L'enlradíi en vigor de TAcla Única Europea comportara canvis imporlanls en !cs /.ones de la Tronlera que vivien de o la duana i deis Iramils inlcrnacionals. A TAll Emporda, on hislóricament reconomia ha cslat vinculada a la /ona frontercra, i , cls dos pobles que, si­ tuáis a la ratlla, han crescut, viscut i cxpansional gracies a elku esperen -amb un cert esceplicisme Tun i fenl una crida per la supervivencia l'allre- la nova situació interna­ cional. Aquella que a partir del 1993 esborrara les duanes i amb ellcs totes les inlVaslructures que anaven alimentant. Tí O)

La mort de la frontera O) amenaza la Jonquera i Portbou

PAU LANAO / MIQUEL TORNS / CARME VINYOLES

[233] 22 Revista de / Num, 140 maig - juny 1990 l Tractat deis Pirineus Si la construcció del fort defen- guaren de construir des de (1659) fou un deis pit- siu que s'oposava a Bellaguarda. Vilajuiga. jors negocis de la el de Sant Ferran, comporta l'ex- Continuant amb la génesi de Corona Espanyola. pansió económica i Taugment po- Porlbou, podríem afegir que el 10 Disposada a renunciar blacional de , la implanta- de jullol del 1876 s'obri solemne- a quasi tot per salvar la ció del ferrocarril primer i el trans- ment la comunicado entre els dos Eindefensable Flandes. la tamília port per carretera mes tard. han trams ferroviahs dins del túnel in­ Hausburg protagonitzá un ridicul potenciat l'aparició de pobles que ternacional que foradava el coll de historie cedint part de les torres ca­ sense altre mitjá de vida que la Belitres, que el 28 d'octubre del talanes a la sobirania francesa. El duana -Portbou i Cervera. el Per- 1877 s'inaugurá la lima férria repartiment del botí de conquesta tus i la Junquera- ara miren amb Girona-Figueres i que tres mesos mai no fou acceptat per les Corts recel l'anunciada Europa Unida i la mes tard. coincidint amb el casa- Catalanes (que, irades per no desapahció de barreros físiques i ment d'AJfons XII amb f^^aria fVlercé haver estat consultades, m¡g segle comerciáis entre els estats inte- d'Orleans, el tren arriba a Portbou. després encara continuaven man- grants. L'efeméride vingué acompanya-

tenint en nómina les poblacions Portbou penjat en un núvol da peí canvi físic de la valí. deis comtats perduts) i reforgá els Aquesta era tan estreta que per Pirineus com a gran frontera natu­ El procés historie assenyala emplagar-hi l'estació i els servéis ral entre els dos Estats. que abans de la presencia del fe­ derivats de la duana s'hagué de Avui mes de 600 fites. algunos rrocarril, Portbou no era sino un construir una esplanada artificial amb voluntat de monument, com la barri miserable de Colera habitat de mes de 22 melres d'altura. La pirámide aixecada per Bofill i inau­ per pocs pescadors i un destaca- molta feina aviat porta la prosperi- gurada per Tarradelles a El Pertús, ment de carrabiners. Un indret mal tat i provoca que entre el terraplé i assenyalen el tragat de la divisoria comunicat i condemnat a desa- el mar s'assentés un important pirinenca. Una ratlla modesta i per­ paréixer si no hagués estat per nucli poblacional integrat principal- meable que des de la seva instau­ l'acord hispano-francés signat a ment per treballadors del ferroca­ rado fia incidit en el desenvolupa- Perpinyá l'any 1862 peí qual el rril, de la duana. de les agencies ment de les comarques que ha se- punt d'enllag ferroviari havia de ser de transpon, Lany 1885 i després parat. el coll de Belitres. La tesi era la de- d'un procés d'enfrontaments Mes filia d'una desgracia tarda- fensada per Paris, la qual intenta- cruents i cacera de bruixes -l'arxiu na de la historia, que de l'acciden- va potenciar Portvendres i aposta municipal fou cremat al mig de la tat lerreny. la frontera sorgi del clarament peí tragat Perpinyá- plaga pública- l'antic barri de pes­ trauma que trenca la integritat ca­ Cervera, oposat a l'opinió d'aques- cadors va prendre la capitalitat a talana, pero paral.lelament marca ta banda que s'inclinava per Colera. Figueres-el Pertús. molt mes pía- el desenvolupament económic de El filó d'or arribat amb el ferro­ ner i menys costos, ja que s'estal- comarques senceres com la carril convertí Portbou en ciutat viaven el seguit de tunéis que s'ha- Cerdanya o l'AIt Empordá. al.luvial, en un deis punts mes

