Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Platja de Torredembarra
Maig de 1997
Aquest Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Platja de Torredembarra ha estat redactat per un equip de la Direcció General de Patrimoni Natural compost per:
Carles Cases i Mor, enginyer tècnic agrícola Francesc Diego Vives, biòleg Jordi Fontboté i Rubió, arquitecte Josep Germain i Otzet, geògraf Salvador Grau Tort, biòleg Arnald Marcer i Batlle, biòleg Lluïsa Pujolriu i Font, geòloga i Laureà Giné i Benaiges, biòleg, de la Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient a Tarragona dirigit per
Xavier Carceller i Roqué, arquitecte i amb la col.laboració de
Joan Antoni Pont i Gómez Jaume Ruiz-Olalla i Serisier Rosa Maria Serrano Garcia Carme Venteo i Garcia
Els treballs de base han estat elaborats amb la col.laboració externa de l'equip Grup d'Estudis i protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC)
Barcelona, maig de 1997
Introducció
1 1. EL PLA D'ESPAIS D'INTERÈS NATURAL
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la platja de Torredembarra s'ha redactat en desenvolupament del pla territorial sectorial, conegut com a Pla d'espais d'interès natural (en endavant PEIN), el qual va ser aprovat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Aquesta qüestió es comenta amb més profunditat a l'apartat 2.2 (Oportunitat del pla especial).
El PEIN es va redactar d'acord amb el que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals, i va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, considerats d'interès natural i representatius dels sistemes naturals catalans, als quals va dotar d'un règim de protecció bàsic. Aquest règim consisteix fonamentalment en l'aplicació del règim del Sòl no urbanitzable establert als articles 127 i 128.1 del Text refós de la legislació urbanística vigent a Catalunya (Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol), i en l'ampliació dels supòsits en els quals és necessària l'avaluació de l'impacte ambiental i en la regulació de la circulació motoritzada en els espais del PEIN.
Les Normes del Pla, en el seu article 1 (Objecte del Pla), estableixen:
1.1 El present Pla d'espais d'interès natural té com a objecte [...] la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.
1.2 En el marc del Pla d'espais d'interès natural [...] es potenciaran, congruentment amb les finalitats de conservació expressades al punt anterior, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants dels municipis que hi són inclosos, s'impulsarà el desenvoluapment dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. A aquests efectes, es prendran les mesures oportunes per assegurar el manteniment d'aquestes activitats tradicionals en les seves condicions actuals i de forma compatible amb la protecció dels espais inclosos al Pla.
En concret, l'espai Platja de Torredembarra, va ser seleccionat en funció del seu valor com a testimoni de la notable diversitat i riquesa del paisatge vegetal primitiu del litoral sorrenc del Sistema mediterrani central (volum II del PEIN, Espais inclosos en el PEIN: descripció i justificació). La seva delimitació provisional es va establir al volum del PEIN Mapes 1:50.000, juntament amb els altres espais protegits establerts per a tot Catalunya.
En l'esmentat volum II, s'assenyalava l'interès botànic de la zona, es feia notar la relativa extensió de les zones sorrenques i es destacava la presència de 2 diverses comunitats de platja i de duna representatives d'aquests ambients (comunitats de jull de platja, de borró, de rereduna amb crucianella marina).
A la banda més interna de l'espai, s'anotava la important població de salicornar arbustiu i la presència de limòniums. D'altra banda, es reflectia l'interès d'algunes espècies d'herpetofauna com la sargantana cua-roja i la presència d'ornitofauna hivernant i de pas.
En definitiva, es concloïa que l'espai representa un conjunt de sistemes naturals singulars i molt fràgils, alguns d'ells molt rars a les costes catalanes i actualment en regressió.
En relació amb la problemàtica derivada de l'activitat antròpica, al volum III del PEIN (Espais inclosos en el PEIN: síntesi informativa, actuacions previstes i altres determinacions) es reflectia la utilització de la zona occidental com a pàrquing, la intensa freqüentació estival i l'abocament de deixalles i terres destinades a la construcció d'un vial paral.lel a la via fèrria.
Finalment, s'avaluava com a insuficient el grau de protecció legal de l'espai i es formulava la necessitat de reforçar el règim de protecció de l'espai amb diferents mesures sectorials.
3 2. ALTRES ANTECEDENTS
2.1 La situació l'any 1990
Durant l'any 1990, gràcies a l'acció del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp, es va poder palesar que el problema d'abocament a les llacunes i la degradació en general de l'espai continuava. Com a resultat d'aquestes accions, el Departament de Medi Ambient va formular una proposta d'actuació per promoure la restauració i ordenar l'accés a les zones més malmeses, a l'espera d'un futur instrument de planejament (Pla especial) que hauria d'aportar una proposta global per a l'espai.
Per dur a terme l'actuació, el Departament de Medi Ambient va sol.licitar la concessió d'ocupació dels terrenys de domini públic marítim terrestre, per part del llavors Ministeri d'Obres Públiques i Transports (avui MOPT i MMA). La concessió va ser atorgada el 10 de febrer de 1993.
2.2 Projecte d'actuació a l'espai del PEIN Platja de Torredembarra 1993-1994
Aquest projecte, redactat l'any 1992 (1ª fase) i 1993 (2ª fase) tenia per objecte el condicionament de l'espai, en coherència amb el seu caràcter d'espai natural protegit. Els principals problemes de conservació es centraven sobretot en la degradació dels aiguamolls i llacunes, la freqüent irrupció del trànsit motoritzat a l'espai i la carència d'itineraris d'accés a les platges per al seu ús públic. En aquest sentit el projecte proposava:
- El tancament del accessos que permetien el trànsit motoritzat indiscriminat.
- La canalització dels visitants a l'espai i els banyistes a través d'itineraris preestablerts.
- La recuperació de les dunes i la seva vegetació a les seves zones degradades.
- La regeneració dels aiguamolls per assegurar-hi la presència superficial d'aigua tot l'any (en concret, la retirada de 20.000 m3 de runa).
- La senyalització dels accessos a l'espai i la construcció de punts d'observació d'ocells.
4 El projecte es va dividir en tres fases per motius de caire operatiu. Durant l'any 1993, es va executar la primera fase (31.200.000 PTA). Es va emprendre l'excavació d'una llacuna a la part oriental de l'espai, a una zona que havia estat especialment degradada i on l'abocament de runa havia fet desaparèixer la làmina d'aigua. Es van construir dos aguaits, els accesos als extrems oriental i occidental de l'espai i els tancaments a la circulació motoritzada. Per últim, es va procedir a un primer nivell de senyalització, la qual va ser finançada per la Direcció de Promoció i Educació Ambiental del Departament de Medi Ambient.
L'any 1994 es va finalitzar l'execució de la 2a fase del projecte (16.407.143 PTA). Les obres van consistir en la recuperació de la llacuna oriental, la revegetació de part de l'àmbit amb especies arbòries i el completament de la xarxa d'accés en els sectors extrems de l'espai.
Durant aquest mateix any 1994 es va emprendre la 3a fase (413.142 PTA). Es va procedir a la retirada general de residus i deixalles de l'espai i es van millorar el perfils d'alguns talussos per facilitar-ne la revegetació.
Finalment, cal assenyalar les tasques de vigilància, informació, manteniment i educació ambiental que, des de l'any 1993, l'Ajuntament de Torredembarra ha desenvolupat.
2.3 Situació actual, balanç de l'actuació
La redacció i aprovació del Pla especial ha de representar la programació de noves actuacions, adreçades l'ordenació de l'accés públic a l'espai i la platja en congruència amb la conservació dels seus sistemes naturals. La satisfactòria resolució d'aquesta qüestió requereix completar les infraestructures actuals (vegeu Programa d'actuació, actuació 1).
D'altra banda, caldrà actuar per culminar la restauració natural de l'espai en la seva integritat i augmentar-ne, si cal, la seva biodiversitat. En aquest sentit ha semblat oportuna la definició d'una línia d'actuació al programa d'actuació del Pla especial (vegeu Programa d'actuació, actuació 3).
2.4 Control de la població de mosquits
Actualment s'està duent a terme un programa de control de la població de mosquits a l'espai i altres zones humides properes. La tècnica emprada cerca limitar l'excessiu increment de la població de mosquits actuant contra ells en la seva fase larvària. S'eviten així altres tipus d'actuació molt més agressives amb el medi com la fumigació. Aquest programa es basa en el estudi realitzat durant 5 el 1992 pels biolegs del CODE (Consorci per la desinsectació i desratització del Delta de l'Ebre), amb finançament a càrrec dels ajuntaments de Torredembarra i de Creixell. En un principi, el programa va ser finançat per l'Ajuntament de Torredembarra. Posteriorment, a l'empara d'un conveni de col.laboració i cofinançament, l'aplicació es va estendre al terme de Creixell.
Aquesta iniciativa hauria de resoldre els problemes de compatibilitat entre les activitats residencials i les instal.lacions d'acampada properes i la conservació dels aiguamolls de l'espai protegit de la platja de Torredembarra, en relació amb una excessiva població de mosquits.
6 3. EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DE LA PLATJA DE TORREDEMBARRA
3.1 Bases jurídiques
El PEIN inclou l'espai Platja de Torredembarra com a espai natural protegit. L'article 8.1 de les normes del PEIN, d'acord amb el que s'estableix a l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, preveu que la delimitació definitiva dels espais inclosos al Pla d'espais d'interès natural s'ha de fer segons alguna de les modalitats de protecció especial de l'article 21.1 de la Llei 12/1985, o bé mitjançant el planejament especial a què fa esment l'article 5 de la mateixa Llei.
La darrera és la que ha estat considerada per a aquest espai, i en aquest sentit la Resolució del conseller de Medi Ambient de 20 de setembre de 1993 feia públic l'inici de la formulació dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge d'un conjunt d'espais del PEIN i, entre els quals es trobava l'espai Platja de Torredembarra.
D'acord amb l'article 2 del Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural, la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient és l'òrgan competent per a la redacció i tramitació d'aquests plans especials.
Tal com estableix l'article 8.5 de les Normes del PEIN, aquest Pla especial s'ha de formular d'acord amb el que estableix la legislació urbanística (article 5.1 de la Llei 12/1985, d'espais naturals) i ha de contenir la descripció detallada dels límits i la seva representació gràfica a escala suficientment detallada. Així mateix, pot contenir les determinacions necessàries per a la protecció del medi natural i el paisatge.
3.2 Oportunitat del Pla especial
Diversos factors justifiquen la formulació d'aquest Pla. En primer lloc, cal esmentar la necessitat d'acomplir les previsions del PEIN, que obligaven a delimitar definitivament l'espai. Com s'explica a l'apartat anterior, en el cas de l'espai Platja de Torredembarra s'ha previst procedir a aquesta delimitació definitiva mitjançant l'aprovació del seu Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.
En segon lloc, era necessària la definició de noves determinacions, complementàries al PEIN. En particular, era necessari regular detalladament 7 els usos compatibles i la freqüentació pública de l'espai, l'establiment de normes i directrius de gestió del medi natural i la protecció dels seus diferents elements, i, per últim, la correcta articulació amb el planejament urbanístic vigent.
En tercer lloc, calia continuar les actuacions adreçades a la restauració del medi natural. També era necessari preveure el completament de la xarxa d'accés, per garantir la protecció de l'espai, en relació amb la seva intensa freqüentació. Finalment, s'havia de parar atenció especial a la conservació i el manteniment de la infraestructura construïda en aquests darrers anys, destinada a la protecció de l'espai i a facilitar el seu correcte ús públic.
3.3 Finalitat i objectius
La finalitat d'aquest Pla és la protecció dels valors naturals i paisatgístics de l'espai, d'acord amb els objectius generals establerts pel Pla d'espais d'interès natural, la Llei 12/1985, d'espais naturals, i els que específicament estableix el propi Pla especial. En concret, es considera prioritari garantir la protecció dels sistemes de duna i les zones de maresma i aiguamoll.
3.4 Àmbit del Pla especial
L'àmbit del Pla especial correspon estrictament al definit per la delimitació definitiva de l'espai Platja de Torredembarra, la qual es justifica específicament a l'apartat 2 de la Memòria d'ordenació, ja que aquesta delimitació és precisament un dels objectius prioritaris del Pla especial (vegeu els anteriors apartats 2.2 i 2.3). La seva descripció escrita es recull a l'Annex de les Normes i la seva concreció cartogràfica al plànol O-1 (Delimitació i zonificació).
3.5 Tramitació
La redacció del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la platja de Torredembarra correspon a la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient, d'acord amb allò que estableix el Decret 200/1992, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural, com també el Decret 150/1993, pel qual s'estructura la Direcció General de Patrimoni Natural, el Decret 294/1994, pel qual es fixa l'estructura orgànica de les direccions generals de Producció i Indústries Agroalimentàries, d'Estructures Agràries i del Medi Natural, i el Decret 75/1995, de modificació de l'anterior. 8
La seva tramitació és regulada a l'article 8.5 de les Normes del PEIN on, concretament, s'estableix al seu apartat d) que:
La tramitació d'aquests plans especials s'ajustarà al que estableixen el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria urbanística, i la Llei 12/1985. Conseqüentment, una vegada aprovats inicialment, els plans seran sotmesos a informació pública durant un mes i, transcorregut aquest termini, s'obrirà un altre període d'idèntica durada per donar audiència a les corporacions locals el territori de les quals resulti afectat.
Prèviament a l'aprovació definitiva, caldrà demanar informes als ajuntaments afectats quan aquests no siguin els promotors del pla, al Consell de Protecció de la Natura i al Centre de la Propietat Forestal. Seran preceptius els informes dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i els altres establerts per la normativa vigent.
Quan els plans siguin promoguts per la Generalitat de Catalunya, les aprovacions inicials i provisionals correspondran al conseller de Medi Ambient.
L'aprovació definitiva d'aquests plans correspondrà al Govern de la Generalitat.
9 4. CONTINGUT DEL PLA ESPECIAL
4.1 Documents
Formalment, aquest Pla especial consta dels següents documents: Memòria informativa; Memòria d'ordenació; Normes; Programa d'actuació; Plànols d'informació; Plànols d'ordenació.
4.2 Memòria informativa
La Memòria informativa consta d'uns primers capítols destinats a reflectir el medi físic, la vegetació, la flora i la fauna de l'espai, d'acord amb els coneixements disponibles i sense pretensió d'exhaustivitat. Els capítols següents es dediquen al medi socioeconòmic i al planejament urbanístic.
S'ha utilitzat per a la confecció d'aquest document el treball redactat pel Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC). Aquest estudi i els elements incorporats durant la redacció del Pla especial, han confirmat i complementat la informació avançada pel PEIN, alhora que han definit aquells aspectes necessaris per abordar l'ordenació detallada de l'espai. Cal esmentar l'interès de la informació proporcionada per l'Ajuntament de Torredembarra fruit de les tasques de gestió desenvolupades a l'espai (vegeu els apartats 2.2 i 2.4).
4.3 Memòria d'ordenació
La Memòria d'ordenació estableix els objectius d'aquest Pla segons les determinacions de la Llei 12/1985, d'espais naturals, del propi Pla d'espais d'interès natural, i de les conclusions formulades a la Memòria informativa. Igualment inclou la justificació de la delimitació adoptada i la descripció de les mesures d'ordenació i protecció establertes.
