE L'AMETLER I EL íicient. Tot això hi és, però l'Ajuntament venia a ocupar un lloc històric entre el passat i el futur, no mancat de res- SEU BAIX RENDIMENT ECONÒMIC ponsabilitats, i ara molta gent no s'ha adonat del canvi entre un i altre temps. Fins i tot troba que és pitjor l'actual com- Per VICENÇ MARÍ (*) aarat amb l'anterior. La responsabilitat de transparència era —i és— seva i aquí no hi valen escuses. A la vila de Porreres, que és un poble, no cal dir-ho, agrícola hi ha molt d'ametlers i cada un d'ells és un proble- I des d'aquesta perspectiva, ¿què ha fet el grup munici- ma pels pagesos. Un té les ametles de tres anyades dins ca se- pal del PSOE, la força de l'oposició, per a trencar la marxa pa- va que li fan nosa, l'altre de fa quatre i el veihat no les ha es- siva i obscura del municipi?. Enfront de l'U CD la seva mino- polsades perquè no valen el que costaria aixecar-les. ria és quasi testimonial i per això el seu paper hauria d'ésser El mal més gros dels nostres ametlers és que són vells. A el demanar "luz y taquígrafos", ja que no han pogut fer bona l'agricultura, com a totes les coses, li pertoca una evolució. part del seu programa. Ací fa cinquanta anys anaven a Ciutat amb bicicleta i actual- Encetam la recta final dels quatre anys del 'encàrrec fet ment hi anam amb els millors cotxes, emperò la majoria dels a les urnes i som tots a temps de veure com el projecte d'un ametlers del terme estan sembrats des de fa cinquanta anys. I vial nou al Camí de Marina no és explicat a la població, i que cal preparar els nostres terrenys per a aquest futur que nosal- encara es pensa amb la realització d'aquesta obra mitjançant tres ja estam vivint, malgrat la nostra agricultura no se n'hagi procediments que creiem abandonats feia molts anys. Es adonat. fan unes reformes a l'escorxador municipal i els porrerencs Actualment ja no podem pensar en una fruticultura de no sabem els beneficis i els diners que això ens costarà, tot secà: els ametlers igual que els tarongers han de mester regar, amagant la qüestió dins un fons d'unes millores que ens han encara que només sien tres o quatre recs a l'any. Això repre- de sortir regalades, diuen, però que ja ara molta gent veu amb senta poca aigua emperò l'arbre l'ha de mester i li hem de excepticisme. donar. Tenim un poliesportiu promès, però ara quan s'han aca- Tenim també gran necessitat d'una planificació i a conti- bades dues noves pistes encara han d'arribar els doblers per nuació citarem uns quants factors positius i negatius que ens a pagar al constructor, i els esportistes no hi poden jugar. Un hi duguin en relació a la producció actual. poliesportiu, si, modificat i tornat modificar fins el punt de FACTORS POSITIUS: greus defectes de infraestructura, malgrat la seva modernitat. -l'ametler és un arbre que s'adapta perfectament al sòl I es podria demanar també quins són els criteris que es se- del nostre terme. gueixen per la concesió d'obres directamelnt a picapedrers, -existeix demanda d'ametla i els mercats internacionals quan no es fa per subhasta, com ja hem sentit queixes per part coneixen el nostre producte. del gremi, on no tots tenen les mateixes facilitats per treba- -podem arribar a competir amb altres pai'sos. llar a compte de l'Ajuntament. També en la creació de noves F ACTORS N EG ATI US: places a la plantilla municipal més d'una vegada hi ha hagut -els nostres ametlers han tornat vells. rebumbori, així com en la concesió de subvencions a enti- -la zona apta per a sembrar ametlers està quasi acabada, tats amb casos més o menys clars de favoritisme o per con- és a dir, no convé fer plantacions noves sobre camps on n'hi ha tra de discriminació. haguts fins ara ja que presenta bastants de problemes si no es No seguirem, per no fer aquí una llista llarga de qües- deixa reposar la terraja sia sense cultius o amb una alternancia. tions nebuloses, cosa que tampoc es pretén, sols advertir que -tenim moltes varietats i això complica la classificació, el sistema que s'està emprant no és el de la claretat que la elaboració i comercialització de l'ametla. gent voldria. LLUM D'OLI. A MANERA DE CONCLUSIÓ Avui per avui ens hem de fer la idea tots els pagesos de que les ametles no augmentaran de preu d'una manera que ens pugui salvar, pel que es tracta de produir al més baix cost possible. Segons les informacions que vaig poder recollir a la Cambra Agrària de Porreres la producció mitjana del terme de Porreres es de 5 kilos per ametler, mentres que investiga- cions fetes damunt l'ametler a Mallorca per la Delegació d'Agricultura donen un promig de 11 kilos per arbre i els resultats aconseguits demostren que així i tot el cultiu no és rentable. Vists aquests resultats tan poc favorables és molt difícil que es puguin rebre subvencions per a la repoblació de l'amet- lerar a Mallorca. Els pagesos s'haurien de preocupar més inclus que els Ser- veis d'Extensió Agrària per aconseguir la informació necessà- ria damunt les solucions a curt i llarg plac, tot mirant de cada dia aprendre el màxim de coses de la seva professió. El poliesportiu té les pistes acabades però no si pot jugar: pro blêmes burocràtics. (Foto M. Lladó) (*) Estudiant de Tècnic Agrícola a l'Escola de Capataços Agrí- coles I Formació Professional de Catarroja - València. CENTRALS OPINIÓ LA PAGESIA DE PORRERES. DISCRIMINADA Un poble, com el nos- tre, foraviler a carta cab- Solucions. dal, no veurà un duro de I'IRYDA, —nom abreviat S'ha de fer renou, entre d'un organisme estatal en- l'Ajuntamertt, Cooperativa, carregat de temes agrícoles— Cambra Agrària Local i al- Així Porreres, com els tres organismes que puguin, nostre veïnats de Montuïri, tots junts, a fi de què a Ciu- Sant Joan, Vilafranca i tat, on hi ha els organismes Campos, no han estat inclo- estatals, provincials i auto- sos dins un pla d'actuació nòmics se n'adonin i procu- PORRERES: