Estudi d’impacte i integració paisatgística
OMYA CLARIANA, S.L.
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SECTOR INDUSTRIAL “OMYA CLARIANA” DE L’ARBOÇ.
1 Estudi d’impacte i integració paisatgística
INDEX GENERAL
1. INTRODUCCIÓ 1.1. JUSTIFICACIÓ. 1.2. ANTECEDENTS 1.3. OBJECTIUS
2. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE PREVI 2.1. ÀMBIT D’ESTUDI
2.2. MEDI FÍSIC I ENTORN 2.2.1. Relleu. 2.2.2. Hidrografia. 2.2.3. Geologia i sòls. 2.2.4. Cobertes i usos del sòl 2.2.5. Espais/elements protegits 2.2.6. Paisatge
2.3. FACTORS DE VISIBILITAT 2.3.1. Conques visuals i punts d’observació
2.4. DESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE EXISTENT.
3. PROPOSTA DEL PLA PARCIAL URBANÍSTIC
3.1. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
3.2. ESTAT DEL PLANEJAMENT 3.2.1. Planejament territorial 3.2.2. Planejament municipal 3.2.3. Directrius sobre el paisatge
3.3 FRAGILITAT PAISATGÍSTICA
4. CRITERIS D’INTEGRACIÓ I IMPACTES PAISATGÍSTICS
4.1. CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ
4.2. ANALISI D’ALTERNATIVES
4.3. IMPACTE PAISATGÍSTIC
5. SÍNTESI
6. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
2 Estudi d’impacte i integració paisatgística
1. INTRODUCCIÓ
1.1. JUSTIFICACIÓ
L’Estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP) és un document tècnic encaminat a preveure les conseqüències sobre el paisatge de l’execució d’una proposta, sigui un projecte constructiu o de planejament, i a exposar els criteris adoptats per a la seva integració paisatgística.
El Decret 343/2006, de 19 de setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, regula el contingut dels estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. Estableix que aquests documents són l’instrument que ha de garantir la consideració dels impactes en el paisatge de certes actuacions, projectes d’obres o activitats.
Per la seva banda, el Decret 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, que desenvolupa la Llei d’urbanisme, i les normatives dels plans directors urbanístics del sistema costaner i dels plans territorials parcials, estableixen el seguit de supòsits en què determinades actuacions d’interès públic i d’iniciativa privada -que previsiblement poden comportar canvis en el paisatge- incorporin en el seu procés de tramitació un estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP).
La finalitat dels EIIP és diagnosticar l’impacte potencial d’aquestes actuacions i exposar les mesures d’integració previstes en els corresponents projectes. La Direcció General d’Arquitectura i Paisatge és l’òrgan competent de l’Administració que ha d’emetre els informes preceptius dels EIIP, en tots aquells casos previstos normativament, amb la finalitat de verificar la idoneïtat i la suficiència dels criteris i mesures adoptades.
1.2. ANTECEDENTS
El present Pla Parcial Urbanístic afecta una indústria de productes calcaris que des de fa 40 anys està situada al costat de les canteres emplaçades en el mateix terme municipal de L’Arboç i en el municipi veí de Castellet i La Gornal, d’on s’extreu el carbonat càlcic. S’accedeix a les instal·lacions des de la carretera secundària BV-2116 de Clariana a Castellet passant pel terme municipal de Castellet i La Gornal situat entre la carretera N-340 i la BV-2116.
L’esmentada indústria es troba instal·lada al sud del terme municipal. En el Pla General d’Ordenació Urbana de L’Arboç, aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en sessió de 9 d’octubre de 1985 i publicat al DOGC de 31 de desembre de 1985, els terrenys estaven qualificats en part com a clau 13, “Indústries enmig del camp”, i en part com a sòl no
3 Estudi d’impacte i integració paisatgística urbanitzable. La indústria actual va ser autoritzada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona en data 13 de novembre de 2007 (Expedient 97/000460), amb l’aprovació del “Pla Pla Especial Regulador de l’impacte d’una indústria enmig del camp” (Expedient 97/000460), posteriorment es van autoritzar dues ampliacions.
A l’any 2003 es van tramitar els següents expedients per tal de dotar al municipi de sòl necessari per poder atendre en el futur les necessitats de creixement de l’empresa Omya Clariana:
1. Modificació Puntual del Pla General a la zona 13, indústria en mig del camp, parcel·la 84 del polígon 7 del terme municipal de L’Arboç. (acord de la CTUT de sessió 23 de juliol de 2003, expedient 2003/008270/T).
2. Pla Especial regulador de l’impacte territorial d’una indústria en mig del camp del terme municipal de L’Arboç. (acord de la CTUT de sessió de data 23 de juliol de 2003, expedient 2002/002643/T).
En la tramitació dels dos anteriors expedients, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona va acordar la suspensió de la modificació, indicant que els terrenys s’haurien de classificar com a sòl delimitat d’ús industrial, delimitant un nou sector a desenvolupar a través d’un Pla Parcial Urbanístic ajustat a les determinacions de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme i es fixaven els paràmetres que hauria de complir.
La proposta del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç aprovada inicialment en data 11.12.2006 va recollir les determinacions dels acords de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona de data 23.07.2003 i va incloure en un sector de sòl urbanitzable delimitat de desenvolupament industrial (Sector A. La Pedrera) els terrenys d’Omya Clariana.
Simultàniament a la tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç, es va redactar i tramitar el Pla Parcial Urbanístic del Sector “Omya Clariana” que va ser aprovat inicialment per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de L’Arboç en data 22.02.2007, provisionalment pel Ple de l’Ajuntament de L’Arboç en data 06.11.2008 i definitivament pel Ple de l’Ajuntament de L’Arboç en data 24.09.2009, i condicionat a la publicació de l’articulat del POUM al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la presentació d’un Text Refós que incorpori les prescripcions de l’Informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona de data 25.06.2009.
En l’actualitat el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç es troba aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona en sessió de data 26 de juny de 2009 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5511 de data 23 de novembre de 2009.
4 Estudi d’impacte i integració paisatgística
1.3. OBJECTIUS
Aquest estudi té per objectius els següents:
− Identificar els possibles impactes sobre el paisatge
− Proposar mesures correctores per reduir l’impacte sobre el paisatge
− Avaluar l’impacte paisatgístic després d’aplicar les mesures correctores.
5 Estudi d’impacte i integració paisatgística
2. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE PREVI
Aquest apartat té com a objectiu la descripció acurada de l’emplaçament on es situa la proposta, amb especial atenció a les variables que defineixen el seu paisatge.
2.1. ÀMBIT D’ESTUDI
L’Arboç es troba situat just al límit de la comarca del Baix Penedès, a l’extrem sud de la depressió del Penedès, a mig camí entre els nuclis de Vilafranca del Penedès i El Vendrell, i a prop dels relleus del Garraf.
6 Estudi d’impacte i integració paisatgística
El terme municipal té una superfície de 1.417 hectàrees i es discontinu, amb una zona (Can Vies), de 28,9 hectàrees immerses dins d’una altra comarca, l’Alt Penedès, i un altre terme municipal, Castellet i La Gornal. L’Arboç limita també amb els termes municipals de Sant Jaume dels Domenys, Banyeres del Penedès, Bellvei, Castellví de la Marca i Santa Margarida i els Monjos. Té una població de 5.469 habitants, segons el padró municipal de l’any 2010.
La vila està assentada sobre un turó que s’aixeca dintre d’una vall formada per la Serralada Pre-Litoral (serres de La Joncosa, el Montmell i Marmellar) I la Serralada Litoral (serres de Clariana, Torrelletes i Pujol de l’Àliga) que la separa del mar.
Les àrees urbanes del terme municipal de L’Arboç estan formades pels següents nuclis habitats: − Nucli urbà de L’Arboç − Les Casetes de Puigmoltó − El Papiol − La Llacuneta
Les zones agrícoles del terme municipal de L’Arboç estan destinades, en un percentatge molt elevat, al conreu de la vinya.
