L' Ecomuseu del Moianes La valoritzacio

Espai Obert del patrimoni preindustrial d'una comarca Teresa Soler Fargas Enginyera agricola Consorci del Moianes

desenvolupament cultural i tu- rístic. Igual que moltes altres zo- El MoianPs és una comarca natu- nes de Catalunya, el seu patri- ral ben definida. Amb una exten- moni natural i el seu patrimoni sió relativament petita, actual- artístic i histbric són una bona ment esta integrada administra- base per a la documentació, la tivament en tres comarques: el difusió i, en definitiva, per in- Valles Oriental (a la qual perta- centivar l'atractiu dels diferents nyen els municipis de , sectors de públic, amb l'incre- Castellterqol, i Sant ment que la seva especificitat i Quirze Safaja), el Bages (, exclusivitat li poden donar. llEstany, Monistrol, Moih i Santa Maria d'01ó) i Osona (Collsuspi- En un projecte ex novo, en un con- na). Aquest conjunt de 10 muni- text de creixent competPncia en- cipis presenta una geografia prb- tre territoris per posicionar-se i pia precisa, una climatologia di- captar l'atenció dels visitants ferenciada, una vegetació i uns potencials, cal que l'oferta patri- ecosistemes particulars, una eco- monial es percebi com a nova, nomia diversificada i especial- original, singular i diferenciada, ment, a efectes d'aquest treball, que permeti atorgar-li una ((mar- un patrimoni natural i cultural can propia i irrepetible i que, a la singular i poc conegut, una his- vegada, sigui reflex del que ha tbria rica i intensa i una població estat i continua essent la comar- amb una fesomia i un taranni ca. Cal oferir la realitat que te- que li han donat, des de fa anys, nim a tocar, cal ensenyar allb que un interPs cultural i turístic prou coneixem perb no hem viscut, all6 remarcable. que hem estudiat perb desco- neixem, all6 que ens han explicat La comarca del MoianPs, doncs, perd que no hem vist, aquell pa- ofereix un elevat potencial de trimoni Únic i excepcional que no pot ser vist ni exposat en cap a la comarca del MoianPs de ma- cietat preindustrial era enorme- altre lloc que en el seu lloc origi- nera global i completa. La tradi- ment complicada, activa i diver- nal, all2 on es troba. ció econbmica i social de la zona, sificada, en un estat de moviment la seva histbria, el seu patrimoni gairebé permanent: oficis, acti- fis en aquest context que arrenca i la seva gent, permeten pensar vitats, formes de treball, costums, el projecte de 1'Ecomuseu del que 1'Ecomuseu del Moia-nPs pot hhbits, diversions i ocupacions MoianPs, com a línia d'actuació esdevenir un lloc de referPncia que apareixen i desapareixen, del diagnbstic de l'estudi Anblisi per a explicar, recuperar, preser- que pugen i baixen d'intensitat i de la potencialitat turística del var i restituir tot el patrimoni importhncia, que es ramifiquen i Moianh, que havia realitzat el cultural, arquitectbnic, histbric, s'entrecreuen constantment. La Consorci del MoianPs l'any 1997. artístic i tradicional, únic i irre- impressió d'una vida rural sim- Complementant el projecte, un petible, relacionat amb les acti- ple i quieta és només un produc- treball liderat també des del Con- vitats preindustrials del MoianPs te de l'actual bptica contempera- sorci estudiava la viabilitat i de tot Catalunya. nia, industrial i urbana. econbmica i comercial, aixi com la repercussió social d'aquest Completada la redacció de l'es- projecte per a la població i els tudi, el personal tPcnic del Con- ORGANITZACIO agents del territori. Una de les sorci va organitzar una jornada DE L'ECOMUSEU conclusions principals era el po- tPcnica per presentar els resul- sicionament del discurs de 1'Eco- tats als deu ajuntaments implicats, La distribució dfespais: museu, basat en la presentació aixi com per sensibilitzar de la radials i llocs visitables de les activitats manufactureres incidPncia de l'execució del pro- preindustrials a Catalunya. jecte en el territori. Arran de la A l'hora de definir el model jornada, es va prendre per una- dlEcomuseu que millor s'adapta- Una de les etapes clau en la his- nimitat l'acord d'iniciar els tra- va a la realitat del MoianPs, es tbria de Catalunya ha estat la in- mits per executar el projecte, atPs van tenir en compte les premis- dustrialització, que tingué una l'impacte econbmic i social que ses següents: intensitat i unes repercussions el projecte