Revista de Girona .-• Num. 140 maig ¡uny 1990 23 1239] Els Límits, un quan la meital de la població vivia biirri ;irlilicn)s de la industria surera i l'altra meitat de la vinya i el camp. Temptejanl uurroicra entre les puges i les baixes deis preus deis taps, la Jonquera ana fent la viu viu flagel.lada per la filJoxera, que la deixá sense vin- yes, per la fallida de la industria su­ rera i sobretot per Tempenla de Portbou que s'havia beneficiat de la linia férria. Estancada com un poblé fronte- rer mes dins del territori de l'Estat. i sense un futur massa afalagador, la Jonquera visque en la indigencia mes espantosa fins que amb el boom turistic i el creixement del transport per carretera agafá renom internacional. El fet que els empresaris del transpon apostessin clarament pels camions de gran tonatge - comparant-lo amb el tren, els pro- próspers de la geografía catalana. El creixement de la Jonquera ductes arribaven amb mes rapide- Els constants guanys de població sa a la seva destinado i en mes reflecteixen que les vaques ana- Será pe! fet que la felicitat no bones condicions- canviaren defi- ven molt grasses i que en els sempre és duradera, que a partir nitivament la sorl deis dos pobles i temps d'abundor, quan el transport d'aquesta data, meitat deis seixan- a partir de principi deis setanta per carretera encara no era com­ ta. un altre punt de contacte entre l'esplendor de Portbou ana min- petencia, els portbouencs se les Espanya i Franga, la Jonquera, si- vant en benefici de la Jonquera. prometien la mar de felices veient tuat a l'extrem d'una carretera El definitiu intercanvi de papers com les successives generacions ampia i sense corbes que es veié comporta la decadencia port- tenien el treball assegurai. Portbou complementada amb una autopista bouenca i el constant augmenl po- visque penjat en un núvol fins a de primer ordre. ana guanyant en blacional jonquerenc. final deis anys seixanta. importancia, acaparant transport i Les xifres canten i recullen que Eren dies en qué al pobíe hi clients al ferrocarril. abans de la guerra a Portbou hi facturaven mes de 40 agencies El model de creixement de la havien censats quasi quatre mil duaneres que proveíen mes de Jonquera quasi quasi calcat al de habitants, que mantingué la pobla­ 400 llocs de treball. Portbou ens remetria a l'any 1842, ció estable des deis anys 40 fins a Pere Navarro: "Es continuará treballant" La desaparició física de la frontera compor­ serveix per controlai* la circulació de persones, la tará un canvi important en la infraslructura so­ frontera fiscal própiament dita, o sigui les dua- cial i económica de comarques senceres com nes, i després hi ha les Tronteres técniques, que TAltEmpordá. son uns Controls sanitaris o de qualitat que En un moment com 1'actual que els goveiiis també d'alguna manera sc'n diuen frontera. deis estats francés i espanyol ja han iniciat els Després -continua-, el que cal és diferenciar alio trámits per a la desaparició física de la ratlla que que fa referencia al principi de lliure circulació els separa, el govemador civil de la demarcació de persones que recull TÁcta Única Europea i de Girona, Pere Navarro, analitza T impacte que un altre aspecte que referent a la lliure circulació el fet suposará per a les nostres comarques: de mercaderies, va per una via diferent. "Primer ~diu Navarro- hauríem de parlar deis di- Lliure circulació de persones és referida a la ferents tipus de frontera, la física, o sigui la que desaparició del control policial en línia