4.4 Normes
A l'apartat de Normes, s'estableixen totes aquelles regulacions i directrius que han de servir per garantir una correcta protecció dels valors naturals i paisatgístics d'aquest espai. S'estructuren en tres capítols: Disposicions comunes, Normes d'ordenació i Disposicions per a l'aplicació i gestió del Pla especial.
Aquestes normes complementen les normes de protecció bàsica que ja eren establertes per a la totalitat dels espais inclosos en el PEIN (vegeu l'apartat 1. Pla d'espais d'interès natural). 10
4.5 Programa d'actuació
Es determinen en aquesta part del Pla especial les actuacions imprescindibles per garantir la consecució dels objectius del Pla especial. Per a cadascuna de les actuacions previstes, s'estableix l'objectiu a aconseguir, s'especifiquen directrius per a la seva execució i s'indiquen els organismes responsables.
Es preveu que els organismes competents de la Generalitat executin directament aquestes actuacions dins el marc de les seves competències, per bé que es pugui col.laborar tècnicament i econòmica amb les altres administracions i amb les entitats, les empreses i els propietaris amb competències o interessos dins l'àmbit del Pla.
4.6 Plànols d'informació
La cartografia que complementa la Memòria informativa està constituïda pels plànols d'informació on es reconeix la situació de l'espai a Catalunya i en relació amb el Pla d'espais d'interès natural (Plànol 1), la localització en el seu entorn territorial més immediat (Plànol 2) i el context urbanístic (Plànol 3).
L'objectiu ha estat reflectir estrictament aquells aspectes que tenen una incidència directa en l'ordenació proposada. En aquest sentit, atès que l'ordenació s'estructura en una única zona, no s'han confeccionat específicament plànols de localització dels diversos sistemes naturals que integren l'espai. Tanmateix, aquests són perfectament identificables a la base topogràfica.
4.7 Plànols d'ordenació
Els Plànols d'ordenació, els quals tenen valor normatiu, inclouen la delimitació definitiva de l'espai del PEIN Platja de Torredembarra i estableixen el traçat de les infraestructures d'accés, com també la seva possible ampliació. Per raons de la naturalesa de l'espai i les característiques de l'ordenació del propi Pla especial, no s'ha establert per a aquest espai zonificació. 11
Introducció 12 13
1. EL MEDI FÍSIC
1.1 Emmarcament territorial i característiques generals
L'espai del PEIN Platja de Torredembarra se situa al NE del municipi de Torredembarra i limita amb el terme veí de Creixell (vegeu el plànol I-2). Es tracta d'un espai integrat per la platja -formada amb sediments detrítics costaners transportats per l'onatge i el corrent de deriva-, l'ambient dunar - format per l'acció eòlica- i l'ambient de maresma litoral, on es conserven llacunes salobres al voltant de les quals es desenvolupa una densa vegetació de marjal.
1.2 Climatologia
El clima és mediterrani temperat -hiverns suaus, estius calorosos i precipitacions més aviat escasses i de distribució irregular al llarg de l'any - amb una temperatura mitjana anual de 15,5º C. La mitjana de les mínimes de gener és de 5,5º C. La mitjana de les màximes de juliol és de 26º C. Les pluges anuals pugen a 569 mm de mitjana, amb mínims als mesos de febrer i juliol. Les dades provenen de l'estació de Torredembarra del Servei Meteorològic Nacional.
El vent de llevant, procedent del mar i carregat d'humitat, és el responsable de la major part de les precipitacions. Les llevantades (temporals acompanyats per vents molt forts de l'E i, sobretot, del NE) solen portar pluges intenses que descarreguen molta aigua en pocs dies.
Finalment, cal destacar les tamborinades d'estiu, molt corrents en les nostres latituds, amb sobtades tempestes provocades per núvols de desenvolupament vertical i acompanyades d'un important aparell elèctric, que originen pluges intenses, sovint acompanyades de calamarsades, en un interval de poc minuts o hores.
14
Vents
Durant l'hivern (de desembre a febrer), els vents són de component nord i poden oscil.lar entre ponent i gregal. És l'època més ventosa de l'any, i són característiques les entrades d'aire polar o continental, amb les conseqüents baixades dràstiques de temperatura.
Cap a la primavera (de març a maig), es produeix una entrada de masses d'aire provinents de l'Atlàntic i bufa el vent de ponent i de mestral.
Quan arriba l'estiu (entre el juny i l'agost), l'anticicló estableix el seu domini total sobre l'oest de la Mediterrània, i afavoreix un període de gran estabilitat durant el qual es defineix un règim de marinades. Aquestes tenen un clar component sud durant el dia i de terrals durant la nit, a causa de la diferència de temperatures entre el mar i el continent.
La situació d'estabilitat estival desapareix amb l'arribada de la tardor, que és l'època de més variabilitat en el règim de vents. Son els mesos de les característiques llevantades i dels vents de component nord i nord-est.
1.3 Geologia
1.3.1 Context geològic
L'espai Platja de Torredembarra se situa a la unitat geotectònica de la serralada costanera catalana, en el tram emergit més meridional de la depressió del Penedès.
La zona estudiada forma part de la cubeta de Torredembarra, associada al solc de València. Aquesta cubeta és oberta al mar pel seu cantó meridional i delimitada, al nord i a ponent, per dues falles: l'una de direcció N-S, que s'allarga des del mar fins al Catllar, i l'altra, de direcció NE-SW, que s'estén des del Catllar fins al massís del Garraf.
1.3.2 Seqüència litoestratigràfica
La cubeta de Torredembarra es troba reblerta per una seqüència de materials terciaris (miocè i pliocè) i quaternaris, amb un depocentre que ha anat migrant progressivament cap al sud, és a dir, cap a mar obert, al llarg del procés de rebliment de la conca. Aquests materials són descrits a continuació de base a sostre:
15
Miocè-pliocè
- Conglomerats amb matriu margoargil.losa d'uns 30 m de potència, dipositats a la base de la seqüència.
- Calcàries d'escull i calcarenites d'un gruix variable entre 100 i 300 m, que, cap al sostre i literalment, esdevenen materials més sorrencs.
- Materials més detrítics de tipus argil.lomargós que poden assolir una espessor d'uns 400 m. El sostre es troba sovint erosionat i en contacte discordant amb els materials quaternaris.
Quaternari
- Fàcies conglomeràtiques de ventall al.luvial provinents totes elles del desmantellament dels materials de les sèries mesozoiques de les muntanyes circumdants, que han estat interpretats com a cons de dejecció d'edat holocena i pleistocena. Per damunt es desenvolupen sòls edàfics pobres en matèria orgànica i amb formació de caliches (costres carbonatades) per acció de les arrels.
- Sorres de platja calcosilícies de gra mitjà i fi, molt ben seleccionades, corresponents al medi litoral que constitueix la platja actual.
- Materials dipositats en ambients de maresma, constituïts per sorres amb abundant matèria orgànica, argiles i llims orgànics dipositats en zones de llacuna. Tots ells mostren una sedimentació tranquil.la i es troben intensament bioturbats.
Els diferents materials quaternaris es troben en contacte entre ells, de manera que s'estableixen trànsits laterals de fàcies que determinen els diferents ambients actuals.
1.3.3 Geomorfologia
La zona estudiada constitueix un medi de transició entre els dominis marí i continental en el qual tenen lloc una sèrie de processos d'erosió, sedimentació i resedimentació derivats de la dinàmica litoral. Es formen així els ambients característics següents: platja, franja de dunes i zona de maresma i aiguamolls.
a) Platja
És, estrictament, la zona de transició entre els medis marí i continental i està formada majoritàriament per sorres. La part de platja submergida rep d'una 16
manera directa l'efecte de les ones i de la deriva litoral. S'observen dues barres paral.leles a la costa i es formen cordons longitudinals de sorra en forma de llom de pocs metres d'amplada. Aquestes barres estan situades entre 30 - 40 m de la costa, l'una, i 8 - 10 m, l'altra. Es poden intuir des de terra perquè les ones presenten dues línies de rompent abans de trencar definitivament a la platja.
La platja emergida estén el seu domini des de la zona de ruptura de les onades fins al límit d'acció excepcional de les onades de tempesta, que en aquesta zona coincideix amb el domini eòlic de les dunes.
Per sobre el nivell normal d'acció de les ones, s'hi comencen a definir formes de modelat eòlic de petita escala, principalment ripples marks centimètrics que són retreballats quan canvia el vent. Prop del límit de les dunes podem trobar estructures més grans, que poden arribar a ésser d'ordre mètric, corresponents a les seves prolongacions, que han migrat fins a la zona de backshore (part posterior de la platja).
L'efecte de les onades de tempesta també ha deixat la seva traça en la platja, en forma de canals de 2 a 10 m d'amplada, perpendiculars a la línia de costa i emplaçats per damunt del nivell ordinari del mar. Aquests canals, que travessen el domini de les dunes, proporcionen aigua a les llacunes interiors. Poden presentar una pavimentació de fragments de closques de bivalves polides i còdols molt arrodonits i plans, de fins a 5 cm de diàmetre, principalment carbonatats, amb perforacions i incrustacions de serpúlids. b) Dunes i dinàmica eòlica
Litològicament, la franja de dunes és similar a la zona de platja, ja que està formada per les mateixes sorres que la constitueixen. El que la diferencia de la primera és la presència del vent com a agent principal que transporta els sediments i defineix la morfologia de la zona. La sorra transportada per la dinàmica eòlica forma camps de dunes "transversals". La seva direcció és majoritàriament W-E i NW-SE i la seva alçada supera sovint els 2 m. Aquest característic relleu és conegut localment com els muntanyans.
Les depressions que es formen entre les dunes defineixen canals d'entrada de l'aigua marina, la qual penetra a la zona interior de maresma en períodes de tempesta i crea solcs pavimentats similars als descrits en l'apartat anterior.
Els camps de dunes es troben colonitzats per vegetació que dificulta el seu desplaçament. La comunitat vegetal principal és la de jull de platja (Agropyretum mediterraneum). Es constitueix així un procés de fixació de la sorra que se sedimenta al voltant dels arbustos, es modifica la morfologia original i es formen les anomenades ombres de vent (acumulacions allargades, 17
paral.leles a la direcció del vent i de tipus lenticular). Aquests elements poden arribar a unir les dunes primitives entre elles amb la creació de cordons de dunes que conflueixen en una cresta paral.lela a la costa. c) Zona de maresma i aiguamolls
Darrere els camps de dunes apareix una zona deprimida formada per un ambient de maresma, ocupada en part per llacunes salobres. Aquest ambient rep localment la denominació dels salats. Els terrenys que envolten les llacunes -salobrars- tenen gran concentració de sals, ja que aquestes s'hi acumulen com a conseqüència de l'evaporació de la làmina d'aigua que, en els moments de temporal, penetra a través de la zona de duna. Aquest és l'ambient del característic salicornar, comunitat vegetal que tolera molt bé les condicions de salinitat (vegeu el capítol 3, Vegetació i flora).
La inundabilitat dels salats està directament relacionada amb el nivell piezomètric de l'aqüífer quaternari, el qual tendeix en aquesta zona a assolir el nivell de base (nivell del mar). La superfície topogràfica coincideix sovint (a vegades és lleugerament inferior) amb la superfície piezomètrica de l'aqüífer, i comporta l'existència de zones inundades molt somes. La salinitat d'aquestes llacunes és molt elevada, fet que indica que els aiguamolls estan inclosos a l'àrea d'acció de la falca marina.
Les llacunes més properes al mar, que estan situades a una cota topogràfica més elevada, no estan tan relacionades amb la zona saturada, ja que aquesta es troba sovint, o sempre, més baixa. La seva alimentació depèn, en més o menys mesura, de les aportacions directes del mar, relacionades amb la dinàmica de tempesta.
En una proporció reduïda, els salats tenen també aportacions d'aigua dolça que provenen de la pluja i, possiblement, d'una petita reserva d'aigua emmagatzemada en les dunes.
A les zones de maresma es troben sorres amb llims orgànics i nòduls i crostes carbonatades que envolten les arrels de les salicòrnies. L'aspecte del sòl és fosc, a causa de la gran quantitat de matèria orgànica que conté. A l'interior de les llacunes es dipositen llims orgànics i les zones alternativament inundades es desenvolupen tapissos algals que creixen per sobreposició d'algues cianofícies.
Finalment, la zona de maresma limita al N amb el talús artificial que voreja la via del tren. A l'altra banda, l'ambient tindria característiques similars a les descrites fins ara si no fos pel ferrocarril, el qual ha propiciat el trencament de l'ecosistema, a la vegada que ha establert un límit a la transformació que les activitats humanes han produït en aquest ambient litoral. Tanmateix, es pot 18
observar a aquesta banda de la via vegetació de maresma degradada, per bé que molt localitzadament.
1.3.4 Dinàmica litoral
Els agents principals que controlen l'equilibri dinàmic de la zona estudiada són l'onatge i el vent. El règim d'onatge està íntimament relacionat amb la dinàmica atmosfèrica, ja que les seves directrius depenen completament de la freqüència, intensitat i direcció dels vents. L'onatge i la deriva litoral són els principals agents de transport de les sorres des de la seva àrea font fins a la costa de Torredembarra.
L'onatge segueix les tendències direccionals dels vents dominants en el sector, d'aquesta manera pot observar-se en el seu règim anual una marcada tendència N i NE en la direcció de procedència de les ones, amb uns màxims relatius en les components SE, S i SW.
El tipus de corrent més destacable és la deriva litoral, que té normalment una direcció NE-SW i un sentit de flux cap al SW. Aquest pot invertir-se temporalment si els vents de component sud dominen durant un període prolongat de temps.
La tendència general que es deriva de la dinàmica litoral a la platja de Torredembarra seria progressiva, amb un transport sedimentari relativament poc important en direcció SW, d'acord amb les conclusions de l'informe del Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas. Aquest estudi es va redactar amb motiu de la construcció del port esportiu-pesquer de Torredembarra, l'any 1989. Les aportacions sedimentàries haurien disminuït considerablement en els últims decennis, a causa de les regulacions fluvials (Foix, Gaià) i la construcció de ports esportius aigües amunt (Comarruga, Segur de Calafell) de l'espai.
Estacionalment, la platja és regressiva durant els temporals de llevant, contra els quals la platja es troba molt desprotegida. És llavors quan el mar ocupa la zona més interna de l'espai, arriba a la zona de maresma i inunda les llacunes més exteriors, després d'haver travessat els camps de dunes pels canals d'entrada descrits anteriorment. Els sediments romandrien prop de la costa fins que la dinàmica del bon temps els tornés a transportar cap a terra.
19
1.4 Hidrogeologia1
1.4.1 Distribució dels aqüífers
El funcionament hídric de la cubeta de Torredembarra es duu a terme mitjançant dos aqüífers, situats a fondàries diferents, que drenen, de forma general, les seves aigües cap al mar.
El primer d'aquests és un aqüífer detrític emplaçat en els materials al.luvials quaternaris i té entre 5 i 10 m de gruix. La seva recàrrega es produeix per infiltració directa de l'aigua de pluja, per la descàrrega subterrània de l'aqüífer mesozoic ubicat a les muntanyes circumdants i pel retorn de les aigües de rec. La descàrrega es fa cap al mar. Té permeabilitat mitjana-alta, una transmissivitat de 50 - 200 m2/dia i un cabal específic de 0,3 - 3,5 l/s/m.
