ES comarques centrals de la Comunitat - major problema que tenen aquestes comarques amb na (la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, el Com- vista a la seua integració i vertebració supracomarcal tat i l'Alcoià) constitueixen una extensa àrea de més i al seu desenvolupament social, cultural i econòmic i de 400.000 habitants i 117 municipis, de gran impor- que es concreten en la millora de les connexions Gan- tància econòmica i social que està rodejada tangen- dia-Canals, Canals-Agullent, Alcoi-Alacant i Ibi-Villena, cialment de vies d'alta capacitat que formen el quadri- amb el doble objectiu de vertebrar les comarques en- làter València-Dénia-Alacant-València. Es tracta d'una tre si per mitjà dels seus principals centres de servei potent xarxa capaç d'establir una bona comunicació (, , Xàtiva, Canals, l'Olleria, , Al- entre aquesta zona -considerada conjuntament- i la baida, Muro, Cocentaina, Alcoi, Ibi...) i d'aquestes amb resta del territori valencià, espanyol i europeu. la resta del territori per mitjà de la xarxa principal d'au- Aquesta xarxa està constituïda pel corredor costaner tovies i autopistes, mitjançant una moderna xarxa d'al- entre València i Alacant per Gandia i Dénia (format ta capacitat i un bon nivell de servei. per l'autopista A-7 i la N-332), per l'autovia Alacant- Aquest document pretén donar a conèixer les caracte- Madrid per Almansa i per l'autovia València-Almansa. rístiques principals del projecte de la nova autovia Ca- Es tracta de tres dels principals corredors de transport nals-Agullent i de la nova carretera l'Olleria-Bèlgida. d'Espanya. Tanmateix, l'interior d'aquesta àrea ha estat l'únic ter- Actuació proposada ritori de la Comunitat Valenciana que ha compartit his- Amb aquestes dues actuacions s'aconseguiran els tòricament les més baixes cotes d'accessibilitat amb objectius següents: un dels majors indicadors d'activitat. Aquesta circums- • Disposar d'una autovia de 24 Km de longitud entre tància ha constituït, en termes reals, un autèntic fre al Albaida i l'autovia València-Almansa (en l'enllaç ac- seu desenvolupament social i econòmic, pal·liat últi- tual que dóna accés a Canals i Cerdà) sense traves- mament amb les actuacions dels plans de carreteres. sies intermèdies i amb bons accessos a Canals, Xà- Els beneficiosos efectes sòcio-econòmics i territorials tiva, l'Olleria, Agullent, Ontinyent i Albaida. associats a les actuacions de modernització efectua- • Disposar d'una connexió directa entre la Safor i des en la xarxa (especialment el túnel de l'Olleria, l'autovia anterior per l'Olleria mitjançant una carre- Alacant-lbi, Gandia-el Morquí i Albaida-Alcoi) han tera sense travessies amb bons accessos a l'Olleria, demostrat que el dèficit d'infrastructures viàries és el Bèlgida, , Castelló de i Montitxel- vo per la qual es canalitzarà, entre d'altres, el trànsit NOTA. entre la Safor i el centre de la península. • Suprimir el trànsit de pas interior de la població Totes les fotografies d'aquesta publicació són simulades. de l'Olleria. Todas las fotografías de esta publicación son simuladas. Accés des de Xàtiva i Canals al túnel. Es corregirà Portada: Enllaç d'Agullent. l'impacte ambiental dels actuals desmunts. Portada: Enlace de Agullent. Acceso desde Xàtiva i Canals al túnel. Enllaç de l'autovia i l'antiga carretera N-430. Se corregirà el impacto ambiental Enlace de la autovia y la antigua carretera N-430. de los actuales desmontes.