representava, tant per Un model descentralitzat i dis- que marcarien el futur del nostre a cada municipi com per al con- tribui't per tot el territori que per- país i el dotarien de personalitat junt del MoianPs. meti la dinamització econbmica prbpia. Precisament, el discurs dels 10 municipis que el formen. del museu explora les arrels Amb aquesta iniciativa sorgia Un projecte global que permeti d'aquest procés econbmic i so- 1'Ecomuseu del MoianPs, amb el el desenvolupament turístic del cial, els seus precedents imme- mandat de reconstruir els aspec- Moianes fent-ne un reclam i una diats, els sistemes econbmics i tes bhsics de la producció, les visita obligada. socials anomenats preindustrials. relacions i l'intercanvi de la so- La conservació i difusió del El Moianes constitueix, en aquest cietat moianesenca, i per exten- patrimoni de forma integral, tant sentit, un dels pocs llocs de tot el sió catalana, de l'Ppoca preindus- l'arquitectbnic com l'huma, per país on es poden conPixer i mos- trial. El panorama fascinant que tal de seguir mantenint la seva trar, de forma conjunta i global, presenta un model de societat que prbpia identitat. la majoria de tots aquests proces- en molts aspectes encara ha per- Un fil conductor que interrela- sos, per reunir en un espai geo- viscut fins ben entrat el segle xx cioni els 10 municipis entre si. grafic petit totes i cadascuna de ha de mostrar i explicar la visió Diferents tematiques que po- les més importants activitats d'una gent, en aquest cas, la del tencii'n i valorin el passat, el pre- econbmiques i socials que es des- MoianPs, que ha sabut estirar i sent i el futur particular de cada envolupen al país entre els se- aprofitar al maxim uns recursos un dels municipis dins del con- gles XVII i XIX. Així, el conjunt de limitats. Les activitats i les rela- junt global del MoianPs. patrimoni de 1'Ppoca preindus- cions de la societat preindustrial trial, conegut encara de manera no eren simples i esthtiques, com Amb aquestes premisses, el mo- parcial i superficial, es pot mostrar pot semblar aparentment. La so- del dlEcomuseu es va organitzar a partir de 10 espais radials mu- preindustrial. D'altra banda, carbonet, fins a les resines i la sealitzables, de manera que cada s'han escollit unes Brees temhti- pega, sempre utilitzant, encara un d'ells se situi en un dels mu- ques principals com a fil argu- fins ara, sistemes tradicionals nicipis del MoianPs i presenti mental dels diferents espais ra- d'arrel preindustrial. Encara ac- específicament un ambit tematic dials. Conjuntament, les irees tualment s'utilitza, referent al de l'epoca preindustrial del tematiques escollides inicialment bosc, el qualificatiu d'improduc- MoianPs. Aquests espais radials que configuren el discurs expo- tiu. Es tracta d'una valoració molt es complementen amb més de 100 sitiu són: allunyada de la realitat: la socie- llocs visitables distribui'ts per tot tat tradicional ha tingut necessi- el territori, i que formen part 1)Les transformacions de l'aigua tat del bosc per al seu manteni- d'itineraris o recorreguts prees- (espai radial de Castellterqol) ment i desenvolupament, i n'ha tablerts, no tenen infraestructura 2) Explotació dels recursos vege- sabut treure profit. immoble i formen part, plena- tals i del bosc (espai radial de ment, del discurs global i patri- Castellcir) En aquest espai radial de Cas- monial de 1'Ecomuseu. Aquesta 3) Explotació dels recursos ani- tellcir s'explicaran les tPcniques distribució espacial es cohesiona mals (espai radial de Granera) i formes de treball d'aquests ofi- amb un Ecomuseu virtual, ini- 4) Les transformacions de la ter- cis ja practicament oblidats i ciativa amb la qual es pretén ofe- ra (espai radial de Sant Quirze menystinguts socialment al llarg rir al visitant una visió global de Safaja) de molt temps. L'aprofitament 1'Ecomuseu del MoianPs d'una 5) Els molins i la forqa de l'aigua dels fruits silvestres, els bolets, forma interactiva i en la qual es (espai radial de MoiA) les móres, els gerds, els aranyons, presenti el projecte global de 6) Els dominis de l'aigua i de la els esphrrecs, les plantes medici- l'Ecomuseu, descrivint els espais terra (espai radial de 1'Estany) nals, etc., els seus sistemes de radials, els llocs visitables, els 7) La industrialització de la forqa collita, conservació i consum, etc. llocs