GEOLOGIA

Les fonts de la CODea de la riera de Metge

per JOSEP I:.SCOI3LT - JOAN CASOUV A

En e l present trebalL e ls autors rea litzen un detalla: estudi sobre les fonts de la Ri era d e Metge, que, entre d'a ltres, tanta an omenada han donal al Bergueda.

1I0C (~ AURO' ...

CIM fj O'ESTELA E5P'NAlVET

BERGfJ

¡:¡I!. I Cune·o /¡ idro.vi;fic,;; d e la /( icro de M elge. Sil/lacilÍ de les /oI1 I S.

A titol d'introducció gada ens hem limitat a una zona pot­ Aquesta petita conca situada just ser molt redu"ida, peró prou conegu­ al Nord de la ciutat de Berga, té uns En presentar-vos aquest breu tre­ da deis berguedans, que ens pot ser­ 9,8 km de lIargada i uns 16,5 km2 de ball, volem oferir al lector assedegat vir de pauta a nosaltres i al lector per superficie total. Queda limitada al de la comarca, una cxplicació super­ ampliar els coneixements sobre Nord per la caserna que va des del ficial de I' on i el perque de les fonts aquest fet O tot el territori bergueda. Cim d'Estela al ColI de Tagast, la ser~ que tanta anomenada han donat al ra de Corbera, el serrat de la Figue­ Bergueda. rassa, la serra de Blancafort, el tossal Hem considerat, en fer-ho, que no Generalitats de la conca de la Guardia i d s serrats del Gall i la en teníem pro u de veure com sorgia Tossa. Pel Sud, la divisoria d 'aigües aigua d'un determinat indret, i hem El sector escollit per aquest estudi seguelx la sena deis L1adres, de Qe­ volgut esbrinar per quins motius es és la conca hidrografica de la riera de ral! i Fumanya, i la serra de la Petita donava aquest fenomen. Aquesta ve- Metge (vegeu fig.I). fin s al riu. N'és el punt més ah el Roe

44 L·EROL GEOLOGIA

eI'Auró (1.989 m) i el més baix llIel re del seu límit Sud. Aquesta esta­ I'aiguabarreig amb el LIobregat (530 La pluviometria d ó, acarree d'en Joan Batista Pujol, m). recullles dades des de I'any 1956; des La vegetació es pot considerar me­ Partim de la base que perqué una de I'any 1965, esta situada a una ditem'lnia d'alta muntanya i el con­ font ragi ha de rebre un subministra­ al¡;ada de 730 m (aban s esta va o. 690 text geológic pot resumir-se com la ment més o meny ~ constant de preci­ m.). zona afectada pel front de cavalca­ pitaciOl~s, ja sigui en forma de neu, Un breu resum d'aquests 26 anys ment del mantell del Pedraforca amb pluja, rosada, etc. Per tant repassem d'observació es relfecteix a la taula 1 i totes les seves conseqüéncies (1). EIs les dades pluviométriques de qué dis­ fig.2. Tenim també, gracies al Sr. Pu­ tipus de material s que fonamental­ pose m en aquesls moments. jol, els mil.límetres diaris de pluja ment hi trobem són: calcaries (la ca­ Les dades recollides més a prop de deis sis últims mesos, que utilitzarem serna que forma el límit Sud fins la conca són les de l'Estació Meteoro­ més endavant per comparar-ho amb l'Estret, la Figuerassa, etc.), gres os lógica de Berga, a menys d'un quiló- ~l cabal mesurat en algunes fonts (ve­ (vessant meridional del coll de Tagast geu fig. 5). i obaga de l' Alou), margues i argiles Módul pluviometric anual mitja: (part central de la conca), i conglo­ 879,2 mm. m rn . merats (Serra de la Petita, part supe­ Anys més humits: 1959 i 1969 amb rior del Cim d'Estela i Rasets etc.): i IS7 mm. 120 també trobem arrossegalls quaterna­ Any més sec: 1970 amb 574,2 mm. ris al peu de les muntanyes. 100 Administrativament esta repartida Precipitació mensual mitjana: entre els municipis de Castellar del 80 Riu, Berga i Cercs. El nuc\i de pobla­ Gener 40,3 mm. ció més important de la vall (Espinal­ Feb:-er 43,4 mm. bet) no forma municipi propi (terme Mar~ 66,1 mm. 60 de Castellar del Riu). Esta relativa­ Abril 82,7 mm. ment ben comunicada: carrete res a Malg 101,0mm. 40 Queralt, als Rasos i de Berga a Baga i Juny 103,8 mm. Juliol 74,4 mm. a Ripoll, a més a més d'un pilot de 20 camins i pistes de muntanya. Agost 104,1 mm. Setembre 95,6 mm. La bellesa del paisatge, encara qu ~ Octubre 60,5 mm. O poc espectacular, és apreciada a la Novembre 53,5 mm. DGFMAMJJASON comarca i en part !i ve de la riquesa Desembre 53,8 mm. meses 1956 / 81 er. fonts ':rresques ibones" objecte del present treball. Taula I Fig. 2 Precipitació mensual mitja.