L'aqüífer inferior es troba emplaçat en les calcarenites del miocè; n'aprofita la seva porositat primària (espais entre els grans) i secundària (fracturació). Rep la seva recàrrega per aigua de pluja, allí on aflora, i per infiltració de l'aqüífer superior del qual es troba separat per un aqüitard, no gaire potent, construït per uns nivells argilosos. Té un gruix entre 50 i 300 m, una permeabilitat mitjana, una transmissivitat de 45 - 180 m2/dia que pot arribar a 910 m2/dia, i un cabal específic de 0,8 - 3,5 l/s/m. La descàrrega es produeix cap al mar.
Un tercer i hipotètic aqüífer podria desenvolupar-se en els conglomerats basals de la seqüència de reompliment de la cubeta. No hi ha, però, dades sobre la seva naturalesa, ja que la fondària en què es troba (per sota els 700 m) i el seu possible quimisme (aigües amb un gran contingut iònic) no han fet rendible la seva explotació.
1.4.2 Interacció entre les aigües subterrànies i el mar
La descàrrega cap a mar d'ambdós aqüífers es duu a terme per mitjà d'una interfase aigua dolça-aigua salada que delimita una falca marina, que intrusiona terra endins. La geometria de la falca és condicionada per la diferència de densitats entre l'aigua dolça i l'aigua salada. En concret, aquesta falca s'endinsa per la base de l'aqüífer, i fa que el nivell piezomètric que delimita la interfase sigui un pla inclinat cabussant cap a terra. La posició d'aquesta falca és controlada pel règim d'explotació per mitjà dels pous distribuïts per la zona.
1 Per a la redacció d'aquest apartat ha estat especialment consultat MINARDI, PP i TOMÀS, X (1992): Estudio de la evolución de los niveles y la intrusión marina en la zona sobreexplotada de Tarragona (àrea de Torredembarra-Creixell). Treball acadèmic, Curso internacional de hidrología subterránea. Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelona). 20
Fins fa poc, la sobreexplotació generada per l'ús agrícola i la creixent demanda de consum urbà, provocada per l'augment de l'activitat turística de la regió, havia trencat l'equilibri entre el gradient piezomètric, mantingut per la diferència topogràfica entre la zona de recàrrega i la de descàrrega, i l'entrada d'aigua salada que es produeix per sota del nivell del mar. Aquest desequilibri havia comportat una creixent salinització de les aigües subterrànies que havia arribat a nivells alarmants de concentració de clorurs. Aquest problema ha estat solucionat amb l'aportació d'aigua a les poblacions de la zona mitjançant el minitransvasament de l'Ebre.
1.4.3 Quimisme de les aigües subterrànies
El tret més característic del quimisme d'aquesta zona és l'elevada concentració de clorurs, provocada per la presència de la intrusió marina. En estudis anteriors, s'han trobat concentracions de 200 mg/l en les proximitats del mar. En l'aqüífer miocènic, les concentracions són encara més elevades: s'assoleixen els 1.500 mg/l a més d'1 km terra endins, a causa de la penetració en profunditat de la falca marina.
Les concentracions dels altres ions indiquen un cert caràcter carbonatat càlcic i magnèsic de l'aqüífer quaternari, probablement per la influència marina, ja que la concentració augmenta cap a mar.
L'aqüífer terciari presenta, lluny de la falca marina, una concentració iònica baixa, que indica un quimisme carbonatat càlcic i magnèsic, propi dels materials en què es troba.
La baixa proporció de components dissolts, inferiors en tots els casos als 10 meq/l, indica que les aigües subterrànies han tingut un temps de residència breu dins l'aqüífer.
Els camps de dunes, en aquest sector, i per analogia amb altres zones de morfologia similar, poden actuar com a excel.lents aqüífers a causa de la seva gran porositat i permeabilitat, i permeten la infiltració d'aigua de pluja. Constitueixen un petit reservori, limitat inferiorment per nivells argilosos edàfics de la maresma, sobre els quals haurien progradat les dunes. Aquestes aigües podrien drenar cap a les llacunes d'acord amb alguns estudis fets a altres zones similars. L'observació d'un nivell edàfic sota les sorres, en una rasa oberta recentment per a la instal.lació d'un col.lector, fa probable que aquesta hipòtesi pugui ésser vàlida en algun punt de l'espai. 21
2. LA VEGETACIÓ I LA FLORA
2.1 Introducció
Geogràficament, la zona correspon al domini climàcic de la màquia litoral (Querco-lentiscetum), però les condicions especials degudes al substrat i la proximitat del mar li confereixen un microambient que determina l'establiment d'una vegetació completament diferent. De forma general s'hi distingeixen dos grans grups de comunitats costaneres: les comunitats arenícoles, que viuen en un medi relativament sec o poc salat, i les comunitats halòfiles, adaptades a ambients humits molt salats. Entre els dos extrems es troba una gradació en les condicions ecològiques que permet l'establiment d'un gran nombre de comunitats intermèdies entre les dunes i els salobrars.
2.2 Comunitats arenícoles
Les platges de sorra fina, com la de Torredembarra, constitueixen un substrat molt difícil de colonitzar per part de la vegetació. El medi arenós, sense coherència, es caracteritza per no retenir ni l'aigua de pluja ni l'aigua de mar, per la qual cosa presenta una aridesa permanent alhora que una salinitat edàfica molt baixa o quasi nul.la. Altres característiques són la mobilitat del substrat, a causa de la manca de cimentació, i la freqüència de vents que actuen abrasivament sobre les plantes.
En els apartats següents, s'hi descriuen les comunitats observades, totes elles pertanyents a la classe Ammophiletea, que comprèn les associacions arenícoles de sorrals costaners.
2.2.1 Comunitats de duna
A partir del nivell on les ones ja no arriben sinó excepcionalment, es troba la comunitat de jull de platja (Agropyretum mediterraneum), que en el cas de Torredembarra està dominada per l'esporobolus (Sporobolus pungens); i en són espècies característiques la mànsega marina (Cyperus capitatus), la lleterassa (Euphorbia peplis), la campaneta de mar (Calystegia soldanella) i l'Elymus elongatus.
Localitzada al capdamunt de les dunes, es troba la comunitat de borró (Ammophiletum arundinaceae), amb una important funció en la fixació de la sorra. L'espècie dominant és el borró (Ammophila arenaria ssp. arundinacea), 22
acompanyada del melgó marí (Medicago marina) i l'equinòfora (Echinophora spinosa), i tot sovint s'hi troba el lliri de mar (Pancratium maritimum).
2.2.2 Comunitats de rereduna
En augmentar la distància al mar, les sorres s'estabilitzen, les dunes de primera línia protegeixen contra el vent del mar i, darrere seu, la vegetació compta amb condicions més favorables per evolucionar. Juntament amb la sorra s'acumula una major fracció de sediments argil.losos que fan més apte el substrat i la vegetació s'hi instal.la densament. Aquí es troba la comunitat de credeueta marina (Crucianelletum maritimae), constituïda per arbusts nans i herbes perennes. En són característiques la credeueta (Crucianella maritima), l'ungla de gat (Ononis natrix ssp. ramosissima), el timó marí (Teucrium polium ssp. polium), l'escablosa marítima (Scabiosa atropurpurea), la silene de platja (Silene micaensis), la lleterassa (Euphorbia terracina), la Pseudorlaya pumila, l'Erodium laciniatum i la Cutandia maritima. Al rereduna de Torredembarra abunda la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta), la qual determina una subassociació d'aquesta comunitat (Crucianalletum maritimae subass. thimelaeetosum hirsutae).
La platja de Torredembarra té molt poc pendent i presenta zones baixes entre les dunes per on entren les onades quan hi ha tempesta (vegeu el capítol 2, Medi físic). Això origina petites llacunes litorals més o menys efímeres que en assecar-se deixen dipòsits de sals en el sòl. Aquí s'instal.la la comunitat de jonquera amb cesquera (Eriantho Holoschoenetum australis), si bé no del tot ben representada ja que la cesquera (Saccharum ravennae) hi és absent. En canvi, es troben abundantment el jonc bobal (Scirpus holoschoenus), que fa petits claps rere les dunes, i la pastanaga borda (Daucus carota subsp, maritimus).
2.2.3 Comunitats nitròfiles de platja i rereduna
Tot i que la zona dels muntanyans de Torredembarra és representativa pel que fa a les comunitats de duna i rereduna del litoral tarragoní, aquestes no han estat exemptes d'una certa incursió de plantes arenícoles nitròfiles, les quals s'han desenvolupat d'acord amb la seva proximitat a la zona d'accés del barri marítim. Aquesta comunitat anomenada de cascall marí (Hypochoerido-glaucietum flavi) està representada per espècies força freqüents com la barrella punxosa (Salsola kali), el cascall marí (Glaucium flavum) i el rave de mar (Cakile maritima), i substitueix totalment o parcialment la comunitat de credeueta marina.
23
2.3 Comunitats halòfites
Al voltant de les llacunes salobres de darrera la platja, sobre sòls més argil.losos, compactes i molt salins, es troben les comunitats vegetals que presenten un major grau d'halofília. Es caracteritzen en general per una minsa diversitat d'espècies, les quals estan molt ben adaptades a resistir altes concentracions de clorurs, ja sigui mitjançant l'acumulació de sals en els seus sucs cel.lulars per afavorir la captació d'aigua (fet que els confereix un aspecte crassulaci), com és el cas de la salicòrnia, ja sigui amb la presència de glàndules excretores de sals.
El salicornar subarbustiu de salicòrnia fruticosa o cirialera vera (Arthrocnemetum fruticosi inuletosum crithmoidis) s'estén des de la via del tren fins al rereduna. Presenta l'aspecte d'una brolla suculenta, força densa i d'uns 50 cm d'alçària. Aquesta comunitat està bàsicament integrada per higrohalòfits com la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), la salsona (Obione portulacoides) i allí on els clorurs són més abundants apareixen també els limòniums (Limonium oleifolium). Entre el salicornar també apareix una crosta negra de cianòfits en les zones entollades que a l'estiu s'assequen.
Sobre sòls salats, argilosos i molt menys humits que els del salicornar, els higrohalòfits són desplaçats per altres espècies menys suculentes, tot i que estan molt ben adaptades a resistir els clorurs: els limòniums (Limonium girardianum i Limonium oleifolium) i el donzell marí (Artemisia caerulescens subsp. gallica) hi són abundants, cosa que determina una comunitat de limònoiums i donzell marí (Artemisio-Limonietum virgatii), la qual en tenir també la presència de la salsona (Obione portulacoides), la considerem com la subassociació Artriplicetosum portulacoidis.
Més a prop de les dunes, la fracció sorrenca del sòl s'incrementa i l'argil.losa disminueix; això implica una menor retenció de sals en el sòl i les espècies estrictament halòfites com les del salicornar o les comunitats de limòniums són substituïdes per joncs i altres plantes junciformes, i es constitueixen les anomenades jonqueres halòfites, que en la zona que ens ocupa es presenten com un prat bastant dens de plantatge crassifoli (Plantago crassifolia) amb Centaurium tenuiflorum i sobretot jonc marítim (Juncus acutus). El conjunt dóna lloc a la comunitat anomenada jonquera amb plantatge crassifoli (Schoeno-Plantaginetum crassifoliae plantaginetosum).
En algunes taques de sòl nu arenoargil.lós, bastant salí, a l'epòca de les pluges de primavera (que provoquen un rentat del perfil superior de sòl), s'hi desenvolupa una comunitat de petits teròfits de vida curta que només apareix a la primavera i principis d'estiu. Aquesta associació, Junco minutuli- Parapholidetum filiformis, pertanyent a la classe Saginetea maritimae, ha estat 24
descrita per primer cop als salats de Torredembarra, i està constituïda per espècies que acaben el seu cicle vital abans de les fortes calors i de la sequera de l'estiu, quan el sòl té la màxima concentració de clorurs.
Són característiques de l'associació les espècies següents: Parapholis filiformis, Juncus bufonius (alguns autors consideren que la varietat que trobem en aquests salats és una espècie diferent anomenada Juncus minutulus), Sagina maritima, Hymenolobus procumbens i Spergularia bocconi. 25
3. LA FAUNA
3.1 Herpetofauna
L'assentament de comunitats en aquest ecosistema és influït, en gran mesura, per la proximitat del mar i la deficient coberta vegetal, factors que comporten una elevada insolació. En definitiva, les comunitats assentades són molt especialitzades. En aquest sentit, pocs anfibis i rèptils ibèrics estan adaptats als terrenys sorrencs (en aquest cas a les dunes), a causa dels problemes de desplaçament i termorregulació que els suposa aquest ambient. Aquests es poden separar en dos grups:
- Els que viuen a la zona de preduna o màquia litoral (que en aquest cas serien ocasionals).
- Els que estan perfectament adaptats a viure-hi tot l'any.
En condicions naturals, les migracions o visites espontànies del primer grup serien més comunes que en el moment actual, a causa de les fronteres humanes (línia fèrria, urbanitzacions i xarxa viària) que han estat construïdes.
Hauria de ser freqüent trobar, per exemple, la serp verda (Malpolon monspessulanus), o el llangardaix ocellat (Lacerta lepida), que solen ocupar la zona de preduna. Una possible causat que no sigui així és el gran nombre d'atropellaments que pateixen aquests depredadors en intentar creuar les barreres artificials abans citades.
Entre el grup d'hèrpets que viuen a les dunes es troben la sargantana cua llarga (Psammodromus algirus), la sargantana comuna (Podarcis hispanica), i la cua-roja (Acanthodactylus erithrurus). Aquesta darrera gaudeix d'una notable població, fet important atès el caràcter rar d'aquesta espècie en el nostre país, i el fet de ser considerada com el saure amb més perill d'extinció a Catalunya pels seus requeriments ecològics i per l'alteració del seu hàbitat (Llorente et al, "Atles dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra, ed. Ketres, 1995).
Els anurs trobats són la granota verda (Rana perezi), el tòtil (Alytes obstetricans) i el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), aquest últim amb una notable població. Totes les espècies aquí esmentades són especialment sensibles als canvis produïts en el seu hàbitat. 26
3.2 Ornitofauna
La progressiva desaparició d'altres espais naturals de característiques similars a la costa catalana han convertit els salats de Torredembarra en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratòries. D'altra banda, l'escassa extensió del terreny permet a l'ornitòleg o al curiós la fàcil observació d'aquestes aus, la qual cosa ha convertit l'indret en escola de naturalistes. Tanmateix, aquesta manca d'espai, com també l'allau de persones i vehicles que l'ocupaven durant la temporada d'estiu fins ben recentment, han impedit, amb alguna excepció, l'existència de poblacions sedentàries d'aus i, especialment, la seva nidificació.
En aquest apartat es pretén donar una visió general de les característiques ornitològiques de l'espai, i no tant un inventari exhaustiu de les nombroses espècies observades. En concret, es fa referència a aquelles espècies més habituals. a) Ardeids i espècies properes
Aquests ocells (relativament més fàcils d'observar gràcies a la seva mida), són migrants més o menys habituals: l'esplugabous (Bubulcus ibis) i el martinet blanc (Ergetta garzetta) s'observen cada cop amb més freqüència. Cada any hi ha alguna citació de flamenc (Phoenicopterus ruber), de bernat pescaire (Ardea cinerea) o d'agró roig (Ardea purpurea). Segons es pot conèixer, gràcies als exemplars anellats observats, generalment són migrants procedents de la camarga francesa o del delta de l'Ebre. També s'han pogut contemplar (per bé que més rarament) la cigonya (Ciconia ciconia), el martinet menut (Ixobrychus minutus) o el martinet de nit (Nycticorax nicticorax). b) Ocells marins
Es presenten especialment gavines i xatracs, i és fàcil l'observació d'espècies més pelàgiques (mascarells, corbs marins, baldrigues, gavots o frarets).
