cròniques ©Joan Frigola quan la Carme abaixa la persiana del local que la família va comprar el 1892 per obrir-hi un hostal. És en aquest moment que la protagonista recorda tot allò que les diferents generacions de la seva família li han anat explicant al llarg del temps, però també el que ella hi va viure des que hi va néixer fins a finals del seglexx . A través dels diferents personat- ges de la història, Vallbona explica la història de la família, del local, que va canviant d’usos, i també dels episodis més importants de la nostra història recent, com les dues guerres mundials, la Guerra Civil espanyola i la postguer- ra, però també parla de l’estraperlo, un imperatiu en terres de frontera.

FeMAP 2017 | Aquest 2017, el Festival de Música Antiga dels Pirineus ha cele- >> Centre d’interpretació. Besalú. brat la seva setena edició. D’un total de quaranta-nou concerts programats en- tre els mesos de juliol i agost en diferents poblacions del Pirineu, d’Andorra i del documents procedents de diverses col· de turisme sostenible pioner en l’àmbit sud de França, la n’ha acollit leccions, en un espai de més de cent me- català. Des de la seva fundació treballa nou. Els concerts s’han ofert tant a l’Alta tres quadrats ubicat a l’edifici de la Cúria per fomentar l’economia autòctona, la Cerdanya (la Guingueta d’Ix) com a la Reial. És un espai molt correctament dis- seva identificació amb l’entorn, la co- Baixa Cerdanya (Puigcerdà, , Alp, posat que ajuda d’una manera notable hesió social i la millora de la qualitat Fontanals de Cerdanya i Urús). a conèixer el passat de la vila comtal, i de vida dels habitants de la comarca, Aquesta setena edició consolida el que ben segur serà freqüentat pel nom- impulsant la innovació. FeMAP com el festival de música antiga brós públic que visita la població, consi- més important del sud d’Europa. La derada pel diari Los Angeles Times com Troballes arqueològiques | Les recepta de l’èxit és un combinat de música, «el poble espanyol més interessant del excavacions que s’han dut a terme en patrimoni i turisme que anualment atreu qual no has sentit parlar mai». Per tant, els darrers temps a la Vall d’en Bas han un bon nombre de públic que gaudeix dels és clar que resulta conegut des de terres estat molt significatives. A l’assentament concerts però també de les degustacions molt llunyanes. Pel que fa a centres mu- de la Dou s’hi han fet unes troballes del proposades, les visites al patrimoni o els seístics, cal assenyalar que darrerament bronze final que són les úniques que actes culturals. els museus d’, amb un nou web, han s’han descobert a Catalunya; d’aquesta A més, el festival té una secció anat posant progressivament a l’abast època hi ha poca informació no sols compromesa socialment que organitza de tothom les seves col·leccions ubica- en el nostre país sinó també en tot l’arc un taller per als usuaris de la Fundació des en tres equipaments: el Museu de mediterrani, des de França fins al sud de ADIS de Puigcerdà. Es tracta d’introduir la Garrotxa, on hi ha un important fons la Península. Però en una altra excavació la música en el col·lectiu de persones d’art; el Museu dels Sants, on s’exhibeix del municipi, la de l’Aubert, s’hi han amb diversitat funcional que formen l’artesania, i Can Trincheria, des d’on trobat restes altmedievals a partir del part de la Fundació ADIS. es fa un apropament a la societat. Cada segle v que resulten molt atípiques. vegada resulten més habituals les visites Aquest assentament, proper als Hostalets virtuals als museus d’arreu del món, que d’en Bas, conté una seqüència completa permeten conèixer el que s’exhibeix a les d’una explotació agrícola, ramadera sales permanents, però també als seus i forestal des del segle v, període final LA GARROTXA dipòsits, que contenen un nombre molt de l’imperi romà, fins al segle x. És superior d’obres d’art. És una bona ma- una època poc explicada, atesa la gran nera de fer visitants als museus per tal manca de jaciments, restes antròpiques joan sala d’observar de prop el que s’ha vist a tra- i documentació. Per tant, el que ens Portes obertes a la cultura | Besalú ha vés de la pantalla. ocupa és molt significatiu. Durant aquest inaugurat un nou centre d’interpretació estiu han continuat els treballs, i s’han on es fa un repàs a la història de la vila des Un model de turisme sostenible fet noves troballes. Si hi ha subvenció, es de fa uns tres mil anys. Es mostren una | L’associació Turisme Garrotxa ha fet faran futures intervencions, per buscar cinquantena de peces arqueològiques i vint anys, i s’ha convertit en un model la zona d’enterrament dels morts, que