d'aquest organisme abans rin equilibrar aquests desfa- esmentat i així ens va. Pa- saments i ajudin econòmica- gant contribucions i imposts ment a resoldre l'actual 4.896 HABITANTS especials amb recàrrec si vo- "serríi-abandono" en què leu que us adobin els ca- ens tenen com a col·lectivi- Segons el darrer cens junt demogràfic de les Illes mins,- síquies, recs, electri- tat agrícola, especialment de població elaborat l'any creix en un 23 o/o, subsis- teixen localitats que van citat... a pagar s'ha dit. en obres d'infraestructura i passat la nostra vila tenia equipaments. Per acabar, un 4.896 habitants, el que su- perdent població, per exem- La diferència. botó de mostra: per a posava un augment damunt ple, i Sóller o fins l'Ajuntament d'Inca, molt el de l'any 1.970 que en te- arribar el cas de , Mervtres tant per Inca més ric que el nostre, han nia 4.622 i el padró de que ha perdut una quarta —poble industrial—, Cam- donat 25.200.000 ptes. per 1.975 amb 4.759. Ens sor- part dels seus habitants tan sols en deu anys. panet, Petra, Búger, San- diferents millores agrícoles! prèn que en el cas de Por- ta Margalida, Maria, Llose- 25.000.000 de l'ala!. Quan reres passi el contrari que a Enfront de la Mallorca ta, Consell, Mancor, Llubí ací per asfaltar un carn í 23 municipis de Mallorca desenvolupada (Ciutat de i altres amb manco neces- transitat fan falta anys d'es- que han perdut població, Mallorca, tot el litoral, Alcú- sitats agrícoles i doblers es- pera, i això amb pressupos- precisament els més afec- dia, Inca i Llucmajor) hi ha la tatals, I'lRYDA està subven- tos de 3.000.000 que a més tats són, entre altres, els Mallorca subdesenvolupada, cionant a fons perdut i pa- normalment n'han de pa- municipis del Pla —zona on incapaç de donar treball gant adobs de camins, mi- gar la meitat els propieta- està inclosa Porreres— com als seus fills que es veuen llores de reguius, ajudes a ris dels terrenys colindants. , Búger, , forçats a traslladar-se a al- cooperatives, etc. a base de Ja està bé!. Llubí, , tres municipis o a Ciutat. milions. I a nosaltres què? F. Llinàs. Petra, Sencelles, Sant Joan, Porreres, que ben bé la Santa Eugènia i , els podríem incloure dins quals poden constituir la aquesta segona categoria, "Mallorca pobra", afegint- quan a nivell de població L'ASSOCIACIÓ DE PARES DEL hi Selva i així no ho reflexa al menys. El com també Campos que té nostre poble l'any 1.970 una ramaderia que passa ocupava el lloc quinze en COL.LEGI VERGE DE MONTI-SION per una greu situació. quant a número d'habi- El cens de població tants, el 1.975 ens havia I EL TRANSPORT ESCOLAR d'aquest any passat ha po- passat davant Calvià i l'any sat de relleu una vegada més 1.981, ocupant el vintè lloc, L'Associació de Pares es podrien fàcilment reba- el desequilibri existent en- ens han passat també Alcú- d'alumnes del Col·legi "Ver- tre. Tant sols volem insis- tre l'Illa urbana i turística dia, , ge de Monti-Sion" de Porre- tir, com al seu moment ho (Ciutat de Mallorca i peri- i Son Servera. Per acabar res, que agrupa a prop de feien els esmentats escrits, fèria) i la Part Forana que direm que els porrerencs duescentes famílies de la di- en el fet de la desigualtat segueix vivint una trista censats a la vila consti- ta vila, amb la present vol i certa marginació que supo- història d'abandonament i tuim el 0,91 o/o de la po- recolzar en tots els seus sa pels nostres alumnes, en de progressiva despoblació. blació mallorquina. punts, els escrits i cartes clara desventatja amb els No deixa d'ésser preocupant Joana Mora i aparegudes a la premsa dels que viuen a viles o ciutats el fet de què mentre el con- Joan Barceló. Grups d'Acció Social de Pe- agraciades amb Institus de tra, Sant Joan, Vilafranca, Batxillerat, per les dificul- Porreres i Montuïri. Pensam tats i gastos de transport tra veu a la d'altres grups transport escolar per als que el fet que exposen l'ur- i menjador. I, en segon o entitats de la Part Fora- alumnes que cursen el gent necessitat de que el lloc, demanar a l'Adminis- na per tal de conseguir que BUP i es veuen obligats transport escolar de l'alum- tració, i més en concret a l'Administració prengui a desplaçar-se diàriament nat de Batxillerat dels po- les persones encarregades en consideració i resolgui a fora de ca seva. bles sense Instituts, que han d'administrar els pressu- positivament la demanda Antoni Lliteras, de desplaçar-se a altres viles posts concedits a la Direc- exposada: la gratuitat del President. o ciutats, sigui gratuït - és ció Provincial del Ministeri de justícia. d'Educació i Ciència per a UN NUMERO DE 16 PAGINES Sabem dels arguments Ajudes al Estudi, que a l'ho- que ens poden oposar ra de concedir tais Ajudes Com podran comprovar els lectors, aquest exemplar aquells que no estiguin al Estudi o "Becas" es ten- del "LLUM D'OLI" per primera'vegada surt al carrer amb d'acord amb aquesta expo- gui present el problema que 16 pàgines. Això és debut a la gran quantitat de temes que sició —que si el BUP no és consideram, l que els pri- ens nan arribat sortosament ala nostra redacció i al nom- gratuït, que, si cal poten- mers afavorits amb les es- bre elevat de notícies produi'des a Porreres. Algunes d'elles ciar l'ensenyament de la mentades Ajudes siguin els —inclus— han hagut de tractar-se de manera breu per man- Formació Professional, etc— alumnes amb evidents difi- ca d'espai i temps. Moltes gràcies. No mos entretendrem en cultats i inferioritat de con- Recordam que el Departament de Publicitat rebrà discutir-los, si bé som cons- dicions materials. encantat totes aquelles ajudes i anuncis de persones, em- cients de la facilitat en què Juntam, doncs, Is nos- preses i entitats que desitgin anunciar-se. COL.LABORACIONS 10 ESPIPELLANT ELS ANYS Per Jaume Rosselló Vertaderament fascina. zoneta, un poc de costellam, Ma curolla és aqueixa, gue i rompia a