El municipi de L’Arboç és una població molt ben comunicada tant per autopista, com per carretera, com per ferrocarril, i compta, a més, amb una bona xarxa de carreteres secundàries que l’uneixen amb els restants pobles de la comarca.
L’àmbit d’estudi dels sòls que es pretenen urbanitzar es troben situats al sud- est del terme municipal de L’Arboç, es recolzen sobre el camí de L’Arboç a Clariana i mitjançant aquest amb accés directe des de la carretera BV-2116, via que connecta amb la N-340 i a través d’aquesta amb l’Autopista del Mediterrani i amb el port de Tarragona, podent-se comprovar que es tracta d’un emplaçament adient envers les comunicacions amb la resta del país, de la península i d’Europa.
7 Estudi d’impacte i integració paisatgística
2.2. MEDI FÍSIC I ENTORN
2.2.1. Relleu
El terme municipal de L’Arboç és relativament planer, amb una certa inclinació vers al sud-oest i amb cotes mitjanes que oscil·len entre els 120 i 140 m. d’alçària. La cota més alta la trobem al camí de Clariana, junt a la línia divisòria amb el terme de Castellet i La Gornal, en dues prominències a cada costat del camí, de 204 i 205 m. La cota més fonda queda situada en els terrenys de la fàbrica de vidre, l’alçària de la qual és de 110 m.
2.2.2. Hidrografia:
El terme municipal de L’Arboç presenta cursos fluvials de poca entitat. La riera de Marmellar i el torrent de Cal Caterí, travessen l’extrem nord del terme, i conflueixen ja fora del terme. Aquests cursos drenen cap al riu Foix, que discorre a l’est del terme. El torrent de la Pallisseta neix a l’extrem sud del terme i drena cap a la riera de La Bisbal. La riera de Marmellar, que corre pel nord, és l’única frontera natural del terme, encara que no en tota la seva extensió, perquè queden La Llacuneta i les Casetes, a l’altra banda de la riera.
Dins de l’àmbit del sector no existeixen cursos d’aigües superficials, ni lleres públiques, etc.
L’àmbit del Pla Parcial Urbanístic es troba a una distància aproximada d’1 km de l’aqüifer protegit del Baix Penedès.
2.2.3. Geologia i sòls:
Fa uns 62 milions d’anys, en el context del plegament alpí, l’antic mar somer que va donar lloc a les roques cretàciques del Garraf (100-120 m.a), va patir transformacions importants. Entre el massís del Gaià (Ancosa-Montagut) i el del Garraf, part d’aquest mar es va enfonsar formant les depressions de l’Alt Penedès i del Baix Penedès i, entre elles, també part d’aquell mar es va aixecar formant el horst de Bonastre (donant les serralades de Montmell i la capçalera de la riera de Marmellar).
El mar va envair aquesta depressió i a la zona litoral es van formar durant el miocè superior (uns 11 m.a.) escull coral·lins que corresponen als relleus que apareixen al nord del riu Foix i que s’endinsen dins del terme de L’Arboç. Aquestes calcàries d’escull coral·lí són explotades per fer çalç, blancs i fundents pel ciment. Aquestes explotacions, algunes actives com la d’Omya Clariana, i d’altres abandonades, han deixat toponímies a L’Arboç com l’Abocador de Calç o la Pedrera.
8 Estudi d’impacte i integració paisatgística
El ràpid descens del nivell del mar (per subsidència primer i regressió després) afavoreix l’arrossegament de dipòsits fluvio-torrencials que, poc a poc van omplir la plana fins a formar la plana quaternària del Baix Penedès que avui coneixem. La riera de Marmellar disecta en alguns punts aquests materials fluvio-torrencials del miocè superior.
2.2.4. Cobertes i usos del sòl:
Les principals agrupacions d’usos del sòl al terme municipal de L’Arboç son les següents:
Els conreus de vinya actius (i els recentment abandonats) constitueixen el principal grup d’hàbitat del terme, amb el 44% de la superfície. La importància de les vinyes és que configuren un dels millors paisatges agrícoles de tot el Penedès.
Les masses forestals: els boscos tenen una representació relativament petita, amb solament el 7,6% de la superfície del terme. Hi ha dues tipologies diferenciades de bosc:
− Pinedes sobre màquia litoral amb margallons als promontoris propers a l’embassament de Foix (i amb l’explotació de calç). En aquestes pinedes (majoritàriament de pi blanc) podem trobar també alzines.
− Pinedes dominades per pi pinyoner principalment a la riera de Marmellar i zones properes.
Altres conreus de secà, majoritàriament oliveres i conreus de cereal.
Conjunt d’espais artificialitzats: que inclou autopista, vies de ferrocarril, zones industrials, zones urbanes i l’activitat extractiva, ocupen en total un significatiu 21% de la superfície del municipi.
En concret, la zona d’estudi es troba envoltada completament per camps de conreu d’espècies de secà, majoritàriament de vinya i bosc de matolls i pi blanc o bord.
2.2.5. Espais/elements protegits
PEIN
El terme municipal de L’Arboç així com l’àmbit del Pla Parcial Urbanístic objecte del present estudi, no es troben inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), segons la cartografia oficial de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L’espai protegit més proper es “El Foix”.
9 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Xarxa Natura 2000. Llocs d’importància comunitària (LIC). Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)
El terme municipal de L’Arboç així com l’àmbit del Pla Parcial Urbanístic objecte del present estudi, no es troba afectat per cap espai inclòs en Xarxa Natura 2000, segons les bases oficials de cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord amb la Directiva 79/409/CEE (afectació ZEPAS) i la Directiva 92/43/CEE (afectació LICS), ni tampoc hi ha cap superfície afectada pel nou projecte d’ampliació de la mateixa Xarxa Natura 2000.
10 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Punts d’interès geològic
Tot el terme municipal de L’Arboç és relativament planer, amb una certa inclinació vers el sud-oest, i amb cotes mitjanes que oscil·len entre els 120 i 140 metres d’alçària. La cota més alta es troba situada al camí de Clariana, junt a la línia divisòria amb el terme municipal de Castellet i La Gornal, en dues prominències a cada costat del camí de 204 i 205 metres.
La zona objecte del present estudi es troba situada propera a un espai de patrimoni geològic protegit anomenat Geozona 349 “Castellet-La Gornal: Embassament de Foix”.
Aquesta geozona inclou un registre molt representatiu, en el sector de la comarca de l’Alt Penedès, de successions col·luvio-al·luvials del Miocè inferior i marines esculloses coral·lines i algals del Miocè fonamental. El seu interès geològic rau en aquest fet i en l’existència, dins de la successió de calcàries marines, en relació amb una discontinuïtat càrstica intramiocena, d’una localitat de mamífers fòssils.
La successió estratigràfica inclou fàcies col·luvials –al·luvials terrígenes i marines carbonatades i terrígenes. A més, l’ordenació vertical de les fàcies i unitats estratigràfiques mostra el clàssic desenvolupament d’un procés transgressiu marí, amb una evolució seqüencial i paleoambiental característica. Aquesta evolució té implicacions regionals – locals, però també per a l’anàlisi paleogeogràfic i paleoclimàtic del Miocè inferior i mitjà de la Mediterrània Occidental.
L’edat dels materials i processos representats es una sedimentació de successions col·luvials-al·luvials durant el Miocè inferior, probablement durant el Budigalià superior, amb formació d’un suau bisell agradanet sobre el substrat cretaci amb paleorelleu (amb canvis de gruix de les unitats estratigràfiques inferiors, que es pot seguir sobre el terreny). Posterior formació de nivells bioclàstics transgressius miocens inferiors (?) i/o mitjans amb la posterios implantació d’una plataforma carbonatada quan el nivell marí va ser prou alt i estable (principalment durant el Languià aproximadament cap a 16 milions d’anys). Tot el conjunt carbonatat estava relacionat lateralment amb zones d’acumulació terrígena, cap al centre de la semifossa.