Les gavines són el grup més abundós d'aus i hi romanen pràcticament durant tot l'any. Les quatre espècies de làrids més comuns (L. fuscus, L. cachinnans, L. ridibundus i L. melanocephalus) acostumen a alimentar-se en els aiguamolls o a descansar a la platja.
Els xatracs i fumarells fan volades habituals sobre els aiguamolls o molt a prop de la platja, especialment els següents: Sterna sandvicensis, S. hirundo i Chlidonias nigra.
27
c) Anàtids i altres
Són nombrosos els anàtids que han estat citats a Torredembarra. Alguns són poc habituals, com el cigne mut (Cygnus olor), l'ànec cuallarg (Anas acuta), el bec de serra (Mergus serrator) o l'ànec fosc (Melanitta fusca). De forma molt més comuna, a l'hivern o a l'època de pas, es troben diversos exemplars d'espècies més comunes, com l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el xarxet (Anas crecca), l'ànec griset (Anas strepera) i l'ànec blanc (Tadorna tadorna).
S'ha comprovat la nidificació de l'ànec collverd (Anas platyrhyncos), tot i que podria tractar-se d'exemplars assilvestrats. També hi nidifica amb certa regularitat la polla d'aigua (Gallinula chloropus), sobretot en petits canals o salicornars inundats. d) Limícoles
Més d'una trentena d'espècies d'aquest grup s'han citat als aiguamolls de Torredembarra. Cal destacar la nidificació del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), tot i les dificultats que troba per l'allau de persones i vehicles que transiten per la seva zona de nidificació, que han malmès moltes de les seves postes. Són freqüents espècies com el corriol petit (Charadrius dubius), el camallarga (Himantopus himantopus) i la gamba roja (Tringa totanus).
Aquestes quatre espècies són els limícoles que es troben, amb quasi total seguretat, juntament amb el corriol gros (Charadrius hiaticula) i el bec d'alena (Recurvirostra avosetta) en èpoques migratòries
Altres individus, però, poden cercar aliment a l'espai, a la vora de la mar o al salicornar: la fredeluga (Vanellus vanellus), la xivitona (Actitis hypoleucos), el remena-rocs (Arenaria interpres), les gambes (Tringa sp.), els tètols (Limosa sp.), els tèrrits (Calidris sp.), etc. e) Rapinyaires
El xoriguer comú (Falco tinnunculus) i l'aligot (Buteo buteo) són els rapinyaires diürns habituals. És fàcil observar-los quan cacen, procedents dels llocs de cria propers. Al capvespre, també s'hi pot trobar el xot o sup (Otus scops) i el mussol (Athene noctua).
Els rapinyaires no són els ocells més característics de l'espai que ens ocupa. Tanmateix, s'han citat el falcó cama-roig (Falco vespertinus), l'arpella pàl.lida (Circus cyaneus), l'òliba (Tito alba) o mussol emigrant (Asio flammeus), entre d'altres.
28
f) Passeriformes i altres aus
Aquest gran grup, amb nombroses espècies, és, potser, el més mal estudiat, segurament a causa de la seva menor espectacularitat i major dificultat d'observació. La manca d'un estudi sistemàtic amb anellament fa difícil de quantificar i qualificar aquest grup. S'esmenten, però, els aspectes més rellevants.
Són molts els passeriformes amants de llocs humits i els seus insectes que els permeten alimentar-se. Alguns nidifiquen entre els espessos salicornars: el repicatalons (Emberiza schoeniclus), el trist (Cisticola juncidicis), el rossinyol bord (Cettia cetti), i també diverses espècies de boscarles (Acrocephalus sp.), tallarols, (Sylvia sp.), mosquiters (Phylloscopus sp.), papamosques (Ficedula sp.), orenetes (Hirundo sp., Delichon sp.), etc.
Durant bona part de l'any, es poden trobar estols de caderneres, pinsans, gafarrons, verderols, pardals, merles, estornells, falciots i altres aus. També la titella (Anthus pratensis), la cogullada (Galerida cristata), la cuereta torrentera o la blanca (Motacilla sp.).
El blauet (Alcedo atthis), només a l'hivern i en escàs nombre (generalment, de pas), pesca en els aiguamolls. Les puputs (Upupa epops) hi són tot l'any, fins i tot com a hivernants. A l'estiu és fàcil veure el vol dels oriols o dels abellerols. 29
4. EL MEDI SOCIOECONÒMIC
4.1 Antecedents
Fins als anys vuitanta, el sòl que envolta l'espai havia estat destinat a usos agrícoles principalment: conreus de secà tradicionals (oliveres i garrofers) i petites superfícies de regadiu que aprofitaven l'aigua de les sínies. Aquesta situació es pot palesar si s'examina el vol fotogràfic de 1983 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. L'estricte espai natural, motiu d'aquest Pla especial, es va mantenir en la situació marginal que històricament s'ha donat a les zones ocupades per aiguamolls i dunes, llevat d'alguns dels seus terrenys que van ser dessecats i destinats a l'agricultura.
Posteriorment, la situació ha variat notablement. El desenvolupament turístic de la zona, iniciat a la dècada dels setanta, ha continuat a un ritme molt més intens durant el període 1983 - 1992. En relació amb l'espai, aquest desenvolupament urbanístic ha significat una important variació de l'entorn i la urbanització d'un sector situat en la part central de l'espai. En aquest sentit, cal assenyalar que la construcció del ferrocarril, si bé en un primer moment va comportar la destrucció de part dels aiguamolls de Torredembarra, posteriorment va limitar la transformació urbanística de la zona litoral, i va esdevenir un dels factors que expliquen la conservació d'aquest sector de la platja de Torredembarra en condicions relativament naturals.
Tanmateix, cal fer referència a la degradació dels sistemes naturals de l'espai que ha acompanyat aquest canvi de l'entorn. S'han d'assenyalar, en aquest sentit, els abocaments de deixalles o runes, la sobrefreqüentació dels sistemes naturals més fràgils -dunes, salicornars, salats o aiguamolls ...- o la pràctica d'esports inadequats com el motociclisme. Tanmateix, les actuacions que han emprès el Departament de Medi Ambient i l'Ajuntament de Torredembarra destinades a la restauració dels sistemes naturals i l'ordenació de l'accés públic han resolt en gran mesura aquest problema (vegeu la part 1, Introducció).
30
4.2 Activitats que es desenvolupen a l'espai
Actualment, l'espai Platja de Torredembarra es destina principalment a l'ús balneari localitzat sobretot a l'estricta platja, i algunes activitats de lleure que es desenvolupen també a la resta de l'espai. Les infraestructures fetes a l'espai durant els anys 1993 i 1994 (vegeu l'apartat 2.2 de la Introducció) han consolidat el desenvolupament d'activitats relacionades amb el gaudi i l'observació de la natura. Les activitats agrícoles que marginalment es desenvolupaven han estat abandonades. Cap d'aquests usos ha comportat edificació a excepció dels dos aguaits construïts per a l'observació dels ocells.
4.3 Infraestructures
A l'àmbit estricte de l'espai, les instal.lacions existents es limiten a les canalitzacions d'aigües residuals urbanes, al servei d'algunes de les urbanitzacions pròximes, i a l'estació de bombament que se situa en una edificació pròxima a la urbanització de Clarà - Mar. Aquesta estació impulsa les aigües residuals al sistema de depuració de Creixell, Roda de Barà, Torredembarra i la Pobla de Montornès.
En el seu entorn immediat, cal assenyalar l'existència del ferrocarril de Barcelona a Tarragona, amb el qual l'espai limita per la seva banda nord-est.
4.4 Descripció de l'entorn proper
En primer lloc, es fa referència a les àrees situades entre el ferrocarril que limita amb l'espai pel seu costat NO i la carretera N-340 (a). En segon lloc, es descriuen les dues àrees que limiten amb els seus dos extrems occidental i oriental (b): a) En el sector més occidental i també més proper al nucli històric de Torredembarra hi ha tres càmpings: Relax Sol, Clarà i La Nòria. Aquestes instal.lacions ocupen el sector sense solució de continuïtat, si s'exceptua el pas per a vianants que discorre entre els dos darrers.
A continuació, en direcció a llevant, es troben dos grans erms i una petita zona de canyissar, prolongació dels sistemes humits de l'espai protegit a l'altra banda de la via.
31
Tot seguit, la urbanització Clarà Mar fragmenta l'actual espai agrícola, penetra en l'espai costaner delimitat pel ferrocarril i forma un enclau de sòl urbà en la part central de l'espai protegit.
Situada a llevant d'aquesta urbanització, es manté encara una zona conreada, la qual limita, pel seu costat NE, amb la urbanització Marítima Residencial Sur, pròxima al municipi de Creixell i que ocupa la resta de terme de Torredembarra d'aquest sector, a excepció d'un enclau agrícola. b) A ponent, l'espai natural protegit limita amb la zona de platja propera al club marítim. L'àrea situada entre les dunes i la via fèrria és ocupada per les rampes d'un pas elevat sobre la via (que dóna accés al barri marítim de Torredembarra) i una zona habilitada com a aparcament.
L'àrea situada a llevant de l'espai protegit i que pertany en la seva integritat al municipi de Creixell és ocupada per càmpings o sectors urbanitzats. Aquí, a diferència del terme de Torredembarra, la franja delimitada pel ferrocarril i el mar ha estat molt més transformada, en part a causa d'una delimitació menys generosa de la Zona maritimoterrestre que a l'altre municipi, cosa que ha afavorit el desenvolupament d'usos privats i l'edificació.
4.5 Estructura de la propietat
Tot l'espai és de titularitat pública, llevat d'alguns terrenys propers a la urbanització de Clarà - Mar, els quals havien estat dedicats al conreu i un erm, de reduïda superfície situat al costat del límit municipal amb Creixell, exclòs del domini públic marítim terrestre. És interessant assenyalar que el desenvolupament del planejament urbanístic vigent ha de permetre la titularitat pública de la pràctica totalitat de l'espai (vegeu el capítol 5, Planejament urbanístic).
32
5. EL CONTEXT URBANÍSTIC
5.1 Planejament vigent
La revisió del Pla general d'ordenació urbana de Torredembarra va ser aprovada l'11 de novembre de 1982. Aquest Pla classifica l'espai natural com a sòl no urbanitzable a excepció d'uns terrenys propers a la urbanització de Clarà - Mar, classificats com a urbà o urbanitzable programat, per bé que qualificats com a "parc urbà", a excepció d'un vial general projectat en el Pla general de 1982. El desenvolupament d'aquest sòl urbanitzable permet que la quasi totalitat del territori afectat per aquest Pla especial passi a titularitat pública.
5.2 Congruència amb el Pla d'espais d'interès natural
Pel que fa a la classificació, l'ordenació és congruent amb el que estableix l'article 13 de les Normes del PEIN, que aplica preventivament el règim del sòl no urbanitzable a tots els espais del PEIN i admet l'existència de zones verdes pertanyents al sòl urbà o urbanitzable en la mesura que se n'asseguri la protecció com a espai natural. Pel que fa al vial paral.lel al ferrocarril, s'ha d'assenyalar que durant la tramitació d'aquest Pla especial s'ha iniciat la modificació del Pla General de Torredembarra, d'acord amb la qual es suprimeix el projecte d'aquesta infraestructura (Modificació puntual del Pla general d'ordenació urbana de Torredembarra: accesos soterrats a la via fèrria. Expedient nº 96/498 dels Serveis Territorials d'Urbanisme a Tarragona.
5.3 Altres determinacions urbanístiques
Les zones veïnes a l'espai, situades entre el ferrocarril i la carretera N-340, estan plenament integrades en el procés de creixement urbà de Torredembarra. La totalitat d'aquesta zona es classifica com a sòl urbà o urbanitzable, llevat dels terrenys agrícoles que limiten amb el terme de Creixell. El conjunt de càmpings esmentats a l'apartat 5.2 s'integra en un primer sector de sòl urbanitzable programat. Els erms situats entre aquestes instal.lacions i la urbanització de Clarà-Mar en constitueixen un altre. Els conreus que limiten al SO amb aquesta urbanització i al NE amb la urbanització Marítima - Residencial - Sur defineixen un nou sector de sòl urbanitzable programat. Aquesta darrera urbanització es classifica com a 33
sòl urbà. A continuació se situen els terrenys agrícoles no classificats i que s'esmentaven al començament. La zona situada al SO de l'espai (SO i NE) és classificada com a sòl no urbanitzable. Aquí, s'ha construït un accés elevat sobre el ferrocarril i s'ha habilitat un aparcament. La zona NE, a Creixell, es troba ocupada per un edifici d'apartaments, a excepció de l'estricte domini públic maritim -terrestre.
Finalment, es fa esment del vial grafiat als plànols d'ordenació del Pla general de Torredembarra, al qual no es fa referència a la resta de seus documents. Segons aquesta indicació gràfica, aquest vial discorreria paral.lel al ferrocarril, per dins de l'espai protegit i amb una amplada de 20 m.
5.4 Adaptació del planejament a les necessitats de protecció del medi natural i del paisatge
De l'anàlisi d'aquest planejament es desprèn que no es regula suficientment l'espai natural protegit, ja que es tracta indiferenciadament de la resta de sòl no urbanitzable i d'espais lliures. En especial, cal determinar el tractament de les zones verdes incloses a l'espai, com també la no edificabilitat de l'àmbit protegit i el tipus d'usos i d'infraestructures públiques compatibles amb la conservació dels seus sistemes naturals.
Per evitar una falsa expectativa de connexió (d'altra banda no necessària, i en qualsevol cas incompatible amb la protecció adequada de l'espai), cal suprimir en el plànols normatius d'aquest Pla general tota indicació al vial al qual s'ha fet referència abans. En aquest sentit, és convenient concluir l'expedient de modificació del Pla general de Torredembarra esmentat a l'apartat 5.3. 34
6. CONCLUSIÓ: ELEMENTS DE LA VEGETACIÓ, LA FLORA I LA FAUNA QUE JUSTIFIQUEN LA PROTECCIÓ DE L'ESPAI
6.1 Interès de l'espai per la seva singularitat
6.1.1 Singularitat dels sistemes de maresma
Les maresmes solen ser sistemes localitzats de forma molt puntual en el territori, i que ocupen molt poca superfície respecte al global de sistemes naturals. L'espai protegit de la platja de Torredembarra acull a un dels pocs sistemes naturals d'aquesta mena en el molt degradat litoral català i és un dels pocs indrets a Catalunya on és encara possible l'existència i el desenvolu- pament de les comunitats de flora i fauna específiques d'aquests ambients (en especial aquelles relacionades amb les dunes, relativament ben conservades a l'espai). És, per tant, un element important en el territori per dur a terme una gestió adreçada a assolir la diversitat de sistemes naturals.
En relació amb la protecció de la maresma, cal tenir en compte que els diferents subsistemes naturals que la conformen (platja, dunes, llacunes, salicornars, etc.) tenen una dinàmica altament interconnectada (sobretot pel que fa als processos geofísics), per la qual cosa cal mantenir un bon estat de conservació de tot l'espai protegit, i garantir així la no degradació dels seus subsistemes d'especial interès.
L'interès de les zones humides, en general, i de les maresmes, en particular, ha estat reconegut pel Conveni relatiu a les zones humides d'importància internacional, (Ramsar, 1971), del qual l'Estat espanyol n'és part contractant.
