Llengua catalana

Ofercat 2010. L’oferta lingüística a Olot, , , i Santa Coloma de Gramenet

Vol I: Dades sintètiques Vol II: Informe de resultats

Institucions promotores: Secretaria de Política Lingüística i Consorci per a la Normalització Lingüística Execució de l’estudi: Instituto Apolda i Consorci per a la Normalització Lingüística

Introducció

L’estudi Ofercat 2010 és un estudi d’observació de la retolació i la llengua oral d’identificació i d’adequació en determinats àmbits d’ús per mesurar l’oferta lingüística que els ciutadans i les ciutadanes d’un municipi tenen en les seves vides quotidianes, com a persones usuàries de serveis públics o privats. Els sectors analitzats són tèxtil i derivats, equipament de la llar, restauració i hoteleria, alimentació, oci i formació, salut i estètica, finances i altres.

L’estudi promogut per la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, i l’ha dut a terme el propi Consorci quant al treball de camp sobre l’observació de la retolació dels establiments, i l’Instituto Apolda quant a la llengua oral, el processament de les dades i l’informe de resultats.

Durant l’any 2010 s’ha dut a terme a les poblacions d’Olot, Lleida, Reus, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet.

Pel que fa l’estudi sobre l’atenció oral, s’ha procedit a efectuar 1.882 entrevistes telefòniques distribuïdes pels cinc municipis i vuit sectors d’activitat, sobre un univers d’estudi de 10.241 establiments. El marge d’error no supera el 5% en cap de les cinc poblacions, i el marge de confiança és del 95% sota la hipòtesi de p=q=50%.

Quant a la recollida de dades sobre la retolació identificativa i la retolació informativa dels comerços, s’ha fet mitjançant el mètode d’observació en rutes aleatòries en els cinc municipis objecte d’estudi. En funció de la població i la distribució territorial de cada ciutat, s’han seleccionat aquestes rutes. S’ha reunit informació d’un total de 2.364 comerços i empreses de serveis, la qual cosa suposa un error mostral total inferior a 2% pel conjunt de municipis i entre 3,6% i 4,2% segons les poblacions, amb un marge de confiança del 95% sota la hipòtesi de p=q=50%.

Principals resultats

Llengua d’identificació oral La llengua d’identificació oral, és a dir, la llengua amb la qual respon la persona que atén al públic, abans que el client o usuari hagi sol·licitat un servei, és majoritàriament el català en quatre dels cinc municipis estudiats, oscil·lant entre el 95% a Olot i el 60% a Sabadell. Mentre que a Santa Coloma de Gramenet gairebé el 28% dels establiments observats tenen el català coma llengua d’identificació oral.

http://www.gencat.cat/llengua Pàg. 1

Llengua catalana

Llengua d'identificació oral [%] 1 4,9 16,7 23,4 Només en una altra 39,6 llengua 70,4 Només en castellà 95,1 83,3 76,1 Alterna català i castellà 60,4 27,7 Només en català 0 Olot Lleida Reus Sabadell Sta.Coloma

Llengua de resposta La llengua de resposta observada o llengua d’adequació oral, és a dir, la llengua amb la qual respon la persona que atén al públic d’un establiment quan el client o l’usuari ha sol·licitat un servei en català és en quatre de les cinc ciutats majoritàriament el català. A més mostra percentatges molt significatius de persones que canvien del castellà al català quan el seu interlocutor els en aquest idioma, percentatges que són més alts quan més baix és el nivell de català en llengua d’identificació oral. Cal fer notar que a Santa Coloma de Gramenet la llengua de resposta és més de 20 punts més alta que la llengua d’identificació.

Llengua de resposta (o d'adequació) [%] Només en una altra 1 6,5 10,9 18,9 llengua 48,8 Només en castellà

98,6 93,1 89,1 80,4 Alterna català i castellà 49,4 Només en català 0 Olot Lleida Reus Sabadell Sta.Coloma

Llengua habitual d’ús dels clients o usuaris La llengua habitual d’ús per part dels clients o usuaris, recollida per enquesta, varia en funció de la situació sociolingüística del municipi. En conjunt, el català predomina a Olot, Lleida i Reus. Al municipi de Sabadell les dues llengües tenen una presència equilibrada. Per últim, a Santa Coloma de Gramenet són majoritaris els clients o usuaris que utilitzen el castellà.

Habitualment, en quina llengua parlen amb vostè les persones que atén? - Any 2010 [%]

1 No ho sap / no contesta 6,8 9,3 4,3 18,6 17,7 Només en una altra 20,5 30,6 llengua / altres comb. Només en castellà 53,8 28,0 23,9 58,8 Més en castellà que en 59,0 català 40,3 Igual en català i castellà 31,4 33,9 15,3 Més en català que en 8,7 0 7,7 7,3 4,5 castellà Només en català Olot Lleida Reus Sabadell Sta.Coloma

http://www.gencat.cat/llengua Pàg. 2

Llengua catalana

Llengua habitual d’ús dels venedors D’acord amb les dades recollides per enquesta, en termes generals, els venedors diuen que s’adeqüen a la llengua dels clients o usuaris. A Olot aquesta adaptació es verbalitza directament com a parla exclusivament en català, mentre que a Santa Coloma de Gramenet s’observa el mateix fenomen en referència al castellà.