Destaca el desenvolupament d’una interrupció sedimentària relacionada amb un procés d’emersió de la plataforma carbonatada. Això va resultar en la formació d’un carst que va ser fossilitzat i reblert per argiles, sorres i materials procedents de la denudació dels carbonats marins. A les pedreres de l’empresa Omya Clariana es troben extensos talls verticals de la unitat de calcàries aflorants a Castellet i La Gornal, a on es comprova l’existència de diàclasis i falles. Aquests talls són els que han permès reconèixer l’existència d’aquest paleocarst, en el que s’ha descobert la presència d’una interessant associació de micromamífers i vertebrats del Miocè mitjà. Els talussos de les pedreres existents mostren bones vistes dels carbonats miocens.
11 Estudi d’impacte i integració paisatgística
L’explotació de les calcàries és una de les activitats més importants en aquesta zona, afectant directament els trams de calcàries. La peculiaritat d’aquests materials rau en el seu grau de diagenització que fa que es comportin com un material polsós, friable i molt útil per a la fabricació de diversos productes.
Font: Fitxa Geozona 349. Direcció General del Medi Natural
Patrimoni arqueològic
Segons l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya dels Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al terme municipal de L’Arboç s’hi troben els següents jaciments catalogats:
− La Botera, L’Arboç (Baix Penedès), Castellet i La Gornal (Alt Penedès). − Carrer Major, 1. L’Arboç. − El Cementiri (Logis Penedès ZEA-12),L’Arboç. − La Creu Vella (Logis Penedès ZEA-9 i ZEA-11) L’Arboç. − Mas Calent (La Bruixa), L’Arboç.
12 Estudi d’impacte i integració paisatgística
− Muralles de l’Arboç (Plaça Antoni Machado, carrer Rafael Casanova, carrer Sant Julià), L’Arboç. − El Papiol (Logis Penedès ZEA-7), L’Arboç. − Plaça de la Badalota, Pou de Glaç, L’Arboç. − El Planot (Santa Bàrbara; Timba de Santa Bàrbara), L’Arboç (Baix Penedès), Castellet i La Gornal (Alt Penedès). − La Quadra de Dalt (Logis Penedès ZEA-8), L’Arboç. − La Quadra (Logis Penedès ZEA-10), L’Arboç. − Quatre camins, L’Arboç. − Sota la timbla de Santa Bàrbara, L’Arboç.
2.2.6. Paisatge
El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, redactat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Girona, per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va ésser aprovat definitivament el 19 de maig de 2010 (Edicte de 28 de maig de 2010 sobre una resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques) i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5650 de data 15 de juny de 2010. Aquest catàleg inclou el terme municipal de L’Arboç en la Unitat de Paisatge 27. Plana del Baix Penedès.
El Catàleg delimita 29 unitats de paisatge. La zona corresponent al terme municipal de L’Arboç i a la zona corresponent al present estudi, es troba ubicada en la Unitat de paisatge 27, Plana del Baix Penedès, que inclou: el sud de La Bisbal del Penedès i de Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, Santa Oliva, Banyeres del Penedès, L’Arboç, nord de Bellvei, nord- est del Vendrell i est d’Albinyana.
Els trets distintius de la Plana del Baix Penedès són els següents:
Paisatge de plana agrícola amb petites serres i turons de pendents molt suaus.
Pinedes i fragments d’alzinar molt reduïts i limitats a petits turons i fons de barranc.
Predomini del conreu de la vinya que a partir de Sant Jaume dels Domenys i L’Arboç connecta amb el paisatge vitivinícola de l’Alt Penedès.
Al sector sud de la plana els conreus herbàcis, les oliveres, els ametllers i els garrofers s’afegeixen a les vinyes per donar un mosaic agrícola molt variat.
El principal curs fluvial és la riera de La Bisbal, que neix al Montmell, transcorre per tota la Plana del Penedès i desemboca a les platges de Sant Salvador i Calafell.
13 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Un gran nombre de vies de comunicació travessen el sector sud de la Plana: les autopistes AP-7 i AP-2, la carretera N-340, la línia de ferrocarril convencional i l’autopista C-32.
Ric patrimoni històric dispers en el paisatge.
A la fitxa U27 del l’esmentat Catàleg, que correspon a la Plana del Baix Penedès, es descriuen els trets naturals i humans, l’evolució històrica, la organització, la dinàmica actual i altres aspectes del paisatge de la plana del Baix Penedès, i on s’esmenta textualment que:
“Les empreses d’extracció de pedra calcària tenen poc pes dins de la plana, ja que estan situades al límit (com Omya Clariana al sud- est del límit), o bé dins de zones d’altres unitats veïnes”.
14 Estudi d’impacte i integració paisatgística
2.3. FACTORS DE VISIBILITAT
2.3.1. Conques visuals i punts d’observació:
La determinació de la superfície visible de l’àmbit d’estudi és una eina important per a avaluar la fragilitat paisatgística del medi, així com els impactes que el projecte pot ocasionar sobre el paisatge. Es trien un seguit de punts d’observació que generaran unes conques visuals.
Els punts d’observació s’han triat de manera que circumval·lin l’àmbit objecte de l’estudi, bo i seguint els itineraris principals, que són:
− Carretera CN-340, que és l’eix principal de comunicació paral·lel al mar.
− Carretera BV-2116, carretera que parteix de la CN-340 a l’alçada de La Gornal fins al nucli de Clariana, i transcorre paral·lela a l’antic camí vell de La Gornal a Clariana i continua fins a entroncar amb la carretera BV-2115 que va de Castellet a L’Arboç on finalment enllaça amb la CN-340.
D’altra banda, també s’han tingut en compte els punts d’observació considerats al Pla Especial Regulador de l’Impacte d’una indústria enmig del camp (aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en sessió de 13.11.1997.
També s’ha efectuat una vista des de Llorenç del Penedès (a la zona del Polígon Industrial L’Empalme), per tal de donar una perspectiva més llunyana, així com una vista panoràmica des d’un punt elevat de la indústria Omya Clariana.
Els plànols de CONQUES VISUALS annexes a aquesta memòria representen les conques visuals projectades i llurs ombres, generades pels punts d’observació i el reportatge fotogràfic següent, capten les visuals des d’aquests punts d’observació.
15 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Punt d’observació 0:
Dia 07.04.2011 a les 17’35 h. Condicions de visibilitat òptimes.
Vista des de la carretera de L’Arboç a Llorenç del Penedès, a l’alçada dels polígons industrials de Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès.
16 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Punt d’observació 1:
Dia 05.04.2011 a les 18’15 h. Condicions de visibilitat òptimes.
Vista des de la carretera BV-2116 de La Gornal a Clariana i Castellet, a l’alçada del Poble Nou de La Gornal (cruïlla amb el camí Moliner).
17 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Punt d’observació 2:
Dia 07.04.2011 a les 16’30 h. Condicions de visibilitat òptimes.
Vista des de la carretera BV-2116 de La Gornal a Clariana i Castellet, a l’alçada de la pedrera de Reverté, S.A.
18 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Punt d’observació 3:
Dia 07.04.2011 a les 16’50 h. Condicions de visibilitat òptimes.
Vista des del Poble Vell de Clariana.
19 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Punt d’observació 4:
Dia 07.04.2011 a les 17’30 h. Condicions de visibilitat òptimes.
Vista des de la carretera BV-2116 de La Gornal a Clariana i Castellet, aproximadament 150 m. abans de la cruïlla d’accés a Omya Clariana.
20 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Punt d’observació 5:
Dia 05.04.2011 a les 19’00 h. Condicions de visibilitat òptimes.
Vista des del nucli de Castellet amb la masia Sant Semison al fons.
21 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Punt d’observació 6:
Dia 05.04.2011 a les 19’10 h. Condicions de visibilitat òptimes.
Vista des de la carretera BV-2115 de L’Arboç a Castellet, aproximadament 1 km de l’Arboç.
22 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Punt d’observació 7:
Dia 05.04.2011 a les 18’40 h. Condicions de visibilitat òptimes.
Vista des de L’Arboç a la zona de les Casetes del Roquer (situada entre la N-340 i la carretera TP-2115 de L’Arboç a Castellet).