col.laboradors, etc. LfEco- de l'aigua (espai radial de Cal- museu virtual ha de permetre al ders) La llenya és l'element més sim- visitant viatjar, desplaqar-se i 8) La producció i explotació de la ple que dóna el bosc, i el carbó conPixer, a partir de l'Ecomuseu, pedra (espai radial de Monistrol vegetal és una de les seves trans- tota la realitat del Moianes i tota de Calders) formacions més importants, per l'oferta de 1'Ecomuseu sense, ini- 9) Evolució del transport i l'ali- mitja de les carboneres. El carbo- cialment, haver-s'hi de desplaqar mentació (espai radial de Coll- net presenta els avantatges res- físicament i, alhora, li ha de per- suspina) pecte a la llenya en estat natural metre valorar i escollir l'itinerari 10) El pas de l'obrador artesanal d'una disminució del seu volum o lloc preferit. a la fabrica (espai radial de Santa i una millor combustió, ja que Maria d101Ó). crema més a poc a poc i s'encén més rhpidament. La finalitat ba- Les arees tematiques A continuació es descriuen els sica de la llenya i el carbó, pro- espais radials específics dels dui'ts per gent que passava molts Com s'ha esmentat, el fil conduc- municipis actualment vinculats dies al bosc i menystinguts so- tor de 1'Ecomuseu del MoianPs al VallPs Oriental. cialment, era el consum domes- és un passeig pel temps, tot ob- tic: cuinar i escalfar. També de- servant els sistemes de vida i les terminades activitats artesanals, formes de treball preeminents en Castellcir. L'explotació com ara forns de pa o ferrers, els segles XVIII i xrx. Per tal que dels recursos vegetals i del bosc consumien llenya i carbó. aquesta immersió en el temps si- gui al més fidedigna possible, els Des de temps immemorials, També del bosc es treien dife- llocs visitables mostraran aspec- l'home ha intentat aprofitar tots rents aliments de caracter esta- tes de la histbria social i econb- els recursos naturals que li ofe- cional: pinyons, móres, gerds, mica del MoianPs, així com les reix el bosc: des de la producció cireretes de pastor, etc. i també activitats productives de 1'Ppoca de la fusta, passant pel carbó i el bolets (rovellons, fredolics, lle- negues, etc.) que es conservaven una de les construccions més re- desguassos, basses de congela- per a l'hivern, secs o en suc. Molts presentatives del nostre patrimo- ció exterior, cambres d'ai'llament remeis a les malalties es troba- ni i un dels elements productius tPrmic, etc. Les poues i el consum ven tradicionalment en les her- més singulars de l'spoca prein- de gel i neu a Catalunya, amb bes i plantes del bosc, que la gent dustrial. una especial incidhcia al Mo- coneixia i recollia, en el temps ianPs, es documenten des del fi- oportú, per tenir-les a casa. El Les poues de glaq, que també nal del segle XVI, motiu pel qual coneixement de la vegetació del podien emmagatzemar neu, són les autoritats van comenqar a re- MoianPs permet saber les plan- dipbsits excavats al subsbl, ge- gular el provei'ment, a establir tes que s'utilitzaven i per a quP: neralment de forma circular, impostos sobre el consum i a or- el timó, el romaní, la ruda, la l'interior dels quals és recobert ganitzar-ne el transport, la dis- salvia, etc. de mamposteria per tal de po- tribució i la venda. der-hi guardar la neu o el gel La feina als boscos del MoianPs natural que es recollia durant La utilització de neu i gel natural no era, generalment, una ocupa- l'hivern a l'exterior i poder pro- es relaciona amb la conservació ció exclusiva, sinó complemen- veir d'aquest producte la ciuta- d'aliments (peix), diferents apli- tada amb l'agricultura o altres dania al llarg de tot l'any, tant la cacions gastronbmiques (gelats, feines a jornal. De totes aquestes dels pobles més propers al pou orxates i refrescs) i, molt espe- feines, en queda la membria his- com la de ciutats i pobles més cialment, l'aplicació de gel en tbrica i algunes restes patrimo- allunyats. diferents usos terapPutics (re- nials molt interessants, que a par- baixar febres, tallar hemorragies, tir d'un espai radial de 1'Ecomu- Alguns d'aquests pous, verita- evitar contagis en Ppoques d'epi- seu, caldri preservar i recuperar. bles obres d'enginyeria popular, demies, etc.), fet que el va con- presenten túnels d'accés infe- vertir en un producte de primera riors, portes d'accés superior, necessitat. Castelltercol. Les transformacions de I'aigua