------TIPUS DE FONTS

Una font pot definir-se com un Per tant una font sera sempre el .- Sorgéncia dins d'una mateixa. punt o zona de la superficie del ter­ desguas d'una formació rocosa per­ formació permeable: reny en la qual, de manera natural, mt!able que conté aigua en el seu inte­ -Per la intersecció del nivell freatic flueix a la superfície una quantitat rior (aqüífer). (4) amb la superficie, en el punt més apreciable d'aigua procedent d'un baix (veg. fig. 3.b) Funcionen així les aqüífer (2) o embassament subterrani. El mecanisme pel que aflora a la fonts Freda (l) i (2), deIs Terrissers, Les fonts, dones, són una mena de superfície l'aigua continguda a de la Serra, de Tagastet, del Molí del desguassos pels quals surt la infiltra­ l'aqüífer pot ser de diferents tipus: Baró, etc. ció o recarrega que reben els aqüí• .- Contacte de nivell permeable su­ fers. perior en formació impermeable infe­ Aleshores, segons el mecanisme de rior. L'aigua no pot baixar més i té sorgiment podem c1assificar les fonts una sortida pel punt de superficie to­ en diversos grups. Peró repassem pri­ pografica de menor al~ada (vegeu N' e mer uns conceptes basics per aquesta fig. 3a). Són fonts d'aquest tipus les --'2... "- o o classificació: fonts de Corbera, Espinalbet, Vila­ o O -Material permeable; És el que o -o formiu, Tagasl, Estela i de les Pia­ o deixa passar i pot emmagatzemar nes. o <:> e O o O o aigua, ja sigui entre els porus o forats O O o que queden entre les partícules de la O roca (porositat primaria), o ja sigui per fractures o discontinuHats pro­ ' -- Fig. 3 b. dui"des per efectes lectónics posteriors -:.¡- I a la formació de la roca (porositats . '-...,;.-. .-~ secundaries). Són material s permea­ bles quaternaris (per porositat prima­ ~ ria) i les margues esquistosades (3) del Garumnia. ; . j ;' :,. '. ~, ;".. -, _. l -Material impermeable: Són els lipus de roques que no deixen passar l' aigua al seu través, en condicions originals, per exemple els nivells argi­ '-___ _ J losos i margosos. ¡' jl!. 3 c.

L EROL 45 GEOLOGIA

-Per fractures o estructures tectóni• En general. les fonts nocorrepo­ ques que facilitin la circulació nen a un sol mecanisme deIs esmen­ d'aigua al seu través (falles, diacJas­ tats, sinó que són mecanismes com­ sis, etc) (fig. 3.c) per exemple la font plexos en que hi juguen molts fac­ del Perdigall, de la Rastenyada, del tors, peró sempre en sol predominar Bou, del Recuit, de Vila-rosa, del Se­ un per sobre els altres; per aixó, J'as­ gadors, les del Guiu. signació que hem fet abans, -Per fenómens karstics. Que consis­ També assenyalarem que les fonts teixen en concentracions d'aigua din­ poden provenir d'aqüífers superfi­ tre la formació, a causa de cavitats cials o profunds. EIs primers són tí• que produeix la mateixa aigua per pies de formacions petites o d'arros- dissolució de la roca que constitueix segalls quaternaris (fig. 4.a); les fonts hg. 4 a. AqülfC'r superficial J'aqüífer. Cas molt freqüent a les cal­ d'aquest tipus tenen gran variació de caries. (fig. 3.d). La font Negra, i de cabal en funció de la pluviometria i la Carbassa són d'aquest tipus. s'assequen amb fraqüencia en esgotar-se I'aqüífer per manca de re­ cursos, la del Recuit, etc. EIs segons, són aqüífers de gran extensió i per tant tenen recursos quasi il.limitats; (v.fig. 4.b); les fonts que drenen aquests aqüífers solen tenir el cabal constant fins i tot en epoques d' es­ tiuatge prolongat. Exemples: font de Tagast, font Negra, del Guiu, de Ta- gastet i la Restenyada. Fig, 4 b, Aqülfer profund