23 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Punt d’observació 8:
Dia 05.04.2011 a les 18’30 h. Condicions de visibilitat òptimes.
Vista des de L’Arboç a la zona dels carrers Partida Barana i carrer Vilafranca.
24 Estudi d’impacte i integració paisatgística
2.4. DESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PAISATGE I VALORS DEL PAISATGE EXISTENT:
Tot seguit s’identifiquen els principals elements que caracteritzen i estructuren el lloc i es descriuen segons llurs formes i relacions.
Es consideren rellevants els següents components del paisatge:
Àrees de boscos: formen unitats compactes en la seva gran majoria, existint algunes arbredes menys denses. Aquestes àrees aporten un factor d’intensitat pel que fa al seu color i densitat, així com un elevat grau d’integritat o naturalitat, fins i tot en aquelles àrees que han estat repoblades. Es a dir, aquelles antigues canteres que un cop ha cessat la seva activitat o ha finalitzat la seva vida útil, l’empresa s’ha responsabilitzat de tornar a integrar en el paisatge.
Àrees de conreu: conformen una bona part, gairebé la major, del paisatge colindant a l’àmbit del present estudi. Aporten ordre visual, però també varietat i dinàmica a l’observador, alhora que informen de la naturalesa antropològica de la zona.
Àrees de pedrera: son àrees de gran intensitat per llur contrast del blanc del material amb els boscos. Dins de les pedreres es distingeixen línies d’aspecte concèntric que corresponen al camí en espiral d’accés al nucli de la pedrera, provocant una sèrie d’esglaons descendents. Es troben disseminades pel paisatge i pertanyen a explotacions empresarials diferents (Omya Clariana, Reverté, S.A, Pere Vidal, Sibelco, Uniland).
Àrees residencials: corresponents als següents nuclis poblacionals immediats:
− Clariana, el qual està format per dos petits nuclis separats geogràficament (Poble Vell i Poble Nou), el primer amb una ordenació urbanística tradicional i el segon amb un entramat de carrers més racional.
− La Gornal, nucli d’ordenació antiga i compacte, només travessat per la carretera CN-340.
− L’Arboç, és el nucli més important per nombre d’habitants. Comprèn una part d’ordenació antiga i tradicional i una extensió a l’oest amb un entramat radial.
Aquests nuclis aporten complexitat al paisatge.
Àrees industrials: les dues àrees industrials més importants son: Cristaleria Española, S.A. (Sant Gobain), que es una àrea de gran superfície situada al
25 Estudi d’impacte i integració paisatgística
sud-oest de L’Arboç., i d’altra banda la indústria Omya Clariana, objecte del present estudi, que representa una petita àrea, en comparació amb Cristaleria Española, S.A.
Les edificacions que aquestes instal·lacions requereixen tenen dimensions variables i no assimilables a escala humana, que confereixen complexitat i contrastos al paisatge, així com també ho fan els materials propis d’aquestes construccions (xapes metàl·liques, formigó, asfalts, etc.,)
Línies i vores de carreteres i camins: les carreteres més importants són la N-340, la BV-2116 i la BV-2115. Totes elles són carreteres asfaltades. La carretera N-340 serveix a un gran nombre d’usuaris. Els camins d’aproximació i d’interrelació de les diferents pedreres existents es troben sempre empolsagats per la calç blanca, fet que els fa molt visibles.
Límit de les parcel·les agrícoles: en l’entramat de parcel·les agrícoles es distingeix la frontera entre elles com unes línies de vegetació corresponents als accessos, partions, marges i escorrenties.
Cal esmentar que a la zona no existeixen rius ni rieres.
Punts i fites puntuals perceptibles: es visualitzen a la zona els següents punts:
Església de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana, es tracta d’un edifici projectat per l’arquitecte Sr. Joan Bassegoda Nonell i construït entre els anys 1967 i 1973, de faiçó no tradicional.
La Giralda de L’Arboç, es tracta d’un edifici molt característic de L’Arboç, d’estil àrab construït entre els anys 1899 i 1902, format per una torre, rèplica de la Giralda de Sevilla, i que dona nom a tot el conjunt, junt amb la torre es troba una estructura quadrangular de tres plantes i oberta pel centre on el situa el Pati dels Lleons i les habitacions de la casa. Comunicant amb aquest pati hi ha la rèplica de la Sala dels Ambaixadors de l’Alhambra de Granada. Tot el conjunt està rodejat per uns jardins envoltats d’una tanca de pedra.
Xemeneia de la indústria Cristaleria Española, S.A. (Saint Gobain) de L’Arboç.
Dipòsit de la indústria Cristaleria Española, S.A. (Saint Gobain) de L’Arboç, emplaçat al costat de la xemeneia.
Sitges de la indústria existent Omya Clariana, molt agrupades d’aspecte empaquetat i de cromatismes blancs i blaus que fan que es confonguin amb el contorn de les muntanyes de la serralada prelitoral o bé amb el cel, com es pot veure des dels punts d’observació nº 3 i 4.
26 Estudi d’impacte i integració paisatgística
La valoració del paisatge existent es realitza en base a una sèrie de valors intrínsecs del paisatge. Cal esmentar en el nostre àmbit els següents:
− Valors estètics. − Valors ecològics. − Valors productius. − Valors d’ús social. − Valors històrics. − Valors religiosos.
En el paisatge de l’àmbit d’estudi els valors estètics a recalcar son les interfícies paisatgístiques d’agricultura-masses forestals i nuclis tradicionals- agricultura. Patrons de tasel·lació produïts per l’activitat agrícola (alineacions alternants de vinyes amb pedaços de sembrats). També les línies de muntanya d’oscil·lació suau conformen un fons escènic de valor estètic. Així mateix conformen també valors estètics però de valoració més subjectiva, els monuments de La Giralda de L’Arboç i el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana.
Com a valors ecològics tenim que l’àmbit d’estudi es troba a les portes (però quedant fora) de l’espai protegit del Foix, el qual també dona un ús social degut a les seves possibilitats per al gaudi i lleure. Des de L’Arboç parteixen itineraris, els quals prenen la direcció sud-est i s’endinsen dins de la zona del parc del Foix, on s’hi poden realitzar moltes excursions (una d’elles és la de Font d’Horta, tot i que bona part pertanyi a una altra unitat paisatgística). És un itinerari força comú per als habitants de L’Arboç.
Els valors productius principals són l’agrícola i el de l’explotació de carbonat de calç. Cal esmentar com a valor antropològic (en el sentit que el paisatge informa de l’ús que l’home n’ha fet) l’explotació del carbonat, ja que l’aparició de les pedreres en la zona es remunta a segles abans.
En l’arquitectura rural cal destacar com a valor històric, els marges, les barraques i pous de glaç, tots ells construïts amb la tècnica de la “pedra seca”, molt comú de la comarca.
Com a valors històrics i religiosos cal esmentar que al municipi de L’Arboç, com a gairebé tots els nuclis de la plana del Baix Penedès, hi ha un conjunt d’interès històric, ja sigui per les esglésies que daten a partir del segle XI, com d’altres edificis d’estil modernista, historicista, colonialista i noucentista. En el cas de L’Arboç conviuen edificis d’arquitectura popular amb d’altres amb pretensions estètiques com algunes cases del carrer Major, la Giralda, la Residència o l’Hospital de Sant Antoni.
27 Estudi d’impacte i integració paisatgística
3. PROPOSTA DEL PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SECTOR INDUSTRIAL “OMYA CLARIANA”.
En aquest apartat es procedeix a fer una descripció sintètica de la proposta del Pla Parcial Urbanístic, incloent-hi la informació normativa del planejament del lloc on s’insereix i una anàlisi dels efectes paisatgístics de l’actuació proposada, amb l’objectiu de preveure el paisatge resultant.
3.1. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
El Pla Parcial Urbanístic del sector Industrial “Omya Clariana” té per objecte l’ordenació del sector de sòl urbanitzable delimitat, Sector A “La Pedrera” definit pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç, i afecta a l’àmbit del voltant de l’edifici principal de l’empresa Omya Clariana, situat a l’extrem sud- est del terme municipal de L’Arboç, amb una superfície de 100.777 m2.