• Suprimir els principals trànsits de pas de l'interior sobre el sud de la comarca de la Costera generarien de les poblacions de Bèlgida, Palomar i Montaverner, aquests desmunts. una vegada el MOPTMA execute les variants de la Totes les característiques de l'autovia la fan homolo- N-340 entre Albaida i Montaverner. gable com a via d'alta capacitat. Consta de dues cal- • Millorar la seguretat vial ja que converteix les in- çades separades per una mediana. Cada calçada dis- terseccions en enllaços (especialment les de l'accés posarà de dos carrils, amb la inclusió d'un carril addi- sud a Xàtiva i est de Canals de la C-3316), ja que su- cional per a vehicles lents en la pujada nord al túnel primeix nombroses travessies, atès que transvasa el de l'Olleria. L'amplària de la calçada serà de set me- trànsit des de vies obsoletes a les noves vies, i té vies tres, voral exterior de dos metres i mig i interior d'un. d'accessos controlats i ordenats amb vies o camins Disposa de carril de bicicleta segregat del gros. de servei i calçades separades (en l'autovia). La via ciclista arranca simultàniament de Canals i Xà- • Dos nous itineraris ciclistes. El primer es projecta tiva, que coincideix, tan com ha estat possible, amb des de Xàtiva i Canals fins a Ontinyent, passant per els camins rurals existents, per confluir en la falda de Aielo de Alferit. el segon es després de l'anterior en la Serra Grossa, en l'antic traçat de la carretera del l'Olleria i passarà per Montaverner i Alfarrrasí per a port de l'Olleria. Travessa la serra aprofitant aquella acabar a Bèlgida. infrastructura per a, tot seguit, reunir-se amb els mar- ges del tronc de l'autovia fins a la variant d'Aielo. En Tram Canals-Agullent aquest punt s'aproxima al nucli urbà d'aquesta pobla- Les obres consistiran en la construcció d'una autovia ció. Tot seguit, reprèn el marge esquerre del tronc per amb el desdoblament de la carretera actual entre Canals a, finalment, dirigir-se cap a Ontinyent pel Camí Reial i Agullent (llevat de la variant d' que es de Gandia. La seua longitud aproximada serà d'uns troba en execució amb característiques d'autovia). Es 26 quilòmetres. dissenya amb control total d'accessos i encreuaments La longitud aproximada del tram d'autovia que es resolts amb set enllaços que permeten solucionar tots projecta és de 16,5 km, i el pressupost estimat és de els moviments necessaris dels municipis pròxims (Ca- 6.590 milions de pessetes. nals, Xàtiva, l'Olleria, Aielo de Malferit, Agullent, Ontin- yent...) Nova Biela l'Olleria-Bèlgida El seus enllaços principals són quatre. El primer és de La nova biela l'Olleria-Bèlgida consta d'una calçada connexió amb l'autovia de Llevant, que es remodela i amb possibilitat de desdoblament futur i connecta dóna accés a Canals, Cerdà i l'Alcúdia de Crespins. l'autovia Canals-Agullent amb la C-320 entre l'Olle- El segon enllaç permet l'accés a Xàtiva i Canals a través ria i Bèlgida (fins al pas de la C-320 sobre el riu Mi- de la carretera VV-2081, acabada de condicionar. cena). Comporta una connexió rectilínea entre el tú- El tercer, prop de la boca sud del túnel de l'Olleria, cons- nel de l'Olleria i la Safor a través de la futura autovia titueix l'origen de la biela l'Olleria-Bèlgida. Finalment, el Gandia-el Morquí. quart enllaç, per remodelació de l'actual, dóna accés a Així es permetrà també solucionar el pas de camions Agullent i Ontinyent. de gran tonatge per Montaverner en permetre eludir En l'accés nord al túnel de l'Olleria s'han considerat tres els ponts de càrrega limitada de la N-340 sobre els solucions possibles: rius Albaida i Clariano amb els seus enllaços amb la • Desdoblament per l'est de la calçada actual, amb un N-340 i el Camí Reial de Gandia, i funciona, en a- major desmunt sobre la Serra Grossa i viaducte en les quest cas, a la manera de variant de Montaverner de proximitats de la boca nord del túnel. la N-340. • Desdoblament per l'oest amb un gran viaducte. Té una secció de 7 / 10,5 amb calçada de 7 metres • Ampliació centrada en la plataforma existent com- (dos carrils de 3,5 m i vorals de 