Fins ben entrat el segle xrx la prin- cipal transformació aprofitable que es podia fer de l'aigua, un La poua de can Revitllat (Castellterqol), una de les més ben conservades del líquid, era transformar-10 en Moianes. (Fotografia: Consorci del Moianes) sblid: el gel. Al llarg dels segles xvrr, xvrrr i xrx, el MoianPs va ser una de les zones de més producció de gel de Catalunya i una de les comarques amb més concentra- ci6 de pous de gel de tot Europa.

Les poues de gel o de neu natu- rals, els pouers, els traginers, els oficis de conservació i construc- ci6 dels pous, etc., van generar una extraordinaria activitat economica al MoianPs, i en al- guns municipis va representar la seva principal font de producció i supervivPncia. Les poues de glaq, concentrades especialment a la zona sud de la comarca, són El MoianPs oferia unes immillo- van passar molts ramats, gossos i Amb la progressiva rompuda de rables condicions per al desen- pastors que, a més de conduir el terres i la intensificació dels con- volupament d'aquesta activitat bestiar, difonien noticies i llegen- reus, les terres de pastura es re- comercial: climatologia adient, des amb el seu pas. dueixen i s'aprofita el sotabosc altitud i orientació de la comarca per a la pastura de cabres i els i proximitat als centres de con- També la casa ha estat de sempre espais oberts per a ovelles i ve- sum, molt especialment la ciutat una activitat a cavall entre dells. Altrament, s'incrementa el de . l'explotació animal per a l'ali- nombre de bous, ases i mules per mentació i l'activitat de relació a feines de transport i tracció en Les prop de 50 poues identifica- social entre els diferents habi- els treballs agrícoles. des que encara es poden trobar a tants de la comarca. Bé amb ar- la comarca, així com la incidPn- mes de foc o bé amb les tPcniques El MoianPs, malgrat la seva mi- cia histbrica, social i econbmica i trampes transmeses de genera- gradesa en cursos fluvials, va te- que van tenir al MoianPs, me- ció en generació, es casaven ani- nir un paper que no es pot menys- reixen que un dels espais radials mals grossos (senglars) i petits tenir en l'alimentació de la seva de l'Ecomuseu, situat a Castell- (conills, llebres o esquirols). Tam- població amb els peixos i crancs terqol, es destini exclusivament a bé era molt important la captura dels torrents i rierols. De manera aquest apartat de la producció d'aus (perdius, guatlles o tórto- indirecta cal fer esment també de preindustrial i reprodueixi la res) amb vesc o amb armes. Du- la instal.laci6 d'arnes d'abelles construcció i el funcionament rant el segle xvrrr es va dictar una per obtenir mel i cera, elements d'una d'aquestes poues mostrant legislació molt dura contra els d'aliment i d'il.luminaci6. al públic en general el procés de animals depredadors, molt espe- treball que es seguia al llarg de cialment el llop i la guineu, que A partir d'un dels espais radials tot l'any. va propiciar que a Catalunya i al de l'Ecomuseu, situat a Granera, MoianPs el llop desaparegués podrem conPixer totes aquestes completament al final del segle activitats, unes formes de treball Granera. L'explotació passat. desaparegudes, uns costums socials dels recursos animals