I vostè en quina llengua parla habitualment amb les persones que atén? [%] 1 4,2 7,0 14,1 29,1 24,1 33,1 No ho sap/ no contesta 19,2 58,4 5,3 Parlo una altra llengua diferent de català i castellà Parlo sempre en castellà 66,6 68,4 65,5 60,8 41,0 Parlo sempre en català Parlo en la mateixa llengua 0 de l'usuari o client Olot Lleida Reus Sabadell Sta.Coloma

Llengua de la retolació identificativa La retolació identificativa, és a dir, el rètol principal de l’establiment, acostuma a fer-se en un sol idioma, tot i que també hi ha percentatges notables (entre el 8% i el 28%) de retolació ambivalent o sense contingut lingüístic que poden ser llegits en qualsevol de les dues llengües oficials. Si s’exclouen aquests casos, en conjunt es pot parlar d’un predomini del català en la retolació identificativa en tots els municipis estudiats. La doble retolació bilingüe és molt minoritària ( en cap cas supera el 5,5%)

Retolació identificativa (resum) - Any 2010 [%]

1 8,7 11,2 17,0 12,8 Ambivalent o sense 8,5 28,1 6,3 6,5 contingut lingüístic 6,0 7,3 16,7 Altres situacions 4,9 16,7 9,6 4,0 30,3 5,5 Castellà 4,9 75,4 Bilingüe o trilingüe 61,7 57,3 51,9 45,6 Català

0 Olot Lleida Reus Sabadell Sta.Coloma

http://www.gencat.cat/llengua Pàg. 3

Llengua catalana

Llengua de la retolació informativa La retolació informativa fa referència a la resta de rètols que informen sobre els productes o serveis de l’establiment que es poden observar des de l’aparador. El grau de retolació ambivalent o sense contingut lingüístic és menor en la retolació informativa que en la retolació identificativa. Si s’exclouen aquests casos, la presència del català és majoritària en tots els municipis estudiats llevat de Santa Coloma de Gramenet, on aquest tipus de retolació es fa en un 62% en castellà.

Retolació informativa (resum) [%] 1 3,6 7,7 10,5 Ambivalent o sense 13,6 20,1 4,5 contingut lingüístic 31,0 16,6 Altres situacions 21,8 55,5 4,8 Castellà 84,7 68,5 64,5 Bilingüe o trilingüe 52,8 10,2 Català 20,7 0 Olot Lleida Reus Sabadell Sta.Coloma

Oferta de català per municipis Per saber l’oferta de llengua catalana d’un municipi es construeixen diversos índex Ofercat a partir de les dades recollides per observació. Es tracta d’índexs amb valors entre 0 i 100 elaborats mitjançant la ponderació de les dades en funció dels coeficients d’elevació establerts. El valor 100 voldria dir que tota l’oferta és en català.

Els índex Ofercat marquen clarament un rànquing de municipis de major a menor oferta de català. Aquest rànquing està encapçalat pel municipi d’Olot, i segueixen per aquest ordre Lleida, Reus, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet.

Índexs Ofercat, per municipis 100 Olot 80 Lleida 60 Reus 40 Sabadell Sta.Coloma 20

0 Retolació Retolac ió Llengua Llengua identificativa informativa d'identificació oral d'adequació oral

http://www.gencat.cat/llengua Pàg. 4

Llengua catalana

Oferta de català per sectors Si es considera els sectors d’activitat, s’aprecia una gran variabilitat de resultats. El sector finances seguit del de salut i estètica i del d’oci i formació tenen un ús més elevat del català, atès que presenten els nivells més alts de català en llengua d’identificació i d’adequació oral. Cal destacar que aquests tres sectors de serveis personals i sovint personalitzats, el personal d’atenció acostuma a tenir uns coneixements més alts de català i d’altres llengües. Pel que fa la retolació, les dades mostren una menor dispersió. Cal ressaltar que el sector de restauració i hoteleria és, en conjunt, el sector amb un menor ús de català.

Índexs Ofercat, per municipi i sector

100 96,3 93,2 92,6 89,6 83,7 80,9 79,0 79,5 78,9 Finances 76,2 75,9 74,6 74,7 73,8 73,5 70,0 75 70,3 69,8 69,6 68,7 68,4 68,0

66,5 Salut i estètica 65,8 65,7 64,3 62,8 59,1

57,7 Oci i formació 55,2 52,3 50 50,0 Tèxtil i derivats Equipament llar Alimentació 25 Restauració i hoteleria Altres 0 Retolació identificativa Retolació informativa Llengua d'identificació Llengua d'adequació oral oral

http://www.gencat.cat/llengua Pàg. 5