1,75 ms), 4 enllaços, binant desmunt pel marge est i murs amb rebliment una longitud aproximada d'11.400 m i el seu pressu- per l'oposat. post estimat és de 3.436 milions de pessetes. Pre- L'alternativa triada, la primera de les tres descrites, per- senta, com l'autovia de Canals-Agullent, una via an- met unes mesures correctores de l'impacte visual de la nexa d'utilització exclusiva per a bicicletes (carril bici) infrastructura més efectives i factibles que les altres El primer enllaç, pas superior sobre la rotonda de l'au- dues considerades. Per esmortir la perspectiva dels tovia Canals-Agullent permet l'accés des de l'autovia desmunts en roca sobre el vessant oest de la Serra Canals-Agullent a la nova carretera i a l'Olleria est. El Grossa es pararà, en la base del talús, un mur jardi- segon enllaç (semitrèvol sobre la nova carretera de nera amb plantació d'espècies de gran port i domi- referència) es projecta per a accés a la zona indus- nants en l'àmbit natural de l'obra. S'ha triat, fonamen- trial est de l'Olleria. El tercer enllaç (junt a la N-340, talment per a aquesta finalitat, el pi negre (Pinus hale- semitrèvol amb rotondes) connecta amb la N-340, pensis), espècia que pot arribar als 20 metres d'alçada Alfarrasí i Montaverner est. El quart correspon a Mon- i habitual a la Serra Grossa. A més, això es completa taverner oest i la futura variant de Palomar-Montaver- amb espècies de llavors alades, capaces de colonitzar ner de la N-340 (trompeta amb rotonda). Finalment, ràpidament les escletxes i buits del talús. D'aquesta el cinquè i darrer permet l'accés des de la nova car- manera s'aconseguirà esmortir l'impacte estètic que retera i la C-320 cap a Bèlgida i Otos (semitrèvol amb rotondes). La via ciclista aprofita els marges d'afecta- ció de la carretera llevat del tram pròxim a l'enllaç est de l'Olleria, en el qual s'acosta a aquesta població a fi de vincular-se d'una manera més directa a l'àmbit urbà de procedència dels usuaris (el). La seua lon- gitud aproximada és d'uns 12 quilòmetres. Aquesta carretera, la construirà el MOPTMA segons els acords de col·laboració subscrits amb la Genera- litat Valenciana. L'entrada al túnel des de la Costera. Entrada al túnel desde la Costera.

AS comarcas centrales de la Comunidad Valen- • Suprimir los principales tráficos de paso del interior ciana (la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, el de las poblaciones de Bèlgida, Palomar y Montaverner, Comtat y l'Alcoià) constituyen una extensa área de más una vez estén ejecutadas por el MOPTMA las variantes de 400.000 habitantes y 117 municipios, de gran impor- de la N-340 entre Albaida y Montaverner. tancia ecomómica y social rodeada tangencialmente de • Mejorar la seguridad vial al convertir las interseccio- vías de alta capacidad que forman el cuadrilátero Valen- nes en enlaces (especialmente las del acceso sur a Xà- cia-Dénia-Alacant-Almansa-Valencia. Se trata de una tiva y este de Cañáis de la C-3316), al suprimir numero- potente red capaz de establecer una buena comunica- sas travesías, al trasvasar tráfico desde vías obsoletas ción entre esta zona -considerada en su conjunto- y el a las nuevas vías y al contar con vías de accesos con- resto del territorio valenciano, español y europeo. Esta trolados y ordenados mediante vías o caminos de ser- red está constituida por el corredor costero entre Valen- vicio y calzadas separadas (en la autovía). cia y Alacant por Gandia y Dénia (formado por la autopis- • Contar dos nuevos itinerarios ciclistas. El primero ta A-7 y ¡a N-332), por la autovía Alacant-Madrid por Al- se proyecta desde Xàtiva y Cañáis hasta Ontinyent, mansa y por la autovía Valencia-Almansa. Se trata de 3 pasando por Aielo de Malferit. El segundo, se despren- de los principales corredores de transporte de España. de del anterior en l'Olleria y pasará por Montaverner y Sin embargo el interior de esta área ha sido el único te- Alfarrasí para finalizar en Bèlgida. rritorio de la Comunidad Valenciana que ha compartido históricamente las más bajas cotas de accesibilidad con TRAMO CANALS-AGULLENT