Tenint en compte que l'agricul- tura i la ramaderia han estat els principals sectors d'activitat del MoianPs, cal dedicar un dels es- pais radials als diferents siste- mes d'explotació d'aquest recurs, Perspectiva del castell de Granera. (Fotografia: Consorci del Moianes)

tant pel que fa a l'alimentació rp-. -U(,w----. com a la seva utilització com a forma de transport i energia de sang.

Una de les activitats tradicionals de l'home ha estat la ramaderia, ja sigui estabulada en les ma- teixes cases de pagPs, ja sigui transhumant. El MoianPs ha es- tat de sempre un lloc de pas de les diferents carrerades que esta- cionalment anaven del Pirineu a les planes del VallPs i a l'inrevés. Per aquests paratges, durant segles, antics, l'evolució de la fauna, la a matPria primera per fabricar o per la presPncia de cursos re- ramaderia i l'entorn natural de la objectes diversos. Així, hi inclo- gulars d'aigua. A l'últim terq del comarca, i també recuperar els uríem la fabricació de materials segle xrx aquest tipus de cons- camins de transhumhncia, viure de construcció cerhmics (tot-xos, truccions arriba al maxim desen- el treball gairebé de supervivPn- maons, teules i rajoles) i altres volupament, lligat a una etapa cia dels pastors del MoianPs, o objectes derivats: les olles, ge- constructiva molt alta, a l'apa- aprendre com s'aprofitaven i con- rres i escudelles d'ús quotidih i rició de nous sistemes de cocció, servaven els aliments animals. domPstic. Cal parlar també de les molt especialment la introducció rajoles envernissades, la terrissa de forns continus tipus Hoff- fina i, excepcionalment, la por- mann, i a la utilització dels pri- . cellana, perd al MoianPs aquests mers sistemes de mecanització Les transformacions de la terra han estat excepció i els terrissers dels processos de fabricació, com i els forns de cocció tradicional el cas de la galetera. Segurament la matPria primera són més coneguts i populars. que ha estat més utilitzada al Totes les fases de fabricació llarg dels temps com a forma En diferents punts de la comarca d'aquests materials: preparació d'explotació d'un recurs natural es podien localitzar establiments de la terra, modelatge, desseca- ha estat la terra, que barrejada artesanals per a la fabricació ció, cocció i emmagatzematge amb aigua i amb diferents siste- d'aquests productes, ja sigui per tenien uns espais i unes formes mes d'assecatge i cocció ha gene- abaratir els costos de transport de treball específiques que 1'Eco- rat les indústries tradicionals de instal.lant-se prhcticament a peu museu del MoianPs recuperarh a les bbbiles, les teuleries i les rajo- d'obra, ja sigui pel fhcil accés a partir de l'espai radial de Sant leries. les pedreres d'extracció d'argila Quirze Safaja.

Si bé actualment al Moianes es troben localitzades en una zona molt determinada, el procés de producció tradicional artesh de rajoles i teules es donava a prhc- ticament tots els llocs de la co- marca, ja que la seva infraestruc- tura no era gaire exigent. Una de les finalitats de 1'Ecomuseu del MoianPs seria la recuperació i posada en marxa d'aquesta acti- vitat a fi de recuperar la membria histbrica d'aquests processos, estudiar i entendre la seva tecno- logia, donar a conPixer les for- mes de treball i poder viure, di- rectament, les condicions de tre- ball de 1'Ppoca.