[240] 24 Revista de Girona / Nüm, 140 mnig ¡uny 1990 principi deis setanta i que ais vui- Els beneficis de la duana tanta patí una forta davallada que l'ha deixat extenuat. Per contra a Malgrat fot, el moviment continu la Junquera els digits no han parat que es vivía a la carretera, el flux d'incrementar-se i si el 1960 s'hi de persones, mercaderies. i sobre­ podien comptar 1.578 habitants tol la popularització del lurisme i actualment el municipi ha duplicat l'automóbil sellaren definitivament la seva poblado que en un noranta la mort de Portbou. per cent es dedica a la duana. Paradoxalment, lot i teñir costa Els paral.lelismes ens remetrien i platges foren les masses d'euro- ais dies d'esplendor de Portbou, peus dolosos de sol i mar les que quan i segons afirmava un veí les convertiren la macro-estació inau­ agencies de duanes treballaven a gurada l'any 1929 en una reliquia dojo i no hi havia ni un sol aturat del passat handicapada peí fet que perqué ja reclamaven els nois tan el diferent ampie de via feia del punt sortien d'escola". Dedicat al tren un mitjá obsolet sense possi- monocultiu económic, i sense pre- bilitats de competir en el mercat in­ veure el futur, Portbou o no volgué ternacional, o no va poder enfrontar-se a l'ame- A partir d'aquell moment el re- naga que representa per la seva liangament de la Jonquera es pot estabilitat l'obertura d'una via rápi­ qualificar d'espectacular. El negoci da com era l'autopista que esbo- ha estat ciar. En els últims anys rrava definitivament els Pirineus a ]-.l~. |>nrllnnk'iiL''i IKIII ik"i\íil l'Ajuníament ha atorgat mes de la Jonquera. inolt lie biUKÍii ol uinsinc dues-centes Ilicéncies d'obertura Oblidant el suro i la fil.loxera, la de comergos. Les cinc agencies de Jonquera patia una constant i im­ duanes censados ais seixanta parable mutació. gran demanda d'alcohols. sobretol s'han transformat en mes de se­ Transformada en una macro- pastis i tabac. Avui quan la voravia tanta i les cases que llogaven habi- área de servei. el procés tenia la de l'esquerra ofereix una imatge tacions s"han convertit en cinc ho- máxima expressió en térra de totalment desolada poblada de lo­ tels. tres hostals, una pensió i ningú al barri conegut com Els cáis tancats. i el volum de negoci quinze restaurants, que funcionen Limits. de la dreta ha caigut fustiga! peí a pie rendiment a l'actualitat. Compartint la voravia amb el canvi de moneda i la proliferació Si tot aixó fos poc s"ha de teñir Pertús. Els Limits fou un anacro- de grans hipermercats, Els Limits presenl que els beneficis portats nisme nascut de les mancances i fan pensar en qualsevol ciutat cali- per la duana a la Jonquera han in- miséries de la frontera i aixi mentre forniana sense nom que no ha cidil directament en el pressupost a ¡'esquerra els franceses oferien pogut sobreposar-se a l'exhauri- municipal -l'any 1988 es tradui en canvi de moneda i cartes verdes, a ment de les vetes minerals que un catorze per cent del total- i que la dreta, els espanyols satisfeien la l'havien infantat. el volum de tráfec ha estat tal que

fronterera, aixó comportara el reíoríament de nera que el control d'entrada que fan ells del seu i i'ronleres exteriors coinuiiiltries i a la vegada fa país sei'veixi per controlar la sortida del nostre, i I que es pugui circular Iliurenient entre els pa'ísos que el control d'entrada al nostre serveixi per-^ de la comunitat económica europea, básicament controlar la soitida del seu". el control policial que fa de linia fronterera es A mes i segons diu Navan'o "durant un temps «uprimiria". i encara que no sigui a la li'nia fronterera es con­ Tot i que les paraules de Navarro indueixen tinuará treballant. Hi ha faclors aleatoris que que la supressió de la línia seria sobtada i quasi justifiquen la pemumencia deis cossos poücials. traumática s'ha de teñir presen! que els plans La supressió de fronleres -continua- ens está marcats passen per la desaparició deis controls obligant a fer un gran esfort^ de col.laboració poücials directes, o sigui creuar la frontera policial, a treballar conjuntament i aixo incideix sense ensenyar el passaport o el cai'nct d'identi- en una major eficacia. Que ningú es pcnsi -asse- tai, o haver d'obrir els maleters a la duana, per gura- que la reconversió de la frontera representi l'obertura deis camins i carreteros locáis, la qual donar via Iliure al tráfec de drogues. La veritat, cosa no vol dir que en una primera fase ''el con­ és que si tu vols passar droga, tant la passarás trol no sigui substilüil per controts móbils i per ara com la passarás mes tard. No enganyo a un control mixr, en el qual treballaran conjunta- ningií si dic que de les aprensions de frontera naent les policies espanyoles i franceses de ma­ moU poques es fan sense infonnació previa i