uno de los mayores indicadores de actividad. Esta cir- Las obras consistirán en la construcción de una autovía cunstancia ha constituido, en términos reales, un autén- mediante el desdoblamiento de la carretera actual entre tico freno a su desarrollo social y económico, paliado en Cañáis y Agullent (a excepción de la variante de Aielo de los últimos tiempos con las actuaciones de los planes de Malferit que se encuentra en ejecución con característi- carreteras. Los beneficiosos efectos socioeconómicos y cas de autovía). Se diseña con control total de accesos y territoriales asociados a las actuaciones de moderniza- cruces resueltos mediante siete enlaces que permiten so- ción efectuadas en la red (especialmente el túnel de lucionar todos los movimientos necesarios de los munici- /'Olleria, Alacant-lbi, Gandia-el Morquí y Albaida-Alcoi) pios próximos (Cañáis, Xàtiva, l'Olleria, Aielo de Malferit, han demostrado que el déficit de infraestructuras viarias Agullent, Ontinyent,...). es el mayor problema con el que se encuentran estas Sus enlaces principales son cuatro. El primero es el de comarcas de cara a su integración y vertebración supra- conexión con la Autovia de Levante, que se remodela y comarcal y a su desarrollo social, cultural y económico, da acceso a Cañáis, Cerda y l'Alcudia de Crespins. El y que se concretan en la mejora de las conexiones Gan- segundo enlace permite el acceso a Xàtiva y Cañáis a dia - Cañáis, Cañáis - Agullent, Alcoi - Alacant e Ibi - Vi- través de la carretera VV-2081 recién acondicionada. llena, con el doble objetivo de vertebrar las comarcas El tercero, cerca de la boca sur del túnel de l'Olleria, entre sí a través de sus principales centros de servicios constituye el origen de la biela l'Olleria-Bèlgida. Final- (Gandia, Oliva, Xàtiva, Cañáis, l'Olleria, Ontinyent, Albai- mente, el cuarto enlace, por remodelación del actual, da, Muro, Cocentaina, Alcoi, Ibi, ...) y de aquéllas con el da acceso a Agullent y Ontinyent. resto del territorio a través de la red principal de autovías En el acceso norte al túnel de l'Olleria se han conside- y autopistas, mediante una moderna red de alta capaci- rado tres soluciones posibles: dad y buen nivel de servicio. • Desdoblamiento por el este de la calzada actual, con El presente documento pretende dar a conocer las ca- un mayor desmonte sobre la Serra Grossa y viaducto racterísticas principales del proyecto de la nueva auto- en las proximidades de la boca norte del túnel. vía Canals-Agullent y de la nueva carretera l'Ollería- • Desdoblamiento por el Oeste mediante un gran via- Bélgida. ducto. • Ampliación centrada en la plataforma existente com- ACTUACIÓN PROPUESTA binando desmonte por la margen este y muros con re- Con estas dos actuaciones se habrán conseguido los lleno por la opuesta. siguientes objetivos: La alternativa escogida, la primera de la tres descritas, • Disponer de una autovía de 24 Km. de longitud entre permite unas medidas correctoras del impacto visual Albaida y la autovía Valencia-Almansa (en el enlace ac- de la infrestructura más efectivas y factibles que las tual que da acceso a Cañáis y Cerda) sin travesías in- otras dos consideradas. Para amortiguar la perspecti- termedias y con buenos accesos a Cañáis, Xàtiva, l'Olle- va de los desmontes en roca sobre la ladera Oeste de ría, Agullent, Ontinyent y Albaida. la Serra Grossa se dispondrá, en la base del talud, de • Disponer de una conexión directa entre la Safor y la un muro jardinera con plantación de especies de gra autovía anterior por l'Olleria mediante una carretera sin porte y dominantes en el ámbito natural de la obra. travesías intermedias con buenos accesos a l'Olleria, Se ha escogido, fundamentalmente para este fin, el Bèlgida, Montaverner, Castelló de Rugat y Montichelvo por la que se canalizará, entre otros, el tráfico entre la La Costera i la Vall d'Albaida Safor y el centro de la península. unides malgrat la serra Grossa. • Suprimir el tráfico de paso interior de la población La Serra Grossa no es obstáculo de /'Olleria. para unir estas comarcas valencianas.