------CASOS PARTICULARS o CONCLUSIONS------

No es poden treure concJusions de fonts que per les seves característi• font del Molí de Baró pot associar.se globals de totes les fonts d'una con­ ques ens ha semblat podien oferir un a un aqüífer poc profund (peu de ca,.on els factors condicionants de especial interes al lector. mont del Mercadal), en el que tota cada una d'elles varien extremada­ D'entrada la confirmació de la in­ I'aigua rebuda i assimilada per ment, És per aixó que hem decidit co­ fluencia de la pluja en el cabal, se­ I'aqüífer en una abundosa pluja sor­ mentar el cas d'algunes fonts o grups gons el tipus de font (veg. fig. 5). La geix poc després, quasi totalment per

tU

160

lit

" fiI '. '"S l. .. ~ ~ I~I~ ~ ~ ~ ... ~ "'-.: '-,. ~ " .~ ...... 1. ; gp' :" ~ " .... ::. .... 61 - " I ~Il ~ ~. ~" ~ .' i~ \ , .. \ \ ~ \ i ~ ~»

Fig.5 Relació Plul1iometria/ cabal fonts.

46 L'EROL GEOLOGIA la font. Per contra, un aqüífer prG­ tracta J'un classic sistema carstic a font s clorurades fund com pot ser la serra de Queralt, manera de sifó que reparteix I'aigua sódiques/ bi earbonatades caleiques amb una amplia zona de recarrega, entre les dues sorgenucs (fig. 6) . de tota la conca, per oposició del cai- admet una sorgencia continuada i Com a data ane~dótica, a les fortes re bicarbonatat caleic de la resta. So- constant solament afectada en casos pluges del passat mes de juny, pels lament cal provar-Ies i comparar-les, d'extrema secada, cas de la fon! Jel voltants de Corpus, la font drenava per exemple amb la del Guiu, per tro- Guiu. 10.000 litres per minut, el sobreixidor bar un cert regust que les diferencia. La Font Negra, provinent d'un més de 5.000 l/mino amb identiques Una tradició berguedana diu que aqilífer i de gran extensió com són les característiques de pH, temperatura i les dues sorgencies de la font del calearies cretaciques de la Figuerassa, <. onductivitat. Guiu són de diferent procedencia; la pot mantenir el seu abundós cabal al Pet mitja de l'analisi química po- de la dreta és la "bona" i I'altra és llarg d'anys (tot i la captació d' una dem, entre altres coses, associar fonts "dolenta". Nosaltres hem mantingut part per al subministrament de la ciu­ que drenen el mateix aqüífer; aixó és un control continu sobre aquestes tat de Berga) gracies als recursos de relativament facil en zones on són dues fonts durant sis mesos i n'hem que disposa el seu aqilifer, practica­ pocs el s aqüífers funcionals que hi ha analitzat I'aigua en diferents oca- ment és l'única font que el drena per i, arnés estan clarament diferentciats sions, traient-ne la conclusió que són la concentració d'aigües per fénb­ quimicament i estructural els uns deis exactament la mateixa font (vegeu mens carstics, i a que és el punt més altres. En el nostre cas la complexitat quadre de dades de la taula 11 i la fig . baix en superfície, de I'aqüífer. En estructural i la similitud de facies fa 5); la qüestió és totalment lógica te- moments de forta pluja i quan el con­ que sigui molt difícil aquesta assigna- nint en compte que les dues procedei- ducte de sortida no dóna I'abast a dre­ ció, no obstant en algunes zones con- xen del mate ix aqüífer i están a la ma- nar tot el sobrant de I'aqüífer, es po­ cretes hem pogut determinar que: .- teixa al~ada, a part de tenir un meca- sa en funcionament una altra sorgen­ Les tres fonts del vessant Nord de la nisme de sorgencia identic: dues dia- cía immediatament superior que po­ serra de la Petita (Recuit, Serra i Ta- disis paral.leles .. deu observar (només quan plou molt) gastet) tenen la mateixa composició A part de la del Guiu, la font del a pocs metres de ia carretera de Que­ química de I'aigua continguda en els Bou drena el mateix aqüífer (les cal- ralt, per I'antic camí de la font del conglomerats de la serra, a part de caries, conglomerats i calcirudistes de Carot que surt abans de passar el lleugeres variacions de composició en la serra de Queralt), amb la diferen- pont de la font Negra. Cal dir que es determinats cations degudes a cia que en estar a més al~ada raja I'al~ada topografica de cada una menys, ja que a sobre té més poc t~os d'elles (5) . d'aqüífer i per tant s'asseca més so- .- Tota la part superior deIs Rasets vint. forma un sol i important aqüífer, que Aquest articIe és el resultat d'un ve drenat per les fonts de Tagast, ~ crt temps d'observacions. Com que d'Estela i probablement la de les Pla- ,¡actem un tema una mica indefinit, nes. els resultats de part del qué diem, tot .- Les fonts de l' Alou i la Sagrada Fa- i les dades concretes de les analisis, mília són sorgencies degudes a un cabal. .etc., són una mica relatius. aqüífer relativament petit composat Per tant, no voldríem que aixó s'aga- de margues amb diferents composi- fés com a dogma i, si hi ha algú inte- ció que la resta de materials de la ressat en I'assumpte, endavant!, que t:¡j! , 6 l:;squel1la delfuncionament de la do· - conca. Segurament per aquest fet tro- - de fonts n'hi ha moltes i el que es ne- hle sor~éncia kárst;ca ue la F'ont Ne~ra, bem que aquestes són les úniques cessita és temps i paciencia.