Revista de Girona .• Num. 140 maig - ¡uny 1990 25 1241 Lil Jnnt|iiL'i;i L'oiiioii^a ;i p;itir l;i pmvi^ioiiLiliuii ;iinh LjllC el piihlc s'h;) tlcsunvnlupal

ha desplagat a Irun com a principal ten productes d'exportació. La Iluita per la supervivencia punt d'entrades i sortides de tot Conscients que l'esplendor no l'Estat. El pas de dos milions i mig durará sempre, els jonquerencs, Perdut a l'extrem mes oriental de vehicles anuals i el moviment trasbalsats per la supressió de del Pirineu, Portbou desprén la tor­ de mercadehes que .forgosamení fronteres donen a la duana un ter- tor enrarida del condemnat a mort s'han de tramitar a la duana, ha mini de vida de tres anys. Son que está pendent de l'última provocat que part de la poblado molts els que pensen que amb ella apel.lacio. Nascut com a poblé de arribada en els últims anys siguin desapareixerá el principal motor l'interés francés per potenciar funcionaris estatals. Diáriament del poblé i que si no hi ha una re­ Portvendres. des de fa un segle la mes d'un miler de camlons utilitza estructurado a fons de Teconomia seva economía a l'igual que la del la duana com a mitjá de sortida i la garrotada pot ser mortal de ne- seu veí de terme que no d'Estat. entrada de! pais i polser buscant cessitat. Amb tot, altres com el ma- Cervera de la Marenda, ha estat una mes gran operativitat els trá- teix alcalde, están esperangats basada en el ferrocarril. mits de pas de mercaderies s'han amb el que pot arribar i així a dos Situats en el limit perdut de dos divldit entre la Jonquera i anys i mig de la desapáñelo física estats, el tren significa la vida i l'es­ Vüamalla. Així mentre en el primer de la frontera puntualitzen que "el plendor per a una zona tradicional- poblé es reaíitzen tots els trámits problema no será saber qué pas- ment, mes que deprimida, oblida- de mercaderies d'importació i tan sará l'any 1993, sino l'any 1995 da, la qual ni tan sois els pesca- sois algunes mercaderies d'expor- per veure com tot el poblé i en es­ dors havien colonitzat. tació, a , es desvien la pecial els sectors turístics i comer­ Portbou i Cervera. filis de la majoria deis camions que transpor­ ciáis hauran evolucionat". duana i la situació internacional.

que les que es fan sempre depenen de la psico­ En una primera fase de col.laboració mutua, logía deis funcionaris encarregats. Si en el trafec les policies deis dos estats han treballal conjun- de drogues es funciona d'aquesta manera, també tament en la formació de palrullcs nióbils enea- el cas del terrorisme és semblant. rregades de vigilar la zona limftrofa, seguiranl Es pot dir que de bones a primeres de terro- curséis i faran aclivitats enfocades a generar la ristes a la frontera no n'agafem cap, i que a confianga i col.laboració necessaries per ade- l'igual que amb els carregaments de drogues quar l'esforg a la nova situació internacional a la quan s'agafen és perqué hi ha una tasca d'infor- qual Navarro vol arribar amb el mínim trauma mació i seguiment previ. per ais pobles afeclats: '*aixi com a Coll d'Ares Els delinqüents passen igual, jo no veig una o Puigcerdá, la desaparició de la frontera no re­ diferencia sensible entre el que hi ha ara i el que presentará cap daltabaix, lenim robligació de pot passar amb la supressió de fronteres, ara el preveure que amb la Uiure circulado de merca­ que sí veig, és que pot haver-hi una col.labora- deries i la desaparició de la línia es perdra el ció policial molt important per prevenir tant els motor económic de pobles com la Jonquera on casos de terrorisme com els de trafec de droga, tenim de l'ordre de 160.000 camions l'any que pero no a nivel! de frontera espanyola, sino a ni- donen feina a cent agencies de duanes que ocu­ vell de Comunitat Europea. El que cal és que es pen de quatre mil a quatre mil cinc-cents llocs treballi en una millora de Tactivitat policial". de ireball. S'estíi ireballanl sobre la hipótesi que