Més recentment, els valors i les funcions de les zones humides mediterrànies també han estat reconeguts a la Conferència de Grado (Grado 1991), on s'estableix l'objectiu següent: aturar i revertir la pèrdua i la degradació de les zones humides mediterrànees. Per assolir-lo, s'ha dissenyat l'Estratègia de Grado -assumida per Espanya, conjuntament amb altres països -, la qual preveu un conjunt de propostes i directrius per millorar la gestió i la conservació de les zones humides mediterrànies.
35
6.1.2 Legislació que dóna suport a la protecció de l'espai en relació amb la seva singularitat
A continuació, i sense pretensió d'exhaustivitat, s'esmenta la normativa d'interès en funció de l'exposat a l'apartat anterior: a) Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres
L'article 3.1 d'aquesta directiva estableix que els estats membres han de prendre totes les mesures necessàries per preservar, mantenir o restablir una diversitat suficient d'hàbitats per a totes les espècies d'aus que viuen en estat salvatge al territori europeu dels estats membres de la Unió Europea. b) Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres
L'article 10 determina: Quan ho creguin necessari, els Estats membres, en el marc de les seves polítiques nacionals d'ordenació del territori i de desenvolupament (...), s'han d'esforçar per fomentar la gestió dels elements del paisatge que revesteixin una importància primordial per a la fauna i la flora silvestres.
Es tracta d'aquells elements que, (...) pel seu paper d'enllaç (com els estanys o les arbredes) resulten essencials per a la migració, la distribució geogràfica i l'intercanvi genètic de les espècies silvestres. c) Llei 12/1985, d'espais naturals:
L'article 4 d'aquesta llei estableix que l'Administració de la Generalitat i les entitats locals han d'adequar llurs disposicions per a canalitzar llur actuació i la dels particulars, per (...) conservar i regenerar les zones humides i salvaguardar els espais litorals.
A l'article 11 es determina que: totes les zones humides han de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació. 36
d) Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals
L'article 19.1 estableix: Els instruments de planejament territorial i urbanístic han d'assegurar la preservació, el manteniment i la recuperació dels biòtops i dels hàbitats de les especies protegides. e) Llei 22/1988, de costes:
D'acord amb l'article 20, Capítol primer, Objectius i disposicions generals, s'estableix: La protecció del domini públic marítimo terrestre comprén la defensa de la seva integritat (...) la preservació de les seves característiques i els seus elements naturals i la prevenció de les consequències perjudicials d'obres i instal.lacions (...). f) LLei 29/1985, d'aigües
D'acord amb l'article 103, es determina: Les zones pantanoses o estanyables, fins i tot les creades artificialment, tenen la consideració de zones humides (...) Els organismes de conca i l'administració mediambiental competent han de coordinar les seves actuacions per a una protecció eficaç de les zones humides d'interès natural o paisatgístic. g) Decret 328/1992, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN)
Les normes d'aquest pla territorial sectorial estableixen en el seu article 16 que: en aquells espais o les seves parts que, d'acord amb el programa de desenvolupament del Pla tenen la condició de zona humida, no podran realitzar-se activitats o usos susceptibles de provocar-ne la recessió o la degradació.
En conseqüència, el Programa de desenvolupament del PEIN, a la seva Actuació 3.3 (3.-Actuacions de caràcter particular), estableix l'aplicació d'aquest règim a l'espai Platja de Torredembarra.
37
6.2 Interès de l'espai en relació amb les rutes migratòries d'aus i les connexions biològiques entre els espais del PEIN
6.2.1 Els aiguamolls de Torredembarra i les rutes migratòries de l'ornitofauna
Aquest espai és una de les poques zones humides notables que es troben a Catalunya, a banda dels Aiguamolls de l'Empordà, del Delta del Llobregat i el Delta de l'Ebre. Tots ells són espais del PEIN i estan considerats com a punts claus en les migracions europees i euroafricanes d'aus i, en aquest sentit, gaudeixen de reconeixement i protecció nacional i internacional. Els petits enclaus d'aiguamoll, com és el cas dels de Torredembarra, tenen un paper molt important per a les aus, com a punts de descans (i potencialment de cria, muda o hivernada) entre aquestes zones humides o, també, entre d'altres aiguamolls que formin part d'aquestes rutes de migració.
En definitiva, l'espai pot desenvolupar un paper important en relació a la conservació de les aus migratòries i la seva conservació és necessària per a la supervivència de moltes espècies (part de les quals gaudeixen de protecció legal).
6.2.2 Legislació que dóna suport a la protecció de l'espai en funció de l'anàlisi exposada
A continuació, i sense pretensió d'exhaustivitat, s'esmenta la normativa d'interès en funció de l'exposat a l'apartat anterior: a) Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres:
Cal referir-se aquí, en especial, als articles esmentats a l'apartat b) del punt anterior (6.2.1). b) Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres:
L'article 4.2 de la Directiva estableix que: Els Estats membres han de fixar mesures de conservació (es refereix a: mesures especials de conservació dels hàbitats de les espècies migratòries amb la finalitat d'assegurar la supervivència i la reproducció d'aquestes en la seva àrea de distribució, article 4.1) l'objecte de les quals sigui regular, tenint en compte les necessitats de protecció, la zona maritimo terrestre on s'aplica aquesta directiva en relació amb la seva àrea de reproducció, de muda i 38
d'hivernada, i les zones de descans en les seves àrees de migració. Amb aquesta finalitat, els Estats membres han d'atribuir una particular importància a la producció de zones humides i molt especialment a les d'importància internacional. c) Llei 3/1988, de protecció dels animals
L'article 19.2 determina: Pel que fa a les migracions, es prohibeix especialment la pertorbació dels espais de recuperació, criança, muda, hivernada i descans.
6.3 Presència de comunitats vegetals esmentades a la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres
En l'annex I de la Directiva ("Annex 1. Tipus d'hàbitats naturals d'interès comunitari per a la conservació dels quals és necessari designar zones especials de conservació") es recullen cinc de les comunitats vegetals descrites en aquesta memòria informativa, tres d'elles associades als sistemes dunars. Concretament, es tracta de les comunitats de duna de jull de platja (Agropyre- tum mediterraneum) i de borró (Ammophiletum arundinaceae), la comunitat de rereduna de credeueta marina (Crucianelletum maritimae), i les comunitats halòfites de limòniums i donzell marí (Artemisio-Limonietum virgati) i de jonquera amb plantatge crassifoli (Schoeno-Plantaginetum crassifoliae plantaginetosum).
L'objectiu d'aquesta Directiva, d'acord amb el seu article 2.1, és (Annex 1. Tipus d'hàbitats naturals d'interès comunitari per a la conservació dels quals és necessari designar zones especials de conservació). En posteriors articles, es crea la xarxa d'espais naturals "Natura 2000", amb la intenció de poder garantir la conservació de les comunitats vegetals que apareixen en l'anteriorment esmentat annex I.
Finalment, en relació amb la riquesa de les comunitats vegetals de l'espai la zona i la seva singularitat d'aquestes, cal remarcar la presència de la petita associació Junco minutuli-Parapholidetum filiformis, descrita per primer i únic cop en aquests aiguamolls.
6.4 Presència d'espècies protegides
Són moltes les espècies animals, declarades protegides per la Llei 3/1988, de protecció dels animals (article 19, Annex 2), que es troben en la descripció de la fauna d'aquesta memòria informativa, ja sigui com a citacions, com a espècies habituals o com a espècies de cria. Algunes d'aquestes també són protegides 39
per la legislació de la Unió Europea (Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres i Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres). La llista és la següent:
HERPETOFAUNA
- sargantana de cua llarga (Psammochomus algirus) - sargantana comuna (Podarcis hispanica) - sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus) - tòtil (Alytes obstetricans) - gripau d'esperons (Pelobates cultripes)*
ORNITOFAUNA
- esplugabous (Bubulcus ibis) - martinet blanc (Egretta garzetta)** - bernat pescaire (Ardea cinerea) - agró roig (Ardea purpurea) - flamenc (Phoenicopterus ruber)** - gavina capnegra (Larus melanocephalus)** - xatrac comú (Sterna hirundo)** - xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)** - fumarell negre (Chlidonias nigra)** - cigne mut (Cygnus olor) - ànec blanc (Tadorna tadorna) - bec de serra mitjà (Mergus serrator) - ànec fosc (Melanita fusca) - corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) - corriol petit (Charadrius dubius) - corriol gros (Chradrius hiaticula) - cames-llargues (Himantopus himantopus) - gamba roja (Tringa totanus) - bec d'alena (Recurvirostra avosetta) - xivitona (Actitis hypoleucos) - remena-rocs (Arenaria interpres) - aligot (Buteo buteo) - arpella pàl.lida (Circus cyaneus)** - xoriguer comú (Falco tinnunculus) - falcó cama-roig (Falco vespertinus) - mussol comú (Athene noctua) - xot (Otus scops) - òliba (Tyto alba) - mussol emigrant (Asio flammeus)** - repicatalons (Emberiza schoeniclus) - trist (Cisticola juncidis) 40
- rossinyol bord (Cettia cetti) - blauet (Acedo atthis)** - titella (Anthus pratensis) - cogullada (galerida cristata)
* espècies que també apareixen en l'annex IV de la Directiva 92/43/CEE. ** espècies que també apareixen en l'annex I de la directiva 79/409/CEE.
A continuació, es reprodueix l'articulat més significatiu de les tres normes esmentades:
- Llei 3/1988, de protecció dels animals:
Article 19.1: Els instruments de planejament territorial i urbanístic han d'assegurar la preservació, el manteniment i la recuperació dels biòtops i dels hàbitats de les espècies protegides.
- Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres:
Article 12.d: Els Estats membres han de prendre les mesures necessàries per instaurar un sistema de protecció rigurosa de les espècies animals que figuren a la lletra a) de l'annex IV (es refereix a les Espècies animals y vegetals d'interès comunitari que requereixen una protecció estricta), en les seves àrees de distribució natural, prohibint: (...) la deterioració o destrucció dels llocs de reproducció o de les zones de descans.
- Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres.
Article 4.1: Les espècies esmentades en l'annex I han de ser objecte de mesures de conservació especials que fa al seu hàbitat amb la finalitat d'assegurar-ne la supervivència i la reproducció a la seva àrea de distribució. 41
Memòria d'ordenació
42
43 1. OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL
D'acord amb les determinacions de la Llei 12/1985, d'espais naturals, el Pla d'espais d'interès natural i les conclusions i la diagnosi formulats a la Memòria informativa, es defineixen per al Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l'espai del PEIN Platja de Torredembarra els objectius que tot seguit es detallen:
1.1 Objectiu general
Protegir l'espai d'interès natural de la platja de Torredembarra, la seva gea, les espècies vegetals i animals que hi viuen, llurs ecosistemes, recursos naturals i el seu paisatge.
1.2 Objectius específics
a) Delimitar definitivament l'àmbit de l'espai. b) Establir la regulació d'usos, les normes i les directrius per garantir l'objectiu general abans esmentat i preservar l'espai de qualsevol activitat susceptible de perjudicar els principals valors naturals de l'espai. c) Ordenar i condicionar l'accés públic a l'espai, per permetre el desenvolupament de les activitats balneàries i de lleure de forma compatible amb la conservació dels valors naturals de l'espai. d) Preveure la restauració d'aquells indrets on els sistemes naturals han estat malmesos i disminuir en el possible l'impacte ambiental i paisatgístic que el ferrocarril ha causat sobre l'espai. e) Assolir la correcta articulació de les necessitats de protecció de l'espai amb el planejament general de Torredembarra i propiciar un contacte no conflictiu amb els teixits urbans consolidats o projectats. f) Programar les actuacions necessàries per assolir els anteriors objectius. 44
2. DELIMITACIÓ DEFINITIVA DE L'ESPAI
La delimitació provisional d'aquest espai va ser establerta pel Pla d'espais d'interès natural. En concret, aquest àmbit es definia al mapa número 76 (corresponent al full 473 del MTN) del volum Mapes 1:50.000 del PEIN i a la descripció feta al volum III de l'esmentat Pla.
D'acord amb el que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals, i tal com recull l'article 8 de les Normes del PEIN, la delimitació definitiva d'aquest espai s'ha de fer mitjançant la declaració d'una figura d'especial protecció (reserva, parc natural ...) o bé mitjançant l'aprovació d'un pla especial de protecció. Aquesta modalitat és la que ha estat considerada per a l'espai Platja de Torredembarra (vegeu la Introducció, apartat 3.1).
Per tant, i tal com s'ha reflectit a l'anterior apartat 1 (Objectius del Pla especial), establir la delimitació definitiva de l'espai esdevé un dels objectius principals del Pla especial. Aquests límits s'han cartografiat al plànol 4, Delimitació i ordenació. Amb caràcter complementari, es recull la seva descripció literària a les Normes (article 1, Objecte i àmbit d'aplicació).
Aquesta delimitació és congruent amb les determinacions que s'estableixen al mapa número 076 (corresponent al full 473 del MTN) del volum Mapes 1:50.000 del PEIN i a la descripció feta al volum III de l'esmentat Pla.
En definitiva, l'àmbit comprèn el sector més septentrional del litoral del terme municipal de Torredembarra, definit per la via del ferrocarril i el mar. El límit NE coincideix amb el límit municipal de Torredembarra i Creixell. El límit SO és definit pel tancat construït pel Departament de Medi Ambient durant l'any 1993, l'àrea ocupada actualment per un aparcament i els talussos del pas elevat. La superfície és de 35,31 ha. 45 3. DETERMINACIONS PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE
3.1 Règim urbanístic
a) Règim urbanístic establert pel PEIN
L'article 13 de les Normes del PEIN aplica preventivament en els seus espais el règim del sòl que fixen els articles 127 i 128.1 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística (Decret legislatiu 1/1990). Aquest règim és coincident amb l'establert pel planejament urbanístic vigent, llevat d'alguns terrenys classificats com a sòl urbanitzable i qualificats com a zona verda (vegeu l'apartat 6, Planejament urbanístic de la Memòria informativa).
Aquest darrer supòsit ja és previst a la regulació establerta pel PEIN. En aquest sentit, l'article 13.1 de les seves Normes estableix: els espais inclosos en el Pla (es refereix al PEIN) que el planejament urbanístic hagi qualificat com a sistemes d'espais lliures, zones verdes, o similars, en cap cas podran ser destinats objecte d'usos o transformacions que no siguin congruents amb la seva naturalesa d'espai natural. b) Règim urbanístic establert pel Pla especial
Tenint en compte les especials característiques, i vetllant per la seva conservació, aquest Pla especial estableix l'aplicació a tot l'espai del règim fixat per l'article 128 de l'esmentat text refós per al sòl no urbanitzable d'especial protecció, condició considerada imprescindible per a la correcta protecció dels sistemes naturals i del paisatge d'aquest espai.
D'altra banda, el Pla especial completa el planejament urbanístic existent. Per exemple, es limiten les instal.lacions i l'edificabilitat en l'àmbit protegit, es fixen la localització i les característiques de l'equipament al servei de l'ús balneari i es concreten les possibilitats de millora de la infraestructura d'accés.