tocar, el pre- Petjada i altra petjada per qued ¡estàtic i endormissat. espipellant d'ací i d'allà, ex- dicador acabava en un re- camins solitaris, amb tran- Per enmig el ramatge que posar fets i dites senzilleses i nec baixet i el públic s'en- quüitat absoluta, adesiara s'engronsa amb un ritme Déu em guardi que l'oli viava les rialles. Idò un assustada pel volateig d'un pausat que quasi quasi em fa que intent vessar dintre any, el Sr. Benet Salat de ull de beu, un rupit o bus- son i somni a la fresca de del "Llum d'Oli", que és coremer, arribat el dia de caret de bardissa, fugissers... l'ombra de ies branques, que recollita pròpia, per tant Pasqua, entrant de la pro- Em digueren l'altre dia, s'inclinen amb gest amoro- que a ningú se li cerquin cessó de ('"encuentro", el que els meus escrits deien sívol i gentil, rossant la fe- responsabilitats més que a Sr. Mulet cap a l'orgue i el poc amb molta tinta es- cunda mare terra, suaument, mi, que firm i gens m'aver- Sr. Benet no havia comen- campada. amb tendresa provocadora gonyeix ni em fa por po- çat la perorata i es posà a Mai he estat amic de de sensualitat i delit... i pen- sar mon nom; Déu em guar- mirar l'església , la gent, resums sintetitzats. Com a sar que un xalet de "do- di quan dic que l'oli resul- mig distret, el Sr. Benet bon foraviier que som, sé mingueros" fotrà branques ti tòxic i per tant pogués començà. Avui, el dia de que gra tot sol no fa maina; i rels de tant de benestar, intoxicar l'aire i en lloc de Pasqua, ha ressucitat el sempre s'ha vist que el blat fent abortar tanta fecunda- claror faria pena perquè Bonjesuset, toc l'orgue, Sr. està entre la palla i si vo- ció. duria a la destrucció mit- Mulet... i el Sr. Mulet que lem el gra net hem de ven- I pens a la fresca. Fa jançant la malaltia que no esperava mitja dotzena de tar i ventar, fent volar el quinze, vint o trenta anys té cura perquè l'odi i l'en- paraules més es quedà en pallús, arestes, el capell i la les vetlades de l'estiu els veja són una intoxicació "la" com la jaia Miquela. palla. I avui que les eres veins del poble, quan havien sense cura. Picotejant els anys han desaparegut del tot, sopat, sortien a -la carrera Qui recordarà mai miraré de fer recordar qui quasi quasi, tanmateix amb tranquils per reposar de les aquell predicador core- era Sa Padacera, mestre batadores o recol·lectors, el tasques camperoles en una mer, que quan cada any Camil.lo, n'Antoni Racó, gran està mesclat amb la pa- cadira de respatller baix, de posava massions amb el com es feien les matances, lla, i si no és a força de vent bova, mig tombada per en- Sr. Mulet el dia de Pasqua els novenaris, el Pare Bar- no es fa el gra net. Així rera. Fins i tot algú treia en el sermó de ¡'"encuen- celó que no menjava a vo- que qui no porga és perquè el balancí i si calia canta- tro", el Pare X feia un pe- ler a ca'l rector, quan roba- té una anèmia tan aferrada va la cançó " si no t'agrada, tit resum de la ressurrec- ven les neules i el vi a que no el deixa forcatjar ni no em mengis/ que per ara ció de Crist, i el Sr. Jau- l"'hermano" Josep. Fins de- ararar, i aposta sense belet- ho vull així/ he comprat me Mulet havia pujat a l'or- mà. jar ni res amb el ram d'exe- un balancí/ per engronsar- vuta, alavern o reboll ramut m'hi els diumenges". I la només veuen la serra, que gent entre berbes i cover- diran que és de palla, però bos passava la vetlada. Fins CULTURA POPULAR ventant ventant surten, el i tot algun remolí passava Per Catalina Oliver. gra de tradicions, costums, el rosari que mai resultava paraules i coverbos que qui massa piados perquè entre ENDEVINALLES i que per tot el món es posa no ho troba és perquè no- desena i desena hi havia un més IJegeix damunt damunt. badai o un gifai d'algú de Abans de tot, vull les 4.- Un llençol ben padaçat la rotlada. I si hi havia pare- gràcies a totes aquelles per- que punta d'agulla mai ha Com deia, camina ca- lles d'enamorats, algun furt sones que no volen que es tocat. minaràs i per envant et fa- d'estreta de mans i res més perdi un trocet de la nostra ràs. I és ben ver, que perquè la sogra sempre es- cultura i que em fan arribar 5.- Un convent de monges un dels meus propòsits, tava d'imaginari vetlant o un caramull d'endevinalles blanques quan escric, és emprar fent el "sereno", mig de coa algunes de les quals ja havia i un frare que els hi tupa les aquesta manera tan nostra d'ull, i si preveia allò que oblidades i altres que em anques. i senzilla com jls meus nos- ella massa sabia, perquè ja són noves. Des d'aquestes trats costums,"s igual si no havia passat la mirada furti- retxes les vull animar a 6.- Una senyora ben cap dintre reials acadèmies va, es convertia en un cop continuar la tasca de reco- ensenyorada o acadèmies tan reials, ca1 d'ullada que gelava la més llir-les i que entre tots sempre va dins un cotxe que ens entenguem nosal- forta calentor així com el poguem deixar escrit aquest i sempre va banyada. tres i si jo escric per a la suau balancinejar de les patrimoni cultural que qua- •{•EJ8IH BU||B^BO g j g gent de Porreres em toc ones, de sobte es converteix si s'ha perdut. •AU8À Emò|odv fr ! £ els collons o me'n fot si a en cop sec d'ona i el cerca- •;|BLU|J3 B}.8P!|E6JE|/\| | B|UO| Sant Feliu de Guíxols, per dor de pegellides o fonoll ENDEVINALLES: -odv Z ! I :sjopejoqerioo) exemple, no m'entenen. In-' marí queda humit... 1.- Una capceta blanca tent que aquell mallorquí Cabil les meravelles de que s'obri i no es tanca. •enßuan Eg -'9 d'en Tous i Maroto, d'en Pe- la senzilla història d'un po- •sjuap sag -'S re d'Alcantara Penya... ble que ningú ha escrit ni 2.- En compr un pam •}B|OAnUU3 |93 |3 -> d'en Set Panxes, de Sa Ba- escriurà mai i forma un ta- en meng un pam •BDSOJ BS -'£ seca... etc. que sempre hem vallar amb incrustacions de en tir un pam. UB}E|d Un -'Z entès els mallorquins de vertadera artesania de cos- no un-'ï Porreres no es perdi, no que- tums, anècdotes i fets de tot 3.