[242] 26 Revista de Girona / Núm. 140 maig - ¡uny 1990 Ivl niusliini.'ril di: la iJiMna li;i pnsai Olí c\'iJóiK-ia la Icl-ik'sa du

visqueren grans dies de gloria fins ment de les nombroses agencies ningú, de ciutat minera a la qual se que a final deis anys seixanla el que donaven treball i pr-osperitat. li han exhaurit les veles. tráfic rodat peí Voló i la Jonquera Confiáis de qué el manná del fe­ Les xifres diuen que els cinc mil s'incrementá. La darrera vinguda rrocarril seria etern, els port- habitants de fa vint anys han que- de Franco a les comarques gironi- bouencs han deixat molí de banda daí reduíls a menys de dos mil. nes serví per inaugurar l'autopista i el potenciamenl del lurisme i alíres deis quals sis-cents son jubiláis, sellar la condemna a mort deis dos acliviíats complementáries. Tot i que els qualre hotels que hl ha no pobies. La millora de les comunica- estar situats en un deis litorals mes leñen cap lipus de "glamour" i pa- cions per carretera suposá la cai- verges i atraclius de la Costa teixen d'obsoletisme acusal, i que guda en picat del tráfic ferroviari i Brava, es troben que no teñen ni en les darreres décades son molts ei trencament económic de la infrastructura, ni comunicacions els habitants que han fet íes male- 2ona. Ara, que el Mercal Unic Eu- per afrontar amb garantios el canvi tes per aterrar a altres punís mes ropeu prevea la desaparició física d'activitat. En un moment com l'ac- próspers -molts funcionaris de dua- de les fronteres. la situació interna­ lual en qué els franceses ja no tra- nes s'han iraslladat a la Jonquera- cional passa factura a la provisio- vessen la ratlla per comprar licors i menys complicáis d'arrlbar. Amb nalitat amb qué el poblé s'ha de- o tabac i al poblé es viu un verta- la rabia del condemnat que espe- senvolupat. Palint una hemorragia der "crack" -tan sois cal fer-fii un rona l'advocat de torn perqué li constant de població i sense cap vol per veure les carcasses aban­ saivi la vida, Portbou ha reaccionat activitat industrial clara que el donadas de nombroses empreses amb contundencia ais inlenls de pugui rellangar, el mustiment de la abans floreixents-, Portbou ha re- l'adminislració d'aniquilar els seus duana ha significat primer el tanca- tornat a la condició de Ierra de recursos económics. Al desembre

si per una disposició d'interés nacional desapa- feines especialitzades que económicament la reix la fronlera, les petites zoiics afectades teñen poden estabilitzar". Quan parla de feines espe- dret a rebre els ajuls necessaris per reconvenir cialitzades. Navarro pensa en la rccuperació i la seva activitat económica i continuar treba- reconversió del gran centre de transports de llant". Vilamalla: "Es cert que algunes activitats min- En aquest contcxt s'ha de teñir present que la varan -assegura-, pero també és cerl que algunes sort de la Jonquera vindra donada peí íel que ja activitats com els transports continuaran portant actualment es Parea de servéis mes iinporiant de un ritme de progressió geométrica de í'ordre l'autopista. d'un vint per cent. Nosaltres -puntualitza- anem Les previsions indiquen que el voUim de cir­ a crear un zona que sera un gran centre d'aten- culado no disminuirá i potscr per aixó Navarro ció al transpon intemacionaL Estic parlant de creu que l'adequació económica del poblé pas- magatzems, assentadors, servéis al transponista, saria per: "la nostra habilitat de captar tot aquest zones on pols deixar la c^rrega en definitiva, Tot transir que canalitzari^i i li garanteixi una certa un gran mercat dedicat al transport internacional activitat económica. Els cotxes no pararan allh que ens pennetria crear els llocs de treball ne­ per la duana, pero serh Tarea de servéis mes im­ cessaris per absorbir o pal.liar els efectes que portan! que iii ha a Tautopista, i haurá de jugar poden teñir la desaparició de la frontera a aquesta carta complementada amb una oferta de l'Emporda".