46
3.2 Regulació d'usos
D'acord amb la legislació urbanística, el Pla especial concreta aquells usos que s'han considerat compatibles amb els objectius de conservació. En aquest sentit, cal entendre que el Pla especial no és especialment restrictiu, ja que els usos principals que tradicionalment s'han desenvolupat en aquesta àrea (el bany i el lleure) poden ser compatibles amb la seva conservació, per bé que s'estableixin mesures ordenadores. La definició d'aquests usos compatibles és la següent: a) Les activitats de lleure, científiques, docents i d'educació ambiental. b) La pesca marítima de caràcter no professional. c) Aquells altres usos i activitats previstos per aquest Pla especial en el seu Programa d'actuació.
D'acord amb les determinacions del Pla especial, cap d'aquests usos pot comportar la construcció d'instal.lacions o equipament si no ha estat expressament previst al Pla especial.
Qualsevol altre ús o activitat és considerat incompatible, la qual cosa no s'estima especialment conflictiva, donada la titularitat pública prevista per a la totalitat de l'espai. Com s'ha comentat anteriorment, el Pla general de Torredembarra preveu que els terrenys privats inclosos a l'espai s'incorporin al sistema d'espais lliures del municipi (vegeu l'apartat 5, Planejament urbanístic, de la Memòria informativa).
3.3 Regulació de l'accés i de la circulació motoritzada
El Pla especial determina el caràcter principalment pedestre de la globalitat de la xarxa d'accés a l'espai (per bé que l'esporàdica circulació amb bicicleta o vehicles similars pot ser admissible). El pla especial preveu la progressiva adaptació dels actuals camins i senders a aquest objectiu. Al plànol d'ordenació s'estableixen els itineraris d'accés a l'espai. S'ha cercat limitar el nombre d'accesos tranversals al mínim imprescindible derivat de l'intensa activitat blaneària que es desenvolupa a la platja. Pel que fa a al circulació longitudinal, es concentra en un únic itinerari paral.lel a les dunes. En ambdós casos, la proposta cerca la coincidència amb itineraris actualment ja freqüentats.
Un aspecte remarcable del Pla especial és la consideració d'aquest model d'accés a l'espai com a element principal d'ordenació. Qualsevol modificació d'aquest model general es supedita a la prèvia modificació puntual o revisió del propi Pla especial. S'estima que les característiques i el traçat de la xarxa 47 d'accés són factors decisius en el nivell de freqüentació de les diferents zones i dels seus possibles efectes negatius derivats.
Finalment, cal esmentar que la circulació motoritzada ha estat històricament l'origen d'importants impactes sobre l'espai Platja de Torredembarra. En aquest sentit, el Pla especial restringeix l'accessibilitat d'aquest tipus als supòsits considerats imprescindibles per al desenvolupament de les activitats admeses, i als relacionats amb la gestió i restauració de l'espai.
3.4 Programa d'actuació
El Programa d'actuació complementa les determinacions normatives del Pla especial i preveu les accions necessàries per a la consecució dels seus objectius. També s'estableixen els diferents òrgans administratius responsables per a cada actuació que, dins de les seves competències, es preveu que siguin els que, d'acord amb la seva programació anual i dins de la seva política sectorial, aprovin el moment i el contingut exactes de les actuacions, per bé que se'n determinen directrius d'obligatori compliment. Quant a periodificació, s'estableix un termini general d'execució (8 anys), sense perjudici d'assenyalar les considerades més urgents.
Els aspectes que s'han considerat han estat els següents: a) Compleció de la infraestructura d'accés
Aquesta actuació té com a objectiu la progressiva execució del model d'accés projectat, en funció del augment del nivell de freqüentació de l'espai determinat pel densevolupament urbanístic de la zona veïna.
L'accés a l'espai i, en concret, a la platja, està condicionat en el moment actual per l'existència del ferrocarril en el seu límit NO. Aquesta infraestructura ha propiciat l'ús més intens de determinats punts d'accés. Malgrat això, la realitat mostra una excessiva dispersió dels itineraris, els quals afecten negativament el medi natural, a banda de suposar una elevat risc d'acccident en multiplicar-se els punts de creuament de la via fèrria. En relació a aquest problema, el Pla especial promou la progressiva compleció de la infraestructura d'accés iniciada l'any 1993 al sector occidental de l'espai. Es programa l'abalisament d'itineraris i la construcció de passeres de característiques similars a les ja construïdes. El nombre i traçat d'aquests itineraris han estat determinats pel Pla especial (vegeu l'apartat 3.4).
S'ha d'assenyalar, també, que es el tancat a banda i banda de la de la via fèrria. Aquesta obra s'inclou en la la millora d'aquesta infraestructura iniciada 48
per l'Administració central, per augmentar la velocitat màxima del ferrocarril. Aquest fet facilitarà el respecte als itineraris preestablerts pel Pla especial, els quals tenen continuïtat amb els passos soterrats previstos. b) Senyalització
Es tracta d'induir el respecte a les normes de protecció fixades als visitants. En particular, cal facilitar l'ús dels itineraris establerts i donar a conèixer els aspectes naturals més remarcables, com també els més fràgils. Aquesta actuació hauria d'executar-se amb independència d'un futur condicionament de la xarxa més ambiciós, al qual fa referència actuació anterior. c) Restauració del medi natural i millora de la qualitat paisatgística
Conservació i millora dels ambients naturals preservats. Aquesta línia d'actuació té com a objectiu el manteniment i la preservació de les comunitats vegetals d'interès existents en el moment actual i la continuació de la restauració dels sistemes naturals a la llacuna recuperada l'any 1993. També es planteja la millora de les condicions naturals per propiciar la reintroducció de determinades aus pròpies d'aquests ambients i, en general, optimitzar les condicions de l'espai com a zona de pas i hivernada d'ocells. En aquest sentit pot convenir estudiar la possibilitat d'aprofondir el nivell inferior a la la llacuna occidental i completar la restauració del seu entorn.
Millora de la qualitat paisatgística: les actuacions previstes poden ser destinades a disminuir l'impacte visual del ferrocarril, del pas elevat i de la proximitat de l'edifici d'apartaments situat a Creixell. Aquest objectiu es vincula a la creació de zones destinades a augmentar la biodiversitat i a facilitar la colonització d'algunes especies faunístiques. S'han d'utilitzar espècies pròpies de l'espai. L'actuació s'ha de definir d'acord amb els objectius i les normes del Pla especial.
S'ha d'assenyalar que la gestió del planejament urbanístic de l'entorn proper pot complementar aquesta línia d'actuació. Una estratègia dirigida a la localització de les cessions per a espais verds dels sectors urbanitzables veïns a les àrees en contacte amb els límits de l'espai, com també la regulació de l'alçada de les edificacions segons el grau de proximitat, permetria disminuir considerablement l'impacte visual dels nous teixits urbans. d) Exclusió de les activitats cinegètiques
Es tracta d'establir la prohibició general de la caça a l'espai, ateses les necessitats d'ús públic i protecció de la fauna. Es preveu l'aplicació d'aquest règim, mitjançant la declaració de la totalitat de l'espai com a Refugi de fauna 49 salvatge, d'acord amb la Llei 3/1988, de protecció dels animals, sense perjudici d'altres opcions possibles. 50
51
Normes
52
53
CAPÍTOL I - DISPOSICIONS COMUNES
Article 1 Objecte i àmbit d'aplicació
1. L'objecte del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la platja de Torredembarra (en endavant, Pla especial) és la delimitació definitiva d'aquest espai inclòs al Pla d'espais d'interès natural (en endavant PEIN), i l'establiment de totes aquelles altres determinacions que siguin necessàries per a l'adequada protecció del seu medi natural i del paisatge, d'acord amb els objectius formulats per a aquest Pla especial a la seva Memòria d'ordenació.
2. L'àmbit d'aplicació d'aquest Pla especial és l'indicat al plànol O-1 (Delimitació i ordenació), i descrit a l'annex d'aquestes Normes (Descripció literària de l'àmbit del Pla especial). Aquest àmbit té el caràcter de delimitació definitiva de l'espai, en compliment de l'article 8 de les Normes del PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (en endavant Decret 328/1992).
3. L'espai del PEIN delimitat està comprès íntegrament en el terme municipal de Torredembarra (Tarragonès).
Article 2 Marc jurídic
1. El Pla especial ha estat redactat i tramitat d'acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant, Llei 12/1985), el Decret 328/1992, i la Resolució de 20 de setembre de 1993, per la qual s'inicia la formulació de diversos plans especials de protecció del medi natural i del paisatge en espais del Pla d'espais d'interès natural.
2. Igualment són d'aplicació el Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural, i el Decret 150/1993, de 7 de maig, pel qual s'estructura la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.
3. Atès el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985, aquest Pla té els efectes propis dels plans especials a què fa referència l'article 29 i concordants del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (en endavant Decret legislatiu 1/1990).
54
Article 3 Contingut del Pla
El present Pla especial consta de la documentació següent: a) Memòria informativa b) Memòria d'ordenació c) Normes d) Programa d'actuació i avaluació econòmica e) Plànols d'informació i ordenació.
Article 4 Vigència, revisió i modificacions
La vigència del Pla és indefinida. Tanmateix, pot procedir-se a la seva revisió, la revisió del seu Programa d'actuació o la modificació puntual de les seves determinacions, quan siguin conseqüència de modificacions del PEIN, quan ho disposi el seu programa de desenvolupament i també, en casos de reconeguda urgència, quan resulti necessari per garantir les finalitats protectores del Pla.
Article 5 Interpretació
1. Les determinacions del Pla s'interpreten basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora.
2. En cas de produir-se contradiccions en la regulació del Pla entre els seus diferents documents, o entre els seus plànols, es considera vàlida la determinació que implica nivells de protecció més alts dels valors ecològics i paisatgístics. Pel que fa a contradicció entre determinacions gràfiques, ha de prevaler la determinació precisada amb més detall.
55
Article 6 Obligatorietat
1. Tant les administracions públiques com els particulars estan obligats al compliment de les disposicions que conté el present Pla especial, d'acord amb l'establert als articles 90 i 91 del Decret legislatiu 1/1990. En conseqüència, l'ús dels predis no pot apartar-se del destí previst, ni hi és possible efectuar explotacions de jaciments, fixar de rètols de propaganda, fer moviments de terra, talar arbres o qualsevol altre ús anàleg en pugna amb la seva qualificació urbanística i la seva legislació especial, o de manera diferent a allò regulat en el Pla .
2. Als efectes del punt anterior, són determinacions de caràcter normatiu les compreses a les Normes, els plànols d'ordenació i el Programa d'actuació, incloses les directrius que s'hi estableixen, les quals són d'obligatori compliment.
3. Qualsevol autorització administrativa, llicència o acte administratiu, si és el cas, ha de justificar el compliment de les determinacions d'aquest Pla especial.
Article 7 Desenvolupament del Pla
Amb l'objecte de complementar i desenvolupar les determinacions del Pla especial, sense perjudici de la seva immediata aplicació poden aprovar-se per a la conservació, restauració i millora dels elements naturals i construïts:
- Normes especials amb les finalitats que preveu l'article 30.2 del Decret Legislatiu 1/1990. Aquestes normes les ha de redactar la Direcció General de Patrimoni Natural i han de seguir la tramitació pròpia dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge.
- Projectes tècnics i normes sectorials, d'acord amb les legislacions específiques aplicables. 56
CAPÍTOL II - NORMES GENERALS D'ORDENACIÓ
Article 8 Usos i activitats admesos
1. Són admesos els usos i les activitats que es relacionen a continuació:
a) Les activitats de lleure, científiques, docents i d'educació ambiental. b) La pesca marítima de caràcter no professional. c) Aquelles altres activitats previstes per aquest Pla especial en el seu Programa d'actuació.
2. Aquests usos i activitats s'han de desenvolupar de forma compatible amb el manteniment dels sistemes naturals, i d'acord amb les condicions establertes en aquest Pla especial, en el planejament urbanístic municipal i a la normativa sectorial aplicable.
3. Els usos a què fa referència l'apartat anterior són autoritzables sense perjudici de l'aplicació de l'article 17, Avaluacions d'impacte ambiental, de les Normes del PEIN (Decret 328/1992).
Article 9 Usos i activitats no admesos
S'entenen com a incompatibles tots aquells usos, activitats o actuacions que contradiguin l'establert a l'article anterior i, en concret, els que són detallats a continuació: a) L'establiment de línies telefòniques, de transport d'energia, o de qualsevol tipus de canalització, gasoducte o oleoducte, a excepció d'aquelles instal.lacions al servei de l'activitat balneària expressament previstes en el Pla especial. b) La instal.lació d'antenes, repetidors o altres elements de la xarxa de comunicacions. c) Els usos esportius susceptibles d'originar nivells sonors alts, erosió del sòl o altres alteracions significatives dels sistemes naturals. d) L'acampada, en qualsevol de les seves modalitats. e) L'extracció de sorres. f) Qualsevol moviment de terra llevat dels previstos expressament al Programa d'actuació del Pla especial. g) Les activitats comercials o de servei de caràcter o localització diferent a les expressament admeses per aquest Pla especial. 57
Article 10 Regulació general de l'ús i accés a la zona de domini públic marítim terrestre
D'acord amb la Llei 22/1988, de costes, l'ús i l'accés a la zona de domini públic marítimo-terrestre, i a les platges en concret, és general i lliure. Les úniques limitacions al seu ús són les determinades per l'esmentada Llei per tal de garantir aquest dret, les establertes segons la legislació aplicable en als espais naturals protegits i les pròpies normes que aquest Pla especial estableix per a la protecció dels seus sistemes naturals.
Article 11 Regulació detallada de l'ús i accés públic a l'espai
1. L'ús públic en l'àmbit del Pla especial s'ha de desenvolupar amb ple respecte als béns públics i privats, els drets i les propietats existents, d'acord amb l'establert per l'article 12 de les Normes del PEIN, per a tots els espais en ell inclosos.
2. A excepció de les platges, on l'accés és lliure, els visitants de l'espai han de circular pels camins, les àrees i les infraestructures expressament habilitats per a aquest fi, abstenint-se d'obrir-ne de nous i seguir les indicacions que el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pugui establir.
3. No es pot afectar negativament cap dels elements naturals que són objecte de mesures de protecció en aquest Pla especial.
4. Qualsevol activitat que es dugui a terme s'ha de realitzar de forma que no comporti perill o dany al medi natural o a les persones.
5. No és permès fer foc dins de l'espai.
6. Es prohibeix l'abandonament de materials i l'abocament de deixalles o qualsevol material de rebuig. S'exclou d'aquesta prohibició general, l'ús normal la instal.lació de recollida de deixalles, la qual s'ha d'ajustar a l'establert en l'article 16.
58
Article 12 Circulació amb mitjans motoritzats
1. Es determina un únic accés on la circulació motoritzada és admesa a travès de l'espai protegit (Accès regulat específicament, vegeu el Plànol O-1, Delimitació i ordenació), sempre que s'ajusti a aquests supòsits: a) Activitats de manteniment de les platges i el seu equipament o de l'espai protegit en general. b) Vigilància per part de les administracions competents. c) Manteniment de les infraestructures d'evacuació d'aigües pluvials i residuals existents. d) Accés a les propietats particulars emplaçades al sector de mar de la urbanització Clarà - Mar.
En els supòsits a) i b) també s'admet la circulació motoritzada per l'estricta zona de platja, sense perjudici de les limitacions que les administracions competents puguin establir.
2. La restricció general al trànsit motoritzat no és aplicable als supòsits d'emergència o causa major o a les actuacions previstes al Programa d'actuació del Pla especial.
3. Es prohibeix expressament la realització de proves esportives motoritzades i la instal.lació de circuits, temporals o permanents, en tot l'àmbit de l'espai.