- Una cosa que no és cosa :SNoiornos di tapa i si doctors en lle- tipus, com un torrent d'ai- gua trevellant nàcars i plata i tres tilden els meus escrits Al tancar l'edició: amb una anatema i la gent pedres precioses de mil colo- JOAN BARCELÓ candidatura a la presidèn- de Mallorca m'entén qued rins passa sense deixar min- cia, en representació de les sadolr i satisfet i si lleis de va i el temps passa; ni aviat MEMBRE DE LA J UNTA ni a poc a poc, senzillament publicacions que es redacten nova o antiga planta em tra- DIRECTIVA DE amb voluntat nomalitzado- ven la llengua no plane una passa, tan sols l'estat psí- L'ASSOCIACIÓ DE escupinada perquè em dei- quic tradueix en canvi de ra, fou derrotada per 10 xin tranquil. marxes el que segueix son PREMSA FORANA. vots a 5 per la de Santiago curs, passant, passant, rít- Cortés, actual president, que I continuant el meu micament. El passat dilluns dia 17 renovà el seu càrrec. Tam- passejar, pausadament, amb Sols la recordança, com va tenir lloc a Inca l'Assem- bé sortiren elegits Pere Mu- tranquilitat, sense frissar, un alè mitològic, queda per- blea de la Premsa Forana let ("Es Saig" Algaida), Gas- embadalint-me amb la fulla fumat de bo o.magre l'àm- que es cau acaramullant-se bit "etèrix" el quaï no cap que elegí nova junta de par Sabater ("Dijous"), Car- atapida com si fos un coixí, dintre la matèria gris, feixu- 1 Associació. El nostre les Costa (' Sant Joan"), algú diria "almohadón" ga o lleugera dels polítics company Joan Barceló que- Joan Martorell ("';) m'hi ajoc, reposadament, o savis que segueixen fent dà elegit vocal de la matei- i Lluc Oliver rS'Encruia, sense frisures mig a la got- la història que ells volen. xa, amb 13 vots. La seva Deià). LLENGUA Y CULTURA 11

UNA LLENGUA PER A LA SUPERVIVENCIA D'UN POBLE

Un dels objectius que sensacional de les "modali- ¿Per què els quatre diaris tenen sens dubte davant seu amb més fermesa ens pro- dades" (recordem el decret de Palma no fan pràctica- aquest deure irrenunciable posàrem assolir durant la d'ensenyança del català, el ment gens d'ús del català? i de categoria històrica: resistència antifranquista programa per a les oposi- ¿O és que no s'han plante- l'aconsecució de la nostra fou la normalització de la cions de català a instituts. jat en absolut el compromís supervivència com a poble. llengua, brutalmente opri- Les lamentables decla- de la normalització de la mida durant aquella època. racions del president Alber- llengua del país al qual ser- Vàrem caure massa fàcil- ti al programa de TV "Vos- veixen? GoanpatujA ment en la il·lusió que la tè pregunta"). L'estratègia El crit d'alarma és ne- vinguda de la democràcia de la fragmentació arriba a cessari. Tots els qui n'es- ^L'ÇAL· ' i aquella normalització extrems grotescs al País tam convençuts hem de anirien estretament lliga- Valencià, on s'ha arribat a fer un esforç solidari per des. Han passat més de sis inventar una nova ortogra- treure el país envant. Sa- anys de la mort física de fia. bem que la normalització la dictadura i la normalit- absoluta del català no ven- zació de la llengua és avui NORMALITZACIÓ: UNA drà per ara; fan falta altres —gairebé— una tasca enca- TASCA IRRENUNCIABLE condicions sociopolítiques. ra a començar. L'eufòria Però el que és ben cert és dels primers anys setanta Si no es produeix un que si no començam ara ma- s'ha convertit en decepció, enèrgic canvi de rumb, el fu- teix molt seriosament i desmobilització, claudica- tur que espera a la nostra treim el màxim partit de ció, degradació dels concep- llengua no és mal d'ende- les possibilitats actuals i de tes, desencant, passotisme, vinar: una llengua de cada cada moment, no vendrà desinflament col·lectiu... vegada més desvitalitzada, mai. Les nostres generacions La Constitució espa- amb moltes possibilitats CATALÀ nyola de 1.978, si bé posà d'accelerar el camí de la fi a la barbàrie franquista lenta agonia, com han fet respecte a la llengua, ha ja tantes llengües d'Euro- estat incapaç de trobar una pa. Es il·lustratiu observar fórmula igualatòria per a l'extraordinària facilitat les llengües de l'Estat, a l'es- amb què els mallorquins til de pai'sos com Sui'ssa, s'adrecen en castellà als Bèlgica o Iugoslàvia. Impo- desconeguts o adopten sant una de les llengües de aquesta llengua en una l'Estat com a oficial a tot reunió quan hi ha un sol el territori d'aquest i re- no catalanoparlant. duint les altres a una fun- La llengua no és un ció subsidiària dins el pro- simple instrument utilita- pi territori. ri de comunicació: és el pri- mer signe de la identitat EL BILINGUISME, UN d'un poble. Si volem man- ARGUMENT PER FUGIR tenir la plenitud d'aquesta DEL TEMA identitat, hem de mantenir la plenitud de la llengua; Basta mirar el compor- i això suposa la seva abso- tament lingüístic dels nos- luta normalització. EXPOSICIÓ DE JAUME tres màxims exaltadors del La normalització del bilingüisme, alguns dels català no serà feina d'un FALCONER quals parlen castellà amb els dia ni tasca regalada. Serà seus fills. Seria massa ingenu —si és— un esforç ingent Falconer o el joc infantil dels colors. no veure que el bilingüisme de diverses generacions que que es propugna tendeix a treballin amb fe i sense Durant els dies del 9 capaç de fer recórrer l'ima- perpetuar l'status del ca- desfalliments. Per a avan- al 18 d'abril exposà una ginació de l'espectador que talà de llengua subordina- çar en aquest camí fan fal- mostra de poc més d'una es. deten i admet necessà- da i a consolidar l'hegemo- ta dos elements bàscis, el dotzena d'obres —Crea- riament deixar-se endur per nia del castellà. El bilin- marc jurídic adequat i la cions Artístiques, com diu t'obra. Tot i ésser una crea- güisme "harmònic" és un consciència popular, és a als programes— el pintor ció de