pino carrasco (Pinus Halepensis), especie que puede ria oeste. El segundo enlace (semitrébol sobre la nue- alcanzar los 20 metros de altura y habitual en la Serra va carretera de referencia) se proyecta para acceso a Grossa. Además, ello se complementa con especies la zona industrial este de l'Olleria. El tercer enlace de semillas aladas, capaces de colonizar rápidamente (junto a la N-340, semitrébol con glorietas) conecta las fisuras y oquedades existentes en el talud. De este con la N-340, Alfarrasí y Montaverner este. El cuarto modo se conseguirá amortiguar el impacto estético corresponde a Montaverner oeste y la futura variante que sobre el sur de la comarca de la Costera genera- de Palomar-Montaverner de la N-340 (trompeta con rarían esos desmontes. glorieta). Finalmente, el quinto y último permite el ac- Todas las características de la autovía la hacen homo- ceso desde la nueva carretera y la C-320 hacia Bèl- logable como vía de alta capacidad. Consta de dos gida y Otos (semitrébol con glorietas). calzadas separadas por una mediana. Cada calzada La vía ciclista aprovecha las márgenes de afección dispondrá de dos carriles, con la inclusión de un carril de la carretera excepto en el tramo cercano al enlace adicional para vehículos lentos en la subida norte al este de l'Olleria, en el cual se acerca a dicha pobla- túnel de l'Olleria. El ancho de calzada será de siete ción con objeto de vincularse de un modo más direc- metros, arcén exterior de dos metros y medio e inte- to al ámbito urbano de procedencia de los usuarios rior de uno. Dispone de carril ciclista segregado del (el). Su longitud aproximada es de unos 12 Km. tronco. Esta carretera será construida por el MOPTMA según La vía ciclista arranca simultáneamente de Cañáis y los acuerdos de colaboración suscritos con la Gene- Xàtiva, coincidiendo, en la medida de lo posible, con ralitat Valenciana. os caminos rurales existentes, para confluir en la fal- da de la Serra Grossa, en el antiguo trazado de la carretera del puerto de l'Olleria. Atraviesa la sierra Pi blanc. Boca sud del túnel de l'Olleria. aprovechando aquella infraestructura para, segui- Pino carrasco. Boca sur del túnel de l'Olleria. damente, reunirse con las márgenes del tronco de la autovía hasta la variante de Aielo. En este punto se aproxima al casco urbano de dicha población. A continuación, retoma la margen izquierda del tronco para, finalmente, dirigirse hacia Ontinyent por el Ca- mí Reial de Gandia. Su longitud aproximada será de unos 26 Km. La longitud aproximada del tramo de autovía que se proyecta es de 16,5 Km. y el presupuesto estimado de 6.590 millones de pesetas.