Article 13 Règim urbanístic
1. El règim urbanístic aplicable a l'àmbit del Pla és el de sòl no urbanitzable d'especial protecció a què fa referència l'article 128.2 del Decret legislatiu 1/1990.
2. Conseqüentment, els terrenys inclosos dins de l'àmbit d'aplicació del Pla no poden ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin els valors específics objecte de la protecció d'aquest Pla especial.
Article 14 Edificació, obres i instal.lacions
S'admeten exclusivament les obres i les instal.lacions determinades per l'article 16 d'aquestes normes (que regula la construcció d'equipament al servei de l'activitat balneària) i aquelles obres i instal.lacions corresponents a la xarxa d'accés o previstes en el Programa d'actuació d'aquest Pla especial. 59
Article 15 Consideració de paisatge obert. Senyalització i publicitat.
1. Als efectes d'aplicació de l'article 7.1 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, la totalitat de l'espai protegit de la platja de Torredembarra té la consideració de paisatge obert. En conseqüència, no s'hi permet la instal.lació de cartells o altres elements similars que limitin el camp visual per a la contemplació de les belleses naturals, trenquin l'harmonia del paisatge o desfigurin les perspectives.
2. S'admet la instal.lació dels senyals al servei de la xarxa d'accés i les platges de caràcter informatiu, orientador o pedagògic que es considerin necessaris per a la correcta gestió i desenvolupament de les activitats admeses en aquest espai. Els senyals han de ser conformes als criteris de disseny i localització establerts per als espais del PEIN, en el marc del seu desenvolupament.
Article 16 Condicions generals per a la construcció i el manteniment de la infraestructura d'accés
1. El disseny de la xarxa ha d'adaptar-se a la seva funció principalment pedestre sense perjudici de la seva compatibilitat amb la circulació en bicicleta o vehicles similars no motoritzats. El seu traçat s'ha d'ajustar al que estableix el Plànol d'ordenació (O-1). Excepcionalment, s'admeten variacions en el traçat, sempre que no representin variacions superiors als 25 m a banda i banda del model establert ni l'afecció les zones humides o els nivells superiors de les dunes.
2. Els materials emprats han de ser fàcilment i totalment desmantellables, per permetre la seva adaptació a nous requeriments de protecció del medi natural.
3. L'actual camí d'accés a la instal.lació de bombament d'aigües residuals urbanes situada a l'interior de l'espai ha de ser adaptat, per tal d'ajustar-se a la seva nova funció de camí de vianants, d'acord amb les directrius establertes al Programa d'actuació (Actuació 2, Compleció de la infraestructura d'accés i protecció).
4. Protecció de la funció hidrològica de part de la xarxa d'accés.
En aquells llocs on la xarxa d'accés coincideix amb els canals naturals traçats per l'aigua marina a través de les dunes i el salicornar, les obres de condicionament de la xarxa han de respectar escrupolosament el règim hídric. Per tant, les obres previstes s'han de limitar a la senyalització i l'abalisament.
5. El passos a través del ferrocarril han de ser obligatòriament soterrats.
60
Article 17 Condicions per a la construcció i el manteniment de l'accés amb regulació específica
1. Aquest accés, la localització del qual es reflecteix al plànol d'ordenació O-1 (Accés regulat específicament), es destina a garantir la connexió amb al sector més litoral de la urbanització Clarà - Mar i l'estació de bombament d'aigües residuals situada a l'espai, sense perjudici de la seva possible utilització per a tasques de manteniment de les platges, de l'espai o la seva vigilància.
2. L'habilitació d'aquest nou vial ha de comportar la instal.lació d'un dispositiu que garanteixi que la circulació a la zona es restringeix estrictament als supòsits establerts en aquestes normes.
3. S'admet la pavimentació i la il.luminació del vial. Aquesta il.luminació ha de ser de tipus baix i estrictament dirigida a la superfície de circulació. La totalitat de l'itinerari ha de ser convenientment a balisat per impedir la invasió dels espais naturals propers. El creuament del ferrocarril és obligatòriament soterrat.
Article 18 Equipament al servei de l'activitat balneària
1. S'admet la instal.lació de dutxes i elements per a la recollida de les deixalles produïdes pels banyistes. També s'admeten les instal.lacions destinades a garantir la seguretat dels banyistes. Els punts de dutxa han de situar-se a les àrees de platja properes als accesos amb una distància suficient a les dunes per tal d'evitar afeccions negatives sobre aquestes. Els punts de recollida de deixalles també s'han de situar a la zona de platja i la recollida s'ha d'efectuar obligatòriament a través seu.
2. A banda de l'equipament esmentat a l'apartat 1, s'admeten exclusivament les instal.lacións de temporada destinades a la venda i el servei de begudes i queviures, d'acord amb les condicions formulades en aquest apartat, sense perjudici de l'aplicació de la Llei 22/1988, de costes i del que puguin determinar les ordenances municipals.
La superfície ocupada per cadascuna d'aquestes instal.lacions no pot superar els 10 m2. Amb indepèndencia del sistema constructiu utilitzat, s'entén per superfície ocupada l'afectada per qualsevol instal.lació o obra que comporti el tancament o cobriment d'un determinat espai, a excepció dels para-sols o elements similars de reduïdes dimensions. El sistema constructiu emprat ha de permetre el seu fàcil desmantellament.
L'explotació dels serveis de temporada està supeditada a l'aprovació prèvia d'un Pla d'usos de temporada que la contempli, d'acord amb el que estableix el 61
Decret 248/1993, sobre la redacció i l'aprovació dels plans d'ordenació de platges i dels plans d'usos de temporada.
Aquestes instal.lacions han de localitzar-se en l'àrea de platja, properes als accessos i a distància suficient a les dunes per evitar afeccions negatives sobre aquestes (distància mínima de 10 m, llevat d'aquells casos que es justifiqui degudament la possibilitat d'una distància menor). Als efectes de la delimitació de la zona de dunes, es considera aquesta la franja integrada per les àrees on es produeix la formació de promontoris de sorra d'origen eòlic i els canals localitzats entre les dunes i que, en aquest espai, coincideix principalment amb la zona amb cota topogràfica superior a 1 m sobre el nivell del mar.
Igualment s'han de preveure els sistemes de recollida dels residus generats per l'activitat i garantir la seva afecció nul.la sobre l'espai.
3. Totes les instal.lacions esmentades en aquest article han de ser projectades amb criteris de minimització de l'impacte sobre el paisatge i el medi natural.
Article 19 Punts d'embarcament i altres instal.lacions
No és permès l'establiment de cap punt d'embarcament i desembarcament, instal.lació o activitat econòmica relacionada amb la navegació o els esports nàutics a l'àmbit de l'espai.
Article 20 Protecció de la gea i del sistema hidrogeològic
1. D'acord amb el que disposa l'article 1 d'aquestes normes, és finalitat del present Pla especial la protecció de la gea de l'espai del PEIN Platja de Torredembarra.
2. No s'admet cap actuació susceptible d'originar la degradació i el deteriorament del sistema dunar, la maresma i els aiguamolls, o dificultar la seva contemplació o estudi. En concret, resten prohibides les excavacions o altres moviments de terra, excepte quan tinguin per objecte l'execució del programa d'actuació del Pla especial.
3. Es prohibeix qualsevol actuació que pugui modificar el sistema hidrogeològic dels aqüífers, alterar la composició química natural de les seves aigues o disminuir-ne el nivell piezomètric.
62
Article 21 Protecció de la vegetació 1. Els organismes amb competències de gestió en aquest espai han de vetllar per la preservació de les espècies vegetals silvestres que l'habiten i la seva diversitat. Quant a les comunitats vegetals, s'ha de vetllar per la preservació de la seva composició específica.
2. Es prohibeix la recol.lecció, el desarrelament d'individus o qualsevol actuació que produeixi la destrucció o degradació de les comunitats vegetals arenícoles, de duna, de rereduna i halòfites. S'exceptua d'aquesta prohibició general aquells supòsits relacionats amb la recerca científica, les activitats didàctiques, les obres previstes al Programa d'actuació o causes excepcionals, els quals han de ser autoritzats expressament pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
3. La introducció d'espècies vegetals per al seu arrelament a l'espai requereix l'autorització expressa del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Article 22 Protecció de la fauna
1. Els organismes amb competències de gestió en aquest espai han de vetllar per la preservació de les condicions naturals de l'espai, assegurar la presència de la seva fauna natural pròpia i, si s'escau, augmentar-ne la diversitat.
2. Qualsevol activitat que es desenvolupi en l'àmbit del present Pla especial, ha de respectar les determinacions que la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals i el present Pla especial estableixen.
3. No és permès l'alliberament d'espècies animals en tot l'àmbit d'aquest Pla especial sense l'autorització expressa del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
4. En la concessió de llicències o autoritzacions per a qualsevol activitat que es pugui dur a terme en aquest espai, cal tenir en compte el possible impacte negatiu sobre la fauna, en especial durant les èpoques de cria, i, si cal, dictar les oportunes condicions a la llicència o autorització.
5. Es prohibeix la captura, l'eliminació i la recol.lecció d'exemplars de les espècies de la fauna de l'espai o de les seves postes, llevat d'aquells supòsits estrictament relacionats amb la recerca científica, les activitats didàctiques o causes excepcionals, els quals han de ser autoritzats expressament pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. 63
CAPÍTOL III - DISPOSICIONS PER A L'APLICACIÓ I GESTIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL PLA
Article 23 Règim jurídic i gestió
1. En l'àmbit del Pla, correspon als departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, i a l'Ajuntament de Torredembarra, dur a terme les determinacions del Pla especial, d'acord amb les seves competències específiques.
2. L'Ajuntament de Torredembarra ha d'exercir les competències que la legislació urbanística li atorga, especialment pel que respecta a l'atorgament de llicències.
3. La distribució de competències entre el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i el Departament de Medi Ambient s'ha d'ajustar a allò que es preveu el Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural, així com a les competències definides als decrets que estructuren les diferents unitats administratives que els componen.
4. Els departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient han de prestar, en el marc de les seves competències, la seva col.laboració amb l'aportació de suport tècnic i econòmic destinat a l'Ajuntament de Torredembarra. A tal efecte, poden promoure els convenis de cooperació i de col.laboració necessaris. També han d'executar directament les actuacions del Programa d'actuació que el Pla els encomani i aquelles altres que puguin ésser convingudes.
5. En la gestió del Pla, les administracions públiques implicades han de promoure en la mesura més àmplia possible la participació dels propietaris, de les empreses i de les entitats privades interessades.
6. El que estableix aquest article, s'entén sense perjudici de les competències del Ministeri de Medi Ambient, relatives al règim i la gestió del domini públic maritimo terrestre.
Article 24 Infraccions i sancions
1. Es consideren infraccions les definides a la legislació urbanística, al Reglament de disciplina urbanística, a la Llei d'espais naturals i a la resta de la legislació sectorial aplicable, així com qualsevol contravenció a les 64
determinacions de caràcter normatiu del present Pla especial i de qualsevol altre document que el desenvolupi.
2. El procediment sancionador aplicable i la quantia de les multes s'han d'efectuar segons el que s'estableix en els textos legals esmentats.
3. La responsabilitat de la vigilància de l'espai que es protegeix ha d'anar a càrrec, en l'àmbit de les competències respectives, de l'Ajuntament de Torredembarra i del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, sens perjudici de les funcions que en aquest sentit corresponguin a altres departaments i agents de l'autoritat.
4. Tal com estableix l'article 274 del Decret legislatiu 1/1990, els infractors han de procedir a la restauració de l'ordre jurídic infringit i de la realitat física alterada o transformada com a conseqüència de l'actuació il.legal. En cas d'ésser necessària l'actuació subsidiària per part de l'Administració, les despeses que es puguin ocasionar han d'anar a càrrec de l'infractor.
5. Atès el caràcter d'espai lliure de l'àmbit del Pla, les infraccions urbanístiques no prescriuen.
6. Atesa la condició de pla territorial sectorial del PEIN, als efectes del que disposa l'article 261.3 del Decret Legislatiu 1/1990, l'ordenació establerta pel present Pla especial té la condició d'interès supramunicipal. Conseqüentment, la defensa de l'ordre jurídic derivat del Pla especial adquireix caràcter preferent en l'actuació en matèria de disciplina urbanística dels òrgans urbanístics de la Generalitat de Catalunya.
Article 25 Indemnitzacions
1. Qualsevol actuació de l'Administració que, com a conseqüència de l'aplicació de les determinacions d'aquest Pla, comporti la privació singular de la propietat privada o dels drets o interessos patrimonials legítims, solament es pot fer mitjançant la indemnització corresponent. 2. D'acord amb allò que disposa l'article 5.3 de la Llei 12/1985, l'aprovació d'aquest Pla especial implica la declaració d'utilitat pública de les obres i actuacions previstes i la necessitat d'ocupació dels béns immobles i dels drets afectats.
65
Article 26 Acció pública
D'acord amb el que disposen les legislacions urbanística i d'espais naturals, és pública l'acció per exigir el compliment de les determinacions del present Pla especial.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones i la preservació de la fauna, no es permet la pràctica de la caça en tot l'espai. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de promoure la declaració d'aquesta zona com a Refugi de fauna salvatget, als efectes de la Llei 3/1988, de protecció dels animals, sense perjudici d'altres opcions possibles que representin igualment la prohibició d'aquesta activitat.
Segona
D'acord amb l'establert a l'article 5.4 de la Llei, 12/1985, en el termini màxim de dos anys des de la data d'aprovació definitiva d'aquest Pla especial s'ha de procedir a modificar el planejament urbanístic de Torredembarra. En aquest sentit, el Pla general d'aquest municipi ha de ser modificat d'acord amb els punts següents: a) Els plànols normatius han de reflectir la delimitació definitiva de l'espai del PEIN Platja de Torredembarra. b) Les Normes han d'establir que en aquest espai són d'aplicació les normes d'aquest Pla especial. En concret, aquesta disposició afecta la regulació del sòl no urbanitzable i la norma que regula l'espai verd públic, ja que part de l'àmbit protegit és inclòs en aquesta categoria. c) S'ha d'eliminar qualsevol indicació gràfica de vials o altres elements d'infraestructura viària que no estiguin expressament considerats en aquest Pla especial. d) El desenvolupament del sòl no urbanitzable proper a l'espai ha de preveure la localització d'una futura estació de bombament que substitueixi l'actualment situada a l'interior de l'espai.
66
Tercera
S'admet l'actual instal.lació de bombament i canalització d'aigües residuals urbanes, sense perjudici del seu futur desmantellament per situar aquestes infraestructures fora de l'àmbit protegit. Per tant, s'admeten exclusivament les obres destinades a l'estricte manteniment o a la disminució del seu impacte paisatgístic i s'exclouen les destinades a l'ampliació de la instal.lació.
Quarta
S'admet la circulació de vianants o amb vehicles no motoritzats pel camí paral.lel contigu a la via en el sector pròxim als càmpings Relax Sol, Clarà i La Noria fins a l'aplicació del pla especial que ha de regular el sector on es troben emplaçats. Aquest pla especial té per objectiu, entre d'altres, el desenvolupament viari del sector i, en concret, la consecució d'un vial proper, i paral.lel a la via i externa a l'espai protegit.
S'admet la circulació motoritzada per l'actual camí que procedeix de Creixell per a les tasques de manteniment de la instal.lació de bombament d'aigües residuals situada a la part central de l'espai fins a l'execució del nou accés previst amb regulació específica.