El Pla Parcial Urbanístic afecta una indústria de productes calcaris que des de l’any 1971 està situada al costat de les canteres emplaçades en el mateix terme municipal de L’Arboç, d’on s’extreu carbonat càlcic. El seu objectiu és resoldre el dèficit de sòl per a les necessitats de creixement de l’empresa, i així poder assolir el nivell òptim, tant de producció, com d’altres aspectes molt importants com són: la seguretat, el medi ambient, consum energètic, millores per al personal, etc.
L’ordenació del sector es proposa a partir del camí d’accés, camí de Clariana a L’Arboç, on es preveu una petita rotonda des de la que es projecta una anella viària que rodeja l’activitat existent. Aquesta anella viària està prevista com a vialitat privada.
Els espais lliures amb una superfície total de 10.079,40 m2, es proposa de situar-los en el perímetre en la part sud-est del sector per tal que formin uns espais de transició entre el sector del pla parcial i l’entorn. També es preveu al voltant de tota la zona industrial la plantació d’una barrera arbòria per tal de minimitzar l’impacte visual de les instal·lacions, i apantallament acústic.
La zona d’equipaments, amb una superfície total de 5.043,86 m2., es projecta en els terrenys situats entre el nou viari proposat i el camí direcció a L’Arboç.
La zona destinada a ús industrial té una superfície total de 78.272,57 m2.
Les principals determinacions urbanístiques del Pla Parcial Urbanístic són les següents:
− Parcel·la mínima: parcel·la única. − Ocupació màxima: 30%. − Edificabilitat bruta màxima: 0,30 m2 st/m2.sòl.
28 Estudi d’impacte i integració paisatgística
3.2. ESTAT DEL PLANEJAMENT
3.2.1. Planejament territorial
Els plans supramunicipals que afecten l’àmbit d’estudi s’han de tenir en compte en la mesura que estableixen directrius generals que permeten una ordenació estructurada del territori.
Els plans que afecten el present Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística són:
• Pla Territorial General de Catalunya • Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
El Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995 de 16 de març, té com a objectius definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i orientar les accions a emprendre per crear les condicions adequades que atreguin l’activitat econòmica als espais idonis. Defineix set àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials. Segons aquest Pla, L’Arboç forma part de l’àmbit funcional territorial del Camp de Tarragona, que engloba quasi tota la comarca del Baix Penedès.
El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat definitivament el 12 de gener de 2010 pel govern de la Generalitat de Catalunya i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5559 de 3 de febrer de 2010, en el seu àmbit comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.
Aquest Pla Territorial proposa per a L’Arboç l’estratègia de creixement mitjà, atès el paper nodal que juga la seva compacitat urbana, l’adequació dels terrenys confrontants, la posició territorial i l’elevada accessibilitat.
3.2.2. Planejament municipal
La proposta del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç aprovada inicialment en data 11.12.2006 va recollir les determinacions dels acords de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona de data 23.07.2003 i va incloure en un sector de sòl urbanitzable delimitat de desenvolupament industrial (Sector A. La Pedrera) els terrenys d’Omya Clariana.
Simultàniament a la tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç, es va redactar i tramitar el Pla Parcial Urbanístic del Sector “Omya Clariana” que va ser aprovat inicialment per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de L’Arboç en data 22.02.2007, provisionalment pel Ple de l’Ajuntament de L’Arboç en data 06.11.2008 i definitivament pel Ple de l’Ajuntament de L’Arboç en data 24.09.2009, i condicionat a la publicació de l’articulat del POUM al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la presentació d’un Text Refós que incorpori les prescripcions de l’Informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona de data 25.06.2009.
29 Estudi d’impacte i integració paisatgística
El planejament municipal vigent es el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona en sessió de data 26 de juny de 2009 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5511 de data 23 de novembre de 2009.
L’esmentat Pla d’Ordenació Urbanística inclou dels terrenys objecte del Pla Parcial Urbanístic Industrial “Omya Clariana” en un sector de sòl urbanitzable delimitat, Sector A “La Pedrera”.
El Pla Parcial Urbanístic del sector “Omya Clariana”, no modifica cap dels paràmetres que fixa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç per al sector esmentat.
3.2.3. Directrius sobre el paisatge
El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, redactat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Girona, per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va ésser aprovat definitivament el 19 de maig de 2010 (Edicte de 28 de maig de 2010 sobre una resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques) i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5650 de data 15 de juny de 2010. Aquest catàleg inclou el terme municipal de L’Arboç en la Unitat de Paisatge 27. Plana del Baix Penedès.
El Catàleg delimita 29 unitats de paisatge. La zona corresponent al terme municipal de L’Arboç i a la zona corresponent al present estudi, es troba ubicada en la Unitat de paisatge 27, Plana del Baix Penedès, que inclou: el sud de La Bisbal del Penedès i de Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, Santa Oliva, Banyeres del Penedès, L’Arboç, nord de Bellvei, nord- est del Vendrell i est d’Albinyana.
30 Estudi d’impacte i integració paisatgística
3.3. FRAGILITAT PAISATGÍSTICA
La fragilitat paisatgística d’un entorn es defineix com la susceptibilitat d’un paisatge al canvi quan s’hi desenvolupa un ús, és a dir, expressa el grau de deteriorament que el paisatge experimentaria en realitzar una actuació sobre ell. Tot i que la fragilitat és una qualitat intrínseca del territori, depèn de l’actuació que es realitzi. Per tal de valorar la fragilitat paisatgística de l’entorn, s’ha tingut en compte la fragilitat visual intrínseca i l’accessibilitat de forma que s’ha valorat, així també, la fragilitat visual adquirida. Pel que fa a la fragilitat visual intrínseca, s’analitzen factors biofísics i factors de visualització principalment, en no haver-hi elements arquitectònics i arqueològics rellevants.
Els factors intrínsecs del paisatge que s’han considerat per a determinar la fragilitat paisatgística de l’àmbit d’estudi, són:
Pendent: a major pendent major és la fragilitat
Fisiografia: la geometria de l’àmbit d’estudi en l’entorn determina la seva fragilitat visual.
Assoleiament: en zones més il·luminades major és la fragilitat i en zones d’observació obagues menor és la fragilitat.
Vegetació: la diversitat i densitat vegetal elevades proporcionen al paisatge una menor fragilitat.
Cromatisme: les grans àrees monocromàtiques del paisatge augmenten la fragilitat. La diversitat cromàtica la disminueix.
Conca visual: un punt és més vulnerable quant més visible és (major conca visual)
Perímetre visual: El perímetre visual és la ràtio de punts del perímetre de l’àmbit des del qual es visible (per exemple: en una plana una actuació és visible des del 100% del perímetre).
Accessibilitat: Com més persones freqüentin i com més accessible sigui l’àmbit major és el seu impacte en els visitants.
PENDENT Classe Pendent Valor assignat Menor fragilitat 1 <5% 1 2 Entre 5% i 10% 2 3 Entre 10% i 15% 3 Major fragilitat 4 >15% 4
FISIOGRAFIA Classe Posició topogràfica Valor assignat Menor fragilitat 1 Al·luvial coal·luvial 1 2 Al·luvial, terrasses, illes 2 3 Planes 3 Major fragilitat 4 Crestes 4
31 Estudi d’impacte i integració paisatgística
ASSOLEIAMENT Classe Assoleiament Valor assignat Menor fragilitat 1 Situat en una obaga 1 2 2 Major fragilitat 3 Situat en zona d’assolellament complet 3
VEGETACIÓ Classe Diversitat vegetal Valor assignat Menor fragilitat 1 Major diversitat vegetal, alternança harmònica de cultius amb boscos 1 ben constituïts 2 2 3 3 Major fragilitat 4 Menor diversitat vegetal, taques monocromàtiques de cultius, zones sense vegetació o boscos poc 4 constituïts.