Utilitzem el concepte genPric d'indústries de transformació de la terra per designar totes aque- lles activitats preindustrials que utilitzaven la terra i/o el fang com Nucli histbric de Sant Quirze Safaja. (Fotografia: Consorci del Moianes) SITUACIO ACTUAL DEL PROJECTE ficiaris, temporalització, promo- tauració d'una poua de glaq de la I RESULTATS OBTINGUTS tors, agents implicats, pressu- Ginebreda (Castelltercol) i exe- post, finanqament, resultats es- cució de l'obra L'estudi de viabilitat economica perats, indicadors quantitatius i Recuperació de 10 llocs visita- i comercial descrit a I'inici qualitatius d'avaluació i segui- bles de 1'Ecomuseu del MoianPs, d'aquest treball estructurava la ment). distribui'ts en els 10 municipis. proposta del pla d'execució en Realització d'un DVD interac- diferents fases, i preveia un total Fins a I'any 2004 s'ha intervingut tiu de presentació del projecte de 12 anys per a l'execució global en 40 llocs visitables; s'han in- dlEcomuseu del MoianPs del projecte. Les variables que ventariat 334 recursos patrimo- Realització de la IV i darrera podien influir en aquest calen- nials i 10 espais naturals. S'han fase de la campanya Del bosc al dari eren, basicament, l'obtenció senyalitzat 27 elements i s'ha re- rebost de recursos externs, la gestió de dactat el pla museologic de dos Realització de la segona expo- titularitat dels elements patrimo- espais radials de 1'Ecomuseu. sició itinerant de 1'Ecomuseu del nials i la disponibilitat a cedir- L'exposició itinerant de 1'Eco- MoianPs Del bosc al rebost, la con- 10s i I'aportació dels mateixos museu del MoianPs ha rebut 1.430 servació dels aliments ajuntaments. visitants. Organització i execució del ta- ller d'ocupació Restauradors del Atesa la dimensió del projecte i En el moment d'ultimar aquest patrimoni. Ecomuseu del MoianPs. I'elevat nombre de factors i va- treball, les actuacions que s'estan riables que incideixen en la seva portant a terme són: El compliment del calendari pre- execució, es va creure convenient vist en el Pla d'Acció de 1'Eco- elaborar un pla d'acció a curt i Redacció del projecte museolo- museu del MoianPs dependri, a mitja termini per al període 2001- gic de l'espai radial de Castell- més del compromís dels munici- 2003, primer, i després un pla cir, situat al mas dlEsplugues, i pis del MoianPs, de la recerca de anual. El Pla d'Acció de ]'Eco- execució de les obres de restau- recursos en altres institucions, museu del MoianPs és el docu- ració del cobert dlEsplugues així com de la col-laboració ment base que defineix el con- Redacció del projecte museolb- d'altres institucions que partici- junt d'accions i activitats rela- gic de l'espai radial de Castell- pen en el territori en temes de cionades amb el projecte. Les ac- terqol, situat a l'edifici de l'antiga recerca i de difusió, com és el cas cions es classifiquen segons un incineradora del Museu de , que conjunt de línies d'actuació: Redacció del projecte de res- publica aquest treball.

1. Sensibilització i implicació del projecte Esplugues (Castellcir) l'any 2000, quan encara estava habitada. 2. Pla de comunicació i difusió (Fotografia: Consorci del Moianes) del projecte 3. Execució del projecte 4. Financament del projecte S. Organització i gestió del pro- jecte 6. Catalogació, conservació i do- cumentació del projecte.

Per cada acció s'elabora una fitxa descriptiva on es detallen els camps determinants i prioritaris de cada acció (nom, objectiu ge- neral, objectius específics, des- cripció general, activitats, bene-