signes uniformes i mite: històricament la coe- dir una forta voluntat de Jaume Falconer. Estigué a reiteratius ofereix una varie- xistència entre una llen- perdurado com a comunitat la Caixa de Pensions "la tat de temes considerable. gua políticament forta i una amb senyals lingüístics pro- Caixa" amb l'organització Crec que ha de tenir més altra de políticament dèbil pis ¡dentificadors. De res de l'Agrupació Cultural i problemes de motlle i d'es- ha estat una etapa transitò- servirà un d'aquests factors malgrat que hi hagués algun pai on plasmar la seva crea- ria abans de la substitució si no hi ha també l'altre. desconcert quant als horaris ció que no dificultats d'ele- d'una llengua per l'altra. Hi ha actualment unes d'exposició fou bastant visi- gir els motius. Per això tal La unitat de la llengua possibilitats d'ús del català tada. volta arriba inclus a l'agres- Jaume Falconer a la sió gràfica. catalana, proclamada amb als ajuntaments, però quin 1 escreix per la ciència, ha volum d'escrits oficials es seva obra no pretén la co- Que ens perdonin els estat amagada, i àdhuc ne- fa en català en aquestes loraina fàcil d'admetre. Ell que no estiguin d'acord amb gada, sistemàticament. Pri- institucions? ¿i al mateix presenta al visualitzador el el que deim. mer fou la "lengua mallor- Consell General Interinsu- dilema del color bàsic i en Segurament és un mo- quina", després l'ocultació lar? ¿Què fan les emissores fa un joc sense més presen- tiu més dels que pretén de la unitat lingüística sota de ràdio, dues de les quals tació que el necessari per Jaume Falconer. les etiquetes de "lengua ver- emeten tota la programació du r-ho a terme. La seva tèc- Joan Barceló. nácula" o "lengua regional", pràcticament en castellà, nica, infantil i primitiva, és i dar-rerament la descoberta senzillament perquè volen? AGRUPACIÓ CULTURAL 12

Excursionisme DESORIENTACIÓ O MANIPULACIÓ INFORMATIVA? VAREN ANAR A REBRE LA Una de dues o totes dues. Això és el que podem dedui'r de la crònica de Porreres al diari "Ultima Hora" del passat 16 d'abril feta pel senyor M.C. (les inicials a vegades no ho ama- PRIMAVERA AL PUIG guen tot amic M.C.) a la qual no té cap repar a fer públic que a l'iniciativa del "Tots a peu a Monti-Sion" —que per cert va Com havia plantejat la secció d'excursionisme de l'Agru- ser de l'Agrupació Cultural de Porreres, en unió del Club d'Es- pació Cultural, pel pont de Sant Josep, vàrem anar a rebre la plai, per si ha d'ésser del seu interès— s'hi havien "sumado primavera. Malgrat que el Puig de Maria estàs tot ple, a la fi miembros del Ayuntamiento" quan no recordam gens haver rebut cap adhesió per part municipal a la pujada i dilueix la trobàrem cel.les al Santuari de Cura. "Estarem com a reis", nostra participació, la de l'Agrupació Cultural, entre un difu- gràcies a les atencions dels frares franciscans cap als socis minat "otras entidades culturales". Quina barra ¡vostè posa de l'Agrupació Cultural, que s'havien apuntat a aquesta ac- l'Ajuntament enimig a cada oportunitat que te!. La seva fei- tivitat i decidiren realitzar-la. na es veure que es escriure sols del que fan a La Sala i poca gent més. Això d'aprofitar-se de les activitats dels altres en L'estança a Cura més que de fer sopars pels més peti- tons, que amb els que s'havien benefici propi, si és que no pretén manipular la cosa, no sol res ens va semblar molt curta afegit el dissabte horabaixa ja resultar. De totes maneres, gràcies. ja que el temps ens passava eren un bon estol. Prop de les volant, respiraven un aire de nou i mitja vengué un grup LA NOVA JUNTA benestar i tranquilitat. El di- de porrerencs a sopar amb vendres entre una cosa i l'altra nosaltres omplint la cel.la Després de les 'eleccions celebrades el 28 de febrer es arribàrem un poc tard i sols de gent, alegria, rialles i coses constituí la nova Junta de Govern que quedà formada així: varen tenir temps d'allotjar- bones. El dissabte hi va ha- President: Joan Barceló. Vice-president: Macià Lladó. nos dins unes cel.les de les ver, bulia fins passada mitja Secretari: Joana Matas. Tresorer: Gregori Barceló. Vocals: quals només ens queda donar nit. Climent Picornell, Joana Mora i Josep Marí. l'enhorabona a la gent que les El diumenge, la gent més Com a membres col·laboradors de seccions compte amb cuida. Després d'haver collocai matinera anà a veure sortir el Joan Sorell, Mateu Gil, Maria Barceló i Crespí, Jaume Cerdà, totes les coses anirfem a sopar sol, entre ells hi ha que admi- Catalina Oliver i Antoni Picornell. al celler de Randa, on passàrem rar a la valenta Sandra Escoda L'organigrama de l'Entitat està configurat per les seccions una estona molt divertida. Des- Trobat; després férem una de teatre, escacs, conferències - cursets - taules rodones, ex- prés de sopar tornàrem al San- estona de "footing" i a bere- cursionisme, arts plàstiques, biblioteca, esports, fotografia, tuari i organitzàrem el dissab- nar. Panxa plena anàrem a ecologia, "Llum d'Oli", festes, música, publicacions, proble- te i el diumenge de la següent veure una cova que hi ha allà màtica social i Festa Pagesa. manera: L'organització compren: oficina, local social, relacions DISSABTE, al mati', des- aprop i després de dinar es va decidir fer una visita al amb l'exteior, tràmits legals i publicitat. prés de berenar: excursió als Santuari de Sant Honorat. voltants més pròxims del San- Així rebé la primavera BIBLIOTECA tuari, anant a veure una cova i monument de Ramon Lluí un grapat de porrerencs, socis de l'Agrupació Cultural, que Davant la manca d'alguns exemplars registrats al corres- i visitant les instal·lacions del troben que seria interessant fer ponent llibre de préstecs, pregam a tots aquells que tenguin Santuari. Per acabar llegírem el llibres de la biblioteca en el seu poder, comuniquin urgent- poema de Ma. Antònia Salvà més sortides com aquesta, no sols