NUEVA BIELA L'OLLERIA-BELGIDA La nueva biela l'Olleria-Bèlgida consta de una calza- da con posibilidad de desdoblamiento futuro y conec- ta la autovia Canals-Agullent con la C-320 entre l'O- lleria y Bèlgida (hasta el paso de la C-320 sobre el río Micena). Supone una conexión rectilínea entre el tú- nel de l'Olleria y la Safor a través de la futura autovía Gandia-el Morquí. Así se permitirá también solucionar el paso de camio- nes de gran tonelaje por Montaverner al permitir elu- dir los puentes de carga limitada de la N-340 sobre los ríos Albaida y Clariano mediante sus enlaces con la N-340 y el Camí Reial de Gandia funcionando, en este caso, a modo de variante de Montaverner de la N-340. Posee una sección 7/10,5 con calzada de siete me- tros (dos carriles de 3,5 m. y arcenes de 1,75 m.), 4 enlaces, una longitud aproximada de 11.400 metros y su presupuesto estimado es de 3.436 millones de pesetas. Presenta, como la Autovia de Canals-Agu- llent, una vía anexa de utilización exclusiva para bi- cicletas (carril bici). El primer enlace, paso superior sobre rotonda de la Autovia Canals-Agullent, permite el acceso desde la Autovia Canals-Agullent a la nueva carretera y l'Olle-

El projecte contempla una extensa xarxa, quasi 40 quilòmetres, d'itineraris cicloculturals. El proyecto contempla una extensa red, casi 40 kilómetros, de itinerarios cicloculturales. Nova carretera l'Olleria-Bèlgida. Nueva carretera l'Olleria-Bèlgida. RESUM DE CARACTERÍSTIQUES GENERALS RESUMEN DE CARACTERISTICAS GENERALES Denominació: Connexió de l'Autovia Central amb la carretera C-320, l'Olleria-Bèlgida. Denominación: Conexión de la Autovia Central con la carretera C-320, l'Olleria-Bèlgida. Tipus d'actuació: Carretera nova. Tipo de actuación: Carretera nueva. Termes municipals: l'Olleria, Alfarrasí, Montaverner i Bèlgida. Términos municipales: l'Olleria, Alfarrasí, Montaverner y Bèlgida. Pressupost de l'obra: 3.436 milions de PTA RESUM DE Presupuesto de la obra: 3.436 millones de PTA. CARACTERÍSTIQUES Pressupost d'expropiacions: 980 milions de PTA CONSTRUCTIVES Presupuesto de expropiaciones: 980 millones de PTA RESUMEN DE RESUM DE CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS CARACTERISTICAS RESUMEN DE CARACTERISTICAS FUNCIONALES CONSTRUCTIVAS Longitud: 11,4 km tronc + 10,4 km de ramals Desmunt: 822.710 m3 Longitud: 11,4 km en tronco +10,4 km de ramales Desmonte: 822.710 m3 Velocitat específica: 120 km/h Terraplé: 550.360 m3 Velocidad específica: 120 km/h Terraplén: 550.360 m3 Secció tipus proposta: 7 /10,5 m Estructures: 15 Sección tipo propuesta: 7/10,5 m Estructuras: 15 Nombre de carrils per sentit: 1 Ferm nou: 206.350 m3 Número de carriles por sentido: 1 Firme nuevo: 206.350 m3 Amplària de la calçada: 7,00 m Reposicions: sèquies, canonades, Ancho de la calzada: 7,00 m Reposiciones: acéquias, tuberias, Amplària del voral: 1,75 m línies elèctriques, etc. Ancho de arcénl: 1,75 m líneas electricas, etc. Amplària de la berma: 0,50 m Camins de servei aprox.: 11,5 km Ancho de la berma: 0,50 m Caminos de servicio aprox.: 11,5 km Amplària del carril-bici: 3,00 m. Carril bici aprox.: 12,3 km Ancho del carril-bici: 3,00 m. Carril bici aprox.: 12,3 km Radi mínim: 1.000 m Equipament: torres d'enllumenat, Ftadio mínimo: 1.000 m Equipamiento: torres de alumbrado, Pendent màxim: 4% tanca de tancament Pendiente màximo: 4% cerramientos de autovia, etc. Nombre d'enllaços: 4 Superfície ocupada: 630.526 m2 Número de enlaces: 4 Superfície ocupada: 630.526 m2 Obres singulars: 3 pons sobre barrancs i riu d'Albaida. Habitatges ocupats: 2 Obras singulares: 3 puentes sobre barrancos y río de Albaida. Viviendas ocupadas: 2 RESUM DE CARACTERÍSTIQUES GENERALS RESUMEN DE CARACTERISTICAS GENERALES