CROMATISME Classe Color Valor assignat Menor fragilitat 1 Diversitat de colors i elevat contrast. 1 2 Poca diversitat de colors, però gran contrast. 2 3 Diversitat de colors, però poc contrastats. 3 Major fragilitat 4 Monocromatisme i baix contrast. Taques monocromàtiques. 4
CONCA VISUAL Classe Forma i mida de la Valor assignat conca visual Menor fragilitat 1 Unitat petita i forma el·líptica 1 2 Unitat petita i forma circular. 2 3 Unitat extensa i forma circular. 3 Major fragilitat 4 Unitat extensa i forma el·líptica. 4
CONCA VISUAL Classe Complexitat de la Valor assignat conca Menor fragilitat 1 Major complexitat 1 2 2 3 3 Major fragilitat 4 Menor complexitat 4
32 Estudi d’impacte i integració paisatgística
PERÍMETRE Classe Perímetre visual Valor assignat VISUAL Menor fragilitat 1 De 0% a 25% 1 2 De 25% a 50% 2 3 De 50% a 75% 3 Major fragilitat 4 De 75% a 100% 4
ACCESSIBILITAT Classe Distància a nuclis Valor assignat habitats Menor fragilitat 1 >1.600 m. 1 2 Entre 400 i 1600 m. 2 Major fragilitat 3 < 400 m. 3
De l’aplicació d’aquestes taules sobre el paisatge de l’àmbit d’estudi, s’obtenen els valors de fragilitat següents per als factors intrínsecs i adquirits:
FACTOR Valor obtingut per Valor màxim Valor mínim l’àmbit d’estudi fragilitat fragilitat Pendent 2 4 1 Fisiografia 1 4 1 Assoleiament 3 3 1 Vegetació 1 4 1 Cromatisme 1 4 1 Conca visual (forma i mida de la conca) 4 4 1 Conca visual (complexitat) 2 4 1 Perímetre visual 2 3 1 Accessibilitat 2 4 1
TOTAL 18 34 9
Per tal de tenir una referència més abstracta podem calcular la fragilitat relativa com:
Punttotal − Puntmin 18− 9 Frelativa =×=×=100 100 36% Puntmax−− Punt min 34 9
La fragilitat paisatgística de l’àmbit d’estudi és moderada i està condicionada principalment per la conca visual. Cal, però, estudiar aquesta conca amb més deteniment. Introduint el concepte de perímetre visual, pel qual s’entendria el percentatge de perímetre de l’actuació des del qual és visible (és a dir un 100% significa que l’actuació és veu en tot el seu voltant i un 0% significa que l’actuació no es veu en cap punt del perímetre), tindria un percentatge del 29%, pel que, tot i tenir un assolellament gairebé total, l’orografia circumdant actua de barrera visual (veure plànol núm. 12) i només es visualitza en els pols de l’eix nord-est/sud-est.
Així mateix, el cromatisme i vegetació variats i no homogenis fan disminuir la fragilitat paisatgística.
33 Estudi d’impacte i integració paisatgística
4. CRITERIS D’INTEGRACIÓ I IMPACTES PAISATGÍSTICS
4.1. CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ
Com a criteris d’integració s’entenen aquelles decisions preses durant l’elaboració de la proposta i que contribueixen a la integració paisatgística. Poden tenir caràcter projectístic, filosòfic o generalista. En la redacció del Pla Parcial Urbanístic objecte del present estudi, s’han tingut en compte els següents:
Accessos: s’han aprofitat els camins d’accés existents, tant com ha estat possible.
Compacitat: donada la preexistència de la planta industrial, les noves zones on pot estendre’s formen un conjunt el més compacte dins les possibilitats.
Orientació: es situen els equipaments i les zones verdes al sud/sud-est, com a transició entre la zona industrial i l’entorn, de manera que des dels punts d’observació núm. 3 i 4 s’esmorteixen els efectes sobre aquesta visual.
Emplaçament del sòl industrial: s’ha tingut en compte, i en conseqüència en allò esmentat en el punt anterior, d’emplaçar el sòl industrial a la vessant nord-oest (en el punt diametralment oposat de les zones verdes) de manera que les noves edificacions es contraposarien amb les existents en aquest eix (nord-oest/sud-oest) de tal manera que la “taca” en el paisatge no s’ampliaria.
Pel que fa a l’orientació s’ha tingut un tractament especial a la zona sud-est, ja que si ens fixem en el plànol núm. 12 de perímetre visual, l’àmbit d’actuació resta invisible gairebé des de La Gornal fins a la carretera de Castellet. Aquesta invisibilitat només s’interromp a la zona de Clariana (punts d’observació núm. 3 i 4) en un tram relativament petit. Donada la seva longitud aquest tram es pot tractar urbanísticament, no així la vessant nord-oest de l’àmbit. És per això que es privilegia aquesta orientació. A més a més, cal tenir en compte que és en aquest punt on hi ha un dels accessos al Parc del Foix, cosa que fa ser més amatents a la vessant sud-est de l’àmbit. Recordem, però, que l’àmbit no es visualitza mai des de l’interior del Parc del Foix.
D’altra banda cal tenir en compte que la preexistència ja ocupa una part de sòl en qualitat del que abans de l’aprovació vigent Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, es classificava com a sòl no urbanitzable i es qualificava com “Indústria enmig del camp”. El Pla Parcial Urbanístic té també per motivació endreçar urbanísticament aquesta indústria, millorant la seva qualitat estètica.
34 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Com a mesures d’integració s’entenen les actuacions específiques que incorpora la proposta per tal d’evitar reduir o compensar els efectes paisatgístics.
Barreres visuals: Per bé que en el “Pla Especial Regulador d’una indústria enmig del camp”, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en data 13.11.1997, s’esmenta que una barrera arbòria no és una solució totalment efectiva per amagar la indústria donada la naturalesa constructiva d’aquesta; en el Pla Parcial Urbanístic objecte del present estudi, es proposa com a mesura pal·liativa una barrera o cinturó d’arbres en tot el perímetre i la plantació de més arbrat en les zones verdes.
Cromatisme: Tal i com es comenta en el “Pla Especial Regulador d’una indústria enmig del camp”, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en data 13.11.1997, els colors utilitzats pel grup Omya són els adients, ja que el blanc i el blau cel o marí ajuden a mimetitzar la indústria, bé amb el cel, bé amb les muntanyes de fons llunyanes, com es pot apreciar des dels punts d’observació núm. 3 i 4. D’altra banda, el color blanc es fa necessari ja que l’activitat d’extracció de carbonat de calç provoca núvols de pols. En el cas de ser les parets d’un altre color, les emblanquinaria donant un aspecte de degradació i abandonament.
Alçades: L’alçada màxima de l’edificació s’estableix en la cota 208 del topogràfic, equivalent a Pb+ 5Pp, que es la cota ja preexistent i necessària per al tipus d’activitat, de manera que les noves edificacions mai sobresurtiran de les edificacions ja existents i no es crearan noves fites puntuals més elevades. Per damunt d’aquesta alçada només es permetrà que sobresurtin les sitges, cintes, conduccions, etc i demés elements tècnics de les instal·lacions.
35 Estudi d’impacte i integració paisatgística
4.2.ANALISI D’ALTERNATIVES
L’anàlisi d’alternatives és una eina imprescindible per a la comparació de les actuacions previstes i per establir una avaluació diferenciada independent dels possibles efectes significatius sobre el paisatge.
Aquest estudi contempla tres alternatives:
Alternativa zero
Contempla el manteniment de l’estat actual, amb les dimensions i característiques de la indústria existent. Les necessitats funcionals i productives actuals fan inviable aquesta alternativa ja que, tal com determina la fitxa del Sector A del sòl urbanitzable delimitat del vigent Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç, la transformació en sòl industrial dels terrenys adjacents a les instal·lacions actuals són imprescindibles per tal de resoldre el dèficit de sòl per a les necessitats de creixement industrial previstes, així com per poder assolir un nivell òptim tant de producció com d’altres aspectes molt importants com són: la seguretat, el medi ambient, consum energètic, millores per al personal, etc,
Alternativa 1
Contempla la ubicació de les instal·lacions de l’empresa en un indret diferenciat independent de l’actual. Això implica l’afectació d’una nova zona no urbanitzable del municipi i no prevista pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal recentment aprovat, amb un cost econòmic molt superior. Aquesta alternativa es considera totalment inviable atès que no té sentit deslocalitzar el procés industrial del jaciment en explotació existent (que disposa de les oportunes concessions estatals)
Alternativa 2. Pla Parcial Urbanístic proposat.