------INVENTARI DE FONTS------

Les fonts visitades han eSJat les se­ 4.- Font d'Espinalbet: A 1210 m "el camí de I'aigua de Queralt". Ac­ güents: d'al~ada, en el centre d'Espinalbet, al tualment raja dins un dipósit, a partir 1.- Fonts del Santuari de Corbera: no costat de les antigues escoles. d'on es canalitza cap al Santuario és própiament una font natural, peró 5.- Font del Torrent: Es troba a I'en­ 9.- Font de /a Res lenyada : S'hi pot I'hem mostrejada perque agafa creuament del torrent de Tagast amb anar oer la carretera de la pedrera I'aigua de la font de Berga, inutilitza­ la pista que va del poble a I'església deIs carburs, que surt del P.K. 45,3 da a I 'actualiiú ~ . Es troba a la part d'Espinalbet. Darrera d'un gros safa­ de la carretera de Berga a Guardiola. obaga del saniuari, al costat de la reig. A un cjuilómetre del trencant cal bai­ porta d'accés a la placeta de I'esglé­ 6.- Font Freda (1): A la vora dreta de xar al fons de la vall i buscar la font sia. la vall quasi a la cap~alera; s'hi pot en mig deIs materials que recentment 2.- Font de Corbera: a I'extrem est arribar per la carretera deIs Rasos, han estat afectats per uns moviments del pla de Corbera, a l'esquerra de la agafant el segon trencant a ma esquer- de terres de tipus superficial. pista que del pla porta al Coll de ra un cop passat el Restaurant defs 10.- Font de Vilaformiu: sota el coll l'Oreller a 1400 m. Roures, seguint-Io fins travessar la de Vilaformiu, darrera la casa del 3.- Font de Canal Obscura: Esta en el riera. La font es troba en un bell i mateix nomo S' hi va per la mateixa Ilit del torrent de Tagast, entre Cor­ brut planell. pista que la font anterior, on cal aga­ bera i Espinalbet. S'hi baixa per un 7.- Font ¡....,·cda (2): Es troba a 50 m. far el primer trencant a ma esquerra. corriol que surt de la casa de la Rovi­ més avall que I'anterior, seguint la di­ 11.- Font deIs Terrissers: sota el pont ra, a la dreta de la pista que va d'Es­ recció del riu. AI~ada 1240 m. de cal Parraq uer, a la carretera de pinalbet a Corbera. Una part del ca­ 8.- Font del Perdigall: A la part oba­ Berga a Guardiola passat el trenc'ant bal és aprofitat per al cosum urba de ga de la serra deI s Lladres. La mane­ de Sant Llorenc;: de Moruyns. Abans la ciutat de Berga. ra més f<\cil d'arribar-hi és agafant de passar el pont s'hi pot baixar per