per anar a fer bulla, ment quins títols són els que tenen i/o facin el retorn el més "el roser de Cura". Per dinar aviat possible. Properament es farà una nova reclassificació i una paella que férem dins com hi ha gent que a vegades ens vol etiquetar, sinó per fitxació dels llibres i cal arreplegar tots els faltants. Moltes una cel.lai gató des forn de gràcies. Ca'n Miquel. Després, ex- conèixer més bé tots els cursió fins al Santuari de indrets de la nostra illa, ho Gràcia on se divisa una pano- deim pels qui no recorden ràmica meravellosa, altra vol- la vertadera tasca de l'AGRU- ta a Cura començàrem la tasca PACIO CULTURAL. Catafina Oliver. AUTOMÒBILS ESCAC! RIMEIG social amb la participació ¡OCI de Jaume Cerdà, Palerm, Jordi Oliver, Rosa Bauçà, USATS Els campionats de Ma- Joan Barceló, G. Barceló llorca individuals jugats a Marquez," Jaume Rosselló, Campos ens deparen diver- G. Barceló Llaneres, Pau So- INTERESSANTS OFERTES: ses actuacions, així Jeroni rell i Gabriel Gornals. Ten- Palerm aconseguí l'ascens dra una duració d'un mes í a primera categoria i una de mig, amb nou rondes que es les primeres places, Jaume jugaran en dimecres i diven- SIMCA 1200. PM 0957 - G: 115.000 Pts Cerdà fou el millor classifi- dres. PEUGEOT 504. PM 3389 - M: 200.000 Pts. cat a juvenils, pujant de SIMCA 1200. PM 3512 - E: 130.000 Pts. categoria Gregori Barceló Historial del torneig Llaneres i Barceló Marqués. d'Escacs social. SEAT 124 Especial PM 4415-1: 105.000 Pts. Quant a Estelrich, a prefe- SEAT 1430 PM 147.557: 45.000 Pts. rent, es mantengué, així I. 1.974. A. Servera. RENAULT ALPINE B - 737.491 com Quesada, Rosa Baucà a II. 1.974. A. Servera. segona aconseguí acabar i III. 1.975. A. Servera. RENAULT 12 PM 4223 - G 100.000 Pts. això suposa experiència. Per IV. 1.976. P. Torres. RENAULT 8 PM. 87.563 -15.000 Pts. V. 1.977. G. Mora. contra Joan Barceló deyallà CITROEN FURGONETA AKS B. 5953 - AC a segpna i Jordi Oliver, VI. 1.978. D. Toledo. Gabriel Gornals i Pau Sorell VII. 1.979. B. Roig. 50.000 Pts. es retiraren. VIII. 1.980. J. Cerdà. SIMCA 1200 PM. 7595 - A 100.000 Pts. El passat dimecres dia IX. 1.981. J. Gil. 21 d'abril començà la dese- X. 1.982. ? na edició del nostre torneia üN/ cio; nes interessades en el tema TALLER MECÀNIC quedau convidats a una reu- nió per tractar del funcio- mefí nament de la nova secció, S'ha format dins activitats a realitzar, elec- RAFAEL BARCELÓ l'agrupació Cultural una no- ció de responsables, sugge- va secció, rències, etc. aue tendra IJoc Carrer Palma s/n. Tel. 64 60 42 el proper 24 de maig (di- MONTUIRI Tots els socis de l'Agru- lluns) a les 9,30 del vespre pacio Cultural i altres oersn- al local Social. ESPORTS 13

PRIMER CAMPIONAT DE FUTBOL SALA "INTERBARS"

Equip del Bar Ca'n Toni (Foto Vidal).

Des de fa unes quan- fes una volteta per ací per tes setmanes a Porreres ens mirar d'incorporar qualque ha entrat la febra del fut- valor dels que campen per bol-sala. Aquest fet ha es- aquestes terres a la tan tat motivat per la inaugu- necessitada selecció espa- ració de la nova pista polies- nyola. portiva ubicada al pati de Pel desenvolupament l'església el que demostra d'aquest torneig s'han esta- que quan hi ha instal·lacions blert dos grups que són: s'aprofiten, i l'organització GRUPA: a càrrec de l'Associació de Bar "La Sirena", Bar "Cen- Pares del Col.legi Verge de tro", Cafè Nou, Granja Monti-Sion encapçalada per "Sermi", Ca Sa Viuda, i n'Antoni Tous, d'un primer Cafè de so n'Oms. torneig de futbol-sala a la GRUPB: nostra vila el que permetrà, Bar Ca'n Miquel, Bar Ca'n INAUGURACIÓ DEL PATI donar a conèixer aquesta Xamena, Pub "Zeppelin", nova modalitat esportiva Pub Farolet, Bar Ca'n To- tant en puja des de fa uns ni i Bar Ca'n Beltran. POLIESPORTIU DE L'ESGLÉSIA anys per tot arreu, i que Els calendaris estan El passat dia 14 de març es posà en funcionament el pati una gran quantitat de per- exposats a tots els bars i poliesportiu de la parròquia a càrrec del Col.legi "Verge de sones que habitualment no cafès participants i els par- Monti-Sion i la seva Associació de Pares. El capvespre estigué practiquen cap tipus d'es- tits come'nçaren a partir animat per una llarga festa amb actuacions esportives, folklòri- port ara tenguin l'ocasió del dilluns 3 de maig fins ques i culturals per part dels al.lumnes d'aquest Col.legi. de fer-ho, amb el que això af dissabte 5 de juny. Els' Aquestes noves instal·lacions ja han entrat en funcionament i suposa de benefici per a la horaris dels partits són a sens dubte han de constituir un adequat marc de noves promo- millora de la condició físi- les 18,30 i a les 20,30. cions escolars de distints esports i competicions, obertes fins i ca i també no oblidem, de Els àrbits encarregats tot a qualsevol aficionat. Una prova d'això la tenim en l'orga- relació humana. Això de dirigir la bona marxa nització d'un torneig de futbol-sala. mentre no hi hagi braços d'aquest campionat seran ni cames rompudes. els Srs. Emilio, Mayol, Ta- Aquest primer campio- berner, Sampol, Alzina i nat es celebrarà durant el Picornell. En el pròxim mes de maig i primers dies "Llum d'Oli" donarem am- Ill TRIAL A PORRERES de juny, és a dir, fins que pla informació del que ha dels vint i tants pilots i comencin els mundials de estat aquest campionat amb El passat diumenge dia futbol, motiu pel qual hem classificacions i fotografies la zona d'aigua, de mol- pensat que no seria de més dels equips guanyadors. 