La proposta del Pla Parcial Urbanístic objecte del present estudi i que s’incorpora en el plànol núm. 13, és l’alternativa seleccionada per donar resposta a les necessitats de desenvolupament industrial de la zona. Els aspectes que condicionen aquesta elecció són:
− menor cost econòmic que suposa l’ampliació vers la construcció d’un nou recinte. − ubicació tradicional històrica coneguda per tota la població − distància assumible respecte als enllaços amb vies principals de comunicació. − impacte paisatgístic mínim degut a la preexistència de les edificacions actuals de la indústria i al jaciment en explotació.
36 Estudi d’impacte i integració paisatgística
4.3. IMPACTE PAISATGÍSTIC
Un cop caracteritzat el paisatge previ cal caracteritzar, definir i valorar els impactes paisatgístics potencials associats a les actuacions proposades. La següent llista resumeix els impactes, els defineix i en fa una valoració:
− Ampliació del sòl industrial: S’amplia el sòl que fins ara ja s’havia transformat per a les necessitats de la indústria. Tanmateix aquesta ampliació es fa pel nord/nord-oest. Donat que els punts d’observació des d’on es visualitza l’àmbit es situen o bé al nord-oest o bé al sud-est (es a dir en els pols de l’eix nord-oest/sud-est), les futures ampliacions de la indústria es contraposarien amb les existents en aquest eix de tal manera que la “taca” en el paisatge no s’ampliaria. D’altra banda l’ampliació es fa pel darrere, es a dir pel nord-oest, que és una zona poc freqüentada i amagada dels usuaris que accedeixen al Parc del Foix per la banda de Clariana. Per aquestes raons es valora aquest impacte com a MODERAT-ALT.
− Aparició de volums alts: Aquest tipus d’activitat necessita alçades grans. Tanmateix per l’exposat en el punt anterior i degut a que es limita l’alçada de les noves construccions a l’alçada ja preexistent es valora aquest impacte com a MODERAT.
− Aparició de vials: La proposta del Pla Parcial Urbanístic preveu la modificació del camí de Clariana en el seu pas per l’àmbit així com la construcció d’un vial privat. Normalment l’aparició d’un vial suposa un contrast de la massa boscosa amb aquest, però, donat que dins l’àmbit d’actuació no existeixen grans extensions boscoses i que el sòl es en una bona part blanquinós degut a l’extracció del carbonat de calç, aquí es produiria un contrast baix. D’altra banda existeixen petits trams que s’utilitzen com dreceres per a l’explotació i que travessen el sector desorganitzadament. El nou viari endreça i simplifica el viari existent. Per aquestes raons es valora aquest impacte com a BAIX.
− Aparició d’espais lliures: El Pla Parcial Urbanístic, en compliment de l’article 65 de la Llei d’Urbanisme, preveu la reserva d’espais lliures en els quals s’hi pot actuar d’una manera absolutament conforme amb l’entorn i en els quals també s’hi preveu un cinturó arbrat que contribuirà a banda de barrera visual, com a apantallament acústic, per la qual cosa es valora aquest impacte com a COMPATIBLE, o bé com a POSITIU.
− Subministraments: El Pla Parcial Urbanístic només preveu la implantació d’enllumenat públic en el camí principal d’accés, el qual únicament té la funció d’il·luminar el tram que discorre dins de l’àmbit. Degut al cinturó arbrat s’eliminarà la contaminació lumínica no controlada, no s’il·luminarà en cap moment la indústria. A més a més no es preveu cap més subministrament atès que la indústria existent actualment ja disposa de tots ells. Per tant es valora aquest impacte com a BAIX.
37 Estudi d’impacte i integració paisatgística
Tenint en compte conjuntament tots els impactes, es considera que l’actuació objecte del present estudi té una valoració de MODERADA.
38 Estudi d’impacte i integració paisatgística
5. SÍNTESI
ÂMBIT D’ESTUDI
El municipi de L’Arboç es troba situat a la comarca del Baix Penedès, a l’extrem sud de la depressió del Penedès i limita amb els termes municipals de Sant Jaume dels Domenys, Banyeres del Penedès, Bellvei, Castellví de la Marca i Santa Margarida i els Monjos.
L’Arboç es un municipi molt ben comunicat, tant per autopista, com per carretera, com per ferrocarril i compta amb una bona xarxa de carreteres secundàries que la uneixen amb els restants pobles de la mateixa comarca i comarques veïnes.
Els terrenys que formen l’àmbit de l’estudi es troben situats al sud-est del terme municipal i es recolzen sobre el camí de L’Arboç a Clariana i mitjançant aquest amb accés a les carreteres BV-2116 i BV-2115, vies que connecten amb la N- 340 i a través d’aquesta amb l’autopista.
FACTORS DE VISIBILITAT
Els plànols de CONCA VISUAL annexes a aquesta memòria representen les conques visuals projectades i llurs ombres, generades pels punts d’observació i el reportatge fotogràfic inclòs en el punt 2.3.1 del present estudi, capten les visuals des d’aquells punts d’observació.
Els punts d’observació s’han triat de manera que circumval·lin l’àmbit objecte de l’estudi, bo i seguint els itineraris principals com son la N-340, les carreteres BV-2116 i BV-2115, així com també els punts d’observació considerats en el Pla Especial Regulador de l’Impacte d’una indústria enmig del camp, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en data 13.11.1997.
DESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PAISATGE I VALORS DEL PAISATGE EXISTENT.
Tal i com es detalla en el punt 2.4 del present estudi, s’han identificat i es consideren rellevants el següents components del paisatge:
− Àrees: àrees de boscos, àrees de conreu, àrees de pedrera, àrees residencials i àrees industrials.
− Línies i vores: carreteres principals i secundàries asfaltades. Camins no asfaltats d’aproximació i interrelació de les diferents pedreres.
39 Estudi d’impacte i integració paisatgística
− Límits: límits de parcel·les agrícoles, accessos, partions, marges i escorrenties.
− Punts i fites: monuments (Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana, La Giralda de L’Arboç, i indústries (xemeneia i dipòsit de Cristaleria Española de L’Arboç, sitges de la indústria Omya Clariana).
Pel que fa a la valoració del paisatge existent, aquesta es realitza en base a una sèrie de valors intrínsecs del paisatge, que en el nostre àmbit son els següents:
− Valors estètics: Les interfícies paisatgístiques d’agricultura-masses forestals i nuclis tradicionals-agricultura. Patrons de tasel·lació produïts per l’activitat agrícola. Línies de muntanya d’oscil·lació suau que conformen un fons escènic de valor estètic. També conformen valors estètics però de valoració subjectiva, els monuments de La Giralda de L’Arboç i el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana.
− Valors ecològics i d’ús socials: L’àmbit d’estudi es troba a les portes de l’espai protegit del Foix, de valor ecològic, el qual també dóna un ús social degut a les possibilitats per al gaudi i lleure. Des de L’Arboç parteixen itineraris que s’endinsen dins de la zona del parc del Foix.
− Valors productius: els valors productius principals són l’agrícola i el de l’explotació de carbonat de calç. Cal esmentar com a valor antropològic l’explotació del carbonat, ja que l’aparició de les pedreres en la zona es remunta a segles abans.
− Valors històrics i religiosos: en l’arquitectura rural cal destacar com a valor històric, els marges, les barraques i pous de glaç, tots ells construïts amb la tècnica de la “pedra seca”, molt comú de la comarca. Cal esmentar que al municipi de L’Arboç hi ha un conjunt d’interès històric, ja sigui per les esglésies que daten a partir del segle XI, com d’altres edificis d’estil modernista, historicista, colonialista i noucentista. En el cas de L’Arboç conviuen edificis d’arquitectura popular amb d’altres amb pretensions estètiques com algunes cases del carrer Major, la Giralda, la Residència o l’Hospital de Sant Antoni.