L'EROL 47 GEOLOGIA un camí que surt a I 'esquerra. Ac­ tualment la font es pot considerar perduda a causa de les escombraries i tota mena de deixalles que s'hi abo­ quen. 12.- Fon/ del Recui/: esta en una bo­ nica raconada a I'obaga de la Serra de la Petita, prop de la carena, a 800 m . d'al~ada. Per anar-hi hem d'aga­ far un camí que surt del coll Negre, de pla, en direcció NE i que en~ porta a la font en uns 30 minuts. Es una font de poc cabdal, la qual cosa és 10- gica per la poca superfície de recarre­ ga que té per sobre. 13.- Fon/ de la Serra: seguint el ma­ teix camí que a I'anterior font, uns 300 m abans, sota quatre altes i esvel­ tes pollancres. 14.- Fon/ de Tagas/et: practicament al peu de la riera, a la seva vora dre­ ta, al costat del molí de Tagastet, so­ ta la serra de la Petita. S'hi pot arri­ bar facilment seguint la carretera que va de Berga a Ripoll; un cop a la ca­ rretera de Vilada i al cap de dos qui­ Fmll deis SeKadors VIL AOÉS lometres, hi ha un trencant a ma dre­ ta, que baixa al inolí i a la fon1. Alti­ tud: 690 metres. 20 .- Font del Molí del Baró: prop del en un fort revolt a I'esquerra; abans 15.- Font de la Carbassa: a la part al­ Ilit de la riera, al peu de la serra del del pont un ample camí hi baixa. Part ta del torrent de I 'Estudiant, que dre­ Mercadal. Per arribar-hi tornem a del seu abundós cabal és aprofitat per na a la riera en la seva vessant esquer­ agafar la drecera de Queralt i després I'abastament de la ciutat de Berga. ra. Per anar-ru hem d'agafar la car- de I'Hostal de Cal Nen, una pista Uns 20 m per sobre, té un sobreeixi­ retera de Berga a Guardiola i seguir­ molt curta que baixa cap el riu ens dor, pel que surt un cabal superior al la fins al coll de Mero ll a (P .K. 47) porta al Molí del Baró. D'aquí, un de la font, els dies de pluja forta. Abans de passar el pont, agafar el ca­ camí segueix el riu cap avall i per la 25.- Font del Carol: és la font situada mí que segueix de pla en direcció N i seva vora esquerra, fins a la font que sota els xalets de la Sgda. Família. que ens porta directament a la font. surt sota d'uns camps. Altitud. 870 Per anar-hi hem d'agafar el camí que 16.- Font de la Tossa: a la cap~alera m. surt de sobre el pont pel qua! la carre­ de la vall del torrent de Merolla. Per 21.- Font del Guiu (17: molt vincula­ tera deIs Rasos de Peguera travessa la anar-hi hem de fer el mateix que per da a la vida ciutadana de Berga i molt riera de Metge. També s'hi pot anar anar a la de la Carbassa, pero quan popular a la comarca, fins el punt des de la Font Negra, per un camí siguem al coll de Merolla hem de se­ d'haver-hi cues de gent per agafar-ne que segueix el riu amunt, passant per guir carretera enlla per agafar el pri­ aigua, que segons el saber popular va sota els dos ponts esmentats. mer t.encant a la dreta que ens porta bé per a molts mals. Es troba a la vo­ 26.- Font de la Sagrada Família: a la a la casa de la Tossa, al costat de la ra dreta de la riera de Metge, al lloe vora dreta de la riera, aixecada uns qual hi ha la fon1. anomeñat l'Estret del Guiu. S'hi arri­ 100m del nivell del riu. Aquesta font 17.- Font del Pesol: una mica més ba facilment per la carretera de Berga servia per abastar els anomenats xa­ avall del P. K.47 de la carretera de a Queralt, passada la palanca que hi lets de la Sagrada Família, peró ac­ Berga a Ripoll, surt un trencant, a ha a I'esquerra de la carretera. En tualment esta mig abandonada i la I'esquerra, que porta a una casa "el aquest punt hi ha dues sorgéncies; fan rajar uns 50 m més avall del seu xalet del Marin" sota de la qua! tro­ diem (1) a la dreta, que raja més. aflorament natural. El seu elevat pH bem una fon1. Quasi esta perduda .- Font del Guiu (2): esta a 10 metres deu ser el producte d'aquesta circula­ per la quantitat de vegetació que a I'esquerra de I'altra; és uns 30 cm ció superficial. Per anar-hi, agafem creix on hi ha la font. Els dos cops més baixa. la carretera que va a Queralt i, passat que hi hem anat hem hagut de desem­ 22.- Font deIs Segadors: a uns 50 m el trencant deIs Rasos de Peguera, brossar els voltants. Altitud: 750 me- més al NW de la del Guiu, pero a la agafem una pista que al mig d'un re­ tres. (fig.7) . , vora dreta de la riera. Seguim la car­ volt va cap a la dreta fins als esmen­ 18.- Font de Vilo-rosa: Es una font retera amunt, en direcció a Queralt, tats xalets. Al costat del primer surt que només raja qua n plou, al costat i al cap d'uns 50 m trobem la font, la font. Altitud: 1000 m. de la carretera que puja de Berga als sota la carretera, en un indret "con­ 27 .- Fonl de l'Alou: semblant a I' an­ Rasos de Peguera, coneguda amb el dicional" per leona. terior, només que encara més al NW i nom de drecera de Queralt. Esta en­ 23 .- Fonl NOSlra: entre la deI s Sega­ més propera al riu . Per anar-hi se­ tre el coll de Sta. Magdalena i I'Hos­ dors i la Font Negra, peró a la vora guim la carretera de Queralt i agafem tal de Cal Nen , al marge de la carrete­ del riu. S'hi va facilment des de la 22, el segon trencant a la dreta. El se­ ra. Altitud: 820 m. travessant el riu i pujant uns 30-40 m. guim fins uns planell s abans que la 19.- Fon/ del Garrel/: al peu de la riera per les instal.lacions d'lcona. Alti­ pi sta tomi enrera, on un camí baixa en la seva banda dreta, en un punt de tud: 905 metres. cap a la font , amagada en una reco­ mitja conca en qué la riera s'aeosta 24.- Fonl Negra: es potser ia fOn! m é~ nada de la vall . Altitud: 980 m. molt al limit pel Sud. S'Pi va per la abundosa de totes les de la conca. Els (Fig.8). drecera de Queralt; de I'Hostal de paratges deis voltants són freqüent• 28 .- Fonl del Bou: al capdamunt de Cal Nen un cami baixa cap a la riera i ment vi sitats per comareans i forani s. la serra de Queralt, al N del Santuario al peu mateix sur! la font (abans de S'hi va per la carretera de Queralt, Des del Santuari de Queralt cal aga­ traspassar la palanca). que cal deixar a bans que pass i la ri er c. far I' anomenat camí del 29 pel costat