9 Porreres va ésser escenari ta dificultat. Hi participa- Macià Lladó. del III Trial Motorístic, una ren dos corredors porre- que el Senyor Santamaría prova que val pel Campio- rencs, En Miquel Llaneres nat de Balears d'aquesta i En Joan Rosselló. especialitat de la moto i que Va ser aquesta una de conprenia un recorregut les proves —segons els ente- molt espectacular des de sos— més importants i es- Son Redó, anant cap a Sa pectaculars que s'han fet a Torre, Costa de Son Bejo- Mallorca dins el camp del ca, Son Jordi, passant prop Trial, amb bona i encertada de Cugulutx, Son Oms, Son organització del Moto Club Mora negri, Sa Serra i tor- Monti-Sion de Porreres. nant a Son Redó. Un llarg i hermós tra- Ballet i oimnàsia femenina jecte de 26 quilòmetres de a Sant Felip. distància al que se feren i dues voltes, havent-hi 15 Durant aquest mes de zones puntuables de compe- maig tenen lloc a Sant Fe- tició, que concentraren a lip unes classes de ballet nombrosos participants i clàssic i gimnasia femenina sobre tot espectadors, du- "gim-jazz" els dimarts i rant quasi sis hores del dijous al capvespre. Es de- matí i migdia. senvolupen ensenyances Equip del Pub Zeppelin (Ca'n Torres): la joventut en marxa. A Son Mora Negri po- d'expressió corporal i de derem veure bones actua- postura de barra fixa, des (Foto Vidal). cions gràcies a l'habilitat dels quatre anys. ESPORTS 14

Entrevista amb Andreu Obrador "M'AGRADARIA MES QUE LA BASE DE L'EQUIP FOS DE PORRERENCS" El seu nom és Andreu Palermet, en Rado i molts gut sòcia!. Obrador, té 19 anys, és més que ara no me'n record. -¿Ets aficionat a la lec- estudiant de primer curs de Llavors crec que hi havia tura? Ciències Empresarials, juga un altre ambient, se jugava -No molt. tan sols lle- amb el Porreres a la III Di- més per afició. S'hauria de gesc per necessitat, és a dir visió, i com tots sabem és fugir un poc d'això del fut- quasi sempre llibres de text. porrerenc. Qualque cosa im- bol com espectacle, encara -¿Quina música t'agra- portant té n'Andreu perquè que pens que és un poc di- da més? essent de Porreres jugui amb fícil perquè així' i tot el fut- -La música moderna el Porreres. Jo crec que la bol sempre és espectacle, melòdica. No m'agraden les té: qualitat. Bona tècnica, s'enfoqui com s'enfoqui. estridències. força i afició. Sol jugar -Per a ' acabar Andreu, quasi sempre de lateral, en- EL PUBLIC 1 ELS ¿què és el que te preocupa cara que ell en el transcurs JUGADORS. més del que passa en el de la nostra xerrada ha -¿Què penses del pú- món? manifestat que li agrada més blic de Porreres? -No ho sé molt bé, jugar de mig, doncs a la -El públic de Porreres és difícil de contestar per- zona ampla del camp hi ha quan l'equip juga bé és què hi ha tantes de coses. més lloc per a la creació de molt bo. Es un dels millors Potser el tema econòmic, el joc, i les misions no són tan de la III Divisió, encara que bol? problema de les societats rutinàries com per exemple no guanyis. Però quan ju- -A més d'estudiar, que de consum, el creixement jugant de lateral. Jo estic gues malament és un desas- per jo és quasi una afició, incontrolat de la humanitat d'acord amb ell. N'Andreu tre. S'afiquen molt amb la música i els balls mallor- i l'economia, que pareix pot arribar a esser un bon els jugadors i no compre- quins. que ningú sap a on ens pot mig, si ell vol i les lesions nen que d'aquesta manera -T'interessa la políti- dur. el respeten. l'únic que fan és desanimar. ca? S'ha fet un poc tard Quan començam la xer- Es un poble on hi ha molts -M'interessa, com crec i crec que ja és hora de fi- rada, tot just acaba d'arri- de tècnics, tots són tècnics, que hauria d'interessar a nalitzar aquesta entrevista, bar del seu assaig amb la encara que a vegades, quan tothom. Tots estam afec- entrevista que hem comen- Filharmònica Porrerenca i es juga malament no ho pa- tats pels poblemes que de- çat parlant de futbol i hem li amoll la primera pregun- reixen tant. Però per altra riven del tip'us de societat acabat parlant d'economia. ta: part el comprenc, ja que en que vivim. No m'interes- Tot junt ens a permès co- -¿Què penses del fet vol que els jugadors ren- sa la política com a profes- nèixer un poc més de les d'ésser un dels únics por- deixin dins el camp. sió o manera de viure. activitats i personalitat rerencs que juga amb el -¿Estàs satisfet de la te- -¿T'agrada el cinema? d'un porrerenc que com Porreres? va actuació aquesta tempo- -Sí, però no hi vaig tots fa moltes més coses -Que és una vertadera rada? molt. Només quan tene que jugar amb el Porreres, llàstima. Pens que al menys -Estic satisfet del que temps, i m'agraden sobre- encara que això sia el que quatre o cinc porrerencs he fet, encara que les lesions tot les pel·lícules fantàsti- el fa més popular. més tenen condicions per a m'han perjudicat molt, do- ques però amb cert rigor Sort Andreu i a fer jugar amb el primer equip. nat que no he pogut jugar científic o històric, i les molts de gols. Per jo no és cap orgull regularment. pel·lícules de cert conten- M. Lladó. ésser un dels únics. -¿De quin equip ets, -¿Per què jugues a fut- Andreu? bol Andreu i quines són -Jo som del Barça. les teves aspiracions com a jugador? -¿I a quin jugador ad- -Jug a futbol perquè mires més? m'agrada molt. Des dels -A cap en concret, pe- 8 anys ho faig mentres pu- rò m'agradava molt la ma- gui, de les meves aficions, nera de jugar d'En Cruyff. aquesta serà una de les N'Andreu ha dit que és darreres que deixaré. un bon espectador també. En quant a les meves Li agrada molt veure futbol aspiracions, l'única és jugar, en viu, no tant per T.V. Va ja sia amb el-primer equip, a veure als seus companys amb els aficionats o qui sia. d'equip jugar quan ell no De tenir condicions per a ha estat convocat o lesio- jugar com a professional, nat, ja que per a ell és com no sé si ho faria, no m'ho a una obligació rnoral donat he plantejat mai. el gran companyerisme que -No creus emperò que hi ha a la plantilla del Por- avui en dia la III Divisió reres. és quasi un poc semiprofes- sional, que es paguen quan- POLÍTICA I ECONOMIA: titats _molt elevades en "TOTS ESTAM concepte de fitxa, i que la AFECTATS PELS majoria de vegades la qua- PROBLEMES QUE Els simpatitzants del Barça Club de Futbol, a les or- litat dels jugadors no