En aquest període transitori s'admeten les obres de manteniment dels esmentats camins destinades a la seva conservació en condicions de servei similars a l'actual. En cap cas s'admeten obres que dificultin el seu futur desmantellament o ampliïn el seu dimensionament o traçat.
DISPOSICIÓ FINAL
En tots aquells altres aspectes no regulats per aquest Pla especial, són d'aplicació les determinacions del Decret 328/92, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural, les del planejament urbanístic vigent i totes aquelles altres disposicions que per raó de la matèria siguin d'aplicació.
67
ANNEX
Descripció de la delimitació definitiva de l'espai d'interés natural de la platja de Torredembarra
Es comença la descripció en el punt on la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona travessa el límit administratiu entre el termes municipals de Torredembarra i Creixell. Des d'aquí, el límit de l'espai discorre cap al sud-est per l'aresta inferior del talús sud-oest de la via fèrria, a una distància aproximada de 4,80 m del rail exterior, fins a trobar el límit de la zona de domini marítimo terrestre. Segueix aquest límit fins el punt on aquest abandona l'aresta inferior del talús. En aquest punt, el límit de l'espai continua per l'esmentada aresta, sempre a una distància aproximada de 4,80 m del rail exterior, fins a trobar els límits del sòl urbà a Clarà Mar. Exclou l'espai projectat per al pas soterrat al sector litoral de la urbanització Claramar2. Des d'aquí la delimitació envolta, tot incloent-la, la zona qualificada com a Parc urbà concertat al Pla general de Torredembarra. A continuació ressegueix els límits d'aquesta urbanització fins a trobar de nou la via fèrria.
Continua per l'aresta inferior del talús sud-est d'aquesta infraestructura, fins a trobar de nou la delimitació de la zona marítimo terrestre amb la qual coincideix fins al tancament construït pel Departament de Medi Ambient que separa l'àrea habilitada per aparcament de l'espai protegit. Es segueix aquest tancament fins a girar en angle recte. Aquí el límit pren la direcció paral.lela al ferrocarril, en sentit sud-oest i discorre tangènt als talussos del pas elevat pel seu peu. Es continua per aquesta línia (tot deixant a la dreta l'àrea d'aparcament i a l'esquerra la zona de dunes), fins al punt situat a 160 m del tancament esmentat anteriorment. Aquí el límit gira 90º i arriba al mar, tot incloent la totalitat de la zona de dunes.
La delimitació ressegueix, vers el nord-est, el límit inferior de la platja emergida fins a arribar al terme municipal de Creixell, el límit del qual es continua fins a trobar la via fèrria, en el punt reflectit inicialment en aquesta descripció.
2 Modificació puntual del Pla General d'ordenació urbana de Torredembarra: accesos soterrats a la via fèrria. Expedient nº 96/498 dels Serveis Territorials d'Urbanisme a Tarragona. 68
69
Programa d'actuació i avaluació econòmica
70
71
El Programa d'actuació d'aquest Pla especial es formula d'acord amb els seus objectius (vegeu la Memòria d'ordenació).
Les actuacions incloses en el Programa s'orienten fonamentalment a la restauració de les condicions naturals de l'espai i a la conservació i potenciació de la seva vegetació natural i al manteniment o la millora de les condicions que han propiciat la presència d'espècies faunístiques d'interès.
Per a cadascuna d'aquestes actuacions s'indica l'objectiu a aconseguir, s'especifiquen directrius per a la seva execució, s'indica l'organisme responsable i es fa la seva estimació econòmica. El termini general màxim d'execució és de 8 anys, a partir de l'aprovació del Pla especial, per bé que s'asenyalen les actuacions que poden ser considerades més urgents.
L'organisme responsable pot executar aquestes actuacions directament o en col·laboració (tècnica i/o econòmica) amb l'administració local, les entitats i els propietaris amb interessos dins l'àmbit del Pla. Gran part de les actuacions, poden desenvolupar-se en el marc del "Conveni de col.laboració entre l'Ajuntament de Torredembarra i el Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya per a la gestió de l'espai d'interès natural de la Platja de Torredembarra", signat el 17 de febrer de 1997.
72
Actuació 1
Compleció i manteniment de la infraestructura d'accés
Objectiu:
Ordenar i concentrar l'accés públic a l'espai i, en concret, a la platja.
Directrius:
Aquesta actuació s'ha de desenvolupar estrictament d'acord amb l'establert a les Normes del Pla especial, i amb les directrius que hi són incloses. En aquest sentit, no es poden construir més itineraris dels previstos ni incorporar dissenys que facilitin l'accés motoritzat en desacord amb l'establert pel Pla o que comportin l'excessiva artificialització de l'espai.
La construcció de part d'aquesta infraestructura pot concertar-se amb els promotors dels plans parcials que es desenvolupen en els sectors propers a l'espai.
L'execució d'aquesta actuació s'ha de programar d'acord amb el grau de desenvolupament urbanístic de l'entorn. En una primera fase pot projectar-se un primer nivell d'equipament que consisteixi bàsicament en l'abalisament (destinat a fer més efectiva la percepció dels itineraris establerts) i la instal.lació d'alguns elements de protecció. En una segona fase, quan l'afluència de persones a l'espai hagi augmentat respecte dels nivells actuals o es constatin efectes negatius derivats de la freqüentació, pot convenir un grau d'intervenció més alt i la disposició d'infraestructures d'accés de característiques similars a les ja constrüides en el moment actual.
Poden destinar-se recursos a la restauració dels terrenys afectats pels itineraris actuals i no recollits en el model d'accés determinat pel Pla especial, quan es jutgi insuficient el procés de recuperació natural.
L'actuació pot comprendre les obres de manteniment de les infraestructures ja construïdes a l'espai (tancats, passeres, aguaits...), com també pot incloure l'adequació d'aquests darrers com a miradors oberts.
73
Responsable:
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, sense perjudici que l'actuació es pugui concertar amb l'Administració central, responsable de la gestió del domini públic maritimoterrestre i/o l'Ajuntament de Torredembarra. Sempre que sigui possible, l'execució d'aquesta actuació s'ha de vincular al desenvolupament del sòl urbanitzable adjacent.
Cost estimat: el cost global de l'actuació serà determinat per les previsions dels projectes, i d'acord amb les previsions presupòstaries de l'exercici corresponent.
74
Actuació 2
Senyalització
Objecte:
Informar els visitants sobre el caràcter protegit de l'espai, les normes que han de ser respectades i els valors naturals de més interès.
Directrius:
El projecte de senyalització ha d'incorporar criteris de minimització del seu impacte paisatgístic. S'ha d'evitar la instal.lació d'elements de mida excessiva o color estrident. És recomanable la distinció d'àrees segons la seva freqüentació i el seu grau de naturalitat en relació amb la distribució de la instal.lació.
Aquesta actuació pot iniciar-se amb caràcter d'urgència, amb independència de l'execució de l'actuació 1, que té per objecte la finalització de les infraestructures d'accés.
Responsable: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Cost econòmic estimat: el cost global de l'actuació serà determinat per les previsions dels projectes, i d'acord amb les previsions presupostàries de l'exercici corresponent. 75
Actuació 3
Restauració del medi natural i millora de la qualitat paisatgística
Objectiu:
Promoure la restauració del medi natural, augmentar el grau de biodiversitat de l'espai i potenciar els seus valors paisatgístics.
Directrius:
En general, les actuacions són destinades a assolir la plena restauració natural dels sistemes naturals de l'espai. En particular, ha de considerar-se la seva optimització com a àrea de pas i hivernada de les espècies faunístiques pròpies de la maresma i els aiguamolls.
S'han de continuar les obres de recuperació del sector occidental de l'espai. És convenient estudiar el possible aprofondiment de la llacuna occidental i completar la retirada de runa i altres materials procedents dels antics abocaments. També es pot plantejar el reperfilat i la revegetació del talussos del ferrocarril.
Les actuacions s'han de limitar a les estrictament necessàries per garantir el procés de recuperació natural. En concret, s'ha d'evitar la introducció d'elements naturals que no estiguin directament relacionats amb sistemes naturals protegits o disconformes amb els criteris de protecció considerats per aquest Pla especial.
S'ha d'estudiar la possible introducció de vegetació arbustiva o arbrada en algunes de les àrees de l'espai, amb l'objectiu general de millora, diversificació dels hàbitats i protecció de la fauna pròpia de l'espai. Aquesta mesura ha de considerar també el seu interès com a millora paisatgística i, en particular, la possibilitat de disminuir l'impacte visual del ferrocarril i les edificacions properes.
L'actuació pot incloure, també, l'estudi de les àrees anteriorment conreades i que actualment han estat abandonades. Es tracta de determinar l'interès per a l'espai de la vegetació natural sorgida, en particular pel que fa a la possible recuperació de prats humits.
Les actuacions han de coordinar-se adequadament per a permetre la evacuació de les aigües pluvials procedents de les conques superiors a l'espai. En especial, s'ha respectar el correcte desguàs del barranc de la Masieta i del torrent de Gibert. S'admeten les actuacions destinades a la millora d'aquest desguassos, sempre que es garanteixi la no afecció al sistema hidrogeològic característic dels aiguamolls de Torredembarra. 76
Responsable: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Avaluació econòmica: el cost global de l'actuació serà el determinat per les previsions dels projectes, i d'acord amb les previsions presupòstaries de l'exercici corresponent. 77
Actuació 4
Declaració de l'àmbit de l'espai com a Refugi de fauna salvatge als efectes de la Llei 3/1988, de protecció dels animals
Objectiu:
Preservar la fauna silvestre de l'espai i garantir la seguretat de les persones, en una zona especialment freqüentada.
Directrius:
La prohibició de les activitats cinegètiques ha d'abastar la totalitat de l'espai protegit per aquest Pla especial. Aquesta prohibició pot articular-se, sense perjudici d'altres opcions, mitjançant la declaració de tot l'espai com a Refugi de fauna salvatge als efectes de la Llei 3/1988, de protecció dels animals
Responsable: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Cost estimat:
Es tracta d'una actuació de caràcter administratiu i concertat, per la qual cosa no es preveu cap cost d'inversió. 78
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1. EL PLA D'ESPAIS D'INTERÈS NATURAL ...... 1 2. ALTRES ANTECEDENTS ...... 3 2.1 La situació l'any 1990...... 3 2.2 Projecte d'actuació a l'espai del PEIN Platja de Torredembarra 1993-1994 ...... 3 2.3 Situació actual, balanç de l'actuació...... 4 2.4 Control de la població de mosquits...... 4 3. EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DE LA PLATJA DE TORREDEMBARRA...... 6 3.1 Bases jurídiques ...... 6 3.2 Oportunitat del Pla especial ...... 6 3.3 Finalitat i objectius ...... 7 3.4 Àmbit del Pla especial...... 7 3.5 Tramitació ...... 7 4. CONTINGUT DEL PLA ESPECIAL...... 9 4.1 Documents...... 9 4.2 Memòria informativa...... 9 4.3 Memòria d'ordenació...... 9 4.4 Normes ...... 9 4.5 Programa d'actuació...... 10 4.6 Plànols d'informació ...... 10 4.7 Plànols d'ordenació ...... 10
MEMÒRIA INFORMATIVA 1. EL MEDI FÍSIC ...... 13 1.1 Emmarcament territorial i característiques generals...... 13 1.2 Climatologia ...... 13 1.3 Geologia...... 14 1.3.1 Context geològic ...... 14 1.3.2 Seqüència litoestratigràfica ...... 14 1.3.3 Geomorfologia ...... 15 1.3.4 Dinàmica litoral ...... 18 1.4 Hidrogeologia...... 19 1.4.1 Distribució dels aqüífers ...... 19 1.4.2 Interacció entre les aigües subterrànies i el mar...... 19 1.4.3 Quimisme de les aigües subterrànies...... 20 2. LA VEGETACIÓ I LA FLORA ...... 21 2.1 Introducció ...... 21 2.2 Comunitats arenícoles...... 21 2.2.1 Comunitats de duna ...... 21 2.2.2 Comunitats de rereduna...... 22 2.2.3 Comunitats nitròfiles de platja i rereduna ...... 22 2.3 Comunitats halòfites...... 23 3. LA FAUNA ...... 25 3.1 Herpetofauna...... 25 3.2 Ornitofauna ...... 26 4. EL MEDI SOCIOECONÒMIC ...... 29 4.1 Antecedents...... 29 4.2 Activitats que es desenvolupen actualment a l'espai...... 30 4.3 Infraestructures...... 30 4.4 Descripció de l'entorn proper ...... 30
4.5 Estructura de la propietat ...... 31 5. EL CONTEXT URBANÍSTIC...... 32 5.1 Planejament vigent...... 32 5.2 Congruència amb el Pla d'espais d'interès natural ...... 32 5.3 Altres determinacions urbanístiques...... 32 5.4 Adaptació del planejament a les necessitats de protecció del medi natural i del paisatge ...... 33 6. CONCLUSIÓ: ELEMENTS DE LA VEGETACIÓ, LA FLORA I LA FAUNA QUE JUSTIFIQUEN LA PROTECCIÓ DE L'ESPAI ...... 34 6.1 Interès de l'espai per la seva singularitat...... 34 6.1.1 Singularitat dels sistemes de maresme ...... 34 6.1.2 Legislació que dóna suport a la protecció de l'espai en relació amb la seva singularitat ...... 35 6.2 Interès de l'espai en relació amb les rutes migratòries d'aus i les connexions biològiques entre els espais del PEIN...... 37 6.2.1 Els aiguamolls de Torredembarra i les rutes migratòries de l'ornitofauna ...... 37 6.2.2 Legislació que dóna soport a la protecció de l'espai segons l'anàlisi exposada ...... 37 6.3 Presència de comunitats vegetals esmentades a la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres ...... 38 6.4 Presència d'espècies protegides ...... 38
MEMÒRIA D'ORDENACIÓ
1. OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL ...... 43 1.1 Objectiu general ...... 43 1.2 Objectius específics ...... 43 2. DELIMITACIÓ DEFINITIVA DE L'ESPAI ...... 44 3. DETERMINACIONS PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE...... 45 3.1 Règim urbanístic...... 45 3.2 Regulació d'usos ...... 46 3.3 Regulació de l'accés i de la circulació motoritzada...... 46 3.4 Programa d'actuació...... 47
NORMES
CAPÍTOL I - DISPOSICIONS COMUNES...... 53
CAPÍTOL II - NORMES GENERALS D'ORDENACIÓ ...... 56
CAPÍTOL III - DISPOSICIONS PER A L'APLICACIÓ I GESTIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL PLA...... 63
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES...... 65
DISPOSICIÓ FINAL...... 66
ANNEX Descripció de la delimitació definitiva de l'espai d'interès natural de la platja de Torredembarra ...... 67
PROGRAMA D'ACTUACIÓ
Actuació 1 Compleció de la infraestructura d'accés ...... 70
Actuació 2 Senyalització ...... 72
Actuació 3 Restauració del medi natural i millora de la qualitat paisatgística...... 73
Actuació 4 Declaració de l'àmbit de l'espai com a zona de seguretat, a efectes de la Llei de caça ...... 75
PLÀNOLS D'INFORMACIÓ
I-1 PEIN I-2 Marc territorial I-3 Planejament urbanístic, de l'entorn proper
PLÀNOL D'ORDENACIÓ
O-1 Delimitació i ordenació