48 L'EROL GEOLOGIA

De totl'S les fo nt s que hem trohél t a la conca, n'/]cm mostrél per fer-n e una analisi química, inorganica, el mesurat, quan hél esta! possible, el cabélL la tempera­ resul!élt de la qual, ¡unt amb les alt res dades, esta resu­ turél, el PH i 1;1 conduc!i vitat: i n'hem recoll it un él mi! en aquesta tau la.

1 ;s I c: .;;'" e ] NOM ::::- :; ~ ''1 ,..., -;;; u "

DEL SANTl ¡\ I{I DE CO RBERA I 5,6 7° 180 8,20 207 U 6,6 11 ,70 9,00 0,50 0,55 43,10 8,40 143 170 o ------. .- --r-- - FONT DI· CORRI-I{A 2 10 12° 250 7,60 243 O 23 ,9 12,5 4,3 5,8 0 ,46 65 ,6 1,7 143 170 O -_ ... FONT DI: CANAL OBSCU RA 3 4,7 9° 220 7,81 22 O 19 ,4 10 ,8 4,9 1,2 0,62 550 11,6 186 183 O -- -- FONT D'ESPI NALBET 4 10 ,5 11° 320 7,28 360 O 11 ,1 14 ,6 5,2 2,0 1,63 77,9 5,2 ' 216 295 O

FONT DEL TORRFNT 5 20,2 8° 205 7,9421 6 O ~0,9 10 ,8 4 I 1,1 46,9 10,8 162 17 7 O

FONT FREDA( I ) 6 ¡ 4.3 8,5° 250 7,3 1 342 o 11,6 10,8 2,8 1,700 0 ,400 53,00 0,60 135 280 U

FONT FREDA (2) 7 7,9 8,5° 250 7,483 15 O 11,9 21 ,7 4,5 0,900 0 ,510 64,60 0 ,400 163 258 O

FONT DEL PERDIGALL 8 2,0 7° 315 8,09 324 O ¡ 3,6 1 1,7 3,5 6,40 0,74 56,50 1,60 148 266 O

FONT DE LA RESTANYADA 9 43 13° 400 7,50297 O 2 1,7 18 ,3 5, 1 6,30 0,73 67,30 14,40 228 244 O

FONT DI: V ILAFORMI U 10 0.43 10° 510 7,94 369 O 51,6 12, 10 6 5,60 1,20 119,0 17,50 370 303 O

FONT DELS TERRISSE RS ¡ I O ., - - - . FONT DEL RECU IT 12 0,25 8° 460 7,7 1 315 O 59,7 18,3 4,1 6,50 0,66 116,0 6,50 317 258 O