40 Estudi d’impacte i integració paisatgística
PROPOSTA DEL PLA PARCIAL URBANÍSTIC.
El Pla Parcial Urbanístic del sector Industrial “Omya Clariana” té per objecte l’ordenació del sector de sòl urbanitzable delimitat, Sector A “La Pedrera” definit pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de L’Arboç, i afecta a l’àmbit del voltant de l’edifici principal de l’empresa Omya Clariana, situat a l’extrem sud- est del terme municipal de L’Arboç, amb una superfície de 100.777 m2.
El Pla Parcial Urbanístic afecta una indústria de productes calcaris que des de fa 40 anys està situada al costat de les canteres emplaçades en el mateix terme municipal de L’Arboç, d’on s’extreu carbonat càlcic, i el seu objectiu es resoldre el dèficit de sòl per a les necessitats de creixement de l’empresa, i així poder assolir el nivell òptim tant de producció com d’altres aspectes molt importants com són: la seguretat, el medi ambient, consum energètic, millores per al personal, etc.
L’ordenació del sector es proposa a partir del camí d’accés, camí de Clariana a L’Arboç, on es preveu una petita rotonda des de la que es projecta una anella viària que rodeja l’activitat existent. Aquesta anella viària està prevista com a vialitat privada.
Els espais lliures, amb una superfície total de 10.079,40 m2, es proposa de situar-los en el perímetre en la part sud-est del sector per tal que formin uns espais de transició entre el sector del pla parcial i l’entorn. També es preveu al voltant de tota la zona industrial la plantació d’una barrera arbòria per tal de minimitzar l’impacte visual de les instal·lacions, i crear un apantallament acústic.
La zona d’equipaments, amb una superfície total de 5.043,86 m2., es projecta en els terrenys situats entre el nou viari proposat i el camí direcció a L’Arboç.
La zona destinada a ús industrial té una superfície total de 78.272,57 m2.
Les principals determinacions urbanístiques del Pla Parcial Urbanístic són les següents:
− Parcel·la mínima: parcel·la única. − Ocupació màxima: 30%. − Edificabilitat bruta màxima: 0,30 m2 st/m2.sòl.
41 Estudi d’impacte i integració paisatgística
CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ
En la redacció del Pla Parcial Urbanístic objecte del present estudi, s’han tingut en compte els següents criteris d’integració:
Accessos: s’han aprofitat els camins d’accés existents, tant com ha estat possible.
Compacitat: donada la preexistència de la planta industrial, les noves zones on pot estendre’s formen un conjunt el més compacte dins les possibilitats.
Orientació: es situen els equipaments i les zones verdes al sud/sud-est, com a transició entre la zona industrial i l’entorn, de manera que des dels punts d’observació núm. 3 i 4 s’esmorteixen els efectes sobre aquesta visual.
Emplaçament del sòl industrial: s’ha tingut en compte, i en conseqüència en allò esmentat en el punt anterior, d’emplaçar el sòl industrial a la vessant nord-oest (en el punt diametralment oposat de les zones verdes) de manera que les noves edificacions es contraposarien amb les existents en aquest eix (nord-oest/sud-oest) de tal manera que la “taca” en el paisatge no s’ampliaria.
Com a mesures d’integració es proposen les següents actuacions específiques:
Barreres visuals: Per bé que una barrera arbòria no és una solució totalment efectiva per amagar la indústria, donada la naturalesa constructiva d’aquesta, en el Pla Parcial Urbanístic es proposa una barrera d’arbres en tot el perímetre i la plantació de més arbrat en les zones verdes, per tal pal·liar l’impacte visual de les instal·lacions i l’apantallament acústic.
Cromatisme: Els colors utilitzats pel grup Omya són els adients, ja que el blanc i el blau cel o marí ajuden a mimetitzar la indústria, bé amb el cel, bé amb les muntanyes de fons llunyanes, com es pot apreciar des dels punts d’observació núm. 3 i 4. D’altra banda, el color blanc es fa necessari ja que l’activitat d’extracció de carbonat de calç provoca núvols de pols. En el cas de ser les parets d’un altre color, les emblanquinaria donant un aspecte de degradació i abandonament.
Alçades: L’alçada màxima de l’edificació s’estableix en la cota 208 del topogràfic, equivalent a Pb+ 5Pp, que es la cota ja preexistent i necessària per al tipus d’activitat, de manera que les noves edificacions mai sobresurtiran de les edificacions ja existents i no es crearan noves fites puntuals més elevades.
42 Estudi d’impacte i integració paisatgística
IMPACTE PAISATGÍSTIC.
En el punt 4.3. del present estudi s’han caracteritzat els impactes paisatgístics potencials que resumits són els següents:
− Ampliació del sòl industrial: S’amplia el sòl que fins ara ja s’havia transformat per a les necessitats de la indústria. Donat que els punts d’observació des d’on es visualitza l’àmbit es situen o bé al nord-oest o bé al sud-est, les futures ampliacions de la indústria es contraposarien amb les existents en aquest eix de tal manera que la “taca” en el paisatge no s’ampliaria. D’altra banda l’ampliació es fa pel darrere, es a dir pel nord- oest, que és una zona poc freqüentada. Es valora aquest impacte com a MODERAT-ALT.
− Aparició de volums alts: Aquest tipus d’activitat necessita alçades grans. Tanmateix per l’exposat en el punt anterior i degut a que es limita l’alçada de les noves construccions a l’alçada ja preexistent, es valora aquest impacte com a MODERAT.
− Aparició de vials: La proposta preveu la modificació del camí de Clariana en el seu pas per l’àmbit així com la construcció d’un vial privat. Donat que dins l’àmbit d’actuació no existeixen grans extensions boscoses i que el sòl es en una bona part blanquinós degut al carbonat de calç, es produiria un contrast baix. D’altra banda el nou viari endreça i simplifica el viari existent. Es valora aquest impacte com a BAIX.
− Aparició d’espais lliures: El Pla Parcial Urbanístic preveu la reserva d’espais lliures en els quals s’hi pot actuar d’una manera absolutament conforme amb l’entorn i en els quals també s’hi preveu un cinturó arbrat que contribuirà a banda de barrera visual, com a apantallament acústic. Es valora aquest impacte COMPATIBLE, o bé com a POSITIU.
− Subministraments: El Pla Parcial Urbanístic només preveu la implantació d’enllumenat públic, el qual únicament té la funció d’il·luminar el tram de viari que discorre dins de l’àmbit. A més a més no es preveu cap més subministrament. Es valora l’impacte com a BAIX.
Tenint en compte conjuntament tots els impactes, es considera que l’actuació objecte del present estudi té una valoració de MODERADA.
Barcelona, abril de 2011.
Tècnic redactor José Luis San Martin Arquitecte
43 Estudi d’impacte i integració paisatgística
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
1. Plànol de situació a E: 1/20.000. 2. Plànol ortofotografia, sense escala. 3. Plànol conca visual 1 a E: 1/20.000. 4. Plànol conca visual 2 a E: 1/20.000. 5. Plànol conca visual 3 a E: 1/20.000. 6. Plànol conca visual 4 a E: 1/20.000. 7. Plànol conca visual 5 a E: 1/20.000. 8. Plànol conca visual 6 a E: 1/20.000. 9. Plànol conca visual 7 a E: 1/20.000. 10. Plànol conca visual 8 a E: 1/20.000. 11. Plànol conca visual 9 a E: 1/20.000. 12. Plànol perímetre visual a E: 1/20.000. 13. Plànol de proposta a E: 1/5.000. 14. Plànol ortofotografia de detall estat actual, sense escala. 15. Plànol superposició de la proposta sobre ortofotografia, sense escala.
44 Estudi d’impacte i integració paisatgística
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
45