con- DERIVEN DEL TIPUS DE dres del seu "jefe" Sebastià "Terrible", feren un sopar a corda amb el que cobren, SOCIETAT"/ i que el futbol més que ser Arribat a aquest punt Ca'n Miquel per a celebrar la bona marxa de l'equip dels una excusa per a practicar de l'entrevista he cregut seus colors, tot anticipant-se al que volien fer més envant un esport ja és mes un es- oportú demanar-li la seva després de guanyar la Lliga. Però, ai!, com a per art de pectacle, encara que sia a opinió sobre altres temes màgia el "Barça" a poc a poc anava perdent gas, fins el nivell de poble. ¿Què en que poc tenen que veure punt que es diu que ara organitzaran un sopar per a cele- penses d'això? amb el futbol, però que ens brar una nova ocasió que no fan campions. -Estic bastant d'acord ajudaran a conèixer un poc Aquesta gent barcelonista no guanya per disgusts. amb tu. M'agradaria més més la personalitat de que la base de l'equip fos n'Andreu. Molts d'anys. de porrerencs, un poc com -Andreu, quines altres (Foto Vidal). era abans quan jugaven en aficions tens, a més del fut- ENTREVISTA 15 RAFEL CERDA DE "SA SERRA": PER UN MALLORQUÍ CORRER A LA PENÍNSULA ES IGUAL QUE PER UN ESPANYOL QUAN BOTA A EUROPA Si la mitja li sorti a Fabian García a 34,296 km/h., segons el meu ambient. resa "Marca" del dissabte dia 20 de març de 1.982 plana P.- I a la muntanya, 20,154 km. de carrera en 4 hores i 22 minuts 55 segons, està com et va? bé, sols no ens alegra, algú ha de triomfar. I el trofeu Iberdue- R.- No som escalador, ro el guanyà en Fabián, tot li sia enhorabona però així a seques no obstant al premi de i ja està. Però això no és tot. Punt i apart. muntanya, com veus vaig I "Marca" d'eixa dita segueix: "Segundo fue Rafael Cer- atacar fort. dà". Uep! ací ens aturam, això ja som nosaltres... Mes avall P.- Coneixes n'A lo mar diu "Marca": "El premio de montaña fue también para Fabián de Sineu?. Penses que t'hi seguida de Levoso i Cerdà. Això és. pots comparar? R.- Conec n'Alomar, Dins "La Sirena" be- que afíció dos anys abans de he sentit parlar d'ell. Si vent un "terri", ocasional- la "mili". Un any, la tempo- tene sort crec que puc ment .en Rafel hi entra. rada del 79 vaig córrer amb pensar en ell com a un es- Crec que espera el Dr. Mu- el Club Porreres. Després, tímul. Però... que més vol- let doncs h ha dit que el les temporades 80 i 81 amb dria ió! • cridi. En Rafel comenta: el Club Monti-Sion (es po- dir, parlant de la seva pròpia Me n'adon una altra ve- "Em sap greu molestar-lo", dria dir que el padrí d en vida. / ara amb qui corres? gada de la modèstia d'en primer indici que tene de Rafel és en Gabriel Barce- R.- El meu equip de Rafel i és interessant resal- la seva modèstia. Jo li dic ló Servera qui m'informà Madrid, que s'anomena tar que necessita col·labo- don Miquel és molt servi- que ha obtingut sis primers "Zeus", esta compost de ca- ració i per tal motiu con- cient i si ell t'ho ha dit no premis aconseguint també torze persones. sider que "Llum d'Oli" es reparis si és que frissis pels el trofeu Andreu Oliver i P.- Per a un mallorquí faci ressò de les petjades pedals. Ell no s'ha adonat que ara pertany al Club és dificultós córrer a fora? dels porrerencs especialment que ja li estic preguntant ' Dormilón ' que té una su- R.- Per a un mallorquí quan aquestes passes són tan anotant el que em contes- cursal a ). ho és a Mallorca, i córrer fortes i segures com les se- ta: En Rafel conversa sense a la Península és igual que ves. Vols afegir alguna cosa? mal pensar-se de res, amb er a un espanyol quan R.- No, jo no puc po- Pregunta: Fa temps que ota a la volta d'Europa. sar-me devora ningú. Tene qualques en bicicleta? franquesa, tal com ho sent E parlant de la bicicleta, és a P.- Penses passar a pro- afició i m'agrada però res Resposta: D'infant, ara fessional? més. R.- Pens que hi puc pas- Res més, Rafel. Fora sar i esper que això em re- por i envadant. Tots els por- solgui 1 economia. Si no fos rerencs volem donar-te Fen- així ho hauria de deixar. horabona i les gràcies de P.- El teu coratge quin què passegis el nom de Por- és? reres per Mallorca, per la R.- En tene més en car- Península, per Europa. Fes reres llargues. Jo som fon- via, Rafel. Ferma't els pe- dista, necessit encalenti- dals i esprinta. Adéu, adéu. rnent. Llavors em sent dins Jaume Rosselló. ) LLUM D'OLI

Butlletí Informatiu de l'Agrupació Cultural de <£W Porreres. ^S'-^L^cur^ D.L PM 76/1.979 doLsmfu>4-* Redacció/Administració/Publicitat: Carrer de l'Al- moina, num. 67-1er. Porreres Mallorca. Preu subscripció: 500 pessetes (un any). Número solt: 50 pessetes. Imprès als tallers d'Edicions Manacor S.A. en ofsset A TOTA MUSICA ! Edita: AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES Els articles publicats reflexen únjcament l'opinió dels seus autors. Direcció/Coordinació: Joan Barceló i Macià Lladó. Redacció: Maria Barceló i Crespí, Francesc Llinàs, Joana Mora, Rafel Ferrà, Joan Mèlia, Joana Matas, Climent Pi- AMBIENT cornell, Gori Barceló, Pep Mayol i Catalina Oliver. Col·laboradors: Ramon Tíosselló, Guillem Torres, Jaume Rosselló, Sebastià Mèlia, Tomeu Barceló, Vicenç Marí, DE TOTA LA COMARCA Ral i Joan Sorell. Fotografia: Foto Vidal, Rafel Ferrà, Macià Lladó i Joan B. Bauçà. IMATGES DEL PASSAT 16

La Banda de Música de Santa Cecília. Una formació desapareguda fa uns anys i que fou un exponent d'uns temps de gran esprendor musical d'un poble que es permetia el luxe de tenir dues bandes de música, aquesta de la fotografia i la Banda "La Filharmònica", agrupació ja històrica en el camp musical mallorquí i en grans' moments, de lluïment encara avui. La fotografia va ésser feta devers l'any 1.931 o 32 per un tal Mascaró de Maria de la Salut. TALBOT SAMBA \MENUDO COCHE/ ¡ECONOMIA: 5,3 U ¡POTENCIA: 58 CV.! ¡CAPACIDAD: Hasta 610 dm?! ¡PRESTACIONES: Más de 150 Km/h.!

Le invitamos a ver/o

MOSA /o*s Aragón, 191 t ALB Of