FONT DE LA SE RRA 13 1,69 10° 4 10 7,9 1 234 O 48,1 12, 1 5,5 3,20 0,50 88 ,9 6,20 248 192 O

FONT DE T AGASTET 14 29 8,5° 4 10 7,28 293 O 39 ,8 30 12 ,2 11,6 0,85 105 9 ,20 301 244 O

FONT DE LA CARBASSA 15 6.45 12° 480 7,21 279 O 42,9 25,8 I 14,1 17,9 0,83 92,1 6,9 259 229 O , FONT DE LA TOSSA 16 2,08 12° 650 7,34 387 O 64,1 54,6 12,8 42 ,9 1,17 124 26,1 419 317 O 1 FONT DEL PESOL 17 380 7,18 261 O 21,4 19,2 3,0 6,4 0,91 46,8 12 ,8 170 214 O 6 11 ° I , FONT DE VI LA - ROSA 18 O - - -

FONT DEL GARR ELL 19 13,3 11° 620 7,09 342 O 50,4 54,2 29 ,4 32,8 4 ,2 31 162,6 23,1 503 280 O

FONT DEL MOLí DEL BARÓ 20 12,3 13° 420 7,4 I 315 O 19,3 25,4 12,4 15,4 0 ,64 72,1 10,7 225 258 o

FONT DEL GU I U ( 1) 2 1 4 ,97 10 ,5 e 440 7,49 315 O 25 ,9 32 ,S j 3,1 8,00 0,62 76,2 12,9 244 258 O - , FONT DEL GU IU (2) 2 1 3,2 10,5 O 32,5 32,5 3,4 0 ,74 12,8 234 430 7.44 315 ,I 8,20 72.2 258 O _ . - FONT DELS SFGADORS I 22 500 14° 340 7,5 1 315 O 19,0 15,8 6.1 3,7 1,18 62,7 12,2 208 258 O 1- FONT NOST RA 23 3,8 12 ° ~OO 7,76 297 O 18.6 . 21.7 5,5 10,60 0,78 86,3 8,0 249 244 O ---L- FONT NF(;I{A I 24 4500 11 ° 3 10 7,57 270 O l O 33,3 4,8 18.7 0.98 63,2 11,2 205 221 O ------FONT DI·.1. CAI{OT 25 500 10° 390 7.77 156 O 6,4 26.0 8,7 0,67 64 ,6 8,3 196 128 O .. _------F. DE LA Si\CI{\DA I: AMíUA 26 56.4 14() 550 8.25 23 4 O 2 1,S 118.4 5.7 69,0 1.91 64,6 16,3 229 192 O