8 > revista de 304 >

és de gran interès, ja que permetria memorable. Fa trenta-cinc anys que es aprofundir en aspectes de la vida va procedir a netejar i pintar les cases EL PLA d’aquells habitants, com ara la mitjana de l’Onyar, una de les imatges icòni- d’edat, malalties, nutrició, i també en ques de la ciutat. Aquella obra, dirigida DE L’ESTANY aspectes de les feines que feien. Des de pels arquitectes Josep Fuses i Joan Ma- 2016 es treballa en el marc d’un conveni ria Viader, va rebre fa unes setmanes el amb la UAB, i per la Vall d’en Bas, com a premi Més 10, en el marc dels Premis xavi xargay campus arqueològic d’interès, hi passen d’Arquitectura de les Comarques de nombrosos estudiants cada any, donades Girona. La nova cara de l’Onyar va en- Ethno | Per segona vegada, les singularitats dels seus jaciments. gegar, el 1984, la revitalització del Barri a es va organitzar el campus Vell, avui una feliç realitat. i festival folk Ethno Catalonia. Ethno Catalonia forma part d’un programa Multiplicacions | Com cada estiu, internacional que es realitza a quinze s’han multiplicat les obres públiques: països i que s’adreça a músics d’edats EL GIRONÈS per exemple, el gran moviment de compreses entre 18 i 30 anys. El cam- terres entre Salt i Bescanó, al tram de pus es va dividir en dues parts: els sis la Pilastra. Sembla que es tracta de primers dies, els músics participants dani vivern desdoblar la carretera, de mala fama van estudiar, a l’Ateneu Musical de Divisions | Des que es va anunciar el pels revolts entre la muntanya de cal Banyoles, melodies i ritmes tradicio- referèndum per a l’1 d’octubre, les divi- Gegant i el Ter, que hi passa arran. No nals, i prepararen el repertori que van sions d’opinió i de partit i el recel a divi- s’acaba d’entendre tant d’enrenou, oferir, posteriorment, en la seva gira sions més cuirassades han estat el rere- justament quan no fa gaires anys pels festivals Músiques del Món, de fons d’un estiu calorós en força sentits. s’havia aconseguit ampliar-ne la Barcelona; Paupaterres, de Tàrrega, i Entre d’altres, hem pogut seguir la divi- calçada i fer-la molt més segura. No Pirineos Sur, de Sallent de Gállego. El sió de parers entre Salt i Girona per la sabem què hi diria Salvador Sunyer, concert final es va fer a la plaça Ma- ubicació del nou hospital Josep Trueta; exalcalde de Salt, que ens va deixar jor de Banyoles. Els participants, que la dels veïns que advoquen pels pisos el juny passat, i que tant de bo s’hostatjaren a l’Alberg de Banyoles, turístics i els que n’abominen, i, final- haguéssim pogut multiplicar perquè van realitzar un aprenentatge horit- ment, una divisió molt esperada: el pas posés una mica del seu seny al país. zontal de cançons durant els tallers i del Girona a primera. Sunyer, farmacèutic, poeta, professor els assajos, i es van acostar especial- de català, polític... ha estat un exemple ment al món del flamenc i la rumba. Sumes | Finalment, sumarem un nou de persona autodidacta, franca, (i alhora, vell) monument a Girona? amable, d’una ètica i transparència Novel·les | Quan la Diputació va pu- La reconstrucció del pont del Dimo- que es troben a faltar sovint en la blicar el seu Atles literari de les terres ni, del segle xiv, ha passat ja per més classe dirigent. gironines, la comarca plaestanyenca d’una aprovació de l’Ajuntament, però sembla que ara va de bo. No es col·lo- carà exactament, però, al lloc on va es- >> Festival folk Ethno Catalonia. tar fins al 1968. Ha plogut molt des de llavors, i la zona del Güell en la qual el ©Arxiu Ethno Catalonnia pont feia realment de pont ha canviat radicalment. La seva nova ubicació quedarà uns metres més avall, seguint el curs del riu. Girona també suma en relacions exteriors. A principi de juny, va aco- llir una trobada de representants de la comunitat jueva (uns quaranta rabins d’Europa i Àfrica) a l’hotel Carlemany, trobada en què va participar el presi- dent Puigdemont. Aquest congrés te- nia un significat especial, tant per les arrels judaiques gironines com perquè no se n’havia fet cap en cinc-cents anys en tot l’Estat espanyol. I, a més de sumar passatgers a l’ae- roport, que aixeca el cap després d’un temps de sequera, Girona ha sumat un guardó a una actuació arquitectònica

revista de girona 304 > 9