Denominació: Autovia Canals-Agullent de la carretera C-3316 Denominación: Autovia Canals-Agullent de la carretera C-3316 Tipus d'actuació: Autovia de nou traçat o desdoblament i millora segons trams. Tipo de actuación: Autovia de nuevo trazado o desdoblamiento y mejora según tramos. Termes municipals: Canals, Xàtiva, l'Olleria, Aielo de Malferit i Agullent Términos municipales: Canals, Xàtiva, l'Olleria, Aielo de Malferit y Agullent Pressupost de l'obra: 6.590 milions de PTA Presupuesto de la obra: 6.590 millones de PTA. Pressupost d'expropiacions: 821 milions de PTA Presupuesto de expropiaciones: 821 millones de PTA Intensitat mitjana diària IMD (any): 8.600 vehicles (1993) Intensidad media diària IMD (año): 8.600 vehículos (1993) Percentatge de vehicles pesants: 9 % Porcentaje de vehículos pesados: 9 %

RESUM DE CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS RESUMEN DE CARACTERISTICAS FUNCIONALES Longitud: 16,48 km (tronc) Longitud: 16,48 km. (en el tronco) RESUM DE Ramals: aprox. 11,70 km Ramals: aprox. 11,7 km. CARACTERÍSTIQUES Velocitat específica: 100 km/h CONSTRUCTIVES Velocidad específica: 100 km/h. Secció tipus proposta: 2 x 7 / 10,5 m RESUMEN DE Sección tipo propuesta: 2 x 7 / 10,5 m. CARACTERISTICAS Nombre de carrils per calçada: 2 Nº de carriles por calzada: 2 CONSTRUCTIVAS Amplària de la calçada: 2 x 7,00 m Termini d'execució: 24 mesos Ancho de calzada: 2 x 7,00 m. Plazo de ejecución: 24 meses Amplària del voral: exterior 2,50 m / interior 1,00 m Desmunt: 1.115.200 m3 Ancho de arcén: exterior 2,50 m. / interior 1,00 m Desmonte: 1.115.200 m3 Amplària de la berma: 0,50 m Terraplé: 374.450 m3 Ancho berma: 0,50 m Terraplén: 374.450 m3 Amplària de la mitjana: variable de 2,50 a 11,00 m Túnel: 560 m Ancho mediana: variable 2,50 / 11,00 m Túnel: 560 m. Amplària del carril-bici: 3,00 m Estructures: 21 Ancho carril-bici: 3,00 m Estructuras: 21 Amplària dels camins de servei: 5,00 m Ferm nou: 312.700 m2 Ancho caminos de servicio: 5,00 m. Firme nuevo: 312.700 m2 Radi mínim: 440 m Reforç: 117.200 m2 Radio mínimo: 440 m Refuerzo: 117.200 m2 Pendent màxim: 6% Reposicions: Sèquies, canonades, línies elèctriques Pendiente màxima: 6% Reposiciones: Acequias, tuberías, líneas electricas Nombre d'enllaços: 7 Camins de servei: aprox. 13 km Número de enlaces: 7 Caminos de servicio: aprox. 13 km Denominació i tipus: N-430, trompeta; Canals, pesa; Equipament: torres d'enllumenat d'enllaços i túnel, Denominación y tipo: N-430, trompeta; Canals, pesas; Equipamiento: torres de alumbrado en enlaces y Xàtiva, pesa; Gandul, pesa; l'Olleria, glorieta; camí plantacions, tanca de tancament túnel Xàtiva, pesas; Gandul, pesas; l'Olleria, glorieta; camí plantaciones valia de cerramiento de Gandia, pesa; Agullent, trompeta aprox. 7 km de carril bici de Gandia, pesas; Agullent, trompeta aprox. 7 km de carril bici Obres singulars: Superfície ocupada: 415.507 m2 Obras singulares: Superfície ocupada: 415.507 m2 Viaducte sobre el Cànyoles, túnel de l'Olleria Habitatges ocupats: 2 Viaducto Río Cànyoles y Túnel de l'Olleria Viviendas ocupadas: 2