FONT DE L'ALOU 27 5 .1 11° 490 7.65 270 O 28.9 104.6 0 ,3 68 ,1 ' 0.64 29.8 11 ,6 177 135 O

FONT DEI. BO L! 28 1 8° 200 17.8 7 2 10 O 3,6 8.4 6.2 0.72 70.5 I 2,7 18 t 72 O

FONT DI': CAMI' MAlIR { 29 45 12° 550 7.89 234 O 67 10_8 6 ,0 9 .60 2.5 4 190.9 18 .0 552 192 O

FONT 0 1' TACAS!' 10 ., FONT OTsn LA 3 1 15 -I ,1 HlNT DI: 1.1 S I'I. AN I:S 32 -- -- I FO NT lJFI. FI' T(; I' T 33

H lNT DI' l.'I'STlIOI i\NT 34

I

Taul a 11 - Mesurps dé cal11 p i resultal s de les all~ll\ i ,

que dóna a la riera i seguir;lo. Al cos­ 33.- Fonl del Fetgel: A la zona baixa ve n el> perc~nlalge s Na + + K ' i de NO' 3, que tat del camí hi ha la font. Es una font de la riera, prop del llit del riu, abans di , mln([!'ix~n am b I' "i~a da en rela~ !0 quasi li ­ de poc cabal i practicament només del camp de tir de Berga a uns 740 m n e~'- raja 'en epoques humides, per la poca d'altitud. Actualment perduda. superfície que té de recollida d'aigua. 34 .- Fonl de l'Esludianl: En un Iloc Bibliografia Altitud: 1200 m. proper a la del peso!. Actualment 29.- Font de Can Maurí: A la zona perduda. central de la conca, a la vora esquerra Al VAREZ A. y Ol ros " Itinerario geológi• co. Berga" . LC.E. Un. Aul. Barcelona. Bell a­ de la vall o S'hi va per un cami que de le rra 1979. sobre la font deis Segadors, puja cap NOTES GUERIN. DESJARDINS B-lATRIEllA, el col! de Vilaformiu. El cami passa " Elude geologique dans les Pyreneés", Enlre pe! costal de la font. Ah i! ud : 940 m. (1) Per ampiJo r onei,\.emenlS sobre la co m­ los rios Segre y L1obregal. Rev.lnsI.Fran.du La fO n! sur! d 'una mina ex ca vada en pJ¡(~d~ geolo¡!lJ o'aquesta COll ca. consult eu Petrole V.XVL. 1961. els derrubis de peu de m Onl que co­ 13 blblJopaíJa COMISARIA DE AGUAS DEL PIRINEO br i>- en tota aquesta zona. (2 ) "A I'Hidrolo'gia subteminia eSdenolllina ORIENTAL Servicio Geologico de Obras PÚ• 30 .- Font de Tagast: en surt un cabal aqti ífer aquell estral o formació geológica que, blicas. "Estudio de los recursos hidráulicos IO ­ superior al de la Font Negra i quasi p rmelent la circulació de 1'aigua pels seus po­ ta les del Pirineo Oriental. zona cenlro" Infor­ tot és recollit per a l' abastament urba rus o esquerdes, fa que I' home pugui aprofitar­ me preliminar. Memoria Barcelona. de Berga. A 1800 metres d'altitud la en quantitats económicament apreciables CUSTODIO E., llAMAS M.R. " Hidrolo­ sur! del carst format a les calcéiries per a solventar les seves necessitats", gia Subterranea" Ed.Omega Barcelona 1976. del Cretacic superior deis Rassos de SOlE SUGRANYES l:". "esludi o geológi• Peguera. Actualment s'hi arriba per CUSTODIO 1976 co del prepirineo español entre los rios Segre y una pista que surt darrera del Santua­ L1obregat" Tesi Doctoral. Fac. (jeol. Univ . ri de Corbera. (3) "l'esquistositat és una microfracturació de Barcelona 1970 (inedil) SOL E SUGRANYES lL. "Algunos aspec­ Al coll d'Estela, a la roca per efectes deis esfor~o s tectbnics que 31.- Font d'Estela: tos de la tectónica del prepirineo Oriental entre 1790 m al costat d'un cóm que hi ha ha sofert. És per aixó que aquestes margues, material típicament impermeable, poden con­ los rios Segre y L1obregat" Acl.Geol. Hi sp. t als planells del Coll. S' hi pot pujar a tenir i transmetre I'aigua en qüestió. VIII n 0 3 pp.81.98. 1973 , peu, des del Pla de Puigventós, a la SOlE SUGRANYES lL. - ClA VELL. carretera deis Rasos de Peguera, a (4) És l'aJeada que té I'aigua dintre I'aqüífer. " Nota sobre la Edad y posición tectónica de. 35' bosc amunt. . Aquest nivell varia segons les precipitacions. Si los conglomerados eocenos de QUf"ralt" 32.- Font de les planes: surt al costat en epoca de secada el nivell freatic baixa per ACI.Geol.Hisp. t VIII pp,l -6 1973. de la casa del nom, a una al~ada de sota la cota, de la font, aquesta s'asseca. 1690 metres. Per anar a la casa es pot 5) La influencia de I'aleada en la composició baixar de cal Déu, passant la carena; química de I'aigua d'un mateix aqüífer pot Josep Escobel - J0311 C3soliv3 a Cal Déu s'hi arriba des de Corbera, \'~ure's clarament en e/s diagrames logarítmics L1icenciats en Cién cies Geo lof!iqucs per la pista de la font de Tagast. de SCHOELLER-BERKAL.OFF, o}l s' ob ~ e r- t.es 10nts de blllt

Granja

eafeteria xoeolateria dole i salat

Al eor de la Ciutat, Carta de berguedania . Bons eostums i lIamineria Tradieió i tranquil.litat

P~a. Maragall, 7 - Tel. 821 28 61 BERGA

50