Revista de Gtrona / Num. 140 niaig - juny 1990 27 [243] del 86. la publicado d'un document de comunicació, ajuts per al port intern de RENFE segons el qual esportiu, I la potenciació de les ac- l'estació perdria la categoría inter­ tivitats própies que manté, dintre nacional mobilitzá els treballadors del que és un eix turistic de tot el de les agencies de duanes. Sis litoral". mesos mes tard el 12 de juny del El crií d'alarma de Portbou 1987, els portbouencs tallaren el Cervera comenga a ser escolta! tránsit per reclamar miliores a la mes ara que com diu Navarro carretera entre Llangá i la frontera i "eslem treballant en un projecte de el marg de l'any passal. en el da- carretera a Portbou que uneixi els rrer i desesperat acte de super­ dos pobles de la zona; és un es- vivencia. I'alcalde Lloreng Noves forg important de comunicacions es reuní amb el seu col.lega de perqué estigui mes integrat a la Cervera. Jean Marti, per crear un Costa". consell de Gestió Intermunicipal i Navarro no veu amb mals ulls Interfronterer destinat a planificar i la formació del Consell de Gestió gestionar de manera unificada format amb Cervera "a la fi és un l'evolució deis dos municipis i mal que els arreglaran la carretera poblé que té els mateixos proble- poder afrontar amb alguna garan­ i com assegura el governador mes que Portbou i els seus liabi- tía la implanlació de l'Acta Única Navarro "s'estan fent passos per­ tants saben que posant-se d'acord Europea. Intentant crear el primer qué es potenciT l'activitat turística pressionem conjuntament". Estem municipi d'Europa que superi per que passaria per la incorporació de parlant d'un problema de super­ sempre una ratlla que segons els Portbou a l'economia de la Costa vivencia i de l'esforg conjunt de dos alcaldes "ni étnicament ni cul- Brava i la seva reubicació en els iti- dos pobles de frontera que un cop turalment mai no ha existir, port­ nerarls turistics". Navarro coinci- esborrada la ratlla, amb la seva bouencs i cerverins esperen il.lu- deix amb les autoritats frontereres unió intenten cridar l'atenció sobre sionats la resposta de íes autori- quan reconeix que el futur de la l'incert futur, ara que ni el tren ni la tats. Per ara teñen la promesa for­ zona "exigeix la mlllora de les vies frontera no els poden ajudar.

I;AVEN^ Dossier Temes Debaí Conversa Miscel.lánia Llibres Plecs d'História Local Historia i Societat tAVENf Dossier Temes Debat Conversa Miscel.lánia Llibres Plecs d'História Local Historia i Societat t«^N^ Dossier Temes Debat Conversa Miscel.lánia Llibres Plecs d'História Local Historia i Societat t*"^'*C Dossier Temes Debal Conversa Miscel.lánia Llibres Plecs d'História Local Historia i Societat tA>T,Nf [dossier Temes Debaí Conversa Miscel.lánia IJibres Plecs d'História Local Historia i Socielai LwtNC Dossier Temes Debat Conversa

Miscel.lánia Llibres Plecs d'Hisiória LOCLÍI Historia i Societat t*"*? Dossier Temes Debal Conversa Miscel.lánia Llibres Plecs d'Hislória

Í,(\al HiMóri;i i Sociuliil IJ^^C Dossier Temes Debal Conversa Miscel.iániii l.lihriís Pkcs il'Hislíiria Iflcal Hislória i Sadclul l>vwc Dossier Temes Debal Caiiversa

^liveeLlánia l.iitire-, Pkv'. d'hlisioria Lokial Hisipria i Sociuui íf^^ Dossier Temes Deiíat Coiiversa Miseel.láiiia Llibres Plecs d'História loa\ Hislória i Socieíai ü^i-K:

SUBSCRIVIU-VOS-HI

11 niimeros l'any per 4.000 pies, (l)escompte ais estudiants)

L'AVENt;. RlillSTA D'IUSTÓRíA. CimM'll ck- ivni. 11», Ir. 2u. 08007 Barcelona. Tul.; JIT IIH 24. 1-ax 317 QB 'J3

[2441 28 Revista de Girona / Num. 140 maig - ¡uny 1990